FORMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
BonPasior.5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-mall:caaib©daialab.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
A MÉS A MÉS La revista a mida, de qui? per Josep Olivé
La manca de manteniment causa un nou accident
ls grans tancaments de vidre han revolucionat la imatge pública de les noves construccions i s'han transformat en un paradigma de modernitat i poder tecnològic. Amb el títol Vidres de nova generació, el Col·legi reprèn e! cicle dedicat als materials i les noves tecnologi- -le es de la construcció. • —
L'EUPB impartirà les passarel·les d'enginyeria d'organització Fotografia i construcció per Toni Floriach Control de qualitat: certificat del fabricant de sostres
El Col·legi aposta per Internet
El mercat de treball i els petits anuncis La formació i les activitats
H
Coordinatiú: Elii«nda PucuruN
,1ic: A/igcli Ballarà Fotografia: Jav.cr (So'cío Dio. Chopo
Dliiteny gràfic: SGR Fotòlilt: Miga i r e i i i ú ; Romorgrul
ISSN: 1132-2S02
EDITA: Coi.legï d'Afxi/elJadors i 1
240
20 60.
Fa-, 2-Í0
B
a manca de manteniment deís edificis ha tornat a mostrar-se com un risc real. Ha calgut una nova desgràcia personal per desvetllar de nou l'interès de la societat en general per un problema llargament anunciat.
Anàliíi d'obro; Joan Sobatò. Xavier Avmedci.
20 61 O 872 97 99 Vollè»
Vidres de nova generació: del 2 al 20 de juny H
La posada en marxa, per pari de l'Administració, de la cèdula de l'edifici per als edificis nous i els vells seria una mesura clau per impulsar la posada al dia del parc d'habitatges de 2 j 3 Catalunya. • ——
l Col·legi treballa des de fa lemps per incorporar !a tecnologia Internet a la seva gestió i per impulsar-la en l'àmbit de treball del professional. Per això, ha preparat una oferta de connexió d'accés a la xarxa, pensada específicament .. per al col·legiat. •
Què ofereixen avui les revistes d'arquitectura?
B
is aspectes formals de l'arquitectura semblen tenir, avui, una primacia notable sobre d'altres elements que conformen el fet arquitectònic. Per veure el panorama que ofereixen avui les revistes d'arquitectura, L'INFORMATIU va convocar els directors d'algunes de les més prestigioses del sector. Amb ells es van analitzar alguns dels punts febles de la comunicació i quin és el futur que 1Q a 23 ens espera. • ——
Üt!#ff49-Ci» Un nou sistema muffímèaïa d'informació tècnica sobre productes i serveis de la construcció
.ronollorj.Tol-879
01 76 VollÈí Occidental: Soni Fr.
JU NTA OE GOVERN: lont: Born al OíKoa
Voca l i : Albert l ó p o t lb<
Maria Torcu> :
Produït per: Col·legi i'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona í Centro Informativo de la Construcclón
Sessió informativa als col·legiats: dimecres 11 de juny a les 18.30 hores Sala d'actes del Col·legi
Bagaí Bargucdò: Jaume Juanola V a l l i i Orisntal: Frederic do Eucn
Vall^D Occidonial: Solvadar Mavarro
• rliclm tigna» ton d'omluiiva reiponinbiliJol doll ouic
Entrada lliure Informació: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA. TELÈFON 240 20 60
BuildCD knkl^Ncf
I
L A
N
F
O
R
M
A
T
D í G R A D A C I O
I
P U N T S
U
D E L P A R C
D
E
V I S T A
I M M O B I L I A R I
Un nou accident mortal ha tomat a posar en evidència la manca de manteniment dels edificis i ha despertat l'interès dels mitjans de comunicació i de la societal en general per un problema llargament anunciat. Les dades del Col·legi indiquen que les façanes i les cobertes són les parts més afectades per la manca de conservació.
La manca de manteniment passa factura La revisió obligatòria dels habitatges i la cèdula de l'edifici serien clau per a una política correcta de manteniment Chopo
B
l passal dia 6 de maig es va desprendre una placa de morter del revestiment d'una façana del carrer Trafalgar de Barcelona i va caure sobre una dona a la qual va provocar la mort. Ara fa sis mesos, va ser una llosa de l'aplacat frontal d'un balcó el que va causar la mort d'una nena. La manca de manteniment dels edificis ha tornat a mostrar-se com un risc real tant per als usuaris com per a tercers. És lamentable que, un cop més,
calgui una desgràcia personal per despertar la preocupació dels mitjans de comunicació, de la societat en general i de la maieixa Administració per un problema llargament anunciat. Cal reconèixer que el nostre parc d'edificis està força envellit i presenta deficiències de diversa gravetat en els seus elements comuns, com ara cobertes, façanes, desguassos i estructura. Les dades recollides des del Col·legi amb la realització del Test Casa en For-
ESTAT DE CONSERVACIÓ DELS EDIFICIS FAÇANA PRINCIPAL «TAT DE CONSERVACIÓ
\
ESTAT DE CONSERVACIÓ
URGÈNCIA D'INTERVENCIÓ
D c l c c l n puntawll
ma d'inspecció d'edificis són alarmants: un 75% de les façanes ï un 70% de les cobertes analitzades tenen problemes de manteniment, dels quals un 25% són greus. L'anàlisi dels resultats dels edificis inspeccionats indiquen igualment que el 62% de les cobertes estudiades presenta problemes. Els desguassos tenen detectes en un 57% i les estructures, tot i que no estiguin excessivament malament, també dóna poc més de! 59% en bon estat. L'envelliment natural dels edificis, la baixa qualitat constructiva de la postguerra, el creixement desmesurat dels grans polígons dels anys 60 i
Els accidents desperten la preocupació dels ciutadans
l'oblit col·lectiu de la cultura del manteniment ens arriben avui com una factura pendent. Una factura que no es pot ajornar més. A principi de la dècada dels 80
amb el 50% de mitjana europea, Per resoldre accidents com aquests cal actuar amb diferents mesures complementàries. La posada en marxa, per
es va iniciar una política de promoció de la rehabilitació, a imitació de l'experiència europea però la timidesa de les mesures no ha permès que reeixís. Avui, tot just s'arriba a una inversió del 20% de! sector en manteniment i rehabilitació, la qual cosa resulta ridícula si es compara
part de l'Administració, de la revisió obligatòria i la cèdula de i'edifici nou i vell seria el punt crucial, acompanyat de la concessió d'ajuts, a la rehabilitació i d'ajuts fiscals que permetin dur a terme l'adequació dels habitatges per parí dels seus propietaris. •
2 0 CON5EU5 PER TENIR LA FAÇANA EN FORMA
UN TEST PER MANTENIR ELS EDIFICIS AL DIA
L'any 1996 i seguint la línia iniciada ció va comptar amb el suport de la per la campanya La casa en forma, Direcció General d'Arquitectura i Hael Col·legi va editar la publicació 20 bitatge i l'Ajuntament de Terrassa. Consells per tenir la façana en for- La publicació inclou un calendari de ma, una publicació per informar el les operacions bàsiques que cal fer, ciutadà soun quadre bre com ha ^ d'ajuts per a de tenir cura la rehabilitaLA FAÇANA EN FORMA de la façana ció i un sende casaseva zill test que per miijà de permeí a senzilles requalsevol comanacions. El llibret es va pre- ciutadà saber en quin estat de consentar a Terrassa el 15 de novem- servació es troba la façana de casa bre amb motiu de la inauguració de seva, el grau de seguretat que ofel'exposició amb el mateix títol, or- reix, i el nivell de confort, de prestaganitzada per la Delegació del cions i d'estalvi energètic, entre d'alVallès Occidental del Col·legi. L'edí- tres qüestions. •
El Test Manteniment que el Servei Rehabilitació va posar a punt l'any 1995 és una eina adreçada al manteniment dels edificis d'habitatges existents. Consta d'un document d'inspecció i d'un programa informàtic que permeí generar un informe tècnic, un pla de manteniment per a 10 anys i un manual d'ús i manteniment específics per a l'edifici estudiat. •
COL·LABORACIÓ AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ El Col·legi va col·laborar activament amb els mitjans de comunicació durant la primera quinzena de maig amb l'aportació d'articles, entrevistes i assessorament tècnic als periodistes que així ho van sol·licitar. En total es van atendre més de quaranta demandes de la premsa escrita, ràdio, televisió i agències. El president del Col·legi, els membres de la Junta de Govem, els delegats territorials i el personal tècnic del Servei Rehabilitació i Medi Ambient van difondre el manteniment i la rehabilitació d'edificis com una pràctica necessària i, en molts casos, urgent. •
EL
TEMA L A
I
D E G R A D A C I Ó
D
!
[ P A R C
N
F
O
R
M
A
T
I
U
I M M O B I L I A R I
PER UNA POLÍTICA DEL MANTENIMENT
B
ncara ens movem a cop d'urgència. Una mort va desencadenar un fenomen d'àmplia repercussió que, popularment, va rebre un nom: "aluminosi". Avui, dos accidents mortals ocorreguts en pocs mesos de diferència tomen a disparar i'alarma social. El patrimoni construït mereix una reflexió serena i una acció planificada, i ja és hora que es dugui a terme. La conservació dels edificis es troba encara amb dificultats importants per arribar a ser una acció normalitzada i quotidiana. Mantenir en bon estat els edificis, com un procés que garanteixi el seu funcionament adequat i li prolongui la vida útil, es concep avui com quelcom extraordinari, que es realitza a desíemps i de manera clarament insuficient. Des del legislador al tècnic, des del propietari al veí, la funció de conservar és, a la pràctica, inexistent. No hi ha encara prou consciència social de !a necessitat de mantenir ni del fet que l'habitatge, com qualsevol altre bé material, té una durada limitada que tendeix a reduir-se en la mesura en què no es realitzen tasques de conservació o no s'actua a temps davant d'una patologia incipient. Casa nostra acaba a la porta del nostre habitatge. L'Administració en els seus diferents nivells, al marge d'accions conjunturals o d'emergència, com en la que per desgràcia ens trobem avui, manca d'una política que fomenti la conservació dels edificis i que ajudi, no solament a evitar situacions límit, sinó simplement a reduir el cost social que significa la degradació del parc immobiliari.
estat. Mantenir, doncs, és una obligació legal que d'aquesta política. I aquesta política ha d'anar necesrecau sobre els propietaris i també sobre els usuaris. sàriament acompanyada per la introducció de mecaPer diverses circumstàncies, l'eficàcia d'aquest deu- nismes fiscals i d'ajut i finançament que permetin als re legal és pràcticament nul·la. seus propietaris dur a terme la conservació adequaÉs necessari i urgent plantejar-se de manera im- da. La reforma de la Llei de propietat horitzontal és mediata dues línies d'actuació. La primera, assegu- molt urgent. Més del 80% dels edificis d'habitatges rar el procés de manteniment dels edificis que avui es són de propietat i la majoria es regeixen per aquesta construeixen per assegurar el fuLlei. Les comunitats de propietaris tur. La segona, actuar en un parc han d'incorporar d'una manera àgil "Mantenir en bon estat immobiliari envellit que presenta i flexible el manteniment en l'addeficiències de diversa gravetat elS e d i f i c i s e s C O n c e p ministració dels seus edificis. en elements comuns com són la Cal no oblidar que tot això requeavui com quelcom façana, la coberta i l'estructura. No reix campanyes ciutadanes de extraordinari" podem oblidar que, a més a més sensibilització i en les quals han de l'envelliment natural que han de jugar un important paper els patit els edificis ja centenaris, ens està passant factu- mitjans de comunicació de masses. El resultat de la ra la baixa qualitat constructiva del període de la nostra experiència en l'atenció al ciutadà i la campanya postguerra i de la construcció intensiva i ràpida de La Casa en Forma han demostrat sobradament l'intefinai dels anys 50 i principi dels 70. Tinguem en rès dels ciutadans per aquest tema. Sembla que el moment d'actuar ha arribat • compte que els habitatges construïts durant aquest període representen el 40% del parc existent. Bernat Ochoa No n'hi ha prou d'improvisar declaracions. Cal
President del Col·legi
prendre mesures. Perquè no es produeixin aquests accidents, perquè el nostre patrimoni mantingui la seva qualitat d'ús, calen un conjunt de mesures que actuïn de manera complementària. En definitiva, cal una política en la qual es trobin implicats tots els estaments socials. La posada en Catalunya disposa d'un marc legal que, afegit a marxa d'un sistema l'estatal, ens ofereix un ampli paraigua, per actuar en d'inspecció tècnica aquest camp. Des del Codi Civil (de 1889) fins a la Llei dels edificis de caràcde l'habitatge, aprovada pel Parlament de Catalunya ter obligatori per part el 1991, existeix un entramat de normes que estableix de l'Administració és clarament l'obligació de mantenir els edificis en bon un element bàsic
OFERTES CAD ®
ÚNIQUES
ARQUITECTURA
PLÒTER
0
CAD
INS 140.1 tVMndows/Castellà/3,5" fcualitzable a finals del
Per l ' a d q u i s i c i ó H e w l e t t Packard o aplicació v e r t i c a l .
Eïn p l ò t e r ma de CAD .
Windows Sense Castellà/3,5" Accurender Actua litzables a finals del 97
Serveis
i
Solucions
Diputació, 251, Sè - 08007 Barcelona - Tel. (93) 487 00 54 Fax (93) 487 93 22 E-MAIL: cadquatre@bcn.servicom.es
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
P U N T S
DE
V I S T A
A R Q U I T E C T U R A
La revista amida, de qui? B
l dia 20 de febrervan seure en una taula rodona que va tenir lloc al Col-iegi, els representants de sis revistes de l'entom professional de l'arquitectura. Una reunió sense gaires precendents, pel que conec, sobretot per l'ampli ventall temàtic i de personalitat de les revistes presentades a Pacte: des de revistes d'informació tècnica i comercial, com pot ser RCT-Revista de la Construcción, a revistes d'opinió sobre creació arquitectònica, com per exemple WAM. En realitat l'única cosa que tenien en comú aquestes revistes presents era que totes posseïen una línia editorial personal, marcada í coherent, i uns objectius a aconseguir molt clars. Precisament, gràcies a aquestes característiques: varietat d'enfocaments i posicions molt definides, les idees sorgides en l'exposició i debat de la taula rodona van ser francament interessants. El protagonista velat de Tacte va ser el lector a qui va adreçada la informació, i dic velat perquè encara que el títol de la convocatòria era: quina informació necessita ei professional es va veure que, en molts casos, el motiu pel qual havien
sorgit amb força aquestes revistes era més disposar d'un mitjà per difondre idees i opinions, que el plantejament de servir a uns possibles lectors més aviat anònims i desconeguts. Que jo recordi, només L'INFORMATIU ha fet enquestes als seus lectors sobre els continguts de la revista, i encara amb l'avantatge de saber a quin col·lectiu has d'adreçar les preguntes. I és que saber qui és i que vol el lector és molt difícil. Per aquest motiu, quan es plantegen temes com la crítica d'arquitectura sorgeixen més preguntes que respostes: li interessa llegir critica al professional?; quin tipus de crítica, i per a quin tipus de professional?; és útil la critica per aplicar-ia posteriorment a l'activitat professional pròpia, o serveix només per posar en evidència —o per fer-li propaganda, segons com es miri— al professional de qui s'analitza una obra?; ca!, aleshores, fer crítica detallada, o s'hauria de fer només genèrica?; hi ha realment crítica d'arquitectura?; és correcte, fins i tot, fer críiica?; i qui està legitimat per a fer-la? En l'acte es van donar opinions sobre algunes d'aques-
EL ORIGINAL Y N s 1 EN EUROPA TECNOLOGIA APLICADA A LA IMPERMEABILIZACION • EUSTOFILL: masilla elàstica al agua impermeobilizante. • NOXYDE: pintura al agua antioxidante para e! o • F1LLC0AT: pintura impermeabilizante inslantànea. • DAKFILL: pintura elàstica
• FLEXTON: revestimiento impermeobilizonte transitable 100%. • DURBOCEM: pintura para p e • SECCO SÚPER: hidrofugante transpirable sin brillo; ni textura. • PEGAKOTE: pintura epoxi al agua para
tes qüestions i d'altres van quedarsenseresposta. En tot cas, hi ha una cosa molt clara que, suposo, que era en la ment de tots els presents quan es parlava d'aquest tema, encara que no es mencionés: el fet que, des de fora l'àmbit estricte de la professió, si que es fa una critica a l'arquitectura i al nostre treball. Una crítica de vegades soterrada, de vegades directa, sovint agressiva, i en la majoria dels casos, amb punts de vista molt parcials o interessos oposats als professionals. I el pitjor del cas és que les crítiques provenen de grups amb poder d'influència sobre la nostra activitat: poder econòmic i decisori en el cas dels promotors, normatiu en el cas de l'Administració, o de creació d'opinió en el cas de la premsa. Al meu parer, des de fa anys, la crítica arquitectònica entre professionals no existeix o en tot cas molt esmorteïda a causa del raonament següent: prou feina tenim a defensar el nostre treball d'aquesta crítica exterior com per afegirhi crítiques internes. Però és un error pensar així perquè si ens féssim crítica
nosaltres mateixos, crítica raonada, constructiva i en el moment adequat, ens estalviaríem una part de la crítica externa, segurament la feta amb una base més raonable. Quant a l'altra, la no raonable, reivindico per als professionals el dret i els mitjans per poder rebatre-la públicament i—perquè no?— la possibilitat de fer critica als altres agents que intervenen en el procés de producció arquitectònica, que també la mereixen. Com aconseguir-ho? Podria ser el tema d'un altre debat. De moment considerem-ne, ja, la possibilitat. Josep Olivé
Les revistes d'arquitectura acostumen a mostrar la imatge més fotogènica de les obres. La manca d'atenció als aspectes no formals de l'arquitectura és un fet, tot i que hi ha obres que interessen precisament per la seva construcció. Un altre fet reconegut és la manca de crítica en general.
Dins d'aquest context, creu que seria desitjable que existís una major atenció dels mitjans de comunicació del sector a la critica de construcció?
Podeu respondre, abans del 15 de juny, al telèfon
APLICADOR HOMOLOGADO GARANTIA 1 0 ANOS
© 240 20 58 NOU TELÈFON Al mes de desembre se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció.
EL
NOTICIARI
I
N
F
O
R
M
A
T
U N I V E R S I T A T
L'EUPB impartirà les passarel·les d'enginyeria Les escoles d'enginyers de Barcelona i Terrassa oferiran 100 places de la carrera d'enginyer d'organització industrial
H
'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) impartirà les assignatures que conformen els complements de formació necessaris per a què un titulat en arquitectura tècnica pugui demanar i'accés ais estudis de segon cicle d'enginyer en organització industrial. Així ho va anunciar Francesc Jornada, director de l'EUPB, en la sessió informativa que es va celebrar el passat 8 de maig a la sala d'actes de l'escola i que va comptar amb la participació de Ferran Puerta, director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials (ETSEIB) i de Javier Llovera, director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.
H
Línia opcional d'intensificació
A partir de i'any que ve i dins del pla d'estudis d'arquitectura tècnica, a l'EUPB hi haurà una nova línia d'intensificació opcional que inclourà assignatures d'informàtica, mètodes estadístics i electricïtat-electròníca. Aquest
paquei completarà l'oferta actua! d'execució d'obra, projecte i gestió d'obra i empresa, de manera que l'estudiant podrà dirigir la seva evolució acadèmica també al camp de la gestió i organització industrial. Aquesta línia opcional formarà part de la titulació d'arquitecte tècnic. La carrera d'enginyer en organització industrial, que actualment imparteix l'ETSEIB, ja compta amb una bona representació del col·lectiu d'arquitectes tècnics. La UPC va iniciar aquests estudis el passat any acadèmic 1995/ 96. El nombre de places per al 96/97 va ser de 50 a les quals s'afegiran 50 places més ofertades per l'escola d'enginyeria de Terrassa. La titulació és només de segon cicle, té una càrrega lectiva de 120 crèdits i, en el seu perfil acadèmic, destaquen les tecnologies industrials, els mètodes d'organització i el disseny, planificació i gestió de sistemes productius i logístics. Els arquitectes tècnics poden accedir directament a la selecció. Prèviament, però,
Els estudiants d'arquitectura tècnica podran optar per la gestió i organització industrial
han d'acreditar complements de formació en informàtica {4 crèdits), estadística (4 crèdits) i electrònica (4 crèdits), Aquestes "passarel·les" es poden cursar en qualsevol centre universitari de
l'Estat i, a partir de! curs que ve, també des de la mateixa escola d'aparelladors de Barcelona. • Carles Cariaria
Premi d'instal·lacions per a la Pompeu Fabra i la Ramon Llull IIDIMSsa B
l projecte d'instal-lacions dels edificis Jaume I i Àgora de la Universitat Pompeu Fabra i el de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull han estat guardonats per l'Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (Actecir) en el sisè concurs de treballs sobre novetats d'instal·lacions en edificació. El lliurament dels premis va tenir lloc el passat 3 d'abril coincidint amb la celebració de Construmat. El concurs té per objectiu fomentar que els tècnics d'enginyeria i arquitectura, i les empreses i entitats presentin la seva millor realització en climatització, aigua, gas i electricitat, protecció contra el foc, energia solar, aïllament i ventíf-lacíó. El projecte d'instal·lacions dels edificis de la Universitat Pompeu Fabra va ser presentat per Instal·lacions Arquitectòniques. Les solucions adoptades en el projecte de climatització van rebre el premi per l'òptim aprofitament dels recursos
naturals, eliminant els possibles impactes hidrològics i introduint cri:eris per extrapolació en sltres instal·lacions de t entorn, i també per l'aplicació generalitzada de l'eficiència energètica. L'INFORMATIU prepara una anàlisi completa d'aquesta obra en un ampli reportatge que serà publicat el mes de juny. El treball presentat per Enginyeria d'Instal·lacions i Varis Arquitectes relatiu a les instal·lacions de l'edifici de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Uull va rebre el segon premi. Es tracta d'un edifici de nova planta on destaca !a seva qualitat ambiental amb l'explotació dels recursos arquitectònics passius. La integració funcional de les seves instal·lacions i el disseny dels circuits hidràulics i GTC permeten una gestió òptima de l'energia i un manteniment reduït i fàcil. Els tècnics interessats trobaran una anàlisi completa de l'obra a L'Informatiu número 105 de la primera quinzena d'abril. •
SISTEMA HERMS DE REFORÇ ACTIU DE BIGUES DE FUSTA
• PERFIL IPE AMB UNA U AMB CONNECTADORS SOLDADA PER RECOLLIR LA BIGA DE FUSTA • OPCIÓ DE BIGUES DESMUNTABLES • REFORÇ ACTIU: ENTRADA EN CÀRREGA INMEDIATA DEL REFORÇ I DISMINUCIÓ DE LA FLETXA DE LA BIGA MITJANÇANT SUPORT UNIVERSAL DE POSTENSIÓ
L W
J
E
R
' M
I I
N N
F O
O I
R O
M G
A I
A
T
I
EL
U D
£
LA
C
O
N
S
T
R
U
C
C
I
NOTICIARI
Ó
PUBLICITAT
Construir en català Tercera jornada sobre llengua i terminologia a ía construcció Chopo
Ramon Puig va presentar e/s darrers treballs del Servei Lingüístic del Col-legi
B
l passat 9 d'abril es va celebrar la ïercera Jornada sobre Llengua i Terminologia a la Construcció, coincidint amb la celebració de la fira Construmat. Representants de diverses entitats van exposar ies accions dutes a terme en el seu entorn professional per millorar i difondre l'ús del català, durant els dos darrers anys. Ramon Puig va presentar dos pro-
. A l'hora de comprar un cotxe teniu molts models per escollir. A l'hora d'escollir l'assegurança, també. Utilitzeu el servei d'assegurances del Col·legi. No en dubteu dels avantatges. Tel. 240 23 72, sr. Sergi Sagrado. Amb el suport tècnic de:
ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a. 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07
ductes elaborats recentment pel Servei Lingüístic del Col-legi: el Manual de fitxes de normalització lingüística (actualment es prepara la segona edició) que conté unes pautes de redacció, un recull de lèxic específic i altres arguments que faciliten el redactat de documents propis dels professionals de la construcció, i el llibret "La parla», elaborat per celebrar el número 100 de la revista col·legial L'Informatiu, en el qual de forma divertida, amb dibuixos i comentaris en forma de còmic, es presenta un recull de vocabulari específic de la construcció. També van presentar treballs molt interessants altres entitats del sector, com ara l'Institut Gaudí de la Construcció, el Servei de Llengua i Terminologia de la UPC i el Col·legi d'Enginyers Industrials. El Termcat, per la seva banda, va recordar la recent aparició del molt aconsellable Diccionari visual de la construcció i va presentar una nova eina fruit del treball anterior i de la participació del sector, el Voca-
bulari informàtic de la construcció, que permet la seva incorporació al processador de textos amb què es treballi.
H L'Europa plurilingüe També hï va haver una taula rodona titulada L'Europa plurilingüe i el ram de la construcció. Van participar-hi representants de les llengües catalana, valenciana, gallega, basca, finesa, i gal·lesa. Tots els participants van coincidir en aspectes fonamentals com: la promoció i i'impuls de les llengües s'ha de fer, inicialment, des dels organismes de l'Administració; la forma de garantir l'ús de la llengua és incorporant-la en totes les tasques d'ensenyament; el vocabulari tècnic haurà d'anar-se adaptant i s'hi hauran d'incorporar nous termes d'acord amb l'evolució de la tècnica i, finalment, l'esperança que les generacions més joves, millors preparades i familiaritzades amb l'ús de les llengües, cambiaran el panorama actual. •
Imma Casado
EL
N O T I C I A R I P A T R I M O N I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
I N D U S T R I A L
El Vapor Ca l'Escapçat guanya el premi Bonaplata La finalitat dels premis és la promoció i la defensa del patrimoni industrial català
H
a rehabilitació del Vapor Ca l'Escapçat de Sabadell, la nova construcció dels laboratoris Kinesia i la planta de tractament de l'aigua del Maresme Nord han estat els guanyadors dels premis Bonaplata de patrimoni industrial 1996 en els apartats de restauració i de nova realització industrial. Els premis Bonaplata, que enguany celebren la sisena edició, estan organitzats per l'Associació dei Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya.
nyament primari del Vapor Ca l'Escapçat. L'edifici remodelat és una anüga fàbrica de gas de 3.216 metres quadrats formada per murs d'obra de fàbrica de maó massís i suports interiors metàl·lics, i bigues i encavallades que cobreixen la nau principal. El conjunl conforma una arquitectura de qualitat, que integra plenament els elements materials i simbòlics preexistents.
La nova planta indústria! dels laboratoris Kinesia, per la seva banda, presenta com a novetat la utilització de panells de formigó pretesats emprats com a material d'acabat de façana i, al M Una antiga fàbrica de gas mateix temps, com a placa que suporta Les modalitats del premi són restaura- l'estructura del pis i de la coberta. Alció, nova realització industrial, estudis, tres premis i mencions van ser per a la difusió i col·laboració. L'objectiu és pre- nova piscifactoria flotant, a Arenys de miar les millors realitzacions del patri- Mar, la rehabilitació d'un edifici indusmoni industrial actual, les que més han trial com a nova seu de l'Institut Català destacat en el camp de! disseny, en el de de Tecnologia, o els treballs dedicats la tècnica i en el respecte al medi ambi- a les antigues Cristalleries Planell de ent. El premi Restauració es va torgar a les Corts i a la colònia industrial de la rehabilitació com a centre d'ense- Borgonyà. </
RESIDÈNCIA D'AVIS I CENTRE DE DIA DE CAMPDEVÀNOL
Rehabilitació del Vapor Ca l'Escapçat com a centre d'ensenyament primari. PROMOTORS: Departament d'Ensenyament de la Generalitat i Ajuntament de Sabadell. AUTORS DEL PROJECTE: Humbert Costas i Manuel Gómez. EQUIP TÈCNIC: Robert Brufau, Manuel Comas, Jaume Guslems i Josep Maria Oller (arquitecte tècnic). CONSTRUCTOR: Construcciones Juanes. •
premis a la innovació tecnològica i la qualitat constructiva
C o m en cada edició de la Fira Construmat, es van convocar els Premis que tenen com a objectiu estimular la qualitat en la construcció i la innovació tecnològica. En aquesta ocasió s'han adjudicat a cinc apartats: edificació, enginyeria civil, procés constructiu, producte industrial i comunicació empresarial. Els premis són patrocinats per la Generalitat i organitzats per l'ITEC.
El jurat va atorgar menció, en l'apartat d'edificació, a la Residència d'avis i centre de dia de Campdevànol, per la cura en el disseny de les solucions constructives, una adequada relació qualitat-preu, la desmuntabilitat dels materials que faciliten el seu manteniment i per la millora que aquest edifici ha significat per a l'entorn.
PROMOTOR: Departament de Benestar Social Generalitat de Catalunya. CONSTRUCTOR: OCP.
EQUIP TÈCNIC FACULTATIU: Josep Lluís Mateo, Jaume Avellaneda i Miquel Rodríguez, arquitectes. Agustí Costa, aparellador.
I
N
F
O
R
M
A
T
R E H A B I L I T A C I Ó
I
EL
U
I
N O V E S
NOTICIARI
T E C N O L O G I E S
Fotografia i construcció El Col·legi organitza un curs de documentació d'edificis i lesions amb tècniques fotogràfiques Fioriach
H
a voluntat de documentar les co- u_M__|íii'r~T-' — ""i ses que passen o que veiem ha estaí de continu al llarg del temps. Des de les pintures rupestres a les modernes cameres digitals s'ha evolucionat molt i els mitjans que tenim al nostre abast actualment eren impensables només fa uns quants anys. El món de la construcció i l'arquitectura no hi tia estat aliè i, de sempre, la representació gràfica del que volem construir, del que construïm i dei que ja hem construït ha estat una constant, ija des dels primers temps de !a fotografia, cap a mitjan segle passat, es van veure les possibilitats que ens podia oferir. Es va començar amb Les possibilitats que té la fotografia en els àmbits d'actuació dels aparelladors és mol! diversa la fotografia de façanes i edificis i, actualment, és pràcticament imprescindide fer aixecaments, és una eina que no aportar una prova que ajudi a esbrinar ble en molts camps. les responsabilitats de cadascú. I, fies pot oblidar. nalment sembla que els informes del Les possibilitats que té la fotografia nou decret de la cèdula de l'edifici s'hauen els àmbits d'actuació dels aparella- H Una eina molt útil en la ran de completar amb fotos de l'immodors és molt diversa. Un camp en què pràctica professional ble. Així doncs, la fotografia pot esdes'ha mostrat molt útil és el de la docuvenir una eina que cada dia sigui més mentació d'ediíicis existents, els catà- Un altre moment en què pot ser molt útil legs de protecció del patrimoni ja no els és quan hem de documentar tot el pro- úíil en la pràctica professional.
K
i
entre la gran quantitat que podem trobar. Anant més lluny, i explorant les possibilitats de les noves tecnologies, podem fer una foto d'una obra al mati, i al cap de poques hores podem processar-la al nostre ordinador amb un programa de tractament d'imatges i posteriorment inserir-la en un document de text pera un informe.
Arriba però el moment de fer les fotos i una bona tècnica és primordial. Sovint, la foto que hem de fer, ja sigui per les condicions d'il·luminació, d'accés o per les particularitats de l'element a fotografiar ens dificulta aconseguir una qualitat que ens permeti, posteriorment, donar-hi l'aplicació prevista. I és aquí on els coneixements i la tècnica que podem tenir ens ajuden a resoldre la situació airosament. És per això que des del Servei Rehabilitació i Medi Ambient organitzem, per al proper mes de juny, e! curs: Fotografia i construcció, documentació d'edificis i lesions amb tècniques fotogràfiques, el qual pretén aportar els coneixements bàsics que Els aparells que acfualment trobem permetin que les fotos que es facin tinal mercat, permeten que qualsevol perguin una qualitat acceptable i siguin útils sona amb uns coneixements bàsics per a la feina requerida, malgrat que no pugui fer bones fotos. Una camera resiguem professionals de la fotografia. • flex amb un parell d'objectius i un flash ens pot solucionar un bon nombre de situacions. Un altre aspecte important ToniRoríach Servei Rehabilitació i Medi Ambient és una correcta elecció de la pel·lícula
c
podem concebre sense fotos. Molt lligat a aquest aspecte trobem la rehabilitació i la diagnosi. Quantes vegades una foio no ens ha ajudat a decidir la nostra intervenció, que hem basat en una imatge antiga, o a veure matisos en una lesió que a simple vista no apreciàvem? També en aquesta àrea, i a l'hora
cés consïructiu, sobretot en la rehabilitació. Tenir cada fase de l'obra ben documentada ens pot ajudar en futures intervencions o si es presenten problemes de patologia. També en el cas de sinistres relacionats amb la garantia decennal, i sempre que tinguem una bona documentació fotogràfica, podem
La robòtica com a suport al manteniment H
es tasques de mantenimení, centrades en la simple inspecció o reparació de diferents elements dels edificis o espais públics, sovint s'han de realitzar a llocs de difícil accessibilitat. Aquest fet acaba comportant una complexitat en la preparació dels sistemes d'accés (muntatge de bastides, excavacions del terreny o realització de cales en els elements constructius) que, a vegades, supera la tasca a realitzar. Així mateix, els costos dels sistemes auxiliars poden esdevenir els més importants de tota l'operació.
mitjançant sondes ens permet de fer, fàcilment, un seguiment d'elemenïs significatius dels edificis. La robòtica, és una altra de les vies que poden contribuir a fer més fàcil aquesta mena de treballs.
Durant els darrers mesos, a la Universitat Politècnica de Catalunya es presenta una exposició itinerant sobre la Robòtica aplicada a canalitzacions i clavegueram, en què es poden veure les grans possiDes que els treballs de manteni- bilitats d'utilitzar roment han assolit un pes important en bots en la inspecció i el sector de la construcció, han estat el manteniment de xarmoltes les fórmules que s'han buscat xes de distribució d'aigua, gas, xarxa per simplificar aquestes tasques. de clavegueram, conductes d'aire conD'una banda, podem veure com cada dicionat i altres. L'exposició ha estat dia són més els treballs de diagnosi o realitzada pel Departament d'Enginyeintervenció en què s'apliquen les tèc- ria de Sistemes, Automàtica i Informàniques d'escalada com a sistema d'ac- tica Industrial. cés. En altres casos, la monitorització L'exposició mostra diversos tipus
de robots, alguns d'ells fabricats al nostre país i altres procedents de Suïssa, Canadà, EUA i Japó. Resulta realment sorprenent copsar les possibles aplicacions d'aquests enginys, els quals ens permeten fer visites a l'interior de les canalitzacions mitjan-
delicades. Un altre, mitjançant ventoses, esdevé un autèntic grimpador i, salvant tots els obstacles, ens pot mostrar les característiques constructives i l'estat de conservació de les parts que ens interessin de l'edifici.
S'està avançant molt en la robòtica. La seva introducció en el camp de la rehabilitació i del manteniment serà una contribució significativa en l'increment de la fiabilitat dels treballs de diagnosi i en la simplificació o abaratiment de moltes tasques avui complexes. Ara per ara, ja hi ha diverses empreses al nostre país que ofereixen aquests instruments per a treballs puntuals i els seus usuaris çant una cambra de víes van incrementant en la mesura que deo orientable i prendre algunes mesupodem comprovar els avantatges que res mitjançant els sensors adients. Alofereixen, i/ gun d'aquests es destaca com a veritable operari de la reparació: talla, encoXavier Casanovas fra i injecta morters, tot fent reparacions
EL
N O T I C I A R I R E H A B I L I T A C I Ó
I
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
C I U T A T
L'Escola d'arquitectura tècnica es posa al dia H
a Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha enllestí! la rehabilitació de la (açana nord de l'edifici que alberga l'Escoía Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) després de servir per a diverses promocions d'estudiants d'arquitectura tècni-
ca com a il·lustració de les assignatures relacionades amb les patologies del formigó. L'obra ha estat duta a terme pel Servei d'Obres i Manteniment de la UPC i dirigida pels arquitectes tècnics Jorge Palau i Lluís Murïoz. L'empresa encarregada de l'execució ha estaí Treballs en Alçada, una empresa que treballa amb tècniques de treballs verticals quan pel tipus d'actuació o bé per la situació s'aconsella no fer servir les tradicionals bastides. L'estructura de l'edifici està formada per pilars i jàsseres de formigó armat que han patit un procés d'envelliment general amb problemes de carbonatació del formigó i corrosió d'armadures. Els treballs de diagnosi de la façana ha-
vien posat de manifest armadures a la vista i manca de recobriment, esvorancs superficials i fissures. Com és habitual en els sistemes de reparació superficial d'elements de formigó armat, l'actuació ha consistit en l'eliminació del morter descompost i el material mal adherit, la neteja general de superfícies i e! descobriment de les armadures oxidades, neteja i passivació.
l'acció dels agents agressius externs. El sistema d'execució escollit mitjançant les tècniques de treballs verticals ha permès en aquest cas un estalvi econòmic degut a la no utilització de bastides. Aquests diners s'han reinvertit en la recuperació de trenta metres més d'una de les façanes laterals de l'edifici.
A continuació, s'ha procedit a la regeneració de superfícies amb morters específics per tal de restituir els recobriments de formigó. Finalment, s'ha protegit amb un revestiment de pintura antícarbonatació per tal d'impedir
Curso de Capacitacion : en el Uso del Sistema 2MB Que se realiza en el centro de formación y dívulgación de tecnologías informaticas "La Caixa-IBM 2MB
2MB
f^. es u n a a p l i c a c i ó n d e AutoCAD p a r a a r q u i t e c t o s , de gran tamano y alcance que dibuja la totalidad de las paries que conforman un proyecto de arquitectura. .._^permite con pocas horas de aprendizaje realizar un proyecto completo de arquitectura.
OBJETIVO __E^Lograr que un profesional de la Arquitectura sea capaz de delinear un proyecto 10 veces mas ràpido que un experto operador de AutoCAD. DIRIGIDO A^ARQUITECTOS, APAREJADORES Y ÜEUNEANTES. DURACIÓN i^. Cursos entre ?Q horas paTa expertos operadores de AutoCAD y hasta 140 horas segün experiència y conocimientos, para los no expertos. El curso se hara sobre proyectos resles que podran ser aportados por los propios alumnos HORARIO .^Por las mananas. Para mas información tècnica del producto consultar la pagina: http://www.bcgonline.es/2mb Se efectuarà sesión informativa prèvia en los locales citados, posterior a la cual se procedera a la formali2acíón de la matricula. Plazas limitadas (15 personas por curso). Interesaaos enviar currículum
GALTON -Recursos
vitae d:
Humanos-
Munfaner, 183, ENTLO 1, 08036 Barcelona
• Tel. 430 74 14
Urgell, 81. 5è 2a 08011 Barcelona Tel: 323 69 48 Fax: 454 93 43
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
E t
U
N O T I C I A R I
I P C R F I L S
l ' Í N T Í E V I S T A Rosana Manjavacas Alarcos. arquitecta tècnica
«PfR FER DE CAP D'OBRA S'HA D'APRENDRE A ESCOLTAR I A OBSERVAR»
H
a néixer un 6 de febrer a Madrid. Toca el violí des dels 12 anys i és cinturó marró de judo. Va venir a Catalunya el 1991 per treballar primer com a . tècnica de projectes d'obra civil a INARSA (Ingeníeros y Arquitectes Asociados) i, a continuació, com a ajudant d'obra d'OCP CONSTRUCCIONES, S.A. També va ser cap d'obra a COPCISA i, actualment, té el mateix càrrec a COPCAMBRA, empresa de serveis d'enginyeria especialitzada en urbanització i edificació.
On és el secret de l'èxit d'un bon cap d'obra? Per ser cap d'obra ca) tenir molta picardia i, sobretot, no donar gaire confiança a ningú. També s'ha d'aprendre a veure i a escoltar i tenir prou vista per, en el dia a dia, ser capaç de separar el que et pot ser útil per a i'obra que estàs dirigint i el que no. De tota manera, el veritable
èxit d'una obra rau en el fet de saber contractar-la. Pel que fa les persones, el secret radica en la presència d'un bon cap d'obra i, sobretot, un bon encarregat, ja que normalment tenen molta més experiència que nosaltres, els caps d'obra joves. Has trobat molts entrebancs per arribarà ser cap d'obra? No. La veritat és que per la meva experiència, haig d'afirmar que aquesta és una professió masclista. Però jo he tingut molta sort amb els companys de
feina, malgrat que també és cert que ía gent encara no està acostumada a veure dones cap d'obra. Hi ha de tot.
per a les dones. Crec que, to! i que sempre m'ha fet costat, la meva mare s'hauria estimat mès que fos violinista 0 dissenyadora de moda. Crec que fer d'aparelladora és una professió bonica 1 amb moltes compensacions.
De quines de les obres en què has intervingut et sents més orgullosa?
Com veus el teu futur professional? Home, una mica negre, la veritat. Arribarà un moment en què hauré de prendre decisions personals, com ara ser mare, i hauré de decidir de fer, com a mínim, un parèntesi en la meva carrera. Ara començo a treballar a les vuit del matí i no plego fins les nou del vespre. És una situació que, si tens família, no pots mantenir. De moment, ia meva família a Barcelona és la meva gata Pili.
Tot i que estic contenta de pràcticamet totes les obres en què he col·laborat, estic especialment satisfeta amb el resultat de les obres de la plaça Roja de Ciutat Meridiana i d'una fase de la plaça Antoni Llonch de Sabadell. Estàs satisfeta de la teva elecció professional? Encara que la meva primera vocació era fer d'interiorista, estic molt contenta d'haver triat aquesta professió. És cert que he hagut de superar algun petit entrebanc, per exemple convèncer la meva mare que fer de cap d'obra és una bona sortida professional també
Com t'agrada passarelpoc temps lliure que tens? M'agrada molt anar d'excursió i també la platja. De fet, un dels motius de venir a Catalunya és que hi ha mar i muntanya. També toco el violí, tinc cura del meu aquari i ies meves plantes, i estic aprenenta muntarà cavall. • Lydia Perera
N O M S
Jaume Guixà Mora, arquitecte tècnic, advocat i professor del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC, s'ha doctorat amb un treball sobre la creació d'un mètode per al càlcul del potencial de vendes en noves estacions de serveis (benzineres). Guixà va obtenir la qualificació d'apte cum laude per la tesi doctoral titulada La desmonopolización de Espana en matèria de energia. Venta al por menor de carburantes. Método para el calculo del potencial de ventas de una nueva estación de servicio. La investigació, presentadaa l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, ha estat dirigida pel professor doctor Francisco Javier Llovera. El tribunal estava integrat pels doctors Josep Maria Fons Boronat (president) i Antoni Creus, enginyer; José Juliàn Tobillas, advocat; Joan Carles Costas, economista, i Sara Maria Laborda (secretària), llicenciada en Belles Arts i arquitecta tècnica. El treball de Jaume Guixà analitza
l'estat de les estacions de servei ubicades a la comarca del Baix Llobregat, durant el període 1989 a 1994. Estudia les característiques comunes i deferencials, densitats de població, trànsit, hàbits dels habitants, creixement industrial, transport públic, oferta de serveis de les estacions i altres. La part central de la tesi tracta de configurar els paràmetres identificatiu per tabular valors comuns entre les estacions analitzades al llarg dels cinc anys, i s'extreuen resultats traslladables a d'alíres emplaçaments. •
per fer-nos saber qualsevol novetat de la ieva activitat professional, per comunicar-nos iniciatives, o per explicar-nos alguna experiència, fesho amb tota llibertat a:
B
'1de març, quatre arquitectes tècnics d'Osona, Miquel Autet, Jaume Garulera, Jordi Coll i Carles Vizcaíno, van assolir amb èxit la travessa VallterNúria amb esquís de muntanya. Cal assenyalar la dificultat amb què es van trobar els components de la sortida, ja que aquest any ha estat un any de nevades intenses al Pirineu, cosa que ha incrementat el perill d'allaus. •
NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats !a defunció dels nostres companys:
Secció Noms de L'INFORMATIU ens ho pots fer arribar per fax
414 34 34 perE-mail caatbimail.datalab.es o per correu a L'Informatiu del Col·legi
Gabriel Not Vallcaneras col·legiat 5.477, esdevinguda l'1 de març, a l'edat de 43 anys Jaume Enric Puig Gircós col·legiat 2.270, esdevinguda el 18 de març, a l'edat de 51 anys. Joan Manuel Pto i Cabello col·legiat 2.534, esdevinguda el 20 d'abril, a l'edat de 57 anys.
S E R V E I S \
A
S
S
E
S
I N F O R M A T I U S
O
R
A
M
E
N
T
I
I
N
F
O
R
M
A
C
I
Ó
Nou servei de suport a l'activitat professional L'Oficina Tècncia de Diagnosi neix amb la voluntat de ser útil al professional
E
tant, dóna assessorament i suport professional en totes aquelles tasques en què !a diagnosi és la fase clau per a un treball de qualitat. Inicialment, l'OTD estructura els seus serveis en aquests tres eixos bàsics: l'assessorament personal o telefònic que des del Col·legi fa anys que es duu a terme que consisteix en l'atenció de consultes tècniques; el suporta l'activitat professional, de manera que l'OTD col·labora parcialment amb els encàrrecs de l'aparellador; i la tutoria de treballs per a joves professionals, que ofereix consell i seguiment continuat a la presa de decisions del tècnic En aquest sentit, l'OTD està especi- novell dins dels seus primers encàralitzada en tres àmbits de treball: dos recs. d'aquests, amb una dilatada experiènPer respondre a les més variades cia com són la rehabilitació i el mante- problemàtiques l'OTD disposa d'una niment, i el darrer, de desenvolupa- àmplia xarxa de contactes amb experts ment més recent, dedicat als aspectes i amb laboratoris que li permeten actuar mediambientals de la construcció. Per amb rigor i professionalitat. l Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi ha posat en marxa l'Oficina Tècnica de Diagnosi (OTD) per donar resposta a les creixents necessitats tècniques del complex sector de la construcció. En l'actualitat, tots som conscients que les virtuts d'una formació generalista topen de vegades amb l'especialització precisa i que, per tant, obliguen a la col·laboració amb especialistes. Per posar un exemple, el Servei Rehabilitació i Medi Ambient rep habitualment consultes sobre el tractament d'humitats, el peritatge d'estructures o el tractament d'atacs xilòfags a la fusta.
OTD
Oficina Tècnica Diagnosi
Conveni de col·laboració amb BuildNet B
l president del Col·legi, Bernat Ochoa, i el director general de BuildNet, S.A, Josep Maria Godia, van signar el passat 7 d'abril un conveni de col·laboració per al desenvolupament de serveis d'informació per a professionals i empreses de! sector de la construcció i l'arquitectura. Segons
l'acord, el Coi-legi introduirà i divulgarà a través de la xarxa Buildnet informació fècnica i serveis facilitant així el lliure accés per part dels professionals. Per altra banda, BuildNet col·laborarà amb el Col·legi en facilitar una plataforma tècnica per a l'explotació dels serveis propis del Col·legi. •
horari de dilluns a divendres de 10 a 14 h. Telèfon: 240 23 66 Fax: 240 23 59 E-mail: caatb@datalab.es
L'Oficina ofereix un assessorament especialitzat
BUILD-CD Un nou sistema multimèdia d'informació tècnica sobre productes i serveis de la construcció Produït per: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona / Centro Informativo de la Construccíón Subscríviu-vos ara a Build CD i beneficieu-vos de l'oferta de llançament*: Subscripció per un any: 18.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 8.000 PTA. Subscripció per dos anys: 36.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 17.000 PTA. (preus sense IVA) - Oferta vàlida fins al 31 d'octubre del 1997
Sessions informatives als col·legiats: Barcelona, 11 de juny a les 18.30 hores Granollers: 3 de juny a tes 19 hores Terrassa: 5 de de juny a les 19 hores Vic: 17 de juny. a les 19 hores Manresa: 18 de juny, ales 19.30 hores Nota: els assistents a les sessions informatives seran obsequiats amb la versió 0 de Build CD
Informació: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA. TELÈFON 240 20 60
Sf « Vf I M t O I - A C l O
IS
t I C N I C *
| Control de qualitat: certificat del fabricant de sostres B
fi • DCXSC • 1 t íabnt M w * patacada r o w d» t t o» B Ü Ç , par l i « a * « fe c M g a » t u contar en «I a a » * t dt M M M i programat « c o n t a at quina d a m e n M Mocant o X número tfaguasl c a n * a l . Aquatta O R » é itfaplcaoótrt m aquell pregnmw a i contrd de q u a M que t'hagn m a l amb pmunoMl É ta <f«rt tfanguanK
• 9 » -orla i d * pagra> • da tomí m tarart coraar ah coda de tas cerafcaoona que coflBan fieov M en al agaaa de la Oracoó General par a les atan de caaaariaquaa dats
B canta) del tatmcart riada lacto* al bDncantaatotmalinal de rnacuaó de reetuclura, i ha d'anar signat i •agaM par fempresa i i Denvas del Ciment L (moenca o" aquest certtcal no é> nova. ja que es va crear a parar del Decret 71/1995 de 7 de tatxar, que en va estaM v a par ais sostres bDhcatt a Catalunya en SUKWUOÓ de rauttotzaCK) (füs de lEstal. En el seu artici« 10 establia que: -una vegada executada l'estructura del sostre el fabricant emeira un certifica!, segons model aprovat per la Direcció General d'Arquitectura I Habitatge, degudament numerat que testmon» que el subministrament dete elements resistents s'ha fet d'acord amb la
delí per i la M M «çenoa Cal recordar «ja rautontace adm o n n dat toara qua manta
Oms Putaquasdala GanaraKat es B Senti tfWom^c* Tecnca <M obipilòns tottmtft psr jts dbncvts dt Cítalunti Ptr als de fofa de duposa a» U M I * O M N Cabhxiyi que comeroaKzm tts seus proúucIBS en el nostre tenfloo oons (fus, v*s i ta seva mginca. t arno* de s»zaoó (fús etlaui sngonl i gels de quiHH p«r ats w a r t i • la docufnenojdó del tabncantque garanteixi les < *flnwrtftH4lnpHM espect-
d'ús segons l*EF-96 (cer • trfcai de garantia sense un model establert). El certificat del fabricant ha de ser atorgat ocàgatònamenl pel fabricant, mdependenlment dels valors obtinguts del control dete aftres materials det sostre no aportats pel fabricant (formigó, acer per armar. etc,)od'aítres conceptes no tècnics que es puguin donar. Igualment el Decret 71/1996 estableix i així queda -etlectit en el certificat. 1'obiigatonetat de facilitar a la direcció facultativa una reproducció de les uoaeidecertificació fitxes de característiques L'Ordre de 18 d*abnl reafirma robfi- de l'autorització administrativa els piagatorietat de l'existència del certificat rtols de col·locació i les mdcacíons per
El Col·legi aposta per Internet B
i Col.tegi trebala des de fa un pàgina web que ja podeu visitar a Intertwnps per incofporar ta tecnoio- net: http://www.scsmet.es caatb i gta Internet i Intranet a la seva gestió. l'acord signat pel Col.legi amb Això ha de permetre rraMorar-ne els I empresa proveïdora de serveis píocassos de treball i la quaftat dete d Internet TISING S i . El Col.leg; na serveistolfacütanttecomunicació i *a trebaíat per tal de ler arribar als profesinformació, Taccés ats serveis i, en un sionals una oferta interessant tant des tol HM H no Qüe I V Q ,tatTanvtsoó des del pixit da vista tacrvc com econòmic. de casa o et despatx És una bona De les prestacions de la A r t à cal desmanera tfapopar ei Cottogí a casa. tacar r accés a Internet sense lAM La aftfoipofactó s Wemet es desen* voluparà a parar d'un programa que ens pwnwe snar desooonnt i apratlant las poto&Hl* que oloren t a i a n a i , en genent. les txwestecnologiesde ta fèontiBoò. Els propers números de L H o n u t u ntacaran art* prak«*Bt la* p ó m n s praposw, qua a n us preM a an t o m tfapunt com « B
ser oUrgudi P * HBncart * putf at m cadbaBK dt TauiDftzaac <S\A VÜMM m wigftncaL. gut çuatmrt N*L/ i 3»
Per a consultes podeu adreçar-vos n
Servei d'Informació Tècnica de 8.30 a 14.30 hores de dilluns a divendres També podeu fer la consulta per telèfon 24O 2 3 6S por f.'ix 24O 2 3 81O o per E-mail renart ® ibm.es
OFERTA CONNEXIÓ D'ACCÉS A INTERNET El Col·legi ha arribat a un acord avantatjós pels col·legiats per tal d'oferir connexió d'accés a Internet, que inclou:
•
Jnores, l'ocasió rje deposar d'una pàgina personal (professional) dins del servidor a més de 2 adreces de correu efeotne. •
Accés a M e s de OsUCuoo new», e t
Ccrr.ei.o ar.Lai 7 fXU pies. C: P«r mèt aataraaciò truqueu alSandifWoimació TeL 2*12060
:3 6OObps: 19 500 pies. .
jpartr de 4.500 p t n
(per a m é s informació truqueu a lT e l . 2 4 02 0 6 0 )
SERVEIS
i N
M E R C A T
D E
F
o
a
T R E B A L L OFERTES REBUDES DURANT EL MES D'ABRIL DE 1997
places
servei
especialitat
tipus d'empresa
àmbit
experiència
edat
contracte
durada
sou/M
oncial
25-29
laboral
indefinit
neg.
Curríc.
responsable obres i man. gestió immobiliària
rehabilitació d'immobles, compra i venda
BCN prov.
1-2 anys
oncial
20-30
labora!
1any
3
Anunci
cap d'obra
constructora
general
nacional
1-2 anys
oficial
24-27
laboral
Carac.
tècnic comercial
enginyeria
construcció industrial
Barcelona
1-3 anys
oficial
25-35
laboral
SCC
adjunt coordinador obres fabricació eines
construcció
nacional
1-2 any
oficial
25-30
laboral
SCC
auxitiar tècnic d'obres
despatx d'arquitectura
arquitectura i urbanisme
Catalunya
1/2 tarda
SCC
tècnic projectes i obres
projectes i direccions d'obres
obres noves i reformes
8CN prov.
flexible
Curric.
tècnics per inlormes
consultoria
manteniment
Barcelona
2-5 anys
oficial
SCC
tècnic de projectes
estudi d'arquitectura
projectes i rehabilitacions
BCN prov.
2-3 anys
oficial
21-25
1-2 anys
flexible
tècnic comercial
Carac.
fabricació i venda de materials venda de productes per a distribuïdors
nacional
jornada
24-29
neg. nns octubre 3 3
liberal
indefinit
liberal
per obra
hon.
laboral
2,5
liberal
2 mesos indelinil
neg.
2,3
tècnic taxador
taxacions i valoracions
taxacions i valoracions
nacional
25-30
liberal
indefinit
2,4
Curric.
coordinador d'obres
constructora/promotora
habitatges
Cerdanya
oficial
35-40
liberal
indefinit
5
Curric.
cap d'obra
constructora
rehabilitació
Catalunya
5-10 anys
oficial
25-35
laboral
1 any
4,5
Carac.
ajudant de cap d'obres
constructora
edificació, habitatges
Catalunya
2-3 anys
oficial
laboral
6 mesos
neg.
Anunci
auxiliar tècnic
estudi d'arquitectura
tot tipus d'obra d'arquitectura
nacional
1/2 jorn.
liberal
indefinit
6
Curric.
coordinador d'obres
distribució major d'alimentació
construcció de naus per a supermercats
nacional
3-5 anys
completa
25-35
laboral
indefinit
neg. 3-4
SCC
Anunci
tècnic comercial
materials de construcció
fabricant d'aïllaments i elements traslücrds
internacio.
2-5 anys
oficial
28-31
laboral
6 mesos
SCC
ajudant de cap d'obra
constructora
obra civil
Catalunya
2-3 anys
oficial
25-35
laboral
6 mesos
Anunci
cap d'obra
constructora
edificació
BCN prov.
oficial
40-50
laboral
6 mesos
neg.
Carac.
tècnic d'obres
arquitectura i enginyeria
oticines, industrials, etc.
nacional
5-10 anys
oficial
28-55
laboral
1 any
4
Curric.
cap d'obra civil
constructora
obra civil i edificació
Catalunya
2-0 anys
oficial
21-35
laboral
6 mesos
3,5
cap d'obra
treball temporal
constructora
nacional
3-5 anys
oficial
27-35
laboral
indefinit
arquitecte tècnic
treball temporal
constructora
nacional
2-3 anys
oficial
laboral
2,5
5 inspectors tècnics
control qualitat
edificació industrial
nacional
3-0 anys
oficial
laboral
neg.
SCC SCC Carac.
neg,
neg.
Curric.: Selecció de currículums. Carac: Selecció per característiques. Comp.: Selecció completa SCC: Servei Català de Col·locació
Estudi d'arquitectura
Empresa internacional de
Immobiliària catalana
Tècnic de projectes o estudis
materials de construcció
Tècnic de projectes i obres
per a mesuramenls. càlcultfestructu res, memòries, i dibun ambamocad esporàtfh cameni Es vaJorarà experiència en despatx d'arquitectura. Edat. de 21 a 25 anys Àrea de ueball, Gavà. Idiomes,
Tècnic comercial
per a feines òe despatxi direcció d'obres. Es valorarà experiència en treball de despatx (no impresdnditte). Àrea de trebaB, Barcelona provincià. Cal disposar de vehicle propi. Edat, de 22 a 28 anys. Cal dominar fautocadv. 12 o 13. Jornada oficial. Relació liberal (col·laboracions). Sou negociable, amb signatura d'obres. Incorporació immediata. Interessat enviar currículum a: Aurebo Sénchez Parra. Av. leàiia, 145147, 5è E. 08005 Barcelona Fax: 221 31 31
per promocfonar els productes de rempresa als possibles prescripiors: estaments oficials, enginyers i arquitectes. Experiència de 2 a 5 anys treballant a l'Administració, amb enginyers i arquitectes, i a peu d'obra. Edat de 28 a 31 anys. Àrea de treball, Catalunya. Cal disposar de vehJde propi. Jornada oficial Contracte laboral de 6 mesos. Sou a convenir. Incorporació immediata. Interessats enviar cunculum urgent a: Servei de Promoció i Mercat Fax: 240 23 59
éscwrvçníenl carnet ds conduir. Jornada completa. Relació liberal indefinida, amb període de proves rfi selmana. Sou: 2.300.000. brut/any. Incorporació immediata. Interessats enviar cunculum urgent a: FACTORIA UNEAL RGR Fax: 662 99 57
P
E
T
I
T
S
A
N
U
N
C
I
PROMOCIÓ 1 PLENA OCUPACIÓ DELSAPARELLADORS El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'Inlormatiu, ofereix una visió general actualitzada de la situació de les olertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei.
Serveis de topografia
del mes de juliol.
Fotografia mètrica terrestre i restitució,
S'ofereixen serveis d'aixecaments
Giorgio Ferone
per a restauració de façanes, monu-
topogràfics, de replanteigs, nive-
Telèfon: 310 79 21
Topògraf
ments (plantes, alçats i secció), mecà-
llacions de precisió, topografia de
per a treballs de mesuraments,
nica, etc. Fotografia aèrea mètrica i
projectes i controls.
aixecamenis, impfementació de
restitució per a confecció de topografia
David
projectes, replanteigs d'obres i
i cartografia 3D.
Enginyer tècnic topògraf
cubicacions. Sistemes totalment
Aplicacions Aero-topogràfïques
Telèfon: 302 22 52
informatitzats. A grans i a petites
Tel: 211 23 71 Fax: 21124 79
J. Costa Telèfon: 265 40 04
Serveis per al professional
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta Telèfon
240 23 58
Fax
240 23 59
S
Fotogrametria i r e s t i t u c i ó
escales. Qualitat i rapidesa.
INFORMACIÓ OFERTES (Ç) DE TREBALL
Ret. 5.637
Ret. 5.625
Rel 5.618
UNSERVEIPERALA UllwLIII L l i ^11 r> ^ ^
Enginyer tècnic industrial amb experiència en: projectes,
Es ven torre a Tamariu
Servei pera taxadors
activitats classificades, control
Unifamüiar de 65 n f situada en
EnviTns un fax i nosaltres li lliurem
d'obres í instal·lacions en edificis
la delineació dels seus croquis en
industrials i urbans, s'ofereix per
riu (Aigua Xefkía), amb dues ha-
una parcel·la de 240 nV, a Tama-
Aixecaments d'estat actual, des-
menys de 24 h. L'elaborem per or-
col·laborar amb despatx d'arqui-
bitacions dobles, bany i gran sala
envolupamenl i deJneació de pro-
dinador, i ens adaptem al seu estil.
tectura.
amb xemeneia. De particular a
jectes, models en 3D, càlcul d'es-
Experiència de més de dos anys.
Enric
particular. Preu 10 milions de PTA.
tructures i instal·lacions. També,
Informació
Telèfon: 812 23 70
informació
fotografia d'arquitectura i obra,
Telèfon:
416 16 39
presentacions, tractament dtnat-
Fax:
237 51 82
ges i perspectives, mesuraments
Telèfon: 309 49 11
(?)
PETITS
ANUNCIS per donar-se a conèixer als més de 7.000 professionals que reben L'Informatiu només cal anunciar-se als Petits Anuncis preu 1.000 pessetes si és col·legiat o estudiant 2.000 pessetes per a no col·legiats
Estudiant d'arquitectura Estudiant de 5è curs de la Univer-
Es ven plotter
i pressupostos, plecs de c o n *
Perspectives
sitat d'Arquiteclura de Florència
Es ven pfetter cateomp desígn-
cions. ajut per a projectes de
Es fan perspectives manuals i
s'ofereix per treballar a Barcelona,
mate Din-Ai de 8 plometes,
seguretat, dictàmens, valora-
per ordinador, en blanc i negre
amb contracte a temps parcial. Bon
incfòs el mobte suport. Està en
cons i gestió econòmica d'obres.
o en color i Render.
dissenyador a ma. amb experièn-
bon estat Preu: 95.000 PTA
Josep M
Octavi
cia en e! camp artístic italià. Paria
Jordi
Telèfon: 268 08 04
Telèfon: 213 92 38
angles i estarà disponible a partir
Telèfon: 883 37 06
més informació Elisenda Pucurull Telèfon directe: 240 23 76 Fax: 414 343 34
A C T I V I T A T S
I N F O R M A T I U F O R M A C I Ó
S E R V E I
P R O M O C I Ó
I
M E R C A T
D E
T R E B A L L
Tècniques de negociació
Gestió eficaç del temps
Curs d'habilitats directives
Curs d'habilitats directives
presentació En el treball de l'arquitecte tècnic cal, sovint la utilització d'habilitats directives personals a més dels coneixements tècnics. Les tècniques de negociació enteses com a mecanismes de comunicació i lelaciósóncadacopmésnecess àries.
presentació
programa •
els dilluns i dimecres, del 9al 18 de juny,
L'arquitecte tècnic o aparellador, per
de 18 a 21 hores. Tindrà lloc a la sala de
les seves característiques professio-
conferències del Col·legi.
nals ocupa llocs de responsabilitat
preu col·legiatsi estudiants:
considerades essencials. 15.000 PTA
La formació en habilitats directives
no col·legiats:
22.000PTA
pot ajudar-lo a poienciar-les i a fa-
Maria Antònia Carmona, psicòloga programa
ball amb la col·laboració de DIREC-
• Saber comunicar-se per saber negociar. Problemesque dificulten la comunicació. Estratègies per millorar la comunicació
TA. Consultoria pel Desenvolupa-
• Tot és negociació. L'arquitecte tècnic com a negociador. L'oponent: com pot serel nostre interlocutor
professor
• Estratègies de negociació. Guanyar/ perdre. Tàctiques perposarala pràctica
dia, hora i lloc
• Escenaris de negociació. Casos pràctics. Negociacióamb els industrials. Negociació amb la propietat o promotor. Negociació amb la constructora •Negociació per telèfon
Sala de conferències
Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració del centre d'estudis Adams
Establir prioritats La feina s'amuntega a la nostra taula,
organitza
els caps i col·laboradors requereixen
Servei de Promoció i Mercat de Tre-
organitza
Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites Moltes vegades tenim la sensació d'haver treballat molt i, en realitat, ens sembla que no hem fet res i que, a més tota la feina no ha servit per a allòque volíem aconseguir
•
professora
• comprendreelprocésdenegociacióí (a seva importància en el context del treball de l'arquitecte tècnic • desenvolupar les actituds i aptituds personals com a negociador
Renda'97
dia, horai lloc
cilitaria pròpia gestió professional.
objectius
• aprendre les diferents tàctiques de negociació en el camp d'actuació de l'arquitecte tècnic
Declaració
en els quals aquestes aptituds són
L'aparellador ha de saber tractar amb constructors, industrials i els diferents agentsrelacionatsambeiseulreballper fer-lo correctament.
VALLÉS OCCIDENTAL
mentde les organitzacions. Grup AS-
objectius de la xerrada Donar a conèixer les novetats introduïdes per la Uei de pressupostos i acompanyamentde1995. a càrrec de José Antonio Bemàldez dia, hora i lloc dimecres, 28 de maig, a les 19 h. Delegació del Vallès Occidental
la nostra atenció i tot és urgent í important. Ouè cal fer? •
SEDEM
Joan Plans, soci-directorde Directa
Més enllà de la gestió del tempsCal buscar de mantenir l'equilibri entre resultats i la manera d'aconseguir aquests resultats. Identificar els nostres problemes en
•
preu
Ingressos i despeses de l'activitat: Estimació directa i per coeficients
• La imputació de bases de societats transparents • Lanovaregulaciódelsincrements de patrimoni
A què dediquem el temps de què
• D'altres elements de la base imposable
disposem?
•
Millorarl'efectivitat personal Principis d'efeclivriat.
Inscnpció gratuïta
la gestió del temps. els dimarts 1 i 8 dejulíol, de 1 Sa21 h.
i
Deduccíonsaapíicaralaquota
Exemple de com hem d'organitzar de manera efectiva una setmana de treball.
col·legiats! estudiants: 10.000 PTA nocol-legiats:15.000PTA
Control de qualitat. Cas pràctic S E R V E I
R E H A B I L I T A C I Ó
I
M E D I
A M B I E N T
Curs sobre Geotècnia i patologia,
Curs sobre Fotografia i construcció
diagnosi i intervenció en fonaments
Documentació d'edificis i lesions, amb tècniques fotogràfiques
contingut
presentació
• Les.possibilítals i limitacions que ens ofereixen els estudis geotècnics ila seva interpretació.
Elcurss'estructuraràen4 <= on
temari •
d° I
• L'estudi dels símptomes i les lesions, que ens orienten sobre les sevescauses.
fotografia.
• Els mètodes d'instrumentació, diagnosi i recàlcul, que ens permeten valoraria problemàtica.
a la primera o per als qu |a tenen
edifici de volum miljà-peíit a
•
tit
El control de qualitat í la problemàtica en la recepció en obra
• Laterceracorrespondràale prac
dels altres materials
tjques.
•
tLaquartatractaràsobre aloto a fia digital i les seves po
Redacció del registre de resullats del formigó
•
coneixements de fotògrafa
• Quines són les diferents tècniques d'intervenció, per escollir-ne la més idònia pera cada situació.
La redacció del programade control de qualitat del formigó d'un
•La segona aprofundirà ena pecle méstècnicsperaquijaha
professor Pere Casademont
• La primera (opcional), tractarà te mes generals en el carn
objectius delasessió Espreténdonarpautesperpreparar un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística.
Programa informàtic CQ: ampliació de la versió per a
b a
windows
actuals. dies i lloc
L'assistència podrà ser a lote
del 28 al 31 de maig.
sessions oapartirde la se ona
e
dia i hora dies2i4dejuny,de18.30a21.30h.
Sala d'actes direcciódelcurs Toni Floriach dimecres, 28 de maig 15.45
18.00
Lliurament de documentació i presentació
Anàlisi del comportament estructural de fonaments i sistemes de contenció
Efs fonaments 1 el terreny
dimecres. 4 de juny, de 16 a20h
Javier Garcia-Die (Chopo), fotògraf professional, especialitzat en fotografia de construcció, fotògraf de
(opcional) • Introducció: material, pel·lícules i pa-
Fonaments i sistemes de
divendres, 30 de maig Les tècniques d'intervenció
contencióenlahistòria
9.00
Intervenció en superfície
17.30
Tipus de fonaments en el pa/c edifica! més recent
10.00
Inlervencióen profunditat
Joaquln Montón, arquitecte tècnic i
18.30
Coneixements bàsics de
19.15
Tipusdeterreny
16.15
13.00 16.00
Una reflexió a l'entorn de les
professor de l'EUPB
tècniques d'intervenció
Toni Bover, fotògraf, professor de
Presentació de casos concrets
l'Escolade Folografiade la Fundació Politècnica de Catalunya
9.00
La diagnosi Geotècnia aplicada a la
11.00
diagnosi Interpretació de rinforme
12.00
geotecnic Simptomatologïa. Lesions
16.00
als edificis Fonaments. Metodologia de diagnosi
10.00
Visitatècnica
Fructuós Manà, Pere Mascarehas, Josep Ignasi de Uorens, Rafael Bellmunt, Pier Paolo Rossi, Santiago Cervelló i Josep UuísGonzàlezMoreno-Navarro direcciódelcurs XavierCasanovas
Aprofundiment. La llum. Situacions especials. La fotografia de lesions.
Informació i inscripcions alotes lessessions: 20.000 PTA a partir de la 2a sessió: 15.000 PTA Servei d'Informació Planta baixa Telèfon: 2402060
10.000 PTA
Delegació del Vallès Occidental Telèfon: 7801110
Servei d'Informació Planta baixa del Col·legi
Fotografia de detalls dissabte, I4dejuny.de 10a 14 h •
Sala de conferències del Col·legi
7.000 PTA
no col·legiats:
dimecres, 11 de juny, de 16a 20 h •
Sessïópràcticaadiferentsllocs
dies i lloc 4,11,14Í25 de juny.
professors
preus col·legiats:
0 0 INSCRIPCIONS
L'INFORMATIU
dissabte, 31 de maig dijous, 29 de maig
inscripcions programa
professors
Dimecres, 25 de juny, de 16 a 20 h • Comentarïdelasessíópràctica •
Introducciódelainformàtica
•
Fotografies digitals, escanners, màquines digitals, pholoCD
• •
Impressores Programesdetractamentd'imatges
•
Inserció de fotografies a documents de text
Les places dels cursos són limitades i se seguirà un rigorós ordre d'inscripció. Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assistila un 80% de les classes. Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matricula, dins dels 10 dies abans de començar el curs, i del100%elmaleïxdia.
Telèfon Fax
2402060 2402061
A C T I V I T A T S
I N F O R M A T I U
F O R M A C I Ó
I
S E R V E I
A
L T R í
S
R E H A B I L I T A C I Ó
I
M E D I
A M B I E N T
BAGES-BERGÜEDA
Treballs final de carrera
Curs sobre Gestió í manteniment d'edificis Els edificis d'habitatges programa Dimecres, 18 de juny
objectius En el curs es presenten els conceptes bàsics que avui regeixen els criteris de manteniment a Europa. També es parlarà de la situació actua! del manteniment. D'altra banda, es tractaran les diferenls maneres d"afrontaré! manteniment i la visió que les adminislracions públiques tenen sobre aquest tema. Dins el curs es posarà a l'abast dels participants: el Manua/de/a Casa, eina informàtica que permet de forma àgil i pràctica redactarel manual O"ÚE i manteniment; el Test Manteniment, cbecklistpera la inspecció dels edificis existenls: i lambée! P/a Gesító de Manteniment Preventiu que permetcrearplansde manteniment i controlar el pressupost.
Aspectes genèrics del Manteniment 16.45 Documentació i presentació 17.00 Definicions i conceptes bàsics 18.30 Mantenibilitat i DepartamentdePoliticaTerníonaliObres Públiques. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. CTR. ADIGSA direcció Xavier Casanovas dia i lloc 18 i 19 de juny. Salao"actes. preu matrícula: 30.000 PTA
19-30
concepció dels edificis Situació actual del manteniment en l'àmbit europeu
Dijous, 19dejuny Aspectes legals i administratius. Organització de les inspeccions 9-30 El marc legal, administratiu, fi-
11.00
nancer i fiscal Uibre i Cèdula de l'edifici. Incidència en el manteniment
12.00 Organització dels treballs tfinspecció.Bnes i precaucions ManualdelaCasa i Test Manteniment 13.00 Manual de la Casa i Test Manteniment Objectius i aplicacions. El tècnic de capçalera 16.00 Funcionament del mètode Test Manteniment i operativa ó'ús 17.30 Documents i resultatsque el Manual de la Casa i el Test Manteniment permetenoblenir. Equipínlormàtic. Entrada de dades. 18.30 Pla igestiódel manteniment preventiu. Undiaaddicional de pràctiques Lespràcliques tindran llocelmes de juny, de 16 a 19 h a l'aula d informàtica.
III Taller internacional de rehabilitació i restauració Trinidad (Cuba), del 3 al 23 d'agost programa #3 d'agost: recepciódels participants « del 4 al 8 d'agost Cicle intensiu de conferències sobre aspectes generals del patrimoni cubà, les seves tendències i les característiques tipològiques de la RegióCenlral, a càrrec d'especialistes de la Universidad Central -Marina Abreu» de Santa Clara, del Centro Nacional de Conservación. Restauración y Museologia de La Habana i de les OficínasdeReslauraciónde Cienfuegos i de Sancti Spiritus
presentació La Villa de Trinidad í el seu Valíe de los Ingenios. declarats des de 198B Patrimoni de la Humanitat perla UNESCO, serviran deseu d'un Taller mullidisciplmaride Rehabilitació de!Patrimoni Edificat, adreçat a l'intercanvi d'experiències i la cooperació tècnica entre joves professionales. El taller tindrà dos cicles, un de sessions teòriques queabastarà tot el conjunt de referències i valoracions inherents al patrimoni cubà, i un altre daplicaaó pràctica, quedonarà resultats concrets d'immediata aplicació per a l'Oficina de Restauració de Trinidad. També es realitzarà una valoracióde l'abast social ieconòmic dels projectes que s'elaborin.
inscripcions i informació • Olicma de Restauración de Trinidad. CalleUedia Luna, 18.Trinidad (Cuba | Tel" 53-419-3855 Fax:53-419-2302153-419-3355 • Servei Rehabilitació del Col·legi Telèfon: 240 23 66 Fax: 240 23 59 Les persones interessades a participar-hi hauran d'enviar sol·licitud ambdadespersonals i breucurrículum acadèmic o professional. Places limitadas a25 persones.
organitza Oficina Restauración deTnnidad Oficina Restauración dt: Cienfuegos Oficina Restauración cie Sancti Spiritus (Cuba) patrocina UNESCO col·labora Col·legi d'Aparelladors, UPC i EUPB Solidària
temes pràcticsa desenvolupar • Inventari de monuments arquitectònics • Recuperació de conjunts monumental • Estudis urbans de color i vegetació • Diagnosi de conjunts pictòrics • Projectes de rehabilitació d'edificis singulars • Valoració urbana detalladade Cienfuegos iSancli Spiritus •Elaboració d'una anàhsi-diagnòsticdel problema urbà de cadascuna de lesciu-
La delegació del Bages-Berguedà presenta en una exposició el treball finalde carrera d'Anna Reixach, Inès Sanz i Natàlia Tiemo, sobre la restauració del teatre Kursaal de Manresa. Oberta fins al 30 de maig.
Noudecreid'habitabilitat Josep Lluís Gallego i Carles Salvador, de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge donaran una xerrada a la delegació, sobre el nou decret d'habitabilitat, el control de qualitat! els codis d'accessibilitat. dïa i hora: dijous. Sdejuny a les 19h Delegació del Bages. Tel: 872 97 99
O S O N A 100 números de L'Informatiu
•de!9 al 21 d'agost, a Trinïdad. Cienfuegoso Sancti Spiritus. Treballs pràctics al matí i classes teòriques a la tardaen grups repartits acada unade les seus. classes teòriques Conferències sobre el patrimoni local, història, característiques, conservació i estat actual, a càrrec d especialistes de Trinidad, Cienfuegoso Sancti Spiritus. • dia 22 d'agost a Cienfuegos Reunió final d'avaluació del taller
Taller de rehabilitació de les Kasbas del sud de l'Atlas Ourzazate i Agdz (Marroc), deí 15 d'agost al 15 de setembre
programa 1. Coneixement de tes tècniques constructrves tradicionals de la zona 2. Inventari diagnòstic dels edificis en els aspectes: estructurals, constructius. cThatHtabüfíat i de serveis 3. Avaluaòódelselementsdeaegradaooamb<eritai
• d e l ! 5 de juny al 15 d'agost Preparació dels treballs i coneixements de la zona, a Barcelona t d e l l 5 d'agost al 15 de setembre; ReaMzació del taller, a Marroc • del 15 de setembre al 31 de desembre: elaborat» de la iniormacJó recollida divulgació de resultats, a Barcelona organitza
La delegació d'Osona acuU. fins a!31 de maig, rexposició itinerant commemorativa dels 100 números de L'Informatiu, que ja na estat a les delegacions del Valies Occidental i Onental. i a Barcelona. L'expos>6ó esdevé un resum def que han estat aquests 5 anys de L'Informatiu, amb una mostra gràfica i de
horari dimarts i dqous. de 9-30 a 1330 hores, i de cSjous a dwmenge de 19 a 21 hores. loc Detegacótf Osona. PI. Major, 5 de Ve. Teeton. 5852611
A C T I V I T A T S
N F O R M A T I U E X P O S I C I Ó ,
S E S S I O N S
E X P O S I C I Ó
I
T È C N I Q U E S
S E S S I O N S
A L T R E S
T È C N I Q U E S
A L T R E S • Contarf 97, convenció tècnica per a aparelladors Contan"97ésla laconvenaótècni ca i tecnològica que, amb el títol: Arquitectura tècnica: tècnica pera l'arquitectura, organitza el Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Esparïa. Tindrà lloc a Màiaga, els dies 23 i 24 d'octubre. informació i inscripcions Institutode Investigarien INDYCCE.S.LTelèíon:(95)261915O Fax: (95) 26191 52 E-maíl; mainam3@cst.pta.es
Els materials i les noves tecnologies de la construcció. Vidres de nova generació programa de les sessions tècniques
Dins del cicle E s materials i les noves tecnologies, el Departament de Projectes del Col·legi orgànica unes jornades tècniques i una exposició sobre vidres denova generació. Les sessions s'han plantejat des de lanàlisidel material, i de les característiques dels diferents tipus d'erwidramenl, i no pas des de la perspectiva del sistema constructiu complet.
• dimarts3dejuny 1630 El vidre en la construcció: característiques i tractaments elecció del tipus de vidre A càrrec d'Agustí Bullbena El vidre com a material estructural: comportament mecànic, anàlisi estructural i sistemes de fixació A càrrec deFrancesc Arbós 18.30 presentacíódeproductes Bellapart, Cricursa, Talleres Inox 19.30 Debatipresentaciód'obres
Amb aquestes sessions es pretén que el tècnic obtingui els coneixemenis necessaris per poderdefinir en el projecte o decicfirdurant l'obra, el tipus i les característiques del vidre, segons l'edifici. Es volen posarde manifest les noves possibilitats que ofereix el vidre i potenciar-ne, en definitiva, la seva utilització. organitza Servei de Projectes director del cicle Joan Sabaté coordinació isecretaria tècnica Marta Truyol exposició del 2 a! 20 de juny. Sala d'exposicions del Col-legí Entrada lliure horari de dilluns a divendres, de 10a 14 h ide16a20hores.
sessions tècniques els dimarts, 3,10 i 17 de juny lloc Sala d'actes del Col·legi horari de16.30a20.30 hores preu col·legiats iestudiants: 3.50OPTA nocol·legiats:5.000PTA
Convocatòria d'Assemblea col·legial de mutualistes de la Premaat. L'Assemblea servirà per preparar 'Assemblea general de Previsió ií útua d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. dia iimecfes,4dejuny hora • ales19hores en primera convocatòria • ales19.30 hores ensegona convocatòria Joc sala d'actes del Col·legi jfimera planta nformacló secretaria del Col·legi quarta planta telèfon: 240 20 60 fax:4143434
•dimarls17dejuny 16.30 Novesaplicacionsdelvidre. A càrrec de José Fontan (ambtraducciósimultània} 17.45 presentaciódeproductes Grabacid, Vidriera delCardoner, Tecfire, Olivé 19.30 Taularodona Ei vidre: present i Mur immediat
inscrípicions Servei d'Informació Telèfon; 2402060 Places limitades
ponents: Agustí Bullbena, Francesc Arbós, José Fontan
LA Assemblea col·legial de mutualistes de la Premaaí
•dimarts, 10 de juny 16.30 Soliicitacions per ai control solari energètic: factors òptics i característiques lluminoses i energètiques- Solucions actuals i perspectivesdeMur AcàrrecdeBrunoChevalier (hi haurà traducció simultània) 17.45 presentació de producles Arino,CVC,üving Systems 19.30 Debatipresentaciód'obres
FESTA
ponents Agustí Bullbena arquitecte director de la consultora BB, vidre i arquitectura FrancescArbós enginyer industrial consultord'eslructuresdevidreiacer BrunoChevalier enginyer, responsable de la plataforma OPTORA i dels vidres innovadors al Service MatériauxdelCSTB
• Intervenció en edificis antics El Col·legi d'Aparelladors de Valladolid organitza unes jornades sobre Restauració i intervenció en edificis antics. Tenen lloc a la Universídad de Valladolid, del 3 al18dejuny.Preu; 50.000 ptes informació Telèfon: (983)352086
José Fontan enginyer de l'Ecole Centrale des Aris el Manufactures de Paris cap del Service Enveioppe Légère et TransferalCSTB aulordelRapportd'EvaluationTecnique de la UEATc relatif aux vitrages atlachés Inauguració de l'exposició dimarts, 3 de juny, a les 16 hores sala d'exposicions del Col·legi planta baixa
• Arquitectura vernacular El Centre lorVemacularStudies de l'Escola d'Arquitectura de l'Oxford Brookes University organitza un màster sobre estudis d'arquitectura vemacular que començarà el mes de setembre, informació Xavier Casanovas: Construccions Arquitectòniques II de l'EUPB. Telèfon: 401 62 38 o al Servei Rehabilitació del Col·legi. Telèfon: 240 33 66.
empreses participants •Arino.SA • Bellapart, S A • Cricursa • CVC Central Vidriera Catalana •Grabacid, S A •Olivé Química •Talleres Inox, S.A. •Tecfire Bama •Vidriera deiCardomer •LivingSystems
DIADA
DE
FUTBOL
La nit del primer mil·leni. La festa dels aparelladors
Partit de futbol inter delegacions
Una festa per ais aparelladors i arquitectes tècnics, els seus familiars i amics, i per als seus col·laboradors. Es podrà visitarel Museu d'Art de Catalunya, farem un sopar una mica especial i podrem veure els Comediants.
Muntanya serà el marc on se celebrarà el partit de futbol d'enguany, en el qual podran participar únicament aparelladors i arquitectes tècnics. L'enfrontamenI serà entre les delegacions d'Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental. Bagesiarceiona.
dia i hora 19dejuny a partir de les 8 del vespre lloc SalaOvaldel Palau Nacional Museu Nacional d'Art de Catalunya. Parc de Montjuïc preu 5.000 PTAperpersona. Inclou el sopar, l'entrada al MNAC i l'espectacle punts d'informació •Serveid'Informació del Col·legi Telèfon: 24020 60 • Delegació d'Osona Telèfon: 885 2611 • DelegacióBages-Berguedà Telèfon:8729799 • Delegaciódel Vallès Oriental Telèfon: 8790176 • Delegació Vallès Occidental Telèfon: 7801110
programa ales19.45 hores • convocatòria de benvinguda • acreditacions • lliurament del llibre-guia pera la visita comentada al Museu de20.00a21.0Ohores • visita lliure al Museu. • Dues guies professionals estaran disponibles perales possibles consultes en la visita al Museu • aperitiu-còdel al vestíbul del MNAC de21a23.!5hores • soparalasalaovaldel Museu Nacional d'Art de Catalunya ales 23.15 hores • espectacle El llibre de les bèsties, dels Comediants ales 24.00 hores • fi de festa • barralliurefinsales2delamalinada
dia, hora i lloc Tindrà Iloceldíssabte31 de maig a les 9 del matí, al camp de futbol del Muntanya. Hotel Muntanya. Av.Montseny.s/n.Seva. Telèfon: 8840606 Fax:8840558 reglament •Cada delegació presentarà elseu equip ben uniformat. • Els components de l'equip seran únicament aparelladors i arquitectes tècnics • Cada equip jugarà un partit de 20 minuts amb cada un dels equips participiants, jugant un total de quatre partits. • Entre partit i partit es destina un temps de trànsit de 5 minuts. •Cada partit guanyat suposaran 3 puntsicadapartitempatalipunt. • Cada gol serà 1 punt també, i guanyarà l'equip amb més punls aconseguits.
Ordre dels partits 9.00 Vic-Granollers Terrassa-Manresa 9.25 Barcelona-Vic 9.50 10.15 Granollers-Terrassa 10.30 Manresa-Sarcelona 10.55 Vic-Terrassa 11.20 Granollers-Barcelona 11.45 Manresa-Vic 12.15 Terra ssa-Barcelona 12.40 Manresa-Granollers Qualsevol persona que es vulgui apuntar a l'equip de Barcelona, ha de trucar a L1NFORMA™{240 2 3 76).
Per a la resta d'equips, cal trucar a les • Delegació d'Osona Telèfon:8852611 • Delegació Bages-Berguedà Telèfon:8729799 • Delegació del Vallès Oriental Telèfon: 8790176 • Delegació Vallès Occidental Telèfon:7801110
ACTIVITATS
I N F O R M A T I U
I N F O R M À T I C A
I
A L T R E S
INFORMÀTICA
• cursos de català El Servei Lingüístic del Col·legi recomana els cursos específics de l'Escola de català per a adultsRosa Sensat, pera aquells arquitectes tècnics interessats a reciclar-se en la llengua catalana, curs de tècniques de redacció durada: 30 hores, dilluns, dimecres i dijous, del 2 al 28 de juliol, tíei6ai8.30 hores, preu: 22.000 pessetes professora: Mercè Santaulària informació i inscripcions Rosa Sensat
Presentació del programa de cursos, mini cursos i sessions presentació Els cursos d'informàtica estan organitzats, pel que la a la seva durada, en tres grans blocs: cursos, mini-cursos i sessions. els cursos Treldeld'lntroducaóa la informàtica, eslan orientals vers qui vulgui aprendre l'ús d'una determinada aplicació informàtica. elsmini-cursos S'adrecen a qui vulgui adquirir els coneixements essencials d'una aplicació, per al seu ús, de manera ràpida i senzilla.
les sessions Tenen la finalitat de donarà conèixer l'ús i les particularitats de temes concrets dels programes, per [a qual cosa els assistents han de tenir coneixements previs d'informàtica i d'aquell programa en concret. Les persones interessades en algun lema en concret noprogramat. poden comunicar-hoalServeid'Informació per tal de fer la programació. Els cursos que tinguin horarisde matí. quenosiguin dissabtes, tenen un 20c-. de descompte sobre el preu especificat. El nombre màxim de places per curs és de 8 persones, de manera que cada alumne disposa d'un ordinador convenientment equipat.
dels cursos a Barcelona Servei d'Informació del Col·legi Telèfon: 240 2060 informació dels cursos ales delegacions Delegaciódel Vallès Occidental Sant Francesc, 19deTerrrassa Telèfon:7801110 Fax: 733 0651
Enric Granados, 46, pral, B Telèfon: 4545131
Delegaciódel Vallès Oriental Josep Pinol,8deGranollers Telèfon:8790176iFax:8790111
Informació i inscripcions
AULA DEL VALLÈS OCCIDENTAL
CURSOS DE L'AULA D'INFORMÀTICA DE BARCELONA
Cursos
Iniciació a l'Access • del 27 de maig al 5 de juny dimarts i dijous dei9a21 hores. Autocad • preu col·legiats: 10.000 PTA • alribuls • nocol·legiats: 14.000 PTA • dimecres.28demaig,de19a21h. - preu col·legiats: 5.000PTA Microsoft-Project 7.000PTA t del 9 al 18 de juny, dilluns i dimecres, - nocol·legiats: de 9.30a12.30 hores. • actualitzacióv.12-13windows - preu col·legiats: 20.000PTA • dijous, 29 de maig, de 17 a 21 h. - nocol·legiats: 25.000PTA • del 9 a n 1 de juny. drllluns i dimecres, de 19 a 21 hores. Internet • preu col·legiats: 10.000 PTA • dies T 0 i 12 de juny, de 17 a 21. - nocol-legiats: 14.000PTA • del7al14dejuny,dissabtes.de9.30a 13.30 hores. i ombrejats - preu col·legiats: 17.500PTA • dimecres,11dejuny,de17a19h. - nocol·legiats: 25.0O0PTA - preu col·legials: 5.000PTA • nocol·legiats: 7.000PTA Windows'95 • del21al28dejuny.dissabtesde9.30 a personalització del menú a 13.30 hores t dimecres t 25dejuny,de17a19. - preu col·legials: 10.00ÜPTA - preu col·legiats: 10.000PTA - nocol·legiats: 14.000PTA - nocol·legiats: 14.000PTA
Sessions
Introducció a la informàtica • del 26 de maig al 18 de juny, dilluns i dimecres, de 9.30 a 12.30 hores. • preu col·legiats: 28.000 PTA - no col·legials: 40.000PTA Iniciació a l'Excel • del 28 de maig a. 9 de juny. dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. - preu col·legials: 10.000PTA - no col·legiats: 14.000PTA Windows • dies 28 i 30 de maig de 9 a 13 hores. • preu col·legiats: tO.OOOPTA • nocol •iegiats: U.000PTA
Microsoft-Project • fins al 2de juny, dillunsi dimecres, de 19a21 hores. - preuúnic:20.0OOPTA Control econòmic i gestió d'obra • fíns al 5 de juny, dimarts i dijous, de 19 a 21.30 hores. - preuúnic:25.000PTA
AULA DEL VALLÈS ORIENTAL Excel II nivell • fins al 5dejuny. drmartstdijous, de 19 a21 hores. - preuúnic:12.500PTA. Autocad • fins al 30 de juny, dilluns i dimecres, de19a21.30 hores. • preu únic: 60.000 PTA. Microsoft-Project • del 10 al 26 dejuny, dimarts i dijous, de I9a21.3ü hores. - preu Onic 20.000 PTA.
• Saló infernacional del patrimoni cultural La Direcció General del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura i Comunicació Social de la Xunta de Galícia organitza el SiPAC, Saló internacional del patrimoni cultural, que se celebrarà al Palau de Congressos del 17 al 21 de setembre, informació Telèfon: (981)54 65 98 • Batimat'97 El Saló íntemacionald e la consIrució Batimat esdevé cita obligada de tots els professionals de la Enguany tindrà lloc del 3 al 8 de novembre. informació Telèfon: (91)5643154 • Congrés sobre prevenció de riscos laborals Tindrà lloc a Barcelona els dies 11i12dedesembre. Informació Telèlòn:4170900
a inscripció als cursos del Col·legi, ara també per fax Sol·licitud d'inscripció Demano la inscripoó al curs que es durà a terme els dies
Dades de l'alumne nom i cognoms adreça
NIF codi postal
col·legiat núm.
telèfon població
K>
Ordre de pagament L'impon de la matrícula ès de j derinteressat J defempresa adreça el faré efectiu, abans de la oatalimittfinscriptiò. mancant:
pessetes que es facturaran a nom:
NIF codi
telèfons
fai
pobla»
ü rebuldbmic^^compteonrQbrtualnientelColtegiemcarreoaelsrebuts 3 pagamerta les oficines del Col·legi {efectiu o xec conformat) 3 tansferència bancària a La Caba. entitat 2100 oficina 0479 comte 27-0200212225 (en aquest cas cal adjuntarà aquesta buliletatocopia de rirçrésl 3 dombferió bancària al tanco casa enma ouera OC mim, compte 3a»minis. En aquest cas. cal venir al CoHegi per formaíoar el pagament Barcelona. dei99
GUIA
D'EMPRESES
I
SERVEIS
Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD
Marta Meca. Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES TL.
Alsina
ROAR, S.A.
SOLUCIONS EN ENCOFRATS
FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGON
BCOFFWDOS J ALSINA. S A Pol. M. Pla d en Cof. Camí óe Font Freda s'n 08110 Montcada y Reixac (Barcefcra) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 5 6 4 70
03191 RUBl Pg de Jes Torres, s. n - Ed f Diama/iie BjOS. Fabnca: Pol ind. Rubí Sur - Barcelona
ROIG CURVAOO DE PERFILES, S J L
59
PAVINDUS.S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ
TERrUTZOS
15 ANYS D'EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC
i CATAUNA,S.A.
CONTÍNUOS
1 lír
P l a p Te
g 699 42 66-Fax 5eaoo59
FUSTERIA | Í
TRACTATS
ALTTOANIVULADOBSI MÜRTtRS DE RESINES {0101
Ttl. 265 09 33 F J I 265 77
INFORMÀTICA ft
FRAPONT CONSTRUCCIONS EN FUSTA
Moners sense retracció. Rehabilitació
FUSTERIA D'OBRA I PES A 0ECOHACIÓ
C/Santander.42-48.Nau39. 08020BARCELONA Tel. 278 26 86-Fax 278 2711
S»FT
ESTRUCTURES METÀL.LIQÜES LLEUGERES REFORÇAMENT DE FORJATS
^ j
s.
f
"REFORÇ J3-F" ( D I T
a.
268)
A D D I C I Ó DE PLANTES
FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBl Pe. Us Torrci. s/n (Edif. Diimanw trajos) Fíbri Po' I n i Rubí Sur . Barcelona 4 2 6 6 - ^ 5 8 8 00 59
SOSTRES LLEUGERS COBERTES ECOLÒGIQUES O F I C I N A TÈCNICA i COMERCIAL
Aribau.3l8,2n. la.-08006 Barcelona Tel. 414 I I 19 Fax 20931 28
AÏLLANTS
j
MOBILIARI URBÀ ffl
I Pallaires, 28 319 BARCELONA | Tels (93) 307 29 3 3 < (93) 307 26 92
Navès Indústria les Forjados-Cerramientos Chalets-Pàrkings Centroscomerclales
PUNTAL REGULABLE Carga admisible 20 Tm
jardí parc
REHABIÜUL.
iiwUzs
- Jocs Parts in'sffJs - PaHrès pa lïspon
Teocíor Llorente, 30 Tel. (93) 726 42 07 - Faï (93) 726 21 01 0B206 SABADELL (Vallés Occidental)
ELECTRICITAT ALUMINOSI
TANQUES DE BRUC
simon 11 E P BIGA EXTENSIBLE PER A REHABILITACIÓ
Per separar un habiiaige l'oferia més àmplia, lant en mides, com en qualifais. Sum fabricants
ció formigó. c/ Podillo, 240 • Tel. (93) 456 14 53 Fox (93} 436 72 85 -08013 Barcelona
REHABILITACIÓ l j
PAVIMENTS PAYIMKNTS INDÚSTRIAIJí DE FORMKil I ASFALT. T E R R E S DE RESINES I PINTURES KSPFXIA1-S
ties <lc l'JT-f
MATERIAL EIÉCTKICO
ILUMINACION
DipulacJór, 3 9 0 - 3 9 2 • Telefono |93| 265 16 63* Fa* |93| 232 77 53 08013 Barcelona
SERVEIS BOOMERANG secretaria telefònica ATENEM TRUCADES PER 6.500 n^m,
INOUBRUC
CONSTRUCCIÓ • REHABILITACIÓ
l'olig. Ind. CAN MAGÍ - N A U 19 0SI90 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 589 00 23 - R « 67-1 38 71 Apilo. Com.™
Avgdl· de la Granvía. J79 Tel. (93) 261 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barceloní)
_EXTRAFORT_ Tel. 417 35 47 4 3 4 . 5è. A - 08022 B a r c e l o n ;
PREFABRICATS I LABORATORI DEL /ALLES El sistema alemàn para suelos índustrtales • (ÍKubrimienJos de elevada resistentio mecànica y quimito.
Estmcturasy Obras, S.L
atlas de Homiiüón. S A .
• Repararien fàcil, ràpida y econòmica de bo<h« y gríeios. • Aíilipolvo, ïmpErmeobifoarim, higiénicDS y decorülivos.
CIMENTACIONES, MUROS Y ESTRJCTURAS 0E HORMIGON ARMADO
h Sao Jolno, Mi Nmt 7 Fd torçmi
laboratori ACREDITAT per la Generalital de Catalunya pi Ural di qualitsi de I edilicació i materials
WH93H19 S700- • f n 1931 UI 5! 1
CLASSIFICACIÓ ESTRUCTURES
D'EMPRESES
Elements per a estructures, sostres i coberles. Productes bàsics. Matèries primeres
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobrimenls
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
PREFABRICATS Preíabricació i construcció industrialitzada
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a ia construcció
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
REHABILITACIÓ Rehabilitació integral
SERVEIS Serveis aplicals a la construcció
EL
REPORTATGE A R Q U I T E C T U R E S
I
D E
N
F
O
R
M
A
T
I
U
P A P E R
Una arquitectura de revista Is aniversaris acabats en zero solen ser motius de reflexió; quan s'arriba als dos zeros —encara que sigui en els números d'una revista— sembla que aquesta reflexió és encara més justificada. Amb aquesta excusa, les persones que estem vinculades al quefer diari de L'INFORMATIU, van voler posar en comú i debatre un seguit de reflexions que ens hem anat fent durant aquests anys. La primacia de la imatge pel damunt dels altres aspectes que conformen l'arquitectura: el projecte, la construcció, els aspectes socials; és un fet conjuntural? Quin panorama ofereixen avui les revistes d'arquitectura? Les revistes han de ser, sobretot, transmissores d'informació? 0 han de
•
ser d'opinió? Quina informació necessita avui el tècnic? És un fet que la implantació de les noves tecnologies ha trasbalsa! el nostre entorn, però quines possibilitats obren al futur de la comunicació? Quin paper hi té el lector en aquesta nova perspectiva? Per
això vam convocar, el febrer passat, els directors d'algunes de les revistes més prestigioses del sector. Amb ells, i amb un públic participatiu, vam analitzar alguns dels punts febles actuals de la comunicació i quin és el futur que ens espera. Els convidats a la taula rodona eren Adela GarciaHerrera, d'Arquitectura Viva; José Maria Marzo, de Tectònica; José Luis Zavala, de RCT-Revista de la Construcción; Ignasi Pérez-Arnal, de Quaderns d'Arquitectura; Enric Massip, de Wam: i Carles Cartanà, de L'Informatiu. El moderador va ser Joan Sabaté, coordinador de la secció Anàlisi d'obra de L'Informatiu. Aquesta és la transcripció, abreujada, del debat. •
PRIMERA PART: El CONTINGUT
SEGONA PART: El FORMAT
1. QUIN TRACTAMENT ES DÓNA AVUI A L'ARQUITECTURA?
3 . IES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
2 . INFORMACIÓ 0 OPINIÓ?
4
JOAN SABATÉ
aquest fet és corrent en tots els àmbits. Concretament en les revistes d'arquitecEls aspectes formals de l'arquitec- tura aquest fet es va fer evident als anys tura sembla que tinguin, avui, una pri- vuitanta. Nosaltres volem explicar l'armacia notable sobre la resta d'ele- quitectura com a fenomen cultural. En ments que conformen globalment el editar ARQUITECTURA VIVA, després fet arquitectònic: el projecte, la cons- que AV estigués ja consolidada, vam trucció o. fins i tot, d'una manera molt voler fer una revista periodística, molt més genèrica, el seu paper social. basada en la informació, en les coses Aquests aspectes, que semblen que poguessin interessar als lectors. Noquedar al marge de l'actual debat ar- saltres no prelenem crear opinió sinó quitectònic, han tininformar. Pel que fa a gut, però, un paper García: T a crítica la crítica, val adir que hem patit les conserellevant en mo d'arquitectura qüències de dir que ments de majornivell de creativitat. Sobre no és gaire ben rebuda". un edifici "era lleig». La critica no és gaire aquesta idea voldríem plantejar diversos interro- ben rebuda, segurament pel fet que no hi gants. En primer lloc, demanar-vos ha tradició. De tota manera, nosaltres quin és, al vostre parer, l'enfocament tampoc fem excessiva critica, i això és que es dóna a aquesta qüestió des del una crítica que podríem fer-nos a nosaldiversos mitjans. El segon lloc, i intro- tres mateixos. Intentem presentar l'arduint la dicotomia informació o opinió, quitectura més polida... voldríem plantejar tres qüestions. Quina és la informació que necessita avui J.M. MARZO (TECTÒNICA) el tècnic? Existeix un nivell adequat de crítica d'arquitectura? És possible Es evident que la imatge té un pes fer crítica de construcció? específic superior als altres aspectes de l'arquitectura, el problema és com es ADELA GARCIA (AV) tracta aquesta imatge. En definitiva una imatge és una interpretació d'un fet físic Crec que és força evident la primacia objectiu. Nosaltres donem una intenció a de la imatge, però estem en un món on aquestaimatge.ambprioritatpeifetcons-
.
EL N 0 U
PAPER DEL LECTOR
tructiu. Des de la revista redibuixem els tics, econòmics, i evidentment als tècnics. plànols de l'edifici per fer èmiasi en els Nosaltres som una revista independent, aspectes que volem destacar. Les axo- però que, precisament per això, es deu a nometries que publiquem són la síntesi !a publicitat. Podem parlar des de qualsevol tema d'actualitat del que busca la amb força objectivitat, revista: la relació enMarzo: "Ens interessa ja sigui deia nova Llei la relació entre la imatge d'ordenació del sector, del sòl urbanitzable o possible. La informafinal i els elements de l'endarreriment en ció que necessiten els que la fan possible" els pagaments als tècnics és molt variacontractistes. Com ble: normativa, tècnica, informació general, cultural, etc. Cal que no som una revisfa d'arquitectura no que cada revista s'especialitzi en un tema fem crítica d'arquitectura. Pel que fa a la concret. Pel que fa a la crítica, des del crítica de construcció, en el nostre cas, nostre punt de vista, ens sembia molt seria fins i tot perillós... aventurat fer-ne; mai no tenim toies les dades del problema, els seus condicíoIGNASI PÉREZ ARNAL nants, etc. Sí que és cert que a moltes (QUADERNS) publicacions es fa una criíica per omissió: aíravés del que no publiques fas una Des de fa tres anys QUADERNS té crítica velada. una secció de recerca anomenada QUADERNS RECERCA que intenta exposar el que pot donar la construcció a l'arquitectura. Pel que fa a la primacia de la La nostra no és, pròpiament, una re- imatge, voldria dir que a l'arquitectura vista d'arquitectura. El nostre lector no és actual poc programa hi ha, poca consúnicament el constructor o el comprador trucció hi ha i menys aspectes socials final, la major part del nostre públic està trobem. Els mateixos autors t'envien foformat per arquitectes i aparelladors. Cal tocòpies en color, esqueixos, molí poc parlar dels àmbits del sector, dels quals sovin! articles o descripcions tècniques. l'arquitectura n'és només una part. Em Ja no hi ha construcció, com a màxim hi refereixo als aspectes sociològics, políJOSÉ LUIS ZAVALA (RCÍ)
I
N
F
O
R
M
A
T
I
A K Q U I T i C T O t A
EL
U
A R Q U I T E C T U R E S
D E
JORDI LLEAL
V I V A
Es clar que hi ha moltes revistes i cadascuna té el seu àmbit de treball. És cert que parlar de construcció és complicat; és molt difícil parlar de preus però és que, a més, caldria donar-ne les desviacions. A mi, com a especialista en el tema, m'aniria molt bé. També és ceri que hi ha més d'un pressupost que no me'l crec; imagineu-vos si volguésim saber-ne les desviacions reals! A mi interessa L'INFORMATIU perquè és com un magazine. Té la seva editorial, la pàgina d'actualitat, la borsa de treball; hi trobes la informació que necessites. Penso que la informació ordenada és molt important...
H
s una revista independent, que no està vinculada a cap dels gestors tradicionals de les revistes d'arquitectura com ara els col·legis professionals, i que comparteix sigles i editor amb A.V. Molt consolidada a l'àmbit estatal i internacional, i d'un contingut i una presentació molt acurats. Les dues revistes «germanes» abasten un ampli camp de l'arquitectura, des de les monografies molt elaborades de A.V. fins al tractament d'actualitat d'Arquitectura Viva. Director: Luis Fernandez Galiano. •
ha materials. L'arquiiectura es basa més en l'efectisme que en un concepte a desenvolupar. Cada vegada trobem menys idees. Pel que fa al tractament dels aspectes socials de l'arquitectura hem vist que al darrer congrés de la UIA, plantejat des de la critica arquitectònica, ha acabat sent una bona exposició de vedettes. Cada cop sabem menys d'arquitectura. Ja no hi ha columnes com les que hi havia als diaris anglesos o americans. Queda Lluís Permanyer, des d'un aspecte més de «fet social», i Luis Fernandez Galiano, que més que crítica ía una exposició del que passa al món de l'arquitectura. QUADERNS és dependent, i no independent, i per això podem fer ei que fem, perquè al darrera hi tia un Col·legi. Nosaltres presentem una arquitectura menys polida que AV, però, en definitiva, anem pel mateix camí.
ANNEMIEKE
Galiano. Però la crítica en profunditat tan sols es po! produir en àmbits cada cop més especialitzats. De fet, i aquesta és una opinió persona!, el model de crítica arquitectònica que pot fer-se avui dia és la que s'està fent des de L'INFORMATIU. Potser caldria aprofundir en alguns aspectes com la incidència pública de les obres que s'hi exposen, però, en qualsevol cas el model és molt vàlid. És entendre l'obra en la seva totalitat; des dels plantejaments inicials fins quant ha cosíat la seva realització. CARLES CARTANÀ (L'INFORMATIU)
Nosaltres pensem que l'arquitectura és un treball en equip i que cal donar la visió completa de l'obra. La imatge externa és important, com ho és també el programa, l'adequació a les necessitats del client, el càlcul estructural, el costo el procés d'obra, i de tot això cal parlar-ne, i els protagonistes ENRIC MASSIP (WAM) han de donar la seva opinió. En qualsevol La nostra proposta neix, doncs, per a cas m'agradaria reivindicar una major informació sobre els prodemostrar que realcessos d'obra tot i que ment hi han idees en Pérez: L a r q u i t e c t u r a aixòté els seus riscos
arquitectura, que es basa més en l'efectisme aquestes idees poden arribar a construir-se i
Que e n u n c o n c e p t e a
R E P O R T A T G E
P A P E R
-
Un altre aspecte que m'agradaria comentar és el d e
donar
una
que es construeixen, desenvolupat moltes vegades, des -—• major atenció a l'arquide posicions ideològiques. En aquest sentectura quotidiana; sovint són els projectes tit utilitzem les imatges d'una manera ad- singulars els que surten a les revistes i és hoc, si fa falta que una idea arquitectòni- possible que sigui en aquestes obres on les ca s'expressi a través d'una imatge la novetats, on el futur de l'aplicació dels nous femservjr, isi no fafalta no. Ladominació materials, sigui més evident, però no deide les imatges acaba sent tan redundant xen de ser casos singulars que no afecten i creant tant de soroll que més aviat al dia a dia dels tècnics. Crec que cal tractar despista. En qualsevol cas donem prioritat aquesta arquitectura quotidiana i discutir si a la reflexió per damunt de la imatge. Pel el seu nivell és l'adequat, si no s'estan que fa a la critica, penso que si avui no hi repetint esquemes constructius que planha crítica pública és perquè l'arquitectura tegen problemes, etc. L'INFORMATIU no és, ha perdut pes social. A la gent no li però, una revista tècnica, això és cert; té un interessa llegir una columna de crítica format de diari i voldria esdevenir algun dia arquitectònica, el que sí els interessa és !a tan necessària premsa del professional. llegir comentaris més o menys anecdò- Ei professional necessita tota la informació tics i amables, com ara els de Uuís Per- que pot ajudar-lo a realitzar millor el seu manyer o, fins i tot, els de Luís Fernandez treball. - " - •;
VAN DE PAS
Em sembla molt interessant reunir-se per a reflexionar sobre la crítica d'arquitectura. Però parlant d'aquest tema voldria preguntar quin tipus de crítica es vol abarcar? Aquí ningú no parla de crítica teòrica, aquí s'ha parlat molt d'anàlisi, però això no és el mateix que la crítica. Una anàlisi pot ser molt pràctica però és essencialment diferent de la crítica teòrica. Quin és el plantejament teòric que hi ha al darrera d'aquesta reflexió que proposeu sobre la crítica? IGNASI PÉREZ Hauríem de perfilar una mica com entenem això de la crítica. Jo no en sé la definició exacta, peròhi ha opinió, crítica, debat... Diria que hi ha poc de tot. Potser si hi hagués més debat podrien destilar-se certs elements de crítica. Veig difícil, no obstant, poder puntuar l'arquitectura amb estrelles o forquilles, com fa la guia Michelin. Si mireu la cartellera de la Guia del Ocio, veurem que hi ha pel·lícules que tenen cinc
estrelles per a un crític i una per a un altre. Això dóna una valoració més objectiva. Sinó, acaba sent una actüud més personalista, com quan l'Oriol Bohigas emet un resultat sobre un tema. La llàstima és que no hi ha ningú més en paral·lel que puntuï sobre el mateix tema. ENRIC MASSIP A mi em sembla que tot es resumeix que, de fet, no hi ha un debat social sobre l'arquitectura, o aquest es limita a moments molt concrets. Quan es va construir l'Eixample, o la Barcelona Olímpica tothom parlava d'arquitectura; quan es va cremar el Liceu, també. Només en els moments en què l'arquitectura té una projecció pública incontestable existeix un debat; quan no hi ha interès la critica es redueix als àmbits professionals, en els quals es tendeix a la contemporanització, en no arribar al fons de la qüestió per a no ferir susceptibilitats. JOSEP MARIA VALER! Jo volia fer dos comentaris respecte del tema de la crítica. En primer lloc que l'arquitectura és tot; no solament la seva expressió plàstica. Aquest mateix Col·legi tenia una revista, de gloriosa memòria, que tenia una incongruència en el seu títol. Es deia Construcció, Arquitectura i Urbanisme. Perquè deia "Construcció" i «Arquitectura»? És que l'arquitectura pot existir sense construcció? Però deixant de banda aquesta qüestió del nom, penso que la millor aproximació que hi ha actualment a una crítica d'arquitectura, tal com jo l'entenc, és la de L'INFORMATIU Poca cosa més es pot fer, parlant d'obres singulars, A mi m'ha interessat molt el que Carles Cartanà ha dit respecte de l'arquitectura quotidiana. Però caldria no analií-
H
s tracta d'una revista d'aparició molt recent, amb quatre números publicats, que ha entrat en un àmbit del mercat, el de la construcció, que es trobava absolutament desatès al nostre país. Això, unit a la seva excel·lent qualitat, n'ha facilitat la implantació i un desenvolupament extraordinari. Es tracta d'un model diferent de revista que es presenta com a monografia de construcció, però plantejant aquest aspecte íntimament
lligat a la creació de forma arquitectònica. És una revista molt útil, plantejada des del pragmatisme de la informació, amb un rigor i nivell considerable. Dirigida per José Maria Marzo i Carios Quintans. •
EL
REPORTATGE
N F O R M A T
A R Q U I T E C T U R E S
ftCT
REVISTA
DE
D í
14
P A P E R
CONSTRUCCIÒN
B
epresenta un model de revista general del sector de la construcció, dirigida tant als tècnics com a les empreses que són les compradores finals dels productes, i en la qual la informació comercial és bàsica. És un mitjà que tots utilitzem sovint per accedir a la informació del mercat. Dirigida per José Luis Zavala. •
ric Massip ha dit que la primera condició de la crítica és l'existència de públic. Que la gent se senti protagonista d'alguna cosa. Cal reconstruir el Liceu? Se sap si una època pot tenir arquitectura quan tothom en parla, no solament els arquitectes, El que passa, potser, és que ara professional l'arquitectura no innecessita tota la informació teressaaningú,que resulta completaque pot ajudar-lo afer ment anacrònica. Però si no hi ha crímillor el seu treball". tica d'arquitectura,
zar només una sola obra, sinó una línia, les tendències, etc. I això sí que no existeix. Respecte de la crítica de la construcció el que passa és que no hi ha crítics. Estic d'acord amb què és difícil incidir en una obra concreta, però criticar la construcció, els sisCartarïà: "El temes constructius,
aixòsfquecatdriaferho! No hi ha, però, professionals amb visió global i aquest és un tema molt greu. A
les nostres escoles no s'ensenya construcció perquè no hi ha cultura de construcció, o bé aquesta és molt limitada. Qui sap
perquè hi ha crítics? Perquè es poden llegir a La Vanguardia o a E! País comentaris de gent per a qualificar i
formigó ensenya formigó; com si el formigó anar sol... Val a dir que és molt difícil canviar això des d'una revista. Caldria que existís, primer, aquesta cultura...
descriure el treball d'altres? Hoírobo, com a mínim, impertinent. M'interessa molt més l'opinió dels autors que la de qualsevol crític.
JOSEP QUETGLAS No hi ha dubte: la gent primer aprèn a mirar i anys després a parlar. Per tant, sempre reconeixerem el món dels objectes primer per la mirada. L'altre aspecte és el paper de la crítica i d'una altra cosa. que no s'ha de confondre, que és el paper dels crítics. Potser la crítica és una cosa saludable però, potser, és més estrany l'existència d'un crític. Algú que assumeixi professionalment la feina de donar opinions sobre el treball dels altres. De què parlen els iècnics entre si? Quina és la informació que cal subministrar als tècnics? Informació tècnica. Picasso i Paul Klee es reuniren un dia; de què van parlar? Klee ho explica. L'únic comentari que li va fer Picasso després d'haver estat observat una obra seva va ser Amb plumí? Aquest és el comentari de dos tècnics... la resta són qüestions massa íntimes perquè puguin ser comerciades. A mi em sembla que el tipus d'informacions que ens interessa intercanviar-nos els Iècnics són informacions tècniques. Això si entenent aquesta expressió de la manera més àmplia i ambigua que vulgueu. En-
ANTONI PARICIO Jo voldria parlar des del punt de vista del lector. Voldria llegir dos paràgrafs: un, de la revista TECTÒNICA on es proposava com a objectiu: «...desvelar to que subyace detràs de las mas notables obras de arquitectura de este momento...» l'altre del primer número d'AV en què L. F. Galiano deia: «Philips Jonhson ataca de nuevo...". Amb això jo ja puc saber, més o menys, per on van. La gent busca una cosa o altra i se situa. Els primers números de EL CROQUIS, donaven una imatge que es va perdre després, no sé perquè. DISENO INTERIOR ha tret tres números interessants sobre solucions constructives, a manera de guia de productes. De L'INFORMATIU la part que m'agrada més és la crítica d'obres, on hi ha força exemples d'arquitectura quotidiana. JANO, als anys 70, ja tenia espais reservats a crítica d'obres. Un tema que no ha sortit és el de la rehabilitació. Voldria manifestar que hi havia una revista del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona, que es deia Habitatge, i que va treure
I
N
t
O
E l
K
ARQUITECTURES
D f
PAPER
Q U A D E R N S
H
a revista del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és, juntament amb Arquitectura del col·legí de Madrid una de les publicacions històriques de l'Estat espanyol. Quaderns té un prestigi merescut i reconegut. Des dels últims quinze anys posseeix una línia de treball singular, que li ha donat una imatge molt diferenciada de la resta de revistes espanyoles. La barreja de presentació d'obres i de reflexions,
sovint obertes a altres àmbits del pensament, i el seu disseny innovador, són algunes de les seves característiques. Dirigida per Manuel Gausa. •
dos números respecte a aquesta línia de construcció i d'intervenció a l'edifici que ha quedat mig oblidada dins del panorama actual. JOAN SABATÉ La difusió de les noves tecnologies de la informació transforma el nostre entorn quotidià. Actualment ens trobem en un moment d'un cert enlluernament per la rapidesa d'aquests canvis, i això fa que se suscitin opinions molt passionals. Un cop superada aquesta fase, quines possibilitats s'obren al futur de la comunicació? Canviarà el paper del lector? ADELA GARCÍA No sé encara quines possibilitats obriran, en tot cas encara són minoritàries i massa noves per jutjar-les. La nostra única experiència, que no va acabar de reeixir, va ser la de transformar una de les nostres monografies, la d'Àlvaro Siza, en un CD. Ens vam adonar que no podíem introduir la revista, tal com era, dins del CD i que encara era més desitjable, i més útil, el contacte amb el paper, especialment pel que feia a la fotografia, que anar amb la rata, perdó, el ratolí. Tampoc m'atreveixo a plantejar quin serà el paper del lector. Sens dubte que pot tenir un paper més «participatiu», pot estar més a prop. El correu electrònic ha fet que augmentés el nombre de comentaris que rebem dels lectors, i en aquest sentit, els sents més a prop.
JOSÉ MARIA MARIO Els nous mitjans canviaran la manera d'estructurar la informació. No és el mateix com s'estructura la informació en un format de pel·lícula, en imatge, en una
REPORTATGE
seqüència d'imatges, que en una revista que té una estructura més estable. I seria un error no aprofitar les possibilitats que ofereix cada mitjà. És a dir, que no es pot abocar una revista dins un CD-Rom, ha de canviar l'estructura del teu discurs. Quant al paper del lector, això ho anirem veient a mesura que es vagin desenvolupant les possibilitats i la implantació dels nous sistemes de comunicació. JOSÉ LUÍS ZAVALA Jo no crec que el suport paper desaparegui de la informació professional, de la mateixa manera que no han desaparegut els llibres o els diaris. 0 no ha desaparegut el cinema o la ràdio quan s'ha implantat la televisió. Penso que Internet és més un complement a les revistes tradicionals que no pas un substitut. Sembla evident que el correu electrònic s'imposarà com ho va fer el fax i això implicarà una major inlercomunicacióeníre el lector i l'editor. Es facilitarà la informació sobre nous productes o permetrà la consulta directa sobre els temes que hagin aparegut a la revista. Per a nosaltres es tracta de donar un servei afegit al lector, un servei complementari a través de la xarxa. IGNASI PÉREZ ARNAL Jo diria que la tecnologia digital substituirà completament el llibre. Els etruscos escribien sobre pedres cuneïformes i era força incòmode transportar-les, sobretot si eren moltes pàgines! Als egipcis els passava el mateix. Ara ja fa dos mil anys que tenim el paper. En molt menys temps els llibres hauran desaparegut completament. Entrar a Internet pot produir una certa aprensió en algunes persones, però les portes que obre són molt grans. Avui, la majoria de revistes ja tenim e-mail i, fins i tot, una
web-site a Internet. I el correu electrònic, per sort o per desgràcia, és bastant anònim. És ràpid i permet una resposta ràpida d'un altre usuari. Internet és encara un món per explorar. Té dos anys d'existència viva al carrer i en aquest temps s'ha fet més barat i més fàcil. Obre un camp de treball enorme. Si despreciem aquest fenomen o bé hi entrem tard, ens superarà i no el podrem controlar. ENRIC MASSIP Però justament el més bonic d'Internet és que no ho pots controlar. I aquesta és una mica la nostra idea. Fa sis mesos que va néixer la nostra revista. Jo fa sis mesos que tinc mòdem, que és l'aparell que necessites per transformar la informació digital de l'ordinador en senyals telefòniques entraraixí en ta xarxa digital. En realitat són coses molt senzilles i us asseguro que la gent de WAM som gent normal. El que també sóm és pobres, i hem fet servir Internet per fer la revista que volíem, perquè és molt barat fer una revista on//ne. Quin paper pren el lector amb la perspectiva de les noves tecnologies? WAM neix per crear un lloc de trobada on la gent pugui interactuar amb la informació diàriament, És la diferència amb el CD-Rom, on la
vant tens una finestra oberta al món. D'altra banda, hi ha la instantaneitat de la informació. No va a impremta, no has d'enviar-la, no la reps a temps ni la reps tard. Hi ha una informació i és ailà. Només cal anar a buscar-la. En la mesura que les eines telemàtiques formin part de! nostre sistema habitual de treball, haurem de buscar quin "paper» complementari li toca fer al -paper». No hi haurà límits territorials. Potser resta el de l'idioma. Quant al lector, serà més participatiu i la comunicació, segurament serà més horitzontal. RAMON
PUIG
Penso que el panorama ja va canviant. Hi ha dos moments en l'ús d'una revista: la lectura i la utilització com a font de consulta i informació. Cal pensar que la tecnologia de la informació canvia molt ràpidament i que aviat tindrem altres tipus de revistes: tindrem pantalles flexibles, que podrem doblegar i guardar-les a la butxaca, o llegir-les al tren oasota d'un arbre. Però cal tenir en comple aquella informació que necessitem per a la nostra feina, la consulta de treball. 1 és aquí on la tecnologia de la informació ens ofereix unes possibilitats que abans no teníem. En alguns casos serà útil un
Massip: "Wam neix per crear un lloc de trobada on la gent pugui interactuar amb la informació".
informació està congelada. Internet permet una interacció constantment cambiable. Aquesta flexibilitat ens interessa molti'ssim i plantegem la revista precisament des d'aquest punt de vista, com un tema obert, que es va fent constantment. CARLES CARTANÀ Jo penso que amb les revistes arribarem a seníir-nos com a veritables fòssils. No anirem enlloc amb tirades de 8, 10 o 12.000 exemplars quan al da-
WtB
CD-Rom i, en d'altres, ho serà més l'accés en línia. Això ens porta precisament a la revista a mida. La possibilitat de fer-nos, en cada moment per a cada usuari, la nostra revista. L'accés en línia i el sistema multimèdia ens permet, a través dels sistemes de recerca, recuperar una informació específica. Aquesta recerca és molt més difícil amb les revistes tradicionals. També crecqueajudaràaresoldre un problema, i és la consideració de cada obra com una experiència singular. Com aconse-
A R C H i r l C T V I E
B
M 4 G 4 Z I N E
a característica mes destacada de WAM és el seu format absolutament innovador. WAM es «publica" en línia, tot i que se'n fa també una versió en paper. La seva presentació en línia li permet crear una interactivitat entre editor i lector. Aquest pot intervenir-hi i redactar les seves opinions o els seus articles que passan a formar part de la revista. Dirigida per Fèlix Arranz i Josep Quetglas, compta amb el suport d'un actiu consell de redacció. •
EL
REPORTATGE A
R
Q
U
I
T
E
C
T
U
R
E
S
N DE
F
O
R
M
A
T
I
U
P A P E R
('INFORMATIU
H
a publicació de! Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona planteja, també, un model diferenciat de publicació. Amb una síntesi mesurada entre el que podria ser un butlletí col·legial i la informació pràctica dirigida al professional, inclou reflexions de caràcter general, aspectes de tecnologia i una secció d'anàlisi arquitectònica. Una característica bàsica que marca el contingut i el tractament dels temes és la seva periodicitat quinzenal, una característica insòlita que la situa a distància de la resta de les revistes del sector del nostre país. L'esforç de la periodicitat presenta, però, com a contrapartida una certa limitació pel que fa a la seva presentació. Dirígida per Carles Cartanà. •
guir aprofitar-nos de l'experiència dels altres? Crec que les noves tecnologies ens permetran cada cop més, i que podem aprofitar-ne l'experiència l'experiència la resia dels tècnics de la construcció. JOAN SABATÉ 8e, per acabar, no estaria malament de recollir algunes de les idees que s'han dit. Sembla que hi ha acord pel que fa a la primacia de la imatge. El que no ha queda! tan clares si això serà bo o dolent. Josep Quetglas comentava que la imatge és el primer que tenim i, per
hi ha crítica, i això ha estat un aspecte que diversos mitjans presents han acceptat com a mancança. Però acceptat això no sembla evident ni com fer-la ni qui l'ha de fer. Pel que fa a la segona part del debat, aquí estàvem clarament en desavantatge: hi ha una revista que s:hï ha llançat decisivament. Es repeteix sovint la polèmica sobre si les noves tecnologies de la informació substituiran els mitjans tradicionals. Aquest debat és present, també, en el món editorial. De tota manera el que a mi em sembla més interèssant és veure quin partit en podem treure d'aquests nous miíjans; el que passi
tant, aquesta primaamb els mitjans tradiZavala: "Jo no crec que cia seria una cosa cionals, ja ho veurem. Probablement no denatural. El cas és que ei suport paper pengui ni dels nostres quan parlàvem desaparegui de la desitjós ni de les nosd'imatge ens referítres actituds. Sí que em ala primacia de i n f o r m a c i ó professional". sembla la fotogènia nnAnía de rlo I5 la ' _ _ . _ _0 . _almenys _ . , _ imatge. Jo recordava una frase que em aquesta és una opinió general, que el va dir, una mica malèvolament, Lluís paper del lector canviarà, que podrà Casals (conegut fotògraf d'arquüectu- participar més activament, expressaria ra) parlant de les imatges d'arquitectura seva opinió... També que l'accés a la que es publicaven: «... no sé si hi ha informacióconcretasesimpliticaràenorbons arquitectes, el que segur que hi ha mement; Ramon Puig parlava de fer-se sónbonsfotografsd'arquitectura». José la revista a mida. Doncs bé, esperem Luis Zabala ens deia que ia imatge és que aquesta revista a mida arribi aviat també interpretació i que ells utilitzen però, que «el paper» no acabi sent una sobretot el dibuix per explicar els con- peça de museu... • ceptes constructius de l'obra. La manca d'atenció als aspecíes no formals de Els lectors interessats a l'arquitectura ha estat un tema esmenopinar sobre el tema de la tat, també, per tothom. Ignasi Pérez p g taula rodona podeu fer-ho Arnal comentava que sí no es mostra amb un escrit breu que més la construcció és perquè avui no hi podeu adreçar a la redacció ha edificis que prenguin la construcció de L'INFORMATIU per correu com un motiu 0 com a model per fer C/Bon Pastor, 5, 08021 arquitectura. També, respecte a la inBarcelona 0 bé formació que necessiten els tècnics 0 la per tax: 414 34 34 o crítica d'arquitectura, hi ha hagut opiniE-maií: caatb@datalab.es ons diverses. L'opinió general és que no
INSCRIPCIONS: Per fax: trametent la butlleta adjunta. • Personalment al servei d'informació de Per telèfon; trucant al 240 20 60.
NOMBRE DE TIQUETS: Núm:
Col·legiat: Telèfon:
FACTURA A NOM: |
| Del mateix col·legiat
1 1 De l'empresa que s'indica a continuació Nom
Nií
Adreça CP:
Població:
EL PAGAMENT ES FARÀ MITJANÇANT: !
] Rebut danvcilial al cornpte on habitualment el Col·legí ei•n carrer els rebuts Pegament a les oficines del Col·legi (mitjançant efectiu
[ J Trarr
bancària a "La Ca«a". entitat 2100. oSona 0479, compte 27-0200112225 aquest cos s na <fenww d Servei (finformada del Col·legi una còpia de fingís, fax. 240 20 61)
Domiciliació bancària al Banc o Caixa fen aquen cos s'ha d'emp'.enar rautontzooó bancària que segueix) Núm. de compte:
ELS TIQUETS ES RETIRARAN A LA: d!
Seuccfflral
Q Detegaoó de Granoflers
Q
Ddegaoó de Manresa
|
|DelegadédeV.c
PREMIS CONSTRUMAT 1997 MENCIÓ D'EDIFICACIÓ Residència d'avis i centre de dia. Campdevànol. Girona MENCIÓ D'ENGINYERIA CIVIL Tram Paral.lel-Sagrada Família. Línia 2 del Ferrocarril Metropolità de Barcelona
RESIDÈNCIA CAMPDEVÀNOL
DELEGACIÓ CATALUNYA EDIFICACIÓ c/València 279, 2a planta 08009 Barcelona DELEGACIÓ CATALUNYA OBRA CIVIL Plaça Gal·la Placídia 22, ent. 08006 Barcelona