INF970601

INFORMATIU

Núm. 109 PRIMERA QUINZENA JUNY 97 150 PTA

DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES

TÈCNICS

DE

BARCELONA

or,5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-mai!:c

A MÉS A MÉS Estem contenls amb

I Terrassa retroba la prehistòria

la Musaat? per Josep Maria Uesuy Acords de l'Assemblea general de col·legiats

Assessoria fiscal per José Anlonio BemàUez El visat i la contractació del professional I El mercat de treball

d'animals i plantes de gran valor paleontològic d'una antiguitat que els experts han datat en un milió d'anys aproximadament. Avui, les obres d'edificació continuen i conviuen amb els treballs de recerca d'arque-

satisfactòria i enriquidora. Ara fa quatre anys, va ser promulgada la Llei del patrimoni cultural català que, com a novetat important, introduïa una protecció especial per als jaciments arqueològics. •

3a5

i els petits anuncis La formació i les activitats

La ITV catalana dels edificis haurà d'esperar H

—arlci CurlaAò, Joon Gay. Lydia Pcrcro : Ramon Puig DJrtxuòi Cario. Cartaftà ti d'obra: Joon Sobolé, Xovio< Aumcdn, Joicp Oli.ó. Xavo. Oliva i Vi conc Forn Aiutioramsnl lingülilic Angoli Ballarà Fotografio: Jovior Garcia Dio. Chopo DUuny gràfic: RGR

I departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya ha elaborat un projecte de decret que amplia l'aplicació del Llibre de i'edifici a una part dels habitatges existents i crearà un programa de foment de la revisió d'ediíicis que permetrà concertar actuacions amb els ajuntaments interessats. El nou decret té l'objectiu d'estendre la cultura del

manteniment als edificis rehabilitats que hagin obtingut ajuts de la Generalitat. Ara bé, cal dir que amb aquesta iniciativa no es posa en marxa l'anomenada cèdula de l'edifici. Les característiques d'aquest projecte de decret no fan preveure ni a curt ni a mig termini un increment apreciable en la demanda de revisió d'edificis per part 7 dels ciutadans. •

EDITA: Col·Leat d'Aparellador» i Arqui recte t Tecnicí o* Bardooa. Bon Pon». 5. 0802 1 Bar

l'Om.

Plana de ó 08240 Monr Blo . Tel. 872 97 99. Vollii

1 7a ValUt Occidental: SonT Fronceu, 18 O Tcr.oiw.Icl. 780

19 de juny: la nit del primer mil·lenni 17 a 24

EL

TEMA TROBALLES

N F O R PALíONTOLOGIQUíS

TERRASSA

El jaciment paleontològic descobert a Terrassa permetrà als experts conèixer el paisatge natural de la ciutat de fa un milió d'anys. Avui, les obres de construcció de l'edifici de Mútua de Terrassa conviuen amb els treballs de recerca arqueològica.

El Vallès de fa un milió d'anys El jaciment de Cal Guardiola es va trobar durant l'execució de les obres del nou edifici de la Mútua de Terrassa

H

a ciutat de Terrassa és coneguda principalment com una de les grans ciutats industrials de Catalunya.

Amb 163.000 habitants, i situada al peu del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, íorma part de les ciutats que van protagonitzar la revolució industrial del segle XIX. Terrassa, però, és molt més. Té un centre històric, que coincideix amb la ciutat medieval, on es troben les restes dei municipi romà d'Egara. La ciutat compta no solament amb un ric patrimoni artístic i arquitectònic, sinó també amb un important patrimoni natural. Destaca el Parc de Vallparadís, que la travessa de nord a sud i que està considerat un dels majors parcs urbans que hi ha a Catalunya.

I sí la història de Terrassa és prou notable i coneguda, les darreres notícies parlen d'un nou capítol que caldrà anteposar a la història i, fins i tot, a la

U

prehistòria de la ciutat, que parla del paisatge del Vallès de ía un milió d'anys. El passat abril, les obres de construcció d'un nou edifici de Mútua de Terrassa van posar al descobert restes paleontològiques que els experts daten de principi de l'era en què va aparèixer l'ho-

Els aparelladors

trobaí restes d'hipopòtam, cérvol, elefant, rinoceront, cavall i mico, a més de la flora i la microfauna que servirà als experts per datar el jaciment. I mentre paleontòlegs i arqueòlegs s'entreguen a la recerca de noves troballes, les obres d'edificació continuen, amb una convivència i col·laboració mútua entre dos grups de treball i dues disciplines que tradicionalment havien tendit més aviat a ignorar-se.

U f / DBL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ

H

a Generalitat de Catalunya va promulgar l'any 1993 la Llei 9/ 1993 de 30 de setembre del patrimoni cultural català. La Llei regula el patrimoni arqueològic i paleontològic, quan aquest mereix una protecció especial, introduint els anomenats espais de protecció. En relació amb l'activitat de la construcció tenen una especial rellevància els articles 49 i 52 del capítol quart.

L'article 49 diu que els promotors d'obres que es trobin en espais de protecció ja declarats hauran de presentar, juntament amb la sol·licitud de llicència, un estudi de la incidència que les obres poden tenir en les restes arqueològiques. Caldrà esperar aleshores l'informe favorable del Departament de Cultura que podria exigir, la realització i l'execució d'un projecte arqueològic.

L'article 52, per la seva banda, fa referència al descobriment de restes durant l'execució d'una obra.

En aquests casos, diu la Llei, el promotor o la direcció facultativa de l'obra han de paralitzar els treballs, prendre mesures per a la protecció de les resíes i comunicar el descobriment al Departament de Cultura, el qual, en el termini de vint dies determinarà el valor de les troballes. Sí fos necessari per a completar la investigació arqueològica, l'Administració podria ampliar el termini, supòsit en el qual, si l'obra és privada, s'aplicarien les normes sobre responsabilitat de les administracions públiques. •

Llei 9/1993, de 30 de setembre, de! patrimoni cultural català. DOGC núm.

1807 publicat m/10/1993.

Cal Guardiola. A l'esquena, restes fossilitzades d'un hipopòtam

Els arquitectes tècnics Saivador Navarro, Clara Farriol i Josep Malgosa, i els arquitectes Cesc Duran i Alberto Salinas conformen la direcció facultativa d'una obra de 15.795 metres quadrats de sostre repartits en 10 plantes que allotjaran les noves instal·lacions de la Mútua. Més de la meitat del solar es troba en fase d'execució de l'estructura que es recolza en un mur pantalla perimetral de divuit metres de profunditaL Durant l'execució dels fonaments, al mes d'abril, van aparèixer les primeres restes. Actualment, els tècnics col·laboren amb la trentena llarga d'especialistes que apliquen una metodologia d'excavació arqueològica a la resta del solar. L'equip està dirigit pels paleontòlegs Salvador Moya i Rodrigo Gaete, de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusaíont de Sabadell, i els arqueòlegs Rafael Mora i Joaquim Parcerisas de la Universitat Autònoma de Barcelona. A mesura que aquests van enllestint els seus treballs, l'obra també avança. Pel que fa a la zona ja edificada, hi ha previst l'estudi del subsòl en una fase posterior. Els treballs d'excavació són finançats per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la mateixa Mútua de Terrassa.

L'excavació avança a un

ritme ràpid amb l'ajuda, quan cal, dels mitjans de què disposa l'obra. La direcció facultativa ha adequat la planificació i les mesures de seguretat a la nova situació i vetlla perquè tot el conjunt avanci. Els paleontòlegs extreuen i transporten les troballes a l'Institut, on seran analitzades. Els arqueòlegs, finalment, treballen amb tota la il·lusió del món per trobar el que seria la gran recompensa als seus esforços: qualsevol indici d'una presència humana. Potser el rebesavi o la rebesàvia de tots els catalans. • Carles Cartana

El TROBALLES

PALEONTOLOGIQUES

TEMA

TERRASSA

Què dius, que has trobat què?

H

óssils, resies òssies, vestigis ceràmics... De sobte, apareixen objectes o resies estranyes durant l'execució d'una obra. Aquesta s'omple de professionals de disciplines diverses i peculiars, que parien de nivells "fèrtils-, estratigrafia, estratègies de conservació i consolidació, aproximació a la datació del jaciment... i amb poc més, l'obra s'ha convertit en això, un jaciment arqueològic o paleontològic que obliga a aturar les obres. És el moment en què, si l'entesa és bona, treballadors de la construcció i arqueòlegs es posaran a treballar plegats. I és que lots dos rams professionals tenen alguna cosa en comú: ambdós treballen al subsòl; amb una diferència però, els uns construeixen amunt i els altres excaven cap avall.

Cal tenir en compte que el sòl de la major part de Catalunya ens pot donar més d'una sorpresa a l'hora de voler-hi edificar. Catalunya és una gran zona de jaciments, tant arqueològics com paleontològics de major o menor importància, que conformen el seu patrimoni històric i cultural, i que, com a tal, necessita de protecció.

Quan s'inicia una obra en una zona que prèviament no ha estat declarada d'interès històric o arqueològic, ja sigui perquè no hi ha evidències materials superficials, ni antecedents històrics pròxims o altres indicis aportats pels sondeigs previs o prospeccions aèries, haurem de tenir en compte que durant l'execució de l'obra ens pot aparèixer alguna sorpresa.

Si el jaciment és prou important,

Què ens pot apareixen durant l'execució de les obres?

Restes lítiques Còdols més o menys treballats o puntes de sílex que evidencien una activitat humana.

Restes ceràmiques Acumulacions de trencadissa o peces senceres. Es distingeixen per tenir una consistència més toba que la pedra. S'hi pot fer una incisió amb qualsevol objecte.

Estructures arquitectòniques Sòcols de pedra o paviments durs.

Restes òssies o fòssils La coloració negra de la terra a determinades fondàries, sense ser determinant, pot indicar taques de cendres prehistòriques o matèria orgànica acumulada.

ENTOTS ELS CASOS,NOMÉS UN ESPECIALISTA POT DETERMINAR LA IMPORTÀNCIA HISTÒR1COARQUEOLÒG1CA DE LESTROBALLES

jaciment, cosa que necessitarà d'una comprovació per part d'un expert. Hem de pensar que les primeres restes pot ser que no tinguin, individualment, un valor rellevant per a nosaltres, però segurament formen part d'una unitat pròpia i coherent que cal estudiar amb metodologia arqueològica. Per tant, el fet de no declarar una troballa per insignificant que ens sembli a nosaltres, pot comportar determinades sancions per part de l'Administració. De let, qualsevol resta apareguda a dos metres de profunditat ben segur que no és moderna i, en tot cas, toca a l'arqueòleg datar convenientment la troballa i el jaciment, beneficiant-se de tècniques per determinar la cronoloquant al volum de les restes aplegades gia, com són la datació de les ceràmien un mateix subsòl o superfície, amb ques, el carboni 14, les anàlisis físicoels primers sondeigs ja ens trobarem químiques dels metalls de les moneamb més o menys quantitat de troba- des, l'arqueometria, l'espectroscòpia, lles, ja siguin vestigis fossilitzats, bo- el paleomagnetísme o l'estudi de la cins d'òssos, cantells rodats, estris microíauna i microflora. tallats, ceràmica o metall, segons quiDe tota manera, en zones marcana sigui l'antiguitat des per la carta arqueològica de Cadei jaciment i la fon" E I sòí de bona part de talunya, com a podaria on arriben. En tencialment «fèralguns casos fins i tils», l'ajuntament de tot podem topar amb cada municipi obliestructures arquiga a realitzar sontectòniques que, en deigs arqueològics principi, ens impediran seguir endavant. En aquest cas, comunicats prèviament, a la direcció ens haurem trobat amb un jaciment facultativa de l'obra. El Servei d'Arinèdit del qual s'ha de donar notícia al queologia de la Generalitat distribueix Servei d'Arqueologia de la Generalitat a cada ajuntament les zones en què o bé a l'ajuntament corresponent, ja hipotèticament pot haver-hi un jacique la intervenció arqueològica esde- ment o el conjunt de jaciments invenvé preceptiva i ineludible en casos tariats, cosa que cal tenir molt en compaixí. A partir d'aquí, l'Administració especifica quins són els tres passos fonamentals a seguir: 1. Aturar les obres.

2. Proíegir-les degudament perquè no es malmelin les troballes.

3. Avisar l'Administració. Actualment, alguns ajuntaments catalans ja disposen de servei d'arqueologia o d'arqueòlegs municipals que vetllen per la protecció i l'estudi dels béns culturals que hagin aparegut durant l'execució d'una obra. Si no, cal avisar el Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Catalunya ens pot donar més d'una sorpresa quan hi vulguem edificar"

•

Presumpció d'un jaciment

Però com podem reconèixer que som enmig d'un possible assentament humà antic o bé d'un jaciment paleontològic que, si es confirma, passarà a tenir consideració de «domini públic» i, per tant, la seva protecció esdevindrà emparada per la Llei?

En primer lloc, les primeres troballes només indiquen la presumpció d'un

EL

TEMA TROBALLES

N F O R P A L E O N T O L Ò G I Q U E S

te sobretot en zones tradicionals, com són el subsòl de les ciutats de Tarragona, Badalona, els afores de Mataró, Vic o Barcelona, per parlar de les ciutals més grans (les antigues Tarraco, Baetulo, Muro, Ausa i Barcino), en què abunden restes romanes o medievals, o les zones declarades conjunt històrico-monumental (normalmení els centres històrics dels municipis). Aquestes zones estan molt ben delimitades pel Servei d'Arqueologia, però cal sol·licitar la realització de prospeccions si ens trobem en una zona propera, abans de segellar per sempre amb fonaments de formigó, les possibles troballes. De iota manera, si no hi ha evidències superficials, no sempre surt a compte fer prospeccions prèvies, ja que normalment

trobar en els subsòls de municipis edificats). Són difícils de distingir entre la terra remoguda pels no especialistes perquè solen esiar molt rodades i poden arribar a tenir una consistència quasi pètria.

• Peces senceres, en el cas de les necròpolis ibèriques. Es distingeixen per la coloració negrosa de les peces amb pocs o nuls moíius decoratius.

• Acumulacions de peces més o menys senceres en zones d'influència romana. En l'estrat, es distingeixen per la seva coloració vermellosa si és ceràmica domèstica, i blanquinosa sí són contenidors.

En tot cas, sense el procés de neteja, qualsevol bocí ceràmic es distingeix perquè té una consistència més toba que la pedra, i s'hi pot fer una incisió amb qualsevol objecte.

3 . Estructures arquitectòniques • Poden ser detectades fàcilment si es tracta d'estructures monumentals com ara les muralles de les fortificacions • En el cas dels poblats ibèrics, només resten els sócols de pedra dels habitatges, ja que les parets s'aixecaven amb tobes i els paviments es feien amb maíerials tous que s'han perdut • En el cas de les viles romanes, solen quedar els sòcols de pedra i els paviments durs.

• Les estructures medievals són molt més clares, ja que no solen estar enterrades.

4 . Restes òssies o fòssils

1 . Apareguin restes lítiques • Còdols més o menys treballats o punies de sílex que evidencien una activitat humana. Si no apareixen barrejades amb restes ceràmiques, estem davant d'un jaciment paleolític (molt rar de trobar en el subsòl de les ciutats).

2. Restes ceràmiques.

• De manera dispersa en els assentaments neolítics (també són rares de

material del promotor i de la direcció facultativa. I és que, verdaderament, l'Administració té el dret legal d'aturar les obres, però no el dre! moral. En definitiva, hi ha una doble indefensió: per una banda, el patrimoni, que és sempre el més indefens de tois, i per una altra, el promotor o el constructor que no espera trobar-se amb una sorpresa de milers o milions d'anys d'antiguitat en el lloc on han d'anar els fonaments de la seva obra-. És, també, un problema de diners i de temps, però, sobretot, de mora!. •

• En forma d'acumulacions de trencadissa en les llars de foc dels habitatges dels poblats ibèrics (molt abundants en turons propers a la costa on, sovint, s'hi construeixen urbanitzacions).

• Ceràmica vidrada, en el cas de les peces medievals.

només una de cada 1.000 vegades ens apareixeran vestigis antics. Els mitjans existents no s'utilitzen, ja que, per exemple, el radar només detecta nivells sòlids (murs, parets o paviments), però no les restes fòssils o òssies dels jaciments paleontològics, entre les quals sol haver-hi espais entremig. En general, els jaciments prehistòrics són molt difícils de detectar, cosa que els fa molt vulnerables en el cas d'una construcció. La indústria lítica característica d'aquests jaciments apareix molt rodada i només un especialista la pot identificar. Sovint, només si surten esquelets hom s'adona que allò que remou la pala és especial. Per tant, les úniques indicacions generals que es poden donar són les d'aturar les obres i comunicar les troballes en cas que:

TERRASSA

L'espectacularitat de les peces pot indicar-nos que no es tracta de simples ovicàprids, sobretot si van acompanyades d'un canvi sobtat de la coloració de la terra. La coloració negra de la terra a determinades fondàries, indicarà la presència de taques de cendres prehistòriques o de matèria orgànica acumulada.

No és, però, una pauta determinant, ja que una coloració negra de la terra en capes superficials pot ser conseqüència de cremades agrícoles succesives.

En qualsevol cas, quan el Servei

d'Arqueologia confirmi quina és la naturalesa de les troballes, aquest pot aturar les obres per fer una excavació d'emergència. Així, la major part de vegades l'arqueòleg acaba fent de «bomber», de -manera que les obres d'excavació es realitzaran al més aviat possible, per perjudicar mínimament el desenvolupament de les obres. Per això, caldrà comptar amb la col·laboració

Davant qualsevol dubte, la direcció facultativa d'una obra ha d'acudir al servei d'arqueologia de l'ajuntament si en té, o al Servei d'Arqueologia de la Direccció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat. Portaferrisa, 1 de Barcelona, Telèfon: 302 15 22 (La inspecció és immediata) Elisenda Pucurull Llicenciada en Història pel Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona

BuildCD SISTEMA D'INFORMACIÓ DE PRODUCTES I SERVEIS DE LA CONSTRUCCIÓ

Un nou sistema multimèdia d'informació tècnica sobre productes i serveis de la construcció.

Produït per: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

cic

Centro Informativo de la Construcción Subscriviu-vos ara a Build CD i beneiicieu-vos de la nostra promoció especial de llançament (*): Subscripció per un any: 18.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 8.000 PTA. Subscripció per dos anys: 36.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 17.000 PTA. (preus sense tVA)

(') Promoció vàlida fins al 31 d'octubre de 1997 Informació: Col·legi d Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Telèfon: 240 20 60

I C A R I A

H t

O

O B E R T A

E S T E M

P

• A

L

S M U T U A L I S T E S

C O N T E N T S

I mes que ve farà un any que, amb el recolzament de més de mil tres-cents de vosaltres, vaig accedir al consell d'administració de Musaat. Jo mateix, en fer balanç d'aquest any, voldria contestar-me la pregunta que encapçala aquesta carta. No, no puc estar content, però al mateix temps voldria fer algunes reflexions sobre el tema.

•

1 . Per al nostre col·lectiu és indispensable tenir coberta la responsabilitat civil. Tenir o no sinistres no solament depèn de la qualitat de la nostra feina sinó també de la reclamació, a vegades injusta, que no distingeix per exemple, entre la feina mal feta i la manca de manteniment de qualsevol edifici.

2 . La Musaat és cara, és cert.

Sobre això us puc dir, però, que la Musaat com a entitat mútua de tots

D E

M U SA A T

A M BL A

els aparelladors, el que fa és recaptar el que tots nosaltres gastem en sínistralitat. La Musaat no busca fer benefici sinó solament garantir cobertura.

3 . Solament un percentatge no superior al 20% de nosaltres té sinistralitat. Ara bé, què passa amb l'altre 80% que no té cap sinistre en tota la seva vida professional? Malgrat la dita que «la millor assegurança és aquella que es paga i que no es fa servir mai», aquest mutualista, en el cas de Musaat, no pot eslar content.

Cada any paga molts diners per l'assegurança; no li donen cap garantia que l'any vinent no serà més cara; el dia que deixa de treballar ha de seguir pagant la prima fixa durant la decennal de les obres ja fetes.

Davant d'aquest panorama tan poc engrescador, què podem fer? Solament hi ha un camí: millorar la Musaat, millorar nosaltres en la nostra tasca professional i incidir en la millora de les Heis que marquen les nostres responsabilitats.

Avui voldria parlar-vos del primer

Què necessites del teu banc o caixa ?

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25

Aparelladors

U

D E L C O L · L E G I

T

S

D D E

E

V I S T A

B A R C E L O N A

M U S A A T ?

punt, és a dir, de la necessitat de millorar la Musaat.

La Musaat recapta el just per pagar la sinistralitat de! col·lectiu. Per tant, el camí és disminuir o controlar aquesta sinistralitat. Quins serien els camins per aconseguir-ho?

•

Un pla

general de prevenció de la sinistralitat Musaat, col·legis i mutualistes, han de treballar conjuntament per tal de disminuir la sinistralitat, tot actuant en línies com ara: 1 . La Musaat, fent servir les seves estadístiques per detectar les principals causes de sinistralitat, difondre-les i, conjuntament amb els col·legis, estudiar mesures de prevencio.

2 . El Col·legi, primer, donant suport al mutualista que pateix un sinistre per defensar-lo i orientar-lo d'entrada, per pal·liar en el possible, la situació. Segon, orientar-lo davant de Musaat, en la seva prima justa.

Tercer, controlant els informes tècnics, per aconseguir dictàmens justos i equànimes. No volem corporativismes, però sempre és possible informar el company o fer-lo coneixedor del problema.

3 . El mutualista, treballant sempre amb la màxima responsabilitat, essent conscient de la seva decennal. Fent servir les eines que, en cas de sinistre, són importants: el llibre d'ordres ben fet, un control de qualitat rigorós, el llibre de l'edifici amb

• Reduir el termini en la resolució dels sinistres. L'excessiva durada dels expedients perjudica el cost final.

• OptimiUar la relació entre Musaat i col·legis o representacions territorials, per aconseguir el millor servei al menor cost.

• El repartiment de les primes ha de ser just.

Això no vol dir primes inassolibles per qui té molts sinistres, però el mutualista o el col·lectiu que treballa en la prevenció ha de veu-

Musaat, col·legis i mutualistes, han de treballar conjuntament per tal de disminuir la sinistralitat

especificacions de manteniment, etc.

M Reduir els costos dels sinistres

Un bon servei.

N

Això vol dir: • L'ajustament de les despeses administratives i jurídiques que comporta la sinistralitat, sense perdre de vista que l'estalvi ve de la millor defensa jurídica, però equilibrant la despesa al servei.

re els seus esforços compensats.

Quins són, doncs, els nostres objectius?

I . Treballar en un programa de prevenció, conjunt, que produeixi la conlenció de la sínistralitat.

2 . Millorar la geslió administrativa i jurídica de la Musaat, per aconseguir la disminució, en aquesta part, la despesa.

3 . Optimitzar el repartiment de la prima per arribar a la «solidaritat activa»: els que tenen sinistres han de col·laborar per disminuir els costos dels que no lenen sinistralitat.

Això que us he esboçat no és «l'Ar:àdia de la responsabilitat civil». És possible i podem fer-ho amb la collaboració de tots. •

Josep Maria Llesuy Vocal del consell d'administració de Musaal Tresorer de IB Junta de Govern del Col·legi

EL

NOTICIARI L A

D E G R A D A C I Ó

N

D E L

P A R C

r o

R

I M M O B I L I A R I

La revisió d'edificis es queda curta La Generalitat prepara un programa d'inspecció voluntària dels edificis anteriors a 1960

B

e moment no hi haurà cèdula de l'edifici. Ni obligatòria ni voluntària. El Departament de Política Territorial de la Generalitat ha elaborat un projecte de decret que amplia l'aplicació del Llibre de l'edifici a una part dels habitatges existents i crea un programa de foment de la revisió d'edificis.

Els objectius d'aquesta iniciativa són augmentar el coneixement de l'esta! del parc d'edificis construïts abans del 1960, facilitar el manteniment dels edificis per part dels propietaris i concertar programes de revisió amb els ajuntaments.

l'estat dels edificis destinat al parc píurifamiliar construït abans del 1960.

Amb aquesta acotació íemporal el govern pretén actuar sobre un total potencial de 94.000 edificis, dels quals uns 44.000 correspondrien a la ciutat de Barcelona. Aquest programa s'aplica segons quina sigui la concertació amb els ajuntaments per actuar en perímetres urbans que es considerin sotmesos a un procés d'envelliment de l'edificació. Per això comprometrà amb els ajuntaments la subvenció en l'elaboració del dictamen tècnic dels edificis anteriors al 60.

L'actua! legislació catalana regula el manteniment dels edificis de nova construcció. El nou decret vol estendre la cultura del manteniment als edificis rehabilitats que hagin obtingut ajuts de la Generalitat. També crea l'anomenat Programa de revisió de

Ei Centre Tècnic i de Cooperació per a ia Rehabilitació d'Habitatges (CTR), organisme depenent de la Generalitat, serà l'encarregat d'establir els mecanismes d'execució del programa de revisió d'edificis.

Al marge de les noves actuacions

EL TEXT DEL DECRET (EXTRACTE) Article 3 Els edificis d'habitatges existents, en els quals es procedeixi a una rehabilitació dels elements comuns acollida als ajuts que atorga el departament de Política Territorial, han de disposar del Llibre de l'edifici.

Article 4 Dins del programa de rehabilitació d'habitatges es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habííatges existents. Aquest programa va dirigit, en general, als edificis d'habitatges píurifamiiiars construïts abans de l'any 1960 i, especialment, als inclosos en aquells perímetres que es delimitin en virtut de convenis amb els ajuntaments.

Article 5 El dictamen tècnic sobre l'estat de conservació i manteniment dels edificis constituirà la base per a calcular el grau d'intervenció a realitzar en l'edifici. El CTR subvencionarà l'elaboració dels esmentats dictàmens.

Article 6 El dictamen serà elaborat pels tècnics competents i el seu contingut, que ha d'incidir especialment en aquelles actuacions relatives a la seguretat de l'edifici, s'ajustarà al model que s'estableixi en el desenvolupament del decret í caldrà incloure'l en el Uibre de l'edifici.

Article» 7 i 8 El CTR podrà signar convenis amb els col·legis professionals per tal de facilitar l'elaboració dels dictàmens i podrà concertar amb les comunitats de propietaris la gestió de la seva elaboració.

que promoguin ajuntaments com ara Barcelona o Terrassa, els resultats pràctics d'aquesta iniciativa de la Generalitat trigaran a fer-se notar, ja que prèviament caldrà concertar les actuacions amb els ajuntaments i comprometre'ís en la seva posada en marxa mitjançant una operativa complexa. Per aquest motiu, cal dir que, d'aquesta iniciativa, no es desprèn, ni a curt ni a mig termini, un augment de la demanda de tècnics per dictaminar sobre l'estat dels edificis. •

Conveni amb Terrassa per potenciar la conservació de façanes ^ ^ gació del Vallès Occiden^ H tal del Col·legi i l'Ajuntament de Terrassa han subscrit un conveni de col·laboració amb l'objectiu de conscienciar els ciudatans sobre la necessitat de mantenir les façanes i els edificis en bon estat. Una de les accions inclosa en aquesta campanya serà l'elaboració, de manera gratuïta en alguns casos, de tests d'avaluació de l'estat dels edificis. El test serà gratuït per a les comunitats de veïns que comptin amb sis o més habitatges. En el cas dels habitatges unifamiliars o píurifamiiiars amb menys de sis propi-

etaris, la realització del test estarà subvencionada en un 30% del cost. La campanya dels aparelladors vallesans durarà sís mesos. •

El govern de l'Estat aprova el projecte de llei del sòl B

l Consell de Ministres va aprovar el passat 23 de maig el Projecte de llei del sòl que substituirà la llei aprovada el 1990 i el text refós de 1992. L'objectiu del Projecte de llei sobre Règim del sòl i valoracions és abaratir el preu de l'habitatge a través de l'increment de l'oferta de terreny urbanitzable.

Les principals característiques del projecte són la consideració de sòl

urbanitzable per a tot aquell que no gaudeixi d'una protecció específica i el reconeixement de plenes competències en matèria de planejament urbanístic per a les autonomies. La cessió de sòl als ajuntaments per part dels promotors ha quedat establert en un màxim del 10%. El projecte ha estat remès per a la seva tramitació a les Corts amb caràcter d'urgència. •

N

EL

F O R M A T

U N I V E R S I T A T

I

N O T I C I A R I

A L T R £ S

Estudi de reforma del teatre Kursaal de Manresa Tres arquitectes tècniques basen el treball final de carrera en l'anàlisi d'un edifici emblemàtic de la capital del Bages

H

es arquitectes tècniques Anna Reixach, Inès Sanz i Natàlia Tierno van defensar el juny del 1996 el seu projecte final de carrera basat en un estudi sobre l'estat actual i la possible reforma del teatre Kursaal de Manresa. Les tres joves han exposat durant els darrers mesos a les delegacions d'Osona i Bages-Berguedà aquest treball, tutorat pel professor Joan Serra, que analitza un dels edificis emblemàtics de la capital del Bages.

El teatre Kursaal de Manresa, inaugurat l'agost de 1927, va ser construït per l'empresari cinematogràfic Andreu Cabot. Es tracta d'un edifici noucentista que donava cabuda a 2.000 es-

pectadors. El seu propietari va fer que aquest teatre fos un dels primers a portar el cinema a Catalunya. Fa uns deu anys va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Manresa i poc després va tancar les seves portes. Actualment el seu futur és incert.

En descobrir l'encant i la importància que havia representat per a Manresa, i la problemàtica de la seva recuperació com a espai de lleure, les autores de l'estudi van decidir encaminar el seu projecte a estudiar l'edifici en profunditat, redescobrir el seu passat per tal que quedés constància del que havia significat i obrir així camí a una possible rehabilitació.

•

iAZ, un nou espai a Internet B

a iAZ, Zona d'Arquïtectura.Construcció í Disseny a Internet va rebre el passat abril un dels accèssits del primer premi Construmat de comunicació empresarial.

La iAZ és una àrea temàtica ubicada a Internet en la qual diverses institucions, editorials, revistes i empreses ofereixen documentació i informació dirigida a professionals i aficionats de l'Estat espanyol i Iberoamèrica, interessats en la informació documental i comercial sobre temes d'arquitectura, construcció i disseny. iAZ està oberta a les empreses del sector que disposin de catàleg interactiu en la xarxa.

3

I Barcelona contra el PVC

Dins d'aquest espai es poden trobar museus i exposicions virtuals, informació sobre revistes, periòdics i projectes editorials que es generen i que estan relacionats amb l'arquitectura, debats, biblioteca electrònica de freeware i Shareware per a professionals i estudiants, assessoria, xerrades a través de chat, etc. El grup fundador està format per Internet Zones, Web Architecture Magazine, la fundació Mies Van der Rohe Barcelona, les editorials Actar, Newmedia, Gustavo Gili i Tanais, i les revistes Web i Autocad Magazine, entre d'altres. L'adreça d'aquesta web és: http://www.izones.com •

planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

El teatre kursaal va ser un dels primers a dur et cinema a Catalunya

B

'Ajuntament de Barcelona va prendre el passat 29 de maig l'acord de rebutjar públicament els productes amb clor. Segons el text que ha fet públic el consistori, Barcelona es declara municipi lliure de producles clorats com una forma d'expressar la voluntat del municipi d'anar substituint progressivament l'ús d'aquest tipus de productes, conscienciar els ciutadans de la necessitat d'evitar el seu ús i com a mesura per motivar tots els sectors econòmics que fan servir aquests materials a què reconverteixin progressivament la seva ac-

tivitat usant altre tipus de materials menys problemàtics amb el medi ambient.

En un termini de sis mesos, es presentarà una avaluació de totes les activitats, obres o serveis amb participació municipal on es faci servir PVC i altres productes clorats, i un pla per a la seva progressiva substitució, que inclogui les mesures normatives, educatives o d'altra índole que siguin necessàries per executar-lo en el termini més curt possible. Com a mesura simbòlica l'Ajuntament ha acordat deixar d'utilitzar aigua envasada en ampolles de PVC. •

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55 Fax: 414.67.15

Cooperativa Jordi Capell

http: // wwvi.arquircd.es / eupalinos

FAX

ARXIVADOR Model SF 4100 Fax multifunció amb impressora a color* (impressora, fax, copiadora, telèfon).

* Moble arxivador per a formats A2.

• Mides útils dels calaixos 64,5x47x5. " Tanca incorporada. ' Calaixos amb rodaments. ' Termini d'entrega 15 dies aproximadament sobre comanda. " Ports consultar.

F1002 (10 CALAIXOS) F1022 (5 CALAIXOS)

REF. F1OO2 F1022

MIDES 75X53X97 75X53X55

P.V.P. P. SOCI P. OFERTA 126.051 107.143 96.900 69.580 59.143 52.900

P. OFERTA 99.900 Ptes.

-

Memòria de 21 fulls ampliable a 54 Transmissió i recepció des de La memòria.

Capacitat de paper 100 fulls Escaneig ràpid en 6 segons.

Alimentador automàtic de 30 documents.

Telèfon incorpora!.

Capacitat per a conectar el seu PC al fax aconseguint la funció de impressora 3 col de alta qualitat (600x300 dpi i PCL 3)

Model SF 4200 Fax multifunció 6 en 1 Impressora a color, escàner, sistema PC/fax, copiadora i telèfon.

P. OFERTA 114.900 Ptes.

- Mateixes prestacions que SF^IOOO i a més a més: - Pot connectar el seu PC al fax, aconseguint la funció d'impressora a color.

- Software de control per a les funcions d'impressora en castellà - Enviament i recepció de documents des de el PC amb moltes funcions

EL

NOTICIARI

I

ASSEMBLEA

N

F

O

R

M

A

T

I

U

C O L · L E G I A L

Un any 1996 marcat per la irregularitat del sector Ei president destaca i'acostament a la magistratura a l'àmbit de ies competències i responsabilitats

B

l 1996 ha estat un any irregular des del punt de vista econòmic.

El sector va manifestar una atonia molt acusada, si bé en els darrers mesos hi va haver un increment de l'activitat. A mitjan any es va promulgar el decret legislatiu de mesures liberalitzadores en matèria de sòl i de col·legis professionals. L'activitat col·legial ha estat molt important, principalment pel que fa a l'ampliació dels serveis al col·legiat.

Ei passat 13 de maig es va celebrar l'assemblea general ordinària de col·legiats en la qual la Junta de Govern va presentar el resultat pressupostari i l'informe que resum la gestió col·legial corresponent a 1996. L'exercici de 1996 s'ha tancat amb un superàvit de 25 milions i escaig. Els ingressos han experimentat un 16% d'increment sobre el pressupostat i la despesa també ha experimentat un creixement del 12% sobre el previst.

Ochoa, va exposar els trets fonamentals de la política col·legial que s'ha dut a terme durant el primer any complet de mandat de la nova junta de govern. La modificació a mitjan any de la Llei de col·legis amb la introducció de la lliure competència en els aspectes econòmics de l'exercici professional va ser un dels temes tractats. Quant a la situació corporativa, Ochoa va destacar la col-legiació única i el procés que el Col·legi ha posat en marxa per ta! d'adaptar els estatuts col·legials a la nova legislació. Un altre tema d'interès va ser la tasca duta a terme ai si del Consell de la professió d'àmbit estatal, amb la introducció de criteris de racionalitat i productivitat. Aquesta política s'ha dut a terme al Consell de Catalunya, amb l'aplicació d'una política d'austeritat i reducció de costos.

•Tancament pressupostari Des del punt de vista estructural, els ingressos per visat representen el 50% del pressupost i s'ha produït un lleuger increment dels ingressos pels diferents serveis i activitats col·legials, que passen a representar el 23% del total realitzat. Així, el tancament pressupostari ha posat de manifest la reducció d'un punt sobre eis ingressos per visat que es va decidir l'any aníerior.

El president del Col·legi, Bernat

Bernat Ochoa va exposar les accions del Col·legi en l'àrea de la formació, especialment pel que fa a noves sortides professionals com ara el project management, el tècnic de manteniment, l'interiorisme, la funció pericial, la seguretat o el medi ambient. 0 l'ampliació dels serveis col·legials quant a horaris, atenció i qualitat en les prestacions, i la introducció de les noves tecnologies de la informació com és el correu electrònic o Internet.

L'acostament a la magistratura en l'àmbit de Ses competències i responsabilitats professionals va ser un aiíre tema dels temes d'interés. Finalment, el president del Col·legi va destacar l'organització de nous elements de participació dels col·legiats, ja sigui a través de noves seccions de l'Informatiu, serveis col·legials o activitats de caràcter lúdic.

L'informe de gestió que, en forma de Memòria, serà tramès a tots els col·legiats properament, recull el conjunt de l'activitat col·legial. •

ACORDS DE L'ASSEMBLEA Els acords adoptats per l'assemblea general ordinària de col·legiats, celebrada el 13 de maig de 1997, van ser els següents: 1.Aprovar l'acta de l'assemblea general ordinària celebrada el 19 de desembre del 1996.

2.Aprovar la liquidació del pressupost d'íngressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1996, tancat amb un superàvit de 25.472.387 PTA que es destinarà a reserves, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1996, i informe dels censors de comptes, realitzat per la comissió econòmica designada per l'assemblea general.

3.Aprovar l'iníorme de gestió presentat per la junta de govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legí durant l'exercici de 1996.

4.Elegir els col·legiats Josep Lleonart, Gaspar García, Vicenç Tomàs, Joan Gurri, Ramon Sala i Lluís Taberner que constituiran la comissió econòmica per a l'exercici 1997.

S.Aprovar la creació d'una societat unipersonal de responsabilitat limitada per a la gestió de serveis.

Tots els acords van ser presos per unanimitat.

•

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics nt d'òptica 32 Precisió angular Imgon Plomada òpttca Brúixola 400 grams Trípode d'alumini o de fust Mira topogràfica tel escó pic

- Taquïmetre Electrònic Elta 50 - Distància amb 1 prisma 1000m Precisió angular 1,5 mgon • Augments òptica 26K amb compensació automàtica • Programes d aplicació en construcció coordenades • Plomada òptica • Bateria de NIMH i carregador • Pnsma i bastó aplomador.

• • •

Augment d'òptica 2Ox Precisió angular 10 mgon.

Plomada d'òptica Brúixola orientadora Trípode d'alumini o de fusta Mira topogràfica telescòpica

N° 10 • Augment d'òpu'ca25x - Precisió + - 2mrr / I km.

• Trípode dalumin o fusta - Mira topogràfica telescòpica

N° 20 • • • -

Augment d'òptica28x Precis.0 -t - 1,5mm/1 km Trípode d'aiumiï o fusta Mira topogràfica telescòpica

i

1 \ '

Balmes n" 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 08007 Barcelona

I

N

F

O

R

A S S C S S O R I A

M

A

S E R V E I S

T

F I S C A L

Les despeses i la seva justificació Han de facturar-se totes les prestacions de servei realitzades pels professionals amb poques excepcions

B

n diverses ocasions hem tractat el caràcter deduïble de determinades despeses, per calcular el corresponent rendiment net de l'activitat professional diferenciant també les despeses que són deduïbles segons el regim pel qual s'ha optat a l'hora de determinar aquest rendiment, és a dir, si s'ha optat pel règim d'estimació directa o per coeficients.

Però una vegada aclarides quines despeses són deduïbles, haurem de centrar-nos en un tema de potser major transcendència, el relatiu als requisits que han de complir aquestes despeses perquè puguin ser admeses com a deduïbles. Les despeses han de ser susceptibles de la seva oportuna i suficient justificació, amb el corresponent document o factura. L'Administració considera que els requisits exigibles en les factures, perquè tinguin la naturalesa de document justificatiu de la despesa, són idèntics als necessaris perquè s'escaigui la deducció de les quotes de l'IVA suportat, en !a liquidació d'aquest darrer tribut.

Del Real decret que regula el deure sigui el subjecte passiu. d'expedir i eníregar una factura, en Poden incloure's en una sola factupodem treure les conclusions sera les operacions realitzades per un güents: mateix destinatari en el termini màxim • Els empresaris i professionals estan d'un mes natural. obligats a expedir i entregar una factura per cada operació que realitzin i a • Contingut de la factora conservar-ne còpia.

• Han de ser objecte de facturació la totalitat de les entregues de béns i prestacions de serveis realitzats per empresaris i professionals en el desenvolupament de ia seva activitat, amb excepció de les operacions següents: 1. Les operacions exemples d'IVA, excepte determinades operacions relacionades amb !a sanitat en les quals hi ha l'obligació de facturar.

2. La utilització d'autopistes de peatge.

A pesar de les exempcions indicades abans, sempre i en tot cas, estan obligats expedir una factura completa en els casos següents: • Quan el destinatari ho exigeixi per poder practicar les corresponents minoracions o deduccions en la base o en la quota d'aquells tributs en què

OFERTA CONNEXIÓ D'ACCÉS A INTERNET El Col·legi ha arribat a un acord avantatjós pels col·legiats per tal d'oferir connexió d'accés a Internet, que inclou: Kit de connexió a Internet Connexió a Internet sense límit d'hores Dues adreces de correu electrònic (e-mail) Introducció d'una pàgina web personal (professional) Un compte d'FTP Accés a llistes de distribució, news, etc.

Connexió anual: 7.000 ptes.

Connexió anual + mòdem extern 33.600 bps: 19.500 ptes.

Opció instal·lació al domicili, a partir de 4.500 ptes (per a més informació truqueu al Tel. 240 20 60)

nal sempre haurà de documentar la despesa amb aquests requeriments.

• Terminis de conservació de les factures

Les factures rebudes, els justificants comptables, els documents equivalents a les factures i els duplicats de les factures emeses s'hauran de conservar durant e! termini de prescripció de l'impost.

Quan tes factures rebudes es refereixin a béns d'inversió, s'hauran de conservar durant el 2. Nom i cognom o raó social, NIF i domicili de l'expedidor i del destinatari. seu corresponent període de reguSí el destinatari és persona fisica, no larització i els cinc anys següents.

Aquests requisits els haurem empresari o professional, no és necesde tenir presents per justificar, com sari que hi consti l'adreça. hem dit, les despeses suportades 3. Descripció de l'operació i la seva en l'exercici de l'activitat, però arricontraprestació total. Si l'operació està bada aquesta època, en la declarasubjecta i no exempta d'IVA, es consigció anual de l'IRPF, hem de reflectir narà la base imposabie, el tipus tributari altres despeses i inversions que i la quota repercutida. Si la factura també requereixen una justificació conté lliurament de béns i prestacions documental. La justificació, també de serveis a tipus diferents, s'haurà de en aquest cas, ha d'ajustar-se als diferenciar la part de l'operació subjecrequisits exigits per les normes reta a cada tipus. guladores del deure d'expedir i en4. Lloc i data d'emissió. No és requisit tregar factures. Per tant, oblidemindispensable la firma de i'expedidor. n o s Si es tracta d'imputar "Cal donar la suficient d'operacions reacom a deslitzades per perpesa aquells importància a ía justificació sones que no sitiquets de guin empresaris o documental de la despesa si farmàcia professionals, no que hem volem evitar perjudicis cal consignar les anat guardades del destinaposteriors" dant durant tari si la contratot l'any, ja que si no disposen de la prestació no és superior a 15.000 pes- factura corresponent, no podrem jussetes o, essent superior, ha estat auto- tificar-los. Per una altra part, la justiritzat pel departament de gestió tribu- ficació documenta!, no vol dir que tària de l'AEAT. s'hagi d'aportar juntament amb la En determinades operacions quan declaració anual. És suficient si es el seu import no excedeixi de 500.000 pot acreditar a requeriment de l'Administració. Per últim, i en el supòsit pessetes, es poden substituir les factude deduccions per inversions, res per talonaris de vals numerats o per tiquets expedits per màquina enregis- s'estableix que la pràctica d'aquestes deduccions requereix una tradora. Aquestes operacions són: adequada justificació documen•vendes ai detall •serveis d'hostatge ria i restauració de tal, que tampoc haurà d'adjuntarse a la declaracioó anual, sinó restaurants, bars i establiments •revelat de fotografia i estudis foto- que n'hi ha prou amb mantenir-la a disposició de l'Administració, gràfics durant el termini de prescripció.

Els tiquets i vals faran constar almenys En conclusió, cal donar la sules dades següents: ficient importància a ia justifica•número i, si escau, sèrie. La numeració documental de la despesa o ció serà correlativa inversió, sí volem evitar perjudi•NIF de l'expedidor cis posteriors.

•Tipus impositiu aplicat, en l'expressió "IVA inclòs» •Contraprestació total Però no oblidem que, encara que exisJosé Antonio Bernàldez teixi aquesta possibilitat, el professioAdvocat i fiscahsta La factura i les seves còpies hauran de contenir, si més no, les dades següents: 1. Número i, si escau, sèrie. La numeració serà correlativa i es poden establir sèries diferents, en especial sí hi ha diferents centres de facturació.

SERVEIS

I

A S S E S S O R A M E N T

I

N

a Junta de Govern del Col·legi ha preparat una nova normativa de funcionament del visat i de suport a la contractació del col·legiat una vegada ha entrat en vigor la reforma de la Llei de col·legis professionals i han quedat suprimides les tarifes d'honoraris i la intervenció col·legial dels contractes professionals.

serà visat, a l'efecíe de presentació a l'ajuntament corresponent.

3 . Documentació tècnica o projecte, !a qual serà visada. No és indispensable que !a documentació vagi signada pel propietari.

Aquesta normativa ha esta! elaborada de mutu acord amb la resta de col·legis catalans, la qual cosa facilitarà la tramitació dels treballs en qualsevol dels col·legis de Catalunya. A partir d'ara caldrà presentar, per a tramitar el visat, la documentació següent:

amb el client un contracte.

El Col·legi ha tramès als col·legiats un exemplar del nou imprès, unes instruccions per al iràmií de visat i uns models de contracte amb les recomanacions bàsiques per a la redacció de contractes. També ha adjuntat un disquet que ha estaí preparat com a eina de suport en el qual hi ha els fitxers dels impresos i documentacions esmentades. És important que els col·legiats s'adrecin a l'Assessoria jurídica i professional del Col·legi quan tinguin qualsevol dubte. L'Assessoria està igualment al servei del professional per orientar-lo o redactar directament els contractes o clàusules que li interessin.

El Col·legi, conjuntament amb la resta de Col·legis catalans, prepara un barem orientaíiu d'honoraris que tingui en compte els diferents treballs professionals i les condicions concretes de prestació dels diferents serveis. •

1. Imprès denominat Comunicació/Nota encàrrec i pressupost de serveis professionals (nou imprès). El document porta el logotip del Consell Català de Collegis i conté les dades estadístiques de Musaat.

L'imprès fa dues funcions: únicament de comunis cació d'encàrrec professió; nal en els casos en què ! només vagi signada pel collegiat i no s'empleni l'apartat de! pressupost d'honoraris; o bé de noía-encàrrec i pressupost quan vagi signada pel col·legiat i el cliení. L'imprès no serà objecte de visat, sinó de simple enregistrament d'entrada.

2 . Imprès Full d'assumeix, en els casos de direcció d'obra, document que

O

R

M

A

T

I

U

I N F O R M A C I Ó

El visat i la contractació del col·legiat H

F

En els casos de treballs de poca entitat o d'obres menors, n'hi haurà prou, per concertar la relació amb ei client, amb la nota encàrrec pressupost la qual és un contracte bàsic de caràcter general. En els casos de treballs de més entitat, és recomanable preparar i signar conjuntament amb la propietat o

Telèfon Visats: 240 23 70 Assessoria jurídica i professional: 240 20 56

EL COL·LEGI PBR

APOSTA

INTERNET

El Col·legi treballa, des de fa temps, per incorporar la tecnologia Internet i Intranet a la seva gestió. Ara, ha signat un acord amb l'empresa TISING, S I . per fer arribar als professionals una oferta interessant de connexió d'accés a Internet. De les prestacions de l'oferta destaca l'accés sense límit d'hores, l'ocasió de disposar d'una pàgina personal dins del servidor, a més de dues adreces de correu electrònic. Per a més informació truqueu al Servei d'Informació. Telèfon: 240 20 60.

Diccionari Visual de la Construcció El Servei d'Informació del Col·legi disposa de les tapes i el primer lliurament del Diccionari Visual de !a Construcció, per a aquells col·legiats que hi estiguin interessats. Estaran disponibles fins al 31 de juliol, al Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi.

La delegació a Terrassa ja disposa d'E-mail La Delegació del Vallès Occidental ja disposa, des del mes de maig, d'adreça de correu electrònic. Podeu enviar les vostres comunicacions a: Email: caaivocc@cecol.es

Si vol compartir el despatx, oferir els seus serveis, canviar coordinador o vendre la taula de dibuix i encara no ha tinguí una resposta efectiva/ és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

Donar-se a conèixer o més de 7.000 professionals només costa 1.000 pessetes (2.000 si no és col.legiat)

TRUQUI'NS ARA I ANUNCU'S al telèfon directe 2 4 0 2 3 7 6 i al fax 4 1 4 3 4 Horari de 9 a 14 hores. Elisenda Pucurull

34 COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

N

F

O

R

M

A

T

I

S E R V E I S

U

M E R C A T

La formació continuada, un dels factors clau per ser competitius H

a liberalització del mercat dels professionals, amb la supressió de les tarifes i l'aparició de noves àrees d'activitat, generan, als arquitectes tècnics, la necessitat de potenciar i mantenir la seva competència professional. Aquesta requereix una actitud sistemàtica i continuada d'aprofundiment en el desenvolupament personal. Cadascú haurà d'identificar i valorar si el seu perfil professional s'adapta a la demanda de mercat i als seus propis objectius.

La titulació és un dels elements determinants per assolir un nivell de competència però no és l'únic factor per

obrir-se cami. La formació continuada, l'experiència i les habilitats personals són alguns dels altres factor que configuren la capacitació professional. Per a un desenvolupament professional personal adequat, ca! identificar els coneixements i les aptituds que s'han d'adquirir i potenciarlos, definir una estratègia per fer-ho i retenir els coneixements adquirits. Per tant, el temps i l'esforç que cal dedicar a la formació continuada depenen de les necessitats individuals.

Ascensió Gàlvez Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball

Promotora immobiliària andorrana

Consuftoria de serveis per a la construcción Ajudants d'obra

Cap d'obra d'edificació

per a gestió i coordinació de subcontraclistes. Expenència mínima de 3 anys en tasques similars. Àrea de treball, Barcelona centre. Es valorarà domini de fanglès. Edat 25-30 anys.

Jornada completa. Contracte laboral per obra. 6/7 mesos. Sou negociable.

Incorporada immediata. Enviar currículum a: MDA Espana, S A Eva López o EsbBUEa Giratóo- PI. Catalunya, 21. la. 08002 Barcelona. Tel: 412 63 65. Fa>c 412 08 77 i 91/303 70 23 Ref. 5.595

per formar part de l'equip tècnic i encarregar-se del seguiment i control d'obres. Edat de 25 a 30 anys. Català, escrit i parlat. Coneixements d'informàtica a nivell rjusuari. Expe^ rièrraa en edificació. Contracte laboral fix Centre de treball; Principat d'Andorra. Retribució econòmica a convenir. Enviar cum'culum a Eland, S A Av. del Fener, 11, 2n 4a. Andorra La Vella Tel: (07) 376. 86 51 23 Fac (07) 376/ 86 51 85.

P E T I T S

Ref. 5.654

DISSENYAR VN PLA DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL Per treure el màxim profit de la formació continuada cal definir una estratègia personal: és necessari determinar les necessitats formatives, dissenyar el pla, implementar-lo i avaluar-lo.

Definir necessitats: • cal reflexionar sobre els canvis que afecten la professió i la pròpia persona.

• convé considerar les aspiracions de futur i valorar les necessitats a mig i a llarg termini.

Dissenyar el pla: • cal fixar-se prioritats, considerar el temps i els recursos propis.

• considerar els diversos aspectes del perfil personal: els professionals, personals, tècnics i de gestió.

• convé valorar si volem aprofundir en el mateix àmbit de treball o volem reorientar la nostra carrera.

• l'objectiu no és sols obtenir títols i mèrits, és una experiència necessària i estimulant per adquirir noves capacitats i nous coneixements.

Despatx d'arquitectura

Constructora d'habitatges

Arquitecte tècnic

Arquitecte tècnic

per a col·laboracions de despatx, conlecció de pressupostos amb programa Itec i Menfis, i direcció tfcbres. Àrea de treball, Barcelona ciutat.

Contracte laboral de 6 mesos. Jornada laboral completa. Sou brut aproximat de 266.000 pies/mes. Incorporació Immediata. Interessats enviar cum'culum a: Serveis Tècnics, IMAS. Hospital de l'Esperança. Av. Sant Josep de !a Muntanya, 12, 6a pi.

08024 Barcelona. Tet: 213 73 09 Fax: 284 61 04

per a treballs de seguiment a peu d'obra i en despatx. Pnmer any de finalitzadó d'estudis. Contracte laboral. Jornada de matins. Vehicle propL Preferible, zona Vallès Occidental.

Interessats enviar cum'culum a: Constnjcciones Adi, S.L Fax: 675 51 54

Ref. 5.648

Ref. 5.649

Implementar el pla i avaluar-lo: • utilitzem les diverses formes de formació continuada que ofereix un ampli ventall de possibilitats (xerrades, cursets, formació a distancia, reunions, seminaris, trobades de professionals, jornades de debat, etc).

• buscarem informació i recursos. Ampliarem la xarxa de contactes i ens donarem a conèixer als cercles professionals.

• farem balanç, regularment, de les activitats fetes.

Empresa fabricant d'elements d'arquitectura interior Tècnic comercial per a promoció dels productes tfarcol·laboració en proj&cles Àrea de treball Barcelona ciutdt. Edat fins a 26 anys. DisponiMtal de jornada completa. Contracte labora) en pràctiques de 6 mesos. Sou negociable. Incorporacü, al mes oe setembre. Interessats enviar cum'culum mes tolo s. flevespan, S A José W. Alorrasagastu Apartat de Correus, 102 20800 Zarautz Rel 5.651

A N U N C I S

PETITS ANUNCIS

I •••••••• Topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa.

J. Costa Telèfon: 265 40 04 Servei per a taxadors Envií'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaboració la fem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Tenim experiència de més de dos anys.

Informació Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 51 82

Serveis per al professional Serveis de topografia Aixecaments d'estat actual, des- Enginyer tècnic topògraf ofereix envolupament i delineació de pro- serveis de topografia diversos: jectes, models en 3D, càlcul d'es- aixecaments topogràfics, replantructures i instal·lacions. També, teigs, nivellacions de precisió, tofotografia d'arquitectura i obra, pre- pografia de projectes i controls. sentacions, tractament d'imatges David i perspectives, mesuraments i pres- Enginyer tècnic topògraf supostos, plecs de condicions, ajut Telèfon: 302 22 52 per a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econò- Serveis diversos de disseny mica d'obres.

S'ofereixen serveis de delineació i Josep M. disseny. Es fan visualitzacions en Telèfon: 268 08 04 3 dimensions i treballs en infografia. També es realitzen projectes Delineant de construcció de delineació en Cad. La realitzaS'ofereix delineant amb coneixe- ció i l'entrega dels treballs és ments d'Autocad, versió 12, per a immediata. projectes d'edificació i obra públi- David Pont ca.

Telèfons: 588 32 74 Ferran Riià Telèfon: 431 84 97

989 78 70 60

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre 0 en color i Render.

Octavi Telèfon: 213 92 36 Delineant per hores S'ofereix delineant per hores, amb experiència de més de 2 anys. Amb coneixements i diploma acreditatiu de Cad. Antonio Cuesta Telèlon: 332 26 07

per donar-se a conèixer als més de 7.000 professionals que reben L'Informatiu només cal anunciar-se als Petits Anuncis preu 1.000 pessetes si és col·legiat o estudiant 2.000 pessetes per a no col·legiats més informació Elisenda Pucurull Telèfon directe: 240 23 76

Fax: 414 343 34

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U

F O R M A C I Ó

SERVEI

REHABILITACIÓ

I

MEDI

AMBIENT

SERVEI PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL

Curs sobre gestió i manteniment d'edificis

Curs d'habilitats directives

objectius En el cu e pre entén el con cepte ba es que avui re eixen el cnlen de manlpniment a Eu ropa També e parlarà de la t ac o actual del manten meni D altra banda e tractaran e dferent mane e d afrontar el manten ment i la vi o que e admn tracion publq e tenen bre aque t tema Dm el cur e po ara a I aba I del par4 c pant el Manual de la Ca a eina informàtica que pe met de forma a il i practica redac tar el manual d us i manteniment, el Test Manteniment, check list per a la inspecció dels edificis existents; i també el Pla Gestió de Manteniment Preventiu que permet crear plans de manteniment i controlar el pressupost.

presentació L'arquitecte tècnic o aparellador, per les seves característiques professionals ocupa llocs de responsabilitat en els quals aquestes aptituds són considerades essencials. La formació en habilitats directives pot ajudar-lo a potenciar-les i a facilitar la pròpia gestió professional.

programa Dimecres, i8de juny Aspectes genèrics del manteniment 16.45 Documentaciói presentació 17.00 Definicionsiconceptes bàsics 18.30 MantenMM 1S.3Q Situaàóeuropeaaciual

direcció Xavier Casanova dia i hores dimecres, 18, de 17 a 20 hores i dijous, 19 de juny, de 9.30 a 19 hores.

Dijous, 19dejuny Aspectes legals [administratius.

Organització de les inspeccions 920 Marclegal, administratiu, financer i fiscal 11.00 UibreiCèduladeredifici. Incidència en el manteniment 13.00 Organització dels treballs d'inspecció. Bnesi precaucions Manualde la Casa.TestManteniment taco Manual de la Casa i Test Manteniment. Objectius! aplicacions. El tècnicdecapçalera 16.00

organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració de DIRECTA, Consultoria pel Desenvolupament de les organitzacions. Grup ASSEDEM

FundoramentoelmètcdeTestMantenimenti operativa d'ús

dia, hora i lloc els dimarts 1 i 8 de juliol, de 18 a 21h. Sala de conferències

Documentsiresultals. Equipinformàtic. Entrada dedades, 1&30 Platgestiódelmantenimentpreventiu.

Un diaaddicional de pràctiques De 16a 1 9 hores, a l'aula cfíntormàtica.

Hoc Sa!a d'actes del Col·legi preu matrícula 30.000 PTA

preu col·legiats i estudiants: 10.000,no col·legiats: 15.000,-

Cursos per a joves AdrecatsaestudiantsdeBUP.FPÏCOU

• deria!31 dejufio.de 19a21 hores - preucol·legiats: 60.COOPTA - nocol·legiats: 78.CO0PTA

oestudis equivalents

Iniciació al Word • del7al10dejufiolde19a21hores.

- preucol·legials: 10.000PTA - nocol·legiats: 14.000PTA

Ofimàtica i Internet • del'l al 24 de iuliol, dimarts i dijous, de 9.30a13.30hores.

• del7a!30 dejuiiol.dillunsidimecres.de 9.30a 13.30 hores.

- preucol·legiats: 25.00QPTA - nocol·legiats: 33.000PTA

Microsoft-Project •

deriall5dejuM,dïmarEídijous.de19 a21.30 hores.

Preu únic:20.000 PTA Iniciació a l'Exce]

Excel II nivell • del 28 al 31 de juliol, de 19 a 21 h.

- preucd-legiats: 10.000PTA - nocol·legiats: 14.0O0PTA Microsoft Project • dettal iOdejuU.de 17a tthores.

- preucd-tegials: 20.000PTA • nocol·legiats: 25.000PTA

Les sessions d'Intemel van adreçades a aquelles persones interessades a entrar en aquest món. S'aprendrà a utilitzar el correu electrònic i a "viatjar* perles Webs.

Administrador d'Arxius • denaJ3dejulol.dimartsidijous,de19 a21 hores.

- preucoMegiais: 5.000PTA 7.000PTA

AuladelVallès Occidental Autocad-2D •

derial3ldejuliol,dimartsidijous,de19 a21.30hwes.

Preu úrwx 37.500 PTA

Cursos perajoves 3DStudio Adreçats a estudiantsdeBUP, FPi COU

Ofimàtica • denal24dejultol,dímartsidijous,de 9.30 a 13.30 hores Preuúnic:25.000FTA • deJ2aJ28depjfoL dffiunsidimeaes,de 9.30a 13.30hores.

Preuúnic:25.000PTA

• de! 2 al 30de juliol, dilluns i dimecres, de 19321.30 hores.

Preu únic: 30.000 PTA

Cursos perajoves Ofimàtica • de(ïal24de juliol, úimartsidïjous.de 9.30a I3.30hores de(2al30dejiM,(ttjnsidnieaes,de 9.30 a 13.30 nores. Preu únc 25.000,-

•

Introducció a la informàtica • oeIUal31dejufoí,de19a21hores • preucol-legate: 28.000PTA - nocoHegiaE: 40.0XPTA Tosetsanostndrarilocarautadeia tercera planta, d e d * r e adqous.

Informació i inscripcions Servei dMxmació de! Col·legi Planlabaaa Telèfcn:2402060 Fax: 2402061

Millorar l'efectivitat personal Principis d'efeclivitaL Exemple de com hem d'organitzar de manera efectiva una setmana de tre-

deM6aJ31dejulio!,dedIllunsadi]ous, de19a21.30hores.

Preu únic 37500 PTA

• del 2 al 14 de juliol, dill uns ï cfimeaes, de 19a21 hores.

PreuúnÍc:10.000PTA

• del21 al24dejuliDl.de 19a21 h.

- preucol-legials: 10.000PTA - nocoWegiats: 14.000PTA

•

•

• de!14al17dejutJo,de19a21hores.

- preucol·legiats: 10.000PTA • no col·legiats: 14.000PTA Iniciació a I Excel

MésenllàdelagestlódeltempsCal buscar de mantenir l'equilibri entre resultats i la manera d'aconseguir aquests resultats.

Cal identificar els nostres problemes en iagestiódel temps.

A què dediquem eltempsde què disposem?

AuladelVallèsOriental

Word II nivell

Internet t dimecres, 2dejuliol, de 19 a 21.30 h.

- preucol·legiats: 5.000PTA - nocol-legiats: 7.000PTA

•

Build-CD, nou sistema d'informació tècnica

Cursos d'Informàtica del mes de juliol

Autocad

Establir prioritats Lafeina s'amuntegaa la nostra taula, els caps i col·laboradors requereixen la nostra atenció i tot és urgenl i important. Què cal fer?

DELEGACIONS

INFORMA

Aula de Barcelona

•

professor Joan Plans, soci-director de Directa

17^0 col·laboren Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. CTR. ADIGSA

programa • Descobrir quina és la noslra missió, rols I fites Moltes vegades tenim la sensació d'haver treballat molt i, en realitat, ens sembla que no hem fel res i que. a més, tota la feina no ha servit per a allò que volíem aconseguir

Informació i inscripcions Delegació del Vates Oriental Josep PinoU. Granotes Telèfon: 879 0176 FaxB790111

Inf ofmació i inscripcions Detegaciódel VaBèsOcadentí SaríFréncestiS TBHQTC7801110 Far 7330651

El Col·legïpresenta un nou sistema multimèdiad'inlormacïó tècnica sobre productes i serveis de la construcció, el Buíld-CD. Ha estat produif pel Col·legi ielCentroInformativodelaConslrucción. sessions dívuigatives •Delegació d'Osona Dimarts, 17 de juny, ales i9hores •Delegació del Bages-Berguedà Dimecres, 18de juny, ales!9.3Ohores Als assistents a les sessions informatives se Ts obsequiarà amb la versió O de BuildCD. informació Inscripcions a les delegacions o al Setvei d'Informació del Col·legi Telèfon: 2402060.

A C T I V I T A T S

N F O R M A T I U A C T I V I T A T S

LA

I

ALTRES

F E S T A

MATERIALS TÒXICS PERILLOSOS EN ELS EDIFICIS

Lanitdel primer mil·leni. Lafestadelsaparelladors

dilluns, 16 de juny a les 7 del vespre a la sala d'actes del Col·legi

Unafestaperaisaparelladorsi arquitectes iècnícs, els seusfarniltars i amics, í per als seus col·laboradors.

presentació de la publicació

Espodrà visttarel Museu d'Art de Catalunya, farem un sopar una mica especial i podrem veure els Comediants.

Construyendo el futuro.

Una guia para construir sin PVC

dia i hora 19 de juny a partir de les 8 del vespre floc Sala Oval deí Palau Nacional Museu Nacional d'Art deCatalunya.

Parc de Montjuïc preu 5.000 PTA perpersona.

Inclou el sopar, l'enl/ada ai Muse j i l'espectacle dels Comediants. punts d'informació 1 venda d'entrades •Servei d'Informació del Col·legi Telèfon: 240 20 60 •Delegació d'Osona Telèfon: 8852611 • Delegació Bages-Berguedà Telèion:8729799 • Delegació del Vallès Oriental Telèfon: 8790176 • Delegació Vallès Occidental Telèfon: 7801110

a càrrec de Xavier Pastor, director executiu de Greenpeace

taula rodona

programa ales19.45hores i convocalòriadebenvinguda • acreditacions • II iu ra ment del li ibre-guia per a la visita al Museu

participants AlbertCuchí, arquitecte, professor de laUPC Ramon Graus, arquitecte tècnic, del Col·legi d'Aparelladors Pep Puig, regidor de Ciutat Sostenible, de l'Ajuntament de Barcelona Joan Rieradevall, doctor en Ciències Químiques Gianni Scudo, arquitecte, professordel Politecnico de Milano

de20.00a21.00 hores • visitallíurealMuseu.

• Dues guies professionalsestaran disponibles pera les possiblesconsulfesala visita al Museu • aperitiu-còctel al vestíbul del MNAC de2la23.15hores • soparalasalaovaidelMNAC

modera Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació

ales 23.15 hores • espectacle: E/ffiürede/esbésí/es, dels Comediants

i Medi Ambient del Col-legi S'obsequiarà els assistents amb la publicació

a les 24.00 hores • fi de festa • barra lliure fins a les 2 de la matinada

SUBSCRIPCIÓ L'INFORMATIU, recull temes d'actualitat professional i ciutadana, aborda, amb un estil periodístic, el dia a dia de la construcció, mostra les novetats en les tècniques de la construcció i l'arquitectura, i informa de l'actualitat legislativa i normativa. És el mitjà de comunicació dels aparelladors i arquitectes tècnics, i una tribuna oberta a tots els professionals de la construcció de Catalunya.

informació: Servei Rehabilitació del Col·legi: 2402366

RA NO COL·LEGIATS

L'INFORMATIU DADES PERSONALS Nom i cognoms:

„

Adreça:

_ _„

Població:

_ _

Enlila! o Empresa:

____-..-

__ .„„

DNI/NIF™ Codi Postal:

_ _

„

Professió:

QUOTES

Si no ets aparellador o no estàs col·legiat, ara pots rebre L'Informatiu per subscripció.

Quota normal o"1 pagamentde3.000PTAper21 números j Quota estudiant d'arquitectura tècnica: 1.500 PTAper 21

Sol·licitud de subscripció FORMA DE PAGAMENT Si vols rebre L'INFORMATIU i no estàs col·legial, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i

|

tramet-la per fax al 414 3 4 34 o per correu a:

r~k

L'INFORMATIU, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona.

j Taló nominatiu adjunl (adreçal a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona} Gir postal núm

•

Transferència al compte de La Caixa: 210004790200212225 núm. conlrol 27

[ \ Domiciliació bancària. Dades:

Si t'estimes més subscriure-t'rii per telèfon, truca al 240 23 76.

_..

| j Pagament personal al Servei d'Informació del CoLlegt

Signatura:

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U

A I TR£ S

UNIVERSITATS

D'ESTIU

I

AVANÇ

•Economia

Activitats d'Estiu delaUPC i L'arquitectura a Catalunya.

Arquitectura modernista Coordina: Joan Bassegoda-Noneil, diredorde la càtedra Gaudi.

Del 30 de juny aJ 3 de juliol, de 9 a 13.30 hores.

• II curs internacional d'urbanisme. Les formes decreixementurbà Coordina: XabierEizaguirre. professor del depl. d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC Del 3Qdejunyal 25 de juliol. informació Activitats (festiua la UPC Fundació PolitècnicadeCatalunya Gran Capità, 2-4 08034 Barcelona Telèfon: 4015731

Universitat d'Estiu aTerrassa • Cursos d'arquitectura i urbanisme - Internet: serveisiinformació disponible ai sector de l'edificació -Ltiabitatgedel segíeXXi. Nous models pera noves demandes • Cursos d'informàtica -Microsoft-Projectlntroduccióala gestiódeprojGctes.

A càrrec d'Isidre Rodríguez del Dies:8,10,15,17,22i24de juliol.de 12a 14 hores.

UociVaporUniveisitari Organitza: DelegariódelVallèsOcddentaldel Col·legi (fAparelladors

-Control econòmic i seguimentd'obra Acàrrec de F. Xavier Humet. dies: 1,3,10.14,17i23de juliol, d"1ia14h. lloc: Aula d'informàtica de ta Fundació Pofitècnica.Organitza DelegaciódelVangs OccidentaldelCol-IsgitfAparelladors

• Tecnologia -Aplicacions especialitzades deCad obert avançat •Geslió tècnica centralitzada en edificis dies: del 27 de juny al 25 de juliol lloc:VaporUniversitari Informació Universitat d'estiu aTerrassa Vapor Universitari de Terrassa Cofc>m.114.08222Terrassa Telèfon:7830755

Juliol ala Universitat de Barcelona

D E CURSOS U n i ve rsitat d' Esti u aGirona • Jardí, ciutat i paisatge Girana.del14al18de juliol Coordinen: Josep Fortiài Mercè Vallès Informació i inscripcions: Universitat de Girona Teléfon:972.41S448

Sttutgart(D) 19^2 FENSTERBAU97 Sakjintemationalde laconstrucción metàl·lica.

RracfStuttgart PontevedralES) VllSakjdelaenergia ieldesenvolupament rural. FiradeGalicia

y^J

Avanç decursos màsteridepostgrau delaUPC •

Màster en Valoració de Béns i Taxació de Danys

• •

• Barcelona 1992.

Una lectura de la ciutat olímpica -Anàlisi del planejament i política urbana posteriors al Pla Cerdà -Nous edificis creats peraiseventsde 1992 Acàrrec de L. Cirlot, A. estévez, N. Gil, I. Juliàn,J.Molet,M.peraniM.Vidal,professors de la Universitat de Barcelona, T. Navas, del CCCBiJ.Acebillo, arquitecte dies: de! 14 al 18de juliol • Cinc itineraris per la Barcelona del passat •Repàs dels principals edificis delscarrers més representatius de la ciutat. Inclou l'ensenyament teòric i la visita als museus.

A càrrec de R. Casanovasi N. Dalmases, professors de la Universitat de Barcelona i l.deSolà-Morales,deiaUPC Dies:del7a!11dejuliol informació i inscripcions Universitat de Barcelona. AcMats (festiu.

Secretaria dels cursos els juliol de la UB Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08071 Barcelona. Telèfon: 403 5717

Josep Renart

PonteverJra(ES) j£££ TCCNOVA97 Salóintemacionalde la innovacióila tecnologia.

RradeGalicia

Màsteren Assegurances Màsteren Direcciói Organització d'Empreses de Construcció

•

Màsteren Project Manager en Edificació i Urbanisme

1-4

Cursacadèmic: 1997-1998 Datesa determinar

XIII Congrés sobre ciència i béns cultu-

rals.

Fundació PoütècnicadeCalalunya Informació: Teresa Pardo.Telèfon: 4017753

18-23

Lisboa(PO) Con2-5 ferènciaintemacional sobre noves tecnologies en estructures d'enginyeria F1PIABSE

• Curs de postgrau: Introducció a la cartografia digital Organitza: Laboratori de Carografia iTeledetecció Enginyeria Tècnica Topogràfica Departament tfExpressióGràfica Arquitectònica II Escola Universitària Pofitècnica de BarceIcna Dies: del 6 d'octubre al 18de desembre Horaaconfirmar Informació: EUPB. Departament. ExpressoGràfica Arquriectòncall. Telèfon: 4016228

tenimentdels ponts, dels edificisde formigóiiesestnjcturescivils.

MadndfES) 2^ Congrésmundalsobrelasaludielmedí ambienturbà.

SanFrancisco(US) Congrés mundial sobre enginyeriaestructural.

SBAC

Perdemanarmés Informació consulteu el Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi.

Cinquenaplanla

ErJnburg(EC)

Telèfon

Conferenciaintema-

2402380

cionalsobreelman-

a inscripció als cursos del Col·legi, ara també perfax Sol·licitud d'inscripció Demano la inscripció al curs que es durà a terme els dies

Dades de l'alumne nom i cognoms

NIF

adreça

codi postal

col·legiat núm.

telèfon població

Ordre de pagament L'impon de la matricula és de

pessetes que es laduraran a nom:

3 de l'interessat

NIF

J de l'empresa codi

adreça

telèfons

lax

població

el laré electiu, abans de la data límit tfinsoipaó. mancant: 3 retxn d o m a t a l al compte on habitualment el Col·legi em carrega els rebuts 3 •

pagamentalesofidnesdelCollegi(etectiuoiecconformat) transferència bancària a La Caixa entitat 2100 oficina M 7 9 comte 27-0200212225 (en aquest cas cal adjuntar a aquesta bulüeta la còpia de rmgrés)

3 oomofeco bancària al banc o caixa entitat

ofona

DC

npm. compte

^aterrrinis. En aquest cas, cal venir al Col·legi pef formalitzar el pagament Barcelona.

(I

de 199

signatura

GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

Alsina

ROAR, S.A.

SOLUCIONS EH ENCOFRATS ENCOFRADQS J. ALSiríA. SA. Pol Ird. Pla den Cod. Camí' de Font Freda s'n 08110 Montcada y Rentac (Barcelona) Tel. (93) S7S 30 00 Fax (93) 564 7t) 59

BOIG CURVADO DE PERFILES, 5J\.

FABRICA DE: P R E F A B R I C A D O S DE H O R M I G O N 00191 RUBÍ Pg. de les Torres, s/n • Edil Diamanie B|os.

FàDnca Pol tnd Rubí Sur - Barcelona * g 6 9 9 4 2 6 6 - Fax: 588 00 59

FUSTERIA ü > CATALANA,S.A.

15 ANYS D'EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC

PAV1M0US. S.A. PAVIMENTS OE FORMIGÓ

TRACTATS

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS

CONTÍHUOS

i. 1 isr. ' 030101 I 365 03 39 F31.265Z2T6

INFORMÀTICA I

FRAPONT CONSTRUCCIONS EN FUSTA

Moner* sense retracció.

Rchabiliiació

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ

Cl Santander, «-48. Nau 39. O8O20 BARCELONA Tel. 278 26 86- Fax 278 2711 ESTRUCTURES M E T À L · L I Q U E S LLEUGERES

FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA !9I RUI n (Edif [ j. Rubí Si Í T 6 9 9 42 66 - Ruc588 00 59

REFORÇAMENT DE FORJATS " R E F O R Ç J 3 - F " ( D I T 268) A D D I C I Ó DE PLANTES SOSTRES LLEUGERS COBERTES ECOLÒGIQUES OFICINA TÈCNICA i COMERCIAL

Aribau.3l8.2n. la.-08006 Barcelona Tel. 414 11 19 Fax 209 31 28

jardí parc

Navès Industriales Forjados-Cerramienlos Chatels.Pàrkings PUNTAL REGULABLE Carga admisible 20 Tm

REHABILIIS.L.

IJbb:"sn Ur^s • Joa Pira Irfercis - Portass psf l'Esport Teodor Llorenle, 30 Tel. (93) 736 42 07 - Fa* (93) 726 21 01 08206 SABADELL (Vallés Ocadenlal)

ELECTRICITAT

TANQUES DE BRUC Per separar un habitatge o tancar un jardí, icnim l'oferta inís àmplia, (aní cu mides, coin en qualitats.

Stmtfiibriamls des de 197-1

INDUBRUC Pulíg. Inil. CAN MAGÍ - NAU l'J 0SI9D SANT CUGAT DEL VALLÈS < Barcelona) Tel. 589 00 23 - Fax 674 38 71 Apilo. Correos 403

•

ALUMINOSI G Neccj!

• Reitauradò pedra • Evitar coloms BIGA EXTENSIBLE PERA

simon

\EP ILUMINAOION

c/ Padilla, 240 • Tel. {93) 456 14 53 Fax {93} 436 72 85 -08013 Barcelona

REHABILITACIÓ Jjj

PAVIMENTS PAVIMENTS INDUSTRIALS I)K lOH.MICO I ASFALT, TERRES UE RESINES I PINTURES ESPECIALS

Díputociò^. 390 - 392 - Tdèlono |93) 2òS 16 63" f o i {93] 232 77 53 0801 3 Barcelono

SERVEIS BOOMERANG secretaria telefònica ATENEM TRUCADES PER 6.5001

CONSTRUCaÓ • REI IABUJTACiÓ Tel. (93) 261 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 0B908 L'Hoipicalci de Llobregat (Barcelona)

-EXTRAFORT

• Traduccions o tots fi/s idiomes

Tel. 417 35 47 Balmes. 434. 5è A - 08022 Barcelon;

PREFABRICATS I

EDICAT EslnicturasyObras, S.L

[astradurl El sistema alemón para suelos industriales Prcfabricadoï de Hormirón. S_A.

• Reporatién f à d l , ràpidai y eionòmica de b a c h » y grielas.

• Anlipolro, impermeobilitados, higiénicas y detoralivoí.

CIMENTACIONES, MUROS Y ESTRUCTURAS DE HORMIGON ARMADO

D

LA

ORATORI DEL

ALLES

• Recubiimienlos de elevada resistència metànica y química

h. Sm Julan, M Hm 7 Pol Congoíí 1 -IBAW GUHOUElSllOitluiïll 1tlíl93li«S700-·rflI|93m9SJ1(

laboralon ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de i edificació i els seus maienais C/. JOSEP CARNER. 27 • TEL. 879 33 91 TEL. I FAX 879 45 17 - 0S4Q0 GRANOLLÉHS

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS Prelabricació i construcció industrialitzada

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

REHABILITACIÓ Rehabilitació integral

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

LA

F E S T A L A

N

I

DELS TD

E

A P A R E L L A D O R S L P R I M E R

L ' I N F O R M A T I U

M I L · L E N N I

LA NIT DEL PRIMER MIL·LENNI El Museu Nacional d'Art de Catalunya és hereu de la tasca que han dut a terme figures com Josep Puig i Cadafalch o Joaquim Folch i Torres. El seu patronat treballa per fer-ne el primer museu de Catalunya amb la construcció d'una història de l'art català, que comença amb l'aparició de l'art romànic. Amb motiu de la celebració de la festa dels aparelladors tindrem ocasió de veure una part del que hi ha al darrera de la gran transformació que ha mantingut tancat durant els darrers anys el Palau Nacional de Montjuïc.

H

quest any també farem La festa dels aparelladors, la festa del Col·legí i de tots els col·legiats, els seus companys i amics. Enguany ha estat anomenada La nit del primer mil·lenni i se celebrarà el proper 19 de juny, a partir de les 19.45. Serà una nit especial en què els aparelladors i arquitectes tècnics de les comarques de Barcelona es trobaran, per segon any consecutiu, per passar una nit emotiva i divertida que voldríem que esdevingués tradicional.

El lloc triat en aquesla ocasió és el Palau Nacional de Catalunya i el programa de la festa és molt complet, amb tres parts ben diferenciades.

Visitarem la secció d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) que ha estat restaurat i acondicionat recentment. Després de l'aperitiu hi haurà el sopar, que tindrà lloc al Gran Sató Oval. l'espai més gran d'Europa a l'interior d'un edifici crvil i que es presentarà en tot el seu esplendor després de la magnífica rehabilitació que s'hi ha dut a terme.

Al final, espectacle amb Comediants, que presentaran una mostra del Llibre de les Bèsties, triada especialment per a aquesta ocasió. La representació es basa en l'obra homònima de Ramon Llull, un home de l'edat mitjana,

H1!B||HINMH

18

que ha esdevingut el

La Festa dels aparelladors i arquitectes tècnics

pare de la saviesa.

Programa

L'INFORMATIU ha vol-

gut col·laborar de manera especial en la promoció d'aquesta trobada d'aparelladors i arquitectes tècnics amb la preparació d'un reportatge especial que convida a endinsar-se en una època cabdal per a la història del nostre país: l'any mil, el començament de l'edat mitjana. Entom d'aquesta data s'ha organitzat el programa d'activitats de la festa.

L'any passat vam ser 800. Estem segurs que aquest any serem molts més els que ens trobarem en un entorn festiu i d'amistat, un bon complement de la nostra activitat professional. Assegura't l'assistència abans que no s'acabin els tiquets. •

19

Catalunya, any mil introducció

20

La pintura mural al fresc i la pintura al tremp en l'època medieval per Maríbeí Rosselló

22

La secció d'art romànic del MNAC per Eduard Carbonell

22

El Palau Nacional oe Montjuïc

23

26 anys de Comediants

M

L A

N

I

N

I

T

F

O

D

E

A

R L

LA

T

P R I M

E R

M

I

L • L C N

N

F E S T A

DEL

A P A R E L L A D O R S

I

PUBLICITAT

DELS APARELLADC LLADORS 19

d e juny 1 9 . 4 5

P a l a u

N a c i o n a l

d e1 9 9 7 h d e

C a t a l u n y a

19.45 h Benvinguda/Acreditació.

Lliurament de la guia del museu

20.00 h a 21.00 h Visita lliure a la Sala d'Art Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aperitiu-Còctel al vestíbul del MNAC

21.00 ha 23.15 h

N'hi ha qui ven aigua a preu d'or, com si fóssiu al desert.

N'hi ha qui ven aigua simplement a preu d'aigua.

Sopar al Gran Saló Oval del MNAC

23.15 h Espectacle: "Llibre de les Bèsties" de COMEDIANTS

24.00 h Fi de festa: Barra lliure fins a les 2 de la matinada

No pagueu les vostres assegurances a preu d'or.

Assessoreu-vos-en al servei d'assegurances del Col·legi i de ben segur que us ajudarem a comprar al preu just, ni més ni menys.

Tel. 240 2 3 7 2 , sr. Sergi S a g r a d o .

Amb el suport tècnic de:

Crema de carabassa del conveni Vins negres Ribera del Duero Viíia Pebrots de l'hort farcits de peix Mayor, Garnatxa, Moscalell Cassola de faisà en suc Aigües a l'estil del duc Cafès i infusions Mel i mató Licors de monestirs

REDESCOBRIR

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a.

08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07 r A m g u n r r K S ífe JtBfXmsabtíiíaJ Cu

EL R O M À N I C

El Museu Nacional d'Art de Catalunya és, sens dubte, el més complet del món en pintura romànica mural i sobre taula. El nou muntatge de la secció d'art romànic presenta algunes novetats importants, com ara la col·locació de tots els fragments del conjunt pictòric de Boi, la presentació de l'atri de Cardona, la inclusió de nous fragments de pintura mural de Santa Maria deTaüll o la creació d'un àmbit dedicat a la iconografia.

L A

F E S T A

L A

N

I

D E L S

T

D

E

L

A

P

A

R

P R I M E R

E

L

L

A

D

O

R

S

I

N F O R

M I L · L E N N I

Catalunya a l'any mil Iel naixement de l'art romànic B

ense que la data tingui més valor que la de punt de partida, es pot dir que l'any mil és, sens dubte, un moment clau en la història de la configuració de la Catalunya medieval i de la consolidació i expansió del romànic. I és que, mil anys enrera, s'entreveu una voluntat política de desfer-se del domini del regne franc de manera que el poder comtal pren consciència de la seva independència, fet que durà a l'estructuració del món feudal.

L'any mil, el territori de la Catalunya vella, tenia set cases comtals que es repartien la sobirania sobre el país: eren les de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Besalú, Empúries, Rosselló, Pallars i Ribagorça. Enfront d'aquesta dispersió política en començar el segle, alguns factors les lligaven entre si: la creació d'un llenguatge comú, restabliment de vincles familiars entre comtats i l'existència d'un poderós nucli central, el de Barcelona-Gírona-Osona.

segle XI en la constitució d'un estat feudal caialà.

Aquests són els orígens d'una societat feudal i l'afirmació d'una identitat, la catalana, que es consolidaria al segle següent amb l'època dels grans comtes-reis.

Tomem a l'any mil. Estem parlant d'una societat de pagesos i militars. Què passava però, amb les institucions eclesiàstiques? En aquella societat el sistema feudal es va ficar, fins i tot, dins les mateixes estructures de l'Església catalana, de manera que bisbes, abats, canonges, ardiaques, monjos i prevers van establir entre ells vincles de caràcter íeudo-vassallàtic.

Així doncs, en un món en què, "els uns resen, els altres fan la guerra, i uns altres, a més a més, treballen", en paraules d'Adalberon, canonge de Metz, Catalunya no es va escapar a aquesta tripartició de la societat.

Com a aspecte positiu, cal destacar però, el desenvolupament de les viles. Des de l'any 1.000, les velles ciutats comencen a envoltar-se de ravals que no paren de créixer durant tot el segle XI. Es creen noves aglomeracions i es constitueixen grups actius de comerciants, moneders, prestadors que representen l'inici de la burgesia a Barcelona, ais primers anys del segle XII.

Castell i claustre de Santa Maria de Mur al Pallars Jussà

La societat catalana havia demostra! una notable estabilitat fins al segle XI, però a partir dels anys 1020 i 1025 va esclatar una crisi generadora de mutacions socials decisives, amb la fallida de l'autoritat comtal, a causa de l'amenaça d'una aristocràcia militar. B comte de Barcelona va poder restablir la situació assegurant-se el recolzament de les comunitats urbanes i de les institucions eclesiàstiques. De llavors endavant, el desenvolupament de les relaoons entre senyora feudals i vassalls van derivar en benefici exclusiu del comte, desembocant al tercer quart del

• Expansió de l'ert romànic

La consecució de la independència dels comtats catalans, la puixança econòmica assolida i l'estabilitat política del moment, tot plegat, explica la consolidació i l'expansió de l'art romànic a Catalunya, juntament amb la formació de grups dirigents que imposaven o importaven uns criteris estètics determinats. La creació de noves cases monàstiques (Sant Martí del Canigó. Casserres, Cardona, Sant Pere de la Portella, Àger, Sant Uorenç del Munt...), la renovació d'antics cenobis (Sant Pere de Rodes, Tavèrnoles, Ripoll...), la creació de noves esglésies. reconstrucció de catedrals i palaus com-

Les esglésies pirinenques formen parí de l'anomenat primer romànic. A la toto, San! Joan de Boi

tals o bisbals, creació de nous castells... formaven part d'una nova empenta reconstructora situada entre 1015 i 1050, que coincideix, precisament, amb el temps en què es configura l'anomenat primer art romànic.

• Ja es pot parlar de Catalunya I a l'últim quart del segle XI, entraran al territori noves influències que aviat tindran la seva repercussió en el camp artístic. Aquestes, fruit de la unió dels monestirs amb congregacions de fora, donaran lloc a un canvi evident de l'orientació política, social i de l'expressió artística. En aquest temps es va passar de l'antic sentiment de dominí privat o pairal per part dels comtes, a una veritable consciència d'estat.

Del segle XII endavant, es pot parlar ja de Catalunya, nom que començarà a ser corrent per denominar el país. Començarà aleshores !a recuperació i re-

població dels territoris que integrarien el principat de Catalunya: el 1128 es repoblava la ciutat de Tarragona i el seu camp í el 1148 es reconqueria i repoblava tot l'àmbit del Principat amb les conquestes de Tortosa i Ueida. Podem parlar ja d'un veritable regne catalano-aragonès, entre els estats europeus. Catalunya s'obria al món.

En resum, el romànic és essencialment l'art d'una societat rural i feudal. Els historiadors de l'art fan ressaltar l'estreta vinculació que hi ha entre la concepció del món, vist sota el prisma del sistema feudal del segle XI i XII, i les realitzacions arquitectòniques, escultòriques i pictòriques del moment.

Al 1.100, l'art romànic caialà ja ha produït suficient com per esdevenir un símbol més de la cultura catalana. En aquella data, el país és ple d'esglésies, i comença, aleshores, el gran moment de les pintures murals. •

L A

I N F O R M A T I U L A

N I T

D E L

P R I M E R

F E S T A

D

E

L

A

P

A

R

E

L

L

A

D

O

R

S

M I L · L E N N I

La pintura mural al fresc i la pintura al tremp en l'època medieval B

a pintura al fresc és la pintura que té com a lligant la calç continguda en el morter del lliscat fresc; com a vehicle, l'aigua, i com a pigments, òxids i terres naturals. La calç del lliscat sobre el qual es pinta, quan entra en contacte amb l'anhídrid carbònic de l'aire, es carbonata i juntament amb la sorra continguda en el morter, forma una superfíce dura i resistent a la qual s'han incorporat els colors.

Per pintar al fresc en primer lloc es prepara e! mur de suport amb un arrebosat que se sol fer amb dues esteses: la primera, més gruixuda, amb una dosificació d'una part de calç per tres de sorra, i al damunt, la segona, més prima i més rica en calç. Amb aquests dos gruixos s'haurà aconseguit una superfície llisa i homogènia sobre la qual s'aplicarà el lliscat, molt més ric en calç, per després pintarhi a sobre.

El lliscat, destinat a rebre el color, és un morter d'arena fina o pots de marbre i calç en parts iguals. Ha d'estar en procés d'enduriment mentre duri el treball de pintar; per tant, s'aplicarà la darrera capa de morter en el moment de

començar a pintar, i només a fa superfície que es pintarà en una jornada. La fragmentació de tota la superfície per jornades requereix un plantejament inicial i una distribució del treball.

En els casos de motius ornamentals complexos ca! fer un dibuix previ a escala real i passar-lo a la pare! amb el sistema de l'estergit o un altre. L'esfergit consisteix a puntejar les línies del dibuix a escala real, posant-lo i després es posa sobre la superfície tendra i s'hi passa per sobre un saquet amb pols de carbó o pigment, que traspassarà a través dels petits orificis deixant marcat e! contorn sobre el parament.

• Preparació de les pintures Quan aquestes feines estan enllestides és el moment de començar a pintar amb les pintures preparades abans, (els colors s'han de moldre molta estona). Atès que el procés de pintar ha de ser ràpid , cal tenir preparades les diferents gradacions de to i les mescles de més ús.

Com que el suport encara és tendre cal tenir molta precaució a l'hora

de pintar, i fer córrer el pinzell de forma molt suau procurant que no rasqui el lliscat. Una vegada s'ha aplicat la pintura cal passar-hi un pinzell gruixut de manera que vagi assecant la pintura sobrant i que doni un acabat difuminat i homogeni. S'ha de pintar amb precisió sobre el suport encara fresc, ja que un cop sec no es pot esborrar ni corregir.

Cada color obté la seva màxima intensitat amb un nombre diferent de capes i com més eixut és el lliscat més intensitat agafen els colors en detriment de la qualitat i resistència del fresc. Les pintures es fan a base de pigments barrejats amb aigua. Són preferibles els colors d'origen mineral, terres i òxids, ja que resisteixen millor l'acció casuística de la calç i tenen excel·lents característiques de solidesa a la llum. La disponibilitat de terres o òxids de ferro naturals inclou grocs, vermells, sienes, ombres marrons i negres de qualitat molt diversa segons l'origen i proce-

Pantocràtor de Sani Climent de Taüll

dència. Els pigments més freqüents són el blanc de Sant Joan {carbonat calci) i la calç apagada pel blanc. Els grocs i ocres s'obíenen amb òxid de ferro natural; els verds, amb òxid de crom; el blau ultramar, del lapislàtzuli; els marrons, sienes, terres i ombres s'obtenen d'òxids de ferro naturals; el negre, d'òxid natural i del negre de fum

LA

F E S T A L A

N

I

T

DELS D

E

A P A R E L L A D O R S L

P

(carboni).

En la realització de les pintures romàniques es treballava per bastimentades i el lliscat es feia al nivell de la baslida. Sobre aquest es marcaven íes proporcions generals del dibuix amb instruments mecànics (compàs, regles...) i es realitzava el dibuix preparatori amb ocre vermell seguint models iconogràfics prefixats. En casos de més importància plàstica es marcava el dibuix fent incisions amb una punta d'os, cosa que garantia una millor fixació del contorn, asseguraní-se de la seva permanència una vegada aplicat el color de fons que tapava el dibuix preparatori. Això permetia definir clarament les superfícies de diferents colors i evitava que es barregessin.

Com ja s'ha esmentat, el procés d'aplicació del color s'iniciava amb els colors de fons o els generals per acabar definint les ombres, llums i detalls. La pintura es feia per superposició. Per 'ressaltar els colors i l'impacte del conjunt es perfilaven les figures i els motius ornamentals amb negre, de manera majoritària al segle XII, o amb ocre roig.

En alguns casos es rectificaven els contorns amb pintura a la calç o a base d'una cola o greix, quan ja s'havia eixugat el lliscat. Hi ha molts exemples de pintures al fresc en què en algun moment s'hi van fer retocs amb pintura a la calç que s'han anat perdent, ja que aquesta es deteriora i es perd més ràpidament que la pintura al fresc. D'aquí que en molts casos, el que millor s'ha conservat

R

I

M

E

R

M

I

L

·

L

E

N

són els dibuixos preparatoris i les primeres capes perquè era el que realment es realitzava sobre el suport fresc.

A partir dels segles XIII i XIV, a Itàlia s'introdueixen innovacions importants en aquesta tècnica com és ara la realització de la sinopia i l'organització del treball per jornades. Les juntes no coincidien amb el nivell de la bastida sinó amb el contorn del dibuix, que era com millor es dissimulaven.

•

Tècnica de pintura al tremp

La pintura al tremp és la tècnica que usa aigua per diluir els colors i per aglutinar una altra substància que no sigui oli, sinó emulsions d'ou, llet, coles, gomes, cera o alguna altra substància afegida a l'aigua. No sempre ha

N

H

F

O

R

M

A

T

I

U

I

tingut aquesta definició ja que alguns tractadistes del llarg de la història, com el mateix Vasari, també i'anomenaven tremp a la pintura a l'oli. Ta! com nosaltres entenem la tècnica de pintura al tremp, el seu moment de màxima utilització és abans de la difusió de la pintura a l'oli en els segles XV i XVI. És la tècnica que s'empra sobre fusta, principalment de pi en el nostre país, en la pintura medieval.

val s'entenia la lluminositat com intrínseca als cossos—, i finalment es perfilaven els contorns. •

Maribel Rosselló Arquitecta

tècnica

Historiadora

de l'Ari

Sobre les taules de fusta llimades i encolades, les juntures es cobrien amb tires de lli, i es donava una capa de vernís pels costats i per la cara posterior com a protecció. A la cara que es pintava, s'hi donaven successives capes de guix i cola, el guix cada vegada més prim i la cola menys humida. Quan la taula estava ben seca es rascava i es polia fins a obtenir una superfície totalment llisa i compacta sobre la qual es pintava.

En primer lloc, el pintor marcava els contorns i iniciava l'aplicació del color local de manera uniforme per anar determinant després els detalls, els relleus i les ombres, —en l'època medie-

EL PROGRAMA ICONOGRÀFIC

H

ona part de la decoració pictòrica de les esglésies romàniques catalanes es troba en els absis. Els murals es componen d'acord amb un esquema fix, que distribueix la superfície absidial amb tres zones separades per sanefes: la inferior, més propera a terra i als homes, s'emplena amb temes ornamentals; a la zona intermèdia, on hi ha les finestres, s'hi siïuen les figures de la Verge, els apòstols, profetes i sants, disposats frontalment i hieràticament. Finalment, la zona superior correspon a la superfície esfèrica de la conca absidial i, s'hi representa la visió apocalíptica del Crist en Majestat, envoltat per l'ametlla mística, acompanyat dels quatre vidents, el tetramorf, que simbolitza els quatre

evangelistes: el bou, per Sant Uuc; l'àliga, per Sant Joan; el lleó, per Sant Marc, i l'home, per Sant Mateu i, si la superfície ho permet, aquesta visió s'acompanya per figures d'àngels i d'arcàngels disposats tots en una simetria rigorosa al voltant de la figura ceníral de la Maiestas Dominí.

En algunes esglésies, dedicades a la Verge, la figura central és substituïda per la figura de la Verge amb l'Infant a la falda, vista frontalment. La mare és concebuda quasi com a setial del Fill i, en aquest cas la imatge central va acompanyada de l'escena de l'Epifania, amb els tres reis disposats ordenadament a l'entorn de la mandorla, i acompanyat d'alguns àngels. •

flÏEflFiS sistema d'informació de la construcció amidaments, pressupostos i control de l'obra

Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows.

La família Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resuliats que vostè necessita.

professional software

Amb la potència de la tecnologia més avançada.

Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Enlença, 332-334, 2n - 7a 08029 Barcelona

Maria Tubau. 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid

Numancía, 14 - bajo 36206 Vigo (Pontevedra)

Tel. 93 - 439.82.22 Fax. 93 - 439.95.26

Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60

Tel. 986 - 48.08.91 Fax. 986 - 48.04.36

L A L A

N I T

D E L

P R I M E R

F E S T A

D

E

L

A

P

A

R

E

L

L

A

D

O

R

S

M I L · L E N N I

La secció d'art romànic del MNAC B

l discurs museològic de qualsevol museu ve determinat de manera fonamental per les seves col·leccions, és a dir, en el cas del Museu Nacional d'Art de Catalunya, pel conjunt d'obres d'art que guarda i que té l'obligació de conservar, estudiar i difondre. Un altre condicionant, que en el cas del MNAC cal tenir en compte, és la definició que la Llei de museus (17/1990) del 2 de novembre de 1990 determina sobre el discurs museològic del Museu: "El Museu d'Art de Catalunya mostra permanentment l'expressió artística catalana i dels territoris més relacionats culturalment amb Catalunya, en els diferents períodes històrics, fins a l'actualitat".

Aquesta definició de la Llei no és més, però, que una descripció dels

fons del museu, ja que el que predomina en les seves obres és l'art català, si bé, quan les col·leccions ho permetin, és obligada la comparació amb l'art internacional.

Un tercer aspecte a considerar és l'origen de la col·lecció. A diferència

Pintures de l'església de Sant Esteve (TAnóorra

d'altres museus que procedeixen de col·leccions reals que s'han fet públiques, en el cas del MNAC, i de manera significativa referint-nos al seu fons d'art romànic, en les campanyes de recuperació de les pintures murals i d'objectes artístics del Pirineua partir de 1919, hi havia una voluntat de recuperació del patrimoni del país per part de la Mancomunitat i la Junta de Museus.

imatgeria i l'orfebreria, i en menor grau, l'escultura en pedra.

A l'inici del recorregut es fixa un element indicatiu de les tres cultures presents a Catalunya en l'època del romànic. Són una làpida islàmica en epigrafia hispano-musulmana, una làpida cristiana amb una inscripció en llatí i una làpida hebraica. A la vegada, al llarg del re,_, .. corregut es

A partir d'aquestes premisses prèvies s'ha construït el discurs museològic de la secció d'art romànic del museu.

Una sala considerada d'introducció, conté l'absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell. Aquest és un dels més monumentals que conserva el museu, i s'inclou en la primera sala com a paradigma de la pintura romànica, que és l'altra tècnica destacada en les obres romàniques que guarda el Museu, juntament amb la

sen en el recortres moments d'art, í que l'espectador ha regut com si foshistòrics per sin escultures mitjà de tres d'establir una relació exemptes. Novitrines de nudirecta amb l'obra d'art més en sis camismàtica sos, dels dinou que presen ten de manera cronològica el lligam conjunts de pintura mural, es reproduamb la història, des de la moneda de eixen l'espai original que contenia la l'època carolíngia fins a la moneda de pintura mural; són les naus laterals de Boí, les dues esglésies de Sant Climent Jaume I. El discurs museològic és un discurs i Santa Maria de Taüll, la nau central cronològico-estiiístic que integra totes de Sorpe i l'atri de la col·legiata de les arts, la pintura, l'escultura, les arts Cardona, i la sala capitular de Sixena.

EL PALAU NACIONAL DE MONTJUÏC

B

l Palau Nacional va ser construït entre els anys 1926 i 1928, amb la finalitat que esdevingués centre emblemàtic de l'Exposició Internacional que es va celebrar a Barcelona l'any 1929. El perfil exterior que ofereix el Palau és ja un símbol de Barcelona: una gran cúpula que presideix el cos central de la façana; dues de menors que coronen els seus extrems i quatre torres que delimiten el contorn de la part posterior de l'edifici.

La planta és simètrica respecte a l'eix nord-sud, està centrada pel Gran Saló, i els espais interiors són d'una gran expressivitat, tal com ho demostren el vestíbul, l'interior de la cúpula o les sales de la planta baixa. A l'interior, l'ambient físic més important del conjunt ha estat i és el Gran Saló, l'espai més gran

d'Europa a l'interior d'un edifici civil.

Malgrat les tasques de renovació que s'han anat duent a terme al llarg de la seva vida, el Palau Nacional necessitava una important remodelacíó estructural. La realitat constructiva de l'edifici, combinada amb problemes de l'assentament sobre el terreny, havien provocat greus patologies a murs i cobertes, de manera que, per tal de resoldre aquesta situació, es va encarregar als arquitectes Gae Aulenti i Enric Steegmann el projecte de reforma de l'edifici, el qual s'executa des del 1990.

L'aparellador i arquitecte Joan Ovejero ha estat el director d'aquesta obra emblemàtica d'enorme complexitat tècnica i pressupost elevat. •

quir-se per mitjà del full de mà i del vídeo didàctic que es projecta fora de la sala.

La particularitat més significativa del projecte museogràfic definit pels arquitectes Gae Aulenti i Enric Steegmann seguint les normes marcades pel museu, és el fet de concebre l'absis com a objecte museable. Això vol . . . . dir que en un

El discurs museogràfic parteix determinen fj e | fet que el Museu és un museu

de l'objecte, tenint la pintura mural com a element definidor del circuit. No obstant això, i sempre que ho permeten les col·leccions, s'enriqueix amb l'explicació de conceptes que poden ser relacionats amb les tècniques artístiques, la ínconografia o els aspectes formals.

D'aquesta manera, l'espectador, al final de la visila ha adquirit, encara que de manera fragmentària i dirigida, un conjunt de conceptes que el porten a una visió globalitzadora de l'art de l'epòca romànica.

El discurs museogràfic parteix del fet que el Museu és un museu d'art, i del criteri que l'espectador ha d'establir una relació directa amb l'obra d'art.

Així no hi ha concessions a la història ni a la didàctica de l'art. Només en el cas dels conjunts de pintura mural hi ha unes vitrines que, en maqueta, reprodueixen els edificis que contenien les pintures. També, a l'entrada de cada un dels 21 àmbits que formen el recorregut, s'hi troba un breu text explicatiu i introductori. Aquesta relació directa espectador-obra d'art pot enri-

únic eis esp ai es absis dis P°'

Aquesta concepció és la diferència fonamental amb el projecte museogràfic dels anys 1934,1942 i 1973.

La sala que conté l'exposició conserva l'estructura pròpia de l'edifici del Palau Nacional realitzat el 1929. Això comporta que coexisteixin tres arquitectures: la dels absis, com a suport de la pintura mural, la de l'edifici de 1929, i una tercera, blanca, que marca el recorregut entre els conjunts de pintura mural i serveix de suport a les obres d'altres tècniques que en el cas de l'orfebreria se situa en vitrines. El recorregut és únic.

La il·luminació contribueix a definir l'aspecte de les obres, ja que s'ha renunciat a la llum ambiental i es projecta directament la llum sobre les obres, de manera que el conjunt resti immers en la penombra. •

Eduard Carbonell Director del Museu Nacional d'Art de Catalunya

LA

FESTA

LA

DELS

A P A R E L L A D O R S

N I TD E L P R I M E R

I

N F O R

M I L · L E N N I

Comediants: Llibre de les bèsties B

omediants va néixer l'any 1971 amb una manera d'entendre la vida que es projecta, constantment, en els espectacles i en totes les activitats que s'originen al seu entorn. Al llarg de lots aquests anys, el grup ha desenvolupat un mètode de treball basat en la imaginació com a íont d'inspiració i en l'exteriorització d'un sentiment vital molí arrelat a les nostres latituds mediterrànies: el sentit lúdic de la vida com

a mitjà de manifesiació d'aquest sentiment, expressat durant segles a través de danses, màscares, aparells escènics, rituals, mites i llegendes. Al llarg d'aquests 26 anys d'història, Comediants ha creat molts espectacles teatrals, el darrer dels quals s'anomena Llibre de les bèsties i del qual s'extreu la mostra que els aparelladors i arquitectes tècnics podran gaudir a la seva Festa. •

PARÍEM D'ANIMALS

H

am escollir Ramon Llull després de llegir i apassionarnos pel setè llibre del Llibre de meravelles, una fau!a cruel sobre el poder. Una història d'animals: un bestiari que vol representar el món dels humans mitjançant bèsties que parien, es mouen, pensen, riuen i Quan agafem el Uibre de les bèsties som partidistes i lliures.

Però hi ha en el nostre treball un absolut respecte i fidelitat a les bèsties de Llulí.

El Llibre de les bèsties ens ha donaí !a base per poder inventar, ordenar i representar un món suggerent, on els animals, que tenien sempre davant el mirall de l'home com a centre del seu univers, són els protagonistes absoluts.

Això ha enriquit i estimulat el nostre estil basat en l'emoció, la màgia, ía imaginació, la sorpresa, ía fabulació i la provocació.

El procés de creació ha estat complex i difícil però divertit. L'argument d'aquesta fàbula no és un conte de fades, és una història, ferotge i destructiva, i d'una decebedora actualitat. En anar treballant-lo teníem la sensació d'estar ancorats en el temps, centenars d'anys enrera. Reflexionàvem sobre el fet que la nostra societat en molts conceptes bàsics no ha estat capaç d'avançar gaire, això sí... amb fax, fibra òptica i motorola. •

Joan Font Director de Comediants

© Música AMBIENTAL (D Música MODERNA Q Música CLÀSSICA Música Li oferim: • 24 hores al dia de música.

0 INFORMACIÓ • Sense interrupcions publicitàries, perquè esculli l'opàó que més le agradi. © Música e/7 ESPANYOL IHEBAFONIA • EOUIPS PROFESSIONALS • MICRÒFONS I ATENUAOORS • EQUIPS ESPECIALS OE SONORITZACIÓ

Informació gratuïta:

INSCRIPCIONS: • Per fax: trametent la butlleta adjunta, degudament emplenada, al niim.414 34 34.

NOMBRE DE TIQUETS:

• Personalment al si ei d'informació de Barcelona i a les delegacioi

I Preu per tiquet 5,000 PTA

FACTURA A N O M : j

] Del mateix col·legiat

|

| De l'empresa que s'indica a continuació:

Nif:

Adneca

CP-.

Població:

EL PAGAMENT ES FARÀ MITJANÇANT: |

| Rebut domiciliat al compte on habitualment el Col·legi em carrega els rebuts

|

j Pagament a les ofidnes del Col·legi (rrugonçont eféaïurec o confbrmoi) i

|

| Transferència bancària a "La Caixa", entitat 2100. oficiru10479, compte 27-02001 12225 fen oques! cos s'hatferMaral Servei'dfaformooó delCollejji una c6p« defingies,foc240 20 61)

|

| Domiciliació bancària al Banc o Caixa fen oquest cos sfco d"emplenor- l'autoritzada bancària que segueix) Entitat

ELS TIQUETS ES RETIRARAN A LA: Q

Seu central

Q

Delegació de Granollers

Delegació de Manresa

Oficina:

DC

Núm. de compte