INF970615

INFORMATIU

Núm. 110 SEGONA QUINZENA JUNY 97 150 PTA

DEL

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

BonPaslor.5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-mail:caaib@daialab.es Delegat

a Vic. Manresa. Granollers i Terrassa

Professionals de la construcció i magistrats demanen la reforma del Codi Civil

A MÉS A MÉS

B

La carrera pericial de la construcció per Marian Ruiz

Build CD: la informació tècnica al dia

Assegurança decennal de danys a l'edificació El mercat de treball i els petits anuncis

a legislació que s'està aplicant per determinar la responsabilitat civil dels agents que intervenen en l'edificació és obsoleta i injusta i consagra el desequilibri entre les funcions i competències de cada un dels agents i les responsabilitats que se'ls exigeixen. Així es va posar de manifest en !a jornada d'estudi i debat celebrada al maig al Col·legi amb la participació de juristes, magistrals i professionals de la construcció. Es va demanar !a reforma urgent del codi civil, i que aquesta consideri l'actualitat de la indústria de la construcció i . j . del mercat immobiliari. • l l i

La formació i les activitats

Greenpeace promou alternatives a la utilització del PVC

Cometi da redacció: Coríei Carïafl.à.JoanGoy. Ivd.o Peroro i ROIYIOH Puig srlei COMOÜÓ

Direcció: C.

Coordinació: E li venda Pucurull

AnAlili d'obro: Joan Sabolc, Xtn.=r Aumedei.

Jowp Olivé, Xavier Oliva i Vicenç Foni J i g d ! Ballarà

Aiiçl·iocoi mont lingüiilïc: A

Fotografia: Javier Gcrcio Dio. Chopo OiiMn;i gtolic: RGR 1-Olóliti: M,go

Dipòlil legal: B 42389 1991 ISSN

: 1 132 2S02

Publicitat: BIT

H

organització ecologista Greenpeace ha elaborat una base de dades amb fabricants i distribuïdors de productes que poden substituir el PVC a la construcció. El passat 16 de juny es va presentar, a la sala d'actes del Col·legi, la publicació Construyendo el futuro: una guia para construir sin PVC í es va fer una taula rodona. L'objectiu d'aquesta

campanya és facilitar la íasca dels professionals, empreses, ciutadans i municipis que volen construir amb materials més nets. El sector de la construcció utilitza ei 66,4% (268.395 tones el 1995) del total de PVC que s'utilitza a Espanya. En particular, la fabricació de canonades representa el 65% (175.160 tones) del PVC utilitzat en la cons- j trucció. •

ei

« f p o s r « ro

E

Universitat Pompeu Fabra

PUBUCIDAD

JoiepTarrodelloi. 155 08029 Barcelona Tel 410

45 55 Fa

.

420 39 75

SUPLEMENT

fSPÍCIU

A: CoU»gi d-AparsIlodori i Aiquïlleclai Tècnic!

Barcslono. Bon Patior, 5 0S02 1 B >

arcolono Tel

'4O20 60 Fn> 240 20 61 Oiona: PI. Major, ó > V.c Tel 885 26 1 1 Bog·l-Bvrgufjdà Plana de

mlol: Jowp P.ftot. 8 08 J0O Gronoller,

Tel. 879

76 Volléi Occidental: Som Fror.c ol

JUNTA DE GOVERN: rsiidanl: Bsmai Ochoo

vcrtrtDn: X^-iar &ardo|<

TreKHcr: Joiep M. Usiuy Is: A l b » * Lópei Ibo-io. Joon Ardsvol,

l i : O u n « Berrtot Noguera

ume JuonoJa bric de Bucr,

Voltèï Occidental: Sol>odor N o . o - 1

Lisboa: la transformació d'una ciutat

Fundació Politècnica de Catalunya PROGRAMES DE MASTER ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES Professor responsable: Francesc López Almansa INFORMATITZACIÓ DE PROJECTES ARQUITECTÒNICS Professor responsable:Javier Monedero Isorno ARQUITECTURA DEL PAISATGE Professora responsable: Rosa Barba i Casanovas PROJECTACIÓ URBANÍSTICA Professor responsable:Anwnio Font Areíhno VALORACIONS IMMOBILIÀRIES GESTIÓ URBANÍSTICA Professor responsable:Josep Roca Cladera MEDI AMBIENT URBÀ I SOSTENIBIUTAT Professors responsables:Josep Roca CladerolRofoel Serra Florensa

DIRECCIÓ I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES DE LA CONSTRUCCIÓ Professors responsables: Francisco Javier Llovera SàezIFrancesc Solé Parellado PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME Professors responsables: Francisco Javier Llovera SàezíCarles Puiggròs Uueiles ASSEGURANCES VALORACIÓ DE BÉNS I T A X A C I Ó DE DANYS Professor responsable: Francisco Javier Llovera Sàez

PROGRAMES

DE POSTGRAU

IMPACTE SOCIAL, HISTÒRIC I CULTURAL DELS PROJECTES D'ARQUITECTURA (Cap a una Arquitectura Dialògica í Interdisciplinària) Professor responsable:Josep Muntanyola Thornberg SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA Professor responsable:Jordi Guimet Perena

CURSOS DE POSTGRAU INTERIOR I INTERIORS Professor responsable:Antonio Moragas i Spò

DIAGNOSI, REPARACIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS D'HABITATGE Professor responsable: César Díaz Gómez ELS PROJECTES D'ESPAIS CULTURALS I ARQUITECTURA Professor responsable: Eduard Fotguera i Caveda EL TERRITORI DE TURISME. PAISATGE, O R D E N A C I Ó DEL TERRITORI I IMPACTE AMBIENTAL Professora responsab/e: Roso Barba i Casanovas TECNOLOGIA, PERITACIÓ I RECONSTRUCCIÓ D'ACCIDENTS GERÈNCIA DE RISCOS Professor responsable: Francisco Javier Llovera Saez

CURSOS

D'ESPECIALITZACIÓ

CONDICIONAMENT ACÚSTIC D'ESPAIS ARQUITECTÒNICS AÏLLAMENT ACÚSTIC EN L'EDIFICACIÓ I LA INDÚSTRIA Professor responsable: Antoni Carrión i Isbern PATOLOGIES D'ORIGEN QUÍMIC EN EL FORMIGÓ ESTRUCTURAL 1 EN ELS MATERIALS Professor responsable: Ferran Gomà i Ginesta INTERVENCIÓ EN EDIFICIS PERA NOUS USOS CULTURALS Professor responsoble: Eduard Falguera i Caveda UEls programes de màster es poden cursar de formo modular per mitjà de cursos de posigrau • i cursos d'especialització, que són unitats independents i amb dret a diploma si se n'acredka faproptamenL , Aquesta configuració permet oferir a les persones interessades el disseny d'itineraris formatius personalttzots, tant per a l'obtenció del tkoh de màster, com per a donar resposta a les diverses necessitats professionals especifiques.

Activitats amb títol o diploma

:::UPC

Fundació Politècnica de Catalunya Edifici Nexus C/Gran Capità 2-4 4a Planta. 08034 Barcelona Tel. (93) 401 77 51 / 401 57 75 e-mail: fpc@papaguena.upc.es Web: http://www.fpc.upc.es

Universitat Politècnica de Catalunya

EL

T E M A

N

C O M P E T È N C I E S

T O R M A T

R E S P O N S A B I L I T A T S

La professió d'arquitecte tècnic es troba sovint condicionada per la interpretació de les lleis que es fa des de la magistratura. Per tal d'iniciar una línia de diàleg i coneixement mutu, el Col·legi va organitzar una jornada d'estudi i debat amb la participació conjunta de la professió i la magistratura.

Competències i responsabilitats en la construcció És urgent l'actualització de la legislació per tal que tingui en compte la construcció d'avui

H

a legislació que avui s'aplica per determinar les responsabilitats per defectes en la construcció consagra una situació greu de desequilibri entre funcions o competències i responsabilitats exigibles. Resulta absolutament anacrònic i incomprensible que la responsabilitat dels agents íntervinents en l'edificació continuï trobant justificació en un codi civil redactat el 1889. La voluntarietat de les assegurances és un altre factor que perjudica a qui assegura la seva responsabilitat.

Així, mantenir coberta la responsabilitat civil obliga els arquitectes tècnics a subscriure unes pòlisses d'assegurança a preus prohibitius. Aquesta situació és insostenible per aquest col·lectiu. És urgent l'actualització de la legislació per tal que tingui en compte la realitat d'una indústria de la construcció i d'un mercat immobiliari com l'actual.

La reforma del codi civil ha de fer-se ja.

Així es manifestava José Antonio Otero, president del Consell General d'Arquitectura Tècnica en la sessió que obria la jornada d'estudi i debat sobre

competències i responsabilitats dels arquitectes tècnics, celebrada el passat 9 de maig al Col·legi. Capacitat i pràctica professional, plans d'estudi i formació postgrau, competències, exercici professional i responsabilitats van ser els temes de debat. Les sessions van comptar amb la participació de destacats membres de la magistratura de l'àmbit judicial català i també estatal. La clausura de la jornada va anar a càrrec de Núria de Gispert, consellera de Justícia de la Generalitat, i de Bernat Ochoa, president del Col·legi.

La fixació de responsabilitats en el sector edificalori ha presentat sempre una especial complexitat. I és així malgrat la importància d'un sector que aporta el 10% del PIB a tots els països de la Comunitat. El valor

UN MARC DE DIÀLEG AMB LA MAGISTRATURA

H

a nostra professió està profundament condicionada, limitada per les lleis. Però no solament per aquestes, sinó també per la interpretació que d'aquestes lleis es fa des de la Magistratura. Atribucions i responsabilitats són els dos elements clau.

Aquest any, i precisament amb motiu de la modificació de la Llei de col·legis professionals, hi ha hagut la supressió de les tarifes i aquest fet ha iniciat un procés de canvi i ha dibuixat un nou panorama de l'exercici de la professió, en e! qual la intervenció professional es fa cada cop més complicada perquè es mantenen unes competències, es mantenen unes responsabilitats i es la. a la vegada, d'aquestes competències i d'aquestes responsabilitats, un

fet cada cop més carregós.

Ens trobem en un moment de transició, que pot marcar definitivament el futur. Davant d'aquesta situació creiem que el que és necessari és preparar alternatives. Aquesta sessió ha volgut ser una primera anàlisi, que ens permeti abordar més endavant altres accions, i, si això és possible, fins i tol canviar el marc legal de les responsabilitats.

La presència de les més altes instàncies de la Magistratura ens ha permès conèixer, de primera mà, les orientacions dels tribunals davant la responsabilitat professional tant penal com civil, i la presència de la consellera de Justícia recolza la línia de debat i reflexió que ha pretès la jornada, amb la qual s'inicia aquest nou diàleg entre la professió i la Magistratura. •

Bernat Ochoa President del Col·legí

La clausura de la jornada va anara càrrecde Núria de Gispert i Bernal Ochoa

econòmic de tots els defectes que apareixen a l'edificació, en tot l'àmbit comunitari està establert en el 12% de la xifra de negoci. Això vol dir que es gasta en reparar defectes tant o més que els beneficis que aporta el sector.

La situació a l'Estat espanyol passa per reconèixer les peculiaritats de la construcció, per ser ordenada, i per esiablir les responsabilitats que corresponen a cada agent que intervé. És un sector que no accepta l'estandardització d'un sector industrial, que triga a incorporar les noves tecnologies, que continua sent molt artesanal i que li costa incorporar-se en aquest sistema, en el qual tot es garanteix, i tot el que es produeix s'homologa.

La legislació que avui s'aplica per a la responsabilitat és massa antiga i obsoleta. La distribució de responsabilitats no es fa, quasi mai, mitjançant una delimitació de funcions. Per altra banda, una major exigència social de garanties ha multiplicat en pocs anys les reclamacions per danys. Un altre aspecte que cal considerar és que la jurisprudència ha establert que la garantia decennal abasta tots els defec-

tes, fins i tot aquells que tenen el seu origen en el mal ús o la manca de manteniment.

La necessitat i el compromís de

promulgar una Llei d'ordenació de l'edificació fa vint-i-cinc anys que és als despatxos dels ministeris. Només la reforma del Codi civil, que ja fé una versió molt treballada i consensuada pels agents del sector, podria modificar la situació avui.

I això, constituint lermínís de garantia diferents per a cada part de l'obra: un any per als acabats, tres per als defectes d'habitabilitat, í deu per a defectes que afectin l'estabilitat, és a dir, l'estructura o els tancaments. I, finalment, afegir l'assegurança obligatòria per als principals agents del sector. • Carles Cariaria

I M

EL

N F O

COMPETÈNCIES

I

RESPONSA

TEMA

L I T A T S

PUBLICITAT

LA REFORMA LEGISLATIVA È$ URGENT

H

Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més.

a legislació que s'eslà aplicant per determinar fa responsabilitat civi! dels agents que intervenim en l'edificació és obsoleta i injusta i consagra el desequilibri entre les funcions i competències de cada un dels agents i les responsabilitats que se'ls exigeixen. Per altra banda, la comercialització de! producte immobiliari a partir de la Llei de propietat horitzontal i l'exigència social de garanties han disparat les reclamacions davant la presumpció d'un producte defectuós. Fins i tot es busca el íermini decennal per a reparar tot allò que sigui defectuós en un edifici.

La possibilitat que es produeixi una reclamació s'allarga fins a vinti-cinc anys, amb el terminí de prescripció de quinze, la qual cosa dificulta i encareix les assegurances per la impossibilitat de fixar els riscos. És incomprensible que la legislació no tingui en compte !a figura del promotor, del promotor-constructor, element clau de l'activitat constructora en els últims trenta anys. No

és assimilable, ni molt menys, la propietat no especulativa que el Codi civi! preveia en el segle passat, a l'activitat industrial, financera i especulativa d'avui.

La reforma legislativa és urgent.

Jo apuntaria que és urgent la reforma del Codi civil, acausa de les dificultats que comportarà una nova redacció de la Llei de l'edificació, en què els interessos en joc faran inviable el seu progrés davant el Parlament de l'Estat. Voldria instar els magistrats que ens han acompanyat aquests dies a col·laborar amb nosaltres a promoure la urgent reforma del Codi civil. I, per descomptat, caldria intentar presciure l'assegurament obligatori de tots els agents que intervenen en la construcció, per tal d'eviíar les insolvències, o per evitar que, en condemnes solidàries, paguin justos per pecadors. •

José Antonio Otero President del Consejo General de la Arquitectura Tècnica

INDIVIDUALITZA* LiS RESPONSABILITATS

Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc.

La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari.

Una garantia més sobre allò que no es veu.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente > Segurca C. Istrvnu. S

H

a individualització de les responsabilitats en la construcció, en l'àmbit penal està perfectament assumida per la Sala Segona del Tribunal Suprem. Pel que fa a la Sala Primera, des de fa temps que es va dient que aquella és una tasca de exegesi que han de fer els tribunals i fugir del camí fàcil d'establir regles de solidaritat.

Cal una reglamentació que determini clarament els deures i íes obligacions dels que intervenen en el procés constructiu. Sense això, és realment difícil determinar quins són els incompliments obligacionals de cadascú, tant en l'àmbit civil, per determinar-ne les responsabilitats en l'ordre de la indemnització, com en el camp del penal, per graduar la importància o gravetat de la imprudència de cada un dels que l'han comès. És veritat que hi ha una certa comoditat en el moment de determinar una responsabilitat quan se sap que hi ha una cobertura amb una assegurança. És cert i és humà. Però reconeixem l'efecte pervers d'aquests

asseguraments, perquè les condemnes, o les successives condemnes, produeixen un augment de sinistralitat, i per tant, un augment de les primes, i produeixen també un cost que arribarà un moment en què serà insuportable.

Aquesta insuportabilitat dels costos és la que portarà finalment, si hi ha veus suficients, a modificar la legalitat vigent. Perquè jo entenc que es tracta d'un problema normatiu i no d'interpretació legal. Amb això no vull tirar pilotes fora, però tots nosaltres, í sobretot els intèrprets de la llei, estaríem moltíssim més tranquils amb una cobertura normativa. •

Guillem Vidal Magistrat del Tribuna! Suprem i president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

EL

T E M A

M C O M P E T È N C I E S

I

R E S P O N S A B I L I T A T S

PER UNA FORMACIÓ PERMANENT D t l PROFESSIONA1

H

acosten nous temps, s'obren nous camps de treball, apareixen nous materials i noves tecnologies. Tot això ha de canalitzar-se a través d'una formació que eviti al màxim situacions de manca de coneixement de professionaliíat, negligències o imperícia.

podem fer a la nostra mida, segons la nostra vocació, els nostres interessos i les nostres il·lusions professionals. Aquest currículum comporta una capacitat real que haurà de tenir el reconeixement de competència professional si els temps ho permeten. I si els temps són més aviat proclius a fer desaparèixer les atribucions reglades, en aquest cas és igual. Aleshores ja tan sols comptarà la formació. •

Els plans d'estudis de les nostres carreres han d'evolucionar per adequar-se a donar una millor resposta al carrer. La formació postgrau és un dels grans reptes que implica a la universitat i al Col·legi. El contingut de la formació dóna lloc a un currículum que avui

Javier Llovera Catedràtic d'universitat

CONNECTAR AUB U REALITAT D t l SECTOR

H

ull llançar un autèntic missatge d'esperança al tècnic, ja que s'està produint una renovació de l'article 1591 del Codi civil des de la perspectiva d'una millor comprensió del paper del tècnic, de com decideix, de com es comporta, amb la consideració del tècnic com a ciutadà i destinatari de la justícia.

B

is únics que tenim assegurança som els arquitectes tècnics i els arquitectes. La resta, promotors i constructors, no en tenen. I és injust que se'ls permeti construir, quasi a l'any 2.000, sense exigir les mateixes garanties que ens exigeixen als tècnics. Cal modificar l'article 1591 del Codi civil pel 1600, que s'obligui a una assegurança i que no pugui treballar qui no en tingui. Perquè això que repetim sovint que cadascú aguanti la seva responsabilitat, resulta que quan el 80 o el 90% de les demandes se situen al final dels anys 9è i 10è,

resulta que ens agafen només a nosaltres, els aparelladors i arquitectes. I si tenim una sentència solidària, aleshores hem d'aguantar la responsabilitat del promotor i del constructor, perquè aquests han desaparegut.

Hi ha una situació injusta que ha de canviar perquè realment, l'arquitecte tècnic i l'arquitecte siguin responsables del seu treball, no del que han fet els altres.

Aquesta situació ha d'acabar. • Montserrat Pinyol Advocada. Assessora jurídica del Col·legi

CONÈIXER E1S DIFERENTS PUNTS DE VISTA

nitat del projecte arquitectònic. Que ja no li diem, al tècnic: "guardi's la seva sol·litud, faci una prova impossible i demostrí la seva innocència". El tècnic ha passat de ser objecte d'imputació a subjecte de consideració i a subjecte d'igualtat. •

Haig d'assegurar, des de les meves conviccions, que hi ha una cosa important: que no estem davant una jurisprudència fossilitzada, sinó dinàmica, i que connecta amb la realitat tècnica de l'edifici, la caducitat dels elements accessoris i la peren-

UNA ASSEGURANÇA PER A TOTS

Fernando de Valdivia Magistrat de l'Audiència de Barcelona.

Professor associat del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC

H

oldria extreure dues conclusions d'aquestes sessions. Primer, el convenciment que hem après alguna cosa i que tots podem arribar a una solució final interessant. En segon lloc, vull ressaltar la necessitat d'una nova normativa, de la nova llei, diguem-ne modificació del Codi civil, diguem-ne Uei de la construcció, en la qual s'especifiquin totes aquestes qüestions relatives a la responsabilitat en el camp de la construcció. I, per últim, tranquil·litzar els tècnics ja que poden tenir la seguretat que en la Sala primera del Tribunal Suprem, i en les

Audiències, no anirem pel camí fàcil de la solidaritat. Els puc assegurar que en les deliberacions de la Sala primera procurem, a part de fer justícia, aquesta equitativa de procurar la indemnització, —la justícia és un valor constitucional i cal tenir-ho en compte— però sense fer responsables a persones que no en són. Poden tenir la seguretat i la tranquil·litat en aquest punt. •

Ignacio Sierra Gil de la Cuesta Magistrat del Tribuna! Suprem i president de la Sala 1a del Civil del Tribunal Suprem

OFERTES ÚNIQUES FINSAL31DEJULI0LDE1997 AUTOCAD 14

PLOTER

HP

AUTOCAD 14=490.000 PS I 13 a 14 = 70.000 Ptes. !12 a 13 = 168.750 Ptes.

3D

STUDIO

OFERTA = 250.000 Ptes.

HEWLETT PACKARD i un programa de CAD o aplicació vertical d'arquitectura,

VIZ Canvi de L'antic pLòter de plomes p e r h

T

DESING JET.

bmb prestacions de 30 STUDIO MAX.

est Tel.

(93) 487 00 54 Fax (93) 487 93 22

E-BAIL:

I LA

F

U

N N

F C

O I

Ó

R

M

A

T

I

U

P

E

R

I

P U N T S C

I

A

DE

V I S T A

L

La carrera pericial de la construcció H

a funció pericial i el seu resultat són fonamentals per a la tasca que e! jutjador ha de dur a terme en la seva comesa d'aplicar i interpretar la Llei." Així es va fer patent en les jornades sobre La visió de la magistratura que el Col·legi va organitzar el passat dia 9 de maig. Els prestigiosos juristes que hi participaven van manifestar, sense excepció i fent ús de la més pura realitat, que la seva manca de coneixements a l'hora de valorar i dirimir aspectes estriclament tècnics, relatius a les controvèrsies plantejades per litigants en matèria de construcció, requeria de la pràctica de la prova pericial.

És per aquest motiu que es fa necessària la intervenció dels especialistes en la matèria que s'està discutint per il·lustrar ei coneixement del fons de la qüestió i facilitar els mitjans necessaris —imprescindibles— per arribar a un veredicte ajustat a dret i, per sobre de tot, ajustat i centrat en la situació concreta que se'ls planteja.

Amb tot i això i, sense oblidar que la prova pericial ha de gaudir de la imparcialitat i objectivitat necessària perquè tingui valor, i perquè e! Tribunal la tingui en compte ens trobem en ocasions que la pràctica de les proves en qüestió no compleix la funció aclaridora que el Tribunal requereix.

Així, ens podríem qüestionar ei següent: què passa si la professionalitat, capacitat i perícia dels informadors dóna com a resultat dues proves, o més, de tal

rigorositat ï perfecció, extensament raonades i fonamentades, amb l'elaboració i desenvolupament de les motivacions i arguments d'allò més inqüestionables, plantejant a la Sala la difícil tasca de resoldre a favor dels arguments de l'una 0 de l'altra?

Els professionals també som humans i, com a tafs, se'ns fa difícil conservar intacta l'objectivitat a l'hora de pronunciar-nos respecte de la nostra mateixa professió i respecte dels nostres companys. Davant aquesta reflexió, m'atreveixo a afirmar que no resta del tot garantida ni l'objectivitat ni la imparcialitat de la prova pericial en el seu conjunt. No cal dir que molt més greu és el cas que es planteja quan, desafortunadament, la Sala tan sols admet la pràctica d'una de les pericials proposades per cadascuna de les parts.

Per tot això, i com a conclusió, penso que ens hauríem d'anar plantejant una nova faceta en el món de les pràctiques pericials: la creació d'una nova professió especialitzada en l'anàlisi de les professions i dels professionals que intervenen en el camp específic de la construcció. Autèntics estudiosos de les professions d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer, constructor, promotor, de les seves tasques, trajectòria, sortides professionals, especialitats, etc. Estudiosos, així mateix, del procés constructiu, des de l'estudi de viabilitat d'un projecte, passant per la seva elaboració 1 disseccionant l'execució minimitzada

Dins de! nou marc de flexibilitat i lliure competència, creieu que l'evolució de lo professió serà positiva o bé negativa?

El 65% dels col·legiats que han contestat aquesta pregunta creuen que l'evolució de la professió serà positiva. Entre els principals arguments a favor d'aquesta postura destaquen e! fet que la lliure competència pot augmentar la qualitat del servei i, en general, de la professió. També es valora positivament el fet que la lliure competència pugui implicar un reciclatge professional més continuat. D'altra banda, són bastants els col·legiats que voíen positivament amb l'única reserva dels preus, de vigilar de no caure en una competència de preus que faci baixar els honoraris de manera temerària.

Entre els col·legiats que pensen que l'evolució de la nostra professió serà

negativa (35%) també destaca la por a la competència deslleial com a principal argument motivador d'aquesta postura. Alguns dels comentaris més comuns a liberalització de l'oferta de serveis i els seus continguts econòmics són els de "competència ferotge" i "llei de la selva". • ' M

1 POSITIVA

d'aquest. Si això es fes realitat, l'encomiable tasca que amb màxima rigorositat i rectitud es duu a terme en els

cap mena de dubte, la veritable tutela jurisdiccional, perquè mai no es plantejaria la qüestió d'imparcialitat. Per altra banda, ben segur que es disposaria d'informes i dictàmens elaborats amb l'exquisidesa de la perfecció, perquè els haurien fet aquells que "hi entenen, d'aquestes coses", és a dir, que estan suficientment acreditats i capacitats per pronunciar-se respecte d'allò que es vol dictaminar. Tot això s'aconseguiria amb

la pràctica de tan sols una prova pericial.

La visió de la magistratura ha de tenir nous punts de vista en què es puguin basar, molt més convincents, que aportin economia processal, que efectivament, objectivament i imparcialment il·lustrin, informin i assentin càtedra en la matèria objecte d'estudi. • Marian Ruiz

Advocada

Des del passat 1 de juny és vigent la nova normativa de funcionament del visat i de suport a la contractació del col·legiat que és comú a tots els col·legis de Catalunya.

Creieu que el nou sistema de visat i de suport a la contractació s'adequa més a la realitat professional?

Podeu respondre, abans de l'1 de setembre al telèlon

NEGATIVA

© 240 20 58 NOU TELÈFON El mes de desembre se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció.

EL

NOTICIARI P R O F E S S I Ó

I

I N F O R M A T I U M E D I

A M B I E N T

Greenpeace convida el sector a substituir el PVC Es presenta al Col·legi la publicació Construyendo el Muro: una guia para construir sin PVC

H

organització ecologista Greenpeace va presentar, el passat 16 de juny ai Col·legi, la publicació Construyendo el Muro: una guia para construirsin PVCl la base de dades Alternativas al PVC. Aquests documents adverteixen sobre els problemes que genera l'ús del PVC en la construcció i presenten una relació de materials alternatius que ofereix el mercat espanyol.

La presentació de la publicació va anar a càrrec de Xavier Pastor i va anar seguida de la taula rodona Materials tòxics i perillosos en els edificis en la qual van participar, Albert Cuchí, Ramon Graus, Pep Puig, Joan Rieradevall, Gïanni Scudo i Xavier Casanovas com a moderador.

Albert Cuchí va comentar que les dificultats que tenim els tècnics a l'hora de triar els materials són difícils de superar. D'una banda, es desconeix en gran mesura l'impacte del que ens estan venent i, d'una altra, la gran quantitat de materials que es posen als edificis fa que cada vegada haguem d'abastar més camps. Ramon Graus va fer un repàs dels materials tòxics que s'han posat o es posen encara als edificis, considerant aquells que són susceptibles d'afectar ia salut de les persones,

des de la fase de fabricació fins a l'enderroc i residu posterior, passant per la construcció, l'ús de l'edifici i la possible rehabilitació. Per a Josep Puig el més important és la prevenció que cal tenir davant de possibles efectes nocius sobre la població. El principi de prevenció ha estat el que ha impulsat l'Ajuntament de Barcelona a eliminar eí PVC de les seves dependències.

•

Anàlisi del cicle de vida

Joan Rieradevall va exposar les possibilitats de fes Anàlisis de cicle de vida com a eina que pot ajudar a definir tots els impactes que té un producte, des de la seva producció fins a l'eliminació final, considerant tots els aspectes que incideixen sobre el medi, des de la matèria utilitzada fins a l'energia consumida en totes les parts de la seva vida útil. Finalment Gianni Scudo va concretar que la via podria centrar-se en recuperar, des dels professionals de la construcció, al control del procés constructiu. Abans, una gran majoria dels elements que s'utilitzaven en un edifici es fabricaven a la mateixa obra, amb el control que això suposava. Actualment anem cada vegada més cap a

Pastor: "el problema ja no és si cal eliminar el PVC, sinó com es pot fer" B

avier Pastor, director executiu de Greenpeace, va fer la presentació de la guia i de la base de dades de materials alternatius al PVC. En la seva intervenció Pastor va fer un recorregut pels diferents impactes que les nostres edificacions tenen sobre el medi ambient, des de la producció dels materials fins a la despesa energètica, passant per l'ocupació de sòl amb el consegüent creixement de les grans urbs.

Pel que fa al PVC, Pastor va dir que està prou demostrada la seva toxicitat i, com ja va dir en 1995 Ann Lindh ministra sueca de Medi Ambient, el debat ja no se centra en si cal eliminar-lo, sinó. sobre com es pot fer. La guia exposa les diferents raons de la toxicitat i perillositat del

PVC, seva sèrie PVC.

des de la seva fabricació fins a la eliminació. També presenta una d'edificis construïts sense utilitzar Cal pensar que aproximadament un 60% del PVC en edificis s'utilitza en canonades, un 7% en cables elèctrics i un 15% en finestres. Finalment hi ha una relació de materials alternatius que poden substituir els que utilitzem actualment. Com a annex a la guia, hi ha una relació de fabricants i distribuïdors d'aquests materials alternatius de l'Estat espanyol i una base de dades un un disquet. L'aparició d'eines com aquesta guia sempre és benvinguda, ja que sovint el més difícil no és la consciència de substituir un producte a les nostres obres sinó perquè substituirio i on trobar-lo. •

La taula rodona va debatre la periüosilat d'alguns materials

un muntatge de peces i productes que ens venen fabricats de fora, amb e! desconeixement i la pèrdua de control que això comporta.

E!s productors del PVC creuen que la posició de Greenpeace es fonamenta en estudis mai elaborats i en el desconeixement de la realitat de la indústria.

Aquesta opinió va ser rebatuda per diferents ponents i per altres assistents

a fa sala. Per Xavier Casanovas, ens trobem en un punt en què, davant del dubte, cal utilitzar el sentil comú i adoptar una actitud preventiva per evitar errors que haguem de lamentar en el futur. •

Toni Floriach Servei Rehabilitació i Medi Ambient

Projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per la presentació de projectes de cooperació per tal de distribuir la partida del 0,7%.

B

s poden presentar a la present

tat a aquells projectes que promoguin la

convocatòria tots els professio-

implicació i participació de professio-

nals, ONG i institucions que estiguin duent

nals i estudiants del nostre col·lectiu en

a terme o vulguin iniciar projectes que

el moviment de la cooperació interna-

responguin a iniciatives solidàries amb

cional per al desenvolupament i en les

països en vies de desenvolupamenL

seves actuacions.

Els programes o projectes que es vul-

Finalment, es demanarà que els pro-

guin presentar a la convocatòria hauran

jectes que es presenlin compleixen cri-

d'estar relacionats amb el sector de la

teris de viabilitat econòmica i legai, si-

construcció (habitatge, infraestructures,

guin concrets i factibles, i acceptats i

equipaments) o amb sectors afins (pla-

jutjats com a necessaris per la contra-

nejament territorial, tecnologia, formació

part local.

tècnica, etc). Les línies d'acció poden

Per optar a la convocatòria caldrà om-

estar referides al projecte i/o a ia direcció

plir una fitxa-dossíer de projectes que

i control de les obres, o bé a programes

trobareu al Servei Rehabilitació i Medi

de formació, transferència de tecnolo-

AmbienL El termini màxim de presenta-

gies, etc.

ció d'aquestes fitxes de projectes es

D'altra banda, el Col·legi donarà priori-

tancarà e! proper 14 de juliol de 1997.

Per a més informació podeu adreçar-vos al Servei Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 240 23 66 (Amèlia Marzà I)

I

N

F

O

I N I C I A C I Ó

R

M

A

T

I

E t

U

P R O F E S S I O N A L

I

N O T I C I A R I

A L T R £ S

Estudiants d'arquitectura tècnica mostren els seus treballs al Col·legi

TargetAccés apropa els serveis col·legials als estudiants

H

H

Aprendre a entendre la construcció és d'un centenar d'estudiants d'arquitectura tècnica exposen al Col·legi una mostra dels seus treballs d'anàlisi de l'edificació que es concreten en detalls constructius, a escala reduïda. Des de l'1 de juliol es poí visitar a la planta baixa del Col·legi l'exposició titulada Aprendre a eniendre, una selecció de 40 maquetes realitzades per alumnes de Construcció I, del departament de Construccions arquitectòniques II de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUP8).

L'objectiu del curs és precisament aprendre a entendre la construcció utilitzant mitjans t situacions el més propers possibles a la realitat. Les tècniques emprades mostren detalls constructius com ara un sostre sanitari, un mur pantalla, estrebada de terres, travament de sabates, mur de contenció de terres a flexió, pilar octogonal de formigó armat, arcs amb volta, arc de masia catalana, volta de creueria, escala interior de fusta, sostre amb jàssera metàl·lica,

ls estudiants d'arquitectura tècnica ja poden abonar-se a diferents serveis col·legials mitjançant el carnet TargetAccés, una acredilació que permet, per subscripció, accedir a serveis com ara rebre L'INFORMATIU, utilitzar el Centre de Documentació Josep Renart i la Cooperativa Jordi Capell, gaudir de descomptes en el preu de cursos i activitats col·legials o obtenir "crèdits estudiant" de la Caixa d'Enginyers.

Maqueía a escala tfunmurde contenció de terres

coberta inclinada, coberta catalana, construcció d'un pont medieval o piscina recolzada en pilars. S'hi pot veure, fins i tot, una reproducció a escala reduïda de les termes romanes de Badalona.

L'exposició, que es pot visitar fins al 18 de juliol, està organitzada conjuntament pel Departament de Cul-

BuildCD SISTEMA D'INFORMACIÓ DE PRODUCTES I SERVEIS DE LA CONSTRUCCIÓ

Un nou sistema multimèdia d'informació tècnica sobre productes i serveis de la construcció.

Produït per: í?» ";4r*

Col·legi d'Aparelladors ' Arquitectes Tècnics de Barcelona

cïc CeiBro MomcfríD * : » t > u s i * U ó «

Centro Informativo de la Construcción Subscriviu-vos ara a Build CD i beneficieu-vos de la nostra promoció especial de llançament (*): Subscripció per un any: 18.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 8.000 PTA. Subscripció per dos anys: 36.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 17.000 PTA. (preus sense IVA)

0 Promoció vàlida fins al 31 d'octubre de 1997 Informació: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Telèfon: 240 20 60

tura del Col·legi i el Departament d'Extensió Universitària de l'Escola, amb la col·laboració de Dragados.

El comissari de l'exposició és Vicenç Gibert Armengol. Amb aquesta iniciativa es recupera la tradició de mostrar públicament als professionals el resultat de la tasca formativa dels futurs arquitectes tècnics. •

L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona i el Col·legi van acordar el passat mes de maig la posada en marxa d'un conjunt d'accions destinades a facilitar la incorporació de l'estudiant d'arquitectura tècnica a la vida professional. Seguint els punts de l'acord, s'imparteixen a l'Escola sessions d'iniciació professional, s'han establert premis als millors treballs final de carrera i, des del 2 de juny, el Col·legi manté a l'Escola un plafó d'informació general sobre l'exercici professional i les activitats col·legials. •

RACIONALITAT EN L'ÚS DE LA INFORMACIÓ

H

inici de la comercialització del catàleg informàtic Build CD és una bona notícia per a tots els tècnics del sector. La racionalitat en l'ús de la informació, que cada cop és més extensa, és imprescindible per a un treball eficaç i còmode. Però no n'hi ha prou amb informatitzar els suports habituals. La principal característica d'aquest sistema, que el diferencia de la majoria dels seus competidors, és l'elaborat tractament de la informació.

No es tracta tan sols d'abocar en un CD el contingut dels catàlegs de les empreses, cal reorganitzar-ne els continguts i permetre'n una ràpida comparació. En aquest sentit, caldria ajustar encara algunes de les característiques del sistema. Seria bo, per exemple, disposar d'una primera pantalla a l'entrada de cada producte, amb la informació bàsica, o unificar els dos apartats de les característiques tècniques, "generals0 i "altres", que semblen difícils, a priori, de justificar. El perill de qualsevol esíructuració és, precisament, el fet de ser massa rígida per encabir-hi totes les possibilitats.

L'altre aspecte essencial de qual-

sevol base de dades com la que ara es presenta és la seva universalitat. En la mesura que les empreses del sector confiïn en la nova eina, aquesta es farà més i més útil.

Un altre aspecte és el de la connexió en línia. En aquests moments, i amb les velocitats amb què es mouen les noves tecnologies, és del tot imprevisible preveure'n la data.

Sí que caldria però, matisar-ne alguns aspectes. L'estructura d'organització de la informació, creada pel Col·legi és la clau de volta del sistema. El suport ha de ser el més àgil a cada moment, però sense aquesta sistematització, la seva eficàcia pot ser molt baixa. Trobar, a la xarxa, els catàlegs informàtics de cada empresa és simple, però no resulta comparable al fet de disposar d'un sistema que permeti manipular aquesta informació.

Una única objecció al Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Barcelona: en català también. V

Joan Sabaté Arquitecte

EL

NOTICIARI S E B V E / 5

I N F O R M A T I U

C O L · L E G I A L S

Build CD: lainformació tècnica al dia B

l Col·legi va presentar a Construmat Build CD, un nou sistema electrònic d'informació sobre productes i serveis de la construcció, l'arquitectura i l'interiorisme. Aquest CD Rom ha estat preparat pel Col·legi en col·laboració del Centro Informativo de la Construcción (CIC). A través de Build CD, les empreses del sector presenten els seus productes o serveis als professionals que els han d'utilitzar i, a la vegada, és una eina de treball rigorosa i àgil per al tècnic, que disposa així d'informació útil i d'utilització immediata per al seu treball diari.

La demanda creixent d'informació sobre productes i serveis de la construcció va impulsar l'elaboració del projecte. Aquest sistema multimèdia d'informació representa la superació definitiva del concepte tradicional de recull de catàlegs. S'accedeix a la informació de manera fàcil i ordenada, es pot seleccionar de diverses maneres i s'hi combinen diversos formats d'informació (text, gràfics, àudio, vídeo, detalls en CAD).

S'ha editat en suport CD-Rom, ja que s'ha considerat el més apropiat en aquests moments, però el sistema permet la seva distribució en altres formats,

QUINA INFORMACIÓ PROPORCIONA BUILD CD? Un cop seleccionat el producte del qual es vol obtenir informació, el sistema facilita els camps següents:

• Solucions constructives • Distintius de qualitat • Recomanacions de col·locació i manteniment • Normativa d'obligat compliment • Durabilïtat i garantia • Característiques tècniques • Imatge i exemples de resultats • Preus de referència • Informació complementària • Informació comercial El professional accedeix ala informació de manera tàcil i ordenada

Iment en línia.

Una de les aportacions principals de Build CD és la disposició de la informació en camps que agilita molt la consulta. S'hi pot trobar informació sobre l'empresa, distintius de qualitat, normativa d'obligat compliment, solucions i detalls constructius, recomanacions de col·locació i manteniment, durabilitat i garantia. Tots els continguts es

poden imprimir o exportar a un document que l'usuari estigui elaborant.

Build CD és un producte d'actualització quadrimestral que es pot rebre per subscripció anua!. L'edició 1, presentada a Construmat, ja conté informació de 680 productes i serveis, corresponents a 220 empreses. Build CD esdevé així un punt d'encontre molt útil entre les empreses i el professional. •

Per a serveis, apareixen nous camps com ara: • • • • •

Aplicacions i solucions Acreditacions Currículum i experiència Responsabilitat i garantia Recursos de l'empresa

UNA BONA EINA DE TREBALL

ACCÉS M S FÀCIL A LA INFORMACIÓ TÈCNICA

Q

B

han demanat que donés la meva opinió sobre el sistema d'informació de productes i serveis de la construcció en l'actual sistema de CD, que ha produït i que promociona el nostre Col·legi juntament amb el CIC. Faig constar que no l'he fet servir gaire amb el poc temps que fa que el tinc, per això sóc conscient que les meves apreciacions sónlimitades.

No obstant, sí que en un principi hedetectaí algunes coses que enumero a continuació.

compra, segons el transport, etc.

Tercer, que s'han de fer tots els esforços possibles perquè empreses i fabricants d'un cert nivell hi estiguin presents. En l'apartat de sanitaris, per exemple, ha d'haverhí Roca, entre d'altres. Quart, que d'alguna forma s'articuli informació que poden donar els usuaris per fer les correccions o ampliacions del CD. És la manera que d'una forma àgil es mantingui aquesta eina al dia i operativa.

Primer, que és una bona eina de treball per la facilitat amb què podem obtenir informació de productes i serveis de la construcció. Per això felicito el nostre Col·legi. Segon, que caldria que en el capítol de preus sempre hi constés la data de referència. Crec que això és molt important. Que hi surti «veure preus en catàleg» no serveix de res. Cal donar preus de referència, encara que siguin aproximats, per quantitats de

En fi, segur que amb el temps i entre tots, podrem gaudir d'una nova forma d'informació per arraconar d'una vegada els obsolets arxius de propaganda, que no fan més que ocupar espai i fer nosa sobre la nostra taula esperant que un dia tinguem íemps (no passa mai!) per arxivar-los. • Jordi Lleal Aparellador

a instal·lació del CD-Rom no requereix cap especialitat i, per tant, amb un mínim de coneixements l'accés és fàcil. La consulta de productes i serveis es fa amb facilitat i rapidesa, i ens permet obtenir la informació desitjada, ja sigui tècnica, gràfica, comercial, eíc.

L'únic punt negatiu el trobem quant a la comparació entre diferents productes, ja que la no inclusió de tots o de la majoria dels que existeixen ens obliga a tenir coneixement només dels que han volgut participar en aquest CD. Crec que el treball és de qualitat, ben realitzat i amb futur, però ara és quan l'apartat comercial ha de dedicar un esforç més gran en aconseguir que els fabricants o empreses s'interessin pel tema i hi participin donant-se a conèixer i promocionant els seus productes a través de Buíid CD. Haig de dir també que actualment la majoria de les empreses estan proporcionant CD-Rom dels seus productes i solucions constructives, la qual cosa sembla contraproduent pel Build CD, però es

tracta de poder oferir la varietat del mercat amb les aplicacions corresponents per a cada problema i poder comparar quantitats, qualitats, preus, punts de distribució, etc.

Tot depèn de l'interès que pugui despertar en arquitectes i aparelladors, avantatges, solucions idònies per a cada problema, inconvenients d'aplicació de certs materials en llocs determinats, comparació de qualitats, preus, punts de distribució, suport tècnic, etc.

En resum, el tema està ben resolt i el problema està en el fet de saber convèncer a fabricants i empreses que s'incorporin a Build CD, amb la finalitat de promocionar i donar a conèixer els seus productes a través d'un mitjà que arribarà en un futur immediat a tots els professionals prescriptors i persones interessades en temes de construcció. •

Alícia Gavín Arquitecta tècnica

I

N

F

O

R

A C T I V I T A T S

M

A

T

I

I

EL

U

Aparelladors catalans visiten Lisboa H

n grup d'aparelladors i arquitectes tècnics va visitar e) passat maig les obres més representatives que es duen a terme actualment a la capital portuguesa. Aquesta visita va ser organitzada pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi amb la intenció d'apropar els tècnics a una ciutat en plena transformació.

Les visites van tenir un caire marcadament tècnic, ja que van ser guiades pels mateixos tècnics que dirigeixen les obres. En primer lloc es va visitar el projecte do Castelo, on l'Ajuntament treballa per la recuperació integral de dos carrers i la revitalització sociocultural de la zona. Després es va visitar la important rehabilitació del propi Ajuntament. Aquest emblemàtic edifici es va incendiar accidentalment el passat novembre i en l'actualitat ia seva rehabilitació es porta a un ritme vertiginós.

La visita central va consistir en el recorregut pel recinte que acollirà l'Exposició l'any 1998, on es va poder comprovar !a velocitat d'unes obres que han d'estar enllestides al maig del 98.

L'Expo ha de significar per a Lisboa la regeneració d'una zona industrial for-

N O T I C I A R I

S E R V E I S

El aposta per Internet B

l Col.legl treballa des de fa un temps per incorporar la tecnologia Internet i Intranet a la seva gestió. Això ha de permetre mülorarne els processos de treball i la qualitat dels serveis, i en un termini no gaire llarg, la tramitació des de casa o e! despatx. La incorporació a Internet es desenvoluparà a partir d'un programa que aprofitarà les possibilitats de la xarxa.

tament degradada i el retorn d'una part de la ciutat cap alriu.Durant la visita es va mostrar el pla d'ordenació de l'Expo i la seva planificació i es va poder fer una passejada per les obres d'urbanització.

Finalment es van visitar les obres de rehabilitació del sector cremal del Chiado on es va poder comprovar l'alta qualitat de la intervenció i conèixer els complicats sistemes de gesiió necessaris per promoure l'iniciativa privada. •

L'Informatiu reflectirà amb profunditat les primeres propostes, com és la pàgina web: http://www. scsinet.es/caatb i l'acord signat pel Col·legi i f'empresa proveïdora de serveis d'Internet TISING, S.L. amb una oferta interessant de connexió per als col·legials. Destaca l'accés a Internet sense límit d'hores, l'ocasió de disposar d'una pàgina personal (professional) dins del servidor, a més de 2 adreces de correu electrònic. Podeu demanar més informació al telèfon 240 20 60. •

Aproveche las ofertas de lanzamiento de

AutoCAD i Durante los meses de Junio y Julio Importantes Descuentos para: Licencias completas,Actualizaciones, Software + Plotters InkJet...

Coneúltenoe precioe!

Llame a\ 415.61.30 Cad c / E n r i c

Disseny G r a n a d o s , 1 1 1

- 0 8 0 0 8

Distribuïdor Autorizado AutoCAD B A R C E L O N A T e l f : 4 1 5 . 6 1 . 8 0

ü F a x : 2 1 7 . 1 4 . 0 5

S E R V E I S

I

H

F O R

ÍASSCGURANCES

L'assegurança decennal de danys a l'edificació D

l començament dels anys 90, apareix a l'Estat espanyol la possibilitat de contractar una pòlissa d'assegurança de danys que, per primer cop al nostre mercat, garanteix durant deu anys, a partir de la recepció definitiva (que es correspon amb la data de lliurament o d'ocupació), els danys materials que afecten la solidesa o l'estabilitat de l'obra principal o fonamental.

Es considera obra principal o fonamental, des del punt de vista purament assegurador, tots i cadascun dels elements resistents que contribueixen a l'estabilitat i la solidesa de la construcció, formats pels fonaments, l'estructura, els tancaments exteriors i les cobertes. Per tant, es tracta d'una pòlissa per a vicis en la construcció.

L'habitatge és un dels béns més preuats. A l'hora de comprar una nova construcció, els usuaris volen que aquesta respongui a les seves necessitats d'espai i de confort, i dediquen una alenció especial a la qualitat de tots els acabats, dels equipaments i de les instal·lacions... Però què passa amb tot allò que no solament no es veu, sinó que no se sap veure? Se'n poden tenir totes les garanties?

L'assegurança decennal de danys a l'edificació és la millor manera de prevenció per al promotor, l'usuari i els qui intervenen en el pro-

rials que afectin la solidesa o l'estabilitat de l'obra principal i que tinguin l'origen en vicis del sòl, en errors de disseny o de construcció i defectes de materials integrants d'aquesta obra fonamental.

Si com a conseqüència d'un dany indemnitzable, dels esmentats en el paràgraf anterior es produïssin danys a l'obra secundària, a les instal·lacions i a l'equip, aquests també quedarien coberts.

Cobertures opcionals: Es poden garantir els defectes per estanquitat de terrasses, cobertes i teulades, els defectes d'estanquitat de façanes, els defectes d'estanquitat de soterranis i la renúncia a recursos contra tercers.

La pòlissa d'assegurança ha de ser subscrita amb anterioritat a l'inici dels treballs de construcció, ja que l'entrada en vigor d'aquesta està supeditada al control tècnic que efectua l'oficina de control correspo-

"En cap cas, l'assegurança decennal de danys

Objecte d'aquesta assegurança: La pòlissa decennal de danys a l'edificació té per objecte garantir durant deu anys, a comptar des de la recepció definitiva, els danys mate-

l'assegurança de responsabilitat civil.

Esperem, per tant, que en un futur no gaire llunyà, i per a aquelles obres els promotors de les quals hagin contractat la pòlissa decennal de danys, els tècnics que hi intervinguin vegin

aíegiiper a promotors i usuaris

reduïdes les seves primes de responsabilitat civil. • Manuel Tizón Gerent de Correduna de Seguros C.Lorente, S.L

Benefici d'a-

questa pòlissa per

als qui intervenen en l'obra: Si bé. per al promotor, i sobretot per a l'usuari, el benefici és clar i evident. què passa amb l'arquitecte, l'arquitecte tècnic i el constructor. Doncs bé, he de dir que actualment, el conegut article 1.591 del Codi Civil implica les quatre persones que intervenen en la construcció (arquitecte, arquitecte tècnic, constructor i promotor) però tal com ja hem indicat, quan existeix aquesta pòlissa, apareix una nova figura que és l'oficina de control, que no hem d'oblidar que emet una sèrie d'informes tècnics durant l'execució de l'obra i que per això passa a formar part dels implicats en l'article 1.591.

Per tot el que s'ha exposat, crec sincerament que les asseguradores de responsabilitat civil, amb crite- = veritablement tècnics a l'hora d'estab:.: les primes de risc, no trigaran a reconèixer que els qui intervenen en el procés de construcció d'un edifici amb pòlissa decennal de danys són mereixedors, d'entrada, d'una bonificació important en les seves primes de responsabilitat civil. En cap cas. l'assegurança de danys substitueix

substitueix l'assegurança de responsabilitat civil"

cés de construcció, una garantia més sobre el que no es veu.

Els promotors, conscients dels avantatges, comencen a contractar sistemàticament aquesta pòlissa per a les noves promocions. Sol·licitar aquesta pòlissa és un valor afegit per a tots: usuaris i promotors, ja que l'existència d'aquesta assegurança comporta, a més dels controls obligatoris que es practiquen en qualsevol obra, que hi hagi un control extraordinari per part d'una oficina de control de qualitat, independent i aliena a tots els implicats en el procés de construcció, des del projecte fins a l'execució. El resultat de tot això. és que la indemnització al beneficiari, en cas de sinistre, és immediata. Es tracta de l'assegurança de danys versus assegurança de responsabilitat civil.

n

Sol·licitar una pòlissa d'assegurança de danys és

Què necessites del teu banc o caixa ?

Col·legi <fAparelladora i Arquitectes Tècnics U Bon PaïTOr. 5 OcÜJI Barceloní

Informació

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25

S E R V E I S

H F O R M A T I U V I S A T S

I

A L T R £ S

La tramitació i funcionament del visat B

is impresos de comunicació d'encàrrec (fulls blaus) han quedat substituïts per l'imprès denominat comunicació/nota d'encàrrec i pressupost de serveis professionals.

Pel visat no podran ser admesos els fulls de comunicació d'encàrrec antics atès que, havent entrat en vigor la nova legislació, el Col·legi no pot intervenir en els contractes dels professionals.

Barem

d'honoraris

Els col·legis catalans estan elaborant un barem d'honoraris que es preveu facilitar als col·legiats el mes de setembre proper.

Full d'assumeix i nou programa informàtic

Cas que no es disposi del nou imprès es pot procedir a emplenar-lo en el mateix moment de visar (en el taulell de visats, n'hi ha de disponibles).

Dintre de pocs dies es posarà a disposició dels col·legiats un programa informàtic que permetrà, des del propi ordinador, preparar i emplenar els impresos de visat, tant el NEP, com el tull d'assumeix.

Aclariments sobre el tràmit de visal

En relació amb el full d'assumeix s'ha elaborat un nou model d'imprès, que manté el color groc i que serà

L'imprès nou comunicació/nota d'encàrrec i pressupost de serveis professionals (NEP, de manera abreujada) pot tenir dues funcions: a) Si el signa la propietat i s'hi fan constar els honoraris, fa la funció de contracte bàsic, ja que té tots els requisits mínims. b) Si no el signa la propietat i/o no hi consten els honoraris, és un simple comunicat del col·legiat al Col·legi als efectes estatutaris i d'informació a la Musaat.

D'altra banda, el col·legiat convé que prepari i faci signar al client un contracte que reflecteixi les condicions de prestació dels seus serveis. El Col·legi va facilitar models de contracte i l'Assessoria jurídica i professional atendrà qualsevol consulta sobre el tema.

igual per a tot Catalunya, similar a f'actual i en el qual hi consten els adreces dels col·legis i delegacions de Catalunya. Un model d'aquest imprès serà facilitat prèviament als ajuntaments perquè el coneguin.

Aquells que optin per fer-se l'imprès d'assumeix des del seu ordinador se'ls facilitarà paper especial de color groc, el qual estarà a disposició dels col·legiats el proper mes de juliol. •

Telèfon Visats 240 23 70 Assessoria jurídica i professional 240 20 56

Atenció al públic de les oficines del Col·legi durant el mes d'agost El Col·legi mantindrà la seva activitat habitual durant el mes d'agost, encara que de manera restringida.

• Les oficines del Col·legi restaran tancades a la tarda, durant tot el mes.

Servei d'Informació, Visats i Caixa d'Enginyers atendran només als matins. La resta de serveis funcionaran de manera restringida a l'efecte d'informació o de tramitació urgent.

• El Centre de Documentació tancarà del 4 al 22 d'agost, ambós inclosos.

• La Cafeteria del Col·legi i la Cooperativa Jordi Capell tancaran tot el mes.

• La delegació d'Osona tancarà tot el mes d'agosl.

• La delegació del Bages-Berguedà restarà tancada del 18 de d'agost a l'1 de setembre inclosos.

• La delegació del Vallès Oriental tancarà de l'11 al 26 d'agost inclosos i el dia 29 tornarà a tancar per festivitat local.

• La delegació del Vallès Occidental tancarà de I'l 1 al 22 d'agost inclosos. •

Si vol compartir el despatx, oferir els seus serveis, canviar d'ordinador o vendre la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

Secció Petits Anuncis de L'INFORMATIU Donar-se a conèixer a més de 7.000 professionals només costa 1.000 pessetes (2.000 si no és col.legiat)

TRUQUI'NS ARA I ANUNCII'S I al telèfon directe 2 4 O 2 3 7 6 i al fax 4 1 4 3 4 Horari de 9 a 14 hores. Elisenda Pucurull

34

Passarel·les per cursar enginyeria d'organització B

Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) impartirà les assignatures que coníormen els complements necessaris per demanar l'accés als estudis de segon cicle d'enginyer en organització industrial (veure L'INFORMATIU núm. 108). Ara, l'Escola prepara aquestes passarel·les que podrien començar a impartirse a partir del proper curs acadèmic. El nombre de places que s'ofertaran estarà en funció de la demanda.

Els col·legiats interessats en matricular-se a les passarel·les per accedir a la carrera d'enginyer cal que enviin una instància dirigida a la Secretaria de l'Escola i manifestar l'interès per matricular-se per al proper curs 97-98.

La instància es pot enviar per correu a l'adreça següent: Escola Universitària Politècnica de Barcelona. Avgda Gregorio Maranón, 48-50. 08028 Barcelona.

O bé per Fax 401 63 06. A l'atenció de Núria Pradas.

N o i a i m p o r t a n t : les passarel·les són condició imprescindible per sol·licitar l'accés a la carrera d'enginyer en organització industrial, però no és garantia d'obtenir plaça. Entre els sol·licitants, a l'Escola d'Enginyers Industrials es fa un procés de selecció. •

SERVEIS

N F O R M

M E R C A T

DE

(D

T R E B A L L

A T

Informació Mercat de Treball: Telèfon: 240 23 58

OFERTESREBUDESDURANTELMESDEMAIGDE1997 serve '

places

tipus d'empresa

especialitat

Curric

Hècnicprojectesobres

despatx d'arquitectura

construcció en general

BCNprov.

àmbit

experiència

jornada

SCC

Hècnicpressupostos

sostres formigó

sostres formigó

BCNprov.

Curric

5 tècnics inspeccions

enginyeria

manteniment

Barcelona

1any

oficial

edat

completa

contracte

durada

sou/M

liberal

1any

laboral

6 mesos

laboral

1mes

Curric

1 coordinadorobres

consultaria d'arquitectura i urb.

edificació, urbanisme i rehabilitació

Catalunya

6-10 anys

oficial

liberal

indefinit

1,8 M 3 4,8

Anunci

1 lècnicprojeclesobres

BCNprov.

1any

oficial

22-28

liberal

Hècnicprojeclesobres

promocions immobiliàries constructora

obra nova

Curric

rehabiHtaciófaçanes i edificis

Catalunya

2-5 anys

oficial

29-35

negociab.

coi.iab.

6meso5

2.1/2.7

Curric

1 cap d'obra

construcció

obra en general, habitatges i edificis

Catalunya

2-4 anys

oficial

laboral

3-6 mesos

consultoriaienginyeria construcció

industrial, comercial i turística

nacional

3-5 anys

oficial

25-30

liberal

18 mesos

naus industrials

BCNprov.

1-5 anys

1/2 jornada

26-65

negociab.

6 mesos

3,5 3 2

construccióen general construcció

edificació i urbanització

Catalunya

2 anys

oficial

1any

3.4/3,7

1 cap d'obres

constru cció d'habi latges

BCNprov.

2-4 anys

•oficial

laboral

indefinit

3/3,5

1 cap d'obres

immobiliària

edificis urbans i ubanitzacions

Catalunya

5-10 anys

a convenir

32-45

liberal

2anysmn.

4,5

5-10 anys

a convenir

32-45

liberal

1 any min.

4,5

completa

25-45 23-30

laboral

neg.

neg.

liberal

indefinit

neg.

3,7

oficial

22-26

neg.

SCC

Idirectorfacuítaliu

Carac.

1 cap d'obra

SCC SCC SCC SCC

1 lècnicprojeclesobres

1 cap d'obres

immobiliària

edificis urbans i urbanitzacions

Catalunya

Curric.

1 tècnic comercial

treballs verticals

rehabilitació d'edificis, instal·lacions diverses

Catalunya

SCC

1 director facultatiu

promoció i construcció habitatge obra civil

Vilanova

Anunci

1 arquitecte tècnic

instituí municipal

edificació sanitària

Barcelona

completa

laboral

6 mesos

Anunci

1 arquitecte tècnic

constructora

edificació d'habitatges

Vallès

1/2 matins

laboral

neg.

neg.

SCC SCC SCC

1 tècnic porojectes obres

promocions immobiliàries

direcció deprojectes i coordinació d'obres

Catalunya

laboral

indefinit

Hècniccomercial

elements d'arquitectura interior

revestiments i suports per a mampares

nacional

laboral

6 mesos

5-6 1,3

1 coordinador d'obres

promotora/constructora

obranovairehabilitació

Catalunya

2-5 anys

oficial

22-50

laboral

3 mesos

3.54

;Carac.

1 capd'obra

enginyeria

industrials

nacional

2-10 anys

oficial

26

laboral

3 mesos

neg.

ÍAnunci

1 arquitecte tècnic

edificació

Andorra

1-2 anys

oficial

25-30

laboral

indefinit

neg.

ÍCurric.

1 capd'obra

promotora immobiliària constructora

edificacióresidencialinaus industrials

Palma

3 anys

completa

23-50

laboral

1any

neg.

:Cum"c.

1 capd'obra

constructora

decoració, locals comercials, naus industrials

Catalunya

3-4 anys

oficial

indefinit

5

Hècnicprojecfesobres

construcció i instal.lació

oficial

30-45 20-37

liberal

SCC

laboral

3 mesos

neg.

Curric.

Icoordinadord'obres

serveis d'enginyeria i arquitect.

naus industrials, centres comercials

Catalunya

5 anys

oficial

2CM0

liberal

obra

3,5-1

Curric.

1 cap d'obres

construcdó-deco ració

interiorisme

nacional

5 anys

oficial

laboral

neg.

3,1

1-2

oficial

4-6 anys

oficial

laboral

30-35

oficial

Catalunya

Curric. Selecció de currículums. Carac : Selecció per característiques. Comp.: Selecció completa SCC: Servei Catalàde Col·locació

Empresa constructora

Poliglàs, multinacional de

de Barcelona

productes de la construcció

Capd'obra

tècnic pel dept. de prescripció

amb experiència a peu d'obra i en lemes immobiliaris. Àrea de Ireball, Barcelona província- És convenieni disposar de vehicle propi. Jornada completa. Contracte laboral de 6 mesos. Sou negociable segons vàlua. Incorporació immediata.

pe/ mfoimació i assessorament tècnic als prescriplors: eslamenls oficials enginyers i arquitectes. Cal experiència de 2 a 5 anys treballant a l'Administració, amb enginyers, arquitectes, o a peu cfobra. Edat, de 28 a 31 anys. Àrea de treball, Catalunya. Cal disposar de vehicle propi Jornada oficial. Contracta laboral ds 6 mesos. Sou a convenir. Incorporaoó immediata. Interessats enviar currículum urgent al Servei de Promoció i Mercat de Treball. Fax: 240 23 59

Interessats posar-se en conlacte amb Manuel MujaL Telèfon: 443 00 66

Centre de formació

capd'obra

del Garraf

tècnica

2monilors

tècnic de control de qualitat

per al curs Disseny assistit per ordinador, amb els programes Autocad i 3D. Convé que tingui experiència entre 1 i 2 anys en docència dirigida a adults. Dedicació: 3 hores/dia. Uoc de 1/ebaJI: centre de formació de la comarca del Garral. Edat, 25 a 50 anys. Contracte negociable (laboral/liberal). Durada; 6 mesos. Sou: 3.000-4.000 PTAfliora.

Incorporació a finals de juny.

per a inspecció, plans de control de qualitat, assistència tècnica a la direcció d'obra. Imprescindible experiència mínima de 3 a 5 anys en control i direcció d'obres d'edificació, Jornada oficial. Desplaçaments arreu de Catalunya segons obres. Imprescindible carnet de conduir. Contracte laboral Sou a convenir. Interessats adreçar currículum a: Perfecto Pi i Roca, c/Rera Palau, 11, 2. 03003 Barcelona

Ret. 5.625

Ref. 5.660

P E T I T S

Constructora d'edificació

per a edificacions residencials i naus industrials. Experiència mínima de 3 anys en tasques similars. Àtrea de treball, Palma de Mallorca, (imprescindible canvi de residència). Cal disposar de carnet de conduir. Edat, fins a 50 anys, Jornada completa. Contrada laboral per un any. Sou negociable. Incorporació immediata.

Enviar currículum a: Servei Promoció i Mercat de Treball.

Fax: 240 23 59

A

N

U

N

C

I

Ref. 5.655

S

Interessats trucar al telèfon: 894 40 61 (Teresa Pascual) Ref. 5.672

Empresa d'assistència

Ref. 5,675

Informació Petits Anuncis: Elisenda Pucurull Tel. 240 23 76

Topògraf

Servei per a taxadors

de construcció i enginyeria. Treba-

projectes d'edificació í obra pública.

sions. També treballs en info-

per a treballs de mesuraments,

EnviTns un fax i nosaltres li lliurem

llaria amb contracte de pràctiques.

Ferran Rifà

grafia i projectes de delineació

aixecaments, implementació de

la delineació dels seus croquis en

Joan Sàez

Telèfon: 431 84 97

amb Cad. La realització i entre-

projectes, replanteigs d'obres i

menys de 24 h. L'elaborem per

Telèfon: 424 08 85

cubicacions. Sistemes total-

ordinador, í ens adaptem al seu

ment informatitzats- A grans i a

estil. Tenim experiència de més de

petites escales. Qualitat i rapi-

dos anys.

desa.

Informació

ga dels treballs és immediata.

Serveis de topografia

David Pont

Serveis per al professional

S'ofereixen serveis d'aixecaments

Tel: 588 32 74 i 989 78 70 60

Aixecaments d'estat actual, des-

topogràfics, de replanteigs, nive-

envolupament i delineació de pro-

llacions de precisió, topografia de

Es comparteix despatx

J. Costa

Telèfon:

416 16 39

jectes, models en 30, càlcul d'es-

projectes i controls.

Arquitecte tècnic comparteix ofi-

Telèfon: 265 40 04

Fax:

237 49 01

tructures i instal·lacions. També

David, enginyer tècnic lopograf

cina de 90 m\ ben equipada

Telèfon: 302 22 52

amb màquines d'oficina i sala

Estudiant d'arquitectura

Perspectives

sentacions, tractament d'imatges i

tècnica

Es fan perspectives manuals i per

perspectives, mesuraments i pres-

Delineant de construcció

Zona: Les Corts. Preu: 40.000

S'ofereix estudiant d'arqui-

ordinador, en blanc i negre o en

supostos, plecs de condicions, ajut

S'ofereix delineant amb àmplia ex-

PTA/mes + despeses.

tectura tècnica, pendent del tre-

color i Render.

per a projectes de seguretat, dictà-

periència professional i bons co-

Informació

ball final de carrera, per treba-

Octavi

mens, valoracions i gestió econò-

neixements informàtics per treba-

llar en qualsevol tipus de

Telèfon: 213 92 36

mica d'obres.

llar en oficina tècnica. Disposa de

Josep M.

vehicle propi.

Telèfon: 268 08 04

Raimon Ricart

Es ven despatx al Pg. de Sant

Telèfons: 436 74 82

Joan/Av.Pare Claret de 110 m*,

fotografia d'arquitectura i obra, pre-

col·laboració

professional.

Aporta curs d'autocad

versió

Estudiant de delineació

de reunions ben il·luminada.

Telèfons: 929 30 31 12 Es ven despatx

13 i experiència en gabinet

S'oíereïx estudiant de 4t de deli-

d'arquitectes tècnics.

neació amb domini d'autocad, ver-

Delineant de construcció

Carles Pagès

sions 11,12 i 13. Experiència en

S'ofereix delineant amb coneixe-

Serveis de delineació

nat.

Telèfon: 570 27 73

empresa, en treballs de delineació

ments d'autocad versió 12, per a

Es fan visualitzacions en 3 dimen-

Telèfons: 207 23 62 i 589 62 09

amb molta llum, aire condicio-

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U

FORMACIÓ

P R O M O C I Ó

I

M E R C A T

AVANÇ DE nOGUMA

D i

Gestió eficaç del temps

Tècniques de negociació

Uttim trimestre 1997

Curs d'habilitats directives

Curs d'habilitats directives

programació provisional

presentació L'arqurteaelèaucoapafelfadw.per les seves característiques professkmals ocupa llocs de responsabilitat en els quals aquestes aptituds sónconsíderades essencials. La formació en habitats directives pot ajudar-to a potenoar-les i a facilitar la pròpia gestió pratesstonal.

Servei de Promoció i Mercal amb la col·laboració de DIRECTA. Consultoria pel Desenvolupament de les organitzacions. Grup ASSEDEM professor Joan Plans, soci-directorde Directa dia, hora i lloc els dimarts Ü8de juliol, de 18a21h.

Saladeconlerències preu col·legiats i estudiants: 10.000.no col·legiats: 15.000,-

i Descobrirquinaéslanostramissió, rols i fites.

Moltes vegades tenim la sensació d'haver treballat molt i, en realitat, ens sembla que no hem (el res i que. a més, tota la feina no ha servil per a allò que volíem aconseguir i Establirpríorítals La lema s'amuntega a ia nostra lauia. els caps i col·laboradors requereixen la nostra atenció i lot és urgent i imporlant. Què ca! fer? i Mésenllàdelagestiódeltemps Cal buscar de mantenir l'equilibri entre resultats i la manera d'aconseguir aquests resultats. Cal identificar els nostres problemes en te gestió del temps. A què dediquem el temps de què disposem? i Millorar l'efectivitat personal Principis d'efectivitat.

Exemple de com hem d'organitzar de manera electiva una setmana de treball.

SERVEI REHABILITACIÓ I

En el treball de l'arquitecte tècnic cal, sovint la utilització d'hatuiitats directives personals a més dels coneixements tècnics. Les tècniques be negociació enteses com a mecamsmesde comunicació i reiaoó són cada cop més necessàries.

L'aparellador ha de saber tractar amb constructors, industrials i els diferents agents relacionats amb el seu treball per fer-lo correctament. objectius • comprendreelprocésdenegociaciói la seva importància en el context del treball de l'arquitecte tècnic • desenvolupar les actituds i aptituds personals com a negociador • aprendre les diferents tàctiques de negociació en el camp d'actuació de l'arquitecte tècnic organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball ambla col·laboració delcentred'estudis Adams

MEDI AMBIENT

Aula de Barcelona

Programa provisional del curs

Autocad • derial31dejuliol,de19a21h.

• preu col·legials: 60.000PTA - nocol·legials: 78.000PTA Iniciació al Word • del7aM0deiulioldei9a21h.

- preu col·legiats: 1O.000PTA • no col·legiats: R0OOPTA Word II nivell • del14al17dejulioPde19a21h.

- preu col·legiats: 10.000 PTA • no col·legiats: 14.000PTA Iniciació a l'Excel • del21al24deju!iol,de19a2ih - preu col·legials: 10.000PTA - nocol·legials: 14.000PTA Excel II nivell • del28al31dejuliol,de19a21 hores.

- preu col·legiats: 10.000PTA - no col·legiats: 14.000PTA Microsoft Project • del2al10dejulio!,de17a19h.

- preucol·legiats: 20.000PTA - nocol·legials: 25.0O0PTA Introducció a la informàtica • del 14al3l dejuliol, de 19a21 h • preucol·legiats: 28.0OOPTA - no col·legiats: 40.000PTA Els cursos tindran lloc a l'aula de la tercera planta, dedilluns a dijous.

dia, hora i lloc dia6de novembre, de9a21hpdia7,de9 a 20 i dia 8 de 10 a 14 hores.

Sala d'actes del Col·legi direcció del curs Xavier Casanovas temari Dijous, Bdenovembre •Presentació delcurs •Reflexió sobre els treballs en alçada Estat actual de la qüestió. Problemàtica El paper del tècnic i les responsabilitats • Sinistralitat dels treballs en alçada Dadesde sinistres 1897-1996 Problemàtica habitual encadasistema • Les bastides tradicionals Tipus de bastides, parts i components Àmbit d'utilització, limitacions i coslos • Normativa vigent debastides fixes Normes UNE i de SHT i ordenances municipals Controls de qualitat en bastides • Disseny i càlcul de bastides El problema de façanes no planes Hipólesidecàrregaisistemesdecàlcul.

Comprovacions de seguretat

• Estintolament rJe façanes Hipòtesi de càrrega i sistemes de càlcul Comprovacions de seguretat • Disseny i càlcul d'estintolaments • Responsabilitats i assegurances El risc del robatori. Precaucions de la direcció facultativa Divendres, 7 de novembre •Sistemes mòbils Tipus. Paris i components. Àmbit d'utilització, limitacions i costos • Normativa sobre sistemes mòbils • Tècniques d'escalada •Els materials d'escalada • El procediment administratiu • Exemples pràctics de treballs en alçada a càrrec d'empreses del sector Bastides tradicionals Estintolamenl de façanes Aplicació de sistemes mòbils Sistemes d'escalada Dissabte, 8 de novembre Pràctica de tècniques d'escalada que es realitzarà en grups reduïts.

preu col·legiats i estudiants: no col·legiats:

15.000 PTA 22.000PTA

Maria Antònia Carmona, psicòloga

• Saber comunicar-se persabernegociar.

Problemes que dificulten la comunicació.

Estratègies per millorar la comunicació • Tot és negociació. L'arquitecte tècnic com a negociador. L'oponent: com pot ser el nostre interlocutor •Estratègiesde negociació. Guanyar/perdre. Tàctiques per posar a la pràctica • Escenaris de negociació Casos pràctics. Negoctació amb els industrials. Negociació amb la propietat o promotor. Negociació amb la constructora •Negociacióper telèfon

INFORMÀTICA

Tècniques i sistemes de treballs en alçada

Enaquesl curs, lantadreçata iniciats en la matèria com per a novells, s'abordarà ei coneixement de iotes les lecnologies a l'abast. També, la legislació vigent que hi ha sobre aquest tema i les mesures preventives que hi ha a l'abast dels professionals per reduir el (actor de risc que representa la implantació d'aquests sistemes de treball provisionals. Els dies 3 al 15 de novembre, es presentarà una exposició a la sala d'exposicions del Col·legi, ambtaparlicipaciód'empreses del sector, on es mostraran solucions dels diferents sistemes.

dia, hora i lloc dies 21. 23, 28129 de juliol de 18 a 21 hores. Tindrà noc a la sala de conferències del Col·legi.

Cursos per a joves Ofimàtica i Internet • de i'1 al 24 de juliol, dimarts i dijous, de9.30a13.30hores.

- preucol·legiats: 25.000PTA - nocol·legials: 33.000PTA

Sessions

- nocol·legials: 7.000PTA S'aprendra a utilitzar el correu electrònic i a "Viatjar- per [es Webs.

Administrador d'Arxius • de 11 al3de juliol, dimarts i dijous, de 19321 hores.

- preucol·legiats: 5.000PTA - noco I-legiats: 7.000 PTA

Vallès Oriental Aulocad-2D • del16al31deju!ioldedillunsadijous de 19 a 21.30 hores. Preu únic: 37.500,Microsoft-Project • del'l al 15 de juliol, dimarts idijous.de 19a21.30hores Preu únic: 20.000,Iniciació a l'Excel • del 2 al 14 de juliol, dilluns i dimecres, de 19a21 hores. Preu únic: 10.000,-

Cursos pera joves Ofimàtica • del'1 al 24 dejulïol, dimarts i dijous, de 9.30a13.30 hores • del2 al 28 de juliol, dilluns i dimecres, de9.30a13.30h. Preu únic: 25.000,-

Vallès Occidental Autocad-2D • del'1 al31 de juliol, dimarts i dijous, de 19a21.30 hores. Preu únic: 37.500,3D Studio • del 2 al 30 de juliol, dilluns i dimecres, de i9a21.30hores. Preu únic:30.000

Cursos pera joves

Ofimàtica • de I' 1 ai 24 de juliol, dimarts i dijous, de Internet 9.30al3.30 hores • dimecres. 2 de juliol, de 19 a • del 2 al 30 de juliol, dilluns i dimecres.

21.30 de9.30al3.30h. Preu únic: 25.000.- preu col·legials: 5.000PTA

• Com preparar expedients d'activitats classificades dia, hora i lloc Els dilluns, del 8 al 29 de setembre. de16.30a21 boies. Sala d'actes Servei de Promoció i Mercat temari • procediment de Iramitació i obtenció de la llicència • projecte tècnic i casos pràctics • informació d'expedients al departament de bombers • el medïambient i les activitats classificades • Curs bàsic de peritatge judicial dia, hora i lloc Dimarts i dijous, del 7 d'octubre a I'l 1 denovembre.de 19a21 hores.

Sala d'actes organitza Servei de Promoció I Mercat de Treball i Fundació Politècnica temari • el perit com a expert. El peritatge forense • el peritatge en la jurisdicció civil • pentatgesmésusuaLsenprocediments civils, casos pràctics • elperílatrjeenlajurisdiccíópenal • peritalgesmésusualsenprocediments penals. Casospràclics • elperitalgeenlajurisdicciócontenci osa-ad minis tratíva • peritatgesmésusualsenprocediments corttencios-admtnistatius. Casos pràctics • el llenguatge del perit en el dictamen processa! i forense • Curs bàsic de valoracions immobiliàries dia, hora i lloc Dimarts i dijous, del 4 de setembre a]2dpoclubre.de18.30a21h,Sala de conferències. organitza Servei de Promoció I Mercat de Treball i Fundació Politècnica temari • Concepte, finalitat, procés valorador, mètode de comparació • valoracionsdelsòl • mètode de reposició. Capitalització de rendiments. Valoració delsdrets reals. Casospràclics.

• la valoració hipotecària • valoració de promocions immobitares • Curs bàsic de peritatge en assegurances dia,horailloc Dimartsi dijous, del 13de novembre al 18 de desembre, de 19 a 21 hores.

Sala de conferències organitza Servei de Promoció I Mercat de Treball i Fundació Politècnica temari • introducció: risc, assegurança, verificació de riscos • contracte de rassegurança: pòlissa, elements reals de l'assegurança, e! sinistre • peritatge • casospràclics

A C T I V I T A T S E

X

P

O

S

I

C

I

O

I N r O R M A T I U N

S

I

I

N

F

O

R

M

À

T

I

C

A

UNIVERSITATS

E X P O S I C I O N S

Activitats d'Estiu de la UPC

Aprendre a entendre Presentació de tes maquetes dels estudiants de IWPB

•_L'arquitectura a Catalunya.

Arquitectura modernista Coordina: Joan Bassegoda-Nonell, ditectorde la càtedra Gaudí.

Del30de|unyal3dejuliol,de9a13.30

• I! curs internacional d'urbanisme. Les formes de creixement urbà Coordina: Xabier Eïzaguirre, professor del depL d'Urbanisme i Ordenació delTerritoridelaUPC Oel 30 de juny al 25 de juliol.

presentació Lasalad'exposiaons acull una mostra dels seus treballs sobre detalls constructius, a escala reduïda.

L'objectiu és el d1 aprendre a entendre la construcció utilitzant els mitjans i situacions més propers possibles ala realitat.

Es tracta de les maquetes realitzades per alumnes de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona a l'assignatura de Construcció I.

professors Dellina Berasalegui, Àngel Corral, Jaume Espuga. Antoni Paricio, Josep López Picarïol, Joaquim Cristià, Joan Vidal i Eduard Vall-llosera. col·laboren BenelMeca.subdirectord'ExtensióUniversitàriade l'Escola d'Arquitectura Tècnica deia UPC Annemieke van de Pas. responsable del departament de Cultura del Col·legi

organitza Escola Universitària Politècnicade Barcelona, Construcció f, Departament de Construccions Arquitectòniques II

inauguració Dimarts 1 de juliol, a les 7.30 del vespre a la sala d'exposicions del Col·legi

coordina Vicenç Gibert

Col·legi del'taM8de juliol.

De dilluns a divendres, de 9.30 a 20 h.

dia, hora i lloc Es podrà veure alasala d'exposicions de!

Per a inscripcions o qualsevol informació de cursos o activitats del Col·legi, adreceu-vos al Servei d'Informació.

Telèfon: 240 20 60

infomadó Activitatsd'estiualaUPC Fundació Politècnica de Catalunya Gran Capità, 2-4

D'ESTIU

I

AVANÇ

• Economia -Control econòmic iseguiment d'obra Acàrrec deF.XavierHumel dies:1,3 r i0,14,i7i23dejuliòl,d'11a14h. lloc: Aula cfinformàtica de la Fundació Politècnica . Organitza: Delegacióde! Vallès Occidental de! Col·legi í Aparelladors • Tecnologia • Aplicacions especialitzades de Cad obert avançat -Gestió tècnica centralitzada en edificis dies: del 27 de juny al 25 de juliol lloc: Vapor Universitari Informació Universitatd'estiu aTerrassa Vapor Universitari de Terrassa Colom. 114-08222 Terrassa Telèlon: 78307 55

Juliol a la Universitat de Barcelona

DE PROGRAMES Universitat d'Estiu a Girona • Jardí, ciutat i paisatge Girona, de!14al18dejuiiol Coordinen: Josep Fortià i Mercè Vallès Informació i inscripcions: Universitat de Girona Telèlon: 972.4184 48

Avanç de cursos màster i de postgrau de la UPC •

• • Barcelona 1992.

Telèfon: 4015731

• Cursos d'arquitectura i urbanisme -Internet: serveis i informaciódisponible al sector de l'edificació •L'habitatge del segle XXI. Nous models pera noves demandes • Cursos d'informàtica - Microsott-ProjecL Introducció a la geslióde projectes, Acàrrec d'Isidre Rodriguezdel Col·legi d'Aparelladors de Barcelona.

Dies:8,IO,15,l7,22i24dejuliol,de 12a14hores.

Uoc: Vapor Universitari Organitza: Delegaciódet Vallès Occidental del Col·legi d'Aparelladors

Màster en Assegurances Màster en Direcció i Organització d'Empreses de Construcció

Una lectura de la ciutat olímpica

Universitat d'Estiu a Terrassa

Màster en Valoració de Béns i Taxació de Danys

•

- Anàlisi del planejament i política urbana posteriors al Pia Cerdà -Nous edificis creats per als events de 1992 A càrrec de L Cirlol. A. estévez, N. Gil, I. Juliàn.J.Molel.M.peràniM. Vidal, professors de la Universitat de Barcelona, T. Navas, del CCCB i J.Acebtlfo.arquitecte dies: del 14 al 18 de juliol • Cinc itineraris per la Barcelona del passat - Repàs dels principals edificisdels carrers més representatius de la ciutat Inclou l'ensenyament teòric i la visita alsmuseus.

A càrrec de R. Casanovas i N, Dalmases. professors de la Universitat de Barcelona i LdeSola-Morales.de la UPC Dies:del7arndejuliol informació i Inscripcions Universitat de Barcelona. Activitats d'estiu.

SecretariadelscursoselsjulioldelaUB Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08071 Barcelona. Telèfon 403 5717

•

Màster en Project Manager en Edificació i Urbanisme

Cursacadèmicr1997-1998 Dates a determinar Fundació Politècnica de Catalunya Informació: Teresa Pardo.

Telèlon:4017753 • Curs de postgrau: Introducció a la cartografia digital Organitza: Laboratori de Carografia i Teledetecció Enginyeria Tècnica Topogràfica Departament d"Express>óGràlïcaArquiteclònicall.EUPB Dies: del 6 d'octubre al 18 de desembre Hores a confirmar Informació: Escola Universitària PoCtècnica de Barcelona Departament Expressió GràficaArquitectònicall- UPC. Telèfon: 4016228

a inscripció als cursos del Col·legi, ara també per fax Sol·licitud d'inscripció Demano la inscripció al curs que es durà a terme els dies

Dades de l'alumne nom i cognoms

NIF

adreça

codi postal

telèfon

col·legiat núm. població

Ordre de pagament L'import de la matricula és de

pessetes que es facturaran a nom:

G de f)nleressal J

NIF

de l'empresa codi

adreça

telèfons

fax

població

el faré efectiu, abans de la data límit dinscrípció, mitjançant: J

rebut domiciliat al compte on habitualment el Col·legi em carrega els rebuts

J

pagament a les oficines del Col·legi (efectiu o i e c conformat)

o

D transferència bancària a La Caixa, entitat 2100 otona M 7 9 comte 27-0200212225 (en aquest cas cal adjuntar a aquesta butllela la còpia de (Ingrés) •

domiciació bancària al banc o caixa

entjtal

ofcina

DC

núm. compte

• a terminis. En aquest cas, cal venir al Col·legi per formalitzar el pagament Barcelona.

d

de 199

signatura

GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBUCWAD

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

Alsina

ROAR, S.A.

SOLUCIONS EH ENCOFRATS

FABRICA OE: PREFABRICAOOS OE HORMIGÓN 08191 RUBÍ Pg Oe les Torres, i ' n • E(W Diamante Bí°s.

PW. Ino. HuOi Sur • Barcotoia

•OKs CURVADO t>( PfifilíS, SJL

FUSTERIA 15 ANYS D'EXPERIÈNCIA EN I

LA CONSTRUCCIÓ EN SEC

CATALANA,S.A.

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANtVf LLADOHS I MORTERS OE RESINES TERIUT70S COHTlNUOS

PtJÇJ Teluln. 1 1EI. 1> DS010 B i i t H o n * Tel. 26SD1H F i l ?6S n 78

MOBILIARI URBÀ

jardí parc * * ¥ R ca

FRAPONT CONSTRUCCIONS EN FUSTA

Morters sense retracció.

Rehabilitació FUSTERIA D'OBRA I P » A DECORACIÓ

ianUrtà

- Jxs Para

ttar*

• Paner» per I Esca

Tooúot Llorente. 30 Tel (93) 726 42 07 - Fax (93) 726 21 01 08206 SABADELL (Vanes Occidental)

U Santander 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 -Fa* 278 27 11 ESTRUCTURES M E T À L · L I Q U E S LLEUGERES

ELECTRICITAT

•

R E F O R Ç A M E N T D E FORJATS " R E F O R Ç J3-F" ( D I T 268) A D D I C I Ó DE P L A N T E S SOSTRES LLEUGERS FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBÍ E*g,LüTorT«. i/n (Edrf. Donunu bajoi) Fibno: Pol. Ind. fiuta Sur - Barcelona * f f 699 42 66 • fix: 5B8 00 59

COBERTES E C O L Ò G I Q U E S OFICINA TÈCNICA i COMERCIAL Ahbau. 318. In. I a. - 08006 Barcelona TcMM I I 19 Fax 20931 26

Navès Industriales Chalets-Parkings Centroscomerclale . Panlalanes. etc.

TANQUES DE BRUC Per separar un habitalge roferta mes àmplia, tant en

REHABILITACIÓ j j

PAVIMENTS

mides, com en qualiïais.

Siimfalirícunis ties ck 197-1

INDUBRUC

CONSTRUCaÓ - REHABnJTAaÓ

Polig. InJ CAN MAGÍ - NAU l'J 8190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Ba/cetona) . S89 00 23 - FLIX 674 38 71 ApUo. Concos 403

Avgda. de la Granvia. I79 Tol. (93) 261 63 0 0 / Fix: (93) 261 63 20 08908 LHoipitalei de Uobregai (Barcelona)

GÉOTECNIA, MICROPILOTS,ANCORATGES, HIOROGEOLOGIA. MEDI AMBIENT. Rjmon Ètrengun- IV. 9. binot Td. t F n (977) 792783 • 438S0 CAMBRILS Ml|or dC Sirro. 1 E" 3' Td. i f i x (909) 334 332 -08017 BARCELONA

_EXTRAFORT_

PREFABRICATS t j

sas

EDICAT

Tastradur]

Prcfabricados de Hurmisón. S.A.

Estructura* yObias. S L CIMENTACIONES, MUROS Y ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN ARMADO

DEL

ALLES

laboratori ACREDITAT perla

Generalitat de Catalunya pel control de q u a l l a t d e l edificació i els seus

J||k P'tnraí; B J ^ . 1» (K»JOE«CFXON\

C L A S S I F I C A C I Ó

E

LABORATORI

El sistema aletnan para suelos industriales • Retubfimi-aiioi de elevada resistència mefónica y quimica. * Reparadón fàcil, ràpida y econòmica de boch« y grielos.

• Anliporïo, impsrmeobdaodos, rügièrritos y denxolmn

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

19

V ï í X ^%W

<Elia-t>iinka.SL

materials

CA JOSEP CARNER. 27 • TEL. 879 33 91

E-OMOOGLJOUmiIaaü™) Uf. 1)3) 14157 00* • En ( í l ) ! « M l i

D ' I M P R E S E S

I

TEL. 1 FAX 879 45 17 - 05400 GRANOLLERS

S E R V E I S

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de lusta. metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

EL

R E P O R T A T G E U N I V E R S I T A T

N

P O M P E U

F O R M A T

F A B R A

__ Chopo

Un llibre per fusell La Universitat Pompeu Fabra, amb la seva política d'implantació en el nucli antic de Barcelona, ha decidit situar diverses de les seves noves facultats en els quarters desafectats per l'exèrcit situats al darrera del parc de la Ciutadella. En aquests moments, en el conjunt de ies casernes, hi ha en fase de construcció tres obres. Aquest número el dedicarem a l'edifici del quarter de Jaume I, pràcticament acabat i en funcionament i que conté la part departamental, informàtica, administrativa i la biblioteca de les facultats.

H

I conjun! del campus inclourà, a més de les dues illes dels quarters, diversos edificis pròxims com l'Edifici de les Aigües, que estarà destinat a biblioteca general de la Universitat i altres nous, previstos en solars adjacents. La planificació general de les edificacions està encomenada a una empresa especialitzada, que, al seu torn, encarrega el disseny de les diferents actuacions a estudis independents, normalment, pel procediment de concurs resiringit. Actualment, en el conjunt de les casernes, hi treballen tres equips d'arquitectes: el quarter Roger de Llúria, que és el situat més prop del mar, s'adequa per a aulari de totes les facultats i està a mig fer; l'Àgora, que connecta les dues illes per un soterrani de nova construcció conté, a part d'aquest important pas entre els dos edificis, les dues grans sales de la Universitat, d'actes i d'exposicions. Té completament acabades totes les dependències tret de la sala d'exposicions que es conclourà en una fase posterior. Finalment, el quarter de Jaume 1. recentment acabat, al qual només manca restituir la forma original de projecte de la zona que s'ha hagut de destinar provisionalment a aules, fins que no entri en funcionament l'edifici Roger de Llúria.

Per acabar d'acotar l'actuació, cal dir que les feines d'enderroc i sanejament estructural de l'edifici les van

F

I

T

X

A

T

f

C

N

I

C

A

Obra:

Rehabilitació de l'edifici Jaume)

Ubicació:

Campus Ciutadella. c/Ramon Trias Fargas, 27. Barcelona

Propietari/Promotor:

Universitat Pompeu Fabra

Arquitectes UPF:

Frederic Crespo, Ramon Valls

Arquitectes:

Esteve Bonell, Josep M. Gil

Aparelladors:

Enric Rego, Josep Molero

Estructures:

Robert Brufau, Manuel Femàndez

instal·lacions:

Instal·lacions Arquitectòniques, S.L Albert Salazar, Pere López.

Jordi Fornells, Lata Roca

Constructor

SAPIC

Cap d'obra;

lluís Casafont

Instal·lador

SOCLESA. Francesc BakJnch.

Josep Gasuli, Oemetrío Martín

Superfície construïda:

27.722 m5

PEM:

2.186 MPTA

fer en una fase anterior un altre equip i que l'encàrrec inicial era el de construir la bibliteca en el subsòl del pati i posteriorment es va ampliar a l'adequació de l'edifici per als departaments.

La biblioteca podria ser un bon exemple de reutilització de l'interior de les illes de l'eixample. Se situa en el soterrani, i es deixa e! pati lliure, a nivell del carrer, com a espai central d'unió visual i física del complex universitari. Com que, a pesar de ser en el soterrani, no es va voler renunciar a la llum natural a les sales de lectura, es va fer dins del pati un altre pati enfonsat. Es va aixecar un cos d'edificació elevat, que en planta baixa és un gran lluemari i es van posar quatre lluernaris piramidals, més petits, que complementessin l'entrada de llum natural. La biblioteca es un espai continu de grans dimensions però que gràcies a les diferents entrades de llum als diversos nivells de terra i sostre, a la calidesa dels acabats i a la disposició irregular del mobiliari es converteix en un lloc agradable d'estar on un no se sent coaccionat per l'amplitud de l'espai i, en canvi, sí que sent la importància de la institució, a través de les seves dimensions.

Els quatre cossos que tanquen el pati s'organitzen

EL U N I V E R S I T A T

amb un esquema de passadís central i despatxos a banda i banda, els uns donant a la façana del carrer í els altres. a la del pati. En aquests darrers s'ha creat, en cada pis. un entresolat aprofitant que l'alçada entre plantes ho permet i que s'ha pogut adaptar la façana del pati als nous requeriments sense modificar-la substancialment. Aquest esquema es repeteix en totes les plantes i. quan s'arriba a la coberta, es restitueix de nou el perfil de la teulada original creant unes vastes golfes on es situen tots els aparells de climatització dels despatxos i altres instal·lacions.

•

Rehabilitació o nova planta

Arribats en aquest punt cal dir, per entendre el que s'exposa més avall, que el cost de l'actuació és similar al que s'hauria necessitat per íer el mateix en obra nova.

Com en tanls altres casos, e!s criteris que s'han seguit per determinar la conservació de l'edifici se surten de l'àmbit estrictament arquitectònic i constructiu, i no entrarem a analitzar-los. En canvi, és interessant de veure de quina manera aquesta decisió ha condicionat el resultat arquitectònic i constructiu de l'obra.

En primer lloc, cal anar-se fenl la idea que no sempre rehabilitació signifi-

P O M P E U

F A B R A

ca menor cost que nova planta, en especial si el nivell de qualitat de la rehabilitació és alt. com passa aqui. En aquests casos e! cost ja no és un factor de decisió per rehabilitar o enderrocar. En canvi, sí que és important —a part dels evidents factors històrics, simbòlics o artístics de l'edifici— tenir en compte la viabilitat funcional i constructiva de la rehabilitació. És fàcil de veure que. en aquest cas, la tipologia existent s'adaptava prou bé al nou programa de necessitats, tot i que el rendiment que se li ha pogut treure a l'espai possiblement sigui una mica inferior al que hauria permès un edifici nou. Malauradament aquesta facilitat per adaptar-se al programa ha fet que pràcticament no s'hagi alterat l'aspecte de l'edifici i com a conseqüència íi ha quedat un cert aire de quarter, no gaire agradable. Aquesta sensació es té sobrelot en e! pati interior, pel ritme repetitiu, fred i sever de les grans galeries que envolten l'edifici, l'ús de les quals, malgrat les seves grans dimensions, es limita a l'accés alternatiu als despatxos i a protegir les obertures de les inclemències del temps. De fet, els arquitectes, conscients del problema, en les zones que sí que modifiquen, hi han realitzat un disseny acurat, detallista i proper. En el pati, el tractament

Planta baixa

Planta primera

R E P O R T A T G E

EL

REPORTATGE U N I V E R S I T A T

P O M P E U

I N F O R M A T I U F A B R A

Chopo

\ A

Seccions longitudinals

v

acolorit de les façanes noves, els arbres sobre la llosa, el sofisticat disseny del paviment i el para-sol de la iaçana oest, col·laboren a trencar la monotonia de les façanes. N'és un altre exemple el passadís central d'accés als despatxos, on apareixen els pilars de fosa de i'estructura. Un cop decidit que l'estructura de ferro colat es conserva, la solució és encertada, ja que fa que els passadissos, que van de punta a punta de cada ala, no s'apreciïn en tota la seva profunditat i s'alleugereixi l'efecte repetitiu i de quarter de què parlàvem abans.

Per contra, a favor de la rehabilitació s'ha de dir que en un edifici nou no s'hauria previst mai tanía superfície per a instal·lacions com la que es disposa a les golfes, sota la coberta inclinada d'aquest edifici, la qual cosa hauria impedit, de ben segur, plantejar-se a posteriori la implantació d'un sistema de condicionament d'aire amb tanta necessitat d'espai. Curiosament a la coberta s'inverteix el criteri de conservació.

L'estructura i la soiera es fan noves, ja que estaven en força mal estat í, en canvi, les teules vidriades es van treure í netejar, a proposta de l'anterior equip d'arquitectes que va fer els enderrocs, i es van col·locar de nou en aquesta segona fase i les que estaven trencades re-

Seccions transversals

emplaçant-se per les sobrants de l'altre quarter, on una part de la coberta es va substituir totalment, la qual cosa ha significat una veritable operació de recuperació i reutílització de material de construcció. De tota manera, la casa Escofet, que és la que havia fet les teules, encara conservava el motlle i s'haurien pogut reproduir les que haguessin fet falta, en cas de faltar-ne.

Quant a l'aspecte constructiu, els únics problemes considerables han aparegut en el reforçament de l'estructura per aconseguir les prestacions i rigidesa exigides per la normativa. Aquestes dificultats han encarit la construcció. Potser fer de nou l'estructura hauria estat més barat, però és encara més probable que, aleshores, no s'haguessin pogut acomplir els terminis d'execució, molt ajustats tenint en compte que la data d'acabament de les obres era inamovible. Les solucions constructives més particulars de l'obra són el conjunt d'estructura, tancament, enllumenat í climatització dels entresolats i els elements del patí. Entre els primers, cal dir que s'han hagut de dissenyar unes reixes d'impulsió molt planes integrades a les lluminàries, a causa de la poca alçada dels sostres.

Entre les segones, destaca per la seva dificultat d'execució, el paviment format

EL U N I V E R S I T A T

P O M P E U

R E P O R T A T G E

F A B R A

s'obté rmtercanvi fred-calor prové dei per Noses flotants de formigó armat de 270 x140 cm d'amplada i 12 cm de gruix que en la seva cara vista presenten un perfï! convex aconseguit mitjançant un encofral de petites Mates de fusta posades sense polir, amb la qual cosa. a la vegada es facilita el desguàs i s'obté una superfície de paviment rugosa i antilliscanl • Innovació 1 qualitat en les instal·lacions Al marge de la construcció, però que hi està molt relacionat, destaca per la seva innovació, qualitat i prestacions, el conjunt de les instal·lacions de l'edifici i especialment el sistema de climatització. Les característiques més destacades són, bàsicament, quatre. La primera és el sistema de producció de fred-calor per intercanvi aigua-aigua, que permet un millor rendiment que l'usual aire-aigua, aconseguint sempre aigua freda o calenta per climatització gratuïtament.

Això és més important del que sembla perquè en edificis de grans dimensions i usos variats sovint es requereix, al mateix temps, calefactar uns espais i refrigerar-ne uns altres i amb aquest sistema una de les dues operacions sempre surt de franc. En segon lloc, l'aigua d'on

subsòl de la finca, evitant així les tones de condensació i resolent, a la vegada, el problema de controlar en tot moment el nivell freàtic del sol perquè estigui per sota dels espais ocupats. La tercera característica és la recuperació d'aquesta aigua d'intercanvi que, un cop feta servir, s'introdueix en un altre aqüífer situat en una capa molt més profunda, millorant-ne les condicions de salubritat per l'aportació d'aigua dolça i no contaminada. Finalment, un sistema individualitzat de climatització permet regular independentment temperatura humitat de cada un dels espais del'edifia.

Alhora que es millora notablement el confort s'estalvia energia ja que, en cas que un espai no estigui ocupat, ei sistema ho detecta t la màquina corresponent deixa de funcionar. Un sistema que permet conjugar els interessos mediambientals i les altes prestacions.

Aquest projecte d'instal·lacions s'ha pogut dur a terme gràcies a haver-se incorporat molt aviat al projecte general i a l'estreta col·laboració dels tècnics que l'han desenvolupat amb l'equip de disseny, que ha defensat en tot moment l'aplicació del conjunt del sistema en el seu projecte. • Josep Olivé

i

i 1 i

!

i Secció

Alçat obertura tipus

1 Planta altell

Z

1

EL

REPORTATGE U N I V E R S I T A T

POM PEU

I

N

F

O

R

M

A

T

F A B R A

PARTICIPAR EN U DINÀMICA CIUTADANA

£1 DifiCIL EQUILIBRI ENTRE DOS MÓNS CONTRAPOSATS

H

B

a Universitat Pompeu Fabra va optar per una implantació urbana del seu campus amb una clara intenció de participar dels impulsos que té la ciutat. En un primer moment, les àrees de la Universitat es concreten en la utilització de l'antic edifici del Fòrum Vergés al carrer Balmes.

Posteriorment s'inicia la formació d'un carrer que, amb origen a la part baixa de la Rambla i passant per la plaça de la Mercè i l'estació de França, arriba a les casernes de Roger de Llúria i Jaume I i al Dipòsit de les Aigües al carrer Wellington.

programa funcional molt dens i l'objectiu d'eliminar, respectant les façanes exteriors, totes les referències anteriors amb un canvi radical de la imatge exterior de l'antiga caserna. El projecte ha consistit en treure el màxim profit de l'edifici i superar el repte de la seva transformació interior dotant-lo de circulacions clares, espais rics en llum natural inclòs et soterrani, i fent de! seu pati interior una gran plaça plena de vida i d'alternatives espaials i visuals. El programa s'ha desenvolupat en la lògica de funcionament de la Universitat, emplaçant en planAquesta implantació s'ha realitta baixa i sota rasant les aules i la zat principalment en zones urbanes biblioteca i, en les plantes supesocialment degradades o en fase de riors, els departaments i seminaris. transformació. Aquest és el cas de El resultat ha estat, malgrat la reali['àrea de la Ciutadella, que ha adtzació dels treballs en un iemps quirit la funció de ròtula entre el cenmolt breu, una obra arquitectònica tre històric de la ciutat i la Vila Olímde qualitat. pica, fet que s'ha concretat amb l'entrada en funcionament, el passat mes de setembre, de l'antiga caserna de Jaume I. Entre les dificultats Frederic Crespo lligades a la rehabilitació de l'edifici Oficina Projecte Campus hi havia la necessita! de complir un Universitat Pompeu Fabra

l projecte es proposa resoldre el difícil equilibri entre dos móns generalment contraposats. Per un costat, la conservació d'un edifici antic de línies severes i una contundent implantació urbana, destinat a

simples i rutinàries activitats militars.

Per l'altra, un canvi d'ús vers un edifici destinat a dependències universitàries per a les activitats i serveis de la Universitat Pompeu Fabra. Història,rigor,contundèncía i austeritat són atributs de l'edifici antic que s'haurà de confrontar amb el to innovador, intel·lectual, digne i confortable del nou.

Plantejaments generals 1 . Proposar els mínims canvis possibles per mantenir la imatge i el volum exterior de l'edifici tot revitaíitzant la

seva presència urbana.

2 . Augmentar la superfície construïda i les condicions d'il·luminació i ventilació dels espais interiors amb solucions senzilles i de preu raonable 3 . Redefinir la imatge interior de l'edifici, adequant-lo ais requeriments de dignitat i confort que la Universitat Pompeu Fabra requereix.

No es tracta de dir solament que l'arquitectura del pati no és interessant, o que les finestres no il·luminen prou bé, sinó que les condicions quarteràri-

PLACAS DECORATIVAS DE INTERIORES, S.L. TABIQUERÍA SECA • FALSOS TECHOS • PAVIMENTOS ELEVADOS

V

Miguel Àngel, 92, 08028 Barcelona Tel. 491 01 00 Fax 491 45 41

EL U N I V E R S I T A T

P O M P E U

es de Tarquitectura no són les adequades al nou ús previst.

Propostes 1 . Conservar totes les façanes exteriors amb la modificació puntual de l'accés des de la nova àgora d'entrada. Disposar noves encavailades de coberta amb l'objecte de permetre la millora de les condicions d'aïllament i l'aprofitament de sotacoberta com a àmplia galeria d'instal·lacions. Canviar parcialment els paraments interiors del pati, ja que l'actual tancament no té cap valor arquitectònic i no es poi adequar a l'ús previst.

Mantenir l'antiga fàbrica de «calç í rebla» però modificant la disposició i augmentant la dimensió de les obertures per millorar la il·luminació i la imatge del pati interior.

2 . Els patis i els porxos mantenen les seves dimensions, però es modifica la seva antiga condició d'espai, per a la concentració de la tropa, per un concepte d'espai més tranquil, menys dinàmic, més de relació, dotant-lo d'un major grau de confortabilitat ambiental. Una marquesina situada a l'última galeria ajuda a la protecció solar de la façana de ponent

REPORTATGE

F A B R A

i resol ('estranya geometria actual dels xamfrans inferiors alhora que ofereix una nova imatge general del pati, imatge que acaba qualificant-se amb la plantació d'una filera d'arbres de fulla caduca a la façana més assolellada i un gran arbre ai paíi del soterrani.

3 . Amb la nova estructuració dels paràmetres dei pati i la conservació de les façanes exteriors es defineix la distribució de les diferents plantes. La disposició d'un passadís central amb despatxos a cada banda, permet un bon funcionament dels departaments i una bona comunicació interna entre si, i també una distribució de despatxos, seminaris, sales-club, tots amb les dimensions adequades al nou programa funcional. Possibilita, a més les futures transformacions i modificacions dels espais, sense privar el funcionament general. Es proposa un enIresolat, que fa guanyar uns 3.200 metres quadrats amb el mateix volum exterior i amb la possibilitat d'organitzar despatxos sobreposats a la façana del pati de les plantes primera i segona.

4 . Comunicació de les diferents plantes, a través de quatre nuclis verticals,

situats a les cantonades. Dos nuclis aprofiten l'antiga localització i estructura de murs de càrrega existents, i comuniquen la planta baixa amb el soterrani i també la resta dels plantes, sempre en relació visual directa amb el pati.

5 . La construcció d'una planta soterrada sota el pati, és un dels aspectes fonamentals del desenvolupament funcional de l'edifici. Serà la zona neuràlgica del centre a causa de la localitza-

ció de la biblioteca i de !a comunicació soterrada amb l'àgora i l'edifici de Roger de Lluna. E! problema principal rai ca en com cal qualificar i donar vida a i>ns espais, en els quals l'entrada de llum i l'accés a l'exterior només és possible des del sostre. Dues zones pola-,tzen la distribució de la planta. Cada •jna d'aquestes zones resol la connexió exterior de manera diferent. Així, en la primera, es connecta a través d'un buit que comunica amb la resta del pati superior. És un claustre a l'interior d'un altre claustre. De manera contrària, en l'altre és un edifici que emergeix del sòl, permet una bona entrada de llum als soterranis i genera unes sales de lectura en les plantes superiors ben il·luminades i connectades visualment amb e! pati.

Pati i edifici no solament resolen la relació dels soterranis amb l'exterior, sinó que són, sobretot, elements de nova vitalitat, del gran pati, els quals assumint els requeriments funcionals del subsòl reforcen la seva imatge. •

Esteve-. Bonell Josep Mr-Gil

Arquitectes^

AISLAMIENTO E IMPERMEABILIZACIÓN

incoisa INDUSTRIAL CONSTRUCTORA IBÉRICA, S.L. Nuestro departamento técnico estudiarà cualquier sistema de impermeabilización previsto por su direccíón facultativa Experiència en mas de 1.200.000 m2 de «Cubierta Deck».

Trabajos completos de aislamientos, impermeabilización y solado.

"23T Fax

4 1 8 5 6 76 s 45O 4 5 9 5S£""° 211 71 51

incoisa

Sant Gervasi de Cassoles, 37-39, desp. 4 08022 BARCELONA

EL

REPORTATGE U N I V E R S I T A T

P O M P E U

I

H F O R

F A B R A

CONSOUDACIÓ ESTRUCTURAL I MODIFICACIONS Pi* Al CANVI D'ÚS

H

a intervenció de consolidació estructural d'un edifici com aquest estava fortament condicionada per una distribució inicial molt rígida, amb potents i llargs murs de càrrega, tant a la façana exterior com a la interior, i amb una única línia de pilars de fosa en l'eix de cada un dels quatre costats del conjunt, a totes les plantes.

Es tractava, doncs, d'una construcció sense cap concessió formal, tipològicament invariable i, tanmateix, prou generosa en els seus espais resultats com per fer possible un canvi d'ús tant aparentment contradictori com el que va des d'unes casernes militars fins a una universitat moderna.

Aquest canvi funcional implicava, però, una sèrie de consideracions de tipus general. D'una banda, el nou ús comportaria nous estats de càrrega, tant pel que fa a fes sobrecàrregues d'ús com a les càrregues permanents, i d'altra banda, la necessitat d'incrementar la superfície útil de l'edifici, portava cap a la introducció d'entresolats intermedis a totes les plantes superiors, al temps que obligava a rebaixar una

planta soterrània de 4,50 m d'alçada a tot l'edifici, inexistent en el moment de començar les obres. No s'ha d'oblidar, tampoc, la necessitat d'incrementar els forats d'il·luminació de totes les dependències, en un inici molt estrets i no adaptats al desdoblament de les plantes.

Sent conscients que la tipologia estructural no podia ser alterada substancialment, la nostra intervenció es va centrar en els punts següents: 1.Reforçar les columnes de fosa per adaptar-les als nous estats de sol·licitació. Es va procedir a la incorporació

de morters armats, d'alta resistència, tant per l'interior com per l'exterior, adequadament connectats al metall inicial pertal de garantir un treball solidari.

2 . Incrementar la sobrecàrrega admissible dels forjats de bigueta metàl·lica, actuant directament en la bigueria per sota i per damunt. En unes comprovacions inicials es va constatar que els perfils existents responien a la quasi inevitable càrrega total de 450 kg/m2, tan comú per l'època de la construcció, i que, en cap moment havien estat projectades amb criteris de deformació.

3.Eliminar localment algun pilar, per tal de donar resposta funcional a certs espais que exigien una superfície lliure incompatible amb la modulació existent.

4.Buidar el pati central fins a la cota en

it SAsxKim. Í2 P<Jif«x inJaitnal dd Baii 08030 BARCELOSA Td. (9Í

I93/346 76 07

què feia presència el nivell freàtic.

5.Buidar les crugies interiors de tot l'edifici, reforçant, per recalçament, la fonamentació correguda existent. Ó.Ampfiar totes les obertures de la façana interior.

7.Subslitució de les velles i ostentoses escales de comunicació vertical per unes altres metàl·liques.

S.Construir una nova estructura de coberta en tot el conjunt, adaptada a les necessitats funcionals de la planta d'instal·lacions tècniques que s'emplaçava a les golfes.

9.Introduir una fina marquesina metàl·lica a la planta superior, en un dels costats del pati, aprofitant la perfileria existent, no preparada per aquesta sol-licitació, la qual cosa va dur-nos a buscar uns mecanismes d'estabilització del voladís certament complex i que no es manifesta de manera visible.

10.Aixecar un cos aïllat en el centre del pati, amb estructura mixta, estintolada en unes grans jàsseres al sostre de la planta soterrànía.

Robert Brufau Arquitecte calculista

HOSPITAU HOTELS MUSEUS I ART SECTOR PÚBUC VIVESDES REHABILITACIÓ OFICINES CENTRES COMERCIALS

I U

N

I

V

E

N R

F S

I

O

R

M

T

A

T

A

EL

T P

O

M

P E U

F

A

B

R

REPORTATGE

A

ENDERROCS, EXCAVACIONS, CONSOLIDACIONS, REHABILITACIONS I OBRA NOVA

H

om a aparelladors de (es obres de rehabilitació de les antigues casernes, hem tingut l'oportunitat de viure una de les etapes més intenses i interessants de la nostra vida professional.

Ha estat una obra que pel seu volum {25.000 m2) i l'ampli programa, ha donat lloc a diverses i variades actuacions com ara enderrocs, excavacions, consolidacions i rehabilitacions i obra nova.

En primer lloc, enderrocs previs a l'inici de les obres.

En segon lloc, excavacions per sota rasant, deixant al descobert les fonamentacions de l'edifici amb el pla de treball coincidint amb el nivell íreàtic.

Remuntar fonaments i murs de cosit per habilitar les cambres entre fonaments, obertura de passos de comunicació tant per a vianants com per al pas d'instal·lacions, creant, a més, sota la galeria coberta del pati una altra galeria perimetral per on discorren tots els anells d'instal·lacions.

Sota el pati central previ buidat d'aquest, s'hi ha construït l'estructura de l'actual biblioteca del centre sobre una llosa flotant, des d'on emergeix

les galeries, reforçar tots els pilars de fosa i construcció dels nuclis de comunicació vertical.

Mitjançant un sistema de balancins per millorar la transmissió de càrregues als pilar de fosa, es va conformar l'estructura portant dels entresolats que compartimenten els espais de la primera i segona planta per generar els despatxos. Prèvia retirada de la coberta i suport existent es construeix un nou forjat remuntat sobre la cota inicial, per tai d'obtenir la suficient alçada que permeti la ubicació de l'entresolat de la planta inferior. Una nova estructura metàl·lica suporta les teules recuperades i restaurades. L'interior del sota coberta l'estructura de la torre que conté els allotja el sistema de serveis annexos. climatització alimenJa per damunt del nivell de la ra- tat per aigua captada sant d'accés s'han hagut d'enderrocar af nivell freàtic, i que parts de l'estructura portant i buidar els després hi és retornuclis d'escales existents, sanejar tots nada. els paviments i repicar l'estuc i arreUn dels reptes bossat de totes les façanes. Reforçar més importants ha tots els sostres, reconstruir el cantell de estat l'execució per

fases tant de projecte com de contractació, que s'han superposat creant una problemàtica de coordinació força complicada. S'ha donat el cas que en el mateix pla s'han realitzat tasques d'enderroc, rehabilitació, acabat i per enmig de tots aquests, hi treballava l'instal·lador. •

Enric Rego Josep Molero Arquitectes

tècnics

Música AMBIENTAL © Música MODERNA m Música CLÀSSICA Li oferim: • 24 hores al dia de música.

• Sense interrupcions publicitàries, perquè esculli l'opció que mésle agradi.

© INFORMACIÓ (D Música en ESPANYOL

MEBAFONIA • EOUIPS PROFESSIONALS • MICRÒFONS I ATENUADOHS • EOUIPS ESPECIALS DE SONORITZACIÓ

Informació gratuïta:

f^—

http://www.hilomusical.com

_ _fi

=

HILO MUSICAL

EL

REPORTATGE U N I V E R S I T A T

P O M P £ U

INSTAL·LACIONS INTCGRADCS A l'ARQUinCtURA,

I N F O R M A T F A B R A

RACIONALITZACIÓ I tSTAlVI ENERGÈTIC Chopo

B

is criteris que ens van guiar sempre a l'hora de definir el projecte van ser fonamentalment els de la integració de tots els elements amb l'arquitectura i els de racionalització i estalvi energètic. Aquest tercer aspecte el vam resoldre des de la perspectiva de climatització individual amb freecooling en quasi totes les dependències (aules, despatxos professors, cafeteria, restaurant...), on l'estalvi principal està en el fet que no cal tenir en marxa grans climatitzadors per una ocupació mínima, i que en èpoques intermèdies no es depèn de les plantes frigorífiques (hi ha un miniclimatítzador amb free-cooling i quatre tubs en cada despatx). D'altra banda, tots els despatxos i aules tenen detectors de presència que deixen el clima en posició de repòs quan la sala no està ocupada, i apaguen els llums es cas que l'usuari els deixi encesos.

• Un sistema de gestió centralitzat Les instal·lacions s'integren en un sistema de gestió centralitzada que permet en tot moment conèixer el funcionament de qualsevol component. Els 'elements de control envien senyals quetndiquen si la sala està ocupada o no, fes necessitats climàtiques, i s'encarreguen de posar en marxa la climatització en cada despatx. A més, també controla el consum energètic de cada edifici. Un cop programat pel personal de la Universitat, el sistema és capaç de fer funcionar l'edifici per sí so!. El control està coordinat amb un sistema de comunicació per transmetre avisos, a través de les cerques al personal de manteniment, de les possibles avaries dels elements principals.

De tota manera, el gran estalvi

b) Disponibilitat d'utilitzar l'aigua procedent de l'anterior bombeig per al circuit de climatització de l'edifici. c) Possibilitat d'injectar i'aigua provinent del circuit en l'aqüífer situat a 30 m. de profunditat i afectat per intrusió marina, amb l'objectiu de recuperar-lo.

Per al tractament climàtic de cada sala es va dissenyar una llumenera que incorpora el difusor d'aire, amb la intenció de deixar els sostres el més net possible d'instal·lacions. En tots els despatxos s'usen tant per a impulsió com per retorn de l'aire condicionat.

energètic ve donat pel sistema de condensació per aigua de les plantes frigorífiques que, en el seu disseny, és implícita la recuperació de la calor gratuttament mentre produeixen fred, per la qual cosa en temporades intermèdies algunes parts de l'edifici es climatitzen utilitzant l'energia residual necessària percümatitzar les altres. Quan es va comerçar a fer la biblioteca, dins

Pellón, ens plantegés d'usar-los per a la climatització. Instal·lant aquest sistema, l'estalvi energètic era al voltant del 30% respecte del tradicional de maquines aire-aire.

L'aigua s'extreu de quatre pous de 6 metres de fondària del primer aquífer i, com a novetat, no s'envia a la claveguera, sinó que es tornen a reinjectar en el terreny en l'aqüífer inferior a través d'un cinquè pou.

Això contribueix a dessalinitzar-lo, deixant-lo apte per a d'altres usos si mai fos necessari a més, aquest volum d'aigua que en casos extrems soprepassa els 200 nf/h no es perd. En resum: a ) Dispositiu de bombeig que permeti controlar l'aigua del subsòl de manera que el nivell freàtic es situï per sota de ía solera de la biblioteca.

Pel que fa a l'apartat d'electricitat i un cop estudiades diverses propostes, la manera més rendible de contractació va ser fer-ho en alfa tensió. En una galeria subterrània que en un futur ha d'unir l'Edifici de fes Aigües amb Roger de Llúria es col·loca una estació de rebuda, on arriba l'electricitat a una tensió de 25.000 volts. Hi arriben dues Unies, una de les quals és pera subministrament complementari. Distribuïts en aquesta mateixa galeria es posen 5 transformadors per als dos edificis construïts. Quan el campus vagi creixent, aquesta galeria també ho farà i s'hi aniran instal·lant els transformadors necessaris, sempre connectats en anell per poder efectuar operacions de manteniment o reparacions sense que alterin la funcionalitat dels edificis. •

Albert Salazar, Jordi Fornells i Laia Roca Instal·lacions Arquitectòniques

Llumenera'Línia'

l'espai sota el pati central, es va veure que la llosa de fonamentació estava pròxima al nivell freàtic. Aquest problema és en tota la zona i crea greus problemes en els soterranis dels edificis pròxims a la linia de Metro i a la ronda Litoral. Per això es va decidir implantar un sistema de control del nivell freàtic a través de quatre pous, un en cada cantonada de la zona de la biblioteca, dins d'una galeria de serveis, al perímetre.

Es va fer un estudi sistemàtic del subsòl i es va comprovar que hi havia dues capes d'aigua, una a 4 metres de fondària, que és la que podria donar problemes, alimentada per les antigues rieres de la zona, i, una altra, a 30 metres en contacte amb el mar i totalment independent. Els cabals d'aigua per controlar el nivell freàtic eren suficients perquè l'enginyer, López

SISTEMA D'IMPERMEABILITZACIÓ

B

NCOISA ha realitzat la impermeabilització del pati central de l'edifici Jaume I, amb un sistema singular de gran qualitat. Consisteix en una làmina de 5 Kg/m2 de betum elastomer SBS especial, amplada de 2 m. i amb solapaments autoadhesius (colocada no adherida), més cinta-tapajunta de betum elastomer SBS de 20 cm. d'amplada de 4,600 Kg/m2 colocada sobre les juntes de la làmina, adherida a foc. Aquest material i sistema ofereix una Habilitat singular al ser una monocapa amb la mateixa seguretat i garanties d'una bicapa. •

I

N

F

O

R

M

A

U N I V E R S I T A T

J

T f S / 4 1 5

T

I

EL

U

P O M P £ U

I

R E P O R T A T G E

F A B R A

C O S T O S

RESPECTE PER LES FAÇANES I TRANSFORMACIÓ INTERIOR

H

al dir que en aquest edifici s'ha optat per una solució de rehabilitació que ha respectat les façanes de l'edifici i n'ha transformat l'interior. El canvi més important l'ha sofert l'estructura, que ha estat modificada perquè pemneíi que hi hagin zones de despatxos amb enïresolats, on abans només hi havia una sola planta i, a més, compleixi amb les sobrecàrregues d'ús exigides. Això ha fet que s'hagués de procedir al reforç dels pilars centrals i dels sostres. Els pilars de fosa de la línia central s'han omplert amb morter autonívellant, per foraís fets amb un trepanï, des de dalt, en què s'han perforat Ires plantes. Posteriorment, s'ha seguit el següent procediment: sanejament de superfícies amb neteja amb sorra a pressió, col·locació de connectors roscats amb cargols M14, pintat amb resines epoxi, col·locació d'armat de reforç, col·locació de motlle exterior metàl·lic i injecció de morter líquid d'alta resistència (700 kg/m2).

• Reforç de sostres i neteja de façanes Quant als sostres, s'ha fet el següent: aixecament dels paviments fins a l'ala de les biguetes metàl·liques, neteja mecànica del perfil metàl·lic, fixació de connectors mitjançant soldadura amb elèctrodes especials, i formació d'una capa de compressió de 5 cm amb formigó H200, armat amb una malla en dos direccions de diàmetre 6 cada 30 cm. En el cas de la galeria sobre el pati, a més s'ha reforçat la jàssera perimetral, que estava molt malmesa, fent un encamissat metàl·lic amb connectors al voltant.

Aquest encamissat, per la seva amplada, també fa disminuir les llums de les biguetes de la galeria. Posteriorment, es va col·locar l'armat de jàsseres i sostre, i es va omplir tot el conjunt amb formigó. A les façanes, s'han netejat les pedres de les llindes de finestres i s'ha substituït l'arrebossat per un revestiment monocapa.

En el cas de la façana interior s'ha optat per un revestiment d'estucat lliscat, ja que queda protegida dins la galeria sobre el pati. La plaça interior té la biblioteca. Per tant, tot el pati és una

gran coberta. Per confegir-la, s'ha emprat la tècnica de coberta invertida composta de les següents capes: barrera de vapor, pendents amb formigó cel·lular, làmina geotèxtil, membrana asfàltica 5 kg/m* làmina geotèxtií, protecció amb 10 cm de formigó armat, parets de suport de totxo, i lloses prefabricades de formigó, de grans dimensions. Aquesta solució té un cost de 20.700 ptes/m2.

•

Paviments i acabats

Cal destacar que a la biblioteca, s'hi ha fet un tractament fonoabsorbent en por-

tes, amb uns pannells perforats, sostre fonoabsorbent i paviment emmoquetat. El paviment d'aquesta, és un terra elevat de peces de 60x60 cm. tauler recobert amb xapa d'acer galvanitzat sobre peus telescòpics{6.700pta/ma).

L'acabat fonoabsorbent, el dóna una moqueta modular, amb rajoles de també 60 x 60cm(4.700pta/m2.)

La coberta inclinada s'ha renovat completament. Primer es va desmuntar la teulada i l'estructura de suport. El següent pas va ser la col·locació d'una nova estructura, sobre la qual es va instal·lar un sostre col·laborant fet amb una xapa gaívanitzada (estructura i sostre 8.735 ptes/m2), solució que permet l'aprofitament de l'espai de sota la coberta com a sala de

màquines. Posteriorment s'ha procedit a la col·locació de les teules que prèviament han estat netejades i seleccionades (2.132 ptes/m2).

A la cara sud del pati, s'hi ha instal·lat un para-sol amb estructura d'acer inoxidable sorrejat (17.722 ptes/m2) i lamel-les de xapa d'alumini (22.691 ptes/m2). Tot i que les façanes s'han mantigut, en el cas de la façana interior s'han fet de nou les obertures, col·locant-hi uns finestrals més grans. Les fusteries s'han renovat i el seu cost és de 60.753 ptes/u per a les de la façana carrer, 285.451 ptes/u en la façana del patí de la planta baixa i 354.008 ptes/u per !es de la façana interior de les plantes primera i segona. Pel que fa als acabats interiors, les divisions s'han fet d'envans prefabricats de cartró guix amb costos que varien segons composició: entre 4.277 ptes/nf d'unenvà 13+13+70+13+13, fins a les 5.148 ptes/m2 en el cas de doble estructura independent. L'acabat en passadissos és un arrambador, folrat amb plaques de resines termoendurides de 8 mm de gruix, que costa 7.406 ptes/m2.

Com a element singular de l'arquitectura destacarem les escales interiors dels xamfrans, que estan suspeses del sos-

E S V M

tre en cada planta. A més, tant els graons com les baranes estan construïdes totalment en xapa d'acer. L'acabat dels graons és amb estesa de fusta d'íroko envernissada i el de la xapa téur^revestiment amb pintura ignífuga i capès-de pintura d'acabat. •

XavierOliva

E C O N Ò M I C

PTA

COST NET

COSTm2

%

Superfície plaça urbanitzada: 2.595,55 m !

Superfície construïda edifici: 27.722,36 n i Enderrocs i moviment de terres Fonaments i estructures Cobertures Tancaments i divisions paleta Impermeabilitzacions i aïllaments Revestiments i aplaçats Paviments Sanejament Serralleries Fusteries Instal·lacions diverses Instal·lacions mecàniques Instal·lacions d'electricitat Defensa contraincendis Instal·lacions de climatització Onstal-lacions de control Seguretat i higiene

Total execució material

239.122.281 264.702.890 87.400.245 199.397.211 61.850.252 301.659.707 241.106.785 19.646.204 63.078.160 128.890.151 59.656.434 15.358.258 183.666.439 22.570.399 189.176.821 94.056.268 15.066.985

8.626 9.548 3.153 7.193 2.231 10.881 8.697

2.186.405.490

78.868

709 2.275 4.649 2.152

554 6.625

814 6.824 3.393

543

10,94% 12,11% 4,00% 9,12% 2,83% 13,80% 11,03% 0,90% 2,89% 5,90% j 2,73% !

0,70% 8,40% 1,03% 8,65% 4,30% 0,69% 100%

:

Arte en cristal y aluminio

Hemos fabricado e instalado toda la carpintería y revestimientos del

Edificio Jaume I (Univ. Pompeu Fabra)

Nuevas series

Muro cortina

Pol?

ESPALU - Arte en cristal y aluminio

Ventaria f hoja oculta J con rotura ^ puente térmico

Nuevas instalaciones: Poligono Industrial Can Calderón, c/ Múrcia, 35, F. 08830 Sant Boi del Llobregat Tel. 652 18 1 8 - Fax 652 17 71

Grupo OUEST ALU (France)

jïïl

Placas para ideas NUESTRAS PLACAS PARA SUS PROYECTOS

Revestim ien tos (M-1) Fachadas Rehabilitación y nueva construcción Balcones Instalaciones Deportivas Mobiliario Laboratorio Mobiliario Urbano Sandwich

Las placas MAX COMPACTfabricadas por ISOVOLTA.AC-AUSTRIA estan garantizadas por la certificación ISO 9001

TECNICAS1NDUSTRIALES SERRA, S.A. GRUPO ISOVOLTA-AUSTRIA

Talleres, 6 - Nave 8 Pol. Ind. Santiga Tel. 93 729 01 50 Fax 93 729 32 72 08210 Barberà del Vallès. Barcelona