INF970715

IFORMATIU

Núm 1 1 1 SEGONA I QUINZENA JULIOL 9 7 |

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

l 5 0 PTA

Bon Pastor. 5 08021 Barc

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

el.2402060 Fax2<iO206i

> Delegació

sa, Gra

Els aparelladors jatenen la seva Festa \AMÈSA

MÈS

El Palau Nacional de Catalunya va acollir

Els premis FAD'97 I per Ramon Bigas

Neix l'Associació Internacional de Gestió en la Construcció Nou plec de recepció | de ciments (RC-97) Reflexions per José Antonio Bemàldez

| El mercat de treball i els petits anuncis I La formació i les activitats

una multitudinària "Nit del primer mil·leni"

H

és de 900 aparelladors i arquitectes tècnics, els seus familiars i amics, van celebrar "La nit del primer mil·lenni", una trobada entranyable que va tenir lloc el passat 19 de juny. Visita al museu d'art romànic, còctel, sopar al Gran Saló oval, espectacle de Comediants i ball van ser els principals ingredients d'una festa que va tenir una resposta excel·lent entre el col·lectiu professional. • 'I

Funció pericial: una alternativa professional

L'ICC premia la campanya La casa en forma

H

H

Lydia P#*°çro • Ramon Puig

Direcció: Corle! Colona

a campanya La casa en forma de manteniment d'habitatges que el Col·legi va posar en manta ara fa quatre anys ha rebut un dels guardons més significatius que atorga n l'Institut Català del Consum. • -

a complexitat de les relacions econòmiques, jurídiques i socials ha anat configurant, en el món de l'edificació, la necessitat de professionals de la peritació en camps « , e cada vegada més amplis. • —

"La solidaritat és intercanvi"

(i

Í

f P o « r i r 61

H

ana Rosa Vinolas treballa en temes de cooperació i solidaritat internacional des de fa molts anys. El Sàhara. Cuba. Guatemala, Nicaragua i Mauritània són alguns dels països on na estat aquesta aparelladora t llicenciada en geografia que treballa a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i que és membre de la Comissió del 0.7ss del Col·legi- Vinolas creu que ia solidaritat 'és un deure dels ciutadans per compensar simbòlicament l'espoliaoó que han sofen països del Tercer Món i que, en certa mesura, ens han proporcionat a nosaltres part del g nostre benestar." •

176 Habitatges a l'Hospitalet 21a 27

El disseny,..

IJI forma...

ïlo solament les persones es vesteixen a la moda.

1 robar-se bé dins d'una peça depèn d'un disseny acurat, d uns colors que ens identifiquin, d un confort i d'una imatge que segueixi la moda.

Els projectes d'una cuina, d'un banv. d'un menjador, d un despatx, d'unes habitacions.... també tenen dret al bon gust. Quan es vesteix un ambient, són necessaris uns valors <jue no defineixin tan sols la nostra manera de ser., de pensar o de viure, sinó també d'agradar, de sentir, de veure i de sobresortir.

í'ttrtpsa

L'elegància.

La qualitat.

A Expo Gres Català, disposem d'aquesls valors i idees, perquè voslè pugui triar les gammes necessàries i coordinar diferents ambients en obra nora, restauració, rehabilitació...

La

Deixi's anar, vesteixi's i se sorprendrà.

El caràcter...

La innovació..

La tradició..

GRES CATALÀ dissenys per a vestir eiseu entorn EXPOSICIÓ ! \ E\D£S:

Bueno* Aires. 28 - 08036 BARCELUXA - Tel. i93) 321 11 1)0 - t'axt'Kí, UO 8-1 12

EL

TEMA

LA

I

F U N C I Ó

N

F

O

R

M

A

T

I

U

P E R I C I A L

La peritacio en el camp immobilian esdevé cada cop més necessària en les relacions econòmiques. Les diferents àrees de treball, conjuntament amb les peritacions en el sector assegurador o en l'àmbit forense, conformen un camp d'especialització per als arquitectes tècnics. La formació pericial esdevé una cita ineludible.

Funció pericial: una alternativa professional El Col·legi inicia una línia de treball en els diferents àmbits de la perícia banda, la Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades consolida la figura del perit d'assegurances.

L'aparellador o l'arquitecte tècnic, pel seu caràcter polivalent té un perfil professional idoni per endinsar-se en aquest àmbit d'especialització. Per això el Col·legi ha iniciat una nova línia de treball que permeti als professionals poder-s'hi introduir, en relació amb la qual aquesta jornada ha estal un primer pas. El pla d'actuació del Col·legi es basa en la formació, l'acreditació. fa promoció dels professionals qualificats, el suEl Col·legi va oraanitzar una trobada

port tècnic i la informació permanent que mantingui al dia la preparació adquirida. L'objectiu és arribar a constituir un grup professional amb entitat pròpia, inicialment dins del Col·legí, encara que obert a d'altres titulats que hi puguin estar interessats, distingint les diferents especialitats de la perícia. En el futur, aquest grup haurà d'adquirir l'autonomia necessària per poder assolir els seus objectius. La jornada d'iniciació i de debat celebrada el passat 10 de maig va ser el primer pas. • Carles Cartarïà

íntegrament aiatunoó pericial

UNA ÀRtA DE TREBALL CADA DIA NIÉS VALORADA

H

a formació pericial és cada vegada més necessària en les relacions econòmiques, jurídiques i tècniques, en una societat que demana criteris d'aplicació lògica de les tècniques i un coneixement profund de les qüestions que comporten una valoració econòmica. Perits d'assegurances, taxadors immobiliaris i perits forenses conformen tres especialitats que per als aparelladors i arquitectes tècnics esdevenen una veritable alternativa professional que haurà de comptar amb tota la promoció i el suport del Col·legi.

Per tal d'aprofundir en el coneixement d'aquesta vessant del Irebai professional, e Col·legi va organitzar, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Ca talunya (UPC una jornada de dicada íntegrament a ta funció pericial que va comptar amb la participació dels millors especialistes en cada una de les àrees de treball. Les sessions es van fer ef passat 10 de maig a t'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials

de Barcelona. La presentació de la jornada va anar a càrrec de Bernat Ochoa, president del Col·legi: Jordi Fernàndez. professor de l'UPC i subdirector de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona; i Xavier Llovera, catedràtic d'universitat i director del màsler en valoració de béns i taxació de danys (UPC).

•

Una necessitat

creixent

Avui, la complexitat de les relacions econòmiques, jurídiques i socials han anat configurant, en el món de l'edificació, la necessitat de professionals de la peritacio en camps cada vegada més amplis.

Així. la figura de l'expert o pent judicial es complementa amb la del pent arbitral.

També, juntament amb el tradicional taxador immobiliari, apareixen el pent hipotecan, el pent contradictori en matèna fiscal, i l'expert independent que recull la reforma del Registre Mercantil en matèna de valoració d'actius de societats, D'altra

H

! Col·legi ha d'oferiraftematives professionals en un món en què, cada cop més, la competitivitat, la idoneïtat i la qualitat professional es convertiran en els factors més valorats". El president del Col·legi, Bernat Ochoa, obna amb aquesta afirmació la jornada dedicada a la funció pericial que va tenir lloc el passat 10 de maig i que inicia una línia de suport i de promoció d'una àrea de treball cada dia més valorada i també més especialitzada.

Avui hem d'estar preparats. No podem oblidar que. en un futur que ja tenim aquí, el mercat de treball es basarà no tan sols en ei fet de disposar d'una titulació, sinó també en el de poder acreditar i demostrar uns coneixements per poder competir en camps en els quals no existeix l'exdussrvítat. En aquest sentit, la jornada ha pretès aglutinar interessos i proporcionar aquells elements de formació i de promoòó que ens faan competitius en el camp de la periaa.

La resposta del col·lectiu ha estat extraordinàriament positiva. Van asssür-hi més de dues-centes persones, el SOS de tes quals eren apare-

lladors í arquitectes tècnics, però també hi havia arquitectes, enginyers, APIs i estudiants. Vam demanar la seva opinió i ens van confirmar en el camí iniciat en el sentit que per exercir de peni immobiliari, a més de la titulació universitària, cal una mínima experiència professional i una formació específica. Cal assenyalar, per altra banda, que la meitat dels assistents a aquestes jornades d'iniciació i debat eren joves menors de trenta anys.

Formació, acreditació, promoció dels professionals i recolzament tècnic i d'informació són els punts bàsics del pla de treball del Col·legi en el camp de la perícia immobiliària. La formació s'inioa ja a partir d'aquest mateix mes de setembre amb tres cursos bàsics de peritatge en assegurances, valoracions immobiliàries i peritatge judicial.

Identificar nous àmbits d'activitat professional i tendir, de manera segmentada a obrir vies d'especialització forma part del compromís del Col·legi.

Aquestes vies hauran de tenir la seva repercussió en ei mercat i, per això, és impfesòndfcte una formació adequada i una acredrtaàó professional que ofereixi garantia de quaitat •

Ascens» Gafvez

Cap de* Ser** óe Promoció i Mercat de TreòaJi

I

EL

N F O R

TEMA

£15 f 5KCUUSTE5 OPINEN La jornada dedicada a la funció oencial va comptar amb la participació dels millors especialistes en les àrees asseguradora, immobiliària i forense, Josep Cercós va exposar els trets essencials de la perícia en ei sector assegurador Luis Leirado. Joan Carles Costa i Jordi Guimet van abordar la taxació immobiliària en els seus vessants de peritacio hipotecària, fiscal i urbanística i pentació mercantil. Finalment, la secció de perits forenses en els àmbits de les junsdiccions civil, penal i contenaos-admimstrativa van ser analitzades oels magistrats del Tribunal Suprem Ignacio Gil de la Cuesta. Candido Conde Pumptdo i José Mateo Diaz.

anos de experiència SUMIU

millones de $ USA estionados

• UNA FORMACIÓ TÈCNICA ( ASSEGURADORA

m GARANTIR LA TRANQUIL·LITAT DE TOUS LES PARTS

El perit d'assegurances ha de tenir una formació tècnica, això és indiscutible, però també una formació asseguradora. Crec que el món de la perícia asseguradora obre unes perspectives de treball realment interessants per als joves. Perquè l'economia es va desenvolupant i perquè la tecnologia és cada cop més sofisticada".

Perquè hi ha d'haver informes de diverses persones sobre el valor que té un objecte7 Potser perquè el que l'hagi de valorar no sap fer-ho o perquè no està d'acord amb aquella valoració. Com que pot passar una de les dues coses, o les dues. hi ha tres procediments per garantir la tranquil·litat del personal, del contribuent o venedor, comprador, taxador, etc.

La responsabilitat civil de les societats de taxació, l'existència d'un arbitre final o bé que l'Administració dicti regles estrictes per al procés valoratiu".

Josep Cercós Director general de Winterthur Seguros i president de l'Associació Catalana 2'Entitats Asseguradores

•

VALORACIONS HIPOTECARIES Jordi Guimet

Ejemplos de 8 fondos selecrionados por Benkers A.V..S.A. || 1996

Fondo FFF-Fleining FFF-Fleming FFF-Fleming FFF-Fleming FFF-Fleming FFF-Fleming

European Fund European Smaller Co. Fund Eastern European Fund American Fund International Equity Fund Sterling Bond Fund

FFF-Fleming China Fund FFF-Reminq Latin American Fund

34'3% 10'4% 94'0% 29'1% 2O'5% 6.6% 65'5% 2O'3%

1997* 17'1% 12'9% 31'1% 4'2% 11TH 1,9% 20'5% 20'3%

| Divisa !

DM DM DM SUSA

DM GBP SUSA SUSA

• 01.01.97-30.04.97 Registrados en ta C.N.K.V. con el n° 25

E l camp valorador en l'àmbit hipolecan es un sector que en aquests •nomenis dóna feina més de tres mil professionals. És clar que arquitectes tècnics i arquitectes comparteixen aquestes tasques amb d'attres enginyeries, però cal dir que el gruix de l'activitat hipotecaria es troba a entorn del camp de treball dels aquí presents. D'entrada, ja hi ha una capacitació legal per poder actuar i tots vostès l'han adquirida perfectament".

El folleto infonnativo esta a disposición de los inteiesados en Rentabilidades pasadas no garantízan rentabilidades fututas.

Luís Leirado President de l'Associació Proiessional de Societats de Valoració d'Espanya

Elí|'-

- soriedad espedalizada en La gestión de pa-

íonios, tiene como filosofia analizar fondos de inver-

m JUSTÍCIA FISCAL

sión de diferentes caracteristicas y àreas geogràficas, asesorando a sus clientes sobre eL fondo de inversió! que mas se adapta a sus necesidades.

• ;•-- te ofrece ia posibiüdad de acceder a tos fon f Flemings o a otros de reconocida solvència y profe-™ sionalidad. l l a me sin ningún compromiso al Tel. 93/202 08 23 Muntaner, 240 1° - 08021 Barcelona Valores inscrita en U Comísíón Na do nat del Mefcado òe W , üpcwws de Renta fija HEFF

" E l paper que tenen els perits immobiliaris en el sistema fiscal és d'una importància enorme. El que vull és encoratjar-los a exercir aquesta activitat tan profitosa per a tothom i en especial per a l'Administració, 3ue és l'encarregada de fer que els ,mpostos funcionin amb allò que se'n diu equitat horitzontal, és a dir. justícia. I la justícia hauria de ser sempre una de les primeres paraules en l'àmbit dels impostos\

Gerent a Catalunya del Centre de Gestió Cadastral del Ministeri d'Economia i Hisenda

mLBS CINC QUALITATS QUE HA DE TENIU UN PERIT

ui Les qualitats d'un perit perquè pugui exercir correctament la seva funció serien cinc. Primera, ser competent; segona, disposar d'experiència; tercera, actuar amb diligència, guardar discreció, i absència de corporativisme.

Però després d'aquestes, n hi ha dues més de fonamentals que son les del perit com a aproximació al ]utjador. és a dir, la independència i la imparcialitat, per una banda i. de l'altra, el sentit de la responsabilitat i el coneixement de les pròpies limitacions. El perit és un col·laborador de la justícia, però no fa justícia. El dictamen pericial té una gran rellevància per a la resolució, però no és la sentencia. No és qui decideix de manera definitiva sobre el procés sinó que aquest serà valorai pel jutge"1.

Joan Cartes Costa

Candido Conde Pumpido

Director general de Tnouts de la

Magistrat de la Sala 2a oei Penal ae>

Generalitat de Catalunya

Tncunai Suprem

EL

TEMA I

A

F U N C I Ó

I N F O R M A T I U P E R I C I A L

FORMACIÓ £N L'AMBIT DE LA PERÍCIA mFUGl*

Oli

CORPORATIVISMÍ

" E l perit és una persona que posseeix uns coneixements especialitzats que són necessaris per a resoldre un determinat plel el nucli del qual sigui la construcció. El perit haurà de saber de construcció. No importa el grau ni la categoria, solament interessa que sàpiga sobre construcció, que tingui coneixements tècnics, científics, artístics i pràctics que, en definitiva, supleixin la ignorància del jutge sobre aquesta matèria o las màximes experiències del jutge sobre aquesta matèria (...) La prova pericial és importantíssima per al jutge. Ens hem de refiar moltíssim de vostès i hem de donar la resolució, si bé podem no estar d'acord amb la decisió de vostès. Defugin, quan facin el dictamen pericial, del corporativisme i. tractant de beneficiar a un company, no perjudiquin al ciutadà ja que amb això es perjudica la societat i aleshores tots hi perdem".

Ignacio Sierra Gil de la Cuesta Magistrat de la Sala 1a del Civil del Tribunal Suprem

mPtRITS

CONTUA PERITS

D e quina manera podrà resoldre un tribunal l'existència dels informes contradicions7 És natural que fins i tot el professional sucumbeixi a la necessitat de defensar raonablement la postura de qui l'ha contractat. Per resoldre aquesta situació hi ha els plusos de reforçament. El primer és la imparcialitat i l'objectivitat. El segon serà la idoneïtat del perit, que serà exigida cada cop més pels tribunals. La tercera pauta serà la motivació, és a dir. quines operacions el condueixen a determinats resultats. El perit ha de pensar que qualsevol de les seves frases ha d'estar contrastada. La jurisprudència del Tribunal Suprem ha defensat amb rigor la intervenció dels arquitectes tècnics i els ha situat en el maleix nivell que la resta dels tècnics que poden emetre dictàmens, com ara enginyers o arquitectes".

José Mateo Díaz Magistrat de la Sala 3a del Contenciós Administratiu del Tribuna! Suprem

Valoracions immobiliàries, perícia asseguradora i perícia forense conformen tres camps d'especialització per als arquitectes tècnics. El Col·legi ha preparat tres cursos bàsics que es duran a terme a partir de setembre.

PERITATGE EN ASSEGURANCES Del 13 de novembre al 18 de desembre La valoració de béns i la taxació de danys en el camp assegurador requereix de professionals experts en construcció i. a més, amb coneixements en el sector d'assegurances. L'objectiu del curs és oferir al professional una formació bàsica i d'assegurances i la resolució de casos pràctics.

VALORACIONS IMMOBILIÀRIES Del 4 de setembre al 2 d'octubre Aquest curs bàsic és una de les primeres iniciatives de formació que es duen a terme ja fa un temps des del Col·legi. S'ofereix una visió general dels diferents tipus de valoracions i permet el reciclatge dels professionals que volen iniciar-se en aquesta especialitat.

PERITATGE JUDICIAL Del 7 d'octubre a I'l 1 de novembre L'experiència i el coneixement de la tècnica i la normativa és un element essencial per dur a terme correctament aquests treballs. Però cal. a més, utilitzar un llenguatge adequat, tenir coneixements jurídics sobre procediment legal, drets i obligacions, etc. Les sessions d'aquest curs són impartides per tècnics amb formació jurídica i per magistrats, la qual cosa facilita la visió de l'entom jurídico-legal en l'àmbit de la perícia forense.

AKORPWN Làmines flexibles de PVC per a la impermeabilització de cobertes: • Termosoldables i imputrescibles • Garantia 10 anys • Col·locació segons normes UNE 104-416

.sJJmanliusa •UMUFOCTUUS HE HUUS. SJL

Carretera del Monmegre. s/n Tel.: (93) 848 40 00 / Far. (93) 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espaha

N P

R

E

M

I

S

F

O

F A

EL

R D

1

9

9

T E M A

7

Oferir l'espai de debat que lasocietat reclama B

n les darreres convocatòries, els Premis FAD han entrat en una dinàmica positiva, convertint-se en generadors de polèmica i motors d'un debat que pretén posar sobre la taula temes que preocupen professionals i ciutadans, tot coincidint amb la voluntat reiterada del FAD de rendibilttzar les seves accions en bé de la ciutadania, en fer aflorar i manifestar modestament, encara que amb fermesa, problemes i mancances.

A l'edició dels

pica. la globalitat nega la diversitat... És que el públic només demana parcs temàtics?, o tal vegada, el teatre ha envaït el nostre entorn?...

En e! cas dels espais exteriors, la lectura de l'absència d'obres finalistes és molt diferent: et nostre és un país que aquests darrers anys ha desenvolupat un gran esforç en el disseny del seu espai públic i un elevat percentatge de les necessitats més significatives han estat ja ateses.

Aquest seguit de reflexions i debats signifiquen, en tot cas. que els premis reneixen per influir i propiciar el debat, no sols

l'absència d'obres d'interiorisme ha obert la 'caixa dels trons" i una forta polèmica ha aparegut als mitjans de comunicació"

Premis d'enguany s'han produït dues absències força insòlites: cap obra d'interiorisme i tampoc d'espais exteriors no ha estat inclosa ala relació de finalistes, i han restat, doncs, deserts aquests dos apartats.

L'absència d'obres d'interiorisme ha obert l a caixa dels trons" i una forta polèmica ha aparegut als mitjans de comunicació. S'han posat de manifest vives controvèrsies entre els líders del món de l'interiorisme i l'arquitectura: no ha estat possible trobar ni una obra per premiar? Cal, potser, fer un repàs del panorama del nostre interiorisme públic? Les franquícies, les botigues i els cafès clònics, el nostre provincianisme, la mort del disseny, l'aprofitament vulgar de la Barcelona postolím-

per la via directa de premiar una obra i no pas una altra, sinó també per I virtut de somoure la professió i crear consciència ciutadana sobre el que ens cal per ser nosaltres mateixos, com volem ser i com volem ser vistos. És la grandesa i. a la vegada, la misèria dels premis.

Però això ens anima; és necessari encara un mecanisme com el FAD, que des de la independència i la modèstia sigui capaç de despertar consciències, cridar, suggerir i, en darrer terme, oferir l'espai de crítica i debat públic creïble que la nostra societat

Creieu que les revistes d'arquitectura haurien de dedicar més atenció a la crítica de construcció?

B

l 90% dels col·legiats que han contestat aquesta pregunta han respost afirmativament. Entre els comentaris, destaquen els dels que assenyalen que les revistes d'arquitectura haurien d'incloure, a més, tant els aspectes positius com els negatius de l'obra que s'analitza. D'altres, creuen que les revistes de construcció haurien de dedicar més atenció a l'arquitectura i que. en general, s'hauria de fer crítica de construcció i tenir en compte la combinació d'un gran disseny amb la recerca de la funcionalitat i la simplicitat.

Entre els col·legiats que creuen que les revistes d'arquitectura no haurien de dedicar més atenció a la crítica de construcció, n'hi ha que pensen que es pot fer una critica a l'arquitectura independent-

ment de la crítica a la construcció i que, en tot cas, hi hauria d'haver més publicacions dedicades a la crítica de construcció.

La guanyadora del sorteig corresponent a! primer semestre de 1997 ha estat i'arquitecta tècnica Mana Pilar Alegre Gil. El premi

reclama.

L'any passat. 5 FAD considera convenient no limitar l'abast dels premis a l'àmbit territorial del nostre país i creà. en conseqüència, el premi IberFAD. destinat a distingir obres d'arquitectura realitzades a tot l'Estat espanyol : Portugal. Molts varen pensar que ampliar l'àmbit geogràfic dels premis resultaria un fracàs: ben al contrari però. la nova iniciativa del FAD ha despertat un interès extraordinari a tot l'Estat 1 també a Portugal.

L'elevat nombre de participants en aquestes dues primeres edicions del premi IberFAD assenyala l'acollida extraordinàriament favorable rebuda per part dels col·lectius professionals espanyols i portuguesos, la qual cosa ha de garantir la continuïtat del premi IberFAD.

Ramon Bigas i Balcells President del FAD

La teva opinió és important Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'Informatiu poden fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per correu a: L'INFORMATIU Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona.

Fax: 414 34 34 0 bé per E-mail: caatb@datalab.es

Des del passat 1 de juny és vigent la nova normativa de funcionament del visat i de suport a la contractació del col·legiat que és comuna a tots els col·legis de Catalunya.

Creieu que el neu sistema de visal i de suport a la contractació s'adequa més a la realitat professional?

és un ràdio cassette 1CD Sony CFD- \2\.V

• • si H

Podeu respondre, abans de l·1 de setembre al telèfon

NO

© 240 20 58 NOU TELÈFON El mes de desembre se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció.

Ei

N O T I C I A R I P R E M I S

F

A

D

N F O R M A T I U 1

9

9

7

L'Escola Riumar de Deltebre guanya el FAD Els premis d'interiorisme i espais exteriors queden deserts

H

escola pública Riumar. a Deltebre (Baix Ebre), el recinte firal de Zamora í la instal·lació -Home sweel home» a la plaça de la Catedral de Barcelona es van endur els premis FAD d'arquitectura i interiorisme corresponents a 1997 en els apartats d'arquitectura, IberFAD i espais efímers respectivament. El veredicte es va fer púbíic el passa!

18 de juny en el transcurs d'un acte celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

El més significatiu d'aquesta 38a edició ha estat el fet que dos dels apartats dels premis han quedat deserts per manca de propostes amb un nivell prou elevat, segons els membres del juratcom per merèixer el premi final. Aquesta decisió no deixa de sorprendre si

tenim en compte que en fes edicions més recents s'havien presentat diverses obres d'un alt nivell arquitectònic, tant pel que fa als espais exteriors com a les obres d'interiorisme. Sembla difícil de creure que no hi hagi obres realitzades en aquest darrer apariat amb prou qualitat per merèixer algun d'aquests premis. *ú

L'Escola Riumar de Deltebre és obra dels arquitectes Manuel Ruisànchez i Xavier Vendrell, i de farquitecta lècnica Eulàlia Aran. El jurat va valorar «la creació d'espais de qualitat amb uns mitjans limitats i en un entorn caòtic que es respecta i al mateix temps troba resposta en un projecte que només en apariència és igual de dispers-.

El premi IberFAD es va atorgar ai recinte fira! de Zamora, obra dels arquitectes Maria Fraile i Javier Revillo. i de l'aparellador Alfredo Blanco, «per la seva senzillesa, coherència constructiva i programàtica". Finalment, la instal·lació "Home sweet home" va ser la rrnMor proposta d'espais efimers «per la seva onginalitat i facilitat itinerant, lluny de la modernitat».

Institut d'Ensenyament Secundaria Torredembarra (premi del Jurat d'Opinió). Promotor: Generalitat de Catalunya.

Arquitecte: Josep Uinàs. Aparellador Jaume Marti'. Estructura: Robert Brut au. Instal·lacions: Lola Queralt. Constructor: VICSAN. Foto: Lourdes Jansana

El jurat estava format per Norman Cmnamond, president; Miguel Milà, vicepresident; Eduard Bru. Andrés Cànovas. Josep Fuses. Blai Puig i Fernando Tàvora. vocals.

Per la seva banda, el

jurat de l'Opinió, forma' per socis del FAD i personalitats del món de la cultura i l'arquitectura, van premiar l'institut d'ensenyament secundari a Torredembarra, obra de Josep Uinàs i Jaume Martí (arquitectura): la facultat de ciències social de Pamplona, d'Ignacio Vicens. José Antonio Ramos i Gerardo Villate (IberFAD): i l'exposició Palladio al Tinell (espais efímers).

El conjunt de tes Escola Riumar de Deltebre (Baix Ebre). Promotor: Departaobres presentades en ment d'Ensenyament. Arquitectes: Manuel Ruisànchez i els diversos apartats Xavier Vendrell. Arqurtecta tècnica; Eulàlia Aran. Estructumostren enguany una ra: Robert Brutau i Miguel Àngel Sala. Instal·lacions:J.S.S Associats. Constructor: OSHSA. Foto: Mònica Rosselló certa tendència a primar el rigor en la construcció per sobre de l'espectaculan- ventut dels autors de les obres pretat de la forma, amb una voluntat sentades davant de la tradicional pred'expressar més una reflexió cons- sència dels despatxos ja consagrats, tructiva que no pas una imatge pre- han estat les grans novetats que potconcebuda. Aquest fet. unit a la jo- ser marquen la línia del futur. •

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀUD PER A TOT TIPUS DE SOSTRES

I El Col·legi incrementarà la seva col·laboració amb el FAD B

i Foment de les Ans Decoratives (FAO) contribuirà a millorar el reconeixement de la importància aels aparelladors i arquitectes tècnics en les obres arquitectòniques. Per això fomentarà la seva presència en les obres que opïin als premis d arqurtectura i intenonsme. s'inctourà el seu nom en tes comunicacions impreses i se li lliurarà un diploma per la seva partapaoo en tes obres finalistes o premiades.

Així es desprèn del conveni de collaboractó que van signar eJ passat 15 de maig Ramon Btgas. president del FAD i

Bernat Ochoa, president del Col·legi Segons ('acord, el Col·legi passarà a formar part del futur Consell Assessor del FAD i esdevindrà Patró de la Funoació que promourà el FAD quan canvií de seu. El conveni especifica, entre d'altres aspectes, que els col·legiats podran accedir gratuïtament a les activitats i serveis del FAD com ara conferències, exposicions o Pus de ta biolioteca. En ei cas que un col·legial desitgi mcriure's com a soó de pte oret oe1 FAD. aquest gaudirà d'un 15S de oes compte sobre la quota del FAD. •

lOMOsa

[

N

F

O

El

R

NOTICIARI

INSTITUCIONS

Neix l'Associació Internacional per a la Gestió en la Construcció Els arquitectes tècnics signen a Washington l'acord d'adhesió

B

is professionals de la gestió del procés constructiu en les seves diverses especialitats ja tenen la seva associació que els identifica en els fòrums internacionals. Es diu Associació Internacional per a la Gestió Professional a la Construcció (IAPMC) i els aparelladors i arquitectes tècnics també hi són representats.

Els dies 22 i 23 de maig es va celebrar a Washington (Estats Units) la conferència internacional sobre gestió en la construcció, en la qual es va signar l'acord entre 20 institucions pertanyents a17paisos dels cinc continents. L'acord és el resultat de tres anys de treball entre institucions i organitzacions que acrediten formació o qualifiquen professionals de la construcció especialitzats en funcions relacionades amb la gestió del procés constructiu. Les dues conferències anteriors s'havien celebrat a Ascot (Gran Bretanya) l'any 1995

i a Madrid l'any 1996.

Tot i que l'especialitat més coneguda és la gestió de projecte, allò que s'anomena promet management. també s'hi inclouen altres especialitats com ara la gestió d'obres, de riscos o d'edificis. Els objectius de l'Associació són dos. En pnmer lloc, l'establiment d'uns estàndards comuns per a la formació, per tal d'obtenir uns resultats de capacitació professional que permetin el seu reconeixement en cada país membre de l'associació. En segon lloc. es vol promoure les funcions professionals de gestió del procés de la construcció per tal de millorar costos, temps i qualitat.

• i Cinc continents representats Durant la reunió que va tenir lloc a Washington es van aprovar els estatuts de l'associació i es va elegir el primer Comitè Executiu, que té un re-

presentant de cada continent i es presidit per Michael Romans, antic president del Chartered Institute of Building (CIOB) de Gran Bretanya. Per part de l'Estat espanyol hi va ser present el Consell General de l'Arquitectura Tècnica, representat pels arquitectes tècnics Andrés Etreros, de Madrid, que en serà el delegat permanent, i Ramon i arquitecte :ecmc Ramon Puig va participar en el fòrum Puig, col·legiat de Barcelona. nismes comuns d'acreditació de la forEn el transcurs de la reunió es va mació i de les qualificacions professidissenyar i aprovar un sistema d'mfor- onals. mació anomenat IAPMC Information Les reunions que es facin d'ara en Card, que permet recollir i comparar endavant tindran el caràcter de coninformació de cada organització, de la grés sobre un tema monogràfic amb professió i la seva formació i del pro- l'objectiu d'avançar i innovar tant pel cés constructiu de cada país. També que fa a la formació com en les metoes van establir els criteris i els meca- dologies de gestió. •

L'Institut Català del Consum premia La casa en forma B

esprés de quatre anys de vida.

"La casa en forma" ha rebut un dels guardons més significatius que atorga l'Institut Català del Consum, en reconeixement de la seva important tasca divulgativa pel manteniment dels habitatges. El passat dia 19 de juny, a l'hotel Calderón va tenir lloc l'entrega dels premis que any. rere any. l'Institut Català del Consum concedeix a aquelles tasques personals i institucionals més significatives en el món del consumerisme i en la defensa dels drets dels consumidors i usuaris.

El guardó va ser recollit per Xavier Bardají, secretari del Col·legi i Enric Casanovas, coordinador de la campanya "La casa en forma".

El Col·legi ha rebut un premi de 550.000 LA C A S A pessetes i un guardó que representa el reconeixement de totes les organitzacions de consumidors de Catalunya de la important tasca informativa i divulgativa que la campanya desenvolupa de forma ininterrompuda des de 1993, data en què es va iniciar. Cal tenir

present que l'habitatge és avui per avui, el bé de consum més car i que més preocupació genera al consumidor. En el món del consumerisme. aquest fet queda palès, ja que les organitzacions de consumidors desenvolupen la major part de la seva tasca professional en la defensa dels drets del consumidor en qüestions relacionades amb I habitatge.

'La casa en forma" s'ha consolidat entre els consumidors i usuaris com una campanya per al manteniment dels habitatges, plenament identificada amb la figura de l'aparellador com a especialista del manteniment que vetlla per la seguEN FORMA retat de l'habitatge, el confort i l'estalvi energètic i econòmic. Durant aquests quatre anys hem pogut constatar l'arrelament de la figura de l'aparellador com a màxim expert en manteniment i que ha assumit un clar compromís social amb l'usuari.

El conseller d'Indústria, Antoni Subirà. amb les institucions que w

Aquest premi atorgat per l'Institut Català del Consum representa a la vegada el vot de confiança de les organitzacions de consumidors i usuaris envers la figura de l'aparellador, i ens demostra que cal seguir treballant en aquest sentit per enfomr els importants vincles que han començat a establir-se i que ens permeten afirmar que hem calat fons en la societat.

Això ens anima a seguir endavant

ír guardonades

per continuar introduint el manteniment amb les accions que la campanya ja té en marxa, amb altres de noves i a partir de nous punts de referència, com ara la creació del perfil professional del tecmc de capçalera, la formació continuada d'expens en manteniment o la signatura de convenis amb diferents ajuntaments per realitzar el Test casa en forma. /

P E R F I L S C

O

O

P

E

R

f A

C

I

Ó

I

N

F

O

R

S O L I D A R I T A T

l ' i i r i i r i i r i

I

Maria Rosa Vinolas. aparelladora

«LA SOLIDARITAT ÉS INTERCANVI, NO AJUDA»

H

a començar a treballar "Oficialment" en qüestions de solidaritat al penúltim estat d'excepció que va haver a l'Estat espanyol arrel del procés de Burgos. Era l'any 1969. El seu pare havia patit un consell de guerra i va estar cinc anys ala presó acusat de ser comunista. Sens dubte, aquest fet va ser determinant en la seva trajectòria personal i en el seu compromís envers les feines solidàries.

Ara. col·labora amb diferents organitzacions de cooperació i solidaritat, i és membre de la Comissió del 0.7% del Col·legi.

Què és la solidaritat?

La solidaritat és un deure dels ciutadans per compensar simbòlicament l'espoliació que han sofert els països del Tercer Món. que. en certa mesura, ens han proporcionat a nosaltres pari del nostre benestar. A ia comissió del 0.7°o del Col·legi tots creiem que la solidaritat és intercanvi, no és ajuda.

Perquè tu ajudes amb material i els altres t'ajuden amb uns valors molt més importants i no mesurables. Els projectes en que cooperarem des de la comissió de! 0,7°o seran de construcció i. si hi intervé un aparellador, millor. De fet, cooperarem en allò que millor coneixem, però respectant sempre els coneixements i capacitats dels altres i sense interferir en els seus hàbits i costums.

Com vas començar a treballar en temes de solidaritat?

La meves primeres participacions en qüestions de cooperació venen de l'època franquista, quan vaig entrar al que en dèiem -Comissió per la solidaritat pels presoners polítics i represalials». Una de les meves tasques consistia en dur menjar al presoners a la ••Model" i informar Amnistia Internacional sobre la seva situació. A més, col·laboràvem amb sindicats d'altres països en l'organització de colònies d'estiu a Catalunya. França. Itàlia i Romania per als fills de represaliats polítics, tant dels empresonats com de les persones represaliades en l'ambit laboral. Malauradament, la por feia que moltes vegades, les companyes d'aquests represaiiats no acceptessin el nostre oferiment.

El pas següent va ser entrar en un partit polític. Mana Rosa Vinolas es va afilar al PSUC i desprès va entrar a Iniciativa per Catalunya- Actualment, forma part óe ia comissió políti-

ca de Barcelona d'Iniciativa per Catalunya en l'àmbit de la cooperació i la solidaritat. Quan vas començarà interessar-te perla cooperació amb el Tercer Món ?

La meva primera acció de solidaritat amb el Tercer Món va ser l'any 1976. arran de l'abandó per part del Govern espanyol dels territoris que havien estat colònia espanyola. Creia que com a poble havíem de donar alguna resposta. Es va crear l'Associació d'Amics del Poble Saharià, per canalitzar l'ajuda a la població contrària a la invasió del Marroc i que va fugir a través del desert fins arribar a Argèlia.

Actualment, i a petició del delegat del Front Pofisano. des de l'associació i altres institucions d'aquí s'organitzen caravanes d'ajuda i colònies per als nens saharaians. Després, vaig començar a treballar amb brigades. Primer amb motiu d'una visita amb els meus fills a Cuba. però vaig pensar que només havíem vist la vessant turística i calia veure'n l'altra. L'any següent hi vaig tomar amb la brigada José Martí. per fer-hi treballs de construcció i agricultura. He estat acompanyant les dones maies de Guatemala, i a Nicaragua com a observadora en les eleccions del passat 20 de gener. Posteriorment, a Mauritània amb Món-3.

A més d'aparelladora. Rosa Vinolas es llicenciada en geografia i té un màster en estudis regionals, urbans t metropolitans. Per què vas decidir fer una altra carrera, després de la d'aparellador?

El meu marit era un petit empresari constructor i jo col·laborava com a tècnica en obres de rehabilitació i reformes. Com que tenia els fills petits, ja en tenia prou. La crisi em va fer decidir a buscar treball a l'Administració pública, però vaig veure que ho tema més difícil que altres aparelladors amb molta més experiència que jo. Per això vaig començar a fer geografia. Crec que la nostra professió està mancada de la vessant d'humanística. Vatg trobar feina a I ajuntament de Montgat i. al cap de tres anys. vaig començar a treballar al de l'Hospitalet, a Informació Urbanística i. posteriorment a Llicència d'Obres.

Mana Rosa Vinolas amb un grup de nens saharians

el franquisme, que va destrossar tota la nquesa històrica de les nostres ciutats, com passa també a Portugal. L'empremta de les dictadures es nota en els edificis.

Per a mi l'urbanisme ha de tenir la finalitat de millorar les ciutats per a totes les persones que hi viuen. Malauradament es tendeix a fer un urbanisme de façana, com una obra teatral amb una magnífica escenografia però pobre de contingut.

Les grans obres per dinamitzar la ciutat, estan bé, però ca! no oblidar la xarxa antiga, la rehabilitació dels edificis i els racons, necessaris per mantenir un mínim de qualitat de vida. És difícil amb la legislació existent i ia situació política actual, però cal que lluitem perquè canviï. • Lydia Perera

BuildCD SISTEMA D'INFORMACIÓ DE PRODUCTES I SERVEIS DE LA CONSTRUCCIÓ

Un nou sistema multimèdia d'informació tècnica sobre productes i serveis de la construcció.

Produït per: »*A* *J^$

Colle i 9 d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

CÏC Centro Infomaiivo de la Construcción Subscriviu-vos ara a Buiid CD i beneticieu-vos de la nostra promoció especial de llançament (*): Subscripció per un any: 18.000 PTA Promoció especial per als col legats: 8.000 PTA. Subscripció per dos anys: 36.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 17.000 PTA.

Des de la teva experiència en el camp de i urbanisme, com veus l'evolució de les nostres ciutats?

Uriè z-s£\ es com una persona qje es va f e r g-an:, pota marcada al cos la seva r\·.$io'·í 'Lé i3Sfa oesgraaa va ser

{") Promoció •'- : = : ' : s V ? ocruore ae 1997 Informació: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Tetèton: 240 20 60

H

(

O

A C T I V I T A T S

B

M

A

F E T S

I

C O L - l í G I A L S

I

* [

I

C E N T

Í I Í 5

Osona guanya el campionat de futbol H

es selecaons d'arquitectes tècnics d'Osona i la del Vallès Occidental van empatar a punts en el campionat de futbol que es va disputar el passat 31 de maig a les instal·lacions o"EI Muntanya (Osona) però els amfitrions van guanyar perquè van fer més gols. Bages-Berguedà, que havia guanyat la copa la temporada antenor. va quedar classificada en un discret tercer lloc. La selecció de Barcelona, que es va incorporar per pnmera vegada l'any passat a la lligueta intercomarcal. abandona el darrer lloc i passa a una molt digna quarta posició. La davallada del Vallès Oriental, que ocupa la darrera posició, només s'explica pel reduït nombre de jugadors que van acudirà la competició.

Amb la seva participació. Barcelona s'afegeix definitivament a la resta d'equips que integren aquesta trobada esportiva i d'amistat. De cara a les properes edicions cal dir que les seleccions de jugadors són obertes a tots els col·legiats i col·legiades interessats. •

A la foto gran, ta selecció d'Osona, guanyadora d'aquesta edició de la copa intercomarcal. De dalt a baix i d'esquerra a dreta, les seleccions de Barcelona. Vallès Occidental. Vallès Oriental i Bages-Berguedà.

Projecte derehabilitació del Casal Català a l'Havana B

l passat 29 de juny es va fer el lliurament del Projecte Rehabilitació de la Sociedad de Beneficència de Naturales de Catalunya a la seva seu de l'Havana (Cuba), com a resposta a la demanda de cooperació tècnica feta l'estiu passat pel casal i l'ONG Agermanament Catalunya-Cuba al Coi-legi d'Aparelladors i a t'Escoia d'Arquitectura Tècnica de Barcelona. £1 projecte ha estat realitzat, com a aportació altruista, per l'aparelladora Nandi Dorado amb la col·laboració d'Enric Bejarano i Madrilena Gràcia, el suport del Servei Rehabilitació del Col·legi i la direcció de Xavier Casanovas.

Per part de l'oficina de Comissionat

per a Actuacions Exteriors del departament de Presidència de la Generalitat. s'ha mostrat una total disposició a assumir ei projecte i cercar ei finançament necessari. El Col·legi i l'Escola, amb el mateix equip de treball, es farien responsables del seguiment de les obres mitjançant convenis amb l'Oficina de l'Historiador, el Centre Nacional de Restauració i l'Escola d'Arquitectura, institucions amb les quals estem col·laborant des de (a uns anys en les tasques de recuperació del patrimoni arquitectònic de Cuba. • Servei Rehabilitació i Medi Ambient

i. aparelladora Nanai Dcraóo i el vice-presiüeru aet Casal. L·is Giro en el lliurament del projecte

Tres arquitectes tècniques exposen els seus treballs a Manresa

H

es arquitectes tècniques Anna Reixach. Inès Sanz i Natàlia Tïerno van exposar el passat maig a la aelegació del Bages-Berguedà el seu projecte final de carrera basat en un estudi sobre l'estat actual i la possible reforma del teatre Kursaal de Manresa.

El professor Joan Serra va tutorar aquest treball que analitza un dels edificis emblemàtics de la capital del Bages. •

Si vols fer-nos saber qualsevol novetat de la teva activitat professional, comunicar-nos iniciatives, o explicar-nos alguna experiència, fes-ho amb tota llibertat a: Secció Noms de L'INFORMATIU

ens no pots fer arribar per fax al: 414 34 34 per E-mal' caatb@mail.datalab.es o per correu a: LlnforTasu cBon Pastor 5. 08021 Barcelona

FETS

I

C E N T

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U C

O

L

L

C

G

I

A

L

S

900 aparelladors celebren La nit del primer mil·lenni e

ls aparelladors i arquitectes tècnics de les comarques de Barcelona van celebrar el passat 19 de juny la seva festa. Més de 900 persones entre col·legiats, els seus familiars i amics es van trobar per segon any consecutiu per passar una nit entranyable i divertida que a poc a poc va esdevenint tradicional. La festa va tenir Ibc al Palau Nacional de Catalunya i va estar enmmarcada pel Gran Saló que es manifestava en tot el seu esplendor després de la rehabilitació que s'hi ha dut a terme.

En aquesta ocasió, el programa de la festa tenia un marcat caràcter medieval. Els assistents van visitar la secció d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya que ha estat condicional i restaurat recentment amb un nou muntatge que inclou importants novetats relacionades amb el romànic català.

Després, va tenir lloc l'aperitiu-còctel. amb ingredients adients en l'època del primer milienni. També el sopar va ser ambientat a l'època, des del menú iins a l'actuació de membres de l'equip de Comediants.

L'espectacle va consistir en una selecció del Llibre de les Bèsties, que per bona part dels assistents va semblar una

mica curt. Ja ben entrada la nit. ambient canaíla. música, ball i barra lliure per als més marxosos. Fins a les dues de la matinada.

• La trobada anual del col·lectiu La resposta excel·lent que han mostrat els col·legiats en aquesta segona convocatòria ens confirma ben clarament. que els aparelladors i arquitectes tècnics de les comarques de Barcelona disposen ja d'un acte que els permetrà trobar-se tots. com a mínim, un cop l'any. ^

La Festa dels Aparelladors va tenir lloc en un marc incomparable: el Gran Salà de Montjuïc

US FOTOGRAFIES DE LA FESTA L'arribada al Palau Nacional, la visita al museu d'art romànic, l'aperitiu, el sopar a la Sala Oval i l'espectacle de Comediants es recull en un reportatge fotogràfic que s'exposa a !a planta baixa del Col·legi, a Barcelona. Els assistents a la festa poden encarregar les còpies de les fotografies al Servei d'Informació. El preu de cada fotografia és de 500 pessetes. •

Sopar del col·legiat a Calaf i Vic B

es de fa molts anys. les delegacions col·legials organitzen cada any una trobada festiva, que reuneix els companys de les seves demarcacions i els seus familiars. La oelegació del Bages-Berguedà va organitzar un sopar-espectacíe que va :enjf lloc el passat 13 de juny a la sala de festes Bogart de Calaf, a ía comarca de I Anoia. Més d'un centenar d'assisients entre col·legiats, familiars i smics van arribar al Hoc de trobada i . a i participar en una festa original i z , ertida on. fins i tot. es va poder •e.-jre l'ambient musical dels anys 70. El company Xavier Joves va rebre el premi taronja (el bo) per la seva

dedicació durant molts anys a l'organització del sopar. La versió negativa del premi, el Llimona, va ser per Musaat. La trobada va servir també per presentar els companys Jaume Arimany i Salvador Torras que complien els seus 25 anys de vida professional.

Per altra banda, el divendres 6 de juny va tenir lloc al Club de Tennis de Vic e! sopar anual organitzat pels companys d'Osona amb motiu de la diada patronal de Sant Antoni. Companys i amics van assistir a una original representació teatral, un bon sopar í, al final, un espectacle de titelles per aduíts veritablement fascinant. •

t

'

I H I

SERVEIS

O R

N F O B M A C I Ò

T È C N I C A

Nou plec de recepció de ciments RC-97 La instrucció adequa la denominació dels ciments espanyols a les especificacions europees

B

n el BOE de 13 de |uny de 1997 ha estai publicada la nova Instrucció per a la recepció de ciments, per mitjà del Reial decret 776'1997 de 30 de maig. L'objecte d'aquesta instrucció es adequar la denominació dels ciments espanyols a les especificacions tècniques existents en el àmbit de la Unió Europea.

Les noves característiques dels ciments van ser definides per un conjunt de Normes UNE que es van publicar durant l'any 96 (80301-80303-8030580306-80307-80310) i referenciades. entre d altres, en la nova instrucció. Cal tenir en compte que la nova instrucció és vigent des del dia 16 de juny de 1997 i que l'RC-93 queda explícitament derogada a partir de l'entrada en vigor de la RC-97.

En la nova RC-97 queden establertes les definicions, denominacions i especificacions que han de complir els ciments, d'acord amb les especificacions tècniques europees pels 5 tipus de ciments comuns (els tipus I. II, III, IV, V), existents a l'Estat espanyol (a Euro-

"Cal tenir en compte que la nova instrucció és vigent des del 16 de juny. mentre que l'RC-93 queda explícitament derogada"

pa se'n defineixen 25 tipus diferents).

Els especials (tipus VI) no tenen de moment definició europea.

•

Característiques de

l'RC-97

A grans trets, com a característiques diferenciadores més importants amb la RC-93 podem enumerar les següents: • Els ciments comuns comencen la seva denominació amb el prefix CEM (CEM I, CEM III. etc. segons el tipus).

Què necessites del teu banc o caixa 1

En els especials, comença amb ESP. • Dins el tipus I. desapareix ei tipus i-0 que corresponia al que estava compost dei 100°o de clinker. és a dir. sense cap addició (no es té coneixement que es comercialitzés a Espanya) • Dins el tipus II, se n'estableixen de diferents segons el tipus d'addicions: - amb escònes. designats amb una S - amb fum de sílice. designats amb una D - amb putzolanes. designats amb una P • amb cendres volants, designats amb una V - amb calcaria designats amb una L - mixtes designats amb una M. que esta composi per totes les addicions antenofs.

Alguns del tipus II, afegeixen una A o B d'acord amb la quantitat d'addicions nominal que comporten. En general admeten més quantitat d'addicions que la RC-93.

• El tipus III, d'alts forns, són ciments amb quantitats d'addicions d'escòries més importants que els CEM Il-S. Admeten la mateixa quantitat de addicions que la RC-93. Igualment porten l'extensió A o 8 segons la quantitat d'escòries.

• El tipus IV, putzolanic. tenen, a mes de putzolanes, fum de sílice i cendres volants, amb quantitats més importants que el tipus CEM II- M. No ponen addicions de calcària. Admeten més quantitat d'addicions que la RC-93. Igualment ponen l'extensió A o B. • El tipus V, tenen addicions d'escòries, putzolanes i cendres volants. Admeten menys quantitat addicions que la RC-93 • Les prescripcions mecàniques i físiques son definides per les resistències a compressió als 28 dies. Aquests, en valors N/mm;, són anomenats com a 32.5, 42.5, 52.5 en lloc dels 35. 45. 55 N/mm2 de la RC-93. La característica d'alta resistència inicial (resistència als 2 dies) està assenyalada per una R a continuació de la resistència.

Desapareixen els ciments de baixa resistència, és a dir, els de dase 25. La

resistència mínima a 2 dies es rebaixa a 2GN/mrrr pels de clase 52.5. L'umca resistència a 7 dies que es manté, és la de la clase 32.5 amb un valor de 16 N/ mm-'. * Prescriu els valors químics que han de complir els ciments, referits a • • Pèrdua per calcinació - Residu insoluble - Contingut de sulfats * Contingut de clorurs * Putzolanitat * Els tipus de ciment blanc, els resistents als sulfats, a l'aigua de mar. i els de baix calor d'hidratacio. són denominats com a BL, SR. MR i BC, respectivament. * Referent al subministrament, estableix, a mes de les definides per la RC93, l'obligació de fer constar en l'albarà, l'identificació del cenlre expedidor (fàbrica, punt d'expedició i centre d'expedició) a mes de la contrasenya del certificat de conformitat o el numero del certificat de la marca de qualitat. * Admet el sistema d'etiquetat dels sacs autoritzat en qualsevol estat de l'UE o EFTA, * Al definir el lot de recepció, acota el volum del lot. La RC-93 l'havia de definir el plec de condicions particular del projecte o la direcció facultativa. La RC-97. restableix, per: - subministraments continuais: la quantitat mensual rebuda, sempre que no es sobrepassi les 200 tones, fent tants lots com grups de 200 tones puguin formarse durant el mes.

• subministraments discontinus: cada subministrament serà un lot.

Exemple de designació d'un ciment segons la instrucció RC-97:

CEMII/A-V42.5R UNE80 301 CEM = ciment comú If = tipus II V = amb addicions de cendres volants A = amb un contingut d'entre 6 a 20°° cendres volants 42,5 = resistència a compressió de 42,5 N/mm;' R = amb alta resistència inicial S'ha previst fer una xerrada divuigativa sobre la Instrucció, que s anunciarà a L'Informatiu. • Servei d'Informació Tècnica Telèfon: 240 23 65

S E R V E I S

N

I N F O R M A C I Ó

T È C N I C A

I

J

U

l

f

Alguns ciments provinents de Turquia, Romania i Marroc no poden ser utilitzats a Espanya l Col·legi ha rebut de la Direcció General de Consum i Seguretat Industrial, un escrrt pel qual e! Ministeri dïndústna i Energia ha suspès l'homologació de ciments procedents de Canakkale (Turquia). Medgidia (Romania) i Oujda (Marroc). Els ciments, als quals s'ha suspesa l'homologació es troben a la taula adjunta.

El Reial decret 1313/1988. de 28 d'octubre, regula que no es pot fabricar, importar per a la comercialització en el mercat interior, o la venda I'O utilització de ciments que no hagin estat homologats, o bé que. estant homologats, no hagin fet la preceptiva certificació de conformitat anual.

Cal recordar que. per a tots aquells ciments provenint de fora de la UE o de la EFTA. és preceptiva l'homologació de tipus i la certificació de conformitat anual, en el benentès que la seva existència no estalvia haver de realitzar els assaigs preceptius de recepció assenyalats pel plec de recepcions vigent en

Nom

el moment. Lestalvi de realitzar assaigs solament ve donat per l'existència de Marques de Qualitat (AENOR) i pels ciments fabricats a Espanya.

•

guns d'aquest ciments. Per comunicar aquesta situació podeu dirigir-vos a: • Servei d'Informació Tècnica-Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics Tel. 240 23 65 • Secció de Productes. Servei d'Automòbils i Productes Industrials. Direcció General de Consum i Seguretat Industrial. Generalitat de Catalunya. Sr. Alfons Victoria Tel. 484 93 26. •

Contrasenya

Fabricat a

HISPASILOS , S.A.

1/35

DCE-2186

Canakkale (Turquia)

HISPASILOS , S.A.

1/45

DCE-2081

Canakkale (Turquia)

HISPASILOS . S.A.

1/45

DCE-2187

Canakkale (Turquia)

CINTER. S.A

1/35

DCE-2164

Medgidia (Romania)

ll-F/35 A

DCE-2246

Oujda (Marroc)

Tipus ciment

R

3

d

A

T

I

U

Renovació de la Junta de Govern de Musaat l 28 de juny passat es va celebrar l'Assemblea anual de la Musaat. i es va renovar un terç de la Junta de Govern: els càrrecs de secretari i dos vocals. José M. Garrido, va renovar el càrrec de secretari ja que es va presentar amb candidatura única. Per als càrrecs de vocals es van presentar diverses candidatures.

El Col·legi de Barcelona, gràcies al recolzament dels seus mutualistes, va dur un terç dels vots representats a l'Assemblea i vam poder jugar el paper d'àrbitre en les eleccions. Amb el nostre recolzament van accedir els membres dels col·legis d'Almeria i Àlava. ja que són col·legis amb una taxa de sinistalitat inferior als altres candidats. La política que vol imprimir el Col·legi de Barcelona en la Musaat es basa en la prevenció i control de la sinislralitat i també en el control de la gestió i la despesa de la Societat. Per aquest motiu cal que els consellers no tingui dependència de col·legis amb una alta simstralitat.

L'ampli recolzament que hem rebut dels nostres mutualistes ens fa adquirir una major responsabilitat en les decisions que marcaran el futur de la Musaat. • Josep Maria Llesuy Vocal del Consell d Administració de Musaat i tresorer de la Junta üe Govern del Col·legi

TECNOLOGIA DE OBRAS Y SERVICIOS MELILLENSES. S L .

M

B

Denunciar la situació

Per als ciments fabricats o comercialitzats en la UE i EFTA, s'estableix que no requereixen l'homologació sempre que l'enlitat certificadora tingui les garanties tècniques, professionals, d'independència equivalents a les de la legislació espanyola. Aquesta correspondència entre entitats certificadores encara no ha estat establerta, i mentre no es defineixi aquesta correspondència o es legisli la marca CE per a productes de la construcció, també cal l'homologació.

Així, mentre no es corregeixi la no conformitat, no poden ser utilitzats a Espanya. La Direcció General de Consum i demana la nostra col·laboració per denunciar la possible comercialització d'al-

O

S

Suspensió d'homologació de ciments B

F

planta

Tel.: Fax:

Cooperativa Jordi Capell

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona DURANT EL MES DAGOST LA BOTIGA ROMANDRÀ TANCADA

Bon Pastor 5 414.63.55 414.67.15

Mtp //www arquired es/eupalinos

NO OBSTANT PODEN FER LES SEVES COMANDES A PLAÇA NOVA Teff 318 82 32 i FAX318 69 51 email.eupalinos@arquired es

CONSUMIBLES PER IMPRESSORES

DISQUET IOMEGA Disquet de 100 Mb per a Zip.

PAPER DIN A4 80 GR. \NWILVTOR ° UiiCOUJiY 1Sa

i

REFERÈNCIA 1U

3 U

HP 1200íOes650C £ ' 6 ^ : - *

1.649 5.999 3.749 3.599

6JIW2 CANON &J30Q'33C·

1.749 1.649

EPSON STYLUS MKÏ1000 EPSON STYLUS 15M HP DESKJFT 51626-A

1.499 5.699 3.599 3.499

lUNÍTATS P. OFERTA

3 5 10

2.169 2.099 1.999 1.899

UNITATS 1 PAQUET 5 PAQUETS 10 PAQUETS 25 PAQUETS

P. OFERTA

549 529 509 499

489 469 449 439

I

N

S E R V E I S

F O

[ A S S E S S O R I E S

J U B I D I C A

I

F I S C A L

| Reflexions RESPONSABILITAT CIVIL I EXERCICI PROFESSIONAL Recomanacions útils • Quan s'actua com a director facultatiu en l'execució d'una obra és fonamental: - que hi hagi el llibre d'ordres a l'obra des del primer dia.

- que s'hi faci constar tots els fets que passin a l'obra (ordres, incidències, modificacions de projectes, canvis de qualsevol tipus, etc).

- que els fulls de! llibre estiguin signats pels tècnics (arquitecte tècnic i arquitecte} i pel constructor. Caldria també la signatura de la promotora o propietari, per exemple, quan s'introdueixin canvis en el projecte o quan aquests afectin la contracta.

Si s'actua com a director facultatiu i en qualitat de tècnic únic, és important fer servir el llibre d'obra, d'utilització voluntària però imprescindible, fent-ne el mateix ús indicat anteriorment.

• Una vegada acabada l'obra, és important fer el certificat d'acabament d'obra Aquest certificat no solament convé i s'ha de fer en el cas dels habitatges, sinó també en la resta d'edificis o d'intervencions, tant d'obra nova com d'obra construïda.

El fet de no haver-hi certificat d'acabament d'obra allarga innecessàriament la responsabilitat decennal dels tècnics.

• Totes les intervencions professionals poden generar una responsabilitat civil El professional, per poder actuar amb garanties, ha de disposar d'una assegurança que li cobreixi les possibles reclamacions, tant derivades de la denominada responsabilitat decennal, com aquelles que tenen l'origen en qualsevol responsabilitat generada per una intervenció com a professional que hagi pogut produir algun perjudici.

MOLT IMPORTANT Si algun dia es rep qualsevol citació judicial, és imprescindible comunicar-ho immediatament al Col·legi perquè pugui orientar sobre els passos a seguir i informarne, si escau, la Musaat.

Assessoria jurídica i professional ( 2 4 0 20 56 ) Musaat ( 24O 23 68 )

Ara és el moment de fer una bona planificació fiscal

H

ra. tenint encara present a la memòria la nostra ultima trobada amb Hisenda, creiem que és e! millor moment per fer un repàs als problemes, qüestions i dubtes que solen ser habituals en aquestes dates.

El primer problema, i no sempre amb solució, el car que és de vegades saldar comptes amb l'Administració. No obstant això. una bona planificació pot fer-nos estalviar molts diners, aportacions a plans de pensions, fons d'inversió, els comptes habitatge, etc, són productes que sense cap complicació poden tenir una bona repercussió fiscal, sempre que siguin utilitzats amb el màxim aprofitament. D'altres operacions també poden incidir en una reducció de la fiscalitat però necessiten un estudi més complex i de vegades poden complicar l'existència, la fiscalitat del llibre d'ingressos i despeses de l'activitat: la constitució de societats civils o mercantils poden proporcionar un estalvi.

repercutirà haurà dmgressar-se tenint en compte la data d'emissió de la facíura.

Ens podem trobarambelfetque entre les despeses comptabilitzades durant l'exercici, hi hagi ri°o dels ingressos o el I0°odel rendiment net, segons es determini aquest en directa o en coeficients. Segons la nostra opinió, aquestes despeses tenen un caràcter fiscal i no comptable, és a dir, s'aplicaran sols en la declaració anual ja que no són despeses que haguem pogut comptabilitzar durant l'exercici, Una obligació existent i poc estesa és la de legalitzar o diligenciar els llibres obligatoris per mitjà del model 04. Perquè, com tots sabem, el professional haurà de comptabilitzar durant l'exercici totes les seves operacions en diferents llibres: ingressos, despeses, béns d'inversió i fons i suplerts, Doncs bé, com hem dit, en el model 04 reflectim el comptabilitzat en els llibres, complint d'aquesta manera amb

Un dubte que presenten és el de l'obligació establerta, com cal determiVistos alguns nar el rendiment, temes amb res"La constitució de societats si bé en coeficipecte a la pasents o en directa sada obligació civils o mercantils poden ja que, tal com de declaració de hem explicat en proporcionar l'IRPF, recordaalguna ocasió, rem que abans un estalvi fiscal" les despeses dedel 25 de juliol duïbles en un siss'han hagut de tema o un altre són molt diferents. fer les declaracions de les societats El canvi d'opció s'haurà de manifestar durant el mes de desembre amb efectes a partí r de I p rope r exercici 1993.

En moltes ocasions l'aparellador es troba, sobretot quan treballa per a l'Administració, amb què una factura presentada en un exercici es cobra en el següent. I, quines ganes d'avançar impostos. Per evitar aquesta situació, hi ha la possibilitat d'acollir-se a l'anomenat «criteri de caixa». D'aquesta manera, l'ingrés a l'efecte de l'IRPF, es comptabilitzarà en la data en què es produeixi i no en la data d'emissió de la

mercantils, anònimes o limitades, Aquelles societats, l'activitat de les quals sigui l'exercici professional, han de liquidar l'impost conforme a l'estabfert per la Llei per a les societats transparents, tenint en compte que aquest any ja no evita aquest règim el que hi hagi socis no professionals, sinó que la seva aplicació gira al voltant de la procedència dels ingressos (activitat professional), Per a qualsevol societat mercantil, cal tenir en compte que. en la liquidació d'enguany, és el primer d'aplicació de la

nova Llei d'impost sobre societats i factura, que és el normal.

Dues coses importants caJ tenir en seu reglament, amb les novetats que compte: la utilització del criteri de cai- aquestes normes han introduí!. S xa ha d'haver estat manifestat a l'Administració, amb anienoritat a la seva José A. Bernàidez utilització, i és solament aplicable a Advocat i assessor fiscal l'IRPF per la quai cosa l'IVA que es Bemàldez @ mx2. redestb. es

S E R V E I S C O M U N I C A T S

I

A L T R E S

Atenció al públic de les oficines del Col·legi durant el mes d'agost El Coi-legi mantindrà la seva activitat habitual durant el mes d'agost encara que de manera restringida.

• Oficines del Col·legi: restaran tancades a la tarda, durant tot el mes.

Servei d'Informació. Visats i Caixa d'Enginyers atendran només als matins. La resta de serveis funcionaran de manera restringida a l'efecte d'informació o de tramitació urgent.

P E T I T S

• • • • • • • •

• Centre de Documentació: tancarà del 4 al 22 d'agost, ambós inclosos.

• Cafeteria del Col·legi i Cooperativa Jordi Capell: tancaran tot el mes.

• Delegaciód'Osona: tancarà iot el mes d'agost.

• Delegació del Bages-Berguedà: restarà tancada del 18 de d'agost a l'1 de setembre inclosos.

416 16 39 237 49 01

Servei d'Informació Telèfon: 240 20 60

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Pere Borràs i Arnau col·legiat 1.381 esdevinguda el 19 de juny, a l'edat de 58 anys

• Delegació del Vallès Oriental: tanca-

Informació Petits Anuncis: Elisenda Pucurull Tel. 240 23 76

A N U N C I S

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render.

Octavi Telèfon: 213 92 36

Topògraf per a treballs de mesuraments. aixecaments, implementacióde projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes total- Estudiant d'arquitectura tècnica menl informatitzats. A grans i a S'ofereix estudiant pendent del propetites escales. Qualitat i rapi- jecte final de carrera per treballar en despatx o a peu d'obra. Aporta desa. experiència de treball en despatx: J. Costa mesuraments i disseny gràfic per Telèfon: 265 40 04 cad. També càlcul d'estructures.

Xavier Florensa Servei per a taxadors Telèfon: 668 43 98 Envirns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus cro- Delineant amb experiència quis en menys de 24 h. L'ela- S'ofereix delineant, actualment esborem per ordinador, i ens tudiant d'arquitectura amb expeadaptem al seu estil. Tenim riència laboral a Català de Gas. experiència de més de dos Dúmez-Copisa i Enher. Experiènanys. cia en autocad v. 13 i Microstation. informació Marc. cl Santaló. 14. Barcelona Telèfon: Fax:

rà de l'11 al 26 d'agost inclosos i el dia 29 tornarà a tancar per festivitat local.

• Delegaciódel Vallès Occidental: tancarà de l'11 al 22 d'agost inclosos. •

NECROLÒGIQUES

Telèfon: 200 10 57 Fax: 209 91 69

Serveis per al professional Aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. També fotografia d'arquitectura i obra. presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per a proiectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres.

Josep M. Telèfon: 268 08 04

Comunitats de propietaris Empresa dedicada a l'assessorament i la gestió de la promoció immobiliària, proposa la constitució de comunitats de propietaris per a la construcció d'habitatges a un preu més econòmic (20 ° 0 aproximadament), a la zona que es desitgi.

Actualment tenim en marxa diverses comunitats i els resultats són molt favorables.

Marc Farrés Telèfon: 247 21 90

Càlcul d'estructures Membre de l'Associació de Consultors d'Estructures s'ofereix per a disseny i càlcul d'estructures de formigó armat amb sostres reíiculars, unidireccionals o lloses. Estructures metàl·liques de naus industrials o habitatges.

Xavier Falguera Telèfons: 300 31 55 909 33 1725

Serveis de delineació Es fan visualitzacions en 3 dimensions. També es realitzen treballs en intografia i es fan projectes de delineació amb Cad. La realització i entrega dels treballs és immediata.

David Ponl Telèfons: 588 32 74 989 78 70 60

Si vol compartir el despatx, oferir els seus serveis, canviar d'ordinador o vendre la taula de dibuix Í encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

Secció Pefifs Anuncis de L'INFORMATIU Donar-se o conèixer a més de 7.000 professionals només costa 1.000 pessetes (2.000 si no és col.legiatj

al telèfon directe 2 4 O 2 3 7 6 i al fax 4 1 4 3 4 3 4 Horari de 9 a 14 hores. Elisenda Pucurull

.rt Es ven despatx Es ven despatx al Pg. de Sant Joan/Av.Pare Claret de 110 m2, amb molta llum. aire condicionat.

Informació Telèfons: 207 23 62 589 62 09 Torre en venda a Valldoreix Es ven torre de 200 rtf. amb dues plantes, 4 habitacions, 2 banys i 800 m2 de terreny. La situació és immillorable. Està situada al Mas Roig, a 5 minuts de l'estació dels Ferrocarrils Catalans.

Preu: 34 milions de PTA. Telèfon matins: 939 33 70 43 (Marina) Telèfon tardes: 730 09 17 (Rosa)

S E R V E I S MERCAT

D l

T H C B A

(c)Informació Mercat de Treball: Telèfon: 240 23 58

L I

Recursos d'informació que cal utilitzar per trobar feina

H

i hora de buscar feina cal utii.tzar els màxims recursos d'informació per tal de poder ofenr-se a les empreses i rendibiïrizar al màxim en el nostre procés actiu de recerca de treball.

A més a més de les tradicionals vies de recerca de treball, com són els diaris i les borses de treball, és convenient utilitzar les vies de recerca directa. Això vol dir,

GUIES

ofenr-se a les empreses sense necessitat que aquestes hagin obert un procés de selecció de candidats. Sovint aquestes empreses disposen duna base dels currículums que han rebut de manera espontània per tal de disposar-ne en el moment en què necessitin ocupar un lloc de treball.

Caldrà doncs, obtenir dades de les empreses per poder enviar maiiings a aquelles que per

D'EMPRESES

I SERVEIS

sional o a.s r.csrres ocjectiús. El Servei Promoció i Mercat de Treball coordinat amb el Centre de Documentació del Col·legi ha preparat una relació de referències de guies d'empreses i serveis professionals que estan disponibles al Centre. • Ascensió Gal vez CasOeiSer.e <3e Promoció: Mercat úe Treball

PROFESSIONALS

Disponibles al Centre de Documentació Josep Renart ANUARIO Anuario del agua 1997 : captaoón, tratamiento. distnbución, installación, depuraòón, servicios. Barcelona: Elsevier. 1997.

dera: clasificactón por productos y por comunidades autónomas / Aso ciación Espanoia de Importadores de Madera. Madnd : Tecmmadera.

AEIM,1985 19.02,03 Aso

19.02,03 Di 17,03.03 19.02.03 Directori d'empreses de la construcció úe Catalunya 95 / ITEC. Barcelo- FERCA na: ITEC. 1995.

Uistat d'empreses / FERCA. fede19.02.03 Dir ració Catalana Associacions EmANUARIO presarials. Barcelona • FERCA. Anuario de piedras naluraies = ASSOCIACIÓ D'ENGINYERS DOCUMENTS A L'ABAST Direclory natural slones of the INDUSTRIALS DE CATALUNYA Llistat de laboratons per al control de 19.02.03 Gre world: [1996) 9a ed. Biibao: Roc Anuario 96 / Enginyers Industrials qualitat de Catalunya permanentde Catalunya. Associació / Col·legi. ment actualitzat.

Màquina, 1996, GPDC (GREMI DE PREFABRIBarcelona: [l'Associació], DL 1997.

19.02.03 Anu CATS I DERIVATS DEL CIMENT) 19 02.02 Ass DOS 17.00.00 Relación de agremiados por orden 09.09.00 Les 2.500 empreses espanyoles mes alfabético GPDC 1a ed. BarceloCOL·LEGI D'ADMINISTRADORS grans. Barcelona: Raón Carlos Ba- na: GPDC. 1992 ANEPHOP DE FINQUES DE BARCELONA ratech, 1995 (Fomento de la Produc- 19.02.03 Ger Guia de centrales de hormigón I LLEIDA dón). preparado miembros de Aneftiop Guia de col·legiats 1994.8arcelona: 19.02.02 Dos GREMI DE CONSTRUCTORS Madnd: ANEFHOP. 1995. e! Col·legi, 1994 D'OBRES DE BARCELONA 19.02.03 Ane ESADE 19.02.02 Col I COMARQUES Directorio de empresas de servicios Anuari directori 1994 : 100 anys Anuari de serveis a les empre- COL·LEGI D'ARQUITECTES .ESADE Asociación - Barcelona: Es- 1392-1992 / Gremi de Construcses = Anuario de servicios a les DE CATALUNYA (COAC) cuela Supenor de Administración y tors d'Obres de 8arcelona i Coempreses = Business service Uistai d arquitectes col·legiats COAC Dirección de Empresas, [199?]. - marques. Barcelona : el Gremi, yearbook: 1997 / [realizat per: 1996 / Col·legí d'Arquitectes de Ca- 78p.:il.:30cm.

1994.

Departament d'Anàlisi de Mer- talunya. Barcelona: Press Graph, 19.02.03 Gre cat, Centre d'Estudis de Planifi- 1996.

Espana 30.000 Edición 1996. Barcació], Barcelona: CEP, 1996.

19.02.03 Col celona : Fomento de la Producción. GREMI DE SERRALLERS 19.02.00 Anu 1996 DE CATALUNYA Directori d'agents de la propietat im- 19.02.02 Esp Directori per ordre alfabètic i relaANUARIO mobiliària. Barcelona; Oficinas API ció d'activitats classificades. AnuaAnuario azulejo^?. Barcelona: 1996.

ESTEVE I ORO, Roser ri 1997 / Gremi de Serrallers de 19,02.02 Dir Sector espanol, 1997?

La Indústria a Catalunya: Materials de Catalunya. Barcelona : Gremi de 19.02.03 Anu la construcció / Roser Esteve i Oro. Serrallers de Catalunya, 1997.

Directori d'empreses fabricants de Valèna Molina i Pacheco, la ed. Bar- 19.02.03 Gre ASOCIACIÓN productes per a la construcció de celona : Generalitat de Catalunya, Catalogo de almacenistas im- Catalunya ITEC. Barcelona: ITEC, 1991. (La indústria a Catalunya.; 4). GUIA portadores de productos de ma- 1995.

17.03.05 Est Guia del cerramiento: toda la ofer-

Constructora d'obra pública i privada 2 caps d'obra

Tècnic de gestió i rehabilitació

Tècmc

Supervisor de dipòsits de runes

per a [retia» a peu croora en obres tieafiatx, uroamzaoà. naus ndustnals i manterimen! indusmat Expenència ertre 3 i 10 anys. Àrea de treball.

Barcetora i Girona. Eoai 30-10 anys apte*. Vencie prop. Jornada compieta.

Tipus oe contractació a negociar |iabcraLTceral) Sou negocabe. Incorporaoó immetfata. Irfleressals enviar cumnJun a: Constnjcoones A. Feu. S A Afcerl ftamero. C/Ferran Pug. 84 bxs.

06820 B Pia oe Uooregai Tet 379 03 30 Fat 379 28 51 Ret. 5.681

pe* a riormaoo i inspecció Coores oe reftabJitaaQtfhabíatQespnvats: ataioo al púbic, repecoà rJeoifias, nformes. presaçofflK, e t Eip, min. de 2 anys. informàtica a rèj tfusuaà Edat 25-35 anys. Cama partal i escrt Carnet de conúuff. 1(2 jornada, ttetüe. Contracie Bti. rji anyrenovable.Sou: 1.488.566,Drunany. Veftde de rempresa. Incorporaoo mmedaa. Emiar currículum a; SoaeHt Ujncpal líHabdaiges de Terrassa. S A Ma. Espnosa o-Panta. 20. ir. 06221 Terrassa Ret. 5.682

per a vtsats a comunitats de pcoptaans, mesuramerm, direcao i seg^nem de >es atxEs com a lecnic Es valorarà experiència en renat&GaC- Àrea de treta! Bareeiona i rodates. Eflai, de 25 a 35 anys. Jornada completa (ftenbíe). fíénàò l&eral. Sou. 3-B00.0O0.- bruV any, amb sxpialura d'obres. Incorpofsoó immedeta. Interessats emtar cumaàjm a: Pimfla i Resiaiiiadón Mendoza, Anton» Mendoza. Po. In. Los Paules. parc. 33 2240C Huesca. Tet 974 40 37 13 Fat 974 41 54 13 Ref. 5.589

amo experiència numma Í 1 any a peu Joora LO coneuemem sotxe !a pioo^mauca frasamoiaiial de resiousaelaconsirijccio Àrea de tieoail.

Caiaiunya Català esort < parlat Cal veíbde propL Jornada completa. Contracte laboral en practiques de 6 mesos, r e n o v i * . Sou: 2200.000.brutany. Enviar cuncuium urgent a.

Gestora de runes de 8 txrstnxCQ. S A Eutete. Travessera de Graaa.

5 ó 4 t T e U 1 i 74 88. Fa». 200 61 66

Promotora municipal al Vallès Occidental

Empresa de pintura i restauració

Gestora de runes de la construcció

Rei. 5.676

ta para arquitectos. almacenislas, lalleres e instaladores. Edición'96. Barcelona : Tecnopress, 1996 19.02.03 Gui Laboralonos acredilados para el control de calidad de la edificación . 1995 / Ministerio de Obras Púbicas.

Transportesy Medio Ambiente. Madrid : el Ministeno, 1995.

MEDIO Medio Ambiente : anuario prolesional 1995. Madrid : SPAS.L. 1995.

19.02.03 Med 24.04.01 OFICINAS Oficinas 1996/97 : libra del ano. Barcelona : Cetisa.

1996.

19.02.03 Anu enlidades 1995 : situación al 31 de diciembre. Madrid: Banco de Espana, 1996.

19.02.02 Reg 19.02.03 La documentació es disponible al Centrede Documentació Telelon:2402365

INFORMACIÓ

OFERTES DETREBALL

(Ç)

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta Telèfon Fax

240 23 58 240 23 59

A C T I V I T A T S F

O

R

M

A

C

I

I

I

Ó

S E R V E I

N

F

O

R

A L T R E S

P I O M O C I O

I

M E R C A T

D E

Cursos bàsics de perícia Peritatge judicial

Iniciació a l'autogestió fiscal

Peritatge en assegurances Fernando C. de Valdivia, magistrat. Gui-

presentació

dates i lloc

Xerrada que tindrà lloc a la sala

La perícia és un àmbit professional

llem Vidal, magistral. Jordi Femàndez.

La valoració de béns i taxació de danys

dimartsidijous.de! 13denovembreal 18

d'actes del Col·legi, el dimecres 1

q je es consolida coma sortida pro-

advocat i aparellador. Emili Aragonès,

en el camp assegurador ofereix als pro-

de desembre, de 19 a 21 h. Sala de

cíxtubrede 19 a 21 hores, a càrrec

fessional dels arquitectes tècnics.

magistraL Àngel de Prada, magistrat

fessionalsderàmbittècnic unes expec-

conferències.

de José Antonio Bemàldez. •

presentació

tatives creixents de treball i desenvoluL'experiència i els coneixements de les tècmoues i normatives són elements essencials per a !a bona execució d'aquests treballs. Però també ho són utilitzar un llenguatge adequat, lemr alguns coneixements juridics sobre els procediments legals i la casuística mès comuna, els dretsiles obligacions, etc.

Javier Llovera, catedràtic, director del Departament d'Organització d'empreses dates i lloc dimarts i dijous, del 7 d'octubre a 111 de

estudiants ambTargetAccés: 28.000.no col·legiats: 52.500 pessetes programa dijous. 13de novembre

Planificació fiscal.

Declaració Renda'97

Servei de Promoció i Mercat de Treball i

El risc

Xerrada sobre els avantatges i in-

•

Introducció El pent coma expert El peritatge forense

Fundació Politècnica de Catalunya

L'assegurança

convenients fiscals deies societats

Verificació de riscos

professionals, que tindrà lloc a la

Àrea civil

Salvador Solé, director del Centre de Formació Winterthur.

dimarts.18de novembre

cres 19 de novembre, a càrrec de

Contracte o"assegurances-pólissa

José Antonio Bemàldez. •

Fernando de C. Valdivia, magistrat.

Elements reals de l'assegurança

•

professors

El peritatge en la jurisdicció civil Peritatges més usuals en procediments civils

organitza •

Àrea penal El pentatge en la jurisdicció penal Peritatges més freqüents en procediments penals: casos pràctics

dació Politècnica de Catalunya preu •

estudiants amb TargetAccés; 28.000 pessetes no col·legiats: 52.500 pessetes •

professors

col·legiats: 35.000 pessetes

programa

tamenl amb magistrats

col·legiats. 35.000 pessetes

Les característiques d'aquest treball requereixen de professionals experts en l'àmbit de la tècnica í construcció, però, a més a més. amb coneixements en el sectorassegurador.

Visió pericial de l'assegurança

sessions seran impartides per tèc-

Servei de Promoció i Mercat i Fun-

preu

novembre,de19a21 h. Sala d'actes

En aquest curs bona part de les nics amb formació jurídica conjun-

pament.

Javier Llovera, catedràtic, direcioi del dept. d'Organització d'Empreses

Àreacontenciós-administrativa

sala d'actes del Col-legi el dime-

Sara Laborda, catedràtica del Depl.

El sinistre

d'Organització d'empreses Enric Jané, director de Winterthur Se-

del 20 de novembre al 18 de desembre

guros i professor associat del Dept.

Peritatge.

d'Organització d'empreses Juan Carlos López, director del Servei

Identificació dels béns.

El peritatge en la jurisdicció contenciós-admmistrativa Peritatges més freqüents en procediments co nte ne iós-adm i ni s Irali us

d'Extinció d'Incendis i Salvament de

Establiment de les causes de sinistre.

Comprovació de la preexistència dels

l'Ajuntamentde Barcelona

béns assegurats.

coordina

Valoració dels béns.

Emissió de dictamen

Javier Llovera, catedràtic, director del

Interpretació del contracte.

El llenguatge del perit en el dictamen processal i forense. •

Departament d'Organització d'empreses

Càlcul d'indemnitzacions.

de la UPC

Sortides de la delegació d'Osona

Estudi de la cobertura.

Informe pericial.

Casos pràctics

DELEGACIONS

• Piragüisme al pantà de Sau •

La delegació d'Osona organitza una sortida per fer pràctiques de pira-

Valoracions immobiliàries

güisme al pantà de Sau.

presentació Des de fa temps, les valoracions 1

immobiliàries i la perícia es conso -

Com preparar expedients d'activitats classificades

La sortida està prevista per al dia 6

Repitidó del curs

amb la delegació.

de setembre, però cal confimai hora

den com a sortida professional per presentació L'elaboració d'un projecte sobre ac-

programa 8 de setembre

El Col·legi, amb ïobiectiu de donar

tivitats classificades i ta tramitació

•

suport als professionals que deci-

d expedient, resulta complex per

deixm optar per aquesta especialna-

I àmplia casuística i per la diversitat

ti ha organitzat tres cursos bàsics

ce normativa concurenl.

als arquitectes tècnics

un de perícia judicial, un de penca asseguradora i aquestdevaloracio-

L'arquitecte tècnic intervé cada cop

ns que es duran a terme al llarg de

més en la presentació d'expedients

l'últim qualnmestreóel 97

per activitats relativament senzilles.

organitza

Les sessions tècniques ofereixen als assistents una panoràmica general amb els aspectes més bàsics de la

Servei de Promoció i Mercat • F jndacio Politècnica de Catalunya

tramitació.

Jord1 Vnajosana. advocat i aparelia-

programa

oor JordiFemanOez.advocatiapa-

i de setembre

rellador DemetnoOchoa.advocati

•

•

Introducció: Concepte, finalitat, proració segons el mercat

9ae setembre •

Valoracions del sòl:

•Repercussions -Valor residual. Valoració aels orets

Joan Moya. enginyer industrial. Manuel Alcalà, enginyer tècnic. Salvador Pérez, arquitecte tècntc. Jesús Martínez, engmyer tnòustnal. Antomo Cabeza. enginyer tecne. Àngel Simón enginyer tècnic.

reals Casas pràctics preu • col -legats. 27.500 pessetes

•

t estudiant amb TargeiAcces 22 000 pessetes • no col-legats 41.250 pessetes

1

Ei mètode de reposició: Capüai ;zaao de rendiments Valoració aeis arets reals Casos pràctics

23 i 25 de setembre •

Jav«r uovera. caieofaüc. otrectooe! Departament tfOrçamcaoc c empreses oe tó UPC

• Projectetècniclcasospractics Casuística més habitua!. Diferències segons tipus i incidències de tramitació Contingut i entens de presentació del projecte. Memòria. Plànols Pressupost. Casos pràctics

Servei de Promoció i Mercat

cés valorador El mètoae de compa-

aparella 00'

•imansidipjs oeüoe setembre a1 2doctübre.cie18.30a2i hores Salaúeconlerenoes.

Prtmero planta del Col-tegs

Administració públicai competències en matèria d'activitats classificades.

Procediment per al'obtenctó de llicències. Normativa d'aplicació 15de setembre

La delegaaó d'Osona organitza una sortida per fer l'ascensió a la Pca d'Estats.

La solida està prevista per als dies 21128 de setembre, però cal confimar hora amb la delegació informació de les excursions Deiegaood Osona PI Ma(O',6deVic Telèfon- 885 2611.

•

22 de setembre

professors

dates I lloc

• Excursióala Pica d'Estats

Procedimentdetramrtacióiobtenció de la llicència.

La valoració hipotecària

30 oe sete-tò-e 12 d octjb-e •

U valoració de les promocions imrooüilianes. </

datesitloc etedillunsoel8al29deseiem!]rs oe 16 30a2i nores. Sala dades.

Informació d'expedients al dep&rtsment de bombers.

Legislació i normatrves de protecció cfincendÍE. Nova norma basca NBE CPI-96. Documentació tècnica. Carrega de foc i emmagatzemaré. Adaptació de locals a activitats classificades a la normatrva. Materials i etemems de protecció i eJ seu control.

Reglament de les mstalíaoons 29 de setemrjre •

Uediambient

i

activitats

Servei d'Informació Ptarrta baixa de) CoMegí Les places dels cursos són tancades i se segutra un rigorós ordre íinscnpcio Es üiurarà certí*eat tfasasterca a qu< ragi SSSJS" a Lin 30% de les casses Les and-laciors cencortaran ia pe-j'^a 3ei 50** Oe ia riasícufe. ii»s dels 10 ches aòa^s de c o -.ç'rçar &t c-rs i de' 100*5 ei

preu •coí-tegiats 25.000pessetes • est^aan; arrs> Ta.·geíAcces 20.000 pesseies •r»co(iegiaïs: 37 500 pessetes

( Q INFORMACIÓ

aSocaT*:;: Decaracso oe A^t:VÍ!S potencainefr arores ae famestefe. •

Tetton

2402060

Fa*

2W2CS1

F

O

R

M

I

N

F

A

C

I

O

R

M

A

Ó

T

I

A C T I V I T A T S

U

I

A L T R E S

I

M I D I

Curs de tècniques i sistemes de treballs en alçada programa Dijous. S de 3 OOfr ^eceoQQ. docuiuiNduu 19.00h Estintolament de façanes 9 30" Reflexió actual dels treòaüs en

Setenes tfapuntalament o contrapès. Pre-

alçada

sentació de sistemes ttomotogais de les

Es <s-:-es :e ïrebail en alçada. Estai

Emrwpate empreses. FunoonarneM. com-

;

ponents i caractensnques

.-.:

:-

: - - :-.estió. Problemàtica. El pa-

--

-

=: pes de la responsabrtta!

Divendres. 7 de novembre

!;•••

-

: .

;;:, • --.'.' :.• M T S ' ,-.. •

'ïi\3t

oi,e e s trecsüs en alçada

- : 30h Sínistralitat dels treballs en alçada

~ a j w compleirtat pel que fa a ies - • :: r "oo"e"ts i en molts casos, les

Dades «rastres entre 1987 i 1996. Dades

Elevadors, Tracteis i plomes Sistemes,

del Departament de Treball de la Generali-

components i característiques Presenta-

at de Catalunya. Problemàtica en cada

:ió de sistemes homologats de les em-

-: - :

:

- : , a situació

9.00h Sistemes mòbils

preses t'estuí -A : - ; • -

•

- . - _ ; - - - -••-. ,-

- : Í ens permet veure c e : - ; no reben Tatenao i e;

11 30n La normativa vigent

. -aiïs acodents laborals

Reglamentació estatal i corre

1t OCh Tècniques d'escalada a per

als diferents sistemes

:eial per als tècnics

Presentaco is les diferents tècniques d'escalada Amat d'apiicac;o l'imitacions.

En aquest Curs. que s adreça tant a iniciats en la matena ccm =

12 30fi Responsabilitats i assegurances

novells. saOoroara ei coneixement de totes les tecnologies a

El nsc d'accidents i de robaton Precauco-

idennlicacio i denominació de matenals.

labast. analitzant en profunditat cada sistema a part-r de1; --..-.

ns de la direcció 'acultaüva.

Homologacions i certrois

12 OOn Els materials d'escalada

costos i els avantatges i inconvenients que ofereixen Ï S - ; ; : : zv els entens Oe càlcul amo que cal abordar aquestes

EÍ".:V~

1315h Ordenances municipals existents

13JXIfi El procediment administratiu

Dorsos eiempies de la reguiacio munici-

Documeniacio teemea La^sumeK de a

pal d'aquests treballs

bastida

Inscripcions

16 OOn Reflexions per escollir un sistema

càrrec d'empreses del sector

Servei dlnforma&o del Col·legi

Cmens delecoo i limitacions Cntens de

16.QO Bastides tradicionals

Teièlon:240 20 60

disseny. Hipòtesis de càlcul. Mesures de

17 CCn Estintolament de façanes

provisionals dates i Hoc

Exemples pràctics de treballs en alçada a

6 17 de novembre Sala 0 actes úe'< Col·legi Primera planta organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi

seguretat i de control de qualitat.

18 3Cn Aplicació de sistemes mòbils

preu

19 35h Sistemes d'escalada

direcció del curs

Curs: 40.000 pessetes

17.30*1 Les bastides tradicionals

Els assistents poden inscriure's per ler

Xavier Casanovas

Curs i pràctica1 45 000 pessetes

Els sistemes homologats de les pnnopals

una pràctica de tècniques d'escalada.

•

Tècniques de rehabilitació i restauració del patrimoni arquitectònic a Mèxic

Recomanacions per a diagnosi i teràpia d'estructures de fàbrica i Guia d'actuacions en sostres de formigó

Curs internacional

Jornada tècnica

Al llarg de la història s'ha anat

servar plaça per poder tenir accés a les

actuant sobre els edificis existents

L acció del Centre Tècnic per a la Reha-

duna manera utilitària, abando-

rjiíitacio d'Habitatges s'ha centrat en la

nant-los en el moment en que

sromoció i gestió de i activitat rehabilrta-

deixend e ser útils. Des dèl segle

oora i de manteniment del nostre parc

passat hi ha hagut un canvi radi-

edificat. En aquest sentit, ha adreçat una

cal acausa d una encenaoa inter-

pan de la sevaacció cap a la preparació i

venció en aquest patrimoni cultu-

divulgació d'emes de treball documen-

publicacions.

Servei dlnlormació. 2402060 dates i lloc dilluns 6tf octubre Sala d'Actes

tals i informàtiques que facilitin les tasques dels tècnics en les seves intervencions professionals.

Els edificis pateixen una inevitable

Es lliurarà a tots els assistents exemplars de les publicacions que es presenten

degradació, corregida solam--; amb un manteniment a s e : , ; '

. i zc i iecció de publicacions feta pel CTR,

Aquestes lasques de manter i " ; - •

. L-L-ntament amb l'ITEC. resulta ja força

17 00 h

conservació, rehabilitació i restau-

'amorosa i ha esdevingut un punt de

a càrrec de Xavier Casanovas, Cap del

ració requereixen un coneixement

reierencia obligaren la bibliografia tècni-

Servei Renaoilitacio i Medi Ambient

profund de l'edifici.

ca sobre els edificis existents.

17.i5h Servei RehaDilitacio del Col·legi dates: tfii al 19 d'agost.

•

inscripcions UniversirJaò Nacional Autònoma de

•

Mèxic División de Etiucacion Continua. Facuï-

•

objectius

tad de Arquitectura. Umdad de Postgra-

•

Obrir un debat sobre aquests temes, contrastant les diferents ma-

do Telèfon: 52-5-622-0711

netes d'entendre i actuat sobte el

Fax:52-5-622-0703

El coneixement dels criteris fonamentals, ei diagnòstic i l'elecció òe les tècniques adequades representen la garantia ü'un treball correcte d'acord amb les possibilitats reals de la intervenció.

patrimoni arquitectònic mundial. organitzen Unjversioao Nacional Au lonoma oe

informació Servei Rehabilitació del Col·legi Telèfon: 240 23 66

•

Cntens d'miervenciò en monuments

Legislació oe protecció i control del patrimoni arquitectònic, de promoció i gestió de rehabi litació La diagnosi com a pas previ a la retiabilitaciód'edificis

El programa de rehabilitació

En la jornada tècnica es presentaran les

a'nabrtatges i el programa per a la revisió

dues darreres publicacions. En son el

de l'estat de conservació dels edilicis

resultat d'una miensa tasca de recerca i

d'habitatge existents, a càrrec de José A.

experimentació duta a terme per part de

Presmanes. Sots-director del CTR

tres arquitectes tècnics, professors de la

IS.QOh

Guia d'actuacions en sostres

Les eines i els instruments de suport a la aiagnosi

Universitat Politècnica, i amb una gran

existents de biçuetes de formigó armat o

experiència en aquest camp.

precompnmrt

Diagnosi, patologies i sistemes d'mtervenciode: ciment, murs i estructures verticals, estructures horitzontals de fusta i de tormigó

Generalitat de Catalunya

a càrrec de Rafael Betlmunl, director de Servei Rehabilitació i Medi Ambient

proiectesdenTEC.ideJosepM.Genesca. aparellador

•

Motlles de formigó i ceràmics

DepanamentóePolirjcaTerntonaliOòres

I9.00n

•

Patologia, diagnosi i tractament tf numiiats

Púòüques

neixement, la diagnosi • la teràpia

Centre Tècnic i de Cooperació per a

a'estructuresoefaoncaoemao

•

Trasllat a'edificis i consen/aaó de façanes enderrocant Imtenor

la Rehabilitació tfHaoitatges

• •

Restauració ae pintura mural Restauració ae pedreres V

inscripcions

Mèxic FacuHad de Arquitectura DIYISCÍI de Educaoon Continua

Presentació

Les inscripcions son lliures, però cal re-

Recomanacions per al reco-

a càrrec de Rafael Bellmunt t Josep M. Genesca I9,45n

Col·loqui

•

A C T I V I T A T S I

N

F

O

R

M

À

T

JORNADES

I

I

1 N F O R M C

A

,

J

O

R

N

A

D

E

S

T

È

C

N

I

Q

U

E

S

I

E

X

P

O

S

I

C

I

O

N

S

EXPOSICIONS

Façanes lleugeres: els nous plafons

Aula de Barcelona

exposició tnaoi/raoó. dimarts 7 d'octubre a les

•

- del 2 al 16 de seiembre, dimarts i

dsl 18 de setembre al 25 de novembre,

Microsoft Project

17.30 hces.

Oberta fms al 24 d'octubre.

di|cus.de19a21h.

dimarts idifous.de 19 a 21 h.

del 16 al 30 de setembre, dimarts i dijous de

Windows

- del 2 al U d'octubre, dimarts i dipus de 17 a 19 h.

materials a tractar

preu col·legiats: 10.000 pessetes

• Pia'ons de resmes i estratificats

no col·legiats. 14.000 pessetes

• Plafons multeapa • Laminats d'alta pressió

• Iniciació al Word

• Tauters tractats amb resmes fenófi-

- del 3 al 15 de setembre, dilluns i

ques a al·ia pressió

dimecres, de 19 a 21 h.

• Taulers aglomerats amb crrrent

Aula de Granollers •

Autocad

prsu col-legiaís: 60.000 pesseles

• Planificació I control de projectes

19 a 21 30 h. Prsu únic: 20.000 pessetes

no col·legiats: 78.000 pessetes • Autocad • Iniciació al 3DStudio

del 30 oe setembre al 29 de novembre,

del n de setembre a) 8 d'octubre, dilluns i

dissabtes, de 9.30 a 1330h.

dimecres, de 17 a 19 h

Preu únic: 60.000 pesseles

preu col·legiats: 16.000 pessetes no col·legiats: 21.000 pessetes

• Iniciació B l'Excel del 2 al 1 i d'octubre, dimarts i dijous, de 19

• GRC

- del 16 al 28 d'octubre, dimarts i

• Autocad 2 dimensions

• Píalms lleugers Se pedra

dijous, de 17 a 19 h.

del 30 de setembre al 30 d'octubre, dimarts i

• S'stemes de fixacions lleugeres

preu col·legiats: 10.000 pessetes

di|ousde9.30ai2h

• Excel 2n nivell

• Sandvitx metai.lics

no col·legiats: 14.000 pessetes

preu collegats: 37.500 pessetes

del 16 al 30 de setembre, dimarts i dijous de

• Revestiments metalles extenors

a 21 h. Preu unc 10.000 pessetes

no col·legiats: 48.000 pessetes

19 a 21 h Preu únic; 12.500 pessetes

• Iniciació a l'Acces dimarts. 21 d'octubre

del S al 17 de setembre, dilluns i

t Excel 2n nivell

• Windows

Manuel Orares, arquitecte, professor

16 30 Errors de construcció patologies, en-

dimecres, ce 17 a 19 h.

del 8 al 20 tfcotubre. dilluns i dimecres, de

del 15 al 29 oe seiembre, dilluns i dimecres,

óe ta Escueia Superior de Arquitectura

velliment, manteniment Per Francesc Duran

preu col·legiats 10000 pessetes

19a21h.

de 19 a 21h. Preu únic: 10.000 pessetes

ÓE Sevilla. Jaume Avetaneda. arquitec-

17.45 Presentació de productes

no col·legiats 14 000 pessetes

preu col·legiats: 12.500 pessetes

te, catedràtic de TEscoia tf Arquitectura

19.30 Taula rodona

Ponents

no col·legiats' 17.500 pessetes

del Vallés. Frarcesc Duran, arqutecle

t Iniciació a l'Excel

tècnic i arpuüecle. professor de fEscota

- del 9 al 23 de seiembre. dimarts i

• Iniciació al'Autocad del 13 al 27 d'octubre, dilluns i dimecres de

í Arquitectura del Vallès. Josep Garra

Construir amb els nous plafons: requen-

dijous de 17 a 19 h.

arquitecte tècnic, especialista en stsle-

ments, posada a I obra i control,

- del 22 de setembre a 11 d'octubre,

dijous 9 d'octubre

dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

16.00 Requeriments funcionals. A càrrec de

preu col·legiats: 10.000 pessetes

Francesc Duran

no col·legiats. 1- 000 pessetes

mes óe lancament eflenor d'edificis amb pialons sintètics i compòsits sessions

• Aspectes climàtics • SolíiCTtacions mecàniques

16 03 Composis- els nous materials

• Durabürtal. estabilitat cromàtica

del 15 de setembre al 3 d'octubre,

de la construcció Composició i carac-

• Manteniment, neteja

dilluns i dimecres, de 9 a 12 hores. preu co' iegiais 28 000 pessetes

Maije' Olivares 1600 Presentació de productes

1B.30 Anàlisi de les característiques tècniques A càrrec de Josep Garro

19.45 Debat i presentació d'obres

• Punts forts i febles

dimarts. 14 d'octubre 16.30 Façanes lleugeres ventilades no-mes per al disseny constructiu i comportament Per Jaume Avellaneda

no col·legiats 40 000 pessetes • Planificació i control de projectes - del 16 al 25 de setembre, dimarts t

• Càlcul • Aspectes pràctics de muntatge • Control de qualitat • Garantiesi Segells de qualitat • Normativa• Inscripcions: Servei d'Informació Telèfon: 240 20 60

de M al 13 d'octubre, dilluns < dimecres, de

dijous, de 9 a 12 h.

19 a 21 h. Preu únic: 10.000 pessetes

19a2ih.

• Word 2n nivell

preu col·legials: 10.000 pessetes

del 15 al 27 d'octubre, dilluns i dimecres, be

no col·legiats: 14.000 pesseies

19 a 21 h. Preu únic; 10.000 pessetes

Sessions

• Introducció a la informàtica

dimarts, 7 d'octubre

• Iniciació al Word

AuladeTerrassa

• Sessions d'un dia sobre Internet

• Autocad 2D

-17 de setembre de 19 a 21 30 h.

del I6de setembre al 23íoctubre. dimarts i

- 2? de seiembe oe 9 a 11 30 h.

dijous, de 19 a 21 h. Preu únc 37 500,-

•6ooctubrede 59a21.30h.

•22 d octubre de 19 a 21.30 h.

• iniciació al 3DStudio

-29 d octubre de 16.30 a 19 h.

del 15 al 29 de setembre, dfuns i dimecres

-30 d'octubre de 16 30 a 19 h.

de 19 a 21 h. Preu únc 16 000 pesseles

preu co'-ieg-ats 5.000 pessetes

• del 22 d octubre al 10 de novembre.

no col legats. 7.000 pessetes

• Planificació I control de projectes

dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Les ses&ors van adreçades a persones Que

Microsoft Project

desnoni introduir-se en el món (finternet.

oe 11 al 20 doctubre. dilluns i dimecres, óe

preu col·legiats: 20.000 pessetes

E- la sessió s'aprendrà a utilitzar el correu

19 a 21 h.

no col·legiats: 25.000 pessetes

electrònic i a 'viatjar* per les trets.

Preu úne 20 000 pessetes

Convocatòria de la Via edició del Programa Màster pels cursos 1997-1998 /1998-1999

Viatge a l'arquitectura

podran donar resposta atesexpectati-

Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic

sense fronteres

gers curiosos com de professorals

La itite'veic'O e^ ets eaificis exis-

pre-inscripcions

organitza

durada

lems na esaevmgu:. arreu oel mon

apatraei i5oe|uW

Àrea li. L Metoóoioçpa i tècnqjes d'aixecament grà-

La ilrbrena Altair orgànica un viatge ales

12 desaniD dues sorWJes ei 4 de

uis aztivital tiabituai pe' als profes-

inscripcions alumnes acceptats

fic tf edrfios. assaigs no destructius i pro-

fcTOficacions de lerra oe les vaHs pre-

seterxreieiiBdesetemtxe

siDiaís ae secto' oe la coistnjcao

ben 5 a' 25 oe setembre

ves de laboratori imprescindibles pel co-

saharianes del Marroc.

17 45 Piesentacio óe productes 19.30 Debat i presentació d'obres

•

ves dels participants, tant com a viatimplicats.

1

EUPB [Anna 'Telèfon iQ!62~9

neixement be Ls matenais objectiu

AgamaTatef de Viatges.

Oo'c' eis p a i o s a i l s oeis coriçixe-

matricula

Àrea lli Els materials. Patologia i inter-

Coneuter el medi fisc. la cultura i la «Ja

Te(.:3020348Fax:3027715.

mers :-i?'es;inaS!esojaTais cri-

275 000 PTA per curs Les places son

venció

quotidiana de tota ta regú a partir d'una

irirtaDes^as&gnsra.T pe'selecció previa.

Intralucoc 2 la probtemaíca i tesjortsaeís

artjjitecturavivaifuncionaicpjes'rtega

materials: lestócmquesdTntefwnció:fus-

en el paisatge i potenoa la seva nabjal

direcció i coordinació

ta, pedra, ceràmica ferro i formigó.

belesa

L'obra..) oe ProgramaOeMaste'es

\e--i zi^e-veia:

a t e i - presenís

rescer^e a les creients paioi Jg«s i la S€i í aagi?s

e- reLan: a les iaia-

oe$ t e c ^ j j e ï c .lierverao Que ;e-

Jaw^Ljo.e'aSaez

nr-ú J ^ Í ; ^ci-S'CieoicíescoíTi-

Jaj^eRíse! Coo~",a

Àrea IV Les tècniques > els sistemes constructius. Patologia i intervenció EstJd oes sjDSJStemes G^e cínponen

Àrees temat)Ques

ets etrftas. Coneaemeffl oe ies t e c n o * s

A-ea i El marc teonc i

oeconsrxoontstònquesiacnals Areavi

durada i rwrarts Dt noverríxï a fyn^. oriüns o e ' 6 £

: : : Í -:? nans e

: C-- e-se3*-:-s ie«flsur-

Ccriceptes saS'CS oe: maruerumen!

Tamw e i piesenia una

ï e c i . i o i i emes a<spwuttes per a lofganszaaotfaaueatpusaenbafeV

E; pr j c r a - ï ^ comtwiar un O)f«i»ement drreoe aas coqjnts arguneooncs mes importants i kasflesdeTeJuet. T a u r í ksar d'Art Ben Haooú). un consaOÈ personal anota gent Que n j a r m e n o r i i f i a a p n » maoó consant ais peus detafe de la cutbxa local Es compta amb un ecpç rfespecafcges de pnmer ordre, a p e t s conenedors del lersa i del lernon tyje

Conservació i ús del patrimoni industrial Coi SOQU' soore *esaufac« de* patnmora nrjuslnal (yje tnúré h x a Cct-taboren el S e n e

fíetatétxiò

del Coi ie91 ei Uuww de la Oèncta i la Tecnca. Informaoó < reoipcons Associaoó del U M U de b OncaT«ie*on:780f3755.

•

GUIA

D'EMPRESES

I SE

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

W3-.3 \ l s c j Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

A

Alsina SOLUCtOM EN ENCOTRATS

ROAR, S.A. | MVÍHDÜS. S *

FABRICA DE: i PREFABRICADOS DE HORMIGON

EMCOfRADOS J ALS**A_ S A Pol frid PlatíBT' CfJ< Cfirrs. de £*>"* F<

PAVWHNTS D f FORMIGÓ TRACTATS

« J T O i U d V E L U D C B S I WJRTERS DE HÏSINES 7

•- . "

( O t 6 CUHVADO OC PERFILES. SJL

fat (93) 5 « 70 S9

-

Ejrf Oia^anTe Bioa - , : . Sur Barcewia

TERRATIOS COKTIKUOS

ç i Tel l 7GSB9 19

•3" 699 J2 66 Fax. S88 00 59

l

?S5 ?2

7S

MOBILIARI URBÀ I 5 ANYS D EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC

FRAPONT CONSTRUCCIONS

jardí parc

EN FUSTA

u* ? /^\ n

FUSrESÍA D'OBRA 1 PER A DECORACIÓ Teodor LJOrenW. 30 08206 SABADELL |VaMes OctKtentaí) ESTRUCTURES M E T À L · L I Q U E S LLEUGERES

ELECTRICITAT í

R E F O R Ç A M E N T DE FORJATS " R E F O R Ç J 3 - F " ( D I T 268) A O D I C I O DE P L A N T E S SOSTRES LLEUGERS

FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBÍ Pe Lis Torres, s-'n itdif Diamante bajos) hbrvca: Pol Ind Rubí Sur - Barcelona •S"699 42 66 • Fax S88 00 59

Anbau. 3I8.ÏH la. - 08006 Barcelona Tel. 414 II 19 Fax 20931 2B

MATiftWl ELKTRlCO

AÏLLANTS

PUNTAL REGULABLE

Pan alar

'

IEP

ILUM1NACION

Ctra. Torre Romeu, s/n -08202 SABADELL •tel. 726 1 9 11 -lax 726 07 61

SERVEIS BOOMERANG > G

I Pailaires. 28 I 08019 BARCELONA s (93) 307 29 33 * (93)307 26 92 HORMIPRESA

simon

Taulers i fustes de totes les espè • iifust

COBERTES E C O L Ò G I Q U E S OFICINA TÈCNICA I COMERCIAL

Carga admisible 20 Tm

ATENEM TRUCADES PER 6.500 « . . w ,

REHABILIIS.L.

Tel. 417 35 47 Balmes, 434. 5e. A - 06Q22 Baccelon;

CFT&Asoc.

TANQUES DE BRUC

ASSAIGS

D ' Í N ifííiKrrv

ESTRLCTrKAL l)h I'l LO c/Padii!a, 2ÀO • Tel {92)456 1453 Fax 1931436 72 85 • 08013 Barcelona

; REHABILITACIÓ TÉI

l'ofcnaniésàmplia. l mides, com en qu.ilii

REHABILITACIÓ

PAVIMENTS

M s 1\JH si lt( \l S Dt. tORMI(;( h \1.1. M-.KKKs l»K RKSINKS I l·IMI KKS KM'KflAIJ»

INDUBRUC

G E O T E C N I A . MICROPILOTS, A N C O R A T G E S ,

CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ

l'ülíc. liiJ. CAN MAGÍ - NAU l'J OS 190 SANT CUGAT D O . VALLÈS (Barcelona) TcL 5SD 00 23 - l::w 67-1 3S 71 Ajxk) OWTC-OÍ 401

A<g0a. de la Granvia. I ?9 Tel.(93)2Bl 63 00'Fax; (93)261 63 20 08508 L HospitaJet de Líobregai (Barcelona)

HlDROGEOLOGlA, MEDI AMBIENT.

_ EXTRAFORT.

PREFABRICATS kJ lastradurl

EDICAT

PrelabntjJt^ de Hurmi^ii. S.A.

Esliuctii/as y Oüras. S.L

LA

H sísierao oleman para suelos índustriales • RKUflrimienlKÍÏ . - .-- -...-.... .=;irucay qumüca.

• Repaiacion í o t j i , : ; ; . : ; , =i,;.^.:u u U U I B y giieins.

• Aniipolïo, impyrr.eabib2oiios. higienuco y de(WQliviK.

ORATORI DEL

ALLES

i s o o r s i o f i ACREDITAT per la

Generalitat Ce Catalunya pel c o n K o i úe 1

CIMENTACIONES. MUROS Y ESTRUCTURAS DE HORMIGON ARMADO V l,,r..;l*ll»l»>lBíW|i.\l

CLASSIFICACIÓ

c

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

0 D

PREFABRICATS Prefabncacio i construcció industrialitzada FUSTERIA Fusteria ae fusta, metàl-lica i plàstica

EH

19

j||k ^ • ^ V V i l / ^llr

D'EMPBESES

H

REHABILITACIÓ Renaoilitacio integral

CA JOSEP CARHER. 27 • TEL. 879 33 91 TEL i FAX 379 15 17 - 08400 GRANOLLERS

i SERVEIS

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments REVESTIMENTS Paviments i revestiments

qualitat d e I e d i f i c a c i ó i e l s seus

saa-Qisiiwo,SL í, Saaiübn ?Q6 hovt 7 PDI CjogM E • 0i«0 &UMJUÍB líarceteo] W (93J M9 57 W • Fai 1931 W H l i

•

ELECTRICITAT Electricitat t il·luminació

(1

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

EL

REPORTATGE HABITATGES

N

F O R

l ' H O S P I T A l C T

I La solució seca El Taller d'Arquitectura de Ricardo Bofill ha projectat un conjunt de blocs d'habitatges que l'Institut Català del Sòl ha començat a edificar en el Polígon Gornal de l'Hospitalet de Llobregat. L'aspecte més emblemàtic d'aquesta promoció és la utilització de tecnologies no habituals en la construcció d'habitatges. Es tracta d'una construcció bàsicament seca que posa l'èmfasi en Ea màxima participació dels processos de fabricació industrial en el conjunt de l'obra. El treball realitzat destaca per la seva qualitat i correcta execució.

H

n dels reptes que ens vam plantejar, en començar aquests reportatges, va ser el de difondre les experiències en l'ús de noves tècniques constructives al nostre país. Ens interessava, de manera especial, parlar de les transformacions, tipològiques i constructives que es produïen en l'habitatge, de fet. el model d'edificació més usual. Passats tres anys. hem pogut constatar la dificultat d'aquell plantejament. Mentre algunes tipologies, especialment els edificis públics i les oficines, s'han adaptat a les noves exigències funcionats i han acceptat les noves possibilitats que ofereix la tècnica, el sector de l'habitatge resta congelat Una llarga sequera d'idees afecta a aquest àmbit de I edificació. Una sequera que no s'adiu ni amb la transformació que s'esta produint en els models de vida. m amb una certa tradició de modernitat que alguna vegada va caracteritzar el nostre país Aquesta situació d'estancament es dóna tant en el sector pnvat com en el puolic. Paradoxalment, mentre l'edfftcació residencial pnvaoa introdueix algunes novetats, encara que limitades, ia promoció pública pateix una manca d'oees. i ftns i iot una regressió certament preocupant.

En aquest panorama, la promoció oe l'incaso* ai oam de! GoTia1 de l'Hospitalet, a a q j r e x una importància si^gjiar L aposta es ooWe: assajar la uiiirtzaoo oe lecnt3jes no convencionals en ts coast-ucac í'xab·r

t i i x i

r

Í

c

N

i c i

Obra:

176 haDitatges

Ubicació:

Polígon Gornal d'Hospitalet de Llobregat

Promotor:

Institut Català del Sòl

Projecte:

Taller d"Arçurtectura flearoo Bofill

Arquitectes:

Rogelto Jiménez i José M. Hocias (projecte). Hitario Pareja (obra)

Aparellador

JoanBoscn

Constructora:

Entrecanales

Cap d'obra:

José Córoooa

Superfície projecte (228 han.):

27 ii9 79 rr-"

Superticc construïda (176hab.|: 22257.66 rr* PEM Projecte:

• Í29.99 MPTA

Cost final:

• 375.35 MPTA

tatges i oferir un producte d'elevada qualitat que compensi la manca d'atenció dedicada a aquests barns en altres èpoques El Goma! és un polígon residencial construït els anys 60 al municipi de l'Hospitalet de Uobregat. Com la resta de promocions d'aquest període, l'edificació original patia de greus mancances. La baixa qualitat de la construcció anava aparellada amb notables deficiències urbanístiques: manca de connexió amb la resta del municipi, nuí tractament de l'espai públic, dèficits en els equipaments, etc. En aquest cúmul de circumstàncies s afegeix una altra, subfiminal. però de conseqüències tant o més greus: la manca duna imatge urbana pròpia. A la ciutat tradicional, aquesta qualitat la donava el traçat vian i. sobretot, l'arquitectura. En aquestes realitzacions, l'ínfima QuaJrtat arquitectònica deis edificis, repetitius i banals, és incapaç de resoídre per si soía el prooiema. La intenció de capgirar aquesta srtuacio, d'unir quairtat arquitectònica i bona construcctó. resuHa deí icfl encomiaole. Més encara a. com és ei cas. aquesta intenció resute reeixida.

Les dues tipotoges «Mcalòries utiitzades són les habituals en aquests sectors: dues torres atiades de PEM2. i una barra de PBT5. Una tercera torre, que s'hauna d'haver conssrufï en un terreny utfctzat com a

EL H A B I T A T G E S

L

zona verda pete veïns, no s'ha reairtzat.

En tes dues üpotoçtes la tfepos«c« dels habitatges és similar. Es tracta d* un doble bloc, que en el cas de les torres origina una planta en forma d'H. amb accessos centrals i quatre habitatges per reptà. La distribuoó de la planta obeeix a criteris de màxima racionalitat. La repercussió dels accessos, malgrat la seva generositat, és força baixa, i la relació entre la profunditat de les dues bandes edificades (7 m) i l'amplada de la laçana. d'entre 101 13 m. permet una excel·lent relació dets espais amb l'extenor.

La tipologia dels habitatges manté la clàssica separació entre zones de dia i zones de nit. A les torres, la zona central inclou el rebedor, la sala d'estar i la cuina.

Aquestes darreres, comparteixen una terrassa que, davant de la cuina, permet situar el safareig. Els dormitoris, tres per habitatge, se situen a les cantonades.

Totes les peces s'obren al perímetre extenor, mentre que els interiors de l'H es dediquen exclusivament als accessos.

En el cas de la torre de planta triangular, l'única tractada en aquest article, la situació dels dos nuclis d'acces en una sola cara, la més oberta, provoca l'estranya aparició d'un pali triangular sense cap mena d'obertura. Pel que fa a la barra, el model és similar, amb l'única excepció

.'Fi

Planta de distribució

ÜC

H O S P I T A L E T

de la cuina, que es situa al costat deis dormrtons. t aprofita el pati intenor per ventil·lar. El fet que el pati central s'utilitzi exclusivament per ventilar ets nuclis cf accés, les cumes i els safareigs, fa que les condioons de confort dels pisos, especialment pel que fa a soroll i olors, siguin molt afavorides.

• Ucaologies •« kabihrals Tanmateix, l'aspecte més emblemàtic d'aauesta promoció és. sens dubte, la utilització de tecnologies no habituals en la construcció d'habitatges. Parlem de no habituals, i no de noves ja que. de fet. el model constructiu utilitzat és el resultat de la transposició de tècniques corrents en altres tipologies, com per exemple en els edificis d'oficines o, fins i tot. en certes naus industrials de qualitat. Es tracta duna construcció bàsicament seca. que posa l'èmfasi en l'assoliment de la màxima participació dels processos de fabncacio industrial, en el conjunt de l'obra. Façanes de xapa. divisions només amb cartró-guix, paviments de PVC, escales de formigó prefabricat, son una clara mostra d'aquesta opció. Analitzem, però. en detall cadascuna d'aquestes parts. L'estructura, realitzada amb pilars i pantalles de formigó armat i sostres unidireccio-

i

R E P O R T A T G E

EL

REPORTATGE H A B I T A T G E S

A

I N F O R M A T I U L ' H O S P I T A L E T

nals. presenta ja alguns elements d'interès. La relació, sempre complexa, entre estructura i tancament es resol de manera radical Les quatre bandes estructurals, que formen les tres crugies. segueixen les directrius de les façanes, però hi mantenen relacions oposades. A les exteriors, feix estructural s'endarrereix 1,50 m del pla de façana. D'aquesta manera, els pilars, de secció circular apareixen, exempts, a l'interior de l'habitatge i permeten el pas del tancament de xapa. La seva acurada disposició fa que la seva presencia no interfereixi l'ús interior dels espais. Als patis, per contra, l'eix estructural correspon al del tancament.

Per tal d'evitar l'aparició d'elements rígids dins d'estructures flectides. s'utilitza una solució extrema: transformar tot el iancament en una pantalla de formigó.

Aquest mètode resol, evidentment, el problema, però resulta excessiu, especialment a la barra, on la seva baixa alçada no justifica l'aparició d'aquestes enormes pantalles. Val a dir que aquesta consideració la fem des de criteris exclusivament econòmics, ja que la seva claretat constructiva és innegable. Com passa sovint, es tracta d'un problema merament de mercat. A França, on la tecnologia d'encofrats túnel va ser molt utilitzada, el cost de la construcció de pantalles

Pianti del bloc triangular

de formigó és similar al de la fàbrica ceràmica, aquí. en canvi, la diferencia és important- L'aïllament d'aquests murs de formigó es va realitzar des de l'exterior. amb plaques de poliestirè extruil fixades mecànicament al suport, i un revestiment d'un morter especial monocapa.

Les façanes exteriors són de plafons tipus sandvitx, d'alumini lacat blanc, muntats sobre una estructura de tubs galvanitzats. Aquesta estructura secundària es fixa directament al cantell dels forjats.

L'acabat dels plafons és excel·lent, i confereix a l'edifici una imatge d'elevada qualitat; molt superior a la que solem trobar en habitatges de protecció oficial. Un altre avantatge d'aquesta solució és el seu manteniment, pràcticament nul, i les garanties d'impermeabilitat que ofereix. Com a contrapartida, podem citar la poca resistència al vandalisme, que pot plantejar problemes —especialment a la planta baixa— i. fonamentalment, el seu cost. La utilització d'aquests tipus de tancaments és, encara, considerablement més cara que el d'una façana convencional. Evidentment, com en tot producte industrial. el preu és en funció de la producció, i caldrà estar atents a la seva evolució.

Una altra característica d'aquest tipus de construcció és que exigeix un considerable treball previ per resoldre tots els de-

5 1 H A B I T A T G E S

L ' H O S P I T A L E T

, ^ i - ^ g r j a és també.

•-.-•"-••

--

••

- -ecrescut de la

-••~s s'aconse..... - ; - i • t

-

• - ';:*-e re-es per por~:-~sa constructora o ".<: . - . ^ Í ; Í •i^...^r·r,cs cap d'aquests detalls L'untca objecció és la utilització de tubs tfhacer pintat a obra (sense galvanitzar) per a les baranes. La precanetat d'aquest element no s'adiu amb la cura manifestada en la realització de la resta de la façana, i aquesta circumstància es deixarà notar en el seu manteniment.

Totes les divisions interiors, fins i tot les separacions entre habitatges, i els extradossats de les façanes extenors, es van fer amb cartró-guix. Les diverses composicions d'aquests plafons van permetre assolir els nivells d'atenuació acústica que prescnuen les normes. Un cop realitzades les divisions es van fer assaigs en ía mateixa obra. per comprovar-ne el funcionament. Pel que fa al paviment, es van utilitzar llosetes de PVC. Aquest material, emprat habitualment en altres països, és també una novetat en la construcció d'habitatges al nostre pais. La làmina de PVC es va col·locar adhenda directament sobre el sostre, que es va acabar amb mitjants mecànics (helicòpter]. Aquest paviment va ser utilitzat en tots els espais dels habitatges i als vestíbuls d'accés.

Les úniques excepcions són les terrasses dels habitatges i les escales. A les

•_ _

- :-

* ie'

iia-

tent sostre íposs; :a en una zona fle voia: : - i 3esgúas es fa per m^a : _- cara. "corporal a l'extrem del sostre La impermeabilització es realitza a través d'una pintura de resines, aplicada directament sobre el formigó. Aquesta delicada solució va plantejar un important problema d'execuoo.

La qualitat d'acabat del formigó de les zones interiors estava garantit per la utilització de l'helicòpter, però no era possible utilitzar el mateix procediment en les superfícies estretes i inclinades de les terrasses, i tampoc no estava resolta la execució del canalo. A la fi. es va haverde recorrerà una solució manual que. malgrat la perícia dels seus realitzadors, no té la mateixa qualitat que la realitzada mecànicament. Les escales es van fer de formigó prefabricat, amb mòduls que anaven de replà a replà. L'acabat és sempre de formigó vist. La col·locació d'aquests elements es va dur a terme a partir d'unes reserves realitzades als sostres: postenorment es van fixar amb rodons corrugats i morter de resines. El trebail realitzat a tota l'obra destaca per la seva qualitat i correcta execució. La concreció dels detalls constructius i la presencia constant de la direcció facultativa, van ser fonamentals en aquest resultat. • Joan Sabaté

R E P O R T A T G E

EL

R E P O R T A T G E H A B I T A T G E S

L L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

H O S P I T A L E T

VN NOU PLANTEJAMENT CONCEPTUAL

B

a promoció de 228 habitatges de protecció oficial al barri del Gornal de L'Hospitalet de Llobregat és la primera de tot un seguit de promocions que oferiran, en una primera etapa, un total de 574 habitatges en aquest barri.

Ei primer pas va ser la urbanització d'uns terrenys de propietat de l'Institut Català del Sòl mitjançant el Pla de millora urbana del Gornal, per a iniciar-hi posteriorment la construcció d'habitatges, places d'aparcament, locals comercials i zones verdes. Cal remarcar la importància d'aquesta actuació urbanística prèvia que permetrà relacionar el barri del Gornal amb la resta del municipi amb continuïtat urbana.

El projecte es desenvolupa en quatre edificis: un bloc linial i tres edificis torre. Un d'aquests últims no s'ha començat i resta pendent la reubicació dels 52 habitatges que el componen.

Pel que fa a aquesta promoció, el tret més important i diferencial amb la resta de promocions fetes fins ara per la Generalitat és la utilització generalitzada de sistemes constructius industrialitzats.

Des de ja fa temps, es mostra una gran sensibilització pels avenços tecnològics en la construcció i en la seva Dossible utilització dins dels mòduls d'habitatge de protecció oficial. La finàlttai es poder oferir un producte d'alta qualifal-tècnica amb millors acabats, gran durabilitaí i baix cost de manteniment. La promoció d'habitatges al barri del Gornal és la primera en què des de t'inici s'hi ha aplicat aquest

plantejament conceptual.

Durant l'obra, atès el seu caràcter innovador, s'ha realitzat un control de qualitat exhaustiu amb l'objectiu d'obtenir el màxim d'informació de tots els elements que la componen. Aquest aprofundiment, juntament amb la posterior experiència durant la vida de l'edifici permetrà seguir treballant en aquesta línia de cara a les futures promocions d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. •

Victoriano Guamer Cap del Servei Tècnic

d'Habitatge

Institut Català del Sòl

«OBRA SECA AL GORNAL

H

ha d'entendre la voluntat del projectista per crear una "Obra seca»», definició que vol manifestar-se per la «no» necessitat de paletes pròpiament dits. És a dir. a partir de l'estructura de formigó els tancaments de façana són plafons metàl·lics (sanvítx d'alumini a l'exterior i poliuretà i xapa d'acer galvanitzat a l'interior), els envans són de pladur, els terres són de PVC i els sostres de "guix" (?). Les baranes exteriors, són de vidre amb suports d'acer pintat (?) (els interrogants són preguntes que em faig).

Comentaris al prototip La façana està ben resolta des de l'ori-

gen, ja que l'estanquitat ve garantida per les solucions geomètriques dels junts i acords, i a més. s'han segellat les unions.

Els envans no són popularment acceptats, però no mereixen critica tècnica, el resultat és estèticament molt bo. Els terres de PVC. per l'aspecte i la relació qualitat-preu-manteniment són una bona solució, encara que poc populars; les tendències han anat passant del mosaic hidràulic, al terratzo. parquet, gres i marbre. No obstant això. penso que no s'ha d'obviar l'opció del PVC.

aprofitar al màxim les mides estàndards de la xapa. En el sentit vertical, perquè convé el mínim de junts i de canaletes. Les cantonades no són especialment conflictives. No s'ha d'oblidar mai que es requereixen franquícies per ajustar els errors de mides inevitables sobretot en fase estructural, i absorbir les dilatacions. El maltractament que reben de gent incivilitzada, en desaconsella l'ús en els baixos de façana de fàcil accés per les agressions i els «grafitti».

Els envans, sobretot, no agraden perquè s'ignoren els diferents tacs i solucions a col·locar segons el que s'hagi de penjar. Fa massa anys que no es coneix altra cosa que els envans de ceràmica. Pel que a fa als terres de PVC, no tenen més problemes que els d'acceptació popular.

Els guixos als sostres són d'aplicació lenta, no resolen el pas de les instal·lacions, són corrosius de l'acer El guix no el veig com un producte i sí s'eviten com el ciment ràpid, podríem passar sense ells i utilitzarracional per a aquest tipus d'obra, encara que en ser una obra pública, entenc que los només per a motllures. Hem de d'altres condicionants deuen ser deter- fugir dels treballs artesans i acabats minants. Les baranes de vidre són una manuals que no suporten ser mirats bona solució, fins i tot pel preu, però amb llum rasant. Les baranes tenen ningú va tenir present (conscient o sense l'inconvenient de la imprescindible voler) que tot l'exterior és "d'alumini", bona conservació (pintura) ja que, en cas contrari, aviat veurem els refins i tot la fusteria de façana. galims d'òxid sobre la xapa d'alumini de tota la façana. Totes aquestes Inconvenients apreciacions són del sotasignant, i La façana és una solució apta per a grans independents del "Taller de Arquimetratges i obiíga molt la modulació, tant tectura Ricardo Bofill" • en sentit vertical com horitzontal. En el sentit horitzontal, gairebé s'està obligat a Joan Bosch resoldre-ho amb tres faixes per planta i Aparellador

fTïenFis

sistema d'informació de la construcció amidaments. pressupostos í control de l'obra

Versió 3, per a Windows 3.Ix ^ * Versió 4, per a Windows 95 i NT 1:1 sistema d'intormació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows.

Li família Mentis es un sah qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a li* construcció. Las seves eficaces eine> de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'intorme* l'ajuden a obtenir eL· resultats que \\*stè necessita.

professional software

Amb !a potència de la tecnologia més avançada.

Amh la senzillesa del dissenv més iruel·litrenr.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Entença. 332-334 2n - 7a 08029 Barcelona

Mana Tubau. A Edifoo Auge 3 28050 Maond

Numanoa. 14 - bajo X2O6 Vigo (Pontevedra;

Tel. 93-439.82.22 Fa* 93 - 439.95.26

Tel. 91 - 358.98.03 Fax. 91 - 358.95.60

Tel. 986-48.08 91 Fa*. 986 - 48.04.36

I f f l l l

! ( • • «

UNA OBRA DIFERENT

H

o és ga:re habitual que en fer un estudi dels números finals d'una obra d'edfficació el resultat sigui d'estaivi econòmic respecte al pressupost previst en projecte. En aquest cas tol i que de primer ho sembla, tampoc no és així. Si bé la xifra (inal gastada és més baixa que ia inicial prevista, un 3.823o aproximadament, ia repercussió de cost'm^ construït és un 18.57% mes elevada. L'explicació és senzilla: el projecte inicial preveu la construcció de 228 habitatges amb un total de 27.449,79 nr construïts, mentre que la realització final és de 176 habitatges amb 22.257.66 nf construïts.

Un dels factors clau d'aquesta diferència ha estat l'increment en l'apartat de l'estructura, concretament en els capítols de moviment de terres i fonaments, que a causa d'un estudi geotècnic del solar incorrecte, es van haver de fer un seguit de canvis en les solucions previstes.

Si l'anàlisi el fem sense tenir en compte aquesta incidència, el resultat final se situaria en un increment del 15,30°O. àmpliament encara per sobre del 10V Si fem els números des de la perspectiva de la repercussió del cost de la construcció en el nombre d'habitatges obtinguts, fàcilment comprensible a l'hora d'estudiar el preu de venda final de cada un, en el cas del projecte inicial aquesta repercussió se situa a I entorn de 7.5 milions' habitatge mentre que el resultat final se situa en 9,5 milions/habitatge aproximadament.

La singularitat del projecte quant a les tipologies constructives adoptades dóna peu a la realització d'altres estudis de costos. Segons l'aparellador de

Tradicional PTA/m2 Façana 25 785

El Goma!

PTA/rrv

44.190

Divisòries interiors 3.200 2.800 Enguixats 650

575

Paviments 4.250

2.650

l'obra. Joan Bosch, les diferències entre una obra tradicional i aquesta es poden xifrar aproximadament segons el quadre adjunt (repercussió per m2).

A aquests números cal afegir-hi dos aspectes importants: la diferència entre obra humida i obra seca, excepció feta als enguixats de sostres, i el pes final del conjunt de l'obra amb un reducció de 372 Kg/m2 que representa un alleugeriment de la càrrega al terreny de 2.290 Kg.m2, aproximadament.

Aprofitant aquest detall del cost de la façana es pot analitzar ia repercussió d'aquest element per habitatge en les dues tipologies d'edifici que es donen en aquest cas.

L'edifici allargat «barra" té una repercussió de 46 m2 de façana per habitatge que reprenta 2.03 milions /habitatge, mentre que a l'edifici «torre» la repercussió és de 61 m ; amb un cost de 2.69 milions/habitatge. •

Xavier Aumedes

I

Total PEM SH

Cost/ m !

52.095 826

GOB119% TOTAL Con.

TANCAMENTS [COBERTES lacares

C 0 » 4 D

Totai 1 429.99 22.66

% 82.72 1.31

Coslm* 61 792 1013

Total 1 375.35 22 56

1.728.65

100,00

11934 74.744

265.62 1663.63

PRESSUPOSTPROJECTE

COST FINAL OBRA

PTS/W 13.643

TOTAi. 374.63

PTS/M' 17.968

TOTAL 399.92

13,45 78.86 282.32

3 581 12.405

J4.10 79,72 276.10

19.610 15.133 1779

538,30 415.41

38,02 29,34 3.45

9,42 5.46 3.96

cocertes imp. paJeia

paviments

2.316 2043

133,37 77.30 56.07

TANCAMENTS PRACTICABLES fustenainienor serrailena

2.703 2223 480

74,19 61.02 13.17

INSTAL·LACIONS evacuació

8.541 609

electncitai (enllumenat

DIVERSOS cuines

540,30 416.04 59.66 23,09 41 51

39,69 30,56

112,92 55.85 47.07

8,30 4.34 3.46

4,22 3.57

2.578 2 1S2 33!

3.752 695 2.546

194.81 56 68 4745 20.81 37.51 1689

0

55.37 30.44 347

30.44 10.48 19.96

PEMedif.

Control Qualitat

5.074 2 959

1 415.33 1416 1.429-99

15.97 100 00

1.41

100 0.99 100

762

15.96

61 156

1361 19

636

1416

51.792

1-375.35

3.49 1.53 2.76 124

EL

R E P O R T A T G E M

A

T

E

R

I

A

L

S

I

N

L

O

V f

S

T

E

C

N

O

L

Ò

G

I

C

S

D

E

L

A

'

C

I

H

O

F

N

S

O

R

M

A

T

T

R

U

C

C

I

I

U

Ó

Construcció en sec i qualitat en l'edificació H

a construcció en sec està de moda, o més exactament està de moda parlar-ne ja que. de fet. se'n fa més aviat poca. Al meu entendre, però, la discussió al voltant d'aquest tema no s'ha enfocat de manera adient. No es tracta tant d'enfrontar la construcció seca a la construcció tradicional, sinó d'estudiar la manera d'augmentar la quali-

que depassa totalment la capacitat d'ac-

tat de les nostres edificacions, millorar el seu funcionament í disminuir-ne l'impacte ambiental. Si el grau de satisfacció sobre els models habituals de construcció fos absolut, no tindria cap interès plantejar-ne una revisió.

ció del tècnic. Dins del nostre àmbit de treball, el tècnic, la nostra obligació és aconseguir un millor producte, més seour i funcional, més fàcil de mantenir i més ecològic. Aquesta és la nostra responsabilitat.

Hi ha una altra raó. sempre present Plantejada la qüestió en aquests en l'evolució de qualsevol tècnica, que termes, quina hauria de ser l'actitud del és el desig d'abaratir ei producte. Des tècnic davant les noves tecnologies? d'un punt de vista tècnic, però. aquest La meva opinió és que cal ser el més aspecte hauria de ser secundari. So- objectiu possible. Cal estar obert a les vint s'ha dit que calia noves investigacidisminuir el cost de ons, tot defugint dels "Hem d'aconseguir un les construccions, «invents" no demillor producte, més especialment dels mostrats i dels ferhabitatges, per tal de vors massa immedisegur i funcional, feMos assequibles. ats, i exigir el màxim més fàcil de mantenir i Això. plantejat en rigor ales noves proaquests termes, és postes, ja siguin opmés ecològic" una absurditat, o si timitzacions de tècvoleu, una reflexió massa interessada. niques tradicionals o sistemes elaboConstruir no és car. La influència del rats de beli nou, ja siguin tècniques cosí de construcció sobre el preu de autòctones o importades. Però el que venda final, en la major part de promo- és més important és conèixer els nous cions, no arriba al 3 0 V Aquesta cons- sistemes, entendre quines aportacions tatació, per a la qual només cal compa- fan i quines millores representen, a rar els PEM habituats amb els preus de quin context pertanyen i quan i on povenda. me la va plantejar una persona den ser-nos útils. Amb aquesta actitud amb prou solvència, i a la qual, difícil- oberta i crítica, podrem aconseguir el ment es pot acusar de tendenciositaí: que ha de ser el nostre objectiu fonaJosep Lluís Nunez. El factor determi- mental: construir millor • nant en el preu final és el mercat del sòl, i aquesta és. òbviament, una qüestió Joan Sabaté

FAÇANES LLEUGERES: ELS NOUS PLAFONS Exposició, sessions tècniques i seminari

Del 7 al 24 d'octabre Co:-ieg i Apa'ei.333's Tècncs oe Ba-ceiona

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra.

Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor. 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el .suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova. ~}. lr. 3a. • Api. de Correus 17 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 4 1 ' • Fax 668 62 07 F.-mail sico @ sLspromat.com w?."w. .sisprorruit com lorenle

MONTAJES BESOS, S.A. d. Pi i Giben. 39. bju.v Tel. 462 I4 74-Fax38l 82 21 OS93O Sant Adrià de Besòs (Barcelona)

Construcción de: - Fachadas metàlicas - Lucernarios - Cubiertas metàlicas - Forjados colaborantes

Edificio de viviendas en el Poligono El Gornal de l'Hospitalet de Llobregat FACHADAS FORMADAS A BASE DE PANELES SANDWICH DE ALUMINIO LACADO, CONSTRUIDAS POR MONTAJES BESOS, S.A.