INF970915 by sia16

INFORMATIU

Núm. 113 SEGONA QUINZENA SETEMBRE 97 150 PTA

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

BonPaslor.5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-mail:caaib@tJatalab.es

DetegacionsaVic,Manresa,Granol!ersÍTerrassa

Espanya aplicarà la directiva de seguretat A MÉS A MÉS

La majoria de les obres hauran de disposar d'estudi i pla de seguretat

Les cases de Christo per Uuís Permanyer

Pere Macias és el nou conseller d'Obres Públiques

l govem de l'Estat va aprovar el novembre del 1995 la Llei de prevenció de riscos laborals. Aquesta obria el camí per al desenvolupament al nostre país de la directiva europea sobre obres temporals o mòbils, que contindrà la normativa sobre la prevenció de riscos en la construcció. Tot fa preveure que la transposició de la directiva com a reial decret es faci aquesta tardor. El nou text amplia el nombre d'obres que hauran de disposar d'estudi i pla de seguretat i dóna un contingut més complet als docu- « ments de prevenció i control. •

Internet arriba a l'exercici professional (II) El mercat de treball i els petits anuncis La formació i les activitats

La guia d'empreses i serveis

Con tel I do redacció: Carlci Cariaria. Joan Go r . Direcció: Carlci CarTarià Anàliií d'obro: Jocn Soboi*. Xavier Aumcdei.

Fotografia: Javpor Garcia Dio, Chopo Fotòlili: Migo tm pressió: Rornorçjraf Dipòiit legal: B-42389-1 991

I Mor Aldo Rossi, Nou barem per al | Homenatge als 50 } arquitecte de la raó càlcul d'honoraris anys de professió H B H arquitecte italià Aldo Rossi va morir d'accident el passat 4 de setembre, a l'edat de 66 anys. Després d'una llarga carrera professional, Aldo Rossi va ser condecorat el 1990, amb el premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura. Entre les seves obres més conegudes hi ha el Teatre Cario Felice de Gènova, el cementiri de Mòdena i el Teatre del Món de Venècia. •

l Col·legi ha publicat un nou barem orientatiu per al càlcul d'honoraris professionals que s'ha fet arribar a tols els col·legiats. El document vol ser una eina de consulta útil per a í'orientació dels professionals i de la resta dels agents que intervenen en la contractació dels seus serveis. També estan disponibles els disquets per a l'elaboració dels do- y cuments més habituals. •

renta-sis col·legiats de les promocions dels anys 1946 i 1947 rebran un merescut homenatge que s'organitza per commemorar els seus més de cinquanta anys d'exercici professional. L'acte se celebrarà el proper dimarts 30 de setembre a les 7 del vespre, a la sala d'actes del Col·legi, i vol comptar amb la participació dels companys, familiars i amics dels y homenatjats. •

Façanes lleugeres: els nous plafons Exposició, sessions lècniaues Delegats: O*ooa: Bernat Noguera

Vidres de nova generació

Bl criteiii expowti sn •!> artidn lignati lón nuuaHamtnl Topin» de l'INFO«MATIU

15 a 23

Del 7 al 24 d'octubre Col·legi tfApàiHIàaorsIArqiiitectes Tècnics de Barcelona

SUBSCRIPCIÓ A L'iNf OftMAHO PÉH ~gW\ANQ COL·LEGIATS

PTsJïïïbcíó vàJklíiiü íiJ _>J d'octubr

L'INFORMATIU és una publicació quinzenal que recull temes d'actualitat professional i ciutadana, aborda, amb un estil periodístic, el dia a dia de la construcció, mostra les novetats en les tècniques de la construcció i l'arquitectura, i informa de l'actualitat legislativa i normativa. És el mitjà de comunicació dels aparelladors i arquitectes tècnics, i una tribuna oberta a tots els professionals de la construcció de Catalunya. Si no ets aparellador o no estàs col·legiat, ara pots rebre L'Informatiu per subscripció. Si vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 414 34 34 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 240 23 76.

DADES PERSONALS Nom i cognoms: Adreça: Població: Entitat o Empresa:

_____

PN^NIF.

_____

Telèfon:

QUOTES Q Quota normal d' 1 pagament de 3.000 PTA per 21 números Q Quota estudiant d'arquitectura tècnica: 1.500 PTA per 21 números

FORMA DE PAGAMENT Q Q Q Q Q

Taló nominatiu adjunt [adreçat a: Col·legi d"Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona) Gir postal núm. ____..„ Pagament personal al Servei d'Informació del Col·legi Transferència al compte de La Caixa: 2100 0479 0200212225 núm. control 27 Domiciliació bancària. Dades: Nom i cognoms Banc/Caixa: Agència:

Signatura

_.—— Núm. entitat: Adreça:

TEMA S E G U R E T A T

N F O R M A I

S A L U T

:—i f—i i"»1

L A B O R A L

El nombre d'accidents laborals produïts a l'Estat espanyol creix respecte de l'any passat. Coincidint amb aquest increment, els ministeris de Treball i Foment enllesteixen els darrers esborranys del que serà la transposició de la directiva comunitària sobre seguretat en les obres d'edificació, que podria estar enllestida a la tardor.

Reial decret contra els accidents laborals A les comarques de Barcelona hi van haver 6.754 accidents durant els primers sis mesos de l'any

l govern de l'Estat transposarà la directiva comunitària sobre seguretat a la construcció. El reial decret que contindrà la transposició està a punt d'entrar al consell de Ministres per a la seva aprovació.

L'Informe Lorent La UE va encarregar el 1990 a Pierre Lorent un informe sobre els accidents en la construcció i les causes que els produeixen. Lorent arriba a la conclusió que el 35% tenen origen en la concepció dels projectes. La mala organització prèvia als treballs causa el 28%. El 37% restant dels accidents mortals són imputables als riscos en l'execució. La prevenció en la fase de concepció dels projectes es considera, doncs, prioritària. /

El nou text amplia e! nombre d'obres que hauran de disposar d'estudi i pla de seguretat i dóna un contingut més complet als documents per a fa prevenció i el seu control. També esfableix més clarament les funcions dels diversos agents com ara promotor i constructor. Pel que ía a la nova figura del coordinador de projecte i obra, la proposta del govern desvirtua en part l'esperit de la directiva quant a la tasca de prevenció que fa el coordinador de projecte des de l'inici de la promoció quan és ben sabut, des de la publicació de l'Informe Lorent, que 2/3 tat de redacció de l'Estudi de seguretat i dels accidents són deguts a errors en la salut al tècnic competent sense definirfase prèvia a l'inici de ies obres. ne, però, les seves característiques. Això El decret incidirà en les atribucions significa que podran fer l'estudi de segudels arquitectes tècnics ja que preveu la retat i actuar com a coordinadors de seguretat, tècderogació del nics de diferents Reial Decret 84/1990, el La formació de coordinador de titulacions i queda per definir si qua! va atorgar seguretat ja ha estat posada en aquests hauran de manera exclusiva i exclomarxa pel Col·legi conjuntament de disposar d'una determinada ent als arquiamb d'altres entitats europees formació especítectes tècnics fica en matèria lafacultatde redactar els estudis de seguretat i higiene i de seguretat tal com ho esiableix el aprovar els plans de seguretat a les Reglament de prevenció per a la seguobres. El nou decret, segons el text que retat en general. avui coneixem, deixa oberta la possibiü La formació per a coordinadors de seguretat ja ha estat posada en marxa pel Col·legi conjuntament amb d'altres entitats professionals d'àmbit europeu. L'any 1996 es va impartir a Barcelona el primer curs de coordinadors de seguretat/perfil tècnic europeu, organitzat pel Col·legi amb el suport de la Comissió Europea i ia Generalitat. El curs forma part d'un programa pilot de formació que s'ha realitzat simultàniament a Barcelona, Milà, Lieja i Luxemburg. El Coi-legi ha presentat el projecte de formació i acreditació europea en seguretat en !a construcció (projecte FOCUS) a la CE dins del programa Leonardo, i també ha presentat un projecte de característiques similars a la Fundación para la Formación Continua (FORCEM) depenen! del ministeri de Treball. •

Demostració d'equips de seguretat en una jornada organitzada pelCol·legi.

ELS PUNTS BÀSICS DEL PROJECTE DE DECRET • Obligació d'un estudi de seguretat a les obres que reuneixin alguna de les tres condicions següents: - que el pressupost d'execució per contracte inclòs en el projecte sigui igualo superiora 75 MPTA.

sar d'un document bàsic de seguretat í salut. • Aquests documents hauran de ser elaborats per tècnic competent. • El contractista haurà d'elaborar un pla de seguretat en el treball. - que la duració estimada sigui su- • Existirà un coordinador en la fase perior a 30 dies laborables, amb 20 de projecte quan coincideixin divertreballadors treballant simultània- sos projectistes en la redacció del ment en algun momeni. projecte. - que el volum de mà d'obra (suma dels dies de treball del total dels treballadors) sigui superior a 500. • La resía d'obres hauran de dispo-

• Existirà un coordinador en la fase d'execució quan coincideixin diverses empreses o treballadors autònoms en l'obra. •

ACCIDENTS LABORALS A LA CONSTRUCCIÓ Nombre d'octidenls amb baixa gener-juny BARCELONA

CATALUNYA

1995 1996 1997 %96-97

MORTALS

13 +18,2%

+5%

GREUS

96 +17,1%

133

121

147 +21,5%

LLEUS

6836 6400 6645 +3,8%

9946 9345 9745 +4,3%

TOTAL

6936 6493 6754

10104 9478 9910

+4,0%

+4,6%

P U N T S

I N F O R M A T

V I S T A

Les cases de Christo :•_ anos de experiència

EJemptos de 8 fondos seleccionados por Benkers A.V..S.A. 1997*

| Divisa : |

34'3% FFF-Fleming European Fund FFF-Fleming European Smaller Co. Fund 40'4% 94'0% FFF-Fleming Eastern European Fund

29,45%

20,967. 63,337.

FFF-Fleming American Fund

29'1% 20'5%

22,757. 23,737.

DM DM SUSA

6,6% 65'5%

2,08%

|| 1996 |

FFF-Fleming International Equíty Fund FFF-Fleming Sterling Bond Fund FFF-Fleming China Fund FFF-Fleming Latin American Fund

2037.

façana. Aquestes no s'han de confondre amb les que es col·loquen quan es restaura. Tanmateix, el que realment prolifera darrerament són fes xarxes. Algunes

més aviat millor. Alguns propíetaris, que disposen de possibles, però que sobretot tenen una sensibilitat cívica més afinada, lan començat a restaurar la façana. És un exemple que cal seguir. D'altres, en

millones de $ USA

| Fondo

^ J othom sap que es façanes van WM caient a trossos i que ara, als barcelonins, això els comença a fer por. Ja és alguna cosa. El descobriment de la realitat la preocupació consegüent han desencadenat uns efectes immediats: els d'intentar posar-hi remei com

DM GBP SUSA SUSA

61,49% 37,017.

són blanques i cuidades, col·locades amb autèntica professionalitat 1 amb mesura, delimita-

^^^^^^^^m ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ M I ^ ^ ^ ^ ^ ^ H ^ ^ ^ ^ ^ ^ H i ^! ^ ^ ^ ^ ^ H

^^^jygg

des al punt con-

-it-'iv-^g^B

IBHBIIiB

foscos que donen

^ ^ T Í ^ H H ^"^'"^^^H

' r ea ' a facana· Prefereixo to

^^HBHl·lf

fiictiu. Però, pe desgràcia, n'hi ha

massade colors

-nililinT

11-tttHTiT

T y 1

F ç E:

irnnn-n -rj-t-vr-i-ft-i-n-mini-

-ft-Tt-t-lT-·t-» mtnnn -t-tifTTT-trt-

mmnit

' ^ T J I T Í ? P B B això a notícies • ^ ^ g J P l '^•^t-t-i^jl^B

d'accidents; e que temo es que

i^^íSB

en cert casos

canvi, per les raonsquesiguin.han

7^77-^74^2^JJ^WI [ .. i y q % ? j j j : ' "'T BM

s'eternitzin, so bretot aquestes

actuat d'una altra manera ben distin-

^HEHflHfl H H É f l ^ H -/v r /v /\ I

xarxes, i donin a la ciutat un as

ta, i és que els motius són d'allò més diversos. Així, han optat de moment per prendre una sèrie de precaucions encaminades a evitar que un fragment desprès d'una façana pugui causar lesions o fins i tot una ferida mortal a un vianant. Les precaucions al·ludides també són molt diverses: tanques unides amb una cinta de plàstic, que anuncien el perill i inviten a fer marrada; plataformes de tela metàl·lica que envolten una determinada planta de l'edifici i que s'endinsen en l'espai perquè, així, recullin els fragments que es desprenguin; xarxes espesses que emboliquen només la part danyada i perillosa de la

pecte que n Christo voldria per a si mateix. Quant de temps està permès que la façana d'una casa aparegui embolicada de forma provisional i horrible? Si ningú no ho vigila, em fa por que per desgràcia aquest paisatge provisional s'enquisti. I que consti que no critico aquesta presa de precaucions, sinó que allò provisional i horrible es converteixi en definitiu. /

Lluís Permanyer Reproducció de la columna 'MiCiudad'deLa Vanguardia del 20 de juliol

• 01.01.97-29.08.97 Registrados en la C.N.H.V. con el iV 25

El folleto informativo està a disposiciòn de los interesados en la on'dna. fientabilidades pasadas no garantizan rentabilidades futuras.

í'í Sociedad especiaüzada en la gestión de pajionios, tiene como filosofia analizar fondos de inver-

Avui ens plantegem el fenomen Internet. Estem començant a viure en una societat de la informació i és difícil avaluar els canvis que això ha de produir en la nostra manera de viure i de treballar. També és cert que sovint se sobrevalora l'abast que pot arribar a tenir un cert avenç tecnològic.

sión de diferentes caracteristicas y àreas geogràficas, asesorando a sus clientes sobre e l fondo de inversión que mas se adapta a sus necesidades.

í l S f

Internet és útil per a l'exercici professional de l'arquitecte tècnic?

le ofrece la posibilidad de acceder a los fon-

8Flemings o a otros de reconocida solvència y profesionalidad. Llame sin ningún compromiso al Tel. 93/202 08 23

Muntaner, 240 1° - 08021 Barcelona BENKERS Agenda de Valores inscrita en la Comisión Nacional del Mercado de Vatores.1 Híembro del Mercado de Futures y Opdones de Renuï Rja MEFF

Podeu respondre, abans del 15 d'octubre al telèfon

NOTICIARI P O L Í T I C A

I N F O R M A T I U P R O F E S S I Ó

Pere Macias és el nou conseller d'Obres Públiques d'Obres Públiques va néixer a Olot el 1956 i la seva activitat pública ha anat molt lligada ales comarques gironines. Militant de Convergència Democràtica (CDC) des del 1977,vaseralcalde d'Olot des del març de 1984 fins al juny del 1996 i president de la Diputació de L'enginyer Pere Macias anteriorment havia estat conseller de MediAmbient Girona des de l'octubre del 1994 fins al juny de 1996. ere Macias i Arau és, des del 30 Pere Macias ha estat professor d'urde juliol passat, el nou conseller banisme, ordenació def territori i legisde Política Territorial i Obres Públilació urbanística i membre de la Coques, en substitució d'Artur Mas, eí missió Provincial d'Urbanisme de qual va substituir Macià Alavedra com Girona des de 1987 fins al 1991. Ha a conseller d'Economia. Macias és en-

ginyer de camins, canals i ports i fins al seu nomenament ocupava la cartera de Medi Ambient. El nou conseller

estat membre de la Junta de Sanejament, del Consell de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i de la Comissió

General de Transports. L'àmbit municipal és prou conegut pel nou conseller, ja que va ser president de l'Associació Catalana de Municipis i Consells Comarcals. Finalment, des del juny de 1996 fins al juliol de 1997 va ser conseller de Medi Ambient de la Generalitat. Aquesta conselleria ha estat ocupada per Joan Ignasi Puigdollers.

• Arquitectura i Habitatge Els canvis en el Govern català pel que fa a l'àrea de construcció i arquitectura es va iniciar el passat 18de març amb el nomenament de Ramon Roger i Casamada coma nou director general d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge. Roger va substituir en el càrrec a Francesc Ventura. La nova direcció general assumia les competències de l'antiga i les

d'acció comarcal (DGPAT). A més, es creaven les delegacions territorials, que es convertiran en els principals punts d'atenció al ciutadà i que engloben els serveis territorials d'Urbanisme, Arquitectura i Habitatge.

• Presidència de GISA Amb un perfil més de caire professional i menys polític, la Generalitat designarà la persona que substituirà Rafael Villaseca en la presidència de l'empresa pública Gestió d'Infraestructures (GISA), una societat creada pel Parlament de Catalunya el 1990 per a gestionar i finançar la construcció i l'explotació de les obres públiques catalanes. Francesc Boada, delegat per a Catalunya de l'empresa Abengoa, i Salvador Grané, responsable de les obres de Port Aventura, han estat alguns noms que han circulat com a posRamonRoger Sibles candidats. •

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀLID PER ATOT TIPUS DE SOSTRES

Acord amb els enginyers finlandesos B

Associació d'Enginyers de la Construcció de Finlàndia i eí Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'àmbit estatal han arribat a un acord per ial d'agilitar els tràmits per al reconeixement mutu de títols i fomentar la lliure circulació dels membres d'ambdues institucions. Raimo Joronen, president del Rakennusmestarien Keskusüito; i Ramon Puig, en representació dels arquitectes tècnics espanyols, van signar l'acord el pas-

sat 28 de juny (en la foto). Els enginyers de la construcció finlandesos realitzen funcions similars a les dels arquitectes tècnics, orientades a la planificació, direcció i control de les obres d'edificació. El Consell General de l'Arquitectura Tècnica, d'altra banda, dels aparelladors ha iniciat les converses amb els seus homòlegs suecs per tal de subscriure un acord de característiques similars. •

ULTIMO sa ARMADURAS PREFABRICADAS PARA LACONSTRUCOON SISTEMAS DE REFUERZO DE FORJADOS Sanis, 307-309 - 08028 Barcelona - Tel. 431 35 00 - Fax 332 34 86

NOTICIARI

Humitats decondensació: la solució de H

es humitats de condensació constitueixen un problema endèmic que la construcció arrossega de fa molts anys. Avui per avui, han deixat de ser un misteri per esdevenir un fenomen que es pot predir i parametritzar totalment. Noobstant, segueixen incidint de forma molt important en el nostre parc edificat i en la construcció de nous edificis.

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra. Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suporc tècnic de

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente

Si bé la construcció tradicional ha sabuí resoldre amb correcció l'aparició d'humitats de condensació amb el mur de pedra o de maó, els models constructius a partir de la postguerra i fins als anys 70 han provocat que aquesta patologia prengui un caire preocupant, amb connotacions molt negatives quant a les condicions d'higiene i habitabilitat de molts habitatges. Aquest fet el va determinar el progressiu aprimament de l'envoltant de l'edifici, ja que va eliminar la seva funció resistent, i per l'aparició de les estructures lineals, que comporten una disminució notable de la seva resistència tèrmica.

• Millorar l'aïllament i la ventilació A partir dels anys setanta, la crisi energètica obliga a introduir als edificis paràmetres d'estalvi energètic que han de contribuir positivament en la millora de l'aïllament tèrmic dels habitatges i en la disminució d'aquest tipus de lesions. Malgrat tot, la progressiva complexitat dels edificis, amb l'aparició de sistemes de tancament molt hermètics, provocarà que la ventilació dels habitatges disminueixi notablement i generi situacions anòmales de les condicions higrotèrmiques, que poden arribarfins a extrems alarmants. Actualment, l'estudi de sinistres dels darrers deu anys en edificis que estan dins el període de garantia decennal ens obliga a reflexionar seriosament sobre la incidència d'aquesí problema que encara arrosseguem. I és que les humitats de condensació són la font de més del 20% dels problemes d'humitats en la construcció de nous edificis i, en total, de més del 5% de les lesions de lot í'estudi de sinistres realitzat. D'aitra banda, la necessitat d'intervenir en el parc d'edificis existent

Per corregir amb garanties les humitats de condensació cal instrumentar el local ! procedir a una diagnosi aturada

ens obliga molt sovint a afrontar intervencions parcials o totals d'edificis que no reuneixen unes condicions higrotèrmiques òptimes i manifesten lesions d'aquest tipus. En aquests casos cal saber abordar i resoldre correctament el problema per poder dotar l'edifici d'unes condicions d'habitabilitat i confort adequades a les noves condicions d'ús. Avui, disposem ja d'una llarga experiència i d'unes tecnologies prou adequades peractuaren la diagnosi d'aquest tipus d'humitats, tant pel que fa al coneixement de les condicions tèrmiques de l'envoltant, com al coneixement de les condicions higrotèrmiques de l'exterior i de l'interior de l'edifici i als nivells de ventilació existents. Tota aquesta informació ens ha de permetre identificar amb precisió les causes del problema i la posterior recerca de solucions. És en aquest sentit que el Servei Rehabilitació i Medi Ambient organitza per al proper mes d'octubre el curs Diagnosi d'humitats de condensació. Aquest curs té per objectiu posar en mans dels tècnics els coneixements necessaris per afrontar l'estudi d'aquests casos d'humitats, mitjançant una metodologia de diagnosi fiable i precisa que permeti actuar de forma preventiva als edificis de nova construcció i abordar amb eficàcia les intervencions en el parc d'edificis existent. • Enric Casanovas Servei Rehabilitació i Medi Ambient

N O T I C I A R I l

I P R O F E S S I O N A L

Nou barem orientatiu d'honoraris H

I Col·legi ha fet arribar a tots els col·legiats la publicació que recull el barem orientatiu per al càlcul d'honoraris professionals que s'ha preparat conjuntament amb la resta de col·legis de Catalunya. També s'ha posat a disposició dels col·legiats, els disquets amb el nou programa informàtic que facilita la preparació dels documents habituals que s'utilitzen en l'exercici professional com són la nota encàrrec-pressupost. amb un annex de condicions de contractació que es pot acordar amb el client; el nou full d'assumeix per a tots els municipis de Catalunya; l'emissió de minutes i rebuts, i el càlcul actualitzat de despeses col·legials i de Musaat.

• i Una eina de consulta moll úlil per al professional La preparació d'un nou barem d'honoraris orientatius d'àmbit català era un compromís adquirit per la Junta de Govern del Col·legi des de la supressió de les tarifes professionals a partir de l'entrada en vigor de la nova Uei de col·legis. Vol ser una eina de consulta útil per a l'orientació dels professionals, i de la resta de les parts intervinents en la contractació dels seus serveis, en el marc legal de lliure competència en què es desenvolupa el fulur de la professió. Els col·legials interessats poden ampliar la informació a l'Assessoria Jurídica i Professional del Col·legi. •

N F O R

A L T R E S

tecnològica estatal H

a ciutat andalusa de Màlaga acollirà del 23 al 25 d'octubre la I Convención Tècnica y Tecnològica (Contart'97) organitzada per iniciativa de! Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya i gestionada pel Col·legi d'Aparella-

Unnouprogramainfonnàtklaàlitaràlapreparadódelsdocumentsadmínislratiijsméstiabituals

RCfORMA DÍIS ESTATUTS COLLtGIALS

I Col·legi ha iniciat el procés de reforma dels seus estatuts per tal d'adaptar-los a les noves línies de l'exercici de la professió. Publicitat, normes deontológiques, societats i noves formes d'exercici són alguns dels aspectes que cal adaptar. Es preveu que el procés d'adaptació dels estatuts s'acabi al final d'aquest any.

En l'actualitat tres equips treballen, respectivament, en [res àmbits: jurídic (adaptació del text al nou marc legal); professional (propostes basades en les noves línies de treball professional), i delegacions (el paper de les delegacions en la promoció professional dins el territori). Les proposles es donaran a conèixer a tots els col·legiats, perquè hi puguin fer les seves aportacions. •

Els temes que es tractaran abasten bona part de les àrees de treball dels aparelladors i arquitectes tècnics, com ara gestió de projectes, economia de l'edificació, processos d'execució, control de qualitat, rehabilitació i manteniment, informàtica aplicada, gestió de residus, innovació tecnològica i seguretat laboral. Ja s'han rebut quinze ponències i més de seixanta comunicacions en les àrees esmentades. La coordinació d'aquesta trobada professional va a càrrec dels arquitectes tècnics Carlos Fajardo i Antonio Garrido que han comunicat el desig de comptar amb la màxima participació del col·lectiu. Tots els companys interessats a assistir-hi, poden adreçar-se a l'Instituto de Investigación INDYCCE Parque Tecnológico de Andalucía. Telèfon (95) 261 91 50.

•

Homenatge alscol·legiats ambmés de 50 anys d'exercici professional

52 estudiants ja tenen la Targeta Accés delCol·legi

l Col·legi prepara un acte d'homenalge als companys amb més de 50 anys d'exercici professional. Els homenatjats pertanyen a les promocions que van finalitzar els seus estudis els anys 1946 i 1947. La trobada se celebrarà el proper 30 de setembre, a les set del vespre, a la sala d'actes del Col·legi. El president del Col·legi, acompanyat de la Junta de Govern, lliurarà una placa commemorativa als assistents. L'acte vol comptar també amb la presència de companys, familiars i amics dels homenatjats, que són els que s'enumeren en el quadre adjunt. • Dimarts, 30 de setembre a les 7 del vespre. Sala d'artes del Coi-legi

APARELLADORS PROMOCIONS

00417 00420 00422 00423 00427 00428 00429 00440 00441 00442 00443 00444 00446 00447 00449 00453 00456 00457

Francesc Bassó Birulés Manuel Benlloch i Bonet Enric Dalmau i Mir Josep Maria Vives i Font Josep Castells i Pujol Ferran Rodrigo i Serrano Gaietà Campillo i Sanagusiín Camil Dona i Martí Josep Maria Buxó i Carreras Jaume Ribó i Arenas Jordi Bonet i Armengol Josep Maria Vilalta i Bernel Alfons Hernàndez i de Avilés Gabriel Gàzquez Gómez Josep Arbós i Vives Rubén Mur Aran Rafael Paulo Galindo Ferran Uansana i Cabré

00463 00472 00474 00475 00477 00486 00487 00491 00492 00494 00500 00501 00502 00522 00556 00559 00604 01725

1946 1 1947 Jordi Puiggalf i Clavell Joan Maria Mellado i Urgellés Ferran Freixa i Jové Francesc Bellavisla i Bot Francesc Polo i GuaNar üuis Vinent i Saura Veremundo Bertran Torras Josep Segura i Estrada Jaume Noguera i Laiaro Ricard Roura i Goicoechea Jaume Pons i Domènech Francesc Agulló í Blanch Josep Vall i Menéndez Jordi Pi i Segui Ricard Ruiz i Vidal Albert Barguès i Amat Miguel Àngel Ranera Cahís Àngel Abaurrea Iraceburu

a són més de cinquanta els estudiants d'arquitectura tècnica de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) que poden gaudir de molts dels serveis del Col·legi mitjançant la subscripció a la nova Targela Accés. Entre d'altres, hi ha la recepció de L'INFORMATIU, l'accés al Centre de Documentació i als seus serveis; a la Cooperativa Jordi Capell; un descompte sobre el preu de bona part dels cursos i activitats; i també l'oferta per a col·legiats de subscripció a la xarxa Internet. La Targeta Accés es va començar a promocionar el mes de maig en aplicació d'un conveni de col·laboració subscrit entre el Col·legí i l'EUPB. •

F O

I N T E R N E T

R A R R I B A

L ' E X E R C I C I

P R O F E S S I O N A L t I I I

Com connectar-shi i poder navegar •••^^^^^^^M^H

per Lluís Barrachina, llicenciat en Informàtica

Avui, Internet ofereix noves possibilitats per avançar en la millora del treball professional. La recerca d'informació, el correu electrònic 0 el teletreball ja són una realitat. En aquesta línia, el Col·legi treballa des de fa un temps per incorporar aquesta tecnologia a la seva gestió 1 per fomentar la seva utilització amb una oferta interessant de connexió per als col·legiats. En L'INFORMATIU anterior es donaven algunes pistes com ara les possibilitats d'utilització, una petita guia Internet de la construcció i l'oferta formativa. Ara bé, quins són els passos que cal seguir per connectar-s'hi i començar a navegar? o, quins altres companys s'inicien o treballen amb aquesta tecnologia? són preguntes que ara intentarem respondre.

H •

• •

er poder accedir a Internet bàsi- velocitat molt superior, però encara cament ens fan (alta tres coses: que el cost telefònic no és gaire supeUna línia de comunicacions i el rior, el cost del proveïdor d'Intemet és hardware necessari per treballar clarament superior (5.000 ptes. mensuals). Per últim la tercera possibilitat amb aquesta línea. Un compte en un proveïdor d'accés és únicament aconsellable per a persones que treballin amb ordinadors a Internet. portàtils i necessitin connectar-s'hi des Un ordinador. de qualsevol lloc.

Cal tenir en compte que la tendència futura serà oferir el correu electròLa línia de comunicació pot ser una nic de forma gratuïta en els futurs apalínia normal de telèfon (RTB: Red Te- rells mòbils anomenats comunicadors, lefónica Bàsica), una línia digital telèfon més teclat incorporat. Per (RDSI) o una línia de telèfon mòbil exemple, l'aparell ofert per Nokia. (GSM). En el primer cas necessitarem D'altres tendències que van preun mòdem, en el segon cas un adapta- nent força són la possibiliat d'accedir dor RDSI, i en tercer cas un adaptador a Internet a través de la TV, o a través per al telèfon mòbil. L'opció més eco- de les xarxes privades que volen nòmica és la línia telefònica normal. instal·lar alguns ajuntaments, com és La línia RDSI ofereix una qualitat i ara el de Barcelona. En aquest últim 1. Línia de comunicació

OFERTA CONNEXIÓ D'ACCÉS A

INTE RNET

El Col·legi ha arribat a un acord avantatjós per als col·legiats, per tal d'oferir-los connexió d'accés a Internet, que inclou: •

Kit de connexió a Internet

•

Connexió a Internet sense límit d'hores

•

Dues adreces de correu electrònic (e-maii)

•

Introducció d'una pàgina web personal (professional)

•

Un compte d'FTP

•

Accés a llistes de distribució, news, etc.

Connexió anual: 7.000 ptes. Connexió anual + mòdem extern 33.600 bps: 19.500 ptes. Opció d'instal·lació al domicili, a partir de 4.500 ptes

(per a més informació truqueu al tel. 240 20 60)

cas ens arribarà un cable a casa i és RAM. connectarà a l'ordinador amb una pla- • Disc dur de 2Gb, per poder baixar ca de xarxa. tota mena d'utilitats que írobem a Internet. 2.

Proveïdor

d'Internet

Independenment de la línia de comunicacions que tinguem, ens farà falta algú que ens faciliti el servei d'accés a Internet, l'anomenaí proveïdor d'Internet. Actualment, a Espanya, n'hi ha 500, encara que la tendència és l'agrupació o eliminació d'una gran part, fins que en quedin la meitat, aproximadament.

• Placa de so i altaveus. El micròfon no és tant necessari, però és aconsellable. • Placa de gràfics Súper VGA, configurada per 800 x 600 i 256 colors.

• Windows'95, millor que Windows 3.11, atès que la majoria de noves versions únicament surten per a windows'95. • CD-ROM opcional. De fet no ens fa falta per a Internet, és millor un disc Depenent de la utilització que fem dur amb molta capacitat. • Mòdem de 28.800 bps. La diferènd'Internet, caldrà valorar la necessitat cia de preu amb un 14.400 bps és de tenir un bon proveïdor (velocitat petita. bàsicament, i que tingui possibilitat d'oferir connexió per RDSI). En la resta dels casos, no és tan fonamental; cal mirar el preu i anar veient la utilitat que podem treure d'Internet.

Els qui treballen amb Mac o amb estacions de treball Unix, és millor que ho consultin als proveïdors de l'equip. Les característiques, però, són molt similars. Per últim, cal tenir en compte l'apa3 . Ordinador rició dels anomenats NetPc o ordinadors específics per a Internet. Tindran De fet, per connectar-nos a Internet podem fer-ho amb qualsevol tipus d'or- un preu molt raonable (inferior a 100.000 dinador. Hi ha programes per a tota pts). També cal íenir present que en un futur proper podrem treballar amb Intermena d'ordinadors, ara bé, si volem net des del televisor. Per tant, en comaprofitar totes les possibilitats multimèdia que ens pot oferir Internet cal prar l'ordinador, no s'ha de pensar tant en Internet sinó en la utilització que tenir un ordinador amb les caracterísvolem fer-ne en general (Autocad, Fulls tiques següents: • Ordinador Pentium amb 16 Mb de de Càlcul, Jocs, Multimedia, etc). •

S E R V E I S I

N A

F L

R {

M I

)

SESSIONS A L'AULA D'INFORMÀTICA

APRENDRE A NAVEGAR PER LA XARXA

e fet, navegar és molt senzill, únicament cal utilitzar el navegador i anar d'una plana a una altra a través dels links que ens ofereix. Poc a poc, anirem coneixent diferents adreces i les podrem indicar al navegador per entrar-hi. En algunes planes se'ns demanarà o informarà que ens farà falta algun tipus de Plug-in. Normalment en la mateixa plana hi ha un link per poder-lo agafar i instal·lar en l'ordinador. La primera plana que veurem serà la del nostre proveïdor d'Internet, on normalment hi ha un apartat per navegar per les planes que ens aconsella. El principal problema serà trobar el que busquem;

desconeixen l'idioma, hi ha un Plug-in per a Netscape que tradueix les planes al castellà de manera automàtica. Els buscadors més importants en castellà són: www.ozu.es www.ole.es donde.uji.es Els buscadors més importants per fer-ho, haurem d'anar a les planes en anglès (encara que podem trodels buscadors d'Inlernet i especificar bar planes en qualsevol idioma, el que volem. Un cop especificat, el segons la consulta que fem) són: buscador ens donarà una llista de plawww.altavista.com nes que podrem seleccionar i veure si www.yahoo.com trobem el que volem. És molt aconsewww.excite.com llable conèixer mínimament l'anglès, Realment, per aprendre a naja que el 50% de la informació és en vegar, no hi ha res millor que feraquest idioma, i anirem sempre a pa- ho, per tant, cal anar poc a poc i rar a planes d'aquest tipus. Per als qui anar aprenent sobre la marxa. •

Les sessions van adreçades a persones que vulguin introduirse en el món d'Internet. S'aprendrà a utilitzar el correu electrònic i a "viatjar" pels webs. • 29 de setembre de 9 a 11.30 h. • 6 d'octubre de 19 a 21.30 h. • 22 d'octubre de 19 a 21.30 h. • 29 d'octubre de 16.30 a 19 h. • 30 d'octubre de 16.30 a 19 h.

Preu col·legiats: 5 . 0 0 0 pessetes Ne col·legiats: 7 . 0 0 0 pessetes Informació. Telèfon: 2 4 0 2 0 6 0

COL·LEGIATS QUE DISPOSEN DE CORREU ELECTRÒNIC 07999 oieoe 04300 «615 03570 07316 07239 06714 05943 06496 01232 02650 03068 0S331 08321 06213 06213 07434 0O386 06510 C8J79 027B7 04720 04720 07731 07731 02005 05O57 05909 04219 07064 01831 01831 06233 06102 03136 05330 06914 05758 05758 04367 05245 07987 07967 06229 05516 03696 06899 07244 0S105

Unís Agustí IGatl agusi"@ccmaresme.es RcanjAlbiiGasol fialbi@redestb.es Andreu Afcdea i Garrido afcolea@rede5tb.es Enric Atzamora i Gutiérrez alzamora@tising.es Eduard Aragonès i M à m l earagonesm@nexo.es RamoiArmengouiSata ramonarmengou6fedestb.es jamau@ea.es JoníAmauiMonell Àngel Ayala i Bemal etmura@poboxe5.com Francesc Xavier Bardají i Ramonet rçpefaneLes Francesc Betart i Cafrel belaj1@G5mg.es Josep Bokfú i Bochaca boMu@arqHirb.uab.es Joan Bosch i Sampedro jbs.atia@iponeLes Amadeo Busquets Cuevas imadeoixjsquetsébcn^ervicimes Josep Mana Cabien i Garrigó calafell@tislng.es Enrique Capdeviü Gasení 100720i12@compuserve.com Rafael Carxjevfe i Becerra rafelcap@lising.es Jordi Casals i Gonzàlez casalsQtsing.es Jordi Casals i Gonzàlez imsa@tismg.es Josep Codinas'Garcia valericonsult@ rmr3.redesü>.es Ute Colomé i Roa ulric@tising.es Carta Cottés i Ribas arquíectes.scp@ bcn.servia)m.es Jonf Chopo Moya chopo@arquired.es Joan Daumal i Domènech promo@conecta.es JoanDeiriuiReal comicsa@lising.es JoanDeiriuiReal sadmco@tisjDg.es Xavier Díaz Navarro tiiaz@tising.es X a m Díaz Navarto xiaz@rJsing.es RamontanèneOiiGírbau r.domenech@coac.es A n t r i Bvira i Ferrei proas@iies.es Isabel Escnbano CaBol ctiin.esc@coac.es PereEspargaroiRicós angle@raJestb.es UtekbEspino P t e mace5p©interbool(.net José Anton» FaUTena jaftetising.es JukjfaKFus» jff@tising.es JJoFalasfuae, fatasetising.es Agusu Femandez Borda gus@redestb.es FianoscQjavrer Femandez Moreno equrpcadegeodties.com Fernando Ferrer Foyé fferrereteJebase.es RosaAna Ferrer i Corona borbonjm@grupan.es LúsM. Ferrem Casabon ferrero@redesb.es Uercè figueras i Bautista fboarq@coac.es Féfa Fons Basco Sx@tisiig.es Féfa Force Basco force@bsng.es JoanFaésiCrquet jfores@procesos.com AscertsiònGalvezParadas verdugogaNe:@rrK2,redestí),es U. Belen Garcia Hanandez mator@tising.es « . Belen Gana Hemandez mbtor«&ing.es JuanCatos Garcia Vézquei juacar6redestb.es Josep Garòs i Verdet josepgartjas§mi2jHjfesttj.es UquelGargaloiCano garWàngis Àngel Las G i García aglganiaeredesfees Cèsar August Giménez íObatíi CQfnGnEZQFnsUxiifs Cstos Gorcíèez Cayuefe qgoreSfcing^s

08125 08425 02993 02099 07365 04824 04824 02222 08051 08051 05087 02665 03436 08150 08024 07910 07543 07543 06958 06896 03131 04725 01725 08308

orna 08038 07291 06335

07266 07240 07240 05544 055ü 04427 03755 03755 07498 07498 05332 07527 04870 04870 07319 07202 01614 04614 04535 04594 02701 03303

tracatetising.es Cartos Gonzàlez Grueso Cartos Gonzàlez Grueso tiacatat@tising.es Cartos Gonzàlez Suàrez cgsal@ti5ing.es EnricGraeflsiPané graells@redestb.es Josep MGuascn i Bové jmgb@nil.lirl.es guerrero@tistng.es Carles Guerrero i Hernando Cartes Guerrero i Hernando cgh@lising.es Joan Guru i Andreu k059734903@abonados.cplus.es hirmjosa@tising.es Jordi KrejosaEscrMie Jordi Kmojosa Escrïcne inüog@ Ssing.es F. Jav Humet Cienfuegos-Joveilanos cienfuegos@redestb.es Joan Jové i Sànchez joanj5@rjsing.es ines.l@usa.nel Inés Legemaate Héctor López Fouz htopez@databasedm.es Susana López Martin susanatm@redestb.es Juan Manuel Macias Bemal macesp@interbook.nel JorrJ Martín Hemandez jmarti27@ piejctec.es Pedra Martín Martos peremart@tising.es Pedró Martin Martos martinma@tJsing.e5 Miquel Martínez i Riera miquelm@rjsing.es Jordi Masip i Alvarez rrryrrrvrare_prrJi@bcaservicom.e5 Manuel Mercader i Tudela mmercadenguimercu@neïo.es Joaquim Miralles i Serra msestudi@tísing.es Joaquim Miralles i Serra miralles@rjsing.es Josep M. Miró i Rufà jm.miro.nifa@coac.es Josep Morales Casanovas jmorale5@tising.e5 Josep Morales Casanovas jmc@tising.es Juan Anton» Morales Torres jmorales6 mx2.redestb.es Andrés Moreno Carrera andreu@som.ub.es Jesús Moreno Martos jmoreno@tineLfuLe5 Jesús Moreno Martos pnoreno3@piejctec.es Anton» Jordi Moya Morgaz jofrJirnova@tirvi.net Jordi Obès i Juanola jovi@rjsing.es Jordi Oivés i Juanola jool@Iising.es í-:?' OT-Ï *Í^*; '.'r'eal aparejador@tsEig.es ormaechea@tising.es ;. -.. ":--==! ' . ' . . : - - . .-•. j / í T é z mApaknxi@carnbrabcn.es !-i=' >••_'-, ==•; "-:-;; pare@rJsing.es Josap Moria Pare i Carei josep@lising.es Josep Pefcjà i Iracíieta peaeja@ttsing.es petrarca@tsing.es JosepPeleiàilracneta Joaqiim Pefarrubia i Amat jpamat@tÉiig.es Juan Antorio Pérez Beroy jap@&sing£s Marcos PerupMarnnez marcos@tising\es asía@6srig^s Marcos Perujo Martínez David Piera i Ricarte dpiefa6tcing.es Josep F. Pla i Ros trama@rjsing.es joseplana59Ssitig.es Josep Planas i Cos ic@feing.es Josep Planas i Cos Xavier Prats i Batran jq)ra&@redèstb.es jpredderdmaiJxrLes JonjPredderideTrias Ramon Piig i Soler pug@rrin0ris3.es RaladRacha López letfedltsinges

06909 01462 06029 G3B2 03622 0324S 01932 06757 03539 05586 04C47 04557 04049 07961 07961 05725 05725 02426 02426 07582 06304 07689 07909 04438 07208 04915 03457 06628 06628 06030 07205 07052 07660 03338 08025 06256 06090 06225 04057 20032 20160 20160 20007 20156 20164 20164 20323 20131 20067

Rafael Rede López rechdor@tising.es Ignasi Revenlós i Palès revesarq© idgrupJbemetcom gabrielgnsi.es Gabriel Rodriguez Araca Assumpció Roger i Casamada ldaarquilectura@coac.es Assumpció Roger i Casamada jibarz@eic.ictneLes Carios Homano Garcia romano@mundivia.es Bemal Ros Mayordomo bemal@bsing.es JaumeRoseOiColomina jaumeros@cda.upc.es Maria Bel Rosselló i Nicolau rossello@cda.upc.es Jaume Rovira i Zurfta u176353403@abonados.cpliB.es CarksJavïerSaezCoTina saezco@canaldinamíc.es Francesc Sala i Tarrés sal.san@coac.es UuísSanavia i Femandez sanavia@redestb.es Manuel Sànchez i Real saUan@coac.es Joaquin Sànchez Roza ldmsanro@tising.es Joaquin Sànchez Roza joasanro@tising.es EBes Sans i Espadà gopse@tising.es Eües Sans i Espadà sansespa@rj5ing.es JoanSanziMoya sac@tJsing.es Joan Sanz i Moya 5anz@Gsing,es Guillem Sanz i Ribera guilems© bcn.servicom.es Pere Segura i TaDó aterba018cecoLes Josep M. Senti's Valls pfomo@conecta.es DaràlSsia Verdaguer danisvgcatwortditel Joan SotóeviOa i Calvo solde@grupart.es AberiSosiVBa asos@brm.net PereTaDoniNovoa taDon@tising.es Josep Tàrraga i Ateu tarraoat@tising.es Montserral Teindó i Famadas monlse@lising.es teaKtoeiisng.es MontserralTeixifJó i Famadas Cartes Torrebadeb i Alsina ctadtismg.es J. Marc Torretes i Bertran abct)3925b@coloanel - Aicadi Torres i Pérez arcarJJ@arralas.es Marta Truyol i Sabanes amestres@treLfutes Josep Maria VateriFefret valericonsUt@ nu3.rEdestb.es BïiqueVjanJeMaiem merce@redeslb.es NuraVIaplanaHortensi valerk»nsun@mx3jedeslb.es Miquel Vïarà Casamitjara JorrJVnyate Sabés otorresOcoac.es Josep Maria Xmsns i Bamala rrorimensStising.es angfcé(ajestt)£s ANGLE.SCP ccétisrçes Corclncc«iCcntrolM.RoigiAss Construcrx i Control M. Roig i Ass mjrefeing.es CORRO 21. SL saLsanecoac.es CHiNCHUAS ESCRIBANO. SCP cíwi esc0ccac.es R U Arqufacbia i Gesíó, SL fngbdnlfuLes SAC.SCP sacdtisng£S sanz@fejng«s SACSCP TDA AROUITECTIWV. SL Uaarquiieduraecoac.es otonB8coac.es TORRES I VWYALS ASSOCIATS Valen OïBJíors Asscciate. S.RjLv*riconsul@múJede*ís

Adreces rebudes al Cd-leg frs al 9 de setaró?

SERVEIS MERCAT

TREBALL

Publicació d'anunci d'ofertes de treball Important empresa del sector de la construcció de la comarca del Baix Ebre arquitecte tècnic ae 20 a 40 anys aprox. Es valorarà experiència en ^ s m í a r e . no irnprescnfUe. Uure del Serva Mitar. Ca) restír a la Tona. Persona resporoable. madura, sensaH i ofpirtzada. Contracte laboral. Reliímoó a convenir segons vàlua i experiència. Incorporació immedata en emrpesa estabfe i amb bones possí*Siats laborals i econòmiques. Enviar cum'culum a: IOP Av. Generaftat, 95, 3r 4a 43500 Tortosa. Telèfon: 97744 56 55/44 51 00 (Tetel

Despatx d'arquitectura arquitecte tècnic jove. No cal experiència. Amb conenemenls de Cad. S'ofereix relat» liberal amí) signatura d'obres. Incorporació immeíataInleresslas posar-se en contacte amb el telèfon: 319 29 97

Empresa de treball temporal

Despatx d'arquitectura del Maresme

tècnics

arquitecte tècnic

aparellador

per a direcció d'obres d'immobles i oficines. Imprescindible experiència en tasques similars. Idioma, català. Jornada oficial. Edat. entre 25 i 33 anys. Convé que tingui vehicle propi. Contracle laboral per obra í sou negociable.

per formar un despa& ^arquitectura. compartint les tasques pròpies d'un despatx com són la búsqueda de clients i tracte amb aquests, col·laboració en la redacció Se projectes. seguiment i conrtrc-l tfobres. Dedicació flexible. Relació liberal. Interessats contada/ amb el Sr. Rafael Larcuen al telèfon: 555 02 93

tecmc de projectes i obres, peta segusmsnt tfotres. pressupostos i direcoo cfequips. Jornada oficial. Imprescindible carnet de conduir i cotxe propi per fer desplaçaments per la comarca de Garraf de manera habitual. Calen coneixements del programa PRESTO Edat entre 24 i 35 anys. Retaoó literal. Sou orientatJu-, 3.600.000,- Brutï'any amb signatura tfobres. Inieresstas contactar amb; AOHOC. S L Dolors Diaz. Telèfon: 317 04 56

Interessats trucar al telèfon: 200 25 53 (Isabel Munoz).

Ret.

Rei.5.710

P E T I T S

Informació Mercat de Treball: Telèfon: 240 23 58

5.711

Ref. 5.716

Rel,5.719

Empresa constructora de Barcelona

Ref. 5.721

A N U N C I S

S E R V E I S

Serveis per al professional Aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. També fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres. Josep M. Telèfon: 268 08 04

Servei per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Tenim experiència de més de dos anys. Informació Telèfon: 416 16 39 Fax: 23749 01 Estudiant d'arquitectura tècnica S'ofereix per treballar els matins en despatx. Aporta coneixements d'Autocad i experiència professional de 5 anys. Esiher Telèfon: 340 33 25

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render. Octavi Telèfon: 213 92 36 Estudiant de 5è curs de delineació S'ofereix estudiant de 5è curs de delineació, disposat a treballaramb contracte de pràctiques. Aporta domini de l'Autocad versions 11,12 i 13. Té experiència en empresa en treballs de delineació de construcció i enginyeria. Joan Sàez Telèfon: 424 08 85

Topógraf S'ofereix topógraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implemenlació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totaiment informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 265 40 04

Es comparteix despatx amb d'altres professionals. Situat a Gran Via/Calàbria. Econòmic. Telèfon: 424 20 53 (matins de 9 a 14 hores)

Delineant tècnica S'ofereix delineant tècnica per treballar en despatx d'arquitectura o construcció, preferentment els matins. Aporta domini de l'Autocad versions 12 i 13. Concepció Vivó Telèfon: 337 02 77

preu 1.000 pessetes si és col·legiat o estudiant 2.000 pessetes per a no col·legiats Elisenda Pucurull 240 23 76

Si vol compartir el despatx, oferir els seus serveis, canviar coordinador o vendre la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

Se€€ié Petits Anuncis de L'INFORMATIU Donar-se a conèixer a més de 7.000 professionals només costa 1.000 pessetes (2.000 si no és col.legiat)

TRUQUI'NS ARA I A al telèfon directe 2 4 0 2 3 7 6 i al fax 4 1 4 3 4 3 4 Horari de 9 a 14 hores. Elisenda Pucurull

PISOS I DESPATXOS

PETITS ANUNCIS

A C T I V I T A T S F

S E R V E I

I I

P R O M O C I Ó

M E R C A T

Peritatge judicial

Peritatge en assegurances

Curs bàsic de pericia

Cuts bàsic de perícia

presentació La perícia és un àmbit professional que es conso I id a com a so rtid a prolessional dels arquitectes tècnics.

FemandoC. de Valdivia, magistrat. Guillem Vidal, magistrat. Jordi Femàndez, advocat i aparellador. Emili Aragonès, magistrat. Àngel de Prada, magistrat

L'experiència i els coneixements de les tècniques i normatives són elements essencials per a la bona execució d'aquests treballs. Però també ho són utilitzar un llenguatge adequat, tenir alguns coneixements jurídics sobre els procediments legals i la casuística més comuna, els drets i les obligacions, etc.

coordina Javier Llovera, catedràtic, director del Departament d'Organització d'empreses

En aquest curs bona part de les sessions seran impartides per tècnics amb formació jurídica conjuntamentambmagistrats. organitza Servei de Promoció i Mercat i Fundació Politècnica de Catalunya preu col·lsgiatsiestudiants:35.0MPTA estudiants amb TargetAccés; 28.000 pessetes no col·legiats: 52.500 pessetes professors Javier Llovera, catedràtic, director deldepL d'Organització d'Empreses

N F O R

A L T R E S

dates i lloc dimarts i dijous, del 7 d'octubre a I'l 1 de novembre, de 19 a 21 h. Sala de con-

pragrama • lntroduccíó:Elperitcomaexpert El peritatge forense i Àrea civil El peritatge en la jurisdicció civil Peritatges més usuals en procediments civils • Àrea penal El peritatge en lajurisdïccíó penal Peritatges més freqüents en procediments penals: casos pràctics • Àrea contenciosa administrativa El peritatge en la jurisdicció contenciosa administrativa Peritatges més freqüents en procediments contenciosos administratius • E mi ssió d e dictame n El llenguatge del perit en el dictamen processa] i forense. •

presentació La valoració de béns i taxació de danys en el camp assegurador ofereix als professionals de l'àmbit tècnic unes expectatives creixents de treball i desenvolupament. Les característiques d'aquest treball requereixen de professionals experts en l'àmbit de la tècnica i construcció, però, a més a més, amb coneixements del sectorassegurador. organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i Fundació Politècnica de Catalunya professors Salvador Solé, director del Centre de Formació Winterthur. Fernando de C. Valdivia, magistral. Sara Laborda, catedràtica del Dept. d'Organització d'empreses Enric Jané, director de Winterthur Seguros i professor associat del Dept. d'Organització d'empreses Juan Carios López, director del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament de l'Ajuntament de Barcelona coordina Javier Llovera, catedràtic, director del Departament cTOrganrtzaciód'Empreses delaUPC

T R E B A L L

dates i lloc dimarts i dijous, del 13 denovembre al 18 de desembre, de 19a 21 hores. Sala de conferències. preu col·legiats i estudiants: 35.000 pessetes estudiants amb TargetAccés: 28.000 PTA no col·legials: 52.500 pessetes programa dijous, 13denovembre • Visió pericial de l'assegurança • El risc • L'assegurança • Verificació de riscos

H O M E N A T G E

Acte d'homenatge als companys amb 50 anys de professió El Col·legi retrà homenatge als companys que han compten els 50 anys d'exercici professional, en un acte que consistirà en uns breus parlaments de salutació i en ei lliurament d'una placa commmorativa a cada un dels homenatjats, seguit d'un petit refrigeri per festejar la jornada amb els companys i amics presents. dia, hora i Hoc dimarts, 30 de setembre, a ies 19 h. Sala d'actes del Col·legi. •

dimarts,18de novembre • Contracte d'assegurances-pòlissa • Elements reals de l'assegurança • El sinistre deí20 de novembreaMBde desembre • Peritatge • Identificació dels béns • Establiment de les causes de sinistre • Comprovaciódelapreexistènciadels béns assegurats i Estudi de la cobertura i Valoraciódelsbéns • Interpretació del contracte • Càlcul d'indemnitzacions • Informe pericial. Casos pràctics. •

Iniciació a l'autogestió fiscal objectius Es tractaran els tràmits bàsics de caràcterfiscalque esnecessitenen el cas d'iniciar l'activitat professional o quan encara hi ha poc volum de negoci. Es donarà també una visió global del sistema tributrari espanyol. organitza Assessoria Prolessional

Rehabilitació de façanes JoséA.BemalrJez,advocatifiscarista

Repetició del cicle de xerrades presentació Cada cop més els nostres barris antics i les seves façanes necessiten d'intervencions de rehabilitació i reparació. La funció dels tècnics ha d'anar molt més enllà del que suposa la signatura d'un assumeix de bastida.

coordina Ascensió Gàlvez cap del Servei promoció i Mercat ds Treball dia, hora i lloc dies 8,15 i 22 d'octubre, de 16.30 a 21 hores. Sala d'actes del Col·legi. Primera planta.

Aquests treballs els duen a terme un gran nombre de professionals del nostre col·lectiu i amb aquest cicle de xerrades es pretén introduir als no especialistes en rehabilitació en els aspectes més habituals i la casuística més comuna en intervencions de neteja i rehabilitat» de façanes. EI Servei de Promoció i Mercat de Treball repetirà el cicle de xerrades sobre rehaMitació de lacaries. Així. de ía mà de professionals de destacada experiència pràctica recorretem la problemàtica quotidiana que envolta la rehaMitació de façanes antigues. Abordarem el marc tècnic i legal, la inspecció i Sa diagnosi, la proposta de tractaments i ei seguiment de roba ofert les cpdors més comünes i les soinons més practiques-

preu col·legiats i estudiants: no col·legiats: estudiants amb TargelAccés:

ponents Joan Casadevall arquitecte i estucador Rafael Vila d;, arquitecte i arquitecte tècnic Jesús Casado arquitecte tècnic Antoni Parien arquitecte t arquitecte tècnic

21.000 pesseles 27.000 pessetes

programa dimecres, 8 d'octubre Inspecció i preparació de l'obra • Inspecció tècnica de la façana. De la rehabilitació integral a la rehabilitació de façanes. Diagnosi. Aspsctestfhabilarjifitali eines per diagnosticar. Anàlisi de les intervencions més freqüents • Responsabilitats de les comunitats de propietaris i dels tècnics. L'ArJfróBStraaó púb&ca. Intervenció i suport • Preparació de robra: bastides, muntatge i desmuntatge. Punts crítics

iniciació a l'especialització en disseny d'interiors

dimecres, 15 d'octubre Revestiments plans {pintures i estucs) • Arrebossat anàlisi i problemàtica • Estucs tradicionals: tipus i posada en obra • Moriocapes: naturals i sintètics • Pintures: varietats i idoneïtat • Neteja: sistemes i recomanacions • Colors: determinació i seguiment dimecres, 22 d'octubre Elements volumètrics: pedra, ferro, ceràmica i fusta • Pedra natural i artificial. Materials. Patologies: reparació i prevenció. Reforç i substitució: fixació í acabats. Neteja • Materials ceràmics: obra vista, aplaçats, gres/fe. Identificació materials. Patologies, entens de reparació i hidrofugació • Materials fèrrics: Balcons t baranes • Materials de fusta: persianes i fustena Punts febles. Sistemes de fixa» i ancoratge Sistemes de reforç i substituoó, protecció, pintures i

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

Presentació del curs a la sala tfactes, ei djau, 20 re ales 19.30 hores.

inscripcions L'entrada és fare Cal fïïtiçcc prèvia af Serva dlntomiaca. Planta bacca del Col·legí. Tetefon:24020 60 Fat 240 20 61. •

Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi. Les places dels cursos són limitades. Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assistit a un BO'-é de les classes. Preus especials pera estudiants iTibTargetAccès.ConsutteueiServeidlnformació. Telèfon:

2402060

2402061

dia, hora! lloc Dimecres, 1 d'octubre de 19 a 21 hores, a la sala d'actes del Col·legi. preu col-legiatsiestudíants: 5.000PTA no col·legials: 9.000PTA 4.000 PTA programa • Possibilitats d'exercir l'activitat professional • Impostos sobre l'activitatprofessionaldelespersonesfisíques • Calendari fiscal í formalització dels impresos: 130,300, 110, 390.190Í347 • Llibres de registre obligatoris i imprès 04 • Règim de sancions • Xerrada col·loqui. •

Planificació fiscal Declaració Renda'97 Xerrada sobre eis avantatges i inconvenients fiscals de les societats professionals, dia, hora I lloc Dimecres. 19 denovembre, de 19 a 21 h.ala sala d'actes de! Col·legi. organitza Assessora professional José A. BemàJdez. advocat ifscafcta Inscripció prèvia gratuïta aJ Servei cfWofmactó. •

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U F O R M A C I Ó

ALTRES

S E R V E I

VALLÈS ORIENTAL

Les humitats de condensació Curs pràctic presentació Darrerament tani als eoífos de recent construcció com als edifias antics, ens trobem sovirrl amb problemes d'humitats de condensació. L'optimització de solucions constructives sense una anàlisi acurada, la insuficiència de raiBameni tèrmic, la total estanquitat a l'aire de les modernes fusteries, la manca d" una ventilació adequada, i molts altres factors, ens porten a situacions forca compromeses que cal resoldre amb tols els elements al nostre abast. Obtenir les dades tiigrotèrmiques necessàries, anafitzar-les i interpretar-les resulta fonamental abans de qualsevol proposta de solució. Conèixer les diferents alternatives per resokjre el problema i la seva incidència real també resulta imprescindible per establir la intervenció 0 mesura a aplicar més idònia. B curs que es presenta està eminentment orientat a dotar els professionals que ja disposin d'uns mínims coneixements de la problemàtica de les humitats i una capaalal d'anàlisi suficient per afrontar l'estudi de casos d'humitats de condensació mitjançant una metodologia de diagnosi fiable i precisa que els permeti actuar preventivament als edificis de nova construcció o corregir els errors dels existents.

programa DijouSi 6 de novembre 9.30 h Reflexió actual 10.30 h Sinistralitai dels treballs en alçada 11.30 h La normativa vigent l2.30rt Responsabilitats i assegurances 13.15 h Ordenances municipals 16.00 h Reflexions per escollir un sistema

divendres 17 d'octubre Taller pràctic Anàlisi de diversos casos reals a'nurniíats de condensació per part dels alumnes assistents, tutorada pels professors del curs.

11.00 h Lectura i interpretació de dades higrrjtèrmiques. Caracterització de locals. Mètode de càlcul simplificat. Lectura i presa de dades Instrumental. Ús i interpretació de dades higrolérmiques dies i lloc 16 i 17 d'octubre, a la sala d'actes preu de la inscripció: 40.000 pessetes Beques ds! 50% per a estudiants. direcció del curs Xavier Casanovas i Soledad Garcia Morales professors Soledad Garcia Morales. Josep Solé. Àngel Ripoll. Núria Pumarola. Anna Mestre. Nota: B rwmbre de fteceà és mcfl reduït i s'assignarà per ordretfinscripdó.lamatricula i t í d ó f i ^ k

9.30 h Presenlaaó de les dades higrotèrmiques corresponents als primers

10.00 h Qaboració de les dades per grups de treball, valoració i interpretació dels resultats

12.30 h Metodologia de diagnosi d'humitats de condensació. Classificació. Mètode de diagnòstic. Anàlisi del local i correcció mitjançant ventilació o calefacció

13.00 h Posada en comú de resultats i discussió de les solucions 16.00 h Presentació de les dades higrotèfmiques corresponents als segons casos d'estudi

16,00h L'aillamenttèrmicE Sistemes, tipus i materials. Localització del material d'aïllament Ponts tèrmics

16.30 h Elaboració de les dades per grups de irebali i valoració i interpretació dels resultats

17.30 h La fusteria cornaelementsingulai de tancament. Particularitats dels materials. Seccions i ponls tèrmics. Possibilitats 18.30 h Posada en comú de resultats i discussió de les solucions. • de ventilació

Recomanacions per a diagnosi i teràpia d'estructures de fàbrica i Guia d'actuacions en sostres de formigó Jornada tècnica programa

presentació L'acció del CTR s'ha centrat en la promoció i gestió de l'activitat rehabilitadorai de manteniment del parc edificat. En aquesl sentit, ha adreçat una part de la seva acció cap a la preparació i divulgació d'eines de treball documentals i informàtiques que facilitin les tasques dels tècnics en les seves intervencions. Lacol·lecciódepublicacionsfetapelCTR N'ITECria esdevingut un punlde referència obligat en la bibliografia tècnica sobre els edificis existents. En la jornada es presentaran les dues darreres publicacions, que es lliuraran als assistents.

dates i lloc 6i7denovembre. Salatfactes.

Inscripcions Servei d'Informació del Coi-legi

18.30 h Anàlisi dels tancaments. Càlcul de condensacions intersrjcials. Zones de risc. Influència de l'aïllament tèrmic. Valoració genèrica del componament

5 30 h Humitat ambiental. Paràmetres higrotèrmics de l'aire. Àbac psicromètnc. Producció de vapor als habitatges. Eliminació del vapor i equació d'equiPbri

L'estudi de sinistrafitat dels treballs en alçada ens permet veure que aquestes instal·lacions provisionals de l'obra no reben el control adequat, i d'això se'n deriven importants accidents laborals, amb la corresponent responsabilitat civil i penal per ais tècnics. El curs, tant per a iniciats en la matèria com per a novells, abordarà el coneixement de les tecnologies, analitzant cada sistema a partir dels seus costos i els avantatges i inconvenients que ofereixen, i els criteris de càlcul.

S'ha previst la concessió d'algunes beques del 50°s de l'import, per a estudiants.

de peritatge judicial dijous. 16d" octubre 9 00 h Recepció de participants i lliurament de documentació

Curs de tècniques i sistemes de treballs en alçada

matrícula preu del curs: 40.000 pessetes curs i pràctica: 45.000 pessetes

Curs d'especialització

17.30 h Les bastides tradicionais 19.00 h Apuntalarien! de façanes Divendres, 7 de novembre 9,00 h Sistemes mòbils 11.00 h Tècniques d'escalada 12.00 h Els materials d'escalada 13,00 h El procediment administratiu Exemples pràctics de treballs en alçada que aniran a càrrec d'empreses del sector. 16.00 h Bastides tradicionals 17.00 h Apuntalament de façanes 18.30 h Aplicació de sistemes mòbils 19.35 h Sistemes d'escalada Els assislents es poden Inscriure per fer una pràctica de tècniques d'escalada. •

17.00h

Presentació Aniràa càrrecde XavierCasanovas, cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient

17.15h

EI programa de rehabilitació d'habítalges i el programaper a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitalges existents. Anirà a càrrecde José A. Presmanes, sotsdírector del CTR

18.00h

Guia d'acluacions en sostres existents de biguetes de formigó armat o precomprimii. Anirà a càrrec de Rafael Bellmunt, directorde projectes de 1TTEC, i de Josep M. Genescà, aparellador

Servei Rehabilitació i Medi Ambient Centre TècnicideCooperació Políti ca TerritorialiObres Públiques IS.OOh

inscripcions Les inscripcions són lliures, però cal reservar plaça per tenir accés a les publicacions, al Servei d'Informació, dia, hora i lloc dilluns, 6 d'octubre a les 17h. Sala d'actes.

(£)

INFORMACIÓ

Serveid'lnformació. Planta baixa del Col·legi. Les places dels cursos són limitades.

19.45h

Recomanacions per ai reconeixement, la diagnosïi la teràpia d'estructures de fàbrica de maó. Anirà a càrrec de Rafael Bellmunt i Josep M. Genescà Col·loqui

•

INSCRIPCIONS Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes, Telèfon:2402060 Fax:2402061

organitzen Delegació del Vallès Onental amb la col·laboració del Col·legi d'Advocats de Granollers. dia í hora de I'l d'octubreal 21 de gener, dimecres, de19.30a21.30h. inscripció: 50.000 pessetes Delegació del Vallés Oriental. Telèfon: 879 01 76. •

BAGES-BERGUEDÀ Xerrada sobre l'EF-96 Ladelegacióorgamtzaunaconferènciasobrelainslruccióperalpro|ectei l'execi 'Ció de sostres unidireccionals de formigó armat • pretesat. l'EF-96, que anirà a càrrec de Gabriel Marsinyach. Tindrà lloc el dimarts 30de setembre ales 20 hores.

Càlcul de formigó CYPE ingenieros presentarà la nova versió de càlcul de formigó armat, CYPECAD especial en entorn Windows'95, en una xerrada que tindrà lloc ala delegació el 16 d'octubre, horari: de 10 a 14 i de 17 a 20 h. •

O S O N A

Excursió ala Pica d'Estats La delegació d'Osona organitza una sortida per fer l'ascensió a la Pica d'Estats, prevista per als dies 27 i 2B de setembre. Cal confimar l'hora a la delegació. Tel: 885 2611. •

OFERTA

INTERNET

Oferta d'accés a Internet ales delegacions Xerrada sobre Intemet i l'oferta de connexió que fa el mateix Col·legi, a càrrecde Ramon Puig. Bages-Berguedà dijous, 30 d'octubre, ales 19.30 fiores.

Vallès Oriental dimarts, 30de setembre, a les 19.30 h. Vallès Occidental dijous. 25desetembre, a les 19.30 h.

Osona dijous, 10d"octubre. ales 19.30 hores. informació: Telèfon: 240 23 80 V

A C T I V I T A T S

F O R M A T

N F O R M À T I C A

N O V E S

T E C N O L O G I E S

E X P O S I C I O N S !

MATERIALS

NOVES

Alerta o la ciutat de! vidre

Façanes lleugeres: els nous plafons

Aula de Barcelona

presentació Bs anomenats compòsits, juntament amb els materials especialitzats, fan possible solucions que fins ara resultaven absolutament inviables. La transformació de la matèria primera comporta una profunda revisió dels sistemes constructius i del mateix concepte de construcció: les tècniques unitàries i ccbesn/es deixen pas a metodologies basades en la juxtaposició.

del 2 al 14 d'octubre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h. preu col·legiats: 10.000 pessetes no col·legiats: 14.000 pessetes

exposició Inauguració, dimarts 7 d'octubre a les 17.30 h. Oberta fins al 24 dociubre. organitza Departament de Cultura del Col·legi a càrrec de Vega Ruiz i José Pheto inauguració dijous. 30 d'octubre, a les 7.30 nores Lola Doraire, crítica d'art, presentarà robra dels artistes.

programa de les sessions tècniques dimarts, 7 d'octubre 16.00 Compòsits: nous materials de construcció. Per Manuel Olivares. 17.45 Inauguració de l'exposició 18.00 Presentació de productes 19.45 Debat i presentació d'obres Edifici experimental a la UPC. Escola Roda Genesc

L'exposició es podrà veure a ia sala cfexposcions fins al 14 de novembre.

dimarts, 14 d'octubre 16.30 Façanes lleugeres ventilades. Per Jaume Avellaneda 17.45 Presentació de productes 19.30 Debat i presentació d'obres: Museu Guggenheim a Bilbao. Facultat de Ciències de la Comunicació

horari de dilluns a divendres,de 9.30 a 20 h.

dimarts, 21 d'octubre 16.30 Defectes més habituals de cons-

lloc Sala d'exposicions del Col·legi. Planta baixa.

T E C N O L O G I E S !

A U L A

D ' I N F O R M À T I C A

• Iniciació al Word del 16 al 28 d'octubre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h. preu col·legials; 10.000 pessetes no col·legiats: 14.000 pessetes

trucció, patologies, envelliment, mantenimenL A càrrec de Francesc Duran. 17.45 Presentació de productes 19.30 Taula rodona: La construcció lleugera programa del seminari Construir amb els nous plafons: requeriments, posada a Pobra i control, dijous 9 d'octubre 16.00 Requeriments funcionals. A càrrec de Francesc Duran 18.30 Anàlisi de les característiques tècniques. A càrrec de Josep Garro preu de les sessions tècniques col·legiats i estudiants: 3.500 pessetes TargetAccés; 2.800 pessetes no col·legiats: 5.000 pessetes preu del seminari col·legiats i estudiants: 10.000 pessetes TargetAccés: 8.000 pessetes no col·legials: 15.000 pessetes inscripcions al Servei tf Informació. •

• Planificació i control de projectes del 22 d'octubre al 10 de novembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. preu col·legiats: 20.000 pessetes no col·legiats: 25.000 pessetes • Excel 2n nivell del 8 al 20 d'octubre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. preu col·legiats: 12.500 pessetes no col·legiats: 17.500 pessetes • Iniciació al'Autocad del 13 al 27 d'octubre, dilluns i dimecres de 19 a 21 h. preu col·legiats: 10.000 pessetes no col·legiats: 14.000 pessetes • Sessions sobre Internet Sessions d'un dia sobre Internet - 6 d'octubre de 19 a 21.30 h. -22 d'octubre de 19 a 21.30 h. -29 d'octubre de 16.30 a 19 h. -30 d'octubre de 16.30 a 19 h. preu col·legiats: 5.000 pessetes no col·legiats: 7.000 pessetes

Programes de Màster Fundació Politècnica de Catalunya

XXè Congrés

Direcció i organització d'empreses de la construcció Valoració de béns i taxació de danys Es pretén donar resposta ales nedirecció

Intervenció en el patrimoni arquitectònic

cessitats existents S'impartirà en dos cursos: el primer curs s'ha estructurat amb una composió d'àrees que sigui comuna a l'empresa en general i conduent de manera introductòria a les empreses de con5lnjcció, perquè en el segon curs es tarà una profunda acció especialitzada en les temàtiques conduemsa una sòlida formació d'especialistes en direcció i organització d'empieses de la construcció.

Francisco Javier Uovera Francesc Solé Jordi Vilajosana durada i horaris D'oclubre97ajuny99,divendresdBi6a 21 horesidïssabtede9a14hores. preu: 300.000 pessetes cada curs Inscripcions Fundació Politècnica de Catalunya Telèfon: 4017753. M. Teresa Pardo. •

Assegurances L'objectiu és proporcionar una lormacio qualificada mitjançant l'aprenentatge bels coneixements organrtzatius iòe gestió de rempresa, dels seus productes i dels aspectes tècnics, jurídics i econòmics relacionats amb la seguretat, el risc i la seva prevenció. També, la valoració de béns i peritadódedanysenrambí de les assegurances.

Enric Jané, Salvador Soler, José t u s Pedragosa, Ignasi Se/tarima

Franosco Javier Uovera durada i horaris D'octubre 97ajuny 99, divendres de 16a 21horesidissabtede9a14l·i.

preu

programa • L'activitatasseguradora • L'assegurança dedanys • Peritatge en el camp assegurador • Seguretat i prevenció • Seguretat i salut laboral • Riscos extraordinaris i IntroduccióalesvatoracJonsrJebéns • Prevendócfaltres riscos

direcció Javier Llovera Sàez, depL d'Organització d'Empreses i sots-dierctor de l'EUPB Els programes es poden cursaren unitats independents amb titulació pròpia. cursos de postgrau • Peritatge assegurador • Valoració de béns i promocions immobiliàries cursosd' • Prevenció i penMge d'incendis • Introducció alavatoració de béns i Valoracions informatitzades

275 pessetes cada curs preu 275.000 pessetescadacurs Fundació Pctóècruca de Catalunya Telèfon: 4017753. Maria Teresa Pardo. •

Aula de Granollers

Fundació PoBècnica de Catalunya. M. Teresa Paiío.Teléton:40ï 7783. •

Bcontingut stiaconfeccionatatenentala informació rJactuafitatila reflexió teòrica iel debat a partir d'un aspecte específic de la restauraciói la intervenció: eís equipaments culturals que ocupen edificis del patrimoni arquitectònic. I també Exposició i informació sobre productes i tecnologies de la restauració amb la col·laboració d"empfeses especialitzades del secta.

Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en la Patrimoni Arquitectònic (AAD1PA) Col·legi {fArquHectesde Catalunya

Demamdedesernüfe preu 32.000pesse!es-^IVA informació i inscripcions Preinscnpoó fins al 5 rfodubre. Secretaria de les Agrupacions per a la De(ensailrtewenccenlaPainrnoniArquiieciònc Col·legi tfArquíecssde Cataiunya Telèfon: 306 73 28. •

• Iniciació a l'Excel del 2 al 14 d'octubre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Preu únic: 10.000 pessetes • Iniciació al Word de II ai 13 d'octubre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. Preu únic: 10.000 pessetes • Word 2n nivell del 15 al 27 d'octubre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. Preu únic: 10.000 pessetes

Aulade Terrassa • Microsoft Project de ï'l al 20 d'octubre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. Preu únic: 20.000 pesseies. • Bs estudiants amb TargelAccés tenen un 20% de descompte sobre el preu de col·legiats.

7a Convocatòria

Premis Bonaplata 1997 S'atorgarà premi, entre d'altres, a les rnillorsrestauracJons acabades tfetSicis, construccions o elements relacionats amb el patrimoni industrial i a la nova realització industrial per a edificis o instal·lacions actuals acabats, que representin fites pel seu disseny, la seva funcionalitat i el seu respecte al medi aambient En tots els casos han de centrar-se en actuacions realítzadesaCatalunya des dd1995fns a 30dejuny de 1997. B fturament de guardons tindrà Boc ei mes de març de 1998. Informació Associació dei Museu de la Ciència i de laTècnicaTelèton: 780 3787. •

Convenció tècnica

Contar'97 Convenció tècnica i tecnològica amb el títol: Arquitectura tècnica: lécróca perararqutectura. Organitza. Consejo Genera) de la Arquitectura Tècnica de Espana. Tindrà loc a Màlaga, els des 23.24 i 25 tf octubre, informació i inscripcions fnstituto de Invest^abón INDYCCE, S L Telèfon: (95) 26191SOV

GUIA

D'EMPRESES

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES T.

Alsina

ROAR, S.A.

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

PAVINDUS.S.A.

FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORM1GÓN

ENCOFRADOS J. ALSINA. SA. Pol. h d Pb d en CM. Camí de Fort Freda s'n 06110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 X X Fax (93) 564 70 59

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

ROIG CUHVADO DE PERFILES, SJV.

FUSTERIA 15 ANYS D'EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC

I CATALANA,S1.

CONSTRUCCIONS

Morters sense retracci Rehabilitació

MOBILIARI URBÀ H I

FRAPONT

jordi porc

EN FUSTA

an Urbà - Jets Para ln&£ïs

FUSTERIA D'OBRA I PES A DECORACIÓ

- Porteres f e i E

c/Chjlald'AiuP

W. (9J|3

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES

j a l a , s.

a,.

FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBÍ Pe Las Torres s/n (Edrf Diamanie baios) Fàbrica: Pol. !nd. Rubí Sur - Barcelona S 6 9 9 4 2 66-Fax:S8B00 59

ELECTRICITAT

R E F O R Ç A M E N T D E FORJATS " R E F O R Ç J 3 - F " ( D I T 268) A D D I C I Ó DE PLANTES SOSTRES LLEUGERS COBERTES ECOLÒGIQUES

AÏLLANTS • Pallaires, 28 I 08019 BARCELONA I Tels. (93) 307 29 33 < (93) 307 26 92

Navès Industríales Forjados-Cerramíentos Chalets-Parkings HORMIPRESA

p a n t a l a n e s etc

PUNTAL REGULABLE

ions o iots oh idiomss Tel. 417 35 47 Balmes, 434. 5 e. A - 08022 Barcelona

• Troduc

ALUMINOSI

TANQUES DE BRUC

CFT&Asoc. ASSAIGS D'INTEGRITAT ESTRUCTURAL DE PILOTS c/ Podiib, 240 ' Te!.(93!456 1453 Fa, 1931 436 72 85 -08013 BarcJone

REHABILITACIÓ | f i

Roselló. 340-3-4-f Tel.(93) 2-Í5 22 21

08025 Barcelona Ris:(93) 2-Í5 6 l 00

PAVIMENTS : l'AYIMKVI.SIMnsTRIALS DE FORMIGÓ I AS1 M.T. TI-:riBKS DK KICS1NRS I l'INTl RRS ESPECIAIJi

Som fabricants ties de 1974

INDUBRUC

SERVEIS BOOMERANG > í'ï. etario telefònica

Carga admisible 20 Tm

Políg. Ind. CAN MAGÍ - NAU 10 0SI90 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Enr Tel. 589 00 23 - R K 674 3S 7 [ Ap<Jo. Ccrre

1LUMINACION

ATENEM TRUCADES PER 6.5001

L(93)3

Per separar un habitatge o tancar un jardí, tenim l'oferta més àmplia, lani en mides, corn en Qualitats.

IEP

simon MATERIAL ELÉaRICO

OFICINA TÈCNICA i COMERCIAL

Aribau. 318. 2n. I a. - 03006 Barcelona Tel.-414 II 19 Fax209 3l 2S

CONSTRUCCIÓ - REHABIUlAaÓ Avgda.de ta Granvía, 179 TeL(93)26l 63 00 / Ruc{93} 261 63 20 0890B LHoipralet de Uobregat (Barcelona)

_EXTRAFORT_

GEOTECNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.

Td.i 1^(909) 124 332-

PREFABRICATS \ LA

EDICAT

ORATORI DEL i, ALLES

EI sislema aleman para suelos industríales * RetubrímienliK de elevada resblenao niMaràra y química.

Prefabrieados de Honniaón. S.A.

EstniclurasyObras,S.L CIMENTACIONES, MUROS Y ESTBUCTURAS DE HORMIGÓN ARMADO

• Repara cíón fàcil, ràpida y eíonòmicQ de bothes y gnelas. • Antrpolïo, nnpetmeobilizados, liigiénitos y decorolivoL

laboratori ACREDITAT per la

Generalitat de Catalunya pel control d Qualitat de l'editicacio i els seus

f' T.TTJ- . B J ; Í . . llio (isrifll BARCELO T&. [93] 215 01

93 • F

\àl 1931 à» 57 a- • rai (931Ó49 54 I

C L A S S I F I C A C I Ó

ESTRUCTURES

D ' E M P T

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS Preíabricació i construcció industrialitzada

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

REHABILITACIÓ Rehabilitació integral

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

£ L E L S

REPORTATGE M A T E R I A L S

I N F O R M A T I U L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

D E

L A

C O N S T R U C C I Ó

Vidres de nova generació Del 3 al 17 de juny van tenir lloc al Col·legi les jornades dedicades als vidres de nova generació. Les sessions formen part del cicle que el Col·legi ha organitzat amb la intenció de propiciar el debat a l'entorn del coneixement i la utilització dels nous materials i les noves tecnologies a la construcció. El cicle continua del 7 al 24 d'octubre amb Façanes lleugeres: els nous plafons. De moment, exposem en aquest número de L'INFORMATIU les primeres conclusions de les jornades dedicades al món del vidre.

a revolució deia construcció vindrà de la mà de la química, o per ser més precisos, de les noves formulacions dels materials. Aquesta afirmació, que pol semblar agosarada, podria ser una de les conclusions de les recents jornades dedicades als vidres de nova generació. El vidre és un material històric en la construcció. El seu caràcter petri i el coneixement d'ús antiquíssim fan que tingui un caràcter de gairebé natural. Tanmateix la seva utilització habitual en construcció és relativament recent {bàsicament per raons de preu i. fins fa ben poc, per les seves limitacions dímensionals). La introducció dels nous procediments de fabricació: l'estirat i, especialment, el float, l'any 1964. van permetre superar aquests límits t millorarne significativament la pfanícia. Una transformació que va obrir definitivament a aquest material una gamma insospitada d'aplicacions: l'arquitectura del vidre. Una petita revolució, si atenem al que ens espera. José Fonlan. cap de Service Enveloppe Lègére et Transferí al CSTB i convidat a les darreres sessions, va escriure un article amb el suggerent nom de 1 e bàtiment à l'àge du verre" (L'edificació a l'edat dei vidre o L'edificació 1é l'edat del vidre?} Aquest joc de noms. que va tomar a utiltzar en ia seva intervenció a les jornades, reflecteix prou bé ia situació actual. El mate-

Les Torres de l'Eix Macià de Sabadell

rial és tan antic com la mateixa construcció però estem entrant, com en ies edats prehistòriques, en una nova era presidida per l'ús del vidre. Tanmateix, què ha canviat tan fonamental en el vidre perquè se'n parli com d'una nova era? Què diferencia el vidre actual, i el futur, del que utilitzàvem fins fa ben poc? f potser el principal, quina és la raó, la necessitat, cfaquestes transformacions? Comencem per la darrera qüestió. El vidre incorpora una característica única que és la transparència.

Fins a l'aparició dels plàstics, el vidre era l'únic material transparent en estat sòlid, (llevat del gel que utilitzaven, per cert, els esquimals a les seves finestres). Respecte dels plàstics actuals, el vidre manté encara importants avantatges pel que fa a la duresa (ratllat) i durabilitat. Però té, també, greus inconvenients. La parí vidrada continua essent la més feble de tota l'obra; tant pel que fa a la seva resistència mecànica, al seu intercanvi energètic (pèrdues de calor o guanys solars indesitjats) o a la seva resistència al foc. L'evolució del vidre ha de tendir, doncs, a resoldre aquestes mancances modificant-ne les seves característiques, ja sigui com a material simple, ja com a composició de diverses capes. Els diversos mètodes a seguir són, bàsicament, la modificació de la composició del vidre base, l'addició de capes i la utilització de successives làmines de vidres o gels superespecialiízats i, pel que fa a algunes característiques mecàniques, els procediments d'enduriment tèrmic. Les modificacions en la composició del vidre base han anat especialment dirigides a modificar-ne el color i, per tant, la capacitat d'absorció lluminosa i energèti-

EL V I D R E S

D E

N O V A

ca. L'efectivitat d'aquests procediments resta limitada pels efectes estètics i de transparència de !es modificacions cromàtiques i pe! sobreescalfament produït per l'absorció energètica. L'addició de capes, per contra, incideix en els factors de reflexió; ja sigui per evitar !a radiació solar excessiva, o per disminuir la pèrdua energètica interior per radiació d'ona baixa (baixa emissivitat). Els diversos procediments (magnetrònícs o pirolítics) permeten obtenir capes de diverses característiques i de diferents composicions (bàsicament metàl·liques). La gamma de productes, que prové de l'aplicació simultània de vidres base modificats i addició de capes, inclou la pràctica totalitat dels vidres de protecció solar del mercat. La utilització de diverses làmines és, juntament amb l'addició de capes, l'altra gran estratègia

G E N E R A C I Ó

mès superar el principal impediment per a l'ús estructural del vidre, el trencament sobtat. Així, amb la utilització de vidres laminars, podem realitzar elements estructurals (bigues i pilars) d'aquest material. Cars, és clar. Però també ha generat una nova estratègia energètica; la incorporació de films especialitzats en el control solar, que permeten un elevat grau d'especialització en les ones reflectides (només les energètiques) mantenint una quasi total transparència visual. El principi dels vidres amb cambra és, en origen, el més elemental de funcionament. La interposició d'una làmina d'aire n'augmenta l'aïllament tèrmic (no el control solar). Aquesta disposició ha permès, però, l'obtenció de productes més sofisticats amb la introducció a la cambra de gasos pesants (incrementant l'aïllament tèrmic), de gels (pera la producció de vidres RF) o fins í tot de vidres al buit (amb la col·locació d'intercaladors entre les làmines). La darrera d'aquestes sofisticacions, en fase d'estudi, és la incorporació d'aerogel de sílice. Amb aquest material, de baixísima conductivitat, podrien obtenir-se envidraments amb aïllaments idèntics als de les parts opaques de les nostres façanes (amb factors de trans-

Les darreres novetats que ens esperen són encara més espectaculars: els vidres de propietats variables

per millorar les prestacions dels vidres. Les solucions més conegudes són els laminats i els vidres amb cambra. Els primers incorporen films transparents (polyvinil de buthiral) que adhereixen entre si les diverses fulles de vidre i permeten que el trencament d'una no es transmeti a l'altra. A més de les conegudes utilitzacions de seguretat, aquesta tècnica ha per-

R E P O R T A T G E

missió tèrmica inferiors a 1 W/ m2K).

car aquestes variacions introduint un petit diferencial elèctric. Aquests són els vidres que incorporen cristalls líquids, en una matriu transparent situada dins d'un doble envidrat, i els electrocromàtics. Els primers utilitzen la propietat del cristal I líquid que fa que les seves m o l ècules, en absència de tensió, esti-

Les darreres novetats que ens esperen són, però, encara més espectaculars: els vidres de propietats variables. Es tracta d'aconseguir un producte que sigui capaç de respondre a les condicions variables de l'exterior o de les ;eca Pompeu Fabra de Mataró nostres necessitats. Els vidres fotocromàtics (variació de guin desordenades i, per tant, el material propietats òptiques degudes a la variació sigui translúcid, menire que quan es crea de la llum incident) són els més antics. De un camp elèctric les mol-lècules s'orienfet, dins el camp experimental tenen ja ten i s'obté una total transparència. Els més de cent anys. Les aplicacions actuelectrocromàtics es fonamenten en les als es limiten a les òptiques, ja que les propietats de canvi de color de certs maseves dimensions són encara reduïdes i terials. Situant aquests materials entre els preus elevats. La possibilitat d'acondos elèctrodes (vidres amb addició de seguir capes fotocromàtiques directament capes metàl·liques) i fent circular una sobre un lloat pot canviar totalment la corrent feblees produeix una modificació situació. El segon grup són els termode tipus químic en el material que fa que cromàtics (el factor de variació és la tempassi de !a transparència al color. Malgrat peratura) també en fase d'evolució pel la seva aparença futurista els vidres fotoque fa a la seva fabricació. Ambdós, però, cromàtics es començaran a comercialitdepenen de les condicions exteriors per zar (Saint Gobaïn) cap al final d'aquest a la modificació de les seves característiany!. Tota una revolució a tombar de la ques. Hi ha dos procediments en marxa cantonada. </ que donen a l'usuari la facultat de provoJoan Sabaté

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES I NOVES PROPIETATS

ornades tècniques com aquesta són l'excusa ideal i un marc adequat per posar-se al dia quant als coneixements que ja posseïem i el que ens prepara el futur. Us en faré cinc cèntims d'algunes de les coses que hem recordat aquests dies.

cambra senzilla doble o triple i a la vegada poden ser, recuits o trempats, transparents, colorats, amb capes reflectants, laminats o gravats individualment, obtenint així múltiples combinacions.

1 . CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL MATERIAL • Ens trobem davant d'un material compost bàsicament per un 70 a 73% deSiO2, un 13 a un 15% de Na/) i K2O i d'un 8 a un 13% de CaO, la resta són òxids metàl·lics. • Les seves característiques fisicomecàniques principals són: elevada resistència mecànica 10.000 kg/ cm2 a compressió i 400 kg/cm2 a flexió. Per contra, baix mòdul d'elasticitat E=7.3 x 105 kg/cm2, cosa que fa que presenti fragilitat. 2.

ELS VIDRES DE SEMPRE

• Hi ha dues famílies principals de vidre, segons el procés de fabricació: a) vidre recuit transparent, que és el

vidre normal obtingut per flotació sobre un bany d'estany fos. b) vidre colorat en massa, que és el mateix que en el cas anterior però amb l'addició d'òxids metàl·lics estables dins la massa de! vidre. A partir de les dues famílies principals de vidre es poden obtenir: • Vidres reflectants, que són vidres transparents o de color, en els quals s'ha aplicat en una cara una capa d'òxid metàl·lic per procediments pirolítics (dipositats per piròlisi) o magnetrópics (projecció catòdica en buit). * Vidres aïllants, que bàsicament són els vidres compostos de cambra intermèdia d'aire dessecat. Poden ser de

•Vidres laminats,que són els vidres compostos amb làmina de butiral de polivinil que serveix per adherirdiversesplanxesde vidre. Quant a les làmines, en trobem de color, d'alta resistència a la penetració per impacte, amb làmines que filtren la radiació solar i deixien passar fins a un 78% de l'espectre visible, o fins composicions de vidre que poden encabir entre les dues làmines un para-sol fix. • Vidres trempats: són els vidres que són sotmesos a un tractament de trempat per elevació de la temperatura a 7009 i refredament brusc. Es pot fer a vidres transparents, de color, reflectants o gravats, i pot formar part d'un vidre afilant o laminat.

3 . EL VIDRE DEL FUTUR En aquestes jornades vam poder conèixer les últimes novetats sobre façanes de vidre encolat o silicona estructural. També, en l'àmbit de façanes, van tenir un espai destacat les façanes subjectades per punts, on vam conèixer que un factor primordial per a l'obtenció de la millor relació gruix/ resistència recau en la perfecció del mecanitzat previ al trempat, ja que els defectes superficials fan minvar la resistència a! vidre. I el futur?... Doncs, el futur ens durà coses tan espectaculars com és ara: vidres amb cel·les fotovoltaiques en la làmina central que permetran a certs edificis obtenir electricitat; vidres que canvien de color i la penetració de llum a voluntat de l'usuari; vidres aïllants que dins la cambra tindran un gel transparent que farà possible una conductivitat tèrmica molt semblant a la del mur amb cambra o vidres antifoc amb gel intumescent. •

LA NASA EN CASA

Los vidriós de ]a nave espacial y del casco de los astronautas van equipados con HEAT MIRROR.

I DOBLE CAMARA -IDEAISLAMIENTO HEAT MIRROR

90%AHORRO CALEFACCION REFRIGERACION El nuevo acristalamiento de/alta tecnologia HEAT MIRROR, -creado por la NASA para sus naves espaciales- es el ÚNICO que proporciona un total aislainiento térmico, tanto del frío como del calor, con un ahorro energético de hasta un 90%, en gastos de calefacción y de refrigeración.

ASIFAHM Asociación Ibérica Fabricanles Heal Mirroí C/ Ramon Pascual 29. 4° I* 08530 - LA GARRIGA (Barcelona) Tel. 93/871 64 94 - Fax 93/S71 64 55

HEAT MIRROR • El raejor aislante térmico y acústico del mundo. • Transparència y aprovechamiento total de la luz. • Filtra los rayos ultravioleta, causantes de la pérdida de color de tejidos y objetos. • Ideal para ventanas, muros cortina, lucernarios, escaparates y claraboyas.

f i

I N F O R M A T V I D R E S

NOVA

R E P O R T A T G E

G E N E R A C

Tecnologia al servei de la demanda uan es va plantejar de fer unes ques i d'imatge marcades per un sector I ^ H jornades sobre el vidre, de bon molt concret del mercat. A banda de si principi vaig pensar que seria difícil que aquestes demandes són justificables un material amb un ús tan acotat —fins des del punt de vista energètic i climàtic ara— en la construcció pogués omplir (tema que s'hauria de tractar en un altre tres jornades i més encara si teníem en tipus de jornades), el cert és que la compte que ef camp es reduïa a les indústria del vidre s'ha esforçat com noves tecnologies. Però ben al contra- cap altre per satisfer les demandes de ri, la realitat va demostrar que aquesta transparència i lluminositat que arquiapreciació apriorística era equivocada. tectes i clients reclamen i, el que és Les exposicions científiques de pro- més insòlit, per resoldre els problemes, ductes i d'aplicasovint oposats ala cions en obres " E l S e c t o r d e l V i d r e é s Un lògica constructiconcretes es van va, que aquestes dels que evoluciona més allargar cada dia demandes ocaside l'horari previsL onen. Només per ràpidament I això que divermotius de gran deen la construcció" sos temes, com manda s'entén ara els vidres emque, per exemple, motllats o la recuperació i posterior ús davant del problema de l'excés de radidel vidre recicla!, pràcticament no es ació solar a causa d'una una proporció van tocar. de superfície vidrada, hagi aparegut ja No m'atreveixo a dir que aques! fet un vidre laminat transparent que condemostra, però sí que indueix a pen- trola selectivament la longitud d'ona sar-ho, que el sector del vidre és un que pot deixar passar, i evita el pas de dels que, en aquests moments, està raigs infrarojos i ultraviolats mentre que evolucionant d'una manera més ràpida permet ser travessat per les ones de la en el món de la construcció. I, en bona franja visible, quan el més senzill seria part, a causa d'unes demandes estèti- reduir el percentatge d'obertures a les

3uildCD SISTEMA D'INFORMACIÓ DE PRODUCTES 1 SERVEIS DE LA CONSTRUCCIÓ

Un nou sistema mullimèdia d'informació tècnica sobre productes i serveis de la construcció. Produït per: i ? A % C o | l | e S ' d'Aparelladors *£^3 i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Centro Inlormativo de la Construcción Subscriviu-vos ara a Build CD i beneficieu-vos de la nostra promoció especial de llançament ("): Subscripció per un any: 18.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 8.000 PTA. Subscripció per dos anys: 36.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 17.000 PTA. ípreus sense IVA) (') Promoció vàlida fins al 31 d'octubre de 1997 Informació: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Telèfon: 240 20 60

La nova seu del Racc i Aquàrium de Barcelona (lolo interior)

façanes. En canvi, en els automòbils — on sí que és sobradament justificat aconseguir la màxima visibilitat possible— aquest tipus de vidre hauria de ser ben aviat obligatori en països amb estius com els nostres. Malauradament, el sector de l'automòbil, que és molt avançat tecnològicament, a causa de l'emplaçament dels centres de disseny en latituds més fredes que la nostra, segueix fentnos patir calors horribles fins i tot en els models de les gammes més altes.

vidre-suport va ser un altre tema que va aparèixer en diversos moments, sobretot quan es parlava de seguretat. Qui no ha suggerit mai a un client que en comptes d'una reixa, protegeixi les obertures de casa seva amb un vidre de seguretat i després s'hagi preguntat: i la fusteria què? L'àmbit de les jornades no podia ser tan ampli però, per l'interès demostrat pels assistents, proposo als organitzadors que aquest tema es pugui tractar en unes noves sessions.

Tomant al tema arquitectònic, el fenomen és semblant en les silicones estructurals que permeten simplificar al màxim l'aspecte exterior de les façanes —tot vidre— substituint la senzilla fixació mecànica (el rivet clavat) per un adhesiu d'alta tecnologia. I ja en el límit de la sofisticació, els vidres especials— encara en Ease d'investigació— amb control no sols de les radiacions sinó també del grau d'opacitat, controlat mitjançant corrents elèctrics i un comandament a distància.

Finalment, els assistents ens vam assabentar de coses "curioses", com ara quina és la manera de funcionar dels vidres RF i PF, encara que no de quins són els seus components secrets. O que els vidresde l'Aquàrium no són vidres sinó metacrilats d'uns quants centímetres de gruix, perquè resisteixen millor la pressió de l'aigua, s'aconsegueixen majors dimensions a un menor preu i perquè no són atacats per l'aigua marina de la manera que ho és el vidre—qui ho diria—quan està permanentment submergit, cosa que fa que perdi part de la seva capacitat mecànica. Per aquest motiu és molt possible que no quedi rastre del Far d'Alexandria, una de les set meravelles de l'antiguitat, ja que en algun lloc he llegit que la gran torre reposava sobre uns fonaments construïts amb grans blocs de vidre, ja que els seus constructors pensaven que aquest era un dels pocs materials que l'aigua deixava inalterable. • Josep Olivé

En canvi, el més innovador dels productes presentats va ser, al meu parer, el tancament mixt de vidre i cèl·lules fotovoltaiques, no sols pel seu plantejament d'estalvi d'energia, oposat en certa manera als esmentats abans, sinó també per la gran gamma de noves possibilitats d'aplicació que obre i, fins i tot, per l'estètica inaudita del producte. El seu gran encert és que no és un producte sinó un sistema que relaciona vidre, cèl·lules, suport i ventilació per aprofitar al màxim les característiques de cada material. La relació

EL VIDRIO ESMALTADO VITRIFICADO spT/ DE GRAN SE6URIDAD; DECORATIVO Y PRACTICO EN CERRAMIENTO DE INTERIORES Para el desarrollo de los procesos de fabricación del vidrïo esmaltado vitríficado SPILL ha sído necesaria una gran dosis de investigación, especialización y constància, fruto del persistente trabajo de un gran equipo humano que ha sabido conjugar en un solo elemento tècnica y decoracion.

En la arquitectura y decoracion moderna de interiores, la imaginacïón, creatividad e innovación son características que se hacen imprescindibles junto con la luminosidad, seguridad e higiene. Todas ellas hacen del vidrio esmaltado vitrificado SPILL un produccto funcional de un alto nivel de calidad y que da un toque de distinción y confort. Puede ser liso o con amplio catalogo de diseno y proporciona unas excelentes prestaciones a un coste muy bajo de tnantenimiento, y una extraordinària longevidad manteniendo intactas sus características. Se adapta a los diversos estilos de decoracion y, como aspectos importantes y significativos cabé destacar la seguridad y aislamiento acústico.

Es òptima la aplicación de los mismos en separaciones de ambientes, oficinas, instalaciones deportívas, mamparas de bano, lucernarios, barandillas, forrado de superfícies, montado en vidrio en camara, como complemento en el sector del mueble, etc. Puede usarse como vidrio monolítico, templado, laminado y también admite la manípulacíón: bisel, talla, estrías, canto pulido, etc. En las fotografías mostramos distintas aplicaciones de este producto, muy fàcil de combinar con otros materiales como la piedra, el acero inoxidable, la madera, etc. Se trata de un material translúcido, no transparente, donde el color es un elemento importante. Por lo tanto, estàs características nos permiten mantener la luminosidad de los espacios, su intimidad, y ademàs combina perfectamente con la decoracion.

N F O R M A T VIDRES

NOVA

G E N E R A C I Ó

Vidre de control solar ARIPLAK, ARMO DUGIASS, S. A.

Corocterlstiques del vidre

Vidre amb deposició melàl·liio d'alt buit

Tipus de vidre

Es tracta d'una lluna transparent, colorejada en massa o incolora, sobre la qual es dipositen, mitjançant tècniques d'alt buit, capes metàl·liques. L'elecció de la lluna base i d'aquest recobriment permet obtenir unes característiques específiques pel que ia a color, lluminositat i factors energètics.

Condicions de fabricació

Utilitzacions

R E P O R T A T G E

Tancament de façanes amb control energètic

Dimensionsmàximes Gruixos Toleràncies de fabricació Colors de fabricació

Vidre serigrafia!, trempat

4000 x 2000 mm 44,6,8,10 mm 2 mm/ml 12 colors estàndard, segons catàleg

Característiques lumíniques í energètiques (per a 50% de serigrafia blanca)

Segells de qualitat atorgats

INCE, KOMO. L'empresa ha obtingut la certificació ISO 9002

Característiques del vidre Tipus devidre Addicionsdecapes Composició de les capes

Cambra DAG 66/38 Òxids metàl·lics i metalls

Factors de transmissió i reflexió lumínica (%) Tl=48%, Rl difusa + directa=42% Factors de transmissió, reflexió i absorció energètica (%)Te=44%,Re=38% Factor solar (%) Fs = 50% (vidre monolític de 6 mm) Coeficient de transmissió tèrmica (Kcal / h m2 °C) 4,9

GAMA-PS / GAMA-ST. Central Vidriera Catalana

Condicioni de fabricació Dimensionsmàximes Gruixos Colors de fabricació

3500x2500 mm 4,6,8,10,12 mm (vidre); 6,9,12,15 mm (cambres) Verd, gris, bronze, rosa, blau

Característiques lumíniques i energètiques Factors de transmissió i reflexió lumínica {%) Tl = 66%, Rl = 9% Factors de transmissió, reflexió i absorció energètica (%) Te = 33%, Re = 25%, Ae = 42% Factor solar (%) FS = 38% Coeficient de transmissió tèrmica (Kcal/hm ! "C)1,39 Característiques acústiques

Poble envidroment amb vidre laminar doble Les especials característiques del producte permeten assolir els mateixos nivells de protecció dels laminats múltiples (de tres o més fulls) amb només dues làmines i un intercalari especial. Això permet una reducció notable del gruix i del pes de l'element. Una altra particularitat, present a la gamma ST, és que el intercalari pot ser colorejat.

Aïllament acústic dB(A) Depèn dels gruixos utilitzats

Utilitzacions

Requeriments de seguretat-decoració

Cgrocterlsliques mecàniques

Segells de qualitat atorgats

Homologació antirobatori (gamma PS)

Resistència al trencament, la compressió, la tracció, etc. Depèn del tractament del vidre Resistència al foc, RF o PF És possible combinar-lo amb vidres PF

Tipusdevidre

Vidre decorat DUGLASS, ARINO DUGIASS, S. A.

Característiques del vidre

Condicions de fabricació Dimensionsmàximes

3210 x 2400 mm

Gruixos Colorsdefabrícació

3 + 3 / 4 + 4 / 5 + 5 / 6 + 6 mm El color s'obté per la col·locació d'un intercalari colorejat. La gamma ST té 9 colors bàsics que poden sobreposar-se (amb un màxim de 4 films). Això permet que el nombre real de colors sigui molt important.

Classificació

Norma espanyola UNE 108/131 Atac manual-B, antirobatori

Vidre decorat amb pintura vitriticada L'aplicació de tècniques gràfiques, com la serigrafia, combinades amb processos de vitrificació posterior, permet incorporar qualsevol tipus d'imatge al vidre, obtenint així un producte d'extremada qualitat. Segons el tipus de grafisme (% de serigrafia) i del seu color, el comportament lumínic i tèrmic final pot variar considerablement. Utilitzacions

Control solar, estètica, tancaments que combinen el control solar i el tractament decoratiu

Float, laminat de dues làmines

Norma europea P 78406 PS-9, PS-11 i PS-13: Clase4 PS-100: Clase 5

REPORTATGE V I D R E S

D E

N O V A

N F O R G E N E R A C I Ó

SPIU-BRILIGIASS, Vidriera del Cardoner, S.A.

Gruixos Colorsdefabricació

Vidre float amb aplicació d'esmalts vitrificats L'aplicació d'esmaíts, amb un procés de vitrificació posíerior, permet obtenir productes amb colors o dibuixos amb les mateixes característiques de duresa i estabilitat que vidre inicial. Permet el laminat i trempai. Utilitzacions Separacions, mampares, revestiments, baranes, façanes, mobiliari, etc. Característiques del vidre Tipus de vidre Float. Es pot laminar, securitzar col·locar amb cambra Addicions de capes Esmalfs vïfrificats Condicions de fabricació Dimensions màximes Gruixos Composició de capes Toleràncies de fabricació (planimetria) Fletxa màxima Colors de fabricació

6 l 8{3+3) t 8,8(4+4),10,8(5+5),12,8(6 + 6)rnm Tots els que permeten les possibles combinacions entre el color de la massa del vidre i el del film de PVB

Característiques lumíniques i energètiques Float incolor 3+3 mm, PVB incolor 0,38 mm, CS XIR 70 Factors de transmissió i reflexió lumínica {%) TI = 72%, Rl = 8% Factors de transmissió, reflexió i absorció energètica (%) Ts = 35%, Rs = 31%,As = 34 Factor solar {%) Fs = 44% {Segons les diverses combinacions es poden arribar a Fs del 32% amb vidre incolor} Característiques acústiques Float incolor 3+3 mm, PVB incolor 0,38 mm, CS XIR 70 Aïllament acústic dB(A) 35 d8 Classificació (vidres de seguretat) 4 + 4 Nivell seguretat: A (antiavalot) 6 + 6 Nivell de seguretat: B (antirobatori)

Conjunt vidre/Perfilat RF, TECFIRE DOTH, S.l. Tancament fix i/o practicable amb perfilat d'acer al carboni i vidres RF

3210x1800 mm 4, 5, 6,8,10 mm Esmalts vitrificats Igual a les admeses per al vidre securit. 3 m m / m en diagonal Presenta una variada gamma de colors i dissenys

La característica principal d'aquest producte és que presenta un conjunt integrat de perfilat i envidrament amb diverses resistències al foc. El fet de tenir í'homoiogació del conjunt, ens permet obtenir un grau de seguretat molt elevat. Utilitzacions

Portes, finestres, mampares, etc.

Segells de qualitat atorgats

Conjunt assajat i homologa! pel Laboratori Oficial

CR SUN D CALIFÒRNIA CS. CR CURSA

Característiques del vidre

Vidre laminat transparent de control solar

Tipus de vidre Addicions de capes

Es tracta d'un vidre laminat especialment dissenyat per al control solar. Un film de només 50 m intercalat entre dues làmines de Polivynil Butyral (PVB) fi permet el control selectiu de l'energia solar infraroja mantenint alhora un alt índex de transmissió lluminosa.

Condicions de fabricació

Utilitzacions Tot tipus d'envidrament exposat a radiació solar, tant per a aplicacions planes com corbes. Incorpora el nivell de seguretat de tot vidre laminat.

Característiques lumíniques i energètiques

Vidre amb gel en estat sòlid Float

Dimensions màximes Gruixos Composició de capes

1400 x 2300 mm RF-30 (12 mm) RF-60 (21 mm) RF-90 (37 mm) Per a un envidrament RF-30: Vidre Float + Gel + Vidre Float + Gel + Vidre Float

Colorsdefabricació

Transparent

Factors de transmissió i reflexió lumínica (%) TI = 82 - 86% Característiques acústiques

Segells de qualitat atorgats L'empresa ha obtingut la certificació ISO 9002

Aïllament acústicdB{A)38dB-44dB

Característiques del vidre

Característiques mecàniques

Tipus de vidre Addicions de capes Composicióde capes

Laminat Film de control solar de poliester intercalat en el laminat Vidre/ PVB/ Poliester/ PVB/Vidre

Condicions de fabricació Dimensions màximes

5400 mm x 2500 mm

Resistència a l'impacte 500/900 Jul Resistència al foc, RF o PF RF-30, RF-60, RF-90. RF-120

F O

VIDRES

•

D í

NOVA

Conjunt Vidre/Perfilat PF, TECFIRE DOTH, S.l. Tancament fix i/o practicable amb perfilat d'acer al carboni i vidres PF La característica principal d'aquest producte és que presenta un conjunt integrat de perfilat i envidrament amb diverses resistències al foc. El fet de tenir l'homologació del conjunt, ens permet obtenir un grau de seguretat molt elevat. Utilitzacions Segel Is de q u al itat ato rgats

R E P O R T A T G E

G E N E R A C I Ó

Característiques mecàniques

Acer inoxidable A-2 Acer inoxidable A-4 Microfusió inoxidable F-1110 FundiciónodularDIN-1693 R.tracció 705 Kp/cm2

Resistència 67 Kg/mm-' 69 Kg/mm2 50-70 Kg/mm! 50 Kg/mm2

Limitelàstic 21 Kg/mm-' 23 Kg/mm2 21 Kg/mm2 32 Kg/mm2

Allargament 45% 45% 40% 7%

R.ruptura 670 Kp/cm2

T.alaflexió 990 Kp/cm2

Mòdulelàstic 12.515 Kp/crrí

Portes, finestres, mampares, eíc. Conjunt assajat i homologat pel Laboratori Oficial

Derlin(PAC)

Característiques del vidre

Sistema Planar Inox, TALLERES INOX

Tipus de vidre Addicions de capes Colors de fabricació

Trempat, pretesat, estirat d'alta densitat Monocapa Transparent

Sistema de fixació de vidre cargolat per a vidres amb cambra

Condicions de fabricació Dimensions màximes

1400 x 2400 mm

Gruixos

5 mm

Característiques lumíniques

i energètiques

Factors de transmissió i reflexió lumínica (%) Tl = 90% Característiques acústiques AïllamentacústicdB(A) Característiques

30 dB

Aquest nou producte, de tecnologia i fabricació catalàna, té com a principal característica la possibilitat de utilitzar el sistema de vidre cargolat (VEA) amb envidraments amb cambra. Això fa possible la seva utilització en condicions que requereixen aïllament tèrmic mentre que abans això obligava a utilitzar envidraments amb perfilat. Utilitzacions

Tancaments de façanes

Segells de qualitat atorgats

Homologat pel Laboratori de la Generalitat

mecàniques Ccracteristigues del material

Resistència al trencament, la compressió, la tracció, etc: Com el vidre laminat 3 + 3 Resistència al foc, RF o PF. PF 30 - PF 120

Tipus de material

Fixacions d'acer inoxidable

Condicions de fabricació

Construccions Metàl·liques, BEILAPART, S.A.

Les condicions de fabricació permeten oferir un producte adaptat a les necessitats de cada client

Sistema de I Í M I Í O de vidre cargolat amb ròtula (VEA|

OLIVÉ SG-71, OLIVÉ QUÍMICA El sistema, estudiat i produït íntegrament per l'empresa catalana Bellapart, permel el lliure moviment del vidre, pels efectes del vent, vibracions o deformacions de l'estructura. L'acurat disseny de la solució fa que fa ròtula se situï exactament a l'eix de gir de la secció del vidre. Utilitzacions Segells de qualitat atorgats

Façanes, passarel·les, baranes, separacions, paviments, decoració i interiorisme, etc. Sistema patentat a Espanya i Portugal.

Assajat pel Laboratori de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i pel Laboratori Nacional de Engenharia Civil de Portugal Característiques del producte Tipus de material Acer inoxidable (A2, A4), EPDM, DERLIN, Acer de fundiciónodular d'alta resistència DIN-1693 Presentacions Electro-polit (acer inox.). Bi-cromat, lacat al forn amb epoxi de poliester (acer nodular)

Siliïona estructural per a aplicacions de vidre adherit |ViC) Es tracta d'una silicona amb elevadespropietatsmecàniques.químicament estable a l'envelliment i que permet la seva aplicació a la majoria de suports de mur cortina sense necessitat de primer. Utilitzacions Adhesió de vidre-perfil, especialment concebut per a fixacions VEC Segells de qualitat atorgats LABEL SNJF-VEC (França) Caracteristiques del material Tipus de material Silicona estructural monocomponent de reticulació neutra Color negre Presentacions Bidons industrials i cartutxos Propietats de servei

Condicions de labricaiiò Mecanitzat de les peces en torns i bancs CNC d'última generació i altes prestacions

Temperatura de servei (després de reticulació) Resistència a l'envelliment (osò, UV, etc) Adhesiótotal Velocitat de curat (7 dies) (21"C/50% HR)

-50=C a + 120°C excel·lent 21 dies 6 mm aprox.

LIVÉ SG-7

GRUPO OLIVÉ Av. Bertand Güell, 78 08850 GAVÀ (Barcelona Fel. (93)662 99 11 Fàx. (93) 662 91 50

Fundació Politècnica de Catalunya PROGRAMA DE MÀSTER EN ASSEGURANCES Objectius: L'objectiu d'aquest programa, adreçat a carreres universitàries, és proporcionar una formació qualifiada mitjançant l'aprenentatge dels coneixemencs organïtzatius i de gestió de l'empresa, dels seus productes i dels aspectes tècnics, jurídics i econòmics relacionats amb la seguretat, el risc i la seva prevenció; aixi com la valoració de béns i peritatge de danys en l'àmbit de les assegurances. Direcció: Javier Llovera Sàez. Catedràtic d'Universitat Director del Departament d'Organització d'Empreses UPC Hores lectíves: 450 • Nivell d'admíssió: titulació universitària • Titulació: superats els dos cursos del màster i la tesina s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC • Preinscripció: setembre 97 • Realització: octubre 97 a juny 99 (Curs 97/98:18 cops de setmana; Curs 98199:14 caps de setmana) • Horari: divendres de 16 a 21 h. i dissabte de 9 a 14 h.

PROGRAMA DE MÀSTER EN VALORACIÓ DE BÉNS I TAXACIÓ DE DANYS Objectius: La formació pericial és cada vegada més necessària en les relacions econòmiques, jurídiques i tècniques, en una societat que demana criteris en l'ampliació lògica de les tècniques i un coneixement profund de les qüestions que comporten una valoració econòmica. En aquest sentit, la complexitat de les relacions econòmiques, jurídiques i socials han anat configurant la necessitat de professionals del peritatge en camps cada vegada més amplis. Així, avui la figura de l'expert o perit judicial es complementa amb la del perit arbitral. L'objectiu del programa és, doncs, la formació de professionals qualificats en els camps del peritatge expressats, als quals es precén dotar de coneixements teòrics i pràctics suficients per a la seva aplicació en l'exercici professional. Direcció: Javier Llovera Sàez. Catedràtic d'Universitat Director del Departament d'Organització d'Empreses UPC. Hores lectives: 450 • Nivell d'admissió: titulació universitària • Titulació: superats els dos cursos del màster i la tesina s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC. Preinscripció: setembre 97 • Realització: octubre 97 a juny 99 (Curs 97198:18 caps de sefmono; Curs 98199:14 caps de setmana) • Horari: divendres de 16 a 2.1 h. i dissabte de 9 a 14 h.

PROGRAMA DE MÀSTER EN DIRECCIÓ I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES DE LA CONSTRUCCIÓ Objectius: Amb aquest màster es pretén donar resposta a unes necessitats existents, tant des de l'óptica de les empreses catalanes dedicades a la construcció com de la formació especialitzada per tal que els tècnics interessats puguin adquirir els coneixements relatius a la direcció i organització d'empreses de la construcció. El màster s'impartirà en dos cursos: el primer curs s'ha estructurat amb una composició d'àrees que sigui comuna a l'empresa en general i conduent de manera introductòria a les empreses de construcció,perquè, en el segon curs.es faci una profunda acció especialitzada en les temàtiques conduents a una sòlida formació d'especialistes en direcció i organització d'empreses de la construcció. Direcció: javier Llovera Sàez. Catedràtic d'Universitat Director del Departament d'Organització d'Empreses UPC. Francesc Solé Parellada. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses UPC.Vice-rector de Relacions Institucionals UPC. Hores lectives: 450 • Nivell d'admissió: titulació universitària • Titulació: superats els dos cursos del màster i la tesina s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector del UPC • Preinscripció: setembre 97 • Realització: octubre 97 a juny 99. (Curs 97/98:18 caps de setmono; Curs 98199:14 caps de setmana) • Horari: divendres de 16 a 21 h. i dissabte de 9 a 14 h.

PROGRAMA DE MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME Objectius: El programa màster respon a la necessitat creixent de formar autèntics experts en la gestió dels processos de producció del sòl i d'edificació. El conjunt de cursos programats pretén completar la formació bàsica tecnològica amb aquells coneixements sobre gestió del procés que són necessaris per saber programar i conduir l'operació cap als objectius de temps, cost i qualitat definits. Així mateix, el programa inclou una sèrie de coneixements sobre gestió de recursos humans, tècniques de negociació i comunicació, etc, necessaris per assumir amb seguretat el lideratge de l'operació, tant pel que fa al propi equip com amb relació a tots els agents que intervenen en el procés. Direcció: Javier Llovera Sàez. Catedràtic d'UniversitaL Director del Departament d'Organització d'Empreses UPC Carles Puiggròs Lluelles. Col·legi Oficial d'Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Barcelona Hores lectives: 500 • Nivell d'admissió: titulació universitària (arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics). • Titulació: superats els dos cursos del màster i la tesina s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de Ea UPC • Preinscripció: setembre 97 • Realització: octubre 97 a juny 99 • Horari: divendres de 16.30 a 21.30 h. i dissabte de 9.30 a 13.30 h.

SESSIONS INFORMATIVES Dia 23 de setembre a les 19:00 h. a l'edifici Nexus

O R G A N I T Z A C I Ó I INFORMACIÓ: Fundació Politècnica de Catalunya. Edifici Nexus. C/Gran Capità 2-4 4* Planta. 08034 Barcelona Tel. (93) 401 77 5 3 / 4 0 1 J7 7 ï (M.Teresa Pardo) • Fax (93) 401 77 93 e-mail: teresap@papaguena.upc.es • web: http://www.fpc.upc.es

Activitats amb títol o diploma

l·S·lUPC

Universitat Politècnica de Catalunya