DEL COL·LEGI
D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS
DE
BARCELONA
Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax240206i E-mail: caatb@datafab.es Detegacionsa Vic, Manresa.GranollersiTerrassa
Els joves volen ser arquitectes tècnics A MÉS A MÉS
L'EUPB acull aquest curs prop de 2.400 alumnes i la Ramon Llull comença amb 65
Aldo Rossi deixa una obra viva i polèmica per Annemieke van de Pas
H
a carrera d'arquitectura tècnica manté una demanda d'accés molt elevada entre els joves que estan decidint quina professió volen exercir el dia de demà. Les dades esíadistiques que publica la Universitat Politècnica de Catalunya així ho indiquen i mostren quina és la realitat sociològica dels futurs professionals. Per atendre aquesla demanda creixent, algunes universitats privades com ara la Ramon Llull han començat ja a incloure aquests es- - . tudis dins el seu programa. • ü í
Després de restaurar, mantenir
Salvador Juanola: "M'agrada volar com els ocells"
El mercat de treball i els petits anuncis
La formació i les activitats
Reforma de la Llei de propietat horitzontal B
Lydlo
Coordjnociò: EliM?ncta P
i» d'obro: Jonn SobaTó. Xovier Au
l Govern de l'Estat ha iniciat la tramitació parlamentària de tres propostes de modificació de la Llei de propietat horitzontal orientades a agilitar el funcionament de les comunitats de propietaris en els aspectes financers i de presa de decisions. En cas d'aprovar-se, aquesta iniciativa afavoriria clarament els treballs de millora i manteniment de molts edificis d'habitatges. •
Formació i cooperació en rehabilitació 17 a 23
7
Dipòtil legat. 15SN: I132-2BO2 Publidtal: BIT PUBUCIDAD Torrodellai, ! 55. OeO2 Tel. 41045 55 Fo..
Alerta o la ciutat del vidre de Vega Ruiz i José Prieto
Inauguració el 30 d'octubre a 2/4 de 8 del vespre
Sala d'exposicions
3S^ %
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
SUBSCRIPCIÓ A L'INFORMATIU P£R A NO COL·LEGIATS
vïïioàó vàlida lil 3 J ú'ocïübr ü fjíJ3 íl BX
L'INFORMATIU és una publicació quinzenal que recull temes d'actualitat professional i ciutadana, aborda, amb un estil periodístic, el dia a dia de la construcció, mostra les novetats en les tècniques de la construcció i l'arquitectura, i informa de l'actualitat legislativa i normativa. És el mitjà de comunicació dels aparelladors i arquitectes tècnics, i una tribuna oberta a tots els professionals de la construcció de Catalunya. Si no ets aparellador o no estàs col·legiat, ara pots rebre L'Informatiu per subscripció. Si vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 414 34 34 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 240 23 76.
DADES PERSONALS Nom i cognoms: Adreça: Població: Entitat o Empresa:
Telèfon:
DNI/NIF. Codi Postal: Professió:
QUOTES Q Quota normal d'l pagament de 3.000 PTA per 21 números O Quota estudiant d'arquitectura tècnica: 1.500 PTA per 21 números
FORMA DE PAGAMENT Q O Q Q Q
Taló nominatiu adjunt (adreçat a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona) Cir postal núm. Pagament personal al Servei d'informació del Col.iegi Transferència al compte de La Caixa: 2100 0479 0200212225 núm. control 27 Domiciliació bancària. Dades: N°_0} i cognoms Banc/Caixa: Agència:
Signatura
Núm. entitat: Adreça:
Núm. cte: Població
EL
TEMA
N
C O M E N Ç A
E t
N
O
U C U R S
F O R
A C A D È M I C
La carrera d'arquitectura tècnica manté, i fins i tot augmenta, el seu prestigi amb una demanda que creix des de fa alguns anys i destaca sobre la resta de carreres de tipus tècnic. Aquesta dinàmica ha despertat l'interès d'universitats privades, com ara la Ramon Lluït, que impartirà arquitectura tècnica a partir d'aquest mateix any.
Creix la demanda d'arquitectura tècnica Els estudiants inicien el nou pla d'estudis de l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona (EUPB)
H
a carrera d'arquitectura tècnica continua sent la més demanada pels joves de tota la Universitat Politècnica (UPC). Així ho indiquen les dades estadístiques de la mateixa universitat, les quals mostren !a realitat sociològica dels futurs professionals. L'Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona (EUPB) va acollir el curs 1996-97 un
total de 2.381 alumnes repartits en tres cursos: 704 a primer, 712 a segon, 781 a tercer i 184 fent el treball final de carrera. Aquesta escola es manté, per tant, com un dels centres universitaris més grans dels que imparteixen estudis de cicle curt a la UPC. Però matricular-se és una cosa i diplomar-se una altra ben diferent. Durant el curs 1995-96 van ser 218 joves (158 homes i 60 dones) els qui van acabar la carrera. Segons les dades de l'any 1996, el nombre d'estudiants de la darrera promoció que aconsegueix el títol d'arquitecte tècnic en el temps previst és del 19,7%, proporció una mica inferior que els anys anteriors. La mitjana d'edat entre els nous titulats se situa en 25,9 anys. Ara fa tres anys, més del 24% acabaven els estudis en el temps previst i amb 25,5 anys de mitjana.
Aconseguir el títol d'arquitecte tècnic costa una mica més que a d'altres carreres tècniques
La permanència dels estudiants fins a aconseguir la titulació ara és de 6 anys, superior al conjunt de la UPC, on
La presència de ia dona en la carrera continua augmentant
la mitjana se situa en 5,75 anys en els estudis de cicle curt i de 8,95 en els de cicle llarg. Per accedir a la universitat, però, cal superar les proves selectives. La nota exigida per entrar a l'EUPB ha estai de 6,13 (per a COU) i de 6,5 (FP).
• Un 33% són dones Pel que fa a la presència de la dona en la carrera d'arquitectura tècnica, la proporció continua augmentant i arriba ja al 33,3%, la xifra més alta dins de les
carreres d'enginyeria de cicle curt, només superada per enginyeria tècnica industrial en química. Però, la dada més significativa és, sens dubte, el manteniment d'una demanda molt elevada de la carrera per part dels joves que finalitzen COU o formació professional. La demanda de primera opció va ser per al curs 96-97 de 791, la xifra més alta de tota la Universitat. •
FACILITAR LA INCORPORACIÓ PROFESSIONAL DE L'ESTUDIANT
NOU PLA D'ESTUDIS
H
B
EUPB i eí Col·legi van posar en marxa el passat curs acadèmic un conjunt d'accions destinades a facilitar la incorporació de l'estudiant d'arquitectura tècnica a !a vida professional. El conveni de col·laboració signat al març entre Francesc Jordana, director de l'Escola i Bernat Ochoa, president del Col·legi, preveu diverses accions com ara sessions d'iniciació a l'exercici professional, l'establiment de premis als millors treballs final de carrera o la col·laboració conjunta en la formació continuada dels professionals. Un altre element de col·laboració ha estat la possibilitat per als estudiants de gaudir de molts serveis del Col·legi mitjançant l'abonament a la
Targeta Accés. La subscripció a L'INFORMATIU, l'accés al Centre de Documentació de! Col·legi i a la Cooperativa Jordi Capell, el crèdit estudiant de Sa Caixa d'Enginyers, l'oferta de subscripció a Internet i un descompte en el preu dels cursos i activitats, són alguns dels avantatges que ofereix la Target Accés. Fins ara són ja més de cent els estudiants de l'EUPB que poden començar a gaudir dels serveís del Col·legi abans d'acabar els seus estudis.
• Plafó mòbil d'informació Per tal de fer arribar tota aquesta informació als estudiants i recollir les seves suggerències, s'ha instal·lat un plafó mòbil a la primera planta de l'Escola. •
uatrecents-quaranta alumnes van iniciar el nou pla d'estudis 1996, posat en marxa per l'EUPB. La carrera es reparteix en tres anys i les assignatures tenen durada quadrimestral. En total, 247,5 crèdits a partírd'un tronc comú per a totes les universitats i un paquet format per les matèries obligatòries i les optatives. Els alumnes podran escollir a partir de l'últim any de carrera, entre diverses línies d'intensificació, com ara projecte i execució d'obra, gestió d'obra i empresa, tècnica urbanística, etc. Aquesta opcionalítat és una de les principals característiques que ofereixen els estudis de l'EUPB. •
N
C O M E N Ç
F
O
R
M
EL
A
T
I
E t
U
N O U
C U R S
A C A D È M I C
I La Universitat Ramon Llull inicia Arquitectura Tècnica
1
La nova escola d'arquitectura ús la Universitat Ramon Uull
B
a Fundació Universitat i Tecnologia La Salle de la Universitat Ramon Uull (URL) ha començat a impartir les carreres d'Arquitectura Tècnica i d'Arquitectura a la nova Escola ubicada en un edifici tot just enllestit situat al carrer de Quatre Camins de Barcelona. Cent-trenta alumnes nous, seixanta-cinc de cada carrera, han estat admesos i ja han iniciat el primer curs. La Ramon Llull és una universitat privada reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb més d'11.000 alum-
T E M A
nes repartits en les diverses diplomatures i llicenciatures a les quals cal afegir ara les de l'àmbit de l'arquitectura. El pla d'estudis d'Arquitectura Tècnica s'articula en un cicle de 225 crèdits, entre assignatures obligatòries, optatives i de lliure configuració repartides en tres cursos. Tècniques de representació, matemàtiques, física, economia, materials de construcció, topografia, anàlisi arquitectònica, geometria descriptiva i dibuix artístic són les assignatures que integren el primer curs d'arquitecíe tècnic. •
Robert Terradas i Muntanola
"Í'APARBL·LAOOR HA D'ENTRAR BH LA ViSSAN]
B
ualitat docent, formació professional i humana, interdisciplinarietat. progressivitat dels estudis, són algunes de les característiques dels estudis que ofereix la nova Escola d'Arquitectura La Salle. La filosofia acadèmica: harmonitzararquitectura, tecnologia i adaptabilitat a les necessitats dels homes. Però si alguna cosa caracteritza els plantejaments dels nous estudis universitaris és la formació bàsica comuna i la convivència en la mateixa escola d'estudiants de dues disciplinesamb moltes coses en comú, tant en el període acadèmic com en la vida professional futura. Per dirigir la nova Escola d'Arquitectura es va nomenar l'arquitecte Robert Terradas i Muntanola, qui compta amb el recolzament d'un consell assessor presidit per Joan Granados. Terradas basa la necessitat d'iniciar aquests estudis en la seva gran demanda, en la necessitat d'incorporar a la formació dels arquitectes els nous requeriments del mercat laboral i a la incorporació en les construccions de les noves tecnologies i nous materials.
Què pot aportar la universitat privada a l'ensenyament universitari que no proporcioni la pública? Una atenció més particular pel fet de tenir menys alumnes. Un seguiment de més a prop del seu aprenentatge, de la seva assistència i de la seva evolució acadèmica. Pensi la diferència que hi pot haver, quant a l'atenció als alumnes, respecte d'una universitat on hi ha 4.000 estudiants d'arquitectura i 2.000 d'arquitectura tècnica. Per què entra la Ramon Uull en l'àmbit de l'arquitectura? Destacaria dos aspectes. D'una banda hi ha el mercat. La demanda de cursar estudis d'arquitectura i arquitectura tècnica és molt superior a les places actualment disponibles. Queda gent fora de la universitat que no supera la nota de tall. Què no són els bons? La veritat, no ho sé. I això mateix s'estan preguntant avui les escoles d'arquitectura. Els estudiants que surten ara són millors que els d'abans? Jo mateix no sé si hauria entrat amb un 6,7 de nota de tall. Hi haurien entrat moits dels arquitectes que avui estan construint els millors edificis de Barcelona?
Necessitat dels estudis d'arquitecte tècnic i d'arquitecte H
a Universitat Ramon Uull va fer l'any 1996 un estudi amb la finalitat d'analitzar la conveniència de crear en el si de la URL els estudis d'arquitectura amb una enquesta a més de 150 professionals i més de 50 entrevistes personals. De l'esmentat estudi destaca, com a primer punt, la demanda de cursar estudis d'arquitectura i arquitectura tècnica, molt superior a les places actualment disponibles. La disintonia entre la formació i els requeriments del mercat laborat i els canvis socioeconòmics és un aitre dels punts destacats. Segons l'estudi, certes professions s'adapten amb facilitat, menlre d'altres tenen dificultats serioses, fins i tot, en la seva capacitat de ser útils a la societat. En opinió de la majoria dels enquestats, els estudis d'arquitectura (cicle llarg) no s'han adaptat als canvis esdevinguts en l'en-
torn social i econòmic, i cal replantejar-se els fonaments en què es basa la seva estructuració. Per això cal tenir com a punt de referència el mercat laboral, les capacitats econòmiques i la innovació tecnològica.
• La situació professional Un altre aspecte que destaca l'estudi de la Fundació Universitat i Tecnologia és la referència a la situació professional dels arquitectes. L'actual marc professional, canviant davant les noves estructures de producció, planteja dubtes respecte de la futura figura de l'arquitecte i sobre els reptes que haurà d'afrontar en els propers anys. En opinió dels enquestats, la forma de treballar dels futurs arquitectes canviarà significativament, reduint-se el nombre en exercici lliure de la professió i augmentant la presència de l'as-
situació de l'arquitecte tècnic, l'estudi diu que aquest ha sabut entrar en l'àmbit laboral amb estructura empresarial, ajustant-se a les necessitats del mercat d'una manera més fàcil, fet que ha originat que la situació ocupacional dels arquitectes tècnics sigui avantatjosa respecte als arquitectes.
• Una formació adequada La formació de l'arquitecte tècnic, con-
de les empreses i possibilita que la demanda d'arquitectes tècnics en l'actualitat sigui molt superior. Finalment, hi ha un darrer aspecte que s'apunta i és que els estudis d'arquitectura haurien de possibilitar la incorporació en les construccions de les noves tecnologies i dels nous materials. El nivell de coneixements tecnològics i del mercat en els estudis d'arquitectura, en opinió dels recentment titulats, és molt baix, i es proposa replantejar la carrera quant a mètodes i continguts tecnològics amb la finalitat de poder prestar un alt nivell de qualitat. •
EL
T E M A
C O M E N Ç A
N
F
I N
O
U C U R S
F
O
R
M
A
T
I
U
A C A D È M I C
HUMANÍSTICA Di LA CULTURA ARQUITECTÒNICA" prendre aquesta opció.
Hi ha un segon aspecte i és que la Fundació Universitat i Tecnologia La Salle mostra una inquietud per formar un professional que avui demana la societat, diferent del que ofereix la pública. La seva experiència en el camp de les enginyeries els ha fet
grames troncals diferenciats. I això ho complim. Ara bé, hi ha una escola Quin ha estat el procés d'avaluació comuna, amb assignatures també codels aspirants? munes. Estudiaran construcció junts i també dibuix. Interessa que els arquiHi ha hagut 450 sol·licituds en to- tectes i els aparelladors es coneguin tal. Hem fet un examen de matemàti- d'entrada ja que hauran de treballar ques, física de COU i dibuix. Per a tots plegats al llarg de la seva vida profesigual. El dibuix? Penso que l'arquitec- sional. te i l'aparellador han de saber dibuiAmb relació als programes i pel xar. L'ordinador t'ajuda, però el llapis que fa a l'arquitecte, volem desterrar és més ràpid. L'estudiant ha d'eslar la imatge d'un professional allunyat preparat d'entrada. I alerta amb la his- de la realitat. L'arquitecte haurà d'estòria de l'art! Els vaig preguntar com tar preparat per a qualsevol circumses deia l'arquitecte del pavelló ale- tància, com ho està l'enginyer i com ho many de Montjuïc i ben pocs ho sabi- està avui l'aparellador. A l'aparellaen. Això em va ajudar a preparar el dor, per la seva banda, amb una inteprograma. gració en el mercat molt més gran que l'arquitecte, volem preparar-lo millor Què aporta el plantejament d'una sola per fer totes aquelles tasques que vol escola pera les dues carreres? Hi ha abordar en la vessant més creativa. L'aparellador ha d'entrar de ple en la un tronc comú? vessant humanística de la cultura arAvui això encara no és possible. El quitectònica. Pel que fa a la seva proConsell d'Universitats marca dos pro- gressivitat acadèmica, el pas d'una car-
El millor programa de pressupostos per a la gestió real de les obres Adoptat per l'ICCE dels COAAT Versions per MS-DOS, Windows 3.x, 95 i NT Demani disc DEMO a: AM2sa. Ausias March, 39 - Barcelona Tel. (93) 265 82 82 i Fax (93) 265 78 40 * e-mail: am2@seker.es
rera a l'altra serà molt més fàcil per als nostres estudiants, per a l'aparellador que vulgui fer-se arquitecte i a la inversa. Quin és el contacte que hi ha d'haver entre universitat i col·legi professional? Un contacte estret. Hi ha una clara intenció que els joves tinguin contacte amb el món real de la professió i els professionals que representen els col·legis. La Universitat Ramon Llull ha tingut ja els primers contactes amb els col·legis per establir vincles de col·laboració mútua. Quant val la matrícula ? Depèn. La mitjana ha estat aproximadament d'unes 600.000 pessetes, ja que tenim en compte la situació familiar de l'estudiant. • Carles Cariaria
P U N T S
DE
V I S T A
R Q U I T Í C T U R A
Aielo Rossi deixa una obra viva i polèmica I
I passat quatre de setembre va morir d'un accident de cotxe a Milà, Aldo Rossi, de 66 anys. Rossi fou un arquitecte prodigi de la segona meitat del segle XX que va fer furor des de l'inici de la seva carrera tant per la publicació L'arquitectura de ta ciufaf (1966) o pels escrits que publicà a la revista Casabella, com per la seva particular reordenació de formes arquitectòniques —cilindres, cons, columnes, pilars, obertures limitades, murs massisos, bigues-pont en secció triangular, cobertes planes cupulars en forma de con, escales interiors— que s'incrusten en determinades parcel·les de la realitat, però que en el seu conjunt també pertanyen a una realitat invisible,
lectura. Quan parla de t'aquitectura no parla únicament de la imatge visible de la ciutat i del conjunt de la seva arquitectura, sinó que es refereix a l'arquïtecíura com a construcció de la ciutat en el temps. Aquesta voluntat de fer una arquitectura sintètica, sense renunciar a la seva individualitat, al·ludeix a la disciplina com una totalitat. Per a el!, construir és simplement obrar sobre la base d'una raó í no considera que únicament consisteix en la materialització d'un pensament.
la que estimula la imaginació i la fantasia, Des de bon principi Rossi es distingueix en molts aspectes dels altres arquitectes. Entre altres coses perquè no compartia l'interès per l'aquitectura orgànica. Sempre es va mostrar més aviai crític envers les tendències modernes que caracteritzen el desenvolupament de l'arquitectura del segle XX. En canvi, l'obra de Rossi
el traç artístic dels seus dibuixos. Des dels primers projectes als anys seixanta: l'ordenació de la zona de Via Farini a Milà, 1960, el Pont de ferro i l'ordenació del Parc per a la XIII Triennal de Milà, 1960; la Unitat Residencial a la zona del Barri Gallaratese 2 a Milà, 1969-1973; a Tagnano Olono, l'escola d'ensenyament elemental a Varese, 1972-1976, al projecte pera)concurs deia casa del estudiant a Triest, 1974, o a Chietti. 1976,elTeatredel món a la Biennal de Venècia, 1980; els seus projectes destinats a la ciu-
Aldo Rossi ens ha deixat una obra viva que s'ha convertit en patrimoni emblemàtic d'una època marcada per la postmodernrtat. En la perspectiva de la totalitat de la seva obra destaca una força innovadora i
"Amb la creació del Teatrino
podria ser una
Rossi demostra que els llocs són més forts que les persones i que l'escenari preval ais esdeveniments"
aposta per laconíínuïtat de formes i estètiques que recorden tradicions i valors històrics, i aprofunditzà en les influències que va rebre de la pintura surrealista i metafísica de De Chirico i Sironi, i a l'arquitectura de Loos, Hiíberseimer o Tessenow. La seva defensa d'una visió sintètica i personalitzada de l'arquitectura va provocar molts articles de crítics i arquitectes. Alguns d'ells constaten que la seva concepció de l'aquiíectura representa una inversió dels valors històrics i una recuperació dels procediments alògics. Dintre del seu estil global d'assemblatge d'elements ben diversos, Rossi mostra un rebuig a treballar les possibilitats d'afavorir una relació més poètica i nostàlgica entre l'home i el seu paisatge. Rafael Moneo ens recorda que els projectes de Rossi sempre estan relacionats amb la ciutat d'una manera subtil i precisa, i que inclouen una gamma de referències estilístiques i tipològiques, com per exemple les galeries aèries de Parma, el porxo de Samazzaro, per les proporcions que es refereixen directament a les de les cases lombardes, a la retícula, i indirectament a l'assentament de la ciutat romana.
Per a Rossi l'arquitectura és una operació mental, i el projecte ja és l'arquitectura en què estan plantejats els sistemes de relacions que la constitueixen. Rossi explica en els seus escrits que el concepte de ciutat comprèn el concepte d'arqui-
tat de Berlín, Kochstrasse/Wilhelmstrasse, 1981; la Rauchstrasse, Beriin-Tiergarten, 1983; el Teatre Cario Felice a Gènova, 1983-1989, i al complex residencial i restaurant II Palazzo a Fukuoka al Japó, 1987. El Teatrino Científic o II Teatrino de Rossi és, al final, la síntesi de totes les seves idees. En aquest espai, hi coincideix l'espai de la representació i la representació de l'espai. Amb la creació d'aquest espai, Rossi demostra que per ell els llocs o espais són més forts que les persones, i l'escenari preval als esdeveniments. Segons Rossi, aquesta és la base teòrica no únicament de la seva arquitectura, sinó de l'arquitectura en general, el teatre del món és el teatre de l'arquitectura. Aldo Rossi ens ha deixat una possibilitat d'aprendre a gaudir de l'arquitectura. A Espanya es pot visitar el Museu del Mar a Vigo i als Països Baixos, el Bonnefanten Museum a Maastricht. L'any 1990 Rossi rep el Premi Pritzker de l'arquitectura. Recordarem que Rossi va contribuir a la construcció d'una nova mitologia a través de tot tipus d'edificis que va projectar i realitzar, tant cases particulars com oficines per la Disney Co., centres comercials o museus. • Annemieke van de Pas crítica (fart
La teva opinió és important Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'INFORMATIU podeu fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per correu a: L'Informatiu. Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. També per fax: 414 34 34 o bé per E-mail: caatb@datalab.es
11
PREGUNTA
Avui ens plantegem el fenomen Intemet. Estem començant a viure en una societat de la informació i és difícil avaluar els canvis que això ha de produir en la nostra manera de viure i de treballar. També és cert que sovint se sobrevalora l'abast que pot arribar a tenir un cert avenç tecnològic.
Internet és útil per a l'exercici professional de l'arquitecte tècnic?
Podeu respondre, abans de l'1 de novembre al telèfon
© 240 23 76 NOU TELÈFON El mes de desembre se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció. El nom de! guanyador serà publicat a L'Informatiu de !a segona quinzena de gener.
EL
N O T I C I A R I P
A
T
R
I
M
O
N
I
F O R M A T
C U L T U R A L
I
S
£
C
T
O
R
Després de restaurar, mantenir Principal conclusió a què va arribar l'aula d'arquitectura del SIPAC Xavier Casanovas
B
l Saló Internacional del Patrimoni Cultural (SIPAC), celebrat entre el 17 i el 20 de setembre, ha esdevingut el punt de trobada de prop d'un miler d'experts en la conservació del patrimoni cultural El Saló tenia dos àmbits diferenciats. D'una banda, el de formació per mitjà de les "Aules", on es reflexionava sobre la conservació del Patrimoni, i dels Tallers", on s'aprofundia en la restauració de la fusta, els revestiments, la pedra o el paper. D'una altra, hi havia una visió comercial especialitzada i una visió institucional on, amb estands i conferències, es mostrava l'altra cara de la restauració patrimonial.
•
Conservar el futur
"Conservar el futur", aquest es el títol que aglutinava les Aules d'Arquitectura, de Béns Mobles i del Paisatge, amb una voluntat de reflexionar a l'entorn de la conservació preventiva o el manteniment dels edificis. Fins ara, parlar d'edificis històrics volia dir parlar de restauració i de rehabilitació. Avui, el manteniment dels edificis històrics restaurats es manifesta com el repte fonamental del segle XXI. Després d'uns anys en què s'han fet moltes restauracions, ha arribat el moment de comprovar quin n'ha estat el resultat i quin és el seu estat actual. En aquest sentit, diversos experts han posat sobre la taula la importància de preveure aspectes tan senzills i a la
Reforma dela Llei de propietat horitzontal B
l passat dia 22 de setembre, el Congrés dels Diputats va aprovar la tramitació parlamentària de tres propostes de modificació de la Llei de propietat horitzontal de CiU, del PP í d'una iniciativa popular amb 832.000 signatures promoguda pels col·legis d'administradors de finques.
Els estudis After Ten de l'església de Sant Vicenç de Malla van permetre reflexionar sobre la conveniència de tenir en compte el manteniment dels edificis històrics ja en la fase de projecte
vegada tan importants com ara dotar aquests edificis d'un pla de manteniment, de tenir en compte en la fase de projecte l'accessibilitat als indrets a inspeccionar, netejar o reparar, de fer un seguiment periòdic per comprovar la bondat de les solucions adoptades, i molts altres aspectes que poden coníribuir a allargar la vida dels nostres béns patrimonials. Resumint, podem dir que la necessitat de recuperar la cultura del manteniment també està arribant als edificis històrics, on els conceptes de durabiiitat, vulnerabilitat, vida útil, mantenibilïtat o manteniment preventiu, ja es comencen a considerar. El problema etern, la manca de sensibilitat per part de les institucions i dels propietaris, fa difícil la normalització d'aquestes intervencions, en alguns casos perquè són poc lluïdes per als polítics i, en d'altres, per manca de recursos.
• L'àrea d'exposició
Les demostrsàons de neteja de pedra amb làser va ser un dels afectius presents a ta zona comercial del StPAC
Pel que fa a l'àrea expositiva, més de 50 empreses i institucions tenien els seus esïands, on es podia conèixer les tasques que desenvoplupen les diferents autonomies per a salvaguardar el seu
patrimoni cultural. Diverses universitats mostraven l'àmplia oferta formativa en cursos de postgrau í màsters en gestió i intervenció en el patrimoni. Algunes d'aquestes universitats mostraven la seva oferta en treballs de catalogació, de diagnosi i de projectes de restauració, des dels seus centres de transferència tecnològica. Les empreses donaven a conèixer la seva oferta en el camp de la restauració. S'hi podien trobar les dedicades a l'aixecament d'edificis mitjançant tècniques fotogramètriques, les orientades cap als aparells de diagnosi o a la diagnosi d'edificis, les constructores especialitzades en treballs de restauració o els fabricants de pintures i altres productes específics. El darrer dia del Saló, l'ICOMOS va presentar el document Recomanacions per a la anàlisi, conservació i restauració de les estructures del patrimoni arquitectònic. Aquest document, que es troba en fase d'elaboració per part d'un comitè científic internacional, planteja una metodologia de treball en l'estudi dels sistemes estructurals dels edificis patrimonials en la recollida de dades, en la diagnosi i en la teràpia a aplicar. Les seves orientacions resulten molt interessants en treballs de restauració que comportin intervenció en elements estructurals i, un cop enllestit, ben segur que esdevindrà una pauta de referència imprescindible per a tots els qui actuïn en el patrimoni construït. •
Servei Rehabilitació i Medi Ambient
Les diferents propostes s'orienten cap a agilitar el funcionament de les comunitats de propietaris en els aspectes financers i de presa de decisions. Amb aquestes mesures es volen evitar els morosos, suprimir la unanimitat en algunes decisions de les comunitats i crear, amb caràcter obligatori, un Ions de reserva" adreçat al manteniment de l'edifici amb la contribució de tots els copropietaris. Cal felicitar-se per aquesta iniciativa que, si s'aprova, ben segur que produirà uns efectes immediats en la realització de treballs de millora i manteniment de molts edificis que en aquests moments no es poden afrontar per problemes interns de les comunitats. •
Els constructors demanen un registre oficial B
l Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques ha fet a la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge una proposta de creació d'un registre oficial de contractistes, de caràcter obligatori, que reguli l'accés de les empreses al sector mitjançant l'acreditacíó de coneixements de l'ofici, professió i capacitat econòmica. El Gremi argumenta la conveniència del registre en la necessitat de vetllar per la qualitat de la construcció i millorar-ne la seva imatge tot lluitant contra l'intrusisme i la competència deslleial. Segons el Gremi, moltes empreses es constitueixen quan s'ha de dur a terme un projecte important (generalment edificis d'habitatges) i desapareixen en concloure l'obra, de manera que és molt difícil demanar-los cap responsabilitat en cas d'aparició de defectes. •
Ei
I N F O R M A T
NOTICIARI
Bastides ialtres sistemes de treball en H
vui, un gran nombre de treballs de construcció es fa en llocs de difícil accés. El paper dels arquitectes tècnics, a l'hora de definir els millors sistemes auxiliars, és fonamental. Els sistemes de treball en alçada han estat considerats tradicionalment com un treball provisional en e! procés edificatori. De sempre, la seva provisionalitat ha estat associada a una precarietat més que evident, fet que ha provocat que aquests treballs comportin un elevat risc d'accidents.
Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més. Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari. Una garantia més sobre allò que no es veu.
En els darrers 50 anys, aquest tipus de treballs ha experimentat un gran canvi dins el sector de la construcció. De ser considerada una activitat auxiliar dins el procés constructiu, realitzada amb uns mitjans força precaris i amb poca vigilància i control, s'ha transformat en els darrers anys en una activitat de gran precisió i complexitat dins del procés edificatori i amb una continuïtat, en etapes posteriors en el manteniment de l'edifici. Les millores contínues en el camp de la seguretat i higiene en la construcció i el progressiu enduriment de les normatives laborals sovint han topat amb aquests tipus de treball com una de les situacions de més risc d'accidents laborals. A tota la Unió Europea, un 40% dels accidents laborals, greus, s'originen en aquesta activitat, amb un elevat cost de responsabilitat civil i penal. •
SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de
Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www. sispromat.com/lorente
Noves tècniques
La gran competitivitat del sector ha generat nous sistemes de muntatge més versàtils, flexibles i lleugers que permeten millorar-ne l'eficàcia i reduir costos. També s'han introduït noves tècniques, com ara l'escalada, que han estat una revolució en tots els sentits, fins i tot posant en una situació de buit legal les actuals normatives en matèria de seguretat laboral. Avui dia els treballs en alçada, especialment pel que fa als sistemes mòbils i a les tècniques d'escalada, obren als tècnics noves possibilitats d'acció en el camp de l'estudi i la diagnosi dels edificis existents. La rapidesa amb què aquests treballs experimenten canvis profunds, no es tradueix en millores notables de la seguretat, i caí esperar que la reducció dels riscos sigui una reacció pròpia d'un sector que vol créixer ordenadament i que és capaç
Estintolamentde façana. C/Balmes/Verqara
d'assimilar, a la vegada, millora tecnològica i seguretat. Els tècnics de la construcció ens hem anat marginant d'aquestes activitats, les quals sovint, no es tracten en ei procés de l'obra amb l'atenció que caldria. Ara per ara, assumir el muntatge d'una bastida és una operació automàtica i poc reflexionada que fa el tècnic tot responsabilitzant-se de qualsevol incident. Gairebé no té cap possibilitat de prendre un paper protagonista quant a la qualitat i seguretat del sistema i dels treballs que se'n derivin, i adquireix un paper passiu davant els futurs esdeveniments. Per tot això, cal fer una reflexió seriosa des d'un inici i amb suficient coneixement de causa per decidir quin sistema de treball en alçada és més òptim, quins seran els controls que caldrà efectuar durant el muntatge i quins els paràmetres de seguretat que caldrà establir durant el desenvolupament dels treballs. El tècnic ha de tenir la capacitat suficient per incidir-hi de forma preventiva i no pas de forma passiva, tal i com ara està passant al 90% de les obres d'edificació. Davant aquesta situació preocupant, el Servei Rehabilitació i Medi Ambient organitza per al mes de novembre un curs sobre Tècniques i sistemes de treball en aiçada, que pretén posar a l'abast dels tècnics l'estat actual de ia qüestió. El curs vol debatre amb el màxim rigor les darreres innovacions tecnològiques i aportar els coneixements suficients per tal que els tècnics puguin reflexionar sobre el disseny i la implantació d'aquests treballs, e!s criteris de càlcul a utilitzar i els controls que cal realitzar, ja que encara avui, aquests treballs resulten complexos i de gran risc. Enric Casanovas Servei Rehabilitació i Medi Ambient
EL
N O T I C I A R I
A C T I V I T A T S
O R M A T
C O L · L E G I A L S
I
A L T R E S
Pràctiques en constructores agremiades
Gestió global de projecte i obra Col·legi i UPC organitzen un curs de postgrau en projecí management
B
l project management en edificació és una pràctica que es va consolidant al nostre país i algunes de les grans promocions catalanes recents ja incorporen aquesta figura professional. Altres països com ara Alemanya i França consideren aquestes tècniques com una pràctica habitual en les seves promocions immobiliàries. La funció de project manager constitueix una de les noves perspectives, com a sortida professional, dels tècnics del sector de la construcció dins del camp que els és propi: la gestió urbanística, la urbanització i la gestió immobiliària. •
D
?! a la promoció immobiliaris
Un programa de formació
En l'exercici d'aquesta funció, els professionals desenvolupen una gestió integrada dels projectes i de l'execució de les obres per tal d'aconseguir que l'operació immobiliària es realitzi sense desviacions pressupostàries, en el termini previst i amb una coordinació adequada dels diferents agents que intervenen
en el procés. A l'Estat espanyol no hi ha una carrera universitària que desenvolupi aquesta activitat. El Col·legi, conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya va iniciar el curs passat un programa de formació de cursos postgrau en aquesta àrea. Destaca el curs de postgrau en project manager d'edificació que s'impartirà ai Col·legi a
Alerta o la ciutat del vidre H
a sala d'exposicions del Col·legi acollirà a partir del 30 d'octubre, Alerta o la ciutat del vidre, de Vega Ruiz i José Prieto. L'exposició es va crear l'any 1991 amb motiu de l'impacte que va produir el conflicte bèl·lic del Golf Pèrsic. Vega Ruiz i José Prieto són els creadors d'aquesta ciutat miniatura feta de tres-centes peces de vidre, que segueix un itinerari per diverses ciutats d'Europa allà on és acollida. Es tracta d'una ciutat imaginària que no pretén tenir cap funció modèlica com a projecte urbanístic o arquitectònic, sinó com a comunicador de missatges insistents que ens arriben a través del temps. •
partir del 14 de novembre d'enguany. Aquest curs es complementa amb altres cursos de postgrau en temes com ara viabilitat d'operacions immobiliàries, gestió de projecte i obra i legislació que donen accés a un nombre determinat de crèdits, la suma dels quals més la presentació d'una íesina validen la titulació universitària de Màster. •
na vintena d'alumnes de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) ha finalitzat la seva etapa universitària fent pràctiques en empreses que pertanyen al Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona segons l'aplicació d'un conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i el Gremi. L'apropament dels estudiants d'arquitectura tècnica al món laboral de la construcció és una pràctica molt satisfactòria tant per als estudiants, que viuen la realitat del sector, com per les empreses participants, que coneixen així la preparació dels futurs arquitectes tècnics. En aquest programa, hi poden participar els estudiants que s'acullen a la modalitat Pràctica d'obres del treball final de carrera del Departament de Construccions Arquitectòniques II. •
BuildCD SISTEMA D'INFORMACIÓ DE PRODUCTES I SERVEIS DE LA CONSTRUCCIÓ
Un nou sistema mulíimèdia d'informació tècnica sobre productes i serveis de la construcció. Produït per: í?» ^^3
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
cic Centro •ntemctr*) do lo Consuvcato
Centro Informaüvo de la Construcción
Premis Guillén de Rohan a l'EUPB Q
Escola d'Aparelladors acull, del 8 al 16 d'octubre, l'exposició itinerant El mundo rural y su construcción tradicional, que recull els treballs guanyadors del premi Guillén de Rohan organitzats per Previsó Mútua (Premaat) amb la col·laboració de les escoles d'arquitectura tècnica de tot l'Estat. Un dels guardonats en aquesta primera edició va ser el treball final de carrera d'Adelaida Moreno i Cristina Uiuro,
estudiants de l'Escola de Barcelona, titulat Catàleg de masies del terme municipal de Cardedeu i que va ser tutorat pels professors Beneí Meca i César Gallofré. Premaat convoca aquest premi amb l'objectiu de fomentar l'equilibri entre l'aplicació dels coneixements adquirits en la carrera, la conservació del mètodes tradicionals de la construcció i la possible materialització d'alguns d'aquests projectes. •
Subscriviu-vos ara a Build CD i beneficïeu-vos de la nostra promoció especial de llançament (*): Subscripció per un any: 18.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 8.000 PTA. Subscripció per dos anys: 36.000 PTA. Promoció especial per als col·legiats: 17.000 PTA. ípreus sense IVAl
C) Promoció vàlida fins al 31 d'octubre de 1997 Informació: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Telèfon: 240 20 60
I N F O R M A T I U A C T I V I T A T S
i
' £
K
r t
Í
P E R F I L S
S O C I A L S
v i s r
Salvador Juanola, aparellador
«TENS MÉS VERTIGEN PUJANT UNA BASTIDA QUE VOLANT»
H
s de la promoció de 1955. Salvador Juanola, tot i que diu que no ha fet res "d'important" en el camp professional, ha treballat pràcticament sempre com a aparellador municipal. De fet, encara es manté en contacte amb els seus companys de professió. Als 64 anys va començar a tenir una nova afició: el vol sense motor.
Sempre m'ha agradat muntar avions i fer maquetes. Un dia vaig anar al Club de Vo! a Vela Igualada-Òdena a experimentar la sensació de volar en un planejador. Vaig fer una volta de mitja hora. Quan vaig preguntar què havia de fer per aprendre'n em van demanar, primer de tot, una revisió mèdica de segona classe. Vaig passar proves d'esforç, bicicleta, etc. Suposo que no hi ha gaire gent que vulgui aprendre a volar als 64 anys. Ara hi vaig cada dissabte, no en fallo ni un, encara que plogui. Tot i això, encara no s'ha tret el títol de pilot. El primer instructor que em van assignar tenia 75 anys i en feia 50 que volava. Després n'he íingut uns altres de més joves. No m'he examinat mai perquè no tinc cap necessitat de pilotar sol. A mi m'agrada volar, tant m'és que sempre hagi d'anar amb una altra persona.
No tinc cap necessitat de tenir ei títol de pilot, això ho deixo per als més joves. Tampoc m'hi fixo gaire. Què té d'especial el vol a vela ? Malgrat el que pugui semblar, una cosa és volar i una altra de molí diferent és anar en avió. A mi m'agrada volar com els ocells, no sentir soroll. És una sensació única, molt difícil d'explicar si no s'ha experimentat. El vol a vela et permet volar en sentit ple. No hi ha lloc per a pors ni vertígens. No és un esport de risc. És més arriscat ser aparellador. De fet, tens més vertigen pujant una bastida que volant. En general, sembla que parlem d'una especialitat una mica elitista. Home, si vols volar no cal que et compris un avió ni tan sols que el lloguis. Pots volar per pocs diners. A la gent jove els surt més car un forfait a La Molina. Si ets soci, una sortida són tres mil pessetes, i hi ha dies que t'hi estàs quinze minuts, però d'altres f hi estàs una hora i mitja. Jo pago unes deu mii pessetes al trimestre com a soci, i això e! dóna dret a disposar d'un remolcador, d'uns companys que et vindran a buscar si fas un fora camp, d'un instructor, de la pista, i del club per estar-t'hi i menjar-te un entrepà. De tota manera, la gràcia de
Salvador Juanola practica el vol sense motor
volar no és només l'estona que ets a l'aire. És arribar ben d'hora al matí i preparar els avions, és fer una sortida si el dia ho permet, i és tomar a desar-los en perfectes condicions. En definitiva, és passar-t'hi el dia. A més, hi ha gent de procedències diverses aficionada al vol a vela: el president és un arquitecte, però també hi ha enginers, metereòlegs, bombers, aparelladors, i de tots els oficis. / quan no pot anar a volar, què fa ? Doncs diverses coses. També m'agrada cuidar els néts i anar a la muntanya. De fet, fa més de quaranta anys que, el vuit de desembre de cada any— i
amb una colla d'aparelladors fem una sortida anual. Vam començar amb motxilla i ara anem a hotels. Hem evolucionat. Salvador Juanola ha tret profit de cada moment de la seva vida. Professionalment, ha sabut guanyar-se la confiança i el respecte dels seus companys. En l'àmbit personal, ha tingut l'entusiasme de gaudir de la seva família i de les seves aficíons. Duu sempre a sobre les fotografies dels seus néts per compartir-les, amb orgull gens disimulat, amb tothom, i/ Lydia Perera
/
Amsterdam aborda la seva renovació urbana Els aparelladors vallesans organitzen una visita a la capital holandesa
B
a ciutat holandesa d'Amsterdam es troba actualment immersa dins un procés de renovació urbanística i rehabilitació que es va començar a executar el 1980. Els projectes estan planificats segons els diferents tipus de propietat, privada o pública, i es classifica per: la zona cèntrica de la ciutat, el cinturó del segle XIX i el cinturó dels anys 20-40. La rehabilitació dels edificis i habitatges construïts es va iniciar abans de la segona guerra mundial i, posteriorment, s'hi ha inclòs la rehabilitació dels barris dels anys cinquanta i seixanta. Fins ai 2010 està previst rehabilitar entre 3.000 i 5.000 habitatges l'any. Per tal de conèixer de prop aquesta realitat, incloses les tècniques i mètodes de treball de rehabilitació que s'apliquen a la capital dels Països Baixos, la delegació del Vallès Oriental del Col·legi ha organitzat un viatge i
visita a Amsterdam, del 30 d'octubre al 3 de novembre. La visita preveu també el contacte personal amb els professionals holandesos més pròxims a l'arquitecte tècnic i amb esperiència en rehabilitació d'edificis i zones urbanes. Els amfitrions holandesos d'aquesí viatge seran els arquitectes tècnics deí Servei Habitatge de l'Ajuntament d'Amsterdam qui exposaran als aparelladors catalans les línies
d'actuació i prioritats. Les intervencions al districte De Bijlmer, als Docs Orientals, a diversos edificis de Henry Petrus Berlage o bé la nova construcció del New Metròpolis, de Renzo Piano, són altres dels punts d'interès de la visita.
Altres actuacions com ara el projecte GWL o la Mercatorplein preveuen com a tema prioritari la utilització de materials sostenibles, l'estalvi permanent d'energia i la reserva de carrers només per a vianants.
De Bijlmer i els Docs Orientals són dos barris, on actualment s'ha destinat grans projectes de rehabilitació, que cobreixen una gran extensió urbanística.
Annemieke van de Pas
El programa inclou la visita a la sala de concerts construïda amb vidre dins l'edifici de la Borsa, de H.P. Berlage, que ha estat recentment restaurat, i també el conjunt de l'Òpera i l'Ajuníament de la ciutat. Finalment, és obligada la visita al recentment inaugurat New Metròpolis (juny 1997), centre de la ciència i la tecnologia, el darrer projecte de Renzo Piano. •
ElcentreNew Metròpolis
Informació: delegació del Vallès Oriental a Granollers. Telèfon 879 01 76
SERVEIS
I
A C T U A L I T A T
P R £ M A A T
I
QUADRE RESUM COMPARATIU DE PRESTACIONS PENSIÓ JUBILACIÓ
PENSIÓ INVALIDESA
RETA
PREMAAT
A partir dels 65 anys Carència: 15 anys Incompatible amb treball Concurrent amb pensions públiques
A partir dels 65 anys Carència: 10 anys Compatible amb treball No concurrent amb pensions públiques
Per al treball habitual Pera toia classe de treball Gran invalidesa Carència mínima: 5 anys
Per al treball habitua! (1 r grau) Per a tota classe de treball (2n grau)
Incompatible amb la pensió de jubilació
Carència: 2 anys. No n'hi ha si es deriva d'infart o accident. Incompatible amb la pensió de jubilació
Optativa Derivada d'accident, malaltia, maternitat S'hi té dret a partir del 15è dia Carència: 6 mesos Sense carència en accident.malallia professiona
Subsidi per dia d'hospitalització Derivada d'accident, infart o maternitat S'hi té dret des delir dia Carència: 3 anys per maternitat Sense carència en accident o infart
Es cobreix amb l'assistència sanitària No hi ha carència
S'abonen les despeses abonades pel mutualista per causa d'accident o infart No hi ha carència
MORTI SUPERVIVÈNCIA
Pensió de viduïtat Pensió d'orienesa
En el G. complementari 1 r i 2n Pensió d'orfenesa
-defunció -viduïtat
Carència ambdues prestacions: 500 dies cotitzats dins dels 5 anys anteriors. No s'exigeix en accident i malaltia professional.
Carència d'ambdues prestacions: 2 anys des de la última inscripció. No s'exigeix en accident o infart.
-orfenesa
Beneficiaris: fills menors de 18 anys Subsidi de defunció: 5.000 PTA
Beneficiaris: fills menors de 21 anys Subsidi de mort: 300.000 ptes. Grup bàsic i 300.000 en complementari 1r
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
Cobreix ei servei mèdic i farmacèutic (40%)
No es cobreix de manera directa. Convenis amb entitats d'Assistència Sanitària
PROTECCIÓ A LA FAMÍLIA - Fills minusvàüds
Ajut concedit a treballadors amb nivell baix d'ingressos (any 97:1.157.414) per fills menors de 18 anys (3.000 ptes/mes). Ajut a treballadors amb fills minusvàlids
- Natalitat - Nupciaiitat
Subsidi de natalitat: no n'hi ha Subsidi de nupciaiitat: no n'hi ha
Pensió vitalícia per fill amb minusvalidesa reconeguda abans dels 21 anys Subsidi de natalitat per cada fill Subsidi de nupcïalitat per matrimoni civil
• QUOTA MÍNIMA MENSUAL ANY 1997: 30.123 ptes.
' QUOTES de 4.890 ptes (20 anys) a 16.565 ptes (65 anys)
INCAPACITAT TEMPORAL
ACCIDENTS
N
F
O
R
M
A L T R E S
NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Antoni Soté i Caballé esdevinguda el 22 de juliol, a l'edat de 83 anys JoanMolinéiAloy esdevinguda el 2 d'agost, a l'edat de 86 anys Josep M. Sirvent i Benhamed esdevinguda el 5 d'agost, a l'edat de 37 anys Francisco Alonso Andreu esdevinguda e! 6 d'agost, a l'edat de 80 anys Bienvenido Lorente i Sagrado esdevinguda P1 de setembre, a l'edat de 39 anys Manuel Aliaga i Royo esdevinguda el 6 de setembre, a l'edat de 44 anys
Coeficient d'actualització 15 de setembre de 1997
Si vol compartir el despatx, oferir els seus serveis, canviar d'ordinador o vendre la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis
Sectió Petits Anuncis de L'INFORMATIU Donar-se a conèixer a més de 7.000 professionals només costa 1.000 pessetes (2.000 si no és col·legiat)
TRUQUI'NS ARA I AHUNCIVS al telèfon directe 2 4 0 2 3 7 6 i al fax 4 1 4 3 4 Horari de 9 a 14 hores. Elisenda Pucurull
34
Cs= 1,011
Informació telèfon: 240 23 70
N
F
O
SERVEIS
R
MERCAT
TREBALL
Informació Mercat de Treball: Telèfon: 240 23 58
OFERTES JULIOL-AGOSTDE1997 tipus d empresa
especialitat
àmbit
Carac.
col·laborador tècnic
constructora petita
habitatges alt estànding. obres industrials
BCN prov.
Carac.
industrial i comeroal
nacional
3laces
servei'
experièn.
jornada
contracte
durada
souAI
aconvemr neg.
1/2 jornada
cap d'obres
enginyeria de serveis
2-6 anys
oficial
Curric.
lècnic d'obres
taller de construcció
rehabilitació
BCNprov.
3 anys
oficial
28-iO
negcciab.
a convenir
Curric.
coordinadord'obres
gestions immobiliàries i de cons
construcció
nacional
2-3 anys
completa
28-35
laboral
indefinit
liberal
indefinit
indefinida
neg. 42 4-4,5
SCC
tècnic de projectes i obres despatx d'arquitectures
nacional
lany
oficial
23-35
Carac.
cap tf obres
consultaria d'RRHH
seleccióde personal
intemac.
2-3 anys
oficial
3(M0
laboral
a convenir
6
SCC
taxadors
taxacions
valoracions immobiliàries
nacional
1any
flexible
liberal
indefinit
3
Anunci
assistència tècnica
control qualitat, dir. d'obres
control qualitat, di. obres i assistència tècnic
nacional
3-5 anys
oficial
laboral
obraindef. 3.5-4
Anunci
professors
cenlrede reforç universitari
formació
BCN ciutat
laboral
3 mesos
neg.
SCC
taxadors
valoracions immobiliàries
taxacions
nacional
liberal
indefinit
neg.
SCC
col·laborador
despatx cfarquitecte
obra civil diversa
Catalunya
5 anys
esporàdica
27-45
liberal
indefinit
neg.
Anunci
cap d'obres
rehabilitació i promoció d'edificis
rehabilitació edificació de Barcelona
BCNciutat
2 anys
oficial
22-35
indefinit
neg.
Carac.
coordinadord'obres i man. moda tèxtil i complements
expansió i xarxacomerços
intemac.
oficial
25-30
laboral
3mesos
neg.
Anunci
recent titulat
construcció privada i pública
edificació, urbanització naus industrials
Catalunya
oficial
22-30
lab/lib.
indefinit
neg.
Anunci
tècnic de pressupostos
construcció
edificis
BCNprov.
1-3 anys
1/2 jornada
22-28
laboral
6 mesos re. neg.
Carac.
tècnic de pressupostos
construcció
edificació i rehabilitació
Cat i illes
2-5 anys
esporàdica
-29
liberal
Carac.
capcT obres
projectesi gestió de la consL
obra civil, edificació, dir. obres i gestió const. Catalunya
5-10anys
oficial
30-35
laboral
Anunci
taxador
immobiliària
valoracions immobiliàries
BCN prov.
oficial
22-30
liberal
Curric.
cap d'obres
contractista
instal·lacions generals, rehabilitació, indusL
intemac.
2-5 anys
oficial
25-35
lab/lib
obra
4
Curric.
tècnics comercials
productes químics per a la const
rehabilitació general
Catalunya
2-5 anys
3,8
Anunci
arquitecte lècnic
recursos humans
zona Baix Ebre
Anunci
recenttitulat
projectes arquitectura
Curric.
coordinador de projectes
oficina enginyeria
Carac.
taxador d'immobles
arquitecte
obresde rehabilitació
esporàdica completa
2
neg. 1,5 anys
3,5-4 1,5
oficial
30-35
laboral
fix
Catalunya
oficial
2040
laboral
6mesosim. 3,5
Catalunya
1/2 jornada
•28
liberal "
negociable
sectorserveis. comerç, activitats recreatives BCN prov.
oficial
3CM0
labora)
perprojeci. 5
taxacions
flexible
liberal
7.000.-tax.
BCNprov.
negoc negoc
•Curric: Selecció de currículums. Carac: Selecció percaracterisliques. Comp.:Selecció completa SCC: Servei Català de Col·locació
Comercialitzadora de perfileria i ancoratges tècnic comercial perassessorariinformarsobreproducteslídersenelsectordelsancoratgesper prefabricats de lormigó. per a laçanes ventilades i perfils per a muntatges industrials. Disponibilitat per viatjar per tota la zona est del país. Es busca persona jove, de titulació recent, que desenvoluparà la seva carrera professional en empresa nova, en expansió (grans possibilitats de promoció). No és imprescindible experiència, es valoraran coneixements de prefabricats i façanes ventilades. Formació a càrrec de l'empresa. Bon nivell d'anglès tfo alemany. Edat màxima, 30 anys. Lliure del Servei Militar. Jornada completa o parcial, a negociar. Contracte laboral indefinit Sou: 3.000.000/3.250,000,- brut/ any (+ incentius) Interessats enviarcurriculumicartadepresentacióa: Servei Promociói Mercat de Treball. Tel: 240 23 58 Fax: 240 23 59 Ref. 5.723
P
E
T
I
T
S
A
N
U
N
C
I
Societat de taxacions de Madrid tècnic-taxador comercial per a taxacions immobiliàries, captarne de noves i venda de places de pàrquing Es valorarà experiència en taxacions. Àrea de treball. Barcelona província. Cal vehicle propi. Disponibilitat de tardes. Relació liberal. Possible promoció a delega! regional. Sou neg. Incorporació immediata. Interessats posar-se en contacie i/o enviar currículum a:lntergerTasaaones, S A Maria José. Tel,: 91/ 446 67 00 Fa* 91/ 448 34 68 Pg. General Martínez Campos. 15. b. iz. 28010 Madrid Ref. 5.730
UN SERVEI PER A LA PROMOCIÓ I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'Informatiu, ofereix una visió general aclualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gesiionen des del Servei. Mensualment es publica un quadre que inclou algunes dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anienor i ja tancades. El quadre permet veure la relació enire funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou, i si el servei sol·licitat per l'empresa ha estat per selecció o per publicació d'un anunci. Els col·legiats interessats a entrar en els processos de selecció gestionats des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball.
1
S
Informació Petits Anuncis: Telèfon: 240 23 76
& Servei per a taxadors
L· Estudiant d'arquitectura
L· Delineant de construcció
£
Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem
tècnica i delineant
S'ofereix professor autònom expert
Es fan perspectives manuals i
la delineació dels seus croquis en
titulat amb 6 anys d'experiència
en Cad i Render, per a treballs de
per ordinador, en blanc i ne-
Perspectives
menys de 24 h. L'elaborem per
en rehabilitacions i nova obra (tre-
delineació de qualitat. Preus sen-
gre o en color i Render.
/~ Serveis per al professional
ordinador, i ens adaptem al seu
ball de camp), s'ofereix a despatx
se competència. Estic especialit-
Octavi
Aixecaments d'eslal actual,
estil. Tenim experiència de més
d'arquitectura, construcció o
zat en feines molt urgents. Dispo-
Telèfon: 213 92 36
desenvolupament i delineació
de dos anys.
d'altres. Disponibilitat de matins.
sat a treballar en el seu despatx,
Informació
Domini d'autocad, en les versions
amb ordinador i soft propi. Manuel
de projectes, models en 3D,
•
càlcul d'estructures i ins-
Telèfon:
416 16 39
12 i 13.
tal·lacions.
Fax:
237 49 01
José Manuel
Telèfon: 201 79 00
Telèfon: 313 42 65
També fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, trac-
s* Topografia
tament d'imatges i perspecti-
Equip formal per arquitecte tècnic i
ves,
mesuraments i pressu-
enginyer tècnic topògraf ofereix
postos, plecs de condicions,
serveis de topografia d'obra, mo-
ajut per a projectes de segure-
viments de terra, aixecaments
tat, dictàmens, valoracions i
parcel·larís. Bon preu.
gestió econòmica d'obres.
Enric
& Topògraf
Es lloga despatx
/-- Interiorista
S'ofereix topògraf per a treballs de
Zona, Sagrada Família. Des-
S'ofereix interiorista amb coneixe-
mesuraments, aixecaments, ímple-
patx de 70 m? de superfície
ments d'autocad i experiència en
mentació de projectes, replanteigs
amb molta lium i vista exterior.
delineació.
d'obres i cubicacions. Sistemes to-
Situat en edifici comercial amb
Disposa de vehicle propi. Possibi-
talment informatitzats. A grans i a
conserge i montacàrregues.
litat d'incorporació immediata.
petites escales. Qualitat i rapidesa.
Estructura a propòsit de sobre-
Josep M.
Telèfon: 237 64 90
Mami Rodríguez
Joan Costa
càrrega.
Telèfon: 268 08 04
Fax:
Telèfon: 392 41 66
Telèfon: 265 40 04
Telèfons: 209 44 43 i48772 33
2371721
ACTIVITATS
I N F O R M A T I U
WFORMACIÓ
S E R V E I
P R O M O C I Ó
I
M E R C A T
D E
T R E B A L L
Cursos bàsics de perícia
Peritatge judicial
Peritatge en assegurances
organitza Servei de Promoció! Mercat i Fundació Politècnica de Catalunya
presentació La valoració de béns i taxació de danys en el camp assegurador ofereix als professionalsde l'àmbit tècnic unes expectatives creixents de treball i desenvolupament.
preu col·legiats i estudiants: 35.000,TargetAccés: 28.000,no col·legials: 52.500,professors JavierUovera. FemandoC.de Valdivia. Guillem Vidal. Jordi Femàntíez. Emili Aragonès. Àngel Prada coordina JavierUovera, director del Departament d'Organització d'empreses dates i Hoc dimarts i dijous, fins a P11 de novembre, del9a21 hores. Sala de conferències V
Les característiques d'aquest treball requereixen de professionals experts en l'àmbit de la tècnica i construcció, però, a més a més, amb coneixements del sector assegurador. organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i Fundació Politècnica de Catalunya professors Salvador Solé, director del Centre de Formació Winterthur. Fernando de C.Valdivia, magistrat. Sara Laborda, catedràtica del Dept.
d' 0 rg a nitzaci ó d'e mpreses Enric Jané, director de Winterthur Seguros i professor associat del Dept. d'Organització d'empreses Juan Carlos López, director del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament de l'Ajuntament de Barcelona coordina Javier Llovera, catedràtic, director del Departamenl d'Organització d'Empreses delaUPC dates i lloc dimarts i dijous, del 13 de novembre al 18 de desembre, de 19 a21 hores. Sala de conferències, preu col·legiats i estudiants: 35.000ples estudiants ambTargetAccés: 28.000 pies. no col·legials: 52.5OOptes.
programa dijous,13de novembre • El risc • L'assegurança • Verificació de riscos dimarts, 18 de novembre • Contracte d'assegurances-pòlissa • Elements realsde l'assegurança • El sinistre de!20denovembreal 18 de desembre • Peritatge • Identificació dels béns • Esíablimenldelescausesdesinistre • Comprovaciódeiapreexistènciadels béns assegurats • Estudidelacobertura • Valoració dels béns • Interpretació del contracte • Càlcul d'indemnitzacions • Informe pericial. Casos pràctics. •
Rehabilitació de façanes Xerrades de presentació de nous cursos
Repetició del clcie de xerrades presentació El Servei de Promoció i Mercat de Treball repetirà el cicle de xerrades sobre rehabilitació de lacares. Amb aquest cicle de xerrades es pretén introduir als no especialistes en rehabilitació en els aspectes més habituals i la casuística més comuna en inler vencions ús neteja i rehabilitació de façanes. Així, de la mà de professionals de destacada experiència pràctica recorrerem la problemàtica quotidiana que envolta la rehabilitaciD de façanes antigues. Abordarem el marc tècnic i legal, la inspecció i la diagnosi, la proposta de tractaments i el seguiment de l'obra, oferint les opcions més comunes i les solucions més pràctiques.
ponents Joan Casadevall, arquitecte i estucador Rafael Vila, dr. arquitecte i arquitecte tècnic Jesús Casado, arquitecte tècnic Antoni Paricio, arquitecte i arquitecte tècnic Mònica Clemente, advocada. Assessoria juridico-professional del Col·legi, coordina A-c n ió Galvez, cap del Servei dia, hora í lloc després de la primera sessió del 8 d'octubre, tindran lloc les sessions del dia 15, sobre Revestiments plans, i del 22 d'octubre, sobre Bemenis volumètrics, de 16.30 a 21 hores, a la sala d'actes. preu col·legiats i estudianls: 21.1 no col·legiats: TargefAccés:
Màster en Project manager en edificació i urbanisme
Iniciació a l'especialització en disseny d'interiors
dia dimecres, 15 d'octubre
dijous, 20 de novembre a les 19.30 h.
hora a les 20 hores
hora ales 19.30 hores.
lloc sala de conferències del Col·legi
sala d'actes del Col·legi
A càrrec de Carles Puiggròs
A càrrec de Rafael Carreras
No cal inscripció L'entrada és lliure.
•
No cal inscripció L'entrada és lliure. •
Project Manager en edificació i urbanisme
Disseny d'interiors
Curs de postgrau
Curs d'iniciació a l'especialització
organitza Fundació Politècnica de Catalunya i Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona directors del curs F. Javier Uovera Caries Puiggròs preu col·legiats: TargetAccés: no col·legiats:
300.000 pessetes 300.000 pessetes 380-000 pessetes
programa • Introducció. • Coneixements bàsics. Economia d'empresa i comptabilitat i
Promoció del sòl - legislació urbanística • estudis tècnics i econòmics • gesbo urbanística
coordina
Rafael Carreras Arquitecte tècnic i dissenyador
col-legiats: 150.000 pessetes TargetAccés: 120.000 pessetes no col·legiats: 225.000 pessetes Inscripcions al Servei d1 informació.
• Legislació • dret empresa immobiliària - fiscaütat camp immobiliari • contractació
dies i horari del 12 de gener de 1997 al 8 de juny de 1998 els dilluns de 16.30 a 2J hores.
• Promoció immobiliària - estudis de mercat - estudis tècnics i econòmics ïmmobïTians - estudi de casos
Sala de conferències. Primera planta.
inscripcions
Servei d'Informació Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. els cSvendres i dissabtes, del 14 de novemEs forarà dçtoma de postgrau de la bre de 1997 al 24 d'abril de 1998. Universitat Potítècnca de Catalunya ais alumnes que hagin assistit al 80% horari de les classes. Divendres, de 1630 a 21 hores. Dssables, de 9.30 a 14 hores. dies, horari I Hoc trairà rocatasala d'actes del Col·legi,
• màrqueting operatiu • Gestió de projectes i Gestió d'obres. i lianteniment •
programa 1, Definició d'objectius t Presentació del projecte a realitzar 3. Apropiació de l'espai a resoldre 4. Exposició de les primeres idees i la primera critica 5. Les eines del dissenyada 6. L'avantatge
7. 8. 9. 10. 11.
Segona críítca El projecte bàsic Tercera critica Els detalls constructius Última critica i exposiòò de trebaSs a la sala tfexpoaeions. Classificacto final amb La intervenció dd jurat •
N
F
O
ft M
A
llllllllflll
I
MEDI A M
programa dijous. 16d' octubre 9.00 h Recepció de participants i lliurament de documentació
presentació Darrerament, tant als edficis de recent construcció com als edificis anücs. ens trobem sovint amb problemes dtximüats de condensació. L'optJmrtzaoó de solucions constructives sense una anafei acurada, la insuficiència de laillament tèrmic, la total estanqurtat a Taire de les modernes fusteries, Ea manca cfuna ventilació adequada, i molts altres f a c t o , ens porten a situacions força compromeses que cal resoldre amb tots els elements al nostre abast.
8 curs que es presenta està eminentment oriental a dotar els professionals que ja disposin d'uns mínims coneixements de la problemàtica de íes humitats i una capacitat d'anàlisi suficient per afrontar l'estudi de casos d'humitats de condensació mitjançant una metodologia de diagnosi fiable i precisa que els permeti actuar preventivament als edificis de nova construcció o corregir els errors dels existents.
930h Humitat ambiental. Paràmetres higrotermicà de l'aire. Àbac psicromètnc. Producoó de vapor als habitatges. Eliminació del vapor i equació d'equilibri 11 00 h Lectura i interpretació de dades higrotèrmiques. Caracterització de locals Mètode de càlcul simplificat. Lectura i presa de dades instrumental. Ús i interpretació de dades higrotèrmiques dies I lloc 16 i 17 d'octubre, a la sala d'actes preu de la inscripció: 40.000 pessetes Beques del 5OS per a estudiants. direcció del curs Xavier Casanovas i Soledad Garcia Morales professors Soledad Garcia Morales. Josep Solé. Àngel Ripoll. Núria Pumarola. Anna Mestre.
12.30 h Metodologia de diagnosi d'humitats de condensació. Classificació. Mètode de diagnòstic. Anàlisi del local i correcció mitjançant venlíladò o calefacció 16,00 h L'aïllamenttèrmicalstancaments Sistemes, tipus i materials. Localització del material d'aïllament. Ponts tèrmics 17.30 h La fusteria com a element singular
Nota: B norrtre de places és moa rsdü) l s'assignarà per ordre dlnscrçxaó. La matricula
de tancament Particularitats dels materials. Seccions i ponts tèrmics. Possibilitats de ventilació
18.30 fi Anàlisi dels tancaments. Catul de condensacions tntersticials. Zones de risc. Influència de l'aïllament tèrmic. Valoració genèrica del comportament divendres 17 d'octubre Taller pràctic Anàlisi de diversos casos reals d'humitats de condensació per part dels alumnes asaslents, tutorada pels professors del curs. 9.30 h Presentació de le miques corresponents als primers casos d'estudi 10.00 h Elaboració de les dades per grups de treball, valoració i interpretació dels resultats 13.00 h Posada en comú de resultats i discussió de les solucions 16.00 h Presentació de les dades higrotèrmiques corresponents als segons casos d'estudi 16.30 h Elaboració de les dades pi de treball i valoració i interpretació dels resultats 18.30 h Posada en comú de resultats i discussió de les solucions.
Curs de tècniques i sistemes de treball en alçada presentació D'un tempsençà.hempogut constatar que els treballs en alçada estan adquirint, dia a dia, una major complexitat pelquefaalestècniques, els materiaJsielscomponents, ien molts casos, les normatives no s'han adaptat a aquesta nova situació. Lligat amb aquest fet, l'estudi de sinistralitat dels treballs en alçada ens permet veure que aquestes instal·lacions provisionals de l'obra no reben l'atenció i el control adequat, i d'això se'n deriven importants accidents laborals, amblacorresponent responsabilitat civil i penal per als tècnics. En aquest curs, que s'adreça tant a iniciats en la matèria com a novells, s'abordarà el coneixement de totes les tecnologies a l'abast, analitzant en profunditat cada sistema a partir dels seus costos i els avantatges i inconvenients que ofereixen, sense oblidar els criteris de càlcul amb què cal abordar aquestes estructures provisionals. Enelcurs,tambés'abordaràlalegislació vigent que hi ha sobre aquest tema i les mesures preventives que hi ha a l'abast dels professionals per reduirelfaclorderiscque representa la implantació d'aquests sistemes úe treball provisionals. dates i lloc dïes6i7de novembre. Sala o"Actes de! Col·legi.
T
I
V
I
T
A
T
S
programa dijous,6de novembre 9.15 h Presentació del curs a càrrec de Xavier Casanovas 9.30 h Reflexió actual dels treballs en aJcada. A càrrec d'Enric Casanovas 10.30 h La smistralilat dels treballs en alçada. A càrrec de Lluís de Uanos (Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball) H.30h La normativa aplicable. Acàrrec de Jaume Abat (MinisteriodeTrabajo y Asuntos Sociales), Pedró Barandiaran (Associació d'Empreses de Bastides), Joaquim Solé (Traclel) i Marc Palacín (ANETVA) direcció del curs Xavier Casanovas informació i inscripcions Servei d'Informació del Col·legi preu curs: curs i pràctica:
BACES-BERCUEDÀ Càlcul de formigó
Les humitats de condensació Curs pràctic
Obtenir les dades higrotèrmiques necessàries, analrtzar-les i interpretaries resulta fonamental abans de qualsevol proposta de solució. Conèixer les diferents alternatives per resoldre el problema i la seva incidència rea! també resulta imprescindible per establir la intervenció o mesura a apocar mes idònia.
C
A L T R E S
F O R M A C I Ó
SERVEI
A
T
40.000 PTA 45.000 PTA
12.30h Responsabilitatsiassegurances. A càrrec de Montserrat Pinyol i Jaume Abat (Ministerio de Trabajoy Asuntos Sociales] 13.3Oh Ordenances municipals existents. A càrrec d'Eva Candela i Antonio Machado (Ajuntament de Terrassa)
Les places són limitades i s'assignaran 16.00h Les bastides tradicionals. A càrper rigorós ordre d'inscripció. rec de José Ramon Alarcón (AsLa matrícula inclou documentació i cosociació d'Empreses de Basüdes) ffee-breack. S'ha previst la concessió d'algunes beques a estudiants, pe! 50% de l'import de la matrícula. A les perso18.00h Estintolamentdefaçanes.Acàrnes que hagin assistit al 80°° de les recde Luis M. Villamonte (Assosessions se'ls lliurarà un certificat acreciació d'Empreses de Bastides) ditatiu de la seva assistència. 19.30 h Sistemes mòbils.
CYPE ingenieros presentarà la nova versió de càlcul de formigó armat. CYPECAD especial en enlom Windows'95. dia, hora i lloc la presentació tindrà lloc a la delegació el 16 d'octubre. horari:de10at4ide17a20h. •
Oferta d'accés a Internet Xerrada sobre Internet i l'oferia de connexió que fa el mateix Col·legi, a càrrec de Ramon Puig. dia i hora dijous,30d'octubre.ales19.30h. •
Rehabilitació de façanes presentació El Servei de Promoció i Mercat repeteix el cide de xerrades de rehabilitació de façanes a la delegació del Bages. ponents Joan Casadevall, Rafael Vila. Jesús Casado, Antoni Pancio i Mònica Clemente dia i hora dies 18. 25 de novembre 12 de desembre, de 16.30a 21 hores. •
Rehabilitació d'habitatges A càrrec de Joaquim Solé (Traclel) divendres,7denovembre 9.00h Tècniques d'escalada. Acàrrec deMarcPalacín(ANETVA) 10.30 h Els materials d'escalada. A càrrecde Marc Palacín (ANETVA) 11.30h El procediment administratiu. A càrrec de Josep M.Calafell 12.30h Taula Rodona Exemples pràctics de treballs en alçada a càrrec d'empreses del sector 16.00h Bastides tradicionals. IN (Luis Diez). LAYER (Arnau Bausà). ULMA(SilviaStaffolani) 17.00h Estíntolament de façanes. IN (Luis Diez). LAYER (Arnau Bausà). ULMA (Sílvia Slaffolani).MECANOTUBO (Lluís Villamonte) 18.30Í1 Aplicació de sistemes mòbils. TRACTEL (Joaquim Solé). INDÚSTRIES CONESA (Josep Nadal) 19.30h Sistemes d'escalada. VERTECS (Marc Palacín). VERTISUB (Àngel Gil, Miguel Romans) Els assistents poden inscnure's a una pràctica de tècniques {fescalada. /
Jomadasobre el programa de rehabilitació d'habitatges i presentació d'una guia d'actuacions en sostres i la publicació Recomanacions per a la diagnosi d'estructures de íàbnca de maó. dia i hora dimarts. 21 d'octubre a les 18 hores. Es lliurarà als assistents un exemplar de la guia i de les recomanacions. Informació a la delegació. •
USESSOIU PROFESSIONAL Planificació fiscal Xerrada sobre els avantatges i inconvenients fiscals de les societats professionals. dia, hora i lloc Dimarts, 18 de novembre, de 19 a 21 h.ala sala d'actes del Col·legi. professor José A. Bernàldez, advocat i fiscalisla. Inscripcions Entrada lliure. Cal inscripció prèvia al Servei d'Informació. •
A C T I V I T A T S
I N F O R M A T I U
F O R M A C I Ó
VALLÈS ORIENTAL
•
EXPOSICIONS
MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES
Viatge a Amsterdam
Alerta
Façanes lleugeres:
per a aparelladors
o la ciutat del vidre
Els nous plafons
•
ACTIVITATS AL MÓN QCIUBBE37-
presentació Els anomenats compòsits, juntament amb els materials especialitzats, fan possible solucions que fins ara resultaven absolutament inviables. La transformació de la matèria primera comporta una profunda revisió dels sistemes constructius i del mateix concepte de construcció: les tècniques unitàries i cohesives deixen pas a metodologies basades en la juxtaposició.
Josep RenarL
exposició Oberta fins al 24 d'octubre. Sala d'exposicions del Col·legi.
objectius Conèixermés a ions, tècniques i mètodesde rehabilitacióque se solen aplicarà Amsterdam. del 30 d'octubre fins al 3 de novembre preu i reserva: 79.600 pies. Dolors o Monlse. Delegació del Vallès Oriental. Tel: 879 0176. •
Carrers i places Mostra de l'estudi dels carrers i places de Granollers que han fet dos estudiantsenelseuprojectefinal. inauguració dijous, 23 d'octubre a Ies20hores. Oberta fins al 21 de novembre.
organitza Departament de Cultura del Col·legi a càrrec de Vega Ruiz i José Prieto inauguració dijous, 30 d'octubre, a les 7.30 hores Lola Donaire, critica d'art, presentarà l'obra dels artistes. lloc Sala d'exposicions del Col·legi. Planta baixa. L'exposició es podrà veure a la sala d'exposicions fins al 14 de novembre. horari de dilluns a drvendres.de 9.30 a 20 h.
horari de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. programa dimarts, 14 d'octubre 16.30 Façanes lleugeres ventilades. Per Jaume Avellaneda 17.45 Presentació de productes :Alusuisse Espaiia (Alucobond), CSI Trasformados, Roberston {Formatvall) i Murgia (Dinàmic Wall), Werzalit 19.30 Debat i presentació d'obres: Museu Guggenheim a Bilbao. Facultat de Ciències de la Comunicació dimarts, 21 d'octubre 16.30 Defectes més habituals de construcció, patologies, enve-
Càlcul de formigó
Aula de Barcelona
CYPE ingenieros presenta la nova versió de càlcul de formigó armat, CYPECAD especial en entorn Windows'95.
• Iniciació al Word - del 16 al 28 d'octubre, dimarts i dijous, ds 17 a 19 hores. -denoal13de novembre, diari de9a11h. •del 27 de novembre al 9 de desembre, dimarts i dijous, de 19a 21 hores.
Sortida en kaiak Se sortirà de Cala Montgó amb un recorregut de4hores.
dissabte 18 d'octubre a les 8 hores.
VALIES OCCIDENTAL ExpoVallès'97 La oeiegació mostra Ls íaçsns en fornia a la lira Expo Vallès, que podreu veure del 17 al 19 d'octubre, al Passeig 22 de juliol, Fira de Terrassa. •
informació I inscripcions Servei d'Informació, Planla baixa. •
.sDStudio d e | gsrfoctubteal 10 de desembre. dlUuns i a^xia ds 19 a 21 tores.
t Autocad 2D del 13 de novembre al 17 de desembre, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores.
• Wíndows'95 del 4 al 13 de novembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.
• Planificació i control de projectes - del 22 d'octubre al 10 de novembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.
t Word segon nivell -del 17al 20 de novembre, diari de 9 a 11 h.
- del 3 al 6 de novembre, diari de 9 a 12 hores.
- de n 1 al 23 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.
• Introducció a la informàtica del 18 de novemnbre al 18 de desembre , dimarts i dijous, de 19 a 21.30 hores.
- del 18 de novembre al 4 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores. • iniciació a l'Auiocad del 13 al 27 d'octubre, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores. • Iniciació al'Excel del A al 13 de novembre, dimarts i dijous, de I7a19hores. -del 24al 27 de novembre. daride9a11h. • Iniciació al SDStudio de! 5 de novembre al 4 de desembre, dfjousdel7a19ho;es. t 3DStudio de! 12 de novembre al 24 de desembre, fjl'uns i dimecres, de 19 a 21 hores. • Introducció a la informàtica del 12 de novembre al 23 de desembre, cfcSuns i dimecres, de 17 a 19 hores.
22-26 ^ ^ m
• Excel 2n nivell - de l'I al 4 de desembre diari de 9 a 11.30 h. - del 9 al 23 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores.
del 2 al 11 de desembre, dimarts i dijous, de 19a21h. • Administrador d'arxius d e m al 18dedesembre. 4jous.de 17a 19h. • Sessions sobre Internet Sessions (fun dia de durada sobre Internet -22 d'octubre de 19 a 21.30 h. •27tfoctubre.de 19 a 21.X h. -29 d'octubre, de 16-30 a 19 h. -30tfoctubre,de16.30a19h-12 de novembre, de 16 a 1930 f i -27 de novembre, de 19 a 21.30 h. •9ds desembre, de 9 a 11.30 h. -16 de desembre de 19 a 21.30 h.
AuladeTerrassa t Iniciació al Word del 27 c"xtubre al 10 de novembre, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores. • Iniciació al'Excel del 23 d'octubre al 6 de novembre, dimarts i dijous, ds 19 a 21 hores. • Word 2n nivell del 10 al 19 de novembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. • Excel2n nrvell de P11 al 25 de novembre, dimarts i tfjous, de 19 a 21 hores.
ConsuSeu preus al Serva tfWonnatiS o a les delegacions
Leipzig(A) BAU-FACHMESSE. Saló de la construcció. Oporto(P)
22*26 ^ ^ m
27-29 ••••
CONCRETA '97. Fírainlemacional de materials de construcció. Holguín(C} 41 Taller intemacional de VIDATERRE. La cultura, l'art, í'arquitecturai l'enginyeria i la seva vinculació amb la
NnVFMRRFQ?
3-8 ^
3-8 ^
Aula de Granollers • Aufocad ajrs en desable, del15denovembreal7de febrer, de 9 a 13 hores.
• Windows'95 Cal confirmar l'assistència abans del 15d'octubre. Preu: 6.000 PTA.
preu de les sessions tècniques col·legiats i estudiants: 3.500 pessetes TargetAccés: 2.800 pessetes
F 0 RMÀT I C A
O S O N A
dijous,23 d'octubre horari de10a14ide16.30a18.30 hores
lliment, mantenimenL A càrrec de Francesc Duran. 17.45 Presentació de productes Dragados y Construcciones, Masa, Mecanoíubo i Síka 19.30 Taula rodona. La construcció lleugera: utopies i realitats. Ponents: Jaume Avellaneda, Francesc Duran, Alfons Soldevila. Moderador Joan Sabater
D'ü
6-9 ^^
13'16 ^^™
23-28 • • • •
Paris (F) BATlMAT.Salóinlemacional de la construcció. París (FJINTERCLIMA. Saló internacional de la calefacció, l'aire condicionat i la climatització. Maini(A) Conferència europea
Hannover (A) CONSTniJTECSalóintemacïonal sobre sistemes i tècniques deconstrucció. Paris (F) Saló intemacional de tancaments, finestres i la prolecdó solar. Birmingham (UK) INTERBUILD. Exposició internacional delaconstrucció.
Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic Programa de Master de la UPC per dotar els participants dels coneixements impresdrK&tesquani atès tècniques d'intervenció, patologies i diagnosi d'edificis existents, dia i hora De novembre ajuny. diBuns de 16a 21ialgunsdissaírtesde10a14h. Informació: Teé!on:4O162 79
GUIA
D'EMPRESES
I SE
Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD
Marta Meca. Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES T.
Alsina
MJMM
SOLUCIONS EN ENCOFRATS
ROAR, S.A. PAY1NDUS.S.A.
FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORM1GÓN
ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pol Ind. Pla deu Coí. Camí Oc Fon! Frt 06110 Montcada y Heoac (Ba/celma) Tel (93) S7S X 00 Fa* (93) 564 70 59
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOANIVELUDORSI MORTERS DE RESINES TERRATZQSC0NTÍNUOS
ROIG CURVADO D
Tet. 2SS 03 39 Fn.ïGSÏ276
FUSTERIA f j
CONSTRUCCIONS Morters sense retracció. Rehabilitació
jardí porc
FRAPONT
15 ANYS D'EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC
l CATAUNA,S.A.
MOBILIARI URBÀ H EN FUSTA
FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ c/ Girfs' d'Asvnciàfi. 32 • Patíqon industrial del B
C/ Santander. 42-43- Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 • Fax 278 27 11
T-t /flil 1/iDI Ç^»_ c_ ífïïl i n 71 m
et Ui FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08I9I RUBÍ Pg Las Torres, s/n (Edif. Djamante bajos) Fàbrica: Pol. ind. Rubí Sur - Barcelona Í T 6 9 9 4 2 66-F a x:S8B00 59
ESTRUCTURES M E T À L · L I Q U E S LLEUGERES REFORÇAMENT DE FORJATS " R E F O R Ç J 3 - F " ( D I T 268) A D D I C I Ó DE P L A N T E S SOSTRES LLEUGERS COBERTES ECOLÒGIQUES OFICINA TÈCNICA i COMERCIAL Aribau.3!8.2n. la.-08006 Barcelona Tel. A14 II 19 Fax 209 31 28
ELECTRICITAT
simon
AIEP
MATERIAL ELÉORICO
1LUMINACION
Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL tel. 726 19 11 «fa* 726 07 6'
AÏLLANTS : g
SERVEIS BOOMERANG
Navès Industriale;
secretaria telefònica ATENEM TRUCADES PEU 6.50O i
PUNTAL REGULABLE Carga admisible 20 Tm
- Traduccions o tots eh idic
Tel. 417 35 47 Balmes, 434, 5è. A - 08022 Barcelona
TANQUES DE BRUC Per separar un habitatge o tancar un jardí, tenim l'oferta mes àmplia, tant en mides, com en qualitats. m fabricant
ALUMINOSI
CFT&ASOC. ASSAIGS
Polig. lnü. CAN MAGÍ - NAU 19 OSÍ90 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Bnrte Tel. 589 00 23 - Fnx G7-4 3S 71 A|«Jo. Conco
Rosfllo. 3-«M-n Td.(«J3) 245 22 2\
c / Padilla, 240 • Tel. (93) 456 14 53 Fax 193) 436 72 85 • 080)3 Barcelona
REHABILITACIÓ ^ |
DE PILOTS 08025 Barcelona Fax:(93) 2Í5 61 00
PAVIMENTS AY1MENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINKS f PINTI/RUS HSPECIAI^
s de 1974
INDUBRUC
D'INTKGRITAT
ESTRUCTURAL
BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
CON^TRUCaÓ - REHABILITACIÓ Avgda. de la Granvla. 179 TeL(93) 26! 63 00 / Fax: (93) Ï61 63 20 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
GEOTÈCNIA, MICRORLOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.
_EXTRAFORT_ POL LVD. FONT DEL RADIOI. I)LR.\N 1RELNALS.: 0S40O GRANOLLERS TEL 193) &40 09 99 FAX. W16 9
PREFABRICATS k J
sas
EDICAT
[astradurl
Eslmcturas y Obcas, S.U
Prefabricudos <ic Hormigón. S.A.
CIMENTACIONES, MUROS Y ESTRUCTVJRAS DE HORMIGÓN ARMADO Lluçanès. 11 - CS022 Barretna TeL [93) 215 01 90 - Fax (93) 215 63 05
P'T-.rtj.i Bjíf.. II* l l i * ! B \RCtL.(m Tel i'Hi;J5^5il FJ- it.ii3-ili 17!.:
C L A S S I F I C A C I Ó
LA
El sistema aleman para suelos industríales • RscubrimlenttK de elevada resfelentia mstàniía y química. • Reporacòn fàcil, ràpida y econòmica de bothe; y grielos. • Anlipolïo, ünperms ab il izados, higiénkos y decoralr.ot
I
ALLES
laboratori ACREDITAT per la Generalitat Oe Catalunya pel conlrol de qualitat de l'edificació i els seus maieríais Cl. JOSEP CARNER. 27 - TEL 879 33 91 TEL i FAX 879 45 17 - OS400 GRANOLLERS
A * * \ to. San lu«n. M6 Nave 7 Pet Cungeíl V S í y [-03«0G!AKOll£!S(Eoia!OTa) ^Ur M . 1931845 S7 00' • F» (93) W 54 14
D ' E M P R E S E S
ORATORI DEL
S E R V E I S
ESTRUCTURES
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Elements per a estructures, sostres i coberles. Productes bàsics. Matèries primeres
Aïllaments, impermeabilització i recobriments
Electricitat i il·luminació
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Prefabricació i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
REHABILITACIÓ
SERVEIS
FUSTERlA
r^Tl
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Ulli
Rehabilitació integral
Serveis apiicats a la construcció
EL
REPORTATGE R E H A B I L I T A C I Ó
N I
R E S T A U R A C I Ó
D
E
LP A T R I M O N I
F O R A R Q U I T E C T Ò N I C
Servei Rehabilitació i MetjiAmbient
I Formació i cooperació internaciona El Col·legi desenvolupa activitats formatives i de cooperació internacional a Marroc, Mèxic i Cuba.
a
es de fa alguns anys el Col·legi, a través del Servei Rehabilitació i Medi Ambient, duu a terme un seguit d'activitats formatives de caire internacional amb l'objectiu que estudiants i professionals tinguin l'oportunitat de conèixer la realitat del sector en altres indrets i d'aprofundir en el coneixement de les tècniques constructives tradicionals i de recuperació del patrimoni construït arreu del món. Majoritàriament, aquestes iniciatives s'han concretat en la realització de tallers i cursos internacionals, que poc a poc s'han orientat complementàriament cap al camp de la cooperació internacional. D'aquesta manera s'ha volgut aprofitar l'experiència del nostre col·lectiu en la recuperació de! patrimoni construït per posar-la al servei d'un compromís social de cooperació amb països menys afavorits. En aquest tipus d'accions es col·labora directament en projectes interdisciplinaris que estiguin duent a terme els responsables de ia restauració dels patrimoni construït en una determinada zona. Enguany han estat diverses les activitats en què ha estat present el Col·legi en la seva organització. Hi trobareu activitats ja consolidades, com la tercera edició del Taller de restauració de Trinidad, que ha permès posar en marxa el Projecte de rehabilitació d'habitatges de Las Tres Cruces o el Projecte de rehabilitació de l'Escola Eduardo García; projectes en què el Col·legi col·labora amb organismes públics
del nostre país, com el Projecte de Rehabilitació del Casal Català a l'Havana o la realització d'un cicle de cursos sobre rehabilitació i restauració a diverses universitats mexicanes, fins a arribar al I Taller de rehabilitació de les kasbes del Sud de l'Aties, un nou projecte que ha de servir per impulsar futures accions de cooperació a la zona. Els resultats obtinguts són cada cop més encoratjadors, tant pel nombre creixent de persones interes-
sades a participar-hi com per les accions que se'n deriven. D'una banda, els participants valoren molt positivament l'experiència per l'enriquiment personal que suposa eí coneixement d'una cultura diferent i l'experiència professional de participar en grups de treball interdisciplinars que donen una visió força pràctica de la realitat de la rehabilitació. D'una altra, es fa evident que l'esforç i la il·lusió que tothom hi dedica fa créixer el nombre d'accions, tot donant resposta a la preocupació del col·lectiu pels aspectes socials. Cal dir que tot aquest esforç també ajuda a fer coneixeré! perfil formatiu i professional de l'aparellador en un àmbit internacional on difícilment es troben figures similars. L'interès i acceptació que hem rebut sempre pel nostre paper de tècnic especialista en les intervencions de rehabilitació ens reforça la nostra identitat, sobretot quan es veu integrada en equips interdisciplinaris com els que habitualment es conformen en les nostres activitats. En propers números de \'Informatiu trobareu àmplia informació sobre les noves línies d'acció que el Col·legi es planteja en aquest camp. I des d'aquestes planes us animem a prendre-hi un paper cada cop més protagonista, i us recordem que totes aquestes activitats estan obertes a la vostra participació i a totes les idees i propostes que ens vulgueu fer arribar. • Textos i fotos a càrrec de diversos col·laboradors del Servei Rehabilitació i Medi Ambient
N FORMACIÓ
E t
F O R M A T I
COOPERACIÓ
EN
R E H A B I L I T A C I Ó
R E P O R T A T G E
RESTAURACIÓ
Construcció feta amb terra al Sud del Marroc Patrimoni en perill
B
a serralada de l'Atlas és la barre- fidel reflex ra natural del Marroc cap el de- d'aquesta sociesert del Sàhara. A la seva ves- tat; l'èxode ruraf sant sud hi neixen les valls presa- cap a les ciutats hàriques dels rius Draa, Dades, Todra i del Marroc i també Ziz, que formen un fil continu d'oasis i cap a les ciutats palmerals que s'endinsa en el desert europees; o la prode pedra de Marroc, la hamada. funda crisi econòFins al principi de segle, aquestes mica de la regió valls van tenir una gran importància en d'aquests darrers el comerç caravaner entre una banda i 20 anys. l'altra del Sàhara. No cal dir que aquests Ara s'ha fet eviperíodes de prosperitat es reflecteixen dent la fragilitat també en la seva arquitectura. Aquest d'aquest patrimopatrimoni arquitectònic s'ha conservat ni arquitectònic de amb tota la seva riquesa fins els nos- terra. Les kasbes \ tres dies. En aquestes valls podem tro- els ksars han sebar dos tipus característics de cons- guit un procés pertruccions que solen conviure en molts casos juntes. La kasEl ksar de Tamnougalt al costat ba, habitatge fortificat de qui del palmerar del riu Draa podríem anomenar senyor feudal, que se situa en punts elevats a banda i banda del palmerar, per manent de despoblació que ha provocontrolar-lo. En canvi, el ksar és un cat l'abandó de les edificacions. Per poble sencer emmurallat que en al- una altra banda, els emigrants que torguns casos pot tenir kasbes al seu nen amb diners ja no volen viure dins interior. Ambdós estan construïts amb d'aquestes construccions i el símbol de parets i sostres de terra. prosperitat econòmica a! Marroc és una A partir dels anys 60 aquests ksars i kasbes han sofert cops molt importants en la seva vida quotidiana: la pràctica desaparició del comerç caravaner; l'entrada del concepte de diner que ha provocat el trencament d'una estructura social gairabé feudal i per tant una disfuncionalitat de l'estructura urbana,
població sí que és important que la regió aconsegueixi un desenvolupament sostenible que a la vegada impedeixi la desaparició d'un patrimoni cultural (l'arquitectura, però també la gent} tan important. •
Progressiva despoblació
casa feta amb pilars de formigó armat i parets de blocs de morter. En aquesta zona, la construcció en ciment i la negació de la construcció amb terra s'ha convertit en moda i en símbol de riquesa.
Han estat diversos els intents de millora de les condicions d'aquests assentaments. El principal va ser dut a terme per les Nacions Unides durant els anys 70 i va millorar les condicions d'habitabilitat d'alguns ksars. D'una altra banda la Si bé en cap cas es pot limitar la UNESCO va incloure el ksar d'Ait Ben millora de les condicions de vida de la Haddou dins la Llista de Patrimoni de la
Humanital; iol i això, no s'ha evitat la seva progressiva despoblació i abandó. Actualment, s'ha convertit en un plató de pel·lícules i punt obligat dels recorreguts turístics. Finalment, el CERKAS, entitat dependent del Ministeri de Cultura marroquí, treballa amb més voluntat que mitjans per protegir tot aquest patrimoni. És en aquest context que s'ha dut a terme el I Taller de rehabilitació de les kasbes del sud amb la intenció de donar a conèixer la realitat d'aquest patrimoni, potenciar l'aprenentatge de les tècniques de la rehabilitació als participants i col·laborar, en la mesura possible, amb una zona tan desafavorida com és la vall del Draa. •
flleriFis sistema d'informació de la construcció amidaments, pressupostos i control de l'obra
Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows. La família Menfis és un salt qualicatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.
professional software
Amb la potència de la tecnologia més avançada. Amb la sen:illesa def disseny mes intel·ligent.
Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils
Entença, 332-334, 2n - 7a 08029 Barcelona
Maria Tubau, 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid
Numancia. 14 - bajo 36206 Vigo (Pontevedra)
Tel. 93 - 439.82.22 Fax. 93 - 439.95.26
Tel. 91 - 358.98.08 Fax.91 - 358.95.60
Tel. 986-48.08.91 Fax. 986-48.04.36
EL
REPORTATGE F O R M A C I Ó
I
I
C O O P E R A C I Ó
E
N
R E H A B I L I T A C I Ó
N
I
F
O
R
M
A
T
I
U
R E S T A U R A C I Ó
TAHER DE REHABIUTACf 0 A LA ZONA PRE5AHARICA DE MARROC
Aixecaments topogràfics alksar Tamnougalt durant el Taller
I a terra, la fusta de palmera, la I canya i una mica de pedra són els materials bàsics de construcció dels ksars i /tastes de la vall del Draa. En aquestes construccions hi conviuen tant la tècnica de la tàpia com la del paredat amb toves. La paret de tàpia, terra apiconada dins un encofral, és omnipresent en aquestes construccions. La podem trobar conformant els murets que sepa-
I Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi ha organitzat el I Taller de rehabilitació de les kasbes del sud de l'Aties, amb la col·laboració del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya i el CERKAS (Centre de Conservation et de Réhabilitation du Patrimoine Archítectural des Zones Atlastiques et Subatlastiques}. El Taller ha comptat amb la participació de 17 estudiants i professionals d'aparelladors i d'arquitectura, i ha estat orientat al Marroc per l'aparellador Faissal Cherradi, director del CERKAS, i el sociòleg Mbarek Ait el Caid, tècnic del CERKAS. L'estada s'ha realitzat durant els
ren els termes dels camps de conreu, però també donant forma a imponents parets de 18 metres d'alçària de les muralles i torres d'una kasba. La tova, maons de fang i palla assecats al sol i sense coure, s'utilitzen per fer les parets dels últims pisos, els pilars i les arcades i, sobretot, per configurar la decoració característica de les torres i muralles.
mesos d'agost i de setembre al ksar • TamnougaH, un dels ksars més importants de la vall del riu Draa. •
Intercanvi
d'experiències •
Com en anteriors tallers organitzats des del Servei, s'ha potenciat l'intercanvi d'experiències dins l'aprenentatge de la disciplina de la rehabilitació d'edificis existents. El Taller s'ha estructurat en tres línies de treball: • Grup d'anàlisi urbana i de propostes de revitalització del ksar. Participants: Antoni Baiges, Oriol Cusidó, Emili Manrique, Martí Noy, Marc Quintana, Marta Roura i Oriol Texidor.
Grup d'anàlisi mediambiental i de propostes de sostenibililat del ksar. Participants: Jordi Badia, Jordi Monferrer, Paulo Marcos Paiva de Oliveira i Carmen Delia Pérez. Grup d'anàlisi de la tècnica constructiva tradicional. Participants: Luz Marina Escobar, Rosa Filomeno, Eva Gonzàlez, lleana Carina López i Andreu Rifé.
Les propostes que han sorgit dels treballs dels tres grups pretenen integrar-se amb la tasca del CERKAS, de manera que permetin d'una manera realista la revitalització i conservació de l'antic ksar. •
litzades avui dia tot i que, cada cop més, el formigó, de molt mala qualitat, s'introdueix a les noves edificacions. A diferència de l'arquitectura de terra que s'integra plenament al medi, l'aparició d'aquest tipus de construccions comença a alterar profundament la imatge de tota la zona. •
Ambdues tècniques són encara uti-
Actualment se segueix construint amb paret de tàpia
planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
TEODOLIT E-105 WORLD
Tel.: Fax:
Cooperativa Jordi Capell
Bon Pastor 5 414.63.55 414.67.15
http://www.arquired.es/eupalinos email;eupa1inos@arquired.es
NIVELLS
ESCLERÒMETRE VOLMOS
NIVELL LÀSER
MOD. AL-24
P.V.P.: 450.000 P. OFERTA: 379.9000
- Precisió angular 10 seg. - Augmen! ullera: 30x - Plomada òptica - Compensador automàtic - Brúixola circular -Trípode metàl·lic - Mira telescòpica 4 m.divcms Obsequi mira telescòpica 4m div.cms. o dobles mms
- Nivell aulomàtic amb una lent de 24 augments amb desviació estàndard en 1 Km.+ -2.5 mm - Trípode extensible d'alumini s P.V.P.: mira telescòpica
80.000
p O F E R T A : 59.000
MOD. AL-30 - Desviació estàndar en 1 Km de doble anivellació: 1.5 mm. -Augments. 30x - Apertura del objectiu: 40 mm. • Camp de VISIÓ. 1"20' - Rang de compensació: + M 5 - Sensivilrtat del ntvell circular B 1/2 mm. - Graduaoó cercle horitzontal: 1°20' - Factor de multiplicació: 100 - factor cfadiceió 0 adisiànca P.V.P.: 9 0 . 0 0 0 infocament P. OFERTA: 64.900
LS-200 amb trípode P.V.P.: 199.000 P. OFERTA: 154.900 P.V.P.: 49.000 P. OFERTA: 38.900 - Ideal per a mesurar la resistència de! formigó. - Estoig de vinet.
• Precisió: +/-5.0 mm J50m. • Rang de mida: 100 m. de radi • Rang de compensació automàtica: +/- 8* • Alimentació: DC 4.8-6V •Pes: 2.15 Kg. - Temperatura de treball: -1O°C a +45°C
E l
I N F O R M A T F O R M A C I Ó
1
C O O P E R A C I Ó
E N
R E H A B I L I T A C I Ó
I
R E P O R T A T G E
R E S T A U R A C I Ó
Cursos sobre tècniques de rehabilitació i restauració a Mèxic
B
eguint la línia d'activitats forma- fessors catalans, tives iniciada l'any 1995 a l'Ha- es va repetir els vana, el Servei Rehabilitació del dies 20,21 i 22 ala Col·legi i la Facultat d'Arquitec- Universidad Autòtura de la Universidad Nacional Autò- noma de San Luís noma de México han organitzar el // Curso interRectoratíbiblioteca de la UNAM, nacional: técnicas de reque amb 350. OOO estudiants és habilitación y restauración una de les més grans d'Amèrica. del patrimonio arquitectónico. El curs ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Potosí, els dies 25 i Politècnica de Catalunya i de l'Agen- 26 a l'Instituto Teccia Espanola de Cooperación Interna- nológico y de Estucional. díos Superiores de
Entre l'11 i el 19 d'agost es va impartir el curs a la seu de la UNAM a Mèxic DF, amb la participació per part de la UNAM d'alguns dels millors especialistes del país, amb una gran experiència i qualitat professional, i per la banda catalana els participants van ser: Xavier Casanovas, arquitecte tècnic, cap del Servei Rehabilitació del Col·legi i professor de la UPC; Joan Ramon Roselí, també arquitecte tècnic i professor de la UPC, i Montserrat Villaverde, historiadora de l'art. El mateix curs, incloent-hi únicament les classes impartides pels pro-
Monterrey, a Que rétaro, i els dies 27, 28, 29 i 30 d'agost a la Universidad Autònoma de Chiapas.
Més de 300 alumnes Els alumnes participants entre les quatre seus han estat més de 300. en la seva majoria arquitectes i enginyers professionals de la restauració. Cal dir que l'experiència de treball conjunt i l'intercanvi d'experiències amb els
professors, els alumnes i les universitats on es van impartir els cursos han resultat molt enriquidors per a tots els participants. En un futur, els contactes establerts ajudaran a la posada en marxa de noves accions conjuntes entre el nostre Col·legi i diferents institucions dels països iberoamericans, països on tro-
bem molts vincles culturals i on hi ha moltes possibilitats de desenvolupar tasques conjuntes dins del nostre camp d'especialització. Cal remarcar l'interès que va despertar una professió atípica com la nostra, en l'àmbit internacional, en un país com és Mèxic on els arquitectes són els constructors dels seus projectes. •
SAN OUSTÓBAl DE lAS CASAS, TURISHi I REVOLUCIÓ I an Cristóbal de las Casas és al I centre de la muntanya de Chiapas, on es concentren les comunitats indígenes més tradicionals de Mèxic. El centre històric presenta unes construccions i una traça colonial íorça ben conservades i alguns edificis religiosos interessants. Aquests valors tradicionals, juntament amb la guerra empresa fa dos anys pel comandant Marcos per reivindicar els drets de la població indígena, han comportat un atractiu turístic que, per ía seva massificació supera la capacitat de la població de mantenir-ne la imatge autèntica i original. m Dificultats per atendre la demanda turística Els contactes que, durant la realització del curs, es van tenir amb les autoritats locals mostren les dificultats que hi ha per atendre una demanda turística d'aquesta magnitud.
La indefinició dels plans urbanístics i les dificultats per trobar una identitat pròpia que fugi del pur folklorisme, sota la pressió econòmica que el turisme representa, exigeixen una capacitat tècnica i política de la qual ara per ara no disposen i que, si la guessin, potser caldria orientar-la preferentment cap a altres necessitats mes peremptòries. •
L'eclosió del turisme ha transformat San Cristóbal en una ciutat comercial on passejar tranquil·lament cada cop es fa més difícil.
Els indígenes de les muntanyes de Chiapas es mantenen aferrats a les seves tradicions culturals i religioses.
EL
REPORTATGE F O R M A C I Ó
I
i N r o RM
C O O P E R A C I Ó
E
N
R E H A B I L I T A C I Ó
I
R E S T A U R A C I Ó
Mèxic i laseva problemàtica restauració
B
a ciutat de Mèxic va ser fundada per Hemàn Cortés l'any 1521 sobre les runes de la ciutat indígena de Tenochtitlan i sobre un llac dessecat. Aquesta tradició d'imposició dels nouvinguts sobre els indígenes ha condicionat la història de la ciutatfinsals nostres dies, en què amb els seus 22 milions d'habitants ha esdevingut una megalòpoü difícilment sostenible. El problema que presenta la ciutat, i molt especialment els seus edificis del centre històric, és el de l'assentament continuat i diferencial. Això comporta importants ondulacions incontrolables dels carrers i dels edificis. Un cas emblemàtic és el de la Catedral, que segons l'arquitecte Sergio Zaldívar, director del projecte de restauració, s'ha enfonsat més de vuit metres en aquest segle i s'espera que segueixi al mateix ritme. En aquest fet, cal afegir-hi que l'assen-
tament no ha L'ondulació de carrers i edificis és estat homogehabituals tot el centre de Mèxic ni, sinó que presenta diferències d'uns tres meíres, entre l'absis i ia portada La Catedral, ja des del moment de la seva construcció, al final del segle XVI, va iniciar el procés d'assentament que es va corregir suplementanffilades.Les reparacions van ser contínues, segellant, reomplint i cosint esquerdes de 20 i 30 cm de gruix, la qual cosa no evitava que l'edifici s'anés deformant perillosament. Ais anys 40, es va veure que allò que calia fer era parar la deformació i es va intentar construint pilons a les zones de major assentament, solució que en aquest tipus de terreny es va mostrar ineficaç. Finalment, í'any 1989 es va encarregar un estudi aprofundit dels moviments soferts, del grau de perill estructural i d'una soles zones que han baixat menys. Per lució que es pogués això, s'han fet 30 pous de 2,6 m de considerar definitiva. Després de dis- diàmetre i d'uns 20 m de fondària, al fons dels quals es van extraient cilincutir diverses propostes es va adoptar el dres d'argila de 10 cm de diàmetre que sistema de la subex- comporten cediments en el terreny que cavació, que consis- suporta l'edifici de l'ordre de milèssiteix a contrarestar mes de mil·límetre. Els resultats desl'assentament dife- prés d'uns dos anys de subexcavació rencial excavant sota són molt optimistes, ja que hi ha hagut una recuperació de la verticalitat de l'estructura i un millor Des del fons d'aquests pous es porta a terme la subexcavació
equilibri en i'anivellamení dels fonaments.
La visita d'aquests tre-
Per evitar el col·lapse ha calgut descarregar l'estructura portant
balls, guiada pels màxims responsables, ha estat una experiència única que ens ha permès valorar la capacitat d'adaptació dels edificis d'obra de fàbrica i comprovar com el seu seguiment pot resultar molt més úíil que successives intervencions sense un coneixement suficient del problema. La solució adoptada, malgrat la complexitat i cost, també ens fa veure que solucions més senzilles poden resultar més eficaces. •
N
F O
F O R M A C I Ó
E i
• I
C O O P E R A C I Ó
E N
R E H A B I L I T A C I Ó
I
R E P O R T A T G E
R E S T A U R A C I Ó
III Taller de rehabilitaciói I er tercer any consecutiu el Colli, en col·laboració amb l'OficiI na de Restauración del centro hisI tórico de Trinidad, ha organitzat un taller internacional de rehabilitació i restauració a Trinidad, que s'està consolidant com una de les iniciatives clau en l'àmbit de la recuperació del patrimoni construït a l'àrea del Carib i que compta amb el suport de la UNESCO. L'edició d'enguany, que ha tingut lloc a tres seus: Trinidad, Cienfuegos i Sancti Spiritus, ha comptat amb la presència de 35 participants de: Cuba, Espanya, França, Perú, Veneçuela, Brasil, Bolívia, Mèxic, Argentina, Colòmbia i Panamà. Els participants, estudiants i professionals dels camps de l'arquitectura i la restauració, han poguí intercanviar durant tot el taller experiències amb els membres de les oficines de restauració de les tres seus. Durant la primera setmana, en què el taller va tenir lloc íntegrament a Trinidad, es va impartir un conjunt de conferències sobre el patrimoni natural i arquitectònic local, a càrrec d'un grup de professionals de l'arquitectura, l'art, la
geografia, la planificació i la conservació a Cuba. L'objectiu d'aquesta primera part va ser fer una introducció als mètodes i les tendències de la rehabilitació, en la història, i obtenir una visió general de l'estat actual del patrimoni cubà. A partir de la segona setmana, es van organitzar grups de treball Intercanvi cultural i interdisciplinaris repartits entre d'experiències Trinidad, Cienfuegos i Sancti Spivalorat molt ritus, i integrats als equips de trepositiviment ball de les Oficines de Restaurapels participants del taller ció de cadascuna de les ciutats. En aquesta segona etapa, els equips van analitzar i valorar un bon nombre tfespais urbans i arquitectònics dels diferents centres històrics. A partir d'aquí es va concretar un diagnòstic de l'estat actual i una proposta d'intervenció de cadascun dels elements i les àrees urbanes, amb l'objectiu que en un futur es puguin dur a terme, totalment o parcialment. Si més no, aquestes anàlisis, fruit d'un intercanvi d'experiències i coneixements entre professionals de nacionalitats tan variades, han estat acollides com una valuosa eina de treball per part dels conservadors de les tres ciutats cubanes. •
PROJECTES DE COOPERACIÓ AL BARRI DE U S TRES CRUCES I oincidínt amb la celebració del III I Taller de restauració, el Col·legi va fer lliurament d'una primera aportació econòmica de 3.000 dòlars a l'Oficina de Restauració del centre històric de Trinidad, que permetrà iniciar les obres del Projecte de consolidació de 154 habitatges del barri de Las Tres Cruces. Com es deu recordar, aquest projecte presentat pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi, ha estat fruit de la tasca desenvolupada als dos
tallers anteriors i compta amb l'aportació econòmica del Fons Català per al Desenvolupament i d'una part del 0,7% del Col·legi. Aquest finançament correspon a la primera fase del projecte, consistent en la proposta de rehabilitació dels 84 habitatges que necessiten una atenció més urgent pel greu estat de conservació en què es troben. També, dins el barri de Las Tres Cruces, s'està consolidant un altre projecte de cooperació, redactat per dues
estudiants d'arquitectura tècnica, participants del taller de l'any passat. El projecte, consistent en una proposta de rehabilitació de l'Escola Eduardo García la qual es troba en un pèssim estat de conservació, compta amb un ajut econòmic del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, i amb el compromís de l'ONG Arquitectes Sense Fronteres de completarne el seu finançament. •
Interior d'un habitatge del barri de Las Tres Cruces
REHABILITACIÓ BEL CASAL CATALÀ A L'HAVANA •
"CUBA PATRIMONIO DE LA HUMANIOAO"
11 mes d'agost passat es van I concretar les condiciones per poder signar amb l'empresa constructora Puerto Carena, subordinada a l'Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana, el contracte d'execució de les obres definides al projecte de Rehabilitació de l'edifici seu de la Sociedad de Beneficència de Naturales de Cataluna, com a resposta a la demanda de cooperació tècnica que el juliol de 1996 van fer l'esmentada entitat i l'ONG Agermanament Catalunya-Cuba al Col-
I exposició: Cuba Patrimonio I de la Humanidad, preparada i presentada al Col·legi en la primavera de 1996 i que ha recorregut diverses ciutats de l'Estat espanyol, es va instal·lar el mes d'agost a la Facultat d'Arquitectura de la UNAM, i va ser inaugurada pel seu director Felipe Leal Fernàndez, pe! conseller cultural de l'ambaixada de Cuba Ismael Gonzàlez i per l'arquitecte especia-
legi i a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. El Centro Nacional de Conservación, Restauración y Museologia, de l'Havana ha mostrat la seva disposició a col·laborar en el seguiment de les obres d'aquest projecte, que comptarà amb el finançament econòmic de la Direcció General de Relacions Exteriors del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. •
lista en restauració, Carlos Chanfón Olmos. Està previst que l'exposició segueixi un recorregut per diversos indrets del país i abans de finals d'any viatgi cap a Cuba. •
:oi·iegi na arribararun acord avantatjós fper als col·legiats que es vulguinjconnec [a Internet, que inclou: (it de connexió WTnternef Zonnexióa Internet sense límit d'hores^ )ues adreces de correu electrònic (e-mail)l itroducció d'una pàgina web personal (professional) H"n compte d'FTP i Vccés a llistes de distribucióTnews, e;: PRGUS fConnexió anual: 7.000 ptes "ónnexió anual + mòdem extern 33.600 bps: 19.500 "ptS| CJ£d'instal·lació al domicili, a partir de 4.500 ptes|| ÍPer a més informació'
À
r
r
^
P° Torras y Bages, 106 08030 BARCELONA Telefono: (93) 345 88 50 Fax: (93)346 17 13 E. Mail: SAS@i3d.es-