Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-mail:caatb@datalab.es
Delegacions aVic, Manresa, Granollers i Terrassa
La construcció d'habitatges creix un11,4% A MíS A MES
L'índex d'atur del col·lectiu
Arquitecte, tècnic
d'aparelladors va baixar
per Rafael Carreras
durant el primer semestre i se situa en el 3,3%
Una nova eina per a la diagnosi IV Jornades d'estudis gaudinistes Assessoria fiscal Centre de Documentació
H
'edificació residencial es troba avui en una situació de represa i se situa com un dels motors de la bona marxa de l'economia. El nombre d'habitatges iniciats a les comarques de Barcelona durant els primers sis mesos de l'any ha estat de 18.888 amb un creixement de l'11,4% respecte de l'any passat. L'índex d'atur del col·lectiu d'aparelladors ha baixat i se situa en el 3,3%. •
3
I El mercat de treball i els petits anuncis
u.Tc4«fi>nd;rcc».24O2376 Or. Coilci Ctrtiftò, Jnon Gny.
El Govern desvirtua L'interiorisme com la directiva sobre a especialització seguretat laboral professional H
a transposició a l'Estat espanyol de la directiva europea sobre seguretat i salut en la construcció exigirà un esforç de preparació per part dels professionals que s'hi vulguin dedicar, toí i que el reial decret aprovat pel Govern el 24 d'octubre, no segueix ni l'esperit ni la lletra de la norma europea quant a la prevenció en la fase de projecte. • _
e
studiants i joves arquitectes tècnics consideren la pràctica de l'interiorisme com una possible sortida professional d'avui dia. Ara, el Col·legi ha preparat un curs d'iniciació a l'especialització en disseny d'interiors que compta amb la col·laboració de professionals de reconegut prestigi com ara Dani Freixas, Eduard Samsó i Enric Satué. • i
Campanya per dur l'aparellador als ciutadans H
'arquitecte tècnic gaudeix d'una bona imatge dins del sector de la construcció mentre que entre els ciutadans en general és menys conegut. Per tal de donar-lo a conèixer en l'àmbit de les diferents comarques barcelonines, les delegacions del Col·legi han dut a terme una campanya publicitària de promoció de . . la figura de l'aparellador. • ]*
BSN:1132 2aOT Publidur: BIT PUBUODAO
l~pTam x l A » . 1 55 06029BcjrCBlona W 4104555 Fo* « 0 3 9 7 5
enutCoU
n.SC WOÍI Bcnxlcm lol 2402060
F(B.Ztt20alO<ontrM MOÍCT.Ó oe5oovtW.se5ï6 Uto9,,t.rVm • w M Jw^FNAol.8 08400G™«Jti. TJ B790I 76Vd r m t S M F n K n c l B 062? 1
Pavelló poliesportiï de Vic 19a3
El disseny...
L'harmonia.
La
Tho solament les persones es vesteixen a la moda. 1 robar-se bé dins d7una peça depèn d'un disseny acurat, d'uns colors que ens identifiquin, d'un confort i d'una imatge que segueixi la moda. Els projectes d'una cuina, d'un bany, d'un menjador, d'un despatx, d'unes habitacions..., també tenen dret al bon gust. Quan es vesteix un ambient, són necessaris uns valors que no defineixin tan sols la nostra manera de ser, de pensar o de viure, sinó també d'agradar, de sentir, de veure i de sobresortir.
forma...
L'artesania...
L'elegància...
La qualitat...
A Expo Gres Català, disposem d'aquests valors i idees, perquè vostè pugui triar les gammes necessàries i coordinar diferents ambients en obra nova, restauració, rehabilitació...
La solvència..
Deixi's anar, vesteixVs i se sorprendrà.
El caràcter...
La innovació...
La
L«"
tradició...
A2-4EXPO
GRES CATALÀ dissenys per a vestir eCseu entorn EXPOSICIÓ I VENDES: Buenos Aires, 28 - 08036 BARCELONA - Tel. (93) 321 11 00 - Fax (93) 430 84 12
EL
TEMA L ' A C T I V I T A T
I N F O R M A T I U D
E
L
S E C T O R
L'edificació residencial ha experimentat a les comarques de Barcelona un creixement superior a l'11% durant els primers sis mesos de l'any. La resta d'activitats edificatòries, però, es manté en una certa situació d'estancament. El total d'habitatges visats pel Col·legi durant el 1r semestre ha estat de 18.888.
Els habitatges marquen la diferència El Maresme, el Garraf i l'Alt Penedès esdevenen les comarques més dinàmiques
B
a construcció d'habitatges durant el primer semestre del 1997 ha experimental un creixement continuat a les comarques de Barcelona. El nombre d'habitatges iniciats durant la primera meitat de l'any ha augmentat un 11,4% respecte al mateix període de l'any anterior, amb un toial de 18.888 obres visades. El creixement per comarques ha estat, però, desigual. La major activitat continua corresponent un any més, en valors absoluts, al Vallès Occidental, que manté una xifra de nova construcció de 4.707 habitatges. Destaca la ciutat de Terrassa amb 1.120 nous habitatges. Sabadell, Sant Cugat i Rubí mantenen també un bon nivell d'activitat. Li segueix ei Baix Llobregat quant al volum d'activitat, amb 4.404 habitatges visals. Aquesta comarca creix quasi 30%, amb una forta activitat constructora a Sant Feliu de Llobregat i Martorell. La comarca del Barcelonès s'estanca amb una baixada de l'activitat del 8,7%. A Barcelona s'han iniciat 1.795 i, a l'Hospitalet, 456. El major dinamisme constructor correspon, però, al Maresme, amb 2.138 habitatges iniciats i un creixement superior al 57% després del descens molt acusat de l'any passat. El creixement es manifesta de manera generalitzada per bona part dels pobles i ciutats d'aquesta comarca costanera. La capital, Mataró, ha inicial
735 nous habitages. També a la costa, l'activitat creix al Garraf un 30% respecte de l'any anterior amb quasi mil habitatges nous. Creixen Vilanova i Sitges. •
HABITATGES INICIATS VARIACIÓ INTERANUALIr SEMESTRE 1996-1997
La construcció a Catalunya
En el conjunt de les comarques catalanes, la construcció d'habitatges nous va créixer un 8,1%. Es van iniciar 26.315 habitatges en bona part concentrats a les zones costaneres. El Tarragonès (1.027), el Gironès (662), la Selva (738), l'Alt Empordà (474) i el Baix Empordà (650) han acollit importants promocions. El nou conseller de Política Territorial, Pere Macias, va anunciar el passat setembre una clara tendència a l'estabilitat tant en la producció com en la demanda i en els preus, cosa que fa pensar en el manteniment de la situació durant un període llarg. •
cas
•ONA
Ü
si
ALT PENEDÈS
I
I
GARRAF
t
J
IJ + del 30% | de 15 a 30% de0a15% -del!5% ;
PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS D'EDIFICI % sobre el total (1t semestre)
Habitatges Industrials Comercials Equipaments
REPRESA GENERAL DE L'ACTIVITAT CONSTRUCTORA El primer semestre de 1997 s'ha caracteritzat per una represa continuada de l'activitat del sector, principalment en la construcció d'habitatges. Dins del context favorable d'evolució de l'economia estatal, la construcció s'ha situat com un dels seus motors. La baixada dels tipus d'interès ha estat el revulsiu indispensable per impulsar aquesta represa que ja s'apuntava en els darrers mesos de l'any anterior. Amb relació al primer semestre de 1996, els pressupostos visats en el mateix període tfaquest any repre-
senten un increment d'un 7,1%. En realitat, però, han estat els habitatges els que han marcat la diferència, arribant a un 15% d'increment amb relació a l'any anterior. La resta d'activitats de l'edificació es manté en una situació d'estancament Destaca la baixada que s'ha produït en la construcció d'equipaments. Pel que fa als honoraris, la situació reflecteix la distnbució comentada amb relació als pressupostos. Augmenta sensiblement l'activitat professional en l'edificació d'obra nova re-
sídencial i disminueix la intervenció en reformes, principalment. En aquest sentit, cal destacar l'impacte negatiu que produeix sobre les accions de rehabilitació i reforma el creixement de l'obra nova. És evident que, malgrat situacions puntuals com va ser el despreniment d'elements de façanes a Barcelona, la rehabilitació ha tomat a entrar en una certa atonia. Finalment, l'àmbit dels estudis de seguretat, molt lligat a l'edificació residencial, manté el seu pes dins del conjunt de l'activitat.
• EI mercat de treball Segons les dades del Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi, les ofertes rebudes durant els primers sis mesos de l'any s'han vist incrementades en un 74% respecte a 1996. El nombre d'ofertes que provenen de constructores, estudis d'arquitectura i enginyeries s'ha duplicat mentre que manté un creixement moderat l'oferta de promotores i industrials. L'índex d'atur ha baixat i passa a representar el 3,3,% del col·lectiu. •
O
0
M
A
A R Q U I T E C T U R A
P U N T S
I
I
D E
V I S T A
D I S S E N Y
Arquitecte, tècnic B
o sé a qui se li va ocórrer canviar La multitud de solucions constructives, el nom d'aparellador per arquitec- l'habilitat en els procediments, l'enginy te tècnic, però en tot cas el terme no en el fet de salvar les dificultats presents sembla gaire afortunat. És cacofònic en qualsevol obra, ho desmenteix. La (arquiteçte-tèçnic) i sobretot és confús. diferència és en el camp d'aplicació de És que els arquitectes arquitectes (els la creativitat i la imaginació. de bo de bo) no ho són de tècnics? 0 és Un dissenyador d'interiors, imagina i que el qualificatiu de tècnic afegit al calcula de bell antuvi les conseqüències substantiu arquitecte el disminueix i el de l'aplicació de les tècniques en un converteix en un professional, arquitec- espai determinat, d'acord amb l'aspecte te, però menys? La intencionalitat és i la utilització futura. La proporció, ía clara ja que, de manera semblant, els relació de buits i plens, la llum, el color i enginyers tècnics per excel·lència, quan fes textures, resultants de les possibles reben aquest qualificatiu són menys en- formes de construir una mateixa cosa, gínyers. afavoriran la proposta Sens dubte, això ,, , . d'utilització de l'espai lir-. "Els aparelladors són són residus símptomablS a p a r e l l a d o r s SOn que s'ha projectat? Eslimularà les conductes tics d'una concepció avui uns tècnics de de la gent que el faci de les coses i de les primer ordre, experts servir? o, contràriacases on la part de lluí ment i prestigi era l'ar- e n l a f e i n a d e C o n s t r u i r " ment, si la tria és erròtística i ornamental, nia, els efectes seran l'ofici de constructor inadequats i la interque les feia possibles i duradores era venció realitzada es convertirà en un cosa de gent que no gastava coll fort i fracàs? El dissenyador es fa aquestes pres'embrutava les mans. Els conceptes, afortunadament, han guntes i altres de semblants perquè la canviat. La tècnica, el coneixement de la seva responsabilitat és la d'imaginar i tecnologia, és una exigència cada vega- construir el resultat global. És el responda més forta, complexa i sofisticada en sable del projecte i de la seva formalitzael moment d'escometre la construcció ció. Els altres tècnics apliquen la seva de qualsevol cosa. Els aparelladors són creativitat a tes parcel·les de la seva avui uns tècnics de primer ordre, uns responsabilitat però ningú sinó l'arquiexperts en aquesta feina apassionant tecte o el dissenyador sap com ha d'acade bastir i construir, i practiquen un ofici bar tot plegat. Vol dir això que els tècnics d'una utilitat social inqüestionable, molt ocupen un espai de categoria inferior en lluny ja de la pràctica de viure de la l'escala de valors? No ho crec. Penso que simplement són oficis diferents. Però signatura necessària. Però els aparelladors no som arqui- vull afegir que contràriament al que pastectes, ni dissenyadors, ni interioristes. sava en altres èpoques en què l'arquiOn rau, doncs, la diferència? No és que tectura es recolzava en les Belles Arts i no siguem creatius, com alguns afirmen. !a resta era cosa de tècnics, avui, i mirant
El govern de l'Estat transposarà la directiva comunitària sobre seguretat a !a construcció, que posa un èmfasi especial en la prevenció. La proposta espanyola, però, desvirtua l'esperit europeu ja que limita l'existència d'una coordinació en la fase de projecte a aquells casos en què intervingui més d'un projectista.
Creieu que la segurelal hauria de ser prevista i coordinada ja des de la fase de concepció del projecte? Podeu respondre, abans de l'1 de desembre ai telèfon
© 240 23 76 NOU TELÈFON El mes de desembre se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció. El nom del guanyador serà publicat a L'Informatiu de la segona quinzena de gener.
al futur, crec que no es pot pensar en un dissenyadorsenseunsconeixementstècnics sòlids que formin part intrínseca de la pràctica projectual. El contrari, si és que estem d'acord en el fet que el dissenyador no és un dibuixant, sinó un constructor que acaba la feina quan entrega la clau, és cosmètica i falsa modernitat. Però hi intervenen més coses, en aquest ofici. Un dissenyador sense ànima i un tècnic sense cor no són suficients. El disseny es fa per a la gent i cal conèixer-la i estimar-
per arribar fins aquí —matemàtiques, geometria plana i descriptiva, mecànica, tècniques de la construcció, confort ambiental, etc— els aparelladors ja les tenen apreses, i els permet, sense detriment de la seva professió dedicar-se a la formulació dels criteris essencials del disseny, amb un resultat previsible d'una gran qualitat. El Col·legi, complint el compromís que té amb els col·legiats, ha decidit posar en marxa el gener vinent uns cursos d'iniciació al dis-
sen la. És la seva gran jus" £ | d i s s e n y eS f a p e r a V d'interiors per a tifícació, la seva raó de ; aparelladors. Persoser: la preparació dels la g e n t 1 Cal COneiXer-la nalment i des de l'exespais on passem i estimar-la. Es la seva periència, tant de la pràctica professional gran part de la nostra raó de ser" com de l'ensenyavida. Només així serà ment, penso que capaç de connectar el passat amb el present i endinsar-se en aquesta decisió significa el començament d'una nova etapa: la de la incidènel futur. A l'aparellador, per convertir-se en dissenyador, li manca l'habilitat de la cia dels aparelladors que s'hi senten pràctica de projectar l'apropiació d'uns cridats, en el camp del disseny, cosa espais determinats on cal intervenir, els que significa l'aparició d'un nou profescondicionants sòcíoculturals, ambientals sional amb una sòlida preparació i amb
i d'emplaçament. La correcta formulació del perquè cal reformar-los i per a qui es fa el projecte. L'aprenentatge d'uns sistemes de representació diferents dels purament tècnics. I, finalment, la tria dels recursos tècnics adequats a la materialització de la proposta. Les dificultats prèvies i necessàries
unes competències reconegudes més que suficients per demostrar-ho, que els convertirà en un referent obligat en aques! camp d'actuació. •
Rafael Carreras
Arquitecte tècnic i úissenyaóof
EL
N O T I C I A R I
S E G U R E T A T
I S A L U T
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
L A B O R A L
Integrar la seguretat en el procés constructiu La transposició espanyola de la directiva europea no té prou en compte la prevenció en la fase de projecte cialment a la construcció, és una demanda emergent i amb una perspectiva de creixement molt alta. Aquesta perspectiva cal veure-la des del puní de vista de l'exercici professional liberal o independent i també, i sobre tot, des de la vinculació amb les empreses constructores. Malgrat que el reial decret d'entrada no definirà quins són els tècnics competents en aquest camp ni exigirà cap formació específica, el sentit comú, l'exemple dels altres països europeus que ja apliquen aquesta directiva, i els plantejaments de la Llei de prevenció de riscos laborals i del Reglament dels serveis de prevenció, pel que fa a ia formaLa norma europea integra la prevenció de riscos des de l'inici del projecte ció, han conduït el Col·legi a preparar un programa sobre la seguretat a l'obra que a transposició de la directiva euEn aquest nou enfocament, hi ha una té com a eix principal la formació. Un dels objectius d'aquest programa ropea sobre la seguretat a les jura clau: el coordinador de seguretat. obres de construcció a Espanya tancarà La directiva preveu que la coordinació és preparar aparelladors i arquitectes un cicle que ha tingut un plantejament de seguretat es faci ja en les fases de tècnics, mitjançant la forde la seguretat poc integrat en el procés projecte i d'execució. La Iransposició mació i les eines de suconstructiu i que ha estat fonamentat en espanyola limita l'existència d'una co- port, per tal de que puguin una actitud passiva d'elaborar uns do- ordinació en la fase de projecte assolir el nivell de compecuments i uns plans de seguretat sense d'aquells projectes en què intervingui tència professional que la coordinació de seguretat mecanismes efectius per al seu compli- més d'un projectista. ment. Això ha donat uns resultats molt Els coordinadors són els professionals exigirà tant des de la persdesiguals segons les obres, però po- encarregats d'avaluar constantment els pectiva espanyola com bres en conjunt. riscos, proposar solucions i alternatives, des de l'europea.
H
El reial decret de transposició, motivar els participants per integrar la d'acord amb el redactat que coneixem seguretat en el procés de disseny i exei malgrat que no segueix ni l'esperit ni cució, i fer accions de sensibilització i fins i tot de formació la lletra de la directiNeix una nova va europea en la dels treballadors a fase de projecte, l'obra. activitat professional obrirà un nou cicle Una bona coorentre la tècnica i la que exigirà un esdinació exigeix un forç de preparació psicologia: la coordinació bon coneixement per part dels profesdel procés i de tots sionals que s'hi vulde seguretat" els seus particiguin dedicar. La dipants, una formarectiva dóna un nou enfocament a la ció i capacitació en tecnologia de la seguretat integrant l'avaluació de ris- construcció i seguretat, i finalment unes cos i la seva prevenció des de l'inici del bones capacitats de negociació i motiprojecte per tal que en la presa de vació. Estem davant d'una nova actividecisions en dissenyar un edifici i de- tat professional a mig camí entre la terminar les opcions constructives i or- tècnica i la psicologia aplicada. ganitzatives ja es tingui en compte la La demanda de serveis professioseguretat. nals relacionats amb la seguretat, espe-
CURS BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT LABORAL A LA CONSTRUCCIÓ fifiKfis i pian* cfe seawefaf / iniciació a fa coordinació d'execució
El programa de formació que el Col·legi posa en marxa per tal d'anticipar-se a les necessitats de formació derivades de l'aplicació de la directiva europea, consta inicialment de dos nivells que es poden completar amb una formació de nivell superior (600 hores) en prevenció de riscos laborals. Inicialment l'oferta del Col·legi preveu un curs bàsic sobre seguretat a les obres i un curs de coordinadors de seguretat a les obres. El curs bàsic té com a objectiu formar els professionals per desenvolupar estudis i plans de seguretat d'acord amb el nou enfocament i iniciarlos en la coordinació en la fase d'execució. El curs de coordinadors per la seva banda, tindrà el caràcter europeu que ja
va tenir ei primer curs pilot sobre coordinació que el Col·legi va organitzar l'any 1996 conjuntament amb Bèlgica, Itàlia i Luxemburg. L'objectiu d'aquest curs serà capacitar els professionals que hi participin per exercir les tasques de coordinació en les fases de projecte i execució per a qualsevol volum i tipus d'obra. Aquestes dues formacions poden ser completades amb una formació de 600 hores (tipus màster) de les que preveu el Reglament dels serveis de prevenció per exercir funcions de nivell superior com a tècnic de prevenció en una empresa o com a consultor extern. Actualment hi ha una àmplia oferta d'aquest tipus de formació tot i que no n'hi ha cap d'específica per a la construcció i, per tant, són aplicables a qualsevol sector industrial. El Col·legi treballa per poder oferir conjuntament amb la universitat una
seguretat haurà de coordinar-se a projecte i obra
formació d'aquest tipus que s'orienti a la indústria de la construcció en el seu conjunt. Preparar professionals competents per a noves activitats professionals i promoure la incorporació d'aparelladors i arquitectes tècnics a mercats de treball emergents és un dels objectius del Col·legi. Aquesta proposta n'és un exemple. •
Ramon Puig Director de FÀrea de Professió i Mercat de Treball de! Col·legi
COORDINADOR Dl SEGURETAT Curs de formació perfil
tècnic
europeu
d'obres
Durada: 45 hores Primera edició: Del 17 de novembre al 28 de gener de 1998 Segonaedició:DeM3degeneral3demarçde1998
Durada: 128 hores De! 2 de març ai 29 de juny de 1998 Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Telèfon 240 20 60 Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
EL
L ' I N F O R M A T I U
N O T I C I A R I
Una nova eina per a la diagnosi de sostres amb patologies Consulta de les autoritzacions d'ús del període 1966-1976 Xa«sr casar.o.as
afíos de experiència millones de $ USA ionados
Ejemplos de 8 fondos seleccionados por Benkers A.V..S.A. II 1996 |
| Fondo FFF-Fleming FFF-Fleming FFF-Fleming FFF-Fleming FFF-Fleming FFF-Fleming FFF-Fleming FFF-Fleming
European Fund European Smaller Co. Fund Eastern European Fund American Fund International Equity Fund Sterling Bond Fund China Fund Latin American Fund
34'3% 40'4% 94'0% 29'1% 20'5% 6,6% 65'5% 20'3%
1997*
| Divisa |
29,45% 20,96% 63,33% 22,75% 23,73% 2,08% 61,49% 37,01%
DM DM OM SUSA
DM GBP SUSA SUSA
* 01.01.97-29.08.97 Registrades en la CN.M.V. con el n g 25 El folleto informativo esta a disposición de los interesados e Rentabilidades pasadas no garantizan rentabilidades futuras.
El Banc de dades d'autoritzacions d'ús de sostres (1966-1976), ha estat promogut pe! Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació
> sociedad especializada en La gestión de païionios, tiene como filosofia analizar fondos de inversión de diferentes caracteristicas y àreas geogràficas, asesorando a sus clientes sobre el fondo de inversión que mas se adapta a sus necesidades. le ofrece la posibilidad de acceder a los fon5s Flemings o a otros de reconocida solvència y profesionalidad. Llame sin ningún compromiso al Tel. 93/202 08 ; Muntaner, 240 1° - 08021 Barcelona ^ E N K H
a de Valores inscrita en la Comisión Nacional det Mercado de de re Futuros y Opciones de RenU fija MEFF
j Oficina Tècnica de Diagnosi I (OTD) del Col·legi, des del seu servei d'assessorament especialitzat, posa a la disposició dels col·legiats la possibilitat de consultar un recull de les fitxes d'autoritzacions d'ús de sostres de formigó dels anys 1966 a 1976. Aquest exhaustiu recull permet reconèixer els tipus de biga trobats dins d'un edifici (bigueta armada, precomprimída, ceràmica, etc) i relacionar-los amb la seva fitxa d'autorització d'ús. Per tant, s'ofereix la possibilitat d'accedir amb rapidesa a les dades del fabricant, a! tipus d'armat, als càlculs de l'època o a la qualitat de l'acer entre d'altres dades, que permetran, de ben segur, abaratir la diagnosi a la vegada que s'aconsegueix més precisió en les decisions que es prenguin.
Valorel^H
d'Habitatges (CTR) i realitzat per l'ITEC en íormat de CD-ROM. Aquesta potent eina informàtica va ser presentada dins de la jornada tècnica: Guia d'actuacions en sostres de formigó i Recomanacions per a ía diagnosi i la teràpia d'estructures de fàbrica de maó, celebrada durant aquest mes d'octubre a la seu del Col·legi. •
Una recerca moll àgil
El sistema permet cercar les fitxes per la marca o el nom de fabricant, pel tipus de biga, per províncies, pel canteil de sostres, entre d'altres, de manera que s'agilitza molt la recerca. Cal tenir en compte, però, que trobar la fitxa d'autorització d'ús del sostre no ens alliberarà mai de fer les tasques necessàries per estimar la capacitat portant del sostre, per validar la resposta del sostre duran! el temps i per respondre a les necessitats actuals que se'n derivin. •
I La LOE, llesta a principis de 1998 B
l director general de l'Habitatge del ministeri de Foment va afirmar el passat octubre que l'avantprojecte de Llei d'ordenació de l'edificació (LOE) estarà llest abans de finals d'aquest any o bé a començament del 1998. Fernando Nasarre va justificar el retard en la presentació de la Llei pel reíard que pateix la tramitació de la Llei del Sòl, prioritària per a Foment. El director general va aclariria necessitatde treure endavant aquesta llei en un sector que no té una normativa bàsica. •
Et
NOTICIARI A R Q U I T E C T U R A
N F O R M A T I U I
D I S S E N Y
L'interiorisme com a especialització professional Curs d'iniciació a l'especialització en disseny d'interiors I CONSTRUIR L'ESPAI PE* VIURE
B
is arquitectes tècnics, per les seves qualitats professionals, poden orientar fàcilment la seva activitat cap a la decoració i l'interiorisme. Estudiants i joves arquitectes tècnics consideren avui l'interiorisme com a sortida professional i sovini es plantegen si és necessària, per aprofundir en els seus coneixements, una formació poslgrau orientada al disseny.
Per tal de respondre a aquesta demanda el Col·legi ha preparat un curs d'iniciació a l'especialització en disseny d'interiors que pretén aprofitar el bagatge inicial dels arquitectes tècnics per avançar cap a la construcció d'espais útils i més imaginatius. Es voí posar la tecnologia a! servei del disseny, és a dir, de despertar la vessant creativa d'uns professional que, per la seva formació i experiència, ja dominen els aspectes tecnològics de l'arquitectura. El curs està plantejat com un lloc obert de relació contínua, per mitjà d'un treball de recerca projectual per-
B
manent, amb participació de persones que puguin aportar respostes als temes en discussió. El curs s'inicia el gener i finalitzarà el juny, amb l'enírega d'un projecte d'interiorisme. L'avaluació del projecte anirà a càrrec d'un jurat format per destacats professionals, com ara Dani Freixas, Eduard Samsó i Enric Satué. •
l contingut d'aquest curs parteix de l'avantatge de compartir durant molt de temps l'activitat de l'ensenyament del disseny d'interiors amb Rafael Carreras i de parlar amb ell sobre el tema. Hi ha altres motivacions, però. Aquesl món del disseny i, en especial el de l'interiorisme, és en aparença de fàcil apropiació, ja que hi intervenen des dels sectors més professionals i especialitzats fins als més diversos personatges de difícil classificació. Així és com des de les distintes escoles de disseny, cada vegadamés difoses, es treballa en la formació i clarificació de l'especificitat d'aquest camp sabent que és una de les especialitats més susceptibles al canvi i, per tant, al gust, on tot és opinable.
Dins d'aquest marc, cal aprofitar el suport instrumental de l'ofici d'aparellador i complementar-lo amb el món creatiu i seductor del disseny de l'espai intervenint i transformant l'espai contingut per la preexistència arquitectònica. Aquesta és la màgia de construir relacions i situacions espacials sensitives i simbòliques en què els homes desenvolupen i estableixen les seves activitats, relacions i pertinences. El reconeixement de l'instrumental, les eines com a vehicle i suport de l'ofici i el fet d'estimular els mecanismes sensibles com a plataformes de l'acte creatiu, són els dos camps del coneixement en què s'articula aquest curs. • Amaldo Bassadona
L'HABITATGE DE
A SITGE Edificis respectuosos amb la natura, racionalitzant el consum d'energia BIOCUMATICS * SAV. Sistema de finestres solars, acústiques i ventilades, * Captació tèrmica i protecció acústica i solar. Renovació controlada d'aire. Plaques solars. Captació d'energia amb plaques solars per escallameni d'aigua i calefacció. Important estalvi econòmic i energètic * Òptim aïllament tèrmic i acústic Parets exteriors i divisòries d'habitatges amb maó termoargilla. Plaques solars
DOMÒTICS • Control automàtic i de gestió de la calefacció i refrigeració. implementaciÓ de mesures ò'esialvi en el consum. Alarmes d'incendis, fuites d'aigua, gas i seguretat. * Instalacíò elèctrica d'alta seguretat, cables ecologia tipus Afumex de Pirellr.
EL MILLOR CONFORT * Cuines d'alta qualitat FAGOfL Paviments de marbre. Portes de faig. Climatització total de l'habitatge. Pisos totalment exteriors. Pintures ecològiques. Preselecció d'escombreries. Estalvi en el consum d'aigua.
B i Molins-Amplies zones verdes i vistes al mar
RESIDENCIAL ELS MOLINS L'habitatge intel·ligent al teu abast 3< "la Caixa"
TRUCA I T'INFORMAREM T e l . 8 1 4 2 9 6 0 I
o PROMOCIONS
v^s*.* ORQUESTRA DE CAMBRA
A QUATRE CORDES
•
J. Pachelbel
'G.F. •
Hàndel
W. A. Mozarl
Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona 18 de desembre de 1997 COR AURICA
•
L. Grossi da Viadana
•
O. de Lassus
•
C. Mtmteverdi
•
T. L. de Victoria
•
Anònim del segle XVI
a dos quarts de nou del vespre
• , Popular francesa (E. Cervera) •
Ai. OUra
•
Popular mallorquina (B. Bibilmi)
•
Popular anglesa
•
I. Berlín
PROGRAMA CONJUNT
Informació i reserves (places limitades): Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Bon Pastor, 5
•
G.F. Hàndel
i també a les delegacions
• J.S.Bach El concert és gratuït per als col·legiats i eh seus acompanyants
EL
N O T I C I A R I P
A
T
R
I
M
O
N
I
N F O R M A T I U A
R
Q
U
I
T
E
C
T
Ò
N
I
C
I ART I TÈCNICA A L'OBRA DC GAUDÍ
B
n l'obra d'Antoni Gaudí, els factors mecànics, geomètrics, constructius i artístics actuen a l'uníson. El tractament de la llum, el desenvolupament de les superfícies reglades, els sistemes constructius i estructurals, la prefabricació... Gaudí dóna tanta importància a les qüestions estructurals i constructives com a tot el que es relaciona amb la pell de l'edifici com ara forma, color i textura, jaqueperaell aquests conceptes són inseparables.
Aquestes són les idees que guien la visita al recentment inaugurat Espai Gaudia les golfes de La Pedrera. Crear un lloc que expliqués la vida d'AntoniGaudí,elseu context històric i cultural, els valors artístics i les innovacions tècniques de la seva obra era un dels objectius que es va marcar Caixa de Catalunya en adquiriraquell edifici i ques'ha fet realitat un cop finalitzada laseva restauració! rehabilitació. Analitzar en profunditat l'art i la tècnica de Gaudí amb una visió contemporània és, per la seva banda, l'objectiu de les IV Jornades internacionals d'estudis gaudinistes que tindran lloc a La Pedrera del 13 al 15de novembre organitzades pel Centre d'Estudis Gaudinistes (CEG), la Universitat Politècnica (UPC)ilaCaixa. L'historiador de l'art Daniel GiraltMiracle dirigeix l'Espai Gaudíidirigirà també aquestes IV Jornades. La coordinació anirà a càrrec de ToshiakiTangeiLuisGueilburt, president i director del CEG respectivament, i de Benet Meca i César Gallofré, professors de l'EUPB. Perquè les IV Jornades? Giralt-Miracle {GM}: Els catalans som negligents amb el nostre patrimoni fins que d'altres ens demostren la seva importància. Tange i Gueílburt han revitalitzat l'antic Centre d'Estudis Gaudinistes i promouen des de fa alguns anys les jornades que enguany celebren la IV edició i que he acceptat la invitació de dirigir. Considero que és un bon moment per concentrar i difondre els coneixements que aporten les investigacions més innovadores sobre l'obra de Gaudí, treballs que, al meu entendre, obren una nova etapa en els estudis gaudinians. No volem santificar Gaudí sinó conèixer-lo més a fons.
Què aporta el CEG a aquesta revitalització gaudiniana? Luis Gueilburt (LG}: Nosaltres vam començar a treballar ara fa quatre anys sobre una tradició iniciada per César Martineli. Només et diré que en aquell moment preguntàvem quants llibres hi havia dedicats a! mestre i ningú no ens sabia respondre. Hi ha molta feina a fer. Estem enllestint la bibliografia i preparem una catalogació de l'obra. La lluita, però, és llarga.
Què representa la figura de Gaudi en la història de l'art català contemporani?
Gaudí, Joan Miró, Salvador Dalí, són tres fites de l'art català del segle XX. Gaudí, a més, té la grandesa d'ajuntar valors de diverses disciplines artístiques i de destacar en totes. Què els uneix a iots tres? Una gran imaginació, la vinculació a l'esperit innovador de l'avantguarda del seu temps i un gran lligam a l'esperit deia íerra. Abans no enteníem Gaudí. Fins i tot, quan es desvetlla l'iníerès internacional per la seva obra, el debat a casa nostra es mou en la misèria de discutir si es continua o no la Sagrada Família. Tanmateix, jo no crec que Gaudí volgués passar a la història. Més aviat es pot dir que "passava" dei seu temps, obsesionat com estava per la seva obra i les seves investigacions. A què és degut l'interès que desvetlla al Japó i a d'altres pobles orientals? Toshiaki Tange (TT): Aquesta atracció sempre ha existit. Les primeres visites ja es produïen durant els anys vint. Penseu que, en general, Espanya s'identifica al Japó pràcticament només amb Gaudi. Per explicarho hi ha diverses versions. Una d'elles diu que ara farà 10 anys, un espot televisiu al Japó d'una marca de whisky mostrava com a escenari diverses obres de Gaudí, fet que el va
difondre popularment. La gent venia aquí a comprovar que allò que havia vist era de debò. Naturalment hi ha d'altres versions. Gaudí coneixia el món estètic japonès i aquest pot haver influït en la seva obra, tot i que ell no va viatjar mai.
Polític, religiós, simbòlic, artístic, arquitectònic. Hi ha encara més vessants per admirar la seva obra? LG: Per a qualsevol que s'endinsi en el seu coneixement representa una veriEl Parc Güell és un dels espais més visitats de Barcelona table aventura. Saps quan hi entres però no quan sortiràs, ni on et portarà. Per s'ha fet a les golfes i que sigui bo altra banda, et pots perdre tant en el també si partim de l'esperit original. detall com en el glo- Es pot ser fidel al concepte i desenvobal. En tot cas ja és lupar a més una capacitat creativa. El l'hora d'estudiar-lo se- que ha feí Josep Llinàs al Teatre Meriosament, i no tan tropol de Tarragona n'és un bon exemsols fer fotografia- ple. Llinàs afegeix a Jujol allò que li postal. falta. Ho actualitza. El problema és Industrialització i prefabricaciò contra artesania. Gaudi era un home modern? GM: ^
)es
És antic jdees
seves
però modern en les seves aplicacions. Prové del món artesà amb la seva lògica i el seu pragmatisme. Religiosament és tradicional. Però és racionalista en el seu temps de manera que es mantenia ben bé entre dos móns. Gaudí deia "cal superar la tradició amb invenció". Parlem dels criteris actuals d'intervenció en l'obra de Gaudi. Una restauració és una obra d'autor? GM: La restauració de la Pedrera acaba de rebre un premi nacional. Penso que es pot fer un plantejament fidel com el que
lJi
Q
---jn
sempre fer-ho bé o fer-ho malament. Cal dir que darrerament assistim a un canvi de mentalitat on els problemes es tracten amb una sensibilitat diferent. Crec que el tema es comença a abordar de la manera correcta i, fins i tot, amb afecte. I la Sagrada Família? GM: Antoni Gaudí ja va dir que ell no l'acabaria i actuaiment ens trobem ja en un punt de no retorn. En aquestes IV Jornades, fins i tot, el tema ja ni es planteja. Creiem que ara comença una nova època pel que fa a l'anàlisi de l'obra de Gaudí, i és un moment en què cal revisar totes les posicions. Nosaltres aportarem arguments perquè cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. És un encontre per a la refiexió en el qual tothom serà benvingut.
N
F O R M A T
A C T I V I T A T S
C
O
E L
L
-
I
E
G
I
A
I
S
I
N
O
T
I
C
I
A
R
I
A L T R E S
Campanya per promocionar la figura de l'aparellador H
aparellador és el tècnic de confiança ment fins a !a fi, assessorant i gestionant més proper, especialista en cons- totes les tasques que cal fer durant les trucció, que li donarà resposta a qualsevol successives etapes de la vida d'un edifici. qüestió relacionada amb el seu edifici o El missafge promocional es basa en la habitatge'. Aquest és l'eslògan principal de creació d'uns elements d'imatge orientala campanya d'aprodors de les capacipament al ciutadà titats del professional tulada L'aparellador, i un eslògan. A partir el seu tècnic de capd'aquests elements çalera, que es va pos'ha preparat matesar en marxa el pasrial gràfic com ara sat 17 d'octubre ales cartells, tríptics i un delegacions del Col·vídeo promocional legi. La campanya, que han estat divull ' a p a r e l l a d o r d'un mes de durada • ' " tècnic de capçalera gats per pobles i ciuaproximadament, íé tats i a través dels un contingut bàsicament publicitari i un àmbit mitjans de comunicació d'àmbit local i cod'actuació comarcal. marcal. Cada una de les delegacions col·leAmb el concepte de tècnic de capçalera gials ha adaptat el missatge promocional a es vol potenciar a l'aparellador com el tèc- les característiques i la situació concreta nic de confiança dels ciutadans, que intervé que es viu a les seves comarques d'influen l'edifici o habitatge des del seu naixe- ència. •
Lacampanyaesvaterpúbtical'octubrepassataTerrassacomatiintamblaliraExpoVallès
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D í US COBERTES
H
a delegació del Vallès Occidental del Col·legi ha organitzat un curset monogràfic i una exposició dedicats a la rehabilitació i manteniment de les cobertes que tindrà lloc del 14 de novembre al 19 de desembre a Terrassa. Manuel Royes, alcalde de la ciutat, inaugurarà l'exposició a la seu de la delegació el divendres 14 de novembre a les 7 del vespre.
En el transcurs de Tacte es presentarà la publicació 25 consells per tenir la coberta en torma, un llibret que ha estat preparat amb el suport del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi i que segueix la línia desenvolupada per la campanya de conscienciació ciutadana 'La Casa en Forma". Pel que fa al curs. s'inicia el 25 de novembre i tractarà sobre sistemes de coberta, estudi, anàlisi i intervencions. •
Terrassa acull l'enginyeria d'organització H
Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa impartirà, a partir de febrer del 1998, la carrera de segon cicle d'Enginyeria d'organització industrial. A aquests estudis hi poden accedir els titulats en arquitectura tècnica que vulguin ampliar els estudis acadèmics. •
Et
N O T I C I A R I A C T I V I T A T S
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
C O L · L E G I A L S
Alerta o la ciutat de vidre
Concert de Nadal a Santa Maria del Mar
B
Q
na ciutat miniatura que represen-
representa alhora el repte de resistir a
ta tots els estils arquitectònics i totes les èpoques feta de tres-centes peces de vidre, enhual·lusió a la fragilitat de la convivència
la tensió que es produeix en la confluència de les voluntats de construcció i de preservació idesaparició. les de destrucció Es tractai
mana, AÍXÒ és ei que
Tres-centes peces de
els artistes Vega Ruiz i José Prieto volen mostrar a l'exposició
vidre fan al·lusió a la
Alerta o la ciutat de vidre que va ser inaugurada el passat 30
fragilitat de la
convivència humana
a Junta de Govern del Col·legi ha anunciat la celebració d'un concert de Nadal dels aparelladors i arquitectes tècnics que tindrà lloc el 18 de desembre a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Després de la celebració de la Festa al mes de juny, aquesta serà una segona trobada de tots els col·legiats. Al concert hi intervindran l'orquestra de cambra A Quatre Cordes i el Cor Aurica que interpretaran peces de música del renaixement, barroca, romàntica i popular nadalenca de diversos països. El concert serà de franc per als col·legiats i els seus acompanyants i de pagament per al públic en general. •
d'una construcció imaginària de diverses formes i colors que configura el traçat de quatre ciutats que coexisteixen. Són quatre conceptes de
distribució i ordenació urbana: restes arqueològiques, monuments històrics, construcció, moviment i aglomeració, (la ciutat actual) i la ciutat del futur. Alena o la ciutat de vidre és una Vega Ruiz i José Prieto aconsegueixen alarmar, amb la seva obra, la consexposició itinerant creada el 1991 amb motiu del conflicte del Golf Pèrsic i ciència individual. • d'octubre a la planta baixa del Col·legi, presentada per la crítica d'art Lola Donaire, i que es podrà visitar fins al 14 de novembre.
Els premis de Premaat a París I Noces d'or de la professió H
a seu central de la Unesco, a París, acull fins al 12 de novembre la mostra Arquitectura poputar espanoía. Jóvenes arquitectos técnicos, que recull els treballs guanyadors del
premi Guillén de Rohan organitzat per Premaat amb la col·laboració de les escoles d'arquitectura tècnica de tot l'Estat. Els treballs es van exposar el mes d'octubre a l'Escola de Barcelona (en la foto). La imporlància d'aquesta exposició ha estat reconeguda per la Unesco ja que es tracta de treballs fets per joves en la preservació del patrimoni per a les futures generacions. L'exposició, a París, coincidirà amb la celebració de la fira Batimat (del 6 al 10 de novembre). •
H
renta-sis aparelladors de les promocions dels anys 1946 i 1947 van celebrar el passat 30 de setembre al Col·legi els seus 50 anys d'exercici professional. El president del Col·legi, Bernat Ochoa, acompanyat de la Junta de Govern, va lliurar una placa comme-
morativa a cada un dels professionals homenatjats que van assistir a la celebració acompanyats pels seus familiars i amics. Jordi Bonet i Armengol va fer un parlament en nom dels companys que celebraven les seves noces d'or amb la professió. •
Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control
en resina acrílica per a aplic superfícies planes i registrar rvtovime verticals i horitzontals. (Fissures)
Indispensable per a cesi no destructiu de les estructures de formigó, cirnenc, etc. En estoig
OFERTA 37.000,- pte
Mesuradors electrònics òe tona freqüència, TO destructius, per a aptcaoò en guix. fusta, vena, eic Mesura sota l'arreboiat. papers pinars, rajoles, t^u u ú peoro i obra oc fttaçooci^x
Rppfól formgò i ciment fins a I00mm.de
•.laJiCCTWTfiWWIl
OFERTA 2.500,- pte B nivell làser FLIO de rotació i punteria fbta per 3 marcar, raig visible; plànol horitzontal i vertical. En estoig i amb trípode d'alçada ajusoblc.
OFERTA 65.000,- ptes. Balmes. núnv 6 - TeL (93) 302 20 <4S - 08007 BARCELONA
I
N
F
O
R
M
A
A S S E S S O R I A
T
I
SERVEIS
U
F I S C A L
Compensacions per despeses dedesplaçament Les dietes i despeses de viatge estan subjectes a IRPF amb algunes excepcions
B
n alguna ocasió, encara que de passada (L'Informatiu 87) ens hem referit a les despeses de locomoció, més conegudes per dietes. Ja apuntàvem en el seu dia que el règim que la Llei de l'IRPF estableix per a dietes i despeses de viatge solament és aplicable als treballadors per compte propi, és a dir, assalariats, i no és aplicable aquest règim als professionals (DGT 13.5.96). És més, "sembla que es limiti al règim d'exoneració de gravamen als supòsits d'estricta relació laboral i no a aquells en què, encara que qualificant els rendiments com de treball, no intervé tal relació (el supòsit d'un becari)" (DGTE 12.3.96). Pel que fa a les despeses de locomoció (és a dir, les quantitats percebudes per compensar les despeses de viatge fora del despatx o oficina), aquestes estan subjectes a l'IRPF. Malgrat això, el reglament d'aquests impostos, estableix unes excepcions: a) si l'empresa satisíà específicament la despesa realitzada:
Is
d i u
1 . Si s'utilitzen mitjans de transport públic, l'import de la despesa que es justifiqui mitjançant factura. 2 . En un altre cas, 24 pessetes per km recorregut en el supòsit que el treballador no pugui justificar la quantia de la despesa però sí la realitat del desplaçament. b) Si l'empresa paga al treballador una retribució global específica. En aquest cas, s'haurà de justificar la realitat def desplaçament i la retribució haurà de coincidir anualment, de manera aproximada, amb el total de les despeses de desplaçament. Si no és l'import justificat de la despesa, actuarà com a límit la quantia de 24 pessetes per km. Perquè les despeses de locomoció no restin gravades, no cal que es produeixin en municipis diferents al que es trobí el centre de treball, n'hi ha prou amb què la realització es faci fora del lloc habitual. Per contra, la compensació de les despeses de desplaçament del domicili habitual al centre de treball està subjecte en tot cas, al fet que es trobin ambdós en el mateix municipi o bé en
diferents municipis (TS 15-12-96). En el cas de retribució al capmàs, per compensar despeses de desplaçament fora del centre, l'exoneració no pot aplicar-se de manera automàtica, s'ha d'analitzar al final de l'any per a cada perceptor, si concorren els requisits (DGTE 19-2-96). Per una altra banda, i tal com hem dit, no tributaran les dietes i assignacions per a despeses de viatge que corresponguin a despeses normals de manutenció i estada en restaurants, hotels i altres establiments d'hosteleria, reportades per despeses en municipi diferent del lloc de treball habitual. Es consideraran normals les despeses que no superin la quantitat fixa de 36.900 pessetes diàries, si es produeixen per desplaçament dins del territori espanyol, o la de 61.000 pessetes diàries, sí tinguessin lloc per desplaçament a territori estranger. No necessitaran justificació les despeses que no excedeixin de 13.000 pessetes diàries i de 22.600 respectivament
a les situacions descrites en el paràgraf anterior, si no es pernoctés en un municipi diferent al del lloc de treball habitual del perceptor. Per tant, les dietes i assignacions per despeses reportades en el mateix municipi es consideraran rendiments del treball en la seva totalitat. Si les dietes percebudes, encara que siguin les màximes, no poden assolir les despeses reals en les quals s'hagi incorregut, no es podrà realitzar cap tipus de deducció suplementària per la diferència. Tampoc no serà possible la deducció en el supòsit que l'empresa rescabali el treballador amb quantitats inferiors a les màximes establertes. Vist el règim que s'estableix per aquest tipus de despeses, acabarem recordant el que dèiem al principi: és un règim aplicable als assalariats i no per als professionals que exerceixen la seva activitat de manera liberal, per aquests el règim és un altre. • José Antonio Bernéldez
Advocat í assessor fiscal
q u e
El proper exercici (1998) vindrà amb canvis fiscals importants pel que respecta als professionals, tenint en compte sobretot, que les retencions que se'ls fan per serveis prestats a altres empreses i professionals pujaran del 15 al 20%.
desgravar la menor de les quantitats següents:
Això suposarà, com és normal, una menor liquidesa durant l'exercici i la possibilitat, en molts casos, de declaracions negatives, complicant-se la ja de per si difícil relació amb l'Administració, atès que s'obligarà a la presentació de justificants de deduccions, retencions del capital, etc. Cal no oblidar que a les societats civils de professionals també se'ls ha de retenir tal quantitat.
Els arrendadors d'un local de negoci hauran de retenir un 15% de la quantitat que li cobra el propietari. Amb aquesta norma es pretén fer aparèixer totes aquelles relacions arrendatàries que encara es trobin al marge de la fiscalitat.
1 . Que en la propera declaració del pagament a compte de l'IRPF, model 130 haurà d'acumular els ingressos obtinguts aquest trimestre als ja declarats en els trimestres anteriors. 2 . Que, en tot cas, en la declaració de l'IVA sols haurà de declarar els ingressos i l'IVA suportat corresponent a aquest trimestre. 3 . Que l'IVA l'haurà de declarar encara que no l'hagi cobrat, perquè s'aporti amb la factura. Per contra, en la renda, si va optar pel règim de caixa, declararà els ingressos quan els rebi. 4 . Que les despeses de PREMAAT no han de tenir-se en compte a l'efecte de calcular el pagament a compte, perquè el seu tractament fiscal és diferent. 5 . Que els percentatges de l'1% dels ingressos en estimació directa o el 10% del rendiment net en coeficients a aplicar com a despesa no s'imputen en les declaracions trimestrals, ja que no es tracta de despeses comptables sinó d'ajustaments fiscals a practicar en la declaració anual. •
S'augmentaran les deduccions per despeses de guarderia i per manteniment de fills.
T A N C A M E N T
el 20% dels rendiments de treball i l'activitat professional o 1.100.000 pessetes.
D E L ' E X E R C I C I
F I S C A L
Potser, fiscalment, sigui convenient plantejar-se l'adaptació de societat mercantil com a forma d'exercici de l'activitat, ja que a aquestes no els serà aplicable la citada retenció.
S'avança el termini màxim de devolució de l'IRPF, al 31 de desembre.
Recordi que fins al 31 de desembre és a temps de planificar el tancament de l'exercici fiscal, tant si es tracta de persones físiques, com si exerceix l'activitat per mitjà d'una societat. Les alternatives seran diferents en l'un cas i en l'altre, però en tots dos casos podrà aconseguir que la quota a pagar l'any vinent sigui menor. Com en anys anteriors, el Col·legi ofereix aquest servei. Els interessats podran contactar directament amb:
Per les aportacions que es lacin a plans de pensions es podrà
Des d'aquesta data Hisenda haurà d'abonar a més els interessos corresponents. •
BERNALDEZ & ASSOCIATS telèfon: 414 64 24 fax: 209 87 50 E-mail: bernaldez@mx2.redestb.es
Quan Hisenda es retardi a retornar els diners que deu, haurà de pagar l'interès de demora i no l'oficial.
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ L E G I S L A C I Ó
I
JOSEP RENART
Declaracions d'obra nova en el registre de la propietat H
er mitjà del Reia! decret 1093/ 1997 de 4 de juliol publicat en el BOE de 23 de juliol de 1997 van ser aprovades les normes complementàries per a l'execució de la Llei hipotecària sobre la inscripció en el Registre de la Propietat dels actes de naturalesa urbanística. Aquest reial decret estableix els actes que són motiu d'inscripció en el Registre de la propietat, amb els requisits, continguts i efectes de cadascun. Els actes de naturalesa urbanística que regula són: • Projectes d'equidistribució • Expropiacions urbanístiques • Cessions obligatòries • Transmissions de l'aprofitament urbanístic • Declaracions d'obra nova • Anotacions preventives ordenades en procés contenciós-administratiu • Actes de parcel·lació • Transmissions subjectes a tempteig i retracte • Vendes forçoses Aquesta reglamentació incideix molt directament, entre d'altres, als tècnics que treballen en el sector de les valoracions hipotecàries, en l'urbanisme i, pel que fa a l'apartat de la inscripció de les obres noves, als tècnics que es dediquen a les direccions d'obra. •
Declaracions d'obra nova
Els edificis de nova construcció o les millores que es facin i que siguin motiu d'inscripció, setan inscrits, fení constar si més no el nombre de plantes, la superfície de parcel·la ocupada, el tota! de m2 edificats i, si en el projecte aprovat s'especifica, el nombre d'habitatges, estudis, despatxos, oficines o qualsevol altre element que sigui motiu d'aprofitament. Per a la inscripció de les declaracions d'obra nova, serà imprescindible acreditar l'obtenció de la llicència d'obres, en els casos que sigui preceptiu, acompanyada d'una certificació de tècnic competent que acrediti: - en edifici en construcció, que la declaració d'obra nova s'ajusta, en els paràmetres demanats, al projecte a què ha estat concedida la llicència. - en edifici acabat, s'haurà d'acreditar, que la declaració d'obra nova s'ajusta al projecte a què ha estat concedida la llicència, que l'obra ha estat finalitzada, i que aquesta s'ajusta al projecte. La certificació del tècnic competent dels punts anteriors podrà fer-se:
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
A L T R E S
•
Per compareixença del tècnic davant el notari en el mateix acte d'atorgament de l'escriptura d'obra nova. • Per incorporació a la matriu de l'escriptura o de l'acta de la certificació prèvia del tècnic, amb signatura legitimada notarialment, que contingui la descripció de l'obra nova. • Per certificació del tècnic en document complementari a l'escriptura i amb la signatura legitimada notarialment. El mateix decret defineix com a tècnic competent: • El que per si sol o conjuntament amb altres hagi firmat el projecte amb què es va concedir la llicència. • El que per si so! o conjuntament amb altres porti la direcció de l'obra. • Qualsevol altre tècnic que, mitjançant certificació col·legial, acrediti que té facultats suficients. • El tècnic municipal del municipi corresponent, que tingui encomanada aquesta funció. Quan la inscripció de l'obra nova sigui feta en fase de construcció, s'haurà de fer constar en el Registre l'acabament de l'obra. Aquesta es farà per mitjà d'acta notarial, en què els legitimats (propietat, o president de junta de propietaris) acreditin el seu acabament mitjançant la incorporació de la certificació de tècnic, definida per als casos d'edifici acabat. Aquest decret va entrar en vigor el dia següent de la seva publicació el 24 de juliol de 1997 i deroga les disposicions del Reglamento de Gestión Urbanística de 25 d'agost de 1978, en què es fa referència a l'accés al Registre de la Propietat. També queden derogades totes les disposicions del Reglamento de Parceiaciones y Reparcelaciones del Suelo afectado por Planes de Ordenación Urbana, de 7 de Abril de 1966, el Reglamento de Edificación Forzosa y Registro Municipal de Solares, segons reial decret 304/1993 de 23 de febrer en tot el que fa referència al Registre de la propietat. • Pere Casademont Servei d'Informació Tècnica
Centre de Documentació Josep Renart horari: de 9 a 14 i de 16 a 19 hores telèfon general: 240 23 61 biblioteca: 240 23 80 informació tècnica: 240 23 65
El contingut del núm. 12 sobre Control de Qualitat és: • Normativa d'aplicació m Documents que cal preparar • i Recomanacions pràctiques genèriques I B Recomanacions pràctiques específiques sobre alguns materials • i Forma d'identificació de les barres d'acer per a armar m Marques d'identificació dels maons • Exemple pràctic Preu: 1.293 PTA + IVA El contingut del núm. 13 sobre Enderrocs i s : Guió de la documentació d'un projecte Contingut d'un projecte Decret 201/1994 de 26 de juliol regulador dels enderrocs i allres residus de la construcció Criteris d'avaluació dels volums de residus Decret 34/1996 de 9/1. Catàleg de residus de Catalunya (parcial) Recomanacions i característiques tècniques dels enderrocs Mesures de seguretat en enderrocs Llista d'empreses autoritzades per a la gestió de residus de tercers Altres referències legislatives Bibliografia Preu: 9 5 0 PTA + IVA Altres documents a l'abast que estan a la vostra disposició: • i (7) Ajuts per a la rehabilitació d'habitatges (880 PTA +IVA) • i (8) Control de qualitat de poliuretans (380 PTA + IVA) • i (9) El llibre de l'edifici (200 PTA + IVA) m (10) Bastides (780PTA+IVA) m (11) EF-96 (340 PTA + IVA) Disponibles al Seívei dïniormació, ai Centre de Documentació i Delegacions.
Morters monocapa Manual de prevención de f al los en los morferos monocapa. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquilectos Técnicos de Murcio. Gabinete Técnico. Múrcia, 1997. 67 p. Manual molt sintètic adreçat a tothom qui s'interessi per al coneixement dels morters monocapa, ja sigui tècnic o col·locador. En tot fet constructiu, la nova execució és essencial per a la durabilitat. L'aplicació correcta del producte és la primera mesura a prendre per evitar posteriors intervencions de reparació. Dins l'àmbit dels morters monocapa, aquesí manual explica, d'una manera senzilla i amena, com és el material i com cal emprar-lo per preveure possibles disfuncions. Destaquem especialment el capítol de defectes i danys, on es descriuen els principals defectes que aquest tipus de revestiments poden tenir duran! la seva vida útil. A la descripció de cada defecte i dany, s'hi afegeix l'enumeració detallada de les accions preventives durant l'execució que cal tenir en compte per evitar-ho. Si hem d'acïuar sobre un morter monocapa ja aplicat i amb patologies, el manual ens indica les solucions que hi podem aplicar. A les darreres pàgines del manual hi ha un petit check list que permet fer el seguiment de tot el procés, des del control del material fins a la posada en obra.
Salvador Gili
I O
f
S E R V E I S
N F O R
©In'iformació Ofertes de Treball: Telèfon: 240 23 58
T R E B A L L
E R T £ 5
Constructora catalana de rehabilitació cap d'obres
Constructora d'habitatges
Promotora d'habitatges a preu taxat
cap d'obra
coordinador d'obres
per a habitatges plurifamiliari estructures de formigó. Experiència minimade 4
per a direcció tècnica de les obres de 5 empreses (grup immobiliari). Control
anysap5utfobra.Areadelreball.BarcelonaprovinQa.Edal, entre 28135 anys.
econòmic i tracte amb els clients. Experiència mínima de 3 anys en direcció
Cal disposar de vehicle propi. Jornada completa. Contractació negociable, per
d'obres d'habitatges. Àrea de treball. Granollers i comarca. Edat, de 27 a 32
3 3 anys. Sou negociable segons vàlua, amb signatura d'obres. Incorporació
anys. Cal disposar de vehicle propi. Jornada completa. Contracte labora!
immediata.
indefinit, amb període de proves a convenir. Sou: 3-4.000.000,- brut/any nego-
Els interessats podeu enviar el currículum a:
ciable + incentius, amb signatura d'obres. Incorporació, generde 1998. tnterssats envieu currículum o poseu-vos en contacte amb:
CONSTRUCCIONS A MIOA NOVAFORMA, S.A. Neus. Av. Barcelona, 122
IMMOBILIÀRIA JH, SL i altres. Sr. Jordi Hospital
08222Terrassa
Travesseres, 13, baixos. 08400 Granollers Telèfon: 879 52 39 i 879 47 88 Fax: 879 53 64 Ret 5.758
Empresa constructora de Barcelona cap d'obra perobres de decoració, locals, naus industrials! edifícisdeserveis. Experiència mínima en obra entre2 i 3anyS. Àrea de treball, Catalunya. Edat, fins a 37 anys. Cal disposar de vehicle propi. Jomada completa. Contracte laboral. Sou: 4.000.000,-brut/anual negociables. Incorporació immediata.
cap de grup d'obres dedecoració, locals, naus industrials i edificisde serveis, etc. Experiència mínima en obra entre 3 i 4 anys. Seguiment i coordinació d'equips de 3 o 4 caps d'obra. Edat, lins a 37 anys. Àreade treball, àmbit nacional. Vehicle propi. Jornada completa. Contracte laboral. Sou: 5-6.000.000,- brut/anual negociables. Incorporació immediata. Interessats posar-se en contacleo enviar currículum a: Servei de Promoció i MercaL Telèion: 240 23 58 Fax: 240 23 59 Ret 5.739 i 5.742
P E T I T S
A
N
Topografia Equip format per arquitecte tècnic i enginyer tècnic íopògraf ofereix serveis de topografia d'obra, moviments de terra i aixecaments parcel-laris. S'ofereix un bon preu. Enric Telèfon: 237 64 90
U
N
C
I
237 49 01
Estudiant d'arquitectura tècnica S'ofereix per treballar en jornaDelineant projectista da de matins, en qualsevol tipus S'ofereix delineant projectis- de col·laboració professional. ta, expert en autocad iotes Aporta coneixements bàsics les versions fins ala 13, amb d'Aiocad versió 13. domini del 3DStudio (versió Diego 4). És disponible tant a Bar- Telèfon: 659 13 32 celona com a rodalies. Jordi Montaner Topògraf Telèfons: 662 19 10 S'ofereix topògraf per a treballs 639 16 17 de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Perspectives Es fan perspectives manuals i Sistemes totalment informatitper ordinador, en blanc i ne- zats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. gre o en color i Render. Joan Costa Octavi Telèfon: 265 40 04 Telèfon: 213 92 36 Fax:
237 17 21
Despatx d'arquitectura
Empresa de subministres
de Barcelona
per a la construcció
(El Garraf)
tècnic de projectes i obres
tècnic d'estudis
tècnic municipal
amb suport informàtic (autocad). Es valorarà experiència en oficina tècnica. Àrea ds treball, Barcelona. Edat màxima, 35 anys. Idiomes, català i castellà parlats. Contracle laboral indefinit. Incorporació immediata.
per a disciplina urbanística, llicències i seguiment d'obres municipals. Experiència mínima de 3 anys, en treballs 3 l'Administració pública, p rel eren imen! en ajuntaments de menys de 5.000 habitants. Àrea de treball. Olivella. Català í casiellà, parlats i escrits. Vehicle propi-Jornada completa. Contracte laboral de 6 mesos, amb signatura d'obres. Sou a convenir. Interessats enviar currículum o posar-se en contacte amb: Ajuntament d'Olivella. Jaume Inglada. PI. Major, s/n. Telèfon; 896 8000 Fax: 896 8042 Reí.5.751
per a direcció facultativa d'obres, mesuraments i càlcul d'estructures. Experiència entre 1 i 2 anys en tasques similars. Àrea de treball, Barcelona provincià. Es valorarà disponibilitat de vehicle propi. Dedicació flexible. Relació liberal, amb signatura d'obres. Sou segons honoraris. Incorpora ció i m medi ala. Interessats enviar currículum o posar-se en contacte amb el Sr. Carles. Telèion: 201 27 75 i Fax: 414 42 46.
Ref.5.743
Interessats enviar currículum o posar-se en contacte amb el Servei de Promoció i MercaL Telèfon: 240 23 58 i fax: 240 23 59.
Ref.5.744
Ajuntament d'Olivella
S
Servei per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li iliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hoies. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu esíil. Aportem una experiència de més de dos anys. Oferim un preu per croquis de 700 pessetes. Informació Telèfon: 41616 39 Fax:
Rel. 5.757
per a direcció tfoores Oes del puni Oe vista tècnic i econòmic. Experiència mínima de 2 anys com a responsable d'obra. Àrea de treball, Barcelona i Girona províncies. Es valorarà català i comprensió d'anglès. Jornada completa. Contracte laboral indermit amb 6 mesos de prova. Sou negoaaile. Incorporació immediata. Envieu curriculum o poseu-vos en contacte amb: HEHAC, S.A. Josep Gassiot. Rosselló, 55, ent. l a . 06029 Barcelona Telèfon: 419 24 00 Fax: 419 94 EO Ret.5.756
S'ofereixen serveis per al professional Es fart aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures í instal·lacions. També s'ofereixen serveis de fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions t gestió econòmica d'obres. Josep M. Telèfon: 268 08 04 Estudiant d'arquitectura tècnica i delineant S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica i delineant titulat, amb 6 anys d'experiència en rehabilitacions i obra nova (treball de camp), per a despatx d'arquitectura o d'altres. Aporta domini d'aulocad, en les versions 12 i 13. Disponibilitat per treballat de matins. José Manuel Telèfon: 313 42 65
Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació en Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 49 01
L I R E S Lloguer o venda de despatx
42 mJ aptes per a oficina o despatx, en lloguer o venda. Té comptadors de llum, aigua i telèfon. Està situat al carrer Alcalde de Móstoles, 29 (al costat del metro Plaça Alfons X). informació Telèfon: 284 32 29 Traductora d'alemany S'ofereix traductora austríaca amb experiència en traducció científica i comercial d'arquitectura i enginyeria. Presentació: làser, mòdem, fax o disquet. informació Telèfon: 455 39 25
Es ven màquina de plànols Es ven màquina per fer plànols model OC 4.020 en bon estat, per desallotjament de despatx. Preu a convenir. informació Telèfon: 219 76 94 Venc despatx equipat situat al passeig de Sant JoanAv. Pare Claret. Extensió: 110 m2. Molta llum. Aire condicionat. informació Telèfon: 589 62 09 i 207 23 62 (tardes)
PETITS ANUNCIS per donar-se a conèixer als professionals que reben L'Informatiu només cal anunciae-se als Petits Anuncis preu 1.000 PTA st és col·legiat o estudiant 2.000 PTA pera no col·legiats informació Elisenda Pucurull felèfon:2402376
ACTIVITATS
H F O R M A T I U
F O R M A C I Ó
S E R V E I
P R O M O C I Ó
I
M E R C A T
D E
T R E B A L L
Peritatge en assegurances presentació La valoració de béns i taxació de danys en el camp assegurador ofereix als professiónais de l'àmbit tècnic unes expectatives creixents de treball i desenvolupamenL
Enric Jané. director de Winterthur Seguros i professor associat del Dept. d'Organització d'empreses. Juan Cartos López, director del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament de l'Ajuntament de Barce[ona
programa dijous, 13 de novembre • Brisc • L'assegurança • Verificació de riscos
Les característiques d'aquest treball requereixen de professionals experts en l'àmbit de la tècnica i construcció, però, a més a més, amb coneixements de! sector assegurador.
coordina Javier Uovera, catedràtic, director del depL d'Organització d'Empreses de la UPC
dimarts, IS de novembre • Contracte d'assegurances-pòlissa • Elements reals de l'assegurança • El sinistre
dimarts i dijous, del 13 de novembre al 18 de desembre, de 19 a 21 hores, durada: 22 hores
del 20 de novembre al 18 de desembre • Peritatge • Identificació dels béns • Establiment de les causes de sinistre • Comprovació de la preexistència dels béns assegurats • Estudi de la cobertura • Valoració dels béns • Interpretació del contracte • Càlcul d'indemnitzacions • Informe pericial. Casos pràctics. •
organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i Fundació Politècnica de Catalunya
lloc professors Salvador Solé. director del Centre de Formació Winterthur. Fernando de C. Valdivia, magistrat, julge de ta instància de Barcelona. Sara Laborda, catedràtica del Dept. d'Organització d'empreses
Sala de conferències. preu col·legiats i estudiants: 35.000 ptes estudiants amb TargetAccés: 28.000 ptes. 52.500 ptes.
Curs de postgrau presentació El Project Manager és el responsable d'impulsar i dirigir el projecte des d'una perspectiva de globalrfal duent a terme les tasques de planificació, coordinació i seguiment de Toperació, des de la seva concepció fins al traspàs del que s'ha construït als responsables del manteniment ulterior o de la seva explotació. £1 curs de postgrau és un dels mòduls que componen el program de màsler.
dies, horari i lloc divendres, de 16.30 a 21 i dissabtes, de 9.30 a 14 hores, del 14 de novembre de 1997 al 24 d'abril de 1998.
organitza Fundació Politècnica de Catalunya i Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
•
programa • Coneixements bàsics Economia d'empresa i comptabilitat • Promoció del sòl - legislació urbanística
•
preu col·legiats: TargetAccés: no col·legials;
300.000 pessetes 300.000 pessetes 380.000 pessetes
inscripcions Servei d'Informació Consulteu facilitats de pagament. "Préstec postgrau' de Caixa d'Enginyers . Es lliurarà diploma de postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya als alumnes que hagin assistit al 80% de les classes.
Curs d'iniciació a l'especialització
Partint del fet que els arquitectes tècnics tenen una bona base pel que fa al coneixement de la tecnologia, el curs d'iniciació a l'especiailització en disseny dinteriors pretén aprofitar aquest bagatge inicial per avançar cap a la construcció d'espais útils i més imaginatius. Es tracta de posar la tecnologia a! servei del disseny o, per dir-fio d'una altra manera, de despertar el vessant creatiu d'uns professionals que, per la seva formació i/o experiències, ja dominen ta tecnologia.
Project Manager en edificació i urbanisme
directors del curs F. Javier Uovera i Caries Puiggròs
Disseny d'interiors
• • •
- estudis tècnics i econòmics - gestió urbanística Legislació - dret empresa immobiliària - fiscaiitat camp immobiliari • contractació Promoció immobiliària - estudis de mercat - estudis tècnics i econòmics immobiliaris • estudi de casos - màrqueting operatiu Gestió de projectes Gestió d'obres. Manteniment •
Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació Tècniques de negociació // nivell d'execució d'obres
Les línies formatives per especialitzar-se en el disseny d'interiors es valen de diverses disciplines humanístiques, com la història de fart o la filosofia i es complementen en la pràctica del grafisme. Serà fonamental entendre la història dels espais a reformar o reconvertir. El dïssenyador ha de saber explicar gràficament les seves propostes. L'avaluació del curs serà continuada i s'exigirà l'assistència a un 80% de les
Xerrada de presentació del curs El dijous, 20 de novembre a les 19.30 hores tindrà lloc la presentació del curs sobre la íntóarid a respeaaBtzaaó en óíssent dinteriors, que tindrà floc a la sala d'actes del Col·legi (primera planta). Anirà a càrrec de Rafael Carreras, arquitecte tècnic, dissenyador i professor del curs. No cal inscripció. L'entrada és lliure. •
Programa del curs 1*
presentació Curs de segon nivell dirigit als alumnes que van assistir al curs de primer nivell. Després d'aprofundir en el coneixement del procés negociador, pretenem practicar dieretits tècniques de gestió de conflictes i les tècniques de comunicació, objectius
preu col·legiats: no al·legats: TargetAccés:
- aprendre a planificar una negociació - tècniques de comunicabó-persuasió - tècniques, estratègies i tàctiques
60.000 PTA 90.000 PTA 48-000 PTA
1•
El Real decret de transposició de la olrectiva 92/57/CE sobre seguretat i
2' 3* 4»
Corsxemens bàsics sobre prevenció Conceptes bàsics cferpjonoms Solucions tècniques davant de les situacions de nsc en una obra
dies, hora i lloc 2.4,9 i 11 de desembre de 16 a 21 hores a faula de la quarta planta.
5* 6>
I n c s ; - •- = • ' - • ---.-- .i execuoó tfot-e; La ox-T.l·-.ii^; p ^ . s p l c a c i ò d e l RD òe 1597
1« Aprendre apt 2* TecníQues de conuvcdfiò: propostes, respondre preguites. respondre objeccions.
6*
acúsüc, tèrmic i lumínic. L'avanlalge: L'avantprojecte entès com la concreció de les primeres intencions en un espai determinat, de forma harmònica i correcta.
2«
Presentació del projecte a realitzar on, per què?, per a qui?, el programa de necessitats.
7»
3*
Apropiació de l'espai a resoldre: situació. Dimensions. Preexistències ambientals. Preexistències sociològiques i històriques.
Segona crítica: ia proposta d'utilització de l'espai. Avaluació de fes solucions i forma de representar-fes.
8•
El projecte bàsic: les solucions constructives com a pari intrínseca de la idea de disseny. Noves tecnologies. La responsabilitat ecològica,
Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció grup I Oe 17 de novembre de 1997 a 28 de gener de 1996, els dilluns i dimecres de 18 a 21 h. grup II del 13 de genet al 3 de març de 1998, dim3rtsidqous,de18a21h.
Definició d'objectius: en què consisteix el fet de dissenyar un espai. Com es fa. Els instruments del dissenyador. La pràctica de roíici.
4•
5•
Exposició de les primeres idees i la primera crítica: establiment d'un codi d'expressió. Què representar i com representar en aquest estadi. Les eines del dissenyador fes proporcions. Els buits i els plens. La Bum. B color. Les textures. La personalització. El confort
professors Rafael Carreras Arquitecte tècnic i dissenyador Amaldo Bassadona arquitecte dfesihorari del 12 de gerer de 1997 al 6 de juny dei996,É*sd*jnsdel6J0a2iri
9 1 Tercera critica 10* Els detalls constructius vistos com a complement i finafttzació del llenguatge arquitectònic. 11 • Última crítica i exposició de treballs a la sala tfexposiciors.
preu col·legials: 150.000 pessetes TargetAccés: 120.000 pessetes no col·legiats: 225.000 pessetes Inscripcions al Servei d'Informació. Telèfon: 240 20 60
Boc Sata de conferències.
•
A C T I V I T A T S
I N F O R M A T I U F O R M A C I Ó
SERVEI
I
ALTRES
REHABILITACIÓ
I MEDI
AMBIENT
* S5 ES50
Gestió i manten iment d'edifrcís. Els edificis d'habitatges Curs objectius Diferents iniciatives públiques com ara: l'entrada en vigor fabril de 1993 del Decret de! Llibre de redrfici. més recentment el nou decret 153/97 del Uibre de redrfià existent í de! Programa de revisió d'edificis existents, o Ea proposta de creació de! Certificat de solidesa per a tols els edificis per part de l'Ajuntament de Barcelona estan produint canvis importants sobre les exigències de manteniment dels edificis d'habitatges. La campanya adreçada als usuaris "La Casa en Forma' i, especialment, els convenis signats amb diferents ajuntaments per a una difusió concreta en e! seu àmbit d'actuació, estan tenint una incidència molt positiva en la sensibilització social envers el bon ús i manteniment dels edificis. Iniciatives legislatives i divulgatives com les comentades són alguns dels factors que eviten la despreocupació sobre l'estat dels edificis i ajuden a recuperar la cultura del manteniment El tècnic de capçalera dels edificis és, cada cop més, una necessitat sentida per propietaris, administradors í usuaris, i les inspeccions periòdiques per conèixer í'estat de salut dels edificis ja són una demanda habitual, a la
Planificació fiscai. Declaració renda '97 Xerrada fiscal
qual els professionals hem de poder donar resposta. Aquest Curs es planteja com a objectiu fonamental refermar respedalrtzsció dels tècnics en aquest àmbit.
presentació El Col·legi orgànica una xerrada sobre els avantatges i inconvenients fiscals de les societats professionals, que calen tenir en compte a l'hora de fer la declaració de la renda de 1997.
lloc Sala d'actes. Primera planta
col·laboren Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges
dia
Inscripcions Entrada lliure. Cal però, fer una inscripció prèvia al Servei d'Informació. Planta baixa. •
dies 10,11 i 12 de desembre. Pràctiques en grups reduïts, ui dia addicional del mes ds desembre, de 16 a 19 h. Les pràctiques versaran sobre la utilització del Manual de la Casa i Test Manteniment. Aquestes sessions es desenvoluparan en grups reduïts i tindran lloc a les aules d'informàtica de la tercera planta. lloc Sala d'actes. Primera planta. inscripcions al Servei d'Informació preu: 30.000 PTA. Es lliurarà a tots els assistents la documentació del curs i diversos programes informàtics.
Dimarts, 18 de novembre hora de I9a21 hores.
programa dimecres, 10 de desembre 15,45 a 20 h Conceptes bàsics de manteniment. Situació actual.
Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi.
240 20 60 divendres, 12 de desembre de 16 a 20 fi Eines informàtiques de gestió de! manteniment.
Es lliurarà certificat d'asststència a qui hagi assistit a un 80% de les classes.
A més a mes hi haurà un dia addicional de pràctiques al mes de desembre, de 16 a 19 h.
Preus especials pera estudiants ambTargetAccés.
Els participants es dividiran en grups de treball. Es concertarà un dia de pràctica pef a cada grup.
• SOSludio del 12 de novembre al 24 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. • Introducció a la Informàtica del 12 de novembre al 24 de desembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. • Aulocad curs en dissabte, del 15 de novembre al 7 de febrer, de 9 a 13 hores. • Word segon nivell - del 17 aJ 20 de novembre, diari de 9 a 11 hores. • de IÏ1 al 23 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores, • Excel 2n nivell - de lï al 4 de desembre diari de 9 a 11.30 h.
Fax: 2402061
Consulteu el Servei d'Informació.
D E
N A D A L
EXPOSICIONS Alerta o la ciutat del vidre
programa Orquestrada cambra "A quatre cordes" Hàndel Mozarí
• Iniciació al Word del 27 de novembre al 9 de desembre, dimans i dijous, de 19 a 21 hores.
•Iniciació al 3DStudio fins al 4 de desembre, dijous de 17 a 19 h.
telèfon:
Lesplacesdelscursossónlimi-
Concert de Nadal 1997
• Iniciació a l'Excel del24al27derwernbre,4aride9 a l l h.
nio Bernaldez, advocat i fiscalista.
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
dijous, 11 de desembre de 16 a 20 h Aspectes legals i administratius del manteniment.
C O N C E R T
• Planificació I control de projectes del 18 de novembre al 4 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.
professor La xerrada anirà a càrrec de José Anto-
A capella Cor Au rica' GrossidaViadana DeLassus Monleverrji De Victoria Anònim s.X Cervera Oltra Bibílon Berlín
- del 9 al 23 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores. • Windows'95 del 2 al 11 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 n. • Administrador d'arxius de l'n al 18de desembre, dijous, de17a!9h. • Sessions sobre Internet d'un dia -12 de novembre, de 16 a 19.30 h. -27 de novembre, de 19 a 21.30 h. -9de desembre, de 9 a 11.30 h. -16 de desembre de 19 a 21.30 h.
Aula de Granollers • Introducció a la informàtica del 18 de novembre al 18 de desembre , dimarts i dijous, de 19 a 21.30 hores.
AuladeTerrassa • Excel 2n nivell de I'l 1 al 25 de novembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.
programa conjunt Hàndel Bach
El Col·legi organitza un Concert de Nadal en el qual podran assistir tots els col- legiats i els seus acompanyants.
organitza Departament de Cultura de) Col·legi a càrrec de Vega Ruiz i José Prieto
dia i hora dijous, I8de desembre, ales20.30hores
Basílica Santa Mariadel Mar Plaça SantaMana, 1 de Barcelona recollida d'entrades La recollida d'entrades es farà personalment al Servei d'Informació del Col·legi (planta baixa) oa cada delegació.
Sala d'exposicions del Col·legi. Planta baixa. L'exposició es podrà veure a la sala d'exposicions fins al 14 de novem-
horari de dilluns a divendres, de 9.30 a 20 hores.
Bconcert ésgratulípera col·legials i acompanyants. informació: Departament de Cuítura
ACTIVITATS FORMACIÓ
I
A L T R I S
VALLÈS
A L T R E S
La coberta. Rehabilitació i manteniment
Convocatòria de la VI edició del Programa Master Cursos 1997-199B/1998-1999
Exposició i curs presentació de la publicació '25 consells per tenir la coberta en fornia' d.ver.dres, 14 de novembre a les 19.30 h. sessió inaugural Les condicions climàtiques del Vallès. Disseny de cobertes, divendres, 14 de novembre a les 20 h. ,, prèvia inscripció.
organitza Delegació del Vallès Occidental exposició del 14 de novembre ai 19 de desembre inauguració: divendres, 14 de novembre a les 19 h. A càrrec de Maruel Reyes, alcalde de Terrassa.
curs Sistemes de coberta, estudi, anàlisi i intervencions. dimarts 25 de novembre, i 2, 9, i 16 de desembre de 19 a 21 hores, preu col·legials i estudiants: 8.000 PTA no col·legials: 12.000 PTA sessions tècniques A càrrec de les empreses del sector, dijous 20 i 27 de novembre i 4 i 11 de desembre.de 19 a 21 hores. . Inscripció gratuïta.
SOPARS DEL COL·LEGIAT Vallès Occidental divendres. 21 de novembre, a les 21 hores. Més informació a la delegació. </
temari del curs 1. Cobertes inclinades - anàlisi dels tipus constructius - estudi dels problemes més freqüents: pèrdues r/estanquital - anàlisi de la millora del confort tèrmic: actuacions -estudi de casos reals d'intervencions de rehabilitació de cobertes inclinades destinades a la millora del confort tèrmic o a la recuperació de restanqutaL 2. Cobertes planes I Evolcuió històrica de la coberta plana 3. Cobertes planes II Estudi de la sinistralitat de les cobertes planes Anàlisi de les lesions més freqüents Propostes de rehabilitació de cobertes planes Informació: Delegació Vallès Occidental. Telèfon: 760 11 10- •
BAGES-BERGUEDÀ
O S O N A Sistemes centralitzats d'aspiració
Rehabilitació de façanes
La delegació organitza la presentació de sistemes centralitzats d'aspiració de pols
presentació El Servei de Promoció i Mercat repeteix el cicle de xerrades de rehabilitació de façanes a la delegació del Bages.
a càrrec de UB, a.0, S.L Castells Ve, S.L
Vallès Oriental dia i hora divendres, 28 de novembre a les 21 h. Tindrà lloc al restaurant La Baronia de Sant Feliu de Codines. Més informació a la delegació. •
ponents Joan Casadevall. Rafael Vila. Jesús Casado, Antoni Paricio i Mònica Clemente
dia dijous 20 de novembre.
dial hora dies 18,25 de novembre i 2 de desembre, de 16.30 a 21 hores. •
Més inlormació a la delegació.
Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic La intervenció en els edificis existents ha esdevingut, arreu del món, una activitat habitual per als professionals del sector de la construcció. L'objectiu del Programa de Master és dotar els participants dels coneixements imprescindibles quant als criteris d'intervenció a tenir presents, respecte a les diferents patologies í la seva diagnosi, i en relació amb les variades tècniques d'intervenció que tenim a l'abast. La visió teòrica es complementarà amb la realització de visites i treballs pràctics que permetin a l'alumne familiaritzar-se entescaracterístiques especifiques d'aquest camp. direcctóicoordinació Javier Llovera Saez JaumeRoselliColomina XavierCasanovas i Boixereu durada i horaris De novembre a juny. els dilluns de 16 a 21 hores i alguns dissabtes de 10a 14hores. matrícula 275.000 PTApercurs
Areal. El marc teòric i operatiu de la intervenció Visió dels criteris en que cal enquadrar tota intervenció en els edificis i teixits urbans existents. També es presenta una visió de! marctegal ide gestió. Àrea II. Udiagnosl Metodologia itècrüquescfaixecament gràfic d'edificis, assaigs no destructiusi proves de laboratori imprescindibles pel coneixement dels materials.
Patologia! Intervenció Introducció a la problemàtica i lesions dels materials i les tècniques d'intervenció: fusta, pedra, ceràmica, ferro i formigó. Àrea IV. Les tècniques i els sistemes constructius. Patologia i intervenció. Estudi dels subsistemes que componen els edificis. Coneixement de les tècniques de construcció històriques i actuals.
informació Escola Universitària Politècnica de
Àrea V. Manteniment
Srla-Anna Telèfon: 4016279
Conceptes bàsics del mantenimenli eines disponibles pera l'organització d" aquest tipusde treballs. •
Sol·licitud d'inscripció Demano la inscripció al curs que es durà a terme els dies
a
Dades de l'aJjJJjyi!^.,,. nomicognoms
NIF
telèfon
adreça
codi postal
població
col·legiat núm.
Ordre de pagament L'import de la matrícula és de
pessetes que i?s facturaran a nom:
3 de l'interessat
NIF
3 deTempresa adreça
codi
telèfons
lax
població
H rebut domiciliat a! compte on habitualment el Col-legi em carrega els rebuts Q pagament a tes oficines del Col·legi (electiu o xec conformat) •
transferència bancària a La Caixa, entitat 2100 oficina 0479 compte 27-0200212225 (en aquest cas cal adiuntar a aquesta butüela la còpia de lingrés)
0 domiciliació bancària al banc o caixa entitat
ofnna
DC
núm. compte
• aterminis. En aquest cas, cal venir al Col·legi per formalitzar el pagament Barcelona,
d
de 199
signatura
G U I A
D ' E M P R E S E S
I
SERVEIS
Les empreses Interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD
Marta Meca. Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES
Alsina
ROAR, S.A.
SOLUCIONS EN ENCOFBATS Pol. Ind. Pla d'en C e * Camí Oe Fora Fre.
03110 Montcada y Ftcaac (Barcciona) ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A.
Tol. (93) S7S 30 00 Fax (93) 664 70 S9
FUSTERIA 15 ANYS D'EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC
I CATAUNA,S.A.
Q
Moners sense retracció. Rehabiliiació
TERHATZOS CONTÍNUOS
Plaça T t l u j n . 1 K i . V 08010 Barcelona T l
c/O
Tel. 278 26 8 6 - F a x 278 27 11
FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBl Pe. Us Tom», i/n (Edif- Diamante bijoi) Fàbi Pol Ind Rubí Su B l
Navès Industrlales Foríados • Cerramientos Chalets Pàrkings Cpntrn-irnmPrcialftS
EN FUSTA
]w'fej) ! jS o S'r so'»
McctoUrbà
23 76
m
- Jocs Para Iríaríis •
ELECTRICITAT
simon
OFICINA TÈCNICA i COMERCIAL Anbau,3l8.2n. la.-08006 Barcelona Tel. 414 I I 19 Fax 209 31 28
•AATERIAL ELÉCTPJCO
ILUMINACION
/Q-5\ -JflT Ofi Q-5
PUNTAL REGULABLE Carga admísible
F Z 6 5
Teodor Uorente. 30 Tel. (93) 72S 42 07 - Fax (93) 726 21 01 03206 SABADELL (Vallés Occidental)
f<u$3)3i&%07""
ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES REFORÇAMENT DE FORJATS " R E F O R Ç J3-F" ( D I T 268) A D D I C I Ó DE PLANTES SOSTRES LLEUGERS COBERTES ECOLÒGIQUES
E " ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ J Cl»
2&S09 3 J
jardí porc
FRAPONT FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ
Sanianüer. 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA
HORMIPRESAPantalanesetC
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AITTOANIVELLADORS I MORTERS OE RESINES
MOBILIARI URBÀ
CONSTRUCCIONS
f^H ^ H 1 ^ H K • ^L ^ H
PAYINDUS, $ J
FABRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 RUBÍ Pg. de tes Torres, s/n - Edif. Diamanie B;os. Fàbrica: Pol. Ind Rubí Sur - Barcelona g 699 42 66 - Fax. 5Ba oo 59
ENCOFFWDOS J. ALSINA. S-A.
20 Tm
ATENEM TRUCADES PER 6.500 P
REHABILIT.S.L.
Tel. 417 35 47 ;. 434. 5è. A - 08022 Barcelona
• CapÜ-lariut ~ Q Condensació
TANQUES DE BRUC Per separar un habitatge o tancar un jardí, tenim l'oferia més amplia, tant en mides, com en qualitats. Som fabricants */« de 1974
INDUBRUC Políg. Ind. CAN MAGÍ - NAU 19 0SI90 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcc Tel. 589 00 23 - Rw 674 3ï 71 Apdo. Coireo
• Corts -QTErmites
ALUMINOSI
EXTENI BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
CFT&Asoc.
G Nete|a _QRosauració pedra G Evitar coloms
ASSAIGS D'INTEGRITAT ESTRUCTURAL DE PILOTS
SENETON
REHABILITACIÓ j j
PAVIMENTS PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT,TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS
CONSTRUCOÓ - REHABOJTAaÓ Avgda.de \i Granvía. 179 Tel. (93) 261 63 00 / rax: (93) 261 63 20 08908 l'Hospidlel de Uobregai (Barcelona) PREFABRICATS
CKO25 itarCL-tonu Fax:(93) 2Í5 6 l OO
c / Padilla, 240 ' Tel. 1931456 U 53 Fax (931 ^36 72 85 • 08013 Borcelono
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.
_EXTRAFORT_
Ramon Btrengucr I V . f . b u x o i
Tel. I Fax (977) 792783 - 438S0 CAMBRILS TcLi fax (909) 314 332 - 0B0I7 BARCELONA
EL:
[astradurl
LA
ORATORI DEL
ALLES
El sistema alemàn para suelos industriales • ÜKubrímlenlK de elevcan ( « à i e n d í metànka y químitn.
Estructures yObras,S.L
Prefabricados de Hormi»ón. S.A.
l a ü o o l o n ACREDITAT per la
• Reparadòn fàcil, ràpidai y econòmica de badies y gríeias. • Anlípolva, impermeobilíiatíoi,
Generalitat de Catalunya pe! control de
higiénícK y rfecoralivos-
CIMENTACIONES, MUROS Y ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN ARMAD0
qualitat de I edificació i els seus materials
Cl. JOSEP CARNER. 27 - TEL. 379 33 91 TEL I FAX S79 45 17 • 08400 GRANOLLERS
C L A S S I F I C A C I Ó
D ' E M P R E S E S
I
S E R V E I S
W: ^J
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
-M
PREFABRICATS
^j
Prefabricació i construcció industrialitzada
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
INFORMÀTICA Inlormàtica aplicada a la construcció
ra
FUSTERIA
|_H
Fusteria de Insta, metàl·lica i plàstica
REHABILITACIÓ Rehabilitació integral
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
EL
REPORTATGE P A V E L L Ó
L ' I N F O R M A T I U
P O L l í S P O R T I U
D £
V
I
C
Simple, racional i seductor No sempre és fàcil parlar d'una obra. A vegades perquè la seva complexitat obliga a un esforç de síntesi, d'altres, perquè la seva intenció i la seva realització no casen amb un sol esquema. Parlar del pavelló de Vic, no és tampoc senzill; i no pas per cap de les consideracions anteriors, sinó per la dificultat d'afegir elements nous als que explica l'obra construïda. I és que aquest edifici és franc i transparent. No hi ha concessions formals, ni retòriques sinuoses, sinó la clara í concisa resolució d'un problema ben plantejat.
H
encàrrec de l'Ajuntament de Vic consistia a realitzar un petit pavelló que servís per a la pràctica de ia gimnàstica, una activitat esportiva important a la ciutat L'optimització dels recursos: vestidors, instal·lacions, etc, feia recomanable dotar-lo, a més, d'una pista poliesportiva tradicional amb tres pistes transversals de mida petita i una, longitudinal, de majors dimensions. La situació d'ajustament econòmic general que pateix l'Administració i el (et que la ciutat tingués força coberta la demanda d'equipaments esportius, va obligar a treballar amb el mínim pressupost possible. Ei solar, situat fora del nucli urbà, tenia unes condicions que feien possible aquesta economia: era pla t tenia les dimensions necessàries per a evitar superposicions de programa excessivament costoses. Amb aquests condicionants, el projecte va intentar treure tots els recursos expressius de la resolució més estricta del problema, però intentant alhora que aquest realisme no portés com a conseqüència la realització d'un edifici banal. L'estratègia va consistir, d'una banda, a organitzar el programa de la manera més compacte possible, reduint, per tant, l'espai necessari i de l'altra, a fer que la construcció fos simple i racional. Aquests dos objectius obligaven a utilitzar al màxim l'expressivitat dels elements constructius i dels requeriments funcionals per tal d'aconse-
F I T X A
f
f
(
N
I
í
Nom:
Pavelló poliesportiu de Vic
Propietari/promotor:
Ajuntament de Vic
Representació propietat: Josep Cullell, coordinador d'Urbanisme de l'Ajuntament Arquitectes:
Joan Forgas, Dolors Ylla-Català, Juliàn Galindo
Arquitecte tècnic:
Ferran Pelegrina
Estructures:
Uuís Moya
Instal·lacions:
Josep Anlon Tribó, Arcadi de Bobes
Constructora:
OCP Constíucciones
Coordinador:
Óscar Orteu
Cap d'obra;
Roberto Vïnes
Superfície construïda:
3.238 m2
PEU:
195.2 MPTA
Inici/acabament:
octubre 95/ novembre 96
guir una imatge que resultés seductora. L'edifici parteix d'un esquema molt simple: un únic volum paral·lelepipèdic que interiorment es divideix en tres franges; les dues externes contenen els espais d'ús esportiu mentre que !a central agrupa la major part dels espais de servei de l'equipament: vestidors, serveis de públic, instal·lacions, etc. La resta d'elements del programa, com ara els magatzems, unes petites oficines i la central de producció de calor, se situen fora d'aquest volum principal: les dues primeres sota la rampa de l'accés i la darrera organitzant un accés de servei i la sortida d'emergèncía del públic, a la façana oposada. La clara distinció entre espais servits i espais servidors —utilitzant la terminologia formulada per l'arquitecte nord-americà Louís Kahn— permet optimitzar al màxim els recursos, simplificant la construcció i reduint al mínim els recorreguts de les xarxes d'instal·lacions. El nucli central s'organitza en tres plantes i concentra els espais de servei vinculats directamen! a les activitats que es desenvolupen a les dues pistes. Aquests espais són7 també, els que requereixen d'una major presència de les instal·lacions. La planta baixa acull els vestidors, amb dos passadissos paral·lels a les pistes i el nucli de comunicacions verticals. A la
N P A V E L L Ó
EL
F O R M AT P O L I E S P O R T I U
planta primera se situa una ampla superfície destinada al públic i als serveis corresponents. Des d'aquesta plataforma s'accedirà a unes futures grades retràctils previstes per a la pista poliesportiva. Pel damunt d'aquest nivell, i fins a la coberta, hi ha una galeria transitable d'instal-lacions que concentra tots els serveis de les pistes, des dels conductes d'aire condicionat fins a les xarxes principals d'il·luminació, senyals, etc. Aquesta galeria està separada de l'espai de les pistes per un tancament lleuger, de tal manera que qualsevol modificació o ampliació de les instal·lacions previstes implica exclusivament la realització de noves sortides sobre aquest tancament. Una sèrie de conductes, situats dins dels recintes dels serveis del püblic, connecten directament aquest espai d'instal-lacions amb els vestidors de la planta baixa.
• Simplicitat i lògica constructiva Des d'un punt de vista constructiu, l'esquema segueix els mateixos principis. El nucli central està format per una successió de pantalles paral·leles de formigó, que defineixen el ritme dels espais interiors, i que actuen com a element estabilitzador de l'estructura a esforços
DE
VIC
horitzontals. Les pantalles es completen amb una renglera de pilars metàl·lics, situats darrere de les grades retràctils, per a suportar el pes de la terrassa del públic. A la part superior, en l'àmbit de la galeria d'instal-lacions, les pantalles es perforen, i es redueixen a dos pilars extrems units en !a part superior, de manera que permeten el pas dels conductes. La disposició d'aquests elements centrals de gran rigidesa fa que tota l'estructura perimetral es limiti a una successió de pilars metàl·lics que suporten directament les encavallades de la coberta. L'arriostament en el sentit perpendicular a les pantalles s'aconsegueix, seguint ia tradició de les estructures metàl·liques, triangulant la darrera crugia de cada extrem amb creus de Sant Andreu. El mateix esperit de simplicitat i lògica constructiva és present en la resolució dels tancaments, la coberta i els acabats interiors. Voldria, però, destacar algunes d'aquestes opcions. La primera és la utilització d'una coberta amb un sol vessant. La utilització d'una coberta de xapa era quasi obligada tenint en compte la gran llum i a la necessitat de controlar el cost, Aquests sistemes basats en la utilització de xapes plegades resolen molt bé les parts centrals
- rrïTr'i'ií'^iTCTrJ
R E P O R T A T G E
EL
REPORTATGE P A V E L L Ó
P O L i E S P O R T I U
N
F
O
R
M
A
T
I
U
D EV I C
però, com toihom sap, són íorça mes enutjoses d'utilitzar en tots e!s elements singulars — aiguafons, careners, passos de xemeneies, etc. L'opció d'un únic vessant, amb el subtil efecte d'inflexió sobre del nucli central de serveis, ha permès utilitzar el material amb la màxima rendabilitat, molts metres de coberta contínua, i ha eliminat pràcticament els elements singulars i, per tant, els problemes. Tot e! desguàs es realitza amb un canaló ample situat, fora de l'estructura de la sala, aprofitant el doble gruix de la façana de ponení. Aquest mateix espai permet un recorregut vist, però alhora formalment controlat, dels baixants. S'ha evitat, també, la temptació de portar directament les extraccions a ia coberta, sobre el nucli de serveis. La diíicultat de garantir la correcta estanquitat d'aquests elements en una zona on l'acumulació d'aigua és important va resoldre's desviant totes les extraccions des dels vestidors fins a l'extrem de la façana posterior on, ja fora de l'edifici, es condueixen a la coberta amb una xemeneia.
m Qualitat de l'espai interior La segona opció és l'aíenció prestada a dos aspectes fonamentals per tal de
garantir la qualitat de l'espai interior: el tractament de l'absorció acústica det local, per evitar la reverberació excessiva, i la qualitat de la il·luminació natural dels dos espais esportius. Pel que fa a! primer d'aquests aspectes, cal destacar els revestiments, amb taulers de DM perforats, de les façanes nord i sud, i també el tractament interior de la coberta amb xapa perforada. Pel que ia al segon, ens sembla especialment aconseguida l'entrada de llum rasant per sota de la façana oest, que haurà obligat sens dubte a un esforç suplementari per garantir la planicia de la xapa il·luminada de manera rasant, i la qualitat de les vistes, més que de ilum, que introdueix el mur cortina envidrat de fa façana est. Val a dir que aquest darrer té una especial importància en la conformació de i'edifici, tant per ia qualitat que aporta als acabats com per les magnífiques vistes que fan que l'interior s'integri al paisatge de l'entorn. La realització del tancament, amb un especejament en franges horitzontals amb vidres de grans dimensions, o el tractament afuat de la perfileria és també notable. L'avaluació del seu comportament tècnic és, però més complex tot i que la seva orientació és nord-est i que, per tant, e! problema d'assolellat es redueix a les primeres hores de l'estiu,
I
V f
N
U
F
O
Ó
R
M
A
T
I
EL
U
P O L I E S P O R T I U
D f V I C
caldria comprovar l'eficàcia de la seva protecció solar, en una filera d'arbres exterior. A hores d'ara l'efecte hivernacle es deixa notar i, com a mínim, requeriria d'un sistema de ventilació més intens. La tercera qüestió a destacar és el tractament de les façanes. La utilització de plafons lleugers metàl·lics és completament coherent amb el plantejament general i el fet d'haver previst un sòcol de formigó prefabricat ajudarà a mantenirlos en bones condicions. El més sorprendent és la presència de grans murs de maó a les íaçanes nord i sud. La disposició general de l'edifici, amb un nucli dur format per elements i tècniques massives i lligades a la construcció humida —
Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra. Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.
SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente
R E P O R T A T G E
formigó, parets de maó, revestiments ceràmics—i un embolcall exterior metàllic i deformable, amb elements i tècniques de construcció en sec, s'adiu poc amb la incorporació d'un gran tel de ceràmica, incapaç de sostenir-se a si mateix. La utilització d'aquest material, si bé forma part del repertori formal vigent i, per taní, pot entendre's com una concessió a la "correcció" no sembla la més adequada des de la lògica constructiva proposada pel mateix projecte. De toia manera, i salvant aquest dubte, el resultat formal i constructiu d'aquest pavelló és, sens dubte, encomiable. •
EL
REPORTATGE P A V E L L Ó
I N F O R M A T I U
P O L I E S P O R T t U
NOVES TENDÈNCIES SOCIALS EN L'ÀMBIT DE L'ESPORT
B
l dinamisme de la ciutat en els diferents camps d'actuació, ía que es trobin solucions a les noves demandes que els canvis socials introdueixen en la manera de vida del ciutadà. Aquesta tendència social a dedicar unes hores al lleure és un faclor important que cal tenir en compte a l'hora de preveure i equipar la ciutat d'espais adequats. Amb aquesta finalitat
l'Ajuntament de Vic ha anat projectant una zona que per les seves dimensions (350.000 m2) es construirà en el parc esportiu i de lleure de Sa ciutat. En la pràctica de i'esport hi ha una àmplia gamma de dedicacions i interessos, L'esporl comprèn des de !a competició fins a l'esport com a mitjà de comunicació i de relació social. Disposar d'un espai com el nou pavelló/de dimensions suficients per atendre noves demandes esportives,
D E
V
I
C
està en la línia de les noves activitats esportives i de lleure. Crec que el pavelló poliesportiu construït, per la seva qualitat i funcionalitat, és un element importantíssim en la realització del parc esportiu d'Osona. És difícil ressaltar algun aspecte del nou pavelló, per la seva qualitat, tant projectual com constructiva, però crec que no seria just no mencionar el gran treball d'equip, des dels tècnics fins als industrials d'obra. Les dificultats en la construcció del pavelló tant econòmiques com tècniques, van ser superades per la dedicació i il·lusió, pel treball d'equip de tota la gent que van intervenir en aquesta obra.
Sens dubte, el nostre objectiu ha estat donar resposta a les necessitats dels usuaris de la manera més senzilla i econòmica possible. Per aconsegir-ho hem valorat els límits econòmics en cadascuna de les solucions que componen l'edifici i hem escollit el cost mínim, sense renunciar però, a uns valors expressius. Així, els vestuaris i serveis per a les dues sales esportives s'han dimensionat tenint en compte els coeficients de simultaneïtat, per tal de reduir-ne el nombre i ajustar al Josep CulleD màxim la superfície construïda. Aparellador i L'envoltant construït s'aproxima a coordinador aquell que amb menor desenvolud'Urbanisme de l'Ajuntament de Vic pament i per tant, superfície, perimetra una àrea major. L'alçada lliure és la mínima recomanable en cada una de les sales i l Patronat Municipal d'Esports la coberta pesa al de l'Ajuntament de Vic es pro- mínim a fi que l'esposava la construcció de dues sa- tructura sigui la les, una poliesportiva i una altra per menor i els quilos a gimnàstica de competició, en un de ferro els menys sol equipament, amb un pressupost possible, amb il·lurealment ajustat. minació zenital en
el pla horitzontal convertida en mínima expressió... Aquests condicionats converteixen l'edifici en un volum compacte, una caixa sense més concessions que el cos de la rampa d'accés, que sobresurt vers l'aparcament tot convidant els usuaris i, evidentment, l'única façana vidriada, orientada al nord-est com una llanterna que mira cap a la ciutat. Aquest procés ens ha portat però també a una certa reflexió sobre el caràcter un xic efímer de l'arquitectura contemporània, en contraposició a la perdurabilitat tan apreciada de les construccions d'altres èpoques. Si la considerem interessant, i fins i tot convenient, és perquè té com a avantatge una certa depuració, no sols econòmica, sinó també de tota retòrica que fa que una part important de l'expressió formal recaigui en allò que és substancial. • Joan Forgas, Dolors Ylla-Català Arquitectes
EXPRESSIVITAT I ECONOMIA
B
flleflFiS sistema d'informació de la construcció amidaments, pressupostos i control de l'obra
Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows. La família Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàriques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge narural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.
professional software
Amb la potència de la tecnologia més avançada. Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.
Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils
Entença. 332-334. 2n - 7a 08029 Barcelona
Maria Tubau, 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid
Numancia. 14 - bajo 36206 Vigo (Pontevedra)
Tel. 93 - 439.82.22 Fax. 93 - 439.95.26
Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60
Tel. 986 - 48.08.91 Fax. 986 - 48.04.36
I
N
F
O
PAVELLÓ
R
M
A
EL
T
P O L I E S P O R T I U
ESPWT D'EQUIP
B
uasi sempre, després d'acabar la visita d'obra, ja completament fosc, ens quedàvem en Joan, la Dolors i jo, palplantats davant dels cotxes durant força estona, comentant les principals incidències de l'obra. Ara que aquest escrit propicia a ferne balanç, prefereixo explicar, simplement, els meus records, sense la necessitat d'obrir l'expedient i començar a parlar de xifres, superfícies í volums que, la veritat en detall ja no recordo. L'obra, —un pavelló poliesportiu de dues sales, aïllat,— sortia tensiónada econòmicament, ja que tots teníem clar que la baixa oferta feta pel contractista l'abocava a pèrdues
DE
R E P O R T A T G E
V í C
milionàries. Malgrat això, propietat. contractistes i direcció facultativa vam mantenir, des de l'inici, una voluntat il·lusionada per realitzar una obra de qualitat singular. Jo crec que vam fer una gran obra i he de qualificar l'experiència com a molt satisfactòria, i posat a explicar els motius, voldria destacar el següents: Una gran dedicació per part de tots els agents, amb molies hores a l'obra i a la taula, discutint aspectes tècnics, econòmics, arquitectònics i de manteniment, amb un lliurament generós i poc habitual del nosíre lemps. Una relació força fluïda entre els agents. Destacaria la presència de la propietat, representada pel coordinador d'urbanisme, Josep Cullell, sortosament un company aparellador, que sempre va actuar de manera decidida, ràpida i eficaç, sense por d'assumir les seves responsabilitats en les decisions. Un cap d'obra, Roberto Vifies, enginyer de camins, i un
coordinador de l'empresa contractista, l'arquitecte tècnic Óscar Orteu, que malgrat la seva natural preocupació econòmica, sempre es van mostrar disposats a entendre i executar les ordres de la direcció i del projecte, demostrant una preocupació real per la qualitat constructiva i arquitectònica. Un projecte de qualitaí, molt detallat i perfectament documentat, redactat pels arquitectes que duien la direcció, Joan Forgas i Dolors YllaCatalà, que sempre estaven disposats a treballar per elaborar detalls constructius i que es van mostrar permeables als suggeriments dels industrials i dels contractistes, amb els quals compartíem taula fins que una solució era satisfactòria per a totes les parts, sempre amb el catàleg dels productes a les mans, adoptant solucions basades en formats, modulacions i ritmes que aprofiten al màxim, i sense minves, els productes de fabricació industrial, cosa
que permetia garantir economia i qualitat en origen. Aquest ambient treballador i d'il·lusió es va transmetre, també, a molts dels industrials que intervenien en el procés. Recordo molt especialment el fuster Eveli Adam, qui va col·laborar amb nosaltres amb unagran professionalitat i dedicació, molt més enllà del que caldria esperar d'una relació del tipus econòmica i contractual, i es va guanyar el nostre respecte i ens va reforçar la il·lusió per fer obres amb esperit d'equip, correctament construïdes, amb qualitat i seguretat. • Ferran Pelegrina Arquitecte tècnic
AKORPWN Làmines flexibles de PVC per a la impermeabilització de cobertes: • Termosoldables i imputrescibles • Garantia 10 anys • Col·locació segons normes UNE 104-416
HS3S? i
m«.i. CD-RO»/ L » u "
••
Carretera del Montnegre, s/n Tel.: (93) 848 40 00 / Fax: (93) 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) Esparïa
E L
R E P O R T A T G E
M P A V E L L Ó
P O L I E S P O R T I U
L
D C V I C
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
E L
i N r o • P A V E L L Ó
H
k 1 í
I
I i
P
i S
O
L
I
I *
E
S
t I
i
P
O
R
T
I
1 I ,
U
DE
R
E
P
O
R
T
A
T
G
E
V I C
5 0 1 U < I 0 N J
C O U S T Í l / Í T I V I S
I
LA SIMPLICITAT CONSTRUCTIVA D'UNA OBRA BEN FETA
B
arlem en aquest cas d'un edifici que transpira simplicitat constructiva. Podem dir que no hi ha res superflu, cada element compleix una funció i no hi ha cap element sobrer.
çant ancoratges a l'estructura. El preu d'aquestes parets és de 5.100 ptes/m2. Perla cara inferior hi ha un aïllament i, com a acabat, en la cara interna hi ha un aplacat de taulers de DM perforats. El seu preu és de 4.250 ptes/ms.
L'edifici presenta un esquema d'espina de peix, amb una zona central de serveis i pas d'instal·lacions i dos cossos laterals que resten connectats a aquesta zona central, que són les pistes d'entrenament i de competició.
Cal destacar la cura que s'ha tingut en el control de la reverberació. Per tal de minorar-ne el temps s'han instal·lat també:
Quant als materials emprats, podem dir que tenen el mateix tarannà de simplicitat de què hem parlat. En primer lloc, els elements estructurals vistos són els verticals de formigó, i els horitzontals de ferro. L'estructura vertical d'acer queda oculta en el perímetre.
• planxes d'acer perforades a l'interior en la paret lateral de la pista principal i
Les parets cegues dels extrems són construïdes per una successió de làmines. L'exterior és un mur ceràmic de 15 cm. de gruix que presenta un aparellatge sense juntes verticals. Aquest mur està connectat a un entramat de pilars i jàsseres d'acer mitjan-
E S U M
SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA
E
C
O
en la cara inferior de la coberta (4.250 ptes/m*). • En la zona central, sobre els vestidors en la zona del pas d'instal·lacions,
N
1.
movimentdeterres fonaments
3.1. estructurametàMica 3.2. estructuradeformigó
M
I
C
3 . 2 3 $ m'
PTA
2.
Ò
5.003.207
% 2,56%
PTA/ní 1.545
21.983.315
1126%
6.789
18.497.435
9,47%
5.713
9.952.995
5,10%
3.074
4.
cobertes
15.009.888
7.69%
4.636
5.
façanesiparets
12.926.672
6,62%
3,992
6.
aïllaments
5.312.926
2,72%
1.641
7.
revestiments! paviments
37.082.748
18,99%
11.452
9.
fusteria
22.677.722
11,61%
7.004
3-224.111
1,65%
996 229
10. manyeria 11.
envidraments
12.
evacuaclóisanejament
741.678
0,38%
1.893.967
0,97%
585
14.121.793
7,23%
4.361
15. electricitat
6.712.555
3,44%
2.073
16. enllumenat
6.099.628
3.12%
1.884
17. fontaneria
4.262.055
2,19%
1.322
13. climatització
18. gas 20.
protecclócontraincendis
22. comunicacions 23. diversos 24. equipamentesportiu
TOTAl EXECUCIÓ MATERIAL
205319
0,11%
63
1.112.028
057%
343
28.978
0,01%
9
460.490
0,24%
142
7.924.711
4,06%
2.447
195.254.121
s'han col·locat uns panells d'encenalls aglomerats amb magnesita fixat amb cargols (4.500 ptes/m2).
tubs metàl·lics. Això permet una completa accessibilitat als llums i conductes des de l'interior del pas.
• Quant al paviment esportiu s'ha optat per una solució de poliuretà, adoptant un paviment flexible de la casa Mondo i que té una composició de 4mm de goma en la cara superior i 4mm de làmina de fibra de vidre amb resina de PVC (preu 4.700 ptes/m2).
Les façanes est i oest tenen un sócol de formigó prefabricat (9.300 ptes/m2). A la cara est, sobre el sòcol, s'hi mostra un mur cortina amb vidre transparent amb la composició següent: 5+5/12/5+5 i té un preu de 30.000 ptes/m2. En canvi a la cara est, sobre del sòcol, hi ha un sandvitx de xapa similar al de coberta que té un cost de 7.000 ptes/m2.
• La base sobre la qual s'ha col·locat és un paviment de formigó de 5 cm acabat llis que s'ha fet sobre una llosa de formigó impermeabilitzada. • Les parets en les zones humides s'han revestit amb rajoles ceràmiques adherides sobre l'envà, facilitant-ne així el manteniment. En aquest sentit, la manera com s'ha emprat la zona central entre les dues pistes, també facilita les tasques de manteniment. En aquesta cara, a nivell de pista, hi ha els vestidors, i al primer pis hi ha passos i també banys per als espectadors. És sobre aquests nivells on s'han posat les i n s t a l lacions. Per poder accedir-hi amb facilitat, s'han col·locat uns entramats metàl·lics que fan de sostre i possibiliten l'accés a les parts mòbils de la instal·lació d'aire i a les llumeneres. El pas d'instal·lacions queda tancat lateralment amb panells que van collats sobre un entramat de
El sandvitx de coberta té la xapa inferior perforada i dues capes d'aïllament una per control de reverberació i una amb barrera de vapor inferior per a aïllament tèrmic (preu 4.900 ptes/ m2). Per últim destacar que darrere d'una obra ben feta sovint només s'hi amaga un munt de feina de projecte i de coordinació a l'obra que troba recompensa en la qualitat del resultat. •
25 ANIVERSARI/ANIVERSARIO
^Èi-SiSï;»; 'lí.#£•'
íïímíMBlHÏliÏÏ RrtRtnn
Pavelló poliesportiua Vic. Barcelona.
DELEGACIÓ CATALUNYA EDIFICACIÓ DELEGACIÓ CATALUNYA EDIFICACIÓ c/Aragó 390,7" planta 08013 Barcelona DELEGACIÓ CATALUNYA OBRA CIVIL Plaça Gal.la Placídia 22. ent. 08006 Barcelona