INF971115

I M ES) R Ml ATI

II

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA ar.5 08021 Barcelona Tel 3403060 Fax 2402061 E-maii:caaib@dalalab.as

DelegadonsaVk:,Manresa,Granol1ersiTerrassa

Reial decret contra els accidents laborals | 4 MÉS 4 MÉS

La transposició de la directiva europea obre un nou cicle

Accidents en la construcció per José Antonío Otero

que demana més preparació als professionals

H

I govern de l'Estat va aprovar el passat 24 d'octubre el Reial decret 1627/97 pel qual s'estableixen noves disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. La nova disposició legal, que entra en vigor el 26 de desembre, està basada en la Directiva europea sobre seguretat la qual incorpora la nova figura del coordinador de seguretat en la fase de projecte i també , _ d'execució d'obra. • í!i

20èaniversari del Congrés de Cultura Catalana Reforma dels estatuts col·legials Centre de Documentació El mercat de treball

La Casa en Forma torna al carrer La seguretat de façanes i cobertes és prioritària

H L/díO Perura L Ra"ion Pu*g

I Col·legi ha iniciat una nova etapa de la campanya La casa en forma centrada, per una banda, en la seguretat de les façanes i. per l'altra, en una tasca conjunta amb els ajuntaments per difondre la cultura del manteniment i preparar accions d'acord amb les possibilitats de cada municipi.

Aquesta campanya es fa conjuntament amb tots els col·legis d'aparella- «.» dors de Catalunya. • _

Residència per a gent gran al Ripollès 19 a 26

t%mifcijob B-.S 2387-

Amb l'INFORMATIU de desembre:

La guia de serveis. del Col-legi FormacAi activitats Serveis tècnics i d'assessoramear ~"^ Serveis de suport

^

!

A D€ CAMBRA

A QUATRE CORDES

•

J.PaehrlM

•

G F. llàndrl

•

W. A. Mtaart

Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona 18 de desembre de 1997 COR AURICA

•

/« Grossi da Yiadana

•

(). de IMSSÍIS

•

C. Montevrrdi

•

F. /.. //^ Virtnna

•

/\»f>Hiwi del segle XVI

•

a dos quarts de nou del vespre

Popular francesa (E. Cervera)

Popular mallorquina (B. Bibihni) Pop u la r a ngUsa /. tífí-lin

PROGRAMA CONJUNT

Informació i reserves (pUices limitades/: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Bon Pastor, 5

• •

(;. K Hàndrt

i també a les delegacions

J. S. Bach

Et concert es gratuït per als col·legiats i eh WU.Ï acompanyant*

EL

T E M A

S E G U R E T A T

I N F O R M A T I U

I

S A L U T

,

L A B O R A L

El Govern de l'Estat va aprovar el passat 24 d'octubre el Reial decret 1627/1997 de transposició de la directiva europea sobre seguretat i salut en les obres de construcció.

La innovació més destacable és l'aparició de la figura del coordinador de seguretat que té assignades unes funcions que poden ser assumides per l'arquitecte tècnic.

—'

Reial decret per la seguretat laboral Les obres hauran de tenir coordinador de seguretat

H

any 1992 el Consell de les Comu- seguretat i. a diferència de la normativa nitats Europees va aprovar la Di- anterior, inclou en el seu àmbit d'aplicarectiva 92'57/CEE. de 24 de juny. relativa ció qualsevol obra, pública o privada, en a les disposicions mínimes de seguretat la qual es realitzin treballs de construci de salut que han d'aplicar-se en les ció o enginyeria civil. Per últim, s'eslaobres de construcció. La transposició bleixen mecanismes per a l'aplicació d'aquesta directiva al dret espanyol s'ha de la Llei de prevenció de riscos laboproduït ara mitjançant l'aprovació del Re- rals i del Reglament dels serveis de prevenció. ial decret 1627/1997, de 24 d'octubre.

• Entrada en vigor En aquest reial decret es regulen les obliEl nou decret facilita gacions del promotor, La nova normativa enl'aplicació de la Uei de projectista, contractistrarà en vigor el 26 de ta, subcontractista i tredesembre de 1997. A prevenció de riscos balladors autònoms. ., partir d'aquesta data, com a aspecte impor- l a b o r a l s a l a c o n s t r u c c i ó r e s t a r a n d e r o g a t s e l s tant resultant de la transposició de la directiva, cal destacar la introducció de les figures del coordinador de seguretat en la fase d'elaboració del projecte i del coordinador durant l'execució de l'obra.

La nova normativa recull també alguns aspectes que ja estaven presents en el Reial decret 555/1986. de 21 de febrer, pel qual es va establir l'obligatorietat d'inclusió d'un estudi de seguretat i higiene en el projectes d'edificació i obres públiques. En aquest sentit, el nou reial decret significa una ampliació dels supòsits en els quals s'exigeix l'estudi de

ESTUDI DE SEGURETAT,

•Article 11, en el qual es fixen les obligacions dels contractistes i subcontractistes.

•Article 12, referent a les obligacions dels treballadors auto noms.

•AnnexIV.Enaques' annex es fixen les disposicions mínimes de seguretat en els llocs de treball de les obres sortides d'emergència, portes, vies de circulació, serveis higièdecrets 555/1986 i 84/ nics, bastides, etc.

1990.

Les obres amb projectes visats pel col·legi professional, o aprovats per les administracions públiques abans del 25 de desembre, es regiran encara per la normativa anterior. No obstant això. aquestes obres hauran d'ajuslar-se en la fase d'execució a alguns aspectes previstos en la nova normativa, i que figuren en els apartats següents del nou decret: • Article 10. on es fixen les activitats d'obra en què s'han d'aplicar els principis generals de l'acció preventiva.

Moltes d'aquestes disposicions mínimes fixen uns entens molt generals que no acaben sent tan concrets Totes les obres hauran de disposa/ d'estudi de seguretat com el que trobem a l'Ordenança de la construcció de l'any completat amb uns comentaris sobre la 1970. El nou reial decret no la deroga seva repercussió en l'exercici professiexpressament. Això vol dir que s'haurà onal es pot adquirir al Centre de Docude complir alhora la nova reglamenta- mentació del Col·legi dins la col·lecció ció i aquells aspectes de l'ordenança "Documents a l'abast' (número 15). • que representin un augment de la seguretat a l'obra.

Jesús Fernàndez Servei d'informació Tècnica El text complet del nou reial decret

ESTUDI BÀSIC I PLA DE SEGURETAT

L'estudi de seguretat i salut El promotor estarà obligat, en la fase de redacció del projecte, a elaborar un estudi de seguretat i salut per a les obres en què es produeixi alguna d'aquestes situacions: a) Oue el pressupost d'execució per contracte inclòs en el projecte sigui igual o superior a 75 milions de pessetes. b) Que la durada estimada de l'obra sigui superior a 30 dies laborables, sempre que en algun moment treballin simultàniament a l'obra més de 20 treballadors. c) Que els dies de treball del total dels treballadors superin els 500.

d) Que es tracti d'obres de túnels, galeries, conduccions simultànies i preses.

En els projectes no inclosos en cap d'aquesis quatre casos el promotor estarà obligat al fet que s'elabori un estudi bàsic de seguretat i salut.

d'un coordinador de seguretat durant l'elaboració del projecte d'obra, serà aquest qui haurà d'elaborar o fer que s'elabori, sota la seva responsabilitat, l'estudi o l'estudi bàsic.

En el Reial decret s'estableix el contingut mínim dels estudis de seguretat i salut: memòria descriptiva, plec de condicions, plànols, mesuraments i pressupost. El contingut mínim dels estudis bàsics de seguretat i salut serà d'una memòria i uns plànols.

El pla de seguretat i salut

Tant l'estudi com l'estudi bàsic han de ser elaborats per un tècnic competent designat pel promotor.

Quan sigui obligatòria l'existència

En aplicació de l'estudi de seguretat o de l'estudi bàsic, cada contractista haurà d'elaborar un pla de seguretat.

El pla podria modificar els mesuraments, qualitats i valoració que figuren a l'estudi, però aquestes modificacions no podran implicar una disminució de l'import total.

El pla de seguretat haurà de ser aprovat, abans de l'inici de l'obra, pel

coordinador de seguretat d'execució d'obra. Si no és necessari el coordinador, l'aprovació correspondrà a la direcció facultativa.

Segons el procés d'execució de l'obra, el pla podrà ser modificat pel contractista. •

SESSIÓ INFORMATIVA SOBRE EL NOU DECRET DE SEGURETAT Dimarts, 2 de desembre a les 7 del vespre Sala d'actes del Col·legi primera planta

E t

N F O R M A T I U S E G U R C T A T

I

S A L U T

T E M A

L A B O R A L

Una nova figura professional: el coordinador de seguretat H

a innovació més destacabfe del Reial decret 1627/1997 és l'aparició de la figura del coordinador de seguretat en la fase de projecte i en la d'execució d'obra. Les seves funcions tenen només alguns punts en comú amb allò que fins ara assumia l'arquitecte tècnic en els treballs de seguretat. Les funcions del coordinador de seguretat i salut en la fase d'execució de l'obra i segons el Reial decret, són les que s'especifiquen a continuació: 1 . Coordinar l'aplicació dels principis generals de prevenció i seguretat. a) En el moment de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi de planificar les diferents tasques o fases de treball que s'hagin de desenvolupar simultàniament o successivament. b) En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests diferents treballs o fases de treball.

2 . Coordinar les activitats de l'obra per garantir que els contractistes i, si escau, els subcontractistes i els treballadors autònoms, apliquin de manera coherent i responsable els principis de l'acció preventiva que recull l'article 15 de la Llei de prevenció de riscos laborals durant l'execució de l'obra i, en particular, en les tasques o activitats a què es refereix l'article 10 det nou reial decret.

• El coordinador de projecte El coordinador de seguretat en la fase de projecte coordinarà que en la concepció, estudi i elaboració del projecte es tinguin en consideració els principis generals de prevenció segons l'article 15 de la Llei de prevenció de riscos laborals i, en particular: 1 . En el moment de prendre decisions constructives, tècniques i d'organització, amb la finalitat de planificar els diferents treballs o fases que es desenvoluparan simultàniament o successivament.

La construcció i la rehabilitació propicien situacions de risc 2 . En l'estimació de la durada requerida per a 6 . Adoptar les mesures necessàries l'execució dels diferents treballs o fases perquè només puguin accedir a l'obra de treball.

les persones autoritzades. La direcció facultativa assumirà aquesta funció quan no fos necessària la designació de coordinador.

El coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obra ha de ser nomenat pel pro3 . Aprovar ei pla La funció de coordinador motor en tots de seguretat i salut aquells casos en serà difícilment elaborat pel conquè intervé més tractista i, si escau, d'una empresa, compatible amb la de les modificacions una empresa i treintroduïdes. La didirecció d'obra balladors autòrecció facultativa noms, o bé díverassumirà aquesta funció quan no cal- sos treballadors autònoms. Aquesgui la designació del coordinador. tes situacions s'escauen amb fre4 . Organitzar la coordinació d'activi- qüència, i e! desenvolupament de la tats empresarials prevista en l'article figura del coordinador respon a la 24 de la Llei de prevenció de riscos necessitat de plantejar i afrontar els laborals. veritables problemes que suposa, 5 . Coordinar les accions i funcions de entre d'altres, l'organització de control de l'aplicació correcta dels mè- l'obra, des del mateix control d'actodes de treball. cés a l'obra fins a la coordinació de les diverses activitats, la coincidència de diferents oficis, el procés d'informació a tots els qui intervenen en una obra i l'atenció a la formació mínima que caldria.

També coordinarà que es tingui en compte qualsevol estudi de seguretat o estudi bàsic sobre el projecte, Cal tenir un bon coneixement de les funcions que realitza el coordinador tant en la fase de projecte com en la d'execució de l'obra, i assumir que la missió del coordinador, fora de les obres que siguin molt simples, no serà compatible fàcilment amb l'exercici de la direcció de l'obra, per la poca coincidència en les obligacions que genera intervenir en l'un i en l'altre cas.

El coordinador de seguretat en la fase de projecte ha de ser nomenat pel promotor tan sols en el cas que hi intervinguin diversos projectistes. Això minimitza l'aplicació del decret, reduint-la a molt pocs casos i suposa una veritable limitació per dur a terme la coordinació de la seguretat en aquesta fase, en què coincideixen els experts, que és justament on podria evitar-se una gran part dels riscos que apareixen després a l'obra. • Josep Maria Calafell Assessoria jurídica i professional

PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA

e

ls principis de l'acció preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de prevenció de riscos laborals s'aplicaran durant l'execució de l'obra i. en particular, en les tasques i activitats següents: 1 . El mantenímení de l'obra en bon estat d'ordre i neteja.

2 . L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés, i la determinació de les vies o zones de circulació o desplaçament.

3 . La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars.

4 . El manteniment, el control previ a la posada en servei i e! control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb l'objecte de corregir els defectes que puguin afectar la seguretat i salut dels treballadors.

5 . La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries o substàncies perilloses.

6 . La recollida dels materials perillosos utilitzats.

7 . L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació dels residus i deixalles.

8 . L'adaptació, segons l'evolució que tingui l'obra, del període de temps efectiu que caldrà dedicar als diferents treballs o fases de treball.

9 . La cooperació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms.

1 0 . Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball o activitat que es realitzi en l'obra o a prop de l'obra. •

EL

TEMA S E G U R E T A T

N

I

S A L U T

F

O

R

M

A

T

I

U

L A B O R A L

bàsic de seguretat. També s'exigirà per al visat del projecte en el col·legi corresponent. En les obres de l'Administració, el íràmit d'aprovació de l'esi Reial decret 1627/1997 incideix tudi de seguretat es continuarà fent des en les atribucions dels arquitec- de l'oficina de supervisió de projectes tes tècnics, ja que deroga el Reial de- corresponent. A partir del dia 26 de cret 84/1990, el qual va atorgar de ma- desembre cal fer les operacions senera exclusiva i excloent als arquitec- güents: tes tècnics la facultat de redactar els • Nomenar un coordinador de seguestudis de seguretat i higiene i aprovar retat en la fase de projecte, si hi intervé els plans de segureíat a les obres. El més d'un projectista. nou decret deixa oberta !a possibilitat • Nomenar un coordinador de segude redacció de l'estudi de seguretat i retaí en la fase d'execució de l'obra, si salut al tècnic competent. Això significa hi intervé més d'una empresa, o una que podran fer l'estudi de seguretat i empresa i treballadors autònoms o diactuar com a coordinadors de segure- versos treballadors autònoms. tat, tècnics de diferents titulacions.

• Redactar un estudi de seguretat i L'APARELLADOR ÉS TÈCNIC COMPETENT

B

L'arquitecte tècnic és tècnic compe- salut en aquells projectes en què el tent, i pot assumir les funcions que pressupost sigui superior a 75 milions disposa el Decret i, per tant, les tasques següents: • Preparar un estudi bàsic de segure• Coordinador de seguretat en la fase tat en tots els altres projectes. de projecte • El promotor haurà de comunicar a • Coordinador de seguretat en la fase l'autoritat laboral l'avis previ d'inici en el qual constaran les dades relatives a la d'execució d'obra seguretat a l'obra. V • Redacció de l'estudi de seguretat • • •

Redacció de l'estudi bàsic de seguretat Aprovació del pla de seguretat preparat pel contractista Utilització i custòdia del llibre d'incidències. •

UNA CERTA CONTINUÏTAT AMB LA SITUACIÓ ANTERIOR

B

n molts aspectes d'aquest decret hi ha una certa continuïtat entre la situació actual i la futura, encara que modifica alguns aspectes com és el cas del pla de seguretat, que passa a ser un document que elabora, sempre, el contractista i que aprova el coordinador de seguretat en la fase d'execució.

Una cosa semblant passa amb el llibre d'incidències. Però hi ha, sobretot, un aspecte que cal destacar, i és que quan no cal nomenar un coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obra, la direcció facultativa assumeix unes responsabilitats importants que, en el cas contrari, formen part de la missió del coordinador de seguretat. Es tracta de l'aprovació del pla de seguretat del contractista i de tenir cura del llibre d'incidències i de les anotacions que s'hi faci. Caldrà tenir-ho molt present a l'hora d'assumir la direcció d'obra. •

TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA

H

er a l'expedició de la llicència municipal i altres tràmits i autoritzacions de les administracions públiques, el projecte d'execució haurà d'incloure l'estudi de seguretat o l'estudi

Sessió

informativa

REIAL DECRET 1627/1997

SOBRE DISPOSICIONS DE

SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ Dimarts, 2 de desembre a les 7 del vespre Sala d'actes del Col·legi, a Barcelona Dijous, 4 de desembre, a les 7 del vespre Delegació d'Osona Dimecres, 10 de desembre, a les 7 del vespre Delegació Vallès Occidental Dijous, 11 de desembre, a les 7 del vespre Delegació Bages-Berguedà L'entrada és lliure, però cal confirmar

l'assistència

al Servei d'Informació, telèfon 240 20 60, o a les delegacions CURS BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT LABORAL A LA CONSTRUCCIÓ Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Durada: 45 hores. Segona edició: del 13 de gener al 3 de març de 1998

COORDINADOR DE SEGURETAT / PERFIL TÈCNIC EUROPEU Curs de formació Durada: 128 hores. Dies: del 2 de març a! 29 de juny de 1998

SESSIONS INFORMATIVES I CURSOS DE FORMACIÓ

Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Telèfon 240 20 60 Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona

E

l Col·legi facilitarà informació sobre aquest reial decret en sessions informatives, (vegeu el quadre) i també dels documents que s'hagin modificat o publicat de nou, per facilitar la tasca dels arquitectes tècnics que intervenen en treballs de seguretat, en aplicació del nou decret. Pel que fa a la formació per a coordinadors de seguretat, aquesta ha estat ja posada en marxa pel Col·legi conjuntament amb altres entitats professionals d'àmbit europeu. L'any 1996 es va impartir a Barcelona el primer curs organitzat pel Col·legi amb el suport de la Comissió Europea i la Generalitat L'oferta formativa del Col·legi preveu un curs bàsic sobre seguretat a les obres i un curs de coordinadors. El curs bàsic vol formar els professionals per desenvolupar estudis i plans de seguretat d'acord amb el nou enfocament i iniciar-los en la coordinació de seguretat. El curs de coordinador tindrà caràcter europeu per tal de capacitar els professionals per exercir les tasques de coordinació en les fases de projecte i execució per a qualsevol volum i tipus d'obra •

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀLID PER A TOT TIPUS DE SOSTRES

SESSIÓ INFORMATIVA SOBRE EL NOU DECRET DE SEGURETAT Dimarts, 2 de desembre a les 7 del vespre Sala d'actes del Col·legi primera planta

IICnMQsa

ARMADURAS PREFABFUCADAS PARA LA CONSTRUCOON SíSTEMAS DE REFUERZO DE FORJADOS Sa^s. 307-309 - 06028 Barcelona - Tel 431 3S 00 - Fai 332 34 86

PUNTS

I N F O R M A T I U

S E G U R E T A T

I

S A L U T

DE

V iS TA

L A B O R A L

Accidents en la construcció B

na desgraciada circumstància, l'acumulació d'accidents de treball als mesos d'estiu, ha servit per posar de relleu la gravetat d'un problema que sol quedar ocult en la fredor de les xifres estadístiques. Potser per ía mancança estacional d'altres notícies o potser per la gravetat o espectacularitat d'algun sinistre, els mitjans de comunicació es van fer ressò àmpliament aquests feís luctuosos.

l'activitat de la construcció —molt castigada pels accidents laborals, encara que no més que altres— els aparelladors i arquitectes tècnics tenim un coneixement real i proper de les circumstàncies que en tal sector propicien l'alta taxa de sinistralitat. Fa ja molts anys que l'organització col·legial està realitzant una profunda anàlisi de les causes que incideixen en la sinistralitat d'un sector en el qual, com és notori, es desenvolupa una activitat amb un alt nivell de risc.

Tan bon punt s'ha incrementat la cobertura informativa han proliferat les Fruït d'aquesta tasca, amb la partideclaracions dels polítics amb promecipació dels altres ses de mesures salvaa e n t s ntervinenís en dores a curt termini.

"La subcontractació, 9 > S'ha sentit parlar i l sector i especiald'abundoses inversi- la pràctica del preu fet i ment dels sindicats, ha ons per informar els trela manca de formació estat el Diagnostico de balladors, i, tot i que eslaSegurídadenlaEditic segur que aquestes estan a l'origen dels ficación, que es va fer campanyes es faran, públic en el fòrum oraccidents" haig de declarar ei meu ganitzat, la tardor pasescepticisme sobre els sada, sobre arquitecseus resultats. Celebrem, però, el fet tura tècnica i que recollia les reflexions que la llum pública hagi il·luminat, per de la nostra anàlisi, condensades en el primera vegada, aquesta qüestió. Alcurs sobre seguretat en la construcció guns responsables polítics, el mateix que es va celebrar a la Universitat d'Espresident del Govern entre aquests, tiu de El Escorial. Un informe en e! qual han apuntat algunes de les veritables aparelladors í arquitectes tècnics pocauses que estan a l'origen d'aquesta sen de relleu els problemes de caràcter sinistralitat, com són la precarietat en estructural que pateix la construcció i l'ocupació i la manca de professional!que són a l'origen causal d'un elevat íat en els oficis. La sensibilització exispercentatge dels accidents. tent i el reconeixement de profunds Per aturar les seves causes, que vicis estructurals en el sector són ass'han fet ja endèmiques, es fa necessàpectes molt positius. ria una nova política en l'àmbit de !a Per la nostra immediata relació amb formació professional, que ha de ser

£íIFIClí

SIN C B [ J H S

«UTOCON5TRUCCIO

abordada per l'Administració de manera concertada amb empresaris, sindicats i professionals, de tal manera que per a l'accés dels treballadors a l'obra s'han d'acreditar uns coneixements mínims del lloc de treball, del mitjà en què desenvoluparan la seva activitat i dels requeriments necessaris i obligats en matèria de seguretat i salut laboral. Aquestes premisses fonamentals no poden quedar en declaracions de principis formulades políticament o normativament, ja que és evident que la immensa majoria d'empreses de! sector no aniran a emprendre tasques de formació del seu personal amb càrrec als seus propis recursos, ni els treballadors, fora de la seva jornada laboral, es prestarien sense compensació econòmica a prendre part en aquestes accions formatives.

La subcontractació ha existit sempre en el sector. Però, si abans era una circumstància limitada a determinats oficis, avui s'ha convertit en una pràctica generalitzada que dóna lloc a la lamentable realitat de contractistes que, com a única infraestructura, compten amb un

per

Jo n a

telèfon i a partir d'aquí subcontracten totes les unitats d'obra. Amb la conseqüència afegida que els subcontractistes recorren, a la seva vegada, al mercat dels autònoms en via de subcontractes en cadena. Aquesta corruptela sols pot eliminar-se reforçant normativament el paper del contractista principal i amb l'exigència de solvència tècnica i econòmica per als qui vagin a exercir aquesia activitat. Idèntica solvència ha d'exigírse als promotors durant la totalitat del procés de construcció.

La pràctica de! preu-fet com a sistema i no com a excepció ha de limitar-se, així mateix, cosa que redundaria en la creació de llocs de treball estables, absolutament necessaris en una situació d'atur tan alta com pateix el nostre país.

Els tècnics, per la seva part, han de comptar amb la preparació en seguretat i salut en les obres i s'ha d'evitar que la seva autoritat estigui mediatitzada pels agents que ostenten el poder immediat i executiu en els centres de treball, lloc que, en no formar part de l'estructura de comandament de la contracta manca d'autoritat directa sobre el personal. El marc normatiu ha de facilitar els mitjans perquè els tècnics puguin dur a terme amb eficàcia les seves comeses, l'única manera que les responsabilitats que se'ls atribueixen siguin les justes i equitatives i no es converteixin en mera arbitrarietat. Encara que hi ha empreses que no tenen els elements imprescindibles de protecció col·lectiva o individual, especialment en aquelles obres per a les quals no s'exigeix estudi i pla de seguretat i higiene en el treball, no són infreqüenst els casos d'obres perfectament dotades d'aquests mitjans en els quals e!s treballadors no els utilitzen ja que és sens dubte, més còmode treballar sense cinturó de seguretat que amb ell. El fet que el rendiment sigui més gran en

P

U

N

T

S

DE

S E G U R E T A T

V I S T A

I

O

S A L U T

tals condicions propicia a vegades aquestes actituds des de les empreses, la conducta de les quals no pot qualificar-se més que de temerària. La Inspecció de Treball i Seguretat Social també té la seva part de responsabilitat, ja que el seu paper sancionador i repressiu no es complementa en la pràctica amb la tasca preventiva que caldria desenvolupar.

Com es veu són múltiples les circumstàncies que concorren en una situació que pot donar lloc, com ha anat passat desgraciadament aquests darrers mesos, a una acumulació sinistra!.

I més quan la bonança econòmica dóna lloc a un increment de l'activitat productiva, una dada que cal tenir en compte a l'hora de la valoració estadística de les xifres de sinistralitat.

Amb independència del que s'ha dit, hi ha un fet innegable: l'activitat constructora comporta uns riscos inherents que, tot i que en alguns casos es poden eliminar i en d'altres minorar, mai serà possible suprimir totalment, almenys amb els mitjans tècnics actuals. Ara com ara seria utòpic parlar de sinistralitat zero. •

José Antonío Otero

R M A T

L A B O R A L

Creieu que el nou sistema de visat i de suport o la contractació s'adequa més a la realitat professional?

El govern de f'Estat ha fet la transposició de la directiva comunitària sobre seguretat a la construcció, que posa un èmfasi especial en la prevenció. La llei espanyola, però, desvirtua l'esperit europeu ja que limita l'existència d'una coordinació en la fase de projecte a aquells casos en què intervingui més d'un projectista.

23

Creieu que la seguretat hauria de ser prevista i coordinada ja des de la lase de concepció del projecte?

Podeu respondre, abans de l'1 de desembre al telèfon

NOU TELÈFON

(D 240 23 76 El mes de desembre se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció. El nom del guanyador serà publicat a L'Informatiu de la segona quinzena de gener.

POSITIVA

H

NEGATIVA

I~

INDIFERENT

El 58% dels col·legiats que han contestat a la pregunta de L'INFORMATIU creuen que el nou sistema s'adapta més a la realitat d'avui. Entre els principals arguments a favor hi ha la major íacílitat i simplificació dels tràmits, i una major transparència i adaptació a la realitat social del moment. També hi ha qui pensa que la lliure competència obre portes als tècnics més joves i qui creu que el Col·legi hauria de controlar la qualitat del servei que ofereix el professional. Entre els col·legiats que diuen que no (31%) una part pensa que abans funcionava més bé i que caldria mantenir uns honoraris mínims controlats pel Col·legí. Alguns pensen que el sistema és car i uns altres que és incomplert per l'existència, encara, de taxes d'habilitació per treballar en altres demarcacions col·legials. •

President de! Consejo general de ta Arquitectura

Tècnica

L HABITATGE DE

A SITGE Edificis respectuosos amb la natura, racionalitzant el consum d'energia

BIOCUMATICS

>

* SJLV. Sistema de finestres solars, acústiques í ventilades. * Captació tèrmica i protecció acústica i solar. Renovació controlada d'aire. Plaques solars.

Captació d'energia amb plaques solars per escalfament d'aigua i calelacció. Important estalvi econòmic i energètic * Òptim aïllament tèrmic i acústic Parets exteriors i divisòries d'habitatges amb maó lermoargil·la.

Plaques solars

DOMÒTICS * Control automàtic i de gestió de la calefacció i refrigeració. Implementatiò de mesures d'estalvi en el consum. Alarmes d'incendis, fuites d'aigua, gas i seguretat. * Insulacíó elèctrica d'alta seguretat, cables ecologia tipus Afumei de Pirelli.

EL MILLOR CONFORT * Cuines d'alta qualitat FAGOFL Paviments de marbre. Portes de faig. Climatització total de l'habitatge.

Pisos totalment exteriors. Pintures ecològiques. Preselecció d'escombreries. Estalvi en el consum d'aigua.

Ek Molins-Amplies i o n « venies i vistes al n

R E S I D E N C I A L ELS M O L I N S L'habitatge intel·ligent al teu abast "la Caix

TRUCA i I-INFORMAREM Tel. 814 29 60

I

PROMOCIONS

I

N

F

O

R

M

A

C O N S E R V A C I Ó

T

I

Ei.

U

I

M A N T E N I M E N T

N O T I C I A R I

D ' E D I F I C I S

La Casa en Forma llança noves accions divulgatives El Col·legi impulsa una campanya de promoció del manteniment que es durà a terme a tot Catalunya

H

'estat de conservació dels edificis çana en forma és l'eslògan que la a Catalunya pot comportar greus campanya ha promogut durant el mes situacions de risc pels ciutadans si no de novembre. s'emprenen accions que impulsin el manLa campanya té tres objectius teniment preventiu o no es fan inspecci- fonamentals: informar el ciuíadà ons obligatòries. d'allò que ha de fer per tenir en bon El fet que recentment la Generalitat, estat façanes i cobertes; incentivar ei per una banda, hagi aprovat un progra- manteniment preventiu i les inspecma de revisió de l'estat de conservació cions periòdiques d'aquesfs eled'edificis, però, per l'altra finalment no ments, i reduir el risc d'accidents per s'hagi aprovat l'obligatorietat de la Cè- als vianants. En aquest marc. La dula de l'edifici suposa un greu entre- casa en forma ha posat en marxa banc en el camí de accions encala conservació, la minades a seguretat i la precrear noves venció d'accieines de divuldents. En els dargació ciutadarers mesos, per alna, facilitar a tra banda, s'ha proles comunitats duït una creixent de veïns les preocupació ciutainspeccions dana per la segutècniques de retat a la via públifaçanes i coca a causa del mal bertes i donar estat de les façanes i les cobertes. suport als ajuntaments per realitzar Dins d'aquest context, el Col·legí ha accions de promoció i sensibilització iniciat una nova etapa de ia campanya envers el manteniment dels edificis.

La campanya és una acció conLa casa en forma centrada, per una banda, en la seguretat de tes façanes i junta dels col·legis d'aparelladors ï en el fet de treballar amb els ajunta- arquitectes tècnics de Catalunya. Inments per difundre la cultura del mante- clou accions publicitàries en la ràdio niment i per preparar accions d'acord i la premsa catalanes, edició de puamb les possibilitats de cada municipi. blicacions específiques sobre manEl president del Col·legi, Bernat Ochoa, teniment de façanes i cobertes i l'esva presentar aquesta campanya als mit- tabliment d'una xarxa coordinada jans de comunicació el passat 12 de d'informació al ciutadà que inclou tots els col·legis i delegacions conovembre.

• Perla teva seguretat, tingues la fa- marcals de Catalunya.

El president d-.

FAÇANES I COBERTES Gairebé vuit de cada deu façanes dels edificis de Catalunya tenen problemes derivats de la manca de manteniment. Quatre de cada deu tenen problemes greus amb esquerdes, despreniment d'arrebossats o caiguda de rajoles i aplaçats que posen en perill la seguretat dels vianants i dels mateixos usuaris dels edificis.

Així es desprèn de l'estudi realitzat pel Servei Rehabilitació a partir de les dades recollides durant els darrers quatre anys mit-

jançant el Test casa en forma. S'han fet més de mil enquestes entre usuaris dels edificis i s'han inspeccionat més de 600 edificis. En total, s'ha recollit informació de més de 20.000 habitatges a tot Catalunya.

A més de les façanes, les cobertes dels edificis analitzats es troben en un estat preocupant. Set de cada deu tenen problemes derivats de manca de manteniment i gairebé una tercera part es troba en mal estat amb risc immediat d'accident.

•

Comprovi tOt

el que podem •SOFWARE: Cad-Arquitectura Vectorit2ació-Render-GisGestió documental. * HADUARE: Ordinadors Plòtters-Escànners-Etc... 1 • SUPORT: Aplicacions a midaFormació personalitzada-Etc.

èsenvolupament i Delineació de projectes.

1

Escannejat i Vectorització.

1

Aixecaments d'estat actual.

• Plòtter B/N i color. ' Perspectives, Rendering

i Animació 3D.

Servei s

Solucions

ü Autodesk.

ió, 251, 5è - O8007 Barcelona - TeL. (93) 487 00 54 Fax (93) 487 93 22 E-MAIL: cadquatre@bcn.servicom.es

EL

N O T I C I A R I C

O

N

S

E

R

V

A

C

I

Ó

N I

M

A

N

T

E

N

I

M

E

N

T

D

'

I

D

I

F

I

C

I

S

Examinar l'estat dels edificis L'Ajuntament de Granollers i el Col·legi signen un conveni per a la conservació de façanes

H

Ajuntament de Granollers i la delegació del Vallès Oriental del Col-legi d'Aparelladors han signat un conveni de col·laboració que preveu diverses accions per al manteniment i ia rehabilitació de les façanes i els edificis de la ciutat. Una de les més significatives és la posada en marxa d'una campanya que ofereix l'elaboració d'un test sobre l'estat dels edificis, de manera gratuïta. L'acord signat entre l'alcalde de Granollers, Josep Pujadas, i el delegat del Col·legi, Frederic de Buen, s'emmarca dins la campanya La casa en forma iniciada pel Col·legi.

•

Subvenció del 1 0 0 %

Segons aquest conveni, el Col·legi subvencionarà la diagnosi prèvia dels edificis que tenen problemes a les façanes, coberta o estructura, sempre que els propietaris ho sol·licitin. La diagnosi es farà sota la responsabilitat d'un aparellador o arquitecte tècnic

que designarà el Col·legi. S'hi podran acollir les comunitats de propietaris dels edificis amb més de sis habitatges, que acordin fer la petició.

En aquest cas, la subvenció serà del 100% de la diagnosi. Els Frederic de Buen i Josep Pujadas signen el conveni de col·laboració propietaris d'edificis de sis o menys habitatges sistència tècnica al ciutadà, el Col-legi podran sol·licitar la diagnosi amb una facilitarà als propietaris que ho demasubvenció del 30% del seu cost. nin la intervenció d'un aparellador esEl Col-legi, a més, proporcionarà pecialitzat en rehabilitació i manteniinformació d'empreses especialitza- ment, per tal que assumeixi la direcció des en rehabilitació i reparació tècnica dels treballs de rehabilitació. d'edificis als propietaris que ho Finalment, el Col·legi posarà a dissol·licitin, a partir del directori posició de l'Ajuntament l'exposició Per d'empreses especialitzades en mantenir la casa en forma per tal que teniment i conservació de què dispo- s'exhibeixi en un lloc destacat de la sa. Per mitjà del seu servei d'as- ciutat.

•

Rehabilitació i manteniment de les cobertes Terrassa presenta "25 consells per tenir la coberta en forma"

La Façana en fornia s'exposa a Manresa B

a delegació del Bages-Berguedà del Col·legi acollirà, fins al 4 de desembre, l'exposició Per tenir la façana en forma.

Aquesta exposició té caràcter itinerant i va ser mostrada públicament el passat octubre a la fira ExpoVallès a Terrassa. Forma part de la campanya La casa en forma que ara se centra d'una manera específica sobre un dels elements més oblidats de l'habitatge, com és la façana.

La mostra inclou les recomanacions amb què es vol informar el ciutadà sobre com ha de tenir cura de la façana de casa seva.

Per al maíeix dia 4 de desembre, a les 7 del vespre, hi ha previst un acte de cloenda, amb una conferència que anirà a càrrec de l'arquitecte tècnic Gustau Roca, director del Centre Tècnic i de Rehabilitació de la Generalitat. ^

SAS Prefabricados de Hormigón, present a Batimat'97 Com ja ha estat habi-

B

a delegació del Vallès Occidental del Col·legi ha organitzat una exposició dedicada a la rehabilitació i manteniment de les cobertes dels edificis d'habiíatges que es podrà veure fins al 19 de desembre a Terrassa. La mostra es va inaugurar a la seu de la delegació col·legial (Sant Francesc. 18), el passat 14 de novembre.

•

F O R M A T

tual en les darreres edicions, l'empresa SAS Prefabricados de hormigón, S.A., ha participat com a expositora en la fira Batimat-97 que ha tingut lloc a París, del 3 al 8 de novembre.

La coberta "en forma" SAS ha presentat al mercat francès les seves novetats més recents,

En el transcurs de l'acte es va presentar la publicació 25 consells per tenir ía coberta en forma, un llibret que ha estat preparat pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col-tegi i que segueix la línia desenvolupada per la campanya de conscienciació ciutadana La casa en fornia.

Dins de les activitats relacionades amb aquesta iniciativa, la delegació vallesana ha organitzat un curset monogràfic sobre sistemes de coberta, la seva anàlisi i intervencions, i diverses sessions tècniques. /

mercat que s'ha convertit en un important punt de les exportacions de l'empresa, ja que la xifra de venda a França s'ha incrementat considerablement en els darrers anys.

La coberta és un element clau de l'edifici

Els productes que s'hi han presentat són PRESTIGE, la COLUMNA COL-33, el PEDESTAL PED-33, i la BASE ADAPTADORA BCS-600

Exposició

per al SOMBRERO DE CHIMENEA i la gamma ASPIRADORES

La coberta.

ESTATICOS.

Rehabilitació i manteniment

Oberta a Terrassa fins al 19 de desembre Telèfon: 7 8 0 1 1 1 0

I

SAS PREFABRICADOS DE HORMIGÓN, S.A. Pg. de Torras i Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telèfon: 345 88 50 - Fax: 346 17 13 - E-mail: sas@sas-sa.com

I

N

F

O

R

M

A

E l

T

A C T I V I T A T S

N O T I C I A R I

CULTURALS

20è aniversari del Congrés de Cultura Catalana I Jordi Sabartés: I «Et CONGRÉS VA REPRESENTAR I UN VERITABLE REVULSIU PER AL PAÍS»

B

ordi Sabartés i Cruzate va ser membre de la Comissió Permanent del Congrés de Cultura Catalana en representació del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Eren temps detransformacions. Sabartés ja havia estat destacat protagonista

bits de treball dels quals calia elaborar un balanç i unes línies futures d'actuació, Avui, vint anys després, la Fundació del Congrés de Cultura Catalana convida a veure qué se n'ha fet de les propostes sorgides d'aquella trobada. En l'àmbit de l'arquitectura i disseny, els temes estudiats van ser la protecció del patrimoni arquitectònic, la demanda d'una política catalana d'habitatge, la terminologia i i'adaptació de l'espai arquitectònic als minusvàlids. Els delegats que van coordinar l'àmbit van ser Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro (Principat) i Gaspar J. Urban (País Valencià), Avui, la tasca de balanç i estudi de l'àmbit ha estat encomanada a Arcadi Pla, que ha preparat un document de conclusions que actualment es troba en fase de debat pú-

sentació institucional o com a congressistes. El Col·legi, a més, va col·laborar-hi amb subvencions, organitzant cursets i amb un memorable cartell de Guinovart.

També va participar en l'organització de dos cicles de conferències sobre cultura catalana.

Avui, el Col·legi hi dóna suport i col-labora amb la Fundació per la celebració d'aquesta efemèride. També ha organitzat, dins del marc de la celebració dels 20 anys de Congrés, una sessió cultural i de debat que estarà dedicat a la protecció del patrimoni arquitectònic amb una conferèncía a càrrec d'Antoni Gonzàlez, ponent del Congrés ara fa vint anys. L'acte tindrà lloc el proper dimarts 9 de desembre al Col·legi. •

20è aniversari del Congrés de cultura catalana Sessió

cu/fura/

i commemorativa

Els darrers 20 anys de la cultura catalana per Ferran Mascarell director-gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona No era això, companys, reflexió en veu alta al voltant del patrimoni arquitectònic, vint anys després del Congrés de Cultura Catalana, per Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro.

del canvi democràtic del Col·legi encapçalantelmovimentrenovadorque el va dur a la presidència l'any 1968.

Alguns anys més tard, Sabartés participava activament en la preparació d'aquell

era l'enemiga número ú. L'actitud al congrés va anar molt influenciada per allò que es construïa. La immigració i el dèficit d'habitatge, la intervenció estatal a gran escala, la promoció deixada després a les mans privacongres. des... va donar el resulQuè v a repretat qua avui tothom pot sentar aquella ceveure. La política d'halebració per a la bitatge d'avui és una alsocietat catalana? tra, per descomptat.

Va representar un Quant a l'arquitectura, moment històric molt hem pres més consciimportant. Eren temps ència constructiva i l'ard'eufòria, de desitjós de quitectura ha millorat. canvi i de lluita contra el règim. L'ocaEl tema de la llengua centrava bona sió era propícia per desvetllar uns part del debat al congrés. El Col·legi hi sentiments de transformació sorgits havia treballat i d'aquí va sortir el prides de la constitució de l'Assemblea mer vocabulari català de la construcde Catalunya. Ara bé. el Congrés te- ció. Avui, però, el català s'ha perdut nia un plantejament força ambiciós, com també s'ha perdut ia tradició constant, que moltes de les conclusions tructiva del país, una tradició que jo assolides, si bé van marcar una línia vaig arribar a conèixer menlre estudiaclara de futur, encara té temes pen- va, i no pas a l'Escola, sinó treballant dents. Si tot el que es va discutir ales- al costat amb els antics encarregats d'obra. hores s'hagués fet...

Quin moment es vivia al Col·legi Í quina va ser la seva participació en el congrés?

El Col·legi d'Aparelladors, havia estat i era capdavanter en la lluita per la renovació democràtica de les institucions i també a la societat en general. Ens vam adherir de seguida i vàrem participar en reunions i debats amb entitats cíviques, associacions professionals i particulars. Vàrem exposar les nostres idees, també com a generació jove. En aquell temps nosaltres érem els joves! La junta de govern del Col·legi em va delegar la representació i vam participar, juntament amb els arquitectes, en la redacció de les ponències.

Dimarts, 9 de desembre a les 19.30 hores Sala d'actes del Col·legi • lllllfllll»

blemes derivats de la "protecció a distància" del patrimoni. Es va proposar la creació d'un servei per a la protecció del patrimoni arquitectònic català, com a germen d'un organisme especialitzat de la Generalitat. Quant a l'habitatge pots imaginar que l'especulació

Què han aportat aquests vint anys a l'avanç de la cultura arquitectònica catalana?

L'Antoni Gonzàlez era el ponent de l'àmbit i coneixia prou bé els pro-

Què diferencia aquella època de l'actual?

En tota aquella època ens movíem de manera voluntarista i entusiasta. El Congrés?, doncs el Congrés. La Intercol legial?. doncs la Intercol·legial. Va ser una època positiva. La situació actual? Ara hi ha els polítics.

Avui, aquest aparellador lliberal —"dels pocs que quedem", diu—treballa de la manera com ho ha fet sempre, al seu despatx i a obra. "Tinc els meusclientsi aniré fent finsqueel cos aguanti". Quan Jordi Sabartés parla del passat en parla amb una certa nostàlgia. "La nostra època ja ha passat, també com a professionals". Creu que el futur passa per la tecnificació de les empreses i els equips de treball. •

EL

NOTICIARI

I

A R Q U I T E C T U R A

I

N

H

a casa Cabré-Cano i la casa Teo van rebre el passat 17 d'octubre els premis Puig i Cadafalch convocats per l'Ajuntament de Mataró en els apartats d'arquitectura i interiorisme respectivament. Aquests premis tenen per objecte distingir aquelles obres d'iniciativa privada de la ciutat que contribueixen a ressaltar i millorar el patrimoni arquitectònic, ambienial. artístic i cultural de Mataró i els atorga cada dos anys l'Ajuntament.

FITXA

TÈCNICA

Casa Cabré-Cano

A S S E S S O R I A

Abans del 20 de desembre les societats hauran de fer la tercera despesa a compte de l'Imposi sobre Sxietats de 1997. Model 202.

Abans del 31 de desembre, amb e! model 036 o 037 es podrà renunciar al model d'estimació per coeficients i determinar el rendiment en directa o al revés.

Abans del 31 de desembre, s'hauran de fer les operacions que permetin reduir la càrrega fiscal.

Ei criteri de caixa, pel qual es poden imputar eis ingressos segons el seu cobrament a efectes de l'IRPF. s'ha de notificar en presenta; la declaració anual i no ara. com succeeix amb els canvis d'estimació. •

R

M

A

T

I

U

la convenció tècnica de la professió

Propietaris: M. Àngels Cano i Mateu Cabré Arquitectes: Miquel Usandizaga, Josep Tribó i Arcadi de Bobés Arquitectes tècnics: Manel López i Joan Carles Vilagrasa Constructor: Miquel Anglada Construccions

van rebre dues mencions especials. En l'apartat d'interiorisme, la casa Teo del carrer Sant Cugat es va endur el premi.

Ei jurat dels premis va estar constituït per Carmina Benito, Lluís Cantallops, Santiago Estrany, Marta Cervelló, Mercè Zazurca, Xavier Comas, i Rafael Carreras en representació del Col·legi. •

Casa Teo Propietaris: Jaume Teodoro i Núria Masriera Arquitecte: Antoni Bou Arquitecte tècnic: Lluís Agustí Fusteria i ebanisteria: Jordi Teodoro

Ramon Ferrer, nou president de CCC Premis Bonaplata H I president del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona, Ramon Ferrer i Canela, ha estat nomenat nou president del la Confederació Catalana de la Construcció (CCC), en substitució de Joan Famadas i Oriol. Doctor enginyer industrial i professor de la Universitat Politècnica. Ramon Ferrer, de 61 anys. compta amb una llarga experiència al sector de la construcció.

Fa trenta-cinc anys que és director ge-

O

S E C T O R

Mataró atorga els premis Puig i Cadafalch

El jurat va atorgar e! premi a la casa Cabré-Cano, un edifici entre mitgeres situat al carrer Cristina, "per la innovació de la planta resolta amb llenguatge contundent, que aconsegueix uns espais amb un agradable tractament de la llum que repercuteix en la qualitat de vida dels seus ocupants. És un bon exemple de proporció entre els recursos abocats i els resultats obtinguts".

L'edifici d'habitatges del carrer República Dominicana i l'Escola Meritxell

F

rent de la constructora Sather i està al capdavant del Gremi des de fa vuit anys. La Confederació agrupa la Cambra de Contractistes d'Obres Públiques, l'Associació de Promoíors-Constructors, el Gremi de Constructors de Barcelona i les federacions i gremis de Girona, Lleida i Tarragona. En total, representa un col·lectiu aproximat de 10.000 empreses constructores catalanes. •

H

'Associació de! Museu de la Ciència, de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya ha convocat els Premis Bonaplata de patrimoni industrial, en la seva setena edició. El proper 1 de desembre es tanca el període de presentació de propostes. Les persones interessades es poden posar en contacte amb l'Associació. Telèfon: 3192300. •

F I S C A L

Per aquestes dates sempre recorrdem la conveniència de tenir en compte una sèrie d'operacions que permetin reduir la càrrega impositiva, és el que coneixem per planificació fiscal.

•

•

L'aportació al pla de pensions redueix la seva base ïmposable, si bé ha de tenir en compte els límits d'inversió establerts.

L'obertura d'un compte habitatge té el mateix tractament fiscal que l'adquisició d'aquest, i es

pot aprofitar de la deducció en la quota.

• Aquest any també dedueixen les aportacions als plans de jubilació.

• Cal tenir en compte e! tractament de les plusvàlues, perquè les alienacions de béns no resultin gravades en excés.

•

Cal tenir en compte, a l'hora de gravar la seva quota, les deduccions de caràcter familiar, per un altre tipus d'inversions, o per despesa de malaltia.

•

BERNALDEZ&ASSOOADOS telèfon: 414 64 24. fax:209 8750. E-mail: bematdez§mxZredestb.es

Seu tíe la trobada a IINDYCCE de Màlaga

H

ls dies 23, 24 i 25 d'octubre passats va tenir lloc, a Màlaga, la Primera convenció sobre tècnica i tecnologia. La convocatòria, sota els auspicis del Consejo General, MUSAAT, PREMAAT i ICCE, va reunir uns 300 aparelladors i arquitectes tècnics, representants de col·legis de tot l'Estat espanyol, per debaíre diversos aspectes tècnics vinculats amb la professió.

La Convenció va constar de 12 sessions centrades en els temes següents: gestió de projecte, control de quaíitaf, rehabilitació, Economia de l'edificació, procés d'execució, demopatologia, seguretat i salut laboral, assaigs i proves, gestió de residus, innovació tecnològica, materials, manteniment, informàtica aplicada, gestió de la qualitat i restauració. Les sessions es van estructurar cadascuna amb una ponència marc i diverses comunicacions.

La limitació de temps i la diversitat de temes va donar una gran agilitat a les sessions fet que, si bé no va permetre aprofundir massa en els temes a tractar, sí que va resultar suficient per posar sobre la taula un ampli ventall d'aspectes tècnics amb els quals l'aparellador ï arquitecte tècnic ha de conviure diàriament en les diferents vessants de la seva activitat professional. Cal dir que, malgrat que no s'hi van presentar grans innovacions tecnològiques novedoses, es va mostrar la capacitat íècnica de la professió. • Servei Rehabilitació i Medi Ambient

S E R V E I S

I N F O R M A T I U I N F O R M A C I Ó

C O L · L E G I A L

Reforma dels estatuts col·legials H

I Col·legi ha iniciat e! procés de reforma dels seus estatuts per ta! d'adaptar-los a les noves línies de l'exercici de la professió. Ara fa deu anys, van ser aprovats els actuals per l'Assemblea i inscrits al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat i, d'aleshores ençà, els canvis que s'hi han íníroduït han estai ben pocs. Durant els darrers anys, però, s'han produït dos canvis legislatius importants com són la Ueí de règim jurídic de les administracions públiques de l'any 1992, i la més recent Uei de mesures liberal itzadores en matèria de sòl i de col·legis professionals. Això feia imprescindible l'adaptació del text al nou marc legal.

Els equips de treball que han preparat la proposta han tingut en compte, també, la necessària actualització d'aquells aspectes que el pas del

P E T I T S

A

N

SERVEIS Topografia Equip format per arquitecte tècnic í enginyer tècnic topògraf ofereix serveis de topografia d'obra, moviments de terra i aixecaments parcel-laris.

Bon preu.

Enric Telèfon:237 64 90 Fax: 237 17 21 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render.

Octavi Telèfon: 213 92 36 S'ofereix fuster ebenista Fuster ebenista amb experiència com a operari de 2n grau, s'ofereix per treballar amb disponibilitat de tot el dia. Està especialitzat en escales i baranes, i muntatge en general. Per ampliar la informació sol·licitin currículum.

Jordi Feliu Telèfon: 209 44 43

U

N

C

I

temps ha deixat obsolets i ïntroduir-hi les novetats que permetin reflectir millor la realitat actual del Col·legi com a entitat prestadora de serveis. A més, s'hi han introduït algunes modificacions, per tal d'ampliar el caràcter democràtic i participatiu del Col·legi, i s'han obert portes a fórmules que permetin la seva viabilitat futura com a Institució que ha de vetllar per a la promoció i defensa de la professió en un marc competitiu.

Visats comunica la necessitat de fer constar el nom complet i la titulació d'arquitecte tècnic o aparellador en tots els documents que es duguin a visar.

Ara, la proposta d'adaptació dels estatuts ha estat enviada a tots els col·legiats, perquè hi puguin fer les seves aportacions. Tots els col·legiats poden presentar, abans del 30 de novembre, esmenes per escrit a la proposta, la qual serà debaíuda en i'Assemblea general extraordinària que tindrà lloc el 15 de desembre. •

NECROLÒGIQUES

d'honoraris 17 de novembre Ca = 1.015 informació visats: telèfon: 240 23 70

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nosires companys:

Adolfo Anton Gonzalo esdevinguda el 29 de setembre, a l'edaí de 45 anys

Antoni MejíasVasco

Joan Martí Robert esdevinguda el 13 d'octubre, a l'edat de 66 anys

esdevinguda el 16 de setembre, a l'edat de 44 anys

S

Servei pera taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Aportem una experiència de més de dos anys. Oferim un preu per croquis de 700 pessetes.

Informació Telèfon: 416 16 39 Fax:

Coeficient d'actualització

237 49 01

Topògraf S'ofereix topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implemeníació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales.

Qualitat i rapidesa.

Joan Costa Telèfon: 265 40 04

Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació en Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció.

S'ofereix experiència i preus econòmics. informació Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 49 01

Serveis per al professional Es fan aixecaments d'esíat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. S'ofereíxen serveis de fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuramenís i pressupostos, plecs de condicions, ajut per a projectes de seguretat, dictàmens, vaíoracions i gestió econòmica d'obres.

Josep M. Telèfon: 268 08 04 Interiorista S'ofereix interiorista amb experiència, per a despatx o a domicili. Perspectives en aquarel·la. Domini del Cad 12 i 13.

Neus Telèfon: 420 62 11

Estudiant de delineació S'ofereix estudiant de 5è curs de delineació, disposa! a treballar amb contracte de pràctiques. Aporta domini de l'Autocad versions 11, 12 i 13.

Té experiència en empresa en treballs de delineació de construcció i enginyeria.

Joan Sàez Telèfon: 424 08 85

Traductora d'alemany S'ofereix traductora austríaca amb experiència en traducció científica i comercial d'arquitectura i enginyeria.

Presentació en làser, módem, fax o disquet.

Informació Telèfon: 455 39 25

PISOS I DESPATXOS Torre en líoguera Sant Cugat Es lioga torre modernista a Sant Cugat del Vallès, amb una extensió de 280 m2. Té 6 dormitoris, 2 banys i 1 petit bany, sala-menjador, sala d'estar, calefacció, jardí i garatge. Està sitada a Sant Cugat a prop de l'estació, en zona residencial.

Informació Telèfons: 209 44 43 i 487 72 33 Venc despatx equipat situat al passeig de Sant Joan-Avinguda Pare Claret.

Té una extensió de 110 m2, amb molta llum i aire condicionat.

Informació Telèfons: 589 62 09 i 207 23 62 (tardes)

Habitatge unifamjliar a Sant Cugat en venda

Es ven habitatge unifamiiiar de 170 m2 habitables i 60 m2 de jardí, amb 3 habitacions, 1 estudi, 3 banys, garatge per a 2 cotxes i rebost, i cuina-office. Totes les habitacions són exteriors, amb bona orientació i disposen de calefacció. També té terrassa-solàrium. Està situada a Sant Cugat del Vallès, al costat de Coll Fava (Creu Roja).

Preu: 31.5M PTA. Informació Telèfon: 907 81 36 33

PETITS ANUNCIS preu 1.000 PTA col·legial o estudiant 2.000 PTA per a no col·legiats informació Elisenda Pucurull telèfon: 24023 76

SER

V E I5

C E N T R E

N

D E

D O C U M E N T A C I Ó

•

Se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95-16-CE, sobre ascensores.

Real decreto 1.314/1997, de 1 de agosto, del Ministerio de Indústria y Energia (BOEnúm. 234,30/09/97)

m

fndices de preciós de mano de obra y materiales de la construcción correspondientes a los meses de marzo, abril y mayo de 1997, aplicables a la revisión de preciós de contratos de obras del Estado.

Orden de 30 de septiembre de 1997, del Ministerio de Economia y Hacienda (BOEnúm. 236,02/10/1997)

•

Se aprueban las disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de los trabajadores en las actividades mineras.

Real decreto 1.389/1997, de 5 de septiembre, del Ministerio de indústria y Energia (BOEnúm. 240,01/10/1997) En relació amb la construcció el Reial decret és d'aplicació a les obres de perforació o excavació de túnels o galeries, sense perjudici def que disposa la normativa relativa a les condicions de seguretat i salut en les obres de construcció.

•

H

Se aprueba la instrucción tècnica complementaria MI-IP 03 "Instalaciones petrolíferas para uso propio".

Real decreto 1.427/1997, de 15 de septiembre, del Ministerio de Indústria y Energia (BOEnúm. 254,23/10/97) Prescripcions tècniques que han de complir les instal·lacions d'emmagatzematge de carburants i combustibles líquids de què disposa el consumidor final per al seu propi ús o consum. Entre aquestes instal·lacions s'hi troben les de combustibles per a calefacció, climatització i aigua calenta sanitària.

Se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción.

Real decreto 1.627/1997, de 24 de octubre, del Ministerio de la Presidència (BOEnúm. 256,25/10/97)

J O S E P

F O

R M

A T

R E N A RT

El contingui del mim. 12 sobre Control de Qualitat és: • Normativa d'aplicació • Documents que cal preparar m Recomanacions pràctiques genèriques • Recomanacions pràctiques específiques sobre alguns materials H Forma d'identificació de les barres d'acer per a armar • Marques d'identificació dels maons • Exemple pràctic Preu: 1.293 PTA + IVA El contingut del núm. 13 sobre Enderrocs és: • Guió de la documentació d'un projecte • Contingut d'un projecte • Decret 201/1994 de 26 de juliol regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció H Criteris d'avaluació dels volums de residus m Decret 34/1996 de 9/1. Catàleg de residus de Catalunya (parcial) H Recomanacions i característiques tècniques dels enderrocs m Mesures de seguretat en enderrocs m Llista d'empreses autoritzades per a la gestió de residus de tercers • Altres referències legislatives • Bibliografia Preu: 9 5 0 PTA + IVA Altres documents a l'abast que estan a la vostra disposició: m (10) Bastides (780 PTA +IVA) m (11) EF-96 (340 PTA + IVA) • (14) Criteris per a redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens (120 PTA +IVA) H (15) Nova reglamentació sobre seguretat i salut en les obres de construcció (680 PTA + IVA) m (16) El llibre de l'edifici usat (200 PTA+ÍVA) Disponibles al Servei d'Informació, al Centre de Documentació i Delegacions.

Àmbit autonòmic (Catalunya) •

H

B

Tipologia dels equipaments comercials Ordre de 26 de setembre de 1997, del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme (DOGCnúm. 2.493,10/10/1997) S'estableix una classificació dels tipus d'establiments comercials i la dotació mínima de places d'aparcament que han de tenir.

Desplegament del Decret 158/1997, de 8 de juliol, pel qual es regula el Llibre de L'Edifici dels habitatges existents i es crea el Programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges.

Ordre de 9 de setembre de 1997, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGCnúm. 2.494,13/10/97) S'aprova el model de dictamen tècnic sobre l'estat de conservació i manteniment dels habitatges existents i es publica, amb caràcter divulgador i orientatiu. el Manual d'ús i manteniment dels habitatges.

S'estableixen els criteris mediambienlals per a l'atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental als productes i als sistemes que afavoreixen l'estalvi d'aigua.

Resolució de 8 d'agost de 1997, del departament de Medi Ambient (DOGCnúm. 2.500,21/10/97) Poden acollir-se a aquest distintiu les següents famílies de productes: regadores de dutxa, aixetes de lavabo, bidet i aigüera, limitadors de cabal per a dutxa, limitadors de cabal per a aixeta (lavabo, bidet i aigüera), vàters, dispositius que estalvien aigua al vàter. i altres sistemes que afavoreixen l'estalvi d'aigua.

Centre de Documentació Josep Renart horari: de 9 a 14 i de 16 a 19 hores telèfon general: 2402361 biblioteca: 240 2380 informació tècnica: 2402365

Estructures de fusta LAMANNA, Luigi Franco. Sfrvttvre in iegno. Le resíne per il recupero e il consolidamenio. Gangemi editore. 71 p.

Dins de l'àmbit de la rehabilitació de les estructures de fusta, l'ús de les resines epoxi s'ha anat incrementant en els darrers anys. Les seves possibilitats ens han permès solucionar múltiples problemes d'aquest tipus d'estructura de manera ràpida i senzilla.

Aquest manual ens proposa diverses maneres d'intervenir en els sostres de fusta, amb exemples de tipus de connectors, de reforçaments perimetrals i, en general, de construcció de sostres col·laborants.

També mostra possibles solucions per consolidar les estructures de coberta de fusta. Si s'ha d'intervenir en una coberta formada per encavallades, es dedica un capítol a recordar el procés de càlcul d'aquestes estructures, a través d'un exemple.

Una petita introducció ens ha recordat prèviamenl què són les resines epoxídiques i les seves característiques físiques i mecàniques.

Posteriorment es donen unes recomanacions per a la seva preparació i posada en obra.

Tot í que no podem dir que no existeixi bilbiografia sobre aquest tema - al Centre disposem d'alguns articles de revista i llibres específicspensem que és interessant de conèixer aquest llibret si s'han de reforçar estructures de fusta.

Salvador Gili

I

N

F

O

R

M

A

S E R V E I S

T

OFERTES

TREBALL

OFERTES SETEHBRE-OCTUBRE DE 1997 j servei' ptace»

tipus <fempresa

ambd

expenen.

jornada

í SCC

i tecrx disseny csicut sostres

cf e i a tecr.ica

Catalunya

no cal

; Carac

icoonínado'· ocres reíorma

(NuUjncatstoflngó (fistribuoó aCmentaria

suoemercats

Catalunya

-25 23-32

• Anunci 2:ecr;c$rirecocd1ci;res

empresa trebafl temporal

se-ecoo personal

BCNcMat

l-2anys irprescn.

afidaf oficial oficial

25-33

laboral labora!

i Curhc. 1 cap tfobres

constnjcoo

edificació obra rnòustRal i obra pübfica

ofoal

35-:=

laboral

I Curhc

iteaxdecfessjpostos

constructora

rehabStaoó

Catafcrya BCNprov.

l-2anys

oficial

25-35

laboral

1 arquitecte tècnic

edrfeaaó rehabtftaoólaçanes

BCNprov.

no cal

ftecble

ScoCa. 1 tècneredacòó pressupostos

despatx o*arqutectura ccretnJCaó·fehatoïiaaósefveG

Anunci Itécnc projectes i obres

construcció

B Garra)

2-3 anys

Anuri

BCn ciutat

construcció

refiabffitació de façanes

BCNautal

ScúCa i tècnic comercial

desenvolupament programa Halfen

encofrats prefabricats

nacnnal

Curric

edificis industrials, hospitalari i oficines

nacional

SCC

i cap d'obra de rehabilitació

lajudantdecapcTobres

asscòadó empresarial enginyeria i arquitectura

SCC

1 tècnic projectes i obres

despatx o*arquítec&Ha

Catalunya

Carat

1 coonSnaòof rfobres

enginyeria

nacional

Carac

lajudarrtdecoortfinadoí

enginyeria

nacional

Caat

1 recenttituiat

Anunci 1 tècnic-taxador comercial

societat de taxacions

taxacions

nadonaf

Carat

1 caprfobres

empresa constructora

habitatges plurüamilïars

BCNprov.

contracte

«era!

Carac

2 recent titulats

gabinet tècnic de peritacions

peritatge assegurances

Catalunya

1 ajudant de cap d'obra

construcció i obres publiques

obra civil í edificació

nacnnal

Currit

1 coordinadoro"oora

profecies

5-10 anys

oficiat

28-iO

laboral

1-2 anys

oficial

23-30

laboral

1/2 matins

-X

laboral

6 mesos pro conveni •noefirot 3^2 1 pracDçues

2-iar;y3

oficial oficial

-25

iblab.

ndefnt

2

2 anys

oficial

22-35

liberal

22-25

iberal

3anys a convenir

neg.

oficial

3

1-2 anys

6 mesos pro 34

B»raJ

neglanyrenov. neg.

oficial

21-25

laboral

2 anys

oficial

23-30

laboral

6 mesos ren neg.

oficial

25-28

laboral

obra

neg.

completa

laboral

negocabíe

negec

7 anys

promotora

urbanització i edificació

Catalunya

distribució (alimentació i altres)

construcció supermercats

nacional

Cunic

1 cap cf obra

construcció de piscines construcció

piscines í formigó projectat (gunitat)

flfJCu. 1 c a p í obra

decoració,tocatscomercials, naus indusL

Catalunya

Carac

rehabilitació i interiorisme

reforma de locals i decoració

nacional

Cu/Sec icapefobra

construcció

magatzems frigorífics claus en mà

An/Cu. 1 cap de grup

construcció

decoració, locals, naus industrials.

Anunci 1 tècnic de projectes i obres

despatx d'arquitectura

Anunci 20 tècnics de'estudi

subministrament d'armadures

SCC

neg.

1-2 anys 1-2 anys

1 coordinador d'obra

3.6

liberal

intemacto.

2 ajudantsde cap d'obra

neg-

negec

Catalunya

SccrCa. i taxadortfactius

5-í i roerr:

2^-35

consulloria. gestió i valoració d'actius

Curric

re$

22-35

habitalges, oficines, edificis comercials

Carac

3

onoal

prornotora/constnjctora valoració d'actius

rce £ .r:; ;•=: zcs

oficial

1/2 tardes

Cumc

durada

laboral

flexible

25-30

liberal laboral

oficial

25-35

laboral

pfscSqLés acortv.

6 mesos pro. 3.54

2-3 anys

completa

42

laboral

ómesos

3.5

2-3 anys

oficial

-37

laboral

6 mesos

5Í

1-3 anys

oficial

26-30

laboral

nacional

4-5 anys

oficial

3545

fiberal

3-6 mesos

4-5

nacional

3 4 anys

labora!

6 mesos

5-6

1-2 anys

oficial ftexfcte

•37

nacional

liberal

sfhonor.

obra civil i edificació

naüonal

1anys

intensiva

25-29

laboral

jioefinrt indefinit

promocions immobiliàries

serveis de direcció dels projectes

Catalunya

4-6 anys

oftóal

30-35

laboral

.rxteftnrt

Cu/Sec 1 ajudant de cap d'obra

construcció

urbanització i edificació

BCNprov.

1-3 anys

oficial

25-30

laboral

perobra

Carac

1 director facultatiu

estudi d'arquitectura

obres de nova planta, reformes, interiors

Catalunya

2-íanys

oficial

25-30

liberal

indefinit

Cunit

1 tècnic comercia!

fabricació materials de construcció

fabricació peces per a sostres

Andorra/B. 2-5 anys

oficial

27-35

liberal

indefinit

6

Curric

1 director equip tècnic

arquitectura- enginyeria

industrials, civil i edificació

intemac.

5-10 anys

oficial

laboral

obra

4-5

SCC

irecenititulat

distribució material plàstic

f açanes i cobertes translúcides

Catalunya

no cal

oficial

laboral

anual

1,5

obres i equipaments públics

oficial

laboral

construcció i reformes

Olivella BCN ciutat

3-5 anys

Cu/Sec 1 recent titula!

Administració pública construcció

oficial

laboral

emesos neg.

3 mesos ren. 23

Curric

1 tècnic pressupostos

construcció

edificació i rehabilitació

CaLiBaL

2-5 anys

Carac

1 cap d'obra

construcció

obra pública

Catalunya

Carac

icapefobra

Cu/An

Icapefobra

direcció de construcció constricció

Catalunya habitatges rehabilitació, reparació i ampliació d'edific. Catalunya

2-3 anys

oficial

ArVScc t coordinador d'obres

promoció immobirària

bàsicament habitatges preu taxat

Granollers

3-! anys

oficial

27-32

An/Scc icapdobra

construcció

habitatges plurifamiüars

BCN prov.

4-5 anys

oficial

Carac

2 caps d'obra

assistència tècnica i control qualitat

direcció, constnjccióiinspecciód'instaliac. intemack).

2-15 anys

SCC

2 tècnics de projectes i obres

direcció d'obres

2-4 anys

Icapifobra

1 tècnïcdeprojectesiobres

Scc/An Itècnicmunicipal

oficial

3

3-10 anys

5-10any5

21-26

U

15 3

esporàdic

0-30

liberal

oficial

25-30

laboral

6 mesos

oficial

35-50

liberal

laboral

5

laboral laboral

6 mesos indefinit

34

28-35

negocia.

3 anys

neg.

oficial

45

laboral

5 5 mesos

matins

25-35

liberal

15-18 mes

M ^4

neg. neg. neg.

oficial

2540

laboral

iprcjecíes

2,4

i cap de pressupostos i estudis construcció

construcció en general

nacional Catalunya

2-2 anys

Cu/An

2-3 anys

oficial

45

laboral

SCC

2capsdobra

edificació habitatges mig/alt estànding

Catalunya

5-10anys

oficia]

3C40

negociable

5

BCN ciutat 5-5-anys

oficial

laboral liberal

2 anys

S6

oficial

SCC

1 delineant projectista

empresa trebafl temporal construcció i rehabilitació

Curric

t coordinador d'obres

promotora/estudi d'arquitectura

Cunic

1 ajudant de direcció tècnica

construcció d'estructures

estructures de lormigóen obra civil

0 Garraf

Cu/Sec Icoordinadordemuntatge

instal·lacions Falsos sostres

construccions i promocions

BCNprov.

Cunic

constructora/promolora

edificació

An/Scc Itècnicdemuntatge

comercial fusteria

revestiments

Carac

Icol·laboradortècnic

SCC

1 tècnic deprojectes

estudi d'arquitectura estudi d'arquitectura

arquitectes

i cap d'obra

laboral

temporal

2-10anys

oficial

2540

laboral

lOanys

oficial

-30

Bberal

indefinit indefinit

4-6

oücial

25-30 2040

laboral 3-13 mesos

22 neg.

nacional BCNprov.

Catalunya

neg.

1 -5 anys

flexible oficial

liberal liberal

3

neg.

*Cu rrit: Selecció de currículums. Carac: Selecció per característiques. Comp.: Selecció compJeta SCC: Servei Català deCol-locació

Constructora catalana

Empresa constructora

UN SERVEI PER A LA PROMOCIÓ

cap del departament

de fusta

de Barcelona

I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS

de pressupostos i estudis

tècnic de muntatges

ajudant de cap d'obra

amb etpenenba mínima de 2 anys en departament de pressupostos de constructora. Àrea de treball, Barcelona dvtat Es valorarà carnet de conduir. Edat dins a 45 anys. Jornada completa. Contracte lateral. Sou negociable. Incorporació imme&aia. Interessats envieu currículumtíoposeu-vos en contacte amó: Dolors SATHÉR S A Rambla Catalunva. 53-55. 5è 08007 Barcelona Tetetort 487 72 02 F a r 488 09 66

per a control i seguiment d'obres. assessorament a dents. Àrea de treball, Catalunva i desplaçament nacionals de 2 ctes. Idiomes, recomanaré anglès o francès. Cal disposar de vehtíe propi Edat, de 25 a 30 anys.

Jornada completa. Contracte labora!.

Sou: 2250.000.- brutíany negociable. Incorporació mmedata. Envieu currócutuffi i poseu-vos en conüclE amb: José Ars Ribalta. IUADERAS ARPA. S.L Pg. Valldaura. 166 08031 Barcelona Tet 223 27 92 Far 223 01 47

per a dibuix, mesuraments. pressupostos i seguiment JoOres. Eipenenda mínima tf 1 any en coneixements de pressupostos i d'obra. Àrea de treball, Barcelona provincià. Cal disposar de vehicle propi. Edat, 3e 22 a 26 anys. Jornada completa. Contractelaboralde6mesos.Sou:3.000.000.brut/any negociables. Incorporació immeolata. Imeressais envieu cumaium I'O poseu-vos e<i contacte amb' José Martí Vall. ARQUI-NOU. S.L Arquímedes. 9 D8210 Barberà del VaBès. Tel: 718 42 49 Fat 729 47 29

Ref.5.762

Empresa de revestiments

Rel. 5.763

Ref.5.772

El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'Informatiu, ofereix una visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publica un quadre que inclou algunes dades representatives de totes les oferies rebudes durant el mes anterior i ja tancades.

El quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat. tipus d'empresa i sou, i si el servei sol·licitat per l'empresa ha estat per selecció 0 per publicació d'un anunci. Els col·legiats interessats a entrar en els processos de selecció gestionats des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball.

Informació: Telèfon: 240 23 58

Fax: 240 23 59

•

A C T I V I T A T S

I

N

F

O

R

M

A

T

F O R M A C I Ó

S E R V E I

P R O M O C I Ó

M E R C A T

Peritatge en assegurances

T R E B A L L

Disseny d'interiors

presentació La valoració de béns i taxació de danys en el camp assegurador ofereix als professonals de ràmbil tècnic unes expectatives creixents de treball i desenvolupament.

coordina Javter Uovera, catedràtic, dírectordel depL d'Organització d'Empreses de ta UPC dates i lloc dimarts i dijous, fins al 18 de desembre, de 19 a 21 hores.

Sala de conferències.

Les característiques d'aquest treball requereixen de professionals experts en l'àmbit ds la tècnica i construcció, però, a més a mes, amb coneixements del sector assegurador. organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i Fundació Politècnica de Catalunya professors Salvador Solé, director del Centre de Formació Winterthur. Fernando de C. Valdivia, magistrat, jutge de 1a instància de Barcelona. Sara Laborda, catedràtica del Depl. d'Organització d'empreses

DE

Enric Jané, director de Winterthur Seguros i professor associat del DepL d'Organització d'empreses. Juan Carios López, director del Servei d'Extinció d'Incendis i Safvament de l'Ajuntament de Barcelona

programa fins al 18 de desembre • Pentatge • Identificació dels béns • Establiment de les causes de sinistre • Comprovació de la preexistència dels béns assegurats • Esludi de la cobertura • Valoració dels béns • interpretació del contracte • Càlcul d'indemnitzacions • Informe pericial.

Curs d'iniciació a l'especialització Parant del (et que els arquitectes tècnics tenen una bona base pel que la al coneixement de la tecnologia, e! curs cTinidadó a resperiaífflzac» en disseny d'interiors pretén aprofitar aquest bagatge inicial per avançar cap a la construcció d'espais útils i més imaginatius.

Es tracta de posar la tecnologia al servei del ísseny o, per dir-ho cfuna altra manera, de despertar el vessant creatiu tfuns professionals que, per la seva formació i/o experiències, ja dominen la tecnologia.

Les línies formatives per especialitzar-se en el disseny dlriteríors es valen de diverses disciplines humanístiques, com la història de fart o la filosofia i es complementen en la pràctica del grafisme. Serà fonamental entendre la història dels espais a reformar o reconvertir. El dissenyador ha de saber explicar gràficament les seves propostes.

L'avaluació del curs serà continuada i s'exigirà l'assistència a un 80% de les

Programa del curs 1•

Project Manager en edificació i urbanisme Curs de postgrau dies, horari i lloc divendres, de 16.30 a 21 i dissabtes, de 9.30 a 14 hores, fins aï 24 Jabril de 1998.

Sala (fades del Col·legi

presentació El Projec! Manager és el responsable d impulsar i dirigir el projecte des d'una perspectiva de globafitat duent a terme les tasques de planificació, coordinació i seguiment de l'operació, des de la seva concepció fins al traspàs del que s'ha construït als responsables del manteniment ulterior o de la seva explotació. El curs de postgrau és un dels mòduls que componen el program de màster. organitza Fundació Polnecnca de Catalunya i Col·legi d Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona directors del curs F. Javier Uovera i Carles Puiggròs

programa • Coneixements bàsics Economia d'empresa i complabüal • Promoció del sòl - legislació urbanística - estudis tècnics i econòmics - gestió urbanística • Legislació - dret empresa immobiliària - fiscalitat camp immobiliari - contractació • Promoció immobiliària - estudis de mercat

Definició d'objectius: en què consisteix el fet de dissenyar un espai. Com es fa. Els instruments del dissenyador. La pràctica de l'ofici.

2 • Presentació del projecte a realitzar on, perquè?, pera qui?, el programa de necessitats.

3 • Apropiació de l'espai a resoldre: situació. Dimensions. Preexistències ambientals. Preexistències sociològiques i històriques.

4 • Exposició de !es primeres idees i la primera crítica: establiment Jun codi d'expressió. Què representar i com representar en aquest estadi.

5* Les eines del dissenyador: les proporcions. Bs buits i ets plens.

La llum. El color. Les textures.

La personalització. B confort professors Raíael Carreras, arquitecte tècnic i

preu col·legiats: 300.000 pessetes Targeta Accés: 300-000 pessetes DO col·legiats: 380.000 pessetes

inscripcions Servei d Informació Consulteu facilitats de pagamenL "Préstec postgrau1 de Caixa d'Enginyers.

Es lliurarà diploma de postgrau de !a Universitat PoSècnica de Catalunya als alumnes que hagin assistit al 80% de les classes.

Reial decret 1627/1997 sobre seguretat i salut

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació Coordinador de seguretat d'execució d'obres. Grup II Curs de formació

• estudi de casos - màrqueting operatiu Gestió de projectes Gestió d'obres.

Manteniment •

Amaldo Bassadona, arquitecte dies i horari del 12 de gener de 1997 al 6 de juny de I9S8, els <£Buns de 16.30a21h.

Sessió informativa

Curs bàsic de seguretat en ia construcció. (Curs subvencionat)

períií tècnic europeu

B Col·legi facfòa informació sobre el Reial decret 1627/1997 sobre deposicions de seguretat i salut en les obres de construcoó. i també els documents que s'hagin modificat o pubScat de nou. La sesse miormatjva tindrà k e al Col·legi de Barcelona i també a les detegaaons.

dies: del 13 de gener al 3 de març de 1993, dimarts i d90us.de 18 a 21 h.

objectius E: cursformapart de fofena del Col·legi dins :eí programa de formació, que preveu un :jrs de coordinadors de seguretat a les oores per capacàar els prolessionaís a exercir les tasques de coordnabó en les tases de projecte i execució, per a qualsevol volum i tipus d'obra. 9 curs tindrà caràcter europeu.

Sala d actes del Col·legi de Barcelona. i - j - j 2 de :5iç.T:-e s i*; 19 nores.

Delegació d Osona : .:_• i oe MSï-Gre. s les 19 hores.

Delegació de! Vallès Occidental a--ïC'Es "0 oi KssTiíjre. a les 19 hores.

Detegació del Bages-Bergwdà 0 oc&. 11 05 oese-í-e a te 19 hores.

Ltncada éshse.peròcdui ú i u tessslenaa 3i Servd dYioimaooo ales detegaoors.

col·legiats: 60.000 PTA. no col·legials: 90.000 PTA. Targeta Accés: 48.000 PTA Atenc»: subvenció especifica per a col·legiats de 20.000 ptes

1»

5'

Reial decret 9257/CE sobre seg-,r=tat i saU ales obres Coneoanents bàsics sobre prevere» Conceptes bàsics tfergononua Solucions tècniques davant de les s>tuaoons de nsc en una obrs hcaaó a b coortinaòò tfeiec.::

6*

d'obres Documentació per a fapfcaoo x

2* 3* 4*

=:

durada rJSus. tot el da. del 2 de març al 29 de juny.

12S nores lemes.

y-z d'actes del CoJ-legL rr.x£ra plana. informació i inscripcions Sí'.e d " ; — a o o \i~'yn 2iQ 20 60

acústic, tèrmic i lumínic.

L'avantatge: L'avantprojecte entès com la concreció de les primeres intencions en un espai determinat, de forma harmònica i correcta.

7» Segona crítica: !a proposta d'utilització de l'espai- Avaluació de les solucions i forma de representar-les.

8 • FJ projecte bàsic; les solucions constructives com a part intrínseca de la idea de disseny.

Noves tecnologies. La responsabilitat ecològica.

9« Tercera crítica 10» Els detalls constructius vistos com a complement i íinaützació del llenguatge arquitectònic.

11* Última critica i exposició de treballs a la sala d'exposicions.

6-

col·legiats: 130-000 pessetes Targeta Accés: 120.000 pessetes no col·legiats: 223.000 pessetes Inscripcions al Servei tfInformació. lloc Sala de conferències. /

Servei d'Informació.

Planta baixa del Col·legi.

Les places dels cursos sort limitades.

Es [Durarà certificat 0"assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes.

Preus especials per a estudants amb Targeta Accés.

Consulteu el Servei (fHormatió.

Planta baixa del Col·legi. telèfon:

2402060

Far

2402061

N

F

O

R

M

A

C

I

SERVEI

F

Ó

O

R

M

,

C

A

O

T

N

P R O M O C I Ó

I

V

ACTIVITATS

U

O

C

I

A

T

Ò

R

I

M E R C A T

E

S

D E

I

A

L

T

R

E

S

TREBALL

Assemblea general ordinària de col·legiats

Tècniques de negociació 2n nivell

La Junta de Govern va prendre facord de cortvocar assemo!ea geners! crar.a-.a d e col·legiats segons estaòtetxen e^s estatuts del CoMegi.

Curs de segon nivell adreça! ah alumnes que van assistir al curs de primer nivell. Després d'aprofundir en el coneixement del procés negociador (tècniques de comunicació, errors més comuns, característiques i actituds dels nostres oponents, escenaris i estratègies) pretenem practicar diferents tècniques de gestió de conflictes.

Aquest desenvolupameni d'habilitats negociadores tarà més fluides i productives les relacions amb els diferents professionals amb qui interactua l'arquitecte tècnic: industrials, constructores i promotors.

U. Antònia Carmona Llicenciada en psicologia

rímarts i dijous de 18 a 21. dei 2 a I'l 1 desembre. 12 hores lectrves.

objectius « aprendre a planificar una negociació • aprendre i practicar diferents tècniques de comunicaoó i persuadó • aprendre i practicar tècniques, estratègies i tàctiques negociadores

preu col·legiats: 18.000 PTA Targeta Accés: 14.400 PTA no col·legiats: 25.000 PTA inscripcions ai Servei d'Informació

17.30 h sn primera convocatòria, i en seoora convocatòria el matea 4 a . a les 18 h.

Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent

o r d r e del dia

programa 1. aprendre a planificar una negociació definir assumptes definir posicions analitzar situacions 2. tècniques de comunicació presentar propostes fer/respondre preguntes

lloc Aula de la quarta pianta.

U s s e m O t ò a tindrà toc a la sala d'actes asJ C o U e ç j . el oBuns 15 de d e s e r m e . a !es

i'

Lectura i aprovació, si escau, de racta de rassemb'ea general

2-

Informe de! president

3»

Proposta d'aprovació del pressupost per a Tany 1993

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'assemblea general, fins al 5 de d e s e m b r e . A q u e s t e s propostes hauran de ser c o m u n i c a d e s

per escnt amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim.

La Junta de Govern incorporarà, sí escau, les propostes presentades establint

respondre a

Fordre del dia definitiu de rassemblea.

B

Instal·lacions en l'edificació. Execució i control Sessions tècniques

Assemblea general extraordinària de col·legiats

objectius Les instal·lacions són una pan cada vegada més fonamental, del procés constructiu. Bs aparelladors i arquitectes tècnics com a professionals especialitzats en el seguiment i control d'execució han de conèixer i actualitzar els seus coneixements en aquest camp.

professora Arcarfí ds Sobes, arquitecte i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. UPC.

Amb aquestes sessions es pretén dotar-los dels coneixements bàsics necessaris per efectuar aquest seguiment i control d'execució de les instal·lacions en condicions òptimes.

lloc Sala de conferències de! Col·legi.

SERVEI

president

dia i hora dies 8,15,30 i 29 de gener, de 17.30 a 20.30 hores.

inscripcions Servei d'Informació

REHABILITACIÓ

I

programa de cada sessió • reconeixement de projecte • direcció d'execució • controls de final d'obra • noves tecnologies programa • fontaneria i aigua calenta sanitària: canonades, vàlvules i aixetes, sanitaris, escalfadors i Iractaments • desguàs i evacuació: canonades, bombes, accessoris, depuració • gas: canonades, aparells, accessons, evacuació de fums • electricitat: conductes, aparellatge. •

MEDI

AMBIENT

La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar assemblea general extraordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi.

L'assemblea tindrà lloc a la sala d'aties del Col-iegi, el dilluns 15 de desembre, a les 19 h en primera convocatòria, i en segona convocatòria el mateix dia. a les 19.30 h.

Lectura i aprovació, si escau, de la reforma dels Estatuts del Col·legi, presentada per la Junta de Govern.

C O N C E R T

Concert de Nadal 1997

Gestió i manteniment d'edificis. Els edificis d'habitatges Curs

La campanya adreçada als usuaris 'La Casa en Forma" i, especialment, els convenis signats amb diferents ajuntaments per a una difusió concreta en el seu àmbit d'actuació, estan tenint una incidència molt positiva en la sensibilització social envers el bon ús i manteniment dels edificis. Iniciatives legislatives i divulgatives com les comentades són alguns dels factors que eviten la despreocupació sobre l'estat dels edificis i ajuden a recuperar ta cultura del manteniment.

B tècnic de capçalera dels edificis és. cada cop més, una necessitat sentida per propietaris, administradors i usuaris, i les inspeccions periòdiques per conèixer Testat de salut dels edifictí ia són una demanda habitual, a la

El Col·legi organitza un Concert deNadalenel qual podran assistir tots els col·legiats i els seus acompanyants.

d'informàtica de la tercera planta.

objectius Diferents iniciatives públiques com ara: l'entrada en vigor l'abril de 1993 del Decret del Uibre de l'edifici, més recentment el nou decret 158/97 del Uibre de l'edifici existent i del Programa de revisió d'edificis existents, o la proposta de creació del Certificat de solidesa per a tots els edificis per part de l'Ajuntament de Barcelona estan produint canvis importants sobre fes exigències de manteniment dels edificis d'habitatges.

lloc Sala d'actes.

Pnmera planta.

programa Orquestra de cambra 'Aquatrecordes' Hàndel'Mozart

inscripcions ai Servei d'Informació preu: 30.000 PTA. Es lliurarà a tots els assistents la documentació del curs i diversos programes informàtics. qual els professionals hem de poder donar resposta. Aquest curs es planteja com a objectiu fonamental refermar l'especialització dels tècnics en aquest àmbit. col·laboren Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges dies 10, U i 12 de desembre.

Pràctiques en grups reduïts, un dia addicional de! mes de desembre, de 16 a 19 h.

Les pràctiques versaran sobre la utilització del Manual de la Casa i Test Manteniment.

Aquestes sessions es desenvoluparan en grups reduïts i tindran lloc a les aules

DE

•CorAurica 1 Grossi da Viadana • De Lass1 •Wonteverdi-De Victoria Oltra Anònim s.X* Cerví •Bibilon-Berli programa conjunt Hàndeí-Bach

programa dimecres, 10 de desembre 16.45 a 20 h Conceptes bàsics de manteniment. Situació actual

dia i hora aijOuS, 18ae aesembre, a les 20.30 hores

dijous, 11 de desembre de 16 a 20 h Aspectes legals i administratius del manteniment.

lloc Basílica Santa Uariadel Mar Plaça Santa Maria. 1 de Barcelona

divendres, 12 de desembre de 16 a 20 h Eines informàtiques de gestió del manteniment.

sistema de reservai recollida d'entrades El concert és gratuït per a col·legiats i acompanyants (places limitades)

A més a més hi haurà un dia addicional de pràctiques a! mes de desembre, de 16 a 19 h.

Els participants es dividiran en grups de treball. Es concertarà un dia de pràctica per a cada grup.

•

pertelèfon ;on!estador24 hores 2402062 Servei t f Iníormac ió 2402060

perfax 4143434 Les entrades es poden recollir psrsonalmentai Servei d'Informació les delegacions 0 bé per correu

ACTIVITATS

I N F O R M A T I U

F O R M A C I Ó

AULA

I

A L T R £ S

D ' I N F O R M À T I C A

•

COMMEMORACIÓ • 20è aniversari del Congrés de cultura catalana

Aula de Barcelona • 3DSludio fins al 24 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores.

• Introducció a la informàfins al 24 de desembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

• Windows'95 del 2 ai 11 de desembre, dimarts i dijous, de I9a21h.

• Autocad curs en dissabte, fins al 7 de febrer, de 9 a 13 hores.

• Administrador d'arxius de n i al 18de desembre, dijous, de 17 a 19 h.

Aula de Granollers

• Eicel 2n nivell - de f i al 4 de desembre diari de 9 a 11.30 h.

• del 9 al 23 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores.

Els darrers20 anys deia cultura catalana: balanç de clars i d'obscurs, per Ferran Mascarell diredor-gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona.

No era això. companys, reflexió en veu altaal voltant del patrimoni arquitectònic, vinl anys després del Congrés de Cultura Catalana, a càrrec dAnloni GonzàlezMoreno-Navarro.

• Sessions sobr*e Inlemel d'un dia - 9 de desembre, de 9 a 11.30 h•16 de desembre de 19 a 21.30 h.

•Word segon nivell de l'li al 23 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.

El Col·legi organitza una sessió cultural i commemorativa amb motiu del 20è aniversaridel Congrés deCuttura Catalana que consistirà en dues conferències.

• Introducció a fa informàtica fins al 18 de desembre. dimarts i dijous, de 19 a 21.30 hores.

•

VALIES ORIENTAL

E X P O S I C I Ó

•

Viure l'espai Exposició d'ari contemporani, l'objecte deiaqual és fa interpretació de l'espai per diferents artistes.

L'espai pol ser interioroa l'aire lliure.

Artistes participants Jaume Barrera, Carmen Manrique, Robert Meyer, Clare Nelson i Mario Pasqualotto que proposen una intervenció en aquest espai, de manera que permeti elaborar una proposta teòrica, estètica o pràctica de l'espai. organitza Departament de Cultura inauguració dijous, 11dedesembre, ales 19.3Oh. Restarà oberta fins al 23 de gener, a la sala d'exposicions del Col·legi.

ALTRES ACTIVITATS Curset sobre Intervenció en el patrimoni arquitectònic Organitza. Col·legi cfArquílectes de Catalunya, de 111 al 14 de desembre.

Telèfon; 306 78 28. • Màsler sobre Intervencions arquitectòniques en el medi rural Organitza. Col·legi dArquitedes demarcació de Girona, de febrer a juny de 1998. Telèfon; 972/21 02 99. • Exposició sobre habitatge social Sala d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes a Barcelona, fins al 14 de desembre. Telèfon: 301 50 00. • Mostra d'arquitectura bioclimàtica Sala Picasso del Col·legi d'Arquitectes a Barcelona, fins al 9 de desembre.

Telèfon: 301 50 00. • Fira de Ea construcció, Innobaf97 Tindrà Hoc a San Sebastian, del IS al 20 de desembre. Telèfon: 943/ 43 04 5 1 V

dia, hora i lloc dimarts, 9de desembrea les 19.30 h.

Saladactesdel Col·legi Entrada lliure.

•

horari dedillunsadivendresde1Oa20hV

BAGES-BERGUEDÀ •

VALLÈS OCCIDENTAL I ACTIVITATS AL MÓN

Cafè tècnic

Fons d'art

La façana en forma

La coberta

La detegaoò del Vallès Oriental organitza una nova xerrada del Cafè íécnjcque versarà sobre Rehib·Haoó de cobertes: aíl/amenís / impermea&l·ízacw.

La delegació d'Osona presenta, en una exposició, el seu Ions d'art amb les obres dels artistes següents: Pep Agut. Isabel Banal. Leo Beam, Pep Camps, Jordi Cano. Jordi CanutJas, Conce Codina. Joan Fumols, Núna Gallifa.

Antoni Garcia. Domènech. Quique Giménez, Manolo Gómez. Uuís Hortalà.

Josep Ricart, Montse Rierola, Anton Roca. Benet Rosell, Empar Saez i Josep Vernís.

L'exposició itinerant sobre Lafaçanaen forma també anirà a la delegació del Bages-Berguedà.

L'exposem sobre La coberta. Rehabiütactó i manteniment encara es pot veure a la delegació a Terrassa. Estarà oberta fins al divendres 19 de desembre.

Es podrà veure fins al dijous, 4 de desembre.

Paral·lelament s'estan desenvolupant les sessions tècniques a càrrec de les empreses del sector, que el mes de desembre tindran Boc els dies 4 i 11 de 19 a 21 hores, amb inscripció gratuïta.

Paris(F) Curs sobre la 8*12 prevenció dels desper^ m fectes i la patologia dels edificis. CSTB

També té Dec el curs Sistemes de coberta, estufí, anàlisi i intervencions, és dies 2.9 i 16 de desembre de 19 a 21 h V

ParisfF) Curs sobre la tec15*16 notogiailaposadaenobra • ^ " ™ delesftnestres.

CSTB

a càrrec de Enric Segura, cap de! servei d'obres d'INCOSA dia i hora La xerrada tindrà lloc a la delegació, el dimarts 2 de desembre de 19.30 hores.

Mes informaoó a la delegació.

tf

Es podrà veure fins al 14 de desembre, de dimarts a divendres de 9.30 a 13.30 i <Je<Jijousadiumengedel9ales21h. •

•

cloenda Com a cloenda d'aquesta exposició hi haurà una xerrada, el dijous 4 de desembre a les 19 h, a càrrec de Gustau Roca. del CTR. Més informació a la delegació. •

Desembre'97 Singapur(S)-Construïm n 44 9*11 jurrtse)lu!ur..lConfefèn^ ™ eia internacional sobre el desenvolupament de la construcció.

a inscripció als cursos del Col·legi, ara també per fax

Sol·licitud d'inscripció Demano la mscnpcio al curs que es durà a terme els dies

Dades de l'alumne nom i cognoms

NIF

telèfon

adreça

codi postal

població

col·legial núm.

Ordre de pagament L'import de la matrícula és de

pessetes queesfacturarananom:

3 de l'interessat

NIF

J de í empresa aoreça

codi

població

e! faré efectiu, abans de la data ümit cfinscnDC». rmtiarcant

3

paçjamemalesoec)nesdeJCol'legi(etecrjuoiecconfonriat)

d m c l a o o bancària al banc o caixa

e n t r a t o M n a

núm. compte

Jatermin5.fcn aquest ras. cal venir al Col·legi pedormalnar el pagament B

a

r

c

e

l

o

n

a

.

r

J

d

e

i

°

9

lax

14

o

3 rebut domicilia; al compte on habitualment dCoHegi em carrega els rebuts 3

telèfons

signatura

GUIA

D'EMPRESES

I SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

Alsina

EDICAT

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

ROAR, S.A.

EstiutiurasyObras. S L

ENCOFHADOS J. ALSINA. SA. Pol. Ind. Pia d'en Coü. Camí <Je Fc«ii Freda si 06110 Montcada y Reóac (Baícetara) TS_ (93) 575 X 00 Fai (93) 564 70 59

CIMENTACIONES, MUROS Y ESTRUCTURAS DE HORMIGON ARMADO

PAVIHOUS.S-A.

FÀBRICA OE: P R E F A B R I C A D O S DE H O R M I G O N

PAVIMEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES

- EOi! Diamants B|OS lubí Sur - Barcelona -Fax:538 00 59

FUSTERIA

TERRATZOSCQHTiNUOS

Plaça Teluan. 1 Ur. V 03010 Barcelona Tel.

F a i . 265 22 76

s: jardí porc

FRAPONT

I CATAUNA,S.A.

2FJ5 09 39

MOBILIARI URBÀ

CONSTRUCCIONS EN FUSTA Morters sense retracció.

Rehabilitació

-

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ

Jocs P i r a

m

l·ifaias - Foneries psr l'Espcn

ROIG CURVADO DE PERFILES, 5 . A .

ELECTRICITAT 15ANYSDDCPERIÈNC1A ENLACONSTRUCCIÓENSEC

WK

a FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA RU8I

simon

ESTRXTURES MFTíLUOUES LLEUGERES REFORÇAJ,efiT DE FORJATS "REFORÇ J3J^ (DfT 263) ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES A*au. 318.2n. 1 a. 08005 Barcctna Tel 414 11 19 Fax209 3128

MATERIAL ELÈCTRICO

AÏLLANTS • • _ I I

OBRAS REFORMAS lf.1PERMEABIUZACION£S ALUUINOSlS REFUER2OS ESTRUCTURAL ES

SERVEIS BOOMERANG

I Pellaires. 28 |08019BARCELONA .. (93)307 29 33 (93} 307 26 92

secretaria telefònica

ATENEM TRUCADES PER 6.500 R »

PUNTAL REGULABLE CONSTRUCCIONES

IEP

1LUMINACION

Carga admistble 20 Tm

MANSO. 11 51 A • Td. [°3) .126 98 98 [3 linetn) fax (93) A22 9i 13 • 08015 Barcelona

Tel. 417 35 47 Balmes. 434. 5e. A - 08022 B;

ALUMINOSI

Navès Industriales ForjadosCerramientos Chaiets.Pàrkings

CFT&Asoc.

3 Neteja _ Q Restauració pedra ü Evitar coloms BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

1-OWWï BARCELONA

Rotllo. 340-3-t-t Tel. O i ) 2 t í 22 21

c/Padilla, 240 • Tel. (93) 456 14 53 Fax 1931 436 72 85 -O8013 Barcelona

REHABILITACIÓ ÉÉ

TANQUES DE BRUC

ASSAIGS D'INTEGRITAT ESTRUCTIRAI. DE PILOTS 08025 íünrclona hx:(93) 2-Í5 61 00

PAVIMENTS

GEOTÈCNIA. MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.

CONSTRUCaÓ - REHABILITACIÓ Avgdi detaGnnvia, 179 Tct.(9J) 261 63 0 0 / F D C | 9 3 ) 261 63 10 0S90B L Hospiultr. d« Llobregat (Barceloní)

Per separar un habilaigc l'oferia més àmplia, lant en mides, com en qualitats.

SomfabriiwiisJesilc 197-1

PREFABRICATS D LA

ORATORI DEL

ALLES

Rscubrimiertoi de elevMa resisfenda mKànito y quimitn.

INDUBRUC

Pretuhricados de HormJïón. S.A.

Políg. Ind. CAN MAGÍ - NAU 19 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS (Barcelona) Ttl. 589 00 23 - l·n*674 Í S 7 I Apdo. Concos403

' T i m ó Bj;ft. IIK> «KHlBARCELOV*

• Aniipolvo, impermeahilizadcn, higiénkm y decorativa;.

C L A S S I F I C A C I Ó W2 l..'^j

laboratori ACREDITAT per la neraMal de Catalunya pel control de

• Reporadón (óril, ràpida y econòmica de boches y grietos.

ESTRUCTURES Elemenls per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

IB

D ' E M P R E S E S

I

SERVEIS

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

ments

•^W

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

| ~ ^

Prelabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

D

EL

REPORTATGE R E S I D È N C I A

PER

1 N T O R GENT

GRAN

C A M P D E V À N O L

Una petita joia constructiva L'edifici de què parlem avui és una residència per a gent gran i un centre de dia situat a la comarca del Ripollès, que ha merescut una menció en els Premis Construmat d'aquest any. La qualitat del disseny i especialment la resolució constructiva són les seves majors aportacions. La dificultat de l'entorn format per edificacions aïllades i la seva ubicació, af costat de la carretera i separat del nucli urbà, són els aspectes més conflictius.

H

edifici se situa com un bloc lineal paral·lel a la carretera de Berga, separat d'aquesta per una petita zona enjardinada i un extens aparcament. La residència depèn de la carretera i de l'aparcament per connectar-se amb el poble. L'accés a peu més directe és per la carretera, però en aquests moments no disposa de voreres i. a més, s'ha de travessar un pas a nivell del tren, fei que el fa perillós per a la gent gran. El segon accés previst per a vianants, a la part alta. està tancat per qüestions de control de l'entrada i. de tota manera, implicaria pujar i tomar a baixar el turó que hi ha al darrere de l'edifici. Aquest emplaçament no sembla doncs, el més adient per a la construcció d'un equipament d'aquest tipus. Això ens fa tomar al tema de la importància de les decisions prèvies al projecte, que sovint no contemplen la totalitat del problema i que acaba condicionant fortament el resultat final de l'obra. En aquest cas, sorprèn el seu allunyament i aïllament del centre del poble que fa que quedi totalment deslligat de la vida sociaJ, de l'ambient" que tant agrada als avis. També sobta la situació de l'edifici en el solar, a prop de la carretera i deixant el jardí en l'orientació nord i en un terreny amb fort pendent. El resultat és que el jardí no s'usa gens per la dificultat que tenen els avis per accedir-iii. De fet. prefereixen l'espai de l'aparcament perquè shi arriba a peu pla. hi toca el

F i r i * Nom:

r t t Ni t

residència assistida amb centre dedia per a gent gran a Campdevànol (Ripollès)

Ubicació:

carretera de Gombrèn s/n Campdevànol

Promotor:

Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social. Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

Responsables: Josep M. Beascoa. Albert Paco Arquitectes:

Josep Uuís Mateo, JaumeAvellaneda,

Aparellador:

Acu5ii Costa

Col·laborador

Miquel Rodríguez

Estructures:

David Garcia, Miquel Uorenç

Instal·lacions:

Francesc Labasüda, Santiago Gonzàlez

Constructora:

OCPConstrucaones.SA

C a p í obra:

Francesc Mufefat

Superfície:

2569 nr"

PEWCEU:

218 MPTA

Inici de l'obra:

óesemtxe-93

Aatemer*

novembre^

sol tot el dia i té l'activitat i les vistes necessàries per a distreure's. En aquest context, demanar que la qualitat arquitectònica transcendeixi a l'entorn, sembla excessiu. En realitat, l'escala de l'actuació no és prou àmplia com per ordenar el desgavell de construccions que s'enfilen muntanya amunt per darrere la residència o les naus de l'altra banda de la carretera. Finalment, el discurs s'invalida totalment quan es permet estendre el teixit que es volia "amagar" al voltant de la residència.

Penso que, en aquest cas, els autors del projecte no han tingut els intruments per situar bé l'edifici en íentom: l'ordenació paral·lela a la carretera no va ser decisió seva sinó que venia donada per el planejament. Com en d'altres casos anaJitzats, es percep una manca de coordinació entre els agents que creen ciutat i una falta de flexibilitat de les normes urbanístiques. El resultat és la generació de teixits urbans desartjculats i contradictoris que mai no es podran arreglar només amb l'arquitectura, per molt bona que aquesta sigui.

De l'edifici no en diríem que s'integra en l'entorn sinó. més aviat que s'hi adapta perfectament. Els diferents usos i espais de la residència se situen en el lloc on poden aprofitar més bé la relació amb l'exterior.

Les habitaoons. sales d'estar i vestíbul, al sud, ta millor orientació en aquestes terres de muntanya, que a més

E i

I N F O R M A T I U R E S I D È N C I A

a més gaudeixen de grans vistes: les zones de serveis i menjadors, al nord; el gimnàs, a l'est, inundat per la llum de! matí; a l'oest, més habitacions i un porxo, per fer servir més a l'estiu que a l'hivern, ja que no és protegit de l'aire del nord, obert cap als boscatges de la Serra del Mongrony, el paisatge més bonic que s'albira des d'aquest lloc. Un altre encert de la distribució és el fet de crear dos patis interiors en planta baixa que permeten als vehicles de servei accedir a cobert, ambulàncies i subministradors, aconseguint, a més a més, en aquest últim cas, que el desodre de caixes i contenidors que hi so! haver en els espais on es manipulen mercaderies quedi totalment amagat a la vista, darrere les portes corredisses d'acer galvanitzat. És una llàstima que a l'aparcament, construït posteriorment, no s'impedeixi deixar cotxes al davaní de la paret vidriada del vestíbul ja que desvirtuen la idea origina! de transparència d'aquest espai.

• Varietat de materials En les façanes, el primer que crida l'atenció és el gran nombre de materials que s'hi han emprat. Aquesta varietat de materials i textures col·labora, juntament amb els ritmes variats de volums i finestres, a

Plantes segona i tercera

Planta primera

PER

GENT

GRAN

crear unes façanes dinàmiques i vibrants que eviten l'aspecte de gran volum monòton en què s'hauria pogut convertir una construcció d'aquesta mida.

Un altre moïiu de diversificació, és el fet de posar el material més adequat en cada tipus de sol·licitació. És una característica, més expressiva que funcional, de la manera de treballar de l'arquitecte Josep Lluís Mateo, ja que alguns dels onze materials de tancament presents a les façanes podrien complir per si sols quasi totes les funcions encomenades a cadascun. Aquesta exuberància pot agradar o no, però no pot ser criticable, des d'un punt de vista objectiu, si ía seva resolució és correcta, com ho és en aquesl cas. Estèticament, aconsegueix una gamma de colors sorprenentment unitària i harmoniosa, a pesar de la varietat. Més difícil de resoldre és el problema de les entregues entre diferents materials i solucions de tancament, punt aquest el més delicat i problemàtic de la construcció. En aquest aspecte, les façanes de Campdevànol son una petita joia de disseny i precisió constructiva ja que tots aquests encontres estan estudiats des del projecte amb molt detall i molta cura.

Ca! tenir en compte que totes les façanes són ventilades la qua! cosa implica pensar ancoratges de la fulla exterior, dife-

CAMPDEVÀNOL

R E P O R T A T G E

EL

REPORTATGE R E S I D È N C I A

PER

N F O R M A T I U GENT

GRAN

C A M P D E V À N O L

rents per a cada tipus de façana i preveure solucions especials en els junts de retracció de les parets quan són de bloc de formigó.

La façana de pedra porta un sistema estandarditzat, industrialitzat i ja experimentat de suports, guies i ancoratges d'acer inoxidable d'on se suporten les plaques.de pedra. En les obertures, no hi cal posar llindes ja que les guies verticals permeten fer arribar la pedra més avall que els sostres sense suports suplementaris. La part cega sobre les llindes es tanca, per la part interior, amb un panell compost de fibres de fusta amb aïllant interior que, per la seva lleugeresa, pot fixar-se al mateix premarc que suporta la fusteria d'alumini. Aquesta solució permet que, en les finestres que calgui, el panell es retrasi uns centímetres deixant un espai per amagar la persiana d'alumini quan està replegada. Es perd una mica la continuïtat en l'aïllament tèrmic però s'aconsegueix una forma molt neta i elegant d'allotjar la persiana. Una membrana d'EPDM i una protecció de xapa d'alumini en forma de L permeten expulsar cap a l'exterior l'aigua que es filtra a la cambra. La façana ventilada és sempre separada del sòcol, de pedra aplacada, per unes franges de finestres protegides de l'insolació amb unes lamel-Ies de pedra suportades per

Detall façana zenc

unes safates d'acer inoxidable dissenyades expressament per a aquesta obra i collades als perfils verticals reforçats, permeten! sempre la ventilació inferior.

La façana de zinc té les mateixes característiques generals que la de pedra.

Per donar sensació de major lleugeresa a la zona de voladís s'ha utilitzat aquest material perquè és més flexible i admel majors deformacions. És, en efecte, una façana més lleugera, ja que se substitueix la pedra per uns taulers de fibres de fusta hidròfugs, collats als perfils verticals, on es claven les làmines de zinc engrapades.

L'acabament inferior s'aconsegueix amb els plafons de fibres vegetals que fan, a la vegada, d'aïllament i d'acabat de les parts inferiors dels sostres. Els plafons estan separats del zinc i protegits de la humitat pels perfils d'alumini en forma de L com ei de l'altra façana.

Per últim, la façana de bloc de formigó té una fulla exterior de bloc gris hidrofugat en fàbrica, de petit format (14x10x40 cm), ventilada en la part inferior per uns petits forats en els junts verticals de la primera filada cada tres peces i, en la part superior, per l'acabat de xapa de zinc. Està lligada a l'estructura, a nivell de cada sostre mitjançant unes grapes d'acer galvanitzat que es collen al sostre i, a la part interior dels blocs, cada dues peces. Per reforçar

Detall façana pedra

N

F

RESIDÈNCIA

O

R

M

A

T

1

PER

EL

U

G C N T

GRAN

Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més.

Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc.

La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari.

Una garantia més sobre allò que no es veu.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente la Corrpduria Un Saturat C

REPORTATGE

CAMPDEVÀNOL

aquesta zona de la fàbrica que és sotmesa a sol-licitacions més alies, en els junts per sobre i per sota de la dels ancoratges, s'hi ha col·locat una armadura d'acer inoxidable Murfort. S'ha fet coincidir els junts de retracció amb eis pilars de manera que amb unes grapes diferents, en forma de L, es lliguen cada tres o quatre filades els blocs a l'estructura, de manera que els paraments queden suficientment subjetes en els seus extrems verticals. A la façana de bloc de formigó, li calen llindes a les obertures. Aquestes s'han construït amb platines d'acer horitzontals, formant la llinda pròpiament, penjades d'altres plaques collades als sostres soldades a plaques encofrades en el cantell del sostre. Per fer més rígid el conjunt, les pletines verticals porten, una síunano,unes cartel-les que, per no trencar el bloc, es ían coincidir amb junts verticals. Com es pot imaginar, aquesta decisió obliga afer un replanteig molt exacte de la situació de les pletines.

En tots tres casos, els tancaments s'acaben per l'interior amb una paret de fàbrica de maó ceràmic, on se suporta l'aïllament tèrmic, projectat de polïuretà en les façanes de davant i poliestirè expandit d'alta densitat enganxat, en les de bloc. Així mateix, en l'encontre de la coberta amb la façana la impermeabilització de la coberta s'ha fet pujar sempre fins al coronament del mur, i gira per la part exterior, dins la cambra d'aire, fet que permet la total continuïtat de l'envoltant d'estanquitaí. El minvell ha desaparegut, s'ha substituït per una tela asfàltica amb protecció de pissarra que es cavalca amb la de coberta en els llocs desprotegits de grava. El conjunt es cobreix amb un acabat de xapa de zinc que permet la ventilació superior de les cambres.

La trobada vertical entre dues solucions constructives, generalment en una cantonada, se soluciona amb unes peces especials d'alumini que cavalquen un pla sobre l'altre. fent que la del voladís a l'est es converteixi en una finestra completa d'alumini. Destaca, per la seva complexitat l'encontre de la paret de pavès del gimnàs amb la façana de pedra, resolt mitjançant platines i perfils d'acer galvanitzat en calent soldats al marc del pavès. Cal fer esment que en façana, i en l'interior també, hi ha molts junts resolts a tope —sense recórrer a cap element lapajunts7'— que demanen un alt control d'obra i molta correcció d'execució per aconseguir un bon aspecte d'acabat (ja que no admeten toleràncies) i, en el cas de les exteriors, per protegir correctament la junta de la humitat.

Tomant als valors que li han fet merèixer la menció dels Premis Construmaí, no hem explicat encara en què consisteix l a desmuntabiliíat dels materials, que en faciliten el mantenimenf. Bàsicament se centra en el suport de les plaques de pedra, on el sistema emprat permet treure-les, d'una en una (sense necessitat de desmuntar bona part de la façana, com en d'altres sistemes) i en moltes solucions de muntatge resoltes amb fixacions cargolades, especialment els taulells de recepció i de control de cada pis, realitzats amb tub d'acer inoxidable i plans de vidre d'un disseny molt atractiu. També facilita el manteniment el fet que les intal·lacions són vistes en tots els àmbits de servei i passen per sobre de safates regístrables d'alumini en els altres àmbits. En canvi, la gran quantitat de materials emprats, pot dificultar la reposició, sí bé la seva aplicació és molt acurada. •

Josep Olivé

Ei

REPORTATGE R E S I D È N C I A

P

E

N F OR R

G E N T

G R A N

A

C A M P D E V À N O L

m$ QUE D'OFICI

RIGOR TÈCNIC

B

B

Les característiques de l'emplaçament feien molt clara l'adopció d'una tipologia de bloc lineal. Les peculi'agradaria saber construir de maaritats del programa funcional, molt anecnera senzilla però complint ai madotitzat, van donar peu al tractament de teix temps amb les exigències que avui !es plantes del bloc que ha feí el projec- es planteja la construcció, adequació tista de manera certament sàvia. arquitectònica, comportament tècnic fiaEl plantejament dels esquemes de ble, constructivitat, durabilitat,... Això no principi de les instal·lacions obeeixen al és fàcil d'aconseguir. Qui no s'ha trobat tipus de gestió i confort desitjats per a en canviar una tipologia constructiva l'immoble, però també a les possibilitats usual per una altra d'innovadora, per tal dels subministraments de la zona. El de millorar aspectes concrets de la conssistema constructiu adoptat es basa en trucció, amb un seguit de detalls nous, una estructura tancada amb paraments quasi sempre complexos, els qualss'han L'establiment és una residència as- suportats, de diversos materials —bloc, de solucionar amb rigors i es volen assosistida amb serveis de centre de dia. La pedra, zenc— i aplica els conceptes de lir els objectius que han motivat el canvi residència assistida és un centre resi- la façana ventilada allà on és conveni- esmentat? El compliment rigorós de les exigències tècniques pot provocar la dencial amb serveis d'assistència inte- ent. complexitat de la construcció, però l'efigral concebuda per a persones grans La fornia s'ha treballat deixant anar amb un elevat grau de dependència dels una teoria de les proporcions, basada ciència, exigència que avui necessàriaseus cuidadors. El centre de dia permet en l'expressió de la tècnica utilitzada per ment ens hem de plantejar, l'ha de simestendre l'assistència a usuaris de les construir, amb un llenguatge abstracte, plificar i fer-la més fàcilment construïble.

Hem intentat aplicar rigor tècnic a la rodalies en règim d'acolliment diürn. propi de i'equip d'arquitectura que ha construcció de Campdevànol. Semblava El complex desenvolupa un servei projectat l'edifici. El resultat no lliga unes raonable tenir una cura especial dels dels classificats com de segon nivell, relacions comunes amb el contexí, però aspectes higrotènnics en un edifici situd'abast comarcal, dins de la xarxa bàsi- n'esdevé una clara referència. at al prepïrineu. Els tipus més convencica de serveis socials de responsabilitat Amb tot plegat, la concepció de l'edi- onals de façana que avui s'utilitzen no pública. Es va fixar per a aquest recurs fici impulsa algunes feories molt actuals són precisament els millors des d'aquest una capacita! de 60 places de residèn- sobre la simplicitat, el confort i el mantepunt de vista, ja que pateixen de ponts cia i 30 places de centre de dia. niment dels centres públics, amb les tèrmics no resolts amb l'estructura i de quals compartim crite- formació de condensacions intersticials ri. L'obra ha merescut en la mateixa façana. Per això es va una menció d'edifica- recórrer a la utilització de la façana amb ció en el darrer Cons- cambra ventilada solucionada a partir trumat i ens en sentim dels tres materials que figuraven en el molt orgullosos. • projecte: la placa de pedra, la xapa de zinc i el bloc de morter. El posterior desenvolupament constructiu es va reAlbert Paco i Vidal gir per criteris de coherència amb l'arquiCap del gabinet tècnic tectura i amb el comportament tècnic delDepartament de que es desitjaven, i va aplicar la realitza'equipament residencial per a gent gran de Campdevànol és una promoció de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Oe la direcció del projecte i de la gestió de l'obra n'ha esla responsable el gabinet tècnic del Deparatment que ha confiat els treballs de projecte i direcció facultativa de les obres a l'equip dels arquitectes Josep Lluís Mateo i Jaume Avellaneda.

ció d'un bon nombre de plànols de detalls i especificacions. Alguns detalls han resultat constructivament complexos a causa de la mancança de productes específics industrialitzats; és ei cas de les llindes en la façana de bloc, l'interès però mostrat per l'empresa constructora OCP ha permès construir-la com estava previst. Altres, malgrat l'aparença, han estat fàcils i ràpids de construir. La façana de pedra es va fer amb un sistema molt racionalitzat i va ser muntada per personal expert, mentre que la façana de zinc, tot i tenir un comportament mot artesanal, es va construir amb relativa facilitat. En conjunt, des del meu punt de vista, el tipus de construcció utilitzat a Campdevànol ha d'evolucionar vers altres tipus que assoleixin millor un difícil equilibri entre qualitat arquitectònica i qualitat tècnica i producció eficient. •

Jaume Avellaneda Arquitecte

Benestar Social

0^Si ^^F ^>^H ^f^F

Bon Pastor 5 Tel.: 414 63 55 Fax:414 67 15

Planta | Col·legi d'Aparelladors i » Arquitectes Tècnics H de Barcelona -,

http://www.arquired.es/eupalinos email:eupalinos@arquired.es

Cooperativa Jordi Capell i | AM2 Demostracions del programaARQ+ d'amidaments i pressupostos, dimecres al matí a la nostra botiga del carrerBon Pastor, 5

—

CAD -<

Demostracions del programaAutoArq v.5 aplicació vertical d'AutoCAD, dijous al matí a la nostra botiga de Plaça Nova, 5

m Demostracions de tots els programes de l'ITEC, d'amidaments, pressupostos, etc, divendres al matí a la nostra botiga del carrerBon Pastor, 5

US RECORDEM QUE EL NOSTRE HORARI ES: 1

1

Matins: de dilluns a divendrt s de 9,00 h. a 14,30 h. i Tardes: de dilluns a dijous de 17,00 h. a 20,00 h.

I

N

F

O

R

R E S I D È N C I A

VN PROJECTE I

M

A

T

I

P E R

EL

U

G E N T

G R A N

es van immobilitzar manualment amb formigó. A continuació es va formigonar el sostre.

ENGINYÓS

l projecte de residència d'avis i centre de dia de Campdevànol conté un seguit de solucions tècniques i constructives remarcables: els junts de dilatació, els revestiments de façana, el traçat de les instal·lacions i els equipaments principals, en són algunes. La resta, divisions interiors de maó enguixat i paviments de terratzo és convencional.

No obstant això, hi ha una gran facilitat per transformar l'espai i relacionar els ambients, de les zones de menjador i de les sales de diverses plantes, per mitjà de grans mampares corredisses fetes amb taulers pintats.

•

C A M P D E V À N O L

ATRACTIU

B

Junts de dilatació

Una atenció especial mereix la solució del junt de dilatació transversa! de l'edifici, resolí per mitjà d'uns connectors de fabricació francesa, que estalvien el doblat dels pilars o la solució a base de mènsules. Es tracta d'armar convenientment les vores del sostre, a cada costat amb unes platines provistes de perns d'ancoratge col·locades en sentit horit-

zontal. La peça d'un costat del junt porta un tub circular, unit a la platina, i la de l'altra costat un espàrrec massís que entra dins del tub anterior. Lògicament, és necessari un replanteig acurat dels eixos perquè el junt pugui fer el seu moviment horitzontal adequadament.

Es van col·locar dos regles absolutament anivellats, situats damunt del sostre muntat. Cadascuna de les 13 peces-connector amb tub es van penjar d'aquests regles. Va fer falta collar manualment els connectors amb formigó i un cop es va començar a entumir lleugerament, continuar el fomigonat. Els connectors amb espàrrec es van collocar entrats a l'interior dels de tub i penjats igualment sota dos regies-guïa

Amb aquesta solució no es va perdre el ritme de pilars i un tram de sostrede 6 m de llarg va quedar penjat, a través dels connectors, al tram, també de 6 m que recolza sobre pilars.

El comportament dels junts ha estat excel·lent. Tenen bona planeïtat, es mou afinadament, no hi ha fissuracions... No s'observa cap de les patologies de construcció que a vegades són difícils d'evitar, fins i fot, en una solució convencional.

•

REPORTATGE

Revestiments de façana

Són diversos, segons la seva orientació i rang. Globalment, resulta un conjunt cromàticament unitari, que es fa càrrec molt bé de la pròpia situació.

Pedra, bloc de formigó, pavès de vidre, zenc, alumini i planxa galvanitzada, s'expressen a partir de la seva

realitat constructiva, però basant-se en la idea de pell exterior continua i lleugera, exempta de l'estructura i desenganxada del parament interior.

A part de la cura en l'elecció i muntatge dels sistemes de fixació es van tenir molt en compte les proteccions entre els diversos metalls per evitar el par galvànic que destruiria el més electronegatiu.

•

Traçat de les instal·lacions

Els recorreguts, horitzontals i verticals, dels pentinats principals de totes les instal·lacions són absolutament registrables i ben assenyalats. A més a més, a la zona de serveis: cuina, bugaderia, magatzems, etc. —coincidint amb el pas de les majors seccions— queden a la vista sobre el sostre. Tot plegat ofereix una gran facilitat de detecció d'avaries, de manteniment i d'evitar danys.

Els cel rasos són metàl·lics, lacats i desmuntables, no poden patir deterioraments. Verticalment, les instal·lacions transcorren per unes galeries, registrables, sense interrupcions horitzontals, en tota la seva alçada.

3 i vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 414 34 34 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona.

Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 240 23 76.

DADES PERSONALS Nom i cognoms: Adreça: Població: Entitat o Empresa:

Telèfon:

DNI/NIF. Codi Postal: Professió:

QUOTES O Quota normal d'l pagament de 3.000 PTA per 21 números Q Quota estudiant d"arquitectura tècnica: 1.500 PTA per 21 números FORMA DE PAGAMENT Q Taló nominatiu adjunt (adreçat a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona] O Gir postal núm. „ Q Pagament personal al Servei d'Informació del Col·legi Q Transferència al compte de La Caixa: 2100 0479 0200212225 núm. control 27 3 Domiciliació bancària. Dades: Nom i cognoms Banc/Caixa: Agència:

Signatura

Núm. entitat: Adreça:

Núm. cte:

EL

R E P O R T A T G E R E S I D È N C I A

•

PER

Comentaris sobre l'execució

El replanteig de les diverses fases, en una obra d'aquestes característiques, és bàsic per assolir un correcte ajustament, en planta i alçat, dels diversos components, sobretot a les façanes.

GENT

GRAN

sorprenia com a proposta al Ripollès. I a més a més, amb una baixa contractual molt important.

Quan un projecte té aquestes voluntats, l'equip director vol mantenir-les i la transmissió d'ordres és correcte, és fàcil d'encomanar-se de l'esperit de l'obra i així va succeir.

Des del punt de vista empresarial, a Cal destacar la gratificació que comporta treballar en al direcció d'un pro- curt ïermini no va ser una bona inversió. jecte enginyós i atractiu, més enllà, fins Un cop assumit aquest fei, calia executar l'obra i, a més a més, molt correctai tot, dels seus aspectes formals. • Agustí Costa Aparellador

UNA OBRA DE PRESTIGI I MOLT PEDAGÒGICA Quan has d'escriure sobre una obra que fa més de dos anys que has acabat, totos els teus records (tècnics i humans) han reposat prou per fer-ne una anàlisi més freda.

El projecte ja denunciava voluntats molt clares: d'implantació, edifici aïllat i singular; de presència, tot amb de tonalitats grises; de varietat, les solucions de les façanes eren totes diferents i, una mica polèmica, la coberta plana

CAMPDEVÀNOL

ment, atès que les diferents solucions constructives requerien una cura en l'acabat molt elevada i una anticipació a futures patologies, sobretot en els junts dels materials (la coberta plana va esdevenir piscina, i la façana ventilada mur cascada en les proves d'estanquitat).

Les relacions entre l'equip d'obra de la constructora i !a direcció facultativa van ser molt bones, mai vam perdre la intenció de dur el projecte endavant, vam ajustant-nos a les possibilitats d'industrials i materials possibles, i resoldre i adaptar el projecte quan calia informació addicional o alguna petita modificació.

De la residència, destacaria principalment les façanes, la diferent solució per a cada vessant, la més atractiva potser és la revestida de zinc, com a resultat espectacular, sense oblidar la façana ventilada, de pedra de Sant Vicenç a tal! de serra, i, la posterior, amb bloc de formigó (constructivament més interessats). També considero bona la resolució del pany de pavès del gimnàs. Del que no es veu, apunto la solució de passadors tipus GoujonCret ai junt de dilatació estructura!.

El resultat és aquesta obra, que jo considero de presiigi i alhora molt pedagògica. L'equip d'obra nostra va aprendre i això sempre és bo. • Francesc Mullerat Cap d'obra

I

CONTROL DE QUALITAT

El control de qualitat ha estai fel pel laboratori CECAM, amb els controls següents: • formigó, resistència i cendres

• acer, tracció, secció, doblat...

• • • • • • •

soldadures, amb líquids penetrants terreny, densitat i humiíat políestirè extrussionat blocs de formigó formigó cel·lular coberta tela asflàltica galvanitzat estructura metàl·lica, gruix • terratzo • xarxa baixants • poliuretà projectat • anoditzat perfils metàl·lics • instal·lacions: lampisteria, electricitat, aïllament acústic i protecció contra incendis. •

O

R

R E S I D È N C I A

M

A

E t

T

PER

GENT

GRAN

R E P O R T A T G E

CAMPDEVÀNOL

E C O N Ò M I C

B

e tots és ben coneguda la insistència amb què les empreses contraclistes reclamen al final de totes les obres la pèrdua de diners que han tinguí. Pels tècnics directors sempre serà una incògnita, perquè si bé hi ha alguns cops que hem tingut la convicció de què és cert. tot i que mai en la mesura reclamada, hi ha moltes altres vegades, la majoria, que ens sembla exclusivament un recurs per ampliar els beneficis.

Mai no ho sabrem amb certesa, a la diferència entre preu contractat i preu subcontractat és alt secret.

Aquest comentari ve arrel de les notes que ens ha fet a mans el contractista d'aquesta obra per contrastar-los amb els que ens ha proporcionat l'aparellador. Després d'especificar-nos els números globals de l'obra ens inclou un segon apartat amb títol "resultat de l'obra" perduts per OCP 23,43 milions, IVA inclòs.

mica diferent, sent la diferència entre licitació í liquidació de 43,49 milions, quedant una baixa real del 12,45%.

La diferència entre els resultat d'estalvi previst de 66,90 milions i e! final de 43,49 milions és de 25,41 milions, que representa una liquidació de !'ob.ra d'un 9,06%.

L'obra segons l'aparellador es va fer sota la consigna de "liquidació 0", acceptant els increments sobre pressupost d'adjudicació pels conceptes següents: drenatge i conducció de vies d'aigües subterrànies i canvi de persianes plegables d'alumini enlloc de cortines foscurit previstes. Amb aquestes dades, que queden reflectides al quadre adjunt, sols ens queda reflexionar.

Quant al control de qualitat, el seu cost va ser d'1,81 milions de PTA,

C

0

N

Ò

M

I

C

UOUIDAT

Cost/m !

Total M

•.

Cost/m3

TotalM

%

TOTALPEM/CEM Seguretat i higiene

98.394 1.431

252,76 3.68

98,57 1,43

84.862 1.431

218,00 3,68

98,34 1.66

TOTALPEM/CEM

99.824

25529

100,00

86292

221,68

100,00

TOTALPEM/CEM DDGG/BI195I

99.824 18.967

25529 4S.51

84,03 15,97

86292 16.396

221,58 42,12

84,03 15,97

TOTAL

118.791

303,80

100,00

102.688

263,80

1&0O0

TOTAL Revisió preus

118.791

303,80 0

100,00

102.688 1.665

263,80 428

98,40 1,60

118.791

303*)

100,00

104.353

268,07

100,00

Udtadó:P»15%rVA 135999 P+15=ÍOIVA-19,72% baixa extres+KKIVA revsópreus*16%IVA

34937

100,00 109.180 7.960 1331

280.47 20,45 4,96

91.69 6,68 1,62

119.070

305.88

100.00

TOTAL PRESSCOST

TOTALUQUIDACIÓ

DIFERÈNCIAUCITAC1ÓIUOUIDACIÓ

349.37005,88

43.49M

280.47/305,88

25.41 M

12,45%

BAIXAREAL DIFERENCIA CONTRACTACIÓ 1 LIQUIDACIÓ

La baixa d'adjudicació en aquest cas va ser del 19,72% que teniní en compte el pressupost de licitació de 349,37 milions i eí d'adjudicació de 280,47 milions ens dóna una diferència de 66,90 milions.

El resultat final però va ser una

[

PRESSUPOSTAT

9,06%

LIQUIDACIÓ FINAL

D E r 4 1 1

quaníitat ja inclosa en els preus de contractació, representant el 0,60%.

El pressupost i el cost d'execució material final, es resumeixen al quadre de resum econòmic.

La repercussió del cost perm 2 de cada concepte és feta per a la totalitat de la superfície construïda, que en aquest cas és de 2.568,90 m l •

ESTRUCTURA movimen! terres fonaments murs de contenció estructura TANCAMENTS ICOBERTES exteriors interiors cobertes

26.553 12.937 10264 3.352 15.938 ACABATS 7.528 exteriors 6.348 interiors 2.061 paviments base 25.990 INSTAL·LACIONS 672 evacuació 23.145 ins. generals 333 exlrac. gasos i fums ajuts de paleta DIVERSOS complements urbanització preses i subm. instal·lacions TOTAL PEH/CEM

Xavier Aumedes

PTS/M3 24.992 4.177 2-616 2.613 15.587

1.476 2806

TOTALM 64,20 10,73 6,72 6,71 40,04

% 25,04 4.18 2.62

68,21 33,23 26,37 8,61 40,94 19,34 16,31

26,60 12.96 1028 3.36 15,97 7,54 6,36 2.06 26,04 0,67 23.19 0,33 1.84 4,93 0,64

5,29 66,77 1,73 59,46 0,86 4,72 12,64 1,64 3.79

TOTALM

5621 2523 2.365 13.598

8,72 6.48 6,07 34.93

21243 10240 8240 2.763 14.170 7.334 5.181

54,57 26,31 21,17 7,10 36,40 18.84 13,31

253 3,93 2,92 2,74 15.76 24,62 11.87 955 320 16,42 8,50 6,00

4.25 58,37

3,99 12,45 1,32 5,08

23,60 0.31 1,80 5,62 0.59 229

7.21

1358

6,06

2,73

252,76

84.862

218,00

98,34

f [ I

REPORTATGE «

[

W

D

Í

N

C

I

1

P f R

G E N T

G R A N

C

A

M

P

D

E

V

À

N

O

L

1. Pedra cafcào dB Sani Vicenç de 6351410130 ma Z SitHSücUï

o* acer gatantal

1 Ajbnert de pduetà esWIds 4 cm * gruta 4 Sòcol de 7 on de pua 5. Paret Herior tfobra dB fabrica de raó o M de 14 ca 6 Pawnent ds tena&o de 7 i n de pua ft P e * Utfacerptaritzal de 2 mm de

jm

10. Ancorades rfacer ratüabie 11. SOSSB refaia de 26 on de j ú x 12. Ifenbana impermeabe tTEPDM cT1 mm de grua 13. Xapa (fahirn tf 1.6 mm de S M * H T a * l de Sbres de (usa pensada de B tan 15. Premaic tfakirwi de 40120 mm 16. Uan: corredor de fusteria tfaàirw* 17. Xapa tfaÉjmn rf1.6 mm de yu< 1B. Fufe conators de tetera tfakjmin 19. Vdre dmalt amb cambra tfaira 20. Escopidsr de apa tf alumrï tf 1.6 mm de gnà 21.Guct 22. FbcaDó dels anccolQes mi) GSIQ&Stfacer foodabÉe 23. Premarc tfaüwi de *0120 K 2 mm 24. Persiana tf a ü w i de 635 » 4 1 0 1 » mm 25. Gúa de la persiana tf aturin 26. AngdartfacergaKontzat de 75150 x 6 mm 27. MuK&tt tfacer «xbdabie de 6013012 mm 28. Suport tftnó BnseíoW amb irunart tfacer ncmtaUe 29. Xapa tfacer raótatHe de açort amb ta peça de pedra 30 Peía caltíra de Sart Vicenç de 1275 % 150130 mm 31. Peça de subjecció del mrtant tfacer raadatfe 32. Paret interior tf obra de tabnca 33. Capa de morter de 3 cm de guix

Detalls façana pedra

SISTEMA D'ANCORATGE DE FAÇANES

OOJYFOItSA d Eugeni d'Ors. I I - 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS - Barcelona Telèfon 93 / 890 27 00 - Fax 93 / 890 27 10

" JUNT DE F0RM1G0MAT RUGÓS, NETEJAT I HUMFTEJAT, ASANS ! DE FORMIGONAR

2or,.! Edició revisada i ampliada.

E>ilalfs <c6nstructius m etàí. I iÉS , d ^formigó

So/ucions constructives; u S

m

mm

M

"X ~~

L iiII JJll \\ _ * ~~5«t L

\ MATE

útils i practiques.

SCYPE I'!NGEN1EROÍ

CYPEIngenieros, S.A. A de E e o n p e Í003AUCANTE Tel-(95) 592 25 50 n Tet: 134 -6)592 25 50 Fa Q 0

CYPE Catalunya ^

AJmcga e 6 06 t-, OS018 BARCELONA

CYPE Madrid

Nova edició revisada i ampliada de la Biblioteca de DetaHsCconsíructius.

Adaptada a la nova normativa sobre sostres EF-96 i completada amb 200 nous detalls de formigó i detalls d'esrmetura metàl·lica enfarinat DXF i DWG. Es presenta en format llibre junt amb CD-ROM.

Florentino Regalado Bernabé Farré Arquitecte Tècnic

-: