INF980101

FORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

BonPastor.508021 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-mail:jnlormacio@apabcn.es Delegacions:Vic.Manresa.Granollers,Terrassa

I A MÉS A MÉS

La construcció creixerà un 2,8% el 1998 La conferència Euroconstruct preveu un bon any per a la construcció europea

L'INFORMATIU

I rep una nota alta I més enllà del 2000, què? per Ramon Puig

Q

H

I sector de la construcció en el conjunt de l'Estat espanyol acabarà 1997 amb un creixement del 2,1%, tendència que es reforçarà l'any que comença amb un increment del 2,8%. Així ho indiquen les previsions del grup Euroconstruct que va celebrar la seva conferència anual el passat desembre a Barcelona. El subsector més dinàmic serà el de la construcció d'habitatges, amb un creixement previst per a aquest any del 6,3%. • 3

Cap a la construcció i els habitatges sostenibles per Xavier Casanovas

Assessoria fiscal per José Antonio Bemàldez

El Servei d'Informació Tècnica respon El mercat de treball I Les activitats

Mor Fèlix Candela, El visat serà més mestre de les barat a partir del closques de formigó gener de 1998

H E-mail inhm Corael da redacció: Corlot Cu

Auasoromcrdíngüalk: AíigcJi flaïoro Fotografio! Ja-in GOT™ Die. CJcpo

'enginyer i arquitecte Fèlix Candela va morir el passat 7 de desembre als Estats Units als 87 anys.

Conegut internacionalment pel disseny i construcció a Mèxic de superfícies de formigó de doble curvatura, Candela feia el seguiment a València del projecte del Parc Oceanogràfic Universal ubicat a la Ciutat de les Arts i les Ciències. • ''

H

I Col·legi ha reduït l'aportació per visa! per al 1998 ja que, a partir de l'1 de gener es computarà el pressupost d'execució material com a base per al càlcul dels drets per serveis de visat, en lloc del pressupost de referència com es feia fins ara. L'acord el va prendre l'Assemblea general de col·legiats celebrada el passat 15 de desembre. • "

Construccions i xiprer a Junta de Govern felicita l'Any Nou als col·legiats amb una obra de l'arquitecte tècnic Ignasi Reventós. {Construccions i xiprer, oli sobre paper fet a mà. 23x33cm. Cadaqués 1997). •

H

Amb l'INFORMATIU: AlCoUeoji

a.BanPaaor.5 08021 Bo/cclono Td 2402060 Feu.2^02061 Oiooo;Pl.íAjiorr6 0S500V*c Te) BS5 26 llBnggtllaaugJòiFfanadel'Om.a 032S0Mo™™ Tri

B72 9 7 99. Vaièi Owifcd: Josep Rnol. 8. OSJOO Gionollcn Td 87901 76ValéiOccio«ital:SantFiDntci£. IS O8221

Dtiogon: Oieno: ECTTDI MOQI»O

Eli crrleni Bxpauiti #n eJ* oi d'cxclirkrva rasponsobtlhai deCt auton I l'opinió do L'INFORMAT

Z l mb motiu de les festes X JL nadalenques vull expressar la nostra felicitació als aparelladors, i arquitectes tècnics que tan bona acollida han donat als serveis financers de la nostra Caixa.

La Caixa d'Enginyers va subscriure un conveni amb el Col·legi d'Aparelladors per donar suport financer als aparelladors, amb un servei de tota mena de prestacions bancàries dins del mateix Col·legi.

L'experiència dels gairebé 2 anys de funcionament ens demostra que la iniciativa del Col·legi va ser un encert.

Efectivament, ja són més de 750 els aparelladors i les seves famílies que resolen les seves necessitats financerers mitjançant l'Oficina dels Aparelladors, situada a la segona planta del Col·legi.

La seva projecció en aquest curt termini, apunta de manera inequívoca cap a l'èxit esperat, la qual cosa ens autoritza a pronosticar que a mig termini s'hauran integrat a l'Oficina d'Aparelladors de la Caixa d'Enginyers, un percentatge important del col·lectiu d'aparelladors col·legiats a Catalunya.

Això, juntament amb els 12.000 enginyers ja integrats a la nostra Caixa professional, farà que s'aconsegueixi el poder oferir en tot moment unes bones condicions financeres i un tracte personalitzat de qualitat.

Atesa la naturalesa jurídica de la Caixa d'Enginyers, la seva principal finalitat és oferir als seus socisprofessionals un conjunt de prestacions bancàries en condicions avantatjoses respecte a les del mercat en general.

Només em resta desitjar als aparelladors i als seus familiars un venturós any 1998.

Ben cordialment,

O f i c i n a*'Aparelladors ^ Hilari Lorente Director general

.,SÍ>°.. Caixa

v!V d'Engmyers

Ei

TEMA L ' A N Y

Q

U

E

C O M E N Ç A

Els dies 1 i 2 de desembre, l'edifici barceloní de la Pedrera va acollir la 44a conferència Euroconstruct on destacats especialistes de l'Unió Europea van analitzar els mercats de la construcció i les noves orientacions de les polítiques regionals. Segons els experts, la construcció entra en una fase de creixement que es manifestarà clarament el 1998.

1998: bon anypera la construcció europea La recuperació del sector a Espanya serà menor del que preveu el clima econòmic general

E

l sector de la construcció a Euro-

pa ha entrat enguany en una fase de recuperació, fortament lligada a la recuperació econòmica general. La variació de la constructiva per a 1997 esproducció pre-

L'activitat del sector de ta construcció manitesta un canvi de tendència positiu

CREIXEMENT SOSTENIBLE I NOVES TECNOLOGIES

B

l Col·legi va participar el passat 27 d'octubre en un seminari sobre els edificis del futur que va tenir lloc a París. Hi van participar experts en prospecíiva tècnica, social i econòmica del Centre Científic i Tècnic de l'Edificació (CSTB) i membres del Consell Internacional de l'Edificació (CIB) procedents dels Estats Units, Canadà, Japó, Nova Zelanda i països de la Unió Europea.

L'arquitecte tècnic Ramon Puig hi va assistir en representació del Col·legi.

L'estudi opía per un futur escenari marcat per un creixement sostenible amb una societat diferent que depengui menys de les energies fòssils i nuclear, amb autoritats moli voluntaristes i amb un alt nivell d'ús de les telecomunicacions. En aquest marc, es va fer un exercici de reflexió i imaginació so-

bre els maierials, els edificis i les instal·lacions, i també de les ciutats sostenibles i les necessitats d'habitatge per a la geni sense recursos.

El segon tema del seminari era l'impacte que les noves tecnologies tindran en les activitats de la construcció quan) al desenvolupament dels projectes, fa difusió de la informació tècnica o la gestió de les activitats.

L'estudi del CSTB deixa oberts interrogants sobre l'evolució de la tecnologia, atès que dependrà de l'evolució de factors tan diversos com ara l'ecologia, la població, !a intervenció de l'administració pública o la competència. En tot cas, els canvis tecnològics es preveuen importants i ràpids. I no es manifestaran d'una manera ordenada sinó probablement caòtica... com ja és habitual. •

índex de preus (1,9% pel 97), de les millores en els mercats laborals (taxa mitjana d'atur del 9,5%) i de i'entrada en vigor dels nous sistemes de finançament de les obres públiques.

El subsector

veu d'un 0,4% mende la rehabilitació és La rehabilitació és el tre que per a 1998 el que ocupa la part es preveu una tensubsector que més important del dència expansiva mercat europeu amb ocupa la major part amb un augment del e! 34% del total, amb 1,7%. Així es va potendència a seguir del mercat europeu sar de manifest a la augmentant. amb tendència a 44a conferència EuLa consirucció roconstrucí que es de nous habitatges, augmentar va celebrar els dies la segona en impor1 i 2 de desembre a tància, travessa una Barcelona organitzada per l'Institut fase crítica des de l'any 1996, fortade Tecnologia de la Construcció de ment influïda per la retallada dels Catalunya (ITEC). ajuts i inversions públiques, als païMalgrat la recuperació que s'anun- sos tradicionalment més intervenciocia, entre els anys 94 i 98, la cons- nistes, i per una forta moderació del trucció europea haurà perdut pes en consum de les famílies, malgrat les el conjunt de l'economia: el creixe- millores constatades en els mercats mení econòmic haurà estat del 9,6%, financers i immobiliaris. Aquestes mimeníre que el de la construcció serà Hores es consideren, no obstant, la del 5,2%, com a conseqüència de la base per a una recuperació de la forta crisi de començaments dels 90. demanda a mig termini.

Els informes d'Euroconstruct prevéL'edificació no residencial comenuen una correcció d'aquesta tendèn- ça a recuperar-se després de la forta eia, gràcies als guanys de confiança crisi que va seguir el boom de la en el context econòmic com són els segona meitat dels 80, especialment efectes favorables de les baixades pe! que fa a la demanda privada d'ofidels tipus d'interès (4,2% com a mit- cines i edificis de serveis, comercials Jana europea dels tipus a curt termini i de lleure, a finals del 97), de la moderació dels

• La situació espanyola La construcció s'ha beneficiat, a l'Estat espanyol, d'una demanda que ha començat a aflorar en el sector privat, des de finals de 1996 però, sobretot, durant el 97. Malgrat això, la feblesa de !a demanda pública d'obres fa que la recuperació del sector no pugui ser tan contundent com el clima econòmic general permetria preveure.

Després d'una caiguda d'activitat, l'any 1996, del - 1 % es preveu per a 1997 una recuperació del 2,1%, que es veurà reforçada l'any 1998 amb un nou augment que Euroconstruct situa en el 2,8%. El subsector més dinàmic de la construcció espanyola és el de l'habitatge, amb un creixement previst per enguany del 6,3%. •

E L L ' A N Y

Q U E

T E M A

C O M E N Ç A

La represa de la construcció i els canvis legislatius han protagonitzat 1997 El bon nivell d'activitat constructora, els canvis legislatius en matèria de seguretat laboral, la modificació de la Llei de col·legis i el fenomen Internet han influït en major o menor grau la vida professional. L'INFORMATIU recull alguns dels fets que han marcat l'any que acaba i els recorda a continuació.

Una conjuntura econòmica favorable

La manca de manteniment causa un nou accident mortal

H

a represa de l'activitat del sector ha caracteritzat l'any 1997, principalment pel que fa a la construcció d'habitatges i dins del context favorable d'evolució de l'economia estatal, la construcció s'ha situat com un dels seus motors. La baixada dels tipus d'interès ha estat el revulsiu indispensable per impulsar aquesta represa que ja s'apuntava en els darrers mesos de l'any anterior. El mercat de treball dels arquitectes tècnics ha mantingut un bon nivell amb una reducció de l'atur, que al mes de setembre representava un 3,3% del col·lectiu. La celebració a l'abril del Saló Consírumat confirmava í'ambient d'optimisme que viu el sector. •

L'Expo'98 transforma Lisboa

B

i hi ha una ciutat que hagi estat protagonista aquest any 97 haurem de destacar Lisboa, una ciutat immersa en una profunda transformació i amb una gran herència patrimonial. L'INFORMATIU va dedicar a la capital protuguesa un suplement monogràfic escrit pels mateixos especialistes que dins de cada una de les disciplines participen d'aquest procés transformador que prepara la ciutat per la celebració de l'Exposició Universal de 1998.

Una bona targeta de presentació de l'anomenada, poèticament, la Ciutat Blanca, una ciutat complexa i fascinant. •

H

a manca de manteniment i l'envelliment del parc d'edificis toma a mostrar-se com un risc real per als ciutadans. El 6 de maig es desprenia una placa de morter del revestiment d'una façana a Barcelona i va caure sobre una dona a la qual va provocar la mort. Un cop més, ha calgut una desgràcia personal per despertar la preocupació de la societat en general per un problema llargament anunciat. El Col·legi va demanar la posada en marxa d'un sistema d'inspecció tècnica dels edificis de caràcter obligatori i va iniciar, a partir de novembre i amb la col·laboració de tots els col·legis d'aparelladors de Catalunya, una nova etapa de la campanya La Casa en Forma centrada en la seguretat de façanes i cobertes i en una tasca conjunta amb els ajuntaments. •

Modificació de la Llei de Col·legis

Pere Macias substitueix Artur Mas

E

H

l Govern de l'Estat publicava el mes d'abril la Llei de mesures liberalitzadores en matèria de sòl i de col·legis professionals.

La norma propugnava ia collegiació única, suprimia les tarifes d'honoraris i sotmetia les professions col·legiades a les lleis de la competència. Tot i que les reformes aprovades tenen una incidència en l'exercici professional, s'han mantingut les bases sobre les quals se sustenta la professió, com ara la necessitat de la titulació i la seva protecció legal, la col·legiació obligatòria i el manteniment del visat col·legial. El Col·legi feia arribar a tots els col·legiats al setembre un barem orientatiu per al càlcul dels honoraris com una eina de consulta útil per a l'orientació dels professionals i de la resta dels agents que intervenen en la contractació dels seus serveis. •

ere Macias i Arau va ser nomenat el juliol nou conseller de Política Territorial en substitució d'Artur Mas. Macias és enginyer de camins i fins el seu nomenament havia estat conseller de Medi Ambient. Els canvis en el Govern català en l'àrea de construcció i arquitectura s'iniciava al març amb el nomenament de Ramon Roger com a nou director general d'Arquitectura i Habitatge en substitució de Francesc Ventura. •

La Universitat Ramon Llull inicia arquitectura tècnica

H

a demanda de cursar estudis d'arquitectura tècnica augmenta any rera any, sent molt superior a les places disponibles. Per atendre aquesta demanda creixent, algunes universitats privades com ara la Ramon Llull han començat ja a incloure aquests estudis dins el seu programa. La nova escola d'arquitectura La Salle ha iniciat en aquest curs acadèmic els nous estudis d'arquitectura tècnica. •

EL

TEMA L ' A N Y

I

Q U E

N

F

O

R

M

A

T

I

U

C O M E N Ç A

•

l'OP/N/Ó

DEL

PROFÍSSIOHAÍ

Durant 1997, L'INFORMATIU ha demanat als arquitectes tècnics la seva opinió sobre alguns dels temes que han marcat l'actualitat professional de l'any. A continuació es recullen totes les respostes rebudes, això sí sense les matisacions que afegíem al comentari de cada resposta i que sens dubte l'enriquien. No obstant, les respostes presentades així ens permeten fer una lectura ràpida de l'opinió general dels col·legiats.

Internet arriba a l'exercici professional

Està a favor o en contra de la supressió de les tarifes?

Revistes d'arquitectura: creu que seria desitjable una major atenció a la crítica de construcció?

H

és de dos-cents aparelladors i arquitectes tècnics disposen ja de correu electrònic i accés a Internet. Paral·lelament, el Col·legi treballa des de la temps per incorporar !a tecnologia Intemet a la seva gestió i per impulsar-la en l'àmbit de treball del professional. Per això, va preparar una oferta de connexió d'accés a la xarxa, pensada específicament per al col·legiat. •

Aparelladors i magistrats demanen la reforma del Codi Civil

És partidari que s'augmenti ta prima de l'assegurança de responsabilitat civil solament als qui tenen sinistres o bé que s'intrementi a tothom?

Creu que el nou sistema de visat i de suport col·legial a la contractació s'adequa més a la realitat professional?

Ctiopo

H

a legislació que s'eslà aplicant per determinar la responsabilitat civil dels agents de l'edificació és obsoleta i injusta i consagra el desequilibri entre les funcions i competències de cada un dels agents amb les responsabilitats que s'els exigeixen. Aixi es posava de manifest en la jornada d'estudi i debat celebrada al maig al Col·legi amb la participació conjunta de juristes, magislrats i tècnics. Es va demanar la reforma urgent del Codi Civil i que aquesta consideri í'actualitat de la indústria de la construcció i el mercat immobiliari. •

La situació econòmica del sector: professionalment es considera optimista o bé pessimista?

Decret contra els accidents laborals

L'interiorisme pot ser una bona sortida professional per als arquitectes tècnics?

E

l Govern de l'Esíat aprobava el passat octubre el Reial decret 1627/97 pel qual s'estableixen noves disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. La nova disposició legal, que ha entrat en vigor el 26 de desembre, està basada en !a directiva europea sobre seguretat la qual incorpora la nova figura del coordinador de seguretat en la fase de projecte i també d'execució d'obra. La norma deixa oberta la possibilitat d'actuar en matèria de seguretat a tècnics de diferents titulacions. La formació en coordinador de seguretat segons el perfil tècnic europeu ja va començar a impartir-se pel Col·legi el 1996 segons un programa elaborat conjuntament amb altres entitats professionals europees i el suport de la CE. •

La reforma de la Llei de col·legis: dins del neu marc definit per ta flexibilitat i la lliure competència, creu que l'evolutió de la professió serà positiva o bé negativa?

Internet és útil per a l'exercici professional de l'arquitecte tècnic?

La seguretat hauria de ser prevista i coordinada ja des de la fase de concepció del projecte?

Els guanyadors dels sorteigs celebrats entre els participants en aquesta secció han estat: • JAUME MARTÍ ALMESTOY (desembre 96) • MARIA PILAR ALEGRE i GIL (juny 96)

N

L ' A N Y

F

O

R

M

A

T

QUE

I

EL

U

T

E

M

COMENÇA

L'INFORMATIU: 1991-1997 B

l desembre de 1996 es publicava el número 100 de L'INFORMATIU. Per celebrar aquest esdeveniment s'han celebral al llarg de 1997 un seguit d'activitats on destaca l'exposició L'Informatiu, 100 números: 1991-1996, que recollia els aspectes més destacats de les diferents etapes per les quals ha passat la publicació, amb material gràfic, originals i fotografies inèdites. A més, s'hi va presentar La parla, un recull terminológic de la cons-

trucció, que ha estat publicat a L'Informatiu acompanyat de dibuixos de Joma i ara agrupats en una sola publicació. L'exposició es va inaugurar a Barcelona i ha anat a Terrassa, Granollers i Vic. També destaca l'organització de la taula rodona La revista a mida: quina informació necessita el professional?, a la qual van participar representants de les principals revistes del sector de la construcció i l'arquitectura. •

3 i vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 414 34 34 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona.

Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 240 23 76.

DADES PERSONALS Nom i cognoms: Adreça: Població: Entitat o Empresa:

Telèfon:

DNI/NIF. Codi Postal: Professió:

QUOTES Q Quota normal d' 1 pagament de 3.000 PTA per 21 números O Quota estudiant d'arquitectura tècnica: 1.500 PTA per 2t números FORMA DE PAGAMENT Q Taló nominatiu adjunt (adreçat a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona) Q Cír postal núm. _ ^ _ _ _ Q Pagament personal al Servei d'Informació del Col·legi Q Transferència al compte de La Caixa: 2100 0479 0200212225 núm. control 27 Q Domiciliació bancària. Dades: Nom i cognoms Banc/Caixa: Agència:

Signatura

Núm. entitat: Adreça:

Núm. cte:

A

EL

T E M A L ' A N Y

Q

N U

E

C O M E N Ç A

Font d'informació de l'aparellador Una enquesta entre els lectors posa de manifest que L'INFORMATIU és ben valorat com a eina d'informació professional

H

mb motiu de l'aparició del número 100 i durant lot l'any, L'INFORMATIU ha íet diverses accions divulgatives i de promoció i ha recollit l'opinió dels lectors mitjançant una enquesta. Els col·legiats que han visitat l'exposició itinerant dedicada a L'Informatiu han pogut donar el seu punt de vista sobre diversos aspectes de la publicació.

L'enquesta constava de dotze preguntes, de les quals la meitaí eren tancades i, la resta, obertes. Les dues primeres

reben? L'acudit de portada. Un gran segment de lectors el constitueixen aquells que, primer de tot, llegeixen els titulars i després decideixen. El noticiari, la secció Mercat de Treball i els Petits Anuncis interessen a un bon nombre de lectors.

Quins temes voldrien llegir a fes primeres planes? Notícies tècniques i d'actualitat, noves tecnologies, temes professionals i mercat immobiliari. De manera majoritària, els enques-

L a t è c n i c a i la f o r m a c i ó

tats diuen que les noti

cies informen prou be eren bàsiques: llegeixes sÓn els aspectes que L'Informatiu?, t'interesd'allò que passa a l'en;—^-—— sa el seu contingut? Ei torn professional i son més interessen 80% dels enquestats les que esperen trobar. respon que sempre llegeix L'Informatiu, La darrera part de l'enquesta fa refementre que un 17% el llegeix només "a rència al reportatge d'anàlisi d'obra. Les vegades". Quant a l'inierès, el 52% es opinions, pel que fa a la tria de les obres, confessa interessat per tot el contingut són favorables. L'actualitat de l'obra anade la publicació i el 43% s'interessa per litzada es considera important, però no una part concreta. imprescindible, sempre i quan el tema Les seccions que més interessen de tractat sigui actual. També es proposen l'Informatiu són EI reportatge i la secció temes nous que caldria abordar com ara de Formació i Activitats. A continuació l'anàlisi comparativa d'elements consinteressa la informació general sobre la tructius innovadors, lemes relacionals professió i ei Col·legi, la secció de legis- directament amb els processos d'obra, lació i normativa i els temes de tecnolo- enderrocs, intervencions de reforma, rehabilitació i interiorisme. • gia. Què és el primer que miren quan el

PER UNA VERITABLE PREMSA DEL PROFESSIONAL

H

nformar el col·legiat de tot allò relacional amb el seu entorn de treball, fomentar el debat professional i participar en la vida ciutadana, en els àmbits que ens són més propers, són les tres funcions bàsiques d'aquest mitjà de comunicació col·legial que ja fa sis anys que va sortir al carrer i que ja porta més de cent números al damunt.

El lector toma a donar la seva opinió com ho va fer ara fa tres anys i la resposta ha estat, en general, positiva.

El 80% dels enquestats diu que llegeix sempre L'INFORMATIU. Però també ens mostra mancances, allà on encara no hem arribat. El 43% diu que només l'interessa una part molt concreta. És cert que el tipus d'exercici professional

pot variar d'un tècnic a un altre. El que no podem deixar de banda és parlar d'allò que ben segur ens interessa atots.

Quin seria el nostre objectiu? Aconseguir un mitjà que visqui el dia a dia professional i col·legial, expressat amb un estil amè, àgil i assequible. Cobrir els diferents nivell d'informació, arribar a la realitat professional, vehicular la informació tècnica, fer participar el col·legiat... són aspectes fonamentals que L'Informatiu haurà de cobrir si vol esdevenir una veritable premsa del professional. •

Carles Cartanà Arquitecte tècnic Directorde L'l·.'rO&.iAm

F O R M

A T

N

L ' A N Y

F

O

R

M

A

Q U E

T

I

E L

U

T E M A

C O M E N Ç A

més enllà del 2000, què?

H

articipar en un seminari per "endevinar com evolucionarà la innovació tecnològica en el sector de l'edificació és un exercici que exigeix combinar la imaginació i el realisme, o potser millor, la realitat del nosire sec(or. Seria com treballar en dues dimensions. Si hi afegim que els participants són d'arreu del món, i per tant, s'hi barregen diferències culturals, tecnològiques, organitzatives i econòmiques, et trobes ja en un exercici tridimensional.

materials amb incorporació de la bioíecnologia, eíc. Però al mateix temps veiem com els materials ciàssics com ara el ferro, la fusta, el formigó o la ceràmica evolucionen per oferir unes millors prestacions. Per tant, en un futur proper, hi haurà una necessitat creixent d'experts capaços de conèixer les característiques i comportament dels materials, tant nous com tradicionals, i de saber també com s'han d'utiützar i mantenir.

L'aparellador ha estat sempre el proEl Col·legi, que ha tingut l'oportunitat de participar en el seminari organit- fessional que coneix els materials però zat pel CSTB el passat octubre, sobre hem d'elevar aquest coneixement al els edificis de! futur, ho ha fet en un nivell d'una expertesa que es preveu sentit actiu, o interactiu, expressió que molt complexa i canvianf. L'aparellador ha de jugar un paper ara queda molt bé. Hi "La nostra professió decisiu en l'adopció hem fet algunes aporde les innovacions tacions, n'hem obtinnecessita, de tant en tecnològiques. gut informació i hem guanyat perspectiva tant, apartar-se del Una segona de futur. conclusió és que to-

treball diari i mirar cap

tes les activitats proLa nostra professió al futur perquè els fessionals i empresanecessita, de tant en rials relacionades tant, apartar-se del trecanvis no ens agafin amb l'edifici construït, ball diari i tenir aquesés a dir, rehabilitació, ta perspectiva per miper sorpresa" manteniment i explorar cap al futur perquè els canvis no ens agafin per sorpresa. tació dels edificis, té una clara tendènAquesta també és una funció que el cia a créixer. Segurament, arribarà fàcilment a representar més del 50% de Col·legi ha de desenvolupar. l'activitat del sector de l'edificació. Això D'aquest seminari, n'hem tret tres significa el desenvolupament de tècniconclusions importants. La primera és ques específiques, no tant de materials que els materials estan evolucionant per a la rehabilitació, i el creixement de molt i encara ho faran més. Veurem l'activitat d'empreses especialitzades nous materials, intel·ligents i prograen els aspectes tècnics i de gestió de la mables, reciclables o sensibles a estíintervenció en els edificis construïts. muls externs, elements autoreparables,

EDIFICIS

SÍNCUlitS

DE

I ES

plotació de les seves possibilitats per desenvolupar el propi treball, accedir a la informació i ampliar coneixements.

Tenim davant nostre el repte de nous horitzons professionals ja sigui en l'exercici liberal o a les empreses.

S'obren noves oportunitats i la responsabilitat d'aprofitar-les només és nostra. La innovació tecnològica es farà amb nosaltres o sense nosaltres. • Ramon Puig i Soler

Arquitecte tècnic Director de l'Àrea Professió i Mercat de Treball de! Col·legi

LLETRES

La teva opinió és important Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'INFORMATIU podeu fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per correu, per fax, o bé per correu electrònic a: L'Informatiu. Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona.

Fax: 414 34 34 E-maü: informatiu@apabcn.es

pei

Jomo

E L

N O T I C I A R I

M C O N S T R U C C I Ó

I

I

M E D I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

A M B I E N T

Cap a la construcció i els habitatges sostenibles La Unió Europea planteja la rehabilitació i el manteniment com una eina bàsica per una construcció sostenible Xavier Casanovas

H

I passat 21 de novembre, al Diari Oficial de les Comunitats Europees, es va publicar un dictamen, aprovat pel Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea, sobre desenvolupament sostenible en matèria de construcció i habitatge a Europa. Des de la Unió Europea, ja fa temps que s'aposta d'una manera ferma, per la protecció del medi ambient en diferents àmbits i amb diverses mesures concretes sorgides de l'aplicació de directives sectorials i temàtiques. En el sector de la construcció, el compromís cap a la sosteníbilitat ha estat també una constant aquests darrers anys. L'iníorme final Ciutats europees sostenibles planteja la necessitat d'una gestió urbana innovadora i d'una gestió sostenible dels residus, i constata que la construcció i l'habitatge és un sector idoni per a l'aplicació dels objectius.

Pel que fa a la construcció i l'habitatge, hi ha una consideració des de tres vessants complementàries, l'econòmica, la social i l'ecològica. La vessant econòmica s'orienta cap a la reducció del cost global dels edificis tenint en d'utilitzar els instruments de planificació compte tot el seu cicle de vida, mitjan- per evitar l'ocupació del sòl i la destrucçant l'aplicació de noves tecnologies i ció del paisatge. També planteja la resistemes constructius, i millorant-ne la ducció d'emissions de CO2, l'estalvi de gestió i estalviant energia. També es recursos no renovables i evitar l'ús de planteja la conveniència de fer prevaler materials perillosos. les inversions en rehabilitació i manteniEl dictamen recentment aprovat rement davant de la coneix aquesta nova construcció.

El dictamen Ciutats preocupació genèDes del punt de rica, però evideneuropees sostenibles visla social, proposa cia que en el camp garantir un habitatevidencia que en el camp de ia construcció i ge digne, sa i assel'habitatge ens trode la construcció ens quible, que fomenti bem encara als inila integració social i cis.

Com a aspectrobem encara als inicis redueixi els conflicles negatius de tes. D'altra banda, l'actual situació, planteja la conveniència de preservar s'hi assenyalen els que s'exposen a els edificis i conjunts urbans històrics continuació. com a elements d'identificació local. La • L'incremení d'ocupació de sòl pels vessant ecològica planteja la necessitat assentaments humans i les creixents

La UE planteja la necessitat de planificar per evitar l'ocupació del sòl i la destrucció del paisatge

xarxes de transport, així com també l'extracció incansable de matèries primeres i la seva transformació, amb el consegüent impacte ambiental i de destrucció del paisatge.

• La presència, en els edificis existents, de nombroses substàncies contaminants utilitzades en el sector de la construcció (amiant, tubs i pintures al plom, condensadors amb PCB, PVC, eia). Això obliga a la seva descontaminació abans de rehabilitar-los.

• La manca d'una mentalitat mediambiental per part dels projectistes, constructors i usuaris, que dificulta la introducció de mesures efectives que avui són tècnicament i econòmicament al nostre abast Quant a les propostes, el dictamen assenyala que tots els experts coincideixen a dir que la conservació del patrimoni edificat presenta avantatges econòmics i ecològics respecte a la nova construcció, al mateix temps que millora la política d'ocupació. En aquesí sentit, s'insisteix una vegada i una alira en els aspectes positius, de la sostenibilitat, la rehabilitació dels edificis existents i la implementació de sistemes efectius de gestió i manteniment.

Pel que fa als edificis de nova construcció, es demana una concepció més

versàtil que permeti la seva adaptació a les necessitats canviants dels usuaris, que es tingui en compte la futura desconstnjcció i que es faci una tria de materials que resultin sostenibles de l'impacte ambiental. També, es reclama l'inici d'un ampli debat científic, professional i social que permeti centrar els aspectes fonamentals de la construcció sostenible i faci arribar a tota la societat aquestes inquietuds, debat en què s'han d'implicar administracions, associacions, universitats, ONG, etc.

Es veu indispensable igualment la priorització de la recerca, la formació i la divulgació de coneixements en aquest àmbit, i la creació de formes de treball innovadores, orientades cap al futur, les quals requereixen la preparació de noves qualificacions i especialitzacions professionals.

Resumint, el Comitè Econòmic i Social insta la Comissió a integrar el concepte de construcció i habitatge sostenible amb un nou enfocament per assolir els objectius perseguits, mitjançant un compromís ampli i ferm de la UE i a elaborar estratègies eficients des del punt de vista econòmic, ecològic i social. • Xavier Casanovas

Servei Rehabilitació i Medi Ambient

I

N

F

O

R

\SCGURCTAT

M

I

A

T

I

EL

U

SALUT

N O T I C I A R I

L A B O R A L

Prevenir els accidents en cada obra El VIII Congrés cataíà d'empreses de qualitat analitza la seguretat en la construcció

H

I plaoprojecte de seguretat podrà acceptar-se com a anàlisi i avaluació de riscos d'una obra de construcció si en la seva realització es tenen en compte les condicions de treball de cadascuna de les fases o processos productius i dóna com a resultat un document tècnic d'aplicació pràctica a l'obra, lluny d'ambigüitats genèriques que conduirien a un document destinat únicament a complir exigències administratives. Així es posava de manifest a les conclusions del grup de treball sobre la qualitat en les condicions de treball en la construcció, reunit el passat setembre en el Lapanl a o e a cg ea marc del VIII Congrés d'Empreses de Qualitat i en el qual van participar planificació de l'acció preventiva és nerepresentants del Col·legi. cessari que el pla de seguretat es faci minuciosament, unitat per unitat, adaptant-lo a l'obra que s'ha d'executar, re• Planificar la prevenció butjant tota ambigüitat genèrica que conUna organització preventiva en la cons- dueixi a fer documents inútils, i no pertrucció requereix un mètode que s'adapti a les característiques constructives de l'obra. Una situació de risc en la construcció no és un fenomen estàtic que es produeix en un lloc determinat, la solució immediata del qual elimina el risc, sinó que, al contrari, és dinàmica i es desplaça en l'espai i en el temps. Per tant, la solució aplicada ha de preveure aquests dos paràmetres.

Perquè això sigui possible, és necessari que l'actitud preventiva, prèviament planificada, s'apliqui al procés productiu i no a una situació concreta, en un lloc i moment determinats. Per a una correcta

perquè aquest es realitzi amb les màximes garanties de seguretat. D'aquesta manera, el que s'avalua o analitza a l'obra és l'incompliment de les directrius del pfa. Per tant, s'ha d'entendre que a l'obra, l'avaluació de riscos ha de ser una situació excepcional, ja que s'ha de fer en el moment de confeccionar el pla de seguretat i, per tant, totes les situacions de risc previstes han d'haver estat analitzades, avaluades i corregides anteriorment. L'avaluació de riscos a l'obra s'ha d'entendre com un control del grau de compliment de les mesures preventives necessàries" i previstes en el pla de seguretat.

En lloc de mesurar i analitzar ha e mn a adapa a a p o e ba els riscos romanents, s'hauria de fer una metent que es converteixi en un docu- anàlisi de les fallades de prevenció caument administratiu mancat d'aplicació sants dels riscos. • pràctica a l'obra.

En la fase de projecte, s'ha d'analitJosé Hernàndez Paterna zar i avaluar les situacions deriscque Coordinador del grup de treball. apareixen en els processos de treball VIII Congrés d'Empreses de Qualitat

Programa de formació en seguretat a la construcció H

I Col·legi participa conjuntament amb altres entitats professionals d'àmbit europeu en el desenvolupament d'un programa de formació específic de seguretat en la construcció. El programa de formació que el Col·legi ha posat en marxa per tal d'atendre les necessitats de formació derivades de l'aplicació de la directiva europea, consta inici-

alment de dos nivells que es poden completar amb una formació de nivell superior {600 hores) en prevenció de riscos laborals. L'oferta formativa preveu un curs bàsic sobre seguretat a les obres (subvencionat) i una nova edició del curs de coordinador. El curs bàsic vol formar els professionals per fer estudis i plans de seguretat d'acord amb l'enfocament del nou Reial decret 1627/

1997 i és d'iniciació a la coordinació. El curs de coordinadors, per la seva banda, té caràcter europeu per tal de capacitar els professionals per exercir les tasques de coordinació en les fases de projecte i execució per a qualsevol volum i tipus d'obra. El primer curs de coordinadors de seguretat el va impartir al Col·legi l'any 1996 amb el suport de la CE i la Generalitat de Catalunya. •

Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control MESURADOR D'HUMITAT

superfícies planes i registrar verticals i horitzontals. (F.ssu

Indispensable per a test n_ destructiu de les estructures de formigó, cimenc, etc.

En estoig

OFERTA 37.000,- pte:

Mesuradors electrònics de tara freqüència, no destructius, per a aplicació en guix. fusta, vernís, etc Mesura sota I arrebossat paperc pintats, rajoles, cartró pedra i obra de maçoneria.

nt lïns a IOOIIUIL de

OFERTA 2.500,- pte B nivell làser FLIO de rotació i punteria, fixa. per a rriarcar, ru^g visible; plànol horitzontal i vertical.

En estoig i amb trípode d'alçada ajustable.

OFERTA 65.000,- ptes

Balmes. núm. 6 - Tel. (93) 302 20 4S - 08007 BARCELONA

E i

NOTICIARI

[ A R Q U I T E C T U R A ,

N F O R M A T 1 U C O N S T R U C C I Ó

I

M E D I

A M B I E N T

Fèlix Candela deixa una gran herència tecnològica La construcció de superfícies de doble curvatura de ciment armat conformen !a seva obra més emblemàtica

H

'enginyer i arquitecte madrileny Fèlix Candela va morir el passat 7 de desembre als 87 anys a un hospital de Carolina del Nord {Estats Units) on es trobava internat a causa d'una malaltia del cor. Candela deixa una herència tecnològica de gran importància per al desenvolupament de l'arquitectura contemporània i especialment en el camp de les estructures de formigó armat.

Fèlix Candela ha estat un dels grans mesires de l'actual generació de professionals de fa construcció i l'arquitectura d'Europa i d'Amèrica ja que va desenvolupar la professió i la docència fonamentalment a Mèxic i ais Estats Units, i la seva difusió ha estat internacional.

Titulat en arquitectura el 1935, Candela va ser nomenat capità d'enginyers de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola. Va abandonar Espanya el 1939 i es va exiliar a Mèxic on va exercir bona part de la seva vida professional i docent

que més endavant ampliaria als Estats Units.

Va fundar amb els seus germans una empresa mexicana especialitzada en el disseny i construcció d'estructures laminars (les anomenades «closques») de formigó armat.

Aquestes superfícies de doble curvatura han estat les que l'han fet més conegut dins el món professional i, en especial, els paraboloïdes hiperbòlics i el cèlebre «paraigua de Candela».

Entre les seves obres mexicanes destaquen l'església de SanFèlixCandela ta Maria de los Milagros, el restaurant Los Manantiales o l'estadi olímpic de Ciutat de Mèxic, entre d'altres. Tot i estar malalt, Candela va estar l'estiu passat a València per fer el seguiment del projecte de Parc Oceanogràfic Universal que estarà ubicat a la Ciutat de les Arts i de les Ciències de la capital valenciana. •

Carles Cartanà

Ciutats per viure-hi H

I Centre de Nacions Unides per als Assentaments Humans (HABITAT) ha anunciat ia segona convocatòria de «Bones pràctiques», adreçades cap a la millora de les condicions de vida de les persones dins d'un marc de sostenibilitat.

Els projectes recollits a la convocatòria anterior es van presentar a la Conferència Habitat II d'Istambul, el juny de 1996. La iniciativa va ser un èxit i encara avui es poden comprovar els intercanvis fructífers de coneixements i d'experiències en noves formes d'actuar per afrontar els repíes econòmics, socials i ambientals dels nostres nuclis urbans. A més a més va ser un incentiu per al desenvolupament de polítiques urbanes sostenibles.

El Ministeri de Foment i el Grup de Treball Habitat fi han recollit aquesta segona convocatòria per a l'Estat es-

panyol per tal de fer un catàleg de «Bones pràctiques» per a l'àmbit estatal i fer la selecció d'iniciatives per a l'àmbit internacional, que es presentaran el 1998 a Dubai.

Com a criteris bàsics per determinar les millors «Bones pràctiques» cal que: • Es duguin a terme en associació entre diverses entitats i/o organismes públics, privats, nacionals o internacionals.

• Produeixin un impacte de millores efectives en les condicions de vida de les persones.

• Tinguin un component de sostenibilitat que generi canvis en els hàbits.

• Esdevinguin líders en et fet d'inspirar activitats innovadores que fomentin canvis.

• Acceptin la diversitat social i cultu-

A dalt, restaurant Los Manantiates en Xochímilco. A baix. 'paraigua' experimental, a Mèxic

Pel que fa a les àrees temàtiques, la construcció, l'arquitectura i l'urbanisme en són aspectes plenament vigents. Així, les iniciatives poden tractar qüestions com ara: • • •

habitatge desenvolupament territorial i urbà cicles de consum dels recursos naturals • ciutat i entorn • transport i accessibilitat Cal encoratjar tots els professionals i les diverses administracions que hagin desenvolupat iniciatives en aquests àmbits a incorporar-se al nou catàleg de «Bones pràctiques» i així fer extensives les seves experiències als interessats de tot el món.

La data límit de presentació de propostes és el 30 de gener, mitjançant unes fitxes base. Si us cal més informació, podeu adreçar-vos al Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi o a !a pàgina WEB: http// habitat.aq.upm.es.

Servei Rehabilitació i Medi Ambient

El ciment i el formigó cap el proper mil·leni a nova normativa de recepció de ciments RC-97, la futura instrucció del formigó armat, la durabilitat i els formigons especials seran alguns dels temes que tractarà la jornada tècnica Ei ciment i ei formigó cap al proper mil·lenni que tindrà lloc ai Col·legi el proper 27 de gener.

Està organitzada pel Col·legi, el Gremi de Constructors, l'associació de laboratoris d'assaigs Alac i l'instituí leca, amb la col·laboració d'Anefhop i Cietsid. Les sessions comptaran amb els millors especialistes en materials í estructures. Es debatran experiències pràctiques en formigons d'alta resistència, formigons lleugers, sostres postesats i formigó amb àrids reciclats. •

H

EL

I N F O R M A T I U A C T I V I T A T S

N O T I C I A R I

C O L · L E G I A L S

El Col·legi recorda el Congrés de Cultura Catalana Ferran Mascarell i Antoni Gonzalez fan un balanç crític dels darrers 20 anys de cultura catalana

H

a sala d'actes del Col·legi va acollir el passat 9 de desembre Tacte commemoratiu organitzat amb motiu del 20è aniversari del Congrés de Cultura Catalana. El president del Col·legi, Bernat Ochoa, va recordar el que va representar la celebració del Congres en plena transició política espanyola í el paper dels professionals i del Col·legi en aquesta efemèride.

En representació de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana, Miquel Bes va exposar els objectius d'aquest aniversari com a balanç de les conclusions adoptades ara fa vint anys en relació amb cada una de les àrees de la cultura catalana.

Ferran Mascarell, director-gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona, va fer

una valoració critica de vint anys de la cultura catalana. La pèrdua de pes específic de Catalunya en el conjunt de l'Estat espanyol com a focus írradiador de cultura, la manca de claredat en la política cultural catalana actual, el poc dinamisme i la lentitud en la construcció dels grans espais culturals d'àmbit nacional van ser alguns dels temes que va destacar. L'arquitecte Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro, ponent de l'àmbit dedicat al patrimoni arquitectònic ara fa vint anys, va analitzar el grau de compliment de les expectatives que es van crear arran de !a celebració del Congrés en l'àmbit de la seva especialitat. El titol de la seva exposició era prou explícit: «No era això, companys». •

Terrassa: la coberta en forma

El president del Col·legi, Bernat Ochoa, vs p-eseniar e/s conferenciants

Visita cultural, sopar i jazz

B

a delegació del Vallès Occidental del Col·legi va acollir fins al 19 de desembre una exposició dedicada a la rehabilitació i manteniment de les cobertes dels edificis d'habitatges. La mostra va anar acompanyada d'un curset monogràfic sobre sistemes de coberta i el seu tractament. També es va presentar la publicació 25 Consells per tenir la coberta en forma, un llibret que ha estat preparat conjuntament per la delegació vallesana i el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi i que s'ha enviat a tots els col·legiats amb L'INFORMATIU. •

La façana en forma a Manresa

B

a delegació del Vallès Occidental va celebrar el passat 21 de novembre el tradicional sopar del col·legiat, que va tenir lloc a la Bibíioleca Central, encara en obres. Abans però, es va fer un recorregut cultural per la ciutat. El sopar es va amenitzar amb l'actuació d'un grup de Jazz i va comptar amb l'assistència de Josep Aran, regidor d'Urbanisme, en representació de l'Ajuntament de Terrassa. •

Sopar del col·legiat a Granollers B

H

a façana en forma, ha estat present en la nova sala d'exposicions de la delegació del Bages-Berguedà. L'exposició es va cloure, el 4 de desembre, amb una conferència sobre rehabilitació a càrrec de Gustau Roca, director del Centre Tècnic per a la Rehabilitació d'Habitatges de la Generalitat (en la foto). Al final de Tacte es van lliurar els diplomes als assistents al curset de rehabilitació de façanes que es va realitzar durant el mes de novembre. •

l 28 de novembre es va celebrar el sopar anual d'aparelladors deí Vallès Oriental a La Baronia de Sant Feliu de Codines. Aquest any hi han assistit La Pina, revista local de Sant Feliu de Codines, i el 9 Nou del Vallès Oriental.

L'acte va acabar amb ball i es van lliurar regals als assistentsi als nous col·legiats (en la foto) i una placa commemorativa als col·legiats que fa 25 anys que van acabar la carrera. També es van lliurar els premis «plom» (sinistralitat en les obres) i el premi «nivell» que es va entregar a Josep Cabestany, el qua! deixa els serveis tècnics de l'Ajuntament de Granollers per jubilació. •

SERVEIS

f

A S S E S S O R I A

F I S C A L

I

Societats professionals i retribució dels socis H

n més d'una ocasió ens hem En existir vinculació entre ambdós, mostrat contraris al fet que els la conlraprestació haurà de ser de socis d'una societat proíesíonal, en mercat, i per últim, a tal contraprescas que exerceixin la seva activitat tació se li haurà d'aplicar la cora través d'aquesta societat, rebin responent retenció, la qual serà deels seus rendiments solament mitterminada pel volum d'ingressos i el jançant la imputació de les bases nombre de fills de qui al rep. imposables de Podria donarla societat, és a El soci que, a més a més, se el cas que la dir, que cobrin societat tingués el exerceixi la seva activitat, caràcter de transsolament a pare compte de beirent perquè els té una relació laboral amb neficis. seus ingressos Entenguem la societat, per la qual procedissin de que l'Adminisl'activitat profescosa aquesta tració interpresional, però que activitat haurà de ser tarà que l'acels professionals tivitat professiono en fossin socis. remunerada nal que realitza En aquest et soci ha de ser cas, el profesional remunerada, sense permetre que haurà de repercutir a la societat la tots els seus ingressos tinguin el factura amb la retenció corresponent, caràcter a què hem fet referència. aquest any del 15%, i del 20% per al proper. Aquest supòsit, que és una La nostra opinió, compartida amb opció fiscalment interessant, no és l'Administració, és que el soci que a de fàcil encaixament en la normativa més a més exerceixi la seva actividel Col·legi, però és, repetim una tat, té una relació laboral amb la altra vegada, una opció que paga la societat, per fa qual cosa aquesta pena estudiar.

• activitat haurà de ser remunerada.

Més

retencions

Com ja hem informat, Hisenda pretén augmentar les retencions que es practiquen a professionals al 20%, amb els inconvenients i desaventatges que aquesta mesurà portarà. Però la necessitat d'Hisenda no acaba aquí, per la qual cosa, també amb data 1 de gener, té previst que entri en vigor una nova retenció del 15% sobre el lloguer de locals.

Aquesta retenció afectaria aquells arrendadors que no estiguin donats d'alta com a tal en l'IAE i sempre que el llogater sigui un empresari o professional.

Hem de recordar que fins ara no és necessari donar-se d'alta en l'IAE per l'activitat de lloguer, si els valors cadastrals dels béns arrendats no representen els 100 milions de pessetes.

Una mesura més que ens obligarà a fer números i a actuar en conseqüència.

•

Diu

Hisenda:

• No es troba afectat l'automòbil de turisme que s'utilitza en ocasions per a finalitats privades del titular, en mancar el requisit d'exclusivitat (DGT 16-7-92). És així...encara que s'adquireixi mitjançant leasing per un professional (DGT 27-1-94).

1

O R M A T I U

V I S A T S

La manca d'afectació a l'activitat no solament té conseqüències respecte ais increments o diminucions de patrimoni, sinó que també afecta els ingressos computables, despeses deduïbles i deducció per inversió.

Així, les despeses d'un automòbil de turisme no destinat a l'activitat no són fiscalment deduïbles, ni tan sols les amortitzacions, i impedeix que s'apliqui la deducció per inversions en actius fixos nous (DGT 271-94). •

BERNÀLDEZ & ASOC1ADOS Av. Pau Casals. 4, 2n 2a. 0802Í Barcelona. Telèfon: 414 64 24 Fax:2098750

Calendari fiscal Abans del 20 de gener • Retencions sobre les rendes del treball i del capital mobiliari a compte de l'IRPF i Impost sobre Societats, models 110, 111,123,124 i 126, trimestrals o mensuals, si escau, i també el resum anual de retencions, model 190.

• Pagament fraccionat a compte de l'IRPF, del 4t trimestre de 1997, dels empresaris i professionals inclosos en l'estimació directa i estimació objectiva per coeficients (model 130) i en estimació objectiva per mòduls (model 131).

Abans del 30 de gener • IVA, declaracions trimestrals dels models 300 o 310, o mensuals dels models 320 i 330.

Resum anual de l'IVA. Model 390 • Declaració recapitulativa d'operacions íntracomunitàries, model 349. •

ASSEMBLEA GENERAL DE COL·LEGIATS EI visat es basarà el 98 en el pressupost d'execució material

B

l Col·legi redueix l'aportació per visat a partir de l'1 de gener del 1998. Això es produeix en passar a computar, com a base per al càlcul, el pressupost d'execució material, enlloc del pressupost de referència com fins ara. A partir d'ara, doncs, el pressupost d'execució serà l'únic pressupost que es tindrà en compte. L'acord el va prendre l'Assemblea general de col·legiats celebrada el passat 15 de desembre. L'Assemblea va aprovar el pressupost per al 1998 presentat per la Junta de Govern que és de 719 milions de pessetes. La quota col·legial no augmenta i es manté en 16.000 pessetes/any, que es cobrarà en dues parts (gener i juliol).

La Junta de Govern va presentar un pressupost contingut, que permet reduir l'aportació del col·legiat i que garanteix una progressiva ampliació dels serveis i de les accions col·legials. També es va celebrar l'Assemblea general extraordinària que va debatre i aprovar els nous estatuts col·legials. •

Nou règim fiscal Desapareixen els coeficients.

La nova Llei de pressupostos ens durà com a un dels canvis més significatius la desaparació de l'actual règim d'estimació objectiva per coeficients.

La intenció de l'Administració és la de crear un nou sistema de determinació del rendiment, anomenada estimació directa simplificada, que serà aplicable a determinades activitats empresarials i professionals, sempre i quan l'import de xifra de negocis no superi els 100 milions de PTA. Per evitar aquest problema a l'hora d'optar per aquest nou règim i tenint en compte que s'aprovarà sense temps material per renunciar o optar pels nous sistemes abans de final d'any, com preveu l'actual legislació, en principi, aquesta opció es podria realitzar en un termini de 30 dies des de la seva publicació al BOE. Per tant, s'haurà de preveure aquesta possíblitat i veure el seu interès. •

E-mail: bemaldez§ mx2.redestb.es

Visats comunica la necessitat de ferconstarel nom complet i la titulació d'arquitecte tècnïcoaparellador en tots els documents que es duguin a visar.

Coeficient d'actualització d'honoraris 12 de desembre Ca = 1,017 informació visats: telèfon: 240 23 70

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Agustí OtoSarasa esdevinguda el 2 de desembre a l'edat de 60 anys.

SERVEIS

I N F O R M A T I U

C E N T R Í

D E D O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

R EN A R T

Nous tipus de poliestirè expandit

L'evacuació en els aparells de gas

H

H

arrerament el Servei d'Informació tècnica (SIT) ha rebut consultes en relació amb al marcatge de planxes de polïestírè expandit a quin tipus de poliestirè i a quines característiques corresponen unes planxes marcades amb dues franges de color negre?

La normativa d'obligat compliment sobre productes de poliestirè expandit fixa un sistema de marcatge que coincideix amb el que figura a la norma UNE53-310. En aquesta norma es consideren cinc tipus de poliestírè expandit que van de I'l al V, i no s'estableix cap marcatge amb dues franges negres, en cap d'aquests.

L'aparició del nou marcatge obeeix a l'aparició de nous tipus de poliestirè, que figuren en una nova norma UNE que anul·la i substitueix l'anterior. Es tracta de la UNE-92-110 «Materiales aislantes térmicos utilizados en la editicación. Productos de poliestireno expandido (EPS). Especificaciones-, d'octubre de 1997 ('). En aquesta norma es mantenen els cinc tipus de poliestirens expandits ja existents i se n'hi incorporen dos de nous: el VI (marcat amb dues franges negres) i el VII (marcat amb tres franges negres).

Reproduïm a continuació el quadre d'especificacions i tipus de productes de poliestirè expandit que figura a la nova norma, i també el quadre amb els corresponents sistemes de marcatge.

El marcatge que figura al quadre ha d'aparèixer a les planxes o a l'embaEspecificació

Unitet

Ccr.GLCr.i3l tèrmca rriàors

•ft,«.K|

Resistència a la Beco mínims G,

Gruànorsièl rnímm usa OensÉst « n r e ! mínima

' Als productes dasaficals per

1 franja verda 2 franges verdes i franja blava 1 franja groga 1 franja negra 2 franges negres

asevareacoo s'hi afegirà a franja roja

3 franges negres

latge. A més a més, cada embalatge de producte ha de contenir una etiqueta o un altre sistema d'identificació on figuri almenys la següent informació: - nom comercial/fabricant/subministrador - les sigles EPS seguides del tipus de producte del qual es tracti - mesures nominals: longitud, amplada i gruix, expressats en mm - classificació segons la reacció al foc • valor mínim de la resistència tèrmica R (R = e/1), expressat en arrodonit al 0,05 més pròxim.

Exemple de marcat: tol cgnetaLtertai |EFS Tpa [V |

* La norma UNE 53-310/87 feia referència tant als productes de poliestirè expandit com als de poüestirè extrusionat. La UNE 92-110/97 afecta només al poliestirè expandit. La part de l'antiga norma referent a poliestirè extrusionat ha quedat anul·lada í substituïda per la norma UNE 92-115/97 «Materiales aislantes térmicos utilizados en la edificación. Productos de poliestireno extruido (XPS)-. • Jesús Femàndez Servei d'Informació Tècnica

1.043

0,033

0,036

0,035

0.034

0,033

SO

75

100 65

150

200

275

100

150

200

375 250

MloUi

MloUÍ

UI 0114

UI0U4

Ml O U !

M10U4

<o

30

20

20

10 ii

12

15 II

20 30 315

115

20

£5

avent-se realitza! una correcta instal·lació dels conductes d'evacuació dels gasos segons la normativa vigent, per què les calderes i els escalfadors d'un edifici no s'activen correctament? Aquesta consulta s'ha plantejat en el SIT en diferents ocasions. En alguns dels casos aquest problema ha afectat a edificis sencers de nova planta.

tica és aconsellable complir els condicionants que marca una recomanació editada per Sedigas: la RS-U-03, la qual fixa les condicions que han de complir els conductes d'evacuació en la instal·lació dels nous aparells de gas (escalfadors, calderes de calefació i calderes mixtes). Aquesta recomanació és d'aplicació en la instal·lació i en la posada en marxa d'aparells de circuit obert Les condicions que han de complir de tir natural qua hagin d'anar connecels conductes d'evacuació dels tats a conductes d'evacuació, tant si aparells de gas eslan fixades en el incorporen o no el dispositiu antirebuf Reglament d'instal.lacions de gas en esmentat (els aparells fabricats abans locals destinats a usos domèstics, de l'1 de gener dè 1996 no tenen l'ocol·lectius o comercials (Reial decret bli'gació d'incorporar-lo). La RS-U-03 1853/1993, de 22 d'octubre). Per altra és d'aplicació també als aparells de banda, cal tenir en compte que, en circuit obert de tiratge forçat i als de aplicació de la Directiva europea 90/ circuit estanc.

396/CEE, a partir de l'1 de gener de La RS-U-03 té en compte les carac1996 els aparells de gas han d'in- ten'stiques dels edificis (de nova conscorporar un dispositiu de seguretat an- trucció o ja construïts) on s'han tirebuf (tipus BS). En la majoria dels d'instal·lar els aparells i si disposen o no casos tractats s'ha arribat a la conclu- de conductes d'evaquació verticals (xesió de que és aquest dispositiu el que meneies, xunt o similar). La Recomaimpedeix l'activació dels aparells, en- nació Sedigas RS-U-03 està disponible cara que s'hagi complert el Reglament al Centre de Documentació. • esmentat anteriorment.

Per tal d'evitar aquesta problema-

Jesús Femàndez

n o g r af

Xarxes de seguretat Saiz Núnez, José; [et al.] Las redes de seguridad en la construcción.

Universidad de Alicante, Direcció General de Treball. 1997.

Ü.WÒ

MI0U4

50 lo/rf 9

Tires de marca*

Tipus

fèscíència frjnfna a la coffiprcssó s..

Classe tfe rsaccoò aJtec

Tipus I II III IV V VI VII

25 27

35

Informació Centre de Documentació Horari: de 9 a 14 i de 16 a 19 hores Telèfon General: 240 23 61 Biblioteca: 240 23 80 Servei d'Informació Tècnica: 240 23 65 Cinquena planta del Col·legi Fax:2402381 E-mail: SIT@apabcn.es

Dins del catàleg d'accídenís laborals en el sector de la construcció, les caigudes d'altura ocupen un lloc tristement destacat. Els sistemes de xarxes de seguretat és un dels sistemes més utilitzat per evitar aquest tipus d'accidents.

El llibre Xarxes de seguretat estudia detalladament els elements que componen el sistema, i els factors que causen una pèrdua important de la seva capacitat per aturar la caiguda en alçada. Per exemple, la degradació de les fibres de què es componen les xarxes, la resistència de les (orques que les suporten i, en general, poca cura en la col·locació i el manteniment dels elements.

De les quatre parts en què es divideix el llibre, la primera tracta de les xarxes, el seu envelliment i les anàlisi química i mecànica.

Les parts segona i tercera —potser les que més ens poden interessar com a tècnics en construcció— estudien el dimensionat de les forques i les condicions de muntatge i instal·lació de les xarxes de seguretat amb aquest tipus de suport. Finalment, conté la normativa vigent sobre el tema, i també la nova norma europea. • Salvador Gili

S E R V E I S

1

OFERTES

TREBALL

N

F

O

R

Informació Mercat de Treball: Telèfon: 240 23 58

OFERTES NOVEMBRE DE 1997 servei' places

tipus d'empresa

especialitat

àmbit

experièn.

jornada

edat

contracte

durada

Anunci

1 coordinador d'obres

enginyeria catalana

obres d'edificació

Catalunya

3 4 anys

matins

24-29

liberal

15 mesos

1,2

Anunci

1 ajudant cap d'obres

6 meso5 indefinida

3

construcció

nova construcció i reparació

BCN prov.

1-2 anys

oficial

22-26

laboral

Sec/Ca. 1 tècnic projectes i obres

estudi d'arquitectura

habitatges unifamiliars en filera i bloc

BCN prov.

8-25 anys

tardes

35-45

liberal

AniCa

sou/M

honor.

Itècnicobresmunlalge

fabricació i distribució

aparells elèctrics

intemacio.

3-5 anys

oficial

laboral

1any

5

Carac.

Icapdobra

construcció

obra nova, reformes i indústria

Catalunya

es valorarà

oficial

lib/Iab

Curric.

1 coordinadordobres

estudi d'arquitectura/promolora

habitatges mig/aft estànding

BCN ciutat

3-0 anys

oficial

liberal

2 anys

4

Sec

icapdobra

constructora contractista d'obra

obra civil i de tot tipus

Balears

2-7 anys

oficial

30-50

laboral

i tècnic manteniment

construcció - manteniment

reformes i rehabilitacions

perobra 6 mesos

Carac.

neg.

Catalunya

4-5 anys

1/2 flexible

25-35

liberal

Sec/Cu. 1 cap d'obra

arquitectura, enginyeria, construcció centres comercials, rehabilitació i reforma

nacional

2-4 anys

oficial

24-35

liberal

neg.

6mesos pro. 4-5

Carac

2 coordinadors d'obra

entilat sense ànim de lucre

projectes d'urbanització via pública

Catalunya

1-2 anys

flexible

liberal

perobra

Anunci

1 recenltitulat

estudi d'arquitectura

equipaments i obres pera!"Administració

Catalunya

SCC

Icapdobra

promotoraimmobiliària

edificis d'habitatges

BCN ciutat

SCC

1 perit d'assegurances

gabinet de peritacions

peritacions

nacional

matins 10-15anys

neg.

liberal

1any

1,5

oficial

2545

laboral

6 mesos

4.5

oficial

25-37

laboral

neg.

Sec/Cu. Hècnicprojecles

direcció tècnica obres, manteniment

nova promoció d'habitatges

nacional

3-6 anys

oficial

30-35

laboral

perobra

Curric.

despatx d'arquitectura

obres singulars

intemac.

5 anys

oficial

3040

liberal

1mes

4,5-5 neg.

indefinit indefinit

45 3

1 tècnic mesuraments ipress

ròtuls i se nyafi tzacions

rotulació

nacional

1-3 anys

oficial

25-35

laboral

Curric.

1 tècnic servei postvenda

immobiliària

habitatges

nacional

2-4 anys

oficial

35

liberal

Anunci

l tècnic projectes

habitatges

nacional

0-1 anys

oficia!

28-35

liberal

Curric.

1 tècnieprojectesiobres

SCC

lajudantdecapífobra

estudi d'arquitectura promoció immobiliària

construcció i promoció d'habitatges

BCN ciutat

1any

flexible

23-28

laboral

pràctiques

Carat

1 ajudant de cap d'obra

constructora

construcció industrial i edificació

BCN prov.

0-1 anys

oficia!

23-25

laboral

3 anys pro.

2,1 1,5-2

Sec

2tècnicstaxacions

valoracions immobiliàries

valoracions per a garantia hipotecària

nacional

oficial

23-28

2

2ajudantsdecapdobra

construcció i reforma

reforma d'establiments turístics

Balears

oficial

23-35

liberal htl·lab

indefinit

Sec

6 mesos

2

1-2 anys

2,8

•Cumc.:Seleraïó de (miculums. Carac.: Selecdó

Empresa multinacional

Empresa fabricant

Empresa fabricant de

2 aparelladors col·laboradors

coordinadord'obres

sector elèctric

d'elements d'arquitectura

materials de construcció

per a control a peu d'obra, seguiment i control del pla de seguretat i higiene. del programa de control de qualitat i treballs tècnico-administralius. Exp. mínima de 2 anys en control d'obra.

Disponibilitat, matins. Relació liberal de 15 mesos. Sou negociable.

promotorcomereïa! pera Barcelona

interior

tècnic comercial

delegat tecnico-comerciaJ

per a suport a la xarxa comercial. visites tècniques, càlcul de resistències de parets de càrrega, dimensionat i espgcejament, elc. Exp. 2-5 anys en el sector de ITiabitaige. Àrea de treball: Catalunya, Balears, Andorra,

amb domini d1 Autocad o Microstaton i programes informàtics de gestió tfobres. Disponibilitat, matins. Relació liberal de 15 mesos. Sou negociable. Interessats poseu-vos en contacte amb: Sr. Ferrer, telèfon: 205 26 07

per a col·laboració en les tasques de direcció d'obres d'edificació. Amb coneixements de programes de pressupostos, certificacions, planificació de l'Hec, treball amb entorn Windows: word, excel, autocad i accés. Expsriènda mínima de 3 anys en obres d'edificació Àrea de treball Catalurv ya. Edat. de 24 a 29 anys. Idiomes, català i castellà escrits i parlats. Vehicle propi. Jornada completa.

Sou: 1.250.000,- brutíanual. Envieu currículum manuscrit i fotografia a: Mercè Ramos. Valen Consultors Associats. Bailèn, 7 En 2a. 08010 Barcelona

Ref. 5.760

Ref.S.m

Despatx

Enginyeria catalana

1 aparellador col·laborador

P E T I T S

A

N

U

N

C

I

promocionarà et producte miljançant visites a arquitectes, decoradors, inlerioristes i petits constructors entre d'altres, per tal que s'especifiquin en els projectes.

Les persones tnteressadess poden posar-se en contacte amb:

per a promoció de productes d'arquitectura interior. Cal experiència comercial. Àrea de treball, zona mediterrània. Idioma, català. Cal disposa; de vehicle propi. Jornada completa.

Relació liberal indefinida. Sou negociable. Incorporació immediata.

Envieu currículum i fotografia a: REVESPAN, S A José Maria Alorrasagasti Apariat de Correus, 102 20800 ZARRAUTZ (Guipúscoa)

Mana Montoya Telèfon: 292 23 00

Ref. 5.799

Ref.5.795

Delineació de plànols

Serveis per al professional

S'ofereix topògraf per a treballs

S'ofereix estudi de delineació en

Es ían aixecaments d'estat ac-

Cad per a la realització de plà-

tual, desenvolupament i de-

Perspectives

Topògraf

Ref. 5.748

Informació Petits Anuncis: Telèfon: 240 23 76

S

de mesuraments, aixecaments,

SERVEIS

Castella i Osca. Coneixements de Cad. Edat, 27-35 anys- Idioma, anglès. Vehicle propi. Jornada completa. Relació Cberai indefinida, (3 mesos de proves). Sou: 6M bíuts/anual. Incorporació immediata. Envieu currículum a: CeràmiquestíeUinars, S A Uuis Pérez. Fax: 64] 27 69

D E S P A T X O S

implementació de projectes, re-

nols d'arquitectura i construcció.

lineació de projectes, models en

Local en lloguer

Es fan perspectives manuals i

planteigs d'obres i cubicacions.

Experiència i preus econòmics.

3D,

Es lloga focal de 300 m;amb

per ordinador, en blanc i ne-

Sistemes totalment informatit-

Telèfon: 416 16 39

tal·lacions. S'ofereixen serveis

150 m2 de planta i 150 m2 de

gre o en color i Render.

zats. A grans i a petites esca-

Fax: 237 49 01

de fotografia d'arquitectura i

soterrani. Apte per a mitjana

Octavi

les. Qualitat i rapidesa.

obra, presenlacions, tractament

indústria o per a magatzem.

Telèfon: 213 92 36

Joan Costa

Traductora d'atemany

d'imatges i perspectives, mesu-

Bé de preu, directe de pro-

Telèfon: 265 40 04

S'ofereix Iraductora austríaca

ramenís i pressupostos, plecs de

pietari.

amb experiència en traducció

condicions, ajut per a projectes

Informació Telèfons: 284 32 29

Estudiant d'arquitectura

càlcul d'estruclures i ins-

tècnica

Servei per a taxadors

científica i comercial d'arqui-

de seguretat, dictàmens, valora-

S'ofereix estudiant d'arqui-

EnviTns un fax i nosaltres li lliu-

tectura i enginyeria. La presen-

cions i gestió econòmica d'obres.

tectura tècnica pendent del

rem !a delineació dels seus cro-

tació pot ser en làser, mòdem,

Josep M.

projecte final de carrera, per

Telèfon: 452 07 89

quis en menys de 24 h. L'ela-

fax o disquet.

treballar en despatx, {accep-

borem per ordinador, i ens adap-

Informació

taria contracte en pràcti-

tem a! seu estil. Aportem una

Telèfon: 455 39 25

ques).

experiència de més de dos anys.

Disponibilitat, tot ei dia- Coneixements de Cad i altres programes a nivell d'usuari.

Oriol Molins Telèfon: 427 47 39

Oferim un preu per croquis de

S'ofereixen serveis

700 pessetes.

d'aixecaments planimètrics, re-

Informació

presentacions en 3DStudio i deli-

Telèfon:

41616 39

Fax:

237 49 01

M A T E R I A L Deliniant de construcció

nietó per cad.

Telèfon: 347 65 54

S'ofereix deliniant de construc-

Es ven taula de dibuix

ció,

Venc taula de dibuix indus-

edificació i obres. Domini

d'auiocad versions 10 i 12.

trial, marca: Moldor.

Eva Gàmez

Enric

Telèfon: 808 65 71

Telèfons: 555 20 75

ACTIVITATS

N F O R M A T I U

FORMACIÓ

S E R V E I

P R O M O C I Ó

I

M E R C A T

Instal·lacions en l'edificació. Execució i control

D E

Disseny d'interiors

Sessions tècniques

Curs d'iniciació a l'especialització • controls de final d'obra -controls de qualitat de la instal·lació -proves de funcionament

objectius Les instal·lacions són una pari cada vegada més fonamental, de! procés constructiu. Els aparelladors i arquitectes tècnics com a professionals especialitzats en el seguiment i control d'execució han de conèixer i actualitzar els seus coneixements en aquest camp.

• noves tecnologies -materials, sistemes, característiques i exigències programa dijous, 8 de gener • fontaneria i aigua calenta sanitària: canonades, vàlvules i aixetes, sanitaris, escalfadors i tractaments

Amb aquestes sessions es pretén dotarlos dels coneixements bàsics necessaris per efectuar aquesl seguiment i control d'execució de les instal·lacions en condicions òptimes.

Van adreçades bàsicament als col·legiats que exerceixen la professió en ràmbit generalïsla. i especialment en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes. professor Arcadi de Bobes, arquitecte i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. UPC. dia, hora i lloc dies 8,15,20 i 29 de gener, de 17.30 a 20,30 hores.

Sala de conferències del Col·legí.

Inscripcions Servei d'Informació.

dijous, 15 degener > desguàs i evacuació: canonades, bombes, accessoris i depuració

programa de cada sessió • reconeixement de projecte •comprovació de la documentació ne- dimarts, 20 de gener cessària • gas: -normativa d'aplicació canonades, aparells, accessoris, eva-criteris de disseny i càlcul de la cuació de fums i dipòsits instal·lació •criteris d'elecció de materials i sistemes dijous, 29 de gener • electricitat: • direcció d'execució conductors, conductes, aparellatge i pro-acceptació de materials i sistemes: doteccions. cumentació i dades exigibles -criteris de posada en obra, manteni- preus ment reparació i durabílitat col·legiats i estudiants: cicle: 18.000,- ses-criteris d'acceptació de canvis de male- sió: 6.000,- Preus especials Targeta Acrials i sistemes (qualitat, incompatibili- cés. No col·legiats: cicle 30.000,- sessió: tats, etc.)

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Grup II Curs bàsic de seguretat i saiut laboral en ia construcció. (Curs subvencionat) temari 1 • El Reial decret de transposició de la Directiva 92/57/CE sobre seguretat i salut en les obres

Davant la importància del Reial decre!

1627/1997 en rexercici professional, la Junta de Govern ha decidit subvencionar els col·legiats que s'inscriguin en aquest curs amb una aportació de

2*

Coneixements bàsics sobre prevenció

Partint del fet que els arquitectes tècnics tenen una bona base pel que fa a! coneixement de la tecnologia, el curs dïnitiació a l'especiailització en disseny d'interiors pretén aprofitar aquest bagatge inicial per avançar cap a la construcció d'espais útils i més imaginatius.

Es tracta de posar la tecnologia al servei del disseny o, per dir-ho d'una altra manera, de despertar ei vessant creatiu d'uns professionals que, per la seva formació i/o experiències, ja dominen la tecnologia.

Les línies formatives per especialitzar-se en el disseny d'interiors es valen de diverses disciplines humanístiques, com la història de Fart o la filosofia i es complementen en la pràctica del grafisme. Serà fonamental entendre la història dels espais a reformar o reconvertir. L'avaluació del curs serà continuada i s'exigirà l'assistència a un 80% de les classes.

Programa del curs Definició d'objectius: en què consisteix el fet de dissenyar un espai. Com es fa. Instruments del dissenyador. Practica de l'ofici.

Presentació del projecte a realitzar on, per què?, pera qui?, el programa de necessitats.

Apropiació de l'espai a resoldre: situació. Dimensions. Preexistències ambientals, sociològiques i històriques.

Exposició de les primeres idees i la primera crítica: establiment d'un codi d'expressió. Què representar i com representar en aquest estadi.

Les eines del dissenyador les proporcions. Els buits i els plens.

La llum. El color. Les textures.

La personalització. El confort acústic, tèrmic i lumínic. professors Rafael Carreras, arquitecte tècnic i dissenyadot Amaldo Bassadona, arquitecte dies i horari del 12 de gener de 1997 al 8 de juny de 1998, els dilluns de 16.30 a 21 h.

6> L'avantatge: L'avantprojecte entès com la concreció de les primeres intencions en un espai determinat, de forma harmònica i correcta.

7« Segona critica: la proposta d'utilització de l'espai. Avaluació de les solucions i forma de representar-Ies. 8* El projecte bàsic: les solucions constructives com a part intrínseca de la idea de disseny. Noves tecnologies. La responsabilitat ecològica.

9» Tercera crítica 10» Els detalls constructius vislos com a complement i finalització del llenguatge arquitectònic.

1 1 * Última crítica i exposició de treballs a la sala d'exposicions. preu col·legiats: 150.000 pessetes Targeta Accés: 120.000 pessetes no col·legiats: 225.000 pessetes Inscripcions al Servei d'Informació. lloc Sala de conferències.

Conferències obertes al públic

3 • Conceptes bàsics d'ergonomia •dilluns, 19 de gener a les 19 hores: La casa i la wc/a, a càrrec de Xavier Monteys

del 13 de gener al 3 de març de 1998, dimarts i dijous, de 18 a 21 h.

4 • Solucions tècniques davant de les situacions de risc en obra

durada: 45 hores.

5*

col·legials: 60.000 PTA. no col·legiats: 90.000 PTA. Targeta Accés: 48.000 PTA

6 • La documentació per a l'apPcació del RD. •

Coordinador de seguretat

Project manager en edificació i urbanisme.

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius

Curs de formació perfil tècnic europeu objectius El curs forma part de l'oferta del Col·legi dins del programa de formació.

durada 128 hores leclives dies el curs tindrà lloc els dilluns, durant tot el dia, del 2 de març al 29 de juny de 1998.

Aquesl programa preveu un curs de coordinadors de seguretat a les obres per tal de capacitar els professionals a exercir lloc les tasques de coordinació en les fases sala d'adés del Col·legi. de projecte i execució, per a qualsevol Primera planta. volum i tipus d'obra. informació B curs tindrà el caràcter de perfil tècnic Servei d'Informació. europeu.

Planta baixa. •

Iniciació a ia coordinació d'execució d'obres

•dilluns, 2 de febrer ales 19 hores & projecte com a expressió d'una idea, a càrrec de Pere Riera Entrada lliure.

Cal confirmar l'assistència al Servei d'Informació.

Repetició del curs de postgrau organitza Repetició del curs de postgrau que forma part del màster de Project Manager organitzat, conjuntament, el Col·legi d'aparelladors i la Fundació Politècnica de Catalunya. dies tindrà lloc ala sala d'actes del 8 de maig a F11 de juliol de 1998.

Els divendres, de 16.30 a 21 hores

dissabtes de 9.30 a 14 hores. durada 80 hores lecrjves. informació 1 inscriplcíons Servei d'Informació.

Planta baixa del Col·legi.

L'ÍNFOMWTU publicarà més dades, més endavant, sobre el programa del c ei preu.

•

INSCRIPCIONS Servei d'Informació.

Planta baixa del Col·legi.

Les places dels cursos són limitades.

Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes.

Preus especials peraestudiants amb Targeta Accés.

Consulteu el Servei d'Informació.

Telèfon: 2402060 Fax: 2402061

A C T I V I T A T S F O R M A C I Ó

AVANÇ DE PROGRAMA • Noves tecnologies

I

ALTRES

EXPOSICIONS

• AUIA D'INFORMÀTICA

Cuidem la façana

Aula de Barcelona • Iniciació a l'Acces: del 12 al 21 de gener, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

• Paviments urbans exposició: del 2 al 20 de febrer sessions: dilluns. 9 i 16 de febrer, de 9.30 a 20.30 hores, seminari: dimecres, 11 i 18 de febrer, de 9.30 a20.30h.

• Introducció a la informàtica: del 12 de gener al 10 de febrer, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

• Autocad: de! 12 de gener al 18 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

• La fusta: futur anterior exposició: del 26 de maig a] 12 de juny sessions: dimarts., 26 de maig, 2 i 9 de juny, de 16.30 a 20.30 hores, seminari: dijous 28 de maig i 4 de junyde16.3Qa2O.3Oh. • Segellantsi exposició: del 22 de setembre al 9 d'octubre sessions: dimarts., 22,29 de setembre i 6 d'ocfutsre seminari: dijous, 30 de seiembre de 16.30 a 20.30 h.

• Prefabricats de formigó

• Autocad 3D i AME: del 12 de genera I111 de febrer, rüuns i dmecres, de 9.30 a 12 h.

• Iniciació a l'Eicel: del 13 al 22 de gener, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Exposició organitzada pel Sen/ei Rehabiltació, que es presentarà a rAjunlamentde Sant Adrià del Besòs, el proper mes degener. informació: Servei Rehabilitació i Medi Ambient. •

Viure l'espai

• Microsofol Project: de! 15 de gener i 3 de febrer, dimarts i dijous, de 19 a 21 • Iniciació al 3DStudio: del 26 de gener al 9 de febrer, dilluns i dimecres, de 17 £19 h.

• Iniciació a I word: del 29 de §ene r al 10 de febrer, dimarts i dijous, de 19 a 21 h

exposició: del 17 de novembre al 4 de desembre sessions: dimarts 17 i 24 de nov embre i 1i3de desembre, de 16.30a 20-30 h seminari: dijous 26 de novembre de 16.30 a 20.30 h.

• Sessions (Jiàriesd'lntemet: 13 degener. 27 de gener, 5 de febrer, de 19 a 21.30 h.

Aula de Granollers

Més informació: Marta TruycJ, cinquena planta

• Aulocad: del 17 de gener al 21 de març. dissabtes, de 17 a 19 h.

• Viure l'espai fins al 23 de gener.

Exposició d'art contemporani Vegeu contingut en aquesta plana.

• Aulhentic Fiction del 23 de febrer al 27 de març.

Exposició multimèdia i interactiva, a càrrec de Xavier Rovira.

• Cap semblança amb la realitat és pura coincidència del 30 de març al 15 de maig Exposició pturidisciplïnària amb motiu de la 9a edició de la biennal Primavera fotogràfica, a partir d'una idea de Romà Arranz.

•

• Introducció a la informàtica: del 12 de gener al 18 de febrer, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Exposició d'art contemporani, l'objecte de la qual és la interpretació de l'espai per diferents artistes. L'espai pot ser interior o a l'aire lliure.

dimarts, 27 de gener organitza Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Gremi de Constructors d'Obres de

programa 9h Obertura de la jornada a càrrec de Ramon Farré, president del Gremi de Con5tmclors d'Obres 9.30 h El ciment anàlisi general i aspecBarcelona i Comarques tes pràctics de la nova RC-97, a IECA càrrec de Afejandro Josa. gerent ALAC, Associació de Laboratoris d'IECA Acreditats de Catalunya 10.15 h 8 nou enfocamenj del lormigó en la propera instrucció, a càrrec col·laboren íAntonio Garrido, director de l'ICCE ANEFHOP 11.15 h Durabiíitat del formigó, a càrrec de CIETSID Joan Euaeni Canadas, arquitecte delega! (fANEFHOP dia i hora 12 h Bs acers, a càrrec del CIETSID la jornada tècnica tindrà lloc el dimarts, 12.45 h Formigons d'alta resistència, una 27 de gener, de 9 a 13,30 i de 16 a experiència pràctica a càrrec 20.30 hores (fAntonio Aguado, enginyer de camins. lloc 16 h Formigons lleugers estructurals, Sala d'actes del Col·legi una experiència pràctica, a càrrec Primera planta. de Robert Brufau, arquitecte.

16.45 rt Soslres posíesals, una experiènpreu cia pràctica, a càrrec d'Antoni Marí, col·legiats i associats: enginyer de camins 17.45 Formigó amb àrids reciclats, a càraltres participants: rec d'Enric Vàzquez, enginyer de 15.000 pessetes camins 18.30 fi B cost de la no qualitat, a càrrec inscripcions d'ALAC Servei d'informació del Col·legi 19.30 h Anàlisi, prospectiva i visió de futur de les estructures, a càrrec de SanGremi de Constructors d'Obres de tiago Calatrava, arquitecte í enginBarcelona i Comarques yer de camins. •

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Curs bàsic de seguretat i saiut laboral en la construcció.

(Curs subvencionat)

Auladeïerrassa Davant ía importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern ha decidit subvencionar els col·legiats que s'inscriguin en aquest curs amb una aportació de 20.000 pessetes.

• Autocad 3D i AME: del 13 ds gener al 19 de febrer, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Artistes participants Jaume Barrera Carmen Manrique Robert Meyer Clare Nelson MarioPasqualotto

• Microsoft-projetl: del 12 al 23 de gener, dilluns i dimecres, de 19a 21 f i

col·legiats: 60.000 PTA. no col·legiats: 90.000 PTA. Targeta Accés: 48.000 PTA

• lniciacióal'Excel:del2al11defebrer, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

organitza Departament de Cultura Restarà oberta fins al 23 de gener, a la sala d'exposicions del Col·legi. horari dedillunsadivendresde10a20. </

Del projecte a la gestió dels espais verds públics màster organitzat per Fundació Continuada U s Heures. Universitat de Barcelona. Instituí Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona dates: del 26 de gener al 29 de juny lloc: Laberint cfHoria informació: Formació Continuada Les Heures. Tel: 423 3710 i 428 45 85. •

del 4 al 25 de febrer, els dilluns i dimecres de 18 a 21 hores.

Consulteu preus al servei d'Informació o a les delegacions Descompte del 20 % per als cursos de matins Preus especials Targeta Accés

ALTRES Màster en gestió urbanística organitzen Centre de Política del Sòl i Valoracions de ta UPC i Fundació Poïtècnxa de Catalunya. dates: de gener a juny 1998 matrícula L'Escola cTAdnïnistraaó Púbfica de Catalunya laciista beques anuals, informació Fundació Poüiècnica de Catalunya telèfons: 902.10.31.58 i 401 58 69. •

El ciment i el formigó cap al proper mil·leni

• Microsoft-project: del 13 al 29 de gener, dimarts i dijous, de 19a21 h.

Exposicions

Més informació: Departament de Cultura.

• 3DSludlo: del 13 de gener i 12 de febrer, dimarts i dijous, de 9.30 a 12 h.

J O R N A D A

durada 45 hores Inscripcions a la delegació

temarí 1 * B Reial decret sobre seguretat i salut 2* Coneixements bàsics sobre prevenció 3 • Conceptes bàsics d'ergonomia 4 • Solucions tècniques davant riscos 5- Coordinació d'execució d'obres 6- Documentació per aplicar el RD. •

ACTIVITATS

Intervencions arquitectòniques en medi rural canviant

Conservació i restauració del patrimoni arquitectònic urbà

amb fulls de càlcul

màsler organitzat per Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, demarcació de Girona. Formació continua, dates: del 27 de gener al 30 de maig de 1993 informació: Centre de Formació Contínua UdG. Tetefom 972C1 02 99.

Col·legi cTArquitecles demarcació da Girona. Tetefort 972/21 99 08- •

màsler I cursos d'especialització de L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid.

curs pràctic organitzat per Información adjoortal a càrrec de: Javier sastre, arquitecte diallloc: dies 18t19 de febrer.

CJibca, 1 de Madrid preu: 98.000 pessetes descompte per a col·legiats d'un 20%. inlormadó: telèfon. 91.411 21 45. •

dies i lloc: tindrà Itoc a rEscok Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (Av. Juan

de Herrera, 4 de Madrid.) de lebrer a juny. informació Telèfon: 91/ 336 65 39. •

Avaluació financera

GUIA

D'EMPRESES

I SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

ESTRUCTURES T\

FUSTERIA Q

Alsina

MlíílM'

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pd. I«J Pia d'en C o l Cami * Font Freda afl 06110 Mcrcícada y Reixac {Barcetona) Tel (93} 575 3000 Fax (93) 564 70 59

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

MOBILIARI URBÀ H I

jardí pqrc

FRAPONT CONSTRUCCIONS

EN FUSTA

McòfenUíà • Jocs Para Irfan* • Pafenes pe l'Esport

FUSTtRlA D'OBRA I PER A DECORACIÓ

Teodor Llorente. 30 Tel. (93) 726 42 07 - Fax (93) 726 21 01 QB206 SABADELL (Vallés Ocodenial)

ROIG C U Í V A D O DE PERFILES, S.À.

ELECTRICITAT 15 ANYS D'EXPERIÈNCIA

• CATALANA,$.A.

EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC

Morters sense retracció.

simon

ESTRUCTURES METÀLUOUES LLEUGERES

REFORÇAMENT DE FORJATS 'REFORÇ J 3 í " (DTT268)

Rehabilitació

WOERIAL ElfCTRICO

ILUMINACION

ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES

ión. 390 - 392 Telefono (93] 265 1 ó 63 • ix [93) 232 77 53 08013 Barcelona

C/ Santander, 42-48, Nau 39. 08020 BARCELONA Te/. 278 26 86-Fax 278 27 11

AÏLLANTS

SERVEIS

Pellaires, 28 BARCELONA Tels. ( 9 3 ) 3 0 7 29 33 (93) 307 26 92 FABRICACIÓN DJ= BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBÍ Pg. L u Torres, s/n (Edif. Dnrtunie bajos) Fíbrica: Pol. I n i Rubí Sur - Barcelona " ï ? 6 9 9 4 2 6 6 - Fax: S88 00 59

• • _ I I

OBRAS REFORMAS IMPERMEA8IUZAC1ONES ALUMINOSIS REFUERZOSESTRUCTURALES

PUNTAL REGULABLE Carga admisible 20 Tm

BOOMERANG > G secretaria telefònica ATENEM TRUCADES PER 6.500 n >

REHABILIIS.L.

• Traduccions a tols els idiomes Tel. 417 35 47 Balmes. 4 3 4 . 5 è . A - 08022 Barceloní

ALUMINOS1

EXTENI BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

CONSTRUCCIONE5 MANSO, 11 P A • TcL (93) 426 93 98 [3 llneos) Fox[93)423 94 13 • 08015 Barcelona

CFT&Asoc.

Q Neteja _ Q Restauració pedra • Eviar coloms

ASSAIGS

Roselló, 340-344 Tel. (93) 245 22 21

c/ Padilla, 240* Tel. (931 456 14 53 Fax [93} 436 72 85 * 08013 Barcelona

REHABILITACIÓ | j

DE PILOTS 08025 Barcelona

PAVIMENTS i PAVLMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ 1 ASFALT,TERRES DE RESINES I PINTURES ESPEC1AI-S

Na\

s Induí Forjados-Cerrami.

Chalels-Pàrkings Centros comercial Pantalanes, etc.

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL

SENETON

CONSTRUCaÓ - REHABOJTAaÓ Aígoa-deli Grsnvia. 179 TeL(93)26l 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 08908 L'Hotpitalet de Llobregat (Barcelona)

LTER

— EXTRAFORT —

PREFABRICATS D

TANQUES DE BRUC

Prd'abricados de Hormisón. S.A.

El sistema aleman para suelos índuslríales • íeuibrimieníos ds elevooa reíètendo mecànica y química.

• Reparorion fàcil, ràpida y económim de bathss / grielas.

• Anlipolvo, impsnneabtliïcniM, higisnitm y decoiatïvos.

GEOTtCNiA. M I C R O P I L O T S , A N C O R A T G E S , HlDROGEOLOGlA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IY 9. baixoi Tel. i FJX (977) 792793 - 43850 CAMBRILS Mijor de Sami 2. E° 3' Tel. i Fi) (909) 334 332 - 0S0I7 BARCELONA

íï.SanJ1J!«B.204Naït7PolCongo<J [ - Q34D0GUN01UIS IBoabiïi) UI. [93) 111 l?W • ha (931849 54 l i

Per separar un habiïatgc o tancar un jardí, tenim l'oferta més àmplia, lani en mities, com en qualitais.

Som fabricants des du 1974

LA

ROAR, S.A.

INDUBRUC

FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN

Polig. Ind. C A N M A G Í - NAU 1<J 0SI90 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 589 00 23 - R K 674 38 71 Arnlo. Correos -103

g

699 42 66 - Fax: 5B9 00 59

C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

D

IB

laüoraton ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de! edificació i els seus

PAVINDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTO ANIVELLADORS I MOHTEHS DE RESINES TERRATZOS CONTÍNUOS Plaça Teluan, 1 ler. 1' DSD10 Barcelona Tel. Z55 09 39 fj».ZE5Z276

D ' E M P R E S E S

I

ORATORI DEL

S E R V E I S

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Eleclricita! i il·luminació

PREFABRICATS

pp^

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

[4 | fj

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

P^T|

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

J | |

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

EL

REPORTATGE

\ L A

C O N S T R U C C I Ó

L ' I N F O R M A T I U I

L

E

S N O V E S

T E C N O L O G I E S

Anàlisi d'obra i noves tecnologies 1997 La publicació de les conclusions de les jornades dedicades als materials ceràmics, vidres de nova generació i nous plafons per a façanes han complementat durant 1997 els reportatges que L'INFORMATIU dedica a l'anàlisi de l'obra que es fa avui al nostre país.

iranta obres realitzades a Catalunya en els darrers Ires anys

H

I sector de la construcció ha experimentat canvis importants, pel que fa als aspectes organitzatius com a la mateixa renovació dels sistemes constructius. Aquests darrers són, però, eís que incidiran d'una manera més radical en el canvi del concepte de construir. Per tal de debatre sobre aquesta situació i oferir informació conceptual i pràctica, el Col·legi va iniciar, a finals del 1996, un cicle dedicat ais materials i les noves tecnologies de la constnjcció. Els nous materials ceràmics, vidres de nova generació, i els nous plafons per a façanes lleugeres han estat els temes tractats durant l'any i que té una nova cita al febrer amb els nous paviments urbans. La construcció amb fusta, segellants i impermeabilitzants i prefabricats de formigó seran alguns dels temes per a 1998. La bona acollida que han tingut aquestes jornades entre els professionals fa pensar que el col·lectiu tècnic vol apostar fort per una línia de modernització.

Una altra iniciativa de l'àrea tècnica del Col·legí prou conneguda ja pels nostres lectors ha estat la preparació i publicació a L'INFORMATIU de reportatges dedicats a !a construcció que avui es fa al nostre país.

La secció Anàlisi d'obra es va començar a publicar el 1994 i ja compta amb més de 50 obres publicades. La idea era presentar noves tècniques que milloressin la qualitat de la construcció, sense recórrer necessàriament a grans projectes, és a dir, allò que qualsevol tècnic pot tenir avui a !es seves mans. Mostrar la

renovació tecnològica i la idea de l'arquitectura com a treball d'equip han estat els dos primers objectius. Els altres dos han estat: donar una visió completa de l'obra arquitectònica, de la promoció al mantenimenï inclòs el cost, i fer una anàlisi critica de les obres escollides.

L'excel·lent col·laboració que hem tingut per part de les persones que han participat en les obres i l'interès que han manifestat els lectors ha estat l'element clau per a la continuïtat d'aquest treball. A continuació oferim una recopilació indexada dels reportatges que s'han publicat en aquestes pàgines al llarg de l'any 1997 i un avanç dels temes que es preparen per a l'any que entra. •

SESSIONS MONOGMHO.UES EN PUMUMCIO •

LA FUSTA: EL FUTUR ANTERIOR: del 26 de maig ai 12 de juny

•

SEGELLANTS I IMPERMEABILITZANTS: del 22 de setembre al 9 d'octubre

•

PREFABRICATS DE FORMIGÓ: del 17 de novembre al 4 de desembre

SEPOIUTGES D'OiM EN PUPARACtó •

FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES

I EMPRESARIALS DE REUS UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI • REMODELACIÓ DEL CARRER GRAN DE GRÀCIA. BARCELONA • CONSTRUCCIÓ DE 73 HABITATGES AL CARRER LA PARRA DE LLEIDA (PROGRAMA THERMIE)

E i .

I N F O R M A T LA

C

O

N

S

T

R

U

C

C

I

Ó

I

L E S

N O V E S

R

E

P

O

R

T

A

T

G

E

T E C N O L Ò G I C S

Paviments urbans Continua el cicle dedicat als materials i !es noves tecnologies de la construcció

B

is paviments urbans centraran les quartes fornades que el Col·legi dedica als materials i les noves tecnologies de la construcció després dels nous materials ceràmics, els vidres de nova generació i els nous plafons per a façanes lleugeres. Les jornades tècniques, que se celebraran del 9 al 16 de febrer, aniran acompanyades d'una exposició dels materials objecte del debat i d'un seminari sobre projecte tècnic, control i manteniment de paviments en àrees urbanes. Diversos ajuntaments catalans mostraran les seves experiències en la recuperació de l'espai de la ciutat: pavimentació, accessibilitat, elements d'urbanització i mobiliari urbà.

• La imatge de la ciutat La recuperació de l'espai públic ha estat una de les principals preocupacions de les administracions locals sorgides de la democràcia. Els projectes d'urbanització, relegats fins fa poques dècades al paper de mers instruments d'ordenació del trànsit rodat i de dotació de serveis, han recuperat el seu protagonisme en la definició de la imatge de les nostres ciutats i en la conformació dels seus espais de relació. Les intervencions en carrers i places han esdevingut eines fonamentals de la renovació física i social dels seus entorns i de recuperació del ca-

ràcter cívic que els havia caracteritzat.

El ireball realitzat per totes les administracions —però de manera espècia! pels ajuntaments— en aquesta matèria ha estat considerable. La pavimentació i l'equipament dels espais públics ha adquirit en aquests anys un especial protagonisme dins les polítiques municipals i, sovint, ha estaí objecíe d'un intens debat ciutadà. Però, mentre les imatges dels projectes més emblemàtics sorgits d'aquesta nova consideració de l'espai públic han donat la volia al món i han obtingut un ampli reconeixement arreu, els seus aspectes tèc-

irrers i places recuperen el seu caràcter cívic

nies han estat pràcticament desconeguts. L'experiència acumulada, amb els seus encerts i també els seus errors, és prou notable per fer-nos plantejar una reflexió més àmplia sobre els requeriments que han de complir els paviments a la ciutat, sobre la seva construcció i sobre el seu manteniment.

Les jornades sobre paviments urbans tenen com a objectiu iniciar aquest debat i compartir les experiències realitzades per ajuntaments catalans. La presentació comercial de productes de pavimentació permetrà, alhora, una aproximació directa entre fabricants i prescriptors i una anàlisi acurada de les característiques d'aquests materials.

Paral·lelament tindrà lloc un seminari específicament dirigit a la formació dels tècnics municipals encarregats del disseny, construcció i manteniment dels paviments urbans. •

EMPRESES PARTICIPANTS ALBERCH

Fusta pera exteriors

BREINCO

Llambordes de formigó

CERÀMICA PIERA

Uambordesceràmiques

COFER

Eslabi&sdódecamins

ESCOFET

PanotsMambordes

ICA

Fustapera exteriors

PROB1SA

Microaglomerats

RUSTISOL

Formigons impresos, tfsctRrïïent d& resines

SUBEROLITA

Uambordinsdelormigó

TORHO

UossshidiàuÍKiues

EL

R E P O R T A T G E 1 A

N

C O N S T R U C C I Ó

I

L

E

S N 0

V £ S

F O S M A T

T E C N O L Ò G I C S

Reportatges publicats a L'INFORMATIU 1997 L'Informatiu 99. Novembre 1996 El ram de paleta: una construcció de futur Els materials i les noves tecnologies de la construcció U N A

C O N S T R U C C I Ó

D E

L'Informatiu 103. Febrer 1997 Naus industrials IKEA a Montigalà Badalona F U T U R

B

l mes d'octubre van tenir lloc al Col·legi les jornades sobre al ram de paleta, les primeres del cicle que el Col·legi ha organitzat per propiciar el debat sobre el coneixement i la utilització dels nous materials i les noves tecnologies a la construcció. •

M A L L A

I

S O F I S T I C A D A

H

es grans superfícies comercials han generat una nova tipologia ediíicatòria. Aquests enormes contenidors intenten compaginar el seu paper de reclam comercial amb l'economia de mitjans pròpia de toí sistema de venda massifical. En aquest difícil context, el centre IKEA de Montigalà destaca per la capacitat de transformar la banalitat imperant en qualitat arquitectònica. •

L'Informatiu 101. Gener 1997 Pavelló poliesportiu a Palafolls Maresme U N A

I N D U S T R I A L

L'informatiu 105. Abril 1997 Facultat de Ciències de la Comunicació. (URL) Barcelona

I N F I N I T A

H

ls afores de Palafolls, una mica amagat darrere els arbres d'un parc, hi ha un edifici de planta circular. Una meitat del cercle està coberta per una cúpula metàl·lica. L'altra meitat, descoberta, és un pati a través del qual s'entra a l'edifici. Les seves formes no són gens freqüents en l'arquitectura del nostre país. I és que l'ha dissenyat un arquitecte vingut del Japó. És un petit poliesportiu, però al poble li diuen «El Palauet» i, com a tal, l'admiren i en tenen cura. •

L ' A I

H

a Facultat de Ciències de la Comunicació esíà situada en un dels costats del pati interior de la Casa de la Caritat. Sense concessions formals a cap preexistència, el resultat és un edifici que està a l'alçada del seu entorn. •

flïenns sistema d'informació de la construcció amidaments, pressupostos i control de l'obra

Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows.

La família Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.

1

I*

professional software

Amb la potència de la tecnologia més avançada.

Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Entença, 332-334, 2n - 7a 08029 Barcelona

Maria Tubau, 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid

Numancia. 14 - bajo 36206 Vigo (Pontevedra)

Tel. 93 - 439.82.22 Fax. 93 - 439.95.26

Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60

Tel. 986 - 48.08.91 Fax. 986 - 48.04.36

EL LA

C O N S T R U C C I Ó

I

LES

N O V E S

R E P O R T A T G E

T E C N O L O G I E S

L Informatiu 110. Juny 1997 Universitat Pompeu Fabra Barcelona

U N

L L I B R E

P E R

F U S E L L

H

a Universitat Pompeu Fabra, ha decidit situar diverses de les seves noves facultats en els quarters desafectats per l'exèrcit situats al darrera del parc de la Ciutadella. Aquest número està dedicat a l'edifici del quarter de Jaume I, pràcticament acabat i en (uncionament i que conté la part departamental, informàtica, administrativa i la biblioteca de les facultats. •

í. 'Informatiu 111. Juliol 1997 176 habitatges al Polígon Gornal L'Hospitalet de Llobregat

LA

Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més.

Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc.

La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari.

Una garantia més sobre allò que no es veu.

S O L U C I Ó

S E C A

H

'aspecte més emblemàtic d'aquesta promoció del Taller d'Arquitectura Ricardo Bofill per a l'INCASOL és la utilització de tecnologies no habituals en la construcció d'habitatges.

Es tracta d'una construcció bàsicament seca que posa l'èmfasi en la màxima participació dels processos de fabricació industrial en el conjunt de l'obra. El treball realitzat destaca per la seva qualitat i correcta execució. •

L'Informatiu 113. Setembre 1997 Vidres de nova generació Els materials i les noves tecnologies de la construcció

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente

V I D R E S

D E

N O V A

G E N E R A C I Ó

H

'evolució que experimenten els sistemes constructius afecta totes les parts de l'edifici.

No obstant això, on els canvis han estat més espectaculars és en la definició de la seva pell exterior.

El tancament cortina i l'aplicació massiva del vidre hi han tingut un paper especialment destacat. Eís grans tancaments de vidre han revolucionat la imatge pública dels edificis i s'han transformat en un paradigma de modernitat i poder tecnològic. •

EL

REPORTATGE LA

N

C O N S T R U C C I Ó

I

L E S N O V E S

L'Informatiu 115. Novembre 1997 Pavelló poliesportiu de Vic Osona

S I M P L E ,

F

O

R

M

A

T

I

U

T E C N O L O G I E S

L'informatiu 117. Desembre 1997 Façanes lleugeres: els nous plafons Els materials i les noves tecnologies de la construcció

R A C I O N A L

S E D U C T O R

H

arlar del pavelló de Vic no és senzill; i no pas per la seva complexitat, sinó per la dificultat d'afegir elements nous als que explica l'obra construïda. I és que aquest edifici és franc i transparent. No hi ha concessions formals, ni retòriques sinuoses, sinó la clara i concisa resolució d'un problema ben plantejat. •

FAÇANES

LLEUGERES:

ELS NOUS

PLAFONS

H

o volíem començar el cicle sobre materials i noves tecnologies de la construcció parlant de façanes lleugeres —i no ho vam fer—, però òbviament calia parlar-ne i parlar-ne a ions. Perquè construir amb els nous plafons? Al reportatge intentem respondre aquesta pregunta. •

L'Informatiu 116. Novembre 1997 Residència per agent grana Campdevànol Ripollès

U N A

P E T I T A

J O I A

C O N S T R U C T I V A

H

'edifici de què parlem és una residència per a gent gran i centre de dia situat a la comarca del Ripollès. La qualitat del disseny i especialment la resolució constructiva són les seves majors aportacions. La dificultat de l'entorn format per edificacions aïllades i la seva ubicació, al costat de la carretera i separat de! nucli urbà són els aspectes més conflictius. •

NUEVOS ESTIMIENTOS URATEC PARA FACHADAS LIGERAS B Y TABIQUES DE PROTECCIÓN PLUVIAL VENTIIADOS

Barcelona: Tel. 93-5803443 Maànà:U-9l·6647000

URALITA PRODUCTOS Y SERVICIOS SJL

Soportes de hormigón para pavimentos flotantes Los soportes SAS aportan una solución pràctica, dada la facilidad que brindan para la obtención de pavimentos flotantes.

Mejoran su calidad de acabado especialmente por la rapídez de su colocación.

Con el empleo de distintos modelos de piezas y el relleno de arena, se consigue una perfecta graduación de la altura de los soportes.

I

Prefabricados de Hormigón, S.A. P.' Torras y Bages. 106 - 08030 BARCELONA Telefono I93) 345 88 50 - Fax: |93I 346 17 13 E-mail:sas@sas-sa.com