INF980115 by sia16

NFORMATIU

DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS

b 08021 Baro·lon· Tel 2*0?06O F

MÈS A MES Els edificis també contribueixen al canvi climàtic per Ramon Grani H

El Col·legi ja disposa de nous Estatuts

Legislació i normes Novetats fiscals 1998 El mercat de treball Les activitats

I ARQUITECTES

TÈCNICS

BARCELONA

Vic. Manrasa. QranotortiTerraua

La Normativa de seguretat entra en vigor H

i passat 25 de desembre va entrar en vtgor la nova Normativa sobre seguretat i saM en les obres de construcció segons la qual la major pari de les obres nan de deposar d'estudi de seguretat i de coonjnador de seguretat LKtonuTu exposa alguns aspedes bascs de la Normativa i també la seva repercussió en la tramtaoó adm«strai> * . ç va i el «sal coMepaJ • —

Reflexionar sobre el patrimoni construït H

olitics francesos i italians han manifestat la seva sorpresa sotre el le! que testat de degradació dels « M o s al nostre país pugui riave> causat dnetses móns en els daners anys i que encara avu no s'hagi let obkgaion el manter»ment penode de les façanes dels edrfos El baix nivell de recursos economies dedicats a la rehabilitació a casa nostra va sorprendre ets participants de la fornada de reflexió sobre el patnmoni construit que va tenir lloc ei 12 de desembre passat a Vilie- i Iranche-sur-Mer (França) •

t de Nadal roiiir el passat 18de n lCS. •

Universitat Rovira i Virgili a Reus 19 a 28

PROGRAMA DE FORMACIÓ EN SEGURETAT I SALUT LA j&L ÍE»

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

CURS BASIC DE SEGURETAT ESTUDIS I PLANS DE SEGURETAT

Iniciació a la coordinació d'execució d'obres Digirit a

Durada Preu

Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat i hagin de fer reunions de coordinació en fase d'execució d'obres petites-mitjanes. 15 sessions de 3 hores (45 hores) Col·legiats i estudiants: 60.000, PTA Targeta Accés: 48.000 PTA No col·legiats: 90.000 PTA subvenció per a col·legials: 20.000 PTA

SESSIONS TÈCNIQUES

L'estudi bàsic de seguretat i la coordinació de seguretat per obres petites Dirigit a

Programa previst Barcelona Grup II Grup III Grup IV Grup V Terrassa Manresa

Del 13 de gener al 3 de març dimarts i dijous de 18 a 21 hores Del 10 de març ai 30 d'abrií dimarts i dijous de 18 a 21 hores Del 17 d'abril al 12 de juny divendres de 18 a 21 i dissabte de 10 a 13 Del 8 de setembre a 29 d'octubre dimarts i dijous de 18 a 21 hores Del 4 de íebrer al 25 de març dilluns i dimecres de 18 a 21 hores Del 30 de març al 20 de maig dilluns i dimecres de 18 a 21 hores

Preu

Barcelona Sessió I Sessió II Sessió III Sessió IV Sessió V Sessió VI Sessió VII Terrassa Manresa Granollers Vic

Professionals que intervinguin en obres petites i sense especial risc, en les quals només cal l'estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució. Col·legials i estudiants: 2.000 PTA Targela Accés: 2.000 PTA No col·legiat: 5.000 PTA divendres, 13 de febrer, de 16.30 a 21 h. divendres. 20 de febrer, de 16.30 a 21 h. divendres. 27 de febrer, de 16.30 a 21 h. divendres, 6 de març, de 16.30 a 21 h. divendres, 13 de març, de 16.30 a 21 h. divendres, 20 de març, de 16.30 a 21 h. divendres, 27 de març. de 16.30 a 21 h. dijous, 5 de febrer dimarts, 10 de febrer divendres, 6 de febrer dimarts, 3 de febrer

CURS DE COORDINADORS DE SEGURETAT

Perfil tècnic europeu Dirigit a

Durada

Tècnics interessats en especiaützar-se en la funció de Coordinació de Seguretat en les (ases de projecte i d'execució de qualsevol tipus d'obra. El programa de contingut esta consensuat i desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i Institucions europees. 16 sessions d'un dia i un d'avaluació

Programa previst Barcelona Grup II

Grup III

El pla de seguretat. Cas pràctic Dirigit a Preu

Barcelona Sessió I Sessió II Sessió II! Sessió IV Manresa Granollers Terrassa Vic

Tècnics que treballen per a empreses contractistes Col·legiats i estudiants: 2.000 PTA Targeta Accés: 2.000 PTA No col·legiats: 5.000 PTA dimarts, 17 de febrer, de 16.30 a 21 hores dimarts, 24 de febrer, de 16.30 a 21 hores dimarts, 10 de març, de 16,30 a 21 hores dimarts, 31 de març, de 16.30 a 21 hores dijous, 19 de febrer dijous. 26 de febrer dijous, 12 de febrer, de 17 a 21 hores dimarts, 10 de febrer

Del 2 de març al 29 de juny tots els dilluns de 9.30 a 14 i 16 a 20 h Del 18 de setembre a 15 de gener de 1999 tots els divendres de 9.30 a 14 i 16 a 20 h.

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

TEMA

S E C U R C T A T

S A L U T

—• —

L A B O R A L

El passat 25 de desembre va entrar en vigor el Reial decret 1627/1997 de transposició de la Directiva europea sobre seguretat i salut en les obres de construcció. A continuació s'exposen alguns aspectes bàsics de la nova Normativa i també la seva repercussió en la tramitació administrativa i el visat col·legial.

Reial decret contra els accidents laborals Cal destacar que, quan no cal nomenar un coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obra, la direcció facultativa assumeix aquestes responsabilitats, i també la d'adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les persones autoritzades. L'arquitecte tècnic ho ha de tenir present a l'hora d'assumir una direcció d'obra.

Les obres hauran de tenir coordinador de seguretat

l Govern de l'Estat va aprovar el Seguint una clara tendència de la passat 24 d'octubre el Reial de- legislació més recent a estudiar detercret 1627/1997 de transposició de la minats continguts de manera prèvia al directiva europea sobre seguretat i salut començament de l'obra, això requeen les obres de construcció. En aquest reix a qui ha de realitzar els treballs de reial decret es regulen les obligacions seguretat, una formació inicial i, en del promotor, projectista, contractista, alguns treballs, fins i tot una certa essubcontractistes i treballadors autònoms pecialització en el camp de la segurepel que fa a la prevenció dels accidents tat i la salut, des d'un punt de vista laborals i destaca com tècnic. a aspecte innovador El nOU d e c r e t facilita En tots els casos, l'aparició de la figura del ~n—r rr-,—;—, , . . coordinador de segure- I a p l i c a c i ó d e la Llei d e

tat en la fase d'elaborap r e v e n c i ó d e riscos Per a s s u m i r i e s fogció del projecte ï durant ons disposades en el laborals a la construcció l'execució de l'obra que Reial decret. tenen assignades unes Des del 25 de funcions que poden ser assumides per desembre, han de disposar d'estudi l'arquitecte tècnic. de seguretat les obres que: La nova normativa, que va entrar en • Tinguin un pressupost d'adjudicació vigor el passat 25 de desembre, significa per contracte* igual o superior a 75 una ampliació dels supòsits en els quals milions de pessetes. s'exigeix l'estudi de seguretat ja que in- • La durada estimada sigui de més de clou qualsevol obra, pública o privada, en 30 dies i. en algun moment, ocupin la qual es realitzin treballs de construcció més de 20 treballadors a la vegada. o enginyeria civil. L'INFORMATIU es va fer • Els dies de trebail del total dels trebaressò al novembre i desembre de l'aparilladors sigui superior a 500. ció de la nova normativa i durant el mes • Obres de túnels, galeries, conduccide desembre es van celebrar sessions ons soterrades i preses. informatives al Col·legi i a totes les dele- Per la resta de projectes d'obres no inclogacions. Per altra part. e! Col·legi prepara ses en l'apartat anterior, cal preparar un un ampli programa de reciclatge i forma- estudi bàsic de seguretaL ció en matèria de seguretat i salut i un El col·legiat ha de comprovar l'import manual que recull la normativa i els del pressupost de contracte als efectes consells pràctics per a l'exercici profes- del RD 1627/1997. Si no es coneix aquest sional en aquest camp. pressupost, el Col·legi demanarà l'estudi •

L'aplicació del decret

Des del passat 25 de desembre el promotor ha de designar, segons sigui el cas: • Coordinador de seguretat en la fase de projecte. • Coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obra. • Redactor de l'estudi de seguretat. • Redactor de l'estudi bàsic de seguretat. El Reial decret 1627/1997 incideix de ple en l'exercici de la professió dels arquitectes tècnics. A partir d'aquesta normativa, s'afegeix a moltes de les intervencions el document conegut com a estudi de seguretat i salut, que ja era d'obligada preparació, antenorment. en un nombre molt més reduït de casos.

(') El pressupost de contracte inclou els imports de despeses generals i de benefici industrial i l'IVA. El pressupost d'execució material és, per tant, inferior al La construcció reuneix diversos factors de risc fe contracte. V

l'arquitecte tècnic és un tècnic competent

de seguretat en el cas que el pressupost d'execució material del projecte sigui igual osuperiora52,5milionsdepessetes. En els altres projectes caldrà un Estudi bàsic de seguretat. Un document important, el Pla de seguretat, passa a ser un document que conté l'avaluació de riscos que la Llei de prevenció de riscos laborals exigeix a totes les empreses. El pla de seguretat, l'elabora sempre el contractista i l'aprova el coordinador de seguretat en la fase d'execució. Ei llibre d'incidències passa a ser controlat pel coordinador, que ha de fer que estigui a l'obra. Hi poden fer anotacions els diferents agents que intervenen en l'obra. En cas que se n'hi faci alguna e! coordinador en farà arribar una còpia a la Inspecció de Treball.

ATURAR LA SINISTRALITAT

LABORAL

EN LA CONSTRUCCIÓ

es del 25 de desembre passat els promotors han de nomenar un coordinador que haurà de vetllar per la seguretat a les obres on treballin més d'una empresa o diversos treballadors autònoms. Si hi ha més d'un projectista, la designació s'ha de fer ja des del primer moment en què s'elabori el projecte. Les dificultats en la lluita contra els accidents a la construcció, sovint amb resultats lamentablement decebedors, hauran d'afrontar ara una nova estratègia: la que, amb un esperit innovador, es genera des de la Unió Europea amb la finalitat d'aturar la sinistralïtat laboral en el sector. Tant se val que el sector absorbeixi una gran quantitat de mà d'obra sense qualificació. 0 seria possible trobar-li una altra sortida en el mercat de treball? A què es deu que es mantingui una elevada contractació temporal i que a la vegada no arreli la formació? Qui té en compte, de debò, com es faran els treballs, des de la fase de con-

cepció de l'obra? Em pregunto, finalment: és fàcil evitar els accidents laborals en un sector d'aquestes característiques? Europa, mentrestant, renova la Normativa de seguretat a la construcció i a les obres públiques, i a l'Estat espanyol pren vigència la transposició de la Directiva sobre seguretat a les obres amb la publicació del Reial decret 1627/1997. Malgrat les complicacions que per a molts comporta, els costos induïts o els problemes d'implantació que se'n deriven, del que es tracta, no ho oblidem, és de complir un objectiu clar: reduir riscos. Coordinar la seguretat: un repte per a molts professionals del sector que tindran noves oportunitats d'evolució en la seva carrera. Per als nous professionals, un repte important i engrescador. Caldrà en els propers mesos, escoltar totes les opinions del sector. •

Josep Maria Calafell Arquitecte tècnic Cap de FArea d'Exercia Professional

s c c u e e i A T

E t

SALUT

L A I

TEMA

O B A I

Una nova figura: el coordinador de seguretat B

ens dubte, la innovació que més destaca en ei RD és la figura def coordnadorde seguretat en la fase de projecte i en ta d'execució de rotxa. EJ coontnador de seguretat en ta (ase de projecte coordnara que. en ta concepoo. esturj i elaboració del projecte, es tinguin en consideració ete principis generals de prevenció segons f article 15 de la Uei de prevenció de nscos laborals, particularment: a) Al moment de prendre decisions constructives, tècniques i d'organització amb la finalitat de planificar els diferents treballs o fases que es desenvoluparan simultàniament o successivament. b) En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests diferents treballs o fases de treball. També coordinarà que es tingui en compte qualsevol estudi de seguretat o estudi bàsic sobre el projecte, estudi que haurà cfelaborar ell mateix o fer que s'elabori. El coordinador en la (ase d'execució de l'obra haurà de: í. Coordinar l'aplicació del principis generals de prevenció i de seguretat a) Al momenl de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi de planificar les diferents tasques o fases

del irebal que s'hagin de desenvohjpar smuftànament o successivament b) En restmaoó de la durada requerida per a rexecuoó d'aquests diferents trebats o fases de trebal 2. Coordinar les activitats de Tobra per a garantir que els contractistes, i, si escau, els subcontractistes i els treballadors autònoms apSquin de manera coherent i responsable ete pnnapis de l'acció preventiva que recull l'article 15 de la Uei de prevenció de riscos laborals durant l'execució de l'obra i. en particular, en les tasques o activitats a que es refereix l'article 10 d'aquest reial decret. 3. Aprovar el pla de seguretat i salut elaborat pel contractista i, si escau, les modificacions que s'hi hagin introduït La direcció facultativa assumirà aquesta funció quan no calgui la designació de coordinador. 4. Organitzar la coordinació d'activitats empresarials (article 24 de la Llei de prevenció de riscos laborals.) 5. Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball. 6. Adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les persones autoritzades. La direcció facultativa assumirà aquesta (unció quan no calgui la designació de coordinador. •

PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUClO Di L'OBRA

e conformitat amb la Uei de prevenció de nscos laborals, els principis de l'acció preventiva que es recullen en l'article 15 s'aplicaran durant l'execució de l'obra i. particularment, en les tasques o activitats següents : a) El manteniment de l'obra en bon estat d"ordre i neteja. b) Elecció de l'emplaçament deis llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés, i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. c) La manipulació dels diferents materials < la utilització dels mitjans auxiliars. d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb l'objectiu de corregir els defectes que pugessin afectar la seguretat i salut dels treballadors. e) La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matènes o substàncies perilloses. f) La recollida dels matenals perillosos utilitzats. g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació dels residus i deixalles. h) L'adaptació, d'acord amb l'evolució de l'obra, del període de temps efectiu que haurà de dedicar-se als diferents treballs o fases del treball, i) La cooperació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball o activitat que es realitzi en l'obra o a prop del lloc de l'obra.

Què necessites del teu banc o caixa §

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics C Bon Pastor, 5. D5021 Barceloní

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25

Oficina '£ Aparelladors

Un bon servei.

T E M A S £ G U R C T A T

N F O R M A T I U I

S A L U T

L A B O R A L

DOCUMENTS OVÍ HAURÀ D'UTIUTZAR l'ARQUITECTE TECNK, EN AP1ICACÍÓ DEl RD 1627/1997

1. Designació de coordinador de seguretat Document en què es fa constar que e! promotor designa l'arquitecte tècnic com a coordinador i que aquest ho assumeix. La designació es presenta a visat i s'adjunta a l'avís previ- Es facilitarà al promotor junt amb l'avís previ perquè s'exposin a l'obra tots dos documents. 2 . Llibre d'incidències Llibre que ha d'estar a l'obra, juntament amb el pla de seguretat. El facilita i segella ei Col·legi. El llibre d'incidències conté uns fulls on es fa constar els incompliments de les prescripcions que conté el pla de seguretat aprovat. Ha d'estar custodiat pel coordinador, o la direcció facultativa si no hi ha coordinador. Poden fer-hi anotacions diversos agents relacionats amb la seguretat. En cas que s'hi íaci una anotació, el coordinador, o la direcció facultativa si no hi ha coordinador, n'entregarà una còpia a Inspecció de Treball en el termini de les 24 hores següents a l'anotació.

seguretat de l'obra. Serveix com a diari i s'hi deixa constància de tot allò que es fa relacionat amb la seguretat. És una eina molt útil per a la gestió de la seguretat, però que no substitueix el llibre d'incidències. El conveni, imprès en les primeres pàgines del llibre registre de seguretat i salut recorda, també, les obligacions de tots aquells que participen en el procés de construcció i és una declaració de la voluntat de tothom qui treballa a la obra, de vetllar per la seguretat i en ia qual es pren un compromís de col·laboració mútua. El llibre registre de seguretat i salut no és necessari quan no hi ha coordinador de seguretat a la fase d'execució. Hi ha el llibre d'ordres o d'obra, que pot ser utilitzat amb la mateixa finalitat. El llibre registre de seguretat i salut es segella al Col·legi i s'entrega en el moment del visat de la designació de coordinador de seguretat.

Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

5. Avis previ

Document que el promotor ha de lliurar als Serveis Territorials del Departament de Treball abans de l'inici de les obres i on es fan constar dades de l'obra, del 3. Acta d'aprovació del pla coordinador i dels qui hi intervenen. És de seguretat preceptiu en totes les obres afectades Document en què el coordinador deixa pel RD 1627/1997 i ha d'estar exposat a constància de l'aprovació del pla del l'obra. No porta el visat del Col·legi. contractista. Si no cal coordinador, és la direcció facultativa qui ha d'aprovar del 6. Estudi de seguretat i salut i pia del contractista amb un imprès espe- estudi bàsic de seguretat cífic pera aquest cas. L'acta d'aprovació del pla de segure- Per a la preparació d'aquests dos docutat es presenta a visat. En el visat de la ments cal ajustar-se a allò que disposa primera acta d'aprovació, el col·legiat el mateix RD 1627. • demanarà e! llibre d'incidències. Josep Maria Calafell Assessona jurídica i professional 4 . Llibre registre de seguretat Í salut. Conveni de prevenció i coordinació Quadern en què el coordinador, en les reunions, hi anota totes les decisions relacionades amb la coordinació de la

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra.

Assessoria Jurídica i Professional Telèfon. 240 23 56 Departament de Visats Telèlon; 240 23 70

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.JL Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromal.com www.sispromat.com/lorente

CIUTAT

Reflexió sobre el patrimoni construït H

I passat 12 de desemore. a V*etrartíw-sur-Mer prop de Niça. va tenk loc una Jornada de reflex» sobre et patrimoni construït. Aquesta (ornada, organitzada pel Centre Euroçeen du Pathmoineóns deJ projecte RRR (Restauractó-Rehatxlitació-Renovació) de la Urnó Europea, va comptar de diversos alcaldes, regidors i tècnics municipals

tat i la inexistència de migracions importants no ho demanen i. en general, podem dtf que no hi ha manca d'habitatges, fins i tot nT» ha força de buits. Duna attra. es va comentar que avui el que cal és millorar la autat recuperant el patrimoni, un concepte de patnmoni canviant i __ cada dia més amfi

"Encara ens queda un llarg camí en l'àmbit de la conservació d'edificis per ser europeus de debò"

francesos i italians. El Servei Rehabilitació del Col-legi hi va ser convidat per parlar sobre la situació de la conservactó del patnmoni construït al nostre país. Van ser moltes les idees que es van posar sobre la taula respecte de la situació genènca a Europa. D'una banda, sembla un fet que les ciutats han acabat de créixer ja que la baixa nataü-

p - «rcuiat a tota

mena de testimonis del nostre passat.

Els centres històrics i la forma d'intervenir en la seva protecció van generar vives discussions sobre la recerca d'un equilibri entre la conservació dels edificis existents, el manteniment i la potenciació de la vida social i cultural, les consideracions referents a la realitat i el potencia! econòmic, i la relació entre el medi natural i el medi urbà. Va

ser interessant cccsar el grau de conscienciació que en aquest sentit tenen efs poM-cs d'aigunes poblacions franceses i italianes. El que va esdevenir sorprenent per ala mafona de presents va ser conèixer la situació tan diferent que en aquest àmbit vivim al nostre país. No podien creure que quan a Europa es destina una mitjana del 50eo dels recursos de la construcció cap a l'edifici existent, a l'Estat espanyol ens movem a l'entorn del 2 0 V Tampoc no podien entendre que el grau de degradació dels edificis del nostre pais pugui haver causat diverses morts en els darrers anys i que encara avui no s'hagi fet obligatòria una intervenció de manteniment de les façanes cada 10 anys. La conclusió que, des de la nostra realitat, vam poder extreure d'aquest debat va ser una constatació de les mancances actuals i del llarg camí que ens queda per recórrer en l'àmbit de la conservació dels edificis, per ser europeus de debò. •

dels edifias i en la millora de la imatge de la ciutat

S I M C U 1 A I S

DIPÒSITS

Xavier Casanovas Servei Rehabilitació i Medi Ambieni

5 Lo teva opinió és important Els leclots interessats a opinat sobre els temes tractats a l'Ir*FORMATIU podeu fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per correu, per fax. o bé per correu electrònic a: L'Informatiu. Bon Pastor,5,08021 Barcelona. Fax: 414 34 34 E-mal: informatiu@apabcn.es

N O T I C I A R I C O N S T R U C C I Ó

M E D I

A M B I E N T

Els edificis també contribueixen al canvi climàtic La Cimera de Kyoío, que va tenir lloc el mes de desembre passat, com a punt de referència

embla que la comunitaí científica hi està d'acord, la Terra s'escalfa. Deu anys de treballs d'un grup d'experts de les Nacions Unides han empès els governs a cercar solucions a Kyoto.

La Terra s'escalfa per l'efecte hivernacle que provoquen ceris gasos (CO., N p , metà) abocats a l'atmosfera per l'activitat humana. La paraula clau del canvi climàtic és energia, energia per moure la indústria, energia per transportar-nos, energia per escalfar-nos, il-luminar-noso refrescarnos. Cal tenir en compte que un 76% de l'energia primària del món prové dels combustibles fòssils (carbó, petroli, metà) que són els principals causants d'aquestes emissions. Per tant, qualsevol intent de minvar el volum d'aquests gasos que s'aboquen a l'atmosfera significa estalviar energia o buscar fonts energètiques alternatives. Paradoxalment, la despesa energètica d'un país s'utilitza per a mesurar el seu grau de desenvolupament. I aquest ha estat el debat a la Cimera de Kyoto. un debat polític on cada bloc de països ha defensat els seus interessos econòmics i les seves possibilitats de «desenvolupament». Així, la Unió Europea proposava reduccions del 15% per a l'any 2010 dins del que s'anomenava la bombolla europea, però hi havia algunes posicions tan contradictòries com la de l'Estat espanyol que augmentava les emissions un 17%. Particularment l'actitud espanyola ha estat atacada pels països més reticents a les reduccions (Estats Units o Japó} per acabar negociant una reducció només del 8%. En resum, tot un embolic de xifres amb la UE pactant per sota dei que oferia.

Ara cal que cada país ratifiqui els acords. El Senat dels Estats Units, de majoria republicana, ja ha avisat que no aprovarà cap protocol que signifiqui una erosió de la sobirania americana, un augment d'impostos i de la taxa d'atur o la pèrdua de competitivitat enfront de tercers països. I aquesta és la realitat, l'energia s'encarirà i cal trobar noves solucions per mantenir la qualitat de vida actual. Per exemple, per atendre el compromís dels Estats Units d'una reducció del 7% de les emissions cal una reducció del 30% del seu consum d'energia. Per acabar aquesta breu descripció de la Cimera de Kyoto, cal esmentar que s'ha deixat per a la propera Cimera que tindrà lloc aBuenos Aires, la llarga discussió sobre el pacte ú'Emission Trading que permetria la compra-venda de drets d'emissió entre diferents països. • i El «producte edifici» també emet CO2

Perfil d'un edifici amb baixes emissions de CO,

!••

Edifici Iow tech més que high lech (sistemes constructius de baix contingut energètic de fabricació) Ha tingut en compte la bona orientació Aprofita passivament la radiació soíar Es protegeix del sol a les façanes que cal, normalment sud i oest En climes freds, aïllat per sobre de la norma Prioritza la il·luminació natural Pintures i materials clars per a paraments interiors Centralitza la producció d'energia Sectoritza per zones el disseny de ies instal·lacions d'il·luminació i de climatització Utilitza sistemes energèticament eficients per il·luminar i climatitzar Incorpora les energies alternatives a l'abast Els usuaris tenen l'hàbit d'estalviar energia

Perfil d'un edifici emissor de COZ Conté materials amb alt contingut energètic en la seva fabricació Utilitza materials que han representat importants despeses de transport No ha tingut en compte la bona orientació No aprofita la radiació solar Utilitza sistemes poc eficients d'il·luminació Utilitza sistemes poc eficients de climatització i calefacció

Encara cal esperar un temps per conèixer les repercussions d'aquests acords al nostre país i al nostre sector, però la tendència és clara i no en serem aliens. L'energia s'incorpora dins els edificis de tres maneres bàsiques: l'energia continguda dins dels materials de construcció, l'energia de transportar aquests materials i de l'ús de !a maquinària d'obra, i l'energia consumida durant la vida útil de l'edifici. El segon quadre proporciona el perfil d'un edifici emissor de COj, un edifici amb materials energèticament cars i amb una alta despesa energètica durant el seu ús. Cal dir que. percentualment, la

No està ben aïllat tèrmicament, té importants pèrdues tèrmiques Totes les energies que transforma provenen de combustibles fòssils

despesa energètica catalana del sector indústria! té tendència a disminuir, mentre que l'energia consumida als edificis no fa més que augmentar. Com indica el gràfic, els edificis (sector domèstic i serveis) consumeixen només durant el seu ús el 30% de l'energia a Catalunya, una energia que prové en un 50% dels combustibles fòssils.

El primer quadre intenta resumir aquells punts clau que els nous edificis hauran d'incorporar per afrontar els nous compromisos de fi de segle. L'eficiència energètica esdevindrà el punt de referència. Però, per poder íer realitat aquestes propostes caldrà salvar un primer escull: els edificis es projecten, es construeixen í es promouen des de l'òptica del pressupost S e m b l a Tramporl d'execució matedoncs, que l'edifiDomèstic i serveis rial. Només quan cació ha de tendir el concepte de cap a estalviar •«cost global- {si parlem en termes ecoenergia en totes les seves fases. Per nòmics) i el concepte d'»anàlisi de cicle exemple, l'Ajuntament de Barcelona té el compromís de reduir les emissions de de vida» (si parlem en termes mediamCO, de la ciutat en un 20% per a l'any bieníals) s'implantin des de la fase de 2005. Per aconseguir-ho, proposarà a projecte començarà a ser possible conscurt termini l'aprovació d'una nova orde- iruir edificis i protegir seriosament el nança municipal que obligui a utilitzar medi ambient. • l'energia solar per escalfar un mínim del 70% de l'aigua calenta dels edificis nous.

Ramon Graus

Servei Rehabilitació i Medi Ambient

f i

l • i M 9 o * m U M I V t t S I T A

M I D I

A M I I C N T

N O T I C I A R I

A I T > I S

La Universitat aposta pel medi ambient Experts de la Universitat Politècnica creen el pnmer grup d'arquitectura, construcció i medi ambient

ri t q u v de profeMOn de les Meole» íarquteckn i r/apaniadors de l> U m e r W a ! PoMacn-

0 de Catalunya (ETSAB. ETSAV i EUP6| han consumit el Grup r/Arqulectura. Construcció ' Medi Ambient (GACMA). una iniciativa ptonera a 1 Esta! per recolzar la docència, la recerca i la translerenoa de tecnotop a en rambrt de I ordenació del territon. rarquttctura i la construcció Un dels objectius d'aquesta iniciativa és mlormar i lormar per tal de meoVumbwfllalrtzar les diverses ma(enes que constitueixen els estudis que s imparteixen a la UPC en ordenació del territori, arquitectura i construcció A mes de promoure la col·laboració oentilica i tecnològica entre els investigadors de la universitat, participarà en activitats, proiedes i cursos especilics adreçats a la meóioamhenlalitzacio de la Politècnica. Aquest grup de treball tia estat fun-

d a pek uiuteMt» Ton Cabataro. oei Deptftament de Construccions AnMleocnques II i Jaume Aveianeda i Ratael Serra, del Departament de Construcoons Arquieclòraques I. B grup desenvoluparà els pnnopo que serviran per delemwiar i nstrumentaMzar els conceptes de sosteruMtat uoctenatsme i medi ambient en els camps de l'ordenació del terntori. l'arquitectura i la construcció Es constitueix com a grup expert i de relerencia en la i d e n t t a ció de com ha de ser un entorn, edita o construcció, seguint els entens d estalvi de mitians i de màxima qualitat ambiental, amb vista a futures construccions o reformes. La implementació de recollida selectiva d escombrares, la utilització de materials reciclables i no agressors per a l'entorn, la recuperació de residus, la utilització de materials de baix cost energètic, l'aprofitament de la llum natural en l'interior dels edificis o la in-

Ei GACUA re d se- J -. :

corporació de sistemes de captació d'energies alternatives són algunes de tes actuacions que defensa el grup Els professionals interessats a coniac-

Trobada de centres d'informació H

I passat dia 25 d'octubre va tenir lloc al Col·legi la 5a trobada de centres dïniormaaó empresarial de Catalunya organitzada pel Centre de Documentació Josep Renan Ala trobada, van partopar-hi 35 entitats i empreses amb un total de 46 assistents. Aquestes trobades, que es van iniciar l'any 1995 a iniciativa del professor Alfons Cornellà d'ESAOE. se celebren dues vegades l'any amb I objectiu d intercanviar experiències a partir de la presentació de productes o serveis d'mformacio

Etó eiperts es van reunir alCotleçp

útils per al món empresanal i professional, i conèixer l'àmbit o especialitat d'informació de cada centre participant com a base de col laceracions entre centres per millorar la capacita! i la qualitat dels

serveis d'informació. El lema escollit per aquesta trobada .a ser Exemptes de creació de continputs de valor alegit en tomat electrònic. En total es van presentar nou exemples dels quals sis es distnbueixen en CD ROM i tres on-line. El Centre de Documentació Josep Renart va presentar el Sistema d'inlormacio sobre productes i serveis de construcció • Build CD que s'ha desenvolupat conjuntament amb l'empresa Buildnet. La trobada es va cloure amb una ponència sobre les Perspectives de la creació de continguts multimeda per a prolessionals i empreses a càrrec d'Alice Keefer. responsable dels Serveis Internacionals de DOC 6 •

tar-hi poden adreçar-se a GACMA97. que té la seu a redifici Nexus. Telelon 401 56 72. o be al Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col legi •

El FAD anirà al Copvent dels Àngels H

I Foment de les Arts Decoratives (FAD) traslladarà !a seva seu barcelonina del carrer Brusi al remodelal Conveni dels Àngels, al barri del Raval. just al davant del MACBA. L'edita acollirà també la Biblioteca de les Arts Contemporànies i complementarà així un espai de !a ou tal amb un marcat caràcter cultural El FAD té previs! traslladar-se a la nova seu entre finals d'aquest any i principi del 99 •

El COACa Terrassa

Els paviments urbans, al mes de febrer

I passat 16 de desembre es va inaugurar la nova seu de la delegació del Vallès de la demarcació de Barcelona del Col·legi d Arquitectes que està ubicada al Vapor Unrversitan de Terrassa Aquesta delegació s'alegeu a les demarcacions de Barcelona. Tarragona. Ueida. Girona i l'Ebre i les delegacions del Bages-Bergadà, Osona i La Garrotxa-RipoUès. Amb motiu de la inauguració de la nova seu dels arquitectes es va presentar l'exposi» Viatge per robra finlandesa d'Àlvar Aato*. Els delegats vatesans són els arquitectes Jordi López Ctaveria i Octavi Tortes. •

is paviments urbans i la recuperació de I espai públic centraran les quartes tornades que el Col·legi dedica als materials i les noves tecnologies de la construcció. Les jornades tècniques se celebraran del 9 al 16 de febrer i aniran acompanyades duna exposició de materials de pavimentació i d'un seminari sobre projecte tècnic, control i manteniment. Diversos armaments catalans com ara Igualada. Girona. Sabadell. Terrassa. Mataró. Vic. El Prat de Llobregat i Barcelona mostraran els treballs més interessants relacionats amb la recuperació de respai de la ootat Les jornades tenen com a objectius fonamentals iniciar aquest debat i compartir les experiències dels Irebals realitzats pels munops V

N O T I C I A R I

A C T I V I T A T S

C O L · L E G I A L S

F O R

A L T R E S

Santa Maria del Mar ha estat escenari del Concert de Nadal H

a basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona va acollir més de 2.000 persones entre col·legiats, amics i acompanyants que van assistir al Concert de Nadal dels aparelladors i arquitectes tècnics que es va celebrat el passat 18 de desembre. Hi van intervenir l'orquestra de cambra A Quatre Cordes i Cor Aurica que van interpretar peces de música del renaixement, barroca, romàntica i popular nadalenca de di-

versos països. Després de !a celebració de la Festa al mes de juny, aquesta ha estat la segona trobada anual de caràcter festiu i participatiu de tot el col·lectiu. •

LES FOTOGRAFIES DEl CONCÍRT El Col·legi disposa de fotografies generals del Concert de Nadal. Els interrssats poden consultar-les i encarregar-les a l'Àrea de Comunicació. Telèfon: 240 23 83. El preu de cada fotografia és de 600 pessetes. • Interior deia basílica durant la celebració del Concert

Lliurament dels premis final de carrera H

Els alumnes guanyadors dels premis als millors treballs final de carrera

Cinc propostes sobre l'espai B

aume Barrera, Cado Manrique. Robert Ueyer, Mario Pasqualotto i Clare Nelson van ser els autors de l'exposició col·lectiva Cinc propostes sobre l'espaique va acollir la sala d'exposicions del Col·legi del 16 de desembre al 23 de gener amb el comú denominador de la interpretació de l'espai. La critica d'art Marga Parera va convidar els cinc artistes a materialitzar la seva visió especifica d'un espai concret a cavall entre la ficció i la realitat. </ Al març: Authentic Fiction. Del 3 al 27 de març. Exposició multimèdia i interactiva, a càrrec de Xavier Rovira

n dels punts del programa-conveni subscrit entre el Col·legi i l'Escola d'Arquitecíura Tècnica de Barcelona (EUPB) va ser la creació dels premis final de carrera als millors treballs dels alumnes de l'Escola. El lliurament dels premis corresponents al 1996-97 va tenir lloc el passat 17 de desembre a !a sala d'actes de l'EUPB. El primer premi es va atorgar al treball redactat per Marta Guilamany i Anna Noguer titulat Estudi i possibilitats d'aprofitament dels residus procedents de les explotacions de recursos petris naturals de Barcelona i Tarragona. E! segon lloc es va premiar el treball Recuperació del poble abandonat de Sau-

vanyà, redactat per Jesús Alonso, Roger Cadevall i José Gascón. Finalment i en tercer lloc, Ricard Corominas i Andreu Simón es van endur el premi pel treball Patologia en estructura metàl·lica a partir de 1875. El jurat dels premis Treballs fi de carrera'97, format per Xavier Cots, Joan Caries Soler i Santiago Loperena. va esmentar l'alt nivell general dels treballs participants i va destacar, en el primer premiat, la preocupació i incidència ambiental, en el segon, la idea i respecte de l'entorn. En el tercer es va valorar les possibilitats d'un camí de fàcil aplicació per esbrinar patologies en edificis antics. •

et A

NOTICIARI

T S

L'Assemblea aprova el pressuposi per a 1998 • H I Cfc4&.'3f i As, orrjnana de cofleç . Junta de Govern vi : fK» de preuupov > 1998 que tí i/i «•<• respecte del de reieroa anienc* ES n e t a (f un pressuposi contingut malgral la bona situació connatural de) Mdor ja que es lonamenta en la línia econòmica del Col·legi de contenoo de la despesa i reducció gradual de les aportacions genèriques dels col legiats. ja sigui a través de quotes o drets de visat

[I aort proftsúo·al

En i mlorme del president. Bernat r

••••

;

-••" - a r c g e n e r a l e n 'ess* La situa• va ser un dels

terres destacats Quant a la Llei de col legjs professionals. Ochoa creu que no ha produït greus problemes per a la professió, encara que va anunciar accions per millorar la situació en algunes àrees com ara eis treballs per

Des de l'1 de gener es redueix l'aportació per visaïja que es computa el pressupost d'execució material com a base de càlcul

L'increment dels serveis i de la seva qualitat ha estat una de les preocupacions principals de la Junta de Govern, t és aquí on es concentra el programa per aquest any. luntament amb el nrveil de projecció social i ciutadana, i les accions de participació i convivència col·legials. La quota col·legial no augmenta, es manté en les 1 333 pessetes mensuals. Ouant al visat, el criteri de la Junta és anar reduint l'aportació per visat i el seu pes en el pressupost. Amb aquesta finalitat, es redueix l'aportació en un 15°. global. Això es produirà en passar a computar com a base per a l'oblencio dels drels per serveis de visat el pressupost d'execució matenal. en lloc del pressupost de relerència com tins ara. A partir d'ara, doncs, el pressupost d'execució serà l'únic pressupost que es tindrà en compte. L'Assemblea va aprovar el pressupost per a 1998, que és de 719 milions de pessetes.

leç^ h i de tretabr per fer que j adeqüin les ofertes i buscar aftemanves a

En relació amb l'assegurança de responsabilitat civil, Bernat Ochoa va dir que Musaat continua sent l'alternativa pràcticament única si bé el Col-

FÀGENDES I RECANVIS

stti

> professionals També va destacar la tasca d'acostament entre la professió i laiudeatura que ha encetat el Col legi La transposició de la Directiva europea sobre seguretat a les obres va ser un altre dels temes tractats La nova llei segueix el procés de liberalització europea pel que fa a les professions i s ha ampliat el camp de la prevenció a totes les obres, encara que presenta força ambigüitats i no s'ajusta prou a la realitat del sector L'activitat duta a terme al Consell General, la necessària modernització de Musaat i l'esperit de canvi i renovació de Premaat van ser els lemes trac-

a l'Administració. Aquestes accions es faran conjuntament amb d'altres professions afectades. No hi ha hagut durant l'any més iniciatives de caire legislatiu relacionades amb la responsabilitat civil professional, ja sigui modificació del Codi Civil o Llei de l'edificaoò. El debal sobre aquesta darrera, però. podria tornar a l'actualitat durant aquest any, si bé el govern de l'Estat ha manifestat la priontat de la Llei del sól.

planta Col.lagl d'Aparelladors I Arquitecte)* Tècnics d* Barcelona

toc**

C a «ai. a poanaaoo d» raraa de lecnotoga en obra nev», la premo» de la professo i de las noves compttenoes i especoMaB. la tomaoo den joves per acesd» mes ücÉm·nt U mercat de trebal i el reoctaige professonal dels mes grans, van sar els tornes que el president va destacar com a lirws de treoal del Col iegi AJtres lemes que es van tractar a l'Assemblea van ser els canvis organitzatius que es duran a terme progressivament en el Consell General per millorar-ne & seva agilitat 11 eficàcia. I adaptació de Premaat a la Ltei de l'assegurança pnvada i la seva evolució en la línia d'otenr un millor servei al mutualista •

Els acords adoptats per rAssembtea General «tínana de colleoaB del 15 da desembre del 1997 van ser els següents: Arxcvarl'actadel'AssemrjleaGerieralorcínànadeccItogiatsdelUdemaigde 1997. • Aprwwelprcie<^depressupostrjerat1998presentatperlaJumadeGovem, El pressupost és de 719 maons de pessetes. Els acords es van prendre per unanimitat •

Els acords de l'Assemblea General extraorcinana de col·legiats del 15 de desembre del 1997 van ser els següents: • Aprovar la modificació dels articles dels Estatuts col legals segons les esmenes acceptades. • Autoritzar la Junta de Govern perquè procedeixi a fer una revisió formal i Ungüistica del conjunt dels Estatuts per tal de ga/anbr-ne la coherència mtema, la sistemàtica i la correcció lingüística. • Autoritzar, també, la Junta de Govern perquè, a requeriment del Departament de Justícia de la Generalitat, lad les esmenes de caràcter tècnic o jurídic necessàries per a la seva aprovació i posterior publicació al DOGC. •

Cooperativa Jordi Capell INFORMÀTICA

De toies les marques MIQUELRIUS. QUO VAD1S, FINOCAM, QUERFO.ETC...

25% DE DESCOMPTE

:.-c VERBATIM 23CM8 "- .ERBATIU 74 rrwi 640MB u a ' j -_<ui..,u.Je -^íOMB O*C 4O80 | Caua 10 ctoQueoes 3 S Fl/T IUAT1ON

Bon Pastor 5 Tel.: 414 63 55 Fax:414 67 15

NOTICIARI A S S E M B L E A

G E N E R A L

D E

C O L · L E G I A T S

El Col·legi ja té nous Estatuts B

'Assemblea General de col·legiats ha aprovat els nous Estatuts del Col·legi i finalitza així el procés de reforma i adaptació a les noves línies de l'exercici de !a professió. A l'abril del 1987, ara fa deu anys, van ser aprovats eis anteriors per í'Assemblea i inscrits al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat i, d'aleshores ençà, els canvis que s'hi han introduït han estat ben pocs. Durant els darrers anys, però, s'han produït dos canvis legislatius importants com són la Llei de règim jurídic de les administracions públiques de l'any 1992, i la més recent Llei de mesures liberalitzadores en matèria de sòl i de col·legis professionals. Això feia imprescindible l'adaptació del text al nou marc

També s'ha tingut en compíe la necessària actualització d'aquells aspectes que el pas del temps ha deixat obsolets i s'hi han introduït els canvis necessaris per a reflectir millor la realitat actual del Col·legi com a entitat prestadora de serveis, a més d'algunes modificacions per tal d'ampliar el caràcter democràtic i participatiu del Col·legi. Els principals temes abordats han estat: • Les finalitats i funcions del Col·legi. La promoció de la professió i la concreció de funcions i intervencions del Col·legi en els diferents àmbits socials i professionals. També, les possibilitats de crear nous serveis i d'obrir-se a les diferents formes d'actuació com a entitat.

Quota col·legial ordinària

La quota col·legial no augmenta i es manté en 16.000 pies/ any, que es cobraran en dues parts (gener i juliol)

Incorporacions •

Les delegacions col·legials. Normalització de la seva integració a l'estructura col·legial, convertint les oficines en delegacions. L'exercici professional. Adequació de la normativa col·legial als canvis legals i pràctics que s'han produït i que encara es produiran. La democratització interna. Establiment de la possibilitat del vot de censura i la constitució d'una junfa electoral al marge de la Junta de Govern per tal de garantir la transparència i la igualtat d'oportunitats.

concepte

data de cobrament

quantitat

Quota col·legial

gener i juliol

8.000 en cada cobrament

Quota PREMAAT

dia 5 de cada mes

segons aportacions i trams d'edat

La quota d'incorporació es manté en 12.000 pessetes.

•

Visat •

L'aportació en concepte de visat serà el 4% sobre els honoraris teòrics calculats a partir del pressupost d'execució material. •

•

El funcionament de la Junta de Govern. Creació del càrrec de vicepresident, per tal d'agilitar i millorar les possibilitats de representació. L'economia col·legial. L'obligatorietat d'una auditoria externa i ampliació de les possibilitats de procedència dels ingressos col·legials. El sistema disciplinari. Actualització de les possibles faltes o accions contràries als interessos de la professió i del Col·legi i garantia d'una correcta defensa de l'infractor.

El Col·legi editarà i distribuirà entre tots els col·legiats el text dels nous estatuts un cop hagin estat aprovats en la seva redacció definitiva perla Generalitat de Catalunya. •

Calendari col·legial de cobrament 1998

Aportacions estatutàries

•

La col·legiació i l'habilitació. Referència als professionals estrangers i també a la nova orientació que pren l'habilitació d'acord amb la nova Llei de col·legis.

Prima MUSAAT

2 de febrer i 1 de juliol

Segons pòlissa individual 50% de la prima fixa en cada cobrament

Visats comunica la necessitat de fer constar el nom complet i la titulació d'arquitecte tècnic o aparellador en tots els documents que es duguin a visar.

Coeficient d'actualització d'honoraris 16 de gener Ca = 1,020 informació visats telèfon: 240 23 70

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics Augment d'òptica 30* Precisió angular 2 mgon Plomada òptica Trípode d alumini o de fusta elescòpica

N* 10x22

• Distancia amb I prisma I 300 m • Precisió angular 1. 5 mgon • Augmenti optin 26* amb compensació automàtica • Programes d i p l i d o o en construcció coordenades • Memòria interna 1900 punts •Trípode d alumini o de Fusta • Plomada òptxa • Bateria de NIMH i carregador • Pnvna i bitto aplomador

• Augment d opoca 20* • Preasjo íngubr 10 mgon. • nòmada d f^rv^ ' Tnpode d 'aJurm o de fuso • Mra topogràfica telescòpica • BnÍDcot) orientadora (opcional)

•Augment d opoca 22x • Preasio -W-2.5 mm_/l Km. •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica

N * 10x26 - Augment d'òptica 26x • Precisió *l·1 mmJI Km. •Tnpode d'akmriri o de fusta * Mira topogràfica ceiescòpto Bílmes. num. 6 - Tel. (93) 302 20 45 • 08007 BARCELONA

S E R V E I S

C O M U N I C A T S

B Ú S T I A

Reflexions sobte el seminari Construir amb nous plafons

Rèquiem aJorge Tomo

n la taula rodona de cloenda del seminari Construir amb els nous plafons, celebrada el passat novembre es va plantejar si e!s nous materials i les noves tecnologies no condicionaven als arquitectes a l'hora de dissenyar un edifici.

ay grandes proyectos y pequenos proyectos que se convierten en grandes o pequenas obras. Y quedan formando parte de nuestro entomo con su presencia y con los nombres de arquitectos e incluso de aparejadores que las proyectaron y dirigieron. Però ninguna de ellas. grandes o pequenas. importantes o anónimas. seria posible sin el irabajo callado y diario, anónimo. de todas esas personas que. dia a dia. en sus talleres y a pie de obra, las hacen posibles.

Pera mi, és una pregunta que no té sentit, perquè, de sempre, els materials i tecnologies de l'edificació han representa! un condicionant per a l'arquitecte. Sí no, repassem una mica la història.

Carlota

Granollers, sàbaóo 19 óe üiàembre de 1997 mos a lo largo de su vida profesional, y durante mucho tiempo. cuando le busquemos y ya no esté. su ausencia nos harà sentir la huella que tan calladamente nos ha dejado. Porque, incluso en ese entomo duro que definímos como el -tajo diario», participan y exïsten personas como Tormo que le dan calidez y un sello humano difícil de olvidar. El jueves te fuiste. Tormo, però tantas y tantas obras. importantes y anónïmas, como nos has dejado con tu sello inconfundible, haràn que no te olvïdemos. Y e! grato y amable y carinoso recuerdo que nos queda de ti harà que redordemos siempre que las obras las hacen las personas anónimas como tú.

les lleis que regien l'arquitectura. Des dels primers mestres d'obres fins als arquitectes en l'actualitat, sempre han estat condicionats pels materials i les Des de la prehistòria, en què els tècniques constructives. Es pot afirmar primers homínids es van procurar aixo- que els materials i les tècniques conspluc per les inclemències atmosfèriques tructives són neutres, aquests no fan o per defensar-se de les bèsties o de tes bona ni mala arquitectura. Els que de tribus enemigues, ja amb quatre pals i veritat fan bona o mala arquitectura són palla, ja apilant pedres fent un cèrcol, els arquitectes, tots tenim inmeníe magaquests éssers ni que fos per intuició nífics edificis fets amb pedra, totxo, mur sabien que s'havia d'obeir un principi cortina... i vertaders nyaps fets amb els bàsic, el de l'equilibri i, per aconseguir- mateixos materials. Llavors on rau la ho, dues lleis: la de la gravetat que diferència? En l'arquitecte que amb comporta l'equilibrí i el pes dels ele- intel·ligència, ofici i sensibilitat sap com ments constructius, i la de la resistència bastir l'edificació, o no en sap. dels materials que comporta també De les «horterades" que ens van l'estàtica i la resistència al pas del passar en diapositives en la presentatemps. Aquests principis els condicioció de diversos productes i sistemes de naven de manera inexorable. façanes lleugeres, no en tenen ta culpa L'arquitecte del Partenó, va els materials ni les tècniques, l'únic col·locar les columnes a la màxima ••culpable" en tot cas és l'arquitecte distància entre si no pas per caprici que ho va dissenyar i no va saber sortir• sinó obligat per ía resistència a flexió se'n.

Una de estàs personas se nos ha ïdo: Jorge Tormo. Le han enterrado ràpido, como se hacen estàs cosas hoy en dia, sin darnos tïempo a reaccionar. Se fue en silencio, sin hacer ruido, como en silencio anduvo por nuestras cotidianas vidas proQue encuentres la paz que tan fesionales, con su buen hacer, su merecidamente te has ganado. Aquí optimïsmo, su «todo es posible", su nos hemos quedado con el sentimícalidez y calidad humanas. Nunca ento de que todavía no te tocaba, que nos fallo en las obras y ahora nos ha tenías mucho por ensenamos, que dejado colgados para siempre. nos queda mucho por aprender de ti, Se cuenían por cientos (o inclu- que nos quedaban muchas otras so miles) las personas que le conoci- obras por compartir. •

de la pedra de l'arquitrau. En un principi, d'una manera empírica, amb el mètode de la prova i l'error, va anar aprenent

JaumeOlivaiTrulis esdevinguda e! 23 de desembre a l'edat de 65 anys.

Jordi Lleal i Giralt Aparellador

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Francesc Xavier Serena i Naval esdevinguda el 30 de novembre a l'edat de 53 anys. Joan M. Riba i Julià esdevinguda l'H de desembre a l'edat de 87 anys.

Si vol compartir el despatx, oferir els seus serveis, canviar d'ordinador o vendre la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

Settié Petits Anuncis de L'INFORMATIU Donar-se a conèixer a més de 7.000 professionals només costa 1.000 pessetes (2.000 si no és col.legiat)

TRUQUI'NS ARA I ANUNCIt'S al telèfon directe 2 4 0 2 3 7 6 i al fax 4 1 4 3 4 3 4 Horari de 9 a 14 hores. Elisenda Pucurull

SERVEIS C E N T R E

I N F O B

ED O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

R EN A R T

n o r m e s

Nou Reglament d'execució urbanística a

Normativa urbal'àmbit de Catalunya està constituïda pel Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, i per les normes reglamentàries complementàries. En aquest sentit, i amb la intenció d'agilitar l'exercici de la gestió urbanística, la Generalitat ha aprovat el Reglament sobre mesures per a facilitar l'execució urbanística (Decret 303/1997, de 25 de novembre). Aspectes que té en compte el nou Reglament: • Fixa el contingut formal dels projectes de reparcel-lació i compensació.

Publicacions

Regula l'afecció real de les finques en la realització de la urbanització. Potencia l'aplicació del procediment d'expropiació pel sistema de taxació conjunta en aquells supòsits en què aquesta solució permeti donar sortida a expedients de compensació pendents d'inscripció. Regula les cessions de sòl i l'ocupació dels sistemes previstos pel planejament derivat de forma prèvia a l'aprovació dels projectes de reparcel-lació. Actualitza les normes vigents sobre fraccionament de sòl, d'acord amb la normativa hipotecària. Regula el lliurament i la recepció de les obres d'urbanització. / Jesús Fernàndez

periòdiques

Informació sobre costos de construcció COSTES + DATOS DE EDIFICACIÒN. Revista de costes reales de construcción Avui us volem presentar una revista que rebem al Centre de Documentació i que proporciona informació sobre els costos de construcció. L'interès d'aquesta revista rau en el fet que no es basa en pressupostos o estimacions prèvies ai fet constructiu sinó que analitza els costos reals, amb l'obra acabada. L'anàlisi econòmica que s'hi fa és en la línia de l'apartat de costos dels articles que es publiquen a L'INFORMATIU, des de 1994, dins de l'apartat «Anàlisi d'obra». En cada número de COSTES+DATOS, que apareix aproximadament cada dos mesos, s'hi presenten una desena d'edificis construïts a tot l'Estat, que responen a una quinzena de tipologies (edificis comercials, esportius, escoles, institucionals, habitatges col·lectius o aïllats, rehabilitacions, etc.) En cada cas es descriu breument l'edificació í els materials emprats i es detallen els costos per capítols, amb la corresponent repercussió per metre quadrat construït. A partir de la informació sobre els costos, la tipologia de l'edifici i la zona geogràfica on s'ha construït, el lector pot establir relacions entre els diferents paràmetres i afinar en el predímensionat pressupostari dels projectes en què estigui treballant.

Disposicions incorporades a la base de dades Alcalà Unió Europea • Procedímiento de certificación de conformidad de productos de construcción con arreglo al apartado 2 deï articulo 20 de la Directiva 89-106CEE del Consejo, en lo que concierne a la albanilería y producíos conexos. Decisión 97-740-CE, de 14 de octubre de 1997, de la Comisión CE(DOCE~Lnúm.299,04/11/1997) m

Procedimiento de certificación de conformidad de productos de construcción con arreglo al apartado 2 del articulo 20 de la Directiva 89-106CEE del Consejo en lo que concieme a los pavimentos. Decisión 97-808CE, de20denoviembrede 1997, detaComisión CE(DOCE-L núm.331, 03/12/1997)

Àmbit estatal • Ley del Sector eléctrico. Ley 54/1997, de 27 de noviembre, de Sa PresidenciadelGobierno(BOEnúm.285,28/11/1997). • Indíces de preciós de mano de obra y materiales de la construcción correspondientès a los meses de junio, julio y agosto de 1997, aplicables a la revisíón de preciós de contratos de las administraciones públicas. Orden de 22 de dtciembre de 1997, del Ministerío de Economia y Hacienda (BOEnúm. 306,23/12/1997) • Se regulan las instalaciones sanitarias y los servicios médico-quirúrgicos en los espectàculos taurinos. Real decreto 1649/1997, de 31 de octubre, del Ministerío de la Presidència (BOEnúm. 271,12/11/1997) H Se modifica el Real decreto 607/1996, de 12 de abril, por el que se regula el etiquetado energético de las lavadoras domésticas. Real decreto 1626/1997, de 24 de octubre, del Ministerío de la Presidència (BOEnúm. 261,31/10/1997) H Reglamento técnico y de prestación de! servicio final telefónico bàsico y de los servicios portadores. Real decreto 1912/1997, de 19 de dicíembre, del Ministerío de Fomento (BOEnúm. 307,24/12/1997) • Se fija el salario mínimo interprofesional para 1998. Real decreto 2015/ 1997,de26dediciembre,delMinisteríodeTrabajoyAsuntosSociales (BOEnúm. 311,29/12/1997) • Modificación de la Ley 27/1992, de 24 de noviembre, de Puertos del Estado y de la Marina Mercante. Ley 62/1997, de 26 de dtclembre, de la Jefatura delEstado (BOEnúm. 312,30/12/1997) Àmbit autonòmic (Catalunya) • Atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials. Decret299/1997, de 25 de noviembre, del Departament d'Ensenyament (DOGCnúm.2528,28/11/1997) m Criteris medïambientals per a l'atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental als emmotllaments de paper i cartró reciclats. Resolució de 8 d'agost de 1997, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm. 2502,23/10/1997) • H

Reglament de policia sanitària mortuòria. Decret 297/1997, de 25 de novembre, deia Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 2528,28/11/97) Reglament sobre mesures per a facilitar l'execució urbanística. Decret 303/1997, de 25 de novembre, del Departament de Política Territorial / Obres Públiques (DOGC núm. 2531,03/12/1997)

Informació Centre de Documentació

En cada número també s'ofereixen els índexs correctors dels costos segons la província on s'hagi de construir i un quadre amb els costos mitjans per tipologies tractades. Us recordem que la revista COSTES+DATOS és a la vostra disposició al Centre de Documentació. També us informem que la base de dades d'articles de la revista BIT BIT, us permet localitzar fàcilment qualsevol dels articles de la secció -Anàlisi d'obra» que han aparegut a L'krOHMATIU. •

Cinquena planta del Col·legi Horari: de 9 a 14 i de 16 a 19 hores Telèfons General: 2402361 Biblioteca: 240 23 80 Servei d'Iniormació Tècnica: 240 23 65 Fax: 240 23 81 .!..-.]> Ki-riai·l

E-mail: renart@apabcn.es (general) SrT@apabcn.es (Servei d'Informació Tècnica)

S E R V E I S A S S E S S O R I A

F I S C A L

Novetats fiscals per a l'any que comença H

ncara que estiguem acostumats a les presses d'última hora respecte a les modificacions que cada any ens presenta l'Administració, aquest any s'ha superat. Per començar, haurem de tenir en compte que l'esperat augment de les retencions a professionals, i també la implantació de la retenció als arrendataris, que vam comeniar en L'INFORMATIU anterior, no entraran en vigor fins l'1 de febrer. Per tant, les retencions que es practiquen durant aquest mes seguiran sent de! 15% i, en principi, l'augment no tindrà caràcter retroactiu. Per una altra banda, i com vern avançar també en el seu dia, una altra de les modificacions més importants que presenta la nova Llei de pressupostos és la desaparició de l'acíual règim d'estimació objectiva per coeficients i la introducció d'una nova modalitat en el sistema d'estimació directa, anomenada simplificada. A aquesta modalitat s'hi podran acollir aquells empresaris i professionals l'import de xifra de negocis dels quals, fenint en compïe el conjunt d'activitats de! subjecte passiu, no superi els 100 milions de pessetes. Això significarà que aquells professionals que van haver de passar a estimar el seu

rendiment en estimació directa per haver facturat més de cinc milions de pesseíes poden renunciar a tal règim, si ho creuen convenient. Encara que serà la modificació del Reglament que s'haurà d'aprovar aquest mes la que determini la manera de determinar el rendiment, podem avançar que el nou sistema permetrà deduir-se toies les despeses corrents, i no solament algunes partides, com passava fins ara en coeficients i permetrà amortitzar les inversions conforme a unes taules simplificades. Es redueix el percentatge de desgravació sobre el rendiment net previ, que es fixa en un 5% en concepte de provisions. Hem de recordar que el sistema de coeficients permetria una desgravació en concepte de despeses de difícil justificació del 10% en el cas de professionals. Quant a la tributació pel sistema d'estimació directa hi ha poques variacions, però entre aquestes destaca la desaparició de l"1% dels ingressos com a despesa de difícil justificació. No obstant això, la determinació de les despeses també seran establertes per modificació del Reglament. Es produeixen importants canvis per a aquelles activitats acollides al Règim de mòduls. Una de les novetats més importants és l'exclusió d'aquest de diversos sectors relacionats amb la construcció. És la manera que la "factura del paleta" ens rebaixi els ingressos.

Una altra novetat és que poden desgravar-se com a despeses les inversions inferiors a 100.000 pessetes amb el límit de 500.000 pessetes i la resta d'inversions s'amortitzen conforme una taula simplificada. Pel que fa a l'IVA, es restarà de la quota tot l'IVA suportat, amb un percentatge mínim segons l'activitat. •

Altres novetats de la Llei

•

S'incrementa la quantitat amb caràcter de deduïble, per aportacions a plans de pensions. Així es deduirà l'aportació de fins a 1.100.000 pessetes amb el límit del 20% del rendiment de l'activitat. A més a més, si l'aportació no major de 1.100.000 supera el límit del 20% l'excés podrà deduir-se en els anys següents: en cas de malaltia greu o d'atur de llarga durada, es podrà recuperar el pla.

•

A més de l'augment de retencions als professionals, els membres dels consells d'administració d'empreses se'ls retindrà el 40% enlloc de! 30%. Els increments de patrimoni que formen part del rendiment de les activitats empresarials i professionals en l'IRPF tributaran fins al 30% els primers 15 milions de pessetes, i la resta, al 35%. La transmissió de places de garatge —si no excedeixen de dues— con-

| Les amortitzacions i la seva deductivitat H

n alguna ocasió hem comentat que en una despesa que no hem tingut en compte durant tot f'any, sí que hi hauríem de prestar la deguda atenció per aquestes dates. Es tracta de les amortitzacions.

•

preciació anual efectiva dels béns que estiguin degudament comptabilitzades en l'exercici corresponent per dotació de fons d'amortització en el passiu.

A efectes fiscals són amortitzacions les quantitats destinades a compensar la depreciació dels béns de l'immobilitzat material o immaterial.

que al final de la vida útil de l'actiu, la suma de les amortitzacions practicades no excedeixi del valor d'adquisició pel qual figurin comptabilitzats els béns amortitzables.

La deductivitat de les amortitzacions està subjecte a una sèrie de requisits: • que es iracti de béns de l'actiu immobilitzat. • que es corresponguin amb la de-

Segons els criteris fiscals, l'amortització començarà a partir del moment en què l'actiu estigui en condicions de funcionament, i s'entén que és, des que l'immobilitzat pot produir ingressos amb regularitat, una vega-

da conclosos els períodes de prova, és a dir, quan està disponible per a la seva utilització. Si l'immobilitzat està compost per parts susceptibles de ser utilitzades independentment, cada una començarà a amortitzar-se en moments diferents. Com a exemples més usuals de percentatges d'amortitzacions, podem citar els següents: • elements de transport: 16% • material informàtic: 25% • mobiliari: 8% • immobiliari: 2% Vist tot això, ja ho saben: amortitzar, és una despesa que no costa diners. •

BERNÀLDEZ & ASOCIADOS Av. Pau Casals, 4, 2n 2a. 08021 Barcelona. Telèfon: 414 64 24 Fax: 209 87 50 E-maíl: bemaldez@mx2.redestb.es

juntament amb l'habitatge tributarà al 4% o al 7% segons es tracti d'habitatges de protecció oficial o no. Si no es transmeten amb l'habitatge o són més de dues. s'aplicarà el 16%. •

Impost sobre assegurances. L'Impost sobre les assegurances de risc —els de vida estan exclosos del tribut— s'eleva des del 4% al 6%.

Bemàidez & Asociados, posa a la seva disposició un servei de consulta i gestió, per aclarír-vos tots els dubtes que es plantegin amb motiu d'aquesta modificació, fent totes les gestions que calgui, i/ José Antonío Bernàldez

Advocat i assessor fiscal

Calendari

fiscal

Abans del 30 de gener • IVA,declaracionstrímestralsdels models 300 o 310, o mensuals dels models 320 i 330. Resum anual de l'IVA. Model 390 * Declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries, model 349. •

Preparar el

347

Durant el mes de març s'haurà de presentar el model 347, aquell que recull les operacions realitzades durant l'exercici per un import superior a 500.000 pessetes. Si bé en posteriors números de L'INFORMATIU, explicarem amb més detalls aquesta obligació, sí que és convenient que comencin a preparar, amb l'antelació suficient, tot tipus d'operació, tant de compra com de venda; és a dir, prestació de servei que hagi superat aquest import. Recordin que les operacions són amb IVA inclòs, que no s'hauran de declarar aquelles quantitats que hagin tingut retenció. Hauran de declarar-se també els avançaments. L'operació es considerarà realitzada el dia que s'expedeixi la factura, sense que hi sigui aplicable el criteri de caixa. •

S E R V E I S of

í i

T Í S

Informació Mercat de Treball: Telèfon: 240 23 58

D E

Les dones als oficis de la construcció tre que a Dinamarca i a Espanya no superen l"l%. Val a dir, però, que aquests percentatges no indiquen la realitat de la dona a peu d'obra perquè inclou les que desenvolupen funcions administratives i de despatx. Els objectius han estat intercanviar experiències en iniciatives de formació i col·locació, amb l'objectiu ción en què han participat diversos or- d'introduir les dones en la indústria de ganismes, empresaris, sindicats i asso- la construcció, establir pràctiques i ciacions de dones, i del qual es desprèn desenvolupar metodologies que perque les possibilitats de treball d'accés i metin millorar la seva integració i crear promoció professional de treballadores una xarxa europea. Els resultats dins del seclor de la construcció són d'aquesta experiència han permès comprovar que les dones que s'han encara escasses. A Europa, només l'1,6% de les do- format en oficis de la construcció s'hi nes treballadores ho fan en aquest sec- adeqüen i desenvolupen un nivell de tor. A Alemanya, Luxemburg i Àustria competències suficients. En relació les xifres superen aquesta mitjana, men- amb els homes, presenten una major

Empresa d'estructures metàl·liques

Promotora d'habitatges cap d'obra per a edificació d'haüitalges. Cal experiència mínima de 2 anys en tasques similars. Àrea de treball, Barcelona província (amb desplaçaments diaris a l'Anoia i el Ban Llobregat). Cal disposar de vehicle propi. Jornada completa. Contracte laboral. Sou: 3.000.000.- brut/any. Incorporació immediata. Interessats envieu currículum o poseu-vos en conlacte amb: Pedró Salvador López. CONSTSO, S.A. Barcelona. 313. 08620 Sant Vicenç dels Horts. Telèfon: 676 96 25 Fax: 656 52 71

2 caps d'obra per a organització i control d'obres d'edificació ràpida, naus industrials. Cal experiència minima de 2 anys en tasques similars. Àrea de treball, Barcelona provincià. Edat, entre 23 i 35 anys. Cal disposar de camei de conduir. Jomada completa. Contracte laboral per 1 any renovable. Sou negociable. Incorporació immediata. Interessats poseu-vos en conlacte o envieu currículum a: Mana Juanola Oller. JANSA METAL S A Camí del mig, 20. Telèfon: 759 5311 Fax: 759 03 96 Rel. 5.800

T S

capacitat per adaptar-se a treballs diferents i per resistir en les situacions de tensió. Altrament, han demostrat que segueixen amb rigor les normes de seguretat i salut laboral. Les accions de formació desenvolupades han estat nombroses. A Espanya s'han dut a terme en escoles-taller d'Astúries i Còrdova, i hi han participat des de l'any 1987 unes 180 dones. Aquesta iniciativa comunitària ha permès crear una base de dades de treballadores de la construcció en què figuren aquestes dones, unes 500, que s'han format a les escoles taller, algunes de les quals han optat per l'autocupació com a dones emprenedores. L'informe d'aquest projecte europeu inclou diverses recomanacions relatives a les practiques en empreses: les dones hauran de tenir una experièn-

Les entitats europees que han portat a terme aquestes experiències, desitgen un canvi d'acíitud de la societat pel que fa al paper que desenvolupa ia dona al sector de la construcció. •

La informació que recull aquesta crònica ha estat extreta de l'article "Mujeres en el andamio' de Pablo Garcia Sola (EL PAÍS, 28/12/97) Ascensíón Gàlvez Cap del Servei Promoció i Mercat de Treball

Indústria alimentària multinacional

Gerència municipal d'urbanisme de Terrassa

coordinador d'obres a la Xina

1 tècnic pet a redacció de pressupostos, pro|Ede5 i direccions d'oores públiques i d'urbanisme. Àrea de Ireball, Terrassa. Cal experiència, català i carnet de conduir. Dedicació, de dilluns a drvenrJres de 8 a 15 h. f enble (de 9 a 14 hno flexible} i dimecres, de 16.30 a 19 h (no (le»61e). més altres tardes per completar la jornada. Contracte laboral de 5 mesos. Sou: 3.171.000-brut/anual Incorporació immediala. Envieu currículum abans de febrer a: Gerència Municipal dtlrbanisme de Terrassa. C. Pantà, 20. 2n. Tel: 760 53 00 i 780 42 77. Fax 760 26 27 Ret. 5.810

per a supervisió de la construcció duna fàbrica d'alimenlació i les seves oficines representatives des delafase actual fins a la seva finaliteació. Experiència entre 5 i 7 anys en tasques similars. Àrea de treball, Tianjin (Xina). Imprescindible canvi de residència. Idioma anglès, parlat amb fluïdesa. Jornada completa. Relació mínima de A mesos, a convenir (laboral o liberal). Sou negociable. Incorporació immediata. Interessats envieu currículum o poseu-vos en contacte amb: Montse Prats o Jordi Fayos. NUTREXPA, S A Lepant, 410-08025 Barcelona Telèfon: 290 02 90 Fax: 290 03 42

Rei. 5.804

Ret 5,803

cia real a l'obra i suficient perquè l'empresari la reconegui, i hauran de ser remunerades en les mateixes condicions laborals que a la resta de contractes. És preferible que les pràctiques es facin en grup, de manera que cap dona no sigui l'única a l'empresa.

PETITS ANUNCIS Servei per a taxadors S E R V E I S EnvíTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaServeis per a! professional Es lan aixecaments d'estat borem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Tenim experiènactual, desenvolupament i delineació de projectes, mo- cia de més de dos anys i oferim dels en 3D, càlcul d'estructu- un preu per croquis de 700 ptes. Informació res i instal·lacions. Telèfon: 416 16 39 S'ofereíxen iambé serveis de Fax: 237 49 01 fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tracta- Topògra( ment d'imatges i perspecti- S'ofereix topògraf per a treballs ves, mesuraments i pressu- de mesuraments, aixecaments, postos, plecs de condicions, impíementació de projectes, reajut per a projectes de se- planteigs d'obres i cubicacions. gurelat, dictàmens, valora- Sistemes íotalment informatitcions i gestió econòmica d'o- zats. A grans i a petites escabres. les. Qualitat i rapidesa. Josep M. Joan Costa Telèfon: 452 07 89 Telèfon: 265 40 04

Perspectives Es lan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render. Es ven panteó a perpetuïtat Octavi Aparellador ven panteó amb Telèfon: 213 92 36 capacitat de 6 departaments situat al cemenleri de Montjuic, S'ofereíxen serveis per eslrenar. d'aixecaments planimètrics, re- Contacte directe presentacions en 3DStudio i defi- Telèfon: 410 1159 nició per cad.

informació Telèfon: 347 65 54

per donar-se a conèixer als professionals que reben L'INFORMATIU

només cal anunciar-se als Petits Anuncis preu 1.000 pessetes si és col·legiat o estudiant

MATERIAL

2.000 pessetes per a no col·legiats

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte final de carrera amb experiència en obra i en despatx. Disponible amb flexibilitat. Caries Cambrón Telèfon: 692 30 44

Es regala tauler de dibuix Aparellador regala tauler de dibuix metàl·lic en bon estal, per modernització de despatx. Informació Telèlon: 265 57 12

més informació Elisenda Pucumll telèfon directe: 240 23 76 fax: 414 34 34 horari: de dilluns a divendres de 8 a 15 hores.

A C T I V I T A T S

T [ U

F O R M A C I Ó

PROGRAMA

DE FORMACIÓ

SEGURETAT

1 SALUT

LABORAL

Disseny d'interiors Curs d'iniciació a l'especialització

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció. (Curs subvencionat) objectius

^^^^^H^H^^H

Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenoó i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi i un estudi bàsic de seguretat i fer un pla de seguretat.

adreçat a Professionals que hagin de fer estudis i plans i la coordinació en fase d'execució d'obres petites-mitjanes. preus col·legiats-i estudiants: 60.000.Targeta Accés: 48.000,no col·legiats- 90.000 .Subvenció als col·legiats amb un import

de 20.000 pessetes.

w l iü9fl

programa previst Barcelona Grup II 13 de genera 3 de març 1998. D marts i dijous de 18 a 21 hores Grup III 10 de març a 30 d'abril 1998. Dilluns i - - c e s de 18 a 21 hores Grup IV bnla 12 de juny 1998. Divendres. 8 a 21 i diss de 10 a 13 hores GrupV d» elembre a 29 d'octubre 1998. Drran i dijous de 18 a 21 hores Manresa: del 30 de març al 20 de maig dlun idimecres.de 18a21 Terrassa: 4 de febrer a 25 de març 1996. Dilluns i dimecres de 18 a 21 h.

• im

kJ tir

í H ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H

^k^k^k^k^k^k^H^^I

Curs de coordinadors de seguretat Perfil tècnic europeu objectius f Adquinr uns coneixements amplis de prevenció, del nou plantejament de la seguretat i d'avaluació, disminució i prevenaó de riscos; aprendre a fer estudis B j - • " Rfl | i plans de seguretat; i adquirir els co- Q L Wk ^ ~ 9 1 neixementsi les habilitats (conèixer els WL H l ~ | l [ instruments per fer de coordinador en B K | g | .M S f l P fase de projecte i d'execució en qualseE w ^ B j a r ,V -T

•

vol tipus d'obra.

| f

. .Rell 1»

m U HüraHE HUI'flHl HKmflHSJBS

adreçata

Tècnics interessats en especialitzar-se en la funció de Coordinació de Seguretat en les fases de projecte i d'execució de qualsevol tipus d'obra. El programa

I^^y9|ljl^^m ^BB^I^Ba^BRiU ^^Sa^S^^^Bi^ÍjÍ ^^^^^^SS^^£ÍÉE£&

de contingut esta consensual i desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i Institucions europees. durada 16 sessions de tot el dia i un dia d'avaluació [128 hores) programa previst Grup II: 2 de març a 29 de juny 1998. Tots els d | ilunsde9.30aiii16a20h Grupttl: 18 de setembre de 1998 al 15 de gener de 1999. Tots els divendres de 9.30 a 14 i 16 a 20 hores.

L'estudi bàsic de seguretat i ia coordinació de seguretat

Ei pia de seguretat.

en obres petites

Cas pràctic | 1 I 1j ' l l i lli -1 li··ïï" I H

adreçata

I L l ir t•Tf

Professionals que hagin d'intervenir en obres petites i senseriscespecial. una tarda setmanal, de 16.30 a 21

col·legiats i estudiants: 2.000,Targeta Accés: 2.000,no col·legiats: 5.000,programadedates • Barcelona: sessions a escollir mes de lebrer divendres. 13,20, 27 mes de març: divendres 6,13.20 i 27 • Terrassa: cSjous, 5 de febrer •Manresa:dmarts. 10degener • Granollers: divendres. 6 de gener • Vic: dimarts. 3 de febrer

l·i.

^Hraïl-^^Hi^Ll

•

objectius Aprendre a fer plans de seguretat d'obres petites i mitjanes per empreses construclores i industrials, i adquirir pautes per l'aplicació del pla de seguretat. Adreçat a tècnics que treballen per a les empreses contractistes.

1 1

HMC9HÍ Ü^^^^^H ^R^V&Hi^i^i^H

^ ^ B É j f c > % W ^ H ^KfBfóOst^^M i H H i a i l i ^ V1

temari 1- Introducció als canvis legislatiu 2- Guia pràctica del coordinador d seguretat en fase tfexecució pe obres petites sense riscos espe cials 3- L'estudi bàsic de seguretat Un cas pràctic

preu col·legiats i estudiants: 2.000,Targela Accés: 2. 00,no col·legiats: 5.000 programa de dates • Barcelona: sessions a escollir 17,24 de febrer o 10,31 de març, de 16.30a 21 h. • Manresa: dijous, 19 de febrer • Granollers: dijous. 26 de febrer •Terrassa:dijous, I2defebrer • Vic: dimarts, 10 de febrer temari 12-

Es tracta óe posar la tecnologia al servei del disseny 0. per dir-ho tfuna altra manera, de despertar el vessant creatiu d'uns professionals que, per la seva lormació L'O experiències, ja dominen la tecnotogia. Les líniesformativesper espeaalitzar-ss en el disseny d'interiors es valen de diverses disciplines humanístiques, com la història de l'art 0 la filosofa i es complementen en la pràctica de! grafisme. Serà fonamental entendre la història dels espais a reformar 0 reconvertir. L'avaluació del curs serà continuada i s'exigirà l'assistència a un 80s= de les dasses.

Programa del curs 1 • Definició d'objectius: en què conL'avantatge: L'avantprojecte sisteix el fet de dissenyar un esentès com la concreció de les pai. Com es fa. Instruments del primeres intencions en un esdissenyador. Pracfca de l'ofici. pai determinat, de forma har2» Presentació del projecte a reamònica i correcta. litzar on, per què?, pera qui?, Segona crítica: la proposta el programa de necessitats. d'utilització de l'espai. Avalua3* Apropiació de l'espai a resolció de les solucions i forma de dre: situació. Dimensions. Prerepresentar-les. existències ambientals, socioEl projecte bàsic: les soluciològiques i històriques. ns constructives com a part 4 • Exposició de les primeres idees intrínseca de la idea de disi la primera critica; establiment seny. Noves tecnologies. La d'un codi d'expressió. Què reresponsabilitat ecològica. presentar i com representar en Tercera rilíca aquest estadi. 10- Els detalls constructius vistos 5* Les eines del dissenyador les com a complement i finalització del llenguatge arquiteclòproporcions. Els buits i els plens. La llum. El color. Les textures. La personalització. El confort 11* Última crítica i exposició de acústic, tèrmic i lumínic. treballs a la sala d'exposicions.

professors Rafael Carreras, arquitecte tècnic i dissenyador Amaldo Bassadona, arquitecte dies i horari fins al Sdejunyde 1998, els dilluns de 16.30 a 21 h.

Programa de sessions tècniques

objectius Adquinr una visió general deJ nou enfocament de la seguretat i els nous canvis,

Partint del fel que ets arquitectes tècnics tenen una bona base pel que ta al coneixement de la tecnologia, el curs d'iniciació a respedailítzació en disseny d'interiors pretén aprofitar aquest bagatge inicial per avançar cap a la construcció d'espais útils i mes imaginatius.

Introducció als canvis legislatius: B pla de seguretat • un cas pràctic

preu col·legiats: 150.000 pessetes Targeta Accés: 120.000 pessetes no col·legiats. 225.000 pessetes Inscnpcions al Servei d'Informació. lloc Sia de conferències.

El projecte com a expressió d'una idea conferència oberta ai públic, a càrrec de Pere Riera • dilluns, 2 de febrer ales 19 hores Entrada lliure. Cal confirmar fassistència al Servei d'Informació.

INFORMACIÓ

INSCRIPCIONS

Servei d'Informació. Planta baixadel Col·legi Les places dels cursos són limitades i se seguirà un rigorós ordre d'inscripció. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes. Les anul·lacions comportaran la pèrdua del50% de la matricula, dins dels 10 diesabans decomençar el curs, i del 100ao el mateixdia. Preus especials estudiants ambTargeta Accés. Telèfon 2402060 Fax 2402061

A C T I V I T A T S F O R M A C I Ó

ALTRES

T E R R A S S A ! AULA DMHFOIMAIICA Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius Project manager en edificació i urbanisme.

AVANÇ DE PROGRAMA

Repetició del curs de postgrau Repetició del curs de poslgrau que forma pari del màsler de Project Manager organitza Col·legi d'Aparelladors i Fundació Politècnica de Catalunya. dies del 8 de maig a l l í de juliol de 199@. Els divendres, de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9 30 a 14 hores. lloc Sala d"ades durada BO hores lectives. informació i inscripicions Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi.

•

programa • Econonomia d'empresa • FiscaMal a l'àmbit immobiliari • Introducció ai màrqueting • Màrqueting immobiliari • Introducció. Comptabilitat, estudis tècnics i econòmics d'operacions • full de càlcul per a la resolució d'estudis de viabilitat • Projecte tfïnversiò • Projecte de finançament • Indicadors de rendibiütal • Viabilitat d'operacions d'operacions deí sòl • Viabilitat d'operacions immobiliàries • Rnanciació d'operacions immobiliàries • Anàlisi de rendibilitat • Màrqueting operatiu. Desviacions • Repercussió sobre rendïbiíta!

Pràctica professional

• Certificats d'habitabilitat dimecres, 18 de març. de IS a 21 hores.

• Projectes d'enderroc dimecres 6, 13 i 20 de maig, de 16.30 a 21 hores.

dimecres, 4 de març • Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment

dies i lloc dimecres, 25 de febrer, 4 i 11 de març de 18 a 21 hores. Sala de conferències preus col·legials i estudiants: 12.000.Targeia Accés: 9.600,no col·leaiats: 25.000.-

informació i inscripicions Servei d'Informació. Planta baixa,

N O V E S

deU al 25 de febrer, els dilluns i dimecres de 16 a 21 hores.

Aula de Granollers

Repetició de cursos

Inscripcions a la delegació preu col·legiats: 60.000 PTA. no col·legiats: 90.000 PTA_ Targeta Accés: 48.000 PTA

• 3DStudio del 3 de febrer al 24 de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. • Iniciació a l'Eicel del 23 de febrer al 4 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

• Curs bàsic de valoracions immobiliàries

temari 1 • B Reial decret sobre seguretat i salut

del 30 de juny aJ9dejuliol.de 18a 21 hores.

11 de març • L'homologació, la certificació, els docuemnts d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, al visió europea * Les eines: el programa informàtic Control de qualitat

Davant la importància del Reial decret 5627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern ha decidit subvencionar els col·legiats que s'inscriguin en aquest curs amb una aportació de 20.000 pessetes.

del 10 de juny al 8 de juliol, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 hores.

Coneixements bàsics sobre prevenció

MàsterProjectmanager 3•

Conceptes bàsics d'ergonomia

• Programa Project manager en edificació i urbanisme

4«

Solucions tècniques davant riscos

del 18 de setembre de 199Sal 13de febrer de 1999, divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 hores.

Coordinació d'execució d'obres

Documentació per aplicar el RD. •

T E C N O L O G I E S

A L T R E

Cicle: Els materials i les noves tecnologies de la construcció dilluns. 16 de febrer 9 30 h La recuperació de l'espai de la ciutat accessibilitat elements d'urbannzaoó i mocüian urbà 11.50 n Presentació de productes ïéOOh Presentació d'eiperiènctes dels Ajuntaments de Ve, B Prat de Uobregat t Mataró IS 30 Taula rodona

Centre os Documentació Josep Renart Departament fe Cultura del Col·legi art) la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el suport tècnic de l Ajuntament de Barcelona director Joan Sabaté programa sessions tècniques C J*í 9 Ce ' s ï ^ 9 30 r MesertaM oe -es .on-jaes i

Gffona. Sabadel i Terrassa. IS 30 h Taula rodona: requeriments i nomativa.

programa del seminari .s:-=cr= tècnic, control i manteniment dm za. ~i" en àrees urbanes c-scres. 11 de febrer, de 9.30 a 19.30 fi. • Elaboració del projecte tèaic: siSemes consïruclijs dmecres 16 de febrer, de 9.30 a 1930 f i • Docunertacíó del projecte i reattzaoo de Tota • Manteniment Inscripcions: Servei cflniorrraoó

Auladeïerrassa • Iniciació al'Excel del 2 a f'11 de febrer, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. • 3DStudio del 24 de lebrer al 3 de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. • Autocad 2D (1 nivell) del 23 de febrer al 4 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 n. Consulteu preus al servei d'Informació o a les delegacions

A C T I V I T A T S

Formació continuada en

Paviments urbans

organitza

• Iniciació al'Excel del 16 aJ 25 de febrer, dilluns i dimecres, de 17a 19 h. • Planificació i control de projectes del 17 de febrer al 5 de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. • Iniciació al word del 17 al 26 de febrer, dimarts i dijous, de17ai9h. • Windows del 17 al 26 de febrer, dimarts i dijous, de J9a21h. • Autocad I nivell de! 23 de febrer a M d'abril, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, • Introducció a la inlormàlica del 21 de febrer al 2B de març, dissabtes de 9 a 13 hores. Internet • dimarts, 3 de febrer, de 16.30a 19h. •dijous, 5 de febrer, de 19 a 21.30 h. •dimecres, 11 de febrer, de 16.30 a 19 • dijous, 12 de febrer, de 19 a 21.30 • dissabte 14 de febrer, de 9 a 11.30 • dissabte, 21 de febret, de 9 a 11.30

durada 45 hores

3i 10dsjuny, de IS a21 hores

professors Pere Casademont Jesús Femàndenz

(Curs subvencionat)

Habilitats directives

• Gestió eficaç del temps

programa dimecres, 25 febrer • La legislació del control de qualitat • Els agents del control de qualitat • Materials a controlar Programa, registre i certificació Tramitacions Resolució d'un exemple: programa

construcció

dimecres, 15i22 (fabril.de 16.30a 21 hores.

• Gestió de problemes presentació Es pretén donar una visió sobre com preparar un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuísticaEl mètode és molt pràctic, amb el desenvolupament d'un cas concrel d'un edifici de volum mrtjà-petrt, amb les anàlisis de la metodologia a seguir.

Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la

• Estintolaments a obres menors

del 3, 5,10 i 12 de març, dimarts i dijous, de 18 a 21 hores.

Resolució d'un cas pràctic

Aula de Barcelona

Cursos pràctics

• Tècniques de negociació 1r nivell

Control de qualitat

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres

Congrés sobre l'habitatge

arquitectura i urbanisme

i les seves infraestructures

La Fundada PoKècnica de Catalunya impartirà, durant aquest quadrismestre, activitats de formació continuada en les àrees d'arquitectura i urbanisme. La configuració modular que lenen els cursos permet oferir el disseny ditmans formatius personateaB, que donen resposta a les necessitats pro-

II Congrés irríémaüorsí d'estudis pera) desenvoluparr-íri Tindrà ::oc a Santa Cruz de Tenerife, del 23 al 27 de març.

S'obté tnol i oïptoma de la Urwerstet Pofitèmica de Catakrya. Telèfon: 401 77 77 51. •

Dret urbanístic organitza; fjrwersitai de Barcelona. Dept de Dret aórranistratju i Dret processal dates: denSél 30 daDfi!. informació: Deoss-nefii os Dre! adnwürjsSu. Telèfon. 432 43 ii. •

mésmfc*mació:Tel:922/24£4 0S.

Premis FAD1998 Poden optar-ni les obres acabades entre M de gener i el 31 de desembre de 1997, adscrites a: arquitec&ra, espais exteriors o espais efüneis. mforrració:FADTel:209ii55. •

Premi Caupolican de seguretat a la construcció organitza: Co-se.o Gs'e-i X s Aitermini de presenlació: 3 Í53'? v. 9l Ï7015 35.

•

GUIA

D'EMPRESES

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES

FRAPONT

Alsina

Marta Meca. Telèfon; J10 45 55

MOBILIARI URBÀ

jardí parc

CONSTRUCCIONS EN FUSTA

SOLUCIONS EN EHCOFBATS ENCOFRAOOS J ALSINA. S A Poí. InO Ptatíen Col. Camí oe Fem Frt 06110 Monfcada y Renrac (Barcelona) Tel. (33) S75 30 00 Fax (93(564 70 59

i a n l i - a • Jos Pits tt& • Por*=nes ps l'E Teodor uorenie. 30 Tel (93) 726 42 07 • Fax |93) 726 21 01 06206 5ABADELL (Vailés Ocaaernal)

ELECTRICITAT CATALANA,S.A.

simon f\EP C/Santander, J2-J3. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86-Fax 278 2 7 1 1 *

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

SENETON

MATERIAL ELECTRICO Ctra. Torre Romeu, s/n '08202 SABADELL | • tel. 726 19 11 *fax 726 07 61

REHABILITACIÓ | j

AÏLLANTS

ILUMINACION

cn. 3?0- 392 • Telefono (93) 265 16 6 3 ' » (93] 232 77 53 03013 Borcebno

ffl"

•

SERVEIS BOOMERANG > ("4 secretaria telefònica

FABRICACION D f BOVEDILLAS DE CERÀMICA Í

3: Pol. Ind. Rubi Sur - Birccbna

Avgdï.de b G r a n v i i 179 Tel. (93)241 63 00/Fan: (93) 261 63 20 08908 L H l U B

PREFABRICATS _^m

REHABILIIS.L.

CONSTRUCCIÓ - REHABI1JTACIÓ

OBRAS

Tel. 417 35 47 ;s. 434, 5e. A - 08022 Barcelona

•

SBS

^ ^ P l REFORMAS ^ ^ ^ IUPERMEABILIZACIONES V ^ ALUMINOSIS ^ L H RERJERZOS ESTRUCTURAJ.ES

ATENEM TRUCADES PER 6.500 i w a .

CFT&ASOC. ASSAIGS

Prefabricaüos de Hormigón. S-^.

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL

DE PILOTS

'SUursciò formigó.

CONSTRUCCIONES fAANSO. 11 5* A • Tel. (93) J26 98 93 [3 líncai) Fax (93] 423 9J 13 • 08015 Barcelona

c / Podillo, 240 • Tel. (93) 456 U 53 Fax Í?3I 436 72 85 • 08013 Barcelona

PAVIMENTS

H0RMIPRESA

Na\ j Indu: ForjadosCerram ChaletsParkingí Centros comercií Panlalanes. etc.

PAV1ME- M MM)I M i i l M.S DE FORMIGÓ l.\Sh\l.l. I I.KKI.S I»E RESINES I l · I M l RKM.S]'i;C[AI.S

ROAR, S.A. FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN OBI 9 ! RUBÍ Pg de les Torres, s/n - Edil Diamante Bjos. Fàbnca; Pol. InO. Rubí Su' - Barcelona g 699 4 2 66-Fax: 588 00 59

Í^VALLS ^ [ ^ T

ROIG CURVADO D£ P f R f l U S , SJV.

SISTEMAS DE TECHOS

— EXTRAFORT — P O L I M ) . H ) M DE1.R.\L)IL"M.DLR.W I REl.VAIJi.2* D&400GRANOLLERS T E L [93i W 0 9 9 9 fAX. M9 269S

El sistema alemàn para suelos índustriales • Reaibrimienlos de elevada feséiendo metónic Repotodon ÍDÍII. Í I ràpida d y £fonomi[n de d e harhe; hh hy grietas. m y decorolivos.

* Anlipoln3, imperaieatiilizados, h i g i è n i m

Techos desmontables de escayola aligerada

WI.H3JÍÍ9:S7 00* • Fm (93) S4Ï S-í 1 fi

Eípcrialistw en subminisamenl i cal.locariò bloc cfrimii: Tcrmoar^ila: divisions, façane*. - Pressuposi os m' i/o Picu lancnt. A èi

TcíciaaITnx: [0]) ÏS9 JO bl - -•^•y·'ú'. 960.2C.38-63

GEOTECNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Bercnguf r ÍV. 9. bamoi Tel. i Fax (977) 792783 - *]8S0 CAMBRILS M)|or de Surà. 2. E" 3" Teli F M (909) 334 m - 0 B Q | 7 BARCELONA

o Altamenfe resisientes a la

humeéad

JÏP

15ANYSDBCPERIÉNCIA

EN LA CONSTRUCCIÓ EN S E C

ESTRUCTUHES HETÀLUOUES LLEUGERES

REFORÇAMENT DE FORJATS "REFORÇ J J F (DTT26a) ADDICIÓ DE PLAMTES. COBERTES ECOLÒGIQUES

LA ORATORI DEL

oM.0. 2 horas resistentes al fuego fòhtka: OlO. Lleido-Pmgcerdà, Icm. 20 Tel. (973) 43 20 54, Fox (973) 43 22 25 25660 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Dtlegadón Barcelona: Famodoi, 76 Tel. (93) 338 39 11, 0B5SO L'HOSPITALET

Iti..,!!! PAVINDUS, S . f l . PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOAHIVELLADOHS 1 MORTERS DE RESINES TERIWZOSCOMTÍNUOS Plaça Tetuan, 1 1er. V 0BQ1Q Barcelona Tel

Ï & 5 09 39

F a i 265 22

ALLES

laüoralofi ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel conirol de qualitat de ! edificació i els seus Zi. JOSEP CARNER. 27 - TEL. 879 33 91 TEL I FAX 879 45 17 - 06400 GRANOLLERS

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elsmsnts per a GStnjcturss, sostrss i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revesiimenls

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de íusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

R E P O R T A T G E F A C U L T A T

£ C I È N C I E S

N E C O N Ò M I Q U E S

E M P R E S A R I A L S

F O R M A T A

R E U S

I Apropar-se a la indústria La primera facultat del nou campus que ia Universitat Rovira i Virgili té a Reus es va acabar ara fa un any. Ens trobem davant d'un cas insòlit en la construcció actual d'edificis no industrials ja que s'ha fet tot prefabricat i la majoria dels components han estat muntats en sec. Malgrat l'ús d'aquestes tècniques, ni ei seu aspecte ni les seves prestacions no s'han vist minvades. Al contrari, s'han aprofitat per fer un edifici funcional amb una coherència constructiva i estructural portada fins a les últimes conseqüències, fet que repercuteix favorablement en la seva forma.

ncara avui, quan parlem de construcció prefabricada, ens vénen al cap les imatges dels edificis repetitius i de façanes monòtones dels anys 60 i 70, i els problemes d'estanquitat que els panells presentaven en aquells temps. Actualment, tots aquests problemes s'han resolt com ho demostren molts edificis que s'han fet en els últims anys. Per altra banda, encara avui s'associa l'estructura prefabricada a estructura de nau industrial, o com a màxim, de gran superfície comercial i són molt pocs els edificis d'un altre tipus d'ús que hagin fet servir aquest sistema en l'última dècada. Per tant. és una sorpresa agradable per a l'arquitectura i la construcció del nostre país, que una facultat universitària hagi estat plantejada amb estructura i tancaments prefabricats i que s'hagi dut a terme amb èxit. i amb una motivació que va més enllà de complir un termini d'execuciò curt. Es tracta d intentar construir un edifici aprofitant tots els recursos i mitjans industrialitzats disponibles de -tecnologia a l'abast" (en contraposició a l'alta tecnologia), és a dir, acostar el procés de construcció arquitectònica a les possibilitats de producció seriada en taller, cosa que la majoria dels processos productius ja han adoptat fa molts anys, i que només l'arquitectura s'hi resisteix.

Nom de l'obra

Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (URV).

Emplaçament

Autovia Belligens km. 0.5. Zona universitària. Reus (Baix Camp)

Propietari/promotor

Comissiona! Unh/ersitals i Recerca de la Generalitat de Catalunya Universitat Rovira i Virgili

Arquitectes

Anlon Pàmies i Pau Pérez Anton Banús (col·laborador)

Arquitecte tècnic

Jesús AVarez

Estructures

Ferran NavarríyHormipresa

Instal·lacions

Lerso Enginyeria

Empesa constructora

COMSA

Cap d'obra

GabneJTeU

Superfície construïda

6,951 m í

Data d'inici d'obra

oenerl995

Data d'acabament

juliol 1996

PEU

6S3MPTA

Per ser conseqüents amb aquesta idea, no sols els elements estructurals i de tancament havien de ser prefabricats sinó que tots els elements de divisions interiors, sostres, terres i fins i tot acabats de parets calia que fossin resoiís de la mateixa manera sense renunciar, evidentment, a dotar l'edifici d'uns nivells de confort, prestacions i imatge semblants als de la construcció tradicional, i amb un cost competitiu. Vegem com s'ha aconseguit. L'edífici consta d'una planta baixa, com una gran plataforma, que ocupa lot el solar, sobre la quaJ s'aixequen dos cossos molt alts, cada un amb un ús diferent. A ponent, els seminaris i despatxos, menys problemàtics-pel que fa al soroll, tant de l'aparcament de la facultat com de la via del tren. que passa a prop de l'edifici. Al llevant, les aules. Entremig, a la planta baixa, hi ha la biblioteca í al sud, ja fora de l'àmbit dels cossos més alts. l'aula magna i el bar. Cada un d'aquests cossos ve definit per una crugia porticada de llum diferent. Si s'observa la planta d'estructura es pot veure que a les jàsseres els correspon la llum més curta. Contràriament al que passa en l'estructura tradicional, en l'estructura preíabncada és més rendible cobrir la llum llarga amb

F A C U L T A T

les plaques alveolars. En aquest cas, s'arriba a flums de plaques de 18m, amb un cantel! de 50cm, mentre que els pòrtics no passen dels 6 m. Com es pot veure, aquest tipus d'estructura és molt adequada per a edificis com aquest que requereix espais força diàfans. •

E i

D E C I È N C I E S

Construcció en sec

Tota l'estructura és d'obra en sec, a excepció de les plaques de 18 m. de llum en què cal una capa de compressió posterior de formigó. Els tancaments exteriors opacs, situats majoritàriament en el sentit est-oest també són de plaques prefabricades, de dimensions fixes estandarditzades o bé tallades a mida, a la fàbrica. Estan compostes d'una ànima de poliestirè expandit í un embolcall de formigó armat, amb un gruix tofal de 15cm. Tenen una cara més ben acabada —corresponent a la part inferior del motlle d'encofrat— que s'ha posat sempre a l'exterior. Estan fixades als pilars amb peces d'acer inoxidable. La junta entre placa i estructura es resol amb un doble cordó cel·lular i doble segellat de silicona a tot el volí. Com que els panells estan situats en la mateixa direcció que els pòrtics dels edificis alts col·laboren en

E C O N Ò M I Q U E S

E M P R E S A R I A L S

R E P O R T A T G E A

R E U S

el travat de l'estructura. Fins aquí, tècnicament, no hi ha grans novetats. Les novetats vénen a l'interior quan els mateixos elements que són estructurals resolen els acabats, sense la introducció d'un nou material o d'una nova operació. Així, per exemple, es pot dir que en tot l'edifici no hi ha un sol metre quadrat enguixat i que les superfícies arrebossades són mínimes Les divisions importants, sobretot les que han de complir requeriments d'aïllament acústic, s'han resol! amb panells semblants als de façana però sense aïllament tèrmic a l'interior. El problema de la cara dolenta s'he resolt, a les aules i altres dependències recobrint-la, amb plaques fonoabsorbents de fibres vegetals. En canvi, a i'aula magna i als lavabos s'ha doblat la placa amb plafons de melamina, creant-se una cambra interior pel pas d'instal·lacions. Finalment, en llocs més secundaris, com ara les escales d'evacuació, senzillament s'ha deixat la placa vista. En ei sentit nord-sud, els tancaments exteriors són bàsicament, amb vidre fix de sostre a terra, però amb un petit element practicable, de lamel·les Hervent, que permet la ventilació de tols els espais. Com que les lamel·les són

-.-{$

Planta baixa i planta primera

Planta segona i secció vertical

REPORTATGE F A C U L T A T

E C I È N C I E S

E C O N Ò M I Q U E S

E M P R E S A R I A L S

sempre a les dues façanes oposades, s'aconsegueix d'una manera molt pràctica i senzilla una ventilació creuada natural, sense haver de recórrer a la renovació mecànica en bona pari del període lectiu. Totes les altres divisions interiors estan resoltes amb mampares prefabricades de 8 cm de gruix, amb perfils d'alumini i plafons d'aglomerat amb acabat de melamina, del mateix tipus que es fan servir per dividir despatxos, en oficines. Els mobles, taulells ï aplaçats s'han revestit amb el mateix material, cosa que dóna una gran unitat als acabats de tot l'edifici. En els locals humits s'ha substituït el tauler de melamina per un altre de compacte de resines, que també es troba fàcilment en el mercat. El paviment és l'únic material que no s'ha col·locat en sec. Es de terratzo; malgrat que no entra dins el concepte de "muntatge", lliga molt bé estèticament i conceptualment amb el formigó prefabricat, ja que no deixa de ser una variant d'aquest material. Finalment, els acabats de sostre es resolen amb les mateixes plaques alveolars per la cara bona, ja que a sobre hi va paviment i, allà on es necessita un fals sostre es recorre a una solució molt ben trobada que consisteix en plaques de policarbonat cel—

Estructura / Repartiment de plaques / Sostre planta baixa

R E U S

lular translúcides, recolzades simplement sobre els perfils de les mampares. Amb aquesta solució, e! policarbonat fa alhora de fals sostre registrable i de difusor de l'enllumenat fluorescent que també està ocult sobre les plaques: barat, senzill i efectiu. Les instal·lacions, a part del sistema ja descrit per al fals sostre, passen majoritàriament per l'ànima de les mampares, i quan això no és possible, simplement vistes —recordem que no es pot fer ni una sola regata. Gràcies a un espai accessible que queda sota ei sostre sanitari, es pot fer la distribució primària de la majoria de les instal·lacions, per aquest lloc, de manera que l'espai necessari per travessar verticalment els espais principals es redueix considerablement en haver-hi pocs conductes.

•

Sistema senxill i coherent

EI resultat és un edifici molt clar, quasi pedagògic, en què tant l'esquema distributiu com el concepte constructiu i d'ús de cada element queden perfectament ben explicats gràcies a la coherència i senzillesa del sistema emprat. Ara bé, aquest resultat no ha estat fàcil. Ha implicat desenvolupar al detall, en la fase de projecte, tot l'edifici sense

F A C U L T A T

E L

D E C I È N C I E S

E C O N Ò M I Q U E S

xim els recursos que permet l'estrucexcepció, en una manera de treballar tura, com els voladissos que protegeimés semblant a l'enginyeria mecànica xen els finestrals. Fins i tot. es trenca que a l'arquitectura. Ha calgut dísse- el volum prismàtic a la façana est, nyar per a la seva posterior fabricació aprofitant un canvi de modulatge exicada una de les peces, ja que no es git pel programa per a les diferents podien fer improvisacions en obra. mides de les aules. Posteriorment, va caldre fer un seguiL'únic punt millorable o no prou ment de control í resolució de proble- ben resolt dels tancaments penso que mes en fàbrica. Era imprescindible és l'aïllament tèrmic, tant en les parts col·laborar en fase de massisses, on hi ha projecte amb l'indus- £ g p o t f e r COnStrUCCÍÓ poca continuïtat del material aïllant, com trial que realitzés íes r—; — peces, cosa que va ser en sec amb els mitjans en les parts envidrades, tant per la propossible en aquest que la indústria ens porció de superfície cas. Per últim, el con- ofereix i obtenir un alt de vidre de les façatrol en obra ha estat nes, com pels guanys nivell arquitectònic intens perquè amb calorífics a causa de aquesí sistema no es la radiació solar, soi estètic pot tapar res amb els bretot a oest i penacabats perquè no n'hi sant en l'estiu, moment en què és poc ha. Les visites de la direcció facultati- efectiu el generós ràfec que protegeix va eren diàries, i això es nota en la totes les obertures. correcció de l'obra un cop acabada. A l'interior es reprodueix, més accentuada encara, la sensació de sere• Aprofitar tots els recursos nor que donen les façanes. El fet que que ofereix l'estructura bona part dels acabats siguin materiA les façanes, com es pot veure a les als «durs» no implica tenir aquesta fotos, la prefabricació no els ha donat sensació de duresa a l'interior. Això pas un caràcter rígid. S'ha fet servir un no ho poden reflectir prou bé les fotos, esquema compositiu de façana plena- cal entrar-hi per sentir-ho. La bona façana buida que ja s'havia emprat en qualitat d'acabat dels prefabricats i de els anys 70, però sense tendir a una les mampares, l'absència de tot eleestètica «industrial», com es feia ales- ment superflu, la reducció d'altres, com hores, sinó més aviat aprofitant al mà- les fusteries, a la mínima expressió i la

E M P R E S A R I A L S

prevalència d'una gamma de grisos però combinada amb les taques puntuals de color de les divisions i el mobiliari, menen l'atenció cap als elements importants i suavitzen la percepció de l'espai. La gamma de colors d'aquests elements està molt ben escollida i cada un té significat diferent: groc per als elements generals, vermell per als espais nobles (biblioteca i aula magna), blau per a l'àmbit dels alumnes i verd per a les zones de professors. També la gran quantitat de llum i de transparències de què gaudeixen la majoria dels espais col·laboren a fer-los agradables i gens durs.

R E P O R T A T G E A

R E U S

permet reduir els costos i el termini d'execució, i que aquesta tècnica no

Coma conclusió, jo diria que aquest es contradiu en absolut amb la possiedifici demostra que es pot fer cons- bilitat d'obtenir un alt nivell arquitectòtrucció en sec amb els mitjans que la nic i estètic. 1/ indústria del nostre país ens ofereix i que, a més a més de donar un resultat molt correcte constructivament parlant, Josep Olivé

REPORTATGE F A C U L T A T

I N F O R M A T I U

E C I È N C I E S

PROJECTAR SEGONS LA LÒGICA CONSTRUCTIVA

l projecte de ia nova Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus, es va fer quasi des d'un principi pensat en industrialitzar al màxim la seva construcció. Pensàvem que era una oportunitat única d'experimentar seguint la lògica d'un sistema f constructiu que resultava nou per a nosaltres però en el qual hi creiem. Per part del Comissionat d'Universitats i Recerca, Josep Benedito ens va donar tota la confiança, entenent que, coma mínim, la utilització del sistema de prefabricats de formigó comportaria el respecte als mòduls pressupostaris establerts i el temps normal de durada de l'obra. Pel que fa als costos, finalment, es van poder respectar; l'estalvi en el capítol d'estructura i tancaments, va permetre oferir un bon nivell en l'acabat de les divisions interiors lleugeres i en ei confort que representa

E C O N Ò M I Q U E S

E M P R E S A R I A L S

disposar de climatització en bona part de les dependències. En relació amb el temps de durada, cal dir que va ser semblant al d'un sistema constructiu més convencional. La separació en dues fases per motius pressupostaris no va permetre enllaçar els capítols d'acabaments amb els d'estructura i cobertes, evitant així una im-

portant reducció en tal durada. L'etapa de posada en obra de tots els elements prefabricats només va durar 4 mesos i en finalitzar-la semblava que l'edifici ja estava acabat. Una vegada encaixat l'avantprojecte vam voler conèixer en detall les regles de joc del sistema constructiu basat en elements de formigó armat prefabricats. Després d'estudiar les

R E U S

els seus tècnics, vam estudiar les possibilitats del seu sistema, sense forçar-les. Així, cal dir que el 90% dels elements emprats són els que produeix normalment l'empresa.

oferies del mercat, ens va semblar que l'empresa Hormípresa era la que per les importants llums de fabricació de les plaques de sostre, pel tipus de cartel·les ens els pilars i per la quaütat dels acabaments observats, ens mereixia més confiança, tot i sabent que la probabilitat que el contractista final l'escollís no era gaire alta. Vam visitar la seva fàbrica, situada a 40 km de Reus, i amb estreta col·laboració amb

També vam aprendre els seus punts dèbils o, si voleu, els contrapunts propis dels sistemes industrialitzats pesants: les toleràncies en el replanteig, els acabaments superficials propis dels encofrats metàl·lics, la confiança en la

_--;

Instalador de todos los tabiques separadores en Aula Magna, Biblioteca, Seminarios, Aulas, Bar,

etc.

G a d i t a s a Vef •ge de Núria. 6 Nau 1, Tel. 630 69 00 - Fax 630 80 22 - 08830 Sant Boi de Llobregat (Barcelona)

I N F O R M A T FACULTAT

CIÈNCIES

ECONÒMIQUES

construcció i industrialització per assolir un nivell de qualitat propi del control fet a fàbrica no s'acabaven amb l'estructura i tancaments laterals. Volíem acostar-nos a les tècniques de construcció en sec, suprimint pràcticament les fàbriques de ceràmica, els guixos, els enrajolats i la pintura. cipis però també al desig de despullar l'edifici de tot formalisme que no expressi la lògica interna del sislema constructiu ni la funcionalitat pròpia del dens programa a satisfer. Tanmateix, aquests principis de

EMPRESARIALS

pus fonoabsorbents en els llocs més imprescindibles. Pensem que ('experiència ha valgut la pena i estem prou satisfets del resultat obtingut. Malgrat que no han sorgit oportunitats com aquesta en gaires ocasions, creiem que el futur de l'arquitectura passa per no dissociar el procés projectual dels processos cons-

Exceptuant el paviment convencional de terratzo, els altres acabaments són industrialitzats i comuns en el mercat de la construcció. Això es constata en les divisions lleugeres del bloc de seminaris i nuclis de serveis, emprant perfils d'alumini, ferramentes d'acer inoxidable, íaulers melaminats de colors i plaques de reines; per als tancaments s'utilitzen vidres laminars i alumini i en els falsos sostres, planxes, de metacrilat translúcid o les del ti-

tructius més avançats que la indústria ens pugui oferir. Només així podrem satisfer satisfactòriament les demandes de confort, seguretat i costos raonables que la societat sol·licita. •

Anton Pàmies i Pau Pérez Arquitectes

Equipos y accesorios de banos para colectïvidades

R E P O R T A T G E A

REUS

EXECUCIÓ METICULOSA DE PROJECTÍ \ OBRA

ovint en la nostra professió se'ns plantegen reptes més o menys agradables d'assumir. L'execució de la Facultat de Ciències Empresarials i Econòmiques de l'URV ha estat un dels més satisfactoris per a mi. A banda de la motivació que em produeix qualsevol projecte, aquest m'ha captivat encara més, atesa l'aplicació poc habitual en aquest tipus d'edifici d'elements prefabricats de formigó armat, tant en estructura com en tancaments de façana i divisions interiors, i també l'aplicació del concepte d'obra en sec en un percentatge elevat en la resta dels capítols que han intervingut a l'obra. L'obra es va desenvolupar en dues fases; la primera fins al capítol de tancaments i divisions de

E L

F A C U L T A T

D E C I È N C I E S

E C O N Ò M I Q U E S

amb molta cura, per la qual cosa s'hagué de realitzar un replanteig previ molí estricte perquè el muntatge de les peces es ies sense afegits, d'una manera neta.

formigó armat, i !a segona a partir del capítol de cobertes. Les dues fases van executar-se de manera molt lligada, en coníractar-se en els terminis previstos i no va alterar el procés normal de construcció.

Un detall d'aquest tipus pot ser la fixació del vidre que fa de tancament exterior, el qual se subjecta amb un perfil d'alumini en forma de U que es va allotjar en la fase d'estructura, i que es va formigo-

E M P R E S A R I A L S

R E U S

nar en el moment que es formigonaven els nusos d'unió enire plaques prefabricades. En l'aspecte de planificació, el procés d'execució és el comú al de qualsevol obra amb estructura prefabricada, bé sigui de formigó o metàl·lica, en què pel procés de fabricació o manufacturació de les peces a fàbrica o a taller ía que doni la sensació que l'obra creixi de manera descompensada molt ràpida en fase de muntatge a l'obra i a poc a poc durant el període de fabricació per optimitzar els recursos del transport i mà d'obra limitada dels industrials.

Per verificar les característiques i qualitat dels maíerials s'hagué d'anar a controlar sovint el procés de fabricació de les peces, i més concretament el dels elements prefabricats de formigó armaí, pilars, jàsseres, plaques, trams d'escales amb pregraonat, etc. amb la verificació d'ubicació, dimensions, motlles, resistències dels formigons, armadures trefïlades. etc. •

Per executar els treballs s'ha requerit una definició molt meticulosa dels detalls tant en el projecte com en l'obra, amb un seguiment gairebé exclusiu per part dels arquitectes. Obra minimalista d'aspecte dur però plenament funcional, en la qual hi ha materials bàsics, gairebé estructurals que funcionen com d'acabat, que ha fet que qualsevol solució constructiva s'hagi hagut de resoldre

Jesús Alvarez Arquitecte tècnic

TERRAZO PARA USO INTENSIVO Una extensa gama de modelos y colores hacen de estos pavimentos la solución mas adecuada para su ucilización en zonas de transito peaconal en interiores de edificios públicos u otras superfícies que requieran un alto grado de resistència.

de utilización para uso intensivo segúrt norma UNE 127.001

Telefono (973) 31 29 00 - Fax (973) 31 02 20 Av. Tarragona, s/n. 25300

Apdo. de Correos 85

TÀRREGA

(Lleida)

F A C U L T A T

SI 51t

t i

E L

D E C I È N C I E S

CONSTRUCTIU

E C O N Ò M I Q U E S

P I O C l S

E M P R E S A R I A L S

R E P O R T A T G E A

R E U S

D ' O I I I

CONBlXiR I GAUDIU DE L'ACABAT ABANS D'ACABAR

vui parlem d'un edifici construït amb elements prefabricats de formigó, el qual representa un bel! exemple de les prestacions dels prefabricats combinats, les necessitats de l'edifici i les proporcions del conjunt. Tot i que construir amb prefabricats implica assumir determinats condicionaments, el fet és que usualment, i per les seves característiques, aquests elements solen ser protagonistes visuals de l'obra i és per aquest motiu que prenen importància els seus acabats. Atès que l'estructura forma part de l'acabat de l'edifici, la idea sobre la qual es genera el projecte és la de la màxima utilització de processos industrialitzats per tal d'assegurar l'alta qualitat dels elements, ja que el fet de prefabricar significa poder incloure a! món de la construcció la tecnologia industrial que aporten les instal·lacions amb emplaçaments fixos i la mà d'obra especialitzada. Aquests prefabricats de formigó són, majoritàriament, els elements que conformen el conjunt de l'estructura resistent de l'edifici i els tancaments opacs de l'exterior, formant tot plegat un volum general definit per una planta rectangular amb uns buits centrals que són els patis i dos cossos de diferents alçades que corresponen a aules i seminaris. L'estructura està resolta segons un sistema de pilars, jàsseres i sostres de plaques alveolars pretesades. La fonamentació està realitzada in situ i en la qual, a l'hora de formigonar les sabates, s'hi deixen uns encaixos (galzes) en els quals s'introdueixen els pilars prefabricats (que en aquest cas estaven construïts d'una sola peça de 18 m), es falquen i es reomplen amb morters fluids. Aquests pilars són de secció quadrada, de 40 x 40 cm on sobresurten les cartel-

ció de les mesures de seguretat que s'han d'anar modificant i adequant a l'edifici constantment. La pell de l'edifici està feta amb tancaments (sempre a tota alçada entre plantes) de vidrieria laminar o plaques de formigó armat de 15 cm amb un aïllament incorporat i la coberta, que és del tipus invertida, disposa d'un aïllament de 80 mm. Els formigons utilitzats, a més de tenir motlles i encofrats d'alta qualitat es van fer amb additius fluidificants, el qual ofereix a les peces una textura homogènia i llisa, que en determinats llocs interiors, per tal d'evitar la reverberació acústica s'hi han posat paraments amb plaques les corresponents per recolzar-hi les jasseres. Els sostres, que tenen llums de 6,12 i 18 m, estan resolts amb plaques pretesades alveolars amb cantells de 16,25,35 i 50 cm, que recolzats damunt les jàsseres amb connectors i amb els seus encaixos, permeten afegir-hi l'armat complementari i el formigonat d'aquest nus, donant així la rigidesa a tot el conjunt que, unit solidàriament al mur perimetral de la planta sanitària, resol l'estabilitat de l'edificació.

• Un replanteig acurat i una programació eficient Treballaramb elements prefabricats amb textures que ja tenen l'acabat final implica un acurat replanteig de l'edifici i una programació eficient per a l'optimització del rendiment per tal que la maquinària tingui facilitat de moviment i la coordinació amb l'industrial del prefabricat. Cal utilitzar no solament maquinària especial tant de transport com de col·locació,

sinó també personal especialitzat en aquest tipus de treballs, atès que, per les seves magnituds i pes, són molt susceptibles de poder-se malmetre en la seva manipulació. La velocitat d'execució de l'obra i la manipulació d'aquests grans elements, condiciona també la instal·la-

prefabricades de característiques fonoabsorbents. Pel que fa al formigó en contacte amb l'exterior, cal dir que és força a a ï e n t l'aplicació d'un tractament protect,Or de la carbonatació. • Vicenç Font

REPORTATGE F A C U L T A T

EC I È N C I E S

9 9 99

E C O N Ò M I Q U E S

TIV fT1 1

—k 1

E M P R E S A R I A L S

i H

oOoOÍi O ü O >

ooooooo i Q

T T

u 1

í'Cí Superfície: 8.951 m2 Pressupost contractual IVA inclòs projecte: 913.674.512 PTA adjudicació: 826.249.477 PTA tancament (liquidat): 901.925.651 PTA CAPÍTOLS

PEM

PC PEM+19%+16%IVA

Moviment de terres Fonaments i riostres Estructura d'elements prefabricats

8.709.540

12.022.649

23.364.409

32.252.230

135.157.137

186.570.912

prefabricats

39.334.869

54.297.853

Cobertes

31.694.619

43.751.253

Paviments

37.564.740

51.854.367

Acabats interiors/fusteria/ mampares/pintures

88.747.287

122.506.755

PAVIMENTS URBANS

Tancaments d'elements

Fusteria exterior/vidres/ serralleria

64.094.401

88.475.911

56.412.483

77.871.792

56.261.744

77.663.711

fontaneria/seguretatyveu-dades

43.005.091

59.364.228

Mobiliari equipaments Varis

31.261.713

43.153.669

9.407.446

12.986.038

Urbanització perimetrals

18.585.476

25.655.390

Instal·lació electricitat Instal·lació de climatització Altres instal·lacions

Seguretat i higiene TOTAL

9.778.972

13.498.893

653.379.927

901.925.651

R E U S

Sessions tècniques, exposició i seminari

TAQUILLAS CABINAS SANITARIAS BANCOS • PERCHAS REVESTIMIENTOS PUERTAS COMPACT MOBILIARIO URBANO INSTALACIONES SINGULARES

MOBELMOL CONSTRUCCIONES EN PANBL COMPACTO CONSTRUCCIONES EN MADERA U Joies, 13(PoligtxTOlníFüetadeCakiesl Tel. 864 81 84-Fax864 61 79 08184 PALAU DE PLEGAMANS (Banxhna)