INF980201 by sia16

DEL COL·LEGI

FORMATIU D'APARELLADORS

1 ARQUITECTES

TÈCNICS

BARCELONA

)21 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-mail:inlormacio@apabcn.e5 Delegacions:Vic.Manresa.Granollers,Terrassa

A MES A MES Candela per Josep Maria Genescà

Nous manuals de diagnosi

Els ajuntaments pel manteniment El SIT respon

El patrimoni italià és víctima dels terratrèmols Mentre Itàlia es recupera dels danys produïts pels terratrèmols que han afectat el patrimoni, Catalunya estudia el seu risc sísmic 2a5

Assessoria fiscal

Catalunya-Cuba: una relació centenària H

El mercat de treball Les activitats

nguany es commemora el centenari de la pèrdua de Cuba com a colònia espanyola. Coincidint amb aquest fet, a Catalunya s'ha previst un seguit d'accions per recordar aquella data i ajudar el poble cubà. El Col·legi organitza diverses activitats i col·labora en la restauració g i g del Casal Català a l'Havana. • —

Lydia Perct• i Ra'nonpujg

Javter Garcia Cl·lo r

Acord entre Premaat i la Seguretat Social H

remaat ha signat un acord amb la Seguretat Social per incloure entre els seus serveis la sanitat pública. Es poden acollir a aquest servei tots els mutualistes, tant els actius com els passius. L'afiliació s'ha iniciat al febrer i serà operativa al març. Inclou as- , . sistència sanitària i farmàcia. • i;

Josep Maria Valeri: "La tecnologia és cultura" H

ignificar la professió dels consultors d'estructures és el repte que s'ha marcat Josep Maria Valeri com a nou president de l'associació que agrupa aquests professionals des de fa uns deu anys. Aquest arquitecte tècnic de 51 anys defensa les obres ben fetes, que estan plantejades globalment i no com a compartiments estancs. 'Ens propo- , sem fer aportacions positives en el camp de la cultura constructiva'', diu. • Iz

OípóHflogab& 42339 1991

Projecte Remma 21323

C R I S I

5 I 5 M I C A

TEMA

UMBRIA

Els darrers mesos del 1997 van ser fatídics per a moltes poblacions de la Umbria i les Marques, dues regions d'Itàlia, a causa deis terratrèmols que van causar desgràcies personals i van afectar una part important del patrimoni arquitectònic. A Catalunya, es duu a terme un procés de reflexió al voltant del risc sísmic.

Itàlia pateix l'acció dels terratrèmols Entre els morts hi ha dos geòmetres italians que investigaven eís danys produïts a la basílica d'Assís Comissió tècnica de la Generalitat

Vista general óe Term situat a 30 km. de la zona epicentral

l 26 de setembre de 1997 a les 2.33 hores de la matinada, hi va haver un terratrèmol de magnitud M5,5 a la zona de Coííiorito dins dels Apenins centrals (Itàlia) a uns 40 Km de Peruggia i 150 al nord de Roma i va causar múltiples danys sobre tots eís pobles de Collecuti i Cesi. A les 11.40 h del mateix dia, un segon terratrèmol de magnitud una mica superior, amb l'epicentre desplaçat uns 5 km al Nordoest, causava danys a les localitats de Coífiorito, Annifo, Nocera Umbra, Foligno, Camerino i en d'altres petits pobles de tes regions de ía Umbria i les Marques. La intensitat acumulada dels dos esdeveniments s'ha estimat de grau IX. Fins avui s'han produït múltiples rèpliques, algunes fortament percebudes per la població.

Representants de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), i de la Direcció General d'Accions Concertades. Arquitectura i Habitatge, van visitar la zona afectada una setmana després de produïts els principals moviments. L'equip estava format per Antoni Roca, cap del servei de Geologia de l'ICC, Xavier Goula, cap de Sismologia de! mateix Institut, i per Josep Antoni Presmanes, subdirector del Centre Tècnic i de Rehabilitació de la Generalitat. Malgrat que a Catalunya el risc que es produeixi un fenomen d'aquesta magnitud és substancialment inferior, es volia observar sobre el terreny quins eren els efectes del terratrèmol i la metodologia de l'operativa desplegada. •

han estat valorats en uns 100.000 MPTA, dels quals la major part afectaven el parc d'habitatges privat, tot i que el que més transcendència periodística ha tingut ha estat l'afectació sobre el parc hisíòricomonumental, en particular la basílica d'Assís. Tot i desconeixent el cens total d'edificis existents ala zona. cal remarcar l'esforç que representa que una setmana després s'haguessin inspeccionat uns 14.000 edificis dels quals un 30% van ser classificats com a no aptes per a ser habitables. Per fer aquesta tasca, s'havien mobilitzat un total de 669 inspectors tècnic, dels quals gran part eren voluntaris i havien estat prèviament instruïts en la utilització d'un formulari-enquesta de classificació de danys previst per aquests casos a la regió. És molt important l'esforç logístic que ha representat el succés. Al cap d'una setmana s'havien mobilitzat 7.800 persones en serveis d'auxili com ara protecció civil, policia i exèrcit, entre d'altres, i més de 2.000 voluntaris. Al voltant dels pobles, s'hi havien instal·lat 770 rulots, 1.400 tendes de campanya i més de 4.000 llits. Se servien més de 40.000 menús diaris als afectats. Pel que fa als primers auxilis, s'havien invertit ja més de 5.600 MPTA i es va prometre ajuts per un import de

Un balanç tràgic

El balanç del succés es pot resumir de la manera següent: dels 200.000 habitants de la zona afectada, uns 130.000 van ser evacuats de casa seva durant els primers dies. El nombre de morts, directes i indirectes, va ser d'11 i el de ferits, de 128. La coincidència dels dos moviments sísmics amb poques hores de diferència va ser decisòria, ja que va permetre evacuar els edificis, de tal manera que l'acció més debastadora del segon els va trobar pràcticament buits. Dos dels morts eren geòmetres (aparelladors), que comprovaven els danys de la basílica d'Assís. Els danys estimats en la primera set-

mana SObre la totalitat del parc edificat

Habitatge afectat al pcc e ze Casa'z.a Fci.groi

80.000 MPTA. Respecte al parc edificat, cal dir que l'afectació ha estat elevada, agreujada pel fet que la major part de l'edificació de la zona és d'edificis antics construïts amb maçoneria i amb sistemes de sostres tradicionals sense cap mena de cèrcol que permeti prevenir danys produïts per esforços horitzontals. • Edificació antisismica Hi ha assentaments de tipus mral amb cases de planta baixa o d'un o dos pisos com a màxim que pràcticament han quedat destruïts. Enmig de tot, és reconfortant veure que les edificacions més modernes, que han seguit les disposicions constructives i estructurals antisísmiques o, de vegades, simplement de bona qualitat constructiva han resistit gairebé sense danys. És impactant observar que l'efecte local de subsòl de molts emplaçaments intervé decisòriament sobre el comportament dels edificis. S'ha detectat en ocasions que dos edificis de ía mateixa època i tipologia constructiva, fets l'un sobre roca i l'altre sobre terreny tou. han tingut comportaments molt diferents, enfonsant-se el segon mentre que el primer es manté amb danys lleugers. •

Carles Cariaria

TEMA C R I S I

L ' I N F O R M A T I U S I S M I C A

U M B R I A

LA VULNERABILITAT Dí L'ART iS FA PAUSA EN LIS DESTROSSES D'ASSÍS Comissió lecníca de la Generalita

Ediiici ensorra! a Casenove (Foligno)

LA SITUACIÓ A CATALUNYA

Catalunya, des de fa uns dos anys, s'està duent a terme un procés de reflexió al voltant del risc sísmic que comporta que en aquest moment la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat de Catalunya, estigui desenvolupant un pla de protecció civil davant e! risc sísmic. Simultàniament i aprofitant la recent entrada en vigor de la Norma sismoresistent NCSE94, la Direcció General d'Accions Concertades, Arquitectura i Habitatge va convocar un grup de treball per analitzar les dificultats que pot tenir l'aplicabilitat de l'esmentada norma, i, mentres-

Isola

[-•:••

LASMARCAS

3 i',

tant, l'Institut CaríogràficdeCatalunya està enllestint un catàleg sísmic que ha de donar lloc a una definició més detallada del mapa de risc. Totes aquestes iniciatives í aitres de simultànies desenvolupades per l'Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, el Consejo Superior de Investïgaciones Científicas i la Delegació de Govern a Catalunya, també relacionades amb la protecció civil i el risc sísmic, s'emmarquen dins de la progressiva sensibilització de la societat europea envers dels efectes dels terratrèmols. Cal preveure que en un futur la Normativa europea signifiqui una base comuna que aproximi la resta de normatives. •

À Noce^Umbra

NocScalo

Valtopina^

So rifa *——^VAmrïjrfo

is-oo-*

Casanova

Foligno* V

UMBRIA v

• -lOKm

Reconeixement óe cama electtelper la Comissió tècnica de ta Generalitat

ncara no s'havia fet el recompte dels danys causats pel doble sisme del 26 de setembre, quan una setmana després, la basílica de Sant Francesc d'Assís patia una nova sacsejada.

Mentre que no hi ha cap dubte quant a l'impacte que han provocat els terratrèmols en els pobladors de la Umbria, els experts encara no s'han posat d'acord sobre quin ha estat l'abast dels terratrèmols en el patrimoni artístic. El que sí és clar, és que els danys més greus els ha patit el fresc de Els quatre Evangelistes de Cimabue i el conjunt dels Quatre doctors de l'Església atribuït a Giotto (1294-1304). També ha patit diverses esquerdes el famós cicle de Sant Francesc que se suposa pintat per Giotto, mentre que ha sobreviscut la crucifixió, ja deteriorada a causa del temps. En realitat però, els frescos seran els últims a ser restaurats. Les obres de reparació de la basílica de Sant Francesc, patró d'Itàlia, duraran fins l'any 2000, any en què es podrà tomar a obrir al públic, i afectaran la façana i el timpà, i la porta principal del temple. Sant Francesc és una de les joies de l'art medieval europeu, la construcció de la qual la va encarregar el Papa Gregori, l'any 1228, mentre que els frescos de les naus es van encarregar durant els anys següents a Cimabue, Giotto di Bondone. Simone Martini i Lorenzetti. Caldrà doncs, restablir els BO m2 de la volta que van caure sobre la nau central de la basílica superior, però també la mateixa estructura, part

del convent, els murs i el timpà del segle XIII. L'abast dels sismes que van sacsejar la Umbria i les Marques, a la Itàlia Central, també va afectar nombrosos edificis medievals que van haver de ser desallotjats: a la mateixa Assís, van patir destrosses considerables i'església gòtica de Santa Clara (segle XIII), la catedral de Sant Rufí (segle XII), els palaus apostòlics i papal,i també l'excatedral de Santa Maria la Maggiore i la basílica de Sta. Maria dels Àngels (segle XVI), ambdues situades als afores. Pel que fa a d'altres zones, també es va sentir el seu efecte al campanar medieval de l'Ajuntament de Foligno (a 18 km d'Assís), la torrre de Nocera Umbra (del 1133) i a la façana de la catedral d'Urbino on es van produir diverses esquerdes. Segons el crític d'art, Federico Zeri, no se sabrà mai quines han estat les pèrdues exactes dels patrimoni artístic d'aquesta zona considerada com e! bressol de la pintura renaixentista italiana. Zeri havia estat mol! crític amb la tasca de restauració efectuada a la basílica de Sant Francesc d'Assís als anys 60. Durant aquells anys es van substituir els arquitraus de fusta que sostenien el sostre per uns aitres de ciment armat Segons aquest crític aquella intervenció ha ajudat a l'esfondrament de la votta. En qualsevol cas, el debat sobre la idoneïtat de les tècniques d'intervenció en el patrimoni arquitectònic sembla ara més obert que mai. •

E l

I N F O R M A T C R I S I

S I S M I C A

TEMA

U M B R I A

L'església de San Francesco d'Asisi B

arquitectura realitzada a la península italiana durant l'època medieval és, en certa manera, el contrapunt de l'arquitectura europea occidental. El pols constructiu i espacial que en el segle XII donaren lloc a l'arquitectura gòtica no van afectar de la mateixa manera Itàlia que les regions del nord d"Europa. Aquí, la tradició constructiva venia determinada pels tipus paleocristians i clàssics que contenien l'evolució cap al gòtic i li donaven una expressió pròpia.

Les fundacions, com l'abadia cistercenca de Fossanova molt a prop de Roma i, sobretot, les mendicants són fonamentals per entendre l'evolució del gòtic a Itàlia. Però, mentre els dstercencs no fan més que traslladar els seus models borgonyons sense introduir-hi significatives variacions, les ordes mendicants —franciscans i dominics—, més vinculades al lloc, traslladen certament els seus principis però amb una més gran llibertat

d'interpretació i utilitzant mestres locals. Originals, nombrosos i preciosos són els edificis de les ordes mendicants a Itàlia, en alguns casos paral·lels a la tradició cistercenca, però simplificant les solucions constructives, com pot ser la renúncia a la volta en alguns edificis, i amb una recerca més accentuada d'unificació espacial A les regions del centre de la península italiana, on havien aparegut els nous ordes i hi havien trobat un terreny important de desenvolupament, els edificis actualment conservats són en general el fruit de les intervencions o reconstruccions que es fan, en part, en els últims anys del segle XIII i sobretot en el XIV coincidint amb el moment de més expansió del moviment. Però ja en el quart decenni del XIII pren forma una solució d'extraordinària qualitat demostrativa, en la qual la renúncia ideològica a allò que és superflu esdevé una necessària opció de gust i alimenta una nova concessió figurativa: nau única coberta amb sostre de fusta, parets attes i nues de grans finestrals, amb el cor cobert amb volta de creueria sobre planta quadrada, a cada banda dues capelles menors del mateix tipus.

rffim En aquesta pàgina, la basílica superiord'Assís. ptsnta de í'eso'ésra mlenort secció írsnsversal

En altres exemples posteriors s'afegeixen dues capelles més. una a cada banda de les primeres, afegint-se en forma de pseudotranssepte. No és solament aquest el tribut de les ordes mendicants al renovament de l'arquitectura religiosa a Itàlia. El 1228, coincidint amb la canonització de Sant Francesc que havia mort dos anys abans, comença la construcció de la basílica d'Asisí destinada a acollir la tomba del sant. El cos s'hi va traslladar el 1230. però segurament en aquest moment hi havia molt poc construït. •

Evolució del gòtic a Itàlia

La construcció d'aquesta basílica és fonamental per entendre l'evolució del gòtic a Itàlia. La basílica té dues plantes previstes ja des del seu origen perquè el

terreny té un pendent molt fort. un desnivell de quasi 11 m. Es buscava garantir en la façana girada a la ciutat, l'oportuna prevalença dimensiona! sobre les cases més properes, i al mateix temps la necessitat de destacar l'edifici i el convent com a imatge de fortalesa espiritual absoluta i suprema. L'església superior és de nau única, de quatre crugïes quasi quadrades cobertes amb volta de creuena que accentuen el seu recolzament en el mur a partir de columnes adossades. Tot el perímetre interior està embolcallat per un sòcol destinat a la decoració pictòrica què serà el suport d'alguns dels frescos més significatius de l'època medieval. Sobre aquest basament es troba un pis de finestres estretes i altes, reculades respecte al plànol del basament, que permeten la ubicació sota el nivell de les finestres d'un

(TïenFis sistema d'informació de la construcció amidaments, pressupostos i control de l'obra

Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Wïndovvs. La família Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en cl llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.

professional software

Amb la potència de la tecnologia més avançada. Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Entença, 332-334, 2n • 7a 08029 Barcelona

Maria Tubau, 4. Ediflcio Auge 3 28050 Madrid

Numancia, 14 - bajo 36206 Vigo (Pontevedra)

Tel. 93 - 439.82.22 Fax. 93 - 439.95.26

Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60

Tel. 986 - 48.08.91 Fax. 986 • 48.04.36

TEMA C R I S I

N F O R M A T 1 U S I S M I C A

dís continu entorn de la nau. L'església inferior, d'aspecte massís de proporcions baixes, no produeix una impressió tan atractiva, sobretot a partir dels afegits que s'hi fan més tard i que dificulten enormement la lectura de l'espai. L'estructura general es recolza sobre contraforts intenors de l'església alta, sobre gruixuts contraforts cilíndrics exteriors, i sobre arc boterells massissos, construïts posteriorment, molt baixos, en una relació molt llunyana a les formes i les funcions dels arc boterells francesos. Encara que els motius i els detalls de l'església superior indiquen la seva derivació del gòtic francès, com pot ser l'adopció d'un sistema constructiu substancialment d'esquelet i els murs de les superfícies amb finestres d'un gruix només d'uns 60 cm quasi sense rellevància per a fins estàtics, l'església superior d'Asisi participa dels caràcters propis del gòtic italià. És un model de l'arquitectura gòtica italiana per la conservació visual de la paret tan propícia al desenvolupament del fresc, per la seva renúncia al buidatge màxim del mur, per l'absolut equilibri entre elements horitzontals i verticals, per les proporcions controlades, etc. L'arquitectura exterior de l'absis i els laterals constitueix una resposta original i de gran qualitat a un difícil problema de correspondència i contraposició entre interior i exterior, resolt amb volums elementals i d'efectes cromàtics subtils. Tot i que hi ha elements com el

U M B R I A

campanar que trenquen la unitat, mostren una represa, anys més tard, de la construcció. Igualment, són tardanes les capelles de l'església inferior i els arcs boterells. La façana que segueix el model de la regió de la Umbria és el resultat d'un moment projectual involutiu, consegüent a la realització del transsepte oriental d'accés a l'església inferior i de la quarta crugia de l'església superior, diferent i més profunda que les altres, on un canvi posterior en l'obra —l'inseriment d'una curta avantcrugía coberta amb volta de canó— trenca el rigor de l'esquema estructural adoptat inicialment.

•

Les pintures al fresc

A part de la seva gran aportació a l'arquitectura medieval italiana San Francesco d'Asisi conté, o contenia, uns extraordinaris frescos. Vini-i-vuit són els frescos de Giotto de Bondone (1266-1337) que descriuen els moments més significatius de la vida i la llegenda de Sant Francesc en tot el basament de la nau central. Obra fonamental en la història de la pintura de tots els temps per la intuïció psicològica dels personatges, la versemblança de les particularitats, la participació emotiva i la concreció autènticament humana de l'expressió, a través de la qual Giotto deixa de banda les formes bizantines i imposa la recuperació del naturalisme clàssic que un segle més tard culminarà Masacdo.

'San Francesco expulsant els dimonis d'Arezzo', situat a la basílica superior (loto petita)

Entre els frescos més representatius es troben // miracolo delia sorgente pel fervor místic en l'expressió del sant i l'estupor dels dos frares que s'interroguen amb la mirada, la solució dels edificis en perspectiva ordenats amb una racionalitat que anuncia el renaixement. En el sant que dóna la capa al pobre, en la renúncia als béns terrenals rau la immediatesa i espontaneïtat en els personatges. La poesia i el candor en la Predica agli uccelíi, i el dramatisme en la Morte del signore di Celano. que revela un refinament posterior de Giotto ja que accentua el cromatisme i l'ús més suau del clarobscur. Encara que no és possible determinar

l'autoria de tots els frescos, els que decoren la voita de la nau principal s'atribueixen a Filippo Rusuti (7-1317/21} i Jacopo Torriti amb l'ajuda de Cimabue (actiu entre 1260 i 1302) a més de Giotto. Cimabue tenia l'encàrrec de pintar l'absis {Sioríe di Maria), el braç esquerre del transsepte (Crocifissione i cinc Scene dell'Apocalisse), el braç dret del transsepte {Episodi delia vita di S. Pietro i Crocifissione), i el creuer amb els quatre evangelistes a la volta, sens dubte els primers homes realment vius des de l'època clàssica. • Maríbel Rosselló i Nicolau Arquitecta tècnica i historiadora de l'art

E N

L A

M O R T

P U N T S

D E

F È L I X

V I S T A

C A N D E L A

Candela B

mb tota seguretat, les dues persones que més han entès les extraordinàries possibilitats estructurals i expressives del formigó han estat Eduardo Torroja i Fèlix Candela. Tots dos creaven formes en les quals dominava el criteri d'utilitzar el formigó de l'única manera que la seva disponibilitat estàtica queda assegurada ï amortitzada: a compressió. Si es repassa la relativament curta història d'aquest material, es pot compro.,_ , , _

així perquè no pot ser d'una altra manera. Però també hi ha una qüestió que uneix aquests dos gegants de les estructures, i és la seva poca confiança en els processos o models matemàtics utilitzats per justificar l'anàlisi o el càlcul estructural. No és que abandonin el càlcul, sinó que primer hi posen la fantasia i la intuïció i, finalment, el càlcul els serveix per confirmar el procés de creació de formes.

Però cal establir un altre paral·lelisme, aquesta des les vegades que Candela utilitzaven el vegada entre Fèlix això ha estat així. Ben formigó de l'única Candela i Alfredo al contrari, la flexió Pàez. Tots dos adha estat l'esforç a manera que la seva meten que no és contenir, amb el disponibilitat estàtica possible muntar malbaratament de una teoria del formaterial que això queda assegurada i migó basada en els comporta, no solaamortitzada: a tradicionals postument perquè no se lats racionalistes. sap què fer amb la compressió" Encara que aqueszona traccionada, ta teoria pugui omsinó per l'excés de pes propi que l'esmentada actitud complir de satisfacció els qui sistemàticament busquen una formulació nuporta. Així, formes que semblen extraor- mèrica d'allò més complicada i que dinàriament originals s'aconsegueixen compleixi amb el requisit fictici de eliminant o reduint al màxim els esfor- justificar el càlcul, és evident que es recolza en unes hipòtesis que. ços de flexió. És clar que, per

«ar que són compta-

s'ha de ser un geni. Torroja i Candela ho eren. Per això les seves estructures són tan belles i, al mateix temps, tan fàcils d'entendre. És en aquesta senzillesa on radica la genialitat que ens fa pensar que l'estructura que estem contemplant és

£01 f I CIS

..._,..

Eduardo Torroja i Fèlix

SIMCU1AC5

força de simplificar-les perquè donin cos a la teoria, queden falsejades. El formigó és heterogeni, anisòtrop i anelàstic, i és enganyós muntar una teoria de l'elasticitat amb hipòtesis prèvies que no tinguin en compte aquestes circumstàcies.

Va estudiar arquitectura per accident, és a dir, sense que la vocació o la tradició, familiar o d'un altre tipus, incidissin en la seva decisió, i sense trobar-se gaire dotat pel projecte arquitectònic. Era en la geometria descripCandela va néixer a Madrid el 1910. tiva i en l'anàlisi matemàtica, al con-

Aquestes dues qüestions, la creació de formes estructurals que donin lloc a les tensions més adequades en el formigó i una crítica a les teories d'anàlisi, són les que marquen l'activitat professional de Fèlix Candela.

per

Jeia

PUNTS

E N

L A

V I S T A

M O R T

D E

F E L / X

F O R M A T

C A N D E L A

Irari que els seus companys de classe, ca que, afortunadament per als qui gauon es trobava més a gust. Un cop dim amb la seva obra, va fer fallida ala graduat, va començar a interessar-se segona pel·lícula. per aquelles formes estructurals les Ara, a un mes de la seva mort, rellequals, atès el seu caràcter laminar, per- gint els seus escrits i observant novametien, adreçant adequadament les ment les seves estructures, m'adono tensions, un gran estalvi de material, que ell també pertany a aquest tipus de Sorgien així, geometries de gran ex- professionals entre arquitectes i engipressivitat formal, però aviat va aparèi- nyers que lan bé defineix quan paria de xer el problema de l'enorme complexi- Torroja, Nervi o Maillart. En efecte, existat d'anàlisi i, al mateix temps, la manca teix una terra de ningú, la del disseny de bibliografia. El seu mèrit va consis- estructural ja que, en general, els arquitectes no volen tir, no solament a assumir les estrucconstruir centenars "Existeix una terra de tures dels seua prod'aquestes estructupis projectes i els enres, sinó a mostrar ningú, la del disseny ginyers es converteique l'anàlisi deixava estructural, on grans xen en mers calcude ser un vedat relistes d'aquells, on personalitats han fet servat ales grans os grans personalitats tentacions materna- • fructificar una com les anteriortiques per. a partir de ment esmentades ia intuïció, humanit- arquitectura estructural han fet fructificar una zar l'anàlisi "arquitectura estruc> és possible, de primerísssima línia" turar, de primeencara que seria grat rísssima línia. En aquest terreny, el del fer-ho, estendre'm en detalls sobre la disseny estructural és on Candela semintensa i interessant vida de Candela. Els seus biògrafs destaquen d'ell una bla haver deixat un gran buit. Però, gran humanitat, molt amic dels seus afortunadament, aquesi buit és només amics, pacient i comprensiu. Però no aparent. En el nostre àmbit més proper, vull ometre una anècdota inexplicable- persones com Brufau, Margarit-Buxament poc divulgada, que defineix l'apas- dé o Regalado s'encarreguen, no solasionant personalitat de Candela. Ja ment amb els seves obres, sinó també instal·lat a Mèxic i amb la seva empre- amb la seva activitat docent, de recorsa de construcció de closques en mar- dar-nos que el disseny estructural tamxa. ai seu germà li va locar un premi bé existeix. • important de loteria. Amb l'entusiasme, no se'ls va ocórrer cap altra cosa que Josep M. Genescà i Ramon muntar una productora cinemalogràfiConsultor d'estructures

El passat 25 de desembre va entrar en vigor la nova normativa sobre seguretat en les obres de construcció que deixa oberta ia possibilitat d'actuar en matèria de seguretat a tècnics de diferents titulacions.

Creu que la planificació de la seguretat hauria de ser competència exclusiva dels aparelladors? Podeu respondre, abans de 11 de març ai telèfon

Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més. Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari. Una garantia més sobre allò que no es veu.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. TELÈFON

Rafael Casanova. 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 4 V • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente

O Ó

T C

I O

U O

N O T I C I A R I

Mes es va perdre a Cuba: El Col·legi treballa en diverses iniciatives envers l'illa caribenya en el centenari de la seva pèrdua com a colònia espanyola

'any 1898, després de quasi mig segle de tensions bèl·liques i més de tres anys de guerra sagnant entre Espanya i els independentistes cubans, els americans van entrar obertament en el litigi. L'explosió del creuer Maine, el mes de (ebrer, en va ser l'excusa i els americans van declarar la guerra a Espanya dos mesos després, tot "recolzant" la causa independentista cubana. A mitjan agost Espanya acceptava la derrota i signava l'armistici que es concretaria el mes de desembre en la Pau de Paris, amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles —Cuba, Puerto Rico i Filipines—- Així, Cuba esdevindria una peça estratègica, llargament desitjada, per a l'imperialisme nord-americà. La pèrdua de les colònies, per a Espanya, va representar un greu cataclisme militar, polític i ideològic i va comportar una desmoralització social amb l'honor nacionalielpatriotismeferits.ACatalunya. on e! desacord amb la guerra havia estat clar, el desenllaç (inal va donar grans £:= gereral esperances als nacionalistes que van veure en el desmembrament de l'imperi, Carib no va fer més que augmentar dul'oportunitat d'imposar les tesis autono- rant els primers anys del segle XX. Aquesmistes o indepenta nova etapa i les dentistes, i la possi- E n g u a n y e s c o m m e m o r e n successives han esbilrtal de connectar-

— ~

tat d'una gran fluïde-

se amb Europa i cent anys de la pèrdua de sa en les relacions Catalunya-Cuba, obrir-se cap a la Cuba coma colònia amb un recolzament modernitat. Tant en l'àmbit espanyola, una fita clau en mutu necessari en polític, com en el socadascun dels difíla consolidació del cial i intel·lectual, cils moments històl'any 1898 va reprenacionalisme català i l'inici rics que al llarg del sentar una fita imporsegle XX, tots dos de la modernització del pobles, els ha tocat tant en la creixent consciència catalaviure. Sembla que la nostre país nista que poc a poc anava arrelant atots els nivells socials. En els aspectes comercials, cal dir que els industrials i empresaris catalans van seguir comerciant amb Cuba i que l'emigració cap a l'illa del

sentència popular "més es va perdre a Cuba» respon al sentiment espanyol com a conseqüència de la derrota militar. Els catalans podem celebrar el 1898 amb la satisfacció d'haver estat una fita clau en

de i 'Havana (A. Cheneveau, s. XIX). En ia imatge interior, Ingenio Trinidad. (Eduardo Laplanle, s. XIX)

la consolidació de la identitat nacional i l'inici de la modernització del país, ja que no tan sols, no vam perdre una colònia sinó que vam guanyar un nou país amic. Coincidint amb aquest fet, des de Catalunya s'ha previst tirar endavant un seguit d'accions que tenen com a objectiu recordar aquesta fita històrica i. al mateix temps, ajudar el poble cubà a superar les actuals dificultats de tota mena. En aquest sentit, el Col·legi, que ja fa temps que treballa en diverses iniciatives envers aquesta illa caribenya, se suma a la commemoració amb diferents participacions i activitats. D'una banda, la rehabilitació de l'edifici seu social de la Socie-

tat de Beneficència de Naturals de Catalunya i la rehabilitació de diversos habitatges i l'escola del barri de las Tres Cruces de Trinidad. D'altra banda, participarà i donarà suport al II Coloquio Iberoamericano de rescate del Patrimonio Industrial i al IV Congreso de Rehabilitacíón del Patrimonio que se celebren a l'Havana. Finalment, s'ha previst organitzar altres activitats divulgatives com ara itineraris culturals per Cuba adreçats als tècnics interessats en aspectes de patrimoni construït. • Xavier Casanovas i Boíxereu

Servei Rehabilitació i Medi Ambient

CONGRÉS SOBRE IA MHABIUTACIQ DíL PATRIMONÍ ARQU/TECTONIC

I Centro Internacional para la Conservación del Patrimonio i l'Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana organitzen el IV Congreso Internacional de Rehabílitación del Patrimonio Arquitectónico y Edificación, que tindrà lloc a l'Havana, del 13 al 17 de juliol d'aquest any. Aquest esdeveniment té com a objectiu ser un punt de trobada d'uns 1.000 experts internacionals per a la posada en comú de les seves experiències en la recuperació del patrimoni des de punts de vista diversos. Es tractaran temes genèrics de formació o de relació entre patrimoni i turisme i aspectes científics i tècnics de la diagnosi i la intervenció. A més de les ponències, s'ha previst l'organització de sessions pòsters i vídeos i el congrés es complementarà amb un ampli programa de visites als edificis i monuments de l'Havana, i als projectes de restauració més importants de la ciutat. En el marc del Congrés, és previst de fer una trobada dels aparelladors i arquitectes tècnics participants per fer una posada en comú del paper de la nostra professió en aquest àmbit El Col·legi dóna suport al Congrés i presentarà una ponència sobre les experiències que ha desenvolupat quant a la recuperació del patrimoni construït mitjançant la formació i la cooperació internacional. •

N O T I C I A R I F O R M A C

N F O R M A T I U C O O P E R A C I Ó

COllOQVI SOBM PATRIMONI imUSKIAl

I N T E R N A C I O N A L

A CUBA

REHABILITACIÓ D'EDIFICIS A TRINIDAD

a primera setmana de febrer han començat les obres de la primera fase del projecte de rehabilitació dels habitatges del barri de les Tres Cruces, del centre històric de Trinidad. Aquesta fase correspon als 84 habitatges que necessiten una atenció més urgent segons el resultat dels estudis realitzats durant els Tallers de Rehabilitació que van tenir lloc a Trinidad els anys 95 i 96. Els treballs compten amb el finançament del Fons Català per al Desenvolupament i d'una part del 0,7% del Col·legi. Dins del mateix barri es durà a terme )a rehabilitació de l'Escola Eduardo García, que basant-se en un projecte que ha servit com a treball fi de carrera a dues joves arquitectes tècniques, compta amb un ajut econòmic del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC i amb el finançament de l'ONG Arquitectes Sense Fronteres. Finalment, cal dir que el ja tradicional Taller de Rehabilitació í Restauració de Trinidad, creat pel Col·legi, s'ha convertit en un punt

Maquinaria d'un Ingenio, ubicat a Cienfuegos

I Col·legi, juntament amb l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica d'Arqueologia Industrial de Catalunya í el mateix Museu, promou el II Coloquio Latínoamericano sobre rescate y preservación del Patrimonio Industrial, que tindrà lloc a í'Havana del 8 al 10 de setembre d'aquest any. El Col·loqui, en què ja han confirmat la participació experts de diversos països europeus i americans, compta amb el patrocini de la UNESCO, dins del marc del Projecte de restauració i revalorització del patrimoni arquitectònic cubà. I vol esdevenir un fòrum d'intercanvi internacional de coneixements i experiències concretes sobre recuperació i reutilització d'espais i edificis industrials. A més de les sessions tècniques, el Col·loqui es complementarà amb visites tècniques a diferents enclavaments industrials, ja que l'Illa compta amb magnífics complexos industrials dels segles XIX i XX encara en funcionament, El termini per a la presentació de comunicacions resta obert fins al proper 31 de març. •

Edilici d'habitatges a Trinidad

de referènciaobligada en l'àmbit de la formació sobre recuperació del patrimoni a la zona del Carib. És per aquest motiu que l'edició d'enguany s'inscriurà dins d'un net work sobre tècniques tradicionals de rehabilitació del patrimoni edificat que la UNESCO vol establir a la regió del Carib, adreçat a professionals cubans i d'altres nacionalitats llatinoamericanes. •

TURISME CUL1UKAI A CUBA

RESTAURACIÓ DE l'EDINCI DE1 CASAl CA1AIA A l'HAVAHA

esprés de grans esforços per a la recollida d'informació, redacció de! projecte i, sobretot, en les gestions per aconseguir el finançament dels treballs i una empresa Plaça de la Catedral, a l'Havana constructora disposada a fer-los a un preu raonable. És previst d'organitzar recorreguts en dates properes a les del Congrés de el dia 26 de gener es van rehabilitació i el Col·loqui de patrimoni industrial. Els itineraris preveuen fer iniciar les obres de rehabiuna visita a les ciutats més significatives de Cuba, guiades pels màxims litació del Casal Català a experts de les diferents oficines de conservació. I, evidentment, es farà l'Havana. El projecte, les sempre una visita a l'edifici de la Societat de Beneficència de Naturals de gestions i la direcció de Catalunya, ara en restauració. A través de L'INFORPMTIU US mantindrem inforles obres anirà a càrrec mats de les característiques i condicions d'aquestes propostes culturals. • del Col·legi i l'EUPB. amb la participació de professionals voluntaris en una mostra de solidaritat envers el poble cubà. El Coquest any s'ha incorporat a la llista del patrimoni mundial l'incomparable missionat per a ActuaciCastell de San Pedró de la Roca com a millor exemple d'arquitectura militar ons Exteriors del Departahispanoamericana. Tot i que la mostra realitzada pel Col·legi el 1996, no preveu ment de la Presidència de aquest significatiu element, l'exposició ja és a Cuba on farà un periple per diversos la Generalitat de indrets de l'Illa. La mostra, que té per objectiu divulgar i sensibilitzar envers el ae!a SocietatoeBenenoenoade NaturaisdeCatalunya. Catalunya ha assumit el patrimoni cubà declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, fins ara s'ha Cssàt Català de 1 Havans .. , instal·lat a diverses sales de l'Estat espanyol i de Mèxic. Finalment, s'ha previst que finançament econòmic del l'exposició es quedi a Cuba dividida pel seu contingui entre l'Havana i Trinidad. • projecte i són diverses les entitats cubanes que han mostrat la seva disposició a col·laborar en el seguiment de les obres. Les diferents parts implicades en aquesta iniciativa consideren que e! Casal Català, entitat centenària vinculaSi us interessa disposar de més informació, adreceu-vos a: da a Catalunya, representa un punt de referència cultural i històrica en les Servei Rehabilitació i Medi Ambient relacions del poble català i cubà. que cal impulsar i consolidar, especialment Telèfon: 240 23 66 Fax: 240 23 59 E-mail: serma@apabcn.es en el marc de les activitats commemoratives de 1898. •

EXPOSICIÓ CUBA PATRIMONIO DE U HtlMANIDAO

I N F O R M A T TÈCNICA

N O T I C I A R I

CIUTAT

S'amplia la sèrie de Manuals de diagnosi amb dos números més Les fonamentacions deficients causen e! 25% de les lesions en els edificis

a sèrie Manuals de diagnosi va néixer amb la voluntat de posar a l'abast del professional aquells estudis, metodologies i tecnologies que permeten emprendre els treballs de rehabilitació amb una base prou sòlida. La idea central d'aquests manuals ha estat donar pratagonisme a la fase de diagnosi que ha de servir de base en totes les decisions d'intervenció. Ara s'acaba de publicar el Manual de geotecnia i patologia, diagnosi i intervenció en fonaments. Els problemes relacionats amb els fonaments han estat presents des de sempre amb el fet d'edificar, bàsicament el desconeixement del sòl, però també els treballs agosarats i d'altres vegades l'imprevist han ocasionat problemes als edi-

ficis sempre difícils de resoldre i d'un cost econòmic de reparació moft elevat. A l'actualitat, el 25% de les lesions que presenten els edificis de nova construcció són a causa de fonamentacions deficients. Ei manual s'estructura en quatre blocs: el primer bloc presenta una anàlisi acurada de la forma de fonamentar, des de la construcció premoderna fins a l'aparició del formigó armat; el segon es dedica exclusivament a reconèixer el terreny com un material estructural més a estudiar. El tercer bloc es dedica a la metodologia de diagnosi en totes les seves vessants (l'informe geoiècnic, les lesions als edificis i la determinació de característiques mecàniques del sòl i els materials). Finalment, el

Acte de presentació

quart es dedica ala necessitat de recalcar i les possibilitats de les tecnologies a l'abast {recalçament tradicional, micropilons, injeccions, ancoratges, etc.j. Com a annex s'ha inclòs un interessant text sobre els treballs fets per controlar els assentaments diferencials de la Catedral Metropolitana de Mèxic. A la publicació, hi participen destacats especialistes en cada un dels seus camps de treball: Pere Mascarenas en l'àmbit de !a geotecnia; Josep Uuís Gonzàlez, Fructuós Manà, Josep Ignasi de Uorens i Santiago Cervelló, en l'àmbit dels fonaments; i Rafael Bellmunt i l'italià Pier Paolo Rossi, en l'àmbit de la diagnosi d'edificis existents i els seus fonaments.

;cnologiespermeten intervencions inimaginables la wys. Aparcament soterrat al mercat de la Concepció

El pròxim número publicat de la col·lecció estarà dedicat a l'amiant en la construcció i es presentarà al públic, el dimecres 11 de març, al Col·legi. • Ramon Graus Servei Rehabilitació i Medi Ambient

En defensa del Moviment Modern B

MANUAL DE DIAGNOSI I TRACTAMENT DE L'AMIANT A LA CONSTRUCCIÓ L'amiant o França causa 2.000 morts i'any. Enlre els treballadors de més risc hi han els operaris que fan reformes o maníeniment en edificis existents. A partir d'un íreball de recerca de més d'un any de durada, el Servei Rehabilitació del Col·legi presenta un manual de diagnosi que té com a objectiu divulgar els riscos d'aquest material i les precaucions que cal prendre en les nostres intervencions, fant d'edificis nous com d'existents.

Hi intervindran Josep Simó, de la Junta de Residus de Catalunya Assumpta Freixa, de l'Insliruto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo Santos Hernandez, del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball Ramon Graus del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d'Aporelladors.

Dia i hora Dimecres, 11 de març, a les 19 h. Sala d'actes del Col·legi.

Inscripcions Cal confirmar l'assistència al Servei d'Informació. Telèfon: 240 20 60.

COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

i Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha iniciat una campanya en defensa de dos edificis barcelonins: el dipòsit d'automòbils de la Seat, construït l'any 1958 a la plaça Cerdà i l'edifici de l'antic Noticiero Universal del carrer Roger de Llúria. La Junta de Govern del COAC ha manifestat l'interès d'aquest col·legi professional per demanar que els edificis que consten al registre del Docomomo català s'incloguin dins el catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona i que els que es troben dins l'àmbit català i consten al registre del Docomomo Ibèric es declarin BCIN per la Generalitat de Catalunya.

Edifici del Noticiem Uníver,

El Docomomo (Documentació i Conservació del Moviment Modern) és una institució creada el 1988. El seu objectiu fonamental és inventariar i conservar e! patrimoni arquitectònic del Moviment Modern. •

Ciutat i còmic al CCCB B

l Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull fins al 31 de maig i'exposicíó Ciutat i Còmic que inclou 400 imatges reproduïdes procedents de 270 còmics i amb dibuixos de 145 autors que mostren la relació que hi ha entre ciutat i historieta. Amb més o menys rigor històric i documental, o fent gala d'una gran imaginació, els dibuixants i els guionistes de còmics introdueixen els lectors en la cultura urbana, fent servir referències de la història de la construcció, l'arquitectura i l'urbanisme. •

N O T I C I A R I

N F O R M A T I U

Els municipis en elmanteniment

Premis de seguretat Caupolican

El Col·legi i l'Associació Catalana de Municipis organitzen una jornada d'estudi i debat p es fa més evident que la • • precària situació en què es troba una part prou significativa del parc edificat de Catalunya demana dels municipis una acció clara i decidida orientada a corregir-ho per tal de millorar la seguretat i la qualitat de vida dels ciutadans. És per aquest motiu que des del Col·legi i l'Associació de Municipis s'organitza una jornada d'estudi sobre el paper dels municipis en el manteniment adreçada a representants dels municipis a fi d'obnr un debat i plantejar alternatives. Diversos experts presentaran algunes línies mestres sobre com es pot afrontar, des d'un punt de vista municipal, la recuperació de la cultura del manteniment d'edificis. Aquest plantejament es farà des del vessant del parc privat i el parc públic, als quals cal respondre des dels municipis amb diferents mesures complementàries.

Vtsia parcial de la aulai de Manresa

La jornada de debat tindrà lloc al Col·legi, el 26 de febrer a la tarda, i comptarà amb la participació, entre d'alíres, de Josep Grau, president de l'Associació Catalana de Municipis; Bernat Ochoa, president del Col·legi; i

Josep Montraveta, secretari de l'Ajuntament de Balsareny. • Servei Rehabilitació i Medi Ambient Telèfon: 240 23 66 i Fax: 240 23 59 E-maií: sermaè

l Consell General de l'Arquitectura Tècnica ha convocat la vuitena edició dels premis Caupolicàn destinats a les millors actuacions en matèria de seguretat i salut en la construcció. La novetat és l'establiment de dues noves categories. Es reconeixerà, d'una banda, la tasca de divulgació duta a terme pels mitjans de comunicació i, de l'altra, els treballs i iniciatives a favor de la prevenció de riscos presentades pels alumnes de les escoles d'arquitectura tècnica. Cada una de ies categories està dotada amb un premi d'un milió de pessetes. El termini de presentació de les actuacions que opten als premis finalitza el 3 d'abril. •

kthentic Fiction: CD-ROM interactiu H

a sala d'exposicions del Col·legi acollirà del 5 al 27 de març Aulhentic Fiction primera part una instal·lació CD-ROM interactiva de Xavier Rovira. La instal·lació estarà formada per pantalles gegants on es projecten les imatges CDROM que el públic podrà manipular mitjançant ratolí i tauletes digitalitzadores. El projecte aprofundeix en la recerca de les noves formes d'espai públic, ciutat i territori, i originen també una reflexió a l'entorn de l'exili i la memòria dels espais públics i privats, tot provocant relacions entre la realitat i la ficció. Es tracta d'una coproducció entre el Col·legi. l'Escola municipal de Belles Arts El Roser de Lleida, el Centre d exposicions Cal Palauet de Mataró, el Museu d'Art de Girona, la Sala d'Exposicions IMAC de Reus, la sala Capella de Sant Roc de Valls i The Banff Centre forthe Arts Banff de Canadà. •

planta Col.Iegi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona

Bon Pastor 5 Tel.: 414 63 55 Fax: 414 67 15

Cooperativa Jordi Capell

.arquired.es/eupalinos email:eupal arquired.es

hltp:«<

CONSUMIBLES IMPRESSORES

Hjïtring DESCRIPCIÓ

REF.

ORIGINALS

PELIKAN

ROTRING

Tinta negra Epson Slylus 800 Tinta negra Epson Stylus Col/Pro/XL/+ Tinta color Epson Stylus Col/ Pro/XL

S020025 S020034 S020036

1.490 1.990 3.990

790 990 1.790

1.490 2.990

1 CARREGA

Tinta negra HP OJ sène 500/220 Tinta negra HP DJ sène 600/600C

51626A 51629A

3.890 3.890

890 1.090

ICARTirrX

• 2 CARREGUES

5.490 5.490

590 1.590

N F O R

A T I U

N O T I C I A R I

P E R F I L S

l'tHIIIIISIt I JOSEP MARIA VALERI: "LA TECNOLOGIA ÉS UNA PART IMPORTANT DE LA CULTURA"

omentar la qualitat, promoure l'intercanvi de punts de vista i d'experiències i analitzaria incidència que hi ha entre entre l'estructura i les noves tecnologies que el disseny va incorporant a l'arquitectura són les idees clau que van dur el desembre passat Josep Maria Valeriala presidència del'Associació de Consu Itors d' Estructures {ACE). Robert Brufau, Antoni Massagué, Jordi Pedrerol,GerardoRodriguez,AntoniBlazqueziAntoniTorrent completen la resta de l'equip directiu d'una associació que reuneix professionals de diferents titulacions com ara arquitectes tècnics, enginyers de camins, enginyers industrials i arquitectes, que van començarà agrupar-se, ara fa uns deu anys, amb la intenciódemantenircontactesigarantir un bon nivell de qualitat dels projectes estructurals de qualsevol tipus d'obra. Dignificar la professió dels consultors d'estructures és el repteques'ha marcat aquest arquitecte tècnic, que té51 anys i un coneixement profund del sector de la construcció. Sentirem a parlar dels consultors d'estructures en els propers temps? Sí. L'objecliu més important que tenim plantejat a Í'ACE és fer aportacions positives en el camp de la cultura constructiva. Tinc un concepte ampli del fet cultural i crec que la tecnologia forma part de la culíura. Al mateix temps, defenso una formació més àmplia del tècnic, una mica més humanística, ja que es tracta d'un professional per al qual la comunicació juga un paper fonamental; ha de transmetre informacions, donar instruccions, elaborar un projecte i convèncer. En tot cas, no estic d'acord amb una formació universitària excessivament especialitzada. Doncs justament lo tasca del que abans anomenàvem "calculisla" tindria aquesta consideració, si afirmem que és ef tècnic que resol f'esfructura. Diu el company Antoni Torrent, amb bon criteri, que en la mesura que anem fent les estructures cada cop més rígides, haurem de tenir en compte quina és la transmissió acústica que proporcionen (el! és, a més, un expert en acústica). Amb aquest exemple vull dir que el que compta és la qualitat linal del conjunt de l'obra. Per això defenso les obres ben fetes, que estan plantejades globalment i no com a compartiments estancs. El consultor col·labora amb el projectista en el dis-

seny de l'estructura. No és una bona pràctica dissenyar els volums d'una obra i deixar que l'estructura vagi per una altra banda. I això val també per a les instal·lacions, que cada dia adquireixen un major protagonisme. Tot és estructura? No cal exagerar. Tots els elements constructius tenen capacitat de comportar-se estructuralment, però n'hi ha que la seva funció primordial és estructural i d'altres que no. E! què passa és que cal tenir presents tots els condicionants de l'obra i preveure, a la inversa, els condicionants que l'estructura marcarà sobre la resta de l'obra. Poden considerar-se bones les relacions del consultor amb el projectista principal? Quan es treballa bé, el projecte va i torna del consultor d'estructures al projectista. Amb els bons projectes no hi ha problema. Les coses tenen diverses solucions possibles i es tracta de trobar la més encertada. Tampoc ens hem d'atorgar més protagonisme del que ens correspon. Quines funcions realitza el consultor d'estructures? La seva feina comença amb l'inici del projecte i acaba quan s'acaba l'obra. Ara bé, es donen totes tes situacions. Hi ha clients que demanen coses molt concretes i no volen res més. La pràctica professional dóna lloc a una casuística molt diversa. Treballem per a promotors professionals o bé per al projectista principal. És habitual també treballar només en el projecte i deixar a la direcció facultativa la vigilància de l'execució material, encara que l'òptim fora que se'n fes un cert seguiment. El naixement d'aquesta professió com a tal ha anat lligat a l'evolució del sector de la construcció dels darrers quaranta anys. Durant la primera meitat de segle, si parlem, sobretot, de la construcció d'edificis d'habitatges, l'arquitecte ho resolia tot utilitzant una tecnologia convencional i ben provada. La malla ortogonal de parets de càrrega solucionava l'edifici. A partir dels anys cinquanta passem a l'estructura mixta i més tard a la porticada en la qual s'independitza l'esquelet dels tancaments i elements divisoris amb el naixement del que avui entenem per estructura. Aquests canvis motiven l'aparició del consultor d'estructures.

Josep Mana Valen és el nou president de l'Associació de Consultors d'Estructuies

Quina responsabilitat està disposat a assumir el consultor? Avui la responsabilitat del consultor d'estructures té un caràcter subsidiari. Tal com està ordenat ei sector, és el projectista qui assumeix la responsabilitat plena. Ara bé, no tenim cap inconvenient a responsabilitzar-nos de la nostra feina i això és el que fem, encara que l'ordenament jurídic no ho preveu clarament. Nosaltres exigim l'assegurança de responsabilitat civil als nostres associats. Quin paper li toca prendre en la millora de la qualitat de la construcció? La qualitat intrínseca i d'execució d'una estructura va dirigida indistintament a tots els agents. A nosaltres ens preocupa la interrelació que tingui l'estructura en el conjunt de l'obra, com ara adequar els tancaments i els materials d'acabat a la deformabilitat de l'estructura. I aquesta cultura de global itat no es té. L'obra és un tot i res del que fem pot ser independent de la resta. Cal valorar tots els aspectes i prendre decisions que mai no poden ser gratuïtes ni capricioses. Per això demano un diàleg constant que faci present tots els aspectes de la construcció, m'interessa el debat i crec que els consultors d'estructures poden fer una bona aportació a la cultura constructiva.

Josep Maria Valeri recorda la influència que va teniren la seva formació tècnica el seu professor de pràctiques d'estructures Josep Lluís Sangüesa, "un professor excel·lent que em va fer tan atractiva aquesta matèria". Al marge del fet familiar: l'avi havia dissenyat els SALVALUZ, un sostre de ceràmica armada que es va difondre al nostre país mentreellestudiavaper aparellador. El laboratori de càlcul electrònic de l'Escola d'Arquitectura el va acollir d'estudiant on va fer els seus pinitos dibuixant diagrames de moments sota la mirada de Joan Margarit i Fructuós Manà. Aquest darrer va crear després l'OCE del Col·legi d'Arquitectes i Valeri se'n va anaramb ell. Professor de Construccióa l'Escola d'Aparelladors i professional liberal va dirigir els primers 13 anys de l'ITEC. El 1992 obre Valeri Consultors Associats, una companyia independent per a la gestió i prestació de serveis integrals en els camps de l'enginyeria, l'urbanismei el sector immobiliari. Amb caràcter plurídisciplinariünterprofessíonal, la companyia agrupa 25 professionals entre arquitectes tècnics, enginyers, arquitectes,economistes, advocats i agents de la propietat immobiliària. "Fem de tot", diu. • Carles Cartana

SERVEIS O P I N I Ó

L ' I N F O R M A T I U

D I V E R S O S

I ' I « 0 II I % 1 k

Premaat i lasanitat pública

CREU QUE EL COL·LEGI HAURIA DE SUBVENCIONAR LA FORMACIÓ 0 ÉS MES PARTIDARI QUE CADASCÚ ES PAGUI ELS CURSOS QUE LI INTERESSEN?

Albert Estanyol Col·legiat núm 7 6 0 7 I Col·legi podria ajudar en la mesura que li fos possible, perquè paguem unes quotes que ens haurien de permetre el seu suport. Laformaciósempre es beneficiosa per al mateix professional i, alhora, per al conjunt del col·lectiu. Pere Munné Col·legiat núm 7 6 1 9

epèn del tipus de curs. Crec que estan bastant bé els cursos que fa el Col·legi i el preu que tenen. No crec que s'hagin de subvencionar.

Josep Garcias Col·legiat núm 5 5 1 6 o crec que s'hauria de subvencionar com a mínim una part. Això facilitaria l'accés als cursos als companys nous ï podria ser un alicient per millorar la formació del col·lectiu.

revisión Mútua de Aparejadores (PREMAAT) ha signat un acord amb la Seguretat Social per incloure entre els seus serveis la sanitat pública. Aquest concert, que inclou l'assistència sanitària i la farmàcia, beneficia els mutualistes, actius i passius, que s'adhereixin a aquest servei i les persones al seu càrrec, que reuneixin les condicions necessàries per ser beneficiàries i figuren reconegudes com a tals, d'acord amb les normes establertes per al règim general de la Seguretat Social. Es poden acollir a aquest servei tots els mutualistes, sense carències ni qüestionaris de salut i poden donar-se d'alta tant els actius com els passius. Donar-se d'alta d'aquest servei té un cost mensual de 12.780 pessetes per família, amb independència del número de membres. Això inclou l'assistència sanitària, no solament per malaltia sinó també per maternitat i tot tipus d'accidents inclosos eis laborals, i també la subvenció farmacèutica. L'afiliació s'inicia a partir del febrer per fer-se ope-

rativa al març ja que les altes tindran efectes econòmics el primer dia del mes següent al de la seva presentació. Premaat farà la tramitació d'alles, baixes i d'altres variacions i, a través del Col·legi, s'encarregarà d'emetre els rebuts amb càrrec als comptes bancaris de domiciliació que hagin facilitat els mutualistes inscrits en aquest règim s'assistència sanitària. •

PREMAAT Prevísisón Mútua de Aparejadores y Arquitectos Técnicos Telèfon: 91/572 08 12 Premaat al Col·legi Pepita Compte Telèfon: 240 23 74 Fax: 240 23 59 E-mail: PREMAAT@apabcn.es

Jordi Riba Col·legiat núm 7 5 6 1 rec que és millor que els cursos siguin subvencionats. També em sembla que alguns cursos són molt cars.

Visats comunica la necessitat de fer constar el nom complet i la titulació d'arquitecte tècnic o aparellador en tots els documents que es duguin a visar.

Coeficient d'actualització d'honoraris a 16 de gener

Valoracions per al Registre Mercantil

Ca = 1,020 informació visats

I Registre Mercantil de Barcelona, ens ha sol·licitat una relació actualitzada de tècnics experts en valoracions immobiliàries, per valorar les aportacions no dinaràries en societats anònimes. Les condicions més importants establertes pel Registre Mercantil per poder formar part d'aquesta relació són. entre d'altres: • fer especialitats en valoracions immobiliàries • estar donat d'alia de l'Impost d'activitats empresarials. • estar col·legiat amb una antiguitat mínima de 2 anys.

• tenir contractada una assegurança en responsabilitat civil de 5 MPTA. Els col·legiats interessats en fomar part d'aquesta relació i que reuneixin les condicions definides poden trucar al contestador automàtic del telèfon 240 20 62, i donar el nom, número de col·legiat, i número de fax, i us serà enviada per fax o per correu la documentació. També podeu adreçar-vos personalment al Servei d'Informació. El termini de tancament de sol·licituds serà el dia 27 de febrer. Servei d'Atenció a l'Usuari

telèfon: 240 23 70 fax: 240 23 71 E-mail: visats@apabcn.es

Cnlendari col·legial de cobrament 1998 concepte

data de cobrament

quantitat

Quota col·legial

gener i juliol

8.000 en cada cobrament

Quota PREMAAT

dia 5 de cada mes

segons aportacions i trams d'edat

Prima MUSAAT

2 de febrer i 2 de maig

Segons pòlissa individual 50% de la prima fixa en cada cobrament

NECROLÒGIQUES Ens dot comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Josep Maria Valero i Yago esdevinguda el 24 de gener, a i'edat de 76 anys

Joan Ribelles i Morera esdevinguda l'1 de febrer, a l'edat de 88 anys

SERVEIS

I N F O R M A T I U

C CN TR I

D £

D O C U M E N T A C I Ó

JO S £P

S E N A R 7

£/ SIT r e s p o n UNA CURIOSA PATOLOGIA DE PARQUET EN OBRA NOVA

Càlcul de baixants d'aigües residuals H B

e de calcular la secció dels baixants d'un edifici. Quin criteri cal que segueixi per complir amb la normativa? Teniu algunes taules simples que permetin realitzar el dimensionament d'una manera ràpida?

Pera habitatges usats: «Disposar d'un sistema d'evacuació d'aigües residuals de manera que: • estiguin en bon estat • connecti amb l'equip que el requereixi • tots els desguassos tinguin un dispositiu sifònic.» En resum, els tècnics som responsables de! correcte funcionament de les instal·lacions d'evaquació d'aigües, però no tenim una normativa bàsica de suport que ens permeti avaluar objectivament la idoneïtat d'una instal·lació. En aquest cas, hem de recórrer a la consulta de documents tècnics elaborats per organismes, promptuaris de cases comercials, normatives recomanades, bibliografia, etc. A continuació, referenciem una sèrie d'eines consultables al Centre de Documentació, i que són utilitzades habitualment pels tècnics del SIT per donar resposta a les consultes sobre el càlcul de xarxes d'evacuació d'aigües dels edificis: • Norma tecnològica de la edificació NTE-ISS. «Instalaciones de salubridad. Saneamiento». Orden de 31 de julio de 1973, del Ministerio de la Vivienda (BOE núm. 216, 08/09/1973) • Fitxa tècnica OCI número 34 «Saneamiento. Dimensionado». (Fitxes tècniques d'instal·lacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears). • Miranda, Àngel L. «Calculo de las instalaciones de aguas residuales». Dins Materiales: Calculo de insialaciones. Barcelona: Ceac, 1991, p.331-341. • Rodríguez-Avial, Mariano. «Calculo de tuberías en la red de evacuación». Dins Instalaciones sanitarías para edifícios. Fontaneria y saneamiento. 51 ed. Madrid: Bellisco, 1987, p. 185-201. • Villanueva, Luis de; García Santos, Alfonso (ed. lit).»7.3 Sistemas de evacuación». Dins Manual Genera! URAPera habitatges nous: LITA. Tomo I: Edificación. Madrid: Pa«Disposar d'un sistema d'evacuació raninfo, 1985, p. 353-365. d'aigües residuals de manera que: • Arizmendi Bames, Luis J. Capitulo 4: • connecti amb tot l'equip que els «Evacuación y saneamiento de agua». requereixin Dins Calculo y normativa bàsica de las 1 tots els desguassos tinguin un instalaciones en los edificios. Tomo 19: dispositiu sifònic i si, en el seu Instalaciones hidràulicas, de ventilaentorn, hi ha una xarxa pública de ción y de suministros con gases comclavegueres, connecti amb aquesbustibles. 5a ed. ampliada. Navarra: ta; si no n'hi ha, que les aigües EUNSA, 1995, p. 220-280. • brutes no s'aboquin a l'exterior si no es depuren prèviament.» Jesús Fernàndez

I questa és una de les consulI tes habituals que es planteja al SIT en relació amb les instal·lacions d'evacuació d'aigües residuals. Altres consultes freqüents sobre el tema fan referència a criteris de posada en obra, als pendents mínims de ia xarxa horitzontal, a la ventilació dels baixants, etc. En primer lloc s'ha de dir que, a diferència d'altres xarxes instal·lacions, no hi ha una normativa d'obligatori compliment d'àmbit estatal o autonòmic relativa a les instal·lacions interiors d'evacuació i sanejament d'aigua. El següent pas seria consultar en cada cas a les ordenances municipals. Per una altra part, sí que hi ha una sèrie de normatives parcials en las quals és habitual trobar cites relatives a aquestes instal·lacions. Es tracta de normatives que tracten l'evacuació d'aigües d'una manera parcial i que donen solucions a punts concrets del tema que tracten. Un exemple clar d'aquest cas seria part del contingut de la IT.IC.07 referent a les sales de calderes: s'exigeix per a cada local destinat a sala de màquines un desguàs de diàmetre mínim 100 mm. Altres normatives exigeixen l'existència i el bon funcionament de la xarxa d'evacuació d'aigües, però sense definir-se com s'ha de realitzar el dimensionament dels conductes, els materials a utilitzar, els criteris de posada en obra, etc. Un cas clar en aquest sentit el constitueix el Decret d'habitabilitat de la Generalitat de Catalunya, en què s'exigeix el següent:

partir d'una consulta plantejada per un col·legiat, ens hem assabenta! d'un problema que aquest tècnic s'ha trobat en relació amb un parquet flotant, i del qual creiem convenient informar la resta de col·legiats. Es tracta d'una patologia en obra nova detectada en un parquet flotant que és protegit amb cartró durant la fase de pintat dels habitatges. Una vegada retirat aquest cartró el parquet va aparèixer totalment picat, de manera que es va haver de substituir per un de nou abans de l'entrega de l'edifici. El

picat va ser produït pel mateix cartró de protecció: s'havia fet servir un cartró ondulat que en el procés de fabricació s'obtè a partir de dues làmines unides entre si per petits punts de cola molt rígida. A mesura que s'anava trepitjant el cartró durant el procés de pintat els punts d'encolat produïen un efecte "punxo» sobre el parquet. A partir d'aquesta experiència, no cal treure !a conclusió que el cartró no és un bon sistema de protecció. El que haurem de fer és triar-ne un d'adequat. •

Monografies

Tallers de ferralla Manual de ferralla. CALAVERA, J., GONMZ, E., [et al.]. ANIFER. Madrid, 1997. 223 p. a qualitat de les estructures de formigó armat ve donada en bona part per la qualitat de l'armat, és a dir, per la qualitat de l'acer i, sobretot, per la correcta manipulació i col·locació de les armadures. El manual que us presentem analitza les condicions tècniques i d'aplicació de les armadures (barres, malles, filferros, gelosies) per als diferents tipus d'elements estructurals, incideix en la importància dels sistemes de representació d'armadures als plànols i en els aspectes que cal tenir en compte per a l'emmagatzematge del material, la manipulació —doblegat, tallat, etc—, la col·locació i les regles de muntatge a l'obra, fent referència especialment als procediments d'unió soldada de barres. La conclusió que se'n desprèn és la necessitat que hi ha actualment d'industrialitzar i racionalitzar aquest procés de transformació de l'acer en armadures per a formigó armat, per tal de fer-lo més senzill, econòmic i segur. A les darreres pàgines del llibre, hi podreu trobar la llista d'empreses associades a ANIFER (Asociación Nacional de Industriales de Ferralla). El manual inclou també dos disquets amb detalls constructius bàsics. •

Informació Centre de Documentació

• Josep KíMiart

C i n q u e n a p l a n t a del C o l · l e g i Horari: de 9a 14 i de 16a 19 hores Telèfons General: 24023 61 Biblioteca: 24023 80 Servei d'Informació Tècnica: 240 23 65 Fax: 240 23 81 E*mail: renart@apabcn.es (general) SIT@apabcn.es (Servei d'Informació Tècnica)

SERVEIS

A S S E S S O R I A

F I S C A L

Ingressos Idespeses del professional, Nova regulació H

al com havíem anunciat, s'han produït importants canvis en ei règim d'estimació dels rendiments dels professionals.

professional. Seran deduïbles com a despesa les amortitzacions de l'immobilitzat material que es faran de manera linial. segons la taula d'amortització simplificada que s'ha d'aprovar. Per últim, el conjunt de les provisions deduïbles i les despeses de difí-

Per una banda, ha desaparegut el règim d'estimació objectiva per coeficients i el règim d'estimació directa també pateix modificacions.

S'ha aprobat un augment de les retencions del

El règim general de determinació de rendiments serà la nova modalitat d'estimació directa simplificada. Aquest règim s'aplicarà sempre que el conjunt de les activitats que desenvolupi el subjecte passiu no superin els 100 milions de pessetes, o no es renunciï a aquest règim voluntàriament.

professional que passen del 15% al 20% í que tindrà els seus efectes a partir def 15 de febrer

La novetat més important consisteix en les despeses que ara tindran el caràcter de deduïbles. En aquest sentit, el nou règim admetrà com a despesa totes les que hagin estat comptabilitzades com a despesa d'acord amb les normes previstes en el Codi de Comerç, amb les correccions que conté, a aquest efecte, la Llei de l'impost sobre societats (amortitzacions, provisions, despeses no deduïbles...}.

cil justificació se substitueixen per l'aplicació d'un percentatge del 5% sobre el rendiment net previ, enlloc del 10% que s'aplicava anteriorment. En relació amb l'estimació directa normal, desapareix de la redacció de l'article 41 l'esment a les «despeses necessàries", essent, com ja hem dit, despeses deduïbles totes aquelles que hagin estat comptabilitzades i admeL'article 42 de la Llei deixa clar que ses com a tals per l'Impost sobre Sono serà despesa deduïble l'aportació a cietats. També desapareix de l'article mutualitats de previsió social del mateix 42 l'enumeració de les despeses de-

D e t l a r a e i ò

d e

m é s

d e

duïbles entre les quals destaca l'1% per despeses de difícil justificació. Amb la nova regulació desapareix qualsevol dubte sobre l'aplicació als professionals dels beneficis fiscals establerts en la Llei de l'impost sobre societats per a les empreses de dimensió reduïda. Així, el professional podrà treure partit dels beneficis següents: • llibertat d'amortització de l'immobilitzaí material nou associat a la creació d'ocupació • llibertat d'amortització per a inversions d'escàs valor • amortització accelerada de l'immobilitzat material i immaterial nou • major dotació per possibles insolvències de deutors • major deducció en contractes d'arrendament financer • exempció fins a 50 milions de pessetes, dels increments generats per la transmissió onerosa d'elements d'immobilitzat material, sempre que l'import de la transmissió es reinverteixi en l'adquisició d'altres elements d'immobilitzat material. Amb relació als pagaments fraccíonats, també hi ha novetats. S'ha aprovat que el termini de presentació de l'últim trimestre, que fins ara era el dia 20 de gener, s'allargui fins al dia 30 del mateix mes. Tanmateix, la novetat amb major transcendència ha estat aprova-

da aquest mateix mes. Aquesta és que els subjectes passius que desenvolupin activitats professionals no estaran obligats a efectuar pagamenis fraccionats quan, en l'any natural anterior, almenys e! 70% dels ingressos de l'activitat fossin objecte de retenció o ingrés en compte. També s'ha aprovat l'augment de retenció det 15 al 20% amb efectes a partir del 15 de febrer. Per acabar, cal saber que, segons una Ordre interna de l'Administració d'Hisenda, fins al 31 de març es podran fer modificacions sobre el règim a aplicar per obtenir el rendiment de l'activitat. Aquesta possibilitat pot ser tinguda en compte, al nostre entendre, principalment per els professionals que haguessin d'aplicar el règim d'estimació directa per facturar més de cinc milions, ja que la nova regulació els permetrà aplicar el nou règim d'estimació directa simplificada que sigui més avantatjosa.

Bemàldez & Asociados, posa a la seva disposició un servei de consulta i gestió, per acíarír-vos toís els dubtes que es plantegin amb motiu d'aquesta modificació, fent totes les gestions que calgui, i/

José Antonio Bemàldez

Advocat i assessor fiscal

5 0 0 . 0 0 0

'Declaració anual d'operacions amb terceres persones, que hagin superat les 500.000 pessetes, model 347. El model 347 haurà de ser formalitzat per totes aquelles persones físiques o jurídiques que desenvolupin activitats professionals o empresarials, sempre que durant l'exercici 1997 hagin superat l'import de 500.000 pessetes en les seves relacions comercials amb d'altres persones físiques o jurídiques, o la quantitat de 50.000 pessetes quan per compte de tercers, cobrin honoraris professionals o d'altres derivats de la propietat intel·lectual, industrial o dels d'autor. No estaran obligats a presentar la declaració, les persones físiques i entitats en règim d'atribució de rendes en l'IRPF: • les que estiguin acollides simultàniament al règim simplificat de l'IVA o règim de recàrrec d'equivalència i a l'estimació objectiva per mòduls en l'IRPF. •

les que desenvolupin activitats empresarials per les quals estiguin acollides al règim d'estimació objectiva per coeficients quan el con-

junt de les seves operacions econòmiques amb tercers no excedeixi de 10 milions de pessetes. No s'hauran de relacionar les operacions següents: • les importacions i exportacions de mercaderies • aquelles el pagament o cobrament de les quals hagi estat objecte de retenció a compte de l'IRPF o Impost sobre societats, com per exemple les corresponents a activitats professionals qua hagin suportat la retenció del 15% •

•

els arrendaments de béns exempts de l'IVA (habitatges, terrenys rústics, etc.) realitzats per persones físiques o entitats que no siguin empresaris tes operacions realitzades aï marge de l'activitat empresarial o professional de l'obligat tributari les entregues. prestacions o adquisicions a títol gratuït, no subjectes o exemptes d'IVA

•

les operacions per les quals els obligats tributaris no hagueren d'haver expedit i entregat factura, consignant les dades dels destinataris, com per exemple, les vendes al menor el destinatari del qual no sigui subjecte passiu de l'IVA.

• les entregues o adquisicions intracomunitàries i les anomenades operacions triangulars. En la formalització de l'imprès, s'haurà de tenir en compte l'import de les operacions que siguin entrega de béns i prestacions de serveis, tant les adquisicions típiques i habituals com les ocasionals i, fins i tot, les operacions immobiliàries, que es relacionaran sempre, amb l'IVA inclòs. La imputació de les operacions que comprengui cada any es basarà en la data d'expedició de la factura, i en el cas de les execucions d'obra, en la data de les certificacions. No són operacions a declarar les bestretes, les quals s'inclouran en i'import total en efectuar-se posterior-

ment l'operació, sense que cap minoracíó per les bestretes esmentades. Les operacions es consideren netes de devolucions í descomptes, i també de rappels o devolucions que hi han hagut en l'any natural. Els fulls interiors s'hauran d'ajuslar al model oficial i no s'acceptaran fotocòpies. •

BERNÀLDEZ & ASOCIADOS Av. Pau Casals, 4, 2n 2a. 08021 Barcelona. Telèfon: 414 64 24 Fax: 209 87 50 E-mail: bernaldez® mx2.redestb.es

O F E R T E S

SERVEIS

O R

O F E R T E S

Informació Mercat de Treball: Telèfon: 240 23 58

T R E B A L L

D E S E M B R E

D E

1 9 9 7I

G E N E R

D E1 9 9 8

tipus d'empresa

: servei' places Comp. 1 cap <J obra Anunci 1 pfomotór/comercial Carac. 1 tècnic projectes Carac. 1 tècnic projectes i obres 2 caps d'obra ArVSCCl lècnic comercial AiVSCC2 caps d'obra Carac. 3 caps d'obra Carac. 1 taxador Anunci 1 cap d'obra Anunci 1 coordinador d'obres Curric. 1 cap d'obra Comp. í capcTobra Comp. 1 ajudant director tècnic Carac. 1 coordinador seguretat 4 tècnics projectes i obres Anunci 1 ajudant cap d'obra 1 col·laboradortècnic Curric. 1 tècnic de muntatges Curric. 1 cap d'obres Curric. 1 tècnic d'estudis Curric. 1 cap d'obres Curric. 1 director facultatiu 1 cap tf obres sec 1 lècnic projectes Carac. 1 cap d'obres Carac. 1 cap d'obres 1 tècnic comercial 1 coordinador d'obres 2 cap d'obres 1 coordinador d'obres

sec

sec sec

sec sec sec sec sec

edat

construccions esportives multinacional sector elèctric projectes i execució d'obres despatx d'arquitectura conslrucciói promoció (àbrica materials arquitectura interior construcciónaus naus industrials constnjcció valoracions promotora-constructora indústria alimentària construcció construcció distribuïdor de cosmètica promotora immobiliària promotora immobiliària administració pública despatx d'arquitectura publicitat (treball temporal) conslruxió edificació i promoció d'habitatges edificació i promoció d'habitatges promoció immobiliària fabricació i instal·lació/selecció projectes d'arquitectura (promoció) construcció irehabilitaciód'edificis construcció amb formigó projectat empresa de treball temporal empresa de treball temporal construcció promotora immobiliària

piscines i formigó projeclat (Gunrtat)

Catalunya

tot tipus d'obres projectes i direcció d'obres habitatges materials d'arquitectura estructures metàl·liques edificació general edificació edificació d'habitatges

Catalunya BCN prov. BCN Prov. nacional BCN prov. nacional BCN prov. BCN prov. intemac. BCN BCN prov. intemac. Catalunya Viladecans Terrassa BCN o u la l nacional intemac. BCN prov. BCn prov. BCN ciutat BCN ciutat Catalnya BCN prov. BCN ciutat BCN ciutat BCN prov. BCN prov. nacional

productes alimentaris reformes, rehabilitació i obres petites habitatges cosmètics urbanitzacions i tot tipus d'obres direcció d'obres d'edificació i urbanitzacic obres públiques i urbanisme obra pública instal·lació cartelleres tot tipus d'obres edificació i promoció d'habitatges edificació i promoció d'habitatges edificis d'habitatges a Barcelona cuines industrials habitatgesen general construcció d'ecïfïcis industrials piscines, dipòsits, paviments, etc. instal·lacions i subministrament immobiliària edificació edificació

2-3 anys

ofioal oficial 1-2 anys oficial 2-5 anys flexibie oficial oficial 2 anys oficial 4 anys oficial oficial 2 anys oficial 5-7 anys oficial lany oficial 5 anys oficia] 3-5 anys oficia! 1 -2 anys oficial 5 anys intensiva completa 2 anys esporàdica oficial 3-8 anys oficial 2-5 anys oficial 3-10 anys oficial 1 -3 anys parcial llex. 1any oficia! 2-3 anys flexib!e 2 anys oficial 3 anys oficial 1-5 anys oficial 1any oficial 4 anys oficial 4-8 anys oficial

0-40 anys 24-28 anys 25-33 anys

3040 anys 25-30 anys

contracte

durada

laboral liberal liberal (ibera! liberal liberal laboral laboral liberal laboral lab/lib. liberal laboral

•mesos

30-40 anys 35anys 30-35 anys 25-35 anys laboral lab/lib. laboral 22-35 anys liberal laboral 23-35 anys liberal 30-45 anys labílïb. 30-45 anys liberal liberal 25-40 anys laboral 25-30 anys liberal 25-35 anys pràctiq. 30-45 anys laboral laboral 22-30 anys pràctiq. 28-15 anys laboral 30-40 anys laboral

12 renovable

2.8 neg. negindefinit neg. lany ren. neg. neg. lany 35 3 6 mesos 4 mesos min. neg. indefinit 3 3 anys mínim 4-6 6 ifconv. pràctiques 1/3anys 4 5 mesos 3 seg. projectes neg. indefinit 4-5.5 indefinit 4-5 indefinit .5-7,5 neg. indefinit 3,8 neg. 6 mesos ren. s/conv. indefinit 1,8 6mesos neg. 6 mesos neg. per obra 4.5-6 indefinit 5-7

•Curric. Selecció de currículums. Carac; Selecció per característiques. Comp Selecció completa SCC: Servei Català deCol-locació

Important multinacional francesa

promotora-constructora

UNSERVEIPER ALA PROMOCIÓ

d'habitatges

[LA PLENA OCUPACIÓDELSAPARELLADORS

director tècnic adjunt

cap d'obra

Cal persona amb estudis tècnics superiors o mitjans, preferentment arquitecte tècnic. Edat entre 30-35 anys. Habituat a treballar amb total autonomia, ja que serà el responsable tècnic del pla d'expansió de l'empresa a Espanya. Domini perfecte del francès. Experiència de 3 anys mínim, en control tècnicoeconòmic d'obres en promotora, constructora o enginyeria, que domini els programes informàtics més usuals i que estigui disposat a viatjar 3 dies per setmana, com a mínim en la fase d'expansióde l'empresa. Es valorarà experiència en el sector de distribució i grans superfícies. No es descartarà cap candidatura per qüestions econòmiques. Cal envíarcarta manuscrita a: Delta Asesores. Capitan Arenas, 25 08034 Barcelona Ret. 5.807

P E T I T S

amb experiència mínima de 5 anys com s responsable de gestió i coordinació tècnica i econòmica d'obres habitatges. Àrea de treball, Barcelona i rodalies. Es valoraran coneixements d'informàtica; Excel, Presto i Aulocad (no imprescindible). Edat. fins a 35 anys aprox. Cal lenir carnet de conduir Jornada completa. Contracte laboral per 3 anys com a mínim, amb possibilitat de signar obres. Sou; 46.000.000,- brulíany negociable. Incorporació immediata. Cal enviar currículum al Servei de Promoció He/.5.«06

la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publica un quadre que inclou algunes dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterior i ja tancades. El quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou, i si el servei sol·licitat per l'empresa ha estat per selecció o per publicació d'un anunci,

Informació: Telèfon: 240 23 58

E-mail: treball.@apabcn.es

Perspectives

S'ofereixen

Es fan aixecaments d'estal ac-

Es fan perspectives manuals i per

d'aixecaments planimètrtcs, re-

tual, desenvolupament i de-

ordinador, en blanc i negre o en

presentacions en 3DStudio í de-

serveis

lineació de projectes, models

color i Render.

linició per cad.

Servei per a taxadors

en 3D, càlcul d'estructures i ins-

Octavi

Telèfon: 347 65 54

EnviTns un fax i nosaltres li lliu-

tal·lacions. S'ofereixen també

Telèfon: 213 92 36

rem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'ela-

LOCALS

I PISOS

Local en lloguer de 300 m2, amb 150 m ! de planta i 150 m ! de soterrani.

serveis de fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, trac-

•

Fax: 240 23 59

Informació: Telèfon: 240 23 76 Fax: 414 34 34 E-mail: informatiu@apabcn.es

Serveis per al professional

El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'Informatiu, ofereix una visió general actualitzada de

Topògraf

borem per ordinador, i ens adap-

tament d'imatges i perspecti-

per a treballs de mesuraments,

tem al seu estil. Tenim experièn-

ves, mesuraments i pressu-

aixecaments, implementació de

cia de més de dos anys i oferim

postos, plecs de condicions,

projectes, replanteigs d'obres i

Aquest és l'espai que tenim per a vostè

un preu per croquis de 700 pes-

ajut per a projectes de segure-

cubicacions.

setes.

tat, dictàmens, valoracions i

formatitzats. A grans i a petites

Informació

gestió econòmica d'obres.

escales. Qualitat i rapidesa.

Si el vol aprofitar per al seu anunci truqui ai 240 23 76.

Sistemes

Telèfon:

416 16 39

Josep M.

Joan Costa

Fax:

237 49 01

Telèfon: 452 07 89

Telèfon: 265 40 04

in-

Apte per a indústria o magatzem. Està siíuat al Guinardó (Av. Verge de Montserrat/ Brussel·les). Molt bé de preu. Directe de propietari. informació Telèfon: 284 32 29 de 20 a 22 hores.

S E R V E I

P R O M O C I Ó

PROGRAMA

D EF O R M A C I Ó

M E R C A T

D E

E NS E G U R E T A T

1 SALUT

CURSOS

T R E B A L L

LABORAL SESS1ONSTÈCNIQUES

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció, (Curs subvencionat)

L'estudi bàsic de seguretat i la coordinació de seguretat en obres petites

objectius Adqumr uns coneixemenls ba de cultura de prevenció i del nou p n e ment de la seguretat, aprendre a e n estudi i un estudi bàsic de s ea aprendre a preparar plans de eg e a També adquirir els coneixements es habilitats per fer de coordinado en la d'execució en obres petites i rmtjane

objectius Adq n una visió general del nou enfocamen de la seguretat i els nous canvis que han p oduiL Aprendre pautes d'actuació pe le de coordinador en fase d'execució i ap nd e a fer un estudi bàsic de seguretat

adreçata Professionals que hagin de p epa a estudis i plans de seguretat i q * ha n de fsi funcions de coordinació en fa e d'execució d'obres peirles-mri ane programa previst • Barcelona Gruplll

GniplV

Gmp V

del 10de marca30 d'abril. Dimarts < dijous, de 18 a 21h. deM7 d'abril a 12 de juny. Divendres, de 18 a 21hores i dissabte de 10 a 13 hores.

iZ!

—

vlL

•JCTrTi fkfí , 1 . /

adecata P o e s onaisquehagindlntervenirenobres pe e sense risc especial, en què només ca e tudi bàsic de seguretat o la coordinac o en fase d'execució.

H3fpnfïPF*ï

preu col lats i estudiants: Ta eta Accés: No col·legiat

V '•' -. : .. ' "". -> *}•'%& temari 1 • El Reial decret de transposició ds ta Directiva 92/57/CE sobre seguretat i salut en les obres 2*

Coneixements prevenció

3•

Conceptes bàsics d'ergonomia

Solucions tècniques davant de les situacions de risc en obra

5•

Iniciació a la coordinació d'execució d'obres

8 de setembre a 29 d'octubre Dimarts i dijous de 13 a 21 h.

•Manresa del 30 de ma/ç al 20 de maig Dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores.

M T I

6•

bàsics

preus col·legiats i estudiants: Targeta Accés: no col·legiats:

60.000 PTA 48.000 PTA 90.000 PTA

sobre

Documentació per a l'aplicació.

Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern ha decidit subvencionar els col·legials que s'inscriguin en aquest curs amb una aportació de 20.000 pessetes.

Informació I inscripcions Servei d Informació. Planta baixa. Telèfon: 240 20 60. </

Curs de coordinadors de seguretat Perfil tècnic europeu presentació Aquest curs es realitza seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travaíl et des Mines (Luxemburq) el Pofitècnico di MJano (Itàlia) i la Funda ció Politècnica de Catalunya (Dept ((Organització dEmpreses).

ïjrfjSP'nS II «53 IB II aJJBw 1%M

adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tol tipus d'obres (factxd amb ia transposició de ta Dsectiva {Decret 1327/1997} relativa a prescflpoons mifwnes de seguretat en obres temporaís o mòbfls. coneiiements exigits Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enoinyer tècric o enginyer. Es Ikjrara dploma de Postgrau de la Urüveotal Poütècnca de Catalunya a tes persones que hagin assistit al 60 s de tes classes. També es Surarà el dçtama europeu atorga! conjuntamen! per tes uravereteÈs i naflucíDns que han desenvolupa! aquest prooisma.

•

els divendres, de 16.30 a 21 h. 13 de febrer 20 de febrer 27 de febrer 6 de març 13 de ma/ç 20 de maiç 27 de març

• delegacions Terrassa dijous, 5 de febrer Manresa dimarts, 10 de febrer Grano lers divendres, 6 de febrer Vic dimarts, 3 de febrer

2 Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per obres sense riscos especials funcions i responsabilitats aprovació dels plans de seguretat la carta de prevenció documenlació a utilitzar el control de l'accés a Pobra consells per conduir una reunió de contracüsies i autònoms consells organitzatius bàsics solucions constructives estàndard que evitin o disminueixin riscos sistemes pràctics de protecció guia d'accions bàsiques mínimes 3 L'estudi bàsic de seguretat. Un cas pràctic documentació i continguts avaluació de riscos en obres petites solucions tècniques mesures pràctiques de prevenció model i programa informàtic desenvolupament d'un cas pràctic

El pla de seguretat. Cas pràctic organitza Ce! legi d'Aparelladors en col·laboració E-D la Fundació Politècnica de Catalunya.

-' '

programa • Barcelona: sessió I sessió II sessió III sessió IV sessió V sessió VI sessió VII

2.000 PTA 2.000 PTA 5.000 PTA

temari 1 Introducció als canvis legislatius les directives, la Uei de prevenció de riscos laborals i el RD 1627 el nou enfocament de la segurslal funcions i responsabilitats necessitats i oportunitats del mercal de serveis professionals

preu col·legiats i estudiants amb Targeta Ac ces: 225.000 PTA no col·legiats: 337.500 PTA Inscnpcions al Servei d'Informació.

objectius Aprendre a fer plans de seguretat d'obres petites i mitjanes per empreses constructores i ndustríals, i adquirir pautes per faplicació de! pla de seguretat. adreçata tècnics que treballen pera les empreses contractistes (constructores i industrials)

" ï " · -••• I

;; y<fm;:^

durada 16 sessions de lot el dia i un dia d'avaluació (126 hores). proc|r3rna previst Grup II d e f 2 d e m a r ç a ! 2 9 d e juny. Tots els diikjns de 9.30 a 14 i de 16 a 20 hores. Gruplll 18 de setembre de 1998 al 15 de gener de1999.TotseÍs(Svendfesde ÍSQ a \t i 16 a 20 hores.

programa • Mòdul 1:2 i 9de ma/ç Aproximació a la problemàtica de prevenció del risc • Mòdul II: 16 de març G«só de la Qualitat. • Mòdul III: 23,30 de març i 6 tfabnl Riscos en matèria de seguretat i salut en la construcció t la seva prevenció. • Mòdul IV: 20 d'soni B dret en construcció i en matèria de prevenció de riscos. • Hòdul V: 27 d'abril i < de maig. Formaaó en lècniques de negociació • Uòdul VI; 111 IBòemag Ergooomia i condicions de treball • MòdulVII:25demaïg,8,15.22i29de juny Gestió pturiscefinaría de projectes i apficaoo de la pfBvGnoo del risc.

preu col·legials i estudiants: 2.000 PTA Targeta Accés: 2.000 PTA no col·legials: 5.000 PTA Inscripcions al Servei d'Informació Telèfon: 2402060. programa • Barcelona: els dilluns de 16.30 a 21 h sessió 1 17 de febrer sessió II 24 de febrer sessió Ell 10 de març sessió fV 31 de març delegacions •Manresa •Granollers •Terrassa •Vic

orjous. 19 de f w e r d.ojs 25ceí=Drer aious. l i ae feo'er i m a n i . 10 os febrer

temari 1 Introducció als canvis legislatius les directives, la Uei de prevenció de riscos laborals i el Reial decret 1627 el nou enfocament de la seguretat funcions i responsabilitats segons el Reial decret 1627 2 El pla de seguretat Un cas pràctic anàlisi ds l'estudi o estudi bàsic de seguretat avaluació de riscos i planificació de la prevenció desenvolupament de les prçvisions de restudi mesures alternatives. Justificació i valoració econòmica organització de La seguretat en les activitats a l'obra la inclusió de sutxxmlractes i Ueóalladors autònoms en e( pta la relació amb eis contracíisies mitjançant el cootalnador aplicació efectiva def pla de seguretat durani rexecuoó de l'obra model r programa nformàtic per fer plans desenvolupament tfun cas pràctic

ACTIVITATS

I N F O R M A T I U F O R M A C I Ó

S E R V E I

P R O M O C I Ó

M E R C A T

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius

D E T R E B A L L

Certificat d'habitabilitat d'habitatges usats Pràctica professional

Project manager en edificació i urbanisme Repetició del curs de postgrau

presentació Un dels treballs habituals dels arquitectes tècnics és certificar IhabitaNrlat d'un habitatge usat. A través de la certificació d'habitabilitat adquirim un compromís amb !a societat davant un bé de primera necessitat. Cal que el tècnic tingui un coneixement aprofundit de la legislació dnabitabilitai. Aquest curs està destinat a proporcionar aquest coneixement i donar pautes i emes per a la redacció de la certificació.

Repetició de! curs de postgrau que forma part del màster de Project Manager organitza Col·legi d'Aparelladors i Fundació Politècnica de Catalunya. durada dies: horari: durada

del 8 de maig a r n de juliol divendres, de 16.30 a 21 h i dissabtes de 9.30 a \ t h. 80 hores lectives

professor Pere Casademont dia i hora dimecres. 18 de març, de 18 a 21 hores. lloc Sala de conferències del Col·legi

lloc Sala o"acles programa • Econonomia d'empresa • Fiscafitat a l'àmbit immobiliari • Introducció al màrqueting • Màrqueüng immobiliari • Introducció. Comptabilitat, estudis tècnics i econòmics d'operacions

full de càlcul per a la resolució d'estudis de viabilitat Projecte d'inversió Projecte da finançament Indicadors de rendibilitat Viabilitat d'operacions del sòl

> > > 1

Viabilitat d'operacions immobiliàries Financiació d'operacions immobiliàries Anàlisi de rendibilitat Màrqueling operatiu. Desviacions Repercussió sobre rendibilitat. •

programa • La cèdula d'habitabilïlat de l'habitatge La certificació: definició, contingut, re-

col·legiats i estudiants d'arquitectura tècnica: 4.000 pessetes estudiants amb Targeta Accés: 3.200.no col·legiats: 6.000 pessetes.

Tramitacíó i casos especials La legislació Emes. •

Tècniques de negociació AVANÇ DE PROGRAMA

Curs d'habilitats directives presentació En el treball de l'arquitecte tècnic cal, sovint, la utilització d'habilitats personals a més dels coneixements tècnics. Les tècniques de negociació enteses com a mecanismes de comunicació i relació són caria cop més necessaris. En efecte, l'aparellador ha de saber tractar amb constructors, industrials i els diferents agents relacionats amb el seu treball per tal de duHo a terme correctaobjectius • Comprendre el procés de negociació i la seva importància en el context del treball de l'arquitecte tècnic. • Desenvolupar les actituds i aptituds personals com a negociador. • Aprendre les diferents tàctiques de negociació en el camp d'actuació.

organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració del centre d'estudis ADAMS

programa 1- Saber comunicar-se per saber negociar Problemes que dificulten la comunicació Estratègies per millorar la comunicació professora 2- Tot és negociació M. Antònia Carmona Errors que cal evitar Llicenciada en psicologia Tècniques que cal practicar 3- Les parts de la negociació durada L'arquitecte tècnic com a negociador dies: 3,5,10 i 12 de març L'oponent: com pot ser el nostre interlohorari: dimarts i dijous de 18 a 21 h. cutor durada 12 hores lecüves 4- Estratègies de negociació Guanyar/perdre lloc Tàctiques per posar a la pràctca aula de la quarta planta 5- Escenaris de negociació. Casos pràctics preu Negociació amb els industrials col·legials i estudiants amb TargelacNegociació amb la propietat o promotor cés: 15.000 pessetes Negociació amb la constructora No col·legials; 22.000 pessetes 6- Negociació per telèfon. •

Control de qualitat Resolució d'un cas pràctic programa dimecres, 23 febrer • La legislació del control de qualital • Bs agents del control de qualitat • Materials a controlar • Programa, registre i certificació • Tramitacions • Resolució d'un exemple; programa

El mètode és molt pràctic, amb el desenvolupament d'un cas concret d'un edifici de volum mítjà-petit, amb les anàlisis de la metodologia a seguir.

dimecres, 4 de març • Resolució í u i exemple: registre de resultats i certificat de compliment

Pere Casademont i Jesús Femàndenz 25 de febrer, 4 i 11 de març dimecres de 18a21 hores 9 hores lectives

Sala de conferències

Habilitats directives

• Projectes d'enderroc. Cas pràctic dimecres 6, 13 i 20 de maig, de 16.30 a 21 hores.

• Gestió eficaç del temps diemcres 3 i 10 de juny, de 18 a 21 hores.

• Estintolamentsaobresmenors. Cas pràctic dimecres, 15 i 22 d'abril, de 16.30 a21 hores.

Repetició de cursos

preus col·legiats i estudiants: Targeta Accés: no col·legials:

12.000 PTA 9.600 PTA 25.000 PTA

11 de març • L'homologació, la ceriifï cació, els docuemnts dldoneitat tècnica, segells i marques de qualitat, al visió europea • Les eines: el programa informàtic Control de qualitat. •

• Resolució de problemes del 30 de ]unya!9de juliol, de 18 a 21 hores.

Màster Project manager .

• Curs bàsic de valoracions immobiliàries del 10 de juny al8de juliol, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 hores.

INFORMACIÓ

presentació Es pretén donar una visió sobre com preparar un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística.

horari: durada

Pràctica professional

Progirama Project manager en

edificació I urbanisme del 18 de setembre de 1998 al 13 de febrer de 1999. Divendres de 16,30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 hores.

INSCRIPCIONS

Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi Les places delscursossón limitades i se seguirà un rigorós ordre d'inscripció-

( M

Consulteu facilitats de pagament alServeid'Informació. Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes. Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matricula, dins dels 10 dies abans de començar el curs, i del 100% el mateix dia. Preus especials estudiants amb Targeta Accés. Consulteu el Servei d'Informació.

Servei d'Informació Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon Fat E-mafl

2402060 2402061 informacio@apabcn.es

A C T I V I T A T S F O R M A C I Ó

EXPOSICIONS

INFORMÀTICA

Aula de Barcelona

Authentic Fiction Exposició multimèdia

• Iniciació al'Eicel del 16 al 25 de febrer, dilluns i dimecres, de 17a 19 h.

El projecte artístic Authentic Fiction parteix de l'interès per aprofundir en la recerca de les noves formes d'espai públic, de ciutat i temton aparegudes a Espanya i Europa en els darrers temps. Originen lambé una reflexió entorn a I e x à a la memòna dels espais públics i privats, provocant les relacions entre la realitat i ]a ficció organitza Departament de Cuttura del Col·legi Sala d'exposicions de l'Escola Municipal de Belles Arts El Roser de Ueida Cenlre d'Exposicions Municipal Can Palauet de Mataró Museu d'Art de Girona

• Planificació i control de projectes del 17 de febrer al 5 de marc, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. • Iniciació al word del 17 al 26 de febrer, dimarts i dijous, de 17 a 19 h. inauguració Dimarts 5 de març a les 19 hores. Oberta fins al 27 de març

• Windows del 17 al 26 de íebrer. dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

horari: de 10 a 20 hores Sala d'exposicions Planta baixa.

• AutocatJ I nivell del 23 de febrer a l'1 d'abnl, dilluns i dimecres.de 19 a 21 h.

SERVEI REHABILITACIÓ I MEDI AMBIENT

• Introducció ala informàtica del 21 de febrsr al 28 de març, dissabIesde9a 13 hores. Internet • dissabte 14 de febrer. d e 9 a 11.30 • dissabte. 21 de febrer, de 9 a 11.30

Manual de diagnosi i tractament de l'amiant ala construcció

• Word II nivell del 3 al 12 de març, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores.

Acte de presentació • Iniciació al'Access del 3 al 12 de març. dimarts i dijous de 17 a 19 hores.

.'amiant a Franca causa 2.000 morts iny Enlre els treballadors de més risc ha els operaris que fan reformes o mantemmenl en edificis existents. partir d'un treball de recera de més run any de durada, el Servei Rehabilitaió del Col·legi presenta un manual de i'agnosi que té com a objectiu divulgar nscos tfaquest material i les precau:ions que cal prendre en les nostres itervencions. tant d'edificis nous com [islenls hi intervindran Josep Simó, de la Junta de Residus de Catalunya Assumpta Freixa, de rinstituto Nacional de Segundad e Higiene en el Trabajo Santos Hernàndez. del Centre de Seguretat i Condioons de Salut en el Treball Ramon Graus de! Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col-legi d'Aparelladors.

• Iniciació al'Autocad del 17 al 31 de març, dimarts i dijous de 17 a 19 hores. • Iniciació al SDStudio del 17 al 31 de març, dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

dimecres, 11 de març ales 19 hores lloc Sala d'actes dei Col·legi. Primera planta. inscripcions Cal confirmar l'assistència. Servei d'Informació Telèfon: 240 20 50. Fax: 240 20 61. /

ASSESSORIA JURÍDICA I PROFESSIONAL La nova fiscalitat de l'arquitecte tècnic xerrada objectiu S explicaran tols eis canvis que s'han coduii en la fiscalitat de rarquitede tecmc. en una jornada que serè emiriçfitmenl pràctica i que ens centrarem en la nova regulació dels ingressos i tes despeses i les modiücaoons en maiína de retencions i pagaments fracoonats acanecde José Antonc Bemaioe*. aovocat i fis-

dia i hora : .s&.23 oe febreroe í ? a 2 l h.

ALTRES

• Iniciació al'Excel del 23 de març a I'l d'abril, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores.

Aula de Granollers • 3DStudlo fins si 24 de març. dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. • Iniciació al'Excel del 23 de febrer al 4 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. • Excel II nivell del 9 àl 23 de març. dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. • Iniciació al word del 25 de maiç al 6 d'abril, dilluns i dimeaes.de 19 a 21 hores.

Hoc Sala Jades el Col·legi. informació i inscripcions L'entrada és aiure però cal inscnpoó prèvia.

• La desaparició dei règun 6e coeficients • Novetats en el règim d'estimació directa normal • B nou règim a"esOmaoó directa simolrficada • La maor opoo davant la nova s-ti^oo • Les retencions del proíesaorü i es psgamens fracaonats • Traaarrera fscal oe féuiomoa;. •

VALLÈS ORIENTAL

•

Alteració i tractament de materials petris i ceràmics

• AinocadZDUniveif) oeJ 23 de febrer al 4 de març. düuns i ómscrss, de 19 a 21 h. Consulteu preus al servei {Jl-'oriioó o a les delegacions

gBRER'98

Cafè tècnic A càrrec de Vicenç Bonet, expert en patologies de la construcció dia i hora dimarts,17 de febrer i 3 de març, de 19 a 21 hores a la sala d'actes de la delegació.

Joi-ep Rt-narl

Inscripcions a la delegació Delegació del Vallès Oriental Telèfon: 879 01 76.

A L T R E S

Fòrum de l'energia sostenible Jomsdes tècniques de presentació de productes i serveis d'estalvi d'energia i ús tfenergies renovables. organitzen: Ajuntament de Barcelona, Institut Català d'Energia de la Generalitat de Catalunya. Barcelona Activa i BamaGel. dates: del 12 al 14 de març lloc: Fòrum Nord de la Tecnologia c/de Marie Curie i Albert Bnsleín, s/n de Barcelona més informació: 428 41 67. •

Saragossa(ES) 18-22 SMOPyC'98 ^ ^ m Saló internacional de maquinària per a obres públiques, construcció imineria. Fira de Sara-

MARÇ1?! València(ES) 3-7 CEVÍSAMA'98. ™ XVI Saló internacional de ceràmica, revestiments per a la construcció. 'Fira de València Pontevedra(ES) 4'8 FICOMAT98. • • Fira internacional de la construcció, interiorisme i maquinària. Forodeseguretatisalut. Castelló(ES)

I Congrés estatal d'arquitectura interior organitzen: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana, Consejo Superior de los Colegios de Arquitectes de Espana, Colegio Oficial de Arquitectes VascoNavarro, CIDEMCO i ASEMASTE. dates: 15 i 16 d'octubre de 1398 lloc: Palaoo Miramar de San Sebastiàn més informació: 428 41 67. </

I Congrés espanyol de Dret urbanístic Congrés estatal de Dret urbanístic, que té com a sublilol 'Reflexions sobre un nou urbanisme*. organitza: Asociaciòn de Derecho Urnanistico dates: dei 2 al 4 de juny lloc: Santander preu: 20.000 pessetes (dinar inclòs) més informació: 942/21 27 70. /

AuladeTerrassa del 24 de febrer al 3 de març, dimarts idijous, de 19 a 21 hores.

ACTIVITATS AL MÓN

Premi Caupolican de seguretata la construcció

8-11

Haiía(IR) fl-"! 2 La zona de transició in^ ™ terfacial en els ciments composrtes. RILEM Wembley(UK) 10-12 Exposició i conferència ^ ^ m sobre les apiicacionsde la pedra natural. Serveis i manteniment Saragossa(ES)

11-14 SMAGUA'98. w ^ Saló internacional de l'aigua. Fiïa de Saragossa Madrid(ES)

25*28 CONSTRUTÉC'98. ^ ^ m SaJóintemacionaldelas construcció. Milà(ES)

25-29

EXPOCOMFORT.

^ ^ m Exposició internacional de la calefacció, raire condicional i les instal·lacions sanitanes. Birmingham(UK)

29-1 Vlll e d x » dels Prems Caupobcan, a la investigació i innovat», a la tfvuJgaòó i a la ímeetiva universitària, amb una dotabó d'i rmJió de pessetes per a cadascun. organitza: Consejo General de la Arqutectura Tècnica de Espana. termini de presentació: 3 tfaW informació: Te!efon: 91'370 15 35. •

OUAUCER'98.

^ ™ V Congrés mundial de la ceràmica i el paviment ceràmic.

GLASSEX.

^ ^ Exposició í conferència sobre el vidre i les seves apJicacions. Sistemes de tancaments.

Més informació: Centre de Documentació. Telèfon; 240 23 80

GUIA

D'EMPRESES

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

MOBILIARI URBÀ ffl

FUSTERIA Pellaires. 23 08019 BARCELONA i Tels 193) 307 29 33 ' Fax (93) 307 26 92

Alsina

FRAPONT CONSTRUCCIONS

jardí parc

EN FUSTA

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

PUNTAL REGULABLE

ENCOPRAOOSJ ALSrifl. SA PoílrW Ra d'en O* Car™ Oe Fers Frc 06110 Mortcaday Fteaac (Barcctna) Tel (93) 575 X 00 Fax (93) 564 70 59

Carga admisible 20 Tm

FUSTERIA D'OBRA I PE» A DECORACIÓ

ELECTRICITAT ALUMINOSI

Cabsrrtí

EXTENI

i CATALANA.S.A.

pecies

Morters sen.se retracció.

a la Decoració, Interiorisme i fusteria

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Rehabilitació

simon MATERIAL EIECTR1C0

IEP 1LUMINACION

Torre Romeu, a/n «08202 SABADELL • •tel. 726 19 11 *fax 726 07 61

AÏLLANTS

REHABILITACIÓ 8 |

SERVEIS BOOMERANG ) G

t e j a l a , s. £»,.

secretaria telefònica ATENEM TRUCADES PER 6.500 r v u M

FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA

CONSTRUCCIÓ - REHABnJTAaÓ

08191 RUBÍ Pg. U S Torres, sín (Edif Damante bj[os) Fàbrica Pol Ind Rubí Sur . Barceloní S 6 9 9 42 66 - Fax 588 00 59

Avgda.de !a Granvia. 179 Tel. (93) 261 63 00 I Fax: (93) 261fi320 08908 LHospialei de Uobrejat (Barceloní)

Tel. 417 35 47 Balmes. 434. 5e. A - 08022 Bar

PREFABRICATS • OSRAS I REFOHMAS - IMPERMEABILIZACIONtïS

CFT&Asoc.

I REFUERZOS ESTRUCTUFWJ-ES ASSAIGS

Prefabricat de Hormiüón. SA. CONSTRUCCIONES

ESTRUCTURES QAiiranocmun i vojte Ü Restauració formigó.

MANSO, 11 55 A • Td. (93) A26 93 93 (3 lirvcos) Fox(93|423W 13 • 06015 Barcelona

c/Padilla, 2iO • Tel. (931 456 U 53 Fax 1931 ú36 72 85 • 08013 Barcelona

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL Roselló, 3-ÍO-3-Í-I Tel. (93) 2-15 22 21

DE PILOTS 08025 Barccluru Fax: (93) 2-Í5 61 OO

PAVIMENTS P A V I M I ; M M M I I M RIALS DE F O R M I G Ó I ASL·AI.Ï. TERRKS DE RESINES I l'IVU RES ESPECIALS

ROAR, S.A. FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 HUBI Pg. de les Torres, s.'n - Edif. Diamame Bjos. Fàbrica1 Pol Ind RuDi Sur - Barcelona S * 699 42 66 Fax: 588 00 59

LTER

OPL· _EXTRAFORT_ 3I&M09W FAX. 84916 WÍ

HHH

fastraduri 5ISTEMAS DETECHO5

ROIG CURVADO 0E PERFILIS. S.A.

Techos desmontables de esca/ola aligerada

El sistema alemàn para suelos industriales • Recubrimientos de elevoao rnciencio metànitn y quimita. • Reporación lótil, ràpida y etonómita is badies y grislas. • Anlipolvo, ïmpermeoblliiodos, hígíèaicos y decoroirvos. Jtfk oBin-QwEika, S L ^ f ^ X í«. Son hMa! M i Nme 7 foí. Coi^sil ^ • | / [.CJTOGUNOUUSIÍOttkffii! ^ 1 1 ^ fett. 1931S19 57 Ml- • fai (931845 SJ 16

G E O T È C N I A , MICROPILOTS, A N C O R A T G E S ,

HlDROGEOLOGIA. MEDI Af-IBIEMT. Rjmsri Berenguer IV. 9. binci Tel , Fix (977) 79278! • 43850 CAMBRILS Mi|ordoSarru.I.E°3· Td i Fiï | W ) 33^ 33Ï - 08017 BARCELONA

» Altamente resistentes a la humedad 15ANYSDHPEHIÈNCIA ENLACONSTRUCCIÓENSEC ESTRXTURES METÀLUOUES O£UGER=S REFORÇAMENT DE FOfUATS "REFORÇ J3-F (DIT 266) ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLOGIOUES Artau, 3ia. 2n la. 08005 Barítona T L 4 4 11 19 F 209

Fabrica: O r a . LJeído-Puígcerdü. km 20 Tel [973] 43 20 54, fox (973) 43 22 25 25660 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Delegarien Barcelona: Famadc». 76 Tel. | 9 3 | 338 39 11. 085ÍO I HOSPITALET

C L A S S I F I C A C I Ó

l·k..aíill PAViHDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTO ANIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES TERI1ATZ0S CONTÍNUOS Plata Telujti, i icr. 1' DBOIü Barcelona Tel. 2G5 09 39 f ai. 265 22 76

D ' E M P R E S E S

ORATORI DEL

ALLES

laboratori ACREDITAT per la Generaliiat de Caialunya pel control de qualitat de i edihcacio i els seus materials Cl. JOS£P CARNER. 17 • TEL 879 33 91 TEL. i FAX S79 45 17 - 08400 GRAHOUERS

S E R

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

Elements per a estnjclures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

menls

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prelabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

REPORTATGE PROJBCTe

E M M A

Objectiu: estalviar energia La Comissió Europea dóna suport a l'anomenat projecte Remma que promou actuacions pioneres en l'ús racional de l'energia en els edificis d'habitatges. Algunes ciutats catalanes mostren experiències que es podrien aplicar a la pràctica habitual del sector

l passat dia 16 de desembre es va celebrar a Barcelona un seminari tècnic, que sota el títol de Mesures actives i passives d'estalvi energètic en els edificis d'habitatges va servir de presentació dels edificis de l'Esiat espanyol que s'han construït o bé que es troben en fase d'execució, dins d'aquest projecte inclòs al programa europeu Thermie. El seminari, adreçat a tècnics i a promotors immobiliaris, al qual van assistir més de 160 persones, va ser organitzat per l'institut Cerdà, fundació privada independent, no lucrativa, les activitats centrals de la qual se centren en la col·laboració amb entitats públiques i privades, en la definició i l'impuls d'iniciatives innovadores, i que ha estat l'organisme responsable de l'aplicació i del seguiment del projecte europeu Remma a Espanya. Ei seminari va tenir lloc a la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya amb la col·laboració de l'Associació de Promotors Constructors d'Edificis de Barcelona (APCE) i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Des de 1994, la Direcció General d'Energia (DG XVII) de la Comissió Europea ha desenvolupat el Programa Joule-Thermie, inclòs en el quart

La ciutat de Castelldefels ba acollit una de les promocions inh

programa marc d'I+D. La part Thermie d'aquest programa està destinada a donar suport a accions de demostració de tecnologies de caire energètic, amb una finalitat de promoure l'ús d'energies renovables, reduir la contaminació ambiental lligada al consum energètic, fomentar el desenvolupament de les actuals tecnologies energètiques eficients, i difondre informació sobre aquestes tecnologies. Un dels projectes als quals ha donat suport la Comissió Europea és el projecte Remma (Residential Energy Managemenet in the Meúiterranea Àrea), demostrant d'aquesta manera la prioritat que es dóna en l'àmbit de l'ús racional de l'energia als edificis. El projecte Remma dóna suport a les actuacions de demostració en el sector residencial, en aquelles promocions d'edificis d'habitatges que integren diferents elements directament relacionats amb la gestió i l'estalvi d'energia. L'objectiu darrer del projecte és mostrar ies experiències i els coneixements assolits perquè, així, aquests es puguin anar incorporant en les pràctiques habituals del sector de la construcció.

La promoció de Vimusa a Sabadell pretén aconseguit el màxim estalvi energètic. Al costat detall de la façana de doble pell amb plaques de termoàrgila que permeten la ventilació interior

El projecte Remma ha portat a terme cinc actuacions de demostració en tres països europeus diferents: a Cecina (Itàlia), a Lisboa (Portugal) i a Barcelona (Espanya). A Catalunya, ies actuacions se situen en les ciutats de Castelldefels, Sabadell i a Barcelona (Ciutat Vella) amb un total de 244 habitatges construïts. •

F O R

P R O J E C T I

R E P O R T A T G E

R E M M A

Un programa de la Comunitat Europea H

I seminari sobre mesures d'es-

cretes utilitzades

talvi energètic en els edificis

promocions i, finalment, hi va haver

general del seminari i va fer referèn-

energètic,

una taula rodona.

cia a la problemàtica global d'ús de

tema poc introduít al mercat espa-

recursos i sostenibílitat.

nyol. De forma una mica

d'habitatges

s'emmarca

dins d'un

dels objectius prioritaris del programa de la Comissió Europea: el de divulgació realitzats

dels projectes

Remma

al territori espanyol.

en les

diverses

Jocelyne M. De Botton, de l'Escola Tècnica Superior rès creixent

presentació

conduint-la

en els balanços globals de consum i perquè encara és un escèpti-

Uns íàmbit concret dels temes ener-

ca, en considerar que ja es dispo-

l'inte-

gètics en el sector de la construcció

sa de tecnologia

i el projecte Remma. Alfonso Sevilla,

talla és tenir oportunitats

representant

de la Comissió Euro-

ció, va animar tots els assistents a

d'Arquitectu-

ra de Barcelona, va explicar

titut Cerdà, va fer una

dels arquitectes

i que el que fa d'aplica-

primera sessió va ser genèrica i de

aquests

presentació dels objectius europeus

realitzar qualsevol

va exposar el gran interès de la

treballar en aquesta àrea i a tenir

i de les promocions espanyoles; la

de formació o de difusió en aquesta

Comissió Europea en l'estalvi ener-

en compte les iniciatives a tes quals

segona va tenir un caire més tècnic

línia. Josep Lluís Rovira, director de

gètic al sector de la construcció, per

el programa

amb descripció

l'àrea d'Energia i Edificació de l'Ins-

considerar-lo un sector de gran pes

mie dóna suport.

de solucions

con-

temes i la necessitat tipus

d'activitat

pea,

europeu

Joule-Ther-

•

Els tres projectes catalans Solucions energètiques projecte Remma

Disseny bioclimàtic Ús de bloctermoargila Nivellsaltsd'aïllament Finestra SAV Ventilació SAV Col·lectors solars Sistema gestió energètica (domòtica) Finestres II (•) Sistema de calefacció d'alta eficiència Coberta ventilada Façana ventilada Proteccionssolars

Castelldefels X X X X X X

Sabadell X X X — — X

V1 —

V2 X

X X X X

X X — X

— X

Barcel — — X — — X

Sabadell acull una promoció de Vimusa, actualment en tase d'execució

avier Passaret, director de projectes de l'àrea d'Energia i Edificació de l'Institut Cerdà, va presentar de forma concisa els objectius del projecte Remma: l'optimització de l'energia consumida als habitatges i la reducció d'emissions de CO2, mitjançant la utilització de mesures d'estaívi energètic als edificis, del tipus de mesures passives: disseny bioclimàtic, materials adequats i de mesures actives com ara sistemes de calefacció d'alta eficiència, col·lectors solars i sistemes de gestió de l'energia. Després de comentar breument les promocions d'Itàlia i Portugal, amb un total de 92 habitatges construïts, va presentar les tres promocions espanyoles i la seva situació:

•

Castelldefels: Promoció privada (Barnafels Eixample SCCL) amb 172 habitatges en 6 edificis, amb un total de superfície construïda de 31.242 m2. Actualment obres acabades, amb un 85 % dels habitatges ocupats, i monitorització dels edificis. Sabadell: Promoció pública (VIMUSA) d'un edifici de 60 habitatges de protecció oficial. Total superfície construïda 9.265 mz. Actualment en construcció, fase de fonaments.

•

Barcelona: Promoció privada (Tamerian Inversiones, SL) consistent en la rehabilitació d'un edifici del segle XVIII a Ciutat Vella per a la construcció d'11 habitatges. Total superfície construïda 2.090 m2. Actualment en construcció, en fase d'enderrocs interiors.

La nomenclatura V1, V2 diferencia el sistema domòtic utilitzat; a Castelldefels s'han utilitzat aplicacions concretes de domòtica a part del control i programació de ta calefacció com ara les d'alarma de detecció de fuites

Les finestres SAV, han estaíuna solució només aplicada a la promoció de Castelldefels. No s'ha aplicat a Sabadell (promoció pública) per les limitacions de costos, ni en la promoció de Ciutat Vella ja que és una rehabilitació que ha de garantir la conservació de paràmetres estètics concrets.

Abans de concloure la primera part es va projectar un vídeo, clar i divertit, adreçat als usuaris dels habitatges que, sota la forma de -manual d'usuari", presentava les mesures actives i passives d'estalvi energètic adoptades en la promoció de Castelldefels. Es va reprendre el seminari amb les sessions tècniques, en primer lloc amb la presentació d'Imma Casado, de l'Institut Cerdà, de les solucions constructives i de les mesures actives d'estalvi energètic aplicades en tes tres promocions espanyoles del projecte Remma. De forma gràfica, amb detalls concrets i comentant l'aplicabilitat o no de les possibles solucions Remma als projectes, es va explicar i mostrar el que s'ha fet o el que hi ha previst de fer en cadascun. El quadre comparatiu mostra algunes de les solucions incorporades. •

de gas i d'aigua, alarma d'intrusió, control del sistema de calefacció, etc, mentre que per els casos de Sabadell i Ciutat Vella, s'ha previst un control i programació de la calefacció i una preinstal·lació domòtica per altres aplicacions.

Promoció privada a Ciutat Vella (Barcelona)

Cal remarcar també limitacions en l'aplicabiNtat d'algunes d'aquestes solucions a la promoció de Ciutat Vella, pel fet que és una rehabilitació d'un edifici existent, com ara el disseny bioclimàtic o ús de termoargila). •

R E P O R T A T G E PROJECTE

R E M M

INCORPORAR A l DISSÍNY

icard Perich, arquitecte d'una de les promocions incloses en el projecte Remma, la de l'edifici d'habitatges de Protecció oficial (VPO) de VIMUSA a Sabadell, va parlar de les implicacions de l'arquitecte si vol dissenyar un tipus d'arquitectura bioclimàtica o més respectuosa amb el medi ambient. Conceptes d'eficiència energètica dels edificis amb el disseny dels sistemes de construcció, de les instal·lacions i dels materials; reducció de l'impacte ambiental en la construcció; hà-

NOUS CRITERIS MEDIAMBIENTA1S bits de vida i consum, etc, són conceptes nous que s'han d'incorporar als criteris habituals de disseny si es persegueixen objectius de qualitat energètica i sostenibilitat. També va explicar com es va concebre i com es van incorporar alguns d'aquests criteris al projecte de Sabadell, com per exemple:

Ventilació natural creuada. Persianes de protecció solar orientables. Utilització de captadors solars per producció d'aigua calenta sanitària. Espai reservat a les cuines per a recollida selectiva de residus. Inodors amb mecanismes de control de la descàrrega d'aigua de les cisternes.

•

Materials ecològics com pintures naturals o conduccions de PE en la xarxa de sanejament. •

•

Dissenys diferents de façanes segons l'orientació. Coberta ventilada.

APROFITAR EtS AVENÇOS OUE OFEREIX El MERCAT

avierTraver membre de BCN Cambra Lògica Projectes, projectista de la promoció de Castelldefels, va explicar ei funcionament del sistema SAV (Solar, Acústic i Ventilat) aconseguit amb un únic element de finestra, aplicat en aquesta promoció. La finestra porta dos vidres separats 4 cm amb una persiana veneciana interior, i unes obertures superior i inferior que són les que provoquen ventilació controlada. Es va explicar el funcionament diferent del sistema a l'estiu i a l'hivern. Una altra solució energètica adopta-

da en aquests projectes que pretenen estalviar energia als edificis és la de sistemes de gestió eficient, és a dir la domòtica. Antoni Ales, de l'empresa Eunea Merlin Gerin, va explicar el sistema domòtic «Amigo», que permet automatitzar totes les aplicacions dels habitatges, de forma evolutiva, i amb un muntatge fàcil, similar al tradicional d'altres instal·lacions com les elèctriques. Sabas Martínez, de l'Àrea d'Energia i Edificació de l'Institut Cerdà, va donar algunes dades sobre les millores en ei comportament energètic de la promoció

de Castelldefels que és l'única que està acabada i de la qual es té informació. Així, s'ha de considerar que amb la utilització de captadors solars, es cobreix al voltant d'un 76% de necessitats tèrmiques per a ACS per habitatge; conseqüeníment, es redueixen les emissions de CO2 i de NOx a l'atmosfera en reduir el consum de gas per produir ACS amb el sistema convencional de caldera mixta. Quant als estalvis en calefacció, amb l'ús de sistemes d'alta eficiència i de gestió domòtica, s'han valorat estalvis energètics d'un 66% sobre un sistema convencional. •

El millor programa de pressupostos per a la gestió real de les obres Adoptat per I ICCE dels COAAT Versions per MS-DOS, Windows 3.x, 95 i NT * Demani disc DEMO a: AM2sa. Ausias March, 39 - Barcelona Tel. (93) 265 82 82 Fax (93) 265 78 40 e-mail: am2<2 seker.es

CONCLUSIONS

a taula rodona de cloenda va posar de manifest alguns dels problemes per posaren pràctica les mesures d'estalvi energètic i de protecció ambiental, com ara la falta d'incentius econòmics pels promotors d'habitatge protegit, la relativa manca de tecnologia al mercat amb preus assequibles, o la necessitat de disposar de promocions per començar a aplicar els paràmetres d'eficiència energètica. Altres aspectes són la incorporació d'aquests criteris en els programes de les escoles i de les universitats. Aquest canvi d'orientació suposaria molt més que un increment de costos recuperables a llarg termini, ja que representa un benefici ecològic global i acostar-nos al nivell d'altres països europeus en els quals l'aplicació d'aquests criteris ja forma part dels estàndards de construcció. • Imma Casado

Arquitecte tècnica. instM Cerdà

Les làmines ALKORPLAN cuiden el medi ambient. La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.

IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN, produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaande (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Liancourt (França), amb qualificacions ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internacionals. ALKOR DRAKA ofereix al professional la possibilitat de *-

dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al

catàleg informàtic ALKORPLAN (MS-2, CD-ROM, CAD). SOLVAY LA PASSIÓ PEL PROGRÉS

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Carretera del Montnegre, s/n. Te!.:{93) 848 40 00 / Fax 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.solvay.com/es/alkor