INF980301

DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

Bon Pastor,5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-maíl:in(i

A MÉS A MÉS Tocar de peus a terra

DE BARCELONA

í apabcn.es Delegacionsa Vic,Manresa,GranollersiTerraí

Els despreniments causen un nou accident mortal

per Xavier Casanovas Un fragment de pedra,

Una eina informàtica per al manteniment

procedent d'una façana

Perfils: Lluís Ariza,

anys a Barcelona, va causar

conseller en vins

la tercera víctima mortal

rehabilitada fa més de deu

deBurdeus

en menys d'un any i mig

Nova oferta de connexió | a Internet El SIT respon Les activitats

—

Barcelona subvenciona la millora Brussel·les acull els experts en de la seguretat de les façanes seguretat laboral Els edificis de més de 15 anys hauran de passar revisió obligatòria

H

H

: JovierGorcía Die. Chopo

xperts en formació en seguretat laboral a la construcció, entre els quals hi ha els representants del Col·legi, es van reunir a Brussel·les per analitzar l'aplicació de la Directiva o europea als diferents països. •

Ajuntament de Barcelona va aprovar el passat 27 de febrer l'Ordenança sobre conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis, que ens acosta cada vegada més a la llargament debatuda i esperada ITV dels edificis. La façana i coberta de tots eís edificis de més de quinze anys d'antiguitat hauran de passar revisió.

Paral·lelament, la campanya Barcelona posa't guapa, incorpora per a 1998 ajuts per potenciar els treballs de manteniment dels immobles. *** «*0

Coeficient

d'actualització

d'honoraris a 13 de febrer Ca = 1,023

fanprcuió: Romorgrof

Premi a la rehabilitació del Vapor Llull La rehabilitació d'un edifici Industrial ubicat al Poblenou va guanyar, el passat mes de febrer, el Premi Ciutat de Barcelona 1997

Gràcia: el carrer més gran

d'Arquitectura i Urbanisme que atorga l'Ajuntament

J

19324

Columnas

La Elegància Cl as i ca

Prefabricados de Hormigón, SA P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: (93) 345 88 50 - Fax: (93) 346 17 13 E. Mail: sas@sas-sa.com

EL

TEMA L A

D E G R A D A C I Ó

N D

E

L P A R C

F O R M A T

I M M O B I L I A R I

Un nou accident mortal ha tornat a posar en evidència la manca de cura que tenim dels nostres edificis i ha despertat de nou l'interès dels mitjans de comunicació i de la societat en general per un problema llargament anunciat. Les noves mesures legals aprovades per l'Administració representen un pas endavant per reduir els riscos.

Un nou accident mortal a Barcelona El despreniment d'un fragment de pedra causa la tercera víctima mortal a Barcelona en menys d'un any i mig

B

l diumenge dia 22 de febrer, passades les onze hores de la nit, una turista alemanya va perdre la vida en rebre al cap l'impacte d'un tros de pedra que es va desprendre d'una façana, al número 96 del passeig de Gràcia. L'edifici havia estat rehabilitat fa poc més de 10 anys en el marc de la campanya Barcelona, posa't guapa. Aquest accident, en ple centre de la ciutat, i pressumíblement en una de les zones emble-

màtiques de la nova imatge de la ciutat, ha obert una polèmica important sobre l'eficàcia de la rehabilitació tal com s'ha pogut constatar a partir de les inquietuds de tots els mitjans de comunicació.

Avui per avui, l'usuari encara està poc sensibilitzat sobre la importància que pren el manteniment com a disciplina vital per als edificis i s'entén la rehabilitació com una operació aïllada i independent en el temps que permet gaudir d'un edifici nou sense cap altra necessitat de seguiment. És per això que l'accident del dia 22 ha de servir per fer palesa la diferència substancial entre la rehabilitació i el manteniment com a disciplines vitals però totalment independents que han de complementar-se en l'acció de millora del parc d'edificis. Sense anar més lluny, les dades estadístiques de l'estudi de sinistres preparat pel Col-iegi permeten constatar que, en edificis nous, amb deu anys de vida, el 25% dels problemes que pateixen ja són resultat de la manca de manteniment o del mal ús, fet que s'agreuja en edificis rehabilitats a causa de les inexorables condicions d'edat.

Els tècnics municipals van inspeccionar la íaçana que havia causal l'ac

m Un tècnic de capçalera Cal tenir present que tant els edificis nous com els edificis existents que han estat objecte d'una intervenció de rehabilitació necessiten d'un manteniment periòdic que englobi tot un conjunt d'operacions de seguiment i control a desenvolupar per un expert en manteniment que conegui a fons l'edifici. Aquesta

figura, que poc a poc ha d'anar arrelant professionalment, és el tècnic de capçalera. Sense aquesta figura la gestió del manteniment dels edificis no es pot dura terme de manera eficaç i amb prou garantia per als ciutadans. • Enric Casanovas Coordinador de la campanya La Casa en Forma

L'Ajuntament controlarà l'estat de les façanes B

l passat 27 de febrer, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar l'Ordenança sobre conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis. D'aquesta forma neix l'esperada obligació legal que els edificis passin una inspecció tècnica periòdica. De moment serà una inspecció d'aquelles parts de l'edifici que representen una penllositat d'accidents a la via pública: és a dir. façanes i cobertes. L'ordenança aprovada ens acosta cada vegada més a la llargament debatuda i esperada ITV dels edificis, que durant anys ha estat motiu de controvèrsia i polèmica, i que les nostres administracions no s'han atrevit a aprovar encara de manera integral.

Amb l'aprovació de rOrdenança neix ('obligatorietat de revisió de les façanes i cobertes de tots els edificis de més de 15

anys. Però caldrà esperar com a mínim sis anys perquè e! parc d'edificis de Barcelona sigui revisat i dotat d'unes major condicions de seguretat, ja que s'estableixen uns terminis de temps perquè els edificis passin aquesta revisió.

Així, els edificis de més de 100 anys tenen tres anys de temps per fer-ho: els edificis entre 50 i 100, cinc anys. i els que se situen entre eis 16 i 50. sis anys.

Per fer les inspeccions, l'ordenança desplega un certificat de seguretat que caldrà renovar cada 10 anys i que podran emetre eis aparelladors i arquitectes, en què s'acreditarà quin és l'estat de seguretat de les façanes i altres elements que incideixen directament a la via pública. El certificat de seguretat determinarà, quan calgui, quines són les obres de millora que cal realitzar per garantir ia seguretat a la via pública.

La nova ordenança volrsdixrless-'.Lacsns ús me

També establirà el termini de temps necessari per fer-ho, a partir del qual, sí no es duu a terme, l'Ajuntament ordenarà l'execució de les obres, i podrà incoar el procediment d'execució subsidiària. L'Ajuntament podrà requerir, als propietaris dels edificis que estan obligats a tenir-lo, la presentació del certificat i, en cas d'incomplíment, establir-hi sancions. Per no crear duplicitats ni confusió sobre els edificis que cal inspeccionar, està previst que aquest certificat de seguretat municipal pugui ser substituït pel dictamen tècnic previst a l'article 6 del Decret 158/97 de 8 de juliol que regula el Uibre de l'edifici existent. • E.C.

I

\ L A

N

F

O

R

M

A

T

D E G R A D A C I Ó

I

E L

U

D

E

LP A R C

T E M A

I M M O B I L I A R I

Barcelona subvencionarà la seguretat La campanya municipal Barcelona posa't guapa posa èmfasi en la seguretat dels edificis i la protecció del medi ambient

B

I 19 de desembre de 1997, el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el Procediment regulador del foment de les activitats de la campanya municipal per a la protecció i millora del paisatge urbà (1998), popularment coneguda com a Barcelona, posa't guapa. Enguany, l'Ajuntament

La proposta per a 1998 reflecteix la gran preocupació municipal, ciutadana i social a l'entorn de la seguretat dels edificis per als usuaris i per als vianants, especialment motivada pels darrers accidents mortals succeïts a Barcelona.

Per això, a més dels ajuts habituals a la rehabilitació de façanes i terrats, se'n

de Barcelona es plan-

EJS a j u t s s ' i n c r e m e n t a r a n

teja amb la campanya potenciar els treballs de manteniment que

f j e | 2 0 a l 3 0 % SÍ S ' a c t u a TT-T. — periòdicament en

permetinmillorarlaseguretat dels immobles.

Un any més des de

elements restaurats

1986, l'Ajuntament de Barcelona mitjançant l'Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, proposa ajudar els barcelonins en la millora dels seus edificis. La campanya, que durant els primers anys es va orientar vers la rehabilitació de façanes, poc a poc ha incorporat altres elements de l'edifici, com ara la coberta, o la protecció del medi ambient.

plantegen d'altres sobre

les actuac 'ons en elements q u e ofereixen man-

ca

de seguretat.

Aquestes actuacions s'orienten cap a la reparació o eliminació d'aquests elements susceptibles de causar danys a les persones que transiten pels espais comuns o per la via pública, acceptant treballs puntuals o parcials.

Fins i tot, subvenciona les taxes del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament si ha resultat imprescindible en una fase inicial de l'actuació. I en el cas que en els

tres anys posteriors a la reparació puntual d'eliminació del risc es faci una actuació global, es tindrà dret a un increment del 20% sobre les subvencions que corresponguin. Aquesta idea de donar continuïtat o periodicitat a les actuacions queda palesa en altres parts de la proposta, ja que s'ofereix incrementar entre el 20% i e! 30% els ajuts si s'actua

periòdicament en l'element ja restaurat o si inicien noves tasques de rehabilitació en altres parts de l'edifici. Tot, amb una clara voluntat de promoure una cultura o un hàbit de manteniment preventiu i periòdic. Pel que fa a la quantia de les subvencions, la proposta en planteja una de genèrica d'import igual al de les taxes municipals vinculades a l'execució de les obres i ocupació de la via pública. A més d'aquest ajut, n'hi ha altres d'específics per a cada acció, que en cap cas poden superar el 50% del cost de les obres.

Els resultats de la campanya resulten força atractius, ja que fins ara s'han promogut més de 15.000 actuacions amb aportacions municipals, amb la restauració de 2,5 milions de metres quadrats de façanes i 85.000 de cobertes. Totes aquestes actuacions han representat un volum d'obra superior als 30.000 milions de pessetes. • Enric Casanovas

Madrid també aprova la seva ITV dels edificis La norma entrarà en vigor el proper mes de maig

SISTEMA HERMS DE REFORÇ ACTIU DE BIGUES DE FUSTA

• PERFIL IPE AMB UNA U AMB CONNECTADORS SOLDADA PER RECOLLIR LA BIGA DE FUSTA

B

n altres indrets de l'Estat també s'han fet passos ferms i decidits per inspeccionar els edificis.

L'Ajuntament de Madrid va aprovar el passat 18 de febrer l'Ordenanza sobre conservación, rehabilitación y estado ruinoso de las edificaciones, amb l'objectiu d'aturar el deteriorament progressiu dels edificis. En aquesta ordenança, a diferència de la de l'Ajuntament de Barcelona es preveu que han de passar una inspecció tècnica tots aquells edificis que tinguin ja complerts els vint anys.

Per altra banda, l'Ajuntament de Madrid no planteja terminis de temps segons l'edat dels edificis. Estableix que l'han de passar tots els edificis dins l'any següent d'haver complert els 20 anys i que l'hauran de renovar passats deu anys.

* OPCIÓ DE BIGUES DESMUNTABLES * REFORÇ ACTIU: ENTRADA EN CÀRREGA INMEDIATA DEL REFORÇ I DISMINUCIÓ DE LA FLETXA DE LA BIGA MITJANÇANT SUPORT UNIVERSAL DE POSTENSIÓ

L'Ordenança madrilenya, més completa i coherent, planteja que la inspecció tècnica es faci de manera integral en totes les parts i components de l'edifici. Concretament, la

esment de la necessitat d'inspeccionar l'estat de la fonamentació, l'estructura, les cobertes, i les façanes i instal·lacions de sanejament, aigua i electricitat.

A diferència de l'Ordenança de Barcelona, i com a innovació, la de Madrid planteja la creació d'un registre informàtic d'edificis subjectes a inspecció, on constarà la seva situació i nivell de protecció, inspeccions realitzades i resultats, i la reparació de deficiències que s'hagin determinat. L'Ajuntament de Madrid, planteja multes de fins a 75.000 ptes. per als propietaris que no revisin el seu edifici dins els terminis establerts i, en casos extrems, s'encarregarà de fer la inspecció subsidiàriament. Finalment, l'Ajuntament de Madrid planteja la realització de convenis amb els col·legis professionals amb l'objectiu d'establir unes condicions tècniques i econòmiques per a la realització dels informes. • E.C.

Ei

TEMA 1 4

í

f

G

L ' I N F O R M A T I U H

H

C

I

O

D

f

l

P A R C

I M M O B I L I A R I

El Col·legi I els municipis impulsen el manteniment

Etsparticipantsalataularodonaquevacioureiajomadadedicadaalsmunidpis

B

l Col·legi d'Aparelladors de Barcelona va acollir el passat 26 de febrer la jornada El paper dels municipis en el manteniment dels edificis, organitzada conjuntament amb ['Associació Catalana de Municipis (ACM) i que va comptar amb l'assistència de més de 50 representants de municipis d'arreu de Catalunya. L'objectiu es va centrar a debatre la situació en què es troba el nostre parc d'edificis, tant públic com privat, i a trobar vies de solució que permetin respondre des dels municipis a aquesta greu problemàtica. L'obertura de la jornada va anar a càrrec de Joan Català, vicepresident de l'Associació Catalana de Municipis i. durant la jornada, es van debatre temes de gran importància pel que fa a l'estat dels edificis.

•

Situació del parc d'edificis

Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació i Medi ambient del Col·legi, va explicar de forma àmplia quina és l'edat i l'estat del parc d'edificis de Catalunya i el sentit i la incidència que pren el manteniment avui dia. Joan Gay, advocat i gerent del Col·legi, va entrar amb profunditat en l'anàlisi del marc legal actual en el camp del manteniment, tant d'àmbit estatal com autonòmic i local, per explicar com queden delimitades les responsabilitats.

També es va debatre la sensibilització ciutadana davant det manteniment. Enric Casanovas, coordinador de la campanya la Casa en Forma, va exposar quins són els objectius que es pretenen aconseguir des del seu naixement, l'any 1993. També va explicar quines són les eines i els instruments que ha desenvolupat per a la difusió dels missatges de sensibilit-

zació ciutadana, i que ara es posen al servei de tots els ajuntaments de Catalunya.

En representació dels municipis de Catalunya, Josep Montraveta, secretari de l'Ajuntament de Balsareny, va parlar del patrimoni edificat municipal a partir de l'inventariat dels edificis públics, el seu estat de conservació i l'organització municipal davant el manteniment i de com es comença a projectar i construir edificis públics pensant en el manteniment.

Bernat Ochoa, president del Collegi, va cloure la jornada després d'un llarg debat en què els ajuntaments van mostrar una gran preocupació pels darrers accidents succeïts a Barcelona i per a possibilitat que es puguin produir en altres municipis.

Com a conclusió, els ajuntaments catalans van mostrar una gran voluntat d'emprendre accions que compleiin la promoció de! manteniment al municipi i que garanteixin la seguretat ciutadana, •

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra.

Assegurança Tot Risc Coitstrucció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de

Correduría de Seguros C Lorente, S.L. Rafael Casanova. 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41' • Fax 668 62 07 E-maíl sico @ sispromat.com www. sispromat.com/lorenie

N

L A

F

O

R

M

A

T

D E G R A D A C I Ó

I

P U N T S

U

D

E

L P A R C

D

E

V I S T A

I M M O B I L I A R I

Tocar de peus aterra W2

res morts en un any i mig. Això és 1 greu. Què està passant? És que els edificis han arribat a la seva fi comencen a caure? No! No podem simplificar una qüestió lan complexa com aquesta. Fa uns quants anys que va passar una cosa semblant amb el ciment aluminós, el qual va esdevenir com a únic responsable de tots els mals dels edificis de la postguerra i de la seva manca de man"No estem teniment. Fins i tot,

va ser tan dimonitzat

bilitat dels materials i la vida útil limitada dels edificis ens passen factura.

Qui és el responsable de tot això?

Tots en som responsables. Les administracions que, a diferència d'altres països europeus, encara no s'han pres seriosament la promoció de la rehabilitació. Els professionals, que hem permès que l'equívoc de la casa eterna sigui assumit socialment. I, consegüentment, els propietaris, que han deixat de banen un bon . da les seves obligacions clarament moment per fer retrets. Si reglades, per desus plau, deixem de parlar. coneixement i per manca de voluntat.

El que cal és actuar."

Què podem fer? Avui cal afron-

que es va estendre la creença que un edifici sense aquest tipus de ciment estava salvat del tot. És clar que després s'ha anat veient que són molts els components dels edificis i molts els problemes que se'n poden derivar, si no fem un manteniment correcte. D'altra banda, fa por veure que els polítics es llancen acusacions farisaiques i es retreuen, els uns als altres, el que calia fer i no s'ha fet. Només cal veure com s'instrumentalitzen els accidents a la recerca del vot. PP, CiU i PSC,

totshanfetalgunacosa.peròtotspodrien haver fet més, i abans. No estem, per tant, en un bon moment per fer retrets. Si us plau, deixem de parlar. El que cal és actuar.

Quin és l'autèntic problema? La realitat és que tenim un parc envellit. Més del 50% dels edificis tenen més de 30 anys i presenten clars símptomes de cansament, a causa de la senzillesa constructiva o la gran antiguitat. La dura-

tar seriosament el problema. Una bona manera d'abordar-Io és a partir de les mesures legals recentment aprovades per l'Administració local i autonòmica.

Però això no és suficient. Cal restaurar, rehabilitar i mantenir d'una manera intensa i sostinguda durant molts anys.

Només així els nostres edificis esdevindran segurs. sumim un compromís social envers l'usuCap decret ni ordenança no són ari, de suport a les administracions en la suficients per resoldre el problema. Es seva tasca i de reciclatge permanent de realment complex, i simplificar-lo seria la nostra capacitat tècnica per afrontar el perillós. Cal afrontar-lo en tota la seva repte que se'ns presenta. dimensió i des de diferents vessants. És imprescindible fer campanyes ciutadanes de sensibilització, és urgent adoptar mesures legals imaginatives i operatives de control i, sobretot, d'incentius econòmics i fiscals eficaços i programats amb criteris realistes. També cal que tots els professionals del sector as-

Hem de començar a caminar, a tocar de peus a terra, i no hem de generar falses expectatives perquè el camí serà llarg i difícil, i no ho podem ajornar. • Xavier Casanovas

Arquitecte tècnic E-mail: serma@apabcn.es

La teva opinió és important Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'Informatiu poden fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per correu a: L'INFORMATIU Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona.

Fax: 414 34 34 o bé per E-mail: informatiu § apabcn.es

EL

N O T I C I A R I CIUTAT

S í

I

N

F

O

R

M

A

T

C T O R

Premi Ciutat de Barcelona al Vapor Llull El jurat atorga dues mencions a l'endegament del carrer de Brasil i a la nova seu de la Societat General d'Autors

B

a rehabilitació del Vapor Llull, en els quals, aparentment, s'infringia ubicat al Poblenou, va rebre el la normativa urbanística que impepassat 4 de febrer el premi Ciutat de deix la construcció d'habitatges en Barcelona 1997 d'Arquitectura i Urba- sòl industrial. El jurat ha volgut destanisme que atorga anualment l'Ajunta- car amb la concesió d'aquest primer ment. El jurat, integrat per Josep premi la frescor i claretat d'aquest Martorell. Enric Sòria, Josep Llinàs, projecte de rehabilitació, que fa una Marina Salvador i Joan Busquets, va recomposició interior de l'illa Cerdà concedir dues mencions una a l'ende- amb una densitat moderada. Segons gament del carrer de Brasil, i l'altra a el jurat del premi, "aquesta nova aporla rehabilitació de tació enriquirà la casa número 6 el debat i la redel passeig de La rehabilitació del Vapor flexió de la neColom, seu de la cessària evoluLlull aporta idees per a la Societat General ció de la forma d'Autors. necessària evolució de la urbana del El Vapor Llull Poblenou, en el forma urbana del és la rehabilitació sentit que inicia Poblenou duta a terme en un un camí que edifici industrial pren en considel segle XIX per transformar-lo en deració la diversitat d'usos i que barra diferents espais petits, susceptibles el pas a l'especulació". de ser utilitzats indistintament per a En segon lloc, l'endegament del activitats diverses: tallers, oficines, es- carrer del Brasil, és la transformació tudis i espais habitables. El lliurament d'un espai urbà residual i degradat pel d'aquest premi ha generat una certa pas de la ronda del Mig en un espai polèmica que va transcendir als mit- públic de gran qualitat que estableix jans de comunicació, ja que l'edifici una nova relació entre el carrer i l'ediguardonat formava part d'una sèrie ficació amb la introducció d'un paràd'edificis que havien estat recentment metre de monumentalitat desitjable inspeccionats pel mateix Ajuntament en la recuperació d'un sector urbà fins

E' • . ' ; : ; • _ ,

. - s: 'cüeIXiX que recorda el passat industrial det Poblenou

ara poc qualificat. Finalment, la rehabilitació de la casa del passeig de Colom, una casa renaixentista situada sobre l'antiga Muralla del Mar, és, segons el jurat, 'interessant i suggerent pel rigor amb què s'ha intervingut respectant la identitat de l'edifici lot aportant imaginació creativa per obtenir uns espais moderns i confortables, sobretot per la riquesa i diversitat de jocs de llum natural". La finalitat de la rehabilitació era fer-ne la seu d'una institució semipública, un objectiu lloable i eficaç, en lavor de la recuperació de Ciutat Vella. • Carles Cartana

E-mail: infomatitj@3pabcn.es

La Casa en Forma a Sant Adrià del Besòs I Nou president dels Constructors O

oan Santaularia va accedir el passat 7 de febrer a la presidència del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona en substitució de Ramon Ferrer. Empresari del sector i enginyer tècnic de 61 anys, Santaularia continuarà amb les actuals línies d'actuació que volen donar prioritat a la formació i professionalització de les empreses, la prevenció de riscos laborals, la recerca de fórmules que íacilitin als petits constructors accedir als sistemes d'assegurament de la qualitat, la lluita contra la competència deslleial í l'impuls d'un registre de constructors que reguli les condicions d'accés al sector i contribueixi a millorar la seva imatge davant la societal. •

Inauguració óe i exposició Per tenir ta casa en Forma

Q

Ajuntament de Sant Adrià del Besòs va acollir durant el mes de gener l'exposició Per tenir La Casa en Forma cedida pel Col·legi en virtut de l'acord de col·laboració signat el passat juliol amb l'objectiu de millorar ei manteniment i la conservació dels edificis de la ciutat i de manera especial

augmentar la seguretat de les façanes dels edificis degradats per manca de manteniment. L'alcalde de la ciutat.

Jesús Maria Canga. va animar tots els veïns perquè s'impliquin en el manteniment dels edificis per tal de millorar el medi ambient i garantir la seguretat deis vianants. •

Fira de la construcció a Reus H

I Palau de Fires i Congressos de Reus acollirà de I'11 al 14 de juny la primera fira de la construcció de les comarques tarragonines. El Gremi de la Construcció del Baix Camp, amb el suport de la Fira de Reus. organitza Expoconstrucció. un nou certamen dedicat a !a maquinària, materials i sistemes per a la construcció que comptarà amb una extensió de 3.500 metres quadrats. La mostra coincidirà amb la festa del patró Sant Antoni i inclourà la celebració de jornades tècniques i del XXX Concurs internacional de paletes que organitza el Gremi. •

E L

I N F O R M A T I U F

O

R

M

A

C

I

Ó

EN

S E G U R E T A T

I

N

O

T

I

C

I

A

R

I

G E S T I Ó

Aplicació de la directiva de seguretat a Europa El Col·legi hi participa com a entitat experta en formació

H

a ciutat de Brussel·les va acollir el passat 9 de febrer la segona reunió del grup de treball especialitzat en la formació dels coordinadors de seguretat en la construcció per analitzar l'aplicació de la directiva europea als diferents països. Hi van participar experts en formació de França, Portugal, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Luxemburg i Alemanya, i també una àmplia representació de les empreses belgues del sector. Per part espanyola, i com a entitat experta, hi va assistir el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona.

El Col·legí forma part d'un grup de treball de formació d'experts de l'Associació Internacional de la Seguretat Social (AISS), una associació que s'ocupa de la seguretat en el treball. El grup. creai el juliol de 1997 i reunit per primera vegada a Barcelona el passat mes

d'octubre, s'ocupa de la formació de coordinadors de seguretat en la construcció. Entre els seus objectius hi ha l'elaboració d'una sinopsi sobre l'estal de l'aplicació de la directiva de mesures de seguretat a les obres de construcció en l'àmbit de la Unió Europea i la situació d'aquest tema en la resta de països membres de l'AISS. La tasca que duu a terme aquest grup de treball permetrà definir tes funcions comunes assignades als coordinadors de seguretat a les obres en el conjunt dels països i també les particulars de cada país, per tal d'arribar a definir una formació tipus, vàlida per a tots els països. Un altre objectiu és la difusió de les funcions i capacitats dels coordinadors. Aquesta iniciativa es vol desenvolupar en l'àmbit de col·laboració de l'AISS amb la Comissió Europea i. més concretament, en el marc del diàleg

El grup d'experts estudiarà la reducció de riscos a partir de la planificació de les obres

social on participen els representants dels treballadors i les empreses d'àmbit europeu.

Finalment, s'ha plantejat un projecte amb l'objectiu d'estudiar els proble-

mes d'increment de riscos deguts a la coactivitat, i també la preparació d'una metodologia i eines que permetin reduir aquest increment a partir de la planificació de les obres. •

Conveni per a la formació en gestió H

I Col·legi i la Fundació Politècnica de Catalunya han signat un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa màster en gestió de projectes d'edificació i urbanisme, el qual aprova el màster en project manager que s'imparteix al Col·legí í estableix una organització compartida entre la Fundació i el Col·legi per a la preparació d'eines i material docent L'acord va ser signat ei passat 3 de febrer per Mercè Sala, presidenta de la Fundació Politècnica i Bernat Ochoa, president del Col·legi. El programa formatiu màster que desenvolupa el Col·legi inclou programa de postgrau, cursos de postgrau i cursos d'especialització organitzats en una oferta de tipus modular i es pot cursar de manera independent. • Mercè Sala i Bernat Ochoa, en l'acte de signatura del conveni

3

3

planta Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Bon Pastor 5 Tel.: 414 63 55 Fax:414 67 15

Cooperativa Jordi Capell

http://www.arquired.es/eupaljnos email:eupalinos@arquired.es

CONSUMIBLES / DISQUETS BJI642 UNITATS

P.OFERTA

3.799 3.699

UNITATS

P.OFERTA

1.649 1.599

EL

NOTICIARI

N

M A N T E N I M E N T

F

O

R

M

A

T

I

U

D ' E D I F I C I S

Una nova eina informàtica per al manteniment Es dóna a conèixer el Libro del Edificio als col·legis espanyols

H

urani els primers quinze dies de febrer, el Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Esparïa, amb el patrocini de Musaat, ha organitzat al Col·legi d'Aparelladors de Barcelona un seguit de sessions per presentar l'eina informàtica El Libro del Edificio.

s'han valorat molt positivament les experiències que en el camp del manteniment s'estan desenvolupant a Catalunya des de fa anys i que en bona mesura poden incidir en els plantejaments que sobre ei tema es portin a terme a altres àmbits geogràfics.

L'eina informàtica ha estat elaborada pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi per encàrrec del Consejo General de la Arquitectura Tècnica. El seu objectiu és facilitar la tasca del tècnic en la vessant de gestió i planificació del manteniment d'edificis de nova construcció. És una eina concebuda com a proposta per preparar una documentació final d'obra i els corresponents manuals d'ús i manteniment adreçats als presidents de comunitat de propietaris i als usuaris dels habiEi Ubm ael Edificio en suport mtormàiic tatges. D'una banda, crea un Carnet d'Identitat de l'edifici v.hwin, per tal que posteriorment en que recull la descripció de cadascun puguin fer divulgació i difusió entre els dels elements constructius que l'inteseus col·legiats. gren i proporciona instruccions concreL'assistència ha estat massiva i ha tes d'ús i manteniment per a cadascun comptat amb representants de quasi tots d'ells. D'altra banda, genera uns fulls de els col·legis de l'Estat. Durant l'acte els gestió del manteniment durant els priparticipants han deixat patent la preocu- mers 10 anys de vida de l'edifici, un pació i l'interès que la qüestió del mante- registre d'incidències i un arxiu de docuniment d'edificis i habitatges desperta, ments. avui dia. arreu de l'Estat espanyol. Així, Les sessions han estat adreçades als representants dels diferents col·legis, amb l'objectiu d'introduir-los en la importància i necessitat d'implantar estratègies de manteniment dels edificis i per donar-los a conèixer El libro del Edificio

Elmanual preparat pelCol·legi dóna instruccions d'ús i manteniment dels elements constructius

m Un document obert

s'organitzen periòdicament.

El Manual de la Casa, a més d'oferir El Libro del Edificio, presenta! en su- les prestacions del Libro del Edificio, port informàtic (CD) és un document està adaptat a la realitat de la situació obert, ja que permet obienir, a partir catalana i per tant permet donar a resd'un ampli text base que té en compte posta a les exigències establertes pel les tipologies d'edificis més habituals decret 206/92 que regula el Llibre de al nostre país, una selecció dels apar- l'Edifici per a habitatges d'obra nova.

En aquests moments s'està provant tats que convingui incloure-hi i l'adaptació posterior a la realitat de cada una nova versió del Manual de la Casa edifici. Concretament, és una adapta- v.2.0 per a windows, en format CD, que ció de l'eina informàtica que el Col·legi es posarà a l'abast dels col·legiats e! va crear fa ja més de dos anys, orienta- mes vinent. • da a cobrir aquestes funcions, el ManuServei Rehabilitació i Medi Ambient al de la Casa, ï que ha estat presentada Tel.: 240 23 66 i Fax: 240 23 59 als nostres col·legiats mitjançant els curE-mail: serma@apabcn.es sos especialitzats en manteniment que

s'hi trenqui el cap 7J

íTlEílFiS sistema de ínformadón de la construcdón medidones. presupuestos y control de obra

^ Mïii no 'na rci Entença 332-3Ü. 2n - 7a Barcelona 03029 Tel. 93 - 439.62 22 Fax. 93 - 439.95.25

fdc'ü ír<.'< CO3Í:S Xwn dmcJJs Maria Tubau. 4. Edif. Auge 3 Madnd 28050 Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60

Numanoa, 14. Bap. Vgo ( Pontevedra) 36206 Tel. 986 - 26.61.38 Fax. 986 - 26.79.24

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

Ï

i s r

I

E l

U

N O T I C I A R I

P E R F I L S

H

I

i i i

LÍÜÍS ARIZA. ARQUITECTE TÈCN/C. CONSEÍUER EN VINS FINS D£ BORDEAÜX "SEMPRE WHAN INTERESSAT ELS GRANS VINS Oli MÓN"

B

arrianenc de tota la vida, confessa que es troba bé a Sarrià perquè encara no se l'ha menjat Barcelona. Lluís Ariza no va començar a prendre vi fins als 25 anys perquè a casa seva el que es bevia era cava. També confessa que, en el fons, sempre ha estat més gastrònom que enòleg, i que li agrada tastar quatre o cinc plats i combinar-los amb uns quants vins.

Aparellador municipal/ Ariza treballa des de fa 2 2 anys a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Fa 30 anys que vaig acabar aparellador. He aconseguit conèixer molta gent i enòlegs, i això m'ha servit per proporcionar-me una il·lusió més per a la meva feina. L'enologia m'ha fet veure el món des d'un altre punt de vista.

Hi ha un vi perfecte?

Actualment, els vins americans de Napa Valley són extraordinaris, perfectament fets. La zona està coberta per boires i s'hi manté un grau d'humitat constant. La veritat, però, és que el vi perfecte no podrà existir mai, perquè en la seva elaboració hi intervenen la mà de l'home i la temperatura. A Catalunya, gràcies a Àlvaro Palacios, ha tirat endavant la zona de vi del Prio-

Guanyadora del sorteig celebrat entre els participants de la pregunta El dia 31 de desembre, el director de L'INFORMATIU Carles Cartanà, va lliurar a Maria Pilar Alegre, una radiocasset i CD Sony

Moment de l'emrega del premi

CFD-121. El sorteig es va fer entre tols els col·legiats i col·legiades que durant ['any passat van participar a la secció "La Pregunta" de L'Informatiu. •

Què té d'especial el vi?

El més important és ser conscient que un vi no és per veure'l, és per gaudir-lo. Has de saber quan l'has d'obrir. Un vi és essencialment aroma, no és boca. Quan destapes el vi veus com les aromes van canviant per efecte de l'oxigenació. Vas veient els matisos. Alguns vins poden trigar de dues o tres hores a tenir la millor aroma (sobretot en el cas de vins negres). D'altra banda, una ampolla de vi s'ha de poder gaudir i, per això, és essencial que la copa sigui de vidre prim i sense aromes de sabó.

Per què Burdeus?

Doncs per casualitat. Sempre m'ha interessat l'enologia i, més concretament, he estat un enamorat del vi de la Borgonya. En canvi, he anat a parar a Burdeus. Vaig conèixer, casualment, la gent de la Màhler-Besse i són ells els qui m'han introduït en aquest món. També és cert que sempre m'han interessat els grans vins del món i que ho he aprofitat per visitar regularment les grans zones vinícoles de França i Espanya.

MARIA PILAR ALEGRE I GIL

El 25 de desembre va entrar en vigor la nova normativa sobre seguretat en les obres de construcció que deixa oberta la possibilitat d'actuar en matèria de seguretat a tècnics de diferents titulacions.

Creu que la planificació de la seguretat hauria de ser competència exclusiva dels aparelladors?

Podeu respondre, abans del 15 de març al telèfon

TELÈFON © 240 20 58 rat on es fan els vins més interessants de Catalunya.

Què fenen a veure l'arquitectura i l'enologia?

En realitat, l'arquitectura i l'enologia van molt més lligades del que pot semblar. Tenim exemples magnífics d'aquesta relació amb el celler de Poblet, la cooperativa de Falset o l'edifici de Codorniu.

Les recomanacions de Uuís Ariza: Un bon vi per prendre abans de dinar: • Cava Durant el dinar • Clos Dofi d'Àlvaro Palacios • Milrnanda de Torres (blanc) • Raimat Chardonnay Sopar fntim • Xampany Festo dels aparelladors • Blanc: Raimat Chardonnay Marqués d'Alella Chardonnay • Negre: Clos Mugador (Priorat de gran categoria) Miserere (Priorat de gran categoria) Mas Borràs de Torres (Pinod Noir). • Lydia Perera

El mes de juny se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció.

L'interiorisme d'Agustí Costa, a Eben B

es comarques també compten per a l'interiorisme més contemporani. Així ho creuen els redactors de la revista Eben, la primera revista de decoració en català, que ha dedicat el número 18 a l'obra de l'aparellador berguedà Agustí Costa, i en particular dues obres d'aquest autor situades a Navàs i a Berga. Per Jordi Gironès, autor del reportatge, Costa és «un professional que viu la seva obra amb intensitat, té cura dels detalls i s'identifica amb els habitants, tot sense perdre l'horit-

zó més contemporani del disseny i de l'interiorisme de casa nostra». •

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Albert Albero Soriano esdevinguda el 6 de febrer, a l'edat de 49 anys

Indalecio Bové Miralles esdevinguda el 10 de febrer, a l'edat de 71 anys

SERVEIS

I

/ N Tf RN £ T

I

[ X í l C I C

Nova oferia de connexió a Internet per a col·legiats H

I Col·legi ha signat un conveni amb l'Institut Català de Tecnologia (ICT) que permetrà als col·legiats la incorporació de les noves tecnologies d'Internet i Intranet al seu treball professional. Entre els avantatges que ofereix aquest acord, destaca el suport personal (servei hot-line de dilluns a dissabte) el servei 24 hores cada dia de

tacte entre persones i empreses.

• Fonts de finançament, servei que ofereix informació d'ajuts i subvencions existents per a l'empresa, en l'àmbit català i també en l'estatal.

• Navegador tecnològic, directori dels principals recursos relacionats amb la tecnologia que es poden trobar a Internet: • Compendi de disposicions legals (DL).

• Compendi de normes tècniques (NT).

• Notícies d'informació tecnològica.

• Informes com ara articles publicats a revistes especialitzades o elaborades per ICT. • Curs on-line sobre Internet que es pot cursar a través de la pròpia xarxa.

l'any, i el curs on-line sobre Internet que els col·legiats podran seguir des de casa a través de la pròpia xarxa. A més, proporciona accés sense límit d'hores a la xarxa i dues adreces de correu electrònic que permetran als col·legiats gestionar millor les seves comunicacions personals i treure el màxim rendiment de les possibilitats de comunicació d'Internet. Completa l'oferta el servei de news. que dóna la possibilitat de participar en centenars de fòrums internacionals de debat.

El conveni signat amb ICT permetrà gaudir de significatius serveis empresarials amb el quals es pot accedir tant a bases de dades com a serveis de consulta on-line relacionats amb temes de tecnologia com són els que s'exposen a continuació: • Borsa de treball, per facilitar el con-

SESSIONS

Altres avantatges que ofereix el conveni són l'accés a comunitats virtuals i als diferents serveis de què disposa cadascun com ara fòrums, llistes de distribució, converses on-line a temps real, llibreries, newsletter tecnològic de la comunitat i butlletins temàtics d'informació. El Col·legi, pensant en les necessitats informatives dels aparelladors i arquitectes tècnics, establirà comunitats virtuals pròpies per a la informació i el debat.

La quota d'alta i el primer any de connexió a ICTnet és de 12.000 pessetes, que es poden abonar en pagaments anuals o trimestrals. Els professionals interessats poden utilitzar la butlleta de subscripció que trobaran en aquest INFORMATIU o bé demanar més informació directament a l'ICT, telèfon: 902 43 22 22, o al Servei d'Informació del Col·legi, telèfon: 240 20 60. •

D'INTRODUCCIÓ

A INTERNET

Les sessions van adreçades a persones que vulguin introduir-se en el món d'inlemet. S'imparteixen a l'Aula d'Iníormàtica del Col·legi. S'aprendrà a utilitzar el correu electrònic i a "viatjar" peís webs.

dimecres. 6 de maig, de 16.30 a 19 h. dimarts, 19 de maig. de 19 a 21.30 h. dimecres, 3 de juny, de 19 a 21.30 h. dilluns, 29 de juny. de 19 a 21.30 h.

N

F O R

P R O F E S S I O N A L

Preu col·legiats: S.000 pessetes No col·legiats: 7 . 0 0 0 pessetes

Informació: Telèfon: 240 20 60

hffp:

//www.apabcn.es

Novetats a la pàgina web del Col·legi B

uan navegemperles pàgines web, no hi ha res més irritant que ensopegar, un segon abans que se'ns acabi definitivament la paciència, amb una missatge del tipus «http dos punts dues barres, torni a provar sort, perquè aquesta pàgina web no existeix». Bé, en realitat sí que hi ha alguna cosa més emprenyadora: dos missatges d'aquest tipus, un rere l'altre. I si a la tercera, que diuen que és quan va la vençuda... És cert que ens donen la informació a canvi d'un clíc, que al capdavall no costa gran cosa, però, per què han de fer-nos perdre el temps? Així que no fa gaire bon efecte oferir una façana virtual molt maca i, al darrere, l'edifici per construir, per rehabilitar o simplement el buit: zeros i uns digitals només utilitzats per escriure "tomi-ho a provar en un altre lloc».

Per evitar experiències tan desafortunades, que només fan perdre 'fans' abans de tenir-ne, hem començat a engreixar de pressa la nova pàgina web del Col·legi (http://wvvw.apabc-

n.es). En concret, des del divendres 13 de febrer —una casualitat com qualsevol altre— la pàgina incorpora nous apartats.

Hem començat per prioritzar l'apariat El Col·legi i la professió on, des de l'estrena del nou disseny feta al final de l'any passat, ja hi havia aigun dic útil.

Ara hi ha mitja dotzena d'enllaços que porten a algun lloc, especialment el subdirectori Serveis. També té resposta assegurada en aquest apartat el ciic que mena al Directori d'aparelladors.

Aquesta secció recull les adreces electròniques dels aparelladors i arquitectes tècnics, els estudiants i les sxietats professionals vinculats amb e! Col·legi que tenen adreça de correu electrònic, i han sol·licitat que el seu nom hi consti.

Sí, l'antiga pàgina del Col·legi ja oferia

aquest servei, però ara hem separat la base de dades en quatre grups -collegiats, estudiants, societats i altres- i contínuament augmentem el nombre d'adreces. De fet, es tracta d'aprofitar el que ja teníem a l'antiga pàgina. Per això també hem redíssenyat i incorporat al nou web l'abundant matèria! digïtalitzat del Centre de Documentació Josep Renart. El centre inaugura l'apartat La tècnica.

Encara hi ha més novetats. Dins l'apartat principal L'extranet -pensat per a ús exclusiu dels col·legiats- hem activat l'enllaç que presenta La borsa

de treball, un servei que dóna suport als col·legiats que busquen feina o bé que volen millorar o complementar la seva activitat professional. Però qui vulgui oferir una feina a través de la nostra pàgina web, ha de dirigir-se a l'apartat del directori principal titulat, Borsa de treball. En aquest apartat hem començat per desenvolupar el subdirectori Autoselecció de demandes de feina, un servei gratuït pensat perquè l'empresari pugui aconseguir de manera ràpida una llista amb candidats a la feina que ofereix. Per això, tot el procés es farà ben aviat en temps real i en línia.

El directori principal també té un apartat actiu sobre formació i un altre que ofereix bits que es poden 'tocar1: La botiga, on ja podeu trobar informació sobre els manuals de diagnosi que el Col·legi ha editat i sobre Buíld CD, un CD-Rom amb informació tècnica sobre productes i serveis de la construcció. Tampoc no ens hem oblidat dels estudiants. De moment, els informem dels avantatges de la Targeta Accés, creada per tal que els futurs arquitectes tècnics puguin gaudir dels serveis del Col·legí. Però, temps al temps. • Jordi Mariet

E-maií: jordim§ apabcn.es

SERVEIS

N F O R M A T I U

C E N T R E

fi

SIT

D

E D O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

respon

Normativa sobre amidaments Quina normativa d'obligatori

compliment

regula els amidaments? Què s'entén com a «buit per ple»? Quins criteris d'amidament he d'aplicar en una valoració d'obra executada?

F J questes i • • moltes altres consultes sobre amidamenís són formulades per tècnics com a conseqüència de diferents desacords (promotor-constructor,promotor-industrials, promotor-tècnics, etc). L'origen d'aquests problemes és en la majoria dels casos el mateix: la no fixació d'uns criteris clars d'amidament en el projecte o en les clàusules contractuals. A això, hi hem d'afegir el fet que no existeix cap normativa d'obligatori compliment que fixi uns criteris d'amidament d'àmbit general. Sempre pariem d'uns criteris «normalment acceptats», «d'aplicació habitual», ••sancionats per l'ús», etc, però que no es troben recopilats en cap document normatiu. Davant d'aquesta si-

tuació, el tècnic es troba amb el dubte de quina base documental ha d'utilitzar per recolzar els seus informes. En aquests casos haurem de considerar que uns criteris adequats són els que estan avalats per organismes oficials, per associacions professionals, per gremis sectorials (pintors, guixaires, etc), o per qualsevol altre institució de reconegut prestigi en l'àmbit de la construcció. En el SIT podeu plantejar les voslres consultes sobre mesuraments i teniu a la vostra disposició diferents criteris publicats per organismes dels esmentats anteriorment.

Aquests han de servir com a recolzament d'informes però, sobretot, han de servir de base per a la seva utilització en la redacció dels projectes d'obres. A continuació relacionem una petita bibliografia, consultable al Centre de Documentació:

• i ITEC. Condicions tècniques d'Edificació, d'Urbanització i d'Enginyería Civil.

Barcelona: ITEC, 1995.2 vol.

• Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques. DpL tècnic. «Normes d'amidament». Dins Anuari directori 1990. Barcelona: el Gremi, 1990, p.154-156.

• Asociacion Espanola de Profesores de Mediciones, Presupuestos y Valoraciones. Recomendaciones sobre criterios de medición en construccion. Madrid: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Esparïa, 1994.

H Federació Gremis de Revestiments de Guix de Catalunya (FYC), «Normas de medición», Barcelona, octubre 1980.

H Ayuntamiento de Madrid. Pliego de condiciones técnicas generales: 1988: aplicable a la redacción de proyectos y ejecución de las obras municipales. Madrid: el Ayuntamiento, 1988.2 vol.

• i Mínisterio de la Vivienda. Dirección General de Arquitectura y Tecnologia de la Edificación. «Capitulo IX: Mediciones y valoraciones». Dins Pliego de Condiciones Técnicas de la 1960. T- ed. Madrid: el Ministerio, 1960, p. 277-289.

• Miquel Martínez, L. Mediciones y valoraciones para la edificación. Apuntes de Càtedra. Primera parte: ordenación de los presupuestos, normas de medición y valoración. Barcelona: [s.n], 1971.

• Fuentes Bescos, Gonzalo de. Valoración de obras. Madrid: Cooperativa de Publicaciones del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1985.

H Jesús Meler Burillo, Mari-Paz Marín Amaldos. Preciós de la seguridad e higiene en la edificación: conceptos, unidades de medición, medición en plano y en obra, preciós descompuestos. Múrcia: ICCE, 1991. (Cuademo n9 2).

M Asociacion Espanola de Fabricantes de Pinturas y Tintas (ASEFAPI). «Norma vigente sobre mediciones de obra de pintura». Dins Prontuario de pintura en la construccion. Bilbao: Pinluras Juno, DL 1989, p. 93. •

Informació Centre de Documentació

d J

j.K.-mirl

R EN A R T

Cinquena planta del Col·legi Horari: de 9 a 14 i de 16 a 19 hores Telèfons: General: 240 23 61 Biblioteca: 240 2380 Servei d'Informació Tècnica: 240 23 65 Fax: 240 23 81 E-maih renart@apabcn.es (general) SIT@apabcn.es (Servei d'Informació Tècnica)

EL TUB D'ALUMINI CORRUGAT COM A CONDUCTE D'EVACUACIÓ EN CALDERES urant aquestes últimes setmanes, diferents tècnics ens han preguntat en quina reglamentació es prohibeix la utilització dels tubs d'alumini corrugat flexible com a conducíe d'evacuació dels gasos de la combustió en calderes de calefacció i en escalfadors d'aigua.

En totes les consultes es dóna per suposat que aquesta prohibició figura en una disposició legal.

Les característiques que han de complir els conductes d'evacuació de gasos són especificades en l'article 05.2.2.4 de la Instrucció Tècnica Complementària MI-IRG 05 del Reglament d'instal.lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials.

Una vegada consultada aquesta normativa s'arriba a la conclusió que els tubs d'alumini flexible no estan prohibits, cosa que la Direcció General de Seguretat Industrial també ens ha confirmat.

H

Però les companyies de gas prohibeixen aquests tubs en les noves instal·lacions, per tal d'asse-

gurar el correcte funcionament de les calderes. Les corrugues dels tubs d'alumini flexibles produeixen unes turbulències interiors que fan augmentar la temperatura dels gasos de la combustió, i causa l'aturada de la caldera o escalfador.

Aquesta prohibició exigida per les companyies de gas queda reflectida en la recomanació RS-U-03 editada per Sedigas, en la qual es prohibeixen expressament els tubs d'alumini corrugat flexibles i s'exigeixen les següents característiques per als conductes d'evacuació: han de ser metàl·lics, llisos interiorment, resistents a la corrosió, han de suportar temperatures de fins a 400e C i les unions han d'assegurar l'estanquitat. També es prohibeixen expressament els tubs de materials plàstics (PVC, polietilè, policarbonat, etc). •

Jesús Fernandez

Servei d'Informació Tècnica E-mail: sit@apabcn.es

Monografies

Manual de insfalación del pavimento de madera. Asociacion Tècnica de las Industriós de la Madera y Corcho. AITIM, 1997. 175 p.

H

xisteix molt poca bibliografia actualitzada sobre la instal·lació de paviments de fusta, tret d'algunes referències franceses. D'aquí ve l'interès d'aquest petit manual, que repassa, des d'un punt de vista pràctic, tot allò que el tècnic ha de saber sobre paviments de fusta.

Comença introduint el lector en les propietats de la fusta, els tipus de paviments i possibles disposicions de les posts.

Considerem particularment interessants per ' " ~ " " als tècnics els capítols que descriuen les especificacions que han d'acomplir els materials, les condicions d'instaf-lació, eí detall de les tècniques emprades per a la posada en obra i les característiques que han de tenir els suports dels paviments.

El manual inclou un catàleg il·lustrat dels tipus de fusta més usuals per a paviments, amb una breu descripció de les seves característiques i utilitats. També conté una bibliografia molt actualitzada, que confirma allò que dèiem al principi respecte dels pocs títols en caíalà o castellà existents, i un glossari que ajuda al no expert a entendre el vocabulari de l'especialista.

A la biblioteca del Centre de Documentació podreu consultar tant aquest llibre com una selecció de la informació més actualitzada sobre paviments de fusta. • Marta Truyol

E-mail: renart@apabc.es

SERVEIS

L

A S S E S S O R I A

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

F I S C A L

Preguntes i respostes: la nova fiscalitat y ^ j stic acollit • • alrègim d'estimació objectiva per coeficients, quin règim em correspon ara ?

La nova Uei ^[3. bleix que la modalitat general de determinació de les activitats empresarials o professionals serà la directa simplificada sempre que l'import net de la xifra de negocis no superi els 100 MPTA i no es renunciï a aquesta.

Faig una activitat empresarial amb un import net de xifra de negocis de 120 MPTA i una activitat professional amb un import net de xifra de negocis de 32 MPTA quina modalitat haig d'aplicar pera cada una?

La Llei estableix que a partir d'ara totes les activitats que faci el subjecte passiu han d'acollir-se al mateix règim. Per tant, ja que l'activitat empresarial supera els 100 milions, quedarà exclosa de la modalitat directa simplificada per la qual cosa, ambdues hauran de determinar el seu rendiment net en règim d'estimació directa normal.

Estava donat d'alta ai'IAE, (construcció completa, reparació i conservació d'obres civils, serveis auxiliars de la construcció i dragatges) aplicant el règim d'estimació objectiva per mòduls, puc continuar estant-hi acollit?

La nova Llei ha suprimit aquestes activitats de l'aplicació d'aquest règim. Els

serà d'aplicació amb caràcter general el règim d'estimació directa simplificada llevat que es renunciï a aquest règim per acollir-se al normal o que l'import net de la xifra de negocis superi els 100 MPTA.

Continua sent obligatòria presentar els pagaments fraccionats?

Per a 1998 destaca la no obligació d'efectuar pagaments fraccionats per a aquells professionals que en l'any anterior, almenys ei 70% dels ingressos pro-

Faig una activitatprofessional l'import de xifra de negocis de la qual supera els cincmilions. Per això estava acollit al règim d'estimació directa, podria

cedents de l'explotació, amb excepció de les subvencions corrents o de capital i les indemnitzacions, fossin objecte de retenció o ingrés en compte.

acollir-me segons la nova Llei, a una altra modalitat?

La nova Uei li permetria acollir-se al règim d'estimació directa normal i al simplificat

La retenció a professionals, ha patit alguna variació?

Sí. S'ha augmentat el tipus de retenció del 15 al 20% sobre els ingressos íntegres satisfets.

Aquesta retenció és efectiva des del 15 de febrer passat.

atès que el límit ara és de 100 milions.

Haurà de sospesar quina és l'opció que més li convé.

En la meva activitat professional, jo deduïa un 1 % dels meus rendiments íntegres en concepte de despeses necessàries de difícil justificació, el podré continuar deduint?

No. El nou règim suprimeix en la modal tat d'estimació directa normal el conjunt de provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació.

S'ha produït algun canvi en els terminis de presentació dels pagaments fraccionats?

S'ha modificat el termini de presentació de l'últim trimestre de pagaments fraccionats, fins al 30 de gener. La resta de trimestres segueix com fins ara.

La relació de despeses que hi havia en el règim de coeficients, com queda en ei nou règim?

Desapareix aquesta enumeració i s'estableix que siguin despeses deduïbles les que són comptabilitzades com a despeses d'acord amb les normes previstes en el Codi de Comerç, en les altres lleis complementàries i en les disposicions que es dictin en desenvolupament de les normes esmentades amb ies correccions que conté, a l'efecte, l'Impost sobre Societats. El nou règim substitueix el conjunt de provisions deduïbles i les despeses de difícil justifícació per l'aplicació d'un percentatge del

5% sobre el rendiment net previ, Quin tracte tenen les quantitats pagades a la PREMAAT? El nou article 42 de la Llei estableix que no tindran la consideració de despesa deduïble les aportacions a mutualitats de previsisó social del mateix empresari o professional, excepte cotitzacions a mutualitats obligatòries de funcionaris i col·legis d'orfes i institucions similars.

Estic en un despatx de lloguer, s'ha produït alguna novetat amb la nova Llei?

Sí. L'article 43 afegeix un nou paràgraf on s'estableix que estaran subjectes a retenció eis rendiments procedents de l'arrendament d'immobles urbans. El tipus de retenció serà del 15%. No hi haurà obligació de practicar retenció sobre els rendiments procedents de l'arrendament d'immobles urbans quan la renda satisfeta per l'arrendatari a un mateix arrendador no superi les 150.000 PTA anuals o quan l'arrendador estigui obligat a tributar per algun dels epígrafs del grup 861 de la secció primera de les tarifes de l'IAE, i no resulti quota zero. A aquests efectes, i'arrendador haurà d'acreditar davant l'arrendatari el compliment de l'obligació esmentada, en els termes que estableixi el Ministeri d'Economia i Hisenda. </ Bemàldez & Asociados, posa a la seva disposició un servei de consulta i gestió, per aclarir els dubtes que es plantegin.

Tel.: 414 64 24 Fax: 209 87 50 E-mail: bernatdez@mx2.redestb.es

n o v e t a t s

H

n dels canvis més significatius s'ha produït en matèria de deducció de les quotes de l'IVA. La Uei segueix exigint l'afectació directa i exclusiva a í'activítat empresarial o professional. I estableix que no es consideren afectats directament i exclusivament: • Els béns que s'utilitzin simultàniament per a i'activitat i per a necessitats privades.

• Els que no figurin en la comptabilitat.

• Els béns que no s'integrin en el seu patrimoni empresarial.

• Els béns que no es destinin a ser utilitzats en la satisfacció de necessitats personals o particulars dels empresans o professionals.

La novetat més important és que es podran deduir les quotes suportades que apliquin en tot, o en part. en el desenvolupament de l'activitat, d'acord

amb les regles següents: • Quan es tracti de vehicles, es pressuposaran afectes al desenvolupament al desenvolupament de l'activitat en una proporció del 50%.

• Quan es tracti de béns diferents, en la mesura en què aquests béns es vagin a utilitzar previsiblement.

Tot l'anterior s'aplicarà a les quotes suportades en les operacions següents: • adquisició d'accessoris o peces de recanvi adquisició de combustible • serveis d'aparcamenl ulilitzactó

Es podran deduir les

———qUOteS S U p O l i a d e S q u e

s'apliquin, en tot o en part, en el desenvolupament de l'activitat

Les deduccions practicades s'hauran de regularitzar en la mesura en què el grau efectiu d'utilització dels béns sigui diferent a l'aplicat inicialment. La Uei remarca que els béns que no figurin en la comptabilitat o que no s'hagin integrat en el patrimoni empresarial no donen dret a cap deducció.

'

de vies de peatge . rehabilitació, renovació re aració

' P

d aquestes.

L'úitimamesura aprovada és ta possibilitat de modificar la base imposable de l'IVA en els supòsits de crèdits incobrables. Es modifica l'article 80 de la Uei i s'estableix que: un crèdit es considerarà totalment o parcialment incobrable quan compleixi les condicions següents: 1. Que hagin passat més de 2 anys des del meritament de l'imposí repercutit sen-

se que s'hagi obtingut el cobrament de tot o part del crèdit derivat d'aquest.

2. Que aquesta circumstància hagi estat reflectida en els llibres registres exigits per aquest impost.

3. Que ei subjecte passiu hagi instat al seu cobrament mitjançant reclamació judicial al deutor.

La modificació haurà de fer-se en els 3 mesos després de 2 anys i comunicarse a l'Administració tributària en el terminí que es fixi. A més a més, és necessari que el destinatari de les operacions actuï en la condició d'empresari o professional. Practicada la reducció, no es tomarà a modificar a l'alça encara que el subjecte passiu obtingui el cobrament total o parcial de la contraprestació. • José Antonio Bemàldez Advocat i assessor fiscal

N

F

O

OFERTES

S E R V E I S

R

DE

TREBALL

Informació Mercat de Treball: Tel: 240 23 58 fax: 240 23 59 E-mail: Ireball6apabcn.es

Un any 97 marcat per la recuperació del mercat de treball H

es dades del servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legí mostren una recuperació del mercat durant 1997 amb un augment del 315% de les ofertes de treball rebudes. D'un tota! de 317 col·legiats inscrits a la Borsa de Treball per a la recerca activa de treball durant l'any passat, 243 ens han informat que han trobat feina. La base de dades del servei de recerca activa lé registrats els currículums de 1.184 col·legiats. El nombre total de col·legials en recerca de trebail s'ha mantingui durant tot l'any entre els 480540 col·legiats (aproximadament 10% del

col·lectiu). La situació dels inscrits a final d'any era la següent: 217 col·legiats en atur, 236 volen canviar de feina i, 85 busquen feina amb dedicació parcial.

anterior. Els estudis d'arquitectura i en- estat del 68% (104 d'aquests col·legiats ginyeries enguany han tomat a duplicar s'han inscrit per buscar feina, dels quals el nombre d'ofertes amb relació a 1996. 71 ja n'han trobat).

El Servei de Promoció i Mercat de • Evolució positiva de Treball des de la seva incorporació com a El servei col·legial ha gestionat l'oferta-demanda centre col·laborador del Servei Català 252 ofertes d'empreses, rebudes dide Col·locació, ha incorporat 260 currírectament per cobrir 319 llocs de tre- Respecte de l'any anterior, el creixement culums a la base de dades d'aquest orball (66% més que 1996), i hem com- de les ofertes ha estat del 315%, un ganisme durant l'any 97. Ha gestionat, provat la disponibilitat de col·legiats creixement moit important afavorit per per aquest servei. 56 ofertes de treball, i seleccionats per a 230 oferies més, una millor conjuntura i per l'entrada comprovat ía disponibilitat de candidats que han estat gestionades en altres d'ofertes d'altres centres del SCC. Aquest seleccionats per a 230 ofertes gestionacentres del Servei Català de creixement es manifesta a partir del mes des per altres centres col·laboradors del Col·locació (SCC) en total 480 ofer- d'abril del 97 en què aquelles es dupli- SCC d'arreu de Catalunya. • tes de treball. quen. Per la seva banda, el nombre de El nombre d'ofertes que provenen col·legiats que s'han inscrit al servei ha de constructores i promotores han re- baixat en un 8%. presentat el 50% del total, amb un El nivell d'inserció dels inscrits de les creixement del 75% respecte de l'any dues darreres promocions (96 i 97) ha

Empresa constructora

Constructora catalana

de Barcelona

cap d'obra

P E T I T S

A

N

U

N

C

I

Ascensión Gàlvez Cap del Servei Promoció i Mercat de Treball E-mail: trebali@apabcn.es

S

cap d'obra per a construccions de tot tipus. Expenéncia mínima de 3 anys com a cap d'obra en constructora d'obra pública i/o empresa construciora. Àrea de treball d'àmbit nacional. Edat. fins a 35 anys. Idiomes català I preferiblement angles. Es valorarà disposat ús vehicle propi. Jornada completa. Relació liberal indefinida. Sou: 4/ 5.5O0.0O0,- brut/any negociable. Incorporació immediata. Cal enviar currículum urgent al Servei de Promoció i Mercat, tel: 240 23 58. fax: 240 23 59 Rel. 5.813

Estudi d'arquitectura iècnicperamesuraments imprescindible un minim d'l any d'experiència amb el programa CONST. [TEC. Idioma, català. Relació laboral de 3 mesos de durada. Uoc de treball, Barcelona i províncies. Sou negociable. Incorporació immediata.

Lesp*

interessades poden pocontac FACTORIA UNEAL RGR Àngela Garcia Comtes d*Urgell, 2, baixos 08850 Gavà Telèfon: 662 78 52

vehicle propi. Jornada completa. Uoc de treball, Barcelona i províncies.

Relació laboral. Sou a convenir. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: SATHER. S A

Despatx d'arquitectura a Barcelona tècnic de projectes i obres per a realització de projede executiu, plànols d'inslal-lacions. mestiraments i direcció d'obra. Imprescindible conei»ements rJAutocad-LT. És convenient e»periència entre 2 I 5 anys en treballs de desptax d'arquitectura.

També cal carnet de conduir i vehicle propi. Jornada ofiaaf. Uoc de treball.

Barcelona ciutat. Relació liberal amb signatura d'obres. Sou a convenir.

Incorporada immediata. Interessats, coniactar amb Joan J. Puig de Ayguavives. Telèfon: 487 08 72

Servei per a taxadors EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Tenim experiència de més de dos anys i oferim un preu per croquis de 700 pessetes.

Informació Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 49 01 Topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa.

Joan Costa Telèfon: 265 40 04

Ref. 5.854

Empresa constructora del Vallès Occidental coordinador d'obres i pressupostos

Empresa ferrallista de Sabadell tècnic

responsable de la contractació d'obres i control pressupostari. Atenció a la direcció facultativa i clienls, supervisió i coordinació de 2 caps d'obra. Imprescindible experiència de 5 anys en confecció de pressupostos icontrolde costos.

Edat, entre 30 i 45 anys. Idioma, català/castellà. Imprescindible vehicle propi.

Jornada oficial i lloc de treball a la comarca del Vallès Occidental. Relació a convenir: laboral o liberal. Sou: 5.000.000,- brut/any negociables amb signatura d'obres. Incorporació immediata.

Lss persones interessades poden enviar currículum i [orografia recent, amb la referència, aparelladora: CONSTRUCCIONS A MIDA NOVAFORMA, S.A. Av. Barcelona, 112- 08222 Terrassa Ref. 5.855

per a especejaments de ferro per a formigó armat, en obra CJVII I d'edificació. Es valorarà experiència. Àrea de treball, Barcelona província. Cal disposar de vehicle propi. Jornada completa. Contracte laboral. Sou. 1.800.000,- brut/anual, negociable.

Incorporació immediata. Interessats enviar currículum a: PREFECA, S.L Antonio Bernal.

Ctra. Prats de Lluçanès, km. 3.600 Telèfon: 723 72 43 Rei. 5.832

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render.

Octavi Telèfon: 213 92 36 Delineant i estudiant d'arquitectura tècnica s'oíereix per treballar als matins en despatx d'arquitectura 0 enginyeria.

Aporta experiència professional en despatx d'enginyers industrials.

Anna Vegas Telèfon: 593 85 18 Serveis per al professional Es fan aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions.

S'ofereixen també, serveis de fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres.

Josep M. Telèfon: 452 07 89 Delineant de construcció S'ofereix delineant de construcció, edificació i obres.

Oomini d'autocad versions 10 1 12.

Eva Gàmez Telèfon: 808 65 71

S'ofereixen serveis d'aixecaments planïmètrics, representacions en 3DStudio i deliniació per cad.

Telèfon: 347 65 54 Tècnic en arquitectura s'ofereix per col·laborar en despatx, oficina tècnica i/o obra, en horaris de tardes.

Aporta 20 anys d'experiència en immobiliària, oficina tècnica i obres. Mesuraments, pressupostos, valoracions i gestió econòmica d'obres.

Projectes en Cad v. 13.

Jesús Telèfon: 464 29 72

L O C A L S Local en lloguer ideal per a despatx professional. Té una superfície de 60 m ; , i està situat a Barcelona, al carrer Calàbria, núm. 226.

Preu: 45.000 pessetes a! més.

informació Telèfons: 219 97 59 202 32 15 (nits)

Aquest és l'espai que tenim per a vostè Si ei vol oprofitar per al seu anunci truqui al 2402376.

ACTIVITATS

I

N

F

O

R

M

A

T

F O R M A C I Ó

S E R V E I

PROGRAMA

DE

F O R M A CIÓ

EN

SEGUR E T A T

1 SALUT

CURSOS

LABORAL

SESSIONSTÈCNIQUES

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres

L'estudi bàsic de seguretat

Curs bàsic de seguretat i satut laboral en la construcció. (Curs subvencionat!

i la coordinació de seguretat en obres petites

objectius Adquirir uns coneixements bàsics de

objectius

temari

Adquinr una visió general del nou enloca-

!• Introducció als canvis legislatius

ment de !a seguretat i els nous canvis que s'han produït

•

prihirraríonr£i/cm*ift i riúl nr*iip

ftlsiVüis

LïUHUIo U ï ^IÇVçFlt,'U 1 Ucl IJyU piülllçjfi-

ment de la seguretat, aprendre a ler un estudi i un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de segure-

WmkWtSsk

tat.

També adquirir els coneixements i les habilitats per ler de coordinador en (ase d'enecució en obres petites i mit-

-

funcions i responsabilitats

dinador en fase d'execució i aprendre a fer

-

necessitats i oportunitats del meitat de serveis professionals

adreçata

2- Guia pràctica del coordinador de

Professionals que hagin d'intervenir en obtes

.•JSgSa-:^

lanes.

el nou enfocament de la seguretat

Aprendre pautes d'actuació per fer de coorun estudi bàsic de seguretat

WmWBmZ

seguretat en lase d'execució per

petites i sense nsc especial, en que només

I É ^ Ï S M I Í MT i r

adreçat a

iíl

estudis i plans de seguretat i que hagin

obres sense riscos especials

cal l'esljdi bàsic de seguretat o la coordina-

-

funcions \ responsabilitats

ció en fase d'execució.

-

aprovació dels plans de seguretat

preu

-

la carta de prevenció documentació a utützar

- - ' ^ ~ M«^ ' _ : " . T - J

Professionals que hagin de preparar de fer iuncions de coordinació en fase

temarí

preus

col·legiats i estudiants'

2.000 PTA

-

d'execució d'obres peütes-mitjanes.

1•

B Reial decret de transposició de

col·legiats i estudiants:

60.000 PTA

Targeta Accés:

2.000 PTA

-

la Directiva 92/57/CE sobre segu-

Targeta Accés:

48.000 PTA

No col·legiat

5.000 PTA

retat i salut en les obres

no col·legiats:

90.000 PTA

programa previst 2*

Coneixements

bàsics

sobre

prevenció Grup IV

-

Divendres, de 16 a21hwes i

31

Conceptes bàsics (fergonomia

dissabte de 10 a 13 hores.

4* Grup V

8 de setembre a 29 d'octubre Dimartsidijousdei8a2ih.

5*

•Manresa òel 30 de març ai 20 de maig

crei 1627/1997 en l'exercici profes-

sessió V

13 de març

sional, la Junta de Govern ha decidit

sessió VI

20 de març

subvencionar els cot-legiats que

sessió VII

27 de març

Solucions tècniques davant de

s'inscriguin en aquest curs amb una

les situacions de risc en obra

aportació de 20.000 pessetes.

Iniciació a la coordinació d'eieInlormació i inscripcions

cució d'obres

DiDunsidimeaes.de 18a21 hores.

Servei d'Informació.

6•

•

• Barcelona: els divendres, de 16.30 a 21 f i Davant la importància del Reial de-

del 17 d'abril a 12 de juny.

Documentat» per a fapticac>ó.

Planta baixa- Telèfon 2 « 20 60.

•

Curs de coordinadors de seguretat

el control de (accés a l'obra consells per conduir una reunió de contractistes i aulonoms

programa • Barcelona

les direcfeves, la Uei de prevenció de riscos laborals i el RD 1627

-

consells organrtzatjus bàsics solucions constructives estàndard que evitin o disminueixin riscos

•

sistemes pràcucs de protecció

•

guia d'accions bàsiques mínimes

3- L'estudi bàsic de seguretaL Un cas pràctic •

documeniaoó i continguts

Informació i inscripcions

-

avaluació de riscos en obres petites

Servei d'Informació.

-

solucions tècniques

Planta bajxa.

•

mesures pràctiques de prevenció

Telèfon: 240 20 60.

•

model i programa informàtic

Far 240 20 61.

-

desenvolupament d'un cas pràctic

•

El pla de seguretat.

Perfil tècnic europeu

Cas pràctic

presentació Aquest OÏTS ^ realitza seguint el ma-

organitza C: çgi d'Aparelladors en col·laboració

objectius Aprendre a fer plans de seguretat d'obres

temarí 1- Introducció als canvis legislatius

teix model de formació i en coordinació

; ~ : ' a Fundació Politècnica de Catalunya.

petrtes i mitjanes per empreses constructo-

•

:-=u

faplicació del pla de seguretat.

. =g:ats i estudiants amb Targeta Ac.-• 225.000 PTA

adreçata tècnics que treballen pera les empreses

amb l'equip pedagògic de la Universitat de üège (Bèlgica), la Inspecbon du Travaü et des Mines (Luxemburg), el Pobtèaúx é Müano (Itàlia) i la Funda-

^~y^~/ • " ' /

ció Politècnica de Catalunya (Dept

- col·legiats: 337.500 PTA

d'Organització d'Empreses).

1627

Tècnics de construcció que vulguin es-

r/f / \ ^(fc ^^S3fl

pecaítzaí-se en la coordnaoó de seguraai en fase de projecte i d'obra de to:

^S<

tipus (f obres d'acord amb la trans:-:; ce

- / \ / y\^^i^ / ' y\ *~y \ > ^ ' " \^y X/C />. •s

de la Directiva (Decret 1327/1997) re«: va a prescripcions mínimes de segureta:

/^\/^\^™&\

en obres temporals o mòbis. coneixements exfoíts

16 sessions d= tot =' : =

Pormaoó a nivell (farquitede tècnic, arquitecte, enjnyer tècnic o engmver

d'avaluació (128 nores)

funcions i responsabilitats segons el Reial decret 1627

2- El pla de seguretat

programa

col·legiats i estudanls: 2.000 PTA

• Mòdul 1: 2 i 9 dí març

Targeta Accés:

2.000 PTA

no col·legiats:

5.000 PTA

'-z-z% -r-ií-zt i la prcbtemaiica ós :-?.='-co de! risc • '.ICMJUIII: 16 X març '-?•:: :e a OuaJ:iat • Mòdul III: 2J 30 de març 16 d'abnl =- = -ji'r.-sx·Z'

. -: =

Es lliurarà dçtoma de Postgrau de la

proQistm pmnst GnipB

Urwersitat Poteecrca de Catalunya a

del 2 de msjc al 29 de juiy Tols e^

les persones que hagin assstt al SO ^

dferts de 9-30 a 14 i de 16 a 20 hores.

Gnipg

per les iffYmfSAats i csttuoons que han desenveipat aquest programa

el nou enfocament de la seguretat

-

contractistes (constructores i industrials)

Un cas pràctic -

• Barcelona: els dilluns de 16.30 a 21 h. sessió IV 31 de març

- -<-JI -', matena de seguretat i saiui durada

de les rtis*»! També es iurara el dçtana evopeu 3tag3t conjuntament

-

-;:r,pdons al Servei tfInformació. preu

adreçats

les directives, la Uei de prevenció de nscos laborals i el Reial decret

res i industrials, i adquirir pautes per

i la seva prevenoo

• Mòdul IV: 20 a acr:!

Ei :•=: è- uj-íSSiKOÒ i en maiena oe F'è-.s-.:c c= nscc-5 • UòdulV:27d"iDr.iiíQ=r·íg Formaoó en ÜÍT 1 Z-~ ^

-' ^

Em nzici'--

• Uòdul VI: 111 T6der-ïg E r g . ; ' ; - 3 ;c--:cc-S Os YÏZÍ

-

;

^

ïwÜÜSwll

, , •,,

-

avaluació de riscos i ptanrficaàò de

-

la prevenció desenvolupament de les previsions

-

defestudi mesures atiematrves. Justificació i

-

valoració econòmica orgarutzacó de la seguretat en les

-

activitats a robra la inebsió de subcontractes i treta-

|

—

íadors autònoms en d pia

^^^S -

• U ò d u l V I I : 2 : : e - a : i 15 2 2 I 2 9 O Í Ger^c p - r j c ^ - ' a r j oe projeces i

U H 6 a 20 hores

SEtcaoo os la prevenció del rsc.

la relació amb ete contractistes mitjançant elcoonfnador apfcaóóetecüva del pO de seguretat durant rexecució de robra model i programa nformste per leí

16 de saertxe de 1998 i 15 de gener del999TOselsdnndn>sde 9 30 i

anàlisi de l'estudi o estudi bàs£ de seguretat

•

(tens desenvobpamert d'un cas pràctic

F O R M A C I Ó

SERVEI

P R O M O C I Ó

I

M E R C A T

D E T R E B A L L Certificat d'habitabiiitat d'habitatges usats

MÀSTER

PROJECT

MANAGER

presentació Un dels treballs habituals dels arquitectes tècnics és certificar l'habitabilitat d'un habitatge usat. A través de la certificació dtiabitabilitai adquirim un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat- Cal que el tècnic tingui un coneixement aprofundit de la legislació d"habitabilitaL Aquest curs està destinat a proporcionar aquest coneixement i donar pautes i eines per a la redacció de la certificació.

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius Project manager en edificació i urbanisme Repetició del curs de postgrau Repetició del curs de postgrau que forma part del master de Projeci Manager organitza Col·legi d'Aparelladors i Fundació Politècnica de Catalunya. durada dies: horari: durada

professor Pere Casademont dia i hora dimecres, 18 de març. de 18 a 21 hores floc Sala de conferències de! Col·legi

del 8 de maig a l"11 ds juliol divendres, de 16.30 a 21 h i dissabtes de 9.30 a 14 h.

60 hores lectives

lloc Sala (fades programa • Econonomia d'empresa • Bscalitat a l'àmbit immobiliari • Introducció al màrqueting • Màrqueting immobiliari • Introducció. Comptabilitat, estudis tècnics i econòmics d'operacions

, full de càlcul per a la resolució d'estudis de viabilitat Projecte d'inversió Projecte de finançament Indicadors de rendibilitat , Viabilitat d'operacions del sòl Viabilitat d'operacions immobi-

Finantiació d'operacions immobiliàries Anàlisi de rendibilitat Màrqueting operatiu.

Desviacions Repercussió sobre rendibilitat, f

Introducció a la gestió de qualitat dels serveis professionals Curs d'especialització. Gestió de qualitat a la construcció programa • Normalització certificació - normes ISO 9.000 - model d'assegurament de la qualitat - sistema de la qualitat • documentació del sistema - requisits del sistema - auditoria i certificació • La implantació de sistemes de qualitat a la construcció • estructura de! sector - srtuació en relació amb la 150 9.000 • El paper deSs professionals en un context d'empreses i productes amb sistemes de qualitat certificats - recepció de materials - control d'execució

• Criteris peralaimplantaciod un sistema de qualitat dels serveis prolesslonals - política de qualitat i organització • sistema de qualitat - revisió del contracte - control del disseny • control dels documents del sistema • adquisició de productes i serveis - control dels documents subministrats pel client - identificació i tracabifflat de documents - control de (es activitats - revisió de documents - control de suport lògic i material - estat de la revisió de documents • control de serveis i documents no conformes - control dels registres de qualitat

-

auditona interna de qualitat formació servei pos-venda tècniques estadístiques

professors J. Martell. J.L Bàdenas, F. Jordana i A_ Garrido dates del 5 al 26 de maig, dimarts i dijous, horari de 18 a 21 hores lloc Sala d'actes del Col·legi informació i inscripcions Servei d Informació planta baixa. Telèfon: 240 20 60. •

preu • col-iegiats i estudiants d'arquitectura tècnica: 4.000 pessetes • estudiants amb Targeta Accés: 3.200,• no col·legiats: 6.000 pessetes.

A V A N Ç

DE

P R O G R A M A

Pràctica professional

Habilitats directives

• Projectes d'enderroc Cas pràctic dimecres 6,13 i 20 de maig, de 16.30 a 21 hores.

• Estintolaments a obres menors Cas pràctic dimecres, 15 i 22 d'abril, de 16.30 a 21 hores.

• Gestió eficaç del temps diemcres 3 i 10 de juny. de 18 a 21 h • Resolució de problemes del 30 da juny al 9 de juliol, de i S a 2 i hores.

Repetició de cursos

• Programa Project manager en edificació i urbanisme del 18de setembre de 1998 a! 13de febrer de 1999, divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 • viabilitat i gestió d'operacions de remodelació urbana.

Curs d'especialització, del 28 de setembre al 2 de novembre, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h.

Màster de postgrau Project manager

• Curs bàsic de valoracions Immobiliàries del 10 de juny al 3 de juliol, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h. * Curs de coordinadors de seguretat perfil tècniceuropeu el curs tindrà lloc durant el mes de setembre.

INFORMACIÓ

I

INSCRIPCIONS

Les places dels cursos són limitades i se seguirà un rigorós ordre d'inscripció.

Curs d'especialització. Gestió de construcció

• Tècniques de gestió de recursos humans: - anàlisi i resolució de problemes - anàlisi i resolució de conflictes - lideratge de reunions - tècniques de negociació

programa • La cèdula d'habilabilitat de l'habitatge usat • La certificació: definició, contingut, redacció i vigència • Tramitació i casos especials • La legislació • Eines. •

Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi

Habilitats directives

programa • Management i recursos humans: - management situacional i participatiu - gestió per aprenentatge - gestió de qualitat en productes i processos - gestió de canvis i resistències

Pràctica professional

motivació tècniques de presa de decisions coordinació i comunicació planificació de la formació dels coordinadors Organització i lideratge d'equips de treball: constitució i organització d'equips multidisciplinaris diagnòstic d'equips, establiment d'eixos i estratègies de procés tècniques d'aprenentatge grupal ' Gestió de recursos humans a

• Gestió de recursos humans en la prestació de serveis a la construcció • Gestió de recursos humans i la seguretal A càrrec de M. Butzbach dates del 9 de juny al 14 de juliol, dimarts i dijous, de 18 a 21 hores. lloc: Sala d'actes del Col·legi inscripcions: Servei d'informació. </

Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació.

Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes.

Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matrícula, dins dels 10 dies abans de començar el curs, i del 100% el mateix dia.

Preus especials estudiants amb Targeta Accés. Consulteu el Servei d'Informació.

Servei d'Informació Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon Fax

2402060 2402061

ACTIVITATS F O R M A C I Ó

I

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

A L T R E S

C U R S O S

Cursos de

DE

Cursos de llengua catalana

l'aula de Barcelona nivell A grup de conversa per a castelianoparlants

nivell C coneixements mitjans

dimecres de 19 a 21 hores.

dia I hora

- del 15 al 22 de juny, cada dia. de

dilluns i dimecres, de 19.30 a 21.30, del 9 de marc al 25 de maig

dia i hora dimarts i dijous, de 19.30 a 21.30, te 10 de març al 21 de maig

• Introducció a la informàtica

per a catalanoparlants

- del 20 d'abril al 27 de mag, dilluns i

dilluns a drvendres, de 9 a 13 hores

preu

• Planificació i control de projectes.

Microsoft Project

7-500 PTA

• del 20 d'abril al 6 de maig, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores.

• del 8 al 29 de juny, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores.

organitzen

inscripcions i lloc dels cursos

Col·legi Oficial de Gestors Adminis-

Col·legi Oficial de Geslors Adminis-

tratius de Catalunya amb la colla-

- del 10 al 12 de juny, cada dia, de dlíluns a divendres de de 9 a 13 h.

boració de la Direcció General de Poli-

tratiusde Catalunya PI. Urquinaona. 6, 5a planta

3 Lingüística i el Servei Lingüístic del Col·legi tfAparelladOíS

• Iniciació a! 3DSludio

• Windows 95

del 20 d'abril al 4 de maig, dilluns i

del 21 al X d'abril, dimarts i dijous, de 19 a

dimecres, de 17 a 19 hores.

21 hores.

• Autocad I nivell

del 15 al 29 de juny, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

- del 21 d'abril al 21 de maig. dimarts

compte, no acumulables amb d'altres ofer-

dilluns a divendres, de 9 a 13 hores.

drjous.de 9 a 11 hores.

ies. També hi ha preus especials amb Tar-

drjou5. de 17 a 19 hores.

- de l'11 de maig al 22 de juny, dilluns i

- dissabtes, del 18 d'abril al 26 de juny,

dimecres, de 19 a 21 hores.

DE

PROGRAMES

Es cursos d= mati lenen un 50% de des-

-del 20 dabril al 3 de maig, cada dia de - del 21 rfsbril al 30 de juny. dimarts i

08010 Barcelona Telèfon: 317 06 86

• Iniciació al'Eicel

PRESENTACIÓ • Ofíicce-97

7-500 PTA

geta Accés. Consulteu preus al Servei d'In-

Programa d'amidaments i pressupostos

formació.

Arquímedes

de 9.30 a 13.30 hores.

• Iniciació al word • Excel II nivell

del 5 al 14 de maig, dimarts i dijous, de 19

del 20 d'abril al 4 de maig. dilluns i

Sessions d'Internet

• Word II nivell • Autocad v. 14

del 6 al 18 de miag. dilluns i dimecres, de

•del 21 d'abril al 30 de juny. dimarts i

17 a 19 hores.

vestitnjl a la planta baixa del Col·legi d'Aparelladors, on realitzaran demostra-

Sessions d'intemet adreçades a perso-

programa d'amidaments i pressupos-

cions del seu programa.

nes que es vulguin introduir en el món

tos Arquim&ies. informació

d'intemet. EnJasessiós'aprendràauliliizar el correu electrònic i a 'viatjar1 pels

dijous.de 19 a 21 hores.

-del'11 de maig al 22 de juny, cada

lloc

mari (sornvarej pel càlcul d'estructures de formigó i metàl·lica, presenta el seu

a 21 hores.

dimecres de 9 a 11 hores.

CYPE Ingenieros. empresa de progra-

dia I hora

CYPE Ingenieros

30 i 31 de març, de 9 a 19 hores

Telèfon: « 5 1 1 0 2

• Autocad 3D i AME

dia de dilluns a divendres de 9 a 13 h.

de l'li de maig al 22 de juny, dilluns i

- dissables, del 13 d'abril al 26 de

dimecres, de 19 a 21 hores.

• dimecres, 6 de maig, de 16-30 a 19 hores • dimarts, 19 de maig, de 19 a 21.30 hores • dimecres. 3 de juny, de 19 a21.3O hores

juny, de 9.30 a 13.30 hores.

• Iniciació al'Autocad • 3DsludÍo

• d i t a , 29 de juny.de 19 a 21.30 hores

del 8 al 22 de juny. dimarts i dijous, de 19 a

del 21 d'abril al 30 de juny. dimarts i

21 hores.

Informació i inscripcions Servei d'Informació.

dijous, de 17 a 19 hores.

/

Patrimoni industrial // col·loqui llatinoamericà

E X P O S I C I O N S

objectiu Intercanvi d'experiències i exemples de

Cuidem la coberta

Authentic Fiction

Campanya la Casa en Forma

Exposició multimèdia

reutilitzacïó, reordenació i protecció d'espais i elements industrials, que han quedat en desús. dia, hora i lloc La Havana, Cuba, del 8 al 10 de setembre adreçat a arquitectes tècnics, arquitectes, urbanistes, enginyera i d'altres es-

(erminis de participació • recepció de resums: 31 de maig • notificació d'admissió: 15 de juny

wganitzen

• recepció de treballs: 8 de setembre

Consejo Nacional del Patrimonio de

principals lemes de debal

ctón, Restauradón y Museologia

Cuba. Centro Nacional de Conserva•

F 5 0° h btatg

Er /•

= cF

p t \ u el projecte artístic <v* Q parteix de l'interès per

„ V-Í"-

L

" nd -n la eo=rca detesnoves formes e_^. c cfe aui-t i territori aparegudes a Espanya Europa en eis darrers temps.

~sT

organitza

• • • •

del 2 al 5 dabril

organitza

organitza

Departament de Cuttura del Col·legi. Escola MunripaJ de Befes Arts B Rosa de Uàda.

De&gaoo rj Oscsa. ï e & o n : 855 26 11

Centre r/Expoacions Mundpal Can PaJauQ

D-sçaoo Vies OecKJertal

de Mataró. Museu d'Art de Girona Hoc

lloc: Rec'úe f:* oe Sa^b

•

ei Ram. Vic

Ocena fos al 27 oe ma.-ç oe 10 a 20 rcres

arquitectura i urbanisme units a la hi col·laboren indústria conservació i reutirtzaoó del patri- Museu i Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d'Arqueologia Inmoni industrial la recuperació de la cultura material dustrial de Terrassa Servei Rehabiàac» i Medi Antient del Col·legi tfAparetodors ei paisatge cultural i la indústria de Barcelona. Centro para la Corservaei patrimoni industrial i el turisme oón del Palrimonio Arqròectóníco LSDOvincles de la noustrialitzaóó cubànamericano. Comitè Mexicara para la Conservaoón del Patrimonio Industrial

mscfipcions i infonnacto Associació d d Museu de la Cenca i la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de UNESCO. TICC1H. GeneraSlat de Ca&'unya. Corres» 98 Catalunya. Te&on: 760 37 87

GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

FUSTERIA j l

ESTRUCTURES T* E Í Í P W W S I I I Q S ^ ^ H ÇïISSST^^I EU^^^^^^m

Alsina SOLUCIONS EN EHCOFRATS

Peilaires. 23 08019 BARCELONA Tels (93)307 29 33 Fax (93) 307 26 92

MOBILIARI URBÀ H

FRAPONT

jardí parc

CONSTRUCCIONS EN FUSTA

PUNTAL REGULABLE

ENCOFRADOS J. ALSIfiA. SA PoL Inil Pla d'en C o l Camí oo Forn Freoa S.n 08110 Mortarta y Renac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 CO Fax (93) 564 70 59

Carga admisible 20 Tm

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

?^^^ T / Uaxèr, \m - Jo3 FITS ttszs

FUSTERIA DO5RA 1 PER A DECORACIÓ

\ p: :J| - F X Í ^ S » i Espai

Teoòor Uorenie. 30 TeL (93) 726 42 07 - Fai (93) 726 21 01 08206 SABADELL (VaJlÇS Occidental)

" '•' i j - l ï / p i 30'- f£°!93! 3*4 76 07 "' 03030 B^tfero

ELECTRICITAT ALUMINOSI

» CATALANA,S.A.

Germans SENETON

BIGA EXTENSIBLE Muntaner, 472 PERA 08005 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel 4U0O16Fai2O2 31 12

Rehabilitació

>.'A'í=iAl tlíOWCO

ILUMINACION

D F . ' ; : ;r 390 392 Telébno |93] 265 16 63* F = . (93] 232 77 53 0801 3 Borcelono

AÏLLANTS ï

REHABILITACIÓ

1EP

simon

Morters sense reiraccu:

SERVEIS BOOMERANG > G

FABRICACION D£ BOVEDILLAS DE CERÀMICA 03191 RUBl Pg LasTorres i/n {Edtf Diamants bajos) Fàbrio; Pol. Ind. Rubí Sur • Barcelona ^ 6 9 9 4 2 66-Fax:588 00 59

CONSTRUCaÓ - REHABILITACIÓ

REHABILIIS.L.

el. (93) 261 63 00 / Fax (Ï3) 261 63 20 03 L'Hoipitalet de Uabregai (Bareek.ru)

Tel. 417 35 47 Balmes, 434. 5è. A - 08022 Barcelona

PREFABRICATS \ • I _ I I

OBRAS REFORMAS IP/PERMEABILIZACIOKSS ALUM1MOSIS REFUERZOS ESTRUCTURALES

CFT&Asoc.

ASSAIGS

Prefabricüdo> de Horrniüón. S.A.

Q6RC/1S/V,

ESTRUCTURES 3 Aur

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL DE PILOTS

CONSTRUCCIONES Roselló. -V4O-3-Í1

c/Padilla, 240 • Té. (93) A56 U 53 Fax (93) 436 72 85 '08013 Borcéona

fAANSO, I I 5* A • Td. [931 426 98 98 [3 lineos) Fax (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona

08025 Barcelona

T C 1 . ( 9 3 ) 2 - J 5 22 21

Fax: (93) 2-i5 ó l 00

PAVIMENTS iTENTS I M H SI !íl \I.S DE FORMIGÓ ASFALT. TKRRHS 1)1, KKSINCS I PISTLRKS HSI»Kt 1AI.S

Navès Industria

TER

ROAR, S.A.

Chalets-Parkln

FABRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 03191 RUBÍ Pg. de les Torres, s.'n - Edrf. Diamanie Bjos.

FàOnca: Pot. ind- Rubí Sur - Barcelona g 699 42 66 - Fax: 583 00 59

Pantalanes. elc.

VALLS

0

SISTEMAS DE TECHOS

Techos desmontables de escayola aligerada

ROIG CURVADO Dl PEÍFILB, S.A.

Tcimoúrgila:di™ior m i/o Preu tancai. i! iònic.

Servei i qualllal.

— EXTRAFORT POL IND. FONT DEL R.AKILM. DL1US I RFJNAI j .

Tastradurl El sistema alemàn para suelos industriales • REtubrimienIos de elsvnJo iKÉlEncin metòriica y química • Reparación IDÜI, ràpida y etonomito de bachn y gríslas.

• Anlipolvo, írapennEnbiliíadoi, higiènicos y detoralivos.

V^JJV ^ l l r

GEOTECNIA, MICROPILOTS.ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. (timon Berenguer IV. 9, biwos Tel. i Fix (977) 793783 - 43850 CAMBRILS Mi|or de S j n o . ï . P 3 ' TeL i F » (909) Í34 3J5 - 08017 BARCELONA

Ix. Sn Jo&n, 204tat1 P i Coogo-J H.(ï3)!«S7M··F«ÍH)Sflí4ll

© Altamente resísientes a la humedad © M.0.

15 ANYS D'EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC

p r -«mn

2 horas resistentes

LA

ORATORI DEL

ALLES

al fuego labotaion ACREDITAT per la

ESTRUCTURES METÀLUQUES U£UGEA£S

REFORÇAMENT DE FORJATS "REFORÇ J J f (DTT 263) ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES

Anbaa318.2n 1aO80Q6Barcetaia Td.414 1119 Fax a e 3138

Fàbrica: Ora. Llei do-Puigcerdà, km 20 Tel. (973) 43 20 54. Fo* (973) 43 22 25 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Delegoclón Barcelona: Fomodoi, 76 Tel- (93) 338 39 11. 08550 L'HOSPITALET

PAVIHDUS.S.fl.

qualitat de

edificació i els ssus materials

TERRATZOS CONTÍNUOS Cl. JOSEP CAflHER. 27• TEL 879 33 91

Plaça Teluan. i ler. V 08010 Barcelona Tel.Z5S0íJ9

C L A S S I F I C A C I Ó

Generalitat de Catalunya pel control úe

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLADORS [ MORTERS DE RESINES

TEL i FAX 679 45 17 - 0S4Q0 GRANOLLERS

f a i . 2 6 5 ? 2 76

D ' E M P R E S E S

S E R V E S

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

II

EL

REPORTATGE l

f

«

O

í

f

[

«

C

I

O

I N F O R M A T I U D I

L

C A R R E R

G R A N

D E

6

I

4

C l 1

Gràcia: elcarrer més gran Per primer cop en aquesta secció i coincidint amb les sessions tècniques sobre paviments urbans celebrades al febrer, abordem el tema de la urbanització d'un carrer. Es tracta de Gran de Gràcia, que hem escollit perquè té tres particularitats que el fan interessant: és una actuació amb un fort impacte social, conté totes les partides usuals en aquest tipus d'obres i incorpora un nou i sofisticat sistema de recollida d'escombraries que millora l'estètica i la funcionalitat d'aquest servei.

B

l carrer Gran és el principal eix comercial del barri de Gràcia i una de les vies principals de connexió rodada entre l'Eixample i la parí aita de Barcelona. Presenla un traçat irregular, seguint les traces de l'antic camí existent ja a l'edat mitjana, i una secció desigual, fruit del procés d'afectacions iniciat amb les primeres ordenacions urbanístiques de la duta! amb la finalitat de disposar d'espai per poder eixamplar el carrer procés que. encara avui. no s'ha aconseguit concloure. Com que és previsible que ni a curi ni a mig termini puguin executar-se les afectacions, ei districte de Gràcia va decidir que ja no es podia demorar més la millora de les condicions d'ús dels vianants, el problema més greu de les quals era l'estretor de les voreres —que en alguns trams no arribaven als 80 cm— molt concorregudes i amb una calçada amb una circulació de trànsit de vehicles intensa i ràpida, cosa que les feien molt incòmodes i perilloses.

Seguint ei mateix criteri d'altres actuacions municipals, es va decidir donar prioritat al vianant eixamplant les voreres tot el que fos possible sempre que quedessin dos carrils per al trànsit rodat fun menys que abans). Des del punt de vista del vianant, la millora és substancial. |a que s'ha passat de la incomoditat més absoluta a una comoditat acceptable gràcies a aquest metre més de vorera i també a la col·locació de nous

F i r i n

r e c Ni t

Emplaçament:

CarrerGran de Grada (carrerSèneca linsa plaça Lesseps)

PropietanVpromotor

Ajuntament de Barcelona, districte de Gràcia

Avantprojecte:

Jordi Romero i Carmen Marzo

Projecte:

Serveis tècnics del districte

Arquitectes:

Ignasi Sanfeliu. Núria Vives

Arquitecte tècnic:

Felip de Riquer

Col·laboradors:

Leonor Sarquelia i Joan R. Farré

Instal·lacions:

Escombreries Pneumàtiques

Enllumenat

IMES

Estudi de seguretat! control de qualitat:

Felip de Riquer. FCC

Constructora:

FCC

Cap d'obra:

Miquel Callejo

1 Superfície construïda: 18.076 m

Suoerííciemitjanaútil: 18.000 nr Data d'inici de l'obra:

setembre de 1996

Data d'acabament:

novembre 1997. L'obra és tècnicament inacabada, ja que cal posar en marxa El sistema oe recollida d'escombraries i implantar els nous escocelis.

semàfors que obliga a circular-hi a menys velocitat.

Des del punt de vista del conductor, es pot dir que també és força reeixida atès que, des del començament de les obres, es va obrir una via alternativa que canalitzés el gruix del trànsit rodat Només els primers dies després de la reobertura va haver-hi embussos perquè els conductors volien fer servir el carrer com abans; però els forts impediments i els mateixos embussos van dissuadir aviat a la majoria d'ells de transitar per el carrer Gran í anar a buscar les vies alternatives que ja s'havien previst per absorbir el trànsit.

No ha millorat tant, en canvi, la relació cotxevianant. en els casos en què el primer el que necessita no és passar sinó aturar-se. Cal dir que la causa principal d'aquest problema és d'ordre cívic i no urbanístic, i que la resolució per mitjans o recursos físics és difícil, però valdria la pena seguir investigant mesures dissuassòries que tinguessin èxit en evitar la invasió de l'espai per part dels cotxes. Malgrat els llocs reservats per a càrrega i descàrrega, els vehicles segueixen envaint les voreres, les quals no es poden fer més elevades perquè aleshores serien un perill per als vianants. En altres llocs on és possible, aprofiten els guals privats i els passos de vianants adaptats per col-locar-se totalment sobre les voreres.

EL

I N F O R M A T I U

R E M O D E L A C I O

Finalmenl les motos, ara que hi ha prou amplada, es deixen també sobre la vorera i, en alguns casos, aprofiten els semàfors per lligar-hi el cadenat impedint així el pas tant o més que abans.

Malgrat el poc espai disponible, s'hí troba a faltar una major previsió de places per a motos i bicicletes amb elements que permetin el cadenat antirobament.

•

Potenciar els espais singulars

El paviment genèric de les voreres s'ha fet amb panot, de fàcil reposició en cas d'avaries en les instal·lacions soterrades (previsibles en estar mol! saturades les voreres de serveis). La vorada s'ha fet amb granit iallat mecànicament i l'asfalt és de baixa emissivitat sonora. Tot i la gran unitat de criteris de disseny, una de les característiques remarcables del projecte és que s'han respectat i, fins i tot, potenciat les singularitats del carrer.

Dos exemples: l'un és l'entorn de la plaça Trilla, on s'ha mantingut el paviment de pedra de Sant Vicenç, marró, que és comú a tota la plaça, fet que és raonable ja que el seu estat de conservació era bo. L'altre és el canvi de tractament de la part baixa del carrer, on es comença a obrir cap al passeig de Gràcia, batejat ara amb el nom de Pla de

Perspectiva

D E L

C A R R E R

G R A N

Salmeron. Amb aquesíes operacions s'aconsegueix donar —mantenir en el cas de la plaça Trilla— un aire diferenciat a aquests espais, una singularitat dins la unitat, que eviten que aquesta no e; converteixi en monotonia.

Tècnicament i per ser precisos en \z definició de l'obra, hauríem de dir que és una reurbanització del carrer. Ha calgut un enderroc previ de l'anterior urbanització, perquè es va considerar que fer-hi una altra capa al damunt no en garantiria un bon funcionament. Per tant, s'ha aixecat tot el paviment existent (hi havia encara les llambordes de la primera pavimentació) fins a arribar a la base de terra que, uncop col·locades les noves instal·lacions, es compacta de nou i s'hi col·loca una llosa de 20 cm de formigó en massa eníre la subbase i la capa asfàltica, per millorar la rigidesa del ferm. El criteri general d'urbanització es correspon amb el que va definir com a estàndard l'Àrea de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona ja fa uns anys, i, que, des d'aleshores l'aplica en totes les obres de la via pública. Així doncs, guals, passos de vianants i bona part del mobiliari urbà es regeixen per les mides i models definits en les ordenances. En canvi, s'han estudiat detalls nous de mobiliari urbà i altres elements específics per a situati-

D

E

G R A C I A

REPORTATGE

EL

REPORTATGE

R E M O D E L A C I O

N F O R M A T I U

D E L

C A R R E R

G R A N

D

E

G R À C I A

ons particulars que les ordenances no preveien. En destacarem dos: els escocells í el conjunt de paviment-parterres del Pla de Salmeron. Els cèrcols dels escocells presenten uns perfils rigiditzadors en forma de fulla d'arbre i és previst omplir les dues àrees que defineixen amb gravetes de diferents mides, aglomerades amb una resina especial que permet el drenatge i la respiració de l'arbre.

Aquesta solució no és generalitzada sinó que s'experimenta tant sols en alguns dels escocells, de moment amb bons resultats. Fa estrany, però, que es posi tant d'esforç a guanyar e! major espai possible per trepitjar i, en canvi, s'hi hagin plantat magnòlies, que ara no permet fer ús de l'espai al seu voltant. Si bé és cert que ofereix l'aspecte d'una gran massa verda, també és cert que és una mica agressiva i poc adequada per un espai tant reduït quan creix. Al Pla de Salmeron, s'ha fet servir un paviment d'asfalt coiorejat a !a zona central per diferenciar els usos de pas i d'estada i uns rectangles altemats de paviment de Mates de fusta on s'han plantat xicrandes. El paviment d'asfalt permet que entrin els camions de manteniment a aquesta àrea, sense cap problema, ja que pot suportar perfectament càrregues pesades. En el límit superior de les zones enjardinades

s'ha intercalat un canal de recollida de l'aigua de pluja per evitar que s'entollí al parterre.

Un altre aspecte destacable de la urbanització del carrer Gran són les instal·lacions. I és que aquesl carrer no sols és una via important de circulació sinó que també té una alta densitat de fluxos en el seu subsòl. Un exemple de la densitat i dificultat d'execució d'aquest aspecte de l'obra és que davant de l'estació del metro de Fontana els arbres s'han hagut de posar en jardineres, ja que el terra era tot ocupat per les línies telefòniques provinents de la central que hi ha a l'altra banda del carrer. En tots els serveis existents s'hi ha afegit una estesa nova de quatre conductes de fibra òptica, una de TV per cable i una instal·lació, pionera al nostre país, de recollida d'escombraries per aspiració pneumàtica amb contenidors enterrats, la ubicació dels quals, per les raons ja esmentades de manca d'espai, va ser difícil de trobar. Hom es fa la reflexió de si no hauria valgut la pena, atesa l'envergadura de l'obra, d'augmentar una mica més l'esforç econòmic i d'organització i plantejar la construcció d'una gran galeria soterrada i accessible que canalitzés els actuals i els futurs serveis. De ben segur que hauria evitat

^ )/ DETALL

-.JO.

Secció B-B'

E: 1/10

fi

I N F O R M A T

R E M O D E L A C Í Ó

alguns dels problemes que hem comentat i. sobretot, estalviaria en el futur molts diners en reparacions i en les addicions de nous serveis.

El sistema de recollida d'escombraries és molt semblant a l'aplicat a la Vila Olímpica però amb la diferència que els contenidors són a la via pública, enterrats. Funciona amb unes «bústies" on es deixa la brossa {que en el moment d'escriure aquest reportatge encara no estan instal·lades), amb unes vàlvules pneumàtiques de seguretat que impedeixen que surtin les olors i que es bloquejen en el moment que s'efecfua el succionat del contenidor per evitar accidents, ja que la pressió de succió és molt forta. Les deixalles dipositades en les «bústies» van a parar a uns contenidors metàl·lics de gran capacitat disposats de dos en dos en uns recintes de formigó armat. De cada un d'aquests contenidors surt un conducte de 325mm de diàmetre que mena a un punt de connexió amb el camió que farà l'aspiració i la recollida de !a brossa. Contenidors, recintes i colzes deís conductes són registrables, tant per la neteja com per desembussar conductes o per efecluar reparacions; en canvi, la major part de la conducció queda totalment enterrada a més de dos metres de profunditat i sota ia llosa de formigó de base de l'asfalt. La

D E L

C A R R E R

G R A N

D

E

R E P O R T A T G E

G R À C I A

instal·lació es complementa amb els comandaments electropneumàtics d'obertura de les vàlvules de cada contenidor.

El sistema, ja experimentat a Suècia, presenta nombrosos avantatges: es guanya espai a fes voreres i s'eviten les molèsties de brutícia i mala imatge que sovint presenten els contenidors actuals. La recollida és més silenciosa i pot fer-se a qualsevol hora del dia, ja que es disposa d'uns espais específics per estacionar els camions de recollida. Els dipòsits poden ser selectius, però no tant com els actuals, ja que en estar aparellats, només es podrà triar entre matèria orgànica i inorgànica. D'altra banda, no hi ha possibilitat d'ampliació i s'haurà de confiar en el civisme de la població perquè el cost de manteniment no sigui excessiu. Esperem que aquesta experiència sigui positiva, que es vagi perfeccionant i que tal, com ai seu dia es va fer amb f'aigua, l'electricitat o e! gas, la instal·lació s'estengui a la major part de la xarxa viària de les nostres ciutats.

La qualitat del nostre paisatge urbà hi guanyarà. •

Josep Olivé

Nom i cognoms Adreça CP

Població Telèfon

NIF

Fax

Empresa/entitat Càrrec/professió

Forma de pagament _. Domiciliació del p agament Banc/Caixa j Agència j Júmero de compte

D Adjuntem xec nominatiu Dígits de control j

111 1

Característiques del seu equip CD Rom

Sí D

No D

Sistema operatiu

Windows 95 _

Windows 3.1 Z

Altres

E-Mail 3 er la] de personalitzar la vostra adreça de correu electrònic, indiqueu si us plau les vostre.5 preferències, màxim 8 lletres Exemple: Sr Anton Planas: aplanas@...

1a @...

2a

1b Per demanar l'alta al servei ICTnet, empleneu, sí us plau. la butlleta adjunta i envieu-la al fex (91) 300 07 ÍO o * l'adreça de l'ICT o truqueu al telèfon 902 41 22 22

@...

Àmbits temàtics del vostre interès Lúdics/lleure

2b

I I

EL

REPORTATGE

R E M O D E L A C

I

D E L

C A R R E R

G R A N

D E

N

F

O

R

M

A

T

I

U

G R A C I A

QUALITAT DE VIDA

diambientals i d'infraestructures suficients per promoure la difusió i la Teresa Sandoval utilització de Ses noves tecnologies Regidora de la informació. Esperem que proDistricte de Gràcia gressivament generin i impulsin efectes positius de transformació social i econòmica perquè el districte de Gràcia estigui al capdavant de la lluita constant per afrontar el futur en una posició competitiva.

orn a regidora del Districte de Gràcia, és un orgull per a mi que una obra fan complexa com va ser la remodelació del carrer Gran de Gràcia, surti publicada en aquesta revista.

B

L'Ajuntament de Barcelona, districte de Gràcia, ha posat en marxa en els darrers anys un conjunt d'iniciatives dirigides a millorar el benestar i la qualitat de vida dels seus habitants.

La manera és revitalitzar els barris, i afavorir-ne la vertebració amb els altres grans eixos comercials, turístics i culturals de la ciutat.

Amb aquesta obra, el carrer Gran s'ha incorporat al gran passeig que des de mar arriba fins a muntanya.

Gràcia ha començat la remodelació del seu teixit urbà amb els dos eixos vertebradors principals del barri —Gran de Gràcia i Torrent de l'Olla—, els quals s'han dotat de mesures me-

Entre tots, sobretot vosaltres que contribuïu d'una manera molt notable a la tasca d'aconseguir la ciutat que avui tenim, hem de continuar la construcció d'una Barcelona més amable i més cívica, incidint sobre la qualitat de l'entom urbà i recuperant més espais per ala gent. • van demanar reíteradamení els comerciants del barri i que va ser conMILLORAR L'ENTORN URBÀ sensuada posteriorment a causa de l'impacte que podia representar. Ha SOCIAL I COMERCIAL estat una obra ambiciosa que ajudarà a revitalitzar el comerç amb la Gabriel Arranz regeneració de l'extensa oferta coDepartament comunicació mercial d'aquesta via i que represenDistricte de Gràcia ta, en ampliar les voreres que esdevenen més còmodes i espaioses, una El carrer Gran de Gràcia, un dels prin- millora per a!s vianants. Una obra, cipals eixos de comunicació de la ciu- que per la seva extensió i modernittat i eix vertebrador del districte, ne- zació, amb els contenidors d'escomcessitava una actuació urbanística que braries de recollida pneumàtica, les

conduccionsde fibra òptica i la renovació d'elements urbans, ha tingut una certa complexitat, ja que ens hem trobat amb dificultats que han distorsionaí la marxa de l'obra, per exemple, l'existència d'antigues vies de tramvia i de conduccions obsoletes.

El conjunt de l'actuació que s'ha efectuat ha permès la modernització tecnològica del carrer. Una modernització que posa a l'abast dels veïns del carrer l'accés al món de la comunicació. Ja que ben aviat, i a causa dels

UflBAU

El sistema de renovació de sostres

La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) ia més a més no resulta cara.

Sistemes de Reforç Actiu, S.L

Carrer Sant Agustí 66 F. 08301 Mataró Telèfons 796 41 12 i 907 22 80 03

EL

I N F O R M A T I U

R E M O D E L A C I O

D

E

LC A R R E R

G R A N

D

E

REPORTATGE

G R A C I A

• Característiques de fes obres

ràpids avenços en aquest camp, es podran connectar a la xarxa de comunicacions de fibra òptica, gràcies al fet que el carrer ja disposa de les infraestructures necessàries per accedir-hí.

També es millora en l'impacte mediambienta! perquè incorpora asfalt absorbent que redueix l'impacte acústic, i utilitza llums de menor consum i de rendiment més elevat. La innovació tecnològica que s'ha introduït en aquest carrer culmina amb la incorporació d'un projecte capdavanter a la ciutat: el de recollida de les deixalles. Aquest nou sistema comportarà la desaparició dels contenidors i evitarà les males olors i les bosses de la brossa que provoquen molèsties als veïns.

Des d'aquest districte es valora molt positivament que les obres de reforma hagin estat dutes amb eficiència i rapidesa. L'objectiu d'ordenar l'espai d'aquesta via per solucionar els problemes que hi havia de congestió de trànsit i de desordre, amb unes voreres estretes i plenes d'obstacles, que comprometin la vida comercial i cívica del carrer, s'ha assolit. S'ha incrementat la superfície per a ús dels vianants, s'han reordenat el trànsit i les zones d'aparcament i de càrrega i descàrrega, i s'ha restaura! i ampliat la instal·lació d'enllumenat que són les principals mesures destinades a millorar l'entorn urbanístic, social i comercial del barri. •

PLANIFICAR I COORDINAR li PROJECTE

Ignasi Sanfeliu i Núria Vives

Arquitectes esprés de planificar i coordinar l'obra amb el màxim d'interessats, es va començar l'aixecament de la vorera del costat Besòs el 16 de setembre del 1996 i es va acabar la primera fase a primers de desembre.

Aquesta fase s'havia assolit amb èxit, però la proximitat de les festes nadalenques va fer que la Comissió de Seguiment, constituïda per diferents interlocutors del districte, de les àrees centrals i del comerç, prengués la decisió de no iniciar les obres fins al dia 22 de gener, per un període de gran recaptació pels comerciants i botigues.

H

La segona fase es va fer en un temps rècord de 3 mesos, en els quals s'ha aixecat l'antic paviment, s'han retirat les antigues vies, s'ha ampliat la vorera del costat Llobregat fins a la rambla del Prat, s'han construït els espais per ubicar-hi els contenidors soterrats amb les seves corresponents connexions i bústies per a l'abocament, i s'han col·locat també les conduccions de fibra òptica pel cable televisió.

En la tercera etapa, del carrer Astúries a la plaça Lesseps, es va fer tota l'ampliació del carrer, a causa que aquest tram és més estret. A final d'agost de 1997 s'obria el tram fins al carrer Carolines i el 14 d'octubre finalitzaven les obres. La coordinació de les etapes de les obres, amb els desviaments del trànsit, es va fer d'acord amb la guàrdia urbana del districte, i gràcies a la seva col·laboració i dedicació no vam haverhi problemes importants per als veïns del barri ni per al trànsit dels voltants.

La remodelació del carrrer Gran de Gràcia va consistir fonamentalment en la renovació dels paviments, amb canvi de la secció transversal i l'ampliació de les voreres. El tipus de material ha estat: voreres de panot vorades de pedra granítica flamejada amb rigola de 30 x 30cm. i el ferm de la calçada de 15 cm, subbase granular (sauló) 20 cm de formigó H-150,7 cm d'aglomerat asfàltic tipus S-20 i la capa de rodadura 5 cm d'aglomerat asfàltic tipus D-12. Els guals per a vianants transversals a l'eix de la calçada, s'han fet amb gual de pedra granítica d'1,20 m d'amplada i, els longitudinals, amb vorada i vorera rebaixada al nivell de la calçada.

Al llarg de les voreres del tram més ample, s'han construït escocells i s'hi han plantat 187 magnòlies de forma piramidal. En els llocs que no es podien plantar a terra, s'han plantat en jardineres de fusta tractades de 3 m de llargada, col·locades als llocs on la vorera és més ampla. Al començament de les obres, es va plantejar la instal·lació d'un sistema de recollida pneumàtica d'escombraries, semblant a l'existent a la Vila Olímpica, però en aquest cas hi ha uns punts de succió, per on un camió especial, recull les escombraries per mitjà

d'unes bústies que es troben a la vorera, i es dipositen en uns contenidors soterrats, que es troben instal·lats al llarg del carrer. Tots els dipòsits estan connectats per una canonada d'acer de 325 mm de diàmetre, instal·lada a uns 2 m de fondària. La succió de les escombraries, per mitjà del camió, es fa des de tres llocs, a la travessera de Gràcia, rambla del Prat i plaça Lesseps.

La realització de les obres, va ser molt complexa a causa de la quantitat de serveis existents, fonaments d'antics edificis, clavegueres, etc. que els anàvem trobant a mesura que es feien les excavacions. •

EL

REPORTATGE

I N F O R M A T I U

R E M O D E L A C I Ó

D E L

UNA OBRA INNOVADORA

de voreres de 8.640 m2 amb amplades de 4 metres a cada banda fins a un mínim d'1,50, s'ha doblat l'amplada en molts indrets des de la seva reestructuració.

H

questa via que articula iot el barri de Gràcia, amb una longitud de 1.076 metres i una superfície total de 18.000 m2 representava un repte molt important de superar els problemes que presentava: més accessibilitat, més espai pels vianants, jerarquització del trànsit, instal·lació de (ibra òptica, sistema de deixalles pneumàtiques subterrànies, plantació de nou arbrat, dotació de nou mobiliari urbà i finalment, soiventar el començament d'aquest carrer amb la parí tocant als jardinets a partir del carrer Sèneca, en el que s'anomena el Pla de SalmeronT.iin espai guanyat per al ciutadà..

Amb una nova calçada de tres carrils de 8,30 metres d'amplada fins al carrer Breton de los Herreros i de 6 metres d'aquest últim carrer fins a la plaça Lesseps, la superfície total d'aquesta és d'uns 8.600 n f i un total

C A R R E R

G R A N

El projecte es va plantejar com la porta i l'eix vertebrador del districte i es va decidir suprimir el caòtic aparcament de la zona entre els jardinets i el carrer Sèneca per recuperar-lo amb espai d'accés al carrer Gran. Aquest espai anomenat Pla de Salmeron és una superfície plana amb diferents paviments de panot, gespa i aglomerat de color, aquest últim queda delimitat per la fusta i el verd que configuren uns petits espais que es poden col-

D

E

G R A C I A

locar de vetlladors. Pel que fa al panot, és a tocar de les façanes per facilitar les possibles intervencions de companyies i d'altres. En aquest espai s'han plantat 5 arbres tipus xicranda i quatre palmeres, aquestes de 15 metres d'alçada, que marquen el començament del carrer Gran. Per identificar el sentit del vestíbul o accés del districte de Gràcia s'han situat sis pals amb grans banderoles amb les sis lletres que conformen el nom de Gràcia. Finalment, un element simbòlic identifica el Pla de Salmeron amb lletres enllume-

nades.

A la resta del carrer s'han plantat magnòlies, arbres de fulla perenne i amb flor d'olor agradable, aquest arbre mediterrani que és característic d'aquest districte. També s'han plantat palmeres de diferents mides segons, la seva ubicació, a la plaça Trilla i altres indrets de la part alta del carrer Gran.

Per primera vegada, s'està experimentant un nou escocell en íorma de fulla i paviment autodrenat, encara en fase d'experimentació i que es col·locarà a tot el llarg de! carrer.

Quant al mobiliari urbà, cal dir que és de fusta tractada, que té una garantia de deu anys, igual que el dei Pla de Salmeron. Aquest mobiliari urbà consta de bancs i jardineres ubicades en els indrets on el subsòl no permetia la plantació directa dels arbres. •

Ei.

F O R M A T I U

R E M O D E L A C I Ó

D

f » PI í I 5

E

I

LC A R R E R

G R A N

D

E

REPORTATGE

G R À C I A

COSTOS

UNA OBRA COMPifXA D'URBANITZACIÓ

B

obra que tractem en aquesta ocasió pertany a un gènere del qual hem tingut en general poca informació.

Són les anomenades obres d'urbanització, en aquest cas fetes en un carrer al bell mig de Barcelona i que, a més, és una artèria importantíssima de circulació, la qual cosa les fa molt diferents que urbanitzar un terreny lliure. Si hi afegim la superfície d'actuació, uns 18.000 m2, la gran quantitat de serveis que hi ha soterrats en els nostres carrers, els interessos comercials o els dels mateixos veïns, ens haurem fet una composició aproximada de la situació i de les complicacions que s'han de superar en una obra d'aquestes característiques.

Paral·lelament a la millora de la vialital del carrer, s'ha instal·lat un sistema nou de recollida d'escombraries, que consisteix en una sèrie de contenidors enterrats, disposats estratègicament i units mitjançant una xarxa de tubs a uns punts d'evacuació. En aquests punts, i a qualsevol hora del dia, s'hi pot connectar un camió que té dues missions: la maniobra de les diferents vàlvules, que possibiliten buidar selectivament els dipòsits a través de les connexions elèctriques i el buidat en si mateix dels dipòsits per succió, d'alta pressió. En total s'han instal·lat 36 bústies de recollida i el cost aproximat ha estat de 5,2 milions de pessetes per unitat, dels quals un 60% correspon a la instal·lació.

Com es pot veure en el quadre resum del pressupost, el capítol de més import

« f 5 II «

és el de paviments de les voreres. S'hi han col·locat panots hidràulics amb un cost de 3.100 ptes/rtí, sobre una base de formigó de 10 cm que costa 850 pies/ m2. Aquest tipus de paviment, en facilita la reposició en cas de reparacions dels serveis. La vorada de granit recte collocada sobre fonamenl de formigó costa unes 8.150 ptes/ml, i la corba costa, unes 17.200 ptes/ml; la rigola, que en aquest cas és de 30 cm d'ample té un preu de 2.800 ptes/ml. La pedra natural en els guals adaptats per a vianants tenen un preu de 40.100 ptes/ml.

Quant al paviment del carrer es van aixecar totes les capes (es van retirar les vies del tramvia) fins que es va arribar als fonaments. A partir d'aquest punt es van anar col·locant les diferents capes noves, començant per 15 cm de tot-u (350 ptes/rn2); 20 cm de formigó h-

tingut un tractament singular pel fet de considerar-se com la porta d'entrada a la vila de Gràcia.

El aquest espai s' han fel uns parterres amb gespa combinats amb unes zones d'aglomerat vermell. a un preu de 3.000 ptesí m ; i unes zones de parquet de fusta tractada a un cost de 14.500 ptes/m2.

Com a complement s'han instal·lat 6 pals que subjecten unes banderoles amb les lletres G.R.À.C.I.A, el cost de les quals és de 450.000 ptes/u. També hi ha sis pals d'enllumenat que subjecten els projectors que il·luminen les façanes de l'edifici de la Enher a 38.500 cada pal i 65.000 cada projector.

150 (1.700 ptes/rrí); 7 cm de mescla bituminosa en calent tipus S-20 (1.300 ptes/m2) i 6 cm de mescla bituminosa en calent tipus D-12 (1.400 ptes./m2).

Quant a la jardineria, s'han plantat cinc palmeres tipus Washingtònia de 15 m d'altura a 640.000 ptes/u; en canvi, les dactilíferes de 5-6 m han costat 135.000 ptes/u.

També, en el Plade Salmeron s'han plantat en els parterres uns exemplars de xicrandes a 31.250 ptes/u. Al costat dels parterres, que tenen reg per aspersió, s'hi han col·locat uns bancs de tres metres de longitud a 140.000 ptes/u i unes cadiretes individuals a 50.000 ptes/u fetes amb fusta tractada igual que la de! parquet.

Dins l'actuació en el carrer Gran, la zona més propera a l'avinguda Diagonal, l'anomenat Pla d'en Salmeron, ha

Tanmateix els arbres més nombrosos, són els que s'han col·locat al llarg del carrer. Es tracta de magnòlies d'ent/e

20 i 25 cm de perímetre de tronc i 3-3,5 m d'alura que han costal sobre les 48.C0O ptes/u.

Quan no ha estat possible planlar-les en els escocells s'ha fet en unes jardineres de fusta tractada que valen 123.000 ptes/u.

Per últim, s'han hagut d'instal·lar semàfors per la regulació del trànsit.

Aquests equips poden funcionar de forma autònoma o bé sincronitzats ja que cadascun té un mòdul de regulació i una escomesa per cruïlla. El cost d'aquest dispositiu puja a 2,7 milions per cruïlla. •

ECONÒMIC

PRESSUPOST ARRANJAMENT DEt CARRER GRAN DE GRÀCIA Obra

Recollida d'escombraries

convencional

1. demolicions 2. sanejament 3. paviments 4. mobiliari urbà 5. milloresordenació trànsit 6. adaptació pi. Lesseps-Pérez Galdós 7. semàfors 8. enllumenat públic 9.senyalització 10.treballscomplementaris

TOTAL baixa adjudicació 27,03%

TOTAL parcial | 1 |

28.224.457,19.329.028,129.260.845,7.754.581,12.798.286,4.379.835,27.760.372,6.659.866,2.719.066,11.487.781,-

pneumàtiques

LObracivil baixa d'adjudicació 27,03% TOTAL parcial (2) 2. Instal·lacions baixa d'adjudicació 3% TOTAL parcial (3) Total parcial (1)+DG + Bl + IVA Total parcial (2) Total parcial (3)

50.371.895,-13.615.523,36.756.372,50.769.241,-1.523.081,49.246.160,252.196.310,50.738.496,67.979.400,-

250.374.117,-67.676.124,-

182.697.993,-

TOTAL (pressuposi de contracte IVA inclòs)

370.914.206,-

EL

REPORTATGE R E M O D E L A C I O

L

D E L

C A R R E R

G R A N

D

E

| 2.5nt \ |

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

G R A C I A

j

1 1 lill

SECCION A - A

Sistema de recollida d'escombraries Col·lectors E: 1/100

SUBSCRIPCIÓ A RMATIU COL·LEGIATS Regafde 'LA PARL/p Un recull terminològic de la construcció

Les persones que s'hagin subscrit a L'Informatiu Pï^ü'/iíiPxlí Parla de regal.

PuntdesuccióE: 1/40

J i vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 414 34 34 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona.

Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 240 23 76. .

DADES PERSONALS Nom i cognoms: Adreça: Població: Entitat o Empresa:

DNI/NIF. Codi Postal: Professió:

Telèfon:

QUOTES O Quota normal d'l pagament de 3.000 PTA per 21 números Q Quota estudiant d'arquitectura tècnica: 1.500 PTA per 21 números FORMA DE PAGAMENT O Taló nominatiu adjunt (adreçat a: Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona) 3 Cir postal nüm.

O Pagament personal at Servei d'Informació del Col.legi O Transferència al compte de La Caixa: 2100 0479 0200212225 núm. control 27 (J Domiciliació bancària. Dades:

llF=s; l^W«

Nom i cognoms Banc/Caixa: Agència:

Signatura

Núm. entitat: Adreça:

de_

Núm.

cte:

•JCYPE •

INGENIEROS

Líders en software per Arquitectura i Enginyeria

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA ARQUÍMEDES PER WINDOWS Arquímedes, el programa d'AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS, CERTIFICACIONS i PLECS DE CONDICIONS, desenvolupat en entorn Windows 95 i Windows 3.11, amb totes les seves avantatges gràfiques, operatives i de compatibilitat.

Arquímedes es subministra amb el BANC DE PREUS CYPE. A més admet qualsevol base de dades en format F I E IBDCPot utilitzar diferents Bancs de Preus a la vegada.

I

JIC

_

J

Pot crear les seves pròpies plantilles o modificar fàcilment les que Arquímedes proporciona. Més de 60 tipus de llistats disponibles per impressora o en fitxer de texte. Ara disponibles en català.

Importa Plecs de Condicions crear els seus propis plecs.

FIE

ÍBDC- També pot

Arquímedes, més de 9.000 usuaris l'avalen.

OFERTA ESPECIAL COL·LEGIATS Arquímedes

39.200 pts.(I.V.A. no inclòs)

Lloc: VESTÍBUL COL.LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Dies: 30 i 31 de Març Hora: De 9.00 a 19.00 hores.

Disposem d'altres programes pel càlcul d'estructures de formigó i metàl·liques. Consultar promocions especials.

CYPE CATALUNYA Almogàvers, 64-66 2° A 08018 Barcelona Tel.: 93-485 11 02 Fax: 93 - 485 56 08

íTPIfJ Avda. Eusebio Sempere, 5 03003 Alicante Tel.: 96 - 592 25 50 Fax: 9 6 - 5 1 2 49 50

http: //www.cype.com

CYPE MADRID Barquillo, 15-B 1° C 28004 Madrid Tel.: 91 -522 93 10 Fax: 91 -531 97 21