D M Jt V1II
\1 DEL COL·LEGI
D'APARELLADORS
1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
•Pasíor,5 03021
lAMÍSA
Gaudí desperta l'interès científic d'arreu del món
MBS
L'arquitectura moderna i els criteris de conservació
L'interès per l'obra d'Antoni
psrAnnsmísks \in de Pas Q
Gaudí adquireix una nova dimensió científica més enllà
Ajuts a les millores
dels aspectes purament
I mediambientals
formals o simplement Perfils; Xavier Joves,
folklòrics de
| un aparellador per la
l'arquiteciura-postal
protecció civil
I El correu electrònic | Legislació i normes Les activitats
Ml
I Delegació Bages• Berguedà: 10 anys
La construcció creix un 30%
H
s rjeiegsció del Bag5S-3erguedà del Col·legi celebra aquest any el desè anhersari de la sev-a constftució. i ha preparat un programa tí'acíhntaís que vol comptar amb la partir> pacïó de iots els aparelladors ï arquitectes tècnics d'aquestes comar- I A ques. V —
H
activitat constructora de les comarques de Barcelona durant 1997 va créixer un 3Q.4=ó respecte de i'any anterior. Destaca la construcció de 41.511 nous habitatges. Les dades del mercat de treball mostren una -i conjuntura favorable per 1998. • -
Barcelona revisa el catàleg de protecció del patrimoni «
Coeficient d'actualització d'honoraris a 13 de març Ca = 1.02
El
I E P 0 I T í T6 £
Preparats per al futur 19 a 24
mi Q&MAI m ?£&
L'INFORMATIU és una publicació quinzenal que recull temes d'actualitat professional i ciutadana, aborda, amb un estil periodístic, el dia a dia de la construcció, mostra les novetats en les tècniques de la construcció i l'arquitectura, i informa de l'actualitat legislativa i normativa. És el mitjà de comunicació dels aparelladors i arquitectes tècnics, i una tribuna oberta a tots els professionals de la construcció de Catalunya. Si no ets aparellador o no estàs col·legiat, ara pots rebre L'Informatiu per subscripció. Si vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 414 54 34 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 240 23 76. DADES PERSONALS Nom i cognoms: Adreça: Entitat o Empresa:
QUOTES Q Quota normal d'l pagament de 3.000 PTA per 21 números O Quota estudiant d'arquitectura tècnica: 1.500 PTA per 21 números
FORMA DE PAGAMENT Q Q Q O Q
Taló nominatiu adjunt (adreçat a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona) Gir postal núm. Pagament personal al Servei d'Informació de! Col·legi Transferència al compte de La Caixa: 2100 0479 0200212225 núm. control 27 Domiciliació bancària. Dades: Nom i cognoms Banc/Caixa: Agència:
Signatura
___^__ Núm. entitat: Adreça:
Ei.
TEMA A R T
I
T È C N I C A
L ' O B R A
DE
G A U D Í
Estudiosos d'Antoni Gaudí es van reunir el passat novembre a La Pedrera per analitzar art i tècnica amb una visió contemporània. Paral·lelament i fins avui s'han fet públiques diverses manifestacions que demostren que el debat sobre la personalitat i l'obra de Gaudí no solament no passa de moda sinó que potser no ha fet més que començar.
Què sabem d'Antoni Gaudí? La Pedrera reuneix 150 estudiosos d'arreu del món I Is catalans som negligents amb el I nostre patrimoni fins que d'altres ens demostren la seva importància". L'historiador Daniel Giralt-Miracle creu que ens trobem avui en un moment en què l'interès per l'obra d'Antoni Gaudi ha adquirit una nova dimensió científica més enllà dels aspectes purament formals o simplement folklòrics
de Yarquitectura-pos- Algunes
^ r ^ i nou Espai Gaudí, situat a les golfes i el terrat de la Pedrera, un lloc que explica la vida de Gaudí, el seu context històric i cultural, els valors artístics i les in-
nes enquestes recents indiquen, fins i tot, que el primer punt d'atracció per la Barcelona postolimpica és Gaudí. La darrera que ha transcendit a la premsa barcelonina ha estat realitzada per iniciativa del professor Alberto T. Estévez i realitzada per estudiants de la Universitat de Barcelona, qui n'extreu la conclusió que l'obra arqu'rtecenquestes tònica que més agrada als barcelonins és la
recents indiquen que el phmer punt d'atraCCiÓ
guida de La Pedrera,
la Casa Batlló i el conjunt del Parc Güell. Segurament Gaudí no volia passar ala història, però ho ha fet. Antic en les seves idees i modern en les seves aplicacions; pertanyent a un món artesà, però mogut al mateix temps per la lògica i el pragmatisme; religiosament tradicional i racionalista en el seu temps. Es manlenia
popular per la Barcelona postolimpica és Gaudí
novacions tècniques de la seva obra. La Pedrera va ser precisament el lloc de trobada de les IV Jornades intemacionals d'estudis gaudinistes, celebrades al novembre i organitzades pel Centre d'Estudis Gaudinistes (CEG), l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (UPC) i la Fundació Caixa de Catalunya. Estudiosos de Gaudí de la més diversa procedència van exposar punts de vista i treballs d'investigació que es duen a terme a l'entorn de la seva obra. Generalment s'ha abordat l'arquitectura de Gaudí des de dues perspectives, una que emfatitza els aspectes artístics i, una altra, en què primen les propostes tècniques. No obstant, a mesura que avancen els estudis sobre la seva obra, s'observa que aquests conceptes són indissociables. L'estudi de l'obra d'Antoni Gaudí, però, no ha fet més de començar. I, com ha estat sempre, és una tasca individual i dispersa. Les estadístiques manen i l'interès popular arreu del món per l'obra del mestre augmenta any rere any. Algú-
entre dos móns: "cal superar la Iradició amb invenció", deia. Partir del gòtic i solucionar-lo d'una manera definitiva. Les jornades han mostrat que en el temps d'Internet comença una nova època d'anàlisi de Gaudí i també de la manera com s'intervé en la seva obra D'experiències ja n'hi ha i de diversitat de plantejaments, també. I la Sagrada Família? "És un moment en què cal revisar les posicions", diu Luís Gueilburt.direcíordel CEG. "Ja ningú es planteja aquesta discussió, no ha estat el tema de les jornades i, de fet, és una obra que Gaudí va projectar perquè durés tres-cents anys". Toshiaki Tange, president del CEG, opina igual. "La polèmica ja no té sentit", afirma. Les torres projectades per Antoni Gaudi són visitades cada dia per milers de turistes, la majoria dels quals queda
La Sagrada Família i el Pi
fascinada, especialment els japonesos. •Possiblement ha arribat l'hora de començar a canviar la nostra mentalitat". Ho deia Josep Maria Montaner en un article publicat el juny a El País. "La Sagrada Família és com la crema catalana, unes postres tradicionals que els catalans no prenem quasi mai i que reservem com a llaminadura per al gaudi dels guirís. 0 també podria interpretar-se com a metàfora de Catalunya, un país que mai no acaba de construir-se Les jornades del tot".
~ obresbarcebninesmés visüades
la construcció. 'Aprofitem al màxim tots els avenços tecnològics", deia a l'abril Ramon Espel, arquitecte tècnic i cap d'obra de la Sagrada Família. Comença una nova època d'anàlisi de Gaudí. Més científica? Si. Més freda? No. A cavall entre l'art i la tècnica, la revista Nexus, de la Fundació Caixa de Catalunya, publica dos assaigs molt interessants sobre Gaudí: Rai Ferrer analitza la projecció de Gaudí en les il·lustracions del còmic i en
Celebrades
a La Pedrera han
L'arquitecte i crític d'art acaba premostrat que guntant-se perquè no s'accepta d'una vegada una Sagrada Família iniciada per Francesc de Paula Villar, replantejada per Gaudi i realitzada en part per ell i en part pels tècnics i artistes que han seguit les seves idees. "Un veritable work in progress, sobre el qual tots podem opinar, conclou Montaner. Les obres continuen amb la participació entusiasta d'arquitectes, aparelladors, enginyers, escultors artesans i obrers de
l'imaginari de la ciènJoanBassegodapa,
en el temps
ia dei Parc Güeii com
a expressió del mediterranisme. Quasi ai mateix temps, Juli Capella reivindica el dret a gaudir amb llibertat de l'obra de Gaudi. Xavier Bru de Sala i Oriol Bohigas, finalment, s'encarreguen de demostrar que el debat sobre la personalitat i l'obra d'Antoni Gaudi continua despertant fortes passions. •
d'Internet comença una nova època d'anàlisi de l'obra de Gaudí
Carles Cartana
E-mail: inforwatiuSapabcn.es
N
ART
I
r o
EL
R
J £ C N I C A
L'OBRA
DC
TEMA
GAUDÍ
IV Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes a
fortunadament, i tal com ha escrit fa poc Luis Gueilburí, director del Centre d'Estudis Gaudinistes, el debat gaudinià ja no se centra en les polèmiques de si cal o no continuar les obres de la Sagrada Família, la procedència de l'arquitecte (Reus o Riudoms) o si la seva és una obra d'art sublim o una manifestació paradigmàtica del Kitsch. I si aquest debat avui ja no té sentit és perquè Gaudí ha esdevingut una personalitat de valor universal i perquè els estudis i recerques que es fan sobre la seva obra volen anar més enllà de l'anecdotari sobre la seva vida i obra. Ara ja no dubta ningú que Gaudí sempre va saber conjuminar art i tèc-
nica i que posava al servei de les seves propostes estètiques els factors mecànics, geomètrics i constructius. I, precisament, aquest tema, Art i tècnica en l'arquitectura d'Antoni Gaudí, va ser el que es va tractar en les IV Jornades internacionals d'estudis gaudinistes que, seguint una tradició impulsada pel Centre d'Estudis Gaudinisíes, es van celebrar entre el 13 i el 15 de novembre de l'any passat, gràcies al suport de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Centre Cultural Caixa Catalunya. Per tal de remarcar el caràcter eminentment tècnic d'aquestes sessions es van iniciar amb l'estrena d'un vídeo sobre la columna de 8 de la Sagrada
Família, elaborat infogràficament pel professor Mark Burry, de l'Escola d'Arquitectura de la Deakin University de Victoria (Austràlia) i de la Universitai Victoria de Nova Zelanda, que va mosirar unes interessants imatges sobre la rica generació de formes que pren el íronc de la columna més alta de la Sagrada Família i un document, sens dubte, clarificador del modus operandi de Gaudí. La conferència inaugural va ser a càrrec del prestigiós professor Frei Otto, director de l'Institut d'Estructures Lleugeres de la Universitat de Stuttgart i autor de les cobertes de les instal·lacions dels Jocs Olímpics de Munic. Otto, a partir de Gaudí, va analitzar una gran varietat d'estructures lleugeres de les cultures populars i de les enginyeries contemporànies, i va reconèixer el mèril i la importància de les maquetes polifuniculars de Gaudí, que ell va estudiar en profunditat als anys setanta.
Deia// de les voltes de la Sala Hipòstila dei Parc G,
E Í I F I Í I S
SINGULARS
No obstant això, també cal destacar les aportacions de Claudi Alsina, professor de la UPC, centrades en el Gaudí geòmetre; la dels professors
Joan Margarit i Carles Buxadé, dedicada a l'estructura del projecte executiu del Palau Güell; la del professor Josep Vicenç Gómez Serrano, sobre el dibuix informàtic en el projecte que es duu a terme a la Sagrada Família; la del professor Robert Brufau, que va tractar les actuacions de restauració del pavelló d'accés al Parc Güell, i la dels professors Josep Lluís Gonzàlez Moreno-Navarro i Pere Roca que van presentar l'aplicació de les tècniques informàtiques en els models estructurals de Gaudí.
EL
TEMA
A R T
I
H
T È C N I C A
També van ser interessants les intervencions dels arquitectes Enric Miralles i Juan José Lahuerta en què analitzaven els valors artístics i humanístics de Gaudí i les opinions de l'enginyer José Antonio Femàndez-Ordónez sobre Gaudí i el sistema de cobertes lleugeres en l'arquitectura del segle XX, i també e!s punts de vista concrets sobre aspectes personals, íècnics i artístics de l'obra gaudiniana exposats per Josep Corredor-Matheos, Jordi Faulí, Josep Maria Adell o Jan Molema, entre d'altres.
A
L ' O fi R A
D
E
r o R
G A U D I
1879 a Caldes de Montbui i exhibir per primera vegada els plànols dibuixats per l'arquitecte el 1916 on explicava els diferents punts de vista de la Sagrada Família i la seva ubicació ideal en la trama Cerdà. Resumint, però, podem afirmar que els més de 150 gaudinistes i gaudínians d'arreu del món que durant tres dies es van reunir a La Pedrera són un testimoni important de la projecció internacional creixent de l'obra i del pensament d'Antoni Gaudí. •
Aquesta edició de les jornades també va permetre conèixer detalls inèdits de Gaudí, com és un projecte d'enginyeria hidràulica realitzat el
Daniel GiraU-Miracle
Director de les IV Jornades d'estudis gaudinistes
I INFORMÀTICA APUCADA A l'OBRA OS GAUDÍ
H
es noves tecnologies demostren que els mètodes empírics, d'origen artesana!, utilitzats per Gaudí responen a uns càlculs i unes fórmules matemàtiquesexactes.Enaquesta imatge, visualització gràfica de les solucions adoptades per Gaudí en e!s elements que componen la nau central del temple de la Sagrada Família. Investigació portada a terme pel Departament d'Estructures a l'Arquitectura de l'Escola d'Arquitectura del Vallès (UPC) i la Victoria University of Wellington, Nova Zelanda. •
ELS ESTUDIS ÍSUREOFUNICULARS
B
einterpretació dels estudis estèreofuniculars realitzats per Gaudí en la construcció de la Cripta de la Colònia Güell. Mètode emprat per determinar la forma d'una estructura espacial sense aplicar fórmules matemàtiques. Per definir la forma de cada arc utilitza la corba que adopta una cadena suspesa dels dos punts extrems, de la qual penja càrregues equivalents a aquelles que haurà de suportar l'arc un cop construït. El mirall permet veure l'estructura de l'edifici en la seva posició definitiva (Espai Gaudi). •
Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més. Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari. Una garantia més sobre allò que no es veu.
SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59
fORUA,
B
COLOR, TEXTURA
audí dóna tanta importància a les qüestions estructurals i constructives com a tot el que es relaciona amb la pelí de l'edifici (forma, color i textura), ja que per a ell aquests conceptes són inseparables. La determinació de les formes, l'aplicació dels colors i l'elecció de les textures confirmen aquesta voluntat d'unificar les dimensions estètica i tècnica. •
Amb el suport tècnic de
Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova. 73. lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente
P U N T S P A T R I M O N I
DE
V I S T A
A R Q U I T E C T Ò N I C
Arquitectura moderna icriteris de conservació B
a vida i el destí dels edificis depe- Barcelona promogut per l'Ajuntament, nen d'una sèrie de factors que els ha provocat l'exasperació de la vocalïa poden preservar per un futur patrimoni, de Cultura del COAC per la manera poc sobrevivent com a testimoni d'una èpo- respectuosa en tractar les característica o, contràriament, els poden condem- ques destacades de l'edifici, del qual es nar a la seva desaparició silenciosa. En planteja transformar l'ús. Tot i això, s'ha reconegut la funció de el debat sobre la definició i la justificació dels criteris per conservar o enderrocar l'Ajuntament com a impulsor de la transels edificis catalogats que hi ha a la formació urbanística a gran escala que li ha donat el presticiutat de Bar"La diferència de criteris en gi internacional i la celona, la polèmica esta serviel terreny de la conservació fama mundial que s'atribueix a les da. del patrimoni arquitectònic qualitats de! seu Es tracta de patrimoni arquitecla intervenció es fa evident en la revisió tònic i que constique s'esta fent tueix el principal en l'edifici de del catàleg de l'Ajuntament producte de màrl'antic dipòsit que s'acabarà el 1999" quetingbasatenla d'automòbils de dinàmica econò!aSEAT,alaplaça d'Ildefons Cerdà, un edifici dels ar- mica, turística i cultural de la ciutat. Fins quitectes Rafael Echaïde Itarte i César i tot existeixen normes i ordenances Ortiz Echagüe, construït a l'any 1958, municipals que cal tenir en compte en la que ha estat inclòs en nombroses guies rehabilitació i reformes dels edificis, sed'arquitectura. Aquest edifici, que es tro- gons la zona on es situen. Actualment ba en un avançat estat d'abandó i de en el districte de l'Eixample no hi ha cap degradació, i que forma part del pla de edifici que es rehabiliti i no se'n conservi reurbanització d'una zona industrial de la façana per molt o poc valor arquitectò-
Què necessites del teu banc o caixa ?
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics =/Bon Paiior. 5. 08021 Barcelc
Tel. 200 95 22
Fax 209 99 25
M
Oficina r * l Aparelladors
Un bon servei.
k
nic que tingui. El segon cas polèmic és lafacanade l'edifici de l'antic Noticiem Universal, obra de l'arquitecte Josep Maria Sostres, que perilla davant d'una promoció d'habitatges. La falta de perspectiva en matèria de previsions urbanístiques no sempre facilita la classificació d'edificis moderns catalogats de protecció oficial, en un país on la tradició de recuperar la seva història a traves de l'arquitectura s'ha iniciat fa tot just una dècada. És contraproduent per a la imatge global d'una ciutat com és Barcelona que manifesta l'ambició de convertir-se en el museu arquitectònic més extens d'Europa, quan els detalls del seu conjunt arquitectònic no corresponen a la informació de la qual disposen els seus usuaris i el públic que visita la ciutat per conèixer en directe els edificis seleccionats en les guies d'arquitectura. Per evitar la construcció d'un futur parc temàtic que recordarà als propers habitants i visitants la diversitat arquitectònica de Barcelona, sóc de l'opinió que es podria imposar amb més força i convicció, primer la cultura del manteniment i segon l'exigència d'un projecte de rehabilitació que reconstitueixi els valors constructius i n'impedeixi la desaparició. Aquests també són els objectius del Registre d'Arquitectura Moderna a Catalunya i del Registre Ibèric de l'Arquitectura del Moviment Modern. Darrerament i amb motiu del XIX Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), el Comitè Ibèric del DOCOM0M0, va fer una presentació pública de les 125 obres reconegudes en el seu catàleg com les millors construccions d'aquest tipus realitzades a la Península Ibèrica entre 1925 i 1965. Trenla-una d'aquestes obres són a Catalunya, i l'edifici del dipòsit d'automòbils de la SEAT n'és una. En aquest moment discrepen les opinions de diversos arquitectes especialistes i dels tècnics de l'Ajuntament de Barcelona. La taula rodona que va tenir lloc el passat 26 de gener al Col·legi d'Arquitectes va debatre la qüestió: Es pot salvar el patrimoni arquitectònic català del moviment modern. Gerard García-Ventosa, representant del COAC, va reivindicar més atenció per respectar
la fesomia i la pell dels edificis de la SEAT abans de convertir-los en un bloc d'habitatges i incloure'ls en el pla de reurbanització de la plaça Cerdà. Un escepticisme més crític dominava el to de les aportacions del ponents convidats. Oriol Bohigas va afirmar que s'hauria d'assegurar la continuïtat de la història arquitectònica i que no creu en els excessos de conservar gran quantitat d'edificis, quan segons ell més de la meitat són repugnants i se'n destrueixen pocs. La majoria dels participants a la taula —Antonio Pizza, Xavier Pouplana, Antoni de Moragas, els representants de l'Ajuntament Jordi Rogent i Borja Carreras i Antoni Navarro de la Generalitat— estan a favor d'acceptar la transformació i la reutilïtzació dels edificis, de conservar-ne les virtuts í d'atribuir-los un ús nou. El centre de la polèmica creada és la definició dels criteris de conservació: com s'estableixen les característiques arquitectòniques essencials en prevenció de la degradació? La diferència de criteris en el terreny de la rehabilitació i de la conservació del patrimoni arquitectònic es fa evident en la revisió del catàleg de l'Ajuntament, que s'acabarà el 1999. El catàleg, encara que sigui un document de protecció, fins ara no ha fomentat gaire el manteniment de l'edifici, segons Borja Carreras. El catàleg difereix en els seus criteris de selecció i exclou quatre edificis -la fàbrica Olivetti, la clínica Soler-Roig, els edificis de la SEAT, l'hospital Sant Jordique sí que estan classificats en la Mista delDOCOMOMO. • Annemieke van de Pas Critica d'ari
EL
N O T I C I A R I L A
S I T U A C I Ó
I
D
E
N
F
O
R
M
A
T
I
U
L S E C T O R
L'habitatge creix un 26% a Barcelona Les comarques costaneres mostren un gran dinamisme amb forts augments de l'activitat durant 1997
H
a construcció d'habitatges a Catalunya va créixer el 1997 més d'un 25% respecte de l'any anterior, amb un toia! de 58.301 habitatges iniciats. El creixement ha estat molí superior que et de l'any passat la qual cosa confirma la represa de l'activitat que ja s'apuntava ai primer semestre. Després d'una certa atonia constructora del 1996, l'edificació residència! recupera finalment el dinamisme dels anys 93.94 i 95. Aquesta situació de creixement afecta el conjunt de les comarques catalanes i de manera especial les de Tarragona, amb 7.659 habitatges inici-
La ciutat de Barcelona , amb 5.314 nous habitatges, manté un bon nivell d'activitat constructora. Terrassa (2.262), Sabadell (1.580), Sant Cugat del Vallès (1.467) i Rubí (1.210) creixen de manera continuada, com ho fan d'altres ciutats vallesanes. També el Vallès Oriental acull importants promocions repartides per tota la comarca. A la costa, destaquen Mataró i Badalona, amb 1.400 i 1.046 habitatges iniciats. El Baix Llobregat creix de manera uniforme i destaca Sant Feliu amb 1.550 nous habitatges. Les comarques de l'interior també es dinamïtzen. La posada en marxa
ats i un increment de! 36%. Les comar- de l'Eix Transversal influirà ben segur en un desenvolupaques de Girona ment que ha co(15,7%) i Lleida L'edificació residencial mençat a manifes(12,3%) també i industrial creix en tar-se a les capitals creixen, encara interiors del país. que de manera comparació a comerços Manresa i Vic han més moderada, i equipaments iniciat durant l'any amb 6.383 i 2.748 passat 600 i 422 hahabitatges iniciats bitatges respectivament respectivament. L'increment de l'activitat a Barcelona ha estat del 26,8*0. amb un segon semestre molt actiu. En el conjunt de les comarques barcelonines es van iniciar durant 1997 un total de 41.511 habitatges. El creixement de l'activitat és el més important dels darrers anys. Totes les comarques de la demarcació han experimentat un creixement que en alguns casos ha estat espectacular. Destaquen les comarques costaneres. El Garraf (42,5%) i ei Maresme (43,9%) van ser les comarques més dinàmiques, seguides del Baix Llobregat (30,4%) i el Barcelonès (29%). El nombre més elevat ^habitatges construïts en valors absoluts correspon a les comarques del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, on es van iniciar 9.843 i 9.611 habitatges respectivament.
•
Una conjuntura favorable
HABITATGES INICIATS
Pel que fa a l'activitat constructora en general, els pressupostos visats a Barcelona durant l'any 1997 tenen un creixement de! 30,4% respecte als de l'any anterior, clarament superior als dels darrers exercicis. Pel tipus d'edificació, els habitatges augmenten en tres punis el seu pes sobre el conjunt. Creix en un punt l'edificació de tipus industrial i disminueix el pes de l'activitat edificatòria de tipus comercial i sobretot la cf equipaments. Pel que fa a la situació del mercat de treball, les dades del Col·legi indiquen una situació positiva amb un creixement molt important de les ofertes que s'han rebut en el Servei de Promoció i Mercat de Treball, situació afavorida per una millor conjuntura i per l'entrada d'ofertes d'altres centres incorporats al Servei Català de Col·locació (SCC). El servei col·legial ha gestionat 252 ofertes d'empreses, rebudes directament per cobrir 319 llocs de treball, i s'ha comprovat la disponibilitat de col·legiats seleccionats per a 230 ofertes més, gestionades per altres centres del SCC. A final d'any, el nombre total de col·legiats en atur era de 217. La meitat de les ofertes provenen de constructores i promotores tot i que els estudis d'arquitectura i enginyeries van duplicar les ofertes amb relació a 1996. •
VARIACIÓ INTERANUAL 1996-1997
MARESME^
PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS D ' E D I F I C =s sobre el total
Habitatges
79
34
87
Industriüs
3
3
i
Cütneraals
11
5
i
7
8
5
100
100
EquipamaBs
Caries Cartanà
E-mail: intormaúu@apabctLes
Total
N CIUTAT
F O R M I
EL
A T
N O T I C I A R I
5 £ C T O R
Barcelona revisa el catàleg del patrimoni Els plans especials per a districtes són la fórmula adoptada
H
I Butlletí Oficial de la Província de Barcelona va publicar, el passat 28 de febrer, l'aprovació inicia! del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic dels districtes de Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó. Aquests documents restaran en exposició pública durant un mes a comptar des d'aquella data, al Departament de Tramitació i Documentació Urbanística (Av. Diagonal, 230, pral. 2a), per a consulta i presentació de les al·legacions que es considerin pertinents.
Amb vuit anys de retard, segons el que preveu l'Ordenança, l'Ajuntament ha iniciat el procés de revisió del discutit í ja obsolet Catàleg del Patrimoni. Els plans especials per a districtes han estat la fórmula adoptada per dur a terme aquesta revisió, opció que permetrà avançar en la protecció dels districtes que tenien un tractament menys significatiu en l'antic Catàleg, i que per-
metrà seguir treballant en els districtes més complexos, parlant en termes de patrimoni, com ara Ciutat Vella o l'Eixample. El nou catàleg s'adapta a les noves lleis del Patrimoni, sorgides aquests darrers anys tant en l'àmbit del l'Estat com en el de Catalunya, i té vocació de constituir-se en un document obert i viu, que permeti una certa agilitat en la introducció de les modificacions que en el futur es considerin raonables. Els nivells de protecció són bàsicament quatre: monuments d'interès nacional i local, eliminació d'afectacions urbanístiques i acceptació d'afectacions que permetin la seva demolició, prèvia documentació precisa o trasllat. En general, sembla que s'ha fet una important íasca d'estudi i valoració de tots els edificis susceptibles de catalogar-se, i una contrastació dels seus valors, estat i situació urbanística, in-
La revisió permettà afegir nous elements d'interès arquitectònic de la ciutst Que calprotegit
tentant trobar una coherència equilibrada, sense les contradiccions que hi havia, en tots els aspectes. Aquesta ha estat la tasca de l'Ajuntament, ara cal que tots participem en la fase d'exposició pública fent aportacions constructi-
ves que contribueixin a millorar la salvaguarda del patrimoni arquitectònic de la ciutat. • Xavier Casanovas Servei Rehabilitació i Medi Ambient
Presentació del registre d'empreses Aprovat el projecte de Llei del Sòl H
I president del Gremi de Constructors de Barcelona, Joan Santaulària, va presentar el passat 3 de març al conseller de Treball de la Generalitat, Ignasi Farreres, la proposta de creació d'un Registre Oficia! de Constructors, de caràcter obligatori, que reguli l'accés de les empreses al sector, tot acreditant coneixements de l'ofici, professió i capacitat econòmica. Aquest projecte ja havia estat presentat als departaments de Política Territorial i d'Indústria de la Generalitat i tots dos es van comprometre a estudiar-ne ía viabilitat. La proposta de Registre compta amb el suport del Col·legi. Amb aquesta iniciativa, el Gremi i proposa una nova definició de constructor que pressuposa l'existència d'una organització de tipus empresarial amb una plantilla qualificada d'operaris i amb un caràcter professional i tècnic. •
H
I Congrés dels Diputats va aprovar el passat 16 de febrer el dictamen de la Comissió d'infraeslructura sobre el projecte de Llei de règim del sòl i valoracions. El dictamen de la Llei ha introduït algunes matisacions significatives però no substancials, al projecte de! Govern. Entre d'altres aspectes, s'introdueix el reconeixement de la figura de l'agent urbanitzador, la definició i matisació de les classes de sòl per donar un marge més gran als municipis, s'han modificat els articles relatius a drets i deures dels propietaris i es manté el 10 per cent de cessió màxima, que les comunitats autònomes podran reduir amb una ponderació dels costos d'urbanització. El projecte de llei passarà al Senat, que podria finalitzar-ne la tramitació al març i retornar-lo al Congrés, el qual espera aprovar-lo a mitjan abril. •
Tenim les millors ofertes d aparells topogràfics • Augment d'òptica 30x • Precisió angular 2 mgon • Plomada òptica •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica
HHmiBBBHWHmi.i N° 10x22
•Taquimetre Hectri • Distància amb I p 300 rr • Precisió angular I •Augments òptica 26»; amb compensació automàtica • Programes d'aplicació en construcció coordenades " Memòria interna 1900 punts • Trípode d alumini o de fusca • Plomada òptica • Bateria de NIMH i carregadt ' Prisma i bastó aplomador.
•Augment d'òptica lOx • Precisió angubr 10 mgoru • nòmada d òptica •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica • Brúixola orientadora (opcional)
•Augment d'òptica 22x • Precisió +1-Z5 frmJ\ Km. •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica
N°10x26 •Augment d'òptica 26x • Precisió +/-2 mmJl Km. •Trípode d'alumini o de fuita • Mira topogràfica telescòpica Balmes. núm. 6 - Tel. (93) 302 20 -15 - 08007 BARCELONA
EL
NOTICIARI M
C D I
A M B I E N T
I N F O R M A T I U I
A l I I f S
Ajuts a les millores mediambientals
Participació en la Primavera fotogràfica
Barcelona, posa't guapa potencia l'estalvi energètic i la substitució del PVC
H
I departament de Cultura i Exposicions del Col·legi prepara una exposició amb motiu de la novena edició de la biennal Primavera Fotogràfica, que tindrà caràcter pSuridisciplinari a partir d'una idea de Romà Arranz i que du per títol Cap semblança amb la realitat és pura coincidència. Es mostrarà a l'abril a la sala d'exposicions del Col·legi. •
B
a campanya d'enguany per a la protecció i millora del paisatge urbà Barcelona, posa't guapa, a més d'incidir especialment en la seguretat dels edificis, també potenciarà les mesures d'estalvi energètic, incorporació d'energies renovables i la substitució d'elements de PVC.
Després de més de 10 anys d'activitat, la campanya per a la protecció i millora del paisatge urbà de l'Ajuntament de Barcelona segueix vigent i incorpora noves possibilitats d'ajudar els barcelonins en la millora dels seus edificis. A més de les ja tradicionals façanes, !a seva raó de ser en e!s primers anys, s'hi ha anat incorporant altres elements constructius, i també la protecció del medi ambient. Els aspectes de protecció mediambiental prenen força any rere any, i trobem ajuts per a l'aïllament acústic i tèrmic, l'estalvi energètic i l'ús d'energies renovables, la reducció d'emissions contaminanis de les calefaccions, la substitució d'equips d'aire condicionat amb CFC o la substitució d'ele-
Conferència de Carles Ferrater al Col·legi
H La campanya municipal incorpora nous ajuts als barcelonins per la millora dels edificis
ments de PVC (clorur de polivinil), ció de les obres i l'ocupació de la via d'acord amb la postura municipal com pública. A més d'aquest ajuí, n'hi ha a Municipi Lliure de Productes Clorats. altres d'específics per a cada acció, Pel que fa a la quantia de les sub- que en cap cas poden superar el 50% vencions, la proposta en planteja una del cost de les obres. • de genèrica, d'import igual al de les Servei Rehabilitació i Medi Ambient taxes municipals vinculades a l'execu-
Revisió d'edificis a Terrassa B
a delegació del Vallès Occidental del Col·legi i la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca van signar el passat 4 de març un conveni de col·laboració per íal que els socis de la Cambra puguin demanar un test gratuït de revisió dels edificis de més de sis habitatges. L'acord signaí és similar al que es va signar al maig de l'any passat amb l'Ajuntament de Terrassa, que, amb una vigència de sis mesos, va rebre un centenar de sol·licituds de revisió. El delegat del Col·legi, Salvador Navarro, va anunciar la signatura d'un acord similar amb l'Ajuntament de Saní Quirze i manté converses amb els de Matadepera i Santa Perpètua. •
arquitecte Carles Ferraterfarà una conferència al Col·legi sobre l'aplicació constructiva d'elements prefabricats en les obres. L'acte tindrà lloc el proper2 d'abril a la sala d'actes amb motiu de la presentació del llibre Materialitat, de Carlos Ferrater, arquitecte, i Joan Guibernau, arquitecte associat. Hi participaran ei crític d'arquitectura Josep Maria Montaner i el director comercial de Tomo, S.A, Manel Serra. •
Nova publicació
MANUAL DE GEOTÈCNIA I PATOLOGIA, DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FONAMENTS 0 Servei Rehabilitació i fAdi Ambient del Col-Íegí ocaba de publicar aquesta obra, que formarà paït de b col·lecció de manuals de diagnosi i que lé per objectiu onaiiizar ia problemàtica relacionada o r r i els fonamenb, aprofundir en el coneixerien! del sòl i presentar les tecnologies o l'abast.
Ai», el manual s'Ha estructural en quafre blocs. El prim©" presenta una anàlisi ocurodo de les diferents maneres de fonamentar. El segon es dedico d reconeixement óé teneny. 3 tercer, de rrése)deniió, tracta ta metodologia de cSognosí en totes les seves vessants. I, finalment, el quart onarJtzD els sistemes d'intervenció en reccdçab o altres fecnologies o l'abast en la solució de problemes de fonaments. Entapublicoció, hi participen destacats especialistes en cadascun dek camps cfekbofl: Pere Moscorenos en l'àmbii detageotècnico; Josep Üuis Gonzàtsz, Fructuós Manà, Josep Ignasi de Uorens i Santiago Cervelló en l'àmbit dels fonornenfs, i Rafael Beftnunf i Ffer faJo Rasi en íàiibhaebdíognosid'edifcis existents i els seus fonaments.
LA COBERTA EN FORMA A MATADEPERA Ajuntament de Matadepera va acollir durant ei mes de març l'exposició Cuidem la Coberta preparada per la delegació del Vallès Occidental i els serveis tècnics del Col·legi. La mostra va ser inaugurada per Santiago Ventalló, regidor d'Urbanisme de l'ajuntament vallesà i Salvador Navarro, delegat del Vallès Occidental del Col·legi (en la foto). •
tes persones interessades o adquirir aquesta publicada podran trobar4a ataCooperativa Jordi Capeu i o bs papereries tècniques de fTUFB i r/ETSAB. El preu devendo al públic es ae 3.667 PTA.
•
ÍA% COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES 3# TÈCNICS DE BARCELONA
I
N
F
O
r «
Í
R
M
A
EL
T
N O T I C I A R I
PERFILS
N
Bages-Berguedà: 10 anys
v i s r
XAVÍM JOVES. ARQUITECTE TÈCNIC "mm UNA BONA CAPACITACIÓ PER DEDICAR-NOS ALS TEMES DE PROTECCIÓ CIVil"
H
reballa des de fa uns disset anys a l'Ajuntament de Manresa. Va començarcomacapdemantenimenti serveis i, poc a poc, es va anar especialitzant en temes de protecció civil.
"L'any 1982, quan es va produir l'incendi forestal ai Pont de Vilomara, l'Ajuntament d'aquesta localitat ens va demanar que portéssim més cisternes d'aigua per ajudar els bombers a sufocar-lo. Va ser la meva l'entrada en aquest món. Després van venir les primeres nevades i l'Ajuntament va començar a adonar-se de la relació entre Serveis i Protecció Civil.» El gener de 1991, quan es va aprovar el decret pel qual els ajuntaments amb més de 50.000 habitants havien de redactar un pla d'emergències, Xavier Joves va ser l'encarregat de preparar el pla de l'Ajuntament de Manresa. « Va ser un dels primers plans d'emergència de Catalunya que vaig redactar com a cap del nou servei de protecció civil de l'ajuntament. La veritat és que va ser una experiència molt enriquidora. Després, el 1992, la Generalitat va organitzar a Manresa les primeres jornades tècniques de protecció civil de Catalunya, a l'organització de les quals també hi vam col·laborar. Això ens va donar molt de prestigi en el camp de la protecció civil.» El 1994, el Bages va patir grans incendis forestals arran dels quals Protecció Civil de Manresa va assumir les tasques de coordinació dels esforços per apagar-los. «Vam haver de posar en pràctica totes les teories que havíem estudiat. Jo vaig tenir la sort de ser al capdavant de tot això.» És de la primera promoció del Màster de planificació i gestió de l'emergència, que es va fer a la Universitat Politècnica de Catalunya el curs199596. Fa uns cinc anys, va participar en la creació de l'Associació de tècnics de protecció civil de Catalunya, de la qual és tresorer i secretari. «Amb aquesta iniciativa preteníem aglutinar totes les persones que treballen en protecció civil a l'àmbit local. La meva sorpresa va ser trobar-hi gent de bombers i d'altres camps relacionats amb la protecció civil que són aparelladors. N'hi ha més del que sem-
H
I 20 de desembre del 1988 s'inaugurava a Manresa la nova oficina-delegació del Col·legi per a les comarques del Bages i Berguedà. Avui, deu anys després, la delegació de la Plana de l'Om es prepara per celebrar-ho i ha preparat un programa d'activitats que esperen comptar amb la participació de tots els aparelladors i arquitectes tècnics d'aquestes comarques. S'ha dissenyat un logotip que lluirà tot l'any i que identificarà els actes commmoratius. La comissió de festes ha anunciat ja, entre d'altres, la celebració d'un concurs de fotografia, sortida a les Caves Codorniu a finals de març, visita a les obres de la Sagrada Família de Barcelona a l'abril, festa al camp al maig, excursió a Lisboa al maig, i sopar del col·legiat al juny. Els companys interessats en participar en e!s actes de celebració o bé demanar més informació es poden adreçar directament a la delegació del Bages-Berguedà, telèfon 872 97 99. •
bla a primera vista.» Què fa que un aparellador es dediqui ala protecció civil? «Per a mi, els aparelladors tenim una preparació en organització de processos constructius que ens capacita, fins i tot més que altres professions, per organitzar tots els aspectes relacionals amb la protecció civil. Tenim una capacitat de gestió superior a la d'altres professionals.» Quin creu que hauria de ser el paper del Col·legi amb vista als arquitectes tècnics especialitzats, com és el seu cas, en la protecció civil? «El Col·legi ens podria proporcionar alguns serveis que ens serien força útils per a la nostra feina. Tot sovint ens trobem amb casos d'esfondrament de cases i altres situacions lligades estretament amb el sector de la construcció, sobre les quals e! Col·legi podria dirigir una formació especifica per a tots nosaltres. Estic segur que el col·lectiu dels qui ens dediquem en aquests temes és més nombrós del que ens pensem.» Aquest manresà, pare de dos fills i arquitecte tècnic des de 1972, creu que seria interessant organitzar una jornada que permetés reunir tots els aparelladors que, com ell, es dediquen a la protecció civil. Mentrestant, continuarà fent la seva tasca a l'Ajuntament de Manresa i participant en les activitats i preses de decisions de la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi que enguany celebra els 10 anys de la seva creació i de la qual, a més, n'és membre de junta. • Lydïa Perera
P I E 6 II N f i L'Ajuntament de Barcelona va aprovar el passat 27 de febrer l'Ordenança sobre conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis, que obligarà a què els edificis de més de 15 anys passin una inspecció periòdica de façanes i cobertes.
Creieu que amb l'aprovació de l'ordenança sobre conservació dels edificis, Barcelona serà una ciutat més segura? Podeu respondre, abans del 15 d'abril al telèfon
TELÈFON © 240 20 58 El mes de juny se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció.
NECROLÒGIQUES
V I S A T S
Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Albert Vives Escudé esdevinguda el 22 de gener, a l'edat de 83 anys Antonín Segon i Canela esdevinguda el 28 de febrer, a l'edat de 65 anys
El departamnent de Visats restarà tancat el dijous 9 d'abril a la tarda, amb motiu de les festes de Setmana Santa. Al matí hi haurà atenció al públic amb l'horari habitual. Telèfon: 240 23 70 Fax:2402371 E-mail: visats@apabcn.es
S E R V E I S I
N
T
E
hllp:
R
N
N F O R M A T I U E
T
I
E
X
E
R
C
I
C
I
P
R
O
F
E
S
S
I
O
N
A
L
//www.apabcn.es
El correu electrònic
tan! en quant—, l'enviament de missaíges és la que més èxit té. El servei de correu tradicional té més oferta que Internet, s'ha de reconèixer Servei de paqueteria blava, Lliurament i recollida de valisses, Sobres prepagals; tota aquesta oferta el servei de correu a través de la Xarxa no l'ofereix. Però Internet té una sèrie d'avantatges que en determinades ocasions el fan preferible. Per exemple, és força més ràpid, i per això alguns intemautes anomenen el servei de correus de tota !a vida 'snai! mail' o 'correu cargol'. Per enviar un correu a través d'Internet, només cal escriure el text en una aplicació de correu, connectar l'ordinador a la xarxa a través de la línia de telèfon, prémer sobre el botó Envia i... ja està enviat. A qui? A algú que té una
adreça a Internet del tipus 'jordim§apabcn.es', que caldrà escriure al capdamunt del programa de correu. L'adreça té dues parts diferenciades, separades per l'@, un símbol estrany situat a la filera superior de! teclat de l'ordinador, que s'anomena arroba o ensaïmada. La primera part de l'adreça identifica l'usuari; la segona indica normalment el nom de la companyia que dóna accés a Internet a l'usuari i conté al final dues sigles que corresponen al país on està l'empresa. 'Es', per exemple, indica Espanya. Per altra banda, posats a enviar missatges, que siguin profitosos. Per exemple, es pot escriure a la pantalla del programa de correu un missatge que digui 'Li envio tal i qual', on tal' i 'qual' són un informe i un plànol guardats en algun racó de l'ordinador. Qualsevol programa de correu permet enganxar fàcilment aquests dos documents digitals a la 'cua' del missatge. La primera vegada que s'envia un correu digital potser es facin coses ían estranyes com acabar l'operació amb una trucada telefònica al
B GoHeg la imtat i un acord (Cl) qu p e r n * « H g »
a Internet
receptor del missatge, per advertir-lo i, ja posats a fer, explicar-li el contingut de la nota virtual!. Però la rutina funciona i permet enviar amb comoditat volums importants d'informació, que sempre pot ser encriptada, és a dir, enviada de tal forma que només la pugui llegir el receptor escollit.
Actualment, contactar a través rJInternet amb l'ordinador del veí o amb el d'algú • Estalvi de temps i de calers situat a l'altra banda del món té el mateix cost, si es marca el número de telèfon Si el receptor del missatge està connec- 055: el d'una trucada telefònica local. tat a Internet i té el seu programa de Aquesta és l'opció de connexió més ecocorreu electrònic engegat i configurat nòmica i popular, que la majoria d'empreperquè l'avisi cada vegada que rep un ses que dóna accés a Internet —que es missatge, podrà llegir les novetats en un pot escollir en qualsevol revista del ram— parell de minuts. Si viu al costat de ofereix. En un futur analitzarem algun l'emissor, que aquest li faci un crit se- programa de correu i veurem amb més gueix essent la millor solució. Però si la detall com funciona tot plegat. • comunicació ha de ser amb algú d'un Jordi Marlet altre barri, ciutat, província o país, l'estalvi E-mail: jordim@apabcn.es de temps és important. I també de diners.
Nom i cognoms Adreça Població Telèion Empresa/entitat Càrrec/professió
CP NIF
Fax
Forma de pagament l i Domiciliació del pagame t Banc/Caixa : | Agència «Júmero de compte
D Adjuntem xec nominatiu Dígits de control |
|
|
l
1
Característiques del s e u equip CD Rom
Sí D
No D
Sistema operatiu
Windows 95 D
Windows 3.1 D
Altres D
E-Mail Per tal de personalitzar la vostra adreça de correu electrònic, indiqueu si us plau les vostres preferències, màxim 8 lletres mple Sr Antoni Plané s: aplanas@... 1a 1b Per demanar l'ala al servei ICTnet, empleneu, t i U Í pUu. la butlleta adjunti i envieu-la al fax (91) 300 07 60 o a l'idrpça de l'tCT o truqueu al telèfon 901 43 22 22
I I I I I I I @... I I I I I I I @ -
Àmbits temàtics dei vostre interès Lúdics/lleure
Signatura
2a 2b
SERVEIS
I N F O R M A T I U
C E N T R E
I e j
D E D O C U M E N T A C I Ó
J O S E P
R EN A R T
i s I g i i
Infraestructures comunes en els edificis per als serveis de telecomunicacions H
es noves tecnologies disponibles actualment en l'àmbit de les telecomunicacions han produït una ràpida diversificació en l'oferta de programes de televisió i radiodifusió sonora i d'altres serveis de telecomunicació.
ra que no siguin de nova construcció, que estiguin acollits o s'hagin d'acolliral règim de propietat horitzontal. • Edificis que hagin estat o siguin objecte d'arrendament per un termini superior a un any, exceptuant-ne els d'un
La nova reglamentació entra en vigor el 29 de febrer de 1998, i deroga la Llei d'antenes col·lectives de l'any 1966. Cal recordar que en l'àmbit de Catalunya ja Amb la finalitat de facilitar la im- és obligatori des de l'any 1992, preveure en els edificis de nova construcció la plantació d'aquests nous serveis en els edificis i d'evitar la proliferació de col·locació de les canalitzacions nesistemes individuals i cablejats exte- cesàries per a la incorporació de les xarriors en les noves construccions, cosa xes de telefonia i altres serveis per cable. que n'afectaria negativament El disseny i les dimensions d'aquestes l'estètica, el Govern de l'Estat ha apro- canalitzacions figuren en la Norma reglavat el Reial decret llei 1/1998, de 27 mentària d'edificació NRE-CXT/91. • de febrer, sobre infraestructures comunes per a l'accés als serveis de telecomunicació (BOE núm. 51, 28/ 02/1998). Aplicació en edificis Aquesta disposició entén com a infraestructura comuna la que compleixi les següents funcions: • La captació i adaptació de les senyals de radiodifusió sonora i televisió terrenal, la seva distribució fins als punts de connexió situats en els diferents habitatges o locals de l'edifici, i la distribució dels senyals per satèl·lit fins a aquests punts de connexió. • L'accés al servei telefònic bàsic i al servei de telecomunicacions per cable i la infraestructura que permeti la connexió dels diferents habitatges o locals. La nova legislació reconeix el dret deis copropietaris en règim de propietat horitzontal i, si escau, dels arrendataris, a instal·lar en els edificis les esmentades infraestructures, a connectar-s'hi a elles o a adaptar-ne les existents. És d'aplicació en els casos següents:
de nova construcció
Aplicació en edificis ja construïts
B
er als edificis acabats abans del 29 d'octubre de 1998 es regulen una sèrie de mecanismes a aplicar en les comuniíats de propietaris amb vista a prendre decisions amb relació a la instal·lació de les infraestructures de telecomunicacions: notificació als propietaris o arrendataris, aprovació en junia, repercussió del cost econòmic en els arrendataris, etc.
d'acord amb la normativa vigent aplicable, consideri perillosa o antiestètica la col·locació d'antenes individuals Per als copropietaris o arrendataris que incompleixin aquestes obligacions es preveuen multes de fins a 5.000.000 de pessetes. No s'haurà d'instal·lar la infraestructura comuna de telecomunicacions en aquells edificis ja construïts En qualsevol cas, el Reia! de- que no reuneixin condicions per a cret-llei fixa dos casos en què la suportar-la, d'acord amb el correspoinstal·lació de les infraestructures es- nent iníorme emès per l'Administració mentades serà obligatòria en aquests competent. • edificis: • Quan el nombre d'antenes instal·lades, individuals o col·lectives, sigui superior a un terç del nombre d'habitatges i locals. • Quan l'Administració competent,
Jesús Fernandez Servei d'Informació Tècnica E-mail: sit@apabcn.es
H
I Reial decret-llei estableix que a partir del 29 de febrer de 1998 no es concedirà autorització per a la construcció o rehabilitació integral dels edificis esmentats anteriorment si en el corresponent projecte no es preveu la instal·lació d'una infraestructura comuna pròpia de telecomunicacions. A més a més, i amb independència de la data de llicència o autorització d'obres, tots els edificis que s'acabin amb posterioritat al 29 d'octubre de 1998 hauran de comptar també amb aquestes infrsestructures. Per als promotors o constructors que incompleixin aquestes obligacions, la legislació preveu sancions d'entre 5 i 50 MPTA. •
Monografies
Recueíl de fiches sur la patfiologïe du bàtimenr. Qualilé Construcfion. Fondation d'Enfreprise Excellence SMA.
RECUHL DE FICHES SUR LA PATHOLOGIE DU BAT1MENT
ecull d'una trentena de patologies habituals en la construcció, en format de fitxa que descriu la patologia com a tal, les causes principals i les possibles reparacions.
Q
En un lloc destacat, i emmarcat, apareix explicada la «lliçó» que cal aprendre tant des de la fase del projecte com des de l'execució per evitar l'aparició de la patologia concreta.
• Edificis d'us residencial o no, ença-
Informació Centre de Documentació Cinquena planta del Col·legi Horari: de 9 a 14 i de 16 a 19 hores Telèfons General: 2402361 Biblioteca: 2402380 Servei d'Informació Tècnica: 240 23 65 Fax: 240 23 81 E-mail: renart@apabcn.es (general) SIT@apabcn.es (Servei d'Informació Tècnica)
El lector agraeix la consició en l'exposició del tema, i els dibuixos i gràfics, però potser hi troba a faltar una bibliografia, per petita que fos, per poder ampliar el tema si es considera oportú. Aquesta manera de presentar les patologies no és nova. Uns dels exemples anteriors més consultats són les «Fitxes de rehabilitació», realitzades, ja fa uns anys, per l'ITEC i les revistes del Building Research Esïablishment (BRE), especialment en les sèries «Digest», «Information Paper» i «Good Repair Guíde». Trobareu toia aquesta informació a la biblioteca del Centre. Us recordem que podeu consultar el detall de les fitxes del BRE —n'hi ha 182 de referenciades— a la base Bit Bit. • Salvador Gili E-mail: renart@apabc.es
SERVEIS
N
A S S E S S O R I A
F O R M A T
F I S C A L
Preparant la declaració de 1997 B
mb aquest número iniciem diversos articles centrats en la campanya de PIRPFa través dels quals intentarem aclarirels dubtes que es presentin a l'hora de fer la declaració. Convé assenyalar que la declaració de renda que hem de preparar no és aplicablea totes les novetatsque hem comentat fins ara, ja que aquestes són aplicables als ingressos del 1998. Quines diferències hi ha entre la tributació individual i la conjunta? Amb caràcter general, la declaració de l'IRPF es presenta de forma individual. No obstant això, les persones integrades en una unitat familiar poden, si ho volen, optar per declarar de forma conjunta. Aquesta opció es manifesta en presentar la declaració, i abasta obligatòriament tots els membres de la unitat familiar • Les rendes de qualsevol tipus obtingudes per tots i cadascun dels membres de la unitat familiar se sotmetran a gravamen acumuladament • El deute tributari es podrà exigir en la seva totalitat a qualsevol d'aquests • S'aplica una escala de gravamen específica • L'import de les rendes no exemptes que han de presenïar la declaració de
PETITS
pessetes, estic obligata declarar? Segons la Uei no estan obligats a declarar els subjectes passius que tributin individualment i hagin obtingut rendes no exemptes durant l'exercici, l'import global de les quals sigui inferior a 1.200.000 de pessetes, sempre i que, a més a més, aquestes rendes procedeixin exclusivament d'alguna de les lonts següents:
• Rediments del treball. • Rendiments del capital mobiliari o increments de patrimoni subjectes a l'impost que no superin conjuntament 250.000 pessebrutes sintegren amb les No està obligat a declarar anuals. persones sequi tributi individualment i Quan els rengüents: diments del trehagi obtingut rendes no • Cònjuges no seball s'hagin perparats legalment exemptes durant l'exercici, cebut en forma i, fills menors. l de pensions i de menys d 1.200.000. S'exceptuen els havers passius, fills que tot i ser menors, visquin independentment el límit puja a 1.250.000 de pessetes. dels pares amb el seu consentiment. Per al còmput de les quantitats indi• El pare o la mare, solter/a, vidu/a, cades, no es tindran en compte els rendivorcíat/ada o separat/ada legalment diments de l'habitatge propi que constii els fills menors que viuen amb ell o tueixi la residència habitual del subjecte ella. passiu o de la unitat familiar. • Des de l'1 de gener de 1997, cònjuges En cas de tributar conjuntament no separats legalment i els fills majors estaran obligades a declarar les unitats d'edat incapacitats judicialment i sub- familiars amb renda inferior a 1.250.000 jectes a pàtria potestat prorrogada. de pessetes. Què s'integra en la un'ttatfamfflar? A l'efecte de l'IRPF, les modalitats d'unitat familiar
Durant l'any he obtingut uns ingressos inferiors a 1 milió de
M'hecasatel5d'abrílde1997,com afecta això la meva declaració de
l'IRPF? El matrimoni interromp el període impositiu, i se n'inicia un de diferent que transcorre fins al 31 de desembre. En conseqüència, hi ha dues opcions per als subjectes passius que contrauen matrimoni durant l'any: • Interrompre el període imposiíiu i declarar conjuntament, des de la celebració del matrimoni. Això suposa fer tres declaracions per a aquest any natural: una per a cada cònjuge fins al matrimoni i una tercera acumulant les rendes, des d'aquell moment fins al 31 de desembre, sempre que, abans d'aquesta última data, no es produeixi un altre canvi d'unitat familiar. • Tributar separadament per tot l'any, sense possibilitat d'interrompre el període impositiu. En aquest cas, solament s'han de practicar dues declaracions, una a càrrec de cadascun dels cònjuges, per les rendes obtingudes individualment durant l'any. Quin és el mínim exempt en l'Impost sobre el Patrimoni? En la pràctica, el mínim exempt actua com el límit que determina l'obligació de presentar declaració per l'Impost sobre el Patrimoni. Per a l'exercici 1997 és de 17.000.000 de pessetes. • Bemàldez & Asociados, servei de consulta i gestió. Tel: 414 64 24 Fax.2098750 E-mail: bemaldez@mx2.redestb.es
A N U N C I S
S E R V E I S Servei per a taxadors EnvïTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Tenim experiència de més de dos anys i oferim un preu per croquis de 700 pessetes. Informació Telèfon: 416 16 39 Fax:
l'IRPF obligatòriament, s'eleven a 1.250.000 de pessetes. En la tributació individual, el contribuent és tractat com a subjecte passiu individual i sotmès a l'impost amb independència de qualsevol altra persona. D'aquesta manera, tributa exclusivament per les rendes que obté i sols assumeix responsabilitat pels deutes tributaris corresponents al seu cònjuge amb els béns beneficiaris.
237 49 01
Topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. Joan Costa Telèfon: 265 40 04
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color í Render. Octavi Telèfon: 213 92 36 Serveis per al professional Es fan aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. S'ofereixen també, serveis de fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres. Josep M. Telèfon: 452 07 89
Es comparteix despatx Arquitecte tècnic liberal amb experiència en pressupostos, projectes de seguiment i direccions d'obra, s'ofereix per compartir despatx i formar equip per a possibles col·laboracions. Telèfon: 424 20 53 (de 9 a 14 hores) S'ofereix expert en construcció Nordamericà expert en treballs d'obra en construcció i rehabilitació d'edificis, s'ofereix per treball en obres. Especialitzat en treballs en alçada de més de 30 m. (façanes, fusteria moderna i antiga). Michael Morris Telèfon: 200 89 49
l
T
R
E S
Es ven plotter Es ven plotter Hewlett Packard HP. DRAFT PRO, model 7570A seminou, preu econòmic. Quim Te/è/on: 668 99 33 E-mail: qcabra@pie.xtec.es Es lloga loft a Barcelona Arquitecte tècnic lloga loíl (tallerhabitatge) situat en edifici singular de Barcelona. Totalment rehabilitat, situat en planta alta, amb tres façanes exteriors, i instal·lacions noves. Amb plaça de pàrquing. Superfície total: 119 m ! (planta + altell).
Informació Petits Anuncis Teíèton:2402376 Foc 414 34 34 Josep Mas: Telèfon: 212 53 17 E-tnail: informafiuffapalxn. es E-mail: elyjop@tising.es
I
N
F
O
R
OFERTES
FEBRER savei'
sec sec Carai Curt fjlTO Dirr.
M
A
T
I
DE
DE
S E R V E I S
U
TREBALL
1 9 98 especialitat
mbit
tot tipus de reformes de locals
nadona!
2 anys
oficial
promotora constructora
habitatges, tnoustna i rehatxEïQoo
BCNprov.
2-4 anys
oAoal
construcció construcció
obrapúbfca edificació i obra cwfl
BCNprov. Catalunya
3anys
oficial oficèl
consLÍEons ï arquitectura constructora
obra oví obres d'educació
Catalunya íntynaeionai
10anys
oficial
2-3 anys
oficial
27-35
1any
oficial
22-30
Ssral
habitatges verteafe, plantes i naus inotebisís Cataïmya
2-3 anys
otbal
25-35
feboral
rehabfiació, reparació i construcció
nacional
4anys
ofbal
27-40
laboral
3mesosmd. per obra
aïllaments temies i acústics
nacional
2anys
oficia! 23-25
laboral fteral
practiques
tipus d'empresa
places 1 tèoàc de rxntedss i obres
pfcjecleidtfeccióarouleciira'ençnyeria
1 cap n'obra Icaptfobra 1 lécent guiat 1 tècric J o t e s
Caram
1 cap (forere tècnes 1 ajudariecorrínador
Cunfc.
1 tècric esajos i pressuposlos
engiiyeria construcció
Carac
1 cap d'obra
construcció i rehabffiacü
Orà. Cmfe
1 tècric canacel
aüameds tèrmics i acústics
1 tècnic comercBl
bo&oa tècrüa especóftzBda
Camp; anmci
1 project msricKjer
oci recreatiu
1 cap d'obra 1 ajudant coonjnador obra
construcció
construcció en general
promoció immobiliària productes químics pet a construcció
experiència jornada
nacional tfedSos
ecnics / arouSectuR
Barcelona
parcial 3-1 anys 4-5 anys
oficial
ecEficis dtiabfíatges construedó
Balears/Aragó 1-3 anys nacional
1-2 anys
construcció i promoció projectes i drecció d'obres
habitatges edrfcs tfhabitatges uniïam&ars i píuriísm.
Catalunya BCNprov.
0-1 ény 0-1 any
oficial
construcció i obres públiques promotora immobles
caretrucaóiobrespúbíques eófck d'obra nova, remuntadors, reíiaisL
Menorca Barcelona
constmeetó
edificació en genera]
1 tècric projectes i obres
arçuflectura en general despatx tfarqutecíura
general habitatge
BCNprov. BCNprov. BCNprav.
1 cooninador obres i press.
construcció
habüaígss ur^ifiars'prornolofs parScuíara
aucBòries
Carac
6 tècnics projectes i obres f cap d'obra
BCNprov. internat Catalunya
Carac
1 cap d'obra
construcció estructures mefàWques
estacions de saveÈ/marquesines
internat
Cuit
t delegat per Catalunya
sec^audardelacoRStrucc»
Carac
2 ajudants tècnes C/Q
constructora
aïllaments, Ènpermeabffizants, rEcobriments nacional Èitemac obres d'edScaoo
Carac
2ajudartdec3pd'obra 1 ajudart de coordinador
construdofa promotora dliabitatges
edïricacfo edSdsíriabilalgesds renda iure (i HPO)
1 coonftBdorcTobrgs i aiaíarlècnic projectes
promotora dliabitatges
ecEmds rfhatia^s de renda Eure (i HPO)
esbri d'aiqtüeciura promoció (ffebfetges
mtomes tècnics hal·lalge HPO i HPT
pftmotofcHsnstnjctora
habitades mjustrials - rehabffiiació
ClITiC Cmfe Carac Aiuri Cu*.
sec sec Amri Carac
Curric Curric Jtari Carac
1 assessor tècnic 1 ajudat de cap d'obra 1 tècnic mesurarrents 1 1 coordnador d'obres 1 cap d'obra 1 tècnic estutís i pressupostos
nacAritemac. Catalunya
erçffiyeraicòrespúb6ques
construcció i pflxnocio o^iabrla^es
laboral foeral
s/signatura
3-3£
oficial
30
laboral
larryndet
2£3
laboral laboral
6mesos
1,8
laboral
indefinit
esporàd.
anegeoar
2 mesos
perobra indefinida
1,5-3,5
2-5 anys
oficial
Sanys 1-3 anys
oficial
3045
fÈfeb.
30
labora!
5 3
7-8 anys
oficial oficial
indefinit 6 mesos
3040
laboral
2-5 anys
completa
2anys
oficia!
3545 3040
laboral kboral
1,5 2,3
Eberal
duiadaobra 1 anyifix
5 15
indefinit
7-8
oficia!
22-26
lab/prac.
perrjbra
1-5 anys
OÜCà! Bitensiu
22-30 2540
laboral fteral
formació
Catalunya Catalunya Barcelona
5anys
bitenau
30-50
SJSBI
mínim 5 anys 5-6
1i2jom.
22-30
Ftera!
apactar
BCNprov.
1-2 anys
oürèl
22-25
BCNprcv.
1-2 anys
oficial
nacional
habitades unifamifers
BCNprov. nacional
1-3 anys
habitatges
2-4 anys
2 tècric pressupostos
constructora
reforma locals
nacional nacional
1 tècnic control 1 coontnador d'obres
contrdtècnicaídequaftatenlacorsírucció enpnyeria
control tècnic dtiabfiatgBS gran superhoes
nacional
1-3 anys
aparcament de vehicles
inlemac
2anys
producció de canonades
internat
transformació de matèries plàstiques
oficial
3045 25-30
HVIab. laboral
habitades i obres singulars
consyfting internacional de construcció
3045
Obers)
promoció immobiàna per compte de tercers
aparcament de veíiicfes
tabon-!
21-35
fusteria tfafcmn
1 produtí manager
prèdiques 1 any mínim 4,5 fa
25-30
immobiària
1 cooninador (fobres
teroora
laboral a convenir
tardes
1 arquitecte tècric 1 caminador d'obres
2 ajudants de cap d'obra
laboral
26
matins intensiva
1 coordDiador obres/seguretat
Conc
4
labíüb. 25-Í5
1-10 anys
1-2 anys
Cant
Carac
34
sou/M
lany emesos
2-3 anys
Carac
Anunci
durada
Ibera!
24-28
i coatimador d'obres 2 ajudant de cap d'obres
sec sec
contracte
oficial
sec
Afturri Curft.
edat 27-33
1-2 anys
1-3 anys
nacional
oficial
1
neg. Briab.
perobra
23-30
Fteal
obres confiï.
25-35
bboral
indeSnit
W
35
fteral
15 mesos
6
25-29
B&a!
oficial
22-25
laboral
en prsefiques
maüns oftóaJ
26-50
laboral
4 mes/1 any 5-6
25-30
oficial
2,5
labora!
mínim 1 any 2,5-3
24-30
laboral
indefinit
25-35
labora!
3
nformacïóHercatdeTreball: Telèfon: 2402358
i de qualitat
Estudi d'arquitecte de Barcelona
Consulting internacional de construcció
Empresa de construcció especialitzada
lècnic de control i inspecció
auxiliar tècnic de projectes
2 ajudants de cap d'obra
en edificació i obra civil
dsproj ides i obres d'habitatges. No cal experiència. Edat. entre 22 i 27 anys. Idkma, català, castellà i Irancès (no imprescindible). Carnet de conduir. l l c c de treball. Barcelona amb despbçaments per Catalunya, Madrid Balears. Jornada oficial Reladó labotaL Sou a convenir més despeses tl•e desplaçament. Incorporació únmediala. Els interessats poden posar-se gn contacte amb: CEP Ibèrica. SA. (Esthet). Telèfon: 201 50 30 Ref.5.871
amb experiència en delineació (Autocad) i tractament de textos (Word). Edat, entre 22 i 30 anys. Idioma, catata escrit. Mitja jornada flexible. Uoc de treball, Barcelona. Relació liberal Sou: 1.000.000,- bmüany segons la dedicació. Incorporació itnmedïala. Els interessats poden posat-se en contacte amb: Miquel Ricart c/Còrsega, 111-117, esc. esq. entresol, A. 08029 Barcelona Telèfon:430 64 35 Ref. 5.864
per al control econòmic de projectes i obres. Persona recent titulada. Experiència mínima de 2 anys en obres en pràctiques. Convé edat entre 24 i 30 anys. Son nivell d'anglès, parlat i escrit Convenient vehicle propi. Possibilitat de viatjar per Catalunya. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit (6 mesos de prova). Sou aproxj 3.000.000,- brut/any. Adreçar currículum en castellà a: Gleeds Ibérica, SA_ Luis Herraiz. P. de la Castellana, 40, bis, 6. 26046 Madrid. Ref. 5.874
Empresa especialitzada en estructures
Estudi d'arquitectura, interiorisme i enginyeria
Estudi d'arquitectura a Barcelona
tècnic d'estructures
tècnic de projectes i obres
col·laborador tècnic
No ce! .xperiència. Edat entre 25 i 30 anys. És convenient el carnet de conduir. Jornada ofraal. Àrea de treball, Barcelona i províncies. Relació laboral. Retribució a convenir amb signa* Iure d'obres (incentius i vehicle tfempn sa).
pera realització de projectes de locals i obres a xalets. 2-3 anys d'experiència en projectes i obres. Idioma, català. Informàtica: autocad 13 i U . i estat de mesuraments amb programa PRESTO. Carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball, Barcelona amb desplaçaments per Catalunya i Espanya. Relació liberal. Jornada oficia!. Retii-
per a a mitja jornada de tardes, amb ílexïbilïlat dïiorari. Col·laborarà en l'execució de projectes i direcció d'obres. Es valorarà experiència mínima d'l any. Àrea de treball, Barcelona i Badalona. Edat, 2 3 ^ 0 anys. Vehicle propi. Relació liberal. Sou negociable segons dedicació. Incorporació immediata. Els interessats
Intefessals contacteu amo: All MiUM, S L Andreu Sànchez. Tel: 202 07 07
Estudi d"arquitectura, c/Fluvià, 64, àtic 2a. 08911 Badalona
Ref. 5.882
Ref. 5.769
Els interessats, poden posar*se en OntaCtP amh- Fft^fa-irK Minnol ,(oTelèfon: 349 31 77
Ref. 5.878
'
oficial
2anys
c.:Se[ecció per caracterEsíques.Comp.:SeleccÍócompletaSCC: Servei Català de Col·locació.
Empresa control tècnic
2,8
Sanysffutur 3 4
tècnic d'estudis No cal experència. És convenient carnet de conduir i v ehide propi. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 2.750.000,-brut/any. Les persones interessades poden posar-se en contacte enviarelseucurrículuma: BastirConstructoraCatalan 3. SA. RicardoBara Passeig de Gràcia, 85,3r B. 08008 Barcelona Telèfon: 487 4388
Ref. 5.879
Multinaciona de sistemes constructius en expansió tècnic comercial per a promoció i desenvolupament de sistemes constructius d'obra seca en despatxos d'arquitectura, enginyeries, promotores i constructores. Arquitecte tècnic amb carrerafinalitzad ,coneïxemenets d'informàtica: CAO. Persona jove idinàm ca. Preferible amb experiència comercial. Català parlat i escrit. Vehicle propi. Oisponibïlita timmedïa a. S'olereix: ínlearadó en empresa jove. Bon ambient de treball. Alta Seguretat Social. Jespeses de locomoció. Retribució fixa de 3.000.000,- brut/any. Interessats adreçar currículum urgent amb fotografia: Placosa, SA. c/Muntaner, 267,2n 1a. 08021 Barcelona
Ref. 5.887
F O R M A C I Ó
S E R V E I
P R O M O C I Ó PROGRAMA
I
M E R C A T
E N SEGURETAT
D E
I SALUT
T R E B A L L
LABORAL
Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres
Curs de coordinadors de seguretat
Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció. (Curs subvencionat)
Períii tècnic europeu
objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat aprendre a ier un estudi i un estudi bàsic de seguretat i aprendre s preparar plans de seguretat.
presentació Aquest curs es realitza seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de LJègs (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Polilècnico dí Milsno (Itàlia) i la Fundació Politècnica de Catalunya (Departament d'Organització d'Empreses).
També adquirir els coneixements i les habilitats per Ier de coordinador en fsse d'execució en obres petites i mitjanes.
adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot tipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Oecrel 1327/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils.
adreçat a Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat i qje hagin de Ier funcions de coordinació en fase d'execució tfobres peütes-mítjanes. temari programa previst • Barcelona Grup IV
1•
deM7d"abrila12dejuny. Divendres, de 16 a Slhares i dissabte de 10 a 13 hores. GnipV 8 de setembre a 29 d'octubre Dimarts! dijous de 18 a 21 h.
2* 3* 4» 5»
de! 30 de març al 20 de maig DSIunsidimecres,de18a21 h. •Granollers de!28dabrila116dejuny. Dimarts i dijous de 18 a 21 hores.
6•
El Reial decret de transposició de la Directiva 92/57/CE sobre seguretat i salut en les obres Coneixements bàsics sobre prevenció Conceptes bàsics d'ergonomia Solucions tècniques davant de les situacions de risc en obra Iniciació a la coordinació d'execució N d'obres " Documentació per a l'aplicació.
preus col·legiats i estudiants: 60.000 PTA Targsla Accés: 48.000 PTA no col·legiats: 90.000 PTA
Davant la importància del Reia! decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern ha decidit subvencionar els col·legials que s'inscriguin en aquest curs amb una aportació de 20.000 pessetes.
Informació i inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa. Telèfon: 240 20 60. Fax:240 2061E-mail: informaoo6apabcn.es
AVANÇ Empresa de transformació de matèries plàstiques producl manager per a promoció i desenvolupament d'una nova línia de productes i assessorament tècnic a (equip còrnercàaJ i als clients. Amb experiència en el sector de la construcció. Uoc de treball, Granollers. Edat 25-35 anys. Bon nivell d'anglès parlat i escrit. Carnet tfe conduir i vehicle propi, (per viatjar per Espanya). Jornada oficial. Contracte teb. Sou neg. Incorporació immediata. Cal enviar currículum al Servei de Promoció i Mercai de t/ebaí. Tel. 240 23 58 Fax: 2^0 23 59 Ref. 5.875
Empresa
per a les Obres que l'empresa eslà construint a Cantàbria. Imprescindible 10-15 anys d'experiència, com a cap d'obra i dots comercial per tractar amb els clients. Edai. convenient 35-45 anys. Carnet rje conduir i vehicle propi. Possible canvi de residència durant 2 o 3 anys, minim. Periode de prova. 6 mesos. Sou: 6.000.000.- bnjt'any neg. (Km-rincenlius). Incorporació immediata. Jornada of. Contracte lab. pror. 1 any. Interessats envieu el currículum al Servei de Promcòó i Mercat de treball Tet 240 23 53 Fax: 240 23 59 Ref. 5.884
taxador de mansions
grans cases i vatoració o"obres rfart. Eíal convenient 25-35 anys. Imprescindible anglès fluid, parlat i escnL Carnet úe conduir i convenien! vehicle propi. Jornada oficial- Contracte laboral «definí Incorporació mes d'abril, interessats han d'aportar urgentment currículum i carta amb justificació dexpenéncia especifica al Servei de Promoció i Mercat de treball. Tel: 2*0 23 56 Far 243 23 59 Ref. 5.880
INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta Telèfon 240 23 58 Fax 240 23 59 E-mail: treball@apabcn.es
Pràctica professional • Projectes d'enderroc Cas pràctic dimecres 6, 13 i 20 de maig, de 16.30 a 21 hores. • Estintolaments a obres menors Cas pràctic dimecres. 15 i 22 d'abril, de 16.30 a 21 hores.
Repetició de cursos • Curs bàsic de valoracions immobiliàries de! 10 de juny al 8 de juliol, dilluns i 4mecresdei8.30a21rL • Curs de coordinadors de seguretat, perfil tècnic europeu el curs tindrà Boc durant el mes de setembre.
Habilitats directives • Gestió eficaç del temps diemcres 3 i 10 de juny, de 18 a 21
programa grup II • Mòdul IV: 20 d'abril El dret en construcció i en matèria de prevenció de riscos. • Mòdul V: 27 d*abril i 4 de maig. formació en tècniques de negociació • Mòdul Vt 11118de maig Ergonomía i condicions de treball
organitza Col·legi d'Aparelladors en col·laboració amb la Fundació Politècnica de Catalunya.
• Mòdul VII: 25 de maig. 8,15.22 i 29 de juny Gestió plunsciplinàna de projectes i aplicació de la prevenció del risc.
Grup II
Grup III
fins al 29 de juny. Cada dilluns de 9.30 a 14 i de 16 a 20 hores.
18 de setembre de 1998 al 15 de gener de 1999. Divendres de 9.30 a 14 i 16 a 20 h. •
PROGRAMA
Constructora d'edificació delegafcap d'obra
d'assegurances
Converaenl minim 2 anys tfexperièn-
DE
coneixements exigits Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic 0 enginyer. Es Lliurarà diploma de poslgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya a les persones que hagin assistit al 80 % de les classes. També es lliurarà el diploma europeu atorgat conjuntament per les universitats i institucions que han desenvolupat aquest programa.
> Resolució de problemes de! 30 de juny al 9 de juSoi, de 18 a 21 hores.
Màster de postgrau Project manager • Programa Project manager en edificació i urbanisme del 18 de setembie de 199S al 13 de febrer de 1999, divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 hores.
INSCRIPCIONS Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi Lesplacesdels cursos són limitades i se seguirà un rigorós ordre d'inscripció. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes. Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matrícula, dins dels 10 dies abans de començar el curs. i del 100% el mateix dia.
* Viabilitat i gestió d'operacions de remodelacio urbana. Curs despeaafcaoórJel 28 de setembre al 2 de novembre, düluns i dimecres, de 18 a 21 hores.
Preus especials estudiants amb Targeta Accés. Consulteu el Servei d'Informació.
Informació
Servei d'Informació
Servei de Promoció i Mercat deTreball.TercerapIsnta Telèfon: 2402358 Fax: 2402359 E-mail: trebalie-apatai.es
Bon Pastor,5.08021 Barcelona Telèfon Fax E-fnai
2402060 2402061 i dur i nscoQ apabcnes
ACTIVITATS
I N F O R M A T F O R M A C I Ó
SERVEI
PROMOCIÓ
MÀSTER
I
MERCAT
PROJECT
DE
MANAGER
Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius Project manager en edificació i urbanisme Repetició del curs de postgrau
• Planificació i control de projectes. Microsoft Project - del 20 d'abril al 6 de maig. dilluns i dimecres de 19 a 21 hores. - del 8 al 29 de juny, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. - del 10 al 12 de juny, cada dia. de dilluns a divendres de de 9 a 13 h.
Col·legi rfApareüadOfi i Fundació Politècnica de Catalunya.
durada
deiedemaigarndejufof divendres, de 16.30 a 21 h idssabtesde9.30a14h. 80 hores iecbves
• Iniciació al 3DStudio dd 20 cTabri! al 4 de maig. dfluns i cfimecres, de 17a 19hores.
Uoc • Sala d'actes programa • Econonomia d'empresa • Fiscaítat a ràmbit immobüïari • Introducció al màrqueting • Màrquetino immobiïiari • Introducció, Comptabilitat, estudis tècnics i econòmics d'operacions
liàries Finandatió d'operacions immobiliàries Anàlisi de rendibilitat Màrquetjng operatiu. Desviacions Repercussió sobre rendibíDtaL •
full de càlcul per a la resolució d'estudis de viabilitat Projecte dlnversïó Projecte de finançament Indicadors de rendibilitat Viabilitat tf operacions del sol Viabilitat d'operacions immobi-
Introducció a la gestió de qualitat dels serveis professionals Curs d'especialització. Gestió de qualitat a la construcció programa • Normalització certificació - normes ISO 9.000 - model d'assegurament de la qualitat - sistema de ia guaütat - documentació del sistema - requisits del sistema - auditoria i certificació • La implantació de sistemes de qualitat a la construcció - estructura del sector - situadóenreíaaóamblalSO9.000 • El paper dels professionals en un context d'empreses i productes amb sistemes de qualitat certificats - recepció de materials - control d'execució
Cursos de l'aula de Barcelona • Introducció ala informàtica - del 20 d'abril al 27 de ma:g. rTu'í dimecres d= 19 a 21 hores. -del 15 al 22 de juny, cada í a . Í Í dflliins a divendres, de 9 a 13 hores
Repetició del curs de postgrau que forma part del master de Project Manager
dies: horari:
INFORMÀTICA
TREBALL
• Criteris pera la implantació d'un sistema de qualitat dels serveis professionals - política de qualitat i organització - sistema de qualitat • revisió del contracte • control del disseny • control dels documents del sistema * adquisició de productes i serveis • control dels documents subministrats pel client • identificació i tracabifial de documents • control de les activitats - revisió de documents - control de suport lògic i material - estat de la revisió de documents - control de serveis i documents no conformes - control dels registres de qualitat
-
auditoria interna de quartet formació servei pos-venda tècniques estadístiques
professors J. Martell, J.L Bàdenas. F. Jordana i A. Garrido dates del 5 al 26 de maig, dimarts i dijous. horari de 18 a 21 hores lloc Sala d'actes del Col·legi informació i inscripcions Servei d'Informació planta baixa. Telèfon: 240 20 60. •
• Word II nivell del 6 al 18 de maig, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.
• Autocad 3D i AME • Officce-97 de M1 de maig al 22 de juny, dilluns i - del 20 d'abril al Bde maig. cada dia ds dimecres, de 19 a 21 hores. (Euns a divendres, de 9 a 13 hores. - del 21 d'abril al 30 de juny. dimarts i • Iniciació a l'Autocad dqous.de 17a 19 hores. - desabtes. dsi 13 (Tabril al 26 de juny, del S al 22 de juny. dimarts i dijous, de 19 a de 9.30 a 13.30 hores. 21 hores. • Excel II nivell del 20 (fatal al 4 de maig. dilluns i dimecres de 9 a 11 hores.
• iniciacióal'Excel del 15 al 29 ds juny, dilluns i dimecres, de 17a19hores.
• Autocad v. 14 - del 21 d'abril al 30 de juny. dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. - d e m de maig al 22 de juny, cada dia de dilluns a divendres de 9 a 13 h. - dissabtes, del 18 d'abril al 25 de juny, de 9.30 a 13.30 hores.
Bs cursos de mati tenen un 50% de descompte, no acumularies amb d'altres oíertes. També hi ha preus especials amb Targeta Accés. Consulteu preus al Servei d'Informació.
• 3Dstudio del 21 d'abril al 30 de juny, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores. •Windows 95 del 21 al 30 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. •Autocad I nivell - del 21 (fabril al 21 de maig, dimarts i dijous, de 9 a 11 hores. - de l'11 de maig al 22 de juny, diüuns i dimecres, d3 19 a 21 hores.
Sessions d'Internet Sessions d'intemet adreçades a persones que es vulguin introduir en el món d'intemet En la sessió s'aprendrà a utilitzar el correu electrònic i a "viatjar" pels webs.
• dimecres. 6 de maig, de 16.30 a 19 hores 1 dimarts, 19 de maig. de 19 a 21.30 hores 1 dimecres, 3 de juny, de 19 a 21.30 hores > dilluns, 29 de juny, de 19 a 21.30 hores
Informació i inscripcions Servei d'Informació. • Iniciació al word del 5 al 14 de maig, dimarts i dijous, Telèfon: 240 20 60. Far 240 20 61. • de 19 a 21 hores.
PRESENTACIÓ
DE
PROGRAMES
Habilitats directives Curs d'especialització. Gestió de construcció programa • Management i recursos humans: - management situacional i participatiu - gestió per aprenentatge - gestió de qualitat en productes i processos - gestió de canvis i resistències • Tècniques de gestió de recursos humans: - anàlisi i resolució de problemes - anàlisi i resolució de conflictes - fideratge de reunions - tècniques de negociació
• • • •
motivació tècniques de presa de decisions coordinació i comunicació planificació de la formació dels coordinadors
• Organització i Ilderatge d'equips de treball: - constitució i organització d'equips multidisciplinaris • diagnòstic d'equips, establiment d'eixos i estratègies de procés • tècniquesd'aprenenlatgegrupal • Gestió de recursos humans a
Programa d'amidaments l'obra • Gestió de recursos humans en la prestació de serveis a la construcció • Gestió de recursos humans i la seguretat
pressupostos
Arquímedes CYPE Ingenieros. empresa de programari (software} per al càlcul d'estructures de formigó i metàl·lica, presenta ei seu programa d'amidameni;; pressupostos Aiqmedes.
A càrrec ds M. Butzbach dates del 9 de juny al 14 de juliol, dimarts i dijous, de 18 a 21 hores. t l « : Sala d'actes del Col·legi inscripcions: Servei d'informació. •
dia i hora 30 L 31 de març, de 9 a 19 hores vestíbul a la planta barxa del Col·legi d'Aparelladors, on realitzaran efemostracions del seu programa
informació CYPE Ingenieros Telèfon: 485 J102
ACTIVITATS
I N F O R M A T I U
E X P O S I C I O N S
I
A L T R E S
C O N V O C A T Ò R I E S
E X P O S I C I O N S
Cuidem la coberta
Assemblea general ordinària de col·legiats
Campanya La casa en forma
ACTIVITATS AL MÓN
ABRIL'98
La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col-legi. L'assemblea tindrà Hoc a la sala d'actes del Col·legi, e) dimecres 29 d'abril, a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent: ordre del dia 1* 2* 3*
4 >"
4* • Mercat del Ram L'exposisicó estarà present si Mercat de! Ram de Vic, a l'estand que prepara la delegació d'Osona del Col·legi. dies del 2 aJ 5 cTabril organitza Delegació d'Osona. Telèfon; 8B5 2611
• Terrassa També estarà present a la Fira de Terrassa. Expo-Vallès. dies del 8 al 10 de maig • Granollers Finalment es podrà veure a la delegació del Vallès OrïenlaL dies del 18 al 24 de maig- •
5* 6*
Lectura i aprovació, si escau, de Fada de rassemWea general anterior informe del president Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1997, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1997 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea general. Proposta d'aprovació de [Informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a ía gestió realitzada pel Col-legi durant l'exercici de 1997. Elecció, d'entre els assistents a l'Assemblea genera), dels col·legials que consütutiran la Comissió Econòmica per a rexercici 1998. Tom obert de paraules
Bs col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 17 d'abrii. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escfit amb la signatura de deu collegsts, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.
Jos..-r
l'O ""•*
Florència. REBU1LD. II Conferència europea
sobretesciutats europees del futur. Cardrrf. STADIAI 1-3 Conferència inter^m nacional sobre la construcció de grans estadis esportius.
El president
Per tenir la casa en forma
Més informació: Secretaria. Quarta planta del Col·legi
MAIG'98 -
Campanya La casa en forma
C O N F E R E N C I E S
,, . . ll"1v
SanSebastian. II Conferència internacional sobre el disseny en la construcció amb acer.
Materialitat .. „
Singapur. CONSTRUCTION21.II1 Congrés internacional sobre la construcció.
L'aplicació constructiva d'elements prefabricats en obres trU La conferència s'organitza amb motiu de la presentació de! llibre Atelenafe/ de Cartes Ferreter, arquitecte i Joan Guibemau, arquitecte associat.
L'eiposiciò itinerant Per len/r la essa en toma es pot veure a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú fins al 6 d'abril,
horari de visita de dilluns a dissabte de 17 a 20 hores.
lloc Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Centre Cívic de Sani Joan Jardins Francesc Macà s/n Vilanova
informació Servei Rehabilitació i Medi Ambient Telèfon: 240 23 66 Fax; 240 23 59 E-mail: sermaeapabcn.es. •
Cap semblança amb la realitat és pura coincidència Amb motiu de la 9a edioó de la Primavera Fotogràfica es preveu organitzar una exposició plurïrjiscipSnària a partir d'una kiea de Romà Arranz. La proposta s'articularà a l'entorn duna conspiració artística entre diferents professionals de la fotografia de premsa. escriptors, periodistes t
èTOSiSS.
Departament de CuRura i
presentació a càrrec de Josep Maria Montaner, arquitecte i crític d'arquitectura i Manuel Serra, director comercial de Torno, SA
lloc Sala d'actes del Col·legi Primera planta organitza Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. •
ALTRES
Vil Setmana d'estudis urbans Enguany la Setmana d'estudis urbans que té Hoc a Lleida, porta pertííof Ciutats mlemtèfíes i uibBnitzaoó mundial. dies I lloc del 30 de març al 3 rfabnl Auditori MuniapaJ Enric Granados de Lleida informació Cot-fegi íAparettadors i Arquitectes Tècnics de Lleida. Telèfon:973249100. •
Ciutat sostenible
inauguració dijous. 16 (ísbría tea 19.30 horss. Oberta fins al 30 d'abril a la Sala d'Exposicions del Col·leo. •
dijous 2 d'abril, a les 19.30 hores
Expo Construcció'98 Expo Construcció, es la fira de la maquinària, materials i sistemes per a la construcció que té Boc al Palau de Fires i Congressos de Reus, de n i al 14 de juny. Telèfon; 977/ 31 72 15. •
Madrid. Jornades 22-24 tècniques sobre ^ ^ m les aigües subterrànies i abastament d'aigua. Aberdeen. Primera 23*24 conferència sobre • * t t t t " els avenços en la tecnologia de construccions marinesAmsterdam. 23-29 -Qreptedel ciment ^ ^ ™ en el proper mil·leni». XIII Congrés i exposició de la FIP.
Mobiliari urbà Exposició sobre mobiliari urbà de caràcter integrador amb el paisatge que f envolta, que es pot veure al Recinte del Poble Espanyo), fins a! 15 d'abril Informació: 325 78 66. •
B Centre de Cultura Contemporània de Barcelona organitza, del 31 de març Escenes del Raval al 13 de setembre, una exposició que Exposició el tema de la qual s'articula proposa repensar rentem urtè de ma- sobre escenes de [arquitectura i la cünera que sigui sostenible, és a dir, taL que es pol veure al Centre de Cufiucornpaübfe amb sistemes ecolÒQCs. ra Contemporània de Barcelona, fins al fa/ornis»; CCC8 Tel 306 41 00. • 24demaig.TeièJon:3064iOO. •
7-12 •••••
Gàvle. Congrés -CIB World Buílding1998-.
Alberta. XIII Con^•(•14 ferèntia anual ín• ^ • ™ temacional sobre seguretal i salud en el trebaH-
Ués informació Centre de DccurreflBaó Tel: 240 23 80 F a r 240 23 81 E-maÜ: renanSapabcn.es
GUIA
D'EMPRESES
I
SERVEIS
Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD
FUSTERIA f j
ESTRUCTURES T, I Pellaires. 28 I 08019 BARCELONA | Tels. (93) 307 29 33 (93) 307 26 92
Alsina
Marta Meca. Telèfon: 410 45 55
MOBILIARI URBÀ { B
FRAPOMT
jardí parc
CONSTRUCCIONS EN FUSTA
SOLUCIONS EM ENCOFRATS
PUNTAL REGULABLE Carga admisible 20 Tm
ENCOFHADOS J. ALSINA. S_A_ Pol Irtí. Pla d en D * Carn de Font Fra 06110 Mcrócada y Reixac (Barcelona) TeL (93) 575 30 QO Fax (93) 5 « 70 59
FUSTERIA D'OBRA
I PER A
Ss·ilrts • Jec Pa-3 fets - Folres paiísp Teodor Llorente. 30 Tel. (93) 726 42 07 - Fax (93) 726 21 01 08206 SABADELL (Vanes Ocodentaf)
DECORACIÓ
ELECTRICITAT ALUMINOSI
» CATAUNA,S.A.
Germans
Morters sense retracció. Rehabilitació
SENETON
BIGA EXTENSIBLE
MAIBÜAÍ ELÉCTOCO
Torre Romeu, s/n -08202 SABADELI •tel. 72619 11 >fax726 07 61
PERA REHABILITACIÓ
a Santander Í2-48. Nau 39. 08020 BARCELONA TeL 278 26 86 - Fax 278 27 11
simon f i EP
Taulers i fustes de totes tes espècies per a la Decoració, Interiorisme i fusteria
AÏLLANTS
REHABILITACIÓ I
ILUMINACION
ón. 390-392 Teléb™ (93] 265 16 63 * x (93| 232 77 53 • 08013 Bcrcebno
SERVEIS
BOOMERANG > G secretaria telefònica
E3 FABR1CAC1ÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA
CONSTRUCaÓ - REHABILITACIÓ Avjda.de la Grawía, 179 Tel. (93) 261 63 00 / Ruc (93) 261 63 20 08908 L'Hoipialet <Je Llobregat (Barcelona)
REHABILIIS1.
ogranats a 3 ftes./rull - Troduc dons a tots e/s idiomes Tel. 417 35 47 Baimes ^34. 5è. A 0 022 Baíceiona
• Condensació
PREFABRICATS I
QCorcs _ K/PEHMEABIUZACIONES I ALUMINOSIS I RÏFUERZOS ESTRUCTURALES
FAÇANES
CFT&Asoc.
QRescauradó pedra GEviarcotoms
Prefabrieados de Hormisón. S-A.
ASSAIGS D'INTEGRITAT ESTRUCTURAL DE PILOTS
ESTRUCTURES QAtiranrac murs i voíte: QRestauració formigó.
CONSTRUCCIONES
d Padilla, 240 • Tel. (93) 456 14 53 Fax (93) 436 72 85 '08013 Barcelona
MANSO. 11 5" A • Tet. [93J 426 98 98 (3 líncai] Fax 193) 423 9A 13 • 03015 Barcelona
Rosefló. 3-Í&-544 Tel.(93) 245 22 21
Oï Fas;(9ï) 245 61 00
PAVIMENTS PAVIMENTS INIll"STR[.-\IJi DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRF.S DE RESINES I PINTURES ESPECIAI-S
res Industriales jadosCerramien Jlets-Parkings HORMIPRESA
Pantalanes etc
'
-
AVENIDA OE CHILE. 42 - TEL- (93) 334 62 50
LTER
ROAR, S.A. FABRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 RUBÍ Pg. de les Torres, s/n - Edií. Dtamante Bjos. Fàbrica: Pol. Ind. Rubi Sur - Batcelooa
bloc ceràmic Ttrmoargila: diiTíions. façanes. - Pressupostos m' ifn Preu lancat-
- Asstssoraincnl itcnic. Servei i qualitat.
_EXTRAFORT_
Ü VKUL 98-106. 1 2". edifid C - OaitO Vilosurde M
*S 699 42 66 - Fax: 588 00 59
Tdcfon/FM: [931J59 30 SI - Mtn.il; 9a^-M.ie.6]
[astradur]
VALLS®
^ÈÀ
SISTEMAS DE TECHOS ROIG CURVADO DE PEEfll£S, 5J L
Çe--ad $3*1 Oii i'* O5K2«*"*iO
Techos desmontables de escayola aligeradu
E! sistema alemàn para suelos industriales • RecubrimísnlDS Ai Elíïcaa reasttndo msíànita y quimkn. • Reparadón fòtil, ràpida y econòmica de botte y gríeins. • Anfipolvo,rnip£rmecbaaüdo5,hígiénkos f detNDiíros.
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES,
HlDROGEOLOGlA, MEDI AMBIENT. TeL i F K (977) 792783 - « 8 S 0 CAMBRILS
V Í Í y N K
£-034MG(jUBUflS(íattJ™) tfl.|93)BÍ9S7M··Ftn[!3)M9S41S
Maior de SJITQ. 2. E° 3" T d . l Fan (909) 33^ 332-08017 BARCELONA
» Altamente resístentes a la humedad
JÏP
15 ANYS D'EXPERIÈNCIA ENLACONSTRUCCIÓENSEC
L A , ORATORI DEL /ALLES
© M.0. 2 horas res'tstentes al fuego
laboraion ACREDITAT per ta
ESTRUCTUHES METÀLUOUES LiflJGERES REFORÇAMENT DE FORJATS -REFORÇ J 3 f (OTT 268) ADBCIÓ DE PLMÍÏES. COBERTES ECOLÒGIQUES
Fàbrica: Oro. llei do'Puigcerdà, km. 20 Tel (973) 43 20 54 Fa* (973] £2 22 25 256B0 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Delegación Barcelona; Fomodoj, 76 Tel. [93J 338 39 11, 08550 LHOSPITALET
PAVINDUS. S J .
qualitat de I edificació i els seus materials
TERRAnOSCOHTÍNUOS
Cl. JOSEP CARHER. 21 - TEL 879 33 91
Plaça Teluan. 1 iei.1< OSOtD Barcelona Tel. 26509 33
C L A S S I F I C A C I Ó
Generalitat ús Catalunya pel control de
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AirTuAMVRLADOUS I MORTERS DE RESINES
D ' E M P R E S E S
TEL i FAX 879 45 17 - ÜB40D GRANOLLERS
F a i . ÍS5 2276
I
S E R V E I S
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-
ELECTRICITAT Electricitat ï il·luminació
PREFABRICATS Pretabricació i construcció industrialitzada
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
REHABILITACIÓ Rehabilitació integral
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
EL
REPORTATGE F I N A L
DE
N
F O R M A T
CARRERA
Preparats per al futur La revalorització de l'arquitectura tradicional catalana, el respecte pel medi ambient i la rehabilitació conformen una línia de pensament i compromís dels joves arquitectes tècnics que avui inicien la seva vida profesional. És el cas dels autors dels treballs que mostrem a continuació.
B
a protecció del medi ambient adquireix avui una especial rellevància que requereix una resposta clara de la societat en general i, en particular, dels sectors professionals directament implicats. Occident està arribant a una situació crítica que pot abocar a l'esgoiament de molts recursos naturals del planeta, incloses les fonts d'energia. Vivim en un sistema industrial que basa el seu funcionament en una economia de creixement independentment de la disposició de recursos, una economia que depèn del cicle de producció i consum: a més producció i més consum, millor economia i millor qualitat de vida.
La recuperació i reutilització dels residus en la construcció, la revalorització de les formes de vida i de l'arquitectura tradicional prèvies a la industrialització i l'interés creixent per la rehabilitació són tres línies de treball que parteixen d'una premisa comú: la demanda d'una actuació professional respectuosa amb l'entorn que facilití un desenvolupament sostenible de la societat. Així ho creu bona part dels joves arquitectes tècnics que avui finalitzen la seva
CCTALL C08EKTA B\UCRS
Treballs sobre l'aproíitamen!en la construcció dels residus del propisector, recuperació d'un poble abandonat de l'Alt Urgell i metodologia de diagnosi i rehabilitació d'estructures metàl·liques
carrera i inicien la seva vida professional en un sector que haurà d'adoptar també un compromís ferm cap a la sosíenibilitat. La mostra la tenim en tres treballs final de carrera que van ser guardonats el passat desembre per l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona {EUPB} i el Col·legi dins del prograRevolló prefabricat de F.A.
ma-conveni subscrit entre ambdues entitats l'any 1997. El primer premi es va atorgar al treball redactat per Marta Guílamany i Anna Noguer titulat Estudi i possibilitats d'aprofitament dels residus procedents de les explotacions de recursos petrís naturals de Barcelona i Tarragona. En segon lloc es va premiar el treball Recuperació del poble abandonat de Sauvanyà, preparat per Jesús Alonso, Roger Cadevall i José Gascón. Finalment, Ricard Corominas i Andreu Simón es van endur el tercer premi pel íreball Patologia en estructura metàl·lica a partir de 1875. El jurat dels premis als millors treballs final de carrera corresponents al 199697, format per Xavier Cots, Joan Carles Soler i Santiago Loperena, va esmentar l'alt nivell general de tots els treballs participants, i van destacar en aquests tres premiats, en el primer la preocupació i incidència ambiental del tema proposat, en el segon la idea i el respecte de l'entorn, i en el tercer les possibilitats d'un camí de fàcil aplicació per esbrinar patologies en edificis antics. A continuació mostrem un petit apunt del contingut d'aquests treballs. •
Carles Cariaria E-mail: intomatiu@apabcn.es
I
F I N A L
N
F
D l
P R I M E R
O
R
M
A
T
I
EL
U
R E P O R T A T G E
CARRERA
P R E M I
I APROFITAMENT DELS RESIDUS PROCEDENTS DE LES PEDRERES DESTINADES A LA CONSTRUCCIÓ
Marta Gvilamany i Anna Haguera: "BUSCÀVEM UN TfAU INNOVADOR I D'INTERÈS PER AL SECTOR" Són les guanyadores del primer premi del concurs de treballs final de carrera del curs 96/97, atorgat pel Col·legi, El seu Estudi i
possibilitats d'aprofitament dels residus procedents de les explotacions de recursos petris naturals de Barcelona i Tarragona va merèixer el reconeixement unànime del jurat.
H
'extracció d'àrids a Catalunya durant 1994 va significar una producció de 34,5 milions de tones. Aquests materials es trituren, classifiquen i renten, la quaí cosa suposa un important consum d'aigua i una producció potencia! de fins procedents de! rentat d'àrids de tres milions de tones l'any aproximadament.
L'objectiu principal d'aquest treball és proposar una sortida viable com a reaprofitament per a materials de construcció, dels fangs de les pedreres i graveres, de l'àmbit de les comarques de Barcelona i Tarragona. Aquests possibles aprofitaments són: 1. Material ceràmic 2. Filler del formigó 3. Fiiler per a lligaments bituminosos 4. Indústria del ciment 5. Sòkiment 6. Àrids per filtres de depuradores d'aigüa 7. Segellat d'abocadors i runams 8. Material perales restauracions de les explotacions
L'aigua del rentat surt de l'operació amb uns 50-60 kg/m3 de fins, expressats com a matèria seca. Aquests materials perl'aiguadel renïatsen'han arar per poder-la abocar en condicions admissibles pel medi receptor. La decantació de la planta 9. Usos agrícoles de rentat normal(corrector de sòls) ment porta a acuLes autores afirmulacions de mamen que l'extracterials que oblició d'àrids és una guen a construir indústria creixent, grans basses i a una gestió costosa s'està mecanitzant i les empreses pod'aquest rebuig, sobretot si l'espai dis- dran aplicar aviat més fàcilment una ponible a la planta és escàs i els fins tecnologia adequada. s'han d'evacuar en un altre lloc. S'ha pensat en diverses mesures de És molt important investigar noves control mediambiental, entre les quals vies de reciclatge en el sector de la cons- s'hi inclouen: control de l'impacte visual, trucció dels residus que procedeixen d'al- control atmosfèric, control dels sorolls i tres activitats industrials, que es gene- control de les aigües. Quant als residus industrials, la Uei ren en grans quanreguladora dels retitats i que podrien sidus vol posar al ser reaproíitats dia el marc jurídic com a subproducper adequar-lo a tes o transformats les tendències de per a materials en la Unió Europea. !a construcció. I això és el que han duta terme, en el seu treball final de carrera, Marta Guilamany i Anna Noguera, amb el tutelatge del professor Francesc Jordana i de l'arquitecta tècnica Imma Casado, amb la col·laboració de Xavier Elies, director de la Borsa de subproductes de Catalunya.
Quan es van plantejar ïa realització deï treball final de carrera volien que fos un estudi sobre un tema innovador i d'interès per als arquitectestècnicsi per al món de la construcció. Anna i Marta es van sentir atretes pel medi ambient i per l'aprofitament del creixent nombre de residus que ha originat l'increment del consum de matèries primeres de la societat actual. «Aquesttreball només és un punt de partida. Cal continuar lent assaigs amb més mitjans», comenten totes
Finalment, només dir que aquest estudi dóna les orientacions necessàries per a l'aplicació dels residus de les explotacions de recursos petris de Barcelona i Tarragona en estat natura! o bé després d'un procés de millora de la qualitat. •
dues sense pensar-s'ho gens. Estan mort satisfetes d'haver estudiat arquitectura tècnica. «Jo volia fer topografia, —ens explica l'Anna,—però no tenia prou crèdits. Vaig començar arquitectura tècnica amb la idea de canviarà topografia quan pogués, però el cert és que aquests estudis em van agradar de seguida. Quan vaig tenir l'oportunitat de canviar-m'hi, no ho vaig voler fen>. «En el meu cas, arquitectura tècnica era la segona opció, —comenta Marta— iaraesticmoltcontentad'haverfetaquestacarrerainoarquitectura,perquè és molt més pràctica i coneixes molt millor els materials i les tècniques". Marta i Anna treballen a CATSA, una societat de taxacions. Com us veieu d'aquí a 10 anys? «Espero saber més coses», diu Marta «I a mi m'agradaria arribar a dur alguna obra com a aparelladora», ens confessa Anna. De fet, han continuat estudiant. Marta va acabar els estudis immobiliaris de la construcció a la Universitat de Barcelona i, a més d'arquitecta tècnica, és administradora de finques, com el seu pare. Anna també està fent els mateixos estudis immobiliaris de la construcció, però s'està preparant per ser API. «Encara no tinc gaire temps lliure, —diu Anna—perquè els caps desetmana encara els he de dedicar als estudis. Quan tinc una estoneta faig bicicleta i vaig a córrer ala carretera de les aigües de Barcelona.» «Jo, des de sempre, passo els caps desetmana a Vilafranca», comenta Maria. Si haguéssiu de fer una valoració ràpida de la professió que heu triat, què dineu? «És la professió de la meva vida,—comenta Anna—Ambelsesforçosquehe hagutdeferperacabar-labé,novuilnipensarenlapossibilitatdecanviar-la'> «Jocrec,—diuMarta—queésunaprofessiómoltmacaiambmoltessortides, tot i què, com en totes les altres professions, has de reciclar-te constantment per continuar estant al dia». •
Lydia Perera Elisenda Pucurull
EL
REPORTATGE F I N A L
DE
S E G O N
N F O R M A T
C A R R C R A
P R E M I
I RECUPERACIÓ DEl POBLE ABANDONAT DE SAUVANYÀ
B
l món rural, especialment a les comarques de muntanya, ha sofert un gran despoblament durant la segona meitat d'aquest segle. La major part dels petits pobles han quedat totalment abandonats, accentuant les diferències enire món rural i món urbà i provocant un desaprofitament dels recursos i la pèrdua o degradació del patrimoni arquitectònic, natural i cultural d'aquestes comarques. Per contra, l'arquitectura tradicional ens dóna una lliçó quant a adaptació al medi i equilibri econòmic. És una arquitectura bàsicament bioclimàtica, preindustriai, fruit d'una economia autosuficient que es serveix de l'entorn immediat per aconseguir els seus recursos, tant materials com energètics. Aquestes premises han estat les que van guiar un grup de joves
arquitectes tècnics a preparar el seu treball final de carrera. Jesús Alonso, Roger Cadevall i José Gascón, sota la tutela del professor Antoni Caballero, van escollir Sauvanyà, un petit poble abandonat de l'Alt Urgelí, per preparar un projecte integral de rehabilitació i reutilització amb un gran respecte per l'entorn. El projecte nasqué de l'interès dels autors per l'arquitectura tradicional, juntament amb la preocupació per a l'adaptació de l'arquitectura al medi. A partir d'aquí, la idea es va materialitzar en dos aspectes principals. D'una banda, la preservació del patrimoni arquitectònic rural amenaçat i amb un valor significatiu i, de l'altra, la realització d'un projecte arquitectònic totalment adaptat al seu entorn i concebut per tenir la màxima autonomia ener-
gètica que constitueixi un model vàlid i sostenible pel món rural d'avui. El model escollit per al nou ús de les edificacions és e! d'una casa de colònies i granja-escola, que combini el lleure amb l'educació. El projecte inclou totes les instal·lacions necessàries per aquest nou ús: habitacions, serveis, menjador, cuina, espais per al lleure, i la part dedicada específicament a les activitats educatives com ara granja amb bestiar, explotació agrícola, aules i tallers.
La intenció d'aquest projecte no és proposar una solució als problemes energètics de la societat, sinó desenvolupar un exemple vàlid per a les condicions d'aquest poblet abandonat a 1.200 metres entre el riu Segre i !a Serra del Cadí. I sempre tenint en compte que el motiu principal de la intervenció és la conservació del patrimoni arquitectònic local, i que el principal valor que se'n vol obtenir escultural. • Carles Cartana
Jesús AhnsOf Roger Cadevalf i José Gascón: "ENS PREOCUPA LA PÈRDUA DELS NUCLIS RURALS" Una proposta respectuosa amb l'entorn i amb l'adaptació de l'arquitectura al medi ha merescut que aquests tres joves arquitectes tècnics obtinguessin e! segon premi del concurs de treballs final de carrera atorgats pel Col·legi. Amb el títol Recuperació del poble abandonat de Sauvanyà han presentat una idea de recuperació d'un poble sencer que gaudeixi de la màxima autonomia energètica. Per què vau triar precisament Sauvanyà? «Vàrem buscar informació ala Universitatde Geografia i, de tots els pobles abandonats que hi ha a Catalunya, vam acotar els pobles abandonats de l'Alt Urgell. Posteriorment, vam establir el criteri de triar pobles de solana, entre d'altres condicions, i, finalment, ens vàrem quedar amb Sauvanyà. Com es recupera un poble amb criteris ecològics? «Bàsicament es tracta de rebutjar o, en cas que això no sigui possible, minimitzar l'ús d'aquells materials que generin un important volum de residus o de contaminació en qualsevol fase del seu procés de fabricació o en la seva posada en obra. Tampoc no acceptem materials quealtenn els camps magnètics naturals de la Terra (sobretot metalls pesants), ni materials nocius per a la salut, com és ara el fibrocimentles pintures plàstiques iels productes químics i sintètics en general.» Vàreu haver de desplaçar-vos uns quants cops en aquesí poble i, de fet, hi vau viure algunes setmanes. Quines van ser les principals tasques que havíeu de fer sobre el terreny? «Primer vam haver de fer l'aixecament del poble, tant de les cases com del seu entorn.Defet.t'aixecamenttopogràficdelterrenyvaserespecialmentdificuItós, a causa, fonamentalment, dels pocs recursos de què disposàvem. Desprésvamferl'estudidel'estatactualdelpoble.totverificantconstantmentels
amidamentsja que les plantes de les caseseren molt irregulars. Per últim, també vam haver de verificar sobre el terreny la idoneïtat de les diferents solucions constructives que volíem proposar. >• Un cop acabada la carrera, tots tres han pres camins diferents. Roger i Josep han començat altres carreres, i Jesús treballa com a aparellador en una empresa familiar. "El meu pare és constructor —comenta Jesús— i sempre m'he plantejar estudis que tinguessin a veure amb el sector». "Jo —continua Josep—reconec que vaig estudiar arquitectura tècnica perquè em va tocar. Elmeuparetambéésapareítadoriarai'ajudojotique he començat a estudiar arquitectura i d'aquí a uns anys espero treballar com a arquitecte». "La meva primera opció va ser arquitectura —explica Jesús— però estic molt satisfet d'haver estudiat arquitectura tècnica. Ara estic fent belles arts i la veritat és que intento passar-m'ho bé mentre estudio, sense excessives preocupacions». En general, tenen les aficions dels joves de la seva edat. Els agrada aprofitar els caps de setmana per esbargir-se (sí no han d'estudiar), o fent esport. De fet, Josep també troba temps per jugar a hoquei al Club Egara i pintar a! carbó. Són els representants d'una nova generació de professionals conscients de la necessitat d'una bona preparació per entrar al món laboral. • LP.
I F I N A L
EL
N F O R DE
T E fi C £ R
R E P O R T A T G E
CARRERA
P R E M /
I PATOLOGIA EN ESTRUCTURA METÀL·LICA A PARTIR DE 1875
H
a corrosió és el defecte més greu de les estructures metàl·liques en els edificis d'habitalges, si la considerem com un defecte, ja que l'únic que li passa a l'acer és que pateix una oxidació que el retorna al seu estat natural. Si no hi ha presència d'aigua o bé ia humitat ambiental és inferior al 70%, la corrosió atmosfèrica de l'acer és molt lenta. Caldrà, doncs, buscar aquest defecte en les zones més humides de la casa com ara cuines, banys, lavabos,
terrasses, balcons i les zones properes a baixants i canalitzacions d'aigua. Un altre factor molt important en la corrosió és el tipus d'atmosfera i la pol·lució de l'aire. No patirà la mateixa agressió una estructura situada en ambient industrial o bé d'ambient rural. Els clorurs i sulfats són els principals agents atmosfèrics degradadors. La diferenciació de les zones atmosfèriques per la seva corrosivitat era més notable 40 anys enrere que no pas ara. La polítiques dels estats per disminuir ia contaminació industrial i l'augment de la pol·lució en zones habitades n'eren les causes. Si s'analitza la durabilitat de !es biguetes metàl·liques, és difícil establir quina és la pèrdua de massa segons l'antiguitat, ja que es poden observar edificis que presenten un estat de corrosió més avançat que altres de més antics. Per tant, seria més correcte analií-
zar la corrosivitat segons les zones de risc i el tipus d'atmosfera. Aquestes són algunes de les conclusions que trobarem en el capítol dedicat a la durabilitat de l'estudi Patologia en estructura metàl·lica a partir del 1875. preparat com a treball final de carrera pels joves arquitectes tècnics Ricard Corominas i Andreu Simón amb els tutelatge dels professors Vicenç Gibert i Àngel Corral. Corominas i Simón creuen necessari aprofundir en el coneixement de les estructures existents de manera que la rehabilitació pugui fer-se amb més garanties. Han estudiat una desena de sostres amb bigueíes metàl·liques i les lesions provocades per aquestes i proposen sistemes de prediagnosï i diagnosi. El treball vol aprofundir en el coneixement de la relació entre lesió aparent i lesió real, la qua! permetrà als tècnics la realització de diagnosis amb inspeccions poc destructives dels sostres amb biguetes metàl·liques. Els autors creuen que els millors edificis per a la realització d'aquests estu-
dis són aquells que calgui enderrocar, ja que permeten veure lesions aparents i la degradació real de les bigues, a més d'observar diversos detalls constructius dels edificis antics. Han dissenyat una fitxa per observar les característiques del sostre i les lesions detectades. Les conclusions que s'extreuen del treball permeten, amb les limitacions degudes al nombre de casos estudiats, establir la degradació que pateixen les bigues o la pèrdua de secció, segons les lesions que s'observen en paviments, revoltons i recolzaments, sense haver d'enderrocar part del sostre per veureles. La determinació de les zones de risc i les propostes d'intervenció segons el grau de degradació completen un interessant treball basat en una metodologia de treball força encertada. •
c.c.
Andreu Simón i Ricard Corominas:
"ALS ENDERROCS S'Hi APRÈN MOLTÍSSIM" Han obtingut el tercer premi del concurs de treballs final de
carrera amb l'estudi Patologia en estructura metàl·lica a partir de 1875. Van estar més de sis mesos trepitjant edificis a punt d'enderrocar-se. Això els va permetre observar detalls constructius d'edificis antics i establir la durabilitat dels materials i sistemes constructius, a més d'arribar a establir la relació entre lesió aparent i real. Quina conclusió heu tret, un cop acabada l'anàlisi, de les patologies en estructures metàl·liques? «Doncs, que és un campambmoltdefútur. A Barcelona hi ha molta construcció amb estructura metàl·lica i no hi havia cap anàlisi de com detectar-ne les patologies a partir de les lesions aparents" Havien de venir. pràcticament cada dia, des de casa seva. a Vilanova del Camí i Sentmenat respectivament, per visitar edificis a punt d'enderrocar o empreses d'enderroc. N'hi va haver moltes que no van voler ajudar-nos a fer el treball. «No ens volien tenir pel mig en edificis a punt d'enderrocar». Comenta Andreu. «En canvi, estem especialment agraïts a Trias López i Enderrocs BDI perquè van col·laborar amb nosaltres tot el que va ser necessari», afirma Ricard «Elcert—continua Andreu—ésquevisitantelsedificisapuntd'enderrocar s'aprèn moltissim i s'hi troba de tot. Als enderrocs veus coses que no t'imagines. Un cop acabada la carrera, Andreu i Ricard treballen com a aparelladors. Andreu exerceix de liberal i Ricard treballa en un despatx d'arquitectura. De tota manera, cap dels dos no ha deixat els estudis. Andreu ha comença! enginyeria de camins i Ricard està fent primer d'arquitectura. «A mi m'agrada el càlcul i, a més, hi ha pocs enginyers de camins, perquè només aproven el 25% dels que estudien la carrera", comenta Andreu. "Abans de començar arquitectura tècnica vaig estudiar delineant i vaig estar tres anys treballant en un despatx, però no m'agradava gens. Al despatx també hi havia aparelladors i em va semblar una sortida professional molt interessant. D'altra banda, el meu pare és constructor ijo no volia apartar·megaireilunydelsector·>.«Enelmeucas—afírmaBicarà—tampoc no volia allunyar-me'n. El meu pare és fabricant de pedra artificial, però jo volia conèixer tot el món de l'arquitectura. Un cop acabada la carrera, em semblava que amb arquitectura acabaria detenir aquesta visió global». Un tota! de 1.100 diapositives van il·lustrar l'esforç de més de mig any d'investigació. La redacció d'una fitxa que permetrà fer diagnosis de patologies en estructures metàl·liques amb inspeccions poc destructives, ha estat una «revolució» en l'anàlisi d'aquest tipus de patologies que, sens dubte, aviat serà posada a disposició de tots els professionals del sector. • LP.
PUBLIREPORTATCE EINES
H F O R M A T
I N F O R M À T I Q U E S
Amidaments i pressupostos a l'abast de tothom Per què encara es treballa a mà ,o en el millor dels casos, amb fulls de càlcul? Potser la renovació constant, millors ordinadors amb més potència, cd-rom. internet, xarxes..-fenòmens recents d'aquests darrers anys, fan pensar que poden alterar els nostres hàbits socials i laborals. Potser la manca de temps per aprendre nous programes i la pressió constant per acabar les feines al més anat possible fan que tot plegat, en l'actualitat, els professionals que encara treballen a mà o amb fulls de càlcul no es decideixin a donar el salt cap a un programa especialitzat, fet pel qual mai no seran competitius, en un mercat cada dia més exigent. És cert que per dibuixar hem canviat la nostra estilogràfica de tinta per un programa especialitzat de dibuix ? No hi ha cap mena de dubte, per dibuixar, el despatx d"arquitectura i enginyeria sí que ha evolucionat. Aleshores per què continuem fent els amidaments i pressupostos dels nostres projectes a mà o amb eines poc qualificades?
Avui dia. hi ha moltes eines informàtiques que ens faciliten la nostra tasca diària, i molls cops realitzen operacions que serien del tot impossible de fer a mà. Per això és important que els programes amb què treballarà el professional, puguin fer-se funcionar en enioms populars com ara el Windows 95 i en el cas de programes d'amidaments i pressupostos, amb un format comú per a tots. com és el Formal d'Intercanvi Standard de Base de dades de la Construcció (F1E-BDC), que permet importar i exportar els pressupostos o els bancs de preus propis o externs d'un programa a un altre sense cap mena de problema. Sens dubte, el que hem de demanar a un nou programari (software), és fiabililat. rapidesa, facilitat d'ús i economia de compra i manteniment. D'aquesta manera opümitzarem al màxim el nostre temps. Per això CYPE Ingenieros amb el seu programa d'amidaments. pressupostos, certificacions i plec de condicions "ARQLÍMEDES» compleix tots aquests requisits fet que està avalat pels més de 9000 usuaris. ARQIÍMEDES és un programa moll fàcil de fer anar. No té límit per introduir capítols, subcapí-
cera dimensió, l'alçària, en els alçats i en les seccions del projecte. En alguns casos. per exemple, la zona d'encreuament de dos envans o d'inserció d'un pilar es mesura dues vegades. En d'altres, no se'n mesura cap. amb la qual cosa el mesurament arrossega inexactituds a mesura que es van afegint murs, envans, pilars... Al final, el nombre d'excepcions en les quals la mesura automàtica no dóna un resultat correcte és tant elevat que la mesura no resulta fiable i l'usuari que l'utilitza s'ajuda com a molt amb el programa de CAD per obtenir superfícies de sòl que introduirà posteriorment a mà en el programa de pressupostos. Evidentment hi ha eines evolucionades per dur a terme aquestes operacions amb més exactitud però mai no són tant operatives com les simplificacions que fem manualment. ARQUÍMEDES, en definitiva, és el programa d'amidaments i pressupostos amb lamillorrelacióqualitai-prestacions,preu del mercat, adreçat als professionals liberals en la seva tasca diària.
Anna Peix Arquitecte tècnic CYPE Ingenieros, SA.
RESENTACIO DEL PROGRAMA
Arquímedes, el programa d'AMIOAMENTS. PRESSUPOSTOS. CERTIFICACIONS i PLECS DE CONDICIONS, desenvolupat en entorn Windows 95 i Windows 3.11. amb totes les seves avantatges gràfiques, operatives i de compatibilitat.
ARQUÍMEDES
Arqufmedos es subminïstr PREUS CYPE. A més adr dades en format RE^BDC Pot utilitzar diferents Bancs de Preus a la vegada.
PER WINDOWS Uoc: VESTÍBUL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
#
tols. línies de des composic o I n es d'aniidament i certificac on El seu codi de símbols i colors facilitaelreconei xement dels conceptes (partides. mà d'obra, maquinària, materials, percentatges, etc). El programa inclou el Banc de Preus CYPE i pot llegir d'altres bancs que estiguin en format FIE-BDC. Permet utilitzar Bns a 7 bases de dades diferents (bancs depreus oprojectes d'amidamcnts) en un mateix projecte. ARQUÍMEDES és moll flexible, permet moltes formes d'ajustar els pressupostos o els conceptes seleccionats a una quantitat final o per un coeficient. Aquestes modificacions no afecten els bancs de preus utilitzats, l'n cop acabat el treball. ARQUIMEDES proporciona més de 60 üpus de llistats, per impressora o en fitxer de text. Es poden crear les plantilles pròpies o modificar moll fàcilment les que ARQITMEDES proporciona. En resum. SIMPLICITAT I FACILITAT de maneig són les característiques destacables del programa ARQUtMEDES, sense endinsar-se en complexes funcions de controls financers i de costos, planificació i gestió d'obres, així com els sistemes de mesurament automàtic del projecte a partir de dibuixos de 2D, que des de fa anys és un dels objectius principals d'alguns fabricants. De fet, la majoria dels procediments existents en el mercat que «faciliten» el mesuramení no s'utilitzen a la pràctica. Aquests sistemes es basen en entitats no constructives (línies, cercles...). Això fa que s'hagi de mesurar manualment la ter-
Pot crear les seves pròpies plantilles o modificar fàcilment les que Arquímeo'es proporciona. Més de 60 tipus de llistats disponibles per impressora o en fitxer de texte. Ars disponibles en català.
Dies: 30 i 31 de Març Hora: De 9.00 a 19.00 hores.
OFERTA ESPECIAL COL·LEGIATS Arquímedes
CYPE CATALUNYA Almogàvers. 64-66 2° A 08018 Barcelona TeL 93-485 11 02 Fax:93-485 56 08
Avúa. Eusebio Sempere, 5 03003 Alicante Tel.: 96 - 592 25 50 Fax: 9 6 - 5 1 2 49 50 http: Wwww.cype.com
CYPE MADRID Barquülo. 15-B V C 28004 Madrid TeL 91 - 522 93 10 Fax:91-5319721
39.200pts.( I . V A no inclòs)
"prefesïohales en Schauman e el cliente "e cuaiesQuiera que sean sus aciones y exigencias. Para muclïos dü liuèstros clientes "\t?l··lr·m rnntrarhapal·ln no es solo un mero panel. sinó que, a menuao, es parte de una problema que antes necesitaba de muchos prodüctos y de