INF980401 by sia16

.^FORMATIU DEL COL-LEGl

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES

TÈCNICS

BARCELONA

BonPastor.5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-mail:in(ormado@apabcn.es DelegacionsaVic.Manresa.GranoIlersiTerrassa

El Col·legi recorda el seu 68 4 MÉS A MÉS

L'any 1968 es feien les primeres eleccions democràtiques al Col·legi que iniciaven un procés renovador

Eduard Pons: "Lograrunes eleccions democràtiques era fonamental" Perfils: Josep Pla. Poeta, aquarel·lista i arquitecte tècnic Http: //www.a pabcn.es Pàgines populars per Jordi Maríet

Legislació i normativa

UuisMariaPascualassenyalal'antigaseucollegialde

Via Augusta.

Aladrela.l'expiesídenUordiSabartés

per Jesús Femàndez

Preparant la declaració de renda (II) per José Aníonio Bemàldez

3 exposicions per provoca a la Primavera situacions de risc Fotogràfica en la rehabilitació H H I Col·legi participa en la 9a edició de la Primavera Fotogràfica amb tres exposicions. L'agonia de les fàbriques es podrà veure a Terrassa, de! 22 d'abril al 31 de maig; Cap semblança amb la realitat és pura coincidència, del 16 al 30 d'abril a Barcelona, i a finals de juny, també a Barcelona, El muralisme urbà. L'art al carrer. • ;

Coeficient d'actualització d'honoraris a 13 de març Ca = 1,02

amiant a la construcció s'associa als elements per a l'aïllament tèrmic, la resistència al foc i com a matriu dels productes de fibrociment. Avui ja ningú posa en dubte elriscque representa per a la salut de les persones, un risc que el tècnic ha de conèixer, i actuar en conseqüència « . ^ en edificis nous i vells. • lli

í £ P 0 t I J I C !

Paviments urbans 19 a 32

Aspiradores Estdticos

Un lujo en su tejado

Prefabricades de Honnigón, SA P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: +34 93 345 88 50 - Fax: +34 93 346 17 13 E. Mail: sas@sas-sa.com

E L

A E L E C C I O N S

A N Y S

. * • » • » • >

A L

C O L · L E G I

L'any 1968 es produïen les primeres eleccions democràtiques al Col·legi i s'iniciava un procés renovador que duraria fins avui. Per tal de recordar-ho, el 24 d'abril es farà una tertúlia, un homenatge i un acte de desgreuge del Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya a l'expresident Jordi Sabartés.

Una crònica en blanc i negre El Consell General reconeix la bondat i el paper pioner de la primera Junta democràtica del Col·legi

any 1968 és una data clau en la es farà el mateix dia. Aquests actes història del Col·legi, de la mateixa esperen comptar amb la màxima partimanera com ho ha estat en la història cipació del col·lectiu professional i, en recent de la nostra societat occidental. especial, de tots aquells que van ser Diversos grups d'aparelladors, perta- protagonistes en aquell període. Amb aquest acte, el Col·legi inicia un nyents a diferents generacions i mentalitats polítiques, coincidien en la necessi- programa d'activitats que posen un èmtat de renovar unes estructures col·le- fasi especial en la participació i el debat gials anquilosades. La lluita per aconse- sobre temes de prou transcendència guir el canvi del sistema electoral consti- que ben segur que interessen a bona parí dels aparelladors tuït per temes que hi Les eleccions serien havia fins aleshores va i arquitectes tècnics. permetre ia celebració el punt de partida per EIS dos temes escóde les primeres elecciferrealitat.es noves ons democràtiques ai Col·legi que suposaribraran el mes vinent idees de millora en el final de l'etapa són la recerca d'un immobilista que s'havia viscut fins ales- model de formació de l'arquitecte tècnic hores. Jordi Sabartés va encapçalar i la darrera proposta de Uei d'ordenació aquest moviment renovador i va sortir de l'edificació. elegit president el 18 d'abril d'aquell any. Això significava el punt de partida per fer • Acte de desgreuge a Sabartés realitat les noves idees de millora de les activitats i serveis del Col·legi i d'ïncreEi 1968, l'aleshores Col·legi d'Aparellament del paper social de la professió que dors de Catalunya i Balears va tenir un després s'anirien desplegant. paper pioner en la renovació democràtiPer tal de recordar aquesía daia i la ca de les corporacions professionals, i importància d'aquests fets que marca- els deu anys següents totes les forces rien e! futur de !a institució, el Col·legi polítiques democràtiques van tenir-hi una ha organitzat un acte-tertúlia que es base d'actuació i un lloc per al debat. Els celebrarà a la sala d'actes del Col·legi promotors d'aquesta renovació, però, van haver d'afrontar el proper 24 d'abril al força dificultats. Laprivespre i que comptamera va ser canviar el rà amb la presència reglament electoral videls companys que gent fins aleshores, van constituir la pribasat en l'existència mera Junta elegida de ternes de candidemocràticament: dats que eren propoJordi Sabartés, presisats arbitràriament pel dent: Uuís Maria PasConsell General, a cual, tresorer; Josep Madrid, sistema del Mas, secretari; i 1945 que seria modiEduard Pons, compficat finalment el 68 tador. La tertúlia serà per ordre del Ministeri presentada pel preside l'Habitatge. dent del Col·legi, Bernat Ochoa i moderada pel periodista Jaume Fabre, autor del llibre Mig segle del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, que va ser publicat l'any 1990 amb motiu de la celebració dels 50 anys de la creació delCol·legi.Coincidintambaquestacte, un grup de col·legiats ha organitzat un sopar-homenatge a Jordi Sabartés, que

Les eleccions serien guanyades pel grup renovador per àmplia majoria i la Junta presidida per Jordi Sabartés posaria en marxa la reforma administrativa de la institució, la nova línia d'activitaís i serveis col·legials i la publicació de la revista CAU, entre d'altres. Tanmateix, va haver d'enfraniar-se ben aviat a les dificultats plantejades pel grup

UuisMariaPascua!,JordiSabar1és,EduardPonsÍJosepMaspresideixenunaassemb!eaco!legial

opositor, grup que tenia el suport del Consell General de Madrid. L'intervencionisme de la Junta del Consell en els afers interns del Col·legi de Catalunya sempre que aquest volia prendre una línia professional independent, va ser una consíant fins a la meitat dels anys setanta. La Junta de Jordi Sabartés en patiria les conseqüències i els enfrontaments i les tensions influirien finalment en la separació de Sabartés de la direcció del Col·legi.

de Espana ha pres l'acord de manifestar-se contrari a aquella acció i proclamar la bondat en l'actuació de la Junta presidida per Jordi Sabartés. Aquest acte de desgreuge tindrà lloc el mateix 24 d'abril de 1998.

de manifest amb el seu sobreseïment al cap de tres anys. El Consell, però, acabà ratificant la validesa de la tramitació de l'expedient. Avui, trenta anys després, el Consejo General de la Arquitectura Tècnica

també en la d'altres organismes que havien estat plataformes de lluita per la democràcia. •

La línia progressista del Col·legi, oberta l'any seixanta-vuit, quedaria definitivament consolidada, i a la vegada s'obria el ventall de forces polítiques representades en els organismes rectors del Col·legí. L'acord general de portar la La Junía de Gotransició democràtivern va ser denuncica del país per la via ada pels opositors al de la reforma era un Consell General de fet que començava a SE BKOA EXP&iENTE CONTM a Madrid per presumpCOUGW DE AfAÍIiÀOQeS T U variar el panorama tes irregularitats OWTKTOS TKHKOS DE OkTUlHU de la políiica de recomptables i l'expesistència que s'havia dient obert per aquest fet fins aleshores, i Dí tfARDADOBtS va mantenir el Col-legi en crisi durant els anys 1972 i 1973. això, va influir no solament en les actiL'absurditat de l'expedient va quedar vitats del Col·legi d'Aparelladors sinó

Carles Caríanà

Director de L'Informatiu

EL 3 0

E L E C C I O N S

A N Y S

D E M O C R À T I Q U E S

A L

TEMA

C O L · L E G I

EDUARD PONS: " 1 9 6 8 VA REPRESENTAR El GRAN CANVI CAP A l COl·lEGIAT, 1A PROfESSJÓ 11A SOC/ETAT"

n dels principals promotors de la campanya pera ia democratització del Col·legi va ser Eduard Pons i Matas, pertanyent a les generacions més joves que havien acabat la carrera els anys 1964 i 1965. Havien viscut amb intensitat la lluita antifranquistaa la universitat i estaven disposats a conquerir el govern del Col·legi per treure'l de l'anquilosament. Eduard Pons esdevindria membre de la Junta de Govern del Col·legi del 68 al 71 i va continuar amb la Junta ampliada fins al 76. Aquestaparelladorde

I una i Baleares. Els primers anys van estar marcats pel dur clima de la postguerra que no permetia gaires alegries. No hi havia eleccions democràtiques sinó que la Federación estatal triava un president d'una terna presentada per cada col·legí i sancionava qualsevol desviació de la línia oficial. Malgrat tot, en la dècada dels 40, encara es fa una mútua, una ponència de cultura amb en Uuís Maria Pascual Roca que fa certes activitats, peticions d'eleccions democràtiques, etc. Les dècades dels 50

55 anys que treballa a

Els anys 40 van ser marcats climaa m a i m n » pel pei dur uui i,

l'Àread'Urbanismede l'Ajuntament de Sant

rje p o s t g u e r r a q u e nO escassa activitat -. : ; : — ambjuntesdegovem

Cugat del Vallès, creu permetia gaires alegries que el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona és avui una entitat modernadesuportal professional, però, que potser ha deixat de banda una part de la combativitat social que l'havia caracteritzat.

i 60 són, però, d'una

quasi

permanents

Encara que de fet ja hi ha una Associació d'Aparelladors de Catalunya en el 1930, que durant la guerra civil està integrada en el Sindicat de la Construc-

amb escassa o nulla participació col·legial. Així doncs, el 1968 va representar aconseguir tot allò que el Col·legi no havia pogut tenir abans: canvi d'estatuts, representació democràticament escollida, gran participació dels col·legiats en assemblees i eleccions, creació de nombrosos departaments, assessories, la revista CAU que va assolir una gran categoria i ressò públic, actes culturals i cursets, col·laboració amb altres entitats i associacions, preses públiques de posició davant fets punyents, etc. En definitiva, el gran

ció i després en el Sindicato Vertical, no és fins al final del 1939 quan funcióna el Colegio de Aparejadores de Cata-

canvi cap al col·legiat, la professió i el seu entorn, i també cap a la societat en què vivíem.

Què va representar l'abril del 1 9 6 8 per al mig segle d'història del Col·legi?

Quin ambient respirava en aquells anys la societat catalana? Ambient de lluita pel fi de !a dictadura i l'assoliment de la democràcia. S'havia fet l'assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants (la Caputxinada) i s'havia constituït la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Havien guanyat les candidatures democràtiques dels col·legis d'advocats i d'arquitectes. Funcionaven l'Associació de Joves Metges, l'Associació democràtica d'Enginyers i Quadres, l'Associació Democràtica d'Empresaris, el Club d'Amics de la Unesco... Recitals continuats de la Nova Cançó, gran nombre de vagues i manifestacions al carrer. S'havia dut a terme el referèndum de la Llei Orgànica de l'Estat que evidenciava tensions entre ultres i evolucionistes, una gran activitat en els partits polítics buscant fórmules d'acostament i unitat d'acció, gran activitat de canvi en parròquies, centres culturals, associacions de veïns, grups teatrals,

Eduard Pons

centres catòlics, cooperatives. Fins i tot, les cambres de comerç reclamaren una política diferent. Tot això va influir d'una forma o altra en tots els integrants dels diversos grups que ens vàrem unir per renovar el Col·legi. Alguns de vosaltres ja treballàveu al si del PSUC en la lluita per la renovació democràtica del país... Sí, però realment érem molt pocs, inicialment. Del nostre grup sols érem quatre o quatre la resta, estava relativament a prop i no pertanyia a cap partit.

T E M A 3 0

ANYS

La lluita, però, de iot l'equip, no era partidista i els objectius eren prou amplis perquè tothom els pogués acceptar. Què calia reformar del Col·legi professional al qual vosaltres us acabàveu d'incorporar? El bàsic era lograr unes eleccions democràtiques. La resta ho aconseguiria el conjunt de la professió que no es mereixia l'ostracisme en què vivia. El Col·legi s'havia d'obrir al col·legiat, l'escola, a tot l'entorn de la professió i a la societat. Com es va aglutinar un grup sòlid de tarannà democràtic format per companys de diferents generacions, orientació política, interessos personals i professionals?

pana, amb el seu president Hoyos al capdavant. Es varen iniciar amb la desmembració de Catalunya del nou col·legi independent de Tarragona i amb expedient a Tortosa per oposar-s'hi. Abans de les primeres eleccions vàlides, ja s'havien anul·lat unes primàries, que també havíem guanyat, per part del Consejo, d'acord amb una candidatura opositora que íes havia perdut. Aquest grup va continuar posant-nos bastons a les rodes. I més, amb l'accés de Llovera a la Junta, que va propiciar més tard l'expedient del Consejo al nostre equip de govern i va impedir que Jordi Sabaríés pogués tomar a presentar-se a les eleccions de 1973. L'equip va haver de canviar de candidats, i va presentar Josep Miquel Abad i Carles Puiggròs, que també van guanyar. En el camp governatiu, se'ns va prohibir i censurar alguns actes i va empresonar Jordi Sabartés i Francesc Serrahima que representaven el Col·legi en una sessió de l'Assemblea de Catalunya junt amb 113 assistents, també detinguts.

Jo diria que per l'àmplia coincidència dels objectius, la gran il·lusió i la bona voluntat ï sinceritat de la majoria, que feia superar qualsevol problema que pogués sorgir. Bàsicament érem quatre grups d'un nombre divers de gent. però que El bàsic era lograr representàvem tot el ventall d'edats i asunes eleccions pectes professionals democràtiques. La de i'aparelíador i que

políticament anaven

resta ho aconseguiria el

des de l'esquerra al conjuni de centre-dreta democràtic. Les nombroses i interminables xerrades que teníem anaven perfilant els objectius, les accions prèvies, els programes i, finalment, els candidats. Aquest darrer aspecte crec que va ser el que més va unificar l'equip final, ja que es va fer d'una forma pràcticament espontània i natural. Ningú no posava en dubte que les primeres eleccions eren les més importants i tothom va estar d'acord que la candidatura idònia per a president era la d'en Jordi Sabartés, com a aglutinador de tots els grups, i la de Pascual Roca, respectat per tots, per a tresorer. A les següents eleccions, at cap de sis mesos, que completarien la Junta, tampoc no va haver-hi problemes per escollir Josep Mas i jo mateix, completant així la representativitat dels quatre grups inicials amb tota la seva diversitat. L'oficialiízació immediata dels departaments, que ja funcionaven abans, completaria l'àmptia participació de iot l'equip. Quin

ser les dificultats?

D'immediat el rebuig i les traves, poc o gens disimulades, de! Consejo Superior de Colegios de Aparejadores de Es-

la professió

El canvi va renovar la idea de Col·legi, però també va propiciar una acció que va anar més enllà del límits professionals...

Evidentment, l'ambient que es respirava a la nostra societat era de lluita il·lusionada pel canvi democràtic i en contra d'una dictadura que continuava amb la seva línia més dura, negra i repressiva. No calia inventar-se accions o motius, hi havia un continu rosari de fets dels quals no podíem restar al marge. Crèiem que també érem ciutadans amb dret a opinar i reclamar drets inqüestionables, i que com a professionals havíem d'estar al costai de tota la societat aprofitant la plataforma democràtica que s'havia guanyat. En relació amb el col·lectiu de col·legiats, l'enquesta de Jesús Marcos i nombroses assemblees i els resultats de cada elecció confirmaven que la majoria hi estava d'acord. De fet, mai l'oposició no va poder retreure públicament les nostres accions perquè sabien que seria impopular. Es va treballar amb el Congrés de Cultura Catalana, amb i'Assemblea de Catalunya, amb les federacions de veïns, amb Comissions, etc. Es varen prendre acords i pronunciaments tant de Junta com d'Assemblea, o conjuntament amb col·legis i associacions, contra les penes de mort, a favor de l'amnistia, pels drets humans, etc. Naturalment CAU i els actes del Departament de Cultura no deixaven d'aprofitar

la seva tribuna per completar l'acció col·legial vers la democràcia. Com deia Rafael Pradas: 'El Cole no era solament un col·lectiu en defensa de legítims interessos professionals. Es convertí, en la dècada dels 70, en una espècie de dispensari de guàrdia cívic"

camps, a partir d'aquell equip inicial, il·lusionat i actiu. Ha col·laborat i donat eines i es pot dir que la professió, tant en la vessant clàssica com en [a nova, s'ha consolidat com un col·lectiu necessari en el procés constructiu, amb independència i prestigi davant la societaL

En 3 0 anys han passat moltes toses, el Col·legi ha evolucionat i també ho ha fet la professió dels arquitectes tècnics d'avui. Què hem guanyat i què ens hem deixat pel camí?

Aquesta societat, però, i els seus problemes, també ha variat. S'ha millorat molt, però amb la mala planificació, amb lleis i disposicions injustes, maltractament dels problemes mediambientals, de barris, comunitats o col·lectius, etc, segueixen.

Evidentment la professió ha evolucionat tant pels canvis d'atribucions com per la major complexitat de la construcció, que necessita més especialistes i més treball en equip en ceris camps. És en aquests nous aspectes on els nous lliberals i els assalariats poden desenvolupar-se millor, atesa la versatilitat que no tenen o no volen assumir altres professions. Amb la democràcia, les administracions també han canviat, obrint noves perspectives als qui hi treballen. Al llarg d'aquests anys el Col·legi ha incidit i participat en aquests canvis i ha anat evolucionant i millorant en molts

Totes aquestes situacions, que abans el Col·legi hauria fet seves, ara s'han deixat de tocar per la majoria d'entitats, com si totes les administracions fossin perfectes o fos una feina exclussiva dels polítics. Com a molts companys, crec que s'ha deixat pe! camí aquesta tasca de ferse ressò de certs problemes de la societat que també ens afecten com a part integrant Seria interessant veure els resultats d'una nova enquesta actualitzada. Estic segur que avalaria aquesta opinió. •

Carles Cartana

E-mail: informatiu©apabcn.es

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀLID PER ATOT TIPUS DE SOSTRES

IILTIMOsa ARMADURAS PREFABBÍCADAS PAHA LA CONSTRUCCIÓ! SISTEMA5 DE RERJEHZO DE FORJADOS Sanis, 307-3CS - 06023 Baicdcfia - Td. 431 35 00 - Fa* 332 3* 35

E i

I N F O R M A T I U M E D I

A M B I E N T

N O T I C I A R I

S A L U T

Atención: contiene amianto

Cal conèixer els riscos de l'amiant en edificis nous i en els existents, i actuar en conseqüència 'amiant presenta uns riscos per a la salut que avui no es discuteixen enlloc del món. La seva inhalació pot provocar importants malalties com ara l'asbestosi i els càncers de pulmó i de pleura. Les tres malalties tenen un problema aíegit greu: no apareixen fins al cap de 10, 20 o 30 anys d'haver respirat les fibres. La pressió exercida per sindicats, metges i afectats per aconseguir la seguretat dels treballadors a les indústries va comportar que cap a l'inici dels anys la seguretat a les fàbriques fos un fet, a tots els països desenvolupats. En canvi, no es pot dir el mateix de la precària seguretat dels manipuladors, aplicadors i mantenidors d'aquests productes i, malauradament, en alguns casos, dels ocupants. La situació actual és complexa. Per una banda tots els països europeus han

regulat els usos de l'amiant per reduir els riscos que comporta (l'Estat espanyol, el Regne Unit, Bèlgica, Irlanda, Grècia o Portugal), però alguns l'han prohibit completament (França, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Itàlia o Alemanya, entre d'altres). Tot i que es diu que la utilització de l'amiant a Catalunya no ha estat tan intensiva com a d'altres països europeus, el cert és que avui dia es desconeix la magnitud del seu ús, i molt menys se sap quina pari de Eliminació delcaloníugalamb amiant(funes canonades amb la tècnica delglove les seves aplicacions poden provocar situacions de risc d'inhalació, per so- Iructives amb requeriments d'aïllament Respirar el polvo de amianto es pelibre dels màxims admesos sanitària- tèrmic i/o resistència al foc, i com a groso para la salud. Seguir las normas ment. El que sí que és cert, és que les matriu resistent, tenaç i imputrescible de seguridad". importacions d'amiant han estat impor- per als productes de flbrocíment. tants. Pràcticamení des de 1993, a la cons- • L'amiant als edificis existents L'amiant a la construcció s'ha as- trucció només està permesa una variesociat a dues aplicacions bàsiques: com tat d'amiant, el blanc, en unes poques Però el problema més important és a complement de les solucions cons- aplicacions com són alguns cartrons i l'amiant ja instal·lat als edificis: amipel fibrociment. Així, doncs, per a una ant projectat per protegir estructures actuació segura en tots els treballs pro- metàl·liques, calorifugat de canonafessionals cal distingir dues situacions des, plaques de cel ras, morters totalment diferenciades: en primer lloc la d'amiant, cartrons per protegir caldeintroducció de materials que contenen res, etc. Un dels aspectes més preoamiant dins els edificis nous i, en segon cupants, segons estudis francesos, és lloc, els materials que contenen amiant que el 25% de víctimes de l'amiant que ja estan instal·lats dins els edificis provenen de les professions lligades existents.

Ei 25% de les víctimes de l'amiant provenen de les professions lligades a la rehabilitació

Nova publicació

MANUAL DE GEOTÈCNIA I PATOLOGIA, DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FONAMENTS

S Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi acaba 02 publicar aquesta obra, que formarà part de la colleccióde manuab de diagnosi i que é per objectiu analitzar ia problemàtica relocionooo amb els fonoments, aprofundir en el conelxemenldel sòl i presentar les tecnologies a l'abast.

Així, el manual s'ha estructurat en quafre blocs. El prímer presenta una anàlisi ocurada de les diferent; maneres de fonamentar. El segon es dedico al reconeixement del terreny. 0 tercer, de més extensió, tracta la metodologia de díognosí en totes les seves vessants. I, finalment, el quart analitza els sistemes d'intervenció en recalçah 0 obres tecnologies 0 l'abast en la solució de problemes de fonaments. En lo publicació, hi participen destacats especialistes en cadascun cUs camps de treboll: Pere Moscoreíos en l'àmbit de la geotècníca; Josep Uuís Gonzòlez, Fructuós Manà, Josep Ignasi de llorens i Santiogo Cervelló en l'àmbit dels fonaments, i Rafael Bel munt i Pier Poolo Rossi en íòmbitdeladiognosi d'edificis existent; i els seus fonaments. les persones interessodes a odquirir oquesta publicació podran trobar-la a la Cooperativa Jordi Capell i ales papereries tècniques de rïUPB i PETSAB. El preu devendo al públic ès de 3.667 PTA.

>T» COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES *& TÈCNICS DE BARCELONA

• L'amiant als edificis nous Com s'acaba de comentar, la legislació vigent permet totes tes aplicacions de fibrociment, però també en regula la manipulació. Les plaques i canonades de fibrociment quan són noves i en bon estat de Amiantprojectaiperproteginmaestfuclurametàl·lica conservació no emeten quantitats apreciables de fibres. Sem- als treballs de la rehabilitació i el manbla que només es desprenen fibres que teniment d'edificis existents. És a dir, produeixin riscos per a la salut quan es el problema resideix en aquelles actimanipulen (tailar, foradar, trencar, etc). vitats que, sense saber-ho, manipulen Concretament, la norma UNE 88-411- solucions constructives i materials que 87 estableix les mínimes mesures de desprenen fibres d'amiant. manipulació de peces. Principalment En aquest cas, totes les intervencical evitar de tallar i foradar peces amb ons han de passar per una rigorosa eines mecàniques que aixequin pols fase de diagnosi per escollir en cada sense proteccions respiratòries,és a dir, cas la solució més adient. • que aquesta pols s'aspiri. També la legislació actual obliga que tot el material arribi a obra etiquetat amb la icona negre i el text en vermell: -ATENCIÓN CONTIENE AMIANTO.

Ramon Graus Rovira Servei Rehabilitació i Medi Ambient E-ma'ü: serma@apabcn.es

N O T I C I A R I M E D I

A M B I E N T

L ' I N F O R M A T I U I

S A L U T

Manual de consulta El Col·legi publica un treball de recerca sobre l'amiant

Taula rodona de presentació del nou manual de diagnosi

l Col·legi acaba de publicar el Manual pera la diagnosi i el tractament de l'amiant a la construcció, fruit d'un treball d'investigació d'un any i mig, que permet posar de manifest la incidència no despreciable de l'amiant que durant anys hem emprat en la construcció dels edificis en diferents formes, materials i solucions constructives. El manual és una guia pràctica adreçada als professionals del món de la construcció per treballar correctament en presència d'amiant. És un llibre que té vocació preventiva i voluntat d'anticipar-se al problema de l'amiant amb seriositat i rigor. El passat dia 11 de març, a la sala d'actes del Col·legi, es va presentar aquest manual. La íaula rodona, moderada pel president del Col·legi, Bernat Ochoa, va comptar amb la participació d'Assumpta Freixa, de l'instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, Assumpta Calleja, del Centre de Seguretat i Condicions de Salut

en el Treball, Ramon Bretcha, de la Junta de Residus de Catalunya i Ramon Graus, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi. Durant Tacte de presentació es va parlar dels riscos de manipulació d'aquestes fibres minerals, les malalties que provoca i les mesures que s'han pres a la majoria de països europeus. Es va advertir de la cura que cal tenir amb d'altres fibres que es comercialitzen com a alternatives a l'amiant. I també es va insistir en la necessitat d'informar i formar els tècnics i els treballadors per evitar algunes situacions de risc que malauradament encara es produeixen al nostre país. Finalment, el president del Col·legi, Bernat Ochoa va insistir en la necessitat d'una coordinació més intensa entre els diferents òrgans competents de les administracions per establir mecanismes efectius i segurs pel que fa a la problemàtica i els riscos que genera aquest material. •

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra. Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59

UN NOU TEST: EL TEST AMIANT

enint present que un dels problemes més importants que presenta l'amiant és la seva localització, des del Col·legi s'està acabant de definir unes proves analítiques senzilles per determinar la presència d'amiant en edificis existents que molt aviat estaran a disposició de tots els col·legiats i persones interessades. D'aquesta manera es

podrà portar mostres al Col·legi per ser analitzades. El Test Amiant té dues variants: el Test Amiant-M que permet detectar amianl en una mostra de material i el Test Amiant-A que permet conèixer el nombre de fibres que conté l'aire d'un local. Properament es donarà informació dels tràmits i els preus de l'assaig. •

Amb el suport tècnic de

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, Ir. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente GJ'kgt tFApar*&*d**1 I Anjult/Cía Tfcnta Jt Barttiona i • -• • • Kopjnul·ila

F O R M A C I Ó

ALTRES

El Col·legi participa en la biennal Primavera Fotogràfica

Reconeixement d'Arquitectura Tècnica de la Ramon Llull

l passat 27 de febrer es va celebrar el reconeixement oficial per parí de la Generalitat dels estudis de l'escola d'arquitectura i arquitectura tècnica La Salle pertanyent a la Universitat Ramon Llull. El conseller de Presidència de la Generalitat, Xavier Trias, va presidir l'acte commemoratiu que va reunir professionals del sector i autoritats acadèmiques. Arquitectura La Salle va començar a impartir el passat octubre les carreres d'Arquitectura Tècnica i Arquitectura. El director de l'escola, Robert Terradas, va manifestar l'ob-

l Col·legí participa en la novena edició de la biennal Primavera Fotogràfica amb tres exposicions. L'agonia de les fàbriques de Cristòbal Castro Veredas es mostrarà a Terrassa, del 22 d'abril al 31 de maig. A Barcelona s'aplegarà del 16 al 30 d'abril l'obra d'una quinzena de creadors en un muntatge pluridisciplïnari a partir d'una idea de Romà Arranz titulal Cap semblança amb la realitat és pura coincidència i, a finals de juny, també a Barcelona, s'ha previst inaugurar l'exposició El muralisme urbà. L'art al carrer de Josep Maria Cortina. #

jectiu d'harmonitzar arquiíectura, tecnologia i adaptació a les necessitats de les persones. També es vol una convergència entre arquitectes tècnics i arquitectes, fita que s'assolirà fent que els alumnes d'ambdues carreres comparteixin assignatures comunes amb la finalitat que els futurs professionals de les dues titulacions es coneguin d'entrada i comparteixin experiències i inquietuds, atès que al llarg de la seva vida professional hauran de treballar plegats. Finalment hi ha el convenciment que l'aparellador ha d'entrar en la vessant humanística de la cultura arquitectònica. •

Congrés d'història de la construcció H

a Corunya acollirà, del 22 al 24 d'octubre, el II Congrés nacional d'història de la construcció, organitzat per la Sociedad Espanola de Historia de la Construcció i el Departament de Construccions Arquitectòniques de la Universitat de A Coruna. L'objectiu prioritari del congrés és l'anàlisi de l'evolució en el temps de la pràctica constructiva i les característiques que l'envolten, ja siguin ambientals, sociològiques o legals, oposant-se al concepte de construcció històrica, és a dir, la mera descripció del fenomen constructiu en un moment concret. El congrés posarà èm-

fasi en l'evolució de la construcció i, en aquest sentit, l'organització ha pres la decisió de crear set grans blocs: sistemes constructius i materials, construccions civils, obres públiques, construccions militars, construccions religioses, aportacions de les diferents cultures al desenvolupament de la construcció i miscel·lània. Per als professionals que vulguin assistir-hi o bé per demanar més informació, la Secretaria del congrés és al mateix Departament de Construccions arquitectòniques de La Corunya, telèfon: 981 16 70 00, fax: 981 16 70 51, e-mail: construc@udc.es. •

PRIMERA FIRA DE L'HABITATGE DE SABADELL

a delegació del Vallès Occidental del Col·legi va ser present a la Fira de l'Habitatge de Sabadell que va tenir lloc al març al recinte de Can Borràs, amb un estand que mostrava l'exposició Cuidem la coberta. •

sistema d'informació de la construcció amidaments, pressupostos i control de l'obra

Versió 3, per a Windows 3.Ix ^ ^ Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows. La família Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.

professional software

Amb ía potencia de la tecnologia més avançada. Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Enlença, 332-334, 2n - 7a 08029 Barcelona

Maria Tubau, 4. Edificío Auge 3 28050 Madrid

Numancia, 1 4 - bajo 36206 Vigo (Pontevedra)

Tel. 93 - 439.82.22 Fax. 93 - 439.95.26

Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60

Tel. 986 - 48.08.91 Fax. 986 - 48.04.36

N O T I C I A R I P E R F I L S

ALTRES

Concurs de fotografia al Bages JOSEP PLA, POETA, AQUAREL·LISTA I ARQUITECTE TÈCNIC "EL QUE PRETENEM ÉS LLANÇAR UN MISSATGE D'AMOR, PAU t ESPERANÇA"

atura!d'Amposta, fa23anys que exerceix com a arquitecte tècnic. Primer tenia despatx propi a Vinaròs i compaginava aquesta feina amb les tasques de director de l'Escola-tallerde l'Ajuntament d'aquesta mateixa localitat. Un dia, de cop i volta, ho va deixar tot i es va instal·larà Barcelona. Què va motivar aquest canvi tan brusc?

Josep Pla és, a més d'arquitecte tècnic, aquarel·lista i poeta, i també el capdavanter d'una experiència única fins ara: la realització del poema més gran sobre la pau ••La iniciativa vol unir, per mitjà de la poesia, tots els pobles de la terra, sense discriminiar ningú per raó de naixença, edat, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. El que pretenem és llançar un missatge d'amor, pau i esperança.» Com es fa això? «Hem demanat a la gent que ens fes arribar un mínim de quatre versos en qualsevol idioma on figurés la paraula PAU. El versos es podien trametre en un apartat de correus, o per correu electrònic, i hem aprofitat per fer-ne la difusió mitjançant la nostra revista Dossier de Poesia i als mitjans de comunicació que van voler fer-se'n ressò." Ja teniu el poema més llarg del món sobrelapau? ••Jo crec que si. Hem rebut més de tres mil versos que ens han arribat de tot arreu: Amèrica del sud, França, Itàlia, Guinea Equatorial, Japó, etc. Hi han participat persones d'entre 7 i 98 anys.

mb motiu del 10è aniversari, la Delegació del Bages-Berguedà ha preparat un concurs de fotografia per a tots els aparelladors i arquitectes tècnis residents a les comarques del Bages, el Berguedà i l'Anoia. El tema ha de ser relacionat amb el món de la construcció i es poden presentar un màxim de tres fotografies (blanc i negre o color), amb format d'imatge fotogràfica lliure, sobre cartolina de 30x40 cm, i sense manipular per ordinador. El termini d'en-

tregaésel 15 de maig, i el veredicte es farà públic el 12 de juny al "Sopar del col·legiat'. Finalment, durant el mes de juny, es farà una exposició de les fotografies presentades. Més informació a la Delegació del Bages-Berguedà. Telèfon: 872 97 99. •

25è aniversari de Assemblea la promoció 1973 de col·legiats

«Vaig decidir començar a estudiar arquitectura i, és clar, vaig haver d'anar a Barcelona. Va ser un canvi radical de la meva vida, personal i professional. Vaig haver de viure sis mesos separat de la meva dona i els meus dos fills. És una experiència molt especial. Imagina't, passar de viure tots junts a 50 metres del mar, en un xalei, a instal·lar-te en una gran ciuiat, sol... Encara m'enyoro, tot i que, de vegades, faig un cop de cap i, després de visitar alguna obra, agafo el cotxe i me'n vaig a veure el mar a Vinaròs.»

Josep Pla Aquest darrer cas és el d'una persona que estava impedida per escriure i va dictar el poema al seu nét. Creiem que entre les persones que ens han tramès els seus versos n'hi ha de públiques que han utilitzat un àlies per evitar ser reconegudes.»

a comissió del 25è aniversari de la promoció d'arquitectes tècnics del 1973 està preparant la celebració d'aquest aniversari i, per això, cal que hi participin el major nombre de companys d'aquesia promoció. Tothom que desitgi participar d'una agradable trobada amb els antics companys ha de posar-se en contacte amb la comissió. Telèfons: 457 56 00 i 457 00 09. •

a Junta de Govern del Col·legi ha convocat Assemblea General ordinària de col·legiats, que tindrà lloc, el proper dimecres 29 d'abril. Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea, fins al 17 d'abril, que s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats. Secretaria del Col·legi. Telèfon: 240 20 55. •

Quin és el següent pas? Doncs editarem el poema en un llibre titulat «El uni-verso por la paz» i en demanarem la seva inclusió al llibre Record Guinnes Internacional. Els beneficis que puguem obtenir els donarem a l'organització no governamental (ONG) Arquitectes Sense Fronteres. Malgrat tot aquest tràfec, Josep Pla encara troba temps per preparar el projecte final de carrera d'arquitectura i per presentar-se a concursos de poesia.

L'Ajuntament de Barcelona va aprovar el passat 27 de febrer l'Ordenança sobre conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis, que obligarà al fet que els edificis de més de 15 anys passin una inspecció periòdica de façanes i cobertes.

Creieu que, amb l'aprovació de l'Ordenança sobre conservació dels edificis, Barcelona serà una ciutat més segura? Podeu respondre, abans del 15 d'abril al telèfon

«Al juny presentaré el projecte, que proposa la creació d'un centre de serveis turístics al Deita de l'Ebre. També m'he presentat recentment al premi internacional «Aula de poesia», convocat per la Universitat de la Vall d'Hebron de Barcelona, amb el llibre Era de llum, un recull de més de 800 versos. El que no faig des del 1995 és exposar aquarel·les, tot i que en tinc una col·lecció a casa.» Josep Pla ja està preparant nous projectes dels quals ben aviat sabrem notícies. • Lydia Perera

E-mait: premsa@apabcn.es

TELÈFON © 240 20 58 El mes de juny se sortejarà un premi entre els participants

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: JoanTorresiRevilla esdevinguda el 9 de març, a l'edat de 82 anys Joan Baptista Miras i Morillas esdevinguda, el 12 de març, a l'edat de 66 anys.

NOU HORARI DE VISATS Al VALLÈS ORIENTAL matins: de 9 a 13 hores, de dilluns a divendres tardes: de 17 a 19 hores, dimarts i dijous Delegació delVallès Oriental Telèfon: 879 01 76.

I N F O R M A T P U N T S

D E

N O T I C I A R I

V I S T A

II S 1 I A

Esgarrifós i denunciable, però normal

esgraciadament, la situació de seguretat que es veu a la fotografia és freqüent observar-la en moltes de les obres d'arreu de Catalunya. En aquest cas, sembla una obra de caràcter oficial, és a dir, d'alguna Administració. Encara pitjor. Hi ha visita d'obra: personal amb casc blanc i encorbatat. dos grupets per separat i un membre sol que camina tranquil amb les mans a la butxaca. Segurament, un d'aquests grups va redactar un estudi de seguretat seguint la normativa del moment, un altre en va redactar el pla i el darrer el va aprovar. Ben segur que en el pressupost hi ha un capítol amb partides valorades i destinades —entre d'altres conceptes— a la formació del personal per part de l'empresa adjudicatària. Segur que hi ha tots els permisos preceptius, segur que cada Administració intervinent té ben identificats cada un dels tècnic a qui ha de demanar responsabilitats, si cal, i també ben segur que aquests han pagat les seves elevadissimes pòlisses de responsabilitat civil... Però els treballadors a qui va destinat el continguí, i que són el motiu de preocupació inicial de tanta paperassa, és evident que no en fan gaire cas i que el perill d'un accident laboral no els importa gens. Cal preguntar-se què està passant i per què. Com a tècnic que sóc i que pateixo aquesta situació cada dia (en totes, però sobretot en les obres d'iniciativa privada), sempre arribo a les mateixes conclusions: • Els treballadors no són conscients ni

ben endreçat, perquè els marges estiguin senyalitzats, perquè un operari no es faci mal a l'esquena carregant taulons, perquè el calçat sigui el correcte, etc. De tot això. n'han de ser responsables els tècnics de torn? f la constructora?, i la promotora?, i l'Administració?, i els treballadors?, i els sindicats?, i els col·lectius professionals?, que no intervenen directament o indirectament en el procés edïficatori? que no treuen — cadascú a la seva manera— el seu benefici econòmic o d'imatge? Però l'Administració ja dorm tranquil·la i no caldrà patir més, la legislació està a nivell europeu i el nou Fotograliaaparegudaeldiunienge<5dernarçaLaVanguardia,suplernenl'VivirenB3rcelon3' Decret ho solucionarà tot: hi haurà més paperam, més signatures, més dels seus drets, ni dels seus deures, majoria dels casos l'encarreguen a responsables, més prima obligatòria a ni de les seves obligacions respecte un tercer sense ni tan sols haver fa pòlissa de responsabilitat civil, però de la seguretat particular i col·lectiva llegit l'estudi inicial. I ni se m'acut la mateixa deficient formació de base, a les obres. I d'això, no en són els parlar del tema de la formació del els mateixos pressupostos mal aplicats i la mateixa inseguretat laboral. responsables. personal. • Els treballadors no han estat ni for- • Els imports dels pressupostos des- La legislació serà europea però la reamats ni reciclats periòdicament en tinats a la seguretat només ser- litat de la fotografia seguirà sent gaireels conceptes generals i particulars veixen per ajudar a eixugar els con- bé tercermundista. de les mesures de seguretat que han d'aplicar, gaudir, mantenir, o denunciar si cal, en cada lloc de l'obra on treballen. I d'això tampoc no en són els responsables, malgrat que poden arribar a patir-ne les conseqüències. • Les empreses constructores, a partir d'un nivell tirant cap a baix, més aviat els molesta el control i l'execució de les mesures de seguretat. Això quan són receptives i fan un pla de seguretat, ja que en la

tractes d'obra mai comptats, els d'una baixa excessiva o els massa ajustats, per part d'un promotor espavilat i un constructor necessitat. Això sí, els responsables primers són els tècnics que han signat el fidel compliment d'allò establert en el pla de seguretat i que han de vetllar perquè tothom porti i utilitzi correctament el casc, perquè es treballi damunt de bastides planes, amples i amb proteccions, perquè s'utilitzin escales metàl·liques, perquè el material estigui

Cada dia, se'm fa més difícil anar de visita d'obra i poder passejar tranquil —amb les mans a la butxaca— sense endur-me'n un parell d'ensurts i haver de fer les corresponents amenaces econòmiques al cap d'obra de torn. •

o estan mal posades, o el que sigui. Però el que sí que sé és que sobretot a la nit, és molt molesí sentir cada mig minut

aquest «cloc-cloc», que potser és més molest que sentir un soroll continu, com se sentia abans. I realment crec que és una pena que si s'han gastat tants diners per a aquest nou asfalt, no s'hagi tingut en compte això. •

Jaume Bardají i Joval Col·legial 3.591 arcelona, 16 de març de 1998

Gràcia: el carrer més gran

mb relació al reportatge aparegut a L'INFORMATIU 121, dedicat a la remodelació del carrer Gran de Gràcia, jo, com a veïna d'aquest, crec que tot el que es diu és cert i que, realment, ha quedat molt bé. Però hi ha un problema que no s'aprecia si no s'hi viu: i és que

encara que el paviment del carrer s'ha fet amb un material que, pel que he llegit en el reportatge, és especial per a ramortiment del soroll, el que no s'ha tingut en compte és que cada 50 m (almenys en el tros on jo visc, entre la plaça Trilla i la plaça Lesseps) hi ha unes tapadores, que no sé si són del clavegueram o de què, que cada cop que passa un cotxe per sobre fan molt soroll. No sé si abans també en feien, però el cas és que no es notava tant perquè en general hi havia més soroll. 0 bé és que no encaixen bé en el paviment d'ara,

Matilde Pagès Barcelona. 12 de març de 1998

La seva opinió és important Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'INFORMATIU, poden fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció: L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 414 34 34. Emaíl: informatiu@apabcn.es

SERVEIS

I N F O R M A T I U

I N T £ R N E T

htlp:

//www.

E X E R C I C I

apabcn.

P R O F E S S I O N A L

Pàgines populars

a informació corre per Internet de moltes maneres i quan més bon aspecte té és quan utilitza Is Woríd Wide Web, un programa informàtic que permet compartir informació. Aquest programa va ser creat el 1989 en un laboratori de física de partícules, anomenat CERN, amb seu a Ginebra (Suïssa) i actua com una espina dorsal permet visualitzar a la pantalla de l'ordinador les revolucionàries pàgines web, populars perquè de tant en tant conlenen paraules subratllades o en un color diferent al del text, damunt les quals l'íntemauta situa el ratolí i hi fa dic. Així salta a un nou web, que conté informació relacionada amb aquella paraula clau o frase. També les imatges solen ser enllaços amb altres pàgines web. Més senzill, impossible. Les pàgines web estan emmagatzemades en ordinadors situats en qualsevol lloc del món i connectats contínuament a la xarxa, coneguts com a servi-

dors de pàgines web (evident, oi?) í es visualitzen gràciesauns programes anomenais navegadors o browsers. I ja tenim la tria perfecte: la World Wide Web, que fa de xarxa; el navegador, que és com la pantalla de televisió, des d'on l'espectador sua l'esforç que fan els altres, i els vehicles model Pàgina-Web.

• El navegador a la pàgina del Col·legi Cada pàgina web té una adreça exclusiva, del tipus «http:/ www.adreça_de_laj3agina.htm». L'intemauta l'escriu on indica «anara» al seu navegador i prem la tecla intro. Després el navegador envia la comanda al servidor de webs on està allotjada la pàgina original i li'n fa am'bar una còpia. Quan algú comença a aficionar-se a la Xarxa, desplega automàticament un sisè sentit, que li permet recollir adreces de pàgines web en revistes, anuncis de televisió i fins i tot converses d'altres. És una bona manera de començar a navegar, i després sempre es pot anar saltant d'un

web a l'altre a l'atzar, una experiència similar a fer zapp'tng. Si li interessa trobar adreces relacionades amb el món de la construcció, pot buscar-les a l'apartat El Navegador de la pàgina web del Col·legi (http://www.apabcn.es/navegador/naveg.htm), una base de dades amb recursos relacionats amb la construcció, que s'actualitza tot sovint Hi trobarà llistats de legislació i de normativa; adreces de webs especialitzats en la construcció sostenible i el medi ambient; versions digitals de revistes especialitzades en el sector, etcètera Avui dia hi ha força navegadors de pàgines web, però la lluita per estar al capdavant la disputen Navigator, de Netscape, i Internet Explorer, de Microsoft. La decisió entre l'un i l'altre no ha de prendre tints dramàtics, perquè tots dos són similars i se'n poden obtenir versions gratuïtes. Probablement, aconsegui-

rem el primer navegador a través d'algun conegut que ja està connectat a Internet, d'alguna revista especialitzada que el regala, número sí i número també, o en donar-se d'alta en alguna empresa proveïdora d'accés a Internet. Aleshores només haurà de comprovar que la versió del navegador sigui compatible amb les característiques del seu ordinador, abans d'inslal-lar-ho. I ja podrà començar a navegar, després d'haver configurat correctament la connexió a Internet del seu ordinador, és clar. • Jordi Marlet jordim@apabcn.es

Fundació Politècnica de Catalunya Curs de Postgrau Diagnosi, reparació i manteniment d'edifici d'habitatge

Organització: Fundació Politècnica de Catalunya Col·laboren: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Participen: • Escola IS. Arquitectura de Barcelona UPC • Università degii Studio diNapolr-Federicoir • Universitat d'Alacant * Escola TS.Arquitectura del Vallès UPC • Escola Universitària Politècnica de Barcelona UPC * Departament d'Enginyeria de la Construcció UPC

Informació i Secretaria Fundació Politècnica de Catalunya SeuETSAB Av. Diagonal. 649 4a planta Tel. (93) 401 58 69 Fax (93) 333 09 60

Diagnosi, reparació i manteniment d'edificis d'habitatge L'objectiu fonamental d'aquest curs és facilitar als professionals del món de l'edificació un coneixement general de les tècniques constructives i dels sistemes d'instal·lació utilitzats en els edificis d'habitatge, així com de les tècniques de reparació, millora i manteniment més adequades a cada cas, sense obviar l'exposició dels principis conceptuals en què es fonamenten les diagnosis i les decisions d'actuació en aquest camp. Direcció i coordinació Prof. César Díaz Gómez, Dr. Arquitecte Departament de Construccions Arquitectòniques t (UPC).

Dates Del 20 d'abril al 6 de juliol de 1998. els dilluns no festius de 10 a 14'15 i de 16 a 20'IS hores. Lloc de realització Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.

ARQUITECTE TÈCNIC pera col·laborar amb el Consell Comarcal d'Osona i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

D Tipus de feina a realitzar Col·laborador liberal per • Inspeccions d'habitabilitat • Revisionssobrel'estatde conservació dels edificis • Realitzacïódetests.informes.etc. (La Casaen Forma)

D Remuneració Laremuneracïóesfaràpercada treball realitzat D Presentació de candidatures Enviar al Col·legi la documentació següent • Currículum professional • Cartadepresentacióambrelacióde treballsespecíficsderehabiiitaciói manteniment • Relaciódemitjansdesuportdequè disposa

D Perfil del candidat • 5anysd'experiènciaproíessional mínima • Residènciaalescomarquesdel Bages odel Vallès Oriental • Disposardevehidepropiper desplaçaments a Osona • Esvaloraranconeixementsde rehabilitació i manteniment • Es valoraran coneixements d'informàtica a nivell d'usuari (Windows. Word. etc) • Relació liberal • Dedicacióflexible (mitjana 12 hores/setmana)

ü Presentació de documentació finsal20d'abríla: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Servei d*lnlormació Bon Pastor, 5. Planta baixa 08021 Barcelona També pot presentar-se a les delegacions del Col·legi

D Incompatibilitats El tècnic serà incompatible pera qualsevol tjpusdefeinaalacomarca d'Osona no relacionada amb el servei.

• Pera més informació Montserrat Roger Tercera planta Telèfon:41433ll

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

C I N T R E

S E R V E I S

D ED O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

RE N A R T

I t l Ü

Normativa d'activitats classificades L^LH ció vigent relacionada amb la protecció del medi ambient és molt àmplia i està enfocada des de punts de vista parcials: control d'abocament en les aigües, control d'emissió de gasos, control de la contaminació acústica, etc. En la majoria dels casos, el tractament que es dóna a la normativa és de tipus correctiu. En aquest marc normatiu, només hi trobem dos instruments que permetin valorar globalment els impactes de les activitats productives sobre el medi: el règim d'activitats classificades contingut en el Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/ 1961, i la normativa d'avaluació d'impacte ambiental (Decret 114/1988 i legislació complementària). El tractament uniformista i correctiu de les activitats previstes en l'esmentat Reglament, i la seva manca d'adaptació als temps actuals, han portat a un règim d'intervenció ambiental administrativa molt complex: d'una banda, diferents administracions públiques o diversos òrgans d'una mateixa administració actuen sobre una mateixa activitat i, de l'altra, ha desplegat una àmplia gamma de procediments i autoritzacions. Per tal d'evitar aquesta complicada situació, i amb l'objectiu d'assolir un alt grau de protecció del medi ambient en conjunt, la Generalitat de Catalunya ha aprovat la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. Remarquem a continuació alguns aspectes importants de la nova normativa: • Reparteix les funcions entre les administracions, i evita ía superposició d'actuacions. • Integra en una única autorització administrativa les autoritzacions sectorials existents en matèria

Neus

Documents

d'abocaments d'aigües residuals, producció i gestió de residus i emissions a l'atmosfera. • Modifica el tractament uniformista actual de les activitats: les classifica en tres grups, segons la incidència ambiental que puguin tenir, i defineix per a cada un el grau d'intervenció administrativa. Així, estableix els règims d'intervenció següents, ordenats de més a menys intensitat: -règim d'autorització i control ambiental -règim de llicència i control ambiental -règim de comunicació i control ambiental {en els annexos de la Uei figuren les activitats sotmeses a cada un dels procediments). • Preveu un règim de controls periòdics que hauran de quedar reflectits en Tacte d'autorització. Quedaran exempts d'aquest règim les activitats que estiguin acollides al sistema d'ecogestió i d'ecoauditoria de la Unió Europea. • Fixa el contingut mínim dels projectes bàsics, que constitueixen part de la documentació a aportar en la sol·licitud d'autorit2ació ambiental. La tramitació d'autorització de moltes de les activitats sotmeses al règim de comunicació i control ambiental (Annex III de la Uei) exigeix un projecte que entra dins dels límits de les competències dels arquitectes tècnics: clíniques veterinàries, bars i similars, restaurants, forns de pa, carnisseries amb obrador, etc. La nova reglamentació entrarà en vigor el 13 d'abril de 1999 i deixa sense aplicació a Catalunya el Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/1961. • Jesús Fernàndez E-mait: sit@apabcn.es

a l'Abast

17.

Certificat d'habitabilitat (302 PTA + IVA)

18.

Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya (138 PTA + IVA)

ÚLTIMS DISPOSICIONS INCORPORADES A LA BASÍ D£ DADES ALCALÀ Estatals • Se regulan los accesos a las carreteras del Estado, las vías de Servicio y la construcción de instalaciones de servicios. Orden de 16 de diciembre de 1997,delMinisteriodeFomento(BOEnúm.21,24/01/1998)(c.erradesBOE núm. 44,20/02/1998) Contingut dels projectes i requisits tècnics que han de complir els accessos i les instal·lacions: (erms, drenatges, senyalització, traçat dels vials, barreres de seguretat, etc. • Se aprueba el pliego de condiciones técnicas para la construcción y explotación de las instalaciones de teleféricos y funiculares para transporte de v\a\eros.Ordende14deenerode1998ldelMinisteríodeFomento(BOEnúm. 27,31/01/1998) • Se determinan para 1998 los módulos y su ponderación para las actuacíones protegibles en matèria de vivienda y suelo para el período 1996-1999, a que se refiere el Real Decreto 2190/1995, de 28 de diciembre, y se indican los preciós màximos de dichas actuaciones. Orden de 4 de febrero de 1998, del Ministerío de Fomento (BOE núm. 36,11/02/1998). Esmantenen vigentspera 1998 els mòduls i els preus màxims aplicables durant l'any 1996, que ja havien estat prorrogats per al 1997. m Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación. Real Decreto-Ley 1/1998, de 27 de febrero, de la Jefatura deiEstado(BOEnúm.51,28/02/1997) m Se regulan las titulaciones mínimas que deben poseer los profesores para impartir formación profesional específica en los centros privados y en determinados centros educativos de titularidad pública. Orden de 23 de febrero de 1998, delMinisierío de Educación y Cultura (BOE núm. 50,27/02/1998). Els arquitectes tècnics poden exercir de professors en la impartició d'algunes de les especialitats de formació professional que figuren en aquesta Ordre. m Se aprueba la Instrucción sobre las acciones a considerar en el proyecto de puentesdecarreteras(IAP). Orden de 12defebrero de 1998, de! Ministeriode Fomento(BOEnúm.54,04/03/1998) Determina les classes d'accions, els coeficients de ponderació i les combinacions d'accions que hauran de considerar-se en els projectes de ponts de carreteres que tinguin llums inferiors a 200 metres. m Reglamento de explosivos. Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, del Ministeriode la Presidència (BOE núm. 61,12/03/1998) m índices de preciós de mano de obra y materiales correspondientes a los meses de septiembre, octubre y noviembre de 1997 aplicables a la revisión de preciós de contratos de las Administraciones Públicas. Orden de 10 de marzo de 1998, del Ministerío de Economia y Hacienda (BOE núm. 62,13/03/1998) Catalunya • • Intervenció integral de l'Administració ambiental. Llei3/1998, de 27de febrer, de la Presidència de la Generalitat(DOGCnúm. 2598,13/03/1998) I B Procediment regulador del foment de les activitats de la Campanya municipal pera la protecció i millora del paisatge urbà (1998). Acord del 9 de desembre de1997,delConsellPlenarídel'AjuntamentdeBarcelona(BOPnúm.14,16/ 01/1998) I B Ordenança sobre conservació i seguretat dels paraments exteriors dels eà\T\à$.Acordde27defebrerde1998,delConsellPlenarídel'Ajuntamentde Barcelona (BOP núm. 65,17/03/1998). •

Informació

OU J,.-.-|i IL·iiart

Centre

d e Documentació

Cinquena planta del Colleqi de9a 14ide16a19hores Horari: Telèfons: General: 240 23 61 Biblioteca: 240 23 80 SIT: 240 23 65 Fax: 240 23 81 General: renart@apabcn.es E-mail: SIT: SIT@apabcn.es

; •: ;

SERVEIS

A S S E S S O R I A

F I S C A L

Preparant la declaració de 1997 (II) deduir per aquest concepte és de 800.000 de pessetes anuals (1.000.000 en cas de tributació conjunta). diferents maneres de rebre les prestacions d'un pia de pensions, en l'IRPF? S'integraran en la base imposable de l'IRPF, en concepte de rendiments del treball, tenint en compte que: • si la prestació és en forma de capital, el que es rebi serà renda irregular obtinguda del nombre d'anys en què s'hagi generat el dret. •

quan es rebi una renda, la quantia de cada any es considera renda regular.

No obstant això, si es combina un cobrament en forma de capital i la percepció de rendes, s'aplicarà en cada cas el que hem indicat.

• Rendiments del capital mobiliari Per acabar de pagar un pis, vaig a demanar un crèdit de dos milions de pessetes. M'han aconsellat que demani un crèdit personal, ja que els interessos són deduïbles. Són deduïbles realment, i en quina quantia ho són?

• Rendiments del capital immobiliari He adquirit un habitatge que serà la meva residència habitual. Vaig arribar a l'acord amb el venedor que jo pagaria l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys que es genera. Puc practicar la deducció del 75% de l'impost que he satisfet? En aquest supòsit no és procedent la deducció per al comprador, ja que no és subjecte passiu de l'impost, encara que el pagui. La quota impositiva satisfeta constitueix un major cost

produïda en l'empresa o en l'activitat professional per la transmissió de béns del seu actiu, es calcularà atenent-se a les normes de l'Impost sobre societats, per la diferència entre el valor d'alineació i el valor net comptable. El valor net comptable es determina afegint a l'import de l'adquisició de l'element, incloses les despeses i tributs inherents satisfets per l'adquirent, les millores efectuades sobre aquest, minorat per les amortitzacions quan escaigui, i en tot cas, sempre l'amortització mínima, les alienacions prèvies i les pèrdues sofertes per l'element patrimonial. Si la diferència entre el valor d'alienació i el net comptable de l'element patrimonial dóna un resultat positiu (increment de patrimoni), s'ha de procedir a deduir la depreciació monetària corresponent al temps transcorregut des

La venda d'elements afectatsa l'activitat pot incidir en la determinació ~deÍ7endimenTnet d'aquesta

d'adquisició de l'habitatge a l'efecte de futures transmissions. Així ho confirma plenament el criteri administratiu, afirmant que la deducció no es pot practicar en cap cas pel comprador (DGT 16-12-

1992; AET 29-4-1996). •

Rendiments de l'activitat

empresarial o professional El fet que el préstec sol·licitat sigui personal o hipotecari no té cap rellevància fiscal. Les condicions perquè els interessos del préstec puguin considerar-se com a deduïbles són els següents: • I . Q u e el préstec s'hagi destinat, a

Durant 1997he venut diversos béns que tenia per ai desenvolupament de la meva activitat. Com calculo el benefici o la pèrdua produïts per aquesta venda?

adquirir el pis o a millorar-lo. • 2 . El límit d'interessos que es pugui

La determinació de l'increment o, en el seu cas, la disminució patrimonial

ABANS OH 20 D'ABRIL • Pagament fraccionat 1r trimestre de l'IRPF. Mod. 130 • Declaració del 1r trimestre de retencions i ingressos a compte. Mod 110 • Declaració del Irtrimestre de l'IVA model 300 o 310, segons el cas • Retencions de rendiments procedents de l'arrendament d'immobles urbans. Model 115.

ABANS DEl 3 0 D'ABRIL • Legalització de llibres de les societats mercantils.

•

del moment de la seva adquisició o afectació fins al dia dè là seva transmissió, a fi de no sotmetre a gravamen la renda purament monetària a causa dels efectes de la inflacció continguda en aquest resultat. • Increments i disminucions de patrimoni He venut un pis que era meu des del 31 de març de 1993, ho he de declarar? Quina quantitat haig de pagar? Ha de declarar l'increment de patrimoni que s'ha produït en la venda. L'increment de patrimoni serà igual a la diferència

entre el valor d'adquisició i el de transmissió. Al valor d'adquisició, s'hi haurà d'afegir el cost de les inversions i les millores realitzades i les despeses i tributs inherents a l'adquisïsició satisfets per l'adquirent i restar-li les amortitzacions practicades. El valor d'adquisició ha d'actualitzarse per mitjà de l'aplicació d'uns coeficients que s'eslableixen anualment per la Llei de pressupostos generals de l'Estat. Per a les transmissions realitzades el 1997, i essent l'any d'adquisició el 1993, el coeficient a aplicar serà 1000. Al valor de transmissió, s'hi aplica un percentatge de reducció de 1*11,11 per cada any de permanència en el patrimoni que excedeixi de dos des de la data d'adquisició fins al 31 de desembre de 1996. En aquest cas, el període de permanència serà de tres anys i nou mesos, és a dir, uns quatre anys (4-2=2). He comprat un habitatge que serà la meva residència habitual; de tota manera, encara no he venut la meva residència habitual actual. Tindré dret a l'exempció de la plusvàiua obtinguda en la venda del meu primer habitatge quan el transmeti? Sí, però haurà d'alienar el seu habitatge habitual en un període no superior a dos anys. En tot cas, quan vostè vengui el seu antic habitatge, haurà de reflectir en la declaració corresponent que l'increment de patrimoni queda total o parcialment eximit del preu d'adquisició segons el preu d'adquisició de l'habitatge que vostè va adquirir fa dos anys. •

José Antonío Bernaldez

Advocat fiscalista

Els subjectes passius que en l'any anterior, almenys el 70% dels ingressos de l'activitat siguin objecte de retenció o ingrés a compte i no tinguin la intenció de pesentar cada trimestre el 130, hauran de donar-se de baixa d'aquesta obligació mitjançant la presentació del model 037. •

BERNALDEZ & ASOCIADOS Servei de consulta i gestió Av. Pau Casals, 4, 2n 2a. 08021 Barcelona. Telèfon: 414 64 24 Fax: 209 87 50 E-mail: bernaldez@mx2.redestb.es

SERVEIS

I N F O R M A T M E R C A T

D E

T R E B A L L

La formació com afactor competitiu H

es empreses, a l'hora de definirelperíil professional dels candidats a un lloc de treball, valoren diverses qüestions exposades en el currículum dels professionals per tal de tenir en compte tots els aspectes importants per a la bona adaptació al lloc que hauran d'ocupar. L'itinerari professional, l'experiència en llocs de treball de característiques similars i les habilitats personals necessàries per a exercir les funcions que requereix l'empresa són factors clau. La formació bàsica de la carrera d'aparellador o arquitecte tècnic és condició imprescindible en les oferies que rep el nostre servei de borsa de treball, tot i que sovint, pels llocs a ocupar, entrem a competir amb professionals d'altres tipus de formació tècnica. La formació postgraduada o especifica no ha estat, fins ara, una condició considerada fonamental en la major part d'ofertes rebudes al servei. Les empreses valoren aquesta formació complementaria però, per a la majoria de flocs de treballs, no es requereix com a imprescindible. En canvi, per a l'accés a l'Administració públi-

P í n r s

ca, aquest factor és un element valorat a l'hora de puntuar els professionals, tant en promocions internes com en concursos per a incorporar-s'hí. En funcions molt especialitzades o de nova implantació en el mercat, la formació esdevé un factor dau. Les empreses que acudeixen al nostre servei, afegeixen al perfil demanat la condició que el candidat sigui exalumne o alumne d'algun dels cursos d'especialització o reciclatge que porta a terme el Col·legi o la Universitat. S'ha constatat, darrerament, en els casos de llocs de treball relacionats amb la seguretat i salut, àrea que cal a potenciar per exigència del Reial decret 1627/1997, i en tasques de valoració immobiliària, perícia asseguradora o rehabilitació. Aquesta tendència, l'hauran de tenir molt en compte els professionals en recerca de treball per mantenir un nivell de competitivitat adequat a la demanda de mercat, i en especial aquells que els seus objectius professionals s'orientin cap alguna de les especialitats de la professió. •

Ascensión Gàlvez Cap del Servei Promoció i Mercat de Treball E-mail: lreball@apabcn.es

Empresa de rehabilitació

Estudi d'arquitectura

cap d'obres

coordinador de seguretat

pera obres de rehabilitació a Barcelona, meroòria tfaduarió, contrateció industrials comparatius, adjudicació, seguiment i direcció d'obra, classificació i lacíuració d'obres. Es valorarà facilitat de tracte, comunicació i responsabilitat. Imprescindible entre 3 i 6anys en ofianatècrúcaiobresde rehabilitació. Cal que domini el Cad, Excel i Word. Edat, entre 28 i 32 anys. Carnet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit amb un pen'ode de prava de 6 mesos. Retribució segons experiència i capacitats. Incorporació immediata. Els interessats poden enviar curriculuma: CUATROCIENTOSTRES, SL Nord, 78, local 22.08950 Esplugues Ref. 5.890

amb experiència en seguretat. És convenient carnet de conduir i vehicle propi, per a desplaçamenïsa l'Hospitalet i Sant Cugat entre d'altres. Jomsdafiexible.Relaciófibera]. Sou negociable amb signatura d'obres. Incorporació immediata. Els interessats poden posar-se en contacte amb José Enrique López Ocafia. Telèfon: 2001174

Ref.5.894

Empresa d'arquitectura arquitecte tècnic per a valoracions, delineació, direccions d'obra, pressupostos i mesuramenls. Nocal experiència. Es valorarà coneixements en valoracions, mesuraments i dibuix assistit (Cad). Idioma, anglès. Edat. entre 25 i 30 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi, per a desplaçaments a l'Àrea metropolitana. Jornada oficial. Relació liberal. Contracte mínim d'1 any, amb període de prova de6 mesoa Sou: 2.200.000.- brutfany negociable. No es descartarà cap candidat per pretensions econòmiques. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Els interessats poden posar-se en contacte amb CABRÉ/ALEGRET, SCP. Telèfon: 451 02 07

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta Telèfon Fax E-mail

240 23 58 240 23 59 treball@apabcn.es

Ref.S.90$

A N U N C I S

S E R V E I S

Servei per a taxadors EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de dos anys. Preu per croquis de 700 PTA. Informació Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 49 01 Serveis per al professional Es fan aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estruclures i instal·lacions. S'ofereixen també, serveis de fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres. Josep M. Telèfon: 452 07 89

Topògraf per a treballs de mesuramenls, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes informatitzats. A grans i a petites' escales. Qualitat i rapidesa. Joan Costa Telèfon: 265 40 04 Estudiant de 3r curs d'arquitectura tècnica S'ofereix per col·laborar en despatx o en obra {matins o tardes). Ha realitzat el curs Impacte ambiental en l'edificació i l'assignatura optativa de 3r Bioclimatisme en l'arquitectura. Oriol París Telèfon: 345 91 89 Estudiant d'arquitectura tècnica i delineant S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica i delineant amb 7 anys d'experiència en delineació i autocad versions 12,13 i 14, per a treballs en despatx. Jornada intensiva Sònia Martin Telèfon: 458 47 68

Perspectives Es ían perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render. Octavi Telèfon: 213 92 36

PETITS

ANUNCIS

per donar-se a conèixer als professionals que reben L'INFORMATIU

només cal anunciar-se als Petits Anuncis L

S preu

Es lloga pis a Cabrils Es lloga pis a Cabrils, cèntric, exterior i solellat. Amb 4 habitacions, saló-menjador, cuina-off/ce, 2 banys, terrassa, zona comunrtàra (tennis, piscina i jardí). Preu: 70.000 PTA. Informació Telèfon: 209 29 55

Pis en lloguer Es lloga pis situat a Pg. de Sant Joan/C. Còrsega de Barcelona, amb 110 m2 de superfície: 4 habitacions, bany, lavabo i 2 terrasses. Porteria. Pàrquíng opcional. Sense mobles. Preu: 100.000 PTA/Mes. Telèfon: 972/20 60 23

1.000 pfes. col·legiat o estudiant 2.000 pies. no col·legiats més informació Elisenda Pucurull quarta planta telèfon directe: 240 23 76 fax: 414 34 34 e-mail: i nformaKu@apabcn.es horari de dilluns a divendres, de 8 a 15 hores.

F O R M A C I Ó

S E R V E I

P R O G R A M A

P R O M O C I Ó

SEGURETAT

M E R C A T

SALUT

T R E B A L L

LABORAL

AVANÇ

PROGRAMA

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Curs bàsic úe seguretat i salut laboral en la construcció (Curs subvencionat) objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a íer un estudi i un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat. També adquirir els coneixements i les habilitats per fer de coordinador en fase d'execució en obres petites i mitjanes.

sició de la Directiva 92/57/ CE sobre seguretat i salut en les obres 2* Coneixements bàsics sobre prevenció 3 1 Conceptes bàsics d'ergonomia 4» Solucions tècniques davant de les situacions de risc en obra

adreçata Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretal í que hagin de fer funcions de coordinació en fase d'execució d'obres pelites-mitjanes.

5» Iniciació a la coordinació d'execució d'obres 6» Documentació per a l'aplicació.

programa •Barcelona Grup IV del 17 d'abril a 12 de juny. Divendres, de 18 a 21 hores í dissabte de 10 a 13 hores.

preus col·legiats i estudiants: 60.000 PTA Targeta Accés: 48.000 PTA no col·legiats: 90.000 PTA Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern ha decidit subvencionar els col·legiats que s'inscriguin en aquest curs amb una aportació de 20.000 ptes.

GrupV del 8 de setembre a 29 d'octubre Dimarts i dijous de 18 a 21 h. •Manresa del 30 de març al 20 de maig. Dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. •Granollers del 28 d'abril al 16 de juny. Dimarts i dijous de 18 a 21 h.

informació i ínscrícpions Servei d'Informació Telèfon: 240 20 60 Fax: 240 20 61 E-mail: informació® apabcn.es

temari 1 • El Reial decret de transpo-

INSCRIPCIONS

INFORMACIÓ

ffi\ Servei d'Informació £ - / Bon Paslor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 240 20 60 • Fax: 240 20 61 • E-mail: informado@apabcn.es Les places dels cursos són limitades i se seguirà un rigorós ordre d'inscripció. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Iníormació. Es lliurarà certifica! d'assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes. Preus especials estudiants amb Targeta Accés.

Curs de coordinadors de seguretat

Perfil tècnic europeu

Pràctica professional

presentació Aquest curs es fa seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politècnico di Müano (Itàlia) i la Fundació Politècnica de Catalunya (Departamení d'Organització d'Empreses). adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot lipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Decret 1327/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils. coneixements exigits Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic o enginyer. Es lliurarà diploma de postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya a les persones que hagin assistit al 80 % de les classes. També es lliurarà el diploma europeu atorgat conjuntament per les universitats i institucions que han desenvolupat aquest programa.

•Projectes d'enderroc Cas pràctic dimecres 6, 13 i 20 de maig, de 16.30 a 21 h * Obertura de forats en obres menors dimecres, 9 í 16 de setembre. de16.30a21 h.

Repetició de cursos Grup II Té lloc al Col·legi a Barcelona fins al 29 de juny. Cada dilluns de 9.30 a 14 i de 16 a 20 hores. programa del grup II • Mòdul IV: 20 d'abril. El dret en construcció i en matèria de prevenció de riscos.

Habilitats directives

• Mòdul V: 27 d'abril i 4 de maig. Formació en tècniques de negociació.

* Gestió eficaç del temps dimecres 3 i 10 de juny, de 18 a 21 hores.

•Mòdul VI: 11 i 18 de maig. Ergonomía i condicions de treball.

• Resolució de problemes del 30 de juny al 9 de juliol, de 18 a 21 hores.

•Mòdul Vil: 25 de maig, 8,15, 22 i 29 de juny. Gestió pturisciplinària de projectes i aplicació de la prevenció del risc.

Grup III organitza Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona col·labora Fundació Politècnica de Catalunya.

PRÀCTICA

Tindrà lloc del 18 de setembre de 1998 al 15 de gener de 1999, tots els divendres de 9.30 a 14 hores i 15.30 a 20 hores. Lloc Sala d'actes del Col·legi.

PROFESSIONAL

Certificats d'habitabilitat d'habitatges usats dia i hora professor lloc preu i inscripcions col·legiats i estudiants: Targeta Accés: no col·legials: Servei d'Informació.

* Curs bàsic de valoracions immobiliàries del 10 de juny al 8 de juliol, dilluns i dimecres de18.30a21h.

dimecres, 22 d'abril, de 18 a 21 Pere Casademont Sala de conferències 4.000 PTA 3.200 PTA 6.000 PTA •

Màsterde postgrau Project manager • Programa Project manager en edificació i urbanisme del 18 ds setembre de 1998 a! 13 de febrer de 1999, divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30a 14 h.

• * Viabilitat i gestió d'operacions de remodelació urbana Curs d'especialització, del 28 de setembre al 2 de novembre, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. Informació Servei de Promoció i Mercat de Treball

Telèfon: 2402358 Fax: 2402359 E-mail: treball @ apabcn.es

A C T I V I T A T S

F O R M A C I Ó

S E R V E I

P R O M O C I Ó

M E R C A T

MÀSTE R PROJECT

D E

TREBALL

Introducció a la gestió de qualitat dels serveis professionals

Repetim del curs de postgrau

Curs d'especialització. Màster Project manager

programa • Normalització i certificació - normes ISO 9.000 - model d'assegurament de la qualitat - sistema de la qualitat - documentació del sistema - requisits del sistema - auditoria i certificació

organitza Col·legi d'Aparelladors i Fundació Politècnica de Catalunya.

programa • Poítica d'habitatge i promoció immobiliària • Comptabilitat de costos. Hipòtesis de viabilitat

• Fiscalitat immobiliària • Estudi de mercat. Definició de producte immobiliari dia, hora i lloc • Viabilitat d'operacions de prodel 8 de maig a l'11 de juliol, moció immobiliària. Resoludivendres, de 16.30 a 21 hores ció de casos. i dissabtes de 9.30 a 14 hores. • Ús del full de càlcul per a Sala d'actes del Col·legi. l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries preu i inscripcions • La gestió prèvia del sòl com a component de la promoció col·legiats i estudiants Targeta immobiliària Accés: 160.000 PTA no col·legiats: 200.000 PTA • Màrqueting operatiu. Gestió Servei d'Informació. postvenda. •

• Informàtica. Introducció del 20 d'abril al 27 de maig, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores.

MANAGER

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius Project manager en edificació i urbanisme

Repetició del curs de postgrau que forma part del màster de Project Manager.

INFORMÀTICA

• Implantació de sistemes de qualitat - estructura del sector • situació en relació amb la ISO 9.000 • Paperdelsprofessionalsen empreses i productes amb sistemes de qualitat certificats - recepció de materials - control d'execució ' Criteris per ala implantació d'unsistemadequatitatdels serveis professionals - política de qualitat i organització - sistema de qualitat - revisió del contracte - control del disseny - control dels documents del sistema

- adquisició de productes i serveis - control dels documents subministrats pel client • identificació i traçabilitat de documents - control de les activitats - revisió de documents - control de suport lògic i material - estat de la revisió de documents - control de serveis i documents no conformes • control dels registres de qualitat - auditoria interna de qualitat - formació - servei postvenda - tècniques estadístiques professors J. Martell, J.L Bàdenas, F. Jordana i A. Garrido dia, hora i lloc del 5 al 26 de maig, dimarts i dijous, de 18 a 21 hores. Sala d'actes del Col·legi. inscripcions Servei d'Informació.

•

Curs d'especialització. Màster Project manager

• Gestió de recursos humans en la prestació de serveis en la construcció • Gestióderecursoshumans i seguretat i salut laboral

• Tècniques de gestió en recursos humans: - anàlisi i resolució de problemes - anàlisi i resolució de conflictes - lideratge de reunions • tècniques de negociació - motivació - tècniques de presa de decisions - coordinació i comunicació - planificació de la formació de coordinadors

• Management i recursos humans: - management situacional i participatiu • gestió per aprenentatge • organització i lideratge - gestió de la qualitat en prod'equips de treball ductes i processos - constitució i organització - gestió de canvis i resistència d'equips muitidiciplinaris

• Iniciació al 3DStudio del 20 d'abril al 4 de maig, dilluns i dimecres de 17 a 19 hores. • Officce-97 - del 20 d'abril al 4 de maig, cada dia de dilluns a divendres, de 9a 13 hores. -del 21 d'abril al 30 de juny, dimarts i dijous, de 17 a 19h - dissabtes, del 18 d'abril al 27 de juny.de 9.30a13.3Oh. • Excel II nivell del 20 tfabril al 4 de maig, dillunsidimecresde17a19h • Autocad v. 14 - de! 21 d'abril al 30 de juny, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. - cie l ' l i al 22 de maig de dilluns a divendres de 9 a 13 h. -dissabtes, del 18 d'abril al 27 de juny, de 9.30 a 13.30h. • 3Dstudio • del 21 d'abril al 30 de juny, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores. • Windows 95 del 21 al 30 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. • Autocad I nivell - del 21 d'abril al 21 de maig, dimarts i dijous, de 9 a 11 hores.

Habil'rtatsdirectives i gestió de recursos humans

programa • Gestió de recursos humans a l'obra

• Microsoft Project - del 20 d'abril al 5 de maig, dilluns i dimecres de 9 a 11 h. - del 20 d'abril al 5 de maig, daiunsidimecresde19a2i h.

- tècniques d'aprenentatge grupal

• Iniciació al word del 5 al 14 de maig, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

professors Michèlle Butzbach Jaume Llacuna

• Word II nivell del 6 al 18 de maig, dilluns i dimecres, de 17a19h.

dates del 9 de juny al 14 de juliol, dimarts i dijous, de 18 a 21 hores. lloc Sala d'actes del Col·legi. Primera planta. diagnòstic d'equips, establiment d'eixos i estrtègies de procés

inscripcions: Servei d'informació, Planta baixa. •

• Autocad 3D i AME de 111 de maig al 22 de juny, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. Sessions d'intemet • dimecres, 6 de maig, de 16.30 a 19 hores. • dimarts, 19 de maig, de 19 a 21.30 hores. Descomptes del 50% per als cursos de matins. Consulteu el Servei d'Informació. </

ACTIVITATS

F O R M A C I Ó

E X P O S I C I O N S

Cap semblança amb la realitat és pura coincidència

íessionals de la fotografia de premsa, escriptors, periodistes i artistes. És oberta fins al

C O N V O C A T Ò R I E S

ACTE-TERTÚLIA

Assemblea general ordinària de col·legiats

30 anys d'eleccions democràtiques al

La Junta de Govem va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts de! Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, e! dimecres 29 d'abril, a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 hores. Ha esiaí aprovat per la Junta de Govem, amb caràcter provisional, el següent:

Col·legi •Acte-tertúlia Tindrà lloc divendres, 24 d'abril, de 19 a 21 hores, a la sala d'actes del Col·legi.

ordre del dia 1» Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'assemblea general anterior 2» Informe del president 3» Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1997, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1997 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea general.

30cfabrilalaSalad'Exposicions dei Col·legi. Planta baixa. •

L'agonia de les fàbriques També dins la biennal de la Primavera Fotogràfica, l'exposició L'agonia de les làbriquesie Cristóbal Castro Veredas es presenta a la Dele-

A L T R E S

gació del Vallès Occidental, del 22 d'abril al 31 de maig. informació Delegació del Vallès Occideníal. Telèfon: 780 11 10. •

Proposta d'aprovació de ('informe de gestió que presenla la Junta de Govem corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 1997.

5»

Elecció, d'entre els assistents a i'Assemblea general, dels col·legiats que constitutiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 1998.

6»

Torn obert de paraules

hi intervindran Eduard Pons, Jordi Sacaries, Uuís Maria Pascual, Josep Mas i Bernat Ochoa

modera Jaume Fabre, periodista í autor del llibre Mig segle del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. L'entrada és lliure. Cal confirmar l'assistència al Servei d'Informació. Tel: 240 20 60.

Sopar-homenatge a Jordi Sabartés

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 17 d'abril. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, !es propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea. •

Cuidem la coberta Campanya La casa en forma •Terrassa L'exposició itinerant estarà present a la Fira de Terrassa, Expo-Vallès, del 8 al 10 de maig

S E R V E I

-Granollers També es podrà veure a la delegació del Vallès Oriental, del 18 al 24 de maig. Més informació a les delegacions. •

R E H A B I L I T A C I Ó

Tindrà lioc el mateix dia, 24 d'abril Preu sopar 5.000 pessetes Informació i reserves al Servei d'Informació Telèfon: 240 20 60.

EI president

M E D I

A M B I E N T

Curs de fotografia i construcció

DELEGACIÓ

BACES-BERGUEDÀ

ler Concurs de fotografia sobre construcció

Possibilitats i aplicacions de les fotografies clàssica i digital Adreçat a tots els aparelladors i arquitectes tècnis residents a les comarques del Bages, Berguedà i l'Anoia.

presentació La fotografia és una eina de suport molt útil per als professionals de la construcció a l'hora de fer i il·lustrar aixecaments, obres, diagnòstics i informes. Sovint, hem de fer foíos en què ens és difícil aconseguir una qualitat que ens permeti, posteriorment, donar l'aplicació prevista. objectius Amb aquest curs es pretén aportar els elements bàsics que permetin que les fotos que es facin tinguin una qualitat acceptable i siguin útils per a la feina requerida, pensant sempre que no som professionals de la fotografia.

format de les obres un màxim de tres fotografies

PRESENTACIÓ contingut S'estructurarà en quatre sessions: una primera en què s'aprofundirà en aspectes iècnics sobre fotografia en general. Una segona sessió correspondrà a les pràctiques de camp. La tercera tractarà sobre la fotografia digital i la quarta seran practiques amb ordinadors de programes de tractament digital d'imatges.

direcció del curs Toni Roriach

dies i lloc 27 i 30 de maig. i 4 de juny. i un dia addicional al mes de juny, de pràctiques amb ordinadors. Sala de conferències. preu i inscripcions 20.000 ptes. Es concedeixen beques per a estudiants. Servei d'Informació. •

(blanc i negre o color), sobre cartolina de 30x40 cm, sense manipular per ordinador. termini d'ent rega màxim el 15 de maig, a la delegació. Telèfon: 872 97 99. •

PROGRAMES

Programa MIC cPIDT Curs d1 amida ments i pressupostos El curs va destina! a aparelladors, arquitectes i professionals a qui cal una eina per (er pressupostos i control posterior. El curs té la seva vessant pràctica en el programa M!C. dta,horaiDoc del 20 al 30 d'abril, cada dia de 19 a 21 ti. Aules d'Informàtica

ORjanitzat i mpartit, per IDT13. SL pas preu del curs: 25.000 + IVA preu curs + programa: 45.000 -riVA •rfontiacioinscr^xions Germàn Puchal. Telèfon: 296 78 80- •

GUIA

D ' E M P R E S E S

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLtCIDAD

ESTRUCTURES ^

MOBILIARI URBÀ Rjl

FUSTERIA Q I I 1 •

Alsina SOLUCIONS EN ENCOFRATS

Pellaires. 28 08019 BARCELONA Tels. (93) 307 29 33 Fax (93)307 26 92

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

jordi porc

FRAPONT CONSTRUCCIONS

EN FUSTA

PUNTAL REGULABLE

EMCOFfttDOS J. ALSINA. S A Paí. tnd. Ha d'en C o l Camí Oe Fon Fte 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) S75 X 00 Fax (93) 554 70 59

Carga admisible 20 Tm

UctieiUrtà - JccsfesMsrcis • P

i PER A DSCORACIÓ

Tel. (93) 726 42 07 - Fa* (93) 726 21 01 03206 SABADELL (Vallés OcoOentaJ)

ELECTRICITAT ALUMINOSI

EXTEN

I CATALANA,S.A. Morters sense

Germans

retracció. BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Rehabilitació Santander, •12-48- Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86-Fax 278 2711

Ctra. Torre Romeu, s/n -08202 SABADELL •tel. 726 19 11 -fax 726 07 61

AÏLLANTS J

REHABILITACIÓ H

FABRICAC1ÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBÍ Pg. Las Torro. ï/n (Edif. Diaminte bajos) Fabria: Pol, Ind. Rubí Sur - Barcelona ' 3 ' 6 9 9 4 2 6 6 - FDC588 00 59

simon

IEP

MATES1AL ElfCIECO

ILUMINACION

Dipuiccicn, 390-392 Telefono (93) 265 16 63* Fo. 193| 232 77 53 03013 Barcelcno

SERVEIS

• Mecanogrofiots a 175 Ptes./fuíl • Traduccions a tols els idiomes

CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ Avjdi.de la Granvia. 179 Tel. (93) 261 £3 00 / Fax: (93) 161 63 20 08908 L-Hospítalet de Llobregat (Bartdona)

Tel. 417 35 47 Balmes. 454. 5è. A - 08022 Barceló ni

PREFABRICATS I

CFT&Asoc.

[ONES 'ESTRUCTURALES

ASSAIGS D'INTEGRITAT

Prefabricados de Hormiaón. S.A.

ESTRUCTURAL DE PILOTS ió formigó,

CONSTRUCCIONE5 MANSO. 11 5 1 A • Tet. (93) £lt> 98 9B (3 Unras) Fax {93) 423 94 13 • 08015 Barcelona

Roselló. 3-ÍO-3-M Tel. (93) 245 22 21

c/Padilla, 240 • Te/. [93)456 U 53 Fax (93j 436 72 85 • 08013 Barcelona

08025 Barcelona Fa.v (93) 245 61 00

PAVIMENTS I ^m 1 • ^ ^

^m ^ B • ^ J

Navès Industriaies Forjados-Cerramientos Chalets- Pàrkings Centros comerciales

HORMIPRESAPanlalanesetc AVEMQft DE CH1LE. « - TEL- (93) JW 62 50 FAX (93) 333 98 01 - 08028 BARCELONA

P\y|\

V M S 1MH STRIALS DE FORMIGÓ .SFALT. n:RRES DE RESINES 1 P I N T I H L S RSPECIALS

ROAR,S.A.

FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 03191 RUBÍ Pç ú^ les Torres s'n - Edil Oiainanie Bjos Fàbrica: Pol. Ind. Rubí Sui • Barcelona Í Ï 6 9 9 42 66 Fax: 586 00 59

ITER

_EXTRAFORT_

Servei 1 qualitat. rti VidiL 98-106. I' i \ cdifiti C - 083*0 VÜBsai de

astradurl

"WALLS*

El sistema olemàn para suelos industriaies p su Re abj b fii r È n l o s de elïvofla d lteiGt;nc metónia ónia y química. R i= bach« y grélas, Reporooon fiídl, ràpida y ec Anlipolvo,

bh rél dü

G E O T È C N I A , MICROPILOTS, A N C O R A T G E S ,

HlDROGEOLOGlA, MEDI AMBI^JT.

SISTEMAS DE TECHOS ROIG CURVADO 0E PEfiFllfS, SJL

R^mon Berenguer IV. 9. bamoi

Techos desmontables de escayola aligerada

Tet i Fax (977) 792TO - 43B50 CAMBRILS

Major de Sarra. 2. F 3'

EOamiíïSIBorabw! Uf. 193) ï « 57 «T • Fo H31 UI U l i

Tel, i Fax (909) 334 332 - 08017 BARCRONA

2 horas resistentes

Fóbrito: O r o . Üeïda-Puigcerdà,fcm.20 Tel. (973) i3 20 5A, Fax (973) 43 22 25 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA

Generalitat de Catalunya pel control de

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

qualitat de < edificació i els seus

A U T O A H I V E L L A D O R S I MORTERS DE RESINES

materials

TERRAHOS C0NT1NU0S

A0DWÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES

Cl. JOSEP CARNER. 27 • TEL 879 33 91

Plaça Ttluan. 1 U t . 1 ' DE010 Barcelona TEI. 2G5

C L A S S I F I C A C I Ó H ^

•

ALLES

labotalon ACREDITAT per la

PAVINDUS.S.A. ESTRUCTURES M E T À L U 0 U K LLEUGERES

RETORÇAMEMT DE FORJATS-REFORÇ J 1 P (DTT 268)

ORATORI DEL

al fuego

ESTRUCTURES

09 39

D ' E M P R E S E S

F i t . 2ES

TEL \ FAX 379 45 17 - DBJOO GRANOLLERS

22 75

S E R V E I S

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la consta

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

REPORTATGE E 1 S

M A T E R I A L S

I N F O R M A T L E S N O V E S

T E C N O L Ò G I C S

E L

C O N S T R U C C I Ó

Paviments urbans Del 2 al 20 de febrer van tenir lloc al Col·legi iesjomadestitulades Pawmen/s urbans. Les sessions formen part del cicle que el Col·legi organitza des del novembre del 1995 amb la intenció de propiciar el debat a l'entorn del coneixement i la utilització dels nous materialsi les tecnologies de la construcció. El cicle continuarà amb unes sessions dedicades a la fusta. En aquest número de L'INFORMATIU

exposem les conclusions de les jornades que aquesta vegada han estat dedicades bàsicament a la obra pública.

a recuperació de l'espai públic ha estat una de les principals preocupacions de les administracions locals sorgides de la democràcia. Els projectes d'urbanització, relegats fins fa unes dècades al paper de mers instruments d'ordenació del trànsit rodat i de dotació de serveis, han recuperat el seu protagonisme en la definició de la imatge de les nostres ciutats i fa conformació dels seus espais de relació. Les intervencions en carrers i places han esdevingut eines fonamentals de renovació física i social dels seus entorns i de recuperació del caràcter cívic que els havia caracteritzat. El treball realitzat per totes les administracions -i de manera especial pels ajuntaments- ha estat enorme. La pavimentació i l'equipament dels espais públics ha adquirit en aquests anys un especial proíagonisme dins de ies polítiques municipals i, sovint, ha estat objecte d'un intens debat ciutadà. Però mentre les imatges dels projectes més emblemàtics, sorgits d'aquesta nova consideració d'espai públic, han donat la volta al món i han obtingut arreu un ampli reconeixement, els aspectes tècnics ens són pràcticament desconeguts. L'experiència acumulada, amb els encerts i també els errors, és prou notable com per plantejar una reflexió àmplia sobre els requeriments que han de complir els paviments a la ciutat, la seva construcció i el seu manteniment. Les jornades celebrades al Col·legi tenien com a objectius fonamentals iniciar aquest debat i compartir les experiències deis treballs realitzats per diversos ajuntaments catalans. La presentació comercial d'una sèrie de productes de pavimentació va permetre alhora una aproximació directa entre fabricants i

ta pavimentació i l'equipament dels espais públics ha adquirit sn e/s dsnsrs anys un especial protagonistes ?•

prescriptors, i una anàlisi acurada de les característiques d'aquests materials. Paral·lelament es va celebrar un seminari dirigit a la formació dels tècnics municipals encarregats del disseny, la construcció i el manteniment dels paviments urbans. c-,:po

Aquestes jornades han comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el suport tècnic de l'Ajuntament de Barcelona. Es van debatre temes com ara la recuperació de l'espai de la ciutat: accessibilitat, elements d'urbanització i mobiliari urbà i els criteris per a l'elecció d'un paviment: especificitat del lloc, requisits funcionals, durabilitat i imatge urbana. Es van presentar experiències dels ajuntaments d'Igualada, Girona, Sabadell, Terrassa, Vic, el Prat de Llobregat i Mataró. •

EL P A V I M E N T S

R E P O R T A T G E

URBANS

Paviments: les noves condicions Les noves aplicacions dels materials tradicionals i les noves demandes centren el debat sobre la pavimentació de la ciutat

es darreres jornades dedicades als paviments urbans han estat l'inici d'una nova línia de treball dins deí cicle Els materials i noves tecnologies de la construcció. Sense descuidar la seva programació habitual, centrada en les noves tecnologies en l'edificació, el cicle vol donar cabuda a aspectes més específics d'aquesta. En aquest cas es tractava d'analitzar un tipus d'intervenció en la ciutat, el de la pavimentació, des de la perspecíiva dels tècnics que treballen per a l'Administració local i, per tant, anava adreçada de manera específica a aquest col·lectiu interprofessional. La bona acollida de la iniciativa, la participació, altre cop limitada a la cabuda del local, i l'interés de les intervencions, ens animen a repetir aquests encontres de manera regular. Les diferències entre aquestes sessions i les precedents no han estat, però, només de públic. El mateix concepte de novetat adquireix una altra dimensió en parlar del paviment de la ciutal. Més que de nous materials —limitats a alguns productes, tant específics com interessants, com són ara els tractaments de consolidació del saulò o l'ús dels paviments de fusta— caldria parlar de noves aplicacions dels materials tradicionals i, sobretot, de noves demandes. En la primera intervenció de les sessions, Ignasi de Lecea, Director del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona, introduia la qües-

tió: l'elecció del paviment de la ciutat ve condicionada peruna gran quantitat de factors d'ordre molt divers. Així a la definició de la imatge urbana, identificadora d'una ciutat concreta i, per tant, lligada íntimament a la seva història i a la dels seus materials tradicionals, cal afegir-hi els aspectes de confort, amb la generalització de la idea d'accessibilitat i de disseny per a tothom, durabilitat i cost, registrabilitat, etc. Per posar només dos exemples, que varen suscitar un considerable debat en les jornades, podríem citar el nou paper de les intal-lacions urbanes i el replantejament de la durabilitat. La dimensió de les noves exigències pel que fa al pas de les xarxes de les diverses companyies, és encara difícil de preveure, però ja algunes de les seves conseqüències, com les generades per la liberalització de les comunicacions o el pas de fibra òptica i serveis per cable, donen una idea de l'abast dels canvis que caldrà assumir a la ciutat D'altra banda, els efectes

Les noi=s àíes- c ; .'= citiï

o'=re<vsn combinacions ïeriatfss d= màtènsls nous < vsf/5

sobre la ciutat, sobre les relacions econòmiques o el confort dels ciutadans, a causa de la contínua intervenció en els paviments, fan que les exigències de durabilitat siguin cada cop més altes. Bona prova d'això, és la proposta de l'Ajuntament de París de situar l'objectiu de reposició dels paviments no abans dels 50 anys, doblant els criteris acceptats fins ara.

• Recuperar la ciutat per al vianant I renovar el centre Juntament amb aquestes exigències, cada cop més fortes, en els darrers anys han aparegut dos factors fonamentals que emmarquen la problemàtica a ressoldre: la recuperació creixent de l'espai de la ciutat per al vianant i la renovació dels centres històrics. La pavimentació realitzada fins fa ben pocs anys repeíia el model tradicional de calçada per a vehicles i voravies, centrals o laterals, pera vianants. De fet, si contemplem la ciutat en el seu conjunt, aquest model continua resolent encara la major part de la superfície pavimentada. Aquesta secció està associada a materials coneguts i amb un comportament perfectament experimental. Així, els aglomerats asfàltics, el panot, i el conjunt format per la

vorada i la rigola permeten definir un model constructiu segur i econòmic, del qual podem preveure amb força aproximació el seu comportament segons la seva composició, i la qualitat de la seva execució. També, i pel que fa a la calçada, disposem de tota la normativa de carreteres que, tot i partir d'un altre tipus de situació, permet determinar amb suficient aproximació les característiques tècniques deí ferm i la seva execució. Aquest sistema té tan sols un problema: mentre resol correctament una bona part de la ciutat, resulta inaplicable a altres espais. Aquest és el cas de les noves àrees per a vianants o dels centres històrics,

PAYIMENTOS DE HORMIGON IMPRESO PASEOS PEATONALES • ENTRADAS A CHALETS • TERRAZAS • PATIOS CALLES DE URBANIZACIONES • PLAYAS DE PISCINAS • ETC.

ROSALÍA DE CASTRO, 2O-24 - O8O25 BARCELONA • TELS. 93 436 22 O2 • FAX. 93 45O 24 36

E t

I N F O R M A T I U P A V I M E N T S

URBANS

on per unes o altres raons —confort i qualitat ambiental, dimensions dels espais, caràcter representatiu, etc— caldrà aplicar altres esquemes. És en aquests àmbits on la construcció del paviment acumula la major parí dels problemes. • Comportament i durabilitaf final del conjunt En primer lloc, la definició del tipus de trànsit. Les diverses classificacions, que prenen com a referència el nombre de vehicle pessants que hi circularan diàriament, són una primera aproximació, però si atenem la major part de les opinions expressades en les jornades, és impossible fixar de manera categòrica els tipus de vehicles que passaran per un determinat espai urbà. Aspectes com la recollida d'escombraries, les línies de transport local, o les possibles obres en les finques particulars, són sovint una incògnita a mig termini. El consell és suposar que qualsevol vehicle que físicament pugui circular per un carrer o plaça acabarà, tard o d'hora, circu!ant-hi. Un segon aspecte és el del comportament mecànic del conjunt format per les subbase, la base i el paviment. Més enllà de les característiques del paviment, que quasi sempre trobem as-

satjades i certificades, el comportament posteriors, bàsicament a causa de l'oberdel conjunt és quasi sempre desconegui tura de rases per les companyies, plantePerquè si alguna cosa ha quedat patent ja també, una sèrie de problemes imporen aquestes jornades ha estat el caràcter tants, pel que fa a la durabilitat final del empíric del coneixement del funciona- paviment La manca de coordinació pel ment d'un paviment urbà i per tant el risc que fa a les implantacions d'aquests serque comporta qualsevol novetat. Les ra- veis, els menors temps de reposició i la ons d'aquest desconeixement les trobem dificultat de controlar la seva execució — en la manca d"un treball específic d'in- compactació de les rases, continuïtat de vestigació i de normalització dels pavi- la base, qualitat del paviment, etc— ía ments no convencionals (asfalts o formi- que aquestes intervencions siguin, sogons), però també en les característiques vint, una important font de patologies en pròpies del treball de pavimentació que, els paviments de les nostres ciutats. • com el cas de les fonamentacions, depenen en darrer terme del sòl. Joan Sabaté Per últim, la realització de treballs Director de les jornades

i- PAVIMENTOS

URBANOS

SEKIt PE I KfcA Baldosas de gran resistència para su aplicación en zonas de elevado trafico peatonal. Por su acabado rugoso se consigue un pavimento muy ancideslizante. Fabricadas por proceso de vibro prensado con aglomerado de cemento y àridos de sílice, hidrofugado en masa y con t r a t a m i e n t o de superfície, se consiguen unas losas con minimo coeficiente de absorción , elevada resistència, a la abrasión y a las variacíones térmïcas. Se fabrica una extensa gama de modelos y colores en formatos de 20x30, 30x30, 40x40, 33x50 y 50x60.

Telefono (973) 31 29 00 - Fax (973) 31 02 20 Av. Tarragona, s/n. - Apdo. de Correos 85 -25300

TÀRREGA

(Lleida)

_LL!

R E P O R T A T G E

REPORTATGE P A V I M E N T S

H F O R

URBANS

CAUBLOC, ILAMBORDINS DE FORMIGÓ

INDUSTRIAL BREINCO, TEGULA, PAVE EDGE

Llambordins de formigó monocapa o bicapa, de diferents formes, gruixos i colors

Llamborda de formigó d'aspecte envellit Aplicacions Places, passeigs peatonals, vials amb trànsit rodat, rehabilitacions al casc antic, etc.

Aplicacions Places, aparcaments, zones de vianants, etc.

Característiques del producte

Característiques del producte Dimensionsdefabricació 6 i 8x10x20,6x20x40,6x40x40 cm i altres Tolerànciesdefabricació +/-1 mm Colors Gris, blanc, vermell, groc, marró, negre, palla, salmó Acabats Llis i abuixardat Peces especials Segons les necessitats Característiques tècniques Tipus de material Geladicitat Absorció d'aigua Resistència mecànica a compressió Resistència mecànica aflexotracció Resistència al desgast Col·locació Base

Formigó i capa antidesgast amb quars, basalt, pòfíid, etc No geladís

> 35 N/mm2 > 6N/mm2 < 1,5 mm En sec, sense aglomerats , Sorra ull de perdiu (3 a 5 mm) o sorra sense fins rentada

TORHO, PAVIMENT DE FORMIGÓ, PAVIMENT DE PEDRA Paviment hidràulic de formigó vibropremsat, amb diferents formats i acabats

Colors Negre, vermell, marró, gris, rústic Acabats Envellit Peces especials VoradaTessina perdelimitar superfícies, Multi Block, Canal Altres Rasen-Mohr. Distanciador de llambordes per a superfícies de gespa Característiques tècniques Tipus de material Geladicitat Absorciód'aigua Resistència mecànica a compressió Resistència al desgast Col·locació :

Formigó No geladís (segons UNE 127.004/90) 3,8% (segons UNE 127.001) 45 N/mrrí 1mm (segons UNE 127.005 part 1) Llit de tot-u o graves naturals compactat, també pot fer-se amb formigó magre estès i vibrat.

INDUSTRIAL CERÀMICA CAN COSTA (GRUP ALMAR), ALMAR PAVING Llamborda de clínquer ceràmic Aplicacions Paviments urbans, passeigs peatonals, aparcaments

Aplicacions Pavimentació exterior places, carrers, elc.

Característiques del producte

Característiques del producte Dimensionsdefabricació 10x20, 20x40, 30x30, 40x40, 50x50, 60x60, 30x60, 30x50, 42x84 cm Tolerànciesdefabricació +/- 0,4% Colors Tota la gamma de pigments Bayer Acabats Llis, abuixardat, rentat, granat, etc. Peces especials Voreres, rigoles, graons, escosseSIs Característiques tècniques Tipus de material Geladicitat Absorciód'aigua Resistència mecànica a compressió Resistència mecànica aftexotracció Resistència al desgast Col·locació

Dimensionsdefabricació 20,8x17,3x7 cm Tolerànciesdefabricació +/- 1mm

Formigó No geladís

6% 50 a 60 N/mm2 6,5 N/mm2 0,7 mm a 1,2 mm, segons els àrids Sobre morter a truc de maceta i també sobre sorra

Dimensionsdefabricació Tolerànciesdefabricació Colors Acabats Peces especials

20x10x48, 20x10x57 cm Longitud 20 +/- 2 mm, amplada 10 +/- 2 mm Vermell, marró, nevada Rústic, llis Tacs, canals de recollida d'aigua, vorades

Característiques tècniques Tipus de material Geladicitat Absorciód'aigua Resistència mecànica a compressió Resistència mecànica aflexotracció Resistència al desgast Succió Col·locació

Clínquer ceràmic No geladís

100 N/mm2 13 N/mm3 0,9 mm 0,04 gr/cm: min. Preparació de l'explanada, compactació de la subbase, preparació de la base. col·locació de vorades, anivellament de la capa de sorra, col·locació de la llamborda, emplenat dels junts i vibrat

F O R M

A T

P A V I M E N T S

R E P O R T A T G E

URBANS

ESCOFET 1886 , PANOT VIBRAZOUT GAUDI

RUSTISOL, PAVIMENT DE FORMIGÓ IMPRÈS

Panol de ciment

Tractament superficial del formigó, que li dóna textura, el coloreja i l'endureix

Aplicacions Paviment exterior urbà Característiques del producte

Aplicacions Paviments exteriors

Dimensions de fabricació Hexàgon regular de 14,4 cm de costat i 4,6 cm de gruix Toleràncies de fabricació Logitud +/• 0,5%, gruix +/- 3 mm Colors

Gris

Característiques tècniques Tipus de material Geladicitat Absorció d'aigua Resistència mecànica aflexotracció Resistència a l'impacte Resistència al desgast Col·locació

Rajola de ciment bicapa i vibropremsada No geladís (segons UNE 127.004-90) < 7,5% !

> 5 N/mm > 600 mm < 22 mm (segons UNE 127.005-90) Amb morter de ciment a truc de maceta Solera de formigó.

ESCOFET 1 8 8 6 , ADOQUIN PA1MA Llamborda de formigó

Dimensionsde fabricació Colors Acabats Peces especials

Des de 30 n f a la superfície que calgui 9 colors segons catàleg. Es poden fer altres colors Diversos Acords i zones perimetrals

Característiques tècniques Tipus de material Geladicitat Absorció d'aigua Resistència mecànica acompressió Resistència mecànica aflexotracció Resistència ai desgast Base

Formigó No geladís 6,5% a 6,9% La del formigó, entre Re 175 i Re 200 La del formigó, entre Re 175 i Re 200 0,3 a 0,4 mm (segons UNE 7015, apartat 4.2). Solera de formigó

ALBERCH, OPEN-AIR. A1BERCH SYSTEM Paviment de fusta per a exteriors

Aplicacions Paviment exterior urbà

Aplicacions Parcs, passeigs, terrasses, exteriors de piscines, etc.

Característiques del producte

Dimensionsde fabricació 19,4x15x8 cm Toleràncies de fabricació Superfície +/- 2 mm, gruix + 4 mm / -2 mm Colors Basàltic, gris, siena Acabats Textura llisa fina Característiques tècniques Tipus de material Geladicitat Absorció d'aigua Resistència mecànica a compressió Resistència al desgast Col·locació Base

Característiques del producte

Llamborda de formigó bicapa No geladís (segons UNE 127.001)

3,2 N/mm!(PNE 127-015) 24 mm Sobre llit de sorra de 4 a 6 cm Compactada, de gruix definit segons manuals i conforme al trànsit que hagi de suportar.

Dimensions de fabricació 22x95 mm, 35x120 mm Toleràncies de fabricació +/- 2 mm Colors Verd (pi), vermell (bolondo), marró (iroko), negre (ipe) Acabats Natural o amb un lasur a porus obert per a la protecció solar Característiques tècniques Tipus de material Pes humit Contracció volumètrica total Contracció lineal total Resistència mecànicaa compressió axial en 125 Resistència mecànica a flexió estàtica en 12% Col·locació

Fusta de pi / bolondo / iroko / ipe 560 /1.200/1100/1300 Kg/m3 0,34/0,57/0,44/0,68% Tangencial: 6,8 / 9,2 / 5,5 / 6.5 %, radial: 3 , 8 / 5 , 4 / 3 , 5 / 5 , 2 % 4 6 / 7 8 / 5 7 / 9 5 N/mm2 87/177/118/184 N/mm2 La fusta es fixa a Mates mitjançant peces de plàstic que es col·loquen a la regata lateral de la fusta que amaga l'ancoratge. Llates de la mateixa fusta.

Orgullosos de nuestro pasado

Seguros y firmes en el presente

C r e c e m o s para el futuro -ia EMPRESA NACIONAL DEL SECTOR I de bloques y adoquines de hormigón, en implantar un sistema de gestión de la norma: calidad conforme a las exigencias de EN ISO 9002: 1994

• Chalets. • Viviendas. 'avimientos. • Hospitales. • Navès Industriales. • Centros Docentes. • Edificios de Servicios. • Instalaciones Deportiva:

calïbloc Oficinas y fabrica: Calle la Garrotxa, s/n Polígono Industrial 'Pla de la Bruguera" Telefono (93) 714 26 66 Fax (93)714 30 97 08211 CASTELLAR DEL VALLÉS (Barcelona)

Facultad de F;

P A V I M E N T S

R E P O R T A T G E

URBANS

SUBEROLITA, LLAMBORDINS DE FORMIGÓ

PAMESA CERÀMICA, COMPACTO

Peces de formigó de diferenls fermes i colors

Gres porcellànit. Rajoles ceràmiques premsades en sec amb baixa absorció d'aigua Aplicacions Paviments exteriors i interiors, revestiments

Aplicacions Zones peatonals, parcs i jardins, trànsit rodat

Característiques del producte

Característiques del producte Dimensionsdefabricació Toleràncies de fabricació Colors Acabats Altres productes

Dimensionsdefabricació 20x20, 30x30, 40x40, 50x50, 40x60 Toleràncies defabricació +/-1,5 mm Colors Vegeu el catàleg Acabats Polit, natural, antilliscant Peces especials Esglaons, sòcols, sanefes

20x10x8 cm, 12,5x25x6 cm Longitud i amplada +/- 3 mm, gruix +/- 4 mm Gris, negre, vermell, ocre, blau, etc Llis antilüscani Lloses romanes i rigoles Panots, vorades, elements de drenatge i sanejament

Característiques tècniques

Tipus de material Geladicitat Absorció d'aigua Resistència mecànica a compressió Resistència al desgast Col·locació Base

Tipus de material Geladicitat Absorció d'aigua Resistència mecànica a flexotracció Resistència at'abrasió Col·locació

Formigó en massa No geladís < 6% (segons prEN 1338)

> 36 N/mm2 < 23 mm (segons prEN 1338) Per confinament i compactació Base granular, llaç de sorra (gran. 2-6 mm), sorra de reblert i compactació amb rodet

CERÀMICA PIERA, BRICK BARCELONA llambordí ceràmic

1 |

Aplicacions Paviments urbans

1 1

Característiques del producte

1 |

50 N/mm2 (segons UNE 67-100-85) 110-125 mm3 (segons UNE 67-102-85) S'aconsella amb ciment cola

PROBISA , SINTESIL

•JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ.

LHIRi^. - /i

Dimensions 1 defabricació | 20x10x5 cm Toleràncies defabricació 1-3 mm Colors Vermell, gris, crema (Teneré) i beixvermellós (Tuareg) Acabats Uis i rústic Peces especials Sisellat i cantells vius

jada fabricada amb lligants sintètics

1 I |

Aplicacions Zones peatonals, accessosa xalets, tractament d'illetes i medianes, carrrils-bici, paviments industrials, etc

1 1 1 1 1 1

Colors Textura

Ceràmic No geladís (segons UNE 67-028) < 3% (segons UNE 67027) 2

> 85 N/mm

(segons UNE 67-026)

> 13 N/mnf (segons UNE 7-060) 1,9% (segons prEN 1-344) 0,9 mm (segons UNE 7-069) No eflorescible (segons UNE 67-029) Sorra o formigó.

« •0-

'A/J <^«yi

Característiques del producte

Característiques tècniques Tipus de material Geladicitat Absorció d'aigua Resistència mecànica a compressió Resistència mecànica a flexotracció Resistència als àcids Resistència al desgast Altres Col·locació Base

Gres porcellànic, pasta blanca grup 31 No geladís (segons UNE 67-202-85) +/• 0,05 mm (segons UNE 67-099-85)

Diversos. Es poden utilitzar pigments naturals o artificials Àrids fins, de granulometria 0/1, tot i que per obtenir textures majors se'n poden utilitzar de més grans

Característiques tècniques Tipus de material Contingutd'aigua Residu per evaporació Consistènciaambcon Aplicació

Emulsió aniònica estable, fabricada amb un lligant sintètic, àrids i pigments 10-20 % (segons UNE 104-281/3-2) 80-90% (segons UNE 104-281/3-7) 2-3 cm (segons NLT-317) El producte s'aplica amb raspall. Per a grans superfícies es pot emprar maquinària d'extensió.

I N F O R M A T P A V I M E N T S

R E P O R T A T G E

URBANS

PROBISA, PROBIUL

ICA, PLACA

Mescla biluminosa ultraprima per a capa de rodament, que li confereix rugosita! i drenatge superficial

Plaques prefabricades de formigó constituïda de dues capes, la vista, amb àrids seleccionats, i la de recolzament.

Aplicacions Zones de trànsit rodat

Aplicacions Pavimentació de superfícies peatonais: places, voreres,carrers de trànsit lleuger

Cqrocteristiques del producte Característiques del producte Colors Textura

Negre Segons el tipus de compactació: cilindre llis o compactador de pneumàtics

Cqracteristiques tècniques Tipus de material Deformació Buits ala mescla Resistència conservada

Mescla bituminosa, a base de betum modificat amb elastòmers i àrids de matxucar 2,3 mm 4% 76%

ICA, ADOQUIN BETULO

Dimensionsdefabricació 40x40x0 cm / 60x40x7 cm Toleràncies de fabricació Longitud-}-/-1,2 mm, gruix +/- 3 mm / Longitud +/-1,8 mm, amplada +/• 1,2 mm, gruix +/- 3 mm Pes 170Kg/m2/180Kg/m2 Colors Diversos Acabats Diversos Característiques tècniques Tipus de material Absorció d'aigua Resistència mecànica acompressió Resistència al desgast perabrasió Col·locació

Llamborda prefabricada de formigó constituïda de dues capes, la vista, amb àrids seleccionats, i la de recoliament.

Formigó <7,5% > 35 N/mm2 (segons UNE 7.068, 83.303, 83.304} < 23 mm {segons prEN 1338, annex F) Es poden col·locar sobre formigó o sorra.

MIDWEST INDUSTRIAL SUPPLY, INC. (EEUU), REPRESENTACIONS COFER, SOIL-SEMENT

Aplicacions Pavimentació de sjperíícies peatonals: places, voreres, carrers de trànsit lleuger

Mescla de polímers en emulsió aquosa que endureix la superfície i la manté flexible

Característiques del producte Dimensionsdefabricació 20x10x8 Cm Toleràncies de fabricació Pes Colors Acabats

Longitud i amplada +/- 2 mm, gruix +/- 3 mm 180 Kg/m* Diversos Diversos

Aplicacions Producte per a la supressió de la pols i la consolidació de sòls no asfaltats Coratteristiques del producte

Colors Característiques tècniques Tipus de material Absorció d'aigua Resistència mecànica acompressió Resistència al desgast perabrasió Col·locació

Formigó <7,5%

Líquid blanc lietós (un cop s'ha assecat és transparent) Característiques tècniques Tipus de material

> 35 N/mm2 (segons UNE 7.068, 83.303, 83.304) Densitat < 23 mm (segons prEN 1338, annex F) Es poden col·locar sobre formigó o sorra. En el cas d'un paviment flexible, els llambordins es col·loquen sobre un llit de sorra de 4-5 cm i cal aleshores confinar lateralment tot el perímetre.

PH Solubilitat Col·locació

Mescla d'un copolímer acrílic í un homopoiímer vinilacetat 1,01-1,15 4,0-9,5 És soluble a l'aigua S'aplica per reg sobre camins no asfaltats. El resultat, un cop sec i curat, és una superfície dura i flexible. •

Aíwadero de la Presa óé Psnjo

nmpliamos nuestro Horizonte Desde su origen, Probisa centro su actividad en la construcdón y mantenimiento de infraestructuras viarias (con tecnologia pròpia transferida mas allà de nuestras fronteras). En los últimos anos, consolidado su prestigio comofebricantede ligantes asfatticos y constructor de pavimentos. Probisa ha ido exiendiendo su actividad a la ejecudón de todo tipo de obra civil: puentes, estructuras espedales. urbanizadones. distribudón y saneamiento integral del agua, zonas portuarias. etc. Cuando la cuïtura de empresa predispone a la prestadón de servidos de atta calidad, el horizonte de actuación se hace cada vez mas amplio.

Construye. Produce. Conserva.

EL P A V I M E N T S

R E P O R T A T G E

URBANS

Sorpresa sorpresa B

a estat una veritable sorpresa. Un camp que, en principi, podria semblar tan acotat com els paviments urbans, ha aconseguit aportar moltes sorpreses —bones i dolentes— en les darreres jornades sobre materials i noves tecnologies celebrades el mes de febrer. La primera sorpresa, ja abans de començar, ha estat l'interès generat pel tema, de tal manera que no han pogut assistir totes les persones que ho van sol·licitar, per falta de places. Un presagi del que vindria després.

Les sorpreses més importants van venir de la mà dels representants dels serveis

ferent textura que ha d'estar en la zona central del pas, indicatiu del sentit a seguir per creuar el carrer, ha aparegut en iota l'amplada del pas, o en l'inici, abans de la zona deprimida, amb la qual cosa l'invident, si en fa cas, loparà just amb el semàfor, o el cas —m'atreviria a dir maquiavèl·lic— d'un doble pas en cantonada, on les bandes es troben situades... en diagonal! menant al pobre que les segueixi a la desorientació més absoluta quan no a la mort segura atropellat ai bell mig de la cruïlla. Sorprèn el fet en si, però més encara perquè un ajuntament com el de

Caldria recollir i fer públic tot

tècnics d'aiguns

el bagatge tècnic i cultural que els ajuntaments democràtics han acumulat en els darrers 20 anys

dels grans municipis de Catalunya. Sorpresa, per una banda, perquè no es coneixien entre ells i —evidentment— no s'havien iniercanviat mai informació sobre la seva feina i els seus problemes, —molt similars entre uns i altres— i, per una altra banda, sorpresa perquè aquests problemes els resolen de formes semblants. Sorpresa, també, en l'exposició que va fer el representant de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, per la situació en què es troba el seu municipi, amb un departament d'una experiència d'anys de treball que no és aprofitada per altres departaments que realitzen actualment la major part de les obres a la ciutat. Conseqüènci-

es: repetició d'errors ja comesos i situacions tan increïbles (o sorprenents) com la dels guals de pas adaptats per a ínvidents, que van ser desenvolupats per Projectes Urbans en c o l laboració amb l'ONCE. Doncs bé, després de definir perfectament com han de ser aquests guals en un catàleg que ells mateixos han editat, han aparegut actuacions a la ciutat, realitzades per altres equips municipals, en què el paviment de di-

la importància de l'ONCE no hagin pogut obligar a aixecar tots aquests passos i a refer-los de nou correctament, ja

que l'error no sols afecta els passos mal executats sinó que invalida tot el sistema d'indicacions correctament fetes. El que acabo d'explicar és —potser— un cas límit, ho reconec, però com a fenomen es repeteix, amb diferents graus de gravetat, a l'hora d'afrontar molts dels problemes que els tècnics es troben en urbanitzar un carrer. I no entro a analitzar el que passa quan, a més, hi intervenen les companyies de serveis, perquè m'allargaria més enllà de l'extensió de L'INFORMATIU i i tampoc no em voldria arriscar a quedar-me sense llum o sense gas a casa. El fenomen s'agreuja per una manca, ja no de normativa, sinó de publicacions on s'exposin les experiències viscudes, amb encerts i errors inclosos. Cal recollir tot aquest bagatge tècnic i cultural que els ajuntaments democràtics han anat acumulant en els quasi vint anys que fa que creen espais públics, cal convocar més actes on s'intercanviïn coneixements, i fer venir, si cal, experts de l'estranger i, si en alguna matèria no s'ha fet, investigar-hi, però en laboratori i no al carrer ja que, tot i ser el banc de proves més dur i fiable, surt sovint massa car al contribuent. Animo des d'aqui el Col·legi a ser impulsor d'aquestes iniciatives, a divulgarne les experiències i a col·laborar-hi.

E/s municipis ban de ter ssves les experiències dels alírss, les bones i les dolenle s Altres sorpreses, aquestes totes agradables, van sorgir de la preseníacíó de dos productes i una planía de reciclatge. Un dels productes consisteix en la fixació, mitjançant una cola especial, dels àrids dels camins de sau!ó o altres materials semblants, fent-los resistents a l'erosió metereològica, però conservant-ne l'aspecte i color. L'altra té a veure amb el color de l'asfalt que ja no serà mai més forçosament negre o gris, sinó que amb un aglomerant quasi

neutre i amb pigments permetrà donar el color que es vulgui a les calçades. Finalment, la planta gestionada per l'Ajuntament de Mataró que recicla, recupera i ven a bon preu material provinent d'enderrocs per fer servir com a components de paviments urbans. Tot un èxit a imitar. •

Josep Olivé

ÍN PREPARACIÓ La fusla: futur anterior *• m

i mm

m m m :. m s ta -m m .m m m = ,p

' m m m -m » m i -r tm m m -m w

m mmm m

exposició de materials: de I'l 1 al 29 de maig. sessions tècniques: dies 12,19i 2ódemaig. seminari sobre construcció en fusta: dies 14,21 i 28 de maig. •

Ofeimonnexio d accés a Internet

El Col·legi ha arribar a un acord amb NnshM Català de Tecnologia [ICT] que permet als col·legiats incorporar les noves tecnologies de la comunicació al seu treball professional amb una oferta de connexió que inclou: Connexió a Internet sense límit Dues adreces de correu electrònicTfrmflil] La quota d alta i el primer anij de connexió a iCTnetésde l a ODO pessetes.

Servei de suport personal de dilluns a dissabf Servei 24 hores cada dia de I a n g

Per úemanar l'alta al servei ICTnet. empleneu, si us plau. la butlleta adjunta i envieu-la al fax [93] 300 07 60 o a I adreça de I ICT o truqueu al telèfon 902 4 3 I I I I

Curs on-line sobre Internet Servei de n e u s Hif de connexió a I n . . flccés a comunitats virtuals

PER H MÉS INFORMHCIÓ TRUQUEU RL TELÈFON 2 4 0 2 0 GO

Hccés a bases de dades, serveis de consulta on-line. etc.

Nom i cognoms Adreça Població

Telèfon

Fax

NIF

Empresa/entitat Càrrec/professió Forma de pagament D Domiciliació del pagament 3anc/Caixa

D Adjuntem xec nominatiu Agència

Número de compte

Dígits de control

1 1

^ * ^

Característiques del seu equip CD Rom

Si D

No D

Sistema operatiu

Windows 95 C

Windows 3.1 D

Altres D

3AK

E-Mail

Per tal de personalitzar la vostra adreça de correu electrònic, indiqueu si us plau les vostres preferències, màxim 8 lletres Exemple: S Anton Planas: aplanas@... 1a @...

©...

Àmbits temàtics del vostre interès Lúdics/lleure

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Signatura

I ! I I I I

e...

Les làmines ALKORPLAN cuiden el medi ambient. La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.

IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN, produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaarde (Bèlgica], Sant Celoni (Espanya] i üancourt (França), amb qualificacions ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internacionals. ALKOR DRAKA ofereix al professional la possibilitat de **

dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al

catàleg informàtic ALKORPLAN (MS-2, CD-ROM, CAD).

SOLVAY LA PASSIÓ PEL PROGRÉS

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

SOLVAY Carretera del Montnegre, s/n. Tel.:(93) 848 40 00 / Fax 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.solvay.com/es/alkor