INF980415

DEL COL-LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES

TÈCNICS

DE BARCELONA

il.932402060 Fax932402061 E-maíl:ii

| A MÉS A MÉS Perfils: Jesús Casado, I la racionalització dels recursos energètics

La professió passa per Internet

-

aVic. Manresa. Granollers

ífc

£o

3

3

5Í

Retoad

Pirl

SwMíy

i't

-t Boò

MUSEO GUGGENHEIM BILBAO

La bústia

El Centre respon per Jesús Fernànóez

Preparant la declaració de renda (i III)

Internet arriba als arquitectes tècnics i avui ja ningú posa en dubte els avantatges que 2a5 representa.

\ per José Antomo Bemàlóez

La Veu del Carrer: 50 números i 15 postals

El mercat de treball Les activitats

H

a revista de la FAVB commemora els 6 anys de vida i els primers 50 números, i acompleix així el compromís que adquiria a l'octubre de 1991: oferir un espai per a la reflexió i la crítica sobre la ciutat i el món actual. El número 50 està dedicat a la Barcelona c del futur i inclou 15 postals sobre la ciutat del XXL /

. Wefor. d, E-mail Nnforittoïiu^opobcn ei Contell de raJwcïó: Corlei Cartoftó, Jcori Goy Dirvcciò: Cariei Corlano

er Ol.vo i Vicervç Font nt lingüíttic: Art^eU B<jlla>*ó Foiografw: Javief Gartic DL«. Chafts

La fusta: futur anterior H

I mercat de la construcció en fusta augmenta la seva implantació al nostre país. El coneixement d'aquest material és encara una assignatura pendent per bona pari dels tècnics del sector. El Col·legi organitza unes jornades dedicades a la fusta, dins el cicle Els materials i les noves tecnologies, que se celebraran de T11 al 29 de maig. •

Una primavera de foto 21a 23

INSCJUPCI0MS: Per fra trametent ta butlleta adjunta, degudament emplenada, al nüm. 4 3 2 4 0 2 3 6 4 .

Personalment: al servei d'informàtic de Barcelona i a les delegacions.

Per telèfon: trucant al 4 3 2 4 0 2 3 6 3 NOMBRE D€ TIQUETS (PREU PER TIQUET 5.000 PTA): CoJ-tagiat/d* _ _ _ _ _

D

FACTURA* HOM: "0*1 mate* col·legi ~ D« l*«MpréS8 que sindica a ctmtmuaòó-.

A_r*ca=_

.PoWacíór.

_ Cf>:_

EL PAfiAMEMTES FMU MITJANÇANT: iZ Rebut domiciliat af compte on _a_ftu_-_*nt el Col·legi em carrega els rebuts a les ofícÓMS del Colle^i (mitjaiifant efectü o xec conformat) " Transferència bancària a "La feixa', wit. 2100. or. 0474, compte 2_-02000, 4 0 3 2 (en aquest cas .'ha denviar al Servei d'Informació del CoUepj una còpia de luigrcs. Fa* 4 3 2 4 0 2 3 64) . DofHcfliació bancària al Banc o Casca (en aquest cas s'ha d'empienar l'auTorttzatK) bancària que segueix} Entitat: Oficò-t K: ..

Núm. de compte:_ E U TIQUETS ES RETIRARAN AIX. "Barcelona

_ ÍVInflar«? defiranollers

_ Delegació de Terrassa

COL·LEÈI O'ABUifllAtlOSS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bo» Pístor, 5 Bartítaa.

. Delegació de Manresa

TeL 13 240 23 63

fa. *3 24023

" Delegació de Vic b*

EL

TEMA

l

I N T E R N E T

I

E X E R C I C I

'

I N F O R

P R O F E S S I O N A L

Avui dia ja no hi ha dubtes sobre el benefici dels programes de CAD en la gestió de projectes, tasca molt habitual dels professionals. Però. a una innovació, li'n succeeix una altra: ara es pot incorporar una altra utilitat a l'escriptori, Internet, que es materialitza en forma de modern per connectar-s'hi. i també alguns programes, per treure'n més profit.

Segon avís per a navegants El correu electrònic i íes pàgines webT són els serveis més utilitzats pels aparelladors i arquitectes tècnics ntemet va ser creada als EUA en l'època de la guerra freda per un grapat de científics i militars, per tal de mantenir connectades algunes instal·lacions estratègiques en cas que algú premés el botó vermell (o negre). Actualment Internet és una xarxa de xarxes cíe telecomunicacions que s'estén arreu del món i que qualsevol pot utilitzar per fer

•

món: sempre que s'estigui connectat a Internet i es tingui instal·lat a l'ordinador un programa navegador de pàgines, és clar.

•

Internet, intranet i extranet

Les pàgines web. el correu electrònic i altres possibilitats comunicatives d'In-

arribar el seu missatge als altres. temet també poden ser aplicades a l'inFins i tot hi trobem informació inte- terior del despatx o de l'empresa. Alesressant per als aparelladors i arquitec- hores parlem d'Intranei, útil en el dia a tes tècnics, que es pot presentar de dia de l'empresa: consulta d'agendes, moltes maneres, tot i que els missatges enviament de documents, etcètera, semblantment a com fede correu electrònic i ien Dan i els seus les pàgines web són Treballar amb Internet col·legues geeks de les formes de presentació més popupermet a l'empresa la Generació X. Però lars entre els profesara de debò. i al professional sionals.

A més a més, ja

estalviar temps i diners Així. ets prograposats a fer, també mes de correu eleces pot reservar una Irònic, a més de permetre enviar missat- part de la pàgina web externa per a un ges, tenen una icona que permet engan- grup restringit d'usuaris, que hi accedeixar tes plantes, les alçades i les secci- xen a través d'una contrasenya: clients, ons d'un edifici a la cua del missatge. col·legiats, teletreballadors. Aleshores Després, només cal prémer el botó En- parlem d'Extranei. Evidentment trebaviar i fer-lo arribar a un despatx extern, llar d'aquesta manera permet superar perquè aquest s'encarregui de crear un els límits que imposen els horaris, els 3D o fer el càlcul d'instal-lacions, per missatgers amunt i avall i les telefonades inútils o excessivament llargues. És posar un parell d'exemples.

També serveix per a l'enviament de a dir. s'estalvien temps i diners. Res no plecs de condicions, de pressupostos o de llistats de laboratons acreditats per fer assaigs. Pel que fa a les pàgines web. aquestes actuen com a aparador de l'empresa o de la institució, i es poden consultar des de qualsevol banda del

Efc

ha de canviar de cop i volia ni definitivamení, però... qui té ganes de tomar al ròtring i al paraletf. • Jordi Marlet E-maú: jordim@apabcn.es

E *:

4'

Reb*tí

Hoar

Se*t*>

Gi*de

*

<£

1

APARELLADORS MARINERS?

H

Is aparelladors i arquitectes tècnics no ens agrada perdre el temps i per això. quan la tecnologia ens ajuda a treballar, ens hi apuntem ràpidament. I si no mireu quants cow boys high tech es passegen per les obres amb el mòbil penjat ai cinturó- Fan gestions mentre van i venen de íes obres (Ai! els de trànsit), mentre visen, mentre dinen i. fins i tot, mentre.... quan ja s'ha fet fosc.! quan van sortir els primers mòbils ningú n'hauria donal ni un duro!

I amb Internet què passa? Doncs, que encara està per descobrir-li la utilitat. Hi ha la impressió que només serveix per "navegar' i potser som massa d'aigua dolça, 0 de secà. com jo. Avui dia ja es pot navegar amb èxit i trobar informació útil per a la feina. Normes, informació tècnica de productes, ibbfes, programes informàtics, etc. Però per trobar-ho, cal saber què. com i on ca) buscar-ho. Per ajudar els mariners intrèpids el Cortegi ha posat Ei Navegador a ta seva pàgina web (hííp'i/ www.apabcn.es) on hi anem posant adreces amb informació d'interès professional.

Imemet però. no és només un

mitjà per buscar i trobar (0 no!) informació sinó també per rebre informació feta a mida. 0 per comunicar-se amb els companys de feina sense trucar pel mòbil. Amb això estalviem temps i diners. També podem enviar i rebre plànols digitaIrtzats. càlculs, amidaments i pressupostos, plannings. memòries, valoracions i tot allò que es pugui fer amb un ordinador. Així, tomem a guanyar temps i diners.

Amb tot el temps que haurem guanyat i els calers que ens haurem estalviat podrem, 0 bé treballar més i guanyar uns calerons addicionals que no tindrem iemps de gastar, 0 bé dedicar-nos a aprendre a navegar (almenys per Iníemeí) 1 no tan sols augmentar ei nostre coneixement sinó preparartesvacances que pagarem amb efs calers que havíem estalviat abans. Jo m'apunto a la segona opoó. Que no és ni mitorní piÇor sinó dSerení, com es cSu ara I a més ens permet ais cíe secà. navegar sense mudar-nos el -... que és com ens agrada. •

Ramon Puig i Soler Arjmtecte iecmc Cap óe tÀrea X P,-ofe$&ó 1 Mercat de Trebas tel Coi-ieç

E L I N TE B N E T

I

E X E R C I C I

P R O F E S S I O N A L

per a rexeraci professional de l'arquitecte íècnc? El 96% dels col·legiats que van contestar la pregunta van dir que sí. Una part creu que es tracta d'un fenomen social que ens involucra no tan sols com a professionals sinó com a ciutadans- I si del que parlem és del treball diari, són dues les grans utilitats de la xarxa: l'obtenció tfinformació i l'intercanvi de fitxers amb els companys i amb els clients. Accedir als fons de biblioteques i arxius, l'ús de !a informació tècnica i comercial dels nous materials, la consulta de la normativa i (es adreces d'interès professional són les utilitats immediates pe! que fa a l'obtenció d'informació.

Quant al segon aspecte, el contacte més àgil i ràpid amb els col·laboradors, l'intercanvi de documentació i el treball en comú però a distància són les utilitats destacades.

•

H

ui no pugi al tren l'acabarà veient de lluny". Un bon nombre d"aparelladors i arquitectes tècnics creuen que el professional, per ser competitiu, necessita mantenir-se al dia en ets coneixements tècnics propis de la

T E M A

seva professió. Però també creu que no pot restar al marge dels avenços quant a les noves tecnologies de la comunicació.

L'INFORMATIU havia plantejat el passat octubre la pregunta: Intemet és útil

Lo revolució està servida

Però la pregunta estava feta en present: *És útil... avui?" Bona part de les respostes són referides a les expectaí'ves que el futur atorga al desenvolupament de les noves tecnologies, i lambé al propi aprenentatge en l'ús de les eines. La revolució, però, està servida. Al marge de les dificultats actuals en l'obtenció de la informació requerida o de la manca de soltesa en l'ús de la xarxa, el cert és que la transformació que va representar ara fa uns quants anys l'ús de la informàtica en la tasca professional es perllonga i troba

tot e! seu sentit quan aquesta s'ampiia als sistemes de comunicació.

La consulta de pàgines web i el correu electrònic són. per aquest ordre, efs serveis d'Intemet més utilitzats pels aparelladors i arquitectes tècnics. En tercer lloc. la transferència de fitxers amb companys i altres tècnics. Altres aplicacions com els grups de conversa o les news encara no formen part de la pràctica habitual professional encara que hi ha qui i'uttlitza. És freqüent també aficionar-se a la navegació electrònica: els qui ho fan a la feina, ho fan també a casa. I bona part afirmen que han esiat els fills els primers a accedir a la xarxa i que els pares els han seguit. Adreces de companys i adreces d'interès professional, informació de visats, conclusions de jornades tècniques, teleformació, noticiari i borsa de treball són algunes de les utilitats que els col·legiats esperen trobar a les pàgines electròniques del Col·legi.

"Qui no pugi al tren l'acabarà veient de lluny". Aquest era el comentari que, com si fos un avís o una sentència, acompanyava una de les respostes del sondeig fet per L'INFORMATIU. "Les possibilitats són increïbles", responia un altre company amb to d'entusiasme.

"El que és veritablement inútil és un arquitecte tècnic que no sap comunicar-se", afirma un tercer. I és que, a les enquestes, fhi trobes de tot. • Carles Cariaria

E-mail: informatiu § apabcn.es

EL

TEMA I N T E R N £ T

L ' I N F O I M A T I U I

E X E R C I C I

P R O F E S S I O N A L

http://www.apabcn.es

DICCIONARI D'INTÏRNET

D

ttp://www.apabcn.es. retum i apareix al navegador de pàgines web la pàgina del Col·legi, creada amb la intenció d'arribar a tres tipus de públic: els col·legiats, els professionals de qualsevol sector relacionat amb el món de la construcció ï el públic en general. Per als primers, hem creat l'Extranet. a la qual s'accedirà a través d'una contrasenya: per als segons (i no en exclusiva), apartats com ara la formació, la tècnica, la botiga, la borsa de treball, la carpeta de l'estudiant, amb noms prou suggerents com per fer-ni clic al damunt (oi?). Per als ciutadans en general. 100 °o Habitatge, que té com a primer contingut un remake virtual de "La casa en forma', la campanya creada pel Col·legi fa uns quatre anys. per difondre la cultura del manteniment a Catalunya.

La web va incorporant continguts nous cada setmana. Entre les novetats més fresques, enllaços a universitats, un directori que indexa una vintena d'universitats de l'Estat espanyol on es pot

Oferta À connexi d'accés 1 a Internen

estudiar arquitectura tècnica, arquitectura i ies enginyeries relacionades. També El navegador. un directori de recursos relacionats amb la construcció, i l'agenda, que us mantindrà al dia sobre l'actualitat del Col·legi. Igualment podeu visitar-hi la seu virtual de l'ACS, que pretén ser un punt de referència sobre construcció i desenvolupament sostenible, i de l'OTD, un servei del Col·legi que té com a objectiu donar assessorament i suport especialitzat als professionals en el camp de la rehabilitació i el medi ambient. Podeu consultar les dues seccions des de l'apartat de la pàgina del Col·legi dedicat ala tècnica. •

m

Butlletí electrònic: informació especialitzada enviada periòdicament per correu electrònic a usuaris que han sol·licitat rebre-la.

•

Correu electrònic: missatge escrit intercanviat a través de dos ordinadors. Se lï pot afegir fitxers que tinguin qualsevol tipus d'extensió informàtica.

m

Chat: conversa en temps real entre diversos usuaris d'Internet. a través d'un programa... de chats, és clar. Les idees expressades no tenen perquè ser sempre elevades.

•

Grup de discussió o lònjm: una mena de plafó virtual on qualsevol pot penjar la seva idea o opinió, perquè els altres la llegeixin. S'hi accedeix a través d'un programa especial. N'hi ha milers.

•

Enllaç, una de les claus de l'èxit de les pàgines web: paraula o imatge damunt ia qual l'usuari fa dic. A continuació, ii apareix a la pantalla una pàgina amb informació relacionada.

i Internet: xarxa que uneix milions d"ordinadors de tot el món i Llista de distribució: semblant als fòrums, però més restringit.

Cal subscriure-s'hi (gratuïtament) per participar-hi. Els missatges s'envien per correu electrònic. i Pàgina web: informació amb ei contingut visual atractiu, que es pot consultar a través d'Intemet. Es pot saltar d'una pàgina a l'altra fent clic damunt imatges i paraules subratllades. i Proveïdor d'accés a Internet: empresa que ofereix accés a Internet i a ies seves possibilitats informatives. A l'Estat espanyol n'hi ha centenars i. per tant, cal comparar ofertes i World Wide Web: subconjunt de xarxes d'Intemet per on circulen les pàgines web. emmagatzemades en ordinadors anomenats Servidors de pàgines

web. • Jordi Martel

J.M.

itltSituÉ uc iüiíicriuuii Nom i cognoms Adreça Població Telèfon

CP

NtF

Fax

Empresa/entitat Càrrec/professió

Forma de pagament ~ Domiciliació del pagamenl

• Adjuntem xec nominatiu

Banc/Caixa ] Número de compte M

Dígits de control \

! Agència [ ' ' 1 |

'.

Característiques del seu equip CD Rom

Sí H

No ~;

Sistema operatiu

Windows 95 Z

Windows 3.1 Z2

Artrejt D

E-Mail Per tal de personalitzar la vostra adreça de correu electrònic, jndqueu si us ptau les vostres preferències, rr Exemple: Sr Antoni Planas: aplanasQ...

Àmbits temàtics del vostre interès Lúdics/lleure

Signatura

EL M I T J A N S

D l

N

O

T

I

C

I

A

R

I

C O M U N I C A C I Ó

La Veu del Carrer: nedar contra corrent La revista de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona celebra 6 anys i 50 números al carrer

H

mb més de sis anys de vida i cinquanta números distribuïts. la revista de !a Federació d1 Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). La Veu del Carrer, acompleix el compromís que va adauinr a l'octubre de!

1991: oferir un espai per a la reflexió i la crítica sobre la ciutat i el món actual.

Aquesta revista bimestral, que va néixer en temps d'eufòria olímpica amb un primer número titulat 'AJuminosi: solucions (entès i insuficients", ha volgut recordar el que s'ha fet. fer balanç i reemprendre la seva activitat informativa i de debat.

Per aquest motiu va tenir lloc ei passat 23 de març a la Fundació Tàpies, un acte commemoratiu que va comptar amb l'assistència de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, en què es va presentar un número monogràfic especial dedicat al futur de la ciutat, i titulat 'La Barcelona del segle XXI". Conté diàlegs i entrevistes amb Oriol Bohigas, Jordi Borja, Manuel Vàzquez Montalbàn i Salvador Rueda, a més d'escrits i articles periodístics de firmes destacades de la premsa diària especialitzades en la ciutat de Barcelona i el seu entorn. Com a regal d'aniversari s'han preparat una sèrie de 16 postals sobre la ciutat del futur fetes per diversos artistes que

han col·laborat en aquesta celebració.

Cadascuna s'acompanya amb poesies i cançons sobre Barcelona.

La Veu de! Carrer va néixer a l'octubre de! 1991 com una aposta de la FAVB per contribuir a fer una ciutat més justa i equilibrada, més solidària i participativa t. sobretot, per donar a conèixer la realitat dels seus barris. í és que, a l'eufòria que imperava a finals del 1991, s'hi contraposava l'oblit informatiu d'allò que passava ais barris, ja sigui reivindicacions, activitats associatives o expressions diverses de la vida quotidiana. És en aquest buit informatiu on la

CARRER

A V hC PI PETIT5 T i ERCtQJPESIRREOUCTBUS REBUTGEN UNA I ALTRA VEGAOA FEROTGatNT

Marta Pluja o Marc Andreu, entre molts d'altres que han fet de la revista una veritable escola de periodisme de car-

• Recuperar el nevinenl veïnal Segons Josep Maria Huertas, La Veu del Carrer va néixer "quan la FAVB havia entrat en una etapa, l'actual, on

La Sarcelana <lel lutur. La Veu de! Carrer

havia decidit cohesionar les restes del poderós moviment veïnal dels anys setanta". Violència ï intolerància, Ser vell a la ciutat. Moure's a Barcelona, Negoci al front marítim, El pia d'hotels, Luces i sombras de las rondas. El desviament del Llobregat, El futur urbanístic.

Epitafios para el alcalde Porcíoles. En defensa de l'escola pública. Habitatges inassolibles per als joves. Morir a Barcelona, Ciutat eròtica, Presó i ciutat, han estat alguns dels temes destacats.

La revista compta actualment amb un suport econòmic de l'Ajuntament i del departament de Benestar Social de la Generalitat. Professionalitzar més la publicació i recuperar la periodicitat mensual serien alguns dels reptes del futur. Sense perdre, però, el tarannà crític, ja que, segons la presidenta de la FAVB. Roser Argemí. "Barcelona serà una ciutat viva

només si és capaç ce qüestionar-se la seva pròpia realitat. • Carles Cartana E-mait: informatiuGàpabcn.es

EL

N O T I C I A R I

I A C T I V I T A T S ,

S E C T O R

N

I

Arquitectures de Barcelona

O

R

M

A

T

I

U

El Berguedà a debat

H

I Departament d'Expressió Grà- Casa de les Punxes, el Palau Nacional. fica Arquitectònica II de la UPC el Castell dels Tres Dragons o ['Hospiha editat una carpeta amb làmines tal de Sant Pau i molts d'altres formen que reprodueixen edificis o elements part del fons documental impuisat pels arquitectònics de la ciutat de Barcelona professors Benet Meca i Cèsar Gallopertanyents al seu patrimoni històric. fré. Aquest arxiu es complementa amb Es tracta d'una petita mostra del po- ía documentació obtinguda en la recertencial i la qualilat de més d'un cente- ca necessària per conèixer a fons les nar de treballs final de carrera realit- obres i que faciliten l'estudi de la seva evolució històrica. zats per alumnes de l'Escola UniversitàEls professors ria Politècnica de Meca i Gallofré aspiBarcelona que avui ren a poder una bona guia per a ja són arquitectes disposar en futures actuacions tècnics. Els treballs un futur, de sumen més de locals adide conservació del 3.000 làmines, fruit ents per a la de deu anys de treconservació balls. Fanals mod'aquest dernistes de Barcelona, els edificis fons documental que permetin del carrer Montcada, masies de l'accés i la consulta als estudiBarcelona i Badalona, fonts i cases de osos de l'art, de la història i de la capital catalana, les places del nucli l'urbanisme. Igualment confiantic de Granollers, l'obra de Jujol al en poder divulgar aquest ma-

H

I Departament d'Estudis Territorials i Urbanístics de rÀmbit de Recerques del Berguedà ha organitzat una jornada de debat i anàlisi de la realitat de la comarca des del punt de vista urbanístic i del planejament territorial. La transformació de l'espai rural al Pirineu. el parc fluvial com a model de revalorització industrial, l'impacte ambiental o els deu anys de transformació urbanística a Berga seran alguns dete temes de reflexió. La primera jornada se celebrarà el 23 de maig al Centre Cívic de Berga. Els professionals interessats poden demanar informació al telèfon 908 698 016 o bé a la Delegació del Bages-Berguedà, telèfon: 872 97 99. •

Aquest trebal! esdevé

patrimoni arquitectònic

Tarragonès o edificis i espais singulars terial entre el gran públic. Una com ara la plaça Reial, les Arenes, la part del conjunt, que inclou dibuixos fets a mà o amb ordinador, fotografies, mesuraments i esbossos va ser exposada a! Col·legi l'any 1995. A més dels aspectes gràfics, històrics i econòmics dels lemes escollits, els treballs inciD ! » deixen en aspectes constructius i en la patologia dels edificis causada pel pas del temps, la seva conservació deficient o. senzillament, l'abandó. Aquests treballs indiquen el nivefl de preparació pel que fa a la disciplina gràfica dels •jt_ — — i futurs arquitectes tècnics, però també E ' esdevenen una bona guia per a futures actuacions de conservació o restauració del patrimoni arquitectònic de bona part de la geografia catalana. •

i

ffi —

í'n-!

F

A L T R £S

•••

- i ; -•»• * • ' * Í J É -

Visita al Museu Guggenheim H

a Delegació del Vallès Occidental ha preparat un viatge a Bilbao per visitar el Museu Guggenheim, durant la segona quinzena de maig. al qual s'hi poden inscriure els col·legiats i acompanyants.

El preu per persona, en habitació doble és de 20.000 pies. i inclou el viatge en autocar, l'estada a ITiorel Villa de Bilbao i la visita guiada al Museu. Delegació del Vallès Occidental. Tel. 78011 1 0 V

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics E • Augrr>er>t d o p u a 3Ox • PTÇCJ5*O angular 2 mgyn • Plomada opoca • Tnpooe d alunviN o de fusa ' Mir-3 topogràfica M

N* 10*26 • Augment d cpoca 2 w • Preen» - -2 mrrul Km •Tnpode d ak*rw* o de (una

t ' i i r i i r t s r i JiSÚS CASADO, AlQUmCTl TÈCNIC / tXMMt I N lACIOMAUTZACIÓ Dt BfCUtSOS MDIAMBIÍHIAIS,

ÍHUGÈTICS \ HfDtfCS:

"us ttcutsos HO SÓN més d'arquitectura tècnica, té ei màster en avaluació d'impacte ambiental de l'Institut d'Investigacions Ecològiques i experiència en el desenvolupament de paquets estàndard d'ofímàtica i disseny assistit per ordh naóof. i d apitcacions en liegustge compilat i d'alt niveil orientat a programes objecte.

Com vas començar a introduir-te en el món de les energies alternatives ?

Al principi va ser per necessitat. Parió d'una època, no gaire llunyana, en què, per raons polítiques es van començar a projectar moltes zones verdes que calia mantenir. Això obligava a plantejar infraestructures mixtes de reg i il·luminació, cosa que de seguida va derivar cap al desenvolupament de petits sistemes autònoms que potenciaven ei desenvolupament d'energies alternatives. Recordo que estàvem treballant en Ea creació rfuns jardins a la plaça dels Enamorats de Barcelona que necessitaven un embrancament de llum.

Ens vam trobar amb què les obres per fer-hi arribar la llum, des de ["altre costat del carrer Aragó, eren més cares que fer la plaça. Això em va animar a dissenyar un petit sistema monobloc que permetia programar el reg amb un sistema exclu-

H

II

P l i e U N T *

sivament alimentat per energia solar.

S'ha tomat a utilitzat aquest sistema?

La ventat és que té molta acceptaoó. sobretot en vies penurbanes. Per exemple, la M-30 de Madrid el té incorporat. Tot i això. estem parlant un s s'ema que. de moment, només s'està L.: .:• zant sistemàticament quan no hi ha cap més opció que desenvolupar un sistema autònom. D'altra banda, també podem trobar sistemes d'enllumenat públic energèticament autònoms a Premià {la UPC. la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Premià van participar en el projecte) i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per què no s'ha estès més encara l'ús de les energies alternatives ?

Crec que quan es tracta de plantejar fús d'energies alternatives hi ha un problema educacional mort greu. Bàsicament cal ser conscients - i cal ser-ho des de l'escola- que cal fer un bon ús dels recursos perquè no són etems. Mentre això no ho tinguem tots mort clar, les energies alternatives amb prou feines si avançaran.

Recordes algun projecte signifícatiu en què hagis pogut implementar la utilització de recursos energètics alternatius?

4 N T ( ( I 0 I

Creieu que la planificació de la seguretat hauria de ser competència exclusiva dels aparelladors? tives es desvinculen, no obstant, de l'exclusivitat pròpiament dita, però alerten del perill de deixar la seguretat en mans de qui no coneix la construcció. També hi ha qui considera convenient aprofundir en la formació especifica i citen el curs de coordinador de seguretat que imparteix el Col·legí.

El 43% dels qui han respòs la pregunta no són partidaris de les • si EU NO exclusivitats i reivindiquen la capacitat de cada professional. En l 57% dels col·legiats que han tot cas, aprofiten per demanar la contestat a la pregunta de L'K- desaparició d'altres exclusivitats FOMWTHJ ho ha fet afirmativament. Els que encara persisteixen en consprincipals arguments a favor es basen trucció. La majoria coincideix a dir sobretot en la formació universitària que la seguretat és cosa de tots i en seguretat dels arquitectes tècnics que per reduir els accidents cal i, sobretot, el seu coneixement pro- que cadascú assumeixi el seu pafund de la tecnologia i dels processos per i la quota de responsabilitat d'obra Algunes de les respostes posi- que li correspon. •

B

tradódavantaquestsplanteiaments?

Tot i que em sembla que encara anem massa a poc a poc. també he de dir que l'àrea metropolitana de Barcelona s'està voicani en aquests temes de manera reflexiva i esglaonadament.

De 1989 a 1993 va ser resposable tècnic de diverses actuacions a les obres d'infraestructura. paisatgisme urbà i periurbà per als Jocs Olímpics de Barcelona. Des d aleshores, és director tècnic de T-Sol Tecnologia Solar, el departament de l'empresa ACYCSA per al desenvolupament de noves aplicacionsen la utilització de l'energia solar.

Ha presentat ponències tècniques sobre gestions d'espais i elements energèticament autònoms i. el juny de 1995, va obtenir una menció d'honor dels Vaig participar en un projecte avan- premis a la tecnologia que atorga la guardista d'obtenció d'energia que val Generalitat de Catalunya, pel sistema la pena assenyalar. Es tractava de dis- autònom de control del reg urbà per senyar un sistema de captació d'aigua, energia solar (el mateix pel qual va per a la lluita contra incendis, que per- quedarfinalista als premis FADdel mametés reduir el preu/hora de vol dels teix any). Del 12 al 14 de de març ha avions cisterna. El plantejament que em tingut lloc a Barcelona el Fòrum de vaig fer va ser la creació d'estacions I Energia Sostenible, on Jesús Casado ha autònomes a zones de boscos. Aques- tingutun paper rellevant • tes estacions es van incorporar al projecte de carreteres de l'eix transversal.

Lydia Perera E-mail: premsa@apabcn.es Quina és la actitud de l'Adminis-

X.

El jurat dels premis FAD d'arquitectura i interiorisme ha determinat les obres seleccionades i finalistes per a l'edició de 1998.

Premis FAD: creieu que caldria una major atenció a la qualitat constructiva?

Podeu respondre, abans del 15 de maig al telèfon

TELÈFON © 240 20 58 El mes de juny se sortejarà un premi entre els participants

NfctoidGiaufs Ens dol comunicar a lots els col·legiats la defunció del nostre company: Joaquim Gil i Deu esdevinguda el 16 de març, a

NOU HOlAil Of VISATS 41 VALLÈS OtlíNTAL matins: de 9 a 13 h. de dilluns a divendres i tardes: de 17 a 19 h. dimarts i dijous. Delegació del Vallès Oriental Tel: 879 01 76.

EL

N O T I C I A R I PUNTS

DE

VISTA

I

A I T R E S

25è aniversari de la promoció 1973

A peu coix

B

n referència a l'article Tocar de peus a terra que apareixia a LÏNKWUATIU 121, del company Xavier Casanovas, m'agradaria matisar alguns aspectes.

solvència econòmica, ja que com molt bé diu Xavier Casanovas, els edificis i les seves instal·lacions, com tot, tenen un temps de vida. Passat aquest, hem de restaurar-les o renovar-les. No hi ha res en aquest món que sigui per sempre. Si quan es van iniciar les cèdules de Thabitatge s'hagués dut a la realitat la teoria que se'ns va transmetre, i no hagués quedat aquest document com un paper més de trànsit, ara duriem 15 anys d'ITV en els edificis.

Pel que jo entenc, després de llegir-lo crec que és ell qui camina a peu coix. Si bé és cert gairebé tot el que diu. omet la part més important, i no hï ha res pitjor, segons el meu criteri, que una veritat a mitges.

Per a mi, els principals culpables del que succeeix als nostres edificis, han estat els polítics. El fet d'adequar els Noguers al seu preu real. i entenc que aquest és el que deu destinar una família dins del pressupost familiar, al seu habitatge, no és una bona propaganda electoral. S'han de mantenir els lloguers a un preu políticament correcte ja que aquesta propaganda està subvencionada pels propietaris de les finques. A més són tan hipòcntes que pretenen que els propietaris rehabilitin les finques amb les rendes que obtenen, que en molts casos no arrriben ni per cobrir despeses. Crec que fóra

millor expropiar-les i indemnitzar els propietaris i que fos l'Administració que les mantingués en perfecte estat i així podria posar els lloguers que estimés més apropiats, ja que així. entre tots pagaríem el preu polític dels habitatges.

Quant a fes finques de propietat horitzontal, el problema encara que diferent, té el maleix fons. S'ha d'explicar al ciutadà que per ser propietari ha de tenir certa

Però han estat l'Administració i els mateixos professionals administradors (els qui haurien d"atendre el manteniment de les finques i no solament a la seva administració econòmica), els que menys interès han tingut en aquest assumpte, ja que per aquest col·lectiu l'important han estat sempre els papers i és entenedor que així sigui, ja que la majoria no té eís coneixements necessaris per al manteniment d'edificacions.

Però aquest és un aitre assumpte. • Josep Maria Payés Col·legiat 710

H

a Comissió del 25èaniversari de la promoció d'arquitectes tècnics del 1973 està preparant la celebració d'aquest aniversari i. per això, cal que hi participin el major nombre de companys cfaquesta promoció. Tothom qui desitgi participar d'una agradable trobada amb els antics companys ha de posar-se en contacte amb la comissió. Telèfons: 457 56 00 1457 00 09. •

'anual de futbol H

om cada any, el Col·legi ha organitzat un campionat de futbol entre delegacions que se celebrarà el dissabte 9 de maig a Seva, a l'Hotel El Muntanya. Tothom qui hi vulgui participar, cal que es posi en contacte amb la seva Delegació o amb el Servei d'Informació del Col·legi. •

Amidaments i pressupostos

H

om molts altres aparelladors i arquitectes tècnics, haig de realitzar en nombroses ocasions els amidamenls i pressupostos de projectes de construcció en els quals participo d'alguna manera. No fa gaires anys. això es feia amb un sistema que ara ens sembla obsolet, a base de mottes hores de màquina de calcular, fulls mecanografiats i fotocopiats, etc, però van aparèixer els primers programes informàtics i la cosa es va anar simplificant i agilitant.

Passat un cert temps en què estava utilitzant un d'aquests programes em vaig plantejar l'adquisició d'un de més modern d'entre els que hi havia al mercat i. una vegada analitzades les prestacions i possibilitats d'uns quants, em vaig decidir pel que milllor em va semblar.

ments i pressupostos amb aquest programa, el qual m'ha proporcionat unes prestacions molt bones i m'ha permès també utilitzar el format d'intercanvi estàndard per a bases de dades (FIEBDC3), però en diverses ocasions he tingut problemes pel fet que pràcticament tots els organismes de l'Administració demanen que els documents econòmics dels projectes es facin amb el programa Cost-ltec.

La meva pregunta és si podem considerar raonable aquesta imposició per part dels organismes que contracten els nostres serveis o bé com a col·lectiu, hauríem de ler tot el possible perquè això no sigui així. Penso que és un tema que podria ser objecte d'anàlisi i debat a L'INFORMATIU.

He estat uns anys lents els amida-

•

Josep Uuís Pascual Col·legiat 2.161

La seva opinió és important Eis leacs niefessa:s a opinar sobre eís temes tractats a L'l·ico**wnij. poden te'-^c ans JH esc', b'e^ aa-eçat a la redacció: L'Informatiu. Bon Pastor. 5.08021 Barcekxïa

ALUMNES EN PRÀCTIQUES del cicle formatiu de grau superior de Tècnic en desenvolupament i aplicació de projectes en construcció per a pràctiques en empreses El nou sistema educatiu crea. després del batxillerat (l'actual COU), com a alternativa als estudis universitaris i per accedir al món laboral, els cicles formatius de grau superior.

Un d'aquests cicles és Técnicendesenvolupamenti aplicació de projectes de construcció. Aquest cicle té una durada de 2.000 h en dos cursos, de les quals. 350 són de pràctiques obligatòries en oficines tècniques o empreses del sector de construcció.

Les matèries que s'imparteixen són: 3 normesi projectes de construcaó 3 representacions de construcció 3 amidaments i valoracions D píans d'obra D projectes d'edificació 3 projectes d'obra avï 3 désenyassisttperordnadorCAO 3 eJernentscTobra 3 instal·ladons 3 topografta 3 admni&li soo i gestió òe petita

Fax: 414 34 34 E-mail: n

3 tormaoòionentaaò laborat

Les pràctiques obligatòries es fan amb un contracte anomenat conveni de col·laboració pera la formació pràctica en centres de treball (a través de la Generalitat de Catalunya), que ef signa l'empresari, el director de l'Institut i TaJumne.

La durada de les practiques és de 350 hores (4 hores diàries) prorrogables fins a un any. i l'alumne esta cobert davant de qualsevol eventualitat per Tassegurança escolar. Ei contracte el visa la Generalitat, el Col·legi ocoi lectiu de l'empresari i per l'Institut Naocnal de la Salut. •

Més informació Andreu Alvarez Mesa. arquitecte tècntc ï cap del Departament de DetneaoóderiESM Josep Serrat i Bonastre Teieton: 2174142 Fax: 415 43 91

S E R V E I S

i N r o u C i

N

T R í

D E

D O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

Serveis higiènics mínims a les obres u na e

KE3 '

'*

^ H gislació en matèria de serveis higièmes (nombre de lavabos i dutres, dimensions dels vestuaris, etc.) és d'aplicació obligatòria en les obres, amb vista a la redacció del corresponent estudi i pla de seguretat? En obres molt petites (petites reformes, reparacions de façana, etc.) hi ha algun criteri especial d'aplicació?

La legislació que afecta els serveis higiènics en obres és la mateixa per a qualsevol tipus d'obra, independentment del seu volum. La reglamentació bàsica més recent sobre aquest tema figura en els articles 15 a 18 de la Part A de l'Annex IV del Reial decret 1627/ 1997, de 24 d'octubre. En aquests articles s'estableix la obligatorietat de disposar d'aquests serveis, però no es concreten uns ratios mínims de nombre i dimensions.

Per una altra part l'Ordenança de treball de la construcció, vidre i ceràmica de l'any 1971, encara vigent, també dedica uns articles a aquesta matèria, on sí que es fixen alguns dels ratios esmentats i a mesa més s'exigeix el compliment del Reglament general de seguretat i higiene de l'any 1940.

Aquest Reglament va ser substituït l'any 1971 per l'Ordenança general de seguretat i higiene en el treball.

Però aquesta última va quedar derogada l'any 1997 per una reglamentació que no és d'aplicació a la construcció (Reial decret 486/1997, de 14 d'abril). Això voldria dir que les referències fetes al Reglament del 1940 s'haurien de remetre a l'Ordenança general de segureat i higiene de l'any 1971.

Una vegada feta la consulta a Inspecció de Treball, s'ha arribat a la conclusió que la interpretació legat ex-

posada anteriorment és la més adequada. Així. en resum, amb vista a preveure ets serveis higiènics en obra haurem de tenir en compte les reglamentacions següents: •

Articles 15 a 18 de la Part A de l'Annex IV del Reial decret 1627/ 1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estabteixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

m Articles 334 a 340 de l'Ordenança de treball de la construcció, vidre i ceràmica, aprovada per Ordre de 28 d'agost de 1970.

•

Articles 34 a 41 de l'Ordenança generat de seguretat i higiene en el treball, aprovada per Ordre de 9 de març de 1971.

S'ha de tenir molt en compte que la Inspecció de Treball actua amb flexibilitat en relació amb les mesures adoptades per complir aquesta reglamentació. Aquesta flexibilitat té una especial importància en les petites obres, en les quals pot resultar desproporcionat fer unes instal·lacions provisionals per a ubicar-hi els serveis higiènics. En aquest sentit, la Inspecció de Treball interpreta que s'ha de preveure la utilització d'una sèrie de serveis per part dels treballadors, encara que aquests no hagin estat muntats expressament per a l'obra en qüestió. Així, a tall d'exemple, podríem preveure la utilització d'un habitatge com a vestuari d'uns treballadors que estan reparant una façana, fer un acord amb el bar del costat de l'obra per a la utilització dels lavabos, justificar la no ubicació de menjadors especificant que hi ha una oferta suficient de restaurants a la zona de l'obra, etc. • Jesús Femànde2 E-mail: sitQapabcn.es

No» horari del Centre de Documentació

.1..,.•!> K.-na,

A parir del 20 d'abril el nou hoian del Centre serà el següent •matins: de 8,30 a 14,30 hores •tardes: de 16 a 19,30 hores.

Cinquena planta del Col·legi Telèfons: General: 240 23 61 Biblioteca: 240 23 80 Servei Normativa: 240 23 65 FM: 240 23 61 E-mall: General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SIT@apabcn.ei

*

E N A

Patologies habituals en la construcció PARICIO, fgnocio. to fochodo de hdrillo. Bisogra. Barcelona, 1998

B

gnacio Paricio ens proposa una reflexió sobre l'evolució de la façana convencional cara vista, amb totes les contradiccions constructives que pateix actualment.

Segons l'autor, el model de la façana convencional ha hagut d'adaptar-se a les noves exigències de la construcció, i ja no pot donar respostes apropiades les necessitats del moment. Davant d'aquest model esgotat, la solució que es proposa és la façana ventilada, com a sistema ja àmpliament emprat a Europa, que recull, a més, valors de la tradició constructiva mediterrània.

Et llibre descriu i detalla l'evoiució de la façana convencional d'obra i els problemes i limitacions que presenta actualment. També analitza la façana ventilada, amb una especial atenció als punts més conflictius lant des del punt de vista constructiu com de disseny. En definitiva, es tracta d'un llibret que convida a la reflexió sobre l'ús del sentit comú i la bona pràctica constructiva en la construcció de façanes. • Salvador Gili E-mail: renart@apabcn.es

Publicat ions

periòdiques

Cobertes planes Cubiertos (I). Tectònica, núm. 6 [4T/1997J

B

a coberta plana és el tema de la nova monografia de Tectònica, una publicació especialment interessant que combina l'anàlisi de projectes arquitectònics actuals amb l'anàlisi de productes i sistemes existents al mercat.

En aquest número es presenten quatre obres particulars que desenvolupen solucions de coberta diverses. L'anàlisi comprèn tant els detalls de projecte com els aspectes constructius més interessants.

El dossier de productes recull les característiques i les aplicacions d'un ampli ventall de solucions de coberta plana, classificades en els apartats següents: aïllants, impermeabiiitzants, sistemes de cobertes, claraboies, materials per a la formació de pendents i accessoris. La publicació inclou també un directori actualitzat de representants i distribuïdors de les empreses que s'han esmentat al dossier.

A la biblioteca del Centre de Documentació podreu consultar tant aquest número de Tectònica com els publicats fins ara. que han tractat els temes de les envolvents de façana -façanes lleugeres i tancaments pesats-, el formigó -construcció amb prefabricats i formigó fabricat «in situ»-, i el tractament dels buits de façana. • Marta Truyd E-maú: tenan§ apabcn.es

Monografies •

Catàleg d ' e x p o s i c i ó •

Jornades t è c n i q u e s • Manuals professionals Manuals de diagnosi •

Publicacions a d r e ç a d e s al ciutadà • Vocabularis e s p e c í f i c s • Vídeos •

Cartells

COL·LEGI D APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

S A N T P U B L I C A C I O N S

D C L

J O R D I

9 8

C O L • L C G I

MANUAL DE GEOTÉCNIA I PATOLOGIA, DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FONAMENTS

MANUAL DE DIAGNOSI I TRACTAMENT DE L'AMIANT A LA CONSTRUCCIÓ

Col·lecti* Monvoli de Diogaosi • 7

Col·lecció Max.aU de Diagnosi • 6

JOSEP LLUÏS GONZÀLEZ, FRUCTUÓS MANÀ, SANTIAGO CERVELLÓ.PERE MASCARENAS, J. F. DE LLORENÇ, PIER PAOLO ROSSI, RAFAEL BELLMUNT y ^ Is problemes relacionats amb els ^ ^ fonaments han estat presents des de sempre amb el fet d'edificar, bàsicament el desconeixement del sòl, però també els treballs agosarats i d'altres vegades l'imprevist han ocasionat problemes als edificis sempre difícils de resoldre i d'un cost econòmic de reparació molt elevat. A l'actualitat, el 25% de les lesions que presenten els edificis de nova construcció són a causa de íonamenfacions deficients. •

Col·legid'AparelladorsiArquitectesTécnicsdeBarcelona Barcelona, f 998 • 150 pàgines • Idioma: català PVP: 3.667 PTA • Preu col·legiats: 3.300 PTA

| Fitxes de normalitiociò lingüística Servei Lingüístic del Col·legi fT] anual editat en forma de fitxes, que explica " • ^ els criteris de redacció en català de cartes, certificats, actes, informes i dels documents d'un projecte, en general. Conté, a més, un recull de material de consulta, preparat explícitament per als professionals de la construcció, i tracta aquelles qüestions lingüístiques que, bé perquè no figuren en els diccionaris generals de definicions ni en gramàtiques normatives, bé perquè el camí de recerca és complicat, moltes vegades es negligeixen. La finalitat d'aquestes fitxes és eminentment pràctica. •

test

I

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Servei Lingüístic • Barcelona, 1996 • 166 pàgines PVP: 4.000 PTA • Preu col·legiats: 3.600 PTA

| Poema visual per o una façana ffTf I vídeo mostra el procés de preparació i de S S posada en obra d'una intervenció artística a càrrec de Joan Brossa, per a la façana del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

L'autor va concebre el poema visual, en col·laboració amb Pla-Narbona, expressament per a la seu del Col·legi, i es va inaugurar el 15 de juny de 1993. La proposta de Joan Brossa s'ha destinat a afegir un element permanent d'imaginació poètica i de color a la façana de l'edifici. •

I Durada del vídeo: 15 min.

I PVP I preu col·legiats: 2.100 PTA

f T amiant, a Franca, causa 2.000 * • • * morts l'any. Entre els treballadors de més risc hi han els operaris que fan reformes o manteniment en edificis existents. A partir d'un treball de recerca de més d'un any de durada, el Servei Rehabilitació del Col·legi presenta un manual de diagnosi que té com a objectiu divulgar els riscos d'aquest material i les precaucions que cal prendre en les nostres intervencions, tant d'edificis nous com d'existents. •

Col·legid'AparelladorsiArquitectesTécnicsdeBarcelona Barcelona, 1998 • 67 pàgines • Idioma: català PVP: 2.778 PTA • Preu col·legiats: 2.500 PTA

| Elies Rogent i Amat; Memòries, viatges i lliçons Pere Hereu

V2'"

ida i obra d'Elies Rogent i Amat, professional de la construcció i iniciador a Catalunya de la restauració amb criteris tan avançats que encara avui són actuals. La monografia aplega alguns dels seus escrits inèdits: nota de viatges, memòries, esquemes de lliçons i altres escrits que constaten la formació i les idees d'un dels arquitectes més influents durant la segona meitat dei e segle XIX. Cal destacar-ne especialment les lliçons més conegudes de Rogent: "Teoria e Historia de la Arquitectura y Estudio de los edificios desde el punto de vista de su fin social". • Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1990 • 306 pàgines • Idioma: català PVP: 3.120 PTA • Preu col·legiats: 2.809 PTA

| I Jornada: Construcció i desenvolupament sostenible

B

ecull de ponències presentades a la I Jornada que tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Es tracta duna publicació de gairebé 400 planes que presenta la situació actual del sector de la construcció en la seva incidència en el medi ambient. •

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1996 • 401 pàgines Idioma: català castellà i francès • Gratuït

S A N T

J O R D I

9 8

P U B L I C A C I O N S

N F O t M A T l U D E L

C O L • L £ G /

| O»iu d'arxius i fonh Jetumenhils d'urbanisme, arqvitecfvra i construcció o Catalunya XavierTarraubella

Manuel Arranz

» T ; n bels principals dubtes dels amants de la * • * investigació és saber on es troba la informació que busquem. Per pal·liar aquesta mancança, s'ha editat aquest llibre, coedítat amb Garsineu Edicions. És una eina de treball bàsica que abasta des dels arxius que cal consultar per documentarse sobre l'urbanisme medieval, fins a dades sobre la construcció de la Vila Olímpica. El llibre s'articula en 10 apartats.segons l'origen de la documentació: administrativa, professional, fiscal, eclesiàstica, fotogràfica i volumètrica. •

F T f quesl Hibre és un ampí repertori bUografic del * • * món de rarquitectura, urbanisme i construcció a la Barcelona dels anys set-cents, un treball concebut com a recull documental incorporat en la tesi doctoral presentada per Manuel Arranz a la Universitat de Barcelona, el 1979. S'tii apleguen notícies referides als artífexs de la transformació de la ciutat que formaven part de l'amplíssim sector de la fusta i la construcció (arquitectes, enginyers, mestres d'obres, contractistes i paletes), en el període comprès entre mitjan segle XVII i els dos primers decennis del XVIII. •

Col·legi d'Aparelladors i A. T. Barcelona i Garsineu Edicions Barcelona, 1993 • 248 pàgines • Idiomaxatalà PVP: 1.975 PTA • Preu col·legiats: 1.776 PTA

CATÀLEG

| Mestres d'obres i fwters. la constracciò a Barcelona en el segle XVIII

D'EXPOSICIONS

El Mosaic hidràulic Jaume Rosell i Joan Ramon Rosell Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1985 • 14 pàgines PVP i col·legiats: 246 PTA l a producció de calç ahir E! procés preindustrial de producció de calç a la comarca del Montsià Jaume Rosell i Miquel Subirats Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1987* 16 pàgines Idioma: català i castellà PVP i col·legiats: 491 PTA Pedra a la Floresta Feliu Martín i Vilaseca Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1988'20 pàgines Idioma: català PVP i col·legiats: 491 PTA Corrosió per carbouatació Joan Ramon Roseil. Paco Jordana i Juan Carlos Moria Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Departament de Cultura * Barcelona.

1988' 12 pàgines * Idioma: català PVP: 295 PTA Preu col·legiats: 266 PTA I Mosta-Concors de vídeo Elies Rogent de rehabilitació i restauració Col·ieg: d Aparelladors i Arquitectes Tècnics oe Barcelona Se.-ve; Reha&i-iBCto i Medi Ambient Ba rcetona l990 • 61 paganes IOIOTTS català • PVP 7.346 PTA Preu coi-iegats. 1.212PTA

Els orígens de l'habitacle Gtancario Cataldi Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona • Departament de Cultura • Barcelona. 1991 19 pàgines * ldioma:català PVP i col·legiats: 834 PTA Diagnosi, patologies i reparació d'elements de fusta Col·legi d'Aparelladors í Arquitectes Tècnics de Barcelona amb la col·laboració de Collegio degli Ingegneri delia Toscana i l'Istituto Italiano di Cultura Barcelona, 1992* 19 pàgines ídioma:català • PVP i col.: 834 PTA II certamen Elies Rogent de video de rehabilitació i restaaració Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Servei rehabilitació i Medi Ambient * Barcelona, 1992 • 110 pàgines Idioma: català • PVP: 1.346 PTA * Preu col·legiats: 1.212 PTA JORNADES

TÈCNIQUES

Jornades Tècniques sobre el ciment alominós i els seas prefabricats.

Característiques, problemàtica, detecció, diagnosi i actvacions 24, 25. 26 127 d abnl de 1991 Alain Capmàs i altres Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona. 1991 * 507 pàgines ldioma:ca!ais • Exhaunt MANUALS DE DIAGNOSI M a » o l de dioguti, eatolojia i intenrencié e i estractures oc fusta Col·lecció Manuals de Diagnosi-3 Pranc.scc ^",àZ5. Xà..e: Casanovas A'c Ce;cct: GJ^'CÍTIC G-O-3Í-; Ra~^G-a_:s Joaquim

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1991 • 517 pàgines • Idioma: català PVP i preu col·legiats: 4.908 PTA

Montón, Angeles Navarrete. Liliana Palaia, Felice Ragazzo, Gennaro Tampone.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1995 • 159 pàgines ldioma:català • PVP: 3.667 PTA Preu col·legiats: 3.300 PTA Manual de diagnosi i intervenció en sistemes estructurals de parers de càrrega Col·lecció Manuals de Diagnosi-4 Xavier Casanovas. Antonio Castro.

Giorgio Croci. Cèsar Diaz, Josep Uuis Gonzàlez. Fuctuós Manà, Climent Molins, Antoni Paricio, Pere Roca, Jaume Rosell, Joan Ramon Rosell Coi-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1995 * 147 pàgines Idioma: català • PVP: 3.667 PTA Preu col·legiats: 3.300 PTA Manual de diagnosi i tractament de matoriales petris i ceràmics Col·lecció Manual de Diagnosi-5 Rosa Maria Esbert. Jorge Ordaz.

Fco. Javier Alonso. Modesto Mondoto. Capitulo 7: Teresa Gonzàlez ümon i Mònica Àlvarez de Buergo Ballester.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona 1997 * 139 pàgines ldk>ma:català * PVP: 3.667 PTA Preu col·legiats: 3.300 PTA

Tallers Internacionals de rehabilitació a Fes (Marroc)

Tecn.cs oe Barceo~a Serve' Rer.aO'iiíai o . K'.ez, Armeni.

1990 • PVP i coi ;eg;a:s; 2 000 PTA

Restauració urbana a lisboa Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Servei Rehabilitació i Medi Ambient, 1992 * PVP i col·legiats: 2.000 PTA Construccions do pedra on sec en l'àmbit de la Mediterrània Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Servei Rehabilitació i Medi Ambient.

1992.' PVP i col·legiats: 2.000 PTA La fusta a la construcció (producció I transformació preindustrial) Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Servei Rehabilitació i Medi Ambient.

1993 * PVP i col·legiats: 2.000 PTA Videocatàleg de lot exposicions culturals del Col·legi • • * • 1 9 8 5 1 1 9 9 4 Durada del vídeo: 135 min.

PVP i preu col·legiats: 4.500 PTA 'assaig imaginari (el disseny del color a la ciutat) Durada del vídeo: 9 min.

PVP i preu col·legiats: 2.100 PTA

El preu de les pubHcacions és amb IVA indòs i «tan a ta venda a U Cooperativa Jofd Capes, wfceni planta del Col·legi. Lc* pubtctóora gratuïtes tOm Aponfete» al Serva dWonudò.

Totes les puMcKkim tón connjKabtes ai CenM da Doetmenlaoo Josep Ranart, cinquena planta del Col·legi.

Planta Col.legj d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell

Bon Pasior 5 Tel- 414 63 55 - Fax 414 67 15

SANT JORDI 1998 DEL

21

AL

26

D'ABRIL,

Com cada any al vestíbul del Col·legí, parada especial el dia 23 dijous, amb les últimes novetats d'arquitectura, construcció, urbanisme, art, poesia, novel.la, infantil, etc...

LLIBRES PUBLICATS DARRERAMENT MANUAL PER A LA DIAGNOSI I EL TRACTAMENT DE L'AMIANT A LA CONSTRUCCIÓ RAMON GRAUS COI.IBÇÍ ó'ApsrGlfsdors ÚG &3rcslon3 El contingut d'aquest llibre té vocació preventiva, voluntat d'anticipar-se a un problema amb serietat i rigor abans que esdevingui un conflicte social com ha succeït a França.

MANUAL DE GEOTÈCNIA IPATOLOGIA.DIAGNOSII INTERVENCIÓ EN FONAMENTS AA.VV Col.legi d'Aparelladors de Barcelona Manual estructurat en quatre blocs: diferents maneres de fonamentar, reconeixement del terreny, metodologia de diagnosi i anàlisi dels sistemes d'intervenció en recaic o altres tecnologies.

2.671 Ptes.

3.793 Ptes.

NOVA COL·LECCIÓ 1.IAPROTECCIÓNSOLAR 1.200 Ptes.

2.LAFACHADADELADRIU-0 1.200 Ptes.

3.LASCURAB0YAS 1.500 Ptes.

ESPÈCIES DE MADERA

ot MADERA

Para carpintería, construcción ANTONIO GUINDEO CASASÚS. LUIS GARCÍA ESTEBAN et al.

IGNACIOPARICIO

—

CLAVES DEL CONSTRUIR ARQUITECTÓNICO: Tomo I: Principios

6.000 Ptes.

JOSÉLUISGONZÀLEZ/ ALBERT CASALS/ ALEJANDRO FALCONES

PAVIMENTOS DE MADERA Manual de instalación GONZALO MEDINA GALLEGO

3.510 Ptes.

VALORACION INMOBILIARIA: Aplicaciones urbanisticas y expropiaciones CARLOS PÉREZ LAMAS

•

2.500 Ptes.

MANUAL DE SECADO DE MADERAS JUAN I FERNANDEZ GOLFÍN SECO HUMBERTO ÀLVAREZ NOVES

2.019 Ptes.

TODO ES COMPARABLE OSCAR TUSQUETS BLANCA - 2.000 Ptes.

ARREBOSSATS I ESTUCATS: Teoria i pràctica

2.308 Ptes.

JAUME ESPUGA BELLAFONT. ed.

DELFINABERASATEGUI BERASATEGUI VICENÇ GIBERT ARMENGOL

SERVEIS

F O R M A T I U

A S S E S S O R I A

F I S C A L

Preparant la declaració de 1997 (III) H

I marge de la Les persones jubilades, però. podran meva activi- fer aportacions per cobrir contingències diferents susceptibles de produirtat professional m'he vist obligat, se en un futur, per la qual cosa es en podran practicar les reduccions pre-jà/ compliment C2L d'un pia urbanís- vistes en la base imposable de l'IRPF, A^fe tic, a urbanitzar Sóc un aparellador acollit al sistema unes parcel·les, a través d'una Junta de d'estimació objectiva per coeficients.

Compensació. Rebo un terreny urbanitzat que venc a canvi d'uns pisos i lo- Per als desplaçaments relacionats amb la meva activitat professional cals. Tinc per això, la condició necessito un vehicle. A Hisenda d'empresari?

É

El sol fet d'estar obligat a urbanitzar no li atorga, a l'afecte de l'IRPF. la condició d'empresari. Per tant, la venda del terreny no pot qualificar-se d'empresarial si no té els requisits de l'article 40.2 de la Llei de l'IRPF. En conseqüència, la venda dels terrenys generarà un increment o disminució patrimonial.

Estic jubilat i rebo una pensió de la Seguretat Social. Puc continuar realitzant aportacions a plans de pensions per aquesta contingència ?

Per les contingències que es produeixen d'una vegada (jubilació, mort. invalidesa absoluta i permanent per a tot Irebati o gran invalidesa), no es pot seguir fent aportacions a plans de pensions per cobrir una contingència ja produïda o per cobrir-ne una altra que ja no es pot produir.per haver-se presentat laprimera.

P E T I T S

m'informen que no puc deduir les despeses inherents a aquest ni tampoc deduir-ne l'IVA de l'adquisició.

Per poder parlar de deducció d'aquestes despeses s'exigeix que es tracti d'un vehicle afectat a l'activitat, afectació que vol dir que ha de ser utilitzat exclusivament per a l'activitat, ja que l'exclusivitat és un requisit exigit en l'article 1.2 del Reglament de l'impost, per considerar un element patrimonial com a afecte a una activitat empresarial o professional. No serà despesa deduïble el vehicle en estimació objectiva per coeficients perquè es tracta d'un immobilitzat que es deduirà via amortització i en aquest règim les amortitzacions no són despesa deduïble, sinó que estan incloses en els percentatges de difícil justificació.

domicili. El 30% de l'import del lloguer de l'habitatge l'incloïa com a despesa professional. A partir del mes de juny he comprat la casa.

Com puc incloure la despesa de l'ús de la casa com a activitat professional?

Per poder deduir-se com a despesa l'ús de la casa. és a dir. amortítzar-la. el que es pot fer és afectar una part d'aquesta a l'activitat professional.

Tant !a Llei de l'IRPF com el reglament, permeten la possibilitat d'afectació parcial de béns divisibles (com pot ser l'habitatge). Perquè hi hagi constància de la seva afectació caldrà comptabilitzar !a part que correspon de la casa en el Llibre de registre de béns d'inversió, que estan obligats a dur els subjectes passius que realitzin activitats professionals en règim d'estimació directa. • José Antonio Bemàldez Advocat fiscalista

BERNÀLDEZ& ASOCIADOS Servei de consulta i gestió Av. Pau Casals. 4. 2n 2a.

08021 Barcelona.

Telèfon: 414 64 24 Fax: 209 87 50 E-mail: bemaktez@mx2.redestb.es

Tinc el despatx professional al meu

Serveis per al professional Es tan aixecaments d'estat actual, desenvolupamen: i oelmeacxa de projectes. moóets en 30. càlcul destructores i instal·lacions. S'ofereuen també, serveis de fotografia d arquitectura i obra. presentacions, tractament c"imatges i perspectives, mesuraments i pressuposes, plecs de condetons, ajut per a projectes de seguretat, dictàmens, gestió econòmica cfobres.

Josep U TeNfca 4S2 07 89

orn en anys antenors. els recomanem fes obligacions i terminis referents al tancament de comptes, legalització i dipòsit en el Règim Mercantil. Els terminis que s'hauran de tenir en compte són els següents: • fins al 30 d'abril Els empresaris, persones físiques en estimació directa i les societats hauran de legalitzar els seus llibres de comptabilitat de 1997. en cas que es duguin per ordinador. La legalització es farà al Registre Mercantil, excepte en el cas de cooperatives, els llibres de les quais es presentaran al Registre de Cooperatives de la província.

Els llibres que s'hauran de legalitzar són els següents: •1 Uibre diari •2 Llibre d'inventaris i comptes anuals, que haurà de contenir: a) balanç de comprovació de sumes i saldos per a cadascun dels 4 trimestres. b) un inventari a 31 de desembre. c) un balanç de situació a 31 de desembre. d) el compte de resultats de l'exercici. e) la memòria de l'exercici.

No s'haurà de legalitzar el Llibre major, però és convenient tenir-lo. En el balanç de situació i els comptes de resultats, a més a més de les xifres de l'exercici 1997. s'hauran d'incloure les de 1996 amb la mateixa estructura, a l'efecte comparatiu. •

estofo» d e l

A N U N C I S

Servei per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres It lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de dos anys. Preu per croquis de 700 PTA. Informació Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 49 01

B

Topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, imptementaoó de projectes, replanteigs d'obres i cubicacíons.

Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa.

Joan Costa Telèfon: 265 40 04 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc t negre o en color i Render.

Octavi Telèfon: 213 92 36 Col·laboració professional Es cerca arqjrtecte tecmc Itoeraí amb pràctics en pressuposes i projectes de seguretat i àrecetó d odra. per a posaWes coi laDoraoons o compartir despatx Informació Telèfon. 424 20 53 de 9 3 14 hores)

Petits anuncis Toèton 2402376 E-mairtomiabu9 apecc7i.es

B

l 27 de febrer passat, e! BOE publicava la Llei 1/1998 de Drets i garanties dels contribuents, que s'ha anomenat l'Estatut del contribuent. Les modificacions que la Llei incorpora van adreçades, per una banda, a reforçar els drets del contribuent i la seva participació en els procediments tributaris i, per l'altra, a reforçar les obligacions de l'Administració tributària.

Entre d'altres, les modalitats que la nova LJei estableix són: • La millora de tes condicions de tes devolucions tnbutàries mitjançant l'abonament de l'interès de demora tributari transcorregut el termini establert per presentar la liquidació provisional (6 mesos) sense necessitat de denunciar la demora.

•

L'extensió del reemborsament de tes quotes dels avals prestats a tes incorregudes per garantir els deutes tributaris, i no solament, com fins ara. les sancions corresponents.

La suspen&o de l'execució de tes sanoons tnbutanes en tant que no sigum fermes en via adminisTratrva. cosa que comporta la presentació deis recursos corresponents a les sancions.

•

Queda establert un tenrani úrne de quatre anys per detefmrtar & deute in&jtai exigr ei seu pagament, imposar sancions i retorna/ ets noressos indeguts. Aquest precepte entrarà en vigor n de gener de 1999 Les actuaaons de comprovació i nvesbgaaó i les de Iquïdació hauran de concloure, tret de casos espeoafc. en el lamini de 12 mesos a comptar des de la data de notificació al contribuent de finorfaquestes V

0

f

E K

I

N

F

r

£

S

M A R Ç

D

O

R

M

A

D E

E

T

I

S E R V E I S

U

T R E B A L L

1 9

9

8 experiència jornada

Cim. toro «aní Cuit Curt Ami Caic.

SCC |

SCC

i«nctf«res 1 lètnc íesBuares lÉericíesljris 1 taodor marsors

.

| sT" ! cuit | Kuò

I Sí SCC toro Cuit duc Cant SCC Cuit Crac Crac Conc Cant SCC Aiuid Cuiic Curic Cuiic

Cuiic SCC SCC Cuiic Carai toro Caiac Anni Curic Casc Carat

narxnal 2anys nacional 2-3 anys CaLiCanlàbnaS-tOarvs Cabkfiya 6-12 arys

proectes de tocats

mais

rehabfiabó renjEiub penu projectes darautecaia

BCNpnw..

edficaoó

BCNom. BOI on».

Catí^a BCNpn».

BCNpro.

1 C a p f n II fcfJymrftfTilTSOT'V

obres resdenoats obres de tot tjpus otfa dB nova constiucoo i rterionsme asssièncs tècnica i conbd de ojjaBat constnjcoó, ioLJ*ladons etec&ïojues

1/2 jorn.

Jóanys 1.3ar,s 1-3 anys 1-3 anys

oridal

oírecoo de construcoó 11

matjrts \ajbe

neçoc

VtfTí oicral

BCNpr».

25-28 35-50

Catakriya obres de nova planta conailoria immcoíària tsooons immobiàries construcció tfedfios

BCNpro.

restauració i rrjiabitaco edicax \ obra industrial esEud rfaroutectua MttpJS

matins 2-3arrys 1-3 anys 2anys Manys 5-7 anys 2-4 anys 2-10 anys 5-10 anys 1-2 anys 5-10 anys lany

ctol rüdal ona ofai cfcj otdal

21-24 23-30 24-10 27-33

*a

30JO 28-35 25-35 25-35

otml <kü didal

35Í5 X 25-30 24-35

ofcial

ttal CaJafciiya

reformes i muntage

3enys

OECél

Estudi d'arquitectura tècnic de projectes i obres per a drecciò Cobres i cd-laboraciú tècnica aJ despatx. Convenient expenèncsa en tasques santere. Edat, entre 23 i 33 anys. Cal carnet de conduir i vehicle propi. Contracte laboral o relació liberal per temps «definit Sou ctegooatrJe. incorporació immediata.

Bs interessats poden truca/ a: Ontiver-os S Ass. Estud tfarqiitectura José F. Ontiveros Teièton: 906 49 19 41

Estudi de gestió integral de projectes i obres 1 o 2 tècnics de direcció i gestió

Reí.í9O9

li 3 negoc li 3 3.3 negoc 4-1.5 negoc negoc negoc 35

par obra rr.rjm 2 anys 18rr«sC5 ^defiioa perera aüeffinrirtar

15 negoc negoc 3*4 negoc negoc

imprescindible entre 5 i 10 anys d'experiència en gestió, direcció d'obres,redacoótfamídaments'pressupostos. Edat. entre 23 i 35 anys.

Came! de conduí r i vehicle propi. Àmbit nacional. Jornada oficia!. Contracte laboral per obra, J1 any i mig amb previsió de continuïtat. Sou: 31 5.000.000,- bort/any negociables segons perfil, T desplaçaments i detes.

Incorporació mmetiaQ. Enteressats envieu cumculian a: VBa/Sabanch, SCP. Tet AU 71 « . Fax: 201 11 54

Empresa de productes químics per a ta construcció, a Palau de Plegamans tècnic comercial per a departamenl de màrqueung. No és imprescindible experiència però es valorarà entre 1 i 3 anys en màrqueting directe RRPP, telema/queting o sector editorial. Facilitat de redacció tècnico-comercial. Cal una persona dinàmica, cügent, organitzada, amb capacitat de gestió i negociació. Flexible i adadptabte a diferents tasques. Habituat a treballaren entorn informàtic (Wcrd, Page rraker.

Power point o equivalents). Coneixements de Corel Draw o Auto Cad. Edat entre 23 i 33 anys. Idioma angiès avançat. Imprescindible carnet de conduir. i vehicle propi. Contracte laboral inicialment temporal i desprès indefinit. Sou: 3.000.000,- brut/any negociable més dietes. Incorporació immediata- Interessats contacteu amb el Servei de Promoció i Mercat de Treball. Telèfon: 240 23 58

Ret. 5.879

flef.5.3T4

amb experiència de 3 a 5 anys. Edat, fins a 33 anys. Estudis econòmics tpus Esade 0 simiar. ttomes: catata pariai i escrit conectament i conventent anglès i francès. Afinitat pel trebal dnàRic i de quafcat S'ofereix: lormaaó i carrera professional en w*nacionaí de constaia. Renunetaòó segons **~f<=r*t al loc < vàlua. Heressais contacte amb: Cristina. Telefcrc 481 30 51

mirim I any enpacwl·es prova 4. jndef. aconverm

negoc negoc

Informació Mercat de Treball: Telèfon: 2402358

integral

anjjitecte tècnic

negoc negoc

negne 2any5axn. 33

1any 6mesos 1 aryprw.

5anys

dGtrí»Klora de r/ans magatems construcció gesió rtegnf de profecies i obres enrjnyerïa i constnjcc»

seg apcfljd per obra

tou teal

1-2 anys 5 anys Marys

Caautp BCNrm.

construcoó i promeoo

gesfc i control tfobres construcoó arqutedura. engnyeria i constiuedó vakxaoo i consulona

laboral

3-5 anys 2-5 anys

gesfticonídifdns

Empresa de rehabilitació

Companyia de consultaria immobiliària d'àmbit internacional

nerpc 15-2 negoc 2.7 »egoc 5 negoc 5

lany laryaw lapyprcva 2,1 3rrescsprcï negoc

2^32 2S35 2S30

dkü

•Cwré.:Seieccw<tecumaikjms.C^

Interessats envieu curríoAm a: Hetwpio Rehabaiacio, SL Far 4 » 24 68

35^0 25-35 28-35 20-X

* d internacional BCNpw.

obra seca edScis obra nova

Icodredor seguretat 1 ajudat coordnadacf obres

per a vtsàS tfofires. infwmes tècnics, antòmerts per a pressupostos. Convé expenència enlre 31 5 anys. kfoma català. Cal carnet de conduir i vefccie propi. Edai, entre a i 35 anys.

Jornada ofidaL Contracte lataaL Sou: 1 5O000O-2.00O.00Opies. netes/any.

souU

durada

tetera! laboral

2 tecrks (XDjEctss i ot*es 1 cap c/obra 1tecne i i u l m l i e r t 1 tècnic projectes i obres

tècnic d'obres

contracto

BCNpnv.

1 luuà. prqed i obres 1 cap d'obra HÉcric prades i ceres 1 tecne projectes i obres 11GU'Kl crjiluuJ

l coordredor d'obres Itècrc de seguretat 1 lècnc prqecles i obres I lècnc obres 1 ajudant cap r/obra 1 ajudant coorrinador 1 tècnt segurea 1 col·laborador de despatx l É m è projectes i obres lauxiar tècnic projectes 2 tècnes d'obres i projectes 2 caps d'ona i arquiecte tècnic i taxador dimmobies 1 captfobra 1 rterionsta 1 cap d'obra 2fecnicsd'obra 1 lècnc de projectes 1 coonfnador de seguretat 1 ajudant de cap d'obra t cap d'obra 1 coordredor d'obres

edat

Enginyeria de construcció ajudant 6e captfobra per a suport a la direcció d'obres de 100 nf a LteKJa. Convertent entre 2 i 3 anys <T experiència en cooftxcfnerts (f onfnadors i practica de suport a la dtfecoo. kioma catatà. Cal carnet de f f u r t j í cotte prooL Jotmada conipleta però no exdusuva. Reiaoo fteral. Sou: 3.000.000 ,-bruL'anuaJ nego-

Important empresa del sector de la distribució

INFOJUUCfÓ per coordror i d

úaa. Irnefessais poseu-res en contacte amb el Servei de Prtrobó i Uercst de Trebal.

Tet 240 23 58 Fax: 240 23 59

i s^erfiúes de vendes. Calen 2 i 4 anys d'experiència en nteríorisn» d'establiments comercials, estands i estaMiments depresbgL Cama de cendur. Camí de residència a Andorra.

Jornada ofteat Contracte laboral í v defini. Sou: 7 JOaOOO,- tai*any nefjyTa^^te T avantc3tQes interessats poseu-vos en contacte amb: Danubi.

SL Tetètai: « 4 43 X .

Rei-5.926

M.Í912

Servei de Promoc» i Mercat de Treball Tercera planta Telèfon Fax E-mail

240 23 58 240 23 59 treball@apabcn.es

S it V I I

PROGRAMA

E N SEGURETAT

ISALUT

AVANÇ

LABORAL

DE PROGRAMA Estudis i plans de seguretat i iniciació a la

Curs de coordinadors de seguretat

coordinació d'execució d'obres

Perfil tècnic europeu

Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció (Curs subvencionat)

També adquirir els coneixements i les habilitats per fer de coordinador en (ase d'execució en obres petites i mitjanes.

2»

programa •Barcelona Grup IV fins al 12 de juny.

Divendres, de 18 a 21 hores i dissabte de 10 a 13 hores.

GrupV del 8 de setembre a 29 d'octubre Dimarts i dijous de 18 a 21 h.

•Manresa del 30 de març al 20 de maig.

Dilluns i dimecres, de 18 a 21 h.

3* 4»

5* 6«

sició de la Directiva 92757/ CE sobre seguretat i saíut en les obres Coneixements bàsics sobre prevenció Conceptes bàsics d'ergonomia Solucions tècniques davant de les situacions de risc en obra Iniciació a la coordinació d'execució d'obres Documentació per a l'aplicació.

preus col·legiats i estudiants: 60.000 PTA Targeta Accés: 48.000 PTA no col·legiats: 90.000 PTA Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern ha decidit subvencionar els col·legiats que s'inscriguin en aquest curs amb una aportació de 20.000 ptes.

•Granollers óel 28 d abn! aM 6 de juny.

Dimarts i dijous de 18 a 21 h. temari 1 • El Reial decret de transpo-

• Obertura de forats èn obres menors dimecres. 9 i 16 rje setembre, oe16.30a21 fi.

presentació Aquest curs es ía seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de LJège (Bèlgica), la Inspection du Travait et des Mines (Luxemburg), et Politècnico di Milano (Itàlia) i ía Fundació Politècnica de Catalunya (Departament d'Organització d'Empreses).

objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi i un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat.

adreçat a Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat i que hagin de fer funcions de coordinació en fase d'execució d'obres petites-mitjanes.

Pràctica professional

informació i inscricpcions Servei d'Informació Telèfon: 240 20 60 Fax: 240 20 61 E-mail: informacio6apabcn.es

PRÀCTICA

adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot tipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Decret 1327/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils. coneixements exigits Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic o enginyer.

Es lliurarà diploma de postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya a les persones que hagin assistit al 80 °o de les classes.

També es lliurarà el diploma europeu atorgat conjuntament per les universitats i institucions que han desenvolupat aquest programa.

Repetició de cursos • Curs bàsic de valoracions immobiliàries del 10 de juny al 8 de juliol, dilluns i dimecres be 18 30 a 21 h.

Grup II Té lloc al Col·legi a Barcelona fins al 29 de juny. Cada dilluns d e 9 . 3 0 a 1 4 i d e 1 6 a 2 0 hores.

• Gestió eficaç del temps dimecres 3 i 10 de juny, de 18 a 21 hores.

programa del grup II • Mòdul V: 27 d'abril i 4 de maig.

Formació en tècniques de negociació.

• Mòdul VII: 25 de maig, 8.15.

22 i 29 de juny.

Gestió plurisciplinària de projectes i aplicació de la prevenció del risc.

Grup III Tindrà lloc del 18 de setembre de 1998 al 15 de gener de 1999. tots els divendres de 9.30 a 14 hores i 15.30 a 20 hores lloc Sala d'actes del Col·legi.

col·labora Fundació Politècnica de Catalunya.

informació i inscripcions Servei dlnformació.

Telèfon- 240 20 60. •

INSCRIPCIONS

• Resolució de problemes del 30 de juny al 9 de juliol, de 18 a 21 hores.

• Mòdul VI: 11 i 13demaig.

Ergonomia i condicions de treball.

organitza Col-iegi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

PROFESSIONAL

Habilitats directives

Màsterde postgrau Project manager • Programa Project manager en edificació I urbanisme del 18 oe setembre de 1998 al 13 de febrer de 1999. divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9 30a 14 h.

• Viabilitat i gestió d'operackms de remodelació urbana Curs d espeoaMzació deJ 28 de setembre al 2 de novembre, diíluns i dimecres, de 18 a 21 h.

I

IHF0IHAC10

Projectes d'endefroc i desconstrucció

r+-\

Servei d'Informació

Css ?-a~:

^k-J

5o" Pas:or. 5 08C.il Barceiona Telèfon: 240 20 50 Far 240 20 61 E-ont: rtomac»©apatxre5

presentació Les activitats de t o m a t » mitjançant casos pràcbcs que organitza el Col·legi, tenen per objecta donat a corejar les paties i cmeris per al desenm·jpamerl del

durada des 6, 13 i 20 de maig. de 16.X a 21 hores, mes una visita d'obra a decidir, preucoHegiat 18.000 PTA Targeta Accés: 14.400 PTA No col·lega: 27.000 PTA

temari • Recollida oe dades aauafcs • Trsnvts adrnnistialus • Deteminaco de proopww • Critens per a projectes • Seguiment i consol •Casospràctcs. •

Les pàaces defe cursos són imitades i se segu*a un ngrxós ordre cfnscflpüó ConsUteu taoüals de pagmenl M Serva dTntoraaoo Esfeuraracertica tfanalencB a ÇM ta? assoti a un 8 0 * de les í l m m P w a eepeoato estadants a * Targeta Acce& /

ACTIVITATS FORMACIÓ

A I T R £ S

S E R V E I

P R O M O C I Ó

MÀSTER

I

M E I C A T

PROJECT

D E

T R E B A L L

MANAGER

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius Project manager en edificació i urbanisme

Introducció a la gestió de qualitat dels serveis professionals

Repetició del curs de postgrau

Curs d'especialització. Màster Project manager

programa • Normalització i certificació - normes ISO 9.000 - model d'assegurament de la qualitat - sistema de la qualitat - documentació del sistema - requeits del sistema - auditoria i certificació

Repetició del curs de postgrau que forma part del màster de Project Manager. orQanitza Col·legi d'Aparelladors i Fundació Politècnica de Catalunya. dia, hora i lloc del 8 de maig a 111 de juliol, divendres, de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 hores.

Sala d'actes del Col·legi. preu i inscripcions col·legials i estudiants Targeta Accés: 160.000 PTA no col·legiats: 200.000 PTA Servei d'Informació.

programa • Poitica d'hab'rtatge i promoció immobiliària • Comptabilitat de costos.

Hipòtesis de viabilitat • Fiscalitat immobiliària • Estudi de mercat. Definició de producte immobiliari • Viabilitat d'operacions de promoció immobiliària. Resolució de casos.

• Ús del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries • La gestió prèvia del sòl com a component de la promoció immobiliària • Marqueling operatiu. Gestió postvenda.

•

• Implantació de sistemes de qualitat • estructura del sector - situació en relació amb la ISO 9.000 • Paper dels professionals en empreses i productes amb sistemes de qualitat certificats - recepció de materials - control d'execució • Criteris per a la implantació d'un sistema de qualitat dels serveis professionals • política de qualitat i organització - sistema de qualitat • revisió del contracte - control del disseny - control dels documents del sistema

- adquisició de productes i serveis - control dels documents subministrats pel client • identificació i traçabilitat de documents - control de les activitats - revisió de documents - control de suport lògic i material - estat de la revisió de documents • control de serveis i documents no conformes - control dels registres de qualitat - auditoria interna de qualitat - formació • servei postvenda - tècniques estadístiques professors J. Martell, J.L. Bàdenas, F. Jordana i A. Garrido dia, hora i lloc del 5 al 19 de maig, dimarts i dijous, de 18 a 21 hores.

Sala d'actes del Col·legí. preu col·legiats i Targeta Accés: 52.000 PTA. No col·legiats: 63.000 PTA. •

Habilitats directives i gestió de recursos humans Curs d'especialització. Màster Project manager programa • Gestióderecursoshumans a l'obra • Gestióderecursoshumans en la prestació de serveis en la construcció

professors Michèlle Butzbach Jaume Llacuna

• Tècniques de gestió en recursos humans: • anàlisi i resolució de problemes - anàlisi i resolució de conflictes - lideratge de reunions - tècniques de negociació

del 9 de juny al 14 de juliol, dimarts i dijous, de 18 a 21 h

- motivació • Gestióderecursoshumans i seguretat i salut laboral

• Informàtica. Introducció del 15 al 22 de juny de dilluns a divendres de 9 a 13h. Descompte úel 50%.

•Autocadv.14 - de I'T 1 al 22 de maig de dilluns a divendres de 9 aWh. Descompte del 5O°c.

• Iniciació al word del 5 al 14 de maig, dimarts i dijous, de 19a 21 •Word II nivell del 6 al 18 de maig, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

•Autocad3DiAME de l ' l i de maig al 22 de juny, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores.

Sessions d'Internet • dimecres, 6 de maig, de 16.30 a 19 hores, • dimarts, 19demaig.de 19 a 21.30 hores. inscripcions Servei d'Informació.

•

VIATGE A BILBAO

Visita al Museu Guggenheim. Bilbao • Delegació del BagesBerguedà del 30 d'abnl al 3 de maig.

Preu per persona: 40.500.inclou viatge, hotel i entrada al museu. Informació: Delegació del Bages. Telèfon: 872 97 99.

• Delegació del Vallès Occidental Segona quinzena de maig.

Preu per persona: 20.000 PTA, inclou viatge, hotel i visita al museu. Informació: Telèfon: 780 11 10. •

PARTIT DE FUTBOL

- tècniques de presa de decisions - coordinació i comunicació - planificació de la formació de coordinadors

• Management I recursos humans: - management situacional i • organització i lideratge participatiu d'equips de treball - gestió per aprenentatge - constitució i organització - gestió de la qualitat en prod'equips mumdidplinaris ductes i processos - diagnòstic d'equips, establi- gestió de canvis i resistència ment d'eixos i estratègies de

INFORMÀTICA

preu col·legiats i Targeta Accés: 60.000 PTA no col·legiats: 75.000 PTA lloc Sala d'actes del Col·legi. procés tècniques d'aprenentatge grupal

inscripcions: Servei d'informació.

Planta baixa. •

Campionat de futbol entre delegacions dia dissabte 9 de maig lloc Hotel Muntanya inscripcions A cada delegació o al Servei d'Informació del Col·legi. Telèfon: 240 20 60 •

ACTIVITATS F O R M A C I Ó

N

I

F

O

R

A L T R E S

ACTE-TERTÚLI* Cap semblança amb la realitat és pura coincidència Exposició pluridisciplinària a partir d'una idea de Romà Arranz, amb motiu de la Primavera Fotogràfica- La proposta sarticula a l'entorn d'una conspiració artística entre diferents professionals de la fotografia de premsa, escriptors, periodistes i artistes. És oberta fins al

30 anys d'eleccions democràtiques al

Col·legi •acte-tertúlia Tindrà lloc divendres, 24 d'abril, de 19 a 21 hores, a la sala d'actes del Col·legi. hi intervindran Eduard Pons. Jordi Sabartés. Lluís Maria Pascual, Josep Mas i Bernat Ochoa 30 d'abril a ta Sala d'Exposicions del Col·legi.

Planta baixa. •

modera Jaume Fabre, periodista i autor del llibre Mig segle del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics.

L'agonia de les fàbriques També dins la biennal de la Primavera Fotogràfica, l'exposició L'agonia de les tàbhques de Cristóbal Castro Veredas es presenta a la Dele-

gació del Vallès Occidental, íins al 31 de maig. informació Delegació del Vallès Occidental. Telèfon: 780 11 10. •

inscripcions L'entrada ès lliure.

Cal confirmar l'assistència al Servei d'Informació.

Telèfon: 240 20 60.

Fax:240 20 61.

E-mail: infonnacio6apabcn.es. •

Assemblea general ordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col-legi. el dimecres 29 d'abril, a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent

ordre del dia 1* Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de rassembtea general anterior 2* Informe del president 3- Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi de rexerdci 1997, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1997 i informe si escau, de la Comissió Econòmica designada per l'Assembtea general 4< Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 1997.

5» Elecció, d'entre els assistents a l'Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 1998.

6- Tom obert de paraules El president

Cuidem la coberta Campanya La casa en toma

DELEGACIÓ

Sopar-homenatge •Terrassa L'exposició itinerant estarà present a la Fira de Terrassa Expo-Valies, del 8 al 10 de maig.

•Granollers També es podrà veure a la delegació del Vallès Oriental. del 18 al 24 de maig. Més informació a tes delegacions. •

ELS MATERIAtS I NOVES TECNOLOGIES La fusta: futur anterior Jornades tècniques i exposició Entre els numbrosos avantalges que lé la construcció amb fusta cal destacar la facilitat de prefabricació. ja sigui sota fórmules de components o de semiproductes. el menor impacte ecològic o la seva calidesa tradicional.

S: la imatge de la fusta és ja un sinònim de qualitat, el coneixemenl del material —i sobretot dels seus derivats mes contemporanis— és encara una assignatura pendent per a la majona dels tècnics de la construcció. Els problemes de manteniment en especial davant Tacoò del sol o el comportament al foc. entre cf altres, generen desconfiança i, sovrt. no s'enfoquen prou be.

Exposició de materials Del 12 al 29 de maig.

Sessions tècniques • dimarts 12 de maig: La fusta com a material de construcció.

• dimarts 19 de maig: Durabilitat i protecció: atacs i mètodes de protecció de la fusta, aspectes mediambientals.

Seminari Construir amb fusta • Dijous 14 de maig: Factors que afecten el comportament mecàntc de la fusta.

• Dijous 21 de maig: Tipus de protectors.

• Dkjous 28 de majg: Projecte i fusta. briormació i inscripcions Servei dlnto-T·.aco •

a Jordi Sabartés Tindrà lloc el mateix dia. 24 d'abril Preu sopar: 5.000 PTA Informació i reserves al Servei d'Informació Telèfon: 240 20 60.

SEIVEI

BACES-BERCUEDA

1 r Concurs de fotografia sobre construcció Adreçat a tots els aparelladors residents a les comarques del Bages. Berguedà i l'Anoia. S'entregaran un màxim de tres fotografies (blanc i negre o color), sobre

REHABILITACIÓ

cartolina de 30x40 cm, sense manipular per ordinador.

Termini d'entrega màxim eM5de maig, ala delegació. Telèfon: 872 97 99.

I MEDI

AMBIENT

Curs de fotografia i construcció Possibilitats i aplicacions de les fotografies clàssica i digital

presentació La fotografia es una eina de suport molt útil per als professionals de la construcció a l'hora de fer i il·lustrar aixecaments, obres, diagnòstics i informes.

Sovint, hem de fer fotos en què ens és difícil aconseguir una qualitat que ens permeti, posteriorment, donar rapücaoó prevista. objectius Amb aquest curs es pretén aportar els elements bascs que permetin que les fotos que es facmtongmnuna qua-

litat acceptable i siguin útils per a la feina requerida, pensant sempre que no som professionals de la fotografia.

D'altra banda la fotografia digital està entrant cada vegada amb més força, i és per això que també tindrà un pes important al curs. contingut S'estructurarà en quatre sessions: una primera en què s'aprofundirà en aspectes tècmcs sobre fotografia en general. Una segona sessió corresponara a íes pràcttques de carr.p.

La tercera tractarà sobre la fotografia digital i la quarta seran practiques amb ordinadors de programes de tractament digital cfimatges. direcció del curs Torn Ronach dtesil·loc 27 i 30 òe maig, i 4 de juny, i un cfe addbonal al mes de juny, de pmcfiQues amb ordvisdors.

Sala de conferències. preu i « u a i p a o r a 20£00 pies.

Es concedeixen beques per a essxJarts-Serve í H o m a a o V

GUIA

D'EMPRESES

I SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. B I T PUBLICIDAD

ESTRUCTURES C-

FUSTERIA [ j I I I •

Alsina SOLUCIONS CM CMCOFfUTS

Peteres. 23 06019 BARCELONA Tels. (93)307 29 33 Fa* (93)307 26 92

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

MOBILIARI URBÀ H

jardí parc

FRAPOMT CONSTRUCCIONS EN FUSTA

PUNTAL REGULABLE

EMCOOUDOSJ ÀLSKA.SA P d . r a . P h d'en Ge*. Carn de Ferf Fitaa Vn 081M) U n t a d a yfe ftl (33) 575 M 00 Fn (83) 56*7056

Carga admísible 20 Tm

tar Lrta • Jces Para rfar-s - ^ssrts » tsoori

A D'CSUA I ?f e A DSCOHACIÓ

Teodor üortnle. X Te). (93) 726 42 07 - Fa* |93I 728 21 01 08206 SABADELL (Valies OcoOenial)

ELECTRICITAT ALUMINOSI

1 CATAUNA.SA

siiro

Morters sense relracció.

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Rehabilitació aSait3rxJer.42Hja.fJau 39. 08020 BABCaONA T«. 278 26 86-Fax 278 27 11

SÉNETON Muntaner 472 08006 BARCELONA Td 414 00 16 Fax 2QJ 31 12

Ctra. Twre Rotneu, s/n «08202 SABADELL | • I d . 726 1 9 1 1 'ÍÜX726 07 61

AÏLLANTS í |

REHABILITACIÓ M

MATERIAL ElfCraCO ILUMINACION D·pmoción. 390 - 392 Weiooo |93| 265 16 63" Fa» (93| 232 77 53 0601 3 tecelcra

SERVEIS

B

Btejala, s. sa..

BOOMERANG secretaria telefònica

Acmneaüa

FABRICACIÓN DE BOVEDIUAS DE CERÀMICA 0819I RUBÍ PI. Lai Torrev sia (E*f. Damínte tajoi) FibncL- PoL Ind Rubi Sur - Btrcclou 9 6 9 9 42 66 - Fix: 5 U oo 59

CONSTRL'CaÓ - REHABILmvaÓ Ay^dï. de b Grajrvii. 179 Tel. (93) 26L 63 00 / F i * (93) 26! 63 20 06908 L'Hospiulet de Uobrept (Bamlcru)

ATENEM TRUCADES PER 6.500

REHABILIIS.L

.417 35 47

Tel Balmes 434. 5e. A - 08022 Barcelona

pCapil-britai Q Condensació

PREFABRICATS I

CFT&Asoc.

^ • p l REFORMAS ^B*^ IWERfcEABILIZACïONcS •

M

u

mecar /ors o l/J> nes./hjii - fraduc cions a fofs e/s idiomes

REFUEflZOSESTRUCTURALES ~Qto"

Prefabrieadíh de Hormiaón. SA.

QERCASAa

ASSAIGS

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL

DE PILOTS

CONSTItUCCIONES MANSO.ll 5 1 A · T d . ( 9 3 ] 4 2 A 9 8 98(3Èr Fa* (93] 423 94 13 • 08015Bjcebno

Roselló. 310-54-í Td.(5>3) 2 4 Í 22 21

c/ Padilla. 240 ' Tel (931456 U 53 Fax (931A36 72 8 5 • 08013 Barcelona

OSO25 Rarccluna Fax: (93) 2-ií 61 00

PAVIMENTS PAV1MKNTS INDUSTRIALS I)E KORM1CO Navès Indústria les ForjadosCerramíenlo Chalets Pàrkings Centros comerciales . Pantalanes, elc.

LTER

PINTURES ESPECIAUS

ROAR, S.A. FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 RUBÍ Pg. de les Torres, s/n - Etfcf. Diamante Bjos.

Fàbnca: Pol. Ind. RuOí Sui - Barcelona * a 6 9 9 4 2 6 6 - Fa»: 588 00 39

_EXTRAFORT_ [astraduri

SISTEMAS DE T E C H O S

Techos desmontables de escayola aligerada

ROIG CUÏVADO DE PElflUS, SJL

•

Altamente resistentes a la

•

M.0.

El sistema oJetnàn paro suelos industríales • Effiibrimiertoí de à?tuèi r«èlenòo mecànka y qiónka • íeparadòn fòdl, làpida y ecanòrmea de badies y grielQL • AnJipcJw, iqKnnemSzados, higiémeos y dícocalivoi X « V V i ï y ^ • K

GEOTECNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES, HlDROGÉOLOGlA, MEDI AMBIENT, ftjnxxi Berenguer IV. 9, tnvoi Tet i F I Ï (977) 791783 • 43850 CAMBRILS Mjjor de Sjmj. 3. E° 3* Td.. hx (909) 3M 333 - 08017 BARCaONA

faS«Mà«.206lb«ífOLt£^W í-OUDOGUWUaSilind»!)

H.BílIflffW·teWJIHTHli

humedad

OP

15AOTSD·EXPERB(CIA ENLAC0NS7WJCC1ÓENSEC

ESTRJCTUfES METALUQUES UEUGBÏS R&üflÇAlCMT DE FORJATS -RffOflÇ J W (TXT 268) A00C1Ò DE PLAWTES. COBERTES ECOLÒGIQUES AAau, 318,2n. 1a. 08006 Bartskaia Td. 4141119 F a 309313

Fàbrica: O o . Llei do-Puig ce rdo, km. 20 Tel. (973) 43 20 54, Fax (973) i 3 22 25 25éBO VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA

C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

D

LA

2 horas resistentes

ORATORI

DEL

, ALLES

al fuego

•

laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel contiol de qualitat de i edificació i els seus

PAVINOUS. S A PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOANWaUDOFlS 1 MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTÍHUOS PIÍÇJ TEÜan. 1 itr. V 0M10 Barcelona Tel.ZG5G939 fa..265ï276

D ' E M P R E S E S

I

C/. JOSEP CAHHER. 27 - TEL 179 33 91 TEL i FAX 179 45 17 - 0*400 GRANOLLERS

SERVEIS

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Eleciricilat i il·luminació

ments

PREFABRICATS

R=3|

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

I ' •H

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

gRJ

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

9 n

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

et

REPORTATGE 9

a

P R I M A V E R A

F O T O G R À F I C A

Una primavera de foto Primavera Fotogràfica arriba a la seva novena edició, amb 153 exposicions i la participació de 500 fotògrafs

H

I departament de Cultura de la Generalitat organitza la biennal Primavera Fotogràfica, que enguany arriba a la seva novena edició amb 153 exposicions i la participació de 500 fotògrafs. La Primavera Fotogràfica és un certamen internacional dedicat a la promoció i difusió de la fotografia que tindrà lloc arreu de Catalunya del 20 d abril al 31 de maig i, com en anteriors edicions i a banda de les exposicions, s'hi inclouran premis, mostra del llibre i del catàleg fotogràfic, tallers, fòrum fotogràfic, debats i conferències.

La Primavera Fotogràfica fou creada el 1982 a proposta d'un grup de fotògrafs i galeristes catalans.

Avui és un festival fotogràfic pioner a l'Estat i un dels primers a Europa que ha esdevingut un veritabli punt de trobada del sector dels seus professionals procedents d'arreu del mòn. Aplega iniciatives públiques i privades, promou la producció fotogràfica contemporània i fomenta, al mateix temps, la recuperació patrimonial.

Aquest any, la Primavera presenta 153 exposicions, que tindran lloc a 28 poblacions catalanes. A més, manté contactes amb els principals festivals fotogràfics del món. En l'actual edició s'ha convidat el festival Encontros de Imagem de Braga (Portugal), que pre-

sentarà una exposició representativa de la fotografia contemporània portuguesa al Palau Marc.

• Lo fotografia a les portes del segle XXI Les exposicions s'organitzen a l'entom de quatre temes: 1. L'avantguarda. Una revisió de l'herència artística de les avantguardes històriques, la seva influència i la seva vigència creativa, i una lectura dels autors actuals més compromesos amb les recerques conceptuals i estètiques.

2. Fotografia i política.

Des del seu naixement, la fotografia ha estat utilitzada com un element d'acció política.

Aquest apartat acull produccions interessades en el paper de la fotografia com a instrument o concepte d'anàlisi política.

3. Les noves tecnologies deia imatge. L'expansió de les noves tecnologies electròniques, químiques o de síntesi, estan transformant la manera de treballar dels fotògrafs. El registre, la transmissió i la restitució digitals de la imatge, o la realitat virtual, configuren una veritable revolució visual. Aquest tercer apartat ens indica fins on hem arribat en el camp de l'experimentació.

4. Patrimoni i homenatge. Inclou

exposicions i activitats que reten homenatge a autors, a aspectes de la fotografia o bé representen la seva recuperació en l'àmbit de Catalunya.

La Primavera fotogràfica inclou a més, altres activitats com ara un fòrum fotogràfic (Fundació Caixa de Catalu-

nya), la sisena edició del premi i mostra del llibre i del catàleg fotogràfic (Centre d'Art Santa Mònica), l'espai Vídeo, conferències i tallers de treball impartits per autors acreditats i lligats a les propostes temàtiques del festival. •

A1CVNCS fXPOSICfONS Df U PMilUVEU FOTOGRÀFICA I 9 M Del 16 a! 30dabnl

Vallès Occidental del Col·legi C/Sant

ró. Telèfon 93/758 2361

Del 2 al 24 de pjhol

tap seBkknf* «ah k r e d i M és p m colKléewl*

Francesc, 18. Terrassa. De dilluns a di-

Dilluns, tancat

vendres, de 9 a 13*i i de 17 a 20 hores.

Coproduïda per drrerses entitats entre

II •erdlsaM • * * . l'art d córrer

les quals hi ha el Col-legi.

Josep Maria Cortina

Isidre Manils. Castells i Planas, Torí Catany. Janer Garoa-Die ICbopo), Pepe

Del 24 d'abril al 30 de juny

Encmas, Pedró Madueno. Marçà de Jor-

U oi cor do les cosos

Sala d'exposicions del Col·legi. C/Bon Del 22 d'abril al 28 de juny

ge Textos; Pere Gimfener, Josep Mana

Eugènia Balcells

Huertas, Uuis Permanyer, Andreu Martín

Tingtado 2 M o l de Costa, s'n Tarrago-

OrM l'i

i Catatna Sena

na. Telèfon 977/243 218

Museu Nacional d" Art de Catalunya

Sala d'exposicions del Col·legi. C/Bon

De d n a n s a dissabte.

Pastor. 5 Barcelona. De <Huns a (tven-

O o a n í z a ü a pel Cerere d i s t i n t s i Actw-

» » de 9.30 a 20 hores.

Bts Marítimes del Port de Tarragona

Del 8 (fabri al 7 de juny

Dei 22 (íabnl a! 31 de maig

Del 24 daònl al 31 de maig

l ' o * * * «o U i M M « M < Cnstóbal Castro Veredas Seh tfexposoons x li Detogaaó del

los enatfoerdes fotògraf!«•M tan^M», l · l t - l M t

Xavier Howra

Museu Nadonal tf Art de Cataknya

Can P a t i u * , c d'en Palau. 32-34. U s a -

Palau Naaonal Parc de Morqüc

Palau Nacional. Parc de Montjuïc

Pastor, S. Barcelona.

Inauguració el 2 « j u l i o l

Per demanar mé* informació •obre el festival: Centre <f Art Santa Mònica Primavera Fotogràfica 1998 Rambla Santa Mònica, 7.

06002 Barcelona Tetèton» 316281013162812.

E i

I H t O • 9 a

PRIMAVERA

R E P O R T A T G E

F O T O G R À F I C A

La 9a Primavera foto H

a divuit anys es va organitzar la primera Primavera Fotogràfica, una iniciativa del teòric i comissari d'exposicions de fotografia David Balsells, la qual s'ha consolidat com a certamen biennal gràcies al suport permanent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les tasques d'organització.

Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més.

Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc.

La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari.

Una garantia més sobre allò que no es veu.

SIC Servei Integral a la Construcció

En gairebé dues dècades s'ha recuperat un retard considerable respecte a d'altres contextos culturals quant a la valoració de la fotografia com a patrimoni cultural, i la progresiva influència que ha tingut en l'evolució dels llenguatges i mitjans d'expressió en les últimes tendències de l'art contemporani a Catalunya. Més que res la fotografia s'ha desenvolupat com una pràctica molt diversa amb la possibilitat d'interrelació amb les altres arts.

demà de ta imatge fotogràfica, tal com va arribar a tenir una funció capdavantera en !a cultura occidental, i sobretot en la societat americana.

A Catalunya s'han pogut veure d'una manera fragmentada algunes exposicions d'innovadors de la imatge fotogràfica del segle XX, com ara l'exposició de l'obra fotogràfica de Man Ray, o més recentment l'expocició de Moholy-Nagy. Aquesta situació mai no es podrà comparar amb l'inici de l'auge internacional de la fotografia que en molts llocs d'Europa i dels Estats Units va començar mig segle abans.

Als anys quaranta igualment van ser revolucionàries tes aportacions de la Bauhaus i la seva visió de la integració de les arts i les noves tecnologies que van ser decisives en la definició de les exposicions i de la política museística en el La incorporació de recursos pro- MOMA de Nova York. mitjançant els muntatges de les exposicions de fotopis i tècniques fotogràfiques com la d'utilitzar la transformació d'imatges grafia ideades per Herbert Bayer que ja existents amplia les possibilitats van atreure grans masses de públic en conceptuals i tècnics de les arts ac- aquella època. tuals. La fotografia contemporània En el sentit d'haver creat una tradipren part d'un discurs artístic que no ció fotogràfica a Catalunya amb la seva estableix fronteres clares entre els trajectòria, la Primavera Fotogràfica diversos llenguatges. Aquesta con- mereix una especial atenció per la clusió va introduir la presentació d'un seva línia clara d'impulsar l'interès cicle organitzat pel MACBA el maig de per la fotografia a tots els nivells, i 1996, que va situar el paper de la informar sobre les últimes tendències fotografia entre un museu imaginari i des d'una perspectiva actual, nacioles ruïnes del museu. nal i internacional. Des d'aquest punt Una mica com un salt en el buit, es de vista, sempre es podrà descubrir i va intentar des del MACBA, en un pe- establir fenòmens paral·lels en desríode d'un mes de tertúlies mantingu- tacats moments històrics a diferents des amb convidats estrangers, recu- continents. perar per la via teòrica aquell passat no viscut a Catalunya de la història mo-

Als anys quaranta, la fotografia es va posar de moda als Estats Units

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente .MMCPnmawra roíogfafica 1998

EL

REPORTATGE 9 a

P R I M A V E R A

l

'

I

N

F

O

t

M

A

T

I

F O T O G R À F I C A

gràfica a Catalunya gràcies a les populars exposicions dels reportatges de la Segona Guerra Mundial. D'aquesta època es coneix a l'Estat epanyol sobretot- la generació del cinquanta que feien un reportatge antropològic de l'Espanya sota el règim de la didatura. Als anys setanta es produeix un canvi important en les noves generacions de fotògrafs d'Espanya —Joan Foncuberta. Manel Esclusa. Toni Calany, Rafael Navarro. Pere Formiguera, Pablo Pérez Mínguez— que han provocat un interès fora del país. També és cert que cada país tindrà el seu Català-Roca. Cartier-Bresson. Robert Capa, Stieglitz o van der Elsken.

La Primavera Fotogràfica d'enguany és un punt de trobada del sector fotogràfic de creació —galeries, museus, editorials i institucions— i dels seus professionals procedents de països d'arreu del món. A més. aplega múltiples iniciatives de caràcter públic i privat, promou la producció fotogràfica contemporània i fomenta al mateix temps ia recuperació patrimonial.

La novena edició compta amb la presentació de 153 exposicions i una

participació de 500 fotògrafs. El Col·legi hi participa amb tres exposicions. La delegació del Vallès Occidental presenta a Terrassa, l'exposició L'agonia de les fàbriques, de Cnstòbal Castro Veredas. del 22 d'abril al 31 de maig. A Barcelona, la sala d'exposicions del Col·legi aplega una quinzena de creadors en un muntatge específic pluridisciplinari titulat Cap semblança amb la realitat és pura coincidència. Hi participen Isidre Manils. artista: els germans Castells i Planas, escenògrafs: els fotògrafs Toni Catany. Marga de Jorge.

Pepe Encínas. Pedró Madueno. Javier Garcia-Die (Chopo) i els crítics;escriptors Lluís Permanyer. Andreu Martin.

Josep Lorman. Catalina Serà, Josep Maria Huertas. Francesc Miralles i Arnau Puig. Finalment, a finals de juny. s'inaugurarà, també a Barcelona, l'exposició El muralisme urbà. L'art al carrer, de Josep M. Cortina. •

Annemieke van de Pas

Crítica cfart

El millor programa de pressupostos per a la gestió real de les obres Adoptat per I ICCE dels COAAT Versions per MS-DOS, Windows 3.x, 95 i NT Demani disc DEMO a: AM2sa.

Ausias March, 39 - Barcelona Tel. (93) 26S 82 82 Fax (93) 26S 78 40 e-mail: am2 seker.es

Modera. Ifefra D. una pàgina * B AKabef. MNAGPnmama Fotografia U

Schaumàn WISA®-BircR

icación de en Schaumàn e el cliente anqwfícyirijfflidttetersoDerbio, cuatgsguiera que sean sus caciones y exigencias.

Para mucltòs dtí nucstros clientes cUabieiüxonliiichapado no es solo un mero panel. sinó '7}Ué,'a menudo, es parte de una solución problema que antes necesitaba_ ^de muchos productes y feses—"~"!

interesa? Por favor, contàctenos.

Ora. de Torre Romeu, s/n 0X202 Sabadell Tfno. 93 726 1911 Fax 93 726 0761 Schaumàn Ibérica. S.A. Apdo 35S 2X230 Las Rozas de Madrid Tfno. 91 637 71X2 Fa\91 637 2563