INFORMATIU PEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tel. 932402060 Fax932402061 E-mail: infon7iacioeapabcn.es Detegaòonsa Vic. Manresa. GranoflersiT»
La seguretat és cosa de tots? 4 MÉS A MÉS
El Col·legi reuneix el sector per analitzar l'impacte de l'entrada en vigor de l'RD 1627 i les oportunitats que ofereix.
3Í4
Projectes d'enderroc i desconstrucció El Centre respon: Plans de seguretat en obres pròpies per Jesús Femàndez
Assessoria fiscal: Renda'97 per José Antonio Bemàtdez
El mercat de treball Les activitats
I* rodocóò: Coiiei Cariaftò. Joor» Goy. Lyd.a P.r^o , Bomon Pu.g Coordinació: Eliwndo Pucuiu J°w> CA"*. Xo"«- OI.™ . VKBK Foni Fotografio: Jcr*i** Goroa D»e, Chopo
Un certificat que asseguri de les façanes H
Ajuntament de Barcelona ha establert un sistema de revisió de l'estat de conservació i seguretat de façanes i cobertes. Per tal de presentar els trets fonamentrals d'aquesta i d'altres iniciatives que van ser aprovades anteriorment pel Govern català, el Col·legi ha organitzat una jornada d'informació i debat que tindrà lloc el proper 27 de maig. •
El tràmit del visat, més àgil i ràpid S'amplien els horaris d'atenció al públic i no es tanca al migdia. • —
Els aparelladors faran festa el 19 de juny n
Amt P*TÍS*S hSífttti f*j>t*es te. cA/>wçft i ÍL sev MS »£•
Ciment i formigó per a un nou mil·lenni
Remates de Piscinas
Un toque de distinción
P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: »34 93 345 88 50 - F a t +34 93 346 17 13 E. Mati: sasdsas-sa.com
EL M
TEMA S E G U R E T A T
L • i M F o . M I
S A L U T
L A B O R A L
E
N
L A
C O N S T R U C C I Ó
La frase sembla una obvietat, però cal repetir-la contínuament. En matèria de seguretat laboral tothom té un paper i una responsabilitat que ha d'assumir, malgrat que potser massa sovint les normes no es fan tan bé com caldria. I és que el legislador també hi té un paper fonamental: marcar les regles del joc, tenint en compte la realitat del sector.
La seguretat és cosa de tots Espanya renova la normativa mentre els sindicats aturen l'activitat per l'elevat nombre d'accidents
a
dministració, promotors, constructors, tècnics i treballadors de la construcció haurem de treballar plegats si volem avançar signiíicativamení en la reducció dels accidents laborals. La seguretat és cosa de tots". El president del Col·legi. Bernat Ochoa, obria així la jornada dedicada a la seguretat en fa construcció que va tenir lloc al Col·legi el passa! 7 d'abril. L'objectiu? analitzar l'impacte de l'entrada en vigor del Reial decret
la seguretat en les obres d'edificació, mentre que Ramon Puïg, arquitecte tècnic i director de l'Àrea de Professió i Mercat del Col·legi va presentar els projectes europeus Focus ï Previous Chess On-üne. dues iniciatives proposades pel Col·legi que han estat aprovades recentment per la CE en el marc dels programes Leonardo i Safe. La jornada va comptar amb l'assistència de Rafael Ortiz, director general de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat.
La transposició a l'Estat espanyol de la Directiva europea sobre seguretat és encara molt recenL Les complicacions que per a molts comporta i els problemes d'implantació han generat una certa desconfiança en un sector que accepta amb dificultats els canvis. El Decret 1627 presenta aspectes innovadors i dóna una nova perspectiva a la lluita contra els accidents. S'introdueixen nous conceptes com ara la prevenció del
noves emes i metodologies de treball. Per a Josep Maria Calafell, cap de l'àrea d'exercici professional del Col·legi.. l a seguretat és rendible per ais treballadors, per a les empreses i per a la imatge de qualitat del sector". També hi veu punts dèbils com ara les deficiències en l'organització de moftes obres o la manca de previsió i planificació. A més. diu, "hem de trobar metodologies adequades per a les obres petites'. Agustí Borrell, representant de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis creu que el nou Decret és
represiu i que la figura del coordinador ha estat excessivament desvirtuada respecte a la que proposava la Directiva europea. 'En el nostre decret el coordinador no és més que un cap de turc*, afirma.
• Situació laboral precària La manca d'estabilitat laboral i contractual dels treballadors de la construcció impedeix una acció decidida per la seguretat, segons el representant de Comissions Obreres (CCOO). Benjamí Moníerde opina que la nova legislació és intcialment positiva, però que la realitat del sector en frena fapfcacw. U n sector en què et 90% dels trebatedors té contracte temporal, amb una cadena de surjcontractadons que dSueix tes responsabilitats, amb una situació de prestamisme i manca de representació coi-lectrva no permet gaires alegries'.
Per tal de donar ia veu d'alerta sobre una situació que l'any passat va provocar 40 accidents mortals i 21.000 accidents amb baixa a Catalunya, aquest sindicat va convocar una vaga al sector els dies 21 i 22 d'abhi. La Unió General de Treballadors (UGT) comparteix bona part dels criteris exposats anteriorment. El seu representant Ftorentino Rodríguez, afirma que la precarietat laboral priva els treballadors de defensar la seva seguretat Pel que fa al paper del coordinador. Rodríguez creu que aquest "traurà de consòenoar els caps intermedis i ha de ser capaç de parlar molt més amb els trebafedors. I. sobretot, ha de ser independent*. Hi ha un aspecte en què sí que estan d'acord empresaris i tutuflBfldOfSi la ínicíabva det Gremi de Constructors de crear un regstre oficial d'empreses que O U Q U a acreonar cflpy^r*1 pro"
I SíGUSCTAT
M f
O
Ei.
• I
. l a « t a l mot ben rebuda pak amicals Joan SantaUana. prïsdenl ( M i consbudors. du Que 'estem partanl de 2.700 empreses, la magona p e t m i oajanes. art* un 64% que tenen erare un i quinze trebaladors. Amb el que nrjresenB nnrfer en seguretat per part rfempreses petites subconlractades pels promotors amb rwwKPft vnportants*. "S( ta iinpicaciò en la prevenció no es produeix en tota la cadena productjva. es desvirtua la vocació de la Ue". Carles Obeso, representant de la Cambra de Contractistes, creu que avui hi ha empreses convençudes que ler prevenció surt a compte, també des del punt de vista econòmc. però que en primer lloc. no disposem d'un marc iegal coherent i que la nova normativa no en facilita ei complimeni. En segon lloc. que manca la voluntat dels agents d'assumir el seu paper dins la cadena productiva. "Fins i tot —afirma— l'Administració eludeix les seves responsabilitats quan passa al contractista la facultat de contractar el coordinador o oe fer ell mateix aquesta funció, i qüestiona així la seva indepen-
SALUT
L A 8 O í
A 1
dència i ul·laT. B sector de la constnxoó però. demanava una normativa especifica Així ho creu Mariano Unzeta. representant del Departament de Treball de la Generattat- Unzeta afirma que el nou decret té mancances, 'pera les dificultats d'aplicació no són tant de contingut, si bé és cert que no s'ajusta ben bé a la realitat del sector*. El govern català ha fet una proposta al ministeri oe Treball "per aclarir alguns aspectes que facilitin la seva aplicació a !a construcció. Al marge d'aquestes indefinicions —diu— tii ha d'attres aspectes que s'han de complir, com són la designació del coordinador. l'elaboració de l'estudi, la coordinació d'activitats, la informació i la formació dels treballadors i la seva participació". Els representants de tes entitats que van partk:ipar en ia taula rodona van acordar estudiar ia proposta del Col·legi d'organitzar algunes obres pilot com a model per a l'aplicació realista del Reial decret 1627. • Carles Cartana E-mai/: informattuGapatxn.es
INCLOURE ALGUNES MODIFICACIONS 4 LA LLEI l a proposta de la Generalitat de modificació d'aspectes del Decret 1 6 2 7 / 9 7 per tal d'adaptar-lo més a la realitat del sector fa referència als punts següents: 1 . Cal aplicar el Decret a les obres menors? 2 . Definició de lècnic competent". 3 . No designació del coordinador d'execució en obres petites i amb un sol contractista quan no hi ha treballs simultanis. 4 . Com organitzar la seguretat en obres amb llargs períodes d'interrupció? 5 . Cal un pla de seguretat per a cada contractista, o seria millor un sol pla? 6 . Eliminar les possibles duplicitats d'algunes funcions del coordinador i del contractista principal. •
E M
1 4
TEMA
C O N S I 1 U C C I Ó
Accia·ats l·b·rals • la l··ilr·c·l* N«aa» •''•«cirf·ats « • • baixa 1997 BARCELONA 1996
1997
24
CATALUNYA 1996
1997
\
25 6.1
31 279
40 297
29.0
GREUS
198
30 210
LLEUS
12987
14.278
9.9
19.026
21.183
11.3
TOTAL
13.209
14.518
9,9
1&336
21.520
11,3
MORTALS
6,4
DOS PROJECTES EUROPEUS PER 4 LA FORMACIÓ / LA INVESTIGACIÓ EN SEGURETAT f i Col·legi va presentar els projectes evropevs Focvs i Previous Chess On-Line, en el marc dels programes Leonardo (formació) Í Safe (investigació sobre mesures de seguretat), que han estat aprovats i seran subvencionats per la Comissió Europea. 1 . Programa Leonardo'98. Projecte Focus (Formació i aCreditació eUropea en Seguretat en la construcció). Pretén impulsar i promoure la nova funció de coordinador de seguretat en tots els països de la Unió Europea. Compta amb la col·laboració i el suport d'institucions pertanyents a set països europeus, principalment d'Espanya. Bèlgica i Itàlia. Per al nostre país, a més def Col·legi, hi col·labora la Cambra de Contractistes d'Obres i el Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Els seus objectius passen per estudiar l'impacte de ta Directiva 92/57/CEE i l'aplicació als diferents països: l'estabtiment d'un marc comú de formació; la creació d'una xarxa europea i un sistema per acreditar la formació i certificar la capacitat professional dels coordinadors de seguretat. 2 . Programa Safe. Projecte Previous Chess On-üne (Construction Health and Safety Solutions On Line). Creació d'un sistema europeu d'informació en xarxa sobre seguretat. Compta, a més del Col·legi, amb la col·laboració de dues institucions del sector de Bèlgica i Itàlia. Preveu, a més. la creació d'un sistema d'observació de nous nscos i la preparació d'un programa de recerca aplicada sobre caigudes d'altura, esllavissament de rases i ergonomia de la manipulació de materials d'obra. Les primeres estan considerades les dues causes pnncipals d'accidents mortals, mentre que la tercera és la causa més general de lesions cròniques. •
INESINFÍ
S
ARA CONSTRUCTORAS EINGENIERIAS
{
Y
PRKYMK IV
I.K 11 ADOR
cos ros iv
PREYME IV: programa destinado a la
Programa disenado para ayudar a la
COSTOS IV recoge todas las caracteris-
confección y revisión de Presupuestos,
toma de decisiones en las licitaciones
ticas del programa Preyme fV mas el con-
Mediciones y Certifkaciones de Obras
de una obra.
trol del coste real de las obras. Lleva con-
de Edificación e Ingeniería. Compatible
El programa realiza distintos estudiós
trol de Clientes y Proveedores, Control
con todas las bases de Preciós exis-
comparativos entre el proyecto "Base" y
de entradas, Almacenes
tentes en Espana. Bases de Preciós
diferentes proyectos "Oferta" o de estos
Presupuesto Ejecución, Consumos, e t c
Paramétricas,
entre si, pudiéndose comparar textos,
Enlaces con las principales contabilida-
preciós, mediciones o todo a la vez.
des existentes en el mercado.
Enlaces
con
Excel,
Project, Lotus, Dbase, etc. • MÓDULOS Valorado,
OPCIONALES: Pliego
de
Gantt
Condiciones,
Mediplàn. EN MSDOSy WINDOWS.
Múltiples listados modificables.
MÓDULOS
Lectura de proyectos realizados con
Valorado,
Pliego
PREYME, COSTOS, programas con sali-
Mediplàn,
Ofertas y
das FIEBDC-3.
Facturación.
EN WINDOWS
Generales,
OPCIONALES: de
Gantt
Condiciones, Subcontratas,
EN MSDOS
PROGRAMAS DE SEGURIOAD Y SALUD Programa
de
Colección de programas para el calculo
Estudiós y / o Planes de Seguridad y
para
la
realización
de diversas instalaciones. Comprende:
Salud en Edificación y Obras Públicas.
Calefacción
Calefacción
j MSOOS y WINDOWS, dirigida a empre-
Elabora los trabajos estrictamente téc-
Monotubo, Hidràulica (Red ramificada
sas y profesionales de la TOPOGRAFIA.
Aplicación ADS desarrollada en " C " integrada en AUTOCAD para entomos
nicos de prevención, solución y evalua-
de Tuberías), Instalaciones de Gas, Aire
Poligonales, Radiación, Edición
ción de riesgos en la construcción.
Acondicionado, Conductos
coordenadas, Triangulación y Curvado,
Contiene una importante base de datos
(Impulsión
modificable y ampliable por el usuario.
Frigorificas, Calculo del coeficiente de
Para Windows 3.1, 3.11, Windows'95.
Transmisión
Requiere MS Word para Windows.
Acumuladores
Adaptado al R.D. 1627/1997 de 24 de
Sanitària, Vasos de Expansión. Redes f Estudio de AUTODESK. de Baja Tensión.
Octubre.
fil
Bitubo,
• PREYME IV
de Aire
y Extracción), Càmaras * de
un de
EdifTcio Agua
Perfiles
Longitudinales,
(j^lcrogesar
Perfiles
i Transversales. Enlaces con PREYME y
(Kg),
COSTOS, con programas de carreteras,
Caliente
• CLIP, TRIVIUM, con AUTOVISION, 3D
DESEO RECIBIR I N F O R M A C I Ó N ACERCA DE LOS PROGRAMAS: 3 COSTOS IV ü ESHEOP/PSHEOP • INSTAWIN O PROTOPO
EMPRESA: DIRECCIÓN: PROVINCIÀ: TELEFONO:
de
• UCITADOR
NOMBRE: POBLACIÓN CÓDIGO POSTAL FAX: ENVIAR POR CORREO O FAX A: O JACOMETREZO, 15, 2° C. 28013 MADRID TELÉFONOS: 91 542 24 7 1 * . FAX: 91 547 14 57
f
La solució del futur per a la construcció d'avui
ECOBRICK Ceràmica aïllant de procés ecològic
Ecobrick® es un nou material de ceràmica roja que combina les qualitats tradicionals d'aquesta amb la utilització d'un procés de fabricació únic: la revalorització de llots de depuradora d'aigües residuals urbanes. Ecobrick® és la peça ceràmica més lleugera i rendible del mercat, que millora notablement l'aïllament tèrmic i acústic.
SERVEIS M A N T E N I M E N T
N D E
F A Ç A N E S
I
r o n
M
C O B E R T E S
La seguretat dels paraments exteriors es prioritària L'Ajuntament de Barcelona aprova l'Ordenança que regula la conservació i seguretat de les façanes
e
l dia 17 del proppassat mes de març es va publicar al Butlletí de la Província de Barcelona l'aprovació definitiva de l'Ordenança que regula la conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis de Barcelona. L'article 121 bis de les Ordenances Metropolitanes faculta l'Ajuntament a establir normes que regulin les obligacions dels propietaris de mantenir en condicions de seguretat les seves propietats immobiliàries. Dins d'aquest marc. l'Ajuntament de Barcelona ha establert un sistema de revisió de l'estat de conservació i seguretat de les façanes i de la coberta que puguin afectar a tercers o a la via pública. Per a aquells edificis que tinguin una antiguitat superior a 15 anys serà
obligatori acreditar mitjançant la certificació d'un tècnic (un arquitecte tècnic, per exemple) l'estat de conservació i seguretat dels elements esmentats. Aquest certificat s'haurà de renovar cada 10 anys. L'Ordenança va entrar en vigor el dia 22 del mateix mes. i per a la seva aplicació, s'estableixen uns terminis segons í'antiguitat de l'edifici. Així. per complir amb l'obligació d'obtenir el certificat els terminis màxims són els següents: • edificis de més de 100 anys: 3 anys " edificis entre 100 i 50 anys: 5 anys • edificis entre 10 i 50 anys: 6 anys L'existència d'aquests terminis no justificarà l'incompliment del deure de conservar. El procediment de la comprovació d'aquest deure de conservació no té un procediment reglat ni periòdic. L'Ajuntament podrà exigir la certificació per mitjà de qualsevol servei tècnic propi o a instància de qualsevol persona que conegui el seu incompliment. L'acreditació d'aquest deure es podrà ler per altres procediments diferents al certificat de l'estat de conservació, com ara: • El Dictamen tècnic realitzat per la Generalitat previst en l'article 6 del Decret 158/97 de 8 de juliol, que
Els edificis de Barcelona hauran de passar una revisió obligatòria dels paraments exteriors
regula el Uibre de l'edifici existent. • El Certificat de final d'obra redactat pel tècnic director de les obres de rehabilitació de l'edifici, quan aquestes incloguin els elements definits en l'Ordenança. • Altres que es puguin crear, com ara el carnet de manteniment de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà. L'Ordenança també defineix els elements i especificacions mínimes que haurà de contenir el certificat. De tot això, se'n dedueix que l'obligació d'obtenir aquesta certificació no és una exigència immediata, atès que els casos més desfavorables —els edificis de més de 100 anys— tenen un termini de 3 anys, i que els casos més
Jornada de debat sobre conservació i seguretat de les façanes B
arrerament han estat aprovades dues mesures legislatives orientades vers el control i seguiment de l'estat de conservació, seguretat i solidesa dels edificis. Aquestes mesures tenen un origen i orientació diferents que. si bé en alguns aspectes es complementen, deixen encara buits importants per cobrir. D'una banda, la Generalitat de Catalunya, amb el seu decret sobre el Uibre de redfta dets habitatges existents i La creació del Programa per a la revsra de Testat de conservació dets edifios d habitatges, ha imciat tímidament ef camí per a la posada al d»a oel parc d edificis existents. Per la seva part. l'Ajuntament de Barcelona, amb la seva ordenança sobre Conservació i seguretat dels paraments extenors dels edrtas, ha estabien un procedrnent adrwnisfraim tfacredíació
del compliment del deure dels propietaris de mantenir els seus edificis. Aquestes noves disposoons tenen relaaó amb la nostra activitat professional, pnncipalment per aquells que realitzen intervencions en edificis construïts. Per aquest motiu, el Col·legi ha organitzat una jornada de debat dedicada a la conservació i seguretat de les façanes que tindrà floc el proper dimecres 27 de maig a la tarda a la sala d'actes del Cot-teg Os objectius bas>cs oe la jornada seran presentar els trets fonamentals d'aquestes mesures, explicar les possibilitats i mancances que presenten t donar tdees practiques de cara a la seva apitcaoò. •
La mscnpoo es graus ?ev a.T)£ piaces nrm Cal«scüre5 a Serve* awomaao xl Coiieg.
urgents de situacions malmeses o perilloses es poden solucionar amb la certificació de final d'obra de la rehabilitació. El Col·legi ha programat una jornada per tal de conèixer les diferents formes d'intervenció i la manera d"abordar-les, en el ben entès que la inspecció per poder atorgar el corresponent certificat pot tenir nivells de complexitat molt diferents segons quina en sigui la tipologia i construcció, no és el mateix el fet de certificar l'estat de conservació d'una façana plana simplement arrebossaria i estucada que la d'un edifici modernista, per exemple. • Pere Casademont
N
F
O
B
M
A C T I V I T A T S
A
T
I
I
E t
U
N O T i C I f S
D E 1 5 í C I O I
Projectes d'enderroc i desconstruccio
Fotografia i construcció
El Col·legi impartirà sessions pràctiques enfocades a obres petites i mitjanes
H
a fotografia es una eina de suport molt útil per als professionals de ta construcció i molt especialment en ta intervenció en els edificis existents. Per tal d'aportar els elements bastes que garanteixin una qualitat acceptable d'aquests treballs, el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi ha organitzat el curs Fotografia i construcció. Possibilitats i aplicacions de la fotografia clàssica i la fotografia digital, que tindrà lloc els dies 27130 de maig i 4 de juny. Els curs inclourà pràctiques de camp i amb ordinadors de programes de tractament digital d'imatges. •
H
'enderroc és avui objecte d'un important debat i d'una profunda transformació, essent un dels treballs en general menys coneguts dels que es realitzen en el sector de la construcció. La producció de residus de la construcció es genera fonamentalment en aquesta fase del procés, quan milers de tones de runa cerquen un destí més útil a la societat que l'acumulació indiscriminada als abocadors. Des del punt de vista tècnic, l'enderroc representa el contrari de la nova construcció ja que el que cal és anar debilitant els elements estructurals que seran sormesos a esforços que els provocaran el col·lapse. Mentrestant, però. cal mantenir l'estructura en situació provisional d'equilibri tenint cura de la seguretat personal dels treballadors a l'obra. Sovint, els tècnics senten un cert respecte davant de l'enderroc i l'acaben deixant en mans dels especi-
N O T I C I A R I
Elprofessionalha de coneixeries tecnologies mes avançades en el camp ae i enaecoc a
alistes. Quant al mercat de treball, l'envelliment del parc d'habitatges i la proj EKrjC. ximitat de la fi de la vida útil de moltes edificacions dels anys 60 i 70, obre necessàriament una expectativa de creixement notable d'aquests processos. Per tal de donar pautes i criteris per poder duraterme tasques específiques dins d'aquest tipus de treball professional, el Col·legi ha organitzat unes sessions dedicades als projec-
tes d'enderroc i desconstruccio d'edificis plantejades com a casos pràctics que s'impartiran del 2 al 16 de juny. S'hi tractaran casos de petita o mitjana envergadura i de no gaire complexitat per als quals no es requereixen uns coneixements profunds d'especialització. En les sessions s'ensenyaran les pautes i processos per fer un projecte d'enderroc, els tràmits administratius i les pautes de seguiment a l'obra. Aquesta activitat està organitzada pel Servei de Promoció i Mercat de Treball i les sessions seran impartides per l'arquitecte tècnic Óscar Moreno i l'enginyer de mines Óscar Caudet, tots dos de l'empresa Control Demeter. •
La fusta: futur anterior B
a fusta és un material amb grans perspectives de futur en el camp de la construcció. I si la fusta és vista sovint com a sinònim de qualitat, el coneixement del material —i sobretot dels seus denvats més contemporanis— és encara una assignatura pendent per a la majoria dels tècnics de la construcció. Dins el cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció, el Col·legi ha organitzat una exposició de materials, unes jornades i un seminari dedicades a la construcció en fusta que es fan de l'11 al 29 de maig al Col·legi. •
hi trenqui el cap
sistema de informadón de la construcción matares, presupuestos y control de obra
ïi
Vi
professional software
cl i no \\i\ zsiuí í'díí ííïdl -\zi CO525 CEJH d Maria Tuoau, 4. Edif. Auge 3. Madrid 28050 Tel. 91 - 35a.98.08 Fax. 91 - 358.95.60
Numa/icra. 14. Bajo. Vigo ( Pontevedra; 36206 Tel. 986 - 26.61-38 Fax- 986 • 26.79-24
ECOBRICK Nou material ecològic de ceràmica alleugerida
d'alçada. Aquest bloc ceràmic ofereix unes
materials de construció durant la seva vida útil, no hi
grans prestacions tèrmiques i acústiques per
normativa europea vigent. Per aquest motiu en l'estudi
a parets mitjaneres.
mediambiental de \Ecobrick* s'han realitzat els test de desgasificació (normes PSS.01 -702 i PSS.01 -729) emprats
CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC $140
Espaial Norteamericana). Aquests assaigs s'efectuen en
mic S14O són conseqüència de la seva baixa
tots els materials presents en l'habitacle interior d'una nau
densitat (689 kg/m3), el que redueix la trasmissió
espaial tripulada per tal d assegurar-se de que no despren-
del calor.
guin cap substància tòxica que s'acumularia en la seva
La notable resistència at soroll aeri prové de PRESENTACIÓ El desig d'avançar en la
atmosfera tancada
estructura microporosa del material, el qual es comporta com una estructura multicapa (aire-sòlid).
investigació tecnològica aplicada al camp
compensant així la densitat unitària (79 kg/cm^ relativament
de la construcció dins la nova cultura del reciclatge
baixa del mateix.
la qual resulta necessària per assegurar un futur industrial
en la ESA (Agència Espaia! Europea) i la NASA (Agència
Les elevades qualitats tèrmiques del btoc cerà-
NOUS PRODUCTES El bloc Sí40 és el producte de llançament del catàleg de materials \Ecobrick*.
A continuació, el catàleg
La resistència característica a la compressió és superior
Ecobridfi s'ampliarà amb blocs d'igual amplada i alçada
sostenible, dóna com a resultat l'aparició d'un material
a 70 kp/cm2 (el mínim establert per la UNE 67.045-88 és
(30 cm i 19 cm respectivament) i amb ete següents gruixos:
innovador com és la ceràmica alleugerida Ecoòric/c®.
de 50 kp/cm2).
7,10,19, 24 i 30 cm. El btoc de 30 cm de gruix ($300)
L'empresa CEASA amb més de vint anys d'experiència
serà el pròxim format que es posarà a la venda et qual
en la producció de material ceràmic estructural és la
degut al seu excel·lent aïllament tèrmic (0.38 kcal/h °C m2
primera llicenciatària d'Europa per a la producció de
ó 0.44 W/rrr'K) és molt recomanable utilitzar-lo com a
\Ecobrick9. Per ta! d'arribar a la producció industrial
tancament exterior monocapa ja que inclús supera les
d'aquest nou producte s'ha fel un llarg cami: estudi de
prestacions tèrmiques de tes parets mufticapes tradïcionafs
viabilitat (1993-94), investigació a escala de laboratori
amb aïllament de 2 cm de pofiuretà projectat (0.54 kcal/h
(1995-96) amb l'ajuda financera de la Unió Europea mitjançant el programa Brite-Euram (BRE2. CT94-1575) i l'adaptació tecnològica d'una fàbrica ceràmica convencional
APLICACIONS
(1997-98). En el marc del programa Brite-Euram la direcció
Els elevats índexs d'aïllament tèrmic i acústic aconse-
científica l'han compartida la càtedra de Física de l'Escola
guits amb un element monocapa de tant sols 14 cms de
Tècnica Supenor d'Arquitectura del Vallès (Universitat
gruix fan molt recomanable el bloc S140 per a parets de
Politècnica de Catalunya) i el Centro Tecnològico da
tancament exteriors i interiors, i especialment per a
Ceràmica e do Vidro de Coimbra (Portugal).
Norma Acústica vigent (NBE-CA-88) exigeix un aïllament La peça ceràmica l'Ecoòntít* és el matenal de cerà-
La família de productes Ecobnck* ofereix nous materials ceràmics amb excelents aïllaments acústic i tèrmic a més d'una molt bona rendtbtlrtat.
l'execució de mitgeres (parets separadores de propietaris distints). Per a aquests últims tipus de tancaments la
INTRODUCCIÓ
CONCLUSIONS
S140
acústic n w n de 45 dBA, inferiors als 52 dBA que garanttza el bloc $140.
mica roja més lleuger present en el mercat europeu. La
En general la utilització dels blocs de ceràmica alleu-
seva fabncacio és de procés ecològic perquè s'obté
gerida ecològica Ecoòric** de formats mitjos i grans en
mitjançant ta mescla d argiles convencionals amb tots de
la construcció de murs monocapa detevades prestacions
depuradores tiaigúes residuals urbanes. La cocció
tèrmtques, donarà Hoc a destacades millores tant en ;Í
d aquesta mescla produeix un matenal ceràmic d elevada
qualitat dete elements constructius com en quan a mflores
porositat, la contribució majoritària de la cual la consli-
substancials dels rendtments d'execució d'obra
É -%
V
tueven ets mtcroporus formats durant la voiatitrtzaciò de la natena orgànica dels Itots. Aquest llots que estan considerats residus es revakxrtzen oe manera eficaç i mocuaTient en ei procés proouciw de I EcoòocJr*. Degjt 3 ia seva ertraoTjmanafteugeresael format de ores&v&x oe lEüofahdr* es ei Oe bloc ceràmic encadatat i"ia:«e~iD'ar>. Les dimensions oe la peça de tancament Sf4O so" oe U cm oegruo, 30 cm d amplada 119 cm
SEGURETAT MEDtOAMBtENTAL Ets resultats defeassatjosreaiftza·E ; * - ; : : - * r&aaboc**estotatmenlinocuenert 2,-z-.:z:i
Ew·m·rtat·nl nJbcapt p M A ï r a d» «».B<>*
z^
3s*.s
vidaúbl. A tate electes s na tngut en compte l'expenenoa zdiversos paissos, pnncïpaJmeni Holanda i E EU _ Per a l'estudi de les possibles emeaons gasoses zc
•
i
M
r
o
A C T I V I T A T S
EL
m C O L · L E G I A L S
I
N O T I C I A R
A L T R E S
Cuba: viatge a l'arquitectura colonial
Arquitectura multimedia
El Col·legi organitza per al juliol un viatge cultural i d'oci a la Cuba colonial
H
er als viatgers, Cuba. és una frta irrepetible. L'amalgama ètnica originada al voltant de la cultura de! sucre, l'espectacle inacabable dels verds o dels blaus de platja i de tempesta i l'arquitectura colonial com a espectacle d'un poder desaparegut, s'enllacen entre si i ofereixen un emotiu ventall de sensacions. Coincidint amb el centenari de la independència de Cuba, el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi organitza per al proper mes de juliol un viatge a Cuba. Vol ser una oferta cultura! i d'oci que permeti gaudir de tots aquells valors, immediats o més imperceptibles que s'amaguen darrera de l'arquitectura, el paisatge i la mateixa cultura d'un país molt vinculat a nosaltres. Per donar resposta a aquests objectius culturals i d'oci, el programa preveu realitzar un itinerari per tota l'illa per tal de visitar els principals exponents patrimonials, tant pel que fa a l'arquitectura, l'urbanisme o
el pasatge. L'itinerari.que partirà de l'Havana tindrà estades a Cienfuegos. Trinidad i el Valle de los Ingenios. Sancti Spiritus, Camagúey i acabarà a Santiago de Cuba. des d'on es retornarà a Barcelona. Aquest viatge, es planteja com un complement del IV Congreso Internacional de Rehabilitación del Patrimonio Arquitectónico y Edificación, que se celebrarà a l'Havana entre els dies 13 i 17 de juliol i al qual, opcionaJment. podran assistir tots aquells professionals que hi estiguin interessats, ja que coincidirà amb els dies d'estada. El viatge estarà emparat per la participació dels principals experts en rehabilitació i restauració cubans, entre els quals cal destacar arquitectes, urbanistes, paisaljistes i historiadors, que guiaran les
B
- = : Í ; ; iC=.;sdraldefHavana visites en les ciutats respectives. Això permetrà a tots els assistents aprofundir en el coneixement de la tasca professional que es desenvolupa des de les Oficines de Restauració de cada ciutat i conèixer altres dimensions socials, culturals i històriques lligades als diferents indrets. • Servei Rehabilitació í Medi Ambient Eva Paratíell. Telèfon: 93 240 23 66
1 A
Què necessites del teu banc o caixa ?
l passat 2 d'abni es va presentar a la sala d'actes del Col·legi el llibre Materialitat, de Carles Ferrater i Joan Guibemau. La presentació va anar a càrrec de Josep Maria Montaner, arquitecte i crític d'art, i Manel Serra, director comercial de Torho. SA. editora de la publicació conjuntament amb Valenciana de Cementos i va anar precedida per una conferència de Ferrater dedicada a l'aplicació constructiva d'elements prefabricats en obres. Durant l'acte es va mostrar un especial multimedia que desenvolupa per Internet els continguts del llibre amb el suport de so, vídeo i eines de navegació pròpies del mitjà digital. L'especial multimedia ha estat produït per Yes Sistemas (www.ysi.net) per a la Zona iA2 d'Arquitectura, Construcció i Disseny a Internet (www.iaz.com) i és accessible des d'Intemet a íravés de les pàgines web de Torho, SA, de la Zona iAZ i de Yes Sistemas. •
P I £ 0 1/ N T *
El jurat dels premis FAD d'arquitectura i interiorisme ha determinat les obres seleccionades i finalistes per a l'edició de 1998.
Premis FAD: creieu que caldria una major atenció a la qualitat constructiva? Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics c Son Pistor. S. 06021 Barulc Informació
Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25
Podeu respondre, abans del 15 de maig al telèfon
TELÈFON I 93 240 20 58 El mes de juny se sortejarà un premi entre els participants
C e r a ^Aparelladors
Un bon servei.
NOU HORARI DC U DEUGACIÓ D » BAGÍS-BIBOUIDÀ La delegació obrirà a les tardes, de dilluns a dijous, de 17 a 20 hores. Delegació del Bages-Berguedà: Telèfon: 93 872 97 99.
EL
NOTICIARI A C T I V I T A T S
L ' I N F O B M A T I I I C
O
l
l
í
G
I
A
L
S
I
A L T R E S
La Festa dels aparelladors: 19dejuny a l'INEFC
H
quesi any també se ceietirara La Festa deis aparelladors, la (esta del Col·legi i de tots els col·legials, els seus familiars, companys i amics. La data escollida: e! 19 de juny. Els aparelladors i arquitectes tècnics de les comarques de Barcelona es trobaran, per tercer any consecutiu, en una festa que a poc a poc va esdevenint tradicional. El H M triat en aquesta ocasió és la seu de
rinstitut Nacional d'Educació Física (INEFC). a la muntanya de Montjuïc, construïl amb motiu de la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. L'any passat, més de 900 aparelladors van celebrar La nit det primer mil·lenni. És segur que aquest any seran molts més els que es trobaran en un entorn (estiu i d'amistat, un bon complement de l'activitat professional. Els tiquets ja es poden demanar a Barcelona i també a les delegacions. •
Primavera fotogràfica a Terrassa B
l Col·legi participa en la Primavera Fotogràfica amb tres exposicions. Fins al 31 de maig es pot visitar a la delegació del Vallès Occidental {Terrassa) L'agonia de ies fàbnques. de Cnslòbal Castro Veredas. mentre que a Barcelona es mostrava a l'abril l'obra d'una quinzena de creadors en un muntatge pturidisciplinari a partir d"una idea de Roma Arranz titulat Cap semblança amb la realitat és pura comadénoa A finals de juny. també a Barcelona, s'ha prevei inaugurar l'exposoó El muraksme urbà. L art ai carrer, de Josep Mana Cortina. •
INSCRIPCIONS: Per f a * trametent l i butlleta adjunta, degudament emplenada. «I mim. 93 2 4 0 23 6 4 . Personalment: al servei d'informació del Col·legi i a [es d Per telèfon: trucant af <?3 2 4 0 73 6 3 Per E-mafl: (nformacto#apat>cn.e£ NOMBRE DE TIQUETS (PREU PER TIQUET S . 0 0 0 PTA):
FACTURA A NOM:
Del mateix col·legiat De l'empresa que sntfca » Hom-. Adreça:
EL PA£AMENT ES FARÀ MITJANÇANT: Rebut domiciliat al compte «i hal·ltiiilnunt «i Co(-l*ji em carrega «te retat* Pagament t les eficinec del Cot-legi (mrtjançant efectiu o uc conformat) Transferència bancirta a "La CMU~. ent. 2100, ot. 0474, compte 22-0200074032 (en aquest cas s'ha d'enviar al Serwi d'Informació del Col·legi tau còpia de r·^réc. f«,: R3 240 2 3 M ) DomtcAac» bancàna al Banc o Caoa t u aquest cas ekè d'empUNar l'jtrtorrtzaci· tacaria Entitat:
.
. 0f1eàu:_
DC:_
Núm. de compte:
Visita al museu Guggenheim H
a oeiegaoo òei Vanes Ocaoental del Coi legi ha organtzà< un viatge de cap de setmana a MBao per vster. entre cfaíres. el Museu Guggenhem. Sera del 22 al 24 de maig i espera comptar amb
meres dels companys que encara ne han tngut rocasió de passejar per ta cutaf basca i veure aquesta gran flor de lietaf de 28.000 n i recoberta de pedra i San que ha revolucionat íaauaaa arqutectònica arreu del mon. •
ELS TIQUETS ES RETKAKAN A;
Barcelona
fjlagarwfle Vïc
cet ixci VifttïíLUXits i umuniíJís riotes tu BUCCUMU BwPKtir. 5 Bjruisu T«l. <!3 2*0 23 63 f « *3 240 23 64
I
N
F
O
R
M
A
T
I
E t
U
N O T I C I A R I
V I S A T S
Visats no tanca al migdia El Col·legi amplia els horaris d'atenció al públic
H
I servei de visat de! Col·legi es prestarà ininterrompudament ai matí i a la tarda de dilíuns a divendres. La Caixa d'Enginyers tampoc tancarà al migdia i prestarà el servei també els divendres a la tarda. Aquestes són algunes de les mesures que s'han introduït en els serveis col·legials a l'abril, per millorar l'atenció al col·legiat. Els nous horaris, e! visat sense desplaçament personal i l'atenció telefònica són les més importants. H Nous horaris de visat • Barcelona: de dilluns a divendres, de 8.30 a 19.30 hores, ininterrompudament. • Granollers: de dilluns a divendres, de 9 a 13 h. Dimarts i dijous, de 17 a19h. • Manresa: de dimarts a divendres, de 9 a 13 h. De dilluns a dijous, de 17a19h. • Terrassa: de diiluns a divendres, de 9 a 13 h. De diiluns a divendres, de17a19h. • Vic: dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 h, i dimecres, de 16.30 a 18.30 hores.
retorna visat sense càrrec, en 24 hores. S col·legiat pot deixar qualsevol documentació per visar i. si no pot esperar-se o no li va bé cfendur-se-la, eí Servei l'hi porta l'endemà, sense càrrec, al despatx professional o domicili particular. A més, pot estalviarse tots els desplaçaments, ja que el Col·legi posa a disposició del col·legiat un missatger perquè faci qua)sevol altre tipus de visat o gestió sempre que vulgui. El Servei recull la documentació sense càrrec i l'endemà, un cop feta la tramitació, només haurà de pagar el viatge de tomada de! missatger. 0 , si ho prefereix, podrà recollir personalment la documentació.
•
AduaGtzaciódelsvaloisdecàlcuIdebhonoraisorientatius
Les consultes, més àgils Nous valors de mòdul i coeficients d'actualització
Qualsevol consulta, aclariment, orientació o gestió pot fer-se directament per telèfon, fax o correu electrònic. • Barcelona: Tel. 93 240 23 70. Fax 93 240 23 71. E-maii: visats ©apabcn.es • Granollers: Tel. 93 879 01 76. Fax 93 879 01 11. E-mail: caatvori@apabcn.es • Manresa: Tel. 93 872 97 99. Fax 93 872 73 05. • l Visot-Express per evitar E-mail: caatbages@apabcn.es desplaçaments innecessaris • Terrassa: Tet. 93 780 11 10. Fax 93 733 06 51. Si s'ha de visar un estudi de segureE-maii: caatvocc@apabcn.es tat, ja no cal desplaçar-se. El servei • Vic: Tel. 93 88526 11. Visat-Express recull la documentació Fax 93 889 45 34. a l'adreça que el col·legiat indiqui i l'hi E-mail: caatosona@apabcn.es. •
per a l'aplicació a partir de l'1 de maig 1. Nou valor del mòdul per al càlcul del pressupost de referència. El mòdul quedarà fixa! en 40.250 pessetes. 2. Coeficients per a l'actualització d'honoraris. 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989
aplicar el Ca corresponen! 1,03 1,04 1,09 1,11 1,15 1,15 1,20 1,32
1988 1987 1986 1985 1984 1983 1982 1981 1980
1,52 1,77 1,83 1,87 2,06 2.26 2,53 2,84 3,19
3. Coeficient d'actualització d'honoraris a 13 d'abril: Ca --1,020
a planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell
CCNTEETPDCR AUTCMCTC
AA&Í1SD0R AUTCfcttTC
0 20 30 30
tlMflfíÇtCÒ tfàtó».
55 60 140 70
DISCRIMIN. TRUCADES
XXXX
XXX I
PfiPER NORMAL
ENWMENT MULTFLE
IXXX
SF110T 1020 8000 SF4200
XXX I
ESCieR MCNOCRCM
II I X
Pastor 5 - T e l . 4 1 4 6 3 5 5 - Fax 4 1 4 6 7 15 v.v.v.'.arquired.es.'eLipalinos - emaijreupalirtos@arquired.e
38.900 68.900 117.900 104.900
EL
N O T I C I A R I C O N S C L I
GENERAL
Creació d'un servei tècnic al Consell General a Junta de Govern del Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya va acordar el passat 13 de març la creació d'un servei tècnic qve s'incorporarà dins la seva estructura interna. En aquest context, el concepte "tècnic" té relació al conjunt de coneixements i de tècniques relacionades amb la construcció i els seus processos, l'exercici professional, la docència i la investigació, tot això dirigit a orientar aspectes estratègics de la política professional establerta per l'organització col·legial. Els objectius d'aquesta iniciativa passen per constituir una unitat d'assistència i recolzament tècnic en les qüestions relacionades amb la professió, el seu exercici i la formació. Fomentar, estimular, orientar i coordinar les accions i programes dels col·legis relacionades amb la tècnica seran algunes de Ics funcions principals previstes. El Consell )ia preparat l'esquema de funcions, contingut í estructura del Servei Tècnic i ha definit el perfil tècnic-professional i personal del responsable d'aquest Servei, la junta de govern va acordar-ne la difusió d'aquesta iniciativa a totes les demarcacions col·legials. La secretaria del Col·legi recollirà i analitzarà les propostes de candidats que reuneixin les condicions requerides per desenvolupar la funció de responsable del Servei Tècnic segons el perfil tècnic que s'exposa en el quadre adjunt i les farà arribar abans del IS de maig al Consell General de l'Estat
L
Perfil tècnic-professional i personal que es requereix pel càrrec de responsable del Servei Tècnic del Consell General Titulació : aparellador/a ° arquitecte/a tècnk/a. b valorarà la possessió d'altres titulacions. Experiència professional en activitats relocionodes amb la construcció per un període no menor de 8 anys. Possessió d'amplis coneixements actualitzats en materials, processos i elements de la construcció. Domini de lo tècnica i latecnologiaen l'àmbit de la construcció. Coneixements profunds i octuditzats de la normativa espanyola i comunitària. Uiofito! angles, portot i esent omb fluïdesa. Capocrtat de rwooo. Aptitud per integrar-se en un equip, crear, organitzar, coordtnor i gestionar un servd toOK de professionals. Bona (
i discursi-
va, amb actitud per parlar en públic i per a l'elaboració ainformes, síntesis í altes documents de tipus tècnic i professional. Es valorarà l'experiència de relacions |o establertes amb organitzacions tècniques i del sector, públiques i prívodes, espanyoles i estrangeres Í amb els seus responsables. Es valorarà, tanmateix, el coneixement de Porgonteaòó coUegid f les seves institucions i el seu funcionament. El lloc de treball es cobrirà en règim oe controcTocto laboral amb lo beguretat Social, i s'ha previst una retribució de 9 mHkmj de pessetes brutes anuals jo part la Seguretat Social). lloc de trebofi: Wodrid Coneixements d'informàtica o nivel d'usuari en Wmdows'95, Word, Excel, Accés i habituat o navegar per krtemet.
Les persones interessades hauran d'escriure i adjuntar currículum personal abans del 26 de maig a ta Secretaria del Col·legi. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 55. Fax: 93 414 34 34
Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra. Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.
SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova. ~3. lr 3a. • Apt. de Correus -<7 0tT50 MOUNS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41' • Fax 668 62 07 E-mail sico 9 sispromat.com www.sispromal.coni loreme
I
M
C £ N r RE
II
F
O
R
D
f
C e n t r e
SERVEIS D O C U M E N T A C I Ó
J O S E P
8 £ N A R T
l ' f t i i i
r e t p e
!
Plans de seguretat en obres pròpies H
om cal interpretar l'excepció que fa el Reial decret 1627/1998. en l'article 2. per al cas que el promotor sigui un cap de família que es construeix o repara casa seva? Cal que es faci també un pla de seguretat?
obres petites), ens trobem en una situació en què aparentment no hi ha cap contractista obügat a redactar un pla de seguretat.
Però el contingut del segon paràgraf del Reial decret, esmentat al començament no suposa una excepció de l'obiigació de tenir un p!a de seguretat per als treballs que facin, en aquesta situació, els treballadors autònoms contractats pel promotor. El pla de seguretat no pot faltar en cap El Reia! decret 1627/1997 diu texobra. Trobarem dues situacions difetualment en el seu article 2.3: «Cuanrents amb vista a solucionar la redacdo el promotor contrate directamente trabajadores autónomos para la rea- ció d'aquest pla i a assegurar !a fixaüzación de la obra o de determinados ció d'unes condicions de seguretat trabajos de la misma, tendra la consi- per als treballadors autònoms que inderación de contratista respecto de tervinguin en l'obra: aquéllos a efectos de lo dispuesto en • i Ei cap de família encarrega unes parís de l'obra a contractistes i e! presente Real Decreto. altres a treballadors autònoms. En Lo dispuesto en el pàrrafo anteaquest cas, el pla o plans de serior no serà de aplicación cuando la guretat de l'obra fets pels contracactividad contratada se refiera exciutistes hauran de tenir en compte sivamente a la construcción o reparatambé els treballs que seran efección que pueda contratar un cabeza tuats per treballadors autònoms, de famiüa respecto de su vivienda.» • i El cap de família encarrega totes Segons aquest redactat, el cap les parts de l'obra a diferents trede família que fa de promotor de les balladors autònoms. En aquest obres del seu habitatge no ha cas, encara que no tingui la consid'assumir les responsabilitats i oblideració de contractista, el cap de gacions d'un contractista en matèria família hauria d'encarregar la rede seguretat i salut. dacció d'un pla i la seva aprovaEs determina aquí que el promoció per part del coordinador de tor, quan contracta directament treseguretat en la fase d'execució balladors autònoms, assumeix les d'obra. obligacions del contractista en allò que fa referència a la seguretat, amb Cal no oblidar que en els casos l'excepció de la construcció o reparaanteriors el cap de família no deixa ció d'un habitatge per a un cap de de ser el promotor de l'obra i que, família. com a tal, tindrà les següents obligaD'altra banda, aquest cap de famiüa, com a promotor, ha d'encarregar la redaccció d'un estudi o estudi bàsic de seguretat i salut. I segons el Reial decret 1627/1997 cada contractista ha d'elaborar un pla de seguretat en aplicació d'aquest estudi o estudi bàsic. Si el cap de família realitza l'obra contractant només treballadors autònoms (situació molt habitual en
Una eina per elaborar l'estudi bàsic H
aprovació del Reial decret 1627/1998 ha comportat un gran nombre de consultes relacionas amb la seva interpretació i aplicació. Per tal d'informar els professionals el Col·legi va preparar el dxument La nova reglamentació sobre seguretat i salut en les obres de construcció, que va enviar a tots els col·legiats. Hi ha un aspecte pràctic d'aplicació del Reial decret que ha interessat especialment als col·legiats: la redacció d'estudis bàsics de seguretat i salut. Amb vista a facilitar una eina d'ajuda per a la redacció d'aquests estudis el Centre de Documentació ha
preparat el "Document a l'abast- número 19, en què es dedica tot un apartat a l'estudi bàsic, amb una proposta de model i un annex amb l'anàlisi de riscos i mesures de prevenció. Aquest annex s'estructura per fases d'obra i permet una fàcil adaptació a cada cas concret d'estudi bàsic. Juntament amb el -Document a l'abast" en paper, es pot adquirir opcionalment l'apartat d'estudi bàsic en disquet, que facilita l'adaptació de! model proposat a les diferents obres. • Jesús Fernàndez
E-mail: sit@apabcn.es
Plec de condicions per a obres d'urbanització Pliego de Condiciones Técnicos para Obras de Urbanización. Consejo Superior de los Colegios de Arquitectes de Espono. 1998.
Q
quest volum completa la «Guia para la redacción de proyectos de urbanización». Tots sabem el paper que els plecs de condicions tècniques haurien de tenir dins del projecte. Però també sabem que, la majoria de vegades, no són més que un conjunt de fotocòpies incorporades de forma sistemàtica al projecte, i que ningú no llegeix fins que no hi ha algun problema o diferències de criteri.
cions: •
H
Designació de coordinador, si cal, en fase de projecte i en fase d'execució. Redacció de l'estudi o de l'estudi
bàsic de seguretat i salut, • i Realització de l'avís previ.
•
Jesús Femàndez
E-mail: sit©apabcn.es
No» horari del Centre de Documentació
Aquest volum, específicament dedicat a obres d'urbanització, és un bon recurs per elaborar plecs de condicions tècniques adaptats a les necessitats de cada projecte. S'hi descriuen les condicions particulars per a materials i sistemes, els sistemes de posada en obra, les condicions d'acceptació o rebuig i la normativa i les condicions d'ús i manteniment. Conté, a més, un CD-Rom que incorpora íntegrament el text i les il·lustracions del volum, i que permet adaptar-lo a les necessitats concretes del projecte de manera més senzilla i ràpida. Aquesta publicació, la podeu consultar al Centre de Documentació. Esperem la propera edició d'un piec de condicions tècniques per a edificació que els editors anuncien en la presentació d'aquest volum. • Salvador Gili
E-maii: renari@apabcn.es
El nou horari del Centre és el següent •matins: de 8,30 a 14,30 hores •tardes: de 16 a 19,30 hores.
J..-.-P K.
Cinquena planta del Col·legi Telèfons: General: 93 240 23 61 Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 Fax: 93 240 23 81 E-mail: General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SfTQapabcn.ei
Últims
Docvaenfs
o
17. Certificat d'habitabiiitat 18. Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya 19. Nova reglamentanció de seguretat i salut en la construcció
l'Abast (302 PTA+IVA) (138 PTA+IVA) (750 PTA + IVA) (amb disquet 1.000 +IVA)
SERVEIS
I
A S S E S S O R I A
N F O R
FISCAL
Preparant la declaració de 1997 (IV) H
e venut unes accions i unes participacions en un fons d'inversió. El benefici és inferior a 500.000 pessetes. Aquest benefici ha de figurar en la meva declaració de renda? No estaran subjectes a la declaració de renda els increments nets de patrimoni originats com a conseqüència de transmissions oneroses quan l'import total d'aquestes no superi les 500.000 pessetes i aquest import no procedeixi d'accions o participacions en institucions d'inversió col·lectiva. Per tant: • En primer Hoc, ca! tenir en compte que n'està exempt l'increment quan l'import de la transmissió és inferior a 500.000 i no el benefici.
tització per a aquest any. els equips informàtics tenen un màxim d'amortització d'un 25% i el màxim de 8 anys. és a dir, vostè podrà amortitzar un bé entre un 12.5% i un 25%. Quant al fax, els coeficients d'amortització oscil·len entre un 5.55% í el 12%. A més a més, pot deduir efs interessos per la compra de l'ordinador. Ha de tenir en compte que la Uei permet, per a aquest exercici, imputar com a despesa les adquisicions de béns inferiors a 100.000 pessetes.
El benefici procedent de fons d'inversió tributa des de la primera pesseta
Faig d'aparellador. Per això, utilitzo un cotxe adquirit en leasing. En l'IRPF estic subjecte al règim d'estimació directe. Puc deduir en l'IRPF les quotes de l'arrendament financer i també les despeses de gasolina i reparacions? Les despeses corresponents al consum de carburant seran deduïbles semSóc un aparellador que estic en règim pre que es justifiqui la realitat del desd'estimadó directa. En l'exercici97 vaig plaçament, ía seva relació amb l'activitat comprar un fax i un ordinador, puc que desenvolupa i que, a més a més, es deduir-ne la despesa?, i on i com ho justifiqui documentalment l'import de la haig d'incloure en els meus llibres despesa. Les despeses de reparació i conservació del vehicle solament es pocomptables? Un ordinador i un fax estan catalo- dran deduir si es demostra de manera gats com a béns d'inversió, ja que els inqüestionable que aquest vehicle es llibres de registre fenen un apartat final troba afecte de manera exclusiva a destina! a aquests béns, on es reflecti- l'activitat. Amb relació a les quotes d'arrenran. Respecte als coeficients d'amor•
En segon lloc, en el seu cas haurà de tributar per l'increment que s'hagués pogut produir en la venda de ía participació de fons, perquè aquests tributen des de la primera pesseta.
Socis i administradors i Seguretat Social
dament financer, en la mesura en què ("usuari pugui justificar Tafectactó exclusiva de l'automòbil, objecte del leasing a les seves explotacions professionals, i s'escaigui la resta de circumstàncies que configuren el concepte trànsit, tindran la naturalesa de despesa, fiscalment deduïble en la imposició personal de l'usuari del vehicle, tant la part de les quotes d'arrendament financer corresponents a la càrrega satisfeta com les que recullen la recuperació del cost del bé (DGT 12-11-1993). Al final de 1997 vaig obrir un dipòsit a sis mesos. Quan he de declarar els interessos, en la declaració del 97 o quan acabi el termini del dipòsit? En NRPF, la norma general és declarar les rendes en el moment en què són exigibles. En el seu cas. no tindrà dret a reclamar els interessos fins que acabi el termini del dipòsit el 1998, per tant no els haurà d'incloure fins a la declaració corresponent a l'any 98 dins de l'apartat de rendiments del capital mobiliari. Sóc un professional en règim d'estimació directa i l'any passat les meves despeses van superar els meus ingressos. És possible declarar un rendiment net negatiu ? Hi ha algun límit? Pot declarar un rendiment negatiu, tant en estimació directa com en estimació objectiva per coeficients, sempre que hagi tingut en compte despeses realment deduïbles, que podrà compensar amb els altres rendiments de l'any. En cas de no poder-ho compensar tot
Taula
c autònoms: • eis a d m i r a d o r s actius. ja s^um soas ono
Les persones que eswjes&n ma enquadrades íenen to! la^y 1998 per reguiafítzar ía sevè stjaao •
José Antonio Bemaldez Advocat fccafeta
SERVEI RENDA'97 El Col·legi organitza el Servei Renda'97, de consultoria fiscal, del 4 de maig al 12 de juny, per donar suport gratuït al col·legiat en el període de declaració de la renda. Aquest període finalitza el 20 de juny per a les declaracions positives, i ei 30 de juny per a les que són amb dret a devolució. L'orientació anirà a càrrec de l'advocat fiscalista José Antonio Bemàldez. Per a aquells col·legiats que desitgin que se'ls faci la declaració, s'han establert els preus següents: •
Declaració ordinària: 16.000 PTA
•
Ordinària conjunta: 20.000 PTA • Patrimoni: 6.000 PTA
Servei de consultoria fiscal Renda97 horari: els dimarts i dijous, a hores convingudes. Telèfon: 93 240 20 56. •
d'amortització
B
a problemàtica existent amb rela- • treballadors de l'empresa que siguin ció a l'enquadrament de treballasocis amb el 50% del capital, o si dors, socis i administradors de tes sotenen, d'alguna altra manera, el concietats mercantils sembla que veu ta trol efectiu de la societat. seva fi. La Llei d'acompanyament per a • els socis, qualsevol que sigui la seva aquest exercici, resol els dubtes exisparticipació, si la societat solament tents, però com soi passar, planteja té treballadors socis. nous problemes. S'entén que es posseeix e! control efectiu quan: Segons aquesta Uei. 1) Resten enquadrats en et Règim ge- • es tingui el 50% o més del capital eis neral de ta Seguretat Sociai: socis mateixos o perquè es pertanyi a la seva família, fins al segon grau. • eis treballadors que siguin soas de ("empresa, sempre que no siguin, a • quan es tingui un terç de! captta! o la vegada, conseller delegat ni posmés. si a l'empresa hi ha treballadors see.xin el control efectiu de no socis, i n'N haurà prou que ting^n l'empresa. un 2 5 \ SJ a més es fan funcions oe dffecoó o gerència 2) Resten enquadrats en el Règim
aquest any, podrà fer-ho en els cinc anys següents amb rendiments o increments patrimonials, ambdós regulars. •
fL·
ui
simplificada Com ja havíem anunciat en anteriors informatius, s'ha aprovat la nova taula d'amortrtzaaó simpiiftcada, que s'haurà d'apltcar als subjectes passtus de í'IRPF que exefceixin activitats prolesstonats i que determinin el seu rendiment net per is modaMst simpfcficads del mètode directa. •
BERHALKZSASOCtADOS Servei de consulta i gestió i. Pau Casals, i. 2- 2a 08O21 Barceloní. M M n : S3 4H 64 24 Far. 93 20) 17 X E-eot to
I
O
F
E
•
R
I
T
M
E
F
S E R V E I S
O
S
DE
T
R
E
B
A
L
L
Últimes demandes rebudes al Servei de Promoció i Mercat de Treball empresa de venda a
important empresa de
immobiliària/consultora
l'engròs
fusteria d'alumini
cwxdíradoftírjtxa
! per a k ramivxx
ai óeçararvft
íxpenettca mmma tft any en tasques s i r r i v y Entre 22 i 30 anys Servei mÉter o PSS complert- Mones dfcte) r w s l mljà Carrel d t condur. OwpiinMtfll per rà^ar. Jornada ofiotf. CoAacte hÉord ndefinl arrti 6 mesos de pravo. Sou: 1500 000- bntf any ms$ ficerVus. tnoorpoiaoú trwítèd o u . Bs interessats poseu-vos en COfUcle srob. Wíiilh EspflAfl, SA. Jordi A M . Telefcn: 93 862 96 96
5r;:Lji.Bc;eie(..,lc
:
constructora cap d'obra
2 caps tfofcra
pe- a c e f / í a i i C í sicres. sr-ca-
per a contra, supervisc de rexecuoò fc F obra. gesbo ecomnca J lÉGrwca per t r o hatMatges residencials a Ua-
a 3 ar.fi en arrncar«nis. cwtrol eco-
entr. 1 M anys en dNcdd a peu
nornc Q*obres i conuusmrib d'autocad. Efiat, erfte 25 i 35 anys. Carnet ds a n l u r i n N d s propi Àrea de tretoal. Barcelona i nxMes. Viatge setmanal per Catalunya. Jornada o6a a l fíetooó laboral ndeMda. Sou: 2-200.000.- bruVany negociables, h ctvporBoú Tvnedota. Envieu curricu' lum a; Mejandra Ramos. Tdètan: 93 23128 56 Fac 93 265 21 27
Ire 23 i 35 anys. Carnet ds condur i «ehcfe propi. Jornada oficial ConEF3C1B bboral. Sou a negociar atd> signatura (Tobres. Incorporació imfnedBrta Els vtefessats podeu enviar currículum a. Eisabel Bierge. Telèfon: 93 *18 70 42. Fax: 93 212 27 22
Ref. 5^68
Ret. 5.897
Ref. 5.935
estudi d'arquitectura. enginyeria i construcció
pe» a (incoo, convol d'ocres i coorta. MnpfGscnOBis un íranm oe i anys en construcció '*> oVecoó d'obres. Ejpwiòreia en Aubcad. EdsL OTre 2* i « anys. teçrescwS*! carnet de conduti wtvde propi- DisporaiWat per viatjar. Jornada oficial. Retatíò Hx^d. Sou negociable més ncenüus. Incorporació NTinetiaia. 5 s ingressats podeu enviar curróulurR urgent a l t a r 93418 07 41.
Rel. 5.903
mprescindibte antre 5 i 7 anys tfwpenenca a peu í obra i en pressuposBs. EOaL entre 30 i 40 anys. Comacte laboral a n * període da prova d'1 mes. Sou 4.000.000,- brul/any Bs rtüressats podeu ermar curriculum a; E4ficaao™s y Rasidencas. SA. Manuel Asensio. Telèton: 93 309 54 45. Fax: 93 309 60 72.
Ref. 5.911
estudi d'arquitectura
estudi d'arquitectura
constructora catalana
estudi d'arquitectura
oficina municipal de
cootdmaóortjç seguretat
tècnica de projectes i obres
tècnic seguretat i qualitat
tècnic d'obres
rehabilitació d'habitatges
per a obra a San Fetaj de UoOregat. Imprescindible entre S i 10 anys tfexperièfïta. Edal, entre 35 i 65 anys. Conveftent carnet de condur i vernde propi. Referio tatai de 18 mesos. Sou negcdaUe. Incorporació el mes de jidol. Ets interessats podeu enviar cumculum a: Bosch-Cuspinefa Associats. SL Fa*: 93 451 86 46
per a tfcecció d'obres i col·laDoratóó tècnica en despatt. Convenenn expenenca en tasques simdars. Edat entre 23 i 33 anys. Carnet de conduir i vericie propi. Jornada oficial. Contradelaboralo relació 6bera) per !emps indeteiniL Sou negociable. Incopwaoò immediata. Els interessats podeu trucar a; Ortlnreros S Ass. Esutdi tfArqurtectura. José F. Ontiveros. Telèfon: 908 J9 19.il
per a la realtcaoo i posada en pràctica de la normativa actual de seguretat i higiene en construcció i recolzament ais caps tfoíjra en la realització i posada en practica dete plans de qualitat (normes ISO-9002). Es valorarà coneixements de normes ISO-9000 i nomianva de seguretat Edat, entre 25 i 45 anys. Carnet de conduir i vefade propi. Zona de treball. Tona i Parets. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit Sou negociable. Els interessats podeu enviar cumcuhm a Eïcover, SA. Ramon Blàzt^jez. Te-
fler. 5.916
selecció
superv sor d'obra per a empresa de fabricació
Canalitzarà la informació a l'oficina tècnica. Durà et control dels
fabricant de productes de
ajudant de capa1 obres
protecció de fusta i ferro
ques similars. Edat, entre £5 1 35 anys. Convenient carnet de conduir i vehide propi Jornada oficial. Contrace labora! o relació liberal. Temps de contractació 1 any renovable. Periode prova Í 1 mes. Sou: 3.300.000.brutíany negociables. Incorporació immediata. Els interessats podeu trucar de 18 a 20 hores, al telèfon: 33 757 57 38.
industrials, de les obres i la seva instal·lació en diverses zones geogràfiques. Viatjarà el 50°° del temps. Experiència mínima d'1 any en tasques similars. Edat,
constructora de Mataró
pei a pressupostos, cemficacions i control tfoores a Mataró. Convenien! entre 3 i 5 anys (fexpenènia en tas-
instal·lació de cuines industrials.
ntre 25 i 40 anys.
Es valorarà català. Contracte aboral. Sou: 3.800.000,- brut/any. Incorporació immediata.
Els interessats poden enviar el curr culum urgent amb !a referència BX01 a: Olga Alonso. Telèfon: 93 322 13 13. Fax: 93 439 78 88 Ref. 5.817
P E T I T S
A
N
U
N
C
I
Ref. 5.927
Ref. 5.925
Ret. 5.920
empresa de
per a anwdaments i control d'obres cfurDanit2ado i de naus industrials amb prefabricats de formigó. Experiència en amklarrients i control líobra. Coneixements o"Autocad v.12 i 13. programes d'amidaments, word, efc Català i castellà parlats i escnts. Carnet de conduir i vehicle propi, per a desplaçaments per la província de Barcelona i Uetda. Jornada oficial en règim de col·laboració d'1 any. Retribució negociable. Els interessats envieu currículum a: Joan Nadal Ouera i. arquitecte. Xavier Carrascal. Telèfon:
Ret 5.939
lècnic comercial p€r a vtsites d'informació i assessorament tècnic a pre5cnptors i a punts de venda. No cal expenènoa. Es valoraran habilitats comercials. Àmbit de treball. Catalunya. Cal carnet de ccnOuir i vehicle propi. Edat entre 23 i 33 anys. IcSoma català. Jornada completa. Contracte laboral indefinit Sou. entre 3.500.000 13.700.000,- brutíany més despeses i quilometratges. Incorporació immediata. Podeu enviar cum'culum s. Xytaze!, SA. Joan Dalmau PoJ. Ind. SE. RiQ Acústica s'n 08755 Castellbisbal Fax: 93 772 20 52 Ref. 5.951
tecmc de rehabilitació per a assesicrarreru a'actuaoons de rehaEilitacio 0 hac.tatges. inspeccions íedrfias, seguiment d'ctres. i elaboració d'informes. No cal expenènoa professional, imprescmoíole carnet de conduir i vehide propi. Àrea de treoa!! dms del mumcipt de SabadeU. Jornada oficial. Contracte íaboral 0*1 any prorrogable. Incorporació tmmefliata. Els interessats podeu enviar currículum a: WnusaOfiana de Renatnli!aoó. Marta Garcia. Telèfon: 93 725 65 99. Fax. 93 727 14 48 Ref. 5.932
INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta
Telèfon: 93 240 23 58 Fax: 93 240 23 59 E-maíl: treball@apabcn.es
S
PETITS ANUNCIS Serveis per al professional
Topògraf
Auxiliar tècnic d'obra
Es fan aixecaments d'estat actual, desenvolupament
per a treballs de mesuraments,
i delineant de construcció
per donar-se a conèixer als
i de-
aixecaments, implementació de
Amb coneixement d'autocad
professionals que reben
lineació de projectes, models en
projectes, replanteigs d'obres i cu-
10, n . 12,13 i 14, s'ofereix
Servei per a taxadors
3D, càlcul d'estructures i ins-
bícacions. Sistemes informatit-
per treballar. Disponibilitat
Enviï'ns un fax i nosaltres li lliu-
tal·lacions- S'oíereixen també,
zats. A grans i a petites escales.
total i incorporació immediata.
rem ta delineació dels seus cro-
serveis de fotografia d'arquitec-
Qualitat i rapidesa.
Amàlia Torres
quis en menys de 24 hores. L'e-
tura i obra. presentacions, trac-
J. Costa
Telèfon: 93 640 80 75
laborem per ordinador, i ens
tamenl d'imatges i perspectives,
Telèfon: 93 265 40 04
adaptem al seu estil
mesuraments i pressupostos,
Tenim experiència de més de
plecs de condicions, ajui per a
dos anys. Preu per croquis óe
projectes de seguretat, dictà-
700 PTA.
mens, valoracions i gestió econòmica d'obres.
informació Telèfon:
93 416 16 39
Josep M. Telèfon: 93 452 07 89
L'iNfOUMATlU només cof anunciar-se als Peíi'/s Anuncis preu 1.000 ptes. si
Expert en treballs en alçada Perspectives
s'ofereix nordamerícà expert
Es fan perspectives manuals i per
en treballs d'obra i rehabilita-
ordinador, en blanc i negre o en
ció, especialitzat en treballs
coior i Render.
en alçada de més de 30 m.
Octavi
Michaei Morns
Telèfon: 93 213 92 36
Telèfon: 93 200 89 49
és col·legiat oesrudiant 2.000 ptes. per a no col·legiats més informoció telèfon directe: 93 240 23 76 fmc: 93 414 34 34
S E R V E I
P R O M O C I Ó
PROGRAMA
I
E N SEGURETAT
Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres
I
SALUT
LABORAL
Curs de coordinadors de seguretat Periil tècnic europeu
Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció tècnica de Catalunya a tes persones que hagin assistit al 80 %
(Curs subvencionat)
objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi i un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat.
grupV del 8 de juny al 29 de juliol, dilluns i dimecres de 18 a 21 h. Grup VI del 8 de setembre a 29 d'octubre Dimarts i dijous de 18 a 21 h.
adreçat a Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat i que hagin de fer funcions de coordinació en fase d'execució d'obres petites-mitjanes.
temari 1 • El Reial decret de transposició de la Directiva 92/57/ CE sobre seguretat i salut 2' Coneixements bàsics sobre prevenció 3* Conceptes bàsics d'ergonomia 4» Solucions tècniques davant de situacions de risc 5* Iniciació a la coordinació d'execució d'obres 6* Documentació.
preus col·legiats i estudiants: 60.000 PTA Targeta Accés: 48.000 PTA no col·legiats: 90.000 PTA inscripcions: Servei d'Informació.
Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern subvencionarà els col·legiats que s'hi inscriguin amb una aportació de 20.000 ptes. •
També adquirir els coneixements i les habilitats per fer de coordinador en fase d'execució en obres petites i mitjanes.
PROGRAMA
També es lliurarà el diploma europeu atorgat conjuntament per les universitats i institucions que han desenvolupat aquest programa. organitza Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. col·labora presentació Aquest curs es fa seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politècnico di Milano (Itàlia) i la Fundació Politècnica de Catalunya (Departament d'Organització d'Empreses). adreçata Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la
DE
CASOS
coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot tipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Decret 1327/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils. coneixements exigits Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic o enginyer. Es lliurarà diploma de postgrau de la Universitat Poli-
Fundació Politècnica de Catalunya. Grup III Tindrà lloc al Col·legi, del 18 de setembre de 1998 al 15 de gener de 1999, tots els divendres de 9.30 a 14 hores i 15.30 a 20 hores.
lloc Sala d'actes del Col·legi. Primera planta. inscripcions: Servei d'Informació.
PRÀCTICS
Projectes d'enderroc o desconstrucctó
Obertures en obres menors
Cas pràctic
Casos pràctics
presentació Les activitats de formació d'un cas pràctic tenen com a objectiu donar a conèixer pautes i criteris per poder dur a terme tasques específiques dels arquitectes tècnics que es voten iniciar en aquest tipus de treball profesional.
preu Inscripcions col·legiats i estudiants; 18.000Ta r ;=ta Accés: 14.400.: : : egiats: 27.000.5=-.- oInformació. programa • Tipus d'enderroc tipus de dient, condicions de contractació. Marc legal i normatives. Tractament de residus. Fluxograma de procediment dexecuciò
S'hi tracten casos oe petita o mitjana envergadura i de no gaif e complexitat per als quals no -r>en:$ molt profunds d especiali-
n
E ies sessions òei Projecte z e^oer'oz sensenya'an !es :ajtes processos per iep un r·o·ecre üe'ioeroc. eis famns a : ~ -:S;*at'js • tes pajtes oe segjs-ient s ! obra
professor Oscar Moreno, arquitecte tecruc de Control Demeter Oscar Caudet enginyer oe mines de Control Demetef dia, hora i Hoc ar-iarts 2. 9 i 16 de juny. de 16.30 a 2inores. Sala cí actes.
• Recollida de dades de I estat actual. • Tràmits administratius • Determinació deis processos d enderroc • Cmens per a la realitzat» de projectes • Casos practcs
dia i hora dimecres, 9 i 16 de setembre, de 16.30 a 21 hores. durada 2 sessions de 4 hores. sessiói Definició tècnica • Tipologia d'esfentoiament: obertures en façanes Obertures en sostres • interpretació de restat de càrregues • Càlculs senzis Anaüst de resta! de carregues a actuals Cafcul 1dsseny tfestrtoiament Càlcul i dvnensunaf de restantotamenl
• Segmmen; i contrtf dexeCUCiD
•
Mesures de seguretat de ('edifici • Valoració econòmica • Seguretat i salut laboral • Normativa d'aphcaoó sessió2 • La documentació tècnica. Casos pràctics La vtabüitat tècnica La vtaMüa admnstratva Criem tècnics a destacar La documentació tanca • Enes per ala presentació de documenti tecncs * Trarntaao admnsftÉva • Pautes de s e g u m n l i control * ffst r/obra
Se<ve) Promoció i fttonctf de Delati conaucftjs
I
M
F
O
*
FORMACIÓ
M
I
A
ACTIVITATS
T
A I I l í S
SE1VEI
P I O M O C I Ò MÀSTER
I
M E I C A I
PKOiECT
DE
T I E l i L L
MANAGER
Projed manager en edificació i urbanisme
Habilitats directives i gestió de recursos humans
Programa de postgrau
Curs d'especialització. Màster Prcject manager organitza Fundació Politècnica de Catalunya i Col-legi d'Aparelladors
-
presentació El curs de postgrau de Projed manager en edificació i urbanisme és un dels mòduls que integra el programa de màster en Project manager en edificació i urbanisme que el Col·legi prepara conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Aquest curs de postgrau és l'únic mòdul obligaton del programa màster, format per diversos cursos de postgrau i d'especialització. Per obtenir e! títol de Màster en edificació i urbanisme s'hauran de cursar 500 hores distribuïdes de la manera següent: amb caràcter obligatori 150 hores lectives del programa poslgrau en Project manager en edificació i urbanisme que presentem, les 150 hores del projecte treball d'investigació de màster, més 200 hores, a escollir entre una oferta modular de cursos de postgrau i de cursos d'especialització, la qual cosa permet fer ei màster de forma intensiva (2 anys} o de forma lliure, per acumulació de crèdits en cursos de curta durada.
directors del curs Francisco Javier Llovera Saez Catedràtic. Director del Dep. d'Organització d'Empreses de la UPC i Carles Puiggròs i Lluelles, Arquitecte tècnic. Project manager dia, hora i lloc Sala d'actes del Col·legi, divendres i dissabtes, del 18 de setembre de 1998 al 13 de febrer de 1999, Divendres: de 16.30 a 21 hores Dissabtes de 9.30 a 14 hores preu col·legiats i estudiants: 300.000 Targeta Accés: 300.000 PTA no col·legiats 380.000 PTA programa • La legislació urbanística • La gestió de recursos humans • Dret de l'empresa immobiliària • La fiscalital en el camp immo biliari • La contractació • La gestió de la qualitat • L'economia d'empresa • Els estudis tècnics i urbanístics dels sòl i la gestió immobiliària • El màrqueting immobiliari • Els esíudis tècnics, econò mics i financers • Estudis de viabilitat • Màrqueting operatiu • Tècniques de negociació • Formacioó de l'equip • Estudis previus. • Gestió d'obres • Manteniment. •
VIATGE A BILBAO Visita al Museu Guggenheim
programa • Gestió de recursos humans a l'obra
- coordinació i comunicació - planificació de la formació de coordinadors
• Gestió de recursos humans en la prestació de serveis en la construcció
• organització i lideratge d'equips de treball - constitució i organització d'equips multidicíplínaris - diagnòstic d'equips, establiment d'eixos i estratègies - tècniques d'aprenentatge grupal
• Gestió de recursos humans i seguretat i salut laboral • Management i recursos humans: - management situacional i participatiu - gestió per aprenentatge - gestiódetaqualitatenproductes i processos • gestió de canvis i resis-
• Viabilitat i gestió d'operacions de retnodelació urbana Curs d'especialització. Del 28 de setemoíe al 2 de novembre, els dtüuns i dimecres, be 18 a 21 h.
Habilitats directives • Gestió eficaç del temps dimecres 3 i 10 de juny. de 18 a 21 hores. • Resolució de problemes de) 30 de juny ai 9 de juliol, de 18 a 21 hores.
professors Michèlle Butzbach Jaume Llacuna dates del 9 de juny al 14 de juliol, dimarts i dijous, de 18 a 21 h
tència • Tècniques de gestió en recursos humans: anàlisi i resolució de problemes - anàlisi i resolució de conflictes - lideratge de reunions • tècniques de negociació - motivació tècniques de presa de decisions
AVANÇ DE PROGRAMA
Màster de postgrau Project manager
• Informàtica. Introducció del 15 a! 22 de |uny de dilluns a divendres de 9 a 13n. Descompte del 50%. • Sessions d'Intemet dimarts. I9demaig.de 19 a 21 30 hores. inscripcions Servei d'Informació. •
preu col·legiats i Targeta Accés: 60.000 PTA no col·legiats: 75.000 PTA lloc Sala de conferències. Primera planta. inscripcions Servei d'informació. Planta baixa. •
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS (?)
Servei d'Informació
^-s
Telèfon: 93 240 20 60 Far 93 240 20 61 E-mail: informaao@apabcn.es
Les places dels cursos són limitades i se seguirà un rigorós ordre d'inscripció. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assism a un 80% de les classes. Preus especials estudiants amb Targeta Accés. •
La delegació del Valies Occidental ha preparat un viatge de cap de setmana a Bilbao per visitar el Museu Guggenheim. Tindrà lloc els dies 22,23 i 24 de maig, i el preu previst per persona és de 20.000 PTA. (inclou viatge, hotel Villa de Bilbao 4 • i visita al museu). Informació: Telèfon: 78011 1 0 V
PRESENTACIÓ DE P10GIAMES ARKTEC Empresa de software per a arquitectura, enginyeria i construcció, presentarà els programes • Gest: pressupostos, certificacions, etc. * MidePlan: amidameni gràfic de plànols * Tricalc: càlcul matricial espaial d'estructures tridimensionals • Arktecadrdissenyidibuix assistits dia, hora i lloc: dies 20 i 21 de maig ce 9 a 19 h. Vestíbul del Col·legi. informació: Telèfon: 93 265 21 W. HICROGESA Empresa de programes de gestió en el sector de la construcció presentarà els programes: i plans de seguretat • Preyme:pressupostiamiaarrents * Intawin: instal·lacions dia, nora i ttcc dies 25 i 26 demaigde9at9h.Vesiibui Cel Col-legi. informació; Telèfon: 91 5422471. •
ACTIVITATS F O R M A C I Ó
I
ELS MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES
SEIVEI
I E H A I I M T A C I O
I MEDI
La fusta: futur anterior
Curs de fotografia i construcció
Jornades tècniques
Possibilitats i aplicacions de les fotografies clàssica i iïgita!
AMBIENT
i exposició presentació La fotografia és una eina de suport molt útil per als professionals de la construcció a l'hora de fer i il·lustrar aixecaments, obres, diagnòstics i informes. Sovint, hem de fer fotos en què ens és difícil aconseguir una qualitat que ens permeti, posteriorment, donar l'aplicació prevista.
Entre els numbrosos avantatges que té la construcció amb fusta cal destacar la facilitat de prefabricada ja sigui sota fórmules de components o de semiproductes. el menor impacte ecològic o la seva calidesa tradicional. Si la imatge de la fusta és ja un sinònim de qualitat, el coneixement dei material —i sobretot dels seus derivats més contemporanis— és encara una assignatura pendent per a la majoria dels tècnics de la construcció. Els problemes de manteniment, en especial davant l'acció del sol o el comportament al foc. entre d'altres, generen desconfiança i, sovint, nos'enfoquen prou bé. Exposició de materials Del 12 ai 29 de maig. Sessionstècniques • dimarts 12 de maig: La fusta com a material de construcció.
• dimarts 19 de maig: Durabilitat i protecció: atacs i mètodes de protecció de la fusta, aspectes mediambientals. Seminari Construir amb fusta • Dijous 14 de maig: Factors que afecten el comportament mecànic de la fusta. • Dijous 21 de maig: Tipus de protectors. • Dijous 28 de maig: Projecte i fusta. informació! inscripcions Servei d'Informació. •
EXPOSICIONS L'agonia de les fàbriques
Cuidem la coberta Campanya La casa en toma
Dins la biennal de la Primavera Fotogràfica, lexposiaó L'agonia de tes fàbriques de Cnstóoal Castro es pot veure a la delegació del Vallès Occidental, fins al 31 de maig. Telèton:93 78011 10. •
•Granollers L'exposició itinerant de la campanya La casa en forma es podrà veure a la delegació del Vallès Onental del 18 al 24 de maig. Telèfon: 9387901 76. •
objectius Amb aquest curs es pretén aportar els elements bàsics que permetin que les fotos que es facin tinguin una qua-
litat acceptable i siguin útils per a la feina requerida, pensant sempre que no som professionals de la fotografia. D'altra banda la fotografia digital està entrant cada vegada amb més força, i és per això que també tindrà un pes important al curs. contingut S'estructurarà en quatre sessions: una primera en què s'aprofundirà en aspectes tècnics sobre fotografia en general. Una segona sessió correspondrà a les pràctiques de camp.
La festa dels aparelladors
A
El Col·legi ha organitzat la Festa dels aparelladors t arquitectes tècnics d'aquest any. qje se celebrarà a ledrfo de l'INEFC a Montijic. el 19 de )uny. a partir de les 20.30 hores. El preu per persona és de 5.000 pessetes i es po: reservar taub per a 10 persones. Els tiquets es poden recolú' al Col-leo; i també a les delegacions Las nscripoons es poden ter per t a t 93 240 23 64. personalment al Servei ílntormació O al «èfan: 93 240 23 63. •
dies i lloc 27 i 30 de maig, i 4 de juny, i un dia addicional al mes de juny, de pràctiques amb ordinadors. Sala de conferències. preu i inscripcions: 20.000 ptes. Es concedeixen beques per a estudants. Servei d'Informació. •
De l'Ual 25 de juliol Coincidint amb el centenan de la independència de Cuba. el Servei Rehabilitació organitza per al proper mes de juliol un viatge a Cuba. Vol ser una oferta cultural i d'oci que permeti gaudir de tots aquells valors, immediats o més imperceptibles que s'amaguen darrera de l'arquitectura, el paisatge i la pròpia cultura d'un país molt vinculat a nosaltres. L'itinerari, que partirà de l'Havana, tindrà estades a Cienfuegos. Trinidad i el Valle de los Ingenios. Sancti Spiritus, Camagúey i acabarà a Santiago de Cuba.
Aquest viatge, es planteja com un complement del IV Congreso Internacional de RehabiIrtación del Patrimonio Arquitectónico y Edificación. que se celebrarà a l'Havana del 13 al 17 de juho) i al que podran assistir tots aquells professionals que estiguin interessats durant els dies d'estada a f'Havana. preu: 225.000 PTA. Inclou el bitllet d'avió, l'allotjament en
Jornada <f informació i debat
AFAIELLADOIS
direcció del curs Toni Roriach
Cuba. Viatge per l'arquitectura colonial
Conservació i seguretat a les façanes I A FESTA DELS
La tercera tractarà sobre la fotografia digital i la quarta seran practiques amb ordinadors de programes de tractament digital d'imatges.
presentació El Col·legi na organitzat una jornada d .n*ormacio i oeoat oedicada a la conservació i segjretat de les façanes. L objectiu de la jornada serà preseniar eís trets fonamentals oe les aarces nesures legisia'.tves ae is Gene-a!!*.a: : ae ' Ajj^anen: De Barce-ory exp.ca* -es possio^.ats
dia. hora i lloc Tinara lloc el proper dimecres 27 de mag a la tarda a a sala d'actes de! Col·legiinformació i inscripcions La inscnpoo es gratj'ta pera 3 - $ places línsa3es Ca: - s : ' - r e s a= Servei 3 !-*:>—.ans oe1
Co-egT&efiy 332*020 50
hotels de 3 i 4 estrelles amb habitacions dobles, esmorzars i visites tècniques. Grup màxim de 30 persones. informació: Servei Rehabilitació i Medi Ambient. Eva Paradef Telèfon: 93 240 23 66. •
GUIA
D'EMPRESES
I
SERVEIS
Les empreses Interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD
ESTRUCTURES
MOBILIARI URBÀ H I
FUSTERIA
Alsina
Marta Meca. Telèfon: 410 45 55
jordi porc
FRAPOMT CONS'ïLCOONS EN FUSTA
SOLUCKMM EN ENCOFRATS
PUNTAL REGULABLE Carga admisible 20 Tm - - e 30 - • - ,931 72621 01 • *S OcaOentaH
ELECTRICITAT
Gabarrò
ALUMINOSI
EXTEND.
Germans
Morters '•en^e retracció. Rehabilitació
AÏLLANTS j |
FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBÍ Pg.Laí Torni, i'n (Ea,( Dumjnce tuft») Fïbnci Pol. Ind. Rut* Sur - Bjrceloru © 6 9 9 4 2 66 - Fu; 5S8 00 Sí
AcJL.a CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ Tel. (93) 261 63 00 I Fax. (93(261 63 20 08908 L Hoip-nlei de Ucbregat (Barcetona)
IEP ILUMINACION
uBción, 390 • 392 • Telefono [93] 26S 16 63" Ta* (93) 332 77 53 0801 3 Borcelona
L Torre Romeu, s/n *08202 SABADELL •tel. 726 19 11 -tax 726 07 61
REHABIUTACIÓ
REHABILITACIÓ | j
simon .VAIÏRïAi ELÍCTÍ.-CO
SERVEIS
REHABILIIS.L.
PREFABRICATS I • • _ I I
OBRAS REFOfiMAS IMPERMEASlUZAClGNES ALUUINOSlS RERJER20S ESTRUCTURAL
CFT&Asoc. ASSAIGS
D'INTEGRITAT
ESTRUCTURAL DE PILOTS
ESTRUCTURES • CONSTRUCCIONES
Roselló. 3-»O-3-»-í Tel.(93)2-iï 22 21
c/ PaéiSa, 240 • Td {93} 456 \à 53 Fax 193! 436 72 85 -08013 Barcelona
MANSO, 11 5* A • W. (93) 426 98 98 [3 linem) Fa. (93) 423 94 13 • 08015 Borcelono
O8OÍ5 Barcelona PJ-\:<93) 2Í5 61 00
PAVIMENTS
LTER
orjados-Cerramiï haiels Pàrkings
ROAR, S.A. TcrraoargíU: divuions. f j ç a n &
FÀBRICA DE: PREFABRICAOOS DE HORMIGÓN 0819! RUBÍ Pg. 06 les Toires, s'n - Eüi!. Oiamanie Bjos. Fabrica Pol Ind. RuDf Sur - Barcelona ' S ' 6 9 9 42 66 - Fax: 53a 00 59
EXTRAFORT
Fastradur]
VALLS® SISTEMAS DE IECHOS ROIG CURVADO DE fEBFttfS, SJk.
Techos desmontables de escayola aligeroda
El sistema olemàn para sueios industrídes • KetubfiniailiM de flevoJo resslenm madnkfl y quimka • RspoiQüón fàül, ràpida y Econòmica de badies y gntias. • AntipíJvo, inipenDeaiiilàcidos, higjénkcn y deüxatiïüi / | ^ V ^ • i ^ ^UF
• Altamente resístentes a la humedad !5ANYSD"EXPERIÈNCIA EfJLACONSTRUCClOaS£C ESIHUCILWES METÀLUOUES LLEUGERES
HEFOft^M&n 1 DE FQRKTS tlEFORÇ OF (DIT 268) ADOtCIO DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES
•
CLASSIFICACIÓ
a
Major de SJJTU. 1 F J
LA
ORATORI DEL
Í'ALLES
lafioraton ACREDITAT per la
PAV1M0US. SJ1.
Generalitat de Catalunya pel control de
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
qualitat de ledificació r els seus maieíiaís
TERRAI20S CONTÍNUOS
Cl. JOSEP CARNER. 27 - TEL 879 33 91
P!ap Taluin, \ ter. 1* 08010 Barcelona
TEL. i FAX 879 45 17 - O84O0 GRANOLLERS
Tai. ! 6 5 22 76
D'EMPRESES
1
TcLi F n (909) J34 332 - 08017 BARCRONA
AUTOANIVELLADORS 1 MORTERS DERESIHES
Tel.2G5Ü9 39
ESTRUCTURES Elements per a estructures, s.ostres i cobertes. Productes bàsics. Matèrie s primeres
Rjmcn Eerengucr IV, 9. biíxoi Tel, Fix (977) 791783 - •íiSSO CAMBRILS
w^
M.0. 2 horas resístentes al fuego
Fabrica: Ctra. Ueida-Puigcerdà, i m . 20 Tel. (973) 43 20 54, Fa. 1973] 43 22 25 2S680 VAUfOGONA DE BALAGUER. LLEIDA DalegaciÓB Sorcdana: Fam ad oi, 7ó ; Tel. (93)338 39 11, 08550 LHOSPITAlfT
GEOTÍCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.
fa.$«Mà.2Utort7P<i(04M E'OUD0CUWIli£C{Iado«} H.H3U«570Cr*finH3)M9l·11i
1 SERVEIS
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabiiteació i re cobriments
^m
ELECTRICITAT
fe^3
Etectncitai i il·luminació
__ b_j
PREFABRICATS Prefabncacio i construcció in dusirialitzada
HI
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
m^ ^ ^
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
El
FUSTERIA
H
REHABIUTACIÓ Rehabilitació integral
m P M
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
Fusteria de tusta. metàJ-lica plàstica
EL
REPORTATGE f £ S
M
A
T
E
R
I
A
L
S
i ' I N P O R M A T I U ,
L
A
Q
U
A
L
I
T
A
T
I
C
L
S
E
U
C
O
N
T
R
O
L
Ciment i formigó per a un nou mil·lenni La nova Instrucció de recepció dels ciments RC-97, ja vigent, i l'aprovació d'una nova instrucció del formigó prevista pera mitjan 1998, van inspirar l'organització de la jornada tècnica El ciment i el formigó cap al proper mil·lenni que va tenir lloc el passat gener al Col·legi. Els canvis normatius són una bona oportunitat per fer avui un repàs a tot un seguit d'aspectes tècnics relacionats amb la utilització més avançada del formigó, en la perspectiva del segle XXI. Un «feria/ ami Mvr per Caries Canària
Llistat de laboratoris acreditar» Centre de Documentació Josep fíenart
m H ciment i tl formigó cap al proper mil·lenni per Xavier Oliva
• La futura Instrucció EHE-98 per Pere Casademont
m Control ée recepció i sistemes de certificació per Eduard Penon
• Entrevista a Roberto Marina
• la neva Instrucció i ei control de qualitat per Altieó Pérez
E l
r o • M A T i u f i í
M A T E R I A L S ,
LA
Q U A L I T A T
I
CL
S
£
U
R
E
P
O
R
T
A
T
G
E
C O N T R O L
Un material amb futur I per Carles Cortaïo • Arqvttocfe téait
• Director de l'Informatiu
El formigó és un material relativament modern que ha esdevingut fonamental en la construcció i en l'arquitectura
H
evolució del formigó ha estat sempre sotmesa a les anomenades Instruccions, que determinen tota la normativa que el regula. Aquestes instruccions, tant pel que fa a la recepció dels ciments, que ha estat variada l'any 1997, com la nova instrucció del formigó, prevista pels darrers mesos del 1998. aporten un canvi normatiu important en la seva aplicació que aporta criteris diferents del que havia estat fins ara en la utilització d'aquest material bàsic de la construcció contemporània. Qualitat, seguretat, durabilitat i respecte al
El president del Col·legi. Bernat Ochoa, presentava d'aquesta manera la taula rodona de cloenda de la jornada tècnica El ciment i el formigó cap al proper mil·lenni, que es va celebrar el 27 de gener d'aquest any al Col·legi. Les sessions les va organitzar el Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques, l'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC), l'Institut del Ciment (IECA) i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Hi van col·laborar també l'Asociación Nacional Espanola de Fabricantes de Hormigón Preparado (Anefhop) i Calidad Siderúrgica. La nova Instrucció de recepció de ciments RC-97, ja vigent, i l'aprovació d'una nova instrucció del formigó prevista per a mitjan 1998, van inspirar l'organització d'aquesta jornada tècnica. Les quatre institucions organitzadores han cregut que els canvis normatius eren una bona oportunitat per reunir el sector de la construcció i fer un repàs a tot un seguit d'aspectes tècnics relacionats amb ta utilització més avançada del formigó, en la perspectiva del començament del segle XXI.
• Quatre eixos de desenvolupament Qualitat global, seguretat, durabilitat i respecte pel medi ambient componen quatre línies de desenvolupament que haurà de seguir el formigó del proper mil·lenni. Antoni Marí, enginyer de camins i membre de la Comissió Permanent del Formigó que prepara la nova Instrucció, creu que el futur passa per la qualitat global, entesa com la necessitat d'un control de projecte i d'execució, i per la intervenció d'agents socials que exigiran serveis de control, tenint en compte la importància creixent del món assegurador en la construcció. L'exigència d'una major seguretat i prevenció de riscos representa, en segon lloc, un tema que que canviïn les tipologies estructurals i les formes de construir. Els aspectes de durabilitat conjuntament amb l'aposta per un desenvolupament sostenible acaben de conformar el panorama de futur que la construcció haurà d'afrontar.
ïiula composta per Anwnt Marí. A"!omo Aguado. Bsrrs' Cecs
tualització i universalitat dels coneixements esdevindrà una necessitat ineludible.
El professor Enric Vàzquez creu que el repte de la construcció en els propers anys passa per adaptar-se a les demandes de la societat, que
• Internacionalització del mercat i noves tecnologies
Antonio Aguado, també enginyer de camins, creu que s'ha anat evolucionant en la resposta quant als aspectes mecànics cap als plantejaments de servei de les estructures. Estudiar quina és la vida útil que han de tenir les diferents parts de l'estructura i adoptar solucions adaptades als diferents components serà un tema Pel que fa a l'ús del formigó, Marí que caldrà tecreu que les bones solucions es ba- nir en compte. saran en la combinació de tècniques Per a Aguado, com ara prefabricació i construcció la internacionalització del mercat marca la tendència, tant pet que fa al transport com a les solucions adoptades en els diferents països. Tampoc no es pot deixar de banda l'adaptació al sector de les noves tecnologies de la comunicació, que hauran d'influir en els processos de gestió de les obres i també en la utilització de la robòti-
en formigó-acer-fusta. Per altra banda, seria qüestió d'utilitzar diversos formigons d'aplicacions específiques com ara formigó d'alta resistència. formigons de fibres, lleugers, porosos 0 formigons d'alta densitat. L'ac-
Errc
Pel que fa ai professional i a les empreses, el futur demana versatilitat, pluralitat en la formació i nous hàoits de treballar conjuntament. Aguado, finalment, diu que el futur del formigó està assegurat ja que "no hi ha cap material de construcció més competitiu quant a preu".
globalització deis mercats i, d'altres, per un veritable debat ideològic en el qual el respecte pel medi ambient pren un lloc preeminent. Vàzquez diu que no hi pot haver una construcció sostenible que no tinguí en compte una avaluació global de tot el procés constructiu. Pel que fa al formigó, creu que és un material que està força ben preparat per a! futur, amb un cost baix i bastant "decenf ecològicament parlant. El sistema creat al voltant del formigó, sense tractar-se d'un material del tot "innocent1, és un sistema 'prou apte per ajudar-nos a desenvolupar una política medi ambiental'. En aquesta línia, aquest docior en Ciències creu que cal 'allargar la
es
ASSAIGS GEOTECNICS I MEDIOAMBIENTALS
Laboratori Acreditat ST • D.O.G.C. 2019 del 03/03/95 Ref. 06072 ST/94
Estudis Geotecnics
Maça Curtidors, s/n «Apt.72 17487 Castelló d'Empúries Girona Tel. & Fox. 972 2505 27
Av. Príncep Benlloth, 66 - 72,D 308 Andorra la Vella Principat d'Andorra Tel. &Fax +376 82 03 23 E-mcil: igeotest@solucions.od
www.igeotest.com
EL f I 5
M A T Cf I A L 5 .
L A
Q U A L I T A T
I
C l
S I U
R E P O R T A T G E
C O N T X O i
LlISJAT út LABOIATOUS ACliDITàTS * MTÍlOMTi foctaalifist ú 3 ée aarc ét I 9 9 I I
BUREAU DE ORGANEACIÓN. SOLDADURA Y ENSAYOS. SA (BOSE) Soledad Castro i Maestre València. 6 08319 Tiana Telèfon: 395 18 98. Fax: 395 03 55 Àmbit: Formigó fresc. CEINCO.SL Josep Ma. Arnau i Rodríguez La Corunya. 100. 08620 Sani Vicenç bels Horts
Telèfon: 656 26 80 656 4210. Fax: 656 42 10 Àmbit: Formigó fresc. CONSULTORS TÈCNICS D E U CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA. SL (CONSULTEC.SL) Joan Grau i Prat Cami de Can Ballús, S-63. P-4. Polígon de la Valldan. 08600 Berga Telèfon: 822 18 96. Fax: 822 18 96 Àmbit: Formigó fresc. CONTROLO Alfred Pérez i Antón K, 19, Pol. Ind. Vilanovela II. 08812 Sani Pere de Ribes Telèfon: 814 35 77. 814 36 84. Fax: 814 39 34 Àmbit: Formigó en massa: ceràmica. CONTROL TÉCNICO CATALÀ N Jaume Terzan i Grau Altimira, 3. Polígon Santiga. 08210 Barberà del Vallès Telèfon: 729 30 67. Fax: 415 23 65 Àmbit: Formigó en massa o armat. ECA Josep Ma. Griera i Solans Rocafort 103-109. 08205 Sabadell Telèfon: 745 25 00. Fax: 745 25 16 Àmbit: Formigó en massa; mecànica del sòl. assaigs de laboratori; acer per a estructures, assaigs 'in situ" de la soldadura; vials; ceràmica. EPT1SA José Manuel Segura i Ahijado Ctra. Pont de Vilamara, 162. 08240 Manresa Telèfon: 874 25 63. Fax: 877 37 55 Àmbit: Formigó fresc. FORMICONTROL Carme Iduarte i Despuig Plaça Riera. 2. 08459 Sant Antoni de Vilamajor Telèfon: 845 22 85. Fax: 845 22 85 Àmbit: Formigó fresc FORMILAB.SL Montserrat Massana i Pina Doctor Estape. 8-12. 08880 Cubelles
Telèfon: 895 31 21. Fax: 895 35 59 Àmbit: Formigó fresc; mecànica del sol. assaigs de laboraton. GESOND.SA TecOoro Gonzàlez i López Berruguete. 94. baixos. 08035 Barcelona Telèfon: 428 25 17. Fax: 427 66 03 Àmbit mecànica del sòl. assaigs de laboratori; mecànica del sòl. assaigs 'in situ". WSTHUT D'AUSCULTACIÓ ESTRUCTURAL I MEDI AMBIENT. SL (INEMA) Salvador Miranda i Manno Centre Tecnològic Europroject Parc Tecnològic del Vallès. 08290 Cerdanyola del Vallès Telèfon: 582 01 88. Fax: 582 43 98 Àmbit Formigóenmassaoarmat acerper a estructures, assaigs de laboraton: mecànica del sòl, assaigs de bboraton: vials. INTEMAC Francesc Hostalet i Alba Av. de la Riera, 10, Pol. Ind. Tres Samos. 08970 Sant Just Desvern Telèfon: 372 83 00. Fax: 473 79 32 Àmbit: Formigó en massa: mecànica del sòl, assaigs de laboratori; vials: ceràmica. INVESTIGACIONTÉCNICAYCON. TROL,SA(INTECASA) Rolando Cuesta Fernàndez Montclar, nau 25. Pol. Ind. Polizur. 08290 Cerdanyola del Vallès Telèfon: 69125 11. Fax: 580 57 85 Àmbit: Formigó en massa o armat: mecànica del sòl. assaigs de laboratori: vials: ceràmica LABOCAT.SL Jaime de Alvarado Noriega Miquel Servet, s/n. Pol. Ind. Can Tries. 08232 Viladecavalls Telèfon: 733 04 64. Fax: 733 04 10 Àmbit: Formigó en massa LABORATORI DE MATERIALS DEL'EUPB Joan Ramon Rosell i Amigo Av. Doctor Gregorio Maranón. 44-50. 08028 Barcelona Telèfon: 401 62 34. Fax: 401 62 94 Àmbit: Formigó fresc LABORATORI DEL VALLÈS DE CONTROL DE QUALITAT, SL Joan Bellmunt i Bellmunt Josep Carner, 27. 08400 Granollers Telèfon: 879 33 91. Fax; 879 45 17 Àmbit: Formigó en massa LABORATORI CATALÀ DE CONTROL Manuel Sesma i Lorenzo
Verge de Montserrat. 14. baixos. 08520 Les Franqueses del Vallès Telèfon: 93846 81 78. Fax: 93,846 80 62 Àmbit: Formigó fresc LABORATORIOS DE CONTROL DE LA RESISTÈNCIA DEL HORMIGON, SL Luis Javier Masó i Coll Antiga Carretera de Sabadell. 1-7 08110 Montcada i Reixac Telèfon: 93/564 37 11. Fax: 93,564 68 71 Àmbit: Formigó fresc LACET Eduardo Carchedi Sant Pau, 6. 08221 Terrassa Telèfon: 93/731 54 46. Fax: 93/783 67 29 Àmbit: Formigó fresc. LOSTEC.SA Lluís Grifell i Trullà Cami Llobet, xamfrà C/ Sau. 08500 Vic Telèfon: 93/889 17 14. Fax: 93/889 18 39 Àmbit: Formigó en massa; mecànica del sòl, assaigs de laboratori.
Telèfon: 815 82 74. Fax: 814 21 53 Àmbit: Formigó fresc. TÈCNICA. INVESTIGACIÓN YCONTROL.SAITECINCO) José Ramon Rosso i Ródenas Pol. Ca N'Almazora. 18. 08191 Rubi Telèfon: 588 78 76. Fax: 588 64 79 Àmbit: Formigó en massa o armat; mecànica del sòl. assaigs de laboraton; vials; ceràmica. URGELLCONTROL-IGUALADA Joan Altimira i Jordana La Línia, 40. 08711 Odena Telèfon: 804 51 95. Fax: 804 51 95 Àmbit: Formigó fresc. URGELLCONTROL-MANRESA Ramon Fornells i Masferrer Bertrand i Serra, 36. 08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon: 878 84 18. Fax: 878 84 18 Àmbit: Formigó fresc. URGELLCONTROL-PALAFOLLS Amoni Urgell i Gomà Av. Costa Brava, s/n local 3, bloc A. 08389 Palalolls Telèfon: 765 23 97. Fax: 765 23 97 Àmbit: Formigó fresc.
MECÀNICA DELSUELO, LOSAN, SA Ignasi Vallvé Ciència, 41-45. 08850 Gavà Telèfon: 93/662 25 50. Fax: 93/638 00 60 Àmbit: mecànica del sòl, assaigs 'in situ*. PROYECTOS, ANÀLISIS Y MEDIO AMBIENTE,SA(PAYMASA) Francesc J. Sala i Garreta Poblet. 58.08110 Sta. Ma. de Montcada Telèfon: 93/575 28 34. Fax: 93/564 89 00 Àmbit: Formigó en massa o armat: acer per a estructures, assaigs de laboratori; acer per a estructures, assaigs "in situ1 de la soldadura: mecànica del sòl. assaigs de laboratori; mecànica del sòl. assaigs °in situ'; vials; ceràmica. SATEC Prudenci Sardà i Roig Antonio Machado, 5. 08788 Vilanova del Camí Telèfon: 806 03 62. Fax. 306 05 98 Àmbit: Formigó fresc. SERVEI CONTROL QUALITAT (SCO) Jordi Montserrat i Bartra Sant Isidor. 1. baixos 08302 Mataró Telèfon: 798 01 66. Fax: 757 66 65 Àmbit Formigó en massa. TATFORMS.SCP Joan Carles Contreras i Busquets Gornal, 14. 08800 Vilanova i la Geltrú
URGELL CONTROLFORMIGÓ MASSA Ramon Fornells i Masferrer Ctra. Gràcia-Manresa, km.23-25 {Les Fonts). 08223 Terrassa Telèfon: 785 03 87. Fax: 589 01 10 Àmbit: Formigó en massa. VALLTENES.SL Antonio Fernàndez i Arimon Lluís Companys, 29. 08150 Parets del Vallès Telèfon: 573 09 34. Fax: 562 34 29 Àmbit: Formigó fresc
G I R O N A CECAM Anlonio Navarreie Sànchez Polígon Industrial de Celrà C/Pirineus s/n, cantonada C/Falgueres. 17460 Celrà Telèfon: 972/492014. Fax: 972/494117 Àmbit: Formigó en massa o armat; mecànica del sòl, assaigs de laboratori; mecànica del sòl, assaigs *in situ"; viais; ceràmica. CECAM Robert Planas i Feliu Av. Vidreres, Zona Industrial Q, Nau 18 D. 17310 Uoret de Mar Telèfon: 972/37 1223. Fax: 972371015 Àmbit: Formigó fresc.
EL
REPORTATGE E L S
H
M A T E R I A L S ,
CECAM Robert Planas i Feliu Pol. Ind. Ponl del Príncep. Sector I, parcel.la 28.17469 Vilamalla Telèfon: 972/ 52 61 39. Fax: 972/ 52 61 40 Àmbit: Formigó fresc. CECAM Joaquim Romans i Ramió Avda. Europa, Urbanització Pla de Baix, II. 17800 Olot Telèfon: 972/ 26 00 71. Fax: 972/ 2612 47 Àmbit: Formigó en massa.
L
A
Q U A L I T A T
Àmbit: Formigó en massa; mecànica del sòl, assaigs de laboratori; ceràmica
I
E
L
S
E
U
f
O •
M A T
C O N T R O L
parcel·la 19. 43870 Amposta Telèfon: 977/70 08 76. Fax: 977/70 24 19 Àmbit: Formigó en massa.
CONTROL QUALITAT PALLARS, SL Joan Montana i Lleset Camí de la Cabanera. 25560 Sort Telèfon: 973/ 62 32 36. Fax: 973/ 62 32 36 PROYECTO.ANÀLISISYMEDIOAMBIÀmbit: Formigó fresc ENTE,SA(PAYMASA) Albert Vilaplana i Cortés ICEC CONTROL QUALITAT Pol. Ind. de l'Estació, Nau 4.43480 VilaD'OBRES, SL seca de Solcina Esteve Guiral i Solsona Telèfon: 977/ 39 30 34. Fax: 977/ 39 32 62 CV Penedès, 6, baixos. 25005 Ueida Àmbit: Formigó fresc. Telèfon: 973/24 7614. Fax: 973/24 76 90 Àmbit: Formigó en massa; mecànica del TÈCNICA, INVESTIGACION YCONTROL GEOTEST sòl, assaigs de laboratori; vials; ceràmica. (TECINCO) Marcelo J. Devincenzi Fabetti PI. Curtidors, s/n, Apartat 72. Mateu Tomàs i Mas PROFORMIGÓ.SL 17486 Castelló d'Empúries Mossèn Ramon Montanyola, 2, Local 4. Telèfon: 972/ 25 05 27. Fax: 972/ 25 05 27 Joan Bobé i Ramos 43205 Reus Àmbit: Mecànica del sòl, assaigs "in situ". La Plana, s/n. 25718 Alàs Telèfon: 977/7717 06. Fax: 977/7717 06 Telèfon: 973/ 36 07 30. Fax: 973/ 35 2190 Àmbit: Formigó fresc. LABORATORI DE SOLUCIONS Àmbit: Formigó fresc QUÍMIQUES ESLO, SA TÈCNICA, INVESTIGACION Joaquim Casas i García URGELL CONTROL-TÀRREGA YCONTROL, SA (TECINCO) Polígon Industrial Pla Poligué. 17854 Joan Altamira i Jordana Sant Pelegrí. 97 bis. 25300 Tàrrega Miquel Betoret i Gil Sant Jaume de Llierca Telèfon: 972/ 68 74 09. Fax: 972/28 70 78 Telèfon: 973/ 50 09 35. Fax: 973/ 50 09 39 Velazquez, 14, baixos. 43870 Amposta Àmbit: Formigó fresc Telèfon: 977/70 49 38. Fax: 977/ 70 49 38 Àmbit: Formigó en massa. Àmbit: Formigó fresc. LABORATORIOS DE CONTROL DE LA RESISTÈNCIA DEL HORMIGÓN, SL T A R R A G O N A LABORATORIS DE LA XARXA Josep Cano i Marïé INVESTIGACION TÈCNICA DE LA DIRECCIÓ GENERAL Ctra. Juià, s/n. 17460 Celrà D'ACTUACIONS CONCERTADES, Telèfon: 972/ 49 22 83. Fax: 972/ 49 2017 YCALIDAD,SA(INTECASA) ARQUITECTURA I HABITATGE Àmbit: Formigó en massa o armat; me- Jaume Barluenga i Rojas cànica del sòl, assaigs de laboratori. Clra. de Tortosa, 19-21, baixos. LABORATORI DE LA DGACAH 43896 L'Aldea A BARCELONA LABORATORIOS DE CONTROL DE LA Telèfon: 977/45 07 46. Gran Via, 104 RESISTÈNCIA DEL HORMIGÓN. SL Fax: 977/45 07 46 08902 L'Hospitalef de Llobregat Jorge Tarrés i Vidal Àmbit: Formigó fresc. Telèfon: 335 50 58. Fax: 263 30 25 Carretera Nacional II, km. 730. 17481 INVESTIGACIÓNTÉCNICA Sant Julià de Ramis LABORATORI DE LA DGACAH Telèfon: 972/17 03 09. Fax: 972/1718 99 YCONTROL(INTECASA) A LLEIDA Jaume Barluenga i Rojas Àmbit: Formigó fresc Pol. Ind. El Segre, parcel.la 728-A Onze de Setembre, 37. 25000 Ueida ASSAIGS I CONTROL LABORATORIS, 43480 Vila-Seca de Solcina Telèfon: 973/20 38 00. Fax: 973/21 0475 SA Telèfon: 977/ 39 34 17. Antoni Bech i Masjoan Fax: 977/39 37 45 LABORATORI DE LA DGACAH Pol. Ind. Pont del Príncep. Sector III, Àmbit: Formigó fresc. ATARRAGONA parcel·la 35.17469 Vilamalla Polígon Camp Clar, pol. 8-1 Telèfon: 972/ 67 10 09. 908/ 43 24 01. LABORATORI DEL COL·LEGI 430O6 Tarragona D'ARQUITECTES TÈCNICSDE Fax: 972/67 10 09 Telèfon: 977/ 54 33 53. TARRAGONA Àmbit: Formigó fresc Fax: 977/55 03 93 José Carlos Femàndez Àlvarez Pol. Ind. Francolí NORMA, SC Parcel.la 15, núm. 5-A, Jordi Forcada i Abellanet Pol. Ind. Francolí. 43006 Tarragona Av. Catalunya. 6.17520 Puigcerdà Telèfon: 972/881160. Fax: 972/881160 Telèfon: 977/ 54 79 09. 977/ 54 18 90. Fax: 977/54 78 47 Àmbit: Formigó fresc. Àmbit: Formigó en massa o armat: me- LABORATORI GENERAL D'ASSAIGS I cànica del sòl. assaigs de laboratori: INVESTIGACIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ceràmica. Ctra. d'accés a la Facultat de Medicina TÈCNICA, INVESTIGACION Y CONTROL de la UAB. CONSORCI LLEIDATÀ DE CONTROL 08290 Cerdanyola del Vallès EBRE, SL Carles Labemia i Badia Telèfon: 691 92 11. Prat de la Riba. 21. baixos. 25006 Ueida Santiago Aguiló Fax: 691 59 11 Telèfon: 973/ 24 70 08. Fax: 973/ 23 06 58 Partida Comunets, polígon 57,
ACLARIMENT AcfvalitHciò a 3 de gener de 199S • L'acreditació d'un laboratori és el reconeixement de la seva aptitud per realitzar assaigs i anàlisis de l'edificació dins l'àmbit acreditat. Aquest reconeixement és atorgat per la Generalitat de Catalunya segons el Decret 281/ 1986 de 9 de setembre. • L'acreditació definitiva és el reconeixement final de poder fer aquests assaigs durant cinc anys. • L'acreditació provisional, en espera de la publicació al DOGC, permet actuar com a laboratoris acreditats. • Al present llistat entenem com a laboratoris acreditats tots aquells que tinguin acreditactó, ja sigui provisional o definitiva. • L'assaig de densitat dels poliuretans produïts in situ ha l'ha de fer per laboratoris acreditats en qualsevol dels següents àmbits d'acreditació: formigó en massa, formigó armat, mecànica del sòl i assaigs de laboratoris. • L'assaig de conductivitat tèrmica de poliretans produïts in situ l'ha de fer el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya. •
El Document a l'abast número 18 del Centre de Documentació recuíi el llistat de laboratoris permanentment actualitzat. Per a consuftes puntuals, el Centre disposa de Ea base de dades Rivoli. Telèfon: 93 2402365 Fax: 932402381 E-mail: SlT@apabcn.es
I E L S
M
A
N
f
O
T
E
R
E l
I I
A
L
S
,
L
A
Q
U
A
L
I
T
A
T
I
E
L S
E
U
C
O
N
T
R E P O R T A T G E R
O
L
- Zc. ce es c : s ç ; ' • se' '.5~:. ia durabtlitat dei f o ^ ' 3 0 i ia seva protecció esdevé un tema c'aj. Aprofundir en e! coneixement dels nostres materials, en l'impacte que aquests produeixen sobre el medi ambient i, a la inversa. la influència de l'entorn sobre els matenals posats en obra. és una tasca en la qual el món investigador haurà d'aprofundsr. L'arquitecte tècnic Antomo Garrido va dir que la qualitat del formigó millorarà en la mesura en què traslladem la seva confecció de l'obra al taller, i introduïm tots els seus avantatges quant al control del procés, un plantejament que xoca amb la naturalesa artesanal dels processos constructius.
1
Per al director tècnic de ICCE. la seguretat laboral haurà de tenir, en ei futur, un protagonisme destacat, "un procés que haurà de començar veritablement en la concepció del projecte i no, potser, com ens ha estat suggerit en la darrera normativa". Des del projecte, caldria pensar en els detalls constructius i sistemes de treball °que facin la vida més fàcil als que hauran de construir l'obra'. Finalment, segons Garrido, trobar l'equilibri entre els diferents interessos que convergeixen en el procés constructiu, elevar la dignitat dels contractes i resoldre ei binomi poder-responsabilitat, esdeven els tres grans temes que haurà de resoldre sense falta la construcció. •
O i vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 414 34 34 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 240 23 76.
DADES PERSONALS Nom i cognoms: Adreça: Població: Entitat o Empresa:
Telèfon:
DNI/NIF. Codi Postal: Professió:
QUOTES j Quota normal d'l pagament de 3.000 PTA per 21 números ZJ Quota estudiant d'arquitectura tècnica: 1.500 PTA per 21 números FORMA DE PAGAMENT Zj Taló nominatiu adjunt (adreçat a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona) Zj Cir postal núm..___ Zj Pagament personal al Servei d'Informació dei Coí.legi Z) Transferència al compte de La Caixa: 2100 0479 0200212225 núm. control 27 ~» Domiciliació bancària. Dades: Nom i cognoms Banc'Caixa: .Agència:
Signatura
Adreça:
Núm. cte: Població
Situació centre d'estudis de la construcció i anàlisi de materials
Experiència i renovació cons ant Girona CELRÀ Pel. Industriol C / Pirineus 17460 Cetrà Tel. 972 49 20 14 Fa.972494 LLORET DE MAR O o . ontïoa de Vidreres, secte ircd O, r-aud-18 17370UoretdeMar Tel. 972 37 i 2 23 F o . 972 37 1 VILAMALLA Pol. Industrial Pcnt del Princeo Sector 1, parc, 28 - 17469 Womall Tel. 972 52 6) 39 Fo. 972 52 6 OLOT Ufb. Pla de Baix!! Av. Eurapo 1 7800 Olot Tel. 972 26 00 71 Fo* 9 7 2 2 6 1
-
Més de 20 anys d'experiència Manual de qualitat Tecnologia avançada Imparcialitat
Acreditadors
Generalitat de Catalunya Cons·ll·ri· da PoMbc·T·frttori·l I Obres PúMqun.
Generalilai r)e Catalunya Conselleria d'Agricultura, flamadaría i Pesca. Duecoó General de Proòticoó i inxjstms *
Generalitat de Catalunya ConMUerla de Itodl AmblenL
SALiJT AMBIENTAL I ALIMENTARIA Generalitat 0e CataJunya
Depwatmenl de Sanitat I Seguretat Social.
Ei. •
£
1
5
M A T C R I A L S ,
L
A
Q U A L I T A T
I
C L
S
E
U
R
E
P
O
R
T
A
T
G
E
C O N T R O L
El ciment i el formigó cap al proper mil·lenni per Xavier Oliva • Arquitecte Hak
La jornada sobre el formigó ha marcat les línies principals per on anirà aquest material en els propers anys
B
global" que es pot concretar en: adequades prestacions estructurals, baix manteniment i cost raonable. En segon lloc. cal que abordem el tema de la seguretat i prevenció de nscos, des la generació dels tipus estructurals. En tercer lloc. que les prestacions dels materials es mantinguin per un període de temps raonable, Evidentment, que l'objectiu d'aques- és a dir -durabilitat-. Finalment, que el cost ecològic sigui el més reduït possita jornada tècnica informativa i de debat, ha estat el de marcar les línies ble i, per tant. minimitzar al màxim principals per on es preveu que anirà, en l'impacte ambiental. els propers anys, l'evolució d'aquests En aquest marc, es van anar desmaterials tan importants en la construc- envolupant, les diferents conferències, ció, cosa que. segurament vindrà con- les quals es poden dividir en dos grans dicionat pel que la societat els demanarà. grups, el primer centrat en aspectes de I quines seran aquestes deman- la nova normativa i el segon basat en des? Doncs, és força evident, com va els formigons no convencionals. dir —crec que molt encertadament— un dels ponents, el doctor Antoni Marí, • RC-97 i EHE-98 en primer HM, que els materials compleixin tots els requisits pels quals han La primera ponència va tractar el tema estan projectats; és a dir la -qualitat del ciment i el nou Plec de recepció de egurament que és molt agosarat predir el que podrà passar dins de mil anys. Però si haguéssim de preguníar-nos sobre un futur tant llunyà, és possible que fos més adient fer-ho sobre l'evolució de la humanitat, amb relació al conjunl del fet constructiu, que no pas sobre dues coses tan concretes com són el ciment o el formigó.
Urgell I control I LABORATORIS ACREDITATS FORMIGÓ FRESC
TÀRREGA | l c . · " · f » . , , ODH 1*II
TERRASSA
MANRESA
Ctra.Grad»*laiiresa. Km 23.25 TeWFax. 785 03 87 08223 TERRASSA
Bertrand i Serra. 36 TefflFax876 8418 08272 S.FRUITOS DE BAGES
OFICINA:
>ALAFOLLS Avda. Costa Brava a/n TelfíFax 765 23 97 08389 PALAFOLLS
' TERRASSA I I
IGUALADA
TÀRREGA:
La Linea. 40 Teü/Fax aO4 51 95 08711 ODENA
Cl Sl- Pelegrí 97 bis Telf 973-50 09 35 25300 TÀRREGA
C/Girona, 23, 4art. 3a Telf/Fax. 589 01 10 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
EL
REPORTATGE f
I
S
M A T E R I A L S ,
1 N F O t L
A
Q U A L I T A T
Muíeu tfAíT Contemporani de Béicslons IUACBA)
I
E
L
S
E
U
C
O
N
ciments RC-97. En aquesta, s'ha fet un esforç per acostar-se a la normativa europea. Hi ha tota una sèrie de normes UNE d'on es desprèn la nova nomenclatura. Però més enllà de memoritzar noms en clau. el més important és conèixer per a quines aplicacions són adequats els diferents tipus de ciment fabricats, cosa que s'hi especifica. Per altra banda, en el futur haurem de rebutjar en obra tots aquells ciments que no disposin de distintiu de qualitat. En el transcurs de la jornada també es van donar a conèixer les novetats que a partir de! proper estiu hi haurà en el camp dels formigons a causa de l'entrada en vigor de la nova Instrucció EHE-98. Una de les principals novetats serà la manera d'obtenir la Fest. Fins ara. es determinava pel valor mitjà de la resistència multiplicada per un factor Kn. La novetat serà la manera d'obtenir aquest factor Kn. Ara. enlloc de determinar-se pel nombre de sèries i pel tipus d'instal·lació on es produeix el formigó, hi haurà l'anomenat -recorregut relatiu màxim», que serà segons la dispersió dels resultats calculats a partir d'un nombre concret de determinacions. Això obligarà que les centrals de formigó tinguin una inspecció sistemàtica i externa que els atorgui aquest factor, mentre a l'obra
T
R
O
M *
T
L
no hi hagi prou resultats per cateular-lo. Però, en canvi, permetrà tenir més acotat Pinten/a) en què hi ha !a possibilitat d" un resultat dolent Altres canvis en aquesta futura norma, seran: • La unificació de les normes de formigó normal i preíesat. • L augment de TFck mínima, que passarà a ser de 20 N/mm* per a formigons en massa i 25 N/mm2 per a formigons armats. • El nou establiment de tots per agrupar els assaigs, i el nombre de determinacions (sèries) que caldrà fer des de cadascun, i que passarà a ser 2 en el cas de Fck=25 N<'mm2; 4 en cas que 35 Ni'mmJ>Fck>25 N/mm2 i 6 en e! cas de Fck>35 N'mm<". • Aparició en alguns casos dels assaigs d informació sobre les estructures, com ara provetes conservades anàlogament ai formigó de l'obra, testimonis del formigó i assaigs no destructius d'alta fiabilitat.
•
Dirabilitat dels íomigoií
Com a continuació de les novetats de la nova Instrucció, la tercera conferència va presentar els aspectes bàsics de la durabilítat dels formigons, que es concreten en els aspectes següents.
NOU í B AU El sistema de renovació de sostres
La biga NOU/BAU es el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 27I,FS>3) i a més a més no resulta cara. Smemet de Refon; Actiu, S.L C v w Sant Agura 66
i30l Matiro Triefcwu 796 41 22 . 907 22 BO 03
I
ELS
M
F
O
R
M
A
T
M A T E R I A L S ,
• Augment de la resistència mínima. • La classificació segons les condicions d'agressivitat a què es veurà sotmesa l'estructura. Segons aquesta agressivitat. !a nova norma determinarà coses com ara la relació aigua-ciment màxima: la quantitat de ciment mínima; el recobriment mínim de les armadures, í evidentment, la menystinguda «curació" de! formigó. Però, per concretar totes aquestes condicions a l'hora de fer les obres, serà obligatori l'arxiu dets albarans del formigó subministrat. Caldrà fer-hi constar la designació de! formigó on quedarà determinat: si el formigó és en massa, armat o pretesat, la resistència, consisiència, diàmetre màxim de l'àrid i ambient agressiu. Pel que fa a les armadures, les novetats més importants seran la desaparició dels acers de duresa natural i deformats en fred, quedant només els soldables, i els trefilats per malles; ta fabricació en diàmetre de 14 mm; í possiblement caldrà que la mà d'obra de col·locació de ferraments sigui homologada. Quant al control de qualitat, s'haurà d'efectuar tenint en compte si la ferralla té o no segell de qualitat, però sempre s'hauran de fer assaigs. • Formigons de prestacions especials i la seva confecció En la segona part de la jornada, es va fer esment a diferents tipus de formigons, que podríem anomenar de prestacions especials. Començarem pels formigons d'alta resistència. És a dir, amb unes resistències superiors a 50 N/mm2. Les raons per fer servir aquest tipus de formigons són les següents: disminució de les seccions dels elements estructurals i, per tant, del pes propi, el qual incideix en un estalvi en fonaments, i ta gran compacitat, que comporta una major durabilitat. En l'experiència en el nostre país s'han fet aquest formigons en centrals convencionals. Però per assegurar l'èxit d'aquest tipus de formigons, s'ha de tenir cura especial en els temes propis de la
I
Ei.
U
LA
Q U A L I T A T
EL
SEU
R E P O R T A T G E
CONTROL
confecció del formigó, és a dir: ordenació adequada dels materials: dosificacions molt afinades: relació aïgua-ciment escrupolosament respectada; i. per últim, un cop posat el formigó en obra, es extremar les condicions del curat- Pealtra banda, la major quantitat de cimen: la incorporació de microsilici. donen u" formigó més enganxós; per tant, s'ha c~ tenir en compte que cal més temps pef omplir i buidar el camió i per a la col·locació en obra, i també que cal més energia de compactació i més temps per netejar les eines. El següent formigó presentat va ser el formigó amb àrids lleugers, principalment argila expandida o pissarra expandida. L'objectiu principal d'aquest tipus de formigó és el de disminuir el pes propi i, per tant, en edificis de gran alçada té una clara repercussió econòmica. Amb el formigó d'Arlita es poden assolir resistències d'entre 25 i 40 N/mm2 amb un pes específic d'entre 1,5 a 1,8 T/m3. Aquest tipus de formigons també tenen un camp obeí a la rehabilitació, especialment en reparació de sostres. La tercera conferència d'aquest grup va tractar sobre els formigons posttesats. La idea bàsica consisteix en la utilització d'armadures actives les quals, a través de la tensió, són capaces d'introduir en les estructures unes forces que poden equilibrar total o parcialment les accions que rep. Aquest tipus de sistema és especialment indicat per a grans llums o grans càrregues, ja que permet assoliries mantenint uns cantells reduïts. Cal fer servir formigons amb alta resistència inicial i en cap cas menor de 30 N/mm2. Aquest sistema estructural té els avantatges següents: en poder tensar ai cap de pocs dies estalvia puntals; estalvia també formigó, i armadures passives i, per tant, pes propi; les juntes de dilatació es poden allunyar fins a 75x75 m; en estar comprimit el formigó es minimitzen els efectes de les deformacions tant instantànies com diferides i, a més, desapareix la fissuració, amb la qual cosa augmenta la durabilitat. L'últim dels formigons presentats en
aquestes jornades, va ser el formigó d'àrids reciclats. Per a àrids reciclats s'entenen aquells que provenen de la molturació de formigons vells. Tot i que encara és molt incipient, el món de reciclatge de productes de construcció cada cop es fa més imprescindible, per raons d'esgotament de l'actual model d'explotació de recursos naturals. Això, juntament amb el canvi de la política actual de disposar aquests residus en subbases de carreteres o bé senzillament en abocadors, en farà possible un millor ús: reutilitzar-los en nous formigons. Naturalment que aquest formigó presenta unes característiques específiques que cal tenir en compte. D'un costat, la major porositat dels àrids, compostos en pari per pasta de ciment, i que obligarà a incrementar les quanti-
tats de ciment més aigua per tal d'omplir aquest porus. Per altra banda, la reactivitat potencial que caldrà prevenir amb els assaigs previs per tal de garantir la qualitat del producte. • Projectar la qualitat més que no pas registrar-la Com podem veure, ens espera un futur farcit de novetats, amb productes cada cop més diversificats per adaptar-se a les noves necessitats i que ens demanaran uns nivells de prestacions i qualitats més alts. Per assolir aquests nous nivells de qualitat i seguretat, cal que en el futur tendim a fer un control més en origen, és a dir, abans en els components que en el compost, abans sobre els mètodes de confecció que sobre la resistència, més sobre la posada en obra que sobre elements ja executats, més sobre la fase de projecte que sobre la fase d'obra. Per tant, ens hem d'acostumar a «projectar la qualitat» i no a registrar-la. •
8 ANYS AL SERVEI DE LA QUALITAT
tatforms
s. c. p.
LABORATORI DE CONTROL EN L'EDIFICACIÓ
EL E
L S
M
A
T
E
R
I
A
L
S
.
L
A
Q
U
A
L
I
T
A
T
I
E
t
S
E
U
C
O
N
T
REPORTATGE R
O
L
La futura Instrucció EHE-98 per Pere Casademont • Arqvirecfe tècnic
Aquesta Instrucció ens afectarà molt directament en la tasca professional dels propers anys
H
a Instrucció de formigó EHE-98. sembla que finalment podria veure la lium dins d'aquest any. Segons les noticies que tenim, la Comunitat Europea n'està enllestint els últims tràmits. Cal doncs, que coneguem bé aquesta Instrucció, ja que ens afectarà motí directament en la tasca professional dels propers anys. Més endavant ja la revisarem amb profunditat, ara. el que pretenem és tenir-ne una visió global i divulgar les tendències que assenyala. La Instrucció resta pendent de les possibles modificacions que hi faci la Comunitat Europea, per tant, el que aquí comentem pot patir canvis, encara que sembla que no seran gaire considerables.
D'una primera visió de la Instrucció es desprèn que és una fusió de la Instrucció de formigó i la Instrucció del pretesa! (EH-91 i EP-93), cosa perfectament lògica en dues instruccions que tenien un tant per cent molt més elevat
A
de text comú, que de diferenciat. Hi pren un paper protagonista ei tema de la durabilitat. que en l'EH91, havia iniciat !a seva aparició de manera tímida, i en canvi, aquesta Instrucció li dedica un capítol sencer. Entre altres consideracions, regula que la durabilitat s'ha d'iniciar en la fase de projecte, considerant aspectes com són la cura de formes, !a definició d'ambients, i tenir en compte des del projecte el fet de facilitar el manteniment i la substitució dels elements de l'estructura que tinguin una vida útil més curta. També considera !a durabilitat en la fase d'execució de l'estructura, en qualitat del formigó (matèries primeres, do-
la futura notma del formigó defineix sis requisits i condicions que han de complir les centrals tormtçoneres sificació, resistència, curats) recobriments, control de la fissuració, mesures anticorrosió de les armadures, etc. Regula dins la qualitat del formigó, que
en les demandes de formigó preparat calgui especificar el tipus d'ambient en què s'ha de posar. També estableix que la resistència dels formigons se-
CENTRE D'ENGINYERIA I DE CONTROL
EL VOSTRE LABORATORI AL BAIX LLOBREGAT C/ La Corunya 100. 08620 SANT VICENÇ DELS Hj Telèfons: 656 26 80 / 4210.Faj
EL
•
R E P O R T A T G E
E t S
L · I H F O R
M A T E R I A L S ,
rà. com a mínim, de 25 N/mm* per a formigons armats i 20 N'mnr5 per a formigons en massa (equivalents a 250 i 200 kgs/cnf). i deixa clar que la resistència no és per si sola un indicador de la durabilitat. però que hi està directament relacionada. Prohibeix l'addició d'aigua després de la pastada i aposta pels fluïdíficants {la Instrucció estableix l'obligatorietat que els camions tormigonera estiguin dotats d'un equip dosificador d'additiu i recomana l'existència d'un estoc en obra). Una altra tendència de la Instrucció és la d'anar exigint una qualitat documentada i no tenir tanl la necessitat d'assajar en les obres (malgrat que els assaigs de control de recepció del formigó continuaran existint) i sí dedicar més esforços al control d'execució. En aquest sentit, aposta per una qualitat documentada ja en l'origen en els granulats, amb la definició de la quantitat de ciment'm3 o l'existència de addicions reflectida en els albarans de les centrals.
L
AQ U A L I T A T
E
LS
E
U
C O N T R O L
litat i regula que. per aquest tipus de formigó, el fabricant (constructor) haurà de portar un llibre en què es registrin les dosificacions i les correccions, relació de proveïdors de les matèries primeres, descnpció (fequips empleats, els documents de calibrat de la balança per dosificació de ciment nombre de pastades per lot. dades del formigonat i resultats dels assaigs realitzats. La Instrucció aposta per les centrals formigoneres amb segell de qualitat i les promociona deixant lliure la direcció facultativa del control de components, per mitjà de la documentació dels materials que utilitzi la central en ets casos que tingui segell i obligant a fer el control quan no s'estigui en possessió de cap segell. Manté les reducciEn la Instrucció desaoaretx el control intens però augmenta el rcros
ce caspes; es.' s'- ccr,;tcl est30<st<
^ONSORCI \ U E IDATÀ^DE CONTROL^
• Consistència, resistència i durabllitat Pel que fa al control de la qualitat del formigó, estableix com a obligatoris, a més dels controls dels components, els que es refereixen a consistència, resistència i durabilitat. Aquest últim es fa basant-se en una documentació i assaigs de control de la profunditat de penetració d'aigua. Com a control de la resistència, manté el control a nivell reduït, el control toia! i el control estadístic. Desapareix el control intens, però augmenta les pastades a controlar en e! control estadístic dins el lot segons la resistència Fck. Els coeficients de seguretat del lormigó i de l'acer (Yc i Ys). que eren bàsicament els que definien el tipus de control, no incideixen en la nova Instrucció i queda totalment supeditada a la Fck. En la Instrucció queda definit el que s'entén per centra! formigonera i els requisits i condicions que han de complir. Desaconsella el formigó no fabricat en central, per les fortes dispersions de qua-
I
GESTIÓ DEL CONTROL DE QUALITAT • Laboratori d'assaigs • Assessorament Patologies • Geotècnica i Medi Ambient • • • • •
Mecànica de sòls InstaUacions Diagnosi Investigació Formació
Diagnosi. Detall de l'interior d'un tub de coure dinstal.lació d'aigua potable
Endoscopia realitzada a nnterior d'un tub de coure Oficines Centrals Prat de la Riba, 21 25006 LLEIDA - Tel. 973 24 70 08 -
Fax 973 22 28 42
Alta Muntanya LA POBLA DE SEGUR - Tel. 973 68 14 14
I
E L S
N
F
O
R
M
A
T
I
M A T E R I A L S ,
E L
U
L A
Q U A L I T A T
EL
S E U
R E P O R T A T G E
C O N T R O L
ons d'assaigs per acentrafs amb segefl. Toma a establir els se en dos resultats, per la qual cosa es toma a realitzar ets controls sobre el resultat de dues provetes a 28 dies, a 7 dies, 2 consistències, etc. En el control reduït, limita el càlcul a una Fck < 12,5 N/mm;, i defineix el que en instruccions anteriors eren llums moía ksímcció estableix qus ía únrabilitat és un ccncepíe que cal ter<r en campis sr, la lase úe projecte derades, com a inferior a 6 m. Quant al quadre per al càlcul de lots, fa una distinció trol de la dispersió, —el fet que es la central segons els resulentre estructures amb elements a com- compleixin uns mínims de resistència tats del control de producpressió de formigó i estructures sense és insuficient—, i es valora positiva- ció i, a mesura que tinguem elements a compressió (no com en les ment la regularitat dels resultats. Així, informació dels resultats de anteriors instruccions en què la classi- per al càlcul de la resistència estima- l'obra, s'anirà modificant a ficació la donava cada tipus d'element). da del lot (Fest) incorpora per a l'ob- l'alça o a la baixa segons ei Manté el mateixos paràmetres, a ex- tenció del Kn un coeficient anomenat casos. cepció de ía superfície de sostres, que recorregut relatiu màxim. Aquest coeEn el control d'execució, continuen per a estructures amb elements a com- ficient és una estimació estadística de mantenint-se els coeficients de segupressió es rebaixa a 500 m ; . la variació segons el valor màxim, mí- retat Uf (sensiblement reduïts) i manté
• Controlar la dispersió La Instrucció aposta també per al con-
nim i la mitjana, el qual s'haurà de controlar durant l'obra. Inicialment i mentre no es tingui informació de l'obra, s'acceptarà la classificació donada per
igualment els nivells de control reduït, normal i intens. El control intens solament es podrà aplicar en els casos en què el constructor tingui un sistema de
laboratori d'assaigs DEL COL.LEGI D'ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA
control de qualitat propi i amb auditoria externa. El control reduït queda prohibit per a formigó pretesat. Defineix, els lots i mostreigs per a les diferents fases d'execució i. en l'annex, les toleràncies admissibles. Tots aquests controls cal reflectir-los amb un informe final per deixar-ne constància. •
Polígon Industrial Francolí Parcel.la 15 núm. 5, A 43006 Tarragona Telèfon 977 54 79 09 Fax 977 54 7ÍS 47
ASSISTÈNCIA TÈCNICA I CONTROL DE QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL Estudis de geotècnia i fonaments.
• Estructures de formigó.
Estudis d'inspecció i diagnosi Estructures metàl·liques.
de patologies a l'edificació. 1
Control d'execució i proves de servei d'obres i instal·lacions.
1
Carreteres, vials i urbanitzacions. Control de ferms.
Control de productes i materials: perfils d'acer, aïllants tèrmics, morters, formigons, prefabricats de formigó, materials ceràmics, pedra, gres, rajoles ceràmiques, mescles bituminoses, plàstics, tubs i canonades, fusteria d'alumini, etc. Anàlisi químics.
Laboratori acollit al decret d'acreditació 375/88 de la Generalitat de Catalunya amb acreditacions en els àmbits de: Formigó en massa o armat i els seus materials constituents. Mecànica del sòl, assaigs de laboratori. Ceràmica: control de recepció d'obres.
En Obra Civil i Edificació, res no s'escaparà del seu
Contro Aquesta és la nostra garantia.
ECA. La garantia en controls i inspeccions d'Obra Civil, Edificació i les seves instal·lacions.
Un servei dirigit a: - Edificació - Naus industrials - Carreteres - Rehabilitacions - Pavimentació de vials - Benzineres - Canalitzacions d'aigua i gas - Estacions depuradores - Companyies d'assegurances - Empreses constructores
Un servei que integra: - Elaboració d'un programa de control de qualitat - Inspecció i control en la recepció de materials - Assajos en obra i laboratori: organització de la presa i conservació de les mostres - Control i supervisió en l'execució dels processos constructius - Assaig "in situ' dels materials - inspecció d'estrucíura metàl·lica i de soldadures - Patologies: estudi de les causes de sinistres, trencaments i degradacions - Estudis geotècnícs
Un servei que garanteix: - Estricta vigilància i control d'execució de les obres - Compliment de la normativa vigent - Qualitat dels materials especificats del projecte
Més de 30 c e n t r e s d ' a t e n c i ó ai c l i e n t . T r u q u i ' n s a! 9 0 2 3 4 9 349 Av. Tibidabo. 30-08022 Barcelona-Te*. 93 253 03 30-Fax 93 253 03 25 - e ^aif.ceotrai«>eca.es -hilpjfwww eca.es
I
C LS
N
F
O
R
M
A
E L
T
M A T£ RI A LS,
i A
Q U A L I T A T
I
E L SI U
R E P O R T A T G E
C O N T R O L
Control de recepció isistemes de certificació per Edgard Penon * Enginyer de tamias • Sotséinctor d'Internat a Catalunya
B
n els darrers anys. s'ha observat un notable increment de productes utilitzats en la construcció que disposen d'algun tipus de certificat o segell i que generen, encara que no de manera implícita, una derivació de la consideració d'aptitud dels materials segons la seva possessió.
tiu bàsic la comprovació de l'acompliment de l'especificació que li correspon.
El control de producció, en alguns casos, ha asAquest fet, que produeix una veri- solit un nivell supetable revolució des del punt de vista rior mitjançant la conceptual, no respon generalment a certificació (eta per una evolució natural dels sistemes com alguns dels organismes auha succeït en toritzats altres àmbits de S'observa un (LG A I, la indústria en notable increment AENOR, general. de productes amb ECA, elc.) El control certificat o segell Les entide qualitat dels tats certifiproductes es cadores estan en desenvolupa en dues vessants que disposició d'atorgar a un gran nombre són complementàries: el control de de productes, relacionats amb la consproducció i el conlrol de recepció. trucció, la corresponent certificació de L'objectiu principal del control de producte (no s'ha de confondre amb producció és, pel mateix interès del certificació d'empresa), a partir d'uns fabricant, l'optimització de costos i la requisits i especificacions tant del profiabiliiat del producte ofert, mentre que cés de fabricació com del producte el control de recepció té com a objec-
nTRP^ii
obtingut. De forma anàloga i també paral·lela, s'obtenen els segells o distintius de qualitat. El control de recepció, d'altra banda, té la seva raó d'existir per a condicionants diferents, com poden ser, entre d'altres, la responsabilitat dels tècnics
facultatius i íes exigències de normes i reglaments d'obligatori acompliment, (formigó i els seus materials constituents EH-91, maons ceràmics en fàbriques resistents FL-90). Cal evitar la percepció que la pos-
Laboratori Català de Control s.l.
Laboratori acreditat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per resolució del 28/1/1994. (DOGC Núm. 1862 de data 18/2/1994 segons codi Registral 06061 HF/94). ASESORAMIENTO TECNICO Y ENSAYOS EN MATÈRIA DE CONTROL DE CÀLID AD EN CONSTRUCCIÓN E INDÚSTRIA.
C./Compositor Bach, 18 "Polí°ono Can Jardí" 08191 RUBÍ - Barcelona Tels. 93 586 23 18-93 697 06 07 • Fax 93 697 33 72
EL
REPORTATGE E t S
M A T E R I A L S ,
H L
A
Q U A L I T A T
I
S
L
S
E
U
F O R
C O N T R O L
La política d'implantació de sistesessió d'una certificació o segell de mes de qualitat i certificació, pertanyen producte justifica la total absència d'un a l'àmbit del control de producció. És control de recepció com si es tractés una manera de garantir, internament d'una molèstia. en fàbrica, que es produeix amb una Res més lluny de la filosofia que ha alta fiabilitat en l'acompliment de l'espede dur a la implantació d'un segell de cificació. qualitat. Mai el control de recepció no El control de recepció és l'encarreha de ser considerat gat de comprovar l'efiuna molèstia. Ben al ciència del funcionacontrari, e! fet de fabriment del sistema. Els mateixos car amb qualitat un Aquesta és una funfabricants de producte fiable hauria ció fonamental dins productes amb segell de provocar que els de l'activitat dels lahaurien d'ajudar a mateixos fabricants de boratoris acreditats. fomentar els productes amb segell Així ha estat comprès controls de recepció ajudessin a fomentar pels redactors de ies el control de recepció, normes vigents, en a fi que l'usuari comprovi la realitat les quals es reglamenta una reducció eficaç dels productes amb segell. Si es del control de recepció si els productes manté la creença que es pot evitar el disposen de segell, com és el cas de control de recepció cal pensar en el fet les barres corrugades d'acer a la Insque pugui haver-hi una incertesa sobre trucció EH-91 (i futura EHE-98). però la realitat que es pretén garantir. en cap cas l'eliminen. Tot i que no es correspon clarament amb el control de producció, cal fer esment que una recollida sistemàtica de resultats (no de certificats) d'assaigs per cobrir alguna responsabilitat pot estar en situació d'obsolescència, si no es comproven les dates dels mateixos fets que. encara que no molt habituals, se segueixen produint.
Cal situar en aquest sistema l'actuació dels laboratoris acreditats: a) Com a suport a l'organització d'auíocontrol del fabricant, per tal de desenvolupar e! control intern dins de les activitats a què obliga el reglament del segell. b) Com a ajuda a ies auditories de
OMADISA
OMADISA INDUSTRIAS DEL LABORATORIO S.A.
EQUIPOS PARA ENSAYOS NORMALIZADOS EN EDIFICACIÓN Y OBRAS PÚBLICAS
OFICINAS CENTRALES Cl AKBOIEOA 2 • PUNTA 4 ' NAVE «01 - EDIF. 1NDUBUUDING-V 28031 - MADRID TIF. 91-331 66 10 {3 UNF.AS) FAX. 91-331 66 65
FÀBRICA C/ MIU.N0 6 - HAVES 9 y 11 POL IND. U ESTACIÓN 28320 - PINTO (MADPID) TIF. 9!- 691 65 60 FAX. 91-692 08 69
DIVISIONES • PROYEOOS E INSTALAOONES DE LABORATORtOS • FABRICA DE EQUIPOS PARA ENSAYOS NORMAUZADOS EN EDIRCAdÓN Y OBRAS PÚBLICAS • INSTRUMENTAOON dEMTÍBCA MATERIAL GENERAL
I
E L S
N
F
O
R
M
A
T
M A T E R I A L S ,
I
E i
U
L A
Q U A L I T A T
zacions que han de vigilar l'eficàcia del sistema de segells de qualitat. Els laboratoris acreditats formen part de la infraestructura de la qualitat de! que és nostre país i tenim la noscompatible tra tasca garantida per la l'existència d'un necessitat de les nosíres sistema global activi Eais.
qualitat i assaigs de contrast que porten a terme els òrgans de gestió del segell, atesa la característica d'organisme independent i exterior a Creiem la producció. c) Com a col-iaborador en el control de recepció, en particular en aquells casos en els quals l'exigència de la realització de control implicala responsabilitat dels tècnics
de qualitat que inclou el control de producció i el control de recepció
facultatius integrants de ia direcció d'obra, i així està recollit en les normes d'obligat compliment. d) Com a col·laborador d'organit-
Volem compartir amb els tècnics del sector la nostra inquietud per la tendència actual a reduir, fins i tot a eliminar, el control de recepció dels materials que es disposen a les obres, i que, en particular els membres de l'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC) que cobreixen la totalitat de les acreditacions actualment existents, estimem compatible l'existència en un sistema global de qualitat d'ambdós conceptes, el control de recepció i ei control de producció. •
I
E L
S
E
U
C O N T R O L
R E P O R T A T G E
ENSAYOS DE MATERIALES PATOLOGÍAS PRUEBAS QE CARBA
iïlECUNCO
ESTUDIÓS GEOTECIMICOS PLANES DE CONTROL ASISTENCIAS TÈCNICA GARANTIA OE CALIDAO ENSAYO DE INTEQRIDAD DE PILOTES
TÈCNICA, INVESTIGACIÓN Y CONTROL S.A. G R U P O iMrMMM BORATOnia ACREDITADO EIM: HOnMIGÓN EN FV1ASA O ARMADO [HA3, VIALES tSVJ. MECÀNICA DE 5UEU3S [SE], CERÀMICA (CE).
Ca N'Alzamora, 18 - Tel. (93) 588 78 76 Fax (93) 588 64 79 - 08191 RUBÍ
Ronda Can Fatjó,13 Tel. (93) 592 08 80 Fax (93) 594 01 91 - 08290 CERDANYOLA
Mossèn R.Muntanyola, 224 Tel. (977) 77 17 06 Fax (977) 77 45 89 - 43205 - Reus (Tarragona)
Via Augusta, 80 bis. Tel. (93) 977 23 26 51 Fax (93) 977 24 29 52 - 43007 TARRAGONA
Velàzquez, 14 Tel./Fax (977) 70 49 38 43870 Amposta (Tarragona)
Aragón, 17 - 2 a Tel. 971 46 09 39 Fax 971 77 15 29 - PALMA DE MALLORCA
ÀREA DE NUEVAS
CONSTRUCCIONES:
• CONTROL DE ESTRUCTURAS METÀLICAS: - Evaluación de suministradores y recepción de materiales. - Inspección de fabricación y montaje. - Ensayos destructivos y no destructivos. - Protección superficial. • CONTROL DE INSTALACIONES: - Evaluación de suministradores y recepción de equipos. - Inspección de montaje. - Ensayos y pruebas de funcionamiento.
ÀREA DE REHABIUTACIÓN Y PATOLOGIA ESTRUCTURAL: • Diagnostico de danos. • Auscultación de estructuras: - Extracción y ensayo de probetas testigo. - Ultrasonidos y esclerómetro. - Ensayos mecanicos y físico- químicos. - Pruebas de carga. ' Estudiós de seguridad y durabilidad. * Asesoramiento de ststemas de reparacton y/o refuerzo. • Revisión de proyectos. * Control de ejecucton de reparaoones y/o refuerzos.
I
E L S
N
F
O
R
M
A
E i
T
M A T E R I A L S ,
L
A
Q U A L I T A T
I
E L
S
E
U
R
E
P
O
R
T
A
T
C O N T R O L
ROBERTO MAR/NO, PRESIDENT D'AL AC; "ESTEM VIVINT LA CAIGUDA DB LÍS BARRERES TECNOLÒGIQUES ENTRE ELS PAÏSOS"
B
obertoMarinoRuiz. té373nys, és enginyer de camins, canals i ports, i assumeix la presidència d'ALAC des del gener d'enguany. La seva experiència professional és de 12anys en gestió i control de qualitat a l'àmbit de la construcció (2 anys en empresa constructora) i posteriorment en empreses privades vinculades al control de qualitat i assessorament tècnic (empreses de control i laboratoris d'assaigs).
necessària la intervenció d'empreses de control que, basades en els resultats emesos pels seus mateixos laboratoris d'assaigs, puguin assessorar el director de l'obra o els seus c o l laboradors. És aquí on hi ha la diferència entre aportar uns resultats d'assaigs al client, o oferir un assessorament tècnic basat en l'experiència, que permeti als responsables finals de les obres una major tranquil·litat i seguretat a l'hora de prendre decisions.
L'Associació de Laboratoris AcreQuint són els objectius que s'ha ditats de Catalunya {ALAC) va ser cremarcat AL AC en aquesta neva ada l'any 1985 per un grup d'empreses amb la denominació d'Associació etapa? de Laboratoris Homologats de Com tots sabem, el concepte de quali- Catalunya (ALHOC), que van canviar tat té un caràcter molt ampli, que fa posteriorment el seu nom a ALAC (Dereferència tant al producte com al ser- cret 281/1986 i Decret 175/1990). Forvei a l'usuari final. Per aquest motiu, mada per vuit empreses, agrupa els parlar de qualitat suposa aconseguir laboratoris amb un equip de professiunes especificacions predeterminades onals de diverses titulacions i especique s'han de complir durant totes les alitzats en diferents processos consfases d'execució d'una obra, essent tructius i assaigs de materials.
CONSERVACIÓ I SEGURETAT DE LES FAÇANES
PROJECTES D'ENDERROC O DESCONSTRUCCIÓ
Es presentaran els trets fo-
S'ensenyaran les pautes i
namentals de les darreres
processos per fer un projec-
mesures legislatives de la
te d'enderroc, els tràmits ad-
Generalitat de Catalunya i
ministratius i les pautes de
de l'Ajuntament de Bar-
seguiment a l'obra.
celona i la seva aplicació. dia, hora i lloc
dia, hora i lloc
dimecres 27 de maig
dimarts 2,9 i 16 de juny,
ales 18 hores
de 16.30 a 21 hores,
sala d'actes del Col·legi.
sala d'actes del Col·legi.
informació i inscripcions La inscripció és gratuïta però amb places limitades. Les places s'atorgaran per rigorós ordre d'inscripció. Servei d'Informació Telèfon: 93 240 20 60. Fax: 93 240 20 61
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
preu inscripcions col·legiats i estudiants: 18.000 PTA Targeta Accés:
14.400 PTA
no col·legiats:
27.000PTA
Servei d'Informació Telèfon: 93 240 20 60. Fax: 93 240 20 61
§
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
G
E
EL
REPORTATGE C L S
I N F O
M A T E R I A L S ,
L
A
Q U A L I T A T
I
E
l
S E U
•
C O N T R O L
per Caries Corleío Un any més continuem treballant amb els objectius inicials de contribuir a millorar la qualitat en Sa construcció. i sobretot a promoure el control de qualitat en totes les fases constructives (control de producció, control d'execució i control de recepció), ja siguin per obres públiques o privades. civils o d'edificació. Q?in és el cost de la no qualitat al nostre país? S'ha parlat molt dels costos que representa la no qualitat i crec que tots. d'una manera o d'una altra, hem pogut constatar els problemes que origina la manca de qualitat causa en alguns processos constructius: resistències bai-
( f i La informació que proporciona el control augmenta la seguretat i redueix marges
d'error JJ xes del formigó que porten a la demolició o reforç d'algun element d'estructura, baixa qualitat d'alguns productes
que originen problemes de durabiiïtaí. i un llarg etcètera, que no solament produeixen un cost addicional que desvirtua ei pressupost de l'obra, sinó que poden arribar a convertir-se en problemes dvfts o penals per als responsables. Segons diverses puoficactons, l'origen dels errors en el conjunt de fedifïcació es distribueix, de manera aproximada segons els percentatges que s'assenyalen al quadre adjunt
Fase
Espanya
Mitjana europea
projecte execució materials ús aures
41=3
31% 13% 11%
40-J5S 25-30% 15-20% 10%
"-
—
Es pot observar que no Iotes les errades són a causa del control de qualitat dels materials pròpiament dits (13%). també hem de tenir en compte el control de qualitat de l'execució (31 °=) on intervé la posada en obra (faquells materials. És a dir. que més del 40% de l'origen
de tes errades es produeixen a la íafia de control de Fexecució i dels materials, per aquest motiu ta inportàfrètfebborarpians de control segons CÉferents rwefc de control basats en la normativa i instruccions vigents i els seus camps tfapiicacn. Lògicament, com més alt és el nrvelde control, més car resulta, però la informació de control generada augmenta la seguretat i redueix els marges d'error en prendre
fi fi La marca CE de productes de la construcció ajudarà a superar les barrerres tecnològiques J J decisions basades generalment en mètodes estadístics.
L'aplicació de la Marca CE als productes de la constreccçò farà disminuir les necessitats de cont r o l de materials? La Directiva del Consell de Comunitats Europees 89CEE. té com a objectiu fonamental establir les condicions per
INSTITUT D'AUSCULTACIÓ ESTRUCTURAL I MEDI AMBIENT. S.L. Centre Tecnològic del Vallès Parc Tecnològic del Vallès 0S290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Tel. 93 5í>6 6140 - Fax. 93 586 6108
I nemaeuropro j ecLes Laboratori de control de qualitat acreditat per la Generalitat de Catalunya en els àmbits de : SE, AP. SV i HA.'En tràmit els àmbits AS i C.
i Minni Expo. Ltstx*
Garant de la Qualitat de! complex Marina-Expo de Lisboa Assessorament i control de qualitat en obres d'edificació, obres públiques, obres d'urbanització i obres industrials.
E l
I N F O R M A T I U ELS
M A T E R I A L S ,
LA
Q U A L I T A T
EL
SEU
en els diferents procéssos de certificació de conformitats: • assaigs de fabricació (autocontrof) • assaigs realitzats en nom deí certificador. Resumint tant si s'utilitzen com si no, productes que duguin la marca CE, idonis per a l'ús a què estiguin destinats, s'obtindran uns requisits de seguretat en obres d'enginyeria civil o d'edificació segons si hi ha un • normes harmonitzades, per a pro- adequat control de les diductes amb prestacions conegu- ferents fases del procés de construcció: recepció des • normes reconegudes, quan no exis- i execució realitzats amb l'ajuda de laboratoris teixen les anteriors • documents d'idoneïtat tècnica, per d'assaigs convenientment acreditats. a productes nous de recent aparijornada del ció. La celebració al Col·legi de la Col·legi va apuntar La Directiva estableix, segons les jornada dedicada al formigó del les noves tendències característiques del producte, que el proper m i l · l e n n i ens anunciava que marcaran les fabricant n'ha de demostrar la idoneï- les tendències futures d'aquest obres de formigó del tat, amb una declaració de conformitat material. Quines són les tendèno bé mitjançant una certificació com- cies, pel que fa a l futur, d e l seu futur J J pleta atorgada per un organisme de control? control autoritzat. actualment) va ser molt positiva, ja que No hi ha dubte que en ambdós caLa jornada tècnica basada en les no- en un sol dia, professionals dels difesos, és fonamental el paper dels labo- ves instruccions del formigó EHE-98. i rents sectors van aconseguir donar una ratoris d'assaigs que podran intervenir recepció del ciment RC-97 (ja en vigor visió general dels canvis i noves tendèn-
R E P O R T A T G E
CONTROL
a la lliure circulació i utilització dels productes de la construcció en l'àmbil comunitari, mitjançant l'harmonització de les normes que regulen els aspectes tècnics que han de complir. D'aquesta manera apareix la marca CE que podran portar els productes per comercialitzar-se lliurament en els diferents mercats nacionals i evitar així les anomenades barreres tecnològiques. Perquè un producte obtingui el marcatge CE, haurà de superar una certificació de conformitat, és a dir, reunir una sèrie de requisits essencials i complir amb unes especificacions tècniques:
cies que marcaran les obres de formigó en els propers anys. Si analitzem la nova Instrucció EHE98, que previsiblement serà aprovada a mitjan d'aquest any, veiem que els canvis seran significatius, ja que estan enfocats als aspectes de qualitat i durabilitat que es tindran en compte, no solament en el projecte, sinó també en el control del formigó elaborat (resistència, consistència i durabilitat), si bé s'estableixen algunes modificacions en les diferents etapes de control. •
•I
GESOND S.A. Gesond SA es una empresa con una experiència de mas de 25 anos dedicada fundamentalmente a la realización de sondeos, estudiós geotécnicos, címentaciones especiales, medio ambiente y proyectos de ingeniena civil.
Su actividad principal es la realización de estudiós geotécnicos, tanto de obra civil como de edificación. La actividad de obra pública se destina principalmente a la ejecución y evaluación de proyectos de carreteras, autovías, puenos y túneles así como urbanizaciones. Para elio dispone de una plantilla compuesta por ingenieros de caminos, industriales, geólogos. arquitectes técnicos y personal cualificado con amplia experiència en el sector. Así mismo, Gesond, S.A. està dotado de un Laboratorio de mecànica de suelos y maquinaria acreditados con el fin de dar la màxima calidad en la realización de sus informes sobre el suelo. patologias de obras por causa del terreno, coníaminación del subsuelo en industrias químicas, y proyectos de ingeniería. La calidad en Gesond es vista como un proceso subsceptible de mejora continua, la cual le lleva a una mejor satisfacción de sus clientes asi como a una mejor productividad. Para ello. dispone de un sistema totalmente informatizado con un software propio. Algunas de las obras màs importantes elaborados por esta entidad son el desdobiamienio Besalú-Otol y los nuevos túneles del Bruc. GESOND, SJL C'Berruguele. 94-96, üa,os - 0
5 Barcelona - Tel. (93) 428 25 17 - Fax (93) 428 03 18
d'accés a Internet El Col·legi ha arribat a un acord amb l'Institut Català de Tecnologia [ICT] que permet als col·legiats incorporar les noves tecnologies de la comunicació al seu treball professional amb una oferta de connexió que inclou: r
PREUS
Connexió a Inrerner sense fimir Dues adreces de correu elecrrànicTTl·mail]
r
quota d'alta i el primer anq de connexió alCTnet és de 12.000 pessetes.
Servei de suport personal de dilluns a díssabti Servei 24 hores cada dia de Iang Curs on-line sobre Inrerner
!
Per demanar l'alta al serves iClnet. empleneu si us plau. '- '•••"'-'a admnta i envieu-la al fe< [33) 300 07 G0 , „ de l'ICi n truqueu al telèfon 902 43 22 22
Servei de neuis Hit de connexió a Inrerner flccés a comunitats virtuals
PER H MÉS INFDHMRCIÓ TRUOUEU HL TELÈFON 240 20 GO
flccés a bases de dades, serveis de consulta on-line. etc.
Nom i cognoms Adreça Població
CP
Telèfon
NIF
Fax
Empresa/entitat Càrrec/professió
Forma de pagament D Domiciliació del pagamenl
G Adjuntem xec nominatiu
Banc/Caixa j
Dígits de conlro!
Agència
número de comple
í
Característiques del seu equip CD Rom Sí G No G Sistema operatiu
Windows 95 G
Windows 3.1r.i
Altres D
E-Mail Per tai de personalitzar la vostra adreça de correu electrònic, indiqueu si us plau les vostres preferències, màxim 8 lletres Exemple: Sr Antoni PU na : aplanasw... ! 1a S @... i
I
I
©...
Àmbits temàtics del vostre interès Lúdics/lleure
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Signatura
-
/..
'. \ ^ s ' f H^b
1
1
T
1 \
'""" I/I
E L E L S
M A T E R I A L S ,
I A
Q U A L I T A T
I
E L
S
E
U
R E P O R T A T G E
C O N T R O L
La nova Instrucció i el control de qualitat AHred Pérei * Arqvífecfe fénic • President de VAswkdi
de Laboratoris é'Assaíp de l'Edificació de Cfftafayi fUff)
B
l canvi més significatiu en la nova res de formigó armat és tant o més Instrucció tan esperada, al mar- important que la resistència en la seva ge del més aparent a primera vista, justa mesura atès que aquest factor va que és el nom, el qual passarà de ser unit a la compactació, permeabilitat, EH a EHE, és la unificació de la actual relació aigua-ciment i contingut de ciInstrucció de formigó en massa a ar- ment. mat (EH) ï la de Formigó pretesat (EP). En aquest article intentaré resumir els canvis més significatius en l'apartat de qualitat i assaigs de con- S'incorporen detalls dels diferents amtrol: bients que van molt interreiacionats amb el concepte de durabilitat i que resultaria molt important el fet de realitzar diferents mapes en què es defiEl nombre de provetes exigides serà nissin i es detallessin els ambients en de 2 a l'edat de 28 dies, enlloc de les 3 cada zona per poder ser utilitzats pels que s'exigeixen actualment, essent el professionals en el càlcul, i que aquest resultat de la pastada la mitjana esforç de detallar tan específicament d'aquests dos resultats. Per tant, el els ambients fos realment útil en la més segur és que passarem de les seva aplicació. actuals 4 o 5 provetes, a 3 o 4 segons les que es trenquin a 7 dies.
Nous sssoigs
La nova norma ens recalca que el factor de la durabilitat en les estructu-
Per intentar comprovar i garantir la durabilitat d'un formigó, la nova Instrucció ens facilita una eina ja esmentada a l'EH-91, com és l'assaig de la
CONTROL Q
Pol. Industrial Vilanoveta II - Carrer K, n 9 19 Tels.: 814 35 77/36 84 Fax: 814 39 34 Les Roquetes - 08812 Sant Pere de Ribes
LABORATORI ACREDITAT Formigó en massa i els seus materíales constituients Material ceràmic
Entre d'altres serveis: • Formigó, extracció i trencament de testimonis. Q Proves de càrrega Q Assatjos d'àrids aigua i ciment. • Inspeccions estructurals per els mètode d'ultrasons. • Patologies estructurals. Q Estudi de degradació de materials. -i Determinació de característiques fisiques-quimiques del ciment-cola. -i Control de formigons i morters projectats.
^^H
B* P
^^^B H ^ H W ^-J W f ^ ^ ^ ^ ^^^E ^ ^ ^ n
lín'
/ i nok \
by iyflN \
1
3
EL
REPORTATGE E L S
M A T E R I A L S
profunditat de penetració d'aigua sota pressió en una proveta de formigó endurit. cosa que. com en tota norma, no seria operatiu si no s'acompanyés d'uns valors que el delimitessin. Per això. la nova Instrucció ens ha
I
L A
Q U A L I T A T
facilitat una prescripció per acotar el valor de la profunditat màxima de penetració i el valor de les profunditats mitjanes de penetració. Assaig, per altra banda molt important, quant a la quantitat de paràmetres garantits pel seu compliment.
Sembla que la nova norma li costa definir qui té fa potestat per realitzar els assaigs i enlloc de dir «laboratoris acreditats per a l'edificació", que en definitiva és el mateix, prefereix dir -laboratoris que compleixen l'establert en el Reial decret 1230/1989 de 13 d'octubre de 1989', o «laboratoris especialitzats-. De moment, encara els únics laboratoris que compleixen aquest Reial decret i els laboratoris especialitzats som els esmentats anteriorment com a «laboratoris acreditats per a l'edificació".
I
E L
S
E
U
N
F
O
M
A
T
1
Centrats de foraigoBol Quant a aquest apartat, es crea una classificació de les centrals de formigonat. essent aquesta la classe A. B. C aplicant-li un coeficie-: de variació segons els resulta's obtinguts en la seva producció. ;a classificació ens variarà el coe'ic ent Kn (estimador) aplicat pe' a càlcul de la resistència caracte' stica estimada Fest en el cor,;-.; estadístic.
Molt lligat a aquest apartat, com s'ha anunciat en el capítol anterior, hi ha ei coeficient de variació aplicat a les centrals de formigonat per definir l'estimació a aplicar en cada cas. Assaigs d'informació complementària del formigó La instrucció EHE ens incorpora un nou criteri que és el de poder fabricar i trencar provetes que hagin estat en les mateixes condicions que el formigó servil en obra. i conservar les provetes en les condicions més semblants a aquelles en les quals es troba el formigó que es
desitja controlar. Ouant a les provetes testimoni realitzades per a la comprovació d'una Fest < 0,9 Fck. ens incorpora nous entens, que seria molt interessant comentar en debats i tauíes rodones. Aquestes innovacions van adreçades bàsicament als llocs de comprovació de les resistències i al percentatge de disminució dels valors de resistències obtinguts per provetes testimoni.
FORMICONTROL LABORATORI ACREDITAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA PEL CONTROL DE FORMIGÓ FRESC Plaça Riera n° 2.08459 Sani Antoni dv Vilamajor f fe TeL/Fax S45 22 85 - Tel. Mòvil 908 89 49 77
RATORI DE LA QJJIMICA DE L'EDIFICACIÓ TAMKNT OK CONTKOI. _ 'VRTAMKNT D'ALTA QUÍMICA DEIÜ CIMENTS I DEL FORMIGÓ WÀLISIS COMI'LEKTES DEL FORMIGÓ ENDURIT I ELS SEUS COMPONENTS. LA D l 'HABILITAT I LA RESISTÈNCIA DE LA CERÀMICA "SIFICACIONS DL FORMIGONS ESPECIALS PER ESTRUCTIRES D ALTA HABILITAT AMB GARANTIA DE PRESTACIONS A NIVELL INTERNACIONAL l É B N S D'ALTA RESISTÈNCIA IH RAM.ES - -
m
C O N T R O L
- I S I S INTEGRAL DE PATOLOGIES D'ORIGEN QUÍMIC «AMENT PER A S O U CK)NS CONSTRUCTIVES D t R A B L E S
i M m.MLS OL·lillCS COMPLERTS PÜR A REHABILITACIÓ: PÒRTLAND I M.I.'MJNOS AMB ANÀLISI TERMK. A DU ERENOAL CONTRACTACIÓ DE SERVBS D ALTOCONTKOL PER A EMPRLSF.S
EL £ L S
M A T E R I A L S ,
Control d'execució Encara que el control d'execució com a concepte, la norma sempre l'havia tingut en compte, d'una manera diferent, el detalla en aquesta nova EHE en la qual estableix diferents nivells de control, mides dels lots, taules en les quals s'enumeren les diferents comprovacions que calen per efectuar durant l'execució i
L
A Q U A L I T A T
I
C
L S
f
U
REPORTATGE
C O N T R O L
que són les generades per a tot tipus cf obres, específiques peralsforjatso" edificació i específiques per a la prefabricació. Assaig! d'informació complementària de l'estructura En aquest apartat ens detalla amb deteniment les proves de càrrega, la seva aplicació segons els tipus d'estructura i la seva finalitat. Com veiem, aquesta nova norma ens amplia molts aspectes anteriors i ens incorpora conceptes que, tot i que tots ja coneixíem, no s'hi reflectien. Sobretot, que restaven indefinits en una instrucció tan necessària i necessitada per tots els professionals al sector. Penso que, com sempre, quan s'utilitzen ampliacions o canvis de criteris de càlcul en mètodes utilitzats sistemàticament, com la nostra polèmica resistència estimada Fest, es generen moments de pànic i d'inquietud que poc a poc es van calmant i tomant a mare. Nosaltres veiem aquesta norma com una norma força completa i que espero que ens augmenti el nivell un grau més en aquest món tan complex i tan incert, de vegades, com és la construcció. •
LCS
N O V E S
PUBLICACIONS
DÍL
COL·LEGI
MANUAL DE GEOTÈCNIA I PATOLOGIA, DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FONAMENTS
MANUAL DE DIAGNOSI I TRACTAMENT DE L'AMIANT A LA CONSTRUCCIÓ
Col·lecció M a n u a l s de Diagnosi • 7
Col·lecció M a n u a l s de Diagnosi • 6
JOSEP LLUÏS GONZALEZ, FRUCTUÓS MANÀ, SANTIAGO CERVELLÓ, PERE MASCARENAS, J. F. DE LLORENÇ, PIER PAOLO ROSSI, RAFAEL BELLMUNT y y amiant, a França, causa 2.000 * ^ morts l'any. Entre els treballadors de més risc hi han els operaris que fan reformes o manteniment en edificis existents. A partir d'un treball de recerca de més d'un any de durada, el Servei Rehabilitació del Col-legi presenta un manual de diagnosi que té com a objectiu divulgar els riscos d'aquest material i les precaucions que cal prendre en les nostres intervencions, tant d'edificis nous com d'existents. •
J£
Is problemes relacionats amb els fonaments han estat presents des de sempre amb el fet d'edificar, bàsicament el desconeixement del sòl, però també els treballs agosarats i d'altres vegades l'imprevist han ocasionat problemes als edificis sempre difícils de resoldre i d'un cost econòmic de reparació molt elevat. A l'actualitat, el 25% de les lesions que presenten els edificis de nova construcció són a causa de fonamentacions deficients. •
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1998* 150 pàgines • Idioma: català PVP:3.667PTA·Preucollegiats:3.300PTA
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1998 • 67 pàgines • Idioma: català PVP: 2.778 PTA • Preu col·legiats: 2.500 PTA
Les persones interessades a adquirir aquestes publicacions podran trobar-tes a la Cooperativa Jordi Capell i a les papereries tècniques de l'EUPB i í'ETSAB.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Gest+MidePlan Amidaments, pressupostos i plecs j'II
—s
;=
* "«^ t ' S
3
' —1
i. TÏ.-ÏT.-
=
Nova versió 6.4
Màximes prestacions i serveis al millorpreu Pressupostos tradicionals, amb capítols i partides, i jeràrquics, en arbre. • Partides vinculades, preus parametrics, imatges gràfiques i múltiples preus unitaris. • Milers de llistats diferents sel.leccionables mitjançant menús d'opcions i llistats programables. • Generació automàtica de
Importació i exportació de bases, pressupostos i plecs en FIE-1 i FIEBDC-3. • Importació automàtica en RTF des d'editors de textos, com MS-Word, \ exportació en ASCII. • Exportació d'informació a MS-Project i a\s compatibles amb ell per al control de projectes. • Medició gràfica de plànols DXF i Ràster plecs de condicions tradicionals i per apartats, i BMP obtinguts mitjançant plec mestre inclòs. escàner, amb MidePlan. • Control financer • Desenvolupament a 32 DÍtS per aus indistint en d'obra amb comparació Windows 3.1, Windows entre pressupostos i/o 951 Windows NT 4.0. certificacions.
• Fórmules polinòmiquespera l'actualització de preus. • Importació i exportació de bases i pressupostos en el nou format FIEBDC-3/98. • Possibilitat de treballar en Euros, Pessetes i/o qualsevol altra moneda.
• Efecte any 2000. • Nous llistats
Sel.leccionables mitjançant menús d'opcions.
• Pressupostos tipus. ^£j6TCd
Gest-Bàsico iPr&ssypostos *• Certificacions]
45.000 Dtes. Gest 60.000 Dtes. Gest+MidePlan 95.000 Dtes.
Arktec
ALAC ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS ACREDITATS DE CATALUNYA
C/Rocafort, 103-109 08205 SABADELL (Barcelona) Tel. (93) 745 25 00 Fax (93) 745 25 26
C- Penedès. 6 25005 LLEIDA Tel. (973) 24 76 14 Fax (973)24 76 90
C / Marqués de Mulhacen, 11 - 08034 Barcelona - Tel. 204 69 96 Fax 280 32 64
inema
LA QUALITAT TOTAL A LA CONSTRUCCIÓ AMB UN MILLOR CONTROL L'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC) reuneix els laboratoris més importants del nostre país en el camp de la Construcció. El seu objectiu és el de promoure i elevar la qualitat tant en les obres públiques com les privades. Com a agrupació d'empreses, ALAC s'encarrega que les nostres activitats es desenvolupin dintre d'un marc d'autèntica lleialtat i ètica professional.
Centre Tecnològic Europrojec! Parc Tecnològic del Vallès 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. (93) 586 6140 Fax (93) 586 6108
i
INTECASA
C/ Montclar, nau 25 Polígon Poiizur 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. (93) 59125 H Fax (93) 580 57 85
INTEMAC El conjunt dels laboratoris d'ALAC compra amb les següents acreditacions concedides pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Formigons: 4 acreditacions HA (Formigó en massa o els l ials l ) nts), 4 acreditacions HC (Formigó en massa i els seus materials constituents) 6 acreditacions HF (Formigó fresc). Vials: 7 acreditacions SV (Sòls àrids, mescles bituminoses i els seus materials constituents per a tot tipus de vials). Mecànica de sòls: 7 acreditacions SE (Mecànica del sòl. Assaigs de laboratori). 2 acreditacions ST (Mecànica del sòl. Presa de mostres ínalterades, assaigs i proves ín situ de sòls). Ceràmica: 6 acreditacions CE (Ceràmica) Acer estructural: 2 acredïtacionsAS (Acer per a estructures. Control in situ de l'execució de la soldadura d'elemenis estructurals d'acer).
Av. de la Riera. 10 Polígon Industrial Sudoest núm. 1 08960 SANT JUST DESVERN (Barcelona) Tel. (93) 372 83 00 Fax (93) 473 03 09
LAEQÜ5T C/ Miquel Servet. s/n Polígon Industrial Can Trias 08232 VILADECAVALLS (Barcelona) Tel. (93) 733 0121 Fax (93) 733 04 10
^PAYMASA Av. de la Ferreria, 57 Polígon La Ferreria 08110 MONTCADA I REIXAC (Barcelona) Tel. (93) 575 28 34 Fax (93) 564 89 00
IS TECINCO C/ Ca N'Alzamora, 13 08191 RUBÍ (Barcelona) Tel (93) 588 78 76 Fax (93) 588 64 79