INF980515

FORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Bon Pastor. 5 0B021 Barcelona Tel.932dO2060 Fax93240206i E-mail: informacio@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Ter

A MÉS A MÉS Premis FAD per Josep Olivé

Musaat'98 per Josep Maria Llesuy

I Jordi Sabartés rep la medalla del Col·legi •

•

•

•

La ciutat per a tothom | Assemblea de col·legiats http://www.apabcn.es El mercat de treball Les activitats

El Col·legi commemora 30 anys de les primeres eleccions democràtiques celebrades el 1968

Jornades sobre manteniment a Granollers La delegació del Vallès Oriental obsequia als lectors de L'INFORMATIU amb el punt de llibre

Estima ei teu edifici.

D

Manresa acollirà Tecnifac'98 £ 1 J £ P0 8 r AI 5 f

Museu Guggenheim de Bilbao 21a 28

BUTLLETA D'INSCRIPCIÓ INSCRIPCIONS:

Per fajc- trametent la butlleta adjunta, degudament emplenada, al núm. 4 3 2 4 0 2 3 6 4 .

Personalment: al servei d'informació de Barcelona i a les delegacions.

Per telèfon: trucant al 9 3 2 4 0 2 3 6 3

NOMBRE DE TIQUETS (PREU PER TIQUET S.000 PTA):

D

Col·legiat/da:

FACTURA A NOM: G Del mateix col·legiat D De l'empresa que s'indica a continuació: Nom: Adreça:

_ Població:-

EL PAfiAMENT ES FARÀ MITJANÇANT: iZ Retut domiciliat al compte on habitualment el Col·legi em carrega els rebuts

D Pagament a les oficines del Col·legi (mitjançant efectiu o xec conformat)

G Transferència bancària a "La Caixa", ent. 2100, of. 0 4 7 4 , compte Z 2 - 0 2 0 0 0 ? 4 0 3 2 (en aquest cas s'ha d'enviar al Servei d'Informació del Col·legi una còpia de l'ingrés. Fax: 13 2 4 0 23 6 4 ) ^

Domiciliació bancària al Banc o Caixa (en aquest cas s'ha d'emplenar l'autorització bancària que segueix)

Entitat:

Oficina:

DC:

Núm. de compte:.

ELS TIQUETS ES RETIRARAN A LA: l i Barcelona

D Delegació de Granollers

G Delegació de Terra

L_ Delegació de Manresa

COL·LESI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, S Barcelona. Tel. 1 3 240 23 6 3 ta. 13 2 4 0 23 6 4

; j Delegació de Vic

E-maifcmfonnacro@apabcn.es

EL •

TEMA 3 0

A N Í ' S

L • i NF D ' E L E C C I O N S

D E M O C R À T I Q U E S

A L

C'O

L • L E C I

'

L'any 1968 es produïen les primeres eleccions democràtiques al Col·legi. Per tal de recordar-ho, el passat 24 d'abril es va celebrar al Col·legi una tertúlia, un homenatge i un acte de desgreuge del Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya a l'expresident Jordi Sabartés.

Jordi Sabartés rep la medalla del Col·legi La sala d'actes del Col·legí reuneix alguns dels principals protagonistes de la renovació democràtica

H

I mirall de la veritat s'ha trencaí i cadascú se n'ha endut avui el seu trosset". Amb aquesta frase de Salvador Espriu, el president del Col·legi, Bernat Ochoa, va cloure l'acte-tertúlia commemoratiu dels 30 anys de les primeres eleccions democràtiques al Collegi que es va celebrar el passat 24 d'ai en ei transcurs del qual va lliurar la medalla del Col·legi a Jordi Sabartés. A l'acte, hi van participar els membres de la Junia de Govern elegida el 1968: Jordi Sabartés, president; Josep Mas, secretari; Lluís Maria Pascual, tresorer, i Eduard Pons, comptador, a més del nombrós públic que va omplir la sala d'actes. La tertúlia va ser presentada pel president del Col·legi, Bernat Ochoa, i moderada pel periodista Jaume Fabre, autor del llibre Mig segle del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

La Junta de Govern del Col·legi va acordar atorgar la medalla del Col·legi al company Jordi Sabartés i Cruzate, primer president elegit democràticament pel seu paper transcendental en la història del Col·legi. Sabartés esdevé així la segona persona que rep aquesta distinció que ja havia rebut el company Lluís Maria Pascual l'any 1992 de mans de l'aleshores president Caries Puiggròs.

La medalla del Col·legi té com a objectiu distingir els companys que pels seus mèrits professionals, tècnics, científics o culturals hagin contribuït al desenvolupament de la professió, com també de la instituci-

onalització i projecció del Col·legi.

Tot seguit es va fer un acte de desgreuge del Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya a la Junta presidida per Sabartés per l'expedient obert per presumptes irregularitats comptables que va mantenir ei Col·legi en crisi durant els anys 1972 i 1973 i que finalment significaria la separació de Sabartés de la direcció del Col·legi. Trenta anys després, el Consell de l'Estat ha pres l'acord de manifestarse contrari a aquella acció i proclamar la bondat en l'actuació de la Junta que presidia Sabartés.

Bernat Ochoa va dir que aquest trentè aniversari ha estat la commemoració d'un inici, "un inici que va tenir algunes vessants traumàtiques, però que d'alguna manera ha marcat la trajectòria de la institució fins avui''.

Compromís social , sentit crític professional, modernitat en els plantejaments í evolució constant definirien, segons el president del Col·legi, la línia iniciada el 1968.

També ho ha estat de restabliment de la justícia, amb el desgreuge del Consell General. Per a Ochoa, hi havia al Col·legi un capítol inconclús i "m'agradaria -va dir- que en una tertúlia senzilla com aquesta, es tanques un capítol i giréssim full. I què és el que desitjaria jo d'aquest acte? Que ens preparéssim tots per traspassar el testimoni a les noves generacions.

Crec que aquest és el nostre repte i la nostra responsabilitat".

Bernat Ochoa lliura la medalla del Col·legia Jordi Sabartés

ques de lluita antífranqulsta i de renovació democràtica". Què en queda després de 30 anys d'aquell abril de 1968 i del que va venir després? "En queda -va dir Fabre- l'honor d'haver estat una plataforma de la resistència antifranquista, però en queda també el mèrit d'haver estat pioners de moltes coses. D'haver salvat la dignitat de la professió d'aparellador, adaptanl a la modernitat i situant-la en IN de la realitat que li corresponia, i a tots els que hi van participar, militants polítics o no, els queda la satisfacció del deure complert, d'haver sabut estar al lloc que els corresponia com a persones. D'haver donat als successors un exemple que ben segur haurà de ser seguit".

Eduard Pons, en la seva intervenció, va fer una explicació de la gènesi d'aquell equip de companys de diferents generacions, orientació El periodista Jaume Fabre va fer política, interesunes reflexions sobre aquell 68 vis- sos professiotes amb el pas dels anys lent tam- nals i personals, bé una certa reivindicació romànti- però amb un fort ca de l'esperit de lluita juvenil que tarannà democràs'afegia a tic, que va signifiles volun- caria llavor del cantats políti- vi. Jordi Sabartés

va fer un agraïment molt emotiu per la distinció que se li concedia i va recordar els nombrosos companys i el conjunt de persones que van contribuir al llarg dels anys a fer possible la renovació.

"Després de tants anys i dels enrrenous que vam passar— diu— avui em sento com el protagonista de la pel·lícula de Woddy Alien Desmuntant a Harry.

Josep Mas va donar el seu punt de vista sobre els canvis assolits, que es van iniciar en aquells moments, com ara la independència i la modernització professional, el paper de CEDESCO, la revista CAU i, més tard, l'ÍTEC. Lluís Maria Pascual, finalment, recordava que "la perspectiva amb la qual veiem avui les coses no ens pot fer oblidar les dificultats i fes mancances de tot tipus que havíem patit en altres èpoques'.

L'acte va concloure amb un animat col·loqui, i bona part dels as;istents remataven la jornada amb un sopar-homenatge a Jordi Sabartés.

• Carles Cartanà

I

3 0

N

A N Y S

F

O

R

M

A

E L

T

D ' E L E C C I O N S

D E M O C R À T I Q U E S

A L

T E M A

C O L · L E G I

I I i U V N F i H1 A Jordi Sabarfés

B

Al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

H

mic Bernat, com ja saps, compromisos adquirits amb anterioritat m'impedeixen assistir, com hauria estat el meu desig, a la celebració del 30 aniversari de les eleccions democràtiques al Col·legi de Barcelona. És un acte d'indubtable significa! i valor històric al qual el Consell General ha d'assistir, motiu pel qual et prego que assumeixis la nostra representació.

La professió se sent avui orgullosa de la línia política que el Col·legi de Barcelona va mantenir en aquells temps i de la seva repercussió en tota la ciutat i la societat.

El joc polític d'aquella Junta de

S I N G U L A R S

Govern, vist amb la distància, mereix el nostre reconeixement per la seva defensa de les llibertats i visió de futur, quelcom que no va saber entendre en aquell temps el Consell General i que hem intentat reparar amb l'acord pres el proppassat 13 de març. Deixa constància de la meva adhesió personal i institucional a l'acte del divendres, i també de la satisfacció que ens ha produït la feliç iniciativa teva i de la teva Junta de Govern en convocar-lo.

envolgut amic, Rep en nom d'Iniciativa per Catalunya i del PSUC, i en nom meu personal, la més sincera felicitació, agraïment i reconeixement per la teva tasca. Tu ets d'aquells que en èpoques molt difícils i dures vas mantenir una actitud molt ferma a favor de la democràcia i pels drets socials, personals i col·lectius del nostre poble. La teva tasca al capdavant del Col·legi d'Aparelladors fou en aquest sentit modèlica pel seu contingut de civisme, pluralitat i activitat. Fins i tot, en alguns períodes fores objecte d'injustes incomprensions que, avui, amb una relativa distància històrica tothom ha de disculpar. Jo sóc dels que va aprendre de l'Assemblea de

Catalunya; tu ets dels qui anava al davant, però avui continuem necessitant de persones com lu per contribuir de debò en una esquerra moderna, valent i innovadora.

Rep una forta abraçada. • Rafael Ribó

Una salutació afectuosa per a tols els companys assistents. •

José Antonío Otero President del Consell General de l'Arquitectura Tècnica

E D I F I C I

M U S I C A L

per

Jtia

EL

TEMA 3 0

A N Y S

L ' I N F O R M A T D ' E L E C C I O N S

D E M O C R À T I Q U E S

A L

C O L · L E G I

Al Col·legi d'Arquitectes Tècnics en l'homenatge a Jordi Sabarlès

democràtica enfront de franquisme.

La seva tasca com a president del Col·legi, inspirador de CAU i membre de tots els fronts democràtics 'adhereixo amb el cor, el cer- són avui encara un exemple de rivell, el íetge i altres vísceres gor i bonhomia. Haver col·laborat representatives a l'Homenatge a amb ell forma part de la meva millor Jordi Sabartés, una de les persones memòria. • que millor va complir la seva tasca en la reconstrucció cultural, ètica i Manuel Vazquez Montalbàn

H

Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més.

Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc.

La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari.

Una garantia més sobre allò que no es veu.

H

a Junta de Govern del Consell General de Col·legis Oficials d'Apareüadors i Arquitectes Tècnics, en consideració a les circumstàncies concurrents en l'expedient disciplinari instruït en l'any 1972 a la Junta de Govern de l'aleshores Col·legi de Catalunya, declara: que sens perjudici de la resolució de sebreseïment adoptada pel Ple de la corporació el 13 i 14 de setembre de 1974, les actuacions que van motivar la instrucció de l'expressat expedient van tenir lloc en el context de les activitats desenvolupades en aquells anys i pels diversos grups professionals per a impulsar el restabliment de les llibertats democràtiques i sòn avui, per això, mereixedores d'una valoració positiva que ha d'abastar necessàriament la Junta de Govern expedientada, presidida pel senyor Jordi Sabartés i Cruzate. • Madrid, 13 de març t/e 1998

H

a Junta de Govern del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, en la reunió que va tenir lloc el dia 23 de març de 1998, va prendre l'acord d'atorgar la Medalla del Col·legi al senyor Jordi Sabartés i Cruzate, primer president elegit democràticament pel seu paper trascendental en la història del Col·legi. • Barcelona. 23 de març 1998

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41' • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente

I

P U N T S

H F O R

A R Q U I T E C T U R A

I

DE

V I S T A

P R O F E S S I Ó

Premis FAD egurament per última vegada, el Igual que l'any passat, bona part dels president del FAD i el president qui han estat seleccionats són gent jove, del jurat dels Premis FAD 1997 van poc coneguda; encara que no tots. En convidar fa uns dies la premsa a la seva general hi ha una visió una mica més seu del carrer Brusi per presentar les optimista que l'any anterior respecte a la obres finalistes de l'edició d'aquest any. qualitat de les obres presentades, cosa No és que el FAD tingui previst donar que ha permès que, aquest any sí que per acabada la convocatòria dels Pre- pot ser que hi hagi possibiiiats de premi mis sinó que el proper any el més proba- per a interiorisme, toí i !es particularitats ble és que l'acte se celebri a la nova seu de les obres seleccionades. Més negre del FAD, al Conveni dels Àngels, al veien els membres del jurat presents qual, per fi, se li troba un ús adequat. Ben (Norman Cinnamond, Mercè Zazurca, contràriament al cessament d'activitats, Lourdes Humet i Carme Pinós} la situael FAD té en projecte la convocatòria ció actual del professional creaiiu en un d'un nou premi inpanorama dominat ternacional —enca( ( E l FAD ha de ser un per grans grups inra no està definit el versors regits exclufòrum de debat, un punt seu àmbit territorisivament per les lleis de recolzament per a la del màrqueting; al, si en l'entorn megent jove o amb ganes diterrani o l'eurogrups que, pel que d1 arriscar-se J J peu— i també vol sembla, ja han abobrir-se a nous sorbit bona part del camps de la creació com poden ser el treball d'interiorisme i que es preveu que món de la cultura alimentària o e! de la agafin aviaí el de les altres professions informació "global" —és a dir, Internet i implicades en la creació d'espais. Tamtot eí que l'envolta—, entre d'altres. Per bé va sorgir —com ja va passar en el concloure el capítol de novetats, l'entre- debat de l'habitatge sostenible, fa uns ga del premi IberFAD d'aquest any es mesos— el problema que representa farà a Madrid, amb la voluntat que, si és l'adjudicació per concurs de totes les possible, cada any es faci des de la obres de l'Administració en l'actual situlocalitat d'emplaçament de l'edifici gua- ació de ''molts professionals i poc trenyador de l'anterior convocatòria, una ball"1 conjuntament amb el retall de desmica a l'estil del Festival d'Eurovísió. La pesa pública en què està immersa tota la idea, però, sembla encertada perquè Comunitat Europea. El resultat és que ajudarà molt a divulgar els premis Iber- les propostes són cada cop menys atreFAD arreu de l'Estat. vides, i on l'únic important és guanyar el

concurs i controlar el pressupost. Per últim, es va parlar de la falta de connexió d'interessos entre els professionals i la societat en general i la manca total de cultura arquitectònica i de sensibilitat estètica d'aquesta última que fan de l'activitat professional una lluita constant contra la paranoia. Problema greu i evident, —només cal fer una volta per qualsevol nova urbanització amb una revista d'arquitectura sota el braç—però que poques vegades surt dels àmbits professionals als públics.

Fa falta debat, treure iots aquests problemes a la llum pública i, alhora, lluitar contra el conformisme que s'està detectant en els professionals catalans. El FAD ha de ser un fòrum d'on surti aquest debat i un punt de recolzament per a la gent jove o amb ganes d'arriscar-se.

Sembla que aquest és el camí que ja ha emprès, un camí difícil, amb molta feina per fer, però apassionant! • Josep Olivé

La seva opinió és important Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'INFORMATIU poden fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per correu, per fax o bé per correu electrònic a: L'Informatiu. C/Bon Pastor, núm. 5.

08021 Barcelona. Fax: 93 414 34 34 E-mail: informatiu ©apabcn.es

MUSAAT'98

B

orn cada any, m'agradaria que «tants caps tants barrets». No mereix féssim un repàs a la situació de la igual tracte qui és molt curós en la seva Mútua que vetlla per la nostra responsa- feina i no té sinistralitat, que aquell que bilitat civil. Us recordaré, encara que és treballa amb poca cura o acumula molts obvi, que aquesta faceta és un dels sinistres. Anem cap a un sistema en què pilars en què la professió ha de trobar un la prima a pagar es correspondrà amb el recolzament sense fissures. Treballar risc que cadascú aporti a la Mútua. tranquil és desenvolupar sense angúCom ja hem explicat altres vegades, nies la nostra tasca amb la màxima co- el fet d'abaralir els costos de la nostra rrecció, sense estar pendents d'una pos- responsabilitat civil passa, principalment, sible reclamació en per reduir la nostra els propers deu anys. ( f La Musaat, per fi, sinistralitat.

L'any passat us D'alguna maneha arribat a la conclutraspassava la meva sió que, cada vegada ra, aquest procés ja inquietud amb relació ha començat. Enal funcionament de la més, el tractament als guany, i per primeMútua. Després d'amutualistes ha de ser ra vegada, s'ha esquest temps, voldria íablert una bonificapersonalitzat J J explicar-vos la feina ció en la prima que feta perquè arribem plegats a la concluarriba a un 20% segons la sinistralitat sió que anem pel bon camí. La Musaat, general que presenti cada col·legí. El de per fi, ha arribat a la conclusió que, cada Barcelona, que té una sinistralitat mitjavegada més, el tractament als mutualisna, ha aconseguit una bonificació del tes ha de ser personalitzat. No podia ser, 10%.

Al mateix temps, la penalització indi- ferservir totes les eines: un llibre d'ordres vidual per sinistralitat, també s'ha fet ben fet, pensant que el dia que ens faci més justa. Ja no compten ei nombre de falta serà una bona aportació en la nossinistres, com a xifra tra defensa; un bon pura, sinó relacionada íí El Col·legi inciarà control de qualitat amb la quantia amb les aportacioun pla de promoció d'aquests: no és el mans reglamentades i de la prevenció per teix 5 sinistres d'1 milió totes les altres que aconseguir que disque 3 de 30 milions. I es puguin garantir; també compten com a minueixi la sinistralil'exigència que les factor minoratiu les normatives de segutat col·lectiva J J quantitats pagades retat es compleixin com a aportacions en prima comple- amb rigor, i tantes i tantes coses intenmentària pels visats realitzats. tant que cada treball millori l'anterior. El repte avui és reduir !a sinistralitat i aconEn aquesta línia, ei Col·legi iniciarà seguir així una prima més barata. Si un pla de promoció de la prevenció, a fi Mútua, Col·legi i cadascun de nosaltres de facilitar-nos eines i coneixements per hi col·laborem «anirem pel bon camí». • aconseguir que la sinistralitat col·lectiva disminueixi i aconseguir també les millors quotes de bonificació terrritorial per Josep M. Llesuy a l'any vinent.

Vocal del Consell Però també ens toca a cadascú de nosaltres, aconseguir de reduir la nostra sinistralitat personal. Per això, hem de

d'Administració de Musaat Tresorer de la Junta de Govern del Col·legi

EL

N O T I C I A R I L ' E S T A T

D

E

I N F O R M A T I U L

P A R C

I M M O B I L I A R I

Jornades sobre el manteniment i la conservació d'edificis a Granollers La delegació del Vallès Oriental del Col·legi organitza les jornades "Estima el teu edifici"

H

a rehabilitació dels nostres edificis, en particular des del punt de vista del seu manteniment i conservació, és una activitat que pren progressiva importància, tant pel que fa al context econòmic del sector de la construcció com als serveis paral·lels en aspectes de projecte, execució, ús i manteniment.

En aquest context, es fan cada cop més necessàries solucions específiques al món edificatori. Cal conèixer molt bé com és un edifici i el seu funcionament, promocionar la seva conservació i tenir cura de les condicions que això requereix. Avui hem de tenir consciència de les repercusions que afecten la vida d'un edifici no cuidat degudament, i que representa un cost molt més elevaí del que significaria un manteniment inicial.

Sensibilitzar la societat envers el bon ús dels edificis és l'objectiu de les jornades sobre el manteniment i la conservació que duen per títol Estima

el teu edifici \ que es úuen a terme fins al 15 de juny a Granollers. Les jornades, que van ser presentades el passat 6 de maig a la Sala de Plens de l'Ajuntament, estan organitzades per la delegació del Vallès Oriental del Col·legi, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Granollers i el departament de Cultura de la Generalitat, i patrocinades per Copcisa.

Aquesta iniciativa inclou una exposició a la Plaça Onze de Setembre de Granollers amb l'eslògan La Casa en forma, sobre el manteniment i conservació, materials i sistemes constructius per a l'intervenció en els edificis en general, en façanes i cobertes. També s'ha previst la realització d'una jornada escolar per nois d'edats entre 10 i 12 anys per que puguin visitar l'exposició, sensibilitzar-los en la cultura del manteniment

I

Actedepreseníaciódetesjomadesal'AjtintamenldeGranollers

dels edificis i explicar-los com estan fetes les cases i com s'han de cuidar.

Pel que fa a les jornades tècniques, hi ha un ampli programa de quatre sessions dedicades als diferents col·lectius que tenen un protagonisme destacat en el manteniment del parc immobiliari. El paper dels municipis en el manteniment dels edificis (26 de maig), El paper dels usuaris en el manteniment (3 de juny), El paper dels

tècnics (8 i 10 de juny), i El manteniment: una perspectiva de futur (15 de juny), seran els temes que es tractaran en les sessions que esperen comptar amb la màxima participació professional, institucional, empresarial i ciutadana.

Les sessions tindran lloc a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Granollers i a la sala d'actes de la delegació del Vallès Oriental del Col·legi. •

\

Manresa acollirà Tecnifac'98 Els aparelladors al Bages i Berguedà organitzen la primera fira sobre tècniques de rehabilitació de façanes

H

a ciutat de Manresa es prepara per acollir la primera fira dedicada a les tècniques de tractament i rehabilitació de façanes que ha estat batejada amb e! nom de Tecnifac i que se celebrarà del 18 al 21 de juny a l'emblemàtic edifici del Casino de Manresa, edifici modernista que va ser construït l'any 1909 i que es troba avui en ple procés de rehabilitació. Aquesta ini-

ciativa va ser ideada per la Fira de Manresa Fundació Privada i la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics.

La celebració de Tecnifac s'emmarca dins dels actes del desè aniversari de la delegació del Col·legi i prelén ser un punt de referència per als professionals de la construcció i alhora desvetllar l'interès de la soci-

etat en general. L'objectiu és doble, d'una banda, mostrar als professionals del sector les tècni' ques de façana, les de nova constitució, passant per la rehabilita-,. ció i el manteniment. Per l'altre, i utilitzant el passeig i carrers propers de la ubicació de la Fira, permetrà destacar-ne els edificis rehabilitats a la capital del Bages i fomentar l'interés de la iniciativa privada i pública envers l'estat de conservació dels edificis del parc immobiliari existent.

L'organització de la Fira preveu la celebració d'actes paral·lels que es duran a terme a l'exterior de l'edifici.

Entre elles destaca la distinció i guar-

niment dels edificis rehabilitats en el tram que va del Casino a la seu del Col·legi, l'aplicació de tècniques de rehabilitació de façanes en edificis dels voltants i activitats de caire popular. També hi ha prevista la celebració de conferències i debats de caire professional com ara una xerrada informativa sobre el conveni subscrit entre l'Ajuntament de Manresa i el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació (CTR), dins del programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis, i també conferències a càrrec de l'equip tècnic que dirigeix les obres de rehabilitació de l'edifici del Casino. •

N

F

O

B

M

A

T

A C C E S S I B I L I T A T

I

EL

U

A R Q U I T E C T Ò N I C A

I

Q U A L I T A T

N O T I C I A R I D

E

V I D A

La ciutat pera tothom L'Ajuntament de l'Hospitalet convoca per al juliol un expo-fòrum dedicat a les relacions entre el ciutadà i el seu municipi

H

es ciutats han hagut d'afrontar al llarg de la seva història, reptes generats per l'evolució de les seves necessitats. Avui en dia, no n'hi ha prou amb la construcció de nous equipaments o la iecnifícacíó dels serveis municipals.

Més ja no és iguala millor.

Els canvis demogràfics, les tecnologies de la informació, la participació i l'adaptació a la diversitat de capacitats i interessos fan imprescindible posar a i'abast de tots els ciutadans i dels responsables municipals els recursos per millorar la nostra qualitat de vida.

Reptes com ara l'envelliment de la població, la promoció de la igualtat

d'oportunitats o la multiculturaütat no poden afrontar-se exclusivament amb una política de serveis socials sinó que impliquen totes les àrees de l'activitat municipal que afecfa totes les relacions que s'estableixen entre l'ajuntament i el ciutadà, ja sigui en urbanisme, gestió de residus, fiscalitat, mitjans de transport i comunicació o bé mecanismes de participació ciutadana. Només a través d'una major sensibilitat cap a la diversitat de la població i la complicitat entre els ciutadans i els tècnics i polítics municipals, s'aconseguirà que el desenvolupament de les nostres ciutats sigui cada vegada més humà, just, obert i sostenible.

La ciutat pera tothom és el títol de i'expo-forum que convoca l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i que se celebrarà de l'1 al 4 de juliol a les instal·lacions de La Farga en una primera edició que es vol repetir amb una periodicitat biennal. L'objectiu de l'expo-fòrum és convertir-se en el punt de trobada enïre responsables polítics i tècnics dels municipis d'Europa, i les empreses, que poden aportar solucions a les noves exigències de canvis socials com són l'envelliment de la població, les possibilitats que obren les noves tecnologies o e! respecte a la diversitat ciutadana.

faciliten la interacció dels ciutadans amb el medi urbà i els serveis municipals. Els sectors representats a l'expo-fòrum seran la planificació urbana, mobiliari i elements urbans, transport, vialitat, elements constructius i aparells elevadors, senyalització, oficines tècniques i gabineïs d'estudis, serveis informàtics i telemàtics, comunicacions, entitats i institucions.

L'expo-fòrumLaciutatper a tothom L'Hospitalet'98 es!à organitzat per La Farga de L'Hospitalet i pel Consorci de Recursos i Documentació per a l'autonomia personal (CRID), i té el suport de nombroses institucions entre les quals hi ha al Col·legi. •

La convocatòria inclou un fòrum de trobada per debatre experiències i opinions, i una fira que exposarà productes i serveis que

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics •Augment dopi • Precisió angular 2 mgon • Plomada òptica •Trípode d'alumini o de fu: - Mira topogràfica teli

•Taquímetre Electrònic • Distància amb I prisma 1300 m • Precisió angular i. 5 mgon •Augments òptica 26* amb " Programes d'aplicació en construcció coordenades • Memòria interna 1900 punts •Trípode d'alumini o de fusta ' Plomada òptica • Bateria de NIMH i carregador • Prisma i basto apTomador. uzgiraOTCTinE«iiiMiiiiiM

• Augment d'òptica 20x • Precisió angular 10 mgon, • Plomada d'òptica •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica • Brúixola orientadora (opcional)

laign·irgrennaMitiiKumM

N ° 10x22 • Augment d'òptica 22x • Precisió +/-2JmmJ I Km. •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica

N ° 10x26 • Augment d òptica 26x • Precisió "W~2 mmVl Km. •Trípode d'alumini o de fusn • Mira topogràfica idescópic: Balmes. núm. 6 - Tel. (93) 302 20 4S - 08007 BARCELONA

EL

N O T I C I A R I

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

A C T I V I T A T S

Tecnologia digital i imatge El Col·legi organitza un curs de fotografia digital i retoc fotogràfic per ordinador

H

es possibilitats de la fotografia en l'àmbit d'actuació dels aparelladors és molt diversa, des de la documentació de les nostres obres fins al suport en informes i dictàmens.

Actualment, la qualitat i definició que podem obtenir amb els mètodes tradicionals, és difícilment igualabfe amb la tecnologia digital que tenim més a l'abast. Per contra, el valor afegit que tenen les imatges digitals és el de permetre'ns processar-les amb el nostre ordinador, amb els avantatges que això ens pot suposar.

Per obtenir una imatge digital tenim tres possibilitats: les cameres digitals, els escànners i el sistema Photo-CD de Kodak. El principi en què es basen els tres dispositius és un element sensible anomenat CCD, consistent en un circuit integrat que conté uns transistors sensibles a la llum. Quan aquesta incideix a sobre el CCD, aques! capta les diferenís intensitats de llum i les tradueix en valor binaris que es poden emmagatzemar en qualsevol tipus de suport informàtic: memòria RAM, disquets o discs durs.

Les cameres digitals consisteixen en una matriu de diversos punts CCD; a més punts CCO, més resolució obtindrem, la majoria de cameres compactes estan sobre els 640 x 480 píxels. Els escànners, consisteixen en una franja de CCD que es desplaça al llarg de la imatge que es vol captar. La resolució

que obtenim és més gran, com a exemple, un escanner de diapositives amb una resolució de 2700 punts per polzada ens permet obtenir 2551 x 3826 pí-

foto hem d'haver passat per la fotografia tradicional prèviament, encara que la qualitat que podem arribar a obtenir és superior. Una vegada ja tenim la nostra "imatge digital" a l'ordinador, les possibilitats que ens brinda el software que hi ha el mercat són moltes.

amb la nostra impressora.

Una altra possibilitat és la d'introduir models en tres dimensions elaborats amb programes de dibuix en fotografies del lloc on posteriorment hem de construir l'edifici. D'altres programes ens permeten, a partir d'una sèrie de fotos ajuntaries i crear-ne una de sola, aplicació que Una possibilitat és la de ens pot ser molt útil per representar façapoder retocar lleugerament nes o alçats de carrers. Amb la mateixa una foto aclarint-la, enfos- utilitat també podem crear una animació, quint-la, canviant el seu en- per exemple, d'un interior d'un edifici. quadrament o definint millor El món d'Intemet és una altra de les l'enfocament. Això ens per- possibles aplicacions que podem donar met, per exemple, canviar el a les nostres imatges: il·lustrar la nostra contrast o marcar amb tra- pàgina Web o enviar un informe a un mes de colors zones amb company amb les fotos annexes són exemples d'utilització de les imatges digitals a la xarxa.

xels, resolució que només aconseguim amb cameres digitals d'altes prestacions t preus molt elevats. Quant al Photo-CD, consisteix en un escaneig de les nostres fotos amb un escanner d'altes prestacions, peremmagatzemar-les posteriorment en un CD. La resolució que podem obtenir arriba fins als 4096 x 6144 píxels.

Aquest servei el podem trobar actualment en la majoria d'establiments de fotografia.

De tota manera cal no oblidar que fa tècnica per a captar les fotografies, ja sigui amb una camera clàssica o digital és la mateixa, atès que l'únic que canviem és el suport químic per l'electrònic. És per això que des del Servei Rehabilitació i Medi Ambient hem organitzat el curs: Fotografia i construcció, possibilitats de les fotografies clàssica i digital, el qual pretén aportar els cocoroní, i la loto retocada.

A dalt, foto original obtinguda amb i neixements tant fotogràfics com informàtics per poder-se desenvolupar lesions com ara humitats o fongs. TamL'avantatge de les cameres digitals bé podem resseguir fissures o eliminar en un món que cada vegada ens ofereix respecte als altres dos sistemes es la objectes que distreguin l'atenció del mo- més possibilitats. /

seva immediatesa encara que la qualitat de les imatges obtingudes és menor.

D'altra banda, per poder escannejar una

tiu principal. Quan ja tenim les fotos elaborades, podem introduir-les als nostres informes i imprimir-les directament

Toni Ftoriach

Servei Rehabilitació i Medi Ambient

Del 15 al 18 de Octubre de 1998 de 10 a 20 horas

FI RllMAC O 89 Feria de Materiales, Construcción y Afines Materiales. Maquinaria de construcàón. Maquinaria de obros públicas. Pavimentes y revestim ientos. Productes prefabricados. Restouración, rehabifilación y traba|os de alhjra. Carpinlería.

Fontaneria. Electricidad y telefonia. Conlrol de caÜdod. Seguridad e Higiene. Informàtica. Cemento y hormigón. Aislamientos. Herramientas. Vidrio.

Senalización. Equipamiento. Màrmol. Refrigeroción y calefacerón. Sanitarios y accesorios. Ascensores y aparatós elevadores. Organismos y Servicios.

| GENERALITAT VALENCIANA

N

E i

F O R

U N I V E R S I T A T

I

N O T I C I A R I

P R O F E S S I Ó

Jornada d'Ensenyament, Recerca i Medi Ambient El GACMA'97 es presenta a la universitat i a la societat

B

l passat dia 7 de maig, va tenir lloc una jornada de reflexió enlom de la formació i la recerca en els aspectes mediambientals de la construcció, l'arquitectura i l'urbanisme. Aquesta jornada va ser també la presentació pública del recentment creat Grup d'Aquitectura, Construcció i Medi Ambient (GACMA97), que agrupa més de cent professors de les escoles d'Arquitectura i Arquitectura Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La iniciativa ha estat molt ben rebuda

per l'Administració, i la jornada va comptar amb la presència dels consellers de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, i de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers. Tots dos consellers van mostrar-hi un gran interès i es van comprometre a iniciar línies de recerca conjuntes en aquest camp.

Pel que fa al desenvolupament de la Jornada, es va iniciar amb una reflexió genèrica, a càrrec de Francesc Vicenç, í els responsables del GACMA97 van fer un balanç del funcionament del Grup, de l'ambientalització de les matèries que s'estan impartint avui a la EdificiNexus, UPC i unes propostes de futur. vindicar una ciutat i un món més humà i Posteriorment, sostenible, els professors participants van els assistents es van proposar l'organització de nuclis actius reunir en grups de tre- en temes de medi ambient a les diferents ball per aprofundir en escoles; la promoció d'activitats formatiaquests temes i esta- ves que permetin al professorat anar blir un seguit de pro- entrant en el tema; la publicació d'un postes i conclusions. vocabulari de termes que relacionen Dins del marc de rei- construcció, arquitectura! urbanisme amb

a Barcelona, ibmlmteca Rompeu Fabra de Mataró

el medi ambient; una avaluació de l'estat actual del tema a la universitat, i, finalment, prendre una actitud crítica, tant en l'oferta pròpia com l'aliena, ja que es detecta una certa superficialitat o manca de rigor en moltes de les actuals propostes mediambientals. • Xavier Casanovas

Anàlisis de la NBECPI 96 en las instalaciones deprotección contra incendios DÍA: 11 de Juniode1998 LUGAR: Salón de Actos del Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Barcelona.

HORA: 19:00 horas.

ORGAMZAN: Daisalux y el Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Barcelona.

INTRODUCCIÓN: La Norma Bàsica de Edificación en el Articulo 21 (Capitulo 5) trata de la Instalacíón del Alumbrado de Emergència. Dicho Articulo establece unos valores mínimos de lluminancia que debemos poder medir con exactitud en nuestros proyectos. Para ello Daisalux ha desarroltado una herramienta informàtica que expondra en este seminario y que permite medir con precisión los valores esta bleci dos en la Norma.

OBJETIVOS: • Analizar la norma en lo referente a ca teu los luminotécnícos en emergència.

• Uso y manejo del programa de calculo en diferentes casos pràcticos.

• Elaboración del informe.

DïRIGIDO A: • Estudiós de Arquitectura.

• Ingenierías.

• Especialistas en Ituminacïón.

IMPARTÍ DO POR: D. Alberto Sanz Arnaiz Responsable de Producto en Daisalux.

• A todos los que quíeran asistir a la Jornada Tècnica deberàn inscríbirse.

• Inscripcíón gratuïta.

• A todos los asistenles se les entregarà gratuitamente et programa informàtico.

EL

N

O

T

I

C

I

m A C T I V I T A T S

A

R I

I

N F O R M A T 1 U O P I N I Ó

Els aparelladors participen Exposició Primavera al Mercat del Ram fotogràfica a Terrassa H

a delegació d'Osona del Col·legi va participar a la fira comercial del Mercat del Ram que es va celebrar a Vic del 2 al 5 d'abril, amb el muntatge d'un estand amb l'exposició Cuidem la coberta. L'exposició divulga amb un llenguatge entenedor els elements que componen aquest element de í'edífici i

com tenir-ne cura de la seva conservació i manteniment. A més, la delegació d'Osona va patrocinar l'elevació d'un globus aerostàtic que duia el logotip dels aparelladors i arquitectes tècnics i en va organitzar viatges fins a mil metres d'altura per al públic que omplia la Plaça Major de la capital osonenca. V

B

a delegació del Vallès Occidental del Col·legi participa a la biennal Primavera Fotogràfica amb l'exposició L'agonia de les fàbriques, de Cristóbal Castro, la qual es pot visitar a la seu de la delegació fins al 31 de maig. •

Viatge al Guggenheim Bilbao

Eidelegaíd'Osona.BematNoguera.saludaelconsellerdetaPresidència.XavierTrias

F I E G U N T l

í

N r

[

í

I

AparelIadorsdelBages,Berguedàil'Anoia

14

0

L'Ajuntament de Barcelona va aprovar el passat 27 de febrer l'Ordenança

sobre

conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis, que obligarà a què els edificis de més de 15 anys passin una inspecció periòdica de façanes i cobertes.

p i t e \i N : i

El jurat dels premis FAD d'arquitectura i interiorisme ha determinat les obres seleccionades i finalistes per a l'edició de 1998.

Creieu que, amb l'aprovació de l'Ordenança sobre conservació dels edificis, Barcelona serà una ciutat més segura?

Si: 84,1% No: 15,9%

B

l 84% dels col·legiats que han contestat a la pregunta de L'INFORMATIU diu que sí. Una tercera part dels que responen afirmativament, ho fa, però, amb condicions. I una d'aquestes és demanar el compliment efectiu de l'ordenança. El fet que el requeriment faci referència tan sols a les façanes i no al conjunt de l'estruc- què mantenir surt a compte. tura portant dels immobles condicioUn darrer aspecte fa referència a na igualment les respostes afirmati- la manera d'executar les obres, soves. Hi ha qui posa de manifest les vint sense una direcció tècnica solreticències d'alguns propietaris d'edi- vent que assegurí la durabilitat dels ficis de renda antiga per abordar les treballs realitzats. En general, però, obres de millora o la manca de con- és benvinguda una norma que ben venciment que hi ha encara avui en- segur ajudarà a posar al dia bona tre les comunitats de propietaris de part del parc immobiliari de la ciutat i

que pot servir de guia a d'altres pobles i ciutats catalanes.

El 16% dels que han respòs la pregunta negativament ha matisat poc les seves respostes. És un NO rotund. El temor a què la norma es converteixi en poca cosa més que una simple Iramitació burocràtica és, en tots, el sentiment més generalitzat. Igualment, alguns creuen que l'ordenança hauria d'anar acompanyada de mesures complementàries que donin agilitat a les execucions i incentivin econòmicament la iniciativa privada. Patis interiors i altres elements comuns haurien, igualment, de passar revisió. I prohibir-se taxativament l'obertura incontrolada de forats en parets de càrrega. 'Una bona actuació teatral dels polítics de cara a la galeria", afirma un dels companys que contesta, curiosament, de manera afirmativa. 'El tècnic que faci l'informe ja cal que es calcí", sentencia. •

Premis FAD: creieu que caldria una major atenció a la qualitat constructiva?

Podeu respondre, abans de l'1 de juny al telèfon

TELÈFON © 240 20 58 El mes de juny se sortejarà un premi entre els participants

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Emilio Ignacio Garrido Viviente esdevinguda el 26 d'abril, a l'edat de 49 anys.

EL

I N F O R M A T A

S

S

E

M

B

L

E

A

DE

C

O

L

·

L

E

G

I

A

T

N O T I C I A R I

S

Un any 1997 marcat per la recuperació del sector El president destaca el conjunt de serveis que permeten al col·legiat resoldre un àmbit de necessitats cada cop més ampli

H

'any 1997 ha estat un any molt viu i amb un procés accelerat de recuperació del sector. La intensa activitat constructora, l'aplicació de la reforma de la Llei de col·legis i la implantació de la Directiva europea sobre seguretat en la construcció han caracteritzat l'any.

El passat 29 d'abril es va celebrar l'assemblea general ordinària de col·legiats en la qual la Junta de Govern va presentar el resultat pressupostari i l'informe que resum (a gestió corresponent a 1997. Segons l'informe econòmic presentat per la comptadora, Carlota Aguado, l'exercici de 1997 s'ha tancat amb un superàvit de 74 milions de pessetes. Els ingressos han experimentat un 26,7% d'increment sobre el pressupostat i la despesa també ha crescut un sobre el previst.

•

Tancament pressupostari

Des del punt de vista estructural, el visat ha representat el 53% dels ingressos, i s'han mantingut els ingressos per ser-

veis en un 23% sobre el total, la qual cosa indica que, en termes absoluís, els serveis es continuen consolidant en el conjunt del pressupost.

El president del Col·legi, Bernat Ochoa, va exposar els (rets fonamentals de la política col·legial. Des del punt de visia de l'exercici professional destaquen tres punts clau. En primer lloc, la supressió del sistema de tarifes, la liberalització dels honoraris i la desaparició del visat de contractes professionals. En general, el sistema de visat molt liberalitzat que aplicava el Col·legi ja havia facilitat JosepM.Uesuy(Uesorer).XavierBardaiilsecretari).BemalOchoa(pres:denl}iCariotaAguado(compladora) que el mercat funcionés amb un ampli marge de llibertat. D'altra banda, la publicació d'un barem d'hono- de cultura a introduir en la societat, tasca d'edificació conjuntament amb la UPC, raris orientatius i l'agilüació del sistema per a la qual el Col·legi ha tingut un els cursos de formació ocupacional amb de documentacions a visar ha ajudat, paper capdavanter. Finalment, la segula Generalitat o els cursos impartits a també, a la implantació. retat a les obres ha estat un factor que ha Barcelona i a les delegacions.

El president va destacar la preocupació pel manteniment com a element

II Fòrum ambiental EL COST DE NO RECICLAR

Dijous 28 de maig de 1998 Els 4 anys d'aplicació del Decret de residus de la construcció

Xavier Casanovas Cap del Senrei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcebna

trasbalsat la situació de competències i responsabilitats. L'alta sinislralitat laboral i la transposició de la Directiva europea han donat lloc a un reial decret que ha introduit més intervenció tècnica en les obres, amb la incorporació de la figura del coordinador de seguretat.

Quant a la responsabilitat civil, l'organització d'una jornada amb magistrats del Tribunal Suprem, jutges i fiscals, va ser un pas molt important per acostar la nostra professió a la Magistratura. El paper social de la professió s'aprofundeix dsnb la campanya L'apaQuant a la línia d'acció del Col·legi, rellador, el seu tècnic de capçalera, Ochoa va destacar el conjunt de ser- promoguda per les delegacions i la reedició de La Casa en forma. Altres veis (oficina bancària, botiga especialitzada, correduria d'assegurances, etc) temes que han destacat el 1997 han que donen al Col·legi una dimensió de estat l'important paper de les delepluralitat que permet al col·legiat resol- gacions, la consolidació de L'INFORMATIU, dre un àmbit de necessitats cada vega- la cooperació internacional, la prepada més ampli. La formació continuada ració d'eines per actuar en els edificis s'ha anat consolidant i ampliant des de existents, les accions de participació fronts molt diversos. Destaca l'inici del col·legial, l'interès per la tècnica i la programa màster de Project manager sensibilitat envers el medi ambient. •

Fundació Fòrum Ambiental ACORDS DE l'ASSEMBLBA Quatre anys de normalització a Europa Ramon Graus Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d'AparelhdorsiArquitectesTècnicsde Barcelona Situació actual i perspectives de futur Eduard Sanz Gestora de runes El mercat del reciclatge Abel Cucurelta. Gremi de Recuperadors Deconstrucció d'edificis Fructuós Manà, ÏÏEC L'oficina de promoció de productes reciclats Caries Prats. Institut Cerdà

Debat. Taula rodona Fira de Barcelona, Palau n? 2. Sala C. De 10 a 14 hores Entrada lliure.

Cal inscripció prèvia. Telèfon: 93 233 25 33. Places limitades.

Els acords adoptats per l'assemblea general ordinària de col·legiats, celebrada el 29 d'abril de 1998, van ser els següents: 1 . Aprovar l'acta de l'assemblea general ordinària celebrada el 15 de desembre del 1997.

2 . Aprovar la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1997, tancat amb un superàvit de 73.999.929 PTA que es destinarà a reserves, balanç de situació comptable (ancat a 31 de desembre de 1997, i informe dels censors de comptes, realitzat per la comissió econòmica designada per l'assemblea general.

3 . Aprovar l'informe de gestió presentat per la Junta de Govem corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici de 1997.

4 . Elegir els col·legiats Josep Lleonart, Gaspar Garcia, Vicenç Àngel Tomàs, Joan Gurri, Josep Maria Valeri i Joan Bosch que constituiran la comissió econòmica per a l'exercici 1998. /

SERVEIS

I

/ N T £ R N £ T

hltp:

I

E X E R C I C I

N F O R

P R O F E S S I O N A L

//www.apabtn.es

Beatles, benaventurats i buscadors H

na adreça de pàgina web mal escrita no sempre equival a un viatge cap enlloc. A Internet també hi ha oportunistes que han decidit treure profit dels errors dels altres. Per altra banda, per trobar el seu camí per la Xarxa, els intemautes disposen de dos tipus de webs especialitzats en recerques: els anuaris i els motors de recerca.

• l a part: Escriu-me o poc a poc que tinc pressa

rats. Per exemple, pot ocórrer que algú desitgi trobar adreces de webs relacionats amb la professió, a través de la pàgina del popular buscador de webs Yahoo. Si, apressat, escriu l'adreça

www.yaho.com en comptes de www.yahoo.com al seu navegador, serà desviat sense poder evitar-ho a una pàgina web en la qual, sota d'un logoiip comercial, li indicaran en anglès que «Ha escrit http://www.yaho.com tot i que probablement volia escriure http:// www.yahoo.com. Per favor, esperi». Al cap d'uns segons, serà conduït per Typo.net, l'empresa propietària del domini, a la pàgina inicial de Yahoo.

D'una manera semblant passa amb el buscador Excite. En aquesta ocasió El que els Beatles ja van indicar al seu suposem que, per fer honor al nom del dia, amb «benaventurats els nostres imi- buscador, l'internauta escriu al capdatadors, perquè d'ells seran els nostres munt del navegador, excitat, excit en errors», segueix essent vàlid per als comptes d'excite. Què succeeix? Doncs, intemautes, que han heretat dels me- que l'excitat usuari que pretenia entrar a canògrafs el costum d'agafar-se e!s dits Excite arriba a una pàgina en fa qual li a l'hora d'escriure adreces electròniques ofereixen reproduccions visuals a l'ordinador. I és que alguns d'aquests d'Excit-.ants senyoretes. I encara un errors porten a (des)enllaços inespe- altre cas divertit, o potser no: e! de la seu

Oferta connexió d'accés a Internet

web de PETA. Durant una temporada, l'intemaula socialment sensibilitzat que teclejava les sigles PETA al navegador, i esperava ser adreçat al web de l'Associació per al Tractament Ètic dels Animals (People for the Ethical Treatment of Animals), entrava a la pàgina digital de Persones que Mengen Animals Saborosos (People Eating Tasty Animals}.

Glups! Actualment, les sigles PETA envien l'intemauta a la pàgina dels primers.

• 2a pari: Totes les esperances en una paraula S'ha de saber que hi ha dos tipus de buscadors, que ofereixen resultats diferents pera la mateixa recerca: els anuaris i els motors de recerca.

Tots dos tipus ofereixen una llista de pàgines web relacionades amb la paraula clau que l'intemauta haurà escrit a la interíaç del buscador. Els anuaris, com els citats Yahoo o Excite, ofereixen

una selecció de pàgines web classificades per categories, que algú ha entrat manualment a la base de dades del buscador. Els anomenats Motors de recerca són robots virtuals que recorren Internet i integren el que troben en algun lloc o altre de la seva base de dades, com per exemple Altavista (www.allavista.digital.com).Són doncs un reflex de la sobredosi d'informació que pateix Internet, perquè sempre ofereixen una gran quantitat de resultats, però molts d'aquests només tenen una relació casual amb aquella paraula clau en la qual s'havien dipositat les esperances.

• Jordi Marlet jordim@apabcn.es

Nom i cognoms Adreça Població Telèfon

CP NIF

Fax

Empresa/entitat Càrrec/professió

Forma de pagament D Domiciliac o del p ga nen!

Banc/Caixa Agència Número de compte

D Adjuntem xec nominatiu Dígits de control

1 1

1

Característiques del seu equip CD Rom

Si LZ

No D

Sistema operatiu

Windows 95 D

Windows 3.1 O

Altres D

E-Mail Per tal de personalitzar la vostra adreça de correu electrònic, indiqueu si us plau les vostres preferències, màxim 8 lletres Exemple: Sr Antoni Planas: aplanas@apabcn.ictnet.es 2a

I e>Per demanar l'alta al servei ICTnet, empleneu, si us plau, la budieQ adjunta i cnvicu-la al fax (93) 300 07 60 o a l'adreça de l'ICT o truqueu al telèfon 902 43 22 22

Àmbits temàtics de! vostre interès Lúdics/lleure

Signatura

N

F

CENTRE

O

DE

R

M

A

T

I

S E R V E I S

U

D O C U M E N T A C I Ó

JOSEP

R E N A R T

n o r m e s

Dipòsits de gasoil. Nova reglamentació Control de qualitat de soldadures ^ H tal·lacíons d'emmagatzematge de productes petrolífers per al seu ús en calefacció i altres usos no industrials han estat regulades fins ara per una normativa de l'any 1968, la qual preveu alguns aspectes que en molts casos condicionen tant el seu disseny com l'execució dels edificis. En aquest sentit cal destacar la regulació d'un tipus d'instal·lació molt habitual tant en edificis residencials com industrials: els dipòsits de gasoil.

A partir del 23 d'abril d'enguany la normativa esmentada ha quedat derogada i substituïda per una nova instrucció aprovada pel Reial decret 1427/1997, de 15 de setembre: la Instrucció tècnica complementària MI-IP-03 «Instal·lacions petrolíferes per a ús propi», del Reglament d'instal·lacions petrolíferes.

Aquesta instrucció té un àmbit d'aplicació més ampli i uns continguts molt més complets que l'antiga normativa. La nova regulació és d'aplicació als emmagatzematges de carburants i combustibles líquids (tipus A, B i C) per a ús propi del consumidor final i instal·lacions industrials, agrícoles, ramaderes, domèstiques i de servei i en altres instal·lacions semblants. Aixi, a tall d'exemple, afecta tant el dipòsit de gasoil d'un habitatge unifamiliar com a l'emmagatzematge de combustible que abasteix una flota de camions propietat d'una empresa.

H

•

Instal·lació de xarxes de subministrament per al consum individualitzat en conjunts d'habitatges, edificis comercials o edificis industrials amb un emmagatzematge comú. m Protecció contra incendis.

• Revisions i inspeccions periòdiques.

En el cas d'instal·lacions ja existents en data 23 d'abril de 1998 o d'instal.lacions que en aquesta data es trobessin en fase de tràmit, es podrà optar entre dues opcions: M 1. Adaptació a la nova normativa.

Si pel tipus d'emmagatzematge la instal·lació exigeix un projecte tècnic, s'haurà de redactar un projecte d'adequació que haurà de ser presentat abans del 23 d'octubre de 1998. En aquest cas el termini d'adopció de les mesures de seguretat que figuren al projecte serà de 5 anys.

H

En la nova reglamentació es dicten prescripcions tècniques que afecten temes tan importats com són: H Disseny, materials, càlcul i construcció de dipòsits, • i Canonades, connexionaí, ventilació, protecció contra la corrosió, presa de terra i proves dels

Nou h o r a r i d e l Centre c. HT * . _ ^ _ — ^ ^ T ^ _ ^ ^ H

dipòsits.

Instal·lació dels dipòsits segons la seva ubicació: enterrats o semienterrats, de superfície (a l'interior o l'exterior de l'edifici) o en fossa.

2. No adaptació a la nova normativa. En aquest cas la instal·lació haurà de ser sotmesa a les revisions i inspeccions periòdiques fixades en el nou Reial decret. . Aquestes revisions es faran d'acord amb el Reglament segons el qual va ser feta la instal·lació.

Els terminis màxims per a realitzar la primera d'aquestes inspeccions es fixen tenint en compte l'edat de l'edifici (així, per a edificis de més de 30 anys, la primera inspecció s'ha de fer abans del 23 d'abril de 1999). •

" 1

^ H ^ ^ ^ H • ^B ^ ^ H * ^ ^ - « ' ^ • — ; Jo.rp Ki'iiiin f* - » Í . V . V " « !

e de fer un programa de control de qualitat d'un edifici amb estructura metàl·lica. Quins assaigs he de preveure per al control de la soldadura?

L'execució de les soldadures en estructura d'acer laminat és regulada en l'apartat 5.2 de l'NBE-EA-95 «Estructuras de acero en la edificación».

En aquest apartat s'exposa com s'han de realitzar les soldadures i es classifiquen els defectes que poden tenir. Però no s'estableix un programa mínim de control per a la detecció d'aquests defectes. En aquest sentit, l'NBE diu textualment L·la calificación de los delecíos, visibles o revelados por un medio de control, es de la competència del director de la obra. Este puede ordenar levantar aquellas soldaduras que crea conveniente para que se ejecuten nuevamente".

A partir d'aquesta anàlisi la conclusió és clara: no és obligatori establir un programa d'assaigs mínim de control de la soldaura. Però, per una altra banda, els directors de l'obra som els responsables de la seva correcta execució. Per tant, serà recomanable establir un programa d'assaigs de control de la soldadura, segons la importància i la complicació de l'estructura.

Vist que la normativa d'obligatori compliment no dóna cap criteri al respecte, haurem de basar-nos en criteris establerts per organismes reconeguts o en criteris exposats per experts en les seves publicacions.

En aquest sentit, donem a continuació una petita bibliografia consultable al Centre de Documentació, que pot servir d'ajuda a l'hora d'establir uns assaigs mínims per al control de la soldadura: M

Jesús Femàndez E-mail: sit@apabcn.es

de Documentació •

E1 n o u n o r a n d e l 0

H

Centre és el següent: «matins: de 8,30 a 14,30 hores -tardes: de 16 a 19,30 hores.

Cinquena planta del Col·legi Telèfons: General: 93 240 23 61 Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 Fax: 93 240 2381 E-mail: General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SIT@apabcn.es

CATALUNYA. Generalitat. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Ordre de 21

Últims

Documents

de març de 1984, per la qual s'aprova el plec d'assaigs tipus per a obra civil i per a edificacions per al control de qualitat a què fa referència el Decret 77/1984, de 4 de març (DOGC núm. 493, 12/12/ 1984). p. 3527, 3540. i ASOCIACION NACIONAL DE LABORATORIOS HOMOLOGADOS (ANL). «Estructura Metàlica». Manuales de estructuras : hormigón, metàlicas, estudiós. Madrid : ANL, [198?]. p. 23-33. i ASOCIACION NACIONAL DE LABORATORIOS HOMOLOGADOS (ANL). «Control de estructuras metàlicas». Manual de control: suelos, hormigón armado, estructura metàlica. Madrid : ANL, DL 1977. p. 23-34. i COLEGIO OFICIAL DE APAREJADORES Y ARQUITECTOS TECNICOS DE MADRID (COAATM). «Recomendaciones para soldar. Control de la soldadura. Ensayos de soldadura» Control de calidad de las estructuras metàlicas . Madrid : COAATM, DL 1982. p. 24-25. i COSTA I CUADRENCH [ed. lit. ].

Escalerasyrampas. Cubiertas. Estructuras. Control de calidad en la edificación. Vol. 5. 2a. ed. Barcelona : Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya : Consejo General de Colegios Oficiales de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, DL 1990. p. 203-207. i ENSIDESA. "Soldadura». Proteccíón anticorrosiva, fabricación, montaje. Manuales sobre la construcción con acero . Vol. 3. 1- ed.

Madrid : Ensidesa, 1990. p. 224236.

•

a

/'Abast

17. Certificat d'habitabilitat

(302 PTA + IVA)

18. Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya

(138 PTA + IVA)

19. Nova reglamentanció de seguretat i salut en la construcció

(750PTA+IVA) (amb disquet, 1.000+IVA)

Els documents són disponibles al Centre de Documentació, al Servei d'Informació, i a les delegacions del Col·legi. •

SERVEIS A

S

S

N F O R M A T I U E

S

S

O

R

I

A

F I S C A L

i/òragíne fiscal H

No ho cregueu. Quan disposem del text definitiu estarem en condicions de fer recomanacions, però ja amb vista al projecte, pensem que la nova normativa no ens afectarà fins al 2000. Potser sigui aquest mateix any (1998) que calgui aprofitar-se dels últims avantatges fiscals per venda d'accions; hem de calcular si és ara quan interessa vendre les nostres participacions al FIAMM; potser sigui millor hipotecar-se aquest any que el proper. I és que la fiscalítat de l'estalvi patirà grans modificacions.

i sempre somniem en el paradís, aquest és un dels moments en què, com a mínim, írobem a faltar el paradís fiscal. I, sinó, què en pensem d'aquesla situació?

Hem de desenterrar la Uei 12/96 de 30 de desembre de Pressupostos generals de l'Estat per a 1997, que conté la normativa fiscal que ens permet fer la declaració de l'IRPF, el termini de la qual ja s'ha iniciat. Cal no oblidar els canvis introduïts per la Llei 65/97 de Pressupostos generals de l'Estat per a 1998; la Llei 66/97 de Mesures fiscals; el Reial decret 37/98 de 16 de gener, pel qual es modifiquen els Reglaments de l'IRPF i de l'IVA; el Reial decret 113/98 de 30 de gener, que modifica també el Reglament de l'RPF, l'Ordre de 27 de març de 1998, que aprova la taula d'amortització simplificada. Això ens permetrà que complim correctament les nostres obligacions fiscals per a 1998. I, per si no en teníem prou, ens informen d'un Projecte de llei del nou IRPF, que es pretén aprovar a final de 1998, perquè entri en vigor l'1 de gener de 1999, i que afectaria la declaració de l'IRPF que s'ha de fer el juny del 2000. Au, va! Això és molt lluny encara!

ma

B) Rendiment del capital immobiliari 1. Immobles urbans •habitatge habitual Ingressos 2 % o 1.1% sobre el valor cadastral despeses deduïbles IBI Interessos hipoteca ambel imit de 800.000 PTA en la declaració individual i 1 milió de PTA, en !a conjunta • la resta ingressos 2% o 1,1% sobre e! valor cadastral despeses deduïbles IBI 2. Immobles urbans/rústics arrendats isubarrendals import rebut per tots els con ingressos ceptes de l'arrendatari o subarrendatan (IÏVA exfcs) les necessàries per a l*obtenció de l'ingrés (interessos, hipoteca, assegurances, amortització)

SERVEI RENDA'97 CAIXA D'ENGINYERS

El Col·legi ha organitza! el Servei Renda'97 de consultaria fiscal, que fins al 12 de juny, per donar suport gratuït al col·legiat en el període de declaració de la renda. Aquest període finalitza el 20 de juny per a les declaracions positives, i el 30 de juny per a les que són amb dret a devolució.

La Caixa d'Enginyers posa a disposició dels col·legiats i els seus col·laboradors un servei graluït de confecció de declaracions de renda tipus:

L'orientació anirà a càrrec de l'advocat fiscalista José Antonio Bernàldez. Per a aquells col·legiats que desitgin que se'ls faci la declaració, s'han establert els preus següents:

En properes col·laboracions anirem explicant totes les novetats que presenta el projecte aprovat. Però ara, a les portes de la declaració de 1997, val més deixar aparcada la del 2000, però sense oblidar-nos-en. Intentarem, en la mesura que sigui possible, que de la visita a les illes Caiman aquest estiu solament es trobi a faltar el clima. Per això, procurarem fer més suportable aquest «voràgine» fiscal. •

•

•

simplificades

•

abreujades

El servei es prestarà els dilluns, dimecres i divendres, de 16 a 19.30 hores, a la segona planta del Col·legi.

Caixa d'Enginyers.

Renda97 Telèfon: 200 95 22. •

Declaració ordinària: 16.000 PTA

•

Ordinària conjunta: 20.000 PTA

•

Patrimoni: 6.000 PTA

Servei de consultoriafiscal Renda 97

José Antonio Bernàldez Advocat íiscalista Telèfon: 93 414 64 24

IRPF

A) Rendiments de treball ingressos íntegres retribucions dineràries retribucions en espècie despeses deduïbles cotitzacions a la SS altres despeses: en general, el 5% sobre ingressos 'nlegres altres

despeses deduïbles

Potser també, fiscalment, ens haurem d'oblidar de les assegurances. En fi, que a més a més d'estar pendents de la legislació per al 1997, cal insistir en la del 98 i no hem de perdre de vista la projectada per al 1999.

SERVH RENM'97 CONSVtrORM FISCAL

horari: els dimarts i dijous, a hores convingudes.

Telèfon: 93 240 20 56. •

BERNÀLDEZ í ASOCIADOS Servei de consulta i gestió Av. Pau Casals, 4,2n 2a.

08021 Barcelona.

Telèfon: 414 64 24 Fax:2098750 E-mail:bemaldez@mx2.redestb.es

97

C) Rendiments del capital mobiliari interessos de comptes corrents dividends desocietats (140%) ingressos despeses deduïbles despeses d'administració i custòdia d'accions i reducció legal: 29.000 D) Rendiments d'activitats professionals 1. Règim d'estimació directa Ingressos despeses deduïbles despeses deduïbles i l'1 % dels ingressos íntegres en concepte de despeses de difícil justificació ZRègimd'estimacióobjectiva per coeficients ingressos despeses deduïbles solament les taxades per la

per cada any de permanència que excedeixi de dos accions admeses a negociació: 25% bénsimmobles 11,11% restadebénsidrets: 14,28% F] Bases imposables de societats transparents S'imputaran com a renda els beneficis de l'SL obtinguts e l l 996 i que van ser aprovats el 1997.

G] Reduccions legals 1.Per aportacions a plansde pensions límit màxim la menor de: -15%de la sumadels rendiments nets del treball, empresarialsoprrjfessionals -1.000.000 de PTAanuals

Uei altresdespeses

un 10% del rendiment net en activitats professionals

2- Per pensions compensatòries a lavor del cònjuge iles anualitats peraliments

Ej Increment i disminució de patrimoni valordetransmissíó-valord'adquistció Exempcióper reinversió L'increment per l'alienació de l'habitatge habitual

h) Deduccions 1. Familiars •descendents

rimport rebui els reinverteixi en Tadquisició d'un nou habitatge aplicació del %de reducció en el cas dincremenls

•ascendents

•majorsde65anys

22.100 per cada un dels dos primers 26.700 pel tercer 31.800 pel 4t i successiu 16.500 si té menys de 75 anys 3Z90Q.-mésde75anys 16.000FTA

•minusvalies físiques o psíquiques 56.000 PTA 2. Per des peses de malaltia 3. Per lloguer d'habitatge

4.Percustòdla d'iníants

15%

de les despeses

15% de les quantitats abonades

15%ambellimil màxim de 25.000 PTA

5. Per inversions personals • primes d'assegurances de vida, mort oinvalidesa:10%de!es quanlitats satisfetes • adquisició o rehabilitació tf habitatge habitual: 15% de les quantitats satisfetes •perdonatius:20=bambcaràcler general 6. Altres deduccions •per dividends desocietats 40% ambcaràcter general •per impost municipal sobre Pincrement de valor dels terrenys 75% Pagaments a compte Retencions Ingressos a compte de societats transparents Pagaments f raccionals fets en rexeróci 1997. •

I

O

A

N

F

O

F C R T E S

B

servei*

R 1L

R

M

D

T

I

Í

H

£

DE

places

A

1 9

S E R V E I S

U

l

A

9

l

l

8 especialitat

àmbit

construcció engsiyena

Obres púbEques direccions d'obra i altres

Catalunya Catalunya

tipus d'empresa

experiència jornada

edat

durada

sou/M

caracte.

2-3

completa

laboral O>eral

anunà

1 tècnic cTobfes prefabricats

estudi d'arnutectura

gestió de construcció a Catalunya

Catalunya

1

oficial

laboral

lany

neg.

sec

1 coordnador d'obres

dissenys i realitzacions d'arquitectura i urban.

edificació

CaUfeBaL

0-2

oficial

labJ&eral

lany

3

curric.

3 directors facultatius

enginyeria

edificació (no habitatges) i obra civil

Catalunya

3

oficial

laboral

per obra

neg.

curric. curric. anunci cumc

1 ajudant de cap d'obres 1 recent titula!

1 tècnic manteniment d'edificis 2 tècnics de projectes 1 tècnic d'obra

constructora-promotora estudi d'arquitectura oficina muniopa!

BCnprov. nacional Vallès Occ. Catalunya nacional

practiques litoral

s'conveni

edificació, urbanisme i estudis urbans constructora

edificació r/habitatges oficines bancàries, obres de reforç, rehabilitack rehabilitació edificació-rehabílrtació obres dïnfraestnjctun=s i edificacions

cai/anun 1 tècnic comercial

renda a Pengràs de materials

construcció

nacional

sec

consultora econòmica, fecal, legal

sec

1 coordinador d'obres

sec

2 coordinadors d'obres 2 aparelladors caryanu. l ajudant de cap d'obres 1 coordinador d'obra curric.

1 coordinador gestió econòmica curric. curric.

1 tècnic projectes i obres SCC/cur. 1 ajudant de cap d'obra 1 coordinador d'obra curric.

arquitectura i enginyeria construcoo construcció promoció immobiliària

sec

1 tècnic d'obra

empresa de treball temporal

Cuiric.

t cap d'obra

manteniment integral, constructora

sec

1-3 2-3 1

Tarragona edificació

promoció immobiliària immobifiària construcció i obres púbDques construclora-promotora

Oficia]

contracte

1 tècnic segurela! i quaTital 1 ajudant cap d'obres a fieida

anunci

matins oficial oficia] oficia] oficial

23-30 30

oficial

22-30

2

1-2

oficial oficial oficial oficial oficial ofnal oficial oficial

1-3

oficial

34

intensiva

3-5 3-5 3-5 1-2

BCN prov. obres de reforma, manteniment i obra civil

Elsinleressats poden enviar currículum al: Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi. Telèfon: 240 23 58.

responsables de la gestió i coordinació a peu d'obra. Imprescindible experiència entre 2 i 5 anys a peu d'obra i en oficina (pressupostos i conlractació). Edat convenient entre 25 i 35 anys. Cai carnet de conduir i vehicle propi. Jomada oficial. Contracte laboral. Sou negociable.

Les persones interessades poden posar-se en conlacle amb: Anna Zamorano. Telèfon: 93 310 32 55

Ref. 5.960

Promotora

Ref. 5.876

P E T I T S

immobiliària

A

N

U

laboral

indefinit

35 20-35 25-35

23-26 24-26 24-26

3

BbAibor. laboral libeVIabor. laboral labora) laboral labora] labora] ..laboral

26-38

2,5

per obres 1 any ren. indefinit indefinit 6 mesos, pro. per obra per obra 3mesos/sel. p.obra i serv.

labora!

34 2.25 3,3 neg. neg.

3 3 4,5 2 3,2-3,8

Consulloria d'arquitectura i enginyeria

lècnic de projectes

2coordinadorsd'obra

per ler estats d'amidaments i pressupostos de projectes d1 urbanització i d'edificació. Imprescindible entre 8 i 15 anys d'experiència en obra civil i edificació. Cal llicència fiscal. Programes COSTÏTÉC v.3.41 i Aulocad v.13 o LT. Conèixer els preus reals del mercat. Nivell mitjà de català. Relació liberal. Sou negociable. Enviar currículum a: Ajuntament de Sani Just Desvern. Serveis Tècnics d'Urbanisme i Medi Ambient. PI. Verdaguer. 2.

08960 Sant Jusl Desvern.

Ref. 5.964

per al suport a la direcció d'obra i al desenvolupament en direcció d'obres i projectes d'execució. Calen d'1 a 5 anys d'experiència en direcció d'obres i projectes amb suport inlormàtic.

Edat. entre 25 i 40 anys. Idioma, català. Carnet de conduir i vehicle propi. Jomada oficial. Relació liberaL Sou negociable. Signatura d'obres.

Incorporació immediata. Enviar currículum urgent a; Valen Consultors Associats. C/Bailèn, 7,2n 2a. 03010 Barcelona.

Ref. 5.962

2 caps d'obra coordinador d'obra/comercial

laboral

2,8 lany neg. lany 3 en pràctiques 2

laboral a convenir

Desvern

projectes i obres

per a la gesfió comercial, estudi econòmic, gestió i execució de l'obra.

Imprescindible 1 any d'experiència en gestió d'obres (banys, cuines, pisos, etc.) en tot el seu cicle. Idioma català. Carnet de conduir i vehicle propi.

Relació liberal per obres. La retribució serà per percenlatge segons cada obra. Participació en beneficis.

neg.

3

laboral

Ajuntament de Sant Just

Empresa de gestió de

de pisos i locals

indefinit finsacct.98

Informació M ercat de Treball: Telèfon: 2 4 0 2 3 5 8

'Curric: Seleccióde currículums. Carac: Selecció per característiques. Comp.: Selecció completa SCC: Servei Català de Col·locació.

Empresa de reformes i decoració

25-30 23-32

oficial

nacional nacional BCNprov.

BCNprov.

BCNprov. nacional internacional BCNprov.

canalització urbana edificis i reformes en general habitatges primera residència (nivell mg-alt) habitatges primera residència (rmeii mig-aft) gestió construcció totes obra d'edificació

25-35

N

C

I

S

Informació Pelits Anuncis: Telèfon: 240 2376

coordinador d'obra per a coordinació i control d'obres, contractació i control de proveïdors.

Calen entre 5 i 10 anys d'experiència de coordinació d'industrials i proveïdors a peu d'obra. Domini del programa PRESTO 7. Edat, entre 30 i 45 anys. Imprescindible carnet de conduir vehicle propi per a desplaçaments perCatalunya. Relació liberal d'1 any prorrogable amb un períodede prova de3mesos. Sou negociable ambsignatura d'obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden enviarel currículum al fax: 93 212 2700.

Ref. 5.948

Multinacional de mampares i sostres metàl·lics dírectar/a tècnic/a per als projectes a Catalunya. Experiènria fe 3-5 anys en direcció d'oficina d'obra. Informàtica a nwell d'usuari.

CatJcom i Autocad. Català i trancès a ni/ell de conversa. Edat. 30-35 anys.

Vehicle propi. Formació a Madrid. Àrea de treball a Barcelona. Coniracte fe 2 mesos amb possibilitats d'incorporació afix.Sou: 3-4 MPTA bruts/any neg. + incentius i despeses, si la contractació és laboraL S la rebeió és con a liberal, serà a negociar. Posar-se en contacte amb: Frandsco Molina. TeL 93 371 94 57 Ret. 5.957

INFORMACIÓ

SERVEIS I ALTRES

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta 240 23 58

Fax E-mail

240 23 59

treball@apabcn.es

S'ofereix nord-americà expert en

lineació de projectes, models en

treballs d'obra i rehabilitació, es-

3D, càlcul d'estructures i ins-

pecialitzat en treballs en alçada

Enviïns un fax i nosaltres li

tal·lacions. Fotografia d'arquitec-

de més de 30 m.

lliurem la delineació dels seus

tura i obra, presentacions, irada-

Michae! Morris

croquis en menys de 24 ho-

ment d'imatges i perspectives,

Telèfon: 93 200 89 49

res.

L'elaborem per ordina-

amidaments i pressupostos, plecs

dor, i ens adaptem al seu es-

de condicions, ajut a projectes de

til. Tenim experiència de més

seguretat, dictàmens, valora-

Es cerca arquitecte tècnic liberal

de dos anys. Preu per cro-

cions í gestió econòmica.

amb pràctica en pressupostos i

quis de 700 PTA.

Josep M.

Informació

Telèfon:

Telèfon:

93 416 16 39

Fax:

93 237 49 01

Col·laboració professional

projectes de seguretat i direcció 93 452 07 89

d'obra, per a possibles col·laboracions o compartir despatx.

Estudiant d'arquitectura

Informació

amb pròxima presentació del tre-

Telèfon: 424 20 53

Topògraf

ball final de carrera d'arquitectura

~de9a14 hores)

per a treballs de mesura-

tècnica, busca íeinaa 1/2 jomada.

ments, aixecaments, imple-

Fina

mentació de projectes, re-

Telèfon:

Es lloga dúptex a Dosrius 93 410 85 18

Antiga masoveria restaurada a 150 m del centre urbà. Formada

planleigs d'obres i cubicaPerspectives

per dúplex de 130 mJ, pati de 300

zats. A grans i a petites esca-

manuals i per ordinador, en blanc

m!icobert peragaratgede25m2.

les. Qualitat i rapidesa.

i negre o en color i Render.

Té 2 banys, cuina, 3 habitacions

J. Costa

Octavi

i àmplia zona menjador-estar.

cions. Sistemes informatitTelèfon

Expert en treballs en alçada

Aixecaments d'estat actual, de-

Servei per a taxadors

OFERTES DE TREBALL

Serveis per al professional

Telèfon:

93 265 40 04

Telèfon:

93 213 92 36

Telèfon:

93 755 1523

ACTIVITATS

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

FORMACIÓ

S E I V E I PROGRAMA

P R O M O C I Ó ÍN

I

M E R C A T

SEGURETAT

I

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres

Curs de coordinadors de seguretat

Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció (Curs subvencionat!

Perfil tècnic europeu (repetició)

D E

T R E B A L L

SALUT

LABORAL

presentació Aquest curs es fa seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politècnico di temari També adquirir els coneixe- 1 • El Reial decret de transpo- Milano (Itàlia) i la Fundació Posició de la Directiva 92/57/ litècnica de Catalunya (Dept. títol ments i les habilitats per ler de CE sobre seguretat i salut d'Organització d'Empreses).

Es lliurarà diploma de postcoordinador en fase d'execució grau de la Universitat Polien obres petites i mitjanes.

2» Coneixements bàsics soadreçat a lècnica de Catalunya a les bre prevenció adreçata 3* Conceptes bàsics d'ergo- Tècnics de construcció que persones que hagin assistit vulguin especialitzar-se en la al 80 % de les classes. nomia Professionals que hagin de preparar estudis i plans de segure- 4» Solucions tècniques davant coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot També es lliurarà el diploma tat i que hagin de fer funcions de situacions de risc de coordinació en fase 5- Iniciació a la coordinació tipus d'obres d'acord amb la europeu atorgat conjuntatransposició de la Directiva ment per les universitats i d'execució d'obres petites-mitd'execució d'obres (Decret 1327/1997) relativa a institucions que han desenjanes.

6» Documentació. prescripcions mínimes de se- volupat aquest programa. guretat en obres temporals o programa preus col·legiats i estudiants: Davant la importància del Reial mòbils. organitza 60.000 PTA decret 1627/1997 en l'exercici Col·legi d'Aparelladors i Arestudiants amb professional, la Junta de Govern coneixements exigits quitectes Tècnics de BarceTargeta Accés: 48.000 PTA subvencionarà els col·legiats Formació d'arquitecte tècnic, lona. no col·legiats: 90.000 PTA que s'hi inscriguin amb una apor- arquitecte, enginyer tècnic o hi col·labora inscripcions: Servei d'Informació. tació de 20.000 ptes. • enginyer.

Fundació Politècnica. objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat.

grupV del 8 de juny al 29 de juliol, dilluns i dimecres de 18 a 21 h.

Grup VI del 8 de setembre a 29 d'octubre Dimarts i dijous de 18 a 21 h.

P R O G R A M A

D E CASOS

Grup III tindrà lloc al Col·legi, del 18 de setembre de 1998 al 15 de gener de 1999, tots els divendres de 9.30 a 14 hores i 15.30 a 20 hores. Durada: 128 hores.

Sala d'actes del Col·legi.

Primera planta. preu col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 225.000 PTA no col·legiats: 337.500 PTA inscripcions Servei d'Informació.

Planta baixa. •

PRÀCTICS

Projectes d'enderroc o desconstruccio

Obertures en obres menors

Cas pràctic

Casos pràctics

presentació Les activitats de formació d'un cas pràctic tenen com a objectiu donar a conèixer pautes i criteris per poder dur a terme tasques específiques dels arquitectes tècnics que es volen iniciar en aquest tipus de treball profesional.

professor Oscar Moreno, arquitecte tècnic de Control Demeíer Oscar Caudet, enginyer de mines de Control Demeter

S'hi tracten casos de petita o mitjana envergadura i de no gaire complexitat per als quals no es requereixen uns coneixements molt profunds d'especialització.

preu inscripcions col·legiats i estudiants: 18.000,Targeta Accés: 14.400,no col·legiats: 27.000,-

En les sessions del Projecte d'enderroc, s'ensenyaran les pautes i processos per fer un projecte d'enderroc, els tràmits administratius i les pautes de seguiment a l'obra.

dia i hora dimecres, 9 i 16 de setembre, de 16.30a 21 hores. durada 2 sessions de 4 hores.

dia, hora i lloc dimarts 2, 9 i 16 de juny, de 16.30 a21hores. Sala d'actes.

inscripcions Servei d'Informació. programa • Tipus d'enderroc, tipus de client, condicions de contractació. Marc legal i normatives. Tractament de residus.

Fluxograma de procediment d'execució.

Recollida de dades de l'estat actual.

• Tràmits administratius 1 Determinació dels processos d'enderroc.

• Criteris per a la realització de projectes.

1 Casos pràctics.

1 Seguiment i control d'execució. • 1

sessió 1 Definició tècnica • Tipologia d'estintolament: obertures en façanes Obertures en sostres • Interpretació de l'estat de càrregues • Càlculs senzills Anàlisi de l'estat de càrregues a actuals Càlcul i disseny d'estintolament Càlcul i dimensionat de l'estintolament Procediment constructiu • Detalls constructius

• Mesures de seguretat de l'edifici • Valoració econòmica • Seguretat i salut laboral • Normativa d'aplicació sessió 2 • La documentació tècnica.

Casos pràctics.

La viabilitat tècnica La viabilita administrativa Criteris tècnics a destacar La documentació íècnica • Eines per a la presentació de documents tècnics • Tramitació administrativa • Pautes de seguiment i control • Final d'obra informació Servei Promoció i Mercat de Treball. •

SERVEI

PROMOCIÓ

M À S T E R

(repetició)

directors del curs Francisco Javier Llovera i Carles Puiggròs dia, hora i lloc divendres, de 16,30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h, del 18 de setembre al 13 de febrer de 1999.

Durada: 150 hores.

SERVEI

' Gestió de recursos humans en la prestació de serveis en la construcció preu col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 300.000 PTA no col·legiats 380.000 PTA programa • La legislació urbanística • La gestió de recursos humans • Dret de l'empresa immobiliària • La fiscalitat • La contractació • La gestió de la qualitat • L'economia d'empresa • Estudis tècnics i urbanístics • El màrqueting immobiliari • Estudis tècnics i econòmics • Estudis de viabilitat • Màrqueting operatiu • Tècniques de negociació • Formació de l'equip. •

PROMOCIÓ

I

• Gestióderecursoshumans i seguretat i salut laboral • Management i recursos humans - management situacional i participatiu - gestió per aprenentatge - gestió de la qualitat en productes i processos - gestió de canvis i resistència • Tècniques de gestió en recursos humans - anàlisi i resolució de problemes i conflictes - lideratge de reunions - tècniques de negociació - motivació

MERCAT

presentació El professional ha de saber resoldre problemes tècnics de manera ràpida conjugant l'eficàcia i l'eficiència. Desenvolupar aquestes habilitats, !i permetrà aprendre a analitzar tots els (actors implicats i escolliria millor alternativa de solució.

presentació L'arquitecte tècnic o aparellador, per les seves característiques professionals, ocupa llocs de responsabilitat en què la formació en habilitats directives pot ajudar-lo a facilitar la pròpia gestió professional.

dies, hora i lloc 30 de juny. 2,7 i 9 de juliol, de 18 a 21 hores. Durada: 12 hores lectives. Aula de la quarta planta. preu inscripcions col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 18.000 PTA. no col·legiats: 25.000 PTA. Servei d'Informació. programa • La recerca de solucions • Solució de problemes. Procés.

• Tècniques i eines • Presa de decisions. •

• organització i lideratge d'equips de treball - constitució i organització d'equips multidiciplinaris - diagnòstic d'equips, establiment d'eixos i estratègies - tècniques d'aprenentatge grupal

organitza Servei de Promoció i Mercat amb la col·laboració de Dl RECTA. professora Joan Plans Esperabé Soci director de DIRECTA dies i hora 3 i 10 de juny, de 18 a 21 h.

hora dimarts i dijous, de 18 a 21 hores. durada 30 hores. preu col·legials i estudiants amb Targeta Accés: 60.000 PTA. no col·legiats: 75.000 PTA.

professors Michèlie Butzbach

lloc Sala d'actes.

Primera planta.

dies del 9 de juny al 14 de juliol d'enguany.

inscripcions Servei d'informació.

Planta baixa •

DIRECTIVES Gestió eficaç del temps

professora M. Antònia Carmona Llicenciada en Psicologia

- tècniques de presa de decisions - coordinació i comunicació - planificació de la formació de coordinadors

DE TREBALL

Tècniques per a la resolució de problemes

organitza Servei de Promoció I Mercat de Trebali amb la col·laboració del centre d'estudis ADAMS

M A N A G E R

programa • Gestió de recursos humansal'obra

HABILITATS

objectius • Aprendre a pensar • Desenvolupar el pensament creatiu • Aprendre aprendre decisions

DE TREBALL

Habilitats directives i gestió de recursos humans Curs d'especialització.

Màster Project manager

Programa de postgrau

organitza Fundació Politècnica de Catalunya i Col·legi d'Aparelladors

MERCAT

P R O J E C T

Project manager en edificació i urbanisme

El curs és un dels mòduls que integra el programa de màster en Project manager en edificació i urbanisme que el Col·legi prepara conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Aquest curs de postgrau és l'únic mòdul obligatori del programa màster, format per diversos cursos de postgrau i d'especialització.

I

lloc Aula de la quarta planta. preu inscripcions col·legiats, estudiants i estudiants amb Targeta Accés: 10.000 PTA. no col·legiats: 15.000 PTA. Servei d'Informació. programa • Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites.

• Establir prioritats.

• Més enllà de !a gestió del temps.

• Identificar els nostres problemes en la gestió del temps.

• Millorar l'efectivitat personal. •

AULA D'INFORMÀTICA • Iniciació a l'Autocad: del 10 al 29 de juny, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 hores.

• Planificació i control de projectes: - del 8 al 22 de juny, dilluns i dimecres, de 19a 21 hores.

- del 10 al 12 de juny, de dilluns adivendres.de 9 a 13 hores.

• Iniciació a l'Autocad: del 8 al 22 de juny, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

• Iniciació a l'Excel: del 15 al 29 de juny, dilluns i dimecres, de 17 a 19h.

• Introducció a la informàtica: del 15 al 22 de juny, de dilluns a divendres, de 9 a 13 h.

Inscripcions Servei d'Informació. •

ACTIVITATS

N

F O R M A C I Ó

IA

FESTA

DEIS

I

APARELLADORS

La festa dels aparelladors La festa dels aparelladors i arquitectes tècnics d'aquest any, se celebrarà a l'edifici de l'INEFCa Montjuïc, el 19 de juny.

A

Eu per persona és de 5.000 pessetes i es pot reservar taula per a 10 persones. Els tiquets es poden recollir al Col·legi i també a les delegacions. Les inscripcions es poden íer per fax: 93 240 23 64, personalment al Servei d'Informació, al telèfon: 93 240 23 63, per e-mail: informacio@apabcn.es o a través de la pàgina web del Col·legi: http://apabcn.es.

•

O R I E N T A L

Jornades sobre el manteniment i la conservació d'edificis

ESTIMA EL TEU EDIFIC;

• 26 de maig, de 17 a 20 h.: El paper dels municipis en el manteniment dels edificis • 3 de juny, de 19 a 21 h.:B paper dels usuaris en el manteniment dels edificis.

• 8 i 10 de juny, de 17 a 20 h: El paper dels tècnics en el manteniment dels edificis.

• 15 de juny, de 19 a 21 h.: El manteniment, una perspectiva de futur. informació Delegació del Vallès Oriental.

Telèfon: 879 01 76. •

B A G E S - B E R G U E D À

Visita ales caves Codorniu

Sopar del col·legiat

La Delegació del Bages-Berguedà organitza un dinar gastronòmic i un recorregut

dia divendres, 12 de juny hora 21.30 hores lloc Escola d'Hosteleria Juviat de Manresa Inscripcions fins al 5 de juny.

turístic per Sitges i Vilanova i la Geltrú. dia dissabte, 30 de maig preu 4.000 PTA per persona

inscripcions: Delegació Bages-Berguedà. Tel. 872 97 99. •

P R E M A A T

Assemblea col·legial de mutualistes de Premaat L'Assemblea servirà per preparar l'Assemblea general de PREMAAT. Tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres, 17 de juny, a les

SERVEI

R E H A B I L I T A C I Ó

I

M E D I

A M B I E N T

Curs de fotografia i construcció

programa d'activitats 20.30 h Convocatòria, benvinguda i "pica-pica" 21.30 h Sopar a la sala principal de l'edifici de IÏNFEC de 23 a 02 h Ball amb l'orquestra Maravella Barra lliure de begudes

V A L L È S

F O R M A T

ALTRES

18.30 h, en primera convocaloria i a les 19.00 h, en segona, informació: Secretaria del Col·legi. Tel. 24020 55.,^

Possibilitats i aplicacions de les fotografies clàssica i digital presentació La fotografia és una eina de suport molt útil per als professionals de la construcció a l'hora de fer i il·lustrar aixecaments, obres, diagnòstics i informes. objectius Amb aquest curs es pretén aportar els elements bàsics que permetin que les fotos que es facin tinguin una qualitat acceptable i siguin útils per a la feina requerida, pensant sempre que no som professionals de la fotografia.

contingut S'estructurarà en quatre sessions: una primera en què s'aprofundirà en aspectes tècnics sobre fotografia en general. Una segona sessió correspondrà a les pràctiques de camp. La tercera tractarà sobre la fotografia digital i la quarta seran pràctiques amb ordinadors de programes de tractament digital. direcció del curs Toni Floriach

dies i lloc 27 i 30 de maig, i 4 de juny, i un dia addicional al mes de juny, de pràctiques amb ordinadors.

Sala de conferències. preu i inscripcions 20.000 ptes.

Es concedeixen beques per a estudiants.

Servei d'Informació. /

Cuba. Viatge perl'arquitecturacolonial Del'11 al 25 de juliol Coincidint amb el centenari de la independència de Cuba, el Servei Rehabilitació organitza per al proper mes de juliol un viatge a Cuba. Vol ser una oferta cultural i d'oci que permeti gaudir de tots aquells valors, immediats o més imperceptibles que s'amaguen darrera de l'arquitectura, el paisatge i la pròpia cultura d'un país molt vinculat a nosaltres.

L'itinerari, que partirà de l'Havana, tindrà estades a Cieníuegos, Trinidad i el Valle de los Ingenios, Sancti Spiritus. Camagúey i acabarà a Santiago de Cuba.

Aquest viatge, es planteja com un complement del IV Congreso Internacional de Rehabilitación del Patrimonio Arquiteciónico y Edificación, que se celebrarà a l'Havana del 13 al 17 de juliol i al que podran assistir tots aquells professionals que estiguin interessats durant els dies d'estada a l'Havana. dies Del'11 al 25 de juliol preu: 225.000 PTA.

Inclou el bitllet d'avió, l'allotjament en hotels de 3 i 4 estrelles amb habitacions dobles, esmorzars i visites tècniques.

Grup màxim de 30 persones. informació Servei Rehabilitació i Medi Ambient.

Eva Paradell Telèfon: 93 240 23 66. •

II Taller de rehabilitació de les Kasbes al sud de l'Atlas (Marroc) Ourzazate i Agdz, de lï al 31 d'agost

presentació El Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi ha preparat un taller a la zona de les Kasbes amb la integració d'un grup multidiscíplinari d'estudiants i professionals per participar en treballs de rehabilitació d'un Ksar. va adreçat a estudiants o recent tilualts.

dies tindrà lloc de i ' al 31 d'agost. organitzen Col·legi d'Aparelladors, UPC i CERKAS

hi col·laboren I nslituto de Cooperadón del MundoÀrabe.

EUPB Solidària

preu taller 10.000 PTA. Allotjament i desplaçaments a part. inscripcions: Servei Rehabilitació. Telèfon: 93 240 23 66.

E-mail: serma@datalab.es. •

GUIA

D'EMPRESES

I SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

ESTRUCTURES ^

FUSTERIA [ j

Alsina

I 08019 BARCELONA I Tels. (93) 307 29 33 (93) 307 26 92 PUNTAL

ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pol Ind. Pla d'en C o l Camí de Fon! Freda sí 08110 Montcada y Reoac (Barahona) TeL (93) 575 30 00 Fax (93) 564 TO 59

MOBILIARI URBÀ 5 1

jardí parc

FRAPONT CONSTRUCCIONS

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

EN FUSTA

REGULABLE

Carga admisible 20 Tm

cÈfenUrce • Jocs Para Irdsïà - Farsneï p« I Esoon

FUSTERIA D'OBRA I PES A DECORACIÓ

Teodot Uorente. 30 Tel. (93) 726 42 07 - Fax (93) 726 21 01 oeaos S A B A D E L L (Vanes Ocodemai)

i 32 • PoT·gor hévsnsl sW Esmi

»IM-. fa, m 34* 7b 07

ELECTRICITAT ALUMINOSI

» CATALANA,Si. SÉNETON

Rehabiliiaciú

IEP

simon

Morters sense relracció.

MATERIAL ELÈCTR1CO

ILUMINACION

Muntaner. 472 16 BAHCELONA U-í 00 16 Fax 202 31 '

AÏLLANTS ; j

REHABILITACIÓ Ü

SERVEIS BOOMERANG > secretaHo telefònica

FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA D8I9I RUBÍ fa. Las Torres. i M (Edí. Damanie bajos) Fabria; Pol- Ind. Rubí Sur - Barccloru H 7 6 9 9 4 2 6 6 - Fix: 588 00 59

ATENEM TRUCADES PER 6.5M F M * CONSTRUCCIÓ - RHIABLTJTACIÓ - Traduc cians o tols els idiomes Tel. (93) 261 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 08908 LHospíalei de Llobregat (Barcelona)

Tel. 417 35 47 Balmes 434, 5è. A - 08022 Barcelona

PREFABRICATS D IMPERMEA9IUZACIONES

qERCASA.

CFT&Asoc.

• Neteja _ • Restauració pedra Q Evitar colomí

RERJERZOIESTRUCTURALES Prefabricados de Hormisón. S J \ .

ASSAIGS

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL

DE PILOTS

CONSTRUCCIONES //ANSO, 11 51 A • Tel. (93) d26 98 98 (3 lincaï) Fax|93)423 94 1 3 · 0 !

c/ Padilla, 240 • U (93} £56 U 53 Fax (93) 436 72 85 '08013 Barcelona

PAVIMENTS V]MENTS INDI STRIAI.S DE FORMIGÓ 1 ASFALT. TERRES DE RESINES I PINTI RES ESPECIALS

Navès Industriales Forjados-Cerramien Chalels-Parkíngs . Pantalanes. elc.

FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 03191 RUBÍ Pg. de les Torres, a/n • Edil. Diamante Bjos.

Fébrüa; Pol. Ind Rubí'Sur-Barcelona ^ 6 9 9 4 2 6 6 - Fax: 588 00 59

VALLS

íipfp

4

SISTEMAS DE TECHOS ROIG CURVADO D£ PERFILES. S J L

LTER

ROAR, S.A.

Techos desmontables de escayola aligerada

_EXTRAFORT_ POL IND. FONT DEL R.\D1LM. DL'R.\N I REINALS.28 »100 GRANOLLERS TEL «931 &40 09 W FAX- U9 l i 98

••M

lastradurl El sistema alemàrt para suelos índustriales • RecubfiniwlK de elsvoda rsàlema mecànica y química.

• Reporodón fàcil, ràpida y «onàmito de bachK y grielas.

• AniipalïD, ímpEmcabfuticfeí, higiénicos y detoroireos.

Jllk > ^ V ^1W

GECKTÉCNIA, MICROPILOTS. A N C O R A T G E S ,

HlDROGEOLOGlA. MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV. 9. taixoi TeL i fix (977) 792783 - 43B50 CAMBRILS Major de Sanii 2. E° 3' Tel i Fix (9OT) 334 332 - 08017 BARCaONA

oaoJJomkQ.Si. Jb.J«]nbi.2«Hsn7PcL(kiD9<Kl H . (93) M9 57 OtT • Fai (93) W Sil 6

© Altamente resistentes a la humedad 15AMTSDEÍPERIÈNC1A ENLACOfJSTRUCCiÓENSEC ESTRUCTURES METÀLJJOUES LLEUGERES REFORÇAMENT DE FORJATS f l E F O R Ç J i f (DTT 268} ADWCIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES

9 M.0.

LA

2 horas resistentes

ORATORI

DEL

ALLES

al fuego Fàbrica: O r a . Ueído-Puigcerdà, km. 20 Tel. (973) 43 20 Si, ?ax 1973] 43 22 25 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Delegación Barcelona: Fornada s, 76 Tel. (93) 333 39 1 1 . 08550 fHOSPlTAlET

C L A S S I F I C A C I Ó

laüoralofi ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de I edificació < els seus materials Cl. JOSEP CARNER. 27 - TEL 879 33 91 TEL I FAX S79 45 17 - QB400 GRANOLLERS

PAVIHOUS.S.A. PAVIMEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTDAH1VELLAD0RS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS COHTÍHUOS PlaçaTeluan, i i t r . i ' D3D10 Baicelona Tel. 2G5 09 3? Fai-g65?Z75

D ' E M P R E S E S

I

SERVEIS

"H ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

^d

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

Preíabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

D

INFORMÀTICA

EL m

R E P O R T A T G E M U S £ U

G U G G E N H E I M

L

D E

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

B I L B A O

Museu Guggenheim: la cultura d'una nova era I Museu d'Art Modern i Contemporani Guggenheim, el nou metro, l'ampliació de l'aeroport, el pont de Calatrava, el nou Palau de Congressos, han esdevingut paradigmes de la regeneració urbanística d'un nou Bilbao vitalista que s'obre al món i al futur. Però el Museu Guggenheim Bilbao té, a més, una significació arquitectònica estricta que traspassa els límits nacionals d'Euskadi i que passa a il·luminar el debat internacional. Aquest plantejament dóna continuïtat a la tradició iniciada per la Salomon R. Guggenheim Foundation quan va encomanar a Frank Lloyd Wright el disseny del museu de la Cinquena Avinguda de Nova York. Convertit en un nou centre de peregrinació, l'indret provoca curiositat i fascinació, i està a l'alçada de les expectatives del nou locus sacrum com a punt d'integració i de confluència de les arts que reflecteixen els principals moviments artístics de tot un segle.

•

EL

H F O R M A T I U MUSEU

G U G G E N H E I M

R E P O R T A T G E

DE

Transformar la matèria Llibertat formal i raó tècnica en el Guggenheim

B

ontemplar les formes artificio- de moltes de les seves ses del museu Guggenheim de composicions no es Bilbao, tot passejant per la riba del riu basa en un simple Nervión, davant de la Universitat de •exercici geomètric, Deusto, o entreveure'n la silueta al sinó que és consefons dels carrers burgesos del barri qüència d'una recerca d'Abando, produeix una sensació es- inquieta i, de vegades, glaiant. L'ediíici condensa tota la ten- inquietant, en el món sió i la bellesa d'aquest lloc, com un de la materialitat dels tità sublim encallat entre dos móns; objectes. entre la dura Ria i la ciutat, que vol ser El museu projectat cosmopolita. És difícil d'imaginar-se per a la Fundació Gegun millor escenari per a l'obra de Ge- genheim a Bilbao reshry, o un millor autor per a aquest ardu pon perfectament a emplaçament. El treball de Frank 0 . aquestes consideraciGehry és el resultat de la síntesi de ons generals sobre dos processos aparentment molt allu- l'obra del seu autor. La nyats: una imaginació desbordant en rutilant modernitat les formes i un extraordinari domini en d'aquest edifici amaga l'ús dels mauna constructerials. En els ció sofisticada És dificl imaginar-se seus edificis, i eficaç. un millor escenari el programa Una mena de per a l'obra de inicial s'exballoon-frame Gehry plosiona, metàl·lic geganfragmentanttesc, deformat se en múltiples volums autònoms, que per la mirada expresmantenen entre si relacions de tensió sionista de Gehry, sosarquitectònica, i fins i tot d'autèntica té la peli relluent col·lisió. La concepció rotundament d'aquest edifici. La cultridimensional de la seva obra l'ha dut tura constructiva norda projectar gairebé exclusivament amb americana ha facilitat la seva tasca. maquetes. A partir dels primers cro- No es tracta, com en el Palau de Conquis, tot el procés es desenvolupa en gressos que hi ha ben a prop, del tres dimensions: primer amb materials recurs a la tecnologia nàutica, amb la que permetin una ràpida aproximació seva complexa xarxa de llargs i traal volum, per passar, en un lent procés vessers, sinó d'una versió —radical si de decantació, a models més precisos es vol— de la simple i industrialitzada realitzats amb fusta o cartolina. Però construcció en fusta desenvolupada a si la capacitat plàstica de Gehry és Chicago a partir de 1833. Tant en aqueconeguda de tothom, la materialitza- lla com en aquesta, la debilitat dels ció de les seves formes no esdevé en elements es compensa amb una maabsolut anecdòtica. Aquest arquitecte jor densitat estructural, una estructura excessiu i minuciós transforma les cre- difusa que es concentra a la pell de atives maquetes en edificis plens de l'edifici. Però tampoc no es tracta, i raó constructiva. El caràcter abstracte aquesta és la principal limitació del

El nou museu contribueix poderosament a la tevitalització economia i urbanística de Bilbao mode!, d'un tancament autoportant. lupat per l'empresa francesa Dessau Malgrat que es confonguin, estructura per a la construcció aeronàutica. Amb i tancaments continuen essent dife- aquest programa es van generar els rents. Les grans dimensions dels es- arxius bàsics de tot el projecte. pais per cobrir i el desplaçament del El Catia va ser, sobre tot, una magtancament, en plans successius, van nífica eina per a la definició i el control ocasionar problemes seriosos. La den- de l'obra, imprescindible en la seva sa retícula estructural es comporta bé execució, però que no es va utilitzar en els murs, però suporta malament la durant les fases inicials de disseny, en flexió en els sostres, mentre que el fa qual l'instrument bàsic va continuar constant salt dels plans estructurals fa essent el model real a escala. Les que els descensos de maquetes, fetes excàrregues es converclusivament de fusta La complexitat de teixin en recorreguts i cartolina, es modifiles superfícies va tortuosos. Aquestes caven una vegada i requerir un avançat dificultats van obligar una altra. Volum a voprograma de CAD a utilitzar solucions hílum, les formes expebrides, que distorsiorimentades es penjanen l'ordre que caracteritza el conjunt ven a les parets de l'estudi de FOG , de l'obra. Això és especialment nota- com si es tractés d'exvots laics i moble en les cobertes, en què va ser derns. La precisió que requeria aquest necessari utilitzar perfils metàl·lics de treball va fer necessària la construcgran secció, capaços de respondre a ció de maquetes de mides importants, sol·licitacions precises, però que van que incloïen el tractament dels voiums generar unes directrius totalment in- interiors. El model final es va dígítalitcomprensibles. zar mitjançant un punter especial, que prenia les coordenades de línies situ• Definició i control de l'obra ades a altures constants, prèviament determinades en el moment, mitjanLa segona dificultat era la geometria. çant bandes de cinta adherida. Una La complexitat de les superfícies cor- vegada transformat el volum inicial en bes va requerir la utilització d'un avan- un arxiu del Catia, es va construir, çat programa CAD, e! Catia, desenvo- amb l'ajut d'una fresadora robotítza-

EL

R E P O R T A T G E M U S E U

G U G G E N H E I M

D E

B I L B A O

i el recurs, no sempre encertat, en alguns dels pilars exempts, aconsegueixen equilibrar les formes més inquietes. L'estructura d'acer, que inclou puntualment elements de formigó —com L'estructura primària de l'edifici està és ara les pantalles en !a base del fish o formada per una malla d'uns tres me- el robust pilar del palio— sosté les tres de costat, feta amb perfils metàl·lics dues làmines que formen el tancament. rectes. Nivell a nivell, els perfils s'en- Entre aquestes dues cares, no sempre paral·leles, discorre la caixen amb cargols d'alcomplexa xarxa ta resistència, per formar Us formes d'instal·lacions i l'esun únic i complex políeondulants del lila pai comprès entre si dre rígid. No hi ha junts constitueixen serveix com a plenum de dilatació, tret del que l'element més de retorn de la climasepara ei fish —la nau emblemàtic tització. L'acabat inteque passa per sota del rior té un únic i abspont de la Salve— de la part central de l'edifici. L'estructura es tracte tractament de cartró-guix, mencomporta com un sol cos. Quan l'estudi tre que les cares externes adquireixen SOM va iniciar el disseny estàtic del la qualitat que defineix cada tipus de conjunt, va descobrir que algunes de volum: pedra aplacada per als cúbics i les seves formes eren estables per si escames de tiíà per a les formes. Uns mateixes, meníre que d'altres requeri- murs cortina de vidre bigarrats accenen elements externs per aconseguir tuen ía tensió de la composició. da, una nova maqueta. Aquesta, que procedia ja de l'arxiu informàtic, es va comparar curosament amb l'original en cartolina per deteciar possibles errors i corregir-los.

aquesta estabilitat. La inclusió dels volums prismàtics, les galeries clàssiques

Les formes ondulants del tità constitueixen, sens dubte, l'element més em-

blemàtic del nou museu. Per aconseguir aquestes superfícies de doble curvatura, a partir de la geometria afaiçonada de l'estructura primària, es va disposar una doble trama de generatrius. La primera està formada per tubs circulars d'acer galvanitzat que defineixen, a mode de corbes de nivell, la forma horitzontal a intervals regulars de 3 m. La fixació amb l'estructura primària es fa mitjançant perfils perpendi-

culars al pla de la façana, que permeten absorbir les diferències entre les dues geometries i garanteixen la col·locació exacta del tub horitzontal. Sobre aquesta estructura secundària, un tercer nivell estructural permet definir una curvatura vertical. L'estructura terciària està formada per perfils oberts en C, situats cada 60 cm, i, sobre aquests, s'hi enrosca la xapa galvanit-

NOUÍBAU 1 El sistema de renovació de sostres

Encastable en el sostre La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) i a més a més no resulta cara.

Sistemes de Reforç Actiu. S.L

Carrer SaneAgusti 66 F. 08301 Mataró Telèfons 796 41 22 i 907 22 80 03

EL

I N F O R M A T I U MUSEU

G U G G E N H E I M

DE

B I L B A O

sobre aquesta superfície, s'hi van colzada de 2 mm que tanca el volum de locar les escales de tità, fixades mitjanl'edifici. La forma del perfil permet ab- çant grapes d'acer inoxidable. El tità va sorbir una lleugera torsió (amb un an- ser escollit després d'un llarg procés gle màxim de 4°) necessària per man- de selecció en què es van tenir en tenir la perpendicularitat al pla de la compte nombroses hipòtesis: coure emfaçana. Tots els elements de les es- plomat, coure estanyat, zenc, acer inotructures secundària i terciària dispo- xidable amb diversos tractaments mesen de conneciors per assegurar la cànics i, fins i tot, amb coloracions, etc. continuïtat de les corbes i permetre'n La solució final, utilitzada ja anteriorment per Gerhy en el així la lliure dilatació.

Vitra Design MuseL'aïllament tèrmic es Va coler transformar um, afegeix als seus va situar a la cara invalors plàstics unes terior de la xapa galles lliures corbes del extraordinàries capavanitzada. Després de model original en citats mecàniques i descartar l'ús d'escualtres susceptibles de resistència a la mes projectades, es de ser fabricades corrosió. El gruix, de va optar per la utilitzatan sols 0,38 mm, i el ció d'una mania de llana de roca, que es va fixar a la xapa per procés de plegat li confereixen la seva mitjà de claus d'acer courejat soldats especial i ondulant textura. Les 33.000 per termoinducció. Aquest procés ga- plaques que formen les façanes i coranteix un suport segur, sense que afecti bertes de l'edifici s'engrapen per abel galvanitzat de la xapa. Malgrat que la sorbir ets moviments ocasionats per la disposició del revestiment de tità per- dilatació. A les cobertes de tità, la solumet l'evacuació d'aigües per geome- ció va ser més complexa. Sota aquest tria, sobre la xapa s'hi va col·locar un sofisticat tancament es va situar un reforç d'estanquitat. Per això es va uti- sostre de xapa col·laborant amb una litzar una membrana de Bituthene, un impermeabilització formada per dues compost d'asfalt elastòmer, autoadhe- làmines asfàltiques. Cada una d'aquesrent en fred i autocicatritzant (permet la tes cobertes superposades té el seu realització de perforacions sense afec- propi sistema de desguàs. En la superitar-ne la impermeabilitat). Finalment, or, es va utilitzar una canal perimetral

SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS

PILARS AMB PLATINES SOLDADES

PLAQUES D'ANCORATGE

BIGUES AMB ANGULARS

BIGUES MIXTES

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I MUNTATGE EN OBRA

ULTIMO sa

R E P O R T A T G E

per evitar les taques de brutícia a la façana.

molt més simple, està formada per un mur de bloc de formigó de 14 cm, una La complexitat geomètrica de les capa de poliuretà projectat de 4 cm i un formes de tità, va obligar a fer un esforç aplacat ventilat de pedra, fixat al suport inaudit per part de tothom qui participa- mitjançant ancoratges regulables va en l'obra. A partir de l'arxiu original d'acer inoxidable. La pedra utilitzada, de Catia i dels detalls entregats per com un mòdul tipus de 60 x 80 x 4 cm, FOG, i amb el control i coordinació de prové de la província de Granada. Es l'enginyeria espanyola IDOM, les em- tracta d'una calcària molt compacta que preses responsables d'aquesta part de presenta una coloració ocre, similar a l'obra, URSA per a l'estructura primària la de la Universitat de Deusto, i una i UMARAN per a les façanes metàl·li- elevada resistència mecànica i al desques i els murs cortina de vidre, van gast {s'utilitza també per a paviments). desenvolupar tota la documentació ne- En les zones corbes, com ara la torre cessària per a la seva execució. Va situada al final del fish, els aplaçats es van tallar per mitjà de caler transformar les lliutalladors informatitres corbes del model oriEs van necessitar zats. ginal en altres, molt semmés de 50.000 blants, susceptibles de Entre les façaplànols per ser fabricades. Per això nes de pedra i els vodesenvolupar es va limitar a quatre el lums de tità. hi apareilots els elements nombre màxim de radis xien les cantelludes de les lacanes per a cada elements de geometries de cristall.

3 m de longitud. Tots els components L'estructura d'aquest mur cortina està es van corbar en taller i la seva colformada per una retícula de tubs d'acer locació es va dur a terme mitjançant galvanitzat, de secció rectangular, el estacions topogràfiques d'alta precimòdul tipus de la qual és un paralsió, dotades dels arxius gràfics de Calelogram de 300 x 110 cm. Aquests tia. Per donar una idea de la dificultat perfils sostenen una peça d'alumini exque va representar ía realització trudit sobre la qual s'enrosquen els d'aquesta obra, en la qual no hi ha dues filets interiors i el tapajunts exteriors, peces iguals, n'hi ha prou amb una ambdós d'acer inoxidable. Per evitar la xifra: van ser necessaris més de 50.000 formació de parells galvànics, cada plànols per desenvolupar tots els elematerial se separa del contingut mitments de les façanes, una tasca que va jançant junts de materials plàstic requerir 60.000 hores de treball en es(EPDM). El vidre tipus utilitzat té una tacions de CAD. fulla exteriors de 6 mm, amb tractament de baixa emissió (Natural 62), una cambra d'aire de 12 mm i una fulla interior • Tolladors informatitzats formada per un vidre laminar de 5+5.

En algunes zones, perquè permetés el Les façanes de pedra, generalment plaplegat de la massa de cristall, va ser nes, serveixen de contrapunt a les lliunecessari tallar els vidres en formes res formes del tità. La secció genèrica imprudentment agudes. La necessitat d'aquests tancament, d'una tecnologia

EL

R E P O R T A T G E M U S E U

N

G U G G E N H E I M

d'acord, de totes les superfícies de la fusteria, va obligar a un complex especejament tridimensional de cada intersecció. Aquesta operació va ser especialment delicada, a causa que els recorreguts interns de l'edifici permeten una visió molt pròxima d'aquests elements i va ocasionar nombrosos problemes en els transcurs de tota l'obra.

De vegades, s'ha reprotxat el caràcter casual de les formes de Geiiry, la manca, per dir-ho d'alguna manera, de referents objectius com ara l'estàtica.

Recentment, en un article aparegut a Casabella, Roberto Gagiani feia el comentari següent, a proposi! dels treballs de J. Bernoulli sobre la corba velaria: «Gehry ha intuït aspectes essencials de la construcció de la nova arquitectura, però sembla que no posseeixi prou gruix teòric per a desenvolupar-la. Ben al contrari, els informes envoltanis de Gaudí tenien valors molt més complexos». Aquest reprotxe, injustificat al meu entendre, em permet plantejar una darrera consideració. A pesar de les seves similituds, aquests dos arquitectes parteixen de distints postulats: el que per a Gaudí és la estàtica, per a Gehry és la construcció, entesa en termes d'encaix. Cal no oblidar que la tradició constructiva nordamericana està mancada del referent

D E

F O R M A

B I L B A O

de Farquitectura comprimida", del gòtic europeu. Aquesta diferència, que podria semblar menor, és fonamental per comprendre el treball de Gehry.

Però sí bé és cert que l'anàlisi de la tensió és la base, quasi mística, de la composició de la major part de les obres de Gaudí, aquest arquitecte explora també altres camins. Les ondulants i capricioses formes de la façana de la Pedrera no provenen de cap llei estàtica, sinó, com en Gehry, de la voluntat de dur al límit la capacitat expressiva dels materials. Aquesta capacitat de transformació de la matèria és, precisament, la major i més sorprenent qualitat del mestre nord-americà. • Joan Sabaté i Picasó

Nota Aquest article va ser publicat a !a revista Arquitectura Viva, dirigida per Luis Femàndez Galiano, número 55, juliol-agost 1997, i forma part d'un número especial que aquesta revista va dedicar al Museu Guggenheim Bilbao.

La versió catalana és d'Àngels Ballarà. Els professionals interessats trobaran més informació a www.arquitecturaviva.com. •

MUSEU D'ART MODERN I CONTEMPORANI GUGGENHElM-BtLBAO Ubicació Bilbo (Euskadi) Promotors Fundació Guggenheim, Govern Basc, Diputació Foral de Biscaia, Ajuntament de Bilbao Autors Frank Gehry i associats Arquitectes col·laboradors Equip IDOM: César Caïcoya Gómez, José Antonio Amann, César Aítor Azcàrate i Fernando Pérez.

Direcció d'obra Equip IDOM: José Manuel Uribarri, enginyer industrial; Javier Ruiz de Prada i Juan Àngel Aketxe, arquitectes tècnics.

Consultors SOM (càlcul d'estructures); Consentini (instal·lacions); i Equip IDOM: José M. Asumendi (director projecte), Luís Rodríguez (gerent Amando Castroviejo (estructures) i Rogelio Díez (instal·lacions).

Constructors Dem'bos Petralanda; Cimentaciones Abandó; Ferrovial, Lauki, Urssa (obres de formigó, estructura metàl·lica); Balzola (tancaments exteriors); Ferrovial, Estudiós Arriaga, Norfrío (tancaments interiors, instal·lacions); Terraconti (sòls de formigó); Umaràn (murs cortina, façanes de titani). •

UrbiCAD-SH2 "Estudiós de Seguridad y Salud" y "Estudiós Bàsicos" El Paquete lnformàtico UrbiCAD-SH2 consta : 4

en Català !

Precio : 33.784 + iva Tel.

963.49.21.44

Aplicación para AutoCAD(r) versiones 12, 13 o 14. Desarrollada para la eíaboración de los Pianos de los Estudiós de Seguridad y Salud en Construcción, Obras públicas, Ingeniería y Obra civil.

Permite la colocación modular y paramétrica de cientos de elementos de Seguridad : Redes, Protecciones, Barandillas, Defensas, Apeos, Cimbras, Entibaciones, Encofrados, Andamiajes, Vallas, etc. en cualquiera de sus vistas.

Así mismo incluye senalizaciones de Obras, de Seguridad, Marcas Viales, etc.

Con mas de 120 Detalles debidamente estructurados.

Aunque Vd. probablemente ya tendra diferentes modelos de Memorias Bàsicas y de Seguridad, UrbiCAD-SH2 dispone.de un Programa para realizar "Memorias Bàsicas" y otro programa para "Memorias de Seguridad". r b i é n se incluyen diversos documentos: Pliego totalmente actualizado, Recomendaciones para elaboración de Planes de Seguridad. Criterios de Seguridad, Leyes, Avisos de Obra, Memorias ya elaboradas, etc.

Si dispone ya de un programa de Presupuestos, el que incluimos en el paquete UrbiCAD-SH2, no le harà falta, però si no tiene ninguno o quiere hacer presupuestos ràpidos, hemos incluido un Programa para "Presupuestos", fàcil de usar, potente en prestaciones y flexible.

Mas información y DEMOS en nuestra web : www.servicom.es/urbicad

I

M U S E U

N

F

O

R

M

A

T

I

EL

U

G U G G E N H E I M

D E

R E P O R T A T G E

B I L B A O

Una experiència memorable Bilbao està avui a l'alçada de les expectatives del nou beus sacrum com a punt de confluència de les arts de tot un segle

B

et mesos després de la seva verlebracio arquitectònica de l'interior inauguració, l'edifici del Museu de l'edifici està pensada expressaGuggenheim de Bilbao cíe l'arquitecte ment per les obres. En aquest sentit, Frank Gehry, s'ha convertit en una l'experiència Guggenheim-Bilbao és referència inimitable de final del segle doblement interessant- L'arquitectura vint, una obra mestra d'arquitectura és protagonista, atrau i sedueix, aconmuseística, en el sentit gaudinià de segeix assimilar en la sinuositat dels donar forma a les tècniques difícil- espais oberts —sales grans i petites ment realitzables en la construcció. que semblen fetes a la mida de les Una relació de confiança i d'estreta obres que acullen—, la gran diversitat comunicació entre el client —el comi- de les expressions artístiques actutè directiu del Guggenheim i especial- als. L'edifici Guggenheim posseix la ment el seu director quaütat de tenir en Thomas Krens— han compte ía dimensió De cep i vella altres estimulat i donat suhumana en la relació arquitectes han port a un procés d'inarquitectura art-esquedat a l'ombra vestigació creativa al pectador. Excepciodels resultats projecte d'arquitectunalment, el ritme i esbalaïdors del ra encarregat a Frank l'ordenació dels esGuggenheim Gehry en el context de pais interiors, més l'arquitectura postmooberts ornés tancats, derna a les acaballes d'aquest segle. intercalant diferents tipus de materiDe cop i volta altres arquitectes als, vidre, pedra, estucats, amb la llucreadors de contenidors museístics minositat artificial i natural, ajuden en —Holleín, Meier, Kleihues, Piano, Ko- l'aproximació individual a l'art, una exolhaas, Rossi, Mendini, Moneo—s'han periència en què l'espectador necesquedat a i'ombra dels resultats esba- sita desenvolupar una certa concenlaïdors de la brillantor titànica de l'edi- tració i disposició personal per captar fici Guggenheim que està mobilitzant la subtilesa dels llenguatges abstracuna gran quantitat de públic disposat tes i conceptuals com a fruit de les a peregrinar a la recent inaugurada evolucions que s'hagin produït en la estrella cultural ubicada a la ciutat societat tecnològica i de consum en grisa i poc atractiva de Bilbao. El ma- què vivim. teix lloc provoca curiositat i fascinaA l'esplanada exterior davant de canvia de planta. La integració de deu ció, i està a la alçada de les espectatiinstal·lacions creades expressament ves del nou locus sacrum com a punt l'entrada principal hi ha l'immens i simpels diferents espais del museu és la d'integració i de confluència de les pàtic cadefl de Jeff Koons, tot cobert millor forma que es pugui adaptar a la de flors naturals, el gosset de compaarts que reflecteixen els principals nyia durant la llarga estona d'espera plasmació de l'art contemporani. moviments artístics de tot un segle. fent cua abans de poUn altre aspecte de la col·lecció és la barreja La presentació de la col·lecció Gug- der entrar al museu.

L'edifici posseeix i l'harmonia que s'ha genheim de Bilbao es distingeix per Un cop dintre, hom se la qualitat de buscat entre les obres diversos aspectes. En primer lloc, des- n'adona que no hi ha tenir en compte precedents d'artistes tacaria el pes de la importància que cap ordre didàctic o la dimensió europeus i nord-ameris'ha donat a la presència i a la perma- cronològic a seguir humana cans, quan inicialment nència de les obres. La ubicació pre- obligatòriament. En es coneix fa col·lecció vista per a cada peça de la col·lecció canvi, hi ha la possibilitat de poder circular lliurement per Guggenheim pel fet de constituir un produeix l'agradable sensació que la les diferentes plantes, ja panorama de l'art que s'ha creat al que cada sala, cada obra continent nord-americà a partir dels escultòrica o instal·lació anys cinquanta. A la planta baixa, per creada per un espai espe- una banda, hi ha una sala dedicada a cífic del museu ocupa un artistes europeus que han tingut una lloc autònom i independent gran influència en les tendències posdins el conjunt de la col·lec- teriors, com és ara Beuys, Baselitz o ció, com ara la fantàstica Richter, i a la sala més gran del museu instal·lació de Jenny Hol- conviuen espaiosamen! les obres mozer de tires de textos, mis- numentals de Richard Serra, Robert satges escrits amb lletres Morris, Claes Oldenburg. Donald Judd, electròniques vermelles, Dan Flavin o Andy Warhol. La visita al col·locades verticalment en Museu Guggenheim de Bilbao és una un racó de la planta baixa, experiència insòlita que es pot allarde manera que connecti gar en el temps. A més, és sorprenent dos pisos del museu, que que la quantitat de públic no és un es vegin a mesura que es obstacle per recórrer les sales

tranquil·lament, cadascú segons el seu ritme personal. En canvi, es percep una qualitat igualitària que marca la selecció i l'adquisició en general del conjunt de les obres de la col·lecció.

La mateixa impressió de qualitat històrica i artística es produeix davant de les pintures de Picasso, Miró o Klee, pel contacte amb les escultures de Chillida, o en el silenci espiritual de la sala de les pintures minimalistes de Robert Ryman, Brice Marden, Agnès Martin o Robert Mangold. Alguns recordaran més les tendències expressionistes de Max Beckmann, Ludwig Kirchner o Kockochka, o els expressionistes americans com Willem De Kooning, Jackson Pollock, o Hans Hofmann. Altres s'interessaran per La

stanza delia madre creada per Francesco Clemente, o s'escandalitzaran per les instal·lacions del jove artista anglès Damien Hirst. La visita al Museu Guggenheim de Bilbao incita a seguir la guia de la seva intuïció, un bon camí per conservar-ne un record memorable.

•

Annemíeke van de Pas Critica d'ari

PUBLIREPORTATGE M U S E U

N

G U G G S N H E I M

D £

F O R M A T

B I L B A O

ESHEOP+PSHEOP: Programas informàticos para la composicïón de los Estudiós y Planes de Seguridad y Salud en las obras de Construccíón.

Estos programas son comercializados por MICROGESA, empresa que desde hace mas de 14 arïos està desarrollando software técnico para el sector de la construcción.

ESHEOP y PSHEOP, tienen presente las exigencias legislativas tras la entrada en vigor del Real decreto 1627/1997 de 24 de octubre: por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción; cumplen con la aplicación de sus novedades legislativas.

ESHEOP y PSHEOP, incorporan el cumplimiento del RD, que se aplica como consecuencia del desarrollo reglamentario de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, incorporando los nuevos matices y novedades que hay que aplicar. Ayudan a cumplir con los aspectos técnícos de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales para el sector de la construcción.

Estos programas tienen presente las obligaciones específicas de seguridad y salud de los sujetos que han sido regulados, en consecuencia, son un instrumento ideal para los promotores; proyectistas; coordinadores en matèria de S+S durante la elaboración del proyecto de obra; coordinadores en matèria de S+S durante la ejecución de la obra; direcciones facultativas; contratistas; subcontratistas y trabajadores autónomos con los que

EZU

acww | S«JM» I

S * I *wi» I

Puc.ln en obro do lenntlajBjB obtaro. df

Dltn

ni noi

rallo r de mooieie y elotoiooò

íS:S::iSh::s:

acoónfa

dof (BtT

pueden resolver los estudiós y planes de S+S, e incluso, los manuales de riesgos y prevención a los que obliga el Reglamento de los Servicios de Prevención. Son aplicables a cualquier obra de construcción, de promoción pública o privada en la que se realicen trabajos de edificación o de ingenieria civil.

Asimismo ayudan a resolver los problemas de cumplimiento de los Anexos de RD 1.627/1.997, especialmente el VI. Los estudiós y planes de seguridad y salud resueltos mediante ESHEOP y PSHEOP, se adaptan plenamente a las exigencias del articulado de la nueva legislación, que es mucho mas restrictiva que la anterior, deslindando cada una de las responsabilidades exigibles a cada una de las partes que intervengan en las obras, llegando incluso a resolver la prevención del montaje de las pratecciones colectivas con toda la seguridad alcanzable.

La nueva legislación obliga a tener presentes los Principios de Acción Preventiva de la Ley de Prevención de Riesgos Laborables, por esta circunstancia, estos programas los tienen todos ellos presentes, y en especial, el de la obligación de evaluar los riesgos que no se puedan evitar. Se utiliza para ello, el método editado por el INSHT, convenientemente adaptado a la constnjcción y al RD 1.627/1.997 al permitir a los usuarios de manera simultanea, realizar la evaluación de la eficàcia de las protecciones colectivas que quedan incluidas en el estadillo de evaluación.

La legislación comentada, exige que las obras tengan programacion de obra, pues sin ella, no puede existir la verdadera prevención de riesgos íaborales al desconocerse cuando puede existir el riesgo y cuando hay que montar la proteccion colectiva. ESHEOP y PSHEOP realizan la programacion de la obra, incluyendo las protecciones a emplear para garantizar la seguridad de la misma.

Los estudiós y planes de seguridad y salud deben estar medidos y presupuestados por mandato del RD 1.627/1.997. Los programas comentados, suministran y realizan estàs acciones técnicas de manera automàtica con garantia de coherència documental salvo acciones de supresión voluntària de los usuarios.

Los documentos generados por estos programas en íormato Microsoft Word + para ser adaptados a cada proyecto por el usuario son: 1 Memòria de Seguridad y Salud.

2 Pliego de condiciones técnicas y particulares de Seguridad y Salud.

3 Mediciones Desglosadas de Seguridad y Salud.

4 Mediciones Totalizadas de Seguridad y Salud 5 Preciós descompuestos de Seguridad y Salud.

6 Presupuestos de Seguridad y Salud.

ANÀLISIS Y EVALUACIÓN INICIAL DE RIESGOS (nin de L=tu

Los programas pueden utilizarse por separado o de forma conjunía y requieren para su funcionamiento:

Nombre del petlçro i científica do T I T» | M i l I la

l inic

I n utiimio

Un ordenador con arquitectura ISA, PC/AT, 100% compatible.

Un microprocesador 386 o superior.

Memòria RAM mínima de 4 Mb. Recomendad 16 Mb. Disco duro con un mímino de 10 MB de espacio disponible.

Microsoft Windows versión 3.1 o posterior.

Microsoft Word versión 2.0,6.0a, 6.0b, 6.0c, 7.o(95), 8.0(97).

Los programas no funcionan con la versión 6.0 (sin letra) de Microsoft Word.

Pedró Antonio Begueria Latorre Arquitecte técnico Técnico superior de prevención Micmgesa

Schaumdn WISA -Birch

a7TTp.ig.rfl ^nJrndw*frT^f)prhio

cuatesquiera que sean sus çaciones y exigencias.

Para mucEosTteTraestros clientes pl·tq^ipm cr>n]

no es sólò un mero panel. sinó que, a menudo, es parte" de una solución i problema que antes necesitaba . de muchos productes y fases— ""üSP^

-

- •

•

•-

•

—

^,Le interesa? Por favor, contàctenos.

Gabarró Germans, S.A. Ctra. de Torre Romeu, s/n 08202 Sabadell Tfno. 93 726 1911 Fax 93 726 0761 Schauman Ibérica, S.A. Apdo 358 28230 Las Rozas de Madrid Tfno. 91 637 7182 Fax 91 637 2563