INF980601

DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

DE BARCELONA

Bon Pastor,5 08021 Barcelona Tel.932402060 Fax932402061 E-mail:informacio@apabcn.es DelegacionsaVic.Manres

Els Àngels acolliran un nou FAD MÉS A MÉS

El FAD? per què no?

I per Joan Ardèvol Premis a la seguretat http://www.apabcn.es El centre respon

El disseny català disposarà d'una bona eina de promoció al cor de Barcelona

B

l Foment de les Arts Decoratives encara el futur amb una voluntat de transformació que faci d'aquesta institució quasi centenària un punt d'encontre, debat i reflexió a l'entorn del món de la creació. L'INFORMATIU entrevisía a Ramon Bigas, president del FAD i també al responsable d'ARQ INFAD, Jon Montero. "El FAD és pluridisciplinari", afirmen. •

3a7

Assessoria fiscal El mercat de treball

Els estudiants surten al carrer

Les activitats

I Programa per 1 complimentar el Llibre de l'edifici H

Anàfeld'obra: Joar Sobcné, X a .

Joicp Ol™é, Xovier Otivo, Gobrid • SeSòn i Vicenç Foni

Fotografia: Jovi ai Gorda Die, Chopo

Impmüò: Romargroí

Tal,934104555 F Q K . 9 3 ^ 3 0 3 9 7 5

Universitaris d'escoles tècniques de tot l'Estat es van manifestar el passat maig * n per demanar canvis en el sistema universitari. • —

I Servei Rehabilitació i Medi Ambienl del Col·legi ha posat a punt l'eina informàtica Manual de la casa v. 2.0 win, com a evolució del programa que ja fa tres anys que funciona en l'entorn MS-DOS, i amb més funcions. El document facilita la tasca dels tècnics en la preparació del Llibre de l'edifici i en la planificació i gestió posterior del seu manté- , i . :

nimeni. •

fi

|IÜ

n Í po J r a r c

E

EOTTA: COLIOSR d'AparcDodon i AraurtoOpi Tétroa de

Td l>38852ól 1 Bog»-6ergucdà Ronadd'Om.ó.

24QMtKi'e4<i. Td- 93 972 9799. VaUó Oriental: Joacp

Occidental: Soni Francesc,

Vapor Llull, Premi Ciutat de Barcelona 23 a 30

Jardineras

Elegància en su jardín

Prefabricados de Hormigón, SA P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: +34 93 345 88 50 - Fax: +34 93 346 17 13 E. Mail: sas@sas-sa.com

EL

TEMA E l

F A D D E I S

A N G E t S

El Foment de les Arts Decoratives es prepara per celebrar el centenari de la seva constitució, i ho farà ja en la nova seu del Convent dels Àngels, al barri del Raval. Però el canvi d'ubicació anirà acompanyat d'una reestructuració interna i modernització que prepararà la institució per afrontar amb garanties l'entrada en el nou segle.

El FAD es prepara per al 2000 La rehabilitació del Convent dels Àngels permetrà ubicar la nova seu del FAD al centre de la ciutat

B

a reestructuració interna i la creació d'un gran espai de disseny al centre de Barcelona liderat i gestionat per un FAD compacte, obert i nou, són les dues grans fites que s'han marcat els responsables d'aquesta institució quasi centenària dedicada al debat, l'actuació i la reflexió sobre tot allò que es relaciona amb el disseny.

Cent anys pesen molt per a qualsevol institució i la tendència a acomodarse en la pròpia inèrcia ha de combatirse amb un clar esperit renovador. Donar la volta a un FAD marcat per la seva història per redescobrir el FAD que el sector necessita avui és el repte que s'afronia. Moda, orfebreria, arquitectura, disseny industrial, disseny gràfic i audíovisual, són algunes de les disciplines del disseny que es reuniran aviat en una nova i magnífica seu situada al rovell de l'ou de bona part de la cultura barcelonina: la plaça dels Àngels, al cor del Raval. El trasllat podria fer-se efectiu a final de l'any vinent.

Al costat del Museu d'Art Contemporani (MACBA), el Centre de Cultura (CCCB) i la Universitat Ramon Llull, el nou FAO del Convent dels Àngels ja ha fet públics quinze arguments que configuren un ambiciós projecte de dinamització.

El primer, posar en marxa un programa d'accions per a la promoció d'artistes i dissenyadors. Després, actuar com a plataforma que aglutini l'activitat vinculada al món del disseny i esdevenir un punt de referència per als ciutadans, per als visitants i per als mitjans de comunicació. Activitats musicals i teatrals, cinema, fotografia i video, moda i cuina hi tindran una presència destacada. Apropar el disseny al ciutadà mitjançant un museu "Viu" del disseny

és una altra de les propostes. També ho és contribuir a la creació de la futura Biblioteca d'Art del Convent dels Àngels, seleccionar i vendre productes de disseny i ubicar un centre d'informació global del disseny a Barcelona.

• Cent anys d'història i nous objectius per al futur Gairebé cent anys d'història donen molt per explicar. Com a resultat de la seva activitat des dels seus inicis fins ara, la nova seu acollirà l'ExpoFAD, una exposició permanent per veure com s'ha anat consolidant el moviment cultural del disseny al voltant del FAD. Integració i participació: obrir-se a noves col·laboracions d'institucions ciutadanes i també de les empreses forma part dels objectius del nou FAD. L'equip directiu confia en el fet que els molts avantatges que representa la nova ubicació signifiquin un revulsiu per al canvi. El Foment de les Arts Decoratives és una organització que compta amb el suport dels socis i patrocinadors per al desenvolupament de la seva activitat. Augmentar el nombre d'afiliats i el grau dïnvolucració dels patrocinadors són dos objectius bàsics per consolidar el finançament de la institució.

El FAD es troba avui en un moment crucial per reestructurar-se i impulsar la seva entrada en el nou mil·lenni. Té tots els números per fer una entrada digna. •

Carles Cartanà Directorde E-maíl:

L'INFORMATIU

inlomiatiu@apabcn.es

Et Convent dels Àngels es troba al rovell de l'ou de la cultura barcelonina

COL·LABORACIÓ AMB U

COl·lfCI

e

l president del FAD, Ramon Bigas, i el president del Col·legi, Bernat Ochoa, van signar el 17 de maig de 1997 un conveni de col·laboració segons el qual el Col·legi passarà a formar part del Consell Assessor del Foment i esdevindrà Patró de la Fundació que promourà el FAD amb el canvi de seu. L'acord permet que els col·legiats puguin accedir lliurement a les activitats i serveis del FAD com ara conferències, exposicions o l'ús de la biblioteca. En el cas que un col·legiat vulgui inscriure's com a soci de ple dret, aquest gaudirà d'un 15% de descompte sobre la quota. A més, ambdues institucions organitzaran activitats conjuntes. El FAD contribuirà a millorar el reconeixement del paper dels aparelladors i arquitectes tècnics en les obres arquitectòniques. Per això fomentarà la seva presència en les obres que optin als premis d'arquiteclura i interiorisme, s'inclourà el seu nom en les comunicacions impreses i se'ls lliurarà un diploma per la seva participació en les obres finalistes o premiades. •

El Mil) FAD

H

aig conèixer el Foment de les Arts Decoratives uns quants anys abans de la guerra civil, quan la meva germana Monlserrat formava part d'un grup d'artistes del FAD que preparava una representació teatral d'una obra japonesa del segle XIV i El casament per força, de Molière. Recordo que hi col·laboraven Grau Sala, Uorenç Artigas i molts d'alt/es. El president i animador d'aquells temps era Santiago Marco, que en l'exposició del 1929 va promoure a Montjuïc el pavelló del Foment, que tenia l'aire de l'artdecói del qual s'aprofitaren diversos elements per al local del FAO en la cúpula del Coliseum barceloní. Per la presidència del Foment han passat personalitats com ara el director de l'escola d'aparelladors, Cases Lamolla, o en Moragues, un dels que més temps va presidir el Foment. En aquell temps, a més, es van establir els premis que avui gaudeixen d'un evident prestigi. • Lluís Maria Pascual Roca Aparellador i soci del FAD

I

£ 1 S

N

F

O

R

À N G E L S

M

A

T

D

I

E

EL

U

LF

A

T E M A

D

t ' E N T B F V I S r RAMON BIGAS, PRESIDENT DEL FAD: "VOLEM UNA ASSOCIACIÓ VIVA, Ulli A 1A CIUTAT I AL PAÍS" 3 1 Foment de les Arts Decoratives encara el seu futur amb una voluntat de transformació que li asseguri una bona entrada en el seu segon centenari i, alhora, en el nou mil·lenni

cultura. Evidentment que també és moltes altres coses. És un grup d'opinió, és un'espai de relació, és una plataforma de promoció per a la geni jove, etc.

que ja tenim aquí. En el timó d'aquesta El 1996 va ser un any en què la institutransformació hi trobem Ramon Bigas cióvaprendreunanovaembranzida.EI i Balcells, un dissenyador industrial Foment s'ha marcat dues fites molt de 57 anys dedicat a les disciplines clares: una reestructuració interior i artístiques i al disseny des del 1958. una nova seu. Cap a on va el nou FAD? Avui, compagina la seva professió amb l'escultura, i pensa que el FAD ha de El repte del FAD és el d'ésser útií a la ser una associació viva, independent i ciutat i al país. Quan dic que el canvi plural, i també un espai de relació i de important del FAD és la seva voluntat de promoció dels joves projecció pública, vull dissenyadors. dir això. Ara ja no és C C Hem de ser una El FAD va ser fundat el 1903. Es tracta, per tant, d'una institució quasi centenària.

Què és el FAD avui?

vàlid ser una entitat tancada ni gremial. El FAD té credibilitat i solera (1903!) i cal que la societat civil es pronunciï, tingui la seva veu, i cal que algú assenyali i digui el que creiem que és bo i el que és creatiu, el que és innovador i ètic, el que és font de progrés i futur, amb la modèstia però amb fermesa i, sobretot, des de ia independència que ens dóna força i credibilitat.

associació capaç de preveure ei tutor i d'adaptar-se als nous reptes del món de la creació J J

Actualment, potser ens hauríem de canviar el nom . Seria més adequat i més precís dir-se "Foment de les Aris i el Disseny", però no és qüestió de canviar el nom ni la marca, es tracta de ser una associació viva, capaç d'evolucionar, de preveure el futur i d'adaptar-se als nous reptes que presenta eí món de la creació.

Avui el FAD és una associació independent i plural integrada per molts dels millors professionals del país, que volen fer sentir la seva veu, que els interessa reflexionar sobre l'arquitectura i el disseny, i que necessiten debatre moltes

Per tot això, calia estar enmig de la ciutat i obrir el nostre "aparador" al públic. I també calia concentració en la gestió i coherència i homogeneïtzació per tirar endavant aquest ambiciós projecte comú. Ara el FAD és governat per una Junta compacta de concentració amb tots els presidents de les associa-

de les qüestions a l'entorn del món de la

cions del FAD.

Què representa per a la institució ubicar-se, ben aviat, en el rovell de l'ou cultural de la ciutat amb uns companys de viatge com ara el M ACBA, el CCCBo la Ramon Llull?

Calia estar al centre de la ciutat i hem tingut la sort que el Convent dels Àngels estava per ocupar. No cal que li digui la il·lusió que ens fa estar tan a prop de les institucions públiques més importants de

E L •

T E M A f

i

F

A

DD E L S

À N G E L S

la ciutat i dels equipaments culturals més Els premis són l'eina per assenyalar quipotents de Barcelona. Crec que la nostra nes són les obres que aporten més qualitat anada als Àngels serà també una ocasió i innovació al panorama arquitectònic i de per col·laborar-hi, des de la Massana a les l'interiorisme al nostre país. Ja són 40 anys Universitats, des del barri al MACBA, des ininterromputs de Premis FAD d'arquitecdel Centre de Cultura a les galeries de tura i solament això ja és molt important. l'entorn del Raval. El FAD acabarà de Amb tols els edificis premiats podriem excompletar el "paquet cultural' del Raval, plicar l'arquitectura catalana dels últims convertint-se en el punt de referència del anys, i segurament que no ens equivocaridisseny i l'arquitectura de Barcelona.

Quin es el nivell de qualitat del disseny català i quins són els reptes plantejats?

La construcció d'edificis és una activitat pluridisciplinària i cada cop méscomplexa. Quins són els criteris que guien els premis FAD?

El disseny català està quasi assolint la norma- ittl FAD completarà litat, però quan es diu el paquet cultural del La construcció evident"Barcelona, la ciutat del Raval amb un punt de ment que és una actividisseny' trobem que entat pluridisciplinària i cara hi ha moits reptes referència de disseny des del FAD ho entei l'arquitectura de que no hem aconseguit. nem així. Cal que es És veritat que tenim un destaqui cada vegada Barcelona) J bon nivell escolar, que més que un edifici és tenim molt i molt bons professionals, que com és perquè hi han intervingut, a més de tenim un aparador fantàstic que és l'arquitecte, una enginyera, un constructor Barcelona i que hi ha bons comerços, i i un aparellador. Els criteris bàsics dels productores de productes amb disseny. premis són mott clars. Es tracta de selecciPerò falta molt per fer encara. La promoció onar i després triar la millor arquitectura del disseny en totes les empreses com a feta l'any anterior d'enlre els projectes reaeina estratègica i la venda a fora, a Europa litzats que es presenten. La qualitat i la i, perquè no, a tot el món, de la capacitat de innovació, la creativitat i el rigor sempre disseny que tenim aquí, al nostre país. han tingut preferència davant la tria i la proclamació dels guanyadors, realitzada EIFADés conegut popularment pels seus per un jurat escollit entre els més reconepremis, que tenen assegurada la polè- guts professionals del món de l'arquitectumica i que aconsegueixen que el gran ra i l'interiorisme. • públic parli d'arquitectura. Què aporten els premis a la cultura arquitectònica?

Carles Cartarïà

INSCRIPCIONS: Per fax: trametent la butlleta adjunta, degudament emplenada, al núm. 4 3 2 4 0 2 3 6 4 .

Personalment: al servei d'informació del Col·legi i a les delegacions.

Per telèfon: trucant al <73 2 4 0 2 3 6 3 Per E-mail: informacio@apabcn.es NOMBRE DE TIQUETS (PREU PER TIQUET 5.000 PTA):

Q

Col·legiat/da: Núm:

Telèfon:

FACTURA A NOM: ZJ

Del mateix col·legiat

G De l'empresa que s'indica a continuació: Nom.-

QUÈ ÉS El FAD?

Adreça:

H

s una institució creada el 1903 de caràcter privada i independent, sense afany de lucre, dedicada al debat, l'actuació i la reflexió sobre

GP:

Població: EL PAGAMENT ES FARÀ MITJANÇANT:

tot allò que es relaciona amb el disseny. Disseny en la seva concepció

T i Rebut domiciliat al compte on habitualment el Col·legi em carrega els rebuts

global: industrial, gràfic, audiovisual, moda, joies, artesania, arquitectura,

L j Pagament a les oficines del Col·legi (mitjançant efectiu o xec conformat)

interiors, espais exteriors, mobiliari, etc. La seu actual es troba al carrer

D

Transferència bancària a "La Caixa", ent. 2100. of. 047*1, compte 2 2 - 0 2 0 0 0 Ï 4 0 3 2 (en aquest cas s'ha d'enviar al Servei d'Informació del Col·legi una còpia de l'ingrés.

Brusi, 45, baixos. Telèfon: 93 209 11 55.

Fa* •

El FAD comprèn les associacions següents: AAIPFAD:

Associació d'Activitats Artesanes i d'Investigació Plàstica del FAD

43 240 23 64)

Domiciliació bancària al Banc o Caixa (en aquest cas s'ha d'emplenar l'autorització bancària

que segueix) Entitat: Núm.

Oficina:

Associació de Directors d'Art, Dissenyadors Gràfics, Il·lustradors i Fotògrafs del FAD. Club de Directors d'Art.

ELS TIQUETS ES RETIRARAN A:

ADIFAD:

Associació de Dissenyadors Industrials del FAD

~ Barcelona

ARQ-INFAD:

Associació Interdisciplinària de Disseny de l'Espai

MODAFAD:

Cercle per al Desenvolupament de la Imatge i la Moda FAD

Oriebres FAD: Associació d'Orfebres del FAD

DC:

de compte:

ADGFAD:

~ Delegació de Granollers ~ Delegació de Terrassa L! Delegació de Manresa D DeiegaciÓ de Vic

FADAV:

Associació d'Audiovisuals del FAD

ALFAD:

Grup Alimentari Pluridisciplinari del FAD

X-FAD:

Grup Pluridisciplinari jove del FAD.

•

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS t>E BARCELONA

».. B.—. É D

,— T.I q 3 24o 23 b3 Fax. <?3 240 23 M

EL

TEMA

Equipaments i instal·lacions industrials als premis FAD D

aus industrials, equipaments esportius, parcs públics, estacions de metro o la instal·lació d'un ascensor són els tipus d'obres que han estat seleccionades per als premis FAD d'enguany, deixant de banda equipaments culturals molt significatius o l'edificació residencial en general. El jurat està format per Norman Cinnamond (president), Mercè Zazurca (vicepresidenta), Pepe Cortés, Lourdes Humet, Carles Llop, Carme Pinós, Ignacio Rubirïo i Federico Soriano (vocals). El proper 11 de juny, en el CCCB, el jurat designarà les guanyadores.

OBRES flNAÍÍSTÍS DELS PREMIS FAD'98

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra.

Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constaictors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59

Arquitectura 1.

2.

3.

4.

Interiorisme 5. Botiga Julie Sohn. Barcelona.

6. Estació de metro Bac de Roda.

Línia 2. Barcelona.

7. Instal·lació d'ascensor en edifici d'habitatges catalogat. Barcelona.

Espais exteriors 8. Connexió de dos barris damunt el Cinturó de Ronda. Esplugues.

9. Parc del Torrent Ballester.

Viladecans.

10. Projecte d'ordenació de l'espai entre í'edifici de "Les àligues" i la muralla. Girona.

ispaís efímers 11.

12.

13.

14.

15.

Amb el suport tècnic de

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente

Casa Jordi Cantareu. Púbol.

Nau industrial Arruga Movi Studio. Sant Just Desvern (foto superior) Pista poliesportiva coberta. Vilafranca del Penedès.

Servei de Tecnologia Química. Tarragona.

El món secret de Burïuel. CCCB. Les cases de l'ànima. CCCB. Passanelles. Cadaqués.

Pati de flors a Can Girbal. Girona.

Volar damunt l'aigua. Fundació Joan Miró.

Obres finalistes 1.

tberfaé'98

Cobriment de frontó. Miranda de Arga. Navarra.

2. Museu Guggenheim Bilbao.

3. Nau industrial per a Gamesa Eòlica. Pamplona.

4. Pousada de Santa Maria Do Bouro. Braga.

5. Igreja Santa Maria. Fornos. Marco de Canavezes. •

E L

T E M A

M E L

F

i

A

I N F O R M A T

DD E L S

N r B i

À N G E L S

v i s r

JON MONTERO, PRESIDENT D'ARQ-IN fAD: a LA PLURIDISCIPL·INARITAT ÈS UNA CARACTERÍSTICA DEL fAD"

H

'Associació Interdisciplinària del Disseny de l'Espai (ARO-IN FAD) reuneix arquitectes, aparelladors, interioristes i altres professionals amb un interès comú: la creació i acondicionament dels espais habitables. Està presidida per Jon Montero (54 anys), membre del Taller d'Arquitectura í Urbanisme TAU, i cap d'actuacions urbanístiques de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. "Els premis FAD conserven el seu prestigi", afirma.

general de la seva qualitat?

Dins del procés d'evolució que experimenta e! Foment, què ens prepara ARQ-INFAD? Ens agradaria incidir de manera especial en ei món de l'interiorisme, una disciplina que avui, a diferencia de l'arquitectura, es troba mancada de fòrums de debat interns i també amb la societat.

Qui conforma ARQ-IN FAD?

situació es troba avui el disseny d'interiors a Catalunya?

Qualsevol professional que hi vol pertànyer i que conrea aquesta àrea de treball. Com a associació del FAD, ARQ-IN FAD participa de les seves qualitats i una d'elles és la pluridisciplinaritat. Des de la construcció fins al paisatge de la ciutat... aquí hi som tots.

És cert. Es va posar sobre la taula el tema del sistema de franquícies que ha marcat una manera de fer interiorisme en determinat tipus d'establiments. Podem dir que hi ha hagut una crisi. Jo crec que, en gran part, és un problema d'inversió. Abans, la capaDarrerament heu ampliat el vostreàm- citat inversora del promotor permetia bit territorial d'actuació... fer projectes brillants. Avui ja no és així. La tasca de l'interiorista està molt És que a Espanya no existeix cap condicionada i és segur que la reaentitat de les característiques del FAD. daptació del professional a les noves En aquest sentit ens coordenades propodem considerar ££ Mm i i*L vocarà l'aparició pioners. El cert és l í A Barcelona hi ha d'Un nou interiorisque la nostra activi- un cos cultural ben viu, me. Les obres que tat ha tingut molta amb debat, fins al punt han estat seleccitranscendència a la que tenim partidaris i onades Pel Premi resta de l'Estat on F A D d en detractors 1 1 ' 9uany gaudim d'un gran " mostren |a una prestigi, a vegades nova manera de més que no pas a casa nostra. Ho fer en les noves generacions de proentenc, però. A Barcelona hi ha un cos fessionals. cultural ben viu, amb debat, fins al Actualment, les escoles d'interiopunt que tenim partidaris i detractors. risme s'estant transformant en escoEls FAD participen en aquest debat les universitàries i es mobilitzen amb crític convocant de forma paral·lela l'objectiu d'homologar les seves titulaels premis de l'Opinió. En altres llocs, cions. Però crec que l'aprenentatge aquest debal no hi és, i possiblement de l'interiorisme no acaba de trobar un per això, l'ampliació d'àmbit planteja- territori propi, a cavall de l'arquitectuda pels premis Iber-FAD ha tingut una ra, el disseny industrial o la pura decoració. bona acceptació.

L'any passat no hi va haver finalistes en l'apartat d'interiorisme. En quina

Què fa el FAD per promoure els nous valors del disseny i elevar el nivell

ma està canviant bastant i avui ens trobem amb promotors privats com ara Metro-3, Habitat i d'altres, que fan una L'ARQ-IN FAD con- arquitectura de consum de qualitat. Hi voca els premis Ha- ha, però, una assignatura pendent i és bitàcola per a les es- el model d'habitatge, que cada vegacoles de disseny, da s'ajusta menys a les característique han estat molt ques i a les necessitats de les famíliben rebuts, i són una es, en el marc d'una societat canviant. bona ocasió per pro- Aviat iniciarem un debat sobre aquest vocar entre les es- tema, incidint en primer lloc en l'espaicoles una sana com- cuina, en col·laboració amb l'ADI-FAD petència. i AL-FAD. El disseny urbà És cert que l'usuari de la casa comés igualment un pra allò que coneix de sempre i li costa tema de preocupa- experimentar. Però penso que el futur ció permanent de és esperançador i que hi ha una evol'Associació. Actual- lució per fer coincidir els gustos del ment estem en con- mercat amb el llenguatge de l'arquitacte amb l'Institut tectura moderna. del Paisatge Urbà per treballar en el Premis FAD: es premia només una tema de les mitge- imatge? res a la ciutat. Sobre aquest tema prepa- És cert que qualsevol concursant inrem una exposició i tenta presentar la seva obra de la miun debat. Creiem que cal trobar un llor manera possible i que la fotografia tractament digne que sigui fàcilment hi juga un paper important. És així, i no extrapolable al conjunt. Barcelona té ho nego. Ara bé, també he de dir que aquest problema que no tenen altres el premi FAD, mitjançant l'actuació ciutats, com ara Saragossa o Bilbao, dels seus jurats, intenta valorar asquals tenen una ordenança que pectes relacionats amb la qualitat obliga a tractar les mitgeres des del constructiva, També haig de reconèixer que els arquitectes punters no desprojecte.

L'Institut està preparant, i ens agra- taquen necessàriament per les seves daria col·laborar-hi, un catàleg d'ele- qualitats constructives. I si aquests ments urbans d'interès paisatgístic o aspectes no es tenen gaire en compte emblemàtic, que permeti mantenir el en premis tan importants com, per nivell d'exigència pel que fa al reco- exemple, el Pritzker, no passa així neixement ciutadà d'aquests elements, amb el premi FAD, que ve d'una tradiEn aquest sentit, veiem una certa in^ ció, el que en els anys 60 i 70 dèiem volució en la bona Yescola de Bartasca feta des de fa celona, que caract í El premi FAD molt anys en el teritzava l'arquitecintenta valorar camp del disseny tura d'avantguarda aspectes relacionats urbà, tant d'espais per la suma d'ascom de mobiliari, pectes culturals, amb la qualitat per part de l'Ajuntasociològics i, especonstructiva JJ ment de 8arcelona. cialment, constructius.

Parlem d'arquitectura. En la presenEl Premi FAD, a més, té prestigi. tació pública dels darrers premis FAD Quan l'alcalde Maragall convoca els es va mencionar la falta de connexió guardonats per projectar la Vila Olímd'interessos entre els professionals! pica, tothom ho va entendre, els prola societat en general, i de la manca fessionals i la societat. de cultura arquitectònica i de sensibilitat estètica, que fan de l'activitat Què aporten els Premis FAD? professional una lluita constant contra la paranoia...

Provocar el debat i oferir una imatge panoràmica del que es fa al nostre Qui té encàrrecs del sector públic no país. Crec que si no existissin s'haurila pateix tant. aquesta paranoia. Quant en d'inventar. • a l'arquitectura de consum, els habitatges a la ciutat, crec que el panoraCarles Cariaria

P U N T S E L S

À N G E L S

D E L

D E

V I S T A

F A D

Del FAD? per què no?

H

eníem —i encara lenim— la inten- se'ls en fot del tot. ció, quan ens vam presentar com a Però en el nostre cas, no podem candidatura a les eleccions per a la reno- deixar de recordar què va significar, en la vació de la Junta del Col·legi, de fer més dècada dels seixanta, a dalt de la cúpula present la representació del col·lectiu, del del Coliseum, la representació "semiclanCol·legi, en el major nombre d'aquelles destina" de la insòlita peça teatral de la institucions que viuen i actuen al voltant Maria Aurèlia Campmany Vent del Garbí del fet creatiu/constructiu o que tenen la i una mica de por, per la gent de l'Adrià voluntat de representar la inquietud del Gual. A les esperades convocatòries dels batec cultural ciutadà i són capdavanters. celebrats Sabries Hogar-Hotel, on cada I això s'ha anat fent. Tot i que, encara hi ha any l'estand del FAD ens sorprenia amb indrets amb poca o nul·la presència del les propostes més atractives, des del col·lectiu. En algun lloc, de manera volgu- Delta de disseny, recordo especialment da i estudiada; en d'all'interessant i depurat U No podem deixar disseny de la maquinetres, encara no hem let de recordar les els deures però estem ta d'afaitar del nostre en la tasca. col·lega i amic Esteve representacions El FAD o, com "semiclandestines" Agulló, i els acurats HumsdelJ.A. Blanc, etc, diuen els venerables a dalt de la cúpula fins a les propostes de patriarques, el Foment delColiseum J J distribució més progresde les Arts Decoratisistes d'apartaments de ves —institució històrica, que es va crear el 1903— és un cas 36 metres quadrats, que la mítica casa notable que recull els supòsits que hem Formica finançava i les "figures" del moesmentat abans. Agrupa un conjunt d'as- ment projectaven. sociacions, nou, em sembla, en aquest Fins ara, en aquesta dècada, que moment, segons la seva especialització ens podem divertir com ara farà uns tres professional que tenen com a tret més anys que en companyia de l'il·lustre col·lecaracterístic el debat teòric i crític al vol- ga i soci històric, Lluís Maria Pascual, tant del fet creatiu, en qualsevol de les vam assistir a una assemblea del FAD activitats que es generen —en el cas on, arran de les queixes d'un soci patriarparadoxal del nostre col·lega aparellador ca, el president actual en un acte demai destacat enòleg Lluís Ariza, seria de la gògic va fer "socis invitats" l'aviram que hi branca Arquitectura ARQ-IN FAD o de la havia al corralet a on la mesa presidia branca Alimentació AL FAD?— Aques- l'assemblea, o com l'altre dia, que es tes associacions creen un determinat i podia votar alegrement la lletjor dels edifiexpectant estat d'opinió, que els diferents cis de més presència ciutadana. 0 pots estaments de la ciutat-país se'n fan res- transcendir assistint a tertúlies, la darrera sò. Opinió, d'altra banda, que a alguns amb el cèlebre arquitecte Oriol Bohigas,

i I N 0 II I i í S

on es pot escoltar des de proclames com que Tacte més transcendent i revolucionari, en termes arquitectònics, d'aquest segle, és la proposta construïda de la Unilé d'Habitation del Corbusier. Fer safareig o acabar parlant malament d'institucions i càrrecs, director general inclòs que, i si per ventura fos garrotxí?

Aprofiteu doncs, ara que el FAD es trasllada als Àngels -melic de ia ciutat- de fer-vos-en socis. Només per la revista trimestral i la memòria d'activitats anual s'ho val. • Joan Ardèvol

Aparellador i soci del FAD Vocal de la Junta de Govern del Col·legi

P U N T S RETALLS

DE

V I S T A DE

I N F O R M A T PREMSA

La Gravetat de l'Art B

is accidents ocorreguts en obres

penitència per l'atreviment, justícia poèti-

d'Enric Miralles, Rafael Moneo i Eduardo Chillida susciten una reflexió sobre la fragilitat de la construcció i la caducitat de l'art (...) Les dues úniques arquitectures a la Bíblia q que apareixen p són antitètiques: el temple deperò Salomó és, com correspon, obra de Déu; la torre

ca davant el desafiament a la gravetat, i admonició que anticipa la destrucció última de l'arquitectura, Més enllà de les irremeiables atribucions de responsabilitat p en puna obra coral on professionals, mésintervenen enllà de la múltiples vulnerabilitat inesperada

de Babel és una construcció humana: la de la complexa tècnica contemporània, i confusió de llengües i la dispersió dels més enllà de la possible extirpació de seus artífex són el càstig diví a una tan l'atzar en una obstinació humana, el petit agosarada invasió gran accident del de competències (...) f f El temple de Salomó Kursaal és un recorEl temple se solmet és, com correspon, obra datori de la condició a la llei divina i també material i mortal dels de Déu; però la torre a les lleis de la natuedificis i els seus de Babel és una ra, però la torre s'hi autors. Però potser subleva i, en el seu construcció humanaJJ !a naturalesa de l'art esforç antigravitatori i de la vida resideix a per p abastar el cel, s'enfronta tant a Déu com a les lleis físiques. Aquesta torre inacabada esdevé emblema de la condició inacabable de qualsevol obra humana, de la bellesa i el risc de l'empresa, i de la malenconia essencial de la seva ruïna inevitable i anunciada.

En aquest marc sagrat, còsmic i entròpic, les tribulacions de Rafael Moneo per la fallida d'unes soldadures adquireixen una dimensió simbòlica: són a la vegada

fi de comptes en la insubmissió a la norma que sotmet la matèria a la gravetat els cossos a la pols: potser la llibertat es troba en la lleugeresa. I malgrat tot, ía gravetat severa ens derrota sempre.

Ens sublevem contra l'atzar, però l'atzar ens guanya: les ales d'una papallona provoquen una tormenta, el clau d'una ferradura decideix la sort d'una batalla, l'ancoratge d'un cable determina l'estabilitat d'una construcció.

El Kursaal és una obra excepcional, la millor de Moneo des del Museu d'Art Romà de Mérida, i ho és perquè hi ha corregut riscos emocionants. El mestre ha conegut tardes de glòria fent faenas cauteloses, però, a Sant Sebastià, la plaça i el seu punt d'honor l'han fet arrambar-se, amb una gosadia impròpia de la seva condició de figura, cuallant el seu projecte més juvenil, més líric i més ingràvid.

Encara que no es pot confondre els riscos estètics amb els ^™ físics, la banyada que Moneo ha rebut a mitja faena ens recorda a molls que veiem els toros des de la barrera, sense témer altres comades que les de les errates, com denuncia amargament Kitaj en el repudi pictòric de la crítica que ara s'exposa al Reina Sofia; i aquesta revoicada dolorosa, que realça l'estatura de l'arquitecte navarrès, és també un mirall obscur en què haurien de contemplar-se molts pretesos mestres que han reduït farta una rutina greu.

Els pastors nòmades del Gènesi contemplaven amb desconfiança la cultura urbana i el risc de la tècnica: per a ells, la

torre de Babel representava l'aventura insensata de l'autonomia humana, perillosa i impia en el seu desafiament al cel.

En una glossa de l'episodi bíblic, els constructors de Babel disparen fletxes cap al cel des de dalt de tot de la torre inacabada, i les fletxes tomen a caure damunt seu tacades de sang. I és que potser no és possible guanyar el cel de l'art sense ferir-lo i sense ferir-se. • Luis Femàndez Galiano

Extracte de l'article publicat a El Pa/s, del 9 de maig

Descurança monumental barcelonina B

arcelona està de moda. De fora, tothom hi vol venir, i tenen raó perquè és una de les ciutats d'Europa on millor es viu (...) Ja no és només el Modernisme o la Sagrada Família el que atreu els estrangers, sinó també la modernitat, tal com ha de ser.

tura, perquè ha tendit a fer servir els materials menys costosos i la mà d'obra menys qualificada. Vigilem que Barcelona no esdevingui coneguda pel nombre de morts i ferits estrangers i nacionals colpits per trossos de balcons i façanes despreses de murs i teulades.

Hi va haver l'aluminosi í (...) Barcelona, ((L'especulació ara emergeix una malalperò, ha fet tant de camí de cop, ha recu- ha estat sempre el tia de la pedra, per tant perat tant d'endarreri- pitjor dels mals de prou ben estudiada, que em porta a denunciar una ment en pocs anys, l'arquitectura J J vegada més la manca de que a vegades no prevenció. controla els serveis bàsics.

L'urbanisme caòtic, els abusos i negligències del període franquista continuen enlletgint una ciutat de contrastos que ha fet un gran esforç. No es lloarà mai prou l'electe benèfic, per a la salut dels monuments, però també per al seu aspecte i per a l'optimisme dels ciutadans, de la campanya de neteja de façanes endegada durant el darrer decenni. De mica en mica, Barcelona ha anat esdevenint una ciutat neta i polida (però no prou) a nivell monumental, i també policroma.

Però ningú no s'havia adonat que les façanes queien. L'especulació ha estat sempre el pitjor dels mals de l'arquitec-

(...) Aquestes i altres consideracions m'han passat pel cap mentre anava coneixent les raons que han portat a la caiguda de l'Elogi de l'aigua, d'Eduardo Chillida, al parc de !a Creueta del Coli. És un fet moll notable, perquè aquesta obra és tot un símbol de la modernitat de la renovació barcelonina dels darrers vuitanta i primers noranta. (...) Podria semblar una aberració patrimonial que no hi hagués aigua a la piscina el dia de la catàstrofe. Una escultura de cinquanta tones ha caigut. Els veïns diuen que el parc és -perillós i deixat». Que els ancoratges d'acer fallin en el punt de sosteniment de l'escultura

pot succeir, però tothom està d'acord a denunciar-ne la manca de manteniment. (...) Barcelona s'ha fet un nom mundial per tes seves escultures al carrer, que abans se'n deia escultures públiques.

Ara endega una nova i prestigiosa campanya amb artistes de finals dels seixanta. La iniciativa és lloable, car els municipis es defineixen pels seus monuments públics. Però no n'hi ha prou d'inaugurar. La tasca més sorda, bé que costosa,

passat de l'escala del Kursaal, a la desembocadura de l'Urumea, a Sant Sebastià. Fa un lustre, l'enfonsament de la coberta del Palau dels Esports d'Osca va donar un cop molt dur al renom d'Enric Miralles. Oi que tots sabem per què i des de quan a l'Olímpic de Montjuïc li diuen l'Estadi de les Goteres?

Compte, que en el camp del manteniment del patrimoni monumental uns quants incidents construeixen molt ràpidament un desprestigi global. Val a dir que, en les obres acabades, els accidents repetits sempre responen a una raó entre dues: de-

més important és prevenir i mantenir; si no, a la llarga, els danys són írreparables; més els d'imatge que els de pressupost. (...) Què s'ha perU Què s'ha perdut dut amb la caiguda amb la caiguda de manteniment Ha de l'escultura de Chillida?: la confiança. l'escultura de Chillida?: de ser prioritat mula confiança. J9J nícípal immediata Als ulls de tothom intensificar tots els s'ha donat una imatge nefasta de la fragilitat del patrimoni plans d'urgència previstos i crear-ne que semblava més permanent. Si cauen de nous. És una obligació per a la els balcons de l'Eixample i cauen les estàtues i els monuments damunt dels ciutadans, on anem?

Per això els grans arquitectes s'hi miren. Evidentment, llur reputació depèn d'això. Veureu com ha patit la de Rafael Moneo amb l'esfondrament l'abril

seguretat dels ciutadans, però també una part de l'ètica de l'estètica monumental de Barcelona. • Xavier Barral i Altet

Extracte de l'article publicat a l'Avui, si 17 * maig de 1998.

EL

I N F O R M A T I U

N O T I C I A R I

U N I V E R S I T A T

Els estudiants demanen canvis en la Universitat L'accés dels titulats universitaris de primer cicle al màxim nivell de la funció pública europea centra les reivindicacions

H

és de 5.000 universitaris d'escoles tècniques catalanes van fer el passat 5 de maig una jornada de protesta conira l'avantprojecte de llei de l'Estatut Bàsic de la Funció Pública, per demanar canvis en el sistema universitari espanyol i apropar-lo als sistemes europeus més avançats. Protestes similars a aquesta van tenir lloc arreu de l'Estat.

Els estudiants d'enginyeries tècniques i arquitectura tècnica demanen que les seves titulacions puguin accedir al Grup A de la funció pública en compliment de la Directiva europea de reconeixement de títols d'ensenyament superior i tenint en compte que l'Estatut dels Funcionaris de les Comunitats Europees, per a l'accés al Grup A a Europa, s'exigeixen coneixements de nivell universitari o una experiència professional equivalent, condició que, en qualsevol cas, compleixen els titulats universitaris de primer cicle de l'Estat espanyol.

EI PROJECTE DE l'ESTATVT BÀSIC DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

B

Manifestació d'estudiants d'arquitecturatècnicai topografia al'EUPB

Comissió Europea. Morales manifesta un cert temor al fet que la modificació del sistema universitari espanyol que prepara el Consell d'Universitats pretengui equiparar les titulacions d'enginyeria tècnica al nivell de Formació Professional superior. Llorens, per la seva banda, no creu que això sigui possible en el cas dels arquitectes tècnics, "ja que es tracta d'una

l Consell General de l'Arquitectura Tècnica participa en la Comissió de la Funció Pública de l'INITE, grup que defensa els interessos dels tècnics diplomats, entre els quals hi ha els arquitectes tècnics. Aquesta Comissió s'ocupa del projecte d'Estatut Bàsic i ha preparat informes jurídics amb una especial atenció a ia normativa vigent de la Unió Europea. L'INITE ha iniciat accions conjuntes de l'Arquitectura Tècnica i les Enginyeries Tècniques orientades a introduir modificacions en el text. EI representant del Consell General en la Comissió és l'arquitecte tècnic Felipe del Àlamo.

carrera universitària de primer cicle terminal i les seves atribucions i independència professional està prou definida i consolidada. Ara el que cal és consolidar-la a Europa». «Som uni- • Ignorar la directiva europea versitaris i volem ser també europeus», Aquestes modificacions hauran d'afecafirmen. • tar l'article 31 que estructura els cossos Els estudiants d'arquitectura tècniCarles Cartanà i escales del funcionariat públic d'acord ca van un xic més enllà i volen una E-mail: informatiu@apabcn.esamb la titulació exigida per l'ingrés, i transformació del sistema universitari que assigna al Grup Segon «les titulaque equipari els seus estudis amb una cions de diplomats universitaris, engillicenciatura, ja que la càrrega lectiva nyers tècnics, arquitectes tècnics o de la carrera d'arquitectura tècnica és QUÈ DEMANEN ELS ESTUDIANTS I PER QUÈ? equivalents». Aquest plantejament sigequivalent a d'altres estudis universi• "Estar en el Grup A, ja que som l'única professió d'aquest nivell que es nifica mantenir la distinció continguda taris de segon cicle. «Només volem veu privada d'aquest nivell a Europa. en la Llei 30/84 de Mesures Urgents estar allà on ens correspon», afirmen • Estar en el Grup A, ja que en el reglament equivalent europeu, tots els per a la Reforma de la Funció Pública, els representants dels estudiants. universitaris es troben en e! mateix nivell. ignorant el contingut del RD 1665/91 Eduard Llorens és estudiant de segon sobre Transposició de la directiva eu• Tenir accés a ser professors universitaris de la nostra pròpia professió, curs d'arquitectura tècnica i membre ropea de reconeixement de títols d'enja que ningú pot impartir una carrera com els mateixos professionals. de la delegació d'estudiants. Albert senyament superior, dins dels quals es • Recordar que les multinacionals prenen com a referència í'Estatut Morales cursa tercer d'enginyeria tèctroben els d'arquitectes tècnics i engiBàsic de la Funció Pública per seleccionar els candidats per un lloc nica en topografia i és coordinador nyers tècnics. Cal recordar que el mad'estudiants a l'EUPB. Aquests joves de treball. teix Estatut dels Funcionaris de la CEE universitaris no entenen perquè se'ls • El reconeixement a Europa de carreres tècniques de 1 r cicle espanyol regula una categoria A, que comprèn manté al Grup B de la Funció Pública les com a titulacions universitàries amb caràcter general". • vuit graus, que agrupa les carreres que en contra de la normativa que dicta la requereixen coneixements de nivell universitaris i que corresponen a funcions de direcció, concepció i estudi, a ia qual IA FUNCIÓ PÚB1ICA I IA DISCRIMINACIÓ DE LíS CARRERES TÈCNIQUES amb el nou Estatut es velaria l'accés a les carreres universitàries de 1r cicle.

Grup f i que hi ho ara a Espanya Cl que M haurà a Espanyí Cl que hi ha a Europa Aquest projecte anirà properament 4 Tíiol de doctor, llicenciat, enginyer, Títols universitaris Doctor, llicenciat, al Consell de Ministres, com a pas previ arquitecte o equivalents o equivalents enginyer o arquitecte a la seva remissió al Congrés. En l'actualitat es troba sotmès a informe pel ConB Arquitecte tècnic, Batxiller, tècnic Arquitecte tècnic, diplomat o sell d'Estat. La Comissió de l'INITE ha diplomat, enginyer tècnic especialista enginyer tècnic, batxiller, tècnic o equivalents o equivalents especialista (FP lli) o equivalents preparat una sèrie d'accions, des de la remissió d'escrits als responsables políC Batxiller, tècnic Graduat en educació Graduat en ESO, tics, grups parlamentaris, sindicats i mitespecialista secundària obligatòria, tècnic tècnic auxiliar jans de comunicació, fins a la realització o equivalents o equivalents auxiliar o equivalents de mobilitzacions en els centres de l'Ad0 Graduat en ESO, tècnic Certificat Certificat ministració i en les escoles. Paral·leauxiliar o equivalents d'escolaritat d'escolaritat lament s'ha preparat una proposta de modificació de l'articulat de l'Estatut, per E Certifica! d'escolaritat o a la seva negociació amb el Govern de acreditació d'anys cursats No existeix No existeix l'Estat i els grups parlamentaris. • i qualificacions en l'ESO

EL

NOTICIARI M A N T E N I M E N T

N F O R M A T I U I

SEGURETAT

Premi de seguretat a Ràdio-5

Nova versió del Manual de la casa Programa per fer el Llibre de l'edifici i planificar el manteniment

B

'eina informàtica Manual de la casa 2.0 win preparada pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi és l'evolució del programa que amb el mateix nom, ja fa tres anys que funciona en l'entorn MS-DOS. La nova versió està adaptada a l'entorn Windows (W3.1 i W95) i desenvolupa més funcions que l'anterior. És un document obert que permet obtenir, a partir d'un ampli text base que té en compte les tipologies constructives més habituals, una selecció de les que conformen el nostre edifici. El seu objectiu és facilitar la tasca del tècnic en la preparació del Llibre de l'edifici i en la planificació i gestió posterior del seu manteniment. I dóna resposta a les exigències establertes al Decret 206/ 92 que regula el Llibre de l'edifici per a un arxiu de documents í una carta de habitatges d'obra nova. lliurament de la documentació al proAquesta eina està concebuda per motor. preparar la documentació iinal d'obra Aquesta nova versió del Manual i els corresponents manuals d'ús i man- de la Casa v.2.0 per a windows és teniment adreçats als presidents de bilingüe i permet treballar tant en cacomunitat de propietaris i als usuaris talà com en castellà, es presenta en

Jornada tècnica sobre la responsabilitat civil d'edificis H

s pot dir que l'edifici és un símbol dels nuclis urbans, encara que en l'actualitat també ho sigui de les poblacions rurals. Els edificis són llocs de treball, d'oci, de vida personal i descans. Però el seu envelliment continuat, principalment en els barris antics de les grans ciutats i en les petites ciutats històriques, obliga a estudiar fórmules de manteniment que, a més de garantir un bon estat de conservació, evitin danys materials i personals.

implicar responsabilitats d'arquitectes, aparelladors, promotors, constructors, propietaris i usuaris, i també de les administracions públiques. La resposta a les cobertures d'aquestes responsabilitats es troba en les assegurances de responsabilitat civil de tot risc de la construcció i de garantia decennal.

Per analitzar la situació que presenta avui la legislació autonòmica i local, les noves tendències en el tractament dels riscos i el punt de vista dels promotors púActualment existeix blics i privats, l'Institut una manca de legislació sobre l'estat dels immobles. Així i d'Educació Contínua (IDEC) de la Unitot, les administracions i institucions versitat Pompeu Fabra ha organitzat la estudien sistemes per implantar certifi- jornada tècnica La responsabilitat civil cacions i revisions que garanteixin la d'edificis: els riscos en la contractació i millor conservació i el manteniment més en la rehabilitació, que se celebrarà el adequat. En aquest sentit han sorgit ja proper 18 de juny al mati a la seu de algunes iniciatives del govern català i l'IDEC (telèfons 93 542 18 06/15/00).

La jornada permetrà conèixer les actude les administracions locals.

Els riscos neixen des de la cons- acions de les administracions, les inicitrucció dels immobles i es mantenen en atives empresarials i dels professiola seva postenor adaptació a l'ús. Així, nals de la construcció, i també la resla construcció i l'ús d'un edifici poden posta asseguradora. •

H

n sistema de prevenció contra el risc de caigudes d'altura en la descàrrega de materials en els límits dels sostres, i la tasca iníormativa duta a terme pel programa Salud laboral de Radio Nacional de Espana-Radio 5 han guanyat els premis a la seguretat en la construcció en les modalitats d'Innovació i Divulgació, en la vuitena edició convocada pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica i fallada el passat 7 de maig a Madrid.

Cada un dels premis està dotat amb un milió de pessetes.

cinc disquets i el seu preu de venda és de 6000 ptes.

Per a més informació podeu contactar amb el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi. Telèfon: 93 240 23 66 i Fax:93 240 2359E-mail: serma@apabcn.es. •

Acte

acadèmic

El sistema premiat ha estat presentat per l'arquitecte tècnic Àngel Pífia, resident a Alacant. El jurat ha valorat l'eficàcia de la solució, la seva senzillesa i aplicabilitat". En aquest apartat també s'ha concedit una menció al Mapa de Riscos presentat per la constructora Los Àlamos". •

d'enuega

d e títols

Màster en patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic 5a promoció 1995-1997 Universitat Politècnica de Catalunya

Dijous, 2 de juliol, a les 19.30 h Conferència magistral a càrrec de Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador

La restauració de monuments com a recuperació de la identitat nacional Entrega de títols als alumnes del màster Lloc Sala d'actes del Col·legi Bon Pastor, 5. Barcelona L'acte és obert a totes les persones interessades Informació Servei d'Informació. Telèfon: 93 240 20 60

EL

F O R M A T I U PRIMAVERA

NOTICIARI

FOTOGRÀFICA

El muralisme urbà: l'art al carrer H

om observa Genís Cara en el llibre Barcelona murs, "En les formes de lluita contra l'oblit, els gargoís disposen de la complicitat de les màquines fotogràfiques*7. Aquest és també l'objecte del treball que, amb el títol El muralisme urbà: l'art al carrer, s'exposa a la planta baixa del Col·legi del 18 de juny al 17 de juliol en el marc de la Primavera Fotogràfica. L'autor del treball, Josep Maria Cortina, vol mostrar també !a qualitat plàstica de moltes de les obres que ha anat descobrint en les parets de la ciutat.

Potència del color, imatges contrastades, fórmules expressives radicals són alguns dels trets que caracteritzen els treballs de pintura mural urbana.

Els suports naturals que ofereixen els murs: microreileus de la sorra, ciment i maons, i un ràpid procés de degradació, compensen la manca de densitat de la pintura d'esprai i produeixen magnífiques textures. La perifèria urbana ofereix les grans superfícies adients per al muralisme. Tanques de solars i naus industrials, d'escoles i poliespor-

tius, ponts, rieres i espais ferroviaris es constitueixen en sales obertes d'aquests museus urbans on, lliurement, els espectadors curiosos poden contemplar sovint veritables obres d'art.

El grafitti neix d'una irreprimible necessitat dels joves d'expressar sense embuts idees, sentiments o frustracions, i com tan encertadament assenyala Manuel Vàzquez Montalbàn

Pintura mural a la plaça Salvador Seguí del barrí del Raval (Barcelona)

"el grafitti és el missatge més pur contra la veritat establerta, és com un continent de transgressió independent del seu contingut". L'humor, el sexe, la droga, la reivindicació social, el retrat i les relacions afectives són els temes més freqüents.

Les fonts d'inspi ració plàstica són també molt diverses i podem trobar-hi clares influències del món del còmic, del

cartellisme polític, i de corrents pictòriques com ara l'expressionisme, el surrealisme o el puntillisme.

Pel que fa als aspectes tècnics, la fotografia del muralisme uri és fonamentalmenl una fotografia plana com ho determina el seu suport. Només quan es contexíualitza, és a dir, quan es presenten els murals en el seu entorn urbà, s'escapa de les dues dimensions. Però, malgrat aquesta limitació, és una fotografia molt rica en formes, colors i sovint en continguts.

Les fotografies de Josep Maria Cortina que es mostren en l'exposició han estat realitzades a Barcelona, a Ciutat Vella, Gràcia, Poble Nou, Sant Martí, i sobretot a les poblacions de la seva àrea metropolitana: Cerdanyola, Badalona, Saní Just, Sabadell, i moltes altres. També hi ha imatges d'altres poblacions de l'Estat espanyol com ara Alcorcón, a prop de Madrid, i d'altres ciutats euroepees com Amsterdam, Estrasburg i Berlín. Les pintures de la sala són obra dels muralistes-illustradors Sendy's i Puke. •

a planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor 5 - Tel. 93 414 63 55 - Fax 93 414 67 15 http://wvAv.arquired.es/eupalinos - e mai!:eu pa I inos@a rquired.es

Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell OD REGFiAVABLES

uetsboeder, ARXIVADOR DE REGAL!!

UNITATS

1 5 .10,

299 1 269 1 339 1 259 279 5 249 5 319 5 239 269 10 239 10 309 10 229

1 paquet 3 paquets

FORMATS I ROTLLES MONOCROM 5A MARCA FugeM H&Ég^H ^ ^ ^ E TIPUS PAPER CHP6150KAL CHP9150K CHPA2R IC909150K IC906150K

OZALID OZALID REGMA OZALID OZALID

50m.

50m.

250 50m.

50m.

610x50 910x50 A2 910x50 610x50

Raig tinta monocrom 80 gr.

Raig tinta monocrom 80 gr Raig tinta monocrom 80 gr.

Raig tinta color 90 gr.

Raig tinta color 90 gr.

P. OFERTA 579(Reqalarc.10U| 549 (Regal arc. 50 u)

COLOR

1.399 1.699 2.000 2.999 2.199

1.299 1.599 1.750 2.799 1.999

E i

N O T I C I A R I A C T I V I T A T S

C O l · l C G I A L S

Fira Vallès Habitatge

La fusta: futur anterior H

a sala d'exposicions dei Col·legi va acollir de l'11 al 29 de maig l'exposició dedicada a les noves tecnologies aplicades ala constfucció amb fusta. La mostra ha anat acompanyada de sessions tècniques d'informació i debat i del seminari Construir amb fusta. Aquesta activitat, inclosa dins el cicle dedicat als materials i les noves tecnologies de la construcció, està organitzada per l'Àrea de la Tècnica i el Departament de Cultura del Col·legi amb la col·laboració, en aquest cas, del Nòrdic Timber Council i d'APA Esparïa. •

InauguraciódelafiraacàrrecdeJosepAran.enrepresentaciódel'AjunlamentdeTefTassa

H

a delegació del Vallès Occidental del Col·legi va participar en la Fira Vallès Habitatge celebrada de!

8 al 10 de maig al recinte firal de Terrassa, on es va instal·lar l'exposició Cuidem la Coberta. Vallès Habitatge ha estat el primer certamen monogràfic de la comarca dedicat exclusivament a l'habitatge nou i de segona

mà, naus industrials, materials de construcció, instal·ladors i entitats financeres. Salvador Navarro, delegat del Vallès Occidental, va ser entrevistat pel Diari de Terrassa on va demanar prioritat pel manteniment dels edificis, "no tan sols dels edificis vells sinó dels de nova construcció". I tenir en compte el manteniment des del projecte. "Pensar i planificar de quina manera mantindrem un edifici durant la seva vida útil és imprescindible", afirma. La reivindicació del paper de l'aparellador com a tècnic de capçalera dels edificis i la prevenció dels accidents en les obres van ser altres temes destacats per Navarro. •

Visita a la Sagrada Família B

es de cinquanta aparelladors i arquitectes tècnics del Bages, Berguedà i l'Anoia van visitar el passat 25 d'abril les obres del temple de la Sagrada Família. El grup va ser guiat pels companys directors de les obres Ramon Espelt i Carles Farràs. L'escultor Ralael Subirachs els va mostrar els darrers avenços a la Façana de la Passió. La visita s'inclou dins els actes previstos per celebrar el desè aniversari de la delegació. •

Viatge a

Cuba Un passeig per l'arquitectura colonial

CotlèlXer Cuba més enllà Ciutats que es visitaran:

dels tòpics, viure la seva ^T^f amalgama Cultural, des-

cobrir la seva arquitec'

Dei'11 al 25 de juliol de 7 99S

tlira, gaudir de l'especta-

cledelcolor,idel'esplendor del seu paisatge.

i^XcI'

Santiago de Cuba

_

..

Tennim a inscripció:

es tancarà el proper 15 dejm

Senrí Rehabilitació i Mcili An, Tel: 93 240 23 66

fia: 93 240 23 59

I D

I

V

E

R

N f S

O

S E R V E I S

O H M

S

|nformació tècnica i comercial H

I Col·legi va iniciar l'any 1996 un cicle de sessions tècniques i exposicions amb !a intenció de propiciar el debat entorn de la utilització dels nous materials i les noves tecnologies de la construcció. Un dels objectius ha estat oferir informació i posar en contacte proveïdors i prescriptors, facilitant així a les empreses productores la possibilitat de mostrar les seves novetats. Aquest cicle de sessions segueix la seva programació prevista: materials ceràmics, vidres de nova generació, plafons de façana, paviments urbans i construccions amb fusta han estat els temes tractats fins avui. Dins d'aquesta línia, el Col·legi ha posat a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes, a la planta baixa de la seu col·legial (Bon Pastor, 5, Barcelona). A més a més, organitza presentacions de productes a ta sala d'actes. També, s'ha instal·lat un moble amb prestatges on les empreses poden dipositar la seva

14

PIEGUNTA

Universitats privades i centres de formació d'arreu de l'Estat han començat a oferir els estudis d'arquitectura tècnica, ja que la demanda d'aquesta carrera és superior a les places disponibles. Aquest fet pot provocar l'aparició de diferents models de formació i també de continguts, segons que es vulgui aprofundir més en els aspectes humanístics o bé tecnològics.

informació tècnica i comercial. Els col·legiats podran utilitzar el mateix moblecasiller per sol·licitar més informació, la qual se'ls enviarà al domicili o al despatx. Empreses que hi seran presents durant el mes de juny:

Creieu que la formació achiaf de /'arquitecte tècnic s'adequa a fes necessitats de/ mercat de treball?

Podeu respondre, abans de l'1 de juliol al telèfon.

PRESTATGERIA

TELÈFON (Ò 240 20 58

CEMARK, SA

El mes de desembre se sortejarà un premi entre les persones que responguin la pregunta. •

EURO SISTEMA INCENDIO ANCHORAGE, SA (Pléslicos Ferro, SL) J3F (ENÇA) LATICRETE, SA PÈNDOL, SL

LABORATORIS D'ASSAIGS

SABÍ TBF, SA ANSA RESTAURACIÓN, SL INDUSTRIAS JOSÉ ESTEBA, SA > é i InlonaoiU

L'INFORMATIU 125 inclou al reportatge Ciment i formigó per a un nou mil·lenni, la llista de laboratoris d'assaigs acreditats a Catalunya que actualitza i facilita la Generalitat de Catalunya.

Isidre Rodríguez i Marta Martí.

En aquesta llista, el laboratori TATFORMS, SCP, no apareix amb el número de telèfon actualitzat. El telèfon actual és: 93 814 21 53. •

Departament comercial.

Telèfon directe: 93 240 20 57 E.mail: comercial@apabcn.es.

•

RETARD EU LA RECEPCIÓ DE L'INFORMATIU

COMISSIÓ

REUNIÓ DE LA COMISSSIÓ 0,7 DEL COL·LEGI

ordre del dia La reunió parlarà de la situació dels diferents projectes i de les subvencions que s'han assignat a cada projecte.

També s'assenyalarà un dia per a la nova convocatòria de 1998

dia 1 hora Dimarts, 16 de juny, a les 19.30 hores lloc Sala de reunions de ta segona planta del Col- legi informació Eva Paradell Telèfon: 93 240 23 66

B

urant els darrers mesos d'abril i maig, L'INFORMATIU ha rebut queixes dels lectors per retards en la recepció. Efectivament, el sistema de control que la redacció duu a terme en cada edició va detectar importants retards que han afectat especialment els números 123 (primera quinzena d'abril) i 126 (segona quinzena de maig} que han estat afectats per les vagues de Correus d'abril i maig.

Les gestions efectuades per fer les trameses mitjançant empreses privades van ser inviables en aquests casos, ja que es va produir una situació de col·lapse. Aquesta situació va obligar, fins i tot, a ajornar algunes activitats col·legials previstes. L'INFORMATIU demana disculpes peís perjudicis que aquesta situació ha pogut ocasionar als lectors.

El sistema de control de recepció de L'INFORMATIU es basa en un sondeig entre un grup de companys que col·laboren amablement indicant la data en què l'han rebut. Qualsevol persona que desitgi pertànyer al grup de control pot indicar-ho a !a redacció.

Els lectors que detectin problemes continuats en la recepció, com passa en algunes poblacions del Vallès (Sant Cugat, Matadepera i Sabadell),

del Maresme (El Masnou, Montgat) i el Baix Llobregat (Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Esplugues) han d'indicar-ho a la redacció i es buscarà una solució individualitzada. Canviar l'adreça (ai despatx en comptes del domicili, per exemple) o fer un mailing especial per missatger són algunes de les solucions que ja utilitzen alguns companys. Al marge, és clar, de les gestions que el Col·legi realitza col·lectivament amb els serveis comercials i la direcció de Correus.

Finalment, cal dir que el lector trobarà sempre i puntualment a la seva disposició un exemplar de L'INFORMATIU al Col·legi i a les delegacions poques hores després de sortir de la impremta. Igualment S'està enllestint la versió digital que aviat serà consultable per Internet, on els col·legiats poden consultar durant les 24 hores del dia l'agenda d'activitats actualitzada.

Adreça: http://www.apabcn.es. •

més informació Elisenda Pucurull Coordinadora de L'/NFOHAWTÏI/ Telèfon directe: 93 240 23 76 Fax: 93 414 34 34 E-mail:

informatiu@apabcn.es

SERVEIS

I N F O R M A

I N T E R N E T

hitp:

I

E X E R C I C I

P R O F E S S I O N A L

//www.apaben.es

Llistes de distribució H

íns ara hem parlat repetidament de les pàgines web i el correu electrònic, perquè són els dos serveis més populars d'Internet. Però la Xarxa també ofereix altres possibilitats informatives i de comunicació, entre les quals destaquen les llistes de distribució, un servei que permet intercanviar informació a través del correu electrònic. L'intercanvi informatiu es fa entre la gent que participa a la llista, és clar, que està especialitzada en un tema determinat i només un. Si ens sembla que ens interessa, ens hi apuntem, gratuïtament, enviant un correu electrònic a l'adreça de gestió de la llista, amb un missatge que normalment és tant breu com la paraula «Inscribe». Al cap d'una estona rebrem un missatge que hauria de dir que tot ha anat bé i ja estem donats d'alta a la liista. No cal replicar que gràcies, perquè l'acostuma a enviar una màquina

que va per feina. A partir d'aleshores, començarem a rebre els missatges que els altres inscrits a la llista envien a la màquina, perquè aquesta els distribueixi a tots els membres. Suposo que vet aquí l'explicació del títol del servei: llista de distribució.

Hi ha dues adreces a les quals enviem els missatges: una, la de gestió, a la qual enviem missatges del tipus em dono d'alta, em dono de baixa, qui hi ha a la llista, he canviat de servidor.

L'altra adreça la fem servir per enviar missatges a la resta d'usuaris de la llista. Si ens equivoquem, és probable que algú que ha nascut ensenyat ens enviï un missatge en el qual ens recorda la diferència entre les dues adreces.

En principi les llistes estan especialitzades en un tema i no en un altre per tal que la gent les faci servir per enviar-se comentaris sobre aquell tema. Això és el que s'espera que faci vostè, com també que mantingui un tracte respectuós, que no la faci servir només per demanar informació ocomunicar-se amb els amics i que no hi enviï missatges comercials.

d'accés a Internet

N'hi ha algunes en les quals els missatges no paren d'anar amunt i avall i hem de decidir entre liegir-los tots o fer alguna cosa de profit, i altres en les quals gotegen molt de tant en tant.

•

Per aprendre més del lema

Pot aprendre més sobre el tema a la pàgina que RedIRIS —la xarxa acadèmica i d'investigació gestionada pel Centre de Comunicacions del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC}— ha dedicat a les llistes de distribució (http://www.rediris.es/list/). Al web, a més d'informació, també hi trobarà una enumeració de totes les llistes de l'Estat espanyol i enllaços a llistes creades des d'altres països. En aquest darrer cas, una bona adreça és la de Liszt

(http://www.liszt.com/), un directori amb milers de llistes d'arreu del món, que cobreixen tota mena de tòpics. També pot consultar la pàgina web de l'ICTnet {www.ictnet.es), en la qual hi ha una trentena de comunitats virtuals sobre disseny industrial, formació, gestió empresarial i qualitat, enginyeria, medi ambient í energia, tecnologies de la informació i de la producció. Cada comunitat disposa de varis recursos de comunicació, el principal dels quals és la llista de distribució. •

Jordi Marlet jordim@apabcn.es

Nom i cognoms Adreça Població Telèfon Empresa/entitat Càrrec/professió

CP NIF

Fax

Forma de pagament D Domiciliació del pagament Banc/Caixa | Agència Número de compte I

D Adjuntem xec nominatiu Dígits de control

1 !

Característiques del seu equip CD Rom Sí D No D Sistema operatiu

Windows 95 D

Windows 3.1 D

Altres Q

E-Mail Per tal de personalitzar la vostra adreça de correu electrònic, indiqueu sí us plau les vostres preferències, màxim 8 lletres Exemple: Sr Antoni Planas: aplanas@apabcn.ictnet.es 1a 1b T demanar l'alta al terveí ICTnet, empleneu,» .ta i tíwwu4a»lf*x (93)300 01 o truqueu al t*J*fon 90141 2122

@... @...

Àmbits temàtics del vostre interès Lúdics/Heure

Signatura

2a 2b

I @...

I @...

SERVEIS

I N F O R M A T I U

C CN TR C

i I

0 1

D O C U M C N T A C I Ó

J O S E P

R E N A R T

C e n I r

Contractes de projectes i direcció: no és Últimes disposicions de la base de dades Alcalà obligatòria la classificació d'empresa

D

em constituït una societat amb un altre aparellador i voldríem presentar-nos com a empresa a concursos de direcció d'obres de l'Administració. Quins tràmits hem de seguir per obtenir la classificació de contractista?

La Llei 13/1995 de Contractes de tes Administracions públiques estableix en el seu article 25.1 els casos en què és obligatòria la corresponent classificació de les empreses per poder contractar amb l'Administració.

Estableix els supòsits següents: • En contractes d'obres de pressupost igual o superior a 20.000.000 •

En contractes de consultoria i assistència, de serveis o de treballs específics i concrets no habituals de pressupost igual o superior a 10.000.000 pessetes. Aquesta quantitat va ser elevada a 20.000.000 ptes. el juny de 1997 (Ordre de 4 de juny de 1997).

Els contractes de projectes i de direcció d'obres figuren dins de l'àmbit d'aplicació d'aquest segon grup de contractes. Des de l'entrada en vigor de la Llei 13/1995 moltes empreses han hagut de realitzar els tràmits d'obtenció de la corresponent classificació per poder accedir a determinats contractes de direccions d'obres.

En aquestes empreses, atès el tipus d'actuacions que desenvolupen, és habitual la presència d'arquitectestècnics.

Així, el Centre de Documentació ha atès moltes consultes de col·legiats relacionades amb el tràmit de classificació. En aquest sentit cal recordar que des de l'1 de gener de 1998 ja no és obligatòria ta classificació d'empreses per accedir a contractes de projectes i direcció d'obres. Les classificacions corres-

Horari f e l Centre

ponentsaaquestàmbitd'actuacióhan deixat de ser vigents amb l'aprovació de la Llei 66/1997 (Llei «d'acompanyament» de la Uei de pressupostos de l'Estat per a 1998). Aquesta Llei modifica l'article 25.1 de la Llei de contractes de les administracions públiques i, en el nou redactat, ja no figuren els contractes de consultoria i assistència entre els contractes amb obligatorietat de classificació. En aquest sentit, la Delegació Provincial del Ministeri d'Economia i Hisenda a Barcelona ens ha confirmat la desaparició de les esmentades classificacions. Enumerem a continuació els grups i subgrups de classificació que han quedat fora de vigència: H

•

I) Estudis i informes 1. Obres públiques, edificació, urbanisme, cartografia, cadastres, geotècnica, hidrologia i medi ambient.

2. Anàlisi, assaigs i control tècnic.

3. Auditories, estudis i informes econòmics, financers, comercials, socials i laborals.

4. Altres estudis i informes.

II) Projectes i direcció d'obres 1. Agricultura, ramaderia i pesca 2. Indústria, energia i mineria 3. Obres públiques 4. Edificació 5. Urbanisme 6. Altres projectes 7. Instal·lacions electròniques. </

El nou horari del Centre és el següent: •matins: de 8.30 a 14.30 hores •tardes: de 16 a 19.30 hores.

J....-I. K.-

Cinquena planta del Col·legi Telèfons: General: 93 240 23 61 Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 Fax: 93 240 23 81 E.mail: General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SIT@apabcn.es

• Se modifica la Orden del Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, de 1 de diciembre de 1994, por la que se desarrolla el articulo 235 del Reglamento de la Ley de Ordenación de los Transportes Terrestres, en matèria de supresión y protección de pasos a nivel. Orden de 1 de abril de 1998, del Ministerio de Fomento (BOE n> 89, 14/04/1998). m Se hace publico el Acuerdo del Consejo de Ministres de 13 de marzo de 1998, por el que se autoriza la suscripción de Convenios de colaboración entre el Ministerio de Fomento y ciento catorce entidades de Crédito, para financiar parte del programa 1998 del Plan de Vivienda, se fija el tipo de interès de los préstamos cualificados a conceder por las mismas y se aprueba el importe màximo del gasto a asumir por la Administración General del Estado. Resolución de 25 de mano de 1998, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 80, 03/04/1998) (CE BOEne89, U/04/1998).

Jefatura del Estado (BOE ne 89,14/04/ 1998).

sit@apabcn.es

d eD o c u m e n t a c i ó

valoraciones. Ley 6/1998, de 13 de abril, de la Jefatura del Estado (BOE n°89, 14/04/1998).

• Ley General de Telecomunicaciones. Ley 11/1998, de 24 de abril, de la Jefatura del Estado (BOE n ! 99,25/04/ 1998).

• Se adapta en función del progreso técnico el Real Decreto 664/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo. Orden de 25 de marzo de 1998, del Ministerio de Trabap y Asuntos Soríales (BOEn' 76, 30/03/1998) (CE BOE n> 90, 15/041 1998).

Catalunya • Plec de clàusules administratives generals aplicables a la contractació d'obres i instal·lacions de la Diputació de Barcelona. Acord de 29 de gener de 1998, de Ple de la Diputació de Barcelona (BOP núm. 98, 24/04/1998).

• Criteris mediambientals per a l'atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental als productes i transformats de suro. Resolució de 9 de febrer de 1998, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm. 2625, 23/04/ 1998).

m Ley de Residuos. Ley 10/1998, de H S'estableix el currículum del cicle 21 de abril, de la Jefatura del Estado formatiu de grau superior de realització i (BOE n'96,22104/1998). plans d'obres. Decret 56/1998, de 3 de • Condiciones generales de contra- febrer, del Departament dEnsenyament s tación. Ley 7/1998, de 13 de abril, de la (DOGC n 2625, 23/04/1998).

Jesús Fernàndez E-mail:

Estatals anexo I y sus apéndices. Orden de 16 • Se modifica el Rea! Decreto 39/ de abril de 1998, del Ministerio de Indus1997, de 17 de enero, por el que se triayEnergia (BOEn> 101,28/04/1998). aprueba e! Reglamento de los sen/i- • Se modifica la Instrucción Tècnica cios de prevención. Real Decreto 780/ Complementaria ITC MIE-AP5 del Re1998, de 30 úe abril, del Ministerio de glamento de Aparatós a Presión, sobre Trabap y Asuntos Sotiates (BOE n- extintores de incendios. Orden de 10 de marzo de 1998, del Ministerio de Indus104, 01/05/1998). m Ley sobre Régimen del suelo y triay Energia (BOEn> 101,28/04/1998).

•

M Normas de procedimiento y desarrollo del Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios y se revisa el

Últims

Documents

• Es reconeix l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull i s'implanten els estudis per alstítols d'arquitecte i d'arquitecte tècnic. Decret 60/1998, de 3 de març, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 2595, 10/03/1998). •

a

l'Abast

17. Certificat d'habitabilitat

(302PTA+IVA)

18. Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya

(138 PTA + IVA)

19. Nova reglamentanció de seguretat i salut en la construcció

(750 PTA + IVA) (amb disquet, 1.000+IVA)

Els documents es poden adquirir al Centre de Documentació Josep Renart, al Servei d'Informació, i a les delegacions del Col·legi. •

SERVEIS

I

A S S E S S O R I A

N

B

egons el període de generació, els increments de patrimoni es divideixen

pessetes excepte d'aquells derivats de la transmissió d'accions o participacions en institucions d'inversió col·lectiva i actius financers.

No estaran subjectes els increments nets de patrimoni, independentment de la data d'adquisició, originats com a conseqüència de transmissions oneroses, quan l'import global d'aquestes no superi durant l'any natural les 500.000 pessetes i que aquest import no procedeixi en tot o en part d'accions o participacions en societats i íons d'inversió mobiliària i immobiliària.

1» Increments de patrimoni regulars: són els que procedeixen de béns o dret adquirits amb un any o d'antelació. També tenen aquesta consideració els premis no exempts d'imposí rebuts per la participació en jocs, rifes, etc.

1* Increments de patrimoni irregulars: són els procedents de béns o drets adquirits amb més d'un any de par- • Règim transitori ticipació a la seva transmissió. Entre aquests cal distingir: S'aplica als increments derivats • increments de patrimoni irregulars d'elements patrimonials adquirits amb el període de generació dels quals anterioritat al 9 de juny de 1996. La sigui superior a un any i inferior a determinació de l'import dels increments es fa per mitjà de l'aplicació de dos.

• increments de patrimoni irregulars coeficients d'actualització sobre cadasel període de generació dels quals cun dels components del valor sigui superior a dos anys i que d'adquisició de l'element patrimonial. procedeixin d'accions o participa- Els coeficients varien segons el mocions en institucions d'inversió mento d'adquisició de l'element patrimonial: col·lectiva o d'actius financers. increments de patrimoni irregulars el període de generació dels quals sigui superior a dos anys i que procedeixin de béns o drets diferents dels anteriors.

Els increments de patrimoni derivats d'elements adquirits fa més de dos anys es gravaran al tipus màxim del 20% i en són exemptes les primeres 200.000

•

d'actualització, s'escaurà d'aplicar un percentatge de reducció de l'import de l'increment patrimonial segons que siguin: •

accions admeses a negociació en mercats oficials: 25% per a cada any de permanència que excedeixi de dos.

• béns immobles: 11,11% per cada any de permanència que excedeixi de dos • altres béns i drets: 14,28% per cada any de permanència que excedeixi de dos.

El període de permanència és el nombre d'anys que hi ha entre la data d'adquisició i ia de transmissió, arrodonint per excés (2 anys i 1 dia equivaldrà a 3 anys). Per a les transmissions fetes el 1997, es computarà des de la data d'adquisició fins al 31 de desembre de 1996.

Resten no subjectes els increments de patrimoni procedents de béns o drets adquirits amb una antelació superior a: • • •

5 anys en cas d'accions admeses a negociació en mercats oficials 10 anys si es tracta de béns immobles 8 anys per a la resta de béns i drets

•

Règim definitiu

abans del 31 de desembre de 1994: 1,000 entre e! 31 de desembre de 1994 i ei 31 de desembre de 1995:1'083 enteli de gener de 1996 i el 31 de desembre de 1996:1,035.

S'aplica als increments derivats d'elements patrimonials adquirits amb posterioritat al • 9 de juny de 1996. Es caracteritza per la supressió de les reduccions i en el seu lloc s'apliquen eís coeficients d'actualització que seran de l'1,000 si el període de per• a partir de í'1 de gener de 1997: manència de l'element patrimonial ha es1,000. tat inferior a 1 any i de 1,035 si ha estat Una vegada aplicats als coeficients superior. •

Últims dies per a la declaració de renda'97 •

Termini de presentació

•

Abans del 20 de juny es presentaran les declaracions que siguin positives.

Abansdel 30 de juny es presentaran les declaracions amb dret a devolució.

•

• Qui no està obligat a declarar?

Els qui hagin obtingut rendes inferiors a 1.200.000 de pessetes en cas de tributació individual i 1.250.000 de pessetes en cas de tributació conjunta sempre que aquestes rendes procedeixin exclusivament de: •

O

R

M

A

T

F I S C A I

Plusvàlues en la declaració de l'IRPF

•

F

rendiments del treball i assimilats que no tinguin el caràcter de rendiments d'activitats empresarials o professionals.

•

rendiments del capital immobiliari i increments de! patrimoni subjectes que no superin les 250.000 de pessetes brutes anuales.

Tractant-se de pensions i havers passius, el límit anterior serà d'1.250.000 df • Qui ha de presentar el model de declaració ordinària?

Aquells subjectes que hagin obtingut: • rendiments regulars d'activitats profesionales • rendiments regulars d'activitats empresarials • rendiments irregulars • imputacions de rendes de societats en transparència fiscal • increments i disminucions de patrimoni

•

Doble escala de tributació

El nou règim de cessió de tributs de i'Esfat a les Comunitats Autònomes (Llei 14/ 1996). introdueix modificacions en el sistema de tarifes vigents fins ara.

A partir de l'exercici 97 cal distingir una fase estatal i una altra autonòmica per determinar ia quota integra i la quota líquida.

•

Calendari fiscal • Abans del 20 de juny declaració de l'IRPF positiva o negativa sense devolució (model 04).

• Abans del 30 de juny declaració de l'IRPF a retornar, (model 04).

• Abans del 20 de juliol • pagament fraccionat 2n trimestre de l'IRPF. • declaració del 2n trimestre de retencions i ingressos a compte.

•

declaració del 2n trimestre de l'IVA model 300 o 310 segons el cas.

•

retencions i ingressos a compte. Rendiments procedents de l'arrendament d'immobles urbans. Model 115. IRPFMS.

• Abans del 25 de juliol impost sobre sociedades: declaració anual.

• Abans del 3 0 de juliol dipòsit de Comptes en el Registre Mercantil, per a les Societats Mercantils.

•

BERNÀLDEZ & ASOCIADOS Servei de consulta i gestió Av. Pau Casals, 4,2n 2a.

08021 Barcelona.

Telèfon: 414 64 24 Fax.2098750 E-maitbemaldez@mx2.redestb.es

Serveis Renda'97 • Consultaria fiscal Suport gratuït al col·legiat en el període de declaració de la renda. Preus per a aquells col·legiats que desitgin que se'ls faci la declaració: • Ordinària: 16.000 PTA •

Conjunta: 20.000 PTA

• Patrimoni: 6.000 PTA Servei de consultoria f isca I Els dimarts i dijous, a hores convingudes. Tel: 932402056. •

Lo declaració patrimonial

La declaració de patrimoni s'haurà de presentar quan l'import dels béns que tingui cada subjecte passiu sigui superior a 17.000.000 de pessetes.

Cal tenir en compte, que aquesta declaració és individual, per ia qual cosa eis béns que siguin a nom del matrimoni, per exemple, hauran de dívidir-se per dos.

•

• Caixa d'Enginyers Servei gratuït de confecció de declaracions de renda tipus: •

simplificades

• abreujades Dilluns, dimecres i divendres, de 16 a 19.30 h. Segona planta.

Caixa d'Enginyers. Renda 97.

Telèíon: 93 200 95 22. •

I

N

F

O

O F E R T E S

R

SERVEIS

M

DE

T R E B A L L

Últimes demandes rebudes al Servei de Promoció i Mercat de Treball gabinet de taxacions

promotora d'habitatges

Aquesta demanda substitueix la

Immobiliàries

coordinadoró'obres

publicada a l'Informatiu 126

immobiliària a Barcelona

cap d'obra

Ajuntament de Sant Just

1 o 2 taxadors de valoracions

adjunt a gerència. Imprescindible entre 5 i 10 anys, prerenblement 2 o 3 anys en constructora i, 2 o 3 anys en promotora. Edal entre 30 i 40 anys.

Jornada oficial. Relació liberal. Perïode de prova úe 6 mesos. Sou: 45.000.000 ptes. brut/anual negociables. Possibles incentius. Incorporació immediata. Les persones interessades poden contactar amb el Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi, indicant la relerènria 5976.

Telèfon: 93 240 23 58.

Fax: 93 240 23 59.

per visitar finques urbanes, aixecament de plànols, amidaments. confecció d'informes i estudte de mefcat immobiliari.

No cal experiència. Coneixements de valoracions adquints ais cursets del Col·legi, maslere o posigraus. Entre 23 i 30 anys. SOÍI nivell de català.

Carnet de conduir i vehicle propt. Detfh ració-. 30-35 h/seL Relació liberal. Sou aprox: 3.500.000 ptes. brut/anual neg.

Signatura d'informes i responsabilitat compartida amb el director de Toficina.

Incorporació immediata. Interessats, truqueu al telèfon: 93 363 89 30.

Ret 5.971

Desvern arquitectes tècnics per a diverses encàrrecs pel pracedment rfad^dicadà negeaa! be tr&als per estats (famidameTits i pressupostos de projectes tfmbanitzaco i «Éfcarió. 8 anys d'experiència en obra cml i edificació.

Programes: Costitec v.3.41 i Autocad v.13 o LT. Cal conèixer els preus reals def mercat. Enviar currículum a: Ajuntament de Sant Just Desvern. Serveis Tècnics dUmansme i M. A. Pf. Verdaguer, 2.08960 Sant Just Desvern

Ret. 5.976

i estructures de formigó

estudi d'arquitectura

promotra-constructora

de formigó armat

arquitecte tècnic

d'habitatges plurifamiliars

per a la íase de cimentacions i d'estructures, coordinació i supervisió

sense ei parien eia per a la direcció d'obra a nivell d'estructura i configuració de certificacions, plànols, coordinació amb industrials I amidaments. Edat entre 23 i 30 anys. Imprescindible carnel de conduir i vehicle propi ja que haurà de desplaçar-se a les obres.

Jornada oficial. Contracte laboral de 6 mesos.Periode de prova d'l mes. Sou negociable. Incorporació immediata.

Interessats posseu-vos en contacte amb: Marta Valldosera. Tel: 93 893 82 06 Ref. 5.984

de la col·locació i muntatges d'encofrats, ferro, anivellaments, replanteig, etc. Imprescindible entre 5 i 10 anys d'experiència en tasques similars. Edat: 30- 40 anys. Carnet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral per obra amb possibilitats d'indefinit.

Sou 5.000.000 ptes. brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Interessats poseu-vos en contacte amb: Juan Antoni Pueyo. Tel. 93 77207 28

Ref. 5.979

Barcelona

constructiva i direcció d'obra. Convenient experiència mínima de 2 anys en tasques similars. Dedicació flexible, a mig termini possibilitat de jornada completa.

Relació liberal indefinida. Període de prova de 6 mesos. Sou negociable, segons el perfil. Incorporació immediata. Interessats envieu currículum al fax: 93 495 55 06

Ref. 5.985

N

U

N

C

I

per al conlrol de qualitat, execució d obra i documental, amidaments, projecte confecció de flisles de recasi seguiment, redacció d'actes de reun o d'obra i del pla de seguretaL D' 1 a 3 anys d'experiència a peu d'obra.

Formació a cànec de fempresa. Entre 23 i 30 anys. Carnet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral de 3 mesos. Sou: 3.000.000 pies. brul'anual més desplaçament, incentius i dietes. Signatura de coordinació de seguretaL Interessats envieu el currículum al fax: 93 444 02 28.

ments i dibuix assistit (CAD) Cal car net de conduir i vehicle propi per a desplaçaments per l'àrea melropolitana. en visites de 2 a 3 hores. Jornada oficial. Relació laboral mínima d'l any. Sou: 2.20O.0OO brut/any negociables. Incorporació immediata. Les persones interessades poden posarse en contacte amb: CABRÉ/ALEGRET SCP, Telèton: 93 451 02 07

Ref. 5.905

Ref. 5.982

empresa d'arquitectura

MFORAMCIÓ OFERTES DE TUBUl

2coordinadorsü'obra

per a la redacció de projectes, plecs i estats d'amidaments, definició

Sajudantsdecoordïnació

pera valoracions, delín=aco direcco d'obra, pressupostos i r e s u arreïn No cal experiència. Es valorarà co

efímera i decorats a Mataró tècnic de projectes i obres

A

Ref.5.983

de Vilanova i la Geltrú 2 caps d'obra

de

Ref.5.980

empresa d'estructures

cap d'obra

estudi d'arquitectura

per ala direcció facultativa. De 10 a 15 anys d'experiència en construcció de nova planta, reformes, rehabilitació integral, façanes i cobertes. HabiOtat en el tracte amb al cflenL Capaç de tomar equip i dirigir els encarregats d'obra.

Coneixement dels preus actuals de les unitats d'obra. Edat 35-45 anys.

Idioma català, Camel de conduir i vehície propi. Dedicació flexible. Contracte laboral perobra. Sou 5-6.000.000 ptes. brut/anual negociable més quilometratge. Incorporació ímmediala. Envieu currículum a; Leopoldo Oomene. Tel: 93 491 45 42, Fax: 93 490 3a 36

amb experiència entre 1 i 5 anys en control de direcció (Toores. atenció als compradors, venda i postvenda. Edat enlre 25 i 40 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral d'l any. Període de prova de 3 mesos. Sou 3.5X.OOO pies. brut/anual negociable.

Incorporació immediata.

Les persones inleressades poden enviar currículum a: YONET, SA. Armand Muniesa Tel: 93 205 74 07 - 93 665 27 55 Fax: 93 205 26 Z\.

Ret. 5.964

constructora de fonaments

P E T I T S

constructora a Barcelona

ajudant de cap d'obra

per a la direcció d'obres, projectes, anàlisi de projectes, pressupostos, planificació i subcontractació. Experiència de 3 anys en contacte amb índustnals, cartera de proveïdors, sistemes constructius, direcció i control d'obres. Cal vehicle propi, ja que esporàdicament haurà de viaijar. Jornada oficial. Àrea de treball, Maiaró.

Sou: 3.500.000 brui/anual negociables. Poseu-vos en contacte urgentment amb el Servei de Promoció i Mercat da Treball. Telèfon: 93 240 23 58.

Ref.5.967

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta del Col·legi

Telèfon: 93 240 23 58 Fax:

93 240 23 59

E-mail:

treball§apabcn.es

S

Informació: Elisenda Pucurult. telèfon: 93 240 23 76

Topògraf

Estudiant d'arquitectura

Serveis per al professional

per a treballs de mesuraments,

amb pròxima presentació del tre-

Aixecaments d'estat actual, de-

aixecaments, implementació de

ball final de carrera d'arquitectura

lineació de projectes, models en

en treballs d'obra i rehabilita-

Servei per a taxadors

projectes, replanteigs d'obres i cu-

tècnica, busca feina a 1/2 jornada.

3D,

ció, especialitzat en treballs en

Envans un fax i nosaltres li

bicacions. Sistemes informatit-

Fina

tal·lacions.

lliurem la delineació dels seus

zats. A grans i a petites escales.

croquis en menys de 24 ho-

Qualitat i rapidesa.

res. L'elaborem per ordina-

J. Costa

SERVEIS I ALTRES

dor, i ens adaptem al seu es-

Telèfon:

93 265 40 04

til. Tenim experiència de més de dos anys. Preu per cro-

Perspectives

Telèfon:

93 410 8518

càlcul d'estructures i ins-

També

Expert en treballs en alçada S'ofereix nord-americà expert

alçada de més de 30 m. es

fa

fotografia

d'arquitectura i obra, presenta-

Michael Morris Telèfon: 93 200 89 49

Col·laboració professional

cions, tractament d'imalges i pers-

Es cerca arquitecte tècnic liberal

pectives, amidaments i pressu-

Sillons Le Corbusier

amb pràctica en pressupostos i pro-

postos, plecs de condicions, ajut a

Venc dos sillons Le Corbusier

jectes de seguretat i direcció d'obra,

projectes de seguretat, dictà-

en bon estat.

Preu de tots dos sillons:

quis de 700 PTA.

manuals i per ordinador, en blanc i

per a possibles col·laboracions o

mens, valoracions i gestió eco-

Informació

negre o en color i Render.

compartir despatx.

nòmica d'obra.

20.000 PTA.

informació

Josep M.

informació

Telèfon: 424 20 53 de 9 a 14 hores)

Telèfon;

Telèfon:

93 416 16 39

Octavi

Fax:

93 237 49 01

Telèfon:

93 213 92 36

93 452 07 89

Telèfon: 93 540 80 25

, • ..-,

S E R V E I

P R O M O C I Ó

PROGRAMA

EN

M E R C A T

SEGURETAT

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres

Perfil tècnic

(Curs subvencionat)

europeu (repetició)

També adquirir els coneixements i les habilitats per fer de coordinador en fase d'execució en obres petites i mitjanes. adreçat a Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat i que hagin de fer funcions de coordinació en fase d'execució d'obres petites-mitjanes. programa Grup VI del 8 de setembre a 29 d'octubre Dimarts i dijous de 18 a 21 h.

temari 1 • El Reial decret de transpo-

I

sició de la Directiva 92/57/ CE sobre seguretat i salut Coneixements bàsics sobre prevenció Conceptes bàsics d'ergonomia Solucions tècniques davant de situacions de risc Iniciació a la coordinació d'execució d'obres Documentació.

presentació Aquest curs es fa seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de üège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politècnico di Milano (Itàlia) i la Fundació Politècnica de Catalunya (Dept. d'Organització d'Empreses).

preus col·legiats i estudiants: 60.000 PTA estudiants amb Targeta Accés: 48.000 PTA no col·legiats: 90.000 PTA

adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot tipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Decret 1327/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils.

2» 3» 4» 5* 6*

i nscn petons Servei d'Informació.

Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govem subvencionarà els col·legiats que s'hi inscriguin amb una aportació de 20.000 ptes. •

SALUT

coneixements exigits Formació d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic o enginyer.

títol Es lliurarà diploma de postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya a les persones que hagin assistit al 80 % de les classes.

També es lliurarà el diploma europeu atorgat conjuntament per les universitats i institucions que han desenvolupat aquest programa. organitza Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. hi col·labora Fundació Politècnica.

Tècniques per a la resolució de problemes

Obertures en obres menors

Habilitats directives

Casos pràctics

presentació El professional ha de saber resoldre problemes tècnics de manera ràpida conjugant l'eficàcia i l'eficiència.

El fet de desenvolupar aquestes habilitats li permetrà aprendre a analitzar tots els factors implicats i escollir la millor alternativa de solució.

professora M. Antònia Carmona Llicenciada en Psicologia

dia i hora dimecres, 9 i 16 de setembre, de 16.30 a 21 hores.

dies, hora i lloc 30 de juny, 2,7 i 9 de juliol, de 18 a 21 hores.

Aula de la quarta planta.

durada 2 sessions de 4 hores.

durada 12 hores lectives.

objectius • Aprendre a pensar • Desenvolupar el pensament creatiu • Aprendre a prendre decisions

preu inscripcions col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 18.000 PTA. no col·legials: 25.000 PTA. Servei d'Informació.

organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi amb la col·laboració del centre d'estudis ADAMS

programa • La recerca de solucions • Solució de problemes. Procés.

• Tècniques i eines • Presa de decisions. •

LABORAL

Curs de coordinadors de seguretat

Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció

objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat.

DE

sessió 1 Definició tècnica • Tipologia d'estintolament: obertures en façanes Obertures en sostres • Interpretació de l'estat de càrregues • Càlculs senzills Anàlisi de l'estat de càrregues a actuals Càlcul i disseny d'estintolament Càlcul i dimensionat de l'estintolament Procediment constructiu • Detalls constructius

Grup III tindrà lloc al Col·legi, del 18 de setembre de 1998 al 15 de gener de 1999, tots els divendres de 9.30 a 14 hores i 15.30 a 20 hores. Durada: 128 hores.

Sala d'actes del Col·legi. preu col·legiats i estudiants amb Targeta Accés:225.000 PTA no col·legiats: 337.500 PTA inscripcions Servei d'Informació.

Planta baixa. •

INSCRIPCIONS

Mesures de seguretat de l'edifici Valoració econòmica Seguretat i salut laboral Normativa d'aplicació sessió 2 • La documentació tècnica.

Casos pràctics.

La viabilitat tècnica La viabilita administrativa Criteris tècnics La documentació tècnica • Eines per a la presentació de documents tècnics • Tramitació administrativa • Pautes de seguiment i control • Final d'obra informació Servei Promoció i Mercat de Treball.

•

^ Servei d'Informació Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon 240 20 60 Fax 240 20 61 E-mail iniofmaoo@apabcn.es Les places dels cursos són limitades i se seguirà un rigorós ordre d'inscripció.

Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. Es liiurarà certificat d'assistència a QUI hagi assistí; a un 80% de les ciasses. Preus especials estudiants amb Targeta Accés. •

I

N

F

O

R

F O R M A C I Ó

M

A

I

A C T I V I T A T S

T

ALTRES

SERVEI P R O M O C I Ó

I MERCAT

MÀSTER

MANAGER

PROJECT

• Curs intensiu d'Autocadv.14 del 6 al 31 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a 21.30 hores.

Preu col·legiats: 60.000 No col·legiats: 78.000,-

Project manager en edificació i urbanisme Programa de postgrau (repetició) presentació El curs és un dels mòduls que integra el programa de màster en Project manager en edificació i urbanisme que el Col·legi prepara conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Aquesl curs de postgrau és l'únic mòdul obligatori del programa màster, format per diversos cursos de postgrau i d'especialització. organitza Fundació Politècnica de Catalunya i Col·legi d'Aparelladors

directors del curs FranciscoJavier Llovera i Carles Puiggròs dia, hora i lloc divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h, del 18 de setembre al 13 de febrer de 1999.

Durada: 150 hores.

A C T E

Aules de Barcelona

• Ofimàtica de despatx

preu col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 300.000 PTA no col·legiats 380.000 PTA programa • La legislació urbanística • La gestió de recursos humans • Dretde l'empresa immobiliària • La fiscalitat • La contractació • La gestió de la qualitat • L'economia d'empresa • Estudis tècnics i urbanístics • El màrqueting immobiliari • Estudis tècnics i econòmics • Estudis de viabilitat • Màrqueting operatiu • Tècniques de negociació • Formació de l'equip. •

A C A D È M I C

Màster en Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic Entrega de títols de la 5a promoció 1995-1997 UPC Conferència magistral La restauració de monuments com a recuperació de la /c/entità nacional

dia i hora dijous, 2 de juliol de 1998, ales 19,30 hores.

a càrrec de Josep Maria Ainaud de Lasarte.

Historiador.

lloc Sala d'actes del Col·legi.

L'acte acadèmic és obert a tots els interessats.

Informació: 93 240 20 60. •

CONVOCATÒRIA

COMISSIÓ 0 , 7

Reunió de la Comissió del 0,7 del Col·legi dia, hora i lloc dimarts 16 de juny, a les 19.30 hores.

Sala de reunions de la segona planta del Col·legi.

informació Eva Paradell Tercera planta.

Telèfon: 93 240 23 66.

Fax: 93 240 23 59. •

adreçat a aquelles persones interessades que no tenen coneixements informàtics.

-del 6 al 31 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a 21.30 hores.

Preu col·legiats: 50.000 No col·legiats: 70.000,• Curs pera joves, d'ofimàtica i Internet adreçat a estudiants de BUP.COUoequivalents.

- del 2 al 28 de juliol, dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 hores.

Preu col·legiats: 25.000 No col·legiats: 33.000,• Autocad v. 141 nivell del 6al 16de juliol, dilluns a dijous, de 9 a 12 h.

Preu col·legiat: 36.000,Preu no col·legiats: 47.000,-

• Autocad v. 14II nivell del 20 al 30 de juliol, dilluns a dijous, de 9 a 12 h.

Preu col·legiat: 36.000,Preu no col·legiats: 47.000,• Microsoft Project del 6 al 22 de juliol, dilluns i dimecres, de 9 a 11 hores.

Preu col·legiat: 20.000,Preu no col·legiats: 25.000,• Iniciació al word del 6al 9 dejunat, de 17 a 19 h.

Preu col·legiat: 10.000,Preu no col·legiats: 14.000,• Word II nivell del 13 al 16 de juliol, de 17 a 19 hores.

Preu col·legiat: 10.000,Preu no col·legiats: 14.000,• Iniciació al'Excel del 20 al 23 de juliol, de 17 a 19 hores.

Preu col·legiat: 10.000,Preu no col·legiats: 14.000,-

L'Assemblea servirà per preparar l'Assemblea general de mutualistes dePREMAAT.

lloc sala d'actes Col·legi.

Primera planta.

del

informació Secretaria del Col·legi. Tel. 240 20 55. •

* Cursd'ofimàticaperajoves del 7 al 30 de juliol, dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 h.

Preu únic: 25.000 PTA. Inscripcions Delegació del Vallès Occidental. Telèfon: 780 11 10.

Aula de Granollers * Autocad I nivell del'1 al 21 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a 21 h.

Preu únic: 36.000 PTA. * Planificació i control de projectes. Microsoft Project del 22 al 30 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a 21 h.

Preu únic: 20.000 PTA. * Cursd'ofimàticaperajoves del 6 al 29 de juliol, dilluns i dimecres, de 9.30 a 13.30 h.

Preu únic: 25.000 PTA.

Inscripcions: Els cursos de matins tenen un 50% de subvenció. Servei d'Informació.

inscripcions Delegació del Vallès Oriental.

Telèfon: 879 01 76. •

EXPOSICIONS El muralisme urbà. L'art al carrer a càrrec de Josep Maria Cortina inauguració dijous, 18 de juny a les 19.30 hores

ESPAIS dia i hora dimecres, 17 de juny, ales 18.30 hores, en primera convocatòria i ales 19 hores, en segona convocatòria.

* Autocad I nivell del 13 al 20 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a 21 h.

Preu únic: 36.000 PTA.

• Excel II nivell del 27 al 31 de juliol, de 17 a 19 hores.

Preu col·legiat: 12.500,Preu no col·legiats: 17.500,-

P R E M A A T Assemblea col·legial de mutualistes de Premaat

Aula de Terrassa

lloc sala d'exposicions.

Oberta fins al 17 de juliol, de dilluns a divendres de 9.30 a 20 hores. •

D'INFORMACIÓ

TÈCNICA

Estand d'informació tècnica i comercial El Col·legi ha posat a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis a la planta baixa de la seu col·legial.

També ha instal·lat un moble amb prestatges on les empreses poden dipositar la seva informació tècnica i comercial. Durant el mes de juny hi haurà informació

de els empreses següents: \ Cemarksa, Euro Sistema, Anc- il horage, SA. (Plàsticos Ferro, SL), J3F (ENÇA), Laticrete, SA, Pèndol, SL, Sadi, TBF, SA, AnsaRestauración, SL, Industrias José Esteba, SA. més informació Isidre Rodríguez i Marta Marti.

Telèfon: 93 240 20 57. •

A C T I V I T A T S F O R M A C I Ó

LA

FESTA

DELS

I

ALTRES

APARELLADORS

SERVEI

REHABILITACIÓ

I

MEDI

AMBIENT

Curs de fotografia i construcció

La festa dels aparelladors

Possibilitats i aplicacions de les La festa dels aparelladors i arquitectes tècnics d'aquest any, se celebrarà a l'edifici de l'INEFC a Montjuïc, el 19 de juny.

fotografies clàssica i digital

programa d'activitats 20.30 h Convocatòria, benvinguda i "pica-pica" 21.30 h Sopar a la sala principal de l'edifici de l'INFEC de 23 a 02 h Ball amb l'orquestra Maravella Barra lliure de begudes El preu per persona és de 5.000 pessetes i es pot reservar taula per a 10 persones. Els tiquets es poden recollir al Col·legi i també a les delegacions. Les inscripcions es poden fer per fax: 93 240 23 64, personalment al Servei d'Informació, al telèfon: 93 240 23 63, per e-mail: informacio@apabcn.es o a través de la pàgina web del Col·legi: http://apabcn.es. •

V A L L É S Jornades sobre el manteniment i la conservació d'edificis

ESTIMA EL TEU EDIFICI

• Quarta jornada: 15 de juny, de 19 a 21 hores.

El manteniment, una perspectiva de futur.

Taula rodona i debal obert a tots efs assistents a les sessions anteriors: representants de l'Ajuntament, del Consell Comarca!, de la Generalitat, municipis, usuaris, associacions de consumidors i tècnics. informació Delegació del Vallès Oriental.

Telèfon: 879 01 76. •

B A G E S - 8 E R 6 U E D A

Tecnifac'98 1a Fira de tècniques de tractamen! i rehabilitació de façanes. organitza Fira de Manresa Fundació Privada i la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi. dies i lloc del 18 al 21 de juny al Casino de Manresa

presentació La fotografia és una eina de suport molt úti! per als professionals de la construcció a l'hora de fer i il·lustrar aixecaments, obres, diagnòstics i informes. objectius Amb aquest curs es pretén aportar els elements bàsics que permetin que les fotos que es facin tinguin una qualital acceptable i siguin útils per a la feina requerida, pensant sempre que no som professionals de la fotografia.

contingut S'estructurarà en quatre sessions: una primera en què s'aprofundirà en aspectes tècnics sobre fotografia en general. Una segona sessió correspondrà a les pràctiques de camp. La tercera tractarà sobre la fotografia digital i la quarta seran pràctiques amb ordinadors de programes de tractament digital. direcció delcurs Toni Floriach

dies i lloc 14,19 i 28 de setembre, més un dia addicional de pràctiques amb ordinadors.

Sala de conferències. preu i inscripcions 20.000 ptes.

Es concedeixen beques per a estudiants. Servei d'Informació.

Telèfon: 93 240 20 60. •

Cuba. Viatge per l'arquitectura colonial De l'H al 25 de juliol Coincidint amb el centenari de la independència de Cuba, el Servei Rehabilitació organitza per al proper mes de juliol un viatge a Cuba. Vol ser una oferta cultural i d'oci que permeti gaudir de tots aquells valors, immediais o més imperceptibles que s'amaguen darrera de l'arquitectura, el paisatge i la pròpia cultura d'un país molt vinculat a nosaltres.

L'itinerari, que partirà de l'Havana, tindrà estades a Cienfuegos, Trinidad i el Valle de los Ingenios, Sancti Spiritus, Camagúey i acabarà a Santiago de Cuba.

Aquest viatge, es planteja com un complement del IV Congreso Internacional de Rehabilitación del PatrimonioArquitectónico y Edificación, que se celebrarà a l'Havana del 13 al 17 de juliol i al que podran assistir tots aquells professionals que estiguin interessats durant els dies d'estada a l'Havana.

dies De l'11 al 25 de juliol preu: 225.000 PTA.

Inclou el bitllet d'avió, l'allotjament en hotels de 3 i 4 estrelles amb habitacions dobles, esmorzars i visites tècniques.

Grup màxim de 30 persones. informació Servei Rehabilitació Medi Ambient.

Tercera planta.

Telèfon: 93 240 23 66. •

II Taller de rehabilitació de les Kasbes al sud de l'Atlas (Marroc) Ourzazate i Agdz, de l'1 al 31 d'agost

Visita ales obres del Liceu

Ruta modernista del Bages

dissabte 27 de juny, a les 10 hores.

Recorregut per les obres de Gaudí de la Pobla de Lillet, i les construccions modernistes del Bages i Berguedà.

La visita és gratuïta però té les places molt limitades. inscripcions Delegació Bages-Berguedà.

Telèfon: 872 97 99. •

Previst per a la segona quinzena de setembre. •

presentació El Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi ha preparat un taller a ia zona de les Kasbes amb la integració d'un grup multidisciplïnari d'estudiants i professionals per participar en treballs de rehabilitació d'un K$ar. va adreçata estudiants o recent titualts.

hi col·laboren Instituto de Cooperación del MundoÀrabe.

EUPB Sotóària

preu taller 10.000 PTA. Allotjament i desplaçaments a part. inscripcions: Servei Rehabiíadó. Telèfon; 93 240 23 66.

E-maíl: serma@datalab.es. •

GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

FUSTERIA j l

ESTRUCTURES

Alsina

I 08019 8ARCELONA I Tels- (93) 307 29 33 I Fax (93) 307 26 92

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

MOBILIARI URBÀ H I

jardí parc

FRAPOMT CONSTRUCCIONS

EN FUSTA

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRAOOS J ALSINA. SA Pot. W . Pta d'en Cot. Camí de Font Freda a'n 06110 Martcada y Reixac (Barratona) TeL (93)575 MOT Fax (93) 564 70 59

PUNTAL REGULABLE WctÈiriUrbà

Carga admisible 20 Tm

- Jocs Pans f i

FUS7ERIA P'QSfiA) PER A DECORACIÓ c/ Crc-tr d'At 2 • Pt&gon Indushoi del 8e«i fel (PJ; _ . . J O " - fui fJJ 346 76 07 03030 ftxcrt™

ELECTRICITAT ALUMINOSI I CATALANA.S.A.

M o n c r s sense retracció.

Rehabilitació Cl Santander. 42-J8. Nau 39- 03020 BARCELONA Tel. 278 26 86-Fax 278 27 11

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

AÏLLANTS j j

IEP ILUMINACION

utQción. 3 9 0 - 3 9 2 Telefono |93) 2óS 16 63* Fa. (93] 232 77 53 • 03013 Barcelono

Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABAOEL1 •te!. 726 19 11 -[3X726 07 61

REHABILITACIÓ j

simon MATERIAL ELÉCTRICO

SERVEIS BOOMERANG secretaria telefònica

FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE C E R À M I C A RUBl dif Dí b j )

CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ Aygdi de !a Grsnvía, 179 Tel. (93) 161 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 0890B L Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

ATENEM TRUCADES PER 6.500 f.».v,,

REHABILIIS.L.

Tel. 417 35 47 QOpil·lariut _ Q Filtració • Condensació

PREFABRICATS I

i, 434, 5è. A - 08022 Barcelona

I OBfiAS I REFOHMAS _ IMPERMEA8ILIZACI0NES

CFT&Asoc.

ESTRUCTURALES

qERCAS/V,

G Evitar coloms

Prefabricadosde Hormiaón.S.A.

ASSAIGS

DE PILOTS

Roselló. 3-íü-i-i-l Tel. (93) 2.(5 22 21

c/Padilla, 240 • Tel. [93)456 14 53 Fax 193) 436 72 85 '080)3 Barcelona

MANSO, 11 S* A • Tel. (93) d 2 i 98 9B {3 líneos] Fax (93) 423 9 4 1 3 • 08015 Barcelona

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL

ESTRUCTURES ÜAiiranat: murs i voltes 'Q Restauració formigó.

CONSTRUCCIONES

PAVIMENTS :

Cl

Navès Industriales Forjados-Cerramientos ChaletsParklngs Centroscomercíales Pantalanes, etc.

HORMIPRESA

PAVIMENTS INDI STKIA1.S J)K 1 -ORMIGO i ASFALT. TERRES DE RESINES I PlNTfRES ESPECIALS

ROAR, S.A. FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORM1GON 06191 RUBl Pg. de les Torres, s/n • Edil. Diamante Bjos.

Fabrica: Pol Ind Rubí Sur - Barcelona *3 699 4 2 66 - Fax: 588 00 59

sp^isi bloc coàmïc Tcnnoar^ila: - Pressuposi os m' i/o Preu lineal.

- /ViSCiSQrarocnl lècnic Servei i qualitat. .is vwai.9a-io6. r r.idind c - oaiw v

-EXTRAFORT — POL. IND. FOXT DEL RAMl'M. DURAN I REISA1 Ji. » M 0 GRANOLLERS TEL |93) ÍUU W 99 FAX. SJ9 26 9S

[astradurl

VALLS* SISTEMAS DETECHOS BOIG CURVADO DE PERFILES, SJV.

Techos desmontables de escayola aligerada

El sistema olemàn para suelos Industrioles • Retubrimienlos de elevada reiistEníio metómeo y química.

• Repora<ïòn (Ócil, ràpida y etonòmita de baihes y grielns.

• Anüpolvo, impermeobilizodos, higièniios y de»ro!nros. ^ • • T V V . . / N l r

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES,

HlDROGEOLOGIA, MEDI A M B I E N T Rjmon Berenguer IV. 9. bjixoi Tol. i Fix (977] 7927B3 - 43B5O CAMBRILS Mj l ordoSama.2.E°3' Tel. i Fix (909| 334 332 • 08017 BARCELONA

ir. Son Juhàa, 2Q& Htrrc 7 Pd Congnl E - 0B40D GUK0LLE1S (Batiekiorj) W.(93)I«í7M··fB«(93IH}H14

© Aitamente resistentes o la humedad

J»?

15ANYSD'EXPERIÈNCÍA

ENLACONSTRUCCIÓENSEC

LA

© M.0. 2 horas resistentes al fuego

ORATORI DEL

ALLES

laboiaiori ACREDITAT per la PAVINOUS.S.A.

ESTRUCTURES METÀLLKXJES LLEUGERES REFORÇH&NT DE FORJATS "REFORÇ J 3 F (DFT 268) ADDICIÓ DE PLANTES, COBERTES ECOLÒGIQUES

Fàbrica: Ctra. Lleida-Puigcerdà, km. 20 Tel. (973) 43 20 54, FQX (973) d3 22 25 25680 VAUFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Delegación Barcelona: Fornades, 76 Tel. [93] 33g 39 11, 0B550 f HOSPITALET

Generalitat ús Catalunya

qualitat de I edificació i els seus materials

TERRATZOS

COHTÍNUOS

Cl. JOSEP CARMER. 27 - TEL 879 33 91

Pla;a Teluan, i ler 1 ' 0B010 Barcelona Tai. 2C5C9 39

C L A S S I F I C A C I Ó

pel control de

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES

D ' E M P R E S E S

TEL i FAX 879 45 17 - 06400 GRANOLLERS

rar,ÏG52!75

I

S E R V E I S

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de dista, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

Et

R E P O R T A T G E 1 4

R E H A B I L I T A C I Ó

l ' I N F O * M « r i U D f i

V A P O R

L L U 1L

Premi Ciutat de Barcelona El jurat que va concedir, el passat 4 de febrer, el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura al Vapor Llull va destacar d'aquest, la frescor i claredat d'aquest projecte de rehabilitació, que fa una recomposició interior de l'illa Cerdà amb una densitat moderada. Aquesta nova aportació enriquirà el debat i la reflexió de l'evolució necessària de la forma urbana al Poble Nou. És una obra en la qual, amb unes clares, concises i encertades intervencions s'aconsegueix l'objectiu de recuperar i revaloritzar els espais preexistents.

B

a rehabilitació del Vapor Llull, situada al Poble Nou, ha estat guardonada amb el premi d'arquitectura i urbanisme "Ciutat de Barcelona". Amb aquesta distinció, el jurat ha volgut ressaltar l'aportació del projecte en una determinada direcció de l'evolució de la iorma urbana d'aquesta part de la ciutat, basant-se en la recuperació d'antigues implantacions fabrils per a transformar-les en edificis amb diversificació d'usos.

L'actuació en aquesta part de l'antiga fàbrica Massó i Carol al Poble Nou de Barcelona, més que una rehabilitació rigorosa, és una operació de recuperació i reconversió urbana d'unes estructures industrials en mòduls destinats a espais d'habitació i de treball. La realització de íofls. resultants d'aquest tipus de rehabilitacions de grans espais industrials en desús per convertir-los en llocs de residència i treball, és una tendència existent en l'evolució urbana de moltes ciutats en els últims 30 o 40 anys.

Aquest moviment va començar amb la recuperació d'antics edificis fabnls per part de tallers d'artistes, com per exemple el soho de Nova York. í que es va continuar després amb una demanda que ja no tenia res a veure amb els inicis bohemis. En l'evolució d'aquest moviment ha calgut una lluita per legalitzar l'estatus d'habitatge en els lofts (dissimulat en ocasi-

r i t

N

ic

Nom de l'obra:

Vapor Uull

Emplaçament:

C/Uull, 133. Barcelona

Promotor

Comunitat de Propietaris Llull, 133

Amuilecttt:

Cnstian Cirid i Carles Bassó

Arquitecte tècnic:

Jaume Salà

Instal·lacions:

JG&Asoaados

Col·laboradora:

Tote Moreno. Domènec Peralerrer Julisa Roten. Josep Maria Vidal

Constructor

COINDUR

Cap d'obra:

Marc Llop. arquitecte lècnic

Superfície construïda: 2.295 nr PEU:

140.2 MPTA

Datad'inicidelobra:

gener 1996

Datad'acament

març 1997

ons amb subterfugis i no considerat confortable durant molts anys), a través dels planejaments i regulacions locals d'aquestes ciutats. La polèmica que ha generat la concessió del premi a aquesta rehabilitació hauria de servir per prendre consciència i actualitzar la normativa vigent i fiexibilitzar la compatibilitat d'usos.

De les edificacions que hi havia a la fàbrica Massó i Carol s'han mantingut en peu la nau principal i la xemeneia de maó. Es van enderrocar ies edificacions auxiliars annexes per conformar un pati i poder construir una filera d'aparcaments a la planta baixa, en tota la banda lateral. L'ediíici de la nau, de forma allargada i amb façanes principals al passatge Masoliver i al pati interior, té tres plantes d'alçades variables però que s'hi poden fer entresolats. La nau. de tretze crugies de dimensions similars, es va subdividir en sis mòduls per planta, (cinc mòduls de dues crugies i un de tres) servits per tres nous elements de comunicació vertical.

S'hi accedeix per un agradable pati interior d'ús comunitari, pautat per la (omnipresent) xemeneia i tancat en un costat per la filera d'aparcaments. A l'altre costat, hi trobem els accessos a l'edifici prinòpaJ, situats en els volums de les caixes d'ascensors de nova construcció.

I

L A

H

F

O

K

M

A

La inserció d'aquests volums de comunicació vertical és l'operació més important en aquesta rehabilitació. Per una banda, les caixes dels ascensors es formalitzen com a cossos externs a l'edifici, quasi exempts (encara que formen part d'un volum conjunt amb les caixes d'escales), contrastant i destacant pel seu revestiment lleuger de xapa metàl·lica grisa, l'envidrament frontal i les cabines panoràmiques.

Aquests tres volums, que enriqueixen l'actuació, estan coronats per les diferents maquinàries d'aire condicionat que s'hi han afegit. Lamentablemente no s'ha previst cap manera d'ocultar o organitzar la visió d'aquestes màquines que desllueixen la cura posada en la resolució dels volums.

•

T

I

Operacions ie cirurgia

En canvi, en el cas de les escales, s'ha optat per situar els nuclis a l'interior de l'edifici existent, solució adoptada que implica una intervenció quirúrgica en l'estructura preexistent. I més encara en aquest cas en què les caixes d'escales se situen «cabalcaní» en eixos d'estructura de forma simètrica, de manera que s'aconsegueixen mòduls quasi iguals, però amb els consegüents estintola-

E L

U

R E H A B I L I T A C I Ó

D E L V A P O R

ments dobles, talls de sostres i jàsseres.

L'estructura de l'edifici original és de murs de maó massís, bigues metàlliques de gelosia, pilars de perfils metàllics (la major part d'aquests situats a manera de reforçament}, sostres de biguetes metàl·liques i encavallades de fusta en l'estructura de la coberta a tres aigües. Així, en la construcció dels cossos d'escales, es van fer els fonaments dels nous murs portanls, es van estintolar els elements estructurats sol·licitats i es van massissar les obertures existents contigües als nuclis. Es van aixecar els murs amb fàbrica de maó vist, i es

L L U LL

R E P O R T A T G E

Ei

REPORTATGE L A

R E H A B I L I T A C I Ó

I

D E L

V A P O R

N

F

O

R

M

A

T

I

U

L L U LL

van fer els talls en els sostres existents i la soldadura de les bigueles amb un perfi!

IPE en el qual també es recolzen les noves lloses de formigó dels replans. Les bigues de gelosia interceptades pels nuclis d'escales es van tallar, i es van deixar recolzades als pilars metàl·lics existents.

Les particions verticals entre mòduls s'han fet amb murs portants de fàbrica de maó vist, de manera que les bigues de gelosia resten contingudes per aquests, i s'han substituït les correspondents encavaüades de fusta de coberta pels murs.

En les crugies tercera, quarta i cin-

quena de la nau, s'hi ha fet un reforç de forjat de sostre de planta baixa amb perfils metàl·lics, ja que pel fet d'haverhi hagut segurament les oficines de la fàbrica s'havien previst càrregues menors. En aquestes crugies els pilars són de fundicíó i, en comptes de les bigues de la gelosia s'hi havien col·locat jàsseres amb perfils IP 220, que van resultar insuficients. El reforç del sostre ha consistit fonamentalment en la collocació de perfils IPE 180 enmig de l'obertura, que formen un entramat amb d'altres IPE 220 i HEB 200 transversals.

A la vegada, es van col·locar dos perfils IPE 330 paral·lels a les jàsseres existents formant part de l'entramat anterior.

També s'han reforçat els trams centrals de les bigues de gelosia amb planxa i perfils laminats.

•

Qualitat dels e$pah interiors

Els materials emprats i els acabats en els nuclis d'escales conformen uns espais «neutres» idonis per a la compatibilitat d'usos, els murs de maó vist, les lloses de formigó vist pavimentades amb taulers estratificats de fusta estriats. Els muntants d'escala són metàl·lics amb graons de tauler estratificat igual al paviment sense contrapetges. Es va deixar

SECCIÓ

M LA

R E H A B I L I T A C I Ó

un patiet d'instal·lacions vistes al fons de cada caixa d'escala. A través d'una trampa i per una escala de gat a l'exterior, s'accedeix a la part superior de les cambres de les màquines dels ascensors.

A la coberta, s'ha substituït el material existent per panells sandvitx metàllics lacats en gris, i s'han mantingut les encavallades de fusta, les corretges i les llates, ja que es trobaven en bon estat de conservació. S'han col·locat unes peculiars caputxes de ventilació. A les façanes, s'ha repicat l'arrebossat dels massissos existents, i pintat els murs de maó en diferents colors, segons els elements, distingint els d'obra nova de l'anterior, i s'ha col·locat fusteria exterior d'alumini lacat en marró i blau. Els elements metàl·lics de les façanes també s'han pintat de blau. A l'interior, s'han doblat les façanes amb panells sandvitx de cartó-guix.

La filera d'aparcaments s'ha construït amb murs de maó vist i coberta de xapa metàl·lica grisa, de manera que cada propietari hi ha de posar una

EL

A T I U DEL

VAPOR

R E P O R T A T G E

L L U L L

porta basculant metàl·lica blanca, si el vol tancar. A més, s'ha traslladat en aquesta nova construcció, l'estació transformadora que era a l'interior de la nau.

Finalment, els mòduls es van entregar a la propietat sense distribució, paviment ni pintura, i amb previsió d'instal·lacions. Els mòduls resultants, d'uns 90 m2cadascun i amb la possibilitat de quasi doblar aquesta superfície amb els altells, tenen solucions espaials atractives quant a espai habitacional o com a residència més taller, estudi o despatx.

Aquesta és una obra en la qual, amb unes clares, concises i encertades intervencions des del punt de vista arquitectònic, s'aconsegueix plenament l'objetiu de recuperar i revaloritzar els espais preexistents. •

GabrielaSchòn

Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control

Indispensable per a test n destructiu de les estructu de formigó, ciment, etc.

En estoig

Mesuradors electrònics de babafreqüència,no destructius, per 1 aptóòó en gubi, fusta, remis, etc Mesura sota l'amebojsaE, papers pinciB, rajoles, cartró pedra i obra de maçoneria.

t fins a I OOmm. de

OFERTA 2.500,- ptes.

S nivell làser FLIO de roQció i punteria fixa per a marcar, raig visible; plànol horitzontal i vertical.

En estoig i amb trípode d'alçada ajustable.

Especal fusta amb escala e p 7-40% i escala rehnva 0-100.

OFERTA 37.000,- pte:

OFERTA 65.000,- ptí

Batmes. núm. 6 - Tel. (93) 302 20 45 • 08007 BARCELONA

Ei.

REPORTATGE L A

R

E

H

A

B

J

I

L

I

T

A

l C

I

Ó

D

£

l

V

A

P

O

R

' I N F O C M A T I U

L L U L L

n

PLANTA MITJANA

N&s'hi trenqui el cap

/kii n o híj ^SCÍJÍ ÍEI/J ííïcll 'trc( COÜZ^ VÚI\ d profe SOftïliare

Entença. 332-334.2n • 7a. Barcetona 08029 Tel. 93 - 439.8222 F a x 93 - 439.95.26

Maria Tubau.í. Edil. Auge 3, Madrid 28050 Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 • 358.95.60

Numanda. 14. Bajo. Vigo ( Pontevedra) 36206 Tel. 966 • 26.61.38 Fax. 986 - 26.79.24

EL

I N F O B M A T I U L A

R E H A B I L I T A C I Ó

UHABIlirACIÓ D'UN COMPUX INDUSTRIAL Al POBLE NOU

H

bans de l'inici de les obres hi havia un conjunt de construccions industrials centenàries dedicades a l'elaboració de productes químics de l'empresa Massó i Carol.

L'arquitectura del conjunt era un complex Format per una llarga nau de planta baixa i dues plantes, la més alta de les quals tenia la coberta inclinada suportada per ençavallades de fusta, alineada amb el passatge Masoliver; una sèrie de construccions auxiliars parcialment adossades a la nau de fabricació ja esmentada, i una xemeneia de maons per evacuar els fums de la caldera de vapor que movia tota la fàbrica, de més de trenta metres d'alçada.

• Una imatge fntfusfríaf De tot el conjunt que formava la factoria Massó i Carol, el volum que tenia

D

E

L V A P O R

millors condicions perquè fos rehabilitat i compartimentat en mòduls més petits era el de la una nau alineada amb el passatge Masoliver, però també hem preservat íntegrament la xemeneia com a record històric d'una època en què tot el Poble Nou era ple d'indústries mogudes per la força del vapor. Únicament es van enderrocar totes les construccions auxiliars, per alliberar terreny i construír-hi una estació transformadora d'electricitat i un aparcament-magatzem cobert, amb cabuda d'un vehicle per cadascun dels divuit mòduls amb què s'ha subdividit tot el conjunt.

Per donar accés independent a cadascun dels mòduls d'uns noranta metres quadrats, dels que parlàvem més amunt, s'hi ha introduït tres conjunts d'elements de comunicació vertical tots amb vistes a l'exterior, formats per una caixa d'escales i un muntacàrregues panoràmic. La seva expressió formal és com la d'una sitja per a gra recoberta exteriorment amb xapa

REPORTATGE

L L U L L

metàl·lica, per contrastar amb la resta de les construccions en les quals els maons sense arrebossar s'han pintat de diversos colors que emfasitzen la distinció entre els elements que s'han preservat i els que s'han construït de nou.

tructures obsoletes per a la finalitat amb què foren construïdes, situació que es dóna molt al Poble Nou a causa del seu abandonament per part de les indústries pesants i les grans agències de transport, que no pas una rehabilitació estricta d'un edifici. •

• Una nova uti/ifxacïó Per a nosaltres, aquesta rehabilitació ha estat més un assaig de com es poden mantenir en ús unes velles es-

Equipos y accesorios de banos para colectivïdades

Cristian Cirïci, arquitecte Jaume Solà, arquitecte tècnic

EL

REPORTATGE L A

I

R E H A B I L I T A C I Ó

INTERVENIR EN UNA ESTRUCTURA DEl SEGLE XIX

H

a peculiaritat d'aquesta obra radica en la rehabilitació de tot l'edifici que és de final del segle passat. Deixant les parets de càrrega de maó massís vist. compaginar amb les parets de gero d'obra vista, l'estructura metàl·lica, i la zona envidriada, per a l'execució dels tres nuclis d'accés i la combinació de materials d'acabats d'última generació.

En la fase d'enderrocs, es va iniciar per l'acabat de la coberta, l'estructura de la qual era d'encavallades de fusta que suportaven un entramat també de fusta que sustentava l'acabat de teula ceràmica plana, per substituir-lo per un panell sandvitx dut d'Itàlia. A continuació es van fer les oberturas per a les finestres, la majoria d'una superfície més gran que les anteriors per aconseguir la màxima lluminositat als locals i, finalment, es van fer els estintolaments dels nuclis, que explicaré més detalladament.

Abans dels apuntalaments, es van repicar tols els sostres per treure la xapa de compressió fins a deixar els revoltons vistos, i es van col·locar connectors des de les biguetes metàl• liqües a la malla. Posteriorment, es va fer la xapa de compressió. Abans de fer els estintolaments per afegir-hi els ires nuclis de comunicació, es va fer la fonamentació i es va col·locar l'estructura metàl·lica auxiliar exterior dels nuclis. Es va procedir de la manera següent: • Primer: es van estintolar les pilastres mecànicament en cada trobadaamb els sostres i es van apuntalar tant les biguetes com les encavallades metàl·liques que incidien en els nuclis.

• Segon: es van enderro-

D E L

V A P O R

car part dels trams laterals a les pilastres estructurals que eren de maó massís, i que havien de desaparèixer, i els revoltons entre perfils metàllics que ocupaven la superfície interior del nucli.

• Tercer: es van començar a aixecar les parets de càrrega, i, a mesura que aquestes s"apujaven s'anaven enderrocant manualment les pilastres.

N

F

O

R

M

A

T

I

U

L L U LL

NOVETAT: MARCS METÀL·LICS M.Y.T.E.

• Quart: en cada trobada de les parets amb els sostres, es van tallar tant les biguetes com les encavallades amb la finalitat de poder passar per davant amb l'obra vista i construir les parets fins al sostre següent.

• Cinquè: quan es va arribarà l'estructura de fusta de la coberta, aquesta també es va apuntalar, es va fallar i es va reforçar mitjançant passadors d'acer i pletines, perquè no influís en la trajectòria vertical dels nuclis.

Pel que fa a la resta de l'edificació, tant en la zona de pàrquing com en els jardins comunitaris, i en tot el tema de les instal·lacions, no hi ha gaire a destacar, tècnicament parlant. •

COMPROVI-HO: * * * * *

Fàcils de muntar.

No es deformen.

Protecció contra I' òxid.

Ocupen poc espai.

Acabats perfectes; pre-pintats i assecats al forn a 180 2 . * Incorporen accessoris per a facilitar el muntatge: frontisses, "omegas", allotjament de pestells i topalls de plàstic.

ARQUITECTE/CONSTRUCTOR: Demani gratuïtament una mostra de Marcs metàl·lics per a portes interiors.

rïï.Y.T.E. Marcos y tarjas m e t à l i c o s S.L.

Cervantes 49-51, 1» 0 8 9 1 2 BADALONA Tel.: (93) 460 28 10 Fix: (93) 460 27 93

N r L A

C 0H

o

EL

m

R E H A B I L I T A C I Ó

f H 1 i

D

E

1V A P O R

1

1

U

1

1

I

f

AFRONTAR SITUACIONS IMPREVISTES

REPORTATGE

C

0

H

6

H

ESTUDI ECONÒMIC Ríl·lABIUIAClÓ VAPOR L·LUL·L Superfície construïda: 2.295 m !

Import Demolicions Moviment de terres Fonaments Reparacions i reforços Estructura Ram de paleta Total actuacions prèvies i consolidacions

Cobertes Paviments Revestiments Tancaments metàl·lics i fusteria de taller Serralleria i manyeria Pintura Instal·lacions de transport Diversos Modificacions i canvis Total rehabilitació

B

uan un equip de construcció es fa càrrec de la rehabilitació d'un edifici de baixa qualitat arquitectònica, en molts casos es veu obligat a fer canvis en els plantejaments inicial de la tècnica constructiva. De fet, aquests canvis de criteri són més generalitzats del que caldria, però en una obra on es pretén donar utilitat, a un edifici vell i mal construït, s'han d'afrontar moltes situacions imprevistes. L'estat amb què es va trobar l'edifici era d'una gran deterioració i abandonament, i en les dues plantes superior encara hi havia bidons plens de productes de l'antiga fàbrica.

Es van enderrocar les diverses construccions auxiliars, i es van extreure uns replens d'obra massissa sobre els sostres d'uns 50 cm de gruix, aproximadament. En la crugia més pròxima a la mitgera, hi havia adossat un muntacàrregues exterior pel que s'accedia a los plantes superiors, que també es va haver de treure. Les façanes presentaven unes obertures de diferents dimensions, que van ser uniformitzades amb obra nova. D'altra banda, el revestiment exterior era un arrebossat de morter de calç bastant deteriorat, bufat en alguns trossos, i amb taques d'humitat provenint del subsòl.

L'estat de l'estructura era tan poc reconfortant, com el que ja hem descrit

d' altres elements. Pel que fa als sostres, a banda dels afegits dels quals hem parlat anteriorment, cal dir que les biquetes d'acer descansaven simplement sobre les bigues de gelosia.

Aquestes, que estaven recolzades sobre els murs longitudinals, tenien en el centre un pilar metàl·lic que aparentment només limitava la deformació, ja que en la zona d'enírega amb la biga, aquesta no estava reforçada, ni tampoc hi havia continuïtat entre el pilar del pis superior amb l'inferior. El millor reforç que van rebre aquestes estructures horitzontals van ser; primer, la descàrrega de pes mort i, segon, la restitució de la xapa de compressió que es va connectar amb les biguetes.

•

Rigidífiació de l'estrottora

Els murs de fàbrica presentaven fissuracions possiblement degudes a diversos motius com ara la falta de trava dels murs, {que a més rebien la càrrega de forma concentrada en els pilars de fàbrica), la falta d'encadellats a l'altura dels sostres o en la mateixa fonameníació, i el carregament asimètric de l'estructura, propi d'una activitat industrial.

Tot això fa que ja en el projecte es faci una proposta de trava dels murs, a través de la inclusió dels nous nuclis de comunicació vertical. En l'obra, es va

3.630.137 3.162.852 662.289 8.726.487 12.611.828 5.485.813

2,59% 2,26% 0.47% 6,2S% 8,99% 3,91%

1.502 1.378 289 3.802 5.495 2.390

34.279.606

24,44%

14. 937

5.928.055 1.134.000 9.947.419

4,23% 0,81% 7,09%

2.583 494 4.334

18.956.841 2.664.629 43.330 5.982.600 194.700 10.848.729 55.700.303

13,52% 1,90% 0,03% 4,27% 0,14% 7,74% 39,72%

8.260 1.161 19 2.607 85 4.727 24.270

1.216.761 1.438.983 2.047.645 1.637.290 1.263.964 1.778.027

0,87% 1,03% 1,46% 1,17% 0,90% 1,27%

530 627 892 713 551 775

Instal lació d'enllaç Distribució i conduccions Enllumenat i força Video porter Televisió i Fm Aigua freda i reg Sanejament, aparells sanitaris i griferia Contra incendis Ajudes obra civil i instal·lacions Total instal·lacions

1.762.329 1.524.835

1,26% 1,09%

768 664

1.298.000 13.967.834

0,93% 9,96%

566 6.086

Moviment de terres Ram de paleta Paviments Cobertes Revestiments Jardineria Total urbanització

3,857.864 5.763.226 3.580.355 2.292.942 575.552 600.000 16.669.939

2,75% 4,11% 2,55% 1,64% 0,41% 0,43% 11,89%

1.681 2.511 1.560 999 251 261 7.264

Extres i millores

19.623.218

13,99%

8.550

Tota] pressupost sense IVA

140.240.900

100,00%

61.107

concretar fent efectiva la unió solidària entre els sostres de les tres plantes i els nuclis, a través d' un perfil d'acer en cada pis, completant així la rigidització de l'estructura. Finalment, amb el grapatge de més de 300 mi de fissures es va acabar de resoldre el problema estructural.

En el cas de les cobertes, es va procedir al desmuntatge de les teules velles per mirar de reutilitzar-les. Si es va instal·lar un sandvitx de xapa i poliuretà, sobre l'antiga estructura de fusta.

Aquest fet va comportar una certa manca d'adaptació entre la línia recta de la nova cobertura i la deformada de l'antiga, resolta amb uns peraltats de fusta.

En l'estructura de fusta es va fer un

tractament de tipus insecticida/fungicida. Quan l'encavallada de fusta coincidís amb la divisió entre dos locals, aquesta quedava substituïda per un mur de gero que arribava fins el pla de coberta. En el cas de los plantes baixa i primera, el que es suprimia, era el pilar, i es deixava !a biga de gelosia descansant sobre et mur.

Per tant, com veieu, adaptant-se cada cop a la resolució dels problemes, i establint una connexió entre la línia descrita en ei projecte i la realitat quotidiana de l'obra. •

Xavier Oliva

Rústica senorial Casa de puebio con patio, magníficamente restaurada, con varias estancias y salas.

Ref.:6129 Rústica en Casavells Superficie: 450 m2 Precio: 67.500.000,- ptas.

Excelentes vistas al mar Casa situada en Sa Riera Begur, consta de 4 dormitorios, 2 banos y un aseo, garaje, amueblada y con piscina privada.

Vistas al puerto y "Illes Medes" Apartamento en Primera línea de puerto.

3 dormitorios, 2 banos, 1 ducha. Superficie 129 m2 + 2 terrazas 60 m2.

Con piscina. Calefacción.

Barbacoa. Garaje 13 m2.

Ref.: 4 3 4 5 • Casa en Bn Superfície: 334 m1 Precio: 65.000.000,- ptas.

Ref.: 6 0 7 2 • PISO en l'Estartit Superficie: 129 m' Precio: 39.000.000,- ptas.

Casa en construcción de 106 m2 sobre parcela de 500 m2 con 3 dormitorios dobles, salón comedor, cocina equipada, bano, aseo y terraza. Piscina privada y jardín privado.

Casa situada en la Urb. Roca Maura. Consta de 6 dormitorios dobles, 3 banos, 1 aseo, salón, salón-comedor, 3 terrazas con una superficie de 75 m2, cocina y garaje de 45 m2

Ref.: 5607 Ca:

Ref.: 6042 Cas:

Precio: 64.000.000,- ptas.

Superficie: 106

26.000.000.- ptas.

OFICINAS EN: Torroella de Montgrí Passeig de Catalunya, 35 1"*2V Girona

Platja de Pals Av. Mediterrani, S 17255 Girona Tel. 972 63 6» 86 Fax 9~2 63 60 09

Les làmines ALKORPLAN cuiden el medi ambient.

La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.

IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN, produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaarde (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Liancourt (França), amb qualificacions ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internacionals.

ALKOR DRAKA ofereix al pro^i

fessional la possibilitat de

•*- dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al catàleg informàtic ALKORPLAN (MS-2, CD-ROM, CAD).

SOLVAY LA PASSIÓ PEL PROGRÉS

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Carretera del Montnegre, s/n.

Tel.:(93) 848 40 00 / Fax 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) Esparïa http://vAvw.solvay.com/es/alkor