INF980615

FORMATIU DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

DE

BARCELONA

Barcelona Tel.932402060 Fax93240206i E-mail: íntormac.o®apabcn.es DologacionsaVic.Manresa.GranollorsITernissa

IAMÉSA MÉS La ciutat sostenible per Xavier Casanovas

Certificar la seguretat dels edificis És important visar el Certificat de seguretat per cobrir la responsabilitat civil

La bústia

Assegurances I per a la construcció i http://www.apabcn.es El Centre respon: detalls

constructius

H

a Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han tret dues mesures legislatives per a la millora de la conservació dels edificis. Quant a l'activitat professional, han creat sengles documents de revisió tècnica dels edificis: el Dictamen tècnic i el „ j .

Certificat de seguretat. • l i :

Les activitats

Ciutat sostenible i residus a la construcció

La Llei de l'Edificació va al Congrés

j t a l hltp / / w w w c*»bai c> ó: Cariat Cortaftd. Joan Gay,

Coordinació: E li ureJa F\*

v6, X a w Olivo, GabncUi Sd*an i VICDIX

Auauoran«nttnoa>«c Angsli & Fotogrtrfia; iaw

Gordo D». C

H

es administracions haurien de donar exemple quant a l'aplicació del Decret de residus en les seves obres. Així es desprèn de la jornada tècnica organitzada pel Col·legi en el marc del II Fòrum Ambiental «El cost de no reciclar», celebrat al maig a 7 Exporecycling'98. •

V

I

S

A

T

S

Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de juny Ca = 1,025

BSN: II32-2802

iUnBITPU&UClOAD

11

155 08039 Boralaiv-i

« i po

K

ri rGi

o. Bon TVÏÏÍOI , 5 OS021

60 fojt9324020alO«sno:fi Mn^x.o 08500' TJ 9 3 S 8 5 Ï 6 1 1 Baga-BvguDdò

Oar^delOT

JUNTA.DE GOVtl

I t AJt—i tiSp» Oxxio. J-»-, > Dili B Mi: O M B : Bcnxiï r

*«« L'É-

mea* NI/USA*,, Ni PtUÒ

Pavelló de fusta a Cabrera de Mar 21a28

ACTIVITATS

25è aniversari de la promoció 73 d'arquitectes tècnics La comissió del 25è aniversan de la promoció d'arquitectes tècnics del 1973 ja té a punt els actes de celebració que tindran lloc el dissabte 11 de juliol i que esperen comptar amb la participació de tots els companys d'aquesta promoció, familiars i amics. Es farà una trobada a l'Escola i un dinar als jardins de l'hotel Juan Carlos I. Per a més informació i inscripcions: Francisco Martínez: 9 3 4 5 7 5 6 0 0 / 0 9

Promoció 1973 José Manuel Abella Cardó Pablo AdtegoCuartero José L Adsuara Martinez Consolación Aguilar Conesa Miguel Àngel Aguiló Julià Fernando Aguirre Arbilla P. Agustin C.Ainsa José Vicente Albiac Martínez Jaume Alcalà Ferrer Carlos AJcafnz Lorente José Alcoy Chisven EnriqueAlé Aliava Alf redo Algara Lamaignere Juan LuisAlvares Garcia Jesús Alvarez Goicoechea Ignacio Àlvar ez Legasa EugenioAlvarezMourelo Luis Fernando Ancizulrure JuliànAndracaGolzarri Vicente R.Andreu Bosch Jorge Andreu Montplet A. Andreu M. Elisa AnechinaOsambela José AntonioAparisi Rodríguez M iguel Arabu ruza ba la G u! ié rrez Eduardo Aragonès Màrmol Juan Bautista Aragonès Soler Pedró M. Arechavaleta Marín Naialía Argitaga Tarragó Antonio Manuel Argiles Ormo S.Arisó José L Armada Manin JuanR. Armengod Zaera José Alberto Arnau Izquierdo Juan Esteban Arregui Uranga Miguel Àngel Arriola Garcia Francisco Artola Peris JuanAudelMilIal Pedró Agustin Aznar Roca Silvestre José Azuabarrena Unzueta José Balaguer Giménez Javier Batil Gilart Àngel Barco Quesada Manuela Bardón Femàndez FedericoBaróGaju Gabriel Barrenechea Bujanda Pedró Barriga Paz JuanM. BegonaArrieta José LuisBenedit del Burgo Francisco Vicente BenetCampos Delfina Berasategui Berasaleguí Juan Bernal Martínez Francisco Bemans García Jesús Bitria Ezquerra M. Isabel Bohera Abril Jorge Bonet Vendrell Juan Boronat Granell Luis Borràs Calvo Juan Borrell Prats Santiago Bou Domínguez uan Brunet Bertran Cecilïo Bueno Pintado Rodrigo Busquets Usarralde Juan José Cabra Pujol Luis Miguel Calderón Benavente JoséAlfredoCàmaraManso Felisa Campillo García Santiago Campos Garcia M. Cantero Gustavo Cantós Gergés Joaquín Salvador Caniz Chica Franciscà Cardús Toro Dem'n CarodFeiipe Miguel Casagran Gubert José Casas Florenza Miguel Castanys Sé bado Juan Castels Rovira Juan Castelrvell Boú Jorge Castelrvi Martínez Valentín Castillo Bamuevo

Antonio Castillo Sender Fernando Castillo Sotan José Miguel Calalàn Guallar Fèlix CatalànRabasa Ana M. Cava de UanoCarrió Manuel Ciria López Arturo R. Ciría Mofiuz Federico Cistemas Roig Beatriz Ciurana Lago Santiago Civil Uor J.A. Clausell Ricardo Climent Rais Juan A. Climent Sanz Diego CoboAlvarez Anlonio Cobos Aleixandre L Colomé Oller Luis Collellmir Morales José M. Compte Barracrtina Miguel Conti Negre Ma. Mercedes Corominas Noguera Luis Corral Celma Rafael Cos Pijuan M. Mercedes Cosculluela Giménez José M. Costa Malas Jorge Cots Delclós Gregorio Rafael Crehuet Palmer Miguel Àngel CuarteroCoscoIla JuliànChamarroTena Diego Champer Samper Valero Charles Agustin Vicente Chismol Giménez Juan A. Devis Capilla José Ramon Diaz Ferrer Francisco Joaquin Díaz Ruiz Francisco Díez Ral Albert OoceAzpitarte José Ramon Domingo Borràs M. Pilar Domingo Fuster Juan José Domínguez Alvarez Luis Domínguez Vifluales José Manuel Dopico Gaveiras Tomàs Dueüas Sanjuan Frank Eellink Ignacio Elorduy Zapalerieche Expósito Jorge EncinasCalle Julio Enciso Casabó Juan José Erice Ansó Tomàs ErreaAnsorena Agustin Escobedo Ramo Miguel EscudéHortal JoséManuel Esesumaga Astorquiza Isabel Espíau Espiau José Luis Esteban Arifto Carlos Esteve Ruensa Francisco Esteve Santillan Eduardo Estrada M jyares Carlos Eslruga Gimeno JuanFausFomés José FelipeFélez Guallar José E. Femàndez Cortines Jorge Femàndez Gimeno Rogelio Femàndez Losada Altredo Femàndez Morales José Manuel Femàndez Tomàs Vicente FerTando Casanova Ramon Ferré Capellades Enrique Ferré Granell Roberto Ferrer Usàn José M. Figueras Pallarès Eduardo Flores Valdivieso Joan Font Comas José M.Forés Jorge José Antonio Fos Ruiz Ricardo Fresno Crespo José A. Fuente Baqueleine José Luis de la Fuente Ochoa Jorge Fustegueres Charles Luis Alejandro Fuster Balktellou Alfonso Gabemet Marti' Anlonio Gamallo Càbala Jordi Garcia Clemente Francisco Garcia Checa

Manuel Garcia del Castillo Luis García Falces Manera Pedró AmadeoGarciaMellado Encamación García Ramiro R Garcia Miguel Gargayo Cano José Ma. Garra Murillo Juan Ramon GarridoGarcia Emilio Ignacio Garrido Viviente Juan Luis Garrigues Torres J.Gascón M. Teresa Gastón Busquets Ramon GayAlbadalejo Llorenç Geli Batllon Francisco Javier Gil Pascual José M. Gironès Rocamora Juan Roque Goitia Larman José Gómez López Gomis Garcés Gabriel ManuelGonzàlezCarranza Manuel Gonzàlez Casanova Luis Gonzàlez Farreras SergioGonzàlezMata José A. Gonzàlez Sotillos José Luis Gonzàlez Villar Ricardo Gordo Bon JuanGrauFargas AlberloGuardaUnoz RobenoGuardiolaGalinsoga José Fernando Heredia Salló Ramiro Herrera Martínez Vicente Herrero Català Elvira Herreros Anglada Fermin Hurtado Pérez Rogelio IbarïezLucea Fernando M. IbarraArraus Eusebio Iraragorri Romafià Francisco Javier Iturbe Marín José M. Jariod Carreras Fernando Jiménez Pefia J A Jimeno Josa Ma. Jofre Molina Julio JorquésGinès RafaeIJuan Lluís JuanJ.JuliànMuelas José Ram6n Lerchundi Atangüena Fernando Lerín Valen Àngel Lizana Portolés Joaquin Lizandra Rubio Juan Cruz Üzarraga Osés Benedicto Lizcano Agenjo José Àngel Lobera Caudepón Sonia Loewe Baranger Jesús Lois Arias Luis V. López Bordetas Miquel López Ibàriez José M. Lozano Fàbregas Jorge UacerPenalba Catalina Llopis Enrich Antonio Uuch Mesquida Carlos Magrazo Zurita José Magret Perpinà Javier Majoral Ribalaiga Marcelino Manent Mirón Javier Manzanares Gonzàlez Ho mero Mansz Tarin Humberto Marco Pérez J.A. Marticorena César Manin Gómez Lope Martínez Ailer Francisco Martínez Cendràn Enrique Martínez de la Puente Marcelino Martínez Gou Armando Martinez Martínez Vicente MazoArana A. Medina J. Mengod Juan Merced Cartos Mieza Pastor Roberto Miguel Barros > Javier MiUat Olives > Molina Rosell

Juan Molins Catllà Danie! Monlroig Miraven!

Pedró Moragues J.A. Morales Pedró Moreno García Luis Nadal de Bolós Joaquin Navarri Gueni José Luis Navarro Paslor Josep Lluís Navarro Plantalamor José M.Navarro Ricartío Nevot Navarro Luis Nolarïo Marchamalo JuanM.NuriezBadiola Juan Francisco Nuno Grueso Francisco Obón Asensio Joaquin ObónDosdad Juan Olivella Planas Maria Olivella Quintana Juan Oliveras Darnés Guillermo Oller Ferrer-Vidal Agustin Ordeix Romo Javier Oribe de la Quintana Magdalena Ortiz Pérez José JulianOscoz Erro Javier Otaegui Arzalluz Jorge Padró Quintana Lorenzo PagesSala José Paírot Marti Javier Paiares Gimeno JuanPalahiFabregas Fernando Pando Navarro Antonio Paricio Casademuni José M. Parra Caballero Jorge Passolas Vilella Àngel Paz Clemente Antonio Miguel Pera Campo Eugenio Pera Lucas Arsenio Pérez Pina Francisco Javier Pérez Soler Espiauba Salvador Peris Pascual Francisco Javier Pi de Cabanyes Jorge Pons de Vall Alomar Juan Agustin Portal Polo Herminio Poveda García Gabriel Pozo López Manuel Prado Una José Prat Molisl Juan Anlonio Prat San Roman José Manuel Prieto Olmedo Vicente Profitós Amiell José Maria Prunes Cusidó Evaristo Puigivila Prat Ricardo Punios Ferraz Salvadó/ Puy Mompradé Alberto Queralt Bertran Matías Queralt Ponsà Anlonio Quirant Riera R. Quiroga José Vicente Raga Ferrer José Ral Blanch Jorge Ramoneda Civil José Luis Ramos Escuté José Ramos Piriero Miguel Ramos Serrano LuisRanerallovet José Luis Rasero Velasco José Regué Montserrat José Ignacio RelancioLópez EdmundoRibatallada Rovira Joaquin Ribes Agrasot J. Ribes Alberto Ribó Pratsobrerroca Miguel Riera Izaigué Luis Rigalt Tarragó JoséA.RiveíaParedes Antonio Robles Seguí Francesc Robusté Borràs Esteve Roca León Bartolomé Rodríguez Hemàndez M. Asunción Roger Casamada Francisco Romero Valenzuela Juan Ros Presas

Franciso Roself Sanz Jaime Rovira Zunta Jorge Royo Bieto Fernando Ruiz Lacasa Javier Ruiz Lacasa Vicente José Ruiz Lacasa Francisco Sabates Armentia Emilio Sagrera Busquets Ramon Sala Esquius Rosario Sala Manuel Ramon Sala Pinto Miguel Sànchez Bustamante Benjamín Sànchez Escrivà Fernando Sànchez Etayo Ramon Sànchez Pena José Víctor Sànchez Ros José Sans Celma Francisco AtonsoSanegoAtvarez Jesús SarrateBoneu Jaime Sastre Hernandez JoseM. Senosiain Ibanez Antonio Serrano Ribas Mateo Signes Pineda Salvador Simón Cruz José Simón Montié Àngel G. Solanilla Arasanz Agustin Solé Manso Oario Solé Montserrat M. Mercedes Soler Bisbe José Manuel Soler Navarro JoséManuel SoneiroMontero Juan LLIS Soria Giner Matías Sonano Alsina Miguel Àngel Sureda Rubert Jorge Tane Casadevall Miguel Targa Tudón M. Carmen Teixidé Formenti Telechea Miner Luis Terres Ribera Vicente Àngel Tomàs Acosta Mariano Tomàs Corbella José Tomàs Giner Jorge Tomasa Juyol Miguel Tomasena Salavem'a Gonzalo Tomos Allué José M. Torre Oleaga Ramon Torrens Comas LuisA. Torres Pérez Miguel AngelTorrienteAzpiroz Ramon Tort Uobel José Torta Pons BenjaminTovar Pascual Manuel S.TrílIes Jubete JuanTurrojaCapitàn Luis Valderàbano Ordeig José M.Vallés Jové Núria Vallés Vïha Juan Valls Piera Mariano Velayos Solé Jaime Vellvé Campana JoséVentosa Sardà Celestí Ventura Cistemas José Manuel Ventura Mur V.Vicente Jesús Vidal Zàrraga Jaime Vila Casals JoséVilamalaAhiguer Ramon Vilar Femàndez M. Mercedes Vilanasa Vilalta Miguel Villacampa Buisàn Gerardo F. Villate Bernal José Avehno Vivó Gisbert JoaquínVizuetePízarro Jorge Xiques Fonlowa José Luis XuxuMaymir Ignacio M. Zabala Irizar Vicent Zalamea Hemàndez Joaquin Zaragoza Prats Juan Cruz Zueco Marqués

EL

TEMA L ' E S T A T

N F O R M A T 1 U D E L P A R C

I M M O B I L I A R I

A

C A T A L U N Y A

Darrerament han estat aprovades dues mesures legislatives orientades vers el control i requeriment de l'estat de conservació, seguretat i solidesa dels edificis. Tot i els buits que encara deixen per cobrir, aquestes iniciatives han de ser valorades positivament per la seva incidència en la millora de l'estat del parc edificat.

Conservació iseguretat dels edificis La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han tret dues mesures legislatives vers la millora de la conservació dels edificis

E

embla que poc a poc tots anem prenent consciència d'un fet: tenim un problema greu amb el nostre parc edificat. Els edificis estan envelliís i no s'ha fet, ni es fa manteniment.

Qui en té la culpa d'haver arribat a aquesta situació? Tots. Els propietaris que havien de tenir cura del seu edifici i no ho han fet, les administracions que han vist passivament que no es complia aquesta obligació, i també els tècnics que no hem insistit prou a demanar aquesta actuació periòdica.

Ja l'any 1991, el conseller Joaquim Molins va convocar un gran nombre d'institucions per tractar sobre la durabilitat dels ediiicis. Les conclusions van ser clares: cal una inspecció periòdica dels edificis. Des d'aquell moment fins l'any 1997, una comissió tècnica va estar preparant la Cèdula de l'edifici, com a complement de la d'Habitabilitat. L'any 95 es va fer una prova pilot que va resultar força positiva i va permetre fer una proposta de Decret per a la seva implantació.

Sorprenentment, quan ja tot estava llest, vam veure que la proposta no va tirar endavant i va acabar transformada en un decret que implantava el Llibre de l'edifici dels habitatges existents) el Pro-

La inspecdódeltècnichauràdeconduireispmpietaris

grama de revisió de l'estat dels edificis.

Poc després, apressat pels accidents ocorreguts a ia via pública d'una manera reiterada, l'Ajuntament de Barcelona va elaborar i tramitar amb urgència l'Orcfenança sobre conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis. Les dues mesures legislatives s'han quedat curtes respecte a les expectatives que havien despertat i a la seva capacitat real d'incidir en la millora dels edificis.

El cert és, però, que aquesta realitat és ei marc legal fins ara establert amb relació al parc edificat. Podem dir, doncs, que ja disposem de dues mesures legislatives que afronten la conservació i el manteniment dels edificis. Dues iniciatives que hem de valorar positivament i que estem fermament convençuts que incidiran en la millora de l'estat del parc edificat.

Pel que fa a la nostra activitat professional, les dues iniciatives han creat sengles documents de revisió tècnica dels edificis. Per part del Decret de la Generalitat el Dictamen tècnic, i per part de l'Ajuntament de Barcelona, el Certificat de seguretat (que es pot substituir pe! Dictamen).

Bé, queda dar i és força raonable que siguem els tècnics els qui determinem l'estat, les necessitats i la urgència de les intervencions. Fa molts anys que ho fem i seguirem fent-ho, Tan sols cal fer tots els reconeixements i proves que es considerin necessàries en cada cas i respectar el procediment habitua! de

aferla rehabihtsdò i el manteniment

BCollegivaorganilzarunajQmadad'intormacÍQidebatsQbrelaconservaaóíseguretatdetsedificis

prediagnosi, estudis previs i diagnòstic final. Podem donar-los el format que es vulgui; ara bé, no ens podem deixar portar pels papers i hem de fer la nostra feina correctament i assumir un paper positiu, conduint els propietaris a fer la rehabilitació i el manteniment que resulti de la nostra inspecció.

•

Formalització dels documents

Quant a la formalització dels documents, a continuació comentem un seguit d'aspectes que, segons l'Assessoria jurídica del Col·legi, pot ser convenient de fer constar en aquest íipus de tasques professionals: • Concretaries característiques de l'encàrrec, detallant els mitjans materials facilitats per la propietat per realitzar la inspecció (bastida, grua, cales, inspecció ocular...) i advertint de les diíerències i garanties que ofereix la utilització d'uns

o altres mitjans d'inspecció.

• Recordar a la propietat que és l'única obligada a conservar i mantenir en bon estat el seu ediíici i que el certificat no substitueix aquesta obligació.

• Advertir a la propietat que si, amb posterioritat a l'emissió del document, realitza qualsevol tipus d'intervenció en els elements exteriors inspeccionats (col·locació d'antenes, rètols, llums...), serà necessària una nova comprovació tècnica, i concretar-li que el tècnic que ha subscrit el certificat no se'n pot fer responsable.

• Acompanyar el document de fotografies de l'edifici i dels elements inspeccionats.

• Fer constar l'obligatorietat per part dels propietaris d'encarregar noves revisions en els terminis que es consideri convenient, d'acord amb les característiques de l'edifici i dels mitjans utilitzats per realitzar la inspecció. També cal fer constar que, en cas d'incompliment d'aquesta obligació per part del propietari, el tècnic quedarà exonerat de qualsevol responsabilitat.

• Quan es detecti un perill imminent s'aconselia requerir a la propietat perquè el repari immediatament i comunicar-ho per escrit a l'Ajuntament, amb registre d'entrada a les dependències municipals, per tal que en tingui constància i pugui exigir la reparació amb caràcter d'urgència. • Servei Rehabilitació i Medi Ambient E-mait: sermaQapabcn.es

I

L ' E S T A T

N

F

O

R

D£ L

M

A

T

P A R C

I

E l

U

I M M O B I L I A R I

LLIBRE DE L'EDIFICI DELS HABITATGES EXISTENTS I PROGRAMA PER A LA REVISIÓ DE L'ESTAT DE CONSERVACIÓ DELS EDIFICIS D'HABITATGES

A

T E M A

C A T A L U N Y A

CONSERVACIÓ I SEGURETAT DEIS PARAMENTS EXTERIORS DELS EDIFICIS

Decret 1 5 8 / 1 9 9 7 de la Generalitat de Catalunya

Ordenança de l'Ajuntament de Barcelona.

Gener 1 9 9 8

Objectius: implementar el Llibre de l'edifici en els edificis d'habitatges existents.

Conèixer l'estat del parc d'edificis d'habitatges.

Objectiu: Acreditar el compliment del deure dels propietaris de mantenir els seus edificis (façanes i cobertes) en perfecte estat de conservació.

Edificis que afecta: Pel que fa a l'obligatorietat de! Llibre de l'edifici: • tots els edificis que s'acullin als ajuts per a la rehabilitació Pel que fa al Programa de revisió; • els edificis d'habitatges plurifamiliars construïts abans de 1960 • els edificis amb patologies estruclurals (amb més de 20 anys d'antiguitat) • els edificis amb ordre d'execució d'obres de reparació

Edificis que afecta: Tots els edificis del municipi de Barcelona (d'habitatges o no). Antiguitat superior als 15 anys. Si un edifici ha estat rehabilitat recentment {les cobertes i façanes), els terminis s'inicien en la data del Certificat final d'obra.

Model i contingut: L'Ordre de 9 de setembre de 1997 regula el model de Dictamen tècnic i del Manual d'ús i manteniment.

Conseqüències: Si no es fa el Dictamen, no es té dret als ajuts de rehabilitació. És una forma d'incentivar els treballs de rehabilitació. Permetrà conèixer l'estat de conservació del parc d'edificis d'habitatges d'abans de 1960.

Model i contingut: El que s'estableix al document annex a l'Ordenança. Cal renovar-lo cada 10 anys.

Conseqüències: Obligació de fer les obres de conservació i seguretat que es determinin i en els terminis que es fixin en el Certificat. En cas d'incompliment, l'Ajuntament requerirà els propietaris, actuarà subsidiàriament i sancionarà amb multes de fins al 20% del cost de les obres.

Controls: L'Ajuntament podrà exigir el Certificat en tot moment.

Terminis: Hi ha un termini { i tres anys per fer les inspeccions previstes en el Programa. •

Terminis: Edificis de més de 100 anys (uns 15.000) Edificis de 50 a 100 anys (uns 25.000} Edificis de 10 a 50 anys (uns 40.000)

3 anys 5 anys 6 anys

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

Encastable en el sostre La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271. FS>3) ia més a més no resulta cara. s de Reforç Actiu. S X .

Carrer SaniAgusti 66 F. 08301 Mataró Tdèfons 796 41 22 i 907 22 80 03

fi.

TEMA L ' E S T A T

O D [ L P A R C

I M M O B I L I A R I

A

R M A T

C A T A L U N Y A

Aspectes de tramitació del Certificat de seguretat B

l Certificat de seguretat sobre els paraments exteriors dels edificis de Barcelona no serà exigible fins d'aquí a tres anys per als edificis de més de 100 anys, fins a cinc anys per als que tenen més de 50 anys i no arriben a 100 anys, i fins a sis anys per als que tenen entre 10 i 50 anys.

Avui podem emetre certificats de seguretat amb plena efectivitat i que donaran resposta a l'exigència de l'Ordenança en el moment en què es compleixi el termini corresponent a l'edat de l'edifici. En el cas de realitzar-se obres de rehabilitació o reparació de façanes, els Consells de Districte demanen que s'aporti també el certificat de seguretat.

Encàrrec del Certificat de seguretat Per part del propietari, comunicat o administrador

visita a I edifici [Inspecció ràpida]

A REPARAR

PERILLÓS

Visat del certificat Malgrat que l'Ordenança no estableix com a requisit el visat del Certificat de seguretat, és important fer-ho per dues raons: * Per garantir la data, la intervenció del tècnic i el seu contingut, i per evitar manipulacions o alteracions posteriors.

•

Per cobrir la responsabilitat civil.

Intervenció immediata

Procediment de visat En el moment de visar es presentarà el full de nota-encàrrec pressupost i el certificat emès. Una còpia d'aquest certificat quedarà en dipòsit, com a còpia d'arxiu, en poder del col·legiat.

Les despeses per visat seran de 1.000 PTA més IVA. La prima complementària de Musaat serà la mínima per visat més IVA per la cobertura que es tingui.

- Bombers • Constructor - Comunicació a l'Ajuntament

Dictamen tècnic. Decret 158/97 B fa la Generalitat amb tècnics que seran incompatibles per fer les obres o el mateix tècnic que ha iniciat el procediment (Programa informàtic ÜÏHJ

Honoraris El fet que es tracti d'un certificat que s'emet després d'haver realitzat una diagnosi completa de l'estat dels elements exteriors de l'edifici fa que el professional hagi d'establir els seus honoraris d'acord amb lemps dedicat i de la dificultat a certificar. •

D i a q n O S I (Suport OTDJ

Projecte rehabilitació

Obres de rehabilitació

Instruccions d ús i manteniment (Diversos programes informàtics)

Certificat final d'obra

CERTIFICAT DE SEGURETAT

I MEDI

N

F O

PUNTS

R

DE

VISTA

AMBIENT

La ciutat sostenible B

l concepte de desenvolupament sostenible va néixer l'any 1987 amb l'informe Brundland i va ser mundialment acceptat a la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro l'any 1992.

En aquest marc, tan sols podem acceptar el desenvolupament actual sempre que no hipotequi la capacitat de les generacions futures de cobrir les seves necessitats.

La sostenibilitat no és una moda. És una resposta a la impossibilitat de mantenir l'actual modei de desenvolupament, que està trencant l'equilibri del planeta, i també una alternativa de redreçament si no volem veure'ns privats dels avenços assolits fins avui. Cal reconèixer que la idea és interessant i positiva, ja que supera posicions dogmàtiques que no n'hi veien cap, d'alternativa. Tot i així, no hem de caure en el nostre propi parany i pensar que ja hem trobat la solució. Ara ve el més difícil: esbrinar què és realmeni sostenible i si encara hi som a temps o, per contra, hem superat la capacitat de càrrega del planeta i ja és irrecuperable. Després haurem de redreçar la nostra dinàmica actual cercant solucions equilibrades d'acord amb el diagnòstic mediambiental global i veure a què estem disposats a renunciar per assolir aquesta fita. A la darrera Cimera de Kioto ja es va poder comprovar que estem poc disposats a fer renúncies per garantir un futur millor. És això el que d'una manera clara i realista ens mostra l'excel·lent exposició que es va inaugurar el passat mes d'abril al Centre de Cultura Contempo-

rània de Barcelona sota el títol La Ciutat Sostenible i que romandrà oberta fins al setembre.

• Es fabrica més d'un cotxe nou cada segon, en tol el món.

• La població humana augmenta 2 2 3 . 0 0 0 persones cada dia.

• El 4 0 % de la despesa energètica en els països de la UE correspon a l'habitafge.

• Una bombeta incandescent gasta el 1 0 % de la seva energia produint llum, l'alfre 9 0 % és calor que es perd.

A la regió metropolitana de Barcelona: • El sòl ocupat, s'ha incrementat en un 1 3 0 % en els darrers 30 anys i la població ha crescut un 18%.

• Cada dia s'urbanitza una superfície corresponent a dos camps de futbol.

• A Barcelona, sense incrementar població, en els darrers 2 0 anys el consum d'energia s'ha multiplicat per cinc.

Aquests són alguns dels comentaris que serveixen de guió a l'exposició. Comentaris perfectament il·lustrats, documentats i escenificats que ens condueixen a la reflexió i ens fan ser una mica més conscients del repte que tenim al davant: fer una construcció, unes ciutats i un món sostenibles.

L'exposició ens proposa repensar la ciutat i planteja com a objectiu primor-

dial una planificació urbana sostenible "reduir significativament elsquilòmetre per càpita que es fan cada dia per anar a la feina, a l'escola, a casa, a la botiga o als establiments d'oci". En aquest sentit es valora molt positivament la recuperació del model de la ciutat mediterrània compacta i di versificada en el seus usos, com un exemple per avançar en la sostenibili tat. A Catalunya, com arreu del món, des de l'aparició de Avui, a Catalunya i arreu del món, l'automòbil, aquest model s'ha anat des- són molts els municipis que estan fent la diagnosi de l'impacte de la seva ciutat dibuixant per converíir-se en metròpolis tant a escala local com global per tal disperses i malbaratadores de sòl.

Pel que ia a la construcció, es reco- d'establir un pla mediambiental que ens neix que els edificis, juntament amb els porti cap a la sostenibilitat. Som molts cotxes, són els elements més visibles i els professionals de l'urbanisme, faramb major impacte ambiental. Algunes quitectura i la construcció que estem mesures urgents que caldrà adoptar po- participant en aquests processos i molts den ser; increment de l'eficiència ener- els que s'hi trobaran ímmersos en un gètica, incorporació d'energies renova- futur. Un consell: visiteu l'exposició La , adaptació a les característiques de Ciutat Sostenible. Si el problema ja us l'entorn, construir amb materials reci- inquieta us ajudarà a reflexionar i si fins clats i reciclables, i preveure en la fase ara no us heu interessat per aquest de projecte tot el cicle de vida de l'edifici. problema, entendreu perquè es parla També, la priorització de la rehabilitació tant de sostenibiütat. • sobre la construcció de nous edificis es mostren com a alternativa força interèsXavier Casanovas sant.

Arquitecte tècnic fet

Jomg

EL

N O T I C I A R I M I D I

A

M

B

I

E

N

T

Quatre anys de control dels residus de construcció El Col·legi va organitzar el passat mes de maig una sessió tècnica per avaluar l'aplicació del Decret de residus

H

abocadors per aconseguir que es donin les condicions per obrir un mercat del reciclatge. Josep Maria Gonzàlez Barroso, professor de la UPC, va reiterar la visió dels recicladors en l'insistir en la necessitat de destriar en origen les runes i fer correctament els processos de desconsírucció. Finalment, Caries Prats de El passat dia 28 de maig, el Col·legi, l'Institut Cerdà, va presentar i'Oficina de com a membre de la Fundació Fòrum Promoció de Productes Reciclats, una Ambiental, va organitzar dins el II Fòrum nova eina promocionada per la Junta de Ambiental «El cost de no reciclar» cele- Residus per donar entrada al mercat als brat a Exporecycíing'98, la jornada tècni- productes reciclats. ca Els quatre anys d'aplicació del decret Del llarg debat entre els participants i de residus de la el públic assistent es poden sintetitzar les conclusions següents: es considera que molts ajuntaments catalans encara han d'assumir el compromís que planteplantejar que els objectius europeus de ja el Decret, cal aconseguir el control del reciclatge de residus de construcció a 100% dels residus, cal potenciar amb l'any 2010 han d'estar a l'entorn del 70%. mesures directes i indirectes el mercat Com va comentar Eduard Sanz, de Ges- del reciclat i cal fer recerca i normativa tora de Runes, a Catalunya tan sols estan tècnica per donar confiança als prescripcontrolats el 70% dels abocaments i pràc- tors de productes reciclats. quest any es compleixen els quatre anys de la publicació per part de Junta de Residus del Decret 201/94 que havia de regular els residus de la construcció. En aquell moment, el Decret es va presentar en una jornada tècnica al Col·legi amb moltes expectatives de futur.

ticament no es recicla. Abel Cucurella del Gremi de Recuperadors va insistir en la necessitat d'incrementar el grau d'exigència de l'Administració i dels mateixos

En aquest sentit, es demana una actitud exemplificadora per parí de les diferents administracions en les seves obres. •

Ets redcladors demanen destriaries runes en origen ileruna desconstrucdócorrecta

CCCB: la ciutat del futur H

la fi del segle XX, les ciutats són l'escenari principal dels grans reptes que afronten les societats humanes.

Espai privilegiat per a la creativitat i la innovació, ies ciutats, especialment les occidentals, també han esdevingut les primeres responsables dels problemes socioecològics que afecten les comunitats humanes a tots els racons del planeta. El model actual de ciutat occidental, que malbarata l'energia, que prima la competència davant la cooperació i la participació, és incapaç d'afrontar les crisis ecològiques globals i de garantir l'equitat i fa justícia social.

•

Repensar l'entorn urbà

Amb aquests plantejaments, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha preparat l'exposició La ciutat sostenible, que es pot visitar fins ai 13 de setembre al carrer Montalegre, 5, de Barcelona. L'exposició proposa repensar l'entorn urbà de tal manera que sigui

sostenible, és a dir, compatible amb els sistemes ecològics —locals, regionals i globals—, que permeti llegar una herència a les generacions futures no condicionada negativament per les activitats humanes presents, i que tingui en compte l'equitat. Es proposa la ciutat mediterrània, compacta i diversa com un espai urbà capaç de contribuir al desenvolupament d'una varietat de cultures i personalitats i disminuir l'impacte negatiu de les activitats humanes sobre l'entom.

La mostra està organitzada per Albert Garcia Espuche i Mònica Ibànez, i compta amb un equip científic format per Salvador Rueda, Joan Rieradevall, Xavier Domènech i David Closes.

A més de les «instal·lacions escenogràfiques» de què consta l'exposició, el visitant pot trobar al final un «cafè-íórum», un espai en el qual es pot consultar en suport informàtic diverses iniciatives i propostes en el camp de la sostenibilitat urbana de diferents col·lectius i entitats. •

EL L C G I S 1 A C

N O T I C I A R I

A L T R £ S

La LOE es posa novament en marxa El Govern de l'Estat ha preparat un Projecte de llei de l'edificació que podria tramitar-se a l'estiu

B

i Ministeri de Foment ha elaborat un nou Projecte de llei d'ordenació de l'edificació que ha estat lliurat a les comunitats autònomes i als representants de les institucions representatives del sector. Aquest projecte recull bàsicament el text que va ser presentat pel darrer govern socialista a les Corts el desembre del 1995.

El projecte, molt més resumit, consta de 23 articles en lloc dels 51 de l'anterior, i segueix una estructura similar. L'esborrany permet fer-ne una primera lectura í avançar alguns dels aspecies bàsics:

Objectius i àmbit La Llei vol regular el procés d'edificació i les obligacions i responsabilitats dels diversos agents, per tal de garantir la qualitat i la protecció dels interessos dels usuaris. Es refereix a edificacions que requereixin projecte arquitectònic, o bé a projectes d'edificis que tinguin una destinació corresponent a una titulació d'enginyeria i no tinguí caràcter de residència permanent.

Agents de l'edificació Defineix el paper bàsic dels diferents agents de l'edificació. Entre ells, el director de l'obra, que ha de ser un arquitecte o un enginyer, i el director de l'execució de l'obra que ha de ser un arquitecte tècnic o un aparellador. En determinats casos un enginyer pot fer el paper de director d'execució d'obra.

El Projecte de llei no fa referència al tema de la seguretat en les obres.

Responsabilitats i garanties Es dóna un relleu especial al moment de recepció de l'obra executada i a la documentació final de l'obra.

Tots els agents que intervenen en el procés són responsables dels danys materials que puguin produir-se en els edificis per vicis o defectes de construcció originats per culpa, negligència o imperícia professional en el compliment de les respectives funcions.

El promotor respon subsidiàriament respecte de la resta d'agents davant dels possibles adquirents posteriors en relació als danys materials que puguin produir-se.

S'estableixen els terminis de garantia següents, a partir de la recepció de l'obra: a) Durant un any, el constructor es responsabilitza dels danys que afectin els acabats de les obres. b} Durant tres anys, tots els agents es responsabilitzen dels danys que afectin elements constructius o instal·lacions. c) Durant deu anys, tots els agents es responsabilitzen dels danys per defectes en la fonamentació, sostres, parets de càrrega o altres elements estructurals que comprometin l'estabilitat o solidesa de l'edifici.

Les obres hauran de disposar d'una garantia en forma d'assegurança o aval per als edificis d'habitatges. En el cas a), el prenedor de la pòlissa serà el constructor. En els casos b) i c) ho serà el promotor.

Les accions per exigir responsabili-

tats prescriuran al cap de tres anys que hagin aparegut els danys.

Com a resum, podria dir-se que es tracta d'un text que millora el text anterior i que introdueix aspectes bàsics relacionats amb la qualitat i el procés de realització de les obres. Respecta les competències tradicionals de les pro-

fessions que hi concorren i aborda el tema de la responsabilitat civil (estableix amb una disposició addicional la reforma dels articles 1591 i 1909 del Codi Civil), d'una manera que interessa els usuaris però també els professionals, que fins ara assumien el pes de la sinistralitat del sector. •

LEIisava impartirà Arquitectura Tècnica El pla d'estudis propugna un arquitecte tècnic especialitzat en el disseny d'interiors

H

Escola de Disseny Elisava impartirà la carrera d'Arquitectura Tècnica com a centre universitari docent adscrit a !a Universitat Pompeu Fabra (UPF). L'oferta d'aquests estudis universitaris s'afegirà a la de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Ramon Llull (URL), aquesta més recent i de caràcter privat.

Segons l'Escola Elisava, «la professió d'arquitecte tècnic es íroba en un moment d'expansió, on haurà d'assumir noves responsabilitats i as-

solir nous reptes». El perfil s'orienta cap a «la formació de tècnics qualificats capaços d'abastar ies àrees socioculturals del disseny i construcció d'espais, tant en els aspectes tècnics com en els humanístics i culturals».

ses amb la direcció d'Elisava posant de manifest !a preocupació per aquesta mínima càrrega lecíiva la qual, malgrat que s'ajusta a la normativa legal, limita el camp de coneixements a adquirir.

El pla d'estudis, però, inclou una càrrega lectiva força baixa de 180 crèdits en tres anys, amb un nivell de continguts complementaris a l'orientació troncal amb nous requeriments per exercir les funcions pròpies del dissenyador d'interiors.

D'altra banda, si ei que es propugna és un arquitecte tècnic amb una certa especialitat cap a l'interiorisme, sembla que seria lògic que el nombre de crèdits fos lleugerament superior o almenys similar al d'altres centres universitaris que imparteixen arquitecte ra tècnica. •

El Col·legi ha iniciat unes conver-

seu de/'Esco/aeisa va. ubicada a la plaça de la Mercè

EL

N O T I C I A R I A C T I V I T A T S

l I

•

I N r O R M A T I U

SECTOR

La construcció creix a bon ritme B

l creixement de l'activitat constructora catalana progressa a un ritme mol! viu des del darrer trimestre de l'any passat, que es pot haver situat entorn del 5% durant el primer trimestre de 1998, segons indica el darrer informe de conjuntura econòmica que realitza la Cambra de Comerç de Barcelona.

El consum de ciment ha registrat un augment interanual del 22,3% durant els quatre primers mesos de l'any, un augment dels més elevats en els anys noranta. Durant els mesos de març i abril, com en els dos mesos anteriors, hi ha haguí un increment generalitzat de l'obra executada, un fort increment de l'ocupació i un avenç notable de la demanda, que contrasten amb la tendència contractiva dels mateixos mesos de l'any passat. Les dades de visat del Col·legi indiquen un fort dinamisme del sector de l'habitatge, que no mostra signes d'infle-

xió malgrat l'expansió del 1997. Durant el primer trimestre, l'augment interanual ha estat d'un 26,7% de nous habitatges.

També hi ha hagut una clara represa de l'obra pública a Catalunya, molt estancada en els darrers anys. •

Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més.

L'art al carrer

Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc.

La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari.

Una garantia més sobre allò que no es veu.

H

a sala d'exposicions del Col·legi acull fins al 17 de juny Bl muralisme urbà. L'art al carrer, un muntatge de Josep Maria Cortina que va ser inaugurat el passat 18 de juny i que s'inclou en el marc de la Primavera Fotogràfica. Potència det color, imatges contrastades, íórmules expressives radicals són alguns dels trets que caracteritzen els treballs de pintura mural urbana. Les fotografies que es mostren en l'exposició han estat (etes a Barcelona, a poblacions de l'Àrea Metropolitana, a d'altres po-

blacions de l'Estat espanyol i a ciutats europees com Amsterdam, Estrasburg i Berlín. Les pintures de la sala són obra dels muralistes-il-lustradors Sendy's i Puke. •

Ramon Sala entra ala {unta del Vallès

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport cècníc de

e

l company Ramon Sala i Pintó, de 48 anys i resident a Sabadell, es va incorporar el passat 1 de juny a la Junta de la Delegació del Vallès Ocadental del Col·legi en substitució de Cartes Vïllagrasa L'equip directiu Queda constituït per Salvador Navarro (delegat), Ildefons Valls, Rosa Remolà. Xavier Zamora, Eva Candela i Ramon Sala. •

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73. lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromal.com www.sispromat.com/lorente

I

N

F

O

R

M

A

T

I

P U N T S

U

EL R E N T I N G SERVEI

H

s professora a l'Institut Municipal de Granollers des de 1977. Durant divuit anys va treballar com a professora de delineants i cap del departament. Però, en fer la reforma educativa va voler reciclar-se per poder fer classes d'ESO.

DELS

APARELLADORS laudeixi dels béns que necessita, tsense haver de comprar-los Grades a l'acord de col - laboració signat entre RlSPAMER, primera companyia de renting d'àmbit nacional, i BERNALDEZ & ASOCIADOS, els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats al Col·legi de Barcelona, i també els seus familiars i amics, podran accedir als productes i serveis que la seva empresa necessita mitjançant els avantatges del lloguer a mig i a llarg termini.

[Conegui els avantatges del renting per als aparelladors

Mil No ha de comprar els hens A canvi d'una quota fixa mensualj la seva empresa podrà gaudir dels béns que necessita (cotxe, ordinador, mobiliari, etc.) sense haver de ;l seu manteniment o assegurança.

Amb aquest sistema, podrà deduirrse directament les quotes mensuals en La partida de despeses.

Un cop acomplert el termini de lloguer dels béns, po3í ., nous rentings sense cap.al.tra preocupació que continuar gaudint dels nous'béns.

(t

w

1 jx

Més informació i assessorament fiscal: BERNALDEZ & ASOCIADOS

Tel 93 414 74 43 Fax 93 209 87 50

BERNALDEZ & ASOCIADOS

V I S T A

ÀNGELS ESTELLA, ARQUITECTA TÈCNICA, PINTORA I MESTRA: «HR OBRÍS ÈS COM PINTAR UN QVADRi, ÈS UN SENTIMENT»

AL

-

DE

J

«Vaig aprendre a pintar per incorporar aquesta disciplina a l'ensenyament. He anat a classes amb Marta Duran (que, al seu tom, va ser alumna de Martínez Lozano). Em preocupa molt la composició i el color, sense arribar a fer pintura abstracta. Més aviat segueixo una línia impressionista, una línia fauve» Fa aquarel·la, oli i acrílic. Del 20 d'abril al 17 de maig ha exposat al restaurant«EIMirallet»deGranollers i, durant tot el mes de maig ha participat en una exposició col·lectiva a la galeria BM, tambéa Granollers.

"Trio la tècnica segons l'estat d'ànim.

S'ha de tenir molta energia per poder pintar. Vaig fent obra contínuament, tot i que també he de confessar que llenço molts quadres. Pinto encara que en algun moment no en tingui ganes, és qüestió de disciplina. És l'única mane-

ra de continuar aprenent sempre».

Hihatreslíniesimportantsenlaseva vida professional: les obres, la pinturai l'escola. Pel que fa a les obres, treballa amb l'arquitecte Joan M. de Castellar des que va acabar la carrera, i el q ue més li agrada fer són cuines i banys.

«A les cuines hi haurà d'haver un espai per a l'agenda. M'agrada subdividir les zones. És com fer un quadre, és un sentiment, s'ha de fer que els acabats siguin molt còmodes. Els banys han de ser sales d'estar i m'agrada jugar amb els volums. En realitat m'agrada tant fer obres com quadres».

Pel quefa a la seva vessant docent, éscapdelDepartamentdeVisualis'hi dedica a jornada completa. Com t'ho fas per trobar el temps necessari per a fer-ho tot?

«Ho puc fer tot perquè simplifico. He après a eliminar coses supèrflues i em dedico plenament a les coses que faig al moment. Reconec, no obstant, que això s'aprèn amb el temps.» •

Lydia Perera

E-mail: premsa <§ apabcn.es

P U N T S

DE

t ' O P / N / O

V I S T A D

E

L

I

N F O R

L E C T O R

Qualitat constructiva i premis FAD

Disseny i construcció

H

H

a! considerar la qualitat constructiva en els premis FAD? En la meva opinió la resposta és sí. Penso que no tan sols s'hauria de tenir en compte en els premis FAD sinó que el Col·legi i L'INFORMATIU haurien de promoure la crítica de l'arquitectura des d'una vessant estrictament tecnològica.

Sorprèn que, quan en L'INFORMATIU (com a totes les altres revistes d'arquiteciura) es reprodueixen seccions o esquemes constructius, en bona part dels casos posen en evidència errors bàsics de concepció. Si això es dóna en les obres emblemàtiques, no vull ni pensar què passa en les més habituals.

Pel que fa a temes d'aïllament, dels quals sóc prou coneixedor, els errors més freqüents detectats són: • Posició de l'aïllament incorrecte amb relació a altres capes i molt concre-

14

PIECVfMJ

tament, inversió entre cambra d'aire i aïllament.

• Especificacions d'aïllament incorrectes o no adaptades als productes del mercat.

• Elecció d'aïllaments fàcilment inflamables en situacions exposades, concretament en façanes ventilades.

• Nul·la atenció a la formació de ponts tèrmics en les heterogeneïtats, com ara brancals, pilars, o caps de forjat.

La meva opinió és que si des del Col·legi s'optés per fer una crítica més rigorosa des de la vessant tecnològica, alguns d'aquests problemes entrarien en vies de solució. •

Josep Solé Arquitecte tècnic Direcció tècnica Poliglàs E-mail: jsole@poliglas.grusa.com

í NI [ í I 0 «

El jurat dels premis FAD d'arquitectura i interiorisme ha determinat les obres seleccionades i guanyadores per a l'edició de 1998.

Premi's FAD: creieu que caldria vna major atenció e h qualitat tonstrvttiva?

El 14% dels que han respòs la pregunta ho fa negativament. Eis motius del seu NO, però, són diferents. 0 bé perquè els FAD ja dediquen prou atenció a la qualitat constructiva, o bé perquè no és un aspecte que calgui tenir en compte en aquests guardons. -Crec que la qualitat constructiva és intrínse-

1 A

P ( I 0 II N I 4

Universitals privades i centres de formació d'arreu de l'Estat han començat a oferir els estudis d'arquitectura tècnica, ja que la demanda d'aquesta carrera és superior a les places disponibles. Aquest fet pot provocar l'aparició de diferents models de formació i també de continguts, segons que es vulgui aprofundir més en els aspectes humanístics o bé tecnològics.

Creieu que la formació actual de l'arquitecte tècnic s'adequa a (es necessitats del menat de treballí

El 86% dels col·legiats que han contestat a la pregunta de L'INFORMATIU diu que sí. La majoria dels que comenten la seva resposta fan referència al deteriorament prematur d'obres que han estat premiades en anteriors edicions i creuen que no s'ha tingut prou en compte la qualitat constructiva en la selecció de les obres que opten al premi FAD. Els qui opinen afirmativament donen alguns exemples i aprofiten per reivindicar el valor de les obres ben feies. «Caldria tenir més en compte la qualitat constructiva, considerarels materials emprats i valorar el seu comportament en previsió del manteniment futur», afirma un. 0 bé "molt sovint els materials són escollits més pel seu resultat visual que no pas per la seva eficàcia i manteniment posterior.»

enso que la qualitat constructiva 3 • Quelcom rebutjat per la societat, el consumidor, l'usuari final... • està intrínsecament vinculada al disseny. E! disseny és novetat, és soluJoan Carles Segura cionar un lema constructiu i moltes coArquitecte tècnic. Cervera ses més, però e! producte final, el que E-mail: caatlI438@svt.es rep el comprador o l'usuari, és el que detecía, cala, i en definitiva pateix la bona o mala qualitat del producte constructiu. El lema podria ser: «Disseny SI, La seva opinió és MAIa QUAlitat Constructiva NO, Gràimportant cies! que abreujat quedaria DISI MAGUACONO, Gràcïesl Si el disseny passa pel damunt de Els lectors interessats a opinar les bones solucions constructives, el sobre els temes tractats a producte constructiu es converteix en: L'INFORMATIU, poden fer-ho amb un 1 • Un cau de problemes en un futur no escrit breu adreçat a la redacció: gaire llunyà. El comprador cada vegada és més exigent, i les obres L'Informatiu. valen molts diners!

Bon Pastor, 5.08021 Barcelona 2» Una mala funcionalitat. Tots hem Fax: 93 414 34 34 sentit o argumentat la frase tòpica: E-mail: informatiu@apabcn.es «Molt disseny i poca funcionalitat», dit de moltes maneres.

Podeu respondre, abans del 15 de juliol al telèfon.

TELÈFON ® 93 240 20 58 El mes de desembre se sortejarà un premi entre les persones que responguin la pregunta. • ca a qualsevol obra o projecte que mereixi una nominació a premi FAD», afirma una col·legiada. Un altre dels que responen negativament raona que «si ho fessin, els premis FAD perdrien la seva essència».

Alguns col·legiats han aprofitat la pregunta per dir que en la construcció en general caldria una major atenció a la qualitat constructiva. «Faria falta més atenció, però la part administrativa ens resta temps per atendre les obres» o -més qualitat tècnica i menys burocràcia» són alguns dels comentaris que exposen. •

La guanyadora del sorteig celebrat el passat 5 de juny entre els participants de La pregunta ha estat Beatriï lópei Castro El premi és un radiocassette portàtil amb CD Sony CFD-V10. •

SERVEIS

I N F O R M A T A S S e O U R A N C I S

I

A L T R E S

El Col·legi ampliael servei d'assegurances B

l Col·legi amplia el servei d'assegurances i millora l'atenció al col·legiat. El passat mes de maig es va posar en funcionament el nou horari de matí i de tarda amb una ampliació del personal que atén al públic. Automòbil, llar, malaltia, assistència sanitària, vida i accidents formen una àmplia gamma d'assegurances personals i professionals que el Col·legi, en conveni amb ía correduria d'Asseguran-

ces César Lorente, ofereix al col·legiat.

Des de l'any 1997 s'ha intensificat l'oferta s'ha posat a disposició dels col·legiats la pòlissa de taxadors, la de tot risc construcció, destinada als que fan de promotors o constructors, la de responsabilitat civil sense decennai i altres d'específiques. Durant 1997 es van obrir al Col·legi més d'un miler de pòlisses, segons s'indica en el quadre adjunt. •

Resum d'assegurances 1997 Conceptes Nombre assegurances Assistència sanitària Subsidi malaltia/accident Assegurança automòbils Assegurança de la llar, comunitats, oficines i comerços Assegurança de vida Assegurança d'accidents Totriscconstrucció/decennal danys Responsabilitat civil Total

196 76 128

Total facturat 21.090.721 5.611.600 6.861.667 4.126.119 8.366.010 3.812.905 16.124.847 8.054.526 74.048.395

Informació tècnica i comercial

ASSEGURANÇA DECENNAL OE DANYS

B

B

l Col·legi ha posat a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial (Bon Pastor, 5, Barcelona). A més a més, organitza presentacions de productes a la sala d'actes. També, s'ha instal·lat un moble amb prestatges on les empreses poden dipositar ía seva informació tècnica i comercial. Els col·legiats podran utilitzar el mateix moble-casiller per sol·licitar més informació, la qual se'ls enviarà al domicili o al despatx. Empreses que hi van ser presents durant el mes de juny:

PRESTATGERIA CEMARK.SA EURO SISTEMA INCENDIO ANCHORAGE.SA (Plàsticos Ferro, SL) J3F(ENCA) LAT1CRETE,SA PÈNDOL, SL SABÍ TBF.SA ANSÀRESTAURACIÓN,SL INDUSTRIAS JOSÉ ESTEBA, SA

més informació Isidre Rodríguez Marta Martí Departament comercial Quarta planta del Col·legi Telèfon directe: 93 240 20 57 Fax: 93 414 34 34

Email: comercial@apabcn.es.

•

l servei d'assessorament d'assegurances del Col·legi ofereix des de 1997 a!s professionals que actuen com a promotors o promotors-constructors una assegurança decennal de danys que cobreix l'obra principal de l'edifici davant de possibles sinistres.

Aquesta assegurança constitueix una bona forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari i una veritable garantia sobre tot allò que no es veu. Aquest tipus d'assegurança és obligatòria a bona part dels països de la Unió Europea, mentre que a l'Estat espanyol, tot i que no ho és encara, ja la tenen contractada molts promotors conscients dels seus avantatges. Exigir-la és una garantia afegida per als usuaris i pels promotors, ja que l'existència d'aquesta assegurança comporta que, a més dels controls obligatoris que es fan a l'obra, hi hagi un control tècnic extraordinari per part d'una oficina de control de qualitaí, independent i aliena a tots els implicats en el procés de construcció. La indemnització al beneficiari, en cas de sinistre, és immediata.

• Cobertura decennal de danys materials L'assegurança decennal cobreix tots els elements resistents de l'edifici: fonamentació, estructura, tancaments exteriors i cobertes. Té per objecte garantir durant deu anys, a partir de la recepció definitiva, els danys materials que afectin la solidesa o l'estabilitat de l'obra principal i tinguin el seu origen en vicis del sòl, errors de disseny o construcció i defectes de materials integrants de l'obra principal. També són objecte de cobertura l'obra secundària i instal·lacions danyades pel supòsit anterior. Opcionalment, es poden cobrir defectes d'estanquitat de cobertes, terrasses, teulades, façanes i soterranis. •

Més informació SICÓ Servei Integral ala Construcció Tercera planta del Col·legi Horari: de dilluns a dijous, de 9 a 14.30ide16.30a19.30h.

Divendres, de 9 a 14.30 hores.

Telèfon: 93 240 23 72

SERVEIS

I

i N T e k N e r

fifíp:

i

e x

E R C I C I

N F O R

P R O F E S S I O N A L

//www.apabtn.es

La pàgina web d'una embotelladora d'aigua aconsegueix visites H

n la curta història comercial d'Intemet, les empreses s'han adona! ràpidament que atraure els internautes a la seva pàgina web no és senzill. Per aconseguir i'impossible i poder justificar la inversió digiíal davant el Consell d'Administració, algunes empreses s'han apunta! al que s'anomena vaiue for free, que no és altra cosa que oferir a Pinternauta, de manera gratuïta, continguts úiils i desinteressats que l'ajudin a fer la feina, a aprendre o que el diverteixin.

• l a part: estratègia dels de màrquefing Evidentment, una empresa que es dedica a vendre aigua embotellada, per exemple, difícilment aconseguirà que els internautes visitin massívament la seva pàgina web. La decisió d'oferir als

Oferta connexió d'accés a Internet

internautes de franc continguts que els puguin ser d'interès no s'ha pas, doncs, d'entendre sempre com a pura filantropia, sinó com una estratègia dels def departament de màrqueting de l'empresa, que preienen que el negoci sigui prou conegut de manera immediata i, sobretot —íal com apunta Alfons Cornellà, professor a ESADE i expert en Internet— quan arranqui ei veritable repte, el del comerç electrònic. "Per fer negoci demà, potser s'ha de donar alguna cosa de franc avui», indica Cornellà.

Si els continguts dei web el satisfan, l'intemauta estarà agraït i valorarà positivament la marca que els hi ha ofert. A més, sempre hi ha la possibilitat que acabi per decidir-se a fer dic damunt algun enllaç que connecta amb la part purament comercial del web, tot i que per alguns estudiosos —com ara Manuel Castillo, professor d'investigació al CSIC— el comerç electrònic és un mite propiciat peis futuròlegs. Segons Castillo, el comerç a través d'Intemet té un camp d'acció molt limi-

tat —venda de llibres o de material informàtic, per exemple- i el seu èxit relatiu és perquè s'ha menjat la venda per correu.

Les limitacions del comerç a la Xarxa cal buscar-les en el fet que la seguretat de les transaccions a través d'Intemet no està, i potser mai no ho estarà, completament garantida; que anar de botigues és un acte social, i que la gent vol tocar el que compra.

Possiblement, apocalíptics i integrats tenen raó. És clar que no totes les empreses volen ser a Internet per fer negocis amb particulars. N'hi ha que queden satisfetes si Internet els augmenta ies possibilitats de donar-se a conèixer y salva dels impediments legals per anunciar-se. A la segona part d'aquest article, que hem col·locat a la pàgina del Col·legi (http://www.apa-

bcn.es/forfree.html), hi trobarà comentaris i enllaços a pàgines web que han apostat pel value for free, entre aquestes, l'exemple que citàvem al començament. És la nostra particular manera d'entendre aquesta manera de donarse a conèixer a Internet, que al capdavall tampoc és !a millor opció per estar a la pàge. Però d'això ja en parlarem en el proper article. •

Jordi Marlet jordim@apabcn.es

Nom i cognoms Adreça Població Tetèfon

CP NIF

Fax

Empresa/entitat Càrrec/professió Forma de pagament 3 Domiciliació del pagament 3anc/Caixa :

!

D Adjuntem xec nominal Agència

Dígits de control

Número de comple Característiques del seu equip CD Rom

Sf D

No D

Sistema operatiu

Windows 95 D

Windows 3.1 D

Altres D

E-Mail Per tal de personalitzar la vostra adreça de correu electrònic, indiqueu si us plau les vostres preferències, màxim 6 Exemple: Sr Antoni Planas: aplanas@ apabcn.ictnet.es

u-Taloi·l n?rvd ICTnet, empleneu, v

Àmbits temàtics del vostre interès Lúdicsileure Culturals Professionals

Signatura

SERVEIS

I N F O R M A T

C £ N TR E

D f

D O C U M E N T A C I Ó

C e n t r e

J O S E P

RíN A R T

r e s p a

Detalls constructius

H

I detall constructiu sovint és una eina indispensable pera la interpretació dels plànols del projecte i sobretot dels punts que en són més conflictius. Treballar amb plànols de detall que complementen els plànols generals, amb les especificacions de muntatge i posada a l'obra corresponents, és una manera d'evitar interpretacions errònies del projecte i d'assegurar la correcta aplicació dels materials i les tècniques de construcció.

Els detalls formen part de les publicacions tècniques de construcció i arquitectura, la normativa i els catàlegs dels fabricants, però també hi ha un seguit de publicacions que tracten de manera específica el tema dels detalls constructius en les obres públiques i d'edificació, ja sigui com a detalls genèrics o com a detalls vinculats a obres realitzades, sovint de projectes significatius. En ambdós casos, les publicacions poden tractar

Cenamiento de fachadapara reducirpuentes tómícos. José Calavera/lntemac

de forma monogràfica un tema.

L'efectivitat d'aquests detalls, sovint preparats per a ser aplicats als plànols directament, rau en el fet que el projectista comprovi que s'ajusten a les seves necessitats particulars i hi introduexi les modificacions i les adaptacions que consideri necessàries.

D'entre les publicacions de detalls genèrics cal destacar Trazos de arquitectura y construcción, amb detalls dels diferents elements constructius de l'edifici (fonaments, estructures, façanes, instal·lacions, etc), Biblioteca de detalles, també de l'editorial Trazos, amb diversos volums dedicats a sostres, ram de paleta, fusteria interior i protecció contra incendis, que s'aniran ampliant fins a tenir detalls de tots els capítols que poden compondre un projecte d'edificació.

També es presenta en suport magnètic per AutoCAD. Détails des projets de construction de bàtiments, de WEKA, són cinc volums estructurats per capítols (fonaments, estructures, cobertes, escales tancaments, revestiments, etc.) amb més de 2.500 de detalls i variants de detalls de solucions constructives, comentaris tècnics, referències a la normativa, aspectes de càlcul i de posada a l'obra. Biblioteca ITEC, és un CD que conté fitxers en CAD amb detalls constructius procedents de catàlegs de diferents empreses i associacions.

tar-ne l'aplicació. Manual de detalles constructivos en obras de hormigón armado: edificación y obras púbücas, de José Calavera, és una publicació amb detalls per a construccions de formigó, recomanacions tècniques, referències al càlcul i a la nor-

Biblioteca de detallesconsfrutiivos de CYPEIngenieros

mativa obligatòria i/o recomanable. Inclou una eina informàtica de suport en AutoCAD, que permet adaptar els detalls als plànols concrets.

Un altre tipus de publicacions són les que fan referència directa a obres ja realitzades, com és e! cas de Le tecniche dell'architettura contemporanea, de l'Anna Mangianotti, que tracta l'evolució i la innovació dels elements constructius mitjançant l'anàlisi de detalls d'obres concretes, sense deslligar la tècnica d'execució del llenguatge de l'arquitectura.

L'Architect'sWorkingDetailsésuna col·lecció que recull detalls constructius també en el context d'obres ja realitzaPel que fa a les publicacions espe- des, amb el comentari tècnic d'experts cialitzades cal esmentar Biblioteca de independents a l'obra que analitzen els detalles constructivos pràcticos de problemes actuals de disseny. Aquesta hormigón armado en estructures, publicació és una recopilació deis detalls i Biblioteca de detal les constructi- que periòdicament apareixen a la secció vos metalicos de hormigón y mix- «Working Details» de la revista Architos de edificación, de CYPE Inge- tect's Journal. També en aquesta línia hi nieros, amb detalls pensats per a ha Detai I/Arquitectura; aquesta publicaser manipulats informàticament ció en espanyol és una referència directa amb els seus programes de càlcul i a la revista alemanya Detail, amb detalls altres programes de CAD i perquè de solucions constructives d'obres conpuguin ser inclosos als plànols cretes que es descriuen breument. Tant d'estructura. Els detalls són pràctics i les revistes com els llibres tracten de pertanyen a l'àmbit més habitual de les forma monogràfica un tema. obres de construcció i sovint van acomTambé és interessant esmentar alpanyats de comentaris útils per a delimi- gunes publicacions sobre detalls que ela-

Horari del Centre de Documentació L'horari del Centre és el següent •matins: de 8.30 a 14.30 hores •tardes: de 16 a 19.30 hores.

Cinquena planta del Col·legi Telèfons: General: 93 240 23 61 Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 Fax: 93 240 23 81 E·mall: General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SIT@apabcn.es

Últims

boren determinades entitats de l'Administració, com és el cas del Servei de projectes urbans de l'Ajuntament de Barcelona, amb un recull d'especificacions i tècniques constructives dels elements urbans a la ciutat de Barcelona, o el GLC Detailing for Building Construction, amb detalls tipus elaborats pel Departament d'arquitectura i disseny urbanístic del Consell municipal de Londres (Greater London Council) per als seus projectes.

A més a més de les publicacions periòdiques esmentades, cal ressaltarne d'altres que d'una manera habitual tracten el tema dels detalls, ja sigui en seccions fixes o bé al llarg de tota la revista. Generalment, els detalls sempre fan referència a obres concretes. Algunes d'elles són: Tectònica, Baumeister, Costruire, Costruire in Laterizio, Le MoniteurArchítecture.LesCahiersTechniques du Bàtiment i VilleGiardini, Al Centre de Documentació podreu consultar en format paper les publicacions esmentades i d'altres relacionades amb la matèria. També us recordem que les bases de dades Bit Bit i Arqu recullen els articles sobre detalls constructius. •

Documents

17. Certificat d'habitabilitat 18. Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya 19. Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció Nou document a l'abast: 20. Conservació i seguretat a les façanes

Marta Truyol E-mail: sit@apatxn.es

a

/'Abast

(302 PTA + IVA) (138PTA + IVA) (750 PTA + IVA) (ambdisquet, 1.000+IVA) (850 PTA + IVA)

Els documents es poden adquirir al Centre de Documentació Josep Renart, al Servei d'Informació, i a les delegacions del Col·legi. •

SERVEIS A

S

S

I E

S

S

O

R

I

A

N

F

O

R

M

A

T

F I S C A L

La rehabilitació d'edificis i l'IVA H

ributen al tipus reduït de l'IVA les operacions de cons-

l^^'^gTJy irucció o rehabüi^ ^ ^ J j ^ ^ lacio d'edificis o ^ ^ ^ • ^ ^ B part d'aquests, inclosos: locals, annexos, garatges, instal·lacions i serveis complementaris situats en aquests, sempre que s'acompleixin els requisits següents: a) Que es tracti d'execucions d'obra, amb aportació de materials o sense. b) Que aquestes execucions d'obra siguin conseqüència de contracte formalitzat directament entre promotor i contractista.

En aquest sentit, els constructors seran els que instal·lin els diferents components d'una edificació sempre que no estigui acabada, és a dir: paletes, lampistes, etc. Les execucions d'obra fetes per subcontractistes tributen al tipus general (16%). Una vegada acabada la construcció, el tipus aplicable a les obres realitzades és el 16%.

Promotor pot ser-ho, a l'efecte de l'aplicació del 7%, fins i tot qui faci la

promoció per a ús privat.

No s'inclouen dins de l'aplicació del tipus del 7% aquelles operacions que no siguin execucions d'obres, com els subministraments de materials, o els de serveis professionals, com serien els d'aparelladors o arquitectes. c) Que els edificis siguin destinats principalment a habitatges. Es consideren destinades principalment a habitatges les edificacions en les

Determinades operacions de rehabilitació tributen al 7% quals, almenys el 50% de la superfície constuïda es destini a aquesta utilització.

No obstant això, les obres de rehabilitació són les que tenen per objecte !a reconstrucció d'edificis mitjançant consolidació i tractament d'estructures, façanes o cobertes, sempre que el cost global

Dipòsit de comptes anuals ^ ^

n la voragine fiscal, a la qual I v a m fer referència en articles anteriors, s'ha de tenir en compte que les societats mercantils també tenen les seves obligacions.

En aquest cas, tractarem l'obligació mercantil que tenen les societats de presentar els comptes anuals en els seus registres respectius.

una certificació dels acords de la Junta General que tingui en compte l'aprovació i l'aplicació del resultat, i caldrà incorporar-hi un exemplar d'aquestes.

Davant la possibilitat de no presentar-les, cal tenir en compte que les conseqüències que se'n derivin poden tenir un caràcter registral o sancionador. Quant al caràcter registral, Com assenyala el Reglament del l'incompliment de l'obligació comporRegistre Mercantil, els administradors ta el tancament automàtic del registre si ha transcorregut d'entitats que estiun any des del tanguin obligades (soLa publicitat dels cament de l'exercici cietats anònimes i comptes donen major corresponent als societats limitades, comptes no presencomanditàries per seguretat al tats. Del caràcter accions i de garantràfic mercantil tia recíproca, i, en sancionador, se general, les que n'ocupa la Llei de disposi la legislació vigent) a presentar els seus comptes anuals hauran de fer-ho dins del mes següent de la seva aprovació.

La finalitat que persegueix aquest precepte és ia de donar publicitat als comptes de les societats a totes aquelles persones que ho sol·licitin, per intentar donar, així. una major seguretat al tràfic mercantil Els comptes hauran de contenir

societats anònimes, on l'article 221 imposa multes que oscii-len entre les 250.000 pessetes als dos milions per cada any de retard en el compliment de l'obligació i que es determinarà rere un expedient del Ministeri d'Economia i Hisenda. •

José Antonio Bernàldeï

d'aquestes operacions excedeixi del 25% del preu d'adquisició si s'hagués efectat durant els dos anys immediatament anteriors a la rehabilitació o, en un altre cas, del verdader valor de l'edificació abans de la rehabilitació.

Les operacions de reacondicionament, millora o refoma, per elevat que sigui el seu import, no tenen caràcter de rehabilitació (Resolució DGT 5-31997).

Calendari íiscol • Abans del 30 de juny declaració de l'IRPF a retornar, (model 04).

• Abans del 20 de juliol • pagamenl fracciona! 2n trimestre de l'IRPF. • declaració del 2n trimestre de retencions i ingressos a compte.

Per tant, si no es donen les circumstàncies a les quals es refereix el paràgraf anterior, les obres de rehabilitació tributarien al 16%.

•

•

•

José Antonio Bernàldez Advocat feca/ísía

declaració del 2n trimestre de l'IVA model 300 o 310 segons el cas. retencions i ingressos a compte. Rendiments procedents de l'arrendament d'immobles urbans. Model 115. IRPFMS.

BERNÀLDEZ & ASOCIADOS Servei de consulta i gestió

• Abans del 25 de juliol impost sobre sociedades: declaració anual.

Av. Pau Casals, 4, 2n 2a.

- 08021 Barcelona.

Telèfon: 414 64 24 Fax: 209 87 50 E-mail: bernal(íez@mx2.rede$tb.e

• Abans del 30 de juliol dipòsit de Comptes en el Registre Mercantil, per a les Societats Mercantils.

•

P E T I T S

A

N

U

N

C

SERVEIS I ALTRES Servei per a taxadors EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Tenim experiència de més de dos anys. Preu per croquis de 700 PTA. Informació Telèfon: 93 41616 39 Fax: 93 237 49 01 Topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, impiementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions.

Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa.

J. Costa Telèfon: 93 265 40 04 Perspectives manuals i per ordinador, en bianc í negre o en color i Render.

Octavi Telèfon: 93213 92 36 Serveis per al professional Aixecaments d'estat actuat, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures í instal·lacions. També es fa fotografia d'arquitectura i obra. presenta-

I

S

Telèfon: 93 240 23 76

cions, tractament d'imatges i perspectives, amidaments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

Josep M. Telèfon: 93 452 07 89 Auxiliar tècnic amb experiència en treballs a peu d'obra i despatx, s'ofereix per col·laborar en la realització i seguiment de projectes, i en la gestió, coordinació tècnica i econòmica d'obres. Amb domini de programes de pressupostos, gestió, Autocad v. 14, i amb vehicle propi.

Xavier Telèfon:

93 555 25 10 (tardes) 93 221 85 31 (nits)

Expert en treballs en alçada S'ofereix nord-america expert en treballs d'obra i rehabilitació, especialitzat en treballs en alçada de més de 30 m.

Michael Morris Telèfon: 93 200 89 49 Col·laboració professional Es cerca arquitecte lècníc liberal amb pràctica en pressupostos i projectes de seguretat i direcció d'obra, per a possibles col·laboracions o compartir despatx.

Tel: 93 424 20 53 (Óe 9 a 14 h)

I

N

F

O

OFERTES

R

M

A

T

I

S E R V E I S

U

DE

TREBALL

Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball durant el mes de maig D E

M A servei'

places

Anunó Carac.

Carac Curric.

Curric Anunci Carac.

Anunci Cunfc, Carac.

Carac.

Carac.

Carac.

1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 2 2 1 1 1 1 2 t i 1 2 3 1 1 3 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1

sec Anunci Curric.

Curric.

Curric.

Curric.

Anunci Carac.

Curric.

Curri Curri Carac.

Carac.

Anunci Anunci Anunci Carac.

sec Curric.

sec Carac.

Carac.

1 9

9 8 especialitat

tipus d'empresa

íretixx tècnic Catataya coordmador o*obra coonínadof d'obres coorrjnador d'obres com. cap ifobres i manteniment coordinadors d'obres lècnic de projectes arquitecte tècne coordinador d'obra coordinador d'obra coorrínadors tfobra taxadors d'immobles coordinador de seguretat col·laborador oficina t k . taxador tècnic obres i projectes directors tècnic d'obra tècnic projectes i obres tècnic obres /comercial coordinador d'obres tècnics d'obres í projectes caps d'obra cap d'obra ajudant cap d'obra ajudants cap d'obra ajudants cap d'obra cap d'obra cap d'obra tècnic projectes i obres ajudant cap d'obra col·laborador liberal cap d'obra ajudant oficina tècnica cap d'obra coordinador d'obra

mampares i sostres metal-Scs arquitectura i enginyeria QesOo cfobres de gran format re&xmes i decoració grup líder europeu de cfclribudó engsiyeria i arquitectura arquitectura ajuntament promooo immobiliària promotora construccions especials valoracions, taxacions de béns immobles gestió qualitat construcció taxadors, peritatges i gestió immobiliària ïtduslrials de construcció enginyeria i arquitectura enginyeria i arquitectura paviments industrials promotora tfhabflatges promotora i estudi r/arquitectura constructora construcció immobiliària constructora promotora constructora constructora càlcul i execució d'estructures de formigó estudi tf arqiitectura construcció i promoció d'edificis per a hàbit. constructora construcció prelabricals de formigó construcció immobiliària

exp.

àmbit

edificis pubfics i d'oficines reformes locals industrial i serveis pisos i locals arquitectura comercial totes les espedaBats construcció i urbanisme urbanisme Habitatges, oficines, centres comercials obra nova de mitjana envergadura arquitectura efímera valoracions immobiliàries control de qualitat edificació valoració d'edificis sostres prefabricats edificis industrials, oficines i edificis singulars obres de tot tipus (industrial, oficines...) recobriments i sanejats de paviments industrials habitatges per a la venda de tipus mitjà promoció d'habitatges i projectes d'arquitectura edificació fonamentadó i estructures de formigó promooó immobiliària obres d'edificació habitatges plurifamiliars obra pública, impermeablzations, reharjït. estructures de formigó armat i tímentacions edificació habitatges, locals, pàrquings edificis dtiabítatges i rehabilitació d'edificis obres noves i reformes d'habitatges i naus in. edificació i obra publica edificació obra civil residencial

íntemaóral Catalunya Catalunya Barcelona nacional Catalunya Barcelona Sant Just D. Nacional Cornellà nacional nacional Catalunya BCNprov.

Catalunya Comarcal nacional intemac. intemac.

Catalunya Aragó/CaL Catalunya BCNprov.

BCNprov. nacional BCNprov.

BCNprov. nacional nacional BCNprov.

BCNprov.

Molins de R. Catalunya Catalunya BCN prov.

3-5anys 3-5 anys J5anys 1-20 anys 1-3 1-5 8-15

3-5 1-2 3-5 2-3 0-1

10-30 4-0 2 5-10 2-20 5-10 1-5 Oi 1-3 10-15 Oi 2 2-3 Oi 2-5 Oi 3-0 4-5

Jornada ofidai oficia] oficial oficial oficial esporad. oficial esporad. oficial oficial oficial 1/2 jor.

30-35 h/set oficial oficial oficial oficial oficial 40-50 tiset oficial ofidai oficial oficial oficial

edat 30-35 25-35 28-35 22-30 2W0 25 29-35 22-26 22-29 24-30 23-30 35-55

oficial

22-30 30-40 22-26 26-50 30-40 25-40 23-27 23-30 35-45 23-30

oficial

23-28

oficial oficial oficial oficial

25-35 22-30 21-10 30-35

contracte

durada

sou/M

a definir iteral &eral fceral laboral ftera! liberal ibera! fiberal laboral laboral laboral laboral Gberal Eiberal laboral laboral laboral laboral liberal liberal laboral laboral laboral laboral laboral laboral laboral liberal laboral

Emes Smesos 3-10 mesos indefinit maeM mdefmit 2 anys per obra per obra 2 mesos a concretar indefinit 1any a concretar continuada indefinit 1 any prof.

18 mesos indefinit

34 4

literi'

indefinit indefinit indefinit 1 any indefinit

laboral laboral laboral laboral

indefinit per obra per obra 1ariy per obra 3 anys per obra 6 mesos indefinit

4,1 neg.

3-4 neg. neg. neg.

5 2,3 3,5 neg.

3 1.5 3 3 5-6 5,5 3 4-5 3 7 2.5-5

3 neg.

3 5-6 2.5 neg. neg.

2 3 2-3 4 neg.

•Curric: Se ecció de currículums. Carac Se!ecciópercaracterisíiques.Comp:Se ecciócompletaSCC:ServeiCatalàdeCol-locació. Informació Mercat d e T r e b a l h T lèíon: 2 4 0 2 3 5 8

Grup immobiliari,

Equip d'arquitectes

amb gabinet d'arquitectura propi

arquitecte/a tècnic/a

col·laborador/a íècnic/a per assumir les tasques tècniques de la direcció d'obres: repàs tècnic de l'execució d'obra, control de qualitat, seguretat, comprovació d'amidaments, facturacions, planificació i coordinació industrial, control de recepció [lliurament ipostlliuramentd'habilatges, estalsd'amidamentsdeprojectes d'obres noves, concursos d'ofertes per a contractacions i comparatius. Experiència a peu d'obra. Formacióbàsïcad'informàtica.Carnetdeconduirivehicle propi. Idioma català. Relació liberal incialde2anys. Període de provade3mesos. Projecció de futur: assumir funcions com arquitecte tècnic del grup immobiliari. Sou negociableambsignalurad'obres.lncorporacióimmediaia.lnteressatsadreceu el vostre currículum perfaxal número 93205 66 37

Ref. 5.997

liberal jove per col·laborar en direccions d'obres, estudis de seguretat, amidamenis, tasques de control i seguiment de projectes d'edificació i d'interiorisme del despatx. No és imprescindible molta experiència i es fadlnformàtica i Cad. Edat màxima 30 anys. Idioma català. Carnet de conduir i vehicle propi. Dedicació flexible. Relació liberal i retribució per honoraris.

Signatura d'obres. Incorporació immediata. Interessats adreceu currículum a: J. Fèlix Palouzie, Arquitecte. Rocafort. 199,2n. 08029 Barcelona Ref.5.992

Fabricant de material per

Sant Joan Despí

directors comercials de zona

Tècnic/a de projectes i obres/

per mantenir i ampliar la cartera de clienls dins la seva zona d'influència.

Convenient experiència en enco Irats, estructures de formigó o de materials per la construcció. Convenient vehicle propi, ja que haurà de realitzar desplaçaments periòdics dins la seva zona. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou 6-8.000.Q00 ptes. brut/anual negociable (més comisíons). Incorporació immediata.

Interessats poseu-vos encontacte per concertar entrevista amb; U. Roca Tel. 93 871 84 17 Ref. 5.999

Societat de taxacions tècnics taxadors per a la realització de taxacions immobiliàries a Barcelona i província. Cal que disposi de PC i coneixements dels programes Excel i Word. Carnet de conduir.

Formacióa la pròpia empresa. Relació liberal.

Interessats adreceu currículuma: Perocta,SA Mallorca,245,6è.la elona

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBAU Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta de! Col·legi Telèfon: 93 240 23 58 Fax: 93 240 23 59 E-mail: ireball@apabcn.es

Empresa d'arquitectura de

a estructures i encofrats

taxador/a d'immobles per a taxacions immobiliàries, desenvolupament de projectes i direcció d'obra d'habitalges unitamiliars. No cal experiència. Edat entre 25 i 30 anys. Excel·lent nivell de català. Imprescindible carnel de conduir i vehicle propi. Jornada ofioal. Relació liberal. Periode de piova d'1 mes. Sou negociable. Signatura d'obres amb honoraris propis. Incorporació a linal de juny.

Interessats truqueu al tel. 93 3736314 Ref,6.003

; ;

ACTIVITATS

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

F O R M A C I Ó

SERVEI

PROGRAMA

P R O M O C I Ó

EN SEGURETAT

I SALUT

I

MERCAT

LABORAL

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres

TREBALL

MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME CURS 9 8 - 9 9

Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció (Curs subvencionat)

Project manager en edificació i urbanisme

objectius Adquirir uns coneixemenis bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat.

També adquirir els coneixements i les habilitats per fer de coordinador en fase d'execució en obres petites i mitjanes. adreçata Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat i que hagin de fer funcions de coordinació en fase d'execució d'obres petites-mitjanes. programa Barcelona Grup VI del 8 de setembre a 29 d'octubre. Dimarts i dijous de 18 a 21 hores.

Grup VII del 29 d'octubre al 22 de desembre, dimarts i dijous, 18 a 21 hores.

Programa de postgrau (repetició)

Delegació d'Osona del 28 de selembre al 18 de novembre, dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores. temari 1 • El Reial decret de transposició de la Directiva 92/ 57/CE sobre seguretat i salut 2» Coneixements bàsics sobre prevenció 3» Conceptes bàsics d'ergonomia 4- Solucions tècniques davant de situacions de risc 5 • Iniciació a la coordinació d'execució d'obres

6- Documentació.

preus col·legiats i estudiants: 60.000 PTA estudiants amb Targeta Accés: 48.000 PTA no col·legiats: 90.000 PTA inscripcions Servei d'Informació.

Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern subvencionarà els col·legiats que s'hi inscriguin amb una aportació de 20.000 ptes. •

Periil tècnic europeu (repetició)

adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot tipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Decret 1327/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils.

coneixements exigits Formació d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic o enginyer. títol Es lliurarà diploma de postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya. També es lliurarà el diploma europeu atorgat per les universitats i institucions que han desenvolupat aquest programa. hi col·labora Fundació Politècnica.

3a edició del 18 de setembre de 1998 al 22 de gener de 1999. tots els divendres de 9.30 a 14 hores i 15.30a20h. durada: 128 h.

organitza Fundació Politècnica de Catalunya i Col·legi d'Aparelladors. directors del curs Francisco Javier Llovera Caries Puiggròs dia, hora i lloc divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h, del 18 de setembre al 13 de lebrer de 1999.

Durada: 150 hores. preu col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 300.000 PTA no col·legiats 380.000 PTA

Curs de coordinadors de seguretat presentació Aquest curs es fa seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politècnico di Milano (Itàlia) i la Fundació Politècnica de Catalunya

presentació El curs és un dels mòduls que integra el programa de màster en Project manager en edificació i urbanisme que el Col·legi prepara conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Aquest curs de postgrau és l'únic mòdul obligatori del programa màster, format per diversos cursos de postgrau i d'especialització.

programa • La legislació urbanística • La gestió de recursos humans • Dret de l'empresa immobiliària • Lafiscalitat • La contractació • La gestió de la qualitat • L'economia d'empresa • Estudis tècnics i urbanístics • El màrqueting immobiliari • Estudis tècnics i econòmics • Estudis de viabilitat • Màrqueting operatiu • Tècniques de negociació • Formació de l'equip. •

Cursos d'especialització • Habilitats directives i gestió de recursos humans Del 28 de setembre al 2 de novembre de 1998. Dilluns i dimecres de 18 a 21 hores. 30 hores = 3 crèdits.

• Introducció a la gestió de qualitat dels serveis professionals Del 4 al 18 de novembre de 1998. Dimarts i dijous de 18 a 21 h.

21 hores = 2 crèdits.

4a edició del 19 d'octubre de 199B a l'1 de març de 1999, dilluns de 9.30 a 14 hores. lloc Sala d'actes del Col·legi

Programes de postgrau • Gestió de projectes Del 19 de febrer al 8 de maig de 1999. Divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 hores a 14 hores. 80 hores = 8 crèdits.

• Gestió d'obres inscripcions col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 225.000 PTA no col·legiats: 337.500 PTA Servei d'inlormació. •

Del 14 de maig al 17 de juliol de 1999. Divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 hores. 80 hores = 8 crèdits.

Informació: Servei Promoció i Mercat de Treball del Col·legi.

•

L

'

ACTIVITATS

I N F O

FORMACIÓ

Col·legi d'estiu CURSOS

D'ESTIU

Curs de fotografia i construcció

Cursos d'informàtica

Possibilitats i aplicacions de les fotografies clàssica i digital

Aules de Barcelona Curs intensiu d'Autocad v.14 del 6 al 31 de juliol, de dilluns a dijous, de 19a21.30 hores.

Preu col·legiats: 60.000,No col·legiats: 78.000,Targeta Accés: 48.000,-

presentació La fotografia és una eina de suport molt útil per als professionals de la construcció a l'hora de fer i il·lustrar aixecaments, obres, diagnòstics i informes. objectius Amb aquest curs es pretén aportar els elements bàsics que permetin que les fotos que es facin tinguin una qualitat acceptable i siguin útils per ala feina requerida, pensant sempre que no som professionals de la fotografia. contingut S'estructurarà en quatre sessions: una primera en què s'aprofundirà en aspectes

tècnics sobre fotografia en general. Una segona sessió correspondrà a les pràctiques de camp. La tercera tractarà sobre la fotografia digital i la quarta seran pràctiques amb ordinadors de programes de tractament digital. direcció del curs Toni Floriach dies i lloc 14,19 i 28 de setembre, més un dia addiciona! de pràctiques amb ordinadors.

Sala de conferències. preu i inscripcions 20.000 pies.

Es concedeixen beques per a estudiants. Servei d'Informació.

Telèfon: 93 240 20 60. •

Obertures en obres menors Casos pràctics dia i hora: dimecres, 9 i 16 de setembre, de 16.30 a 21 h. programa sessió 1 Definició tècnica • Tipologia d'estintolament • Interpretació de l'estat de càrregues • Càlculs senzills • Detalls constructius • Mesures de seguretat de l'ediíici • Valoració econòmica • Seguretat i salut labora!

• Normativa d'aplicació sessió 2 • La documentació tècnica

• Eines per a la presentació de documents tècnics • Tramitació administrativa • Pautes de seguiment i control • Final d'obra informació: Servei Promoció i Mercat de Treball. •

Ofimàtica de despatx adreçat a persones interessades sense coneixements informàtics.

• del 6 al 31 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a 21.30 h.

Preu col·legiats: 50.000,No col·legiats: 70.000,48.000,Curs pera joves, d'ofimàtica i Internet adreçat a estudiants de BUP, COU o equivalents.

- del 2 al 28 de juliol, dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 h.

Preu col·legiats: 25.000,No col·legials: 33.000,Targeta Accés: 20.000,Autocad v. 141 nivell del 6 al 16 de juliol, dilluns a dijous, de 9 a 12 h.

Preu col·legiat: 36.000,No col·legiats 47.000,Targeta Accés: 28.800,-

Word II nivell dei 13 al 16 de juliol, de 17 a 19 hores.

Preu col·legiat: 10.000,No col·legiats: 14.000,Targeta Accés: 8.000,Iniciació al'Excel del 20 al 23 de juliol, de 17 a 19 hores.

Preu col·legiat: 10.000,No col·legiats: 14.000,Targeta Accés: 8.000,Excel II nivell del 27 al 31 de juliol, de 17 a 19 hores.

Preu col·legiat: 12.500,No col·legiats: 17.500,i Accés: 10.000,-

Autocadv. 14II nivell del 20 al 30 de juliol, dilluns a dijous, de 9 a 12 h.

Preu col·legiat: 36.000,No col·legiats: 47.000,Targeta Accés: 28.800,-

nota Els cursos amb horaris de matins tenen un 50% de descompte, i en horari de migdia un 25% sobre el preu habitual.

MicrosoftProject del 6 al 22 de juliol, dilluns i dimecres, de 9 a 11 hores.

Preu col·legiat: 20.000,No col·legiats: 25.000,Targeta Accés: 16.000,-

El nombre màxim d'alumnes per curs és de 8 persones. Per aquest motiu, us aconsellem que si n'esteu interessats, us hi inscriviu al més aviat possible.

Iniciació al word del 6 al 9 de juliol, de17a19h.

Preu col·legial: 10.000,No col·legiats: 14.000,Targeta Accés: 8.000,-

Consulíeu els programes dels cursos al Servei d'Informació. inscripcions Servei d'Informació.

Aula de Terrassa • Autocad I nivell del 13 al 20 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a21 h.

Preu únic: 36.000 PTA. * Cursd'ofimàticaperajoves dei 7 al 30 de juliol, dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 h.

Preu únic: 25.000 PTA. inscripcions Delegació del Vallès Occidental. Telèfon: 93 780 11 10.

Aula de Granollers • Autocad I nivell del'1 al 21 de juliol, de dilluns a dijous, de 18 a 20 h.

Preu únic: 36.000 PTA. • Planificació i control de projectes. Microsoft Project del 22 al 30 de juliol, de dilluns a dijous, de 18 a 20 h.

Preu únic: 20.000 PTA. • Cursd'ofimàticaperajoves del 6 al 29 de juliol, dilluns i dimecres, de 9.30 a 13.30 h.

Preu únic: 25.000 PTA. inscripcions Delegació del Vallès Oriental.

Telèfon: 93 879 01 76. •

Servei d'Informació Bon Pasto;, 5, 08021 Barcelona

Telèfon 93 240 20 60

Fax 93 240 20 61

E-mail

ACTIVITATS

I

I

F O R M A C I Ó

A C T E

O

R

M

A

T

I

U

V I A T G E S

D ' E S T I U

Cuba. Viatge per l'arquitectura colonial

Màster en Patologia, diagnosi i tècniques

Del 19 de setembre si 3 d'octubre

de rehabilitació del patrimoni arquitectònic Enlrega de títols de te 5a promoció 1995-1997 UPC dia i hora dijous. 2 de juliol de 1998, ales 19.30 hores. lloc Sala d'actes del Col·legi.

L'acte acadèmic és obert a tots els interessats.

Informació: 93 240 20 60. •

a càrrec de Josep Maria Ainaud de Lasarte.

Historiador.

F

ALTRES

A C A D È M I C

Conferència magistral La restauració de monuments com a recuperació de la identitat nacional

N

EXPOSICIONS

El muralisme urbà, L'art al carrer

Coincidint amb el centenari de la independència de Cuba, el Servei Rehabilitació organitza un viatge per visitar Cuba. Vol ser una oferia cultural i d'oci que permeti gaudir de tots aquells valors, immediats o més imperceptibles que s'amaguen darrera de l'arquitectura, el paisatge i la pròpia cultura d'un país molt vinculat a nosaltres. Des de l'arquitectura mudéjar, ei barroc o el neoclàssic, passant per l'artdecó, el racionalisme o l'arquitectura soviètica prefabricada, el visitant curiós pot fer un passeig en el temps a través de tots els estils.

L'itinerari, que partirà de l'Havana, tindrà estades a Cienfuegos, Trinidad i el Valle de los Ingenios, Sancti Spi ritus, Camagúey i acabarà a Santiago de Cul

cions dobles, esmorzars i visites tècniques.

del 19 de setembre al 3 d'octubre.

Grup màxim de 30 persones. informació Servei Rehabilitació i Medi Ambient.

Tercera planta.

Telèfon: 93 240 23 66 Fax:93240 23 59- •

preu 225.000 pessetes.

En el preu s'inclou el bitllet d'avió, l'allotjament en hotels de 3 i 4 estrelles amb habita-

II Taller de rehabilitació de les Kasbes al sud de l'Atlas (Marroc) Ouaazaíe iAgdz, de I'l al 31 d'agost

Dins dels actes de la Primavera Fotogràfica, el Departament de Cultura del Col·legi ha inaugurat una exposició sobre muralisme urbà, l'autor de la qual, Josep Maria Cortina, vol mostrar la qualitat plàstica de moltes de les obres que ha anat descobrint en les parets de la ciutat.

I

S

C ü

lloc saia d'exposicions.Planta baixa del Col·legi.

Restarà oberta fins al 17 de juliol. horari de dilluns a divendres de 9.30 a 20 hores. •

t

T U «

A

presentació Ei Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi ha preparat un taller a la zona de les Kasbes amb la integració d'un grup multidiscipünari d'estudiants i professionals per participar en treballs de rehabilitació d'un Ksar.

organitzen

va adreçat a estudiants o recent titualts. dies tindrà llocdel'1 ai 31 d'agost.

preu taller 10.000 PTA. Allotjament i desplaçaments a part.

Col·legi d'Apare-

liadors UPC

CERKAS

WÈ? _

-

Ruta modernista per les comarques

Viatge d'estiu a Finlàndia

del Bages i Berguedà

Centenari d'Alvar Aalto

La delegació del Bages-Berguedà, dins de les activitats organitzades amb motiu dels actes del seu 10è aniversari, ha previst un recorregut per les obres de Gaudí de la Pobla de Lillet, i les construccions modernistes de) Bages i Berguedà.

La Cooperativa Jordi Capell organitza viatges amb finalitat cultural i professional. Per aquest estiu ens proposen celebrar el centenari d'Alvar Aatto visitant diverses obres de la seva Finlàndia natal.

Tindrà Itoc durant la segona quinzena de setembre.

Delegació Bages-Berguedà: 93 872 97 99.

•

^ ^ • H H

M p i R f "

hi col·laboren Instituto deCooperación del Mundo Àrabe EUPB Solidària

R E S

L 5

IHHSB

"•--

-• t M a M E a - a L g

inscripcions Servei Rehabilitació.

Telèfon: 93 240 23 66.

E-mail: serma@apabcn.es.

EUPB Solidària Telèfon: 93 401 6272.

E-mail: sofidaria@eupb.upc.es. •

A C T I V I T A T S

6a Universitat d'Estiu a Terrassa Es preveuen tres sortides: • del 23 de juliol a l'1 d'agost.

• del 31 de juliol al 9 d'agost.

• del 7 al 16 dagost. informació i reserves: Viatges Baixas Tet: 93 2001011.

•

Jomada. Construcció sostenible: Una visió actual. dia:21dejuhoí,ales16h. lloc: Vapor Universitari inscripció: 3.500 PTA data límit: 15 cie juliol.

Te): 93 783 07 55.

•

GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunc iar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES ~_ —

1 m...

Alsina

FRAPONT

Ull

SOLUCIONS EH ENCOFRATS

jardi parc

CONSTRUCCIONS EN FUSTA

PUNTAL REGULABLE

ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pd. tnd. Pla d en Col. Camí de Fort Fieda s/n 06110 MonKaúa y Rewac (E Tel. {93)575» 00 Fax (93) 564 70 59

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

MOBILIARI URBÀ H I

Carga admisible 20 Tm

McÈfanUrbà • Jocs Fira Infants • Pweres cal "Espai

FUSTERIA D'OSSA I PEU A DECORACIÓ

Teodor Uorenlo. 30 Tol. (93) 736 42 07 - Fax (93) 726 21 01 08206 SABADELL (VaU6s Ocodenial)

ELECTRICITAT ALUMINOSI

Cabarrd

I CATALANA,S.A.

Germans

simon

Moners sense retracció.

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Rehabilitació

MATERIAL ELÉCTR1CO | Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL •tel. 726 19 11 «fax 726 07 61

AÏLLANTS

REHABILITACIÓ j | j a l a , s.

IEP ILUMINACION

Dipgloción, 390 -392 Tetefono |93) 3óS 16 63 ' Fu< |93) 232 77 53 08013 Borcelona

SERVEIS BOOMERANG > G secretaria telefònica

£t.

FABRICACION DE BOVEDILLA5 DE CERÀMICA

CONSTRUCCIÓ - REHABIllTACIÓ

06191 RUBÍ Pe. UiTotrei.i/n (Edif Diaminte bajoi) Hbrio: Pol. Ind Rubí Sur • Barcelona ^ 6 9 9 42 6 6 ^ ^ : 5 8 8 00 59

Avgda.de \A Granvia. 179 Tel.(93) 161 63 0 0 / F D C ( 9 3 ) 2 6 I 63 20 08908 L'Hoipialct de Llobregat (Barcelona)

Tel. 417 35 47 Balenes. 434. 5è. A - 08022 Barcelona

PREFABRICATS | OBOAS

CFT&Asoc.

REFORMAS IMPERMEABIUZACIONES ALUMINO5IS REFUEHZOS ESTRUCTURALES

ASSAIGS

Prefabricados de Hormigón. S.A.

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL ^

DE

PILOTS

:uració formigó.

CONSTRUCCIONES

Roselló, 340-344 T d . ( 9 » 215 22 21

c / Poc/tV/o, 240 • Tel. 193} 456 14 53 Fax (93} 436 72 85 '08013 Barcelona

Í.WNSO, 11 ? A • Tel. (93) .J2S 98 98 (3 lincoi) Fax [931423 94 13 • 0S015 Barcelona

08025 Barcelona Fax:(93) 2Í5 61 00

PAVIMENTS L PAVIMENTS 1NDLSTR1AI-S DE FORMIGÓ 1 ASFAI.T. TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

Navès Industriales Forjados-Cerramiento Chalets-Pàrkings Cenlros comerciales . Pantalanes, etc.

HTER

ROAR, S.A. FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 RUBl Pg. de les Torres, s/n - Edil. Dlamante Bjos.

Fàbrica: Pol. Ind Rubí Sur • Barcelona

AVENIDA DE CHILE,

bloc ceramic Terrooarçíla: divisions, façane - Prc5jup05los m1 l/o Pttu tancat.

_EXTRAFORT_

Servei i q u a l l u u irií Vidii. 98-106. r r. riilW C - oano v.

Aftnat de Canon ir [60 dt Viliisai i TcItronfFu: 19» 7S9 30 SJ - Mòvil: 9B9

"S 699 42 66 - Fax: sea oo S9

VALLS

8

SISTEMAS DE TECHOS

[astradurl El sistema aleman para suelos industriales • Recubrimienlos de elevada lestslenria raetonitü y química.

• Reporatión lócil, ràpida y econòmica de k c l i E í y gtielos.

• Anlipolvo, impeirneobilbüdos, higiènicoi y decoralivos.

Techos desmontables de escayola aügerada

X f S Ï Ï X

^9W

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HTDROGEOLOGIA. MEDI AMBIENT. Rjmon Btrenguer IV. 9. buxai Tel. 1 Fix (977) 7937B3 - 43850 CAMBRILS Mi(or de Sarm. J. E° 3' Tel. i Fix (909) Ï34 Ï 3 Ï - 08017 BARCELONA

[ - DS100 CIÀHOIUSS límctlMa)

Icll. 193) SU í? 00- - f m (!3) 849 íi 16

© Altamente resistentes a la

humeóaé

ESTRUCTURES H E T À L U O U E S LLEUGERES

REFORÇAMENT DE FORJATS "REFORÇ J 3 - P (DíT 268) ADDICIÓ DE PLAMTES. COSERTES ECOLÒGIQUES

Fabrka: Ctra. Del do-Puigcerdà, km. 2 0 Tel. | 9 7 3 | d3 2 0 SA. Fox (973) A3 22 2 5 25680 VAUFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Oelegoción Barcelona: Fomodoi, 7 6 Tel ( 9 3 | 338 3 9 1 1 , 08550 L'HOSPITALET

CLASSIFICACIÓ

E

LA

© M.0. 2 horas resistentes al fuego

15ANYSD'EXPER!ENCtA ENLACONSTRUCCIÓENSEC

D'EMPRESES

I

ORATORI DEL Í/ALLES laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de l'edificació i els seus materials Cl. JOSEP CARNER. 27 - TEL. 879 33 91 TEL. 1 FAX 679 45 17 - 0840D GRANOLLERS

PAVINDUS, S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOAMVELLADORS1 MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTÍNUOS Plaça Teluan. 1 ler. 1< 08010 Barcelona Te!.2CS0939 F a i . 2 6 5 ï ï 7 6

SERVEIS

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i consirucció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la consirucció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la consirucció

EL

REPORTATGE P A V E L L Ó

D l

F U S T A

C A B R E R A

D E

M A R

Tecnologies sostenibles Ens trobem davant d'un cas poc corrent a Catalunya. Un petit habitatge per als caps de setmana construït pràcticament tot en fusta i que ens fa descobrir una tècnica constructiva i uns valors expressius i estètics nous. Observant de prop els detalls de la construcció un s'adona de l'interès i de l'amor que s'ha posat en aquesta casa. Alguns corresponen al treball de l'arquitecta, d'altres a la direcció facultativa. I d'altres corresponen al bon ofici dels fusters, que demostren l'alt nivell d'alguns professionals de la fusta al nostre país.

B

a fusta, i més concretament la fusteria d'estructura, es pot trobar en la tradició constructiva del nostre país des dels seus inicis, si bé és cert que el seu ús ha estat menor que en altres països, en part perquè no tenim tants boscos i en part perquè tenim d'altres materials alternatius més assequibles. Tot i això, fins al primer terç d'aquest segle, l'estructura horitzontal de la majona de construccions es resolien amb aquest material i, sobretot a les comarques més humides, el seu ús s'estenia a molts altres elements dels edificis.

Seria molt interessant fer un estudi que analitzés els processos tècnics i culturals que han portat a abandonar, en la pràctica corrent de la construcció, l'ús de la fusta especialment l'ús estructural. En altres camps de la construcció es continua usant, principalment en els acabats: fusteria interior, paviments, elc... i. gràcies a les noves tecnologies, ara s'aplica en nous camps com són les estructures laminars de grans fiums, o els elements exteriors: mobiliari urbà, revestiment de façanes, i paviments. Aquest ús no és pas cap novetat però gràcies als tractaments i productes de conservació de la fusta que abans no existien ha tingut un auge considerable pel fet de reduir els costos de manteniment, problema principal d'aquest material a la intempèrie.

Hi ha un altre sector de la construcció que ia servir

Nom de l'obra

Pavelló de fusta a Cabrerade Mar

Emplaçament

Urbanització Sant Sebastià de Cabrerade Mar (Maresme)

Propietari

RicardMasnou

Projecte

Maria José Masnou, arquitecte

Direcció facultativa

Maria José Masnou, arquitecta Jordi Roig. arquitecte Joan Nogué, arquitecte tècnic

Constructora

Fustena estructural Josep Aymencfi Fusteria i ebenisteria Velasco yAlcario

Superfície construïda Planta baixa Terrassa Pnmera planta

60 m-' 24 m 23 m3

Inici de l'obra

Íebrer1995

Ac^wnent

odubre1995

la fusta i que també ha tingut un creixement important en els darrers vint anys: ens referim a les cases prefabricades de fusta, un dels únics camps on la construcció en sèrie i la fabricació industrialitzada s'ha poguí consolidar al nostre país. Ara bé, aquesta indústria no té gaire a veure amb l'edifici que presentem avui.

Ni la imatge d'aquestes cases —no sé perquè quasi sempre associada a les cabanes rústiques— ni les tècniques constructives són compartides per la casa de Cabrera. Ni ían sols els terminis ràpids d'execució ni els costos una mica més reduíts, respecte a les construccions tradicionals —motiu principal del seu èxit—, foren els objectius pretesos pels tècnics i els clients a l'hora de decidir-se per una casa de fusta, sinó per una tradició forana i d'una postura innovadora i avantguardista. Intentaré explicar aquesta aparent contradicció.

Tècnicament, la construcció usada i denominada platform frame forma part de la tradició de països dels extrems nord i sud d'Amèrica o els del nord d'Europa, des d'Escòcia a Rússia, on ha estat tan usada, perfeccionada i assumida per la societat que. ais Estats Units, per exempfe, es pot comprar als supermercats i muntar-se-la un mateix al jardí de casa. En canvi, és una innovació introduir-ia al nostre país, on, evidentment no es pot comprar per peces, ni hi ha operaris que

EL

I N F O R M A T I U

P A V E L L Ó

D E

F U S T A

C A B R E R A

D E

REPORTATGE

M A R

compte, el que demostra que les tècniques no són, ni molt menys, l'únic factor que dicta el ritme d'una obra. Tampoc hi havia la intenció única d'aconseguir uns costos de construcció menors, ja que ha costat aproximadament el mateix que si s'hagués fet d'obra (naturalment que fer una segona o més cases semblants, ara no costaria pas tant, això també és cert), sinó que els motius (oren d'investigació, de búsqueda d'altematives a la construcció tradicional més racionals i més sostenibles. Ei mèrit es pot compartir entre l'arquitecta que proposa i el client que decideix acceptar el repte. El resultat es pot considerar un èxit pel fet que ha permès als tècnics experimentar i treure'n conclusions i satisfer els seus usuaris. La casa funciona perfectament en tots sentits, especialment tèrmicament, tant a l'estiu com a l'hivern, fins i tot millor que una de tradicional, i el seu estat de conservació és excel·lent després de tres anys.

en coneguin !a tècnica í ni tan sols existeixen publicacions suficients com per aprendre-la al detall, de manera que l'arquiteda va haver-se d'inventar i desenvolupar, a partir de referències poc precises, tot el sistema constructiu.

Des del punt de vista de la imatge, també entronca amb tradicions foranes com són Ses saunes finlandeses, però amb propostes noves, des de la imatge general, moderna i abstracta, fins a posicions que poden semblar sorprenents i que desfan, afortunadament, qualsevol temptació de caure en la iconografia rústica o pintoresca que podria suggerir el fet de prendre la decisió de fer una casa de fusta com, per exemple que les parets interiors o la fusteria exterior no estiguin feies amb fusta sinó amb els materials que s'ha considerat que eren més adequats per a la funció que havien de tenir, en aquest cas els plafons de cartró-guix i l'alumini, respectivament.

Per últim, enllaçant amb el que acabo de dir, els motius principals perquè s'ha pres la decisió de fer la casa de fusta em semblen els més avantguardistes i valents. No ha estat per escurçar els terminis de construcció, tot i que estava previst així i en dos mesos es van cobrir aigües. Però, per culpa d'alguns industrials, l'obra es va allargar bastant més del

•

Analitzar el conjunt

Constructivament, í'interès no és analitzar un detall aïlladament, sinó el conjunt de la construcció. La casa s'eleva de terra mitjançant una solera de sostre tradicional de biguetes i revoltons i uns

ru—i

°

=

Planta baixa i altell

• 1 Si

II1

1!:.

lli

líl llíií

Seccions

EL

REPORTATGE

P A V E L L Ó

D E

F U S T A

I N

C A B R E R A

F O

* M

A

T I

D EM A R pilars-fonaments de formigó armat on es recolza la terrassa de fusta. A la part posterior, un mur d'obra vista fa de contenció de terres ja que la casa se situa en un terreny amb força pendent cap a mar.

Amb aquestes operacions la fusta queda sempre separada de la humitat del terreny. Sobre aquesta primera plataforma, s'hi munta l'estructura de fusta.

El sistema que, com ja hem dit, té el nom de platform frame es basa en unes jàsseres de fusta sobre de les quals es claven uns llistons verticals més aviat prims {45x95 mm) i força junts. A sobre d'aquests s'hi col·loca una altra jàssera horitzontal en la qual es recolzen les biguetes del sostre, també bastant primes i atepeides. Finalment, un cèrcol de la mateixa escairada que les biguetes envolta tot el perímetre superior de la plataforma i, si es vol apujar un nou pis, només cal repetir el procés a partir de la jàssera inferior.

El conjunt resultant és com una gàbia, sense una jerarquia remarcable de cap element sustentant, que permet molta flexibilitat a l'hora de fer obertures, voladissos, etc. Per contrarestar les empentes horitzontals —no oblidem que totes les unions són clavades— es fan servir els taulers, tant els que faran de sostres com els que faran de tancament en façana. Al finestral del menjador, com

n__—i

que és una obertura de dimensions considerables, s'ha triangulat el parament superior aconseguinl així una espècie de jàssera-llinda i alhora un arriostrament suplementari en aquest punl.

•

Aïllament tèrmic i acústic

Els panells horitzontals són taulers marins que ja donen l'acabat per la part inferior i sobre els quals es claven els llistons de la tarima superior de fusta de freixe. Entre el tauler i la tarima, s'hi ha col·locat llana de roca d'alta densitat per aïllar tèrmicament. Per evitar la transmissió de sorolls per impacte entre pisos es recolzen els taulers del sostre en una banda de neoprè enganxada sobre les biguetes encara que d'aquesta manera es debilita una mica l'efecte arriostrant del sostre. Els panells verticals es claven per la part exterior. Es denominen OSB (sigles que corresponen a les inicials en anglès de Tauler de Rbres Orientades} i són d'una gran resistència. Entre els taulers i els llistons es col·loca una manta de llana de roca i, per la part interior, es claven els dos panells de cartró-guix, un exterior amb tractament hidròfug i un interior normal.

El tancament de façana es finalitza clavant uns llistons horitzontals per la

P

A

V

E

L

L

M f

O •

Ó

D

M * £

p t f eúenor dés '.autors OS8 sobre els q u t o a t ctown verV afenem tot M e s en«Madesdepinòn*: (reü wood). Es tan regubrmertperioraòcvw lemorcutareeri els telons de manera que permetin el pas de ran re perquè hi hagi ventjtao6 es deixa iure Tespai entre TencadeBai i l'OSB a la part inferior i es debò folgat l'acabat superior de zenc. Les lates de l'encadeUat se serren a 45 graus en ei cantei! infenor de manera que no retinguin aigua i estan tractades amb un producte contra agents twbócs. Abans de posar-les es pinten amb un vernís de porus obert tJpus Lasur, del qual es van fer proves prèvies amb els tres que es trovaben en aquell moment a! mercat, t es va escollir el Sadolin de la marca Akzo-Nooei amb tint de color natu-

ral. Actualment, hi ha al mercat algun producte, la composició del qual es més natural però que en el moment de fer l'obra es desconeixia.

Quant a la cobena, s'han format els pendents amb una estructura suplementària de llistons de fusta i s'ha col·locat una doble capa de tela asfàltica, l'exterior protegida amb làmines de pissarra, que condueix tota l'aigua cap a una canal que treu l'aigua a fora mitjançant uns baixants de zenc amb sobreixidors per evitar inundacions. Com que la cambra d'aire que queda entre el tauler opta i l'inclinat connecta amb la façana ventilada, s'aconsegueix

EL

T F

U

S

T

A

C A fl 8 f 8 A

D EM

A

R

REPORTATGE fï

i

i

que també la coberta obtingui ventilació. A més. en el cos principal s'ha col tocat una plataforma suptementàna superior que, a part de r efecte estètic de remarcar el volum per la part superior, la un ombratge en aquesta coberta i en millora mort el seu comportament tèrmic a festiu.

L'únic punt dèbil d'aquesta solució és que els suports travessen la tela asfàltica, cosa que crea un punt delicat en la impermeabilització de ta coberta. Per últim, les partions interiors són de pladur, els tancaments exteriors d'alumini perquè sembla que la seva rigidesa és major que els de fusta i no els afectarà tan! els possibles moviments de la casa, i les proteccions exteriors són porticons de làmines de la mateixa fusta que la façana.

Observant de prop els detalls de la construcció, alguns senzills altres sofisticats, un s'adona de l'interès i de l'amor que s'ha posat en aquesta casa. Alguns corresponen al treball de l'arquitecta com ara l'ombratge ja esmentat al disseny dels porticons; d'altres a la direcció facultativa. I d'altres corresponen al bon d'ofici deis fusters, com són tes ranures verticals en les lamel-les dels porticons mòbils perquè no es guerxin en assecarse, que demostren l'alt nivell d'alguns professionals de la fusta al nostre país. • Josep Olivé

Detall secció façana sud. Escala 1/20 1. Dues planxes de cartró-çwx. Pladur, faatal'estnjctura de Itsa. 2. Aïllament, l l a n a * roca. 3.

Car-cra tfa.re feu amb Ilisions Qe 29 « 45 mm. 4. TaJeil d OSB, 10 mm 1250 * 125 cm 5.

U.5-orsp€rioratsambbroca,óe2a«·l5mm.6.Er,cadelíata5pos!de22*!15mm.amocan!etl recs i canal.7. Peu dret de45x 95mm. 8. Saoaia fixaoa al sostre mijançara un espàrrec roscat 9. B.guea de cap 45 x 220 mm. 10. B.gueta 451155 mm 11. Esc&raca de 45 * 95 mm. 12.

Ba'rera de vaper. 13. Tadell conlraxapa! de p. mantim ce 12 rr.m, 250 x 125 cm. 14. Cmta de neopie. al Liarg de la ciguela. 15. I>jes iamifies 0e te!a asfatca l'eníenor autoproteg>da. 16.

Parque! oe lr&»e setre l!is:cf*3 U.Unvnaimpermeabl·üzanT 18. Ccrxanent de piarua de zenepiegaaa 19.Entra-T-aiarrc5eçaraoódi ScrnertrepeceaM'-sta

E i

REPORTATGE P A V E L L Ó

D E

L

F U S T A

C A B R E R A

D E

•

1

N

T

O

K

M A R

UN PAVELLÓ Di FUSTA 4 CABRERA DE MA*

A. Desenvolupaments constructius que redueixen al mínim el cost energètic d'habitar.

B. Sistemes estandarditzats eficients i versàtils.

C. Plantejament ecològic profund, conforme al qual s'ha d'aprofundir en la mateixa tecnologia del material, per obtenir el màxim aprofitament constructiu per unitat de volum de ía matèria primera. (1).

D. Intemalització dels costos energètics i mediambientals en la valoració econòmica d'un material i en l'avaluació de la seva correcció mediambiental. •

B

l programa reduït d'un petit habitatge de cap de setmana i vacances, va ser l'excusa ideal per poder experimentar amb la tecnologia de la fusta, tant pei que fa a tancaments com a estructures.

Probablement va ser el caràcter d'ús temporal, de residència no habitual, el que va permelre al dient acceptar una proposta poc convencional i allunyada de la cultura constructiva local.

La pregunta lela per alguns visitants de l'edifici que si l'acabat exterior era un folre davant de la sensació de solidesa de l'edifici, corrobora la idea que molt dels prejudicis existents actualment sobre la tecnologia de la fusta són fàcilment desmuntables. I més ara, que aquesta ha superat moltes de les seves limitacions tradicionals de durabilitat, manteniment, resistència al foc, entre d'altres.

medi natural d'algunes construccions de la cultura finlandesa com els pavellons-sauna.

Les decisions del projecte i el procés de resolució es van produir a partir d'un procés deductiu i posteriorment interpretatiu de solucions emprades en projectes concrets dels mateixos projectes de Breuer i de la tradició constructiva dels països nòrdics.

servidor, disposant-hi el mobiliari de cuina, els armaris, el corredor i el bany.

Sobre l'àmbit de la sala, hi ha un segon nivell, que constitueix un estudi al qual s'hi accedeix independentment per una escala des de la terrassa, i que gaudeix de bones vistes.

L'edifici es configura com un pavelló, en un bosc de pins mirant a mar, a la comarca del Maresme. La idea del projecte i de l'ús de la fusta va sorgir dels refugis de cap de setmana que Marcel Breuer va construir durant la seva estada als Estats Units. Es va reflexionar sobre les possibilitats expressives de la tecnologia de la fusta i sobre la capacitat d'integració en el

La idea de la proposta és una caixa de fusta, suportada per una plataforma, que l'enlaire de terra i una terrassa, que permet la prolongació de l'activitat de l'habitatge a l'exterior, la major part de l'any. Un volum més baix d'obra de maó envolta i entrega ía capsa de fusta amb el pendent del terrenyilaprotegeix d'humitats. Aquest volum es constitueix com un espai

El sistema estructural utilitzat és un entramat de fusta tipus platform frame, connectat al sostre i al mur d'obra. El tancament exterior es va resoldre amb un revestiment exterior de taula de pi tipus redwood, rere el qual es troba una cambra d'aire ventilada. La protecció exterior de la fusta, en termes de durabiütat, canvi de color i manteniment, va ser una de les qüestions que més van preocupar, a causa de la falta de tradició de revestiments exteriors amb aquest material. Finalment, la solució emprada va ser una protecció superficial amb pintura tipus lasur de color pi.

•

Maria José Masnou Arquitecta

Les solucions fècniques

La fusta estructural va ser protegida en profunditat contra agents biòtics, amb un sistema de cambra al buit en aquelles escairades no vistes i en els elements exteriors, i superficialment en els elements vistos. Es va buscar l'optimització del material amb l'ús de mides coincidents o múltiples de les mides estàndard. Una decisió important va ser que tota la fusta seria de pi nòrdic d'origen controlat i explotació regulada, tant l'estructura, com els tancaments o terrassa.

•

(1) Vegeu l'article «Desarrollos», de la publicació Casas de madera editada per AlTIM.

El plantejament ecològic

Evidentment que seria pretensiós voler generalitzar o extrapolar el resultat satisfactori d'aquest projecte a programes o projectes més complexos.

Però sí que penso que si es poden fer hipòtesis d'escenaris futurs en l'àmbit de l'edificació en les quals la tecnologia de la fusla tindria una situació avantatjosa respecte d'altres possibilitats- Sobretot si considerem que les opcions tècniques hauran de resoldre unes demandes de:

UNA CASA FETA AMB MATOJUM FRAME

H

questa casa construïda en part amb la tècnica del platform frame ha esdevingut per a tots els agents implicats en la seva realització una autèntica descoberta i engrescadora experimentació.

Superats des d'un principi els entrabancs típics i tòpics de les estructures de fusta: serà permanent en el temps com les fàbriques de maó o de pedra? serà prou resistent al foc?, com es mantindrà?, i com envellirà?...

Vam investigar com es podria construir una petita construcció amb una tècnica lleugera, ràpida i quasi de bricolatge.

Vam utilitzar el platform frame i no el balloon frame, ja que, en el primer, els muntants que constitueixen l'entramat vertical no sobrepassen l'alçada del sostre, i per tant la manipulació del material es fa més còmoda, mentre que en el segon sistema els muntants la sobrepassen i es desenvolupen fins al coronament de l'edifici. En la tècnica que hem emprat, ets muntants s'encadenen mitjançant la unió amb les sabates de recolzament horitzontal i els cèrcols que relliguen tota l'estructura de bíguetes del sostre.

Aquest sistema permet també, una semiprefabricació ja que es poden construir grans plafons per als paraments exteriors i interiors al taller o la mateixa obra, els quals ofereixen una amb gran facilitat i comoditat per muntar-los i encaixar-los al seu lloc corresponent.

L'ús de la fusta obliga —si es vol

N

P A V E L L Ó

F O

emprar econòmicament í acuradament- a fer servir les seccions, taulons i llistons normalitzats, mesurats en polzades, que es fan servir en tots els derivats, i productes de la indústria de la fusta arreu del món. És per tot això que en el càlcul, el disseny de les solucions constructives també s'estandarditza i s'ajusta a les mesures que el mercat ofereix. El material emprat per tota la construcció es va reduir d'aquesta manera a les mides següents: 1.2°x4" les sabates, cèrcols i muntants 2.2'x6" les sabates de coronament de la fàbrica de maó 3.2"x8" les bigues i biguetes de la coberta 4.2"x9" les biguetes del bany 5.3"x9' sostre de la planta baixa 6.1.25'x 2" pels llistons i corretges El cubicatge total de la fusta estructural va ser 15,56 m3 amb un residu quasi inexistent. Es van fer servir 40 taulells contraaplacats de pi de 12 mm, 155m2 de taulell aglomerat d'encenalls tipus OSB de 10 mm, 24 m2 de taulell contraplacat de bedoll tipus Wisa-combi de la casa Schauman, de 15 mm i 78 m2 tf empostissat de freixe americà estàndard.

La fusta oculta, és a dir la que no podrem controlar visualment, es va tractar a l'autoclau amb impregnació de substàncies contra els agents biòtics, a més de fixar-los amb sals de coure, prenen el característic color verd-gris conegut per tots nosaltres.

Mentre que a la fusta a la vista, solament se li va aplicar un tractament contra insectes i fongs mitjançant una ímprimació superficial.

•

EL

•

D E

Tancaments i coberta

Les solucions constructives més significatives d'aquesta edificació van ser les corresponents als tancaments i a la coberta. Els tancaments es resolen amb combra exterior ventilada. Per a la cara exterior de l'estructura es van fixar els taulells d'OSB que com a missió principal van resoldre el problema d'estabilitat general i de deformació del conjunt. Per damunt d'aquest s'hi va col·locar un folre de posts encadenades de pi sobre llistons, L'inlradós de l'estructura es va reomplir de llana de roca de 35 Kg/m3 i es va substituir la barrera de vapor de polietilè per un primera planxa de cartró-guix hidrofugada de 13 mm.

L'acabat interior, per damunt d'aquesta última superfície es resol amb planxa de cartró-guix de 13 mm. Totes les

F U S T A

C A B R E R A

fixacions es van executar amb visos roscats d'acer galvanitzat de la casa Wurth.

La coberta, també ventilada, construeix el seu pendent de desguàs amb una mena d'encavallades per sobre del sostre. Aquestes es van folrar amb taulell contraaplacat de pi i es varen impermeabilitzar amb dues capes, la primera de betum- elastomèric fixat mecànicament i la segona, amb un betum elastomèric autoprotegit, adherida en calent, totes dues de la casa Siplast.

Per acabar, es disposa per sobre una graella transitable de taulons que tenen la missió de convertir la coberta en una terrassa i protegir-la alhora de la insolació directa.

Val a dir que en tot aquest procés constructiu, hi van intervenir exclusivament dos fusters, un oficial i un ajudant, això demostra que la tècnica del platform frame no reclama cap especialista forani ni cap eina especifica. Fins i tot ens atraviríem a dir que tothom, qui sigui una mica manetes podria fer aquest tipus de construcció. • Joan Noqué

Arquitecte i arquitecte tècnic Jordi Roig

Arquitecte

D E

REPORTATGE

M A R

UNA CONSTRUCCIÓ POC HABITUAL

B

ns trobem davant d'una construcció poc habitual a casa nostra. Aquest fet ens podna fer pensar, de manera equivocada, en un encariment del preu final de l'obra, ja que allò que surt del que és habitual so! ser més car. En aquest cas, però, no és així. La gestió de contractació, i també la coordinació, duta a terme directament per l'equip de tres tècnics que alhora realitza la direcció de l'obra, representa un estalvi molt important, tal com es reflecteix en el cost final de l'obra.

Els mateixos tècnics comenten que van córrer un risc. Jo diria que van assumir un repte important, amb la contractació del treball de fusteria inicial, el principal, sense pressupost inicial, fentho per administració. La confiança per part seva en el sistema els va fer suposar que el mecanno principat de !a casa no podia disparar-se.

La compra de la fusta, element primordial en aquest cas es, va ier directament de magatzem, tallada i manipulada quasi totalment, per ser col·locada a l'obra. Amb tot, creuen

ara, que encara haguessin pogut optimitzar més les seccions i simplificar el procés de construcció per millorar-ne el rendiment. El resultat final respecte a la previsió inicial de pressupost va ser una mica diferent, amb una desviació al voltant d'un 10% que situa el cost de liquidació aproximadament en 11,92 milions i un cost final de 93.827 PTA/m2.

El que no és clar és si amb l'assumpció per part dels tècnics d'aquests treballs de localització i compra dels materials i de la posterior coordinació a l'obra, els honoraris que serien habituals en una obra del volum d'aquesta, van incrementar en la proporció del temps i esforç dedicats.

El pressupost d'execució material inicial, es resumeix al quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per m2 de cada concepte és feta per a la totalitat de la superfície construïda, que en aquest cas és de 127 m2. •

Xavier Aumedes

EL

REPORTATGE

P A V E L L Ó

D E

N

F U S T A

C A B R E R A

D E

F O

R M

A T

M A R

PAVELLÓ Dt FUSTA CABRERA Dt MAR cost PTA/m1

total M

%

EsmucnjRA Movimentde terres Fonaments i murs Estructura de fusta TOTAL

1.535 1.987 24.582 28.104

0,19 0.25 3,12 3,57

1,80 2,33 28.82 32,95

TANCAMENTSICOBERTES Treballsde palela Cobsrles i impermeabililzació Aïllaments TOTAL

7576 2.746 2.900 12522

0,92 0,35 0.37 1,64

8,53 3,22 3,40 15,15

FUSTERIES Exterior Menor Serralleria TOTAL

6.568 8.981 1.279 16.828

0,83 1,14 0,16 2,14

7,70 10,53 1,50 19,73

ACABATS Revestiments Pavimentdebase TOTAL

9.197 4.284 13.481

1,17 0,54 1,71

10,78 5,02 15,81

682 1.894 511 256 1.834 1.874 495 7.546

0,09 0,24 0,06 0,03 0,23 0,24 0,06 0,98

0,80 2# 0,60 0,30 2,15 2,20 0,58 835

6.416

0,81

7,52

85.297 93.827

10,83 11,92

100 110

INSTAL·LACIONS Sanejament Electricitat Gas Telefoniaicomunicació Lampisteria i sanitaris Calefacció Antena TV-FM TOTAL OTERSOS Terrassa Exterior TOTALPEM TOTAL CEM

CONCURSOS DE DIBUIX I PINTURA

I 1

següent: ( al dors de l'obra presentada) - Nom, cognoms i número de col·leg^at/da - Títol de l'obra

CONCERT DE NADALl

- Mides

per il·lustrar

-Tècnica i suport -Any

gràficament aquest

S'atorgarà un premi de 50.000 PTA als autors de

esdeveniment del

cadascuna de Les dues obres selecrionades | 5

i Arquitectes Tècnics

felicitar les festes d'enguany.

La mida mínima de l'obra serà de 15x15 cm. i la

Termini màxim de Lliurament de les obres: 10 de setembre de 1998 a les 15.00 h.

| 6

La Junta de Govern i els delegats del Col·legi es constituiran en el j u r a t encarregat de triar les obres seleccionades.

8

Les obres escollides es donaran a conèixer als plafons d'informació de La seu del Col·legi i a les delegacions el dimarts 29 de setembre i seran publicades a L'Informatiu de la segona quinzena d'octubre.

que han d'anar acompanyades de la informació

següents:

que servirà per

7

tècnics/ques

S'admeten, com a màxim, dues obres per col·legiat

de dibuix i pintura

NADALA 1998

arquitectes

màxima de 50x50 cm.

ra vegada, els concursos

de Barcelona

i

col·legiats aL Col·legi de Barcelona. | 2

Es convoquen, per prime-

Col·legi d'Aparelladors

Podran participar en aquests concursos t o t s els aparelladors/es

9

Les dues obres selecdonades quedaran en propietat d e l Col·legi d'ApareLLadors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Totes les obres que no haguessin estat retirades pels seus autors durant e l mes de gener de 1999, també passaran a ser propietat d e l Col·legi.

Serà imprescindible la devolució del rebut d ' e n trega per retirar les obres no seleccionades.

10 La presentació de les obres implica La cessió gratuïta a favor del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes

Les obres hauran d'anar adreçades al Departament

Tècnics de Barcelona dels drets de reproducció d'a-

de Màrquetíng i Comunicació, i es podran lliurar a:

questes, ja sigui per a L'Informatiu o per qualsevol

C/ Bon Pastor, 5, de Barcelona

altre mitjà que es cregui convenient Els autors de

C/ Plana de l'Om, 6, de Manresa

les obres guanyadores n'accepten la reproducció

PL Major, 6, de Vic

total o parciaL per promocionar L'edició del Concert

C/ Sant Francesc, 18, de Terrassa

de Nadal del Col·legi d'Aparelladors de 1998, o la

C/ Josep PinoL 8, de Granollers

feücitadó de Nadal 1998.

Schaumdn WISA -Birch

; en Schauman he el cliente í«ïqTkigüyjnjiraduetírsrjr5erbio, cuajgsguieraque sean sus çaciones y exigencias.

Para mucEoTdïnméstros clientes ekiabkm-cc no es sóló un mero panel. sinó "que, a menuao, es parte He una solución in problema que antes necesitaba _de muchos prodüctos y fases" de " interesa? Por favor, í contàctenos.

Gabarró Germans, S.A. Ctra. de Torre Romeu, s/n 08202 Sabadell Tfho. 93 726 1911

Fax 93 726 0761 Schauman Ibérica, S.A. Apdo 358 28230 Las Rozas de Madrid Tfno. 91 637 7182 Fax 91 637 2563