INF980701

FORMATIU

PEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tel.932402060 Fax 93 240 20 61 E-mail: inlormacio@apabcn.es DelegacionsaVíc,Manresa,GranoüersiTerrassa

A MÉS A MÉS

La Casa en forma arriba a les aules Els serveis financers

Bages-Berguedà celebra els 10 anys

amplien la seva oferta

http://www.apabcn.es

El Centre respon: les superfícies en edificació

El mercat de treball

^ H del Col·legi farà deu anys el pròxim 20 de desembre. La presència institucional dels aparelladors i arquitectes tècnics ha facilitat un més gran reconeixement públic a la seva tasca professional i ha facilitat la participació institucional en el context social i ciutadà. La inauguració de Tecnifac'98 al nou Casino de Manresa ha estat una de o „ g les activitats més destacades. • —

Les activitats

El Col·legi posa en Responsabilitat Civil Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del pressupost del Col·legi Muralisme urbà: l'art al carrer ei

t i r oi i i i ci

Premis FAD'98 19 a 23

PUBLIREPORTATaF

i S E « ft T I H

El confort dels edificis

El poder

aillantdeThermoflexpennetunestalMeconòmicmltimpcitant

l'empresa Isoduri, SL, presenta al mercat europeu la pintura tèrmica Thermoílex per aïllar els interiors i exteriors dels habitatges. Aquest producte, que es presenta llis o a l'estuc, utilitza materials lleugers i tèrmics, desenvolupats en la indústria aeronautica.Thermofiex manté les parets interiors d'un edifici a una temperatura de 15°a 20° C. A més, arriba a rebutjar fins a un 40% disminuint així entre 6 i 12° C de temperatuEn interiors es pot aplicar sobre altres Decorar amb Thermofiex és fàcil i econòmic, pistola de projecció (gotelé), etc. En exte-

U Thermofiex manlé les parles interiors d'un edifici a una temperatura

de 15°a20°C JJ,

l'escalfament de les parets i sostres exteriors, ra ambient a l'interior dels edificis. pintures, guix, arrebossats, maons, fustes, etc. ja que s'aplica amb una esponja, camussa, riors, la pintura es pot aplicar sobre les parets És totalment impermeable i té una elasticitat

verticals, sostres o terrasses transitables. permanent del 100%. El morter acrílic elàstic es basa en els mateixos materials tèrmics lleugers que componen el Thermofiex llis. Prèviament, es barreja amb sorres de quars de diverses granulometries, per aconseguir un morter manejable, preparat segons l'ús.S'aplica amb paleta o pistola de projecció normalment en dues mans, amb un rendiment de 2,5 kg/m2, i ofereix la possibilitat de tres acabats diferents: remolinat, gota i gota aixafada amb paleta. En cas de fissures i esquerdes s'aplicarà Thermofiex llis amb armadures de fibra de vidre, o amb el teixit P-elàstic d'Isoduri. Els micromaterials tèrmics lleugers que componen el material fan que sigui molt fàcil i econòmic per a decorar. No penja, fins i tot, en capa gruixuda, i tapa els forats dels blocs de formigó en una capa.

Un sistema molt econòmic de decorar és donar dues capes de fons, i, una vegada seques, agafar una pistola de projecció i amb un altre color queno sigui el del fons, sense diluir el producte i a una distància d'un metre, esquitxar la paret.

Aquest procés, pot fer-se diverses vegades i amb diferents colors.

Si no es disposa d'aquesta pistola pot fer-se amb una esponja natural o una camussa.

Thermofiex decoratiu L'empresa també ofereix la formulació del Thermofiex decoratiu a la qual s'han addicionat pigments minerals inocus, amb propietats multiefectes. És a dir, depenent de l'angle i distància en què es miri, es veuran diferents colors.

Els efectes especials esmentats s'aprecien segons el color de fons, la intensitat de la llum i de l'angle des del qual es mira. Els efectes visuals que produeix el Thermofiex decoratiu sobre un acabat d'esponja són extraordinaris. És un producte de base aquosa preparat segons l'ús. També es fabrica per a exteriors.

Isoduri, SL - Telèfon 93 884 00 78 - Fax: 93 884 05 07 E-mail: isoduri@mx2.redestb.es - Web: www.redestb.es/personal/isoduri

EL

TEMA

N

A G E S - B E R G U E D A :

1 0

F O R M A T

A N Y S

El 20 de desembre del 1988 s'inaugurava a Manresa l'oficina/delegació del Col·legi per al Bages i Berguedà. Han passat deu anys i, avui, la delegació organitza activitats de formació i reciclatge, altres de caràcter social i participatiu i viu activament el procés de transformació i desenvolupament d'aquestes comarques al cor de Catalunya.

Bages-Berguedà: 10 anys La capital del Bages viu moments de transformació i esdevé avui punt de referència per a les ciutats i poblacions de la Catalunya interior

H

anresa comença a creure en el seu futur. La revitalització del nucli antic, la millora del centre urbà, la creació de nous centres de serveis, la millora de les comunicacions amb l'obertura de l'Eix Transversal, la implantació dels estudis universitaris, són elements que mostren una ciutat que viu moments de transformació i desenvolupament econòmic.

La capital del Bages vol ser punt de referència de la Catalunya interior en la recerca d'un més gran protagonisme respecte a la gran regió metropolitana concentradora de poder polític i econòmic. Avui, la ciutat exemplifica la transformació que viuen EI Bages, el Berguedà i l'Anoia.

Manresa, Berga, Igualada, però també Saní Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Súria, entre d'altres poblacions d'aquestes comarques, volen un futur millor.

•

Presència institucional

En aquest context se situa la celebració enguany del desè aniversari de la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi. La presència institucional dels aparelladors i arquitectes tècnics ha facilitat un més gran reconeixement públic a la seva tasca professional i també la participació institucional en el context social i ciutadà. Han estat deu anys en els quals, temes com ara l'aparició dels problemes relacionats amb la utilització del ciment aiuminós, la implantació del control de la qualitat de l'edificació i la participació activa en

Inauguracódel'oliana'delegacióeldssembrsdsli

La seu de la delegació ala Plana de l'Om. A baix, assistents alsoparcommemoratiu iinauguració de Tecnitac'98

manifestacions públiques del sector o bé de caràcter social en general, han marcat aquesta primera dècada.

Avui ja ens queda molt lluny aquell 20 de desembre de 1988, en què Juli Sanclimens, exalcalde de Manresa; Carles Puiggròs, expresident del Col·legi; Ramon Puig, expresident del Consell Català; Antoni Casas, primer delegat del Bages-Berguedà, i nombrosos companys d'aquestes comarques, assistien al tall de la cinta inaugural dels locals, nous de trinca, de la cèntrica Plana de l'Om. Els càrrecs, com és natural, han canviat de mans. Resta inalterable, però, la voluntat, d'una banda, d'apropar el Col·legi als

I

N

F

O

R

M

A

T

I

E L

U

E RG Uf DA :

1 0

T E M A

A N Y S

JAUMt JUANOLA, DELEGAT DtL BAGÍS I BERGUEDÀ "PENSO QUE ENS HEM GUANYAT LA CONFIANÇA DtlS I dimarts 20 de desembre del guedà. Ens coneixem nosaltres i ens 1988 s'inaugurava a Manresa coneixen a fora. L'aparellador s'ha la nova oficina del Col·legi que actua- anat creant una imatge pública i té un ria com a delegació a les comarques reconeixement just. Aquest ha estat del Bages i Berguedà. El primer dele- un dels nostres objectius fonamengat va ser Antoni Casas al qual va tals. Pel que fa a la nostra organitzasucceir, ara fa tres anys, Jaume Jua- ció, ens hem anat equipant i ja gaunola, manresà de 42 anys que avui dim d'una estructura que ens permet encapçala un equip format per Xavier fer moltes coses.

Crec que, Joves, Antoni Alins, . . . . . com a delegació Josep Maria Soler, Josep Soler, Toni Volem una ciutat del Bages.Ber. Cortina, Alexandre que ja no sigui un lloc guedà. ens caMazcunàn i Maria Dolors Perramon. te directe el i perde pas sinó un punt racteritza tracAl desembre del sonal amb els de trobada J J 1997, quasi una dècompanys. Pricada després, l'Assemblea general mer eren els tràmits administratius, de col·legiats li atorgava el caràcter però després els col·legiats han vinoficial de delegació. gut a fer cursets, assistir a xerrades i debats, a informar-se. Això ho valoCom a delegat del Bages i Berguedà, rem molt. Penso que ens hem guaperò també com a col·legiat, quin nyat la confiança dels col·legiats." balanç em podries fer de 10 anys de delegació?

Els temps canvien i el que ahir era una necessitat del col·legiat que viu "Han passat deu anys i em comenten lluny de la capital avui potser ja està les llargues negociacions amb la Jun- resolt. Però el temps porta també ta de Govern del Col·legi per tal d'obrir noves necessitats. Quines han esuna oficina al Bages. Antoni Casas, tat les vostres fites i cap a on us Joves, Mazcunàn i Bonet, van portar dirigiu? el pes de les converses i van ser el motor de l'etapa inicial. Recordo tam- "Hem viscut en aquesta dècada ; bé el lema que expressàvem i que guns moments clau que han donat a s'ha fet famós a Manresa: "Si us plau, la Delegació el seu veritable signifique no sigui només una oficina de cat. La detecció dels problemes derivisats". Calia esmerçar esforços per vats de l'ús del ciment aluminós i identificar el col·legiat amb el Col·legi l'alarma social que va provocar en va ser un. Ei ciutadà venia a l'Oficina i de tots, a través de l'Oficina.

Calia crear un determinat cli- demanava ajuda. La nostra acció va ma. Avui, deu anys després, ens co- ser doble: donar suport al tècnic i neixem gairebé tots al Bages-Ber- satisfer la demanda de l'usuari. Pen-

«

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra.

Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apc. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41- • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente

PASSIÓ PER L'ESPORT

H

Espanya ja saben on és Manresa. I a la resta d'Europa ho sabran aviat. La victòria del TDK el passat 4 de juny al Pavelló del Congost ha fet entrar la capital del Bages en el llibre d'or de l'esport. El nou campió de la lliga ACB de bàsquet jugarà la temporada vinent l'Eurolliga i portarà el nom de la ciutat arreu. I quina ha estat la reacció dels ciutadans? Doncs, com diuen per aquí: perquè volem la Viagra si tenim el TDK? I com és la relació dels arquitectes tècnics amb l'equip del Congost i amb el bàsquet? Doncs, molt estreta. La delegació del Bages i Berguedà s'adheria l'any 96 a la Fundació Foment del Bàsquet, amb la finalitat de donar suport al TDK. A més, el company Xavier Joves es va encarregar d'organitzar les celebracions a la ciutat. Però no tot és el bàsquet, és clar. El futbol també lira. I si no, que ho diguin a la potent selecció que el mateix any 96 s'enduia a Manresa la copa de la lligueta de futbol d'aparelladors jugada al CAR de Sant Cugat.

UÍGÍATS" so que el ciutadà va [robar en nosaltres, els aparelladors, un col·lectiu organitzat i preparat.

Un altre moment també clau va ser l'entrada en vigor del Decret sobre ei control de qualitat. De la mateixa manera que en e! cas anterior, i en contacte amb Barcelona, vam intentar donar resposta a un col·lectiu professional preocupat pel tema. Vam abordar les dificultats concretes que presentava la posada en marxa de la Llei a les nostres comarques i vam dialogar amb fabricants, magatzemistes, promotors i constructors.

un descens significatiu de població, per demografia i per emigració a d'altres comarques com el Vallès o a l'Àrea Metropolitana, per trobar els horitzons professionals que el Bages no els ha pogut donar.

Manresa ha estat durant molts anys una ciutat encotillada, sense que les comunicacions l'afavorissin gens; una ciutat gran, però amb poques influències. Una ciutat" adormida, sense dinamisme. Teníem e! tèxtil, però no pots arrepenjar-te d'un sol sector industrial. I, a més, va venir la crisi i tot va trontollar. Sense alegria, sense interès empresarial o turístic. Altres municipis de la comarca han sabut jugar més bé les seves cartes que no pas la capital.

Hem anat a remolc d'altres ciutats més petites quan hauria de ser a l'inrevés.

Vam viure una transició molt dura, sense reconeixement ni a fora ni tan sols pels mateixos ciutadans.

Aquests fets i entre d'altres han anat marcant la nostra petita història i si hi afegim la demanda d'activitats dels mateixos col·legiats, també s'han anat dimensionant les nostres necessitats d'espai, personal i d'horaris d'atenció als col·legiats i als ciutadans."

Heu anat creixent...

"Sí. El Col·legi ha anat creixeni per donar més servei, i la Delegació també.

Hem aprofitat les nostres oportunitats per anar ampliant les instal·lacions. Ara tenim quatre locals: visats, biblioteca, sala d'actes, sala de juntes i visites, que cobreixen les necessitats actuals.

A les nostres comarques som un col·lectiu de 130 companys i ara volem oferir els nostres serveis als veïns de l'Anoia, a més de la resta de col·legiats que viuen a fora però que treballen aquí."

L'any 1998 és especial per a vosaltres.

Desè aniversari i reconeixement oficial coma Delegació.

"És un any especial per aquests dos aspectes. Primer, el passat desembre, l'Assemblea ens reconeixia com a Delegació amb caràcter general. Un reconeixement, crec que just, a la tasca que fem les delegacions. Creiem que no ens hem limitat a fer d'oficina de visats.

Fem quelcom més. I segon, fem deu anys de la nostra implantació a la ciutat de Manresa. Volem agrair ai Col·legi ía confiança que va dipositar en nosaltres.

Per commemorar-ho, hem preparat una sèrie d'activitats extraordinàries: socials, culturals, esportives, tèc-

"Els consells comarcals, els ajuntaments de Manresa i Berga, i tants d'altres ja saben qui som, què fem i què volem. A Manresa ens hem guanyat un lloc, participem activament a FÒRUM... crec que aviat en recollírem els fruïts."

En una conversa recent amb l'alcalde de Manresa, Jordi Valls, feia una crida als arquitectes tècnics nascuts al Bages però que treballen a fora: "Ja els pots dir que tornin, que hem de fer mofta feina". Manresa es desperta?

"El Bages ha patit en efs darrers anys

I així ha estat fins fa uns vuit anys, quan comencen a puntejar unes certes ganes de fer ciutat, una certa alegria. Es planteja una política d'habitatge, ampliem l'escola universitària amb quatre o cinc carreres de primer cicle. El desenvolupament urbanístic permet trobar nous espais de sòl industrial. Milloren les infraestructures, entra en funcionament l'Eix Transversal i es fan les rondes.

Comencem a ser una ciutat més moderna i atractiva, que té cura de la seva gent, que és capaç d'interessar els agents socioeconòmics de la ciutat i de !a societat catalana en general, una ciutat que ja no sigui un floc de pas del trajecte sinó un punt de trobada."

•

El delegat del Bages i Berguedà, Jaume Juanola, és Crec que en Jaume sap combinar una sana barreja també un incondicional del bàsquet {de! Barca, i també del de romanticisme i realisme. "Hem de saber gaudir del que TDK) i, a més, duu gravada a la pell la passió per l'esport. tenim a l'abast, i no voler viure del que no tenim", diu. "Quan Pertany al Club Atlètic Manresa. A tres quarts de sis li sona ets més jove potser tens la vida pensada d'una altra el despertador i a les sis ja mou les cames. "Surto a córrer manera", —quan tens canalla, és clar, tot canvia— "més cada matí amb gent del món de l'atletisme, i de jove m'havia endavant valores les coses que tens i aprens a iruir-les". dedicat al mig fons". Però vet aquí que li va picar el cuquet Des del punt de vista professional, treballa associat amb de !a marató. Amb 28 anys va córrer la de Barcelona i va fer, l'arquitecte Josep Maria Sarrate, exdelegat dels arquitecdiu. una marca de 2.38.44. Un maratonià. L'entrevistador ja tes al Bages. Les relacions entre ambdues institucions? ha begut oli. T'explicarà coses que només entendran els "Bones". Naturalment Treballen a Manresa i a la comarca iniciats, com ara que quan fas la marató, no t'adones del fent obra nova i rehabilitació. Tipus d'edificació? pregunta que fas fins que passes pel quilòmetre 35, després et írobes el mur, la paret la pàjara... absurda. Arquitectura esportiva, "Hem fet la pista sintètica d'atletisme de l'estadi del "És un moment de la carrera en què l'organisme abandona, fes reserves s'esgoten i Congost a Manresa, el Centre de Medicina Esportiva i hem intervingut al Club de funciones per pura inèrcia". E! seu model d'esportista? el corredor de 56 anys Josep Tennis Manresa''. No para. • Perramon, per qui Juanola sent una veritable veneració.

Carles Cartarïa

EL

L ' I N F O R M A T I U A G E S - B C R G U I D A :

10

T E M A

ANYS

NOVETAT: MARCS METÀL·LICS M.Y.T.E.

Tecnifac'98 estrena un Casino renovat

COMPROVI-HO: * Fàcils de muntar. * No es deformen. * Protecció contra I1 òxid. * Ocupen poc espai. * Acabats perfectes; pre-pintats i assecats al forn a 180°. * Incorporen accessoris per a facilitar el muntatge: frontisses, "omegas", allotjament de pestells i topalls de plàstic.

ARQUITECTE/CONSTRUCTOR: Demani gratuïtament una mostra de Marcs metàl·lics per a portes interiors.

.Y.T.E. Marcos y tarjas metàlicos s.i.

Cervantes 4 9 - 5 1 , l a 0 8 9 1 2 BADALONA Tel.: (93) 460 28 10 Fax: (93) 460 27 93

La restauració del casino de Manresa esdevé paradigmàtica en la transformació de la ciutat

H

any que ve serà el de la inauguració de la Biblioteca Comarcal a l'ediíici del Casino, actualment en obres ja molt avançades. Un equipament que acollirà 35.000 volums, una secció multimèdia, una biblioteca infantil i 150 punts de lectura a la planta noble de l'edifici. El projecte renova completament l'interior i restaura l'ornamentació original i alguns vitralls.

La planta baixa es convertirà en centre cultural, amb auditori, sales d'exposicions, de reunió i conferències. I sí avui la polèmica se centra en el seu finançament, el cert és que esdevé una part fonamental de la revifalització del centre urbà juntament amb la renovació de la plaça de Sant

Domènec, la propera rehabilitació de Can Jorba i el desenvolupament de vuit àmbits de planejament al centre i també als barris.

L'estrena oficiosa del nou Casino es va produir ei passat 18 de juny amb la inauguració de Tecnifac'98, la primera fira dedicada a les tècniques de tractament i rehabilitació de façanes ideada per la Fira de Manresa i la delegació del 8ages-Berguedà del Col·legi, que s'emmarca dins dels actes del desè aniversari de la Delegació i que ha volgut contribuir, mitjançant una exposició i diverses jornades tècniques, a despertar l'interès general envers l'estat de conservació dels edificis i el seu manteniment. •

EL

NOTICIARI

I N F O R M A T I U

R E S P O N S A B I L I T A T

C I V I L

I

P R O F E S S I Ó

El Col·legi posa en funcionament el Servei Responsabilitat Civil La responsabilitat civil professional va adquirint cada vegada més una importància i complexitat que requereixen una resposta immediata i continuada

H

a sinistralitat ha tingut un augment progressiu en els darrers anys que ha anat comportant un increment també progressiu de la prima a pagar. L'any 1997, els aparelladors i arquitectes tècnics de Barcelona han pagat com a prima de responsabilitat civil 940 milions de pessetes. Però també és cert que el cost de la sinistralitat (pagaments + provisions tècniques) ha superat aquest darrer any els 1.000 milions de pessetes.

Aquesta és la realitat. Per això és tan important que es promulgui la Llei d'ordenacióde l'edificació, que s'estableixi un sistema concret d'obligacions i responsabilitats, que totes les parts implicades, des del promotor al fabricant, hagin de respondre de les seves actuacions i que les garanties als usuaris es basin en sistemes d'assegurança obligatòria i limitació dels temps de garantia segons els tipus de danys.

Mentrestant, però, la Junta de Govern del Col·legi ha considerat que ara era indispensable posar ja en marxa el Servei Responsabilitat Civil, amb tres objectius bàsics: • reduir el risc mitjançant la prevenció.

• flexibílitzar i ampliar les cobertures d'acord amb les necessitats concretes de cada professionai i estudiar les fórmules per contenir el creixement de la prima.

• reduir el cost de la sinistralitat.

Per aconseguir aquests objectius s'ha previst desenvolupar un conjunt d'actuacions i serveis, els quals necessiten comptar amb la col·laboració dels mateixos col·legiats.

En l'àmbit de la prevenció s'ha previst: •

crear una base de dades de sinistres i estudiar-ne les seves causes i característiques.

•

facilitar al professional el coneixement del risc per mitjà d'instruccions, recomanacions i orientacions. posar en marxa un telèfon permanent de consufta i assistència en situacions d'urgència o de presa de decisions que puguin comportar responsabilitats especials.

•

•

establir mesures col·legials que estimulin el comportament ètic entre com-

panys i permetin preveure l'aparició de possibles sinistres.

En l'àmbit de les cobertures La intervenció professional es ta cada vegada de manera més complexa, i hi prenen part diferents factors que poden condicionar o modificar el risc o bé que poden necessitar un tractament específic de cobertura o de pòlissa. En aquest sentit es preveu: •

establir un seguiment de les diferents possibilitats de cobertura de la responsabilitat civil i de les alternatives de futur que es preparen.

•

conèixer les diferents alternatives existents en els països del nostre entorn.

•

promoure la millora de les condicions de cobertura de la pòlissa de Musaat. buscaraltemativesdecoberturaquan Musaat no consideri oportú o no pugui cobrir el risc.

•

En l'àmbit de la gestió sinistra!

B Col·legi ha signat un conveni amb Musaat, per aconseguir una millora en el servei al col·legiat, en general, però molt especialment en el tema de la gestió de sinistres. Una bona gestió comporta una millor atenció al col·legiat, una bona defensa jurídica i un cost del sinistre controlat. En aquest àmbit el Col·legi passa, a partir d'ara, a tenir un paper important

La Llei de l'edificació establirà més garanties per als usuaris

traí, independent de la defensa jurídica, atès que els interessos legítims de cadascú són inicialment oposats: el Col·legi i la Musaat volen reduir el cost jurídic i els advocats volen tenir el màxim d'assumptes, sempre dins d'un context en el qual prima per a tots, la qualitat i el bon servei ai col·legiaL A partir d'ara, es potencia el paper del Col·legi en la fase inicial del sinistre procurant acotar les dimensions i repercussions d'aquest, i limitar-ne els seus efectes. També es millora la relació amb el quadre d'advocats externs, els quals atendran la defensa jurídica amb l'acceptació d'un conjunt de condicions que garanteixin la qualitat en l'atenció al col·legiat i el seguiment de la marxa dels expedients.

L'import de la prima té una relació directa amb la sïnistralitat que generem.

Actualment, Musaat tendeix a equilibrar col·lectivament la prima amb la sinistralitat. És a dir, a menor sinistralitat menor prima, i viceversa, tant a nivell individual (sistema bonus-malus), com col·lectiu (reAixò es concreta en la posada en ducció de les primes segons la sinistrali- funcionament cfuna oficina col·legial de tat en l'àmbit geogràfic de cada col·legi). gestió sinistra] encarregada de: L'objectiu, doncs, és reduir el nombre • orientar sobre e!s comunicats de sinistre i procedir a la seva alta automàde sinistres i el seu cost, d'aquesta manetica a MusaaL ra, obtindrem una reducció proporcional de la prima. Una part important del cost sinistral (27%) el constitueixen les despeses de defensa jurídica. Aquest és, per tant, un punt important a vetllar.

Per aconseguir uns resultats positius en aquest aspecte del cost del sinistre, s'ha procedit d'acord amb Musaat, a crear una estructura col·legial de gestió sinis-

•

desenvolupar un conjunt d'actuacions de gestió inicial per ajudar a controlar el cosí del sinistre.

• controlar i fer el seguiment de la qualitat i el cost de la defensa jurídica • disposar d'un quadre jurídic d'advocats externs que doni les màximes garanties i amb uns costos competitus. •

GEST/Ó DE SINISTRES

H

ins del marc de l'Assessoria jurídico-professional del Collegi, s'ha posat en funcionament l'oficina col·legial de Musaat, la qual gestiona les pòlisses i els sinistres. És atesa per l'advocada Mònica Clemente i per les secretàries de gestió, Maria Fe Pérez (pòlisses) i Marta José Molina (sinistres).

Com a advocats externs de Musaat figuren, actualment, Montserrat Pinyol (la relació labora! que la vinculava al Col·legi ha quedat rescindida darrerament} per a assumptes de reclamació extrajudicial.

Els advocats Xavier Vilagut i Conxa Vilar, per a reclamacions judicials civils. Els advocats Francesc Abellanet, Màrius Roch i Xavier Melero, per als assumptes judicials penals.

Està en estudi l'ampliació del quadre d'advocats de Musaat per tal que els col·legiats tinguin la possibilitat d'escollir. També es preveu posar en marxa un sistema d'avaluació del servei d'advocats per tal de mantenir, en tot moment, el nivell de qualitat adequat. •

N

EL

F O R M A T

C O N S E R V A C I Ó

I

M A N T E N I M E N T

N O T I C I A R I

D ' E D I F I C I S

Estima el teu edifici Granollers acull jornades tècniques sobre manteniment

B

es administracions locals juguen un paper fonamenlal en la promoció de la conservació i el manteniment dels edificis. La seva proximitat al ciutadà i a la realitat dels barris els fan idonis per facilitar i, en molts casos, per obligar els ciutadans a tenir cura de casa seva. La manca d'una conscienciació cívica de què cal cuidar les parts comunes dels edificis és un factor que frena la pràctica generalitzada del manteniment de les cases. L'educació sobre

el coneixement que cal tenir de casa nostra ha de començar a les escoles.

Així es posava de manifest a la taula rodona de cloenda de les jornades sobre el manteniment i la conservació d'edificis celebrades a Granollers del 16 de maig al 15 de juny. L'objectiu: contribuir a sensibilitzar la socieïat envers el bon ús i ei manteniment dels edificis. Les jornades, que van ser presentades el 6 de maig a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Granollers, han estat organitzades per la delegació del

gan La Casa en forma i una jornada escolar per nois d'edats entre 10 i 12 anys han estat algunes de les activitats paralteles.

Pel que fa a les jornades tècniques, han anat dirigides als diferents col·lectius que tenen un proíagonisme destacat en el manteniment com ara els tècnics municipals, els ciutadans com a usuaris dels habitatges i els arquitectes tècnics com a experts coneixedors de la casa i del que cal fer per mantenir-la en condicions. Les sessions van tenir lloc a l'Ajuntament de Granollers i a la sala d'actes de la Delegació del Vallès Oriental del Col·legi. •

Les parets també parlen Josep Maria Cortina exposa al Col·legi fotografies de grafittis

H

n les formes de lluita contra l'oblit, els gargots disposen de la complicitat de les màquines fotogràfiques".

Aquesta frase de Genis Caro al llibre Barcelona Murs resumeix l'objectiu del treball fotogràfic de Josep Maria Cortina que s'exposa des del passat 17 de juny a la planta baixa del Col·legi i que s'inclou dins el marc de la Primavera Fotogràfica. També vol valoritzar la qualitat plàstica de moltes de les obres que ha descobert en les parels de la ciutat.

Les signatures i les lletres que s'escampen per tota la ciutat aprofitant qualsevol racó i que els autors reprodueixen tantes vegades com els és possible per tal d'aconseguir notorietat com a grafistes, tenen en general una valoració social molt negativa.

Es discuteix la seva dimensió artística i,

de fet, es considera que no fan sinó embrutar el paisatge i el mobiliari urbà. A tall d'exemple, l'Enciclopèdia Catalana es refereix al grafitti com a «una inscripció traçada a la paret amb un estilet metàl·lic o qualsevol instrument gràfic (...) Contemporàniament, el costum d'embrutar les parets de certs llocs públics amb grafits, generalment de to bast i ordinari, perdura sobretot en ambients incultes». Manuel Vàzquez Montalban, en la seva col·laboració a Barcelona Murs, observa que

Aquesta conceptuació negativa s'ha estès també, indiscriminadament, a la resta d'inscripcions i pintures murals.

Tot allò que s'ha dibuixat sense autorització en una paret aliena es considera fora de lloc i hauria de ser eliminat pel seu origen sense tenir en compte per res el seu valor plàstic intrínsec. En aquest sentit s'han endegat per part de molts ajuntaments —encara que no a tots— campanyes de prohibició i sancions als pintors urbans.

El problema que se li ha plantejat a Josep Maria Cortina ha estat seleccionar, entre la infinita ofenia de possibilitats, aquelles imatges que més l'han impressionat. Aquest economista de professió i fotògraf amateur diu que

això "resulta a vegades particularment difícil, perquè cada mural conté en si mateix un nombre d'elements que, fragmentats i separats de la resta, adquireixen identitat pròpia i s'independitzen del conjunt de l'obra a la qual, en ocasions, transcendeixen». Aquesta tècnica de fragmentació ha estat un dels criteris que han orientat de manera intuïtiva, la sèrie de fotografies exposades.

Les fotografies han estat realitzades a Barcelona i poblacions de l'Àrea metropolitana, tot i que hi ha també treballs procedents d'altres ciutats d'Espanya, França, Holanda i Alemanya. Les pintures de la sala són obra dels muralistesil·lustradors Sendy's i Puke. L'exposició es pot visitar fins el 17 de juliol. •

EL

NOTICIARI C A M P A N Y A

L A

L ' I N F O R M A T I U C A S A

£ N

F O R M A

La Casa en forma arriba a les escoles La campanya comença a fer realitat un dels seus objectius històrics

H

a Casa en forma comença a fer realitat un dels seus objectius històrics: introduir el manteniment a les escoles d'arreu de Catalunya. Conèixer la casa, identificar les seves parts i funcions i saber com cal cuidar-la és estimar la casa. I amb aquest lema, La Casa en forma ha començat a esbossar el que vol ser un crèdit variable per als alumnes de 1r i 2n curs d'Escola Secundària Obligatòria (ESO).

Amb aquesta iniciativa, La Casa en forma vol posar fil a l'agulla a un dels objectius més engrescadors i esperançadors per consolidar la cultura del manteniment dels futurs usuaris d'edificis. I és que els valors pedagògics que s'amaguen rera la cultura de la casa van molt més enllà i permeten introduir la història, les matemàtiques aplicades, les arts plàstiques, el respecte pel medi ambient, i fins i tot, recuperar el valor dels oficis.

Les jornades de Manteniment i Conservació d'Edificis celebrades a Granollers han estat l'aixopluc de la primera experiència pilot amb les escoles. Els dies 25 i 26 de maig, nois i noies de 4t, 5è, 6è, i 2n d'ESO de diverses escoles de Granollers van passar unes hores amb La Casa en forma per conèixer-la i participar dels seus valors didàctics. Una explicació sobre com estan fetes les cases i quines són les parts fonamentals i una mostra dels problemes que pateixen les cases si no es cuiden, van ser els continguts centrals d'aquesta primera unitat didàctica.

Cai destacar l'elevat grau d'interès despertat entre els nois i noies, molt atents a totes les explicacions donades i abocats a preguntar infinitat d'aspectes sobre casa seva, fetque constata la bona acceptació de la cultura de la casa, de forma semblant a la gran acceptació que tenen els temes mediambientals entre el públic més jove.

Els alumnes participants han realitza! tot un seguit d'exercicis pràctics a l'escola i a casa en els quals s'ha fet palesa la bona comprensió dels conceptes que La Casa en forma ha volgut transmetre.

En un dossier amb 9 fitxes de pràctiques que van des del reconeixement de les parts i problemes de la façana de la casa, la quantificació de l'estalvi d'elec-

tricitat i d'aigua o la identificació de materials de la casa i les seves propietats fonamentals, els alumnes participants s'han vist immersos en activitats d'anàlisi, observació, dibuix i fins i tot de matemàtiques aplicades.

El posterior anàlisi d'aquestes pràctiques ha permès valorar molt positivament l'efectivitat en l'aprenentatge dels coneixements previstos i dels mètodes que s'han posat en marxa.

Per altra banda, aquesta informació resulta fonamental peracabar de definir una unitat didàctica equilibrada i coherent en conceptes i mètode i resulta fonamental per definir un projecte didàctic per al curs 1998-99 i introduir-lo a través dels Centres de Recursos existents a les diferents comarques catalanes.

isposta escolar ha estat excel·lent tot i les dates tan properes al tinal de curs

"LA CASA £N FORMA AJUDA A FORMA* CIUTADANS" ^ H plantejament creus que hauria de seguir la programació didàctica de la Casa en for-

m Un compromís educatiu Els temes que envolten la casa, atesa la seva importància, ja configuren crèdits variables en moltes escoles d'arreu de Catalunya. Amb aquests context, La Casa en forma pretén posar en mans dels educadors unitats didàctiques que copsin aquest interès i s'orientin cap al concepte d'estimar la casa, coneixer-la i saber cuidar-la, sense deixar a banda temes cabdals com són el medi ambient o els aspectes sociològics de la casa.

Per fer realitat aquest projecte, La Casa en forma compta amb ia col·laboració de Josep Baluja, professor i pedagog i un dels impulsors de la coneguda Ruta del Cister, present a les escoles de Catalunya per mitjà del Camp d'Aprenentatge Els monestirs del Cister, on anualment, arriben i es formem alumnes de més de 250 escoles d'arreu de Catalunya. •

Enric Casanovas Coordinador de la campanya La Casa en forma

ma?

Tota programació didàctica hauria de ser senzilla, concreta, fàcil d'aplicar i amb objectius que tinguin com a finalitat úitima aconseguir persones observadores, que sàpiguen escoltar, relacionar fets, que interioritzin, que opinin i que siguin autònomes. En definitiva, persones que siguin cultes.

D'altra banda cal tenirsempre present que tota programació didàctica ha de tenir com a principi bàsic treballar a partir dels alumnes, dels coneixements ja adquirits i de l'entorn que els envolta. Si fem cas a Spiro Kostof, l'arquitectura ha existit des delprincipi de l'ésser humà, i un altre arquitecte, Sauton, ens confirma que els edificis són elements importants de ['entorn, de la mateixa manera que l'entorn és important per als edificis.

Pensem que, els alumnes als quals va dirigit el programa viuen en un entorn determinat que el disfruten o el pateixen, moltes vegades gràcies a o per culpa de arquitectes i urbanistes, que tot s'ha de dir.

Un dels encerts de La Casa en form3 és que intenta donar resposta

a dues preguntes bàsiques: coneixem el nostre entorn?, coneixem casa nostra? i com agafar criteris per a poder opinar? En resum, jo diria que el programa gaudeix d'unes qualitats, algunes d'elles encara intuïdes, que el poden fer molt útil per als escolars del país. Per exemple: •

parteix d'un moíiu didàctic molt proper ais alumnes, la seva pròpia casa, un entorn molt proper i aparentment conegut.

•

planteja, en principi, una proposta de treball coherent, clara i organitzada.

•

desenvolupa unes activitats que tenen com a objectiu bàsic fer dels alumnes uns observadors i analistes dels fets que els envolten, uns constructors dels seus mateixos coneixements. I això, porta implícit el valor de formar mentalitats crítiques i creatives, és a dir, formar ciutadans.

•

proposa una estructura oberta a qualsevol de les matèries curriculars: matemàtica, ecologia, arquitectura, història, etc.

Per tant, benvinguda sigui aquesta iniciativa i benvingut í'interès que el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona mostra per generaliUar el programa arreu del país". • Josep Baluja i Barreiro Director éd Camp d'Aprenentatge Bs monestirs del Cister

I

N

F

O

R

M

A

T

SERVEIS

I

SERVEIS

U

FINANCERS

Els serveis financers renoven les instal·lacions i amplien l'horari

Reestructuració del Servei a l'usuari

B

H

es demandes d'actuacions professionals que s'adrecen al Col·legi, la majoria de les quals per a certificats d'habitabtlitat, són distribuïdes entre els components del Grup d'Atenció a l'Usuari. El gran nombre d'inscrits al Servei fa que els encàrrecs que pot rebre cada col·legiat siguin molt pocs, i, per tant, que el fet de formar pari d'aquest Grup no serveixi per pal·liar les dificultats dels que s'hi inscriuen per manca de feina.

l passat 4 de juny es va fer la inauguració oficial de les noves instal·lacions de l'Oficina Aparelladors de la Caixa d'Enginyers, després de les obres de millora que s'han dut a terme a la segona planta del Col·legi i que permeten oferir als col·legiats un servei més complet i també més àgil. L'ampliació de l'espai coincideix també amb una ampliació de l'horari d'atenció als col·legiats que actualment es dóna de manera ininterrompuda al matí i a la tarda.

Les noves oficines van ser inaugurades per Isabel de P. Trabal, presidenta de Caixa d'Enginyers, i Bernat Ochoa, president del Col·legi, i va comptar amb l'assistència dels membres del consell d'administració de Caixa d'Enginyers i de !a Junta de Govern del Col·legi. Ambdós presidents es van compromeïre a seguir una línia continuada de millora del servei als professionals.

L'Oficina Aparelladors es va inaugurar el gener del 1996 amb la voluntat d'ampliar els serveis col·legials en l'àrea financera i la seva evolució està tenint una bona acceptació entre ets col·legiats.

En finalitzar l'any 1997, un 14% del nostre col·lectiu s'havia integrat com a socis a la Caixa, juntament amb els seus familiars, la qual cosa representa una xifra de 950 persones en total.

La Caixa d'Enginyers ha concedit 831 milions de pessetes en préstecs, la major part destinats a l'habitatge mitjançant la formalització de crèdits hipoleca-

Isabel de P. Trabal i Bernal Ochoa inauguren les noves instal·lacions

ris. Pel que fa a l'apartat de l'estalvi, el volum de recursos gestionats pels aparelladors ja havien superat la xifra de 500 milions de pessetes.

• Els fons d'inversió són el producte estrella També cal remarcar la important acceptació dels Fons d'Inversió, amb els quals els partícips han gaudit de píusvàlues importants, com és el cas del Fons de Renda Mixta Variable «Caixa d'Enginyers Renda», que en dos anys d'activitat ha aconseguit una rendibilitat acumuíada del 51,65%. Com a nous pro-

ductes oferts durant l'any 97 destaca el serveis de Banca Telefònica «Engitel», que és gratuït i facilita tot tipus d'informació bancària i la possibilitat de concertar operacions durant 11 hores diàries. •

És per això que la Junta de Govern ha decidit orientar aquest Servei només cap als col·legiats que es trobin en situació d'atur o els qui per la seva circumstància professional tenen més dificultats per trobar feina, com ara els recent titulats i els majors de 50 anys. A partir del mes de juliol queda dissolt el Grup d'Atenció a l'Usuari i entra en funcionament la Borsa per a Treballs liberals, destinada solament a les persones esmentades abans. •

Més informació

Més informació Oficina Aparelladors, 2a planta Horari: de dilluns a divendres, de 8.30 a 19.30 hores, ininterrompudament.

Telèfon 93 200 95 22

Fax 93 209 99 25 Caixer automàtic a la planta baixa

Montserrat Roger Servei Habitatge Horari: de 9 a 14 hores Telèfon: 93 4141413 Fax: 93 240 23 59 E-mail: SATU@apabcn.es

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics

• Precisió angular i.5 mgon • Augments òptica 26x amb compensació automàtica * Programes d'aplicació en construcció coordenades • Memòria interna 1900 punti •Trípode d'alumini o de fasa • Plomada òptica • Bateria de NIMH i carregadi • Prisma ï bastó aplomador.

• Augment d'òptica 20x • Precisió anguíar 10 mgon.

• Plomada d òptica •Trípode d alumini o de fuita • Mira topogràfica telescòpica • Brúixola orientadora (opcionaf)

N"10x26 •Augment d'òptica 26x • Precisió +/-2 mmJI Km. •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica Balmes. núm. 6 - Tel. (93) 302 20 -15 - 08007 BARCELONA

SERVEIS

I

I N T E R N E T

http:

I

E X E R C I C I

/ / www .apabcn.

N

F

O

R

M

A

T

P R O F E S S I O N A L

es

Comunitats virtuals H

es comunitats virtuals pretenen satisfer les expectatives d'informació i comunicació de gent amb interessos professionals i personals similars, i també posen èmfasi al contingut generat pels seus membres. La gent hi acudeix per satisfer unes expectatives o necessitats, per aportar la seva col·laboració i per sentirse part d'un col·lectiu. A vegades ho troba tot, de manera gratuïta: a vegades pagant, hi troba menys, i a vegades més, com quan el promotor de la comunitat virtual ofereix productes, formació, viatges, descomptes en compres o seminaris.

De comunitats, n'han existit sempre, i de tota mena: vegetals, de veïns, autònomes. Abans que Internet els captés, els «bojos» dels ordinadors es trobaven en les BBS (Board Bulletin System), petites comunitats virtuals en les quals intercanviaven idees, progra-

maris, sentiments. A íntemet, la comunitat més llegendària és The Well (http:// www.well.com), que aplega gent de tota mena disposada a ser-ne sòcia per una quota a partir de 10 dòlars mensuals.

Alguns col·lectius professionals i empreses també s'han apuntat a aquesta nova moda que, per altra banda, potser no ho serà, una moda. «Ben aviat la gent voldrà comentar entre si com els va amb el producte que ha comprat», afirma Santiago Guillén, assessor de projectes a Internet. I es relacionaran amb altres compradors a partir de la web de l'empresa. «Pot ser que els continguts siguin allò que atrau a la gent, però la sensació de comunitat és la que reté», indica el professor d'ESADE, Alfons Cornellà, per a qui aquestes iniciatives empresarials sorgeixen després d'una primera etapa en què es tractava d'estar a Internet al preu que fos, i de l'etapa posterior del value for free, que vam veure en el darrer L'INFORMATIU. La filosofia d'anar fent un pas rere l'altre en la inversió a Internet segueix ir per crear una

comunitat virtual. En el cas d'un col·legi professional o similar, segons Vicenç Gasulla, director de màrqueiing de l'Institut Català de la Tecnologia, el primer pas consisteix a posar el directori de membres al web per fomentar la comunicació via correu electrònic. Després s'ha d'obrir la participació a professionals amb els mateixos interessos que no siguin del col·lectiu, sense oblidar però que la cultura, els estils de vida, la idiosincràsia i les lleis són factors a tenir en compte, a l'hora de crear una comunitat. En una empresa o estudi, el procés pot ser similar. N'hi ha que aconsegueixen implantar en la Intranet el treball en grup, i, en acabat, obren les portes virtuals. Les estratègies són múltiples i recents.

Perquè un es pugui fer una idea millor de què estem parlant, li proposem que visiti la pàgina web de l'ICT (http:// www.ictnet.es), que ha muntat diverses

comunitats virtuals especialitzades, en les quals la informació i comunicació entre els membres es facilita a través d'una llista de distribució, un fòrum de discussió i un butlletí. També juga un paper fonamental en cada comunitat un especialista que es preocupa de mantenir-la viva. Potser aquí acabarà canviant les reunions de la comunitat de veíns per encontres amb homòlegs virtuals.

• Jordi Marlet

E-mail: jordim@apabcn.es

Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del Col·legi La Junta de Govern del Col- legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per a presentació de projectes de cooperació per tal de distribuir la partida del 0,7%.

formació, transferència de tecnologies, etc.

D'altra banda, el Col-legi donarà prioritat a aquells projectes que promoguin la implicació i participació de professionals i estudiants del nostre col- lectiu en el moviment de la cooperació internaEs poden presentar a la convocatòria tots els professionals, les ONG i les institucions que estiguin cional per al desenvolupament i en les seves actuacions. duent a terme o vulguin iniciar projectes que resFinalment, es demanarà que els projectes que es ponguin a iniciatives solidàries amb països en vies presentin compleixen criteris de viabilitat econòmide desenvolupament.

Els programes o projectes que es vulguin presentar ca i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local. a la convocatòria hauran d'estar relacionats amb el Per optarà la convocatòria caldrà emplenar una sector de la construcció (habitatge, infraestructures, equipaments) o amb sectors afins (planejament fitxa-dossier de projectes que trobareu al Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col-legi. El termini territorial, tecnologia, formació tècnica, e t c ) . Les màxim de presentació d'aquestes fitxes de projectes línies d'acció poden referir-se al projecte i/o a la es tancarà el 30 de setembre d'enguany. direcció i control de les obres, o bé a programes de

Per a més informació podeu adreçar-vos al Servei Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 93 240 23 66 (Imma Dàvila).

SERVEIS

M A T 1 U C E N T R I

D l

D O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

R í N A RT

Les superfícies en edificació

H

aig de redactar un informe pericial en ei qual ha de constar la superfície útil d'uns habitatges. Quin

En edificació, parlem bàsicament de dos tipus de superfícies: les útils i les construïdes. Cadascuna la podríem subdividir de la manera següent:

Superfícies útils: • Habitatges de protecció oficial • Tipus criteri ne de seguir per mesurar-la? • Habitables Quina diferència hi ha entre superfí- • Totals cies útil i superfície construïda? En Superfícies construïdes: quina disposició legal es defineix el • Tipus concepte de superfície construïda? • Edificables • Totals Moltes consultes d'aquest estil arriben al Servei de Normativa com a Amb relació a tota la problemàtica expoconseqüència de diferents tipus sada anteriorment, el primer que cal desd'actuacions professional dels tèc- tacares que no hi ha una legislació d'àmbit nics. Totes tenen un component general que classifiquí i defineixi cada comú: busquen un disposició legal o tipus de superfície. un criteri acceptat per tothom que Com a legislació d'àmbit estatal noserveixi per al còmput de superfícies més trobem definició de superfícies en la de sòl. reglamentació d'habitatges de protecció En el camp de l'edificació, des de la fase d'estudis previs fins al final del procés són molts els moments o els tràmits en què són necessàries les superfícies de les diferents parts de l'edifici: sol·licitud de llicències, contractes de compra-venda, escriptures d'obra nova i divisió horitzontal, dossiers d'informació al client, valoracions administratives a l'efecte d'expropiació, etc. En algun d'aquests tràmits s'especifica el tipus de superfície que es sol·licita, però molt poques vegades s'indica el criteri per a mesurar-la. Així, un mateix projecte redactat per tècnics distints podria tenir superfícies diferents.

Aquestes contradiccions també apareixen sovint en els jutjats, ja que els jutges han de dictaminar basantse en informes pericials en els quals tampoc no es defineix la forma de mesurament de les superfícies. Així, dos informes de tècnics poden reflectir resultats diferents i podrien donar lloc a sentències diferents davant de casos similars.

els temes exposats, hi ha poca bibliografia. Al Centre de Documentació recomanem la consulta d'una monografia molt practica que conté una descripció dels tipus de superfícies i alguns exemples pràctics de còmput. La referència de la publicació, consultable al Centre, és: José-Miguel Cortés Asensio. Las súperfeies de suelo en edificación: breve estudio. Múrcia: ICCE, 1993. (Cuademo 3)

Només tenim legislats, doncs, els criteris de mesurament a l'efecte d'habitatges de protecció oficial i d'habitabiiitat.

També podríem trobar algun criteri en algunes ordenances munipais. En la resta de casos, correm el perill esmentat anteriorment d'utilitzar un criteri sense especificar-lo en ('informe. En relació amb

esprés de l'edició del primer volum Derribos y demoliciónes, actuaciones sobre el terreno que va omplir un buit important en aquest camp, el segon volum de la col·lecció Manual de Edificación està dedicat a l'evacuació d'aigües de l'edifici. Aquest segon volum es caracteritza, com el primer, per tractar un tema monogràfic de forma exhaustiva.

B

Fent-se ressò de la incidència que tenen les instal·lacions d'evacuació en el medi ambient, el llibre s'inicia amb una exposició sobre el cicle de l'aigua, i sobre els tipus d'efluents transferits al medi a través de les instal·lacions d'evacuació.

A més de la descripció dels diversos tipus d'aquestes instal·lacions, dels seus components, i dels tipus de depuració i infiltració, també es donen unes recomanacions de projecte i disseny, amb un capítol dedicat al càlcul de les instal·lacions.

Destaquem dos capítols dedicats al control de qualitat de les instal·lacions i al seu manteniment i un altre dedicat a seguretat, que tracta bàsicament de l'execució de rases i de l'emmagatzematge del material necesari per a la realització de les obres. • Salvador Gili E-mail: renart@apabcn.es

Horari del Cenfre de Documentació L'horari del Centre és el següent: •matins: de 8.30 a 14.30 hores •tardes: de 16 a 19.30 hores.

Cinquena planta del Col·legi Telèfons: General: 93 240 23 61 Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 Fax: 93 240 23 81 E-mail: General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SIT@apabcn.es

Jesús Fernandez E-mail: sit@apabcn.es

GARCIA VALCARCE, A.; DIOS V1ÉITEZ, M9 J. Manual de edificación. Evacuación de aguos de /os edificios. Departamento de Edïficiación. ETSA. Universidad de Navarra. 1997. 334 p.

oficial aprovada pel Reial decret 3148/ 1978, de 10 de novembre. En el seu article 4 es defineix el concepte de superfícies útil, a l'efecte d'habitatges de protecció oficial.

En l'àmbit de Catalunya també ens trobem amb un únic text legal que estableixi un criteri de còmput de superfícies: el Decret 274/1995, d'11 de juliol, sobre nivell d'habitabilitat objectiva exigit als habitatges, modificat pel Decret 314/1996, de 17 de setembre. En els apartats 11 i 12 de l'Annex 1 d'aquest Decret es defineixen els conceptes de superfície útil interior d'un habitatge o d'una peça i de superfície útil d'un habitatge. En l'apartat 11 de l'Annex 3 es defineix el concepte de superfície útil d'un habitatge, en el cas d'habitatges usats.

Com a resum, diríem que, sempre que figurin superfícies en qualsevol document referit a edificació, i a manca d'un criteri uniforme oficial, s'haurien d'especificar en un document annex la definició i forma de còmput de les superfícies en qüestió.

•

Últims Documents a l'Abast 17.

18.

19.

Certificat d'habitabilitat Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció Nou document a l'abast: 20. Conservació i seguretat a les façanes

(302 PTA + IVA) (138 PTA + IVA) (750 PTA + IVA) (ambdÍsquet,1.000+IVA) (850PTA+IVA)

Eis documents es poden adquirir al Centre de Documentació Josep Renart, al Servei d'Informació (planta baixa), i a les delegacions del Col·legi. •

SERVEIS A

S

S

H E

S

S

O

R

I

A

F

O

R

M

A

T

1

U

F I S C A L

Impost de Societats 97 H

na vegada acomplertes les obligacions amb el fisc de les persones físiques, ara els toca a les societats.

Des de fa temps, ja són molts els aparelladors que fan la seva activitat a través d'una societat. En aquest punt, cal aclarir que ens referim a les societats mercantils, ja que les civils, figura també molí utilitzada, tenen un tractament molt diferent, atès que es limiten a imputar el benefici als seus partícips i seran qui presentin la seva declaració correponen! de l'IRPF. Bé, tomant a l'Imposí de Societats (IS) haurem de fer una diferenciació.

Hem de distingir entre societats transparents i no transparents. Les primeres són aquelles els ingressos de les quals procedeixen de l'activitat professional i tenen un tractament fiscal diferent que veurem més endavant. Les segones són aquelles els ingressos de les quals procedeixen de l'activitat empresarial, com són les constructores, promotores, etc.

Unes i altres hauran dut durant tot

l'exercici el control dels seus ingressos i despeses conforme al que estableix el Pla General Comptable. És a dir, s'ha de dur un llibre diari, del qual podrem després treure el balanç i el compte de pèrdues i guanys. Les societats liquidaran el seu impost conforme a l'esquema següent: Resultat comptable +/- ajustaments extracomptables = base imposable prèvia = x =

compensació bases imposables negatives d'exercicis anteriors base imposable tipus de gravamen quola íntegra

= = = =

deduccions doble imposició quota íntegra ajustada positiva bonificacions quoía bonificada positiva deduccions per inversió quota líquida positiva retencions ingressos a compte pagaments fraccionats quoía de l'exercici a ingressar o retornar Vegem-ho amb més detall: en el règim d'estimació directa, la base imposable

es determina a partir del resultat comptable, és a dir, dels ingressos i les despeses que figuren en els registres comptables, sempre que la comptabilitat es dugui d'acord amb les normes del Codi de Comerç.

No obstant això, el resultat comptable no passa a ser directament la base imposable de í'Impost, sinó que prèviament haurem de fer una sèrie d'ajustaments, que poden ser positius (despeses no deduïbles, excés de dotacions a provisions o amortitzacions, etc.) o negatius (aplicació de la llibertat d'amortització, despeses comptabilitzades en exercicis anteriors a la seva meritació, etc.)

El següent pas serà aplicar les deduccions per doble imposició, que es produiran quan la societat tingui a la vegada ingressos prxedents d'altres societats, que hagin hagut de tributar per l'IS. Prescindint de les bonificacions per la seva escassa aplicació pràctica, arribem a la deducció per inversió.

La que més s'utilitzava ha desaparegut per al 1997. Ens referim a la deducció per inversió en actius fixos nous, que donava dret a deduir-se el 5% de la inversió realitzada. Per a aquest exercici només hi haurà la deducció per creació d'ocupació, en la modalitat de treballadors minusvàlids i per despeses de formació dels empleats.

Una vegada obtinguda ia base imposable prèvia, haurem de restar, si escau, les pèrdues d'exercicis anteriors. Aquestes poden ser aplicades en els set exercicis posteriors al seu naixement. Ara sí que som I solament ens resta descomptar davant la base imposable pròpiament dita, les retencions que ens hagin pogut a la qual haurem d'aplicar el tipus de grava- aplicar i els ingressos a compte que men. El tipus de gravamen general és el haguem fet (mode! 202) per saber la 35%. No obstant, les societats de reduïda quantitat que haurem d'ingressar pel dimensió (facturació inferior a 250 milions) concepte de l'IS oa retornar. Sort. • tributen al 30% els 15 primers milions de base imposable i, la resta, al 35%.

Aplicant el tipus de gravamen sobre la base imposable obtenim la quota íntegra.

José Antonio Bemàldez Advocat liscalista

Sotielaís transparents i imposi sobre societats

H

es societats transparents tributen per l'Impost sobre Societats en les mateixes condicions que qualsevol altre subjecte passiu. Determinen la seva base imposable, tal com hem vist en el comentari anterior, i ingressen la quota que en resulti.

Què necessites del teubanc o caixa ?

Els socis de societats transparents residents en Espanya poden deduir de la quoía per l'IS o per l'IRPF, segons que correspongui, l'impost pagat per la societat que .tributa en règim de transparència, i poden obtenir la devolució de tal impost. Recordi que, per a l'exercici 1997, el tipus impositiu és del 10%.

Els resultats comptables positius de l'exercici en la societat transparent, no les pèrdues, són imputats als socis subjectes a l'Impost sobre Societats en proporció a la seva participació, addicionant-se al preu d'adquisició d'aquesla.

§

Informació

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25

L'aprovació del balanç de l'entitat transparent ha de fer-se en el mateix termini establert per a les societats, és a dir, sis mesos a partir del tancament de l'exercici.

La declaració de l'Impost de Societats ha de contenir la liquidació d'aquest impost per la totalitat de la base imposable obtinguda en el període impositiu. Aquesta declaració ha de presentar-se en un termini de 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. •

Col·legi d'Aparellador: i Arquitectes Tècnics c/ Bon Pastor. 5. OSO21 Berctlont

_/

Oficina 7£ Aparelladors

Un bon servei.

BERNÀLDEZ & ASOCIADOS Servei de consulta i gestió Av, Psu Casals, 4, 2n 2a. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 414 64 24 Far. 93 209 87 50 E-mail: bemaldezSmx2jedestb.es

M

f

8

C

I

N

A

J

F

O

R

DE

M

A

SERVEIS

T

T R E B A L L

La borsa de treball del Col·legi busca més candidats B

l servei de Promoció i Mercat de Treball necessita incorporar més col·legiats a la seva base de dades de Borsa de Treball per cobrir de forma adequada l'increment d'ofertes de treball que rep de les empreses.

El perfil demanat per les empreses sovint té unes característiques molt concretes i això fa que cada vegada, hi hagi menys candidats disponibles que s'ajustin al que demanen les empreses.

El perfil que demanen, en línies generals, s'eslà centrant, a dos tipus, per a funcions molt similars: la funció de cap d'obra per a constructora i el de coordinador d'obres per a promotora.

Constructora tècnic de pressupostos tècnic (fòbies administratiu d'obres cal experiència, capacitat tforganització i negociació Les persones Interessades poden enviar el currículum i fotografia a Taparia! de correus 12.011. 08080 Barcelona.

Ref.6.030

Per exercir a peu d'obra fent gestió tècnica i econòmica del procés d'execució d'obres: control d'obra, gestió i coordinació d'industrials, seguiment de costos i certificacions i, planificació d'obres.

D'una banda, demanen professionals amb experiència d'entre un a tres anys fent funcions similars en constructora o promotora, amb coneixements d'informàtica a nivell d'usuari de programes d'amidamenls i pressupostos (els més demanats són els programes Presto i Costitec) i algun full de càlcul com l'Excel. La dedicació, exclusiva, i l'edat no superior a 30 anys. Ofereixen un sou entre 3 i 4,5 milions bruis anuals

Empresa de lloguer de maquinària per a la construcció de Mataró tècnic/a d'obres/comercíal

Important immobiliària catalana

tècnic/a de projectes

ajudant/a de coordinador d'obres

per a supervisió i control de projectes d'edificació i d'urbanització, verificar contigu!, compliment, normes tècniques, ordenances municipals i pratocois de l'empresa. Experiència: 3-5 anys en controller, quantity surveyor\ supervisor de projectes. Edat, 25-40 anys. Català. Carnet de conduir. Jornada oficial. Contracte en pràctiques o relació liberal. Sou: 35.000.000.- brut/anual negociable.

Antonio Quintana. Tel.: 404 B9 92 Ref.6.027

Ajuntament de Santa Perpètua de Moguda

cap d'obres de reformes de locals per a botigues de lol Espanya. Seguiment, control i coordinació tècnica i econòmica d'obres. De 4 a 10 d'expenencia en control d'obres de reforma amb alt nivell d'acabats. Coneixements de Presto per control econòmic i expenènaa en obres de decoració i interiorisme. Edat màxima, 40 anys.

Jornada oficial. Relació liberal. Sou: 5-6.000.000 pies brut/anual neg. lncopració immediata. Conta deu amb Arturo de la Maza. Tel: 93 476 18 00.

Ref. 6.024

Important immobiliària catalana auxiliar tècnic de projectes per a treballs de gabinet, presssupostos, amidaments. treballs a peu d'obra: coneixements de realització de l'obra. Es valorarà, entre 1 i 2 anys d'experiència en l'ús de programes d'amidamenls i pressupostos.

Imprescindible ús àgil tfofimàlica: Hec/Presto. Lotus 1 2 3. fulls de càlcul, Lotus, Amipro i tractament de textos. Interessats truqueu al Àngel Munoz. Telèfon: 404 89 14.

per al seguiment d'obres, control de timing. supervisió tècnica a nivell de compliment de qualitat i control econòmic d'obres. No cal ejtpenència. Edat, entre 22 i 28 anys. Català.

Camet de conduir. Jornada oficial.

Contracte en pràctiques o relació liberal. Sou: 2-3.000.000,- brut/anual negociable. Incorporació immediata. Interessats truqueu a Antonio Quintana. Telèfon; 404 89 92.

Ref. 6.028

P E T I T S

Ascensió Gàlvez Cap del Servei Promoció i Mercat de Treball

La borsa busca candidats La borsa de treball necessita més candidats que posseeixin les característiques indicades.

Els interessats poder adreçarse al Servei de Promoció i Mercat de Treball de 9 a 14,30 h de dilluns a divendres, i dimarts i dijous, de 16 a 19 hores.

Més informació Neus Casas Telèfon: 93 240 23 58 E-mail: treball@apabcn.es

Constructora de Barcelona

per a línia de lloguer de bastides per a la rehabilitació i construcció de faànes i d'altres tipus. Calen dots comercials, i 3-5 anys d'experíènia a peu d'obra. Coneixement d'Autocad.

Edat, 25-35 anys. Anglès i francès.

Carnet de conduir. Contracte laboral. Sou màxim de 4.000.000,- brut/ anual. Servei de Promoció r Mercat de Treball. Tel: 93 240 23 58 i lax: 93 240 23 59 Reí.6.022

Important immobiliària catalana

i el contracte sol ser com a assalariat i, però sovint també, com a liberal.

D'altra banda, s'està incrementant en aquest dos últims mesos el nombre d'ofertes de treball per a professionals amb més experiència, d'entre 5 i 10 anys com a mínim, els mateixos coneixements d'informàtica i, la mateixa dedicació.

L'edat requerida és d'un màxim de 35 anys, í en alguns casos íins a 40 anys. El sou superior que ofereixen en aquest cas és al voltant dels 5-6 milions de pessetes o superior. •

A

Empresa de fabricació i comercialització d'encofrats tècnics/ques comercials per al desenvolupament del pla comercial i organització de visites a clients potencials, negociació i tancament d'acords de col·laboració amb aquests clients. No cal experiència.

Edat, entre 21 i 30 anys. Imprescindible camet de conduir i vehicle propi ja que haurà de viatjar a l'Aragó, Mallorca, La Rioja, entre d'altres, 2 o 3 dies al mes.

Jornada oficial amb flexibilitat d'horari segons els clients a visitar. Contracte laboral. Període de prova de 3 mesos. Sou: 4.500.000 ptes. brut/anual més despeses, dietes i quilometratge. Incorporació immediata.

Interessats adreceu currículum amb carta de presentació escrita a mà indicant referència TECOCEN a: Apartat de correus 20.037 08080 Barcelona.

Ref. 6.029

N

U

N

C

I

S

Ref.6.021

Informació Petits Anuncis: Telèfon: 93240 23 76

tècnic/a municipal per a la direcció i control d'obres públiques. Experiència: 1-2 anys en direcció d'obres i coortüandó d'equips de treball. Camet de conduir i vehide propi. Jornada intensiva (de 8 a 15 h.) Contracte: funcionari interí pei a E mesos. Sou: 4.109.359.- brut/ anual. Pfesentadó d'instàncies: fins a n d'agost. Poseu-vos en contacte amb Ajuntament de Sta. Perpètua de Moguda. Servei Jurídic de Personal. Tel: 93 SJi 32 34 Ref.6.031

| INFORMACIÓ OFHTE5 Df TREBALL Servei de Promoció I i Mercat de Treball Telèfon: 93 240 23 58

S E R V E I S Servei per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores.

L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil.

Tenim experiència de més de dos anys. Preu per croquis de 700 PTA. Informació Telèfon: 93 416 16 39 Fax: 93 237 49 01

Topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions.

Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat í rapidesa.

J. Costa Telèfon: 93 265 40 04 Perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render.

Octavi Telèfon: 93 213 92 36

Serveis per al professional Aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'eslructures i instal·lacions.

També s'oíereíxen seveis de fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, amidaments í pressupostos, plecs de condicions, ajuí a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gesüó econòmica d'obra.

Josep M. Telèfon: 93 452 07 89

Loft "en potència1 Local d'antiga fàbrica de 491 m (31 m llarg x 8 m ample), amb molta llum i molta alçada.

Venda urgent per 49,5 M PTA. Zona Clínica Quiron, Barcelona.

Ignasi Telèfon: 909 88 88 05 Col·laboració professional Cal arquitecte tècnic liberal amb pràctica en pressupostos i projectes de seguretat i direcció d'obra, per a col·laboracions o compartir despatx.

Tel: 93 424 20 53 (de 9 a 14 h)

S E R V E I

P R O M O C I Ó

P R O G R A M A E N SEGURETAT ISALUT

I

M E R C A T

LABORAL

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres

D E

T R E B A L L

MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME CURS 9 8 - 9 9

Curs bàsic de seguretat i salut laboral en fa construcció (Curs subvencionat)

Project manager en edificació i urbanisme

objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat.

També adquirir els coneixements i les habilitats per fer de coordinador en fase d'execució en obres petites i mitjanes. adreçata Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat i que hagin de fer funcions de coordinació en fase d'execució d'obres petiles-mitjanes. programa Barceloní Grup VI del 8 de setembre a 29 d'octubre. Dimarts i dijous de 18 a 21 hores.

Grup VII del 29 d'octubre al 22 de desembre, dimarts i dijous, 18 a 21 hores.

Programa de postgrau (repetició) presentació El curs és un dels mòduls que integra el programa de màster en Project manager en edificació i urbanisme que el Col·legi prepara conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Aquest curs de postgrau és l'únic mòdul obligatori del programa màster, format per diversos cursos de postgrau i d'especialització.

Delegació d'Osona del 28 de setembre al 18 de novembre, dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores. temari 1 • El Reial decret de transposició de la Directiva 92/ 57/CE sobre seguretat i salut 2 • Coneixements bàsics sobre prevenció 3 • Conceptes bàsics d'ergonomia 4 • Solucions tècniques davant de situacions de risc 5 • Iniciació a la coordinació d'execució d'obres

6 ' Documentació. preus col·legiats i estudiants: 60.000 PTA estudiants amb Targeta Accés: 48.000 PTA no col·legiats: 90.000 PTA inscripcions Servei d'Informació.

Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern subvencionarà els col·legiats que s'hi inscriguin amb una aportació de 20.000 ptes. •

Curs de coordinadors de seguretat Perfil tècnic europeu (repetició) presentació Aquest curs es fa seguint el mateix model de formació i en coordinació amb t'equip pedagògic de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politècnico di Milano (Itàlia) i la Fundació Politècnica de Catalunya

adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot lipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Decret 1327/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils.

coneixements exigits Formació d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic o enginyer. títol Es lliurarà diploma de postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya. També es lliurarà el diploma europeu atorgat per les universitats i institucions que han desenvolupat aquest programa. hicol·labora Fundació Politècnica.

3a edició del 18 de setembre de 1998 al 22 de gener de 1999. tots els divendres de 9.30 a 14 hores i 15.30 a 20 h. durada: 128 h.

organitza Fundació Politècnica de Catalunya i Col·legí d'Aparelladors. directors del curs Francisco Javier Llovera Carles Puiggròs dia, hora i lloc divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h, del 18 de setembre al 13 de febrer de 1999.

Durada: 150 hores. preu col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 300.000 PTA no col·legiats 380.000 PTA

programa • La legislació urbanística • La gestió de recursos humans • Dret de l'empresa immobiliària • La fiscalitat • La contractació • La gestió de la qualitat • L'economia d'empresa • Estudis tècnics i urbanístics • El màrqueting immobiliari • Estudis tècnics i econòmics • Estudis de viabilitat • Màrqueting operatiu • Tècniques de negociació • Formació de l'equip. •

Cursos d'especialització • Habilitats directives i gestió de recursos humans Del 28 de setembre al 2 de novembre de 1998. Dilluns i dimecres de 18 a 21 hores. 30 hores = 3 crèdits.

• Introducció a la gestió de qualitat dels serveis professionals Del 4 al 18 de novembre de 1998. Dimarts i dijous de 18 a 21 h.

21 hores = 2 crèdits.

4a edició del 19 d'octubre de 1998 al'1 de març de 1999, dilluns de 9.30 a 14 hores. lloc Sala d'actes del Col·legi

Programes de postgrau • Gestió de projectes Del 19 de febrer al 8 de maig de 1999. Divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 hores a 14 hores. 80 hores = 8 crèdits.

• Gestió d'obres inscripcions col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 225.000 PTA no col·legiats: 337.500 PTA Servei d'Informació. •

Del 14 de maig al 17 de juliol de 1999. Divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 hores. 80 hores = 8 crèdits.

Informació: Servei Promoció i Mercat de Treball del Col·legi.

•

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

ACTIVITATS

U

FORMACIÓ

Col·legi d'estiu CURSOS

Curs de fotografia i construcció

Cursos d'informàtica

Possibilitats i aplicacions de les fotografies clàssica i digital

Aules de Barcelona • Cursintensiud'Autocadv.14 fins al 31 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a 21.30 hores.

Preu col·legiats: 60.000,No col·legiats: 78.000.Targeta Accés: 48.000,-

presentació La fotografia és una eina de suport molí útil per als professionals de la construcció a l'hora de fer i il·lustrar aixecaments, obres, diagnòstics i informes. objectius Amb aquest curs es pretén aportar els elements bàsics que permetin que les fotos que es facin tinguin una qualitat acceptable i siguin útils per a la feina requerida, pensant sempre que no som professionals de la fotografia. contingut S'estructurarà en quatre sessions: una primera en què s'aprofundirà en aspectes

tècnics sobre fotografia en general. Una segona sessió correspondrà a les pràctiques de camp. La tercera tractarà sobre la fotografia digital i la quarta seran pràctiques amb ordinadors de programes de tractament digital. direcció del curs Toni Floriach dies i lloc 14,19 i 28 de setembre, més un dia addicional de pràctiques amb ordinadors.

Sala de conferències. preu i inscripcions 20.000 pies.

Es concedeixen beques per a estudiants. Servei d'Informació.

Telèfon: 93 240 20 60. •

Obertures en obres menors

• Curs pera joves, d'ofimàtica i Internet adreçat a estudiants de BUP, COU o equivalents.

• fins al 28 de juliol, dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 h.

Preu col·legiats: 25.000,No col·legiats: 33.000,Targeta Accés: 20.000,• Autocadv. 14II nivell del 20 al 30 de juliol, dilluns a dijous, de 9 a 12 h.

Preu col·legiat: 36.000,No col·legiats: 47.000,Targeta Accés: 28.800,• Iniciació al'Excel del 20 al 23 de juliol, de 17 a 19 hores.

Preu col·legiat: 10.000,No col·legiats: 14.000,Targeta Accés: 8.000,• Excel II nivell del 27 al 31 de juliol, de 17 a 19 hores.

Preu col·legiat: 12.500,No col·legiats: 17.500,Targeta Accés: 10.000,-

Casos pràctics dia i hora: dimecres, 9 i 16 de setembre, de 16.30 a 21 h. programa sessió 1 Definició tècnica • Tipologia d'estintolament • Interpretació de l'estat de càrregues • Càlculs senzills • Detalls constructius • Mesures de seguretat de l'edifici • Valoració econòmica • Seguretat i salut laboral • Normativa d'aplicació sessió 2 • La documentació tècnica

• Ofimàtica de despatx adreçat a persones interessades sense coneixements informàtics.

- fins al 31 de juliol, de dilluns adijous.de 19 a 21.30 h.

Preu col·legiats: 50.000,No col·legiats: 70.000,Targeta Accés: 48.000,-

Aula de Terrassa

Aula de Granollers

* Autocad I nivell del 13 al 20 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a 21 h.

Preu únic: 36.000 PTA.

• Planificació i control de projectes.Microsoft Project del 22 al 30 de juliol, de dilluns a dijous, de 18 a20 ti.

Preu únic: 20.000 PTA.

• Cursd'olimàticaperajoves fins al 30 de juliol, dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 h.

Preu únic: 25.000 PTA. Inscripcions Delegació del Vallès Occidental.

Sant Francesc, 18 de Terrassa Telèfon: 93 780 11 10.

• Curs d'ofimàtica pera joves fins al 29 de juliol, dilluns i dimecres, de 9.30 a 13.30 h.

Preu únic: 25.000 PTA. inscripcions Delegació del Vallès Oriental.

Josep Piriol,8. Granollers Telèfon: 93 879 01 76. •

nota Els cursos amb horaris de matins lenen un 50% de descompte, i en horari de migdia un 25% sobre el preu habitual.

El nombre màxim d'alumnes per curs és de 8 persones. Per aquest motiu, us aconsellem que si n'esteu interessats, us hi inscriviu al més aviat possible. Consulteu els programes dels cursos al Servei d'Informació o a les delegacions corresponents. inscripcions: Servei d'Informació, telèfon: 93 240 20 60. Delegació Vallès Occidental, tel: 93 780 1110 i Delegació Vallès Onental, tel: 93 879 01 76.

Servei d'Informació • Eines per a la presentació de documents tècnics • Tramitació administrativa • Pautes de seguiment i control • Final d'obra informació: Servei Promoció i Mercat de Treball. •

Bon Pastor, 5.

08021 Barcelona

Telèfon 93 24020 60

Fax

E-mall

93 240 20 61

informacio@apabcn.es

ACTIVITATS

I

V I A T G E S

F

O

R

M

A

T

I

U

Del 19 de setembre al 3 d'octubre Coincidint amb el centenari de la independència de Cuba, el Servei Rehabilitació organitza per al proper mes de juliol un viatge a Cuba.

Vol ser una oferta cultural i d'oci que permeti gaudir de tots aquells valors, immediats o més imperceptibles que s'amaguen darrera de l'arquitectura, el paisatge i la pròpia cultura d'un país molt vinculat a nosaltres. dies dei 19 de setembre al 3 d'octubre.

D ' E S T I U

II Taller de rehabilitació de fes Kasbes al sud de l'Atlas (Marroc)

Cuba. Viatge per l'arquitectura colonial

RUTES

N

ALTRES

F O R M A C I Ó

Ourzazate iAgdz, de í'1 al 31 d'agost

preu 225.000 PTA.

presentació El Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi ha preparat un taller a la zona de les Kasbes amb la integració d'un grup multidiscíplinari d'estudiants i professionals per participar en treballs de rehabilitació d'un Ksar.

Inclou el bitllet d'avió, l'allotjament en hotels de 3 i 4 estrelles amb habitacions dobles, esmorzars i visites tècniques.

Grup màxim de 30 persones. informació Servei Rehabilitació i Medi Ambient.

Tercera planta.

Telèfon: 93 240 23 66.

Fax: 93 240 23 59. •

organitzen Col·legi d'Aparelladors UPC CERKAS hi col·laboren Instituto de Cooperación del Mundo Àrabe EUPB Solidària

inscripcions Servei Rehabilitació.

Telèfon; 93 240 23 66.

E-mail: serma@apabcn.es.

va adreçat a preu taller estudiants o recent titualts. 10.000 PTA. Allotjament i desplaçaments a dies tindrà lloc de l'1 al 31 d'agost. part.

EUPB Solidària Telèfon: 93 401 62 72.

E-mail: solidaria@eupb.upc.es.

ALTRES

CULTURALS

Ruta modernista per les comarques del Bages i Berguedà

Ciutat sostenible

Viatge d'estiu a Finlàndia Centenari ó'Alvar Aallo

Exposició •

del 23 de juliol a I I d'agost.

• del 31 de juliol al 9 d'agost.

• del 7 al 16 d'agost.

La Cooperativa Jordi Capell organitza viatges amb finalitat cultural i professional.

Per aquest estiu ens proposen celebrar el centenari d'Alvar Aalto visitant diverses obres de la seva Finlàndia natal. informació i reserves Viatges Baixas Tel: 93 2001011. • Es preveuen tres sortides:

La delegació del Bages-Berguedà, dins de les activitats organitzades amb motiu dels acles del seu 10è aniversari, ha previst un recorregut per les obres de Gaudi deia Pobla de Ullet, i les construccions modernistes del Bages i Berguedà.

Tindrà lloc durant la segona quinzena de setembre.

Delegació Bages-Berguedà: 93 872 97 99. •

Restarà oberta al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, fins al 13 de setembre.

lloc CCCB Monalelgre,5 Telèfon: 93 306 41 00. •

Viatge a

Cuba Un passeig per i aVatllteCtUrCl

Conèixer Cllba mes enllà Ciutats que es visitaran: rifle tntiirc

COlOnial

topiCS, Viure ta Seva amalgama

Cultural, des-

cobrir la seva arquitec•

'

de!998

VaUt it

/ os l,,genios, Camagüey, ran per rigorós ordre d'inscripció

Santiago de Cuba

_

. .

Organització.

Tenmm d inscripció:

tura, gaudir de l'especta-

De l'U al 25 de juliol

Condicions d'inscripció:

niitrp In <ïP7in L'Havana, Cienfuegos, Triniilad, les places són limitades i s'assigna

es

àl

de del color, i de l'espien.

r

dOT del Seu paisatge.

15 d j

/»/»,...__..

i inscripcions:

S

i R h b i l i t i ó i Mdi A b i

w.-932*21 «6 Preu del viatge:

Fax:932402359

225.000Pr.-l

í-maíl: sermaQapabcnxs

GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT

PUBLICIDAD

ESTRUCTURES

Alsina

I Peilaires. 2B I 03019 BARCELONA : | Te!5 193)307 29 33 ' 193)307 26 92

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

MOBILIARI URBÀ ffl

FUSTERIA I j

FRAPONT

^ordí porc

CONSTRUCCIONS EN FUSTA

SOLUCIONS EN EHCOHUTS

PUNTAL REGULABLE

ENCOFRÀOOSJ ALSINA. S A Pol W l Pla 0 en Col C w i oe Font Freda s,1 08110 MoracaOa y Reoac (Barcotóna) Tel (93)575 30 00 F u 193) 564 70 56

Carga admisible 20 Tm

;

J

Ucoian Una • Jos Païts HrK - Prsrv » i Ester

f g A OÉCOtACIO

ELECTRICITAT ALUMINOSI

EXTENI

• CATAUNA,S.A.

Germans Taulers i fustes de totes les espècies

Morters sense re traci

CV Santander, 42-48. Nau 39- 08020 BARCELONA Ttí.2782686-Fax278 27t1

simon

fIEP

E;KI«O

ILUMINACION

per a la Decoració, Interiorisme I fusteria

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Rehabilitació

iòn. 390 - 392 ïítófono (93| 265 16 63" . |93) 232 77 S3 0801 3 Borcebra

I. 726 19 11 'lax 726 07 6!

AÏLLANTS -j

REHABILITACIÓ i

SERVEIS

BOOMERANG > Q jala,

s. SL·.

FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 91 RUI

CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ Avgdi. de la Granvia. 179 Tel. (93) 261 i 3 00 / Ruc (93) 261 63 20 08908 L Hoipiolet de Llobregat (Barrclona)

Fibno; Pol. Ind. Rubí Sur B a c e o í t T 6 9 9 4 2 6 6 - Fix S88 00 59

secretaria telefònica ATENEM TRUCADES PER 6.500 » « . • .

REHABILIIS.L.

Tel. 417 35 47 Balmes, 434, 5è. A • 0BQ22 Barcelona 3 Condem

PREFABRICATS FUSTA

3 Corcs

CFT&Asoc.

IZACIONES ESTRUCTURALES Preïubrk-ailos de Hormisón. S.A.

ESTRUCTURAL

DE

PILO'IS

ició form>gó.

CONSTRUCCIONE5 MANSO. U S> A • Tel. [93] 426 98 98 (3 tin Fox (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona

ROÍCIIÓ. 3H)-Í4l Tel. (93) 24Ï 12 21

c / Pod/l/o, 2-JO • Te/. (93) 456 U 53 Fax (93) 436 72 85 • 08013 Barcelona

P - T . ^ . I B J K V I I * iwim

0S02Ï Barcelona Fax (>)3) 2-li 61 (Ml

PAVIMENTS Navès Indústria les Forjados-Cerramlen Chalets-Pàrkings Centros comerclale: Paniaianes, etc.

[]

JLTER

_ EXTRAFORT

Servei i qujlitot-

ns, raçants.

FABRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGON 08191 RUBÍ Pg de les Torres, s^n - Edil Djamante B|os.

Fabrica1 Pol Ind RUBÍ Sur • Barcelona g 699 42 66 - Fax, 583 00 59

HORMIPRESA

l - O M Ï Í BARCELONA

VALLS

4

SISTEMAS DE TECHOS ROIG CURVADO DE PERFILES. S.A.

PAVIMENTS [Mil --1 lil \ 1 \SKA1.I. II-KKIMI PINTI B1-"S I Si'

ROAR, S.A.

Techos desmontables i de escayola aligerada

r dr Mai 89.KUBÍ.]

fastradurl EI sistema alemàn para suelos índustriaJes • Reparadón fàcil, ràpida y económira de boiheí y grielos. * Anlipolvo, impermeabilii odm, hígiénkos y detoraiiYQi

G E O T E C N I A . MICROPILOTS. A N C O R A T G E S , H L D R O G E O L O G I A , M E D I AMBIEMT.

JttL «,04-nxa.i.L X f J X fa.Sa.)üb0n,J0iNln(7P(iLfjio9M X j l j r E-CiWJCtAítOLUISdcMalood] ^UF Uf. (43) 149 57 W • Fa.H3l W9 S4 l i

Rjmon Bererguer IV. 9. tuixoi TeL i Fu. (977) 792783 - «850 CAMBRILS Major de Sarra. 2. E° 3' Tel. i F I Ï < W ) 3J^ 3J2 • 08017 BARCELONA

© Altamente1 resistentes a la humedaa

JJP

ESTRUCTURES METÀLUQUES LLBJGERES RETOfiÇAMSJT D£ FORJATS "REFORÇ JÍF (DfT 263) ADDICIÓ DE PLANTE& COBERTES ECOLÒGIQUES

;

Fàbrica: Gra. Lleida-Puigcerdà Itm. 20 Tel. (973| 43 20 54, Feu. (973) 43 22 25 25Ó80 VAUFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Delegoaón Barcelona: Fomodoi. 76 Tel (93) 338 39 11, OB55O L'HOSPITALET

C L A S S I F I C A C I Ó

E

D

LA

o M.0. 2 horas resistentes al fuego

15 ANYS D'EXPERIÈNCIA ENLACONSTRUCCIÓENSEC

I

ALLES

latuuaton ACREDITAT per la Generalitat ús Catalunya pel control de qualitat de i edificació i els seus maienals Cl. JOSEP CARNER. 21 • TEL 879 33 91 TEL 1 FAX 879 45 17 - 08400 GRANOLLERS

PAVIHDUS.S.A. PAVIMENTS OE FORMIGÓ TRACTATS AUT0AN1VELLAD0RS1 MQRTERS DE RESINES TERHAnOS CONTlKUOS P l l í l Telujn. 1 Itr. 1< 08D10 Barcelona Tel. 26S09 39 Fai. Í6S2Í76

D ' E M P R E S E S

ORATORI DEL

S E R V E I S

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricilai i il·luminació

les. Productes bàsics. Matèries primeres

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabncació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de lusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integra!

Serveis aplicats a la construcció

£t

REPORTATGE PREMIS

I N F O R M A T I U

F A D • 9

40 anys de Premis FAD Duccio Malagamba/Eugeni Pons

La casa Jordi Cantareu, a Púbol, dels arquitectes Lluís Jubert i Eugènia Santacana, i l'arquitecte tècnic Xavier Bonet, va rebre el premi FAD d'Arquitectura 1998 en un acte que va tenir lloc l'11 de juny passat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

H

a festa de lliurament deis premis enguany ha tingut una significació especial, ja que se'n commemora els quaranta anys d'existència (1958-1998). A més, va tenir lloc ben a prop del Conveni dels Àngels, la que serà la futura seu del Foment un cop hagin finalitzat els treballs de restauració que es duen a terme. Amb la ubicació del FAD, la plaça dels Àngels esdevindrà un punt d'atracció privilegiat de la vida cultura! ciutadana amb el Museu d'Art Contemporani i la Universitat Ramon Uull, entre d'altres.

La festa dels FAD, que acostuma a reunir la crème de la créme dels arquitectes i dissenyadors catalans, va tenir tots els ingredients habituals d'aquesta trobada, que ja ha esdevingut tradicional a casa nostra i que un cop més confirma que el veritable objecte d'interès dels assistents és el mateix públic. Molta gent guapa escollia entre les obres seleccionades la que rebria e! premi de l'Opinió i que no sempre (quasi mai) coincideix amb l'obra oficialment guanyadora. L'acte és en si força divertit. Una altra cosa és el rigor que hom aplica en l'elecció, ja que per fer-ho, només compta amb una fotografia (quan es donarà el premi al millor fotògraf?}, una planta bàsica i poca cosa més. Del que no dubtem gens és del fet que el Jurat oficial disposa de molts més elements de judici i que, a més, deuen fer una visita a les obres seleccionades.

El president del Jurat, l'arquitecte Norman Cinnamond, explicava les raons que els havien dut a fer la tria, l'alt nivell de qualitat de l'obra presentada i la joventut dels guardonats. La resta del Jurat la formen Mercè Zazurca, Pepe Cortés, Lourdes Humet, Caries Uop, Carme Pinós, Ignado Rubino i Federico Soriano. Per la seva banda, Ramon Bigas, president del FAD. va recordar el quarantè aniversari dels premis, la creació de lïberFAD i la independència absoluta del Jurat. Bigas va

Igreja de Santa Mana en Marco, casa Jordi Cantaré!/ i Pati <?e //ors a Can Gvbal fer un reconeixement del caràcter pluridisciplinari de la creació arquitectònica del que constitueix, va dir, «un dels fonaments deis premis FAD: que l'obra d'arquitectura o interiorisme no és mai el resultat d'una activitat aïllada d'un professional» i que «contribueixen al seu millor èxit, en major o menor mesura, tots i cadascun dels agents que participen en els processos de projecíació i realització, des de l'arquitecte i l'interiorista fins a l'aparellador, el constructor, els col·laboradors i consultors i el mateix promotor de la realització».

L'acte va ser presidit per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i va comptar amb la presència d'altres autoritats municipals i representants d'institucions del sector. Va ser una nit conduïda per la poesia, amb la participació d'arquitectes-poetes que van recitar algunes de les seves obres més recents com ara La noia delsemàforo Aluminosi, de Joan Margarit, que van ser molt aplaudides. Un sopar de vips al Pavelló Mies van der Rohe va arrodonir la festa.

• Una casa de somni a Púbol El jurat dels premis va guardonar la casa de Púbol -perquè trenca la tendència arquitectònica dins d'una urbanització embogida i marginal, i aconsegueix crear un paisatge propi i oníric». Es tracta d'un habitatge unifamüiar de dues plantes, semisoterratia. del qual només sobresurt a la vista un gran paral-lelepíped

blanc. El públic assistent que va emetre la seva opinió va escollir entre les obres seleccionades la nau industrial Arruga Movi Studio, de Sant Just Desvern, dels arquitectes Carios Ferrater i Joan Guibemau, i d'Edetco en la gestió d'obra.

En l'àmbit de la Península Ibèrica s'atorgava el premi IberFAD a la portuguesa Igreja Santa Maria en Marco de Canavezes, d'ÀIvaro Siza, -'perquè l'obra arquitectònica representa un apassionant moment de llibertat i ambigüitat, i perquè la simplicitat i complexitat barrejades amb mestratge ens porten al més sublim». El poble va considerar sublim el Museu Guggenheim de Bilbao, de Frank 0. Gehry, César Caicoya (IDOM) i l'aparellador Fernando Sànchez.

Conrado Carrasco i Carios Tejada van recollir e! premi FAD d'Interiorisme per la botiga de roba Julie Sohn, a Barcelona, -per la seva austeritat, simplicitat, abstracció i respecte a l'espai original". Aquest apartat dels premis tomava a la normalitat després de la crisi de l'any anterior. Ei premi de l'Opinió va anar a parar a l'estació de metro Bac de Roda. de la línia 2, també a Barcelona.

El Parc del Torrent Ballester de Viladecans s'enduia el guardó en l'apartat d'espais exteriors "per una intervenció arquitectònica que modifica totalment un espai, i manté els trets i la memòria d'una preexistència, a la vegada que humanitza un entorn agressiu". La competència, en aquest cas, va ser l'obra gironina d'Ordenació de l'espai entre l'edifici de Les Àligues i la murafla, dels arquitectes Josep Fuses i Joan Maria Viader, i l'aparellador Miquel Costa. Les estrelles o, més ben dit. les flors de la n i van ser els joves components del 10 x 15 Col·lectiu, autors del Pati de Flors a Can Girbal, una obra efímera promoguda pels Amics de Girona Antiga que va merèixer, ara sí, el reconeixement unànime del jurat deis FAD i del públic assistent • Carles Cartana

M PREMIS

1 ES

EL

A T I U

R E P O R T A T G E

F A D ' 9 8

O B R E S

P R E M I A D E S

PREMI IBERFAD

PREMI ARQUITECTURA

Igreja Sonic Moria en Marco de Canaveies. Portugal

Casa Jordi Conlarell. Púbol, Baix Empordà

Arquitecte: Àlvaro Siza Coordinadora: Edire Rosa Col·laboradors: Miguel Nery Tiago Falcao Rui Castro.Chiara Porcu, Paul Scott Empreíteiros Contractista: Casais

Arquitectes: Aparellador: Paisatgista: Constructor:

Lluís Jubert i Eugènia Santacana Xavier Bonet Teresa Galí Obres i Construccions Joan Fuslé, Instal·lacions Ajor i Carles Grau, fusteria.

Premi de l'Opinió Nau industrial Arruga Movi Studio. 5ant Just Desvern, Baix Llobregat

Premi de l'Opinió

Promotor: Arquitectes:

Museu Guggenheim. Bilbao

Gestió d'obra:

Immobiliària Museo de Arte Moderno i Contemporaneo de Bilbao Arquitectes: Frank 0. Gehry, César Caicoya (IDOM) Aparellador: FernandoSànchez Estructures: SOM Instal·lacions: CONSENTINI Contractista: Abando/Urssa/ Ferrovial/Balzola

Arruga Studio Carlos Ferrater i Joan Guibemau Edetco

Promotor:

PREMIS INTERIORISME Botiga Julie Sohn. Barcelona Promotors: Arquitectes: Constructor:

Julie Sohn i Luis Civit Conrado Carrasco i Carlos Tejada d'PAC

EL

REPORTATGE PREMIS

Premi de l'Opinió Estació de metro Bac de Roda.

Lfnia 2. Barcelona Promotor:

Arquitectes:

Direcció general de Transports.

Generalilaï de Catalunya Allons Soldevila, Salvador Droch, David Soldevila i Josep I. Llorens

Direcció d'obres.OFEP, PEYCO, GISA Constructor: FCC i Caldelsa

PREMI ESPAIS EXTERIORS Parc del Torrent Ballester.

Viladecans Promotor:

Ajuntament de Viladecans Arquitectes: Arturo Frediani i SOB Arquitectos Gestió de projecte: Enric Soler Estructura: Gerardo Rodríguez Esculptor: À!ex Nogué Constructor: ACS

Premí de l'Opinió Ordenació de l'espai entre l'edifici de les Àligues i la Muralla. Girona Promotor:

Universitat i Ajuntament de Girona i Escola Tailer Arquitectes: Josep Fuses i Joan Maria Viader Aparellador: Miquel Costa Arquitecta municipal codirecció d'obres: Rosa M. Cànovas Instal·lacions: Grau-del Pozo Estructura: Blàzquez-Guanter Enginyer tècnic agrícola: Martirià Figueras Col·laboradors: Ricard Turon i Pilar Arbonès Constructor Esc.Taller/Obycall

PREMI ESPAIS EFÍMERS Premi del jura I i premi de l'Opinió Pati de flors a Can Girbal. Girona Promotor: Autors:

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

F A D • 9

Amics de Girona Antiga 10 x 15 col·lectiu Jaume Blancafort, Jordi Cantal, Bet Capdeferro, Mariona Massaguer, Meritxell Ramos. Javi Rodríguez, Carme Tarrenchs, Ricard Turón i ingrid Valero. •

Un habitatge fet a mida de tramuntana i veïns Comprarunsolarenunllocpocatractiuperfer-hi un habitatge notéperquèser una equivocació. Només cal ajdonar carta blanca a l'arquitecte i b), que aquest aposti per fer desaparèixer l'entorn que no el convenç. Aleshores pot succeir que el projecteacabi guanyant el FAD d'Arquitectura, com ha passat enguany amb la casa Cantareu, projectada pels arquitectes Eugènia Santacana i Lluís Jubert,ambXavier Bonet d'aparellador. El projecte ha estat fetamidaperauna urbanització poc atractiva als afores de Púbol, al Baix Empordà.

B

l que has de fer és aïllar-te», explica Eugènia Santacana que van dir ella i la seva parella en la vida professional i en la privada a Jordi Cantareu, pintor i restaurador de mobles, quan van veure en quin tros de terreny pretenia fer-se un habitatge i una sala d'exposicions. I a Cantarell ja li va semblar bé. També va estar d'acord amb la parella d'arquitectes -que tenen estudi propi a Barcelona des de 1995-quan li van presentar un projecte que pretenia aïllar-lo del maldecap que poden produir la tramuntana i certs veïns, enfonsant no solament part de l'habitatge, sinó també del pati.

«El que més s'ha valorat és la solució aportada» indica Santacana, contenta amb el coratge del client excepcional. I la solució va consistir a rebaixar la terra de la part central del solar i apilar-la a les bandes, per crear dues superfícies horitzontals: un pati enfonsat 70 centímetres per sota de la cota d'accés i un jardí extrovertít a una cota d'1,50 metres. «Aquest moviment de terres va serl'únic repte constructiu del projecte», indica Xavier Sonet, aparellador de l'obra i unit a Santacana i Juberí per l'amistat de fa anys. En un extrem de la parcel·la, els arquitectes hi van col·locar un contenidor per a sala d'exposicions, a sota del qual hi ha l'habitatge, que dóna al pati enfonsat.

La solució conserva la vista sobre el castell de Púbol, que per a Bonet és "l'única vista aprofitable», iha passat de la resta de ta urbanització, feta a base d'habitatges unifamílíars, que Santacana creu que esià "fora de lloc».

Un enlom però. que paradoxalment atorga la raó de ser a l'habitatge premi-

at. ^Qualsevol de les altres cases [de la urbanització] les posesa Sitges i no passa res; segueixen funcionant com són», explica Bonet. «Aquesta però ha estatfetaamida.Ésperaaquestsolar, per a aquest poble, per a aquestes visuals».

El client ja fa anys que viu en aquelles visuals i no està previst que es traslladi amb veïns i tramuntana a Sitges on, per altra banda, segur que també hi ha panoràmiques cap a habitatges projectats per col·legues de Santacana i Jubert amb menys inspiració. 0 amb menys fortuna a l'hora d'engrescar qui paga. «La nostra feina és intentarconvèncerel client i fer-li veure que el milor és el què li proposem» indica Santacana. «L'habitual és que qui es vol fer la caseta decideixi segons el que ha vist» explica Bonet. «És a dir, et diuen 'vull una caseta amb arc i amb teules', perquè és la que coneixen».

L'habitatge, d'arcs i teules, tan presents al paisatge empordanès, no en té. Llum zenital, pera la sala d'exposicions, que és el que es va considerar que convenia. «Posem sobre la taula les opcions de materials que hi ha i resolem els problemes», continua Bonet. I es refereix a problemes d'ubicació, d'orientació, de vistes, de privacitat o d'obertura cap a fora, presents i reflexíonats en e! projecte premiat. «SI el públic sabés que s'hande resoldre més coses que aquell arc, aquella coberta de teula... que no és que estiguin malament: en el seu Hoc, serien l'adequat; però cada cosa al seu floc», condou l'aparellador. •

Jordi Marfet

E-mail: /ordim §apabcn es

M I E S P A I S

P U N T S

A T I U

DE

V I S T A

URBANS

El Col·legi i el FAD per la intervenció pluridisciplinària en l'espai urbà B

n els últims deu anys la ciutat de Barcelona ha obtingut una reputació internacional per les operacions urbanístiques a diferentes escales que han transformat i millorat el teixit arquitectònic en els districtes municipals. La conjuntura favorable -deguda a l'organització dels Jocs- varen crear un clima propici per a invitar a arquitectes i artistes de renom i assegurar el prestigi de les obres que s'han incorporat en un procés de creació de noves places i espais urbans, en un breu període de realització.

La quantitat d'escultures i la rapidesa amb què han aparegut en el paisatge urbà de Barcelona potser han deixat poc espai a la reflexió sobre el contingut, el resultat tècnic i estètic de les propostes, el seu emplaçament, l'interès o la indiferència que hagi pogut provocar als ciutadans. A més, la premsa diària no acostuma a aprofundir en la crítica d'art i d'arquitectura quan aquesta planteja una anàlisi més teòrica i documentada de l'actualitat arquitectònica i artística.

CONCURSOS DE DIBUIX I PINTURA

És gairebé inexistent una actitud de crítica constructiva davant de les obres realitzades per noms prestigiosos, o la sol·licitud de més participació en els programes de constitució del patrimoni arquitectònic i artístic. Aquesta situació, per la seva pròpia endogàmia, exclou procediments professionals més oberts i no estimula l'interès per les propostes desenvolupades pels creadors contemporanis procedents dels diversos col·lectius professionals els quals, en el seu conjunt, constitueixen una part activa de la història contemporània de Barcelona.

El Departament de Cultura del Col·legi aposta des de 1985 per una aproximació entre l'expressió artística i el concepte constructiu en l'espai arquitectònic. Un centenar d'artistes • molts d'ells són coneguts en el context de l'art a Catalunya - varen elaborar un projecte artístic a l'entorn d'una reflexió sobre la seva ubicació en un espai concret. Als anys noranta va organitzar l'exposició Van dels environaments dissenyats als Països Baixos, i el debat 1985-1995:10

B a s e s | 1

| 2

següent: ( al dors de l'obra presentada)

per il·lustrar

gacions el dimarts 29 de setembre i seran publicades a L'Informatiu de La segona quinzena d'octubre.

S'atorgarà un premi de 50.000 PTA als autors de

Termini màxim de lliurament de les obres: 10 de setembre de 1998 a les 15.00 n.

| 6

Les dues obres seleccionades quedaran en proTècnics de Barcelona.

cadascuna de les dues obres seleccionades | 5

9

- Títol de l'obra

- Any | 4

Les obres escollides es donaran a conèixer als plafons d'informació de la seu del Col·legi i a les dele-

pietat del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes

-Tècnica i suport

i Arquitectes Tècnics

d'enguany.

obres seleccionades.

8

- Nom, cognoms i número de col·legiat/da - Mides

gràficament aquest

felicitar les festes

La mida mínima de l'obra serà de 15x15 cm. i la

La Junta de Govern i els delegats del Col·legi es constituiran en el jurat encarregat de triar les

que han d'anar acompanyades de la informació

CONCERT DE NADALl

que servirà per

tècnics/ques

S'admeten, com a màxim, dues obres per col·legiat

següents:

NADALA 1998

arquitectes

màxima de 50x50 cm.

de dibuix i pintura

de Barcelona

i

als Països Baixos es respecta l'aplicació de la llei de l'1%. És a dir, n % del pressupost de les obres, ja siguin de rehabilitació o de nova construcció, es reserva per a aquelles actuacions que puguin enriquir el patrimoni arquitecte-

C o n c u r s 7

col·legiats al Col·legi de Barcelona.

ra vegada, els concursos

esdeveniment del

d e I

Podran participar en aquests concursos tots els aparelladors/es

Es convoquen, per prime-

Col·legi d'Aparelladors

anys de la Uei de l'1% per al foment de la creativitat anística en les obres, a fi de comparar l'experiència de Barcelona amb la situació a d'altres països d'Europa.

A França, Anglaterra, Alemanya o

Totes les obres que no haguessin estat retirades pels seus autors durant el mes de gener de 1999, també passaran a ser propietat del Col·legi.

Serà imprescindible la devolució del rebut d'entrega per retirar les obres no seleccionades.

10 La presentació de les obres implica La cessió gratuïta a favor del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes

Les obres hauran d'anar adreçades al Departament

Tècnics de Barcelona dels drets de reproducrió d'a-

de Màrqueting i Comunicació, i es podran lliurar a:

questes, ja sigui per a L'Informatiu o per qualsevol

C/ Bon Pastor, 5, de Barcelona

altre mitjà que es cregui convenient Els autors de

C/ Plana de L'Om, 6, de Manresa

les obres guanyadores n'accepten La reproducció

PL Major, 6, de Vic

total o parcial per promocionar l'edició del Concert

C/ Sant Francesc, 18, de Terrassa

de Nadal del Col·legi d'Aparelladors de 1998, o La

C/ Josep Pi noi, 8, de Granollers

felicitació de Nadal 1998.

P U N T ? ;

!

E S P A

r> F

I S

V I S T A

U R B A N S Hans BiezervPeer van de Knré

EL

R E N T I N G AL

SERVEI

DELS

APARELLADORS H §m? fi&yer dg ç_QW$mUQ% Gràcies a l'acord de col • laboració signat entre HISPAMER, primera companyia de renting d'àmbit nacional, i BERNALDEZ & ASOCIADOS, els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats al Col • legi de Barcelona, i també els seus familiars i amics, podran accedir als productes i serveis que la seva empresa necessita mitjançant els avantatges del lloguer a itiig i a llarg termini.

ii els ayantatgèTSel per als nic i artístic de l'espai urbà o dels edificis.

En aquesls països, l'art s'integra en els processos de construcció de manera professional i estructurada, com a fruit d'un procés i un mètode de treball més participatius.

Les activitats culturals organitzades pel Col·legi sempre s'han desenvolupat en diàleg amb la societat civil. El conveni de col·laboració signat l'any passat entre el FAD i el Col·legi és la conseqüència de la voluntat de participar en temes culturals i de disseny de la ciutat. L'objectiu del Col·legi esdevé doble: tenir una funció com a institució cultural, i dinamitzar la participació dels arquitectes tècnics i aparelladors en els camps de l'arquitectura i del disseny. Arran d'un dels apartats del conveni FAD/Col-legi —la creació d'un grup d'opinió que es manifestarà periòdicament davant la opinió pública sobre les iniciatives institucionals— ha sorgit la proposta de treballar conjuntament en la creació d'un concurs pluridisàplinari per a la intervenció en l'espai urbà (una experenoa pilot).

Les propostes presentades en el concurs es mostraran en una exposició acompanyada d'activitats com ara un cicle de

conferències i debats. D'aquesta manera el Col·legi voldria compartir amb el FAD accions per fomentar noves aportacions constructives enfront d'una linia d'actuació cultural de les institucions barcelonines que fins ara no s'han arriscat gaire en el fet d'estimular la participació d'equips constituïts perdiferents professionals com ara arquitectes tècnics, dissenyadors, artistes visuals, arquitectes o enginyers.

Cada intervenció a l'espai urbà estudiaria i formularia una millora estètica, social i econòmica per a la localitat on tingués lloc.

Per tant, cada nova intervenció requeriria una reflexió prèvia sobre les necessitats de l'entorn, d'intervenir en l'espai i de crear un objecte singular. Aquestes necessitats, criteris o exigències quedarien reflectides en les bases del concurs redactades per una comissió de seguiment formada per tècnics i especialistes, amb l'objectiu d'una divulgació oberta als diferents sectors professionals de l'arquitectura, l'art i el disseny. • Annemieke van de Pas

Cap óei Departament de Cultura i Exposicions de! Cotlegi

iïn

No ha de comprar els béns A canvi d'una quota fíxa ïrtei béns que necessita (cotxe, c comprar-los ni de preocujarj

I la seva empresa podrà gaudir dels jdor, mobiliari, etc.) sense haver de >l seu manteniment o assegurança.

Jfc-Jl Amb aquest sistema, podrà en La

puil-se directament les quotes mensuals Ttida de despeses.

Renovi periòdicament els seus nens Un cop acomplert el termini de lloguer dels béns, po3rT(.u'HLIJLUI" ""•] nous rentí ngs sense cap-attra preocupació que continuar*) nous^bens.

Més informació i assessorament fiscal: BERNALDEZ & ASOCIADOS Tel 93 414 74 43 Fax 93 209 87 50

BERNALDEZ & ASOCIADOS

A NO CQLLECIAfS

L'INFORMATIU és una publicació quinzenal que recull temes d'actualitat professional i ciutadana, aborda, amb un estil periodístic, el dia a dia de la construcció, mostra les novetats en les tècniques de la construcció i l'arquitectura, i informa de l'actualitat legislativa i normativa. És el mitjà de comunicació dels aparelladors i arquitectes tècnics, i una tribuna oberta a tots els professionals de la construcció de Catalunya.

Si no ets aparellador o no estàs col·legiat, ara pots rebre L'Informatiu per subscripció.

Si vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 414 34 34 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona.

Si t'estïmes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 240 23 76.

DADES PERSONALS Nom í cognoms: Adreça: Població: Entitat o Empresa:

Telèfon:

DNI/NIF. Codi Postal: Professió:

QUOTES O Quota normal d' 1 pagament de 3.000 PTA per 21 números O Quota estudiant d'arquitectura tècnica: 1.500 PTA per 21 números

FORMA DE PAGAMENT O Q Q Q Q

Taló nominatiu adjunt (adreçat a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona) Gir postal núm.

Pagament personal al Servei d'Informació del Col·legi Transferència al compte de La Caixa: 2100 0479 0200212225 núm. control 27 Domiciliació bancària. Dades: Nom i cognoms Banc/Caixa: Agència:

Signatura

Núm. entitat: Adreça:

Núm. cte: Població de 199