DEL COL·LEGI
FORMATIU D'APARELLADORS
1 ARQUITECTES
TÈCNICS
DE
BARCELONA
BonPastor.508021 Barcelona Tel-932402060 Fax932402061 E-mail:informacio@apabcn.es DelegacionsaVic.Manresa.GranollersiT
La LOE es posa en marxa A MBS A MÉS
La construcció espanyola viu un moment expansiu
La Delegació de Terrassa s'adhereix a Cecot
http://www.apabcn.es El Centre respon: resistència al foc
La Llei vol regular el procés d'edificació i les obligacions i responsabilitats dels diversos agents
B
l Ministeri de Foment ha elaborat un nou projecte de Llei d'ordenació de l'edificació que ha estat liiurat a les comunitats autònomes i als representants de les institucions representatives del sector. El projecte podria iniciar la seva tramitació parlamentària aquesta tardor. •
3a5
dels sostres
El mercat de treball Les activitats
Sant Pol de Mar acull una exposició d'obres d'Ignasi Mas i Joan Vila H
I Museu de Pintura de Sant Pol de Mar acull fins a finals d'agost dibuixos i pintures fetes per i'arquitecte modernista Ignasi Mas i el mestre d'obres Joan Vila. La mostra ha estat preparada per Perejaume i Juan José Lahuerta i duu per títol Diürn. S'han seleccionat els projectes urbaníslics i cases de Sant Po! realitzats en el període que Mas era arquitecte municipal d'aquesta població del Maresme. També hi ha obres barcelonines com ara la plaça de toros Monumental, l'Institut de la Dona o el parquing David, entre d'attres. Es podrà visitar també del 15 de setembre al 6 d'octubre a la sala d'exposicions del Col·legi. Hi col·laboren el Museu i l'Ajuntament de Sant Pol de Mar i el Col·legi d'Aparelladors. •
700 aparelladors celebren Festa Major : Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del pressupost del Col·legi
Lisboa: La capital dels oceans 19a27
ACTIVITATS
L ' I N F O R M A T I U
Viatge a Un passeig per l'arquitectura colonial De 118 de setembre al 2 d'octubre de 1998
Conèixer Cuba més enllà dels tòpics, viure la seva amalgama cultural, descobrir la seva arquitectura, gaudir de l'espectacle del color, i de l'esplendor del seu paisatge. w Ciutats que es visitaran: L'Havana, Cienfuegos, Trínidad, Valle de los Ingenios, Camagiiey, Santiago de Cuba
Preu del viatge: 225.000 PTA
OrganitzwBKj^^^KjM
informació ^U % i inscripcions: Condicions Servei Rehabilitació d'inscripció: i Medi Ambient les places són limitades Tel: 93 240 23 66 Termini d'inscripció: i s'assignaran per rigorós Fax: 93 240 23 59 es tancarà el mes de setembre ordre d'inscripció E-mail: serma® apabcn.es
E L
M
T
E
M
A
P R O J E C T E
I N F O R M A T I U DE
L L E I
DE
L
'
E
D
I
F
I
C
A
C
I
Ó
La Llei d'ordenació de l'edificació (LOE) va ser un compromís legislatiu contingut en la Llei d'atribucions de 1986. Avui, el govern del PP posa en marxa l'enèsima proposta amb un text que millora les versions anteriors, respecta les competències tradicionals de les professions i aborda el tema de la responsabilitat civil.
El Guadiana torna aaparèixer El nou projecte de Llei de l'edificació millora les versions anteriors i aborda el tema de la responsabilitat civil d'una manera que interessa els usuaris i també els professionals
H
I Ministeri de Foment va presentar el passat juny un nou esborrany de projecte de Llei d'ordenació de l'edificació que recul! i millora en alguns aspectes el text que va ser presentat pel darrer govern socialista el desembre del 1995. L'esborrany ha passat ja el període de consulta per part de les comunitats autònomes i dels representants de les institucions del sector. Ara torna al Ministeri i es preveu que sigui aprovat pel Consell de Ministres després de l'estiu. S'iniciaria així la tramitació parlamentària el darrer trimestre i podria ser aprovada, després del debat parlamentari, durant la primavera del 1999. La Llei d'ordenació de l'edificació, que va ser un compromís legislatiu contingui en la Llei d'atribucions dels arquitectes i enginyers tècnics de 1986, és un vell projecte que ja s'anava arrossegant des de 1978. I han hagut, al llarg dels anys, una sèrie d'iniciatives dels diferents ministeris, de les quals la que va arribar més lluny va ser la presentada per l'últim govern socialista al Congrés dels diputats el desembre de 1995. Ara, sembla que el govem del PP posa en marxa l'enèsima proposta. La justificació de la necessitat d'aquesta llei se centra en dos aspectes: l'atribució de competències i responsabilitats als dilerents agents intervinents en el procés d'edificació, i el rescabalament eficaç a les víctimes dels sinistres relacionats amb l'edificació. És evident que la situació actual genera un excés de responsabilitat cap als tècnics, a la vegada que es fa difícil ais usuaris obtenir una ràpida reparació dels danys que es produeixen als edificis per vicis o defectes constructius.
• Les competències en l'edificació L'esmentada Llei d'atribucions d'arquitectes i enginyers tècnics de 1986 recollia el compromís del govern de trametre a les corts en el termini d'un any, un projecte de Llei d'ordenació de l'edificació, en el qual quedessin regulades les intervencions professionals dels tècnics facultatius conforme al que preveia el número dos de l'article segon d'aquesta llei i dels altres agents que intervenen a l'edificació. En els darrers seixanta anys, ha quedat consolidat un marc d'intervencions dels tècnics a l'edificació que es concreta en un tècnic que dissenya i dirigeix conceptualment, un tècnic que dirigeix l'execució material de l'obra i la controla, i un contractista o constructor que l'executa. Aquest sistema, que defineix en realitat un equip pluridisciplinari, el qual es completa en ocasions amb la cooperació d'altres tècnics, té la seva raó de ser en les edificacions j de nova pfanta i en les rehabilitacions importants o complexes des del punt de vista tècnic.
• Projectar i dirigir La Uei d'atribucions de 1986, recollint el caràcter global de les titulacions tècniques, va reconèixer la capacitat d'arquitectes i enginyers tècnics de projectar i dirigir d'acord amb la seva especialitat. Per primera vegada es feia un tímid intent d'aproximar la realitat acadèmica a la realitat professional. En el cas dels arquitectes tècnics, la seva especialitat és la d'execució d'obres. En aquest sentit, l'esmentada Uei establia la possibilitat d'intervenir en tota mena d'obres d'edificació, sempre
El projecte de llei introdueix aspectes bàsics relacionats amb la qualitat i el procés d'obra
que no requerissin projecte arquitectònic, o bé, en el cas d'edificis construïts, que no fossin intervencions totals o que no modifiquessin la configuració arquitectònica de l'edifici en cas d'intervenció parcial. A partir d'aquí va quedar clar que hi poden haver diferents nivells d'intervenció tècnica segons la tipologia constructiva, destinació i ús. Una intervenció que era definida per la necessitat de projecte arquitectònic i que s'aplicava a les obres d'una complexitat tècnica, i una altra intervenció relacionada amb obres més senzilles, per a les quals es podia necessitar un projecte i en relació amb les quals tant eren competents els arquitectes, com els arquitectes tècnics i, també, segons els casos i en edificació no residencial, els enginyers i enginyers tècnics d'acord amb les seves especialitats concretes. El primer objectiu d'aquesta llei, doncs, és resoldre les greus dificultats d'ordre interpretatiu que ha tingut la Uei d'atribucions per precisar les possibili-
tats de les diferents intervencions, ara que ha donat lloc a una àmplia intervenció jurisprudencial. En aquest sentit, també la Llei hauria de precisar al màxim les dues categories d'obres d'edificació: aquelles que requereixen projecte arquitectònic i aquelles que no el precisen. És a dir, les que requereixen una intervenció plurisdisciplinària, i les que, per !a seva escassa importància poden ser assumides per un sol tècnic. •
Els agents intervinents
És molt important, també, que a més d'aclarir la intervenció i funcions dels tècnics, el legislador identifiqui les figures dau del procés d'edificació. El promotor és l'agent clau, que ha d'assumir un conjunt de funcions i de responsabilitats. D'ell és la iniciativa, el programa i, en definitiva, el legítim negoci immobiliari. El constructor, avui més aviat contractista, ha de ser un professi-
E L P R O J E C T E
D E
L L E I
D E
L ' E D I F I C A C I Ó
onal acreditat i se li ha d'exigir una capacitat tècnica. La introducció de la figura de! cap d'obra pot significar l'assegurament d'aquesta capacitat, sempre que aquest tingui el nivell tècnic adequat.
que aquesta es mantingui durant el termini prefixat de garantia. D'altra banda, tots els agents han de disposar d'una assegurança de responsabilitat civil, que hauria de ser obligatòria, per tal de poder respondre en el cas de ser directament responsable de la producció dels danys. D'aquesta manera es tanca el cercle.
Els subministradors de productes i elements, e!s fabricants, han d'assumir la seva responsabilitat i afrontar d'una manera dara les exigències tècniques i de qualitat que qualsevol sector industrial ha d'oferir. Les exigències europees sobre productes de construcció han de ser incorporades ja definitivament. Els propietaris i usuaris han de tenir un paper ben identificat. Les seves funcions en !a conservació i el manteniment, a partir de rebre les instruccions i documentacions necessàries, han de tenir la seva correspondència en unes responsabilitats concreles. Definir la cadena d'intervinents, les funcions i les responsabilitats d'aquests ha de permetre garantir una qualitat i ajudar que l'edificació esdevingui un sector industrial normalitzat. •
Garanties i assegurament
El problema de rescabaiar les víctimes dels sinistres deriva del fet de la diíiculíat intrínseca de determinar responsabilitats concretes en un camp tan complex com és el de l'edificació. Saber quin agent ha actuat amb imperícia o negligència es fa sovint molt difícil. D'altra banda, cal afegir-hi aquí la lentitud de! nostre sistema de l'Administració de Justícia, que fa que una reclamació judicial per uns danys materials pugui trigar cinc anys o més a ser resolta. En aquest sentit, el segon gran objectiu d'aquesta llei és resoldre la manca de protecció de l'usuari davant l'aparició de
T E M A
oi Les dificultats d'una llei Qualsevol llei d'ordenació que cobreixi els dos objectius esmentats té al seu favor els usuaris i els tècnics intervinents. La resta d'iniervinents no hi estan excessivament interessats. danys materials als edificis per vicis i defectes. La perspectiva que s'ha tingut en compte i que també recull, encara que d'una manera confusa, la proposta actual del Ministeri de Foment, és seguir els passos del sistema francès. Aquest es fonamenta en una garantia que dóna el promotor a l'adquirent de l'edifici, de manera que, quan es produeix qualsevol dany derivat de vicis o defectes constructius, neix el dret immediat del propietari a ser rescabalat, sense caldre més. Després, el promotor o l'asseguradora que ha repara! en el seu nom pot repetir contra aquell o aquells agents que siguin responsables del dany. •
L'àmbit de la garantia
Quina garantia i quin termini s'ha de donar a l'adquirent d'un edifici? Aquí es pretén introduir un canvi important. Fins ara tot quedava definit per un concepte indeterminat d'enrunament, que
J I N 5 l l i J 8S
cada vegada era interpretat més àmpliament per la jurisprudència, i per un terminí de deu anys, ampliable a quinze sumant el termini de prescripció de l'acció. La proposta governamental tendeix a distingir una tipologia de danys: acabats, instal·lacions i elements que afectin l'habitabilitat, i parts que comprometin la solidesa o l'estabilitat de l'edifici. Això dóna lloc a un escalat de terminis de garantia d'un, tres i deu anys segons el tipus de dany. El constructor respon dels acabats i el promotor de les altres dues garanties. •
les cobertures
Perquè el sistema sigui eficaç, cal, però, que s'estableixí una obligatorietat d'assegurança o d'aval bancari, si escau que garanteixi que constructor o promotor puguin respondre. Aquesta obligatorietat, per tal d'evitar el frau, convé assegurar-la amb normes cautelars que impedeixen l'incompliment dels requisits de cobertura, de manera
Els promotors ja han alertat sobre l'encariment dels habitatges. És evident que aquests mecanismes de garantia han de repercutir sobre el cost dels habitatges, però d'una manera no superior al 2% del cost de í'obra. Les companyies asseguradores tenen preses posicions, però no volen arriscar-se. La possibilitat que s'estableixi un sistema de franquícia a càrrec de l'usuari pot ajudar al fet que es decideixin. En qualsevol cas, demanaran assimilar suaument el procés. D'altra banda, queden les batalles competencials. El més important és garantir que el procés té una racionalitat i unes possibilitats de respondre a unes exigències tècniques. Per això cal preservar !a presència d'uns professionals capacitats, sense caure amb corporativismes estrets que les estructures productives i els sistemes de treball van arraconant progressivament. Creuem el dits i esperem que, per fi, puguem dir: ara és de debò. •
per
h
n
EL
TEMA P R 0
J C C T £
N D E
L L E I
D £
F O B M
•
T
l ' f D I F I C i C I O
Ü T H I I I DISPOSICIONS GENERALS
RESPONSABILITATS I GARANTIES
Àmbit d'aplicació construcció d'edificis de nova planta o rehabilitació que requereixin projecte arquitectònic • la resta de construccions queden al marge de la Llei i es regeixen per la legislació actual (Llei d'atribucions) • la normativa sobre seguretat es regeix per la seva legislació específica • els contractes d'obres de l'Administració pública es regeixen per la seva legislació específica
Responsabilitat civil per incompliment d'obligadoni la tenen tots els agents que intervenen respecte als danys materials en els edificis per vicis o defectes originats per imperícia, negligència o culpa la responsabilitat és individual, o bé solidària si no es pot individualitzar el promotor respon subsidiàriament dels altres agents davant de tercers adquirents el constructor respon de les deficiències dels productes de construcció acceptats, encara que podrà repetir
Què és edificar? Edificar és l'activitat i el resultat de construir un edifici de caràcter permanent, públic o privat, destina! a allotjament, desenvolupament d'activitats o emmagatzematge. Edificar també és construir les instal·lacions fixes, l'equipament i la urbanització.
EXIGÈNCIES TÈCNIQUES I ADMINISTRATIVES Qualitat bàsica de l'edificació • resistència mecànica i estabilitat • seguretat contra incendis • salubritat i respecte pel medi ambient • seguretat d'ús • aïllament acústic • aïllament tèrmic • accés als serveis de telecomunicació • accessibilitat Quines obres necessiten projecte arquitectònic • obres de nova construcció residencial í d'ús públic • obres de nova construcció no residencial de més d'una planta i d'una certa entitat constructiva i tècnica • obres que alterin la configuració arquitectònica dels edificis: conseqüència d'intervenció total conseqüència d'intervenció parcial que van7 de manera essencial i sensible: la composició general exterior la volumetria la fonamentació el conjunt del sistema estructural el canvi d'ús de l'edifici • obres en edificis catalogats o similars Recepció de l'obra • recepció expressa: acta de recepció signada pel promotor, constructor, director d'obra i director d'execució lliurada abans de 30 dies de l'acabament de l'obra s'hi han de fer constar les reserves a la recepció s'hi han d'incloure les garanties del promotor • recepció tàcita: després dels primers 40 dies d'acabada l'obra, es posa a disposició del promotor, si aquest no ha manifestat res. Documentació bàsica • projecte arquitectònic • llicències • acta de recepció • documentació final: projecte + modificacions n manual d'ús i manteniment
AGENTS Oi L'EDIFICACIÓ Defineix el paper bàsic dels diferents agents de l'edificació. Entre aquests, el director de l'obra, que ha de ser un arquitecte o un enginyer, i el director de l'execució de l'obra, que ha de ser un arquitecte tècnic o un aparellador. En determinats casos, un enginyer pot fer el paper de director d'execució d'obra.
Terminis de garantia Fan referència als danys materials en edificis construïts, per vicis i defectes apareguts després de la recepció de l'obra. • durant el primer any, el constructor respon per danys en els acabats • durant els tres primers anys, responen tots els agents per danys en els elements constructius o en les instal·lacions que afectin els requisits bàsics de la qualitat • durant deu anys, responen tots els agents per danys en la fonamentació, els suports, les bigues, els sostres, les parets de càrrega, o altres elements estructurals que afectin directament la solidesa o l'estabilitat de l'edifici. Terminis de prescripció • per reclamar l'usuari: tres anys des de l'aparició del dany • per repetir contra un altre agent: tres anys des de la resolució judicial o extrajudicial Import de les garanties •~ 5% del cost d'execució final per als acabats • 30% del cost d'execució final per als elements i instal·lacions • 100% del cost de l'execució final per a l'estructura Cobertura de l'assegurança de danys Danys materials a l'edifici per les causes i en els terminis indicats • no cobreix: danys corporals o altres no materials danys a béns mobles de l'edifici danys a colindants danys produïts per obres realitzades després de la recepció danys per mal ús o manca de manteniment despeses de manteniment de l'edifici Garanties obligatòries per a habitatges aval, assegurança o retenció del 5% de l'import d'execució, per als acabats aval o assegurança de responsabilitat civil per garantir les responsabilitats dels tres anys i dels deu anys en el primer cas és prenedor de la pòlissa el constructor en et segon cas ho és el promotor són assegurats el mateix promotor i els adquirents posteriors l'assegurador indemnitza al primer requeriment de l'assegurat i podrà optar per indemnitzar o reparar la durada de la cobertura és la suma de terminis de garantia i de prescripció de la reclamació es podran establir franquícies fins a un 1% del valor assegurat la prima podrà ser única o plural i la falta de pagament no permet a l'assegurador resoldre el contracte. Exigéncio d'assegurança obligatòria a partir de l'entrada en vigor de la Uei per a danys a l'estructura, en habitatges • podrà ampliar-se en un futur per a danys als acabats, per a danys als elements i instal·lacions, i per a edificis que no siguin habitatges Entrada en v i g o r _ • sís mesos després de la seva publicació al BOE • per a edificis d'obra nova i rehabilitació per als quals es demaní la llicència després de la seva entrada en vigor. •
I
N
F
O
R
M
A
E L
T
C O N J U N T U R A
N O T I C I A R I
E C O N Ò M I C A
La construcció creixerà els propers dos anys Lisboa acull la conferència Euroconstaict de prospectiva econòmica del sector
B
economia espanyola va acabar l'any 1997 amb un important creixement (3,4%) com a resultat de la forta recuperació de la demanda interior. Un dels agents més actius va ser la inversió (4,7%), però, contràriament al que és habitual en les fases alcistes del cicle econòmic, la inversió en construcció és la que es va mostrar més moderada. El creixement del sector de la construcció va ser del 2%, marcat per una feblesa en la demanda privada i, sobretot, per una feblesa de la demanda d'obra pública. De cara a 1998, la previsió de can-
vis en la inversió de les administracions públiques i la forta dinàmica que està demostrant la demanda privada, fan preveure una important recuperació del sector, que el situaria en un creixement del 4%, una tònica semblant es preveu per a l'any 1999 (3%). Així es desprèn de l'anàlisi feta per l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC), presentada en la darrera conferència del grup de prospectiva Euroconstruct que va tenir lloc el juny a Lisboa. L'edificació residencial va ser, juntament amb la rehabilitació d'edificis, el subsector més dinàmic, amb un creixement del 6% i 323.000 habitatges iniciats. Per aquest any, la previsió és de creixement encara que més moderat, 3,5%, seguit d'un 2% en el 1999. La moderació en el ritme de creixement es basa en el feí que en els dos darrers anys ha aug-
La construcció à'habitstgescontinua sentelsubsectoimés dinàmic
mental considerablement el nombre de nous habitatges i que serà difícil mantenir augments de la mateixa intensitat. El front d'activitat que l'any 1996 va trencar amb la seva tendència recessiva í que es preveu en franca millora per a enguany i per al 99, és el de l'edificació no-residencial. L'any 97, la taxa de vari-
ació va ser del 2,2%, i per enguany i pel 99 es preveuen millores més significatives, de l'ordre del 4%, en cada un. Pel que fa a Catalunya, actualment es construeixen més de 90.000 habitatges, la xifra més alta dels darrers 20 anys, i que constata la situació de creixement que viu el sector. •
700 arquitectes critiquen l'economlcisme del sector L'ALUMINOSI TÉ UNA SOLUCIÓ ECONÒMICA I SENZILLA HOMOLOGADA PEL DIT 289
UNIÓ MECANO-QUIMICA RESISTENT AL FOC
fcS
• AUGMENTA DE 5 A 7 VEGADES LA RESISTÈNCIA DELS SOSTRES • DE 12.000 A 15.000 PTESJM ! (MATERIALS + MUNTATGE) • PÈRDUA D'ALÇÀRIA LLIURE 12 cm
Es crea el Grup de debat en defensa de l'arquitectura
H
a professió d'arquitecte viu moments de crisi. Així ho han manifestat més de 700 professionals amb la signatura del comunicat que va ser presentat públicament el passat 30 de juny en un acte que va tenir lloc al Col·legi d'Arquitectes promogut per l'anomenat Grup de Debat en Defensa de l'Arquitectura. La devaluació de l'apreciació de l'arquitectura i el paper de l'arquitecte per part del sector privat i les administracions públiques, l'abandonament per part dels professionals i els seus representants, dels seus objectius socials i culturals, í «una visió economicisía ultraliberal i competitiva que presideix l'activitat productiva" serien, segons el manifest, les causes d'aquesta crisi. «Una crisi» diu el text, «que configura un marc en el qual fer arquitectura, en condicions professionals dignes, és pràcticament impossible". El sistema
de concursos que marca la Llei de contractes de l'Estat o l'increment de controls que retarda les actuacions públiques serien alguns dels motius de preocupació que es denuncien. Els manifestants reivindiquen el reconeixement de l'arquitectura com a fet cultural, una reestructuració racional del sector de la construcció, el replantejament de la política de concursos i una política d'habitatges creativa i eficaç, entre d'altres. Eí text En defensa de l'arquitectura vol ser un punt de partida d'un ampli debat en el qual participi tot el sector. El document íntegre es pot consultar a Internet a l'adreça: http://www.izones.com/iaz/extra/ gdda/welcome.html. Alguns dels impulsors del manifest són els arquitectes Josep Llinàs, Esteve Bonell, Carles Ferrater, Albert Viaplana, José Antonio Martínez Laperïa, Francesc Rius, Lluís Cantallops i Eduard Bru. •
EL
NOTICIARI P R O F E S S I O N A L S
I
I
N
F
O
R
M
A
T
E M P R E S E S
La delegació de Terrassa s'adhereix a Cecot Els aparelladors vallesans podran gaudir-ne dels serveis
B
a Delegació del Vallès Occidental del Col·legi s'ha adherit a la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT), la qual cosa permetrà que els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans puguin gaudir dels serveis que aquesta organització té establerts per als seus associats, com ara CecoTel o CecotNet, entre d'altres. La Cecot és una associació empresarial multisectorial constituïda l'any 1978 per integrar associacions, gremis i empreses del Vallès i, com a tal, representa i defensa els interessos de més de 4.000 empreses associades davant les administracions públiques, els sindicats i les organitza-
cions polítiques. Com a entitat de suport a les empreses, Cecot disposa d'un equip d'especialistes en les diferents àrees de gestió empresarial, que informen i assessoren les empreses. Informació, assessorament, formació i borsa de treball conformen els quatre eixos bàsics de serveis. Però els associats poden gaudir també d'altres serveis auxiliars, alguns de recent creació, com ara CecotNet o CecoTel. CecotNet ofereix un ampli sistema d'informació empresarial, accés a la xarxa teiemàtica i els serveis propis d'Interneí. Pel que (a a CecoTel, la patronal vallesana ha signat recentment un acord amb Telefònica per implantar una xarxa corporativa que ofereix avantatges entre els quals destaquen els importants descomptes en les tarifes del telèfon, a partir d'un Grup Tancat d'Usuaris (GTU) format per empreses associades a Cecot que, amés,siguin clients de Telefònica. •
Jornades tècniques sobre instal·lacions a Terrassa H
a Delegació del Vallès Occidental del Col·legi prepara una exposició monogràfica i unes jornades tècniques dedicades a les instal·lacions en edificació que se celebraran de n d'octubre al 31 de novembre a Terrassa. Les jornades aniran adreçades a tècnics i professionals de la construcció i volen donar una àmplia visió de les possibilitats que hi ha al mercat a l'hora cf utilitzar els diferents productes i sistemes, amb una atenció especial a la rehabilitació i a les noves tecnologies. S'ha previst fer. paral·lelament una campanya de consciencia-
ció ciutadana sobre la necessitat d'una correcta utilització i manteniment de les instal·lacions de la casa, recolzada per la publicació 25 consells per tenir les installacions en forma, que preparen els serveis tècnics del Col·legi •
I
'
£ N [
8 í
V I
i
I
DAVID GARROFE, ADVOCAT I SECRETARI GENERAL DB CECOTt «El VAUES TÈ GRANS POSSIBILITATS DE DBSïNVOÍVPAmm»
H
a Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa celebra aquest any el seu 2 5 è aniversari. Quina és la seva funció principal? "Cecoí és una organització empresarial multisectorial que aglutina associacions, gremis i empreses del Vallès Occidental, principalment. Tal com la coneixem avui va néixer el 1978, si bé l'origen es remunta a principis del segle XIX amb l'anomenat Institut Industrial, hereu d'una tradició associativa vallesana molt antiga.
Temes com ara les infraestructures o la fiscalitat municipal. El Vallès té comunicacions internes molt dolentes com passa amb Terrassa-Martorell o Rubí-Sabadetl. Som defensors d'un quart cinturó respectuós amb el medi ambient que ajudi a vertebrar la comarca. L'aplicació del cablejat de fibra òptica al Vallès o la modernització de Correus també ajudarien les comuniQuè oferiu als associats? "Oferim serveis a l'empresa i tam- cacions de la comarca. Quant a la bé promoció. Els serveis són gratuïts, fiscalitat, l'IAE ja va néixer malament, excepte alguns de molt específics. en molts sectors caldrà negociar-lo i en alguns corregir-lo. Inclou informació, íí Temes com ara les El Vallès és assessorament, una comarca amb infraestructures o la formació i borsa de moltes possibilitreball, entre d'alfiscalitat municipal tats que haurà de tres. La informació preocupen les combinar l'ús resila oferim a través empreses J J dencial amb l'indel gremi o associació, que és qui la fa arribar a l'empre- dustrial i la zona verda que cal protegir sa o al professional. L'assessorament amb una bona ordenació del territori".
La seva funció primordial és la defensa dels interessos d'empresaris í professionals davant l'Administració, els sindicats i els organismes que influeixen sobre la vida de l'empresa. Actualment, agrupa 26 sectors amb més de 5.000 empreses".
és ampli i inclou més de tretze especialitats, des de fiscal i comptable fins a tècniques de comunicació empresarial. Quant a la borsa de treball, he de dir que tenim la més gran de Catalunya. Ens dirigim a l'àrea de recursos humans de les empreses, fem les anàlisis de les seves necessitats i a vegades, fins i tot, les redefinim. La borsa té una relació estreta amb l'àrea de formació. Fem més de 400 cursos l'any per més de 6.000 persones, la majoria gratuïts i molts en el mateix centre de treball". Què preocupa avui a l'empresari vallesà?
Quins avantatges representa per al professional que resideix al Vallès l'adhesió de la Delegació dels aparelladors a Cecot? "Que puguin gaudir dels nostres serveis com qualsevol altre associat. Per exemple, de CecotNet, un servei d'informació amb connexió a la xarxa que volem promocionar com a eina de gestió de les empreses. O també de CecoTel, dins un grup tancat d'usuaris que, mitjançant un conveni amb telefònica, abarateix enormement els costos de telefonia a les empreses*. •
L M
A
N
'
I
N
F
T
E
N
I
O M
R E
M N
A T
T ,
I
EL
U R
E
S
T
A
U
R
A
C
I
Ó
I
A
L
T
R
E
N O T I C I A R I
S
La Façana en Forma a Olesa Restauració del patrimoni I passat 2 de juliol va tenir lloc a la sala d'actes del Col·legi l'acte acadèmic d'entrega de títols a la cinquena promoció del Màster en patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic de la UPC- L'acte va anar precedit d'una conferència de l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasaríe sota el títol "La restauració de monuments com a recuperació de la identitat nacional". •
Curs de postgrau de disseny d'interiors B
B
l 5 de juny passat es va inaugurar la Fira de Santa Oliva a Olesa de Montserrat, amb la participació de la Delegació del Vallès Occidental, que va muntar un estand conjuntament amb Olesa Urbana (Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Olesa). Salvador Navarro, delegat del Col·legi creu que aviat es podrà signar un conveni per col·laborar amb aquest municipi per promocionar la
l Col·legí va acollir el 30 de juny la sessió d'avaluació dels treballs del Curs d'iniciació a l'especialització en disseny d'interiors, dirigit per l'arquitecte tècnic i dissenyador Rafael Carreras, i l'arquitecte Amaldo Bassadona. El grup d'alumnes va exposar els seus treballs davant la mirada crítica de Dani Freixas, Eduard Samsó i Enric Satué. •
rehabilitació i el manteniment d'edificis entre els ciutadans. La inauguració de la Fira va comptar amb la presència de l'alcalde accidental d'Olesa, Jaume Munné, el director de la Fira, Fernando Vicente i el delegat del Vallès Occidental, Salvador Navarro. A l'estand s'hi va poder visitar fins al 7 de juny l'exposició itinerant la Façana en Forma, que forma part de la campanya general La Casa en Forma. </
PROGRAMES DE IY1ASTER • • • •
Gestió urbanística. 12a edició. Barcelona Valoracions immobiliàries. 17a edició. Barcelona i Madrid Medi ambient urbà i sostenibilitat. 2a edició. Barcelona Sistemes d'informació geogràfica l a edició. Barcelona
PROGRAMES I CURSOS DE POSTGRAU Gestió urbanística. 1998-99. Reparcel·lacions i compensacions urbanístiques. 1998-99. Valoracions urbanístiques. 1998-99. Els SIG i les seves aplicacions en la planificació, Gestió i valoració del territori. 1998-99. Ciutat i territori sostenible. 1998-99. Introducció al SIG. 1998-99. SIG aplicat a l'economia i medi ambient. 1998-99.
• • • • • • •
Valoracions immobiliàries. Valoracions hipotecàries. 1998-99. Estudis de viabilitat de projectes urbans i immobiliaris. 1998-99. Fiscalitat immobiliària i valoració cadastral. 1998-99. Arquitectura i medi ambient urbà. 1999-00. Programació i personalizació del SIG. 1998-99. Gestió, administració i valoració de patrimonis immobiliaris. 1998-99.
Places limitades
Informació
Col·laboren
Estructura part-time amb horaris intensius
Fundació Politècnica de Catalunya Av. Diagonal 649, 4a planta 08028 Barcelona Tel.: 93 4 0 1 58 69 902 103 158 Fax: 93 333 0 9 6 0 E-mail:susana@papaguena. upc.es Web-, http://www.fpc.upc.es
Tasaciones Hipotecarias S.A., Tasaciones Inmobiliarias S.A., Ministerio de Fomento, Escola d'Administració Pública de Catalunya, Assamblea Territorial de Catalunya del CoUegi de Registradors de la Propietat i Mercantils i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Departament de Política Territorial d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona.
Possibilitat de beques per a la realització dels cursos Programa de postgrau en valor immobiliàries a distància
EL
NOTICIARI A C T I V I T A T S
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
S O C I A L S
700 aparelladors celebren la seva Festa Major B
is aparelladors i arquitectes tècnics de les comarques de Barcelona van celebrar el passal 19 de juny la seva Festa Major, Prop de 700 persones, entre col·legiats, els seus íamiliars i amics es van trobar per tercer any consecutiu per passar una nit de diversió. El lloc escollit enguany: l'Institut Nacional d'Educació Física (INEFC) a Montjuïc. En aquesia ocasió, el programa va tenir un aire de Festa Major, amb gegants, capgrossos i dansaires, i un pregoner d'excepció: l'actor Enric Majó. Aperitiu, sopar i ball, amb l'orquestra Maravella... fins a les dues de la matinada. •
CONCURS DE fOTOGRAUA AL BAGES-BERGUEDÀ El passat 12 de juny i en el marc de la celebració dels deu anys de la Delegació del Bages i Berguedà, que va tenir lloc a Manresa, es va fer lliurament dels premis del concurs de fotografia entre els col·legiats d'aquestes comarques. A continuació es mostren les tres obres guanyadores. •
Les fotografies de la Festa L'arribada a l'edifici de FINEFC, l'aperitiu a les terrasses posteriors, el pregó, el sopar i ei ball del fanalet es recull en un reportatge fotogràfic que s'exposa a la planta baixa del Col·legi. Els assistents a la festa poden encarregar les còpies de les fotografies al Servei d'Informació. El preu de cada fo•
I
N
F
O
R
M
A
T
I
S E R V E I S
U
D I V E R S O S
ÍNfOmACiÒ
TÈCNICA I COMERCIAL
"~
B
l Servei de Publicacions del Col·legi continua fent gestions per tal d'agilitar al màxim la recepció de L'INFORMATIU entre els col·legiats, en aquells casos afectats per l'alentiment en la rebuda de les publicacions periòdiques i del correu en general. Aquesta vegada, hem buscat solucions als problemes en la rebuda a una població com Sant Cugat del Vallès, la qual solia rebre L'INFORMATIU amb molt de retard a causa de l'acumulació en la seva estafeta de Correus. La solució, en aquest cas, ha estat utilitzar els serveis d'una empresa privada, que distribueix el correu amb la mateixa rapidesa que a Barcelona o d'altres poblacions. Els lectors que continuïn detectant problemes continuats en la recepció
I Col·legí ha posat a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial (Bon Pastor, 5, Barcelona). A més a més, organitza presentacions de productes a la sala d'actes. També, s'ha instal·lat un moble amb prestatges on les empreses poden dipositar la seva informació tècnica i comercial. Els col·legiats podran utilitzar el mateix moble-casiller per sol·licitar més informació, la qual se'ls enviarà al domicili o al despatx. Empreses que hi són presents durant els mesos de juliol i agost:
Prestatgeria (juliol i agost) |
CEMARK, SA J3F (ENÇA) LLAZA, SA PÈNDOL, SL ECO ESTEBA, SA PLACOSA, SA ANSARESTAURACIÓN.SL
més informació Isidre Rodríguez i Marta Martí Departament comercial Quarta planta del Col·legi Telèfon directe: 93 240 20 57 Fax:9341434 34 E.mail: comercial@apabcn.es.
RECEPCIÓ DE l'INFORMATIU
Presentació de programes
NEMETSACHEKESPANA.SA • Presentarà l'edició especial d'ALLPLAN FT, per a aparelladors els dies 28, 29 i 30 de setembre, al vestíbul del Col·legi, de 9 a 14 i de 16 a 20 h.
Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Enric Sarró i Gomà col·legiat 322, esdevinguda el 9 de juny, a 80 anys. Joan Marcet i Jordà col·legiat 254, esdevinguda el 16 de juny, a 80 anys
•
Í Í i PsíOjECT J'JAJ lASZ'íí 5J J 'ED1P1CAC1Ó J UÍÍÍSASJ hZi'lï U
R
S
A
C
A
D
È
M
I
C
S
E
T
E
M
Programo de portgrou: PROJECT
B
més informació Elisenda Pucurull Coordinadora de L'INFORMATIU Telèfon directe: 93 240 23 76 Fax: 93 414 34 34 E-mail: informatiu@apabcn.es
H01HIS
N E C R O L Ò G I Q U E S
SOFT • Realitzarà un curs gratuït de posada en marxa de PRESTO 7, per a usuaris, i una presen. lació comercial del programa, el dia 28 d'octubre, a la sala de conferències, de 19 a 20.30 h
C
de L'INFORMATIU, poden d'indicar-ho a la redacció i es buscarà, en cada cas, una solució col·lectiva o individual. Es recorda que e! lector (robarà, sempre i puntualment a la seva disposició, un exemplar de L'INFORMATIU al Col·legi i a les delegacions. També té a la seva disposició la versió digital que pot consultar per Internet on, a més, trobarà durant les 24 hores del dia l'agenda d'activitats actualitzada. Adreça: http://www.apabcn.es. •
R
E
9 8
-
J
U
L
I
O
L
9 9
MANAGER
EN EDIFICACIÓ I URBANISME Del 18 de setembre de 1998 al 13 de febrer de 1999. Divendres de l6.30ha2l h i dissabtes de 9.30 h a K h. (150 hores - 15 crèdits)
Del 19 de febrer al 8 de maig de 1999. Divendres de 16.30 h a 21 h i dissabtes de 9.30 h
I4h. (80 hores = 8 crèdits
l'iinil
Barcelona L'horari d'atenció al públic durant el mes d'agost serà de 8.30 a 14.30 h. • Assessoria Jurídica i Professional: tancada durant el mes d'agost (el servei de Visats recollirà els assumptes que arribin a l'Assessoria). •
Visats i Caixa d'Enginyers: l'horari serà de 8.30 a 14.30 hores, del 3 d'agost al 10 de setembre inclosos.
•
Centre de Documentació: restarà tancat del 3 al 21 d'agost. Del 24 al 31 d'agost, l'horari serà de 8.30 a 14.40 hores.
•
Servei de Promoció i Mercat de Treball: tancarà del 10 al 21 d'agost. Cooperativa Jordi Capell i Cafeteria: tanca del 3 al 31 d'agost.
•
Osona Tancarà tot el mes d'agost Bages-Berguedà Del 17 al 28 estarà tancada per vacances. De l'1 al 16 d'agos! la Delegació restarà tancada a les tardes. L'horari d'atenció al públic serà de dimarts a divendres, de de 9 a 13 h.
GEST/Ó D'OBRES Del 14 de maig al 17 de juliol de 1999. Divendres de I6.3O h a 21 h i dissabtes de 9.30 h a 14 h Per obtenir eJ mot de Màster en Edi/icoció i Urbanisme s'hauran de cursar SOO hores distribuïdes de la següent manera.- / SO hores leones obSgatóries dd programo de postgrou en Projea Manager en edificació i urbanisme; ISO hores dd projecte treball d'investigació de màster; més 200 hores a escoflïr entre foféna modular de cursos de pastgrau i de CUÍSOS d'espedoftzodó.
Vallès Oriental Del 20 al 31 de juliol i de l'1 al 10 de setembre, estarà tancada els dilluns, dimecres i divendres, a la tarda. Del 10 al 21 d'agost, estarà tancada per vacances. La resta d'agost restarà tancada a la tarda. Vallès Occidental L'horari de visats durant tot el mes serà de 9 a 13.30 hores. •
SERVEIS
L
I N T E R N E T
http:
//www.
I
CX E R C I C /
apabcn.
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
P R O F E S S I O N A L
es
Converses virtuals H
ls aparelladors que no volen perdre el tradicional plaer de xerrar ni quan estan "enxufats" a Internet; els que pretenen gaudir de les converses amb altres aparelladors o no-apare!ladors d'arreu del món en temps real, tenen en l'anomenat Internet Relay Chat (IRC) la millor eina. Els usuaris de l'IRC, també conegut com a Chat, es comuniquen gràcies a un programa que hauran d'haver instal·lat al seu ordinador. Aquest programa els permet accedir a un llistat enorme de converses escrites que es desenvolupen amb la utilització del teclat de l'ordinador i estan classificades per lemes. Per entrar en la conversació, l'intemauta només ha d'escollir el tema que li faci més el pes i fer-hi dic al damunt amb el ratolí. Aleshores li apareix una pantalla on ia conversa se succeeix, i en la qual pot començar a escriure els seus comentaris. Aquests
apareixeran automàticament a la pantalla dels ordinadors de tots els internautes que participen en aquella conversa virtual. També és possible limitar-se a llegir el que diuen —escriuen— els altres internautes. •
Companyies salvatges
A l'IRC no cal utilitzar el mètode tradicional de ser introduït en una conversa estranya per algú conegut. N'hi ha prou amb limitar-se a entrar en una conversació que ja està en marxa i escriure, amb prou feines, hola. Però aquesta facilitat de comunicació, que permet mantenir converses amb desconeguts difícil d'aconseguir en la vida diària, també pot produir sorpreses. Els Chats poden fer companyia en una nit d'insomni, però també poden ser salvatges i descamats: hi ha converses de qualsevol tipus, i en algunes d'elles s'és molt directe, perquè d'això es tracta i perquè en aquests diàlegs virtuals es pot ser qui es vul-
gui. Protegit per l'anonimat de la pantalla, l'intemaula pot enganyar la resta d'usuaris dels Chats amb facilitat. Per exemple, pot utilitzar un pseudònim que no es correspongui ni amb el seu caràcter ni amb el seu sexe. Per altra banda, la interactivitat dels Chats està reduïda a unes quantes línies de text i el to es limita a la combinació de signes del tipus ;-) — que pretén remarcar un comentari sarcàstic— o %-)- que indica que el nostre interlocutor fa dos dies seguits que està davant la pantalla de l'ordinador. (Giri el full 90° a l'esquerra i entendrà què signifiquen aquestes combinacions de caràcíers, conegudes com a smileys). Per tant, com que tampoc hi ha comunicació no verbal — l'orientació dels peus, per exemple— un va més perdut que mai a l'hora d'intentar endevinar què pensa realment la persona amb la que es comunica.
Pot aprendre molt detalls pràctics sobre les conversacions virtuals escrivint la paraula Chat en qualsevol buscador de pàgines web. Per exemple, en el buscador Olé (http://www.ole.es), que li oferirà adreces de pàgines web amb informació sobre l'IRC, de programes de Chats o que ofereixen la possibilitat de tenir converses virtuals sense instal·lar-se cap programa especial. Visitar alguna d'aquestes darreres pàgines potser sigui la millor manera de saber si li interessa el món dels Chats, i després ja s'instal·larà algun programa especial, que li oferirà més i millors prestacions. • Jordi Marlet
E-maií: jordim@apabcn.es
Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del Col·legi formació, transferència de tecnologies, etc. La Junta de Govern del Col- legi, a proposta de la D'altra banda, el Col- legi donarà prioritat a Comissió 0,7, obre una convocatòria per a presentaaquells projectes que promoguin la implicació i ció de projectes de cooperació per tal de distribuir participació de professionals i estudiants del nostre la partida del 0,7%. col·lectiu en el moviment de la cooperació internaEs poden presentar a la convocatòria tots els professionals, les ONG i les institucions que estiguin cional per al desenvolupament i en les seves actuacions. duent a terme o vulguin iniciar projectes que resFinalment, es demanarà que els projectes que es ponguin a iniciatives solidàries amb països en vies presentin compleixen criteris de viabilitat econòmide desenvolupament. Els programes o projectes que es vulguin presentar ca i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local. a la convocatòria hauran d'estar relacionats amb el Per optar a la convocatòria caldrà emplenar una sector de la construcció (habitatge, infraestructures, equipaments) o amb sectors afins (planejament fitxa-dossier de projectes que trobareu al Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col-legi. El termini territorial, tecnologia, formació tècnica, e t c ) . Les màxim de presentació d'aquestes fitxes de projectes línies d'acció poden referir-se al projecte i/o a la es tancarà el 30 de setembre d'enguany. direcció i control de les obres, o bé a programes de
Fer a més informació podeu adreçar-vos al Servei Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 93 240 23 66 (Iraraa Dàvila).
SERVEIS
I N F O R M A T
C E N T R E
O i D O C U M E N T A C I Ó
J O S E P
REN A R T
Resistència al foc dels sostres
H
es diferents normes bàsiques de protecció contra incendis que han estat vigents a l'Estat espanyol han incorporat sempre un apèndix en el qual figuraven unes taules de resistència al i x dels elements constructius més usuals. Els valors donats en aquestes taules es podien considerar com a acceptables, sense necessitat de cap assaig, per al compliment de la normativa. Una d'aquestes taules donava valors de resistència al (oc de sostres amb biguetes de formigó i revoltons ceràmics.
remet als Eurocodis estructurals. En el cas dels sostres esmentais correspondria utilitzar la part 1-2 de l'Eurocodi 2 (la versió espanyola d'aquest Eurocodi és la UNEENV-1992-1-2: Proyecto de estmcturas de hormigón. Parte 1 -2: Regias generales. Proyecto de estructuras frente al fuego). Aquest Eurocodi presenta moltes dificultats d'interpretació i, a més a més, no hi figura cap taula que es refereixi de forma explícita als sostres unidireccionals de bigueíes de formigó i revoltons ceràmics. Davant d'aquesta problemàtica, i tenint en compte que aquest tipus de sostres és molt utilitza! a l'Estat espanyol, e! CAT (Centro de Asesoramiento Tecnológico) d'Astúries vaformularla corresponent consulta adreçada a la Comisión Permanente de la CPl. Atès que aquest ha estat un En la norma bàsica de protecció tema molt sol·licitat al servei de Normativa, contra incendis ara vigent (NBE CPI- i pensant que serà una informació molt útil 96) han desparegut les taules refe- per als tècnics, transcrivim en el quadre rents a elements estructurals. Per a la inferior la resposta oficial emesa peraquesdeterminació de la resistència al foc ta Comissió. d'aquests tipus d'elements, la CPI-96 Amb base a la resposta de la Comis-
sió, ef CAT d'Astúries ha elaborat unes taules per a la determinació de la resistència al foc dels sostres unidireccionals amb biguetes de formigó armat i pretesat. Aquestes taules compten amb el vistiplau de la Comisión Permanente de la CPl. Per tant, els criteris els podem considerar com a acceptats i seran vàlids mentre la Comissió no es pronunciï definitivament. La fitxa que reproduïm a la pàgina següent, que ha esíat contrastada pel Ministeri de Foment, forma part d'una publicació de gran interès. La referència d'aquesta publicació, que és consultable al Centre de Documentació, és la següent: Manual de Cerramientos Opacos. Miguel Casariego Rozas. José Luis Quidiello Gonzàlez (dibuixos). CAT de Asturias (equip de redacció). Consejo Superior de Col. de Arq. de Espafia (CSCAE): Centros de Asesoramiento Tecnológico, Cantàbria. •
Aclariments a la fitxa de resistència al foc de sostres unidireccionals amb biguetes de formigó 1. D'acord amb la resposta de la Direcció Genera!, els criteris que s'han aplicat en aquestes taules seran vàlids, almenys, fins al moment en què !a Comissió Permanent CPl es pronuncií sobre el tema d'una manera definitiva. De moment, aquesta fitxa compta amb el vistiplau de l'esmentada Comissió. 2. En relació amb el recobriment addicional exigit per als acers de! pretesat, s'han adoptat els criteris exposats als apartats 4.2.2(4} i 4.2.2(15) de l'Annex Nacional UNE-ENV 1992-1-2 (Proposta de Oocumenl Nacional d'Aplicació), que estableix aquest increment, per als casos normals, en 11 mm per a filferros, cordons i torçals (cas habitual en els sostres pretesats espanyols). 3. S'han tabulat gruixos del revesti-
Jesús Fernandez E-mail; sit@apabcn.es
ment de la cara interior del sostre entre 0 i 20 mm. Per a gruixos superiors s'ha de considerar la necessitat d'armar-lo i una adequada fixació mecànica al sos-
Resistència ai fuego de forjados unidireccionaies 20denoviembrede1997
4. Les taules s'han confeccionat a partir de la taula 4.8 (columna 3) de
La norma bàsica NBE-CPI-96 establece, en
nerse en la tabla 4.8 del Eurocodigo, para
su apéndice 1, que la resistència al fuego
(osas de hormigón armado o pretensado,
de los elementos estnxturales de hormi-
considerando como espesor h5, el total del
gón puede determinar conforme a lo esta-
forjado y pudiendo induir como recubri-
blecido en la norma ENV 1992-1-2: 1995.
miento efectivo de las armaduras el de los
Eurocodigo 2: Diseno de estructuras de
revestimientosdemorterodecementoguar-
hormigón. Pa 1-2: Resistència al fuego.
necido y enlucido de yeso aplicados en la
Ninguna de las tablas de valores de resis-
cara inferior del forjado. El espesor de los
tència al fuego que incorpora dicho Eurocó-
revestimientos de guamecido y enlucido
digo se refiere, de forma explicita, a los
de y se podrà computar como 1,8 veces su
forjados unidireccionaies de viguetas de
espesor real. El valor a de la distancia al eje reflejado
yen la soluctórt constructiva mas común en
en la tabla 4.8 debe modificarse de acuer-
Espana.
do con lo indicado en los apartados 4.2.2.(4) y 4.2.2. del Eurocodigo.
l'Eurocodi, sense realitzar-se les comprovacions especifiques que s'indiquen a 4.2.2(5). Això vol dir que els valors de resistència al foc obtinguts d'aquesta manera són conservadors. Es poden obtenir resultats més favorables si s'efectuen els càlculs particularitzats per a cada cas concret. 5. Les següents condicions augmenten la resistència al foc dels sostres: - Armadura inferior més abundant que
hormigón y bovedillas, los cuales constilu-
Ante la urgente necesidad de emitir un
tre.
de viguetas de hormigón y bovedillas.
l'estrictament necessària per als moments positius. - Coeficients de seguretat (accions i acer) més grans.
•
- Grau d'encastament en els suports.
criterio que permita cubrir el mencíonado
6. La situació pot empitjorar per a usos
vacío, mientras la Comisión Permanente CPl estudia temay se pronuncia acerca del mismo, esta Dirección General considera, tras las oportimas consultas, que la resistència al fuego dichos forjados puede obte-
nes, com ara els usos de comerç, con-
Horari del Centre de Documentació L'horari del Centre és el següent •matins: de 8.30 a 14.30 hores •tardes: de 16 a 19.30 hores. Cinquena planta del Col·legi Telèfons: General: 93 240 23 61 Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 Fax: 93 24023 81 E-mail: General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SIT@apabcn.es
!
diferents a habitatge/residencial/ofici-
Madrid,5demarzode1998 Fernando Nasarrey deGoicoechea DirectorGeneraldela Vivienda, la ArquhecturayelUrbanismo Presidentede la Comisión Permanente CPl
Últims
currència pública i, en especial, els
]
magatzems i els seus accessos.
!
Documents
a
l'Abast
17.
Certificat d'habitabilitat
(302 PTA + IVA)
18.
Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya
(138 PTA + IVA)
19.
Nova reglamentació de seguretat
(750 PTA + IVA)
i salut en la construcció
(amb disquet, 1.000
Conservació i seguretat a les façanes
(850 PTA + IVA)
20.
•
IVA)
Nou document a l'abast: 21.
Model d'estudi bàsic de seguretat i salut
(300 PTA +IVA)
per a obres de rehabilitació de façanes
(amb disquet, 500 + IVA)
Els documents es poden adquirir al Centre de Documentació Josep Renart, al Servei d'Informació (planta baixa), i a les delegacions del Col·legi, tf
SERVEIS
I N F O R M A T I U
C E N T R E
DE
D O C U M E N T A C I Ó
J O S E P
R E N A R T
RESISTÈNCIA AL FUEGO DE LOS FORJADOS UNIDIRECCIONALES DE VIGUETAS DE HORMIGON ARMADO Y PRETENSADO, C O N BOVEDILLAS
FORJADOS DE VIGUETAS DE HORMIGON ARMADO. RESISTÈNCIA AL FUEGO (RF) EN MINUTOS - La tabla es vàlida para cualquier grado de empotramiento de los forjados. - Se consideran armados escrictos para momentos positivos mayorados. - Nivel de control Normal: ~ft - "(Q - yç = 1,6 ; ys = 1,15. - El canto debe ser ai menos 15cm para RF-180, y 17,5cm para RF-240. - D es la distancia entre la cara inferior de la vigueta y el eje de la armadura mas cercana a esta cara (no se aplica a la armadura de cortante).
D mm 15 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
TIPO Y E S P E S O R D E L R E V E S T I M I E N T O D E M O R T E R O DE C E M E N T O Y A R E N A 0 10 II 12 13 14 15 16 17 18 19 20 30 60 60 60 60 60 90 90 90 90 90 90 30 60 60 60 60 90 90 90 90 90 90 90 30 60 60 60 90 90 90 90 90 90 90 90 30 60 60 90 90 90 90 90 90 90 90 90 30 60 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 60 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 120 60 90 90 90 90 90 90 90 90 90 120 120 60 90 90 90 90 90 90 90 90 120 120 120 60 90 90 90 90 90 90 90 120 120 120 120 60 90 90 90 90 90 90 120 120 120 120 120 60 90 90 90 90 90 120 120 120 120 120 120 60 90 90 90 90 120 120 120 120 120 120 120 60 90 90 90 120 120 120 120 120 120 120 120 60 90 90 120 120 120 120 120 120 120 120 120 60 90 120 120 120 120 120 120 120 120 120 120 90 120 120 120 120 120 120 120 120 120 120 120
L A C A R A INFERIOR D E L F O R J A D O (en m m ) G U A R N E C I D O Y ENLUCIDO DEYESO 0 10 II 12 13 14 15 16 17 18 19 20 30 90 90 90 90 120 120 120 120 120 120 120 30 90 90 90 90 120 120 120 120 120 120 120 30 90 90 90 120 120 120 120 120 120 120 120 30 90 90 90 120 120 120 120 120 120 120 120 30 90 90 120 120 120 120 120 120 120 120 180 60 90 120 120 120 120 120 120 120 120 120 180 60 90 120 120 120 120 120 120 120 120 180 180 60 120 120 120 120 120 120 120 120 120 180 180 60 120 120 120 120 120 120 120 120 180 180 180 60 120 120 120 120 120 120 120 120 180 180 180 60 120 120 120 120 120 120 120 180 180 180 60 120 120 120 120 120 120 120 180 180 180 180 60 120 120 120 120 120 120 180 180 180 180 180 60 120 120 120 120 120 180 180 180 180 180 180 60 120 120 120 120 120 180 180 180 180 180 180 90 120 120 120 120 180 180 180 180 180 180 240
mo
FORJADOS DE VIGUETAS DE HORMIGON PRETENSADO (ALAMBRES). RESISTÈNCIA AL FUEGO (RF) EN MINUTOS, - La tabla es valida para cuaíquiet grado de empotramiento de los forjados. - Se consideran armados estrtctos para momentos positivos mayorados. - Nivel de control Normal: T ( = V Q = Ï G
=
I- 6 : Ys= ' - ' ^
- El canto debe ser al menos 15cm para RF-180, y 17,5cm para RF-240. - D es la distancia entre la cara inferior de la vigueta y el eje de la armadura mas cércana a esta cara (no se aplica a la armadura de cortante).
D mm 10 1 1 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
0
30 30 30 30 30
TIPO Y E S P E S O R O E L R E V E S T I M I E N T O M O R T E R O D E C E1ENTOY ARENA 10 II 12 13 14 15 16 17 18 19 30 30 JO JO 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 JO 30 30 30 30 j 30 30 30 30 30 30 30 30 301 60 30 30 30 30 JO 30 30 301 60 60 30 30 30 30 30 30 3.P. 60 60 60 30 30 30 30 30 30! 60 60 60 60 30 30 30 30 301 60 60 60 60 60 30 30 '30 301 60 60 60 60' 60 60 30 30 30 60 60 60 60 60 60 60 30 301 60 60 60 60 60 60 60 60 30 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 6 0 i 90 60 60 60 60 60 60 60 60 90 90 60 60 60 60 60 60 60 90 90 90 60 60 60 60 60 60 90 90 90 90
D E L A C A R A INFERIOR D E L F O R J A D O (en rrm ) (3UÍ RNECIDO Y ENLUCIDO DE YESO 12 13 14 15 16 17 18 !9~2TT~ 20 0 10 30 30 30 60 60 60 60 60 60 90 90 90 60 30 30 60 60 60 60" 60 90 90 90 90 60 301 60 60 60 60 60 60 90 90 90 90 60 60 60 60 60 tu | "90" 90 90 90 10 60 60 60 60 60 60 • 9 0 " 90 90" 90" 90 90 60 60 60 60 60 60 60 90 90 90 90 90
30 30 30 30 30
60 60 60 60 60 60 60
601 90 90 90
60 60 60 60 60 60 60 90 90 90 90
60 60 60 60 60 90 90 90 90 90 90
60 60 60 90 90 90 90 90 90 90 90
60 90 90 90 90 90 120 90 90 90 90 90 90 120 90 90 "90 "90 "90 120 T2TT 90 90 90 90 90 I20 I20 90 90 90 90 I20 I20 120 90 90 90 90 120 120 120 90 90 90 120 120 120 120 90 90 90 120 120 120 120 90 90~T20 120 120 120 120 90 H(TT20 120 120 120 120 90 I20 I20 I20120 120 120
Si el valor de RF asi obtenido fuera suficiente. no seria necesano efectuar mas comprobaciones para el forjado. Si fuera insuficiente, se podria efectuar una comprobación mas afinada de acuerdo con 4.2.2 (5) del Eurocódigo. .MANUAL
CER1AC
Font: Miguel Casariego (CAT Comissió de coordinació de CATs del CSCAE)
M MERCAT
S E R V E I S
A T I U
DE
Informació Mercat de Treball: Tel
TREBALL
Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball durant el mes de juny J U N Y
DE exp.
tipus d'empresa
1
cumc CüffC curric. OÏTC. anunci
tècmc comercial
J 1S~$ t-G -t -S I Ct ^ arqi uScL tsCiC
: Í ~ = 2 : S . marbres i granits
intemacònal
promoció
hn&talcjes
BCN provnxia
0
construcció industrial
estructures metàMojuss i tancaments
Cataímya
1-3 s r , 5
promoció i construcció
grans superfíoss i centres coneroals
Catalunya
1-2 arys
promocions mmobianes
obres r/eo^ïcaoó i urbaratzaoo
Catalunya
renabfiació de façanes, ptsos i locals
Catalunya
rersabffiadd
construcoó. ram de patets
coorrjnador ífoixes
jornada
edat
contracte
souM
2
tabrcaao de materials de construcció
oficial ofea! conçíeta
5-10 =p,
habitatges unrfamSars i taxacions rnrrotiíànes
BCN província
0
subrantractaaó de les obres, edfficace i obra civil
Catalunya
i
habitatges
BCNprovhcia
any
3 3 4-6
2-1-30
30-50
tardes
Oficial oficial
25-30
neg. 3-4
1ar?y
eoMstmdor
arquiectura i urtsflBme
eoTtas resdencals o altres obres d'urbanització
Catalunya
5-15 an>
coHaborador leone
ornansrne oficial
promoc» tfrtabitatges
BCNóitat
3-5 anys
coortinador seguretat
orcjanÈme de r
n
indefjirt
ridefir.it
neg, 1,2
rehabfitacio i manteniment de tot feus d'obra
BCNprovraa
Administració púbfca i promocnns
BCN província
oficial
generalment habitatges
BCN provffca
oficial
25-35
ec&fíos tfhabitatges
Balears i Aragó
oficial
30-50
edificació
Catalunya
oficia!
petita constructora
oficial
neg.
3 mesos p w
vista/set
construcció tecne profetes i obres
8 h/set
]
estudi cfarqiitèciufa
caps d"obres
1.3 neg.
a concretar
3
1 any pror.
i
coonfn. rfobra recent tíu
promotora
tècnic rfobres
despatx d'arquitectura i construcció
estatal
ofeial
tecne projectes
projectes d'arquitectura
obra pública i hdustial
Catalunya
1Cjor.
20-27
3rrescs
2.4
coorrjnador tf obres
immobiGària/constructora
oueres i residencial
Vallès Occiden.
oficial
23-40
a negocar
neg.
coordhació i rjrecrió d'obres d'edificació
edtfus cfraBatges
BCN província
oficial
1 any prorra.
empresa de trebaí temporal
setecco de personal
internacional
onda]
6rr:e=os
ajudant de cap d'obra ajudants suport delegs tècnic d° projectes
habitatges pturifamiare
tècnic de manlmmeni tècnics comercial tècnic rfobraJcomerrisi tècrà: d'obres i projectes
6 anys larry 1 any
fabncaoó i comeícaítaoó rjencofrals
habitatges phirifarrüars
Catalunya
ecSficaaó i obra rivfl
nacional
neg.
oficial oficial flexible
21-30
Catalunya
3-5 anys
oficial
25-35
Catalunya
2-3 anys
oficial
25-30
tot tipus
internacional
•MO anys
oficial
Hi
edificació i urbanisme
BCN província
3-10 anys
oficial
25-35
BCN^arragona
1-3 anys
oficial
25-35
oficines, ediflcs singulars, reformes i ampliacions
3-5 anys
ofcíal
25-4)
Boguer de maquinàrB per a la construcció fonaments i estructures de formigó
3.1
• obra civil
caprfetea
construcció tècnic de projectes i obres
despatx d'arquitectura
coordinador d'obres
constructora irmiobfliària
i habitatges
tècnic de projectes
gssf»
;
ajudant coorrJnador
gestió tècnica de consbucció cf obres
j oficines, edificis singulars, reformes i ampliacions
0-1 anys
ofoal
22-28
aimïar tècnic de projectes
gest» tèenfca de construcció (fobres
!
1-2 anys
oficia!
21-24
construcció, rehabffitació i manteniment
1 nova construcció i reformes
2-8 anys
oficia!
1-2 anys
intensiu
tècnics projectes i obres tècnic municipal tècnic projectes i obres tècnic per cadastre
tea
de construcció d'obres
oficines, edifics singulars, reformes i ampliacions
Adminstració local
tècnic replanteig tècnic comercial
gest» de tributs
oficial
22-28
3-5 anys
oütíal
35-45
i
selecció de personal
|
selecció de personal
fabricació i venda de pintura
!
estudi d'arquitectura
I taxacions immobiliàries
Maresme
| construcció en general
BCN província
taxador d'immobles cap (fòbies tècnic projectes i obres tècnic projectes i obres coordinador d'obres
despatx d'arquitectura
BCNfrovroa
habitatges, naus industrials
arquitectura i urbanisme
•
generals tfaiquitectura i urbanisme
Catalunya
hsbrtatge, obra pública
Catalunya
estudi d'arquitectura
rehsb'Gtadons, arquitectura d'interiors
Catalunya
empresa de treball temporal
treball temporal
Osona
tècnic de projectes i obres recent titulat
BCN província
[
zws\
indefinit
4.5
a negeesr
« í
1 any renovat)'e
3.S
i |
indefinit
6 mesos renova,
3.5
a negociar
U
aneoccar
i
a negociar
nej
en pràctiques
I
oficial
empresa de treball temporal
y
inicia! 3 mesos
a convenir
enginyeria
encarrega! d'obra
laboral laboral laboral laboral laboral Dbetal laboral laboral Hb/lab. Wab. laboral
indefinit
1.3
3 convenr
3.5
i |
3 mesos
3.5
1,5 anys
oficial
3mesos
3
1-2 anys
oficial
indefinit
oficial
6 mesos prorrog.
2.5
1-5 anys
ofeial
3 conveni
3
3-10 anys
oficial
23-30
possible indefinit
3
ínten. o 1/2
28-40
prova 6 mesos
neg.
prova 1 mes
neg.
3 mesos incisl
neg.
oficial
2
indefinida
flexible
oficial
I
:
"Curiic: Seleccioda currículums. Carac: Selecció per caracterisliques. Comp: Selecció completa SCC: Servei Catalàde Col·locació.
Holding immobiliari de Terrassa
Empresa de serveis, assessorament i control coordïnador/a de seguretat
Fabricant de pintura
aparellador/a-project manager
per a lasques da revisió de projectes i
per a promoció de revestiments i pintu-
per a la gestió, desenvolupament i seguiment de les operacions urbanístiques del grup. Encàrrec dels projectes als equips d'arquitectes i enginyers de l'empresa, així com el seu seguiment i control. Fixarà, d'acord amb els criteris generals de la promoció, les qualitats de materials i acabats, i els preus de venda dels elements de la promoció. Gestionarà els permisos d'edificació, activitat, etc. Analitzarà, supervisarà i optimitzarà els amidaments dels projectes,
control tècnic en obres d'edificació, coor-
res PROCOLOR a arquitectes, cons-
dinació de seguretat i salut en obres.
truciors, APIS, etc. Experiència: 1 i 2
Convenien! qua hagi assistit al curs de
anys. Edat, 2 3 - M anys. Es valorarà
coordinadors de seguretat. Experièroa:
anglès. Carnet de conduir i vehicle propi (el pot facilitar l'empresa). Jorna-
2-3 anys en control lècníc d"obre$. Edal,
24-30 anys. Català. Carnet de conduir i vehitíe propi. Jornada oficial Poseu-vos en contacte amb; Carta Scftei Tet 93 240 40 50. Beeíioven, 9. 06021 Barcelona.
Estudi d'arquitectura de Barcelona
tècnic/a comercial
da oPcial. Contracte laboral indefenit. Sou: 3-4 M PTA brut/anual, neg. Incor-
aparellador/a per col·laborar a l'estudi Argenti-Sosch
en lemes de restauració i arquitectura interior, aportant experiència en cons-
meció, pressupostos i obres. Feina interessant. Interessats poseu-vos en contacte amb: Marta Bosch. Telèfon:
93 218 00 75
poració immediata. Poseu-vos en contacte amb: Servei de Promoció i Mercat de Trebalí. Telèfon: 93 240 23 58.
així com el càlcul de pressupostos (comptarà amb el recolzament de l'equip tècnic de l'empresa). Com a representant de la propietat
Ret. 5.969
Rel. 6.042
Ret. 6.036
realitzarà el control de qualitat dels edificis i e! plànning de la promoció. Farà la planificació econòmica de l'obra, el seu seguiment i la revisió de les certificacions d'obra. Recepció de l'obra per part de
Empresa de seleccic de professionals
la promotora. Control de la postvenda dels edificis. Obtenció de !a
arquitecte/a tècnic/a per agerent d'una consultora
documentació necessària per l'entrega de l'obra al client final. Experència a peu d'obra, anàlisi de costos, coneixement del mercat immobiliari, criteri per valorar el factor disseny i la relació preu qualitat, capacitat de negociació, responsabilitat i iniciativa. Edat, entre 30 i 40 anys. Àrea de treball, Terrassa. Jornada oficial. Relació liberal. Sou: 5.600.000,- brul/anual neg. Signatura d'obres. Incorporació, I'l de setembre. Poseu-vos en contacte amb Dolors Ruiz. Telèfon: 93 785 00 00 i fax: 93 731 1819.
coneixedor dels processos i sistemes de treball habitualsen l'edificació i dels sistemes de controlde qualitat, prevenci i seguretat i higiene. Experiència en la gestió i en treballar per objectius. P rsonalitat amb vocació orientada a l'àrea comercial a diferents nivells. Eds , entre 35 i 50 anys. Remuneració lligadaal'experiènciadelscanoïdats/ate s.deS.OOO.OOO.-bruü'anualorientatiu, amb una part fixa i una de varíab e. Interessats adreceu-vos a; ISP, referència CAT982. Provença. 288, pra 08008 Barcelona. Tel: 93 467 74 75 Fax:934879676-
Constructora de restauració i rehabilitació cap d'obra imb experiència mínima im prescindíle de 5 anys a robra. Farà també
studis de seguretat i salut. Vehicle ropi. Edat 35-49 anys. Contracte la» r a l inicial per obra amb un període de
rova de 2 mesos. Incorporació immeata. Adreceu currículum a: SAPIC. vanst Arnús. 56 0 8 0 M a>:
Ret. 6.045
ftet.6.050
93
491
Barcelona.
41 24
Ret 6.056
SERVEIS
L ' I N F O R M A T I U
M E R C A T
D
E
T R E B A L L
I
La borsa de treball busca més candidats El Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col • legi necessita incorporar més col·legiats a la seva base de dades per cobrir de forma adequada l'increment d'ofertes de treball que rep de les empreses. El perfil que més es demana és de dos tipus, per a funcions molt similars. Funcions que es demanen Cap d'obra per a constructora Coordinador d'obres per a promotora Lloc de treball A peu d'obra, fent gestió tècnica i econòmica del procés d'execució d'obres: control d'obra, gestió i coordinació d'industrials, seguiment de costos i certificacions, i planificació d'obres. Perfils demanats a) Professionals amb experiència d'entre 1 a 3 anys en funcions similars en constructora o promotora. Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari de programes d'amidaments i pressupostos i full de càlcul. Dedicació exclusiva. Edat no superior a 30 anys. S'ofereix sou entre 3 i 4,5 milions bruts anuals amb contracte com a assalariat o bé com a liberal. b) Professionals amb experiència d'entre 5 i 10 anys com a minim. Els mateixos coneixements d'informàtica. Igual dedicació. Edat no superiora 35 anys (en alguns casos fins a 40). S'ofereixen sous entre 5 i 6 milions bruts anuals i superiors. Els interessats poden adreçar-se al Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi de 9 a 14.30 hores de dilluns a divendres, i dimarts i dijous de 16 a 19 h. • Més informació
F O R M A C I Ó
Cursos subvencionats per a professionals en atur I Col·legi és centre col·laborador del Departament de Treball de la Generalitat i, com a tal, ha sol·licitat subvenció per a diversos cursos per a aquest any, orientats cap a la iniciació i el reciclatge professional dels tècnics de la construcció.
•
La Generalitat ha concedit subvenció per a quatre cursos de formació ocupacional que estaran dedicats al disseny assistit per ordinador Autocad (2 cursos) i a la direcció tècnica d'obres d'edificació (2 cursos). Aquests cursos van dirigits a professionals en atur i s'impartiran al Col·legi entre els mesos de juliol i octubre. El curs d'Autocad té una durada de 100 hores i inclou introducció a l'ús dels ordinadors i l'Autocad en dos i tres dimensions. El curs de direcció tècnica d'obres està orientat a la iniciació en l'exercici professional en la funció de direcció facultativa d'obres
d'edificació. Amb una durada de 90 hores, està dirigit especialment a nous titulats i estudiants d'arquiíectura tècnica d'últims cursos que estiguin en situació d'atur. El programa inclou la formació necessària per al seguiment tècnic i administratiu de l'obra. Hi ha un mòdul específic per a la preparació del programa de control de qualitat i el seu seguiment i un altre per a la preparació d'estudis i estudis bàsics de seguretat i coordinació de seguretat d'obres petites. Tots els cursos disposen d'un mòdul de terminologia catalana i un altre de formació en tècniques de recerca de treball. •
Curs de Direcció tècnica d'edificació • Grupl:menorsde25anys del 21 de setembre al 16 d'octubre • Grupll:majorsde25anys del 19 d'octubre al 10 de novembre horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i alguns dies de 8.30 a 14 h.
Curs de Disseny
• del 14 de setembre al 14 d'octubre, majors de 25 anys. horari: de dilluns a dijous de 8.30 a 14.30 i divendres, de 8.30 a 14 hores.
Servei de Promoció I Mercat de Treball Pilar Cecília Tercera planta Tel. 93 240 23 58 Fax: 93 240 23 59 E-mail: lreball@apabcn.es
Ambdós cursos són subvencionats per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treballde la Generalitat i el Fons Social Europeu.
Neus Casas.
Telèfon: 93 240 23 58 E-maii trebalt@apabcn.es
Important promotora-constructora
n Generalitat de Catalunya í Departament de Treball Direcció General d'Ocupació
P E T I T S
A N U N C I S
L COL·LEGI D'APARELLADORS 1 1 ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA
Informació PetÍtsAnuncÍs:Te!èfon: 93240 2376
coordinador/a d'obres amb experiència de 2-3 anys en tasques d'obra i despatx. Pressupostos, seguiment d'obra en l'àmbit de la qualital. control de planning, control econòmic i de costos. Edat. entre 25 i 35 anys. Carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball, Cornellà. Jornada intensiva. Relació liberal amb periode de prova de 2 mesos. Retribució neta aproximada entre 3.500.000 i 4 MPTA segons aptituds. Signatura d'obres. Incorporació immediala. Interessats poseu-vos en contacte amb Rafael HemàndezTet: 93 48002 30 fax: 93^80 02 35
Important promotora-constructora a Eivissa
SERVEIS Servei per a taxadors EnvíTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaplem al seu estil. Tenim experiència de més de dos anys. Preu croquis: 700 PTA. Telèfon: 93416 1639 Fax: 9323749 01
coordinador/a d'obres amb expenènaa de 2-3 anys en tasques d'obra i despatx. Pressupostos, seguiment d'oOra en ràmbit de ta qualital. control de planning, control econòmic i de costos. Edat entre 25135 anys. Carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball. Errosa. Imprescindible viaÇar i canviar de residència. Jornada intensiva. Relació Iterat amb periode de prwa de 2 mesos. Retribució neta aprownada entre 3.500.000 i 4 MPTA segons aptituds. Signatura cf obres incorporació immedata. Interessats poseu-vos en contacte amb Rafael Herranóez Tel: 93 480 02 30 lax: 93 4 » 02 35
Topògraf pera treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Ouaütat i rapidesa. J. Costa Tdéton: 932654004
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render. Octavi Telèfon: 932139236 Serveis per al professional Es fan aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. També s'ofereixen serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, a més a més d'amidaments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. Josep M. Telèfon: 93 452 07 89
U f t "en potència" Local d'antiga fàbrica de 491 m (31 m llarg x 8 m ample), amb molta llum i molta alçada. Venda urgent per 49.5 M PTA. Zona Clínica Quiron, Barcelona. Ignasi Telèfon: 9098888 05 Col·laboració professional Cal arquitecte tècnic liberaJ amb pràctica en pressupostos i projectes de seguretat i direcció d'obra, per a col·laboracions o compartir Tel: 93 424 20 53 (de9a14_h) Eipert en construcció S'ofereix nord-amerkà expert en treballs d'obra i rehabilitació tfedficis, per treballs en obra. MchaelMoms Telèfon: 93 20123 57
A C T I V I T A T S Inscripcions: Servei d'Informació. Telèfon 93 2402060
F O R M A C I Ó
S E 1 V E I PROGRAMA
P R O M O C I Ó
E NS E G U R E T A T
I SALUT
I
M E I C A T
D E
MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME
LABORAL
Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció (Curs subvencionat)
T R E B A L L
Project manager en edificació i urbanisme Programa de cursos 98-99 (repetició)
objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat. També adquirir els coneixements i les habilitats per fer de coordinador en fase d'execució en obres petites i mitjanes. adreçat a Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat i que hagin de fer funcions de coordinació en fase d'execució d'obres petites-mitjanes. programa Barcelona Grup VI del 8de setembre a 29 d'octubre. Dimarts i dijous de 18 a 21 h.
Grup VII del 29 d'octubre al 22 de desembre, dimarts i dijous, 18 a 21 h.
presentació B curs és un dels mòduls que integra el programa de màster en Project manager en edificació i urbanisme que el Col·legi prepara conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Aquest cu rs de postgrau és l'únic mòdul obligatori del programa màster.
Delegació d'Osona del 28 de setembre al 18 de novembre, dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores. temari 1 * El Reial decret de transposició de la Directiva 92/57/CE sobre seguretat i salut 2 • Coneixements bàsics sobre prevenció 3 • Conceptes bàsics d'ergonomia 4 * Solucions tècniques davant de situacions de risc 5* Iniciació a la coordinació d'execució d'obres 6» Documentació. preus col·legiats i estudiants: 60.000,Targeta Accés: 48.000 PTA
organitza Fundació Politècnica de Catalunya i Col·legi d'Aparelladors. no col·legiats: 90.000 PTA inscripcions Servei d'Informació. Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern subvencionarà els col·legials que s'hi inscriguin amb una aportació de 20.000 pies. •
Curs de coordinadors de seguretat Perfil tècnic europeu (repetició) 2 edicions presentació Aquest curs es fa seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politècnico di Milano (Itàlia) i la Fundació Politècnica de Catalunya adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot tipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Decret 1627/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils.
Cursos de postgrau * Gestió de projectes: del 19 de febrer al 8 de maig de 1999.
hi col·labora Fundació Politècnica. 3a edició del 18 de setembre de 1998 al 22 de gener de 1999, tots els divendres de 9.30 a 14 hores i 15.30 a 20 hores. Durada: 128 h.
inscripcions col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 225.000 PTA no col·legiats: 337.500 PTA Servei d'Informació. •
PROFESSIONAL
dia, hora i lloc: dimecres, 14 i 21 d'octubre de 16.30 a 21 h. Sa!a de conferències.
sessió 1: Presentació i fluxgrama de procediment de treball • Tipologia d'estintolament • Interpretació de l'estat de càrregues • Càlculs senzills • Detalls constructius • Mesures de seguretat • Valoració econòmica • Seguretat i salut laboral • Normativa d'aplicació
Divendres de 16.30 a 21 h. i dissabtes de 9.30 a 14 h. 80 h. = 8 crèdits. • Gestió d'obres: del 14 de maig al 17 de juliol de 1999. Divendres de 16.30 a 21 h. i dissabtes de 9.30 a 14 hores. 80 hores = 8 crèdits. Informació: Servei Promoció i Mercat de Treball del Col·legi.
Obertures de forats en obres menors. Casos pràctics S'ensenyaran les pautes i processos per definir les solucions per preparar la documentació tècnica, els tràmits administratius i pautes de seguiment a l'obra d'obres menors amb estintolaments.
d'especialització
* Habilitats directives i gestió de recursos humans: del 28 de setembre al 2 de novembre de 1998. Dilluns i dimecres de 18 a 21 h. 30 hores = 3 crèdits. • Introducció a la gestió de qualitat dels serveis professionals: del 4 al 18 de novembre de 1998. Dilluns i dimecres, de 18 a 21 h.21 hores = 2 crèdits.
4a edició del 19 d'oclubre de 1998 a l'1 de març de 1999, dilluns de 9.30 a 14 hores. Lloc; Sala d'actes.
PRÀCTICA
programa • La legislació urbanística • La gestió de recursos humans • Dret de l'empresa immobiliària dia, hora i lloc • Lafïscalitat divendres, de 16.30 a 21 h, i dis- • La contractació sabtes, de 9.30 a 14 h, del 18 de • La gestió de la qualitat setembre al 13 de febrer de 1999. • L'economia d'empresa Durada: 150 hores. • Estudis tècnics i urbanístics • El màrqueting immobiliari preu • Estudis tècnics i econòmics col·legiats i estudiants amb • Estudis de viabilitat Targeta Accés: 300.000 PTA • Màrqueting operatiu no col·legiats 380.000 PTA • Tècniques de negociació V Cursos
coneixements exigits Formació d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic o enginyer. títol Es lliurarà diploma de postgrau de la UPC. També es lliurarà el diploma europeu atorgat per les universitats i instilucions que han desenvolupa! aquest programa.
directors del curs Francisco Javier Llovera Caries Puiggròs
sessió 2. Documentació tècnica * Eines per a documents tècnics * Tramitació administrativa * Pautes de seguiment i control • Final d'obra inscripcions Col·legiats i estudiants: 12.000,Targeta Accés: 9.600,no col·legiats: 18.000,Servei d'Informació. •
•
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
CURSOS DE PRÀCTICA PROFESSIONAL Barcelona • Control de qualitat. Cas pràctic. 6.13 i 20 d'octubre. • Certificats d'habitabiütat. Cas pràctic. 25 de novembre. • Estudi bàsic de seguretat. Cas pràctic. 7 d'octubre. Vallès Oriental • Projectes d'enderrocs. CaspràcÜc. 7,14,21 i 28 de setembre
Bages-Berguedà • Obertura de forats en obres menors: Casos pràctics. 30 de setembre i 7 d'octubre. • Certificats d'habitabilitat. Cas pràctic. 22 de setembre. • Projectes d'enderroc. Cas pràctic. 28 de setembre, 4 i 11 de novembre. HABILITATS DIRECTIVES Bages-Berguedà • Resolució de problemes: 24 i 26 de novembre i 1 i 3 de desembre.
ACTIVITATS F
O
R
M
I A
C
I
Ó
I
A
L
T
R
E
AULA
Cursosd'informàtica
novembre, dissabtes de 9.30 a 13.30 hores, -del 13 d'octubre al 22 de desembre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores. Preu col·legiats: 60.000,No col·legiats: 78.000,-
• Introduccióalainformàtica - d e l 14 de setembre al 26 d'octubre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. - de! 19 de setembre al 24 d'octubre, dissabtes de 9.30 a 13.30 hores. Preu col·legiats: 28.000 PTA No col·legiats: 40.000 PTA. • Iniciació al'Autocad - del 14 al 28 de setembre, dtasadimecres, de 19a21 h. • del 5 al 9 d'octubre, de dilluns a divendres, de 9 a 11 h. Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legials: 21.000 PTA. • Otficce97 •del 14 al 30de setembre, de dilluns a divendres, de 9 a 13 h. Preu col·legiats: 50.000 PTA No col·legials: 70.000 PTA.
SERVEI
1
Iniciació al Word - del 15 al 29 de setembre, dimarts i dijous, de14.30a16.30h. -del 28 de setembre al 7 d'octubre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA. Organització del disc - del 15 al 17 de setembre, dimarts i dijous, de 17a 19 h. - del 8 al 13 d'octubre, dimarts i dijous.de 19 a 21 hores. Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA. Internet -15de setembre, de19a21.30h. - 6 d'octubre, de 19 a 21.30 h. -14 d'odubre, de 19 a 21.30 h. Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legials: 7.000 PTA. Autocad I i II nivell - del 16 de setembre al 25 de novembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. • del 19 de setembre al 21 de
REHABILITACIÓ
I
MEDI
Curs de fotografia i construcció Possibilitats i aplicacions de les fotografies clàssica i digital
* Iniciació a l'Access • deM 7 de setembre a l'1 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores. Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legials: 14.000 PTA. Microsoft-Project • del 17 de setembre al 8 d'octubre, dimarts i dijousde19a21 h. Preu col·legiats: 20.000 PTA No col·legiats: 25.000 PTA.
contingut Sesirudurarà en quatre sessions: una primera en què s'aprofundirà en aspecies tècnics sobre fotografia en general. Una segona sessió correspondrà a les pràctiques de camp. La tercera tractarà sobre la fotografia digital i la quarta seran pràctiques amb ordinadors de programes de tractamen! digital.
direcció del curs Toni Flonach
O
R
M
A
T
I
U
CURSOS DE LLENGUA Aula de Granollers
Cursos de català
• Iniciació a l'Excel - del 14 ai 23 de setembre, dilluns idimecres.de 19 a 21 hores. Preu: 10.000 PTA.
organitzen Servei Lingüístic del Col·legi, e! Col·legi de Gestors i la Direcció General de Política Lingüística.
• Iniciació al Word -del 15 al 29 de setembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. Preu: 10.000 PTA.
• Nivell B (elemental) del 21 de setembre al 25 de novembre, dilluns i dimecres de 19.30a21.30h. • Nivell C (mitjà) del 22 de setembre al 30 de novembre, dimarts i dijous, de 19.30a21.30 hores. Inscripció: 7.500 pies. fins al 17 de setembre al Col·legí de Gestors. Tel: 93 317 06 86. •
• Aulocadl - del 28 de setembre al 9 de novembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. Preu: 36.000 PTA
Aula de Terrassa RUTES CULTURALS
Autocad I nivell - del 22 de setembre al 3 d'octubre, dimarts i dijous de 17 a 19 h. Preu col·legiats: 36.000 PTA No col·legiats: 47.000 PTA.
inscripcions Els cursos de matins tenen un 50% de descompte, i en horari de migdia un 25%. Consulteu també preus Targeta Accés. inscripcions: Servei d'Inlormació, telèfon: 93 240 20 60, i també a les delegacions.
AMBIENT
Cuba. Viatge per l'arquitectura colonial objectius Coincidint amb el centenari de la independència de Cuba, el Servei Rehabilitació organitza un viatge a Cuba per al proper mes de setembre.
objectius Amb aquest curs es pretén aportar elseiements bàsics que permetin que tes fotos que es facin tinguin una qualitat acceptable i siguin útils per a La feina requerida, sense ser professionals de la fotografia.
F
D'INFORMÀTICA
AulesdeBarcelona • Iniciació a l'Excel - del 14 al 23 de setembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. • de l'1 al 13 d'octubre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 hores. Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA.
N
S
Vol ser una oferta cultural i d'oci que permeti gaudir de l'arquitectura, el paisatge i la pròpia cultura d'un país molt vinculat a nosaltres.
dies dies del 18 de setembre al 2 d'octubre. 14,19 i 28 de setembre, més un dia de pràctiques amo ordinadors. preu 225.000 PTA. Inclou el bitllet d'avió, l'allotlloc jament en hotels de 3 i 4 estrelles Sala de conferències. amb habitacions dobles, esmorPrimera plantat zars i visites lècmques. preu i inscripcions 20.000 ptes. Grup màxim de 30 persones. Es concedeixen beques per a estudiants. informació Servei cflnformaòò. Servei Rehabilitació • Medi Ambient. Tel:932402060. Tercera planta. Far 93 2402061 Tel: 93 240 23 66. E-mai: informació @ apabcn.es. • Fax: 93 240 23 59. •
• Iniciació a l'Excel • del 14 al 23 de setembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. Preu: 10.000 PTA. • Iniciació al Word • del 15 al 29 de setembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. Preu:10.000PTA. • Autocad I - del 28 de setembre al 9 de novembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. Preu: 36.000 PTA. Inscripcions ales delegacions. •
Ruta modernista pel Bages La delegació del Bages-Berguedà, dins les activitats del seu 10è aniversari, ha previst un recorregut pe; les construccions modernistes de les seves comarques, durant el mes de setembre. Delegació Bages-Berguedà:93872 97 99. •
EXPOSICIONS
D/üm,una exposició d'Ignasi Mas i l'Avi Vila Sala d'exposicions del Col·legi. Planta baixa.
El Departament de Cultura presenta una exposició 26 dibuixos de l'arquitecte Ignasi Mas i el mestre d'obres Joan Vila, i objectes de la família Vila de Sant Pol de Mar, titulada Diürn, a la
inauguració dimarts, 15 de setembre. Oberta lins al 6 d'octubre.
Màster en direcció i
Programadepostgrau
•
organitzaciód'empreses enprevencióderiscos de la construcció
laborals(nivellsuperior)
Realització: doctubrede 1998a juny del 2000, els divendres de 16 a 21 h, i els dssabtes de 9 a 14 h, a l'Escola Universrlaria de CièndesEmpresarialsWmterthur.
Realització: tindrà llocd cdubre cie 1998 a desembre de 1999, tivendresde 16a2l h, i dissabtes de 9a Mh.arEscotaUniversrlàriaPoítécnicaòeBarcelona. •
Programa de màster en tècniques comercials realització D'octubre de 1998 a abril de 1999. divendres de 19 a 22 h, i dissabtes de 9 a 12 h. a l'EUPB.
:::UPC informació Dept. Organització d'Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tetefon: 93 401 62 79. •
G U I A
D ' E M P R E S E S
I
SERVEIS
Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD
ESTRUCTURES T, I I I 1
Alsina SOLUCIONS EN ENCOFRATS
Pellaires. 28 08019 BARCELONA Tels (93) 307 29 33 Fax (93) 307 26 92
Marta Meca. Telèíon: 410 45 55
MOBILIARI URBÀ |
FUSTERIA | j
FRAPONT
parc
CONSTRUCCIONS EN FUSTA
m
PUNTAL REGULABLE
ENCOFRADOS J ALSlflA. S fi Pd. Ind Pla d'en Cct Caní Oe Fort Freda sí 08110 MwKaOa y Reraae (B ToL (93) S7S 30 00 Fax 193) 554 70 Sfl
Carga admisible 20 Tm
tariUoa
FUSmtA D'OBSA I P£R A DECOSACIÒ Cn.w d'Auncüi 33 ' W K H MJI*XJI M Buoa
- Jocs P K S Katès - Ponenet pe i Escot
Teodof Uofwne, X TeJ (93) 726 42 07 - Fa. |93) 726 21 01 06206 SABADELL (VaMs Ocodontal)
ELECTRICITAT
Gabarrtí
ALUMINOSI
EXTENI
i CATALANA.S.A.
Germans
simon
Morters sense retracció. Rehabilitació O Santander. 42-48. Nau 39. 06020 BARCELONA Tel. 278 25 85 -Fw 278 27 11
REHABILITACIÓ
AÏLLANTS j |
REHABILITACIÓ I
m
IEP
MATERlAl ELECTRKIO 1 L U M 1 N A C I O N ón 390 - 392 Telefono |93) 265 16 x |93| 232 7? 53 08013 Bocelo™
I Clra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADEl el. 7 2 6 1 9 1 1 . ( 0 x 7 2 6 07 61
SERVEIS
BOOMERANG > G jala,
s.
FABRICACION D f BOVEDILLAS DE CERÀMICA 91 RUI (Edil.C
CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ Avgdl· de b Gnnvía. 179 Tel. (93) 161 63 00 I F i t (91) 261 43 20 08908 L'Hospmlet de Llobregat (Barcelona)
RIIIXSI
Ï 6 9 9 4 2 66 - Fnc S8B 00 S9
ATENEM TRUCADES PER 6.500 f..,.«..
REHABILim.
Tel. 417 35 47 Balmes. 434. Sé. A - 08022 Barcelona
PREFABRICATS
CFT&Asoc.
Q Neteja _QResauració pedra QEviur coloms
ESTRUCTURALES PrefabricadosdeHormiEÓn.S.A-
ASSAIGS D'INTEGRITAT ESTRUCTURAL DE PIIOTS
ai ió formigó,
CONSTRUCCIONES
c / Padilla. 2À0 • fe/. í?3! 456 1 à 52
MANSO, U S1 A • Tel. [93] 426 98 98 (3 lineal) Fax 193) « 3 94 13 • 08015 BarceJono
Fax (93) 436 72 85 '08013
Roselló. 3ÍO3 í t Tel- (93) 245 22 21
Borce/ono
08OZ5 Barcelona Fax: (93) 215 61 00
PAVIMENTS A\ I.MENTS INDUSTRIALS DK FORMIGÓ I ASFALT, TKRRES I)K RKSINES I PINTURES F-SPF.CIAl.S
Navès Industriales Forjados-Cerramlento Chalets-Parkings Centros comerciales . Panlalanes, etc.
LTER
ROAR, S.A. FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGON 08191 RUBÍ Pg. de les Torres, s'n • Eúif. Diam4nie B)os. Fabrica Pol. Ind. Rubí Sur • Barcelona 1 T 699 42 66 - Fax: 568 00 59
1 . OÍOK BARCELONA
VALLS
@
HHH
[astradur] El sistema alemàn para suelos induslriales • Rembrimienios de elevoío resólenca metànito y quiniko.
* Reparoííón fàcil, rópïda y econòmica de badies y grielas,
SISTEMAS DE TECHOS
Techos desmontables de esca/ola alígerada
ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A.
_ EXTRAFORT
GEOTECNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA. MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV. 9. baixos Td.i Fax (9771 "17B3 - •O8S0 CAMBRILS Ma,or de Sirru, 2, E* ] ' T e LiFu.(9(rt) )l·I 332-08017 BARCaONA
• Antipolvo, impermeabilaados. higiènkcK y decoralivos. y | | k
^
1
V
«fl.o-fWmka.Sl
H I . HI) W S7IW • hm HI) M ! M 1 i
© Altamente resistentes a la humedad 15ANYSOE<PEHIÉNC1A EH LA CONSTRUCCIÓ EN SEC ESTRJCTUBES METÀLUQUES LLEUGERES
REFORÇAMENT DE FORJATS -REFORÇ J l · f (0(T 268) ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES
Fabrico: Cito. Llei do-Puigcerdà, km. 20 Tel. |973) 43 20 54, fax (973) 43 22 25 25Ó80 V A l i f O G O N A DE BALAGUER. LLEIDA Deiegación Borceiona; Famados, 76 Tel. [93) 338 39 11, 0B5S0 LHOSPITALET
C L A S S I F I C A C I Ó
D
LA
* M.0. 2 horas resistentes al fuego
D ' E M P R E S E S
I
ORATORI DEL
/ALLES
laboratori ACREDITAT pef la
PAVIHDUS. S.ft. PAVIMEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE HESINES TERRATZOS COHTINUOS Plaça Teluan. 1 1 er. 1' 08010 Barcelona Tel. 265 09 33 rai. 265 22 76
Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de I edificació i els seus materials
C/ JOSEP CARNER, 27 - TEL. 879 33 91 TEL. i FAX 879 45 17 - 084DO GRANOLLERS
S E R V E I S
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
, j» AÏLLANTS
PREFABRICATS Prefabricaciò i construcció industrialitzada
:-; ^ j-r;-t~
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
CTnT ^ | |
REHABILITACIÓ Rehabilitació integral
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
[jQ
Aïllaments, impermeabilització i recobriments
ELECTRICITAT Electricitat i ü-luminació
E t
R E P O R T A T G E e X P O S I C I O
M U N D I A L
N F O R M A T I U DE
L I S B O A
La capital dels oceans El passat 22 de maig obria les portes a Lisboa la darrera exposició mundial d'aquest mil·lenni. 1998 commemora èí cinquè cénteriafuie la descoberta del camí marítim cap a l'índia. Amb el viatge de Vasco de Gama començava una trobada de pobles i cultures de la qual havia de resultar, diuen, la civilització moderna. Un aniversari com a pretext t un tema que ho inunda tot: l'amor al mar. Però també, Expo'98 representa una operació d'envergadura internacional per projectar una ciutat i un país massa acostumat a subestimar-se. Milions de persones procedents d'arreu tenen, fins el 30 de setembre, una cita obligada amb la Ciutat Blanca, avui capital dels oceans.
H
al la pena anar a l'Expo, des del punt de vista del professional de l'arquitectura? La gran quantitat d'estímuls que reps mentre ets allà t'impedeixen, potser, respondre al moment aquesta pregunta. És després, quan el filtre del temps ajuda a ordenar les sensacions, que t'adones que moltes de les construccions i pavellons que hi has vist t'han deixat molt bona impressió i ara et permeten contestar que sí, que val la pena anar a l'Expo.
Lisboa, í no es veu gairebé res més que el que hi ha a l'Expo: està rodejada de terrenys erms, no hi ha construccions aprop i les que es veuen són molt lluny, a l'altra banda del riu.
L'ambient és l'altre motiu que ajuda a donar aquesta sensació. És força especial, entre festiu i fira!, sobretot de nit. No cal dir que aquest ambient no s'aconsegueix solament amb l'arquitectura —tot i que hi col·labora molt— però penso que aquesta Em temo, però, que els arguments que poden interrelació entre construcció, música, espectajustificar aquesta resposta són, per una banda, cles, colors, paisatge, clima, imatge, sabors, vessubjectius i, per altra, no es limiten solament al fet tits, llums i olors pot ser molt interessant per als professionals de l'arquitectura, a vegades acusats arquitectònic sinó que se n'hi barregen d'altres. Per a mi, la característica més especial de de viure tancats en un món propi i aliè a la societat. l'Expo. és que et transporta a un espai molt peculiar, Jo, francament, no he volgut destriar-los en els que no es troba en cap altre lloc; fantàstic però meus comentaris. real, on t'oblides de la resta del món. Tot i que la meva intenció és ser objectiu, les Això és així, perquè les construccions de l'Expo opinions que s'exposen aqui es basen en una es tanquen sobre si mateixes tot i que és a prop de experiència personal i influïda per aquests ele-
•
ments externs a l'arquitectura i la construcció que he citat abans. Per tant, qui vagi a l'Expo amb el record d'aquesíes opinions i no hi vegi o seníi el mateix, que no es preocupi, les sensacions que cadascú experimenti són les que més valen. Per això s'hi va. • Josep Olivé Enviat especial, Lisboa Fotografies: Javier Garcia-Die (Chopo)
NOTA: Els lectors interessats a conèixer amb profunditat altres aspectes relacionats amb e! procés transformador que ha viscut la ciutat poden consultar L'INFCRVATIU núm. 10, juny 97. Supiemen! Lisboa. Textos coordinats per Teresa Campos i Ramon Graus.
N
F O
E X P O S I C I Ó
E L
• M
U
N
D
I
A
L
DE
R
E
P
O
R
T
A
T
G
E
L I S B O A
Un passeig per l'arquitectura de l'Expo H
ls terrenys on s'emplaça TExpo es troben al nord-est de üsboai constitueixen la primera etapa d'una gran operació urbanística de neteja i recuperació de sòl degradat per la indústria pesant petrolífera. Si s'hi arriba en transport públic el primer que es veu és l'Estació d'Orient. La part superior —corresponent al tren— té una coberta de voltes gòtiques de vidre i acer sobre una plataforma de formigó que no lliga gaire amb la resta de l'edifici. Si s'hi arriba en metro, s'hi accedeix per un conjunt d'espais de caire piranesià, i, si s'agafa Tautobús, s'arriba al nivell intermedi, el mateix que dóna accés a l'Expo, sota unes grans marquesines en voladís, de formes alades i tecnologia exhibida. Aquesta és la part més reeixida de l'estació, on Calatrava fa servir el seu llenguatge personal, amb solucions constructives, estructurals i formals espectaculars. La part superior és una mica inhòspita, pensada com a imatge (una imatge que no s'entén gaire, tampoc) que per a l'usuari, que resta exposat a tots els vents. Un cop surts de l'estació i has travessat l'edifici d'entrada et trobes en un espai més ordenat, harmoniós i net del que et podies esperar. El paviment de llambordins fent dibuixos, originals de diversos artistes, l'ordenació de tota l'Expo seguint uns eixos molt clars, uns elements de mobiliari urbà força ben trobats, i un servei de neteja constant i eficaç en són els cau-
•
Recintes emblemàtics
A banda i banda de l'eix central de l'entrada hi ha e!s pavellons més emblemàtics. El de Portugal, sobri i elegant, tant per fora com per dins, de línies mes clàssiques del que estem acostumats a veure a Síza. L'espectacular coberta corbada
d'entrada —la plaça Cerimonial— calculada per Ove Arup és el contrapunt de modernitat i d'heretgia a la imatge callada i clàssica de l'edifici. La part expositiva interior està dissenyada per Souto de Mourà, i abasta una part proporcionalment petita de l'edifici; la resta no és visitable per al públic general. A l'altra banda, el pavelló de la Utopia, un edifici amb tipologia de poliesportiu, semblant al Palau Sant Jordi. Només s'hi pot entrar quan hi ha l'espectacle teatral, que s'hi fa diversos cops al dia. Per fora és espectacular ï misteriós i per dintre contrasta la complexitat i qualitat de la seva gran coberta de fusta amb la simplicitat de la resta de la construcció. L'Oceanari, que recorda més una plataforma de prospecció petrolífera que un vaixell, està situat al mig del moll d'Olivais, rodejat d'aigua per totes bandes. S'hi accedeix per un pont que arrenca d'un segon edifici, en terra ferma, més aconseguit formalment que el mateix oceanari. El seu major atractiu son els aquaris. Les cues per aquest pavelló son les mes llargues de tota l'Expo, i poden arribar a tres hores d'espera, pel que es recomana anar-hi molt d'hora o desistirne ja que es podrà també visitar després de l'Expo. De la resta de pavellons singulars, destaca el del Descobriment dels Mars, de volums nets i purs, i llenguatge pròxim al racionalisme. El seu gran volum vertical s'entén més si es pensa en la seva futura destinació: museu marítim, preparat per acollir algun gran vaixell de vela. L'exposició actual mereix també una visita per la seva espectacularitat i per poder apreciar els seus vastos interiors. El pati i la rampa d'accés també són d'una gran bellesa formal. Molts edificis disposen d'elements pensats per protegir la gent del fort sol que cau a Lisboa en aquestes dates, en general proposen so-
Àrea internacional sud iPassera del molltfOlivais. A baix, pavelló de Xile
lucions molt interessants. És curiós observar que alguns edificis, però, no estan pensats per entrar-hi fent cues, de manera que desvirtuen una mica la composició i l'esquema circulatori pensal pels autors. La zona internacional sud és un conjunt de pavellons que sembla que es conservaran després de l'Expo. Formen, en planta, uns recintes en creu grega, amb un ombratge en cada cantonada, completant un quadrat. A cada cruïlla, els grups de quatre ombratges formen una plaça. Les façanes són compostes d'un entramat metàl·lic vist i panells lleugers de fibrociment pintats amb una descomposició inspirada en les formes i colors de les banderes dels països que contenen. Formen una de les imatges més característiques de l'Expo. En la part superior, els acabats de totes les façanes s'han fet amb un ràfec de fusta de grans dimensions, que gràcies al seu generós vol, protegeix de la radiació solar no sols l'edificr sinó també els carrers exteriors. Aquest disseny és molt efectiu perquè projecta moria ombra sobre els carrers, però sense donar la sensació d'espai tancat. En l'àrea internacional nord es repeteix la mateixa idea, però amb materials diferents, més duradors; això és degut al
fet que en aquest cas els edificis estan destinats, un cop acabada l'Expo, a ser el recinte firal de Lisboa. Constitueixen el conjunt, quatre naus allargades on s'instal·len els pavellons dels països, separades per zones per a vianants, i un conjut de passeres, tendals i construccions auxiliars d'una espectacular complexitat compositiva, que pot considerar-se excessiva o ínnecessàna, però que s'ha de reconèixer que és d'una gran bellesa i força plàstica. •
Els pavellons estatals
Dintre de les naus de les àrees internacionals nord i sud es troben els pavellons estatals. Abans d'iniciar la seva descripció cal fer un comentari vàlid per a tothom; en general els pavellons més recomenats per guies i diaris (i els que més cues generen) són els que menys interès tenen des del punt de vista arquitectònic o constructiu. Això s'explica perquè e! seu atractiu es basa en algun muntatge audiovisual, amb guió o sense, més o menys encertat i amb més o menys efectes visuals. Però. la veritat és que quan n'has vist dos o tres acaben repetint-se mort els uns i els altres. En tot cas, requereixen sem-
EL
REPORTATGE E X P O S I C I Ó
M U N D I A L
N F O R M A T I U D E
L I S B O A
Pont Vasco de Gama, Pavelló dels Oceans i Pavelló de la Utopia
pre un espai sense llum on la importància i l'apreciació de l'arquitectura perd rellevància. És el cas dels Estats Units, el Canadà i el Japó a l'àrea sud i d'Alemanya, França i també en part d'Espanya a l'àrea nord. En la meva opinió, són molt més interessants de visitar els pavellons de països més modestos —a vegades molt modest— on la realitat virtual i els efectes visuals s'han substituït per la realitat senzilla però autèntica dels productes exposats, generalment desconeguts per a nosaltres, que es poden olorar i tocar. Una veritable experiència sensitiva. En aquest grup els més reeixits i exòtics són els pavellons de la República Democràtica del Congo. Guinea Bissau i Sao Tomé i Principe (on a més. hi havia una interessant exposició d'un artista del país: Antonio Lopes). Seguint en l'àrea sud, són destacables el de Macedònia, sobri i místic: amb molt poca cosa, però molt ben exposada —en contraposició a la majoria de pavellons que t'atíborren d'imatges, texlos i idees que no pots arribar a pair— Colòmbia i Perú que disposen de bones exposicions, i el de Croàca que t'amaga una petita sorpresa sota els peus. En aquesta àrea sud els més destacables són el de Veneçuela i, sobretot, eJ de
Xile. El primer, pel disseny de l'exposició i dels elements gràfics i pels eíectes visuals, i el segon, per la qualitat arquitectònica i la cura posada en l'exposició. En l'àrea internacional nord, on hi ha els països europeus, predomina la imatge sobre l'arquitectura. Només en destacaria tres: Suècia amb una arquitectura molt sueca, deutora d'Asplund; Holanda pel muntatge de l'exposició, i Turquia per la relació de l'espai amb els objectes exposats.
d'on aquest pot ser dirigit pels visitants en les maniobres d'aproximació a un port. En la zona nord es troba, com ja hem dit, el pavelló d'Espanya. És un dels pocs països on l'arquitectura és més interessant que l'exposició. Consta de diversos cubs de fusta de colors, desalineats entre si, que contenen els diferents audiovisuals, l'exposició d'obres d'ari i la botiga. Un es qüestiona si val la pena fer les dues hores de cua que calen per entrar-hi ja queelsaudiovisuals són semblants als • Atractius d'altres pavellons i diversos l'exposició, tot i reconeixent la qualitat Marroc i Sri Lanka de les obres d'art tenen altres tipus que es mostren, és d'atractius; en el primer pots prendre un te aràb en un pavelló escassa i que, a més, es pot veure més d'arquilectura correcta i en el segon, hi ha còmodament i esmerçant menys temps en un self-service per reposar forces, sempre els seus museus d'origen. que t'agradin les menges exòtiques i esA pari dels grans edificis, a FExpo hi ha peciades d'aquell país. E! Kirguisistan dis- un bon nombre de construccions més petiposa d'una yurta (tenda de pelis i fusta dels tes i interessants. Des de la porta del Nord, pastors nòmades esteparis) autèntica i un exemple de com resoldre amb èxit un visitable. I, finalment, Finlàndia disposa difícil tema en arquitectura, a la plaça Sony, d'una pista de gel, moll refrescant en els un amfiteatre a l'aire lliure de formes teses dies calurosos d'estiu i d'un simulador del i minimalistes. La correcció arquitectònica pont de comandament d'un vaixell des concerneix fins i tot a edificis tan petits com
la cabina d'embarcament del telefèric o la porta del Tajo i, especialment, als pavellons de restaurants i tendes, molt interessants per la claretat de la seva tipologia que permet una unitat formal adaptant-se alhora, correctament, a la varietat d'usos sol·licitats. Tant serveixen com a restaurant amb terrassa al primer pis com per a oficina d'informació, amb zona d'espera protegida per un ombratge, com per a punt de venda de menjar ràpid. Mirant-los de prop observem la senzillesa de la construcció i l'efectivitat dels elements protectors del sol. Finalment, reduint encara més l'escala, sorprèn la qualitat i quantitat d'elements del mobiliari urbà. Hi podem trobar, per exemple, bancs per seure de totes les formes i materials possibles, o elements, com les cabines telefòniques, senzilles, elegants i duradores. Per contra, no sé què passarà amb els nombrosos elements que contenen fusta amb el pas del temps. Cal fixar-se també en els vehicles que circulen pel recinte. Tots son elèctrics, incloent els scooters. El més curiós, el de la neteja, amb la mànega aspiradora. Per últim no ens hem de perdre els uniformes del personal de l'Expo. veritable mostra de disseny avanguardista i original. •
L
'
I
N
F
O
E X P O S I C I Ó
R
M
A
T
I
E t
U
M U N D I A L
GUIA
D t
D C
R E P O R T A T G E
L I S B O A
l ' f X P O
•ECINTE DE
^11
I.Eitacóo do Orlente.
4. Pavelló de la Utopia.
00
Immensa coberta amb estructura de fusta. Conté elements de gestió ecològica, però que no són apreciables en visites generals de públic. Autor. Regino Cruz /SOM. Acull una posada en escena multimèdia dels mites i llegendes que el mar ha creat en la ment dels homes. 5. Urbanització general.
Verdú. No us perdeu el pati interior. Autor: Joao Luis Carrilho da Graça. Expressa de forma animada el tema de l'oceà com a desafiament de l'home al llarg de la història.
Teatre Camoes·Audftori 0
8 . Pavellons de restaurants i botigues
0 0 0
Gran estació intermodal, espectacular per les seves solucions estructurals i per la seva organització espaial. Autor: Santiago Calatrava. Estació multiusos de metro, trens i autobusos i nexe de comunicació amb l'aeroport de Portela. 1. Porta do Sol. • Edifici eclèctic i estrany. L'únic espai interessant és la sala de les columnes Una de les millors qualitats de l'Exde llum. Autor Daciano Costa. L'entra- po. Ordenada, harmoniosa i neta. Auda més còmoda, que connecta amb el tor: Manuel Salgado. metro i desemboca a l'estació d'Orient. 3 . Pavelló de Portugal
10.
Julio Verne.
6. Edifici comercial I de serveis. 0 Edifici d'ús no representatiu. Compleix bé la seva funció ja que, sense prendre un protagonisme, no renuncia a ser interessant formalment.
De grans dimensions, orientat de cara al riu. Destaca la caixa de l'escenari d'un color b!au molt viu. Els interiors són millors. Autor: Manuel Salgado. S'hi representa òpera, espectacles musicals, teatrals i de varietats. Molt interessants per la senzillesa i claredat de la seva construcció amb una tipologia que permet alhora una unitat formal i una adaptació fàcil a la varietat d'usos sol·licitats. Nombrosos espais de restaurants, botigues i kioskos, per a la venda de productes.
1 1 . Jardins d'aigua. 0 Interessanls les construccions de fusta i la cascada. Espais reservats a la diversió, l'oci i el repòs unit als mitjans aquàtics. 12.
Pavelló dels oceans.
0 0
9. Pavelló Portugal Telecom.
7. Pavelló del coneixement dels mars.
Edifici modern i dàssic alhora. Sobri, tant per (ora com per dins. Espectacular coberta penjada com a atri. Autors: Alvaro Siza Vieira. Eduardo Souto de Mourà (exposicions). Pavelló amfitrió que ocupa una posició central i descriu I aportació dels portuguesos pioners en el descobriment del oceans des dels inicis fins al final del mil·lenni.
«Una referència de l'actual arquitectura nacional (portuguesa i de qualitat) tributària de Siza» segons Vicente
Edifici de lormes capritxoses, sense una concepció clara ni un estil concret- Autor: Manuel Vicente. Oíereix un espectacle audiovisual que transporta els visitants, mitjançant realitat vitual, a les ruïnes d'una ciutat imaginària submergida.
El seu major atractiu són els aquaris. Arquitectónicament és més aconseguit l'edifici d'entrada que el mateix oceanari. Autor Peter Chermayeff. Oceanah. Es presenta com un dels més grans del món amb un enorme tanc central, on l'atracció principal són els taurons.
15. Àrea internacional 1 3 . Passera del moll d'Olivais. 0 Elegant estructura de fusta i ferro. sud. Passeig amb belles postes de sol a la caiguda de la tarda. Passera que enllaça amb el passeig de Neptú on es troben els restaurants flotants i el pon' d'esbarjo, en el qual es desenvolupen les exhibicions de nàutica.
Sector marítim de! futur complex Parc Expo que es construeix en diverses fases. Destaca La Nao, edifici construït totalment sobre l'aigua. Autor: Joan Ramon de Clascà i Grup Europroject. La zona acull exibicions nàutiques.
19. Pavelló del futur. •
1 8 . Canals i fonts de ceràmica.
14. Porta do Mar. Torre Galp.
<•}& Grans edificis amb una posada en escena de les seves façanes molt reeixida i efectiva. Prop de 70 països exposen aqui la seva oferta.
Interessant per la seva volumetria i les solucions de façana. També són interessants els interiors, si es poden recórrer poc a poc. Autors: Paüls Santos, fíui Ramos i Miguel Guedes. Les sales d'aquest pavelló tenen com a nexe d'unió la defensa dels oceans com a patrimoni del futur de la humanitat.
1 6 . Restaurants flotants. Per menjar tot surant sobre l'aigua. S'hi instal·len escenaris pera e 1 7 . La Marina.
Antiga torre de la refineria recuperada com a mirador, molt respectuosa amb el passat i ben adaptada al nou ús. Autors: Graça Dias i Egas José Vieira. Integra la memòria industrial del lloc.
2 0 . Àrea de les organitzacions internacionals i nacionals (zona sud-oest). • Amb la mateixa imatge que l'àrea Elements d'urbanització que concentren bona part de l'atenció del vianant. internacional sud, però que en canviar Són verdaderes intervencions artístiques la tipologia en planta i secció perden integrades en el recinte, encarregades bona part de les seves qualitats. 150 a artistes de nacionalitats diverses, apro- països i organitzacions internacionals són presents a l'Expo'98. fitant l'encontre entre cultures.
C/ Ciutat d'Asunción, 32 E - 08030 BARCELONA Tel.93 274 54 55 Fax.93 346 76 07 e-mail:f rapont@frapont.redestb.es
HOSPITALS HOTELS MUSEUS I ART SECTOR PÚBLIC VIVENDES REHABIUTACIÓ OFICINES CENTRES COMERCIALS
L
'
I
N
F
O
C X P O S I C I Ó
R
M
A
T
I
EL
U
M U N D I A L
D C
R E P O R T A T G E
L I S B O A
1 1 . Pmrelló de Mscao. Espèàe de pavelló xinès amb una façana d'església colonial de cartró pedra.
mdeixi dels béns que necessita, | sense haver de comprar-los _6ràcies a l'acord de col·laboració signat entre ÍÍISPAMER, primera companyia de renting d'àmbit nacional, i BERNALDEZ & ASOCIADOS, els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats al Col·legi de Barcelona, i també els seus familiars i amics, podran accedir als productes i serveis que la seva empresa necessita mitjançant els avantatges del lloguer a mig i a llarg termini.
Estètica «swatch»: disseny excèntric, acabats de plàstic i colors àcids. Els oceans —el (il conductor de tota l'Expo— es vinculen aquí amb aquesta coneguda marca de rellotges, l'estructura del qual, emula una illa que sura sobre el mar.
Mil
A canvi d'una quota fíxa mensual, la seva empresa podrà gaudir dels béns que necessita (cotxe, ordinador, mobiliari, etc.) sense haver de comprar-los ni de preocupar-5e pel seu manteniment o assegurança.
Pèrgola-ediíici d'entrada des dels aparcaments. Concepció espacial i de textures molt agradable. Autor Manuel Tainha. Rendeix homenatge ai nord geogràfic i cullurai del país. 27. Plaça Sony.
#&•
23. Pavelló de l'aigua/Unicer.
Conegui els avantatges del renting~ per als aparelladors No ha de comprar els béns
26. Porto do Norte.
Construït en fusta i amb una exposició molt didàctica al seu interior sobre l'aigua. A través de 20 jocs interactius, aquest pavelló demostra la importància que té l'aigua per al planeta.
Amfiteatre a l'aire lliure de formes teses i minimalistes. Tractament colorejat del formigó vist. Autor. Luisa Marques. Dotada d'escenari, ofereix espectacles dia i nit. 2 8 . Torre Vasco de Gama. £>1$
2 4 . Centre administratiu.
Amb aquest sistema, podrà deduirj-se directament les quotes mensuals en la pajtida de despeses.
L ^ L M iHÏÏTiFTfTïïïïTiT íPETÏÏÏÏïï) t H M ^ I Un cop acomplert el termini de lloguer dels béns, podrà contractar' nous rentings sense cap altra preocupació que continuar gaudint dels . nous béns.
Oficines de l'Expo. No visitable. 25. Centre de serveis.
Més informació i assessorament fiscaL: BERNALDEZ & ASOCIADOS
Estructura justificada per raons simbòliques. A més de pujar-hi, es recomana donar una volia per la galeria porxada de la planta baixa, al vespre. Aculi, en la seva base, el pavelló de la Unió Europea, a més d'un un restaurant de luxe i un mirador, al qual s'accedeix amb un ascensor que puja a gran velocitat
Tel 93 414 74 43 Fax 93 2 0 9 8 7
50
HisOame BB &A BERNALDEZ & ASOCIADOS
Atractiva i -se suposa— efectiva solució de control solar en façanes i cober(a, semblant a algunes propostes de Norman Foster. No visitable.
2 9 . Jardins de Garcia da Orla. ty A part de la botànica, pèrgoles i urbanització correctes. Vol relacionar l'aventura de les plantes amb el descobriment dels oceans.
EL
R E P O R T A T G E E X P O S I C I Ó
30.
N
M U N D I A L
Àrea internacional
32.
D £
F O R M A T
L I S B O A
Senyalitzat!».
34.
Pont Vasco de C
nord.
Impressionant conjunt d'edificis de dimensions espectaculars i de disseny arquitectònic complex i molt treballat. Cal no perdre's cap detall. Autors: Anlonio Divertida, encara que no sempre enBarreiros Ferreira iAIberlo França Dona. tenedora. S'hi agrupen uns 50 països, entre els quals hi ha Espanya. 33. Porta do Tejo. 31.
No cal cap comentari. Des de l'Expo es veu en tota la seva magnitud. També recomanem veure'l de prop. Té 15 km i és el més gran d'Europa. 35.
Edificis exteriors.
Mobiliari urbà.
Exemples de dues maneres d'abordar l'arquitectura a finals del segle XX sense sortir de !a modernitat. Al costat d'aquests edificis hi ha un hotel Melià força lleig. •
Classificació:
• &
Ressalten la gran varietat d'elements i de dissenys diferents.
CONCURSOS DE DIBUIX I PINTURA
Exemple de com fer bona arquitectura també en els petits elements. Autora: üvia Tirone. És la porta dels visitants que hi arriben en vaixell.
B a s e s aparelladors/es
següent: ( al dors de l'obra presentada)
obres seleccionades. 8
gacions el dimarts 29 de setembre i seran publicades a L'Informatiu de la segona quinzena d'octubre.
Tècnics de Barcelona.
S'atorgarà un premi de 50.000 PTA als autors de cadascuna de les dues obres seleccionades Termini màxim de lliurament de les obres: 10 de setembre de 1998 a les 15.00 h.
I 6
Les dues obres selecrionades quedaran en pro-
- Títol de l'obra
-Any
i Arquitectes Tècnics
9
pietat del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes
- Tècnica i suport
Col·legi d'Aparelladors
Les obres escollides es donaran a conèixer als plafons d'informació de la seu del Col·legi i a les dele-
- Nom, cognoms i número de col·legiat/da - Mides
| 4
La Junta de Govern i els delegats del Col·legi es constituiran en el jurat encarregat de triar les
que han d'anar acompanyades de La informació
gràficament aquest
d'enguany.
7
tècnics/ques
S'admeten, com a màxim, dues obres per col·legiat
CONCERT DE NADAL] per il·lustrar
felicitar les festes
arquitectes
màxima de 50x50 cm.
següents:
que servirà per
i
La mida mínima de l'obra serà de 15x15 cm. i la
de dibuix i pintura
NADALA 1998
e I
col·legiats al Col·legi de Barcelona.
ra vegada, eh concursos
de Barcelona
d
Podran participar en aquests concursos tots els
Es convoquen, per prime-
esdeveniment del
Senseclassificar Poc interessant Interessant
Totes Les obres que no haguessin estat retirades pels seus autors durant el mes de gener de 1999, també passaran a ser propietat del Col·legi. Serà imprescindible la devolució del rebut d'entrega per retirar les obres no seleccionades. 10 La presentació de les obres implica la cessió gratuïta a favor del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes
Les obres hauran d'anar adreçades a\. Departament
Tècnics de Barcelona dels drets de reproducció d'a-
de Màrquetíng i Comunicada, i es podran lliurar a:
questes, ja sigui per a L'Informatiu o per qualsevol
C/ Bon Pastor, 5, de Barcelona
altre mitjà que es cregui convenient Els autors de
C/ Plana de l'Om, 6, de Manresa
les obres guanyadores n'accepten La reproducció
PL Major, 6, de Vic
total o parcial per promocionar L'edició del Concert
C/ Sant Francesc, 18, de Terrassa
de Nadal del Col·legi d'Aparelladors de 1998, o La
C/ Josep Pinol. 8, de Granollers
feliritarió de Nadal 1998.
E i
I N F O R M A T I U \
E X
P
O
S
I
C
I
Ó
M
U
N
D
I
A
L
DC
R
E
P
O
R
T
A
T
G
L I S B O A
Nostàlgia de Lisboa Per gaudir-la s'ha de veure poc a poc, sense presses i sense un itinerari gaire definit. El millor és anar-la descobrint.
B
uè podria dir de Lisboa que no s'hagi ja escrit? Tots els periòdics del país han publicat articles i reportatges sobre Lisboa, aprofitant la celebració de l'Expo. Existeixen també nombroses guies turístiques (1) molt completes. Més difícil encara, nombrosos escriptors de relleu han dedicaí passatges, fins i tot, llibres sencers a aquesta ciutat, des de Pessoa a Tabucchi i des de Tírso de Molina a Saint-Exupéry.
Per tant, no crec que us digui res que no s'hagi escrit abans. Ara bé, el que, almenys, cap guia no diu és que, per gaudir-la s'ha de veure pocapoc, sense presses i sense un itinerari gaire definit, que el millor és anar descobrint cada racó tranquil, cada façana decorada o cada vista maravellosa sobre l'estuari, i deixar-se sorprendre per cada troballa, però fruintla al ritme de Lisboa, on tot sempre sembla que passi a un ritme més lent. I és que üsboa, com diu José Cardoso Pires (2), no és una ciutat monumental sinó que el seu encant prové del seu conjunt de cases arraïmades als turons que pugen des del riu, tant a Alfama com al Bairro Alto, (a la part vella) i d'una ciutat ordenada, neta i amable, d'arquitectura correcta i discreta (si fem excepció d'alguna edificació en l'estil més llampant de l'arquitectura postmodema), en la part nova. Diuen que Üsboa és una ciutat que o agrada molt o s'odia. Des del punt de vista arquitectònic potser també és així. Qui esperi veure un nucli antic cuidat, de postal, d'aquests que semblen quasi un decorat, quedarà decebut perquè l'estat de conservació de molts edificis d'aquesta i que s'està iniciant la reconstrucció, molt lenta, de nombrosos immobles. També es decebrà qui busqui grans arquitectures a les avingudes que s'obren des del Rossio cap amunt (cal veure l'estació del
mateix nom, la façana de la qual sembla més un palau que una termina! de ferrocarril). En canvi, crec que estimarà üsboa per sempre qui sàpiga veure, darrera les façanes escrostonades, la grandesa del passat i l'empenta i l'entusiasme que van crear aquesta ciutat —i el potencial de futur que inclou—. 0 qui sàpiga apreciar l'encant d'enfoms com e!s de l'avinguda Antonio José de Almeida i l'avinguda do México, amb un conjunt d'edificis racionalistes i d'Art-Decó subtilment atractiu. Certament, aquest estil, amb tan poca presència al nostre país, té a Lisboa una representació de gran quantitat i qualitat. Per veure-la, cal fer un tomb per i'Avenida da Libertade (Teatre Capitolio, Cinema Edèn, Hotel Victoria, Diario de Noticias) o per la ciutat nova, especialment en el rectangle que formen les estacions de metro de Saldanha, Campo pequeno, Areeiro i Alameda (Casa da Moeda, habitatges de I'Avenida Defensores de Chaves 27, etc).
De l'arquitectura més antiga ja en parlen totes les guies. El pont 25 d'Abril i l'ascensor de Santa Justa són famosos arreu, i el conjunt de monuments de Belem, a la vora del riu també és prou conegut i interessant. Quant a l'arquitectura contemporània, a part del que trobem a l'Expo, destacaria els edificis de la fundació Calouste II Gulbenkian (els auOs Castelos tors de la seu de la Primeiro fundació són Pessoa, Cid i d'Athouguia i el Ulisses* museu és obra de Leslie Martin amb Ri0 mïto é o nada que é tudo. beiro, Richards i de 0 mesmo sol que abre os céus Oliveira), el Centro E ÜÏÏI mito brilhante e mudo • Cultural de Belem de 0 corpo morto de Deus, Gregoti i Manuel SalVivo e desnudo. gado, la restauració d'alguns edificis del Este, que aqui aportou, Chiado de Siza, el Foipor nào ser existindo. conjunt comercial i Sem existir nos bastou. d'oficines de AmoreiPor nào ter vindo foi vindo ras obra de Tomàs E nos criou. Taveira i algunes edificacions universitàriAssim a lenda se escorre es (La Torre do TomA entrar na reaiidade, bo, de Cordeiro i BarE a fecundà-la decorre. reiros, ia Faculdade Em baixo, a vida, metade de Psicologia obra de Manuel Tainha, o De nada, morre. Fernando Pessoa l'Escola Superior de
Comunicació Social, de Carnlho da Graça). També val la pena veure les estacions del metro ordenades, amb les seves superfícies netes i brillants, del mateix marbre color crema que cobreix totes les voreres de !a ciutat. üsboa és part de l'atractiu de la Expo, encara que una i altra quedin aïllades, com dos móns diferents i apartats. I si l'Expo bé mereix una visita, Lisboa és l'argument perfecte per convèncer als qui encara dubtin de fer el viatge. • Josep Olivé (1) detesque recomanememportar-se'nalguna, Vegeu bibliografia adjunta (2) BPaíssemanail0demaigde98
Segons la llegenda, til'tses hauria fundat un enclotí a l'estuari del Ta/o ft/l/iseia, Olisipo); més tard s'aixetorifl a sobre un "oppiútim" romà dit felititas JvVia, avui Lisboa,
E
EL
REPORTATGE E X P O S I C I Ó
PER
$ A B[ R
M U N D I A L
I N F O R M A T I U D £
L I S B O A
Mt S
BIBUOGRAflA ÍXPO'98 1.
2. 3. 4. 5.
6.
7. 8. 9.
Lisboit world expo 9 8 : pro|ects text bilingüe portugès-anglès edita: Luiz Trigueiros and Claudio Sat Lisboa, Blaucop, 1996 Disponible a la biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Arquitectura Viva. Núm. 5 7 . Novembre-desembre 1 9 9 7 Vísperas de feria. Lisboa y los retos de la Expo 98, per Adela García-Herrera Arquitectura Viva. Núm. 3 8 . Setembre-oclubre 1 9 9 4 Arboleda írente al mar,, per Santiago Calatrava Architectural Design. Vol. 6 5 . núm 1 / 2 . Gener-febrer 1 9 9 5 Exposition Pavilion, Lisbon Portugal, per Norman Foster CIC. Núm. 3 0 7 . Octubre 1 9 9 7 . Núm. epecial hispano-luso de arquitectura y construcción (I) Expo 98 Lisboa. CIC. Núm. 3 1 4 . 1 9 9 8 . Núm. epecial hispano-luso de arquitectura y construcción {II) El ano luso. Un siglo de arquitectura portuguesa, per Sílvia Quintero CERCHA. Núm. 4 3 . Febrer 1 9 9 8 . Estación de Oriente. "Un bosque para e! tren», per Maria José Barrero GA DOCUMENT. Núm. 4 3 . Abril 1 9 9 5 . Do Oriente Raiuíway Station, per Santiago Calatrava ARTE Y CEMENTO. Núm. 1 . 8 3 2 . Oener-febrer 1 9 9 8 . Expo'98, la construcción del ano 2000 .
B/BUOGRAFIÍ ESPECÍFICA • • • •
Guia de Arquitectura, Lisboa 1 9 9 4 SD (Space Design n ! 3 2 3 agost 1 9 9 1 pg 2 9 - 4 8 Rassegna n - 5 9 1 9 9 4 pg 4 - 8 8 L'IKFORHMIU Núm. 1 1 0 . Segona quinzena, juny 1 9 9 7 . Suplement Lisboa. Textos coordinats per Teresa Campos i Ramon Graus. COAATB.
Disponibles al Centre de Documentació Josep Renart. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Telèfon: 93 240 23 80.
BIBLIOGRAFIA SOBRI LISBOA 1 0 . Construir Lisboa. Miguel Correia edita: AICE. Lisboa, 1996 1 1 . Atlas de Lisboa. A Cidade no espaço e no tempo edita: Contexto. Lisboa, 1993 1 2 . A reconstrucao de Lisboa da Arquitectura pombalina. José Augusto Franco Biblioteca breve, ICLP, vol, 12,1981
A HtS A UÍS 13. Fernando Pessoa. Poesia 14. Rèquiem. Antonio Tabucchi I 5. Lisboa. Diario de a bordo. José Cardoso Pires 16. Alta Sociedad. Maria Velho da Costa
ON INfORUAR-St Des d'Espanya: Oficina de Turisme de Portugal a Barcelona. C/Bruc, 50,4t 3a. Telèfon: 93
301 44 16. Iipo'98 Telèfon: 93 351 1891. 98.98. Internet: httpi/www.expo98.pt Una vegada a Lisboa: Oficina de Turisme de Lisboa. Patacio Foz. PI. dels Restauradors. Tel: 07 351 1346 36 43. Cada dia el Dian de Noticies de l'Expo, edita en portuguès, anglès i castellà la informació diària generada i els actes programats, i es distribueix gratuïtament dins de l'Expo. •
Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més. Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari. Una garantia més sobre allò que no es veu.
SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de
Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente
Schaumdn WISA -Birch
(jjnjtodaefcrsüDerbio, cualesquiera que sean sus içaciones y exigencias. Para mucKoTdeTrneistros clientes eUahkaxLCünírachapado no es solo un mero panel. sinó que, a menudo, es parte de una solucion intel problema que antes necesitaba , de muchos productos y
interesa? Por favor, contàctenos
Gabarró Germans, S.A. Ora. de Torre Romeu, s/n 0X202 Sabadell Tfno.93 726 1911 Fax 93 726 0761
Schauman Ibérica, S.A. Apdo 358 28230 Las Rozas de Madrid Tfno. 91 637 7182 Fax 91 637 2563