INF980915 by sia16

FORMATIU DEL COL-LEGI

D'APARELLADORS

1 ARQUITECTES

•r.5 08021 Barcelona Tel.932402060 Fax932·!0206

I A MÉS A MBS

La competitivitat dels

TÈCNICS

BARCELONA

io@apabcn.es Delegació

Europa vol ser més competitiva La Comissió Europea

professionals I per Xavier Bardají

estableix quatre objectius

Estructura del sector de la const ÜJ üS J3> ííí) ïfl jiaïüÍHI

clau per competir en

Tecnifac'98

avantatge amb Estats Units Congrés de rehabilitació a l'Havana

i el Japó Països de l'est

| http://www.apabcn.es

El Centre respon

I Assessoria fiscal

Responsabilitat civil i prevenció del risc

a construcció europea haurà de millorar la qualitat, millorar el marc legislatiu i reglamentari, incrementar el nivell d'educació i formació i reforçar la investigació si vol mantenir la seva competitivitat en un entorn canviani. L'activitat del sector es troba avui en una fase de creixement amb 1.902.400 habitatges previs- 3 - 0 tos pera 1998. • --2

L'obra d'Ignasi Mas i l'Avi Vila al Col·legi

Països Euroconstruct

Estat espanyol

Especial formació

B C o o r d i n o c » ; EiiseruJa Pucur

J o » * ' G a r c í a Dio, O K J C O

ISS Subtcripooro: El

(TA: Col.la«I d·Borc» Oaono:PI

a sala d'exposicions del Col·legi aculi, des del 15 de setembre i fins al 6 d'octubre, dibuixos i pintures fets per l'arquitecte Ignasi Mas i el mestre d'obres Joan Vila. La mostra duu per títol Diürn i inclou projectes urbanístics i cases de Sant Pol de Mar i obres barcelonines com ara la plaça de toros Monumental, l'Institut de la Dona 0 el pàrquing David, entre jn d'altres. • -

Quadern central

n Tècnic

rfAporellodoo i Ai 5021

hWro^.6 06500 V* 1cJ 93 835 26 1 1

ValUl·lOSo^a

—

•»•'-"

L'euro en el sector de la construcció 31 a35

P U B L I R E P O R T A T G E

Innovació tecnològica de les pintures

Thermoflex, la pintura tèrmica i ecològica per protegir tèrmicament els edificis La nova pintura Thermoflex, llisa o a l'estuc (morter acrílic) de l'empresa Isoduri, SL, redueix la conductivitat tèrmica produïda per la diferència de temperatures d'un interior i un exterior. Les proves de laboratoris homologats demostren que el Thermoflex a l'exterior redueix un 40% la calor i, aplicat a l'interior, minva la conductivitat tèrmica un 16%. La pintura Thermoflex redueix en més d'un 20% el consum d'energia, és a dir, calefacció o aire condicionat i col·labora amb el medi ambient en disminuir l'emissió de CO2, que és la responsable de l'efecte hivernacle.

Quina solució aporta Thermoflex com a anticondensació S'entén per condensació la diferència de temperatures que hi ha d'un interior a un exterior, fent que la paret intermèdia pateixi una tensió tèrmica i que, a més a més de contraure's i expandir-se, l'encontre d'ambdues temperatures fa que s'hi condensi vapor d'aigua.

Com han combatut fins ara les pintures, els fenòmens de condensació A les pintures plàstiques convencionals antïhumitat i anticondensació, se'ls afegeix fungicides i bactericides per evitar la proliferació de bactèries, fongs, etc. Si aquesta paret intermèdia la plastifiquem, per exemple, en el seu interior és evident que, a més de patir la mateixa tensió tèrmica dita anteriorment, ara l'obliguem a retenir en el seu interior el vapor d'aigua en evitar que aquesta transpiri.

Thermoflex llis o estuc davant dels fenòmens de condensació i ponts tèrmics A més de reduir la conductivitat tèrmica i la pèrdua d'un 16% d'energia en un interior aconseguim estabilitzar els salts tèrmics mantenint les parets aproximadament a 15-20°C. Es redueix el fenomen condensació, tot i que hi ha una pintura plàstica convencional. Thermoflex permet que transpirin les parets, ja que és formulat amb càrregues inertes en íorma d'esferes micronitzades i buides en el seu interior. Aquestes cadenes contínues, sobreposades entre si, deixen passar el vapor d'aigua al voltant de les esferes, solucionant en més d'un 80% els fenòmens de condensació, segons diu la norma DIN 52.615 alemanya, segons ia qual l'sd = ha de ser igual o inferior a 2 m. Permeabilitat al vapor d'aigua del Thermoflex llis segons el mètode d'assaig DIN 52.615 (sd) = 1,6 m.

Isoduri, SL - Telèfon 93 884 00 78 - Fax: 93 884 05 07 E-mail: isoduri©mx2.redestb.es - Web: www.redestb.es/personal/isoduri

TEMA

MEL

SECTOR

I DE

C O N S T R U C C I Ó

N F O R

EUROPA

El Consell Europeu ha adoptat les conclusions del document La competitivitat de la indústria de la construcció i invita als estats membres de la Unió a debatre les mesures que s'hi proposen i preparar un pla d'acció en el termini d'un any. El sector demana professionals preparats per adaptar-se als canvis.

Europa marca les regles del {oc Les noves pràctiques i els nous avenços tecnològics impulsen canvis en els processos de construcció

illorar la qualitat en la construcció, millorar el marc legislatiu i reglamentari, incrementar el nivell de l'educació i formació en el sector, i reforçar la investigació dins d'un entorn canviant són els quatre objectius clau que s'ha marcat la Comissió Europea per tal de reforçar la competitivitat del sector de la construcció. Així s'ha posat de manifest en el document La competitivitat de la indústria de la construcció, adoptat el maig passat pel Consell Europeu amb la invitació als estats membres de la Unió per debatre les mesures que s'hi proposen i preparar un pla d'acció que hauria d'iniciar-se dins el termini d'un any. La CE considera la indústria de la construcció com un dels principals sectors de l'economia, fortament consolidat i que ha assolit un nivell de competitivitat equivalent al dels seus competidors. No obstant, la Comissió considera que per mantenir aquesta competitivitat, i per millorar-la dins d'un món canviant, haurà d'afrontar reptes. El Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya segueix de ben aprop el debat a l'entorn d'aquest document per a la competitivitat en la construcció. El Consell és membre del European Council for Buiiding Professionals (ECBP) i la representació espanyola recau en l'arquitecte tècnic Ramon Puig. L'ECBP ha participat en el grup de treball que ha elaborat reflexions i propostes per a l'elaboració de la comunicació adoptada pel Consell de Ministres d'Indústria d'àmbit europeu. Els representants del Consell d'aparelladors i arquitectes tècnics creuen que el text hauria de convertir-se en el document de referència per a l'Administració i de la indústria de la construcció en el moment d'establir les seves estratègies a mig i a llarg termini. Pel que fa als professionals de l'edificació en general i als arquitectes tècnics en particular, consideren especialment interessants les propostes relatives a:

Les successives edicions de Construmat mostren a Barcelona l'evolució del sector

• educació i formació. • divulgació dels coneixements relatius a la innovació. • preparació de professionals especialitzats per afrontar les noves necessitats del sector. • donar resposta de manera professional a les creixents demandes del sector en gestió, qualitat, seguretat i medi ambient. • establiment de sistemes europeus de qualificació per a les funcions professionals emergents que facilitin la lliure circulació. • analitzar i atendre les noves demandes de serveis professionals originades per finançament privat de les ïnfraestructures públiques. « fomentar el treball multidisciplinari dels professionals del sector. • millorar les condicions de treball en les obres. • introduir la cultura del cost del cicle de vida de les construccions, la durabilitat i el manteniment.

UN SHTOR PÍCÜUAH

I sector de la construcció presenta característiques específiques que el diferencien de la resta: és un sector heterogeni i fragmentat que depèn de professions molt diferents i en què la incorporació de noves empreses és relativament fàcil, ja que les necessitats de capital operatiu són reduïdes. La majoria de projectes de construcció són prototips. El sector, a més, es troba estretament relacionat amb e! cicle econòmic i es veu afectat per les variacions climatològiques estacionals. L'elevada taxa d'accidents ha esdevingut, per desgràcia, un altre factor diferencial. El sector genera enormes quantitats de residus de construcció i material de demolició; els edificis representen el 42% del consum d'energia; el sector ocupa el segon lloc quant a les emissions de CO2. Finalment, cal dir que l'escassetat de materials naturals de construcció ja és un problema en alguns països. •

•

Principals factors de competitivitat

Un dels primers factors de competitivitat és la qualitat, aquella que haurà de satisfer les necessitats bàsiques dels usuaris finals i que tingui sempre en compte la salut, seguretat, economia energètica, medi ambient i sostenibilitat. Per aconseguir-la, s'han determinat dues vies: garantia de qualitat o qualitat del procés de producció, i gestió de la qualitat total o qualitat de la gestió integrada. L'educació i la formació són importants elements en la seva consecució, en particular la relacionada amb les competències de gestió. La necessitat de codis de bones pràctiques per a tots els agents industrials, inclosos empresaris i professionals, que facilitin la prestació del millor servei als seus clients, és també un punt destacat. •

Finançament privat d'infraestructures

Preparar plans d"infraestnxtures a llarg termini i (omentar l'ús de productes de construcció respectuosos amb el medi ambient són dos factors clau que han

I N F O R M A T

5E C TO R

D E

C O N S T R U C C I Ó

E U R O P A

d'abordar les autoritats públiques. En canvi, els estímuls artificials de la demanda tindran repercussions negatives a mig termini, ja que no es corresponen amb augments naturals de la demanda.

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra. Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de

Els baixos índexs de creixement i el clima de rigor pressupostari de les economies europees, deixen cada cop menys marge per al finançament públic de les infraestructures. Això ha provocat un interès creixent per al finançament privat, una estratègia que ha estat adoptada per bona part dels estats membres, que estudien els mitjans més adients per aconseguir la participació de la iniciativa privada en el disseny, la construcció i l'explotació de les infraestructures i equipaments. Les propostes de finançament seran cada vegada un factor més important de competitivitat de les empreses a l'hora de presentar ofertes i un element d'avaluació d'aquestes a l'hora de l'adjudicació de les obres. Amb relació a les condicions de mercat, la indústria europea considera excessiva la competència existent per l'obtenció de contractes, arribant en ocasions al óumping. Caldrà desenvolupar mecanismes per detectar aquestes situacions i sistemes efectius de prequalificació i altres mètodes alternatius.

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www. sispromat.com/lorente

•

TEMA

Un procés de construcció canviant

Les noves pràctiques i els nous avenços tecnològics impulsen canvis en els processos de construcció. Augmentar l'eficàcia i la competitivitat del sector passa per l'establiment de noves relacions entre els agents i millores en la comuni-

cació i la presa de decisions. També en l'organització i gestió de tot el procés, sobretot a l'obra. En línies generals, hi ha la necessitat de major flexibilitat en totes les fases del procés de construcció i concretament en la contractació, tenint en compte altres aspectes com ara la qualitat, la innovació o el medi ambient, a més del preu. Un augment de la cooperació i del treball en equip entre tots els agents conduirà a un major rendiment. La indústria de la construcció podria beneficiar-se dels mètodes desenvolupats en altres sectors, on és més habitual que els dissenyadors, els constructors, els fabricants de components i, en ocasions, els clients col·laborin en la creació de nous models i noves tecnologies. Una millor comunicació, mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació, faria possible dissenys més detallats i amb actualitzacions més freqüents. Finalment, una millor gestió del procés de construcció comportaria importants beneficis en matèria de productivitat i competitivitat. •

Respectar el medi ambient

Una actitud proactiva per part dels agents del sector i de les autoritats públiques per garantir la consecució dels objectius ambientals, com ara la reducció de l'ús de recursos i energia, l'increment de la reutilització i el reciclatge i una adequada eliminació iinal dels residus permetria al sector millorar el seu historial ambiental i materialitzar els estalvis de costos potencials, com a resultat d'una integració de la dimensió ambiental en el cicle de producció de la construcció.

TEMA E l

S E C T O R

D E

L A

C O N S T R U C C I Ó

dels coneixements representa un dels principals obstaclesala innovació. Efectivament, la construcció no fa ús de nombroses pràctiques innovadores existents a causa del deficient accés que té a les fonts d'assessorament i informació.

Igualment, el clima de conscienciació ambiental i desenvolupament sostenible crearà nous mercats i noves oportunitats per aquelles empreses que siguin capaces de satisfer la demanda canviant dels clients. •

El marc reglamentari europeu

La reglamentació aplicable al sector és fonamentalment de caràcter estatal. Això fa que el debat sobre una possible desregulació de la indústria de la construcció com a factor de competitivitat es faci difícil i complex. El procés d'harmonització evoluciona molt lentament si bé s'han realitzat progressos amb l'aplicació de les directives sobre contractació pública i sobre productes de la construcció. Els sistemes jurídics estatals continuen plantejant nombrosos obstacles a la creació d'un mercat interior. Pei que fa a la contractació pública, la Comissió ha encarregat un treball destinat a arribar a una major transparència i equivalència dels sistemes de qualificació i registre de les empreses seleccionades per a participar en els contractes públics. En'aquest apartat, un important obstacle al funcionament del mercat interior és ía manca d'un plantejament comunitari en matèria de garantia i responsabilitat en la construcció. •

Una mà d'obra qualificada, estable i segura

Les necessitats futures d'un sector modern passen per dotar-se d'una mà d'obra qualificada, estable i capaç d'aportar una major qualitat i productivitat. Per aconseguir-ho, els objectius estratègics de la indústria de la construcció han d'incloure la millora de les condicions d'ocupació i la satisfacció professional. I això passa per un perfeccionament de l'educació i de la formació que permeti augmentar el nivell de qualificació i competència, l'adaptació als canvis tecnològics, que reduiran les tasques més dures i desagradables, i ei fomeni de l'ocupació, la con-

tractació i l'estabilitat del lloc de treball. La indústria de la construcció ha de millorar la seva imatge. Per sobre de tot, però, ha de crear unes condicions de treball que ofereixin als seus membres carreres professionals prestigioses, remuneradores, creatives i segures. La construcció ha d'assumir un paper actiu en el foment de la salut, la seguretat i la formació. La Directiva de seguretat i salut a les obres de construcció ha de contribuir a aquest objeciiu al exigir el nomenament de coordinadors amb tasques precises i l'establiment de programes de salut i seguretat que puguin ser objecte de control. I com a condició prèvia per millorar les condicions d'ocupació i la competitivitat, cal millorar l'educació i la formació a tots els nivells. La despesa en educació i formació és una inversió de futur i una prioritat per a tots. La creació de xarxes de centres locals de formació sembla una solució efectiva en un procés on el paper de les organitzacions professionals és fonamental.

Algunes estratègies per millorar aquesta situació serien estimular la col·laboració entre centres d'investigació i organitzacions professionals amb la recollida, el tractament i la difusió de la informació; la creació de «parcs industrials de la construcció" que serveixin com a focus d'informació, i l'ús de les noves possibilitats que ofereix la tecnologia de la informació per a la difusió dels coneixements i dels resultats de la investigació. És ben cert que l'ús de la tecnologia de la informació és ja una realitat en la fase de disseny dels projectes i, cada cop més, en la fabricació dels productes de construcció. Existeix encara un ampli marge perquè el seu ús s'estengui a tots els nivells i a totes les fases del procés de construcció. Aquest marge es troba limitat per la manca de normes en matèria d'intercanvi de dades entre el promotor, els projectistes, els directors d'obra, els licitadors i eis contractistes i tots els subcontractistes. D'altra banda, el comerç electrònic s'està implantant amb rapidesa no solament en els intercan-

vis de béns materials sinó també de serveis i prestacions intel·lectuals.

• Posar fi a la corrupció Un tema molt delicat que també afecta el sector és el de la corrupció. La construcció com a font de finançament i l legal de les persones o dels grups socials o políiics que intervenen en el procés decisori d'adjudicació dels contractes és una plaga que la societat ha de tallar. Algunes de les mesures passen per: • la millora dels controls efectuats per les autoritats públiques; • la plena aplicació de procediments d'adjudicació justos, transparents i no discriminatoris; • codis de bones pràctiques per als que intervenen en el procés de construcció; • convenis entre països en matèria de contractes internacionals; • la millora general del disseny i de les especificacions de projectes per lal de reduir el marge de canvis arbitraris durant la fase de construcció. •

Ramon Puig Carles Cartanà

E~maíl: informatiu©apabcn.es

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀLID PER ATOT TIPUS DE SOSTRES

Els professionals també han d'adaptar-se a les noves tecnologies i als canvis del procés de construcció. Hauran de ser capaços d'exercir una major varietat de funcions, treballar en equips pluridisciplinaris més units i fer un ús més efectiu de les possibilitats creixents de les tecnologies de la informació. Finalment, els progressos en els àmbits dels sistemes de registre de professionals i del reconeixement mutu de qualificacions suposarien un nou impuls a la demanda d'educació i de formació. H La innovació tecnològica La innovació és un dels íactors clau de la competitivitat industrial. No obstant això, la despesa del sector en I-D no reflecteix la seva importància econòmica: la inversió es limita al 0,3% del volum de negocis del sector, molt per sota. per exemple, del 2-3°o que inverteix el Japó. La deficient difusió de la informació i

E U R O P A

I OMS sa ARMADURAS PREFABRlCADAS WtfW LA CONSTHUCOON StSTEMAS DE REFUERZO DE FORJADOS Sar«, 307-009 - 06028 Barcobta - TA 43135 00 - F « 332 34 B6

£1

F O

•

S Í C r O I

D f

L A

C O N S T R U C C

TEMA

EUROPA

La construcció europea entra en un període de creixement La rehabilitació i el manteniment d'edificis és el subsector que ha crescut més a Europa

a producció del sector de la construcció a Europa va arribar a finals del 1997 als 734 milers de milions d'ECU, que suposa una participació del 10,4% en el PIB. Després de la caiguda de 1996, el 97 va significar l'enlrada en una lase de creixement moderat (0,7%), però que enguany i en el 99 es preveu que es reforçarà (1,6% i 2,3% respectivamenl). Així es desprèn de í'anàlisi feta pel grup de prospectiva Euroconstruct, que va ser presentada el passat juny a Lisboa. El representanf de l'Estat espanyol en aquest grup és l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC). Segons Euroconstrucl, la millora del sector encaixa dins d'un context de creixement econòmic que es mantindrà al voltant del 2,8% en els dos anys 98 i 99, com a mitjana dels països de l'àmbit representat 0) . •

La construcció egropea per subseclors

En el quadre adjunt es poden veure els comportaments mitjans que van tenir els diversos subsectors durant 1997 i les previsions per a enguany i l'any vinent. La construcció d'habitatges és el subseclor més feble malgrat les bones condicions del tipus d'interés, de l'en-

Estructura del sector de la construcció comparada

35%

„

21 %—^mf~ 23%

;

^^^—25%

i9%

Països de l'est

Països Euroconstruct

^ ^ ^ ^ - 32%

3o%—^HBBHBHL 15%

Rehabilitació

J U H r a pública

torn econòmic i de la millora en els índex d'ocupació de la majoria de països. El pes, molt important en el conjunt de la construcció residencial (47%), d'Alemanya i Itàlia, que són dos països amb fortes caigudes d'aquesta activitat en els darrers anys, expliquen la mitjana global negativa

^ , «• -

Esíaf espanyol

i WBhlfícacló no-residencial

que no es correspon amb el comportameni de la resta de països. El nombre tolal d'habitatges que s'iniciaran enguany és de 1.902.400 cosa que significa una mitjana de 5,1 per 1.000 habitants. En aquests moments, ets països amb major expansió de la construcció residencial són els

Edificació Residencial

nòrdics i Portugal, tots ells amb taxes anuals per sobre del 8%. Els dos grans mercats de França i el Regne Unit mantindran en el 98 i 99 taxes positives però molt moderades entre 1,5% i 2,5%. L'edificació no residencial mostra un dinamisme creixent. La part que

TEMA f [

S E C T O R

D E

L A

C O N S T R U C C I Ó

E U R O P A

EL R E N T I N G SERVEI

DELS

APARELLADORS correspon a la demanda privada representa el 79% mentre que la demanda pública, cada cop més feble, se situa en el 21%. Els resultats positius constatats i previstos signifiquen una molt bona dinàmica de la demanda privada que compensa amb escreix les taxes negatives (-6,2% el 1997) del sector públic. Entre els països amb major dinamisme sobresurt el Regne Unit, tot i que preveu moderació pel 99. Alemanya i Itàlia, que preveuen taxes negatives per enguany, pensen canviar la tendència en el 99- A mig termini, aquest és el subsector

tiva que es preveu que millori en el 99. Malgrat aquest canvi el subsector no recuperarà la quota de participació que havia tingut tradicionalment dins de la construcció. La confluència de finançaments no pressupostaris, de pnvatització de xarxes públiques, d'intervenció directa de consorcis púbhco-pnvats. amb la necessitat de completar o iniciar infraestructures pendents per zones o en xarxes transeuropees. explica la millora de l'activitat en aquest moment.

tructurals que expliquen aquest comportament i que permeten pronosticar que es mantindrà en el futur com ara la millora en l'estàndard de qualitat, envelliment, parcs existents i condicions financeres, entre d'altres. Portugal i Espanya són els països amb menor pes en rehabilitació i són també els que estan enregistrant creixements anuals més elevats. Alemanya és el que manté taxes més baixes de variació (activitat estabilitzada), i altres països mostren comportaments més erràtics, més dependents de l'evoeis colució del cicle econòmic. En la valoració de conjunt, a una fase moderada del sector de la construcció que ha durat de 1995a 1997, li seguirà una fase més expansiva en els anys 98 i 99. En una primera fase, França, Alemanya, Suècia i Suïssa, es van moure dins de taxes negatives, i la resta de països (amb l'excepció d'Irlanda i Portugal, fortament ajudats per la Unió Europea) van experimentar creixements entre 0,4% i 2,5%. Noruega, Dinamarca i Finlàndia caldria considerar-los a part, ja que es van moure amb taxes del 6%. Per al pròxim bienni, només Noruega i Alemanya seguiran amb taxes negatives, per bé que Alemanya tendirà a l'estabilització. La mitjana de la resta de països resultarà també més elevada amb un mínim del 1,4% per Suïssa i un màxim del 5,3% per Suècia. •

Gaudeixi dels béns que necessita, ÏÍ sense haver de comprar-los Gràcies a l'acord de col·laboració signat entre HISPAMER, primera companyia de renting d'àmbit nacional, i BERNALDEZ & ASOCIADOS, els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats al Col- legi de Barcelona, i també els seus familiars i amics, podran accedir als productes i serveis que la seva empresa necessita mitjançant els avantatges del lloguer a il·iig i a llarg termini. ! 1 d — „ ,

Conegui els avantatges del renting per als aparelladors

A canvi d'una quota fixa mer béns que necessita (cotxe, oi comprar-Los ni de preocupar

.a seva empresa podrà gaudir dels clor, mobiliari, etc.) sense haver de ;t seu manteniment o assegurança.

se directament les quotes mensuals Amb aquest sistema, podrà d< en la p tida de despeses.

Renovi periòdicament els seus nens Un cop acomplert el termini de lloguer dels béns, podrà" con nous rentings sense t r a u r à preóoúó^ció que continuar gaudint dels

Més informació i assessorament fiscal: BERNALDEZ & ASOCIADOS

Tel 93 414 74 43 Fax 93 209 87 50

• Rehabilitació I manteniment La rehabilitació i el manteniment d'edificis es ei subsector que ha crescut més a Europa, des de representar un 27% del total l'any 1980 fins al 36% que representarà enguany. Hi ha raons es-

' Alemanya, Austha, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia. França, Irlanda, Itàlia, Holanda. Noruega. Portugal, Espanya, Suècia. Suïssa i Regne Unit

BERNALDEZ 4: ASOCIADOS

N C l

F T 0

R R

C O N S T R U C C

TEMA

E U R O P A

La competitivitat dels professionals B

ovint, quant paríem de competiuvitat, tendim a pensar que només és cosa de tes empreses i que això no afecta els professionals. Però això en el nostre sector no és cert, i no ho és per un doble motiu. Primer perquè el procés constructiu està estretament lligat a les empreses i les tasques dels professionals no són un fet aïllat sinó

aquesis nous àmbits de treball, cosa que podem aconseguir si millorem les nostres capacitats professionals i, a més, les amplien, L'informe Secteur, elaborat ja fa cinc anys per la consultoria britànica Atkins, i ara la Comunicació de la Comissió Europea sobre la competitivitat del sector de la construcció, ens fa reflexionar sobre aquest fe! i ens donen pautes perquè puguem avançar.

que incideixen constantmenl en el treball de les empreses. Per tant, l'augJo destacaria dos elements que ens ment de la competilívitat de les empreaíecten directament. Un és el paper ses farà que quedin expulsats del segment de la indústria de la construcció que els professionals i les seves orgaaquells professionitzacions ponals que no siguin den fer per disttt\s professionals del competitius. En seseminar i "posector tenim el repte de gon lloc, perquè les pularitzar", si guanyar quota noves exigències voleu, les innode mercat en els nous normatives, i els vacions que es avenços tecnològics produeixen, a àmbits de treball a í organitzatius del partir de l'ús de partir de millorar les procés, demanen la tecnologia de nostres capacitatsJJ professionals moll la informació, competitius, capaels serveis d'inços de donar solucions, prendre decisi- formació i el treball professional. ons i afegir valor, amb la seva feina, al Els aparelladors i arquitectes tècproducte construït. nics podem i hem d'assumir aquest rol Als dos motius anteriors, hi hem d'impulsar la utilització de nous materid'aíegir la tendència a la liberalització als i sistemes constructius, sent capadels mercats i la creixent demanda de ços de transmetre les informacions tècnous serveis professionals als quals ja niques perquè s'utilitzin correctament. no es pot donar resposta individual- Per poder fer-ho ens cal primer estar al ment i que no són patrimoni de cap dia de les innovacions i conèixer les seves característiques i comportaprofessió en concret. Això vol dir que els professionals del ments. La tecnologia de la informació i sector de la construcció, i els aparella- els serveis d'informació i assessoradors entre ells, ens trobem davant el repte de guanyar quota de mercat en

£ í I M Í1 5

SIHtlllitS

ment del Col·legi ens hi poden ajudar, L'altre element és la necessitat

C A S E S

E N D O L 1 A D E S

d'apostar i d'invertir en formació. El sector ha d'invertir en formació a tots els nivells com el principal objectiu estratègic per millorar la competitivitat. El Col·legi ha fet ja una opció decidida per incrementar i millorar l'oferta de formació continuada. Els col·legiats hem de veure la formació com una inversió de temps i diners imprescindible i continuada durant tota la vida professional. Al Col·legi li correspon oferir, directament o indirecta, un ventall ampli de formació. Als col·legiats ens correspon fer-nos el nostre programa de desenvolupament professional continuat d'acord amb les nostres necessitats personals. Només així tindrem opció a ser competitius en un sector cada cop més exigent. •

Xavier Bardají Arquitecte tècnic Secretari de la Junta de Govern del Col·legi

La seva opinió és important Els lectors interessats a opinar sobre eis temes tractats a L'INFORMATIU poden fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per correu, per fax o bé per correu electrònic a: L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 93 414 34 34 E-mail:informa!iu@apabcn.es

p t t

Jfi

NOTICIARI f

R G U f

N F O R M A T I U D A :

1 0

A N Y S

Tecnifac'98 arrasa La col·laboració entre tècnics, fabricants i institucions ha | ^ > estat la clau de l'èxit del certamen celebrat a Manresa

l passat 18 de juny s'inaugurava al Casino de Manresa Tecnifac'98, la primera fira dedicada a les tècniques de tractament i rehabilitació de façanes ideada per Fira de Manresa í la Delegació de! Bages-Berguedà del Col·legi. Aquesta fira s'emmarca dins dels actes del desè aniversari de la Delegació i ha volgut contribuir, mitjançant una exposició i diverses jornades tècniques, a despertar l'interés general envers l'estat de conservació dels edificis i el seu manteniment. La Delegació del Bages-Berguedà ha impulsat a les seves comarques un major coneixement de la nostra professió, i ha anat aconseguint que una bona part de la societat vegi l'aparellador i arquitecte tècnic com un professional a l'abast, i de confiança. Aquest fel obligava a organitzar un esdeveniment que aglutinés tots aquests conceptes: una fira professional, oberta a tothom, que tractés un tema de l'interès general i fer-ho de manera seriosa.

La decisió de fer-la es va prendre el desembre del 1997. Malauradament, el tema de la seguretat de les façanes tornava a prendre, el 1998, un caire tràgic amb ia mort de vianants a Barcelona per despreniments de faça-

nes en mal estat. Cal esmentar l'ajut incondicional de l'Administració iocal i comarcal i de la Diputació, a més d'entitats i sectors industrials i comercials de la comarca per a la realització de la Fira. Aquest suport, junt amb la participació de Fira de Manresa en la preparació del certamen, va fer que Tecnifac'98 adquirís una dimensió que ha omplert d'orgull el nostre col·lectiu. Fruït d'aquesta col·laboració es la realització de la fira a l'edifici modernista del Casino de Manresa, un marc d'incomparable bellesa, en fase de rehabilitació, tot plegat una tria perfecta i que ha donat uns resultats excel·lents. Però Tecnifac'98 es desenvolupa també fora de ['àmbit estricte del Casino i dóna un caire més participatiu a la societat manresana i de les comarques properes. Així, es van impartir conferències professionals de caire tècnic i divulgatiu, passant per la rehabilitació d'una façana a ple cor de la ciutat, prenent-la com a model d'actuació en una façana en mal estat. També es van col·locar distintius senyalitzadors a les façanes rehabilitades recentment a Manresa, a fi de fer partícip el ciutadà amb el projecte, a peu de carrer.

EQUILIBRAR EL PAÍS

ecnifac'98, certamen sobre tècniques de tractament i rehabilitació de façanes, ha estat la primera fira professional del sector de la construcció que s'ha celebrat dins del territori de la Catalunya central. Aquesta fira ha estat visitada per un nombre important de professionals i industrials, desplaçats no tan sols des de les comarques del Bages i Berguedà, sinó també del Segrià, el Gironès o el Maresme. Aquest fet demostra la importància de gaudir d'un nou traçat viari, l'Eix Transversal, que permet unir les comarques de l'interior en un temps més reduït i còmode. Des de les comarques de l'interior, hem de participar i col·laborar en una millor vertebració del territori català, i reclamar una atenció més acurada i aprofundida d'aquestes comarques que fomien !a Catalunya Central, envers un millor equilibri i compensació d'esforços i iniciatives per a un desenvolupament més igualitari i, en definitiva, més profitós per a tot Catalunya. • Jaume Juanola i Victorí Arquitecte tècnic Delegat del Bages-Berguedà

L'edïfici del Casino en procés de restauració i inauguració del Tecni!ac'98

La inauguració es feia ei 18 de juny amb un acte multitudinari i especialment emotiu pels aparelladors i arquitectes tècnics det Bages i Berguedà, ja que suposava assolir una fita important dins la celebració dels deu anys. L'alcalde, Jordi Valls, destacava l'oportunitat de la fira en el moment de transformació que viu la ciutat. L'acte va comptar també amb la presència de Jordi Labòria, diputat i cap de l'Àrea de Cooperació de la Diputació; Joaquim Collado, vicepresident de Fira Manresa; Bernat Ochoa, president del Col·legi; i Jaume Juanola, delegat del Bages-Berguedà. La fira va comptar amb la presència d'empreses i entitats relacionades amb la rehabilitació i manteniment de façanes, i també amb les noves tecnologies aplicades a ia construcció de façanes. El Col·legi va muntar un estand per mostrar el paper del nostre col·lectiu en aquest camp i, de manera més especifica, les tècniques que cal emprar per a! tractament de l'amiant en la rehabilitació i els seus perills per a la salut de les persones.

Finalment, els temes tractats a les conferències van ser les façanes ventilades de pedra (Alfonso Medrano-Construsim), el conveni per a la rehabilitació d'habitatges Ajuntament-Generalitat (Joaquim Garcia i Gustau Roca), la recuperació del Casino (Josep Maria Morató, Uuís Camí i Josep Emili HemandezCros), la rehabilitació de les façanes de la Cova i la Seu (Javier Asarta). i la presentació de la Carta de Colors pel nucli antic de Manresa (Joaquim Garcia i Ignacio Bustamante-Ecopaint Ibérica). Tecnifac'98 ha aportat la visió de quèlapromociódel nostre col·lectiu passa pel dia a dia professional i la feina ben feta, però també per acostar als ciutadans la solució dels problemes que els preocupen, des d'una òptica de participació tècnica, industrial, institucional i social. Una manera molt coherent i engrescadora ha estat fer-ho mitjançant un certamen firal com és Tecnifac'98. • Joan Carles Batanés

P A T R I M O N I

NOTICIARI

A R Q U I T E C T Ò N I C

Congrés de rehabilitació a l'Havana El Col·legi presenta una ponència sobre recuperació del patrimoni mitjançant tasques de cooperació internacional

esprés de les edicions de Canàries'92, Argentina'94 i Granada '96. l'any 1998, cenlenari de la independència de Cuba, ha estat l'Havana qui ha acollit el IV Congrés internacional de rehabilitació del patrimoni arquitectònic i edificació. Les sessions congressuals, conferències í seminaris s'han dut a terme als claustres del convent de San Francisco, al cor de

l'Havana Vieja, entre el 13 ï el 17 de juliol. L'èxii de la convocatòria ha estat força important: s'hi han presentat unes 300 ponències, cinc seminaris especialitzats i diverses conferències magistrals. Tota aquesta quantitat d'informació es va distribuir en tres sessions paral·leles a les quals van assistir els més de 600 inscrits. Com a activitats més destacades cal remarcar: les conferències i seminaris impartits pel restaurador dels frescos de Miquel Àngel a la Capella Sixtina, professor Gianiuigi Colalucci i

els impartits pels professors de la Universitat d'Oviedo, Modest Montoto i Rosa Maria Esbert sobre intervenció en pedra, i intervenció en estructures de fusta, aquest a càrrec de l'arquitecte Enrique Nuere. També cal esmentar dues conferències especialment significatives, la de Maria Laurenci Tabasso, experta de l'ICCROM en restauració de matenals petris i la de !a regidora de l'Ajuntament de Barcelona, Teresa Sandoval. en què donar a conèixer al món l'Institut del Paisatge Urbà i va manifestar la voluntat d'internacionalitzar-ne l'esperit. Pel que fa a les comunicacions, com sempre, hi va haver de tot. L'heterogeneïtat de continguts i la diferencia de nivells es va fer evident si bé, en general, va resultar una plataforma de coneixements diversos i de contactes internacionals molt enriquidora. En aquest sentit van ser especialment interessants les aportacions cubanes, tant per la seva

Uolja de l'Havana, A baix, conveni de San Francisco, on va tenir lloc et congtés internacional

temàtica com pel seu contingut. Una de les personalitats més significades i que va ser mereixedora del premi especial que el Centro Internacional para la Conservación del Patrimonio atorga amb motiu del Congrés, va ser l'arquitecte Daniel Taboada, qui aquest mateix any ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Arquitectura de Cuba i que actualment assessora el Servei Rehabilitació del Col·legi en els treballs de rehabilitació del Casal Català a l'Havana.

americanes, amb un suport gràfic de gran qualitat. També va ser present al Congrés l'exposició patrocinada per PREMAAT sobre treballs final de carrera d'arquitectura vernacular participants en el premi Guillen de Rohan.

El nostre Col·legi també hi va ser' present amb una ponència sobre recuperació del patrimoni construït mitjançant lasques de cooperació internacional, en què es feia una reflexió a l'entom del paper del patrimoni en un món d'ecoParal·lelament, es van presentar di- nomia global en el qual la sostenibilitat i verses exposicions d'artistes cubans i la solidaritat són conceptes emergents. altres de més lligades a la temàtica del La ponència va ser preparada i presenCongrés. Cal destacar l'organitzada pel tada pel Servei Rehabilitació, conjuntaCEHOPU del Ministerio de Fomento ano- ment amb Roberto Lópe* Bastida, Conmenada La Ciudad Hispanoamericana. servador de la Villa de Trinidad (Cuba) i El Sueno de un Orden en la qual es Faissal Cherradi, Director del CERKAS presenta la urbanització de les ciutats (Marroc). •

hi trenqui cl cap

'J JWEIÍ ho 'nu zs'tinï ínn fàciJ izr CVÓZZ Xivn óïúíúz professional Software

Maria Tubau 4. Edif. Auge 3 Madrid 28050 Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60

N O T I C I A R I M A T E R I A L S

N O V E S

Cobertes planes La impermeabilització de cobertes centrarà les cinquenes jornades dins del cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció que se celebraran al novembre que fa a la seva conservació i capacitat d'aplicació, junt amb les millores en els sistemes constructius on s'apliquen, com és el cas de les cobertes invertides, obre una nova via de treball més segura i durable. Conèixer aquests nous productes en profunditat, aprendre a escollir l'adequat d'acord amb les circumstàncies específiques d'aplicació i millorar els coneixements pel que fa a! disseny constructiu dels elements on s'apliquen, són alguns dels objectius d'aquestes sessions i del seminari que les acompanya. • 31 Col·legi organitza unes jornaI des monogràfiques dedicades a les cobertes planes dins del cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció. Constaran de Ires sessions tècniques que es duran a terme els dies 17 i 24 de novembre i 1 de desembre i un seminari específic sobre la construcció de cobertes amb una durada de 12 hores, els dies 19 i 26 de novembre i 3 de desembre. Les jornades es completaran, seguint l'esquema genèric del cicle, amb una exposició dels materials presentats a la planta baixa del Col·legi. L'aparició de nous productes és una constant en l'evolució de la construcció. Aquest fenomen, però, s'ha accentuat en els darrers anys í ha tingut un canvi qualitatiu. No es tracta tant de noves aplicacions, o de noves

T E C N O L O G I E S

geometries i possibilitats de productes ja existents, sinó de formulacions ex novo, on la ciència dels materials, i en especial la química, juga un paper destacat. I de química, els tècnics de la construcció que no ens hi hem dedicat específicament, en sabem poc. Aquesta nova imporíància de la formulació del producte afecta, òbviament, la majoria dels àmbits de la construcció, però esdevé fonamenlal en el cas dels productes específics per a la impermeabilització de cobertes. Tradicionalment, els materials de construcció no són estancs i, de fet, els materials específics per a aconseguir estanquitat es troben, històricament, entre els més recents i són els més delicats. L'aparició de nous productes amb miliores importants pel

Instal·lacions: rehabilitació i noves tecnologies B

a Delegació de! Vallès Occidental del Col·legi celebrarà de l'1 d'octubre al 30 de novembre unes jornades tècniques dedicades a les instal·lacions en edificació amb una atenció especial a la rehabilitació i a les noves tecnologies. Les jornades s'adrecen a tècnics i professionals de la construcció i volen donar una àmplia visió de les possibilitats que hi ha al mercat a l'hora d'utilitzar els diferents productes i sistemes. Paral·lelament, la sala d'exposicions de la Delegació acollirà a Terrassa una exposició amb nous productes en tots els camps de les instal·lacions com ara electricitat i il·luminació, fontaneria, calefacció, aire condicionat, aspiració, domótica i energia solar, entre d'altres. Una conferència sobre energies renovables (6 d'octubre) i un curset d'introducció al control de les instal·lacions (octubre i novembre) completen aquesta iniciativa. La Delegació inicia també una campanya de conscienciació ciutadana en la línia iniciada per "La Casa en Forma" sobre la necessitat d'una correcta utilització i manteniment de les instal·lacions de la casa. Aquesta començarà amb la presentació pública (1 d'octubre} de la publicació "25 Consells per tenir les instal·lacions en forma" preparada pels serveis tècnics del Col·legi. •

Tenim les millors ofertes d aparells topogràfics Augment d'òptica 3Ox Precisió angular 2 mgon Plomada òptica Tnpode d alumini o de fus Mira topografia telescopi

Augment d òptica 2Ox Prectvo angular 10 mgon. Plomada d opaca Tnpodc d alumini o de fusta Mira topogràfica telescòpica Bnjixoü onenadcwa (opòonaT)

Precisió angular i. 5 mgon Augments òptica 26x artib Programes d'aplicació en COnstmcoo coortípnadw

UT^i..r^ijr3*ii.>«

ij^n.,n7^ijrTMi.in.M.ia

- Td. (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA

C U L T U R A

R I

N O T I C I A R I

E X P O S I C I O N S

Sant Pol quina hora és? que Ignasi Mas va ser arquitecte municipal de Sant Pol. i Joan Vila, mestre d'obres. El seu llegat és un exemple del bon fer. Diürn ha estat preparada per Perejaume i Juan José Lahuerla. S'han seleccionat projectes urbanístics i cases de Sant Pol fetes per Mas i Vila. Pel que fa a Ignasi Mas, s'inclouen iambé obres barcelonines com ara la plaça de toros Monumental, l'Institut de la Dona o el pàrquing David, entre d'altres. Quant a l'Avi Vila, es mostra, a Una posta! de Sant Pol de Mar datada ei 1938 més, bona part de la seva collecció de dibuixos festius, acoSanl Pol de Mar hi havia un rellotge capvespre dibuixaven un Sant Pol de la lorits, que combinen escenes de sol que, perquè no es desptn- mà dels seus pintors'. quotidianes amb un univers de tés, el consistori de la vila va decidir de Aquest treball continua ara amb Diürn, motius decoratius difícilment posar sota teulada. La llegenda santpo- que ens presenta dues obres excepcioclassificables que l'Avi va fer ienca det rellotge, però, té una altra versió. nals aparellades en una sola proposta: durant els darrers anys de la Respondria a! cas d'algú que va anar amb l'arquitectura lluminosa d'Ignasi Mas i ets Joan Vila seva vida. una espelma encesa, de nit, a mirar quina dibuixos efervescents de l'Avi Vila. L'exhora era en un rellotge de sol i va adonar- posició, que va ser presentada a Sant Pol La mostra s'acompanya del llibret tise, astorat, que era l'hora que volgués, o de Mar el passat agost, es pot visitar del tulat Diürn. Ignasi Mas, Avi Vila, un opuscap hora, o qualsevol 15 de setembre al 6 cle deliciós amb textos de Perejaume i de les hores que el d'octubre a ia sala Juan José Lahuerta que recomanem i quadrant duia marcad'exposicions del que ajuda a entendre i a gaudir plenades, segons li ho disment de l'obra exposada, Igualment ha Col·legi. posés la llum tremoSant Poi de Mar estat editat relosa i bellugadissa de és avui una de les centmentelllibre la seva espelma. Ben viles més boniques, L'Avi Vila, pintor, lluny de la beneiteria, més netes i més preparat per l'arel refrany reflexionaquitecte tècnic tranquil·les del Maria sobre l'essència del temps. santpolenc resme. Poques poblacions de la costa Dídac Raurell, i Perejaume ho explicava així a Noc- catalana poden comparar-s'hi. I és bo presentat el 26 turn, una mostra de pintura presentada el recordar en aquest temps l'especial atende juliol al Mu1995 al Museu de Sant Pol que encetava ció que ha de merèixer la planificació seu de Sant Pol una determinada linia d'exposicions. Tou urbanística i ei bon gust arquitectònic, de Mar. En la aquella —diu Perejaume— una mostra l'equilibri entre l'ocupació de l'espai i la preparació rodona on la cara de la nit amb gruixos de qualitat de la construcció, tot recordant

treballaria

can Plamol

Sant

Pol de Mar !9IO

d'aquesta exposició-homenatge hi col·laboren el Museu de Pintura-Amics de les Arts, l'Ajuntament de Sant Pol de Mar i el Col·legi. • Carles Cartarïà

a planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell

Bon Pastor 5 - Tel. 93 414 63 55 - Fax 93 414 67 15 hltpJAvivw.arqiiired.es/eupalinos - email:eu pa I inos@arquired.es

DEMOSTRACIONS PROGRAMES INFORMÀTICS DILLUNS

Programa Amidaments ARC+, de la casa AM2 s~-—

DIMECRES

Programa Amidaments METROPLUS, de la casa METROPLUS

n i I<->I i«; u u u u : >

Programes PREYME i ESHEOP d'Amidaments i Seguretat i Higiene, de la casa MICROGESA

DIVENDRES

Tots els programes de l'ITEC

1_ES D E M O S T R A C I O N S

f T ^ p |

ES F A R A N DE F O R M A C O N T I N U A D A

DE 1 O £> 13 l i .

N O T I C I A R I A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U

A L T R e S

Cinquenes {ornades gaudinistes

Col·locació de rajoles en CD-ROM

finals del segle XIX i principis del XX es construeixen a diversos països d'Europa una sèrie d'obres que inicien un procés de renovació de l'arquitectura. La denominació de les tendències en què s'inscriuen-Jugens-

til a Alemanya, Secession a Àustria, Ari Nouveau a Bèlgica i França, Libertya Itàlia o Modernisme a Catalunya i Espanya-posaran de manifest el sentit d'aquesta renovació. A Catalunya oferirà aspectes singulars, que aniran precedits de tres obres-manifest gaudinianes: la Casa Vicenç, El Capricho i els Pavellons de la finca Güell. La transcendència de l'obra d'Antoni Gaudí amb relació al Modernisme català serà el tema central de les V Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes que se celebraran a Reus, del 12 al 14 de novembre, organitzades pel Centre d'Estudis Gaudinistes, l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona i l'Ajuntament de Reus. Les jornades inclouran visites guiades a diverses obres de les comarques tarragonines. Les persones interessades poden demanar informació als telèfons: 93 490 46 56 (CEG) i 93 401 63 02 (EUPB). •

Curs de coordinadors de seguretat

Institut de Promoció Ceràmica de la Diputació amb la col·laboració del Col·legi d'Aparelladors de Castelló han preparat la Guia de la Tecnologia de Colocación de Baldosas Ceràmicas i ara, a més, disposa ja de versió electrònica. Tracta totes les fases del procés de selecció i col·locació de rajoles amb una informació correcte i ben estructurada i amb un tractament informàtic de la informació molt útil i d'accés senzill. Com a apartats més interessants destaquen: els criteris de selecció del material, el qüestionari de patologies i la normativa específica en text complet. •

Manual de seguretat i salut en la construcció B

l Col·legi d'Aparelladors de Girona ha editat el Manual de Seguridady Saluden la Construcción, escrit pel company Pedró Antonio Beguería, reconegut especialista en seguretat. Ei preu és de 2.000 pessetes més les despeses d'enviament. Les comandes es poden fer al telèfon 972 2118 54 (Laura), •

I Curs bàsic de seguretat a Granollers

el 28 d'abril al 16 de juny es va celebrar a Granollers el Curs bàsic de seguretat/Iniciació a la coordinació d'execució d'obres. Aquests cursos es desenvolupen simultàniament a Barcelona, Granollers, Manresa, Terrassa i Vic seguint el programa de formació en seguretat i salut laboral preparat pel Col·legi. •

Joma exposarà els edificis singulars 11 passat 29 de juny va finalitzar el curs de Coordinadors de seguretat en ia I construcció/Perfil tècnic europeu, que ha estat organitzat pel Col·legi amb el suport de la Comissió de les Comunitats Europees. Aquesta ha estat la segona edició del curs de coordinadors que imparteix el Col·legi, el qual segueix el programa pilot de formació que es realitza simultàniament a Barcelona, Milà, Lieja i Luxemburg. El programa de contingut està consensuat i desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i institucions europees. •

I a sala d'exposicions dei Col·legi acollirà a partir del 15 d'octubre ía I instal·lació Edificis singulars, basada en la secció del maleix nom que apareix a L'INFORMATIU. A través d'aquests dibuixos, Joma, el seu autor, fa una interpretació personal d'espais i conceptes vinculats a la construcció. L'exposició, a més de recollir la sèrie de dibuixos publicats a L'INFORMATIU, presenta escultures, petites instal·lacions i poemes-objecte que completen la sèrie i suggereixen nous elements de reflexió, ara també en tres dimensions. Els dibuixos de Joma publicats a L'INFORMATIU s'aplegaran en una carpeta que es podrà recollir a la mateixa sala d'exposicions. •

S E R V E I S

i v E R s o s

PUBLICITAT

Informació tècnica i comercial USTED NECESITA Al volver del TRABAJO o JUBILADO y en comunidad de propietarios: Descanso o Deporte o Actividad Intelectual: música, coloquios, conferencias, etc. o de Recreo: cine, vídeo, bridge, etc. En club privado o circuito cerrado de TV. Su familia necesita: transporte cómodo

I Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de laseu col·legial. A més a més. organitza presentacions de novetats(consulteu l'agenda deL'lNFow.wTiu). També s'ha instal·lat un moble amb prestatges on les empreses poden dipositar la seva informació. Els col·legiats podran utilitzar el mateix moble-casiller per sol·licitar més informació, la qual se'ls enviarà al domicili o al despatx. Al quadre hi ha les empreses que hi són presents durant el mes de setembre. La informació de tipus comercial i tècnicque les empreses volen ferarribar alscol-legiats, pertal de protegiries seves dades personals, seran enviades pel mateix Col·legi mitjançant sobres impresos

amb la indicació expressa InformadótècNco-comerdal.

(a la estación, supermercado, tenis, golf, gimnasio.) y limpieza domiciliaria

PRESTATGERIA Dt

SfTtMBRí

comunitarios. Sus

NOVAFORMA, SA Construccions a mida WEBER BROUTIN

hijos: Ambiente adecuado.

CEMARKS J3F (ENÇA) PÈNDOL, SL PLACOSA SOCIEDAD FCO. ROS CASARES CATALUNA, SA INDUSTRIAS JOSÉ ESTEBA, SA

TODO EN

THE EUROPEAN UNIVERSITARY TOWN

niStHÍAClOHS

En este barrio para profesionales conectados I.C. (Inteligencia Conectada) se ha de producir un resultado tipo siglo XXI. Ideada por postuniversitarios: abogados, ingenieros, médicos, economistas, etc; han reservado una zona en SEGUR de CALAFELL. Precio aproximado por chalet: 16 millones

més informació Isidre Rodríguez Marta Martí DepartamentComercial Quarta planta de! Col·legi Telèfon directe: 932402057 Fax: 9341434 34 E-mail:

L'INFORMATIU

ELECTRÒNIC NEMETSACHEK ESPANA, SA • Presentarà l'edició especial d'ALLPLAN FT. per a aparelladors, els dies 28,29i 30 de setembre, al vestibulde! Col·legi, de9a20h.

SOFT •

Realitzaràuncursgratuïtdeposadaen marxa de PRESTO 7, per a usuaris, i una presentació comercial del programa, el dia 28 d'octubre, a la sala de conferènciestde19a20.30h.

més informació: Tel. 932402057.

mMm

Yrs• A is

Els col·legiats ja tenen a la seva disposició la versió digital de L'INFORMATIU que podenconsuflar perlntemetdinsde la pàgina web del Col·legi.

Adreça: httpJAmw.apabcn.es

•

NECROLÒGIQUES Ensdolcomunicaraiscol-legiatsta

infórmese: telefono 93 414 19 88 Santaló 10, B.B.B núm. 3 de Barcelona

Coeficient d'actualització d'honoraris a14d'agost Ca = 1,029 Proper canvi: 15 de setembre

deíunciódete nostres companys: Joan Ramon Barrallo de las Heras, esdevingudael14d'agost. alsManys. Jordi Regué i Panadero, esdevinguda el 20 d'agost, als 48 anys. •

Formació

et i v i t a t s Seminaris de p r à c t i c a professional Cursos bàsics • Cursos d ' e s p e c i a l i t z a c i ó • Cursos de postgrau Programes màster • Conferències • Taules rodones E

Sessions t è c n i q u e s Jornades • Exposicions • Viatges Rutes c u l t u r a l s • Altres a c t i v i t a t s

COL·LEGI D/APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

ACTIVITATS

F O R M A C I Ó

S E R V E I

P R O M O C I Ó

PROGRAMA

M E R C A T

EN S E G U R E T A T

t SALUT

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció (Curs subvencionat) objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat. També adquirir els coneixements i les habilitats per fer de coordinador en (ase d'execució en obres petites i mitjanes.

D E LABORAL

L'estudi bàsic de seguretat i la coordinació de seguretat en obres petites Sessió tècnica de seguretat

Grup VII del 29 d'octubre al 22 de desembre, dimarts i dijous. 18 a 21 h.

presentació Amb aquesta sessió es pretén ofenr una VISIÓ general del nou Delegació d'Osona enfocament de la seguretat i els del 28 de setembre al 18 de novemcanvis que s'han produït a partir bre, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. de la publicació del RD 1627/ 1997, donar informació de la mistemari sió del coordinador de seguretat, 1 • EIReialdecretdetransposicióde les pautes d'actuació i els consela Directiva 92/57/CE sobre sells pràctics sobre la feina del coorguretat i salut dinador en fase d'execució d'obres adreçat a 2* Coneixements bàsics sobre prepetites, i donar informació sobre Professionals que hagin de prepavenció com preparar un estudi bàsic de rar estudis i plans de seguretat i 3» Conceptesbàsicsd'ergonomia seguretat. que hagin de (er funcions de coor4* Solucions tècniques davant de Va adreçat a professionals que dinació en fase d'execució d'obres situacions de risc hagin d'intervenir en obres petites per a obres sense riscos especials petites-mitjanes. 5« Iniciació a la coordinació d'exe- inscripcions i sense especial risc. en què no- • Funcionsiresponsabiiitatsdelcoorcució d'obres Servei d'Informació. dinadoren fase d'execució programa 6» Documentació. Davant la importància del Reial de- més cal l'estudi bàsic de segurecret 1627/1997 en l'exercici profes- tat o la coordinació en fase • L'aprovaciódelplaoplansdeseguretat Barcelona preus sional, la Junta de Govern subven- d'execució. • La carta de prevenció Grup VI col·legiats t estudiants: 60.000,cionarà els col·legiats que s'hi insprofessor • Documentació a utilitzar: llibres de TargetaAccés: 48.000 PTA criguinambunaaportacióde 20.000 fins al 29 d'octubre. Josep Maria Calafell registres i incidències no col·legiats: 90.000 PTA ptes. • Oimartsidijousde 18a21 h. Arquitecte tècnic • El control de l'accés a l'obra • Consells perconduirunareunióde dia, hora I lloc contractistes i autònoms Dimecres, 7d'octubre, de 16.30a • Consells organitzati us bàsics pera 21.00 h,a la Sala de conferències. obres petites sense riscos espeFèrtil tècnic europeu (repetició) 2 edicions cials inscripcions • Solucionsconstructivesestàndard presentació coneixements exigits col·legiats i estudiants: 2.000 PTA que evitin o disminueixin riscos Aquest curs es fa seguint el mateix Formació d'arquitecte tècnic, arquiTargeta Accés:2.000 PTA • Sistemes elementals pràctics de model de formació i en coordinació tecte, enginyertècnic o enginyer. nocollegtats:5-000PTA protecció ambi'equip pedagógicde la Univer• Guia d'accions bàsiques i mínimes sitat de Liège (Bèlgica), la Inspec- títol programa per coordinar la seguretat tion du Travailet des Mines (Luxem- Es lliurarà diploma de postgrau de la Introducció als canvis d'execució d'unaobra petita burg), el Politècnicodi Milano (Itàlia) Universitat Politècnica de Catalunya. legislatius i la Fundació Politècnica de Cata• Les directives, la Llei de Pre- L'estudi bàsic de seguretat, lunya També es lliurarà el diploma eurovenció de Riscos Laborals i el un cas pràctic peu atorgat per les universitats i Reial Decret 1627/1997 • Documentació i continguts de adreçat a institucions que han desenvolupat • El nou enfocament de la segu4a edició l'estudi bàsic Tècnics de construcció que vul- aquest programa. retat del 19 d'octubre de 1998 a l'1 de • Avaluació de riscos en obres petiguin especialitzar-se en la coordimarçde 1999, dïílunsde 9.30 a 14 i • Funcions i responsabilitats setes nació de seguretat en fase de hi col·labora gons el RD 1627/1997 dei5.30a20h. Lloc: Sala d'actes. • Solucions tècniques i organitzatiprojecte id'obrade tol tipus d'obres Fundació Politècnica. • Necessitats i oportunitats del vespereliminarodismmuir riscos d'acord amb la transposició de la mercat de serveis professionals • Mesures pràctiques de prevenció Inscripcions Directiva (Decret 1627/1997) rela- 3a edició relacionats amb la segu retat col·legiats i estudiants amb Tar• Modeliprogramainformàticperfer tiva a prescripcions mínimes de de!18desetembrede1998,a!22de geta Accés: 225.000 PTA l'estudi bàsic seguretat en obres temporals o gener de 1999. tots els divendresde Guia pràctica del coordinador • Desenvolupament d'un cas no col·legiats: 337.500 PTA mòbils. 9.30 a 14 hores i 15.30a 20 hores. de seguretat en fased'execució Servei d" Informació. • pràctic. •

Curs de coordinadors de seguretat

AVANÇ

Disseny d'interiors Curs d'iniciació a l'especialització Del 13 de gener al 26 de maig, dimecres, de16.30a21h.

FORMACIÓ

Gestió del temps Habilitats directives

Curs de postgrau

Habilitats directives

18Í25 defebrer,dijous, de18a2ih.

Del 19 de febrer al 8 de maig, divendres de 16.30 a 21 h, i dissab1es.de 9.30 a 14 h.

2,4,9 i 11 de març, dimarts i dijous,

<Jei8a2i n.

valoracions. Repetició

Resoluciódeproblemes HatílitatsdirectL

Del 12 de gener al 4 de febrer, dimarts i dijous, de 18.30 a 21 h.

6,8, i3ii5d'abni. dimansidijous, de18a21h.

Curs bàsic de

1 9 9 9

Tècniques de negociació 1r nivell

Criteris per preparar ;, dictàmens 'certlflcats

franca professional Dilluns, 12d'abril,de16.30a21h.

Gestió de projectes

Gestió d'obres Curs de postgrau del 14 de maig al 17 de juliol. divendres, de 16.30 a 21 h, i dissab1es,dede9.30a14h. •

Servei d'Informació

(h Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon 932402060 Fax 932402061 E-mail intormado@apabcn es

*-*'

ACTIVITATS

F O R

FORMACIÓ

S E R V E I MÀSTER

P R O M O C I Ó PROJECT

M A N A G E R

M E R C A T E NEDIFICACIÓ

presentació Et Project Manager és el responsable d'impulsar i dirigir e! projecte des d'una perspectiva de globalilal, amb les tasques de planificació, coordinació i seguiment de l'operació, des de ia seva concepció fins al traspàs del que s'ha construït als responsables del manteniment ulterior o de la seva explotació.

Programa de postgrau

T R E B A L L URBANISME

•Project manager en edificació i urbanisme 100 hores = 15 crèdits Cursos d'especialització • Habilitats directives i gestió de recursos humans 30hores = 3crèdfits • Introducció a la gestió de qualitat dels serveis professionals. 21 hores = 2 crèdits

Perobtenir el títol de màsteren edificació i urbanisme s'hauran de cursar 500 hores (50 crèdits} distribuïdes de la següent manera: s'hauran de realitzar amb caràcter obligatori les 150 hores lectives del programa de postgrau en Project Manager en edificació i urbanisme que ara presentem, les 150 hores del projecte treball d'investigació de màster, més 200 hores, a escollir entre una oferta modularde cursos de postgrau i decursos d'especialització, la qual cosa permet fer el màster de manera intensiva (2 anys) o lliure, per acumulació de crèdits en cursos de curta d jrada. >/

Project manager en edificació i urbanisme

D E

Cursos de postgrau •Gestió de projectes 80hores=8crèdits • Gestió d'obres 80 hores=8 crèdits. •

Introducció a la gestió de qualitat dels serveis professionals Curs d'especialització

presentació El curs és un dels mòduls que integra el programa de màster en Project Manager en edificació i urbanisme que ei Col·legi prepara conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Aquest curs de postgrau és l'únic mòdul obligatori del programa màster, construït per diversos cursosde postgrau i especialització. organitza Fundació Politècnica de Catalunya i Col·legi d'Aparelladors. directors del curs FranciscoJavier Llovera Carles Puiggròs dia, hora i lloc divendres, de 16.30a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h, del 18 de setembre al 13 de febrer de 1999. Durada: 150 hores. preu col·legiats i Targela Accés; 300.000 PTA no col·legiats 380.000 PTA programa Introducció. Cartes Puiggròs Coneixements bàsics Joan Mundet. Michèile Butzbach. Pedm López Meiiado • Economia d'empresa i comptabilitat • Gestió de qualitat • Gestió de recursos humans • Tècniques de negociació

Promoció del sòl Carles Puiggròs • Legislació urbanística • Estudis tècnics i econòmics • Gestió urbanística

presentació La gestió de la qualitat és una (unció clau del project manager. Un dels seus objectius és garantir la qualitat del producte immobiliari que Legislació FranciscoJavierUovera. Valentí Pick gestiona, dels serveis que ofereix al seu client promotor. AntoniAzpiazu. Jordi Femàndez • Dret empresa immobiliària La lliure competència i la concur• Fiscalitat camp immobiliari rència de professionals de diverses • Contractació titulacions en l'àmbit dels serveis, fan necessari una constant millora Promoció immobiliària de la qualitat dels serveis. La implanXavier Atdabó. Celestí Ventura tació de sistemes de gestió de la • Estudisdemercat • Estudis tècnic i econòmics immo- qualitat de serveis professionals en l'àmbilderarquitecturaésuncamp biliaris encara poc desenvolupat. • Estudidecasos • Màrquetingoperatiu organitza Fundació Politècnica de Catalunya Gestió de projectes i Col·legid'Aparelladorsi ArquitecJosé Ignacio Galàn tesTècnics de Barcelona Albert Roca. • Programació direcció • Estudis previs FranciscoJavier Llovera Sàez • Fases del projecte Caries Puiggròs i Lluelles • Coordinació • Control professors Pedró López Mellado Gestió d'obres Josep Lluís Bàdenas Francesc Jordana Lluís Martinet! Antonio Garrido • Preparació de l'execució • Gestió de contractació dia, hora i lloc • Coordinació i seguiment Del 4 al 18 de novembre, dilluns i • Control dimecres, de 18a21 hores, • Recepció i liquidació (el 18 de novembre, tot el dia) Sala de conferències del Col·legi. Manteniment Xavier Casanovas. Durada: 21 hores Joan Miró. •

informació I inscripcions Es lliurarà diploma de postgrau de la UPC als alumnes que hagin assistit al 80% de les classes. Les anul·lacions comunicades 10 dies abans de començar el curs, comportaran la pèrdua del 50%, i el mateix dia, el 100%. Servei d'Informació. Tel. 93 240 20 60. E-mail: informacio@apabcn.es Consulteu facilitats de pagament. Préstec postgrau amb laCaixad'Enginyers. Tel:932009522. •

Habilitats directives i gestió de recursos humans Curs d'especialització

preu col·legiats i estudiants amb Targeta Accés: 52.500 PTA No col·legials: 63.000 PTA programa dilluns,4de novembre Normalització i certificació • Les normes ISO 9000 • Model d'assegurament de la qualitat • El sistema de la qualitat • Ladocumentaciódelsistema • Els requisits del sistema • L'auditoria i la certificació dilluns, 9 de novembre La implantació dels sistemes de qualitat a la construcció • L'estructuradelsector • Lasituaciódelsectorambrelacióa les normes ISO 9000 dimecres, 11 de novembre Elpaperdelsprofessionalsenun context d'empreses i productes amb sistemes de qualitat certificada • La recepció de materials dimecres, 16 de novembre El paper dels professionals en un context d'empreses i productes amb sistemes de qualitat certificada • El control d'execució dimecres, 18de novembre Criteris d'implantació d'un sistema de qualitat deís serveis. •

presentació Aquest curs té com a objectiu desenvolupar actitudsi donarconeixements de tècniques de gestió dels recursos humans, de direcció i lideratge, orientats cap al sector de la construcció. dies, hora i lloc dilluns i dimecres, del 28 de setembre al 2 de novembre, de 18 a 21 h. Aula quarta planta. Durada: 30 hores preu Col·legiats i estudiants: 18.000,Targeta Accés: 14.400 PTA No col·legials: 27.000 PTA programa dilluns, 28 de setembre •Lagestiódels recursos humansa Pobra dimecres. 30deselembre • La gestiódels recursos humans en la prestació de serveis a la construcció dilluns, 5 d'octubre • La gestiódels recursos humansí de seguretat í salut laboral dimecres, 714 d'octubre • El management i els recursos humans dilluns i dimecres, 19, 21 i 26 d'octubre •Les tècniques de gestió dimecres 28 d'octubre i dilluns, 2 de novembre: Organització i lideratge d'equips de treball. •

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

ACTIVITATS

FORMACIÓ

S E R V E I

P R O M O C I Ó PRÀCTICA

M E R C A T

D E

PROFESSIONAL

Control de qualitat

Obertura de forats en obres menors

Resolució d'un cas pràctic

Casos pràctics

presentació Amb aquesta sessió es pretén donar una visió sobre com prepararunprogramadecontrol de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística. El mètode és molt pràclic, amb el desenvolupament d'un cas concret d'un edifici de volum mitjà-petit, amb PanàÜsi de la metodologia a seguir.

presentació Les activitats de formació basades en un cas pràctic tenen com a objectiu donar a conèixer pautes i criteris per poder dura terme tasques específiques dels arquitectes tècnics que es volen iniciar en aquest tipus de treball professional.

professor Pere Casademont i Galí Jesús FemàndezAntolín dia, hora i lloc dimarts 6,13 i 20 d'octubre, de 18 a 21 h. Aula de la quarta planta del Col·legi a Barcelona. El curs s'ha programat també a !a Delegació del Vallès Oriental. preu Col·legiats i estudiants: 12.000 Targela Accés: 9.600 PTA No col·legiats: 25.000 PTA programa 6 d'octubre • La legislació del control de qualitat

• • • •

Els agents de control de qualitat Materials mínims a controlar Programa, regístrei certificació Tramitacions

13 d'octubre • Regislrede resultats i certicats de compliment • Documentsarecepcionar 20d'octubre • L'homologació, la certificació, els documents d'idoneïlat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea • Les eines: el programa informàtic Control de qualitat. •

presentació Les activitats de formació d'un cas pràctic tenen com a objectiu donar a conèixer pautes i criteris per poder dur a terme feines específiques dels arquitectes tècnics que es volen iniciar en aquest tipus de treball professional. S'hi tracten casos de petita o mitjana envergadura ide no gaire complexitat. S'ensenyarà, a través de casos pràctics, les pautes i processos per fer un projecte d'enderroc, els tràmits administratius i les pautes de seguiment a l'obra.

El curs s'ha programat també a la Delegació del Vallès Oriental.

Delegació del Bages-Berguedà.

Tel. 93 8729799. Les anul·lacions comunicades dins dels 10 dies abans de començar ei curs, comportaran la pèrdua del 50°'o de la matrícula. L'anul·lacióel mateix dia,e!100%.

En les sessions s'ensenyarà les pautes i processos per definir les solucions, per prepararia documentació tècnica, els tràmits administratius i les pautes de seguiment a l'obra.

preu Col·legiats i estudiants: 12.000 PTA Targeta Accés: 9.600 PTA No col·legiats: 1 a.ooo PTA programa

professor Carles Olivé Arquitecte tècnic dies, hora i lloc Barcelona Sala de conferències del Col·legi dimecres,14i21 d'octubre, de16.30 a21 hores. Durada:8hores

Cas pràctic

dia, hora i lloc dimecres 28 d'octubre, 4 i 11 de novembre de 16.30 a 21 h. Delegació Bages-Berguedà.

informació i inscripcions Servei d'Informació. Tel. 932402060

S'hi tracten casos de petitao mitjana envergadurai de no gaire complexitat per als quals no es requereixen uns coneixements molt profunds d'especialització.

Projectes d'enderroc i/o desconstruccio

professor Oscar Moreno Ramos, arquitecte tècnic de Control Demeteri Oscar Caudet.enginyerde mines, de Control Demeter

Bages-Berguedà dimecres, 30 de setembre i 7 d'octubre,de 16.30a2l hores.

dels edificis del voltant, contactes amb companyies subministradores, aixecament notarial, fotografies. Anàlisi de residus Tràmits administratius:Permís d'obra i permanència. Contactes amb companyies de serveis. Ocupació de la via pública. Gestores de residus Determinació dels processos d'enderroc i/o desconstruccio; Definició del procés de demolició i presa de decisions.

programa Presentació: Tipus d'enderroc, lipusde client, condicionsde contractació. Marc legal i normatives d'aplicació. Tractament de residus. Fluxgrama de procediment d'execució del projecte d'enderroc. Recollida de dades de l'estat actual: Aixecament gràfic, descripció dels sistemes constructius i dels materials, estat de conservació, estat de l'entorn: servituds, tipus i estat

Criteris per a ía realització de projectes: Memòria. Plec de condicions. Amidaments i pressupostos. Plànols. Detalls constructius. Eines per fer projectes: normativa. Les partides del pressupost d'enderroc i preus. Casos pràctics: Revisió de projectes d'enderrocs reals de diverses tipologies

14 d'octubre Presentació i fluxgrama de procediment de treball. Definició tècnica • Tipologia d'apuntalament • Oberturadeforats en façanes • Obertura en parets de càrrega • Treure parets • Obertura de foratsasostres(senzills) Interpretació de l'estatde càrregues

•

21 d'octubre La documentació tècnica. Casos pràctics La viabilitat tècnica La viabilitat administrativa Criteris tècnics a destacar La documentació tècnica • Memòria • Control de qualitat • Seguretat i salut laboral • Plecde condicions • Pressupost

• Plànols • Detalls constructius Eines perfer documents tècnics Tramitació administrativa Pautes de seguiment i control Final d'obra. •

Estudi bàsic de segure- Certificats d'habitabilitat tat i coordinació de se- dhabitages usats guretat en obres petites Pràctica professional Sessió tècnica de seguretat Va adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en què només cal l'estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució. professor JosepMaria Calafell Arquitecte tècnic

presentació A través de la certificació d'habitabilitat adquirim un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat. Aquesta sessió està destinada aproporcionaraquest coneixement i donar pautes i eines per a la redacció de la certificació. professor Pere Casademont

• Barcelona dia, hora i lloc dimecres, 25 de novembre, de 18 a dimecres, 7 d'octubre, de 16.30 a 21 hores. Sala de Conferències. 21.00 hores • Bages-Berguedà: Sala de conferències del Col·legi. dimarts, 22 de setembre, de 18 a 21. preu col·legiats iestudiants: 2.000 PTA Targeta Accés: 2.000 PTA nocol·legiats: 5.000 PTA

preu Col·legiats i estudiants: 4.000 PTA Targeta Accés: 3.200 PTA No col·legiats: 6.000 PTA

informació Vegeu programa a la pàgina 16 de L'Informatiu (Programa de Seguretat i salut laboral).

programa • La cèdula d'habitabilitat de l'habitatge usat • La certificació: definició, contingut, redacció i vigència • Tramitació i casos especials • La legislació * Eines. •

Seguiment i control d'execució Casos pràctics.

Càlculs senzills • Anàlisi de l'estat de càrregues a actuals • Càlculidissenyd'apuntalaments • Càlcul i dimensionat de t'apuntalament Procediments constructius Execució material Detalls constructius Mesures de seguretat de l'edifici • Valoració econòmica Seguretat i salut laboral • Normativa d'aplicació

inscripcions Servei d'Informació.

•

ACTIVITATS

F O R M A C I Ó

S E R V E I

P R O M O C I Ó

M E R C A T

D E

T R E B A L L

Tècniques per a la resolució de problemes FORMACIÓ

Curs d'habilitats directives presentació En el treball de l'arquitecte tècnic, hi ha sovini una gran diversitat desituacions en quès'han de prendre decisions que afecten la gestió del recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes tècnics de manera ràpida conjugant l'eficàcia i l'eficiència. Desenvolupar aquesta habilitat, li permetrà aprendre a analitzar tots els factors implicats en el problema i escollir la mil lor alternativa de solució. objectius • Aprendre a pensar • Desenvolupareipensamenlcreatiu • Aprendre aprendre decisions

dia, hora i lloc dimarts i dijous. 24 i 26 de novembre, i 1 i 3 d e desembre, de 18 a 21 hores. Delegació del Bages-Berguedà. durada 12 hores lectives. preu Col·legiats,estudiants i Targeta Accés: 18.000PTA Nocol·legiats: 25.000 PTA Informació i inscripcions Delegació del Bages-Berguedà, telèfon: 93872 97 99. Servei d'Informació del Col·legi, telèfon: 932402060

organitzen Servei de PromocióiMercaldeTreball amb !a col·laboració del centre d'estudis ADAMS

Les anul·lacions comunicades dins dels 10 dies abans de començar el curs, comportaran la pèrdua del 50% de la matrícula. L'anul·lació el mateixdia,el100%.

professora M.Antònia Carmona Llicenciada en Psicologia

L'organització es reserva el dret d'anul·lar el curs en cas de no assolir un mínim d'inscripcions.

programa • Recerca de solucions: la creativitat Lògica vers creativitat Tècniques per desenvolupar la creativitat La tècnica brainstorming • Procés de la solució de problemes Identificar els aspectes clau Definirobjectius Priori tzar URGENT/ IMPORTANT L'anàlisi DAFO • Tècniques i eines per a solució de problemes Solucióde problemes en grup Definició d'estratègies Convertir obstacles en oportunitats Factors crítics • Presa de decisions Dificultats per prendre decisions Criteris per avaluar l'eficàcia d'una decisió Tècniques i estils Mètodes per seleccionar decisions adequades Passar de la idea a l'acció. •

OCUPACIONAl

Curs de Direcció tècnica d'edificació • Grup I: menors de 25 anys en situació d'atur, del 21 de setembre al 16d'octubre. • Grup II: majors de 25 anys, en situació d'atur, del 19 d'octubre al 10 de novembre. horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i alguns dies de 8.30 a 14 h. 0 curs és totalment subvencionat per la Direcció General d'Ocupació de! Departament de Treball de la Generalitat i el Fons Social Europeu.

Inscripcions ServeiPromocióiMercatdeTreball. Tercera planta. Tel: 93 240 23 58. E-mail: formacto@apabcn.es

I Generalitat de Catalunya i Departament de Treball Direcció General d'Ocupació

PROGRAMES DE MASTER • • • •

Gestió urbanística. 12a edició. Barcelona Valoracions immobiliàries. 17a edició. Barcelona i Madrid Medi ambient urbà i sostenibilitat. 2a edició. Barcelona Sistemes d'informació geogràfica la edició. Barcelona

PROGRAMES I CURSOS DE POSTGRAU Gestió urbanística. 1998-99. ReparceNacions i compensacions urbanístiques. 1998-99. Valoracions urbanístiques. 1998-99. Els SIG i les seves aplicacions en la planificació, Gestió i valoració del territori. 1998-99. Ciutat i territori sostenible. 1998-99. Introducció al SIG. 1998-99. SIG aplicat a l'economia i medi ambient. 1998-99.

• • • • • • •

Valoracions immobiliàries. 1998-99. Valoracions hipotecàries. 1998-99. Estudis de viabilitat de projectes urbans i immobiliaris. 1998-99. Fiscalitat immobiliària i valoració cadastral. 1998-99. Arquitectura i medi ambient urbà. 1999-00. Programació i personalizació del SIG. 1998-99. Gestió, administració i valoració de patrimonis immobiliaris. 1998-99.

Places limitades

Informació

Col·laboren

Estructura part-time amb horaris intensius

Fundació Politècnica de Catalunya Av. Diagonal 649, 4a planta 08028 Barcelona Tel.: 93 401 58 69 902 103 1 58 Fax: 93 333 09 60 E-mail:susana@papaguena. upc.es Web: http://www.fpc.upc.es

Tasaciones Hipotecarias S.A., Tasaciones Inmobilíarias S.A., Ministerio de Fomento, Escola d'Administració Pública de Catalunya, Assambiea Territorial de Catalunya del Col·legí de Registradors de la Propietat i Mercantils i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Departament de Política Territorial d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Ajuntament de Barcelona. Diputació de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona.

Possibilitat de beques per a la realització dels cursos Programa de postgrau en valoracions immobiliàries a distància

ACTIVITATS FORMACIÓ

AULA D ' I N F O R M À T I C A Cursos d'informàtica

de desembre, de 9 a 13 h. Preu col·legiats: 60.000 PTA

-deM4d'octubreal21de desem-

AuiesdeBarcelona

No col·legiats: 78.000 PTA.

bre, dilluns i dimecres, de 19 a 21.

• 3DStudio VIZ

• Iniciació a l'Access

• Iniciació a l'Excel

dijous.de 19 a 21 h. Preu: 20.000 PTA. - del 27 d'octubre al 3 de desem-

No col·legiats: 78.000 PTA.

bre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.Preu: 36.000 PTA.

dijous, de 14.30a16.30h.

novembre, de 9 a 13 h.

- del 10 al 17 de novembre, di-

- del 17 al 26 de novembre, di-

• Word II nivell - de] 15 al 27 d'octubre, dimarts i

marts, de 9 a 13 h.

marts i dijous, de 14.30 a 16.30 h.

dijous, de 14.30 a 16.30 h.

-del 10 a! 15 de desembre, di-

- del 14 al 21 de novembre, dis-

Preu col·legiats: 10.000 PTA

- del 4 al 16 de novembre, dilluns

marts i dijous, de 19 a 21 hores.

sabtes, de 9.30a 13.30 h.

No col·legiats: 14.000 PTA.

i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu col·legials: 5.000 PTA.

•

No col·legiats: 14.000 PTA.

Microsoft-Project

Organització del disc

No col·legiats: 14.000 PTA.

Aula de Terrassa

- del 13 al 15 d'octubre, de dilluns Introducció a la informàtica.

Organització del disc

a divendres, de 9 a 13 h.

•deM9de setembre al 24 cfoctu-

- del 8 al 13 d'octubre, dimarts i

- del 15 d'octubre al 3 de novem-

• del 19 d'octubre al 2 de novem-

bre, dissabtes de 9.30 a 13.30.

•

Excel II nivell •

Autocad

dijous, de 19 a 21 h.

bre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

bre, dilluns i dimecres, de 19 a 21.

- del 3 d'octubre al 5 de desem-

•del 19 d'octubre al 23 de novem-

- dimarts 20 d'octubre de 9 a 13 h.

• del 31 d'octubre al 14 de novem-

- del 29 d'octubre al 12 de novem-

bre, dissabtes, de 9 a 13 h. Preu: 60.000 PTA.

bre, dilluns de 9 a 13 h.

- de ïï al 3 de desembre, dimarts i

bre, dissabtes, de 9.30 a 13.30 h.

bre, dimarts i dijous, 14.30a 16.30.

• del 5 de novembre al 17 de

dijous, de 14.30 a16.30 h.

• de l'11 al 30 de novembre, di-

- dimarts, del 24 de novembre a

desembre, dimarts i dijous, de 19

- dimecres, del 2 al 9 de desem-

lluns i dimecres, de 17 a 19 h.

I I de desembre, de 9 a 14 h.

a21h.

bre, dimecres, d e l 7 a 1 9 h .

- del 23 de novembre al 14 de

- dissabtes, de! 28 de novembre al 5

• del 28 de setembre al 9 de

Preu col·legiats: 28.000 PTA

- dissabte, 12 de desembre, de

desembre, düuns i dimecres, de

de desembre, de 9.30 a l 3.30 h.

novembre, dilluns i dimecres, de

No col·legiats: 40.000 PTA.

9.30 a 13.30 h.

19a21h.

Preu col·legiats: 12.500 PTA

- divendres, 18 de desembre de 9

- del 27 de novembre a l'11 de

No col·legials: 17.500 PTA.

a13h.

desembre, divendres, de 9 a 13 h.

Preu col·legiats: 5.000 PTA

- del 30 de novembre al 21 de

• Iniciació a l'Autocad - del 5 al 9 d'octubre, de dilluns a divendres, de 9 a 1! h.

No col·legiats: 7.000 PTA.

Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA.

19a21 hores. Preu:36.000PTA •

Microsoft Project

desembre, dilluns i dimecres, de

- del 28 d'oclubre al 9 de novembre,

dijous, de 19 a 21 h.

14.30 a 16.30 h.

dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

•

Internet

Preu col·legiats: 20.000 PTA

Preu col·legiats: 10.000 PTA

- 6 d'octubre de 19 a 21.30 h.

No col·legiats: 25.000 PTA.

No col·legiats: 14.000 PTA.

Preu: 20.000 PTA. • Autocad II nivell - del 27 d'octubre al 3 de desem-

-14 d'octubre de 19 a 21.30 h. -18de novembre de 19 a 21.30h.

bre, dijous, de 9 a 13 h.

-lOde desembre de16.30a19h.

• del 22 de setembre al 3 de no-

Preu col·legiats: 50.000 PTA

• 16de desembre de 19a21.30 h.

vembre, dimarts i dijous de 17 a

- del 28 de setembre al 7 d"octu-

Autocad I nivell

- del 6 al 22 d'octubre, dimarts i

Officce97

Iniciació ai Word

•

Windows'98

-del 22 d'octubre al 24 de desem-

No col·legiats: 70.000 PTA. •

•

Preu col·legiats: 10.000 PTA

•

Autocad II nivell

Preu col·legiats: 60.000 PTA -dimarts, del 27 d'octubre al 3 de

- de I'1 al 13 cfoctubre, dimarts i

•

bre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

• Autocad I nivell

Preu: 36.000 PTA.

Aula de Granollers •

• Organització del disc

- dissabte, 19 de desembre de

19 hores.

9.30 a 11.30 h.

Preu col·legiats: 36.000 PTA

- del 28 de setembre al 9 de

- del 10 al 15 de desembre, di-

Preu col·legiats: 5.000 PTA

No col·legiats: 47.000 PTA.

novembre, dilluns i dimecres, de

marts i dijous, de 19 a 21 hores.

19 a 21 hores. Preu: 36.000 PTA

Preu col·legiats: 5.000 PTA.

Autocad

inscripcions

No col·legiats: 7.000 PTA.

Autocad I nivell

•

> Autocad II nivell

bre, dilluns i dimecres, de 19 a21. - del 28 de novembre al 5 de

Autocad

- del 16 d'octubre al 20 de novem-

desembre, dissabtes de 9.30 a

- del 19 de setembre al 21 de

bre, divendres, de 9 a 13 h.

- del 3 d'octubre al 5 de desem-

13.30h.

novembre, dissabtes de 9.30 a

- del 5 de novembre al 17 de

bre, dissabtes, de 9 a 13 h.

• del 15 al 22 de desembre, di-

13.30h.

desembre, dimarts i dijous, de

Preu: 60.000 PTA.

marts, de 9 a 13 h.

• del 13 d'octubre al 22 de desem-

17a 19 h.

Preu col·legiats: 10.000 PTA

bre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Preu col·legiats: 36.000 PTA

No col·legiats: 14.000 PTA.

-dimecres, del21 d'octubre al 23

No col·legiats: 47.000 PTA.

MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES Cobertes planes

•

Microsoft Project - del 6 al 22 d'octubre, dimarts i

DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL Instal·lacions

•

CURSOS DE CATALÀ Cursos de llengua catalana

Rehabilitació

Dins del cicle Els materials i les

Consulteu descomptes ambel Servei d'Informació, telèfon: 93240 20 60. Delegació Vallès Occidental, tel: 93 7801110ÍDelegació Vallès Oriental, tel: 93879 0176.

i noves tecnologies

noves tecnologies de la cons-

organitzen

trucció, el Col·legi organitza unes jornades dedicades a co-

Terrassa organitza una exposi-

bertes planes.

ció i curset monogràfic sobre

Aquestes jornades constaran de

instal·lacions, de 11 d'octubre

tres sessions tècniques, un se-

al 30 de novembre.

Servei Lingüístic del Col·legi, el Col·legi de Gestors i la Direcció General de Política Lingüística.

rra nari específic sobre construcció de cobertes d'una durada

inauguració

aproximada de 12 hores lectí-

dijous, 1 d'octubre a les 19 h.

ves i una exposició dels materi-

Presentació dels 25consellsper

als presentats.

tenir tes instal·lacions en for-

•Nivell B (elemental) del 21 de setembre al 25 de novembre, dilluns i dimecres de 19.30 a 21.30 h.

ma, a les 19.30 h.

• Nivell C (mitjà)

dies

Les sessions tècniques i el semina-

sessions tècniques

del 22 de setembre al 30 de

jornades tècniques

ri tindran lloc a la sala d'actes del

exposició

A càrrec de les empreses partici-

novembre, dimarts i dijous, de

17 i 24 de novembre, i

Col·legi, primera planta, i l'exposi-

del'l d'oclubre al 30de novembre.

pants a l'exposició. Dijous, 29 d'oc-

desembre.

ció a la sala d'exposicions a la planta baixa del Col·legi.

seminari

19.30 a 21.30 hores.

tubre i 26 de novembre. curs Introducció al control de les

Inscripció: informació i inscripcions

7.500 pies. fins al 17 de se-

19 i 26 de novembre i 3 de

Inscripcions

instal·lacions. Els dijous, del 8

Delegació del Vallès Occidental

tembre al Col·legi de Gestors.

desembre.

Servei d'Informació.!/

d'octubre al 26 de novembre.

tel. 93 780 11 10.

Tel: 93 317 06 86.

•

ACTIVITATS

F O R

VERSOS

TERTULIA-DEBAT Com ens afectarà l'Euro? dia, hora i lloc dijous, 1 d'octubre a les 19 h. Sala d'actes del Col·legi. ponent Elies Sala, cap de coordinació del Projecte Euro de la Caixa de Manresa

EXPOSICIONS Diürn, una exposició d'Ignasi Mas i l'Avi Vila El Departameni de Cultura presenta una exposició 26 dibuixos de l'arquitecte Ignasi Mas i el mestre d'obres Joan Vila, i objectes de la família Vila de Sant Pol de Mar, titulada Diürn. inauguració dimarts, 15 de setembre.

modera Ramon Puig, director de l'Àrea de Professió i Mercat del Collegi.

lloc Sala d'exposicions del Col·legi. Planta baixa.

cal confirmar assistència al Tel- 93 240 20 60. •

L'exposició restarà oberta (ins al 6 d'octubre. •

BAGES-BERGUfDÀ • Sortida al Llac de Sant Maurici

Sortida a Port Aventura I

La delegació ha preparat una excursió al cim dels Encantats, al Llac de Sant Maurici, per a col·legiats i acompanyants. dies 26 i 27 de setembre. sortida a les 8 del matí des de l'estació d'autobusos de Vic. Cal dur només el dinar del diumenge. més informació Delegaciód'Osona Tel. 93 885 26 11.

NEMETSACHEKESPANA.SA • Presentarà l'edició especial d'ALLPLAN FT, per a aparelladors els dies 28,29 i 30 de setembre, al vestíbuldel Col·legi, de9a20h.

Ruta modernista LadelegaciódelBages-Berguedà, dins les activitats del seu 10è aniversari, ha previst un recorregut per les construccions modernistes de les seves comarques, el dissabte, 3d'octubre.

més informació: Departament comercial.Tel.932402057. •

Les xerrades són gratuïtes i tenen iloc a la delegació a les 19 hores, a càrrec de F. Gomà, professor titulat de la UPC.

més informació Delegació del Bages-Berguedà tel. 93 872 97 99. •

•

més informació tel. 93 879 01 76.

•

ACTIVITATS AL MÓN Màster en direcció i Programa de postgrau organització d'empreses en prevenció de riscos de la construcció laborals (nivell superior) Realització: d'octubre de 1998 a junydel2000,elsdivendresde16 a 21 h, ï els dissabtes de 9 a 14 h, a l'Escola Universitària de Ciències Empresarials Winterthur.

Realització: tindrà lloc d'octubre de 1998adesembrede1999,r*endres de16a21 h,idissabtesde9a14h, a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona •

SOFT • Realitzarà un curs gratuït de posada en marxa de PRESTO 7, pera usuaris, i una presentació comercial del programa, el dia28 d'octubre, a la sala de conferències, de 19 a 20.30 h.

Sessions tècniques 7 d'octubre: Patologies d'origen químic que afecten la durabüitat dels edificis. 14 d'octubre: Rehabilitació d'edificis amb aluminosi. 21 d'octubre: Posada en obra de) formigó estructural. 28 d'octubre: Laboratoris aplicats a la construcció.

dissabte,19dese- ] tembre.

PRESENTACIONS Presentació de programes

VALLÈS ORIENTAL

Programa de màster en tècniques comercials realització O'octubre de 1998 a abril de 1999, divendres de 19 a 22 h, i dissabtes de 9 a 12 h, a Í'EUPB.

informació Dept. Organització d'Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya. Telèfon: 93 401 62 79. •

23-26 setembre. EUROCLIMA. Brusse|.|es(BE].Rraintemacionalde calefacm,venülactóiairecondk3onat.

8-11 octubre. CONSTHUCCION 98 Sevilla(ES).rïraintemaciorialdela construcció.

29 setembre-4 octubre.CERSAlE Bolónia(IT). Saló internacional de la ceràmica per a la indústria de la construcció i el bany.

9-12 octubre. CONSTRUMURCIA Múrcia(ES).Salóintemadonaldela construcció. 14-17octubre.BARCELONAMEETINGPOINT.Barcelona(ES) Saló immobliliariisimposiintemaciona.

30 setembre 3 octubreLeipzig(AL) SHKGLEIPZIG'98.Salódeladom6üca, santons, calefacció i aire.

4-18 octubre. SAIE'98. Bolónia(iT) Safóintemadcnaldelaindústriadeb construcció.

3-11 octubre. CONSTRUCT1ON INTERIEUR. Namur(BE). Saló de la construcdóirinteriorisme. S-8octubre.SOLUBAT98.Parïs(FR) I Fòrum de les solucions tècniques perala construcció.

més informació Centrede Documentació Tel. 932402361.

Del 15 al 18 de Octubre de 1998 de 10 a 20 horas

F I R||MAC O 8° Feria de Materiales, Construcción y Afines Âo tenales, Cônstruccion, PAQQUJnono QG consïru ce I on, Âoouinono de ouros puuhcos, Pavimentos y revestim i entos, Produdos prefabricades, Restauracíón, RehabÜilación y frabajos de altura, Carpinteria, Fontaneria, Electriàdad y telefonia, Control de calidad, Seguridad e higiene, Informàtica, Cemento y hormigón, Aislamientos, Her rom ien ta 5, \ i- i -

JkAF

via no, oenO'iíOCiOri, couipomienro, /viofrnoiy Refrigeradón y calefocdón, Sonitarios y accesorios, Ascensores y aparatós elevadores.

l e r Salón Inmobiliario

hi-

)5i • : » K EICH: ui : K t i i • Tet-196) SES 25 W • hi

GENERALITAT VALEN Cl WjA

(9él i í 8 24

tsextAMm

UNIVERSITAT

BARCELONA

FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS DEPARTAMENT D'ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES

CURSO ACADEMICO 1998 - 99 MASTER EN GESTION Y DIRECCION DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para licenciados y diploniados universitarios. Duración: De Octubre a Junio. Martes y Jueves cle 18 a 22 h.

EXPERTO EN GESTION Y DIRECCION DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para ejecutivos profesionales con experiència sin titulación universitària. Duración: De Octubre a Junio. Martes y Jueves de 18 a 22 h.

«RIERA CONSTKUCCIONES R1ERA.S.A.

6APCE ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS CONSTRUCTORS D'EDIFICIS DE BARCELONA

Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona

Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques

NUNEZ i NAVARRO

Para mas información de los cursos: Llamar al tel. 930-129866 (Srta. Àngela, (de 9 a 14 h. y de 16 a 19 h. Departament d'Economia i Organització d'Empreses. Facultat de Ciències Econòmiques. Universitat de Barcelona. (Avda. Diagonal, 690 - 08034 (Barcelona).

SERVEIS I

N F O R M A T I U E

htlp:

//www.apabtn.es

Avantatges i inconvenients del correu electrònic B

l correu electrònic va ser inventat per entrar en competència amb les cartes i les postals en les comunicacions a llarga distància, però també triomfa en les relacions de proximitat, que fins ara semblaven exclusives del telèfon. I això significa que combina els avantatges —i els inconvenients— d'uns i altres. Vaja, que aporta un altre tipus de comunicació. •

Avantatges

• Espontaneïtat. Els missatges acostumen a ser clars i directes, sense necessitat de les formes de politesa comuns en altres mitjans, especialment el correu tradicional. Es pot entrar a sac en el tema i acomiadar-se amb "Bueno, chaval! ens veiem, ok?». (Proviu-ho.. amb algú de confiança.)

• Reflexió. La informació arriba de pressa, però un sempre es pot aturar a comptar fins a deu bits, abans de fer un reply, és a dir, escriure un missatge de tornada. Un cop enviat, el missatge només tornarà juntament amb els comentaris del receptor. • No caduca. Es poden tenir classificats els missatges electrònics rebuts en algun racó de l'ordinador i conlinuar les converses per capítols. També es poden imprimir, és clar. • Aqualsevol hora.Un missatge digital pot ser enviat sense perill a les tres de la matinada. (Una telefonada a aquestes hores demana certes precaucions). Fantàstic, si es col·labora amb algú que funciona en un attre horari. • Filtres. Si no es vol rebre missatges enviats per determinada adreça, es pot fer servir un filtre, que els enviarà directament a la paperera virtual. Els missatges també es poden eliminar manualment. • Més relacions. Està qüestionat que el correu electrònic tanqui la gent a casa. Normalment, són aquells que no estan

mai a l'oficina, és a dir, els que es relacionen més, els que l'aprofiten per comunicar-se en diferit amb els altres. •

Inconvenients

• No sempre és de refiar. Sempre hi ha qui només obre el correu quan se'l truca per demanar-li si fa dos mesos va rebre un missatge. Aleshores és quan cal ajudar-lo a configurar el programa, mentre se li explica amb pèls i senyals de què anava el missatge urgent. Ningú neix ensenyat. • Precipitació. El missatge arriba de pressa i, per tant, un està impulsat a respondre de pressa. Com si fos una conversa per telèfon. Però en el telèfon el to guia les converses. En el correu electrònic, quan es replica de pressa, es dispara a cegues. • Prtografia. S'escriu tant de pressa que els dits no es fixen quines tecles premen. També es parla en una mena d'slang virtual frenètic. Són freqüents «Salu2», «Ktal?» i al3 expressions similars.

Butlleta de subscripció

Oferta connexió d'accés Í a Internet

• Missatges comercials. Qualsevol hora és bona., per enviar un missatge comercial. Així que el millor és evitar escriure l'adreça electrònica a tort i a dret, perquè aquesta pot acabar a la llista de distribució d'una empresa de mailing electrònic. • Sobrecàrrega postal. Si utilitza ei correu electrònic per subscriure's a massa llistes de distribució, pot acabar saturat de missatges que no tindrà temps de llegir. 0 que no valdrà la pena llegir. • Aïllament. Quan el correu intern de l'empresa funciona perfectament, es perd una excusa per justificar l'aixecar-se de la cadira. El mateix amb les relacions amb l'exterior. «No hi vagis, truca'l» ara és substituït per «Envia-li un mail». • Jordi Marlet E-mail: jordim@apabcn.es

Per demanar l'alta al servei ICTnet, empleneu, si butlleta i envieu-la al fax (93) 300 07 60 o a l'ac . , Per a més informació truqueu al telèfon 902 43 22 22

Nom i cognoms Adreça Població Telèfon

CP NIF

Fax

Empresa/entitat Càrrec/professió

Forma de pagament Domiciliació del pagament Banc/Caixa |

D Adjuntem xec nominatiu Agència

Dígits de control

Número de compte

Característiques del seu equip CD Rom Sí G No • Sistema operatiu

Windows 95 ü

Windows 3.1 ~

Altres D

E-Mail Per tal de personalitzar la vostra adreça de correu electrònic, indiqueu si us plau les vostres preferències, màxim 8 Ih Exemple: Sr Antoni Planas: aplanas@apabcn.ictnet.es la La quota d'alta i el prim Per demanar l'alta al torvei ICTnct, empleneu, l i ui plau, la budlett adjunta i cnvicu-li al fax (93) 300 07 60 o a l'adreça de l'ICT o truqueu al telèfon 902 43 22 22

ib |

Àmbits temàtics del vostre interès Lúdics/lleure

CENTRE

S E R V E I S

D O C U M E N T A C I Ó

1 O S I

R E N A R T

Aplicació del nou pla d'habitatge 1998-2001 Control de qualitat de productes en obres de la Generalitat

l Reial decret 1186/1998, de 12 de juny, va

aprovar el nou Pla de l'habitatge 1998-2001. Aquest Pla és d'àmbil estatal, però la gestió dels ajuts que regula correspon a les diferents autonomies. En aquest sentit la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Decret201/1998, de30 de juliol, quecomporta l'aplicació de l'esmentat Pla a Catalunya. El nou Decret estableix el finançament i els ajuts públics de les actuacions protegibles en matèria d'habitatge a càrrec de la Generalitat de Catalunya i la gestió dels ajuts regulats en el Reial decreí 1186/1998. En línies generals podríem afirmar que el nou Pla d'habitatge manté les línies d'actuació i els objectius dels plans anteriors. Malgrat això, destacarem algunes de les innovacions introduïdes en el Decret 201/ 1998: • S'introdueix una nova figura dins del concepte dels habitatges amb promoció pública: els denominats habitatges protegits, així declarats per la comunitat autònoma. • Pel que fa als ajuts directes, cal destacar la figura del subsidi reforçat, establert tant per al cas del primer accés a l'habitatge com per

atendre d'una manera especial determinats col·lectius específics i famílies nombroses. • Es reforça la promoció de l'habitatge de lloguer i, en conseqüència, s'augmenta l'import dels ajuts públics que es destinen a incrementar el nombre d'habitatges en aquest règim.

' S'estableixen cinc àrees geogràfiques a l'efectes de determinació dels preu màxim de venda o adjudicació i renda dels habitatges. • En relació amb les actuacions de rehabilitació cal desfacar l'ampliació de l'àmbit d'aplicació del Decret 205/ 1993, regulador dels ajuts per a la rehabilitació d'habitatges afectats per patologies estructurals. Aquesta ampliació correspon a les següents actuacions: a) Edificis l'ús principal dels quals sigui el d'habitatges amb ordres d'execució d'obres notificades per ajuntaments, que afectin la seguretat b) Edificis l'ús principal dels quals sigui el d'habitatges que, com a resultat del dictamen tècnic elaborat a l'empara del Decret 158/1997 i de l'Ordre de 9 de setembre de 1997, requereixen obres urgents o necessàries per a la seguretat. El Decret 201/1998 ha entrat en vigor el 8 d'agost, però els seus efectes s'aplicaran ja des de I'1 de gener de 1998. • Jesús Fernandez E-mait: sit@apabcn.es

Calefacció, climatització i aigua calenta

a reglamentació bàsica vigent sobre calefacció, climatització i aigua calenta sanitària està constituïda per un Reglament de l'any 1980 i unes instruccions tècniques complementàries (denominades ITIC) aprovades l'any 1981 i modificades el 1984. L'experiència en l'aplicació d'aquesta reglamentació, els avenços tecnològics i la necessitat de continuar avançant en la política d'ús racional de l'energia i de la reducció de les emissions de diòxid de carboni han portat a plantejar la introducció de moltes modificacions en l'esmentada reglamentació. L'abast d'aquestes modificacions és tan important que s'ha decidit la redacció d'un nou reglament i de unes noves instruccions tècniques complementàries. El resultat ha estat l'aprovació del Reial decret

1751/1998, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el "Reglamento de Instalacíones Térmicas en los Edificios (RITE)» i les seves «Instrucciones Técnicas Complementaràs (ITE)». Aquest reial decret deroga la reglamentació anterior i entra en vigor el 5 de novembre de 1998. El nou Reglament NO serà d'obligatòria aplicació en els edificis i projectes següents: ' Edificis en construcció i projectes amb llicència d'obres concedida en data 5 de novembre de 1998. • Obres fetes segons els projectes esmentats al punt anterior, sempre i que la llicència d'obres es sol·liciti abans del 5 de novembre de 1999. • Projectes amb data de presentació per a la seva aprovació per les Administracions públiques o per al seu visat per part dels col·legis professionals anterior al 5 de febrer de 1999. •

I 9 de juny de 1998 es va aprovar un Acord pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l'obra pública de determinats productes utilitzats en la construcció. El contingut d'aquest Acord, publicat en el Diari Oficiat de la Generalitat de 3 d'agost, serà d'aplicació obligatòria en totes les obres contractades pels departaments de la Generalitat i els seus organismes autònoms a partir del 3 de febrer de 1999. Aquest relaciona tres aspectes de gran interès per als tècnics de la construcció: el contingut dels projectes, el control de qualitat i el foment de la utilització de productes amb etiqueta ecològica. Així, en els plecs de prescripcions tècniques s'haurà d'exigir que una sèrie de productes (*) siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de

qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. El compliment d'aquesta exigència s'haurà de justificar mitjançant la certificació emesa per un organisme de certificació oficialment reconegut en qualsevol d'aquests estats membres, d'acord amb el principi de reconeixement recíproc, on aquests productes hagin estat fabricats i/o comercialitzats. D'attra banda, en els plecs de prescripcions tècniques es valorarà el fet que alguns dels productes (') disposin de l'etiqueta ecològica europea o bé d'altres distintius de qualitat oficialment reconeguts en l'àmbit de la Comunitat Europea. El compliment d'aquesta característica s'haurà de justificar mitjançant la certificació emesa per l'òrgan ambiental competent per atorgar l'etiqueta o el distintiu de qualitat ambiental. •

*) Relació de productes

• Aixetes sanitàries a utilitzar en locals d'higiene corporal, cuines i piques de rentar. • Aparells sanitaris ceràmics a utilitzar en locals d'higiene corporal, cuines i piques de rentar. • Armadures actives d'acer per a formigó pretesat. • Cables elèctrics per a instal·lacions de baixa tensió. • Ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d'obres i productes prefabricats. • Filferros trefilats llisos i corrugats emprats en la fabricació de malles electrosoldades i biguetes semi resistents de formigó armat • Guixos i escaioles utilitzats en la construcció. • Poliestirens expandits utilitzats en la construcció. • Productes bituminosos utilitzats en la impermeabilització de cobertes d'edificis. • Productes de fibra de vidre utilitzats com a aïllants tèrmics. • Tubs de coure per a ús termohidrosanitari. • Tubs de plàstic per a ús termohidrasanitan. • Xemeneies modulars metàl·liques. Dian Okial de la Genetaiilat de Catalunya. Núm. 2694 de 3 d'agost de 1998

Horari del Centre de

• •i J,,>,|> K i - n a r l

Documeniatiò

L'horari del Centre és el següent: • matins: de 8.30 a 14.30 hores • tardes: de 16 a 19.30 hores. Cinquena planta del Col·legi Telèfons: General: 93 240 23 61 8iblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 Fax: 93 240 23 81 E-mail: General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SIT@apabcn.es

SERVEIS

ASSESSORIA

FISCAL

Una altra vegada el cotxe B

l tractament fiscal del cotxe contínua essent, per desgràcia de l'aparellador, unafont de dubtes i problemes. Fins al 1998 teníem clara la teoria, i així ho havíem manifestat en diferents ocasions. Perquè un professional pugui desgravar les despeses derivades del cotxe, hauria de tenir-lo afecte a l'activitat al 100%. Aquesta, era, repetim la teoria, perquè a la pràctica, depenia de qui hi hagués a l'altre costat de la taula, a l'hora de donar explicacions. Tal com hem comentat en alguna ocasió, des de l'1 de gener de 1998 es produeix un important canvi pel que fa al tractament fiscal de l'automòbil. La nova Llei de l'IVA, permet que deduïm un percentatge de les quotes suportades segons la utilitat que donem al cotxe respecte a l'activitat. La Llei, en principi, admet la deducció del 50% d'aquestes quotes, i es pot augmenlar

Cancel·lació d'hipoteques

aquest percentatge en la mesura en què es pugui provar una utilització major. Per tant, com veiem, la Llei de l'IVA deixa d'exigir aquell requisit d'afectació exclusiva al qual hem fet referència. Aquesta modificació pot dur-nos a creure, en una actitud lògica, que si podem deduir l'IVA, també podrem deduir la despesa a l'efecte de l'IRPF. Doncs no, la modificació, segons argumenta l'Administració, solament s'ha produït a l'efecte de l'IVA, essent vigent l'article del Reglament de l'IRPF que exigeix l'afectació exclusiva. No obstant això, hem pogut comprovar, en alguna consulta personal a diferents sdministracions d'Hisenda, que el criteri pràctic no és compartit unànimement; és a dir, que el tema de la seguretat jurídica sembla que no els pertanyi, encara que sigui, ni més ni menys que un principi constitucional. •

José Antonio Berrtaldez

a cancel·lat vostè la seva hipoteca en les darrers cinc anys? Sap que ho hagi fet afgú? Doncs, cal que sàpiga que Hisenda, en aquest cas, la Generalitat, li pot retornar diners. Una sentència recent de l'Audiència Nacional recent aclareix que la base per la qual es liquida l'ITP (0,5%) és per la quantitat del préstec i no pel que fins ara es liquidava, que com a mínim doblava l'anterior. És adir, per un préstec hipotecari de 15 milions de pessetes, la Generalitat, en concepte d'ITP per la seva cancel·lació cobrava al voltant de les 175.000 pessetes, quan aquest import hauria de ser solament de 75.000 pessetes. Així que ara, vostè pot demanar la devolució d'ingressos indeguts, a més dels interessos de demora. Al César el que és del César. •

BERNALDEZ& ASOCIADOS Servei de consulta i gestió

Av. Pau Casats, 4, 2n 2a. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 414 64 24 Fax: 93 209 87 50 E-mail: bemaldez@mx2.redestb.es

Advocat fiscalista

lüMIU

/ o eo / Í •

• entitat jurídica • empresari o professional • no resident amb establiment permanent

Obligacions fiscals Fins al 20 d'octubre •

Sobre què es reté

| rendesd'arrendatarisd'immoblesurbans • locals de negoci • locals industrials • terrenys urbans

Sobre què no es reté

I • habitatges arrendats per empreses per a empleats »renda antiga (</150.000 pessetes anuals) I • arrendadors del grup 861 de l'IAE sense quota zero | • arrendataris financers (Llei 26/1988) • rendes d'entitats plenament exemptes (art. 9 LIS)

Obligacions formals de l'arrendatari

Acreditació de l'arrendador inscrit al grup 861 de l'IAE

Retencions sobre les rendes del treball i del capital mobiliari a compte de l'IRPF i impost sobre societats. Models 110,111,123,124 i 126, trimestrals o mensuals en el seu cas.

llogaters d'habitatges

•

Retencions sobre les rendes del capital mobiliari a compte de l'IRPF. Model 115.

•

IVA. Declaracions trimestrals dels models 300 i 310 o mensuals dels models 320 i 330

• a partir del 15 de febrer de 1998 • quan s'aboni la renda

•

Pagament a compte de l'Impost sobre societats. Model 202.

• descomptat el 15% de l'import íntegre de la renda • no cal que figuri en factura

•

Pagament fraccionat a compte de l'IRPF. Corresponent al tercer trimestre de 1998 dels empresaris i professionals inclosos en l'estimació directa i estimació objectiva per coeficients (model 130) i en estimació objectiva per mòduls, model 131.

»ingressar, mensualment o trimestralment, les retencions en el model 115 » presentar un resum anual I • expedir certificat de retencions

I certificat expedit per la delegació o Administració de l'adreça fiscal: • alta en grup 861, secció primera. IAE | • sense quota zero • vigència anual, tret de la modificació

Cal recordar que, abansdel5de novembre, cal efectuar el segon pagament de la declaració anual de l'IRPF. •

N A

F O

O R

R I

Responsabilitat

T P

1 R

S E R V E I S

U O

tivil

i prevenció

i el

El certificat final d'obra i la responsabilitat decennal

s'ha emès el certificat final d'obra en el moment de rebre la reclamació. Avui, gairebé, tres de cada deu sinistres tenen aquesta característica comuna, mentre que l'any 1987 corresponia a un de cada deu sinistres. En el gràfic següent, es pot veure el nombre de lesions estudiades entre 1987 i 1994 i la seva distribució segons la data d'emissió (en anys)

Recomanacions

rist DISTRIBUCIÓ DE LESIONS SEGONS EL CFO ESTUDI DE SINISTRES 1987-1994 LESIONS SENSE CFO

• Jr% Obres fwaltzades •

del Certificat Final d'Obra (CFO). Es pot constatar que gairebé 300 expedients de sinistre (que representen més de 700 lesions) corresponen a sinistres en obres sense el CFO. Si bé inicialment, hom podria pensar que aquest increment és degut a l'augment mateix de la sinistralitat en l'obra viva (l'accidentabilitat laboral a l'edificació, els danys a obres confrontants o a tercers), la realitat és molt diferent. Més d'un 50% dels casos correspon a obres que ja estan finalitzades (obra morta) en què els tècnics que hi van intervenir no van arribarà emetre el CFO. No estendre el CFO comporta més risc per als íècnics que han intervingut a l'obra, ja que no permet limitar en el temps la garantia decennal, i els exposa a una futura i indefinida possibilitat de reclamació de danys en la qual resultarà difícil determinar quin és el moment de finalització de l'obra, fe! que pot permetre incloure moltes reclamacions que, altrament, quedarien fora del límit de la garantia decennal. Si fem atenció a l'evolució anual d'aquests sinistres sense CFO, es pot

d el ' A s s e s s o r i a

inri dita

constatar també que en els darrers anys ha augmentat el nombre d'obres que s'acaben i de les quals els tècnics no emeten el CFO. Si bé a l'any 1987 només representava un 20% del total, a l'any 1994 era del 50%. Això vol dir que, actualment, de la meitat deis sinistres que no tenen CFO, els tècnics no en van certificar el final de l'obra un cop es va acabar, cosa que representa un augment de risc que es podia haver evitat perfectament. Aquestes dades fan que calgui aconsellar els tècnics que certifiquin el final de l'obra quan s'acabin els treballs, sense demora. Encara que pot semblar, si resta per fer alguns repassos puntuals, que com a mesura de pressió per acabar aviat aquests

Sj"(, -Danys a contractants

repassos és millor no eslendre el CFO, aquesta mesura es pot girar contra els mateixos tècnics. Én aquesta situació és més correcte preparar el CFO i fer-hi constar els treballs que queden pendents. •

Enric Casanovas Arquitecte tècnic Servei Rehabilitació i Medi Ambient

Fonts: Musaat. Prevención de Riesgos. Madrid 1993. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Estudi de Sinistres 1987-1994

professional

ctualment, la responsabilitat del'arquitecte tècnic per obra morta, és a dir, una vegada finalitzada la seva intervenció i acabada l'obra, ve determinada per l'article 1591 del Codi civil.

L'acabament dels treballs d'execució material de les obres és el moment a partir del qual comença a computar-se el termini dintre del qual s'han de manifestar els vicis o defectes de construcció. No s'ha de perllongar inútilment l'esmentat termini, sinó que s'ha de deixar constància en el Llibre d'ordres de la data de linalització de l'obra, i emetre el certificat final de l'obra.

Hem de constatar que encara que l'esmentat precepte legal no mencioni l'arquitecte tècnic ni el promotor —atès que aquestes figures no existien quan es va redactar el text legal, la jurisprudència posterior els ha assimilat al constructor i a l'arquitecte, com també ho ha fet en el cas del promotor. L'arquitecte tècnic pot ser, doncs, presumptament responsable dels defectes apareguts en les obres que ha realitzat, durant els 10 anys següents a l'acabament d'aquestes (si es demostra que el dany ha sorgit dins d'aquests 10 anys els perjudicats tenen 15 anys més per reclamar i aquest termini es podria perllongar fins a 25 anys). Així, ja que el marc legal actual no ens és gaire favorable, cal que prenguem una sèrie de precaucions per prevenir les possibles imputacions de responsabilitat.

Una altra qüestió summament important és tenir l'assegurança de responsabilitat civil mentre hi hagi risc de reclamacions, durant el termini assenyalat. Cal tenir present que Musaat únicament cobrirà el sinistre si s'ha visat el full d'encàrrec. — És imprescindible preparar i visar el certificat final d'obra (CFO) així que es finalitzin les obres. Qualsevol demora pot representar un increment de la responsabilitat professional més enllà dels 10 anys que marca el Codi civil. — Si una obra en fase d'execució queda paralitzada per raons financeres, tècniques o per qualsevol altre motiu, cal anotar-ho immediatament en el Llibre d'ordres de l'obra, i amb una descripció expressa dels treballs realitzats fins al moment, i manifestant que el

reinici de les obres també haurà de quedar registrat en el mateix Llibre d'ordres. Segons la durada d'aquesta paralització o altres circumstàncies, caldria valorar la conveniència de presentar la renúncia a l'obra. — Únicament es pot demorar l'emissió del CFO si l'obra no compleix les condicions d'habitabilitat necessàries. Si es compleixen aquestes condicions i, no obstant això, hi ha pendents alguns repassos per defectes detectats —sempre que no impedeixin l'habitabilitat— es recomana emetre el CFO fent constar en el mateix document o en un informe annex els desperfectes a reparar. Cal evitar caure en l'error de paralitzar l'emissió del CFO per "garantir" el cobrament dels seus honoraris. En aquests casos, els tècnics han de saber que l'Assessoria del Col·legi té instruments específics per defensar els drets que els professionals tenen estabíerts en la seva relació professional. • Mònica Clemente Advocada Assessoria Jurídica i Professional

SERVEIS

A S S E S S O R I A

P R O F E S S I O N A L

EL CERTIFICAT FINAL D'OBRA COM A TÈCNIC ÚNIC

s molt freqüent que quan es realitzen treballs d'intervenció en obres construïdes o també en obra nova, com a tècnic únic, no es faci un certificat d'acabament d'obra. Això és un greu error. Per tal d'acotar la responsabilitat civil professional que pot derivar de l'article 1591 del codi civil (responsabilitat decennal), és convenient que quedi fixada la data en què s'ha acabat l'obra i, a partir de la qual, comencen a comptar els deu anys. Si no s'estableix d'una manera clara la data d'acabament, el període decennal es fa difícil de computar i la responsabilitat podria quedar oberta molt més temps. Per això, el Col·legi ha posat a l'abast del col·legiat un imprès de certificat d'acabament d'obra com a tècnic únic (*). És important fer-lo servir i visar-lo per tal d'acreditar-ne les dades que contingui i la data d'acabament.

T È C N I C A

NOVETAT: MARCS METÀL·LICS M.Y.T.E.

DIRECCIÓ COMPARTIDA I CFO Malgrat que el compliment del certificat d'acabament d'obra en el cas d'obres amb projecte d'arquitecte i direcció compartida d'arquitecte i arquitecte tècnic o aparellador està regulat normativament, el cert és que en un bon nombre d'obres no es fa mai. Aquesta situació és molt perjudicial per als professionals que hi han intervingut, donat que no existeix un document oficial que ha d'existir i que qualsevol autoritat pot demanar una vegada ha acabat l'obra. Però, a més, manté la incertesa sobre l'acabament de l'obra i, per tant, tal com indicàvem, la possibilitat d'allargar el període de reclamació. Per tald^ajudarelcol·legiatacomplimenlaraquest certificat icomamesura de simple recordatori, el departament de Visats procedirà semestralment a facilitar als col·legiats un llistat de les seves obres visades com a director facultatiu amb direcció compartida, que tinguin més de dos anys d'antiguitat des de la data del visat i que estiguin pendents del CFO. La mesura pretén alertar i fer memòria sobre l'estat de les obres i procurar prevenir riscos innecessaris amb el tema de la responsabilitat crvil. • Josep Maria Calafell

Cap de l'Àrea d'Exercici Professional E-mail: assessories @ apabcn.es

COMPROVI-HO: * Fàcils de muntar. * No es deformen. * Protecció contra I' òxid. * Ocupen poc espai. * Acabats perfectes; pre-pintats i assecats al forn a 180°. * Incorporen accessoris per a facilitar el muntatge: frontisses, "omegas", allotjament de pestells i topalls de plàstic.

ARQUITECTE/CONSTRUCTOR: Demani gratuïtament una mostra de Marcs metàl·lics per a portes interiors.

Y.T.E Marcos y tarjas m e t à l i cos S.L.

Cervantes 4 9 - 5 1 , 1» 0 8 9 1 2 BADALONA Tel.: (93) 460 28 10 Fox: (93) 460 27 93

N M

O D

S E R V E I S

T R E B A L L

Demandes rebudes durant el mes d'agost Promotora-constructora a Castelldefels

Important empresa constructora cap d'obres

Per a estudis, organització i planificació d'obres. Responsable de la seva execució. No cal experiència prèvia. Edat, enlre 23 i 27 anys. Es vaioraran coneixements de francès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Àrea de treball a Barcelona ciutat i província. Contracte laboral temporal, amb el període legal de prova. Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte el més aviat possible amb Laura Azpilicueta, al telèfon 93 2616300o envieu el vostre currículum per fax: 93261 63 20.

No cal e«penerioa. Fonnaao a càrrec de rempresa. Tasques a peu íobra. segiimem i central ús qualitat. Meror de 23 anys. Cal domini rfAuiocad H , coneixements JinformàKa. Jornada otoaJ. À/ea ds trebafl. Castelldefels. Carnet de condu>r. Contracte indefinit a negooar. Sou negcoaWe segons vàlua. Enviar currículum i qualificacions a: IMVISA. Arcadi Balaguer, 41, H 08860 Castelldefels. Tel i fax; 93 536 04 00. IMVISA ©smoLnet

cap d'obra per a una edificació de 100 habitatges divuits en 5 fases. Convenient entre 2 i 3 anvs d'experiència en edilicacio d'habitatges. Cal carnet de conduir i vehidB propi. Àrea de treball Vilafranca d<4 Penedès Jornada oficial R lao i>>rRl p a i o d Q d° ^"1 Te^ a los o o r p centrals de Casie o Sou nogocable Incorporaco mmedaa.

fíef. 6.067

Constructora de Vilanova I la Geltrú

per a replanleigs, coordinació de treball i personal, planificació, control de costos, certificacions a la propietat, conlacle amb la direcció facultativa i la propielat. Imprescindible 2 anys d'experiència de cap d'obra o com a ajudant o encarregat entre 3 i 5 anys. Edat màxima, 35 anys. Idioma català parlat i escril. Es valorarà coneixements de Irancès parlat. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball, Principat d'Andorra. Jornada oficial. Dedicació exclusiva. Contracte laboral indefinit amb un període de prova d'1 mes. Sou 3.000.000 PTA net/anual negociable més despeses de benzina. Interessats poseu-vos en contacte o envieu currículum a: AUX1NI, SA. tel: 07 376 86 80 55. Fax: 07 376 B6 20 55.

pe' a direcció tècnica i de seguretai i seguiment del personal en obres. No cal experiènoa. Edal, 23-28 anys. Idioma català (coneuemenis d'alemany i angles]. Carnet de conduir (posstotiiiat que r empresa íaaiiti el vehicle). Àrea de treball. Vilanova i la Geltrú. Jornada otroal. Contracte laboral. Sou 1000.000,- brut' anual no negociable els S pnmers mesos, posteriorment dependrà de la vàlua del candidat Incorporació immediata. Interessats poseu-vos en contada amb Antomo Mora Tel. 93 893 83 53

S E R V E I S

Servei per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Tenim experiència de més de dos anys. Preu croquis: 700 PTA. Telèfon: 93 416 16 39 Fax; 93 237 49 01

Lloc de treball A peu d'obra, fent gestió tècnica i econòmica del procés d'execució d'obres: control d'obra, gestió i coordinació

Perfils demanats Important constructora de Vilafranca del Penedès

cap d'obra

Funcions que es demanen Cap d'obra per a constructora Coordinador d'obres per a promotora

cació d'obres.

cap d'obra

P E T I T S

que rep de les empreses.

Re(.$.071

Ret. 6.070

Ref. 6.076

El Servei de Promoció i Metcat de Treball del Col·legi necessita incorporar més col- legiats a la seva base de dades

recent tiiulat/ada

Contacte u ntmen amb Al ed Gari 909 6a 9 70 o en e cumeu m per a... 93 890 01 23.

Constructora d'edificació i de rehabilitació

La borsa de treball busca més candidats

Ref.6.038

funcions similars en constructora o promotora. Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari de programes d'amidaments i pressupostos i full de càlcul. Dedicació exclusiva. Edat no superior a 30 anys. S'ofereix sou entre 3 i 4,5 milions bruts anuals amb contracte com a assalariat o bé com a liberal. b) Professionals amb experiència d'entre 5 i 10 anys com a minim. Els mateixos coneixements d'informàtica. Igual dedicació. Edat no superiora 35 anys (en alguns casos fins a 40) Sous entre 5 i 6 milions bruts anuaLs i superiors. Els interessats poden adreçar-se al Servei de Promoció i Mercat de Treballdel Col- legi de 8.30 a 14.30 hores de dilluns a divendres, i dimarts! dijous de 16 a 19 h. •

Consultaria tècnica ecn c/a d obre ]OJ& onamic pe al conl oi d'PK^cucio tfob a. coo d n ao d" ndustnala certifica c en o o dtopaCí en p ornocon e doncials Eda 22 28 anys. pe dob a es o de p e postos. Came de condu ehide p op Cone em ms ba res tTAutocad 12 Mtcrofi Office C tala parla e n cone xefn ms d'anq e ornada completa. Con rade labo al o elacio liberal Retnb ao a de m En ^u c meu m per lax 682 0 6b o pe c mail: araiKjn» econ rol ^ Re pond t m a

INFORMACIÓ OFCRTCS DE TREBAU Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta del Col·legi Telèfon: 93 240 23 58 Fax: 93 240 23 59 E-mail: treballSapabcn.es

Rel. 6.077

Serveis per al professional Es realitzen aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. També s'ofereixen serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives. També es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. Josep M. Telèfon: 93 452 07 89

Topògraf S'ofereix per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 93 265 40 04 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render. Octavi Telèfon: 93 213 92 36

Estudiant d'arquitectura S'ofereix per a estudi d'arquitectura o realització de treballs en Autocad o manuals. Crístiàn Telèfon: 93 211 5727 Expert en construcció S'oíereix nord-americà expert en treballs d'obra i rehabilitació d'edificis, per a treballs en obra. Michael Morris Telèfon: 93 201 23 57

PETITS ANUNCIS per donar-se a conèixer als professionals que reben L'INFORMATIU només cal anunciar-se als Petits Anuncis preu 1.000 pies. si és col·legiat o estudiant 2.000 ptes. per a no col·legials més informació tel: 93 240 23 76 fax:: 93 414 34 34

MFM Master in Facilities Management Màster en Gestió de l'Explotació d'Edificis Com optimitzar i

Objectius El Facilities Manager o Gestor dels Actius Immobiliaris i dels Serveis associats és el responsable de la seva gestió amb una visió global i integral, amb la finaliïat de: optimitzar i racionalitzar els adius, reduir els costos dels serveis, facilitar als usuaris serveis amb la qualitat, quantitat i freqüència que requereixin i proporcionar entorns de treball adequats. La complexitat d'aquesta gestió, per la diversitat d'àrees que es consideren, exigeix als gestors un ampli coneixement dels sistemes dels edificis, del seu ús i manteniment, dels serveis a proporcionar als usuaris, de la seguretat, de les eines necessàries per a la gestió, etc. Aquest Màster pretén englobar totes aquestes disciplines i donar-les a conèixer donat que són indispensables pels Facilities Managers dels Actius Immobiliaris a l'inici del segle XXI.

racionalitzar els actius immobiliaris, reduir costos i proporcionar serveis de qualitat

Adreçat a Arquitectes, Arquitectes Tècnics, Enginyers, Enginyers Tècnics i a tots aquells professionals dedicats a la gestió, total o parcial, d'Edificis o Actius Immobiliaris, al Manteniment, als serveis,... que vulguin adquirir les capacitats necessàries per realitzar la seva gestió amb més eficàcia i eficiència.

Contingut 1. ÀMBIT D'ACTUACIÓ 1.1 Introducció al F.M. 1.2 Els Actius Immobiliaris. 1.3 Els Sistemes dels Edificis. 1.4 Edificis intel·ligents. 2. GESTIÓ GERENCIAL 2.1 Funcions de Direcció i Administració. 2.2 Gestió Financera. 2.3 2.4 2.5 2.6

Gestió dels Recursos Humans. Gestió de la Qualitat. Gestió de Compres. Outsourcing.

3. GESTIÓ DELS ACTIUS IMMOBILIARIS 3.1 Conceptes bàsics. 3.2 Planificació i Rendibilitat delsA.1. 3.3 Adquisició, Venda i Arrendament dels A.I. 3.4 El Projecte i la Construcció de l ' A l 3.5 Sistema informacional per gestionar un Paic Immobiliari.

2.7 Informació de gestió.

4. GESTIÓ DELS SERVEIS 4.1 Gestió dels Serveis Tècnics. Manteniment. 4.2 4.3 4.4 4.5

Optimització de l'energia. Gestió dels Serveis Operatius. Gestió dels espais interiors. Suport informàtic CAFM (Computer Aided FM).

5. GESTIÓ DE LA SEGURETAT 5.1 5.2 5.3 5.4

Identificació de riscos. Seguretat contra incendis. Prevenció i Salut laboral. Seguretat contra actes antisocials.

SESSIONS INFORMATIVES^^^p Tots els dimecres de setembre, 19h. Aula Magna-Edifïci Lluçanès. Es prega confirmeu assistència.

5.5 Gestió Medi-ambiental. 5.6 Financiació dels riscos.

Desenvolupament

Matrícula

Durada: 300 noies leaives (Octubre - Juny). Horari: de 19 a 22 hores tots els dilluns, dimecres i divendres. Lloc: La Salle - Enginyeria i Arquitectura.

Exalumnes d'Enginyeria La Salle i els membres i/o empleats de les Entitats r Empreses Col·laboradores gaudeixen de descomptes especials.

Entitats Col·laboradores • • • •

AEM. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes TecniG de Barcelona. Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA Formació Continua

Empreses Col·laboradores • • • • • • • • •

ELTEC FAMA Systems (Grupo Cador). FCC Conslrucción. GR Facility Management, S.A (Grupo Ramel). Inmobiiiaria Colonial, S.A. METROVACESA. SUMASA. TELEFÓNICA. JG & Asociados.

URL

Ser

Lluçanès, 41 08022 Barcelona

Iek332 902 404 <f> Fax: 932 902 443

LA SALLE E n g i n y e r i a Arquitectura

i saber

forco@sslleURL.edLj http://www.salleURL.edu TVCTEXT-C33, plana 751

GUIA

D ' E M P R E S E S

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLÍCIDAD

FUSTERIA f j

ESTHUCTURES

Alsina

5019 BARCELONA I Tels. (931 307 29 33 (93) 307 26 92

SOLUCIONS EN EHCOFRATS

MOBILIARI URBÀ ffl

jardí parc

FRAPOMT CONSTRUCCIONS

EN FUSTA

¥ FA m

PUNTAL REGULABLE

ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Poí. Irxj. Pla d'en Coi. Camí Oe Font Frecfe s'n 08110 Monfcada y Reixac (Barcelona) Tel-(93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

Carga admisible 20 Tm

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ

ELECTRICITAT ALUMINOSI

EXTENI

I CATALANA,S.A. Morters sense reiracció. Rehabilitació

Germans

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

O SanianOer 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 -Fax 378 27 11

MATERIAL ELÉCTRICO

AÏLLANTS

CONSTRUCCIÓ - REHABTUIACIÓ Avgda.de la Granvia. 179 Tel. (93) 161 63 0 0 / Fax: (93)261 63 20 08908 L'Hospitalet de Uobregat (Barcelona)

ILUMINACION

>utotièn, 390 - 392 7elefono (93) 265 16 6 3 ' FQ» (93|232 77 53 08013 Borcefo™

Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL •tel. 726 19 11 «fax726 07 61

REHABILITACIÓ É j

FABRICACIÓN Dfi BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBÍ Pg. L l i Torres, s/n (Edil. Diamante bajos) Fibrio: PoL Ind. Aubi Sur - Barcelona S * 6 9 9 4 2 6 6 - F a x : 588 00 S9

simon Al EP

Taulers i fustes de totes les espècies per a la Decoració, Interiorisme i fusteria

SERVEIS BOOMERAN6 > <%

REHAB1LIIS.L. Tel. 417 35 47 s, 434. 5 è . A - Q8Q22 Barcelona

PREFABRICATS \ • 1 _ I I

OBRAS REFOHMAS ir/PERMEABILIZACIONES ALUMINOSIS RERJERZOS ESTRUCTURALES

CFT&Asoc. ASSAIGS

Prefabricüdos de Hormigón. S J \ .

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL

DE PILOTS

radó formigó.

CONSTRUCCIONES

Roselló. 34O-3-Í4 Tel.(93) 245 22 21

d Padilla, 240 • Tel. [93] À56 14 53 Fax (93) 436 72 85 • 08013 Barcelona

MAN5O, II 5> A • Tel. [931àV> 98 98 (3 lineci) Fox 193) À23 94 13 • 08015 Borcelona

08025 Barcelona Fas:(93) 245 61 00

PAVIMENTS ^ PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ ASFALT. TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

II.

Navès Industriales Forjados-CerramientO! Chalels-Parklngs

LTER

ROAR, S.A. FABRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGON 08191 RUBl Pg. Oe les Torres, s/n - Edil. Diamante Bjos. Fàbrica: Pol. Ind. Rubí Sur - Barcelona g 6 9 9 4 2 6 6 - Fax: 58B 00 59

-EXTRAFORT — lastradurl

VALLS*

SISTEMAS DE TECHOS

Techos desmontables de escayola aligerada

ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A,

El sistema alemàn para suelos industriales • Retubrimienlm de elevoaa mslencia mecànica y quimito. • Reporariòn lótil, ràpida y econòmica de baches y grielas. • Anlipclvu, impemisabilizQiJoï, higiénitns y decoralivos. ^ • • X \!*my X "

GEOTECNIA, MICROPILOTS,ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer tV, 9. baaos Td.l Fix (977) 792783 - ^3850 CAMBRILS

A.. Ln'j^àí M i Kr.0 7 FoL Coc^oíl ï-0a4MGLLHGLLEESiBiiittbaal H.193)!« S7 W -fa|93I!« S4 l i

Tel.l Fax (909) 33-4 332 - 08017 BARCELONA

® Aitamente res is ten tes a la humedad

J3?

15ANYSD'EXPER1ENCIA B J U CONSTRUCCIÓ EN SEC

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLHJGEHES flEFORÇAMEMT DE FORJATS "REFORÇ J 3 F (DfT 268) ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES

fabrica: Oro. Ueida-Puigcerdà, km. 20 Tel. (973) 43 20 SA, Fo> (973I 43 22 25 2 Í 6 8 0 VALLFOGONA DÉ BALAGUER. LLEIDA Delegadún Barcelona: Famadas, 76 Tel. (93] 338 39 1 1 . 08550 L'HOSPITALET

C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada

LABORATORI

9 M.0. 2 horas resístentes al fuego

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

b_,i!lll PAVINDUS.S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOANIVELLADORS1 MORTERS DE RESINES TEBRAHOS CONTÍNUOS Tel. 26509 39 Fai.!6SZ276

D ' E M P R E S E S

DEL

Í/ALLES

laboralon ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel conlrol de quahlat de [edificació i els seus maienais C/. JOSEP CARHER. 27 - TEL. 879 33 91 TEL. ï FAX 879 45 17 - 08400 GRANOLLERS

S E R V E I S

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

REVESTIMENTS Paviments i revestimenls

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REHABILITACIÓ

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

Rehabilitació integral

R E P O R T A T G E M O N E D A

Ú N I C A

E U R O P E A

L'Euro en el sector de la construcció L'entrada en funcionament de! nou sistema de moneda única europea afectarà en major o menor grau tots els sectors de l'economia, i si hi ha opinions que limiten molt els efectes que la nova mecànica tindrà sobre la construcció, és de suposar que l'entrada en la nova era de l'abolició de fronteres monetàries comportarà canvis estructurals que van més enllà de la simple mecànica comptable i que confirmaran les tendències que ja s'han anat dibuixant en els darrers anys.

f sector de la construcció és un dels que es veurà menys afectat, diuen, per l'entrada en funcionament del nou sistema de moneda europea i també és un dels que menys urgència ha de tenir, diuen, per adaptar-se a les noves exigències normatives.

Es considera que els sectors de producció i serveis adreçats al consumidor final, els que es nodreixen de proveïdors interiors i els que tenen una menor vinculació amb el mercat exterior, són els que viuran amb menys tensió i amb més poca pressió temporal l'adaptació a la nova mecànica de pagaments. En aquest seníit, el sector de la construcció encaixa dins el bloc potencialmenl menys tensionat, ja que reuneix la triple condició esmentada: 1 . La seva producció és fortament localitzada, els inputs que intervenen en el procés productiu són d'un abast molt immediat: sense parlar del cas extrem del sòl, la majoria de materials han provingut, habitualment, de subministradors pròxims a les obres. 2.

Per la banda dels consumidors també, normalment, el sector ha tractat directament amb consumidors íinals.

3 . Pel que fa als mercats exteriors, l'activitat exportadora de les empreses constructores ha estat, tradicionalment, molt acotada. Una possibilitat, doncs, a l'hora d'estimar la incidència que la introducció de l'Euro tindrà en el sector podria consistir a limitar-nos a enumerar els reajustaments que, d'una manera més o menys immediata, hauran de fer les empreses del sector en els camps comptable, fiscal, de formularis, de publicitat, de models de contractes, tots en la línia de la majoria d'operadors del mercat de consum. Ei quadre 1 ofereix una breu síntesi de les íases d'adaptació a l'Euro (primera columna) i proposa una sèrie d'operacions pròpies del sectors constructor i immobiliari (tercera columna, no obligació/no prohibició) que, a títol orientatiu, poden començar a ser experimentades des del mes de gener de 1999, amb vista a utilitzar els tres anys de marge, fins a l'obligació total i definitiva de dur a terme totes les operacions en Euros, com a un període de prova d'aplicacions comptables jurídiques i informàtiques. El quadre mostra que també els tres anys poden ser un bon banc de proves per acostumar els consumidors i clients a la nova forma de comptes, ja que es pot utilitzar nominativament l'Euro com a unitat de càlcul —a partir d'unes paritats ja fixades definitivament. No obstanl això, i malgrat les opinions que limiten molt els efectes que la nova mecànica tindrà sobre el sector, és de suposar que l'entrada en la nova era de l'abolició de fronteres monetàries en

l'àmbit europeu, comporti per al sector que ens ocupa, canvis estructurals que van més enllà de la simple mecànica comptable i que reforçaran tendències que en major o menor intensitat ja s'han anat dibuixant en els darrers anys. La llibertat de moviment de capitals, com tota obertura de mercats, s'haurà de notar, en efecte, sobre la dinàmica de les empreses constructores, si no d'una manera immediata, sí a mig termini, obligant-les a rei plantejar estratègies de funcionament i d'organització. Les tres grans bases sobre les quals ha recolzat fins fa poc el fort binomi construcció/localització que són: fonts de proveïment, consum i coneixement de mercats locals, s'hauran de veure, sens dubte, sacsejades per noves corrents fins ara només intuïdes. a) La utilització de materials, especialment els prefabricats o els més intensius en noves tecnologies, obligarà a desbordar les actuals fonts d'aprovisionament, més vinculades a processos de construcció tradicionals i propis de cada zona, per anar

H L A

F E

O D

R A

A Ú

a indústries capacitades per a una oferia puntual i amb garanties, independentmení del seu lloc d'ímplaníació d'ongen. Els transports actuals de sanitaris, sistemes de calefacció, de refrigeració i climatització, d'elements elèctrics i electrònics, d'elements d'elevació t transport, o de maquinària per a les obres, constitueixen ja un primer apunt del que !a llibertat de mercat pot representar. És clar que en un futur força immediat, si no són les emprese constructores directament, seran les distribuïdores i comercialitzadores les que hauran d'afrontar el nou repte i, si són capaces de readaptar les seves bases de funcionament, podran experimentar augments d'activitat notables. b) El consumidor habitual de les constructores ha estat el ciutadà més proper, l'empresa promotora més coneguda o l'Administració pública que vol actuar en la zona que la constructora coneix millor. També aquest

T N

I I

U C

R E P O R T A T G E

esquema pot veure's alterat -no radicalment però sí substancialment- en el futur que comença. Els ciutadans de l'Europa monetàriament unida podran adquirir amb facilitats financeres, productes immobiliaris situats en llocs allunyats de la seva residència habitual. La relació amb aquests nous consumidors exigirà canvis en la forma de comunicació i de concreció de tractes. A més, empreses prox motores d'altres latituds, directament o en associació amb empreses de l'interior, podran intentar operar en els nostres mercats, sub:ontractant obres residencials o no residencials a constructores interïors.També aquí caldrà preveure mecanismes de diàleg i de conveni de col·laboració. Fins i tot, la licitació d'obra pública per part de les diverses administracions pot veure's alterada per la concurrència d'empreses estrangeres, més preparades per a oferir sistemes de finançament compartit (públic/privat) de les obres. Moltes intentaran entrar a participar, adquirir o fer contractes de funcionament conjunt amb empreses de l'interior,

fASf

r « T 5 BÀSICS

OPttACIONS AMB EURO

1996-1998

Preparatius

Cap

A. Maig 1998

.Elecció països IN/OLJT

Cap

. Creació Banc Central Europeu B. Gener 1999

.Fixació tipus canvi/EURO . Possibilitat d'utilització

No obligació/no prohibició:

nominativa de l'EURO

. Contrades de compra-venda

. Possibilitat d'ordres de

. Contrades de lloguer

pagament en EURO i paper

. Pagamenls/cobraments talons,

mitjancer de les entitats

xecs

financeres, convertint les ordres

. Contrades de préstecs hipotecaris

en monedes nacionals.

amb entitats espanyoles o d'altres països . Escriptures públiques .Pagament salaris . Liquidació IRPF . Declaració IVA . Declaració Impost s/societats.

C. Gener 2002

Inici circulació EURO

D. Juny 2002

Només circulació EURO

com ja ho han fet esporàdicament fins ara. (| De la mateixa manera, però, que el nou marc monetari facilitarà l'entrada de productes, de consumidors i de productors estrangers, s'obre també la porta als productes, consumidors i empreses constructores espanyoles, d'altres països de la Unió Monetària.

El millor programa de pressupostos per a la gestió real de les obres

{

Adoptat per l'ICCE dels COAAT Versions per MS-DOS, Windows 3.x, 95 i NT Demani disc DEMO a: AM2 sa. Ausias March, 39 - Barcelona Tel. (93) 265 82 82 Fax (93) 265 78 40 e-mail: am2@seker.es

Totes

Les activitats exportadores, tant de materials, com d'obres, es poden potenciar amb unes bones bases organitzatives i, sobretot, amb un bon sistema de relació amb operadors locals de les àrees en què vol penetrar, per tal d'evitar el gran perill que sempre amenaça aquest sector, que és l'insuficient coneixement de les

R E P O R T A T G E L A

M O N E D A

Ú N I C A

I N F O R M A T I U E U R O P E A

PRINCIPAIS CLIENTS OC PRODUCTIS OC CONSTRUCCIÓ CSPANYOIS, OINS U UNIÓ ÍUROPIA. 1995

França Portugal Aiemanya Itàlia Gran Bretanya Holanda Bèlgica-Luxemburg Grècia Altres Total

76.115 67.966 65.834 38.129 29.635 15.336 12.246 10.732 19.625 335.618

22,7 20,3 19,6 11,4 8,8 4,8 3,6 3,2 5,8 100,0

Font: MonogràfícosConsIrumat.a partir d'Eurostat

PRINCIPAIS PRODUCTCS PER A IA CONSTRUCCIÓ, CN L'EXPORTACIÓ ESPANYOLA A L'UNIÓ tUROPlA. 1995

Paviments i revestiments Sanitaris, grileries, canonades Climatització Aïllaments Electricitat i il·luminació Estructures Maquinària i seguretat Fusteria Tancaments i metalls Altres Total

98.797 67.400 40.676 32.750 24.105 23.632 14.027 13.753 13.619 6.859 335.618

Font: Monogràticos Conslrumal, a partiró'Eurostat

r*-\/-\{-\\c~^\\r-}\(^c-

Equipos y accesorios de banos para colectividade:

29,4 20,1 12,1 9,8 7,2 7,0 4,2 4,1 4,1 2,0 100,0

L A

M O N E D A

Ú N I C A

dinàmiques dels mercats locals. Segons Monogràfics Construmat "•, l'activitat exportadora de productes de la construcció a països de la Unió Europea va créixer un 86%. entre 1988 i 1995 (en termes constants de 1995), fins a situar-se al voltani dels 335.000 milions de pessetes, cosa que significa, aproximadament el 50% del total de les exportacions espanyoles d'aquest tipus de materials. La Unió Europea és, per tant, el principal client exterior de la producció espanyola, però el potencial de creixement és encara elevat, si es té present que del conjunt d'exportacions espanyoles, li Unió Europea n'absorbeix el 70%

R E P O R T A T G E

E U R O P E A

tes línies operalives. de cara a l'exterior, afegit a l'augment de potencial de demanda interior, que exigeixen en ambdós casos importants esforços d'adaptació empresarial i d'imaginació, seran, probablement, les millors conseqüències que l'aposta per l'Euro pot representar per al sector constructiu espanyol i català. •

El president i la Junta de Govern del Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona es complauen a convidar-vos a la tertúlia

Com ens afectarà l'Euro? Pi

'El potencial exportador de productes para la construcción a los paises de la Union Europea". Monogràíicos Conslrumal. Especial, octubre 1996.

que tindrà lloc el proper dijous 1 d'octubre, a les 19 hores, a la sala d'actes del Col·legí (8on Pastor, 5 de Barcelona)

Ponent: Elies Sala, cap de coordinació del Projecte Euro de la Caixa de Manresa

Moderador:

En el camp concret de la construcció, l'entrada en mercats europeus s'ha produït ja i se seguiran fent sobre els més propers geogràficament, com ara Portugal, França o Itàlia, no solament per la major comoditat en la implantació de les infrastructures operatives per dur a terme les obres, sinó també per !a possibilitat de seguir unes pautes de metodologia í pràctica constructiva més Carme Trilla i Bellart Economista semblants a les nostres.

Ramon Puig, director de l'Àrea de Professió i Mercat del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Pròximes tertúlies: - L'arquitectura tècnica a la recerca d'un model de formació - La Llei d'Ordenació de l'Edificació

(En finalitzar la tertúlia, es repartirà als assistents un CD-ROM explicatiu dels principals canvis que significarà la incorporació de l'Euro) Es prega confirmació al tel. 93 240 20 60

La consolidació i l'increment d'aques-

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

Encastable en el sostre La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271 (FS>3) ia més a més no resulta cara. ti 66 F. 08301 Mataró Telèfons 796 41 1\ i 907 22 80 03

AUPLANff El nou estàndard en CAD per a construcció Aplicacions cl Vallès, SÍ.

NEMETSCHEK Nemetschek és, segons Dataquest, la primera empresa del món en software específicament desenvolupat per a arquitectura i enginyeria. ALLPLAN FT és per les seves excel·lents prestacions i número de professionals i empreses que hi treballen a tot el món, el punt de referència del software per a construcció. La seva qualitat i facilitat d'ús, la seva gran difussíó i compatibilitat amb els programes clàssics de delineació, i la seva integració en el més avançat entorn Windows de Microsoft, fan d'ALLPLAN FT la millor opció en CAD per a arquitectura i enginyeria. • PC World. "No hi ha dubte, ALLPLAN és el programa de disseny arquitectònic més potent que s'ha analitzat mai a PC World ... En definitiva, ALLPLAN és, sens dubte, l'opció més completa del mercat espanyol de disseny arquitectònic". • PC Actual. "La solució perfecta". ALLPLAN és una aplicació de disseny arquitectònic excepcional". "La versió FT és, senzillament, una meravella de software". "Lo millor, el preu". ALLPLAN. Producte d'; UIA Barcelona 96

Aplicacions Informàtiques del Vallès, SA

Nemetschek Espana, S.A. Paseo de la Castellana, 149 28046 Madrid __ Tel. 91 571 48 77 Fax91 571 52 95 www.ncmeischek.es allinfo@nemetschek,es

.._.

Balmes. 1862n. la. 08006 Barcelona Tel: 93 218 48 00 Fax: 93 218 66 32

Círa. Vella, 74 08470 Sant Celoni Tel: 93 867 32 67 Fax: 93 867 45 59 afv@bcn.servicom.es

Vila Antònia, 9 2n. 2a. SantJaume, 16-26-5C.61. 25006 Ueída 08400 Granollers Tel. i Fax : 973 23 87 84 Tel: 93 870 68 65 caatH477@svtes Fax: 93 879 0167 aív.gr@ mx2.redestb.es

Les làmines ALKORPLAN cuiden el medi ambient. La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.

IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN, produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaande (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Liancourt (França), amb qualificacions ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internacionals. ALKOR DRAKA ofereix al professional la possibilitat de •-

dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al

catàleg Informàtic ALKORPLAN (MS-2, CD-ROM, CAD). SOLVAY LA PASSIÓ PEL PROGRÉS

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

SOLVAY Carretera del Montnegre s/n Tel.:(93) 848 40 00 / Fax 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.solvay.com/es/alkor