INF981001

INFORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 93 240 20 60 Fax932402061 E-mall: informacio@apabcn.es Delegaclonsa Vic, Manresa, Granollers i T«

Madrid debat la seguretat laboral

4 MÉS A MÉS Defensa del patrimoni Jornada sobre l'Eixample La bústia

El Consell General de l'Arquitectura Tècnica convoca el II Fòrum de seguretat i entrega els premis Caupolicàn a la innovació i divulgació

El Centre respon http://www.apabcn.es

H

a manca d'una cultura de la prevenció, els hàbits de treball incorrectes i la manca de formació figuren entre les principals causes de l'elevat nombre d'accidents en el sector de la construcció. Així es desprèn de l'enquesta sobre seguretat laboral elaborada pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica. Administració, promotors, constructors, tècnics i treballadors hauran de treballar plegats per tal d'avançar significativament en la J J I reducció de la sinistralitat laboral. • —

El mercat de treball Les activitats

Ca ríos Carta nó, JoanGay, Ly dia Perer D, Ramon Puig i Jordi Marlel [venió digilol)

Coordinació: £lisendo Pucurull

Anàlíli d'obra: Joan Sabalò, Xavior Aumcdm, Ja;cp OlivÈ, Xa>ICr Oli.a, Gabriclo Schòn i Viconc Font Fotografia: Javicr Garcia Dio, Chopo DÍ»anygràIÍc:RGR FotòlIlüMlgo

Noves mesures per reduir el consum d'aigua als edificis H

partir del 30 de gener de 1999 els edificis de nova construcció d'ús públic de la Generalitat i els edificis d'habitatges nous o rehabilitats amb ajudes oficials hauran de disposar d'aixetes amb ecoetiqueta i inodors amb mecanismes que garanteixin l'es- g talvi d'aigua. • 1

I Actualització del ' barem orientatiu d'honoraris B

is col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya han preparat conjuntament una actualització del Barem Orientatiu d'Honoraris que, amb un caràcter voluntari, facilita el càlcul dels honoraris professionals.

La nova edició serà enviada a tots els col·legiats de Catalunya. • _

12

ÍI

j t p o « r <i r c f

Bogos-Borguvdà Planada l'Om, 082^0 ManrC1O Tol. 93 872 97

L'arquitecte Ignasi Mas (1881-1953) 23 a 26

Cubremuros

La mejor proteccion de muros y val las

P" Torras y Bages, 106 - 08030 BAHCELONA Telefono: +34 93 345 88 50 - Fax: +34 93 346 17 13 E. Mail: sas@sas-sa.com

EL

TEMA S C G U R E T A T

N

I

S A L U T

F O

• M

A T

L A B O R A L

L'entrada en vigor del decret sobre seguretat en la construcció és encara recent i la seva implantació és lenta. Per tal de debatre aspectes tècnics i socials de la prevenció d'accidents i mostrar eines pràctiques per gestionar la prevenció, el Consell General dels aparelladors i arquitectes tècnics convoca, a l'octubre, un fòrum sobre seguretat.

reunirà els experts en seguretat El Consell General de l'Arquitectura Tècnica convoca el II Fòrum de seguretat laboral en la construcció

B

a manca d'una cultura de la prevenció, els hàbits de treball incorrectes i la manca de formació figuren entre les principals causes de l'elevat nombre d'accidents que es produeixen en el sector de la construcció.

Així es desprèn dels resultats de l'enquesta sobre seguretat laboral en la construcció feta pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica entre els tècnics de tot l'Estat amb motiu de la convocatòria dels premis Caupolicàn.

El lliurament d'aquests premis coincidirà enguany amb la celebració del il Fòrum de la Segureiaí Laboral en la Construcció, que duu per títol Claus de la gestió en prevenció, i que tindrà lloc a Madrid, els dies 28 i 29 d'octubre, organitzat pe! Consell amb la collaboració de la Universitat Politècnica de Madrid i el Ministeri de Treball amb el patrocini de Musaat.

La trobada vol donar a conèixer eines per a la gestió en seguretat i mostrar l'experiència de la figura del coordinador de seguretat a França, entre d'altres.

• Cultura de la prevenció No hi ha encara prou estesa al sector de la construcció espanyol una cultura de la prevenció dels accidents. Administració, promotors, constructors, tècnics i treballadors hauran de treballar plegats per tal d'avançar significativament en la reducció dels accidents laborals.

Els tècnics creuen que hi ha més causes que incideixen negativament en la seguretat. Serien, per aquest ordre d'importància, la subcontractació en cascada, la contractació sota restriccions econòmiques, la manca d'organització i planificació preventiva, l'escassa tecnificació de les empreses, els ritmes de treball accelerats i la manca d'integració de la seguretat en la fase de disseny, entre d'altres.

La meitat dels tècnics que van donar la seva opinió han viscut de prop

els accidents. Els resultats de l'enquesta manifesten un grau alt de concienciació sobre aquest tema. Caigudes en altura (50%), desploms (24%) i manipulació d'objectes i eines són les formes d'accident més esteses.

Bona part dels enquestats reconeixen l'adopció de mesures tècniques de prevenció a posteriori.

L'entrada en vigor del Decret 1627/ 97 com a transposició de la directiva europea sobre mesures de seguretat a les obres és encara recent. Presenta aspectes innovadors i dóna una nova perspectiva a la lluita contra els accidents introduint nous conceptes com ara ía prevenció del risc des del projecte i la coordinació. Ara cal generar actituds participatives, informar, fer que es valori la formació i introduir noves eines i metodologies de treball.

El sector, però, accepta amb dificultats els canvis. Les complicacions que per a molts comporta i els problemes d'implantació han generat una certa desconfiança encara que és majoritàriament optimista. Entre les persones que contesten l'enquesta, un 47% creu que la nova legislació ajudarà a millorar la situació (el 45% creu que no). Entre les respostes positives predominen les que es refereixen a la llei com a llei de mínims. La obligatorietat, la concienciació cap a una major cultura de la

Assistents a la segona edició del curs de Coordinadors de seguretatPerfil tècnic europeu que organitza el Col·legi d'acord amb el programa desenvolupat conjuntament amb institucions de formació de Bèlgica, Itàlia i Luxemburg.

prevenció, la inspecció, les sancions i l'establiment d'un major control í organització de ía prevenció serien els aspectes positius. Quant a les crítiques, les opinions més coincidents apunten a la imposibilitat del seu compliment, la manca de realisme de la

CAUSES DELS ACCIDENTS

B E

B

legislació o al seu caràcter sancionador.

Segons els enquestats, avançar en la conscienciació per a una major prevenció dels accidents passa per accions formatives a tots els nivells, accions d'informació de les normes de prevenció en obra, reforçat amb la preparació j de material informatiu per a la seva utilització en obra, i l'assessorament des de les institucions expertes en el disseny i prescripció de la prevenció de riscos laborals. • Carles Cariaria E-mail: intormatiu@apabcn.es

i—i—^8

ACCIDENTS TOTALS SECTOR CONSTRUCCIÓ CATALUNYA ANÀLISI MENSUAL ACUMULATIVA 1996-1997-1998 ANY

GEN

FEB

MAR

ABR

%97-98

9,40

16,88

29,01

23,35

23,01

25,16

1998

1490

3504

5839

7904

10033

12403

1997

1362

2998

4526

6408

8156

9910

12169 13692

15384

1996

1430

3089

4798

6341

7989

9477

11533 13012

14351

MAI

JUN

JUL

AGO

SET

NOV

DES

17651

19617

21520

16251

17947

19336

OCT

Font: Direcció General de Relacions Laborals. Departament de Treball

flj

EL

1 , ' I N F O R M A T I U

S E G U R E T A T

I S A L U T

T E M A

L A B O R A L

Premis a la innovació en seguretat

B Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més.

Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc.

La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari.

Una garantia més sobre allò que no es veu.

l passat 7 de maig es van fallar els premis de seguretat en la construcció 1997 (setena edició del premi Caupolicàn) que organitza el Consell General de l'Arquitectura Tècnica amb l'objectiu d'estimular la investigació i avançar en ia difusió d'una cultura de la prevenció dels accidents laborals en la construcció.

El premi a la innovació es va atorgar a la Tanca per a descàrrega de materials de construcció en sostres oberts (en la foto), presentat per Àngel Pina Martín. El jurat va considerar aquest sistema una solució eficaç per als riscos de caiguda d'altura durant la descàrrega de materials en els lí-

mits del sostre, i lambé la seva senzillesa i aplicabilitat. En la mateixa categoria, es va concedir una menció al Mapa de riscos de la constructora Los Alamos, per tractar-se d'una metodologia d'avaluació de riscos integrada en el procés constructiu, que permet orientar amb rigor els procediments de gestió de la prevenció laboral. En la categoria de Divulgació, el premi es va donar al programa Salud Laboral, de Ràdio Nacional d'Espanya Ràdio 5.

El lliurament dels premis tindrà lloc a Madrid el 29 d'octubre en el transcurs del II Fòrum de seguretat laboral en la construcció. •

II Fòrum de seguretat laboral en la construcció

SIC Servei Integral a la Construcció

Claus de la gestió de prevenció Principals eines per a la gestió de la prevenció dels riscos laborals

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59

Madrid, 28 i 29 d'octubre de 1998

Amb el suport tècnic de

Organitza:

Consell General de l'Arquitectura Tècnica

Correduría de Seguros C. Lorente, S.L.

Patrocina:

Musaat

Col·labora:

Universidad Politècnica de Madrid

Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente SICÒ ttura imia regsm<!j del

CUbgltfttywr'guftHMnpiunlisIfriiicjiA. jkntriu·uililcb Ccrm/uiís dtStgumrC tomar. ÍZ

Lloc:

Hotel Ritz í Paranimf del Rectorat de la Universidad Politècnica de Madrid

Quota:

40.000 ptes. (col·legiats)/65.000 ptcs. (no col·legiats)

Informació: Lolí Ballesteros. Consejo General de la Arquitectura Tècnica.

Telèfons 91-5701535 i 91-5705588. Fax 91-5712842

P U B L I R E P O R T A T G E NOVES

N

F O R

T E C N O L O G I E S

Innovació tecnològica de les pintures

Thermoflex, la pintura tèrmica i ecològica per protegir tèrmicament els edificis La nova pintura Thermoflex, llisa o a l'estuc (morter acrílic) de l'empresa Isoduri, SL, redueix la conductivitat tèrmica produïda per la diferència de temperatures d'un interior i un exterior. Les proves de laboratoris homologats demostren que el Thermoflex a l'exterior redueix un 40% la calor i, aplicat a l'interior, minva la conductivitat tèrmica un 16%. La pintura Thermoflex redueix en més d'un 20% el consum d'energia, és a dir, calefacció o aire condicional i col·labora amb el medi ambient en disminuir l'emissió de CO2, que és la responsable de l'efecte hivernacle.

Quina solució aporta Thermoflex com a anticondensació S'entén per condensació la diferència de temperatures que hi ha d'un interior a un exterior, fent que la paret intermèdia pateixi una tensió tèrmica i que, a més a més de contraure's i expandir-se, l'encontre d'ambdues temperatures fa que s'hi condensi vapor d'aigua.

Com han combatut fins ara les pintures, els fenòmens de condensació A les pintures plàstiques convencionals antihumitat i anticondensació, se'ls afegeix fungicides i bactericides per evitar la proliferació de bactèries, fongs, etc. Si aquesta paret intermèdia la plastifiquem, per exemple, en el seu interior és evident que, a més de patir la mateixa tensió tèrmica dita anteriorment, ara l'obliguem a retenir en el seu interior el vapor d'aigua en evitar que aquesta transpiri.

Thermoflex llis o estuc davant dels fenòmens de condensació i ponts tèrmics A més de reduir la conductivitat tèrmica i la pèrdua d'un 16% d'energia en un interior aconseguim estabilitzar els salts tèrmics mantenint les parels aproximadament a 15-20°C. Es redueix el fenomen condensació, lot i que hi ha una pintura plàstica convencional. Thermoflex permet que transpirin les parets, ja que és formulat amb càrregues inertes en forma d'esferes micronitzades i buides en el seu interior. Aquestes cadenes contínues, sobreposades entre si, deixen passar el vapor d'aigua al voltant de les esferes, solucionant en més d'un 80% els fenòmens de condensació, segons diu la norma DIN 52.615 alemanya, segons la qual l'sd = ha de ser igual o inferior a 2 m.

Permeabilitat al vapor d'aigua del Thermoflex llis segons el mètode d'assaig DIN 52.615 (sd) = 1,6 m.

Isoduri, SL - Telèfon 93 884 00 78 - Fax: 93 884 05 07 E-mail: isoduri@mx2.redestb.es - Web: www.redestb.es/personal/isoduri

F

O

R

M

A

T

PATRIMONI

I

PUNTS

U

DE

VISTA

ARQUITECTÒNIC

Com va començar la defensa del patrimoni monumer H

odem afirmar que la defensa del patrimoni monumental a Catalunya coincideix amb el moviment de la Renaixença, al segle XIX. La Renaixença va ser un moviment que tenia com a objectiu la recuperació de la personalitat de Catalunya en tots els seus aspectes. Era un moviment complex, que no es reduïa al conreu de la llengua catalana i de ia poesia, tot i que les valorava molt especialment, sinó que aspirava a la recuperació total de Catalunya, especialment la defensa de la seva cultura. I un dels

aspectes del catalanisme, el moviment ideològic vertebrador de la Renaixença, era el coneixement directe de les comarques catalanes, tan diverses, amb l'afany d'estudiar a fons el territori català. Aquest coneixement anava més enllà de la contemplació dels paisatges naturals i també volia conèixer els monuments que ajudaven a comprendre la història de Catalunya, molts dels quals malmesos per la incúria dels homes.

L'excursionisme volia trepitjar ei terreny per valorar directament aquells monuments, símbols de la història de Catalunya, Poblet, Santes Creus, Ripoll, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Rodes, Sant Martí del Canigó... Aquells joves entusiastes íeien les primeres investigacions sobre l'art romànic, pràcticament desconegut fins llavors, i tan abundós 1 ric des del Pirineu fins als indrets més perduts de la Catalunya Vella; publicaven "Àlbums" amb valuoses fotografies i dibuixos interessants, i es preparava e! terreny per a la creació deis

S / N 6 1/14S S

futurs serveis de catalogació de monuments. L'excursionisme prenia forma assoclaiiva, des del 1876, amb la creació de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques. Dos anys més tard, una escissió creà l'Associació d'Excursions Catalana. Però, el bon criteri d'uns i altres, els va empènyer a fusionar-se í a fundar, el 1891, el Centre Excursionista de Catalunya, que es considera continuadora de l'entitat degana. Poc temps desrprés.Ia Diputació Provincià! de Barcelona crea l'Institut d'Estudis Catalans, una entitat d'alta cultura. Els esforços, però, no es dispersen: el primer

( ( E l moviment de conservar i restaurar monuments simbòlics de l'arquitectura catalana havia estat considerat com un dels objectius del catalanisme polític J J

president de l'institut d'Estudis Catalans és Antoni Rubió i Lluch, que també presidiria el Centre Excursionista de Catalunya.

Aquell moviment de recuperació del patrimoni monumental també sumava esforços des del camp polític i patriòtic.

Per aquell temps, des del bisbat de Vic, amb el Dr. Moragas al seu davant, s'impulsava ta reconstrucció d'un dels monuments simbòlics de Catalunya, el monestir romànic de Santa Maria de Ripoll, destruït en les guerres civils de la primera meitat del segle XIX i qualificat de

per

I n i

P U N T S

DE

P A T R I M O N I

V I S T A

I

N F O S

A R Q U I T E C T Ò N I C

tal a Catalunya "bressol de Catalunya', tot i que la restauració que en va íer l'arquitecte Elias Rogent, no seria acceptada pels més rigorosos historiadors. Alguns d'ells, com els joves Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner, manifestaven la seva preocupació perla restauració els monuments romànics, com Sant Pere de Rodes, Sant Jaume de Frontanyà o Saní Pau del Camp, fins als projectes de restaurar Poblet, conjunt molt més complex de restes i estils, que ja havia inspirat l'arquitecte Antoni Gaudí en la seva joventut.

Cal dir que aquest moviment de conservar i restaurar monuments simbòlics de l'arquitectura catalana havia estat considerat com un dels objectius del catalanisme polític. A l'Assemblea d'Olot de la Unió Catalanista, celebrada l'any 1895, s'alertava sobre el valor dels monuments, la necessitat de catalogar-los com un pas previ a la seva restauració i al deure que tenien les institucions públiques de conservar, catalogar i restaurar e! patrimoni monumental. No era estrany: Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, Domènech i Montaner, al costat de Lluís Duran i Ventosa i l'arquitecte Gallissà, figuraven entre els creadors de la Unió Catalanista. I no oblidem, que pocs anys

més tard, el 1914, en crear Enric Prat de la Riba fa Mancomunitat de Catalunya com a embrió del futur Govern de Catalunya, es fundaria el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments.

Va funcionar sota la direcció de Jeroni Martorell, arquitecte rigorós i treballador, des de la Diputació Provincial de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya, i finalment, el 1932, com a servei de la Generalitat de Catalunya, sempre amb ia mateixa finalitat: conèixer, estudiar, defensar i restaurar el patrimoni monumental de Catalunya, per passarIo de generació en generació, fins a arribar als nostres dies.

•

EL R E N T I N G SERVEI

AL

DELS

APARELLADORS Gaudeixi dels béns que necessita, sense haver de comprar-los Gràcies a l'acord de col·laboració signat entre HISPAMER, primera companyia de renting d'àmbit nacional, i BERNALDEZ & ASOCIADOS, els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats al i Col·legi de Barcelona, i també els seus familiars! i amics, podran accedir als productes i serveis que" la seva empresa necessita mitjançant els avantatges J del lloguer a mig i a llarg termini.

1 I *

.,

. ,,

Conegui els avantatges del renting per als aparelladors

li

No ha de comprar els bens Josep Maria Ainaud de Lasarte Historiador L'aulor va participar al juliol en la clausura del Màsler en Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic

A canvi d'una quota fixa mensu; la seva empresa podrà gaudir dels béns que necessita (cotxe, lor, mobiliari, etc.) sense haver de comprar-los ni de preocuparseu manteniment o assegurança.

Amb aquíest

sistema, podrà daJui|se directament les quotes mensuaLs^H

en la partida de despeses.

Edificis singulars Una instal·lació de Joma Dijous 15 d'octubre a les 20 h Inauguració *<& Sala d'exposicions del Col·legi c/Bon Pastor, 5

Un cop acomplert el terminí de UógUèr dels bénsTpòHrïï co'nErScIaT1 nous rentings sense caj^altra preocupació que continuar gaudint.dels..

Més informació i assessorament fiscal: BERNALDEZ & ASOCIADOS

Tel 93 414 74 43 Fax 93 209 87 50

Organitza: Departament de Cultura i exposicions / ^ Col·labora: L'INFORMATIU Els assistents a la inauguració seran obsequia amb la carpeta de dibuixos Edificis Singulars.

_ .„ JSN(

i Renovi periòdicament els seus nens

BERNALDEZ & ASOCIADOS

PRESENTACIÓ DELS PROGRAMES:

DIBAC, HARMA I MIC Dilluns 26 i Dimarts 27 d'octubre. Tot el dia Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Vestíbul.

PROGRAMA DE DISSENY 2D I 3D ESPECÍFIC D'ARQUITECTURA - No necessita cap altre programa de ÇAD. - És compatible amb la resta de programes {DXF).

- Construcció directa de murs i les seves unions.

- Generació automàtica de portes, finestres, càmares d'aire i pilars.

- Ràpida visualització en 3D. - Conexió amb programes Render.

- Corves de nivell.

- Conexió amb programes d'amidaments i estructures.

- Aprenentatge ràpid i iníuitiu.

CÀLCUL DE PÒRTICS PLANS DE FORMIGÓ ARMAT

SENS DUBTE, EL MILLOR PROGRAMA D'AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS - Amidament, pressupostos i certificacions d'obra.

- Estalvi del 70% de temps en l'el-laboració de pressupostos. i*™1 - Fàcil per a petits constructors, ideal per a grans projectes. Comparatius.

- Compatible amb bases de dades FIEBDC. - Unitaris i auxiliars il·limitats, - Llistats configurables per l'usuari.

- Màxima flexibilitat per repassar errors.

- Modificacions ínmediates.

- Permet fer amidaments sense conèixer les qualitats "a priori".

1

mediciones y presupuestos

IDT13S.I. Gavà, 83 • 08014 Barcelona Tel: 93 2967880 Fax: 93 4215315 E-mail: idt13@ctv.es

entrega ÚNICA i EXCLUSIVAMENT als assistents a la presentació, els programes DIBAC, HARMA i MIC (LT 30.12.98). Faci la seva reserva a IDT 13 Tel.: 93 2967880

EL

NOTICIARI M E D I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

A M B I C NT

Reduir el consum d'aigua als edificis

QUADRE 1. DESPESES D'AIGUA

Un Decret de la Generalitat obligarà a instal·lar aixetes i inodors que estalviïn l'aigua

B

aigua esdevindrà aviat un dels Però, et problema és prou seriós i, sí problemes mediambientals més analitzem els esforços d'altres països importants del nostre país. Segons el europeus, es pot comprovar que les CSTB, el consum d'aigua tota! per ha- mesures hauran de ser encara més bitant i dia oscil·la entre els 600 litres estrictes i contundents. consumits als Estats Units, els 250 El quadre 1 mostra els resultats litres a Europa i els minsos 30 litres a d'un estudi realitzat a Suïssa pel proÀfrica. El consum d'aigua a les ciutats jecte DIANE. L'estudi avalua el concatalanes, provinent de les conques sum d'aigua d'una família de quatre interiors, ja representa un 50% del persones quan usen l'inodor. Com es consum total i segueix creixent. Però pol observar, sí es deixa d'utilitzar un també és cert que s'estima que en un inodor amb descàrrega normal i se edifici d'habitatges es pot estalviar prop n'utilitza un de baix consum d'aigua es d'un 30% de l'aigua amb mesures re- pot arribar a estalviar uns 60.000 litres lativament senzilles. Per tant, es fa d'aigua a l'any, que representa un esnecessària la introducció de mecanis- talvi del 70% actual. mes que redueixin Dins dels edifii racionalitzin els cis ja és possible consums d'aigua aplicar mecanisEn un edifici dins les nostres mes que estalvid'habitatges es pot edificacions.

estalviar prop d'un

en una quantitat

important d'aiEn aquest 30% de l'aigua amb gua. Pel que fa a sentit, la Generamesures relativament les aixetes es politat de Catalunya den incorporar ha publicat el Desenzilles mecanismes aicret 202/1998 per rejadors que reestablir mesures de foment de l'estalvi d'aigua als dueixen el cabal un 50%. També estalvien una important quantitat d'aigua edificis. A partir del dia 30 de gener de 1999 els edificis de nova construc- i energia les aixetes amb termòstat. En ció d'ús públic de la Generalitat i els equips antics és possible instal·lar disedificis d'habitatges de nova cons- positius perlitzadors i reductors de catrucció o rehabilitats que hagin rebut bal (quadre 2). ajudes oficials hauran de disposar A l'actualitat també es poden instal·d'aixetes amb ecoetiqueta i d'inodors lar rentadores i rentaplats amb etiqueamb mecanismes d'interrupció volun- tes ecològiques que garantitzen l'estària de la sortida d'aigua que garan- talvi d'aigua i d'energia. teixin l'estalvi d'aigua.

Per una altra banda, alguns edificis

Aquestes mesures de ben segur introduiran canvis en la dinàmica marcadament consumista del nostre país.

comencen a introduir sistemes d'aprofitamení d'aigua de pluja i d'aigües grises. Lògicament, en segons quins

Descàrrega per persona i dia

Descàrrega normal

2 x descàrrega llarga 4 x descàrrega curta

2x9=181 4x9 = 361

Consums per dia per any x 4 persones

L'INODOR

Estalvi d'una família per any

Descàrrega amb mecanisme d'interrupció voluntària 2x9=181 4x4=161

ZURIC)

Descàrrega amb WC de baii consum d'aigua 2x3,5 = 71 4x1,5 = 61

541 19.7101 78.840 1

341 12.4101 49.640 i

131 4.745 1 18.9B0 1

01

29.200 1

59.860 1

DESCÀRREGA AMB MECANISME

D'INTERRUPCIÓ

VOLUNTÀRIA

Accessoris d'Idrols

Accessoris de Fluidmaster

DESCÀRREGA AMB WC DE BAIX CONSUM Mini Flush

edificis, són bàsiques les avaluacions periòdiques del cost dels consums i millorar el manteniment de les instal·lacions de subministrament.

En aquests moments existeixen diferents ecoetiquetes que permetran

QUADRE 2. ALTRES ACCESSORIS D'ESTALVI D'AIGUA Accessoris reductors de cabal per a aixetes

DE

EN UNA FAMÍLIA DE 4 PERSONES (DIANEf

Sifons acceleradors del cabal d e descàrrega (WSS Gustavberg)

D'AIGUA

WSS Gustavberg

donar compliment al Decret i que garanleixen l'estalvi d'aigua d'alguns d'aquests tipus de mecanismes. Si desitgeu conèixer el nom de les marques que ja disposen d'etiquetes ecològiques us podeu dirigir a l'Agenda de la Construcció Sostenible (ACS) de la web del Col·legi {www.apabcn.es/sostenible).

Per una altra banda, des del Grup de Tecnologia de l'Aigua de la UPC es prepara el II Simposi Internacional "Gestió i tecnologies per a l'aigua en petits nuclis habitats" que permetrà debatre les tecnologies a l'abast per estalviar consums i per reduir ies despeses de depuració de l'aigua. El Simposi es celebrarà els dies 13, 14 i 15 d'octubre d'enguany a Barcelona. V

Ramon Graus Servei Rehabilitació i Medi Ambient

EL

N F O R M A T I U P R O F E S S I Ó

I

N O T I C I A R I

CIUTAT

Jornada tècnica sobre la rehabilitació de l'Eixample

Els aparelladors assessoraran el Ministeri de Treball

H

H

Ajuntament de Barcelona fa uns anys que ha posat en marxa un seguit d'iniciatives i propostes amb l'objectiu d'endegar un procés de revitalització de l'Eixample.

La societat ProEixample va néixer també amb aquesta finalitat i com a instrument per implicar els agents interessats, públics i privats, en el projecte de futur d'aquest barri emblemàtic de la ciutat. ProEixample ha dedical durant 1997 la seva activitat al foment i promoció de la rehabilitació d'edificis i habitatges, i la recuperació d'espais interiors d'illa per a ús públic.

ProEixample ha previst celebrar el proper 28 d'octubre una jornada tècnica d'informació i debat dedicada a la rehabilitació d'edificis. Es presentaran tres estudis recents dedicats específicament a l'Eixample: Prova pilot de l'estat de les façanes en 250 edificis de l'Eixample, preparat per l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona; Anàlisi i patologia de la pedra utilitzada majoritàriament en la construcció d'edificis de l'Eixample, a càrrec del Departament de Geologia de la Universidad de Oviedo; i Estudi sobre costos de rehabilitació i manteniment de les façanes de l'Eixample, preparat pel

I ministre de Treball i Assumptes Socials, Javier Arenas, i el president del Consell Generat de l'Arquitectura Tècnica, José Antonio Otero, han subscrit un acord de col·laboració institucional en matèria de seguretat i salut laboral en la construcció que fa una referència especial al desenvolupament i aplicació del marc normatiu. A més, el conveni signat recull l'elaboració, per part del Consell General dels aparelladors, d'un programa d'estudis universitaris de segon cicle i dos cursos de durada, dirigit a l'obtenció d'una titulació d'Especialista en Prevenció de Riscos Laborals i Salut Laboral. •

Els tècnics debatran les darreres experiències dutes a terme a l'Eixample barceloní

Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi. També es presentaran altres temes com ara els ajuts per a fomentar la rehabilitació que atorguen l'Ajuntament, de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La jornada tècnica se celebrarà a la sala d'actes de l'IDEC. •

LA REHABILITACIÓ DE

L'EIXAMPLE

Jornada Tècnica Sala d'actes de FIDEC Barcelona, 28 d'octubre 1998 Informació: IDEC Tel. 20175 71.

Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell

Arquitectura tècnica està de moda es universitats han d'adaptar-se a les necessitats del mercat. I si algunes titulacions pateixen de manca de clients, aquest no és el cas d'Arquitectura Tècnica, que continua trobantse entre les carreres més sol·licitades pels joves. Per al curs 98-99 ha augmentat a Catalunya la demanda amb 907 sol·licituds, 203 peticions més que l'any passat. Pel que fa a les privades, si l'any passat va ser la Universitat Ramon Llull qui oferia la carrera d'arquitecte tècnic, enguany s'inicien els estudis a l'Escola Elisava. •

H

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics Bon Pastor 5 - Tel. 93 414 63 55 - Fax 93 414 67 15 hup://www.arquired.es/eupalinos - em3il:eupalinos@arquired.es

EL

N O T I C I A R I L ' O P I N I O

D

I E

L

P R O F E S S I O N A L

LA

La cançó de l'enfadós

B

l senyor Óscar Tusquets, arquitecte, en el seu llibre Todo es comparable, a la pàgina 202 escriu: "... como los malos aparejadores, que sehacenllamararquitectostécnicos..."

No sé què els passa, als arquitectes (no a tots), però en algun racó del seu subconscient hi guarden una bona dosi de tírria cap als aparelladors. A L'INFORMATIU número 11 ja li ho vaig replicar al senyor Oriol Bohigas i ara em toca fer-ho de nou.

Jo sóc arquitecte tècnic, no me'n faig dir, sinó perquè per llei és així, encara que m'agrada més la denominació d'aparellador. Si sóc bo o dolent no depèn de la titulació, sinó de la meva capacitat professional.

Sempre que han de comparar un mal professional els surt la paraula aparellador (en el cas del senyor Bohigas), o arquitecte tècnic (en el cas del senyor Tusquets). Als arquitectes dolents i que fan nyaps, com se'ls denomina? Doncs arquitectes. Si es vol amb un adjectiu al darrere, però no deixaran de ser per a tota la seva vida arquitectes.

P 8 i

G ü N 1 í

Universitats privades d'arreu de l'Estat han començat a oferir els estudis d'arquitectura tècnica. Aquest fet pot provocar l'aparició de diferents models de formació i també de contingut

col·legues, a part d'aparelladors i arquitectes tècnics, a arquitectes, enginyers, constructors, encarregats, industrials i un llarg etcètera. Jo i la meva professió NO som els centre del món i en el treball diari és, cada vegada més, imprescindible la col·laboració entre molts professionals.

docent, segons es vulgui aprofundir més en els aspectes humanístics o bé tecnològics.

Creieu que fa formació actual de /'arquitecte tèenie s'adequa a les necessitats del mercat de treball?

Donar la culpa als altres de la nostra incapacitat d'aírontar i resoldre els problemes personals i del propi col·lectiu és una pobra i recurrent mostra d'incapacitat i manca de recursos per a donar resposta a les limitacions imposades per les lleis i normatives de la construcció, l'economia, el mercat, les lleis físiques, la meteorologia, etc.

H

En el primer programa de la Bauhaus de Weimer es llegeix: "Formem, doncs, una nova corporació d'artesans, però sense aquella arrogància de classe que pretén aixecar una paret de supèrbia entre artesans i artistes. Tots junts posem la nostra voluntat, la nostra creativitat al servei de la nova activitat constructiva del futur, activitat que serà un tot en una sola forma: arquitectura, escultura i pintura..." Això és de principis de segle.

Ara els arquitectes es dediquen a fer Estem a finals de segle i sembla que res manifestos i a preparar un llibre blanc, on no hagi canviat! No seria ja hora d'un diuen que no se'ls té en consideració, que canvi d'actitud? • no els entenen, que no els estimen, que els putegen. La veritat és que amb la seva prepotència, narcisisme, visió corporatiJordi Lleal i Giralt vista, manca de respecte envers els altres Arquitecte tècnic professions i d'alires qüestions, crec que Nota: Recomano la lectura de l'article de Jordi s'ho estan guanyant a pols.

Tinc la sort de tenir com a amics i

N F O R

Ambrós ala revista ON mim. 108, de l'any 1989 (jueduuperffM'Quecaiganesosdiosest

questa pregunta que es va a fer a L'INFORMATIU durant els mesos de juliol i agost ha tingut poques respostes ja que tan sols la van contestar 35 persones. Creiem que això és degut, i així ens ho han fet saber alguns lectors, a l'amplitud de la qüestió presentada i a una formulació una mica confusa.

La representativitat de la mostra és doncs, petita, i les conclusions que es presenten a continuació han de obra, que manquen pràctiques en ser enteses tenint en compte empreses. De manera més individuaquesta circumstància. al hi ha qui qualifica alguns dels de la formació El 60% dels col·legiats que han continguts contestat a la pregunta creu que d'"antiquats" i demana atenció a les noves tecnologies o als sistemes la formació actual de l'arquitecte tècnic no s'adequa prou a les d'amidaments i tècniques de dibuix necessitats actuals de! mercat més moderns i amb suport informàde treball. Per contra, un 40% tic. També hi ha qui troba a faltar creu que si. En ambdós casos, especialitats dins la carrera. És clar, però, el raonament que es fa ser- també hi ha qui li troba explicacions vir per justificar la resposta és el a tot: "l'escola i la realitat van per mateix: l'aspecte pràctic de la pro- camins diferents. D'aquesta manera fessió no te prou pes en el contin- apareix un nou camp de negoci: els gut de la formació universitària cursos de postgrau". per una carrera com la nostra.

Els que matisen el seu SI ho fan, Els que responen NO comenten en general, per apuntar la necessitat que la formació és massa teòrid'anticipar el contacte amb la realitat ca, que hi ha massa llibres i poca professional. •

Convocatòria de beques de formació Dins del programa Raphaél de la DG X de la Comissió Europea, s'ha ofert al Col·legi la possibilitat de concedir unes beques per participar en el curs:

«Methodes et Techniques d'entretieti et des grandes sutfaees arcMtecteates» Objectius del curs

Informació bàsica

Donar una formació pràctica en man-

El curs es farà a Aix-en-Provence

Hi ha dos cursos, el del 17 a! 21 de

teniment i conservació de façanes de

(França), durarà una setmana i és

novembredel998,adreçataopera-

algun d'aquests cursos us heu

pedra i revestides.

organitzatperL'ECOLE

ris restauradors, i el del 19 al 23 de

d'adreçar, URGENTMENT, al Ser-

Incrementar el nombre d'operaris es-

D'AVÏGNON.

gcner, adreçat a aparelladors i arqui-

veí Rehabilitació í Medi Ambient

pecialitzats en les empreses construc-

La llengua de treball serà el francès.

tectes.

tores adreçades a la rehabilitació i

La Comissió Europea es fa càrrec

manteniment

de totes les despeses de desplaça-

de participació.

Donaruna formació pràctica a apare-

ments, allotjament, manutenció i

Telèfon: 93 240 23 66

lladors í arquitectes en aquest camp.

formació.

Tots els interessats a participar en

de! Col·legi que ampliarà la informació i us concretarà els requisits

I

N

F

O

R

M

A

T

I

SERVEIS

U

DIVERSOS

Actualització del barem orientatiu d'honoraris B

aparició de la Llei 7/1997 sobre mesures liberalitzadores en malèrïa de sòl i de col·legis professionals, va introduir novetats que han afectat certs aspectes de l'exercici de les professions col·legiades. Des de l'entrada en vigor, l'exercici professional s'ha cle regirper les normes de la lliure competència en tot allò que fa referència a l'oferta de serveis i al seu contingut econòmic. El professional hauràde pactar amb el seu client els honoraris per a cada treball o encàrrec.

Per tal de facilitar aquesta tasca, el Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya va elaborar el Barem Orientatiu d'Honoraris que, amb un caràcter voluntari, facilita el càlcul dels honoraris dels treballs realitzats.

El barem ha de ser molt flexible a

les variacions del mercat de treball dels professionals. Això va comportar el compromís de fer una actualització dels criteris que orientaran els aparelladors i arquitectes tècnics per establir els acords sobre honoraris. Per aquest motiu, s'ha preparat una nova edició actualitzada que recull les aportacions que han fet arribar els col·legiats en el decurs de 1997, i aquelles intervencions sorgides a conseqüència de les darreres disposicions legislatives, com ara, les noves intervencions en matèria de seguretat i salut laboral.

Ampliació del servei de l'Assessoria Jurídica i Professional a les tardes Des del 10 de setembre, l'horari de l'Assessoria Jurídica i Professional serà dedillunsadivendres,de8.30a 14.30 i de dilluns a dijous, de 16.30 a 19 hores.

L'horari d'atenció al públic de les advocades serà de 10 a 13.30 h, de dilluns a divendres, i de 16.30 a 18.30 h, de dilluns a dijous.

L'Assessoria Jurídica i Professional és un servei destinat a orientar, informar i donar suport al col·legiat sobre els diferents aspectes de l'exercici professional. Resol problemes relacionats amb la contractació, atribucions, Musaat i Premaat. Actua com a consultoria sobre aspectes jurídics de caràctercivil, administratiu, fiscal i laboral. •

La nova edició 1998 dels Baremsserà enviada pel Col·legi a tots els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats i podrà ser ransultadaal'Assessoria Professional i Jurídica i el Centre de Documentació Josep Renart. •

Segona planta Tel: 93 240 20 56 Fax: 93 240 23 57 E-mail: assessories@apabcn.es

PRtSTATGÍRIA COMCRCIAl Díl MtS D[ SEKMBRf

CONSEJO GENERAL DE LA ARQUITECTURA TÈCNICA DEESPANA Responsable d'Àrea Tècnica Serà responsable de la unitat d'assistència i suport tècnic i tecnològic establerta per l'organització col·legiat i hauràde desenvolupar la seva activifata Madrid.

Fomentarà i coordinarà les diferents accions i programes tècnics en els quals participi l'organització. També assumirà la gestió dels equips de treball que es constitueixin.

Perfil

NOVAFORMA Construccions amida WEBERBROUTIN CEMARKS J3F(ENCA) PÈNDOL PLACOSA SOCIEDAD FCO. ROS CASARES CATALUNA INDUSTRIAS ECO ESTEBA TECHNICAL IBÉRICA

EDILKAMIN IBÉRICA ASTRA QUÍMICA mésinformaci* IsidreRodríguez MartaMartí DepartamentComercial Quarta plantadelCollegi Telèfon: 93240 20 57 Fax:934143434 E-mail:comercial@apabcn.es.

L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC

Pensem en un professional d'entre 35 i 45 anys, titulat en Arquitectura Tècnica, amb amplis coneixements de materials, processos i elements de construcció, de normativa tècnica, tant espanyola com comunitària, control i gestióde qualitat, i domini de l'idioma anglès.

Busquem una persona dinàmica, amb potencial de desenvolupament i esperit emprenedor, amb disponibilitat per viatjar tant en l'àmbitnacional com internacional.

Retribució atractiva segons la vàlua del candidat.

referència 702 a:'

El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que han estatpresentsdurantel mes de setembre:

:s tractaran amb confidencialitat. Enviar grafia, indicant al sobre i a la carta la >o ICSA. Alcalà, 52 - Y - 28014 Madrid

EIscol·legiatsjalenenalasevadisposiciólaversiódigilaldeLlNFORHATiu que poden consultar per Internet dins de la pàgina webdel Col·legi.

Adreça: http://www.apabcn.es

VISATS Coeficient d'actualització d'honoraris a15desetembre Ca = 1,032 Propercanvi: 15 d'octubre

NECROIÓGIQUÍS Ensdolcomunicaralscol·legiats ladetunciódelnostrecompany: Antonio Ezquerra Hernandez, esdevinguda el19dejuny, als55anys. • ,

::UPC Estudis de tercer cicle EUPB - UPC

Màster en tecnologies per al càlcul, l'execució i el control en l'edificació OBJECTIUS DE1 MASTER Ei Màstereslà pensat, específicament, per a lots els tècnics universitaris - arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers, enginyers tècnics, etcque actuen professionalment en el camp de l'edificació, ja sigui com a projectistes, com a directors o com a caps d'obres.

Els nous materials, les noves tecnologies i els avenços cada dia més notables en el camp de la informàtica aplicada, del càlcul i disseny deies estructures i de les instal·lacions, fa que el tècnic tingui la necessitat d'una formació continuada de postgrau per poder ser competitiu i desenvolupar la seva feina al més alt nivell. Per això, cada any es pretén reformar i renovar el màsler, per aconseguir aquests objectius.

El fet d'acabar els dos anys amb l'aprofitament suficient i la superació de les proves d'avaluació que es faran periòdicament, així com la realització d'una tesina, donarà dret al títol de Màster en la matèria impartida, expedit per laUPC. Cada curs es pot cursar independentment amb la categoria de postgrau, i obtenir, si se supera, un diploma de postgrau.

Director: Francesc Jordanai Riba. Arquitecte tècnic. Director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona

Curs 98/99: Tècniques actuals del càlcul estructurà Coordinador: Robert Brufau Niubò. Dr. Arquitecte. Professor titular del Departament d'Estruclures a l'Arquitectura de l'ETSAB de la Universitat Politècnica de Catalunya. ÀREES: - Consideracions prèvies al projecte d'estructura -Anàlisi estructural - Tecnologies estructurals - Fonaments i murs de contenció Curs 99/00: Noves tecnologies de materials, sistemes constructius i instal·lacions en l'edificació Coordinador: Francesc Jordanai Riba. Arquitecte tècnic. Director de l'Escola Universitària Poiitècnica de Barcelona ÀREES: -Organització al'obra - Formigons especials i nous materials - Disseny, càlcul i execució d'instal·lacions avançades. Domòtica - La qualitat. El seu control, la segurelat i prevenció a l'edificació

INFORMACIÓ BENERA1 ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE BARCELONA. Dr. Maranón, 44-50 - 0828 BARCELONA Horari classes: Dimarts i dijous de 19 a 22 h Matrícula 225.000 pies. per curs acadèmic (Màster) 200.000 ptes (Postgrau).

Inscripció: Fins al I5d'octubre de 1998 Inici curs: 20 d'octubre de 1998 Horari: De 10al4 i de 17 a 20 hores telèfon: 93 401.62.60 / 93 334.24.54 Fax. 93 401.63.06 E-mail: director.eupb@eupb.upc.es http: www.upc.es/eupb

SERVEIS

I N F O R M A T I U

C EN TR £

D E D O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

R E N A RT

Introducció als Projecti

Infraestructures comunes de telecomunicacions en edificis

1

B

H

evolució de les telecomunicacions en els darrers anys està arribant també al nostre habitatge i incideix directament en la nostra forma de viure, en el treball i en l'oci. Els serveis de telecomunicació permeten que avui sigui possible parlar de: - rebre multitud de canals de TV, terrestres i de satèl·lit, analògics i digitals.

- que a través de la linia telefònica o per cable i fins i tot via satèl·lit puguem connectar-nos a Internet.

- que a través del "cable" sigui possible una alta interadivitat que ens permeti comprar, estudiar, veure la pel·lícula de vídeo que vulguem i quan vulguem, etc.

Avui en dia la demanda d'aquests serveis creix progressivament í la seva incorporació als edificis ja construïts comporta la instal·lació agressiva de cables, canaletes i caixes, que molt sovint han de passar-se per patis interiors allunyats del lloc on és el televisor, la qual cosa comporta foradar les parets de l'habitatge, l'aparició de cables vistos i, a més a més, un elevat cost per a l'usuari.

Amb la finalitat de facilitar la implantació d'aquests nous serveis en els edificis i d'evitar la proliferació de sistemes individuals i cablejats exteriors en les noves construccions, el Govern central va aprovar el Reial decret-llei 1/1996, de 27 de febrer.sobre infraestructures comunes per a l'accès als serveis de telecomunicació (BOE 28/02/1998). Aquesta disposició és d'aplicació en els casos següents: - Edificis d'ús residencial o no, encara que no siguin de nova construcció, que estiguin acollits o s'hagin d'acollir al règim de propietat horitzontal.

• Edificis que, totalment o parcialment, hagin estat o siguin objecte d'arrendament per un termini superior a un any, exceptuant-se'n els d'un sol habitatge.

Per als edificis ja construïts abans del 29 d'octubre de 1998 el Reial decret-llei regula una sèrie de mecanismes a aplicar en les comunitats de propietaris amb vista a prendre decisions en relació amb la instal·lació de les infraestructures de telecomunicacions. En qualsevol cas, fixa dos casos en que la instal·lació serà obligatòria en edificis ja acabats abans del 29 d'octubre de 1998: - quan el total d'antenes instal·lades, individuals o col·lectives, sigui superior a un terç del nombre d'habitatges i locals.

- quan l'Administració competent, d'acord amb la normativa vigent aplicable, consideri perillosa o antiestètica la col·locació d'antenes individuals.

Per a edificis de nova construcció el Reial decret-llei estableix que «a partir del 29 de febrer de 1998 no es concedirà autorització per a la construcció o rehabilitació integral dels edificis esmentats anteriorment si en el corresponent projecte no es preveu la instal·lació d'una infraestructura comuna pròpia de telecomunicacions. A més a més, i amb independència de la data de llicència o autorització d'obres, tots els edificis que s'acabin amb posterioritat al 29 d'octubre de 1998 hauran de comptar també amb aquestes infraestructures».

Basant-se en aquest decret, els Ajuntaments estan demanant, per a la concessió de llicències d'obres, que en els corresponents projectes es justifiqui el compliment de la nova normativa. Així, molts tècnics s'han adreçat al Servei de Normativa plantejant la mateixa consulta: "A nivell tècnic, què hem de preveure en els projectes per tal que compleixin amb la nova normativa dlnfraestructures comunes de telecomunicacions?"

El Reial decret-llei estableix les funcions que ha de complir la infraestructura, però no defineix uns requisits tècnics mínims (cablejats, caixes de connexió, càlcul, etc.) que assegurin al tècnic el seu compliment. La solució d'aquests dubtes la tindrem en una disposició legal que està a punt de ser aprovada: el Reial decret pel qual s'aprova el «Reglament regulador de les infraestructures comú-

nes de telecomunicacions a l'interior dels edificis per a l'accés als serveis de telecomunicacióídel'activitatd'installaciód'equipsísistemes de telecomunicacions.» El contingut d'aquest Reglament és totalment tècnic i cal destacar que el seu Annex IV conté la «Norma tècnica bàsica de l'edificació en matèria detelecomunicacions».

Atesa la importància que tindrà l'aprovació d'aquest reglament, el Centre de Documentació prepara un Document a l'abasten col·laboració amb una empresa experta en projectes d'infraestructures de telecomunicació per a edificis (Seríin, R.V.}, en el qual es mostrarà l'aplicació pràctica de la nova normativa als projectes de construcció d'habitatges. A la pàgina següent publiquem un resum del contingut del nou reglament, elaborat per un tècnic d'aquesta empresa a partir d'un esborrany facilitat pel Consejo Asesor de Telecomunicaciones de la Secretaria General de Comunicaciones.

En definitiva, els professionals de la construcció hem de fer l'esforç necessari per introduir un nou paràmetre de qualitat als edificis: facilitar l'accés als serveis de telecomunicació. Així, hauríem de recomanar aplicar també el nou reglament en els casos en què aquest no és de compliment obligatori, com és el cas dels habitatges unifamiliars. •

l Reial decret llei 1/1998, sobre infraestruclures comunes en e!s edificis per a l'accés als serveis de telecomunicació estableix, amb l'objecte de garantir que les xarxes de telecomunicació a l'interior dels edificis compleixin la norma tècnica prevista, que no es concedirà autorització per a la construcció o rehabilitació integral d'un edifici, si en el corresponent projecte arquitectònic no s'hi afegeix que tingui en compte la installació d'una infrastructura comuna de telecomunicacions.

En l'esborrany del Reglament que desenvolupa aquesta llei, s'estableixen els principis bàsics de la Normativa tècnica de telecomunicacions que han de complir els diferents serveis de telecomunicació presents en els edificis, que es concreten en 4 NORMES TÈCNIQUES:

1 Norma tècnica d'infraesIructures comunes de telecomunicacions per a la captació, l'adaptació i la distribució de senyals de radiodifusió sonora i de televisió, procedents d'emissions terrestres i de satèl·lit.

Elements de la ICT (infrastructura comuna de telecomunicació) •

Dimensionat mínim de la ICT •

-

Jesús Fernàndez

Horari del Centre úe Documentació • L'horari del Centre és el següent: • matins: de 8.30 a 14.30 hores - tardes: de 16 a 19.30 hores.

Cinquena planta del Col·legí Telèfons: General: 93 240 23 61 Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 Fax: 93 240 23 81 E-maíl: General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SIT@apabcn.e

Conjunt d'elements de captació de senyal Equip de capçalera Xarxa de distribució fins a la base d'accés d'usuari

•

Elements necessaris per a la captació i l'adaptació dels senyals de ràdio i TV terrestre Funció de mescla amb els senyals de ràdio I TV satèl·lit Xarxes de distribució, de manera que en el PTR («punto terminación de red») de cada usuari final hi arribin dos cables amb els senyals de la capçalera El nombre de preses de TV en cada habitatge serà de una per cada dues habitacions o fracció S'haurà de reservar l'espai físic suficient a la part superior de l'immoble per a la instal·lació del conjunt d'elements de captació

Característiques tècniques de la ICT -

A la presa de TV de l'usuari final,

S E R V E I S CENTRE

DE

D O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

S £ N A BT

tècnics d'infraestructures de telecomunicació.

MÍNIM (dBuV)

MAXIM (dBuV)

RÀDIO FM

47

70

TV TERRESTRE

57

80

TV SATÈL·LIT

45

77

.'acomDliran els nivells de senvals que s'especifiquen en el quadre: - Les xarxes de distribució seran transparents i permetran el pas de senyal a tota la banda compresa entre 47 i 2.150 Mhz - En cadascun dels dos cables de la xarxa de distribució i dispersió, hi seran presents els senyals de ràdio i TV terrestre. A la resta de la banda, s'hi mesclaran dues possibles ofertes de ràdio i TV satèl·lit.

La xarxa interior de l'edifici és el conjunt de conductors, elements de connexió i equips actius que cal instal·lar per aconseguir l'enllaç entre la presa d'usuari i la xarxa exterior d'alimentació, que pot ser de diferents operadors Disseny i dimensionat mínim de la xarxa •

D'acord amb el projecte genera! de l'edifici, l'ús previst í la previsió de demanda (dues línies per habitatge}, es determinarà el nombre teòric de parells a utilitzar.

-

El nombre de preses de telefonia serà d'una per a cada dues habitacions o fracció.

Característiques dels materials i de la xarxa interior.

Servei telefònic mitjançant la RDSI («red digital de servicios integrados») • Accés bàsic - Accés primari 3 Norma tècnica d'infraestructures comunes de telecomunicacions per al servei de telecomunicacions per cable.

-

Arqueta d'entrada 800x700x820 mm.

Canalització externa fins al punt d'entrada general de l'Immoble amb un mínim de 8 conductes de PVC de 63 mm. De diàmetre exterior.

Topologia de la ICT (ESQUEMA)

-

Recinte d'Instal·lacions de telecomunicacions inferior (RITI), superior (RITS) i modular (RITM) (per immobles de menys de 20 habitatges).

La xarxa interior de l'edifici és el conjunt de conductors, d'elements de connexió i d'equips actius quecal instal·lar peraconseguir l'enllaç entre la pressa d'usuari i la xarxa exterior d'alimentació, que pot ser de diferents operadors.

Disseny i dimensionat mínim de la xarxa -

Definició de la xarxa

Dimensionatmínim

Definició de la xarxa

Característiques dels elements de captació i de capçalera 2 Norma tècnica d'inlraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés a l servei telefònic bàsic i RDSI («red d i gital de servicios integrados»).

nen per objectiu establir els requisits que han de complir les canalitzacions, els recintes i els elements complementaris que suporten les infraestructures comuns de telecomunicació (ICT).

-

Des de la regleta de cada operador, situada en el registre principal, sortirà un cable per a cada usuari interessat a rebre els serveis d'un determinat operador.

El nombre de preses de «TV per cable» serà d'una per a cada dues habitacions o fracció.

Les xarxes d'alimentació dels diferents operadors de telefonia i telecomunicacions per cable s'introdueixen des de l'exterior fins al RITI {Recinte d'instal·lacions de telecomunicacions inferior).

Els senyals de ràdio, TV terrestre i satèl-üt s'introdueixen des de l'exterior fins el RITS (Recinte d'instal·lacions de telecomunicacions superior).

La canalització principal uneix el RITI i el RITS entre si i amb els registres secundaris.

La canalització secundària connecta els registres secundaris amb el PTR («Puntos de terminación de red») situats a l'interior de cada habitatge.

La canalització interior de l'usuari connecta els PTR amb els registres de presa de senyal.

Característiques dels materials.

Els edificis de nova construcció han de complir les quatre normes anteriors.

L'adaptació de les instal·lacions en els edificis ja construïts es realitzarà complint les tres primeres normes, però no serà obligatòria la referent a «l'edificació en matèria de telecomunicacions». •

Joan Ribes Artigas

Enginyer de Telecomunicació Director tècnic de Serfm R. V.

Característiques i requeriments tècnics dels materials i instal·lació

4 Norma tècnica bàsica de l'edificació en matèria de telecomunicaciens.

Objectiu Aquestes especificacions tècnique ste-

RITI

RITS

RITM*

Amplada (cm)

200

200

100

Fondària (cm)

270

200

50

Alçada (cm)

230

250

200

* Armari de tipus modular resistí

Esquema de canalitzacions per a edificis d'habitatges

EL I N T £ S N £ T

hilp:

I

E X E R C I C I

N O T I C I A R I

P R O F E S S I O N A L

//www.apabta.es

10 conceptes clau per a connectar-se a Internet B

2.

3.

4.

5.

Qui es vulgui connectar a Internet ha de tenir contractada una línia telefònica, que normalment és la mateixa que es fa servir per trucar per telèfon.

També ha de tenir un ordinador.

Li cal un mòdem de, com a mínim, 28.000 bps (baudis per segon, unitats d'informació). És millor comprar-lo de 33.6000 bps, més ràpid.

Cal escollir i contractar la connexió a Intemet amb una companyia proveïdora d'accés a Intemet, que actua com a porta d'entrada a la xarxa.

Aquesta companyia oferirà a l'usuari individual, per una quota que acostuma a rondar les mil pessetes mensuals, accés a les possibilitats comunicatives que ofereix Intemet, les dues més bàsiques i populars de les quals són les pàgines web i el correu electrònic. L'encariment de la quota mensual hauria de significar, entre altres coses, un millor suport tècnic i menys problemes a l'hora de connectar-se amb la companyia.

6. Per connectar-se a Internet, cal configurar l'ordinador de l'intemauta.

P E T I T S

Si es té Windows 95, això és relativament senzill de fer. En tot cas, el proveïdor d'accés a Internet que es contracti hauria d'indicar els passos a seguir a l'hora de fer la configuració.

7. Les pàgines web són una manera força intuïtiva de presentar la informació. L'intemauta rep en el seu ordinador còpies de les pàgines web que li interessen que estan allotjades en un ordinador llunyà, amb el qual s'ha posat en contacte perquè en sabia l'adreça, que

Les noves tantes de connexió a Internet m els quals demanen una tarila plana de connexió (http:/clariplana.vesatec.com)

s'assembla a www.ordinadorllunyà.país. Les pàgines, per evitar que la informació baixi per la pantalla de manera interminable, tenen paraules i imatges sobre les quals l'usuari fa dic amb el ratolí, per saltar a una altra pàgina que conté informació relacionada amb aquell tema.

8. El correu electrònic permet comunicar-se amb altres persones que estiguin connectades a Internet, que reben els missatges de forma gairebé immediata. El remitent i el receptor no han d'estar connectats alhora a Internet, perquè el missatge es pot guardar temporalment en una bústia virtual que el receptorté a l'ordinador

de l'empresa a través de la qual es connecta a Intemet. Aquest ordinador si que està connectat a Internet les 24 hores.

9 . Les pàgines web es visualitzen amb uns programes anomenats navegadors, els dos més populars dels quals són Netscape i Internet Explorer. La companyia que es contracta per connectar-se a Intemet so! facilitar-los. El programa per rebre i enviar missatges electrònics més popular s'anomena Eudora. De tots tres programes, n'hi ha versions gratuïtes.

1 0 . L'intemauta paga, a l'empresa que ha contractat l'accés a Intemet, la quota

de connexió. Telefònica inclourà en la factura de l'intemauta el cost de cada connexió, juntament amb el de les trucades de telèfon. Els 20 minuts de connexió costen, després del polèmic reequilibri tarifari que el Ministeri de Foment ha fet a final d'agost, unes 90 ptes, en hora punta, i unes 40 ptes les nits i caps de setmana. El tema, però, no és tancat i hom pot accedir a descomptes. Si algú truca per telèfon mentre l'ordinador està connectat a Intemet, trobarà que la línia està comunicant.

• Jordi Marlet E-mail: jordim@apabcn.es

A N U N C I S

Servei per a taxadors EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 PTA. Telèfon: 934161639 Fax: 932374901

Serveis per al professional Es fan aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions, serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives.

També es fan mesuraments i pressupostos, plecsde condicions, ajutaprojectesde seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

Josep M. Telèfon: 934520789

Topògraf S'ofereix per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigsd'obres i cubicacions. Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales.

Qualitat i rapidesa.

J. Costa Telèfon: 932654004 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render.

Octavi Telèfon: 932139236 Expert en construcció Nord-americà expert en treballs d'obra i rehabilitació d'edificis, s'ofereix per a treballs en obra.

Michaet Morris Telèfon: 93 20123 57 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte, s'ofereix peratreballs en Cad (inclòs 3D).

Guillem Telèfon: 935403743

Estudiant d'arquitectura ambdosanysd'experiènciaendespatxien obra, s'ofereix per a tasques de delineació o d'altres. Coneixements d'Autocad 12. Vehicle propi. Disponibilitat de matins.

Anna Riera Telèfon: 934234547 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte, s'ofereix per reballar a peu d'obra o oficina tècnica. Experiència: 3 anys d'ajudant de tècnic. Bon coneixement de Cad 12,13,14, Project, Word, Excel i Lotus 123.

Guillem Telèfon: 935403743

arquitectes tècnics/ques administratius/ives secretària recepcionista expert/a en seguretat i salut

cal enviar currículum amb foto actual a: Benjumea, SA. Carretera del Mig, 45, nau 10.

08940 Cornellà (Barcelona) Fax: 93 377 33 88

PETITS ANUNCIS Preu: Col·legiats i estudiants: No col·legiats:

Empresa d'excavació, construcció i enderrocs

1.000 PTA 2.000 PTA •

informació Tel: 93 240 23 76 i 93 240 20 60

Feu constar a la referència: RRHH

Ret 6.101

SERVEIS M

E

R

N

C

A

T

DE

T R E BA L I

I

F

O

R

M

A

C

I

F

O

R

M

A

T

I

U

Ó

Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball durant juliol i agost J U L I O L

A G O S T

1 9

9

especialitat SCC-

: 1 arquitecte tècnic

exp.

teballtanpora]

SOGCs. Iproject manager

Catalunya irracional

mmobfliària

conjunts residencials edificis plurifamiliais

SCC

1 capd'obra

construcciógeneral

Catalunya

sx

1 arquitecte tècnic

Iransformaciódep&sijcs.mslal-laàons

construcciód"equipsindustrials

nacional

Barcelonaprovíncia

9CC

1 tècnic intermedi prevén.

seivetsdepreverctódesegurelat

CUTiC

1 arquüedetècnic

promocióimmotilaiia

Cum'An.

larquitectelècníc

Currv'Aa

1 coordinadorefobra

constjucciód'habitatges

nacionaJ

CurtVAn.

1 coordinadorefobra

pianstcfaconsbuctom

Carac

1 capd'obra

Cünic.

! captfobra

Carai

t tècnic projectes i obres

Anunci

SCC

lany 1 any

1any

Jornada oficial

edat ;2W0anys

contracte

durada

Hxxal

4 o5 mesos

30Jl0anys

iberal

indefinit

laboal

segonscandidal

2&.^anys

laboal

oficial oficial

1 -5anys

oficial

obresde nova construcciói manteniment

Barcelona província

edificació

Calalunyai nacional 3-5anys

oficial

2M5anys

fetaal

edificació

10anys

oficial

35-SOanis

ttoal

2-3anys

intensiva 25-35anys

iberal

indefinfl

constructorarfhabitalges

BCNprovínJBvissa 2-3anys

intensiva 2M5anys

toal

indefinrt

prornotorimrnobíGan

coordinacióde promodonsimmobiliàries

Sabadefl

2-4 anys

oficia!

23-35anvs

liberal

indefinit

consbucoó

disseny i construcció

nacional

4-10anys

oficial

35-50anvs

IberaJ

6a10mesos

constructora

rehabililaciói obra novad'unifamilars

Barcelonaprovíncia 2-5anys

oficial

25-35anvs

labornl

indefinit

1 cap d'obra

restauracions i rehabilitacions

Barcelonaprovi'ncia

5 anys

oficial

3M9an^

latxxal

1 tècnic projecles i obres

edificació

Barcelonaprovíncia

1-5 anys

oficial

oficial

iberal

. 35an)S

indefinit 6mesos+indef.

iberal

CumSCC Icapdobra

instal·lació, mantenimenld'aparells elevadors

obranova. construcciói reformes

Catalunya

i-3anys

oficial

:

22-27anys

btctal

SCC SCC

1 capd'obra

immobiSària

nausioRcines

Barcetonatiutat

5-10anys

onoaVI/i '3M5anvs

laboral

2anys+indef.

1 tècnieprojectesi obres

arquitectura

urbanismei habitatges

Barcelonaprovíncia

oficial

lib/lab.

indefiní

Cunic.

1 recenttitulat

estudi d'arquitectura

1í2jora

iteral

indefinit

2

laboral

psfobra

25

litoral

1any+conL

liberal

ïideFnt

liberal

aconvenir

Barcelonaprovíncia

i any

Barcefcna

• 45 y

SCCCUT. 1 coordinadord'obres

construcció

obranova, reformes interiors, elc.

2anys

1/2flex

Carat

1 coordinadord'obres

enginyeria deprojectesidrecetons d'obra

edificis admin. i industrials ocomercials

1-2anys

oficial

Cunic.

1 coordinadorrfobres

prornotoiaconstructora

edifídstf habitatges

3 anys

oficial

Caraa

! tècnieprojectes

Barcelonacrutat

1 anys

oficial

Anunci

1 cap d'obra

construcció

nacional

2-3anys

oficial

Carac

3capsd"obra

constructora

rehabilitació i nova edificació

3-5anys

oliaal

2M0anys

labaal

Cunic.

1 tècnieprojectesi obres

arquitecturadTnteriors

disseny dïnlerïorsi mobiliari

Anunci

1 cap d"obres

constructora

rehabi fiíació i con struccíó indu stria!

nacional

oficia]

23-27anys

laboral

indefinida

Anunci

1 recenttitulat

consbucbxapromotora

edificació

Barcelona província

oficial

22-30anys

neg

indefinit

Cara:

1 recenttílulat

projectes cTendetrocs

oficial

2O28ar^s

liberal

aconvenir

Ornic.

2coordinadord'obra

enginyenaiarquitectura

laboral

continuïtat

Carac

1 tècnic càlcul pressupost subministrament i instaliaciójocs infantils

27-36anys

iberal

3mesO5promXj 4 5

35 anys

laboral

Curric.

1 tècnieprojectes

Anunci

1 capd'obra

xalets, edificis, urbanitzacions, elc

21-26 anys

oSdal

internacional

consbuctora

laboral 22-30anvs

obresde tot tipus

internacional

2 anys

oficial

instal·lació jocs infantils

Barcelonaprovíncia 3 anys

oficial

edificació i obra pública

Catalunya

2-5anys

oficial

tot tipuso"edificaciói rehabilitació

Arefcna

3-5anys

neg

4 naj

reg 36

1any

labaal

oficial

neg

345

m 32

indefinit

'Curric:Selecció decurriculums-Carac: Selecdópercaraclen'sliques. Comp: Selecció completaSCC: Servei CatalàdeCol·locació.

Empresa de rehabilitació de façanes

Estudi d'arquitectura arquitectetècnic/a

Important enginyeria d'obres pluridisciplinàries

Important promotoraconstructora

Important empresa de paviments industrials

1/2arqui!ectetècnic/a

ecordinador/atíobresa Eivissa

tècnicd'còres

perala confecdótfinformes, tramitació

necessària experiència, Esvatorarà

peral seguiment de la instal·lació de

ambexperiència necessària 'obraa ni-

de permisos municipalsi subvencions i

xarxesdecablejatenedificisdeBarce-

vell de qualitat, controlde plàning,con-

assessoria tècnica. Experiència en re-

coneixements en valoracions i dibuix assistit(CAD). Imprescindiblecametde

perapromoció, venda iaplicació de productes peracabatsdepavimentsin-

lona. Entre 1 i 2 anys d'experiència en

troleconòrnicidecostos. Edat entre25

dustrials, i correctaexecucióde l'obra

habilitacióde façanes. Carnet de con-

conduir i vehiclepropl Jornada oficial.

seguiment d'obres. Edat, entre 22 Í35

i 35 anys. Imprescindible vehicle propi.

duirivehiclepropi. Relacióliberalde2a 3 mesos ambposstoleconlinuItaL Sou

Relaciólaboralmínimati'1 any.Sou:

Uoc de treball: Eivissa. Disponibilitat

contractada. Formació a càrrec de rempresa. Experiència de2anysenfor-

2500.000 ptes.brut/anual negociable.

anys. Idiomes, català i castellà. Es valorarà anglès. Carnet deconduiri vehi-

pera viatjar! canviarde residència.

migonsaplicatsi paviments industrials.

negociable. Signatura d'obres. Poseuvosencontacteobéenvieucum'culum

Incorporació immediata. Interessats

cle propUomadaofidal. Contracte labo-

Jomadainlensiva. Relació liberal. Sou:

poseu-vosencontacte amb Cabré/Ale-

ral perobra. Sou negcciable.Poseu-vos

perfaxa:Carme Briales. Tel: 93 30970

gret, SCP.Tel: 93 4510207

encontacteamb:SENER, INGENIERIA

3,5í4.000.000ptes. Interessatsposeuvos en contacte amb RafaeIHemàndez.

Contraclelab. in. Sou: 3.000.000ptes.

YSISTEMAS,SA.Tel:932283300

Tel: 93 480 0230 Fax: 93480 02 35

brut/anual tdietesiprimes. Adreceu cu-

tècnic/adobres

per avaloracions i delineació. No és

85. Fax:933004404.

Fax:9322B3316 Ref. 6.090

Ret. 6.095

Ret. 6.084

Rel.

6.051

Estudi d'arquitectura de Sant Cugat del Vallès

Empresa de taxacions i valoracions d'Immobles

Promotora-constructora de Vilafranca del Penedès

Despatx d'arquitectura de Barcelona

fècnic/adeprojectesi obres

3taxadors

ccordnado/acfobra

tècnic/ade projectes

per a treballar en Toficina tècnica 1 pe r al

perataxacions i valoracions. Experièn-

perac»ntmld'execuc^,quaritatisegure-

seguimenlderobra. Nocal experiència.

Convenient carnet de conduirivehicle

cia entasques similars. Edat, entre25i 40 anys. Carnet de conduir i vehicle

tat,contractació, planificació iecordina-

pera la realitzadódel projecte executiu, plànols d'instal·lacions i amida-

propi.Uxde treball: SantCugatdel

rJAulocad-LT. Convenient experiència

Vallès. Jomadacficial. Relació liberal.

propi jaqué haurà de viatjarperla província de Barcelona. Intervencions es-

cióde subcontractats i d'industrials. 3 anystfexperiència enrantrdidirecció tíofares. Coneixements informàtics. Car-

entre 2 i 5 anys en treballs dedespatx

Souneg^xaableJrcorporadóimmeda-

poràdiques. RetaciólïberaJ. Sou nege-

net deconduiri vehicle propi.Àrea de

efarquitectura. Incorporació immecSata.

ta. Poseu-vosencontacteo bé envieu

dabteJrx»rporacióimmediata.Poseu-

treball, vaafranca del Penedès. Contracte laboral O"1 any amb continuïtat- Sou negociabtemesiricen&B, Pcseimsen

Joan J. Puig de Ayguavives.

EcàL22-35anys.Coneixementsd'anoJès ialemanyofrancès.Camet de conduir.

m'culumalfax: 93879 5416.

Ref. 5.975

MÉS INFORMACIÓ niLu ii ii v i iumviv

MERCAT DE TREBALL

curriculumperfaxa: DAU3ARQUrTECTES,SL Tel:93 589 26 59.Fax: 93 5891568 Ret. 6.089

' vos en contacte oenvieucum'culuma EurovaloracionsSA.tel:932478122 Fax: 93 247 82 44. E-mail: baiceJora©eurovaLes

contacte amb el Servei de Promoció i MercatdeTíeball,tel:9324O2358.

Ret. 6.085

Ret. 6.065

ments. Imprescindibleconeixements

Interessats poseu-vos en contacte amb: Telèfon: 93487 08 72

Ret. 6.098

Servei de Promoció i Mercat de Treball

Terceraplanta Tel. 932402358 Fax: 932402359 E-mail:lieball@apabcaes

I

N

F

O

R

M

A

T

I

ACTIVITATS

U

FORMACIÓ

S E R V E I

P R O M O C I Ó

P R O G R A M A EN S E G U R E T A T I SALUT LABORAL

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció (Curs subvencionat) objectius Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre a fer un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat.

També adquirirels coneixements í les habilitats per fer de coordinador en fase d'execució en obres petites i mitjanes. adreçat a Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat i que hagin de ferfuncions de coordinació en fase d'execució d'obres pelites-mitjanes. programa Barcelona Grup VII del 29 d'octubreal 22 de desembre, dimarts i dijous, 18 a21 h.

temarl 1* EIReíaldecretdetransposicióde la Directiva 92/57/CE sobre seguretat i salut 2 • Coneixements bàsics sobre prevenció 3» Concepíesbàsicsd'ergonomia 4* Solucions tècniques davant de situacions de risc 5* Iniciació ala coordinació d'execució d'obres 6* Documentació. preus col·legiats i Targeta Accés: 60.000 PTA no col·legiats: 90.000 PTA. inscripcions Servei d'Informació.

Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Juntade Govern subvencionarà els col·legiatsque s'hi inscriguinamb una aportacióde20.000ptes.

•

I

M E R C A T HABILITATS

D E

I R E B A L 1

DIRECTIVES

Tècniques per a la resolució de problemes presentació En el treball de l'arquitecte tècnic, hi ha sovint una gran diversitat de situacions en què s'han de prendrededsionsqueafectenla gestió del recursos humans i materials.

Desenvoluparaquesta habilitat, li permetrà aprendre a analitzar tols els factors implicats en el problema i escollir la millor alternativa de solució. organitzen Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració del centre d'estudis AOAUS professora M. Antònia Carmona Llicenciada en Psicologia dia, hora i lloc dimarts i dijous, 24 i 26 de novembre, i 1 Í3dedesembre, de18a21h.

Delegació Bages-Berguedà. durada: 12 hores lectives. inscripcions Col·legiats i Targeta Accés: 18.000.No col·legiats: 25.000 Delegació del Bages-Berguedà, Tel. 93 872 97 99.

programa

Disseny d'interiors • Recerca de solucions: la creativitat Lògica vers creativitat Tècniques per desenvolupar la creativitat La tècnica brainstotming • Procés de la solució de problemes Identificar els aspectes clau Definirobjectius Priori tzar URGENT/ IMPORTANT L'anàlisi DAFO • Tècniques! eines per a la solució de problemes Solucióde problemes en grup Definiciód'estratègies Convertir obstacles en oportunitats Factors crítics • Presa de decisions Dificultats perprendredecisions Criteris peravaluarl'eíicàciad'una decisió Tècniques i estils Mètodes per seleccionar decisions adequades Passar de la idea a l'acció. •

adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot tipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Decret 1627/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils. coneixements exigits Formació d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic o enginyer. títol Es lliurarà diploma de postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya.També es lliurarà el diploma europeu atorgat per les universitats i institucions que han desenvolupat aquest programa.

Del 13 de gener al 26 de maig, dimecres, de16.30a21h.

Curs bàsic de valoracions Repetició Del 12 de general 4 de febrer, dimarts i dijous, de 18.30 a 21.

Tècniques de negociació U nivell Habilitats directives 2,4,9 i 11 de març, dimarts i dijous, de 18a21h.

Resolució de problemes Habilitats directives 6,8,13 Ma d'abril, dimarts i dijous, de 18a 21 h.

Gestió del temps 18i25defebrer,de18a21h.

Perfil tècnic europeu (repetició) 4 edició FORMACIÓ

Curs d'iniciació a l'especialització

Habilitats directives

Curs de coordinadors de seguretat

presentació Aquest curs esfa seguint el mateix model deformació i en coordinació amb l'equip pedagògic de ia Universitat de Liège (Bèlgica), ta InspeclionduTravail et desMines (Luxemburg), el Politècnico di Milano (Itàlia) ila Fundació Politècnica.

AVANÇ FORMACIÓ 1999

OCUPACIONAL

Curs de Direcció tècnica d'edificació

Criteris per preparar informes, dictàmens i certificats Pràctica professional 12d'abril,de16.30a21h.

• Grup II per a majors de 25 anys, en situació d'atur, del 19 d'octubreal 10 de novembre. horari de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i alguns dies de 8.30 a 14 h. hi col·labora Fundació Politècnica de Catalunya.

4a edició del 19 d'octubre de 1998 al'1 de marçde 1999. dilluns de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 hores.

Lloc Sala d'actes. inscripcions collegiatsiestudiantsambTargeta Accés: 225.000 PTA no col·legiats: 337.500 PTA Servei d'Informació.

Planta baixa. •

El curs és totalment subvencionat per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball'de la Generalitat i el Fons Social Europeu.

Inscripcions Servei Promoció i Mercal de Treball. Tercera planta del Col·legi.

Tel: 93 240 23 58. E-mail: formacioeapabcn.es | Generalitat de Catalunya i Departament de Treball

Direcció General d'Ocupació

MàsterProject Manager

Gestió de projectes Curs de postgrau Del 19de febrer al8de maig, divendres de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30a 14 h.

Gestió d'obres Curs de postgrau del 14 de maig al 17 de juliol, divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de9,30a14h. V

Servei d'Informació Bon Pastor, 5.

08021 Barcelona (£') Telèfon:932402060 SV Fax:932402061 E-mail: informado@apabcn.es

ACTIVI F

O

TA T S R

M

A

SERVEI

C

I

I

Ó

I

N

F

O

PROMOCIÓ PRÀCTICA

I MERCAT

D E TREBALL

Certificats d'habitabílitat d'habitages usats Pràctica professional

Dins del cicle Els materials lles noves tecnologies de la cons-

Interpretació de l'estat de càrre-

En les sessions s'ensenyarà les pau-

gues. Càlculs senzills

unesjornadesdedicadesa pro-

tes i processos per definir les solu-

• Anàlisi de l'estat de càrregues a actuals • Càlcul, disseny i dimensionat d'apunfalaments

presentació

ductes específics per a la im-

A través de la certificació d'habi-

permeabilització de cobertes.

tabilitat adquirim un compromís amb la societat davant un bé de primera

Aquestesjornades constaran de tres sessions tècniques, un se-

Procediments constructius

necessitat. Aquesta sessió està des-

professor

Execució material

íinadaaproporcionaraquestconeixe-

minari específic sobreconstruc-

Carles Olivé, arquitecte tècnic

Detalls constructius

ment i donar pautes i eines per a la

ció de cobertes d'una durada

Mesures de seguretatde l'edifici

redacció de lacertíficació.

dies, hora i lloc

• Valoració econòmica

Salade conferències del Col·legi

Segu retat i salut laboral

dimecres,14 i 21 d'octubre, de 16.30

aproximada de 12 hores lecti-

professor

Servei d'Informació.

seminari

als presentats.

• 19 de novembre: el disseny constructiu de la coberta plana: tipologies.

• Normativad'aplicació

Pere Casademont dia i hora

jornades tècniques

•26 de novembre: Impermeabilitza-

La documentació tècnica.

dimecres, 25 de novembre, de 18 a

• 17 de novembre: La coberta

cions amorfes.

Casos pràctics

21 hores.

plana: del Moviment modern als

dies

nostres dies

La viabilitat tècnica La viabilitat administrativa Criteris tècnics a destacar

12.000 PTA

La documentació tècnica

preu

• Memòria

Col·legiats i Targeta Accés: 4.000,-

• Control de qualitat

No col·legiats: 6.000 PTA

programa

• Seguretat i salut laboral

14 d'octubre

• Plecde condicions

programa • La cèdula d'habitabílitat

Presentació i (luxgrama de proce-

• Pressupost

diment de treball. Definició tècnica

• Plànols

• Tipologia d'apuntalament

• Detalls constructius

• 3 de desembre: Posada en obra

lloc: Sala de Conferències.

preu Col·legiats i Targeta Accés: No col·legials: 18.000 PTA

ves i una exposició dels materi-

21 d'octubre

a21 hores. Durada:8hores informació i inscripcions

T

a la coberta plana

presentació

les pautes de seguiment a l'obra.

A

La impermeabilització

trucció, el Col·legí organitza

tècnica, els tràmits administratius i

M

MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES

PROFESSIONAL

Obertura de forats en obres menors Casos pràctics

cions, per preparar la documentació

R

A L T R E S

• 24de novembre: Els materials

Les sessions i el seminari tindran

de la impermeabilització

Hoc a la sala d'actes del Col·legí.

•1 de desembre: Patologies de

inscripcions

la impermeabilització.

Serveid'InformacíóV

de

l'habitatge usat • La certificació: definició, contin-

Eines per fer documents tècnics

• Oberturaenparetsdecàrrega

Tramitació administrativa

• Tramitació i casos especials

• Treure parets

Pautes de seguiment i control

• La legislació

• Obertura de forats a sostres

Final d'obra.

• Eines.

^

INSTAL·LACIONS A l VALLÈS OCCIDENTAL

gut, redacció i vigència

• Obertura de foratsen façanes

•

Projectes d'enderroc i/o desconstruccio Cas pràctic

Instal·lacions Rehabilitació

La Delegació del Vallès Occidental ha organteat una exposició i curset monogràfic sobre instal·lacions, quees podrà veu-

presentació

dels edificis del voltant, contactes

Les activitats de formació d'un

amb companyies subministradores,

re fins al 30 de novembre.

cas pràctic tenen.com a objec-

aixecament notarial, fotografies.

exposició

tiu donar a conèixer pautes i

Anàlisi de residus.

fins al 30 de novembre, a la seu social de la delegació.

criteris per poder dur a terme feines específiques dels arqui-

Tràmits administratÍus:Permís

tectes tècnics que es volen

d'obra i permanència. Contactes

curs

cipants a l'exposició. Dijous, 29 d'oc-

iniciaren aquest tipus de treball

amb companyies de serveis. Ocu-

Introducció al control de les

tubre i 26 de novembre, a la sala de

professional. S'hi tracten casos

pació de la via pública. Gestores de

instal·lacions.

conferències de la delegació.

depetitaomitjanaenvergadura

residus.

Té lloc a la delegació tots els

i de no gaire complexitat.

dijous, fins al 26 de novembre.

S'ensenyarà, a través de casos pràctics, les pautes i processos per fer un projecte d'enderroc, els tràmits adminis-

d'enderroc i/o desconstruccio:

sessions tècniques

San Francesc, 18 de Terrassa,

Definició del procés de demolició i

A càrrec de les empreses parti-

tel. 93 780 11 10.

ment a l'obra.

Criteris per a Ea realització de projectes: Memòria. Plec de condiprograma

Oscar Moreno Ramos, arqui-

Presentació: Tipus d'enderroc, tí-

Plànols. Detalls constructius. Ei-

pusdeclient, condicions decontrac-

nes per fer projectes: normativa.

teri Oscar Caudet.enginyerde

tació. Marc legal i normatives

Les partides del

mines.de Control Demeter

d'aplicació. Tractament de residus.

d'enderroc i preus.

pressupost

Fluxgrama de procediment d'execuciódel projecte d'enderroc.

dimecres 28 d'octubre, 4 i 11 de novembre de 16.30 a 21 h.

Recollida de dades de l'estat ac-

Delegació Bages-Berguedà.

tual: Aixecament gràfic, descripció dels sistemes constructius i dels

E! curs s'ha programat també a

materials, estat de conservació, es-

la Delegació del Vallès Oriental.

tat de l'entom: servituds, tipus i estat

SESSIONS TÈCNIQUES AL VALLÈS ORIENTAL

cions. Amidamenls i pressupostos.

tecte tècnic de Control Deme-

dia, hora i lloc

•

presa de decisions.

tratius i les pautes de segui-

professor

informació i inscripcions Delegació del Vallès Occidental

Determinació dels processos

Construir sense limitacions de durabilítat per causes químiques • 14 d'octubre

Casos pràctics: Revisió de projec-

Rehabilitació d'edificis amb alu-

Les xerrades són gratuïtes i tenen lloc a les 19 hores, a càrrec de

tes d'enderrocs reals de diverses

minosi.

Ferran Gomà, professor titulat de

tipologies

• 21 d'octubre

la UPC.

Posada en obra del formigó esSeguiment I control d'execució Casos pràctics.

•

tructural.

més informació

• 28 d'octubre

Delegació del Vallès Oriental

Laboratoris aplicats

tel. 93 879 01 76.

•

N

F

O

R

FORMACIÓ

M

A

I

T

I

ACTIVITATS

U

A L T R E S

AUIA

bre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h -dimecres, del 21 d'octubre al 23 de desembre, de 9 a 13 h.

Preu col·legiats: 60.000 PTA No col·legiats: 78.000 PTA.

Cursos d'informàtica Aules de Barcelona * Iniciació a l'Excel

-del 10 al 17 de novembre, dimarts, de 9a 13 h.

- del 14 al 21 de novembre, dissabtes, de 9.30 a 13.30 h.

Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA. * Introducció a la informàtica.

-del 19 d'octubre al 23 de novembre, dilluns de 9 a 13 h.

-del 5 de novembre al 17 de desembre, dimarts i dijous, de 19a21h.

Preu col·legiats: 28.000 PTA. No col·legials: 40.000 PTA. * Officce97 - del 22 d'octubre al 24 de desembre, dijous, de 9 a 13 h.

Preu col·legiats: 50.000 PTA No col·legiats: 70.000 PTA. * Iniciació al Word - del 28 de novembre al 5 de desembre, dissables de 9.30 a 13.30h.

• del 15 a! 22 de desembre, dimarts, de 9 a 13 h.

Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legials: 14.000 PTA. * Organització del disc - dimarts 20 d'octubre de 9 a 13 hores.

- de P1 al 3 de desembre, di-

D'INFORMÀTICA

1

marts i dijous, de 14.30 a 16.30 h - dimecres, del 2 al 9 de desembre, dimecres, de 17a 19 h.

- dissabte, 12 de desembre, de 9.30 a 13.30 h.

- divendres,18 de desembre de 9 a13h.

Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA. Internet -14 d'octubre de 19aZ1.30 h.

-18 de novembre de 19 a 21.30 hores.

-10 de desembre de 16.30 a 19 hores.

-16 de desembre de 19 a 21.30 hores.

- dissabte, 19 de desembre de 9.30 a 11.30 h.

Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA. Autocad •del 13d'octubre al 22 de desem-

Iniciació a l'Access - dimarts, del 27 d'octubre al 3 de novembre, de 9 a 13 h.

- del 17 al 26 de novembre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA.

• Micrasoft-Project -deM3al15d'octubre,de dilluns a divendres, de 9 a 13 h.

- del 15 d'octubre al 3 de novembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

-del 31 d'octubre al14de novembre, dissabtes, de9.30a13.30h • de l'11 al 30 de novembre, dilluns i dimecres, de 17a 19 h.

- del 23 de novembre al 14 de desembre, diluns i dimecres, de 19 a 21 h.

- del 27 de novembre a 111 de desembre, divendres, de 9 a 13 hores.

- del 30 de novembre al 21 de desembre, dilluns i dimecies, de 14.30 a 16.30 h.

Preu col·legiats: 20.000 PTA No col·legiats: 25.000 PTA. > Autocad II nivell - del 16 d'octubre al 20 de novembre, divendres, de 9 a 13 h.

- del 5 de novembre al 17 de desembre, dimarts í dijous, de

EXPOSICIONS Programa de màster Estructures arquitectòniques

Edificis singulars

E! curs s'inclou dins el cicle de formaciócontínuade la Fundació Politècnica de Catalunya i s'adreça a professional de la construcció (liberals o assalariats) en actiu.

Són convenients coneixements elementals sobre anàlisi estructural i conslruccio.

Inauguració dijous, 15 d'octubre a les 20.00 h.

Sala d'exposicions del Col·legi.

Aula de Granollers

> 3DStudio VIZ - del 14 d'octubre al 21 de desembre, dillunsi dimecres, de 19 a 21 hores.

Preu col·legiats: 60.000 PTA No col·legiats: 78.000 PTA. > Word II nivell - del 15 al 27 d'octubre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h.

- del 4 al 16 de novembre, dilluns idimecres.de 19 a 21 h.

Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA. • Excel II nivell - del 19 d'octubre al 2 de novembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21.

- del 29 d'octubre al 12 de novembre, dimarts i dijous, 14.30 a 16.30 hores.

- dimarts, del 24 de novembre a N de desembre, de 9 a 14 h.

- dissabtes, del 28 de novembre al 5 de desembre, de 9.30 a 13.30 h.

Preu col·legials: 12.500 PTA No col·legiats: 17.500 PTA. • Windows'98 - del 28 d'oclubre al 9 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA.

Els assistentsa la inauguració seran obsequiats amb una carpeta que aplega els dibuixos publicats a L'IN-

dates dilluns, de15.30a21.30h.del5 d'octubre de 1998 al 26 de juny del 2000.

FCFMATU.

requisits d'admissió

organitza Departament de Cultura i exposicions

titulació universitària o estudiants

Màster Tecnologies per al càlcul, l'execució i el control en l'edificació

• Organització del disc -del 10 al 15 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.

Preu col·legiats: 5.000 PTA.

Aula de Terrassa • Autocad II nivell - del 27 d'oclubre al 3 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Preu: 36.000 PTA. • Organització del disc -del 10 al 15 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.

Preu col·legials: 5.000 PTA. •

inscripcions Consulteu descomptes al Servei d'Informació, telèfon: 93 240 20 60.

Delegació Vallès Occidental, tel: 93780 11 10 i Delegació Vallès Oriental, te!: 93 879 01 76.

II Seminari internacional Anàlisi estructural de construccions històriques r

L'Escola Universitària Polilècnica de Barcelona organitza el màster, Tecnologies per al càlcul execució i conira/ úel'ediUcació, dirigit perFrancesc Jordana, director de l'Escola. Tindrà lloc a partir del 20 d'oclubre, els dimarts i dijous, de 19 a 22 h.

Organització i secretaria Te!: 93 401 62 60. •

Jornada tècnica La rehabilitació d'edificis a l'Eixample

organitza UPCiCentre Internacional deMètodes Numèrics en Enginyeria.

d'últims cursos.

col·labora L'INFORMATIU

coordinació del curs Sònia Ferreres.

Mòdul C-5. Campus Nord.C/Gran

ProEixample organitza una jornada sobre rehabilitació a l'Eixample, que tindrà lloc a l'IDEC (Balmes 132), el 28 d'oclubre, a les 9.30 h.

informació

Tel: 93 401 56 96.

informació: Tel:932017571.

Tel:2402060.

• Autocad II nivell - del 27 d'octubre al 3 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.Preu: 36.000 PTA.

A C T I V I T A T S

Instal·lació

La sala d'exposicions del Col·legi acollirà, a partir del 15 d'octubre.

La instal·lació Edificis singulars, basada en la secció del mateix nom de L'INFORMATIU, dibuixada per Joma. Recull la sèrie publicada, i es complela amb escultures i petiles instal·lacions amb les quals l'autor interpreta espais i conceptes vinculats a la construcció.

17 a 19 hPreu col·legials: 36.000 PTA No col·legiats: 47.000 PTA.

•

•

•

dates i lloc del 4 al 6 de novembre, a l'Escola d'Enginyers de Camins. informació CIMNE. Telèíon: 93 401 64 87

•

I

1

Oferta connexió d'accés a Internet

,

El Col·legi ha arribat a un acord amb l'Institut Català de Tecnologia [ICT] que permet als col·legiats incorporar les noves tecnologies de la comunicació al seu treball professional amb una oferta de connexió que inclou: ' - Connexió a Internet sense límit i- Dues adreces de correu electrònic La quota d'alta i el primer any de connexió aICTnet és de 12 ODD pessetes.

y Servei de suport personal de dilluns' • Servei 24 hores cada dia de l'anu. f Curs on-line sobre Internet

f

Per demanar l'alta al servei ICInel empleneu, si us plau. la butlleta adjunta i envieu-la al fax [93] 300 07 60 o a l'adreça de I ICT D truqueu al telèfon 902 43 2222

••• Servei de neujs Hit de connexió a Internet [ Recés a comunitats virtuals

,

•j PER R MÉS INFORMRCIÓ TRUQUEU flL TELÈFON 2 4 0 2 0 GD

i Recés a bases de dades, serveis de consulta on-line. etc.

Nom i cognoms Adreça Població

CP

Telèfon

Fax

NIF

Empresa/entitat Càrrec/professió

Forma de pagament H Domiciliació del pagament Banc/Caixa j

|

D Adjuntem xec nominatiu Agència

Dígits de control

|

j

Número de compte

Característiques del seu equip CD Rom Sí D No D Sistema operatiu E-Mail D

J /

Windows 95 D

••••

/ V

Windows 3.1 G

Altres Ü

I \AT\

erlal de personalitzar I a vostra adreça de correu electrònic, indiqueu i us plau le.> vostres preferències, màxim 8 lletres

Exemple: Sr Anton Planas: aplanas®...

1a

@...

2a

1b

@...

2b

Àmbits temàtics del vostre interès Lúdics/lleun

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Signatura

«...

GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir els ;eus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD

FUSTERIA | Í

ESTRUCTURES Tl

Alsina

I Pellaires, 28 | 08019 BARCELONA els. (93)307 29 33 (93)307 26 92

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

MOBILIARI URBÀ ffl

jardí porc

FRAPONT CONSTRUCCIONS

EN FUSTA

SOLUCIONS E N EHCOFRATS

PUNTAL REGULABLE

ENCOFRADOS J. ALSINA, S.A Pol. Ind. Pla d'en Con. Camí de Fonl Freda sí Ofl 110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93)575 30 00 Fa* (93)564 70 59

Carga admisible 20 Tm

MobSariUrbè - Jocs Parcs ínfante

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ • Polígon Im . J ' - fai/PJ)

• Porteres per l'Esport

Teodor UarenTe, 30 42 07 • Fax (93) 7 2 6 21 01 0S2Q6 SABADELL (Vallés Occidental)

Tel. (93) 726

TO Boícehno

ELECTRICITAT ALUMINOSI I CATALANA,S.A.

s

Morters sense retracció.

Rehabilitació

IEP

simon

SENETON

MATERIAL ELÉCTBCO

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

ILUMINACION

mtociòn, 390 - 392 • Telefono (93) 265 16 6 3 ' Fox [93) 232 77 53 . 08013 Borcolona

REHABILITACIÓ j j

AÏLLANTS

SERVEIS

BOOMERANG > G 'ecretaria telefònica FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA OBI 91 RUBl PR, LaiTorrei. sín (Edil DlimJnte ba|os) híbrid: Pol. Ind. Rubí Sur - Barcelona " 3 6 9 9 4 2 6 6 - FucS86 oo 59

ACIIK3IQ CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ Avgdi.de la Granvia. 179 Tet. (93) 261 63 00 i Fa* (93) 261 63 Ï 0 0B90B L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

REHABILim.

- Traduccions a tols eh idiomes Tel. 417 35 47 es. 434. 5è. A - 08022 Barcelona

PREFABRICATS D • • _ I I

ATENEM TRUCADES PER 6.500 « . ,

Q Condensació Q Cor«

OBRAS REFORMAS IMPERMEABIUZACIONES ALUMINOSIS REFUERZOS ESTRUCTUBALES

CFT&Asoc.

Q Restauració pedra " Q E v i u r coloms

Prúfabriaidos de Hormigón. S.A.

ASSAIGS

DE PILOTS

Roselló. 3-ÍO3'M Tel.(5>3) 2-Í5 22 21

c / Padilla, 240 • Tel. 193} 456 14 53 Fax 193) 436 72 85 • 08013 Barcelona

fAANSO. I I P A • Tel. 193) 426 98 98 [3 líncos) Fox (93) «123 94 13 • OB015 Barcelona

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL

ESTRUCTURES Q Atiranurj murs i volwi LJ Res duració formigó.

CONSTRUCCIONES

08025 Barcelona R u t : © J ) 2-15 61 00

PAVIMENTS Navès Industriales Forjados-Cerramierttos Chalets-Parkings Centroscomerclales Pantalanes, etc.

HORMIPRESA

LTER ROAR, S.A. FÀBRICA DE: P R E F A B R I C A D O S DE H O R M I G Ú N 08191 RUBl Pg. de les Torras, syn - Edil. Diamame Blos FàOnca: Pol Ind Rubí Sur - Barcelona ' B · 6 9 9 4 2 6 6 » 5BB00 59

- Eipccíalistc! bloc crràmjc Tcrmoargila: divisions. íncan - Piojuposlos m1 i/o Frcu Lineal.

- Assessorament trenic.

Servei I qualllat.

— EXTRAFORT

Tcirfail/Fax: (911 759 30 Si . M i vil: 989^0.38,6

[astradurl

VALLS^ SISTEMASDETECHOS

Techos desmontables de escayola aligerada

El sistema olemón para suelos industriales • RecubiimienlDí de elevada iesòloncia uiKÓnira y quimita.

• Rcparoòòn fetil, làpido y etonómiio de baches y gríülas, • Anlipolvo, impermeobiliíodos, higiénitos y decoralivosCasio» ^ l l r

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES,

HlDROGEOLOGlA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV. 9. bainoi Tel. i Fut (977) 792783 - 43BS0 CAMBRILS Mi|ordeSlrri).2,E°3· Tel.! Fax (909) 334 331.08017 BARCELONA

A*.5onJuEiòn,Ï06Nova7PoL(ongoi) Wl. (MIM) 57 OC" • Foi (!1)!«5416

© Altamente resistentes a la humedad

JÏP

15 ANYS D'EXPERIÈNCIA

ENLACONSTriUCCIÓENSEC

ESTRUCTURES METÀLUOUES LLEUGERES

flEFORÇAf^ENT DE FORJATS -REFORÇ J3-F (CHT 268) ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES

Arfeau. 318.2n. 1 a. 03006 Barcelona Tel. 414

I I 19 Fax 209 3128

® M.0.

Fàbiieo; Clro. Lleida-Puigcordà, t m . 2 0 256B0 VAUFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Dolegación Baríelono: Fornada^, 7à Tel. (93| 338 39 1 1 , 08550 L'HOSPITALET

C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES

D

LABORATORI

2 horas resistentes

DEL i/ALLES

al fuego laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de l'edíllcaciú i els seus

PAVIHDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTO ANIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTINUDS Plaça Teluan. 1 ler. V 08010 Baicelona Tel. 3G5 09 39 Fai. 265 22 76

D ' E M P R E S E S

I

Cl. JOSEP CARNER. 27 • TEL 879 33 91 TEL 1 FAX 879 4S 17 - OBJÜO GHANOLLERS

S E R V E I S

AÏLLANTS

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

tes. Producles bàsics. Matèries primeres

menls

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la consirucció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

EL

REPORTATGE

\

U N

M O M E N T

C R Í T I C

L ' I N F O R M A T I U D

E

L A

C U L T U R A

A R Q U I T E C T Ò N I C A

L'arquitecte Ignasi Mas (1881-1953) La sala d'exposicions del Col·legi acollia al setembre, Diürn, una mostra de dibuixos i pintures de l'arquitecte Ignasi Mas i e! mestre d'obres Joan Vila que posava de manifest la qualitat de l'obra. Però Iaf igura d'Ignasi Mas reflecteix, a més, un moment crític de la cultura arquitectònica que propiciarà una redef inicio del professional "liberal". Ara fa vint anys, la revista Carrer de la Ciutat publicava l'article L'arquitecte Ignasi Mas (1881-1953), de Juan José Lahuerta. El reproduïm a continuació.

gnasi Mas i Morell (1881-1953) no és un arquitecte de primera fila, però la seva acíivitaí reflecteix fidelment un moment crític de la cultura arquitectònica: el naixement de la ideologia professionalista moderna i de les seves estratègies.

Aquest és el tema principal d'un estudi que s'està desenvolupant sobre Mas del qual les notes següents són un avanç.

tes mateixes consideracions, exposades de manera més o menys clara, es desenvolupen els treballs que coneixem sobre arquitectes com Balcells, Valeri, Raspall... Aquests estudis es basen en un esquema interpretatiu ja clàssic, que considera la història de l'arquitectura moderna com un únic camí ortodox, fora del qual qualsevol altra opció és reaccionària i, per tant, deixa de ser digna d'atenció o bé es menysprea obertament.

l . L a generació d'Ignasi Mas en la historiografia actual.

Aquesta linealitat crítica suposa una interpretació concreta del paper que aquests homes juguen en la història de l'arquitectura (i no, com hauria de ser, en la història del treball intel·lectual dels arquitectes), segons la qual e!s que en un moment determinat representen el relleu de l'escàs corrent avantguardista de l'arquitectura catalana es converteixen, després, en uns traïdors que abandonen aquest camí progressista i europeu, per una arquitectura classicista i convencional, reaccionària i localista. Quan ocorre això, quan l'arquitecte «canvia d'estil», deixa d'interessar l'investigador.

•

Ignasi Mas i Morell va néixer a Barcelona el 6 de desembre de 1881. En aquesta ciutat, va estudiar la carrera d'arquitecte, i va obtenir-ne el títol el 9 d'abril de 1907. Pertany, per íant, ai grup més jove de la que s'ha anomenat segona generació d'arquitectes modernistes —ja discutirem més endavant aquesta classificació estilística— en la qual estarien inclosos també Raspall, Balcells, Masó, Pericàs, Planas i Coll, entre d'altres.

Oriol Bohigas ha definit aquests arquitectes (especialment referint-se a Masó i Pericas) com a aquells que «integrats en corrents europeus— assenyalen la fidelitat als moviments universals», i els quals, amb la seva actitud avantguardista, constitueixen una de les etapes que marquen la "fina continuïtat de la línia progressista de l'arquitectura catalana». Sobre aques-

Ja ho diu el mateix 0. Bohigas: «Però la veritat és que no ens interessa gaire la trajectòria individual de cadascun dels arquitectes modernistes. Ens interessen sobretot dues coses: primer, la qualitat concreta de determinades obres, fins i tot independentment de la seva situació històrica i, en segon lloc, el llaç cultural de tot el conjunt del modernisme —tan arrelat

a Catalunya— amb els corrents contemporanis estrangers, que motivaren tota la «primera edat de l'arquitectura moderna, la fase pròpiament pionera».

Aquestes tesis suposen tres qüestions essencials.

Primer, consideren el moviment modernista, i per tant la seva arquitectura, produïts en gran part per una realitat sociocultural de caràcter orgànic: Catalunya.

En segon lloc, suposen a la història de l'arquitectura una autonomia que permet estudiar-la en un nivell purament formal, independentment d'altres realitats.

Per últim, com a conseqüència d'això anterior, examinen l'arquitecte des del seu paper clàssic de creador, la qual cosa els obliga a relacionar-lo fatalment amb una-sola línia cultural o un estil determinat.

Davant d'això, creiem que el fet històric, objecte d'una crítica concreta, no es produeix a partir de sol·licituds culturals abstractes, ni de l'obra que es crea al voltant d'un artista o d'un estil determinats, sinó d'una demanda que fa possible aquesta activitat.

Per tant, només un estudi global i concretat en la situació històrica que permet l'activitat d'aquests arquitectes, traspassant els estrets límits de les consideracions estilístiques, per analitzar així circumstàncies més generals (en última instància, es tracta d'una forma de treball intel·lectual, integrada en un sector productiu, la construcció), ens donarà la mesura de la seva autèntica transcendència i de la seva contribució a la història de l'arquitectura.

EL

N F O R M A T I U UN

MOMENT

C R Í T I C

D E

LA

CULTURA

R E P O R T A T G E

A R Q U I T E C T Ò N I C A

2. l'acltvllal d'Ignaii Mai: Intencions i tonilructiom.

De 1906 a 1917 Mas construeix les seves primeres obres entre els anys 1906 i 1910. Llevat de les Escoles Municipals de Sant Pol de Mar, es tracta d'una sèrie de petits habitatges unífamiliars per a amics o parents, totes de dimensions reduïdes i programes convencionals. Malgrat la poca producció d'aquests anys (entre 1908 i 1909 Mas resideix a l'Havana) es tracta de la part més coneguda de tota la seva obra i l'única que ha merescut alguna atenció de la critica, sempre dins de la classificació estilística modernista.

En realitat, l'obra de Mas, formalment, es mou aquests anys entre dues concepcions oposades de l'arquitectura. En la cura pels detalls, la forma d'ús dels materials o l'intent constant d'individualització de l'obra, l'ascendència modernista, especialment gaudiniana del treball, és ben evident. D'altra banda, la recuperació i la reinterpretació de les característiques més purament formals d'una mistificada arquitectura popular (emblanquinats, esgrafiats, suports per a testos...) i l'atenció superficial a les darreres experiències europees, especialment vieneses (esforç de simplificació formal, absència de referències historicísles, ritmes clàssics i puntuals, composicions rígides i verticals en la part alta de l'edifici...) pertanyen ja a uns ideals l'origen del qual ha deixat de coincidir amb els que nodrien l'arquitectura del modernisme.

No obstant això, no és en aquesta acceptació immediata d'unes bases ideològiques evidentment noucentistes des d'on es produeix per a Ignasi Mas la

Projectes d'edificis d'habitatges al C/Balmes, Barcelona 1918, i a Gran Via 754, Barcelona 1914 ruptura amb el modernisme.

Què són per a ell la iconografia apresa dels mestres modernistes, o les referències formals que les revistes alemanyes, austríaques o angleses li ofereixen? Simplement un codi formal sense atributs que ja no necessitarà teories constructives ni concepcions generals orgàniques per justificar-se. La casa Mònica o la casa del Dr. Roure, amb e!s seus cantons abstractes, el constructivisme fals de la casa per a Ramon Planyol, la fantàstica torre de les Escoles Municipals de Sant Pol, les cases apariades per a Josep M. Anzizu a Sant Joan Despí, idèntiques en planta i tanmateix resoltes en alçat de forma absolutament distinta... què tenen de modernisme o de «secessió»? Tan sols una sèrie d'elements descontextualitzats, és a dir, utilitzats en uns exercicis, amb formulacions abstractes com a objectiu,

independents de les necessitats reals (funcionals i no constructives) de l'edifici. ï,Ens ha d'estranyar, per tant, que, quan entre !913i1917Mas rep els seus primers encàrrecs d'envergadura, la voluntat aparent de ruptura i la modernitat de les seves obres anteriors s'hagi transformat en les referències islàmiques que trobem a la Plaça de toros Monumental, el goticisme dels col·legis de religioses de Loiola i Alacant, la convencionalitat de les cases de renda entre mitgeres que construeix a l'Eixample barceloní, o la persistència dels temes modernista i secessionista als habitatges unifamiliars de Sant Pol? Però aquestes referències historicistes o simbòliques no són l'única cosa que hi descobrim. Quan Ignasi Mas amaga la complexa forma circular de la Plaça de toros Monumental rera dos alçats iguals, sense cap articulació comú, i que s'aixe-

quen com plans ortogonals, sobre la mateixa línia que l'alineació oficial de façanes assenyala per a la Gran Via i el Passeig de Caries III, s'està allunyant de totes les possibilitats de singularització que el tema de l'edifici públic ofereix. Només pretén «ocupar», sense majors intencions, els límits justos de l'illa de l'Eixample Cerdà en què s'ubica.

Rera façanes compostes independentment de la realitat de la construcció, estructurades sobre eixos de simetria autònoms i aïllades expressament de la resta de l'edifici mitjançant les torres de circulació vertical, veiem desenvolupar-se l'autèntic volum cilíndric de la plaça. Els dos alçats simplement s'hi juxtaposen. També la planta ha estat descomposta radicalment en les seves funcions diverses. Fins i tot si ens traslladem a nivells absolutament distints, podem observar com l'ornamentació de

fi.

REPORTATGE U N

M O M E N T

C R Í T I C

N

D E L A

C U L T U R A

Reforma a lo planta baixa i addició d'una planta; Habitatges al C/Aragò 394, Barcelona 1916 l'edifici s'ha reduït a un joc molt senzill de rajoles formant combinacions geomètriques simples o dibuixos estilitzats de repetició fàcil.

Sota totes aquestes característiques hi ha un denominador comú: la voluntat de reduir la complexitat de l'obra a un nombre determinat de problemes autònoms, de reconeixement immediat, afrontables per separat a partir de fórmules generals i elements particulars ja experimentats en " ^ altres ocasions. Seguirà la mateixa estra" tègia quan els problemes no vinguin plantejats des de la complexitat dels programes sinó a partir de les rígides exigències d'un tipus detenninat de promoció.

De1917a1953 Si fins ara Ignasi Mas ha organitzat el seu treball al despatx independent d'arquitec-

tura, entès a la manera tradicional i coneguda (l'arquitecte controlador absolut de tols els processos i un delineant com a tot personal), la contínua acumulació d'encàrrecs, la seva heterogeneïtat i l'establiment de relacions permanents amb una sèrie de clients i promotors, el conduiran a un replantejament general de la seva activitat, que es traduirà, de manera immediata, en la fundació el 1917 de la seva pròpia empresa constructora « S A de Construcciones», com a instrument que li ha de permetre controlar el procés de producció d'edificis en totes les seves parts.

Es tracta, per tant, d'una presa de posició conscient davant l'encàrrec: l'acceptació completa de tots els seus termes, independentment de discursos més generals. Aquesta posició suposarà, d'altra banda, la racionalització del seu propi

F

O

R

M

A

T

I

U

A R Q U I T E C T Ò N I C A

treball, basada en la radicalització d'experiències anteriors; la recerca organitzada i constant d'un mètode i d'uns elements formals, generalitzables a un sistema abstracte que haurà de ser utilitzat a l'hora d'enfrontar-se a qualsevol projecte, única forma d'optimització dels resultats que, necessàriament, han d'ajustar-se a les exigències de la producció.

L'edifici de les caves Canals & Nubiola, la casa per al seu germà a Sant Pol, el desaparegut Hotel Solàrium, el Mercat Municipal d'Arenys de Mar, l'edifici-garatge per a l'empresa de taxis «David», són algunes de les obres més importants que Mas realitza a partir d'aquest moment.

La contundència de les plantes, calculades sense concessions de cap tipus sobre unes necessitats caracteritzades

de manera general i a les quals s'han d'aplicar solucions que estalviïn el màxim d'energies; l'abstracció de les façanes, resoltes a partir d'uns exercicis de composició d'elements simples, proporcionals sobre un dibuix pla, que serà ampliat després a la mida real de la construcció; la indiferència pel llenguatge formal utilitzat en cada cas, fins a convertir l'estil en un element més de treball, la validesa del qual resideix únicament en la seva capacitat d'adaptació al problema plantejat; i, finalment, la investigació constant en un aspecte permanent, el constructiu, són les característiques essencials d'aquestes obres, que s'estructuren, a més, sobre un plantejament de projecte esquemàtic i simple: la descomposició del programa en problemes autònoms, abordables per separat, com a operació indiscutible que ha de permetre obtenir la màxima rendibilitat d'aquest exercici.

No hi ha dubtes sobre el resultat de l'operació: desintegrant la totalitat del projecte, Mas ha alliberat el llenguatge, sigui quin sigui, de connotacions ideològiques que poden fer dubtar del seu ús, i l'ha convertit en quelcom inofensiu, indiferent des del nou nivell de treball de l'arquitecte.

A partir d'aquesta plataforma, podrà situar-se exactament en el lloc que li exigeix el tipus de promoció a què està lligat: la seva activitat, la de l'arquitecte, no s'ha de centrar més en qüestions universals, sinó en la resolució de fets determinats i immediats, directament resultants de l'encàrrec concret.

Des de la seva postura «professionalista», aliena per complet als problemes que les avantguardes arquitectòniques contemporànies es plantegen, sotmesa només a les lleis que imposa l'encàrrec,

NS-s'hi trenqui el cap

íïïenFis sistema de inlormación de la conslrucción medíciones, presupuestos y control de obra

Maria Tubau, 4. Edif. Auge 3. Madrid 28050 Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60

ia. 14. Bajo. Vigo ( Pontevedra) 36206 - 26.61.38 Fax. 986 - 26.79.24

EL

I N F O R M A T I U U N

M

O

M

E

N

T

C R Í T I C

Ignasi Mas és capaç d'enfrontar-se amb èxit a les distorsions i servituds que les regles de l'especulació introdueixen en els tipus d'habitatges tradicionals, o a la fragmentació que en el desenvolupament de Sant Pol imposa l'encara incipient explotació turística.

El secessionisme, el classicisme, el racionalisme o el popuiarisme de les seves obres es basen solament en el seu domini de l'exercici de projectar. Mas ja nonecessitadiscursosespecialmentcomplexos per fer seus llenguatges experimentats amb èxit. Composicions resoltes en l'observació estricta de les lleis clàssiques, elements simplificats fins a nivells, de vegades, purament abstractes, arquitectura de compromís que, d'altra banda, indica allò que serà la tònica de l'arquitectura barcelonina convencional fins a, almenys, la dècada dels 70, és a dir, fins que els sistemes de producció i les exigències ideològiques que la fan funcional canviïn definitivament.

D

E

L

A

C U L T U R A

de problema plantejat. L'aparició d'elements clàssics en algunes de les seves obres -modernistes» i l'adopció total del classicisme més tard, s'expliquen, doncs, a partir de simplificacions constructives o de necessitat d'estandardització d'elements, i no a partir de simplificacions iròniques o crítiques, o del fet de renegar superficialment d'un estil determinat. De la mateixa manera, el canvi posterior de classicisme per racionalisme o populisme es deu a raons d'economia formal i real en la seva producció: es produeix un procés de desideologització de l'estil.

D. Finalment, l'autèntic paper, i la transcendència d'Ignasi Mas, consisteix en el fet que ell encarna, amb d'altres, una nova manera d'entendre l'arquitecte

A

R

Q

U

I

T

E

com a professional: representant total dels interessos del client, que es converteix en el responsable d'un procés en el qual ja no té cap iniciativa. Desapareix com a protagonista i accepta el paper secundari d'optimitzador d'uns resultats, a partir d'unes necessitats concretes que no tenen com a fi «l'obra d'arquitectura», sinó l'acumulació de capital, més pròxim, per tant, a les competències que fins ara s'assignaven als mestres d'obra que a les pròpies dels arquitectes. L'obra arquitectònica de Mas és l'expressió formal de les contradiccions que suposa l'intent d'adaptar el paper de l'arquitecte a les noves exigències imposades per la invasió, encara rudimentària, de la lògica del sistema capitalista en la construcció.

PROJECTE

C

REPORTATGE T

Ò

FATXADA AL CARRER DE MARTORELL

B. L'obra de Mas reflecteix, consegüentment, no una contradicció estilística, ni la traïció cultural que consumeix un fet històric concret, sinó una indiferència pel llenguatge provocada per l'adscripció incondicional de l'arquitecte a un determinat tipus de client i d'encàrrec (petita burgesia, propietaris, «americans».,, que especulen amb el sòl urbà de Barcelona o amb les possibilitats d'explotació turística de Sant Pol, en els moments en què la conjuntura es presenta favorable), i que exigeixen una obra nombrosa i heterogènia, així com la necessitat de «reduir» el seu temps com a projectista i constructor per augmentar la productivitat de la seva feina.

C. Per tant, la indiferència per l'estil (així com la creació de l'empresa constructora i la nova organització del seu despatx) no és més que el resultat d'una tàctica que el converteix en eina amb la qual afrontar amb èxit qualsevol tipus

Menat Municipal. Arenys de Mar (1925-28)

C

A

Juanjo Lahuerta J-J. Lahuerta: 'El arquitecte Ignasi Mas, 1881-1953'. CARRER DE LA CIUTAT, núm. 2 Barcelona, març 1978, pàgs. 3-7

DE

Caves Canals i Nubiola. Sant Esteve Sesrovires (1920)

I

Malgrat que només uns sistemes de •producció que encara imaginen la construcció de la ciutat com ona sèrie d'operacions individuals i aïllades, és a dir, un encàrrec encara «liberal», permeten l'èxit de l'operació d'Ignasi Mas i fan funcional la seva proposta, quan la lògica tradicional de la construcció sigui apartada per unes formes capitalistes de producció i d'ús del sòl més avançades, que exigiran, per tant, uns plantejaments molt més complexos, la lliçó de Mas i els seus companys haurà estat apresa. •

3 . Hipòtesis bàsiques p e r a l a i n t e r p r e t a c i ó I la critica d e l'obra A. Contràriament a allò que la (poca) critica ha escrit sobre l'obra de Mas en particular, o sobre la de contemporanis seus en general, la seva activitat se'ns presenta, encara que subscrita «estils» diferents i formalment contradictoris, amb una continuïtat bàsica d'idees i propòsits, sobre la base que l'activitat de l'arquitecte ha de cenlrar-se i adequar-se, tant pel que fa als instruments com a l'organització del treball, solament en una sèrie de qüestions determinades i concretes, que suposen l'adopció asèptica de la imatge de l'arquitecte com a constructor d'obres i l'abandonament de la imatge general de l'arquitecte com a ideòleg.

N

La facilidad de Presto para copiar partidas de cuadros de preciós y su nuevo enlace automatico con programas de CAD son solo el principio de lo que Presto puede hacer con un presupuesto

Impresos personalïzados

(Jueva impresinn a dos o mài columna;

TBXID en RTF para envio formateado a Word y oltos programin

Nuevos iníormes multinivei con nivíles no equilibrada!

Enlaco con Excel y ho jos de calcula

Formaios oficiales

Pliego da condició n i í en formato ASCII para editar de textos

^idyinua WDU CII luiiiidlu HTML para ntornut

is para Microsoft Project

ham» para CA-SuperProject

ProsConPro Geslión de obra para constructora*

Soft S.A. Santísima Trinidad 32. 5° 28010 Madrid (+34) 91 448 3540 Fax (+34) 91 448 4050 soft@soft.es

S·FT I www.soft.es

Presto 77 -

-

- -

El estàndar en presupuestos y mediciones

LA GRAN DIFERENCIA NOVJ

ió 98. 1 .a

Versió 98 1 a.

Funcionament exclusiu en Windows 95 i NT

CYPECAD Espacial Mòdul de MURS DE F O R M I G Ó ARMAT per ELEMENTS FINITS triangulars de làmina gruixuda de 6 nodes , integrat en el càlcul de l'estructura.

S—SCYPE •

• INGENIEROS

CYPE Ingenieros S.A. Avda. Eusebio Sempre, 5 .03003 Alicante Tel.: 96 592 25 50-Fax: 9651249 50 e-mail: coniHcial@cype.com

INFRASTRUCTURES URBANES CYPECAD Abastament d'aigua

CYPECAD1 iClavegueram CYPECAD>«Gas CYPECAD1 IElectrificació

Càlcul, Disseny, comprovació i Dimensionat automàtic de xarxes de subministrament d'aigües, de clavegueram, de gas i xarxes de subministrament elèctric.

Permet xarxes mallades, ramificades i mixtes.

CYPE Madrid C/Barquíllo, 15-B, 1 ° C . 28004 Madrid Tel.: 91522 9310-Fax: 9153197 21 e-mail: madrid@cype.com CYPE Catalunya C/ Almogàvers, 64-66, 2° A.08018 Barcelona Tel.: 93 48511 02-Fax: 93 485 56 08 e-mail: barcelona@cype.com

L'entrada de dades és gràlica mitjançant fitxers DXF, coordenades, o acotat manual, resultant la introducció àgil, ràpida i sense limitació en el disseny.

El tractament dels materials es realitza a través de l'ús de biblioteques modificables i ampliables.

Proporcionan complets llistats de dades i resultats així com plànols per qualsevol perifèric í fitxers DXF, permet introduir detalls i composar plànols.