INF981015

Page 1

AJft H T 1 I I DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

a Tel.932402060 Fax93240 2061 E-mail:informacio@apabcn.e

a, Granollers i Terrassa

El Modernisme uneix Barcelona i l'Havana

A MÉS A MÉS Arquitectura, construcció 1 ciutat

Http://www.apabcn.es

El mercat de treball

H

Oficina del Historiador de ia Habana, L'Institut Municipal del Paisatge Urbà, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Col·legi col·laboraran en la recuperació de l'arquitectura modernista de la capital cubana. Com a experiència pilot es farà el projecte i les obres de restauració d'un edifici representatiu dei Modernisme, obra del constructor barceloní Mario Rotllant. Els prejudicis estètics i ia història recent de Cuba han portat a l'oblit i l'abandó d'aquest ampli i valuós patrimoni. Molts edificis han desaparegut i altres es troben en un estat de conservació molt precari. •

Les activitats

El Centre respon

3a5

Joma exposa Edificis singulars al Col·legi H Subscripcions: Elisenda Pucurull

Telí,Fcm:93 240 23 7ó

utoconstruccíó, Ciutat dormitori, Edifici musical, són Edificis singulars que ara es mostren a la sala d'exposicions delCol·legí. Una instal·lació basada en la secció que apareix a L'INFORMATIU permet a Joma fer una interpretació d'espais i concep- g tes de la construcció. •

I Per tenir les r instal·lacions en forma H

a Delegació del Vallès Occidental de! Col·legi acull una exposició i unes jornades tècniques dedicades a les instal·lacions de l'habitatge, amb una atenció especial al manteniment i a la incorporació de les noves tecnologies que permeten una optimitza- •> ció del consum d'energia. •

1ITA: Col.lc-gi d'Aparelladors i Arquiïoctoï Túcnics Tel.

93 240 20 60. Fa». 93 240 20 61

Oiona; Pi. Major, ó. 0B500 Vic. Tel. 93 B85 í ó 1 1

03400Granollors.Tol.93a7901 76

ra; Caí Iota Aguacfo rcríJampM.Lloiijy

fallat Oríantat: Froí

L'INFORMATIU

La fusta: futur anterior 21a 36


Basílica de Santa Maria del Mar El proper dia 21 de desembre de 1998, a les 20.30 b. Informació i reserves: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Tel.: 93 240 20 60 / Fax: 93 240 20 61 (places Hmilades)


EL

TEMA C

O

O

P

E

R

N F O R M A T I U A

C

I

Ó

E

N

R E H A B I L I T A C I Ó

D

E

L

P A T R I M O N I

Barcelona i l'Havana són dues ciutats que a final del segle XIX van iniciar una profunda transformació urbanística. Centro Habana i l'Eixample són els barris que delineixen aquest període, amb el Modernisme com a principal referent arquitectònic. Avui, diverses institucions volen recuperar l'herència dels constructors catalans a Cuba.

Barcelona ajuda a recuperar l'Havana modernista El Col·legi promou la rehabilitació d'edificis modernistes a la capital cubana

H

'Oficina del Historiador de La Habana, l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Col·legi d'Aparelladors han signal un conveni de col·laboració orientat a la recuperació de l'herència arquitectònica catalana de la ciutat de l'Havana (Cuba), en especial aquella que guarda un lligam molt estret entre Barcelona i l'Havana: el Modernisme. Com a resultat de l'acord es farà un estudi històrico-constmctiu i dels oficis del moviment modernista a l'Havana, i es durà a terme, com a experiència pilot, el projecte i les obres de restauració d'un edifici modernista representatiu de l'obra del constructor barceloní Mario Rotllant, que s'ubica en la cruïlla dels carrers Càrdenas i Apodaca de la capital cubana. L'acord preveu també promoure la creació d'una escola-taller a l'Havana especialitzada en els oficis característics del Modernisme. La signatura del conveni va tenir lloc el passat 22 de setembre a la Pedrera. L'acte va ser presidit per Teresa Sandoval, regidora presidenta de l'Institut municipal; i Eusebio Leal, historiador de la ciutat de l'Havana. Hi van assistirJaume Pagès, rector de la UPC;

i Eudald Bonet, del grup Freixenet. En representació del Col·legi va signar l'acord el secretari Xavier Bardají. Els promotors d'aquesta iniciativa han volgut destacar la voluntat de revaloritzar aquesta intima relació històrica, que ha estat concretada en accions d'ajuts i col·laboració entre dues ciutats no tan sols agermanades per acords generals sinó, a més, per una realització material, representada per un mateix corrent arquitectònic com a fil conductor a banda i banda de l'Atlàntic: el Modernisme.

?nas Apodaca (cantonada), que es rehabilitarà amb la col·laboració del Col·legi. A baix, acte de signatura del conveni.

Barcelona i l'Havana

Barcelona i l'Havana són dues ciutats que a finals del segle XIX van iniciar una important transformació per conformar l'estructura urbana que presenten avui. En ambdues ciutats van créixer barris a l'entorn del nucli històric. Centro Habana i l'Eixample són els barris que defineixen aquest període de canvi de segle i el modernisme coma principal referent arquitectònic. En el cas de Barcelona, el paper dels artesans de la construcció va ser clau per a la recuperació dels oficis tradicionals, i la introducció de processos de prefabricació van permetre fer assequibles econòmicament la gran quantitat d'elements ornamentals que imposava l'estil. Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del XX es va produir un moviment migratori massiu de catalans a Cuba, amb una majoria representada pels oficis de la construcció com ara mestres d'obres, paletes, ferrers, vitrallers i fabricants de materials,

entre d'altres. Aquest fet va comportar que aquests professionals portessin a Cuba l'esperit i l'estètica que es vivia a Barcelona en aquell temps. El Modernisme es va implantar a l'Havana, i aquells anys encara es coneixen com a l a època catalana". Avui, el Col·legi d'Aparelladors,

conjuntament amb diverses institucions, s'ha plantejat fer un esforç orientat a la recuperació de l'herència dels mestres d'obres i constructors catalans a l'Havana i generar així, en el seu centenari, una "segona època catalana", en aquesta ocasió en el terreny de la rehabilitació i la conservació del patrimoni. •

í i CONSTRUCTOR MARIO ROTLLANT

H

n constructor clau en la introducció del Modernisme a l'Havana fou Mario Rotllant (Barcelona 1880-1946), —en la foto— on va fundar l'empresa Fundición de Cemento Mario Rotllant i va patentar el seu sistema de prefabricats de ciment, a més de fer decoracions de guix per a interiors, i construcció de façanes i d'edificis complets. Però el grup de constructors catalans era ampli. Només cal fer menció dels guardons concedits en l'Exposición Nacional Cubana de 1911: Joaquim Bosch (mosaics i vidres), Josep Maria Lleó (indústria de calç), Pau Bregolat (lloses de ciment), Joan Casanovas i Antoni Gelabert (construcció d'habitatges), i tants d'altres constructors, paletes, ebenistes, ferrers que de manera anònima ajudaren a la difusió de l'estètica modernista. •


E L

N F O R M A T C O O P E R A C I Ó

E N

R E H A B I L I T A C I Ó

D

E

L

T E M A

P A T R I M O N I

L'Havana modernista H

miljan segle XIX l'Havana era una ciulat emmurallada, en plena eufòria i amb unes condicions de salubritat i higiene molt deficients. La ciutat necessitava créixer i ho feia de forma desordenada, ja que les muralles condicionaven la seva expansió. En els anys seixanta, finalment, se'n va autoritzar l'enderroc per facilitar l'expansió de la cíuíat i la seva connexió amb els barris extramurs que havien anat sorgint al llarg del segle. És en aquest moment en el qual sorgeix el barri de les muralles, entre La Habana Vieja i Centro Habana, i apareix una franja de terreny alliberada per les muralles i la fossa. Va ser en aquesta zona, on els primers anys d'aquest segle es construïren alguns dels edificis més monumentals de l'Havana: el Palacio Presidencial, el Capitolio, el Centro Gallego, l'edifici Bacardí i molts d'altres. En aquells anys van iniciarse també lesguerres independentistes, que van mantenir Cuba en permanent conílicte amb la metròpoli i que perduraren, amb petites interrupcions, fins a la independència. En aquella situació, l'acti-

sinònims

vitat econòmica del país es va anar debilitant i, com a conseqüència, l'activitat constructora a l'Havana quasi es va paralitzar, deixant breus períodes de pau i de petita recuperació. L'any 1898, amb la independència d'Espanya i ia intervenció nord-americana, Cuba inicià un nou període de gran eufòria econòmica, el qual comportà fortes transformacions en l'àmbit urbà i arquitectònic. En aquesta època es va fer alguna de les intervencions urbanes més significatives de l'Havana, com ara la conformació del popular Malecón, el qual tenia com a finalitat sanejar el front marítim occidental. També es produí un gran desenvolupament de la construcció, tant en edificis públics com privats. La independència de Cuba no significà la fi de les relacions amb la Península. La ràpida recuperació de l'economia cubana durant l'època de la primera República, així com la introducció de capital estranger, facilità l'arribada de molts immigrants. En el cas de Catalunya, aquesta migració va vincular-se majoritàriament amb els professionals lligats al sector de la construcció. Mestres

La cap/la/ cubana mostra un ampli repertori d'arquitectura modernista

d'obres, paletes, ferrers, vítrallers, ebenistes i constructors, van desplaçar-se de Catalunya cap a l'Havana, cosa que va fer que es coneguessin els primers anys del segle XX a Cuba com a "la època catalana". La tradició constructiva catalana a Cuba ja es remuntava al segle XIX, amb excel·lents mestres d'obres que construïren atrevides estructures metàl·liques, com foren Fidel Luna, al teatre Payret, o Joan Pagé, al circ Jané, els quals van deixar una empremta tecnològica important afilla. • Introducció de l'estètica modernista Durant la segona meitat del segle XIX l'estil que imperava a la ciutat era l'acadèmic, imposat des de la metròpoli. La independència suposà, en els primers anys, un distanciament d'aquestes pautes estètiques per apropar-se a un nou

llenguatge importat des de Nord-amèrica i Europa. Els nous estils arquitectònics s'anaven implantant a l'Havana amb una absoluta llibertat d'interpretació. El Modernisme fou un dels estils que s'hi introduí en els primers anys d'aquest segle. Nascut a Europa i vinculat als sentiments nacionalistes, fou el primer estil amb clara vocació internacional. El Modernisme, que impregnava l'esperit de molts constructors catalans emigrats a Cuba, va implantar-se en alguns carrers de La Habana Vieja, si bé la seva presència més gran fou en els edificis construïts entre mitgeres a la trama ortogonal del Centro Habana o en edificis a quatre vents en els naixents barris que avui conformen la gran ciutat de l'Havana. Les arts industrials, la indústria de la prefabricació, en detriment del producte aríesanal, van facilitar la producció en sèrie i a baix cost dels elements decoratius, factor decisiu per a la seva

per

I I I P


EL

TEMA C

O

O

P

E

R

I N F O R M A T I U A

C

I

Ó

E

N

R E H A B I L I T A C I Ó

obres representatives del període, juntament amb les de Mario Rotllant. L'Havana, durant aquests anys, gaudí de l'alliberament de l'estètica deís estils arquitectònics i va dibuixar ja els trets essencials d'una ciutat definida tant sovint com "d'estil sense estil". Si bé un constructor clau en la introducció del Modernisme a l'Havana fou Mario Rotllant, el sector de constructors catalans era molt L'escriptor Alejo Carpentier, autor de ampli; sols cal que ens remetem als guarLa Ciudad de las columnas, no fa gaires dons concedits en l'Exposíción Nacional Cubana de 1911 per anys escrivia: "Eran adonar-nos de la seva casas mal oríentadas, gran importància. Alcalurosas, construídas guns dels premiats fogeneralmente de aren: Joaquim Bosch cuerdo con la estètica Avilés, per la difusió de de los maestros de la seva indústria de faobras catalanes, que bricació de mosaics i poraquelentoncespavidres pintats amb modecíamos, para gran tius florals; Josep M. ofensa de las ordenes Lleó, per la comerciaclàsicas". En un altre lització de la calç; Pau article escrit l'any 1940 Bregolat, per la consper la revista Tiempo trucció d'habitatges; i l'autor criticava tant els tants d'altres construcempresaris catalans tors, paletes, ebeniscom la seva indústria tes, ferrers... que de de prefabricació: "Para manera quasi anònima ajudaren a la difudesgracia nuestra, el Malecón fué poblasió d'aquesta estètica. do de casas en épocas en que los contratistas catalanes hacían estragos en nuesAvui podem dir que han estat els pretras avenidas y repartos, con sus columjudicis estètics i la mateixa història recent nas compradas al por mayor y balausde Cuba els que han portat a l'oblit i a tradas a tanto el metro". l'abandó l'ampli i valuós patrimoni moderEl llenguatge modernista també inte- nista de l'Havana. Són molts els edificis ressà a mestres d'obres cubans, els quals, que lamentablement ja han desaparegut sumant a aquesta estètica catalana la i, els que resten, es troben en un estat de influència de l'Art Nouveau europeu, van conservació molt precari. •

D

E

L

P A T R I M O N I

comercialització. La nova esiètica no fou acci per les classes aristocràtiques cubanes, ni per les tendències arquitectòniques de la recent creada Escola d'Arquitectura {1900), la qual seguia la línia Beaux-Arts. Durant molts anys es considerà aquest estil com una arquitectura menor, la qual traïa les normes més elementals del bon gust, igual que passà a Barcelona.

realitzar obres realment importants. Eugenio Dediot, per exemple, l'any 1910 va construir el Cetro de Oro, una de les

Montserrat Villaverde Historiadora de l'art

Edificis singulars Una instal·lació de Joma

Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constmctors, etc. .. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

SIC Servei Integral a la Construcció

Del 15 d'octubre al 6 de novembre Sala d'exposicions d c/Bon Pastor, 5 ' Organitza: Departament de Cultura i Exposicions

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra.

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 \i \'

Amb el suport tècnic de

Correduría de Seguros C. Lorente, SX. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente


PRESENTACIÓ DELS PROGRAMES:

DIBAC, HARMA I MIC Dilluns 26 i Dimarts 27 d'octubre. Tot el dia Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, Vestíbul. PROGRAMA DE DISSENY 2D I 3D ESPECÍFIC D'ARQUITECTURA - No necessita cap altre programa de CAD. - És compatible amb la resta de programes (DXF). - Construcció directa de murs i les seves unions. - Generació automàtica de portes, finestres, càmares d'aire i pilars. - Ràpida visualització en 3D. - Conexió amb programes Render. - Corves de nivell. - Conexió amb programes d'amidaments i estructures. - Aprenentatge ràpid i íntuitiu.

CÀLCUL DE PÒRTICS PLANS DE FORMIGÓ ARMAT

A i

SENS DUBTE, EL MILLOR PROGRAMA D'AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS - Amidament, pressupostos i certificacions d'obra. - Estalvi del 70% de temps en l'el·laboració de pressupostos. - Fàcil per a petits constructors, ideal per a grans projectes. Comparatius. - Compatible amb bases de dades FIEBDC. - Unitaris i auxiliars il·limitats. ï*™ - Llistats configurables per l'usuari. - Màxima flexibilitat per repassar errors. - Modificacions inmediates. - Permet fer amidaments sense conèixer **Çí"-1 les qualitats "a priori".

IDT13S.I. Gavà, 83 • 08014 Barcelona Tel: 93 2967880 Fax: 93 4215315 E-mail: idt13@ctv.es

entrega ÚNICA i EXCLUSIVAMENT als assistents a la presentació, els programes DIBAC, HARMA i MIC (LT 30.12.98). Faci la seva reserva a IDT 13 Tel.: 93 2967880


EL

NOTICIARI M

A

N

T

E

N

I

M

E

N

T

L ' I N F O R M A T I U D ' E D I F I C I S

Instal·lacions: rehabilitació i noves tecnologies La Delegació del Vallès Occidental acull les jornades dedicades a les instal·lacions en els edificis

B

a Delegació del Vallès Occidenlal del Col·legí acull, fins al 30 de novembre, una exposició i un curset monogràfic dedicats a les instal·lacions de l'habitatge, amb una atenció especial a la rehabilitació i a les noves tecnologies.

La mostra va ser inaugurada el dijous 1 d'octubre en un acte que va comptar amb l'assistència de Manuel Royes, alcalde de Terrassa i president de la Diputació de Barcelona; Paco Morales, regidor de Medi Ambient, i Pere Navarro, regidor de Cultura. En representació del Col·legi hi van assistir Albert López Iborra, vocal de la Junta de Govern, i Salvador Navarro, delegat del Vallès Occidental, a més d'un bon nombre d'aparelladors i arquitectes tècnics

valíesans. Les jornades s'adrecen a tècnics i professionals de la construcció i volen donar una àmplia visió de les possibilitats que hi ha al mercat a l'hora d'utilitzar els diferents productes i sistemes. La sala d'exposicions mostra nous productes en els diferents camps de les instal·lacions com ara electricitat i il·luminació, fontaneria, calefacció, aire condicionat, aspiració i domòtica. Una conferència sobre energies renovables i un curset d'introducció al control de les instal·lacions completen la iniciativa. Manuel Royes, alcalde de Terrassa, va tallaria cinta inaugural

Paral·lelament, la mostra inclou una exposició introductòria al manteniment de les instal·lacions, que va adreçada al ciutadà, en la línia iniciada per la campanya La Casa en Forma i que

inclou la publicació del llibret titulat 25 rehabilitació i el manteniment dels edifiConsells per tenir les instal·lacions en cis i l'estalvi a mig termini que aquest forma. representa per als ciutadans i que signiDurant l'acte d'inauguració, el dele- ficaria un pas endavant cap a una ciutat gat del Vallès Occidental, Salvador més sostenible. • Navarro, va anunciar que la Delegació té previst demanar la col·laboració de Carles Cartartà les companyies subministradores d'aiE-mail:informatiu @ gua, gas i electricitat per unificar els comptadors en un sol armari en les obres de la ciutat. La Delegació vallesana incorpora tradicionalment en les seves activitats elements innovadors com va ser el sistema de tancament i protecció d'obra i col·locació de bastiACV Espanya des que permetia el pas de vianants en AIKE, Tecnologies de l'habitat carrers estrets el qual es va presentar Clima Roca York en l'exposició de 1997 dedicada a la Chaffoteaux et Maury Ibérica seguretat en les obres de rehabilitació. Eucocable L'alcalde de Terrassa, Manuel Gewiss Ibérica Royes, va destacar la importància de la Industries Fapp Subministres a obres i terrenys (SOT) Todo Tubo

IMPRESES PRESENTS A l'EXPOSICIÓ

PER TBNIR LES INSTAL·LACIONS EN FORMA

B

es instal·lacions són el motor de la casa. D'elles, en depèn el nostre grau de confort. Si no estan en correcte estat, la casa no funciona. És responsabilitat de l'usuari vetllar perquè les instal·lacions de la seva llar estiguin en condicions. I la comunitat de veïns és responsable de la conservació dels elements comuns. Coneixem les instal·lacions de la casa? Quines agressions pateixen? Com s'organitza el seu manteniment? Per ajudar a resoldre aquestes qüestions, el Col·legi ha editat el manual 25 Consells per tenir les instal·lacions en forma, que segueix la línia iniciada per La Casa en Forma, en aquesta ocasió sobre la necessitat d'una correcta utilització í manteniment de les instal·lacions de la casa. El llibre ha estat preparat pels Serveis Tècnics del Col·legi i coordinat per la Delegació del Vallès Occidental. Aigua, evacuació, electricitat, calefacció, gas, aire

Amb la col·laboració de: condicionat, ascensor, comunicacions, seguretat i protecció contra incendis... el manual explica amb un llenguatge entenedor per al ciutadà normal i corrent el funcionament de totes les instal·lacions de la casa, la prevenció de danys, els paràmetres de confort i les maneres d'estalviar energia, les noves alternatives energètiques (plaques solars, domòtica)', i els aspectes legals. Per organitzar les tasques de manteniment, el manual inclou un calendari d'operacions bàsiques que cal fer. Finalment, si l'usuari vol saber com estan les instal·lacions de casa seva, el grau de seguretat que ofereixen, el nivell de confort i de prestacions, o quan s'estalvia, pot contestar un senzill autotest. Els 25 Consells per tenir les instal·lacions en forma s'ha fet amb la col·laboració de l'Ajuntament de Terrassa. La publicació s'enviarà a tots els col·legiats mitjançant L'INFORMATIU. •

Ajuntament de Terrassa Associació professional d'empreses d'electricitat, fontaneria, gas, sanejament i afins de Terrassa i comarca KNAUF

INSTAL·LACIONS. REHABILITACIÓ I NOVES TECNOLOGIES Exposició i curset monogràfic fins al 30 de novembre. Delegació del Vallès Occidental. Sant Francesc, 18. Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10.


EL

I N F O R M A T I U CULTURA

I

N O T I C I A R I

PROFESSIÓ

Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'occident E | | i els passos i els ulls la recorren, • ^ " " l'arquitectura pren vida: les columnes desfilen sota el sol que les modela, es destrien en la penombra les nervadures ogivals per a conduir la mirada emocionada cap als vitralls de llums infinites, s'obre improvisadament l'espai mesurat d'una plaça renaixentista. Moure's allà, sentir l'espai, la llum i les dimensions, no és pas com llegir un llibre d'arquitectura i, menys encara, si aquesí és en blanc i negre.

Però, tot i això, hi ha llibres que poden ajudar. És el cas d'Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'occident, que acaba d'editar Garsineu Edicions. Els autors són Cario Mambriani, llicenciat en arquitectura i doctor en història de l'arquitectura; Jaume Rosell, aparellador, llicenciat en història contemporània i també docfor, i Alda Tacca, llicenciada en llengües, poeta i pintora. El llibre ofereix claus per a comprendre les complexes sinèrgies que ha generat una obra i s'aproxima als esdeveniments culturals, polítics i econòmics que estenen els coneixements ailà on s'encreuen diversos camins disciplinaris. • i El moment constructiu Però el que distingeix d'una manera molt especial aquest llibre i el fa diferent és que els autors han volgut considerar el moment constructiu, posar de

I

Jecnica m I \ I

és...

Quinze anys d'experiència / la millor atenció son les nostres eines. Descomptes especials per els professionals

TransPacific, s.a. • Bitllets aeris • Circuits • Illes • Creuers • Expedicions • Rutes d'Integració • Trekkings • Reserva d'hotels • Organitzaria de Fires i Congressos

08007 BARCELONA: Ronda Universitat, 21 4rt A - TeL/Fax: 93 302 19 52 - 93 317 72 00 28008 MADRID: Plaza de Espaüa, 18, Planta 11, Of. 3 - TORRE 0E MADRID

Tel: 91547 5181 - TeL/Fax: 915« 5155

Consulteu qyabevol destinació.

Vista exterior del santuaripaleobizantl de Sant Simeó (Síria)

manifest que la construcció és un fet arquitectònic i que com a tal cal entendre-la i estudiar-la. També vol fer present l'entorn de l'arquitectura, sigui aquest un ambient natural o bé, més sovint, la ciutat. Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'occident vol relacionar aquests tres conceptes i a la

vegada projectar-los en la complexitat de la nostra cultura. El primer volum aparegut, dedicat al món antic, posa de manifest, des de Grècia fins a Bizanci, els fets més rellevants i els edificis més característics d'aquesta arquitectura eterna, tot subralllant-ne les arrels mediterrànies. •

El Col·legi participa a H

I Servei de Formació i Mercat de Treball del Col·legi ha estat present com a expositor al Saló Interocupació, celebrat del 22 al 25 d'octubre al Port Vell de Barcelona, amb una mostra de la seva oferta formativa i de serveis que va dirigida al professional que busca feina o que vol canviar la que té actualment. El Saló lnferacupació'98 ha estat organitzat pel Departament de Treball de la Generalitat per quart any consecutiu i aplega durant una setmana eis agents que intervenen en el món laboral a Catalunya. Representa, d'una banda, una plataforma de difusió d'accions a favor de l'ocupació i, de l'altra, un espai d'intercanvi d'informació. •

Olesa Impulsa el manteniment B

Ajuntament d'Olesa de Montserrat i ei Col·legi han signat un acord de col·laboració per impulsar en aquest municipi la revisió de l'estat dels edificis i el seu manteniment o rehabilitació. La signatura del conveni va tenir lloc el passat 23 de setembre i va comptar amb la presència d'Enric Térmens, alcalde d'Olesa; Salvador Navarro, delegat del Col·legi al Vallès Occidentai, i Enric Martínez, conseller delegat d'Olesa Urbana. •


EL

NOTICIARI

Í A C T I V I T A T S

I N F O R M A T S O C I A L S

Joma exposa els Edificis singulars

Art per la integració de les cultures

H

H

utoconstrucció, Ciutat dormitori, La ciutat de les lletres, Edifici musical, Cases endollades. Es tracta d'edificis singulars ben coneguts pels lectors de L'INFORMATIU. La sala d'exposicions del Col·legi aculi, del 15 d'octubre al 6 de novembre, una instal·lació basada en la secció que, amb el mateix nom apareix a L'INFORMATIU. A través d'aquests dibuixos, Joma, el seu autor i col·laborador de la revista, fa una interpretació personal d'espais i conceptes vinculats a la construcció. L'exposició recull la sèrie de dibuixos publicada i, a més, presenta escultures, peíites instal·lacions i poemes-objecte que completen el recull i suggereixen nous elements de reflexió i diversió. Per acompanyar aquesta exposició, el Col·legi ha editat una carpeta que aplega tots els dibuixos publicats a L'INFORMATIU que els col·legiats podran demanar, mentre duri l'exposició, al Servei d'Informació (planta baixa). •

^ ^ ^ |

••i

^ H H ^^HflH ^^HlH ^^^^R •^I^^^J

Edificis singulars

Una instal·lació de Joma Fins al 6 de novembre Sala d'exposicions del Col·legi C. Bon Pastor, 5 Organitza: Departament de Cultura Col·labora: L'INFORMATIU

^^&&

om aconseqüència de la meva intervenció, ara fa dos anys, com a arquitecte tècnic municipal, en la col·locació a Canovelles de l'escultura d'un artista local, la regidora d'Urbanisme, que coneix la meva afecció per l'art, em va proposar de ferne una altra per situar-la en un pedestal de 2 x 2 x 0,5 m que ja hi havia en una plaça del municipi. Per dir-ho amb tòpics, "vaig acceptar el repte i m'hi vaig posar".

Escultura de Jordi Conesa a Canovelles

Mentre feia diferents dissenys, pensava que s'havien d'adaptar a l'emplaçament preestablert i que una escultura pera Canovelles, que és un poble que acull i hi conviuen persones de races i pobles d'arreu del mòn, hauria d'intentar representar la integració que hi ha entre aquestes diferents cultures. Espero haver-ho aconseguit mitjançant els volums de diferents colors integrats els uns als altres amb una certa harmonia, dins d'un cub regular més gran, que representa el municipi. Aquest cub, que ha estat construït amb tub quadrat de 50 x 50 x 3mm d'acer inoxidable 304, fa de contenidor o estructura de la resta dels cubs irregulars, que s'han fet amb xapes de ferro de 5 mm de gruix soldades i pintades. • Jordi Conesa i Benet Arquitecte tècnic Canovelles (Vallès Oriental)

En les fotografies, A plom /Coberta

CONCURS DE DIBUIX I PINTURA JA TENIM GUANYADORS!

H

acord amb les bases del concurs de dibuix i pintura convocat pel Col·legi per il·lustrar el concert de Nadal i la nadala d'enguany respectivament, el jurat encarregat de seleccionar les obres es va reunir el passat 16 de setembre a la seu del Col·legi. L'obra seleccionada per il·lustrar gràficament el concert de Nadal és Construïm un concert?, de Jordi Conesa i Benet {col-leglatnúm. 3940). Es tracta d'un treball realitzat en tècnica mixta de collage i aquarel·la sobre paper. La nadala d'enguany, per la seva banda, ha estat creada per Enric Casanovas i Ripoll (col·legiat núm. 7195) que, sense cap mena de dubte, sorprendrà per la seva originalitat. Aquestes festes, al costat de les tradicionals

nadales de cartolines de diferents mides i colors, els col·legiats podran gaudir d'un llagost ú'oregami que, segons ha manifestat l'autor, "és la metàfora de l'aparellar; la imatge de l'aparellador assolida amb la destresa aplicada a un paper plegat". Els arquitectes tècnics i aparelladors rebran al seu domicili un sobre quadrat de paper vegetal de color taronja. A dins, hi trobaran les instruccions i el material necessari per. construir la seva nadala. El resultat serà una felicitació molt especial. •

Enric Casanovai (esquerra) i Jordi Conesa (Foto: Chopo)

Concert de Nadal a Santa Maria del Mar H

a Junta deGovern del Col·legi ha anunciat la celebració del Concert de Nadal d'enguany, que tindrà lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, el dilluns 21 de desembre, a dos quarts de nou del vespre. Aquesta activitat té una gran acceptació entre el col·lectiu, amb més de 2.000 assistents a la primera edició. L'INFORMATIU informarà oportunament, de! programa i orquestres que hi intenvindran. El concert serà de franc per als col·legiats i els seus acompanyants, i de pagament per al públic en general. Reserves al Servei d'Informació del Col·legi, telèfon: 93 240 20 60 i fax: 93 240 2061. •


I

N

F

O

R

M

A

T

I

S E R V E I S

U

D I V £ R S O S

Nova oferta de connexió a Internet d'ICT iel Col·legi B

n els darrers anys, Internet no tan sols s'ha convertit en una eina indispensable peralarecercad'informacló i de comunicació amb d'altres persones que comparteixen els mateixos interessos iaíicions, sinó també en una eina de treball que permet desenvolupar l'activitat professional d'unamanera més eficient i competitiva i a actualitzar i ampliar els coneixements.

El mes de desembre del'anypassat el Col·legi va signar un conveni de col-laboracióamb l'institut Català de Tecnologia (ICT} amb l'objectiu d'apropar Internet als professionals per tal que integrin t'úsde la tecnologia de la informació ai seu treball i que puguin accedir i beneficiar-se de lagran quantifat d'informació disponible i, al mateix temps, que els professionals contribueixin aia seva vegada a enriquir amb els seus coneixements aquells continguts informatius. Mitjançant el conveni entre el Col·legi i l'ICT, els col·legiats poden accedir a lots ets serveis d'Internetperun preu de 1.000

Ampliació del servei de l'Assessoria Jurídica i Professional a les tardes Des del 10 de setembre, l'horari de l'Assessoria Jurídica i Professional serà de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 h i de 16.30 a 19 h, de dilluns a dijous. L'horari d'atenció al públic de les advocades serà de 10 a 13.30 h, de dilluns a divendres, i de 16.30 a 18.30 h, de dilluns a dijous.

L'Assessoria Jurídica i Professional és un servei destinat a pessetes al mes. Laconnexió inclou dues adreces de correu identificatives (nom @ ictnet.apabcn.es) i 2Mb pera crear pàgines personals. L'ICTiel Col·legí han iniciat una nova campanya informativa entre els aparelladors i arquitectes tècnics i ha fet arribar a tots els col·legiats un fulletó que explica els avantatgesquecomporta laconnexió alnternetitambéunCD-Rom que permet provar laconnexió, durant un mes, de maneragratuïtaV

orientar, informar i donar suport al col·legiat sobre els diferents aspectes de l'exercici professional. Resol problemes relacionats amb els contractes professionals, les atribucions, la sinistralitat, Musaat i Premaat. Actua com a consultoria jurídica sobre temes de caràcter civil, administratiu, fiscal i laboral.

• Segona planta Tel: 93 240 20 56 Fax: 93 240 23 57 E-mail: assessories@apabcn.es

PRESTATGERIA COMERCIAl D'OCTUBRE-NOVEMBRE

Què necessites del teu banc o caixa ?

El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empresesque estan presenis durantelsmesos d'octubre i novembre: CEMARKSA PÈNDOL PLACOSA SOCIEDAD F. ROS CASARES INDUSTRIAS ECO ESTEBA TECHNAL IBÉRICA EDILKAMIN IBÉRICA ASTRA QUÍMICA ECO ESTEBA SAS, PREFABRICADOS DE HORMIQON

NOVAFORMA BECKSHEUN IBÉRICA EUROSISTEMAINCENDIO EXCLUSIVAS FIGUERAS INDUSTRIAS CONESA més informació DepartamentComercial MariaMartí Telè(on:932402057 E-mail:comeraal@apabcn.es.

L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC Els col·legiats ja tenenalasevadisposició la versiódigitaldeL'lNFORMATiu que podenconsultarperlntemetdinsdelapàginaweb del Col·legi. Adreça: http://www.apabcn.es

NÍCROLÒGIQUCS Ens dot comunicarà tois elscol·legiats ladefunció dels nostre's companys: Domingo Sanjuan Pla, esdevingudael19de setembre, als87 anys. Josep Adell i Bandini, esdevinguda el4d'octubre, ais 75anys.


SERVEIS

N

M I N T E R N E T

I

EX ERC/ C/

F

O

R

M

A

T

I

U

P R O F E S S I O N A L

//www.apabcn.es

InternetS H

uan un professional busca informació atravésdlntemet, i necessita una resposta concreta, pot consultar alguna de les cinc bases de dades que el Centre de Documentació Josep Renart de construcció i arquitectura ha posat recentmenta Internet (http://www.apabcn.es/renart): Alcalà, Arqu, Bit Bit, Renart i Rivolí. En aquests casosj'usuarisapquèvoli.sinohosap, se li explica de seguida les possibilitatsde

(via correu electrònic) opinions, informació i recursos amb la resta de participants del Club. El membre del g ru p també repcada quinze dies, ala seva bústia virtual, una selecció de notícies, inforEnni«*i • mes, enllaços i recursos de la Xarxa sobre construcció sostenible. Aquest tipus de serveis digitals no estan pensats per satisferconsultes directes de manera imPer ailra banda, també hi ha qui mediatasinó quetenen el seu punt fort en prefereixopcionsderecercad'informació la relació entreels intemautes. En aquests com ara el Club ACS (http:// casos, s'està més apropde la conversa ^^^^CSE www.apabcn.es/ACS), de passadís, que de vegades pot treure _ un altre apartat del web d'un punt mort més ràpidament que qua. - - • • del Col·legi que estàa la ranta opcions de recerca en un buscador. fase inaugural. El Club Això, sempre que no es trobi aígú que ésun«puntdetrobada confon l'opinió amb la informació. de tots els professionals ' del món de la construcSens dubte, les dues possibilitats de consulta que se li ofereixen; «Renart: Sase de dades que conté el catàleg del fons del Centre de Documentació. Està formada permès de 20.000 referències de documents, entre llibres, revistes, vídeos, literatura grisa...». No sap la quantitat d'informació que ignora ésclar, però, en un cas ideal, es refia del prestigi de la font(elCentre de Documentació), que ha satisfet les seves demandes en altres ocasions. Així pot prendre decisions immediates.

,

irf

,

mffiEBHmzt

ció interessatsaferque aquesta sigui més sostenible» i compta amb una lltstade distribució, que permet intercanviar

recerca no són excloenís, sinó complementàries. El més normal és que s'utilitzin els avantatges i inconvenients d'una i altra. «S'ha de pensaren Intemetnocom un sol canal, sinó com una sèrie de

LNLLflÇO

d

canals que poden ser directes (airavés de la web), indirectes (intermediaris) o agents digitals», indicava Walid Mougayar, autordel llibre Abríendo mercados digitales, en la conferència sobre els passos que ha de seguir una empresa que vol triomfarcomercialment a Internet, que va donar recentment al'ExpoInternet 98. L'apunt també és vàlid per a l'usuari de la xarxa. I és que, en certa manera, no hi ha una Internet, sinó moltes i també moltes maneres d'utilitzar-la. •

Jordi Marlet E-mail: jordim@apabcn.es

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) ia més a més no resulta cara. Sistemes de Reforç Actiu, S.L.

Carrer Sant Agustí 66 F. 08301 Mataró Telèfons 796 41 22 i 907 22 80 03


I M

N

E R C A

F

T

O

R

DE

M

A

T

I

SERVEIS

U

T R E B A L L

Demandes del Servei de Promoció i Mercat de Treball Empresa d'assistència

Empresa d'instal·lacions de

tècnica en qualitat, medi

sistemes de seguretat

ambient 1 prevenció tècnic/a cfe control dequalitat

tècnic/a comeraal/demunlalgeS

peraestudisdeseguretat,ccordinació, íassistèrKàtécnicaaladJrecció d'obra. Experenda:2-10anyscorfiacapJobra i en oficina tècnica, i en treballs de riMPSOLGISAor/altres. Formacióen segurelatisaluloprevenció. Pràctica en entorn Window, Costlleci Plan Hec. Vehicfepropi. Contracte tatxin. Retribució sg. vàlua. Conlacleuambel Servei Promociói Mercat Tel:932402358. Ref. 6.083

peradesenvoluparipromocíonarla gestiótècnJco-comerdalrJel'empresa, f e r el s p res upóstos i presen ta r- los al client, control i assessorament tècnic en l'execució de la instal·lació. Cal caràcterdinàmic, perseverant! motivat tantperla tècnica comperlesrelarions humanes. Experiència en tècnica en edificació i comercial. Edat. fins a 28 anys. Vehiclepropi. Contacteu amb el Servei Promoció:Tel: 932402358. Ref. 6.078

Constructora de Barcelona

Estudi d'arquitectura

captí obres peraobres amb unalt nivellcfacabats i dequalitat, i amb un cost de 50 milions de pies. Entre 2 i6 anys d'experiència com a cap d'obra. Edal màxima, 35 anys. Idioma, anglès. Carnet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova, de 2 mesos. Incorporació immediata. Sou: 3-5.000.000 ptes. brut/anual neg. Poseu-vos en contacte amb Pilar Arjona. Tel: 93 476 1800.

Ref. 6.107

P E T I T S

Despatx d'arquitectura

peraaixecamenLdeOneaaódeplànols (CAD), i valoraciódefinquesurbanes. Tasques de cespatx d'arquitecte i esporàdicament visitescfobra. Experiència en tasques similars. Bona presència. Informàtica Wordi Excel. Edat, fins a 30anys. Imprescindible carnet de conduir iconvenienltenirmoto. Decfcadóflexible.Sou:2.100.000,-brut/anual, neg.+incentius. Signatura d'informes de taxació. Contacleu amb el Servei Promoció i Mercat.Tel: 93240 23 58. Rel. 6.096

col·laborador/a tècnic/a peralacoMaboracíóapeu d'obra ambla direcció facultativa de [aconstrucdóde 160 habitatges. Experiència màxima de 2anysen la planificaciói direcció r/obra, control dequalitat i seguretat i salut. Imprescindiblecametde conduir! vehicle propi. Mitjajomada de matins. U x de treball, Sia. Perpèrtuade Moguda. Reladóliberal, 2 anys. Sou: 2.200.000,ptes. brutes anual neg. Contacteuamb Enric Vi]ande. tel: 932191753. Ref. 6.133

tècnic/ade projectes peracdlaborareneldesenvolupament delprojected'execucióidelsdetalls constructius. Delineació amb CAD 13 coordinalambl'arquitectedírectorde l'obra. Enlre3i5anysd'experiènia en tasques simílarsien el coneixementde materials i d'ïnslal·lacians. Domini d'Autocad13.Edattentre25i35anys. Jornada oficial. Relatióliberal. Període de provades mesos. Sou neg. Possible signatura d'obres. Contacteu ambel Servei Promociói MercaLTel: 907653515. Ref. 6.102

Promotora-constructora del Vallès

de Barcelona aparellador/a col-laborador/a

cd-labcrador/a tècnic/a ambexperiència endelineació (Autocad) i tractamentde textos (Word), Edat, entre 22 i 30 anys. Idioma, català escrit. MitjajomadMexible. U x de treball, a Barceina. Relació liberal. Sou: 1.000.000,-brut/any segons la dedicació. Incorporació immediata. Poseu-vosen contacte amb: Miquel Ricart. Còrsega 111-117, esc. esq. entresol, 4.08029 Barcelona Tel: 93 430 8435. Ref. 6.122

peracontrola peu d'obra, seguimentperatasques de revisíóde projectes i control tècnic en obres d'edificació, coordinació de seguretat i salut en obres. Convenient quehagiassistitalcursdeCcordinadcrsdeseguretatExperiència:2o3anys,edat entre 22i30anys. Català. Carnet de conduiri vehicle propi. Jornada oficial.

MÉS INFORMACIÓ MERCAT DE TREBALL

Servei de Promoció i Mercat de Treball

ajudant/a de cap d'obra peradibuix,mesuraments,pressuposlosiseguiment d'obres. Experiència mínima d'1 any en pressupostos i obra. Àreade treball, Vallès. Disposarde vehicle propi. Edat, entre 22 Í30 anys. Jomadacompleta. Contracte laboral. Conlacteu amb Antoni OrtaFemàndez.Pg.Muncunill,19bis.08225Terrassa. Tel. 93735 4262iFax 93 7353016 Ref. 6.134

Serveis per al professional

Col·laboració professional

Es fan aixecaments d'estat ac-

Arquitecte tècnic liberal pera

tual, delineació de projectes, mo-

col·laboracions, amb expe-

Servei per a taxadors

dels en 3D, càlcul d'estructures

riència en pressupostos

Enviï'ns un fax i nosaltres li

i instal·lacions, serveis de foto-

(PRESTO), direcció d'obra i

lliurem la delineació dels seus

grafia d'arquitectura i d'obra, pre-

projectes de seguretat.

croquis en menys de 24 h.

sentacions, tractament d'imat-

Informació

L'elaborem per ordinador, i ens

ges i perspectives.

Telèfon:

adaptem al seu estil. Experièn-

També es fan mesuraments i

cia de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 PTA,

Telèfon: 934161639 Fax: 932374901

pressupostos, plecs de condi-

Topògraf

Dissenyador/delineant projectista

retat, dictàmens, valoracions i

s'ofereix per treballaren des-

gestió econòmica d'obra.

patx oempresa d'arquitectura,

Telèfon:

interiorisme o disseny com a 93 452 0789

S'ofereix per a treballs de mesuraments, aixecaments, ím-

939 700540

cions, ajul a projectes de segu-

Josep M,

Tercera planta Tel. 932402358 Fax:932402359 E-mail:treball @apabcn.es

anys a Bolònia i Londres).

Nord-americà expert en treballs

Aporta iambé experiència en

Sistemes informatitzats. A

Autocad R. 13,i en Macin-

grans i a petites escales. Quali-

s'ofereix per a treballs en obra.

tosh. Idiomes: català, caste-

tat i rapidesa.

Michael Morris

llà, Italià i anglès. Té disponi-

J. Costa

Telèfon: 93 201 23 57

bilitat per viatjar. Francesc

93265 40 04

Estudiant d'arquitectura Perspectives

Estudiant d'arquitectura s'ofereix

Telèfon:

93212 08 32

Es fan perspectives manuals i

per a estudi d'arquitectura o rea-

Delineant

per ordinador, en blanc i negre

lització de treballs en Autocad o

s'ofereix per a despatx. Aporta

o en color, i Render.

manuals.

experiència en Cad.

Octavi

Cristiàn

Maria del Carmen Baca

Telèfon: 93 21157 27

Telèfon:

932139236

Donar-se a coneixerà més de 6.000 professionals només costa 1.000 pessetes i 2,000 si no és col·legiat

projectista, control d'obra,

Expert en construcció

planteigs d'obres i cubicacions.

Petits Anuncis

etc. Experiència de 10 anys (3

d'obra i rehabilitació d'edificis,

plementació de projectes, re-

Telèfon:

Estudi d'arquitectes

A N U N C I S

SERVEIS

Telèfon:

Arquitecte tècnic de Barcelona

taxadora

Truqui'ns ara i anunciïs ai telèfon directe: 93 240 23 76 i al fax: 93 414 34 34 horari: de 9 a15 hores Elisenda Pucurull

93 309 7253 COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA


SERVEI

DE

S E G U R E T A T ISALUT

LABORAL

HABILITATS

Estudis I plans de seguretat i Iniciació a la coordinació d'execució d'obres Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció 7a edició (Curs subvencionat) presentació Adquirir uns coneixements bàsics de cultura de prevenció i del nou plantejament de la seguretat, aprendre afer un estudi bàsic de seguretat i aprendre a preparar plans de seguretat. També adquirir els coneixements i les habilitats per fer de coordinador en fase d'execució en obres petites i mitjanes. adreçat a Professionals que hagin de preparar estudis i plans de seguretat, amb funcions de coordinació en fase d'execuciód'obrespetiíes-mitjanes.

Tècniques per a la resolució de problemes

programa • El Reial decretde transposició de la Directiva 92/57/CE sobre seguretat i salut. • Coneixements bàsics sobre prevenció. • Conceptes bàsics d'ergonomia * Solucions tècniques davant de situacions de risc. • Iniciació a la coordinació d'execució d'obres. • Documentació. inscripcions Servei d'Informació. col·legiats i estudiants: 60.000 PTA nocol·legïats:90.000PTA.

dates del 29 d'octubre al 22 de desembre. dia i hora dimartsidijous, de I8a21 hores. durada 45 hores. lloc Sala d'actes del Col·legi.

Davant la importància del Reial decret 1627/1997 en l'exercici professional, la Junta de Govern subvenciona els col·legials que s'hi inscriguin amb una aportació de 20.000 pessetes. •

PRÀCTICA Projectes d enderroc i/o de construcció Cas pràctic presentació S'ensenyarà pautes i processos pera un projecte d'enderroc, tràmits administratius i pautesde seguiment. professors Oscar Moreno Ramos, arquitecte tècnic i Oscar Caudet, enginyer de mines,ambdós de Control Demeter. dates 28 d'octubre, 4 i 11 de novembre. dia i hora dimecres,de16.30a21 hores. lloc Delegació Bages-Berguedà. inscripcions col·legiats i estudiants: 18.000 PTA no col·legiats: 27.000 PTA. programa • Recoilidadedadesdel'estatactual. • Tràmits administratius. • Determinació dels processos. • Criterisper realitzar projectes. • Seguiment i control d'execució. • Casos pràctics. •

DIRECTIVES

presentació En el treball de l'arquitecte tècnic, hi ha sovint una gran diversitat de situacions en què s'han de prendredecisionsque afecten la gestió del recursos humans i materials. Peraíxò, cal analitzar tots els factors implicats en el problema. professora M. Antònia Carmona, llicenciada en Psicologia del centre d'estudisADAMS. dates 24 i 26 de novembre, i 1 i 3 de desembre. dia i hora dimartsidijous, de18a21 h. durada 12 hores lectives. lloc DelegacióBages-Berguedà. inscripcions col·legiats i estudiants: 15.000 PTA. no col·legiats: 25.000 PTA.

programa • Recerca de solucions: la creativitat Lògica vers creativitat. Tècniques per desenvolupar la creativilat. La tècnicadel brainstorming. • Procés de la solució de problemes Identificar els aspectes clau. Definir objectius. Priorítzar: URGENT/IMPORTANT. L'anàlisi OAFO. > Tècniques i eines per a la solució de problemes Soluciódeproblemesengrup. Definiciód'estratègíes. Convertir els obstacles en oportunitats. Factors crítics. • Presa de decisions Dificultats per prendre decisions. Criteris per avaluar l'eficàcia d'una decisió. Tècniques i estils. Mètodes per seleccionar decisions adequades. Passardelaideaal'acció. •

AVANÇ FORMACIÓ 199 9 Disseny d'interiors Iniciació a l'especialització Del 13 de gener al 26 de maig, dimecres, de 16.30 a 21 h.

Curs bàsic de valoracions Pràctica professional Del 12 de gener al4de febrer, dimartsidijous, de 18.30a21h,

Tècniques de negociació 1r nivell Habilitats directives del2al'11 demarç, dimarts i dijous, de 18 a 21 h. ^

Resolució de problemes Habilitats directives

*_

Del 6 al 15 d'abril, dimarts idijous,de18a21h.

Gestió del temps Habilitats directives 18 i 25 de febrer, dijous, de 18 a 21 hores.

PROFESSIONAL

Obertura de forats en obres menors Cas pràctic

Certificats d habitabilitat d'habitages usats

presentació En les sessions s'ensenyaràals participants les pautes i processos per definir les solucions per a obertures en obres menors, per preparar la documentació tècnica, els tràmits administratius i les pautes de seguiment a l'obra.

presentació Aquesta sessió està destinada a proporcionar els coneixements necessaris, donarpautesi eines pera la redacció de la certificació d'habítabïiitat.

professor Carles Olivé, arquitecte tècnic. dates 9M6dedesembre. dia í hora dimecres, de16.30a21 hores. durada 3 hores. lloc Delegació del Bages-Berguedà.

programa Presentacióifluxgramade procediment de treball. Definició tècnica • Interpretació de l'estat de càrregues. • Càlcuíssenzills. • Procediments constructius. • Execució material. • Detalls constructius. • Mesures de seguretat de l'edifici. • Seguretat i salut laboral. La documentació tècnica. Casos pràctics. • La viabilitat tècnica. • La viabilitat administrativa. • Criteris tècnics. • La documentació tècnica.

Eines pera la prepararació de documents tècnics. inscripcions col·legiats i estudiants: 12.000 PTA. Tramitació administrativa. no col·legiats: 18.000 PTA. Inscripcions a la Delegació del Ba- Pautes de seguiment i control. ges-Berguedà: Telèfon:938729799 Final d'obra. • Fax: 93 872 73 05

professor Pere Casademont, arquitecte tècnic. dia i hora dimecres, 25 de novembre, de 18 a 21 hores. lloc Salade Conferències del Col·legi. Primera planta. preu Col·legiats í estudiants: 4.000 PTA No col·legiats: 6.000 PTA programa • La cèdula d'habitabilitat de l'habitatge usat. • La certificació: definició, contingut, redaccióivigència. • Tramitació i casos especials. • Lalegislació. • Eines. /

Criteris per preparar informes, dictàmens i certificats Pràctica professional 12d'abril, dilluns de16.30a21 fi.

MàsterProject Manager Gestió de projectes Cursdepostgrau Del 19 de febrer al 8 de maig, divendres de 16.30 a 21h, i dissabtes, de 9.30 a 14 hores.

Màster Project Manager Gestió d'obres Cursdepostgrau del 14 de maig al 17 de juliol, divendres, de 16.30 a 21 h, i a14fi. •

d'Informació ^(LJ Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 9324020 60 Fax:932402061 E-mail: informario@apaiKn.es


N

F

O

R

M

A

T

I

ACTIVI

U

TA TS

F O R M A C I Ó

M A T E R I A L S

I

N O V E S

T E C N O L O G I E S

La impermeabilització a la coberta plana L'aparició de nous productes és una constant en l'evolució de la construcció. Aquest fenomen, però, s'ha accentuat en els darrers anys i ha tingut un canvi qualitatiu. No es tracta lant de noves aplicacions, o de noves geometries i possibilitats de productes ja existents, sinó de formulacions ex novo, on la ciènciadelsmaterials, i en especial la química, juga un paper destacat. I de química, els tècnics de la construcció que no s'hi han dedicat específicament, en saben poc. Dins del cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció, el Col·legi organitza unes jornades dedicades a productes específics per a la impermeabilització de cobertes, que consten de tres sessions tècniques, un seminari específic sobre construcció de cobertes i una exposició dels materials pre-

director del cicle Joan Sabaté

programa exposició del 17 de novembre al 4 de desembre, a la sala d'exposicions del Col·legi, de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Entrada lliure. sess/ons tècniques • 17 de novembre: La coberta plana: del Moviment modern als nostres dies, per Fernando Ramos. • 24 de novembre: Els materials de la impermeabilització, per Ramon Escolano. •1 de desembre: Patologies de la impermeabilització. hora i lloc Totes les sessions tindran lloc a la sala d'actes del Col·legi, a les 16.30 hores i aniran seguides o"una presentació de productes i obres.

coordinació Horacio Espeche matrícula sessions tècniques preu de les sessions tècniques per a col·legials i estudiants: 3.500 PTA les tres sessions. No col·legiats: 5.000 PTA

seminan * 19 de novembre: El disseny constructiu de la coberta plana: tipologies i planteig general de la planta, per Josep Ignasi de Llorens. •26de novembre: Impermeabilitzacions amorfes, per Manuel Carbonell. Característiques físiques i químiques, per Rosario Solera. • 3 de desembre: Posada en obra.

hora i lloc Tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, ales 16 hores. organització i secretaria tècnica Àrea de la Tècnica i Departament de Cultura del Col·legi.

seminan preu del seminari per a col·legials i estudiants: 15.000 PTA. No col·legiats: 20.000 PTA. Es lliurarà certificat d'assistència. Inscripcions i informació Servei d'Informació. Places limitades. Tel: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61. •

INSTAL·LACIONS AL VALLÈS OCCIDENTAL

A U L E S

Cursos d'informàtica

desembre, dimarts i dijous, de 17a19h. Preu col·legials: 36.000 PTA No col·legiats: 47.000 PTA.

Aules de Barcelona •

Control i normativa. Desconstruccíó, per Jesús Beca.

Instal·lacions Rehabilitació i noves tecnologies

Iniciació a l'Excel

-del 10 al 17 de novembre, dimarts, de 9 a 13 h. - del 14 al 21 de novembre, dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA. • Introducció a la Informàtica. - del 5 de novembre al 17 de desembre, dimarts i dijous, de 19a21h. Preu col·legials: 28.000 PTA. No col·legiats: 40.000 PTA. • Iniciació al Word - del 28 de novembre al 5 de desembre, dissabtes de 9.30 a 13.30 h. - del 15 al 22 de desembre, dimarts, de 9 a 13 h. Preucollegiats: 10.000PTA No col·legiats: 14.000 PTA. • Organització del disc - de I'1 al 3 de desembre, dimartsidijous,de14.30a16.30h. - del 2 al 9 de desembre, dimecres, de 17a 19 h. -12 de desembre, dissabte, de 9.30 a13.30 h. -18 de desembre, divendres, de9a13h. Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA. • Internet - 18 de novembre de 19 a 21.30h.

- 10 de desembre, dijous, de 16.30 a 19h. -16 de desembre, dimecres, de 19a21.30h. -19 de desembre, dissabte, de 9.30a11.30h. Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA. 1

Iniciació a i'Access - del 17 al 26 de novembre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA.

- Microsoft-Project • de I'l 1 al 30 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. - del 23 de novembre al 14 de desembre, diluns i dimecres, de 19a21h. - del 27 de novembre a N1 de desembre, divendres, de 9 a 13 h. - del 30 de novembre al 21 de desembre, dilluns i dimecres, de 14.3Oa16.30h. Preu col·legiats: 20.000 PTA No col·legials: 25.000 PTA. 1

Autocad II nivell - del 5 de novembre al 17 de

' Word II nivell - del 4 al 16 de novembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA.

La Delegació del Vallès Occidental ha organitzat una exposició i curset monogràfic sobre instal·lacions, que es podrà veure fins al 30 de novembre.

> Excel II nivell - del 24 de novembre a l'1 de desembre, dimarts, de 9 a 14 h. -del 28 de novembre al 5 de desembre.dissabtes, de 9.30a 13.30 hores. Preu col·legiats: 12.500 PTA No col·legiats: 17.500 PTA.

exposició fins al 30 de novembre, a la seu social de la delegació.

Aula de Granollers • Organització del disc -del 10 al 15 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. Preu col·legiats: 5.000 PTA.

Aula de Terrassa • Organització del disc -del 10 al 15 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. Preucol·legials:5.000PTA. •

curs Introducció al control de les instal·lacions. Té lloc a la delegació Iots els dijous, fins al 26 de novembre. sessions tècniques A càrrec de les empreses parli-

ASSESSORIA

dpantsa l'exposició. Dijous, 29 d'octubre i 26 de novembre, a la sala de conferències de la delegació. informació i inscripcions Delegació de! Vallès Occidental San Francesc, 18 de Terrassa, tel. 93 780 11 10. •

PROFESSIONAL

Nova Llei de renda i preparació del tancament fiscal Sessió fiscal dimecres, 18 de novembre

a càrrec de José Antonio Bernàldez, advocaí i assessor üscai.

Inscripcions Consulteu descomptes al Servei d'Informació, tel: 93 240 20 60.

Delegació Vallès Occidental, tel: 937801110i Delegació Vallès Oriental, tel: 938790176.

hora ales 19 hores. lloc Sala d'actes del Col·legi. Primera planta.

inscripcions L'entrada és lliure, però cl inscripció prèvia. Servei d'Informació. Planta baixa. Tel: 93 240 20 60. •


ACTI F

VITA TS O

R

M

A

C

I

L

Ó

I

C O N C E R T

10E ANIVERSARI BA6ES• BERGUEDÀ

Assistència a un partit Actes de de futbol del Barca cloenda Diumenge 15 de novembre, ala tarda, s'assistirà a una partit de futbol del Barca, a Barcelona.

Visita a Cardona Dissabte, 21 de novembre, es visitaran les mines de sal de Cardonaiesfaràunaruíaperla població.

dijous, 17 de desembre, tindran lloc els actes de cloenda del 10è aniversari de la delegació. S'exposaran les fotografies i els logotips participants al concurs del 10è aniversari. informació i inscripcions Delegació Bages-Berguedà. Tel: 93 872 97 99. Fax: 93 872 73 05. •

V Jornades internacionals d'estudis gaudinistes Gaudí i el Modernisme organitza Centre d'Estudis Gaudinistes. dates i lloc Tindran lloc a Reus, del 12 al 14 de novembre. informació Centre d'Estudis Gaudinistes. Ptge. Tubella, 20de Barcelona. Telèfon: 934904656. EUPB. Tel: 93 401 63 02. •

R

M

A

T

I

U

D E

N A D A l

JoM'pRrnarl

hora

reserva d'entrades Les enlrades són gratuïtes per a col·legiats i acompanyants i es poden reservar al Servei d'Informació del Colíegi. Tel: 93 240 20 60. •

A C T I V I T A T S

Exposició Disseny industrial a Espanya

Curs d'especialització Valoracions immobiliàries

organitza Museu de les Arts Decoratives.

organitza EscolaTècnicaSuperiord'Arquitectura de Barcelona.

dates del 28 d'octubre al 10 de gener de

ponent Vicente LeozArgüelles.capd'Unilat de la DG III (Indústria) de la CE.

informació i inscripcions AADIPA. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Tel: 93 301 50 0 0 V

üó(FR)POLLUTEC98,Saló internacional d'equips, tecnologies i serveis del medi ambient per a la indústria i col·lectivitats. ,,. 3-6 novembre Madrid(ES). Fira de la quinàriaperalaconstrucció, obres públiques i mineria, 17-21 novembre Singapur(S). Simposi internacional sobre management, manteniment i modernitza18-20 novembre

de!5 de novembre al 18 de desembre, els dijous i divendres.

preus arquitectes: 30.000 PTA estudiants: 15.000 PTA altres professionals: 35.000 PTA

Valladolid (ES). Vivienda, Saló de la construcció, l'hàbiíat i les obres públiques. 31 octubre 4 novembre

ció de l'edificació.

horari de dimarts a dissabte, de 10 a 18 informació hores, diumenges i festius, de 10 a ETSAB. Càtedra d'Arquitectura Aquesta Comunicació és el docu- 15 hores. Legal, Dret Urbanístici Valoracioment de treball a partir del qual la ns. Diagonal, 649 de Barcelona. Comissió es vadonar untermini d'un lloc Telèfon: 93 401 58 69 V any per definir, conjuntament amb Museu de les Arts Decoratives els agents implicats dels Estats memPalau Reial de Pedralbes. Diagonal, bres, lesaccions prioritaries suscep686 de Barcelona. Graduat superior tibles d'enfortir l'eficiència d'aquesta indústria. Paisatgisme informació Telèfon: 93 280 50 24 V organitza Entre aquestes accions cal esmenL'Escola Tècnica Superiord'Arquitar: ia millora de la qualitat; el desentectura de Barcelona organitza volupament de la R+D; la promoció XXI Curset una nova titulació. de la formació; la simplificació i la Intervenció en el patrimoni modernització de la normativa; el informació recolzamenta les PIME. arquitectònic ETSAB. Diagonal, 649 de Barcelona. Telèfon: 93401 6341V organitza organitza Cambra Oficial de Contractistes Agrupació d'Arquitectes pera la Ded'Obres de Catalunya. fensa i Intervenció en el Patrimoni MàsterLaSalle. Arquitectònic. dia, hora i lloc Edificis intel·ligents i dimarts, 3de novembre, ales 13.30 dates construcció sostenible h, a l'Hotel Majestic de Barcelona. del 10 ai 13 de desembre.

inscripcions 10.000 PTA pera no socis. Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya. Pau Claris, 95,2n, de Barcelona. Tel. 93 302 22 61. fax. 93 301 95 6 7 V

ACTIVITATS AL MÓN

dilluns, 21 de desembre.

BasílicadeSantaMariadelMar de Barcelona.

La Comissió Europea va aprovar a la tardor del 1997 una Comunicació, ai Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions, sobre LaCompetitïvitatdelaindústriadelaconstfucció.

O

La Junta de Govern convida als col·legiats, als seus familiars i amics, al segon Concert de Nadal dels aparelladors i arquitectes tècnics.

II Seminari internacional Dinarde treball Anàlisi estructural de La competitivitat de la construccions històriques construcció: el futur pla d'acció europeu

informació CIMNE. Telèfon: 93 401 6487.

F

i arquitectes tècnics

aniversari

A L T R E S

dates i lloc del 4 al 6 de novembre, a l'Escola d'Enginyers de Camins.

N

dels aparelladors

del 10è

ales 20.30 hores.

organitza UPCi Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria.

I

Concert de Nadal

Sortida al teatre Dissabte, 28 de novembre al vespre, es farà una sortida al teatre, a 8arcelona.

'

A L T R E S

organitza Programa de Formació Continua LaSalle 1998-1999. horari a partit del mesde novembre, tots els dijous i divendres de 17a 22 h. informació Telèfon: 93 290 24 04 V

Madrid(ES). IV Congrés nacional del medi ambient. 23-27 novembre. Barcelona(ES). TECNOART 98 Fira internacional de la restauració, conservació i restauració de béns culturals. 27-29 novembre Londres(UK). Conferència internacional sobre lainformació "On Line". 8-10 desembre

Barcelona(ES). Saló de l'energia i el medi ambient. 19-23 març

HonoluluíUS). II Conferència internacional sobre laseguretatisaludenlaconstruccíó. 24-27 març Vancuver{C).VIIIConferèneia internacional sobre ladurabílitat de l'edificació els materials i altres components. 30 maig -3 Juny Pera consultes sobre aquesta secció: Centre de Documentació Josep Renart Tel:93240236l •


PUBLIREPORTATGE

DELS HABiïATGES

FIIIECTES 1 I K " 'STIICTIIES CUINES IETEÍ

^-iie«eniis

El 28 de febrer passat, es va publicar al BOE el Reial decret llei 1/1998 sobre infraestructures comunes en els edificis per a l'accés als serveis de telecomunicació. S'entén com a tals els serveis de: • Captació i distribució de ràdio i TV terrestre i de satèl·lit. • Accés al servei de telefonia bàsica. • Accés al servei de telecomunicacions per cable.

Àmbit d'aplicació Tot edifici d'ús residencial o no, sigui o no de nova construcció que, estigui acollit al règim de propietat horitzontal (Llei 49/1960) Tot edifici arrendat per un període superior a un any Tot complex urbà que disposi d'elements comuns.

Projecte tècnic: Amb l'objecte de garantir que les xarxes de telecomunicació a l'interior dels edificis compleixin les normes tècniques previstes, no es concedirà autorització per a la construcció o rehabilitació integral d'un edifici, si en e corresponent projecte arquitectònic no es té en compte la instal·lació d'una infraestructura comuna de telecomunicacions, signat per tècnic titulat competent (enginyer de telecomunicació) i visat pel Col·legi professional.

Serfin R.V. és una empresa preparada i legalitzada per fer instal·lacions de telecomunicació. Especialitzada en la realització de projectes, instal·lació, reparació i manteniment d'antenes col·lectives, terrestres i parabòliques, porters automàtics i vídeo porters, circuit tancat de televisió... El nostre Departament tècnic és a càrrec d'un enginyer de telecomunicacions que podrà assessorar i fer-vos els projectes d'ICT (infraestructures comunes de telecomunicacions) que haureu d'incorporar en els vostres projectes o construccions, (també projectes adaptats per a habitatges unifamiliars). Si és del vostre interès, un representant de Serfin RV pot passar a visitar-vos. Periòdicament us enviarem informació sobre les novetats al respecte; per això ens hauríeu de fer arribar les dades de la persona a la qual l'hem d'adreçar. Francesc Valls. Director comercial

C/Alegre de Dalt, 18 - 08024 Barcelona - Tel/Fax 93 284 13 94 - e-mail: serfin@clv.es - http://www.serfin.com


SERVEIS

I

C E N T R E

D

E

D O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

N F OR

R F N A RT

La paperassa per al compliment de la normativa de seguretat i salut B

uantes còpies del Pla de segu- designa un tècnic coma coordinador de retat he de presentar a Ins- seguretat i salut, i aquest ho assumeix. pecció de Treball? Hi ha algun lloc L'imprès és facilitat pel Col·legi, i had'anar fora de Barcelona on pugui pre- visatamblacorresponentnotad'encàrrecsentar l'Avís previ? Qui m'ha de pressupost. donar el Llibre d'incidències? Es facilitarà alpromotorperquè l'adjunti a l'avís previ i l'exposi a l'obra.

Després de 10 mesos de l'entrada en vigor del Reial decret 1627/1998 el Servei de Pla de seguretat i salut Normativa encara rep moltíssimes consul- Cadaconíractisíahaderedactarunplade tes d'aquest estil. Algunes fan referència als tràmits que ha de fer el constructor, i que acaben fent-los els tècnics de l'obra. Totes tenen però, un element comú: la presentació d'un documento d'un impresa un organisme. Per donar una resposta conjunta a totes aquestes preguntes a continuació farem un repàs de les dades bàsiques dels diferentsdocuments que es requereixen pera la les obres en general. Hi ha casos especials que calen, a més a més, altrestràmits i, per tant, altres documents (sobre explosius, inscripció d'empreses amb risc d'amiant, etc). Al Servei de Normativa hi podeu consultaria normativa d'aplicació encadacas concret.

han d'estarsempre a l'obra a disposició dels qui hi intervenen.

Document mitjançant el qual el promotor

Horari

del Centre

ccr,,*-^— c

•V

M

J^L·

Josep R c n a r l D> C O M . T B U C c, r t

Comunicació d'obertura del centre de treball Tràmit que haderealitzarqualsevolempresari prèviament a l'inici de l'activitat. És un tràmitque ja era obligatori peraqualsevol activitat abans del'enírada en vigor der Reial decret 1627/1998.

Ala província de Barcelona aquest tràmit es pot realitzar a qualsevol de les oficines dels serveis territorials de la Generalitat. seguretat i salut. El Pla ha d'anarsignat pel contractista, encara que en laseva redacció hi hagi intervingut una altra persona (tècniconotècnic). El Pla ha de ser aprovat abans de l'inici de l'obra (vegi's l'acta d'aprovació del p!a deseguretatisalut) En el tràmitde comunicació d'obertura delcentre de treball, per partdel contractista s'ha d'aportar dues còpies del pla de seguretat i salut. El Pla i l'acta d'aprovació

de

Dotumentatió

L'horari del Centre és el següent: • matins de8.30a14.30hores •tardes: de16a19.30 hores.

Telèfons: General: 93 240 23 61 Fax: E-mail:

Uibreque el segellaientregapel Col·legien el moment del visat de la coordinació de seguretat en fase d'obra. El coordinador hi deixa constància de tot allò que fa referència a la seguretat de l'obra (decisions preses, ordres donades, etc.)

El contractista ha d'emplenar un model oficial que se li facilita amb dades de l'empresaihad'entregarduescòpiesdel Pladeseguretatisalut.

Cinquena planta del Col·legi

\

(tel.934013008)

Llibre de registre de seguretat i salut

El Llibre de registre NO substitueix el Llibre d'incidències.

El coordinador de seguretat en laíase de projecte hadepreparar l'estudi de seguretat o l'estudi bàsic. Si no cal nomenar

Designació de coordinador de seguretat

Inspecció de Treball Travesserade Gràcia, 301 -311

No és necessari quan no hi ha coordinador de seguretat en la fase d'execució. En aquest cas ladirecció facultativa pot utiltzarel llibre d'ordres amb la mateixa finalitat que el Llibre de registre.

Estudi de seguretat i salut o estudi bàsic de seguretat i salut

te, el promotor ha de nomenar un tècnic competent pera redactaraquest esíudi. L'estudi o estudi bàsic ha d'anar visat pel Col·legi corresponent. És un delsdocuments aportaren el tràmitde sol·licitud de lallicènciad'obres. No es visen projectes sinos'acompanyendelcorresponentesfudio estudi bàsic. S'ha d'entregarunacòpiade l'estudio estudi bàsic a cada contractista, per tal que cada un d'ells prepari el seu pla de seguretat i salut.

Arquitecte tècnic

és la que es prencom adata de lliurament.

Acta d'aprovació del pla de seguretat! salut Els plans de seguretat i salut dels contractistes han de seraprovats abans de l'inici de l'obra pel coordinador deseguretat í salut en fase d'execució. Per a aquesta aprovació, cal emplenar i visar un model

Jesús Fernàndez

Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 93 240 23 81 General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SlT@apabcn.es

facilitat pel Col·legi (Acta d'aprovació del pladeseguretatisalut). Quan es visa laprimeraacta d'aprovació el col·legiat ha de demanar el Llibre d'incidències.

Llibre d'incidències

Quan el coordinador de seguretat en fase d'execució visa l'acta d'aprovació del primer pla de seguretat i salut de l'obra, el Col·legi corresponent facilitarà, apeiició del col·legiat, el Llibre d'incidències (900 ptes+IVA). El Llibre d'incidències ha d'estarsempre a l'obra, amb el pla i l'acta d'aprovació. Consta d'uns fulls perdupiicaton s'han de ferconstarels incompliments de les prescripcions que conté el pla de seguretat. N'hade tenircura el coordinador. En cas que s'hi faci una anotació, el coordinador n'ha d'entregar una còpia a I nspecció de Trebal I en el termini de les 24 hores següents a l'anotació. S'accepta l'enviament d'aquesta còpia percorreu certificat; en aquest cas, ladata de la tramesa

ABarcelona: c/Carrera, 20-24 (telèfon 93 4430707) A Cornellà de Llobregat: c/Torras i Bages, 24 (telèfon933756162) A Manresa: c/AlfonsXII,13 (telèfon938750038)

Avís previ Documentqueel promotor hadelliurarals Serveis Territorials del Departament de Treball de la Generalitat abans de l'inici de les obres. El tràmit es pot fer en les mateixes oficinesonesfalacomunicació d'obertura del centre de treball (vegi's les adreces al corresponent apartat). Conté dades de l'obra, del coordinador i dels altres intervinents. L'imprès corresponent, que cal emplenar, el facillitael Col·legi i no porta visat. L'avís previ ha d'estar exposat a l'obra, juntament amb el Full de designació de coordinador. •


N A

S

S

E

S

S

SERVEIS

F O R M A T O

R

I

A

R e s p o n s a b i l i t a t

P

R

O

l i v i l

F

E

S

S

I

O

N

A

i p r e v e n c i ó

L

I

T

f

C

N

/

C

A

d e l t i s t

Obres entre mitgeres. Lesions en fase d'excavació

B

a realització d'excavacions en solars amb edificis entre mitgeres és una situació de molt risc pel que fa a la sinistralitat en l'edificació. L'aparició de lesions en les construccions veïnes o a tercers (vehicles, maquinària, persones) és un fet molt habitual i

tació contínua de maçoneria, parets de terra, maçoneria o maó i sostres unidireccionals amb fusta, amb un estat de conservació bastant deficient.

veïnes amb el pas dels anys. Cal dir que, aquestes lesions apareixen amb molta més freqüència quan es tracta de finques contigües molt antigues, de construcció senzilla, amb fonamen-

costós. Tot i això, cal tenir present que aquest tipus de lesions pot arribar a provocar el col·lapse o la ruïna total de les cases veïnes i, en aquests casos, las sentències judicials condemnen a

La fase d'excavació en edificacions enfre miígeres genera gairebé el 60% del total de la sinistralitat en finque, en moltes ocasions arriba a ser ques contigües. si es pren com a de molta gravetat. referència els L'estudi de sinisanys 1993 i 1994, £ f i Les excavacions tres realitzat entre es pot determinar entre mitgeres poden 1987 i 1994 pel que el cost de les generar situacions Col·legi posa de lesions represenmanifest que més ta una mitjana de d'alt risc J J del 5% dels expe5 milions de pesdients de sinistre analitzats obeeixen ier sinistre. a aquesta situació. D'entrada, sembla que aquest cost Les operacions d'excavació són, no sigui gaire elevat. S'ha de tenir en per naturalesa, de poca precisió i so- compte, però, que sovint en tractar-se vint molt agressives per les estranyes d'edificacions molt antigues i de poca o imprevistes condicions estructurals dimensió. Això fa que el valor de les en què poden trobar-se les finques reparacions no sigui excessivament

\

indemnitzacions pel valor de l'edificació nova. Una de les accions més perilloses i arriscada és realitzar rebaixos o excavacions en el solar a la vora de les mitgeres. Sovint, el tall vertical de les terres o la realització incorrecta de talussos a prop de mitgeres provoca el col·lapse del terreny i el fonament es veu sotmès a una acció de gir, amb greus conseqüències per a l'estabilitat estructural de l'edifici. D'altra banda, el descalçament puntual del fonament de la mitgera pot provocar el descens d'un tram de paret i l'aparició d'esquerdes característiques en forma d'arc de

1 ( \ /

Chopo

descàrrega. Una altra casuística habitual i font de molts problemes és la realització de petites rases de fonamentació paral·leles a la mitgera per a la realització d'estructures noves amb parets de càrrega. Tot i que aquestes rases només tinguin profunditats petites (entre 60 cm i 100 cm), molts cops, són suficients per descalçar el fonament de la mitgera, provocar el col·lapse del terreny i el gir en la fonamentació veïna, amb la gravetat que això comporta. De vegades, en parets mitgeres molt antigues hi ha una absència de fonamentació i és la mateixa paret de maçoneria o maó la que està encastada al terreny uns quants centímetres, i qualsevol excavació que es

faci per sota de la seva cota de recolzament pot % provocar la descomposié J ció de la paret. \í En altres casos, l'ex£ \ cavació de pantalles vora f mitgeres comporta agressions importants. Bàsicament es tracta de dos problemes. D'una banda, les fortes vibracions provocades per l'impacte de la cullera bivalva, ja que poden provocar lesions en els edificis veïns i, de l'altra, el forat excavat per a la pantalla, que pot donar lloc al lliscament de terres o a la seva descompressió i a l'aparició d'esquerdes als edificis veïns en produir-se assentaments. També cal fer esment de la problemàtica, que també apareix en l'estudi amb les pantalles ancorades provisionalment en el terreny, ja que poden generar-ne la descompressió i l'aparició de lesions en edificacions que, aparentment, estan molt allunyades del tall de l'excavació. •

ESTUDI DE SINISTRES 1987-1994 ORIGEN DE LES LESIONS A ADJACENTS 0 20 Fase d'excavació , Enderrocs previs , Lesions al final de l'obra i Retirada de l'envà pluvial j


SERVEIS A

S

S

I N F O R M A T I U E

S

S

O

R

I

A

P

R

O

F

E

S

S

I

O

N

A

L

I

T

È

C

N

I

C

A

Enric Casanovas Arquitecte tècnic Servei Rehabilitació i Medi Ambient

Recomanacions

i e l'Assessoria

E

studi del projecte • És important comprovar si el projecte es basa en un estudi geotècnic, per valorar els criteris que s'han establert en la definició del mètode d'excavació i si hi ha una bona definició de les condicions tècniques amb què s'hagi previst dur-lo a terme.

iur U it a i

Mònica Clemente Advocada Assessoria Jurídica

professional

representa una disminució d'espai important i pot resultar inviable, especialment en solars molt estrets. Una alternativa a les pantalles poden ser els pílonatges realitzats amb un infereix petit ja que evita les vibracions.

• És fonamental que els tècnics facin una visita a l'obra, per comprovar l'estat de conservació de • Cal analitzar el sistema previst de fonamentació i les edificacions veïnes i en deixin constància la seva viabilitat pel que fa a la possible agressió a escrita. les mitgeres i, si cal, informar de la potencial perillo- • La direcció facultativa hauria de redactar un sitat a l'autor del projecte. informe tècnic i incorporar fotografies de l'estat actual dels • Si la tècnica d'excavació pot tí Cal disposar d'un edificis de l'entorn de l'obra presentar problemes, cal inforestudi geotècnic i fer que es vol realitzar. mar per escrit a l'arquitecte au• És recomanable redactar una tor del projecte per trobar-hi una bona inspecció acta notarial que reculli l'inforsolucions amb menys risc. del terreny J J me tècnic i les fotografies, i conservar-la en previsió de Abans d'iniciar possibles reclamacions futures. Aquesta acta nol'excavació: • Cal disposar d'un estudi geotècnic i fer una bona tarial es comunicarà també al promotor de l'obra inspecció del terreny. La cohesió de les terres, perquè en tingui coneixement i perquè es faci l'angle de fricció i la seva resistència a tallant són càrrec del cost, ja que és en benefici de la seva fonamentals per valorar el sistema d'excavació propietat. que cal seguir, i per preveure el comportament que tindrà el terreny. • Si s'han d'obrir rases de fonamentació paral·leles a les mitgeres, prèviament, cal fer cales per determinar la profunditat màxima d'excavació a què es pot arribar sense que es descalci el fonament. • L'elecció de sistemes d'excavació amb pantalles requereix moltes precaucions. La separació de la mitgera pol contribuir a reduir les vibracions, però

Josep M5 Calafell Arquitecte tècnic Assessoria Jurídica i Professional

Durant l'excavació: - Cal preveure algun sistema de recollida d'aigua de pluja. També es poden emprar lones de protecció a les parets mitgeres per allunyar aquesta aigua de les rases de fonamentació. • Si es fan recalçaments sota els fonaments de parets mitgeres, cal utilitzar formigons amb additius perquè neutralitzin la retracció.

• Cal donar instruccions precises al constructor sobre la longitud de les rases, inclinació de talussos, fases establertes per realitzar les dames i la forma d'executar-ho, així com les precaucions que calgui prendre, i anotar-ho en el llibre d'ordres amb l'assentiment o conformitat del promotor o propietari i el constructor. • També s'anotarà en el llibre d'ordres qualsevol decisió presa que modifiqui el que està establert en el projecte inicial, amb l'assentiment de totes les parts. •

Bibliografia J.A. JIMÉNEZ SALAS • J.L de JUSTO ALPANÉS - A.A. SERRANO GONZALEZ Geolécnia y cimïentos II. Editorial Rueda. 1976 J. GARCIA BOADA - P. MASCARENAS • J. VIDAL - M. ZARROCA Caracterlsticas mecànicas de los suelos. Cedesco-Técmco.Eneroi977 F. MANA Patologia de las clmenlaciones, Blume. 1976 LLOGEAIS Patologia de las cimentaciones. Guslavo Gili. 1984 J. SERRA GESTA - C. OTEO MAZO - A.M. GARCÍA GAMALLO-J.M. RODRÍGUEZ ORTIZ MecànicadelSueloyCimBnlaciones.U.N.E.0.1986

.

R. BELLMLJWT-JL GONZALEZ- J L LLORENS-F.MANAP.MASLLORENSPP.,ROSSI-S-ZALDIBAR:ManualdB Geotècnia i Patologia, diagnosi i intervenció en els (onaments. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. 1998 ASEMAS. Asociadon de Múluas de Segurosde Arquitectos Superiores. Numero 2. Danos a Colindantes

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics Augment d'òptica 30x Precisió angular 2 mgon Plomada òptica Trípode d'alumini o de fusta Mira topogràfica telescòpica

•Taquímetre Electrònic Ela RS5 • Distància amb I prisma 1300 m • Precisió angular i. S mgon •Augments òptica 26x amb compensació automàtica • Programes d'aplicació en construcció coordenades • Memòria interna 1900 punis •Trípode d/alumini o de fusta • Bateria de NIMH i carregador • Pri Prism i b o aplo l d

•Augment d'òptica 20x • Precisió angular 10 mgon. • Plomada d'òptica •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topografia telescòpica • Brúixola ohenQdora (opcional)

N° 10x26 •Augment d'òptica 26x • Precisió *l·1 m m j I Km. •Trípode d'alumini t • Mira topogràfica u 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 03007 BARCELONA


GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

Les empreses interessades a oferir el: seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

FUSTERIA f i

ESTRUCTURES £L

Alsina

Ull

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

| 08019 BARCELONA ;. (93)307 29 33 (93)307 26 92

MOBILIARI URBÀ ffl

FRAPONT CONSTRUCCIONS

Carga admisible 20 Tm

jordi porc

EN FUSTA

PUNTAL REGULABLE

ENCOFRADOS J. ALSINA, S A. Pol. Ind. Pla d'en Con. Camí de Font Freda üA OBI to Montcada y Reixac (BaicekHW) Ttü. {93) 575 X X Fax (93) 564 70 59

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ

MeWan UrtH - Jocs Parcs ln(=rte - Podaies pei I Esport Teodor Llorente. 30 Tel. (93) 726 42 07 - Fax (93) 726 21 Ot 08206 SABADELL (Vallés Qcdtlonlal)

ELECTRICITAT ALUMINOSI i

CATAUNA.S.A.

simon f i E P

Morters sense retracció.

MATERIAL RÉCTKICO

SENETON

BIGA EXTENSIBLE Muntaner. 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel. 414 00 16 Fax 202 3'

Rehabilitació C/ Santander. 42-48. Nau 39. 03020 BARCELONA Tel. 278 26 86-Fax 278 27 11

Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL 1.72619 11 'lax 726 07 61

AÏLLANTS

REHABILITACIÓ ,

ILUMINACION

Diputoción, 390 - 392 - Telèbra |93| 265 16 63" Fo< 193) 232 77 53 • 08013 Barcelona

SERVEIS BOOMERANG > etaria telefònica

U.'i FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA J

CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ Avgda.de la Granvb, 179 Tel. (93) 161 63 00 / Fax; (93) 261 63 10 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

REHABILIIS.L.

ATENEM TRUCADES PER 6.500 « . , * .

- Traduccions o lo/s els idiomes Tel. 417 35 47 ies. 434, 5è. A - 08022 Barc

PREFABRICATS D

CFT&Asoc.

_ILIZACIONES ^m

a

ALUMINOSIS

T & f l REFUERZOS ESTRUCTURALES ASSAIGS

Prefabricados de Hormigón.S.A.

qERCASA,

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL

DE PILOTS

CONSTRUCCIONES c/ PadiBa, 240 • Tel. (93) A56 14 53 fax (93) 436 72 85 • 08013 Barcelona

MANSO, 11 5* A • Tol. (93) 426 98 98 {3 lír FQX [93] 423 94 13 • 08015 Barcelona

Roselló, .VÍO-3*Í4 Tel. (i>5> 2<Í5 22 21

O8Ü25 Barcelona Fax: (93) 215 61 00

PAVIMENTS •AVIMl-A IS INDI STK1ALS DE FORMIGÓ I A S I A l . l . I I.UliKS DE RESINES I I·IMLIIÍICSESI'ECIAUS

Navès Induslríales ForjadosCerramien ChaletsParklngs Centros comerclales llanes, elc.

ROAR, S.A. FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGON 0B191 RUBI Pg. de les Torres, s/n - Edil. Dlamanle Bps Fabrica- Pol Ind. Rubí Sur - Barcelona *S 699 42 6 6 - Fax: 5B8 00 59

H0RMIPRESA

_EXTRAFORT_

mlc Tcrmoaiglla; divisions, faça - Prcssuposios m1 i/o Prru tancat. - Asscssorameni Tècnic. Servei i qualitat. edifici C - 03)40 Vilassar - Mftvil: 9B

lastraduri

VALLS* SISTEMAS DE TECHOS

Tec ho s desmontables de escayola aligerada

ROIG CURVADO 01 PERFILES, SA.

El sistema aleman para suelos industriales • Retubrimíentosile elevo ou ceshlencio mcíóniia y quimitn. • RepoiQiíòn (àiil, ràpida y Eionàmiïa de haches y grietas. • Anlipolvo, impermeabtliíados, hígièniios y detorolivos, ^ • • J V \ m £ r l r

*». San Jubàn. 20& Htrec 7 Poi Congtnf E-ONOOCEAJIOll.EltSIEiBiiJíno) Idl.(93l849S700-·íoi(93)a«SJ16

GEOTÈCNIA. MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Td.i FJX (977) 792783 - 138S0 CAMBRILS MajordeSami.J.E'S 1 Tel. 1 Fax (90Ï) 32A 332 - 08017 BARCELONA

© Altamente resistenfes a la humeéaé 15ANYS D'EXPERIÈNCIA ENLACONSTRUCCIÓ0JSEC

w M.0.

ESTRUCTURES METÀLUQUES LLEUGERES REFORÇAf^EMT 0E FORJATS •REFORÇ J3-P (DIT 268) ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES Arnau, 318,2a l a 08006 Barcelona Tel 414 1119 Fax 209 3128

jpr-miiii

2 horas resistentes

LABORATORI

DEL

ALLES

al fuego Fabrica: Oro. Li ei do-Puigcerdà, km. 20 Tel. |973| 43 20 54, Fox |973) i2 22 25 256B0 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Dalogación B art o lo no: fornada.. 76 Tel. [93] 338 39 11, 08550 L'HOSPITALET

PAV1HDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTO ANIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES TEFWATZOS CONTIGUS praçn Tsluan, i ler. i> OBDID Barcelona Tel.2G5D3 3D Tai, Ï65 2Ï7B

laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de l'erlilicació i els seus materials Cl- JOSEP CARNER. 27 - TEL. 879 33 91 TEL 1 FAX 879 45 17 - Q84BD GRANOLLERS

CLASSI FIC

D

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat' il·luminació

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció


Et

R E P O R T A T G E E L S

M A T E R I A L S

I

L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

D

E L

A

C O N S T R U C C I Ó

I Construir amb fusta

De l'11 al 29 de maig van tenir lloc al Col·legi les jornades titulades La fusta: futur anterior. Les sessions formen part del cicle que el Col·legi organitza des del novembre de 1995 amb la voluntat de propiciar el debat a l'entorn del coneixement i la utilització dels nous materials i tecnologies de la construcció. El cicle continua al novembre amb unes sessions dedicades a la impermeabilització de cobertes. En aquest número de L'INFORMATIU exposem les conclusions de les jornades dedicades al gran futur que té un dels materials més antics que coneixem.

H

na de les tendències que podem apreciar en l'actual renovació de la tècnica constructiva és la disminució de la massa de l'edifici. Aquesta és una característica que tradicionalment ha estat associada a la construcció amb fusta. Però la fusta presenta, a més, una sèrie d'avantatges com són les excel·lents qualitats mecàniques, la facilitat de prefabricació, especialment des de la popularització dels sistemes d'entramat lleuger, el baix impacte ecològic o la seva imatge càlida i natural. Aquests són aspectes que fan de la fusia un material amb grans perspectives de futur en el camp de la construcció. Tot i aquestes qualitats innegables, la fusta és vista encara amb una certa desconfiança fora dels seus límits geogràfics històrics. La durabilita! i la protecció davant el sol, l'aigua, el foc o els insectes plantegen nombrosos dubtes als tècnics que s'hi interessen. Així, si la fusta és vista sovint com a sinònim de qualitat, el coneixement del material -i sobretot dels seus derivats

més contemporanis- és encara una assignatura pendent per a la majoria dels tècnics de la construcció. La construcció en fusta és un sistema que té molt poc en comú amb la nostra tradició constructiva i aquest fet obliga a transformar completament molts dels esquemes usuals. Els problemes de la fusta tenen solucions tècni-

ques que cal conèixer i aplicar adequadament per tal d'obtenir les garanties necessàries del seu funcionament. El fet que la tecnologia de la fusta ens vingui sempre del nord, com passa sovint a la construcció, fa més complicades les coses i obliga a un esforç suplementari per part dels tècnics que l'apliquen. Les jornades celebrades al Col·legi tenien com a objectius analitzar el present i el futur d'aquest material «tradicional» i compartir algunes experiències d'obres realitzades a diversos països del nostre entorn. Les presentació comercial d'una sèrie de productes i tecnologies aplicades a la fusta va permetre alhora una aproximació directa entre fabricants i prescriptors, i una anàlisi de les característiques d'aquests materials. Paral·lelament, es va celebrar el seminari Construir amb fusta per aprofundir en els aspectes de comportament mecànic, bases de càlcul, muntatge ídurabilitat de les diferents parts de l'edifici. Es van presentar experiències provinents de l'Estat espanyol, Alemanya i Portugal. •


EL

N F O R M A T I U L A

F U S T A :

F U T U R

REPORTATGE

A N T E R I O R

La fusta: futur anterior Les jornades col·legials fan pensar en un increment de la presència de la fusta al nostre país

H

es darreres jornades del cicle Els materials i les noves tecnologies van dedicar-se a la construcció en fusta. Tal com succeïa en les primeres jornades dedicades a materials ceràmics, podria semblar una paradoxa parlar en unes sessions de noves tecnologies de la fusta, un dels materials utilitzats des del més antic a la construcció. La novetat, en aquest cas, era una novetat de tècnica i, sobretot, d'àmbit geogràfic d'utilització. Efectivament, en les tradicions constructives mediterrànies, la fusta hi ha tingut un paper secundari limitat als elements fi edats i als practicables, o bé utilitzat en construccions de poca entitat o de durada limitada. Al nord d'Europa, a Amèrica del Nord i Àsia, la situació ha estat i és ben diferent: la fusta té una tradició i un prestigi reconegut. De fet, a Europa podem parlar de dos models perfectament delimitats: una tradició d'origen mineral —amb la ceràmica i la pedra com a materials bàsics— al sud, i una d'origen vegetal —amb una utilització molt generalitzada de la fusta— al nord. A Catalunya, la fusta ha tingut un paper secundari a la construcció. Exceptuant algunes zones de muntanya, el seu ús s'ha limitat a les bigues de sostres i cobertes i a fusteria. Però fins i tot aquest àmbit d'aplicació, ja limitat d'origen, s'ha anat reduint en els darrers anys. El cas més espectacular és el de les fusteries exteriors on la fusta ha vist perdre en pocs anys la seva supremacia absoluta per passar a ser una mínima paret i, sovint, la de menys qualitat. Val a dir qua aquest fenomen no es dóna en d'altres països del nostre entorn; a Itàlia, per exemple, la iusta exterior manté un lideratge indiscutit. Els factors que han portat a aquesta situació són diversos, però e! més important és el desprestigi de la fusta com a material de construcció. A la fusta, se l'ha empès cap a dues posicions extremes, que és una altra manera de dir marginals. D'una banda, hi ha les fusteries més simples, realitzades amb fusta de pi amb deficiències d'as-

secatge, seccions sovint insuficients i tractaments inadequades, que s'ha convertit en sinònim de la pitjor qualitat, i de l'altra, hi ha les frondoses, generalment de producció totalment insostenible i que difonen una imatge de luxe, cara d'adquirir i de mantenir. Dues imatges contraposades que contribueixen a apartar aquest material de la major part de construccions i que fan, en definitiva, que perdi mercat dia a dia. Però, què hi ha de cert en aquesta fama i què són l'ús inadequat o la mala prensa? Podem utilitzar la fusta a l'exterior, o en elements estructurals amb garanties d'èxit? Podem col·locar fusteries exteriors de tusta en condicions equivalents a les de l'alumini? Aquestes qüestions van centrar bona part de les intervencions dels ponents de les sessions i del seminari.

• La fusta ha mort, visquin els seus derivats? La fusta és l'únic material d'origen vegetal que s'utilitza habitualment a la construcció. Això és un fet que té una gran importància en el seu comportament; els moviments, el caràcter profundament anisòtrop, i la facilitat d'atac que presenta, són algunes de les conseqüències d'aquest origen. Així una bona part dels esforços d'investigació al camp de la fusta han anat dirigits a contrarestar aquestes característiques massa rebels, massa poc predibles. Naixien els derivats: compòsitsformatsperencenalls o fibres de fusta i diversos tipus de resines o fins i tot ciment. Des dels clàsics taulers enllistonats, contraplacats o els aglomerats de partícules, aquests materials han tingut una ràpida expansió. Avui, tenim a l'abast, i a preus competitius, taulers de partícules resistents a la humitat, al foc (M1) o de baix contingut de formaldehid (ecològics), els nous taulers de fibres orientades (OSB) de gran resistència estructural (similar al contraplacat però a menor preu), taulers de fusta-ciment, amb excel·lents comportaments al foc i gran resistència

ía intervenció de l'arquitecte tècnic Joaquin Monlón iniciava les sessions tècniques

a l'exleríor, taulers acústics, etc. Aquesta jornades vàrem tenir-ne dos exemples: enorme gamma de productes a base l'una Cabrera de Mar, obra de M.Josep de fusta permet competir amb altres Masnou (vegi's L'INFORMATIU 128} i l'alproductes industrialitzats, oferir més es- tre a Aravaca, Madrid, obra de Daniel tabilitat i majors dimensions i controlar Gómez Valcarcel i Enrique Nuere. En els dos casos es tracta d'experiències els agents destructors tradicionals. Però la fusta natural contínua essent aïllades, però representa un inici d'una un excel·lent producte sempre que s'uti- manera de construir que té els avantatlitzi adequadament. El coneixement dels ges de la prefabricació tot i que és una agents destructors biòtics (fongs i insec- producció completament feia a mida. tes) i abiòtícs {radiació solar, canvis d'hu- Importar una tecnologia planteja semmitat.productesquímicsofoc) són fona- pre problemes, en aquest cas els més importants són mentals per deterla necessitat de minar la manera • • L a millor controlar els d'utilitzar la fusta i protecció de la fusta és efectes del sol el tipus de protecun detall constructiu sobre la fusta ció necessària secorrecte J J exterior (tot i gons la situació de risc del element. que en el cas Tot i que som lluny d'arribar a un consens, pel que fa a la necessitat de protecció i al tipus de mètodes utilitzats, un factor sembla clar: la millor protecció és un correcte detall constructiu. Evitar la humitat permanent dels elements constructius, afavorir-ne la correcta ventïllació, fer atenció a la insolació i corregirla amb la utilització de filtres, controlar la humitat de posada en obra així com el

d'Aravaca es va deixar la fusta sense tractar tot esperant que agafés el nivell d'enfosquiment desitjat) i, especialment, la dificultat que representa trobar constructors avesats a treballar completament en fusta.

correcte assecatge natural, són elements imprescindibles abans de determinar el tipus de producte protector utilitzat (fungicides, insecticides, filtres solars, etc.) així com la seva aplicació (superficial o

pels participants a les sessions, que va repartir-se entre els assistents i que es troba a disposició de tots els col·legiats a l'Àrea de la Tècnica del Col·legi, L'exemple de la introducció de les tècniques de plailorm-frame en la construcció d'habitatges de protecció social a Alemanya, en una zona on no existia cap tradició anterior de construcció en fusta, presentat per Max Merk, va ser, prou engrescador com per pensar en

profunda).

• Construir amb fusta avui Un dels aspectes tractats durant les sessions va ser el de les possibilitats reals de construir en fusta. La utilització de tècniques d'entramat lleuger, unclàs;íc als països d'origen, comencen a deixar-se veure a! nostre país. A les

Per tal de poder millorar aquest segon problema es va preparar un llistat d'industrials, a partir de les informacions i de les experiències aportades

un increment de la presència de la fusta al nostre país. • Joan Sabaté Director de les jornades


P|

*0TECTORdela

Xylamon •"REVENTIVO y CURATIVO Wntra la CARCOMA

'"AIAM1ENTO PROTECTO" d e la MADERA

PARA OBTENER MAYOR INFORMACIÒN SOBRE LOS PRODUCTOS "XYLAZEL" CONSULTE A NUESTRO SERVICIO TÉCNICO

CARCOMA5 HONGOS INTEMPÈRIE

« 9 k (986) 34 34 24

(93) 772 22 44

CARCOMAS HONGOS INTEMPÈRIE

CARCOMAS TERMITAS HONGOS INTEMPÈRIE

DESOWAG GmbH APARTADO 91 Gàndaras de Prado, s/n. Tal.: (986) 34 34 24 Fax:(986)34 64 17 36400 PORRINO (Pontevedra


^ j C t r a . de Berga, s/n. 08680 GIRONELLA (Barcelona) =^^. = ^ Telf. 93 / 825 03 D4 - Fax 93 / 822 81 75 — r~=~ Las instalaciones de IMPREGNACIÓN DE MADERAS, S.A. (IMSA) estin situadas en la localidad de Gironella (Barcelona) y tienen una experiència de mas de 50 anos en la elaborarien e impregnadón de maderas destinadas a la construcción; como postes de transmisión, RTI (rollizos torneados e impregnados), estacas erapalizadas, pavimentos de madera, maderas destinadas a la agricultura, conformadón del paisaje, parques infantiles, pérgolas, construcdones decorativas exteriores, etc. r í mayor porcentaje de fabricación dentro ELde este completo catalogo de productos esta destinado a Los RTI, elaborades a partir de maderas procedentes del Pirineo catalan • con unas dimensiones que van desde los 5 ; hasta Los 25 cm de diàmetre Estàs maderas son tratadas mediante procesos de impregna- :

rión en autoclave, por lo que quedan protegidas contra los agentes destructores (agua, sol, hongos e insectos), siendo efectivas para todas las clases de riesgo (1-5) descritas en la norma europea EN 335/1/2. La penetración del protector en la albura del RTI esta garantizada gracias a la comprobación del grado de humedad antes de la impregnadón, disponiendo de secaderos industriales para casos en que éste no fuera el adecuado. Los RTI tienen una superfide limpia y completamente torneada, su periodo medio de vida se cuadriplica debido a su gran durabilidad natural y sus aplicadones pueden abarcar desde La construcdón de parques de recreo infantiles hasta

empalizadas, cercados, vallas de carretera, decoración del entomo de viviendas, instalaciones hípicas, tutores para arbolado: conformadón de paisajes, etc.

IMPREGNACIÓN DE MADERAS, S.A. - IMSA Ctra. De Berga, s/n - 08680 GIRONELLA (Barcelona) - Tel. 93 825 03 04 - Fax: 93 822 81 75 E-mail: imsa@minorisa.es • www.bergueda.net/imsa

ÍTlOCUSQ Maderas Cunill, S.A.

• • • •

Aserradero Palets y embalajes Madera estructural Mobüiario urbà no y construcciones en madera

Esta empresa, desde su inicio como aserradero de maderas hace màs de 30 anos, progresivamente ha ido ampliando sus actividades. En la actualidad ademàs de ofrecer toda clase de madera aserrada para el sector de la construcción, embalaje, etc. así como fabricación de paletas y embalajes, ha ampliado sus instalaciones ofreciendo al mercado, estoc de toda ctase de madera estructural en pino silvestre del Pirineo, previamente secada para su inmediata colocación en obra en condiciones óptimas, pudiendo opcionalmente subminístrarse con diferentes sistemas de impregnadón y acabado para asegurar mayor durabilidad. También fabricamos y disponemos en estoc de una gran variedad de mobüiario urbano en madera como, jardineras, papeleras, mesas, bancos, vallas, etc. así como diferentes escuadrías en maderas cepilladas para la construcción de pérgolas, suelos de madera, etc, todo ello fabricado con maderas previamente impregnadas con certificación de la clase de riesgo núm. 4 según la norma EN/335/1/2, pudiendo asimismo ofrecer el servicio de fabricación de elementos especiales según proyecto, así como su instalación en la obra. Si desean màs información pueden soücitar nuestros catàiogos, consultar nuestra pàgina web o bién dirigirse directamente a nuestra empresa.

MACUSA Maderas Cunill, S.A. Ctra. Manresa a Berga, Km. 69.3 • 08680 GIRONELLA (Barcelona) • Tel.: 93 825 01 01 • Fax: 93 822 82 46 E-mail: cunill@minorisa,es • web: www.bergueda.net/cunill


EL

REPORTATGE

\ L A

F U S T A :

F U T U R

H F O *

M A T

A N T E R I O R

Projectar en fusta: passat i futur H

othom sap que per projectar amb encert hem de conèixer els materials que emprem, i que el fet de tenir uns bons coneixements de la història de la construcció ajuda a assolir un mínim nivell d'èxit en la construcció actual, llevat que l'únic que ens importi sigui l'eco efímer de la lloança de les revistes de moda del moment. Si això és així amb qualsevol material, amb ía fusta és absolutament imprescindible. És cert que la fusta per a molta gent és un material obsolet que no requereix gaire atenció, ja que fins i tot n'han sorgit succedanis, derivats de la mateixa fusta, els quals aparentment ens pemeten d'oblidar-nos d'aquest històric material i dels seus problemes inherents, i que en haver desplaçat les pràctiques tradicionals fan inútil el seu coneixement. Res és més lluny de la realitat. Qualsevol dels nous productes que la indústria posa a la nostra disposició, fusta laminada, fusta contraxapada, taulers de fibres o de partícules, continua essent de fusta, i, si abans era imprescindible conèixerel comportament d'aquest destinat prop de setanta milions per anamateria! peculiar, amb més raó conti- litzar l'estat de la sostrada de la catedral nua essent necessari conèixer-ne el de Terol, construïda el 1261, perla preocomportament, coneixement que es cupació lògica per la seva tremenda complica amb el dels nous materials, vetustat, i es va arribar a la conclusió que dels quals, per cert, no tenim encara el seu estat és bo i que la millor intervenprou experiència per poder comparar- ció serà deixar-la como estava. los realment amb la fusta de la qual Doncs, i,si la fusta que es va utilitzar procedeixen. ía més de set-cents anys ha resistit el El canvi de segle passat va ser testipas dels segles sense gairebé tenir-ne moni de l'aparició de nous materials que cura, no és hora que tornem a ocuparpoc a poc anaven desplaçant la fusta del nos-en i que tornem a considerar-la com seu important paper en la construcció. un bon material de construcció? I encara No obstant, el predic més: hem de resent canvi de secuperar-ne l'ús i li i Els pitjors gle ens ofereix un considerar-la com enemics de la fusta són testimoni del fet un magnífic materiun mal projecte i una que aquella subsal de construcció mala utilització} J titució de materials que podem utilitzar no ha estat tan proen els nostres prometedora com es preveia aleshores: jectes. l'acer s'oxida i, si no rep un manteniment Però tot i essent tan bon material no acurat acaba rovellant-se, i l'etern for- és invulnerable, sobretot a les males migó" que recomanava la Carta d'Ate- pràctiques constructives. El pitjor enenes, com a paradigma de material inalte- mic de la fusta és un mal projecte i rable, ha demostrat que no es pot garan- encara ho són més unes males condicitir una vida sana més enllà de deu anys ons d'utilització. D'aquí ve l'enorme inteper cada centímetre de recobriment que rès que revesteix el coneixement històprotegeixi les seves armadures de la ric del bon ús d'aquest material, cosa intempèrie. Les que aparentment no te- que ens proporciona el millor ensenyanen perill d'oxidació, per la protecció ment sobre les condicions que han fet de reductora del ciment, també són vícti- la íusta un material capaç de resistir el mes del rovellament a causa de les ine- pas dels segles o, al contrari, constatar vitables fissures que al Ha;g de la vida de que les formes de disseny van conduir a l'estructura es van fent a la capa de la seva ràpida degradació i posterior ruïna. ciment que les protegeix. Els nous materials sorgits de la fusta No obstant, estructures de fusta de més de set-cenls anys continuen desafi- —precisament per millorar-ne el comant el pas del temps; recentment s'han portament—, continuen sent essenci-

alment fusta, i el que era bo per a la fusta continua essent-ho per aquests nous materials. No hem d'emprar-los, per tant, tan a la lleugera que fins oblidem que es tracta de productes vulnerables en major o menor mesura, principalment als efectes de les humitats persistents. Això no vol dir que la humitat sigui intrínsecament enemiga de la fus-

ta —l'aigua és un dels seus components— però no podem ignorar que la resistència de la fusta depèn directament del seu contingut d'humitat i que, quan aquest augmenta, no solament disminueix la seva resistència de càlcul sinó que també es fa més vulnerable a l'atac de xilòfags depredadors que aconsegueixen així íusía suficientment tendra per iniciar el seu procés destructiu. N'hi ha prou d'evitar el contingut d'hu-

mitat per sobre del 20 % per tenir unes bones garanties de conservació de la fusta i això es pot aconseguir amb una mínima cura a l'hora de dissenyar la seva ubicació en la construcció. Comptem, per tant, amb un material recuperat per a la construcció, amb un passat històric que ens ofereix bons exemples d'aprenentatge per a la bona utilització seva, però també comptem amb una sèrie de nous materials, que continuen essent fusta, que ens permeten realitzar noves solucions per a las quals la història de la construcció a penes pot ajudar-nos. Ens enfrontem, doncs, a una situació en què és imprescindible conèixer el comportament de la fusta com a material de construcció amb peculiaritats pròpies que històricament han con-


I L A

F

U

N S

F T

O A

:

R

M

A

T

F

U

T

dicionat les seves formes d'ús, les quals continuen essent condicions que caf respeciar, atès que l'ús de la fusta com a malerial tradicional no s'ha abandonat en absolut. I que també hem de respectar davant les noves ofertes de materials que en sorgeixen, precisament del desig de superar els seus problemes tradicionals, materials que ens ofereixen nous camps d'utilització i menys limitacions a l'hora de projectar. Vegem aleshores quin és ei panorama actual que troba a la seva disposició el projectista actual.

Naturalment que un dels camps en què la fusta pot jugar un important paper és en la realització de sostres, no solament perquè tradicionalment hagi estat el material insubstituïble pel feí de ser històricament l'únic disponible capaç de treballar eficaçment a flexió, sinó perquè ens aporta una lleugeresa impossible d'aconseguir amb altres materials. En aquest camp, i'oíerta actua! de fusta permet construir a preus baixos sostres de gran rigidesa, l'únic inconvenient dels quals és el d'un cantelí d'una altura renyida amb les ordenances urbanes que ens forcen acomprimir cada cop més el gruix dels sostres per aconseguir el màxim aprofitament que sol ser exigència habi-

I U

EL

U R

A

N

T

E

R

I

O

REPORTATGE

R

tual de promotors immobiliaris. Evidentment que no insistiré en la conveniència d'utilitzar la fusta en les obres de rehabilitació de sostres antics d'aquest material, qüestió de la qual avui ja no cal convèncer els tècnics responsables de la rehabilitació d'edificis, pels avantatges que significa introduir materials heterogenis en qualsevol conjunt constructiu. Però sí que esmentaré les possibilitats de retorçar amb fusta els sostres antics de fusta, bé perquè ha perdut part de la seva capacitat portant pel fet que han sofert atacs de xilòfags, bé per necessitats d'increment de les sobrecàrregues a resisitr típiques de tot procés de reestructuració d'edificis. Aquests reforços tenen el gran avantatge de ser molt lleugers i, en moltes ocasions, en substituir amb fusta altres materials de reblert més pesants, s'arriba a alleugerir el pes propi dels sostres, compensant així els increments de càrrega d'ús, cosa que pot evitar la necessitat de reforç de pilars i fonaments, fet que no es pot despreciar. Es poden fer amb taulers o amb fusta massissa, ja sigui serrada o laminada. A més dels avantatges anteriors, s'hi afegeix que les operacions es realitzen en sec. Tampoc no hem d'oblidar les capacitats decoratives que ens ofereix l'ús de la fusta en la construcció de sostres, aspecte que encara no s'ha poíenciat

BIBLIOTECA INFANTIL A PORTO (PORTUGAL)

H

es diferents sessions de les jornades sobre la fusta celebrades ai Col·legi d'Aparelladors van abraçar diversos àmbits i oferiren diferents punts de vista quant al potencia! del material i a la seva aplicació. El que més m'interessava remarcar a la presentació del nostre projecte (un petit pavelló de fusta que funciona a Porto com a biblioteca/ludoteca infantil) té a veure directament amb les perspectives d'ús de la fusta en el concepte del projecte d'arquitectura, en tant que element estructural, de revestiment i d'expressió arquitectònica. La fusta és un material amb múltiples aplicacions i múltiples expressions/padrons d'ús, versàtil -cosa que, d'altra banda, s'ha confirmat a les diferents presentacions-, que permet ser emprat com a estructura de suport, revestiment de parets i de pavi-

ments, etc. El pavelló biblioteca/infantil està constituït per una estructura moduíar en pilars de fusta massissa, als quals es sobreposa una estructura secundària per a l'aplicació dels plafons de revestiment, exterior i interior. Aquests plafons també suporten les superfícies de vidre, finestres i portes, totes elles corredisses, que comuniquen amb l'exterior i permeten una ventilació transversal del pavelló. La idea d'una construcció íntegrament de fusta, amb caràcter de pavelló, també té a veure amb la localització de l'edifici, un jardí públic, i amb la seva preiesa temporalitat. A Portugal no hi ha tradició de construir totalment en fusta, entre d'altres coses perquè no es construeixen elements estructurals preíabricats de fusta i la seva importació resulta onerosa per a l'obra. De fet, si es tractés d'un edifici de construcció no efímera, molt probablement s' hi haurían afegit altres materials de suport com estructures de ferro, fonaments de formigó, marcs més resistents i també un major aïllament tèrmic de l'edifici, la qual cosa es manifestaria necessàriament amb més confort i amb uns acabats millors. El pavelló de fusta que funciona com a bliblioteca per a nens i nenes, tai com estava projectat i construït, i com va ser presentat a la

nostra participació a les jornades sobre la fusta, està en plena sincronia amb l'entorn, és d'una extrema simplicitat en termes de composició, textura i color, i valora el disseny com a expressió primera d'una idea de arquitectura. • Paula Santos

Ubicació:

Jardí de la Fundació ingeniero Antonio de Almeida. Porto (Portugal) Promotor: Cambra Municipal de Porto Arquítecta: Paula Santos Col·laboradors: Rui Ramos i Joaquim Sanlana Data: 1994 Fotos: Luis Ferreira i Paula Santos Els proíesslonaís interessats trobaran una anàlisi completa de l'obra a la revista A+t Núm. 9 Iow tech/baja tecnologia. 1997


EL

REPORTATGE

LA

F U S T A :

F U T U R

H

F O R M A T

A N T E R I O R

prou en aquest període de recuperació de la fusta, però que ens en poden donar una clara idea les solucions utilitzades per Gaudí en les seves obres, per exemple en la planta noble del Palau Güeïl de Barcelona (en la foto).

Un altre camp d'utilització massiva de la fusta és la construcció d'habitatges, especialment unifamiliars, tot i que es tracta d'un camp en què al nostre país encara hi ha massa reticències perquè pugui proliferar, ja que s'assimila la construcció en fusta amb la construcció provisional. Malgrat que la construcció nordamericana d'habitatges unifamiliars és aclaparadorament majoritària en fusta, els espanyols associen a aquesta una vida efímera i obliden que als Estats Units molts dels seus monuments històrics són precisament casas de fusta que ja es construïen fa dos-cents anys, i no són molt més antigues per la raó única que anteriorment aquell país no existia. En aquest tipus de construcció és on més varietat de solucions trobarem, però desgraciadament aquesta diversitat solament és deguda a la manca de fusters experimentats en la construcció d'a_quest tipus d'habitatges, comparat per exemple amb els EUA. La fusta és un matèria!

que es presta a la prefabricació, però les raons que cada fabricant pugui tenir per arribar al seu procés constructiu són molt diferents en uns països respecte d'altres, cosa que crea una enorme confusió a i'hora de decidir les solucions més adequades en cada lloc. Si parlem del nord d'Europa, ens trobem amb unes condicions climàtiques en què pocs dies és possible treballar a l'exterior amb un mínim de rendiment. En aquestes circumstàncies, un procés de prefabricació pot absorbir uns alts costos, que sempre seran competitius enfront de qualsevol procés constructiu tradicional, amb independència que la fusta sigui o no un material barat. Però si a més el cost de la fusta és baix, una part d'aquests majors costos industrials es rebaixa, cosa que fa que el procés sigui encara més interessant. Aquestes circumstàncies canvien a mesura que avancem cap a latituds més meridionals, i el sobrecost de les instal·lacions necessàries per a la fabricació i dels complicats transports que calen, fa que el procés industrial potser no sigui tan interessant, tot i que encara pugui competir amb altres sistemes constructius més o menys tradicionals. Es podria parlar d'opcions encaminades més a industrialitzar el procés constructiu que a fabricar la construcció, però en qualsevol dels casos la fusta s'ofereix com a

PAVELLÓ DE FUSTA A CABRERA DE MAR (CATALUNYA)

H

I programa reduït d'un petit habitatge de cap de setmana i de vacances, va ser i'excusa ideal per poder experimentar amb la tecnologia de la fusta, tant en l'àmbit dels tancaments com en el d'estructura. L'edifici es configura com un paveíló, en un bosc de pins mirant el mar, a la comarca del Maresme. La idea de! projecte i de l'ús de !a fusta, va sorgir dels- refugis de cap de setmana que Marcel Breuer va construir durant la seva estada als Estats Units.

tipus «lasur» de color pi. La fusta estructural es va protegir en profunditat contra agents biòtics, amb un sistema de cambra al buit en aquelles esquadries no vistes i en els elements exteriors. I, superficialment, en els elements vistos. Es va buscar l'optimització del material amb l'ús de mides coincidents 0 múltiples de les mides estàdard. Una decisió important, va ser que tota la fusta seria pi nòrdic d'origen controlat i explotació regulada tant a l'estructura, tancaments o terrassa. El treball de la fusteria estructural i tancaments el va fer un oficial i un ajudant. La durada de l'execució i acabament de l'estructura, tancaments

Es va reflexionar sobre les possibilitats expressives de la tecnologia de la fusta i sobre la capacitat d'integració en el medi natural d'algunes construccions de la cultura Ünlandesa, com són els pavellons-sauna. La idea de la proposta d'una caixa de fusta, suportada per una plataforma, que l'enlaira de la terra a la vegada que una terrassa, permet la prolongació de l'activitat de l'habitatge a l'exterior, la major part de l'any. Un volum més baix d'obra de maó envolta i entrega la «capsa» de fusta ambel pendent del terreny i la protegeix d'humitats. Aquest volum es constitueix com a espai servidor, dis-

1 coberta va ser de dos mesos. • posant-hi el mobiliari de cuina, els armaris, el corredor i e! bany. Sobre l'àmbit de la sala, hi ha un segon nivell, que constitueix un estudi al qual s'hi accedeix independentment per una escala des de la terrassa i que gaudeix de bones vistes. Ei sistema d'estructura utilitzat és un entramat de fusta tipus plalform frame, connectat al forjat i el mur d'obra. El tancament exterior, es va resoldre amb un revestiment exterior de taula de pi tipus redwood, rere el qual es troba una cambra d'aire ventilada. La protecció de la fusta en termes de durabilitat, canvi de color i manteniment, va ser una de les qüestions que més van preocupar, a causa deia manca de tradició de revestiments exteriors amb aquest material. Finalment, la solució emprada va ser una protecció superficial amb pintura

Maria José Masnou Ubicació: Propietari: Projecte: Direcció facultativa:

Constructora:

Fotos:

Cabrera de Mar Ricard Masnou Maria José Masnou, arquítecta Maria José Masnou, Jordi Roig (arquitecte), Joan Nogué (arquitecte tècnic) Fusteria estructural Josep Aymerich; Fusteria i ebenisteria Velasco y Alcario Chopo

Els professionals interessats trobaran una anàlisi completa de l'obra a L'INFORMATIU núm. 128. Segona quinzena. Juny


EL

I N F O R M A T L A

F U S T A :

F U T U R

material adequa! a aquests fins, especialment per la seva lleugeresa i també per la facilitat de treballar-la. La gran pregunta la resposta de la qual encara desconeixem és si sabem quin tipus d'utilització de la fusta en la construcció d'habitatges és l'oportuna per a la nostra latitud, si és que aquesta alternativa té opcions reals d'ocupar un lloc del nostre mercat immobiliari. Per a mi, no hi ha dubte que, en definitiva, la resposta és fonamentalment econòmica i que la fusta certament reuneix condicions adequades per competir amb una construcció actual els costos de la qual són excessivament alts i la seva qualitat no és pas l'òptima desitjable, especialment si volem fer un habitatge unifamiliar més o menys allunya! d'un entorn productiu, cosa que eleva els costos d'una eficaç coordinació dels diversos oficis que han d'intervenir en l'obra, fins al punt que s'arribi a prescindir de la imprescindible coordinació, amb resultats que difícilment podran deixar-nos satisfets. La utilització de la fusta pot ser una manera d'aconseguir un procés de construcció més racional que el tradicional, però cal trobar una fórmula que doni resposta als nostres problemes concrets, i la solució no sol trobar-se en l'adopció de models importats, que poden ser ade-

REPORTATGE

A N T E R I O R

quats per a països d'origen però que ignoren molts dels condicíonants que ha de reunir la construcció al nostre país. Un dels teòrics avantatges de la construcció en fusta és la seva economia, però aquesta economia no existeix si no se sap avaluar correctament. Efectivament, si comparem els costos d'una casa de fusta amb una de construcció tradicional, veurem que el preu per meíre quadrat varia molt poc o que fins i tot pot arribarà ser més barat en una construcció tradicional. No podem ignorar que el cost de la fusta estructural i de mà d'obra, en principi és més car que el cost de la mateixa estructura feta de d'obra tradicional i que la resta de partides que componen la construcció, portes, finestres, instal·lacions, etc. van ser iguals en ambdós casos. L'autèntica economia de la construcció en fusta és de tipus indirecte i consisteix a saber aprofitar la seva major lleugeresa, cosa que pot permetre eliminar mitjans auxiliars d'elevació, estalviar en fonaments, majors llums o més llibertat de composició, etc. No ens serviria de res poder construir més barat si no sabíem fer-ho. Una de les paradoxes que existeix en la construcció de fusta als Estats Units és que la construcció prefabricada és més cara que la feta in situ (parlant en tots dos casos de la construcció amb fusta). La raó és molt

NORTH BUILDING SYSTEM LTD EMPRESA CONSTRUCTORA TELF.: 93 580 91 42 • FAX: 93 580 95 17

Casa construïda en Sant Cugat del Vallés (1994)

Estructura construïda en Platja d'Aro (1997) tspeaahstas en Construcdones Aügeradas de Modera Acabados de Alta Calidad Revestimiento exterior en Obra Vista, Piedra, Monocopa, Cotegrand, modera, etc.

CASA AMB ESTUDI A ARAVACA (ESPANYA)

B

s tracta d'un habitatge amb estudi localitzada al poble d'Aravaca, aprop de Madrid, destinada a una jove parella de dissenyadors gràfics. Disposa de dues entrades bessones i adjacents, una per a l'estudi i l'altra pera lavivenda, que permeten l'accés a l'edifici des del carrer. El volum compacte de l'edifici manifesta a l'exterior la diferència entre les dues parts del programa i en facilita la lectura de l'edifici des de l'accés. A l'interior, l'escala principal separa les dues zones. La planta baixa de la vivenda està ocupada pel gran saló a migdia i per la cuina. En la planta alta, els dos dormitoris principals, amb les seves terrasses i banys, comparteixen una galeria al sud. Un altre nucli amb dos dormitoris petits ocupa la meitat de l'espai que, en planta baixa, correspon enterament a l'estudi. Tota la construcció s'ha executat en fusta, seguint una modalitat actualitzada del sistema balloon frame nordamericà: fonaments de fàbrica de maó i primer sostre de formigó, línies estructurals a base de bastidors de pi solidaritzats mitjançant taulers de pi contratxapat i sostres superiors de pi massís o laminat i tauler de pi contratxapat. Els revestiments interiors són de cartró guix autoportants i els exteriors de tarima de pi encadellat. En coberta, dos volums de gelosia dissimulen les xemeneies i els aparells d'aire condicionat, • Arquitecte: Col·laboradors: Aparellador: Gestió del projecte: Fotos:

Qartiel Gómez Enrique Nuere, Carlos Ruiz, Heli Sanchez Aurelio Pérez Hernani 68 Eduardo Sànchez i Àngel Luis Baltanàs

Ets professionals interessats trobaran una anàlisi completí le l'obra a la revista AVMonograHas núm. 60. Juliol-agost 1996,


EL

R E P O R T A T G E

LA

F U S T A :

F U T U R

I N F O R M A T

A N T E R I O R

Resía, però, un terreny en què avui la fusta juga un paper principal: les grans cobertes. La seva lleugeresa situa la íusta en un lloc privilegiat en buscar solucions per cobrir grans llums. Les limitacions d'utilització de les seccions tradicionals s'han superat amb l'aparició de la fusta laminada que ha obert uns camps d'utilització abans impensables. Cal dir també que la fusta laminada sovint es presenta com la panacea capaç de resoldre amb fusta tots els problemes estructurals que puguem imaginar-nos. Hi contribueixen els seus fabricants donant-nos els problemes resolts, sense necessitat que haguem de perdre ni un moment a elucubrar possibles al IM U l l l l l t > l l l ^ l l l U isIU'-'k'WIl'l

fS*S·J·JllSI*SU

l·»'

ternaíives. Però no hem d'oblidar que fabricar fusta laminada requereix un procés que encareix considerablement el producte, i molts vegades els problemes estructurals es poden resoldre amb fusta serrada amb les escairades disponí-

bona concepció de la solució en fusteria que el simple càlcul d'esforços que pot realitzar una enginyeria. Si qui calcula les estructures de fusta no té bona experiència en fusteria, difícilment arribarà a una bona solució final. Aixf, veiem que les solucions realitzades en fusta laminada poc a poc van seguint els mateixos passos que es van haver de seguir en la fusteria tradicional. Al cap de poc d'aparèixer la fusta laminada, se'n van veure els avantatges que, a part de poder augmentar arbitràriament les seves seccions, va ser la de poder corbar-la imitant així les solucions que de forma natural permetien les branr ques corbes del roure en la fusteria històrica, com també l'avantatge que supo, g q p sava peces Ino però Ulrffbd utilitzar UIIM Y£-t4l ^'Vf'l^\*U IV Irectes, ^/ULtJ^J, ^SVI V Ven II q antenia la continuïtat de les quals ess mantenia totes les seves fibres. No obstant, el gran camp d'aplicació de la fusta laminada en tot moment fou el d'aconseguir grans escairades, com les emprades històricament en ... les construccions ex-

bles al mercat, cosa que significa que cepcionals, però impossibles d'aconsel'elecció de la fusta laminada pot pre- guir en l'actualitat. Aquestes escairasentar un encariment innecessari de des.aixícomlapossiblitatdeconformarl'obra que pot duplicar o fins i tot triplicar les segons la voluntat del projectista, el cost de la solució respecte de la que van fer possible oblidar la seva utilització podríem realitzar amb fusta serrada. com a material típic de treball a flexió, i va És cert que la intervenció d'un fabri- permetre'nl'úsenlaconstrucciódegrans cant que es responsabilitza del procés arcs, en què totes les seves fibres trebapot tranquilitzar-nos pel fet que no hà- llaven fonamentalment a compressió gim de controlar la qualitat de la fusta simple, una de les formes de treball més serrada, procés en què sempre ens res- eficaces de la fusta. També s'ha utilitzat d'oblidar. Per aquesta raó, el camp de ia ta alguna incertesa, però també és cert la fusta treballant exclusivament a tracsenzilla: un fuster, amb l'ajuda d'un fami- construcció exclusivament en fusta tal que si el fabricant de la fusta laminada ció, " ' " sol-ücitació ""iii^^'"!" a * què "<<* teòricament ianri,*-imnnt ,co_ resliar o d'un amic, sí tots dos coneixen pon encara millor, però que planteja l'ini sigui un terreny per a la cons- no és prou estricte en els rigorosos conl'oüci, poden construir una casa de fusta irucció industrialitzada, on la prefabrica- trols de fabricació necessaris, pot induir- convenient de la correcta solució de les sense necessitat de grans mitjans auxilició podria aportar avantatges econò- nos a assumir riscos molt importantí unions perquè es pugui aprofitar E ars i, no cal dir-ho, sense necessitat de mics (especialment per la possible rapinés difícils de detectar amb els nostres quadament aquesta virtut de la fusta. les despeses generals que comporta desa d'execució), i de qualitat d'acabats mitjans. Per últim, la fusta laminada ha tornat qualsevol empresa per mitjana o petitat que avui són fora de l'abast de la consPodria creure's que l'ús actual de la a imitar la tecnologia que històricament que sigui. trucció tradicional. fusta laminada permet oblidar-se de les s'aplicava a la fusta serrada per supi Aquest mateix íenonem existeix al Oblidant-nos, per tant, de la utòpica o solucions tradicionals de la fusteria d'es- rar-ne ._. les limitacions. Encara que -, la fusnostre país, però en el camp de l'obra de no construcció íotal en fusta, avui dispo- tructura, però res és tan lluny de la reali- ta laminada teòricament es pot fabricar paleta on veiem que" un oficial mitjana- sem d'ofertes molt interessants per in- tat. El problema de la fusteria continua en qualsevol escairada i longitud, hi ha ment despert, amb l'ajuda de mà d'obra cloure en la construcció tradicional (amb essent el de resoldre les unions dels uns condicionanís de fabricació que imno qualificada, pot independència de la seus elements, i pedeixen passar de • • L'autèntica construir-nos qualfusteria de taller), tant en la tradiciódeterminades dimen( f El p r o b l e m a d e l a sevol habitatge unieconomia de la com són les bigues sions, cosa que unit a nal com en la reafusteria contínua famiiiar que no tinper a sostres, ja si- litzada amb fusta les dificultats del consfrucció en fusta essent el de resoldre gui gaires pretensiguin de fusta serra- laminada, el matetransport degrans peés saber aprofitar la ons. I és molt difícil, da ambunagran va- rial d'ambdues soles unions dels seus ces des del punt de seva lleugeresa J J sinó impossible, rietat d'escairada i lucions és el mafabricació al lloc de la elements J J competir en preu llargs, o que aquestes estiguin compos- teix: la fusta. I íamconstrucció, semblaamb aquesta mena de contractistes. Però tes per diferents combinacions de mate- bé tant si es tracta de fusta serrada com va haver posat fre a les possibilitats de en canvi no és gens difícil competir-hí en rials distints derivats de la fusta. A més, de fusta laminada les tensions de com creixement de les estructures, un cop qualitat. Aquest és el terreny en què ia les nombroses solucions per a cobertes pressió són distintes segons la direcció que es va conèixer el comportament fusta pot plantejar la batalla a la cons- lleugeres, les característiques de pes i en què s'apliquin els esforços, cosa que estructural dels seus elements va pertrucció tradicional, i no necessàriament d'aïllament tèrmic de les quals milloren sempre obliga a analitzar acuradament metre la realització de cintres de llums tractant de convertir-se en l'únic material molt les solucions tradicionals sense sigla trobada de ies diverses peces. En un molt majors que les dimensions de les de l'habitatge, sinó tornant a recuperar nificar un augment dels seus costos i, el cas i en l'altre, les contraccions o infla- fustes disponibles. Altrament, aquest els terrenys perduts. Més endavant, quan que és més important, la gradual adop- ments per canvi de la humitat ambiental camí obre a la fusta laminada un camp arribem a recuperar l'ofici de fuster i n'hi ció d'aquestes solucions parcials poc a segueixen tenint importància, però mol- d'aplicació els límits dels qual són encahagi un bon nombre de qualificats, es poc aniran retornant als constructors ía ta més en el cas de la fusta laminada pel ra per establir. • podrà pensar a competir amb la cons-, confiança en la fusta i amb això aquesta fet de poder utilitzar seccions de dimentrucció tradicional, la qual, d'altra banda, material acabarà per recuperar el paper sions molt majors que en el cas de la a la nostra latitud té uns avantatges res- en la construcció que mai no havia d'ha- fusta serrada. pecte de la de fusta que tampoc no hem ver perdut. És per això que és més important una Enrique Nuere


EL

N F O R M A T I U L A

F U S T A :

F U T U R

REPORTATGE

A N T E R I O R

Adhesius emprats

Cola WBP fenòlica

Característiques fislques i mecàniques Pes específic Estabilitat dlmensional Panells i perfils de fusta aglomerad amb resines i acabats amb làmina acr Conductivitat tèrmica Aïllament acústic Comportament al foc Assaig d'envelliment

Tipus de material Perfils de partícules de fusta amb resines Faig procedent de troncs Espècie de fusta emprada Peces de 5,4,3,66 i 5,5 m de llarg Dimensions de fabricació Revestiment acrílic amb colors llisos Acabats del material Revestiment amb fulls fenòlics imitació de fusta Resines fenòliques i parafina Adhesius emprats Característiques físiques i mecàniques Pes específic Estabilitat dimensiona! Conductivitat tèrmica Comportament al foc Absorció d'aigua Assaig d'envelliment Resistència a la tracció Resistència a la compressió Resistència a la flexió Mòdul d'elasticitat Resistència al desgast

800-900 Kg/m3 1 -3 mm/m 0,20 W/m°k (DIN 52612) M2.M1 2 hores = 0,3-0,6% 24 h = 4,0-5,0% Durabilítat 30 anys (dades CSTB) 20,4-30,6 Kp/cm* 663 Kp/cm2 367-408 Kp/cm* 40.816-61.224 Kp/cm; 1-2 MU/any(DIN 53799)

Elements auxiliars de muntatge

Bedoll 18 mm de gruix: Resistència a la tracció Resistència a la compressió Resistència a la flexió Mòdul d'elasticitat Resistència al desgast

Bedoll: 700 Kg/m!; avet: 520 Kg/m3 Ample i llarg: 0,0015% per cada 1% de variació del contingut d'humitat (rang 10-27%) Gruix: 0,3-0.4% per cada 1% Bedoll: 0,147 W/m°k (a una humitat relativa del 47%) 30-35 dB, segons tipus Sense tractament classe 3 Amb tractament classe 1 Segons l'acabat del tauler. WISA PATIO i WISA FAÇANE estan preparats per resistir els raigs ultraviolats. 139Kp/cm? 85 Kp/cm; 156Kp/cm ! 89.081 Kp/cm* 320-12000 VTA (DIN 53799)

Elements auxiliars de muntatge Estructura lleugera galvanitzada tipus ORY WALL Segells de qualitat atorgats SFS-EN ISO 9001 a l'empresa Schauman Wood. Certificat 38\0\95\RTE5 del VTT de la qualitat de les coles segons SFS-EN 314-1 i DIN 68705

Bigueta estructural prefabricada de fus la microlaminada en forma de doble T.

Subestructura de Mates de fusta tractada o metàl·lica. Remats amb perfils d'alumini o de PVC i cargols d'acer inoxidable Segells de qualitat atorgats Avis technique 7/89-759 del CSTB Tipus de material Fusta prefabricada Espècie de fusta emprada S.P.E. Dimensions de fabricació 44x302; 44x241 mm (llargs de6i 12 Acabats del material Natural Adhesius emprats Cola fenòlica Característiques físiques i mecàniques Pes específic Tallant màxim Moment màxim EI-101 Tipus de material Tauler contraxapat Espècie de fusta emprada bedoll o avet, principalment Dimensions de fabricació 1220 x 2440 /1250 x 2500 /1500 x 3000 mm Toleràncies de fabricació <1000mm±1 mmfinsa>6000mm±5mm Acabats del material Pel·lícula fenòlica (120 / 220 / 240 / 400 g/m2) Recobriment especial paper per pintar Recobríment de resina de poliester. Amb fibra de vidre (800 g/m!). Amb textura de cautxú texturat

3,6 Kg/ml 645 Kp 619 mKp 944 N'íTim2

Elements auxiliars de muntatge Connectors metàl·lics, reforços de fusta Segells de qualitat atorgats NER-119, NER-200, NER-481, BOCA, ICBO, SBCCi


EL

REPORTATGE

LA

F U S T A :

F U T U R

N

F O R M A T

A N T E R I O R

Característiques de comercialitxació Tipus de material Fusta prefabricada Espècie de fusta emprada Pi groc, S.P.F. Dimensions de fabricació 89x241; 89x302; 89x89 mm Toleràncies de fabricació ± 1 mm Acabats del material natural Adhesius emprats

Cola fenòlica

Tipus de protecció Superficial per penetració Tons de color Diversos (vermell, groc, blau, negre, blanc, blau, salmó, etc.) Rendiment Entre 15 i 40 nWI Envasos 1,51101

Característiques físiques i mecàniques Característiques físiques Pes específic Resistència a la tracció Resistència a la compressió Resistència a la flexió Mòdul d'elasticitat

720 Kg/m3 153 Kp/cm1 183 Kp/cm* 204 Kp/cm3 140.816 Kp/cm2

Punt d'inflamació 160-226X Comportament al foc No genera gasos tòxics

Elements auxiliars de muntatge Connectors metàl·lics, reforços de lusía Segells de qualitat atorgats NER-119, NER-200, NER-481, BOCA, (CBO, SBCCI

FINESTRART, Pastor - Prefabricats de fusta Descripció del producte Finestres i portes de fusta laminada Aplicacions Tancaments exteriors Característiques de comercialització Tipus de material Espècie de fusta emprada

Fusta Pi {Pinus sylvestris) i avet [Picea abies) de boscos sostenibles Classificació segons el material C14, C18, C24, C30 Dimensions de fabricació Segons demanda Adhesius emprats Cap Característiques físiques i mecàniques • Pes específic Estabilitat dimensiona) Conductivitat tèrmica Comportament al foc Resistència a la tracció Resistència a la compressió Resistència a la flexió Mòdul d'elasticitat Segells de qualitor atorgats

460-560 Kg/m3 0,1-2% (segons cares) 0,11 -0,32 W/m°C 0,6-1 mm/min C14/81,6 Kp/cm3 C30 /183 Kp/cm2 C14/163Kp/cm2 C30 / 234 Kp/cnf C14/142 Kp/cm2 C30/306Kp/cm3 C14/71.428Kp/cms C30/122.448Kp/cm2

Tipus de material Fusta laminada Espècie de fusta emprada Meranti (Dark Red Meranti} Acabats del matèria! Vernís a porus obert Adhesius emprats Cola blanca D-4 Característiques físiques Pes específic Absorció d'aigua

730 kg/m3 Quan està envernissada mínima

Elements auxiliars de muntatge Ferratges


EL

N F O R M A T I U L A

F U S T A :

F U T U R

REPORTATGE

A N T E R I O R

Aplicacions

Protector decoraliu (lasur), base dissolvent, hidrófug, insecticida, lungicida i anti raigs UV. No tanca el porus Inscripció al registre lítosanitari núm. 18329/00

Pel tractament de tot tipus de fustes exposades als riscos 1,2,3,4 i 5 (per interiors, exteriors i contacte permanent amb el terreny i aigua dolça o marina} segons norma EN 335.1

Per l'acabat protector de tot tipus de fustes exposades als riscos 1, 2 i 3 (per interiors i exteriors) segons norma EN 335.1

Protector hidrosoluble d alta fixació. Inscripció al registre filosanílari núm. 14215/04

Característiques de comercialització

Característiques de comercialitxaciò Tipus de protecció Mètode de tractament Tipus de protector Agents destructors dels que protegeix Tons de color Acabat superficial Dosi recomanada Envasos

Protecció profunda, mitja o superficial Autoclau o immersió prolongada Hidrosoluble Tot tipus d'insectes í fongs La fusta tractada agafa un to verd El mateix que la fusta Sola coberta: 4 Kg/m3 Intempèrie: 6 Kg/m3 Intempèrie en contacte amb el terreny: 8 Kg/m3 Sacs de 50 Kg

Tipus de protecció Mètode de tractament Tipus de protector Agents destructors dels que protegeix

Protecció decorativa superficial Brotxa, pistola o immersió breu En dissolvent orgànic Coleòpters (corc) i fongs

Tons de color Acabat superficial Dosi recomanada Rendiment Envasos

Incolor i 11 colors transf Acabat mat 150-200 cm3/m2 5-7 rrWI Metàl·lics de 2.5,5,25, 375 i 7501

Característiques físiques ! químiques

Característiques físiques i químiques

Densitat a 20"C Viscositat a 20°C Punt d'Inflamació Temps d'assecat Comportament al foc Capacitat d'hidrofugació Principis actius Contingut de COV Pigments utilitzats

Densitat a 20°C Viscositat a 20°C Punt d'inflamació Temps d'assecat Comportament al foc Capacitat d'hidrofugació

Segells de qualitat atorgats

Concentrat sòlid Concentrat sòlid No inflamable Mínim 1 setmana No incrementa la inflamabilitat No conlé resines hidròfugues Dicromat d'amoni, fluorosilicat de coure i triòxíd de crom No conté dissolvents No conté pigments

Principis actius Pigments utilitzats

0,837 g/cm3 30 s en copa Ford 3 mm 41 °C 6-12 hores No incrementa la inflamabilitat Conté resines hidròfugues segons UNE 56541 Permetrina i tolilfluanida Inorgànics micronitzats

Segells de qualitat atorgats

IfBt - Institut für Bautechnik

IfBt-Institut für Bautechnik

\r L· aparició de nous productes és una constant en l'evolució de la construcció. Aquest fenomen, però, s'ha accentuat en els darrers anys i ha tingut un canvi qualitatiu. No es tracta t a n t de noves aplicacions, o de noves geometries i possibilitats de productes ja existents, sinó de formulacions ex novo, on la ciència dels materials, i en especial la química, juga un paper destacat. I de química, els tècnics de la construcció que no s'hi han dedicat específicament, en saben poc. Dins del cicle Els materials i íes noves tecnologies de la construcció, el Col·legi organitza unes jornades dedicades a productes específics per a la impermeabilització de cobertes, que consten de tres sessions tècniques, un seminari específic sobre construcció de cobertes i una exposició dels materials presentats.


EL

REPORTATGE

LA

F U S T A :

H

F U T U R

t

O R M A T

A N T E R I O R

XYLAMON DVIL

XYLADECOR SATINADO

XYLAMON FONDO

XYLADECOR SATINADO ESPECIAL INCOLORO EXTERIORES

Protector preventiu en dissolvent orgànic in-

Protector decoratiu (iasur), base dissolvent,

Protector preventiu en dissolvent orgànic in-

Protector decoratiu (lasur), base dissolvent,

secticida, fungicida i hidròfug per a l'impreg-

hidròfug, fungícida i antí raigs UV. No tanca

secticida, fungicida i hidròfug, per a la ïm-

hidròfug, fungicida i doble (iltre solar incolor.

nació incolora a porus obert de tot tipus de

el porus. Inscripció al registre fitosanitari en

pregnació incolora a porus obert de tot tipus

Permet la transpiració de la fusta. Inscripció

fustes. Inscripció ai registre fitosanitari núm.

tramitació

de fustes. Inscripció al registre fitosanitari

al registre fitosanitari en tramitació

17293 (en tramitació)

núm. 18349/00

Pel tractament de tot tipus de fustes exposa-

Per l'acabat protector de tot tipus de fustes

Pel tractament i imprimacíó de tot tipus de

Per l'acabat protector de tot tipus de fustes

des als riscos 1,213 (per interiors i exteriors)

exposades ais riscos 1, 2 i 3 (per interiors i

fustes exposades als riscos 1, 2 i 3 (per

exposades als riscos 1,2 i 3 (per interiors i

segons norma EN 335.1

exteriors) segons norma EN 335.1

interiors i exteriors) segons norma EN 335.1

exteriors) segons norma EN 335,1

Protecció mitja

Protecció decorativa superficial

Protecció superficial

Protecció decorativa superficial

Autoclau o immersió prolongada

Brotxa, pistola o immersió breu

Brotxa, pistola o immersió breu

Brotxa, pistola o immersió breu

En dissolvent orgànic

En dissolvent orgànic

En dissolvent orgànic

En dissolvent orgànic

Tot tipus d'insectes i fongs

Fongs cromògens

Insectes coleòpters i tot tipus de

Fongs cromògens

fongs xïlòfags Incolor

Incolor (int) i 7 colors transparents

Incolor

El mateix que la fusta 3

Acabat satinat

El mateix que la fusta 2

Incolor per fustes a l'exterior Acabat satinat

100-150 cm /m (2 capes mínim)

Antiblavat: 90 cmVm Protecció integral: 250

150-200 cm3/m2

7-10 nWI

4m ! /l

7-10mz/l

Metàl·lics de 2.5,5,375 i 7501

Metàl·lics de 2.5, 5, 25,375 i 750 I

Metàl·lics de 2.5,5,375 i 7501

0,849 g/cm3

0,930 g/cm3

0,890 g/cm3

Molt fluid

32 s en copa Ford 4 mm

Molt fluid

34 s en copa Ford 4 mm

61 °C

41 °C

45°C

41 ° C

2-3 dies

6-12 hores

12-24 hores

12 hores

No incrementa la inflamabilitat

No incrementa la inflamabilitat

No incrementa la inflamabilitat

No incrementa la inflamabilitat

Conté resines hidròfugues segons

Conté resines hidròfugues segons

Conté resines hidròfugues segons

Conté resines hidròfugues segons

30 I/m

3

3

0,920 g/cm3

UNE 56541

UNE 56541

UNE 56541

UNE 56541

Permetrina i tolilfluanida

Tolilfluanida

Permetrina i tolilfluanida

Tolilfluanida

No conté pigments

Inorgànics micronitzats

No conté pigments

No conté pigments

IIBt- Institut fur Bautechnik

IfBt - Institut für Bautechnik

IfBt - Institut fur Bautechnik

If8t- Institut JürBautechniK

• P R O G R A M A

í.

O R G A N I T Z A C I Ó

I

S E C R E T A R I A

T È C N I C A

Àrea de la Tècnica i Departament de Cultura del Col·legi.

EXPOSICIÓ del 17 de novembre al 4 de desembre

1

MATRÍCULA

SESSIONS SESSIONS

TÈCNIQUES

9

17 de novembre: U coberta plana: del Moviment modern als nostres dies.

B

24 de novembre: Els materials de la impermeabilització.

1 de desembre: Patologies de la impermeabilització.

TÈCNIQUES

preu de les sessions tècniques per a col- legiats i estudiants: 3.500 PTA les tres sessions. No col·legiats: 5.000 PTA

SEMINARI preu del seminari per a col- legiats i estudiants: 15.000 PTA. No col- legiats: 20.000 PTA.

SEMINARI 0

tipologies i planteig general de la planta. 0

0

Es lliurarà certificat d'assistència.

19 de novembre: Et disseny constructiu de la coberta plana: Í

I N S C R I P C I O N S

I

I N F O R M A C I Ó

26 de novembre: Impermeabilitzacions amorfes. Característiques físiques i químiques.

Servei d'Informació.

3 de desembre: Posada en obra. Control i normativa. Desconstrucció.

Planta baixa.

Les sessions i el seminari tindran lloc a la sala d'actes del Col·legi.

Tel: 93 240 20 60. Fax: 93 240 20 61.

Places limitades.


L

M

L A

'

F

I

U

N

S

F

T

O

A

:

R

M

F

A

T

I

U

T

U

Et

U

R

A

N

T

E

R

I

O

R E P O R T A T G E

R

PUBLICITAT

BIO-PROTEC, FUSTIFICAR /

WELAAN

Descripció del producte

Arquitectura nòrdica en madera

Protector de la fusta amb base dissolvent Inscripció al registre fitosanitari pendent de registre Aplicacions Protector de la fusta per interior i exterior Característiques de comercialització Tipus de protecció Mètode de tractament Tipus de protector Agents destructors dels que protegeix Tons de color Acabat superficial Envasos

En profunditat Autoclau al buit Base dissolvent Insectes i fongs Incolor Natural de la fusta Contenidors de 1000 Kg

Característiques físiques ii químiques

Este líbro presenta con 13 ejemplos una completa visión de la moderna arquitectura en madera en Noruega, Finlàndia y Suècia, desde una sauna hasta un museo. Con 120 imàgenes, pianos y bocetos de 13 edificaciones ejemplares, con textos de los propios arquitectos, este libro es una fuente de sugerencias para todos los interesados en la madera como material de construcción especialmente para el campo de la arquitectura y el diserïo en general.

Densitat a 20°C Viscositat a 20°C Punt d'inflamació Temps d'assecat Comportament al foc Principis actius

0,85 g/cm3 Líquida 333°C <mm^ 1-2 hores ^""***^^^^ Inflamable entre 23-61°C "^* Permetrina i Mirecíde kw1001 (compost orgànic amb nucli d'isotiazolinona)

BORACOL - IMPEl, ISPANIA

Reslouraciones

Idioma: Castellano, Francés, Italíano. 170 pàgs.

Precio: 7500 + Gastos de envio (IVA incl.)

Descripció del producte Sals de bòrax Aplicacions

^ ^ Nòrdic Timber Council Organo de información y promoción de las maderas de:

W T * N M.Í - •«—' Tractament corc, tèrmitscuratiu i fongs i preventiu contra el

^^BPH—^_jfl2k~3|iiiliH

Característiques de comercialització

FINLÀNDIA, NORUEGA Y SUÈCIA C/ Capitàn Arenas n9 22,1 - 4S, 08034 BCN (Esparïa) Telf. 34 93 205 22 03 Fax. + 34 93 205 60 22 No dude en consultarnos. Estamos a su disposición

Tipus de protecció PJIIIIIIIII _ Superficial Mètode de tractament Per impregnació, brotxa, polvorització t&S^dlTipus de protector Per penetració Agents destructors dels que protegeix Insectes i fongs Acabat superficial Mat Dosi recomanada Variable Rendiment Entre 5 i 10 m^/l

A c|M ._.

-

Característiques físiques ii químiques Temps d'assecat Principis actius

48 hores / 1 setmana / immediat Sals de bòrax

Segells de qualitat atorgc[fs

' V

Ministeri de Sanitat Mediambiental de Dinamarca

mm

-****00^~

^


Triçalc

Càlcul d'estructures tridimensionals

Nova versió 3.5 • Optimització de Windows 98. • Gràfiques d'isovalors. • Plànols d'armat de barres inclinades en veritable posicioi talls transversals en forjats. • Nousllistatsde sol.licitacions i de peritatge. • Noves opcionsde i un umc programa amb Visualització en mode càlcul. barres d'acer i de formigó, SÒlid, tant durant la • Comandaments undo i forjats, fonaments i murs introducció de dades, com redo, amb 200 nivells. de soterrani. finalitzat ei càlcul. • Funcionament • un mateix programa • Importació d'estructures centralitzat en xarxa. • Manual d'instruccions que pot calcular una barra, un en format D X F 3 D amb generació automàtica enlinia. pòrtic, un forjat o tota de nusos i de barres. l'estructura complerta. • Importació de plantes i • Forjats inclinats, alçats en formats DXF 2 D i barres d'acer d'inèrcia ràster per a la definició de variable i estructures la geometria. mixtes. TricalcReticulars+ • Composició automàtica de Fonaments í+2+4+7 • Predimensionat plànols i editor d e automàtic, consideració 225.000 ptes.* plànols integrat pera iiur dels eixos geomètrics i Substitució perTricalc modificació. peritatge de les armadures. • Desenvolupat específicament a • Treball sobre qualsevol pla, no solsament horitzontal, 32 bits pera Windows +195.000 ptes. sinó també vertical o inclinat, 95, Windows 98 \ Tricalc Cadi+Enmrdapum) Windows NT4.0. així com globalment.

Líderen prestacions

SÓAATB

±50.000 ptes.

Arktec

26020 Madrid - RPablo Ruiz Pfcasso a'n - Torre Wcasso TBl.9l55819 92-Fax915565768-putiHce8riitec.com 08010 Barcelona - C/BaWn 7 TeJ.932653164-Fax93 2652B69-bamaeartlec.coni www-arMec.com


Fusteria D'OBRES i

per

a

d e c o r a c i ó


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.