DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
BonPastor,5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax2<!02061 E-n
\ AMÉS AMÉS
@ apabcn.es Delegacionsa Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
La LOE elimina la referència a les titulacions
Defensar el sector per José Antonio Otero
Montserrat prepara el seu mil·lenari El Centre respon
B
Assessoria fiscal Responsabilitat civil i prevenció del risc El mercat de treball Les activitats
L'I-iFORMAl
4 34 3 1
Fa-:
liu©aj: L-luoeun
funcions que tindran els diversos agents
tectes. La Llei aborda, no obstant, te-
un darrer esborrany de projecte de Llei de l'Edificació que eludeix el tema de les competències professiónals específiques i, quan parla de les
de l'edificació, no identifica quines titulacions les hauran de fer. Això ha provocat el rebuig dels representants dels col·legis d'aparelladors i dels d'arqui-
mes molt urgents i necessaris com ara les responsabilitats i garanties, d'una manera que interessa els usuaris i tanv bé els professionals. •
Tres estudis sobre l'Eixample
La construcció creix un 31%
B
H
l creixent volum d'obres de rehabilitació que es duen a terme a l'Eixample de Barcelona ha motivat la realització de diversos estudis tècnics, com ara el de costos de rehabilitació i manteniment de les façanes de l'Eixample que ha preparat el Servei g Rehabilitació del Col·legi. •
activitat constructora de les comarques de Barcelona durant els primers sis mesos de 1998 ha crescut un 31% respecte de l'any passat. Destaca la construcció de 23.119 nous habitatges dins d'una tendència que segueix augmentant en 7io aquests darrers mesos. • —
.obcn.ci
u digilol: h l l p : / / w
HI de nSanció: , Lydici Perera,
Carlei •CartoHà.Jo
Romon P<,ígí Jordi Morlol (vortic.dïgilal) CoordinocÍó:Eliionda
Pucurull
l'obra: JocinSobalò.í[ovicrA umodci, Joiop , Xa-íerOliva.Gabrif :\o Scl·iSm ï V3c encFurlI A t i e u ora me ni Im güiilk: Angcl 1 Ballarà eia Dio, Chopo Fali Disií mygrdilic: SGR iltlMigo
Oipàii 1 legal: B-423f
iss N: íubicrípt
I Ministeri de Foment ha presentat
Millorar l'entorn sonor a la ciutat H
enir en compte l'entorn sonor en els projectes urbanístics, potenciar els sons de la ciutat i defensar la necessitat d'una arquitectura poètica són els principis que guien la tasca del Comitè 6 dei WFAE, que ha estat constituït recentment per j« professionals de diverses disciplines i professors de la UPC. • -H
11 32-2802
ions: El
: 93 2^0 23 76
08540 Manraia. Tel. 93
O8J00 Granollers. Tol. 91 V o l l i l Occidental: Soni Fr
Complodora: Corlolo Aguado VocaU: Albert Lòpoz iborrD, Joan Ardòvol, Delegats; Oiona: Bornal NogLujro Vallei Orienlol: Frederk da Bui>n
n iva reiponsabilitol dels ouiort
Servei de Tecnologia Química 23 a 32
OR, UANTO
Sus ojos no tienen precio. Por eso E I Z O los cuida desarrollando monitores que ofrecen la màxima calidad de imagen y garantizan la salud ocular de sus
E l Z n estudia todos los detalles e investiga cada dia para ofrecer los mejores monitores en el entomo profesional y domestico. Los monitores EEIZn poseen una vida útil superior a la de cualquier otro monitor de gama alta del mercado, proporcionando las mejores prestaciones durante ocho anos y sin producir trastornos o lesiones oculares. Cuando invierte en E I Z Q esta apostando por la tecnologia mas avanzada. No ahorre en salud y por un poco mas de dinero confíe en la marca de monitores líder en tecnologia. Para EIZO sus ojos no tienen precio. ;Y para usted? ;No daria mas por ellos que lo que EIZO le propone en esta oferta? "Promoción valida del I al 30 de noviembre" Visitenos en SIMÓ - Stand 2016
www.mitrol.es Tel: 93 478 09 00 Fax: 93 478 35 68 e-mail: illopart@mitrol.es
EL
TEMA PROJECTE
I DE
LLEI
DE
N F O R
E D I F I C A C I Ó
La Llei d'ordenació de l'edificació (LOE) va ser un compromís legislatiu adquirit l'any 1986. Després de moltes propostes, el govern de l'Estat va presentar, el setembre passat, una darrera versió que aborda el tema urgent de la responsabilitat civil i les garanties als usuaris, però que no identifica quines titulacions han de fer cada funció.
La LOE no vincula titulacions i funcions El darrer esborrany conserva l'estructura bàsica del text divulgat el juny
B
l Ministeri de Foment va presentar el passat 21 de setembre un darrer esborrany de Projecte de llei d'ordenació de l'edificació que conserva l'estructura bàsica del text divulgat al juny del qual L'INFORMATIU en va publicar un extracte (vegi's L'INFORMATIU 130). L'esborrany ha passat ja el període de consulta dels representants de ies institucions del sector i es troba pendent d'aprovació pel Consell de Ministres. S'iniciaria així la seva tramitació parlamentària, que podria ser aprovada durant el primer trimestre de l'any vinent i entrar en vigor a finals de 1999.
• Una llei necessària La Llei aborda aspectes molt urgents í necessaris per a un sector que té trets diferencials respecte d'altres sectors industrials i que és clau per al desenvolupament de i'economia del país. En primer lloc, ei text defineix eis diferents agents que intervenen en el procés d'edificació i estableix les funcions i responsabilitats de cadascun d'ells. En segon lloc, proposa un sistema esglaonat en relació amb el període de responsabilitat civil segons les diferents parís de l'obra. Finalment, el sistema s'acompanya amb l'oblrgatorie-
l'ediücaciò necessita una llei d ordenació que clantiqui /uncions, racionalitzi el procés constructiu i doni garanties a I usuari
suport a la regulació necessària del sector i al plantejament general de la Llei, però demanant una vinculació clara de la titulació professional d'arquitecte tècnic i d'arquitecte a les funcions corresponents que el text defineix. Avui, l'edificació necessita una llei tat d'una assegurança de garantia que d'ordenació que clarifiqui funcions, rapermeti als usuaris una ràpida repara- cionalitzi el procés constructiu i doni ció dels danys garanties als usuque es produeiaris d'acord amb n els darrers xin als edificis per les estructures seixanta anys ha quedat productives i els vicis o defectes consolidat un marc constructius. sistemes de treball actuals. Qued'intervencions dels El darrer esborrany, però, i a tècnics en l'edificació J J den les qüestions competencials, diferència de En els darrers seil'anterior, eludeix el tema de les competències professionals específiques i, quan parla de les funcions que tindran els diversos agents de l'edificació, elimina tota referènciaa cap titulació en concret. Això ha provocat el rebuig dels nostres representants i també dels col·legis d'arquitectes, que han iniciat una campanya conjunta d'oposició a la darrera versió del projecte tot manifestant el
xanta anys, ha quedat consolidat un marc d'intervencions dels tècnics en l'edificació: un tècnic que dissenya i dirigeix conceptualment, un tècnic que dirigeix l'execució material de l'obra i la controla, i un contractista o constructor que l'executa, El cert és que la proposta consolida un model de direcció de les obres d'edificació definint dues funcions: la direc-
ció de l'obra i la direcció de l'execució de l'obra. La definició i les obligacions d'aquesta última corresponen a la intervenció tradicional dels aparelladors i arquitectes tècnics en el marc de la direcció facultativa de les obres. Sense caure en un corporativisme obsolet, la llei ha de garantir que el procés
UNA Ull POSITIVA Defineix els agents i les seves obligacions. Estableix requisits bàsics de qualitat. Estableix un esglaonat en els terminis de responsabilitat Estableix un sistema de garanties pera l'usuari. Possibilita la contractació de serveis professionals a una persona jurídica com ara societat de professionals o enginyeria, eníre d'altres. Això afavoreix la empresarialització del professional i el treball piundisciplinari.
respon a unes exigències tècniques i ha de preservar la presència de professionals capacitats que hauran de dur a terme les tasques que més s'ajusten a la seva formació. • Carles Cariaria E-mail: informatiu @ apabcn.es
PCRÒ TAMBÉ NEGATIVA No defineix què és un projecte arquitectònic, però sí quan s'altera la configuració arquitectònica. En no resoldre el (ema de les competències professionals, trasllada el problema als ajuntaments. No preveu formes de contractació de les obres diferents a la tradicional. No té en compte figures emergents, com ara la gestió de projectes. No inclou temes de seguretat i salut.
E L P R O J E C T I
D E
L L E I
D E
T E M A
L ' E D I F I C A C I Ó
Millorem la Llei • ot apunta cap al fet que el Govern dicionals de l'aparellador com unes funI aprovarà i enviarà a les Corts el cions independents. Tercer, reduir els Projecte de llei d'ordenació de l'edifica- terminis de responsabilitat civil per deció més de 25 anys després d'haver-se fectes i el termini d'exigència d'aquestés responsabilitats, i establir un sistefet el primer esborrany. Ara fa 12 anys que la Llei d'atribuci- ma de garanties. Finalment, aclarir els ons d'enginyers i arquitectes tècnics conceptes conflictius que la Llei d'atrifixava el termini d'un any per redactar bucions va "inventar" —projecte arquiuna llei de l'edificació i dos anys des tectonic i modificació de la configuració que l'últim govern del PSOE aprovava arquitectònica—, i que tants conflictes un projecte de llei que es va arribar a d'interpretació han generat. publicar al butlletí de les Corts, però que Els tres primers, aquest projecte de l'anticipació de llei els conté, i el les eleccions en quart objectiu s'ha £•* L'experiència de la va impedir el tràexclòs expressaLlei d'atribucions ens fa mit i l'aprovació. ment incomplint rebutjar les fórmules així amb allò que Malgrat, però, poc definides J J obligava la Llei l'escepticisme d'atribucions. crònic que els projectes d'aquesta llei ens provoquen, sembla que potser sí que ara va de debò. El Projecte de llei té dues parts: una de relacionada amb les funcions, els agents i les competències, i una altra que regula les responsabilitats i les garanties. Al Col·legi, ens havíem marcat quatre objectius que aquesta llei hauria de complir i les accions que hem dut a terme els darrers anys han anat sempre en aquesta línia. Primer, definir els diferents agents i les seves responsabilitats. Segon, consolidar les funcions tra-
5 I N 6 I U4 B 5
Les propostes que s'han fet fins ara han anat reconeixent amb matisos el nostre paper en la direcció de l'execució de l'obra i, també, la possibilitat de projectar i dirigir o d'intervenir parcialment en el projecte d'acord amb les nostres capacitats derivades de la titulació. En aquest sentit, els esforços que, des de la professió s'han fet per promocionar i donar a conèixer el nostre paper i la nostra posició en ei procés han estat importants i, fins ara, amb resultats altament positius. El darrer esborrany de projecte (del
N U C L I
21 de setembre passat) ha fet un gir important i negatiu per a la nostra titulació i per a la dels arquitectes. La supressió de la identificació concreta de la nostra titulació en la realització de la funció específica de direcció de l'execució d'obra, afegeix un plus d'ambigüitat de repercussions imprevisibles. L'experiència derivada de la Llei d'atribucions de 1986, amb la conflictivitatqueha generat, fruit d'haver introduït elements d'ambigüitat, faque siguem bel·ligerants en la no acceptació de fórmules poc definides. Per això és el nostre propòsit donar a conèixer a tots els estaments polítics i del sector el perquè de la nostra reivindicació i la conveniència que sigui reconeguda per la Llei la titulació d'arquitecte tècnic. /
per < ! • •
Ei •
TEMA P R O J E C T E
N
D
E L L E I
D
E
F O R
L ' E D I F I C A C I Ó
Defensar el sector S
egurament que tots els companys estan assabentats, a través de la revista Cercha, la premsa i els diferents butlletins col·legials, del fet que ens trobem davant d'un nou intent de regulació normativa del sector de l'edificació.
plantejaments previs d'aquest i d'anteriors governs, no tan sols implicaria desatendre el mandat de la Llei 12/1986, sinó que introduiria un greu element de confusió en ordre a la seva aplicació, la qual cosa generaria nombrosos dubtes d'interpretació, amb la consegüent inseguretat jurídica i la remissió als tribunals de justícia dels conflictes suscitats.
A mitjan del passat mes de juny el director general de la Vívienda, la Arquitectura y el Urbanismo trametia a les organitzacions i institucions I és que, si es mantingués aquesque representem als diversos agents ta, suposadament pretesa redacció del sector, el priinocua, en la mer esborrany pràctica i en priÉÉ La Llei ha de reflectir d'avantprojecte mera instància amb realisme les de la Llei d'ordequedaria en intervencions dels tècnics nació de l'edificamans dels ajunen edificació J J ció (LOE) de taments la posl'etapa de govern sibilitat de deterdel Partit Popular. Aquell primer text, minar quin professional concret és i pel que fa referència a l'arquitectuPhabilitaf per dur a terme les funcira tècnica, va ser rebut amb un cert ons tècniques en les obres. optimisme moderat pel fet que manQuan vam conèixer la nova retenia, amb menció expressa de les dacció, que tan sols serviria per distitulacions professionals afectades, torsionar el sector, vam iniciar conel sistema d'intervenció obligatòria verses amb representants del Midels tècnics que regeix al nostre país nisteri de Foment i de!s diferents des de fa dècades. A més, regulava grups polítics per exigir la retirada -per fi- el règim de garanties de l'edidel text en qüestió i la recuperació ficació, inclosa la desitjada modifidels conceptes que sobre els tèccació del article 1.591 del Codi Civil. nics i les seves intervencions es van Fa unes setmanes que hem co- consignar en la proposta de juny. La nostra preocupació és compartida negut un nou text, que ja figura com pel Consell Superior d'Arquitectes a avantprojecte de Llei d'ordenació d'Espanya, per la qual cosa les gesde l'edificació, amb data 21-9-98. tions es porten a terme, en moltes Sense perjudici de constatar que, ocasions, conjuntament. en el que es refereix a les intervencions professionals, manté l'actual rèTots els professionals i escoles gim de funcions constituït per la in- universitàries d'arquitectura tècnica tervenció de tèctreballem per nics en l'elabofi ÉEI darrer text omet de aconseguir que, ració del projecsi es promulga manera deliberada tota te, en la direcció una Llei d'ordede l'obra i en la ' referència a nació de l'edificadirecció de ció, aquesta rel'arquitectura i als l'execució de flecteixi amb retècnics titulats l'obra —i es realisme les intervinculats a aquesta J J coneix amb això vencions dels l'eficàcia d'un tècnics en edifisistema fermament consolidat—, l'esmentat darrer text omet de manera deliberada tota referència a l'arquitectura i els tècnics titulats —arquitectes tècnics i arquitectes— vinculats a aquesta, que es substitueix amb referències genèriques als qui compleixin l'obligació de "tenir la titulació professional habilitant i complir les condicions exigibles per a l'exercici de la professió". Aquestes novetats han estat rebudes amb preocupació pels qui representem la professió. La desafortunada fórmula escollida pel Ministeri de Foment per regular la intervenció dels tècnics, que modifica els
cació i assigni a cada agent les responsabilitats i exigències de garanties que una ordenació del sector requereix. •
Amb tota seguretat ... des de la primera pedra i per sempre més. Assegurança Decennal de Danys a l'Edificació, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. La millor forma de prevenció per al promotor i per a l'usuari. Una garantia més sobre allò que no es veu.
SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de
Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente i de Stxunn C. tamil, JJ
Tharm·flQx. JUllait tèrmic i impermeable El producte multifuncional Thermoflex-colores, resulta molt atractiu com a capa impermeable i aïllant tèrmic de cobertes en general. Instal·lació en cobertes amb acabats asfàltics Sobre els productes asfàltics s'apliquen les resines impermeables elàstiques de plastificació interna ISOFLEX-5 amb les armadures de fibra de vidre de 200 i 50g/m2. L'acabament de la coberta es fa amb dues capes de Thermoflex per aïllar tèrmicament la coberta.
- No es sobrecarrega la coberta (dos quilos per metre). - Adaptació perfecta dels productes. - Protecció total pel fet que són productes sòlids al sol. - Redueix el consum de combustibles a l'estiu i a l'hivern (aire condicionat o calefacció) - És totalment transitable i resulta molt econòmic.
ISODURISL Tel. 93 884 00 78 - Fax: 93 884 05 07 E-mail: isoduri@mx2.redestb.es Web: www.redestb.es/personal/isoduri
Ei.
N O T I C I A R I C O N J U N T U R A
H F O R M A T I U E C O N Ò M I C A
La construcció d'habitatges creix un 22% Bages, Berguedà, Alt Penedès i Osona esdevenen les comarques més dinàmiques
H
a construcció d'habitatges durant el primer semestre del 1998 tia experimentat un fort creixement a les comarques de Barcelona. Segons les dades del Col·legi, el nombre d'habitatges iniciats durant la primera meitat de l'any ha augmentat un 22,4% respecte al mateix període de l'any anterior, amb un total de 23.119 obres visades.
El creixement de l'activitat es manifesta de manera generalitzada en totes les comarques barcelonines tot i que
són les interiors les que enguany es mostren més dinàmiques. La major activitat correspon, en valors absoluts, al Baix Llobregat, comarca que ha acollit la construcció de 5.462 nous habitatges amb un creixement del 24% respecte de l'any passat. L'activitat es troba molt repartida per tota la comarca, si bé destaquen Viladecans (617) i Sant Joan Despí (549).
HABITATGES INICIATS VARIACIÓ INTERANUALIr SEMESTRE 1997-1993
Li segueix el Vallès Occidental quant al volum d'activitat, amb 5.141 habitat-
ges visats i un lleu creixement dei 9,2%. Creixen les capitals TerrassaiSabadell, amb 1.337 i 1.070 nous habitatges. Sant Cugat (607} I Rubí (586) mantenen també un bon nivel! d'activitat. La comarca del Barcelonès recupera l'activitat amb un creixement del 37,6%. A Barcelona s'han iniciat 2.671 habitatges i, a Badalona, 622.
habitatges, Vic i Manlleu es reparteixen 488 nous habitatges i, Vilafranca, 450. El Maresme (7%) i el Garraf (8%) mantenen el nivell d'activitat constructora de l'any passat, amb 591 habitatges nous a Mataró i 472 a Vilanova i la Geltrú. La resta de les comarques barcelonines experimenten Sambé creixements moderats de l'activitat.
El major dinamisme constructor correspon, enguany, a les comarques de l'interior: Bages (90%), Osona (74%) i l'Alt Penedès (73%). Les capitals són les protagonistes principals d'aquest creixement. Manresa inicia 590 nous
A tot Catalunya, l'edificació residencial va créixer un 27% amb la construcció de 33.498 nous habitatges. • Carles Cartanà E-mail: informatiu@apabcn.es
S'ACCELERA EL RITME DE L'ACTIVITAT CONSTRUCTORA
E
l primer semestre de 1998 ha representat un increment en els pressupostos d'edificis iniciats del 31% respecte al mateix període de l'any anterior. Segons les dades del departament de Visats del Col·legi, la producció d'habitatges s'ha desbordat, principalment a partir del mes de març, i ha continuat imparable en els mesos següents. La bona evolució de l'economia i el manteniment a la baixa dels tipus d'interès han permès aquesta acceleració en el ritme de la construcció. L'entrada a l'euro sembla que també reforça, en aquesta etapa de transitorietat, la tendència a vehicular diner cap al sector. Aquesta eufòria no sembla que tin-
gui horitzó de moment, atès que en els mesos vinents segirà augmentant la tendència. Al marge dels habitatges, la resta d'edificis no presenta cap modificació substancial, fora dels equipaments, de
PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS D'EDIFICI % sobre el lotal(1r semeslre)
Industrials Comercials Equipaments
manera lleugera. És interessant destacar que la rehabilitació té també un creixement interessant, malgrat que convisqui amb un moment tan dolç de l'obra nova. Actualment representa el 13% del con-
junt d'actuacions en edificis residencials. Aquesta millora de la rehabilitació ha estat deguda a la nova legislació sobre inspecció d'habitatges i a la sensibilitat ciuíadana, especialment en el tema de façanes. • PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS D'EDIFICI
EL
I N F O R M A T I U LA
C O N J U N T U R A
N O T I C I A R I
E C O N Ò M I C A
Evolució positiva del mercat immobiliari
CONFERÈNCIA SOBRE l'EURO
B
E
lies Sala, cap de coordinació del Projecte Euro de Caixa de Manresa va impartir la conferència Com ens afectarà í'euro?en l'acte-tertúlia que va tenir lloc el passat 1 d'octubre a la sala d'actes del Col·legi. En finalitzar, es va repartir als asistents un CD-Rom explicatiu dels principals canvis que significarà la incorporació de l'euro. Aquest CD és accessible a l'adreça d'Internet www.caixamanresa.com. •
n el darrer semestre de 1998 s'ha afermat l'evolució positiva del mercat immobiliari residencial que s'inicià en el darrer trimestre de l'any 1995. Així ho indiquen les dades que elaboren la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge i els col·legis d'agents de la propietat immobiliària de Catalunya. Destaca la solidesa dei ritme de transaccions dels habitatges de la modalitat "pis", de superfícies compreses entre 70 i 90 m? i de preus inferiors als 15 milions de pessetes, tendència ja apuntada en els darrers tres anys. Però també hi ha una recuperació important de la demanda d'habitatges per sobre dels 90 n f (i fins i tot, dels 120 rri1) i de preus superiors als 20 MPTA. En canvi, hi ha un cert retraïment de la demanda d'habitatges de menor superfície (fins a 70 ms) i preu (fins a 7 MPTA).
Les previsions apunten a la continuïtat del ritme d'expansió del mercat residencial. Les restriccions més importants serien pels preus massa elevats d'una oferta no prou diversificada i l'absència d'incentius fiscals a la compra d'habitatges. •
PARAFOR SOLO GS LÀMINA D'IMPERMEABILITZACIÓ DE BETUM ELASTÒMER SBS
I 2" capa d'acabat amb VERINOX S soldat • o bé -., 2a capa d'acabat amb PARAFOR SOLO GS soldat i amb protecció de morter armat.
Protecció Aglomerat bituminós ' " mtes tractades amb ASFIX 330
Impermeabilització
, 1" capa d'acabat amb PARADIENE 35 S R4, soldada
Monocapa PARAFOR SOLO GS soldat Pantalla de semiíndependència PERFADER solta
< I Emprimació SIPLAST PRIMER (300 g/m1)
!
icíó SIPLAST PRIMER
Avantatges de PARAFOR SOLO GS |/ ^/
EN RAMPES DE CIRCULACIÓ
Impermeabilització duradora. Juntes segures, trobades i acabats resistents.
Protecció Sostre de formigó armat í juntes tractades amb ASFIX 330
%/ Alta resistència a la temperatura, al punxonament i a la f issuració.
Impermeabilització 0
%/ Elasticitat permanent del sistema i capacitat per assumir dilatacions. %/ Gran adherència per ambdues cares. •
Experiència provada.
d e ?SÍ|>laSt
Impermeabilització de coberta de pàrquing
Capa de separació. Film plàstic de 100 icrons sobre GRAVIFILTRE Monocapa PARAFOR SOLO GS soldat
NOVA DIRECCIÓ
?siplast
Comte d'Urgell, 204-206 08036 Barcelona Tel.: 93 302 57 58 fax: 93 302 26 63
o
Emprimació SIPLAST PRIMER
EL
NOTICIARI
I N F O R M A T I U /
M A N T E N I M E N T
Façanes de l'Eixample: els costos de rehabilitació Estudi realizat pel Servei Rehabilitació del Col·legi conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes
B
a preocupació social generada per la situació en la qual es troben molïs edificis de l'Eixample, i el gran i creixent volum d'actuacions de rehabilitació que es duen a terme, va motivar que i'empresa ProEixample determinés de fer diversos estudis tècnics entorn d'aquesta problemàtica. Per aquest motiu, el passat mes de març, es va signar un conveni entre ProEixample, el Col·legí d'Arquitectes i e! Col·legi d'Aparelladors de Barcelona per estudiar els costos de rehabilitació i manteniment dels edificis de l'Eixample.
L'estudi, codirigit pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient del nostre Col·legi i l'Oficina de Mantenimentdel Col·legi d'Arquitectes, s'ha fet durant els darrers mesos amb la col·laboració d'Antoni Paricio, arquitecte, aparellador i professor de la UPC, especialista en el coneixement constructiu dels edificis de l'Eixample. L'esfudi classifica els edificis de l'Eixample en quatre èpoques cronològiques: Premodernisme; Modernisme; Postmodernisme i edificació contemporània. Per a cada un es plantegen les actuacions que calen segons l'estat de
conservació i es fa una estimació econòmica del seu cost. D'altra banda, s'esfableixen operacions periòdiques de manteniment que també es valoren. (Vegeu el quadre resum). Els resultats són força interessants i, malgrat que se centren en un parc edificat molt variat, s'han establert uns paràmetres tècnics i econòmics per als diferents períodes que poden servir de referència en la definició de les futures actuacions de rehabilitació i els seus pressupostos. L'aproximació als costos que comportarà un manteniment periòdic s'ha presentat d'una forma menys precisa, si bé s'intenta exemplificar la programació necessària per part dels veïns amb un cost mensual per habitatge.
• Un manteniment programat Així mateix, a l'estudi es posa de manifest la importància de dur a terme aquestes operacions de manteniment programat, com a única garantia de la seguretat i solidesa no tant sols de la façana sinó de tot l'edifici i es posa èmfasi en el fet que la façana és un dels components
La façana és un dels components de l'edifici més cars de mantenir
més cars de mantenir. Una dada que aporta l'estudi, i que pot semblar sorprenent, és el cost tan important que assoleixen els elements auxiliars (bastides) en aquest tipus de treballs en alçada. En algunes actuacions, la repercussió és d'un 40% del pressupost i en petites reparacions aquesta repercussió es pot disparar fins a xifres realment desproporcionades. En les mateixes conclusions de l'estudi es planteja la necessitat de buscar alternatives, en les intervencions en què sigui possible, sigui amb sistemes fàcilment desplaçables o amb tècniques d'escalada. També es suggereix la possibilitat d'optimitzar els costos de moltes intervencions mitjançant l'aportació d'eines adients per part de les administracions. El document conté les fitxes de treball utilitzades en la realització de l'estudi, informació que pot ser molt útil a qui
vulgui aprofundir més. També presenta unes reflexions i orientacions per als tècnics que intervenen en la rehabilitació de les façanes de l'Eixample en què es donen algunes pautes per assolir una bona rehabilitació i evitar els errors més freqüents en aquest tipus d'intervenció. Els resultats de l'estudi es van presentar el passat 28 d'octubre, en les jornades: La rehabilitació d'edificis de l'Eixample organitzades per ProEixample, juntament amb els resultats de la Prova pilot de l'estat de les façanes en 250 edificis de l'Eixample realitzada per PEUPB, i els de l'Anàlisi i patologia de la pedra utilitzada majoritàriament en la construcció dels edificis de l'Eixample a càrrec de la Càíedra de Petrologia de la Universitat d'Oviedo. Tothom qui estigui interessat a consultar aquests estudis, pot fer-ho al Centre de Documentació Josep Renart. •
QUADRB RESUM Període
Pre modernisme
Modernisme
Postmodernisme
Manteniment corrector/ Tasques de restauració
Neteja de façana. Refer líosanes de balcó (de pedra). Reparació de cornises i tractament dels elements decoratius. Tractament i pintat de paraments. Sanejament i pintat d'elements metàl·lics. Refer i pintar persianes de llibret i fusteria (defusla).
Neteja de façana. Refer líosanes de balcó (d'obra recolzades en perfils metàl·lics). Reparació de cornises i tractament dels elements decoratius. Tractament i pintat de paraments. Sanejament i pintat d'elements metàl·lics.
Neteja de façana. Refer líosanes de balcó (d'obra recolzades en perfils metàl·lics). Reparació de cornises i tractament dels elements decoratius. Tractament i pintat de paraments. Sanejament i pintat d'elemenis metàl·lics.
Refer i pintar persianes de llibret i fusteria (de fusta).
Refer i pintar persianes de llibret i fusteria (de fusta).
De 12.000 a 16.500 PTA/m»
De 18.000 a23.000 PTA/m2
De 10.000 a 15.000 PTA/m1
De 5.500 a 22.500 PTA/m1
Manteniment preventiu/ Tasques de conservació
Inspecció tècnica de la façana. Revisió i repàs de revestiments i elements voladissos amb petites reparacions. Repintat d'elements metàl·lics. Repintat de fusteria {de fusta).
Inspecció tècnica de la façana. Revisió i repàs de revestiments i elements voladissos i ornamentals amb petites reparacions. Repintat d'elements metàl·lics. Repintat de fusteria (de fusta).
Inspecció tècnica de la façana. Revisió i repàs de revestiments i elements voladissos amb petites reparacions. Repintat d'elements metàl·lics. Repintat de fusteria (de fusta).
Inspecció tècnica de la façana. Revisió i repàs de revestiments i elements voladissos amb petites reparacions. Repintat d'elements metàl·lics. Repintat de fusteria (de fusta o d'acer).
Cost de manteniment programat
De 550 a 850 PTA/mes per habitatge
De 700 a 1.000 PTA/mes per habitatge
De 450 a 750 PTA/mes per habitatge
De 200 a 600 PTA/mes per habitatge
Cost d'intervenció segons l'estat dels edificis i de les seves característiques constructives
Construcció contemporània
Refer líosanes de balcons i terrasses (de llosa o biguetes de formigó armat). Tractament i protecció de: - aplaçats - monocapes • obra vista • arrebossats i pintats Sanejament i pintat d'elements metàl·lics. Refer i pintar fusteria (de fusta i acer).
EL
I N F O R M A T I U U R B A N I S M E
I
P A T R I M O N I
NOTICIARI
A R Q U I T E C T Ò N I C
Montserrat prepara el seu mil·lenari El Col·legi assessorarà la posada al dia de! patrimoni
H
any 1025 l'abad Oliva va fundar el monestir de Santa Maria de Moníserral. Per tant, el 2025 se celebrarà el primer mil·lenari d'aquest esdeveniment dau per al món religiós i cultural del nostre país. Des del primer moment, Montserrat es va constituir com un lloc d'acolliment de pelegrins, segons la regla de Sant Benet. A més, un entorn natura! singular ha íet de Montserrat un paratge molt estimat de tots els qui el visiten.
Però Montserrat vol evolucionar d'acord amb els temps, tot i conservant els seus valors fonamentals. Per això va constituir, al juliol, la Fundació Abadia de Montserrat, 2025, una entitat creada per canalitzar els suports necessaris per posar al dia la seva infraestructura. La comunitat de monjos benedictins no té els recursos suficients per dur a terme aquesta tasca. Tal com ha declarat l'abad de
Montserrat, Sebastià M. Bardolet, "amb aquesta finalitat es crea la Fundació, que neix amb un doble objectiu: destinar els fons recollits a través de ia Fundació a la restauració i modernització de les instal·lacions de Montserrat i col·laborar amb una part d'aquests fons, segons la tradició monàstica i del santuari, en obres socials d'ajut ais més necessitats". Entre les obres més urgents hi ha les de rehabilitar el Centre d'Acolliment de Sanía Cecília pera grups de joves, construir sales de rebuda per als grups de pelegrins i visitants, restaurar l'edifici de l'Escolania, suprimir barreres arquitectòniques i fer obres puntuals al Parc Natural. El Monestir ha començat a distribuir entre els ciutadans tríptics explicatius de la celebració prevista d'aquí a vint-iset anys, i per recaptar diners. La Fundació Abadia de Montserrat, 2025 està
Sóc en
Manel t>í<jital í M( p refewto prowKXio
perfilí
profeffíoMfilf! • Telèfon Airtel mòbil gratuït, per alta. • Trucades molt barates: 28-40 ptes./minut. • Atenció permanent al soci trucant al 907 904 770 • Possibilitat VIP amb aparell Motorola Startac -el més petit- per a clients d'una altra marca que desitgin obtenir-lo.
GRUP RED Dr. Pi i Molist, 101 - 08031 Barcelona Telèfon: 93 354 44 22 Promoció valida fins a cap d'any o fins que s'esgotin les existències
La Fundació Abadia de Montserrat, 2025 canalitza els ajuts per restaurafi modernitzar Montserrat
presidida per Sebastià M, Bardolet i el seu director és Josep Sinca.
• Un patrimoni degradat El Col·legi durà a terme un assessorament tècnic per a l'organització dels treballs de restauració, posada al dia i manteniment del conjunt arquitectònic del Monestir i el Santuari de Montserrat. En eis darrers anys el Monestir ha
promogut diverses accions per resolc dre problemes d"envelliment i obsolescència d'edificis i instal·lacions, algunes de les quals avui es troben en una situació límit. Hi ha, per una banda, una greu preocupació per acollir de forma adient el creixent nombre de pelegrins i visitants i, de l'altra, una gran inquietud per disposar d'una infraestructura urbana i edificatória que permeti afrontar els reptes del nou mil·leni. •
La millora del paisatge sonor H
onsiderar l'entorn sonor en qualsevol projecte urbanístic i paisatgístic, i potenciar els sons del paisatge urbà són alguns dels principis del Comitè Número 6 del World Fòrum for Acoustic Ecoiogy (WFAE), constituït recentment per un grup de professionals de diverses disciplines i professors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
El WFAE és una associació internacional interdisciplinària constituïda el 1993 que agrupa institucions i professionals de diferents àmbits, interessats en l'estudi del que es coneix com a ecologia acústica, és a dir, l'estudi de l'impacte de l'entorn acústic i l'àmbit dels sons en els éssers vius, amb especial atenció als efectes no saludables o perjudicials. Aquest col·lectiu investiga els aspectes científics, socials i culturals dels espais sonors naturals o produïts per l'home. Des d'aquest col·lectiu, que és obert a qualsevol àmbit professional, es volen impulsar estudis, investigacions i fòrums de debat en el camp de l'arquitectura, l'urbanisme i el paisatgisme. El Comitè ha creat la seva pàgina a Internet que pot consultar qualsevol professional interessat en aquesta àrea de treball. L'adreça és: http://lnteract.uoregon.edu/MediaLit/FCA/VFAEIandscape.html •
EL
NOTICIARI A C T I V I T A T S
N F O R M A T I U C U L T U R A L S
I
S O C I A L S
Construcció de pedra en sec Edificis singulars B
H
ins del marc deFïralcamp'98,celebratdel23aí 25 d'octubre ala Selva del Camp (Baix Camp), ha estat organitzadauna deies primeres exposicions sobre les construccions de pedra en sec arreu de la Mediterrània.
Ha esíat organitzada per August Bernat, estudiós d'aquest tipus de construccions, i aplega institucions com ara l'Ajuntament de Manresa o el Consell Regulador de la Denominació d'Origen del Bages. També hi participen estudiosos del Baix Camp, les Garrigues, la Segarra i l'Alt Camp. El Servei Rehabilitació del Col·legi ha estat present en aquesta mostra aportant la seva experiència internacional a partir delstreballselaborats en el I Taller internacional de restauració de construccions de pedra en sec a l'àmbit de la Mediterrània duta terme l'any 1992 a
asala d'exposicions del Col·legies va omplirambmés de 200 persones el passat 15 d'octubre, en assistir a la inauguració de la mostra Edificis singulars, que reunia 11 peces escultòriques i petites instal·lacions de Joma.on l'autorfa una interpretació personal d'espais i conceptes vinculats ala construcció. Durant Tacte d'inauguració, Joma va llegir diversos fragments de Elsistema periòdic, de Primo Levi, mentre Xavier Maristanyvainterpretar la peça Autoconsírucció, ideada especialment per aquesta ocasió. L'exposició està basada en la secció del mateix títol publicada a L'INFORMATIU. Aquests dibuixos han estat aplegats en una carpeta que els col·legiats que no han pogut visitar l'exposició poden demanar al Servei d'Informació del Col·legi. •
BServeiRehabilitaaoha estatpresenta Rrakamp
Itàlia, Menorca i l'Alt Camp. La mostra ha posatde relleu la importància d'aquestes construccions i el seu elevat valor cultural i, ala vegada, ha estat punt de trobada de la major part d'estudiosos d'arreu de Catalunya. Cal dirque ha estat una de les primeres mostres sobre les construccions de pedra en sec que ha ofert una visió més àmplia sobre aquest patrimoni cultural de la Mediterrània, tant pel que fa a les diferents comarques catalanes que hi són representades com per la projecció cap a les Illes Balears i el sud d'Itàlia. •
Bages-Bergueda: 10 anys Darreres activitats H
ssistència al partitde futbol del Barca del diumenge 15 de novembre, visita a les mines de sal de Cardona i una sortida al teatre a Barcelona són algunes de les activitats programades per al novembre per la Delegació del Bages-Berguedà amb motiu de la celebració del seu desè aniversari. La cloenda tindrà lloc el 17 i 18 de desembre amb una exposició de fotografies i logotips participants en el concurs del 10è aniversari. •
Tècnica és... Quinze anys
Agendo do Viajos
TfansPacifíc,
s.a
• Bitllets aeris • Circuits
d'experiència i la millor
Escalada als Encantats
atenció son les
H
antiGarolera, Miquel Autet, Carles Vizcaíno, Jordi Roca i Pere Martín es van desplaçar els dies 26 i 27de setembre al Pallars per ferelcimdels Encantaís. L'excursió vaser organitzada per la Delegació d'Osona i, tot i que el temps va serfred.elgrup vaarribaralGran Encantat després de fer nit al refugi Ernest Maílafré ben aprop del Llac de Sant Maurici. •
nostres eines. Descomptes especials per els professionals
• Illes • Creuers • Expedicions • Rutes d'Integració • Trekkings • Reserva d'hotels '
Organització de Fires i Conaressos
08007 BARCELONA: Ronda Universitat, 21 4 r t A - TeL/Fax: 93 30219 52 - 93 317 72 00 28008 MADRID: Plaza de Espana, 18, Pbnta 11, Of. 3 - TORRE DE HADRID Tel: 91 547 5181 - TeL/Fax: 91 541 51 55
Consulteu qualsevol destinació.
I
N
F
O
R
M
A
T
C O N V O C A T Ò R I E S
I
SERVEIS
U
I
A L T R £ S
PRESTATGERIA COMERCIAL DC NOVEMBRE
EL R E N T I N G AL 'SERVEI
DELS
APARELLADORS Gaudeixi dels béns que necessita, sense haver de comprar-los Grades a l'acord de col·laboració signat entre HISPAMER, primera companyia de renting d'àmbit nacional, i BERNALDEZ & ASOCIADOS, els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats al Col·legi de Barcelona, i també els seus familiars i amics, podran accedir als productes i serveis que la seva empresa necessita mitjançant els avantatges del lloguer a mig i a llarg termini.
Conegui els avantatges del renting per als aparelladors No ha de comprar els bens
El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar elsseus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses quehiseran presents durantel mesde novembre: ECO ESTEBA PLACOSA PÈNDOL NOVA FORMA SOCIEDAD FCO. ROS CASARES EDILKAMIN IBÉRICA ASTRA QUÍMICA TECHNAL IBÉRICA BECK&HEUN IBÉRICA EURO SISTEMA INCENDIO
EXCLUSIVAS FIGUERAS MITROL INDUSTRIAS CONESA RED EUROPEA DE LINEAS FAKCIT més informació Departament Comercial. MartaMartí Telèton:932402057 E·mail:comertial@apabcn.es. •
L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC Els col·legiats jatenenalasevadisposiciq la versió digital deLÏNFORMAnu que poden consultarper Internet dinsde la pàgina web del Col·legi. Adreça:
http://www. apabcn. es
VISATS Coeficient d'actualització d'honoraris a 15d'octubre Propercanvi:15de novembre
Ca = 1,032
Convocatòria
A canvi d'una quota fixa mensuaiï la seva empresa podrà gaudir dels béns que necessita (cotxe, ordinador, mobiliari, etc.) sense haver de comprar-los ni de preocupar-se pçl seu manteniment o assegurança.
Assemblea General Ordinària de Col·legiats
Simplifloui la seva comptabilitat
La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi.
Amb aquest sistema, podrà deduicse directament les quotes mensuals en la patida de despeses.
Un cop acomplert el termini de lloguer dels béns, podrà co nous rentings sense cap altra preocupació que continuar gai nous béns.
i i Més informació i assessorament fiscal: BERNALDEZ & ASOCIADOS Tel 93 414 74 43 Fax 93 209 87 50
L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimarts 15 de desembre, a les 19 hores en primera convocatòria, i en segona convocatòria el mateix dia, a les 19.30 h. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional el següent: Ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Propostad'aprovaciódelpressupostperal'any1999 . Els col·legiats poden presentarpropostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 30 de novembre. Aquestes propostes hauran de ser comunicades perescritamb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.
BERNALDEZ & ASOCIADOS
Elpresidenl
SERVEIS P E T I T S
L ' A N U N C I S
I
I N F O R M A T I U
A L T R E S
PETITS ANUNCIS Servei per a taxadors Envií'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 PTA. Telèfon: 934161639 Fax: 9323749 01 Topògraf S'ofereix per a treballs de mesuramenis, aixecaments, ímplementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacíons. Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 93 26540 04 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render. Octavi Telèfon: 932139236 Serveis per al professional Es fan aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions, serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, preseniacions, tractament d'imatges i perspectives. També es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. Josep M. Telèfon: 93 452 0789 Expert en construcció Nord-americà expert en treballs d'obra i rehabilitació d'ediíicis, s'ofereix per a treballs en obra. Michael Morris Telèfon: 93 20123 57 Estudiant d'arquitectura S'ofereix esludiant d'arquitectura pera estudi d'arquitectura o realització de treballs en Autocad o manuals. Cristiàn Telèfon: 93 21157 27
PetitsAnuncis Donar-se a conèixer a més de 6.000 professionals romescosta 1.000 pessetes i 2.000 si no és col·legiat. Telèfon directe: 93 240 23 76 Fax: 93 414 34 34 Horari: de 9 a15 hores Elisenda Pucurull
Col·laboració professional Arquitecte tècnic liberal s'oiereixpera col·laboracions, amb experiència en pressupostos (PRESTO), direcció d'obra i projectes de seguretat. Infonnació Telèfon: 939700540 Estudiant d'arquitectura tècnica S'ofereix estudiant d'arquïiedura tècnica pendent del projecte final, com a ajudant de cap d'obra i/o tasques de despatx, a mitja jornada. Coneixements d'Autocad v.12 i informàtica a nivell d'usuari. Antoni Torrent Telèfons: 932372105 970266948
EL SEU PROJECTE DE VIVENDA ÉS UNA OBRA...
DIGNA D'EMMARCAR
MARCS METÀL·LICS amb una protecció en 7etapes Polimerització - Forn •- Escorregul· • Immersió en pintura Assecat Passivació Decapal Desengreixar Acer
Serveis tècnics d'arquitectura S'ofereixen se rveis d'edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecaments d'estat actual d'edificis i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938796561 Enginyers de telecomunicacions Es fan projectes d'tnfraestructures comunes de telecomunicacions per aedificis, visats pel Col·legi d'Enginyers i Telecomunicacions. Certificats final d'obra d'instal·lacions. TESIS, SL Gran Via Corts Catalanes, 1176 de Barcelona Telèfons: 932783011 933136340 Fax: 932780765 Delineant de construcció S'ofereix delineant de construcció amb experiència en despatxos d'arquitectura i en rehabilitació de façanes. Disposa d'Autocad v.12 i 14 amb LT incorporat. Natàlia Gorro Telèfon: 93 449 7588 Es lloga despatx Es lloga entresol de 150 m2, ideal per a despatx professional compartit o despatx/habitatge, situat al carrer Parlament de Barcelona. Directe d'administrador Telèfon: 932195706
M.Y.T.E. LA MÉS ALTA QUALITAT AL PREU MÉS BAIX COMPROVI-HO: * No necessiten pre-marc. * No es descrosta. * Més durabilitat. * Fàcils de muntar. * No es deformen. * Protecció contra l'òxid. ' Acabats perfectes; pre-pintats i assecats al forn a 1802. * Incorporen accesoris per a facilitar el muntatge: frontisses "omegas", allotjament de baldons i topalls de plàstic.
ARQUITECTE/CONSTRUCTOR: Demani gratuïtament una mostra de Marcs metàl·lics per a portes interiors.
IS. Y.T.E Marcos y tarjas m e t à l i c o s S.L.
Cervantes 49-51, I 9 08912 BADALONA Tel.: (93) 460 28 10 Fax: (93) 460 27 93
SERVEIS C
E
N
T
R
E
D
f
O
O
C
U
t
l
í
N
r
/
I
C
I
Ó
J
O
S
E
P
R E N
A
R T
Control del formigó de central amb segell de qualitat
Jesús Fernàndez Arquitecte tècnic
H
a planta que em subministra el formigó a l'obra d i s posa de segell de qualitat. Això em permet en un control normal disminuir el nombre de sèries de provetes; puc, en algun cas, deixar de fer assaigs de control en obra?
Fins al mes de juny de d'aquest any, només dues centrals formigoneres disposaven del segell INCE a Catalunya. A partir de juliol d'enguany aquest nombre s'ha incrementat notablement, de manera que la consulta exposada s'ha convertit en una de les més habituals que adrecen els tècnics al Servei de Normativa. Per aquest motiu el Centre ha cregut convenient fer pública la resposta. El segell de qualitat no eximeix en cap cas de fer assaigs de control del formigó. El que permet és una reducció del nombre d'assaigs. Aquesta possibilitat la trobem regulada de manera diferent en la legislació estatal (EH-91) ien la legislació autonòmica (Decret 375/ 1988 sobre control de qualitat). La primera permet reduir el nombre de lots i la segona permet reduir el nombre d'amassades controlades per lot. Acontinuació fem una breu descripció del contingut de les dues legislacions, exposem el criteri d'aplicació a Catalunya i adjuntem la llista de les centraís formigoneres de Catalunya que estan en possessió del segell INCE.
L'aplicació de l'article 69.3.2 de l'EH permeí reduir a la meitat el nombre de lots de control, amb la condició que s'ha d'establir sempre un mínim de tres lots, corresponents als tres tipus d'elements estructurals definits en l'EH-91: un lot per a elements comprimits (pilars, murs portants, etc, un pera elements en flexió (bigues, sostres, mursdecontenció)iunpera massissos (sabates). L'aplicació estricta d'aquest criteri podria donarcom a resultat un control del formigó massa heterogeni. Un exemple clar: en un edifici de sis plantes establim un lot per a fonaments, tres per a pilars i tres per a sostres. En aquest cas podriem arribarà construir les tres primeres plantes de í'edifici havent controlat només el formigó dels fonaments, i esperar controlar en les altres tres els lots establerts per a sostres i pilars. Per a cada un d'aquests lots tindríem dues sèries de provetes. Total: 14 sèries.
Legislació autonòmica
El punt 3 de l'annex de! Decret 375/1988 estableix que si la planta formigonera té segell de qualitat podem controlar una sola amassadapercada lot. Ditd'una altra manera, podem demanaral laboratori una sola sèrie de provetes per lot. Si tornem a l'exemple exposat a l'apartat anterior i li apliquem la legislació catalana, establiríem un lot per a fonaments, un lot per a cada sostre i un lot pera cada planta de pilars. De cada un d'aquests lots, en aplicació del Decret 375/1988, només hauríem de demanar una sèrie de provetes. Total: 13sèries.
Horari
del
Centre
CLU.R.H^,. a
^H _^^^^H ^H ^ |
^ ^ ^ H J ^ |
L'horari del Centre és el següent:
" n
-matins de8.30a14.30 hores * tardes:de 16a 19.30 hores.
*
CinquenaplantadelCol-legt Telèfons: General: 93 240 23 61
;
JoM'pKi·iiarl D.
*OH.»P.UCC.«>
de Documentatià
Fax:
E-mail:
Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65 932402381 General: renart@apabcn.es Servei Normativa: SIT@apabcn.es
Criteri d'aplicació a Catalunya Quin dels dos criteris han d'apücar els tècnics per atendre's al compliment de la normativa de control de qualitat? Hem plantejat aquesta consulta a laDireccióGenerald'ActuacionsConcertades, Arquitectura i Habitatge i la resposta ha estat molt clara: s'ha de seguir el criteri fixat en el Decret de la Generalitat, ja que assegura un control homogeni del formigó de l'obra. Aquesta homogeneïtat no quedaria garantida si apliquéssim el criteri de l'EH-91. Tornant a l'exemple de l'edifici de sis plantes i fent una comparació entre els dos criteris d'aplicació, la conclusió és evident: trencant pràcticament el mateix nombre de provetes, l'aplicació del criteri de la Generalitat dóna com a resultat una milior informació estadística del formigó col·locat a l'obra. Quan apliquem en un control normal les reduccions del nombre d'assaigs esmentades, el Decret 375/1998 estableix que «la central proveeixi a la direcció d'obra una certificació sobre les característiques de consistència i resistència del formigó basada en assaigs de control que abastin el formigó subministrat". En aquest sentit recordem que eis resultats d'assaigs que figuren en aquestes certificacions d'autocontrol de la planta formigonera són per a informació del tècnic i no cal que siguin incorporats als fulls de registre de resultats del programa de control de qualitat. •
tamusfomieoHuts AMBStetlllHCt A CATALUNYA Balni, SA. Parada Secà (camí d'Alpicat) Torrefarrera-Lleida Formigonera de la Plana, SA. FORPLASA Ctra. de Sani Hipòlit, s/n
Vic Hormicemex, SA. Carrer del Mig, s/n, Polígon Pla Moncada i Reixac Hormicemex, SA. Av. Riera de Sant Just, cantonada Blasco de Garay, s/n Sant Just Desvern Hormígones y Transportes de Barcelona, SA. HORTRANSAL Sta. Coloma de Cervelló Hormigones y Transportes de Barcelona, SA. HORTRANSAL Torre Bovera, s-n Sant Andreu de la Barca Pioneer Concrete Hispània, SA. Carrer D, sector B Zona Franca-Barcelona Pioneer Concrete Hispània, SA. Uruguay, s/n-Sabadell Pioneer Concrete Hispània, SA. Indústria, cantonada Antonio Bon Badalona
S E R V E I S A S S E S S O R I A
P R O F E S S I O N A L
I
T È C N I C A
L'euro i l'exercici professional (
partir de l'1 de gener de 1999 l'euro serà la nova moneda dels estats membres participants. Fins a l'1 de gener del 2002 es podrà utilitzar lliurement l'euro en transferències bancàries i similars. No obstant, se seguiran utilitzant els bitllets i monedes nacionals per a cobraments i pagaments en efectiu (encara que i'operació estigui denominada en euros). A partir de P1 de gener del 2002 es posaran en circulació els bitllets i monedes en euros. Durant aquesta etapa (fins a l'1 de juliol del 2002) els posseïdors de bitllets i monedes nacionals podran canviar-los per bitllets i monedes en euros. A més, a partir d'aquesta data, els contractes, deutes, obligacions, drets, etc., de contingut econòmic que estiguessin denominats en pessetes quedaran legalment denominats en euros, sense cap tipus de tràmit, al preu o tipus de conversió inamovible de l'euro en pessetes. Per últim, a partir de l'1 de juliol del 2002, l'euro ja serà l'única moneda de curs legal a la Unió Monetària Europea.
José Antonio Bernàldez Advocat i físcalista La pesseta deixi rà de ser la moneda de curs // legal a Espa- . nya, però du- i' raní un cert temps, es podran canviar les pessetes pereuros ales oficines del Banc d'Espanya. 1 . Pagament d'impostos L'Administració Tributària acceptarà el pagament d'impostos en euros a partir de l'1 de gener de 1999. Els contribuents podran tenir comptes oberts en euros des dels quals podran fer transferències a favor del Tresor Públic. 2 . Devolucions tributàries A partir de P1 de gener de 1999 el Tresor Públic transferirà als contribuents les quantitats que els degui per devolucions tributàries abonant-ies en els comptes oberts en les mateixes monedes en què estiguin denominades, siguin en pessetes o en euros.
ACTUACIONS
3 . Declaracions tributàries Les Societats podran presentar en euros les declaracions tributàries corresponents a l'Impost sobre Societats, a IWA i al Document Únic Duaner. Per fer-ho, aquestes societats hauran d'acreditar que han portat la comptabilitat en euros durant el període objecte de declaració. Quant a les persones físiques, durant ei període transitori, les seves declaracions tributàries continuaran sent exclusivament en pessetes. Probablement, no s'admetran declaracions en euros abans del 2002.
4 . Llibres i registres comptables La possibilitat de fer en els llibres les anotacions comptables utilitzant la denominació euro és una qüestió d'interès per a les persones o entitats que prevegin adoptar aquesta moneda com a base de la seva gestió financera durant el període transitori, per la qual cosa es propiciaran les reformes que permetin reconèixer l'aptitud de l'euro com a moneda en què es puguin durels llibres i registres mercantils. Per als exercicis que es tanquin durant el període transitori, els comptes anuals, inclosos els consolidats, es podran formular, dipositar i publicar expressant els seus valors en pessetes o en euros.
2 de maig de 1998
- Decisió sobre la participació dels estats membres. - Anunci preliminar del canvi bilateral entre monedes i participants - Nomenament del Comitè executiu del BCE
En e! que resta del 1998
- Començament de l'emissió en euros. - Adopció de la legislació secundària necessària.
1 de gener de 1998
- Es fixen irrevocablement els tipus de conversió i entren en vigor diverses legislacions, entre les quals l'estatut legal de l'euro. - Definició i execució de la política de moneda única en euros. - Operacions de canvi de divises en euros. - Noves emissions de deute públic en euros.
L'aplicació d'aquesta mesura haurà de fer-se vetllant perquè tots els llibres i registres de cada empresa es duguin en la mateixa moneda, i perquè el canvi es produeixi una sofà vegada a cada empresa, sense possibilitat de tornar a utilitzar la pesseta una vegada s'hagi materialitzat el canvi. També, s'haurà de procurar que la conversió coincideixi amb el començament de l'exercíci.
- Pas a l'euro de !es institucions financeres. • Foment del pas organitzat a l'euro de tota l'economia.
Per tant, a partir de l'1 de gener de 1999, els registres fiscals hauran d'utilitzar la mateixa denominació que s'empri en els llibres i registres mercantils.
Del'1 de gener de 1999 a l'1 de gener del 2002
1 de gener del 2002
1 de juliol del 2002
- Començament de la circulació de bitllets i monedes en euros. - Conversió tota! a l'euro de les administracions, - Cancel·lació del curs legal dels bitllets i monedes nacionals.
Aquest comentaris es fan en base a l'anomenada 'lleiparaigua', la qual es debat actualment a les Corts, per la qual cosa podria haver-hi alguna modificació. Bernàldez & Asociados Servei de consulta i gestió. Telèfon: 93 414 64 24. E-mail: bemaldez@mx2.redestb.es
5. Facturació Els contribuents podran escollir lliurement la moneda en la qua! es denominaran les obligacions que es derivin de les seves relacions contractuals. S'expressarà en la mateixa moneda en què hagin de complir-se les obligacions, Es reconeixerà la plena validesa a les factures en euros, a l'efecte d'acreditar solucions o desgravacions fiscals, en base o en quota, amb independència
de quina sigui la moneda que l'emissor o el receptor de la factura utilitzin en la seva comptabilitat. 6 . Comptes bancaris Des de l'1 de gener de 1999 es podrà obrir un compte en euros, o convertir el que ja té en pessetes a euros. La data límit de la seva conversió a euros és el 31 de desembre del 2001. L'existència de la moneda única no afectarà el valor real dels saldos ni els tipus d'interès dels comptes. Els extractes en pessetes expressaran el contravalor en euros. A partir de l'1 de gener de 1999, es podran fer transferències, domiciliar rebuts o estendre xecs en euros, amb independència de la moneda en què estigui denominat el compte. L'entitat bancària tindrà l'obligació de fer els canvis necessaris, segons el tipus de conversió legalment establert. Desapareixeran els costos de transacció en elimininar-se les comissions de canvi.
7 . Préstecs i crèdits La introducció de l'euro no tindrà cap repercussió sobre el manteniment dels préstecs, crèdits o altres contractes. Els deutes el venciment dels quals sigui posterior al 31 de desembre del 2001 es convertiran automàticament en euros des de l'1 de gener del 2002, En el descompte de lletres, s'haurà de pagar en la moneda de la denominació del compte fins al dia 1 de juliol del 2002, després en euros. 8 . Referències hipotecàries Igual que el MIBOR monetari, una vegada que es dugui a terme la Unió Monetària Europea es crearà un mercat al qual acudiran totes les entitats europees a operar. L'aplicació de l'EURIBOR serà efectiu, sempre que el dient hi estigui d'acord, per aquelles hipoteques que se subscriguin una vegada que l'índex sigui conegut o per aquelles, les escriptures de les quals designin aquest com a substitut del MIBOR. 9 . Contractes La introducció de l'euro no produirà alteració en cap instrument jurídic que estigui denominat en ecus o en qualsevol de les monedes nacionals que siguin substituïdes per l'euro, llevat d'un pacte en contra de les parts. Tret del pacíe exprés de les parts, la introducció de l'euro no podrà al·legar-se com a causa de rescissió d'un contracte. \/
SERVEIS
I N F O R M A T I U A S S E S S O R I A
R e s p o n s a b i l i t a t
P R O F E S S I O N A L
t i v i l
i
p r e v e n c i ó
I
i e l
T È C N I C A
r i s t
Lesions en barbacanes de teulades noves
H
na lesió habitual en cobertes in- adossats. • L'intent de trobar solucions econòclinades de teula que apareix al cap de poc temps de la seva construc- miques, sense encofrat, i d'execució ció és el col·lapse parcial o total de les ràpida, per a la construcció de barbacabarbacanes, a causa de problemes nes ha posat de moda la utilització de d'eslabililat. Són lesions que es mani- materials ceràmics de grans dimensifesten amb l'aparició de fissures longitu- ons que resolen la volada de la barbadinals importants, i fins i tot amb el col·- cana amb una sola peça. Ens referim a lapse parcial o total d'aquests elements. les peces ceràmiques encadellades, de mides molt Tot i que la represengrans. tativitat d'aquestes tt Les peces lesions sigui petita en Una solució l'estudi global de si- ceràmiques alleugerides que darrerament nistres, es tracta d'un resisteixen molt poc s'aplica molt, és problema de suficia flexió J 5 construir un tauent entitat i amb una ler de base d'un clara casuística que permet posar en sol full, i col·locar la gran peça d'enca-
marxa mecanismes de prevenció molt directes i pràctics. La construcció de cobertes inclinades amb teula i envanets de sostremort és una tècnica tradicional i molt coneguda en el ram de la construcció, que s'empra especialment en la construcció d'habitatges unifamilíars aïllats o bé
dellat volada i amorterada directament al damunt de les teules. Aquesta solució ha comportat un abaratiment general de la coberta per diverses raons. En primer lloc, permel separar a més d'un metre els envanets de sostremort, amb ia qual cosa se n'han de fer menys i resulta més econòmic. D'altra banda, la
C&D CONTROL DEMETER, S.L. PROJECT MANAGEMENT, DEMOLICIONES DEMOLICIONES ECOLÓGICAS Demoliciones tradicionales. Técnicas especiales. Proyectos de desconstrucción. Planes de seguridad. Voladuras controladas por fulminación integral de edificios e industrias. Proyectos de impacto medio-ambiental. Recogida selectiva y reciclaje.
Via Augusta, 143 entlo. I 1 - 08021 Barcelona Tel. 934 142 146 Fax 934 147 350 e·mail:cdemeter@controldemeter.es Web-site: http://www.conUoldemeter.com/
volada total de la barbacana queda feta pot representar aquest fet, ja que el col·amb una sola peça i permet una gran lapse de l'element pot produir-se de forma imminent. rapidesa d'execució. El col·lapse parL'excés de pes que cial o total d'aquest tenen les teules amortipus d'elements terades, juntament d'aquests elements comporta una repaamb les possibles acté una reparació ració dificultosa, ja cions del vent i els candificultosa 5 5 que cal demolir una vis sobtats de tempeimportant franja peratura, provoca esforços de flexió especialment importants rimetral de la teulada a fi de poder subsen les parts volades d'aquest full d'enca- tituir la part d'encadellats que s'ha trendeilats. Les peces es fissuren per les cat i ha quedat sota les teules, per emsol-licilacíons a flexió que reben i pot palmar de nou les peces ceràmiques a la produir-se el col·lapse de la barbacana. solera existent que configura els penCal tenir present que les peces cerà- dents de la teulada. • miques, especialment les alleugerides, tenen una resistència a la flexió molt petita. Moltes vegades, aquesta resisBibliografia tència resulta insuficient per suportar el WEKA propi pes de la solució constructiva amb Les desordres dans les ouvrales teules amorterades, que, a més a ges de bàtiment. Des la prévenmés augmenta amb sobrecàrregues protion des vices à la résolution des duïdes pel vent o de tipus tèrmic. litiges. Editions Weka. 1996 L'aparició d'esquerdes longitudinals
tt El col·lapse
ha de servir d'advertiment del perill que
SERVEIS A S S E S S O R I A
H f P R O F E S S I O N A L
I
Enric Casanovas Arquitecte tècnic Servei Rehabilitació i Medi Ambient
Recomanacions
d el'Assessoria
B
quesls Üpus sinistres, davani la possibilitat de col·lapse a la via pública, tenen una especiai gravetat pels danys a tercers que poden comportar, per la presumpta responsabilitat penal, que porta inherent una responsabilitat civil, i pel cost econòmic que pot arribar a representar. Abans d'iniciar les obres Cal comprovar la viabilitat de la solució que es proposa en el projecte amb relació a la volada del ràfec, la solució constructiva escollida i els materials que la componen. Si es tracta d'una solució que pot ser problemàtica, cal comunicar-ho a l'autor del projecte i buscar una solució que comporti un menor risc. • Si el projecte no inclou una solució •
juriiita
específica per a la barbacana o la solució que es preveu és susceptible de patir problemes, és recomanable advertir a l'auior que sigui conscient d'aquest risc. Durant l'obra Es recomana no sobrepassar els 25-30 cms de volada de la barbacana amb aquest tipus de peça. Si es vol aconseguir un vol important de la barbacana, és recomanable realitzar-la amb dos o més gruixos de peces ceràmiques massisses que permetin arribar a la volada tofal per mitjà de la superposició de peces en voladís. Quan s'han de superar els 40 cm de volada de les barbacanes, cal pensar en alguna alternativa estructural
mediclinics
i
Principiï Oo ttrrgara 112 4
Josep ME Calafell Arquitecte tècnic Assessoria Jurídica i Professional
Mònica Clemente Advocada Assessoria Jurídica i Professional
professional
amb formigó, ferro o fusta per suportar tot el pes dels materials que configuren la solució constructiva. En cas de modificar-se la solució constructiva de la barbacana, cal exposar-ho en el Llibre d'ordres al constructor, amb prou antelació, i amb l'assentiment i conformitat d'eli. Un cop finalitzada l'obra Cal deixar constància de la solució constructiva utilitzada, la seva dimensió i els materials que s'han emprat i, incorporar-ho en els plànols actualitzats que hauran de formar part del Llibre de l'edifici. Si apareixen esquerdes o altres anomalies, caldrà comprovar si la barbacana s'ha realitzat segons el projecte d'execució o bé, si hi han
Equipos y accesorios de banos paí
MÈDIC UHICS, S-*.
O R
T E C N í C A
hagut canvis, verificar en el Llibre d'ordres quina ha estat la solució tècnica escollida. Si aquesta informació no existeix, caldrà fer cales que permetin determinar-la i poder avaluar la gravetat de les lesions. Si apareixen esquerdes o altres anomalies, caldrà acudir ràpidament als bombers per procedir a la senyalització i delimitació de la zona de perill, i, si cal, a la demolició de les parts afectades. També cal redactar un informe tècnic on constin les lesions existents i les causes, que s'ha de complementar amb un expedient fotogràfic on es vegin bé !es iesions aparegudes i on consti un aixecament detallat de la solució constructiva existent. 1/
I M
E
R
C
A
SERVEIS
N F O R T
DE
T R E B A L L
Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball durant el mes de setembre DE
T E M B R E
S E serve
places
Ld
1 (ecnc/ad'obres 1 comercial muntatge
Surin*
19
9 8
lipus d'empresa
Inslal-lactó de sistemes de seguretat
sou/M
edat
contract
Residencial i industrial
Barcelonaprovincta 1.3anys
1/2jomada
22-28
laMb
Edificació i obra civil
Catalunya
oficial
fins a 28 laboral
pràctiques
neç 2i6
especialitat ' " ^ I ^ H ! *
Consuftoriatècnlca
àmbit
exp.
0-1 anys
jornada
durada
neg."! ;
l$k
1 caxrjnador/acfobres
AdministraciórJefinques
Reparacions, reforrnes, mfllofes
Barcelonadutat
0
oficial
2530
laboral
indefinit
OC DO Uife
1 tecntc/acf estudis
Resfauraoódefacanes
Restauració
Barcelonaciutat
0
aconverar
&S1
laMb
aconvenir
2S
1 tecnic/ad"obres
Localscomercials
nacional
4-5anys
oficial
28-32
bboral
Gmesos
3
1 coortfinador/ad'obres
EstucSd'arqutecíuraípfomotora
Habilatgesde mig ialtestànding
BajTjekxiaprovincia 2 anys
oUal
0
nhttab
2 anys
254
Ult
1 tecnic/a control qual rial
Assistèndatècnkaen quaDtat i mediambíen!
Direcció i inspecció d'instal·lacions
internacional
2-lOanys
oficial
0
laboral
indefinrt
nncj
2 arquitectestecnics/ques
Enginyeria
Pluridisciplinàries
nacional
1-2anys
ofóal
2235
laboral
percfcra
2MJ
irac
1 ajudanl/adecoor d'obra
Serveis tècnics d'arquitectura
Barcelona província lany
oficial
2530
Iberal
25«
liberal
gjg.i
ü If
Vabracióeconòmlcadebéns
Taxacions
nacioiaJ
0
esporàdta
i 1 ccOTfriador/ad'obres
Immctóària
Residèntíesunjversitàries
nacional
l-3anys
oSdal
25-30
í-2
Constnjcoc^PrQfnoció
Habíalges
Barcolonaprovfncja 4íanys
oficial
3050
Projectes d'ed'ificacióen general
Barcetonaprovincia 0
oficial
3
taxadors'es cotHfinadors/escfobres
lecnic/a projectes icbres Arqufiectura
|f? rujci ^a&
àirk
n lis "
6me5osrenw.
faal
indeínit
IMab
segons cbres
Calaknya Bartsteidrai
0
olicia!
033
liberal
1any
Centrescomercials
0-2anys
oficiat
0
tiboral
3mesos
22 2«
Engíriyerïadetelecomunicactorts
Enginyeria decable, ràdio, etc.
nacional
3Oanys
oficial
28«
labora!
psrccra
3545;
Arqutectura
Oficines bancàries
nadonal
0
oficial
0
teral
indefinrt
3
.;
Distribuciómateríaielèctnc
Internacional
l-5anys
oficial
2835
bboral
indeM
34
\
Rehabilitació
Façanes
Calakrya
0
inter.esp.
0
iberal
23mesos
n3c> '
1 taxadooa
Arquitecturaiurbantsme
Valoracionsimmobiiiàries,projectes
Barcetonacrutal
1-2 anys
oficial
03)
iberal
seg.rendiMtót
41
j
8-10anys oficial
percbra
ne» neg.
i
3 ! 2535:
1 tècnlc/a de projectes coordinacfcwad'obres
Construcció
Restauració i rehabilitació
nacional
XWO
bbora!
1 tecnic/adeprojectes
Despalxcfarquiledura
Habitatges
BarcelonapfDvfncia 2-5 anys
oficial
0
liberal
BC
1 tecmc/adobres
Estudi d'arquitectura
Edificació
Catalunya
flexible
25-35
iberal
indefinrt
1 lecmc/aprojectesiobres
Estudi d'arquitectura
Interiorisme, obranova, habitatges
Banxtoiaprovfnóa 0-1 anys
oficial
3]
^boral
lany
Excavadonsíconstrucdons
Enderrocs
Barcelonaprovi'ncia 0
oficial
0
bboral
Estudicfarquitectes
Reformai construcció dlmlels
Nacional
oficial
2535
liberal
3 arquitectes tècnics ' 1 lecnicdeprojectes
2-3anys
3-5anys
nej
35 'i
Tollipus d'obra
Cataknya
1-2anys
oficial
3)
iberal
2anys+cont.
Constructora i promotora
Industriali habitatges
Barcelonaprovínda
1-Oanys
ofdal
35
laboral
segons vàlua
"" 1 cd laborador/a
Estudi d'arquitectura
Habitatge
Barcelonaprovíncia ^any-s
tardes
2430
Iberal
inde^nrt
"1
tècnic projectes lobres
Arquilectural arquitectura tècnica
Civil
Cadaknya
0
oficial
25-29
iberal
lany prorrogable
cap d'obres
Constiucdó
Tot tipus
internacional
26
oficial
035
iberal
Construcció
Construcció ireformesdesupermercats
nacional
0
oídal
035
laboral
3J
oficial
3055
0
oficial
0
Barcelortaprovfnda 0
ofldal
2230
Í'2
ajudants/es d'obra iseg.
Enginyena
J1
ccortfnadorcTobra
1
, 2 coorcSnadors'res d'obres
Arquitectura i construcció
Obresengeneral
Cateluja
1 tecnic/a comercial
Càrreguesminerals
Distribució i fabric.de productes minerals
ntemadonal
1 ajudantcoordin tfobres
PromxüImmoWara
1 tecncde projectes
>• 1 tecruc/acTobres
bufc
j j
Edificació i valoracions
Promocióigestiódecentres comercials
1 cap d'obra
Ü' ÉP m£ ÜF
i
Arquitectura
ira;
!arac.
32
1 coordriador/acfobres
Inuna
Uunci
•]
"i 1
1 arqurlecte/atecnic'a
M
V
2
3 coonírtadorsí'es d'obres
< 1 tecne/acfobres
1
CoretjiJCiK.íJecoraaóiinteriorisme
i1
ÉÉi 1
Hh
,"
j J
nberal
lOmssos
23
j
bboral
Indefinit
2' .1
laboral
perotjra
3
i
23
:
indefinit
3.7
j
25
i
Edificis d'habitatges i càlculsd'estructures Calafijnya
05
ofldal
22-35
&era!
Muntages enfires (congressos
Catalunya
13
ofldal
2540
labora!
coordhador/ad'obres
Supermercats-Auioserveis
Obresderetormainterior
intemarional
02
coordhador/ad'obres
Muntatges elèctrics
Muntatgedetonesi mastils
nacional
13
ofldal
035
Uboral
EnginyeriaiarquJtectura
Entitats bancàries i reformes locals
nacional
0
olcicial
2230
SMiï
Rehabilitació, informes iprojectes
Barcelonaciutat
25
targes
25-30
iberal
XuiTKrSelecciodecumculumsCaracSeleaiópercarac^^^
Important cadena de supermercats cconfiiador/acrobres pera amidamenls de locals, aixecament de plànols en CAD, relormesde locals, construcció de naus de 1.200 rrf.Convenientexperièncà màxima de 2anys. Persona extrovertidaiDonanegodadoraja que haurà de paríciparen la recerca de locals IscJars. Residència habitual, Mallorca .Àrea de treball, Illes Balears. Idioma català. Imprescindible cametdeconduirivehicfepropi. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 3.000.000,- brut/anual neg. segonsla vàlua delcancüdaL Incorpofacióimmediata.Poseu-vosencontacteambel Servei Promoció i Mercat. Tel: 93 240 2358. Ret. 6.114
Estudi de gestió de l'oci
Important e s t u d i
Promotora d'habitatges
d'arquitectura i enginyeria
de Barcelona
ccofdnador/ad'obres
bbora!
3
percbra
3
Negociable.
especialitzat en atraccions
perafa realització ivalioaciódeprojectes d'obra, gestió amb proveïdors rfinsy·lacic^isijpervisiód'atracaons. Experiència mínimad'1 anyengeslió amb elsproveïdors ifoexecuciód'obra. Edat, entre 25Í50 anys. Idioma, anglès anívelldeFirs/certíficale. Carnet de conduir. ViatjaraaBenídormels6primers mesos fins aser residència fixa. Contracte laboral perobrafins al desembrede 1999. Sou iniciaf: 3.000.000,brul/anual i 3.500.000,- apartirdets6 mesos. A Benidorm se lifarilüara transport, habitatge i desplaçamentsa Barcelona. Contecleu ambelServei Promoció i Mercat.Tel: 9324023 58. Ref. 6.124
j
33
Fusteria
1 tècnic/a projectes lobres Estudi d'arquitectura
| 24
indefinit
Arqutectura
ofldal
354;
35
tecnc'ad'obres
1 tecnWad'obres
naj
Important grup immobiliari de Barcelona
coordinador/a
arquitecte/a tècnic/a
arquitecte tècnic
pera la direcció d'obra de conjunts residencials i piscines, control d'execució, control de costos i de la planificació! cordinacióambelsindustrials. I m p resci níJibl e entre 5 i 10 anys d'experiència en direcció d'obra. Carn et de cond ui r i vehicle prapi.EI cancf idat haurà de canviarde residència a Mallorcadurant 18mesos. Jomadaoficial. Relació liberal ocontrade labora! (a negociar) per obra. Sou negociable mésavantatges. Incorporació immediata. Els interessatsposeu-vos en contacte amb el Servei Promoció i Mercat de Treball. Tel: 93240 2358.
pera promocions i tot tipus de construccions. Convenient entre 1 i 5 anys d'experièrraa endirecció de l'execució d'obres. Edat, entre 30 i40 anys. Imprescindible, carnet de conduir i vehicle propi jaqué haurà de desplaçar-seper Barcelnai l'àre metropolitana. Jornada ofdal. Reiadó liberal. Periodede prova de 15 dies. Sou: 2,5-3.000.000,- brut/ anual negociable. Skjnatu rarfobresJncorporació Immediata. Interessa ts/es poseu-vosencontacteambMontserrat Albós.Tel:93 4521234.
amb experiència mínima de 5 anys en edificació d'habitatges iposl-venda. Calen coneixements i resoluciódepatotogies. Edat, de 30a40 anys. S'ofereix integracióen ungrupimmobiliarideprimera línia. Sou seÇjOnsmèrits.
Rel. 6.128
Rel. 6.141
MESINFORMACIÓ: Servei de Promoció I Mercat de Treball. Tercera planta Tel. 93 240 23 58. Fax: 932402359. E-mail: Ireball8apabcn.es
Adreceucum'culum al Servei Promoció i Mercat de Treball del Col·legi, per correu o bé per fax: c/Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. Fax: 932402359
Ref. 6.142
ACTIVITATS
H F O R M
F O R M A C I Ó
SERVEI
DE P R O M O C I Ó
IM E
DE
S E G U R E T A T IS A L U T L A B O R A L
HABILITATS
Curs de coordinadors de seguretat
Tècniques per a la resolució de problemes
Perfil tècnic europeu
adreçat a Tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la coordinació de seguretat en (ase de projecte i d'obra de tot tipus d'obres d'acord amb la transposició de la Directiva (Decret 1627/1997) relativa a prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils. coneixements exigits Formació d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer tècnic o enginyer. títol Diploma europeu atorgat per les universitats i institucions que han desenvolupat aquest programa.
PRÀCTICA
DIRECTIVES
presentació En el treball de l'arquitecte tècnic, hi ha sovint una gran diversitat de situacions en quès'han de prendre decisions que afecten la gestió del recursos humans i materials. Peraixò, cal analitzar tols els factors implicats en el problema
presentació Aquest curs es fa seguint el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògicde la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politècníco di Milano (Itàlia) i el Departament d'Organització d'Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya.
professora M. Antònia Carmona, llicenciada en Psicologia, centre d'estudis ADAMS. del 10 de novembre al 23 de març dia i hora dimarts i dijous, de 16.30a 21 hores.
date; 24 i 26 de novembre, i 1 i 3 de desembre. dia i hora dimarts i dijous, de 18 a 21 h.
durada 136 hores
durada 12 hores.
lloc Delegació Vallès Oriental. preu col·legiats i estudiants: 225.000 PTA no col·legiats: 337.500 PTA. inscripcions Delegació del Vallès Oriental.
•
TREBALL AVANÇ FORMACIÓ 1999
programa ' Recerca de solucions: la creativitat Lògica vers creativitat. Tècniques per desenvolupar la creativitat. La tècnica del brainstorming. • Procés de la solució de problemes Identificar els aspectes clau. Definir objectius. Prioritzan URGENT/IMPORTANT. L'anàlisi DAFO.
Disseny d'interiors Iniciació a l'especialització Del13degeneral26demaig, dimecres, de 16.30 a 21 h.
Curs bàsic de valoracions Pràctica professional Del12degeneral4defebrer, dimarts i dijous, de 18.30 a21 h.
Tècniques de
• Tècniques i eines per a la solució de problemes Solució de problemes en grup. Definició d'estratègies. Convertir els obstacles en oportunitats. Factors crítics.
negociació ir nivell Habilitats directives Del2al'11demarç, dimarts idijous,de18a21h.
Resolució de problemes
lloc Delegació Bages-Berguedà. preu col·legiats i estudiants: 15.000 PTA. no col·legiats: 25.000 PTA.
• Presa de decisions Dificultats per prendre decisions. Criteris per avaluar l'eficàcia d'una decisió. Tècniques i estils. Mètodes perseleccionardecisions Passarde laideaal'acció.
•
Habilitats directives Del 6 al 15 d'abril, dimarts idijous, de18a21 h.
Gestió del temps Habilitats directives 18 i 25 de febrer, dijous, de 18 a 21 hores.
PROFESSIONAL Criteris per
Obertura de forats en obres menors
Certificats d'habitabilitat
preparar informes,
Cas pràctic
d'habiíages usats
dictàmens i certificats
presentació En les sessions pràctiques s'ensenyaran, als participants, les pautes i processos per definir les solucions per a obertures en obres menors, per preparar la documentació tècnica, els tràmits administratius i les pautesde seguiment a l'obra. professor Carles Olivé Arquitecte tècnic
dia i hora dimecres, de 16.30 a 21 hores. durada 3 hores.
ierguedà. preu col·legiats i estudiants: 12.000 PTA. nocol·legiats:18.000PTA.
Detalls constructius. Mesures de seguretat de l'edifici. Seguretat i salut laboral.
programa
• La documentació tècnica. Casos pràctics. La viabilitat tècnica. La viabilitat administrativa. Criteris tècnics. La documentació tècnica.
•Presentaclóífluxgrama de procediment de treball
• Eines per a la prepararació de documents tècnics.
> Definició tècnica Interpretació de l'estat de càrregues. Càlculs senzills. Procediments constructius. Execució material.
• Tramitació administrativa.
inscripcions Delegació del Bages-Berguedà
• Pautes de seguiment i control. •Final d'obra.
•
presentació L'objectiu és proporcionar eines per redactar la certificació d'habitabilitat.
Pràctica professional
professor PereCasademont, arquitecte tècnic.
MàsterProject Manager
dia, hora i lloc dimecres, 25 de novembre, de 18 a 21 hores.alasalade conferències. preu col·legiats i estudiants: 4.000 PTA no col·legiats: 6.000 PTA programa • La cèdula d'habitabilitat de l'habitatge usat. • La certificació. • Tramitació i casos especials. • Legislació i eines. •
12d'abril, dilluns de16.30a21h.
Gestió de projectes Cursdepostgrau Del 19 de febrer al 8 de maig, divendres de 16.30 a 21h, i dissabtes, de9.30a 14 hores.
MàsterProject Manager Gestió d'obres Cursdepostgrau Del 14 de maig al 17 de juliol, divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de9.30a14h. •
Servei d'Informació
Delegació Bages-Berguedà
Delegació d'Osona
Delegació Vallès Occidental
Delegació Vallès Oriental
Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Tel:932402060 Fax:932402061 E-mail:iniormado@apabcn.es
Plana de l'Om, 6,3r. Manresa Tel: 938729799 Fax: 938727305
PI. Major, 6. Vic Tel: 938852611 Fax: 93885
Sant Francesc, 18. Terrassa Tel: 937801110 Fax: 93780
JosepPinol,8. Granollers Tel: 938729799 Fax: 93872
F
O
R
M
I
N
A
C
F I
O
R
Ó
M
A
I
T
I
ACTIVITATS
U
A L T R E S
M A T E R I A L S
I
N O V E S
T E C N O L O G I E S
La impermeabilització a la coberta plana programa
director del cicle
una conslant en l'evolució de la
exposició
Joan Sabaté
construcció. Aquest fenomen,
del 17 de novembre al 4 de de-
L'aparició de nous productes és
però, s'ha accentuat en els darrers
sembre, a la sala d'exposicions
coordinació
anys i ha tingut un canvi qualitatiu.
dei Col·legi, de dilluns a diven-
HoracioEspeche
No es tracta tant de noves aplicaci-
dres de 10 a 14 i de 16 a 20
ons, o de noves geometries i possi-
hores. Entradajlíure.
matrícula
bilitats de productes ja existents,
sessions tècniques
sinó de formulacions ex novo, on la
sessions tècniques
preu de les sessions tècniques per
ciència dels materials, i en especi-
• 17 de novembre: La coberta
a col·legiats i estudiants: 3.500 PTA
al la química, ]uga un paper desta-
plana: del Moviment modern als
les tres sessions.
cat. I de química, els tècnics de la
nostres dies, per Fernando Ra-
No col·legiats: 5.000 PTA
construcció que no s'hi han dedicat
mos.
específicament, en saben poc.
seminari
• 24 de novembre: Els materials de la impermeabilització, per
preu del seminari pera col·legiats i
Dins del cicle Ets materials i les
Ramon Escolano.
seminari
Control i normativa. Desconstruc-
estudiants: 15.000 PTA.
noves tecnologies de la construc-
• 1 de desembre: Patologies de
• 19 de novembre: El disseny cons-
ció, per Jesús Beca.
No col·legiats: 20.000 PTA.
ció, el Col·legi organitza unes jorna-
la impermeabilització.
tructiu de la coberta plana: tipologies i
des dedicades a productes especí-
planteig general de la planta, per
hora I lloc
Es lliurarà certificat d'assistència.
fics per a la impermeabilització de
hora i lloc
Josep Ignasi de Llorens.
Tindrà lloc a la sala d'actes del
cobertes, que consten de tres ses-
Totes les sessions tindran lioc a
• 26 de novembre: Impermeabilitza-
Col·legi, ales 16 hores.
sions tècniques, un seminari espe-
la sala d'actes del Col·legi, a les
cions
cífic sobre construcció de cobertes
16.30 hores i aniran seguides
Carbonell. Característiques físiques
organització i secretaria tècnica
Places limitades.
i una exposició dels materials pre-
d'una presentació de productes i
i químiques, per Rosario Solera.
Àrea de la Tècnica i Departament
Tel: 93 240 20 60
sentats.
obres.
• 3 de desembre: Posada en obra.
de Cultura del Col·legi.
Fax:93 240 20 61-
A U L E S
amorfes,
per
Inscripcions i informació
Manuel
Servei d'Informació.
•
INSTAL·LACIONS AL VALLÉS OCCIDENTAL
D
Cursos d'informàtica
Instal·lacions
Auíes de Barcelona
Rehabilitació i noves tecnologies
• Iniciació a l'Excel - del 14 al 21 de novembre,
La Delegació del Vallès Occi-
dissabtes, de 9.30 a 13.30 h.
dental ha organitzat una exposi-
Preu col·legiats: 10.000 PTA
ció í curset monogràfic sobre
No col·legiats: 14.000 PTA.
instal·lacions, que es podrà veure fins al 30 de novembre.
•
Iniciació al Word - del 28 de novembre al 5 de
exposició
desembre, dissabtes de 9.30 a
fins ai 30 de novembre, a la seu
13.30 h.
ígació.
- del 15 al 22 de desembre, dimarts, de 9 a 13 h. Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14,000 PTA.
Iniciació a l'Access
Aula de Granollers
• del 17 al 26 de novembre, di• Organització del disc
marts i dijous, de 14.30 a 16.30 h
sessions tècniques
Tindrà lloc el dijous, 26 de novem-
A càrrec de les empreses parti-
bre de 17 a 21 hores, a la sala de
cipants a l'exposició.
conferències de la delegació.
GEWISS: electricitat i il·lumi* Organització del disc
nació
L'entrada és lliure, tant a l'exposició com a la sessió tècnica.
- de I I al 3 de desembre, di-
Preu col·legiats: 10.000 PTA
•del 10 al 15 de desembre, di-
AIKE: domòtica i automatismes
marts i dijous, de 14.30 a 16.30
No col·legiats: 14.000 PTA.
marts i dijous, de 19 a 21 hores.
FAPP: aspiració centralitzada
Preu col·legiats: 5.000 PTA.
EUROCABLE: calefacció elèc-
informació i inscripcions
trica
Delegació del Vallès Occidental
hores. - del 2 al 9 de desembre, dime-
Microsoft-Project
cres, de 17 a 19 h.
- del 23 de novembre al 14 de
• 12 de desembre, dissabte, de
desembre, düuns i dimecres, de
9.30 a 13.30 h.
19a21h.
- 1 8 de desembre, divendres,
- del 27 de novembre a l'11 de
de9a13h.
desembre, divendres, de 9 a 13 h.
Preu col·legiats: 5.000 PTA
- del 30 de novembre al 21 de
No col·legiats: 7.000 PTA,
desembre, dilluns i dimecres, de
Aula de Terrassa
CHROMAGEN: energia solar
San Francesc, 18 de Terrassa.
tèrmica
Tel. 93 780 1110.
•
* Organització del disc - del 10 ai 15 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. Preu col·legiats: 5.000 PTA.
PRESENTACIONS
COMERCIALS
•
14.30 a 16.30 h. •
Internet
Preu col·legials: 20.000 PTA
• 18 de novembre de 19 a
No col·legiats; 25.000 PTA.
21.30h. • 10 de desembre, dijous, de 16.30 a 19h.
TRICALC Consulteu descomptes
Excel nivell II • del 24 de novembre a N de
-16 de desembre, dimecres, de
desembre, dimarts, de 9 a 14 h.
Cypecad espacial,
Inscripcions Servei d'Informació telèfon: 93 240 20 60.
Arquímedes i L'empresa Arktec farà una presentació del programa de càlcul
Infraestructures urbanes
i estructures TRICALC, els dies 12i13de novembre, d e 9 a 1 5
Cype Ingenieros presentarà els pro-
19a21.30h.
•del 28 de novembre al 5 de de-
Delegació Vallès Occidental,
hores, a l'estand situat al vestí-
grames Arquímedes, Cypecad es-
• 19 de desembre, dissabte, de
sembre, dissabtes, de9.30a13.30
tel: 93 7 8 0 1 1 1 0
bul del Col·legi (planta baixa).
pacial i inlraestructures urbanes,
9.30a11.30h.
hores.
més informació:
elsdiesi i 2 de desembre, de 9 a 20
Preu col·legiats: 5.000 PTA
Preu col·legiats: 12.500 PTA
No col·legiats: 7.000 PTA.
No col·legiats: 17.500 PTA.
Delegació Vallès Oriental, tel: 93 879 01 76.
Departament comercial. Telèfon: 93 240 20 57.
hores, a l'estand situat a! vestíbul •
del Col·legi (planta baixa).
ACTIVI F
O
TA T S R
M
A
C
I
N
Ó
ASSESSORIA
I
FISCAL
El tancament fiscal de l'exercici i la nova Llei de l'IRPF Xerrada informativa L'objectiu d'aquesta xerrada és presentar les novetats més importants que ens permetin el tancament de l'exercici amb els millors avantatges. programa El tancament fiscal de l'exercici -Operacions típiques - Operacions a realitzar davant la nova Llei de l'IRPF La nova llei de l'IRPF - El mínim exempt i altres novetats -Increments i disminucions - L'habitatge - L'estalvi i l'IRPF - Les deduccions día, hora i lloc dimecres, 18 de novembre, a les 19 h. Salad'actes. a càrrec de José Anlonio Bernàldez, advocat fiscalista. inscripcions L'entrada és lliure, però cal inscripció prèvia. Servei d'Informació. Tel: 93 240 20 60. •
VALLÈS
F
O
R
M
A
T
I
U
A L T R E S
OCCIDENTAL
CONCERT
DE
N A D A L
Concert de Nadal dels aparelladors i arquitectes tècnics
BAGES-BERGUEDÀ
Actes 10è aniversari de la Delegació del Bages-Berguedà
La Junta de Govern convaca els col·legiats, els seus familiars i amics, al segon Concert de Nadal dels aparelladors i arquitectes tècnics. dia, hora i lloc dilluns, 21 de desembre, a les 20.30 h. Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. programa I part: orquestra: The Masque in Timon oíAtbens, de H. Purcell Cor: Ei noi de ía mare. Cantem al xiquet. El cant dels ocetís. Tan, tan ya víenen los reyes. Santa Nit. Ei dimoni escuat II part: Cor i orquestra: Fragments de El Messies, de G.F. Haendel.
Visita a Cardona Dissabte, 21 de novembre, es visitaran les mines de sai de Cardona i es farà una ruta per la població.
Sortida al teatre Dissabte, 28 de novembre al vespre, es farà una sortida al teatre, a Barcelona.
Actes de cloenda del 10è aniversari
A càrrec de Orquestra Barroca Catalana i Cor Lieder Camera de Sabadell
dijous, 17 de desembre, tindran lloc els actes de cloenda del 10è aniversari de la delegació. S'exposaran les fotografies i els logotips participants al concurs del 10è aniversari.
reserva d'entrades Les entrades són gratuïtes per a col·legiats i acompanyants i es poden reservar al Servei d'Informació del Col·legi. Telèfon: 93 240 20 60. Fax: 93 240 20 61. E-mail: informacio@apabcn.es. •
informació i inscripcions Delegació Bages-Berguedà. Tel: 93 872 97 99. Fax: 93 872 73 05. •
VALLÈS
ORIENTAL
Sopar del col·legiat
Sopar Temps de música al Mont Bell
Visions de futur'98
La Delegació Valllès Occidental organitza el sopar del col·legiat a l'edifici Vallparadís de la Mútua de Terrassa, antigafàbrica Guardiola.
La Delegació del Vallès Oriental, celebra el sopar anual, que aquest any duu per títol Temps de música al Mont Bell, i on s'atorgaran els premis "nivell" i "plom". dia, hora i lloc divendres, 27 de novembre a les 21 hores ai restaurant Mont Bell. Ctra. del Masnou a Granollers, km. 8,5 Vallromanes, preu: 2.008 pessetes. Les reserves s'han de (er personalment a lació abans el 20 de novembre. Tel: 93 879 01 76. •
La Delegació d'Osona presenta l'exposició Artifici: cos, ficció i desig, que s'emmarca dins el certamen Visions de futur'98, titulat Vers una ecologia de la intimitat: l'espai privatdavantlatecniíicaciódeiavidaielpoderdelsmèdia.
dia i hora divendres, 20 de novembre, a les 21.30 h. preu: 3.000pessetesperpersona. Delegació Valies Occidental. Tel: 93 7801110. •
ASSEMBLEA
La mostra s'inaugura simultàniament a diversos indrets de Catalunya i es compon de diverses instal·lacions. A la Delegació es podrà veure fins al 26 de novembre, de dimarts a diumenge de 18 a 20 h. i dissabtes d'l 1.30a 13.30 h. •
GENERAL
Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi. L'assemblea tindrà lloc alasala d'actes del Col·legi, el dimarts15de desembre, ales 19 h. en primera convocatòria, i en segona convocatòria el mateix dia, a les 19.30 h. Ha estat aprovat per ía Junta de Govern, amb caràcter provisional el següent: ordre del dia 1. Lectura i aprovació, sí escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Proposta d'aprovaciódel pressupost per a 1999 T r a v e s s e r a d e G r à c i a 43, Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 30 de novembre, amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades establint l'ordre del dia definitiu de l'assemblea. /
(entre Aribau i Muntaner) 08021
Barcelona
Tel. 93 201 55 05
GUIA
D'EMPRESES
Alsina
ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. irvJ. Pla d'en Cofl. Camí üo Fi 08110 Montcada y Reixac (Barceló Tel. (93) 575 30 00 Fax (93f 564 70 59
MOBILIARI URBÀ I
FUSTERIA Q
ESTHUCTUHES
SOLUCIONS EN ENCOFRATS
I SERVEIS
I Pellaires, 28 I 08019 BARCELONA I Tels. (93) 307 29 33 (93) 307 26 92
FRAPONT CONSTRUCCIONS
EN FUSTA
PUNTAL REGULABLE Carga admisible 20 Tm
MobffiariUrtà
FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ
- Jocs Parcs Infantils
-
PorteriesperTEspon
Teodor Llorente, 30 Tel. (93) 726 à2 07 - Fax (93) 726 21 01 0B206 SABADELL (Vallés Occidanlal)
ELECTRICITAT . ALUMINOSI • CATAUNA.S.A. M o n c r s sense retracció. Rehabilitació C/ Santander, 42-48, Nau 39. OB020 BARCELONA Tel. 278 26 86 - Fax 278 27 11
simon f i EP SENETON
MATERIAL Elf ORICO
BIGA EXTENSIBLE Muntaner, 472 PERA 06006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel. 414 00 16 Fax 202 31 •
REHABILITACIÓ
fifll
AÏLLANTS [ |
ILUMINACION
SERVEIS
BOOMERANG > G secretaria telefònica FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA
CONSTRUCCIÓ - REHABUJTAaÓ
08191 RUBl Pg. Us Torres, s/n (Edíf. Diamants bajos) Fàbrica: Pol. Ind. Rubí Sur • Barcelona ^•699 42 6 6 - ^ 5 8 8 00 59
Avgda.de la Granvla. 179 Tol. (93) 261 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 08908 L'Ho!pinlpt de Llobregat (Barcelona)
REHABILIIS.L.
Tel. 417 35 47 Balmes. 434. 5è. A - 06022 Barcelona
PREFABRICATS • I _ I I
OBRAS REFORMAS IMPERMEABILtZACIONES ALUM1NOSIS REFUEBZOS ESTRUCTURAL ES
CFT&Asoc. ASSAIGS
Prefabricados de Hormigón.SA
D'INTEGRITAT
ESTRUCTURAL
DE PILOTS
CONSTRUCCIONES Roselló, 340-i-í'í Tel.(93) 245 22 21
c/ Padilla, 2ÀQ - Tel. (93) 456 U 53 Fax 193} 436 72 85 '08013 Barcelona
MANSO, I I 5° A • Tel. (93) 426 98 98 (3 lincoi) Fax (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona
08025 Barcelona F;ix:(93) 245 61 00
PAVIMENTS : Navès Industrlales Forjados • Cerramientoa Chalets -Pàrkings Centros comerclales Pantaianes, etc.
[] HORMIPRESA
PAVIMENTS INDI STRIALS DE FORMIGÓ 1 ASI·AIXÏTLKKKS DE RESINES I P1NTUKKS tíSPECIAIÜ
FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 HUBÍ Pg. de les Torres S/A - Edit. Dlamante Bjos Fàbrica: Pol. Ind. Rubí Sur - Barcelona "S 699 42 66 - Fax: 566 00 59
VALLS5
SISTEMASDETECHGS ROIG CURVADO DE PES FI LES, S.A.
1TER
ROAR, S.A. - Pressupostos m'l/o Preu lancal - Assosoramcni tècnic. Servei i q u a l i u larii Vidal, 9B-I0Í. I' 2\ cúlfíC\ C - 03]
— EXTRAFORT lastradurl El sistema alemón para suelos industríales • Recubiimienlos de elevada r n s i e m i a mecónitoy química.
• Repotatíàn (ótil, ràpida y etonómiço de baches y grietas.
GEOTÈCNIA. MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV.^.biíxoi Tel. 1 Fix (977) 792783 - 43850 CAMBRILS Mi|or de Sinü. ï , E° 3* Tel. i FJX (909) 334 333 • 0B017 BARCELONA
• Anlipotvo, írapcrmeabiliíodos, higiénitm y decoralivos.
Techos desmontables de escayola aligerada
h. \m Julün, 2C& Hait 7 Pd (ortgmi í- 08400 GMHOLLiltS (Baraten) Tdf.(93)S«5700'.fm(93)B«54U
© Altamente resistentes a ta humedad
J»P
15 WJYS D'EXPERIÈNCIA ENLACONSTRUCCIÓENSEC
ESTRUCTURES M E T A L U Q U E S LLEUGERES
REFORÇAMENT DE FORJATS HEFORÇ J3-F" (DIT 258) ADDICIÓ D E PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES
Fàbrica: Zlio. Uoida-Puigcsrdà, t m . 20 Tel. (973) 43 20 54, Fa» (973) J3 22 25 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Delegación Barcelona: Famodos, 76 Tel. (93) 338 39 11, 08550 L'HOSPITALET
C L A S S I F I C A C I Ó
D
LA/9ORATORI DEL //ALLES
© M.0. 2 horas resïsfentes a/ fuego
laboratori ACREDITAT per neraiilat de Catalunya pel ce qualitat de l'edilicació i els
PAVINDUS.S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÚ TRACTATS AUTOANIVELLADOHS I MORTERS DE HESINES TERIUTZOSCOMTlNUOS Plaça Telunn, 1 1ti. 1* 08010 Barcelona Tel. 265 09 39 Fai. ZS5 2Z76
D ' E M P R E S E S
I
SERVEIS
ESTRUCTURES
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
Aïllaments, impermeabilització i recobri'
Electricitat i il·luminació
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Prefabricació i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA
REHABILITACIÓ
SERVEIS
Fusteria de fusta, metàl·lica I plàstica
Rehabilitació integral
Serveis aplicats a la construcció
'
EL
R
E
P
S E R V E I
O
R
T
DE
A
T
G
E
T
E
C
N
O
L
O
G
I
A
Q U Í M I C A
DE
T
A
R
R
A
G
O
N
A
Transferència de tecnologia L'edifici que acull el Servei de tecnologia Química de Sant Pere Sesceiades és la primera peça que marca el caràcter que tindrà el futur campus tecnològic de la Universitat Rovira i Virgili, fonamental per a l'articulació entre la Universitat i les empreses industrials afins. Es tracta d'un edifici clar i senzill en el plantejament volumètric, realitzat amb un sistema constructiu i formal adequat a l'austeritat i claredat plantejades.
B
ns trobem.davant d'una actuació rodona (o quadrada} tant des del punt de vista de l'emplaçament de l'edifici en el seu entorn i l'aprofitament de les condicions favorables de partida, com en la consecució del resultat arquitectònic de l'objecte. Es tracla d'un edifici clar i senzill en el plantejament volumètric, realitzat amb un sistema constructiu i formal adequat a l'austeritat i claredat plantejades. I aquesta és una de les seves millors virtuts. L'edifici està situat en i'àrea universitària de nou desenvolupament de Sant Pere Sesceiades, a Tarragona, en una zona encara sense acabar d'urbanitzar, un tros de «camp» amb alguns vestigis de la seva antiga activitat rural (encara que al nord-est confronta amb un edifici rotund i lleig d'ús acadèmic). És un solar ben orieníat, de dimensions generoses, sense grans condicionants. I en aquest marc, hi queda ben integrat aquest nou edifici, que es conforma com a edifici-pati, tancat a l'exterior on s'emmarca i abocat totalment a l'espai obert interior. I independentment de les reminiscències de vil·la romana, o de les necessitats de discreció de l'activitat que aculi, atès el caràcter secret de les investigacions, aquest agradable espai interior és l'ànima de l'edifici. Amb una sola planta sobre rasant l'edifici s'estructura en forma de U al voiíant del pati, i en cada ala s'hi
F I T X A Nom de l'obra:
T È C N I C A Servei de Tecnologia Química
Emplaçament:
Sant Pere Sescelades {Tarragona
Propietari/Promotor:
Comissionat per a les Universitats Recerca. Universitat Rovira i Virgili
Arquitectes:
Manuel Brullet i Alfons de Luna
Arquitectes tècnics:
Josep Molero i Joan Rivas
Instal·lacions:
8riz/Fumadó(TCA)
Estructures:
Manuel Arguijo
Constructor:
Corvíam
Cap d'obra:
AlbertoSanantonio, arquilecle tècnic
Superticieconstruïda: 1.304 m? Superfície útil:
1.142 m?
Data d'inici:
setembre 1995
Dataacabament:
març 1997
PEM:
173 MPTA
ubiquen les diferents àrees que componen el funcionament d'aquest servei de transferència de tecnologia química entre universitat i empreses del sector. Així, queden disposades a l'ala d'accés ía recepció i l'administració; al costat oposat, els laboratoris i cubículums de despatx corresponents, i a l'ala del mig, la sala multimèdia i la seva avantsala. El cos de les oficines d'administració és l'únic que, a través del passadís que les connecta, queda obert a l'exterior, i que permet d'entreveure el pati interior. L'ala central conté la sala multimèdia, que es pot dividir en dues mitjançant una gran mampara corredissa, l'únic espai que no disposa d'il·luminació natural atès el seu ús, i l'espai del foyer que s'obre enterament al pati, que disposa, a més, d'un lluemari amb un mural zenital. Aquesta avanísala fa les funcions de «balcó» mirador central, encara que no assoleix tan clarament la rotunditat espacial i l'organització de la circulació que se'n podria esperar atesa la seva posició emblemàtica. Des d'allí s'accedeix al cos que conté els cubícuíums dels laboratoris i despatxos annexos, que es comuniquen i es poden agrupar segons les necessitats, i al pati d'operacions de càrrega i descàrrega des de! qual s'accedeix al semisoterrani que acull les
M S E R V E I
D E
T E C N O L O G I A
instal·lacions, que travessa per sota de gairebé tot l'edifici, cosa que permet fer còmodament les operacions de manteniment i la seva adequació. Aquesta ala s'estructura amb un passadís il·luminat zenitalment. Els laboratoris s'ubiquen sobre la façana NO amb una alçària més gran que la resta de l'edifici pels requeriments de les investigacions, dotats d'il·luminació zenital, i els despatxos que s'obren al pati interior. Aquest joc harmònic de volums, on cada espai creix en alçària segons les seves necessitats, atenent també als diferents requeriments de les façanes, aconsegueix un conjunt equilibrat i coherent.
• Il·luminació natural Cal destacar el protagonisme que s'atorga al projecte de la il·luminació nalural, les connexions visuals al pati interior i les diferents proteccions solars projectades. Això últim dissortadament no és ian habitual. D'aquesta manera es creen diferents tipus d'obertures. Per exemple, els laboratoris, a més de la il·luminació zenital, compten amb una finestra seguida translúcida sobre la taula de treball. El passadís dels laboratoris, amb un lluernari al llarg de iot e! recorregut, rep llum i es connecta visualment amb el jardí interior a través de les divisions amb vidres dels despatxos, lluernaris circulars en els serveis i l'anomenat lluernari amb mural del foyerque remarca l'accés a la sala multimèdia i al cos dels laboratoris. Tan sots s'hi troba a faltar la il·luminació natural a la sala multimèdia, encara que la seva activitat no ho requereixi. Els tipus de para-sols s'han realitzat adequadament segons les orientacions.
E L
A T I U Q U Í M I C A
D E
T A R R A G O N A
R E P O R T A T G E
E L
R E P O R T A T G E S E R V E I
D
l
T E C N O L O G I A
Q U Í M I C A
D E
T A R R A G O N A
Així, a la façana sud-est del pati s'ha col·locat una pèrgola de perfils metàl·lics galvanitzats i, a la cara oposada, pantalles verticals de formigó vist. En coherència amb la simplicitat formal hi ha la «simplicitat» constructiva. És una obra realitzada amb pocs materials, però escollits. El material protagonista de l'obra és el formigó vist. Així, l'estructura de murs portants —que és alhora l'expressió majoritària en els tancaments—, pilars, jàsseres i lloses són de formigó vist fet in situ, excepte el sostre sanitari i el sostre sobre les sales multimèdia que en aquest cas és de plaques prefabricades i l'únic lloc en què es col·loca sostre fals (de control acústic). D'aquesta manera és idònia l'existència d'un semisoterrani per a les instal·lacions i l'aire condicionat en un edifici de formigó vist. El formigó s'ha encofrat amb taulers fenòlics, respectant en els tancaments l'expressió de continuïtat i modulació, sense que apareguin els talls dels sostres, amb la consegüent previsió de les corresponents esperes. Crida l'atenció que no s'hagin fet servir tractaments especials per al formigó, ni d'impermeabilització ni antigrafits, tenint en compte que són necessaris a mig termini i que avui dia es troben al mercat productes que no distorsionen l'acabat que es vulgui del formigó vist. L'única excepció en les façanes de mur de formigó és als laboratoris on s'ha col·locat façana lleugera explosionable de planxa ondulada d'acer galvanitzat sobre perfileria metàl·lica i doblada a l'interior amb cartró-guix. Les obertures en façanes s'han realitzat amb una mínima expressió de fusteria de perfils d'acer galvanitzat i amb
h # s' hi trenqui el cap , «^ -,.^..,-
;^
-~,
^
, •-
Mkt
Vi
L-
sistema de ínformación de la construcción mediciones, presupuestos y control de obra
h\iú no hu zsiíii 'íi\n íí\c\\ -íz'í coszz iíin dj/jcjjs II # professional I 4r software
Maria Tubau. 4. Edif. Auge 3. Madrid 28050 Tel. 91 - 358.9B.03 Fax. 91 - 358.95.60
I -
I
N
S E R V E I
F
O
R
D E
M
A
T
I
E L
U
T E C N O L O G I A
doble vidre. Les cobertes són planes, invertides, acabades amb grava i amb minvells de xapa galvanitzada Les divisions interiors s'han iet amb paredons ceràmics, i el doblat interior dels murs de tancament, iambé. Com a materials d'acabat, s'han utilitzat aplaçats de fusta de faig, arrebosats, enguixats, de rajola de València amb trencajunts horitzontal en els laboratoris i serveis, o aplacat amb el mateix terratzo polit del paviment en alguns paraments. El paviment exterior és de pedra artificial buixardada de colors similars als del paviment de terratzo polit i insinuant
Q U Í M I C A
una certa continuïtat. L'elecció acurada dels revestiments i les solucions de serralleria utilitzades per als acabats i llindes tenen solament un punt d'objecció en detriment seu, i és la descurança de la modulació i les trobades que no casen en els revestiments interiors, sobretot a la sala muilimèdia on conflueixen quasi tots els materials utilitzats. •
GabrielaSchòn
! . 9
i
•
•
i 0
!
'
D E
T A R R A G O N A
R E P O R T A T G E
EL
REPORTATGE S E R V E I
D E
N
T E C N O L O G I A
Q U Í M I C A
D E
F
O
R
M
A
T
I
U
T A R R A G O N A
LA PRIMERA PEÇA DEL FUTUK CAMPUS TECNOLÒGIC
B
àrea de Sant Pere Sescelades a Tarragona ha d'acollir el futur Campus Tecnològic de la Universitat Rovira i Virgili (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química, Facultat de Química, Enologia, etc). Les obres d'aquest complex estan en fase d'execució, un cop acabats els principals projectes dels quals són autors diversos arquitectes.
El Servei de Tecnologia Química és una peça d'aquest sistema, la primera que s'ha construït i que emmarca el caràcter que ha de tenir el conjunt. Vetllarem perquè, des del punt de vista arquitectònic, aquest conjunt, que s'anirà construint al llarg dels propers anys, presenti una imatge coherent i suficientment potent des del punt de vista volumètric i espacial, com per gene-
ra uns espais interiors càlids en què la llum matisada juga un paper principal per dotar el conjunt d'espais d'administració, difusió, despatxos i laboratoris d'unes condicions ambientals adequades a la imatge que es pretenia donar a aquest Centre de Transferència de Tecnologia que és fonamental per a la intensa articulació entre la Universitat i les empreses del sector industrial afí, del qual depèn el paper que en el futur pugui jugar un campus tecnològic de les característiques del que s'ha projectat per a la Universitat Rovira i Virgili. • rar l'ordre que fins ara ha faltat en el conjunt d'edificacions que s'ha dut a terme en aquesta mateixa àrea. Aquest projecte prefigura també l'esquema tipològic, aprofitant les possibilitats ambientals i funcionals dels patis i porxos, atès el clima de la zona. El volum és simple en esquema, ja que és format per tres cossos que defineixen una U al voltant d'un pati en una única planta, més un soterrani per a instal·lacions, que s'adapta al pendent del terreny. No obstant això, articulació dels cossos, el lluernari, les pantalles de formigó, etc, l'enriqueixen, malgrat l'austeritat i contundència del formigó vist que el protagonitza. El resultat és un objecte formalment interessant, que es relaciona bé amb el seu entorn. Com a contrapunt a la seva contundència, gene-
VTTRAL, SA Expoiidó: Babes, 19 Tel. 973 233 5 1 0 Oficines i Tallers: Pol. lod. °EI Segre", 109 T«
Josep Benedíto
Comissionat per s les Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya
E L
N F O R S E R V E I
D E
T E C N O L O G I A
Q U Í M I C A
D E
T A R R A G O N A
EL VIURE DE TARRAGONA
MATERIALS A LA VISTA
H
B
edifici del Servei de Tecnologia Química(STQ)delaUniversitat Rovira i Virgili s'emplaça en la nova àrea universitària d'ensenyaments tècnics, situada a Sant Pere Sescelades, a Tarragona. La seva funció s'emmarca dins de les relacions universitat-empresa per a la transferència de tecnologia. El tipus d'edifici escollit és el d'edifici-pati, d'una sola planta amb un semisoterrani destinat a les instal·lacions, tancat respecte de l'entorn exterior per facilitar-ne la discreció i molt obert de la banda que dóna al pati interior. L'edifici s'estructura mitjançant tres paquets que es disposen en forma d'U al voltant del pati: l'ala d'accés, l'única oberta a l'exterior, estructurada pel porxo d'accés, el vestíbul i l'administració; l'ala sudoest, on es disposa la sala multimèdia, completament tancada a l'exterior i que es connecta amb el seu foyer, que té vistes sobre el pati interior, i l'ala nord-oest amb els laboratoris, de gran alçària, sis despatxos annexos i el pati d'operacions.
Aquesta tipologia enllaça amb el clima i la cultura del viure de Tarragona; el fet que l'edifici ens recordi l'organització d'una vila romana no és fortuït. El nou edifici es pretén que quedi integrat en el seu entorn rural actual. S'ha buscat formalment una senzillesa i una certa austeritat en els volums i els materials projectats, pensant que el fet constructiu i la llum ens han de marcar les possibles bondats del projecte. L'estructura de murs portants, els pilars i els sostres són de formigó vist amb encofrats de tauler fenòlic. L'estructura de formigó vist és a la vegada el tancament més important de l'edifici conjuntament amb el vidre amb cambra i la xapa metàl·lica galvanitzada tipus mi-
niona en els laboratoris, per configurar el tancament de seguretat per possibles explosions. La llum prové principalment del gran pati interior. Dins d'aquest pati es controlen els raigs del sol en la cara sud mitjançant una gran pèrgola de ferro galvanitzat en calent, amb una secció transversal donada pel seu mateix pes. En la cara oest, mitjançant pantalles verticals de formigó. La llum zeniíal es fa servir en el foyeróe la sala multimèdia, dins els laboratoris i en el passadís entre els laboratoris i els despatxos annexos. Els laboratoris, de secció molt alta pel tipus d'investigació que s'hi fa, són modulars i interconnectables perquè es puguin adaptar als variats requeriments d'investigació de les indústries amb la universitat. Els acabats interiors són, principalment, de terratzo de 40 x 40 que també fa d'acabat d'algunes parets; l'aplacat és de delgues de faig, i, als laboratoris, de rajola de València blanca. • Manuel Brullel Arquitecte
R E P O R T A T G E
execució d'aquesta obra ens ha suposat treballar amb materials en el seu estat més simple i sense massa acabats que modifiquessin el seu aspecte natural. Els fonaments s'han fet amb sabates corregudes sobre un bon terreny, desprésde fer l'encaix de l'edifici. L'estructura conforma la major part de la caixa de l'edifici i és força complexa, sempre en formigó vist.
A la zona d'administració i despatxos es va recórrer a divisòries de ceràmica acabades amb estuc monocapa i enguixat a sostres unidireccionals. A passadissos es fa servir com a arrambador l'aplacat de delgues acabades en faig i envernissades al natural. La sala multimèdia s'ha tractat en sostre i parts altes de parets amb panells d'algues premsades per a un millor aïllament acús-
Els elements horitzontals responen a una tipologia diversa, majorment lloses vistes i també sostre unidireccional i plaques prefabricades per a zona de grans llums. El fet de ser un edifici de poca alçada —dues plantes i un gran desenvolupament superficial al voltant del pati interior— ha suposat un bon repte, ja que no hem tingut on fer proves prèvies de qualitat per als formigons vistos. Des del primer moment ha estat necessari cuidar el correcte posicionat d'armadures, la rigidesa i estanqueïtat dels encofrats, l'acabat, neteja i reparació de la pell encofrant, l'adequada consistència i dosificació del formigó i el control de la posada en obra. Ens vam imposar una norma —amb un resultal força satisfactori—: limitar al mínim eís retocs de "Cirurgia reparadora».
tic, mentre el sócol és en uns casos de terratzo idèntic al de paviments i, en d'altres, d'arrambador de fusta. Tant fa instal·lació elèctrica pròpia com les probabilitats d'expansió del campus a la zona ha fet necessari adequar un local a planta semisoterrani per ubicar-hi una estació transformadora. La xarxa de veu i dades abasta totes les dependències de l'edifici i a la sala multimèdia la xarxa és d'una gran capacitat per permetre tot tipus d'activitats relacionades amb la tècnica i l'empresa. S'ha fet també previsions a connexió de fibra òptica.
Els forals es tanquen amb fusteries d'acer galvanitzat en calent i envidrades o simples làmines de vidre incloses a ranurats del formigó, sempre amb tractament de cambra formades amb dobles làmines estadip. El terratzo amb gra gros s'ha escollit com a paviment general de tot l'edifici, rebaixat polit i abrillantat a l'interior i amb acabat de tractament a l'àcid en els porxos i paviments exteriors. A la zona de laboratoris es fa servir com arrambador la rajola de València o el mateix terratzo que es col·loca al terra.
Els laboratoris poden compartimentar-se mitjançant portes corredisses tallafocs amb annexiód'espais adjacents per tal de tenir la flexibilitat que demani en cada cas l'usuari. Compten amb instal·lació de gasos especials bàsics per a la indústria i investigació química i la seva climatització és independent de la resta de l'edifici. També les mesures de seguretat i la capacitat d'energia elèctrica està particularitzada. Tots aquests espais interiors donen al gran pati enjardinat plantat amb gespa, arbrat i espècies arbustives, amb instal·lació de rec automàtic. El resultat final és un edifici d'ús adaptable a sol·licitacions ben diverses en el temps. • Joan Rlvas i Josep Molero Arquitectes tècnics
EL
•
R E P O R T A T G E
S E R V E I
D
L · I M F O I
E T E C N O L O G I A
Q U Í M I C A
D
E
T A R R A G O N A
UNA CURA ESPECIAL AMB EL FORMIGÓ
H
execució de l'obra destaca per la complexitat dels treballs relacionals amb l'estructura de formigó. El sistema constructiu emprat en la realització dels murs es va condicionar a la construcció de la façana, i es va fer servir un encofrat construït amb panells que permeten formar els diferents especejaments. Per tai d'evitar l'aparició de junts de formigonat en la unió dels murs
amb els elements estructurals horitzontals es va optar per independitzar la seva construcció, deixant els seus ancoratges integrats en el mur per a la seva utilització posterior. L'acabat del formigó es va aconseguir mitjançant la utilització de taulers fenòlics, i es va tenir una cura especial amb l'abocament i vibrat del formigó. Tots els encofrats es van segellar per tal d'evitar les pèrdues
de beurada de ciment que pogués afectar l'acabat del formigó. Els treballs relacionats amb els acabats interiors van implicar una important tasca de coordinació dels diversos industrials que hi van intervenir a causa de les nombroses dependències existents en el projecte i els condicionants entre les diferents unitats d'obra. Finalment, voldria destacar
també la col·laboració que hi ha hagut entre la direcció de l'obra i l'empresa constructora, que va facilitar en gran mesura l'execució dels treballs. •
Alberto Sanantonio Arquitecte tècnic CORVIAM
Més de ò ò anys d'experiència
a CATALUNYA 4
Ens permeten oferir a la SOCIETAT obres com la present % FINALISTA DELS PREMIS
FAD D'ARQUITECTURA
Plaça Tetuàn, 40-41, 2S Planta, D34 - Tf, 932 478 700 - Fax 932 478 205
I S E R V i
E L
N F O R I
D E
n t i i i i i i Í
T E C N O L O G I A
t Mp i i i s
i
Q U Í M I C A
D E
R E P O R T A T G E
T A R R A G O N A
t e s t o s
SIMPLICITAT CONSTRUCTIVA I QUALITAT ARQUITECTÒNICA W
B
l primer que crida l'atenció quan un visita aquest edifici del campus universitari de Tarragona, és la seva simplicitat constructiva, que es tradueix en la poca quantitat de materials que en formen part, i la simplicitat de disseny. I quan dic això em refereixo, per exemple, a les (ormes complexes que es poden veure en altres edificis de línies corbes, pendents negatives o formes esfèriques. Aquest és un edifici de formes que en podríem dir «rectes", on els arquitectes han apostat per una configuració més senzilla i que, en canvi, no per això s'ha minvat la qualitat arquitectònica. És clar que això és una qüestió subjectiva, però el que és completament objectiu, és que aquesta simplicitat de formes fa més fàcil la resolució de problemes constructius ordinaris. Això no vol dir que els tècnics hagin tingut la seva tasca més fàcil, sinó que, ai menys, les iormes no la han complicat. De qualsevol manera, a vegades el fet que hi hagi pocs materials, fa que no es pugin tapar els defectes d'acabat amb altres. Aquest fet es fa palès en emprar com a acabat tant en interiors com en exteriors, el formigó vist.
Aquest material, per donar un bon resultat arquitectònic, ha hagut de seguir un control d'execució que ha incidit en diversos aspectes que enumerem a continuació: la confecció dels plànols d'especejament, control de planeitat i neteja d'encofrats, segellats de juntes en encofrats, aplicació regular de desencofrant; inclusió d'esperes en els murs per rebre els sostres a posteriori, control de l'abocat i compactat del formigó, formigonat a gran alçada i en peces estretes i, per últim, el més complicat que seria el control de la uniformitat de color. A banda del ja mencionat formigó vist, que apareix en façanes, murs i ales exteriors i llosses interiors, hi ha altres materials i acabats. Per exemple, pel que fa a l'estructura, el sostre del soterrani, és un sostre unidireccional de biguetes i revoltons. En canvi, el sostre de l'aula multimèdia, està constituït perunes lloses prefabricades col·locades sobre unes jàsseres de formigó. Aquesta pari de l'estructura de la zona de l'aula, ha quedat tapada per un sostre de panells d'encenalls de fusta, que també revesteix en la part alta de les parets laterals i ajuden al control de la reverberactó. Els murs interiors són revestits de
diferents formes, segons el lloc, on es troben. Per exemple, en la zona de despatxos de Direcció, s'han revestit amb lamel-les de fusta encadenades clavades sobre llates. Al passadís dels laboratoris hi ha una combinació d'aplacat del mateix terratzo del paviment en un costat i estucat blanc en l'altre. Les parets dels banys i dels mateixos laboratoris, s'han revestit de rajola de València.
• I A prova d'incendi i explosió Cal destacar també que en el disseny dels laboratoris s'ha possibilitat el fet d'unir diversos mòduls mitjançant unes portes corredisses; amagades entre dos envans d'obra. Les entrades individualitzades des del passadís a cada mòdul, es fa també per una porta que està continguda en un conjunt de serralleria que té, a més, els conductes de retorn d'aire del passadís, l'equip de defensa contra incendis i el fanco//del laboratori. Com que cada mòdul es pot fer servir per dura terme experiments perillosos, han de constituir per si sols un sector d'incendis independent i, per tant, les portes d'entrada i les de separació amb altres mòduls són tallafocs. Amés, el mur de façana dels mòduls de laboratori està preparat com a superfície dèbil per donar sortida a l'ona expansiva en cas d'explosió. La composició d'aquest tancament és una xapa ondulada galvanitzada muntada sobre una estructura de ferro, i un extradossat interior de cartró guix. Quant als costos, cal destacar la incidència especial relativa de l'estructura (24.43 %), conseqüència del fet que s'ha emprat el formigó vist, que fa a la vegada de tancament i element resistent. En canvi, aquest increment es veu compensat pel baix percentatge del capítol de tancament de façanes (0,71%). Per últim, l'elevat cost relatiu de la serralleria és degut a la gran quantitat d'elements tant d'interior com d'exterior que en formen part. Per exemple: el para-sol del jardí, les xemeneies i reixes exteriors, els conjunts de porta dels mòduls de laboratori, les xapes d'acabament de testes de murs interiors, l'estructura de les grans portes de fusta o el xapat de la façana dels laboratoris. • Xavier Oliva
SUPERFICIECONSTRUIDA:1.304m2 capítols Moviment de (erres Fonaments Estructures/Murs/Sostres Tancament de façanes Cobertes Fusteria exterior i serralleria Divisions interiors Fusteria interior Acabats interiors Paviments Instal·lació de lampisteria, sanitaris i evacuació Instal·lació elèctrica Instal·lació veu i dades Iníraestructura d'instal·lacions per aula multimèdia Instal·lació de climatització, gas, incendis i seguretat Instal·lació de gasos per a laboratoris Aparcaments, camins i patis Jardineria Seguretat i higiene Totalexecució material
cost net 1.541.804 3.371.307 42.322.433 1.224.936 10.568.781 18.112.487 2.632.304 7.612.445 10.099.660 5.628.140
1.182 2.585 32.456
939 8.105 13.890 2.019 5.838
0,89 1,95 24,43 0,71 6,10 10,45
7.745 4.316
1,52 4,39 5,83 3,25
15.526.276 7.937.155
4.301 11.907 6.087
8,96 4,58
480.501
368
0,28
26.348.596
20.206
15,21
10.942.478
8.391
767.963 497.460 2.047.432
589 381 1.570
6,32 0,44 0,29 1,18
173.270.837
132.876
100
5.608.679
3,24
Orquestra Barroca Catalana Cor Lieder Camera de Sabadell Programa: (I Part)
(II Part)
(III Part)
Orquestra
Cor
Cor i Orquestra
Tbe Masque in Timon o/Athens (Obertura i suite)
El noi de la mare
Fragments de "El Messies * (Obertura)
POPULAR CATALANA
.H. PURCELL
G. F. HAENDEL
Cantem al xiquet TRADICIONAL VALENCIANA
And tbe gloiy qftbe Lord
El cant dels ocells
For unto us a cbild is born
POPULAR CATALANA
Clory to Cod Tan. tan, ya uienen los reyes TRADICIONAL ARAGONESA
I-Iallelujab
Santa Nit
Since by man came deatb
FRANZ GROBER
Wortby is tbe lamb Ibat was slain - Amen
El dimoni escuat POPULAR CATALANA
Basílica de Santa Maria del Mar El proper dia 21 de desembre de 1998, a les 20.30 h. Informació i reserves: Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona • Tel..- 93 240 20 60/Fax: 93 240 20 61 (places limitades)
\
\
\
s
AlKORPÍAl·\\\y/ Les làmines ALKORPLAN cuiden el medi ambient. La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.
AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN, produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaarde (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Liancourt (França), amb qualificacions ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes tes normatives internacionals. ALKOR DRAKA ofereix al professional la possibilitat de --- dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al catàleg informàtic ALKORPLAN (MS-2, CD-ROM, CAD). SOLVAY LA PASSIÓ PEL PROGRÉS
SOLVAY
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
Carretera del Montnegre, s/n. Tel.:(93) 848 40 00 / Fax 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.solvay.com/es/alkor
i