FORMATIU DEL COL·LEGI
D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS
DE
BARCELONA
Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax2402061 E-mail:in!ormació@apabcn.es Delegació saVic. Manresa, Gra
\A MÉS A MÉS Manifest per la
Les notícies del 1998
competitivitat del sector Assessoria fiscal: Tancant el 98, mirant el 99
11 sector de la construcció ha gaudit d'un bon nivell d'activitat durant 1998 i les I previsions indiquen que aquesta bonança es mantindrà l'any que ara comença. L'INFORMATIU la un repàs d'alguns dels temes que han influït en major 3a6 o menor grau en la vida professional i col·legial. •
El Centre respon: Seguretat en bastides penjades
Responsabilitat civil i prevenció del risc: Assentaments en habitatges unifamiliars El mercat de treball
Anàlisi estructural El façanisme d'edificis històrics a debat B
arcelona va acollir el passat novembre el II Seminari internacional sobre l'anàlisi estructural de construccions històriques. La trobada va reunir especialistes que van debatre l'estat de l'art de la tecnologia pun7 ta aplicada a la diagnosi. •
H
ICOMOS Internacional organitza a París al mes de gener el col·loqui Façanisme i identitat urbana. El terme s'aplica a les intervencions en edificis existents que consisteixen en l'enderroc complet dels edificis, « tot conservant-ne la façana. • .
Nou visat amb etiqueta I Col·legi implantarà al gener un nou sistema de visat que substituirà el clàssic segell de goma per una etiqueta autoadhesiva i informatitzada per al visat de la documentació tècnica i els estudis de seguretat. L'objectiu és utilitzar en les i . tramitacions del futur les noves tecnologies de la informació. •
D D GD GDDD 3 D DD • Cl DG DDDD
BON Nf\DI\L «-i D6ÍÍT5fiV &i VEif^S
La Junta de Govern felicita l'Any Nou als col·legiats amb una original nadala ideada per l'arquitecte tècnic Enric Casanovas. Es tracta d'un llagost de paper de colors que els col·legiats hauran de construir. S'adjunten les instruccions de muntatge.
Nou centre de producció de Simón
Tv/nvr eU 6£L2M-1/I,
27 a 36
L
A
mb gran satisfacció podem anunciar que la projecció de l'Oficina d'Aparelladors ubicada dins el Col·legi, és molt positiva i sempre en la línia que teníem imposada.
zant la institució i oferir un conjunt de serveis bancaris i productes financers amb unes condicions financeres avantatjoses respecte de les que s'ofereixen al mercat en general.
Només em resta agrair la confiança que dipositen els aparelladors i arquitectes tècnics en la seva caixa professional, i aprofitar per desitjar-los unes bones festes nadalenques.
Actualment, del cens d'aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats a Catalunya, més del 20% estan integrats a la Caixa d'Enginyers.
La Caixa d'Enginyers és la prime- Ben cordialment, ra del rànquing de caixes professionals del sistema financer espanyol i, atesa la seva bona implantació i important capitalització, ofeAquest nombre, junt amb els 12.000 rirà en tot moment als seus socis enginyers socis de la nostra enti- les innovacions més avançades Hilari Lorente tat, fa que puguem anar modernit- dins del món financer. Director general
.1
Oficina r * l Aparelladors »Vr-'".. Caixa
W d'Enginyers
EL
T E M A L ' A N Y
N
Q U E
F
O
R
M
A
T
A C A B A
La bonança econòmica i l'entrada d'aires europeus en el sector protagonitzen el 1998 El compromís per al desenvolupament sostenible, la conservació i el manteniment d'edificis, la seguretat a les obres, la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la lenta adequació de la legislació a la realitat del sector són alguns dels temes que han estat protagonistes al llarg del 1998. L'INFORMATIU recorda a continuació algunes de les notícies més destacables.
La construcció creix en un entorn econòmic favorable
H
a construcció ha tingut un ritme accelerat d'activitat durant 1998 i el sector és optimista amb vista a l'any vinent. La bona evolució de l'economia i ef mantenimenl a la baixa dels tipus d'interès han permès aquest ritme de treball. L'entrada de l'euro sembla que també reforça la tendència a vehicular diner cap al sector. La previsió per a 1999 és de creixement per a la construcció europea. •
Cap a la construcció i els habitatges sostenibles
B
l compromís cap a la sostenibilïtat en el sector de la construcció és ja una constant en els darrers anys. El dictamen de la Unió Europea Ciutats europees sostenibles planteja la necessitat d'una gestió urbana innovadora i d'una gestió sostenible dels residus, i constata que la construcció i l'habitatge és un sector clau. •
B
is darrers mesos del 1997 i els primers de 1998 van ser fatídics per a moltes poblacions de la Umbria i les Marques, dues regions d'Itàlia, a causa dels terratrèmols que van causar desgràcies personals i van afectar el valuós patrimoni arquitectònic i artístic. A Catalunya, es duu a terme un procés d'estudi, al voltant del risc sísmic. •
Els despreniments J causen un nou accident mortal
La normativa de seguretat entra en vigor
H
998 ha estrenat el Reial Decret 1627/97 sobre seguretat en la construcció amb tots els problemes i desconfiances d'un sector que accepta amb dificultats els canvis. El Col·legi va reunir el 7 d'abril tots els agents de la construcció per analitzar una legislació que presenta aspectes innovadors i dóna una nova perspectiva a la lluita contra els accidents. •
Ei Col·legi estrena nous Estatuts
B
El patrimoni italià és víctima dels terratrèmols
is nous Estatuts del Col·legi, aprovats per l'Assemblea General de col·legiats del 15 de desembre del 97, van ser publicats al Diari Oficial de la Generalitat de 16 de juny de 1998. El nou text actualitza aquells aspectes ja obsolets i hi introdueix els canvis necessaris per a reflectir millor la realitat actual del Col·legi com a entitat prestadora de serveis, a més d'algunes modificacions per ampliar el caràcter democràtic i participatiu del Col·legi. •
! despreniment d'un fragment de pedra procedent d'una façana al mtric passeig de Gràcia va causar al febrer la tercera víctima mortal en menys d'un any i mig, a Barcelona. L'accident torna a posar en evidència la manca de cura que tenim dels nostres edificis i desperta de nou l'interès dels mitjans de comunicació i de la societat en general per un problema anunciat. •
Barcelona i Madrid aproven l'ITV dels edificis
B
l 27 de febrer, l'Ajuntament de Barcelona aprovava l'Ordenança sobre conservació i seguretat dels paraments exteriors dels edificis. La iniciativa s'afegia al Programa de revisió de ia Generalitat i iniciava l'esperada obligació legal perquè els edificis passin una inspecció tècnica periòdica. En altres poblacions catalanes i de {'Estat espanyol també es feien passos ferms per implantar sistemes de revisió. Madrid posava en marxa, el mateix mes, una iniciativa similar i fins i tot. més completa que la barcelonina. •
EL
N F O R M A T L ' A N Y
QUE
T E M A
ACABA
Museu Guggenheim: la cultura d'una nova era
El Col·legi recorda el seu 68
B
any 1968 es produïen les primeres eleccions democràtiques al Col·legi i s'iniciava un procés renovador que duraria íins avui. Per tal de recordar-ho, el 24 d'abril es va fer un acte-tertúlia i homenatge i un acte de desgreuge del Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya a l'expresident Jordi Sabartés, que va rebre la medalla del Col·legi. •
•
an sols set mesos després de la seva inauguració, l'edifici que acull el Museu Guggenheim de Bilbao s'ha convertit en una referència inimitable de final del segle vint, una obra mestra d'arquitectura museistica, en el sentit gaudinià de donar forma a les tècniques difícilment realitzables en la construcció. •
Ciment i formigó per a un nou mil·lenni Els estudiants demanen canvis nova instrucció de recepció dels ciments RC-97 i l'aprovació d'una nova del formigó prevista per a principis del 1999, van inspirar l'organit- en la Universitat Hainstrucció zació de la jornada tècnica El ciment i el lormigó cap al proper mil·lenni que va tenir lloc al Col·legi amb ia participació dels millors experts i en la qual es va fer un repàs a tot un seguit d'aspectes tècnics relacionats amb la utilització més avançada del formigó, en la perspectiva del segle XXI. Qualitat global, seguretat, durabilitat i respecte pel medi ambient componen quatre línies de desenvolupament que haurà de seguir la construcció amb formigó, en el proper mil·lenni. •
H
és de 5.000 universitaris d'escoles tècniques catalanes van protagonitzar al maig unes jornades de protesta per demanar canvis en el sistema universitari espanyol i apropar-lo als sistemes europeus més avançats. Els estudiants d'arquitectura tècnica demanen l'equiparació dels seus estudis amb una llicenciatura, ja que la càrrega lectiva de la carrera és equivalent a d'altres estudis universitaris de segon cicle. •
Bages-Berguedà fa deu anys
B
l 20 de desembre del 1988 s'inaugurava a Manresa l'oficina-delegació del Col·legi per al Bages i Berguedà. Per celebrar-ho, s'ha dut a terme un ampli programa d'actes entre els quals destaca la celebració a Manresa de Tecnifac'98, la primera fira dedicada a les tècniques de tractament i rehabilitació de façanes. •
EL
TEMA
A N Y
L
Q
U
E
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
A C A B A
Lisboa: la capital dels oceans
L'OPINIÓ DE1 PROFESSIONAL Durant 1998, L'INFORMATIU ha demanat als arquitectes tècnics la seva opinió sobre alguns temes relacionats amb l'actualitat professional i ciutadana. A continuació es recullen les respostes rebudes, sense incloure, però, les matisacions i comentaris que s'hi afegien i que sens dubte l'enriquien.
B
! 22 de maig obria les portes a Lisboa la darrera exposició mundial d'aquesf mil·lenni que ha estat dedicada al mar. Expo'98 ha significat la projecció internacional d'una ciutat i un país sovint no prou valorats i, també, un aparador de les tendències de l'arquitectura i el disseny del segle que ve. 1/
In planificació de la seguretat hauria de ser competència exclassiva dels aparelladors?
Creieu que amb l'aprova<iò de l'ordenança sobre conservació dels edificis, Barcelona se ma ciutat més segura?
Premis FAD: penseu que caldria una major otendó a la qualitat constructiva?
Creieu que la formadò actual de l'arquitecte tècnic s'adequa a les necessitats del mercat de treball?
La LOE es posa novament en marxa
•
B
í Ministeri de Foment va presentar, al juny, un nou esborrany de projecte de Llei de l'edificació, que aborda temes molt urgents i necessaris com són les responsabilitats i garanties, d'una manera que interessa els usuaris i també els professionals. Al setembre, apareix una darrera versió que eludeix el tema de les competències professionals específiques i que provoca el rebuig dels col·legis d'arquitectes i d'aparelladors. 1/
TOTAL: 43 respostos
illorar la qualitat en la construcció, millorar el marc legislatiu i reglamentari, incrementar el nivell de l'educació i formació, i reforçar la investigació en un entorn canviant són els quatre objectius clau que es marca la Comissió Europea per tal de reforçar la competitivitat del sector de la construcció. Així ho posa de manifest al maig amb la publicació d'un document sobre competitivitat. •
• NO
Els guanyadors dels sorteigs celebrats entre els participants en aquesta secció han estat: Jaume Martí Almestoy (desembre 96), Maria Pilar Alegre i Gil (juny 97) Beatriz López Castro (juny 98)
Europa marca les regles del joc
H
SI
TOTAL: 35 reiposies
UrbiCAD ARCHITECTURE S.L i---',i_*^c=:-
Tel. 963 49 21 44
L'^IWfatJHBST-fí Soluciones para AutoCAD 14 -9 Soluciones para AutoCAD-LT
Apareix L'INFORMATIU electrònic
UrbiCAD presento 6 Novedades en la feria del
H
mitjan any apareix la versió electrònica de L'INFORMATIU que els col·legiats i lectors en general poden consultar dins la web del Col·legi (http:www.apabcn.es) amb tots els avantatges de la versió paper i sense els seus inconvenients. L'INFORMATIU electrònic acompanya ara altres apartats de la web com són les bases de dades del Centre de Documentació Josep Fienart, l'Agenda de la Construcció Sostenible, la informació institucional o l'agenda de formació. V
.,
SIMÓ '98
, Ji Disporièmos de un total de 20 soluciones de I!TV Arquitectura. iTodavía no ha visto ninguna? Mas informaciórr, progranias GRATIS y DEMOS en http://vwiav.servicom.es/urbicad.
Arquitectura tècnica està de moda
H
rquitectura Tècnica continua mantenint-se entre les carreres universitàries més sol·licitades pels joves estudiants, amb una demanda que augmenta any rere any la qual supera les places disponibles de la universitat pública. Pel que fa a les pnvades. si l'any passat va ser la Ramon Uull que oferia la carrera d'arquitecte tècnic, enguany se n'han iniciat els estudis a l'Escola Elisava. • Carles Cariaria E-mail: mlorm3liu@ap3bcn.es
I
L ' A N Y
N
F
O
R
Q U E
M
A
T
I
E t
U
T E M A
A C A B A
RECULL D'ANÀLISI D'OBRA I NOVES TECNOLOGIES 1998
i INFORMATIU 119. Gener 1998 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Universitat Rovira i Virgili. Reus
i 'INFORMA TIU123. Abril 1998 Els materials lles noves tecnologies de la construcció (IV)
PAVIMENTS
URBANS
APROPAR-SE A LA INDÚSTRIA
H
n cas insòlit en la construcció actual d'edificis no industrials, ja que s'ha fet tot prefabrica! i la majoria de components han es:--. muntats en sec. Ni el seu aspecie' les seves prestacions no s'han vist minvades. Al contrari, s'han aprofitat per fer un edifici funcional amb una coherència constructiva i estructural portada fins a les últimes conseqüències, fet que repercuteix favorablement en la seva forma. •
B
is projectes d'urbanització han recuperat el protagonisme en la definició de la imatge de les nostres ciutats. Les intervencions en carrers i places han esdevingut eines fonamentals de renovació física i social dels seus entorns. •
L'INFORMATIU 127. Juny 1998 Rehabilitació del Vapor Llull. Barcelona
PREMI CIUTAT DE BARCELONA
E L'INFORMATIU 121. Març 1998 Urbanització del carrer Gran de Gràcia. Barcelona
EL CARRER MES GRAN
l jurat que el va concedir el Premi Ciutat de Barcelona va destacar la frescor i claredat d'aquest projecte de rehabilitació. Amb unes concises i encertades intervencions s'aconsegueix l'objectiu de recuperar i revaloritzar els espais preexistents. •
H
é particularitats que el fan interessant. És una actuació amb un fort impacíe social i incorpora un nou i sofisticat sistema de recollida d'escombraries que millora l'estètica i la funcionaliiat d'aquest servei. •
L'INFORMA TIU 128. Juny 1998 Pavelló de fusta. Cabrera de Mar (Maresme) TECNOLOGIES SOSTENIBLES
H Sóc en Mamifoy í uf presento
n cas poc corrent a Catalunya. Un petit habitatge per als caps de setmana construït pràcticament tot en fusta que ens fa descobrir una tècnica constructiva i uns valors expressius i estètics nous, i que mostren l'alt nivell d'alguns professionals de la fusta al nostre país. •
L'INFORMATIU 133. Octubre 1998 Els materials i les noves tecnologies de la construcció (V)
prowiocíó pr lf • Telèfon Airtel mòbil gratuït, per alta. • Trucades molt barates: 28-J,o ptes./minut. • Atenció permanent al soci trucant al 907 904 770 • Possibilitat VIP amb aparell Motorola Startac -el més petit- per a clients d'una altra marca que desitgin obtenir-lo.
GRUP RED Dr. Pi i Molist, 101 - 08031 Barcelona Telèfon: 93 354 44 22 Promoció vàlida fins a cap d'any o fins que s'esgotin les existències
LA FUSTA: FUTUR ANTERIOR
B
i la fusta és vista sovint com a sinònim de qualitat, el coneixement del material -i sobretot dels seus derivats més actuals- és encara una assignatura pendent per bona part dels tècnics de la construcció. •
L'INFORMA TIU 134. Novembre 1998 Servei de Tecnologia Química. Universitat Rovira i Virgili. Sant Pere Sescelades TRANSFERÈNCIA TECNOLOGIA
H
DE
a primera peça que marca el caràcter que tindrà el futur campus tecnològic de la Universitat Rovira i Virgili, fonamental per a l'articulació universitat-empresa. Es tracta d'un edifici clar i senzill en el plantejament volumètric, realitzat amb un sistema constructiu adequat a l'austeritat plantejada. •
EL
N O T I C I A R I
M P A T R I M O N I
A R Q U I T E C T Ò N I C
Tecnologia punta per a la protecció del patrimoni Barcelona acull els millors especialistes en anàlisi estructural d'edificis històrics urant els passats dies 4, 5 i 6 de novembre es va celebrar a Barcelona el II Seminari internacional sobre l'anàlisi estructural de construccions històriques, organitzat per la Universitat Politècnica de Barcelona i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria (CIMNE). El Seminari, que s'ha consolidat com a cita biennal, va acollir importants especialistes internacionals que van debatre l'estat de l'art de la tecnologia punta aplicada a la diagnosi i de l'aplicació dels models informàtics a la protecció del patrimoni construït. Del seminari, cal destacar-ne quatre aspectes. En primer lloc, la presència de dos dels pares de l'anàlisi estructural d'edificis monumentals d'aquest segle: el professor anglès Jacques Heyman, teòric del mètode de l'anàlisi límit de les estructures d'obra de fàbrica basada en un profund coneixement de la construcció, i el professor nord-americà, Robert Mark, autor de l'aplicació dels principis de la fotoelasticitat a les anàlisis de construccions històriques.
B
Eis treballs a contrarellolge que es duen a terme per salvar la basílica de Sant Francesc d'Assis es vai
lona. Amb aquest mètode ja s'han estudiat d'una manera força acurada la catedral de Barcelona i la basílica de San Marco a Venècia.
Finalment, tres edificis històrics han centrat l'interès de les sessions. Els treballs de diagnosi dels arquitectes Leandro Càmara i Pablo Latorre a la catedral de Vitòria, que permetran unes intervencions míEn segon lloc, la presentació de les nimes i fer un seguiment en lloc de les noves tecnologies de diagnosi per codures intervencions que s'havien prenèixer la uniformitat de l'obra de fàbrica i vist inicialment; les intervencions validar les consolidacions amb _^ de l'enginyer Giorgio Macchi en morter injectat, en particular, 1, una catedral pròxima al col·lapse tomografia, que ja s'ha aplicat com ha estat el Duomo de Paamb èxit en l'estudi de pilars via, i els treballs a contrarellotd'importants monuments euge de l'enginyer Giorgio Croropeus, i el GPR (radar). ei per salvar la basílica de En tercer lloc, l'aplicaSan Francesco d'Assisi ció amb èxit del modelat després del terratrèmol virtual d'estructures del 26 de setembre de amb el mètode d'ele1997. En aquest darrer ments finits de dany edifici s'han utilitzat didesenvolupat pel verses tècniques inCIMNE de Barcenovadores: la conso-
lidació de panys de parets amb malla electrosoldada i escuma de poliurelà, el cosit d'urgència de les esquerdes amb fibres de kevlari la subjecció de les voltes gòtiques des del teulat amb motlles especials.
interès a les sessions del seminari
El CIMNE ja té editades toies les ponències en forma de llibre, en edició anglesa. / Ramon Graus
Servei Rehabilitació i Medi Ambient
Laboratori Acreditot ST - D.O.G.C. 2019 del 0 3 / 0 3 / 9 5 Ref. 06072 ST/94
Estudis Geotècnics Catalunya Plaça Curtidors, s/n • Api. 72
17487 Castelló d'Empúries Girona Tel. SFax.: 972 25 05 27 rus Andorra Av. Príncep Benlloch, 66-72, D 308 Andorra la Vella Principal d'Andorra Tel. & Fax. + 376 82 03 23 E-mail: igeolest@solucions.adl
H^*'../. Secoo de la catedral de Pavia i anàlisi de deformacions de les voltes de la basílica d'Assis
www.igeotest.com
I
N f
EL
O R
R E H A B I L I T A C I Ó
N O T I C I A R I
D ' E D I F I C I S
El façanisme a debat L'ICOMOS organitza un debat sobre les actuacions de rehabilitació que enderroquen l'edifici i conserven la façana
B
açanisme és el terme que es va donar, fa alguns anys, al fenomen provocat per la pressió especulativa sobre el parc immobiliari al centre de les ciutats. El terme recull les intervencions en els edificis existents que consisteixen en l'enderroc complet dels edificis, tot conservant-ne la façana. Constitueix, ala seva manera, una resposta a la necessària renovació dels centres històrics que demana l'evolució econòmica i a les maneres de viure i treballar.
La baixa conflictivitat ciutadana, defugir fa compromesa creativitat en la implantació de nous edificis en un teixit urbà existent i la facilitat per donar resposta a les noves exigències ha fet que tant les administracions com els projectistes
hagin trobat en el façanisme la pedra filosofal de molts dels seus problemes. Tant és així, que aquesta pràctica ha esdevingut, arreu del món, una forma d'actuació àmpliament estesa i recomanada. Per debatre aquest fenomen, l·ICOMOS Internacional, el ministeri de Cultura de França i la Comissió Europea han organitzat a París, per als propers dies 28, 29 i 30 de gener el col·loquí internacional Façanisme i identitat urbana. En el document de presentació del col·loqui es planteja que en la voluntat de destacar la importància cultural de la façana potser s'ha anat massa lluny i això produeix un efecte negatiu: ula transformació de la ciutat en un decorat i el risc de perdre iden-
Rotaré OGS:J-197<Miu:eruidi*As^tnwav
Les imatges mostren dues actuacions recents a Barcelona
titat quant als continguts". Així mateix, es comenta que "aquest fenomen es nodreix sens dubte d'una atracció per l'antic, d'una certa negativa de la capacitat per crear noves formes arquitectòniques i, més globalment, de la dificultat de projectar ia ciutat del demà". •
EI símptoma d'una crisi?
L'objectiu del col·loqui és donar resposta a algunes preguntes clau que els organitzadors plantegen així: "Quina ciutat es construeix, amb el íaçanisme? És el símptoma d'una crisi profunda de la ciutat o bé es tracta
de Itefx·wibiltoitCtollGiiKtó
d'un fenomen passatger, reflex d'un consens de caire conjuntural?" Les jornades acolliran experts de quinze països i de diverses disciplines per intentar donar, resposta ales qüestions que planteja el desenvolupament d'aquest fenomen. L'anàlisi de les seves causes, les formes d'actuar en diferents circumstàncies i països, i la contraposició d'experiències permetrà reflexionar sobre les mesures que cal prendre davant aquest tipus d'actuacions. Es preveu, doncs, qüestionar-se quin lloc té el façanisme en el desenvolupament urbà i. més enllà, plantejar-se estratègies urbanes envers l'edificació existent. •
segons Art. 15 Ud 9/1992 dt-.iOdiibrtí
EL
NOTICIARI S E C T O R
I
C
I U
L
T
U
R
N
F
O
R
M
A
T
A
I Manifest per la competitivitat Descobrir el patrimoni industrial B del sector a Catalunya
onaraconèixerel patrimoni industrial present a la ciutat de Barcelona i conscienciar el ciutadà del seu valor són alguns dels objectius de l'exposició Ciutat i fàbrica, que es pot visitar a la sala d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes fins ei 17 de gener. L'exposició s'inclou dins un projecte més ampli de coneixement, difusió i valoració d'aquest patrimoni que compta amb el suport de nombroses institucions entre les quals hi ha el Col·legi d'Aparelladors. La iniciativa va néixer l'any 1997 per l'interès d'un grup d'arquitectes, aparelladors i enginyers implicats en projectes de rehabilitació d'aquests edificis, i també geògrafs, arqueòlegs i historiadors, tervenció en el patrimoni arquitectòL'exposició coincideix amb la celebra- nic, que enguany està dedicat al patrició al COAC del XXI curset sobre in- moni industrial. •
B
a Cambra de contractistes d'obres de Catalunya (CCOC) va fer públic el passat 3 de novembre un Manifest per la competitivitat de la indústria de la construcció catalana. L'objectiu, segons la Cambra, és "fer possible construir les infraestructures, els equipaments i els habitatges que calen a Catalunya i als ciutadans de Catalunya, amb una òptima qualitat, durabilital i confort d'utilització, minimitzant l'impacte sobre el medi ambient i ajudant a la seva recuperació i manteniment".
• 15 accions prioritàries La Cambra ha preparat un llistat de 15 accions que considera prioritàries i que recomanarà a les empreses associades, a més de treballar-hi com a entitat representant perquè siguin una realitat- Formació professional del sector, difusió de les noves tecnologies, implantació de sistemes d'assegurament en les empreses, millora de la gestió d'obra i d'empresa, estabilitat
dels llocs de treball, millora de la imatge general del sector, foment de la seguretat laboral, cooperació industrial i col·laboració amb les administracions públiques, són alguns dels punts que destaca el document. •
premi Elisa d'escultura H empresa Elisa, amb la col·laboració del FAD i de la Generalitat de Catalunya, ha convocat la primera edició del Premi Internacional Elisa d'Escultura, que tindrà caràcter bianual i on l'objectiu principal és crear
una plataforma que serveixi per descobrir nous valors en aquesta disciplina. E! FAD vol que aquest premi es converteixi en un punt de referència dins el món de l'art, com passa amb els premis d'Arquitectura o els LAUS. •
a planta Col.legi d'Aparelladors í Arquitectes Tècnics de Barcelona
Cooperativa Jordi Capell
Bon Pastor 5 - Tel. 93 414 63 55 - Fax 93 414 67 15 h tip •JíwtriH. arqui red.es/eupa I i nos - email:eupalinos@arquired,es
Bones Festes
HORARI ESPECIAL DEL 9 DE DESEMBRE AL 5 DE GENER:
Obert de dilluns a divendres de 9.00 a 20.00 h. Dissabtes tancat
I
N
F
O
R
M
A C T I V I T A T S
A
T
I
E i
U
CULTURALS
I
N O T I C I A R I
S O C I A L S
EL SEU PROJECTE DE VIVENDA ÉS UNA OBRA...
DIGNA D'EMMARCAR
Sopar del col·legiat a Terrassa B
és de 150 companys del Vallès Occidental van celebrar el passat 20 de novembre la seva trobada anual. L'acte va tenir lloc a l'edifici Vallaparadis de la Mútua de Terrassa, que encara es troba en lase d'obres als terrenys de l'antiga fàbrica Guardiola. Van assistir a l'acte, entre d'altres, Josep Aran, regidor d'Urbanisme; Francesc Puig, de Mútua de Terrassa, i Felip Costa, de l'empresa Copcisa adjudicatària de les obres. •
MARCS METÀL·LICS amb una protecció en 7etapes PohmentzQCJÓ ~ Forn •-Escorregui Immersió en c : - ' —
Hàbitat i patrimoni del Marroc
M.Y.T.E. LA MÉS ALTA QUALITAT AL PREU MÉS BAIX
H
COMPROVI-HO: * No necessiten pre-marc. * No es descrosta. * Més durabilitat. * Fàcils de muntar. * No es deformen. * Protecció contra l'òxid. * Acabats perfectes; pre-pintats i assecats al forn a 1809. * Incorporen accesoris per a facilitar el muntatge: frontisses "omegas", allotjament de baldons i topalls de plàstic.
a sala d'exposicions del Col·le-
Ambient, mostra els treballs dels ta-
gi acull, fins al 27 de gener la mostra Marroc presaharià, Hàbitat i patrimoni. Aquesta exposició, que ha preparat el Servei Rehabilitació i Medi
llers de rehabilitació que s'han dut a terme els darrers dos anys ales regions del sud de l'Atlas marroquí, i compta amb el patrocini de la UNESCO. •
ARQUITECTE/CONSTRUCTOR: Demani gratuïtament una mostra de Marcs metàl·lics per a portes interiors.
JTT.Y.T.E. Marcos y tarjas m e t à l i c o s S.L.
Ajuda els afectats pel Mitch 9
Cervantes 49-51, I 08912 BADALONA Tel.: (93) 460 28 10 Fax: (93) 460 27 93
B
a delegació del Vallès Occiden-
als damnificats pel pas de l'huracà
tal va inaugurar el passat 10 de desembre una exposició d'artistes terrasencs amb l'objectiu de vendre les seves obres i recollir fons per destinar
Mitch als països d'Amèrica central, Aquesta iniciativa es fa conjuntament amb la CECOT, l'Ajuntament de Terrassa i la impremta Rimeba. •
EL
N O T I C I A R I L ' A N Y
Q
U
E
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
A C A B A
NECROLÒGIQUES
L'Alex ens ha deixat
B
a sobtada mort del nostre company Alexandre Mazcurïan ha eslat per a la nostra delegació un cop molt dur que ens ha deixat a tots enfonsats. Com a membre de la junta de govern de la Delegació del Bages i Berguedà, conjuntament amb l'Antoni Casas, el Xavier Joves Jordi Bonet, l'Alex va ser un dels més entusiastes promotors de la seva creació, com una aporta de fer arribar el Col·legi a tots els col·legiats. Primer com a tresorer, va lluitar per impulsar un estricte control de l'economia de la delegació, i va aconseguint la màxima autonomia respecte a Barcelona. Ara, com a vocal de la junta presidida per Jaume Juanola, ha estat l'ànima de moltes de les més intenses discusions com a defensor de la professió liberal i com a capdavanter en el moment d'aixecar la veu contra allò que creia contrari als nostres interessos com a professionals. Amic deís amics, ànima de moltes de les nostres activitats lúdiques, la seva absència a !es reunions serà, segur per a tots nosaltres, una llosa difícil de superar. La seva projecció
Ens dol recordar els companys que ens han deixat durant 1998":
ciutadana com a tècnic i també com a col·laborador de moltes de les entitats manresanes ha donat lloc a un sentiment unànime d'enyorança i de record a la seva trajectòria tècnica i humana. Que l'esperit de l'Alex i la seva alegria ens continuï acompanyant i guiant. Però de ben segur que tots trobarem afaitar el seu somriure. \/
Albert Vives i Escude
22 de gener
Josep Maria Valero i Yago
24 de gener
Joan Ribelles i Morera
1 de febrer
Albert Albero i Soriano
6 de febrer
Indalecio Bové i Miralles
10 de febrer
Antonio Segon Canela
28 de febrer
Joan Torres Revilla
9 de març
J. Baptista Miras Morillas
12 de març
Joaquim Gil Deu
16 de març
E. Ignacio Garrido Viviente
26 d'abril
Enric Sarró i Gomà
9 de juny
Joan Marcet i Jordà
16 de juny
Antonio Ezquerra Hernéndez
19 de juny
Joan R. Barrallo de las Heras
14 d'agost
Jordi ReguéPanadero
20 d'agost
Pere Roca i Font
8 de setembre
Domingo Sanjuan Pla
19 de setembre
Josep Adell Bandini
4 d'octubre
Alexandre Mazcunan i Boix
13 de novembre
Ricard Puntos Ferraz
15 de novembre
Adrià Figuera Rey
23 de novembre
Delegació del Bages-Berguedà Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
'Baixes col·legials comunicades Uns a l'1 de desembre.
PRENOTECH PRENOPLAST Dos
sistemas
de
impermeabilización
de
aplicación "in situ" que forman una làmina ELÀSTICA (absorben perfectamente las dilataciones y las fisuras), CONTINUA (sin juntas ni soldadura), y TOTALMENTE ADHERIDA AL SOPORTE (imposibilita que el agua pueda transitar por debajo, haciendo localizable una posible gotera). POSIBILIDAD de aplícarse inciuso sobre superfícies húmedas, pueden quedarse al exterior sin protección alguna, ni el frio ni los rayos ulrraviolera las danan. PRENOTECH y PRENOPLAST, se responsabilizan por Ud. incluso en las impermeabilizaciones mas exigentes y se las GARANTIZAN TOTALMENTE, mediante un póliza de seguro, desde el dia de su finalización, hasta Iranscurridos 10 anos.
Í1EP0Ü7// les desea muchas, felices y seguras impermeabilizaciones
PRENOTECH y PRENOPLAST son el futuro sueno de muchos, hecho hoy realidad, por
ÍMREP0Ü7//
Edifico L'Espill • C/. Ecuador, s/n • 08400 GRANOLLERS (SPAIN) Tel.: 93 879 39 21 • Fax: 93 879 39 24 • e-mail: imrepol@mx3.redestb.es
MULTI SHOWEP NOVEQAD MUNDIAL EN DÚCHA ,
iVlULfllHOWÉRJe proporcionarà: • ' . . •
, .
-
.• Alto-confort a^useiierrt'es{raàxima presión de agua) ' . ' .• .' ' • * Re.duóirà sús gas'tos d.e'màntenímièntb (anticalcàrea.- np se'obstruye). «• Le ahyrarà un 50% del c.on6umo<leíguay.energia . , .' \ ' •..' •'. *
La revolücipnaría cònStrucción de KflUtTIgHOWER si.n *
• '
' . placa» dé filtro,' restielve la obturación de los •orjffcios de- là ducha' . S E i O DEMÒSTRAIVIO&YLG GARANTIZAlVloV • Í)l/RANTÈ,DOS ÀNOS MÉDIANTE C E R T Í R C A P O MULTISHOWER ESPANA, S.L. • Rosellón. 340 entlo. 6° • 08025 BARCELONA • Tel.: 93 457 90 35 • Fax: 93 457 38 43 • www.multishower.es
SERVEIS V I S A T S
I
I
I El visat es posa d'etiqueta I
N
F
O
R
M
A
T
A L T R E S
El Col·legi implantarà un segell informatitzat en el visat de la documentació tècnica per a 1999
B
partir del 15 de gener, el Col·legi implantarà, en la tramitació del visat, un canvi qualitatiu important; lasubstitució del segellat habitual en estudis de seguretat i documentació tècnica per un segell adhesiu amb informació impresa sobre el treball que es presenta a visar. El canvi no afectarà la tramitació dels fulls d'assumeix,queseguiran amb el mateixsegell de visat que s'utilitza fins ara sobre paper aulocopiatiu. L'objectiu del canvi és obrir noves expectatives en les tramitacions futures a partir de la utilització del segell adhesiuque permet aprofitar les possibilitats de les xarxes d'informació. La capacitat d'incorporar informació en el segell adhesiu, és molt més gran i et sistema és més segur que el que es basa en el segell clàssic de goma que s'aplicava fins ara. S'incorpora uncodi de barres que permet fer una tramitació mésàgil, fàcil i segura. Els arquitectes tècnics, per la seva banda, tambéguanyen quant a presentació icontroldelsdocuments. I en comoditat, ja que tan sols caldrà presentar al Col·legi la còpia d'arxiu de la documentacióque cal visar. El segell adhesiu s'implantarà a Barcelonademaneralimitada durant el mes de gener i, ja de manera definitva, a totes les oficines a partir de I'1 de febrer.
• Simplificar el càlcul de despeses Des de l'1 de gener, Musaat aplicarà les taulesde càlcul de la prima complementària, tal com ja ha comunicat als seus mutualistes. A partir de la mateixa data, i per simplificar al col·legiat el càlcul de les despeses de visat del Col·legi, s'utilitzaran els mateixos codis que fa servir Musaat. Això simplificarà els càlculs al col·legiat. Amb el nou sistema de càlcul,els coeficients utilitzats donen coma resultat els mateixos imports que fins ara. Està previst redui r l'import dels drets de visat enunasèriedetreballscom ara seguretat, obres de reforma i altres treballs no relacionats amb l'obra. La informació sobre el càlcul serà fàcil d'entendre i permetrà que el col·legiatconeguiquèselicobraicom s'ha calculat. El Col·legi prepara, amés, un programa informàtic que permetrà fer, amb rapidesa, diferents simulacionsde càlcul. També es prepara un fulletó informatiu que, juntament ambel programa, es distribuirà entre elscol·legiats durant el mes de gener. •
Programa informàtic per a redactar estudis de seguretat B is aparelladors i arquitectes tècnics que preparen estudis de seguretat i salut ho tindran més senzill amb l'ajut d'un programa informàtic que ha estat pensat específicament per a ells. El programa estarà disponible a partir del febrer de l'any vinent i
costarà 50.000 pessetes, aproximadament. Ha estat posat a punt per l'empresa Microgesa segons un acord amb el Consell General de l'Arquitectura Tècnica i la seva utilització s'estendrà als professionals de tot l'Estat. •
Horari durant lesfestes de Nadal B
esoficinesdel Col·legia Barcelona restaran tancades fes tardes de!sdies24i 31 de desembre, i 5de gener de 1999. Delegació del Bages-Berguedà: restarà tancada els dies 24 i 31 de desembre. Delegació d'Osona: tancarà els dies 4 i 5 de gener de 1999. Delegació del Vallès Occidental: tancarà les tardes del 24 al 31 de desembre, i el 5degenerde1999. Delegació del Vallès Oriental: estarà tancada elsdies24 i 31 de desembre 15 de gener de 1999. a la tarda. La resta de dies la Delegació serà oberta en el seu horari habitual. •
PRESTATGERIA
COMERCIAL
DE DESEMBRE
El Col·legi posa a disposició de les empreses un esland per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presenis durant el mes de desembre: ECOESTEBA PÈNDOL NOVAFORMA SOCIEDADFCO.ROSCASARES EDILKAMINIBERICA ASTRA QUÍMICA TECHNALIBERICA BECK&HEUNIBERICA EUROSISTEMA INCENDIO EXCLUSIVAS FIGUERAS
INDUSTRIAS CONESA RED EUROPEA DE LINEAS MULTISHOWERESPANA INICI DE PROMOCIONS ENÇA més informació: Departament de Màrqueting. Marta Marti. Telèfon: 93 240 20 57. E-mail: comercial ©apabcn.esV
CALENDARI COL·LEGIAL DE COBRAMENT 1999 concepte
data de cobrament
quantitat
quota col·legial
generi juliol
quota PREMAAT
dia 5de cada mes
PrimaMUSAAT
1 defebreri 1 demaig
8.000 ptes. en cada cobrament segons aportacions i trams d'edat segons pòlissa individual 50% de la prima fixa en cada cobrament
VISATS Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de desembre
Ca = 1,032
Proper canvi: 15 de gener
Tècnica és... Quinze anys d'experiència
i la millor atenció son les nostres eines. Descomptes especials per els professionals
Aganoa de Vioios
TransPacific, s.a. • Bitllets aeris • Circuits • Illes • Creuers • Expedicions • Rutes d'Integració • Trekkings • Reserva d'hotels • Organització de Fires i Congressos
08007 BARCELONA: Ronda Universitat 21 4 r t A - TeL/Fax: 93 302 19 52 - 93 317 72 00 28008 MADRID: P t o de Espaia, 18, Planta 11, Of. 3 - TORRE DE MADRID TeL: 91 547 51 81 - TeL/Fax; 91 541 51 55
Consulteu qualsevol destinació.
SERVEIS
I N F O R M A T I U
A S S E S S O R I A
ttsttíotia
IIit
J U R Í D I C A
I
P R O F E S S I O N A L
al
Tancant el 98, mirant el 99
B
n any més ens trobem al final de l'exercici fiscal i ens cal preparar el seu lancament i, en la mesura possible, amb la planificació fiscal més adequada. Aquest any, a més, ens trobem amb la nova Llei de l'IRPF que entrarà en vigor el proper 1 de gener. Algunes de les modificacions que introdueix s'hauran de lenir en compte en el tancament fiscal d'aquest any. Amb la finalitat d'optimitzar fiscalment les rendes obtingudes enguany, les opcions arealitzarabans del 31 de desembre són diverses. Vegem-ho: • La inversió en habitatge Com en anys anteriors, les quantitats invertides en l'habitatge habitual tenen una repercussió important en la fiscalitat. Per una banda, els interessos que componen una part de les quotes són deduïbles coma despesa del capital immobiliari, lins a 800.000 pessetes en la declaració individual i fins a1 milió en
la conjunta. Per una altra banda, la part corresponent a amortització del capital, genera una deducció del 15% en la quota de l'imposi. No obstant això, la quantitat que genera el dreta aquesta deducció té com a límit el 30% de la base liquidable. Aquí ens trobem amb el primer exercici de la planificació que hem de fer. Hem de conèixer quin pot ser el límit i, segons aquest i en la mesura de les possibilitats, hem de fer una aportació addicional en concepte d'amortització de capital. Insistim en el fet que no ha de superar-se l'anterior M'mit del 30%, si el que pretenem és rebaixar impostos. Les mateixes conseqüències fiscals tindrà i'aportació d'una quantitat a un compte-habitatge. En aquest punt, cal recordar que qualsevol compte pot tenir aquesta qualificació a efectes fiscals. La fiscalitat de l'habitatge és un dels aspectes que més canvia amb la nova Llei i aquests canvis s'hauran de teniren compte a l'hora de prendre decisions.
BB &A BERNALDEZ & ASOCIÀDOS
LESDESEA FELIZNAVIDAD Pau Caiah. 4 2? 0S021 - B.títCÍLOS.i
Tel. 9} 414 64 24' - Fa 91209 87 50 E-Kail: benàlda &mi2.red(iib.a
Segons la nova normativa, el contribuent podrà aplicar per inversió en habitatge: a) El 15% de les quantitats satisíetesen el període de què es tracti peral'adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual, amb el límit d'1 milió i mig de pessetes anuals. b) Quanl'adquisicióo rehabilitació de l'habitatge habitual es financiï mitjançant un préstec, els percentatges de deducció seran els següents: - durant els 2 anys següents a l'adquisició de l'habitatge, el 25% sobre les primeres 750.000 de pessetes i el 15% sobre l'excés fins a 1.500.000de pessetes. - posteriorment, els percentatges anteriors es redueixen al 20 i 15%. c) El 15% de les quantitats que es dipositen en entitats de crèdit de comptes que compleixin els requisits que s'estableixen reglamentàriament iqueesdestininala primera adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual, amb el límit d'1 milió i mig de pessetes anuals (convé ressaltar que la Llei parla de primera adquisició, és a dir que, s'ha acabat deduir per habitatges de segona residència). Interessa amortitzar segons la nova normativa? Convé fer-ho ara?
1i
i
• Assegurances mixtes Les primes pagades el 1998 per assegurances mixtes de capital diferit, de rendes diferides o de vida entera amb una durada superior als 10anys, tindran una desgravació d'un 10% amb un límit de 50.000 pessetes. La mateixa deducció i amb el mateix límit es fa en el supòsit d'aportació a un pla dejubilació. Aquesta deducció desapareix amb la nova Llei. • Increments de patrimoni
L'increment de patrimoni pot ser regular o irregular, procedirdebéns immobles, accions o uns altres béns. i segons la seva procedència se li aplicaran determinats coeficients correctors de la inflació. Es pot i cal tenir en compte que en l'exercici que acaba, elsguanys patrimonials derivats de transmissions oneroses, l'import global de les quals no superi • Els plans de pensions les 500.000 PTA, no estan subjectes a En aquest exercici que acaba també hi ha gravamen. la possibilitat d'aportar a un pla de A més a més, cal recordar que aquest pensions una quantitat que reduirà la any és d'aplicació la tributació a tipus base imposable, sempre que aquesta zero sobre les primeres 200.000 PTA de quantitat no superí el 20% del rendiment plusvàlues aconseguides en un període netdel treball i/o de l'activitat empresari- superioraisdos anys perla inversió en al o professional o 1.100.000 pessetes. actius financers diferents de les particiLaquantitatadeduirseràlamenordeles pacions en fons d'inversió. No oblidem la anteriors. possibilitat de compensar plusvàl ues amb Segon supòsit d'exercici pràctic: minusvàíues, fins i tot, en el supòsit en haurem de precalcular quin és ei rendi- què aquestes hagin estat provocades. ment net i fer l'aportació al pla coneguent Doncs bé, tot això és per a aquest any, en quina quantitat es troba el límit fiscal. perquè l'any que ve ens oblidarem de les A l'hora de calcular-la, haurem de tenir 200.000 PTA, de les 500.000, dels coefien compte que les aportacions fetes a cients correctors i de la compensació de PREMAATperaquelIsquetreballenper minusvàíues. Aquesta és la causa que compte propi tenen, aquest any, la darrerament es parli de vendre les partiqualificació d'"aportades a plans de cipacions en ions, perexemple.pertomar a adquirir-les acontinuació. pensions».
S E R V E I S
N
A S S E S S O R I A
J U R Í D I C A
F
O
R
M
A
T
I
U
P R O F E S S I O N A L
José Antonlo Bernaldez Advocat i assessor fiscal m Deduccions personals
• Rendiments irregulars
Ha d'anar al dentista o comprar-se unes ulleres? Aprofiti-ho ifaci la despesa aquest any i demani la factura corresponent. Pel que fa a les despeses de farmàcia faci el mateix. Si creu que li caldrà un reconstituient l'u de gener, compri'l el 31 de desembre; la diferència està en el fel de poder deduir o no el 15% d'aquestes despeses.
UnasentènciadelTribunalSuperiordeJustíciade la Riojadíuel següent: «Elshonoraris professionals perdirecció d'obra percebuts per unarquitecte, en un període impositiu, tindran el caràcterde rendiments irregulars, si el subjecrte passiu prova que l'execució de les obres s'ha prolongat per temps superior a un any.» Aquesta possibilitat s'ha de tenir en compte ja que lafiscalitat que es produeix és molt diferent segons com s'hagi calculat el rendiment.
Les despeses del lloguerde l'habitatge habitual també donaran dret a deduir, en determinats casos, el 15% del seu import, amb un màxim de 100.000 PTA. Aprofiti l'ocasió, ja que aquesta deducció també desapareix.
•
Alfres opcions
Els diners de què disposem i utilitzarem
per comprar un bé d'inversió, podríem invertir-lo en algun producte financer que ens garanteixi un préstec amb unes condicions avantatjoses. Així aprofitarem la inversió i produirem una despesa financera en l'activitat. Pot interessar retardar la facturació al proper exercici. De facturar el 30 de desembre a fer-ho el 2 de gener, implica tributar per aquestes rendes dins de 6 o 18 mesos. No obstant, no hem d'oblidar allò de «val més un pardal a la mà...". Qualsevol cosa, menys deixar el càlcul delasevarendaperaipropermesde juny. Per últim, no oblidi el caràcter personal de riRPF. Per tant, no es molestin si els dicque potser el millorés visitar l'assessor fiscal, aixòsf, sense dirquin. •
FISCALITATI SESSIÓ • •
INVERSIÓ
1999
INFORMATIVA
El nou IRPF, per José AnlonioBemaldez, advocat i assessor fiscal Productes d'esíalvi i inversió per a 1999, per Hilari Lorente, director general de Caixa d'Enginyers Dimarts, 26 de gener de 1999 a les 7 del vespre Sala d'actes del Col·legi L'entrada és lliure però es recomana inscripció al Servei d'Informació. Telèfon 93 240 20 60
TRACTAMENT FISCAL DE LES QUOTES I DE LES PRESTACIONS DE PREMAAT EN L'EXERCICI DE 1998 Prestacions Cada una de les prestacions de Premaat té la consideració fiscal següent: • Rendiments dei treball regulars, subjectes a retenció: prestacions de malaltia, viduïtat, orfenesa, fills minusvàlids i incapacitat temporal (no exercents), aquestes dues últimes, quan no siguin conseqüència d'un accident. • Rendiments de treball irregulars, subjectes a retenció: els subsidis per mort, nupcialitat i natalitat. • Rendiments d'activitats professionals subjectes a retenció del 20% {fins al 14/2/98 del 15%): la prestació per incapacitat temporal dels qui exerceixen per compte propi. • Rendes exemptes fins a 25 milions de pessetes: les prestacions d'invalidesa, fills minusvàlids í incapacitat temporal conseqüència d'accident. • Subjecte a l'impost de successions: l'assegurança de vida. • Rendes no subjectes: el subsidi per accident.
Quotes • Les aportacions a Premaat redueixen labaseimposable regularde l'IRPFen el cas dels mutualistes que exerceixen l'activitat professional per compte propi, és a dir, que estan donats d'aita a l'IAE. La suma de les quotes de Premaatide les aportacions aplans de pensions no potsuperar el 20% dels rendiments nets del treball o professionals o 1.100.000 PTA. • En el cas de mutualistes que no exerceixen per compte propi, les aportacions a Premaat no redueixen la base imposable (segons l'Administració tributària). Les quotes pagades serien deduïbles en la quota de l'IRPF al 10%, dins de i'apartaí de «primes d'assegurances de vida, mort o invalidesa», amb els límits legals establerts. Aquesta informació fa referència a l'exerciti de 1998. Desprès de l'aprovació pel Congrés del nou IRPF, a partir de l'1 de gener de 1999 canvia la normativa fiscal que afecta a aportacions i prestacions de les mutualitats de previsió social i, per tant, de Premaat •
Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control
en resina acrílica per a aplicar ei superfícies planes i registra verticals i horitzontals. (Fis; Mesuradors electrònics de baixa freqüència, no deitrucous, per a aplicació en guix. fusta, vernís, etc Mesura sota la rrebossat. papers piniars, rajoles, cartró pedra i obra de maçoneria.
Especial formigó i ciment fins a I OOmm, de pr
°
n
'
W
M:>
OFERTA 2.500,- ptes. El nivell làser FL 10 de rotació i punteria fixa per a marcar, raig visible; plànol horitzontal i vertical. En estoig i amb trípode d'alçada
fe*^íWBBWW
Especial fusta amb escala en percentatge 7-40% i escala rdaova 0-100, n. 6 - Tel. (93) 302 10 45 - 08007 BARCELONA
I
S E R V E I S
N F O K D O C U M E N T A C I Ó
f i
C f N T B f
1 O 5 £ P
R f
N A H 7
RESPON
Seguretat en bastides penjades
E
n una bastida penjada, és obligatòria sempre la barana interior de 70 cm. d'alçada? Si el treballador treballa '-penjat» d'un cable, es pot prescindir d'aquesta barana?
Un coordinador de seguretat en obra ens ha plantejat aquesta consulta després d'haver rebut una Inspecció de Treball a l'obra. Un dels defectes de seguretat detectats en la inspecció era la manca de la barana esmentada. El coordinador considerava que la bastida estaba ben fixada i que el petit espai entre la paret i la bastida no originava cap perill de caiguda. Basant-se en això, havia permès treure la barana interior perfacilitar ia feina als treballadors. Malgrat aquest raonament, la Inspecció de Treball va considerar necessària ia col·locació de la barana. La pregunta següent és: «si penjo ei treballador d'un cable amb un arnés anttcaiguda, puc llavors eliminar la barana? D'aquesta
des o procediments d'organització del treball". Aquest criteri l'hem d'aplicar amb caràcter general. Però tornant a la consulta inicial, haurem de concloure que la Inspecció de Treball només acceptarà treure la barana inlerior de la bastida quan es justifiqui clarament que aquesta suposa un impediment per al desenvoluament d'una tasca en concrei. En aquests casos, que seran excepcionals, la barana s'haurà de treure només durant el temps estricte de durada d'aquesta tasca. •
manera s'asseguraria la protecció contra el risc decaiguda." El Servei de Normativa ha plantejat la corresponent consulta a la Inspecció de Treball i aquesta ha estat molt clara: el cable no substitueix la barana, ja que els elements de protecció col·lectiva estan per davant dels elements de protecció individual. Aquests últims s'han d'utilitzar per prevenir riscos que no puguin ser evitats pels mitjans col·lectius.
Jesús Femàndez Servei Normativa
riscos laborals. Reproduïm a continuació l'últim paràgraf d'aquest article: «Els • La Llei de prevenció equips de protecció individual s'hauran d'utilitzar quan els riscos no es puguin El criteri emprat per la Inspecció de evitar o no puguin limitar-se suficientTreball resulta de l'aplicació estricta de ment per mitjans tècnics de protecció l'article 7 de la Llei de prevenció de col·lectiva o mitjançant mesures, mèto-
Cenfre de Documentació • matins: *8.30a14.30h •tardes: de16a19.30h Telèfons: General: 93 240 23 61 Biblioteca: 93 240 23 80 Servei Normativa: 93 240 23 65
Nou espai d'exposidons al Col • legi Invitació als aparelladors i arquitectes tècnics a presentar obres pròpies com ara fotografies, dibuixos, aquarel • les o
LLOGUER I VENTA D'APARELLS DE TOPOGRAFIA
pintures al nou espai d'exposidons de la primera planta del Col·legi
Tots els col·legiats heu pogut seguir, a través de L'INFORMATIU o bé la premsa diària, la informació sobre les activitats culturals organitzades pel Departament de Cultura, mitjançant exposicions muntades a la planta baixa del Col·legi.
- Accessoris de senyalització - Rodes de mesurar i planímetres - Radiotelèfons - Cintes mètriques
Ara us invitem a exposar obres vostres al nou espai que s'ha adequat a la primera planta del Col • legi, on hi ha ubicada la cafeteria, amb la idea de poder mostrar petites sèries de fotografies, pintures, aquarel·les o dibuixos. Els aparelladors i arquitectes tècnics interessats a presentar obres en aquest espai obert i dinàmic es poden posar en contacte amb:
* Nivells làssers
Nivells òptics
JAVAD re Mununer. 86
• 08700 IGUALADA 1BCN)
• "
Nivells òptics
AnnemiekevandePas Departament de Cultura Telèfon 93 240 20 60
SERVEIS C E N T R E
I DE
D
O
C
U
M
E
N
T
A
C
J O S E P
R
E
N
A
R
N F O R
T
Jesús Fernàndez Servei Normativa
B
llimes disposicions incorporades a la base de dades Construdoc Legislació (consultable per Internet a la pàgina web del Col·legi http//: www. apabcn.es/renart)
Àmbit estatal • Leydelsectordehidrocarburos. Ley34/1998, de7 deodubre, deia JefaturadelEstado(BOEnúm.241, 08/10/1998) •
•
•
•
•
•
Àmbit europeu • Aplícación de la Directiva 98-37-CE del Parlamento Europeoy del Consejo, relativa a las màquinas. Comunicación 98-C317-05, de 15 de octubre de 1998, de la Comisión CE (DOCE-Cnúm.317,15/10/1998)
SeapruebaelReglamentodemàquinas recreativas y de Azar. Real Decreto 2110/1998, de 2 de octubre, del'Ministeriodel'Interior(BOE núm. 248,16/10/1998) • Se modifica el Real Decreto 509/1996, de 15 de marzo, de desarrollo del Real Decreto-ley 11/1995, de 28de diciembre, por el que se establecen las normas apücablesal tratamiento de las aguas residualesurbanas. Real Decreto 2116/1998, de 2 de octubre, del Ministerio de MedioAmbiente (BOE núm. 251,20/10/1998) • Aprobación del modulo de valor (M)y del coeficiente RM y sobre modificación de Ponència de valores. Orden de 14 de octubre de 1998, del Ministerio de Economia y Hacienda (BOE núm. 251,20/10/1998) Se hace publico el Acuerdodel Consejo de Ministrosde 18de septiembre de 1998, por el que se fijan el tipo de inlerésefectivoydemàs condiciones de los préslamos cualificados y la autorización al Ministerio de Fomento para firmar convenios con entidades de crédito, para la financiación de actuacionesprotegidasdel programa 1998, del Plan de Vivienda 1998-2001. ResolucióndeSdeoctubrede 1998, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 25120/10/1998 Sedeclaranmunicipiossingularesyse modifica pardalmente la Orden de 17de julio de 1998 sobre convocatòria y selección de entidades decrédttoy regulación de olros aspectos relacionados con los convenios entre las mismas y el Ministerio de Fomento para la financiación de actuaciones protegibles en matèria de vivienda y suelo durante el Plan de Vivienda 1998-2001. Orden de 30 de octubre de 1998 del Ministerio de Fomento (BOEnúm. 276, 18/11/1998).
Seapruebalainslrucciónparaelproyecto, construcción y explotación de obras subterràneas para el transporte terrestre. Orden de 19denoviembrede 1998, de! Ministerio de Fomento (BOEnúm. 287, 01/12/1998).
•
Procedimiento de certificación de la conformidad de productos de construcción con arreglo al apartado 2 del articulo 20 de la Directiva 89-106-CEE del Consejo en lo que concierne a los àridos. Decisión 98-598-CE, de 9 de octubre de 1998, de la Comisión CE DOCE-L núm. 287 núm. 287,24/10/1998) Procedimiento de certificación de la conformidad de productos de construcción conarreglo al apartado2 del articulo 20 de ia Directiva89-106-CEE del Consejo en lo que concieme a los productos de construcción de carreteras. Decisión 98-601 -CE, de 13 de octubre de 1998, de la Comisión CE (DOCE-L núm. 287,24/10/1998) Procedimiento de certificación de la conformidad de productos de construcción con arreglo al apartado 2 del articulo 20 de la Directiva 89-106-CEE del Consejo en lo que concierne a los sistemas de impermeabilización de cubiertasaplicadosen forma líquida. Decisión 98-599-CE, de 12deoctubre, de la Comisión CE (DOCE-L núm. 287 24/10/1998)
Catalunya • Convocatòria per a l'otorgament de subvencions peral manteniment d'oficines de gestió i assessorament per a la rehabilitaciód'habitatges pera 1998. Resolució de 7d'octubre de 1998, del Departamentde Política Territorial i Obres Públiques (DOGCnúm. 2748/ 1998,21/10/1998) •
Procedimentd'actuaciódelesempreses instal·ladores, de les entitats d'inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions petrolíferes per a ús propi i regulades per la instrucció tècnica
complementària MI-IP03, Instal·lacions petrolíferes per a ús propi, del Reglament d'instal·lacions petrolíferes. Ordre de 20 de novembre de 1998, del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme (DOGC núm. 2782, 09/12/ •
tia de qualitat ambiental als serveis. Decret296, de 17denovembre, del Departamentde Medi Ambient (DOGC núm. 2772,24/11/1998) Es regulen els procediments de reconeixement dels organismes de certificació previstos en l'Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de junyde1998. Ordrede 10 de novembre de 1998, del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme (DOGCnúm. 2773,25/11/1998)
Es regulen els procediments de reconeixement dels organismes de certificació previstos en l'Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de9dejunyde1998. Ordre de 10 de novembre de 1998, del Departament d'Indústria, Comerç i Barcelona Turisme (DOGC núm. 2773, 25/1II 1 Ordenança sobre les condicions tècni1998). ques i zona d'ubicació de les instal·lacions destinades a la producció i coUeid'Heliports mercialització def pa i pastisseria. Llei 11/1998, de 5 de novembre, deia Acord de 25 de setembre de 1998, del Presidència de la Generalitat (DOGC Consell Plenari (BOP núm. 249/1171 núm. 2769,19/11/1998) 10/1998). • Servei Normativa S'amplia l'àmbit del distintiu de garan-
E-maii: sit@apabcn.es
C&D CONTROL DEMETER, S.L. PROJECT MANAGEMENT, DEMOLICIONES DEMOUCIONES ECOLÓGICAS • Demolíciones tradicionales. • Técnicas especiales. • Proyectos de desconstruccíón. • Planes de seguridad. • Voladuras controladas por fulminacion integral de edificios e industrias. • Proyectos de impacto medio-ambiental. • Recogida selectiva y reciclaje.
Via Augusta. 143 entlo. 1* • 08021 Barcelona Tel. 934 142 146 Fax 934 147 350 e-mail:cdemeter@controldemeter.es Web-site: http://vmw.controldemeter.com/
S
S
E
I
V
Í
I
R
E
S
P
O
N
S
A
civil
B
I
L
I
T
A
T
i p r e v e n t i à
E
R
V
E
I
S
C I V I L
d e l ritc
Assentaments generalitzats en habitatges unifamiliars
E
l noslre estudi de la sinislralital dels darrers 10 anys permet detectar que al voltant del 10% de les reclamacions fa referència a lesions causades per assentaments diferencials, que en un percentatge superior al 80% es tracta d'edificacions unifamiliars aïllades oaparellades. Majoritàriament, es refereix a edificacions realitzades amb estructures de parets de càrrega, amb fonamentacions contínues de formigó armat i sostres unidireccionals amb biguetesde formigó.
conflictiu i problemàtic. Atesa la poca envergadura d'aquestes construccions i la poca consciència del client de l'encàrrec de fer una despesa de la qual no s'obté un resultat visible, gairebé mai no es realitza un estudi geotècnic per tenir un coneixement precís de la naturalesa i propietats del terreny. Això fa que els íècnics implantin la nova construcció amb un grau de desconeixement important del terreny que condueix a íriar solucions constructives que resulten inadequades.
Es pot constatarque l'aparició d'assentaments diferencials en aquest tipus d'edificació és bastant habitual i molt costosa, ja que, cada sinistre d'aquestes característiques, comportauna reclamació econòmica que sobrepassa els 10 milions de pessetes.
De tots els casos analitzats, la major part de lesions apareix en construccions fetes en terrenys amb argiles expansives, especialment a la zona del Vallès, on reben la denominació local de fetge de vaca.
Tot i que es tracti de construccions relativament petiles la implantació d'aquestes edificacions en el terreny continua sent un aspecte
Tot això, en l'estudi realitzat, també proliferen els casos d'assentaments en terrenys de reblert mal compactats o terrenys inestables en antigues rieres on s'han implantat edificacions sense cap mena d'estudi del terreny. D'altra banda, la realitzacióderebaixosenel terreny també provoca problemes d'assentaments diferencials en contruccions veïnes, no necessàriament adjacents, jaqué es generen talussos inestables, massa sovint sense ser resolts amb murs de contenció adequats.
QUÈ PREVEU LA NORMATIVA?
B
nalitzant tota la legislació d'aplicació obligatòria a la construcció només trobem un text que relacioni el càlcul de la fonamentació dels edificis amb un coneixement previ del terreny. Es tracta del Decret 462/1971, d'11 de març, de normes sobre redacció de projectes i direcció d'obres d'edificació. S'hi estableix que, en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars dels projectes d'obres d'edificació de qualsevol lipus, s'hi haurà de fer constar expressament «una exposició detallada de les característiques del terreny, i de les hipòtesis en què es basa el càlcul de la fonamentació dels edificis". Per tal de facilitar al tècnic aquest coneixement del terreny l'esmentat Decret preveu que «el tècnic encarregat de la redacció del projecte podrà exigir prèviament,
quan ho consideri necessari, un estudi del sòl i del subsòl que, formulat per un tècnic competent, haurà de ser aportat pel propietari o promotor». Com podem veure, la responsabilitat del càlcul de la fonamentació pertany només al tècnic redactor del projecte. Els altres tècnics de la direcció facultativa poden recomanar-li l'elaboració d'un geotècnic, poden revisar el projecte per comprovar que estigui justificat el càcul de la fonamentació, poden demanar una major claredat en les especificacions del projecte, etc. Però una vegada començada l'obra, serà important que se segueixi estrictament el projecte, per tal que l'esmentada responsabilitat no passi del tècnic autor del projecte als tècnics responsables de la seva execució. •
interpretades poden ajudar a acotar quina pot seria zona de terreny involucrada.
I això és causa que el terreny quedi mal estabilitzat ique amb el temps esdescomprimeixi, i afectin les (onamentacions dels edificis propers.
Quan es tracta de construccions fetes amb parets d'obra vista, les reparacions es disparen de preu. A causa de la cJeformacióde la paret, les reparacions puntuals no poden recuperar la linealitat de les fiiades, i moltes vegades cal canviar panys de paret sencers per retornar a l'element la seva aparença original.
Finalment, en l'estudi també es preD'altra banda, l'assentament pot prosenten altres casuístiques, com ara !a vocaria ruptura de conduccions enterramodificació del nivell freàtic relacionat des de clavegueram que modifiquen molt amb els períodes de sequera o per la ràpid les condicions d'humitat del terreny i construcció d'edificis poden agreujarencapropers, l'existènca ra més les lesions. ííLa consideració d'obres pròximeson Fins i tot, aquestes que rep el terreny és situacions poden s'han utilitzat pantalles ancorades en el baixa comparada amb crear una confusió terreny i l'existència respecte de les veriel risc que comporto de falles geològiques. tables causes del per al futur d'una Tol plegat, posa en sinistre. edificació J J evidènciaque avui per Els sostres, avui, el tractament que connectats directarepèl terreny com a ment ales parets de part integrant de l'edifici és encara baix si càrrega, manifesten deforma molt ràpida el comparem amb el grau de risc que aquestes lesions. Apareixen esquerdes comporta peral futur d'una edificació. molt diverses segons la localització de Els assentaments dels fonaments provoquen de seguida lesions visibles en l'estructura de parets de càrrega i a les façanes, molt sensiblesaaquestes deformacions. Apareixen diferents tipus d'esquerdes, segons la localització de l'assentament que, degudament analitzades i
Les baranes i tancaments pi
l'assentament. En molts casos, també provoquen deformacions i esquerdes en els paviments i en els elements divisoris interiors. Els envans i divisòries i els tancaments mòbils (portes i finestres), connectats als sostres es desplomen, els bastiments perden els escaires i habitual-
SERVEIS S E R V E I
L
R E S P O N S A B I L I T A T
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
C I V I L
Enric Casanovas Arquitecte tècnic Departament de Prevenció
Josep M' Calafell Arquitecte tècnic Assessoria Jurídica i Professional
Mònica Clemente Advocada Assessoria Jurídica i Professional
Jesús Fernàndez Arquitecte tècnic Servei Normativa
Bibliografia
ftecomsnocions (ètniques, jurídiques ' professionals
J.A. JIMÉNEZ SALAS - J.L de JUSTO ALPANES - A.A. SERRANO GONZALEZ. Geo-
B
ormalment,aquesttipus de problemàtica es produeix com a conseqüència de vicis de sòl i la jurisprudència, actualment ho atribueix gairebé de forma exclussiva al tècnic que ha redactat el projecte. Tot i això, no es pol oblidarque existeixen molts precedents en aquest sentit que impliquen l'arquitecte tècnic dins el procés de l'execució, especialment quan existeixen canvis significatius respecte al projecteo quan conflueixen altresíets que, si bé no són fonamentals, donen llocaunconfusió. Per tanl, per alrontar millor una futura reclamació és recomanable seguir aquests passos:
Estudi de projecte És imprescindible comprovar si el projecte conté o es basa amb un estudi geotècnic i, per tant, la solució de fonamentació prevista s'ha fet amb el coneixement de quina és la situació real del terreny. Cal acudirals plànols, ala memòria, al pleede condicions i també aís amidaments del projecte per verificar quines són les previsions que hi ha fetes quant al sistema de lonamentació i a la realit-
zació de cales de prospecció, comprovacions prèvies o la previsió d'una execució perfases de la fonamentació. Així mateix, cal verificar que no hi hagi informacions contradictòries en els diferents apartats. Si en el projecte tècnic no hi ha estudi geotècnic ni previsions prou clares de l'actuació a realitzar, és recomanable advertir al projectista d'aquest (et, detallant per escrit tots aquells aspectes tècnics poc clarificats i que hauran de definir perfectament el procés d'execució. Abans d'iniciar l'execució Abans d'iniciar l'execució, és recomanable realitzarun reconeixement previ delazonaons'had'implantar la construcció per avaluar quin és el sistema de fonamentació emprat en edificacions adjacents o properes. La detecció d'esquerdes, desploms d'elements o altres anomalies, han de servir per alertar la direcció facultativa de l'existència d'algun problema i reflexionar sobre els sistemes emprats i el lloc on es vol construir. És molt important fixar-se en elements que a vegades passen desaper-
cebuts, com ara l'existència de voreres trencades, esquerdes en l'asfalt dels carrerso de baranes, terrenys no edificats que tinguin esquerdes en el terreny, la forma amb què evacua la zona en ploure, o lapossible inclinació d'arbres en zones recollides al vent. Durant les obres És important que es realitzin els plànols definitius de l'estat dels fonaments i les seves cotes de profunditat de recolzament en el terreny, així com seccions i gruixos, i anotar qualsevol modificació quesorgeixi durant el procés d'execució. Amb posterioritat, caldrà incorporar aquests plànols as-built en el Llibre de Tedificí. És fonamental que l'actuació professional de l'arquitecte tècnic segueixi estrictament el projecte, sobretot, controlant l'execució de la fonamentació segons allò establert en la documentació tècnica (plànols, plecs de condicions i amidaments de l'obra). Tant és així, que no seguir aquests passos, sovint comporta una responsabilitat de l'arquitecte tècnic per una incorrecta execució de l'obra. \/
técnia y cimientos II. Editorial Rueda. 1976 J. García Boada • P. Mascarehas - J. Vidal - M. Zarroca. Características
mecànicas
de tos
suelos. Cedesco-Técnico. Enero 1977 F. MANA. Patologia de las cimentaciones. Slume. 1978 TRILL, J.8OWYER,J.T. Ocasodeteesc/u/na rota y otros problemas constructivos Editorial Gustavo Gili, S.A, Barcelona, 1982. L. LOGEAIS. Patologia de las cimentaciones. Gustavo Gili, Barcelona, 1984 J. SERRA GESTA - C. OTEO MAZO - A.M. GARCÍA GAMALLO - J.M. RODRÍGUEZ ORTIZ.
Mecànica del Suelo y
Cimentaciones.
U.N.E.D. 1986 COL·LEGI D'ARQUITECTES. Argiles expansives, OCT Informa, Barcelona, 1991, num. 6. COL-LEGl D'ARQUITECTES. La dessecació del sòl i els assentaments diferencials. OCT Informa, Barcelona, 1991, num. 9. MUSAAT. Prevención de riesgos. 2 J Edicíón, Octubre, 1993 ASEMAS. Asociacion de Mútuas de Segures de Arquitectes Superiores. Ficha 4. JulioAgosto 1995 MAUCLER, G. "La sécheresse. Bilan de quelques sinistres." Sycodés Informations, num. 31 (Julliet-Aoút 1995), p. 53-56. CHEVALIER, P. "Dessecation et réhydratatíon des sols sensibles. Exemples de solutions de réparation." Sycodès Iníormations, num. 40 (janvier -février 1997), p. 59-65.
ment es produeixen travaments de portes i finestres i el bufat dels paviments. En una visió global del conjunt de les reclamacionsespotarribaraconstatarque el quadre de lesions derivat d'un assentament implica una problemàtica immediata en la major part de subsistemes de l'edificació, que són els que encareixen molt el sinistre, gairebé duplicant-lo de cost. I no oblidem el fet que, en algunes ocasions, les reparacions comporten la necessitat d'abandonar l'habitatge, buscar-ne un de lloguer, traslladarmobles, contractar nous serveis d'aigua, llum, gas i telèfons, transports, i altres conceptes que acaben engrossant el cost d'una demanda a xifres justificadament desorbitades. Aleshores, és massa tard per constatar que un bon estudi geotècnici un reconeixement exhaustiu del terreny són altament rendibles davant d'una de les reclamacions que resulta més costosa per als tècnics i en la qual, contràriament al que s'ha constatat com una responsabilitat exclusiva de l'arquitecte, també comporta responsabilitats a l'aparellador. •
CHEVALIER, P. "Les degats de la sécheresse sur les baliments." CSTB Magazine, num. 40 (octobre 1997), p. 48-52. ASCHER, F. 'La qualité en maison individueile (II).
Étude se soi". Sycodés
informations,
num. 49 (julliet-aoüt 1998), p. 15-18. ALTMAYER, F. 'Les sinistres de íundations hors maison individuelle". Sycodés Iníormations, num. 49 (Julliel-aoul 1998), p. 57-59. DRÈGE. J. BOURGADE, A. CABOUCHE, M. de la ROBERTIE, P. de la ROBERTIE, 0 . Desordres dus aux mouvements du soi (erreurs ou pathologie des fondaüons et des murs de soutènement). Les desordres
dans les
ouvrages de bàtimenl. Editions Weka. (aoúl 1998), num. 3, partie 10, chap. 2. QUALITÉ CONSTRUCTION "Les mouvements de (ondalions de maisonsindividuelles", Fiches Pathologie du bàtiment, Paris, Fondation d'EnterpriseSMA, 1997
Unaíonàn:cr,!àc·úi'icSeqiiadaenunlerrenyd'aigusiriollhaproviX3ielgi!daquesi^consiPjCC.'0 adjacent
BELLMUNT, R; CERVELLÓ. S; GONZALEZ, J.L: de LLORENÇ. J.l; MANA. F. MASCARENAS. P; ROSSI, P.P; ZALDÍVAR. S. Manual de Geolècnia i patologia, diagnosi i intervenció en fonaments. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1998. •
SERVEIS
I N F O R M A T I U M E R C A T
D l
T R E B A L L
Demandes del Servei Promoció i Mercat de Treball Promotora de Cornellà
Constructora d'edificació
Promotora d'habitatges
Promotora immobiliària
coorrJnador/atfotxes
2capsdobra
directorlècnic'ad'obres
peral control de l'obra, costosi pressupostos. Imprescindible, entre2i5anys tfexpenènoa encontre! de despeses i economia derobra.Eda!.entre28i35 anys. impresarriMecarnet de conduí ri vehide propi. Jornada oficial. Període de prova de 2 mesos. Sou: 3.050.000,brufanual negoòablesegons vàlua del candidat. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Interessats poseu-vos en contacle amb José Luis Ortiz. Tel:9347122B0 Fax: 934711505
amb experiència mínima impresondiblede4anysen edificació. Idioma.català. Carnet de conduir i vehicle propi Coneixements Jríormàtica. UocOe treball actuala la província de Barcelona. Jornada oficial. Contradelaboral indefinit desprésde6mesos de prova, amb la categoria de cap de grup. Sou: 3,5a.OOO.tXXJ.-baiVanualregociabte. Incapararióimmediata.tnleressatsposeuvosencontacte amb Juli ClopésTel: 93 2478700.
adjunta gerència Imprescindible, 5 anysd'expenénaa, prefenblement 2/3 anys en constructora 12/3 anys en promotora. Edataproximada, entre30i40 anys. Jornada completa. Aiea de treball al VallèsOnental. Relació liberal indefinida amb un període de prova de 6 mesos. Sou a convenirmés possibles incentius. Incorporació immedïala. Els interessats pose u-vos en contacte amb elServeiPromodóíMercalde Treball. Tel: 93 2340 23 58 Fax: 93 240 23 59.
arquitecte/a tècnic/a requisits • Més de 3 anys d'experiència demostrable en direcció d'obra. • Domini de les eines de gest ó de projectes (MS project). • Capacitat organiualiva. • Imprescindible vehicle propi
Ret. 6.171
Ret. 6.136
Fabricant de productes prefabricats de formigó
Empresa d'arquitectura efímera i decorats
MercaideTrebalTel: 932402358.
Constructora d'edificació i obra civil
capd'obra
delegat/da tècnic/a comercial peraCalatunya. Farà ranàlisi de mercat, definició d'estratègies comercials amb la rjrecoóideserwolupamentdevendesa clients i distribuïdores. Exp: en estudis tfa^iitectu^erigriyeràiproieaesdobra d'edrScació.Ecial. 2S45anys.Camelde conduir i vehicle propi. Contracte lab. indefinit Provacf1any.Sou:4.500.000,brut/anual neg. més incentius. Inleressals ccfltadeu amb el Servei Promoàói
Ref. 6.194
s'ofereix • Contracte indefinit. • Sou: fix de 6 milions + variable. Adreceu curriculumalC.Jonqueras4.enti. 2a. 08003 Barcelona. Tel. i fax: 93 310 19 00. Ret. 6.170
per a la construcció d'escenografia i tematitzacions al parc temàtic de Benidorm. Tasques de planificació, contractacions, control de costos i direcció d'obra. Es valorarà experiència. capdeproduccióitaller per a recepcióde projectes, elaboració de pressupostos, definició de sistemes constructius, coordinaciódel departament de projectes, planificació i coordinació de fàbrica. Es valorarà experiència. Retribucions negociables segons aptituds. Poseu-vos en contacte amb Marta Cuadrada. Telè on: 93 790 1820Í93 7551411.
Ret. 6.173
Constructora d'edificació I obra civil
capd'obra
capd'obra
Imprescindible entre 3 i 5 anysd'experiènda. Edat, entre 25 i 40 anys. Francès parlar! i escrit_ Carnet de conduir. Canvideresidènciaduranll anyaCasablanca (Marroc). Jornada oficial. Contracte laboralo relaoohberal a negociar,
d'edificació nova i reforma peraorganitzaoó de recursos, contractació d1 industrials, relació amb la propietat odirecdò lacullativa.cerüficaaons.etc.Expenència:3-5anys.Edat.entre25i40anys. Cametdeconduirivehjdepropi Jornada oficia). Contracte laboral o relació liberal a convenir. Prova de 3mesos. Sou neg. Incorporació, gener de 1999. Les persones interessades poden enviar curricu-
mínima o"1 any. Periodedeprovade3 mesos. Sou negccòable méshaMalge ivehicle Incorporacióalmesdegener, Les persones interessades poden enviar currículum al fax:934189083.
Ref. 6.197
Ret. 5.967
lumalfax: 9341890 83.
Ret. 6.198
MÉS INFORMACIÓ: Servei de Promoció i Mercat de Treball. Terceraplanta Tel. 93 240 23 58. Fax: 932402359. E-mail: treball8apabcn.es
PETITS ANUNCIS Servei per a taxadors Enviï'ns un fax í nosaltres fi lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 pessetes. Telèfon: 93 41616 39
Fax:
93 2374901
Topògraf S'ofereix per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres icubícatíons. Sistemes informatitzats. A grans i apelites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 9326540 04 Administratiu amb experiència S'ofereix administratiu amb estudis d'Econòmiques i amb experiència, per a treball en despatx. Coneixements de francès i d'informàtica a nivell d'usuari. Disponibilitat, tot el dia. Jordi Telèfon: 93 4267149
Es comparteix despatx Busquem arquitecte tècnic o equip amb experiència per compartir despatx i treball. Zona Sant Gervasi, C. Camp, 73. Local nou, amb aire condicionat, possibilitat de compartir serveis de secretaria, fax, fotocopiadora. Superfície de 25 n\2 comuns. J. Uongueras/R. Clotet Arquitectes Telèfon: 9321285 87
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render. Octavi Telèfon: 93 213 92 36 Serveis tècnics d'arquitectura S'ofereixen serveis d'edició de documentació escriia i gràfica, com ara: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, i també, aixecaments d'estat actual d'edificis i presentacions. TRESDCAD Serveis Tècnics d'Arquitectura Telèfon: 93 879 65 61
Serveis de taller d'arquitectura Arquitecta tècnica i delineant industrial ofereixen serveis de taller d'arquitectura: delineat a mà i disseny assistit per ordinador, CAD 14 i Microstation. Interiorisme, projectes i perspectives. Altres: medicions i pressupostos, aixecaments topogràfics, i replanteigs de finques. Norberto Telèfon: 929513540 Mercè Telèfon: 9321169 50 Serveis per al professional Es fan aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions, serveis de fotografiad'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives. També es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. Josep M. Telèfon: 93 452 0789
Estudiant d'arquitectura tècnica amb projecte final de carrera acabat, pendent de presentar el mes de febrer, s'ofereix com a tècnic de medicions i pressupostos, coordinador de seguretat i salut, organització i planificació d'obres (amb Microsoft Praject 5.0), i/o tasques de despatx. Coneixements d'Autocadv. 13 i 14, i informàtica a nivell d'usuari. José Luis Borratlo Telèfon: 93 35725 73 Enginyers de telecomunicacions Projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis. Visats pel Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicacions. Certificats de fina! d'obra d'instal·lacions. Enginyeria Tesis. SL Gran Via de les Corts Catalanes. 1176deBarcelona Telèfons: 93 2783011 9331363 40
Fax:
'93278 0765
Petits Anuncis Donar-seaconèixera més de 8.000 professionals només costa 1.000 ptes. pera col·legiats i 2.000 ptes. si no és col·legiat. informació Tel: 932402376 Fax: 93 240 23 64 Elisenda Pucurull
SERVEIS
L
MERCAT
D f
l
l
f
U
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
1 1
Demandes rebudes durant els mesos d'octubre i novembre t i p u s d'empresa
especialitat
1 coorrjnador/'ad'obra
places
Explotació hotelera
Reformesen establiments hotelers
3 anys
a negociar
1 recenttitulat/da
VatoraoonsimmoWiàries
Valoradonsimmobiliàries
nacóna!
0
intesiva
1 ccordnadQr/atfobra
Promoc» Irmobferà
Habtelges
Catalunya
2 anys
oficial
Anunci
1 col·laborador/a tècnio'a
Estudi cTarquilGCtura
Informe5tècnics
BarceJona ciutat
0
mitja jornada
9X One
2 lècnics/ques cfobra
Esturi d'arquitectura
Inslallaaonsde telefonia. Retevision
BCN província
0
3coordinacor/ad'obra
Estudis i gestió de l'oci
Arquitectura i atraccions de parcs temàtics
internacional
Carac
lajudanVa de cap d'obra
Construcció
Rehabiiitacióde locals
Catalunya
Carat
2 assistents/es tècnics'ques Inspeccbnsicontrols
Obres civils i edificacions
irtemadonal
Curfc
1 arquitecte lècnic'a
InrnobiTiàrïa
Habitatges
nacional
Cwfc
2t»ordinadurs'esQrobra
Enginyeria
Projectes i direccions cfobra
raciona!
5-10
oficial
Casc
1 cap d'obra
Fabricació ícomerdalítzacródematerials
Industrial petita edificació
racional
2
SCC
1 arquitecte tècnic/a
Fabricactó.venda i distríbuciócuines industrials Instal·lacions de cuines pera col·lectius
nadonal
Carac.
1 collaboraobr-a
Constructofs
Catalunya
Anunci
1 collaboraoor/a
Prorrotora<)onsírucfcira
Anunci
1 collaborador/alécnic/a
ArqurlecletÈcnic
Habitatges (direcció facultativa)
mm
Projeccióirealilzaciódetot tipus r/obres
àmbit
fteal tooral
mínim! any
lama;
segons conveni
52-30
literal
anegociar
oficial
3B
laboral
1 any i mig
1
olidal
&50
laboral
percora
^9
1
tardes
22-30
laboral
6mesos
0B*
1-3
oficial
1
olidal
BB
ttcral laboral
1 any pràctiques
V 55
2745
latA lateral
Perobra
oBdal
indefinit
56
0
olidal
Z
laboral
3mesosprof.
^4
0
segonsobres 3Offi
Eberal
segons resultat
1gjg
nacional
2-3
oficial
22-30
laboral
Catalunya
02
mafhs
2 anys
^9
lajuoant'adecapdobra
BCNprovincia
1
oficial
Carac
2capscTobra
Construcció
Edificació
Catalunya
1
oícal
CUTÍC
i coordinador/atfobra
Construcció
Obra nova de mitjana envergadura
BCNprovíncia
25
oficial
SOC
Iccordinada/adobra
Promoció immobiliària
Habitatges
BCNprovincia
0
oficial
soc
l aiTjdanfadecapdobra
Empresa detrebaïlemporal
nacional
1-3
oficial
Caai
Icapdobra
Construcció
nacional
3-10
ofcial
Cara:
1 ecordinador/adobres
Consuítoriaenrecursoshumans
nacional
16
oficial
Anunci
1 arquitecte tècn c/a
Pronwcxraicoristruccions
Barcebnaciulal
15
oficial
HabilalrjEs
en pràctiques
25
Anunci
Instal·lacions esportives
22-30
liberal 22-30
teboral
'^M
laboral
faeriobra
latajj lateral
A convenir
25-35
laboral
mensual
25 25
3045
laboral
indefinit
35-1
2&35
laboral
6 mesos
3040
te ral
28-55
indefinit
2535 tolal
CunVAa
1 arquitecte tècnic/a
proiTiodótfhabítatges
Novaplanta d'habitatges
nacional
5
oficial
3040
laboral
Cara;
1 tecniCí'ade projectes
Projectes arquitectura! urbanisme
Obra habita Ige I projecles d l nte río r
BCNprovincia
1-2
oficial
2540
laboral
Anunci
5 arquitectes lécnics/ques
Psicologia industrial
Illes Balears
0
oficial
Curíc
lajudant/adecapdobra
ConstJuctora-PrDmolOTd
Edïficaciód'habitatges
BCNprovincia
01
oficial
Anunci
1 tècnic'adobres
Ençjnyeria
Mediambient, edificació, obra civil
CataLuya
5-10
oficial
Anunci
1 tècnic/a projectes i obra
EnginyeriaagroaSrnentària
nacional
15
oficial
3)
laboral
Caiac
Irecenltitulat'òa
Construcció
Estructures deformigó
Catalmya
oficial
25
laboral
segonsaptiiuts
Cas.
1 cap d'obra
Sectorpetrolífer
Construcció d'estacionsde servei
nacional
ofcial
3D
labora!
pràctiques
23
tab-yprac.
4mesos
15 2£aj2
Obres d*edificació, rehabilitació i reparació
12
24-26
tabcral
indefinit
tabtxac.
6 mesos
laUib
variable
Obres d'edificació, rehabifitacio i reparació nacional
0
olidal
Peritacions de diversos rams
BCNprovincia
0
ofcial
24
labora]
6mesos
intemaciona!
23
oficial
24-30
laboral
petcora
E d f e d'habitatges
Catalunya
0
oficial
33
liberal
Edifici d'oficines
nacional
oficial
35
liberal
2 anys
6?
laboral
a determinar
13
2 caps d'obra
SX
1 pe rtl' a d*i niorm es pe rioals Peritacions
SCCCur.
1 tècn ic'ade projectes
Currc
1 ajudant'atècntc/a
Fsrorrotor-CcíistructDr
Curin
1 ccordinador/ad"obres
Oulm'caFarmacèutica
Oiric.
1 ecordinador/atíobres
Promotora immobiDàiia
Pisos i cases
BCNrjrovíncia
1-2
Ifijomada
Carat
1 arquitecte tècnic'a
Mediambient
Jardineria, obra civil, forestal
nacional
0-1
oficial
24-30
laboal
SOC 3X
llécnic/aprojectesiobres
Oficina lècnkarfarquilecturaienginyeria
P roj ect es. d i recci ó i g eslió cfob res i ins la 1 Catalunya
1-2
oficial
2540
laboral
temporal-fK
3d6senyaobrs'es
Disseny gràfic, preimpressü, serveisgràfks
BCN província
D
oficial
1EK35
laboral
6 mesos
Carac
1 tècnio'a de projectes
promoció imrrKjbTBriad'edificacJó
Habitatges unifamiliars i edificisplurifam.
CataUtya
1-3
oficial
2a
laboral
aconvenir
AnJCurr.
1 tècniCarJobres
Dissenyigestiódeprojectes
Oficines
Catalunya
1-3
oficial
25-30
liberal
6 mesos-1 any
Cunfc,
1 recent ütulat/da
Enginyera de la imatge
nacional
0
flexible
ibera!
acorr/enir
Curric.
1 tècnio'a projectes i obres
Fairicaciólmuntatge de bigues de reforç
Reparaoó i ref o rçament estructu ral
Catalunya
0
oficial
laboral
indefinit
Carat
1 collaborador/a tècnio'a
Constructora
To! tipus d'edificació
BCNprovincia
0
estnacFc
Carac.
1 coordinador/ariobres
Prorrolora-Corsíruciora
Edificisurbansentremitgeresicasesuni.
BCN província
24
1£fcmada
Casc
2recenltitulats'des
Insta! laarjfisderecofòdapneumàlica
;
555 203
2B
Carai
:';-••-:
5 3
'''-'•••
27
3*9 3
3 13
1
^9
tberal liberal
Engïiyeria
Projectes i direccions d'obra
nadonal
02
oficial
tolal
psrcora
Carac
1 cap d'obra
Rehabflilaciói manteniment
Rehabilitació [manteniment
BCN província
25
olidal
25-35
laboral
acorr^erur
SCCCar,
5 taxadors/es
Taxaciones
1 nf ormes economies
Catalunya
0
fiexfcJe
2535
fberal
indefirut
Anunci
larquitectetècm&'a
AjunJamem
Obres Publiques
muniopal
0
intensiva
Sberal
5mesospror.
Edificat»
nacional
1
oficial
23-35
laboral
perobra pror.
2740
laboral
3 ajudanls'es 6e capdobra
Conslnjcció
Anunci
larqufieaeiecnio'a
Gestió cooperatives tfhabltaige
Habitatges de proteccióolïcial
Catalunya
35
oficial
AaCar.
2 ca ps d'obra
Construcció
Educació
nacional
A
oficial
laboral
indefinn
9X Cuit
1 gestor.'a administrat j ' a
Consultofia
25
oficial
3J40
laboral
tennporal+iix
5
1 delegats lècnb'a comet.
Fabricacia i vendadeproductesprefabricats
oficial
2545
laboral
indefinit
45 17 35
SCCOr.
Edificacióiobra civil
internacional 0
Reformesi reparadones
indefinit
Caiac
1 coordinador/a de segxeiai Petits treballs de construcció
Carat
i laxador/a
Vakiracióimnwbilianaperamercalhípotecari
nacional
0
nlensiva
22-30
laboral
1 anyprcncg=We
Currc
1 capd'obra
Constnjcbra
Obrescfedificaciói reformes
nacional
2-3
oficial
2532
laboral
psfetxa
Ccmp.
i cooroinaoot'adoDres
Rehabiita£ióiprarrKK»nsriab<tatges
Rehabilitació
Barcelona càrtal
0
oficial
AnQjr.
diversos ccliaboradors'es
Administració roca!
Obra civil i pública
Montgat
5
maünsflex.
3X
4ofioaist)eia
ConstruccD
Pisos, torres i habitatges
BCN província
Curric
2capsrfobra
Ccnstruciora
Obrespübliques i privades
BCNprovíncia
3ó
oficial
Curt
laiudara'ade cap d'obra
Construdora
Obra crvili edificació
nacional
1-3
oficial
CataU^a
W
oícal
i tecnea de pressupostos
Empresa detrebal temporal
l ccordinaüor/daseguretat
Pimt*DoCcns£ructDra
Habrtatge unrlamiliar i plurrf amiliar
nacional
0
le&ble
9X
1 cd-taco^to-'a
Adrrúnistració de finques
RehaMilaoorisoreparacfflns
Bacetonaoutat
0
tedlle
CUTC.
l recenttrtuJaida
Empresaconstructora
Edificació industrial i obres públiques
Cételuiya
0
oficial
SOC SCC
Setvas d"arquSecturaioísseny
Pro)ectesdeconstnxoói edificació
Cataúiya
0
mafns
Itecncadeprqectes
ProiBCtestfarc^jriecturapDnwaóiconst
Habitatges en general
Caaàrya
2-3
aJòncm
Anunci
l arquíecteiècnico equip
Aiqutedura
Oetottipus
nadonal
C
SCCCur.
i tecne a projectes i obres
PromoàiiconslrLicaod'invnobles
Rehabüitaoó icora nova
BCNprDvinca
25
1 auxiliartècnca
•Cumc Seieccode currículums Carac
ofoal
pleaSCX::Seft«CatalàdeCol!ocaciò Anuro.Pj&:«oorjanunci. "Negccéüé.
35Í
laboral
ofkial
CUTC
6
Iteral
esporàdc
SX
^
2S55
22-35
Qieral
pefooa
tatoal
lany
laboral
lanyapro*
laboral
3mesos
Seal
^k
jH
fceraJ
^
25 45
laboral
21-25
laboral
enpràcOfjes
laboral
ae3a6m=&os
25-30
•mal teral
seo/risp-ova
rttefrí
^H
I
N
F
O
R
M
A
ACTIVITATS
T
F O R M A C I Ó
SERVEI
PROMOCIÓ
CURS DE PO5TGRAU EN GESTIÓ DE PROJECTE Project manager en edificació i urbanisme presentació Aquest curs aprofundeix en els aspeclesque el project manager ha de gestionar en la fase de projecte d'edificació, aspectes clau en la direcció dels equips de projecte i en la gestió amb els diferents agents que intervenen en aquesta fase, i també el manteniment i gestió del projecte durant la fase d'execució i enlrega de l'obra. El curs de postgrau en Gestió de projectes és un dels mòduls optatius de què es compon el programa del màster en Project manageren edificació i urbanisme, i acumula8crèdits dels 50 que calen per obtenir el títol màster. Es lliurarà diplomade postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya, d'assistència (als assistents al 80% de les classes) i d'aprofitament.
organitza Fundació Politècnica de Catalunya i el Col·legi d'Aparelladors direcció del màster • Francisco Javier Llovera, director del Dept. d'Organització d'Empreses delaUPC • Carles Puiggròs, aparellador i project manager. dia, hora i lloc Del 19defebrera!8de maig de 1999, els divendres, de 16.30 a 21 hores, i els dissabtes, de 9.30 a 14 hores. Sala de conferències del Col·legi. Durada: 80 hores. preu Col·legiats i estudiants: 160.000 PTA. No col·legiats: 200.000 PTA. Facilitats de pagament al Servei d'Informació. Préstec Postgrauzmb la Caixad'Enginyers. Tel: 93 200 95 22.
programa • Introducció. Conceptes generals i objectius de la fase de projecte. • Abast i objectius del projecte. Aspectes qualitatius, econòmics i planificació del temps. • Organització I recursos. Sistemes, estructures, definició de requeriments, selecció d'equip. • Informació prèvia. Parcel·la, planimetria, geologia, normativa i ordenances, serveis urbans... • Avantprojecte. Concepte arquitectònic i funcional, imatges, procés i correccions. • Projectes administratius. Requeriments, documents i llicències. • Projecte d'execució. Programació, control, contractacions. • Manteniment del projecte. Procediments de revisió, control i requeriments pera l'explotació. • Casos i exemples reals. •
I
MERCAT
CURS D'INICIACIÓ A L'ESPECIALITZACIÓ EN DISSENY D'INTERIORS presentació Els arquitectes tècnics tenen una base immillorable pel que fa al coneixement de la tecnologia, i el curs d'iniciació a l'especializació en disseny d'interiors pretén aprofitar aquest bagatge inicial per avançar cap a la construcció d'espais útils i més imaginatius. Aques! curs dóna
professors • Rafael Carreras, arquitecte tècnic • Arnaldo Bassadona, arquitecte
dreta Scrèditsde lliure elecció per als
estudiants d'arquitectura tècnica de laEUPB.
dia i hora DeM8degeneral9dejunyde1999, els dilluns i dimecres de 19a 21 h.
organitza Col·legi d'Aparelladors, amb la col·laboració de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona.
preu Col·legiats i estudiants: 165.000 Nocol-legiats: 240.000 PTA. Estudiants Targeta Accés: 132.000
jurat d'honor • Dani Freixas, arquitecte • Eduard Samsó, arquitecte • Enric Satué, dissenyador gràfic
CURS GESTIÓ EFICAÇ DEL TEMPS presentació L'arquitecte tècnic, per les seves caracterísiques professionals, ocupa llocs de responsabilitat en els quals aquestes aptituds es consideren essencials. La formació en habilitats directives pot ajudar-lo a potenciaries i a facilitaria mateixa gestió professional. organitza Col·legi d'Aparelladors amb la col·laboració de DIRECTA (ConsulloriadelDesenvolupamentde les Organitzacions, grup ASSEDEM).
professor • Joan Plans, sotsdirector de programa DIRECTA • Definició d'objectius. En què consisteix el fel de dissenyar un espai. Com es fa. Els instruments del dissenyador. La pràctica de l'ofici. dia I hora • Les eines del dissenyador. Les proporcions. Els buits i els plens. La llum. Dijous, I8i25defebrerde18a21 El color. Les textures. La personalització. El confort acústic, tèrmic i h. Durada: 6 hores lectives. lumínic. • Presentació del projecte a realitzar. On. Perquè. Per a qui. El programa preu de necessitats. Col·legiats iestudiants: 11.000,• Conferència: Les connotacions del projecte. No col·legiats: 16.000 PTA. • Exposició de les primeres idees i la primera crítica. Establiment d'un codi d'expressió. Què representar i com representaren aquest estadi. programa • Conferència: L'exposició de l'avantprojecte. • Descobrir quina és la nostra < L'avantprojecte. L'avantprojecte entès com la concreció de les primeres missió. intencions, en un espai determinat, de manera harmònica i correcta. Rols i fites. • Segona crítica. La proposta d'utilització de l'espai. L'avaluació de les • Establir prioritats. solucions proposadesi forma de representar-les. • Més enllà de la gestió del • Conferència: Noves tecnologies. temps. • El projecte bàsic. Les solucions constructives com a part intrínseca de la • Identificar els nostres probleidea del disseny. Noves tecnologies. La responsabilitat ecològica. mes en la gestió del temps. • Tercera crítica. A què dediquem els nostre • Els detalls constructius, Els detalls constructius com a complement i temps? linalitzaciódel llenguatge arquitectònic. • Millorar l'efectivitat personal. • Darrera crítica I exposició de treballs. Opinió de! jurat i conclusions. • Prioritats d'efectivitat. •
CURS BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT LABORAL EN LA CONSTRUCCIÓ Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres
L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR EN OBRA PETITA
8a edició
Sessió tècnica
presentació El Decret 1627/97 de transposició de la directiva europea sobre la seguretat a les obres de construcció a Espanya planteja una figura clau: el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar constantment els riscos, proposar solucions alternatives i motivar els participants per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució i fer accions de sensibilització i de formació dels treballadorsa l'obra. El curs bàsic té com a objectiu formar els professionals per desenvoluparestudis i plansde seguretat
d'acord amb l'enfocament vigent i iniciar-los en la coordinació en la fase d'execució d'obres en obres petiles i mitjanes.
professors •Josep M.Calafell, arquitecte tècnic • Miguel Àngel Palorno, llicenciat en Dret i arquitecte tècnic • Joan Portal, arquitecte tècnic • Francisco Mayoral. d'INGEA, Técnicos asociados, SL. • Jaume Montanera, cap del Servei de Prevenció d'OSHA, SA. • Emílio Almendral, cap de seguretat deCOPISA • Michèlle Butzbach, llicenciada en llingúística i psicopedagogia • Rafael Garcia Olba, comissió Seguretat i Higiene. dia i hora Del 12 de general 2 de març, dimarts idijousde18a2th. Durada: 45 hores. preu Col·legiats i estudiants: 60.000 PTA. No col·legiats: 90.000 PTA.
La Junta de Govern atorga una subvenció de 20.000 pessetes pera tots aquells col·legiats que s'hi inseríguin. programa • El Reial decret 16 27/97 de transposició de la Directiva 92/57/CE sobre seguretat i salut a les obres. Canvis que comporta. • Coneixements bàsics sobre la prevenció. • Conceptes bàsics d'ergonomia, organització científica del treball. • Solucions tècniques davant les situacions de risc en una obra. • Iniciació a la coordinació d'execució d'obres. • La documentació pera l'aplicació de! RD 1627/97. Estudis i plans de seguretat. Document bàsic de seguretat. •
presentació Aquesla sessió pretén oferir una visió general del nou enfocament de la seguretat i els canvis que s'han produït a partir de la publicació del RD1627/1997. Ofereix, una visió global sobre com preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre la missió del coordinador donant pautes d'actuació en fase d'execució d'obres petites.
programa • Introducció als canvis legislatius. • Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials. • L'estudi bàsic de seguretat. Un cas pràclic. •
INSCRIPCIONS
professor • Josep M. Calafell, arquitecte tècnic dia i hora Dimarts, 16 de febrer de 1999, de 16.30a21h. preu Col·legiats i estudiants: 2.000 PTA. No col·legiats: 5.000 PTA.
Servei d'Informació Telèfon: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 E-mait: in)wmacio@ apabcn.es
ACTIVITATS
N F O R M A T I U
F O R M A C I Ó
AULA D'INFORMÀTICA 1 9 9 9 Aules de Barcelona curs
• Autocad
preu col·legiats
• Internet
jener al25demarç de!20de genet al 24 de març del26degener al25demarç deM6degener al27demarç del 7 de gener aM6delebrer de!26degener al 9 de febrer del26degener al 9 de febrer del I2al21 de gener del I2al21 de gener del 21 al 28de gener del 12 al 21 de gener del12al21de gener del'11al20de gener de!26degener al2defebrer deï'11 aI20de gener de l'11 al 20 de gener 25i27degener
• Internet
I2i14degener
• Internet
19degener
diüunsidimecres de 17 a 19h. dilluns i dimecres de19a21 h. dillunsidimecres, de17a!9hores. dillunsidimecres, de14.30a16.30h. dimarts, de9a13h.
del16degener al 20 de febrer
dissabtes, de 9.30 a13.30h.
30.000,-
del18degener al22defebrer
dilluns, de9a 13hores.
30.000,-
del'l Idegener al17defebrer
dillluns i dimecres, 30.000,de17a19h.
de!25degener ai3demarç del 22 de gener al 5 de febrer del25degener aMOdefebrer del'11al20 degener del 25 de gener al3defebrer del25degener al 3 de febrer
dillunsidimecres, de14.30a16.30h. divendres, de 9 a 13 hores. dillunsidimecres, de19a21h. dillunsidimecres, de19a21 h. dilluns i dimecres, de14.30a16.30h. dillunsidimecres, dei9a21h.
del 19 de gener a!25demarç de N1 al 20 degener
dimarts i dijous, de19a21 h. dilluns i dimecres, dei9a21 h.
• Autocad • Autocad • Autocad • Autocad I nivell • Excel II nivell •Excel IInivell • Iniciació a l'Acces • Iniciació a l'Acces • Iniciació a l'Excel • Iniciació a l'Excel • Iniciació a l'Excel • Iniciació al Word • Iniciació al Word •Iniciació al Word • Iniciació al Word
• Introducció a la informàtica • Introducció a la informàtica • Introducció a la informàtica • Introducció a ia informàtica • Microsoft project • Microsoft project • Windows 98 • Word II nivell • Word II nivell
dimarts i dijous, de14.30a16.30h. dimecres, de 9 a 13 h. dimarts i dijous, de19a21.15h. dissabtes, de 9.30 a 13.30h. dimarts i dijous, de17a19h. dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 hores. dimarts i dijous, de19a21 hores. dimarts i dijous, de19a21 hores. dimarts i dijous, de17a19hores. dijous, de 9 a 13 h.
60.000,-
dimarts i dijous, al4.30a16.30h. dijous,de9a 13 hores. dilluns i dimecres de14.30a16.30h. dimarts. de9a13h.
10.000,-
Aula de Terrassa • Aulocad • Iniciació al Word
Aula de Granollers • Autocad
del 19 de gener a!25demarç
60.000,60.000,-
dimarts i dijous, de 19a21 h. •
Inscripcions Servei d'Informació. Telèfon 93 240 20 60.
CURS D'INICIACIÓ A L'ESPECIALITZACIÓ EN DISSENY D'INTERIORS Partint del fet que els arquitectes tècnics tenen una base immillorable pel que fa al coneixement de la tecnologia, el curs d'iniciació a l'especialització en disseny d'interiors pretén aprofitar aquest bagatge inicial per avançar cap a la construcció d'espais útils i més imaginatius. Tres conferenciants externs aportaran la seva visió en els punts clau de l'exercici, complementant, d'aquesta manera, la tasca dels dos professors responsables del curs. El mes de juny, els alumnes entregaran un projecte d'interiorisme en el que hauran estat treballant durant tot el curs i que s'exposarà al Col·legi un cop avaluat. La valoració dels treballs anirà a càrrec d'un jurat d'honor constituït per tres professionals del disseny de reconegut prestigi. L'avaluació del curs serà continuada i s'exigirà l'assistència com a mínim al 80% de les classes. Aquest curs dóna dret a 8 crèdits de lliure elecció per als estudiants d'arquitectura tècnica.
60.000,36.000,12.500,12.500,10.000,10.000,10.000,-
10.000,10.000,-
PROFESSORS Rafael Carreras Puigdengolas Arquitecte tècnic. Dissenyador
JURAT D'HONOR Dani Freixas Arqaitecte
Arnaldo Bassadona Andújar Arquitecte
Eduard Samsó Arquitecte
10.000,10.000,10.000,-
y.
Enric Satué Dissenyador gràfic
VA
ORGANITZA COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
8.000,-
Col·labora l'Escola Universitària Politècnica üe Barcelona 8.000,8.000,-
30.000.20.000,20.000,10.000,10.000,10.000,-
PROGRAMA
7)
DEFINICIÓ D'OBJECTIUS LES EINES DEL DISSENYADOR PRESENTACIÓ DEL PROJECTE A REALITZAR CONFERÈNCIA: LES CONNOTACIONS DEL PROJECTE EXPOSICIÓ DE LES PRIMERES IDEES DEL PROJECTE CONFERÈNCIA: L'EXPOSICIÓ DE L'AVANTPROJECTE L'AVANTPROJECTE CONFERÈNCIA: NOVES TECNOLOGIES EL PROJECTE BÀSIC ELS DETALLS CONSTRUCTIUS EXPOSICIÓ DELS TREBALLS. OPINIÓ DEL JURAT I CONCLUSIONS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Informació Tel: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 Les anul·lacions comunicades dins dels 10 dies abans de començar el curs, comportaran la pèrdua del 5 0 % de la matrícula i l'anul·lació el mateix dia, el 100%. DATES, HORARI I LLOC: 18 de gener al 9 de juny de 1999 Dilluns i dimecres, de 19 3 2 1 h . Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics djTBaríel PREU: Col·legiats: 165.000 PÏA. No col·legiats: 2 4 0 . 0 0 0 PTA. Estudiants targeta accés: 132.000 PTA.
Y/,
N
F
O
R
M
A
T
I
ACTIVITATS
U
F 0 R M A C
SERVEI REHABILITACIÓ I MEDI AMBIENT PATOLOGIA, DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT Curs Del 17 al 20 de febrer
GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS
Curs Del 18 ai22 de gener
presentació El formigó és el material de construcció perexcel·lènciadel segle XX. Però també és cert que els problemes de durabilitat d'aquestes estructures exigeixen esforços continuats que han fet desenvolupar les tecnologies de reparació fins a un nivell remarcable.
presentació El curs es planteja com a objectiu fonamental refermar l'especialització dels tècnics en aquest àmbit. En primer lloc, es presenten els conceptes bàsics que avui regeixen els criteris de manteniment a Europa. També es parlarà de la situació actual del manteniment, que ha passat de constituir una visió marginal a tenir !a importància que li pertoca, com a forma d'allargar la vida dels edificis. Es tractaran les diferents maneres d'afrontar el manteniment i la visióquelesadministracions públiques tenen sobre aquesttema. Dins el curs es posarà a l'abast dels participants diferents eines informàtiques que tenen per objectiu facilitar la tasca dels tècnics en la seva gestió i planificació del manteniment dels edificis existents i dels de nova creació.
El formigó armat és un composit d'extraordinàries possibilitats, malgrat que, tant en la seva fabricació com al llarg de la seva vida, presenta alguns punts febles.
preu 35.000 PTA. Inclou documentació del curs i diferents programes informàtics. informació i inscripcions Servei d'informació.Tel: 932402060
programa • Dilluns, 18 de gener 16.00 h Recepció de participants, lliurament de documentació i presentació del curs Conceptes bàsics del manteniment 16.15h Definicions i conceptes bàsics del manteniment, a càrrec de XavierCasanovas, cap del Servei Rehabilitaciódel Col·legi. 18.15h Mantenibilitat i concepció dels edificis com a paràmetres de partida, a càrrec de Ramon Graus, professor de rehabilitació del Col·legi. 19.00h El Fadlity Management. Una nova manera de gestionar els edificis, a càrrec de Joan Miró. •Dimarts, 19 de gener Aspectes legals i administratius 16.00 h El marc legal, administratiu, financer i íiscal, acàrrecde Joan Gay, gerent del Col·legi. 17.00h El Llibre de l'edifici i el Programa de revisió d'edificis existents, a càrrec de Gustau Roca, direcior del CTR. 18.30 h El Certificat de solidesa de l'Ajuntament de Barcelona, a càrrec d'Ernest Compta, director dels Serveis d'Edificació i Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona. • Dimecres, 20 de gener Eines informàtiques de gestió del manteniment 16.00h Organització del manteniment dels ediflcisde nova construcció. El Manual de la Casa, a càrrec de Ramon Graus. 18.30h Organització del manteniment dels edificis existents. El Test Manteniment, acàrrec d'Antoni Floriach, professor de rehabilitació del Col·legi. • Dijous, 21 de gener Algunes experiències pràctiques en gestió i manteniment d'edificis 16-00h L'experiènciadelsBombersdeBarcelonaenoperacionsd'urgència, a càrrec de Jaume Pedreny, cap de Prevenció de Bombers. 17.00 h L'experiència d'ADIG SA en la gestió i manteniment del parc públic d'habitatges, acàrrecde Jordi Huguet, gerent d'ADIGSA. 18.30 h El manteniment de l'hotel Arts de Barcelona, a càrrec de Natalio Ramírez, cap de mateniment de l'hotel Aris. 19.30 h El manteniment de l'aeroport de Barcelona, a càrrec de José M. Mendiolea, cap de manteniment de l'aeroport. ' Divendres, 22 de gener 16.00 h Pràctica d'eines informàtiques, acàrrec de Ramon Graus i Antoni Floriach. • Dissabte, 23 de gener 10.00 h Visita a l'hotel Arts, a càrrec de Natalio Ramírez.
•
Tots els professionals de la construcció s'enfronten cada dia amb aquesta problemàtica, sovint sense els coneixements bàsics necessaris per dictaminar opercontrolarels productes de reparació. Fer un ràpid i intens reciclatge en aquest sentit és el que proposa aquest curs, en què es veuran les tècniques que han esdevingut tradicionals i les més actuals de diagnosticar i d'intervenir en la reparació d'estructures de formigó armat. dia i hora Del 17 al 20 de febrer de 1999. lloc Sala d'actes del Col·legi. Primera planta. preu 60.000 PTA. informació i inscripcions Servei d'informació Telèfon: 93 240 20 60 Fax: 932402061 més informació Servei Rehabilitació i Medi Ambient. Tel: 93 240 23 66. Fax: 93240 23 59.
programa •Dimecres, 17 de febrer 15.30 h Recepció de participants i presentació. Introducció 16.15h Historia del formigó armat, acàrrecde Jaume Rosell. 18.00h El formigó com a material, a càrrec de Joan Ramon Rosell. 19.00 h Tipologia estructural del formigó armat, a càrrec de Josep M. Genescà. • Dijous, 18 de febrer Patologia 9.00 h Lesions físiques en el formigó armat, a càrrec de Cèsar Diaz. 11.00 h Alteracions químiques del formigó, a càrrec d'Enric Vàzquez. 12.00 h La corrosió de les armadures, a càrrec d'Enric Vàzquez. Diagnosi 13.00 h Metodologiadediagnosiaplicada,acàrrecdeXavierCasanovas. 17.30 h Assaigs destructius i proves químiques, a càrrec de Joan Ramon Rosell. 18.30h Seguretat estructural. Interpretació i avaluació de resultats, a càrrec de Josep Maria Genescà. 19.30h Durabilitat. Interpretació i avaluació de resultats, a càrrec de PaoIoR.L.Helene. > Divendres, 19 de febrer Tècniques d'intervenció 9.00 h La filosofiade les intervencions, a càrrecde XavierCasanovas. 9.30 h Tècniques de prevenció i reparació, a càrrec de Manuel FernàndezCànovas. 11.00 h Materials i tècniques de prolecció, a càrrec de Paolo R.L Helene. 12.00h Tècniques de reforçament i substitució, a càrrec de Manuel Fernàndez Cànovas i Paolo R.L Helene. 16.00h Presentació de casos pràctics. • Dissabte, 20 de febrer. Visita a una o vàries intervencions, v1
MARROC PRESAHARIÀ. HÀBITAT I PATRIMONI Exposició presentació El Col·legi ha organitzat l'exposició itinerant Marroc presaharià. Hàbitat i patrimoni, amb I objectiude divulgar els valors patrimonials de l'arquitectura de la zona, sensibilitzar sobre el seu estat i donar a conèixer les possibilitats de cooperació. organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient, amb el patrocini de la Unesco i la col·laboració del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional iCERKAS.
exposició Oberta.de dilluns a divendres, Servei Rehabilitació i Medi Ambient. íins al 27 de gener, de 9 a 14 i de Tet: 932402366. Fax:93 240 23 59 16a20hores. E-mail:serma©apabcn.es. •
ACTIVI
TA T S
N
F O R
D I V E R S O S
ASS. JURÍDICA I PROFESSIONAL
FISCALITAT I INVERSIÓ 1 9 9 9 Sessió informativa
ALTRES
ESTRUCTURES SOTMESES A ACCIONS DINÀMIQUES
Curs programa • El nou IRPF, a càrrec de José Antonio Bemàldez, advocat i assessor fiscal. • Productes d'estalvi i inversió pera 1999, a càrrec d'Hilari Lorente, director general deCaixad'Enginyers. dia, hora i lloc Tindrà lloc a la sala d'actes, el dimarts, 26 de gener de1999,de19a21 h. L'enirada és gratuïta però cal inscripció prèvia al Servei d'Informació. V
ACTIVITATS SOCIALS
ACTE DE BENVIOUDA ALS NOUS COL·LEGIATS Bernat Ochoa, presidentdel Col·legi, dóna la benvinguda institucional als nous col·legiats, i els lliura el pin de plata amb l'escut del Col·legi. dia, hora i lloc Tindrà lloc a la sala d'actes, el dimecres, 27 degenerde 1999, a les 19.30h. L'entrada és lliure. V
objectiu Es presentaran tecnologies per milloraria seguretat i la funcionalitat d'estructures i construccions sotmeses a accions dinàmiques, atenent a la normativa europea. organitza Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) i la UPC. dies i lloc Del 25 al 29 de gener, a la seu del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE). Edifici C1, Campus Nord de la UPC, C. Gran Capità, s/n de Barcelona. inscripcions Curs complet: 100.000 pessetes. Consulteu preus segons jornades. Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria. CIMNE. Telèfon: 93 40164 87. Fax: 93 401 6517 E-mail: Schmitt@etseccpb.upc.es. •
ACTIVITATS
FAÇANISME I IDENTITAT URBANA Col·loquiintemacionaí
NOVES TÈCNIQUES D'AVALUACIÓ ESTRUCTURAL Jornades
objectiu El/açanismeés el terme ambquèesdesignael fenomen que implica la pressió especulativa objectiu del món immobiliari al centre de les ciutats. Amb el títol Noves tècniques d'avaluació Consisteix en una intervenció en els edificis estructural, rehabilitació i reforçament antics per conservar la Façana i enderrocar tot d'estructures, aquestes jornades preteo part de l'interior per donar pas a una nova nen difondre les noves tècniques relacioconstrucció. Experts de 15 països inientaran nades amb la diagnosi i avaluació de la respondre a qüestions relacionades amb el seguretat estructural, reunint diverses desenvolupament deí fenomen. experiències professionals. dies i lloc Palais de Chaillot/Cinémathéque françaïse, Paris, els dies 28,29 Í30 de gener.
organitza GrupoEspanollabse ETS d'Enginyers de Camins, Canals i Pols de Madrid Càtedra d'Edificació i Prefabricació
temari • De la cultura de la façana al laçanisme. • E\façanismeaw\ • Valors i representacions. • Lleis i reglaments. • La ciutat demà: aspectes socials í econòmics. • Debatsobre qüestions jurídiques. • Estratègies urbanes i conservació.
dies i lloc Les jornades tindran lloc en la seu de! Co-íegi d'Enginyers de Camins, Canals ï Ports de Madrid, els dies 24 i 25 de maig. Així mateix, durant els mateixos dies se celebrarà un seminari de formació.
informació: Direction de l'architeclure et du patrimoine. Tel: 33 (01) 4015 80 95. Secretariat d'ICOMOS Int. Tel: 33 (01) 45 67 67 70. •
inscripcions 50.000 pessetes. IABSE: Telèfon: 91 336 67 17.
•
Impermeabilització en monocapa per coberta deck
PARAFOR SOLO PROFIL FM LÀMINA D'IMPERMEABILITZACIÓ DE BETUM ELASTÒMER SBS FIXADA H o MECÀNICAMENT I AUTOPROTEGIDA AMB PISSARRA (AMF) O AMB GRÀNULS (GFM)
Secció de muntatge del sistema d'impermeabilització PARAFOR SOLO PROFIL FM
t / A l t a resistència al punxonament, a les traccions ï l'estripament.
pa PARAFOR SOLO PROFIL FM, amb protecció pissarra (AFM) o grànuls (GFM)
• Classificació al foc T30/1.
; ï
• Experiència provada.
' Q Imprimació 5IPLAST PRIMER~
?siplast
; A Aïllant tèrmic (consulteu-nos) sense necessitat de "<f carasoldable
NOVA ADREÇA
Comte d'Urgell, 204-206, 3r C • 08036 Barcelona • Tel.: 93 302 57 58 • Fax: 93 302 26 63
GUIA
D'EMPRESES
ENCOFHADOS J. ALSINA. S A Pol. InO. Pla d en Cot Caní' de Font Freda s/n 08110 MonicadayFleoac (Barcelona) Td. |93) 575 30 00 Fax I93| 564 70 59
SERVEIS MOBILIARI URBÀ
FUSTERIA Q
ESTRUCTURES
Alsina
I
EÏÏSSSS^^H l | l l * Í à £ ^ H ÇÜBSSS^Sg •II^^^^^^^H
Peflairos, 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
jardí parc
FRAPOMT CONSTRUCCIONS
EN FUSTA
fUSTERIA D'OBRA I PERA DECORACIÓ i/ OiAjí d'yUwó» 32 • Poígon ImJviMaf d«í Eeicí W (5JJ3«9ÍÍO·· Fa. P3I 3*6 ?à 07 08030
E
t
e
ELECTRICITAT 1
ALUMINOSI
í CATAUNA.S.A. Moncrs sense relrua Rchabililaciú C/SanianOT, 42-48 Nau 39 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 • Fax 278 27 11
simon f \ E P MATEPIAl EIECTRICO
BIGA EXTENSIBLE PER A REHABILITACIÓ
ILUMINACION
Dipulación. 390 - 392 Telefono (93| 265 16 63* Fo« |93| 2 3 ! 7? 53 08013 Barcelona
AÏLLANTS j §
REHABILITACIÓ .
SERVEIS BOOMERANG > G
ffi!
secretaria telefònica ATENEM TRUCADES PER 6,500 * „ * ,
FABR1CACIÓN D? BOVEDILLAS DE CERÀMICA 0BI9I RUBÍ / (Edf D
- Meconograíiats
CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ
a 175 Ptes./lull
• Traduccions a tols e/s idiomes Tel. (93) 161 63 00 / Fax; (93) 161 63 10 08908 L'Hoipitalct de Uobregai (Barcelona)
Tel. 417 35 47 Balmes, 434, 5è. A - 08022 Barct
PREFABRICATS I OBRAS REFORMAS IMPERMEABIUZACIQNES ALUMINO5I5 BEFUERZOS E5TRUCTURALE5
qGRCAS/V.
CFT&Asoc. ASSAIGS
PrefabricadosdcHonriigón.SA
D'INTEGRITAT
ESTRUCTURAL
DE PILOTS
CONSTRUCCIONES Roselló. 3'fO-34·í Tel.(93) 2.(5 22 21
c/Padilla, 240 • Tel. 193)456 U 53 Fax (93) 436 72 85 * 08013 Barcelona
MANSO, 11 5" A • Tel. (93) -126 98 98 [3 lin< Fon [93) 423 9413 • 08015 Barcelona
08025 Harcclona Fax:(93) 245 6 l 00
PAVIMENTS I'A\ IMI \ I s INDI M KIALSDEFUKMICO I \ s l \l I. II RIÍKSDK RESINES 1 l ' I M I U1.SI-SI>ECIAI..S
Navès Induslriales Forjades-Cerramiento Chalels Pàrkings
HORMIPRESA
r
LTER
ROAR, S.A. FABRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGON 08191 RUBÍ Pg. 0e les Torres. S/n - Edil- Oiamante B|OS. Fàbnca: Pol. Ind Rubí Sur - Barcelona g 699 42 66 • Fax: 568 00 59
- Eiptcijlisto en subminïsuamcnt I colJocad6 bloc ceràmic Tcmioargila: divisions, façanes- Prcssupostos m'i/o Preu tanciL - Asícssoranicni [renic. Servei 1 qualitJl.
_EXTRAFORT_ [astradurl
VALLS*
El sistema aleman para suelos induslriales • Retubrimienlos de elevada resistència metónita y química.
• Reparacíon làiil ràpida y etonómita de bothei y grielaj.
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.
• Anlipolvo, ímpermeobiliiüdos, hígiemtoi y detorolivoL
SISTEMASDETECHOS ROIG CURVADO Df PCRFIUS, S.A.
Techos desmontables de escayola aligerada
Ramon Btrenguer IV. 9. bamoï
V ^ j
t
j V
t
i,. kntó^201K(r. c 7P fl L& 1 O9Ml
Tel. i F M (977) 79278J - 438S0 CAMBRILS M i | D r de S i m i . í . E" 3"
^
1
1
^
Wl. (93) !49
S7 M" • Fn 193) B49 54 l i
TcLI Fm(9OT) 334 3 3 Ï - 0 8 0 1 7 BARCELONA
© Allamente resistentes a la humedad 15 ANYS D'EXPERIÈNCIA ENLACONSTRUCCIÓENSEC
LA
© M,0. 2 horas resistentes al fuego
ORATORI DEL
ALLES
laboratori ACREDITAT per la PAVIMDUS, S.A.
ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES REFORÇAMENT DE FORJATS -REFORÇ J3-F" (Diï 268) ADDICtó DE PIANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES
Fàbrica: Ciro. lleida-Puigcerdà. km. 20 Tel. (973) à3 20 Si, tan (973) A2 22 25 256B0 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Dolcgación Barcalona: Famadai, 76 Tel. 193) 338 39 11, 08550 L'HOSPITALET
C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
PREFABRICATS Prefabrícació i construcció industrialitzada
D
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Generalilai de Catalunya pel control de PAVIMEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS qualitat de l ' e d i t i c a a o i els seus
AUTOANIVELLAOORS 1 MORTERS DE RESINES
materials TERfiflnOSCONTlHUOS
Cl. JOSEP CARNER. 27 - IEL. S79 33 91 Plaça Tetiian. 1 l e r 1 ' OBOtO Barcelona
TEL. I FAX 879 45 17 - 03400 GRANOLLERS
Tel. ÏCS09 39 Fai. 265 22 Ï 6
D ' E M P R E S E S
I
S E R V E I S
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i ments
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
INFORMÀTICA
REHABILITACIÓ Rehabilitació integral
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
Informàtica aplicada a la construcció
EL
REPORTATGE N O U
C f N T R E
D
L ' I N F O R M A T I U E
P R O D U C C I Ó
S I M Ó N
Arquitectura industrial? La nova fàbrica del grup Simón està ubicada en un petit polígon industrial als afores d'Olot, amb un impressionant paisatge com a fons. Aquest centre de producció participa d'una actitud cada cop més freqüent en les empreses europees més desenvolupades que aposta per al control total del seu procés i per una imatge de compromís amb l'entorn que identifica la seva producció com a neta i de qualitat. Dues exigències sociais que sembla que marquen aquest descregut fi de segle.
H
arquitectura i la indústria fa anys que no van plegades. El paper determinant que la indústria havia tingut en la conformació dels espais urbans a Catalunya, a començaments del segle XX, s'ha vist relegat -amb lloables intencions d'eficàcia i salubritata l'anonimat del polígon industrial. La fàbrica de la primera industrialització era el símbol de la modernitat i del progrés liderats per una burgesia emprenedora i confiada en la seves capacitats, on confluïen l'amo i l'obrer, lloc de tensió i de revolta, però també de reconeixement de la societat i dels seus actors. Avui, en canvi, la fàbrica ha esdevingut un lloc marginal dins la societat, un espai on les imatges no tenen cap valor. De la glorificació de la producció s'ha passat a la del consum i de la presència dels actors del drama social (l'amo o l'obrer) a l'anonimat. Polígon (la no ciutat) i societat anònima: més clar impossible. Aquesta transformació ha tingut també un reflex en l'arquitectura. Les construccions industrials eren símbols de poder, però també de modernitat. Era una arquitectura de l'eficàcia, de les grans naus de producció, de les noves tecnologies del ferro, del moviment i l'energia dels salts d'aigua, i era l'arquitectura de la nova ciutat: de les colònies on treball i vida es fusionaven en una mena de somni Fourierista (per als burgesos, és clar!). No hi havia contradicció entre
r Éc Ni e A
F i r i A Nom de l'obra:
Nou centre de producció Simón
Emplaçamenl:
Avgrja. Europa, 62.
Propietari:
Simón S.A
Arquitectes:
Lluís Clolet i Ignacio Paricio
Polígon Pla de Baix II. Olot
Col·laborador:
Jordi Julíàn Gené
Estructures:
Jesús Jiménez (NB-35)
Instal·lacions:
PGI
Gestió projecte i construcció:
Edelco
Façana 1 coberta:
Monlajes Besòs
Manyeria:
Casoal
Mampares:
[bermodul
Control de qualitat:
CECAM
Superfície construïda: Data inici:
13.300 m2 1996
Data acabament:
1998
Pressuposi:
447.500.000 PTA
cultura i producció, entre arquitectura i construcció. L'actual marginalització (i la vulgarització) de la forma de la indústria ha anat unida a una esquizofrènica divisió entre construcció i arquitectura, entre tècnica i cultura. Però la situació pot estar canviant. En una actitud cada cop més freqüent en les empreses europees més desenvolupades, la indústria aposta per al control total del seu procés i per una imatge de compromís amb l'entorn, que identifiqui la seva producció com a neta i de qualitat: dues exigències socials que sembla que marcaran aquest descregut fi de segle. De cop i volta la fàbrica pot tornar a ser l'emblema del país, una producció que s'humanitza, que es fa neta i respectuosa amb el medi ambient, on la tensió social sembla que se substilueixi per un nou ordre igualitari i democràtic. Un nou parany del vell Fourier? Des d'aquesta perspectiva, l'operació promoguda per Simón pren una importància singular. L'aposta d'aquesta empresa per l'arquitectura ve de lluny i, probablement, aquesta opció no està del tot deslligada de la presència del seu origen familiar. La nau Simón de Canovelles, amb una recent ampliació, o aquesta nau de producció d'Olot, en són exemples prou eloqüents. La situació no metropolitana del cen-
N
N O U
F
O
R
M
A
C E N T R E
!re de producció, a la ciutat on va ser fundada l'any 1906, i la forta presència del paisatge han jugat, lambé, a favor del resultat de l'operació.
T
I
D E
E L
U
P R O D U C C I Ó
,
• La fàbrica La nova fàbrica del grup Simón se situa en un peti! polígon industrial dels afores d'Olot, el Pla de Baix, amb un impressionant paisatge com a fons. L'empresa disposava ja d'un important centre de producció dins del nucli urbà el qual s'havia de substituir, pel nou edifici, cosa que permetria tant la millora de l'accés rodat com la de la logística interna del centre. El terreny escollit per al nou emplaçament és una parcel·la de 40.933 nf amb forma triangular i un lleuger pendent cap al nord. L'edificació, que ocupa un total de 14.500 m2, es va situar a la part superior del solar, seguint un eix en direcció est-oest definit per la línia de pendent mínim. Aquesta disposició va permetre minimitzar els moviments de terra, conservar un petit bosquet de pins que hi havia i disposar de dues sortides que, situades als l'extrems, permetessin una circulació longitudinal. La pari inferior del solar es va reservar per a una futura ampliació amb la qual s'assolirien els 30.000 m3 construïts. La fàbrica s'organitza en una sèrie de
^
Planta baixa i secció transversal
S I M Ó N
R E P O R T A T G E
EL
REPORTATGE N
O
U
C
E
N
T
R
E
D
I E
P
R
O
D
U
C
C
I
Ó
S
I
M
Ó
N
F
O
R
M
A
T
I
U
N
volums independents que contenen les diferents parts del programa. El més important correspon a la nau de producció que acull diverses plantes de producció i les zones de magatzem corresponents. L'opció per situar tota la producció —amb processos de producció tan diferents com ara tallers mecànics, plantes de galvanització o zones de mecanització o emmagatzematge— en un sol gran contenidor permet redefinir molt fàcilment les dimensions de cada planta sense necessitat de cap transformació de l'estructura física. Per facilitar aquesta flexibilitat es va crear un carrer interior, seguint l'eix longitudinal, que facilita l'accès de vehicles de gran íonatge fins al centre mateix de la nau. D'aquesta manera s'elimina pràcticament la urbanització exterior habitual, concentrant-la exclusivament en dos punts, inici i final del recorregut i alliberant la resta del perímetre d'accessos i embalums. Adossats a la nau de producció es situen una sèrie d'edificis que contenen els serveis necessaris per al seu funcionament. Així a la façana nord -aprofitant les millors vistes— hi ha l'edifici destinat a oficines; a l'oest, al costat de l'accés, hi ha els serveis de personal i la depuradora i, més al nord, un volum metàl·lic que serveix de contenidor dels elements bàsics de les instal·lacions (transformador, compressors, climatitzadors, calderes,
UEGENDA PERSPECTIVA I SECCIÓ VIRMAL 1. Coberta DECK formada per una xapa nervada d'acer galvanitzat i prelacat tipus MB-70/4 de e=1 mm amb aïllant tèrmic de paneíls de llana de roca de e=60 mm i densitat 150 kg/m3 una membrana d'impermeabilització CARLISE EPDM d'elastòmers vulcanitzats etilè-propilè diè monòmer de e=50 mm. 2. Planxa doblada d'acer inoxidable. 3. Platina d'acer inoxidable de e=J0 mm que forma la trobada en canso del sandvitx de la íaçana. 4 . Premarc d'acer pintat de e=íO mm i revestit amb xapa doblada d'acer inoxidable de e= 2 mm. 5. Façana sandvitx formada per una xapa nervada d'acer galvanitzat
í
prelacat tipus safata MB-120/552 de e=1 mm disposada amb els nervis en senti! vertical, aïllant de panells semirigitis de llana de vidre de e=80 mm i xapa ondulada exterior tipus minionda d'alumini de e=í mm disposada amb les ondulacions en sentit horitzontal. 6. Xapa doblada d'acer inoxidable de e=2 mm que forma la trobada inferior del sandvitx de la façana. 7 . Estructura de perfils Detall perspectiva
d'acer.
metàl·lics
I
N O U
N
F
O
R
M
A
C E N T R E
etc). Enlre aquets edificis auxiliars i la nau de producció hi ha unes vores estreles que permeten ubicar-hi elements de circulació vertical així com les xarxes bàsiques de les instal·lacions. Cadascun d'aquests edificis té una autonomia total, lant des del punt de vista volumètric com constructiu, que li permet respondre adequadament a les diverses sol·licitacions. La nau principal és un rectangle de 200x60 m. format per cinc mòduls estructurals de 40x60 m, i amb una alçada lliure interior de 6 m. L'estructura està formada per jàsseres i bigues en gelosia d'acer, de 2 m de cantell i 20 i 10 m de llum respectivament, i pilars circulars de formigó armat. Tots els tancaments s'han resolt amb sistemes lleugers, a base de xapes metàl·liques. Les façanes són sandvitxs, realitzats in situ, i formats per safates d'acer lacat —col·locades en sentit vertical i que transmeten els esforços de vent a unes jàsseres horitzontals situades a nivell de la coberta—, aïllament de plafons semirígids de 80 mm de llana de vidre, omegues d'acer galvanitzat i una xapa exterior d'alumini minionda situada en sentit horitzontal. La coberta presenta una solució similar a la de les façanes, amb safates resistents de xapa prelacada situades sobre les bigues —amb una llum de 3 m—, aïlla-
T
I
D E
E L
U
P R O D U C C I Ó
R E P O R T A T G E
S I M Ó N
ment de plafons de 60 mm de llana de roca, impermeabilització formada per una làmina d'EPDM i una protecció pessant de grava. Inicialment s'havia proposat la construcció d'una coberta d'aigua que hauria representat un pla de llums i reflexos que es veurien des dels turons del voltant, i alhora, hauria estat una eficaç protecció tèrmica de la làmina impermeable. No obstant això, les dificultats que plante|ava aquesta solució -pes, possibiltats de gelades i fins i tot d'onades, cost, etc- va fer que es substituís per l'actual de grava, prou neutra per al paisatge i molt més eficaç que les habituals làmines autoprotegides per a garantirne la durabilitat. L'increment de pes -i per tant de cost a l'estructura- d'aquesta solució va semblar, doncs, assumible d'acord amb els avantages que comporta. La coberta inclou unes bandes de lluernaris verticals que permeten la i l luminació natural i a la vegada, serveixen com a punts d'extracció controlada. La resta d'edilicis estan resolts, en general, amb tècniques humides. Es tracta d'estructures molt més domèstiques, amb llums reduïdes i sostres de formigó reticular. Les façanes són de bloc de formigó de 15 cm de gruix, poüestirè extruït de 3 cm amb camera i acabat monocapa color gris perla. La façana de l'edifici d'oficines és un mur cortina d'alumini i vidre. La seva orientació al nord
CONSTRUCCIONS MECÀNIQUES EN GENERAL ESPECIALITAT EN ACER INOXIDABLE
TALLERS
CASOAL
Polígon Industrial Pladevall c/ Avellana,1 Tels. 972 69 31 02 972 69 31 03 - Fax. 972 693402 17178 LES PRESES (Girona) Spain
EL
REPORTATGE N O U
C E N T R E
D
• N F O R M E
P R O D U C C I Ó
S I M Ó N
evita els problemes característics de sobreescalfament. Les cobertes són invertides, amb protecció de grava. Un cas especial és el contenidor d'instal·lacions situat a la vora de l'accés principal, a la façana oest. En aquest cas l'estructura està formada per una retícula de perfils metàl·lics sobre els quals es recolzen lloses de formigó armat. Els tancaments exteriors són formats per portes de xapa embotida -perquè permeti la ventilacíóque s'obren cap a fora. La situació de les maquinàries es realitza directament des de l'exterior, com si es tractés d'una gran prestatgeria.
tes singularitats es redueixen, pràcticament, a dos tríedres —inferior i superior— i una perforació —el detall de les portes laterals. El primer detall s'explica prou bé en l'axonometria que acompanya a aquestes línies. Només cal destacar l'aposta per ta durabilitat, amb la utilització de xapes plegades d'acer inoxidable als acabats inferior i superior, i d'un contundent passamà de 10 mm de gruix a la cantonada lateral. L'altre aspecte destacat és el tractament de les obertures de la nau principal. Totes les portes es situen en petits volums realitzats amb bloc de formigó i juxtaposats a Però si els sistemes constructius i els la façana de la nau, que contenen tots materials dels tancaments són pràctica- els elements auxiliars, com ara els sistement els normals en aquest tipus de mes de control o l'accionament de les naus, la resolució dels punts singulars portes. A les sortides d'emergència latemarquen la diferencia i moslren la quali- rals, es concentren, a més, altres sertat del treball de l'equip de Clotet i Pari- veis, com són les entrades d'aire de cio. Els extrems, els girs o les obertures, renovació o els lavabos de la zona de que normalment plantegen problemes treball. El recurs a la construcció tradicitan complexos en aquest tipus de cons- onal en els volums menors ajuda, tamtrucció, estan resolts aquí amb una cla- bé, a situar cada tipus constructiu en el retat i eficàcia exemplars. Els punts sin- seu lloc ideal. Una claredat de plantejagulars s'han abordat tant des del mateix ments, que tot i que a vegades porta a projecte —la forma d'agregació dels vo- situacions excessives (com en el cas de lums per juxtaposició, a més d'un eficaç les cobertes de grava a les portes de recurs expressiu, mostra una manera sortida laterals) es mostra clarament efiextraordinària d'evitar-nos problemes- caç en la resolució del conjunt. • com des de la construcció— reduint al màxim les variants i utilitzant estratègies Joan Sabaté & MALENA clares per resoldre els conflictes. Aques-
riCentre de I Reproducció a Jcolor s.a.
Impressió digital CHROMAPRESS
cartelleria digital
gegant
SERVEIS DIGÍTAIS
liiVnuM D^tai DoortKh / Ploow &/N. coit* i oo> colo» l·tiQ·· • •J·mtt I Im(x«ii4 Làw B/N i colo / CorldWhO Dçild B/N / Sww <f Ai«*dictó / £*n*i dïicanntf i
ALTRES SERVHS k*CK> àe t i W » / FuxAp-n B/N i *n p e " i gran kymal / Enquodornocioru
nBçm I plmhlicon |IK>™) / Cí-r-m d .
. mlradcrepro, com Servei a domicili i Pàiquirg d'en
I
NOU
N
F
O
CENTRE
R
M
A
T
I
DE
E i
U
R E P O R T A T G E
P R O D U CC
ADAPTADA A LA PRODUCCIÓ D'AVUI i PREPARADA PER AL FUTUR
B
uan ens vam plantejar la conveniència de construir una nova fàbrica, els objectius bàsics es van encaminar cap a la definició d'un projecte que donés una atenció especial als principals problemes experimentats i patits en l'antiga fàbrica, situada al nucli urbà de la ciutat d'Olot.
Calia facilitar la mobilitat: dels camions tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici. La nau de producció havia de ser d'un sol nivell, per evitar els entrebancs que presenten a la logística productiva els edificis amb diver-
ses plantes condicionades por escales i muntacàrregues. Convenia evitar la propagació de sorolls i vibracions, molestes i perjudicials tant per a les persones com per a les mateixes instal·lacions. Era fonamental eliminar impediments de creixement i mobilitat de les diverses seccions productives, en forma de parets divisòries i d'altres obstacles constructius. Podríem anar enumerant moltes més consideracions, en definitiva totes encaminades a evitar improvisacions en els aspecles més importants
del conjunt de l'obra. Al mateix temps, s'havia de pensar en un acurat equilibri entre l'arquitectura, les instal·lacions, les condicions ambientals interiors i l'entorn natural exterior. Amb totes aquestes premisses i amb les aportacions tècniques i humanes de tot el col·lectiu de professionals que intervingueren en la redacció del projecte i en la seva realització, es va anar forjant la que avui és la nova fàbrica Simón, situada en el polígon industrial Pla de Baix d'Olot.
Després de gairebé un any de funcionament, estem molí satisfets del resultat global i considerem que els objectius s'han aconseguit a bastament. Ens sentim orgullosos de tenir una fàbrica perfectament adaptada als sistemes productius més actuals i amb unes magnífiques perspectives de creixement i versatilitat. •
SIMÓN, S.A
En compartimentacion de
oficinas
Tabiques armano Mumparas divisorias Muebles oficina iombos Falsos tcchos Suelos elevados
BE^/I/IODULSN Progrés. 327-329 08912 Badalona Tel 93 387 87 00 Fax 93 460 71 00 E-mail: ibermoJul@ibermodul.coni http://www.ibermodul.com
MONTAJES BESOS, S.A. Pi i Gibert, 39, bajos Tel. 93 462 14 74 - Fax 93 381 82 21 08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS (Barcelona)
CLBIERTAS Y EACI1ADAS METÀLICAS * TODO TIPO DE INSTALACI0NE8 EN P0LIC4RB0NAT0 Y METACRILATO
N
N O U
F
O
R
M
C E N T R E
A
T
I
E L
U
D E P R O D U C C I Ó
R E P O R T A T G E
S I M Ó N
GESTIÓ DE PROJECTE f CONSTRUCCIÓ
B
es d'un primer moment, la voluntat i l'objectiu de la direcció de Simón, van ser trobar o implementar un sistema o model de gestió que permetés obtenir un equilibri entre tres idees fonamentals des del punt de vista estratègic:
la resta de membres de l'equip: propietat i equip d'arquitectura. Com a resulta! de les tasques i responsabilitats que formen part de la figura de la gestió de projecte s'obté una acció continuada en els eixos de treball següents:
1 . Obtenir un disseny acurat i atractiu, respectuós amb l'entorn i que a la vegada facilités uns espais confortables per al treball funcional.
a) En fase de projecte o disseny: •
2 . Garantir el control i gestió del volum global de la inversió, aplicant sistemes d'optimització de costos i d'anàiisi del valor. 3 . Accelerar el procés de projecte o construcció al major ritme possible, sense afectar la qualitat final. Amb aquesta fita per davant, s'estableix una estructura organitzativa de tres eixos principals formades per: •
La direcció delegada de la propietat per al projecte.
•
L'equip de gestió, control i seguiment.
• L'equip de disseny o projecte. Així doncs, s'implementà el sistema de gestió que identifica la figura del gestor o director de gestió de projectes i construcció com a figura professional independent, i que en aquest cas va ser-ne nomenada la nostra firma, formada el 1983, principalment per un col·lectiu d'aparelladors i arquitectes tècnics. Aquesta figura la va desenvolupar un equip de treball format per tres persones i un responsable, o director de projecte, que actuava com a coordinador intern de l'equip de gestió i de
•
•
de la millor estructura de descomposició del projecte, i considerant els factors de cost, organitzatius i de planificació s'establiren de 18 a 20 lots de contractació:
En aquest apartat cal assenyalar l'interès i el resultat positiu que aporta la participació dels industrials durant el procés de concurs, en la definició i millora de les diferents solucions.
• •
moviments de terres i urbanització estructures de formigó, ram de paleta
c) Durant el procés de construcció:
Les anàlisis d'alternatives o enginyeria dei valor en totes les parts que componen el projecte. Partint de les necessitats funcionals i de la primera resposta de disseny o constructiva de l'equip d'arquitectura, es debaten a fons els aspectes de costqualitat-temps, intentant identificar els avantatges i inconvenients d'unesialtres solucions. Ambaquesta acció continuada es manifesten diferents punts de vista que enriqueixen i optimitzen el conjunt del projecte.
• •
estructura metàl·lica cobertes i tancaments de façanes
Les principals tasques assumides per l'equip de gestió de projectes foren:
•
fusteries de taller í mobiliari integrat
•
La coordinació de tols els industrials intervinents.
• •
serralleries murs cortina alumini i vidres
•
• •
pintura mampares oficines i mòduls interior nau producció
La coordinació de l'equip de projecte: equip d'arquitectura, especialistes i propietat.
•
El seguiment i control de costos.
•
• • •
ascensors portes principals molls càrrega
El seguiment i control de planificació.
•
El seguiment i gestió del control de qualitat.
Com a conseqüència paral·lela del punt anterior, s'estableix un sistema continuat i transparent d'informació, de manera que la propietat pot prendre decisions tenint sempre en compte el volum global de la inversió, i buscar amb l'equip de disseny o arquitectura el millor equilibri de les diferents necessitats.
•
instal·lacions elèctriques, mecàniques i derivades
•
paviment de resines
El desenvolupament del projecte en totes les seves fases, sola el seguiment d'una planificació que s'actualitza d'acord amb els retards o avançaments produïts en la realitat.
b) En fase de licitació i contractació: En aquesta fase, després de l'anàlisi
• jardineria • rètol
• elements especials Amb aquesta descomposició i les necessitats de planificació, fou possible reduir el termini global de projecte i obra amb l'inici dels treballs a obra, al mateix temps que es realitzava part del projecte executiu. El procés de treball de l'entitat de gestió de projectes durant aquestes fases, es resumeix en la seqüència d'activitats següent: Preselecció de candidats, aprovació, distribució de plecs de condicions i documents de projecte, anàlisi i recepció d'oferies, discussió i aprovació i adjudicació.
L'aplicació d'aquest model de gestió ha aportat al conjunt del projecte l'assoliment dels objectius plantejats inicialment d'aconseguir un producte final atractiu des del punt de vista formal i arquitectònic i coherent amb unes expectatives funcionals, econòmiques i de temps necessàries en un projecte empresarial d'una gran empresa. Entenem que altres models de gestió alternatius, més compactes i inicialment més senzills, tenen més dificultats per aconseguir els mateixos objectius, ja que perden part de la riquesa que aporta l'organització esmentada. •
Francesc Monells
Arquitecte tècnic Director d'EDETCOG. SL.
L'INFORMATIU ELECTRÒNIC Els col·legiats ja teniu a la vostra disposició la versió digital de L'INFORMATIU
La podeu consultar per Internet dins de la pàgina web del Col·legi
Adreça: www.apabcn.es
Situació centre d'esrudis de la construcció i anàlisi de matèria fs
Experiència i renovació cons Girona' CELRÀ Pol. Industrial C./Pirineus 174ÓOCelrò Tel. 972 49 20 14 Fon 972 49 41 17 LLORET DE MAR Ciio. ontigo de Vidreres, sedor ind. Q, nau d-18 17370 Llorer de Mor Tel- 972 37 12 23 Fa« 972 37 10 15 VILAMALLA Pol. Industrial Pont del Princep Sector 1, porc, 28 - 17-169 VÜomollo Tel. 972 52 61 39 Fo« 972 52 61 40 OLOT Urb. Plà de Boi» II Av. Europa 1 7800 Olot Tel 9 7 2 2 6 0 0 7 1 Fox972261247
Més de 20 anys d'experiència Manual de qualitat Tecnologia avançada Imparcialitat
Generalitat de Catalunya Conselleria de Política Territorial I Obres Públiques. Direcaú General ü'Arq ui lectura i Habitatge.
Generalitat de Catalunya Conselleria d'Agricultura, Ramadaria i Pesca D;recciú General de Producció i Indústries Agroali
Ambient \_ t I
Generalitat de Catalunya Deparatment de Sanitat I Seguretat Social Departament de Sanitat i Seguretat Social e'al de Salut Pública
>!LKORPMN\x\y Les làmines ALKORPLAN cuiden el medi ambient. La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.
IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN, produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaarde (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Liancourt (Franca), amb qualificacions ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internacionals. ALKOR DRAKA ofereix al professional la possibilitat de dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al catàleg informàtic ALKORPLAN (MS-2, CD-ROM, CAD). SOLVAY LA PASSIÓ PEL PROGRÉS
(D
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
SOLVAY Carretera del Montnegre, s/n. Tel.:(93) 848 40 00 / Fax 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.solvay.com/es/alkor
1