B Mt fi DEL COL·LEGI
D'APARELLADORS
I ARQUITECTES
or.5 08021 Barcelona Tel.2402060 Fax240206l E-mail:infor
TIU
TÈCNICS
DE
.es Delegacio
BARCELONA
sa. Granollers I Terrassa
Barcelona perd el poeta Joan Brossa
A MÉS A MÉS Joan Brossa, sempre et recordarem per Annemieke van de Pas Madrid reuneix els experts en seguretat
H
'any 1999 va començaramb una mala notícia. Barcelona va perdre el poeta Joan Brossa, un dels personatges més entranyables per la seva humanitat, per l'aportació poètica a les possibilitats il·limitades de la llengua i per la capacitat de transmetre un interès especial per la cuitu-
Assemblea general de col·legiats
Assessoria jurídica i professional:
ra urbana. La seva relació amb el Col·legi va ser intensa entre 1991 i 1993. El juny d'aquest darrer any s'inaugurava el Poema visual per a una façana, que el poeta va concebre per a l'edifici del Col·legi, i que va passar a formar part del patrimoni . , . . monumental de la ciutat. • " ^
Començar a exercir (I) Responsabilitat civil i prevenció del risc: Incrustacions de calç ales canonades
Reparar el formigó: el repte del segle XXI
El Col·legi aposta per la formació continuada
B
B
is millors experts d'arreu d'Europa impartiran, el febrer, al Col·legi el curs sobre reparació d'estructures de formigó, coincidint amb l'aprovació de la nova Instrucció EHE-98. • 10
l Col·legi inicia a partir de gener un ambiciós programa per donar suport a les necessitats de formació continuada dels aparelladors i arquitectes tècnics. • 335
AmbL'lnformatiu: Carlota Aguado assisteix al II Fòrum de seguretat laboral: "És necessari un canvi d'actitud"
Mono TsreioScrno. Xavier Coti Dvlvgait: Ol·lna: Sarna! Noguara Bogoi B>rQuedÚ: Joumc J-jor-olo V P I I Í . Oriantol: Fr^dr
Catàlegdeformació delCollegii999
Jornades d'estudis gaudinistes 25 a 29
Fusteria POBRES i
p e r a
d e c o r a c i ó
EL
TEMA L A
N F O R M A T I U
F O R M A C I Ó
C O N T I N U A D A
D
E
1
P R O F E S S I O N A L
Els avenços tecnològics i organitzatius i les noves sector de la construcció demanen avui professionals tar-se a una situació de canvi. El Col·legi inicia aquest suport a les necessitats formatives dels aparelladors
exigències normatives en el competitius capaços d'adapgener un programa per donar i arquitectes tècnics.
Formació: laclau per un sector competitiu El Col·legi ínícía un ambiciós programa de formació continuada per donar suport al professional
H
I sector de la construcció ha experimentat en els darrers anys canvis importants. La innovació en els sistemes constructius, l'evolució de la rehabilitació i el manteniment, i la introducció dels paràmetres mediambientals, per una banda, í els aspectes organitzatius • ei paper, les relacions entre els diferents agents-, per l'altra, demanen al professional del sector un aprenentatge continuat i una capacitat d'adaptació permanent.
més que començar. Conceptes com ara la sostenibilitat del desenvolupament i l'estalvi energètic, el cost global, etc, obren un procés engrescador que amplia el camp de l'exercici professional. Altres camps de treball de la construcció es converteixen en veritables especialitats naturals de l'aparellador i l'arquitecte tècnic com ara la seguretat i salut laboral abordats des d'una perspectiva europea. Però no és només l'aparició de les noves tecnologies i materials o de noves àrees específiques de treball el que exigeix una adaptació professional. Avui, la gestió de l'obra, entesa com un tot des del projecte fins a la conservació i manteniment d'allò que es construeix, comporta l'aplicació d'uns coneixements que ja no els dóna únicament l'art de l'ofíci ni els criteris tradicionals. La capacitat d'adaptació del professional de la construcció és més important que mai. Cal, doncs, reciclar-se constantment amb una formació específica, ampliar els coneixements i actualitzar els mètodes de treball amb un sentit empresarial per avançar-se així a allò que el sector demana.
--n
La introducció de nous materials i noves tecnologies és encara lenta, però tot fa pensar que el seu ritme s'accelerarà de forma notable. Els sistemes constructius tradicionals i els sistemes de nova generació conviuen avui en una perspectiva que representa un repte per al professional de la construcció. En el camp de la intervenció en els edificis existents el paper dels aparelladors i arquitectes tècnics a peu d'obra esdevé clau. El creixent volum de treball, les noves metodologies de treball i les particularitats d'aquest subsector exigeixen igualment un reciclatge constant.
•
Respectar el medi ambient
La incorporació en la construcció de nous paràmetres mediambientals no ha fet
El Col·legi inicia a partir d'aquest gener un programa per donar suport a la necessitat de formació dels aparella-
EÜROPA MARCA LES REGLES DEL JOC
B
ncrementar el nivel! d'educació i formació és un dels quatre objectius clau que s'ha marcat la Comissió Europea (CE) per reforçar la competitivitat del sector de la construcció. Així ho ha posat de manifest, en la recent comunicació sobre competitivitat i modernització de la construcció, un document que estableix unes bases de reflexió i que dóna pautes per avançar en aquests aspectes. La CE considera la indústria de la construcció com un dels principals sectors de l'economia, fortament consolidat, que ha assolit un nivell de competitivitat equivalent a fa dels seus competidors. No obstant, es fa evident que, per mantenir-la i millorar-la dins d'un món canviant, haurà d'afrontar una sèrie de reptes. Per a la Comissió Europea, un dels principals factors de competitivitat és la formació. I aquesta afecta no !an sols les empreses sinó també els professionals. Fomentar un creixement substancial del nivell i la qualitat de l'educació i formació en tots els nivells és la primera mesura que recomana la CE per aconseguir un sector de la construcció més competitiu. •
La introducció úe noves tecnologies en la construcció s'accelerarà els propers ai
dors i arquitectes tècnics, el qual es concreta, inicialment, en un conjunt de cursos i activitats previstes per al primer semestre de 1999. Posteriorment, s'elaborarà un programa global per a cada curs acadèmic, el qual inclou cursos de formació continuada, cursos de
CONSTRUÏM
postgrau, formació ocupacional i formació de caràcter complementari, imprescindible pera la integració del professional en el mercat de treball. • Carles Cartanà E-maíl: informatiu @ apabcn.es
EL FUTUR
H
ra és el moment de la formació. Les noves exigències normatives i els avenços tecnològics i organitzatius demanen professionals competitius, capaços de donar solucions i de prendre decisions i, sobretot, d'afegir valor, amb la seva feina, al producte construït. Cada vegada més els aparelladors i arquitectes tècnics ens trobem davant el repte de guanyar quota de mercat en nous àmbits de treball, de respondre a fes noves necessitats de serveis professionals, d'assolir noves especialitzacions. La formació, per al professional, esdevé, doncs, una inversió constant i imprescindible, que comporta temps i diners, i que ha de mantenir incorporada de manera continuada al llarg de la vida activa.
La importància de la preparació i de la millora de la capacitació professional és inqüestionable. Segurament que avui hauria de constituir un dels objectius estratègics de qualsevol professional. Per tot això, el Col·legi inicia a partir de gener un ambiciós programa per donar suport a la nostra necessitat de formació. El programa es concreta inicialment en el conjunt de cursos i activitats formatives per al primer semestre de 1999, que ha estat recollit en una publicació que es la arribar a tols els col·legials juntament amb L'INFORMATIU. Ens toca ara a nosaltres estudiar-ho amb detall, planificar ia nostra formació i escollir aquells cursos i seminaris que més s'ajusten a les nostres necessitats. • Xavier Bardají Secretari del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
ni
I
L A
N
F
O
R
M
A
T
F O R M A C I Ó
I
E L
U
C O N T I N U A D A
D
E
L
T E M A
P R O F E S S I O N A L
Evolució de les àrees de coneixement EDIFICACIÓ I INSTAL·LACIONS
lenta, però tot fa pensar que el ritme REHABILITACIÓ 1 MANTENIMENT s'accelerarà de forma notable. Això no vol dir que sigui previsible un desplaçament complet de les tècniques més antigues. Més aviat cal pensar en unà convivència de sistemes constructius tradicionals i de sistemes de nova generació. Aquesta perspectiva ens portaria a una diversitat de tipus constructiu on es barrejarien tècniques molt diferents, amb les seves lleis de funcionament, sovint contradictòries.
L'ensenyament tradicional de la construcció, que s'havia centrat en la resolució del detall, esdevé una eina massa limitada per afrontar el repte. El Col·legi va iniciar ei 1995 un cicle de sessions tècniques i exposicions 11 sector de la construcció, en els dedicades a iniciar aquest debat i I darrers anys, experimenta can- oferir informació conceptual i pràctivis importants, que incideixen en la ca sobre els materials i les noves renovació dels sistemes constructius tecnologies de la construcció. Ara i que incidiran d'una manera radical aprofundeix en el seu coneixement en el canvi del concepte de construir. amb un programa de formació que La construcció manté encara un faciliti al professional l'aprenentatge gran component artesana!. En aques! de les tècniques no convencionals en context, la introducció de nous mate- els camps de la nova construcció i les rials i noves tecnologies és encara instal·lacions de l'edificació. •
DEIXA'NS
VEÏLLAR ELST
OMNIS
LA FEINA JA ET TREU.PROU HORES DE SON. ,NQS
Entrega via e-mail BBS / RDSI. Enviament a domicili. Servei d'urgència. e-mail: artyplan@artyplan.com
ARTYSISTEMES Copisteria i arts gràfiques Tel. 93 200 87 99 " x 93 200 23 24
Preimpressió digital Tel. 93 201 21 52 Fax 93 209 69 93
Reproducció del color Tel. 93 200 96 82 Fax 93 209 69 93
Serveis d'internet Tel. 93 240 50 15 Fax 93 240 27 45
MEDI AMBIENT
B
is edificis tenen una forta incidència sobre el medi ambient. La construcció, la utilització i l'enderroc, al final de la seva vida útil, són tres etapes en què els edificis incideixen de forma agressiva en l'entorn. La sensibilitat social envers aquest problema global exigeix un canvi d'hàbits en el sector de la construcció per tal de fer-lo més respectuós amb el medi ambient.
Per a nosaltres, igual que per a molts altres sectors, aquest és un camp nou en el qual gairebé tot està per descobrir. Noves formes de fer els edificis? Emplaçar-los correctament? Introduir nous materials? Emprar energies alternatives? Eliminar productes tòxics i perillosos? l camp de la intervenció en els Reutilitzar i reciclar materials? Millorar edificis existents ha esdevingut les condicions higrotèrmiques, acústiuna àrea de treball idònia per als apare- ques o d'il·luminació? Donar eficiència lladors i arquitectes tècnics, per dos energètica? i tants d'altres són els reptes motius. D'una banda, el creixent volum que ens plantegen els edificis d'avui. d'activitat que aquest subsector de la Qué hem de fer? Quina és la resposta? construcció ha mostrat- De l'altra, el perfil professional de l'aparellador que el fa una figura clau per aquest tipus de treballs en què la feina a peu d'obra, tant en la fase de diagnosi com la d'intervenció, resulta imprescindible per a tota actuació. Tot i la bona evolució de l'activitat de rehabilitació, restauració i manteniment, encara queda molt camí per recórrer fins que aquesta forma d'intervenir en els edificis existents tingui el caire de normalitat que presenta, des de fa molts anys, a molts altres països d'Europa. Ens trobem en un subsector clarament emergent, en el qual les possibilitats d'ocupació cada dia són més. Les particularitats d'aquesta nova forma d'actuar comporta, però, algunes dificultats en la seva normalització. Una metodologia de treball força diferent a la que estem habituats en l'obra nova, la necessitat de disposar d'uns coneixements que s'han incorporat recentment en els programes de formació universitària, la mateixa estructura del sector i moltes altres circumstàncies, són factors que impedeixen una consolidació de l'activitat.
A Catalunya, igual que en molts altres països, aquesta preocupació mediambiental del sector està prenent força. Els principals centres de recerca del sector de la construcció d'Europa, Estats Units, Canadà o Japó s'han plantejat aquest repte com una de les qüestions clau a resoldre en els primers anys del segle XXI. Les primeres conseqüències ja estan arribant al nostre país. L'estalvi energètic, el tractament i valo• Una aposta de futur rilzació dels residus, la toxicitat de certs Plantar cara a aquests entrebancs exi- productes, l'estalvi d'aigua i altres paràgeix fer una aposta de futur. Una profes- metres són ja, per llei. una exigència en sió com la nostra es troba en un lloc clau les nostres construccions. Per introduir per fer que això sigui possible. És el aquests paràmetres, cal formar veritables compromís de la formació continuada i experts en aquest camp. L'aposta deciel reciclatge permanent el que ens per- dida per part del Col·legi, per la construcmetrà estar al dia de les últimes novetats ció sostenible, ha permès proposar un en aquest camp i complementar l'experi- ventall de cursos en aquest àmbit, que ència professional, el més preuat patri- mostraran els trets essencials que avui són vigents en l'àmbit internacional. • moni de la nostra professió. •
EL
T E M A
L A
F O R M A C I Ó
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ
I
C O N T I N U A D A
H
B
•
L'experiència prèvia del curs pilot de coordinadors realitzada l'any 1996, en col·laboració amb tres països europeus més, va permetre oferir una formació adequada a les necessitats de cada rea-
El conjunt de cursos programats en aquesta àrea pretén completar la formació bàsica tecnològica amb coneixements sobre gestió necessaris per assumir amb èxit el lideratge complet d'operacions immobiliàries com a project manager o la gestió parcial del procés immobilian o de construcció. •
L
N
F
O
R
M
A
T
I
U
P R O F E S S I O N A L
PROGRAMA DB FORMACIÓ 1 9 9 9 Estructura i àrees temàtiques Formació continuada Cursos de curta durada, d'iniciació o
Edificació i instal·lacions - Materials i noves tecnologies - Tècnica constructiva • Noves eines informàtiques Rehabilitació i manteniment Medi ambient Organització i gestió - Gestió immobiliària - Gestió construcció - Gestió urbanística - Informàtica de gestió Qualitat Seguretat i salut Normativa i legislació
Formació complementària Imprescindible per al mercat de treball del professional • Gestió empresarial • Informàtica bàsica
Formació de postgrau Cursos de llarga durada, orientats a l'especialització • Project manager - Gestió de projectes - Gestió d'obres • Seguretat i salut • Interiorisme
Els professionals interessats poden consultar la programació específica del primer semestre en el catàleg de cursos 1999 que ha estat tramès a tots els col·legiats. També poden assessorar-se al Servei d'Informació. Planta baixa. Telèfon 93 240 20 60. •
TiCentre de I Reproducció a Jcolor s.a.
Impressió digital CHROMAPRESS
cartelleria digital
Sistema Color Làser Sistema Color BJ Sistema Fotogràfic
aeaant
Nous perfils professionals
Les transformacions que viu la construcció fa que les empreses demanin nous perfils professionals en la gestió de construcció. Figures com ara el coordinador de seguretat, el coordinador de projecte i/o d'obra, el project manager i íacility manager, entre d'altres tenen una base comuna: la gestió total o parcial de processos de construcció. El Col·legi, conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, tenen la voluntat de desenvolupar un programa complet de formació de poslgrau en gestió de construcció dirigida a professionals del sector que es volen especialitzar. El programa màster de project manager i e! curs de postgrau de coordinador de seguretat en van ser els primers exemples.
E
SEGURETAT I SALUT mb motiu de l'aprovació del RD 1627/97 el Col·legi va desenvolupar diverses activitats de formació relacionades amb el nou enfocament de la seguretat a les obres. Es van establir tres nivells: les sessions de quatre hores amb l'objectiu d'explicar la nova situació i donar la informació necessària per actuar amb responsabilitat; el curs bàsic que inclou l'elaboració d'estudis i plans de seguretat, i una introducció a la coordinació d'execució d'obres; finalment, el curs de postgrau de coordinador fet conjuntament amb la Fundació Politècnica, que amb 135 hores prepara per exercir de coordinadors tant en fase de projecte com d'execució en qualsevol tipus d'obra.
a complicació progressiva dels processos constructius, les noves pràctiques i els avenços tecnològics, i la generalització del sistema de xcontractació amb diverses empreses i de subcontractació, són factors inherents a la construcció d'avui que demanen una millor organització i gestió de tot el procés i, sobretot, de l'obra. Aquestes són tendències comunes al conjunt de països de l'entorn europeu i els darrers documents sobre competitivitat de la Comissió posen de manifest que la formació en competències de gestió, és dau per a la millora de la competivitat.
D
litat professional. Els criteris metodològics i de continguts es van plantejar amb l'objectiu de complementar els coneixements tècnics i de gestió en matèria de seguretat i salut així com en tècniques de gestió de recursos humans que ajudessin a desenvolupar les diverses funcions amb eficiència i professionalitat. En definitiva, a ser uns bons temies competents. En el programa de formació del primer semestre de 1999, introduïm un nou tipus de cursos en l'apartat de formació continuada. Són mòduls per aprofundir en temes tècnics i de gestió relacionats amb la seguretat, ja sigui en el projecte i direcció de les obres, en les empreses o bé en l'Administració pública. Es tracta de tecnríicar la seguretat com a contrapunt al concepie burocratitzat que se'n té i fer-la així més atractiva professionalment i més eficient en la prevenció dels accidents, que és l'objectiu final amb el qual estem compromesos. •
sde sl a
SERVBS WGíIWS
II 265 52 M ft niU
30 JC
j
I
LA
N
F
M O R T
O
R
M
D f
A
T
I
P U N T S
U
J O A N
D E
V I S T A
R O S S A
Joan Brossa, sempre et recordarem H
os dies abans de finalitzar l'any 1998 Barcelona va perdre un dels seus personatges més entranyables per la seva manera de ser, per ta seva aportació poètica a les possibilitats il·limitades d'una llengua, la catalana, i per la seva humanitat i capacitat de transmetre un interès per la cultura urbana que aproparà a les èpoques modernes del futur.
de caos aparent i d'indiferència pels aspectes materials i consumistes de la societat en què vivim, Brossa cuidava meticulosament el llenguatge del seus records i dels significats els quals es podrien multiplicar segons una escala de valors derivats de la seva conciència lúcida i irònica, davant d'una contemplació del temps en el doble sentit, el del rellotge i el de la nostra època.
Joan Brossa pertany ai paisatge urbà barceloní, fins i tot s'hi assemblava per la El poema visual que Joan Brossa va voluntat de sorcrear per ala façaprendre i per una na de la seu cenH Era un home sencer màgia transformisque transformava els seus tral del Col·legi ta ocultant enerd'Aparelladors i conceptes poètics en gies palpables duArquitectes Tècparaules i les plasmava rant les vint-i-quanics de Barcelona en objectes visualsJJ tre hores del dia. al carrer Bon PasBrossa era un tor, inaugurada el home incansable que transitava per la 15 de juny de 1993 coincidint amb ciutat a Iotes hores, sobretot a peu, so- l'exposició l'Anar i Tomar de Joan Brosvint en transport públic. A partir dels anys sa, va ser fruit d'una relació amistosa setanta, les seves diferentes vessants literàries i artístiques, que durant tants anys s'havien quedat amagades dins els ambients de clandestinitat i de repressió, es revelen al poble en general, i aviat marquen a tot un seguit de generacions d'artistes catalans. Darrere d'una imatge
entre el poeta i els responsables del Col·legi. Un impressionant llagost verda la teulada, i un alegre poema visual de les cinquanta cinc lletres que componen el mateix nom del Col·legi, ordenades alfabèticament —cada lletra té un color específic—enriqueix l'edifici d'estructura
Què necessites del teu banc o caixa ?
metàl·lica i de vidres foscos, amb un caire poètic desconcertant. Sempre recordarem les trobades amb Brossa al Col·legi per preparar alguna activitat conjunta. La seva presència estimulava el diàleg entre tes persones, es podria dir que les il·luminava amb un fabulós senti! d'humor crític i constructiu, transmissor d'una visió essencialista de les coses i dels fets que omplen el món que ens envolta. Era un home sencer que transformava els seus conceptes poètics en paraules concretes, i a més les plasmava en objectes visuals. No hi havia un camí intermedi, o eres còmplice en ta seva manera de veure el món, o bé difícilment es podria entendre el profund significat darrere de cada intervenció. El poeta Joan Brossa neix el 19 de gener del 1919, al carrer Wagner del barri barceloní de Sant Gervasi, el barri on passaria una pari important de la seva vida: al primer estudi, a la cantonada del carrer Balmes/travessera de Gràcia i a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya quan aquesta era a la travessera de Gràcia. La satisfacció de la inter-
venció brossiana a la façana del Col·legi va ser mútua, Brossa va expressar el seu record en el poema titulat H Llaços!. publicat en el llibre Passat Festes, 19931995, Editorial Empúries, Barcelona, 1995, i que reproduïm a continuació. A Joan Brossa, sempre el recordarem, i li agrairem la seva aportació del poema visual en la imatge del Col·legi. /
ní, LLAGOST
Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25
JL
Oficina'^ Aparelladors
Un bon servei.
Enmig de l'expectació general, un gran llagost ha aparegut al cim del Col·legi d'Aparelladors. El carrer ha estat paralitzat unes hores. El cònsol de Mèxic ha assegurat que al seu país aquest insecte, que en diuen chapulín, és considerat pels indis autòctons com a símbol de la saviesa. Estudiat el fenomen, els entomòlegs han deduït que l'aparició de l'insecte significa un homenatge als arquitectes i aparelladors de Barcelona per la seva provada solvència. I, d'aquest dia ençà. el llagost no se 'n mou. (I4-VI-93) Joan Brossa
P U N T S
DE
S E G U R E T A T
V I S T A
I
I S A L U T
E N L A
N
F
O
R
M
A
T
C O N S T R U C C I Ó
Un canvi d'actitud B
e tingut l'oportunitatd'assistiral II Fòrum de seguretat laboral en la construcció, organitzat pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica. Haestatun èxit d'assistència, però matitzem: la majoria dels assistents estàvem representant els diferents col·legis als quals pertanyem. Per tant, coma comissaria del nostre Col·legi, em toca transmetre el que ha passat, informar del seuconiinguto bé sotmetre a debat el mateix Fòrum.
El Fòrum s'havia subtitulat com a "Claus de la gestió de la prevenció. Principals eines per a la gestió de la prevenció dels riscos laborals". Parlar del que ha passat en dues jornades intenses amb múltiples intervencions a contrarellotge seria avorrit
tat en les obres no comença i acaba en nosaltres, i és aquí on podem sotmetre a debat la finalitat necessària del contingut del Fòrum: no tant en una jornada tècnica que hauria d'assumir cada col·legi en les seves tasques de forma-
innecessari. L'equip organitzador ja farà la seva autocrítica. Durant la primera jornada, bàsica- ció i informació als col·legiats, sinó en la ment tècnica, es va parlar dels fona- creació de taules de debat i posada en ments de la gestió de !a prevenció dels comú de tots els integrants del sector: riscos laborals, empresaris les solucions Administració i tí Anem amb retard en adoptades per a treballadors, la nosta cultura de la aquesta gestió tant tècnics prevenció, inexistent en per diverses emcom operaris. bona part dels que interpreses de la La segona construcció, la jornada es va venim en el sector J J formació tècnica orientaren una integral vista per diferents institucions taula rodona sobre "Claus culturals de docents i la presentació d'algunes solu- la geslió de prevenció: formació, invescions tecnològiques per a riscos con- tigació i concienciació social", amb una crets. Exposició d'opinions i treballs, participació àmplia dels diferents secamb automedalla inclosa per part d'al- tors implicats. Com a cosa important es guns ponents. Esforços i treballs ne- van ressaltar les mancances i responcessaris però no suficients que, a pesar sabilitats de cadascú —conclusions del seu, ens situen davant d'unes estadísti- Fòrum— però crec que és bàsic i indisques de sinistres preocupants i crei- pensable un canvi d'actitud en tots noxents. saltres: que l'Administració no es limiti a sancionar, que els empresaris, grans i petits, assumeixin la seva responsabilitat de gestió preventiva i la portin a terme, que els operaris prenguin consciència deis riscos del seu treball i adoptin mesures de seguretat individuals i col·lectives, i que els tècnics aportem
Resulta encoratjadora la tasca desenvolupada per algunes empreses constructores en matèria de prevenció, formació dels seus treballadors i control de la seguretat en les seves obres. Però no és exemplar, senzillament és la seva responsabilitat, com ho és de totes les empreses que es constitueixen com a quelcom més que una responsabilitat "constructores". civil. • Anem amb retard en la nostra "cultura de la prevenció", inexistent en gran part dels qui intervenim en el secíor. Els Carlota Aguado aparelladors i aparelladores que, en Arquitecta tècnica diverses funcions participem en l'exeComptadora de ta cució d'obres, coneixem la responsabiJunta de Govern litat que ens marca la Llei i sentim la de/ Col·legi nostra responsabilitat. Però la segure-
Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra. Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.
SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 4V • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromal.com www.sispromat.com/lorente
Si vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 93 240 23 64 o per correu a:
I
L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 93 240 23 76.
DADES PERSONALS Nom i coqnoms:
DNI/NIF Codi postal:
Adreça: Població:
Telèfon:
Professió:
Entitat o Empresa:
QUOTES O Quota normal d'un pagament de 3.000 pessetes l'any O Ouota d'estudiant sense Targeta Accés, de 1.500 pessetes l'any
FORMA DE PAGAMENT
Domiciliació bancària Nom i coqnoms Banc/Caixa:
Núm. entitat:
Núm. cte:
Aqència:
Adreça:
Població
Signatura
de
EL
NOTICIARI S E G U R E T A T
I
I N F O R M A T S A L U T
II Fòrum deseguretat laboral en la construcció Els criteris habituals per a l'adjudicació d'obres no afavoreixen les empreses amb estructures estables i de qualitat
B
absència de mentalitat i de polítiques preventives, en un sector extremadament competitiu, com és el de la construcció de baixa productivitat, amb dosis elevades de subconfractaciò i treball "a preu fet", constitueix la causa principal de bona part dels accidents de treball. Així es desprèn de les conclusions del II Fòrum de la Seguretat Laboral en la Construcció, que amb el títol Claus de ia gestió en prevenció, es va celebrar els dies 28 i 29 d'octubre a Madrid, organitzat pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Madrid i el Ministeri de Treball amb el patrocini de Musaat. La trobada pretenia donar a conèixer eines per a la gestió en seguretat i mostrar experiències de la figura del coordinador a d'altres països del nostre entorn europeu. Els objectius del Fòrum eren, en primer Hoc, proposar solucions tècniques i de gestió per a la prevenció dels riscos laborals des dels diferents àmbits professionals, empresarials i institucionals del sector de la construcció. En segon lloc, analitzar i debatre els diferents aspectes socials i culturals que incideixen en l'elevada sinistralitat del sector i conscienciar tots els agents implicats perquè instrumentin polítiques de prevenció eficaces. Finalment, lliurar oficialment els premis Caupolicàn de seguretat i convocarne ia IX edició.
• Gestió de la prevenció Segons les conclusions del Fòrum, totes les empreses del sector haurien de disposar, mantenir operatiu i aplicar —com a eina norma
EIFòwnvacotnpiïra
.Assisíenfs a la darrera edició del curs de postgrau de coordinador de seguretat/perfil tècnic europeu que imparteix el Col·legi
un sistema complet de gestió de prevenció dels riscos laborals, i adaptarlo, si escau, a les circumstàncies específiques de cada una de les obres. La participació dels treballadors esdevé imprescindible: la millora continuada de l'acció preventiva només s'aconseguirà mitjançant la formació, informació, consulta i participació dels treballadors, a tots els nivells de l'organització de l'empresa constructora. Es constata que el compliment de les obligacions legals resulta molt més difícil en la construcció que en d'altres activitats més estables i regulars, a causa de l'existència de processos productius moll variables, centres de treball dispersos, precarietat de moltes empreses en un escenari atomit-
zat, baix nivell de desenvolupament tecnològic, escassa qualificació i temporalitat del personal de l'obra i la degradació de les condicions del mercat laboral.
temes de gestió, a la implantació i ús de noves tecnologies i al manteniment d'estructures directives estables. Els experts que van participar en el Fòrum adverteixen que el coordinador de seguretat en fase de projecte pot • El paper de l'Administració convertir-se en una figura retòrica ja que, des de la promulgació del Decret Però no tota la responsabilitat és de 1627, la major part dels projectes viles empreses. 0 dels tècnics. Les obli- sats amb intervenció de diversos progacions que corresponen legalment a jectistes es preparen sense nomenala Inspecció de Treball i Seguretat So- ment preceptiu i, el que és més imporcial en matèria de vigilància del com- tant, sense la intervenció d'aquest copliment del marc normatiu pretenen ordinador. També creuen que totes desplaçar-se, de vegades, de manera les titulacions professionals del sector exclusiva i interessada, a d'altres i agents intervinents hauran de tenir agents, i es considera com una exi- coneixements en prevenció dels risgència que han d'aconseguir els tèc- cos laborals, ja que la seva participanics en general i els arquitectes tèc- ció és requisit imprescindible per aconseguir objectius eficaços. A més, cal la nics en particular. I és que l'Administració té un camp normalització i acredítació dels materide treball molt ampli. Els experts ad- als i elements de seguretat, i especifiverteixen que les condicions de com- car-ne les propietats, característiques petència existents en el mercat de la d'ús i manteniment. Finalment, les empreses, treballaconstrucció perjudiquen les empreses que més inverteixen en innovació, tec- dors i tècnics assistents al fòrum connologia, formació o prevenció. Els cri- sideren econòmicament rendibles els teris habituals per a l'adjudicació costos de la prevenció de riscos labod'obres no afavoreixen precisament rals, ja que amb aquesta s'obté, a més les empreses amb estructures directi- dels efectes directes, millores en la qualitat. En aquest camp es considera ves estables i de qualitat. Segons les conclusions del Fòrum, fonamental la contribució de les admil'Administració, que contracta més del nistracions públiques i de les compa3O0!) de l'activitat del sector, hauria de nyies asseguradores. • revisar les condicions de contractació i crear un nou entorn competitiu que afavoreixi el desenvolupament en les Carles Carta na nostres empreses d'una nova cultura E-mail: inlormaUu@apabcn.es encaminada a la innovació en els sis-
E t
N F O R M A T I U R E H A B I L I T A C I Ó
N O T I C I A R I
ESTRUCTURES
Reparar el formigó armat: un repte per al segle XXI Un excel·lent material emprat amb un excés de confiança
E
l formigó armat, utilitzat des de principis de segle, i sense un previsible substitut a les portes del pròxim mil·lenni, ha estat l'opció constructiva del segle XX i ha passat a esdevenir el sistema estructural que conforma la major part del nostre parc edificat recent. Un material d'extraordinàries possiblitats, de composició aparentment simple, de fàcil fabricació, conformable, d'aspecte grat, de prestacions estructurals adequ;
D'ara endavant, i pensant en les futures estructures, caldrà considerar tots aquesis paràmetres a l'hora de construir. La durabilitat s'ha de tenir en compte des del projecte, considerar-la en la fase d'execució i també cal tenir present la seva mantenibilitat. La Guia de durabilitat del CEB va cap aquesta línia i la nova EHE també, En el gran nombre d'edificis existents que presenten lesions en les seves estructures de formigó, la determinació de la seguretat i les solucions no són tan senzilles i són poques les re-
de propietats reològiques admissibles, impermeable, durador i de cost raonable, ens ha permès durant gles generals a seguir. Cal conèixer els problemes aquest segle construir amb una rapii t La durabilitat s'ha de que presenten mitjançant una desa estructures tenir en compte des diagnosi acurasenzilles i compledel projecte, considerar-la da i després poxes. en la fase d'execució i drem establir la El temps recorteràpia més idòregut des de les tenir present el nia per a cada primeres obres de manteniment J J situació. formigó ha demostrat que ha estat un material emprat amb un excés de confiança. El formigó armat, tant en la seva fabricació com al llarg de la seva vida, presenta
Cal fer un estudi complet de l'obra; els coneixements i la reglamentació que s'han fet servir en cada època ens poden donar una informació clau per
punts febles. I si a això hi unim un parc edificat amb un manteniment inadequat, amb una variació de les accions previstes en el projecte original i un progressiu deteriorament per l'ús i atac d'agents ambientals, ens trobem amb un llegat recent, però que ja cal intervenir-hi.
la diagnosi, els assaigs ens aclariran dubtes sobre les característiques del material o comportament de l'estructura. La seva realització i interpretació cal deixar-la en mans d'un centre especialitzat, i també cal tenir en compte que les reparacions i reforços poden ser operacions delicades en què la tècnica i un personal expert ens permetran garantir un resultat eficaç.
Fins ara la resistència a compressió ha estat l'únic paràmetre de comprovació de la qualitat del formigó, i s'ha deixat de banda el tipus de ciment, la relació A/C, la granulometria, els additius emprats, l'agressivitat de l'ambient i molts d'altres paràmetres, tot i que aquests factors són decisius per a la vida útil del material i per a l'estructura que conforma.
Els problemes de durabilitat de les estructures de formigó armat han exigit en els darrers anys esforços continuats, han fet desenvolupar tec nologies de reparació fins a un nivell més que remarcable, i ens han fet prendre consciència de la seva precarietat.
La despassivació de l'armat pot donar lloc a processos de corrosió expans
m La manca d'experls Som conscients que garantim una construcció de qualitat amb esforços diaris i continuats, i no amb actuacions excepcionals. Per tant, també hem de ser conscients que la conservació del parc edificat necessita l'establiment d'un mecanisme permanent d'anàlisi i que, per garantir que la qualitat del procés no quedi compromesa per la reincidència d'errors, cal documentar-se i informar i publicar sobre les causes de les fallides i els procediments d'intervenció que han resultat adequats. Serà útil i instructiu tant per a les noves generacions com per als actuals professionals. El reciclatge professional és una de les línies d'ampliació de coneixements bàsics. És això el que proposa el curs Patologia, diagnosi i intervenció en estructures de formigó armat, que es durà a terme el pròxim mes de íebrer, al Col·legi, en el qual s'expo-
saran les tècniques que han esdevingut tradicionals, tractarà sobre les lesions a les quals ens enfrontem, la metodologia a seguir per a la diagnosi i les tècniques més actuals d'intervenció en la reparació d'estructures de formigó armat. Els millors experts d'arreu d'Europa presentaran les seves experiències. • Anna Chust Servei Rehabilitació i Medi Ambient
Curs PATOLOGIA, DIAGNOSI 1 INTERVENCIÓ EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT
Del 17 al 20 de febrer, a la sala d'actes del Col·legi. Inscripcions al Servei d'Informació. Telélon:9324020 60. Far. 93 240 20 81.
Nova Instrucció del formigó H
Diversos atacs químics condueixen a la manca de seguretat, tins i tot. poden arrossegar a un col·lapse
I Govern de l'Estat va aprovar el passat 11 de desembre la nova Instrucció del formigó estructural EHE-98, que unifica l'actual Instrucció del formigó en massa o armat (EH-91) i la del Formigó pretesat (EP-93), i té una gran importància per a la tasca professional dels propers anys. La Norma ha estat publicada com a Reial decret 2661/98 al Butlletí Oficial de l'Estat de 13/1/99 i entrarà en vigor l'1 de juliol d'enguany. El Col·legi va orga-
nitzar al gener del 98 unes jornades dedicades a la nova normativa (vegi's L'INFORMATIU núm. 125} i ara prepara les primeres sessions informatives sobre el text definitiu que tindran lloc al febrer, a més de cursos de formació dedicats a les noves especificacions de la Norma en general i també cursos que tractaran de manera exclusiva el control de qualitat del formigó. El Col·legi està preparant també les modificacions del programa i les fitxes de control de qualitat. •
EL
N O T I C I A R I S E C T O R
I
• . ' I N F O R M A T I U
P R O F E S S I Ó
La construcció europea mantindrà el creixement durant el 99 i el 2000
II Jornades d'aparelladors bombers
B
B
l sector de la construcció a Europa travessa una fase de creixement que es preveu que es mantingui fins a l'any 2.000. Per la seva banda, el comportament de la construcció a Espanya sobresurt de la mitjana europea i es situa entre els de major dinamisme constatat i previst. Així es va posar de manifest a la conferència que va reunir el passat novembre a Berlín tots els països que integren la xarxa Euroconstruct corresponents a la zona d'Europa Occidental. La representació espanyola correspon a l'Institut de Tecnologia de la Construcció {ITEC). El creixement de la construcció a l'Estat espanyol (+5%) es trobarà enguany clarament per sobre del PIB (+3,8%) i la previsió és que en el 99 segueixi tenint un paper inductor de creixement, amb un diferencial també a favor del sector (+4%). En el cas de Catalunya, la construcció és encara més intensa, i si la taxa de creixement espanyola és de les més
l Colegio de Aparejadores de Sanla Cruz de Tenerife acollirà els dies 11 i 12 de íebrer les II Jornades d'àmbit estatal d'aparelladors i arquitectes tècnics dels cossos de bombers, que donen continuïtat a les primeres jornades celebrades el passat maig a Madrid. Les primeres jornades van tenir un caràcter reivindicatiu i es va manifestar la preocupació per l'exclusió dels aparelladors i arquitectes tècnics en algunes oposicions convocades als llocs de comandament que tradicionalment han ocupat en el cossos de bombers de l'Estat. Per això es va acordar promoure la impugnació de les bases de les oposicions en les quals es mantingui aquest caràcter excloent. També es va reclamar la unificació de categories, sistemes d'accés de les escales tècniques o de comandament dels cossos de bombers de tot l'Estat. •
La ciutat de Berlín exemplilica la bona situació que viu el sector a Europa
elevades d'Europa, aquesta es veurà encara superada a Catalunya, amb una variació prevista per la Cambra de Contractistes del +6%. Les previsions assenyalen un tímid inici de moderació a Catalunya si tenim en compte una certa
inflexió en la tendència, amb un descens dels valors relatius d'octubre i novembre del 98 respecte del 97, Tot i així, per al 99 s'espera tenir un dels nivells més alts d'obra en curs dels darrers vint anys, a Catalunya. •
Construmat es presenta en un marc econòmic favorable H
a propera edició del Saló Internacional de la Construcció Construmat tindrà lloc al recinte firal de Montjuïc del 12 al 17 d'abril d'aquest any. Quan encara falten quatre mesos per la celebració de la Fira, l'organització ja ha posat ja el cartell de complet, ja que ha compromès els 96.000 metres quadrats de què disposa. El creixement de la mostra no es produirà fins el 2.001, un cop finalitzades les obres d'ampliació del recinte Montjuïc-2 a l'Hospitalet de Llobregat. En l'edició d'enguany, la Fira ha millorat aspectes com ara la senyalització dels espais d'exposició, amb una nova sectorització de la mostra. Pel que fa a l'espai d'exposició, creixen els subsectors de fusteria de fusta, metàl·lica i de PVC; els elements per a murs. estructures, sostres i cobertes; la prefabricació; serralleria: sanitaris i mobiliari de bany. Ha estat convocada també, la vuitena edició dels premis Construmat en les modalitats d'Edificació, Enginyeria civil. Procés constructiu i Producte industrial. Com en les edicions anteriors, la secretana dels premis és a càrrec de riTEC. L'Institut organitza, a mes. l'ano-
LLOGUER I VENTA D'APARELLS DE TOPOGRAFIA - Accessoris de senyalització - Rodes de mesurar i planímetres Radíotelèfons - Cintes mètriques •
menada Aula Construmat de Novetats, iniciada en la darrera edició d'aquest certamen, i que té l'objectiu d'augmentar la difusió de les novetats de tècniques i productes que es presenten al Saló. Els professionals interessats en aquests apartats poden dirigir-se a l'ITEC {telèfon 93 309 34 04, fax 93 300 48 52. E-mail: aulaconstrumat8itec.es. •
Nivells làssers **'.
SQKKIA
Nivells òptics
Nivells Òptics
JAVAD 06700 IGUAL*©* (KW!
>•/!*• OJ) M3 Vi 7b
N
F
O
C U L T U R A
R
I
M
A
T
I
Ei
U
NOTICIARI
S O C I E T A T
Arktec inaugura oficines a Mèxic
Mor el poeta visual Joan Brossa
Primera empresa espanyola de programari (software) per a arquitectura, enginyeria i construcció amb filials a la Unió Europea i Llatinoamèrica ArktecSA, empresa espanyola de programari pera arquitectura, enginyeria i construcció acaba d'inaugurar les noves oficines a la ciutat de Mèxic. Mèxic és el segon país, després de Portugal, i el primer de Llatinoamèrica en el qual Arktec ha constituït una empresa filial, Arktec Mèxic SA de CV i ha obert unes oficines pròpies, des de les quals pot comercialitzar i donar suport tècnic dels seus programes. L'elecció de Mèxic ha estat a causa de la importància atorgada a aquest país com a porta natural d'entrada de les empreses espanyoles en els grans mercats nord-americans, especialment des del seu ingrés en el Tractat de Lliure Comerç, juntament amb els Estats Units i el Canadà. La nova oficina d'Arktec a la ciutat de Mèxic està situada al carrer Gènova, fent cantonada amb el passeig de la Reforma, en un edifici antic d'estil francès, rehabilitat recentment, i emplaçat en l'anomenada Zona Rosa, principalcentre financer i de negocis de la ciutat. Arktec manté així la seva política tradicional de disposar d'oficines altament representatives situades en edificis singulars, i en alguns casos com aquest, d'alt valor històric. L'equip de professionals que forma la nova filiald'Arktec a Mèxic està encapçalat per Luis Islas, enginyer civil, de nacionalitat mexicana, que compta amb àmplia experiència en projectes estructurals d'àmbit internacional. Arktec disposa, entre les seves oficines de Madrid, Barcelona, Lisboa i Mèxic, d'una plantilla de més de 25 professionals especialitzats, gairebé tots titulats universitaris (més de la meitat són arquitectes o enginyers) i tots estan dedicats exclusivamentaldesenvolupament, comercialitzaciói suport tècnic de programari per a arquitectura, enginyeria i construcció. Des de les seves noves oficines a Mèxic, Arktec comercialitzarà els seus propis programes de càlcul d'estructures — Tricalc—, d'amidaments i pressupostos i plecs de condicions — Gest i MidePlan— i de disseny assistit específic per a arquitectura —Arktecad—, programes que Arktec ja comercialitzava directament a Espanya, des de les oficines de Madrid i Barcelona, i a Portugal, des de les oficines de Lisboa. En altres països de Llatinoamèrica ja es comercialitzaven a través de la xarxa de socis locals existents a l'Argentina, Xile i l'Uruguai.
E
l poeta Joan Brossa va morir el passat 30 de desembre als 79 anys a conseqüència d'una caiguda en el seu estudi barceloní. El tràgic accident va commocionar el món artístic a Catalunya ja que la seva figura ocupava un lloc importantíssim pel seu paper destacat en els moviments d'avantguarda. El funeral, de caràcter laic, va tenir lloc al cementiri de Collserola el darrer dia de l'any, va ser multitudinari, i va comptar amb l'assistència dels membres de la Junta de Govern del Col·legí. La seva relació amb el Col·legi va ser especialment intensa els anys 1991 i 1993. El juny d'aquest darrer any s'inaugurava el poema visual que Brossa va concebre expressament per afegir un element de personalitat i de color a la façana de l'edifici del Col·legi, a Barcelona. La proposta es considerava, tanmateix, com un nou símbol que va passar a formar part del patrimoni monumental de la ciutat i com
una aposta per la pluridisciplinaritat artística, per la recerca, per la renovació de conceptes i imatges. El Poema visual per a una façana juga amb la disposició i el color de les lletres que conformen el nom del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i es culmina amb una escultura: el llagost d'acer ideat per Brossa i plasmat pel pintor i dissenyador Josep Pla-Narbona. La inauguració de la nova façana va coincidir amb la d'una exposició al Col·legi sobre l'obra plàstica recent del poeta titulada L'anar i tornar de Joan Brossa. La imatge del llagost de Brossa ha esdevingut un element que ja és tradicional en moltes de les manifestacions i accions col·legials. La darrera
EL
N O T I C I A R I A C T I V I T A T S
L ' I N F O R M A T I U S O C I A L S
Concert de Nadal a Santa Maria del Mar H
a basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona es va omplir amb els col·legiats, familiars i amics que van assistir al Concert de Nadal dels aparelladors i arquitectes tècnics celebrat el passat 21 de desembre. Hi van intervenir l'Orquestra 8arroca Catalana i el Cor Lieder Camera de Sabadell que van
interpretar una peça barroca de Henry Purcell, música popular nadalenca i fragments de El Messies, de G. F. Haendel. L'èxit d'assistència d'aquesta convocatòria per segon any consecutiu la confirma com una trobada festiva anual que a poc a poc va esdevenint tradicional. •
Lliurament dels premis final de carrera L'Estudi constructiu del Palau d'Agricultura s'enduu el guardó
Marroc presaharià: hàbitat i patrimoni
B
B
Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) va acollir el passat 17 de desembre Tacte acadèmic de lliurament de diplomes als nous titulats d'arquitectura tècnica i enginyeria tècnica topogràfica. En el transcurs de Tacte va tenir lloc el lliurament dels premis als millors treballs de fi de carrera d'arquitectura tècnica de! curs 97/98 que atorga el Col·legi- El primer premi es va atorgar a l'Estudi constructiu del Palau d'Agricultura. Cúpules, encavallades i terra cuita, de Berta Grau i Rosa M. Romero. En segon lloc es va premiar El treball del ierro i la seva aplicació a l'arquitectura. d'Eva Roense. Finalment, Manel Bonilla i José Molina es van endur el tercer premi amb Estudio experimental para la determinación de resistencias de fabrica de ladnllo. El jurat format per Xavier Cots, Joaquim Escrig i Manel de Jesús, va destacar la qualitat dels treballs presentats i l'interès dels temes abordats. •
114 de desembre passat es va inaugurar ala sala d'exposicions del Col·legi la mostra Marroc presaharià. Hàbitat i patrimoni, organitzada pel Servei Rehabilitació amb el patrocini de la Unesco. La inauguració de l'exposició i presentació del catàleg va anar a càrrec del vicecònsul del Marroc a
feria Grau i Rosa M Romero van guanyar el Pnmer premi al múior treball fmal de carrera 97/95 que atorga el Col tegi
Barcelona, el president del Col·legi, i el director del Cerkas marroquí. En la preparació d'aquesta exposició han col·laborat el Cenlre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, Cerkas-Direction du Patrimoine Culturel. Royaume du Maroc; i l'Agencia Espanola de Cooperación Internacional (AECI). •
SERVEIS DIVERSOS
Nou visat amb etiqueta El Col·legi implanta un segell informatitzat en el visat de la documentació tècnica que agilita la tramitació
B
es del 15 de gener, el Col·legi substitueix, en la tramitació del visat, el segellat habitual en estudis de seguretat i documentació tècnica per un segell adhesiu amb informació impresa. El canvi no afecta la tramitació dels fulls d'assumeix, que seguiran amb el mateix segell de visat que s'utilitza fins ara sobre paper autocopiatiu. L'objectiu del canvi és obrir noves expectatives en les tramitacions fuluresa partir de la utilització del segell adhesiuque permet aprofitar les possibilitats de les xarxes d'informació. El segell incorpora un codi debarresque permet fer una tramitació més àgil, fàcil i segura. Els arquitectes tècnics, per la seva banda, guanyen també quant a presentació i control dels documents. I en comoditat, ja que tan sols cal presentar al Col·legi la còpia d'arxiu de la documentació que cal visar. El segell adhesiu s'ha començat a implantar a Barcelona de
concepte
data de cobrament
quota col·legial
gener i juliol
8.000 ptes. en cada cobrament
quota PREMAAT
dia 5 de cada mes
segons aportacions i trams d'edat
prima MUSAAT
1 defebreri 1 de maig
segons pòlissa individual 50% de la prima fixa en cada cobrament
manera limitada durant el gener is'utilitzarà, de manera definitiva a totes les oficines apartir del febrer.
quantitat
VISATS
• Càlcul de despeses més simple Des del gener, Musaat aplica les taules de càlcul de la prima complementària, lal com va anunciar als seus mutualistes. Per tai de simplificar el càlcul de les despeses de visat, el Col·legi aplica des de la mateixa data eis mateixos codis quefaservir Musaat. Amb el nou sistema de càlcul, els coeficients utilitzats donen com aresultat els mateixos imports que abans i està previst reduir l'import dels drets de visat en treballs com ara seguretat, reformes i altres. El Col·legi prepara un programa informàticque permetrà feramb rapidesa diferents simulacions de càlcul i també s'enllesteix un fulletó informatiu que es distribuiràentreelscol·legiats. •
ESTUDIS DE SEGURETAT EN OBRES DE PRESSUPOST DE MÉS DE 2 5 MPTA ^ ^ egonsel RD 1627/1997, entre H f l els quatre supòsits que fan que un projecte hagi de tenir Estudi de seguretat i salut hi ha el del volum de mà d'obra estimada, entès com a suma dels dies de treball del total de treballadors a l'obra, que ha de ser superior a 500. Tenir en compte això, en la fase de projecte, es fa difícil d'interpretar si no es tradueix aquest volum de mà d'obra en pressupost d'execució material. En l'àmbitdeCatalunyas'ha calculat que una obra amb un import de pressupost d'execució material demés
CAUNDAKI COL-UeiAl DE COBRAMENT
de 25 MPTA ocupa més de 500 dies de treball i entra dins d'aquell supòsit. Per tant, cal tenir-ho present i així es demanarà en tots els col·legis catalansi, pertant, també en elde Barcelona, que cal redactar un Estudi de seguretat isaluíinoun Estudi bàsicsempreque el pressupost d'execució material del projecte superi els 25 milions. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya aplicarà també aquest mateix criteri. Això mateix és aplicable quan s'estimi una ocupació de més de 500dies de treball, encara que el pressupost no arribi a superarels25milionsdepessetes. •
Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de gener Proper canvi: 15 de febrer
L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC EIscol·legiatsjatenenalasevadisposidólaversiódigitaldeL'lMFOBMATiu que poden consultarper Internet dinsde la pàgina web del Col·legi. Adreça:
http://www.apabcn.es
NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col'legiats la defunció dels nostres companys: Joan Garcia-Borés i Sànchez col·legiat 388, esdevinguda el 17 de desembre,a77 anys.
PETITS ANUNCIS Servei per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres !i lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de dos anys. Et preu per croquis és de 700 pessetes. Telèfon: 934161639 Fax: 9323749 01
Topògraf S'ofereix pera treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 93265 40 04
Perspectives
PROGRAMA INFORMÀTIC PER REDACTAR ESTUDIS DE SEGURETAT Els aparelladors i arquitectes tècnics que preparen estudis de seguretat i salut ho tindran més senzill amb l'ajut d'un programa informàtic, pensatespecificament pera ells. El programa estarà disponible a partir del febrer i costarà 50.000 pessetes, aproximadament. Haestat posat a punt per l'empresa Microgesa segons un acord amb el Consell General de l'Arquitectura Tècnica i la seva utilització s'estendrà als professionals de tot l'Estat. •
Ca = 1,034
Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render. Octavi Telèfon: 932139236 Es comparteix despatx Despatx d'arquitectes i advocats comparteix despatx amb arquitectes tècnics i arquitectes. Està situat a Rambla Catalunya/Provença. Telèfon: 934874504
Raúl Sebastiàn Vergara col·legiat 1.114, esdevinguda el 18 de desembre, a 85 anys. Albert Mas i Gibert col·legiat285, esdevinguda el 3 de gener, a 79 anys. •
Tel: 93 240 23 Tt Es comparteix despatx Despatx d'arquitectes i advocats comparteix despatx amb arquitectes tècnics i arquitectes, situat a Rambla Catalunya/ Provença. Telèfon: 9348745 04 Despatx en lloguer Es lloga despatx situat a Laforja/Balmes. Superfície: 76 m2. Té aire condicionat i està en bon estat. Preu: 75.000 PTA + 5.000 PTA del servei d'escala. Telèfon: 9322128 61 Col·laboració professional Arquitecte tècnic liberal s'ofereix per a col·laboracions amb d'altres professionals. Aporta experiència en pressupostos (programa PRESTO), direcció d'obra i projectes de seguretat. Informació Telèfon: 939 700540 Torre senyorial modernista Es lloga torre senyorial modernista situada al c.Verdi, 19, de Sant Cugatdel Vallès (prop de l'estació de !ren). Superfície: 220 m'edificats, amb 5 habitacions amb armaris encastats i calefacció, 2 banys i 1 bany petit, cuina-of/ice, més2ter:ases, i garatge al jardí. Informació Telèfons: 93 209 44 43 i 93 459 42 54
SERVEIS A S S E M B L E A
I
G E N E R A L
D E
N
F
O
R
M
A
T
C O L · L E G I A T S
L'Assemblea aprova el pressupost per a 1999 El Col·legi aposta per la formació continuada del professional amb novesaules i un ampli programa de cursos
ACORDS DE L'ASSEMBLEA GENERAL DE COL·LEGIATS Els acords adoptats per l'Assemblea General ordinària de col·legiats del 15de desembre del 1998 van ser els següents: • •
Aprovar l'acla de l'Assemblea General ordinària de 29 d'abriI de 1998. Aprovar el projecte de pressupost peral 1999 presentat perla Junlade Govern. El pressupost és de 788milions de pessetes.
Els acords es van prendre per unanimitat. •
La Junta de Govern que presideix Bernal Ochoa va presentar l'acció col·legial del nou exercici
E
l passat 15 de desembre es va celebrarl'Assemblea General ordinària de col·legiats en la qualla Junta de Govern va presentar el projecte de pressupost que acompanyarà l'acció col·legial prevista per a 1999. La comptadora del Col·legi. Carlota Aguado, va exposar a l'Assemblea les línies bàsiquesdel pressuposi, que presenta un augment d'un 9,6% respecte al de l'any anterior.
traprestació. L'Assemblea va aprovar el pressupost pera 1999, que és de 788 milions de pessetes. En l'informe del president, Berna! Ochoa va destacar la bona situació que ha viscut la construcció el 1998 i que encara es mantindrà l'any que ara comença. En relació amb la legislació, el tema principal ha estat la LOE, que ha vist diverses versions durant i'any, la darreradelesqualshaprovocat el rebuig dels col·lectius d'aparelladors i d'arquitectes ja que eludeix parlar de les competències professionals. La preparació d'eines perfacilitar
Aquest increment no significa una majoraportació per pari del col·legiat, ja que, tant les quotes col·legials com els drets de visat es mantenen congelats, amb un lleuger reajustament ala baixa el treball dels nous i t Bernat Ochoa va d'aquests darrers. El coordinadors de seanunciar que no té pressupost es basa guretat i l'establiintenció de presentaren un programa el foment del nou Sernament del qual és se a la reelecció com a vei Responsabilitat continuarampliantla Civil que inclougespresident del capacilal de servei al tiójurídica, formaCol·legi 3 J col·legiat, facilitar-li ció iassessorament unamülorpreparaciói al col·legiat, van ser capacitació professionals, i mantenir un també temes destacats pel president. nivell de projecció social i d'imatge de la El capítol de formació va merèixer un professió adequat a la situació de compecomentari extens. El Col·legi aposta clatitivitat enlre professions que cada vegarament perla formació continuadaiprepada es fa més palesa. ra per a 1999 una nova organització, La quota col·legial es manté en les 1.333 pessetes mensuals. Quant a les despeses per visat, es mantenen en línies generals, però es redueixen en determinats tipus de treballs. Es manlé el sistema de càlcul a partir del pressupost d'execució material, però se simplifiquen i unifiquen amb Musaat els paràmetres per a calcularrimport final. El pressupost d'enguany va marcat de manera molt especial per la formació. Se n'ha previst un programa ampli i ambiciós, per donar les màximes possibilitats a tots els col·legiats, sempre dins d'una contenció dels preus de matrícula per tal que tothom hi pugui accedir. Els ingressos del Col·legi es complementaran amb la publicitat i el pat rocini d'activitats. També són importants les subvencions, quefinancien activitats sense possibilitats de con-
novesaules i un ampli programadecursos orientat a donar suport a les necessitats formatives dels professionals. La bona tasca duta a terme perles delegacions col·legials i la necessitat de facilitar encara més l'exercici professional arreu de Catalunya van seraitres temes tractats. Bernat Ochoa va fer esment de la creixent projecció internacional del Col·legi que inclou projectes d'investigació i tasques relacionades amb la seguretat laboral, la protecció del patrimoni o la cooperació internacional. Finalment, i amb relació a les properes eleccions col·legials que tindran lloc el proper mes de juny, Bernat Ochoa va anunciar que no té intenció de presentar-se a la reelecció com a president. •
APORTACIONS ESTATUTÀRIES PERA 1 9 9 9 Quota col·legial ordinària • La quota col·legial no augmenta i es manté en 16.000 ptes/any, que es cobraran en dues parts (gener i juliol). Incorporacions • La quota d'incorporació es manté en 12.000 pessetes. •
Nou espai d'exposicions al Col • legi Invitació als aparelladorsi arquitectes tècnicsa presentar obres pròpies com ara fotografies, dibuixos, aquarel·les o pintures al nou espai d'exposicions de la primera planta del
Col·legi Tots els col·legiats heu pogut seguir, a través de L'INFORMATIU o bé la premsa diària, la informació sobre les activitats culturals organitzades pel Departament de Cultura, mitjançant exposicions muntades a la planta baixa del Col·legi.
Ara us invitem a exposar obres vostres al nou espai que s'ha adequat a la primera planta del Col- legi, on hi ha ubicada la cafeteria, amb la idea de poder mostrar petites sèries de fotografies, pintures, aquarel·les o dibuixos. Els aparelladors i arquitectes tècnics interessats a presentar obres en aquest espai obert i dinàmic es poden posar en contacte amb:
AnnemiekevandePas Departament de Cultura Telèfon 93 240 20 60
I
N
F
O
R
M
A
A S S C S S O R I A
T
I
S E R V E I S
U
J U R Í D I C A
I
P R O F E S S I O N A L
Començar a exercir
L'opció de l'exercici liberal de la professió ^ J evolució de les professions en un marc de lliure mercat i de lliure
fa a mercat de treball: la poca estabilitat. Això vol dir que, en la seva vida
^ ™ competència han accentuat la coexistència de diversitat de formes
professional,ésfreqüentqueunarquitectetècnic passi successivament per
d'exercici, gairebé en totes les professions.
diverses situacionsofinsitot de manera simultània.
L'exercici delaprofessiód'arquitecte tècnic s'escau en àmbits diferents.
Pertant, és molt importantque abans d'incorporar-sealmón del treball, i
Les diferències entre exerciria professió com aprofessional liberal, en una
també enprevisió que es puguin presentarcanvis, es coneguiquinssónels
relació assalariadao bé en les diferents administracions públiques, tenen
trets principals de les diferents formes d'exercici. Amb aquesta finalitat
importants repercussions d'ordre legal i sobretot fiscal. Noes pot passar per alt una altra característica del nostre sector, pel que
L'opció de l'exercici liberal de la professió d'arquitecte tècnic, que tradicionalment ha estat la més habitual, es consolida, en l'actual situació del mercat de treball, en estendre's a feines que, fins fa poc temps, erendesenvolupadesperaparelladorsassalariats. Així, ens trobem cada vegada amb més freqüència amb caps d'obra liberals, sense relació laboral amb la constructora, o professionals que presten serveis tècnics, amb una dedicació continuada i sovint exclusiva, com acol-laboradors en empreses promotores, constructores, enginyeries o despatxos d'arquitectura. Aquestamodalitatdetreballarcomporta el compliment d'unasèrie d'obligacions legals, bàsicament de caràcter fiscal i de previsió social. S'ha de recordar que, segons la Llei de col·legis professionals, la col-legiació prèvia és un requisit indispensable per a l'inici de l'activitat. I convé no perdre de vista altres aspectes, especialment en l'àmbit de la responsabilitat civil.
anys d'exercici, comptats des de la data de l'alta, es gaudiràd'una reducció del 50% de la quota anual apagar. •
Consisteix a emplenar el model 037 a la Delegaciód'Hisenda.Enformalitzaraquest imprès, s'ha d'escollir el règim d'estimació de l'IRPF pel qual es determinarà el rendiment net de l'activitat. Es pot optar entre el règim d'estimació directa simplificada, que serà l'habitual, i permet deduir-se totes aquelles despeses necessàries per desenvolupar l'activitat, incloses les amortitzacions del valordels béns d'inversió efectes, semprequehaginestat degudament comptabilitzades, oel règimd'esiimaciódirecta, que serà obligatori pera aquells subjectes passius les aclivitatsdels quals superin els 100.000.000 pessetes. •
l'INKIHl'ACflVJMrUSEMr
• Alia de l'IAE (Impost d'Activitats Econòmiques! Es tracta d'un impost municipal que permel, no obstant, treballaren l'àmbit de tot l'Estat espanyol, i que grava una activitat professional determinada (la d'arquitecte tècnic o aparellador es correspon amb l'epígraf 421), de manera diferent segons el fetqueaquestas'exerceixiono en despatx propi. Quan noesdisposidedespatx, l'alta de l'IAE es tramitaràa l'ajuntament on radiqui el domicili particular, i la quota aproximada és de 70.000 pessetes anuals. En el cas que l'activitat es desenvolupi en despatx propi (es pot declarar com a despatx uns metres quadrats del domicili particular), l'alta es tramitarà en l'ajuntament on s'ubiqui el despatx i la quota s'incrementarà d'acord amb elsmetres quadrats declarats. En ambdós casos, durant els primers cinc
Declaració censal d'inici
d'activitat
Alta a la Premaat o al RETA
De conformitat amb la Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de l'assegurança privada, tots els arquitectes tècnics que actuïn com a liberals estan obligats adonar-se d'alta en el règim especial de treballadors autònoms deia Seguretat Social (RETA) oa Premaat. Només, però, poden escollirentre aquestesdues modalitats (RETAoPremaat} els arquitectes tècnics que s'hagin col·legiat després de l'entrada en vigor de l'esmentada Llei (10/11/95), jaqué els col·legiats anteriors a aquesta data hauran de seguir a la Premaat i no podran optar pel RETAfins passats cincanysde vigència de la Llei. Triar entre una o altra modalitat de previsió social és una opció personal. A nivell orientatiu i pel que fa al RETA, la quota corresponent a la base m ínima de cotització és de 30.000 pessetes al mes, aproximadament. Pel que fa al cost de la Premaat, no es pot facilitar l'import orientatiu, ja que depèn de la modalitat de prestacions escollida, aíxí com de l'edat del mutualista. Elsarquítectestècnicsquecompatibi-
L'INFORMATIU publicarà periòdicament els canvis que puguin afectar-les. El col·legiat pot dirigiries seves consultesal'AssessoriaJuridicaiProfessional.
litzin l'exercici de la professiócom a liberals amb el treball com a assalariats, no estan exclosos del'obligaciódepertànyeraRETA o a Premaat, encara que en virtut del contracte laboral estiguin afiliatsal règim general de la Seguretat Social. En i'àmbit fiscal, les cotitzacions en el RETA es dedueixen com a despeses de l'activitat. Encanvi.lesquotesde Premaat tenen la consideració de quantitats satisfetes a Mutualitats de Previsió Social i donen dret a practicar una reducció de la base imposable, amb les limitacions establertes, en la declaració anual de la renda.
OBUGACIONS HSCUS 4 PART/R DEl'INKIDECüCnVIMr L'arquitecte tècnicque treballa com aliberal estàsubjecte, bàsicament, a dos impostos, l'IVAiNRPFjaunasèrie d'obligacions formals: • L'IVA (Impost sobre el Valor Afegit) El professional, en emetre la seva factura, ha de carregar sempre sobre l'import dels honoraris (base imposable) el tipus vigent d'IVA, que en l'actualitat és del 16%. L'IVA comporta l'obligatorietat de presentar trimestralmenta Hisenda (perIrimestres vençuts) la corresponentdeclaració/liquidació, mitjançant el model 300,abansdelsdies20 d'abril, 20dejuliol,20d'odubrei30degener, pel que fa al 1 r, 2n, 3r i 4t trimestre de t'exercici, respectivament Coincidintamb la dec!araciódel4ttrimestre,s'hadepresentar ladeclaració-resum anual (me • L'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) L'IRPF implica l'obligatorietat de presentar trimestralment a Hisenda la corresponent declaració/liquidació, mitjançant el model 130, en els mateixos terminis que per a riVAambPexcepciódel4ttrimestre de l'any ques'hade presentar com a màxim el 20 de
gener. No obslant això,estaran exempts de presentar trimestralment l'esmentat model 130, els professionals que, durant l'exercici anterior, hagin suportat retenció d'IRPF almenys en el 70% dels seus ingressos i, prèviament, hagin comunicat a Hisenda aquesta exempció, mitjançant l'imprès 037. Cal recordarque les factures dels professionals que suporten retenció a compte de l'IRPF, en aquest moments del 20%, són lesquevandirigidasaaltresprofessionals, empreses, societats mercantils, comunitats de propietaris i, en general, quan el client no sigui un particular. Qui està obligat fiscalment a practicar aquesta retenció és el client, que l'haurà d'ingressarà Hisenda percomptedelprofessionalilliuraraaquest últim el corresponent certificat de retenció. En el cas que sigui l'arquitecte tècnic qui practiqui retencionsd'IRPFad'aitres professionalso a personal assalariat al seu càrrec, estarà obligat a ingressar-les trimestralment a Hisenda per compte d'aquests, mitjançant el model 110, abans delsdies 20d'abril, 20 dejuliol,20 d'octubre i 20 de gener, pel que fa al 1 r, 2n, 3r i 4t trimestre, respectivament. Coincidint amb la declaració del 4t trimestre de l'any es presentarà el model 190 que recull el resum anual de les retencions practicades.
uisBOBuetaoiansais • Declaració anual d'operacions ambtercers(model347) Estan obligats a presentar-la els arquitectes tècnics que durant l'exercici anterior hagin emès o rebut factures a/d'un mateix client l'import de les quals superi (IVA inclòs) les 500.000 pessetes (es pot tractar d'una única factura de més de 500.000 pessetes o de la suma de més d'una), sempre que les esmentades factures no hagin estat subjectes a retencióde l'IRPF. Aquesta declaraciós'hadepresentar una vegada a l'any, en referència a l'any anterior, i, habitualment, abans del 30 de març.
MarisaMas
Advocada
ladata límit per presentar la declaració anual de la renda (20 o 30 de juny, segons resulti a ingressar o ambdret a devolució).
PREVISIÓ DE LA COBERIURA D E U RESPONSABILITAT CIVI1
L'arquitecte tècnic que exerceixi coma tal, tant si treballa com a liberal o com a assalariat, adquireix, d'acord amb les intervencions professionals que realitzi, tota una sèrie de responsabilitats de tipus civil i/o pena!, fixades per la legislació vigent. Pertant, en el moment de l'inici de l'activitat professional, s'haurà de preveure la cobertura d'aquesta responsabilitat.
• Portar la comptabilitat mitjançant els llibres obligatoris Els arquitectes tècnics hauran de portar, com a mínim, el llibre registre d'ingressos/ factures emeses, en què es comptabilitzen les factures que emet el professional als seus clients i el llibre registre de despeses/ factures suportades, en què es comptabilitzen les facturesque rep el professional i que tenen la consideració de despeses de l'activitat deduïbles.
Amés, en els casos en què es tinguin béns destinats a l'activitat i/o es cobrin quantitats a compte, s'hauran d'utilitzar respectivament el llibre registre de béns d'inversió i/o el llibre de provisió de fons i bestretes. L'arquitecte tècnic pot optar, així mateix, per portar la seva comptabilitat mitjançant suport informàtic. Els professionals estan obligatsa diligenciaranualmentelsllibresolacomptabilitat en suport informàtic, mitjançant la presentació a Hisenda del model 04, abans de
L'arquitecte tècnic que intervingui en l'execució d'una obra adquireix les responsabilitats civils i/o penals derivades de l'obra viva, pels danys materials o personals que es produeixin durant ei transcurs d'aquesta, tant en la mateixa obra com a tercers. És realment important tenir en compte que no solament pot contraure aquesta responsabilitatd'obra viva i'aparelladorque ha assumit la direcció facultativa oia funció de coordinador de seguretat en fase d'execució, sinó aquell que es trobi a l'obra realitzant qualsevol altra intervenció tècnica (col·laborador de la direcció facultativa en les visites d'obra, assessor de la propietat odel promotor, cap d'obra, etc), per tant, no s'hauria de trepitjar mai una obra sense tenir concertada prèviament
una pòlissa d'assegurances que cobreixi aquesta responsabilitat civil. L'arquitecte tècnic que signi el projecte i/o assumeixi la direcció facultativa de l'obra, a més a més de les responsabilitats derivades de l'obra viva descrites en el paràgraf anterior, una vegada acabada i'obra contrau la responsabilitat derivada de l'obra morta o responsabilitat civil decennal, establerta per l'article 1.591 del Codi Civil, pels defectes que apareguin en l'edificació durant els 10 anys següents a la finalització d'aquesta. És imprescindible tenir cobertes les responsabilitats descrites mitjançant la subscripció d'una pòlissa de responsabilitat civil (Musaat oaltres companyies d'assegurança, segons els casos), que s'ha de mantenir mentre hi hagi risc de reclamacions durant els terminis assenyalats en els apartats precedents. Existeixen altres intervencions professionals (taxacions, dictàmens, informes, valoracions, etc.) que també poden comportar responsabilitat i que, per tant, convé tenircobertes. A efectes fiscals (IRPF), el cost de les primes de l'assegurança professional té el concepte de despesa deduïble per obtenir el rendiment de l'activitat. •
'Espodenproduircanwsen elsmodels (fimpresosdetaDetegaoótfH'senda.
Assessoria jurídica i professional Telèlon:932402056. E-mailassessoms@apabcn.es
a planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Cooperativa Jordi Capell
Bon Pastor 5 - Tel 93 414 63 55 - Fax 93 414 67 15 ht!p://ww« arquired esteupalinos - email eupahnos@arquired es
Us comuniquem que des del mes de desembre, el nou horari de la botiga és: de dilluns a divendres de 8,30 a 19,30 h. Dissabtes tancat Rellotge de paret Nautilus. fet en color sorra i verd P. Soci: 1 0 . 4 1 7 , - (62.6i E.)
Disseny: Oscar Tusquets Pr»u u n u IVA
S E R V E I S
I N F O R M A T I U S f f i V f l
R E S P O N S A B I L I T A T
Responsabilitat
civil
i
C I V I L
prevenció
d e l risc
Incrustacions de calç ales canonades
B
es instal·lacions d'aigua dels habitatges cada cop són més complexes. La necessitat deconnectar-hi aparells sofisticats, com ara termoreguladors, aparells de calefacció, escalfadors, aixetes difusores, grups hidrostàtics de pressió, etc. comporta que l'eficàcia de la instal·lació hagi de ser cada cop més alta. Però, si bé aquests aparells cada dia són més precisos,
laboriosa i costosa. En situacions d'obsolescència s'han de perforar les parets per arrencar part de les instal·lacions d'aigua i reposar-les. Cal fer malbé molts acabats de lacasa i desmuntar parcialment cuines i banys, amb el cost afegit que això comporta.
La procedència de l'aigua de terrenys calcaris és la que fa que l'aigua tingui en suspensió sals de calç i de magnesi en forma de bicarbonats. La incrustació a l'inteels sistemes de í i La reparació rior de les canonades, tractamentdel'aid'aquests sinistres és tant de ferro com de gua i la seva concostosa ja que cal fer coure oplàstic, es producció no han evomalbé molts acabats dueix per eíecte de la lucionat al mateix gravetat amb precipiritme. de la casa J J tat en forma de carboAvui per avui, les incrustacions de carbonats càl- nats. Aquest fet, es veu afavorit per l'increment de la temperatura de l'aigua, que cics i d'hidròxid de magnesi a l'aigua són un problema que encara no preo- accelera la formació de molts precipitats cupa gaire als tècnics, tot ique genera més de carbonats càlcics i de magnesi. De lesions importants a diferents punts fet, a les canonades d'aigua calenta és on de la xarxa d'aigua, i també algunes les incrustacions adquireixen major intenreclamacions de responsabilitat civil sitat i gravetat. molt costoses. Les obstruccions en aixetes, la pèrdua de cabal dels tubs, la dificultat per escalfar els circuits d'aigua calenta, les avaries en bombes, en rodaments i eixos d'electrodomèstics, són lesions habituals a causa de les incrustacions. D'altra banda, en molts casos, aquestes situacions arriben a comportar la inservitud de la xarxa d'aigua. La reparació d'aquests sinistres és
D'altra banda, el grau de rugositat de les canonades és decisiu a l'hora d'af avorirels fregaments i l'increment de les incrustacions. Les canonades d'acer són molt més incrustants que les de coure i aquestes, més que les de plàstic. La quantitat de bicarbonats en disolució que porta l'aigua es pot determinar conjuntament amb laduresa de l'aigua per preveure els seus futurs efectes incrustants sobre les canonades. La duresa
permanent estableix els continguts de calç i magnesi associats a clorurs, suifats i nitrats. Cal tenir-hoencompte en circuits d'aigua a alta temperatura (apartirdeiOO'C). Laduresa temporal, permetcomptabilitzar la calç i el magnesi associats a bicarbonats. És la dada que ens permet valoraria capacitat incrustant en les condicions normals d'una instal·lació conven-
cional. Finalment, hi ha la duresa total, queéslasumadelesduesanteriors. •
El sistema convencional de mesura de la duresa de l'aigua es fa en graus francesos °F. Cada 10 graus, estableix una relació de contingut equivalentde carbonat càlcic de 100 mg/l. NIVELLS DE DURESA TEMPORAL 0-10°F POCS PROBLEMES 10-20°F1 ALGUNS PROBLEMES 20-30°F BASTANTS PROBLEMES 30-40°F MOLTS PROBLEMES >40°F MOLTÍSSIMS PROBLEMES NIVELLS DE DURESA TOTAL (orientatiu) =30°F BASTANT INCRUSTANT (Aigües que han travessat estrats de carbonat càlcic) =60°F INCRUSTANTSOAGRESSIVES (Aigües que ha travessat estrats d'argila osulfats de calci) = 100°F MOLT AGRESSIVES (Aigües d'infiltració de mar. Molt clorur càlcic i pocs bicarbonats)
QUÈ PREVÉU LA NORMATIVA?
E
ls paràmetres de qualitat que ha de complir la xarxa d'aigua potable estan regulats pel Reial decret 1138/1990, pel qual s'aprova la Reglamentació tècnico-sanitària per a l'abastiment i control de qualitat de les aigües de consum públic. Aquesta disposició obliga les empreses distribuïdores a realitzarperiòdicament una sèrie d'assaigs de control per comprovar que l'aigua compleix uns determinats paràmetres de qualitat, com ara els caràcters físico-químics de les aigües, entre els quals es troba el contingut de calç. En aquest sentit cal destacar que la reglamentació no estableix un límit de concentració màxima admissible de calç en l'aigua. Només estableix un «nivell guia» de 100 mg/l de Ca. Tenint en compte que «nivell guia» es defineix com a un valor «corresponent a una qualitat desitjable en l'aigua potable», la conclusió és immediata: podem trobar aigües que tenint un altíssim contingut de calç estan complint amb la legislació vigent. Per tant, les responsabilitats derivades de les patologies produïdes per incrustacions de calç no seran atribuïbles directament ales empreses de subministrament d'aigua. Una vegada més, els tècnics han de prendre les decisions adequades i, per tant, assumeixen la responsabilitat derivada d'aquestes decisions. • El primer símptoma és la presència de petites plaques o pedres ais lillres de Ses aixetes
SERVEIS S E R V E I
I
R E S P O N S A B I L I T A T
N
Josep M* Calafell Arquitecte tècnic Assessoria Jurídica i Professional
Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals
Bibliografia •
•
•
JORGE MARCO {C\LLÏÏ). "Soluciones tècnicas alagua". 1997 F. LASASTIDA. Recomanacions pera controlaria corrosió d'instal-lscions d'aigua i de calefacció. ITEC, 1987. A. AZNAR CARRASCO. Tècnicas de
O
R
M
A
T
I
U
C I V I L
Enric Casanovas Arquitecte tècnic Departament de Prevenció
Abans d'iniciar les obres • Cal conscienciar-se de la necessitat de realitzar analítiques de l'aigua per conèixer les seves condicions, especialment la seva agressivitat o duresa, ja que és determinant a l'hora d'elegirels tipus de canonades més adequats, i els sistemes de tractament que seran necessaris. • Calcomprovarsi el projecte preveu algun tipusd'anàlisi de les aigües que permetí determinar quin material és el més idoni per a les instal·lacions d'aigua i els mecanismes de protecció de la xarxa que cal instal·lar. • Si el projecte no lé en compte cap tipus de mecanisme de tractament d'aigües és important informar-ne a l'autor del projecte pertal queconsideri elriscquehi hadavant de possibles incrustacions.
F
Durant les obres • Es pot constatar el grau de duresa total de les aigües amb els Kits de coloració oAquatest.perdeterminar si cal prendre alguna mesurade tractament de l'aigua. • En cas que es tracti d'una aigua incrustant, cal preveure un sistema de descalcificació o dosificació, que implica, d'altra banda, la incorporació d'un sistema addicional de filtratge per evitarque les impureses (predretes, etc.) malmetin els equips de tractament contra la calç. • ElUibred'ordrespotservirperadvertir el promotor que cal incorporar un sistema de tractament d'aigües quan no estigui projectat. És important queelpromotorho signi com assabentat o que se li faci anibar aquesta comunicació de forma fefaent.
Un cop acabades les obres • Cal fer un plànol as bu/ïíque incorpori totes les soluciones tècniques de tractament d'aigua previstes i la seva ubicació, i afegir un annex a la memòria del projecte que especifiqui els sistemes que s'han previst i quin és el seu funcionament. • En el manual d'ús i manteniment del Llibre de l'edifici hi ha de constar de quins equips de tractament d'aigua disposa la instal·lació de l'edifici i quin manteniment han de rebre periòdicament, i en el registre de documents, les garanties de què disposen aquesis equips. •
aguas. Problemàtica ytralamiento. Editorial Elicón. 1992
80/778/CE del 15 de Julio. DOCE.
Real decreto 1138/1990, de 14 de septiembre, porel que se aprueba la reglamentacióntécnico-sanitariapara el abastecimientoy control de calidad de las aguas potables de consumo humano. Basada en la Directiva Comunitària
le Ssnys. una aigua incrusta"] pol arribarà ootuist una canonaoa fins s osixar-la oosoieta
W.PÜRSCHEL Lacalidaddelasaguas ysu tratamiento. Urmo, S.A de Ediciones.1976. LARIA.R. L'acqua per i'impianto di riscaldamento. Suplement núm. 3, març 1998 de L'Installatore italiano: Acqua'98.
Mònica Clemente Jesús Fernàndez Advocada Arquitecte tècnic Assessoria Jurídica Servei Normativa i Professional Bústia de la secció
B
ellegit amb interès l'article Tancaments exteriors inestables, publicat aL'hFORMATiu núm. 135. Penso que l'article ja deixa bastant clarque l'aplacat del sostre amb peces de ceràmica vista té unes dificultats d'execució prou importants per assegurar l'estabilitat de la façana, El problema s'agreuja si es té en compte, a mesa més, l'efecte de pont tèrmic que suposa el front de forjat. Penso que no cal insistir en què són les zones amb major transmissió tèrmica (pèrdues d'energia} i que suposen uns dels primers punts de formació de condensacions internes (en les arestes d'unió façana-sostre o façana-paviment). Per tot això crec que potser el que cal es posar en dubte la viabilitat de la mateixa tipologia constructiva pel que fa al tractament dels fronts de sostre i pensaren alternatives de construcció de façanes amb aïllament exterior, amb façanes passants per davant del forjat o bé amb tractaments específics del front de forjat amb peces especials que no calgui aplacar. • Aquesta bústia ha estat enviada per Josep Solé, arquitecte tècnic Direcció tècnica POUGLAS Podeu enviaries vostres cartes a: E-mail: prevenció® apabcn. es
En les canonades d aigua i'eúa de les xarxes públiques la precipitació de la calç també passa factura
I
S E R V E I S
N F O R
M E R C A T
DE
T R E B A L L
> Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball durant el mes de desembre
Cum'c. Carac.
exp.
tipus d'empresa
especialitat
1 tècnic/a control qualitat
Gestió promocions immobiliàries
Habitatges Edificis hotelers
1 coordinador/a d'obres
Construcció i explotació d'hotels
1 arquítecte/a técnic/a
Consultoria ETT
1 coordinador/a d'obres
Equipaments farmacèutics
Instal·lacions comercials
i director/a tècnic d'obres
Promotora d'habitatges
Vendad'habitalges
1 geslor/a tècnic/a
Promoció d'habitaíges
Edificació
1 capdobra
Promoció immobiliària/edificació
Habitatges plurifamiliars
t cap d'obra
Constructora
1 cap d obra
Constructora
1 col·laborador/a tècnic/a
Serveis immobiliaris
1 taxador/a
Taxacionsivaloracions
1 capdobra
Construcció
Marbres i revestiments en pedra
3 taxadors/es
Valoracions immobiliàries
Valoracions pera garantia hipot.
1 cap d'obra
Constructora
Rehabilitacióiobranova
1 coordinador/a d'obres
Promoció i construcció
Habitatges residencials
edat
contracte
durada
Administració de finques
1 recent litulat/ada
Siderúrgica
Fabricació i muntatge d'estruct.
1 tècnic/a obres i muntatge
Siderúrgica
Fabricació i muntatge d'estruct.
1 técnic/a projectes i obres
Serveis arquitectura i urbanisme Habitatges unifamiliars aïllats
1 capdobra
Construcció
1 coordinador/a projectes
Enginyeria i construcció
Edificació i urbanització
2 col·laboradors/es
Enginyeria i serveis
Obres d'edificació Obra civil i edificació
1 ajudanl/acoordinadorobra Enginyeria 1 coordinador/a d'obra
Promoció immobiliària
Habitatge
3capsd'obra
Constructora
Edificació
1 técnic/a comercial
Solucions informàtiques
Projectes Cad i Cis d'arquitectura
SCC
1 director
Gestió íècnica muntatges i cons.
Construcció, estudis, obra nova
Carac.
2 caps d'obra
Construcció
Edificació i urbanització
1 coordinador/a d'obres
Constructora
Habitatges
-Anunci
jornada
'Cumc: Selecció de currículums. Carac: Selecció percaracteristiques.Comp: Selecciócompleta. SCC: ServeiCataià de Col·locació. AnunàPublicació d'anunci.
Constructora de rehabilitació i obra nova cap cf obra
Administració de finques Col·laborador/a perarassessorament tècncacomuni-
Promotora d'habitatges del Vallès
instal·lacions industrials, civils i públiques
Coordïnadorcfobra
arquitecte tècnicperacontrald'obresiexecucióde pressupostos pera control, supervisiói gestióeconòmica i lècnica d'obra. Experiència mínima de 2 anys en direcaòa peu d'obra. Edat, entre 23i40anys. Idioma, català i castellà.Vehicle propi. Àreadetreball, Vallès Oriental. Relació liberal.Jomada oficial. Retribució aconvenir amb
mesos.ambpossible continuïtat. Sou negodabtemésavantatgeslncorporaóó immediata, Contacteu amb Inmoros, SL Tel. i fax: 93412 50 02.
tatsdepropietaris, informes, anàliside pressupostos, projectescfobrai assistènciaajuntesdecomunitals. Imprescindible experiència en patologies constructives. Col·laboracions esporàdiques amb dedicació flexible (mínim deShores setmana). Relaciófiberal. Sou negociable més incentius segonsfobra. Signaturacíobra. Incorporació immediata. Contacteu amb: Albert Rodés.Tel: 933183737.
Ref. 6.204
Ret. 6.184
Ref. 6.213
pera pressupostos, mesuraments, presade dades, plarrfcaciàitf recctód'obra Imprescindibleenlre 3 i5 anys d'experiència en tasques similars. Camelde cond jirivehíde propi. Jornada inlensiva o mitja jornada. Relació liberal o contracte laboral (a negociar), de 6
Empresa de manteniment i rehabilitació d'edificis i
signatura d'obres. Incorporació immediata. Les personesinteressades poden conlactar amb Josep Mollfulleda. Tel: 93 87016 B5.
• arquitecte/a tècnic/a o estudiant pendent de projecte. • es valorarà experiència en obres (no és imprescindible). • orientat/ada a la consecució d'objectius, coherent i honest/a. • excel·lent tracte personal per comunicar amb clients. • es valorarà que sigui escalador/a o espeleòleg/Ioga. • es valorarà la creativitat personal. s'ofereix • bon ambient de treball i formació contínua. Envieu currículum a: Maribel Cabrera.Tel: 93 594 20 90. Fax: 93 692 95 59,
Estudi d'arquitectura
Important empresa nacional de serveis informàtics
col·laborador/a lècnic/a
enel sector de Cad d'arquitectura
perassislència a taxacions, treball ambordinador,mòdem,etc. Convenient experiència. Edat, entre 22 i 30 anys. Idioma català. Cal carnet de
tècnic/a comercial de productes de Cad i Gis (ref. TC}
conduir i vehicíe propi. Mitja jornada de tardes (20hores setmanals). Relació liberald'l any. Període de prova cf1 setmana. Sou negociable. Incorporació immediata. Les personesinteressades poden posar-se en contacte amb Uuis Navas. Telèfon: 93 4069310.
Ret. 6.225
es responsabilitzarà de la promoció, venda i assessorament tècnic. després d'un període de formac ó nicial, i amb suport administratiu. perfil • formació en enginyeria, arquitectura tècnica o topografia. • bons coneixements d'Autocad i/o GIS. • cal experiència, coneixemen s d'anglès i vehicle propi s'ofereix • retribució fixa més variable d'acord al lloc i la vàlua. Envieu currículum indicant referència a: Valentín Femàndez. C/Acer, 30-32. 08038 Barcelona. Fax: 93 297 01 81. E-mail: vfernandez@computer2000.es. Ref. 6.215
Informació Mercat de Treball: Telèfon: 93 240 23 58. Fax: 93 240 23 59. E-mail: treball 9apabcn.es
Ret. 6.219
METRO-3, SL, organització immobiliària tècnic/ade projectes per a oficina de projectes del grup immobiliari on es desenvolupen projectes d'execució amb CAD.
perfil • convenient experiència entre 1 i 5 anys en tasques similars. • cal domini d'Autocad. • edat, entre 25 i 35 anys. s'ofereix • jornada oficial. • contracte laboral d'1 any. • sou: 3.700.000,-brut/anual. Incorporació immediata. Interessats poseu-vos en contacte amb G uardiola. Tel: 93 415 27 27. Ref. 6.222
ACTIVI
TA
T5
FORMACIÓ
ORGANITZACIÓ
CURS DE POSTGRAU EN GESTIÓ DE PROJECTES Project manager en edificació i urbanisme presentació Aquest curs aprofundeix en els aspectesque el project manager ha de gestionar en la fase de projecte d'edificació, aspectes clau en la direcció dels equips de projecte i en la gestió amb els diferents agents que intervenen en aquesta fase, i també el manteniment i gestió del projecte durant la fase d'execució i entrega de l'obra.
organitza Fundació Politècnica de Catalunya Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
El curs de postgrau en Gestió de projectes és un dels módulsoptatius de què es compon el programa del màster en Project manager en edíficaciói urbanisme, i acumula 8 crèdits dels 50 que calen per obtenir el títol màster.
dia, hora i lloc Del19defebreral8demaigde1999, elsdivendres.de 16.30 a 21 hores, i els dissabtes, de 9.30 a 14 hores. Sala de conferències del Col·legi. Durada: 80 hores.
Es lliurarà diploma de postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya (als assistents al 80% de les classes) i d'aprofitament.
direcció del màster • Francisco Javíer Llovera, director del Dept. d'Organització d'Empreses delaUPC • Carles Puiggròs, aparellador i project manager.
preu Preu col·legiat: 160.000 PTA. Preu matrícula: 200.000 PTA. Facilitats de pagament al Servei d'Informació. Préstec Pos/grauamb la Caixa d'Enginyers. Tel: 93 20095 22.
programa • Introducció. Conceptes generals i objectius de la fase de projecte. • Abast i objectius del projecte. Aspectes qualitatius, econòmics i planificació del temps. • Organització i recursos. Sistemes, estructures, definició de requeriments, selecció d'equip. • Informació prèvia. Parcel·la, planimetria, geologia, normativa i ordenances, serveis urbans... • Avantprojecte. Concepte arquitectònic i funcional, imatges, procés i correccions. • Projectes administratius. Requeriments, documents i llicències. • Projecte d'execució. Programació, control, contractacions. • Manteniment del projecte. Procediments de revisió, control i requeriments pera l'explotació. • Casosiexemples reals.Comparacióamblessolucionsaplicades. •
I
GESTIÓ
/
SEGURETAT
CURS ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES
CURS GESTIÓ EFICAÇ DEL TEMPS
presentació Carles Puiggròs i Jesús Rodríguez
presentació L'arquitecte tècnic, per les seves característiques professionals, ocupa llocs de responsabilitat en els quals aquestes aptituds es consideren essencials. La formació en habilitats directives pot ajudar-lo a potenciar-les i afacilitarla mateixa gestió professional.
dia i hora Del2defebreral4demarç,dimartsi dijous de18a21h. preu Preu col·legiat: 60.000 PTA. programa • Tipus de contracte. - Segons els tipus de subministrament o servei: subministrament de materials, execuciód'obra, serveis professionals, consultoria, claus en mà, projecte i obra. - Segons el sistema de pagament per: amidament, preu total, paquets de treball. • Característiques de cada tipus de contracte: 1. Aspectes jurídics, econòmics, etc: identificació de les parts, objecte del contracte, pressupost i preu {qualitat i relacióamb l'annex, abast del preu), certificacions, garanties, modificacions respecte els treballs pressupostats, termini d'execució, recepció provisional de l'obra,clàusules penals, liquidació de les obres, qualitat de l'obra. Control de qualitat, seguretat i higiene en el treball, cessió de drets i subcontractes, altres obligacions, rescissió del contracte, assegurances, arbitratge i competència, despeses del contracte, annexos al contracte. 2. Aspectes segons el sistema de pagament: per amidament, per preu total, per paquets de treball.
organitza Col·legi d'Aparelladors amb la col·laboració de DIRECTA (Consultoria dei Desenvolupament de les Organitzacions, grup ASSEOEM). • Estratègia de contractació. • Criteris d'elecció del sistema de contractació. - Definició del pla de contractació. • Selecció de contractistes. - Prequalificacióde participants. • Convocatòria de participació. - Recepcióivaloracióde les ofertes. - Negociació del contracte i adj udicació. • Relació clíent-contractistes. • Sistemadereunions. • Informes. - Gestió de la informació. • Variacions durant l'obra. • Valoracions i pagaments a compte. > Resolució de contractes. • Defectesiacabats. • Finalització i liquidació. • Modalitatd'actuació professional. - Construction Management (consultor). - Management contracting (contractista). •
professor • Joan Plans, soisdirector de DIRECTA dia i hora Divendres, 19i26defebrerde18 a 21 h. Durada: 6 hores lectives. preu Preu col·legiat: 11.000 PTA. Preu matrícula: 16.000 PTA. programa • Descobrir quina és la nostra missió. Rols i fites. • Establir prioritats. • Més enllà de la gestió del temps. • Identificar els nostres problemes en la gestió del temps. A què dediquem els nostre temps? • Millorar l'efectivitat personal. Prioritats d'efectivitat. V
L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR EN OBRA PETITA
LA SEGURETAT A LES DEMOLICIONS I DESCONSTRUCCIÓ Sessions
Sessió tècnica presentació La realitat de la seguretat a la construcció, les obligacions i necessitats que ha general l'aplicació del Decret 1627/97 de condicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció i les experiències acumulades al llarg dels darrers anys, han portat a pensar en la necessitat de dur a terme, dins el programa de formació del Col·legi, uns cursos modulars d'aprofundiment en les tècniques i procediments de seguretat i salut.
coordinador del curs • Ezequiel Bellet dia i hora Del 3 al 24 de febrer, els dimecres de I7a21 hores. durada 16 hores. preu Preu col·legiat: 30.000 PTA. Preu matrícula: 37.500 PTA. programa
Aquest curs completa i amplia la formació dels professionals que mterven en el procés constructiu, i ha de servir per millorar els seus coneixements específics i assolir un nivell de competència avaluable per a promotors, constructores i administracions públiques, que comporti una millora en la seguretat.
• Demolició d'edificis convencionals i demolicions parcials. Conèixer la problemàtica especifica de la seguretat en la demolició d'edificacions aïllades, entre mitgeres, etc. i demolicions parcials d'edificis, incioent-hi les de rehabilitació i reforma.
• Demolicions singulars. Conèixer les tècniques i procediments de seguretat a utilitzar en les demolicions de construccions singulars per les seves dimensions, emplaçament, perillositat i tècniques específiques utilitzades en la seva execució. • Tractament de materials resultants de les demolicions í desconstruccions. Obtenir coneixements sobre la problemàtica de l'electe que sobre el medi ambient, seguretat salut s'origina per materials procedents de demolicions o de desconstruccions, com són l'amiant, el plom, etc. o materials contaminats químicament, biològica o radiactiva, i també les tècniques de prevenció a utilitzar. •
presentació Aquesta sessió pretén oferir una visió general del nou enfocament de la seguretat i els canvis que s'han produït a partir de la publicació del RD1627/1997. Ofereix, una visió global sobre com preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre la missió del coordinador donant pautes d'actuació en fase d'execució d'obres petites.
programa • Introducció als canvis legislatius. • Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials. • L'estudi bàsic de seguretat. • Cas pràctic. •
INSCRIPCIONS
professor • Josep M. Calafell, arquitecte tècnic dia i hora Dimarts, 23 de febrer de 1999. de 16.30 a 21 h. preu Preu col·legiat: 2-000 PTA, Preu matrícula: 5.000 PTA.
Servei d'Informació Telèfon: 93 240 20 60 Fax 9324020 61 E-mail: intormacio@apabcn.es
N
F
O
R
M
A
T
I
ACTIVITATS
U
F O R M A C I Ó
EDIFICACIÓ
I
CASOS
INSTAL1ACIOHS
PRÀCTICS CERTIFICAT
CRITERIS PER PREPARAR INFORMES
CUIIS FAÇANES AMB BEVESTIMENTS
D'HABITABIUTAT
LLEUGERS 0 DE PEDRA
objectius Analitzar críticament els aspectes relacionats con la pràctica habitual en el disseny i construcció de les façanes lleugeres amb revestiment de pedra, els requeriments funcionals, e! càlcul, el muntatge i la normativa. En el curs es lliurarà als assistents, un programa informàtic que ens permetfà fer un pressupost comparatiu entre aquest sistema i altres convencionals. dia, hora i lloc Del8al24defebrer.de16a20.30h. lloc Sala d'actes del Col·legí. preu Preu col·legiat: 35.000 PTA Preu matricula: 42.000 PTA.
informació i inscripcions Servei d'Informació. Telè!on:93240.2060. Fax: 93 240 20 61. E-mail: informació ©apabacn.es temarí • Evolució històrica. • Requeriments funcionals i estètics. • Tipologies. • Tipus de pedres adequades per ales façanes. • Sistemes estructurals i tipus de fixacions. • Permeabilitat i transpiració. • Segellats i sistemes de desguàs de la cambra. • Control de qualitat de tot el sistema constructiu. • Anàlisi comparativa de costos. • Lliurament i demostració d'aplicació informàtica per a l'estudi econòmic. •
AULA
presentació Les activitats de formació d'un cas pràctic tenen com a objectiu donar a conèixer pautes i criteris per poder dur a terme feines específiques dels artitectes tècnicsquees volen iniciaren aquest tipus de treball professional. S'hi traclen casos de petita o mitjana envergadura i de no gaire complexitat per als quals no es requereixen uns coneixements molt profunds d'especialització. S'ensenyarà a través de casos pràctics, les pautes i processos per elaborar els diferents lipus de documents. dia, hora i lloc Dimecres, 12 de febrer, de 16.30 a21 hores. Delegació del Bages-Berguedà. Plana de l'Om, 6de Manresa. Telèfon;938729799.
D'INFORMÀTICA
professor Pere Casademont, arquitecte tècnic. inscripcions Preu col·legiat: 4.500 PTA. Preu matricula: 8.000 PTA. Delegació del 8ages-Berguedà. programa • Definició dels documents lipus, utilitats, similituds i diferències. • Informes. • Peritatge. • Dictamen. • Certifrcats final d'obra, habitabilitat, solidesa, antiguitat, altres. • Estructura dels documents tipus. Models i exemples. • Criteris formals, tècnics, recomanacions, pautes professionals i deontològiques. • Criteris de redacció en llengua catalana. • Fraseologia i vocabulari en català. •
1999
D'HABITATGES USATS presentació Per mitjà de la certificació d'habitabilitat l'arquitecte tècnic adquireix un compromísamb la societat davant un béde primera necessitat. Calqueel tècnictinguíunconeixementaprofundit de la legislació dhabitabilital. dia, hora i lloc I7defebrerdei8a2i hores. Delegació del Vallès Oriental. inscripcions Preu col·legiat: 4.000 PTA Preu matrícula: 6.000 PTA Delegació Vallès Oriental. programa • La cèdula d'habitabilitat de l'habitatge usat. • La certificació: definició, contingut, redacció i vigència. • Tramitació i casos especials. •
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
Aules de Barcelona
Autocad I nivell Autocad II nivell Excel II nivell Iniciació a l'Acces Iniciació a l'Acces Iniciació a l'Excel Internet Internet Internet Introducció a la infor. Microsoft project Microsoft project Microsoft project
del15defebreral4demarç dei 18 de febrer al 30 de març del4al'11de febrer del 12 al 19 de febrer del 8 al 17 de febrer del 9 al 18 de març 8M0defebrer 23i25delebrer 27delebrer del 15 de febrer al 24 de mafç del 22 de febrer all 0 de març del 8 al 24 de març del 27 de febrer al 13 de març
dilluns idimecres, de 19 a 21 h. dimarts i dijous, de 17a 19 h. dijous, de9a13hores. divendres,de9a13h. dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. dimartsidijous. de 19a21 h. dilluns i dimecres, de 19a21 h. dimartsidijous, de 19 a 21 h. dissabte, de 9.30 a13.30 h. dillluns i dimecres, de 19 a 21 h. dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. dissabtes, de9.30a13.30h.
preu col·legiats
preu no col·legiat
60.000,36.000,12.500,10.000,10.000,10.000,8.000,8.000,8.000,28.000,20.000,20.000,20.000,-
rs.ooo,7.000,7.500,4.000,4.000,4.000,1.000,1.000, 1.000,0.000,'5.000,5.000,5.000,-
curs
dates
horari
preu col·legiats
areu 10 col·legiats
• Excel II nivell • Iniciació a l'Excel • Microsoft project
deM5defebreral'1 de març del 8 al 17 de febrer del 8 al 24 de març
dillunsidimecres ( de19a21 h. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dillunsidimecres, de 19a21 h.
12.500,10.000,20.000,-
17.500,10.000,20.000,-
horari
preu col·legiats
preu no col·legiats
dilfunsi dimecres, de 19a 21 h. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dillunsidimecres.de 19a21 h. dillunsidimecres.de 19 a 21 h.
10.000,20.000,10.000.5.000,-
10.000,20.000.10.000,7 000.-.
Aula de Granollers
de l'1 al 10 de febrer del 15 de febrer al 3 de març del 8 al 17 de març 22 i 24 de març
Inscripcions: Servei d'Intormació. Tel: 93 240 20 60. Vallès Occidenlal: Tel: 93 7801110. Vallès Oriental. Tel: 93 879 9176.
©
d'Informació C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel: 932402060 Fax: 932402061 E-mail: informado@apabcn.es
Bages i Berguedà C/Plana de l'Om, 6,3r 08240 Manresa Tel: 938729799 Fax: 938727305 E-mail: caatbages@apabcn.es
Aula de Terrassa
• Iniciació al Word • Microsoft project • Iniciació a l'Excel • Organització del disc
Servei
•
Osona PI. Major, 6. 08500 Vic Tel: 938852611 Fax: 938894534 E-mail: caatosona@apabcn.es
Vallès Occidental C/Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa Tel: 937801110 Fax: 937330651 E-mail: caatvocc@apabcn.es
Vallès Oriental C/Josep Pinol, 8. 08400Granollere Tel: 938790176 Fax: 938790111 E-mail: caatvori@arjabcn.es
ACTIVITATS
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
FORMACIÓ
REHABILITACIÓ PATOLOGIA, DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT Curs Del 17 ai20 de febrer
I
MEDI
AMBIENT
INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES MEDIAMBIENTALS A LA CONSTRUCCIÓ Curs 9,11, Wi25defebrer,2i4demarç objectius El rnedi ambient i la seva preservació està assolint un gran protagonisme social. Aquest fet està comportant uns canvis significatius en els hàbits de la població mundial. La construcció, l'ús i l'enderroc dels edificis es fa a costa d'un impacte molt significatiu sobre l'entorn.
La sensibilitat social, la capacitat limitada del planeta i la torta incidència que en aquest àmbit té el sector de la construcció, ens porta
programa
Tots els professionals de la cons-
canvis que modificaran substan-
•Dimarts 9 de febrer
ció per excel·lència de! segle XX. Però
trucció s'enfronten cada dia amb
cialment els sistemes actuals de
18.00h
també és cert que els problemes de
aquesta problemàtica, sovint sen-
treball en la construcció. Cal que
durabilitat d'aquestes eslructuresexi-
se els coneixements bàsics neces-
tots els professiobals ens hi impli-
Introducció. Medi Ambient I construcció
geixen esforços continuats que han
saris per dictaminar opercontrolar
quem i hi participem amb una cons-
18.15 h
fet desenvolupar les tecnologies de
els productes de reparació. Fer un
presentació El formigó ésel material de construc-
reparació fins a un nivell remarcable.
ràpid i intens reciclatge en aquest
Recepció de participants, lliurament de la documentació i presentació del curs. Visió global de la problemàtica. Què és el desenvolupament
trucció respectuosa amb el medi
sostenible? A càrrec de Josep Xercavins. Càtedra UNESCO.
ambient.
UPC. 19.45h
sentit és el que proposa aquest
Urbanisme i medi ambient. L'ocupació del territori. Ciutats sostenibles. A càrrec de Salvador Rueda, biòleg i psicòleg.
El formigó armat és un composit
curs, en què es veuran les tècni-
Reduir l'impacte amb una tria de
d'extraordinàries possibilitats, mal-
ques que han esdevingut tradicio-
materials i mètodes de treball apro-
grat que, tant en la seva fabricació
nals i les més actuals de diagnosti-
piats, dissenyar els nous edificis
com al llarg de la seva vida, presenta
car i d'intervenir en la reparació
amb parààmetres d'eficiència ener-
•Dijous, 11 de febrer
alguns punts febles.
d'estructures de formigó armat.
géètica i de durabilitat, i preveure la
Edificis sostenibles
futura eliminació o el reciclatge
Departament Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
18.00 h
dels diferents components són unes El preu inclou la documentació del Deí 17 al 20 de febrer.
informació i inscripcions Servei d'informació Telèfon:932402060
60.000 PTA, fins al'1 de febrer.
Fax: 93240 2061
70.000 PTA, després de Mdefebrer.
E-mafi: informació*
tat als edificis, a espais urbans i a
•Dimarts, 16 de febrer
infraestructures, és una necessi-
Els materials
tat per tal de reduir la incidència
18.00h
tar els trets essencials de com es
Sostenible. Acàrrecd'AlbertCuchí.professordeconstnjcciódel'ETSAV.
pot fer una construcció més sostenible, lot introduint millores en els
Recepció de participants i presentació.
seus processos.
• Dijous, 25 de febrer Edificis, toxicitat i salut
16.15 h
Història deí formigó armat, acàrrecde Jaume Rosell.
18.00 h
El formigó com a material, a càrrec de Joan Ramon Rosell.
19.00h
Tipologia estructural del formigó armat, a càrrec de Josep M. Genescà.
informació general
18.00 h
dates
19.00h
de febrer, i 2 i 4 de març, dimarts i
Patologia Lesions físiques en el formigó armat, a càrrec de Cèsar Díaz.
11.00h
Alteracions químiques del formigó, a càrrec d'Enric Vàzquez.
12.00 h
La corrosió de les armadures, a càrrec d'Enric Vàzquez.
Diagnosi 13.00 h
Melodologiadediagnosiaplicada.acàrrecdeXavierCasanovas.
17.30 h
Assaigs destructius i provesquimiques, a càrrec de Joan Ramon Rosell.
lloc
• Dimarts, 2 de març
Sala d'actes del Col·legi.
Els residus de construcció
Primera planta.
18.00h
Runes. 19.45 h
i'ETSAB.
curs que es lliurarà a tots els assistents.
• Divendres, 19 de febrer
• Dijous, 4 de març Exemples de bones practiques
Tècniques d'intervenció
informació i inscripcions
9.00 h
La filosofia de les intervencions, a càrrec de Xavier Casanovas.
9.30 h
Tècniques de prevenció i reparació, a càrrec de Manuel FemàndezCànovas. Materials i tècniques de protecció, a càrrecde Paolo R.L Helene.
12.00 h
Tècniques de reforçament i substitució, per M. F. Cànovas.
16.00 h
Presentació de casos pràctics.
Les vores del cinturó: promociód'habitatges sostenibles pera joves.
Planta baixa del Col·legi.
A càrrec de Francesc Obon, arquitecte tècnic. 19.00h
Fax:932402061-
Efs Molins de Sitges. A càrrec de Xavier MÜlet, arquitecte.
Telèfon:932402060. E-mail: informacio@apabcn.es.
•
18.00 h
Servei d'informació. C/Bon pastor, 5 de Barcelona.
11.00 h
• Dissabte, 20 de febrer. Visita a una o vàries intervencions.
Desconstrucció i reciclatge. Els productes reciclats. A càrrec de Josep M. Gonzàlez Barroso, professor de construcció de
El preu inclou la documentació del
Durabilitat. Interpretació i avaluació de resultats, a càrrec de
La problemàtica dels residus de construcció. L'aplicació del Decret 201/94. A càrrec d'Eduard Sanz, de la Gestora de
preu 20.000 PTA.
PaoioRLHelene.
El soroll, diagnosi i prevenció. A càrrec de Josep Lluís Gonzàlez, catedràtic de construcció de la UPC.
Seguretat estructural. Interpretació i avaluació de resultats, a càrrec de Josep Maria Genescà.
La síndrome de l'edifici malalt. A càrrec de Glòria Cruceia, presidenta de TACESEM.
20.00 h
dijous, de18a21 hores.
9.00 h
Materials potencialment perillosos a la construcció. A càrrec de Ramon Graus, professor del Servei Rehabilitació.
El curs tindrà Ilocelsdies9,11,16Í25
•Dijous, 18 de febrer
19.30h
Materials mediambientalment correctes. Ecoetiquetes.
L'objectiu d'aquesicurs és presen-
Criteris pera l'elecció de materials. L'Agenda de la Construcció
Introducció
i8.30h
Doctor del Departament d'enginyeria química de la UAB. 19.45 h
• Dimecres, 17 de febrer
Les ACV com a eina d'avaluació dels materials i la seva aplicació a ia construcció. A càrrec de Joan Rieradevall.
negativa que l'activitat constructiva té vers el medi ambient.
programa 15.30 h
Implementació d'energies renovables. Eficiència energètica. A càrrec de Joan Josep Escobar. ICAEN.
Integrar paràmetres de sosienibili-
lloc
preu
Edificis d'alta qualitat ambiental, criteris de projectació. A càrrec de Xavier Millet, arquitecte.
19.45 h
curs que es lliurarà a tots els assistents.
Sala d'actes del Col·legi.
bones alternatives.
20.00 h
El Teatre de Balaguer A càrrec d'Albert Cuchí, professor de construcció de l'ETSAV.
•
GUIA
D'EMPRESES
I
SERVEIS
FUSTERIA j j
ESTRUCTURES
Alsina
I Penares. 28 | 0 8 0 1 9 BARCELONA s 93 307 29 33 i 93 307 26 92
FRAPONT CONSTRUCCIONS
EN FUSTA
SOLUCIONS tH ENCOFRATS - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
ENCOFRADOSJ AL&NA SA Poí ind. Pia a en C d Camí de Font Fr< 08110 l·ton·caday Reotac (Barcetóna) Te(. 193) S75 30 00 Fa* 193) SM 70 59
FUSTERIA D'OBRA I PEU A DECORACIÓ
ELECTRICITAT ALUMINOSI
Germans
i CATALANA.S.A.
simon 11 E P
Taulers i fustes de toies les espèciï
M o r t c r i sense rciracció.
per a la Decoració, Interiorisme i fusteria
Rehabilitació C/ Santander. 42-J8. Nau 39. 08020 BARCELONA Te). 278 26 86 • Fax 276 2? 11
AÏLLANTS f |
1LUMINACION
ulofón. 390 • 392 Telefono [<?3| 265 16 63* Fa. 193] 232 77 53 0801 3 6utcelar>o
e Romeu, s/n «08202 SABADELL • tel. 7 2 6 1 9 1 1 >fax 72607 61
08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel. 414 00 16 Fa>202 31 12
REHABILITACIÓ j f t
MAIERIAl ElECTSICO
SERVEIS BOOMERANG > Q. secretaria telefònica
FABRICACION Df BOVEDILLAS DE CERÀMICA 91 RUI
ATENEM TRUCADES PER 6,500 n , , * , CONSTRUCCIÓ - RiïIL·VBILnAaÓ Avgda de la Granvia, 179 Tel. (93) 261 63 0 0 / Fa*. |93) 261 63 20 08908 LHospjuleC de Llobregal (Barcelona)
Tel. 417 35 47 Balmes, 434. 5è. A - Q8022 Barcelona
PREFABRICATS • • _ I I
OBRAS RÉFORUAS IMPERMEAB1LI2ACIONES ALUMINOSIS REFUERZOS ESTRUCTURALES
CFT&Asoc. ASSAIGS
PrefabroilosdcHonnii!i)n.S.A.
D'INTEGRITAT
ESTRUCTURAL
DE I'ILOTS
CONSTRUCCIONES Roselló, 3-10-3-i-í Tel. (93) 245 22 21
c / Padilla, 2&0 • Tel. (931 456 14 53 fax 193! à36 72 85 '08013 Barcelona
08025 liarcclim Fax: (93) 2-)S 61 ÍH
PAVIMENTS Navès Industriales Forjados-Cerramlentos ChatetsParkings Cenlroscomerciales , Panlalanes, etc.
. M s IM>1 M UIAI.S DE FORMICO SI \ [ . l . I H í l t K S DE RIXSINES I PlNTl/RlíS líSI'ECIAI-S
FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 RUBÍ Pg de les1Torres, s'n - Edil. Diamanle Bjos. Fabrica Pol Ind Rubí Sur - Barcelona g 6 9 9 4 2 6 6 • Fax SBB OO 59
- Pressupostos m' i/o Preu tancat.
- Assessorament tècnic.
— EXTRAFORT_
Servei I qualitat-
[astradurl
MMÈf
VALLS* SISTEMASDETECHOS
ROIG CURVADO DE PERFIUS, S.A.
LTER
ROAR, S.A.
Techos desmonrables de escayola aligerada
#
El sistema alemàn para suelos industriales • RetubrimienToí de elevada resbtendo meíànico y quimito. * Repcíadón fàtil, ràpida y eionòmito de badies y griclov * Anlipolvo, impermeobiliíodos, higiérmra y deiofalivoí.
GEOTECNIA,
I
MICROPILOTS.ANCORATGES,
HlDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Pjmon Berenguer IV, 9, bji-os Tel i F i - (Ï77J 792783 • -UB50 CAMBRILS
^Mtlr ^IIT
£-0B4MCIiNOLUSS(E«itl™) felf. (93) 1*1 S7 DO" • Fui 193} 849ttl i
É
Mi|or de Sami, 3. E" 3
T e l i F M (909) 334 132 - 08017 BARCELONA
© Altamente resistentes a la humedad
JÏP
15 ANYS D EXPERIÈNCIA
EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC
9 M.O.
LA
2 horas resistentes
ORATORI
DEL
ALLES
al fuego iraton ACREDITAT per la
ESTRLCTUHES METÀLLKXJES LLEUGERES REFORÇAMENT DE FORJATS -REFORÇ J3-T (DIT 26SJ
F à b r i c a : C i r o . Ueida-Puigcerdo, ím
at de Catalunya pel control
20
Tel. |973J 4 3 20 5 4 , Fa* [ 9 7 3 | 43 2 2 25 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA
ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES
AUTOANIVELLADDRS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTÍrlUOS
Delegación Barcelona: Famodav 7 6 Tel. 193) 3 3 8 39 1 1 , 0 8 5 5 0 L HOSPITALET
C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
IB
Plaça Tetjan. 1 I t r . i> 0S01D Barcelona Tel. 2CS03 39 f a i . 265 11 76
D ' E M P R E S E S
I
S E R V E I S
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Aïllaments, impermeabilització i recobri-
Electricitat i il·luminació
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Prelabricació i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA
REHABILITACIÓ
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Rehabilitació integral
SERVEIS S e r v e i s aplicats a la c o n s i r u c c i ó
EL
REPORTATGE V
J O B N A D E S
I
L ' I N F O R M A T I U N
T
E
R
N
A
C
I
O
N
A
L
S
D ' E S T U D I S
G A U D I N I S T E S
Reus acull els estudiosos de Gaudí El debat guadinià ja no se centra en les polèmiques de si cal o no continuar les obres de la Sagrada Família, la procedència de l'arquitecte o si la seva és una obra d'art sublim o una manifestació paradigmàtica del kitsch. I si aquest debat avui ja no té sentit és perquè Gaudí ha esdevingut una personalitrat de valor universal i perquè els estudis i recerques que es fan volen anar més enllà de l'anècdota sobre la seva vida I obra. Així ho posava de manifest Daniel Giralt-Miracle en finalitzar el 1997 les IV Jornades d'Estudis Gaudinistes. Un any després, les V trobades recullen nous punts de vista sobre aspectes personals, tècnics I artístics de l'obra gaudiniana.
B
l Palau Bofamll de Reus va acollir del 12 al 14 de novembre les cinquenes Jornades internacionals d'estudis gaudinistes, que en aquesta edició han tingut com a tema monogràfic Gaudi i ei Modernisme. Organitzades pel Centre d'Estudis Gaudinistes i l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB), les jornades van reunir estudiosos gaudinistes de procedència diversa, com ara Alemanya, Japó o els Estats Units, a més d'experts de l'Estat espanyol, per debatre i aprofundir en diversos aspectes d'aquell moviment cultural i de l'obra d'Antoni Gaudí. La funció dels espais públics en el modernisme català, els vitralls de Vallgorgina, la construcció de la Sagrada Família, el Modernisme a Salamanca o els projectes de Lluís Domènech i Montaner han estat alguns dels temes que s'han tractat en el decurs de la trobada. Destaca la intervenció de l'historiador Conrad Kent, de la Universitat d'Ohio, que va analitzar els espais públics en el modernisme català; Josep Maria Carandell i Pere Vivas, amb les Llegendes de la Pedrera] Jan Molema, de la Universitat d'Holanda, amb Unes minuciositats en l'obra d'Antoni Gaudi] i l'historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle, que va parlar sobre les estètiques d'avantguarda. La Jornades han comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Reus i el Centre Cultural de Caixa Catalunya. Una de les comunicacions llegides a Reus en el transcurs de les Jornades va ser la dedicada a la construcció de les voltes de la nau central del temple de la Sagrada Família, presentada pels arquitecte; Jordi Coll i Jordi Fauli. i l'arquitecte tècnic i cap d o c a de les obres del Temple, Ramon Espel. La seva actualitat i l'interés d'alguns dels aspectes del procés d'execució d'aquesta obra tan del lot aconsellable la publicació d'un extracte que L'INFORMATIU ofereix a continuació. \/
L'actualitat més recent de les obres de la Sagrada Família de Barcelona va centrar algunes de les ponències presentades a les Jornades celebrades al Palau Bolarull de Reus. En la loto, el comitè organitzador.
E t
N F O R M A T I U V
J O R N A D E S
ESTUDIS
I N T E R N A C I O N A L S
R E P O R T A T G E
C A U D I N I S T C S
Sagrada Família: la construcció de lesvoltes B
de les voltes de les naus de la Sagrada Família. La geometria reglada escollida per Gaudí permet que les rajoles sajustin a una superfície hiperbòlica, perquè s'alineen seguint les generatrius rectes. En l'espai triangular que resta entre les filades de rajola es col·loquen unes peces prefabricades de formigó amb el trencadís de vidre venecià de color verd i or, el qual representa les fulles de palmera que Gaudí volia que fossin presents en aquestes voltes. En resum, les rectes que generen la figura geomètrica ordenen la col·locació de les rajoles i dels elements de color, que així segueixen el ntme i el moviment que marca la mateixa geometria.
n el projecte que Gaudi dissenyà per a les naus del Temple de la Sagrada Família, realitzat en maquetes de guix a escala 1:10. una estructura arborescent de columnes inclinades suporta les voltes formades per una composició de superfícies corbes generades per rectes, hiperboloides i paraboloides. La hiperboloide és la figura geomètfica generada per una recta generatriu que gira al voltant d'un eix i que és tangenl a un cercle o una el·lipse perpendiculars a l'eix. En aquest projecte, eis hiperboloides esdevenen unes lluernes que permeten l'entrada de llum zenitai a l'interior del Temple. La nau principal té dues naus laterals a cada banda de 30 metres d'alçària realitzades amb formigó in situ i una nau central de 45 metres d'alçària. Cada tram de 15 metres d'amplada per 7,5 de llargada de les voltes de la nau central se suporta en quatre columnes i conté sis hiperboloides-lluerna de diferents diàmetres, situats cinc en línia i un de sol. Les columnes, en arribar a les voltes, s'eixamplen amb la forma d'un hiperboloide per poder suportar els hi-
Detsll de les voltes acabades
• perboloides-lluerna. Gaudí resol la intersecció entre dos hiperboloides contigus amb dos elements diferents. A la part central de la intersecció, els dos hiperboloides es prolonguen en l'espai amb unes formes que anomenarem "llengües». Als dos costats d'aquest element, dos paraboloides simètrics enllacen les superfícies corbes dels dos
Sóc en Manel V\yt<\\ í Mf presento
per <ilf
ofefííow • Telèfon Airtel mòbil gratuït, per alta. • Trucades molt barates: 28-J,O ptes./minut. • Atenció permanent al soci trucant al 907 90J, 770 • Possibilitat VIP amb aparell Motorola Startac -el més petit- per a clients d'una altra marca que desitgin obtenir-lo.
GRUP RED Dr. Pi i Molist, 101 - 08031 Barcelona Telèfon: 93 354 ^4 22 Promoció vàlida fins a cap d'any 0 fins que s"esgotin les existències
hiperboloides, gràcies a rectes comunes. Els paraboloides contenen, a la vegada, un hiperboloide petit que permet una puntual entrada de llum natural de dia i artificial a la nit, que alternarà amb la de les lluernes principals. Els dos elements, les "llengües» i els paraboloides, s'han construït amb peces prefabricades de formigó, com les columnes que arriben a les voltes i també els hiperboloides dels seus eixamplaments finals. Les peces s'han fabricat amb un motlle de poliester, realitzat al damunt del model de guix al natural, fet al taller del Temple. L'arquitecte coordinador i director, Jordi Bonet, va considerar adient de construir els hiperboloides-lluerna amb volta de maó de pla 0 volta a la catalana, segons la tècnica tradicional de tres capes superposades de rajola —la primera 0 senzillat unida amb morter ràpid, i les altres dues amb morter de pòrtland. Entre les rajoles decidí d'incorporar-hi uns elements de trencadís. Es tractava d'adaptar aquests sistemes constructius a la forma hiperbòlica
3
El procés de representació
Per construir les voltes, ha calgut dibuixar-les abans en ordinador, tasca que s'ha dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya. El dibuix informàtic de les maquetes de Gaudi ha estat útil primer per definir amb detall i precisió el projecte i fer així la intersecció de les diferents formes geomètriques segons les regles de composició del projecte, i també per donar les dades necessàries que exigia el sistema constructiu escollit. Inicialment s'ha dut a terme el procés geomètric d'encaix de totes les formes reglades primitives, que són els hiperboloides que formen la volta, la intersecció entre si i l'entrega amb el finestral. A continuació, les formes de transició d'un hiperboloide a l'altre, les anomenades «llengües» i els paraboloides intermedis. Per definir algun d'aquests elements s'ha ideat un programa informàtic amb bases matemàtiques per arribar a una solució geomètricament correcta amb un mínim error. El treball amb
' ir
li
4 >A
f
Maqueta, planta, dibuixos informàtics 1 perspectiva de les voltes de ta nau central del temple
EL
REPORTATGE J O R N A D E S
l'ordinador ha estat un gran ajut per a la construcció de la volia de maó de pla, ja que s'ha hagut d'arribar al detall de la col·locació de cada rajola de 20x10x1,5 cm dins la superfície de la hiperboloide per ajudar a resoldre'n el procés constructiu de cada un. Les dades del dibuix informàtic shan utilitzat també en ía construcció d'un esquelet metàl·lic que farà les funcions de cindri per realitzar ta primera capa de rajoles. Aquest esquelet està format per una sèrie de circumferències horitzontals realitzades amb perfils T corbats, i totes les famílies de generatrius rectes que arrencaran de cada cercle, representa-
N F O R M A T
I N T E R N A C I O N A L S
D ' E S T U D I S
G A U D Í N I S T E S
des per rodons d'acer. La posició exacta d'aquests elements serà vital perquè la construcció final amb rajola sigui el màxim possible de precisa i còmoda, i permetrà tant el recolzament i alineació de cada filada de rajoles, com la situació exacta de cada triangle de formigó prefabricat. El dibuix informàtic ha aportat també tota la informació necessària per fer al taller de modelistes de guix del Temple els models al natural de les peces que s'han prefabricat en formigó (l'eixamplament de les columnes, els paraboloídes, les -llengües»).
Secaó de les naus i planta del lempte
A dalt, perspectiva general de l'obra amb la plataforma o ancoratge oe la nova gwa-lone. A baix. vis>ó zenital de la nau.
N
V
F
O
R
J O R N A D E S
M
A
T
I
E L
U
I N T E R N A C I O N A L S
D ' ES TU DI 5
R E P O R T A T G E
G A U D I N I S T E S
Muntatge de la plalaloima de treball. Columnes que suporten les voltes. Preparació del 'nervi' de lormigó. Cindrí metàl·lic. Execució de la volta amb rajola (senzillal)
"in situ». Al seu voltant hi ha tota una sèrie d'encofrats plans de fusta, que a més porten un contramotlle, ja que estan molt inclinats i d'aquesta manera s'evita que el formigó rellisqui. La construcció dels hiperboloides de la volta s'inicia amb el muntatge dels dos paraboloides simètrics i de les «llengües» que hi ha entre els hiperboloides, al damunt dels quals es realitza un nervi de formigó armat que unirà els tres elements entre si i les columnes. Anomenem aquest element com a nerUn cop col·locades les columnes, es vi, perquè en certa manera actua com munten les peces prefabricades de for- les nervadures del gòtic, però aquí somigó que formen l'eixamplament final de bretot en el procés de construcció, ja les columnes, siíuant els vèrtexs segons que permet actuar en cada un dels les coordenades del dibuix informàtic. hiperboloides d'una manera indepenDesprés es procedeix a muntar la part dent. En l'armat dels nervis es deixen inferior de la volta, formada per peces unes esperes laterals per poder lligarprefabricades de volta a la catalana que los més tard amb la hiperboloide. s'elaboren en ta mateixa obra al damunt Un cop cada un dels hiperboloides d'uns cindris metàl·lics i que al mateix resta totalment delimitat per nervis de lemps serveixen de pràctica per als pa- formigó armat o pel finestral, es proceletes que més tard construiran la volta deix a col·locar el cindri metàl·lic que
Pel que ía al procés de construcció, primer es va muntar una àmplia plataforma de treball situada a 39 metres d'altura al damunt de vuit bigues de gelosia de 15 metres de longitud i dos metres de cantell, suportades en els ulls de bou dels finestrals de la nau. A continuació, es construïren els grups de dues columnes que aguanten les voltes, formades cada una de tres tambors cilíndrics prefabricats de formigó i (ormigó armat a l'interior.
servirà de guia per fer la hiperboloide amb les rajoles. El cindri només ocupa la part superior de la hiperboloide, és a dir, el lloc on és sencer en tot el seu voltant. La continuació de la hiperboloide es munta amb unes barres a part. Al damunt d'aquestes barres i del mateix cindri es col·loca una malla de tela de galliner que completa la forma de la hiperboloide i ho deixa tot a punt per
començar-lo a muntar. Llavors s'inicia la construcció de la hiperboloide segons la tècnica de volta de maó de pla o volta a la catalana. Al damunt de la volta es realitza una llosa de formigó armat, amb un doble armat, els rodons del qual segueixen la direcció de les directrius de la hiperboloide. La llosa es formigona amb el sistema de gumtat i serveix per unir els
L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC Ets col·legials ja teniu a I d vostra dispositiu la versió digital de L'INFORMATIU
Travessera de Gràcia. 43 (entre Aribau i Muntaner) I 08021 Barcelona J Tel. 93 201 55 05
La podeu consultar per Internet dins de la pàgina web det Col·legi
Adreça: www.apabcn.es
EL
REPORTATGE J O R N A D E S
diferents hiperboioides. Si ha estat possible interpretar amb fidelitat el projecte definit en les maquetes, dibuixar-lo i construir-lo és sobretot perquè Gaudí decidí de projectar aquesta arquitectura d'arrels naturalistes només amb formes geomètriques. Així, el procés de dibuix informàtic segueix les normes geomètriques i compositives inherents al projecte. Les formes reglades faciliten en gran mesura l'execució dels models de guix i, sobretot, la construcció de les voltes amb rajoles i peces de trencadís. El dibuix informàtic garanteix que el procés d'execució, muntatge i cons-
I
I N T E R N A C I O N A L S
D ' E S T U D I S
N
F
O
R
M
A
T
I
U
G A U D I N I S T E S
trucció de les diferents peces i parts sigui eficient, coherent i precís, perquè s'uneix durant el procés tècnica i artesania sense punts de fricció aparents. Els qualificats operaris de l'obra disposen d'unes dades i elements auxiliars que els ajuden a encaixar els diversos elements. En definitiva, es demostra l'excel·lent intuïció de Gaudí a l'hora d'escollir la geometria més apropiada al seu projecte, que ha donat eficàcia i coherència al procés de dibuix i construcció, amb un resultat que conté indubtables valors estructurals, formals, lumínics i estètics. •
• Consultes telefòniques. • Recepció de circulars. • Declaració anual de l'I.R.P.F. • Trobades fiscals.
VOLTA A LA CATALANA EN SUPERFÍCIES HIPERBÒLWES
H
ha executat la volta segons el sistema tradicional, amb la primera capa de rajoles lligada amb ciment ràpid, doblada seguidament amb dues capes més unides entre si amb ciment pòrtland. A causa de la forma hiperbòlica, les tires de rajoles, que no són més que franges rectes que s'obren a mesura que l'hiperboloide s'eixampla, produeixen un triangle que s'omple quan es fa la primera capa de rajola amb les peces prefabricades de trencadís de diferents tonalitats de verds i daurats, que són fetes a l'Instituí Gaudí de la Construcció per alumnes dels seus cursos. •
I a més, podrà utilitzar tots els nostres serveis amb condicions molt especials. Nom i Cognoms
TRES PEUS HIDRÀULIC
Adreça
H
er posicionar bé aquests elements s'ha inventat un trípode hidràulic que permet moure les peces fins a trobar la seva posició. Un cop al seu lloc, les peces es deixen descansar damunt d'un suport amb els vèrtexs movibles a través d'unes rosques per tal de collocar correctament els punts corresponents. Quan les peces són al seu lloc, es procedeix a apuntalar-les per tal de fer el conjunt més uniforme i rígid a l'hora del formigonat. •
Població
Tel..
Jordi Coll Arquitecte i col·laborador del Departament d'Estructures de la UPC en el dibuix per ordinador de les volies Ramon Espel Arquitecte tècnic i cap d'obra de les obres de! temple de la Sagrada
Família
Jordi Faulí Arquitecte i ajudant de la direcció de les obres del temple de la Sagrada Família
BB &A BERNALDEZ & ASOCIADOS 08021 BARCELONA Te]. 93 4J4 64 24 Fa» 93 209 87 50
I
N
F
O
R
M
I N F O R M A C I Ó
A
T
I
EMPRESES
U
T È C N I C A
I
C O M E R C I A L
PRESTATGERIA COMERCIAL
iNDiX D'ANUNCMNTS DE l'INfOUMATIU NÚMERO 137 SEGONA QUINZENA GENER 1999
El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de gener:
Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la bullleta-resposla que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.
Eco Esteba
Num. de referència
Empresa FRAPONT
2
GRUP ARTYPLAN
4
Pèndol Sociedad Francisco Ros Casares
COPISTERIA MIRACLE/CENTRO
Edilkemin Ibérica
DE REPRODUCCION A COLOR
5 Beck & Heun Rolladem Kasten
CORREDURIA D'ASSEGURANCES LORENTE
7
INSTOP CATALUNYA
11
ARKTEK
12
Fakcit
RED EUROPEA DE LINEAS
26
Novility
LLUNA 1 SOL
28
BERNALDEZ & ASOCIADOS
29
SIPLAST
33
Exclusivas Figueras
Placosa Construcciones desmontables tubulares Weidmüller
interior contraportad;
CERYGRES FIRA DE BARCELONA (CONSTRUMAT)
Weber Broutin Cemarksa
contraportada
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
INFORMATIU
SERVEI D'INFORMACIÓ
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE
COMERCIAL
BARCELONA
Utilitzeu aquesta butlleta per rebre més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està insertat. Marqueu amb un cercle els números desitjats. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada. En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents:
Nom i cognoms Empresa Adreça Població
CP:
Telèfon
Fax:
PUBLICITAT L'INFORMATIU núm. 137 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
portada
contraportada
interior portada
interior contraportada
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.
TEMA
DE
P A V I M E N T S
FONS I
L
R E V E S T I M E N T S
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
C E R À M I C S
I!evolució dels materials ceràmics
es empreses fabricants de materials ceràmics han dedicat en els darrers temps un important esforç per no quedar endarrera en l'evolució dels sistemes constructius. Aquesl esforç està donant com a resultat una millora generalitzada de la qualitat dels materials ceràmics tradicionals i una major segureiat en la seva utilització. En una bona part d'aquests materials es delecta una sèrie de coincidències que marquen el que serien els vectors de desenvolupament, la 1+D del sector.
•
La millora de les característiques del material ceràmic en general n'és la primera constalació. En aquesl capítol cal incloure-hi els increments en l'aïllament lèrmic i acústic, la reducció de l'absorció d'aigua: hidrofugació i, especialment, utilització de gres en comptes d'argila; la millora de les característiques mecàniques: a flexotallant. i també al desgast, com és el cas deN llambordins ceràmics. El segon punt que marca l'evolució de b. ceràmica en construcció és l'increment de les dimensions i del control de la geometria i la progressiva substitució dels morters hidràulics
tradicionals per coles i productes específics. Aquestes millores s'estenen a tols els productes del ram. L'increment de dimensions té una raó clara: la disminució de despeses de col·locació. Però té dues conseqüències: major rigidesa de l'element constructiu resultant i la disminució de la cohesió en disminuir el nombre de juntes. En tercer lloc, el futur dels materials ceràmics passa per la seva progressiva diversificació. Fins ara, els materials ceràmics eren bàsicament generalistes. En la construcció tradicional hi havia una sola peça que resolia totes les situacions constructives. En aquests moments s'està passant dels tres o quatre models ceràmics habituals a solucions molt més precises i amb finalitats molt concretes. També es planteja en peces ceràmiques d'una concepció totalment innovadora on des del format fins a la fixació ha estat pensat per a un ús específic i amb una tècnica de col·locació absolutament contemporània. En la línia contrària s'estan desenvolupant productes amb unes noies característiques que permeten resoldre totes les noves sol-licitacions amb un sol material.
I
N
F
O
P A V I M E N T S
R
M
A
T
I
I
T E M A
U
R E V E S T I M E N T S
D E
F O N S
C E R À M I C S
\Paviïments i revestiments ceràmics d
ins dels materials ceràmics es Irobcn eis pavimenls i els recobrimenls. Els paviments urbans conformats a partir de peces de ceràmica incremenla la seva presència a les nostres ciutats basant-se en les
tes fora de l'àmbiï residencial. Aquesta trajectòria avança paral·lela amb Fevolució del sector de la construcció, una evolució marcada per la reducció dels temps d'execució. la substitució de materials i. en una nova etapa recent, per la consideració del confort, l'estalvi energètic, el cost del manteniment i la relació amb l'entorn. En la fase d'ecabals i al marge de consideracions estètiques, es tendeix a valorar solucions constructives i materials que afavoreixin la consequció d'aquesls objectius.
noves exigències cada cop més fortes de la ciutat actual: la recuperació creixent de l'espai de la ciutat per al vianant i la renovació dels centres històrics. Pel que fa al sector dels recobriments ceràmics, aquest ha experimental en els darrers temps una notable transformació en el camp de la innovació del procés productiu, que De cara a l'expansió en l'ús de la propicia igualment la innovació de rajola ceràmica i quan s'ha arribat a la rajola ceràmica, un alt nivell tant pel tant pel que fa a les CC El sector no havia que als aspectes seves característi- articulat, fins a r a , una tècnics com estèques tècniques politica de promoció tics del producte. com als aspectes tècnica adequada a els esforços es cenestètics. Ens troaquests productes J J tren en potenciar el bem en un moment màrqueting tècnic, en el qual no només es consolida la de manera especial en la difusió dels diversificació tècnica i estètica, sinó criteris de selecció, i en la promoció que també assistim a la recuperació dels paviments i revestiments ceràd'una oferta especialitzada que pot mics fora de l'àmbit residencial, en aspirar a usos diferents a l'àmbit base a una innovada tecnologia de residencial. col·locació. La indústria ceràmica, no obstant això, ha centrat bàsicament els seus esforços en l'àrea industrial i en la innovació del producte sense atendre el seu lloc de destinació, ja sigui per atendre noves o recuperades utilització, com davant l'exigència d'oferir un servei que pugui aportar valor afegit o consolidar l'existent. L'éxit de la rajola d'autor, l'expansió de l'oferta rústica, els avenços en la decoració de la rajola ceràmica i l'eclosió del gres porcelànic, configuren una potent demanda capaç d'atendre el camp de l'interiorisme, encara que amb mancances importants quan es vol promocionar els
Així apareix l'anomenat Projecte Col·locació, desenvolupat per l'Institut de Promoció Ceràmica depenent de la Diputació de Castelló. Es tracta d'un projecte mulliseclorial del qual ja s'han assolit els primers objectius: la creació d'una documentació unitària sobre tecnologia de col·locació de les rajoles ceràmiques, editada en format CD-ROM (vegeu el requadre adjunt), i la concreció d'un projecte formatiu que inclou els continguts i metodologies destinats a la formació dels enrajoladors i subcontractistes.
Veure El ram de paleta: una construcció i
productes en aplicacions no resi- /,,,,,r. L'INFORMATIU Mm. 99. Sego», dencials, on les exigències funcio- quinzena Novembre 19%; Pavimenls urnals es superposen a les purament bans. L'INFORMATIUMm. 123. Primera estètiques. El sector disposa de pro- quinzena Abril 1998. Internet hllp:// wTvw.apabcn.es; Guia electrònica de la tecductes idonis i. no obstant, no ha nologia de colocación de baldosas ceràarticulat una política de promoció micas. Instituïa de Promoción Ceràmica. tècnica adequada a aquests produc- Diputació de Castelló.
TEMA
DE
FONS
P A V I M E N T S
I
N
R E V E S T I M E N T S
Col·locació de rajoles en CD-ROM
F
O
R
M
A
T
I
U
C E R À M I C S
Lafirade la ceràmica
Congrés mundial Qualicer2000
B
B
el 2 al 6 de març se celebrarà a València la setzena edició del Saló Internacional
a ciutat de Castelló
de ceràmica, sanejament, griferia. melèrics pri-
acolliràdet 12 al 15
meres, esmalts i maquinària (Cevisama), que
de març de l'any
constitueix la segona fira mundial de l'especia-
2.000 el VI Congrés
litat en revestiments i es celebra conjuntament
mundial de la qua-
amb el Saló internacional de la pedra natural,
litat de la rajola i
maquinària í afins. Ocupa una extensió de
del paviment cerà-
60.753 metres quadrats nets d'exposició, amb
mic (Qualicer). Es tracta d'una trobada on
parat la Guia de la tecnologia de colocación de
1624 expositors i 64.987 visitants previstos. La
experts d'arreu en producció, col·locació i uti-
baldosas ceràmicas. lambé en versió electròni-
fira presenta les darreres novetats en revesti-
lització del paviment i revestiment ceràmic
ca. Tracta toies les fases del procés de selecció
ments i indústries annexes. Organitza Feria
debaten temes relacionats amb la qualitat de la
i col·locació de rajoles amb una informació
Valencià. Telèfon 96 386 11 00. Internet hltp:/
rajola. El congrés es celebra desde 1990 cada
correcta i ben estructurada i amb un tractament
Avww.feriavalencia.com.
dos anys, després de la fira Cevisama. Està
informàtic de la informació molt útil i d'accés
organitzat per la Cambra de Comerç, Indústria
senzill. Com a apartats més interessants desta-
i Navegació i el Col·legi d'Enginyers Industri-
quen els criteris de selecció del material, el
als de Castelló. El principal objectiu de Quali-
qüestionari de patologies i la normativa especí-
cer és difondre els últims avenços en el sector
fica en text complet. El CD-ROM es iroba a la
ceràmic i intercanviar dades i estudis per a
venda a la Cooperativa Jordi Capell, a la terce-
investigacions futures. La data límit per a la
ra planta del Col·legi. També es pot consultar al
presentació de ponències és el 30 de juny per
Centre de Documentació Josep Renart del
i~0">
Col·legi. Telèfon: 93 240 23 61 E-mail: renart@apabcn.es.
CEVISAMA í>8
als resums i el 31 d'octubre per als treballs complets. Més informació a la Cambra de Comerç de Castelló. Telèfon 964 35 65 00. Internet http://www.qualicer.org.
IIMSONORITZACIO DE TERRES ENRAJOLATS
SOUKARO 2R PLAQUES DE MORTER BETUM-CRETA SOTA RAJOLES SENSE XAPA FLOTANT
de
Q Junta perifèrica | StPLAST
Avantatges de SOUKARO 2R
Q Rajola
• Aïllament acústic per a qualsevol suport.
© Morter de junta I ULTRACOLOR 0
• Sistema ultraprim (2 a 2,5 cm inclosa la rajola). • No es necessària la xapa de morter de 5 a 8 cm de gruix (per a aïllament equivalent). • Morters i coles d'assecatge ràpid.
AÏLLAMENT
• Fàcil i ràpid de col·locar.
?siplast
A C Ú S T I C
A
SOROLLS
D'IMPACTE
PAVIMENT
DIMENSIONS (CM)
,\ L dB (A)
Gres Gres Gres
20x20 30x30 50 x 50
15 15 16
NOVA ADREÇA Comte d'Urgell, 204-206 3r C • 08036 Barcelona Nous TELÈFONS Tel.: 93 363 60 22 • Fax: 93 363 60 23
Morter-cola S 2R SOUKARO 2R, plaques de 50 x 50 cm i 9,5 mm de gruix de morter betumcreta amb armadura de fibra de vidre i amb C3pa inferior
MOLIIUS DE REI - BCI\I Crta Nacional 340,Km.1245,3(Pol.ind.EL PLA) 08750 - MOLINS DE REI - BCN Telf.93 680 10 64 - Fax. 93 668 73 58 - http://www.cerygres.com de dilluns a dissabte de 8:00 a 20:00h PROPI
CONSTRUMAT B
A
R
C
E
L
O
N
A
SALÓN INTERNACIONAL DE LA CONSTRUCCION
UN ENCUENTRO MUY CONSTRUCTIVO PARA SU NEGOCIO Del 1 2 a l 17 de a b r i l de 1 9 9 9 t e n d r a l u g a r Construmat Barcelona, Salòn Internacional de la Construccíón. Para que usted descubra, d e s d e una c i u d a d d e p r i v i l e g i o , el futuro de la c o n s t r u c c i ó n , hoy. Con los últimos avances en materiales, tecnologías y procesos. Los principales firmos. Toclos los sectores. Las tendenciós de futuro. Donde podrà establecer contactos con empresos de todo el mundo. No f a l t e a su c i t a
con
Construmat y con Barcelona.
1 2 - 1 7
a b r i l
1 9
9
9
Construmat y Barcelona, mucho que ver
Fira de Barcelona Av. Reina Ma Cri
s/n 08004 Barcelona. Tel. 93 2332000 Fax 93 2332287
htlp://www.salonconsirumat.com
IBMRIAlk