INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
PRIMERA
QUINZENA
PREU
170
PTA -
FEBRER
1 euro
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
1999
Europa construirà 1.849.000 nous | habitatges La reactivadó econòmica general propicia una recuperació de les activitats constructives
II Congrés d'Història deia Construcció 4
per Antoni Paricio
S Es publica la nova Instrucció del formigó
Les professions tècniques desencallen la LOE
r». ^ 1
El Centre respon: Doble cable en bastides penjades
H f Q a construcció europea travessa una fase de creixement ^ K que es preveu que es mantingui fins a l'any 2.000. Aquesta situació és encara més acusada a l'Estat espanyol amb taxes anuals previstes del +4% (1999) i +3% (2.000). Per aquest any es preveu, a Europa, la construcció de 1.849.000 habitatges.
ElCol·legi subvenciona 6 projectes de cooperació La Barcelona verda H
Responsabilitat civil i prevenció del risc: Emirs de replanteig
1 0
a sala d'exposicions del Col·legi acollirà al febrer i març, La Barcelona verda, que lorma part de la mostra Barcelona 1979-2004: deldesenvolupament a ía ciutat de qualitat. S'inaugura el diumenge 21 de febrer, amb un recorregut en bicicleta que passarà per les quatre seus que participen en aquesia iniciativa: els col·legis d'aparelladors, arquitectes i enginyers industrials i l'Ajuntament de Barcelona,
PiTsos Euroconstruct
i
• .
f
* *
n ( ï ( - H
El tema
[ PHIMERAQUINZENAFE8HER99
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A EUROPA
Segons les informacions aportades per tots els països que integren la xarxa Euroconstruct ''•', (http://www.euroconstruct.com) en la Conferència que ha tingut lloc recentment a Berlín, el sector de la construcció a Europa travessa una fase de creixement que es preveu que es mantingui fins a l'any 2000, dins La qual, el comportament d'Espanya sobresurt i s'alinea entre els de major dinamisme.
Creix la construcció europea Catalunya incrementarà enguany l'activitat en un 6% W'^È
3 reactivació econòmica gene-
(+3,7%), modera també aquesta taxa per al
i ^ H
ralítzada propicia una recuperació
99, amb un creixement previst del +2,6%.
de les activitals constructives en el conjunt
La recuperació de la construcció a Espa-
de països de l'Europa Occidental, fins i tol
nya no solament sobresurt de la mitjana en
en aquells on fins fa poc s'enregistraven
termes de variació anual sinó que també per
taxes negatives de creixement anual, entre
la significació que té dintre de l'economia
els quals es podria incloure Espanya.
global del país.
L'evolució anual prevista per Espanya es
De fet, la quota que et sector de la cons-
situa per sobre de la mitjana europea, amb
trucció representa dins del PIB conjunt dels
unes taxes anuals del +5% per a 1998, +4%,
quinze països tendeix a disminuir. L'any 1993
per al 99 i +3%, per al 2000, enfront de +1,6%,
era del 10,8%, el 97 es va situar en el 10,3%
+2,4% i +2,1%, respectivament, que s'obté
i les previsions per al 2000 la situen en el
de calcular l'evolució mitjana europea.
10%. Ens trobem en un moment en què la
La punta de creixement a Espanya se si-
construcció no és el principal punt d'inversió
tua en aquest any passat, mentre que per al
i d'estfmul de l'economia í, com a conse-
conjunt d'Europa sembla retardar-se al 99
qüència, tot i els creixements anuals de pro-
{+2,4%). De fet, la punta del 99 a Europa ve
ducció, aquests es situen per sota del crei-
explicada per les importants recuperacions
xement global de l'economia.
previstes en tres dels cinc grans països,
En el cas d'Espanya, el creixement de la
que són els que tenen un pes específic més
construcció es troba el 1998 (+5%) clara-
elevat i condicionen fortament, per tant, les
ment per sobre del PIB espanyol (+3,8%) i la
mitjanes: França (+1,8%, el 98 i +2,7%, el
previsió és que en el 99 que to just iniciem,
91), Itàlia (+2,8%, el 98 i +3,2%, el 99) i
segueixi tenint un paper inductor de creixe-
Alemanya (-1,9%, el 98 i +1,3%, el 99). El
ment, amb un diferencial també a favor del
Regne Unit que, de la mateixa manera que
sector de 4 dècimes, amb un +4%. respecte
Espanya preveu un fort augment per a 1998
del +3,6%, previst pel PIB.
ia conferència Euroconstruct de prospectiva del sector
•
La rehabilitació és el subsector més dinàmic
important procedeix d'èpoques, no tan llu-
pectives temporals dintre dels
nyanes, caracteritzades però per la molt bai-
sectors de la construcció. La rehabilitació
xa qualitat de construcció. També explica
guanya continuadament quota de mercat, fins
aquest potencial el fet de la diferència de
i lot allà on la cultura del manteniment, millo-
dedicació que Espanya atorga a aquests ti-
respectius
ra i posada al dia no són una novetat.
pus d'obres en comparació amb el conjunt
La construcció d'habitatges presenta, en
d'Europa perquè la consciència de rehabilita-
canvi, fortes diferències entre molts països
ció es va introduir a Espanya molt més tard
europeus i Espanya. El subsector residenci-
que a la majoria de països de l'Europa del
al, a Europa, passa pera una fase recessi-
nord i central.
va, amb una caiguda neta d'activitat prevista
No obstant això, és interessant destacar
per a 1998 (-1,7%) i que només es preveu
que gairebé tots els instituts que configuren
que millori molt tímidament en els dos exerci-
| w f l
| subsector que presenta un comportament més dinàmic i estable en el temps,
la xarxa Euroconslruct (especialment en l'àm-
cis posteriors. Aquest comportament contras-
^ ^ H
tant a Espanya com a la major part de països d'Europa és el de la rehabilitació i
bit de l'Europa occidental) donen una
ta fortament amb el que s'està experimentant
manteniment. Se sap que a Espanya el potencial d'obres de rehabilitació és molt elevat, a
significació molt elevada a la rehabilitació i
a Espanya, on l'habitatge és gairebé el motor
causa de què una part també important dels parcs d'edificis és molt antiga i que una altra part
manteniment dels edificis i a la seves pers-
bàsic de la construcció, amb creixements
PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
El tema EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A EUROPA
molt elevats des de l'any 1994 (entre +5% i +6% anuals entre 1996 i 1998). Són diverses les causes que expliquen l'atonia del subsector habitatge a Europa, però entre les més significatives caldria apuntar, en primer lloc, la relativa saturació d'alguns mercats importants com el d'Alemanya i Àustria, on s'havia construït per sobre de la capacitat d'absorció de la població en el període 95,96 i 97 (cal tenir present que només el mercat alemany suposa el 24% de tota la nova oferta europea). Un segon element explicatiu de l'atonia del residencial és el procés d'ajust a què es veuen obligats molls mercats acostumats a fortes inversions públiques i que ara estan vivint processos intensos de desintervenció. Es troben en aquest cas, d'una manera molt singular, Holanda, Suècia i Noruega. Malgrat aquestes explicacions, que es podrien qualificar de circumstancials i d'específiques, és contradictori que el sector de l'habitatge a Europa no respongui als importants
La construcció a Catalunya, al final de 1998
estímuls positius que reben per la banda de la demanda: clima econòmic favorable; baixos tipus d'interès; reducció de l'atur; augment de les rendes; menor atractiu de l'estalvi financer; millora de la confiança de les famílies; abundància d'oferta de préstecs. Segons els experts europeus sobre el tema «una tal combinació de factors positius és relativament excepcional i, per tant, si la recuperació del sector de l'habitatge no es produeix en aquest context es fa difícil de preveure com es podrà produir més tard". | J | És evident que, a Espanya, la construcció de nous habitatges respon de manera directa a aquest conjunt d'estímuls. Les elevades taxes de creixement dels darrers anys corresponen a augmenis continuats en el nombre de nous habitatges visats, sempre sota l'expectativa que una millora en la demanda haurà de propiciar una bona absorció en el mercat.
Nombre d'habitatges de nova construcció (milers D'unitats)
'Pafs
1-
1996
1997
1998
1999
2000
284
339
390
360
330
Euroconstrucf
1.829
1.903
1.907
1.849
1.826
%Espanya/Euro
15,5%
17,8% 2 0 , 5 %
19,5%
18,1%
Espanya
"Zona formada per 15 països de l'Europa Occidental Font: Euroconstruct-ITEC
& ï f l
n a
^ ^ H
vegada més, quan ens referim a
Davant una situació tan expansiva, i per
la construcció a Catalunya, hem de
asserenar algunes opinions que consideren
parlar d'una exageració de les fluctuacions
els nivells assolits excessius per al potenci-
que enregistra el mercat espanyol.
al de demanda, pot ser interessant apuntar
Els moviments anuals, tant pel conjunt del
que les informacions de visats dels dos dar-
Espanya ocupa així el segon lloc, després d'Alemanya, en la seva oferta d'habitatge nou
sector com per cada un dels subsectors són
rers mesos assenyalen una inflexió en la
en el conjunt de l'Europa occidental i s'observa en el quadre adjunt que el seu pes en els anys
del mateix signe a Catalunya que a Espanya,
tendència, amb una caiguda dels valors rela-
98 i 99 serà de l'ordre del 20% del total.
però en canvi també mostra que els valors
tius d'octubre i novembre del 98 respecte
absoluts són moll més intensos aquí. La re-
dels del 97. Aquest comportament d'íníci tí-
creixement, l'està seguint Portugal, per bé que la seva quota de mercat no arriba al 5% del
cuperació d'activitat prevista per a 1998, que
mid de moderació s'observa en tots els col·-
total europeu. També França, després d'un llarg període recessiu inicia enguany una fase de
ja hem vist que a Espanya significava una de
legis d'aparelladors de Catalunya, per bé que
recuperació que es preveu important fins a l'any 2000. Dins de l'àrea mediterrània, només
les taxes més elevades d'Europa (+5%), es
on es mostra major contundència és a l'àrea
Itàlia trenca aquest model de conducta expansiva, persistint en baixades continuades delas
veurà probablement superada a Catalunya,
de la província de Barcelona.
Un comportament semblant al d'Espanya, però encara més intens pel que fa a taxes de
amb una variació prevista per la Cambra Ofi-
nous habitatges iniciats anualment.
cial de Contractistes d'Obres de Catalunya
L'elevat nivell d'oferta d'Espanya ve acompanyat actualment, però, per alguns símptomes de risc, relacionats amb la generació d'estocs i amb les probables tensions en els preus. Si
del+6%.
Encara és prematur fer previsions per a l'any 99, però si aquest canvi de tendència es confirmés la construcció d'habitatges po-
Influiran d'una manera clara a obtenir
dria tornar a cotes més absorbibles, encara
aquesls resultats no assolits des del final
que això no tingui una traducció en el nivell
La construcció no-residencial, tant a Espanya, com al conjunt de l'Europa occidental ha
dels anys 80, en primer lloc l'acusat dinamis-
d'activitat ja que l'any vinent seguirà havent-
posat fi a la seva fase recessiva (amb una certa antelació a Espanya, respecte de la mitjana
me de les noves obres de construcció d'ha-
hi un dels nivells més alls d'obra en curs,
europea], com a conseqüència lògica de la millora del context econòmic general i, per tant,
bitatges i, en segon lloc, l'anhelada recupe-
dels darrers vint anys, a Catalunya.
sembla oferir perspectives de creixement a mig termini, en la mesura que les condicions de
ració del sector de l'obra civil, després de
l'actívital econòmica industrial i de serveis continuïn mostranl-se favorables i expansives.
sis llargs exercicis de caigudes molt inten-
Carme Trilla Cap del Gabinet d'Estudis de l'Asso-
ses i continuades.
ciatió de Promotors Constructors d'Edificis de Barcelona
aquests aspectes no són controlats hi ha, en efecte, perill de pèrdua d'adaptació de la nova oferta a les necessitats i possibilitats de la demanda.
L'obra civil és el subsector que s'ha vist més afectal per les prescripcions d'ajust al programa de Maastricht, en gairebé tots els països que formen part de la Unió Monetària. En
•
El fort increment atribuït a la construcció
els països no inclosos dins d'aquesta àrea. també s'han produït processos semblants de
d'habitatges és degui al fet que els nous pro-
racionalització de la despesa pública que han atectat la capacitat d'inversió.
jectes visats als col·legis d'aparelladors no
111
El comentari generalitzat és. però. que la severitat pública del període 95-97, ha tingut uns
han parat de créixer durant aquest any, lot i
França. Alemanya, Irlanda, Malta. Holanda,
Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia,
beneficis indirectes, per la via del saneiament dels dèficits í la baixada dels tipus d'interès,
que en l'exercici del 97 havien arribat a nivells
Noruega, Portugal. Espanya. Suècia, Suïs-
de manera que, en el moment present molls països poden reemprendre polítiques inversores
desconeguts en els darrers vint anys. La xifra
sa i el Regne Unit.
en infraestructures per suplir les mancances de la fase anterior. En el conjunt d'Europa, ja en
final del 97 va ser de 58.301 habitatges, és a
'•'Palnck de la Morvonnais. BIPE Consell.
el 97 es van enregistrar creixements en aquesta àrea i, en el cas d'Espanya, la millora es
dir, una mitjana mensual de 4.858, mentre que
Paris, en el seu informe Alew
enguany, ja en el mes de novembre s'havia
Conslfuction.
arribat a les 65.347 unitats. 5.941 mensuals,
Euroconstruct de Berlín, desembre 1998.
és adir, un 22.2% mensual més.
EuroconstrucHTEC.
preveu per a enguany, amb la certesa que es mantindrà en els dos exercicis posteriors.
•
Residenlial
presenial a la Conferència
I PRIMERAQUINZENAF£BRER99
Punts de vista PATRIMONI
segle XIX i XX, oficis de picapedrer i fuster, i mor-
I I Congrés d' Història de la Construcció
ters i revestiments. La participació s'ha ampliat amb intervencions italianes i portugueses cosa que ha enriquit les aportacions i els diferents
"El debat sobre la intervenció en el patrimoni amb materials i criteris d'avui sovint aporta experiències negatives"
Societat en la qual, entre altres qüestions es va debatre si calia fer els congressos més temàtics i no pas tan generalistes, ja que això n'impedeix l'aprofundiment. Una vegada analitzats els pros i els contres, es va decidir fer
punts de vista en els de-
una jornada temàtica els
bats generals. Ca! destacar-ne els següents lemes:
anys alterns entre congressos i mantenir
a) Treballs desenvolupats en línies de col·-
l'actual criteri d'amplitud, sobretot perquè
laboració. Es podria destacar el que està
la participació sigui més àmplia. També es
promovent el CEHOPU per a l'estudi de por-
va decidir fer el proper congrés a Madrid
tada d'aigües a Mérida pels romans, en el
ampliant-ne la participació a investigadors
qual la col·laboració entre arqueòlegs, histo-
d'altres països i, per tant, fer-lo d'àmbit
riadors i tècnics afavoreix la investigació i
internacional.
•
les conclusions de l'estudi. b )Els mètodes de datació dels materials. No com a experts sinó com a usuaris, es va plantejar el debat sobre l'ús del mètode del carboni
Antoni Paricio
Profess
14 enfront del de la termo-
luminescència en la fiabilitat de ta datació de l'edat dels materials. Pel que es va exposar, sembla que aquest últim a pesar de ser més actual i innovador, és encertat per a la ceràmica però no per a morters, ja que té molts errors. c) Autocrítiques en intervencions sobre edificis històrics amb materials o criteris contemporanis. És un tema molt debatut però sempre aporta experiències, molles vegades negatives. En podríem destacar els extrasdossats en formigó que es realitzen normalment en gruixos de parets reconstruïdes, ja que afavoreixen una variació del sistema de transpiració dels edificis i, com a conseqüència, un retorn del vapor en forma de sals. Una altra actitud problemàtica que es va debatre va ser els canvis en l'esquema d'esforços quan es rebleixen les voltes que inicialment eren reblertes de sorra i olles. d)Els mètodes d'anàlisi de construccions històriques. Aquest és un tema de debat que es planteja directament o indirectament en la majoria de congressos o jornades d'aquests últims anys. Fins a quin punt les modernes tecnologies d'anàlisi numèric són vàlides com a mètode d'anàlisi de la realitat dels nostres edificis? Uns es pregunten. Aquests mètodes són tan qüestionables com l'estàtica gràfica, ja que en el seu moment també va constituir una eina útil de treball, afirmen uns p > J
urani els dies 22, 23 i 24 del passat mes d'octubre es va celebrar a la
•
Corunya el II Congrés Nacional d'Història de la Construcció. L'organització va anar
•
altres. Continuarà...
a càrrec de la Societat Espanyola d'Història de la Construcció i del Departament de Construc-
Si haguéssim de resumir el Congrés dirí-
cions Arquitectòniques de la Universitat de la Corunya; el seu "bon fer" va destacar tant en
em que encara falta camí per recórrer, mal-
les relacions amb els comunicants abans i durant el Congrés, com en el marc en què es van
grat que s'ha avançat en la qualitat. Algunes
desenvolupar les principals activitats.
opinions més incisives manifesten que, en
Respecte al contingut del Congrés, cal esmentar que segons les dades aportades pel
general, troben a faltar "mètode", un fil con-
Comitè Científic, es van proposar més de 140 comunicacions, de les quals inicialment es van
ductor, un argument.. .També es fa una auto-
seleccionar 90; definitivament, però, se n'han presentat 65. Aquest fet és important, compa-
crítica en el sentit que hi ha poca participa-
rativament parlant, ja que en el primer Congrés, per la novetat o bé per altres qüestions, es
I
L'INFORMATIU.
Telèfon directe: 93 2-10 23 76 Fax: 93 240 23 64 E-mail; intormatiu@apabcn.es L'INFORMATIU digital: http://www.apat)cn.es Consell de redacció: Carles Cartanà. Joan Gay, Lydia Perera, Ramon Puig i Jordi Marlel (versió digital) Direcció: Carles Cariaria Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabriela Schòn i Vicenç Font Assessor amen! lingüístic: Àngels 8 a I! a r à Fotografia: Javier García Die, Chopo Disseny gràlic: RGR Folòllls: Mlga Impressió: Romarg ral Diposll legal: B-423S9-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 93 2-10 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/ Bon Pastor. 5 08021 Barcelona. Telèlon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: CoUegl d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona. Son Pastor. 5.08021 Barcelona. Tel, 93 240 20 60. Fax. 93 240 20 61 Osona: PI. Maior, 6. OS500 Vic. Tel. 93 885 26 11 Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6. 08240 Manresa. Tel. 93 872 97 99. Vallès Oriental: Josep Piüol, 8. 08400 Granollers. Tel. 93 879 01 76 Vallès Occidental: Sani Francesc, 18. 08221 Terrassa. Tel. 93 780 11 10 JUNTA DE GOVERN: President: Bernat Ochoa Secrelari: Xavier Bardají Comptadora: Carlota Aguado Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Albert López Ibotra, Joan Ardèvol, Maria Teresa Serna i Xavier Cols Delegats: Osona: Bernal Noguera Bages Berguedà: Jaume Juanola Vallàs Oriental: Frederic de Buen Vallès Occidental: Salvador Navarro Gerent: Joan Gay
ció dels de fora de la Universitat, amb un
van acceptar totes les comunicacions proposades. Un altre aspecte qualitatiu que cal desta-
segon agreujant, i és que els tècnics encara
car és l'intent d'agrupar les comunicacions per grups amb certa afinitat per tai d'evitar la
tenen un pes massa important en el conjunt.
dispersió. En aquest cas les sessions s'han dividit en: obres hidràuliques, prehistòria,
Per últim, cal manifestar que, paral·lelament
fortificacions, construcció medieval, arquitectura popular i vernacla, voltes, construcció del
als actes, es va fer una assemblea de la
Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU
PRIMERAOUINZENA FEBRER 99
-I Punts de vista h
H ^ |
a fa uns mesos, que els veïns de
^ ^ H
la plaça Reial de Barcelona van inici-
Plaça Reial
ar una penjada de pancartes en protesta pel
ció, sobretot la població jove, tomi o no se'n vagi del barri, cal oferir-li —a més d'un preu raonable del sòl— unes condicions mínimes de confort i serveis que compensin prou el
soroll dels músics de carrer —i altres perso-
que ofereixen les noves urbanitzacions peri-
natges— a altes hores de la matinada. El
fèriques. Amb tanta "recuperació" dels tei-
fenomen no és nou, veïns d'altres places i
xits històrics de ta ciutat, s'han oblidat un xic
espais públics de Ciutat Vella han manitestat
massa els postulats d'habitabilítat del movi-
les mateixes queixes darrerament. La particu-
ment modern, o del mateix Cerdà.
laritat d'aquest cas rau en l'enginy dels tex-
Al barri antic de Barcelona no li calen ja
tos de la majoria de pancartes penjades als
més places, ni dures ni toves, ni més locals
balcons.
comercials —ni crec que pugui suportar gaires
D'aquest fet, se'n poden desprendre dues
més— grans equipaments culturals, i en can-
reflexions. La primera confirma que qualsevol
vi, li manca tranquil·litat, facilitat per aparcar,
missatge aconsegueix més difusió, si duu
instal·lacions esportives, espais verds i, so-
una dosi d'enginy i simpatia. La segona, més
bretot, espai lliure. En una entrevista amb el
p e s s i m i s t a , és una reflexió s o b r e la
director alemany Wim Wenders sobre la seva pel·lícula DerHimmelúberBertin{£\
compatibilització dels usos residencials i de
cel sobre
Berlín), deia que la qualitat de vida és direc-
"lleure" nocturn. És cert que el problema no
tament proporcional a la quantitat d'espai ver-
és exclusiu del barri antic de Barcelona, pas-
ge, lliure, sense planificar, del qual es pugui
sa a tot arreu on coexisteixen els dos usos.
gaudir" 1 . Fent cas a aquesta idea, amb la
També és cert que per arreglar aquest proble-
qual estic totalment d'acord, la qualitat de
ma en concret el que caldria, sobretot, és
vida de Ciutat Vella és molt baixa. I això s'ha
consideració i respecte envers els altres, però
decorregir 12 ', si volem que hi hagi més justí-
també és cert que és un reflex d'un problema
cia
d'un abast molt més ampli que entra de ple en
social
Barcelona.
l'àmbit de l'urbanisme.
i
equilibrí
urbanístic
a
•
SilviaAkoba
Des dels inicis, l'ajuntament democràtic ha volgut revitalílzar el nucli antic de la ciutat.
procés de regeneració s'hagi fet de planta
sentatiu com és la plaça que hi ha al davant
Fent cas a urbanistes i arquitectes, ha poten-
baixa en amunt.
del MACBA, en un camp de futbol-sala, és
ciat la terciarització per recuperar i dignificar la
L'altra cara del problema apareix quan les ac-
que alguna cosa no va bé. Només cal veure
vida d'aquests carrers que s'abocaven a un
tuacions previstes per regenerar els barris no
les cases que hi ha al darrere del mural de
procés de marginació greu. El problema ha sor-
aconsegueixen plenament el seu objectiu. Així
Chillida per adonar-se que hi ha un desequi-
git, per una part, en l'excés d'èxit d'aquesta
ha passat amb els grans equipaments cultu-
libri entre els elements representatius i el
terciarització precisament en barris que tenien
rals que s'han implantat els darrers anys al
teixit urbà i social del barri. I aquest dese-
l'índex mínim de degradació, com poden ser el
barri del Raval. No és que no hagi d'haver-hi
quilibri cal corregir-lo ara, perquè va contra
del Pi i el de la Ribera. En aquest últim, la gran
grans equipaments com són el Liceu, la Uni-
els objectius que pretenia assolir. Per una
transformació soferta a planta baixa, en els
versitat o el CCCB, encara que beneficiïn
banda, crea un greuge comparatiu entre la
últims anys, no ha beneficiat els seus habi-
més a col·lectius no residents al barri. Al
inversió en equipaments i la inversió per re-
tants-residents sinó que ells mateixos es quei-
contrari. Crec que aquesta barreja, és molt
generar la resta del barri, que crea descon-
xen de pèrdua d'identitat del barri, de manca
positiva, i una vacuna força efectiva contra
fiança i animadversió per part dels seus ha-
de tranquil·litat nocturna i d'encariment gene-
la marginació social. Però quan els veïns
bitants contra allò que haurien d'apreciar com
ralitzat de productes i habitatges, sense que el
converteixen un espai tan magnífic i repre-
a seu. I per una altra, si es vol que la pobla-
J o s e p OHvé
Arquitecte
"'Quaderns núm. 177. «La ciutat, conversa entre Wim Wenders i Hans Kollhoff* (?í En part, aquesta idea hi ès a Santa Caterina amb una actuació valenta de creació de nous espais, tot i que em temo. que en aquests no es podrà -muntar-, per exemple, un partit espontani de futbol un dissabte al mati.
hi trenqui el cap • * :
IW no nu zstisi íiu\ ïi\c Numancia. 14. Bajo. Vigo ( Pontevedra) 36206 professional Tel. 986 - 26.61.38 Fax. 986 - 26.79.24 software US ESPEREM ELS DIES 24 i 25 DE FEBRER A LA MOSTRA D'APLICACIONS INFORMÀTIQUES QUE S'INSTAL·LA AL COL·LEGI. PLANTA BAIXA
i
I PRIMERAOUINZENAFEBRER99
El noticiari COOPERACIÓ
I
El Col·legi subvenciona sis projectes de cooperació internacional Camerun, Panamà, Nicaragua, Cuba, i Burkina Fasso rebran el 0 7 % del pressupost col·legial P ^ f l a Junta de Govern del Col·legi, ^^m reunida el proppassat 16 de novembre va aprovar, a proposta de la Comissió 0,7,l'aplicació pressupostària corresponent al 0,7% destinat a projectes de cooperació per al desenvolupament. En aquesta segona convocatòria, es van rebre nou propostes, vinculades totes amb el sector de la construcció i rehabilitació (ja siguin d'habilalges, equipaments o bé infrastructures), de les quals Ires tornaven a presentar el mateix projecte de l'any anlerior, per garantir-ne la continuació i, en algun cas,
la seva finalítzacíó. En aquesta ocasió, es van seleccionar sis projectes, escollits d'acord amb els barems establerts i aprovats per la Comissió 0,7, donanl prioritat a aquells que evidenciaven una viabilitat i continuïtat, tant pel que fa a la seva aplicació pràctica com per la seva capacitat pressupostària. També es va valorar la presència i intervenció de professionals i estudiants d'arquitectura tècnica en els projectes. Tots els projectes rebran ajuis que oscilIen entre un milió i un milió i mig de pessetes
per a cadascun. Durant aquest any que tot just encetem, la Comissió 0,7 s'encarregarà de vetllar pel seguiment i la bona gestió de toies aquestes propostes subvencionades pel Col·legi. En aquest mateix sentit, en l'última Assamblea Col·legial, celebrada el passat 15 de desembre, es va aprovar, juntament amb els pressupostos per al 1999, un ajut especial del 0,3% del pressuposi per a projectes de reconstrucció en els països afectats per l'huracà Mitch. La Junta de Govern del Col·legi, i la Co-
missió 0,7 han fel una valoració molt positiva de la tasca realitzada en aquests anys, no tan sols perquè amb aquesta iniciativa s'ha aconseguit posar en pràctica projectes de cooperació amb països d'Amèrica Central i de l'Àfrica, sinó també perquè ha permès compartir l'experiència de la solidaritat amb organismes, entitats i persones que fan de la cooperació una opció de vida. • Mireia Ribera Secretaris de la Comissió Q'7% Telèfon: 93 240 B 66 E-mail: serma@apahcn.es
Llistat dels projectes seleccionats:
Nom del projecte: BÒBILA A LOGB1COY-NYANON Organització que el presenta: Agermanament sense fronteres / Enginyers sense fronteres Localització geogràfica: Logbycoy, districte Nyaon, Camerun. Àfrica Objectiu: Construcció d'una bòbila per a la fabricació de totxos destinats a la construcció, aprofitant les terres argiloses de la zona. Aquesta acció està integrada dins del Pla de desenvolupament global de tot el districte de Nyaon, per tal d'impulsar l'economia rural i millorar el benestar social. Nom del projecte: CONSTRUCCIÓ O'UNA ESCOLA A L' ILLA DE NALUENGA Organització que el presenta: Farmacéuticos Industriales y Cooperantes. Localització geogràfica: Illa de Naluenga (Arxipèlag de San Blas o Kuna Yala). Panamà. Objectiu:Construcció d'una escola pei a 80 alumnes per l'aprenentatge de la cultura Kuna.
Nom del projecte: COMPLEX TERMAL SAN FRANCISCO LIBRE Organització que el presenta: Arquitectossin Fronteras. Espaiia Localització geogràfica: San Francisco Libre (Nicaragua). Objectiu: Construir un complex termal per tractar malalties de la pell. Aquest projecte ja va rebre ajut de la Comissió 0.7, l'any passat. Es va aturar a mitjan d'any i ara es torna a reemprendre per acabar-lo. Nom del projecte: ACTUACIÓ URGENT PER A LA CONSOLIDACIÓ DE 154 HABITATGES A LA CIUTAT DE TRINIDAD (fases 2 i 3) Organització que el presenta: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Localització geogràfica: Trinidad. Cuba. Objectiu: Mantenir la població al barri on viu, potenciar la rehabilitació i la millora de l'habitatge i facilitar materials de construcció per executar la rehabilitació. L'any passat es va poder realitzar la primera fase d'aquest projecte, que va obtenir l'ajut de la Comissió 07.
Nom del projecte: REHABILITACIÓ DE L'ESCOLA EDUARDO GARCÍA DELGADO Organització que el presenta: Arquitectes sin Fronteras. Demarcació de Catalunya Localització geogràfica. Centre històric de Trinidad. Cuba. Objectiu: Rehabilitació de l'Escola Eduardo García Delgado de Trinidad, un centre educatiu que acull més de 250 alumnes i que demana una urgent intervenció.
Nom del projecte: CREACIÓ D'UN CENTRE D'EDUCACIÓ I DE FORMACIÓ PER A DONES Organització que el presenta: Ministeri d'Acció Social i de la Família. Localització geogràfica. 8urkina Fasso. Objectiu: Reduir l'exclusió socioeconòmica de la dona i garantir la seva integració en els processos de desenvolupament social i econòmic.
us esperem els dies 24 i 25 de febrer a la MOSTRA D'APLICACIONS INFORMÀTIQUES DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
0TCQ2000 PAVIMENTACIÓ CARRETERA
EDIFID VTVENDESPROT OFICIAL AMPUACIO I REFORMA CENTRE BANC DE REFERÈNCIA
banc de carrderei seteccio de la base de dadet c banc de viaBal
r Ptodetiebal r Seguiment econówc
TCQ2000 és una solució informàtica d'altes prestacions realitzada per treballar amb windows 95/98 i windows NT
TCQ2000 és un sistema informàtic dissenyat per donar suport en les activitats de redacció, contractació, planificació, seguiment i control de projectes i obres en l'àmbit de la construcció. TCQ2000 gestiona conjuntament i de forma integrada les dades tècniques, econòmiques i temporals que intervenen, en el cicle de l'obra: • Preus i composicions dels elements constructius • Condicions tècniques - Pressupostos • Pla de treballs • Certificacions • Progrés de l'obra • Control de qualitat
TCQ2000 és de gran utilitat durant totes les fases d'una obra:
TCQ2000 per tant està indicat per a un grup ampli d'usuaris:
• • • • •
• • • •
Redacció de projectes Presentació d'ofertes Comparació d'ofertes Planificació de les obres Execució i seguiment de l'obra
Estructuració del TCQ2000 El sistema TCQ2Q00 està format per diferents mòduls: Mòdul de pressupost, banc de preus i plecs de condicions tècniques Mòdul de seguiment econòmic Mòdul de planificació temporal Mòdul de licitació i comparació d'ofertes Mòdul de consolidació Mòdul de planificació i seguiment del control de qualitat Mòdul de resultats del control de qualitat Mòdul per a la importació i l'exportació de bancs i pressupostos en format FIEBDC-3 Mòdul per a traspassar pressupostos des de COST:ITeC 3.41 a TCQ2000
a més informació adreceu-vos a: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya
We&ngic" 19
E-O9018Barccfc>na UI 03 300 34 04 l * i 93 300 48 5 !
Promotors Projectistes Directors d'obres Constructors
I PRIMERAQUINZENAFEBRER99
El noticiari
BARCELONA
2004, l'arquitecte i crític d'arquitectura Josep
Quatre àrees temàtiques
M. Montaner, ha articulat una mostra didàctica que explica les diferents facetes urbanís-
L'exposició distingeix quatre àrees temàti-
tiques, arquitectòniques i també antropològi-
ques principals que es reparteixen pels quatre
ques de l'experiència barcelonina, el model
llocs corresponents a les sales d'exposicions
de rehabilitació duna ciutat que ha despertat
de cada institució participant. Un àmbit intro-
j n gran interès internacional.
ductori contexlualitza els temes tractats en
Tenint en compte una permanent demanda d'informació sobre la gestió de les transformacions essencials de la ciutat, el co-
Barcelona 1979-2004: del desenvolupament a la ciutat de qualitat Una exposició que s'inaugurarà a quatre seus simultàniament el diumenge 21 de febrer
H
cada espai i permet entendre'ls independentment. La inauguració preveu actes especílics per
missari i el seu equip col·laborador han
a cada seu i invita els aparelladors i arquitec-
procurat crear una mostra didàctica que
tes lècnics i tols els barcelonins interessats
doni una visió múltiple de la seva evolució
a seguir l'itinerari de les activitats. A més.
recent que es caracteritza per la diversi-
durant tot el període de l'exposició s'han or-
tat d'actuacions promogudes i per la diver-
ganitzat, en col·laboració amb Barcelona el
sitat d'escales d'inlervenció. El Col·legi
sorprendrà, nou itineraris diferents, amb ins-
d'Enginyers Industrials de Catalunya tam-
cripció oberta a tothom, per visitar les zones
bé es va incorporar a aquesta iniciativa de
i edificis acabats o en fase de construcció,
preparació de l'exposició.
que es comenten a l'exposició.
Els quatre eixos principals de l'exposició
La Barcelona urbana
es reparteixen sobre les quatre seus par-
Sala d'exposicions del Col·legi
ticipants:
d'Arquitectes de Catalunya:
•
- Ciutat Vella: el cor antic
La Barcelona logística
- L'Eixample: el cor metropolità
Sala Visions de l'Ajuntament de
- La remodelació dels teixils urbans
Barcelona;
- La renovació al nord-est de la ciutat
• La gestió i la ciutat logística
- De la muntanya màgica al front marítim
• Els sistemes de comunicació i transport
La Barcelona verda
• El delta del riu Llobregat: nucli estratègic
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes
• La desembocadura del riu Besòs i el
Tècnics de Barcelona:
Fòrum 2004
• Vers la ciutat sostenible
ta Barcelona infraestructural
- Mobiliari urbà i obres d'art
• L'espai públic: de les places als parcs
Sala d'exposicions del Col·legi urant més de Ires anys el Col·legi
crítica i interpretativa de les realitzacions de
d'Enginyers Industrials de Catalunya:
Annemieke van de Pas
d'Aparelladors i el d'Arquitectes i
la Barcelona contemporània, i assenyala tam-
- Les xarxes de serveis i energies
Departament de Cultura del Col·legi
l'Ajuntament de Barcelona han treballat con-
bé les previsions de la segona renovació que
juntament en el complex procés de gestació
es perllonga fins a! principi del nou segle.
d'una exposició enfocada com una revisió
El comissari de l'exposició Barcelona 1979-
Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control
Fabricat en resina acrílica per a aplicar ei verticals i noriGOntaJs. (Fissures) Mesuradors electrònics de baixa freqüència, destructius, per a aplicació en gubt.fuso, ver rajoles, cartró pedra i obra de maçoneria.
Especial formlgo i cimentfinsa I00mm.de
Especial fusta amb escala en pe 7-40% i escala relativa 0-100.
OFERTA 2.500,- ptes.
ï
OFERTA 37.000,- pte: lmes, núm. 6 - Tel. (93) 302 20 -JS - 08007 BARCELONA
PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
El noticiari
Es publica la nova Instrucció que regula el formigó
H
otes les obres que s'iniciïn a partir del proper 1 de juliol, encara que
Dis-seny: Directrius Imaginació Solució El Col·legi convida els aparelladors a aportar projectes d'interiorisme propis i objectes industrials Amb motiu de l'organització de la cinquena edició de la Primavera del Disseny de Barcelona 1999,
el Departament de Cultura del Col·legi presentarà l'exposició
DIS-SENY.
Acord entre les professions per desencallar laLOE fljjjfl
Is representants estatals dels
• • ü
col·legis d'arquitectes, aparella-
dors i arquitectes tècnics, enginyers industrials i enginyers de camins van signar
hagin estat visades abans, hauran de com-
Directrius
plir la nova Instrucció EHE-98, que regula el
la pàgina web de la Primavera del Disseny. El comissariat de l'exposició, que compta amb la
Foment, Rafael Arias-Salgado, un protocol
càlcul, la posada en obra i e! control de
col·laboració especial de Carmen de la Calzada i Rosana Klocke, planteja una aproximació a
conjunt de conclusions sobre l'Avantpro-
qualitat de les estructures de formigó. La
les diferentes fases de preparació i de realització del procés tècnic del disseny en la
jecte de llei de l'edificació (LOE).
norma, que va ser publicada al Butlletí Ofici-
construcció d'interiors i objectes industrials.
Aquest acord de les professions tècniques
Imaginació
Solució
que forma part de la programació oficial del catàleg i de
al de l'Estat el passat 13 de gener, agrupa en un sol document dues instruccions, la del
del sector fa referència fonamentalment a
Convocatòria i bases de participació
l'àmbit que l'avantprojecte de llei dedica a
formigó armat (EH-91) i la del formigó pretesat (EP-93), té una gran importància per a la tasca professional dels propers anys.
les competències professionals específiUs invitem a participar-hi amb els vostres
sició. El Comissariat de la mostra s'ocuparà
ques en matèria de projectes, direcció de l'obra i direcció de l'execució de l'obra. La
projectes d'interiorisme, realitzats o no, ob-
de fer-ne la selecció dels projectes per la
Entre les novetats que introdueix la Ins-
jectes industrials, dissenyats o en fase de
qualitat de la seva aportació, i de coordinar
trucció EHE-98, destaquen els aspectes re-
projecte. La presentació del material visual i
el muntatge de les propostes a la sala d'ex-
latius a la durabilitat del formigó. Si fins ara
documental de les vostres obres de disseny,
posicions del Col·legi.
només es controlava la resistència d'aquest
realitzades o en projecte, hauria de tenir en
4. L'exposició tindrà lloc a la sala d'exposicí-
material, amb l'entrada en vigor de la nova
compte les condicions de presentació se-
ons del Col·legi entre el 8 de juny i el 9 de
instrucció caldrà tenir en compte també les
güents:
juliol de 1999. Al mes de febrer ens
condicions ambientals en què el formigó es-
1. Un text que resumeixi el procés de con-
podeu comunicar la vostra inten-
tarà ubicat: l'agressivitat per contaminació o
cepció i de realització de l'obra. S'hauria de
ció de presentar uns projectes per
la proximitat del mar, entre d'altres. Segons
determinar, mitjançant una descripció exhaus-
a l'exposició. Fins al 15 de març, es
aquests paràmetres, la nova instrucció es-
tiva, el subjecte i l'objectiu de l'encàrrec.
podrà entregar el material demanat
2. Imatges, en paper fotogràfic o en diaposi-
de les propostes.
tableix que s'haurà de prendre determinades mesures, com les que afecten el recobrimenl de les armadures, el procés de curat del formigó o el control de la permeabilitat.
preparació i de realització de l'obra.
Per a més informació podeu trucar a:
3. El Departament de Cultura, conjuntament Annemieke van de Pas
triarà els projectes més apropiats per la seva
Departament de Cultura
solució tècnica i imaginativa. No hi ha limita-
Telèfon. 93 240 20 60
ció en la quantitat de projectes per a l'expo-
(matins de 9 i 14.30)
La norma va ser aprovada pel Govern de l'Estat el passat 11 de desembre i afecta pràcticament tot el sector de la construcció: els fabricants de formigó, constructores, projectistes i directors d'obra, responsables de control de qualitat i laboratoris d'assaigs. També obliga a què els formigons armats tinguin una resistència mínima de 25 N/mm J , que abans era de 15. Així mateix, amb la Instrucció tomen a aparèixer les barres d'acer de 14 mm, disminueix de tres a dos el nombre de provetes per al control que cal realitzar en
Espai d'exposicions de la primera planta del Col • legi
cada sèrie i desapareixen els acers de duresa natural i els deformats d'obra. El Col·legi prepara sessions informatives, i cursos de formació dedicats a la norma en general i també cursos que tractaran de manera ex-
les fitxes de control de qualitat. El text complet de la norma és accesible en PDF a la Web del Col·legi (www.apabcn.es).
•
quitecte tècnic com a director de l'execució de l'obra i deixa oberis certs àmbits en els quals l'arquitecte tècnic té competències en la redacció de projectes. Un cop assolit aquest acord, el Ministeri de Foment podria presentarel projecte al Consell de Ministres a mitjan febrer, per iniciar així la seva tramitació parlamentària.
•
La formació de l'aparellador i el mercat de treball a debat
H
'adequació de la formació de l'arquitecte tècnic a les necessitats
del mercat de treball serà ei tema de debat escollit per a la taula rodona-tertúlía que
tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi el proper 24 de febrer a la tarda. La sessió estarà oberta a tots els aparelladors i arquitectes tècnics i comptarà amb la participació de Francesc Jordana, director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (UPC);
De l'1 al 26.de febrer de 1999 Marïa Pilar Concellón: Volum I espai • jugant una mica amb tot.
clusiva el control de qualitat del formigó. També prepara les modificacions del programa i
nova proposta de redactat de la llei representa la consolidació de la funció de l'ar-
tiva, que visualitzin les diferents fases de
amb Carmen de la Calzada i Rosana Klocke,
Resistència mínima de 25 N i disminució del nombre de provetes
el passat 20 de gener davant el ministre de
Robert Terrades, director de l'Escola d'Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Uull; i Joan Vinyet, director de l'Escola Elisava (UPF). Les tres escoles imparteixen avui els estudis universitaris d'arquitectura
Una sèrie de setze fotografies en blanc i negre de la fotògrafa Maria Pilar Concellón que s'apropen a fragments constructius d'edificis barcelonins d'interès arquitecíònic.
tècnica a 8arcelona. Els objectius que volen assolir les diferents universitats es contrastaran amb la visió d'un expert en recursos humans coneixedor del sector.
•
I
Serveis
PRJMERAQUINZENAFEBRER99
INTERNET
Jfc
I 10
I EXERCICI
PROFESSIONAL
http://www. apbcn.es Ca = 1,034
Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de gener Proper canvi: 15 de febrer
L'Inform@tiu electrònic Els col·legiats ja tenen a la seva disposició la versió digital de L'INFORMATIU que poden consultar per Internet dins de la pàgina web del Col·legi. Adreça: http://wwm.apabcn.es
Llegendes urbanes i dubtes digitals
B
na
llegenda
urbana
és
una
històna que apareix misteriosament
i s'estén per diversos mitjans, entre els quals hi ha Internet: conté elements d'humor o
Necrològiques
d'horror, que tot sovint 'castiguen' aquells
Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys:
que trenquen les convencions socials, i no sempre és falsa, però gairebé. Ouan n'arri-
Pere Homedes i Espanol col·legiat 4.859, esdevinguda e! 5 de gener, a 58 anys. Joaquim Ulldemolins i estall col·legiat 364, esdevinguda el 25 de desembre, a 85 anys.
Jesús Mlngueza i de Villa col·legiat 7.013, esdevinguda el 17 de gener, a 35 anys.
Jaume Raynard i Torrent col·legiat 93, esdevinguda el 15 de desembre, a 92 anys.
ba una per correu electrònic, disfressada de missatge altruista, no és fàcil distingir la seva naturalesa. A més, sempre acostuma a incloure casos de gent que ha estat perjudicada. Massa dades perquè pugui ser falsa, es pot pensar, però també hi ha qui se'n va de vacances amb la imaginació. Així que apareix el dubte.
Fe d errates del Directori 1998
Sempre, tot i que un acabi per decidir que la història és falsa, en e] període de dubte hi ha hagut temps per buscar exemples propers que podrien ser veritat, recordar casos similars apareguts a la premsa,
Hi ha llegendes que es llegeixen amb una
A Internet, tard o d'hora es reben aquests
Durant l'edició del Directori d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1998 es va
inquietud relativa, com per exemple la del
tipus d'històries, que cal prendre en la seva
produir una errada a la pàgina 26, referent al número de telèfon del col·legiat José Cobo
caclus que explota i expandeix taràntules
justa mesura: la xarxa només amplia la pos-
pertot arreu.
Àlvarez A continuació trobareu l'adreça correcta.
Però després hi ha la dels turistes que com-
José Cobo Alvarez 1.393/1962
.
Sant Roc, 53 08340 Vilassar de Mar.
- •
Telèton:93 7592998
DEIXA'NS
sibilitat de resposta, o de dubte, a velles qüestions.
pren una cria d'un animalet exòtic que vés a
L'inconscient col·lectiu ja fa temps que fa
saber què deu ser i posteriorment es conver-
córrer la paranoia de les targetes de crèdit,
teix en una rata, la de la noia a qui se l'infecten
que ens podem buidar perfectament les but-
les glàndules salivals en menjar last-food, la
xaques sense estar connectats a Internet. I
que indica que el dret a vot dels negres d'Es-
altres de similars. (Ara recordo aquelles car-
tats Units expira l'any 2007, la de la pel·lícula
tes en què s'explicava una història truculen-
Fritz el gato classificada a la secció infantil
ta que arribaven misteriosament a la bústia
d'un videoclub.
'atòmica', al final de les quals es demanava
Una de més inquietant és la que explica
fer-ne deu còpies i enviar segells o calers a
que hi ha bandes criminals que circulen de nit
un apartat de correus). Si algú prova la re-
amb els llums del cotxe apagats i assassinen
cepta del pastis de Neiman-Marcus, que me'n
el primer motorista que els fa flashos. Totes i
digui alguna cosa. M'ho creuré. 0 no.
més poden ser consultades a la pàgina web The AFU & Urban Legends Archive i també a
ELS TEUS SOMNIS LA FEINA JA ET TREU PROU HORES DE SON. NOSALTRES N O .
la que manlé The San Fernando Valley Folklore Society's. Una llegenda urbana més lúdica és la que
El pastís de N e i m a n - M a r c u s :
(Estats Units). En acabar, van decidir tastar el
vwAv.wesier.net/Netman-Marcus.htm.
manar la recepta, però no la hi van voler donar.
Servei d'urg_ e-mail: artypfan@artyplan.com
Aleshores, va demanar si la podia comprar i li van dir que si: dos cinquanta, que ell va interpretar com a dos dòlars cinquanta. Només que quan li va arribar la factura carregada a la Visa va descobrir que en realitat el cambrer havia volgut dir dos-cents cinquanta dòlars, al simplificant el preu d'una manera molt malintencionada. Va protestar però no va servir de res i,
ARTYSISTEMES Copisreria i arts grafiqui Tel. 93 200 87 99 Fax 93 200 23 24
Preimpressió d Tel. 93 201 21 52 fax 93 209 69 93
per venjar-se, va posar la recepta a Internet: dues culleres de mantega, quatre ous... Aquesta llegenda, com totes les altres citades, és falsa, però també podria ser que algú hagi viscut una experiència similar veritable. I aquí hi ha l'essència de la qüestió. En
Reproducció del color Tel. 93 200 96 82 Fax 93 209 69 93
aquest cas, rere la història innocent amb un
Tel. 93 240 50 15 Fax 93 240 27 45
wwv.urbanlegends.com
una amanida al Neiman-Marcus Cafè de Dallas
Per això, el narrador de la llegenda en va de-
Enviament a domicili.
snopes.simplenet.com i
explica que dos germans van anar a menjar
pastís de la casa, que va resultar ser deliciós.
Entrega via e-mail BBS / RDSI.
Llegendes:
final dolç —ia recepta entregada de manera altruista a la comunitat d'internet— hi ha el missatge 'compte amb les targetes de crèdit'.
•
-1
Serveis
PHIMERAQUINZENA FEBRER 99
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART
El Centre respon
Bastides penjades: s'exigeix
la col·locació d'un doble cable W*W I Servei de Normativa ens han • • • fet diverses vegades aquesta pregunta, i la resposta sempre havia estat la següent: la legislació no exigeix de forma expressa la subjecció de la bastida penjada mitjançant doble cable. Però, darrerament, l'augment del nombre de consultes en aquest sentit s'ha disparat, i això ens feia pensar que potser hi havia un criteri d'interpretació de la legislació que desconeixíem. Això se'ns ha confirmat ara, ja que un coordinador de seguretat ens ha comunicat que al mes de desembre va rebre en una obra una acta d'infracció en matèria de seguretat i salut on figurava la següent infracció: "en la primera i segona planta les bastides penjades no disposen del segon cable de seguretat que garanteixi contra el risc de desplomament o Niscament de la bastida". Reproduïm a continuació els dos textos legals bàsics que fan referència en concret, al risc de desplomament de les bastides, tenint en compte que aquestes són considerades com a equip de treball:
" Article 5è de la Part C de l'Annex IV, del Reial decret 1627/1997, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció:
"Los andamíos deberàn proyectarse, construirse y mantenerse conveníentemente de manera que se evite que se desplomen o se desplacen accidentalmente". ' Punt 1.7 del Annex I "Disposicions mínimes aplicables als equips de treball", del Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball:
"En los casos en que exista riesgo de estallido o de rotura de elementos de un equipo de trabajo que pueda afectar signtficatívamente a la seguridad o a la salud de los trabajadores deberàn adoptarse las medldas de protección adecuadas".
En aquests textos no s'especifica quina ha de ser la manera de protegir la bastida contra el risc de desplomament, però la inspecció de Treball interpreta que l'única manera d'aconseguir-ho és mitjançant un doble cable. Així, una bastida amb un sol cable és considerada insegura i constitueix una infracció dels textos legals esmentats, amb la conseqüent acta
Recordeu que, en matèria de bastides, el Centre de Documentació disposa del Document a l'Abast número 10.2, actualitzat en dalagenerde 1999. En aquesta última versió s'ha actualitzat la normativa d'aplicació i s'hi han incorporat alguns criteris d'interpretació aplicats per la Inspecció de Treball. •
d'infracció.
Quan diem doble cable ens referim només a la bastida. El segon cable no es refereix a un cable del qual vagi penjat el treballador. No és correcte suplir la manca de seguretat d'un equip de protecció col·lectiva amb en element de protecció individual (la Llei de prevenció de riscos laborals ho prohibeix expressament). Segons la Inspecció de Treball, aquesta solució "intermèdia" contitueix també una infracció en matèria de seguretat, i pot suposar igualment una multa (en aquest cas més petita que si no hi hagués el cable del treballador, atès que la infracció és considerada menys greu).
Jesús Fernàndez Servei Normativa. E-mail: sit@apabcn.es
US ESPEREM ELS DIES 24 i 25 DE FEBRER A LA MOSTRA D'APLICACIONS INFORMÀTIQUES OUE S'INSTAL-LA AL COL·LEGI. PLANTA BAIXA
I PBÍMERAOU1NZENAFEBRER99
Serveis R E S P O N S A B I L I T A T
CIVIL
I P R E V E N C I Ó
D E L RISC
Errors de replanteig en edificacions ^ ^ f l
Is errors de replanteig constituei-
^ ^ H
xen un grup de sinistres que tot i no
repetir-se excessivament donen lloc a reclamacions judicials mol! importants contra els tècnics. A vegades, errors humans involuntaris; d'aftres, una interpretació errònia de la informació gràfica existent o bé la desconeixença de determinades eines de control a l'abast dels tècnics, són a grans trets els principals causants d'aquests sinistres. L'incompliment de les ordenances municipals i l'afectació dels interessos d'altres propietaris veïns, són dues de les constants que gairebé sempre són presents com a efectes immediats o associats a l'error de replanteig. Aquest fet és especialment alarmant ja que quasi sempre comporta un incompliment de normativa urbanística o inobservança de servituds i partions, i això fa que l'arquitecte tècnic quedi desemparat de la seva cobertura de responsabilitat civil, tal i com especifiquen les condicions especials de la pòlissa d'assegurança al seu article 3, apariat 5è en què s'assenyalen com a riscos exclosos «la infracció de normes urbanístiques o de concessió de llicències d'obres i ordenances municipals, infraccions de dret d'autor o inobservança de servituds i partions». Ei no compliment de les distàncies míni-
dimensions dels solars i la ubicació exacta de la construcció. Algunes vegades cal buscar les causes d'aquests sinistres en l'error humà a l'hora d'interpretar el projecte tècnic existent, però, moltes altres vegades pot ser a causa d'una informació deficitària "a peu d'obra". La inexistència d'una alineació Oe vials que sigui clara, les petites diferències de mides entre el solar "de plànol' i el "real" que comporten errors
mes a altres solars i als carrers, la ïncorrec-
inapreciables, o bé la imprecisió que es pugui
(a alineació als vials, superar l'alçada regu-
desprendre del projecte tècnic respecte al re-
ladora establerta, les mides incorrectes dels
planteig exacte de l'edificació en són una bona
cossos volats o superar la màxima
mostra de les principals situacions que es pro-
edifícabiiitat permesa són situacions força
dueixen amb massa assiduïtat.
trucció, o fins i tot el fet d'arribar a construir
ell un preu desorbitat.
la totalitat d'una edificació dins una propietat
En altres casos, el fet de no tenir en comp-
veïna són situacions reals que han viscut
te els continguts de les escriptures pot do-
alguns tècnics.
nar lloc a greus situacions, com és el cas de
En molts casos aquestes situacions es
no respectar les possibles servituds exis-
deriven d'una incorrecta definició de les es-
tents que poden gravar sobre la propietat en
habituals i compromeses pels tècnics, mas-
D'altra banda, els errors de replanteig po-
criptures de propietat dels promotors de les
benefici d'una altra. En aquests casos, tam-
sa sovint motivades per l'excés de confian-
den generar una altra casuística de reclama-
obres que, un cop iniciades donen lloc a
bé es generen situacions conflictives i de
ça en l'actuació professional del constructor
ció, com és el cas de la invasió de la propie-
litigis amb la part afectada. En aquests ca-
litigi, que un cop més poden deixar amb una
pel que fa a l'acta de replanteig, o pels con-
tat aliena. Fets com la invasió parcial d'una
sos, el promotor es veu obligat a tenir que
tinguts tècnics del projecte pel que fa a les
situació d'indefensió als tècnics i amb uns
altra propietat per la nova edificació en cons-
adquirir un terreny forçosament, i a pagar per
costos econòmics molt elevats.
escrit de les condicions de replanteig
ta prèvia per escrit a l'ajuntament per tenir-
Cadastre. És molt fàcil sol·licitar per escrit
amb vista a un possible conflicte de parti-
ne constància escrita.
Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals
ons, en un futur. Ferque, en l'acta de replan-
En la fase d'estudi del projecte
teig, hi consti el fet que la propietat es
•
un certificat de situació cadastral de la finca.-en què figurarà la ubicació, les par-
Què més pot fer l'aparellador?
tions i un plànol de planta amb les poligo-
Comprovar in situ que el projecte tècnic
responsabilitza de les fites que ha facilitat i
precisa les mides de replanteig i compleix
també ho facin els propietaris dels solars
les ordenances municipals de la zona i,
ümítrofs, si n'hi ha. Verificar sempre i perso-
intervenció en l'execució de les obres, la
- Estar en possessió d'una cèdula urba-
sobretot, que les mides i la geometria real
nalment el replanteig encara que s'hagi dele-
prevenció del risc que pot fer l'aparellador
nística o certificat d'aprofitament urbanís-
del solar com a mínim són iguals o superi-
gat la seva traça a l'empresa constructora,
des que formalitza l'encàrrec professional
tic de la finca, ja que permet conèixer per
ors a les mides que estan reflectides en el
ja que els errors que se'n derivin poden
fins que s'iniciïn les obres és molt àmplia i
escrit tots els paràmetres urbanístics que
projecte tècnic. També cal comprovar que
implicar la responsabilitat dels tècnics. En
permet establir moltes estratègies preventi-
cal seguir en el projecte i en la mateixa
les fites entre solars són clares i visibles,
aquest sentii, previ a l'inici de l'excavació,
ves. És important instar la propietat a realit-
execució de l'obra.
i que no es puguin bellugar de lloc
cal efectuar uns controls mínims sobre les
zar els passos següents, o bé, realitzar-los
accidentalment.
fites per verificar que no s'han bellugat o
en representació seva:
hagin desaparegut amb el moviment de ter-
Abans d'Iniciar els treballs
res.
nals que defineixen la seva geometria real Tot i que s'escapi dels límits de l'estricía
- Comprovar les escriptures de propietat
- Demanar un informe de l'estat registral de la finca al Registre de la Propietat, que informarà per escrit de quines són les
abans d'iniciar les obres per verificar les
càrregues i gravàmens que hi ha registra-
superfícies, partions i possibles servituds
des. Això ens evitarà sorpreses desagra-
Durant les obres
existents en la finca i clarificar lots aquells
dables durant la fase d'execució, com ara
constructor), i fins i toi les propietats que
Sotmetre sempre qualsevol variació de pro-
aspectes que no quedin prou clars o que no
servituds desconegudes que no estiguin
limiten amb la nostra finca, i recollir les
jecte a una anàlisi pel que fa al compliment
concordin amb el que estableixen eisplànols
reflectides
en
signatures de conformitat al respecte, fet
de les ordenances municipals. En aquest
del projecte.
propietat.
•
que contribueix a tenir una acceptació per
sentit, sempre és convenient fer una consul-
- Contrastar aquesta informació amb la del
Formalitzar l'acta de replanteig amb totes les parts implicades (tècnics, promotor i
les escriptures
de
PRIMERA QUINZENA FEBRER99
Serveis
13
11
Aprofitament urbanístic
signat pel secretari, la sol·licitud no es pot
Segons els articles 96 i 97 del Decret legis-
fer per fax i ha d'anar signada per l'interes-
latiu 1/1990, en els municipis amb planeja-
sat.
ment general els particulars poden demanar informes d'aprofitament urbanístic, referit a
Informació cadastral
una finca concreta, presentant la sol·licitud
El Reial decret 1485/1994, que aprova les
al Registre General de l'Ajuntament. El termi-
normes que han de regir l'accés i la distribu-
ni màxim d'entrega és d'un mes comptat des
ció pública d'informació cadastral i cartogrà-
de la data d'enregistrament de la sol·licitud.
fica, estableix en el seu article 4 ei dret d'accés a la informació cadastral que no incorpori
Senyalització d'aliniarions
dades personals. Dins d'aquest paquet d'in-
L article 8 de les Ordenances metropolitanes
formació de lliure accés figuren les dades
d edificació estableix que l'administrat podrà
que ens interressen per a la comprovació del
demanar a l'ajuntament la senyalització so-
replanteig. Aquesta informació s'obtè de la
bre el terreny de les línies i rasants oficials
base de dades de! Centre de Cooperació Ca-
que corresponguin a una finca. La informació
dastral i Cooperació Tributària, mitjançant una
per escrit haurà de ser facilitada en el termi-
sol·licitud en una de les seves oficines de
ni d'un mes a partir de la data de presentació
gestió (segons el municipi ens haurem d'adre-
de la petició a l'Ajuntament.
çar a i'oficina d'àmbit metropolità, a la d'àmbit
El plànol justificatiu de la senyalització
provincial o a la d'àmbit autonòmic). Els telè-
d'aliniacions i rasants també té un termini
fons d'informació d'aquesi centre són els 93
d'entrega d'un mes, però comptat a partir
36622 33/35/36.
que s'hagin complert els següents requisits: que s'hagin pagat els drets o taxes corresponents i que el terreny es trobi lliure de tot obstacle que impedeixi el replanteig. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona totes
Què preveu La normativa?
aquestes informacions es poden sol·licitar en tres llocs diferents: el districte corresponent; els Serveis Centralsd'Urbanisme (Diagonal, 230, 2a pi, fax 93 291 44 00) i el
I ^ H
a comprovació del replanteig
de comprovació del replanteig". A
^ ^ H
de l'obra i la signatura de la corres-
part de la seva finalitat principal, l'acta de
ponent Acta de replanteig no lenen una re-
replanteig la podran utilitzar les parts com a
gulació de compliment obligat en obres pri-
prova del dia en que es va iniciar l'execució
vades. En aquests casos és una pràctica
de l'obra, aspecte decisiu en el còmput dels
habitua] i recomanable determinar l'inici de
terminis d'execució d'obra pactats en el con-
les obres estenent l'acta de replanteig se-
tracte. I també podrà servir de prova de co-
gons el model regulat per la legislació de
mençament de l'obra a efectes de caducitat
contractes de les administracions públiques.
de la llicència d'obres.
Així. l'article 129 de la Llei 13/1995 estableix que
Segons el Decret 265/1971, pel qual es
"un cop acabat el projecte
regulen les facultats i competències profes-
í abans de l'expedient de contrac-
sionals dels arquitectes tècnics, una de les
tació de l'obra, s'ha de procedir a
seves atribucions en la direcció d'obres és
fer-ne el replanteig, que consisteix
la de "subscriure, de conformitat
a comprovar la realitat geomètrica
amb
de l'obra i la disponibilitat dels ter-
amb ell, actes i certificacions sobre
renys necessaris per a la seva nor-
replanteig, inici, desenvolupament
mal execució (...)• Un cop fet el re-
i acabament de les obres". Així, tant
planteig, s'ha d'incorporar el pro-
l'arquitecte tècnic com l'arquitecte són igual-
l'arquitecte
i
conjuntament
jecte a l'expedient de contractació."
ment responsables del contingut de les ac-
En aquest mateix sentit, la clàusula 24 del
tes de replanteig. Serà importantíssim,
Plec de clàusules administratives generals
doncs, que els tècnics disposin del màxim
per a la contractació d'obres de l'Estat (De-
d'informació de la finca. Els interessarà so-
cret 3954/1970] concreta una mica més:
bre informació urbanística i de servituds que
"L'acta de comprovació del replan-
puguin afectar la finca. A continuació expo-
teig reflectirà la conformitat o dis-
sem la manera d'aconseguir-la.
La sol·licitud l'ha de íer el titular de la finca o una persona autoritzada per ell, mitjançant un model estàndard o amb una carta que especifiqui quines són lesdades sol·licitades. La informació pot ser de tipus verbal o escrita (certificat de situació cadastral), i el termini de lliurament varia. En el cas d'informació estàndard, el termini màxim és d'una setmana.
•
Registre General de l'Ajuntament. Si es demana un informe, que va signat només pe! tècnic que l'emet, la sol·licitud pot ser efectuada en mà, per correu o per
Podeu enviar les vostres cartes a: E-mail: prevenció @'spabcn.es
fax. Quan es demana un informe, que va
Bibliografia MUSAAT. Prevenciónderiesgos. Madrid. 1993 F.X. TAHRAUBEIA Uibanisme, Arquitectura i Construcció a Catalunya. Guia d'Arxius i de Fonts Documentals. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i Garsineu Edicions, 1993. I. MORENO GARZÓN, JASENAVIDES LÓPEZ Topografia Aplicada a la construcclón y replanteos de obras. Cotegio Oficia! de Aparejadores y de Granada, 1995.
L MARTÍN MOHEJÓN. Topografia y Replanteos. 2 ' parte, Barcelona, 1988 F.CASSINELLO.Reptarleos.Mantafesynomiasd Instiluto de la conslnicción y el cemento, 1961.
Técnicas Generales, 1988. Tomo f, pg 43-44. ÀREAMETROPOUTANA DE BARCELONA MANCOMUNFTATDEf/UNíaPIS.tomHtivaUrtjariistica MelropoHana. Ordenances Melropolila/ies d'Edificació, 1995. Informació Urtanisti ca.
J. XIQUES LLJTJÓS, J. XIQUES TRIQUEU. Topografia i replantejaments I. Quaderns cTArquilecles- Edicions UPC.1994
R. HUETE. Calidad de la edificación. Precisfún o^wnélricayconuol(lelaeiecuòón.Editan.SA,1988.
L MARTÍN MOREJÓN. Topografia y Replanteos. 1 1 parte. Barcelona, 1987
NQRMAUNE íü7^1«.Replaiiteosencons!ruca6n. Procedimientos y desviacions permisibles.
conformitat d'aquest respecte dels documents
contractuals
del
pro-
jecte, amb especial i expressa refe-
Cèdules urbanístiques
rència a les característiques geo-
Segons l'article 95 del Decret legislatiu 1/5990
mètriques de l'obra, a l'autorització
(el que anomenem la "Llei del sòl catalana'), els
per a ocupar els terrenys necessa-
ajuntaments podran crear en la corresponent
ris i a qualsevol punt que pugui
ordenança un document acreditatiu de les
afectar el compliment del contrac-
circumstàncies urbanístiques que concorrin en
te". Cal remarcat també que, segons l'arti-
les (inques compreses en el terme municipal.
cle 142 de la Llei esmentada, en obra publica
Aquest document es denomina cèdula urbanís-
es considera que "l'execució del con-
tica de terreny o d'edifict, i els ajuntaments la
tracte d'obres comença amb l'acta
poden exigir per a la parcel-lactó, edificació i qualsevol utilització dels predis.
Enric Casanovas Arquitecte tècnic Depuncment de frmnàà
Josep M. Calafell Arquitecte tècnic Assessorio Jurídica i Professional
Mònica Clemente AOi-oanSo
Jesús Fernàndez Arquiieaetk.nK
Demandes
I PRIMEHAOUIHZENAFEBRERM
Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball Mercat de Treball: Telèfon: 93 240 23 58. Fax: 93 240 23 59. E-mail: lrebalieapabcn.es Constructora de Barcelona cap d'obra
Constructora de Barcelona tècnic/ade seguretat
Promotora d'habitatges del Vallès coordinador/ad'obra
Promotora immobiliària de Barcelona arquitecte/a tècnic/a
Estudi d'arquitectura de Barcelona coordinador/a d'obres per al seguiment i direcció d'obres, i també per a tasques generals integrades en 'execució de projectes d'habitatges plunlamiiiars perfil 5 anys d'expenencia en tasques similars. Edat. entre 30 i 45 anys. s'ofereix Jornada oficial amb dedicació flexible. Relació liberal o contracte laboral. Contracte indefinit. Sou neg. Signatura d'obres. El candidat podria entrar en societat dins de l'estudi adjunt a una empresa promoiora. Interessats adreceu currículum urgent al fax: 93 476 45 42.
per a obres d'uns 50 MPTA arrt un nrrefl mot all de qualitat i r/acabats, perfil Convenient entre 2 i 6 anys d'expenència. Edai màxima. 35 anys Es valorarà coneixements d'anglès, imprescindible carnet de conduii i vehicle propi. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova de 2 mesos. Sou: 3-5.000.000.- anual negociable. Incorporació immediata. Interessats poseu-vos en contacte amb: Pilar Arjona. Tel: 93 476 16 00.
perfil Imprescindible formació i.'o experiència especifica en obres com a tècnic de seguretal. És convenient enlre 2 i 6 anys d'expenènda. Edat màxima, 35 anys. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. s'ofereix
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: Pilar Arjona. Tel: 93 476 18 00.
Les persones interessades poden conlactar amb: Josep Mollfulleda. Tel: 93 870 15 85.
per a treballs d'informació urbanística sobre solars edificables. perfil Calen coneixements de Microsoft office: Accés (especialment), Excel i Word i coneixements urbanístics. Edat. entre 22 i 30 anys. Vehicle propi, s'ofereix Jornada oficial.Contracte laboral. Període de prova de 2 mesos.Sou negocible segons vàlua més incentius sobre vendes dels solars. Incorporació immediata. Interessats adreceu currículum urgent al fax: 93 476 45 42.
Constructora de Barcelona arquitecte/a tècnic/a
Immobiliària catalana tècnic/a de projectes i obres
Constructora d'hotels a Menorca ajudant/a decapd'obra
Promotora-constructora d'habitatges plurifamilars tècnic/a comercial
per a la direcció d'obres com a direcció facultativa de les obres del despatx i el control dels projectes d'execució. perfil Experiència en llocs similars enlre 4 i 7 anys. Coneixements i experiència a nivell de pressupostos. Anglès i imprescindible inlormàtica a nivell cfusuan. Edat màx 40 anys. Carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova de 2 mesos. Sou: 3-5.000.000,- brut/anual neg. Incorporació immediala. Interessats poseu-vos en contacte amb: Pilar Arjona. Tel: 93 476 18 00.
per a incorporar-se a una emoresa especilitzada en la gestió de promocions i construccions immobiliàries, perfil Imprescindible experiència mínima de 3 a 5 anys. Formació a nivell de CAD i Presio. s'ofereix Dependència de gerència. Possibilitat de promoció dins de l'empresa. Incorporació immediata. Retribució segons formació i experiència. Interessats envieu el vostre currículum a: Fernando Moregó. Tel: 93 412 27 34. Fax: 93 412 66 84.
per al control de personal i de qualitat. perfil No cal experiència. Edat. entre 20 i 30 anys. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. El candidat/a haurà de canviar de residència a Menorca. s'ofereix L'empresa facilitarà l'habitatge. Jornada completa. Contracte laboral de 4 mesos. Sou negociable. Incorporació immediata. Interessats poseu-vos en contacte amb: Juan Mir. Tel: 609 34 04 70
per a l'atenció al client, planificació i coordinació de la postvenda d'habitatges, seguiment de les accions programades i elaboració d'informes mensuals sobre el seu estat, perfil
Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova de 2 mesos. Sou: 3-5.000.000.- brut/anual negociable. Incorporació immediata.
per a control, supervisió i gestió econòmica i lecnica d'obra, perfil Experiència mínima de 2 anys en direcció a peu d'obra. Edat. entre 23 i 40 anys. Idioma, català i castellà. Vehicle propi. s'ofereix Àrea delreball, Vallès Oriental. Relació liberal. Jornada oficial. Retribució a convenir amb signatura d'obres. Incorporació im-
Servei per a taxadors
Enginyers de Telecomunicacions
Delineació de plànols
EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Aportem una experiència de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 pessetes. informació Telèfon: 93 416 16 39 Fax: 93 237 49 01
Projectes d'infraeslructres comunes de telecomunicacions per edilicis. visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions. Enginyeria Tesis SL. Gran Via CC. 1176, baixos. Barcelona Telèfons: 93 278 30 I I 93 313 63 40 Fax: 93 278 07 65
S'ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Telèfon: 93 416 16 39 Fax. 93 237jl9_01 _
Topògraf S'olereix per a treballs de mesuraments. aixecaments, implementació de projectes, replanteigs ü'obres i cubicacions. Sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 93 265 40 04
Serveis per al professional Es fan aixecaments d'eslat actual. delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i insEs comparteix despatx tal·lacions, serveis de totogratia d'arquitectura i d'obra, presentaBusquem arquitecte tècnic o equip cions, tractament d'imatges i persamb experiència per compartir des- pectives. Projectes de telecomunipatx i treball. Zona Sant Gervasi, C. cacions. També, mesuramenis i Camp, 73. Local nou. amb aire conpressupostos, plecs de condicions, dicionat, possibilitat de compartir serveis de secretaria, fax, fotoco- ajut a projectes de seguretat, dicpiadora. Superfície de 25 m : comuns. tàmens, valoracions i gestió ecoJ. Uongueras/R. Clotet Arquitectes nòmica d'obra. Josep M. Telèfon: 93 212 85 87 Telèlon: 93 452 07 89
Informació ofertes de treball
Servei de Promoció i Mercat de Treball
5 d'anys experiència en resolució de patologies, Capacitat d'organització i tracle amb clients. Edat, enlre 30 i 45 anys Idioma català. Imprescindible carnel de conduir i vehicle propi.
Tercera planta del Col·legi
s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral de 3 anys. Sou: 4.000.000 PTA brut/anual + despeses de quilometratge, dietes i incentius. Interessats envieu currículum al fax: 93 444 02 28.
Tel: 93 240 23 58 i Fax: 93 240 23 59 I i E-mail: treball@apabcn.es
Serveis tècnics d'arquitectura
Es comparteix despatx
S'ofereixen serveis tècnics d'arquitectura, d'edició de documentació escrita i gràfica, com ara: memòries, estat d'amidaments, CAD. 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'etíificis, i presenlacions. TresDCAD, Telèfon:93 879 65 61
Busquem arquitecte tècnic o equip amb experiència per compartir despatx i treball. Zona Sant Gervasi, C Camp. 73. Local nou. amb aire condicionat, possibilitat de compartir serveis de secretaria, fax, fotocopiadora. Superfície de 25 m2 co-
Col·laboració professional Arquitecte tècnic liberal s'ofereix per a col·laboracions amb d'altres professionals. Aporta experiència en pressupostos (programa PRESTO), direcció d'obra i projectes de seguretat, informació Telèfon:93 970 05 40
Col·legiats i est.: 1.000 PTA
J. Uongueras/R. Clotet Arquitectes, Telèfon: 93 212 85 87 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render. Octavi Telèton: 93 213 92 36
No col·legiats: 2.000 PTA
«/èfon:93 2402376 Fax: 93240 2364
Activitats
PRIMERA QUINZENA FEBRER 99 |
15
Organització i gestió Estudis de mercat per a la promoció d'habitatges I
Postgrau en gestió de projectes Curs del 19 de febrer al 8 de maig
Curs del 9 al 18 de març
Gestió eficaç del temps
Í
I Curs, 19 i 26 de febrer
presentació
Durada: 80 hores.
presentació
Obtenció de dades
Aquest curs aprofundeix en els
Preu col·legiat: 160.000 PTA.
L'adequació del producte immobilian
-
Estructura de l'estudi
L'arquitecte tècnic, per les seves
aspectes que el projed manager
Preu matricula: 200.000 PTA.
a les exigències del mercat és un
-
Anàlisi i conclusions
característiques professionals,
ha de gestionar en la fase de pro-
Consulteu facilitats de pagament al
dels requeriments que cal tenir en
• stock inicial d'habitatges a la
jecte d'edificació, aspectes clau en
Servei d'Informació.
compte en el disseny i execució
la direcció dels equips de projecte
Postgrauamü la Caixa d'Enginyers.
d'una promoció immobiliària.
• stock pendent de venda
sideren essencials. La formació en
i en la gestió amb els diferents
Tel: 93 200 95 22.
El curs tracta la metodologia per
• stock futur a curt termini
habilitats directives pot ajudar-lo a
fer estudis de mercat i s'aplicarà a
• ritme de vendes per sector,
potenciar-les i a facilitar la mateixa
Préstec
agents que intervenen en aquesta
població o a l'àrea d'incidència
la resolució d'un cas pràctic. Va
fase. i també el manteniment i ges-
promoció i àrea
presentació
ocupa llocs de responsabilitat en els quals aquestes aptituds es con-
gestió professional.
tió del projecte durant la fase
Introducció.
dirigit a aquells professionals del
d'execució i entrega de l'obra.
Conceptes generals i objectius de
sector que vulguin iniciar-se en
El curs de Postgrau en Gestió de
la fase de projecte.
aquesta matèria. S'explicaran els
Projectes és un dels mòduls opta-
Abast i objectius del projec-
antecedents, el treball de camp,
tius de què es compon el programa
te. Aspectes qualitatius, econò-
l'obtenció de dades, l'estructura de
del màster en Project Manager en
mics i planificació del temps.
l'estudi i l'anàlisi i conclusions
Edificació i Urbanisme, i acumula 8
Organització i recursos. Sis-
(estocs, ritmes, repercussions,
• condicions de finançament
Joan Plans, sotsdirector de DIRECTA
crèdits dels 50 que calen per obte-
temes, estructures, definició de
vendes, finançament, promoció).
• resum de qualitats
dies i hora
nir el títol màster.
requeriments, selecció d'equip. In-
Finalment s'aplicarà la teoria en un
• determinació d'elements diferen-
Es lliurarà diploma de postgrau de la
• superfícies mitges, màximes i mínimes • repercussions mitges, màximes i mínimes • preus de venda mitjans, màxims i mínims
organitza Col·legi d'Aparelladors amb la c o l laboracióde DIRECTA(Consultoria del Desenvolupament de les Organitzacions, grup ASSEDEM). professor
Divendres, 19 i 26 de febrer de 18
formació prèvia.
cas. Aquest és un dels cursos
ciadors del mercat
Universitat Politècnica de Catalunya
Parcel·la, planimetria, geologia,
d'especialització inclosos dins el
• estructura comercial
Durada: 6 hores lectives.
(als assistents al 80% de les classes)
normativa i ordenances, serveis
programa màster Project manager
• accions i mitjans de promoció
Preu col·legiat: 11.000 PTA.
i superin les proves d'aprofitament.
urbans.
que fem conjuntament amb la
-
Preu matrícula: 16.000 PTA.
organitza
Avantprojecte. Concepte arqui-
Fundació Politècnica de Catalunya
Fundació Politècnica de Catalunya
Resolució d'un cas pràctic
a21h.
tectònic i funcional, imatges, pro-
(FPC) i comptarà amb un crèdit,
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes
cés i correccions.
professor
Tècnics de Barcelona
Projectes
Xavier Aldabó
direcció del màster
Requeriments, documents i llicèn-
dates i horari
-
Rols i fites.
Francisco Javier Llovera, director
cies.
Del 9 al 18 de març, dimarts i dijous
•
Establir prioritats.
del Depariament
Projecte d'execució. Progra-
de 18.30 a 21 hores.
- Més enllà de la gestió del temps.
d'Empreses de la UPC
mació, control, contractacions.
Durada: 10 hores
•
Carles Puiggròs, aparellador i
Manteniment
projecte.
Preu matrícula: 24.000 PTA
project manager.
Procediments de revisió, control i
Preu col·legiat: 20.000 PTA
d'Organització
administratius.
del
- Descobrir quina és la nostra missió.
Identificar els nostres problemes en la gestió del temps.
- A què dediquem el nostre temps?
dates i horari
requeriments per a l'explotació.
Del 19 de febrer al 8 de maig, els
Casos i exemples reals. Com-
divendres, de 16.30 a 21 hores, i
paració amb les solucions apli-
-
els dissabtes, de 9.30 a 14 hores.
cades.
- Treball de camp.
Antecedents i dades generals
-
Millorar l'efectivitat personal.
-
Prioritats d'efectivitat.
Ús del full de càlcul per a l'estudi d'operacions immobiliàries Curs del 10 al 24 de març presentació La informàtica ens permel realitzar amb molta rapidesa operacions que fa
en el mateix horan i dies, però previ a l'inici del curs.
poc temps requerien de coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi,
professors
i una dedicació gairebé exclusiva, i ens ajuda en la tasca de millorar el
Carles Puiggròs, i Isidre Rodríguez.
control de les operacions immobiliàries.
dates i horari
El curs està adreçat a professionals del sector immobiliari, amb coneixements
Del 10 al 24 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores
bàsics de fulls de càlcul ja que, per poder desenvolupar correctament les
Durada: 10 hores
sessions informàtiques, s'ha de dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.
Preu matrícula: 30.000
El programa tracta d'ampliar els coneixements per a l'ús de funcions finance-
Preu col·legiat: 25.000
res, lògiques, de recerca i referència, etc. en el camp informàtic. I també en l'aplicació en la construcció, seguint el procés i els indicadors de l'estudi de viabilitat, les dades, els càlculs, els resultats, el manual d'ús i l'adaptació a les
L'eina informàtica
necessitats particulars. En el programa de cursos d'informàtica bàsica que
Ampliació de coneixements per a l'ús de lundons financeres, lògiques, de
s'organitzen al Col·legi, s'hi inclou un curs dimciaoó a l'Excel. previ a l'inici
recerca i referència, etc.
d'aquest curs Aquest és un dels cursos d'especialització inclosos dins el
L'aplicació
programa màster Project manager que fem conjuntament amb la Fundactó
- l'estudi de viabilitat: procés i indicadors
Politècnica de Catalunya (FPC} i comptarà amb un crèdit.
-dades
requisits
-càlculs
Cal tenir coneixements bàsics a nivell d'usuan de fulls de càlcul. Per a
• resultats
aquells alumnes que no tinguin aquests coneixements es programa un
• aplicació concreta. Manual d'ús
curs d'Excel dins els cursos que el propi col·legi programa d'informàtica,
• adaptació a les necessitats particulars
Telèfon: 93 240 2373 Fax: 93 240 20 61
Telèfon: 93 240 20 60 F a i : 93 240 20 61 E-mail: formacio©apabcn.es http://www.apabcn.es
1 PRIMERA 0UINZ6MA FEBRER 99
Activitats
FORMACIÓ
I 16
SegiireiaiL L'estudi bàsic de seguretat i guia del coordinador en obra petita. Sessió tècnica, 23 de febrer
Tècniques de motivació i gestió de recursos per I Coordinador de seguretat en construcció a la coordinació. Curs del 17 de març al 21 d'abril H Perfil tècnic europeu. Curs det 5/3 al 16/7 presentació
presentació
L'objectiu del curs es capacitar els coordinadors i tècnics del sector amb
Aquesl curs segueix el mateix model de formació en el camp de !a
funcions relacionades amb la seguretat per establir estratègies que millorin
coordinació de seguretal de la Universitat de üège (Bèlgica), la Inspection
presentació
el nivell de seguretat en les obres i mesurar les possibilitats que ofereixen
du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politècnico di Milano (Itàlia). Està
Aquesta sessió pretén oferir una
les obres per disposar els recursos materials i humans necessaris per a la
adreçat a tècnics de construcció que vulguin especialitzar-se en la
visió general de l'enfocament de
seguretat, planificar i avaluar estratègies de millora, i actuar com a assessors
coordinació de seguretat en fase de projecte i d'obra de tot tipus d'obres
la seguretat i els canvis produïts
en segurelat. La metodologia serà el treball de grup com a base de
d'acord amb la transposició de la directiva (Decret 1627/1997) relativa a
reflexió, i en casos concrels de petites i grans empreses, clients esporàdics
prescripcions mínimes de seguretat en obres temporals o mòbils. Es
1627/1997.
lliurarà diploma de Postgrau de la UPC i diploma europeu als qui hagin
Ofereix, una visió global sobre
mobiliüables segons el volum de l'obra, estratègies per elevar el nivell de
assistit al 80 % de les classes i superins les proves d'aprofitament.
com preparar un estudi bàsic de
segurelat, la planificació i avaluació d'objectius progressius, tècniques de
organitza
seguretat i sobre la missió del
motivació dels diferents agents implicats, habilitats per negociar, i tècniques
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i Fundació
coordinador, donant pautes
per adaptar la planificació de la seguretat a les possibilitats reals de cada
Politècnica de Catalunya
d'actuació en fase d'execució
obra.
titulació exigida
professors
arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.
professor
Equip de GEODA
coordinador del curs
Josep M. Calafell, arquitecte tècnic
dates
Ezequiel Bellet
dia i hora
Oel 17 de març al 21 d'abril, dimecres de 18 a 21 hores. Durada: 18 hores
dates i horari
Dimarts, 23 de febrer, de 16.30 a
Preu matrícula:48.000
Oel 5 de març al 16 de juliol, divendres de 9.30 a 13 i de 15 a 20 hores
21 h.
Preu col·legiat: 40.000
preu matrícula: 337.500
Preu col·legiat: 2.000 PTA.
preu col·legiat: 225.000
Preu matrícula: 5.000 PTA.
-
o fidelitzats. S'elaboraran diagnòstics de possibilitats i recursos
d'obres petites.,
-
Diagnòstic de possibilitats i recursos mòbils.
-
Estratègies per elevar el nivell de seguretat
• Aproximació a la problemàtica de prevenció de risc.
-
Identificació de factors crítics d'èxit.
- Gestió de qualitat
•
Planificació i avaluació d'objectius progressius en la seguretat.
•
a partir de la publicació del RD
Introducció als canvis legislatius.
Riscos en matèria de seguretat i salut en la construcció i la seva
- Guia practica del coordinador de
prevenció
seguretal en fase d'execució
• Desenvolupament d'habititats per comunicar, empatitzar i negociar.
-
El dret en construcció i en matèria de prevenció de riscos
per a obres sense riscos
- Tècniques per fer entrevistes i portar reunions constructives
•
Formació en tècniques de negociació
- Tècniques d'assessorament per adaptar el pla de seguretat a la realitat.
-
Ergonomia i condicions de treball
-
- Gestió plurisciplinaria de projectes i aplicació de la prevenció del risc
- Tècniques de motivació dels diferents agents.
Utilizació del grup com a base de treball i reflexió.
especials. •
L'estudi bàsic de seguretat.
-
Cas pràctic.
Edificació i Instal·lacions Fonamentació entre mitgeres, excavacions i pantalles. Curs del 3 al 17 de març
Serveis de telecomunicacions a l'habitatge Sessió tècnica, dia 1 de març
presentació
presentació
Si la problemàtica relacionada amb els lonaments ha estat sempre present
Hem de saber quins requisits
a l'hora d'edificar, aquesta es fa més complexa quan treballem entre
tècnics cal preveure en els pro-
mitgeres, ja que e!s conrJicionants es multipliquen per influència del edificis
jectes per tal que compleixin amb
veïns. La fonamentació es una de les parts més importants de l'estructura
la nova normativa d'infraestructures
de l'edifici on el reconeixement del terreny s'ha d'estudiar com un component
comunes de telecomunicacions i
estructural més. Per la qual cosa abordarem en profunditat tols els elements
com incideix en els edificis ja
d'aquesta casuística a la que ens hem d'enfrontar com a professionals de
construïts, ja que això pot com-
la conslrucció.
portar la instal·lació agressiva de
responsable acadèmic
cables, caixetes, caixes.
Josep Ignasi de Llorens i Duran
responsable acadèmic
dates i horari
Joan Ribes-Artigas
3,8,10.15, i 17 de març, de 16 a 20.30 hores.
dates i horari Dilluns, 1 de març de 16a 20.30 h.
- Característiques generals dels terrenys de lonamentació. •
Interpretació de l'informe geotècnic. Descripció.
Problemàtica actual. Evolució de
•
Campanya de reconeixement.
les telecomunicacions.
-
Preus orientatius. Treballs de camp.
Ofertes de plataformes digitals.
•
Assaigs de laboratori.
telecomunicacions per cable,
-
Fonamentació entie mitgeres: criteris per a l'elecció dels fonaments.
Internet.
- Tècniques d'intervenció.
Solucions pels edificis de nova
• Tipologies.
construcció.
- Sabates. Uoses. Pantalles. Pilons.
Uei d'infraestructures comunes
- Prevenció.
de telecomunicació.
Telèfon: 93 240 23 73 Fax: 93 240 20 61
Telèfon: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 E-mail: formacio@apabcn.es http://www.apabcn.es
INFORMATIU
d'Aniversari
Bages ^ Berguedà L
a Delegació del BagesBerguedà del Col·legi ha celebrat el seu desè aniversari. La presència institucional dels aparelladors i arquitectes tècnics a les comarques centrals de Catalunya ha facilitat un major reconeixement públic de la seva tasca prolessional i la participació institucional en el context social i ciutadà. Han estat deu anys en els quals temes com ara l'aparició dels problemes relacionats amb la utilització del ciment alumínós, la implantació del control de qualitat en l'edificació i la participació activa en manifestacions públiques del sector o bé de caràcter social en general han marcat aquesta primera dècada. El 20 de desembre de 1988, Juli Sanclimens, alcalde de Manresa; Carles Puiggròs, president del Col·legi; Ramon Puig, president del Consell Català; Antoni Casas, primer delegat del Bages-Berguedà, i nombrosos companys
Col·legi d'Aparelladors i Arquitecles Tècnics de Barcelona
anys d'aquestes comarques, assistien a la inauguració dels locals, nous de trinca, de la cèntrica Plana de l'Om. Avui ja ens queda molt lluny aquell dia i la situació ha evolucionat força. El que no ha variat és la voluntat, d'una banda, d'apropar el Col·legi als col·legiats i, de l'altra, de presència ciutadana com a col·lectiu i com a institució. El 1998 ha estat un any de celebracions molt participatives i també d'impuls de noves activitats que han estat un èxit, com ara la celebració de Tecnifac. Per tal que en resti un record en la nostra memòria, L1NFORMATIU n'ofereix un petit resum.
INFORMATIU
mol A
quest any hem celebrat el 10è aniversari de la Delegació del Bages i Berguedà del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. La seva creació va ser una decisió encertada, ja que en aquest temps hem aconseguit els objectius que ens vam proposar: apropar el Col·legi als col·legiats d'aquestes comarques i potenciar la seva professió. Això ha permès una participació important en el context social i ciutadà, per exemple a l'hora d'afrontar els problemes de l'aluminosi o el deteriorament del nucli antic de Manresa, i treballar en la diagnosi i reparació de façanes. També ens ha permès ser presents en les iniciatives ciutadanes de tot tipus que s'han plantejat en aquestes comarques els darrers anys. Avui, la Delegació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i els seus col·legiats gaudeixen d'un elevat reconeixement públic i han aconseguit la confiança de la gent de la comarca. Realitzacions com ara la fira Tecniíac'98 han representat una eclosió d'aquest interès despertat per la seriositat de la nostra actuació, la preocupació social que mos-
nu
tren els nostres plantejaments i la importància del nostre paper professional. Amb tota modèstia, creiem que els aparelladors i arquitectes tècnics hem contribuït i seguirem contribuint a potenciar el paper clau d'aquestes comarques en el desenvolupament del nostre país, Catalunya. Per molts anys.
Bernat Ochoa i Morón President del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
1 aniversari
A
quest desembre ha fet 10 anys que inauguràvem la Delegació Bages Berguedà després d'una etapa llarga de converses amb el Col·legi, i ho fèiem amb la presència dels representants de les institucions, d'entitats i de nombrosos companys i companyes d'amb- dues comarques. Els problemes de la utilització del ciment aluminós, la implantació del control de qualitat en l'edificació i la creació de les comissions de treball per estudiar i gestionar tots dos factors, juntament amb la resta d'agents participants en el procés edificatori, van marcar una etapa inicial en la Delegació, que li va permetre introduir-se dins del teixit comarcal. Posteriorment, es va subscriure un conveni de col·laboració amb Foment per a la Rehabilitació Urbana de Manresa (Fòrum), per realitzar el test La Casa en Forma en habitatges del nucli antic de Manresa, el qual ha permès situar les mancances que pateixen aquestes edificacions. El balanç d'aquests deu anys són molt positius i ens han permès, mitjançant l'ampliació dels nostres recursos i millora dels nostres serveis, consolidar-nos com un veritable referent professional, social i ciutadà. Cal saber, doncs, aprofitar tot l'esforç que s'ha generat durant aquests deu anys, per continuar augmentant la nostra presència en la societat, cada vegada més necessitada d'un autèntic tècnic de capçalera, mantenint i millorant la formació del professional en benefici de la compeiitivitat, de la qualitat en l'edificació, de la seguretat
en les obres, i del respecte pel medi en què vivim, tot gestionant i construint amb criteris de sostenibilitat. És, doncs, el moment de prosseguir la feina encetada i, alhora, de mostrar-nos com un col·lectiu participatiu, amb ganes de servir, de col·laborar i de convertir-nos definitivament en els tècnics i també gestors que cada dia més demana ia nostra societat.
Jaume Juanola i Victori Delegat del Bages-Berguedà
'INFORMATIU
Confiar L
en les persones
'any 1987, quatre companys de la professió, amb l'ajut d'altres, iniciàvem a Manresa les gestions per a la creació d'una delegació del Col·legi. Anteriorment ja ens havíem reunit un parell de vegades, amb diferents Juntes del Col·legi; una, amb Josep Miquel Abad, i l'altra, ja més recent, amb Carles Puiggròs. De la segona reunió ja se'n va despendre una voluntat d'aíavorir la iniciativa dels companys del Bages d'implantar la Delegació. A partir d'aquí va començar un període de converses i reunions a Barcelona amb membres de la Junta, on se'ns mostrà la voluntat de descentralitzar el Col·legí i seguir endavant, amb la recomanació que no fóssim només una oficina de visats. Durant la primavera de 1988, i amb la col·laboració d'altres companys (val a dir que no vam estar mai sols), finalment trobàrem el local de la Plana de l'Om que ens va semblar el més adient per establir-hi l'oficina. El 19 d'abril se signava l'escriptura de compra a la Caixa de Manresa per part de l'aleshores president Carles Puiggròs, amb la presència dels companys Mazcunan, Joves, Bonet i un servidor. Bonet s'encarregà de íer un disseny de l'adequació i decoració dels dos locals i l'empresa Cots i Claret va dur-ne a terme els treballs.
j Concurs
Q C logotips
E
l concurs que es va convocar per escollir el logotip del desè aniversari va ser la primera activitat de totes les que s'han dut a terme per celebrarlo. En el concurs hi va haver quatre participants i, com que els treballs presentats van ser tots de molta qualitat, seleccionar-ne el guanyador va ser una tasca complicada per al Jurat que estava format pels membres de la Junta de la Delegació. El guanyador va ser el nostre company Cèsar Purtí. Durant tot aquest any hem anat veient el seu logotip en totes les circulars.
Finalment, el 20 de desembre d'aquell mateix any, amb la presència de les autoritats de la ciutat, la Junta del Col·legi, representants dels diferents col·legis professionals de Manresa, Caixa de Manresa i altres estaments, i la majoria de companys de les comarques del Bages i Berguedà, fou inaugurada l'Oficina de Manresa. Van tallar la cinta l'alcalde Juli Sancliments i el president Carles Puiggròs. Tot això va ser possible gràcies a un acte de confiança entre persones, actitud que dissortadament cada dia manca més en la vida quotidiana, i que és tan necessària per assolir moltes coses. Confiança mútua, però especialment de les persones que integraven la Junta de Barcelona envers nosaltres. Deixeu-me, per acabar, fer una menció especial al company que malauradament ens ha deixat, Alexandre Mazcunan i Boix. Precisament en aquest afer fou sempre el company encoratjador que ens animava a lluitar. A més de posarhi molt esforç personal, va seguir com a membre de Junta fins al final i dedicà moltes hores a la Delegació. El trobarem molt a faltar. El meu desig d'encoratjament per a la Junta actual i molts èxits per a la Delegació.
Antoni Casas i Soldevila Exdelegat del Bages- Berguedà
j
Concurs
fotografia
C
oncurs de fotografia, el primer que ha dut a terme la nostra Delegació, dedicat a la temàtica relacionada amb el món de la construcció, el nostre món. Hi van haver diversos participants amb fotografies de gran qualitat, la qual cosa ha suposat una tasca complicada per al Jurat a l'hora de seleccionar-ne el guanyador. El Jurat estava format per dos membres de Foto Art Manresa í un representant de la Delegació. El resultat, que es va fer públic durant el sopar dels col·legiats el passat 12 de juny, va ésser el següent:
1r classificat: JOAN FRANCESC BALLESTEROS 2n classificat: JAUME SOLDEVILA 3r classificat: ENRIC LLADÓ
INFORMATIU
Viatge
Visita a les obres f: la Sagrada
al
Basc
Família
A
quest viaige cultural, fet del 30 d'abril al 3 de maig, tenia per objectiu principal visitar el nou edifici del Museu Guggenheim i altres edificacions contemporànies de Bilbao i, a la vegada, visitar algunes de les poblacions del País Basc i Navarra, com ara Donostia, Hondarríbia, Pamplona i, de retorn, Olite. Tot i que la durada del viatge va ser breu, no per això fou menys interessant.
A
la primavera es va fer una visita a les espectaculars obres de la Sagrada Família. Unes 50 persones van seguir amb expectació les explicacions dels tècnics directors, entre els quals hi ha Ramon Espel, arquitecte tècnic del Bages i cap d'obra de les obres del temple. Uespectacularitat de l'obra, i les tècniques i els materials poc corrents que la conformen feien que l'interès dels visitants fos màxim. Les formes geomètriques dissenyades per Antoni Gaudí ens mostraven una perspectiva menys habitual de la nostra professió i alhora ens permetia gaudir d'una vista diferent de la ciutat de Barcelona. Per finalitzar, mentre escoltàvem les explicacions del mestre Rafael Subirats, situats a l'escalinata de la façana de la Passió, vam poder gaudir al màxim del conjunt escultòric.
Torneig de Visita a les caves
U
n grup de col·legiats, acompanyats de familiars, vam visitar les caves Codorniu. El seu atractiu no radica solament en tot el sistema de producció i envelliment del cava, sinó també en la importància arquitectònica dels seus edificis. La visita va ser una mica passada per aigua, al matí, però el càlid ambient de l'interior de les caves ens va impregnar amb la tranquil·litat del seu silenci i amb l'aroma del vi emmagatzemat. Els milers d'ampolles de cava que hi reposen, espe-
E ren pacientment poder-nos acompanyar en alguna diada important. Sortint de Sant Sadurní ens vam dirigir a Sitges per contemplar, ja amb més so!, el seu magnífic passeig marítim i gaudir tots junts d'un dinar amb el bon regust d'una jornada agradable.
l dia 8 de maig, en les i Instal·lacions del Muntanya, a la petita localitat de Seva, es celebrà el torneig de futbol entre delegacions, sota l'organització dels companys del Vallès Oriental. Els equips participants en aquesta cinquena edició foren: Vallès Oriental Vallès Occidental Barcelona Bages-Berguedà
ir 2n 3r 4t 5è
Vallès Oriental - Bages-Berguedà Vallès Occidental - Barcelona Bages-Berguedà - Vallès Occidental Barcelona - Vallès Oriental Bages-Berguedà - Barcelona Vallès Oriental -Vallès Occidental
1 -2 2- 1 3-1 2-2 2-0 1 -1
INFORMATIU
Amb puntualitat catalana s'iniciaren a les 9.30 h del mati els partits de futbol amb els següents resultats: La Delegació del Bages-Berguedà va guanyar novament, demostrant una vegada més, que aquest torneig li va excessivament petit i que la seva fita ha de passar per altres esdeveniments d'acord amb el seu potencial tècnic, econòmic i humà. Aquest èxit proporciona a l'entitat del Bages-Berguedà el seu 3r torneig. Lèxit continuat d'aquesta delegació, rau especialment en l'eficiència i en la qualitat dels seus jugadors i amb el caràcter amb què plantegen i afronten cada partit del torneig. Aprofitant la celebració del 10è aniversari de la Delegació Bages-Ber-
guedà i de l'obertura del Centenari del Futbol Club Barcelona, dirigents ambdues entitats, mantenen contactes per un possible traspàs en bloc dels jugadors de la Delegació al primer equip de futbol del Barca. En aquests moments ja es pot anunciar (novembre de 1998) que l'afer econòmic ha quedat resol i que tan sols resta per concretar la data d'homenatge que els dirigents de la Delegació han incorporat en el paquei de traspàs com a premi al nombre de torneigs conquerits pels seus components i, alhora, per fer realitat encara que només sigui una tarda i en el terreny de joc, d'un Barca del planter i català.
Tecnifac
'98
Sopar del
A
1 1£%
vui fa 10 anys que un grup d'amics vam organitzar el sopar anual de col·legiats. Des del seu inici ha estat un dia de esbarjo i de trobada de tots els companys de ies nostres comarques, el primer dels quals va ser un sopar seriós "era ei primef. Després se n'aniria fent un cada any en indrets deferents. Tots hem passat moments agradables i divertits que han servit no solament per crear una delegació sinó també un grup d'amics, i que era de bon principi una de les il lusions d'uns quanls eixelebrats que fa molt i molts anys que es trobaven amb els representants del
Col·legi per fer-los arribar totes les nostres esperances de tenir una delegació a Manresa. Bona part d'aquestes il·lusions s'han acomplert i ara comença un nou repte per a la gent més jove, agafar el relleu en l'organització i c o l · laboració amb les tasques de la Delegació. Un dels reptes pendents d'aquestes trobades era tenir una foto de grup " per saber qui es qui". Avui, finalment, ho hem aconseguit i aquí la teniu.
L
a Delegació ha dut a les nostres comarques una major obertura, coneixement i aplicació de la nostra professió, aconseguint amb els anys que un important gruix de la societat vegi l'aparellador com un professional proper, a l'abast, i de confiança. Aquest fet obligava a organitzar una activitat que aglutinés tots aquests conceptes. Una fira professional, oberta a tothom, i que a més tractés una temàtica d'interès i de manera seriosa, va ser l'aposta a realitzar. El mes de desembre de 1997 es pren la decisió en ferm i s'inicien les tasques per fer la fira Tecnifac'98. Malauradament, el tema de les façanes, pren durant l'any 1998 un caire tràgic amb la mort de vianants a la ciutat de Barcelona, per despreniments de façanes. La façana entra en una fase de debat i és tema de tertúlia popular, motiu que ajuda que la nostra Fira prengui interès en totes les capes socials de la comarca, i de Manresa en concret. Cal esmentar l'ajut incondicional de l'Administració local, comarcal i de la Diputació, a més d'entitats de la comarca i seclors industrials i comercials de la zona. Aquests importants suports, units a la participació de la Fira de Manresa, van fer que Tecnifac'98 adquirís una dimensió que ha omplert d'orgull el nostre col·lectiu.
Col·laboració amb la Fira de Manresa La Delegació Bages-Berguedà va coordinar la idea global d'un certamen, i va comptar amb el coneixement profund i professíonalitzat de Fira de Manresa per fer-lo realitat. La participació d'aquest ens, en l'organització va ser determinant per crear les pautes per al seu desenvolupament. Fruit d'aquest treball conjunt és la realització de Tecnifac'98 a l'edifici modernista del Casino de Manresa, un marc incomparable, d'extraordinària bellesa, i en fase de rehabilitació, tot plegat una tria pertecte i que ha donat uns resultats excel·lents d'organització, expositors, conferències i, per damunt de tot, un nombre extraordinari de visitants. Actes paral·lels La realització de Tecnifac'98 es desenvolupa també fora de l'àmbit propi de l'edifici del Casino de Manresa, per aconseguir un caire més participatiu a la societat manresana i de les comarques properes. Aquests actes paral·lels van des de la realització de conferències professionals, fins a la rehabilitació d'una façana a ple cor de la ciutat de Manresa, prenent-la com a model d'actuació en una façana en mal estat. També es van col·locar distintius senyalitzadors de les fa-
INFORMATIU
çanes darrerament rehabilitades a Manresa, a (i de connectar la societat amb el nostre projecte, d'una forma pràctica, a peu de carrer. Tot aquest seguit d'actuacions externes al recinte d'exposició van fer que la ciutat passés una setmana "emfaçanitzada" amb els aparelladors i arquitectes tècnics. Acte d'obertura Aquest acte va ser forca multitudinari, i especialment emotiu per als aparelladors del Bages i Berguedà, ja que va suposar assolir una fita molt important en ia celebració dels seus deu anys de Delegació del Col·legi a les nostres comarques. El dijous 18 de juny a dos quarts de sel del vespre va ser inaugurada oficialment la 1 a Fira de Tècniques de Tractaments de Façanes, TECNIFAC98, amb la presència de l'alcalde de Manresa, Jordi Valls, el qual va felicitar la Delegació Bages-Berguedà per l'organització del certamen. Aquest acte va ser presidit conjuntament pel nostre president Bernat Ochoa; el diputat i cap de l'Àrea de Compensació de la Diputació de Barcelona, Jordi Labòria; el vicepresident del Consell Executiu de Fira Manresa, Joaquim Collado, i pel noslre delegat, Jaume Juanola.
Expositors de la Fira La Fira va comptar amb la presència d'empreses expositores relacionades amb la temàtica de la rehabilitació i manteniment de façanes, així com empreses per a la construcció de façanes amb noves tècniques, murs cortina, de vidre, pedra, etc. En el moment actual, després d'una primera valoració, es va coincidir amb l'opinió que tots els expositors voldrien repetir una experiència d'aquesta magnitud, on es va combinar el visitant professional tècnic -amb dues jornades exclusives per a ells-, amb els visitants en general, la societat que es va sentir atreta per un tema que a diari el veuen i el viuen: les façanes i la seu tractament.
Sortida Port Aventura
D
ins dels actes de celebració del 10è aniversari, no podia faltar un acte lúdic en què es barregessin conjuntament l'emoció, el risc, la satisfacció, la por... i les rialles. Tot això era possible trobar-ho a les comarques de Tarragona, concretament a Vilaseca-Salou. a Port Aventura.
Estand del Col·legi El nostre Col·legi va comptar amb un estand de gala per a la nostra Fira, amb un disseny molt acurat i adient, on es van poder contemplar plafons informatius sobre actuacions del nostre col·lectiu relacionades amb la rehabilitació i les façanes. També hi havia un espai informatiu sobre l'amiant i el seu tractament, un cavall de batalla molt important i que cal anar introduint a la societat.
El 19 de setembre, una quarantena de col·legiats i acompanyants ens hi adreçarem buscant "l'aventura" de la nostra vida. Amb aquesta mena d'activitats es posa novament de manifest que conviure en grup de famílies durant un dia, ens permet conèixer-nos tots una mica més. Des d'aquesta punt de vista, cal fer ressaltar que la tasca de la Delegació no és tan sols resoldre la tramitació de documents administratius o de donar suport a la tasca professional, sinó també, de crear un entorn que sigui capaç d'aconseguir un clima agradable i d'identificació dels companys envers a la institució.
Sortida .
d l Liceu
E
l dia 27 de juny, ens trobàrem una quarantena de persones, entre col·legiats, familiars i acompanyants, per desplaçar-nos cap a Barcelona per veure l'evolució de les obres del Liceu. Allà ens esperava la nostra companya arquitecta tècnica del B a g e s - B e r g u e d à , Mercè López, que ens va acompanyar íins al final de la visita. Durant la primera part, les explicacions van anar a càrrec d'un company aparellador, detallant-ho tot sobre una maqueta. Després vam entrar a l'obra, i, en concret, a la torre escènica des d'on es podia prendre consciència de la magnitud de l'obra executada i de les dificultats per accedir-hi
í portar-hi tota l'estructura. Els que no teníem vertigen, vam pujar fins a més de 30 metres. Cal dir que les mesures de prolecció són extremadament acurades, i se'ns va assegurar que no hi havia hagut cap accident mortal, ni tan sols de gravetat. En l'execució i seguiment de l'obra, hi han intervingut cinc arquitectes tècnics que han tingut cura de temes específics com ara seguretat (en concret, la nostra guia Mercè), control de qualitat; amidaments, pressupostos i certificacions i, finalment, dos aparelladors que han dirigit l'execució material de l'obra.
Ruta Gaudiniana
E
l 17 d'octubre, amb el temor de fer cues a la carretera i arribar tard pels embussos "dels boletaires", ens dirigíem cap al Berguedà. De fet, a l'hora que ens vam posar a la carretera, era força buida, si bé vam fer tard igualment. El motiu va ser un altre. Després de la primera aturada per proveir-nos de forces, i quan ja ens disposàvem a tornar a pujar a l'autobús, ens diuen que s'havia avariat. Finalment, però, vam arrencar i ens retrobàrem a l'entrada de la Pobla amb el nostre company Ramon Espel, que ens acompanyà en tota la visita. La primera part de la visita ens acostà als jardins Artigas, a la Font
Berguedà de la Magnèsia. Una meravella més de l'obra de Gaudi que havia estat molt temps abandonada, però que en els últims temps s'ha anat recuperant i rehabilitant sense perdre gens del disseny inicial. Més tard, ens desplaçàrem al Clot del Moro per veure el que havia estat l'antiga fàbrica de ciment de la casa Asland, actualment en molt mal estat de conservació. En alguna de les naus, s'hi ha instal·lat un taller de rehabilitació de vehicles pesants. Posteriorment, vam visitar un altre edifici, una antiga fàbrica on hi ha exposats els vehicles totalment restaurats.
INFORMATIU
Partit
Visita a les mines
L
La nostra Delegació no podia oblidar en les seves visites del desè aniversari un dels llocs més turístics del Bages i que de ben segur serà molt properament un punt de referència de projecció nacional: les mines de sal de Cardona. Amb la seva muntanya de sal i el castell, Cardona té prou atractius perquè des del Bages projectéssim aquesta ruta amb l'orgull de posseir un indret únic al món. La visita va començar per les
instal·lacions fixes de l'antiga maquinària dels pous d'elevació. La guia. Rodo, ens va donar tot tipus d'explicacions. Després, amb els espectaculars tot terrenys desca-
ie
f
s~*\ j v.3.1 QOllH.
potables, ens van conduir a l'entrada de la mina. Tots amb el casc. vam visitar-ne l'interior. Tot i que el recorregut no és gaire llarg, va ser una visita impressionant i espectacular, amb una sintonia de colors entre la sal i la potassa dignes de veure. Les formes de la sal, les meravelloses estalactites blanques, el bon humor dels assistents i la paciència de la nostra guia hi van contribuir decisivament. Un cop a l'exterior, una visita al museu de la sal i de seguida la tornada a casa.
futbol del FC Barcelona
E
l passat dia 15 de novembre hi havia prevista una sortida col·lectiva per anar a visitar les instal·lacions de Can Barca, el museu, l'ampliació de la tribuna, etc, i alhora poder gaudir del partit de futbol entre les "estrelles " del Barca i el Tenerife. Malauradament, aquest
esdeveniment va haver de suspendre's per la mort del nostre amic i company Àlex Mazcufian. La seva mort ens ha colpit el cor. Aquesta sortida, però, s'intentarà fer-la més endavant perquè, de ben segur, que aquest seria el desig del mateix Àlex.
Partit bàsquet del TDK Manresa
L
a visita a les instal·lacions del TDK Manresa formarà part dels actes commemoratius per, a més, gaudir d'un partit de bàsquet de l'actual campió de la lliga ACB. Tot i el compromís del seu president amb a la Delegació, fins ara no s'ha pogut concretar el dia de la nostra assistència. Probablement respon al fet que el nou americà s'adapti
al sistema de joc de l'equip i, per la nostra part, esperem qui sigui aquesta temporada. La Delegació s'obre als suggeriments dels directius del bàsquet i, per tant, no es qüestiona des d'aquí, si el dia "D" es millor que coincideixi amb un partit de la Lliga Europea o bé de l'ACB, encara que nosaltres ho tenim molt clar, però potser no hi serem a temps.
Sortida
L
alTeatre
La tarda d'un dissabte, que seria diferent, unes 25 persones anem fent via Rubianes fa acte de presència a fins a Barcelona per veure l'especl'escenari. Amb la seva dialèctica tacle Rubianes solamente. Mentre particular ens descriu el seu pasque a la televisió es pot veure la sai, el de la seva família i fins i tot transmissió dels actes de celebrael del seu sopar; les dues hores ció del centenari del Barca, nosalpassen en un obrir i tancar d'ulls tres participem del desenari de la en aquest cas d'orelles, per ser Delegació del Col·legi, celebració més exactes. més modesta, però no per això menys important. Arribem a En sortir, fem una passejada per el Barcelona i el temps ens dóna !a Port Olímpic, i ens assabentem que benvinguda amb un ruixat de cur- el Barca a perdut el seu partit de ta durada però d'una certa intensi- celebració; aixi doncs, la nostra festa, tot i més modesta, ha acabat tat. millor. Si més no, no ho ha fet amb Entrem al lealre, el Capítol. "Can mocadorada, definitivament no ha Pistoles' per als més veterans: pre- estat un dissabte normal. nem possessió dels nostres seients, la sala és completament plena, s'apaguen els llums i Pepe
E
EI 22 de desembre tenia lloc a la sala d'actes de la Delegació Tacte de cloenda del desè aniversari. El president del Col·legi, Bernat Ochoa i el delegat Jaume Juanola, presidien un darrer acie de caràcter intern i molt emotiu en el qual es va recordar el company i membre de la Junta de la delegació, Alexandre Mazcunan, mort recentment. Es van rememorar les activitats de celebració fetes durant l'any, les fites assolides per la Delegació en els deu primers anys i es van recordar els objectius que impulsen
les delegacions col·legials com a entitats de representació en el seu àmbit territorial i de serveis al collegiat, objectius que la Delegació del Bages-Berguedà ha acomplert a bastament. Jaume Juanola va oferir un obsequi de record d'aquests deu anys al president del Col·legi i també als delegats d'Osona. Vallès Occidental i Vallès Oriental, que han compartit amb els companys del Bages i Berguedà la celebració d'aquest desè aniversari. •
'
PHIMERAQUINZENA FEBRER 99
Activitats
FORMACIÓ
Rehabilitació i manteniment Medi ambient Patologia, diagnosi i intervenció en estructures H Eficiència energètica i energies renovables. Aplicacions a l'edificació de formigó armat. Curs del 17 al 20 de febrer | Curs del 9 al 28 de març presentació El formigó és el material de construcció per excel·lència del segle XX. Però també és cert que els problemes de durabilitat d'aquestes estructures exigeixen esforços continuats que han fet desenvolupar les tecnologies de reparació fins a un nivell remarcable. El formigó armat és un compòsit d'extraordinàries possibilitats, malgrat que, tant en la seva fabricació com al llarg de la seva vida, presenta alguns punts febles. Tots els professionals de la construcció s'enfronten cada dia amb aquesta problemàtica, sovinl sense els coneixements bàsics necessaris per dictaminar o per controlar els productes de reparació. Fer un ràpid i intens reciclatge en aquest sentit és el que proposa aquest curs, en què es veuran les tècniques que han esdevingut tradicionals i les més actuals de diagnosticar i d'intervenir en la reparació d'estructures de formigó. dales Del 17 al 20 de febrer, preu 70.000 PTA, a partir de l'I de febrer. El preu inclou la documentació del curs que es lliurarà a tots els assistents.
19.00 h Tipologia estructural del
Hi ha un ampli ventall de conceptes i
de Rafael Bellmunt.
tecnologies que permeten millorar
Dijous, 18 de febrer
l'eficiència energètica dels edificis.
Patologia 9.00h Lesions físiques en el formigó armat, a càrrec de Cèsar Díaz.
Cada cop és més freqüent utilitzar
11.00 h Alteracions químiques del formigó, a càrrec d'Enric Vàzquez.
d'energia tèrmica i. al mateix temps,
energètica i la millora del medi ambient es poden assolir amb la incorporació
Del 9 al 28 de març, dimarts i dijous,
de criteris de disseny bioclimàtics i amb l'ús de les energies renovables en
de 18 a 21 hores.
18.30 h Seguretat estructural. Interpretació i avaluació de resultats, a càrrec de Rafael Bellmunt.
els edificis. Es combinaran les sessions tècniques amb exemples de casos
preu matrícula: 30.000 PTA
reals que permetran conèixer la realitat d'unes construccions que han
preu col·legiat: 25.000 PTA
19.30 h Durabilitat. Interpretació i avaluació de resultats, a càrrec de Paolo R.L. Helene. Divendres, 19 de íebrer Tècniques d'intervenció 9.00 h
La filosofia de les intervencions, a càrrec de Xavier Casanovas.
9.30 h
Tècniques de prevenció i reparació, a càrrec de Manuel Fernandez Cànovas.
Paolo R.L Helene. 12.00h Tècniques de reforçament i substitució, per Manuel
i presentació.
Fernandez Cànovas.
Introducció
a càrrec de Jaume Rosell.
a càrrec de Joan R. Rosell.
s'està generalitzant l'ús de materials i tècniques més eficients per reduir el
17.30 h Assaigs destructius i proves químiques, a càrrec de Joan R. Rosell.
protecció, a càrrec de
18.00h El formigó coma material,
refredar l'aire. Els dissenys bioclimàtics permeten reduir el consum
consum d'energia.
Dimecres, / 7 de febrer
16.15 h Història del formigó armat,
energies eficients per il·luminar i
12.00 h La corrosió de les armadures, per Enric Vàzquez. Diagnosi 13.00h Metodologia de diagnosi aplicada, a càrrec de Xavier Casanovas.
11.00 h Materials i tècniques de
15.30 h Recepció de participants
presentació
formigó armat, a càrrec
16.00 h Casos pràctics.
En aquest sentit, la incorporació de les energies renovables en el disseny i rehabilitació de les instal·lacions
Xavier Casanovas del Col·legi, Joan
i qualitat de vida per als usuaris perfectament compatibles amb una
Josep Escobar de t'ICAEN (Institut
sostenibilitat urbana correcta.
Català d'Energia)
Aquest curs vol donar a conèixer les possibilitats, que des de la vessant
dates i horari
incorporat paràmetres de sostenibilitat.
16 de març
9 de març Aspectes previs 18.00 h Tipus d'energies renovables. Solar, eòlica, hidràulica, biomassa, geotèrmica, marina... 19.00h Aprofitament de les energies renovables i ordenació urbanística. 20.00 h Demandes energètiques dels edificis. Dades estadístiques i comportaments. í í de març Energia solar 18.00h El mapa solar de Catalunya 18.45 h Condicionament ambien-
Dissabte, 20 de febrer
tal passiu. Arquitectura
Visita a una o diverses interven-
bioclimàtica
cions.
Delegació del Vallès Oriental c/Josep Pihol. 8. Granollers. Tel; 93 879 01 76 Preu matrícula: 18.000 PTA Preu col·legiat: 12.000 PTA
18.00 h Energia solar tèrmica activa dels edificis. Principis bàsics, característiques, predimensionat. 19.00 h Aigua calenta i acumulació 20.00 h Calefacció per terra radiant 18 de març 18.00 h Energia solar fotovoltàica.
-Seguretat i salut laboral La documentació tècnica. Casos pràctics
- La viabilitat tècnica - La viabilitat administrativa - Criteris tècnics a destacar - La documentació tècnica. -Eine - Tramitació administrativa - Pautes de seguiment i control
28 de març Visita a edificis concrets
rístiques, predimensional, etc. 19.00 h Acumulació i connexió directa a la xarxa elèctrica
Telèfon: 93 240 23 73 Fax : 9 3 240 20 61
23 de març
Eficiència energètica de les instal·lacions 18.00 h Producció de calor, fred i aigua calenta sanitària 19.00 h Ús racional de l'aigua 20.00 h Ei reglament d'instal·la-
Telèfon: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 E-mall: formacio@apabcn.es http://ww.apabcn.es
cions tèrmiques als edificis
- Mesures de seguretat de l'edifici
Presentació i fluxgrama de procediment de treball Definició tècnica. - Interprelació de l'estat de càrregues - Càlculs senzills - Procediments constructius/ Executor material - Detalls constructius
25 de març 18.00h Sistema de control 19.00 h Il·luminació natural i il·luminació artificial 20.00 h La importància del manteniment de les instal·lacions
principis bàsics, caracte-
Projectes d'enderroc i desconstrucció Cas pràctic.del 15 al 29 de març
Obertura de forats en obres menors Cas pràctic, del 15 al 24 de març professor Carles Olivé dates i horari Del 15 al 24 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. lloc
responsables del curs
dels edificis pot garantir, en un clima com el nostre, uns nivells de confort
professors: Oscar Moreno Ramos, arquitecte tècnic i Oscar Caudet, enginyer de mines. Ambdós de l'empresa CONTROL DEMETER dates: del 15 al 29 de març (dilluns, de 16.30 a 21 hores), durada: 12 hores. Preu matricula: 18.000 PTA Preu col·legiat: 12.000 PTA
Normativa Certificat d'habitabilitat d'habitatges usats 17 de febrer dia i hora Dimecres, 17de febrer de 1 8 a 2 1 h . lloc Delegació del Vallès Oriental. C/Josep Pino!. 8. Granollers.
Tel: 93 879 01 76 Preu col·legiat: 4.000 PTA Preu matrícula: 6.000 PTA
PRIMERA QUINZENA FEBRER 9!
5
Activitats
I-
18
MQStra_rifaph·rarions_informàtiques
ExposicionsBarcelona 1979-2004: del desenvolupament a la ciutat de qualitat
Cicle Amidaments i pressupostos presentació La introducció de les noves eines informàtiques juga un paper fonamental en el reciclatge professionaJ, la proliferació de programes informàtics, amb prestacions cada cop més grans, representa una inestimable ajuda en el treball quotidià dei tècnic però planteja nous problemes. Les enormes possibilitats dels programes, més la gran automatització dels procesos pot conduir a una perillosa manca de reflexió, a vegades, a greus errors de disseny que els programes són incapcaços de detectar. L'objectiu del cicle és apropar-nos amb un sentit crític cap a aquestes noves eines, per tal de dominar-les, tot i coneixent les seves potencialitats i limitacions.
mostra d'aplicacions informàtiques de les empreses Professional Software (Menfis) Cype Ingenieros (Arquímedes) AM2 (ARQ+) ITEC(TCQ2000) Arktec (Gest). Aquestes empreses faran una exposició i demostracions dels diferents programes específics. dates i horari Dies 24 i 25 de febrer, al vestíbul del Col·legi, de 9 a 20 h. seminari La informàtica, els pressupostos i els amidaments El seminari anirà a càrrec de Xavier Humet. dia i hora Dimars23deíebrer,de17a2ih.
El pesssupost, document d'un projecte. Planificació del projecte Conceptes bàsics. Bases de dades. Models i tipus de pressupostos. La infomació associada. El pressupost. Elaboració del pressupost Confecció. Seguiment d'un pressupost. Certificacions. Planificació. L'intercanvi d'informació. Control de costos Objectius. Organització del pressupost. Anàlisi i avaluació de resultats. Conclusions. Predimensionat de costos Conceptes bàsics. Criteris de descomposició dels edificis. Aplicació de preus. Realització del pressupost.
Aula d'Informàtica 1QQ9 Aules de Barcelona Curs Autocad 1 nivell Autocad II nivell Excel II nivell Iniciació a l'Acces Iniciació a l'Acces Iniciació a l'Excel Internet Internet Internet Introducció a la infor. Microsoft project Microsoft project Microsoft project
Dates del 15 de febrer al 4 de març del18de febrer al 30 de març del 4 a l'Ude febrer del12a119delebrer del 8 al 17 de febrer del 9 al 18 de març 8 i 10 de febrer 23 i 25 de febrer 27 de febrer del 15de febrer al 24 de març del22defebreral10demarç del 8 al 24 de març del27defebreral13demarç
Horari dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dimarts i dijous, de 17 a 19 h. dijous, de 9 a 13 hores. divendres, de 9 a 13 h. dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. dimarts i dijous, de 19 a 21 h. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dimarts i dijous, de 19 a 21 h. dissabte, de 9.30 a l 3.30 h. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. dilluns i dimecres, de 14,30 a 16.30 h. dissabtes, de 9 30 a 13.30 h.
Preu col·legiats 60.000,36.000,12.500,10.000,10.000, 10.000,8.000,8.000,8.000,28.000." 20.000,20.000,20.000,-
Preu no col·legiats 78.000,47.000,17.500,14.000.14.000,14.000,11.000,11.000," 11.000,40.000,25.000,25.000,25.000,-
Aules deTerrassa > Curs Excel II nivell Iniciació a l'Excel Microsoft project
Dates delís de febrer a l l de març del 8 al 17 de febrer del 8 al 24 de març
Horari
Preu col·legiats
dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dilluns i dimecres, de 19 a 21 n.
12.500,10.000." 20.000,-
Preu no col·legiats 17.500,10.000,20.000,-
Aules de Granollers Curs Iniciació al Word Microsoft project Iniciació a l'Excel Organització del disc
Mtï
Dates de n al 10 de febrer del 15de febrer al3de març del 8 al 17 de març 22 i 24 de març
Horari dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.
Preu col·legiats
Preu no col·legiats
10.000,20.000,10.000,5.000,-
10.000,20.000,10.000,7.000,-.
m
Telèfon: 93 240 20 60 Telèfon: 93 240 2373 F a x : 93 240 20 61 Fax : 93 240 20 61 E-mail: formació @ http://wmv.apabcn.es
Una exposició que s'inaugurarà a quatre seus simultàniament el diumenge 21 de febrer Quatre àrees temàtiques a quatre seus L'exposició distingeix quatre àrees temàtiques principals que es reparteixen pels quatre llocs corresponents a les sales d'exposicions de cada institució participant. Un àmbit introductori conlextualitza els temes tractats a cada espai i permet entendre els independentment dels altres. La inauguració preveu actes específics per a cada seu i invita a tots els col·legiats i la seva familia, i per descontat els barcelonins interessats a seguir l'itinerari de tes activitats. A més durant tot el període
de l'exposició s'han organitzat, en col·laboració amb Barcelona et sorprendrà, nou itineraris diferents, amb incripció oberta a tothom, per visitar les zones i edificis acabats o en fase de construcció, que es comenten a l'exposició. La Barcelona verda Sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona: • Vers a la ciutat sostenible - L'espai públic: de les places als parcs • Mobiliari urbà i obres d'art inauguració Diumenge 21 de febrer Informació AnnemiekevandePas Departament de Cultura del Col·legi
M. Pilar Concellón: Volum i espai - jugant una mica amb tot Del'1 al 26 de febrer Una sèrie de setze fotografies en blanc i negre de la fotògrafa Maria Pilar Concellón evoquen fragments constructius d'edificis barcelonins d'interés arquitectònic, a la sala d'exposicions de la primera planta del Col·legi. dates de l'1 al 26 de febrer.
Taula rodona
Català, Cursos de llengua catalana. Nivell B-2: del 22 de febrer al 12 de maig. Nivell C-2: del 23 de febrer aM 3 de maig
B Arquitectura tècnica: I la formació respon a les necessitats del • mercat? Dimecres, 24 H de febrer
nivell B-2 per a catalanoparlants ambconeixements elementals. dates i horari Del22defebreral12demaig,dilluns i dimecres, de 19.30 a 21.30 h. Durada: 40 hores Nivell C-2, per a catalanoparlants ambconeixementsmitjans. dates i horari Del 23defebreral13de maig. dilluns i dimecres, de 19.30 a 21.30 h. Durada:40 hores preu d'ambdós cursos Preu: 8.000 PTA Oberta la inscripció fins al 17 de febrer. lloc Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. Tel: 933170686.
tema de debat L'adequació de la formació de l'arquitecte tècnica les necessitats del mercat de treball. participen Francesc Jordana, directorde l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. Robert Terrades, director de l'Escola d'Arquitectura La Sallede la Universitat Ramon Llu». Joan Vinyet, director de l'Escola Elisava. Miquel Blanch, director d'RRHH del grup COPISA modera Ramon Puig, director de l'Àrea de Promoció! Mercat del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, dia i hora Dimecres, 24 de febrer a les 19 h.
Empreses I
PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL
Index D'anunciants de L'Informatiu número 138 PRIMERA quinzena FEBRER 1999
Prestatgeria COMERCIAL
Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més nlormació sobre els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposla que s'adjunla. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU. Empresa
B
FEBRER
El Col·legi posa a disposició de les empreses un esland per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de febrer.
Núm. de referència 5 7 8 10 11
PROFESSIONAL SOFTWARE (TEC BERDALA GRUPARTYPLAN
AM2 SIPLAST
23 25
SERVEI INTEGRALALA CONSTRUCCIÓ
26
SISTEMES DE REFORÇ ACTIU
COPISTERIA MIRACLE CENTRE DE PRODUCCIÓ A COLOR
27
KEMILPAVIMENTS
28 30
CILIT
Weidmüller
Pèndol
Weber Broutin Cemarksa
Soc. Francisco Ros Casares
Gamesystem Espana
Edllkemin Ibérica
Industrias Químicas Lowenberg
Beck & Heun Rolladem Kasten
Perstorp Construction Phemicals
Exclusivas Figueras
Sistemes de Reforç Actiu
Fakcit
ENÇA
Construcciones desmontables tubulares
interior contraportada
JUNKERS
Eco Esteba
contraportada
CYPE
contraportada suplement
CAIXA MANRESA
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
SERVEI D'INFORMACIO COMERCIAL
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I
Utilitzeu aquesta butlleta per rebre més informació sobre els productes
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està insertat. Marqueu amb un cercle els números desitjats. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents: Nom i cognoms Empresa Adreça
CP:
Població
Fax:
Telèfon
PUBLICITAT L'INFORMATIU núm. 138
1 2 18 19 portada
3 20
4 5 21 22 contraportada
6 23
7 8 24 25 interior portada
9 26
10 11 12 27 28 29 interior contraportada
13 30
14 15 16 31 32 contraportada suplement
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.
GUIA
D'EMPRESES
I
SERVEIS
FUSTERIA j j
ESTRUCTURES
Alsina
| 08019 BARCELONA
i. 93 307 29 33 I Fax 93 307 26 92
SOLUCIONS EN ENCOFRATS
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES F1JAS Y MÓVILES
ENCOFFWDOS J. ALSINA, S A Pol. Ind Pla 0 on Con. Camí de Font Freda s.'n 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59
FRAPONT CONSTRUCCIONS EN FUSTA
FUSTERIA D'OBRA / PER A DECORACiÒ f / Guiat d'Asunción. 32 • Palpen Irdmnial del 6»mi W f931 345 VI 50'* ió» f?3} 346 7à 07
ELECTRICITAT j ALUMINOSI
i CATALANA.S.A.
Germans Taulers i fustes de totes les espècies 3er a la Decoració, Interiorisme i fusteria
Morters sense retracció. Rehabilitació
e Romeu, s/n «08202 SABADELL | •tel. 726 19 11 ' ( a x 726 07 61
C/ Sanlander, 42-48. Nau 39. 06020 BARCELONA Tel. 278 26 86 Fax 278 27 11
REHABILITACIÓ | Í tteja-la,, s.
FABRICACION Of BOVEDILLAS DE CERÀMICA
CONSTRUCOÓ - REHABILITACIÓ Avgda.de la Gninvb. 179 Tol. (93) 261 63 00 i Rm: (93) 261 63 20 08908 L'Haipitalet di- Uobregat (Barceloní)
08191 RUBÍ PP. U I Torres. Un (Edií Diarmnte ba|oi) Fúbrlcai Pol. Ind. Rubí Sur - Barcelona ^6994266-Fu'S8800S9
^
^
SERVEIS
REHABILIIS.L.
Tel. 417 35 47 ;s, 434, 5è. A • 08032 Barcelona
PREFABRICATS
IMPÈRMÉABIL ABILIZACIONES
SIS
IEP 1LUMINACION
131
£*..
o
^
AÏLLANTS
simon MATERIAL ELÉCTRICO
Diputació", 390 • 392 Telefono (93| 265 16 63* Fo> (93] 232 77 53 0801 3 6 0 rcelor 0
Q Neteja Q Restaura' "QEvirarco
ESTRUCTURALES
qeRC/vs/x.
LSTRUCTUR ; QAtir
CFT&Asoc. ASSAIGS D'INTEGRITAT ESTRUCTURAL DK L'ILOTS
ció formigó.
CONSTRUCCIONES
c / Podilta, 240 • Tel. (93] 456 14 53 Fax 193) A36 72 85 * 08013 Barcelona
fAANSO, 11 5' A • Tol. [93] 42Ó 98 98 (3 line Fon (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona
PAVIMENTS • • ^ H Navès Industriales 1 ^ H Forjados-Cerramientos 1 1 Chalets-Parklngs ^ ^ ^ H Centrosoomercíales m m ^^ ^^ pantalanes ele HORMIPRESA '
Roselló, 310-314 Tel.(93) 245 22 21
08025 Barcelona Fax:(9i) 2 Ï 5 61 <){>
"
l'.\\IMi:MS 1MH STKIAI.SDE FOKM1GÜ 1 ASIAI.I."IKKliKS DEKKSINKSI
(^m
PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 HUBi PQ. de les Torres, s/n - Edil. Diamante Bjos. Fàbnca: Pol. Ind. RuDI Sui • Barcelona * Ï Ï 6 9 9 4 2 6 6 - Fax: 588 00 59
F«.( ..,3» . , . , . . . . » . «CELO».
LTcf
l ' I M l líESKSI'l·XIAI.S
^—
|~yy|% ROAR, S.A. FÀBRICA DE:
bloc cerinnic Te
- Pressupostos m
_EXTRAFORT —
TtMM0AMOOJÍ
SDhmlníilramcíi I i rollocaci» mnarglla: divis l(u Preu tancar
- Assessorament
S Mana ^
'
^
^
TOL I M ) . KONT DEI. R A D I L M , DURAN I REINALS. 28 HMOO GR,\NO1.I.EKS T E L (93) R40 09 99 FAX. 849 26 91
Trií fon/Fa*: 191)
^
rvcl i qualilo
iü·'írodrvías 59 JO 52 - M i m i
989.2(1.38.63
lastradurl
VALLS*
SISTEMAS DE TECHOS ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A.
El sistema alemàn para suelos induslríales • Recubiimienlos rie elevada rcsslendü mcíànita y química.
• Repuración fòtil, ràpttía y etonómiio de baties y grielos. • Anlipolvo, tmperrneahiliíodos, higíénícos y deíüralivoï.
Techos desmontables de escayola aligerada
Àv. Sao Jutaa. 106 Ifcnc 7 Ptl. tcngoU [ - 03400 GSJ.HOUJÍS (Barnlwn}
ld(.ll3)!JÍS700-·faif)3IS19SílS
GEOTÉCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Tel i Fax (977) 792783 - 438S0 CAMBRILS MjjordïSamà.J.E" 3" Til. i Fan (909) Ï34 33Í - 03017 BARCELONA
© Alfamente resistentes a la humedad 15ANYS D'EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC
LA
ffl M.0. 2 horas resistentes al fuego
ORATORI DEL laboratori ACHEDJTAT per
ALLES
la
PflVIHDUS,S.A. ESTRUCTUHES HETÀLUQUES LLEUGERES
REFORÇAMENT DE FORJATS flEFORÇ J3-F (DIT K 8 )
F à b r i c a : G r a . Üeido-Puigcerdà. I m . 2 0
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
(973) 4 3 2 0 5 d . far. (973) 43 2 2 25 2 5 6 8 0 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA
Tel.
AUTOAMVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES
ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES
Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de 1 edilicaciú i els seus
TERRATZOS CONTÍNUOS
Plat: Tclusn, i Ur. 1* 06010 Barcelona Tel. 265
09 39
f a i . Ï55
21 76
Cl. JOSEP CflHNER, 27 - TEL. B79 33 91
TEL. 1 FAX 879 45 17 - 08400 GRANOLLERS
CLASSIFICACIÓ W^\ ESTRUCTURES j . . ^ Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
=M |~^J
PREFABRICATS . Prefabricació i construcció industrialitzada
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA Fusteria de lusta, metàl·lica i plàstica
REHABILITACIÓ Rehabilitació integral
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
D
El reportatge
PHIMERAQU1NZENAFEBRER9I
ORT1U A R A B A
II
Pavelló Araba L'ampliació del pavelló esportiu del Taugres de Vitòria o Àlaba/Araba és una obra força particular. EL fet més espectacular és La reutílització de la cúpuLa, eLevant-la a una cota superior a l'existent. A mesura que anem aprofundint en l'anàlisi de L'edifici ens adonem que, d'una manera molt determinant, l'estructura ha conformat L'arquitectura del nou edifici.
Fitxa tècnica Dades de l'obra nom de l'obra:
ampliació del pavelló poliesportiu Araba
emplaçament:
polígon Zurbano. Vitòria-Gasteiz
propietari / promotor:
Diputació Foral d'Àlava
arquitectes:
Carles Buxadé, José Luis Calón i Joan Margarit
arquitectes tècnics:
Vicenç Font, José Luís García de Albéníz, Carme Grau i Mike! Viteri
enginyers d'instal·lacions: estructures: estudi de seguretat i control de qualitat: empresa constructora: cap d'obra: superfície construïda: superfície mitjana útil: data d'inici de l'obra: data d'acabament: PEM:
I
Jaume Boneu i Emili Manrique Carles Buxadé i Joan Margarit
Vicenç Font i Carme Grau Lagunketa Josu Sanchez 22.492 m í 19.118ms maig de 1998 desembre del 1999 745,558 MPTA
edifici que analitzarem en aquest reportatge té una llarga i curiosa història. El
en la línia d'economia de tota l'actuació, s'ha de pensar un sistema d'elevació de la cúpula
seu ús original era de mercat descobert de bestiar. D'aquest primer ús li ve la forma
que sigui aprofitable per a l'edifici, un cop feta l'operació. El creixement de les grades, tot i
circular de la seva planta. Quan es va plantejar de cobrir el mercat es va encarregar a l'estudi
la seva lògica evident, planteja els primers problemes estructurals, ja que en bona part han
Buixadé-Margarit una coberta que es va dissenyar i calcular en forma de cúpula amb barres
de descansar sobre l'estructura existent. Per tal de minimitzar els esforços es va decidir que
tridimensionals triangulades (malla espacial), va ser la primera de l'Estat espanyol d'aquestes
els recolzaments de la nova estructura als antics pilars fossin isostàtics, de manera que
característiques i per aquest motiu va rebre el premi europeu d'estructura metàl·lica. Poste-
l'esforç que transmetessin fos només axial, més fàcil d'absorbir pels pilars. Un perfil UPN
riorment, el mercat de bestiar es va canviar d'emplaçament i el recinte es va habilitar per a
adossat a cada un dels pilars ha estat suficient per fer el reforç a compressió i a guerxament
pavelló poliesportiu. L'any passat, amb motiu de la classificació de l'equip de bàsquet titular
dels pilars.
del poliesportiu, el Taugrés de Vitòria, per jugar competicions europees, es va veure la
L'aprofitament de la cúpula existent ha estat una decisió molt encertada. I ho ha estat per
necessitat d'ajustar el pavelló a la normativa que regeix aquestes competicions i aprofitar la
molts motius. Un de molt important és f estalvi econòmic, que s'ha calculat en uns 250 milions
remodeíació per ampliar, tins a doblar-la, la cabuda d'espectadors. Es va decidir encarregar
de pessetes amb relació a si s'hagués fet una nova cúpula. Cal tenir en compte que no tan
el projecte a l'arquitecte José Luis Catón qui, en veure que qualsevol ampliació possible
sols es conserva l'estructura sinó també tota la coberta superior que feia cinc anys que havia
passava per tocar la cúpula, va proposar a la propietat incloure en l'equip redactor els arquitectes que l'havien realitzada.
estat reparada. Un segon punt, no menys important que l'anterior, és la rapidesa d'execució. Perles característiques de l'usuari, les obres havien de realitzar-se en un període que anava
Es posen a treballar i en surt una proposta amb tres punts moll clars, que defineixen tot
des deí dia en que es jugués l'últim partit, abans de l'estiu, fins al dia d'inici de la nova lliga.
el projecte. Primer, l'única ampliació possible és fer créixer cap amunt les grades, ja que la
Aquests terminis tan ajustats no s'haurien pogut complir si s'hagués hagut de construir una
pista té unes mides menors, fins i tot, que les permeses i no pot créixer "cap avall" com
nova estructura i una nova coberta. Un altre motiu important en la decisió va ser el patrimo-
s'havia fet, per exemple, en l'estadi de Montjuïc, a Barcelona. Segon, la cúpula existent es
nial, és a dir, un element arquitectònic singular, que ha marcat una fita en la història de la
reutilitza. Simplement cal elevar-la al nivell que es necessita pera les noves grades. Tercer,
construcció, és sempre una riquesa que és bo de conservar. El fet de poder treballar tol el
I PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
\ El reportatge h
I 22
lemps a cobert també té els seus avantatges per a l'obra. I, finalmenl, un motiu que ningú no
què la cúpula s'elevava mitjançant una espècie de guies situades a les mateixes torres.
ha citat, lot i !a seva importància i actualitat: l'ecològic. Aprofitar un element que de cap
Finalment, es va descartar, a causa de la seva excessiva rigidesa, ja que es va témer que un
manera ha quedat obsolet en el seu funcionament és molt positiu i un exemple per a la
travament en una de les guies mentre es pujava pogués trencar-la. El sistema que es va fer
sostenibilitat que tots estem començant a reclamar a la construcció.
servir finalment, va ser penjar, la cúpula d'uns cables, un per cada torre, amb una barra
Com aconseguir aixecar la cúpula ha estat el felí mo/iVde tot el projecte i, paradògicament,
repartidora, que s'elevaven mitjançant uns gats hidràulics controlats per ordinador. Es va fixar
el que l'ha resolt en la seva pràctica totalitat, com veurem. Calia saber primer, si era possible
com a desnivell màxim de 2 cm. entre dos punts sustentadors seguits. L'hissat s'aturava
aixecar la cúpula. La primera característica de la cúpula, que n'ha permès l'elevació és que
automàticament en superar-se aquestes toleràncies, aleshores s'igualaven manualment els
és auioportant, és a dir, les espentes horitzontals no es transmeten als suports sinó que
nusos i es tomava a hissar. A causa de Is precisió dels gats, aquesta operació només es va
s'absorbeixen en un anell perimetral inferior rígid de la mateixa estructura. Els càlculs,
haver de fer tres vegades, i es va acabar lot el procés en unes tres hores i mitja, menys temps
desenvolupats amb ajuda del programa AXIS, realitzats en segon ordre, és a dir, comprovant
del previst inicialment.
les hipòtesis de guerxament i fluència de cada barra, van determinar que era possible
Un topògraf va controlar, durant el procés de muntatge dels suports, que tots els morros
suportar l'estructura per només 12 nusos (dels 36 en els quals es recolzava normalment) si
de suport que rebran els nusos quedessin a la mateixa alçada i en posició correcta. D'altra
es prescindia momentàniament de les sobrecàrregues de neu i manteniment. En aquest punt,
banda, la fletxa que patien els nusos que encara no estaben recolzats es va contrarestar
és on el càlcul, l'estructura, es converteix en arquitectura, ja que apareixen, a partir d'aquí,
lleugerament amb un tipus de placa de recolzament precomprimida, composta de dues
les dotze torres que envolten l'edifici, cada una de les quals suporta un element d'elevació de
plaques d'acer amb una làmina de neoprè entremig, cargolada amb quatre espàrrecs. Un cop
la cúpula però que, alhora, inclou els nous accessos al recinte de manera que aquest
recolzats els nusos, s'afluixaven els cargols i el pla de recolzament pujava una mica. Tots els
element, en principi estructural, organitza tots els fluxos de moviment dels espectadors i
càlculs, però, ja es van fer preveient aquesta deformació, no prevista en la cúpula inicial, i es
determina la nova imatge exterior, potentíssima, rotunda, de l'edifici. Cada una de les torres
va comprovar que podria suportar-la.
té a la part superior una estructura metàl·lica triangulada que va a buscar el perímetre de la
Deia Eric Mendelsohn ( "que en tota obra hi ha un moment abans d'acabar l'edifici en el qual
cúpula amb el braç sustentador plegat per deixar-la passar. Al damunt, una altra estructura
l'arquitecte s'adona del que hauria de fer la pròxima vegada. En aquest edifici, aquest moment
provisional, únic element inservible deprés de l'elevació, serveix per suportar els gats
és just després de l'hissat perquè ens trobem amb una gran cúpula platejada i lleugera,
hidràulics en una cota superior a la de recolzament. Un cop la cúpula arriba a la cota exacta,
suspesa en l'aire, només suportada per uns punts a la punta de les làmines primes de
aixecada per 24 punts, es tanca el braç triangular mitjançant les frontisses que incorpora i es
formigó, creant un enorme i transparent espai al seu interior i una imatge espectacular i molt
deixa anar l'estructura sobre aquests punts.
bella des de l'exterior. Llàstima que la funcionalitat ha de prevaler per sobre de l'estètica, i la
És el moment crític del procés, ja que és en aquest moment que tota la coberta s'aguanta per només 12 nusos. Immediatament es col·loca la jàssera circular perimetral, suportada en els mateixos braços, que permetrà aconseguir un nou recolzament de l'estructura en un total
transparència ha de desaparèixer perquè les grades noves ocuparan, un cop ben fixada la cúpula, el buit que deixava entreveure el paisatge a través de l'edifici. Les noves grades d'elements prefabricats es recolzen com ja hem dit, en part sobre els
de 48 nusos. Les possibles diferències entre suport i nusos s'absorbeixen per la possibilitat
pilars existents i en part sobre pilars nous. Posteriorment, es van col·locant tots els elements
de gradació en les tres dimensions de suport en les plaques d'ancoratge a les pantalles
d'equipament: seients, escales, marcadors, el paviment de la pista sobre una solera de
verticals. El sistema d'elevació previst inicialment no necessitava de l'estructura suplementària, per-
formigó amb additius plastificants, etc. Per fora, es tanquen els paraments verticals arnb pannells de xapa d'acer, fins arran de terra, cosa que no estava prevista inicialment, ja que es pensava aprofitar la façana de bloc de formigó de l'edifici existent. Finalment, veient la disparitat estètica i de qualitat entre el nou i el vell. s'ha optat, molt encertadament, per fer una envoltant contínua completament nova de tot l'edifici. La coberta del nou espai que no queda limitada per la cúpula es resol amb una coberta óeck, en un nivell inferior al de les bigues triangulars que queden vistes des de l'exterior expressant la seva funció. Les aigües es vessen cap a l'exterior que recull, també, les de la cúpula. L'interior sorprèn per la seva forma circular, gens usual en edificis d'aquest tipus, en què l'orientació de la pista tendeix a destacar sempre un dels eixos de tot l'edifici. La disposició totalment isomorfa del perímetre i de les circulacions verticals, juntament amb el fet que l'entrada a totes les localitats es fa pel nivell intermedi de les grades, ajuda molt a tenir una percepció clara de l'espai i a entendre fàcilment els recorreguts del flux d'espectadors. Com dèiem al principi, l'estructura ha conformat d'una manera molt forta l'arquitectura —i no a l'inrevés, com passa normalment— donant com a resultat un edifici amb una gran claredat compositiva, constructiva i organilzativa.
Josep Olivé '" Citat en el llibre que, sobre l'arquitecte alemany, va publicar A. Withtick: "Eric Mendelsohn", Londres, 1956
H El reportatge \-
PRIMERA QUINZENA FEBRER99
23
NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres
La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), ía màxima seguretat (DIT 271, FS>3) ia més a més no resulta cara. Sistemes de Reforç Actiu, S.L Carrer Sant Agi
796 41 22 i 907 22 80 03
B
PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
1 El reportatge h
Un apunt històric B - J l pavelló Araba va ser construït el 1975 amb l'objecte d'utilitzar-se com a mercat ^ H de ramaderia. Es tracta d'un edifici de planta circular format per un pòrtic d'una sola crugia de 8 m. de llum que descriu un cercle de 76 m. de diàmetre interior. En aquesta circumíerència interior es van situar els recolzaments d'una cúpula espacial metàl·lica amb la qual es va cobrirel recinte, amb una plementeria lleugera de plàstic translúcid. L'edifici, en el seu conjunt, va ser projectat per l'arquitecte Estévez i ta cúpula va ser dissenyada i construïda sota la direcció dels arquitectes Carles Buxadé i Joan Margarit, dos dels tres autors d'aquest projecte. Aquesta part de l'edifici, la cúpula, va merèixer el premi a la millor estructura metàl·lica espanyola i, e! 1976, a ta millor estructura metàl·lica europea. L'edifici no va arribar a utilitzar-se mai com a mercat ramader i va romandre en un estat greu d'abandó fins que va ser adquirit per ta Diputació Foral d'Àlaba i habilitat el 1991 com a pavelló esportiu per a la pràctica del bàsquet, fent-s'hi una instal·lació provisional de grades, una impermeabilització de la plementeria de !a cúpula, ['habilitació d'accessos perifèrics, vestuaris, ban/s, magatzems, etc. i una instal·lació de ventilació i aire calent. La instal·lació tenia una caràcter totalment provisional, però durant aquests anys es va incrementar l'afició a l'esport del bàsquet i l'arrelament de l'equip titular del pavelló, amb la qual cosa es va fer patent la necessitat de perfeccionar les corresponents instal·lacions. L'any 1996, els Ires signants d'aquest projecte van dur a terme el projecte i la direcció de les obres que col·locaven a la cúpula una coberta de planxa d'alumni de caràcter definitiu, amb la corresponent adequació acústica. En qualsevol cas, la utilització creixent del pavelló plantejava cada vegada amb més força la necessitat de donar solució als defectes bàsics de l'edifici: el de la seva provisionalitat i el de la seva capacitat, que és el que es proposa resoldre aquest projecte. Així, s'aborda simultàniament l'ampliació de la capacitat del pavelló i la seva remodelació de manera que el caràcter provisional se substitueix per una construcció esportiva estable que compleuix iotes les normatives vigents quant a seguretat, accessibilitat, etc.
Carles Buxadé José Luis Catón Joan Margarit Arquitectes
Coronament heretat H * . j i subjectar una coberta, elevar-la, sostenir-ia i construir-hi al seu dessota un edifici ^ • B ja és un treball tan sorprenent com inusual, imagineu-vos si a més heu de fer-ho amb una coberta de més de 4.500m;, per un edifici amb capacitat per a més de 9.000 persones i amb una planificació de set mesos. El projecte, per si mateix ja és engrescador, però fer-lo realitat amb tots els condicionants era un autèntic repte tant pels tècnics com per la constructora. Es tractava, per tant, de transformar un pavelló (antic recinte de fira de bestiar) habilitat per jugar-hi a bàsquet, amb un modern poliesportiu preparat per al nou segle tot aprofitant el conjunt de ta coberta existent (estructura, tancament i impermeabilització). Els equips tècnics de la direcció d'obra teníem les diverses tasques solidàriament compartides, per comoditat en la distància i relació amb els diferents despatxos i organismes, per tal d'agilitar la capacitat de resposta en els diferents moments i aspectes del treball. Pel que fa a la distribució i organització de l'obra, aquesta disposava de suficient espai en tot el seu perímetre, per la qual cosa, mentre es treballava en la preparació de la coberta tamhé es preparaven varis talls d'obra en l'interior i exterior de l'edifici, ja que aquest disposava de diferents accessos. És una obra en què el prefabricat i la maquinària pesant tenien una presència contínua. Mentre d'una banda s'anaven comprovant els diversos ancoratges, elements i fixacions de la coberta, per una altra, es feien els enderrocs interiors, el rebaix de l'antiga pista, les grades i la fonamenlacíó i construcció de les torres perimetrals. Les dotze torres són la nova gran estructura de suport. Tant de la coberta existent com de l'ampliada, són de formigó armat i tenen 24 m d'alçada. El sistema de suport i traspàs entre les torres i la coberta és una estructura metàl·lica (mènsula) fixada mecànicament, i entre aquestes, a nivell del pla de façana i del perímetre de suport s'hi disposa una biga metàl·lica tant de travament com de suport de la coberta. Un cop preparades les dotze torres amb les corresponents mènsules, a la seva cota ja definitiva es va procedirà l'elevació de la coberta per una empresa especialitzada, mitjançant la tècnica de gats hidràulics manipulats a través d'un ordinador central que regulava les diferents tensions, velocitats i nivells entre punts de fixació a través del seu recorregut. Tot i que l'elevació es va fer a una velocitat de 5 m/h, el fet de veure créixer un edifici d'aquesta envergadura en una sola tarda va aportar-nos unes sensacions difícils d'oblidar. Vam passar d'una incertesa prèvia del "com anirà", als nervis del "ja hi som", fins a la satistacció final. Un cop elevada i fixada la coberta, es va continuar amb les grades, l'ampliació fins al perímetre exterior de l'edifici, però amb un sistema més convencional, el tancament de façana, les instal·lacions i, finalment, les escalinates exteriors de cada una de les torres que són els accessos del públic al poliesportiu. A tots ens va sobtar una mica veure que després de vint-i-cinc anys i sense "grinyolar", aquella coberta deixava de coronar l'antic pavelló per elevar-se, i coronar el nou poliesportiu Araba de Vitòria-Gasteiz. De poliesportius moderns n'hi ha molts, amb llums de 100 metres pocs, però a més, amb una bona coberta heretada només un.
Mikel Viteri José L Garcia de Albéniz Vicenç Font Carme Grau Arquitectes tècnics,
Alçat
Secció
-i El reportatge h
PRIMERAQUINZENA FEBRER 99 |
25
L'elevació de la cúpula
B
estructura de la coberta del pavelló és espacial, tenia 76 metres de diàmetre i un pes aproximat de 280 tones, que es recolzava en 36 punts i en restaven uns altres 36 de lliures i sense recolzament. S'ha projectat incrementar la capacitat del pavelló, per la qual cosa es passarà a una coberta de 96 m de diàmetre i 11,6 m més d'alçada de l'actual. Una vegada en la seva posició final, els 20 metres addicionals de diàmetre es cobriran utilitzant com a recolzament i base estructural, 12 mènsules de les quals, al final, es recolzarà també tota l'estructura í serviran i s'utilitzaran com a element auxiliar d'hissat. S'ha instal·lat la mènsula en la seva posició final totalment ancorada a 24 murs pantalla de 4,20 m de longitud, 0,50 m d'amplada i aproximadament 26 m d'alçada, fets en formigó armat. Aquestes mènsules s'han col·locat totalment acabades tret d'una secció del seu extrem en voladís que s'instal·laria, posteriorment mitjançant frontisses, una vegada elevada la coberta. Sobre aquesta mènsula s'instal-la una estructura en voladís i una unitat d'hissat amb una capacitat de 70 tones. Aquesta unitat té associat un element guiat de cables, i d'aquesta, en depèn un balancí que ens permet penjar la coberta de dos nusos adjacents a l'eix radial dels murs pantalla, amb la qual cosa l'hissat es fa des de 24 punts. Per fer el control de tot l'eleval, en cada unitat, s'hi insereix uns transductor electrònic de carrera. En un ordinador central es recullen les dades de la carrera de cada un dels gats i en un pannell adjacent tindrem (es lectures dels pesos de cada un dels punts d'hissat. El sistema permet accionar una a una cada unitat d'enlairat o totes les unitats a !a vegada. El procediment és donar una precàrrega del 25% de la càrrega esperada en cada una de les unitats. Un segon pas és augmentar aquest estadi de càrregues fins al 50% i un tercer estadi, augmentar-la a un 80%. S'ha permès una diferència màxima de 20 mm de desfasament entre tots els punts. Cada unitat d'hissat té una carrera de 40 cm. Una vegada arribat al final de carrera s'atura i automàticament es fa la retracció del cilindre fins que de nou estiguem en carrera 0 i puguem començar a recollir cable. El sistema ens ha permès aturar en qualsevol instant i corregir la carrera o la càrrega o ambdós elements de qualsevol dels
gats, que desitgem corregir al liarg de l'elevat. Es va instal·lar un generador únic hidràulic de 4 grups de 351 per minut, de capacitat. L'elevació es va fer a una velocitat de 5 m/h i comptant des del moment en què la cúpula es va separar dels seus antics recolzaments, l'operació va durar aproximadament dues hores i mitja. El procés d'elevació es va fer segons el previst si bé cal dir que el moment en què la cúpula havia de separar-se dels seus antics recolzaments formats per unes plaques metàl·liques i neoprè, va durar un temps més, atès que la cúpula feia 25 anys que s'havia fet i el neoprè s'havia soldat lleugerament als nusos de recolzament. Josu Sanchez Director de producció Lagunketa SA
AMB AUTOPROTECCIÓ PISSARRA (A) O GRÀNULS COLOREJATS (G).
Capa d'acabat amb PARADIAL S, soldat 3 Escaire de reforç PAREQUERRE, soldat ADESOLO A/G, autoadhesiva
Emprimació SIPLAST PRIMER obé VERETANCHE 50, clavada
Aïllament tèrmic (consulteu-nos) poliestirè expandit, liana de roc; amb kraft; etc.
Avantatges d'ADESOLO A/G y/ Ideal per a obres on cal dísm nuir soldadures. i / Especialment indicat per a sostres indinats amb un fort pendent
pnmació SIPLAST PRIMER
\/ Rapidesa de posada en obra. i / Impermeabilització duradora. v^ Alta resistència al punxonament, a les traccions i a la fïssuració.
ADESOLO A/G, autoadh juntures soldades Emprimació SIPLAST PRIMER
%/" Obra nova o de rehabilitació sobre impermeabiSitzacir • Juntes amb doble segellat adhesiu més soldadura.
fsiplast
NOVA ADREÇA
Comte d'Urgel NOUS TELÈFONS
Tel.: 93 363 60 22 Fax: 93 363 60 23
I PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
1 El reportatge t
Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra. Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.
Edificis a l'alcada I J s u n pavelló poliesportiu de planta circular, on sobresurten en el seu perímetre dotze • • torres de suport on la base són les diferents escalinates d'accés al recinte. Es tracta d'una obra d'ampliació del pavelló existent de 4,500 espectadors "encaixonats" per assolir una capacitat, amb la normativa vigent, de fins a 9.000 espectadors còmodament asseguts.
SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pascor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente
Es tracta d'un edifici on es combina l'estructura de formigó armal dels elements de basament i suport amb l'estructura metàl·lica dels elements lleuguers de Iravament i coberta. Majoritàriament de prefabricació en planta i muntatge a l'obra. Aprofiia la coberta existent i també part de l'antiga edificació de formigó on, previ reforçament de pilars i jàsseres, hi recolzen els pòrtics de les graderies altes. La unió d'aquests punts es fa per recolzament simple mitjançant membranes elàstiques. Els pòrtics de les grades inferiors (de nusos rígids) resten encastats a la nova íonamentació. Aquests pòrtics de formigó armat tenen una directriu radial, i queden travats entre si a través d'unes passeres horitzontals i escales tangencials. Les grades, graons i les jàsseres graonades són prefabricats, de formigó vist llis, manipulats sempre per maquinària pesant. Les torres exteriors són pantalles de formigó de 24 m d'alçada, on sobresurt en voladís unes mènsules d'estructura metàl·lica de 10,5 m. de braç que suporten la coberta. Aquestes torres tenen una fonamentació de gran basament amb micropilots per a esforços a tracció. La coberta existent es un casquet esfèric autoestable construït a base d'una estructura espacial de barres tubulars i nusos esfèrics. El cobriment és de xapa d'alumini lacada i l'aïllant un encoixinat de fibres entre l'estructura principal i la plementeria, amb un pes total de més de 380 lones. L'espectacular elevació de la coberta es va dur a terme sincronitzadamenl mitjançant gats hidràulics que la van alçar més d'onze metres, la van aguantar i. un cop ajustats ets suports primaris, la van deixar descansar. Posteriorment es va anar fent-la descansar en (ot el nou anell que conforma la biga perímetral, mitjançant topalts elàstics precomprimíts.
PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
~\ El reportatge h ORTIU ARABA
Totes les instal·lacions transcorren en diferents anells estratègicament col·locats. Les del sostre, ja van ser fixades prèviament a la seva elevació per facilitar el muntatge. Els tancaments interiors de distribucions es combinen entre prefabricats als nivells alts de fàbrica de bloc vist com a continuació dels existents. El tancament de la façana és de planxa d'alumini i aïllaments, combinats amb vidrieres. És un d'aquells edificis, que convida a badar, atès que en tenir la singular estructura a la vista, fa entendre a l'observador el funcionament i l'ús. És quan l'estructura iambé és l'arquitectura.
Vicenç Font
Pressupost per a l'ampliació del Pavelló d'Araba de Vïtòria-Gasteiz Centre de Reproducció a Color s.a.
PEM en milions de pessetes treballs previs
sanitaris i aixetes
enderroc interiors i exteriores
3,145 0.42% 9,034 1.21% fonaments exteriors i interiors 54,927 7.37% 75,038 torres perimetrals pantalles 10.06% estructura metàl·lica, suport 99,994 13.41% 32,745 estructura pòrtics interiors 4.39% graderies, escales i sostres 80,011 10.73% 40,923 elevacions coberta existent 5.49% escales exteriors estructura 35,753 4.80% 26,174 façanes i tancaments 3.51% 51,867 electricitat 6.96% 26,895 climatització 1 3.61% 39,836 climatització II 5.34% 6,868 lontaneria 0.92%
instal·lació desguassos protecció contra incendis instal·lació gas natural paviments interiores distribucions revestiments fusteries interiors fusteries exteriors proteccions i tancaments complements diversos seguretat i salut total PEM
6,328 0.85% 6,518 0.87% 18,836 2.53% 2,058 0.28% 26,343 3.53% 13,538 1.82% 2,307 0.31% 4,419 0.59% 14,612 1.96% 17,354 2.33% 34,588 4.64% 8,000 1.07% 7,447 1.00% 745,558 100%
Impressió digital CHROMAPRESS
cartelleria digital
gegant
Sistema Color Làser Sistema Color BJ Sistema Fotogràfic
^0-
3 c\e
sia
Rector Ubxfr. 6-10 fcj 080Z! Bani* TO 93 ZOO B5 4* f * » »
SERVES DOIAL5 Ptisetg Oc ÍJnt Jojn. ÍJ
Gsntíiía D.giid í/N /
93 Ü65 SÍ 9* Fa 93 JK 30 70
W. 93317 lïlfc F» 93 412 II
I PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
I Tema de fons I
128
I
KEMIL
Actualment, les instal·lacions esporíives han patit un gran
canvi, la competitivitat també ha arribat a aquest sector, i les instal·lacions han vist augmentats els seus requeriments. Per aquest motiu, els paviments s'han hagut d'adaptar a les noves necessitats i, en aquest sentit, Kemil paviments, és especialista en paviments esportius, destinats tant a obra nova com a rehabilitació d'instal·lacions actuals. Kemil ha revolucionat el sector de paviments esportius, aportant solucions diferents com ara:
k@mil
Gran facilitat i rapidesa d'instal·lació. Avui dia som en temps de grans canvis, per això els clients exigeixen una major rapidesa en l'acabament de tes obres. Kemil, gràcies al seu sistema d'instal-lació única i en no utilitzar ciment, coles ni substàncies adhesives i juntament amb la seva velocitat d'instal·lació, permet que, al mateix dia, que s'instal-la pugui ser utilitzat. El gran mercat de la rehabilitació en les instal·lacions esportives. Hi ha una gran majoria d'instal·lacions esportives que requereixen una urgent modernització, kemil és la solució per a això, ja que permet realitzar reformes sense aturar l'activitat en un període molt curt de temps adequat al paviment a les necessitats actuals. El paviment Kemii no e s veu afectat per la humitat ni l'aigua, ja que tant per la seva composició (plàstic reciclat) com pel seu sistema d'instal·lació (sistema d'ancoratge únic), no li afecten les filtracions, humitats o possibles inundacions.
Gran gamma de colors. Kemil permet una flexibilitat lotal de colors i dissenys, la qual cosa permet personalitzar instal·lacions i fins i lot. delimitar /ones com a passadissos, àrees. L·IC. Protegim el medi ambient. Avui dia és moll important lenir en compte els requeriments mediambientals. per això Kemil preserva cl medi ambient i té present criteris ecològics en tot el cicle de vida del producte. Kemil és l'únic paviment que té el segell de qualitat ambiental atorgat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Sistema d'amortiment. Gràcies a les seves cambres d'aire i a la possibilitat cle realitzar-se en diferents dureses. Kemil s'adapta a les diferents pràctiques esportives i fins i tol, permet ser el paviment òptim per a sales de musculació (ja que resisteix els impactes de les peses). Kemil és el resultat de molt anys d'investigació i desenvolupament que, unit a una necessitat patent del mercat, fa que sigui la solució ideal en instal·lacions esportives.
El pavimento especial para instalaciones deportivas
Fàcil y ràpida instalación: Gracias a su sistema de anclaje único. Pavimento ecológico: Las losetas kemil tienen el SeUo_de Calidad Ambiental. Una solución para cada aplicación: Distintas durezas. Amplia gama de colores y disenos
C 902 222 888
Kemil pavimentos, s.[. C/ General Almirante, 2-28 08014 Barcelona (ESPANA)
Tel. 34 93 298 88 20 Fax. 34 93 298 88 21 http://www.kemil.com E_mail: info@kemil.com
HTema de fonsh INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
d'altra banda, generalment, no es manifesta la coloració per aportació de ferro a l'aigua, per la qual cosa moltes vegades no dóna temps a prendre mesures, ja que la descobrim precisament per l'aparició del porus.
PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
3
hi hagi dipòsit d'acumulació, a pesar que l'aigua de xarxa hi arribi ja clorada, és convenient realitzar una regulació del valor de clor residual, i ajustar, si cal, aquest. Per al control i la regulació dei valor de clor residua] en el dipòsit d'acumuTipus de filtres lació s'utilitza un equip electrònic que Els principals tipus de filtres existents controla el valor de clor residual en el són els següents: dipòsit d'acumulació i, en cas que aquest valor se situï per sota del límit Filtre de malla establert, posa en marxa una bomba Aquest tipus de suport sosté una dosificadora que injecta hipocloril sòmalla o element filtrant el qual eslà dic fins a aconseguir cl valor previst. teixit amb fil de material sintètic. SeEn aquest cas, per aconseguir una gons la seva constitució, aquest ele- correcta i homogènia distribució de L'aigua és el compost químic més abundant al nostre planeta. ment filtrant podrà ser netejat l'hipoclorit en el dipòsit, s'acostuma a Forma part de la composició de tots els éssers vius i la utilitperiòdicament i reutilitzat o bé es re- utilitzar un circuit de recirculacíó amb zem constantment tant en l'àmbit domèstic com en l'industributjarà i substituirà un cop sigui brut. bomba, que mantingui periòdicament al. L'aigua que consumim a les cases, restaurants, instal·lacions Filtre autonetejant l'aigua en moviment i on s'instal·la la esportives, etc. no és una aigua químicament pura, sinó que En aquests filtres es realitza el pro- sonda de control de clor. conté, dissoltes, algunes substàncies que poden modificar les cés de netejat simplement prement o girant un comandament o de manera Tractament general contra inseves característiques tant organolèptiques (aspecte, color i automàtica. El netejat es fa a contra- crustacions calcàries sabor) com d'interacció amb el seu entorn (incrustacions, corcorrent i sense la interrupció del funEn algunes zones de l'Estat esparosió, etc). Per solucionar els problemes que aquest compostos cionament del filtre que està perma- nyol, la quantitat de calci i magnesi poden presentar en tots els equips i instal·lacions existents en nentment subministrant aigua filtra- que conté l'aigua és reduïda, però en una instal·lació esportiva, hi ha una sèrie de tractaments que da. Són els més utilitzats en instal·- d'altres, pot arribar a valors molt elesón els que veurem a continuació. lacions Esportives ja que no s'intet vats que, quan es troben associats a ions bicarbonat, originen problemes romp el pas de l'aigua de consum. seriosos d'incrustacions en les conFiltre multiestrat Aquest tipus de filtres s'utilitzen duccions d'aigua. D'altra banda, els • Filtratge de seguretat en aigües de pous, de fonts, etc. amb grans volums d'aigua necessaris en molta terbolesa, que contenen subs- instal·lacions esportives fan que ge• Regulació del nivell de clor en tàncies en suspensió, generalment neralment no sigui econòmicament l'aigua d'aportament com de petites partícules, lals com rendible utilitzar tractaments com la llims, argiles, fangs, matèria orgàni- descalcificació, osmosi inversa, etc. • Tractament generat contra per al tractament general de l'aigua. ca, etc. Al seu interior hi ha diverses incrustacions calcàries capes de diferent granulometria de Per aquest motiu, els tractaments masses catalítiques i sílex d'alta pu- que generalment s'utilitzen per eviFiltratge de seguretat tar incrustacions calcàries es basen en Tot i que Ics companyies subminis- Corrosió de punt en aigües no resa activat per tractament tèrmic. dos conceptes: tradores tracten correctament l'aigua, filtrades - Dosificació d'inhibidors d'incrusLa deposició de partícules sobre la fillrani-la i desinfcctant-la perquè tacions l'usuari la rebi neta i clara, en algunes superfície interna de les canonades o -Noves tecnologies: AQA TOTAL dels recipients dels aparells connecocasions l'aigua que passa per les a) Dosificació d'inhibidors d'ininstal·lacions no eslà exempla d'im- tats poden generar processos de corcrustacions purescs o partícules estranyes que re- rosió moll localitzats, que indepenPer evitar els processos d'incrusbaixen la seva qualitat i són causa de dentment del material de la canonada tacions calcàries s'utilitza des de fa molèsties i de costoses avaries per a (acer galvanitzat o coure) i del tipus ja bastant temps la dosificació de pode partícula, comporten a la degradal'usuari. Aquest Tet comporta reparacions en la xarxa de subministrament ció del metall en aquesta zona i la con- Regulació del nivell de clor en lifosfats els quals posseeixen la propietat d'englobar dins de la seva en les quals es produeix l'entrada ac- següent picadura o perforació del tub. l'aigua d'aportació Malgrat que l'aigua de xarxa que mol-lècula altres ions tals com calci, cidental de partícules o també quan, produint-s'hi una fuga d'aigua. El procés s'origina per un aireig di- arriba a les instal·lacions esportives magnesi, ferro, etc. formant compleper processos naturals, augmenta la quantitat de matèria en suspensió que ferencial entre la superfície coberta per ja disposa de clor, si aquesta, s'acu- xos que els emmascaren i inhibint els processos de crital·lilzació dels cararrossega l'aigua, amb la qual cosa pot la partícula i la resta de superfície mula en un dipòsit, el nivell de clor bonats càlcics i hidròxits magnèsies. metàl·lica de la canonada, fet que porla pot reduir-se o bé desaparèixer per rebre's una aigua més tèrbola. complet. En efecte, el clor utilitzat per En general, en la immensa majoria Totes aquestes partícules que arri- a la formació d'una micropila entre el a la desinfecció de l'aigua és un gas d'aigües es poden evitar pràcticament ben fins a la instal·lació de l'usuari material metàl·lic de la canonada. (Cl ) que es troba en equilibri amb del tot les incrustacions de calci/magLa diferència de potencial elèctric ocasionen fallades, avaries o mal funcionament dels aparells connectats generat per la pila constituïda així, rand hipoclorós (HOC1) i el ió hi- nesis, alhora que s'aconsegueix elipoclorii (OCI-). minar lentament les incrustacions ja a la xarxa, lals com vàlvules, aixetes. dóna lloc a una desgast de] material El gas clor té tendència a passar a existents. dutxes, escalfadors d'aigua, ctc. Mit- metàl·lic de l'ànode a la zona de sota Per a la dosificació s'utilitzen l'aire (especialment en èpoques d'aljançant la instal·lació d'un filtre pro- la partícula, cosa que condueix a la tector millorarem la qualitat de l'ai- perforació de la canonada. La corro- tes temperatures) disminuint progres- equips constituïts bàsicament per un gua, evitarem avaries en els aparells sió és molt perillosa, ja que la força sivament la seva concentració a l'aigua mesurador del cabal, un sistema elecelèctrics i aixetes així com la corro- corrosiva es concentra en una àrea fins a arribar a ser nul·la. Per aquest trònic cixlïficador dels impulsos remolt petita i amb una gran rapidesa; motiu, en aquelles instal·lacions en què buts, un motor o electroimant per a sió de punt (pining).
TRACTAMENT D'AIGUES EN INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
I PRIMERA QUINZENA FEBRER 99
-Tema de fons I-
I 30 f accionament d'una bomba dosificadora de membrana i un dipòsil d'acumulació de producte líquid preparat. b) Noves tecnologies: AQA T O T A L Recentment, ha irromput al mercat un modem i revolucionari equip per al tractament d'incrusstacions calcàries sense utilització de resines d'intercanvi iònic ni addició de productes químics a l'aigua, que ha aconse-
guiï la homologació alemanya DVGW W-521. L'equip, fruit de diversos anys d'estudis de noves tecnologies, ha estat desenvolupat pels laboratoris d'investigació i desenvolupament del grup BWT i es denomina AQA TOTAL.
Esquema de funcionament AQA TOTAL és cl resultat d'una complexa combinació entre un sistema de control de les característiques de l'aigua mitjançant micorpo-
cessadors i una cambra d'especial reacció que utilitza uns elèctrodes bipolars de gran superfície. Els elèctrodes bipolars actuen sobre la calç en base a una seqüència d'inversió de polaritat controlada pel microprocessador. que actua sobre Ics partícules de calç i aconsegueix que aquestes restin dissoltes a l'aigua, per acció d'un potencial zeta creat en aquest procés, fins i lot en augmentar la temperatura. Aquesl sistema evita la formació
d'incrustacions de calç sense utilitzar cossos magnètics o altres sistemes similars, sinó exclusivament a través d'impulsos elèctrics de formació particular que van variant umb relació a les característiques químicofísiques de l'aigua i a les variacions de cabal d'aigua en cada moment. AQA TOTAL representa una nova tecnologia en el tractament de Ics incrustacions perquè no solament les e\ita sinó que també és una solució natural, ja que es manté inallerat el contingui de sals minerals presents a l'aigua. A diferència d'altres equips existents al mercat, la garantia de funcionament de 1AQA TOTAL ha estat confirmada després de severes proves i prolongats tests de l'examen definitiu de l'entitat DVGW segons la norma W 512, amb certificat emès el 30 de març de 1998. i pot se utilitzat en calderes i equips productors d'aigua calenta sanitària, xarxes de distribució d'aigua calenta i freda, mescladors. termoreguladors. etc. Tractament de circuits de climatització Una de les aplicacions de l'aigua que presenta una major difusió en instal·lacions esportives és la seva utilització com a mitjà de transport de calor/fred en els circuits de climatització. En aquesl tipus d'aplicacions, s'utilitza habitualment un esquema d'instal·lació basat en un circuit tancat amb elements calefactors generalment de ferro o alumini. En aquest circuits, el problema de Ics incrustacions en un circuit tancat queda, a la pràctica, reduït a una mínima expressió. En efecte, la duresa temporal de calci i magnesi presents en el circuit provocarà, sens dubte, la formació de precipitats; no obstant, en no haver-hi una renovació ni aportació constant de l'aigua, les incrustacions que s'hi formen són generalment molt reduïdes i difícilment poden créixer i acumular-s'hi. El principal problema que es presenta en tot circuit tancat de calefacció és cl de la corrosió. Les altes temperatures existents afavoreixen l'atac de l'aigua als metalls amb formació dels òxids/hidròxids corresponents i la generació de gas hidrogen. Els òxids que es formen enterboleixen l'aigua li confereixen coloració generalment lerrosa-rogenca, actuen com a aïllants tèrmics i provoquen obstruccions en el circuit. L'hidrogen formal, és un gas que s'acumula en els circuits, redueix la capacitat de transmissió de la calor i produeix els característics sorolls de les instal·lacions de climatització.
ZlNSOAL·ÀCIONES REAL·IZAMA • Palau Sant Jordi - Barcelona • Palacio Comunidad de Madrid • Coliseo - La Coruna • Polideportivo Pisuerga - Valladolid • Pabellón Àlava - Vitòria • Polideportivo F. Martín - Fuenlabrada • Polideportivo de Andorra • Polideportivo Gernika • Pabellón polivalente de Gijón • Pabellón Fontajau - Girona • Polideportivo de Múrcia • Polideportivo La AlamediUa - Salamanca • Polideportivo Würzburg - Salamanca • Príncipe Felipe - Zaragoza
-ff
JÜNCKERS Pavimentes de maqlera maciza
Junckers Ibérica S.A. Ctra. Vjllaverde a Vallecas, C.T.M. Sector 8 - Nave 10 • 28Ò53 Madrid Tfno.: 9Í 507 57 19 • Fax: 91,507 56 53
•
iCYPE
M
• INGENIEROS
PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA
m
ARQUIMEDES Arquímedes, el programa d'AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS, CERTIFICACIONS, i PLFJZS DE CONDICIONS, desen*|upat en entorn Windows 95 i Windows NT, amb totes les seves aval gràfiques, operatives i <y compatibilitat. Arquítnfdes/es.fub/nistra amb el BANC PE PREUS CYPE A rrtls aÜrnet qualsevol base de dades en format
FIE
SBDC
n
otAjtl(itza/ difg^nts Bancs'de'Preus a la vegada.
Pot crear Ves seves pròpies plantilles o modificar fàcilment les que Arqtiímaces proporciona. Més de.60 tipus de llistats disponibles pçr,. i O'en fitxer d ^ f # t e . Ara-disponibles en datalà orta Plecs de Condicions F ' ^ ^ B D C • També pot crear els seus opis plecs. . ' . , _ . . . .' I Arquímedes, més de 9.000 usuaris l'avalen.
OFERTA ESPECIAL COL·LEGIATS Arquímedes
pts.-
39.200 pts.( I V A . no inclòs)
^=
nniir.;
MOSTRA D'APLICACIONS INFORMÀTIQUES D'AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS
IG: = = ; i
,\Z'"?" II»" - : '.':. "-- '. "Z"Z'.ï.r-
Lloc: VESTÍBUL COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Dies: 24 i 25 de Febrer Hora: De 9.00 a 20.00 hores.
ï—5CYPE •
• INGENIEROS CYPE lnSenieros S.A.
Avda. Eusebio Sempere, 5 . 03003 Alicjnte Tel.: 96 592 25 50-Fax:96 515 49 50 e-mail: comeraaf@cype.com
CYPE Catalunya Almogàvers, 64-60, 2° A . 08018 Barcdona Tel.: 93 4 8 5 1 1 02-Fax:93 485 56 08 e-mail: barcelona@cype.com
: