INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
1 ARQUITECTES TÈCNICS DE B A R C E L O N A
SEGONA QUINZENA F E B R E R 1999
La instruccióEHE entra en vigor m el juliol La durabilitat esdevé un dels temes més novedosos i mereix un capítol sencer de la norma
B
is projectes aprovats per l'Administració o visais pels col·legis professionals a partir de l'1 de juliol hauran d'aplicar la nova Ins-trucció del formigó EHE, i hauran de refer el projecte totes les obres que no s'hagin iniciat abans d'aquella data. La Norma, publicada finalment el passat 13 de gener, presenta variacions importants amb relació a les anteriors EH-91 i EH-88.
Premis treball final de carrera
Assessoria fiscal: La nova llei dg l'IRPF
12
El Centre respon: Repertori d'adreces d'interiorisme
4 l
I
Responssbilítst ciwl i prevenció del risc: Obres entre mrtgeres. Lesions en efonirtar l'enva pluvial
16
Barcelona aposta per l'energia solar
El reportatge
Cobertes planes
La formadó Nova oficina universitària Musaat a debat Barcelona • • H a carrera universitària d'arquiH i L H lectura tècnica ha experimental un fort increment en la demanda que ha fet despertar l'interès de les universitats privades catalanes.
• Q f l I Col·legi ha concertat un • I M conveni de serveis amb Musaai per millorar l'atenció del col·legiat mutualista i la gestió dels diferents aspectes relacionats amb la responsabilitat avü.
Amb L'INFORMATIU: Visat 1999
W a n n e r y Vinyas-Acústica, díspone de los lalleres nece-
En cuanto al tratamiento de la calidad de audición en el interior
sarios para ofrecer sus propios dïsenos y sus particulares solu-
de recintos W a n n e r y Vinyas-Acústica, acumula dilatada
ciones en cuanto a cabinas, visores, puertas acúslicas, encap-
experiència en el acondicionamiento genera! de espacios y,
sulodos, silenciadores para plantas de cogeneración, instala-
pariicularmente, en el de naves y íocales índustriales, pabello-
ciones de climatización, grupos electrógenos, filtrados de aire,
nes deportívos, gimnosios, centros educatívas, comedores
protección personal, pantallas viales y líneas de producción rui-
comunitarios, auditorios, cines, teatros, estudiós y platós.
dosas y molestos.
WANNER Y VINYAS
BARCELONA. Avtk tap T o m d A » , 123 - 5' • 08029 Barcelona • Te!.: 93 105 36 36 • Fi»: 93 410 62 64 MADRID: Resina, 16 • Villoverde Alio 28021 Madrid • Tel.: 91 796 73 53 • Fax: 91 796 72 77 VALENCIÀ: Marino Albeso, 39 . 46022 Valencià • Tel.: 96 371 48 61 • Fox: 96 372 50 61 GUIPÚZCOA: Osinolde Industrialdeo, Zeloi-Aundi Kalea, 1-2. 20170 Usurhil • Tet.: 943 37 24 47 • Fox: 943 36 65 48 Una Sociedad del Gmpo Saint Gobaln
PARA MAYOR INFORMACION CONTACTE C O N CUALQUIERA DE NUESTRAS OFICINAS Nombre _
Empresa
Dirección __
Población_
Telefono
Fax
El tema
SEGONA QUINZENA FEBRER 99
FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA I MERCAT DEL TREBALL
Arquitectura Tècnica atreu Les universitats privades
La carrera d'Arquitectura Tècnica incrementa dia a dia el seu prestigi, i avui és una de les carreres tècniques més demanades pels joves que entren a la universitat
I
Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona (EUPB) acollia, en el curs 1996-97, un total de 2.381 alumnes i és un dels centres universitaris més grans dels que imparteixen estudis de cicle curt a la UPC. A Catalunya i per al curs 98-99 augmentava la demanda per cursar aquesta carrera amb 907 sol·licituds, 203 peticions més que l'any passal. Aquesla dinàmica ha despertat l'interès de les universitats privades. La Ramon Llull (URL) imparteix des de ía dos anys !a carrera d'arquitecte tècnic a l'Escola d'Arquitectura La Salle amb seixanta-cmc alumnes per curs, mentre que l'any passat t'Escola Elisava iniciava aquests estudis com a centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El titulat en Arquitectura Tècnica és molt conegut i ben valorat dins el sector de la construcció- Les (Jades recollides pel Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi indiquen que la situació dels aparelladors i arquitectes tècnics ha seguit en els darrers anys una tònica optimista i. si bé alguns segments concrets de la professió troben dificultats per trobar feina, el cert és que avui
és una de les professions amb menys atur. Fins i tot, hi ha perfils emergents i també certes especialitats que es cobreixen en bona part amb arquitectes tècnics, fet que implica dificultats per cobrir de forma adequada l'increment d'ofertes de treball de les empreses. L'arquitecte tècnic, doncs, hauria sabut entrar en i'àmbil laboral amb estructura empresarial, ajustant-se a !es necessitats del mercat, fet que ha originat que la situació ocupacional sigui força avantatjosa. El nou titulat que demanen avui les empreses ha de tenir una sòlida formació tècnica, i, a més, ha de saber idiomes, tenir experiència laboral prèvia, iniciativa, responsabilitat, capacitat de treball en equip i capacitat de comunicació, d'adaptació i d'aprenentatge continuat. L'obsolescència dels coneixements és molt ràpida. La universitat serà tan sols un primer pas per als futur tècnics, que hauran de mantenir i millorar ia seva capacitació professional al llarg de la seva vida activa. • Carits C a r t M i E-fftiii; infofnutiujBipibcn.tt
La formació de l'arquitecte tècnic a la universitat, és la que es necessita per donar resposta a les necessitats det mercat? -Es van adequant els continguts dels estudis universitaris d'arquitectura tècnica als avenços de la tècnica i a les exigències del sector? •La rigidesa de les matèries del pla d'estudis fixades per decret, permet formar professionals competitius? -Les escoles més antigues, tenen capacitat de maniobra per modificar els continguts dels plans d'estudi d'acord amb els interessos de la indústria de la construcció? -I les de creació més recent, han fet un estudi de mercat o han preguntat al sector quins perfils professionals es demanaran en un futur immediat? -La formació, ha de ser generalista o s'han de formar especialistes? •Els coneixements adquirits en totes les escoles, han de ser homogenis? 0 és bo que els resultats de cada escola donin perfils prolessionals diferents? Moltes vegades ens fem aquestes preguntes i sovint no trobem la resposta. Estudiants, professionals i empreses tenim poques oportunitats d'inffuir en les decisions de les universitats que, per altra banda, ja tenen poca capacitat de maniobra. Tan sols un 30% de la càrrega
lectiva segurament que en l'altra 70% fixat per decret també es deu poder incidir en el detall dels continguts. Convençuts de la importància de la formació, tant inicial com continuada, hem volgut organitzar la tertúlia-debat del 24 de febrer, Arquitectura Tècnica: la formació respon a les necessitats del mercat? que ens ha de permetre comparar les tres oferies de formació d'arquitectura tècnica que tres universitats
"Es van adequant els continguts dels estudis universitaris d'arquitectura tècnica als avenços de latècnica i a les exigències del sector?"
ofereixen a Barcelona i contrastar-les amb l'opinió d'un expert en recursos humans del sector. Volem que aquesta tertúlia sigui també l'ocasió per encetar un debat que té un doble objectiu. Que les universitats coneguin l'opinió de pro-
fessionals en exercici i d'estudiants, i també que el Col·legi pugui adequar millor els seus programes de formació continuada a les necessitats dels professionals i a Ees exigències del sector que, per cert, son molt diverses. 0 això és el que creiem. •
Arquitecte tècnic Director de t'Arei de fitmocM i Mciut det Col·legi
í-mtib
I
SEGONAQUINZENAFEBUERM
El tema
TREBALLS FI DE CARRERA 97-98
La Barcelona del 1929 H
a ciutat de Barcelona, seu de l'Exposició Universal del 1888. tornaria a embellir-se amb motiu de la celebració de l'Exposició Internacional del 1929. Es crearen places, s'urbanitzaren carrers, es restauraren avingudes, es projectaren edificis, es planejaren parcs i es prolongaren vies. Tol estava preparat per al gran certamen que, després d'un seguit d'esdeveniments, va poder inaugurar-se el 19 de maig.
El Palau de l'Agricultura és un dels grans edificis projectats i construíls amb motiu de l'Exposició Internacional. Els autors del projecte van ser Manuel Mayol i Josep Maria Ribas, i l'edifici tenia caràcter provisional, exclusivament destinat a la utilització durant el certamen, per ser destruït un cop finalitzat aquest. El Palau recull, a grans trets, els punts bàsics del Noucenlisme, moviment cultural de l'època, fruit de la necessitat de canvi en tots els aspectes de la vida catalana. Aquesta necessitat de canvi es veu reflectida en la vida social i política, ja que ens trobem en un període de fortes crisis i transformacions que conduiran Catalunya durant els primers trenta anys del segle XX, anys de marcat caràcter
m
Centre de Reproducció a Color s.a.
cartelleria digital
nacionalista que portaran a establir una hegemonia política pel país. Amb la crisi de 1917, la situació econòmica i social patirà una forta davallada i servirà de pretext per a un cop militar que instaurarà !a dictadura. Berta Grau i Rosa Maria Romero presenten així el seu Estudi constructiu del Palau de fAgricultura. Cúpules, encavallades i terra cuita, que va guanyar el premi al millor treball final de carrera d'arquitectura tècnica del curs 97/98 (EUPB) que atorga el Col·legi. El treball, tutorat pel professor Santiago Loperena, aborda l'estudi aprofundit d'aquest edifici, ambuna anàlisi dels diferents elements que el componen a partir de la construcció de l'època. Consta de tres parts. La primera és una introducció històrica de l'època en què es va construir el Palau, amb una referència a l'entorn politic, social i cultural de Catalunya i
Sistema Color User Sistema Color BJ Sistema Fotogràfic
gegant
Berta Grau i Rosa Maria Romero
3 c\e
sia
1
tuille
Cop1 kW SERVÍIS DIGITALS •npr«i& DçttJ Donn·ch / PlaBw B/N, cobí 1 doi tok» Magra • Vanral / In>ptnü6 U w E/N i cskx / C t n b i à DigM B/N / VKXraaotl / GrraoÈ «n CMom E S
ALTRES SERVÏIS
í·ptsijcoà t i . plònoli / Fo·ocòc··t 8/N 1 a p otmij / Càpu d>
Servei a domicili i Pàrquing dients
enuri: rrwaüe&nvaücTvprQ i
TeL « 265 S2 M Fa> 93 26S emai mJrejïoainradHTpro. Di Joaquim Pou. 2 08002 aarcetona
W.Í33I7 1226 F M I M Í mSrejjroOmraOertpro.co
erta Grau (22 anys) i Rosa Maria Romero (25 anys) tenien un ventall enorme de projectes per al treball final de carrera: l'obertura de la Via Laietana, la urbanització del Tibidabo, l'Exposició Universal de 1888 i l'Exposició Internacional de 1929. Van decidir-se per aquesta última. Com que les seves ganes de treballar també eren moltes, al principi volien repartir-se la feina de datació de cadascun dels dos palaus bessons de davant el Palau Nacional de Montjuïc, i fer aquest tercer palau entre les dues. Per sort, la veterania del tutor que els va dirigir el projecte —"esteu boges", Romero explica que els va dir—, les va convèncer que ja n'hi havia prou d'estudiar determinats aspectes del Palau de l'Agricultura, construït amb motiu de l'Exposició del 29. El treball el van titular Estudi constructiu del Palau d'Agricultura. Cúpules, encavallades i terra cuitat, tret del darrer mes, que van anar de bòlit, s'ho van passar •superfaé". Com
els canvis que es produïen a la Barcelona noucentista. En la segona pari, s'estudia l'edifici, des de les fonamentacions fins als acabats. Aquest apartat inclou una visió global de com es construïa i de quines eren les tècniques emprades. El tercer apartat, el més important, està format per tres grans capítols: cúpules, encavallades i terra cuita. Cadascun explica en profunditat l'evolució i l'execució de l'element estudiat. Avui. aquest conjunt ò'edificis es troben immersos en un complex procés de rehabilitació que dotarà la ciutat de nous espais dedicats a les arts escèniques: el Teatre del Mercat de les Flors, el nou Lliure i la seu de l'Institut del Teatre. • Carles Cartanà
Guanyar també pot ser divertit que al Palau, tot i que li conserven la façana, li fan l'interior nou per fer-hi la Ciutat del Teatre —i van aconseguir un bon rotllo amb l'aparellador que dirigeix les obres— ja les teniu enlilant-se a les bastides per fer amídamenls i croquis, que van acabar aplegant en un manual de dimensions considerables. 'Hi anàvem una setmana, preníem mides, i la setmana següent ja ens havien tret una bastida i l'havien posada més cap enllà, i corrents a fer aquell tros. per si la treuen", indica Grau. També hi va haver molts caps de setmana de contemplació. Però després els van donar el primer premi, que tampoc no s'esperaven. 'Si tingués temps, m'hi dedicaria, perquè [investigar] és una feina molí maca", indica Romero, que afegeix que, quan els van dir que havien rebut el primer premi no s'ho creien. "M'estàs prenent ei pèl", va dir. Però no, 125.000 pessetes per a cadascuna. • Jordi Marlet
EI tema
Forjar el ferro I
olici de forjador ha acompanyat l'home en la seva evolució al llarg dels segles. Certs oficis es perderen o simplement es deixaren de dur a terme perquè sorgiren noves professions i noves tècniques que els substituïren. D'altres, desaparegueren perquè van deixar de ser necessaris. El segle XVIII aportà canvis importants en aquest ofici. Si afegim els grans progressos de la metal·lúrgia i la siderúrgia, no és estrany que el vessant més artístic del treball del ferro forjat anés quedant arraconat. Les innovacions tecnològiques de la segona meitat del segle XIX ha estat que, primer la fosa i després els productes laminats, prenguessin el relleu dels productes obtinguts als tallers tradicionals. Aquests perdien progressivament força davant la indústria del ferro colat i els grans establiments de forja mecanitzada. El treball del ferro i la seva aplicació en l'arquitectura del segle XIX va ser el tema escollit per Eva Roense per preparar el seu treball final de carrera. Sota la tutela de la professora Maria Bel Rosselló, aquesta jove arquitecta tècnica ha estudiat com i perquè es produí un canvi en la manera de treballar el ferro al llarg del segle passat i els electes que
aquests canvis tingueren en l'aplicació del ferro en l'arquitectura catalana. B treball es va endur el segon premi al millor treball final de carrera de l'EUPB. Roense aplica el seu estudi a les façanes de Barcelona i, en particular, als seus balcons. Ha fitxat 241 façanes i n'ha analitzat l'aplicació del ferro forjat. L'estudi de les baranes mostren com es transformen els materials i també com es renoven les tècniques. Al mateix temps, en tractar-se d'un element de composició arquitectònica, són també el reflex de la seva evolució I . C.C.
\-
SEGONAQUINZENA FEBRER 99
Veure la ciutat des de La barana WMM una anècdota, n'hi ha qui n'escriu wKKM un llibre o en fa una pel·lícula. D'una barana, n'hi ha qui en fa l'element essencial de l'evolució de tota una ciutat. Eva Roense Simó va utilitzar el patrimoni de Barcelona, i en concret les baranes, per demostrar la teoria que havia estudiat: que la manera de treballar el ferro en el XIX, i una mica abans i també després, no és la mateixa. El treball de Roense es titula El treball del ferro i la seva aplicació a l'arquitectura i té un interès cultural, més que una utilitat professional. Roense en traurà un profit formatiu, que no pas una propina i. encara que anecdòticament, també en la seva feina actual. Amb 22 anys, discreta i segura, dóna classes d'història en el món occidental, a l'escola d'Arquitectura Tècnica de la UPC. Ciutat, construcció i arquitectura, és diu l'assignatura —"molt estimulant; com més t'm* endinses, més t'interessa". Repeteix la cinquantena de lliçons que li ha tocat preparar dos cops per any acadèmic.
Eva Roense
I
Roense explica que, alhora que estudies l'evolució de les baranes -al principi motius senzills; després repetitius, emmotllats- estudies com creix la ciutat: s'obren les muralles, comença a construir-se l'Eixampie. etc. També es pot observar la distribució de la façana, les obertures. Res, que un es recolza a la barana, i contempla ciutat. En algun lloc, Roense construeix el seu futur I . J. M.
I SEGONA OflNZENA FEBRER 99
El tema
De l'escola al món real Manuel Bo ni lla i José Molina
J f 0 J uan suris de l'escola no Iens res
valent, cosa que considera un avantatge, al-
I H H
fe!", explica José Molina que, junta-
hora és una limitació, que cal saber superar.
ment amb Manuel Bomlia, es va emportar el
Per tant, "no pots anar de prepotent", indica.
tercer premi TFC amb el treball titula! Estudio experimental
para la determinación
de
Assajar La resistència del maó H
a progressiva introducció de sistemes constructius cada cop més in-
dustrialitzats han propiciat l'abandonament de
"El tracte i la flexibilitat total", són dues con-
les velles tècniques. De la mateixa manera,
dicions vitals'per triomfar a la vida professio-
l'aparició de nous materials que la tecnologia
resistencias de fàbrica de ladriilo. 'És com fa
nal, especialment en el món on ell i el seu com-
actual aporta al mercat, aciua en detriment
sefva. Suïs del niu i et trobes amb ei món real",
pany es mouen.! que recomanen. Molts pro-
d'altres que fins aquell moment havien estat
continua, amb una verbigràcia que se li endevi-
fessionals amunt i avall, molts diners amunt i
imprescindibles.
na natural i que segur que ii ha guanyat confi-
avall, molt argot i molta psicologia amunt i avall.
És et cas de la fàbrica de maó com a ele-
ança a peu d'obra, que és on l'envia cada mati
Si un s'equivoca en el termini d'entrega o en
ment resistent, que fins a l'aparició del formi-
la constructora on treballa. El seu col·lega de
l'eleca'ód'un material, "te l'has de menjar". Però,
gó armat i l'estructura metàl·lica era present
premi, que també es calça el casc cada matí,
de tota manera, se'ls nota satisfets amb la
en quasi totes les construccions. La fàbrica
però en una constructora més gran, assenteix
feina. Optimistes, tenen tota l'adrenalina que
de maó ha estat desplaçada com a element
fes seves afirmacions.
es pot tenir als 25 anys, edat que compartei-
estructural i passa a ser un element de tanca-
xen, a tope. "No canviaria el mateix sou per
ment o, en tot cas, mur de càrrega, però en
vuit hores en una fàbrica o una oficina", con-
projectes modestos com ara els habitatges
clou M o l i n a ! .
unifamilïars.
Bonilla és el primer d'arribar a l'entrevista, a darrera hora de la tarda. I perquè ha pogut muntar-s'ho. Ei seu company també fa més
El fet, però, que avui es trobi en un segon
hores que un rellotge. El jove aparellador té clar que el fe! que la carrera sigui força poli-
J. H.
terme en la construcció, no és motiu perquè no interessi com a element resistent. La fàbrica de maó defineix un sistema estructural
SOLUCIONES INTEORALES EN PAVIMENTOS CONT1NUOS PAVIMENTOS INDUSTRIALES DE HORMIGÓN • Adaptables a cuaiquier Upo de indústria. • Cubren las caràcter I stïcas mecanicas y fisicas mas exigenles (Abrasión. grandes cargas, impactos, rayos UV, choque térmico, etc.) • Eliminan el riesgo de luturas d esni vela dones entre losas. • Garantizan, en cada caso, la planimetria màs IcJónea.
tradicional i. per tant, és present en la nostra arquitectura, en la quotidiana i en la monumental. La manca de sòl edificable en les grans ciutats fa que, sovint, calgui construir sobre edificis existents. Les restriccions, per altra banda, de les normatives urbanístiques, són un altre factor determinant de futures intervencions. Pèrdua de profunditat edificatòria, alçada reguladora màxima o preservació de
PAVIMENTOS DECORATIVOS DE HORMIGÓN ESTAMPADO
façanes, entre d'altres, fan que sovint sigui més rendible la rehabilitació que l'enderroca-
• Aconsejabtes en cualquier lugar donde se prevea el hormígòn como elemento decorativo de pavimentación. • Consiguen una imitación perfecta a la piedra natural, adoquin. baldosa, loseta, pizarra. etc. • Garantí2an la armonla del conjunto por su variedad en diserios y colores. • Permiten adaptarse estébcamente a cualquier contorno.
ment de l'edifici. En aquests i en d'altres casos es troba la necessitat de fer un estudi detallat que avaluï l'estat actual de les estructures per assegurar una correcta intervenció, sigui una rehabilitació, consolidació o reforç puntual. Lescas-
REVESTIMIENTOS Y MORTEROS DE RESINAS StNTETICAS
sa i dispersa informació en aquest camp con-
- Aptos para todo tipo de actividad induslriai, deportiva o privada. • Variedad en espesores y modalidades (Revestim ien tos finos o reforzados, autom vel ames. sistemas muiticapa, morteros. etc) • Aseguran ía impermeabilidad o la estanqueidao. • Resisien a severas condiciones mecanicas, fisicas y
comportament d'aquestes estructures. Per
• •
Confieren un alto grado de imagen. Cumplen con las normas de seguridad e higiene.
tribueix en bona part al desconeixement del
això és interessant, mitjançant assaigs de laboratori i la seva anàlisi, tractar d'aproparse a aquestes construccions. Això és e! que han fet els joves arquitectes tècnics Manuel Bonilla i José Molina. Tutelats pel professor Joan Ramon Rosell, han fet un exhaustiu treball al Laboratori de Materials de l'EUPB i han recollit els resultats en!'Estudio experimental
para la determinación
de
resistencias de fàbrica de latírillo. Aquest treball final de carrera ha obtingut el tercer premí atorgat pel Col·legi per al curs acadèmic 97/ 981.
C.C.
Telèfon directe: 93 240 23 76 Fa»: 93 240 23 64 E-mail: lntormatiu@apabcn.es UtoFontATiu digital: http://www.apabcn.es Consell dt redteeli: Cartes Cartaüé. Joan Gay. Lydia Perera, Ramon Puig i Jordi Marlet (versió digital) Direcció: Carles Carta fià Coordinació: Elisenda Pucurull Anilltld'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabriela Schón i Vicenç Font Assessorament llngOfttle: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Díe, Chopo Disseny grafit: RGR Fotàlltt: Imprès Autoedició S.L. Impressió: Romargraf Dipòsit legal: B-42389-1991
ISSH: 1732-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 93 240 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez. Cl Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telè/on: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mali: comercíal@agabcn, es EDITA: Col.ltgl d'Apanlladors I Ariuitattat Tècnics d» Barcelona. Bon Paslor, S. 08021 Barcelona. Tel. 93 240 20 60. Fax. 93 240 20 61 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic. Tel. 93 885 26 11 Btgts-Berguedà: Plana de l'Om. 6. 08240 Manresa. Tel. 93 872 97 99. Valle* Oriental: Josep Piüol, 8. 08400 Granollers- Tel. 93 879 01 76 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Tel. 93 780 II 10 JUNTA Dt~ GOVERN: Ptatlúant Bernat Ochoa Setrwtart: Xavier Bardají Comptadora: Carlota Aguado Tnsonr. Josep M. Ltesur Vocals: Albert López Iborra. Joan Ai•devot, Maria Teresa Serna I Xavier Cots Otltgatt: Osona: Bernat Noguera Bagta Bargaaiè: Jaume Juanola Vallès Oriental: Frederic de Btian Vallès Octldtatii: Salvador Navarro Sanat Joan Gaf
£ls criteris exposats en els articles signats són d'exciusiva responsabilitat dels autors I no representen necessàriament l'opinió de Ltt/FORMATIU
El noticiari
SEGONA QUINZENA FEBRER 99 I
MEDI AMBIENT
Energies renovables al Col·legi
La importància de les energies renovables
Barcelona aposta per l'energia solar
La Terra s'escaffa per l'efecte hivernacle
Per donar a conèixer les possibilitats
que provoquen certs gasos (COj, N,O, metà)
actuals d'incorporar les energies renova-
abocats a l'atmosfera per l'activitat humana.
bles i els criteris d'eficiència als edificis,
La paraula clau del canvi climàtic és energia,
el Col·legi organitza, a partir del dia 9 de
energia per moure la indústria, per transpor-
març, el curs Eficiència energètica i ener-
tar-nos, per escalfar-nos, il·luminar-nos o re-
gies renovables. Aplicacions a l'edifica-
frescar-nos.
ció.
Cal tenir en compte que un 76% de l'ener-
El curs comptarà amb especialistes i
gia primària del món prové dels combusti-
professionals que introdueixen amb tota
bles fòssils (carbó, petroli, metà) que són
normalitat aquests criteris dins els seus
els principals causants d'aquestes emissi-
edificis.
ons. Per tant, qualsevol intent de minvar el
En aquest mateix sentit, hi ha un ampli
volum d'aquests gasos que s'aboquen a l'at-
ventall de conceptes i tecnologies que
mosfera significa estalviar energia o buscar
permeten millorar l'eficiència energètica
fonts energètiques alternatives.
dels edificis. Cada cop és més freqüent
Tothom sap que el consum energètic
utilitzar energies eficients per il·luminar i
dels edificis està assolint valors cada ve-
per refredar l'aire; els dissenys bioclimàtics
gada més alts, i que als països més des-
permeten reduir el consum d'energia tèr-
envolupats s'ha disparat per sobre dels
mica i, al mateix temps, s'està generalit-
sectors de la indústria i el transport. Així,
zant l'ús de materials i tècniques més efi-
sí a Catalunya, el sector domèstic i de
cients per reduir el consum d'energia.
serveis està consumint un 27,3% del to-
Per altra banda, la incorporació de les
tal, la indústria un 36% i el transport un
energies renovables en el disseny i reha-
36,7%, al conjunt de la Unió Europea la
bilitació de les instal·lacions dels edificis
distribució és d'un 39,6%, 28.9% i 31,5%,
pot garantir, en un clima com el nostre,
respectivament. Reduir, doncs, el consum
uns nivells de confort i qualitat de vida per
dels edificis i introduir les energies reno-
als usuaris perfectament compatibles amb
vables suposa una contribució important
una sosteníbílítat urbana correcta.
en el consum total d'energia i una reducció final de les emissions de CO ; (vegeu LlNFOflMAnunúm.119).
•
L'Ajuntament de Barcelona aprovarà una ordenança que obliga a incorporar sistemes de captació d'energia solar tèrmica B
^
roperament s'aprovarà, a Barcelona,
es (si ca! aigua al procés de producció o a les
M
B
l'Ordenança sobre la incorporació de
dutxes del personal) i als edificis que incorpo-
sisiemes de captació d'energia solar als edi-
rin menjadors, cuines o bugaderies col·-
licis. Lobjecle de l'ordenança és promocionar
lectives, L'ordenança també serà d'aplicació
i regular la incorporació de sistemes de cap-
per a les piscines a l'aire lliure, ja que la le-
tació d'energia solar activa de baixa tempera-
gislació vigent (RITE) no permet escalfar l'ai-
tura per a la producció d'aigua calenta sanità-
gua amb energies convencionals.
ria als edificis.
El percentatge de la demanda total que
L'ordenança serà d'aplicació en les noves
s'ha de cobrir amb els sistemes solars serà
edificacions i a les sotmeses a rehabilitació
del 60 % per a l'aigua calenta sanitària i del
integral, lant si són de tttulantat pública com
100 % per a les piscines a l'aire lliure.
privada, i que tinguin una demanda d'aigua
Cal destacar que a la ciutat de Barcelona ja
calenta sanitària superior a 2.000 litres/dia a
existeix un pla d'ajuts per introduir aquests
45 -C. Per exemple, aquest consum el pro-
tipus d'instal·lacions també als edificis exis-
dueixen edificis de més de 13 habitatges amb
tents. Dins la campanya municipal per a la
una ocupació mitjana de 4 persones cada un.
protecció i millora del paisatge urbà es sub-
L'ordenança serà d aplicació als edificis
venciona, amb un 20% del cost total de la
d'habitatge, residencials (inclòs casernes i
instal·lació, la incorporació de plaques solars
presons), sanitans. esportius, comercials (no-
i sistemes d'acumulació fins a la seva con-
més establiments de la classe C3), indústn-
nexió a les installacions de servei. També es
poden obtenir exempcions de l'imposi sobre construccions, instal·lacions i obres i de les taxes per a serveis urbanístics. Sembla que el percentatge de les subvencions podrà pujar aquest mateix any I .
Toni Floriaeh Servei Rehabilitació i Medi Ambient
Eficiència energètica i energies renovables. Aplicacions arediflcactó Del 9 al 28 de març
•
I
SEGONAOUINZENAFEBRER99
-í El noticiari — I LA NOVA INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ
La nova instrucció del formigó: primers apunts
•
•
Tols aquells projectes aprovats per l'Admi-
per si sola un capítol, fet que destaca la im-
nistració o visats peis col·legis professio-
portància que se li dóna en aquesta norma. En
nals a partir de l'entrada en vigor de la
el conjunt de la Instrucció es vol donar una
Instrucció.
idea que ia durabilitat no és solament un tema
De Iotes aquelles obres que no s'hagin
de! material, amb relacions A'C. contingut de
iniciat el dia l'entrada en vigor, se n'haurà
ciment i recobriments, sinó que s'inicia en el
de refer el projecte d'acord en la nova Ins-
projecte tenint en compte els ambients en
trucció EHE.
què se siluarà el formigó, dissenyant formes que evacuïn ràpidament i no retinguin l'aigua,
Una primera aproximació
i passant pef material pròpiament dit, l'execució i el manteniment, per aconseguir estructu-
L'entrada en vigor de la normativa del formigó està prevista per a I'l de juliol
I
Els tècnics familiaritzats amb les anteriors
res durables.
instruccions el primer que veuran serà que
En aquest mateix article es defineix, quant
l'estructura de l'actual no es correspon amb
a la durabilitat, la classificació dels ambients
les anteriors, ja que s'ha fet una nova distri-
en què poden estar exposades les estructu-
P J esprés de molts anys, en què se'ns
bució dels temes i, conseqüentment, de l'ar-
res, i s'assenyala com a element important la
H
ha anal Informant que s'estava ela-
ticulat, que en les EH-88 i EH-91 tenien una
corrosió de les armadures la qual pot ser de
borant una nova instrucció de formigó, final-
correspondència, i en aquesta no guarden cap
diverses classes:
ment, ha estat publicada en el BOE de !3 de
relació.
Classe general
J ^
Classe I. No agressives
gener d'aquest any 1999, i s'anomena Ins-
Un altre concepte que ja s'havia apuntat
trucció EHE. Aquesta nova instrucció presen-
en els anteriors escrits a L'INFORMATIU és que
ta unes variacions importants amb relació a
per primera vegada la Instrucció EHE recopila
les anteriors instruccions, la EH-91 i la EH-
en una de sola, les corresponents a formigó
Classe III. Marina: zona àrea, submergida o
88. El primer concepte que cal que tenir molt
armat i les de formigó pretensat, és a dir, les
en zona de marinades
present és la seva entrada en vigor, que s'ha
anteriors EH-91 í EP-93. També sobtarà
Classe IV. Clorurs no marins
previst per a I'l de juliol de 1999. Aquesta data,
d'aquesta normativa és el canvi d'unitats, ja
Classe específica
que s'utilitza el sistema d'unitats internacio-
Classe Q. Agressió química
que en principi pot semblar que ens dóna el temps suficient per adaptar-nos-hi, una vegada anaützat ei contingut de la disposició transitòria es pot veure que realment no és aixi. La nova instrucció serà, doncs, d'aplicació a:
Classe II. Normal: corrosió diferent de clorurs i segons la humitat
nals, amb la qual cosa ens haurem d'acostu-
Classe H. Agressió de gelades. Sense sals
mar de parlar
fundents
de newtons,
pascals,
megapascals, mm, etc. en lloc de quilos, quiloponds, cm, etc. Encara que, a la pràctica, en molts casos significarà simplement,
Classe E Agressió de gelades. Amb sals fundents. Classe E. Erosió
multiplicar o dividir per 10.
Cal aplicar una sèrie d'acci-
En referència a l'Eurocodi
tiERMSs*
de formigó, atès que té el rang de UNE-EN experimental i no és obligatòria la seva utilització, s'ha resolt amb la seva incorporació com a annex a la Instrucció de manera que se'n permet l'ús
SISTEMA HERMS DE REFORÇ ACTIU DE BIGUES DE FUSTA
ons, segons l'ambient, com
"LadurabiLitattépersi sola un capítol, fet que destaca la importància que se li dóna en aquesta norma"
La norma està estructurada en 6 títols: bases del projecte, anàlisi estructural, propietats tecnològiques dels materials, càlcul de seccions i elements estructurals, execució, i control.
nims, relació A/C, contingut de ciment, resistència minima a compressió i tipus de ciment. També hi ha una referència a l'agressivitat d'aigües i sòls que estiguin en
coma alternativa ala Instrucció.
són els recobriments mí-
contacte amb l'estructura. Pel que fa a les accions, malgrat que estigui en fase de revisió l'NBE-AE-88 d'accions de l'edificació, que és la que ha de definir les accions de totes les estructures independentment del tipus, i no contenir incongruències com ara que les accions són diferents per un pont, un edifici o una estructura metàl·lica, la Instrucció
Bases del projecte
* PERFIL IPE AMB UNA U AMB CONNECTADORS SOLDADA PER RECOLLIR LA BIGA DE FUSTA
estableix una mínima definició d'aquestes accions.
En aquest primer títol destaca el concepte
En els coeficients de majoració aplicables
que la seguretat de l'estructura es pot obtenir
als estats limits últims han sofert variació can-
de dues maneres diferents: l'una per càlcul i
viant de jG= 1,35 per a les càrregues perma-
l'altra per assaigs. La primera, s'obté mitjan-
nents i jG=1,50 per a les càrregues variables en
çant el sistema tradicional de càlcul dels es-
lloc de les 1,60 que tenien en l'anterior. Quant
tats límits. La segona, acceptada per la nor-
als coeficients de minoració dels materials
ma, encara que no regulada, es basa en un
s'han mantingut els mateixos, encara que s'han
projecte experimental mitjançant assaigs. És
desvinculat del nivell de control del material,
pràctica quan es tracta de fabricació d'ele-
mantenint-lo solament per al control d'execu-
ments estructurals que es repeteixen moltes
ció i ometent-lo per a càrregues permanents i
vegades, o en aquells elements en què les
sobrecàrregues o càrregues variables.
* OPCIÓ DE BIGUES DESMUNTABLES
normes generals del mètode dels estats lí-
• REFORÇ ACTIU: ENTRADA EN CÀRREGA INMEDIATA DEL REFORÇ I DISMINUCIÓ DE LA FLETXA DE LA BIGA MITJANÇANT SUPORT UNIVERSAL DE POSTENSIO
mits no serveixen, i, per la seva singularitat, requereixen un altre sistema.
Anàlisi estructural! càlcul de seccions
Un altre tema que també destaca en aquesta norma és que en aquest títol, en l'art. 8 es
L'anàlisi estructural i ef càlcul de seccions
té en compte la durabílitat. La durabilitat té
serà motiu, com iambé de cada un d'aquesis
SEGONA QUINZENA FEBRER 99
H EI noticiari LA NOVA INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ
cavalcamenl no és necessari que estiguin en
ciment, nombre d'amassades per lot, dades
contacte sinó que poden estar separades un
de lormigonat, i resultats dels assaigs realit-
màxim de 4 0 .
zats. Un tema que pren també una forta impor-
Una altra novetat és la recomanació i regu-
tància és l'acció de l'enduriment i que es do-
lació d'utilització de separadors, amb vista a
nen fórmules per quantificar el nombre de dies
millorar la durabílüat, per assegurar els reco-
necessaris. Amb les noves resistències de
briments mínims. També reconeix i regula la
càlcul
possibilitat d'utilitzar les armadures soldades
importantíssim en la durabilitat. Atès el nom-
sempre que la soldadura es faci en taller.
bre de dies que requereix, el seu cost és un
En la fabricació del formigó queda definit el que s'entén per central formigonera i els re-
l'enduriment
és un
element
element a tenir en compte, ja que s'ha de preveure realitzar-lo en dies no laborables.
quisits i condicions que han de complir. Asse-
Un altre aspecte nou és la incorporació
nyala el contingut d'informació que ha de tenir
com a annex de la definició d'unes toleràncies
l'albarà de lliurament del formigó, incloent-hi
en l'execució de les estructures que no tenen
entre d'altres coses el contingut de ciment
caire obligatori, però que poden ser incorpora-
per m3 amb una tolerància de ±15% i la relació
des al plec de condicions del projecte.
A/C, additius i addicions. Prohibeix l'addició d'aigua desprès de
Control
l'amassat i aposta pels fluïdificants (la Instrucció estableix l'obligatorietat que els cami-
La tendència de la instrucció és caminar
apartats, d'un comentari més aprofundit fet
lants, i es permet solament l'ús de ciment
ons formigonera estiguin dotats d'un equip
cap una qualitat documentada i no tenir tant la
per especialistes, en els pròxims números de
tipus CEM1 quan es facin servir addicions,
dosificador d'additiu i en recomana l'existèn-
necessitat d'assajar en les obres (malgrat que
L'Informatiu. Solament cal assenyalar que, en
però limita a aquestes a un màxim del 10% i el
cia d'un estoc en obra). Desaconsella el for-
els assaigs de control de recepció del formigó
35% del pes de ciment respectivament en vis-
migó no fabricat en central per les fortes dis-
continuaran existint) i sí dedicar més esfor-
tes a la durabilital del formigó.
persions de qualitat i regula que, per a aquest
ços al control d'execució. En aquest sentit,
càrregues permanents, accidentals i sísmi-
El formigó ha estat, en les anteriors ins-
tipus de formigó, el fabricant (constructor) haurà
aposta per una qualitat documentada a origen
ques Referent a les bases de càlcul, esta-
truccions, especificat i demanat per 3 parà-
de portar un llibre en el qual es quedin enregis-
com en els granulats, amb la definició de la
bleix un sistema simplifica! per edificació, en
metres principals, R,C i mida màxima, que són
trades les dosificacions i les correccions, re-
quantitat de ciment/m3 o l'existència d'addici-
l'annex 8, basal en un sistema molt semblant
la resistència a compressió, la consistència i
lació de proveïdors de les matèries primeres,
ons reflectida en els albarans de les centrals.
al conegut com a moment de trobada. Un altre
la mida màxima de l'àrid. En l'EHE, a les espe-
descripció d'equips empleats, els documents
concepte introduït és el de regions D (ele-
cificacions dels formigons si afegiran a més
de calibratge de la balança per dosificació de
ments estructurals amb canvis bruscos de
dels 3 ja assenyalats, els paràmetres T i A,
plantejar els estats límits últims i de servei, defineix unes combinacions a partir de les
que defineixen el paràmetreT
geometria, zones de càrregues concentrades, etc.) que no compleixen les teo-
"L'anàlisi estructural! el
si el formigó correspon a un formigó en massa HM, un
ries generals de la flexió, i
càlcul seran motiu d'un
formigó armat HA o un for-
proposen el mètode de bie-
comentari més aprofun-
migó pretensat HP, i el for-
dit, a L'INFORMATIU, fet per
migó A si correspon a l'am-
les i tirants, que tot i que no és nou, ja que en anteriors instruccions ja s'havia inici-
A més dels controls de components, els
especialistes"
bient en què estarà situat geogràficament i en l'estructura. Pe! que fa a la resis-
al, sí que es desenvolupa
DEIXA'NS
VETLLAR
tència a compressió, la sèrie recomanada
en aquesta instrucció.
abasta des de 20 a 50 N/mm1 (200 a 500 kgs/ cm*) amb variacions de 5 N/mm', amb dos
Materials
condicionants molt importants que són un míEn el marc dels materials, hi ha una modificació en els àrids, en el sentit que varia la mida dels tamisos que limiten l'àrid fi passant dels 5
nim de 20 N/mm2 per a formigons en massa i
LA FEINA JA ET T^MPROU HORES DE SON. NOSALTRES N O F ™
de 25 N/mm2 per als formigons armats. Referent a la consistència, es manté en les
mm d'abans, a 4 mm.També s'estableix el fus
mateixes condicions de l'anterior instrucció
granulométricdel'àridfi.
amb la particularitat d'aquells formigons que
Quant a les armadures, desapareixen de la
per les seves condicions de col·locació en
Instrucció tots els tipus d'acer que no siguin
l'obra fan necessari un assentament superior
els soldables o sigui els B-400S i B-500S,
a 15 cm i aquesta consistència no pot ser
reconeixent el que en realitat es troba al mer-
aconseguida amb aigua sinó amb una relació
cat. També es torna a fabricar el diàmetre 14
A/C correcta i amb superfluïdilicants (panta-
anul·lat en anteriors instruccions. Una altra
lles, pilotatges, etc}. En el concepte d'ambi-
armadura que preveu és l'armadura
ents, ja se n'ha fet un petit apunt en el mo-
electrosoldada en gelosia. Els diàmetres a
ment que s'ha parlat de la durabilitat.
Entrega via e-mail BBS / RDSI Enviament a domicil Servei d'urgèncin e-mail: arcyplan@arcyplnn.con
utilitzar són els de 6 a 40 mm per a les barres corrugades. i de 5 a 14 mm per als filferros
ARTYSISTEMES
Execució
corrugats. Es prohibeix la utilització de filferros corrugats per a armadures passives, tan! longitudinals com transversals. En l'annex 12 s'especifica un tipus d'acer
soldable amb
característiques especials de ductibititat, anomenat B400SD
Tot el referent a ancoratges i cavalcaments
Copisteria i arts gràfiques Tel. 93 200 87 99 Fax 93 200 23 24
Preimpressió digital Tel. 93 201 21 52 Fax 93 209 69 93
Reproducció del color Tel. 93 200 96 82 Í 93 209 69 93
Serveis d'internec Tel. 93 240 50 15 Fax 93 240 27 45
d'armadures que en les instruccions anteriors es tractava en el capítol de càlcul de seccions, en l'EHE figura en el títol 5 destinat a execució. Hi ha hagut una clarificació dels
En les addicions sïntrodueix la utilització
ancoratges i cavalcaments. Per primera ve-
del fum de sílex, a més de les cendres vo-
gada s'especiiica que les barres de
I SEGONAQUINZENAFEBRER99
El noticiari ILA NOVA INSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ
I 10 control quan no esligui en possessió de cap
estimada del lot (F w ) incorpora per a l'obten-
referits a consistència i resistència ja exis-
Segell. Manté les reduccions d'assaigs en e!
ció del Kn un coeficient denominat el recorre-
reconeguts que tindran les reduccions esta-
tents, incorpora els controls de durabilitat.
control normal per a centrals amb Segell.
gut relatiu màxim. Aquesl coeficient és una
blertes pels productes amb Segell de Oualüat.
Aquests controls, com ja s'ha comentat, con-
Torna a establir els controls numèrics del
estimació estadística de la variació segons
En aquesta certificació hi podrem incloure els
formigó en base a dos resultats, ja que es
els valors màxims, mínim i la mitjana, els
actuals Segells INCE i AENOR, entre d'al-
de formigó de la quantitat de ciment per m i la
torna a realitzar els controls sobre el resultat
quals s'hauran de controlar durant l'obra.
tres. •
relació A'C, i la realització d'assaigs de con-
de dues provetes a 28 dies, a 7 dies. 2 con-
Inicialment i mentre no es tingui informació
sistència i resistència a compressió que s'am-
sistències, etc.
de l'obra, s'acceptarà la classificació donada
sisteixen en un control documental en l'albarà 3
En el cas de control reduí! en el formigó,
per la central en base als resultats del control
tració d'aigua, els quals caldrà fer-los quan el
es manté els mateixos paràmetres ja esta-
de producció, i a mesura que es tingui infor-
formigó estigui en ambients lli i IV.
blerts afegint-hi la definició de llums reduï-
mació dels resultats de l'obra s'anirà modifi-
plia amb els assaigs de permeabilitat i pene-
des, com les d'un màxim de
Com a control de la resistència, manté el control a nivell reduíi, el control lotal i el control estadístic. Desapareix el control intens, però augmenta les pastades a controlar en el con-
"La nova Instrucció del formigó aposta i promociona Les centrals formigoneres amb segell de qualitat"
En el control d'execució, continuen mante-
cul màxim del formigó a 10
nint-se, per no ter un trencament sobtat, els
N/mm;. Quant ai quadre per
coeficients de seguretat y, (sensiblement re-
al càlcul de lots, fa una dis-
duïts) i manté igualment els nivells de control
tinció entre estructures amb
reduït, normal i intens, concepte que en pro-
elements a compressió de
peres instruccions probablement desapareixerà com és el cas de control de materials. El
segons la resistència F a .
elements a compressió (no
control intens solament es podrà aplicar en
Els coeficients de segure-
com les anteriors instrucci-
eís casos en què el constructor tingui un sis-
tat del formigó i de l'acer (Yc i Ys), que eren
ons en què la classificació venia donada per
tema de control de qualitat propi i amb audito-
bàsicament els que definien el tipus de con-
a cada tipus d'element). Manté els mateixos
ria externa, i que també el tinguin els submi-
trol, no incideixen en la nova instrucció i que-
paràmetres a excepció de la superfície de
nistradors de formigó i ferralla. Defineix els
da totalment supeditada a la F a .
sostres, la qual, per a estructures amb ele-
lots, mostreig i accions a realitzar per les
ments a compressió, la rebaixa a 500 m2.
diferents fases d'execució. Tots els controls
La Instrucció aposta i promociona les cen-
'ara sessions informatives i cursos de formació dedicats a la norma en general, i també cuisos que tractaran de manera exclusiva et control de qualitat del
d'execució cal reflectir-los en un informe final
trals formigoneres amb segell de qualitat, i
La Instrucció aposta també pel control de
responsabilitza la direcció facultativa del con-
la dispersió. No considera suficient que es
trol per mitjà de documentació dels compo-
compleixin uns mínims de resistència, sinó
nents, dels materials que utilitzi la central en
que valora positivament la regularitat dels
tificat CC-EHE que serà concedit pels orga-
els casos que tingui segell, i obliga a aquest
resultats. Així, per al càlcul de la resistència
nismes autoritzats a realitzar la certificació
SERVEIS PER AL PROJECTE
Pere Casademont Arquitecte tècnic E-maiU Eatu@apabtn.H
cant.
6 m i una resistència de càl-
formigó i estructures sense
trol estadístic dins el lot,
de productes i lambé fa menció a dïstinüus
formiga. També prepara les modificacions del
per deixar-ne constància.
programa i tes luxes de control de qualitat El La Instrucció mostra, en l'article 1, el cer-
text complet de la norma és acces&e en PDF a la Web del Col·legi (mw.apabcn.es)-
•
SOLUÇION INFORMÀTIQUES
• Desenvolupament de projectes
• SOFTWARE:
• Delineació CAD i manual • Escanejat, Vectorització i Digitalització
CAD - GIS - Enginyeria civil Arquitectura - Render - Animació -
• Aixecaments d'estat actual
estióídocumental tècnica - Vectorització
• Fotogrametría arquitectònica • Topografia
rdinadors - Ploters - Impresores - Escaners -
*WARE:
• Perspectives manuals • Rendering i Animació 3D
• SUPORT I ASSISTÈNCIA:
• Presentacions interactives
Formació personalitzada - Programació a mida
igitalitzadores - Monitors ...
Help line - SuportPack integral - Consultoria ...
i . 93 487 00 54 - Fax. 93 487 93 22 - www.cadquatre.coir
Serveis
SEGONA QUINZENA FEBRER 99
DIVERSOS
Professionals liherals i previsió social B H a Llei d'acompanyament de B l pressupostos de l'Estat pera 1999 ha introduït, en el seu article 33, una modificació respecte a la relació dels professionals amb la previsió social, la qual afecta els arquitectes tècnics que actuen com a professionals liberals, al marge que tinguin una altra condició com ara assalariats o funcionaris, entre d'altres. • Arquitectes tècnics col·legiats amb anterioritat al 10 de novembre de 1995, que són mutualistes de Premaat: Tenen l'obligació de continuar a Premaat, fins a n de desembre del 2.000, com a data límit. A partir d'aquesta data podran optar entre continuar a Premaat o afiliar-se al Règim Especial dels Treballadors Autònoms de la Seguretat Social (RETA).
. Arquitectes tècnics col·legiats amb anterioritat al 10 de novembre de 1995, que no són mutualistes de Premaat: Tenen l'obligació d'estar afiliats a Premaat. . Arquitectes tècnics col·legiats a partir del 10 de novembre de 1995: Tenen l'obligació d'haver causat alta a Premaat o al RETA. Si no estan en cap dels dos han de regularitzar la seva situació. Cal tenir en comple. en qualsevol dels casos que, si opta pel RETA, no podrà incorporar-se posteriorment, a Premaat, com a sistema alternatiu de previsió social. •
Sistema de càlcul dels drets de visat El servei de Visat ha editat un fulletó que recull el nou sistema de càlcul dels drets de visat 1999. La publicació s'envia amb aquest L'INFORMATIU a tots els col·legials. Més informació: Tel: 93 240 23 70.
Coeficienl d'actualització d'honoraris a 15 de febre; Proper canvi: 15 de març
L'Inform@tiu electrònic Els col·legiats ja tenen a la seva disposició la versió digital de L'INFORMATIU que poden consultar per Internet dins de la pàgina web del Col·legi. Adreça: http://www.apabcn.es
Nova guia de col·legiats 1999
Visar al Col·legi de Tarragona des de Barcelona • Q l 1 Col·legi ha arribat a un conveni ^ • H amb el Col·legi de Tarragona per tal d'esiablir un sistema que permeti visar des de Barcelona els treballs professionals corresponents a les comarques de Tarragona. Ja funciona un servei d'atenció i gestió del visat a Tarragona des del mateix servei de visats del Col·legi, totalment gratuït. Amb aquest nou servei, el Col·legi vol evitar al col·legiat visites i tràmits que acostumen a ser poc coneguts i facilitar-li al màxim la gestió eficaç del seu temps. La persona de contacte és Cristina Rocamora.Telèfon: 92 240 23 70. •
El Consell de Col·legis de Catalunya prepara la nova guia de col·legiats que es publica anualment. Més informació: Marta Martín. Tel: 93 414 50 26.
LLOGUER I VENTA D'APARELLS DE TOPOGRAFIA
Oficina Musaat a Barcelona
-Accessoris de senyalització - Rodes de mesurar i planímetres - Radiotelèfons • Cintes mètriques
rVÍ% u s a a t ' e l C o l l e 9 ' n a n a r r Í D a t a u n WÈÈM acord per tal de posar en funcionament una Oficina de Musaat que permeti gestionar de manera fàcil, còmoda i immediata, els diferents aspectes relacionats amb la responsabilitat civil. El objectius del Col·legi amb la posada en marxa d'aquesta Oficina de Musaat són: . millorar l'atenció i la informació del col·legiat mutualista • aconseguir un tractament ràpid i eficaç del sinistre • establir un control de qualitat de la defensa jurídica i acotar el seu cost
Un sistema de connexió telemàtica permet un accés directe a Musaat, i trametre i gestionar qualsevol informació, incidència o comunicat. En cas de sinistre, l'OIicina Musaat procedirà a donar d'alta el comunicat i a íer les gestions necessàries per lal d'arribar a una solució negociada, sempre que sigui possible. Si és procedent, li designarà un advocat perquè procedeixi a la seva defensa judicial. L'Oficina Musaat fa un seguiment de la defensa jurídica externa i manté informat, en tot moment, el col·legiat mutualista de l'evolució de la reclamació que li ha estat plantejada. •
m+ * Nivells làssers SQKKIA
Nivells òptics
Nivells òptics
JAVAP ) - :*!/»*• I9JJ «03 95 7
SEGONA QUINZENA FEBRER 99
a
Serveis
I-
assabentat que tenim una
8 anys. Per la seva part, les assegurances de
ble. En l'Impost d'adquisició dhabitage mit-
nova llei de t'IRPF? Coneix el
vida de primes periòdiques, sempre que hagin
jançant un crèdit hipotecari, el percentatge de
nal I societats de professionals
reglamenta-
estat subscrits a partir de 1995, i hagin acu-
deducció varia: -durant els dos primers anys,
Apuntarem aquí alguna novetat, però atesa la
ri? Com l'afecta la nova regulació
mulat una antiguitat de 12 anys. tenen també
es deduirà un 25% sobre les primeres 750.000
seva transcendència li dedicarem una atenció
sobre retencions? Sap si ha de se-
una reducció del 70%, cosa que suposa que
PTA i un 15% sobre les 750.000 següents.
guir sent autònom o ha de passar al
pels guanys derivats d'aquestes asseguran-
- apartir del tercer any, els percentatges es
fins ara, havia estat pràctica habitual, és des
règim general?
ces, tributen com a màxim a un 14,4%. El
redueixen al 20% i 15 % respectivament. La
de l'entrada en vigor de la Llei, quan les quotes
rendiment derivat dels plans de pensions, la
reglamentació pendent de ser aprovada, intro-
de la PREMAAT es podran deduir com a despe-
seu
desenvolupaemnt
Començarem per alguns aspectes de la nova UeideriRPF. S'han produït importants canvis en la fiscalitat dels productes d'eslalvi, fins al punt que és aconsellable les inversions i els plantejaments que es lenem fins ara, perquè el canvi pol suposar una important reducció fiscal. Convindria conèixer, per exemple, els
Rendiments de l'actívitat professio-
en alguna col·laboració posterior. Encara que,
reducció a la base del qual no pateix variació,
dueix dues condicions per aplicar els percen-
sa, amb un límit de 500.000 pessets l'any. Quant
s'integra com a ingrés de l'exercici, si es co-
tatges del 25 i el 20%: que la quantia del prés-
a les societats de professionals en règim de
bra com a renda. Si pel contrari, es cobra com
tec superi el 50% del cost d'adquisició de l'ha-
transparència fiscal, incorporen un sistema de
a capital. Es redueix el que s'ha cobrat en un
bitatge i que entre els tres anys següents no
deduccions que haurem de tenir en compte, per
40% sí han passat més de dos anys.
s'amortitzi més del 40% de l'import del préstec
la seva important repercussió fiscal.
El fons d'inversió pot haver perdut fa seva
sol·licitat. Si s'incomplís aquestes condicions sols es podrà aplicar la deducció del 15%.
estrella.
dipòsits bancaris a més de 2 anys ja que els
Novetats en el lema de les retencions
Per últim, ull amb els comptes d'estalvi ha-
-Retencions del treball. S'estableix una nova
bitatge ja que solament donaran dret quan es
normativa per al càlcul de retencions i ingres-
tracti de la primera adquisició. El Reglament
sos a compte sobre els rendiments del treball
gueix tenint una incentivació fiscal, aquesta
permet que els titulars de comptes habitatge
percebuts amb l'objectiu de què els suportats a
plantejar-se si els productes principals d'es-
ha vana! respecte a l'anterior regulació. Des-
constituïdes abans de I'1 de gener de 1999,
finals d'any, s'ajustin el màxim possible a l'im-
talvi passen a ser els contractes d'assegu-
apareix la deducció en la base imposable
tinguin cinc anys per invertir aquest diner en
post definitiu, evitant-se en la mesura del pos-
pels interessos de la hipoteca (amb els lí-
l'adquisició de l'habitateg habitual, per als
sible les devolucions de renda. Aquest siste-
mits existents} i passa a fer-se tota la de-
comptes habitatge que s'obrin a partir d'aquest
ma, en teniren compte totes les circumstànci-
ducció sobre una inversió màxima de
termini es redueix a quatre anys.
seus rendiments estan exempts en un 30%. A
L'adquisició
més com ja explicarem, la retenció sobre
Si bé l'adquisició de l'habitatge habitual se-
aquests baixa del 25% al 18%. Valdria la pena
rança. No s'ha de perdre de vista que els rendiments procedents de primes amb una antiguitat entre 2 i 5 anys es redueixen en un 30%, en un 60% si l'antiguitat és entre 5 i 8 anys, i en un 70% si l'antiguitat és superior a
d'habitatge
existent fins ara del 30% de la base liquida-
Els rendiments de treball Les rendes del treball són, en principi altres dels beneficis amb la nova Llei. Entre
Què necessites del teu banc o caixa 1
es personals, suposa en la pràctica fer una declaració anticipada. Quan vostès llegeixein
1.500.000 de pessetes. Desapareix el límit
les novetats més importants, destaca la reducció general del 5% del salari amb el límit màxim de 250.000 pessetes. Des d'ara, s'aplicarà una reducció de 500.000 pessetes si es guanya menys d'1.350.000 pessetes, quantitat que es va reduint segons augmenta el salari, fins a arribar a una reducció de 375.000 si el salari és superior als 2 milions de pessetes.
això ja hauran degut realitzar la corresponent declaració a la seva empresa de totes les dades que aquesta necessita, per practicar correctament la retenció, és a dir, una autèntica radiografia, cosa que li pot reportar una major liquidesa mensual. -Retencions del capital mobiliari. S'estableix la reducció del tipus de retenció que grava els rendiments del capital mobiliari derivades de la cessió a tercers de capitals propis del 25% al 18%. En conseqüència, si vostè té la sort de cobrar interessos pels seus comptes corrents, la liquidesa d'aquests tam-
Per altra banda, vostè, com a treballador, pot provar a demanar l'augment de sou traduït en la prima per una assegurança de malaltia.
bé serà superior. No obstant això, la retenció d'altres tipus de capital mobiliari (dividends, etc.) es manté en el 25%.
Convé a treballadors i empresaris, ja que per a l'empresari serà una despesa deduïble, per
Els guanys patrimonials generats per la
a vostè una renda exempta.També és interes-
transmissió d'accions o participacions repre-
sant el nou tractament de les rendes irregu-
sentatives del capital o patrimoni de les insti-
lars generades en un termini superior a dos
tucions d'inversió col·lectiva (fons d'inversió)
anys, que es reduiran en un 30% abans d'in-
queden subjectes, també, a retenció a comp-
cloure-les en la base imposable.
te, al tipus del 20%. Ha de quedar clar que la retenció és produirà en el supòsit d'alienació,
Els increments de patrimoni Tai comja havíem comentat en alguna col·la-
però no sobre el major que el fons pot anar adquirint.També començarà a aplicar-se una
boració anterior, la nova Llei introdueix algu-
retenció del 24%, sobre els rendiments deri-
nes modificacions en aquesta matèria:
vats de contractes d'assegurances de vida.
-Desapareix la no subjecció de les plusvàlues,
- Retencions del capital mobiliari.
existents fins ara, en relació amb les trans-
El percentatge de retencions per arrendaments
missions no superiors a 500.000 pessetes
passa del 15% a l l 8%. •
anuals, suprimint-se també f'exempció per a les primeres 200.000 pessetes de plusvàlua. -Es declara exempta la plusvàlua obtinguda en la venda de l'habitatge habitual si el propietari té més de 65 anys. -Desapareix el coeficient d'actualització del preu d'adquisició excepte per als béns immobles.
José Antonio Bernaldez Advoca! i assessor fiscal Tel: 93 414 64 24 bemaldez@mx2jedesteb.es
Empreses I
SEGONAOUINZENAFEBRER99
INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL
13
índex d'anunciants de L'Informatiu número 139 SEGONA quinzena FEBRER 1999
Els lectors de LÏNFOHMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s' adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat í fer-laarribar a L'INFORMATIU.
Empresa
Prestatgeria COMERCIAL: MARÇ 1999
El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de març.
Núm. de referència
WANNER-VINYAS COPISTERIA MIRACLE
interior portada 4
AM2 Servicios Informàticos PAVIMENTS TURÓ PARK HERMS GRUPARTYPLAN CAD QUATRE INSTOP Catalunya
5 6 8 9 10 11 12
Caixa d'Enginyers SAS PREFABRICADOS DE HORMIGÓN INCOISA
15 24 25 28
ACIEROID ISOLA PLATON IBÉRICA NIT SIPLAST ASFALTEXConstrucción
29 30 interior contraportada contraportada consulteu numeració
ALKOR DRAKA IBÉRICA Fitxes COBERTA PLANA
Eco Esteba
Industrlas Qulmicas Lowenberg
Pèndol
Perstorp Construct. Phemicals
Soc. Francisco Ros Casares
Sistemes de Reforç Adiu
Edilkemin Ibérica
Alkor Oraka Ibérica
Beck & Heun Rolladem Kasten
Paviments Turó Park
Exclusivas Figueras
Nobility
Const. desmontables tubulares
Placosa
Weidmüller
Professional Software
Weber Broutin Cemarksa Gamesystem Espana
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents:
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL Utilitzeu aquesta butlleta per rebre més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està insertat. Marqueu amb un cercle els números desitjats. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquesles la informació sol·licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça Població
CP:
Telèfon
Fax:
PUBLICITAT L'INFORMATIU núm. 139 2 4 26ï2 26/3 portada
5 26f4
6 27/1
e 27/2
contraportada
9 27/3
10 11 12 27/4 27/5 28 interior portada
15 24 25 28/2 29 30 interior contraportada
26/1 31
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.
SEGONA QUINZENA FEBRER 99
Serveis
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART I
El Centre respon
Repertoris d'adreces d'interiorisme l a l om a hores d'ara ja tothom sap, • H a Internet s hi pot trobar de to! o no s'hi pot trobar res del que necessitem. Per tant, quan ens vam proposar oferir unes adreces sobre interiorisme, vam sospesar dues opcions: busquem algunes adreces de fabricants, distribuïdors, etc. d'interiorisme i les comentem? (les adreces escollides satisfaran les necessitats dels lectors?) o bé oferim una selecció de repertoris sobre el tema? (oferim una eina que es pugui utilitzar quan sigui necessari). Després d'una petita reflexió, sens dubte que la nostra debilitat pels recursos ben organitzats ens vam fer decidir per a la segona opció, que us presentem a continuació. Avançant la conclusió, hem d'aíegirque en el nostre àmbit l'oferia queda reduïda a ben poca cosa, encara que amb un nivell de qualitat íorça elevat.
Solo Arquitectura (hrtp:"www.soloarqui
Repertori de visita obligada especialment interessant perquè recull webs d'àmbit espanyol i europeu, especialitzades en arquitectura, construcció i disseny. Els links estan organitzats en apariats per temes i porten sempre una descripció del seu contingut. Per
Design Linc és un servei d'informació que ofereix solucions per adaptar el disseny d'interiors a les necessitats dels discapacitats. En anglès. Architecture resources (nttpjVwwar.convarcriitecture
mentari descriptiu (en italià i aglès). una imat-
Web de recursos d'arquitectura que proporciona accés a milers de links. S'hi accedeix mitjançant un llistat d'epígrafs alfabetitzats La informació comercial del món de l'interiorisme al vostre abast des de la versió digital on també es poden trobar els que fan refed'aquest famós servei. La pantalla de con- rència a l'interiorisme (ara només sobre i l luminació). En anglès. sulta permet accedir per activitat, producte, servei o nom comercial; per nom o raó social; localitat; província; codi postal. El sistema ofereix les dades necessàries per localitzar l'empresa, així com un apartat que ells anomenen catàleg on es pot trobar una àmplia descripció amb informació gràfica inclosa sobre l'activitat, els productes, etc. Una recomanació: per obtenir un resultat Es un recurs bàsicament americà, però dóna òptim, és moll important que plantegeu bé la referències interessants sobre el disseny d'invostra cerca (la base de dades conté teriors. En anglès. moltíssima informació).
projecte d'interiorisme, consulteu l'apartat: Construcció (aïllants, cobertes, estructures,
Tal com passa amb les revistes d'arquitectu-
façanes i particions, instal·lacions, materials
ra i construcció, la presència de revistes elec-
d'ajuda, productes bàsics, revestiments, se-
tròniques d'interiorisme a la xarxa és molt
nyalització i equipament, altres)
limitada. I les que, a més, ofereixen reperto-
Mobiliari (recull de fabricants, botigues,
cia sigui tan àmplia com ho és actualment
buïdors, solucions a projectes per a oficines,
en alguns àmbits científics com ara la far-
locals comercials, elc, solucions domèstiques,
Kevan Shaw (Ughting Design) (http:ïwmv.webcom.com<-spider'KRSL Web'welcome.html)
màcia o la medicina, camps temàtics dels quals es pot trobar un ventall amplíssim de
Complements (botigues, elements de disseny, etc.)
Revista electrònica d'àmbit americà sobre arquitectura, disseny i construcció. Consulteu el recull de links que ofereix sota l'epígraf "Interior". Hi trobareu associacions, escoles, empreses, revistes i directoris.
Revista italiana que incorpora en alguns números una secció anomenada "Spazio Internet" on comenta adreces relacionades amb l'arquitectura.
serveis en línia.
mes o bé localitzar eines per al disseny (lli-
Revistes i Publicacions (encara que la majoria són per subscripció, és interessant ler un repàs al llistat de revistes proposat) Maquetes (empreses dedicades a la preparació de maquetes
isdesignet.com/index.html)
Versió electrònica de la revista Interiors & Sources Magazine. Us recomanem la consulta de la secció de links que conté un interessant recull d'adreces totes sobre l'interiorisme i el disseny. També inclou un apartat de buscadors per facilitar la realització d'alguna recerca en concret.
Esperem que, en el futur, aquesta presèn-
Il·luminació (fabricants, dissenyadors, distri-
breries i utilitats, revistes, software, altres)
electrònic).
menys encara.
de projectes (oficines, hospitals, escoles...)
carregar versions gratuïtes d'alguns progra-
ça postal, telèfon, fax, adreça web i correu
ris de fabricants, productes i serveis, són
dissenyadors}. Amb solucions per a tot tipus
CAD - Software amb la possibilitat de des-
ge de la "home" i les dades de contacte (adre-
Revistes
trobar les solucions constructives del vostre
elements pera la il·luminació exterior, etc.)
adreces van acompanyades sempre d'un co-
Empresa reconeguda internacionalment dedicada al desenvolupament de projectes de disseny d'il·luminació. Ofereix solucions per a
Revista de decoració i interiorisme que incor-
l'interiorisme, projectes d'exteriors, museus i
pora des de fa ja alguns números la secció:
exposicions. La web ofereix informació so-
"De compras por la red" on com ells matei-
bre: eines de disseny d'il·luminació (software,
xos diuen "...presenten algunes de les millors
etc); publicacions electròniques sobre el
pàgines web dedicades a l'interiorisme en ge-
tema; altres empreses; organitzacions i un
neral. Informació comercial amb adreces,
recull de links sobre el tema. En anglès.
preus, pistes i consells per a començar a
Per acabar, tingueu en compte que ara, els anuncis que apareixen a les revistes que habitualment consulteu incorporen la seva localització a Internet. •
prendre decisions abans de sortir de casa..:.
Revista editada a Itàlia que ofereix tant en la seva versió en paper com en la versió electrònica un recull d'adreces de pàgines web, quasi totes italianes, relacionades amb l'arquitectura, el disseny i la construcció. Les
Francesca Moya Documentalista E-mail: renart@apabcn. e,
Soportes de hormigón para pavimentos flotantes Los soportes SA5 aportan una solucion practica dada la facilidad que brindan para la obtención de pavimentos flotantes. Mejoran su calidad de acabado especiaimente por la rapidez de su colocadón. Con el empleo de distíntos modelos de piezas y el relleno de arena, se consigue una perfecta graduación de la altura de los soportes.
Prefabricados de Hormigón, S.A ?." Torras y Bages, 106 • 08030 BARCEU3NA Telefono (93} 345 88 50 - Fac (93) 346 T7 13 E-mail:sas@ sas-sa.com
SEGONAQUINZENA FEBRER»
Serveis
VIL
I
1 16 Responsabilitat civil i prevenció del risc
Obres entre mitgeres. Lesions en eliminar L'envà pluvial
I sistema de construcció amb parets mitgeres ja ha quedat en desús, però ha marcat Iota una tradició constructiva durant molts anys. La construcció de la mitgera, el dret d'edificar-hi ambdós propietaris i de pagar a mitges l'import, és un (et habitual, tot i que no ha estat exempt de problemes ben diversos. La tipologia estructural amb parets de càrrega de maó amb pilars de reforç cada 3-4 metres s'ha estès a la majoria d'edificacions entre mitgeres com una solució efectiva i resistent. En tots els casos, la necessitat d'impermeabilitzar aquesta façana lateral de l'edifici i d'aïllar-la, ha donat lloc a la construcció dels envans pluvials.
Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals Estudi del projecte • És important comprovar sí el projecte preveu algun dispositiu de protecció de les parets mitgeres, com ara lones, plàstics o altres sistemes provisionals, i en cas que s'hi hagi tingut en compte, cal comunicarho al tècnic que ha redacta) el projecte perquè hi incorpori les mesures correctores pertinents abans de l'inici de les obres. • Ca! valorar quin es el sistema estructural del nou edifici i si, ateses tes seves característiques, admet un desmuntatge per fases de l'envà pluvial, evitant així una despesa econòmica addicional en la seva protecció. • Cai revisar el projecte per comprovar quina solució tècnica hi ha prevista en cas que !a mitgera veïna quedi al descobert parcialment, i que les solucions de coberta
tinguin en compte una correcta impermeabilització entre la nova coberta i la mitgera existent. En cas de no haver-hi un detai! específic sobre aquesta unió, és important comunicar aquesta mancança al tècnic que ha redactat el projecte. Abans d'iniciar la demolició de l'envà - És fonamental que els tècnics realitzin una visita per comprovar l'estat de conservació de les edificacions veïnes i en deixin constància escrita amb una acta notarial acompanyada de fotografies que reflecteixin quin és l'estat de conservació de les parets mitgeres, envans, mobiliari i altres elements pròxims susceptibles de ser afectats. La direcció facultativa, per compte seu pot realitzar un informe tècnic, amb fotografies, que acompanyi l'acta notarial. - Cal procedir a donar tota la informació necessària i instruccions en el llibre d'ordres per tal que el constructor munti els elements de
protecció necessaris a la paret mitgera, perquè quedi garantit l'aïllament tèrmic, la impermeabilització i ventilació. Un cop demolit l'envà pluvial • Durant la construcció de l'estructura, cal preveure un sistema de recollida d'aigua de pluja que evití que s'acumuli en el sostre, especialment vora les mitgeres, tot í que l'envà pluvial es conservi intacte per evitar l'entrada d'aigua pels forats de ventilació. Sovint, n'hi ha prou de col·locar una lona o una làmina asfàltica cavalcada a l'envà pluvial i ben adherida al sostre, com si es tractés d'una entrega entre barana i coberta. - També és convenient recordar que, un cop construïda l'estructura, queda reduït el perill d'humitat de filtració, però que la resistència tèrmica de la mitgera ha minvat i es convenient deixar les proteccions fins que es procedeixi a executar el tancament mitger de l'edificació en obres. •
Tradicionalment, l'envà pluvial s'ha construït amb maó deixant una cambra d'aire entre l'exterior i la paret mitgera per impermeabilitzar-la, que permet una ventilació efectiva en millora l'aïllament tèrmic. Darrerament, han aparegut les planxes ondulades o grecades que incorporen un aïllant tèrmic. En aquests casos, la planxa impermeabilitza exteriorment i desapareix la necessitat d'una cambra d'aire pel (et d'incorporar un aïllament tèrmic a base de poliuretà, poliesíirè o altres materials aïllants. La intervenció en obres de nova construcció entre mitgeres, bé en la fase d'enderroc, o pròpiament ja en el procés de construcció del nou edifici, comporta tot un
SEGONA QUINZENAFEBRER99
Serveis
17
s
Línia directa amb els tècnics
l·'n/
El Departament de Prevenció inicia la secció Línia directa amb els tècnics i us convida a participar-hi. En cada número de L'INFORMATIU es presentaran tres qüestions encapçalades amb el nom de: 1.- Els propers temes. 2.- Reflexions al voltant de... 3.- Perfilant el risc. Per començar us proposem:
La problemàtica dels paviments de gres (L'INFORMATIU primera quinzena de març) Dlsfuncions en sistemes de calefacció radiant per aigua (L'INFORMATIU segona quinzenademarç). Podeu aportar inlormes, fotografies o qualsevol altre material relacionat amb els temes que s'analitzaran en aquesta secció. Les vostres aportacions ben segur que contribuiran a la tasca de difusió de la prevenció. 2. Reflexions al voltant de...
seguit de situacions que pol donar lloc a la paret mitgera. Si es produeixen pluges sinistres associats a l'eliminació de l'envà intenses, els sostres, en ser plans, acupluvial. mulen molta aigua que es filira per la unió amb la mitgera cap a l'interior de l'edifici. La necessitat d'imp!an!ar la nova estrucL'efecte combinat de pluja i vent, pot tura en l'ediíici que es construeix entre mitdonar també lloc a situacions contraprodugeres i per aprofitar al màxim l'espai fa ents per a la mitgera, ja que es mulla comque, habitualment, no es renunciï a la meipletament i penetra aigua a l'interior dels tat de la mitgera com a propietat. Això comhabitatges. A aquesta situació, cal afegirporta que, el replanteig d'estructures de hi ía problemàtica que pot aparèixer en espilars i jàsseres es faci adossat a la mitgetructures antigues amb bigues de fusta on ra al màxim, i que s'hagi de retirar l'envà els caps de biga, visibles des de l'exterior, pluvial abans d'iniciar les obres. queden a la intempèrie sotmesos a un deLa retirada de l'envà pluvial porta teriorament ràpid que pot acabar generant associada la variació de les condicions d'impatologies estructurals d'importància. permeabilització i aïllament tèrmic de la mitgera i, massa sovint, Tradicionalment, la retiapareixen humitats combirada de l'envà pluvial no "Elcost econòmic nades de filtració i condenhavia donat problemes sació que en determinades d'aquests sinistres no és quan es tractava de siluacions especials de cliconstruir amb parets de gaire elevat, però no és matologia, orientació o càrrega el nou l'edifici ja gens menyspreable vent, poden agreujar-se que permetia anar-lo desquan es pot evitar amb gran facilitat. El detemuntant d'una forma proriorament de l'estructura i gressiva o per zones, a fàcilment" l'aparició d'humitats és immesura que s'anava aiminent en una mitgera xecant la paret; així desprotegida. Protegir les míigeres durant s'evitava deixar la paret mitgera a la intemla fase d'obra és una mesura habitual en pèrie. Avui per avui, la rapidesa en el promolt paíssos de la Unió Europea. A la fotocés constructiu i la necessitat d'aixecar grafia gran es poden veure, unes obres enplantes senceres amb estructures de fortre milgeres a Brussel·les. migó armat impossibilita pensar en desmuntar l'envà pluvial progressivament i dóna A més a més, la retirada de l'envà pluvilloc a aquestes situacions si no es prenen al també comporta que la resistència tèrmesures des del mateix moment de l'enmica de la milgera minvi immediatament i derroc d'aquesi envà. pugui contribuir a la formació d'humitats de condensació a l'interior dels habitatges, que El sinistres derivats de la retirada de en les condicions anieriors, no es produï- l'envà pluvial acostumen a tenir un cost en. D'altra banda, en dies de pluja, la mil- econòmic no gaire elevat, que habitualment gera es mulla i refreda, i minva encara més se situa per sota del milió de pessetes en la seva resistència tèrmica. les tipologies edíficatòries habituals, però D'altra banda, la incidència de l'aigua de no es gens menyspreable per quan es tracpluja és causa d'importants danys, espeta d'un tipus de risc totalment previsible i cialment quan al nou edifici ja s'estan consque es pot evitar amb senzilles mesures truint els sostres, i hi ha un contacte amb corredores. •
T'ha perjudicat mai un informe tècnic tendenciós? La realització d'informes tècnics de baixa qualitat és, com a mínim, força preocupant, ja que desprestigia l'activitat pericial i s'utilitza inadequadament com a base de reclamacions judicials i extrajudicials. Contesteu Sf o NO i afegiu-hi els comentaris que cregueu convenients. Podeu fer-ho per correu, fax, e-mail o telèfon.
El Departament de Prevenció fa una crida a la col·laboració dels tècnics per tal d'obrir un canal de diàleg sobre aquells temes que poden generar una alerta tècnica. El dia a dia del professional és molt important per copsar molts aspectes quotidians dels riscos que poden ser eliminats. • Feu arribar les vostres col·laboracions a:
Departament de Prevenció Tel 93 240 20 60 Fax 93 240 23 81 E-mail: prevencio@apabcn.es
Bibliografia ASEMAS
OCT Informa. Barcelona, 1991, num. 14.
Asodacion de Mútuas de Seguros de Arquitectes
Uei 13/1990. de 9 de juliol, de l'acció negalona, les
Número 2. Daiïosa colindantes
immisstons,tesservituds i les relacions de veïnatge. DOG1319de 18/771990.
ASEMAS Asociaoon de Mútuas de Seguros de Arquítedos
CORPORACIÓ METROPOLITANA
Las humedades en la conslrvcoón.
DE BARCELONA
Sep6embrfrOctubre1996.
Normativa Urbanística Metropolitana. Barcelona:
COL·LEGI D'ARQUITECTES
na de Barcelona, DL 1995.
Patologies més freqüents (\). Tipus d'edilici:
"Art. 68. Aislamienlo"
Vivendes en nuclis antics (100 a 200 anys d'antiguitat),
•M90.Fac
Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolita-
Enric Casanovas Arquitecte tècnic Departament de Piemàó
Josep U.Calafell Aiquitecte tècnic Assessoria Jurídica i Professional
Mònica Clemente Advocada Assessorin Jurídica i Professional
Jesús Femàndez Arquitecte tknic Senei HomotKü
Demandes
• SEGONA QUINZENA FEBRER 99
Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball Empresa de serveis informàtics arquitecte/atècnic/a
Multinacional del sector serveis cooFdnador/acfobres
Constructora a Barcelona capcfobres
Despatx d'arquitectura taxador/a
per aixecament de plànols de l'estat actual d'edtó i locals (rístribuoons, instal·lacions, patologies, plantes, alçats, seccions...).
per ablocsd habitatges itorres. perfil Imprescindible entre 3 i 5 anys d'experiència en obres en general. Edat màxima de 35 anys. Imprescindible carnet de conduir. s'ofereix Jornada oficia!. Contracte laboral per obra. Període d'obra d'1 mes. Sou negociable més incentius i vehicle. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar el currículum al fax: 93 205 26 09.
per fer valoracions immobiliàries. perfil No ca) experiència. Àrea de treball, Barcelona ciutat. Edat. entre 22 i 30 anys. s'ofereix Jornada oficial.Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata.
Arantxa Martorell. Tel: 93 487 00 54. Fax: 93 467 93 22
per a la coordinació d'obra nova i remodetaòó de centres propis {casinos, centres d'oci i edificis corporatius) d'àmbit nacional i internacional (centre i sudamèrica). perill Experiència en gestió d'obres: control d'execució, contractació díndustrials i gestió econòmica. Habilitat per a la negociació, coordinació d'equips i habituat a treballar amb autonomia. Experiència mínima de 4 a 5 anys en execució d'obres. Disponibilitat per fer viatges freqüents. Imprescindible anglès i informàtica a nivell d'usuari. Envieu curiculum i carta manuscrrta a: Delta Asesores. Capità Arenas, 25. 08034 Barcelona
Important empresa d'enginyeria de Manresa arquitecte/atècnic/a
Empresa distribuïdora alimentària coordinador/ad'obres
perfil Converient carnet de conduir i vehicle piopi per a desplaçaments per Barcelona província i Catalunya s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral o relació Iberal (a negociar) de 2 mesos prorrogables. Període de prova de 15 dies. Sou negociable. Incorporació •nmecfata. Poseu-vos en contacte amb:
perfil Convenient experiència en càlcul d'estructures, com a lècnic en instal·lacions, edificis i obres. Bon nivelld'Autocadi Wicrostation. s'ofereix Jornada partida. Sou net estimat: 176.000 pessetes mensuals. Les persones imerssades poden posar-se en contacte amb el tel: 93776 68 69 de 9 a 19 hores, o bé enviar el currículum a: Av. Pau Claris 24, entresol, edifici Solàrium. 06760 MartoreS.
per supervisar i controlar ei seguiment de les obres d'apertura de nous centres comercials arreu de l'estat perfil Experiència d'1 a 3 anys en tasques similars, preferentment obres de tipus comertiais, supermercats. Edat 25- 30 anys. Imprescindibte carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Santa Ofrva (Tarragona). Residència al Garraf, Penedès oTarragonès. Es valorarà grau mig de Irancès. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit Sou negociable. Incorporació immediata. Contacteu amb el Servei de Promoció i Mercat al tel: 93 240 23 58
Empresa constructora a Vilafranca del Penedès arquitecte/atècnic/a perfil Convenient amb experiència entre 1 i 3 anys. Tracte amb industrial, amidaments i pressupostos, permisos, direccions d'obra, assistència postvenda. Edat entre 25 i 40 anys. s'ofereix Jornada oficial. Àrea de treball a Vilalranca del Penedès. Convenient vehicle propi. Contracte laboral amb període de prova d'1 mes. Retribució negociable segons la vàlua del candidat i els resultats. Signatura d'obra. Possibles avantatges. Incorporació immediata. Els interessats adreceu el vostre currículum per fax al: 93 818 15 93
Serveis per al professional S'oíereixen serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions, serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, Iractament d'imatges i perspectives. Projectes de telecomunicacions. També es fan mesuramenls i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. JosepM. Telèfon: 9345207 89 Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Telèfon: 934161639 Fax: 932374901 Serveis per a taxadors
Interessats envieu currículum o poseu-vos en contacte amb: Francisco J. Torralva Tomàs C/Buenos Aires, 12, ent. 4t. 08029 Barcelona. Tel: 93 405 06 60 Fax: 93 430 49 06 E-mail: torralva@arrakis.es
per a tasques de despatx: realització de projectes, tasques a peu d'obra (direcció de l'execució). Futura coordinació del despaB, segons les aptituds i adaptació a l'estudi, perfil Convenient experiència en ús de TAutocad Edat, entre 25 i 30 anys. Àrea de treball, Andorra. Idioma, català, es valoraran coneixements de Irancès. Carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Jornada oficial.Contracte labora!. Periode prova, de 3 mesos. Sou negociable. Incorporació immediata. Interessats contacteu amb: Servei Promoció I Mercat de Treball. Tel: 93 240 23 58.
Despatx a compartir Arquitecte amb despatx al Maresme el compartiria amb arquitecte tècnic. Sala privada,sala de reunions i secretaria, comunes. Informació Telèfon:935556089
Busquem arquitecte tècnic o equip amb experiència per compartir despatx i treball. Zona Sant Gervasi, C. Camp, 73. És un local nou, amb aire condicionat, possibilitat de compartir serveis de secretaria, fax ifotocopiadora.Superfície de 25 m! comuns.
Enginyers
J. Uongueras/R. Clotet Arquitectes Telèfon: 932128567
Projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions. Enginyeria Tesis SL Gran Via de les Corts Catalanes ,1176 Barcelona Telèfons: 93 278 30 11 9331363 40 Fax: 932780765 Serveis tècnics d'arquitectura
S'ofereixen serveis tècnics d'arquitectura, d'edició de documentació escrita Envifns un fax i nosaltres li lliurem la i gràüca: memòries, estat d'amidadelineació dels seus croquis en menys ments, CAD, 2D i 3D. perspectives, rende 24 hores. L'elaborem per ordinador, ders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. i ens adaptem al seu estil. TresDCAD Aportem una experiència de més de dos àfon:93 879 6561 anys. El preu per croquis és de 700 pessetes. informació Telèfon: 934161639 Fax: 932374901 Esla situat al carrer Marina/Gran Via, amb excel·lents comunicacions (metro, Topògraf autobús a la porta i al peu de les RonS'ofereix per a treballs de mesuraments, des). LasevasupeHícieésde 100 m-\ aixecaments, implemeniació de pro- Conté set dependències, i està equipat jectes, replanteigs d'obres i cubica- amb aire condicionat, parquet i fusteria noble. Connexió per telefonia interna a cions. Utilitzem sistemes informatitzats. A consergeria. Hi ha la possibilitat de pograns i a petites escales. Qualitat i ra- sar un cartell lluminós a l'exterior. Informació pidesa. Telèfon: 93 232 97 08 J. Costa Telèfon: 932654004
Estudi d'arquitectura a Andorra la Vella tècnic/a de projectes i obres
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render. Octavi Telèfon;932139236 Delineant amb experiència en el sector S'ofereix delineant especialitzada en construcció, amb molta experiència en el sector, i amb experiència en Autocad v. 14, per treballar en despatx. Era Parra Telèfons: 93 290 1285 607161371
Col·legiats I est: 1.000 PTA Nocol-leglats:2.000PTA
informació , 7e/éfo/j;932402376 A Fax: 93 240 23 64 ^ E-mail: intormatiu@apabcn.es
Activitats I
SEGONA QUINZENA FEBHER99
FORMACIÓ
19
Organització i gestió Ús del full de càlcul per a l'estudi d'operacions immobiliàries Curs del 10 al 24 de març
Estudis de mercat per a la promoció d'habitatges Curs del 9 al 18 de març dades.
presentació
Estructura de l'estudi.
La informàtica ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que fa
• resultats.
• Anàlisi i conclusions:
poc temps requerien de coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i
• aplicació concreta. Manual d'ús.
presentació
• càlculs.
Ladequació del producte immobiliari
•
a les exigències del mercat és un dels requeriments que ca! tenir en
• stock inicial d'habitatges a la
una dedicació gairebé exclusiva, i ens ajuda en !a tasca de millorar el
• adaptació a les necessitats parti-
control de les operacions immobiliàries.
culars.
compte en el disseny i execució
població o a l'àrea d'incidència
d'una promoció immobiliària.
• stock pendent de venda
El curs està adreçat a professionals del sector immobiliari, amb coneixements
EI curs tracta la metodologia per
• stock futura curt termini
bàsics de fulls de càlcul ja que, per poder desenvolupar correctament les
fer estudis de mercat i s'aplicarà a
• ritme de vendes per sector,
sessions informàtiques, s'hade dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel. El
la resolució d'un cas pràctic. Va dirigit a aquells professionals del sector que vulguin iniciar-se en aquesta matèria. S'explicaran els antecedents, el treball de camp, l'obtenció de dades, l'estructura de l'estudi i l'anàlisi i conclusions (estocs, ritmes, repercussions, vendes, finançament, promoció). Finalment s'aplicarà la teoria en un cas. Aquest és un dels cursos d'especialització inclosos dins el programa màsler Project manager que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya
promoció i àrea • superfícies mitges, màximes í mínimes • repercussions mitges, màximes i mínimes • preus de venda mitjans, màxims i mínims • condicions de finançament
programa tracta d'ampliar els coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència, etc, en el camp informàtic. I també en l'aplicació en la construcció, seguint el procés i els indicadors de l'estudi de viabilitat, les dades, els càlculs, els resultats, el manual d'ús i l'adaptació a les necessitats particulars. En el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen al Col·legi, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel, previ a l'inici d'aquest curs. Aquest és un dels cursos d'especialització inclosos dins el programa màster Project manager que fem conjuntament amb la Fundació
• resum de qualitats
Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit.
• determinació d'elements diferen-
requisits
ciadors del mercat
Cal tenir coneixements bàsics a nivell d'usuari de fulls de càlcul. Per a
• estructura comercial
aquells alumnes que no tinguin aquests coneixements es programa un curs
• accions i mitjans de promoció
d'Excel, els dilluns de 19 a 21 hores, del 24 de febrer al 8 de març.
• Resolució d'un cas pràctic
professors
(FPC) i comptarà amb un crèdit.
Carles Puiggròs, i Isidre Rodríguez.
professor
dates i horari
Xavier Aldabó
Del 10 al 24 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores
dates i horari
Durada: lOhores Preu matricula: 30.000 PTA
Del 9 al 18 de març, dimarts i dijous
Telèfon: 93 240 2373 Fax: 93 240 20 61
Preu col·legiat: 25.000 PTA
de 18.30 a 21 hores. Durada: 10 hores Preu matricula: 24.000 PTA Preu col·legial: 20.000 PTA
Ampliació de coneixements per a i'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència, elc. •L'aplicació
Telèfon: 93 240 20 60 Fax'93 240 20 61 E.ma,|.
• Antecedents i dades generals.
• L'estudi de viabilitat procés i indicadors.
formacio@apabcn.es
• Treball de camp, obtenció de
• dades.
Seguretat. Tècniques de motivació i gestió de recursos per a la coordinació Curs del 17 de març al 21 d'abril
presentació
presentació
Aquest curs segueix el mateix model de formació en el camp de la coordinació
L'objectiu del curs es capacitar els coordinadors i tècnics del sector amb funcions relacionades amb la seguretat per establir estratègies que millorin
•
el nivell de seguretat en les obres i mesurar les possibilitats que ofereixen les obres per disposar els recursos materials i humans necessaris per a la
•
seguretat, planificar i avaluar estratègies de millora, i actuar com a assessors en seguretat. La metodologia serà el treball de grup com abase de reflexió,
•
i en casos concrets de petites i grans empreses, clients esporàdics o fidelitzats. S'elaboraran diagnòstics de possibilitats i recursos mobilïtzables
•
Preu col·legiat: 40.000 PTA
les classes i superins les proves d'aprofitament.
Identificació de factors crítics
organitza: Col·legí d'Aparelladors i Fundació Politècnica de Catalunya
d'èxit.
titulació exigida: arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic. Responsable acadèmic: Ezequiel Bellet dates i horari Del 5 de març al 16 de juliol, divendres de 9.30 a 13 i de 15 a 20 hores
diferents agents.
preu matricula: 337.500 PTA
Desenvolupament d'habilitats per
preu col·legiat: 225.000 PTA
comunicar, empatitzar i negociar.
portar reunions constructives • Tècniques d'assessorament per
Durada: 18 hores Preu matricula: 48.000 PTA
de Postgrau de la UPC i diploma europeu als qui hagin assistit al 80 % de
seguretat.
• Tècniques per fer entrevistes i
dates Del 17 de març al 21 d'abrii, dimecres de 18 a 21 hores.
des Mines (Luxemburg), el Politècnico di Milano (Itàlia). Es lliurarà diploma
• Tècniques de motivació dels
professors Equip de GEODA
de seguretat de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et
Estratègies per elevar el nivell de
progressius en la seguretat.
diferents agents implicats, habilitats per negociar, i tècniques per adaptar la planificació de la seguretat a les possibilitats reals de cada obra.
Diagnòstic de possibilitats i recursos mòbils.
• Planificació i avaluació d'objectius
segons el volum de l'obra, estratègies per elevar el nivell de seguretat, la planificació i avaluació d'objectius progressius, tècniques de motivació dels
Coordinador de seguretat en construcció Perfil tècnic europeu. Curs del 5/3 al 16/7
•
• Aproximació a la problemàtica de prevenció de risc. Gestió de qualitat. •
Riscos en matèria de seguretat i salut en la construcció i la seva prevenció
adaptar el pla de seguretat.
• EI dret en construcció i en matèria de prevenció de riscos.
Utilizació del grup com a I
•
treball i reflexió.
• Gestió plurisciplinaria de projectes i aplicació de la prevenció del risc.
Formació en tècniques de negociació. Ergonomia i condicions de treball
SEGONA QUINZENA FEBRER99
Activitats I-
FORMACIÓ
I 20
Rehabilitació i mantpm'ment Tècniques d'aixecament d'edificis i simbologia de representació Curs del 8 al 29 d'abril Professors: Felipe Buíl, Santiago Canosa i Lluís Villanueva Responsables acadèmics: Xavier Casanovas i Felipe Buil Dates: 8,15, 22 i 29 d'abn Preu matricula: 42.000 PTA Preu col·legiat: 35.000 PTA
Dijous 8 d'abril de 16 a 21 h Introducció a les diferents tècniques d'aixecament.
presentació Tota rehabilitació d'un edifici comença pel seu estudi i diagnosi. És en aquesta etapa quan cal fer una recollida exhaustiva de dades sobre les característiques constructives i l'evolució històrica, en la localització de símptomes i lesions, i en el reconeixement d'altres aspectes estructurals o d'acabats que siguin d'interès. Recollir i mostrar tota la informació que l'edifici ens aporta requereix d'un document bàsic, la seva representació gràfica. Darrerament, les tècniques d'aixecament han evolucionat cap a un augment de la precisió i la rapidesa en !a presa de dades. Des de les tècniques tradicionals de presa de dades fins a l'aplicació de la topografia i ta fotogrametria, són moltes les formes i variants que
podem aplicar en cada cas en concret. Tot plegat, ha fet que l'aixecament d'edificis hagi esdevingut una veritable disciplina, en la qual la majoria de professionals pateixen d'una base pràctica poc sòlida i d'un desconeixement de les diferents tècniques a l'abast. L'objectiu fonamental del curs és apropar, des d'un punt de vista pràctic, totes aquestes metodologies de treball i mostrar les possibilitats d'aplicació de cadascuna de les tècniques d'aixecament que tenim al nostre abast. També s'hi tractaran les diferents possibilitats de representació gràfica del patrimoni construït, entès com un llenguatge comú i necessari per desenvolupar els treballs de documentació, diagnosi i projecte dels edilicis estudiats.
• Característiques i possibilitats. •
Eines i instruments.
•
El sistema manual.
•
Les tècniques topogràfiques.
•
Les tècniques fotogramètriques.
Dijous 15 d'abril de 16a 21 h • Metodologia de treball en tècniques d'aixecament. • Simbologia de representació. Dijous 22 d'abril de 16 a 21 h • Pràctiques de topografia. • Pràctiques de fotogrametria. Dijous 29 d'abril de 16a 21 h. • La pràctica de l'aixecament manual. • La combinació de tots els sistemes. Exemples pràctics d'aixecaments í representació.
Obertura de forats en obres menors Cas pràctic, del 15 al 24 de març Responsable acadèmic Pere CasademonI professor Carles Olivé dates i horari
• Interpretació de l'estat de càrregues • Càlculs senzills • Procediments constructius/ Executor material Del J5 al 24 de març, dilluns i di- • Detalls constructius mecres, de 19 a 21 h. • Mesures de seguretat de l'edifici lloc i Seguretat i salut laboral Delegació del Vallès Oriental C.Josep Piriol, 8. Granollers. La documentació tècnica Tel: 93 879 01 76 Casos pràctics Preu matricula: 18.000 PTA • La viabilitat tècnica Preu col·legiat: 12.000 PTA • La viabilitat administrativa • Criteris tècnics a destacar • La documentació tècnica. Presentació i lluxgrama • Eine de procediment de treball • Tramitació administrativa Definició tècnica • Pautes de seguiment i control
Projectes d'enderroc i desconstrucció Cas pràcticdel 15 al 29 de març Responsable acadèmic Pere Casademont professors Oscar Moreno Ramos, arquitecte tècnic i Oscar Caudet, enginyer de mines, ambdós de l'empresa Control Demeter dates: del 15 al 29 de març (dilluns, de 16.30 a 21 hores). Durada: 12 h. Preu matrícula: 27.000 PTA Preu col·legiat: 18.000 PTA
Telèfon: 93 240 2373 Fax: 93 240 20 61 http://www.apabcn.es
Telèfon: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 E-mail: formacio@apabcn.es
Medi Eficiència energètica i energies renovables. Aplicacions a l'edificació Curs del 9 al 28 de març presentació Hi ha un ampli ventall de conceptes i tecnologies que permeten millorar l'eficiència energètica dels edificis. Cada cop és més freqüent utilitzar energies eficients 9 de març per il·luminar i refredar l'aire. Els dissenys bioclimàtics permeten reduir el Aspectes previs consum d'energia tèrmica i, al mateix temps, s'està generalitzant l'ús de 18.00h Tipus d'energies renovamaterials i tècniques més eficients per reduir el consum d'energia. En aquest bles. Solar, eòlica, hisentit, la incorporació de les energies renovables en el disseny i rehabilitació dràulica, biomassa, de les instal·lacions dels edificis pot garantir, en un clima com el nostre, geotèrmica, marina. uns nivells de confort i qualitat de vida per als usuaris perfectament com19.00 h Aprofitament de les patibles amb una sostenibilitat urbana correcta. Aquest curs vol donar a energies renovables i orconèixer les possibilitats, que des de la vessant energètica i la millora del denació urbanística. medi ambient es poden assolir amb la incorporació de criteris de disseny 20.00 h Demandes energètiques bioclimàtics i amb l'ús de les energies renovables en els edificis. Es combidels edificis. Dades esnaran les sessions tècniques amb exemples de casos reals que permetran tadístiques i comporconèixer la realitat de construccions que han incorporat paràmetres de taments. sostenibilitat. 1í de març responsables del curs: Xavier Casanovas del Col·legi, Joan Josep Esco- Energia solar bar de l'ICAEN (Institut Català d'Energia} 18.00h El mapa solarde Catalunya dates i horari: Del 9 al 28 de març, dimarts i dijous, de 18 a 21 hores. 18.45 h Condicionament ambiental preu matrícula: 30.000 PTA passiu. preu col·legiat: 25.000 PTA Arquitectura bíoclimàtica
20.00h Calefacció per terra radiant 18 de març 18.00 h Energia solar lotovoltàica. principis bàsics, característiques i predimensionat. 19.00 h Acumulació i connexió directa a la xarxa elèctrica 23 de març Eficiència energètica de les instal·lacions 18-OOh Producció de calor, fred i
aigua calenta sanitària 19.00h Ús racional de l'aigua 20.00 h Ei reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis 25 de març 18.00 h Sistema de control 19.00 h Il·luminació natural i il·luminació artificial 20.00 h La importància del manteniment de les instal·lacions 28 de març: Visita a edificis concrets
Activitats
I-
SEGONA QUINZENA FEBRER 99
Edificació i Instal·lacions Serveis de telecomunicacions a l'habitatge Sessió tècnica, dilluns 1 de març
Fonamentació entre mitgeres, excavacions i pantalles Curs del 3 al 17 de març presentació Si la problemàtica relacionada amb els fonaments ha estat sempre present a l'hora d'edificar, aquesta es fa més complexa quan treballem entre mitgeres, ja que els condicionants es multipliquen per influencia del edificis veïns. La fonamenlació es una de les parts més importants de l'estructura de l'edifici on el reconeixement de! terreny s'ha d'estudiar com un component estructural més. Per la qual cosa abordarem en profunditat tots els elements d' aquesta casuística a la que ens hem d'enfrontar com a professionals de la construcció. Dates: 3, 8,10,15. i 17 de març Horari: 16.15 h a 20.30 h Matricula: col·legials 35.000 PTA. No col·legiats 42.000 PTA Responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llorens
presentació Hem de saber quins requisits tècnics cal preveure en els projectes per tal que compleixin amb la nova normativa d'infraestructures comunes de telecomunicacions i com incideix en els edificis ja construïts, ja que això pot comportar la instal·lació agressiva de cables, caixetes, caixes. responsable acadèmic Joan Ribes-Artigas dates i horari 15 de març
3 de març 16.15 h Visió global del problema. J. M. Rodríguez 18.30 h El reconeixement del sòl i l'estudi geotècnic. J. Llorens 8 de març 16.15h Fonaments tradicionals. Sabates, bigues de Irabament, ceniradores i de fonamentació. Pous. R. Bellmunt 18.30 h Murs de contenció. Recalçats. A. Portales W de març 16.15 h Pilons, micropilonsi/eígrouíí'ng. S.Cervelló 18.30 h Pantalles i ancoratges. A. Portales
16.15 h Detalls constructius. Especificacions dels materials, execució, control i toleràncies. J. Llorens 18.30h Patologia dels fonaments enlre mitgeres produïda durant l'execució o la construcció diferida d'edificis confrontants. F. Manà 17 de març 16.00 h Visita a delerminar
Aula d'Informàtica Preu col·legiats del 8 a! 24 de març del 27 de febrer al 13de març
cillunsidimecres.oe14.30a16.30h. 20.000.dissabtes, de 9.30 a l 3.30 h. 20.000,-
Preu no col·legiats 25.000,25.000,-
Aules deTerrassa Preu col·legiats Microsoft project
del 8 al 24 de març
dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.
Preu no col legats
20.000,-
Aules de Granollers „.,„,
Morarl
Iniciació a l'Excel del 8 al 17 de març Organització del disc 22 i 24 de març
• Problemàtica actual. Evolució de les Telecomunicacions. Ofertes de plataformes digitals, telecomunicacions per cable, Internet. • Solucions per als edificis de nova construcció. Ueid'ïnfraeslructures comunes de telecomunicació. t Adaptació ais edificis existents.
Telèfon: 93 240 2373 Fax: 93 240 20 61
Inscripcions Telèfon: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 E-mail: formacio@apabcn.es http://www.apabcn.es
Exposició i debats
Aules de Barcelona
Microsoft proiect Microsoft proiect
Dilluns, 1 de març de 16 a 20.30 h. Matrícula: col·legials: 8.000 PTA No col·legiats: 10.000 PTA
dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. dillunsidimecres,de19a21 h.
Pre« col·legiats 10.000,5.000,-
Preu no col·legials 10.000,7.000,-.
Barcelona 1979-2004: del desenvolupant ciutat de qualitat. Fins al 31 de març Quatre àr a quatre seus L'exposició distingeix quatre àrees temàtiques principals que es reparteixen pels quatre llocs corresponents a les sales d'exposicions de cada institució participant. Un àmbit introductori contextualitza els temes tractats a cada espai i permet entendre els independentment dels altres.
• Com es pol aconseguir una mobilitat sostenible? Dijous, 4 de març a la sala d'actes del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. t Com és el museu d'escultures a l'aire lliure de Barcelona? Dimarts, 9 de març a la sala d'actes del Col·legí d'Aparelladors de Barcelona. Durant tot el periode de l'exposició s'han organitza!, en col·laboració amb • Com és la Barcelona de Barcelona et sorprendrà, nou itineraris l'energia i els serveis? Dijous, 11 de març a la sala diferenls. amb inscripció oberta a d'actes del Col·legi d'Enginyers toihom, per visitar les zones i edificis Industrials de Catalunya. acabats o en fase de construcció, • Tendeix Barcelona a la que es comenten a l'exposició. sostenibilitat? La Barcelona verda Dijous, 18 de març a la sala Sala d'exposicions del Col·legi d'actes del Col·legi d'Arquitectes d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. de Barcelona: • Hi ha massa mobiliari urbà a • Vers a la ciutat sostenible Barcelona? - L'espai públic: de les places als Dijous, 25 de març a la sala parcs d'actes del Col·legi d'Aparelladors - Mobiliari urbà i obres d'art de Barcelona. Oberta fins al 31 de març. Informació Informació AnnemiekevandePas Depariament de Cultura del Col·legi Telèfon: 93 240 20 60.
GUIA
D'EMPRESES
I
SERVEIS
FUSTERIA | j
ESTRUCTURES
Alsina
I Pellaires. 28 I 08019 BARCELONA | Tels. 93 307 29 33 ( 93 307 26 92
FRAPONT CONSTRUCCIONS EN FUSTA
SOLUCIONS EN EHCOFHATS
PAV1NDUS, S.A.
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
ENCOPRADOS J. ALSINA. S A Pol Ind. PSa d Ofl Col. Camí úe Font Frt
06110 Montcada y Fteoac (Barcelona)
PAVIMENTS DE FORMIGÚ TRACTATS
AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES
FUSTERIA D'OBRA I PÍR A DECORACIÓ
TERFUT7.0S CONTÍNUOS
Tet. (93) 575 » 00 Fw (93) 564 70 59
Plaçi Teluan. 1 1er. V 08010 Barctlona Te>. 2G5 oaag
r
Cabarrd
ALUMINOSI I CATALANA,S.A.
G
SOLUCIONES INTEGR
Moners sense rcinicció.
•
BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
Rehabilitació Sanlantíef. 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tet. 278
26 86
Fax 278
27 11
-NTAC1ÒN
Pavmwnloi inOustnaM
SÉNETON Muntaner. 472 08006 BARCELONA Tel 414
00 16 Fax 202 31 1
REHABILITACIÓ j j
FABRICACIÓN DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBl Pe. U i TOITCÏ. i/n (Edil. Dünurne bi|oï) Fibrica; Pol. Ind. Rubí Sur - Barcclora ^ 6 9 9 4 2 66 - Fix: SS8 00 59
r a i . ?ss ? ; 76
I Ctra. Torro Romeu, s/n «08202 SABADELL | • tol. 726 19 11 ·fax726 07 6AÏLLANTS
|
y
FA!
B3 MO 00 78
ELECTRICITAT
|
X.IET
• 5 • 08291 RfPC TEL
CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ Avgdi.de la Granvía. 179 Tel. (93) 261 63 00 / Fax: (93) 261 63 30 08908 L'Hotpiulet de Uobrcgn (Barcelona)
•
simon
IEP
MATERIAL ELECTRICO
1LUMINAC1ON
Dipjtoción, 390 - 392 Telefoni» (93] 265 16 63" Fax (931 232 77 53 08013 Barcelona
PREFABRICATS D
SERVEIS
• OBRAS I REFORf/AS _ IWPERMEABILIZACIONeS I ALUMINOSIS IS S ESTRUCTURALES
BOOMERANG secretaria telefònica ATENEM TRUCADES PER 6.500 «...«„
Prel'abricados de Hormisón. S.A.
q£RC/iS/V,
ració formigó.
CONSTRUCCIONES
c/ Padilla, 2À0 * Tel. [93] 456 14 53 Fax 193) À36 72 85 '08013 Barcelona
f,\ANSO, I I 5" A • Te!. (93) 426 98 98 (3 línoas] Fe» {93) 423 94 13 • 08015 BcrccUa
Tel. 417 35 47 Salmes. 434, 5è. A - 08022 Bí
PAVIMENTS Navès Industriales ForJadosCerramlento Chalets Pàrkings Centrosoomerciales Pantalanes, etc.
[] HORMIPRESA
PAVIMENTS INDUSTRIALS 1>K KORM1GO I ASFALT. TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS
LTER
ROAR, S.A. FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 RUBl Pg. de les Torres s/n - Edil Diamanie Bjos. Fàbrica: Pol. Infl. Hubl Sur - Barcelona * g 6 9 9 4 2 6 6 - Fax: 58B 00 59
- Bprcblisttí en submlnislramcni \ cul.locjciú bloc ceràmic Ttrmoiigili: divlslnns, façann. - Pnuuposlos m' i/o Picu uncal. A e n i ï ètnic Servei 1 qualitat.
— EXTRAFORT —
Trttf»n/F
VALLS"
Fem el terra bo segons DIN fSO 9002
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGÉOLOGIA, MEDI AMBIENT.
SISTEMAS DE TECHOS
Aplicaaó (àal. ràpida i econòmica Techos desmontables
Tel. i Fax (977) 79J78J - «BSO CAMBRILS
ROIG CURVADO DE PERFILES. S J L Mi|or de S i m i . 7. E" J
de escayola aligerada
1
Td. i Fix (909) 31* 332 - OBOI7 BARCELONA
•
Aitamente resistentes a la
•
M.0.
humedad ISANYSO·EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN S£C ESTRUCTURES METÀLLKXJES Li£UGEBES REFORÇAMENT DE FOFUATS "REFORÇ J3-P (QXT 268) ADDiCIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES
Arbau, 318.2n la. 09006 BarcelOU Tel
LA
2 horas resistentes Recobríments per a sòls Industrials
aí fuego Fabrico: CKa. Lleida-Puigcerdà, km. 20 Tol. |973) 43 20 54, Fa» |P73| i 3 22 25 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER. LLEIDA Delegaciòn Barcelona: Fornada;, 76 Tel. 193) 33B 3? 11, 08550 L'HOSPITALET
Reparació fàcil de forals i esquerdes Av. Sant Julià. 206. nau 7. Pol. industrial Congost 06400 Granollers Tel; 93 849 57 00/93 849 54 75 Fax: 93 8495416
D'EMPRESES
I
DEL
ALLES
labotalor. ACREDITAT per la
Generalitat de Catalunya pel control de quah!al d e l edificació i els seus maienals
CA JOSEP CARNER 21 • TEL- 879 33 91 TEL. i FAX 879 45 17 - 084QO GRANOLLERS
41411 19 Fax 209 31 28
CLASSIFICACIÓ
ORATORI
SERVEIS
ESTRUCTURES
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Elements per a estructures, sostres i cober-
Aïllaments, impermeabilització i recobri-
Electricitat i il·luminació
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Preíabricació i construcció industrialilzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcci
FUSTERIA
REHABILITACIÓ
SERVEIS
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Rehabilitació integral
Serveis aplicats a la construcció
tes. Productes bàsics. Matèries primeres
D
EI reportatge MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES
SEGONA QUINZENA FEBRER 99 I
23
Cobertes planes Del 17 de novembre al 4 de desembre de 1998 van tenir lloc al Col·legi les jornades dedicades a la coberta plana. Les sessions formen part del cicle que el Col·legi organitza des del novembre del 1995 amb la intenció de propiciar el debat a l'entorn del coneixement i la utilització dels nous materials i les tecnologies de la construcció. El cicle continuarà al maig amb unes sessions dedicades a les instal·lacions urbanes. En aquest número de L'INFORMATIU exposem Les conclusions de les jornades que han estat dedicades bàsicament a la impermeabilització de cobertes.
Properes jornades: Instal·lacions urbanes Els materials i les noves tecnologies de la construcció
Del 4 al 13 de maig
Uuis Casals
B
va destacar la coberta invertida. El 1986 apareix una norma fonamental per a productes a coberta plana va ser un dels principis compositius obligats del Moviment Modern
bituminosos, la UNE 104-402, que s'ha anat esmenant; la darrera modificació és del 1996 i és
assumit a partir dels anys trenta i, malgrat les clares deficiències de l'ús d'un sistema
una autèntica especificació de com ha de ser la coberta, segons la tipologia, de manera que
poc experimentat, els pioners de l'arquitectura van defensar-ne la utilització convençuts que
aquesta norma esdevé una veritable eina utilíssima per al tènic perquè és la manera d'aplicar
aquest era el camí per on havia d'anar l'arquitectura. La coberta passava a ser considerada un
alguna cosa que està normalitzada. Per a d'altres materials d'impermeabilització, com ara els
pla més, la prolongació del carrer i de la naturalesa. Levolució dels materials d'impermeabilització,
PVC, hi ha la Instrucció UNE 53-416-89 AENOR. Les membranes de cautxú. Guia tècnica per
juntament amb la millora en els sistemes constructius on s'apliquen, han contribuït a la
a l'avaluació de l'aptitud d'ús de làmines de cautxú EPDM, de la UEA de l'Institut E.Torroja.
generalització del seu ús, però tol i que obre noves vies de treball més segures i durables,
Documents d'idoneïtat tècnica (DIT). La impermeabilització in situ no disposa de cap norma
encara és moit lluny d'oferir resultats impecables en els edificis contemporanis.
oficial de producte ni de posada en obra.
Entre les reflexions que van anar aportant els ponents al llarg de les sessions sobre la
Actualment, s'està elaborant una nova norma bàsica que pretén passar dels asfàltics (NBE
coberta plana, cal destacaria que feia referència al fet que "la impermeabilització és una unitat
QB 90} a d'altres materials com són els plàstics, els elastómers i fins i tot els amorfs o in situ
que està dins d'un sistema" i interessa destacar-la perquè va centrar el debat: no s'ha de parlar
que té la característica, a diferència de la norma en vigor, de preveure la coberta en ef seu
de membrana o de components sinó de sistemes. En construcció, s'ha superat el terme
conjunt, que és com s'ha de considerar. L'avantatge d'aquesta nova norma bàsica és que és
material, ja que els sistemes són molt més complexos i, en definitiva, són els sistemes els que
genèrica d'impermeabilització i recull tots els productes i tols els sistemes; l'ínconvenienl és
ens han de donar les solucions constructives adients. Per això, al seguit d'interroganls que van
que es retarda la seva entrada en vigor.
anar sorgint com és ara: què es millor, una membrana adherida o no adherida?, quin tipus de membrana cal col·locar?, què és més adequat, una multicapa o una monocapa? es va intentar
Patologies de la impermeabilització
respondre'ls d'acord smb la tipologia de la coberta de què es tractés i fent una anàlisi detallada de les diferents capes que constitueixen cada un dels sistemes. Potser seria excessiu fer
Atesa la interrelació que hi ha entre els diferents components que conformen la
referència a la classificació de ies diverses impermeabilitzacions i el seu comportament físic
impermeabilització en la coberta plana, les patologies s'han d'anaJítzar des d'una visió global
i químic, però sí que cal esmentar que entre les solucions constructives més interessants es
del sistema de! qual forma part la membrana impermeabilitzant, juntament amb el suport i la
I SEGONA QUINZENA FEBRER 99
\ El reportatge I-
I 24 protecció. Evídenimeni que aquests sistemes eslan integrats per components que poden ser bons o regulars, compatibles o incompatibles, aptes o no a la zona climàtica, per la qual cosa s'han d'estudiar les interrelacions físiques i químiques no prou conegudes de materials fietefogenis coincidents en la composició del sistema. Dels estudis de patologia que s'han comentat en les jornades, la manca de definició en els projectes i la manca d'ofici en l'execució de la impermeabilització, són ta causa del major nombre de falles en les cobertes. És irresponsable que la resolució d'una coberta plana se la tracti de manera generalista, que no es projectin les cobertes i que es donin per suposades. Atès que és important la quantitat de punts singulars en què es poden produir falles: boneres, junts, trobades amb paraments, suports, ancoratges, etc, és aquí on hem de centrar més la nostra atenció, ja que els trams genèrics o centrals d'una coberta, en general, no presenten patologies. Entre els ponents i el públic hi va haver el consens que la millor protecció és un correcte detall constructiu i una major preocupació per les especificacions. De les recomanacions que es van suggerir al llarg de les jornades, citarem la referent a la formació de pendents, ja que s'estan dissenyant cobertes amb pendent 0 % però comporten riscos de retenció; per tant, el més prudent és anar a pendents del 2 % i, encara, el pendent d'un 3 % és el més adequat per evitar-nos problemes. El gruix mínim de la capa de pendents ha de ser major o igual a 2 cm, i els junts de dilatació, cada 25-30 m ! . S'ha d'aixecar la membrana un mínim de 15 cm per sobre el nivell de l'acabat i, si hi ha portes d'accés, igual. La coberta tindrà, si més no, dos alleugeridors situats com a màxim al nivell del carener. No es pot impermeabilitzar sobre fàbrica de maó sense arrebossar. Quan s'ha d'impermeabilitzar forçosament sobre un suport humit, s'hi ha de posar xemeneies de ventilació. S'han de respectar sempre els junts constructius i s'han de fer junts perimetrals en la trobada amb paraments i plans verticlas. En les jornades, es van presentar una sèrie d'obres, cosa que va permetre abastar una àmplia problemàtica que afecta aquestes tipologies: l'edifici Àgora de la UPF, el pati central de l'edifici Jaume I, una piscina coberta a lurreta, el Dipòsit de les Aigües i la nau Simón. •
H o r a c i o Espeche Coordinador de les jornades
AISLAMIENTO E IMPERMEABILIZACION
incoisa INDUSTRIAL CONSTRUCTORA IBÉRICA, S.L. Sant Gervasi de Cassoles, 37-39, desp. 4° - 08022 BARCELONA Nuestro departamento técnico estudiarà cualquier sistema de impermeabilización previsto por su dirección facultativa Experiència en mas de 1.200.000 m2 de "Cubierta Deck". Trabajos completos de aislamientos, impermeabilización y solado.
9 3 4 1 8 5 6 7 6 Servicio
93 446 59 36
24h
Fax93 211 71 51
Multiespecialista
Direcclòn facultativa: INCEPAL
LA CAUDAD AL SERVICIO DEL DISENO Nueva Planta de Producción de PAPELERA PENINSULAR en Fuenlabrada (Madrid) Otra obra de ACIEROID.
Con un Departamento Técnico al Servicio del profesional en cualquier Iugar, ACIEROID
Cubierta Deck: 24.670 m ;
es el Multiespecialista en Construcción Industrial y de Servicios.
Cubierta Simple: 13.500 rrv Fachada Sandwich: 16.605 nf
;Toda una garantia para nuestros clientes!
Red de Pluviales
Si tiene algun proyecto o cree que podemos ayudarle, consúltenos por telefono o
Carpintería Metàlica
por Internet: http://www.acieroid.es
Corrección Acústica de Oficinas
E-mail: informacion@acieroid.es
GIRONA Tel: 972 23 77 57 MADRID Tel: 91 3796700 MAIAOA Tel: 952 22 92 83
Més información: senale eln°11 en la tarjeta ai lector-CONSTRUC
SEVILLA
Tel: 95 4280835 Tel: 96 35130 95 VITÒRIA
Tel: 945 22 27 78 ZAMGOU Teí: 976228536 LISBOA Tel: (07 351) 1 49041 91
Avda. de la Granvía, 179
Tel: 93 261 63 00 Fax: 93 261 63 20 08908 L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona) http://www.acieroid.es e-mail: informacion@acieroid.es
I SEGONA QUINZENA FEBRER 99
^ El reportatge I-
I 26
Lamina armadi amb vel de fibra de
Làmines de PVC-P armades amb vel de fibra de vidre, Trocal SGMA, Trocal SG, Troca! S
vidre, AJkorplan LEI (35177), LENI(65177)
Altres
Aplicacions
Coeficient de resistència a la transmissió
Membrana d'impermeabilització de coberta amb
Sense perforació
de vapord'aiguaS30.000
protecció pesant
Altura de caiguda 500 mm
Resistència a la tracció
Caracteríitlques del producte
Resistència a la perforació per arrels
Resistència a la penetració
UNE53165/N/50mm/L2671T>660
Tipus de material PVC-P
Compleix segons assaig FLL(DIN 16735)
Allargament de ruptura
Composició
Resistència a l'envelliment
UNE 53165/%/L>15QT>150
Armadura vel de vidre impregnat
Variac. d'allargament 5%
'.
Aplicacions
Resistència a la penetració
Classificació
Temoplàstic
Plegabilitat
•
Impermeabilització de cobertes planes
Percussió UNE 53358/mm/>70O
Dimensions
1,80x20/1,80x 15m
Doblegat a -2ffC ± 1. Compleix
Característiques d e l producte
Resistència a l'envelliment
Altres
Adherència N/50 mm-166
Tipus de material
Pèrduadepes<1%
Fabricació mitjançant calandratge
Resistència a la calor i pèrdua
Làmines de polidorur de vinil flexible PVC-P
Pèrdua d'allargament £ 10 %
Característiques tècniques
per escalfament
Composició
Adherència entre capes
Gruix
Sense arrugues
Làmines armades amb vel de fibra de vidre
UNE53362/N/50mm/ï90
1,2/1,5/1,8 mm
Classificació
Resistència a l'esquinç
Densitat
Segells de qualitat atorgats
AlkOfplanLEI (intempèrie)
UNE 53326/N/La135,T5i38
1,6/1,9/2,2 kg/m'
Segell AENOR
Afcorplan LENI (no intempèrie)
Doblegat a baixes temperatures
Absorció d'aigua
Garantia de fabricació ISO 9001
Dimensions
UNE 53358/"C/A-20 no es trenca
Nul·la
Resistència a l'esquinç
•
; .1
i j r
.| ;
1,50x20/2,05x20
Migració plastlficants
Estabilitat dimensiona!, tèrmica, con-
Long.=185 N,Transv.=205 N
!
Característiques complementàries
UNE 53358 fltfs 2
tingut de cendres, etc.
Migració plastlficants 0,80%
;
Unitat de producció certificada (ISO-900)
Resistència a les arrels
Variac.demassa<0,4%/AL1<6%/iLI<0.3
Altres
No es trenca
Altres
Resistència emmagatzematge en solucions
Excel·lent estabilitat dimensiona]
Altres
Comportament al foc autoexrjngíble
aquoses (segons DIN16735)
Característiques t è c n i q u e s
Elevat nivell d'eslanquitatüns
Transmissió al vapor d'aigua: 16.655
Gruix
i tat en una deformació permanent
Resistència a la tracció
Hesistents a l'inflament i pulrescènda
>10N/mm*(segonsDIN16735)
1,2n,5mm
Estabilitat dlmenslonal, tèrmica, contingut de cendres, etc.
Allargament de ruptura
(6h/BOtC)UNE53358/%/LSO,0/T<0,0
Longitudinal 337%, Transversal 335%
ASFALTEX CONSTRUCCION LAMINES DE BETUM ELASTÒMER
Làmines de betum elastòmer. Hesifal polimèric / Superiàmina polimèrica PL
ASFALTEX CONSTRUCCION LÀMINES POLÍMER.ELÀSTIQUES
Massa Hesrlal polimènc; 4,0 kg/m2 // Superiàmina
Resistència als productes químics
Lamino* de polímerelàstiques. T i r t i l / Tarial 45
Absorció d'aigua Inferior a 2
polimèrica PL: 4,0 kg/m2
Estabilitat dimensional, tèrmica,
Densitat 1,25//1,25
contingut de cendres
Absorció d'aigua Inferior a 2
Long. inferior a 4Transv. inferior a 2
Estabilitat dlmenslonal, tèrmica,
Màxim 30
contingut de cendres
Altres
Variació inferior a l'1 / Màxim 30 Aplicacions
Altres
Membrana dl impermeabilització en sistemes amb protecció pesant (per exemple llosetes) o amb protecció lleugera (autoprotecció)
Aplicacions
Resistència a la tracció
Làmines amb armadura
Membrana d'impermeabilització en sistemes amb
Kgf/cm2: Long. min. 25 /Transv.mín. 15
Feltre de poliester 150 g/m!
protecció pesant
Allargament de ruptura
Film de poliester 70 g/m*
Característiques del producte
Long. min. 60 /Transv. min. 150 Resistència a la penetració
Resistència a la tracció, N/5 cm L/T min.
Tipus de material
Tipus de material
500/300// mínim 200/200
Polímers modificats
Betum modificat amb elastòmer,
Allargament de ruptura, L/T min. 50/30//
Composició
Resistència a la perforació per arrels
tipus cautxú SBS
min. 50/50
Membrana monocapa+protecció pesant
Actuen com a làmines antiarrels Resistència a l'envelliment
icte
L3//L4
Composició
Membrana monocapa
Resistència a la penetració
Classificació
Classificació
Lamines de betum modificat
L4U/L2
Làmines de quitrà modificat amb polímers
Resistència a l'envelliment
Dimensions 10mx 1m/18mx1m
Plegabllitat
Funcionalitat superiora 25 anys
Designació UNE
A-tO°C Sense ruptures
Designació UNE
Plegabllitat Doblegat a -15° C. Sense ruptures
LAM-2UNE104 244/LAM3UNE104244
Resistència a la calor
LBM (SBSHO-FP UNE 104 242/1 /
Resistència a la calor A 100(C, 2 hores en
Altres
A SO'C, 2 hores en posició vertical:
S
LBM (S8S)-40-PR UNE 104 242/1
posició vertical: no hi ha flux de material i pèrdua
Superfície no protegida
is
Característiques complementàries
inferior a 1,5%
Aplicació amb goma d'enganxar i pasta,
Segells de qualitat atorgats
§•
Superfície no protegida
Controls. Homologació. Hesifal polimèric:
sense Rama
TARFAL: DBI-2216. Marca AENOR
si
Aplicació amb bufador
DBI-2221. Marca AErK)R.Supedàminapofimèrica
Característiques tècniques
TARFAL45:DBI-8041. Marca AENOR
I
Característiques tècniques
PLDBI-6Q34. Marca AENOR
Gruix TARFAL: 2.2 //TARFAL 45:3.3 mm
Altres
g
Gruix Hesifal polimèric: 3,2 // Superiàmina poli-
Altres 032/531//032/647
Massa TARFAL: 3,0 ko/m1 //TARFAL 45:4,5 k^m*
032/E28 //032/629
I
mèricaPL:3,2
Segell INCE// Segell INCE
Densitat 1.36//1.36
SegeiMNCE/Segell INCE
amb eíastòmers Dimensions
10mx1m/10mx1m
Funcionalitat superior a 21 anys
no hi ha flux de masüc i pèrdua inferior a 1,5%
n
;» s
SEGONA QUINZENA FEBRER 99 I
-I El reportatge h
ELASTOMER DE PROJECCIÓ
Aplicacions Protecció d'edificacions, protecció a la corrosió i abrasió
Característiques del producte Tipus de material Elaslòmer de PU de 2 components Composició MDI-èter propolímer+èter formulat Classificació Protecció i impermeabilització Dimensions Superiora 3.0001 Altres Aprovació de 8BA per a protecció de ponts, certificat BAM per a cobriment d'esquerdes Característiques tècniques Gruix A partir de 2 mm, segons ïaplicació Densitat MOkflftn1 Absorció d'aigua Aprox. 3% en pes. Aprax. 1,6% en volum Estabilitat dimensional, tèrmica, contingut de cendres, etc. Contracció aprox. 2% Estabilitat tèrmica 80=0 en forma continuada Altres Capacitat de suportar l'obertura d'esquerdes de
Elastòmer de projecció. BAYTEC reactiu
fins a 2 mm Resistència a la tracció 10MPA Allargament de ruptura 350% Resistència a la penetració Resistència a la penetració d'aigua a pressió 7bar Resistència a la perforació per arrels Estable Resistència a l'envelliment Mínim 15 anys, segons les nostres experiències fins ara Adherència Excel·lent sobre elciment amb imprimació Resistència a la calor i pèrdua per escalfament Conductivitat calorífica (DIN 526t 2) = 0,15 W/tan Migració plastificaràs No en conté Resistència als productes químics Excel·lent Resistència a la contaminació Excel·lent
ACERALIA TRANSFORMADOS CONJUNT DE COBERTA
Aplicacions Tancaments de coberles en grans superfícies Tipus de material Uana de roca Característiques tècniques Gruix De 30a 130 mm Densitat 150 kg/m Absorció d'aigua
Conjunt de suport, barrera de vapor, aïllament tèrmic, impermeabilització I protecció pesant.
11/12% després de 7 dies de saturació. Retorn al pes inicial després de 48 hores. Coeficient de dilatació tèrmica Iineal2x 10* •£•'. Variació dimensional a 20 CC i 65 i 60 % d'humitat relativa: Longitudinal < 1 mm/m. Transversal <1 mm/m Resistència a Ia penetració Estàtic: Classif.FITU/ Dinàmic: Classif. FIT 03 Resistència tèrmica Gruix (mm): 30 60 1» Rfnfk/W): 0.80 1,60 3,45 Característiques complementàries Seguretat contra incendis: Classificació M0
Argila expandida. Aritta
Aplicacions Aïllament i formació de pendents en coberta Característiques del producte
ARLITA 0-3
ARLITA M
Làmines drerants. PUTON 3
Aplicacions Protecció i drenatge Característiques dat producte Tipus de material Làmina de polietilè Composició PE+O Dimensions 1,0m/1,57m/2.07m Característiques tècniques Grult Oi mm Densitat Pes 480 or/m*
Absorció d'aigua 0% Estabilitat dimensional, tèrmica, contingut de cendres, etc. Resistència a la temperatura 50/+80 'C Altres característiques Quantitat granulat 1.650 m ! Resistència a la tracció 180 km/m* Allargament de ruptura DilalactóO.13mm/mcC Resistència a la penetració
Densitat aparent (kg/m ) Granulornetría (mm) Coeficient d'absorció d'aigua (ASTM-C-127) Conductivitat tèrmica (Kcal/h m'C) ContingutenSO^} Resistència al foc NBE-CPI-96 Puntdelusió(cC) Coeficient de dilatació tèrmica (mm/m °C)
MEMBRANA DE CAUTXÚ EPDM
220\mlm>
Resistència a l'envelliment No envelleix Resistència a la calor i pèrdua per escalfament Classe M-4 Segells de qualitat atorgats C o n t r o l s . Homologació ISO 9001
Podeu demanar més informació sobre aquests productes mitjançant la butlleta resposta de la pàgina 13. Indiquep el número de referència.
Aplicacions Impermeabilitzacions de tol tipus de cobertes i revestiments d'embassaments Característiques del producte Tipus de material Membrana de cautxú Composició Làmines i membranes sistema Cautxú EPDM
300150 8-16 5.7 0,08 0,15 1*3 1200 0,00350,0060
350±50 M 8,6 0,08 0,13 MO 1200 0,00350.0060
i de cautxú EPDM. Giscolene
Dimensions 1,5 x 20 rotlle i per soldadura: mantes Designació. UNE 53586 Característiques tècniques Gruix 1.0i1,14m/m Densitat 1,15 Absorció d'aigua 0,8% segons UNE 53540 Resistència a la Iracclò 10.6 MPA segons UNE 53510 Allargament de ruptura 350% Segelts/Homologació DfT 221, N - Alg (Bèlgica) Bureau-Venlas (Franca)
I SEGONA QUINZENA FEBRER 99
^ El reportatge i
I 28
TEXSA DOW CHEMICAL IBÉRICA SISTEMA DE COBERTA
| Coberta plana transitable enjardinada, amb formació de pendents, membrana impermeabilitzant, capa d'aíllament tèrmic, capa drenanl I acabada amb capa vegetal.
Aplicacions En cobertes i terrasses enjardinades d'edilicis d'habitatges o oficines Característiques del producte A. De la membrana Tipus de material Membrana bicapa de betum potimèric d'aplicació adherida Designació UNE 104-402/96ÍN8E-QB-90: Membrana tipus GA-2 millorada B, D» la làmina Tipus de material Primera capa impermeabilitzant tipus Plasfal FV 4 kg. Segona capa impermeabilitzant tipus MorlerplasJardín Composició Capa 1: Làminad'oxiasfalt de4 kg/m2, amb armadura d'FV de 60 gr/m*. Capa 2: Làmina de betum
poíimèric modificat amb plastómers APP de 5 kg/rn*. amb additius anliarrels. autoprotecció mineral i armada amb feltre de poliester (FP} de 180 gr/m3 Dimensions Capai: 10 mx 1 m/Capa 2:8 uix 1 m Designació UNE 104-242/2: Capa 1: tipus LO-40 FV / Capa 2: tipus LBM (APP}-SO/GFP Característiques tècniques Resistència a la perforació per arrels Capa 2: Resistent. Les arrels no foraden la làmina Estabilitat dimensiona! Capa2:UNE-104-281/6.7<0,5% Contingut de cendres Capa1:UNE 104-281/1.7 màxim 30% Resistència a la tracció Capa 1: Longitudinal > 200N/5 cm. Transversal 120N/5 cm /Capa 2: Longitudinal 800NÍ 5 cm. Transversal 500N/5 cm Capa 2: Longitudinal 45 %.Transversal 45 % Punxonament estàtic Capa 2:25 kg (classificació L-4) Plegabilitat Capa 1: Doblegat a +5°C. Capa 2: Doblegat a -1 S'C. No trenquen. Resistència a la calor Capa 2: No goteja ni hi hal!iscamenta12(}:C Punt de reblandlment Capa 1: UNE 104-281/
1.3, ASTM D-23-98-76 superior a 90=C Capa 2: UNE 104-281/1.315ffC Segells de qualitat atorgats Capa 1: INCEAENOR.Capa2:INCE-AENOR C. Pe la capa d'aTllament Tipus de material RootmateSL Composició De la gamma de productes Styroíoam: plaxes rígides d'escuma de poliestirè extrudit amb estructura de cèdula lancada Classificació Poliestirè extrudit Dimensions 1250 mm x 600 mm, gruixos: 30,40, 50,60 i 80 mm Designació UNE 53310/87/Certificat núm. 020/ 516: tipus IV Característiques tècniques Densitat mínima 32 kg/m1 Conductivitat tèrmica 0,023 kcal/(h.m.5C) Absorció d'aigua < 0,2 % volum Resistència a difusió vapor d'aigua El factor decreix segons augmenta el gruix: EN120086 100(UNE 92226) -200 Reacció al foc: M 1 Resistència a compressió mínima UNE EN 826 300 KPa (UNE 92234) 3kgf/cnf
A20anys: UNEEN1606 lOOkPa Segells de qualitat atorgats INCE-AENCfl D. De la capa drenant Tipus de material DrentexJardín Composició Sistema drenant cobertes enjardinades amb membrana de nòduls de poliestirè i 2 cobertes de geotèxtil (polipropilè) en cada cara, que permet el pas de l'aigua Dimensions 1,22 m i 3 1 , 7 m Característiques tècniques Pes Geolèxtil cara interior: 136 gr/nV// Geotèxtil cara superior: 84 gr/rtf Resistència Grab: 600N//245N Resistència al punxonament 482kpa//310kpa Resistència a l'esquinç 222N//89N Resistència aesclatada1655kpa//1104 kpa Elongació 70 %»60 % O 90 Geotèxlil cara interior: 180 Permeabilitat Geotèxtil cara interior: 0,20cm/ segon Flux 108 l/sec/m!//2 I/sec/ mJ Gruix Membrana: 11,1 mm Resistència a compressió Membrana:
Nosotros solucionamos sus problemas de humedad
^""""""'""'^
isola
COBERTES PLANES
HE1 reportatge h
SEGONA QUINZENA FEBRER 99
M f m Àgora (üf^ Jordi Lleal / Cbopo miracle que no hi hagi patologies en les obres. Per començar, encara no hi ha una normativa completa que abasti tots els sistemes i, tot i que la majoria de fabricants de productes o instal·ladors de sistemes s'afanyin a dir que els seus productes tenen certificats de qualitat o que els seus sistemes tenen idoneïtat tècnica, la majoria dels problemes comencen en el mateix concepte de la coberta i, sobretot, en la resolució dels seus punts singulars. Altres causes que poden originar patologies són les deficiències en la preparació de la mà d'obra especialitzada, la deficient preparació del suport de la làmina, manca de peces especials en punts singulars, punxonament de les làmines per manca de protecció, incompatibilitat
Productes i sistemes
entre materials, o manca d'idoneïtat dels mateixos a la finalitat per la qual són destinats. Però després del bombardeig de conceptes i productes que un rep en unes jornades com aquestes, una de les coses que més s'agraeixen són els conferenciants que parlen sense embuts dels problemes que més comunament es troben en la seva vida professional i que ens
|
acosten a la realitat. En aquest sentit, apreciem especialment les intervencions de l'arquitecte
^ J
n les passades jornades dedicades als sistemes d'impermeabilització es va fer un
^ ^ H
repàs tant dels productes com dels sistemes. En la conferència que obria les jorna-
Ignacio Paricio al voltant de l'edifici de les Aigües i del nou centre de producció de Simón, que va
des, Jaume Avellaneda va fer una referència als primers sistemes d'impermeabilització, que
ser especialment didàctica.També la dels companys Enric Rego i Jordi Ueal, que van parlar de
es remunten a molt antic, constituïts per fulles de palmera, terres argüoses i acabat amb
la seva experiència en la construcció d'unes cobertes de prou compromís, com són les dels
terra armada amb palla. Al nostre país, però, no podem començar d'altra manera que parlant
edificis dels quarters de Jaume I i l'Àgora, que pertanyen a l'Universitat Pompeu Fabra. Ells van
de l a nostra", la coberta plana a la catalana. És la més estesa i tradicional de les cobertes
il·lustrar especialment l'argument que cal tenir especial cura en l'estudi dels punts singulars. •
planes que tenim a les nostres cases, sobretot en aquelles construïdes fins als setanta, encara que no tenia en la seva composició un material específicament impermeabilitzant. Aquests tipus de materials van venir més tard, com a conseqüència de la utilització de les cobertes planes amb menys pendent i, sobretot, amb l'adopció de la solució constructiva no ventilada. Podem dir que la utilització de làmines impermeables va començar ara fa uns 50 anys. La seva difusió més gran, però, ha estat en els últims 30. Avui en dia podem parlar de diferents famílies de materials que conformen les làmines: les asfàltiques, les de cautxú i les de plàstic. Naturalment que la cosa no és tan simple, ja que hi ha una gran quantitat de materials amb els quals es poden fer làmines impermeables. Les dividirem en dues, segons el material emprat com a base: les naturals i les sintètiques. Les làmines naturals poden estar constituïdes a base de quitrà o betum, ja sigui derivat del carbó o del petroli. Aquestes làmines naturals poden ser modificades amb polímers que, en els processos de fabricació actuals, s'incorporen als asfalts, millorant les propietats de les làmines. Per altra banda, hi ha els materials complementaris com ara les armadures, les càrregues, les làmines antiadherents, els separadors i els materials de protecció de la làmina. Tot això, combinat de diverses maneres, dóna lloc als diferents tipus de làmines: de betum oxidat, de betum modificat amb etaslòmers o plastòmers, polimèríques, armades amb vel de vidre o film
Nuevas Técnícas mpermeabilizantes S.L
de poliester, etc. En la conferència de Ramon Escolano vam lenir l'oportunitat de veure aquests diferents tipus de materials impermeabitiizants, dels quals recordarem a continuació els següents: •les làmines de betum oxidat, que serien les de característiques més desfavorables, ja que té limitacions de col·locació en iemps fred. •les làmines de befum modificat amb elastòmers, plastòmers o polímers, que normalment serien mescles de betum amb polímers de diferents tipus. Per entendre'ns, aquestes serien les làmines modernes, que denominem polimèriques. A continuació hi ha les làmines sintètiques, entre les quals hi ha dos grans grups: -les de materials termoplàstics, amb propietats de materials plaslòmers, és a dir, que admeten unions soldades i que són el PVC, polietilè clorat CPE, o EVA. -les de materials termoestables, amb propietats de materials eíastòmers, és a dir, que tes unions són encolades i que correspon al cautxú butií, EPOM. Per últim, les investigacions de la indústria tendeixen a fer làmines que combinen les propietats de les membranes elastòmeres i plastòmeres, la qual cosa permet fer unions soldades amb materials amb característiques similars als cautxús. En aquest sentit trobaríem, per un costat, les làmines denominades d'aliatge de polipropilè flexible o poliolefina flexible i, per l'altra, les làmines de polietilè clorosulfonat CSM i les làmines d'etilè-propilè clorosulfonat CSM. Aquestes làmines presenten una fase lermoplàstica. que dura uns nou mesos des de la data de fabricació, cosa que permet fer unions soldables durant aquest període. En la conferència de Tomàs Ferreres, el tema tractat va ser la patologia més comuna en els sistemes d'impermeabilització. Després d'aquesta conferència, un !é la sensació de què el món de la construcció eslà sotmès a una quantitat de variables que fan que sigui quasi un
Avda. Apel·les Mestres, 36 bis 08820 El Prat de Llobregat - Fax 93 478 61 12
Empreses
SEGONA OUINZENAFEBRER99
I 30
UNA SOLUCIÓ SIMPLE I GLOBAL PER UNA COBERTA PER A VIANANTS Ambiciós? Realista. La simplicitat és una filosofia de treball moll útil, especialment quan es compte amb veritables coneixements i amb una sòlida experiència. Per altra banda, intentar oferir una resposta global implica una visió completa dels problemes de concepció i de la posada en obra, al mateix temps que un gust preferència! per l'anàlisi dels detalls. Així doncs, com cal resoldre de manera simple i global la concepció i posada en obra d'una coberta transitable i de la impermeabilització del seu suport? La resposta és el sistema Siplast de llosetes Dalle Boise recolzades sobre Plots Zoom, sobre una membrana Teranap JS. La coberta Dalle Boise és de fusta, antilliscant, tractada antifongs i resistent a les sol·licitacions climàtiques i mecàniques. Es tracta de llosetes lleugeres, que permeten el pas de l'aigua i de la pols cap a la superfície inferior impermeabilitzada. Les llosetes es recolzen sobre els Plots Zoom sense necessitat de fixació mecànica. Els Plots Zoom de propilè i regulables en alçada, es recolzen simplement sobre el suport impermeabilitzant. La coberta és registrable i a la vegada, monolítica, gràcies a un sistema de clavilles. La bellesa de la fusta dóna a la coberta una qualitat més "càlida". Quant a la impermeabilització, el principi d'una solució simple i global es plasma en la membrana Teranap JS, de 4 mm de gruix, constituïda d*un betum elaslòmer SBS d'alta qualitat. La seva armadura és de poliestirè no teixit de 180 g/ m\ El pes de la membrana és de 4,8 kg/m2 i es col·loca com a monocapa sobre el suport (formigó, fusta, acer, capa separadora sobre aïllant, etc.) sense necessitat de soldar amb el bufador, a la zona corrent. A 50 cm de les trobades, se solda al suport prèviament tractat amb la imprimació asfàltica Siplast Pri-
mer. Els cavalcaments de recobríment són autoadhesius i, per sobre s'hi solda una franja cobrijuntes de betum elastòmer SBS de 4,7 kg/nr i de 20 cm. d'ample. Les trobades i acabats es tracten amb dues membranes dissenyades per absorbir les deformacions i sol·licitacions en tres dimensions. La primera compleix la funció d'escaire de recolzament i la segona, de protecció de l'acabat. L'elevada resistència al punxonament de la membrana Teranap JS per-
met evitar la col·locació de morters o geolèxtiis de protecció de la impermeabilització. La seva posada en obra és ràpida i segura. Les propietats físiques i mecàniques de la membrana ofereixen la seguretat d'una impermeabilització resistent i el sistema de doble junt de recobriment constitueix una barrera eficaç al pas de l'aigua. L'amplia experiència d'aplicació de Teranap JS, permet garantir amb un sistema monocapa els avantatges d'un bon
sistema bicapa, a un cost molt menor. •
Rodrigo Verbal SIPLAST Comte d'Urgell 204-206, 3rC 08036 Barcelona Tel: Fax:
93 363 60 22 93 363 60 23
* siplast UNA RESPUESTA GLOBAL DE IMPERMEABILIZACIÓN Y CUBIERTA PEATONAL Sistema de impermeabilización monocapa TERANAP JS de *iiplatt (Làmina de impermabllización
de betún elastómero SBS}
+
Cubierta de madera DALLE BOISE de «dpbtf
+ Montada sobre soportes regulables PLOT ZOOM de $dplast
Losetas de madera tralada de pino DALLE BOISE de 50 > 50x4 un
Sección de montaje del sistema de impGrm TERANAP JS + DALLE BOISE + PLOT ZOOM
Apoyos regulables de pohprolpiieno PLOT ZOOM con arandela amortiguadora TERANAP JS, impermeabilizaciòr monocapa puesta suelta, con junt autoadhesiva* y con banda cubieju Capa separadora VERECRAN 100, suefta
Protección del remate con PARADIAL 5.. (soldada), o bjen. SUPRADIAL (soldada)
Aislamiemo térmlco (consultarnos) de poliuretano, poliestireno expandido, perliia, etc.
Escuadra de refuerco con PAREQUERRE (soldada), o bien. PARAD1ENE (soldada)
NUEVA DiREcaóN
Comte d'Urgell, 204-206, 3° C • 08036 Barcelona
NUEVOS TEUFONOS Tel.: 93 363 60 22 • Fax: 93 363 60 23
PRESTIGIO EN IMPERJUIEABILIZACION
ASFALTEX Prestigio
en Impermeabilización
At ! <»**^* * *.,'-"',. ...--•
/4LKORPMN\\\y Les làmines ALKORPLAN cuiden el medi ambient. La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.
I AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN', produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaaide (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Uancourt (França), amb qualificacions ISO 9 X 1 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internacionals. ALKOR DRAKA ofereix al professional la possibilitat di dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al catàleg informàtic ALKORPLAN(CDROM,CAD).
(D
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
SOLVAY Carretera del Montnegre, s/n. Tel.: 938 484 000 / Fax 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.solvay.com/es/alkor