INF990301

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

P R I M E R A

QUINZENA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

M A R Ç 1999

Barcelona recupera els mercats P I L A R

R A H O L A

"La salut dels mercats de Barcelona és bona i els auguro una llarga vida" • H edificació de mercats va jugar un H H paper pioner en la incorporació a Catalunya de la tecnologia del ferro i vidre.

L'Ajuntament de Barcelona ha optat per la modernització d'aquestes àgores ciutadanes to! preservant-ne l'arquitectura cenlenària.

Responsabilitat civil i

prevenció del risc: Deformació i trencament 1 2 d e paviments de gres

14

El Centre respon: Certificats d'habilabilitat

Especial Vidre

28

Les estructures de formigó tenen problemes ^ P ^ j Is millors experts coincideixen en la greu preocupació per l'estat actual i el futur de bona ^ ^ H part de les estructures de formigó armat existents al nostre país. El desconeixement dels criteris bàsics de disseny i la baixa qualitat d'execució són els dos ingredients habituals que ens han dut a una situació crítica i es pot considerar que bona part d'aquestes estructures han arribat al final de la seva vida útil. ^BH|

Convocatòria de projectes per a la concessió del 0,7% En Barcelona, Auto Buigas.

A u t O B u i g a S . S L . EicposiclónyVentas: Ronda General Mitre, 29-35- Barcelona -Tel- 93 2CW 55 52 Talleres y Rccambios: C. Buigas, 21 - Barcelona - Tel- 93 204 55 52 Exposlctón y Ventas: Camí Ral, 103 - Sani Just Desvern (Barcelona) - Tel. 93 473 8S 55

Suplement Poema visual per a una

façana

CURSOS D'ESTRUCTURES (Programa HARMA) Lloc: Aules del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5. Barcelona.

Dates: 19 de març, de 9 a 14 hores, o bé 26 de març, de 9 a 14 hores. Sessió de 5 hores.

Grups de 10 persones. Un ordinador per assistent.

Preu del curs: 10.000,- + IVA. Curs + Programa: 35.000,- + IVA Inscripcions: a IDT 13 si. Tel: 93 296 78 80

PROGRAMA DE DISSENY 2D I 3D ESPECÍFIC D'ARQUITECTURA - No necessita cap altre programa de CAD. - És compatible amb la resta de programes (DXF).

- Construcció directa de murs i les seves unions.

- Generació automàtica de portes, finestres, càmares d'aire i pilars.

- Ràpida visualització en 3D. - Conexió amb programes Render.

- Corves de nivell.

- Conexió amb programes d'amidaments i estructures.

- Aprenentatge ràpid i intuïtiu.

CÀLCUL DE PÒRTICS PLANS DE FORMIGÓ ARMAT •à.'<UP4

SENS DUBTE, EL MILLOR PROGRAMA D'AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS

raediciones y presupuestos

IDT13S.I. Gavà, 83 • 08014 Barcelona Tel: 93 2967880 Fax: 93 4215315 E-mail: idt13@ctv.es

- Amidament, pressupostos i certificacions d'obra.

- Estalvi del 70% de temps en l'el·laboració de pressupostos.

- Fàcil per a petits constructors, ideal per a grans projectes. Comparatius.

- Compatible amb bases de dades FIEBDC. - Unitaris i auxiliars il·limitats.

- Llistats configurables per l'usuari.

Màxima flexibilitat per repassar errors.

- Modificacions inmediates.

- Permet fer amidaments sense conèixer les qualitats "a priori".

En preparació: Cursos dels programes DIBAC12 i MIC Per a més informació truqueu a: IDT13.TeI: 93 296 78 80.

El tema

PRIMEBA QUINZENA MARÇ 99

Anem al mercat Barcelona recupera els edificis dels mercats, pioners de l'arquitectura del ferro

W0M uan el jardiner Joseph Paxton pro^ ^ jectava l'any 1850 el Cryslal Palace que havia d'acollir l'Exposició Universal de Londres, no devia tenir ni idea de la gran influència que aquest edifici, aleshores inclassificable, irradiaria sobre el futurde l'arquitectura moderna.

Aquella grandiosa construcció de ferro i vidre produiria una tan grata impressió de romàntica bellesa', que els gravats amb reproduccions del Palau es difondrien per tot Europa. Seria el punt de partida per comprendre que les regles amb les quals es jutjava l'arquitectura fins aquell momenl havien quedat definitivament obsoletes.

El Palau de Vidre londinenc es construiria en quatre mesos i a un cost fix. La clau de l'èxit seria, per una banda, la prefabricació total, la rapidesa del muntatge i la recuperació posterior dels materials components, més les mil i una solucions tècniques resultants de l'experiència de Paxton en la construcció d'hivernacles i que farien funcionar l'edifici a plena satisfacció. En segon lloc, la nova relació que s'estabüa enire els mitjans tècnics i les finalitats representatives i expressives de l'edifici.

Una part de la construcció catalana recoilirà !es noves possibilitats arquitectòniques

de la tecnologia del ferro i començarà a utilitzar aquest nou material pels seus avantatges com a element estructural. Sorgirien a Barcelona les primeres construccions d'estructura metàl·lica de la mà de la potent indústria catalana. Es farà servir el ferro i el vidre en construccions d'equipaments, indústries i actuacions urbanes.

L'edificació de mercats hi va jugar un paper pioner. El primer havia estat el Born (1836), cobert primer amb marquesines de (erro i més endavant, amb la seva forma definitiva que avui coneixem (1873). Santa Caterina el seguiria, però, amb encavallades de íusta (1847); més tard, la Boqueria (1864), a la rambía de Sant Josep; i Sant Antoni (1876).

Després, la Barceloneta (1882) i la Concepció, aquest darrer construït l'any de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888; i també, la Llibertat (1893). a la Vila de Gràcia.

Avui, quan han passat més de cent cinquanta anys i ja toquem el nou mil·lenni, les edificacions industrials barcelonines o bé han estat enderrocades o han canviat l'ús. mentre que els mercats conserven tant la funció per la qual havien estat bastits com la vitalitat i alegria que les havia caracteritzat.

Barcelona ha optai per la modernització

d'aquestes àgores ciutadanes tot preservant la seva arquitectura. És un repte que passa per millorar les estructures físiques i de serveis, per adequar-se a fes noves exigències del públic d'avui, un públic que fa servir també el supermercat del barri i les grans àrees comercials.

I sí el paper de l'Adminislració municipal és aquí primordial, no ho és menys el dels mateixos operadors del mercat, els venedors, que hauran d'adequar la mentalitat comercial als nous temps que vivim, senzillament per mantenir, o millorar, el seu negoci. Finalment, el ciutadà sap que continuarà trobant sota aquesta arquitectura centenària de ferro i vidre que avui es renova, un producte alimentari fresc i de qualitat servit amb un tracte profundament humà. • Carles Cartanà E-maiU informatiu@apaben.es

' L Bucher, Kutturhistorische Sktzzen aus der Industrieausstellung aller Vòlker. 1851, cii. a Leonardo Benévoio, Història de l'arquitectura moderna, p-131

[ PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

El tema

h

MERCATS OE BARCELONA

P I L A R

R A H O L A

"Miralles: aquí hem de vendre fruita" ^^M n any més, Mercats de Barcelona ^ ^ H ha organitzat amb èxil el Carnaval de la ciulat. I no és gens estrany que siguin precisament els mercats, aquests grans espais de civisme i convivència, d'intercanvi i de vida col·lectiva, els que porten endavant la iniciativa del Carnaval barceloní. Enterrada la sardina, els mercats de Barcelona reprenen el dia a dia del comerç fresc, obert i amable, on cada dia hi ha una festa de colors i vitalitat.

Al capdavant de la xarxa de mercats de Barcelona hi ha Pilar Rahola, presidenta de l'Institut Municipal de Mercats, un organisme autònom municipal que va néixer ara fa sis anys amb un objectiu: impulsar la modernització d'aquests centres. Rahola es mostra tal com és, sense disfressa, "és que em fa una

vergonya enorme", diu. Preferències, això sí, les té, "el Carnaval de Venècia em roba el cor". Però els mercats de Barcelona no són tan sols els motors del Carnaval, sinó nuclis ciutadans que aposten per la qualitat de vida.

Els mercats municipals conformen una xarxa d'edificacions bastides ef segle passat que conserven la funció per a la qual varen ser dissenyades, mentre d'altres tipologies arquitectòniques desapareixen o bé canvien d'ús. Quin és l'estat dels mercats de Barcelona? l a xarxa de mercats agrupa 41 edificis repartits per tots els barris de ta ciutat. Actuen

com a veritables eixos de centralitat i d'activació dels barris. Segons els nostres estudis, s'emporten la meitat de la quota de mercat en alimentació. Això vol dir que, dècada 100 persones que compren, 50 ho fan als mercats. Jo crec que la salut dels mercats de Barcelona és molt bona i els auguro una llarga vida".

No obstant, l'aparició de nous hàbits socials I la competència dels grans centres comercials podrien deixar-los com una relíquia del passat...

"La seva competència directa no són les grans superfícies sinó els supermercats de barri. Als mercats, els cal un canvi profund

H

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

El tema

MERCATS OE BARCELONA

Què diferencia l'oferta del mercat?

"El seu prestigi. El ciutadà sap que, al mercat, hi trobarà menjar fresc de bona qualitat.

I, a més, a la porta de casa. Els nostres estudis sobre el comportament del consumidor indiquen que el menjar es compra majoritàriament a menys de 200 metres de casa. I el que no és alimentació es compra al supermercat del barri".

Sagrada Família, el Clot, la Concepció.

Què ve després?

de la mentalitat dels operadors. Hi ha qui encara conserva maneres de fer del segle XIX quan ja som a les portes del XXI. L'Institut Municipal de Mercats treballa en diverses línies. La primera és la reforma de les estructures velles. Volem conservar els valors arquitectònics del XIX però amb aires del XXI. Com s'ha let al Mercat de la Concepció i com ho estem fent als de Santa Caterina i la Boqueria.

En segon lloc, hi ha la modernització de l'oferta comercial. El comprador s'ha tornat exigent i té en el seu entorn una oferta que anuncia servei a domicili, serveis per Internet, caixa única, sistema de pagament amb tarjeta, i horaris comercials competitius. Les dones treballadores i els homes que compren, ho fan en franges horàries restringides com ara el migdia o el vespre. I on van a comprar? al súper del barri. Finalment, cal trobar el punt d'equilibri de l'oferta. Cal racionalitzar la que estigui sobredimensionada i desequilibrada.

Avui, la Concepció obre a les lardes, agrupa 89 parades, té servei a domicili, pots aparcar el cotxe i disposes d'una oferta complementària de productes no alimentaris. I, a més, hem recuperat un edifici molt bonic".

Quin cost tenen les obres i qui les paga?

"En el cas dels grans mercats que cal reformar de dalt a baix, podem parlar de xifres d'entre 1.000 i 2.000 milions de pessetes. En tots els casos cal acordar-ho entre totes les parts. Qualsevol reforma ha de partir d'un acord previ de la majoria dels operadors. Les despeses es reparteixen entre l'Ajuntament i els operadors i, en alguns casos comptem amb ajuts extraordinaris com és el cas de la Boqueria, que ha rebut diners dels Ions Feder europeu per a la recuperació de la plaça porticada neoclàssica".

Els venedors, són en definitiva l'ànima del mercat. I en molts casos pot tractar-se 'de petits nuclis familiars...

"Un mercat que només obre als matins vol dir que el segment de població treballadora que té entre 25 i 40 anys no hi va a comprar a aquest mercat. Els operadors ja ho saben i el que pretenem és justament salvar la seva feina. Molts estan a favor, sobreto! els més joves, de canviar la mentalitat."

'Santa Caterina, Lesseps i la Boqueria. El Mercat de Santa Caterina té més de 150 anys, ocupà uns 7.500 metres quadrats i estava condemnat al fracàs. Amb la reforma ocuparà aproximadament 2.000 metres i els venedors es redueixen a una tercera part.

Seran 103. Quant a l'estructura, mantenim la vella i la modernitzem. Serà una obra espectacular. Mentrestant, les parades s'han traslladat al passeig Lluís Companys, hi seran durant uns dos anys. Es dóna la circumstància que en el temps que porta en la seva carpa provisional, Santa Caterina ha multiplicat per quatre el volum de venda (cal dir que a la Concepció, la venda també s'ha dispa-

m

rat). Farà horari de tarda, vendrà a domicili i per Internet. Hi haurà també un supermercat.

Tindrà tres plantes d'aparcament i formarà part d'un projecte de ciutat, amb la creació de places públiques i rehabilitació de l'entorn.

Ledilici, quan estigui acabat, semblarà un hivernacle. El projecte és d'Enric Miralles í, a més de ser molt bonic, respondrà a les necessitats. Ja li ho vam dir a l'arquitecte: 'Miralles, aquí hem de vendre fruita".

El Mercat de Lesseps és més petit i l'actuació, que ja s'ha iniciat, és de rehabilitació i millora, racionalització del servei i ubicació d'un supermercat a la planta superior. La segona gran actuació i que tindrà una gran incidència ciutadana és la Boqueria. Es tracta de recuperar la plaça de Sant Josep i restaurar la columnata neoclàssica, reduint la superfície destinada a mercat. Aquesta vegada les obres es íaran per fases, ja que el trasllat de les parades és inviable. El projecte és de Uuís Clotet i Ignacio Paricio, (es obres duraran dos anys i costarà 1.200 milions de pessetes.

I els altres. El Pla d'Acció Municipal de Mercats és bastant ambiciós. Vindran els mercats de la Llibertat, Sants i Sant Antoni, i altres petites accions més ràpides".

Carles Cartana

Centre de Reproducció a Color s.a.

cartelleria digital

gegant

Servei o domifilí i Pàquing díenh

Afl

Impressió digital OMAPRE! Sistema Color Làsw Sistema Color 8J Sistema Fotogràfic

I PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

El noticiari I-

REHABILITACIÓ

Les estructures de formigó tenen problemes Experts en diagnosi i patologia del formigó van posar en evidència la important degradado que estan patint les estructures de formigó armat

Servei Integral a la Construcció Amb la finalitat dofenr un assessorament integral en assegurances per,al sector de La construcció, SICO posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en L'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de La primera pedra iurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

I 3 f l is passats dies 17, 18,19 i 20 de I ^ H febrer es va celebrar un curs sobre "Patologia, diagnosi i intervenció en estructures de formigó armat", organitzat pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi.

Els millors experts nacionals, com Enric Vàzquez o Manuel Fernànde; Cànovas, i estrangers, com el brasiler Paulo L Helene van coincidir en la greu preocupació per l'estat actual i el futur de bona part de les estructures de formigó armat existents al nostre país.

El desconeixement dels criteris bàsics de disseny i la baixa qualitat d'execució són els dos ingredients habituals que ens han dut a una situació crítica i es pot considerar que bona part d'aquestes estructures han arribat al final de la seva vida útil. Es va poder veure com edificis importants de Barcelona, destinats a sanitat, escoles, hotels, esportius, magatzems, oficines, habitatges o altres, han mostrat símptomes aparents que en analilzar-los a fons han posat de manifest lesions i situacions de risc greu i han exigit la realització d'importants intervencions d'urgència.

També es va parlar de les greus dificultats que hi ha per a la seva reparació malgrat l'oferta d'empreses i productes especialitzats en aquest camp. Les xifres econòmiques que mou aquest sector en l'àmbit de l'Estat i en el mundial resulten exorbitants, els costos de les reparacions elevadisims i, malgrat això, la garantia que sovint donen els sistemes d'intervenció que avui tenim al nostre abast és força minsa. Fernandez Cànovas comentava com en alguns casos aquestes actuaci-

reparació

ons l a n sols serveixen per allargar la vida del malalt" i mostrava les previsions del govern Britànic per mantenir en servei uns ponts reparats als anys 80 i que caldrà tornar a reparar-los passat el 2000, amb costos que superen exponencialment els de la seva construcció inicial.

D'altra banda quasi tots els ponents van fer comentaris, favorables o crítics, envers a la

"EL desconeixement dels criteris bàsics de disseny i la baixa qualitat d'execució ens han dut a una situació crítica i es pot considerar que bona part d'aquestes estructures han arribat al final de la seva vida útil"

nova EHE que aviat entrarà en vigor al nostre país. Per alguns, aquesta norma farà molt més complicada la construcció d'estructures de formigó i serà molt difícil de complir, mentre que per d'altres tan sols es tracta d'una mesura necessària que posa les coses al seu lloc. El temps ho dirà....! Tot i aquestes lectures contradictòries, tothom estava d'acord en el (et que l'aplicació de la nova EHE suposarà una millora substancial de la durabilitat de les estructures de formigó armat, veritable punt feble de les nostres estructures actuals, sense comportar uns increments de cost significatius en la seva construcció.

•

El noticiari

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

ICIUTAT

tat en 25 anys í els que es produiran, és clar.

Les rondes i els carrils bici, la renovació de la xarxa de clavegueram, els parcs i les places o el disseny dels elements urbans, entre altres projectes realitzats, es mostren al costat de projectes per un futur pròxim com la reordenació del Delia del Besòs i el nord-est de la ciutat, l'arribada del tren d'alta velocitat o el Fòrum de les Cultures del 2004.

La Barcelona Verda Al terra de la sala d'exposicions del Col·legi, dos retalls d'acer inoxidable de Francesc Torres reben el visitant que hi ve a contemplar La Barcelona verda. La peça recorda que quan el general Franco va venir a Barcelona per al Congrés Eucarístic de 1953, la seva muller, Carmen Polo, va anar a inaugurar un grup d'habitatges de la Verneda. Es diu que per evitar el mal efecte que feien els nens del barri, procedents de les barraques, aquell dia van portar a la guarderia de la Verneda nens de col·legis del centre de la ciutat, nets i uniformats.

L'obra forma part d'una peça més gran instal·lada recentment al carrer Guipúscoa, al oarri de la Verneda. D'aleshores ençà, el barri ha estat millorat de manera menys e(imera. També la resta de la ciutat. Així es pot observar als plafons i les maquetes de l'exposició, dividida en tres apartats: 'Vers la ciutat sostenible', l'espai públic: de les places públiques als parcs' i 'Mobiliari urbà i obres d'art'.

La Barcelona democràtica Els aparelladors, els arquitectes, els enginyers i l'Ajuntament revisen la transformació de la ciutat tum na passejada en bicicleta que va • • sortirdel Col·legi d'Aparelladors per anar a petar a la zona de la Catedral, on hi ha els col·legis d'arquitectes, enginyers industrials i l'Ajuntamen! de Barcelona, va inaugurar el diumenge 21 de febrer al mati l'exposició Barcelona 1979-2004, del desenvolupament a la ciutat de qualitat. La mostra ha estat organitzada conjuntament per les quatre institucions i pretén fer un repàs exhaustiu a les actuacions que s'han produït a Barcelona en el període que va de l'elecció del primer consistori democràtic fins a l'any 2004, data en què la Ciutat Comtat aplegarà una exposició amb cultures d'arreu del món. Joan Clos, alcalde de Barcelona i els representants dels col·legis professionals van participar a la passejada, que va arreplegar un parell de centè-

nars d'entusiastes.

L'exposició pol ser visitada fins a començaments d'abrtl a la seu de les quatre institucions, que se n'han repartit l'exhibició. Els aparelladors, que van engegar el projecte la tardor de 1995, exposen la Barcelona verda; els arquitectes agrupen informació sobre la Barcelona urbana; els enginyers han oplat per les ínfraestructures i la Casa Gran s'ha reservat la logística. En un futur, l'exposició es mostrarà en diverses ciutats europees.

També pot ser contemplada a Internet, a l'adreça www.bcn.es/expoi 979al2004/.

Les exposicions es complementen amb un catàleg de 300 pàgines que revisa 13 punts centrals de l'evolució barcelonina, uns itineraris guiats i un cicíe de debats. Tot plegat mostra els canvis que s'han produït a la cïu-

Aquest darrer apartat encara no recull la peça de Francesc Torres però sí que permet contemplar Dona i ocell, de Joan Miró,

instal·lada el 1983 al parc de l'Escorxador; Barcelona Head, de Roy Uchstenstein, instal·lada l'any olímpic al passeig de Colom. I un llarg etcètera, que s'alinea al costat de la nova farola de l'Eixample creada per la dissenyadora Sónsoles Llorens, aparcaments de bicís, marquesines, quioscos, fonts i altres elements del mobiliari urbà barceloní.

L'apartat 'Vers la ciutat sostenible' permet conèixer els pisos per a joves promoguts pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona a les rondes, amb maons de baixa conducció tèrmica, sanitaris de baix consum, doble vidre, ventilació natural creuada í pannells solars fotovoltaics. També s'hi pot consultar els indicadors de sostenibilitat i la llista de grups ecologistes de la ciutat. l'espai públic: de les places als parcs' recorda que l'evolució de la Barcelona olímpica es va iniciar amb una sèrie de petites places a Gràcia, com la reurbanització de la plaça Trilla i de la plaça del Sol. D'aquestes petites places es va passar als grans parcs, la majoria construïts a Llevant, com el de la Pegaso o el del Clot. Recentment, el salt s'ha produït amb la creació de parcs metropolitans, com el del nus de la Trinitat, molts d'aquests fora del terme municipal de Barcelona i la majoria en els municipis del Baix Llobregat.

En aquest context dels parcs, destaca el Jardí Botànic de Barcelona, una trama topogràfica rectangular adaptada al terreny que està previst que s'inauguri aquest mes de març, i el Parc Natural de Collserola, la major reserva de verd metropolità. •

Jordi Harlot E-maïl: iordim@apabcn.es

Amb motiu de l'exposició Barcelona 19792004, ha estal organitzat un cicle de debats que tenen lloc durant el mes de març.

En la segona quinzena es preveuen els següents: Tendeix Barcelona a la sostenibilitat?

Dijous, 18 de març Sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Plaça Nova, 5. Barcelona Hi ha massa mobiliari urbà a Barcelona?

Dijous, 25 de març a les 19.30 hores Convidats:Mberta Corazón, Daniel Nebot, Sónsoles Llorens, Enric Pericas.

Moderador: Quim Larrea Sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics Bon Pastor, 5. Barcelona

I PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

J Punts de vista CIUTAT

El Banc Exterior, que era propietari de l'edifici on es

Quatre de maleïts, dos de recuperats

va instal·lar Virgin, va deixar-lo. No conec les causes, però no ha plegat. Tampoc

"Noentenccom Claudia Schifferi les altres "tops" van escollir un edifici tan tètric per posarelseu local"

he pogut esbrinar qui van ser els autors d'aquests edificis. Només sé que eí de la Gran Via fou aixecat amb motiu del rentat de cara que es va fer a Barcelona arran de la celebració del Congrés Eucarístic de 1952" junt amb l'edifici de l'altra banda del passeig, quasi bessó però que, realitzat per Lluís Bonet i Garí, té una interessant distribució tant en planta com en

I

cantonada, de manera que hom hi entra fàcilment, quasi sense adonar-se'n.

D'aquesta manera s'ha desfet el malefici que, en aquest cas, no havia creat l'edifici sinó que l'hi havien

creat a pesar seu. És clar que els d'El Corte Inglés ho tenien fàcil, ja que tenien l'experiència de plaça Catalunya: no conec cap altra porta que engoleixi allaus de persones amb una facilitat tan pantagruèlicacom la de la cantonada superior d'aquest edifici. •

alçada, i on conviuen oficines, galeries comercials i habitatges. Les galeries resten obertes, i el Banc Vitalici no ha plegat (és clar que

Josep Olivé

el seu nom hi ajudaJ.Tot i ser més lleig perfora que l'altre, probablement va ser concebut amb més entusiasme, amb més ganes de fer-ho bé.

"Retrat de Barcelona*. Catàleg de l'exposició. Edita CCCB i Ajuntament de Barcelona. Volum I I pàg. 77

Pot ser la manca d'estima envers si mateixos, el misteriós motiu pel qual aíguns edificis són maleïts? Segurament que no ho sabrem mai. En tot cas el que sí que és segur és que qui va dissenyar la façana de l'edifici de la Cross no ho va fer amb entusiasme.

No gaire lluny, ha estat notícia fa poc la recuperació d'un altre lloc maleït, en aquest cas no l'edifici, sinó el solar. Es tracta de la mansana de la vergonya, molts anys pendenl d'una reforma que no arribava mai. Jo sé de tres projectes, dos arran d'una enquesta realitzada per l'Ajuntament el 1952, dels arquitectes Josep Maria Bosch i Gabriel Alomar, i un, encarregat pel mateix Ajuntament a Antoni Bonet el 1981, que mai no van ser duis a terme.

Però n'hi ha més. Finalment, una multinacional francesa i Crisiian Cirici han trencat el malefici. Malgrat haver-se carregat el Cafè Zúrich (encara que la feina dels interioristes és molt bona, no tornarà a ser el mateix}, el cinema Bergara i, en part, l'avinguda de la Uum i, a pesar de ser un edifici lleig, sobretot en la façana de la plaça Catalunya, és de • j M

aminant pel passeig de Gràcia, hom es pot adonar que algunes coses han canviat

suposar que la maledicció del solar no tindrà

H

respecte a la tardor passada, especialment si es baixa per l'esquerra, que sempre ha

continuïtat en la construcció. 0 si?

estat la vorera bona per als comerços. Dos locals que van obrir fa poc amb grans celebracions

Eí quart edifici maleït, en canvi, no és lleig en el seu aspecte exterior. Al contrari, ia faça-

han desaparegut: Virgin i el Fashion Cafè ja no hi són.

Diuen que el fracàs es deu al fet de no entendre els gustos dels consumidors barcelonins.

na de Can Jorba és de les més reeixides en el seu estil, a Barcelona. I

Però fixem-nos bé en un altre detall que tenien en coniú: tots dos eren en

mentre fou Can Jorba, no

edificis horribles. Especialment el que rendia més culte a la imatge, a una imatge sofisticada i suau. No entenc com Claudia Schiffer i les altres tops" van escollir un edifici tan tètric, sever i descomunal per posar el seu local.

De manera semblant, la imatge de passar per entre els baixos relleus de l'entrada del Virgin per anar a comprar música, de rock posem per exemple, fa una mica estrany.

Per tant, diguin el que diguin els experts en màrqueting, crec que part del fracàs d'aquests comerços fou a causa de l'arquitectura. És més, crec que

"Ha estat notí eia fa poc La recuperació de La monsana de la vergonya, molts anys pendent d'una reforma que no arribava mai"

aquests edificis són maleïts, no sé si per lletjos o és que ja van néixer lletjos per maleïts. Recordeu que, poc abans de tancar, el Fashion va causar una víctima mortal en despistar-se un conductor —diuen els diaris— amb les espectaculars fotogra-

fou maleït. Ho va començar a ser des que se li va canviar l'esquema d'entrades original. Com a conseqüència, Galerias Preciados va desaparèixer i va vendre l'edifici, però cap dels seus nous propietaris no va saber corregir l'error i també

L'INFORIUTM.

Telèfon direcle: 93 240 23 76 Fax: 93 240 23 64 E-mail: intormatlu@apabcn.es L'INFORMATIU digital: http://www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cartanà. Joan Gay. Lydia Perera, Ramon Puig i Jordi Marlel (versió digital) Direcció: Carles Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes. Josep Olivé. Xavier Oliva, Gabriela Schòn i Vicenç Fon! Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die, Chopo Disseny grallc: RGR Fotàlits: Imprès Autoediciú S.L Impressió: Romargraf Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèlon: 93 240 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/ Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57.

Fax: 93 240 23 64-E-mail: comerciaS@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5. 03021 Barcelona.

Tel. 93 240 20 60. Fax. 93 240 20 61 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic. Tel. 93 885 26 11 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6.

08240 Manresa. Tel. 93 872 97 99.

Vallès Oriental: Josep Pifiol, 8.

08400 Granollers. Tel. 93 S79 01 76 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18.

08221 Terrassa. Tel 93 780 11 10 JUNTA DE GOVERN: President: Bernat Ochoa Secretari: Xavier Bardají Comptadora: Carlota Aguado Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Albert López Iborra, Joan Ardèvol, Maria Teresa Serna i Xavier Cols Delegats: Osona: Bernat Noguera Bages Berguedà: Jaume Juanola Vallès Oriental: Frederic de Buen Vallès Occidental: Salvador Navarro Gerent Joan Gay

van fracassar. Finalment, quan els d'El Corte

fies de models que penjaven de les finestres. I el cartell de lloguer d'oficines encara hi és des

Inglés van comprar les restes de la desfeta i

que una immobiliària estrangera es va fer càrrec de l'edifici. Per cert que l'antiga propietària, la

van emprendre grans reformes a l'edifici, van

química Cross, va estar a punt de fer fallida poc abans.

ser més llestos i van restablir l'accés per la

Els criteris exposats en els articles signats sún d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU

H El noticiari

La reforma del Museu d'Història rep el premi Ciutat de Barcelona

a

l projecte de reforma del subsòl del Museu d'Història de la Ciutat, de Josep Llinàs, ha guanyat el Premi Ciutal de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme 1998 que atorga l'Ajuntament de Barcelona. El jurat ha valorat la forma en què un espai arquitectònic heterogeni i difícil ha sabut donar unitat i posar de relleu les restes de la ciutat antiga, recorregudes en Ja seva amplitud i diversitat a través d'un itinerari natural i precís. El jurat, integrat per Enric Sòria, Marina Salvador, Cristian Círici i Josep Lluís Mateo, ha destacat, especialment, l'hàbil resolució de l'accés públic vertical al subsòl, el desplegament del programa museogràfic, l'enllumenat del conjunt i la incorporació de les instal·lacions en l'espai existent.

En l'apartat d'Investigació Tecnològica, ha estat guardonat l'equip d'enginyeria electromagnètica i fotònica de la UPC per un treball sobre el disseny d'antenes per a telefonia mòbil, basades en tècniques fracials. Aquesta nova tecnologia permet la utilització de les antenes per a diferents freqüències, minimitzant així l'impacte visual sobre el paisatge urbà, ja que evita la necessitat de multiplicar la xarxa d'antenes urbanes, i aconseguint alhora un estalvi econòmic. Han estat patentades i es comercialitzen a diversos països del món.

El lliurament dels premis va tenir lloc el passat 11 de febrer al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. •

Rehabilitació

del Casal Català de l'Havana El Col- legi d'Aparelladors i la Universitat Politècnica dirigeixen els treballs El passat dia 3 de Febrer es va signar un conveni de patrocini de les obres de rehabilitació del Casal Català de l'Havana (Cuba) entre el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i l'empresa Iberdrola. L'acte va comptar amb la presència de Xavier Bardají, secretari del Col·legi, i Francesc Jordana, director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB).

La rehabilitació del Casal és una iniciativa promoguda pel Col·legi d'Aparelladors i l'Escola d'Arquitectura Tècnica, que va començar ja fa més de dos anys amb una fase de diagnosi i projecte, realitzada pel Servei Rehabilitació amb la col·laboració d'alguns dels participants en el II Taller de rehabilitació de Trinidad.

En base a aquest projecte, la Generalitat es va interessar per aquesta iniciativa i es va comprometre a trobar els trenta milions de pessetes, necessaris per tirar endavant les obres, en el conveni signat amb el Col·legi i la UPC, que n'assumiren la gestió i direcció dels treballs.

Les obres, iniciades ara (a un any, van seguir un ritme molt lent fins al passat desembre, però darrerament s'han reactivat amb el compromís d'acabar-les el proper juny. El conseller Xavier Trias,

en l'acte de signatura del conveni, va manifestar l'interès d'aquesta rehabilitació per refermar la presència catalana a Cuba com a veritable ambaixada del nostre país a l'illa caribenya. Així mateix, va comentar la voluntat del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, de viatjar a Cuba amb motiu de la inauguració de l'edifici, un cop hagi estat rehabilitat.

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99 I

El futur de L'Eixample a debat

B

'Auditori de Barcelona acollirà els dies 19 i 20 d'abril unes sessions de debat dedicades a l'Eixample sota el títol Els centres urbans a le portes del nou mil·lenni. L'Eixample, el ritme del futur.

Organitzat per Proeixample, es proposa analitzar-ne l'habitabilitat, l'arquitectura i l'urbanisme, els equipaments i l'activitat cultural, el comerç i el turime.

•

Convocats els premis de seguretat

a

l Consell General de l'Arquitectura Tècnica ha convocat la novena edició dels premis Caupolicàn de seguretat en la construcció 1998-1999. Es concediran tres premis d'un milió de pessetes cadascun en les modalitats Innovació i investigació, Divulgació i Iniciativa universitària. El terminí de presentació de les actuacions que opten als premis finalitza el 26 de març. Els professionals interessats poden demanar més informació al telèfon: 91 570 15 35, e-mail: consejotSarquítectura-tecnica.com. http:\\www.arquitecturatecnica.org I

L'INFORMATIU recupera la marca CAU | H i INFORMATIU surt amb una imatge re^ ^ H novada i incorpora a la seva capçalera la marca CAU. com a fórmula necessària per protegir la propietat de la marca, a l'espera d'altres futures utilitats. La maqueta anterior s'utilitzava des del juny de 1996, ara fa 50 números. El canvi afecta principalment els aspectes gràfics: tipografia més actual, més blancs, i major llibertat composiliva. Quant al contingut, es normalitzen les aportacions que s'han introduït en els darrers dos anys. Finalment, s'hi han incorporat apartats d'informació tècnica i comercial amb el suport publicitari de les empreses del sector. •

I PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

El noticiari

I 10

Ruta a Osona l ^ f l ins a H 1 d'abnl es pot visitar a f ^ | la salad'exposicionsde la Delegació d'Osona {Plaça Major. 6. Vic) la mostra Ruta Nexxia, que va ser exposada al novembre passat a Euro America Gaíleries de Nova York (EUA). Un projecte de treball en comú ha estimula) la creació arlíslica d'en Tiua Esteve Solà i d'en Miquel S. Vila en els últims dos anys. Ruta Nexxia és el resultat de la comunió d'idees d'aquests dos artistes plàstics. En la pinlura i l'escultura, tècniques emprades respectivament pels dos autors, cerquen les línies de complementarietat que els han de portar al descobriment d'uns nous conceptes de vida futura. •

ELs coordinadors de seguretat visiten les obres del Liceu

I n Is companys que han participat en ^ ^ H la IV edició del curs de coordinador de seguretat en construcció/perfil tècnic europeu van visitar les obres del Liceu com a classe pràctica. Et curs segueix el mateix model de formació de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), i el Politecnico di Milano (Itàlia).

La V edició va començar el 5 de març. •

Convocatòria Projectes de cooperació per a la concessió del 0,7%

del Col·legi f^M a Junta de Govern del Col·legi, H a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per a presentació de projectes de cooperació per (al de distribuir la partida del 0.7%.

Enguany, i de manera extraordinària la Junia de Govern lambé ha aprovat un ajul especial del 0.3% del pressupost general del 1999, per a aquells projecles que es destinin a tasques de reconstrucció en els països afectats per l'huracà Mitch.

Es poden presentar a la convocatòria lots els professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament. Els programes o projectes que es vulguin presentar a la convocatòria

hauran d'estar relacionats amb el sector de la construcció (habitatge, infraestructures, equipaments) o amb sectors afins (planejament terrítoriaí, tecnologia, formació tècnica, etc).

Les línies d'acció poden referir-se al projecte i/o direcció i control de les obres, o bé a programes de formació, transferència de tecnologies, etc. D'altra banda, el Col·legi donarà prioritat a aquells projectes que promoguin la implicació i participació de professionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment de la cooperació internacional per al desenvolupament i en les seves actuacions.

Finalment, es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local.

Per optar a la convocatòria, caldrà emplenar una fitxa-dossier de projectes que (robareu al Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi. El termini màxim de presentació d'aquestes fitxes de projecte es tancarà el 30 de maig d'enguany. •

informació Servei Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon: 93 240 23 66 (Mireia Ribera).

Visita al camp Nou Is companys del Bages i Berguedà van fer el passat febrer una visita a les instal·lacions del Camp Nou i van assistir a un dels partits oficials del Futbol Club Barcelona. Aquesta visita forma part de les activitats fetes amb motiu de la celebració del desè aniversari de la delegació. Alguns dels fills dels col·legiats es van fer una fotografia amb els components del primer equip del Barca. •

Serveis I

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

DIVERSOS

Exposicions Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de febrer Proper canvi: 15 de març

Enric Pena exposa al Col·legi I ^ H arquitecte tècnic Enric Pena ^ ^ ^ mostra la seva obra gràfica a la nova sala d'exposicions de la primera planta del Col·legi. L'exposició està formada per 20 peces fetes amb tècnica mixta (aquarel·la i tinta) i es pot visitar fins el 10 d'abril.

L'Inform@tiu electrònic Els col·legiats ja tenen a la seva disposició la versió digital de L'INFORMATIU que poden consultar per Internet dins de la pàgina web del Col·legi.

Adreça: http://www.apabcn.es

Nova guia de col·legiats 1999 El Consell de Col·legis de Catalunya prepara la nova guia de col·legiats que es publica anualment. Més informació: Marta Martín. Tel: 93 414 50 26.

Tramesa de L'INFORMATIU

Enric Pena Camarillas (nascut el 22-11-1964) Fins al 1966 manifesta una pintura espontània i personal.

A partir del 1969, la seva pintura busca l'espontaneïtat i la reflexió de l'entorn més personal. •

L'INFORMATIU comunica als seus lectors que continua buscant solucions per a aquelles poblacions que tenen problemes en la seva recepció. En ciutats com ara Sant Cugat del Vallès i Sabadell, se'ls ha decidit aplicar un tractament especial, a causa de les dificultats de repartiment per part de Correus, de manera que la gestió es realitza a través d'enviament privat. Demanem disculpes pels perjudicis que el retard en la rebuda de L'INFORMATIU pot provocar en algunes poblacions, i demanem als lectors que detectin problemes continuats en la seva recepció, ho facin saber a la redacció d'aquesta publicació: Elisenda Pucurull.Tel: 93 240 23 76. Fax: 93 240 23 64. E-mail: informatiu@apabcn.es.

Assemblea General Ordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legials segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dijous 8 d'abril, a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent: ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.

El carrer Bon Pastor serà peatonal I 3 H I carrer Bon Pastor, on s'ubíca ^ ^ B el Col·legi, serà per a vianants.

Quan finalitzin les obres de remodelació que es van iniciar a finals de febrer, el Col·legi disposarà d'un entorn urbà molt més adient que facilitarà la seva acció de presència ciutadana. L'obra culminarà

finalment la remodelació de la seu col·legial i la instal·lació a la façana del poema de Joan Brossa. Aquesta iniciativa ha merescut una atenció permanent per part de la junta de govern que presideix Bernat Ochoa. •

2. Informe del president.

3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressuposi d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1996, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1998, i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea General.

4. Proposla d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponen! a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 1998.

5. Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 1999.

6. Elecció, entre els col·legiats assistents, de la Junta electoral, formada per cinc membres, que intervindrà en les properes eleccions a càrrecs de Junta de Govern.

7. Torn obert de paraules.

Necrològiques Ens dol comunicar a tots col·legiats la defunció dels nostres companys: Carlos de la Fuente Oregul

Pol Pellicer i Lanas

col·legial núm. 1368 esdevinguda el 12 de febrer a 80 anys.

col·legiat núm. 1613, esdevinguda el 16 de febrer a 56 anys.

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, lins al 25 de març. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà. si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de rAssemblea El president

j PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

Serveis

h

I 12 Responsabilitat civil i prevenció del nsc

Col·locació defectuosa de paviments dp gres civil als tècnics.

Ara, vora els deu anys de vida. just al límit de la garantia decennal, es detecta un importan! increment de les reclamacions per mala col·locació de paviments. La manca d'experiència tècnica sobre un producte nou en la construcció passa factura amb un nombre elevat de reclamacions d'un cost econòmic alarmant. A tot això, cal afegir-hi el progressiu augment de pes propi dels sostres de formigó armat que tenen unes deformacions importants, del tot incompatibles tant amb aquests arició dels paviments de gres, que

sistemes de pavimentació i altres sub-

avui, tan comunament utilitzem, van

sistemes, com ara els envans de ceràmica.

suposar ara ja fa gairebé dues dècades, una

Un breu repàs de l'estudi de sinistralitat del

revolució al sector de la construcció, ja que

Col·legi entre 1987 i 1996 ens permet detec-

fins aleshores no es podien fabricar peces

tar que un 10% de les reclamacions se centra

d'unes mides lan considerables. Les grans

en els paviments, i que en un 6% dels casos

propietats del gres, resistent als impactes, la

ens referim a lesions derivades de la mala

seva duresa superlicial i la seva gran

col·locació de paviments prims de gres. És

resistència als productes químics, han fet que

fàcil determinar que el cost de reparació, en

la seva utilització hagi proliferat molt la utilització en els darrers anys.

Ara fa 10 anys, va començar a ser molt

molts casos se situa ràpidament per sobre de les 7.000 PTA'm'ja que cal demolir el paviment existent i enretirar runes, refer la base amb

habitual col·locar paviments de gres amb pe-

materials adequats i tornar a col·locar les pe-

ces grans (30 i 40 cm) en les noves

ces adequadament, i després, cal refer els

promocions immobiliàries. La manca d'ex-

sòcols i tornar a pintar les parets o haver de

periència inicial, així com el desconeixement

refer instal·lacions.

de les particularitats d'aquest material ha

Fent una mirada enrere es pot constalar

portal a col·locar aquests paviments de for-

com, ara ía deu anys, la majoria de projectistes

ma poc adequada, fet que ha propiciat l'aparició

tractava de forma poc previnguda el sistema

de lesions de molta consideració i cost

de col·locació dels paviments de gres, fet que

econòmic amb reclamacions de responsabilitat

ha demostrat, amb el temps, que existia un

Recomanacions tècniques, jurídiquesi professionals Abans de començar les obres • Cal llegir les prescripcions del projecte pel que fa a la col·locació dels paviments prims, les qualitats dels materials, gruixos de capes i composició de morters i, en cas de detectar alguna anomalia comunicar-ho a l'autor del projecte.

• Comprovar la relació cantell/ llum dels sostres que figura en el projecte per tal de preveure i evitar situacions més desfavorables a U24, ja que poden actuar negativament i produir deformacions excessives del sostre i problemes futurs en el paviment.

• Demanar per escrit les prescripcions relatives al sistema de col·locació que recomana el fabricant, per tal de delimitar possibles responsabilitats futures.

Durant les obres La col·locació de paviments de gres ha de ser feia sobre una capa prèvia d'anivella-

cíó de morter de ciment, utilitzant ciment cola com a material d'unió, ja que la seva porositat és gairebé nul·la.

• Cal evitar sempre l'ús de les capes de sorra com a material per a la base de suport o per a l'anivellació prèvia dels sostres, o per aconseguir les coles d'acabat necessàries.

• Cal llegir atentament les prescripcions de col·locació de cada fabricant, i en cas de no existir en els catàlegs, demanar-tes per escrit, sobretot pel que fa a la disposició i mides de juntures i els materials per adherir-ies.

• És molt important evitar que durant el procés de les obres s'oblidi la transcendència dels paviments i es deixi en mans de l'usuari la compra i col·locació de tes peces per abaratir costos, sense deixar constància dels fels en el Llibre d'ordres, amb la signatura del client en conformitat.

• Prohibir l'entrada a l'obra de paviments que tinguin una procedència dubtosa i no gaudeixin de documents acreditatius o certificats de qualitat.

•

EU pwimeim de gres bufats són foptuià méi hatítwl ijquest ïinfatri

desconeixement de Ea bona praxi per garantirne la correcta col·locació. Fenl un breu recordatori de plecs de condicions i llistats d'amidaments i pressupostos ens trobem amb frases com; "Se colocarà pavimento de gres de 30 x 30 cm de color a elegir", i no es deia res del material d'agafament; o bé: "Se colocarà pavimento de gres a elegir com mortero de c.p. sobre lecho de arena...".

Anant al si de la qüestió, la lesió habitual que es detecta en aquest tipus de paviment es deriva d'un sistema de col·locació inadequat, que s'hereda de la tradició constructiva pròpia de la col·locació d'altres paviments gruixuts, com és el cas dels terratzos o les peces de morter hidràulic, o d'altres paviments prims de ceràmica fina.

Recomanacions pera l'emissió d'informes en període decennal

Ens referim al sistema de col·locació amb una capa prèvia de sorra, sobre la qual es col·loca directament el morter de ciment o de calç, i tot seguit, la peça de gres. La manca d'adherència lísica entre la peça de gres i els morters convencionals per la gairebé nul·la porositat del gres ha let comprendre que la millor forma d'enganxar-lo era amb ciment cola sobre una capa dura i estable de morter, i no pas sobre un simple coixí d'arena. A aquests efectes, l'any 1991. la OCT del Col·legi d'Arquitectes va llençar una col·lecció de fitxes, en què, concretament la núm.1 parlava d'aquests tipus de lesions, tol prevenint als projectistes de la bona manera de col·locar aquests paviments, en el futur.

La lesió més comuna en aquests elements comporta l'aparició de bombaments i en molts

quen, etc. i puguin deixar entreveure la combinació d'altres causes en els bombaments i trencaments de les peces de paviment, i no solament el sistema de col·locació.

• És important haver observat amb atenció els continguts del projecte i clarificar quines definicions hi ha al voltant del tipus de paviment, juntures, col·locació i condicions deplaneltat.

Tots aquells tècnics als quals els toca dictaminar sobre lesions en paviments, haurien de sensibilitzar-se per determinar de la forma més precisa possible les hipòtesis de causes més probables, sense descartar els efectes combinats, per tal d'evitar futures imputacions de responsabilitat que no tinguin objectivitat, o que • En els informes, cal determinar l'abast obviïn temes cabdals i que, moltes vega- de les lesions dels pisos o de l'edifici que des, no tenen res a veure amb el sistema és objecte de l'informe en relació amb la de col·locació. superfície total dels paviments per tal • Cal comprovar llums i deformació de d'acotar l'extensiódel problema. sostres. És important veure les fitxes • Pel que fa a la determinació dels costos d'autorització d'ús i fer els recàlculs ne- de reparació, cal trobar la solució tècnica cessaris per comprovar si les fletxes són adequada amb una qualitat de paviment superiors a les admissibles, atenent les similar a l'original. Per això és molt imporcaracterístiques dels sostres i normatitant determinar i definir correctament en ves vigents en cada època. un llistat d'amídaments les partides ne- Cal constatar si, en elements divisoris, cessàries amb la màxima claredat es manifesten efectes directes de la fle- possible.

• xió dets sotres com ara esquerdes al guix, o bé en envans, amb portes que no tan-

SERVEI R E S P O N S A B I L I T A T

CIVIL

Serveis

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

13

Què preveu la normativa?

RECOMANABLE

PROBLEMES HABITUALS A

A vegades, molt inferior a L/24.

Casos de L/32 i L/36 localitzats.

B

Gruixos d'arena que a vegades arriben a ser de 6-8 cm.

C

Morters de calç molt pobres. Gairebé es desfan amb els dits.

D

Morters de ciment molt rics, amb molta retracció.

Morters de ciment molt pobres, que es desfan amb els dits.

E

Rajoles de gres de 5 a 8 mm de gruix.

Moltes vegades col·locades a la valenciana o a l'estesa.

casos, el trencament generalitzat de peces, amb l'aparició d'estranyes fissures en diferents sentils i direccions. La causa del trencament quan es separen del seu suport, cal buscar-la en la fragilitat de les peces de gres, de pocs mil·límetres de gruix (5-7 mm), en comparació amb altres paviments, com ara el terratzo, de 40-50 mm).

La flexió excessiva del sostre, els moviments de la base de suport, les retraccions de la capa d'anivellació o del morter d'agafament, les dilatacions tèrmiques del paviment, la manca de juntures o la incorrecta preparació del suport provoquen el

í

deslligament del paviment del seu suport i això condemna els paviments prims de gres al seu trencament en aparèixer esforços de flexió a les peces.

Aquest error, massa sovint entès com d'execució, ha provocat sentències i sentències desfavorables per a l'arquitecte tècnic, gairebé mai solidàries, amb condemnes d'elevats imports econòmics i el progressiu efecte d'increment de la responsabilitat única per allò, ja gairebé popularitzat que el experto en materíales es el aparejador, o la función del aparejador es la del control de los matèriales y de la correcta ejecución de la obra.

En realitat, cal assumir des de totes les païts implicades que, en aquesta problemàtica, s'interrelacionen temes tan importants i cabdals com la deformació dels sostres o el sistema de col·locació i la mida de les juntures, que caldria haver delimitat en la fase de projecte.

Allò de l'experiència és la mare de la ciència", ens demostra que, en construcció, ['experimentació a la lleugera de certs materials comporta efectes secundaris a llarg termini. Estem doncs, davant el moment de reflexionar què cal exigir de totes aquelles noves tècniques i materials que s'incorporen a les obres sense una experiència prèvia que avali !a bona col·locació, els mètodes més òptims i les incompatibilitats amb altres subsislemes. •

Al nostre país no tenim cap normativa de compliment obligat que reguli la col·locació de paviments ceràmics. Tampoc no estan regulats els requisits mínims que han de complir les rajoles ni els criteris de la seva recepció en obra.

En conseqüència, les úniques disposicions d'aplicació obligatòria seran per a cada obra les que figurin al corresponent plec de condicions. Però en moltes ocasions aquest plec no especifica ni les qualitats dels materials ni les condicions de posada enobra. Algunes vegadestambé hi trobem criteris desfasats queprovenendelasimple còpiad'antics plecs de condicions, ique no són els adequats per a l'obra que estem dirigint. En qualsevol cas, el tècnic director de l'obra nodeixadeser el responsable de la sevacorrecta execució i, per tant, haurà de documenlar-se per tal que l'obra es realitzi segons les "normes de construcció conrrecta". Aquestes no estan escrites enlloc, però podem considerar que són les que figurenen

recomanacions tècniques publicades per organismes del sector de la construcció, en llibres, artidesde revista, normes UNE, elc.

Tanmateix, no totes les patologies són produïdes per una incorrecta execució del paviment. El problema moltes vegades ve des del projecte: la incompatibilitat entre el sistema constructiu de l'esímcturai el tipus de pavimentació. Unes lletxes excessives delssostrespodenproduiresquerdesenun paviment excessivament rígid i prim. I en aquest sentit sí que tenim normatives de compliment obligat que ens limiten la defor-.. macions dels sostres: l'EF-96 i la Instrucció de[Formigó(i'EH-91ól1EHE).Sis*arribaala conclusióqueiesesquerdesd'unpaviment són degudes a una fletxa excessiva del sostre, i aquesta fletxa és superior a la que limita la normativa, podrem atribuir la patologia a un error de projecte i no de posada en obra. Això derivarà en una responsabilitat del tècnic autor del projecte i no del tècnic responsable de lexecuaó de l'obra.

•

Bibliografia Llibres i CD-Rom PROPSTER, Hans. Lesiones de solados y alicatados: causas y reparación. 1 1 ed.

Barcelona: CEAC, DL 1983.2 v.

COL·LEGI D'ARQUITECTES. "Col·locació de pavi-ments prims OCT Informa", Barcelona, 1991, mim. 1.

INSTITUTO DE TECNOLOGIA CERÀMICA. Colocacíón de pavimentos y revestímientos cera micos. Castelíón: AICE.1993.319p.

INSTITUTO DE PROMOCIÓN DE CERÀMICA; GENERALITAT VALENCIANA. Guia electrònica de la tecnologia de colocación de baldosas ceràmicas. Versión 1.0.

Castelló: el instituto, 1998 (CD-ROM) Articles de revista CARRANZA.T. "Colocación de pavimentos de gres" Alzaóa, núm. 48 (enero-tebrero1997);p:28-31.

DUFOUR, J. "Phatologie des revélements de sol. Les progrés et les ínsuffisances" Sycodés Inlormations, num. 22 (janvierfévrier 1994), p. 53-55.

FARHl, E. 'Revétemenls de sols scellés.

Du Noveau!' Sycodés Informations, núm.

16 ü'anvier-février 1993).

GABINETE TÉCNICO. COAAT de la Rioja.

"Fallos en revestim ientos ceràmicos" £/ Boletín. (noviembre-diciembre 1996); p: 312.

HANN, F. "Desordres de revétement de sol. Soulèvement de carrelages" Sycodés ínformations, núm. 33 (janvíer -février 1997), p. 51-54.

KLEIN, B. 'Phalologies des carrelages.

Inflexíon de la surface du revétement accompagné ou non de sa fisuration" Sycodés Informations, núm. 10 {juin-juilletaoüt 1991), p. 33-37.

SAEZ DE TEJADA, p. "Defectos y patologia de revestimientos'4/zada, núm. 8 (juIio-agosto1989).

"Una clasificación funcional de los pavimentos y revestímientos ceràmicos". Azulejo, núm. 27 (3er Trimestre 1998), p. 7692.

Normativa francesa DTU52.1 Revétements de sol scellés.

Aquesta bibliografia és consultable al Centre de Documentació Josep Renart.

Línia directa amb els tècnics 1. Elt prepara t t i m s : • Dlsfunclons en sistemes de calefacció radiant per aigua. • Lesions derivades de l'excessiva deformació dels sostres. Podeu aportar [nformes. fotografies o qualsevol allre matèria! relacionat amb aquests temes.

2. R · t l · x i o n · • ! voltant d«...

T'ha perjudica! mal un informe tècnic tendenciós?

Contesteu SÍ o NO i afegiu-hi els comentaris que cregueu convenients.

3. Parfllant «I risc El Departament de Prevenció la una crida a la col·laboració dels professionals per taJ d'obrir uncanalde diàleg sobre aquells lemes que poden generar una alerta tècnica.

I PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

Serveis

ICENTRE

DE

DOCUMENTACIÓ

JOSEP

REN

ART

Et Centre respon

Nou decret dyhabitabih*tat B D | Is requisits mínims d'habitaH M bilitat que han de complir els edificis d'habitatges han estat regulats des del setembre del 1996 pel decrets 274/1995, d'11 de juliol, i 314/1996, de 17 de setembre. En relació amb els mínims d'habitabílitat per a habitatges usats, al Servei Normativa hem anat rebent consultes molt variades sobre els criteris d'interpretació de la normativa. Però en el cas d'habitatges nous hi ha hagut un lema que ha destacat per sobre dels altres: en quins casos és obligatòria la col·locació de dos ascensors?

Segons els decrets esmentats és obligatòria la col·locació de dos ascensors quan es compleixin qualsevol d'aquests tres supòsits: ° 1. Que el recorregut d'accés que uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de 6 o més plantes. 2. Que el recorregut d'accés que uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de més de 21 metres. 3. Quan en una caixa d'escala d'un edifici hi hagi més de 24 habitatges per sobre o sota de la planta d'accés.»

L'aplicació estricta d'aquesta normativa portava a unes situacions d'exigències excessives i de dubtes per part dels tècnics.

Així, a lall d'exemple, un edifici de sis

habüages amb un habitatge per planta necessitaria dos ascensors.

Aquest problema queda ara resolt amb l'aprovació del Decret 281999,de 9 de febrer, sobre requisits mínims d'habltabllítat en els edificis. Aquest nou decret refon en un sol text normatiu el contingut dels dos decrets anteriors i, com a novetal fonamental, estableix un nou criteri en relació amb l'obligatorietat de col·locar dos ascensors: s'hauran de complir alhora aquests supòsits: «1. Que el recorregut d'accés que uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui

pujar o baixar un desnivell de 6 o més plantes. 2. Que en la mateixa caixa d'escala hi hagi 24 o més habitatges per sobre o sota de la planta d'accés.»

En el nou Decret s'observen altres petites diferències respecte de la normativa anterior, que afecten només els habitatges de nova construcció (s'inclouen aquí també els creats per reconversió d'antiga edificació i els resultants d'una gran rehabilitació). En resumim a continuació les principals: La nova legislació no ha incorpora! cap modificació en la normativa que regula ets requisits mínims dels habitatges usats, que Normativa anterior

Construcció en relació a la seguretat en cas d'incendi.

Número mínim d'endolls.

Instal·lacions de telecomunicacions.

Jeiús Fernéndez Servei Normativa. E-mail: sit (Sapabcn.es Decret 2 8 / 1 9 9 9 0.28m

Estesa dels graons de les escales d'accès als habitatges.

Unia de pas dels graons de les escales d'accès

és la que consultem per a la redacció de certificats de segona ocupació. En aquest sentit, cal recordar que el Document a l'Abast número 17.1 "Certificat dhabitabilitat de l'habitatge usat" ja incorpora el text del nou Decret. Aquest text complet ja ha estat incorporat a la base de dades Construdoc Legislació, consultable per Internet a l'adreça www.apabcn.es/renart. El Decret 28/1999 deroga els dos anteriors i ha entrat en vigor el 17 de febrer d'aquest any. I

0.27m. mesurada a O.lOm de la línia interior del passamà.

Estar protegida en cas d'incendi.

0.28m. mesurada a 0,50m de la Unia del passamà.

Ser accessible als serveis de bombers I estar prot e i ü a conlra 0 incendis.

Tenir dos endolls a la sala. un a les habilacions i Tenir dos endolls a la sala i a les habitacions, un a la Ires a la sala que contingui l'equip de cuina. cambra higiènica i tres a la peça que conüngui l'equip de cuina.

Instal·lació de telefonia amb una presa, com a mínim. Una instal·lació d'antena de televisió i Tenir instal·lada o admetre directament les ràdio, amb una presa com a mínim. instal·lacions d'un equip de telecomunicacions de manera que els habitatges puguin disposar duna instal·lació de telefonia amb una presa com a minim, i una Instal·lació d'antena de televisió i ràdio, amb una presa.

ULTIMES DISPOSICIONS LEGALS INCORPORADES A CONSTRUDOC LEGISLACIÓ

Resolució de 12 de gener de 1999, del Departament de Justícia (DOGC núm. 2812,25/01/

Àmbit estatal

• Se modifican parcialmente los requísitos que figuran en el anexo del Real Decreto 2 5 3 1 /

• Se aprueba la Instnjcción de Hormïgón Estructural (EHE)\

1985, de 18 de diciembfe, referentes a las especificaciones técnicas de los recubrimientos

Rea) Decreto 2661/1998, d e l í de diciembre, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 11,13/01/1999)

galvanizados en caiiente sobre productos, piezas y artículos diversos construidos o fabrica-

• Se modifican las instruccionestécnicascomplementarias MI-IF-002, MI-IF-004y MMF-009del

dos con acero u otros materiales férreos.

Reglamento de Seguridad para Plantas e Instalaciones Frigorificas.

Orden de 13 de enero de 1999, del Ministerio de Indústria y Energia (BOE núm. 24,28/01/1999}

Orden de 23 de diciembre oe 1998, del Ministerio de Industriay Energia (BOE núm. 10,12/01/1999)

• S'aprova i es fa pública la part específica del temari de les proves selectives per a l'accés al cos

1999}

• Convenio de colaboración entre la Consejeria de Política Territorial y Obras Públicas de la

de titulats superiors de la Generalitat, arquitectes, arxivers, enginyers industrials, enginyers de

Comunidad Autònoma de Cataluria y el Ministerio de Fomento sobre actuaciones de vfvienda y

mines, planificació lingüística, psicòlegs i químics, i al cos de diplomats de la Generalitat, arquitectes

suelo (Plande Vivienda 1998-2001).

tècnics, assistents socials, bibliotecaris i enginyers tècnics agrícoles.

Resoluciòn de 17 de diciembre de 1998, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 13,15/01/1999)

Resolució de 22 de gener de 1999, de ia Presidència de la Generalitat {DOGC núm. 2821,05/02/1999)

• Se dispone la publicación del catalogo europeo de residuos (CER), aprobado mediante la Deci-

• Requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges.

sión 94/3/CE, de la Comisión, de 20 de diciembre de 1993.

Decret 28/1999, de 9 de febrer, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC

Resoluciòn de 17 de noviembre de 1998, del Ministerio de Medio Ambiente (BOE núm. 7,08/01/1999}

núm. 2828,16-02/1999) • Gestió dels residus sanitaris.

Àmbit autonòmic (Catalunya) • Procediment d'actuació de tes empreses instal·ladores, de les entitats d'inspecció i control i dels titulars, amb relació ais parcs d'emmagatzematge de líquids petrolífers i a !es instal.iacions fixes per a la distribució al detall de carburants i combustibles petrolífers en instal·lacions de venda al públic.

Ordre de 16de desembre de 1998, del Departament d'Indústria, Comerç iTurisme {DOGC NÚM. núm. 2800,07/01/1999) • Comercialització i venda de pa.

Decret 333/1998, de 24 de desembre, de! Departament d'Indústria, Comerç iTurisme (DOGC núm.

Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 2828,16/02/ 1999) • Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona.

Acord de 27 de novembre de 1998, del Consell Plenari (BOP núm. 13,15/01 /1999) - Ordenança de circulació de vianants i de vehicles.

A c o r d d e 2 7 d e n o v e m b r e d e 1998, del Consell Plenari (BOP núm. 13,15/01/1999} Manresa • Ordenança municipal sobre aparcaments.

Acord de 21 de desembre de 1998. del Ple de l'Ajuniament (BOP núm. 35,10/02/1999)

2798,04/01/1999) Terrassa Barcelona

• Reglament dels mercats municipals de Terrassa.

• Modificació dels Estatuts del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona.

Acord de 29 de desembre de 1998, dei Ple de l'Ajuntament {BOP núm. 76,22/01/1999)

Demandes I

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

MERCAT DE TREBALL

15

Demandes rebudes al Servei Promodó i Mercat de Treball Constructora a Sant Andreu de la Barca cap d'obra

Promotora i estudi d'arquitectura coordmador/ad'obres

Currie&Brown arquitecte/a tècnic/a

Centre de telecomunicacions de la Generalitat coordinador/ad'obres

Empresa comercial arquitecte/atècníc/a

per al seguiment d'obres, pressupostos, control del persona), rendiments i producció. perfil Imprescindible experiència minima tf 1 any en l'execució d'obres. Edat màxima 27 anys. Irnpresondble carnet de conduir i vehicle propi ja que haurà de desplaçar-se segons les obres. s'ofereix Jornada oficial. Lloc de treball. Sant Andreu de la Barca. Contracte laboral, óe 3 mesos a 3 anys. Període de prova de 3 mesos. Sou negociable.

Incorporació immediata.

Els interessats poseu-vos en contacte amb Raimundo Pérez.

Tel: 93 653 44 72.

per al seguiment, gestió, planificació i direcció facultativa de l'obra. perfil Convenient experiència mfnimade 2 anys com a cap d'obra o coordinador/a. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal o contracte laboral (a negociar) indefinit Sou 4.000.000- PTA brut/anual negociable més incentius. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

Interessats enviar currículum i carta manuscrita a: DELTA ASESORES C/ Capitàn Arenas, 25, ppal.

08034 Barcelona

per al control de costos, mesuraments, tracte amb industrials i eleaboració d'estimacions de projectes. perfil

per ai seguiment i gestió d'obres de reforma, ampliació i nova implantació d'estacions repetidores i torres de telecomunicacions. perfil

per al control de les obres, assessorament a dients dels productes, visites a arquitectes i estudisde plànols. perfil

De2 a3anys d'experiència en control decostos. Preferible amb coneixementsd'anglès. s'ofereix Dedicació setmanal a acordar. Relació iiberai. sar-se en contacte amb Rafael Castillo. Tel: 93 487 43 01.

Empresa constructora a Vilafranca del Penedès arquitecte/atècnic/a perfil Experiència d'1 a 3 anys. Informàtica.

Coneixements en costos, pressupostos i amídaments. s'ofereix Lloc de Ireball a Vilafranca del Penedès, amb incorporació ímmet (horària convenir).

Retribució a convenir.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: José Maria, tel: 670 387 212.

Serveis per al professional Sofereixenserveisd'aixecamenls d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions, serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives. Projectes de telecomunicacions. També es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

JosepM. Telèfon: 93*520789

S'ofereix estudi de delineació-CAO per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció.

Experiència i preus econòmics.

Telébn: 9341S1639 Fax: 932374901

perfil Imprescindible entre 2 i 5 anys d'experiència en direcció, gestió, coordinació i seguiment dels projectes. Edat entre 25 i 40 anys.

Idioma anglès nivell intermeóiate.

Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi ja que haurà de viatjar per Espanya. s'ofereix (Joc de treball. Sant Cugat del Vallès.

Jornada oficial. Contracte laboral de 3 anys prorrogables. Prova de 6 mesos.

Sou: 4 - 5.000.000,- PTA brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata.

Contacteu amb Servei de Promoció i Mercat de Treball. Tel. 93 240 23 58 Fax: 93 240 23 59.

Jornada completa. Relació liberal cf1 any prorrogable. Periode de prova de 30dies.Sou:3.465.000 PTA brut anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Josep M. Clavera. Tel: 93 484 20 09.

Jornada oficial. Contracte laboral.

Periode de prova de 3 mesos. Sou negociable més comissions. Incorporació immediata Interessats poseu-vos en contacte amb: Maderas Arpa. Tel: 93 223 27 92 Fax: 93 223 01 47

Ajuntament de Castellar del Vallès coordinador/a de seguretat

Informació ofertes de treball

per a la realització d'estudis de seguretat i salut i seguiment de !a seguretat de les obres en curs, tant municipals com subcontractades. perfil Proiessional lliberal, preferiblement amb experiència i/o formació de coordinador de seguretat.

Les persones interessades poden presentar-se a l'Ajuntament a recollir les dades de les obres per presentar ofertes. Ajuntament de Castellar del Vallès, Jordi Llobet.

Tel: 93 714 40 40.

Servei de Promodó i Mercat de Treball Tercera planta del Col·legi

Serveis per a taxadors

Despatx a compartir

Serveis tècnics d'arquitectura

Delineant amb experiència en el sector

Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil.

Aportem una experiència de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 pessetes. informació Telèfon: 934161639 Fax: 932374901

Arquitecte amb despatx al Maresme el compartiria amb arquitecte tècnic. El despatx està pro vist de sala privada,de sala de reunions i secretaria, comunes.

Informació Telèfon: 93 555 60 89

S'ofereixen serveis tècnics d'arquitectura, d'edició de documentació escrita i .gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TresDCAD Telèfort:93 879 65 61

S'ofereix delineant especialitzada en c o n s t r u c c i ó , amb molta experiència en el sector, i amb experiència en Autocad v. 14, per treballar en despatx.

Eva Parra Telèfons:6t7320290

Topògraf Delineació de plànols

Immobiliària de Sant Cugat del Vallès 2 directors/es de projecte

No cal experiència. Formació a càrrec de l'empresa. Edat, entre 23 í 30 anys.

Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi per a desplaçaments puntuals de curta durada per controlar els diferents muntatges. s'ofereix

Convenient entre i i2anys d'experiència en treball i gestió a peu d'obra i en càlcul d'estructures metàl·liques.

Edat, entre 25 i 30 anys. idioma català Carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix

S'olereix per a treballs de mesuraments. aixecaments, impiementació de projectes, replanteigs d'obres i cúbicacions. Utilitzem sistemes informatitzats.

A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa.

J. Costa Telèfon: 932654004

Enginyers de Telecomunicacions Projectes d'infraeslructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pei Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeria Tesis SL Gran Via de les Corts Catalanes .1176 Barcelona Telèfons:

932783011 Fa*:

933136340 932780765

Ajudant de topografia Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render.

Octavi Telèfon: 93 213 92 36

Amb experiència de 3 anys en el sector, s'ofereix per adespatx o per obra. Disponibilitat, tot el dia i vehicle propi.

Cfisliàn Jorúàn Telèfon: 93 734 05 81

Col·legials I estudiants: 1.000 PTA

No col·legiats: 2.000 PTA

Activitats

I PRIMERAQUlNZENAMAflÇ»

FORMACIÓ

Edificació i instal·lacions Mur cortina: sistemes de muntatge, posada en obra, control i normativa Curs. del 19 d'abril al 3 de maig presentació El curs versarà sobre el mur cortina com a solució constructiva que resulta de la suma de diferents elements. Per això, s'inadírà en tols els seus aspectes, no tan sols de muntatge en l'obra, sinó de concepte quant a la definició, càlcul i fabricació.

Altres objectius del curs són l'anàlisi del muntatge en l'obra com un procés de gestió amb una metodologia iniciada des del projecte, i donar a conèixer els nous productes i la seva tecnologia pròpia. Finalment, es vol analitzar els conceptes per poder realitzar i exigir els controls de qualitat corresponents, abans, dates

Es lliurarà a tots els assistents la documentació del curs.

durant i després de les obres. responsable acadèmic Agustí Bulbena coordinador

• EtvidreenelmurcortinaMaseva correcta elecció i prestacions A càrrec d'Agustí Bulbena.

Responsable de BB Vidre i Arquitectura.

Horacio Espeche

Dies 19, 21, 26 i 28 d'abril i 3 de maig, els dilluns i dimecres, de 16.30 a 20.30 hores. preu matrícula: 45.000 PTA preu col·legiats: 40.000 PTA

Dilluns, 19 d'abril • Història de! mur cortina. i Diferents classificacions del mur cortina: segons tipus, solució, funció, materials.

A càrrec d'Agustí Bulbena.

Arquitecte. Responsable de BB Vidre i Arquitectura.

Dimecres, 21 d'abril t El vidre en el mur cortina: generalitats i tipus.

Dilluns, 26 d'abril • La fabricació del mur cortina: sistemes de muntatge i patologies.

• La posada en obra: organització i patologies.

A càrrec de Jean Laguna. Enginyer industrial. Director Tècnic TECHNAL Ibérica.

Dimecres, 28 d'abril • Criteris de càlcut condicionants preexistents inicials.

• Aplicacions i sistemes. Consideracions particulars de càlcul A càrrec de Francesc Arbós.

Enginyer industrial. Dir. Construccions Metàl·liques Bellapart.

Dilluns, 3 de maig • Normativa i control de qualitat aplicable ai mur cortina. Des-

envolupament de la norma espanyola i/o europea.

A càrrec d'Asier Maiztegi.

Enginyer Tècnic industrial. Responsable Departament Construcció de CIDEMCO (Centro de Investigación Tecnològica}.

• Introducció al comportament acústic del mur cortina.

A càrrec de Miguel Mateos.

Enginyer Tècnic de Telecomunicacions. Tècnic del Departament Construcció de CIDEMCO (Centro de Investigación Tecnològica).

• El mur cortina davant el repte europeu de l'estalvi energètic.

A càrrec d'Asier Maiztegi.

Enginyer Tècnic industrial. Responsable Departament Construcció de CIDEMCO (Centro de Investigación Tecnològica).

Rehabilitació i manteniment Tècniques d'aixecament d'edificis i simbologia de representació Curs, del 8 d'abril al 6 de maig Professors: Felipe Buil, Santiago Canosa, Lluís Villanueva i Josep Bertran Responsables acadèmics: Xavier Casanovas i Felipe Buil Dates: del 8 d'abril al 6 de maig Preu matrícula: 42.000 PTA Preu col·legiat: 35.000 PTA

presentació Tota rehabilitació d'un edifici comença pel seu estudi i diagnosi. És en aquesta etapa quan cal fer una recollida exhaustiva de dades sobre les característiques constructives i l'evolució històrica, en la localització de símptomes i lesions, ï en el reconeixement d'altres aspectes estructurals o d'acabats que siguin d'interès. Recollir i mostrar tota la informació que i'edifici ens aporta requereix d'un document bàsic, la seva representació gràfica.

Darrerament, les tècniques d'aixecament han evolucionat cap a un augment de la precisió i !a rapidesa en la presa de dades. Des de les tècniques tradicionals de presa de dades fins a l'aplicació de la topografia i fa fotogrametria, són molles les formes i variants que

podem aplicar en cada cas en concret. Tot plegat, ha fet que l'aixecament d'edificis hagi esdevingut una veritable disciplina, en la qual la majoria de professionals pateixen d'una base pràctica poc sòlida i d'un desconeixement de les diferents tècniques a l'abast.

L'objectiu fonamental del curs és apropar, des d'un punt de vista pràctic, totes aquestes metodologies de treball i mostrar les possibilitats d'aplicació de cadascuna de les tècniques d'aixecament que tenim al nostre abast. També s'hi tractaran les diferents possibilitats de representació gràfica del patrimoni construït, entès com un llenguatge comú i necessari per desenvolupar ets treballs de documentació, diagnosi i projecte dels edificis estudiats.

Dijous 8 d'abril de 16 a 20 h Introducció històrica a les tècniques.

• Tècniques d'aixecament.

• Característiques i possibilitats.

• Eines i instruments, • Ei sistema manual.

Dijous 15d'abrilde 16a20h • Les tècniques topogràfiques.

• Les tècniques fotogramètriques.

• Metodologia de treball.

• Simbologia de representació.

Dijous 22 d'abril de 16 a 20 h • Pràctiques de topografia.

• Pràctiques de fotogrametria.

Dijous 29 d'abril de 16a20h.

• La pràctica de l'aixecament manual.

• La combinació de tots els sistemes.

Exemples pràctics d'aixecaments i representació.

Obertura de forats en obres menors Cas pràctic, del 15 al 24 de març, a Granollers professor: Carles Olivé dates: del 15 al 24 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. lloc: Delegació del Vallès Oriental Tel: 93 879 01 76 Preu matricula: 18.000 PTA Preu col·legiat: 12.000 PTA

• Interpretació de l'estat de càrregues • Càlculs senzills • Procediments constructius/

Executor material • Detalls constructius • Mesures de seguretat de l'edifici • Seguretat i salut laboral Casos pràctics • La viabilitat tècnica • La viabilitat administrativa • Criteris tècnics a destacar • La documentació tècnica • Eines • Tramitació administrativa • Pautes de seguiment i control

Criteris per preparar informes Cas pràctic, 12 d'abril presentació S'ensenyarà a través de casos pràctics, les pautes i processos per elaborar els diferents tipus de documents. professor: Pere Casademont dates: 12 d'abril, dilluns, de 16.30a 21 hores. preu matricula:6.000 PTA preu col·legiat: 4.500 PTA

• Definició dels documents tipus, utilitats, similituds i diferències. t Informes. Peritatge. Dictamen.

• Cerliíicats: final d'obra. habitabiNtat, solidesa, antiguitat, altres.

• Estructura dels documents tipus, models i exemples.

• Criteris formals i de redacció.

Projectes d'enderroc i desconstrucció Cas pràctic.del 15 al 29 de març professors Manel Algueró i Oscar Caudet, enginyer de mines, ambdós de l'empresa Control Demeter

dates: del 15 al 29 de març, els dilluns, de 16-30 a 21 h.

Preu matrícula: 27.000 PTA Preu col·legiat: 18.000 PTA

INFORMATIU

L'Informatiu Número 140

Joan Brossa

Primera quinzena, març 1999

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Poema visual per a una

façana D

os dies abans de finalitzar 1998, Barcelona perdia un dels seus personatges més entranyables per la seva manera de ser, per la seva humanitat, per l'aportació poètica a les possibilitats il·limitades d'una llengua, la catalana, i per la capacitat de transmetre un interès per la cultura urbana.

El juny del 1993 s"inaugurava el Poema visual per a una façana, que Brossa va concebre expressament per afegir un element de personalitat i de color a l'edifici del Col·legi. El Poema juga amb la disposició de les cinquanta lletres que conformen el nom de "Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona", i es

culmina amb un llagost d'acer ideat per Brossa i plasmat pel pintor i dissenyador Josep PlaNarbona.

L'INFORMATIU ha recollit algunes de les imatges inèdites fins ara que mostren el procés de preparació i d'instal·lació del poema en aquestes separata especial que hem preparat com a recordatori i homenatge al poeta.

Joan Brossa pertany definitivament al paisatge urbà barceloní.

La satisfacció de la intervenció brossiana a la façana del Col·legi va ser mútua. Brossa expressava el seu record en el poema titulat "El Llagost", publicat en el llibre Passat Festes, 1993-1995, i que reproduïm a continuació.

INFORMATIU

El llagost Enmig de l'expectació general, un gran llayost ha aparegui al cim del Col·legi d'Aparelladors.

El carrer ha eslal paralitzat unes hores.

El cònsol de Mèxic ha assegurat que al seu país aquest insecte, que en diuen chapulín, és considerat pels indis autòctons com a símbol de la saviesa.

Estudiat el fenomen, els entomòlegs han deduït que l'aparició de l'insecte significa un homenatge als arquitectes i aparelladors de Barcelona per la seva provada solvència.

I, d'aquest dia ençà, el llagost no se'n mou.

(14-VI-93) Joan Brossa

INFORMATIU

ÍOSt

INFORMATIU

H

Activitats

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

17

Rehabilitació i manteniment Seguretat Restauració de façanes. Causes de despreniment Curs del 12 al 18 d'abril presentació El curs començarà lent una exposició referent als materials: morters i lormigons.mortersambresines, arrebossats i estucats, massilles. Tractarà els armats i els ancoratges, i les patologiesintrínsequesdesconegudes en els materials d'ús habitual, les patologies derivadesdel medi agressiu ambiental, les substàncies incompatibles, addicions i additius no adients. S'estudiaran els paràmetres químics límit per a les condicions favorables i els procediments analítics recomanats per a la seva avaluació. També els colors establesenpintures, estucats í arrebossats sostenibles sense patologies.

lloc: Delegació de Granollers. Tel: 938790176. dates: dilluns i dimecres, del 12 al 18 d'abril,de18a21h.

Professor: Ferran Gomà i Ginesta.

Professor titular de laUPC

t Patologies intrínseques desconegudes en els materials d'ús habitual.

• Les patologies derivades del medi agressiu ambiental.

• Paràmetres químics límits pera les condicions favorables.

• Avaluació de potencials i intensitats de corrosió.

Organització i gestió Costos i control econòmic d'obres Curs del 7 al 28 d'abril dates: Del 7 al 28 d'abril, dilluns i dimecres, de 18a21 hores, preu matrícu1a:50.000 PTA preu col·legiat: 42.000 PTA responsables acadèmics CarlesPuiggròsi Marçal Roig

• Definició del cost • concepte, estadis del cost: estudis previs, avantprojecte, projecte, licitació.

• cost estimatiu o pressupostari. La presentació licitació La gestió de l'economia de l'obra és • cost de venda. un dels elements clau en el procés de - cost real. gestió de construcció. La gestió es- - resultat final. tratègica del cost a través de • Elements que condicionen el l'avaluació contínua pot serdelermicost nanten els resultats d'una obra.

• producció.

En aquest curs s'analitzaran els ti- • planificació. pus de costos, els elements que • control de qualitat. condicionen el cost, la composició • Composició del cost del cost. els costos contradictoris, • despesa d'execució material, lesformesde valorar laproduccióila contracte principal: despesa digestió de la informació sobre costos recta, auxiliar, indirecta. que es genera en el transcurs de • subcontract.es: despesa directa, lexecucióde l'obra. auxiliar, indirecta.

Va dirigit als professionals que vul- • despesa general d'empresa. guin completar elsconeixement ad- • benefici industrial. quirits amb la formació especialitza- • Costos contradictoris da sobre avaluació del cosios i con- • perquè, quant, negociació preus. trol econòmic d'obres. Aquest curs unitaris de p.oomacrop.o. està inclòs en el programa Màsler i Formes de valorar la producció Project Manager que es la conjunta- • per administració. ment amb la Fundació Politècnica de - per cost tancat.

Catalunya i comptarà ambdós crèdits • per certificacions. per als alumnes del màsler.

• per costos vistos.

Tècniques de motivació i gestió de recursos per a la coordinació Curs del 17 de març al 21 d'abril presentació L'objectiu del curs es capacitar els coordinadors i tècnics del sector amb funcions relacionades amb la seguretat per establir estratègies que millorin el nivell de seguretat en les obres i mesurar les possibilitats que ofereixen les obres per disposar els recursos materials i humans necessaris per a la seguretat, planificar i avaluar estratègies de millora, i actuar com a assessors en seguretat. La metodologia serà e! treball de grup com a base de reflexió, i en casos concrets de petites i grans empreses, clients esporàdics o fidelitats. S'elaboraran diagnòstics de possibilitats i recursos mobilitzables segons el volum de l'obra, estratègies per elevar el nivell de seguretat, la planificació t avaluació d'objectius progressius, tècniques de motivació dels diferents agents implicats, habilitats per negociar, i tècniques per adaptar la planificació de la seguretat a les possibilitats reals de cada obra. professors Equip de GEODA. dirigit per Michèlle Butzbach dates Del 17 de març al 21 d'abril, dimecres de 18 a 21 hores.

Durada: 18 hores Preu matrícula: 48.000 PTA Preu col·legiat: 40.000 PTA

t Diagnòstic de possibilitats i recursos mòbils.

• Estratègies per elevar el nivell de seguretat.

• Identificació de factors crítics d'èxit.

• Planificació í avaluació d'objectius progressius en la seguretat.

• Tècniques de motivació dels diferents agents. i Desenvolupament d'habilitats per comunicar, empatitzar i negociar.

• Tècniques per fer entrevistes i portar reunions constructives • Tècniques d'assessorament per adaptar el pla de seguretat.

• Utili2ació del grup com a base de treball i reflexió.

La seguretat en els moviments de terra i excavacions Curs, del 13 d'abril al 4 de maig presentació El curs té com a objectius completar i ampliar els coneixements de les tècniques i mesures de prevenció dels riscos laborals que es produeixen en la realització de moviments de terra i excavacions, amb l'aplicació de les mesures de prevenció més adients, tant en fase de projecte com en f ased'execució. Va dirigit a tots els professionals tècnicsdelaconstruccióengeneralque treballin en la realització de projectes i la direcció de les obres, la coordinació de seguretat i salut o desenvolupin funcions relacionades amb la seguretat en empreses. Es tindran en compte els riscos inherents al mateix terreny, els de la utilització d'explosius i els de la maquinària que es fa servir, proposant i determinat les mesures de prevenció necessàries, l'organització de lacirculació de vehicles i la

zonilicació de l'àrea de treball, a fi d'evitar riscos deguts a les coactivítats que es poden originar. dates:deM3d'abrilal4demaig,els dimarts, de16.30a21h. preu matrícula: 37.500 PTA preu col·legiat: 30.000 PTA responsable acadèmic Ezequiel Bellet

• Riscos inherents i mesures de prevenció.

• aspectes geològics a tenir en compte.

• utilització d'explosius.

• maquinària.

• Mesures de prevenció a adoptaren: ' l'organització de la circulació i la zonificació.

• abocadors.

• serveis afectats.

• treballs a túnels i gal-leries.

• Solucions tècniques i de prevenció davant situacions de risc • grans excavacions i terraplenats.

• rases.buidatsipous.

• La problemàtica en seguretat que originen els: • recalços.

• sòls contaminats.

• tractaments especials del sòl.

L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador en obra petita Sessió tècnica. 19 d'abril presentació S'oferirà una visió general de l'enfoc de la seguretat i els canvis que s'han produït a partir de la publicació de!

RD 1627/1997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes d'actuació, i con-

sells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres petites. dates: dilluns 19 d'abril, de 16.30 a 21 hores preu matricula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA professors Francisco Mayoral, dlngea i Josep M. Calafell, arquitecte tècnic

i Introducció als canvis legislatius i Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials. > L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic.

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

Activitats FORMACIÓ

I 18

Normativa

HabilitatS-jdirectívesTècniques per a la resolució de problemes Curs del 6 al 15 d'abril presentació Hi ha sovint, una gran diversitat de situacions en les quals s'han de prendre decisions que afecten a la gestiódels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes tècnics de manera fàpida. conjugant leíïcàcía i l'eficiència. Desenvolupar aquesta habilitat, li permetrà aprendre aanalitzar tots els factors implicats en eí problema í escollir alternativa de solució.

Els objectius que es planteja assolir amb aquest curs són aprendre a pensar millor, desenvolupar el pensamentcreatiu, i aprendre a prendre decisions. dates: del 6 al 15 d'abril, elsdimarts i dijous.de I 8 a 2 i hores. preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA professora: M.AnloniaCarmona

i • • • * • • • 1

• • • • • •

Larecercadesolucions;lacreativitat. lògica vers creativitat. tècniques per a desenvolupar la creativitat. la tècnica de "brainstorming".

Procés de solució de problemes. identificar aspectes claus. definirobjectius. prioritzar urgent/important. anàlisi dafo.

Tècniquesieinesdesolucióde problemes. soluciódeproblemesengrup. definició d'estratègies. convertir obstacles en oportunitats. (actors crítics.

Presa de decisions. dificultats per prendre decisions. tècniques i estils.

Gestió eficaç del temps Curs del 14 al 21 d'abril a Terrassa presentació La formació humanística o el desenvolupament personal és una altra vessant formativa d'importància creixent. La capacitat de treballar en equip, l'organització del temps, el fet de saber-se comunicar, l'habilitat per a la negociació, són aptituds cada dia més valorades per les empreses.

L'arquitecte tècnic o l'aparellador, per les seves característiques professionals, ocupen llocsde responsabilitat en què aquestes aptituds són considerades essencials. La formació en habilitats directives pot ajudar-lo a potenciaries i a facilitar la pròpiagestió professional, professor:Joan Plans Esperabé,soci-directorde Directa. lloc: Delegació de Terrassa. Sant Francesc 18, Terrassa. Tel: 93 7801110. dates: 14 i 21 d'abril, dimecres, de 18a 21 hores. Durada: 6hores preu matrícula: 16.000 PTA. Preu col·legiat: 11.000 PTA

• Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites. i Establir prioritats.

• Mésenlfàdelagestiódeltemps.

Buscant mantenirl'equilibri entre resultats icom aconseguir-los.

• Identificar els nostres proble-

mes en la gestió del temps.

Aquèdediquemelnostretemps? . Millorar l'efectivitat personal.

Principis d'efectivitat.

Exempledecom hem d'organitzar, de manera efectiva, una setmana de treball.

Certificat d habitabilitat Cas pràctic. 26 d'abril presentació Una de les tasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar l'riabitabilitat d'un habitatge usat.

Amb aquest document, els tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat. Per això s'ha pensat en unasessió amb l'objectiu d'aprofundir el coneixement de la legislació sobre l'habitabilitat, i facilitar eines i pautes per a la redacció de la certificació. El programa comprèn el tractament i la utilització de la cèdula d'habüabilitatde l'habitatge usat, la certificació, la tramitació i els casos especials, la legislació, i les eines necessàries. datesidilluns, 26 d'abril, de 18 a 21 h preu matrícula: 6.000 PTA preu col·legiat: 4.000 PTA professor: Pere Casademont,

Qualitat Curs de Control de qualitat a Vic Curs pràctic, els dies 13 i 20 de març, i 10 i 17 d'abril presentació Curs adreçat exclusivament a estudiants d'arquitecturalècnícaorganitzat per la Delegació d'Osona.

dates Els dissabtes, 13 i 20 de març i el 10 i 17 d'abril de 9 a 13 hores.

Delegaciód'Osona.Tel:93 885 2611.

Sessió fiscal 1 r nivell, per començar amb bon peu Sessió informativa, el 29 de març presentació Per començar amb bon peu, és una sessió bàsica fiscal de primer nivell, amb caràcter informatiu.

professor José Antonio Bernàldez, advocat i assessor fiscal. dia i hora: 29 de març, de19 a 21 h.

Altres_

Exposicions, Barcelona 1979-2004: del desenvolupament a la ciutat de qualitat. Fins al 31 de març La Barcelona verda Sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona: -Vers ala ciutat sostenible - Lespai públic: de les places als parcs •Mobiliari urbà i obres d'art Quatre àrees temàtiques a quatre seus L'exposició distingeix quatre àrees temàtiques principals que es reparteixen pels quatre llocs corresponents a les sales d'exposicions de cada institució participant. Un àmbit introductori contextualitza els temes tractats a cada espai i permet entendre els independentment dels altres.

Durant tol el període de l'exposició s'han organitzat, en col·laboració amb Barcelona et sorprendrà, nou itineraris diferents, amb inscripció oberta a tothom, per visitar les zones i edificis acabats o en fase de construcció, que es comenten a l'exposició.

• La cedul·la d'habitabilitat de l'habitatge usat.

• La certificació: definició, contingut, redacció i vigència.

• Tramitació i casos especials.

• La legislació.

• Eines.

horari Oberta fins al 31 de març, de dilluns adiumenge.de 9 a 20 hores.

Informació AnnemietevandePas Tel: 93 240 20 60.

• Tendeix Barcelona a la sostenibilitat?

Dijous, 18 de març a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

• Hi ha massa mobiliari urbà a Barcelona?

Dijous, 25 de març a la sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona.

Ruta Nexxia Delegació d'Osona, fins al'11 d'abril presentació Ruta Nexxiaès una mostrade pintura, escultura i altres tècniques, d'Esteve Solà(Tiua) (pintor) i Miquel S. Vila (escultor). L'exposició es va poder veure el novembre passat a Euro America Galleries de Nova York. dates: fins a )'11 d'abril, de dimarts a diumenge, de 18 a 20 hores i dissabtes al matí de 12 a 2 hores. lloc: Delegaciód'Osona. PI. Major, 6 Vic.Tel:93 885 2611.

Programa d'estructures Curs, 19 o 26 de març presentació IDT 13 presenta el programa HARMAd'estructures en una sessió de 5 horesdedurada.enquèhihauràun ordinador per assistent al curs. dates 19o26de març, divendres, de9a 14 hores. preu del curs: 10.000 PTA + IVA. preu del curs + el programa 35.000 PTA + IVA. Inscripcions i informació IDT 13 Tel: 93 296 78 80.

Obra gràfica d'Enric Pena. Fins al 10 d'abril L'arquitecte tècnic Enric Pena presenta la seva obra gràfica a la nova salad'exposicionsde laprimera planta del Col·legi. L'exposició està formada per 20 peces fetes amb tècnica mixta (aquarel·la i tinta), i es pot visitar en aquesta sala, fins al 10 d'abril.

Horari: de dillunsadivendres, de 8 a 19 hores. Primera planta del Col·legi.

Telèfon: 93 240 2373 F a x : 93 240 20 61

Telèfon: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 E-mall: formacio@apabcn.es http://www.apabcn.es

Empreses I

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL

19

índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 140 PRIMERA quinzena MARÇ 1999

Prestatgeria COMERCIAL: MARÇ 1999

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes

El Col-legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar eis seus productes í serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que ni seran presents durant el mes de març.

anunciats mitjançant la builleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

Empresa

Num.de referència

BMW

portada

IDT13

interior portada

4 5 8 20 25 27 29 30

MANUAL DE LA CASA v. 2.0 win COPISTERIA MIRACLE SERVEI INTEGRAL A LA CONSTRUCCIÓ GUIA D'EMPRESES 1 SERVEIS RAMLUC SONDEOSYANCLAJES MYTE ORMETAL VIDRIERA DEL CARDONER

Eco Esteba

Gamesystem Espana

Pèndol

Industrias Quimicas Lowenberg

Soc. Franclsco Ros Casares

Perstorp Construcl. Phemicals

Edilkamin Ibérica

Sistemes de Relorç Actiu

Beck & Heun Rolladem Kasten

Alkor Draka Ibérica

Exclusivas Figueras

Paviments Turó Park

Const. desmontables tubulares

Nobility

Weidmüller

Placosa

Weber Broutin Cemarksa

Professional Software

Cima Box 2000

Cad Quatre

interior contraportada

GRABACID

contraportada

Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez.

C/BonPastor,508021Barcelona.Telèfan:9324020S7.Fax:932402364.E-mail:comercial@apabcn.es

INFORMATIU DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS

ARQUITECTES

TÈCNICS

DE

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

I

Utilitzeu aquesta butlleta per rebre més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci (é un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està insertat. Marqueu amb un cercle els números desitjats. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

BARCELONA

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents: Nom i cognoms Empresa Adreça

CP:

Població Telèlon

E-mail

Fai:

PUBLICITAT L'INFORMATIU núm. 139

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

portada

contraportada

interior portada

interior contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per tax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

Lïnformaliu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.

GUIA

D'EMPRESES

I SERVEIS

FUSTERIA I I

ESTRUCTURES ^ 1 E j ï S S S S ^ ^ I Pella.res, 28 I I I K S ^ f è ^ H 08019 BARCELONA

Alsina

B i i ^ ^ ^ ^ ^ ^ B ^ Tels. 93 307 29 33 • U M H I ^ ^ ^ M Fax 93 307 26 92

FRAPONT CONSTRUCCIONS

EN FUSTA PAV1NDUS.S.Í

SOLUCIONS EN ENCOFRATS - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ENCOFRAOOS J. ALSINA. S A Pçt. Ind. Pla d en Col. Camí do Font Frefla s'n 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel (93)575X00 Fax (93) 564 70 59

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVEUADOnS I MORTERS DE RESINES fUSTERIA D'OBRA

1 PER A

DECORACIÓ TERRAT20S CONTÍNUOS

'w pJ(ÍMJ?I SO'* fa-1^3! 346 7ó 07

Plaça T e i M n . 1 t ei. 1» 08010 BarcEianj

Tel. Ï65O9 39 f i ï 265 22 76

ALUMINOSI

i CATAUNA.S.A. SOLUCIONES INTEGHALES DE f AV1MENTACIÒM

Morters sense retracció.

Rehabilitació 1

u i Masacns. n S • 08291 RIPOLLET

C/ Santander. 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA REHABILITACIÓ

AÏLLANTS

REHABILITACIÓ |

FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 RUBÍ PF.L·ITorrci. s/n (Edif. Diaminte bajos) H b t i o : Pol. Ind- Rubí Sur - Barceloní 1 Ï 6 9 9 42 66 - Ruc 588 00 S9

Avgdidc l i Granvia. 179 Tel. (93) 261 63 00 / f i x ; (93) 261 63 20 0B908 L'Hospialet de Uobropi (Bircelora)

FAÇANES

HORMIPRESA

Navès Industriales ForjadosCerramientos Chalets Pàrkings Centrosoomerciales '

e l c

í

n f a i a u r a c i ó pedra Q Evitar coloms

\

ILUM1NACION

CKINCO. S.L.U.

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31

ESTRUCTURES QAtinintaL-murs i voltes Q Restauració formigó.

CON5TRUCCIONES MANSO, 11 5" A • Td. (93) A26 98 98 (3 lineai) Fax [93] J23 94 13 • 08015 Borcelona

Pantalanes

MATERIAL ELECIR1CO

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

qeRCASA

H H ^ B • ^ 1

simon f I E P

REHABILIT.S.L.

CONSTRUCaÓ - REHABILITACIÓ

^ ^ P i REFORMAS ^ ^ \ — IMPEHMEA8ILI2ACIONES V ^ ALUMINOS15 • M ^ REFUERZOS ESTRUCIURALES

• • 1 1 ^ ^

ELECTRICITAT

\

^

DESDE 1923

•

Vidrieras emplomadas

L·-

Rescauraciones

(•

Grabados al àtido

ij

í * a =*. Vidrieras en hormigón Ç ^ ^ 4

/

*

'

ASTURIAS.6 ^

^

^

^

Tel.:93 2l8 23 99 tQ> ]S

)

I ' A V I M Í : M ^ I N D I M KI \ i . s D K F O R M I G Ó

I ASF.U.I. I L.liKL·s Dl: RESINES 1 PINTI KI·LS L·Sl'KCIAIJ»

: I Control ÚD Qualilat ,\ssislència Tècnica

ï

\^^Fax:93 2I8 30 ' 8 = ^ / ^

^

PAVIMENTS

/f:=^k f

\ Carretera N-[| Km. 600 Nau 6 . 08780 PALLEJÀ (Barcelona)

c/ Padilla, 240 • U (931 456 U 53 Fax (93} 436 72 85 •080)3 Barcelona

i Control de Q u a l i l a l a tol tipus d'obres

— EXTRAFORT

Tel.: 937 3154 46

®ll2E.«CaONA^^^^

•J. A r i » 57, Nau P Pol. Ind. Can Pardhdi - 0SI2S T f r n u a

PREFABRICATS | LABORATORI DE CONTROL ACBEDtlAT EM

FORMIGÓ ARMAT. MAT

Fem el t e r r a bo segons DIN ISO 9002 • • • • • •

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de alumnio pohgono industrial cl pla

\ * 03 630 27 35

08750 molins Oo rel. espafta

jlusu.35B6setes.es

CERÀMICS. SOLS I \

93.588.76.76

Aplicadó làctl, ràpida Màxima resistència Amípols Irnpermeabïlitzais Higiènics Decoratius

ESTUDIS GEOTÉCNICS

0S191 - RUBÍ

ASSAIG SONIC DE PILOTS

a s t r a - Q t n m ï c a , sJ.

P\^V

ROAR, S.A.

PREFABRICADOS DE HORMIGÓN Pg. de les Torres, s/n - Edil. Oiamante Bjos.

Fàbnca: Pol. Ind. Rubí Sur - Sarcelwia "Zï 6 9 9 4 2 6 6 - Fax: S8S OO 59

C L A S S I F I C A C I Ó

Recobriments per a sòls i n d u s t r i a l s Heparaoo íacJ de 'orats i esquerdes Av. Sani Julià. 206, nau 7. Pol. irnjuslrial Congosl 08400 Granoflors Td:93W95700/93B4954 75 Fax: 93 849 54 16

D ' E M P R E S E S

I

GEOTÈCNIA. MICROPILOTS,ANCORATGES, HÍDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Td. i Fix (977) 792783 - 43850 CAMBRILS MajordcSirniLE-íTel i Fax (909) il* 331 - 08017 BARCELONA

SERVEIS

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elemenls pef a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a !a construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

S e r v e i s aplicats a la c o n s t r u c c i ó

El reportatge

PRIMERAOUINZENAMARÇ99 I

21

Mercat de la concepció Fitxa tècnica Dades de l'obra Nom de l'obra:

Rehabilitació del Mercat de la Concepció

Emplaçament:

carrer d'Aragó, 317. Barcelona

Propietari/promotor:

Ajuntament de Barcelona

Arquitecte:

Albert de Pineda

Arquitecte tècnics:

Anna Granelt i Francesc Xurigué

Institut Municipal de Mercats (IMMB)

Serveis tècnics de l'IMMB:

Ferran Femàndez (enginyer i director de Servei Tècnic de l'IMMB) Santiago Re, arquitecte tècnic

Constructora:

Fomento de Construcciones y Contratas

Cap d'obra:

Fernando Garcia Dàvila, arquitecte tècnic

Altres empreses:

Sondeos y Anclajes (consolidació fonaments)

Superfície construïda:

8.758,50 m2

Superfície mitjana útil:

7.056,71 m1

Ramluc (restauració i pintura)

B

actuació al Mercat de la Concepció és una obra d'envergadura. L'objectiu de la

Inici/acabament de l'obra:

13de febrer de 1997/9 de maig de 1998'

COST EDIFICACIÓ:

829.892.586 PTA

realitzats en foneria.

qual ha estat rehabilitar integralment la infraestructura existent per redinamitzar-lo

L'operació comporta, per una banda, la rehabilitació dels elements estructurals, ornamen-

comercialmenl, per la qual cosa. a més a més de la reforma construcliva es planteja una

tals, de cobriment i evacuació pluvial, i per una altra, la realització d'obra nova per allotjar els

reforma de la composició de l'oferia comercial. Així, és determina la reducció de les parades en

nous serveis. La redistribució de la planta de vendes situa el Mercat tradicional a la zona

quasi un 47% i es destina gairebé un terç de la superfície en planta del Mercat a la venda de

propera al carrer València, a una cota similar a l'anterior (és a dir, aproximadament a 1 m per

productes complementaris. Per actualitzar l'oferta, aquesta ha d'incloure, òbviament, aparca-

sota del rasant) i inciou. encertadament, en els primers pòrtics d'aquesta façana principal, les

ments, zona de descàrrega, retirada d'escombraries i serveis nous.

parades de flors que abans eren a l'exterior del Mercat, mantenint així la possibilitat d accedir-

L'edifici original, construït el 1888, és obra d'Antoni Rovira i Trias, qui juntament amb Josep

hi fora de l'horari del mercat. A la zona tocant a l'entrada del carrer Aragó, s'hi ubiquen els

M. Cornet i Mas havia estat autor del projecte del Mercat del Born i de! Mercat de San! Antoni.

espais destinats a productes complementaris, que es desenvolupen a la mateixa cota que el

És un exemple tipic de ta nova arquitectura "oberta" que es desenvolupa en la segona meitat

mercat i en el semisoterrani de nova creació. L'accés pel carrer Aragó es fa mitjançant una

del segle XIX, basada en l'estandardització dels elemenies estructurals de (erro i vidre de

rampa exempta, mentre que a l'entrada pel carrer València, s'ha col·locat una escala rampa

dimensions coordinades, i en la repetició del mateix lipus estructural. En aquest cas. es tracta

central i escales a les naus laterals. Els accessos pels passatges laterals es mantenen.

de tres naus. cada una amb coberta de dos aiguavessos, la central de 20 m d'amplada í les

La situació dels accessos és la idònia, però resulta incòmoda i inadequada la solució de

laterals de 8 m i de menor alçada. L'estructura, formada per pòrtics en gelosia realitzats amb

l'escala-rampa. tot i que s'estigui complint amb la normativa. També s'observa ajustat de

perfils de ferro colat reblonats, es repeteix cada 5 m. Ei nivell de la planta original quedava

dimensions l'espai lliure entre el final d'aquesta escala i les portes corredores d'accés al

aproximadament a mitja alçada del desnivell existent entre els carrers València i Aragó. Les

mercat, i també la circulació a través de les parades de flors.

façanes pnncipals d'aquest contenidor transiluïen clarament l'estructura espacial interior i

La construcció de dues plantes soterrani permet allotjar, en la primera, la zona de

estaven compostes per un sòcd de pedra, tanca metàl·lica, bigues de gelosia, finestres amb

descàrrega, cambres i recollida d'escombraries, i en la segona els aparcaments públics.

arcs. frontons amb lamelles de fusta entre muntants metàl·lics i detalls d'ornamentació

Les rampes d'entrada i sortida es van construir al passatge de les Escoles, amb les

1 Pfl I MERA QUINZENA MAflÇ 99

-I El reportatge I

I 22

mides mínimes, ja que ha calgut deixar lliure l'espai restant del passatge per a l'accés de bombers (lamentablement s'ha col·locat un rètul vertical que entorpeix el pas). En el primer soterrani hi ha condicionants d'estructura que delimiten la superfície destinada a l'aparcament a la zona de descàrrega que, possiblement, és insuficient pel fet que, a més a més, s'hi creua la circulació cap a l'aparcament públic. Els nuclis de comunicació vertical s'han situat en els extrems diagonalment oposats i tres muntacàrregues a la zona central.

Aquesta dotació és suficient i està ben distribuïda, però hi ha un dèficit en la comunicació amb el semisoterrani del supermercat que disposa de cremalleres per a la pujada i baixada dels carrets, tot i que s'ha anunciat la col·locació d'un altre ascensor.

En tota aquesta renovació, la qual incideix directament en l'estructura original, l'operació més important és el buidat i estintolament de l'estructura per a la construcció dels soterranis. El cos principal a excavar es va projectar en la nau central sense arribar a les fileres dels pilars, excepte en els cossos de comunicació vertical i rampes d'accés situades en les naus laterals. Previ enderroc de les parades existents, es va procedir a un petit rebaixamenl del nivell, a la realització dels murs pantalles, els recalçaments i estintolaments pertinents i a l'excavació. Segons la situació dels diferents elements estructurals i els diferents criteris observats, es van dur a terme diferents operacions de recalçament, apuntalament o prolongació dels fonaments, facilitades, en part, pel poc pes transmès per l'estructura original. Aixi, en alguns casos es descalça la fonamentació original dels pilars, consistent en pilons de maçoneria i ceràmica d'uns 5m d'alçada,

col·locada sobre una placa base nervada de ferro colat connectada a la placa base del pilar per mitjà de 4 tiges, de manera que aquesta fonamentació resta lligada als murs pantalla i a la vista. El mateix passa amb trams de fonamentació dels murs de pedra de les façanes, que en certs casos es recalca amb estructura metàl·lica de pilar i jàssera formades per UPN o amb cartel·les a la pantalla.

La manera més aplicada és la prolongació i consolidació de la fonamentació dels pilars (sobretot les fileres centrals) amb micropilotatge fet amb tub d'acer de 150 de diàmetre i formigó H200, encerclats amb perfils UPN. En d'altres casos, els pilars s'han estintolat amb l'estructura metàl·lica de perfils UPN d'apuntalament i travament provisional.

L'estructura de l'obra nova és de pilars d'HA, vist, sostres reticulars. lloses de formigó vist en els nuclis de comunicació vertical i a les escales, i sostre amb xapa col·laborant recolzat en bigues metàl·liques tipus Soyd al sostre de la zona de descàrrega del primer soterrani, salvant la llum requerida per a la circulació dels camions. La passarel·la-rampa d'accés al mercat s'ha fet amb estructura metàl·lica en forma de pont, amb paviment de llistons de fusta.

Pel que fa a ta rehabilitació dels elements originals, es van substituir les peces metàl·liques estructurals que havien perdut secció resistent a causa de l'oxidació i als elements d'ornamentació per altres de nous de foneria. A més a més, s'ha ígnífugat l'estructura porticada dotant-la d'estabilitat al foc de 30 minuts i fins a 60 minuts en els dos primers pòrtics de cada façana principal. L'actuació a les cobertes ha consistit en el sanejat de les

L·L JLUL

! ! í i i i 1

i I i t I

1

JXZÏ

HE1 reportatge h

PRIMERAQU1NZENA MARÇ 99 23

Nates a les quals s'ha aplicat un tractament insecticida fungicida i d'envernissat, sanejat i envernissat del tauler de peces ceràmiques i substitució de les teules planes en mal estat per altres de vidrades esmaltades de les mateixes característiques. També s'han substituït els canalons per altres de nous, de zinc o plom, i s'han recuperat els baixants existents, als quals es van substituir els trams finals de fíbrodment per uns de zinc.

En les façanes principals l'actuació ha estat més radical, s'han construït nous pilars i gelosies d'acer, s'han enderrocat els sòcols de pedra, s'han col·locat portes de vidre corredisses i s'han restituït ets elements ornamentals i també noves lamel·les de fusta en els frontons. En la façana de! carrer Aragó s'han col·locat, a més, porticons d'estructura metàl·lica i lamel·les de fusta. En les façanes laterals es va netejar el sòcol de pedra, es van canviar els trams finals rJels pilars amb peces d'acer galvanitzat de la mateixa forma original i es van col·locar vidres opacs que oculten els panys de paret de les parades perimetrals.

En la ubicació de les noves parades s'ha previst una major amplitud en els carrers interiors i s'han construït amb criteris d'unificació de sòcols. rètuls, centralització d'instal·lacions, sistema d'ocultació de la maquinària per mitjà d'una estructura de lamel·les de fusta i separacions de vidre entre les parades per donar major continuïtat espacial.

Aquest ordre formal no s'observa en la zona de superfície comercial complementària en la qual hi ha dos establiments diferents, i resta a !a vista la típica disposició de les grans superfícies comercials, confiant en la unitat que brinda el contenidor.

Els cossos de les caixes d'ascensors, escales i banys es formalitzen com a elements

que no atraquen les cobertes, amb un sostre de plaques de guix pintades de negre amb grans perforacions circulars realitzades amb xapa metàl·lica i són revestits exteriorment amb encadeílat de tauletes de fusta i amb gresiteúe color grogós a l'interior, excepte els murs pantalla que es deixen vistos en lots els casos. En els banys, resulta molt apropiada la realització de les separacions amb Trespa i la col·locació de sanitaris suspesos restant lliure el paviment que en aquestes zones és de gresite i també els revestiments interiors.

El paviment de les zones comercials, i també el graonat s'ha fet amb peces de terratzo polit de gra fi, mentre que en les plantes soterrani s'ha acabat el formigó amb pintura resistent.

S'ha unifica! el tractament de les proteccions d'escales interiors, així com els falsos sostres de les plantes soterrani, amb malla metàl·lica amb subjeccions d'acer galvanitzat i passamans d'acer pintat. Les baranes dels elements restants s'han fet amb perfils metàl·lics i vidre. En les plantes soterrani les divisions interiors s'han fet amb blocs de lormigó vistos. Cal destacar que s'ha previst ia col·locació de cortines enrotllades motoritzades a les linestres de la nau central orientades a sud-est. La il·luminació artifical interior s'ha col·locat suspesa dels pòrtics i a l'exterior s'han col·locat lluminàries a peu de pilars, reforçant així la coherència de la unitat a partir de la repetició estructural.

Aquesta és una obra que aconsegueix recuperar un bell edifici patrimoni de la ciutat, que estava molt deteriorat, mantenint l'ús per al qual es va concebre.

I

Ga bri ela Schòn

Q ] [ D Q ] ( l j Q 3 ! Q Q ] Q ) f E

Planta soterrani 1

I PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

4El reportatge!-

I 24

Capital europea dels mercats

B

arcelona és la capital europea dels mercats públics. La seva xarxa, 40 mercats d'alimentació, 6 no alimentaris, amb més de 180.000 metres quadrats de superfície comercial i 5.000 experts professionals, constitueix un equipament comercial hegemònic en la distribució del producte (resa El comerç que acullen els mercats està caracteritzat per la suma de petits, però alhora importants, negocis de caràcter familiar. Basats en l'agrupació física d'establiments, als mercats es barreja una gran quantitat d'oferta amb el protagonisme del producte fresc, qualitat i bon preu que, juntament amb una professionalilat acreditada i la relació humana, constitueixen un dels valors fonamentals de! comerç tradicional. D'altra banda, el nostre país, amb una forta producció agroalimentària, permet que aquests centres siguin també l'estructura més adient per mantenir els hàbits de consum més favorables at producte fresc, que és sinònim de qualitat de vida.

Sis anys d'experiència avalen avui la gestió realitzada per l'Institut Municipal de Mercats que, resumint, es pot dir que s'ha caracteritzat pel següent: -Intervenció en l'ordenació comercial dels mercats, per concentrar l'oferta i eliminar el míniíundisme comercial per tal d'aconseguir un grau d'atractiu capaç d'incrementar la xifra de negoci. La racionalització de l'oferta ha comportat una de les dotacions econòmiques més significatives: l'amortització de llicències excedents, per esponjar els negocis i potenciar la ímplementacíó de noves activitats, ha requerit una inversió municipal molt forta. La incorporació d'oferia complementària, sempre vinculada a la recuperació prèvia d'espai, és una operació costosa i deficitària per a l'Ajuntament, però s'ha considerat imprescindible.

-Actuació en la millora de ies estructures físiques i de serveis, articulant programes de cofinançament per atendre aquestes intervencions que, en el decurs d'aquests anys han suposat una inversió de més de mil milions de pessetes i l'actuació a la globalitat dels centres.

-Impuls de les activitats de promoció i animació, com a eines indispensables per mantenir una imatge de contínua vitalitat i per potenciar els valors afegits i diferencials dels mercats, entre els quals cal destacar la seva capacitat de relació amb l'entorn.

Això, no obstant, és en els grans projectes on es pol observar cap a on es dirigien els esforços per millorar els mercats de Barcelona. Cal destacar, sens dubte, la posada en funcionament del Centre Comercial Sagrada Família i la remodelació dels mercats del Clot i Concepció. Ara, els mercats de Santa Caterina, Lesseps i la Boqueria agafen el relleu de la remodelació per convertir-se en tres nous i moderns centres.

El primer projecte que es portarà a terme és el Mercat de Santa Caterina que aborda, després de 150 anys d'activitat, una més que necessària rehabilitació. La reforma inclourà la remodelació física i comercial del mercat, així com la recuperació del seu entorn. Per fer aquestes obres, el mercat s'ha traslladat per un període aproximat de dos anys, al passeig de Lluís Companys, Un altre ambiciós i singular projecte és la rehabilitació del més conegut dels mercats de Barcelona, la Boqueria. Leix bàsic d'aquesta reforma és la recuperació de la plaça lateral de Sant Josep, una plaça porticadaque ha estat declarada patrimoni artístic nacional. Al districte de Gràcia, el Mercat de Lesseps es prepara també per a la seva modernització amb l'objectiu d'equilibrar l'oferta, introduir noves denominacions i renovar la seva estructura física.

Els resultats aconseguits fan que els mercats d'avui comptin amb més garanties per assolir nous reptes. Però cal seguir a bon ritme, perquè el camí a recórrer és, encara, molt llarg. • ALfredo J . Juan Gerent de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona

La Concepció 1888-1998 I Mercat de la Concepció va ser construït l'any 1888. Ala segona meitat del segteXIX, arcelona, ja era una ciutat industrial. Cerdà, havia dissenyat l'Eixample, i aquest s'estava construint. Valentí Esperó va ser un dels seus impulsors. Va ser conseller de la ciutat, introductor de la foneria el 1832 i cof undador el 1855 de la Maquinista Terrestre i Marítima, que va ser l'empresa clau per a la construcció d'estructures metàl·liques, i constructor també del Mercat de la Concepció. L'edificació d'aquest mercat en va ser un exemple. El projecte de Rovira i Trias plantejava la construcció del Mercat i la reorganització de tota l'illa amb la creació d'una porxada i pretenia generar un espai interior i exterior d'aquesta illa de mercat seguint les idees reflectides a la plaça Sant Josep. Així es craaria un teixit comercial al voltant del Mercat i aquest esdevindria un edifici oberí i permeable que acolliria l'àrea comercial. Aquesta idea al llarg dels anys es va anar perdent en el decurs de les diverses actuacions que s'hi van dur a terme.

L'edifici del Mercat es va desenvoluparen una única planta lliure, de 38 x 105 m. Aquesta planta se situa a una cota intermèdia entre les rasants dels carrers València i Aragó. Únicament unes petites dependències destinades a emmagatzematge es van situar soterrades. La volumetna exterior del conjunt reflecteix l'organització espacial interior. L'objecte del projecte va ser la realització de tes obresi instal·lacions necessàries per ala rehabilitació i ampliació del Mercat de la Concepció, i també l'adequació a les noves necessitats que requereix el comerç i la resolució dels problemes urbans que aquest crea.

La intervenció pretén, en primer lloc, la rehabilitació de la nau original, restaurant-ne amb els valors originals i recuperant la idea inicial de transparència i permeabilitat. Aquesta rehabilitació ha estat possible gràcies a! fet de poder disposar de la documentació original del projecte de Rovira i Trias i a la realització del redibuixat de tot l'edifici, cosa que ha permès entendre la seva estructura, el seu funcionament estructural i la lògica constructiva. D'altra banda, amb el canvi de funcionalitat i tenint en compte l'activitat dels mercats actuals, es realitza la construcció de dos soterranis, l'un destinat a càrrega i descàrrega de mercaderies i, l'altre, destinat a aparcament de vehicles per al públic del Mercat amb accés des del passatge de les Escoles, i ubicat en el pòrtic central per evitar la fonamentació de l'edifici històric.

La recuperació de l'edifici consistia afer-hi arribar la llum natural a l'interior i a recuperar la idea original que el considerava una plaça oberta que ha de recollir una sèrie d'activitats comercials amb independència formal del contenidor neutral que és el mercat i les diferents i variades formesde les parades. La planta principal del Mercat s'hadividit en dues zones; l'una, on hi serà el Mercat tradicional i, l'atra, amb un espai per ubicar-hi un autoservei i nous sistemes de venda. L'accés al nou mercat es farà des del carrer València i des del carrer Aragó, a través de la primera crugia de la nau que serveix d'element de transició entre l'exterior i l'interior. En aquest espai, en el carrer València, s'hi ubiquen les parades de les flors, que actualment, són a l'exterior. Pel carrer Aragó, hi haurà l'accés al mercat, als serveis de la seu de! districte i a un tercer espai també destinat a la venda de fïors. Els accessos a través del passatge seran també directes al Mercat, connectant els dos passatges.

Cal remarcar que l'obra ha gaudit duna gestió duta a terme conjuntament per la propietat, a ta direcció facultativa i l'empresa constructora que s'ha caracteritzat per la seva agilitat i professionaliat gràcies a la col·laboració de Ferran Fernàndez, director tècnic; Santiago Re, arquitecte tècnic, i el suport de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas.

• Albert de Pineda Arquitecte

I

MERCAT DE LA CONCEPCIÓ

HE1 reportatge h

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99 |

25

a remodelació del Mercat de la Concepció podem resumir-la, pel que fa als aspectes constructius, com la recuperació de la pell de l'edifici i l'adequació i nova construcció d'espais interiors per adaptar el mercat als nous requeriments normatius i d'ús.

El primer dels aspectes significava, d'entrada, "netejar" l'envolvent de tot l'element afegit, primer, l'estructura de les parades i instal·lacions obsoletes, i, després, el tancament opac sobreposat a les façanes, permetent alhora l'accés controlat de llum i ventilació. La façana principal, amb alguns nusos trencats, per bé que estable, després d'anteriors intervencions d'estintolament tenia problemes de geometria (planeilat) de difíci! solució, ja que els treballs necessaris per corregir les deformacions haurien comportat el trencament d'altres nusos.

L'opció de desmantellar la laçana, per tornar-la a aixecar de bell nou, amb els reforços normatius necessaris es desestima també per criteris econòmics i tècnics (la soldabilitat entre els perfils existents i els nous reforços en acer A42/b o A52/b, per bé que possible, no podia considerar-se com a estructural). Aíxi doncs, optem per construir dues noves façanes utilitzant acer A42/b per a les gelosies i bigues, acer A52/b per als pilars i ferro fos emmotllat per al conjunt de motilures i ornamentació.

intumescent. L'aplicació del mateix sistema (en grau inferior) permet la neteja de les Mates i encadellat ceràmic de l'intradós de les cobertes, aplicant-hi finalment una solució consolidant (ceràmica) i segellat-insecticída-fungícida (fusta). Pel que ta a les teulades (de teula plana esmaltada i vidrada), com que es trobaven en bon estat, es va optar per la substitució de les peces malmeses i del conjunt d'aiguafons, canalons i baixants per altres de zinc o de plom segons les dificultats del detall.

Parlem ara dels treballs de nova construcció. Es tractava d'executar dos nous soterranis i els respectius accessos (rampes cap al carrer, rampes entre plantes i quatre nuclis de comunicació vertical compostos d'escales, ascensors i muntacàrregues). El cos a excavar (105.00 x 18.00 m) es silua dins de la llum del pòrtic principal per tal d'evitar conflictes amb la fonamentacio utilitzant per a ta seva execució murs pantalla o murs de contenció segons l'açada a fonamentar o el gàlib interior (ús o no de maquinària). En canvi, els nuclis de comunicació que "penjaven" d'aquell cos principal obligaren al micropilotatge (12 mícropilots entubats dn 1 S0.5 A52/b per pilar existent a perllongar) dels pilars del pòrtic que apareixen en plantes inferiors, per tal de perllongar-ne la fonamentacio, com també a recalcar metàl-lics dels sòcols de pedra de les façanes, quan calia buidar molt a prop.

Un apartat que mereix ser subratllat és la descoberta de la fonamentacio dels pòrtics existents que ens sorprengué per la seva audàcia (tampoc no la teníem documentada en els plànols històrics). Si es vol, no són més que uns pilots a l'antiga: un gran prisma construït amb pedres agafades amb morter de calç de dimensions totals 1.20 x 1.20 x 5.00 mm, formant un sandvitx entre plaques-base metàl·liques connectades per bigues posades en càrrega. El prisma llastrava el pilar davant de qualsevol sol·licílació que impliqués acció. Linterès constructiu de la "troballa" feu que finalment decidíssim deixar-los a la vista en els nuclis d'escales i ascensors.

Dues coses abans d'acabar; d'una banda, com s'agraeix treballar en edificis tan ordenats (en general tota l'arquitectura del ferro i vidre del segle passat). De l'altra, agrair l'esforç i col·laboració de lots els participants en la construcció del Mercat i en especial, del cap d'obra Fernando Garcia Dàvila, sense el qual tot hauria estat més difícil. •

Per completar la rehabilitació es van netejar els pòrtics i corretges metàl·liques de les tres naus amb aplicació de raig de sorra de stlíce (grau Sa2 Va) per al posterior revestiment

Francesc Xu rigué, arquitecte tècnic

Un edifici ben ordenat

I

RAMLUCS.CP. X O R R E I G DE SORRA I P I N T A T S Ctra. de Sabadell a Granollers, km. 14 Avda. del Tenes, s/n. • 08185 LLIÇÀ DE VALL

Tel.:93 843 78 80

Treballs de xorreig de sorra i pintura al Mercat de la Concepció de Barcelona.

I PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

4 El reportatge \MERCAT

I 26

DE LA

CONCEPCIÓ

laterals no tenien alçada suficient per al pas de l'excavadora.

Estintolament: En els llocs en què hi ha tes entrades de les rampes, o en els nuclis de comunicació vertical, els fonaments deis pilars metàl·lics han quedat dins l'àmbit del soterranis i per tant. s'han hagut de fer solucions estructurals a mesura per a aquestes fonamentacions. En cas que els pilars envaïssin un espai útil i no poguessin continuar, eren estintolats amb bigues metàl·liques a nivell de la planta baixa. Si els fonaments del pilar no eren en un lloc útil. però quedaven fora de l'àmbit dels murs pantalla, es recalcaven amb 12 micropilons amb tubs de 150 mm de diàmetre, que quedaven travats amb uns perfils UPN soldats a les camises dels pilons formant cèrcols, que s'anaven muntant a mida que avançava l'excavació. Finalment, en el cas dels fonaments dels pòrtics exteriors a la zona dels nuclis de comunicació vertical, aquests són connectats als murs pantalla í a les lloses d'escala.

Sostres: L'aparcament es va cobrir amb un sostre bidireccional muntat sobre pilars de formigó armat. En canvi, al sostre del pati de càrrega i descàrrega, que alhora és paviment de la sala de vendes, es va optar per fer-li una solució sense pilars per facilitar la maniobra dels camions, la qual va consistir a col·locar unes bigues alleugerides tipus Boyd i, a sobre, s'hi ha muntat un sostre de xapa col·laborant de 15 cm de cantell. Pel que fa a la resta d'acabats, hi ha paviments de terratzo de gra petit a la sala de vendes de! mercat, i de gres en les zones humides. En aquestes zones de serveis, s'ha fet servir el mateix gres en parets i terres, mentre que les divisions de les cabines dels banys s'han fet de Trespa amb accessoris d'acer inoxidable i sanitaris suspesos, la qual cosa fa més fàcil la neteja. Per als paviments de les zones de càrrega i descàrrega s'ha optat per una solució de pintura d'altes prestacions resistent al desgast i a l'atac químic, mentre que les parets són de blocs de formigó.

En les façanes predominen els tancaments amb vidre, incloent-hi les portes automàtiques, que també ho són. Les façanes dels carrers València i Aragó tenen a la part superior, una gelosia de lamel·les de fusta, que permeten la ventilació de forma natural i filtren la llum. Les parets dels nuclis en la planta baixa i els interiors dels ascensors han estat aplacades amb delgues de fusta de faig. En canvi, les escales de servei que van als soterranis no tenen ni tan sols parets de tancament i mostren les diferets solucions estructurals.

Per últim, no podem passar sense fer un comentari sobre la rampa graonada de sortida al carrer València. Tot i que no dubtem que per qüestions de geometria i per raons de concepte

Solucions modernes

B

arquitectònic la rampa està ben disposada, la solució de compensar l'excés de pendent, fent graons de 2 cm en cada peça del paviment, no ens agrada, i encara que no dubtem de la seva correcció sota el punt de vista normatiu, creiem que no respon a l'esperit de la norma. En canvi, hem d'aplaudir les altres mesures adoptades, en el sentit de fer accessible el Mercat a tothom

a recuperació d'aquest mercat es va basar en un estudi econòmic de viabilitat, i va

amb plena normalitat.

•

començar amb el trasllat de les parades en una carpa provisional muntada al passeig de Sant Joan. Un cop fet el trasllat, van començar les obres. Per una banda, s'havia

de fer una tasca de recuperació de l'arquitectura del ferro, amb la reparació i la recuperació de

Xavier Oliva

la nau principal i, de l'altra, calia trobar solucions modernes per construir la part soterrada del nou mercat.

Les principals tasques de rehabilitació es van centrar en la recuperació de les tres naus del Mercat. Per això, es va fer la reparació de l'estructura metàl·lica del mercat i posteriorment es

ESTUDI ECONÒMIC

Superfície construïda

COST NET 8.7SB,50 m'

COST/H'

%

va procedir a la seva protecció contra el foc. En aquest sentit, el procediment va ser, en primer

Enderrocs i mov. de (erres

28.058.105

3.204

lloc, la neteja amb raig de sorra fins a Sa2 Vi. A continuació es va fer la reparació o reforç de

Fonaments

90.886.582

10.377

10,95%

Estructura

136.162.768

15.546

16,41%

les parts més atacades per la corrosió. Finalment, l'acabat de protecció a base d'una imprima-

3.38%

Cobertes

17.303.698

1.976

2.09%

Façanes

24.239.744

2.768

2,92%

Tancaments i divisions

25.153.477

2.872

3,03%

4.341.404

496

0,52%

Paviments

46.190.232

5.274

5,57%

mateix doll de sorra els ha estat molt útil per fer també una neteja del sotacoberta, compost per

EnvidramenCs

41.693.346

4.760

unes llates d'emposiissat que deixen a la vista una solera de rajoles ceràmiques. Naturalment,

Serralleria

14.911.419

1.703

1,80%

que la pressió del doll ha estat inferior que en el cas del ferro. L'acabat de protecció de l'interior

Pinlura

85.371.056

9.747

10,29%

de la coberta s'ha fet amb materials transparents que han deixat a la vista els materials.

Aparells sanitaris

ció antioxidant, pintura intumescent, i esmalt d'acabat, lots de la mateixa sèrie per tal d'evitar incompatibilitats. El resultat ha ofert una estabilitat al foc de 30 minuts, excepte en els pòrtics extrems de façana, on és de 60 minuts.

Una curiositat que ens han comentat els tècnics de la direcció de l'obra ha estat, que el

Oe la coberta, per la seva banda exterior, es va fer la reparació dels aiguafonts i careners al 100% i de la teulada al 25%, procedint també a la total substitució dels baixants, canals i buneres. Pel que fa a façanes, de les laterals es van netejar el sòcol de pedra de Montjuïc i les reixes de fosa; en canvi, s'han substituït els antics entramats metàl·lics per un tancament de

Revestiments

119 290

0,13%

2.540.000

Instal·lacions de transport

23.035.686

2.630

2,78%

Instal·lacions d'evacuació

18.016.475

2.057

2,17%

322.000

37

Ajudes instal·lacions

Equipaments

1.044.792

1.139

1,20%

4.497

4,75%

Instal·lacions especials

3.534.489

404

0,43%

Instal·lació ventilació i dim.

9.725.235

l'estructura com els elements decoratius de fosa, dels quals s'han elaborat nous motlles.

ampliat, en destaquem les següents:

Instal·lacions fontaneria

1.835.412

Contencions: Per a la contenció del nucli s'han emprat murs pantalles excavats per la part

Instal·lacions contra incendi

3.110.945

Control de qualitat

7.200.000

Seguretat i salut

7.200.000

lonamentacions dels pòrtics originals de ferro. Per mantenir l'estabilitat durant el procés

0,04%

9.976.035

Instal·lació elèctrica

interior del pòrtic de !a nau central, la qual cosa ha permès mantenir la majoria de les

0,31%

39.385.507

Urbanització

vidre laminat. En el cas de les façanes principals, han estat completament renovades tant

Quant a les solucions constructives per sota de la rasant, és a dir, de la zona que s'ha

5,02%

1.110

210 355 822 822

1,17% 0,22% 0,37% 0.87% 0,87%

Imprevistos

188.654.179

21.540

22,73%

Total cost edificació

829.892.586

94.753

10O%

d'excavació de terres, el mur disposava d'ancoratges. En els casos dels nuclis de comunicacions verticals, els murs pantalla s'han hagut de fer per l'exterior de l'edifici, ja que les naus

H Empreses MERCAT

DE

LA

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99 I

CONCEPCIÓ

EXECUCIÓ DE MICROPILONS I ANCORATGES EN L'OBRA DEL MERCAT DE LA CONCEPCIÓ L'empresa Sondeos y Anclajes SCCL va col·laborar en l'execució dels fonaments especials en la remodelació del Mercat de la Concepció. En fer aquesta obra es va enderrocar toi t'imerior, però conservanl part de l'estructura i de la teulada existents. El fel de fer-hi un soterrani va obligar a l'execució d'uns fonaments especials. Inicialment, en projectar-se el rebaix del pàrquing per sota de la base dels fonaments dels pilars existents, es van haver de fer micropilons de manera que, envoltant la fonamentació profunda existent, traslladessin les càrregues a un nivell inferior al del rebaix. L'execució d'aquests micropilons, disposats en forma quadrada al voltant del pilar, fou especialment difícil ja que, a la base dels fonaments, a sis metres de profunditat, s'hi va trobar una planxa de ferro que es va haver de perforar per arribar a la profunditat sol·licitada de 12 m.l. Els micropilons anaven armats mitjançant un tub d'acer de qualitat ST52 de 88,9 mm i 6,3 mm de gruix. En el moment de realitzar-se el rebaixat, aquests micropilons restaven al descobert.

Per evitar el vinclament, va ser necessari repicar el morter RK=225 Kp/ cm2' amb què s'havien injectat els micropilons, per poder fer un reforç amb bigues metàl·liques que connectessin els executats al voltant de cada pilar.

Ancoratges temporals D'altra banda, per a l'execució del rebaix i amb vista a la contenció d'empentes sobre les pantalles executades es van realitzar una sèrie d'ancoratges temporals a un nivell. Alguns d'aquests ancoratges no tenien el bulb en el terreny, sinó que, atesa la presència de pantalles paral·leles, es van fer horitzontalment, travant entre si les parelles de pantalles.

Sondeos y Anclajes va realitzar una part important dels micropilons de recalçamenl dels pilars mitjançant una

27

perforadora Gklemm 803D, a rotopercussió amb martell de fons fins u perforar la base dels fonaments existents i, mitjançant una perforadora Rolatec 800D a rotació amb trialeta en e! [ram següenl. En aquest cas el fluid de d"escombratge va ser l'aire.

A més, Sondeos y Anclajes va fer la proposta tècnica d'execució d'an-

coratges temporals. Aquests ancoratges es van fer mitjançat una perforadora Rolatec 800D a rotació amb Irialeta, utilitzant aigua com a fluid de perforació i injeclant-sc sempre des del fons.

Sondeos y Anclajes cl. Coure

Nave 54 (Pol. Famades)

Tel.: 93 474 00 34 Fax: 93 475 00 10 08940 CORNELLÀ (Barcelona)

Sondeos y Anclajes c/Coure. Nau 54.

Poiigon Famades 08940 Cornellà Tel: 93 47400 34 Fax: 93 475 0010

• PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

Tema de Fons

128

UN MATERIAL HISTÒRIC AMB MOLT DE FUTUR El vidre és un material històric en la construcció. El seu caràcter petri i el coneixement d'ús antiquíssim fan que tingui un caràcter de gairebé natural. Tanmateix la seva utilització en la construcció és relativament recent, bàsicament per raons de preu i, fins fa ben poc, per les seves limitacions dimensionals. La introducció dels nous procediments de fabricació: l'estirat i, especialment, elfloat, l'any 1964, van permetre superar aquests límits i millorar-ne significativament la planícia. Una transformació que va obrir definitivament a aquest material una gamma insospitada d'aplicacions: l'arquitectura del vidre.

Al juny del 1997 van tenir lloc al Col·legi unes jornades dedicades als vidres de nova generació. Les sessions formaven part del cicle que el Col·legi organitza amb la intenció de propiciar el debat a l'entom del coneixement i la utilització dels nous materials i les noves tecnologies de la construcció. Segons les conclusions de les jornades estem entrant en una nova era presidida per l'ús del vidre.

El vidre incorpora una característica única que és la transparència. Fins a l'aparició dels plàstics, el vidre era l'únic maleriaí iransparent en estat sòlid.

Respecte dels plàstics actuals, el vidre manté encara importants avantatges pel que fa a la duresa i durabilitat. Però té, també, greus inconvenients. La pari vidrada continua sent la part més feble de tota l'obra. Tant pel que fa a la seva resistència mecànica, al seu intercanvi energètic o a la seva resistència al foc.

L'evolució del vidre ha de tendir, doncs, a resoldre aquestes mancances modificant-ne les seves característiques, ja sigui com a material simple, ja com a composició de diverses capes. Els diversos mètodes a seguir són, bàsicament, la modificació de la composició del vidre base, l'addició de capes i la utilització de successives làmines de vidres o gels superespecialitzats i, pel que fa a algunes característiques mecàniques, els procediments d'enduriment tèrmic.

En les jornades del Col·legi es van poder conèixer les últimes novetats sobre façanes de vidre encolat o silicona estructural. També, en l'àmbit de façanes, van tenir un espai destacat les façanes subjectades per punts, on vam conèixer que un factor primordial per a l'obtenció de la millor relació grtiix/resistència recau en la perfecció del mecanitzat previ al trempat, ja que els defectes superficials fan minvar la resistència al vidre.

I el futur?... Doncs, el futur ens durà coses tan espectaculars com ara: vidres amb cel·les fotovoltaiques en la làmina central que permetran a cens edificis obtenir electricitat; vidres que canvien de color i la penetració de llum a voluntat de l'usuari; vidres aïllants que dins la cambra tindran un gel transparent que farà possible una conductivitat tèrmica molt semblant a la del mur amb cambra o vidres antifoc amb gel intumescent. •

PRIMERA QUINZENA MARÇ 99 I

-I Tema de fonsf-

29

EL SEU PROJECTE DE VIVENDA ÉS UNA OBRA...

DIGNA D'EMMARCAR

MARCS METÀL·LICS amb una protecció en 7etapes Polímeritzi Forn Escorregut Immersió en pintura Assecat Passivació • DQ capat Desengreixar

EL MUR CORTINA I L'ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA

M.Y.T.E. LA MÉS ALTA QUALITAT AL PREU MÉS BAIX COMPROVI-HO: * * * * * ' '

Els dos vocables que formen la paraula composta que expressa el concepte d'aquesi sistema constructiu poseeixen un signifícat tradicional que, en el cas del "mur" representa una barrera ferma i sòlida que pot interceptar el pas de la gent, llum, pluja... és a dir, quelcom de caràcter permanent. Pel contrari, "cortina" indica una subtilesa, una flexibilitat per aquesta mateixa barrera que ha de servir també per a la defensa dels agents exteriors.

La concepció dels edificis en base a una separació funcional i orgànica entre l'estructura portant i la pell de recobriment de la façana surt de la creativitat de mestres com ara Waltcr Gropius, Mies Van der Rohe i Le Corbusier. i estimulada pels nous materials que la tecnologia aporta. AI alliberar definitivament la pell de l'edifici de la seva misió històrica de paret portant, permet cl desenvolupament del concepte d'obertura o gran finestral corregut en tota la llargada planta per planta, i al concepte d'obertura global a tota llargada i alçada que l'arquitectura contemporània requereix i que la tecnologia actual proporciona.

No necessiten pre-marc.

No es descrosta.

Més durabilitat.

Fàcils de muntar.

No es deformen.

Protecció contra l'òxid.

Acabats perfectes; pre-pintats i assecats al forn a 180*. * Incorporen accesoris per a facilitar el muntatge: frontisses "omegas", allotjament de baldons i topalls de plàstic.

ARQUITECTE/CONSTRUCTOR: Demani gratuïtament una mostra de Marcs metàl·lics per a portes interiors.

Y.T.E Marcos y tarjas m e t à l i c o s S.L.

Cervantei 49-51, 1« 08912 BADALONA Tel.: (93) 460 28 10 Fax: (93) 460 27 93

• PRIMERA QUINZENA MARÇ 99

I Tema de Fons I

No hi ha cap mena de dubte que aquests conceptes són encara d'actualitat, ja que poden haver canviat els dissenys, els sistemes o els materials, però els principis bàsics d'aquesta aplicació constructiva segueixen \igents. És per això que conèixer a fons tot el seu desenvolupament és quasi una obligació per tol aquell que, d'una manera o altra, tingui algun tipus de responsabilitat en els projectes o en la seva construcció. És molt important considerar el "mur cortina" com la suma de diferents elements. Per això caldrà conèixer amb una certa profunditat cada un d'ells, tot í que destacarem per sobre de tots el vidre i l'alumini que, com és lògic, tenen un lloc rellevant. Al tractar-se d'un sistema, fa que els elements que cl configuren no siguin exclusius. Així, per exemple, el mateix tipus i model de vidre té moltes més aplicacions, i també una perfileria d'alumini es pot reconvertir o utilitzar-ne una part per fer qualsevol altre tipus de tancament.

Això provoca que el desenvolupament de nous productes no depengui només de l'evolució dels sistemes de mur cortina, sinó també de l'estudi i aplicació de noves tecnologies per altres camps relacionats o no amb la construcció. Per exemple, aluminis especials per a l'aviació...

O sigui, és lant o més important conèixer els sistemes actuals com conèixer els nous productes que els integren ja que, en definitiva, les prestacions finals del tancament dependran de la qualitat d'aquests. És evident que hi mancarà també el coneixement de iots els processos de fabricació i molt especialment els de muntatge a l'obra, per poder obtenir al final un resultat satisfactori. Aquest resultat cl podem lenir molt abans de que es construeixi ja que, mitjançant l'aplicació de les normatives actuals i la realització dels assaigs que les mateixes preveuen, podem tenir la seguretat de que una solució, nova o no, de mur cortina, funcionarà correctament.

Moltes vegades, els mateixos assaigs o moslres a tamany natural dimensionats a partir d'uns càlculs, en els que s'hauran tingut en compte una sèrie de condícionants preexistents inicials i també d'altres particulars, permetran comprovar la resposta i comportament de cadascun dels elements dissenyats.

No podem oblidar conèixer els sistemes d'organilzació per portar a terme l'obra, a la vegada de tractar de tenir en compte totes les possibles patologies, de manera que es puguin detectar, analitzar i solucionar.

En definitiva, cal aprofundir en el mur cortina com a un tot. però desgranantlo per poder tractar cadascun dels elements que el formen i poder analitzar tots els processos que s'han de tenir en compte per la millora del resultat final. • Agustí Bullbena BB Vidre i arquitectura

ur Cortina sistemes de muntatge, posada en obra, control i normativa Barcelona, del 19 d'abril al 3 de maig.

El curs versarà sobre el mur cortina com la solució constructiva que resulta de la suma de diferents elements. Per això, incidirà en tots eis seus aspectes, no tant sols de muntatge en l'obra, sinó de concepte quan a ía definició, càlcul i fabricació. Altres objectius del curs són l'anàlisi del muntatge en l'obra com un procés de gestió amb una metodologia iniciada des del projecte, i donar a conèixer els nous productes i la seva tecnologia pròpia. Finalment, es vol analitzar els conceptes per poder realitzar i exigir els controls de qualitat corresponents abans, durant indesprés de les obres.

Dates: 19,21, 26 i 28 d'abril í 3 de maig Uoc: Aules de formació del col·legi Preu: Col·legiats 40.000 pts no col·legiats 45.000 pts

Organitza: Servei de Construcció i Noves Tecnologies Inscripcions: Servei d'Informació.

Telf: 93 240 20 60.

Fax 93 240 20 61

VIDRIERA DEL CARDDNER '~etT»vAUnres3-Basella, Km. 4 08250 SaniJoàndeVtlatorrada Barcelona (Espaiia)

Tel. (93) 876 42 00 - Fax (93) 876 43 17j Apartado de Correos 231 " 08240 Menresa (Barcelona)

Tenemos soluciones para responder a sus necesidades en decoración: Grabados al àcido, grabados a la arena, pintados, policromados, dorados,.... todo tipo de decoración en vidrio.

GRABADO AL ACIDO DECORACIÓN DEL VIDRIO PLANO Indústria, 254 - 08912 Badalona Tel. (93)387 47 0 2 - 3 8 8 56 14 Fax (93) 387 47 11