INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
S E G O N A
Q U I N Z E N A
M A R Ç 1999
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Ja tenim LOE El projecte ha iniciat la seva tramitació parlamentària i podria entrar en vigor l'any 2000
a Musaat: La batalla contra la sinistralitat Per Josep Maria Llesuy
Ja han passat quatre anys Per Bernat Ochoa
La construcció d'habitatges creix un15%a Barcelona
13
El Centre respon: Resistència al l o c ; en parets de 15
l Consell de Ministres celebrat el passat 5 de març va donar llum verda al Projecte de llei d'ordenació de l'edificació (LOE), una llei que ha seguit un lent i complica! procés des de la primera gestació l'any 1978. El text aprovat conserva l'estructura bàsica del que es va divulgar el setembre de 1998 quan fa referència a les responsabilitats i garanties, però introdueix modificacions importants amb relació a les intervencions professionals.
Façanes urbanes La façana és un dels elements de l'edifici que requereix més cura i el que presenta un pitjor estat de conservació
Es presenta p Responsabilitatci.il risc: ii prevenció prevenció del del risc: Disfuncions en sistemes de calefacció per terra radiant
1£
Construint al setè continent: la Lluna
a l Col * leÇfí J
la Instrucció del formigó .
La construcció d'habitatges creix un 15% a Barcelona _
Suplement La cita bianual de la construcció
Manual de la Casa v. 2.0 win Un programa informàtic del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, que t'ajuda a redactar el Llibre de l'Edifici.
1
Calculo espacial de estructuras tridimensionales Secciones
Calculo
flesultados
Ajnjdas
Líder en prestaciones Arktec 28020 Madrid PI. Pablo Ruiz PIC . 91 556 19 92 x 91 556 57 68
i un umco programa con
Predimensionado
autOmàtlCO, consideración de lo^ ejes geométricos y pentaje de las armaduras. • Trabajo sobre cualquier • un mismo programa plano, no sóio hprizontal sinó que puede calcular una barra, un porticó, un forjado o toda la también vertical o inclinado, ademàs de globalmente. estructura completa. • Forjados inclinadoç, • Desarrollado esj barras de acero de inèrcia íntegramente a , variable y estructuras iu uso en Wl ' wsNi mixtas. barras de acero y normigón, forjados. cimentaciones y muros de sótano.
Arktec Portugal Lda.
Mas información onole: R176 Taiieto \eúoí
El tema LA
LLEI
DE
SEGONA QUINZENA MARÇ 99 !
L'EDIFICACIÓ
El Consell de Ministres aprova la LOE
El president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica, José Antonio Otero, i els representants estatals dels enginyers de camins, industrials i arquitectes, en el moment de signar, el passat mes de gener, l'acord de tes professions tècnique del sector, davant el ministre de Foment, Rafael Arias Salgado I el director general de l'Habitatge, Fernando Nasarre.
El text aprovat conserva l'estructura bàsica del que es va divulgar el setembre de 1998 quan fa referènda a les responsabilitats i garanties, però introdueix unes modificaaons importants amb relació a les diferents intervencions professionals. I ^ B
a Llei d'ordenació de l'edificació
^ H l
(LOE) ha seguit un lent I complicat
campanya conjunta d'opo-
Una llei positiva
sició a la darrera versió dei projecte tot manifestant el
procés des de la seva primera gestació l'any 1978. Finalment, el Consell de Ministres ce-
•Defineix els agents i les seves obli-
suport a la regulació ne-
lebrat el 5 de març va donar llum verda al
gacions
cessària del sector i al
projecte que, properament, iniciarà !a trami-
-Estableix requisits bàsics de qualitat
plantejament general de la
tació parlamentària per a la seva aprovació i
-Estableix un esglaonat en els terminis
Llei, però demanant la vin-
podria entrar en vigor a començaments de
de responsabilitat
culació de la titulació pro-
l'any 2.000.
-Estableix un sistema de garanties per a
fessional a les funcions
l'usuari
corresponents definides
La Llei aborda aspectes molt urgents i necessaris per a un sector que té trets dife-
-Possibilita la contractació de serveis pro-
per la mateixa llei.
rencials respecte d'altres sectors industrials
fessionals a una persona jurídica com ara
L'acord arribaria el ge-
i que és clau per al desenvolupament de
societat de professionals o enginyeria,
ner. Els representants es-
l'economia del país. En primer lloc, el text
entre d'altres. Això afavoreix l'empresa-
tatals dels col·legis d'apa-
defineix els diferents agents que intervenen
rialílzació del professional i el treball
relladors i arquitectes tèc-
en el procés d'edificació i estableix les fun-
pluridisciplinari.
nics, enginyers industrials
Aquest acord de les
"La necessitat d'aquesta llei se centra en dos aspectes: definició de competències i responsabilitats dels diferents agents intervinents en el procés d'edificació, i el rescabalament eficaç ais usuaris perjudicats pels sinistres relacionats amb l'edificació"
cions i responsabilitats de cadascun d'ells.
i de camins, i arquitectes
En segon lloc. proposa un sistema esglaonat
van signar ei dia 20 davant el ministre de
en relació amb el període de responsabilitat civil segons les diferents parts de l'obra. Fi-
sector feia referència fonamentalment a l'àmbit que la Llei dedica a les competències professionals en matèria de projectes, direcció de l'obra i direcció de l'execució de l'obra. La proposta de redactat definitiu de la llei representa la consolidació de la funció de l'arquitecte tècnic com a director
de l'execució
de
l'obra {obres d'arquitectura) i deixa oberts certs
àmbits en els quals l'arquitecte tècnic té competències en la redacció de projectes i
La Llei va patir la seva darrera aturada el
Foment, Rafael Arias Salgado, un protocol
setembre passat, ja que el darrer esborrany
conjunt de conclusions sobre l'avantprojec-
nalment, s'estableix un conjunt de garanties i
eludia el tema de les competències profes-
te. Després de l'acord, però, van sorgir noves
assegurances que permet als usuaris una rà-
sionals especifiques. Això va provocar el re-
discrepàncies que aturarien de nou el projec-
pida reparació dels danys que es produeixin
buig dels nostres representants i també dels
te i que finalment acabaria allunyant els engi-
Carles Cartanà
als edificis per vicis o defectes constructius.
col·legis d'arquitectes, que van iniciar una
nyers industrials de l'ampli consens assolit.
E-mail: informatiu@apabcn.es
en la direcció d'obres, tant d'obra nova com de rehabilitació.
•
I SEGONA QUINZENA MARÇ 99
El tema
ILA
LLEI
DE L'EDIFICACIÓ
Un resum extractat de la llei aprovada 1. Àmbit d'aplicació
Tipus d'obres
Grups d'edificis segons t'ús
d'aplicació aquesta Llei:
La Llei s'aplica al procés de construcció d'edi-
•
Es consideren edificacions i, per tant, els és
ficis, l'ús principal dels quals estigui comprès en els grups següents: Grup a administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent i cultural. Grup b aeronàutic, agropecuari, de l'ener-
Obres de nova construcció, excepte construccions senzilles, sense ús residencial o públic ï d'una sola planta.
•
Obres que alterin la configuració arquitectònica, entenent per aquestes les que tinguin caràcter d'intervenció total, o les par-
gia, de la hidràulica, miner, de tele-
cials que produeixin una variació essen-
comunicacions, del transport, fores-
cial de la composició general exterior, la
tal, industrial, naval, enginyeria de
volumetria o el conjunt del sistema estruc-
sanejament i higiene, accessori a les obres d'enginyeria i la seva explotació. Grup c tota la resta d'edificacions els usos
tural o que tinguin per objecte canviar els usos de l'edifici. • Obres que tinguin el caràcter d'intervenció total en obres catalogades i les de ca-
de les quals no s'especifiqui en els
ràcter parcial que afectin els elements o
grups anteriors.
parts objecte de protecció.
Impermeabilització de coberta enjardïnada
PREFLEX 2000 + GRAVIFLEX 2000 SISTEMA BICAPA D'IMPERMEABILITZACIÓ DE LÀMINES DE BETUM ELASTÒMER SBS d e 9SJplast
Avantatges de j PREFLEX 2000 + GRAVIFLEX 2000
» Acabat GRAVIFLEX 2000 .soldat L Escaire de reforç f PREFLEX 2000 .soldat •.
;
•
•
L Emprimació 'SIPLAST PRIMER
Sistema bícapa d'utilització universal: sota jardins, sota zones accessibles a vehicles i a vianants, sota graves, i fins i tot sense protecció pesant.
] ) I |
Impermeabilització duradora i antiarrels.
! la capa d'imperI meabilítzació amb } PREFLEX 2000, - ' ' ssada solta i amb | juntes soldades
i/ Alta resistència mecànica (punxonaments, traccions, dilatacions i contraccions).
) Capa separadora VERECRAN 100, solta Aïllant tèrmic (consulteu-nos) perlita, / espuma de poliuretà amb cares tracta- •' ;' des, ete. /
; • Altaresistènciaquí| mica (insecticides i j adobs). f
Juntes segures, acabats reforçats.
2a capa d'impermeabilit2ació amb GRAVIFLEX 2000; soldada i autoprotegida
© Barrera de vapor IREX 40, soldada
/ /
Q Emprimació SIPLAST PRIMER
?slplast
NOVA ADREÇA I NOUS TELÈFONS
Comte d'Urgell, 204-206 3r C 08036 Barcelona Tel.: 93 363 60 22 • Fax: 93 363 60 23
H '
LA
LLEI
DE
SEGONA QUINZENA MARÇ 93
El tema
L1 E D I F I C A C I Ó
2. Exigències tècniques i administratives
• Director de l'execució de l'obra • Entitats i laboratoris de control de qualitat
Servei Integrat a la Construcció
• Subministradors de productes Requisits bàsics de l'edificació
• Propietaris i usuaris
Funcionals i funcionalitat d'ús
Les intervencions professionals
• accessibilitat • accés als serveis de telecomunicació
Projecte i direcció d'obra
De seguretat
Per a tots els tipus d'obres inclosos en l'àm-
• resistència mecànica i estabilitat
bit d'aplicació d'aquesta Llei
i seguretat en cas d'incendi
• edificis d'usos del grup a: arquitectes
i seguretat d'utilització
•
D'habitabiütat • salubritat i salut, i protecció del medi
edificis d'usos del grup b: enginyers, enginyers tècnics i arquitectes
• edificis d'usos del grup c: arquitectes, ar-
ambient
quitectes tècnics, enginyers i enginyers
• protecció acústica
tècnics, segons la respectiva especialitat
Amb la finalitat dofenr un assessorament integral en assegurances per at sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb tota seguretat des de la primera pedra iurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
• estalvi d'energia • funcionalitat dels elements constructius i
Direcció de l'execució de l'obra
les instal·lacions
Quan les obres a realitzar tinguin per objecte la construcció d'edificis per als usos indi-
Recepció
cats en el grup a, i les del grup b, dirigides
La recepció de l'obra es consignarà en una
per arquitecte, el director de l'execució de
acta signada pel promotor i el constructor.
l'obra haurà de ser un arquitecte tècnic.
Tindrà lloc dins dels 30 dies següents a la
En la resta dels casos, la direcció de l'exe-
data d'acabament, acreditada en el certificat
cució de l'obra pot ser realitzada indistinta-
final d'obra que haurà d'acompanyar l'acta
ment per arquitecte tècnic, enginyer i engi-
de recepció. S'entendrà tàcitament produï-
nyer tècnic.
da si passats 30 dies el promotor no n'ha manifestat el rebuig o resen/es per escrit.
4. Responsabilitats i garanties
Documentació de l'obra
Responsabilitats
El projecte d'edificació, amb les eventuals modificacions degudament aprovades, serà
Responsabilitat civil
facilitada al promotor per a la formalització
per incompliment d'obligacions
dels tràmits administratius, un cop finalitza-
• Tots els agents que intervenen són res-
da l'obra. S'hi haurà d'adjuntar la documen-
ponsables dels danys materials en els edi-
tació d'ús i manteniment legalment exigible.
ficis per vicis o defectes originats per imperícia, negligència o culpa.
3. Agents de l'edificació
Assegurança de prestació per a obres finalitzade
i
Assegurança d'equips i maquinària
La responsabilitat és individual, o bé solidària quan no es pugui individualitzar.
Les persones físiques o jurídiques que inter-
•
venen en el procés • Promotor
El promotor respon solidàriament amb els altres agents davant de tercers adquirents.
•
El constructor respon de les deficiències
• Projectista
dels productes de construcció que hagi ad-
• Constructor
quirit o acceptat.
• Director de l'obra
Assegurança decennal de danys a
S C O es una marca registrada del Col ApkreSadars i Arquitectes Tècnic deia Corrcóuria de Setíuros C. Loiente. S.L.
I SEGONA QUINZENA MARÇ 99
El tema
h
• durant un any, els que afectin als acabats. Aquesta assegurança l'ha de subscriure el
inclosos els honoraris professionals, les que afectin als elemenis construcfius o
constructor i pot ser substituïda per una retenció pel promotor d'un 5% de l'import de
i 100% del cost d'execució material de
l'execució material de l'obra.
l'obra inclosos els honoraris professionals,
• durant tres anys, ets que afectin als ele-
les que afectin a la solidesa o estabilitat
ments constructius o instal·lacions que afectin als requisits bàsics d'habitabilitat. Aquesla assegurança l'ha de subscriure el promotor. • durant deu anys, ets que afectin fona-
5. Entrada en vigor
ments, suports, bigues, sostres, parets de càrrega o altres elements que comprometin
La Llei afectarà a les obres d'edificació per a
la solidesa o estabilitat de l'edifici. Aquesta
les quals es demani llicència a partir dels sis
assegurança l'ha de subscriure el promotor.
mesos de la seva publicació al BOE.
Aquesta garantia serà obligatòria a partir de l'entrada en vigor de la Llei.
Import de les garanties Els capitals mínims garantits amb les assegurances són: •
5% del cost d'execució material de l'obra inclosos els honoraris professionals, les que afectin als acabals
• 30% del cost d'execució material de l'obra
Termini d'exigència de responsabilitats
Terminis de prescripció per l'exigència
Fan referència a l'exigència de responsabili-
de responsabilitats
tats, per part de propietaris o tercers adqui-
i
truïts, per vicis i defectes apareguts després
L'usuari pot exigir responsabilitats durant dos anys des de l'aparició del dany.
renls, pels danys materials en edificis cons•
Un agent pot repetir contra un altre agent o una asseguradora contra un agent du-
de la recepció de Cobra.
rant dos anys des de la resolució judicial
• durant el primer any, el constructor res-
o extrajudicial.
pon pels danys en els acabats. • durant els tres primers anys, responen tots els agents per danys en els elements
Garanties pels habitatges
constructius i instal·lacions que afectin als requisits bàsics d'habitabililal.
Terminis, danys i garants
• durant deu anys, responen tots els agents
La Llei preveu que s'han de constituir asse-
per danys en els fonaments, suports, bi-
gurances de danys o de caució a favor del
gues, sostres, parets de càrrega o altres
propi promotor i els adquirents successius,
elements que comprometin la solidesa o
per garantir el rescabalament dels danys
estabilitat de l'edifici.
materials als habitatges per vicis i defectes, durant els terminis i tipus següents:
Tenim les millors ofertes d aparells topogràfics
ndòmetre electrònic per amidar inceriors. amb indicador lluminós de punteria i estret feix amidador.
OFERTA 21.250,-pte • -
Compatible amb AutoCAD (DXF 2D/3D) Entorn Windows Corbes de nivell amb suavitzat Cubicació per transversals Plànols de planta/iongít/cransv Curs formació (6 h) Suport, 3 mesos gratuït
OFERTA 149.000,- pte
• Amidador lineal. - SCALE MASTER - 40 escales opcionals preprogramades - I escala per programació pròpia
OFERTA 18.700,-pte
Visiteu-nos a Constmmat. Palau 3. Nivell 0 Carrer C. Estand 304
- Hodòmetre de precisió - Perímetre de la roda I m. • Mànec plegable, fre I suport per a mantenir-lo dret, amb bossa de transport. - Pes 2.7 kg.
OFERTA 23.000,- pte
n. 6 -Tel. (93) 302 20 45 - 06007 BARCELONA
Punts de vista R E S P O N S A B I L I T A T
L
CIVIL
SEGONA QUINZENA MARÇ 99 |
Musaat: La batalla contra la sinistralitat 2. A provisionar els sinistres produïts durant
En cada grup es van analitzar les causes més
pròpia campanya de prevenció, els mitjans
l'any i que es liquidaran en els anys se-
freqüents, per situar els punts negres de si-
per aconseguir la reducció de la sinistralitat.
güents, ja sigui per transacció amistosa o
nistralitat. El treball es va completar amb l'es-
No voldria acabar sense fer una reflexió.
per sentència judicial
tadística parcial col·legi per col·legi, amb la
Més de la meitat del col·lectiu no ha tingut un
qual cosa s'ha aconseguit, no solament co-
sinistre en la vida i, any rera any, fan les se-
procuradors, costes judicials, etc.
nèixer les causes genèriques més freqüents
ves aportacions a Musaat. Jo els voldria dir
4. A despeses de gestió de la mútua
de sinistralitat, sinó, a més, les més acusa-
que la millor assegurança és la que mai s'uti-
Els punts 1 i 2, que representen al voltant
des en cada col·legi.
3. A despeses jurídiques com ara advocats,
litza. Magre consol El que afirmo és que l'es-
ota aquest títol tan aitisonant s'hi
del 70% del total, és la sinistralitat. El núme-
Tenint ja l'estadística classificada per cau-
forç de Musaat i el del Col·legi cie Barcelona-
H É f l amaga tot un procés que ha emprès
ro 3 sempre dependrà de I'l i el 2. D'aquest,
ses i per col·legi, el pas següent era el tre-
estan dirigits, a través de les vies explicades,
Musaat, a fi de controlar i en el possible aba-
en parlarem properament. Avui ens centra-
ball sobre el terreny. Musaat va seleccionar
ratir les primes que paguem per respondre
rem en la sinistralitat.
els col·legis amb més alta sinistralitat per-
K J ]
de la nostra responsabilitat civil. Permeteu-
Musaat va decidir l'any 1997, que !a pos-
centual en cada un dels cinc temes, i va mun-
me que faci un circumloqui per fer més ente-
sibilitat més seriosa de controlar el cost de
tar un cicle de xerrades en què ha exposat
nedora la necessitat d'aquest procés: La
la prima havia de passar per força per reduir
la sinistralitat pròpia del col·legi, les causes
a disminuir les aportacions en concepte de prima. Així mateix, el camí de la Mútua, igual que el de qualsevol companyia, tendirà cada dia més a bonificar la no-sinistralitat. Cal que tots prenem consciència que el
la sinistralitat. Amb aquest objectiu es va cre-
més freqüents que l'han produïda, i ha ofert
fet que la nostra responsabilitat civil estigui
Sento una remor multitudinària, que afir-
ar, dins del Consell d'Administració, un grup
la seva col·laboració per muntar cursets mo-
en mans d'una mutualitat vol dir que com-
ma rotundament el sentir general sobre l'im-
de treball perquè elaborés propostes dirigi-
nogràfics específics.
partim una solidaritat que permet que les
port més alt que grava el nostre treball pro-
des a aconseguir controlar i, en la mesura
fessional. No intentaré justificar aquest cost,
possible, reduir la sinistralitat.
Musaat és cara?
També es vol confeccionar uns petits ma-
aportacions de tots faci assequible el cosí
nuals tipus La casa en forma on, gràficament
de la sinistralitat dels que la pateixen. De la
El primer plantejament va ser que, per
i de manera senzilla, s'exposin les principals
mateixa manera es logra que existeixi una
combatre una cosa, la primera mesura és
causes de sïnistralitat i que reflecteixin els
conèixer-la. Amb aquesta finalitat, en els pri-
resultats de l'estadística general.
sinó explicar les causes que el produeixen i els camins empresos per millorar-lo. El cost de Musaat no és car ni és barat,
solidaritat activa en la que s'acceptin les penalitzacions, com a compensació als que no aporten sinistralitat.
és el que és:
mers mesos de 1998, es va procedir a realit-
Musaat no pretén donar lliçons sobre com
•
Musaat no és una companyia d'assegu-
zar una estadística aprofundida sobre la si-
es pot evitar la sinistralitat, no és missió d'una
Estem en el camí. Musaat í els col·legis
rances amb accionistes que busquen un
nistralitat de Musaat.
mútua d'assegurances. Els col·legis han de
aposten per treballar en la millora dels pro-
reaccionar davant la proposta. Però Musaat,
cessos constructius com a millor arma per
rendiment. •
Es van dividir els 11.000 sinistres produïts
Musaal recapta per cobrir la sinistralitat
entre 1984 i 1997 en cinc grans grups:
sí que vol aportar el que té, l'estadística, el
combatre la sinistralitat. Ens toca a lots i ca-
que produïm entre tols. No té excedents,
• problemes de sòl
coneixement sobre les causes del sinistre i
dascun de nosaltres col·laborar-hi.
ni reparteix beneficis.
•
la reiteració d'aquestes causes en diferents
estructura
La recaptació general de primes es destina:
•
1. Al pagament de sinistres liquidats en l'any
• danys a tercers
en curs
•
zones geogràfiques.
humitats
El Col·legi de Barcelona ja ha recollit el repte i està treballant per aportar, amb la seva
accidents
Vocal del Consell d'Administració de Musaat. Tresorer de la Junta de Govern del Col-tegi
hi trenqui el cap
íïïenFis
sistema de informadón de la construcctón mediciones, presupuestos y control de obra
sïdívih
íí\c\\ fer cosers Và'n dhfídJs Maria Tubau, 4. Edif. Auge 3. Madrid 28050 Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60
Visiteu-nos a Construmat. Palau 1. Nivell 0. Estand D 406
•
Josep Maria Llesuy
•
*
I SEGONA QUINZENA MARÇ 99
H Punts de vista r-
Ja han passat quatre anys volia dir moítes coses. Lleialtat a uns orígens democràtics i progressistes, i també una opció per a la consolidació d'una idea de Col·legi útil
"El Col·legi avui és una entitat madura, estructurada, potent i preparada per als nous reptes que s'apropen"
L'IMFOHHAIIU.
lanç. Ja hi haurà temps per fer-ho. Volia, amb aquestes notes, explicar que, malgrat que estic content de la tasca realitzada, he pres la decisió de no presentar-me a
i necessari per al c o l -
les properes eleccions.
legiatTot això amb la ne-
Es tracta d'una opció que
cessitat, en uns moments decisius per a la professió de recuperar un
obeeix a motius estrictament personals, però
cert lideratge a Madrid, que repercutís en un
lambé perquè crec sincerament que és el mo-
millor posicionament de la professió.
ment de deixar pas.
Crec que, avui. el Col·legi és una entitat
El Col·legi avui és una entitat madura, es-
al servei dels seus associats i que ha acon-
tructurada, potent i preparada per als nous
seguit un nivell important d'autoíinançament,
reptes que s'apropen. És, potser, el moment
superant la dependència quasi exclusiva del
d'un canvi generacional que agafi la torxa de
visat. L'acció col·legial s'ha concentrat en le-
la saba nova que avui ja és majoria en el
I celebrar eleccions per a Junta de
mes com la formació, sense descuidar però.
nostre col·lectiu.
Govern del Col·legi. Per primera vegada en
l'àmbit de les competències professionals i
Més que de continuïtat, ara caldria parlar
gairebé vint anys es van presentar dues can-
del nostre posicionament en el sector. Hem
de renovació, sense oblidar, però, que les
didatures, i la presidida per mi va resultar
combinat l'atenció al col·legiat i la millora dels
institucions com el Col·legi es transformen
guanyadora, per una àmplia majoria.
I I juny farà quatre anys que es van
serveis, amb un aprofundiment de la descen-
lentament i els seus dirigents sempre neces-
La meva relació amb el Col·legi s'havia
tralització col·legial, per tal d'acoslar millor
siten d'un aprenentatge que els faci més fà-
iniciat ja amb la Junta presidida per Josep
el Col·legi a tots els col·legiats. I també hem
cil el camí.
Miquel Abad l'any 1976 i, després, havia con-
impulsat accions que han permès fer créixer
tinuat en les dues legislatures anteriors a la
motivacions alternatives a les quotidianes del
meva elecció com a president, ocupant el càr-
treball: la festa dels aparelladors i el concert
rec de comptador, amb Carles Puiggròs.
de Nadal en són uns bons exemples.
La presidència del Col·legi ha estat un rep-
Hem esta! sempre la llança de les innova-
te important per a mi. Han estat qualre anys
cions, obrint camí en la rehabilitació, en el
intensos, d'activitat responsable i, a ia vega-
manteniment, en la seguretat, en la sos-
da, esgotadora. La línia continuisla que es
tenibilitat, en les noves tecnologies.
predicava a la campanya electoral, per a mi
EDIFICIS SINGULARS
En definitiva, sempre he pensat que saber marxar és més difícil que arribar.
Bernat Ochoa i Morón President del Col·legi d'Aparelladors
•
Telelon directe: 93 240 23 76 Fax: 93 240 23 64 E-maïl: inlormatiu@apabcn.es L'INFORMATIU digital: ntlp://www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cartanà, Joan Gay, Lydia Perera, Ramon Puig I Jordi Marlet (versió digital) Direcció: Carles Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva, Ganriela Scfiòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia; Javier García Die, Ctiopo Disseny gràfic: RGR Foli) I Us: Imprès Auloedíció 5 1 . Impressió: Romargraf Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telélon: 93 240 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/ Bon Pastor 5 08021 Barcelona. Telèfon; 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona. Son Paslor. 5. 03021 Barcelona. Tel. 93 240 20 60. Fax. 93 240 20 61 Osona: PI. Ma]or, 6. 08500 Vic. Tel. 93 885 26 11 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6. 08240 Manresa. Tel. 93 872 97 99. Vallès Oriental: Josep Pino!. 8. 08400 Granollers. Tel. 93 379 01 76 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18. 08221 Terrassa. Tel. 93 780 11 10 JUNTA DE GOVERN: President: Bernal Ochoa Secretari: Xavier Bardají Comptadora: Carloia Aguado Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Albert López Iborra. Joan Ardévol, Maria Teresa Serna i Xavier Cots Delegats: Osona: Bernat Noguera Bages Berguedà: Jaume Juanola Vallès Oriental: Frederic de Buert Vallès Occidental: Salvador Navarro Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en ets articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels aulors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU
i Arquitectes Tècnics de Barcelona
No és la meva intenció, però, fer un ba-
Museu de la lectura
per Joma
El noticiari I
LA
SITUACIÓ
DEL
SEGONA QUINZENA MARÇ 99 I
SECTOR
La construcció d'habitatges creix un 15% a Barcelona Les comarques interiors mostren un gran dinamisme amb forts augments de l'activitat F o n t Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes
Tècnics de Baicelona.
•
•
^ • H
a construcció d'habitatges a Catalunya va moderar el seu creixement
durant 1998. Tot i així, l'increment de l'activitat va ser d'un 21,3%, amb un total de 70.757 habitatges iniciats. Les comarques de Girona destaquen de manera especial amb un increment del 40,8% i 8.991 habitatges iniciats. Les comarques de Tarragona (33,4%) i
• ! ! « • 12281 Alt Penedès
Lleida (29,2%) també creixen amb 10.216 i
Baix Llobregat >I:I:M 2258 i " " w " " "
3.552 habitatges iniciats respectivament. L'increment de l'activitat a Barcelona ha estat del 15.6%, amb un primer semestre
Barcelonès
>
+ del 30% del 15 al 30% •
molt actiu. En el conjunt de les comarques barcelonines es van iniciar durant 1998 un
• B U M 19981
total de 47.998 habitalges. Toies les co-
del 0 al 15%
marques han experimentat creixements
HABITATGES INICIATS
més o menys importants, si bé han esta!
Variació interanual 1997-1998
les comarques centrals les que s'han mostrat més dinàmiques. Destaquen el Bages
Llobregat creix i ho fa de manera uniforme.
(59,1%) i Osona (35,9%), seguides de l'Alt
Sant Joan Despí i Viladecans han acollit im-
Penedès (27,8%) i ["Anoia (21,4%). E! nom-
portants promocions residencial amb 1.009 i
bre més elevat d'habitatges construïts en
1.456 nous habitatges respectivament. Final-
valors absoluts correspon a les comarques
ment, el Maresme i el Garraf, a la costa, tam-
del Baix Llobregat i el Vallès Occidental,
bé creixen, però ho fan de manera més mo-
on es van iniciar 10.827 i 10.610 habitat-
derada. A Mataró es van iniciar 1.188 habi-
ges respectivament.
tatges i, a Vilanova i la Geltrú, 1.018.
La ciutat de Barcelona, amb 6.458 nous
Les previsions per a 1999 indiquen que el
habitatges, incrementa la seva activitat cons-
nivell d'activitat es mantindrà a Catalunya,
tructora. Terrassa (2.653), Sabadell (2.217)
tot i el canvi de tendència que s'ha comen-
i Sant Cugat del Vallès (1.114) mantenen un
çat a manifestar en la construcció residenci-
creixement continuat i també creix el Vallès
al dels darrers mesos de l'any passat. A la
Oriental si bé d'una manera més repartida.
construcció de nous habitatges caldrà afe-
Les comarques centrals han estat les verita-
gir, a més, una important recuperació del
bles protagonistes i manifesten un nou des-
subsector d'obra civil. Segons la Cambra de
envolupament on destaquen les capitals. És
Contractistes d'Obres de Catalunya, la cons- '
el cas de Manresa (1.201), Vic (673) i
trucció creixerà un 8% (7,6% edificació i 11%
Vilafranca del Penedès (633). El
obra civil)
Centre de Reproducció a Color s.a.
cartelleria digital
Sistema Color Làser Sistema Color BJ Sistema Fotogràfic
geetant
3 c\e
^
Habitatges iniciats 1997-1998 Catalunya i distribució territorial Ta 93 20085-14 Fa<93Z(N17B2
Any
|: :
1997
1998,
|
^
^
^
^
Barcelona Girona Lleida Tarragona j- Catalunya
41.517 6.383 2.748 7.659 58.307
47.998 8.991 3.552 10.216 70.757
BBS 93 414 18 H emai: mraOeamiratfcrcpiD.com
SERVEIS DIGFTA1S
lmpi*u& Digital Docutoch /
PLrtta" B/N.
etratrnZreproaniïrociercpro.aïii A1TÜES SERVEIS «epnòxòb d* plàialt / FaKicòpl*! B/N 1
Servei a domicili 1 Pàrquing clionls
S^K. «>m
I SEGONA QUINZENA MARÇ 99
El noticiari
REHABILITACIÓ
I 10
Façanes urbanes: Embolica que fa fort! La façana és un dels elements de l'edifid que requereix més cura i el que presenta un pitjor estat de conservació dret. La imatge de la ciutat és la imatge més clara de la situació: la necessitat d'intervencions i la manca de mitjans per dur-les a terme. Afrontar, en la mesura que sigui possible, tots els àmbits temàtics que hi ha a l'entorn de la complexitat de les façanes, ens ajuda a encarar-nos amb les intervencions i el seu manteniment de la forma més coherent.
ons externes, sis materials i les diferents solucions constructives en els diferents moments històrics i fins i tot en les intervencions recents, és necessari per afrontar el tema amb rotunditat.
Les lesions van estretament lligades als materials i a la solució constructiva dels elements arquitectònics. Per tant, la identifiPer garantir un resultat final òptim en qual- • cació de cada material i l'estudi del seu comportament i defectes, segons les solucions sevol actuació, es considera fonamental establir una metodologia de treball seguint les adoptades incloent-hi les modificades ens han de proporcionar la base necessària per fases de prediagnosi, diagnosi, projecte d'intervenció, execució i l'establiment d'un man- diagnosticar i aplicar el tractament adequat en cada element d'una façana. teniment periòdic. La història de la ciutat la podem llegir en les seves façanes, i el seu estat ens parla, i molt, de les persones que hi viuen i de la societat que l'envolta. Cal doncs, conèixer I Is paraments exteriors, les façanes, I per les seves característiques i funcions, són uns elements amb una especial complexitat. Aquests elements donen resposta a les necessitats dels seus ocupants. Els separen i, a la vegada, els posen en contacte amb el medi que els envolta. Actuen com a elements aïllants tèrmics i acústics, controlen la il·luminació natural i la renovació d'aire i impermeabilitzen l'espai habitable.
Darrerament, l'aixecament gràfic de lesions ha esdevingut una veritable disciplina, atesa la seva evolució cap a un augment de la precisió i rapidesa en la presa de dades. Estar al corrent d'aquestes tècniques, és imprescindible per a desenvolupar el projecte d'intervenció.
Constructivament, les façanes, enteses com a element estructural, com a tancament o com a embolcall, protegeixen l'estructura i els diferents components de l'edifici, allarguen la seva vida i fan possible crear un ambient interior confortable. No podem oblidar que la façana ha nascut d'una reflexió projectual. Les façanes són la carta de presentació de l'edifici, els elements que els identifiquen i, per tant, conformen la imatge de la ciutat. Per la seva singular situació es troben fortament exposades i agredides pels agents atmosfèrics d'acció permanent i per tota mena d'accions físiques, químiques i mecàniques que hi incideixen. Com a conseqüència d'aquesta exposició, les façanes són també els elements de l'edifici que requereixen més cura i que presenten un pitjor estat de conservació. Per tant, són una de les parts fonamentals d'un edilici, tant o més que l'estructura o d'altres. Ateses les necessitats urgents d'actuacions, i, sovint, la manca de coneixements necessaris per la complexitat i dificultat del tema, fan que a curt termini s'hi hagi de tomar a intervenir, o que elements singulars ja no puguin ser recuperats. El compliment de l'ordenança qunt a seguretat i conservació de paraments exteriors ens ha dut a embolicar façanes a tort i a
El comportament d'elements voladissos, dels coronaments, d'elements decoratius, dels revestiments, d'elements metàl·lics, de la fusteria, i de tots aquells elements que s'hi ha anat afegint al llarg del temps varien en cada façana i en cada època. La seva reparació, millora o eliminació conformen la decisió projectual més important.
els materials, de les tècniques i sistemes constructius emprats en els nostres edificis al llarg del temps. Saber identificar l'edifici amb la construcció de l'època i valorar com aquesta s'ha anat adaptant o no a les exigències actuals. Cal recordar que un dels canvis més radicals i significatius que va portar l'arquitectura moderna és, sens dubte, el nou concepte de tancament, alliberant-lo de la funció estructural. Un idea! que ha hagut de deixar passar molt de temps fins que la tecnologia i la indústria oferissin solucions adients, un ideal de lleugeresa, que encara avui, entesa la façana com un element representatiu del patrimoni habitat, segueix essent poc acceptable. Identificar el color, com a imatge cromàtica de la façana, i com a element essencial de protecció i textura, és també, valorar el nostre entorn. Són molts els (actors que influeixen en t'estat de degradació de les façanes. Avaluar i relacionar les lesions amb les agressi-
Una de les fases més importants en la intervenció d'una façana és la de treballs de neteja, per l'eliminació de substàncies dipositades en la superfície. Conèixer els sistemes existents, i quan i com s'han d'aplicar, ens evitarà intervencions desencertades. La utilització d'un sistema de neteja excessivament agressiu pot causar una neteja desigual, i en molts casos, pot danyar el mateix material. Els despreniments, amb poca fortuna, van alertar l'Administració d'una situació ja detectada fa temps. La resposta municipal no es va fer esperar, tant en el vessant legislatiu com en el de subvencions i ajuts. Cal, doncs, conèixer l'estat del marc legal, de gestió I promoció i la responsabilitat i el paper del tècnic envers els propietaris i l'Administració. En l'execució, cal tenir en compte que les bastides i els sistemes auxiliars, per a treballs en alçada, són elements complementaris que ens faciliten l'accés, i no han de repercutir de forma excessiva en el pressupost de l'actuació. Les intervencions han de potenciar el vincle entre usuaris i tècnics, i fer entendre els edificis com a un ens unitari i, alhora, una unitat dins l'entorn, i que mantenir-lo sa i ecològic és la millor manera de restaurar l'obra, i la més barata.
La recent legislació, la inquietud social desvetllada, les espectaculars sortides dels bombers, el preocupant estat real que presenten les nostres façanes, les diferents experiències dutes a terme i les importants mancances tècniques quant al coneixement i la intervenció, fan que l'organització d'un curs entorn d'aquests paraments sigui una necessitat inajornable. Un curs en el qual comptem amb una àmplia participació de tècnics experts, on la multidisciplinaritat del ponents i la seva sensibilitat i interès ens ajudaran a establir les bases de la recuperació i manteniment del nostre parc edificat i, en conseqüència, de les nostres ciutats. • Anna Chust Servei Rehabilitació i Medi Ambient
Els cursos Tècniques d'aixecament d'edificis i simbologia de representació Del 8 d'abril al 6 de maig
Patologia, diagnosi i intervenció en façanes urbanes Del 17 al 21 de maig Inscripcions Seivei d'Informació Telèfon 93 240 20 60 Fax 93 240 23 73
SEGONA QUINZENA MARÇ 99
-\ EI noticiari '
LA
N OVA
INSTRUCCIÓ
DEL FORMIGÓ
Presentació de La Norma del formigó H Q l
IS projectes visats a partir de I'l de
mes de maig, es faran sessions informatives i
i els sostres. En l'apartat de formació, s'ha
Finalment, L'INFORMATIU inicia un cicle d'in-
^ • H
juliol hauran d'aplicar la nova Ins-
de debat a totes les delegacions.
programat un cicle de sessions periòdiques
formació i debat sobre la nova Instrucció, i
trucció del Formigó Estructural EHE. Aques-
Dins de! pla d'accions que el Col·legi ha
per analitzar un cas pràctic d'aplicació del
ho fa amb un primer número (segona quin-
ta normativa, que va ser publicada el 13 de
preparat en relació amb la Instrucció EHE,
programa de control de qualitat del formigó
zena d'abril) que estarà dedicat de manera
gener passat, presenta variacions impor-
s'inclou l'adequació de les fitxes í el progra-
segons la nova Instrucció. Les sessions es
monogràfica a la Instrucció el qual serà re-
tants amb relació a la normativa anterior,
ma de control de qualitat. S'estan enllestint
faran al Col·legi i a les delegacions a partir
dactat íntegrament per especialistes.
refon i actualitza les Instruccions EH-91 i
les noves fitxes per al formigó, l'acer laminat
del 13 d'abril, cada setmana.
•
EP-93, i suposa un canvi substancial en aspectes relatius a criteris i especificacions tècniques sobre el projecte, execució i control de les obres de formigó en massa, ar-
la solució definitiva
mat i pretesat. La Norma té una extraordinària importància per a la tasca professional dels aparelladors í arquitectes tècnics en els propers anys.
El dimecres 7 d'abril
""HUMITATS
El Col·legi és conscient d'aquesta importància i ha preparat una sessió de presentació PER A ASSECAR L£S HUMtTATS DE CAPIL·LARITAT.
de la Norma que tindrà lloc a la sala d'actes
Consisteix a aplicar simultàniament dues lleis físi-
el proper dimecres 7 d'abril a la tarda. La sessió és gratuïta i oberta a tots els col·legiats.
TRABER no es connecta
Hi haurà una primera part expositiva que comptarà amb la participació d'Antoni Marí, vicerector de la UPC i redactor de la norma; Joan Ramon Rosell, arquitecte tècnic i direc-
La seva
TRABER
STAND D 413-4T5 PER A ASSECAR HUMITATS DE CAPIL·LARITAT I FIL-
Palau
TRACIÓ
EN EDIFICIS
JA REHABILITATS.
S"aplica
l'electroasmosi activa- Amb un senzill CANVI DE
de l'Escola d'Enginyers de Camins; i
M
IIII-SSEC® •7-7-7-7T
POLARITAT TERRA/PARET s'aconsegueix treure
Francesc Jordana, director de l'Escola Universitària Politècnica. Els ponents presenta-
La instal·la
a la xarxa.
eficàcia és contínua i la durada il·limitada.
tor del Laboratori de Materials de l'EUPB; Enric Vàzquez, doctor en Ciències i catedràtic
i I'elecimforesi f
q
la humitat dels porus i capil·lars de la paret. En
Nivef/
definitiva,
ran els principals canvis que conté la normati-
L'anarell
va quant al càlcul i disseny de les estructures,
s'oconsegueix electrònic
assecar
MUR-SEC.
. transforma el c
ent altei
la durabilitat del formigó, els materials, l'exe-
una baixiss'tma intensitat
cució de l'obra i el control de qualitat.
baixar pels noms i capil·lars.
la
paret.
connectat a la UL l'aieua fent-la
ionit-a
La segona part consistirà en una taula ro3
dona de debat dedicada a l'aplicació de la
'
M
a
i
" "
M
J
;
t
" ^ '
K
" '
J
" " '
M
V
"
>
" ' ' "
;
"
Norma. Hi participaran Josep Maria Valeri, president de l'Associació de Consultors d'Es-
MORTER DE SANEJAMENT PER A EVAPORAR l/AIGUA
tructures; Josep Lluís Bàdenas, cap del Ser-
REMANENT
EN LES PARETS,
DESPRÉS
D'APUCAR
vei d'Ordenació de l'Edificació de la Generali-
ELECTROOSMOSI O ASSECAR HUMITATS DE FILTRACIÓ
tat i vocal de la Comissió Permanent del For-
EN PARETS DE SOTERRANIS. Compost d'una xarxa de niicroportis. absorbeix l'aigua de la paret i la llença
migó; Vidal Garcia, arquitecte tècnic; i Antoni
i l'atmosfera en forma
Marí. S'espera que la sessió comptarà amb la
especialitzada
màxima participació del col·lectiu. Durant el
de vapor. Una empresa
o un paleta
d'ofici
pot aplicar
DRAINING
aquest morter.
PER A LES HUMITATS DE CONDENSACIÓ. La COfl-
El debat
densació causa olors fortes, fones i aigua en els vidres i les parets. El confort depèn de la temperatura i de la humitat. Si rebaixem la humitat, estalviarem
La nova normativa del formigó EHE-98
calefacció
i obtindrem
Sessió de presentació Dimecres, 7 d'abril, de 16.30 a 20 h. Sala d'actes del Col·legi Inscripcions: Servei d'Informació Telèfon 93 240 20 60 Fax 93 240 20 61
millor
Ventiluirsvf expulsa constantment l'aire
REHABILirSL c/Podilla,240 08013 BARCELONA. Telèfon: 9 3 4 5 6 1 4 5 3
confort. viciat i el
VENTILAIRSEC
Serveis
SEGONA QUINZENA MARÇ 9
DIVERSOS
http://www. apabcn.es/renart Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de març Proper canvi: 15 d'abril
Ca=1,039
Com accedir a La nova Instrucció del formigó EHE
Sistema de càlcul dels drets de visat El servei de Visat ha editat un fulletó que recull el nou sistema de càlcul dels drets de visat 1999. La publicació es va fer arribat a tots els col·legiats amb L'INFORMATIU núm. 139 de la segona quinzena de febrer. En el text del llibret ha estat detectat un error per la omissió d'una fórmula en el capítol Seguretat (pàgina 14/ columna dreta). El text correcte s'especifica a continuació: %' Seguretat Per obres amb PEM de més de 25 milions: Tipus d'intervenció 0,1-Estudi de seguretat i salut Dv = PEM x KRDS % x CRDS Tipus d'intervenció 0,3-Coordinador de seguretat Tipus d'intervenció 0,4-Coordinador i estudi de seguretat Dv = PEM x KRDS % x CRDS x 0,50 Més informació: Servei de Visats. Telèfon 93 240 23 70. Fax 93 240 23 71. E-mail: visats@apabcn.es.
Assemblea General Ordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dijous 8 d'abril, a íes 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent: ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior. 2. Informe del president. 3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1998, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1998, i informe, sí escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea General. 4. Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la geslió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 1998. 5. Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 1999. 6. Elecció, entre els col·legiats assistents, de la Junta electoral, formada per cinc membres, que intervindrà en les properes eleccions a càrrecs de Junta de Govern. 7. Torn obert de paraules.
I j j l es del moment en què el Ministeri H ^ l de Foment va aprovar la nova Instrucció del formigó EHE i. quan encara no havia fet aparició en forma de llibre, el Centre de Documentació Josep Renart va posar a disposició dels professionals el text complet de la norma en format PDF dins la web del Col·legi. Alguns col·legiats han tingut dificultats per accedir a aquest text. La manera de fer-ho és la que es descriu a continuació: -A la pàgina electrònica del Centre de Documentació fwvjw.apabcn.es/renart} hi trobareu els serveis que el Centre ofereix per Internet. -Polseu l'apartat "serveis" i, tot seguit, "consulta", i arribareu a les bases de dades que us permetran consultar la informació. -Seleccioneu "Conslrudoc Legislació" i escriviu "EHE" a la pantalla de consulta. Premeu "buscar" i obtindreu la fitxa referencial de !a nova Instrucció del formigó. Cal advertir, de tota manera, que es tracta d'un document de 300 pàgines i que la seva lectura és molt farragosa. L'arxiu de la EHE, tal com es va introduir, ocupa 10M i costa bastant de descarregar segons el tipus d'ordinador receptor.
Avui, el Centre treballa per oferir el text de l'EHE en un format més còmode, però ara fa dos mesos va semblar que, en un moment que ni el Ministeri encara no l'havia editat, valia la pena posar-lo a disposició del tècnic. Actualment els col·legiats poden consultar la norma en el Centre, en format paper, o bé adquirir-la a la Cooperativa Jordi Capell (3.654 pessetes). Aprofitem igualment per recomanar als col·legiats ta consulta de la pàgina web del Centre de Documentació. Més informació: Centre de Documentació Josep Renart. Matins de 8.30 a 14.30 i tardes de 16 a 19.30h. Telèfon general 93 240 23 61. E-mail: renart@apabcn.es.
Tramesa de L'INFORMATIU L'INFORMATIU comunica als seus lectors que continua buscant solucions per a aquelles poblacions que tenen problemes en la recepció. En ciutats com ara Sant Cugat del Vallès i Sabadell, per exemple, i a causa de les dificultats de repartiment per pari de Correus, ia gestió es fa amb tramesa privada. També es busquen solucions quan ei problema és individual. Demanem als lectors que detectin anomalies continuades en la recepció de L'INFORMATIU, ho facin saber a la redacció de la publicació. Més informació: Elisenda Pucurull. Telèfon 93 240 23 76. Fax 93 240 23 64. E-mail: informatiu@apabcn.es.
Horari de Setmana Santa Durant el període de Setmana Santa, les oficines del Col·legi obriran tots els dies al matí i a la tarda, excepte Divendres Sant i Dilluns de Pasqua. A les delegacions es farà de la manera següent: Bages i Berguedà: obert tots els dies, excepte Divendres Sant i dilluns de Pasqua. Vallès Oriental: obert tots els dies, excepte Divendres Sant i dilluns de Pasqua. Vallès Occidental: tanca Dijous Sant per festa local, Divendres Sant i dilluns de Pasqua. Osona: restarà tancat tota la setmana, del 29 de març al 4 d'abril.
Necrològiques
El president
Ens dol comunicar a tots es col·legiats la defunció dels nostres companys: Francisco Bonnin i Miranda col·legiat 2.539, esdevinguda el 16 de febrer, a 87 anys. Vicente Albiol i Saz col·legiat núm. 3.062, esdevinguda 4 de març, a 55 anys. Pedró Fuster i Jam col·legiat núm. 521, esdevinguda ei 27 de novembre, a 74 anys.
Demandes
SEGONA QUINZENA MARÇ 99
13
Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball Constructora a Vilanova i la Geltrú cap d'obra
Constructora Promotora cap d'obres
Constructora d'edificació cap d'obra
Estudi d'arquitectura col·laborador tècnic
Disseny i construcció de naus industrials arquitecte/a tècnic/a
perfil Experiència minima de 2 anys com a cap d'obra. Amb coneixements d'Excel. Word, Presto (opcional). Imprescindible carnet de conduir, s'ofereix Contracte laboral. Sou; 4.400.000 brut/anual. Incorporació imnie-
per a la gestió i seguiment a peu d'obra, negociació amb industrials i pressupostos. perfil Ca! que estigui familiaritzat en treballs amb suport informàtic: full de càlcul, word, plànnings. etc. Imprescindible entre 5 i 10 anys d'experiència com a cap d'obra. Edal, entre 30 i 50 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi, s'ofereix Jornada ofoai. Relació Ibera! indefinida. Període de prova de 2 mesos. Sou negociable. Incorporació immediata
perfil Imprescindible entre 4 i 5 anys d'experiència com a cap d'obra. Edat, entre 30 i 45 anys. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi, s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Temps de contractació a convenir. Sou negociable. Incorporació immediata.
per assistència a taxacions, treball amb ordinador, mòdem, etc. perfil Convenient experiència. Edat, entre 22 i 30 anys. Idioma català. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Mitja jornada de tardes (20 hoies setmanaolns). Relació liberal d'1 any. Període de prova d'l setmana. Sou negociable més possibles incentius. Incorporació immediata.
per a oficina lècnica.amb la missió de l'elaboració de pressupostos i ofertes per a projectes i instal·lacions industrials. perfil Arquitecte tècnic/a o aparellador/ a familiaritzada en el software d'amidaments Presto, en Cad i en informàtica a nivell d'usuari. Cal experiència minima de 2 anys. Retribució segons coneixements i experiència aportada. Es valoraran coneixements d'anglès.
Les persones interessades poden adreçar currículum al: Fax 93 693 62 54.
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: Àngels Riera. Tel. 93 410 83 00
Promotora Constructora a Cornellà coordinador d'obres
Promotora Constructora a Barcelona cap d'obres
perfil
perfil Cal un mínim d'experiència de 2 anys. Tasques a peu d'obra. Edat aproximada entre 25135 anys. Àrea de treball a Barcelona i rodalies. Imprescindible vehicle propi. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit amb període de prova de 2 mesos. Retribució 4.000.000,brut/anual negociable més incentius segons el objectius. Incorporació immediata.
Cal experiència entre 2 i 3 anys en tasques d'obra i despatx. Pressupostos, seguimenl d'obra en ràmbii de qualitat, control de pfàning, control econòmic i de costos. Edat entre 25 i 35 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi jaqué haurà de viatjar per la provincià de Barcelona Uoc de treball, Cornellà, s'ofereix Jornada intensiva. Relació ftoeral amb període de prova de 2 meses. Retrtució neta aproximada entre 3,5 i 4.000.000 segons aptituds del candidaL Signatura d'obres. Incorporació immediata. Poseu-vos en contacte amb: Rafael Hernàndez o Mercè Latorre. Tel 93 480 02 30. Fax: 93 « 0 02 35
Informació ofertes de treball
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta del Col·legi
Els interessats poseu-vos en contacte o envieu el vostre currículum a: Xavier Serrano. Telèfon 93 350 93 88. Fax 93 354 77 89.
Empresa de seguretat i salut labora! coordinador /a de seguretat perfil per a plans i coordinació de seguretat. No cal experiència. Convenient carnet de conduir i vehicle propi, s'ofereix Mitja jornada amb horari flexible. Contracte laboral indefinit. Període de prova de 3 mesos jo segons contracte). Sou negociable. Signatura d'obres com a coordinador de seguretat. Incorporació immediata. Els interessats poseu-vos en contacte amb: Servei de Promoció i Mercat de Treball, Telèfon: 93 240 23 58.
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: Sastre Hermanos, SA. Tel: 93 467 72 02 Fax: 93 488 09 66
Serveis per al professional S'ofereixen serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions, serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives. Projectes de telecomunicacions. També es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. Josep M. Telèfon: 93 452 07 89
Delineació de plànols S'ofereix estudi de d e l i n e a c i ó CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. informació Telèfon: 93 416 16 39 Fax: 93 237 49 01
Serveis per a taxadors EnvíTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Aportem una experiència de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 PTA. informació Telèfon: 93 416 16 39 Fax: 93 237 49 01
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: Lluís Navas Tel: 93 406 93 10
Les persones interessades po-' den enviar currículum a: Apartat de correus 86. 25200 CERVERA (Lleida)
Topògraf
Estudiant d'arquitectura tècnica
S'ofereix per a treballs de mesuraments, aixecaments, Implemenlació de projectes, replanteigs d'obres i cubícacions. Utilitzem sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 93 265 40 04
S'ofereix per treballar a mitja jornada (de matins), en qualsevol tipus de col·laboració professional. Aporta bons conBixemenls d'Autocad v. 14 (2D i 3D) i Office. Diego Teièion: 93 659 13 32
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render. Octavi Telèfon: 93 213 92 36
Serveis tècnics d'arquitectura S'ofereixen serveis tècnics d'arquitectura, d'edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 30, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TresDCAD Telèfon:93 879 65 61 _ — Serveis de Cad S'olereixen serveis de conversió de plànols de paper a suport digital. Digitalitzaciò de plànols. Escàner i vectorització. Serveis i aplicacions Gis Jordi Garcia Telèfon: 93 879 64 38
Preu Petits Anuncis Col·legiats i estudiants: 1.000 PTA No col·legiats: 2.000 PTA
Enginyers de Telecomunicacions Projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions. Enginyeria Tesis Si. Gran Via de les CC, I ï 7 6 Barcelona Telèfons:932783011 i 933136340 Fax: 93 278 07 65
Es comparteix despatx Arquitecte compartiria despatx gran i lluminós preferiblement amb persona jove. Preu a convenir. Situat a Via Augusta-PI. Molina (Edifici Moragas). Telèfon: 93 200 53 21
Estudiant pendent de projecte S'ofereix estudiant pendent de projecte per col·laborar en despatx de construcció i arquitectura. J. Berengué Telèfon: 93 410 85 18
Empreses
[ SEGONA QUINZENA MARÇ 99
INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL
Index d'anunciants de L'INFORMATIU número 1 4 1 SEGONA quinzena MARÇ 1999
Prestatgeria COMERCIAL: ABRIL 1999
Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes
El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus
anunciats mitjançant la butileta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la
productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses
butlleta el número de referència desíijat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.
que hi seran presents durant el mes d'abril.
Empresa
Ref.
ITEC
Manual de la Casa
portada
PLACOSA
S5 S6
ARKTEO
interior portada
NTI
S7
SIPLAST Espana
4
ASIHFAM HEAT MIRROR
S8
Correduria LORENTE
5
Prefabricados y M. REUS
S9
WEP.MASKBERDALA
6
ISOLA
S 10
Professional Software
7
SAS Pref. de Hormigón
S11
Copisteria MIRACLE
9
ICTNET
S12
REHABILIT
11
AM2
S14
BECK S HEUN
26
CADQUATRE
S15
GRUP ARTYPLAN
27
EMEDOS
S16
VTH
28
ACERALIA
S17
Plasfl
29-30
SENOR
S18
WANNER Y VINYAS
interior contra
BOSTIK
S19
FRAPONT
contraportada
CILIT
S20
LOTUM
S21
Suplement Construmat interior portada
REYNAERS
CERYGRES
S 22-23
CYPE
contraportada
Eco Esteba
Gamesystem Espana
Pèndol
Industrias Quf'micas Lowenberg
Soc. Francisco Ros Casares
Perstorp Construct. Phemicals
Edilkamin Ibérica
Sistemes de Reforç Actiu
Beck & Heun Bolladem Kasten
Alkor Draka Ibérica
Exclusivas Figueras
Paviments Turó Park
Const. desmontables tubulares
Nobility
Weidmüller
Placosa
Weber Broutin Cemarksa
Professional Software
Cima Box 2000
CadQuatre
Lamp
ALKOH DRAKA Ibérica S 4
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
-"3
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça Població
CP:
Telèfon
Fax:
PUBLICITAT LÏMFOBMAnu núm. 141
PUBLICITAT SUPLEMENT núm. 141 C O N S T R U Ï M
3
4
5
9
S3
S4
S5
S6
S7 -
S8
S9
S10
10
11
12
13
14
15
16
S11
S12
S13
S14
S15
S16
S17
S18
17
18
19
20
21
22
23
S19
S20
S21
S22
S23
S24
24
25
26
27
28
29
30
portada
portada
6
contraportada
7
8
interior portada
contraportada
interior portada
interior contraportada
interior contraportada
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per (ax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.
Serveis
SEGONA QUINZENA MARC 99
I CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART
El Centre respon
Monografies
Resistència al foc de "parets de 15"
B
I efecte de compliment de l'NBE de protecció contra incendis, quins valors de resistència al foc puc aplicar a les parets de 14 cm de gruix de totxana i de maó perforat?
La norma bàsica de protecció contra incendis vigent {NBE CPI-96) estableix en el seu Apèndix 1 una sèrie de valors de resistència al foc per a diferents tipus de murs. En concret, la taula 2 es refereix a la resistència al foc de murs i envans d'obra de maó ceràmic o sílicocalcari.
I
Prevenció de riscos Laborals i treballs en alçada dios en los Edifitios. Ja que la inclusió de la taula esmentada en una futura revisió de la CPI podia trigar un cert temps, es van demanar uns criteris a fi que els tècnics els puguessin aplicar. La resposta corresponent, de data 8 de març de 1996, va ser la següent: "Mentre aquesta inclusió no es produeixi, es poden agafar com a criteris tècnics de resistència al foc de murs i envans de fàbrica de maó ceràmic o silicocalcari, els exposats en la taula 11.1 de l'apèndix II de la NBE-CPI-82"
B
es de l'aparició del Reial decret 1627 sobre seguretat i salut, els tècnics que estan immersos en aquest camp de treball, necessiten eines pràctiques de gestió per dur a terme de la millor manera possible les accions que la llei els assigna. El Centre de Documentació ha rebut dues publicacions, les quals faciliten els treballs en els camps de la prevenció de riscos laborals en general i en el dels treballs en alçada en concret Ambdues publicacions són consultables al Centre de Documentació i properament estaran també disponibles a la Delegació de Granollers.
Guia practica para La prevénrión de ríesgos laborales y planificadón de la acción preventiva en obras de construcción. Comisión de Seguridad y Salud en el Trabajo de la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana. Conselleria d'Ocupació, Indústria i Comerç. València, 1998.
Els valors d'aquesta taula es donen A l'octubre del 1996 es va aprovar la d'acord amb el tipus de maó, el revestiment CPI-96, que és la vigent actualment. En de la paret i el gruix d'aquesta. Però, en la aquesta norma, encara no hi figura la taula columna de gruixos no hi figura el formal sol·licitada. Per tant, hem d'interpretar que català de 14 cm: salta de 11-12 a 20-24 continua vigent el criteri que acabem cm. Aquest problema es remunta a d'exposar. En conseqüència, la resposta a l'aprovació de NBE CPI-91, en la qual ja la consulta inicial sobre resistència al foc es va eliminar el format esmentat d'una "paret de 15" la trobarem a la taula (recordem que l'antiga CPI-82 sí que II.1 de l'apèndix I! de la NBE-CPI-82. establia valors per als murs de 14 cm). Reproduïm a continuació la part d'aquesta Aiès que eren molts els tècnics que taula que contesta la pregunta plantejada: s'adreçaven al Servei de Normativa demanani-nos informació sobre el tema, vam decidir adreçar una carta a la Generalitat demanant la Inclusió d'una taula de resistència al foc de murs i envans de fàbrica de maó ceràmic o silicocalcari de format català, a la CPI". Ens consta que en data 5 de març de 1996 la Generalitat ja havia traspassat per escrit aquesta petició a la Comisión Interministerial de lasJesús Fernàndez Condiciones de Protección contra Incen-Servei Normativa. E-mail:
Tabiques y muros de fàbrica de ladrillo Espesor sin considerar los revestimientos Elemento constructivo:
siUBapabcn.es
m
«HMHHireCTBHIMPMaMHiMMHnawl b^sin revestimiento * '«con 1,5 cm de de guarnecido de yeso en la cara expuesta
RF- 90 RF-120
con 1,5 cm de de guarnecido de yeso en cada cara
RF-180
con 1,5 cm de mortero de vermiculita y yeso, en la cara expuesta
RF-240
• ^WI»ai)M.MBr.»ll[»»«(aBIHllW««i»»I«l*[.M»B»BlMM.l
• sin revestir
RF-120
• con 1,5 cm de revestimiento de mortero de yeso o cemento en la cara expuesta • con mortero de yeso o cemento, en ambas caras
Aquesta guia està organitzada com a check list i permet identificar i avaluar els riscos i realitzar la planificació de la prevenció d'acord amb la Llei de prevenció de riscos laborals. També és útil per a realitzar controls periòdics per detectar situacions en obres potencialment perilloses. A més, és una eina de suport per a la redacció d'estudis o estudis bàsics. El qüestionari d'avaluació inclou àmbits com ara maquinària, fases de l'obra, mitjans auxiliars i proteccions col·lectives. En cada apartat, s'hi relaciona una extensa llista de conceptes que cal tenir en compte. Quan el risc existeix, un sistema de símbols informa visualment del nivell de gravetat del problema (molt deficient, deficient, millorable). Els resultats de l'avaluació es reflecteixen en un quadre resum on es recullen tots els punts conflictius. A partir d'aquest quadre s'elabora el pla d'acció corresponent. •
RF-180 RF-240
^ • con 1,5 cnfde mortero de vermiculita y yeso, en la cara expuesta RF<£40
Guia de seguridad para trabajos en altura. OSALAN. Servicio Central de Publicariones del Gobierno Vasco. Vitòria-Gasteiz, 1998. Les caigudes d'alçada són una de les principals causes d'accidentalitat en la construcció. La guia que ens ocupa és un bon ajut per tenir en compte la seguretat quan s'han de realitzar alguns treballs en alçada a l'obra. Incorpora informació sobre bastides de tot tipus, escales fixes i de mà, plataformes, baranes i xarxes, arnesos i proteccions en cobertes i teulades. De cada concepte ofereix dades sobre les característiques de l'element, riscos que comporta, normes de seguretat, situacions en les quals es recomana el seu ús i una llista de normativa aplicable, molt completa i actualitzada. Dedica un capítol especialment extens als treballs verticals. També inclou una guia ràpida, organitzada com a check list de comprovació de les mesures preventives que cal tenir en compte, seguint la mateixa distribució que Salvador Gili la guia general. • E-mail: centre@apabcn.es
I SEGONA QUINZENA MARÇ 99
Serveis
I— r CIVIL
I 16
I
Responsabilitat civil i prevenció del risc
Disfuncions en sistemes de calefacció per terra radiant per aigua Antiga calefacció per sòl amb tubs me
Ara calefacció per iòl amb tubs sintètics
Integrat en el sostre
Integrat en capa flotant
I ^ H a calefacció radiant o sistema de baiI ^ H xa temperatura és un sistema molt estès arreu d'Europa amb un elevat prestigi per la qualitat de coniort que suposa. Des de la uns anys, ha començat a introduir-se a! nostre país, no pas sense problemes, ja que és un sistema complex que s'ha tractat de forma rudimentària i poc experta. La calefacció radiant no és un tub de plàstic fàcil de col·locar per on passa aigua calenta. És mol! més complicat del que sembla. El seu funcionament i els seus components són molt diferents dels sistemes convencionals i cal tenir en compte altres variables com ara: • L'existència de quasi 10 ml de tubs per cada nf de construït. - Les dilatacions tèrmiques del sòl. - La limitació de ia temperatura del sòl. - La baixa temperatura de l'aigua. - La regulació proporcional del sistema. • El ciment i els additius que milloren la conductivitat tèrmica del morter. • Les alçades entre sostres. - El pes final del sostre. - La idoneïtat dels paviments elegits. Problemes que es detecten Des del Servei de Prevenció, darrerament es comença a detectar reclamacions per l'existència de dísfuncions en aquests sistemes, moti-
Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals Abansde començarà instal·larel sistema - Cal analitzar, des del mateix projecte, quines són les especificacions tècniques al voltant del sistema i els paràmetres de partida utilitzats, comprovant si hi manca informació sobre el muntatge i l'execució per advertir al projectista dels aclariments que són necessaris.
vades per l'elevaí desconeixement dels seus principis fonamentals de funcionament. Proliferen massa empreses poc qualificades que instal·len aquests sistemes amb greus errades de concepció, de les quals, els tècnics n'assumeixen una responsabilitat poc conscient i alhora preocupant. D'altra banda, és si més no preocupant, trobar nombrosos projectes tècnics que resumeixen aquest sistema en un senzill llistat d'amidaments "Sumínístro y montaje de sistema de calefacción de suelo radiante por agua para una vivienda de 120 m* con caldera a gas de 75.000 Kcal. Compietamente montado y puesta en marcha" cal preguntar-se quin tipus de control pot tenir una unitat d'obra tan indefinida: senzillament, cap. Tot això, ens ha alertat sobre la necessitat de donar unes pautes fonamentals sobre el disseny i el control d'aquests tipus d'instal·lacions per poder actuar en una linía preventiva i de major qualitat de servei a l'usuari, evitant aixií reclamacions d'elevat cost econòmic. Algunes de les errades habituals • Càlculs efectuats com si es tractés d'un sistema de calefacció convencional per convecció d'aire. Cal recordar que és un sistema radiant=fadiació, i no pas de convecció.
cada línia coincideixi amb un espai i permeti una regulació bona i fàcil. En cas de voler fer els envans al final, cal estudiar des de la fase de disseny la distribució de línies í el sistema de regulació. - També convé que la instal·lació d'aigua, electricitat i desguassos estigui acabada per evitar de fer regates i que la brutícia s'acumuli al terra i pugui perforar l'aïllament o la barrera antivapor.
- En el llibre d'ordres cal fer constar aquesta entrega de les instruccions que complementen o desenvolupen el contingut del projecte. També cal exigir per al sostre unes condicions de planeïtat suficients per tal que la capa de morter que recobrirà els tubs tingui el gruix necessari en tots els punts de les estances.
- És imprescindible que el tipus de paviment estigui escollitdes de lafasede disseny, ique qualsevol canvi, que pugui afectar la transmissió tèrmicadel sistema, sigui verificat des dels càlculs. En aquest sentit, cal evitar els parquets flotants i, en tot cas, col·locar-lo encolat, sempre amb gruixos que no sobrepassin els 2 cm, í si pot ser, no superiors a 10 mm.
' És important que els envans estiguin fets abans de col·locar els tubs. En cas contrari, cal delimitar correctament les àrees perquè
- És imprescindible que el gruix de la capa de morter estigui ben definit i en el projecte quedi ben definida l'alçada lliure entre sostres, a
Rssuració de la capa de morter que recobreix els tubs, i del paviment, per no haver tingut en compte ni els efecles de la dilatació i la retracció, ni la necessitat de malles armades en aquesta capa i d'additius per al morter. Sorolls i circulació de l'aigua defectuosa originada per problemes bàsics d'hidràulica, a causa d'una ubicació errònia de col·lectors, bombes, vàlvules mescladores i purgadors, que fa que s'acumulin bosses d'aire dins els traçats dels tubs. Empalmament de tubs dins el terra per recuperar retalls o estalviar tubs, creant connexions encastades que donen lloc a futures fuites.
Detall de col·locació d'un sistema radiant per aigua
Aquests sistemes encastats, complexos, per la novetat dels seus components i funcionament, necessiten una estricta supervisió per Temperatures ambientals incorrectes i part de tots els professionals implicats en el molt fluctuants per fer servir termòstats projecte i l'execució de l'obra per tal que no d'ambient tot/res o una regulació pròpia esdevingui un malson per als usuaris; per això d'un sistema de convecció tradicional per és important tenir un bon coneixement dels radiadors o aire condicionat, amb con- seus components. trols inapropiats per a un sistema de tanta inèrcia tèrmica. Punts clau dels sistema Temperatures de sòl insuficients o excessives a la calculada inicialment per un canvi de gruix en la capa de morter o del tipus de paviment sense avís previ a l'instal·lador. Col·locació de sistemes de pavimentació que actuen com a veritables aïllants tèrmics del terra radiant; per exemple, parquets clavats o flotants de gran espessor (>15mm). No tractament de l'aigua del circuit (del carrer) que provoca embussos i obturacions a tubs o avaries a la caldera per obturació de vàlvules.
l'alçada de portes, interruptors i endolls, respecte a la cola final que tindrà del paviment. Durant els treballs d'instal·lació El sostre ha d'eslar ben net, i cal evitar obres interiors que puguin malmetre els aïllants o les barreres de vapor, almenys fins que no sigui feta la capa de morter de recobriment. - S'ha de supervisar que la col·locació de les tuberíes sigui feta en calent, i controlar que els tubs estan equidistants al terra, tot comprovant que no hi hagi corbes amb radis inferiors a 20 cm i que no hagin estat aixafats. - És imprescindible deixar adormir el morter de recobriment durant 28 dies i posar la installació en marxa per evaporar l'aigua de forma progressiva. Això evitarà fissuracions o un excés d'humitats en els paviments. - Cal comprovar que els sistemes de control de la temperatura tinguin un minim de tres sondes de temperatura: exterior, aigua i ambient.
El tub sintètic és el cor del sistema. Generalment fets de polietilè o polipropilè, aquests tubs posseeixen una bona resistència mecànica sense cap alteració per corrosió. Transporten aigua a baixa temperatura, entre 30 i 45°C amb la finalitat de posar a temperatura la capa de morter de ciment (màxim 28CC). Per tal de preservar la seva qualitat, el tub sintètic s'ha de col·locar a una temperatura ambient de 8'C o bé en calent amb una circulació d'aigua permanent entre 50cC i 80" que redueix les tensions mecàniques en doblar els tubs (a Alemanya està desaconsellat col·locarlo en fred des de l'any 1980.)
- La ínsial-lació ha de tenir capacitat d'equílíbratgede la temperatura de l'aigua, del sòl i de l'ambient pertal que pugui donar el seu màxim rendiment. - Cal evitar els canvis en el sistema de pavimentació, ja que no és possible modificar els paràmetres de disseny per corregir la disminució de la transmissió tèrmica. Un cop acabats els treballs • Cal demanarà l'instal·lador l'estudi complet del sistema, amb els paràmetres de :< partida, càlculs i esquemes de la instal·la- J ció i marques. } • L'instal·lador ha d'emetre també les corresponents garanties de funcionament del sistema, amb independència de les garanties que pugui tenir cada component. - D'altra banda, cal demanar al fabricant les corresponents garanties signades dels components de! seu sistema que han estat utilitzats. •
Serveis
SEGONA QUINZENA MARÇ 99
17
cediment utilitzat, i incorporar una petita malla de 150x150x4 mm amb additius, d'entre 3-25 Kg/m3 que milloren la conductivitat tèrmica del morter. - La fixació del tub sintètic es pot fer de diverses formes: ' Amb planxes d'aïllament-motlle, que és un sistema molt ràpid de col·locar però que pot reduir la transmissió tèrmica del tub, ja que hi ha menys perímetre de contacte amb el morter i dificulta molt col·locar la barrera anti-humítat entre l'aïllament i el tub.
- L'aïllament tèrmic impedeix que la calorflueixi de ioma descendent pel sostre, i s'ha de col·locar en una superfície toialment plana, neta i anivellada. Es composa d'una capa de poliestirè de densitat 20-30 superior, expandit o extruït de 2-4 cm, de gruix variable segons els requisits tèrmics i les característiques pròpies del sistema. - La junta perilèrica de dilatació permet una absorció de la dilatació del morter sense fïssuracions. absorbint quasi 1 mm cada 5 ml, per a una variació de temperatura de sol de 15'C. Habitualment, es (a d'una tira de polietilè de 5-8 mm de gruix i d'uns 100-120 mm d'alçada que es col·loca al peu de totes les parets, divisòries i tancaments en contacte amb el sistema. - La capa antihumitat té la iunció d'evitar el pas de la humitat fins ai paviment i la d'evitar sorolls pel fregament entre l'aïllament i el morter. Habitualment són de PVC tot i que es poden emprar altres materials diversos. - La capa de morter que envolta els tubs, generalment feta amb ciment pòrtland, ha de tenir un gruix d'entre 60 i 90 mm, segons el pro-
- Amb una malla metàl·lica sota el tub on s'uneix aquest amb unes petites grapes a la retícula. Això permet que el tub quedi ben embolicat pel morter, sense que això estalviï de col·locar una segona malla en el gruix de la capa de morter de recobriment. - Amb guies d'acer col·locades sobre la capa anti-humitat i d'aïllament que permeten fixar el tub. És un sistema ràpid, que deixa la totalitat del tub separat i permet un contacte del morter al voltant de tot el tub. - Els col·lectors de distribució són els que permeten la regulació independent de la temperatura ambient a cadascuna de les zones equipades, i es col·loquen en una zona cèntrica de l'espai a calefactar. Tenen capacitat d'entre 2-12 circuits d'anada i tornada, i són de llautó amb vàlvules de reglatge, purgadors i empalmaments per a cadascun dels circuits. - L'additiu per a l'aigua és destinat a protegir de la corrossió la font energètica i tots els elements metàl·lics (col·lectors, vàlvules, etc.) •
La preparació d'aquest article ha comptat amb la col·laboració de Frederic Porras, expert en calefacció radiant.
Què preveu la normativa? I J H a normativa vigent de compliment obli• f l g a t que regula les instal·lacions de calefacció va ser aprovada pel Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol. Es tractadel "Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios (RITE) y sus Instrucciones técnicas complementarias (ITE)". Tot i que es tracta d'una normativa molt recent, no té en compte cap especificació referent als sistemes de calefacció per terra radiant. Però aquesta manca de regulació no eximeix els tècnics de cap responsabilitat. Serà important, doncs, que tant el tècnic projectista com el tècnic responsable de l'execució de la instal·lació coneguin uns criteris per a la instal·lació correcta. Els poden obtenir a través de llibres, revistes, etc, però sempre és millor utilitzar un document de caràcter normatiu que avali la idoneïtat de les solucions adoptades. En aquest sentit, la ITE número 01.3 especifica que "en caso de ausencia de normas UNE se podran emplear las normas
Paràmetres de càlcul habituals Conèixer els paràmetres de disseny habituals, pot ajudar a interpretar la validesa d'uns càlculs o d'una oferta d'instal·lació, evita muntatges incorrectes o càlculs erronis que, un cop muntat els sistema, tenen una costosissima reparació. • La conductivitat tèrmica de l'aïllament del sòl ha de ser, com a màxim de 0,04 W/m2C. • El grux de la capa de ciment ha de ser d'uns 8 cm per al bon rendiment del sistema. . - La resistència tèrmica del paviment del sòl ha de ser inferior a 0,15 m!C°/w. &m • La temperatura de l'aigua en circulació ha de ser, com a màxim de 50°C. . i j H - La temperatura ambient ha d'estar situada al voltant dels 20°C. • -iH - El sistema ha de permetre l'ús continu o intermitent. ^ H
1. Sòcol 2. Junta perifèrica 3. Sostre 4. Aïllament 5. Guies o aïllament de motlle 6. Capa ciment 7. Ciment cola 8. Tub sintètic 9. Paviment 10. Capa antihumitat 11. malla metàl·lica
Bibliografia Uibres
iaciones Técnicas del Confort, (agosto-septiembre
SANCHEZ QUINTANA, F. Instaiadonesdecaiefacrión
1996),núm.81,p.fr89.
porsueloradiante. 2'ed.Sevilía:Progensa, 1992.
SANT!AGO,A.-Calefacción:càlcu!oyd!senodelas
Articles de revista
instalaciones de calefacción porsueloradiante' Insta-
CAHRILLO,C.*Cafculodecalefacdónporsueloradian-
laciones y Técnicas del Confort, (noviembre 1996),
te.lnstalacionesyléaiicasdelconfort',(agosto-sep-
núm. 81. p. 6-38.
tiembre 1996), núm. 83, p. 2-11.
SAflTRE, A. "Chauffage par te sol eau chaude et
CORMON. P. •ChauffagedestocaiK". Sycodéslrrfoima-
électnaté". Sycodés tnlormalions, {mars-avril 1997),
tions,(mars-avriH998),mim.47,p. 29-36.
núm.41,p.21-26.
OI PRETORO, S. 'Suelo radiantecomosoludónglobal
TRAITER. Tràiler les bruits d'impacts grace aux
de clímatización". Monlajes e Instalaciones, (febfero
plancliers chauffanls". Les Cahiers Techniques du
1997), núm. 303, p. 31-37.
BàÜment, (mai 1998), núm. 169. p. 42-43.
DOSSIER. 'Dossier: dimalísation el habitat'. Les Ca-
VILLARRUBIA, V; JUTGLAR, L "Modelo decafculo de
hiersTechmquesduBàbment,{maÍ1996),núm.171,p.
sueloradianteportubosdeaguacaliente'.Montaiese
56-74.
Instalaciones (abril 1995), núm. 283, p. 99-105.
GIANNI, G. •Impiantí apannelli radianiTL'installatore Itaïiano, (novembre 1997), núm. 11. p.1465-1475.
EXÉCUTION, 'Exéculion de plancheis chauffanls à
HURBE, E. 'Cables chaullanls enrobés dans tes
eau chaudeutjlisanldes tubes enmatériaude synthè-
planetes". Sycodés Informations, (janvier-février-mais técnicas de otros países que sean parte del 1990),núm.5,p.13-19. acuerdo del Espacio Económico Europeo o, en su defecto, de países terceros". Seguint aquest que des revétements de sol". CSTB Magazine, {Avríl criteri, el Servei de Normativa del Col·legi ha recomanat en moltes ocasions la utilització de 1997),núm.lO3p.10-11. normatives d'altres països que tenen més exPLANCHER. -Planchef bassetemperature :unchaurfaperiència en aquest tipus de calefacció. Així, al ge adaplé a la réhabilitation*. LesCahieisTechniques Centre de Documentació podeu consultar la du Bàlimenl,(octobre1995),núm. 165, p. 56-57. normativa francesa: el DTU núm. 65.8 SÀNCHE2 QUINTANA, F. -Calculo y diseüo de las "Exécution de planchers chauffanls à eau inslaladones decaieíacctón porsuetoradJante". Instachaude utilisant des tubes en matériaux de synthèse noyés dans le bélon". Aquest document constitueix una "norma francesa homologada", és a dir, una norma de compliment obligat en les obres contractades per les administracions públiques franceses. El seguiment d'aquesta norma, o el tí'una altra del mateix tipus, constituirà per als tècnics un aval de qualitat de les solucions tècniques emprades. • Enric Casanovas Arquitecte tècnic Departament de
se noyés dans le bélon: cahier des dauses techniques ;cafiierdesclausesspéciales\ DTU (Document Technique UnBtó), (féwier1990), núm. 65.B(referència AFNORíJF-P-52-303) Publicat dins els Cahiets du Centre SdenfifiqueetTechniquedu Bàtiment, (février 1990), liviaJson306,cahier 2387. Altres MULTIBETON. Catàleg tècnic. Aquestabèiïografiaésconsut&blaalCenlredeDocumentadóJosepRanart Tet:932402361.
Mònica Clemente Advocada Assessoria Jurídica i Professional
Jesús Fernàndez Arquitecte tècnic Servei Normativa
I
Activitats
SEGONAQUINZENAMARÇ99
FORMACIÓ
|
Edificació i instal·lacions Mur cortina: sistemes de muntatge, posada en obra, control i normativa Curs, del 19 d'abril al 3 de maig presentació
Es lliurarà a tots els assistents la
Dilluns, 26 d abril
volupament de la norma espanyola
El curs versarà sobre el mur cortina
documentació del curs.
•
La fabricació del mur cortina:
i/o europea.
com a solució constructiva que re-
sistemes de muntatge i pa-
A càrrec
sulta de la suma de diferents
tologies.
Enginyer Tècnic industrial. Res-
elements. Per això, s'incidirà en tots
d'Asier
Maiztegi.
ponsable Departament Constru-
• La posada en obra: organització
cció de CIDEMCO (Centro de In-
els seus aspectes, no tan sols de
Dilluns, 19 d'abril
i patologies.
muntatge en l'obra, sinó de concepte
• Història del mur cortina.
A càrrec de Jean Laguna. En-
quant a la definició, càlcul i fabricació.
• Diferents classificacions del mur
ginyer industrial. Director Tècnic
Altres objectius del curs són l'anàlisi
cortina: segons tipus, solució,
del muntatge en l'obra com un procés
funció, materials.
de gestió amb una metodologia inicia-
A càrrec d'Agustí Bulbena.
Dimecres, 28 d'abril
Enginyer Tècnic de Teleco-
da des del projecte, i donar a conèixer
Arquitecte. Responsable de BB
• Criteris de càlcul condicionants
municacions. Tècnic del Departa-
els nous productes i la seva
Vidre i Arquitectura.
tecnologia pròpia. Finalment, es vol
realitzar i exigir els controls de qualitat
després de les obres. responsable acadèmic Agustí Bulbena coordinador Horacio Espeche
Introducció al comportament
TECHNAL Ibérica.
acústic del mur cortina. A càrrec de Miguel Mateos.
ment Construcció de CIDEMCO
preexistents inicials.
(Centro de Investigación Tecno-
• Aplicacions i sistemes. Consi-
analitzar els conceptes per poder
corresponents, abans, durant i
vestigaclón Tecnològica). •
Dimecres, 21 d'abril
deracions particulars de càlcul
• El vidre en el mur cortina:
A càrrec de Francesc Arfaós.
dates i horari Dies 19,21,26 i 28 d'abril i 3 de maig,
•
lògica). « El mur cortina davant el repte
generalitats i tipus.
Enginyer industrial. Dir. Cons-
europeu de l'estalvi energètic.
Ef vidre en el mur cortina: la seva
truccions Metàl·liques Bellapart.
A
càrrec
d'Asier
correcta elecció i prestacions
hores.
A càrrec d'Agustí Bulbena.
Dilluns, 3 de maig
ponsable Departament Cons-
preu matrícula: 45.000 PTA
Responsable de BB Vidre i Arqui-
• Normativa i control de qualitat
trucció de CIDEMCO (Centro de
preu col·legiats: 40.000 PTA
tectura.
L'acer galvanitzat en calent a la construcció i les seves aplicacions Curs, dies 28 i 29 de maig
Investigación Tecnològica).
aplicable al mur cortina. Desen-
La nova normativa del formigó: EHE-98 Sessió de presentació, 7 d'abril
presentació
organitza
i
L'acer galvanitzat té avui nombroses
Servei Construcció
1 k
aplicacionsen el sector de l'edifi-
Divendres, 28 de maig
cació. En aquest curs es vol
•
• A la tarda, sortida per visitar una
E! fenomen de ïa corrosió
planta de galvanització a l'Àrea
dia i hora
metàl·lica. Diferents formes de
Metropolitana de Barcelona.
dimecres, 7 d'abril, de 16.30 a
materials galvanitzats í en les
corrosió.
tècniques correctes d'utilització.
•
S'estudiarà el fenomen de la corrosió
•
Corrosió bimetàl·lica.
Dissabte 29 de maig
L'entrada és lliure, però cal con-
• Construcció amb acer galvanitzat.
firmar assistència al Servei
corrosió. Sistemes protectors de
- Unions soldades.
d'Informació. Tel: 93 240 20 60.
postes de disseny per minimitzar-la
la corrsosíó.
- Unions atornillades.
Protecció amb recubriments de
•
zenc (similituds i diferències).
• Protecció per mitjà de la galva-
•
a més de la recpecíó i control de materials galvanitzats, normes í
•
per
minimitzar
la
Píntal de l'acer galvanitzat.
nització de les armadures d'acter
•
dei formigó. Casos històrics.
Hi Intervindran:
Diferents aplicacions.
- Antoni Marí, vicerrector de la
- Josep Lluís Bàdenas, cap
• Aplicacions de la xapa galvanit-
UPC i redactor de fa norma.
del Servei d'Ordenació de
zada en la construcció i S'obra civil.
'• Joan Ramon Rosell, arquitec-
Procediments de galvanització en calent.
Finalment es tractaran temes com
- Procediment discontinu.
•
ara la protecció mitjançant galva-
- Galvanització de xapa.
nització de les armadures d'acer del
• Galvanització de tub.
formigó, i les aplicacions de la xapa
• L'influència de la composició de
Presentació de la norma
te tècnic
i director
professors
Regies bàsiques de disseny per
Totes les ponències aniran a càrrec
l'EUPB.
La jornada tècnica es completarà
a les construccions metàl·liques
de José Luís Ruiz i Fernando Mar-
amb una visita a una planta de
que vagin a galvanitzar-se.
tín, d'ATEG.
galvanització de l'àrea de Barcelo-
•
Horacio Espeche organitza
-
Divendres 28 de maig, de 9.30 a 14
preu matricula: 17.000 PTA preu col·legiats: 14.000 PTA
-
•
Resistència a la corrosió a l'aigua.
Informació ^ H Telèton: 93 240 2373 Fax: 93 240 20 61 http://www.apabcn.es
FrancescJordana,directorde l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB). •
t Taula rodona sobre
Inscripcions ^ H
l'aplicació de la norma
gatzament d'humitat (taques
HI intervindran:
blanques).
- Antoni Marí, vicerrector de la
•í
UPC i redactor de la norma.
*
Recepció i control dels materials
- Josep Maria Vateri, president
galvanitzats. •
Moderador: Joan Ramon Rosell
de
Resistència enfront diversos
• Taques degudes a l'emma-
hores.
Enric Vazquez, doctor en Ciències i catedràtic
i Ports.
corrosió
materials de construcció.
dies i hora
í dissabte 29 de maig, de 10 h a 14
la
(Tuberies). -
nica Espanola de Galvanización (ATEG)
a
atmosfèrica.
Servei Construcció i Noves Tecnologies del Col·legi i l'Asocíación Tèc-
Resistència
Normes Assaigs.
i
especificacions.
Vidal Garcia, arquitecte tècnic.
dEnginers de Camins, Canals
materials galvanitzats. •
Catalunya. -
l'Escola Tècnica Superior
• Resistència a la corrosió dels
na. coordinador
-
d'Estructures.
l'Edificació. Generalitat de
del
Laboratori de Materials de
civil.
de l'Associació de Consultors
l'acer sobre la galvanització.
galvanitzada a la construcció i obra
^i^H
les 20 hores.
metàl·lica i bimetàl-lica, les pro-
Disseny
k
L7 ^
i Noves Tecnologies.
aprofundir en el coneixement dels
i els diferents sistemes de protecció,
Mai2tegi.
Enginyer Tècnic industrial. Res-
elsdillunsidimecres,de16.30a20.30
Telèfon: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 E-mail: formacio@apabcn.es
H Activitats I
SEGONA QUINZENA MARÇ 99
I-
FORMACIÓ
19
Rehabilitació i manteniment Tècniques d'aixecament d'edificis i simbologia de representació Curs, del 8 d'abril al 6 de maig professors: Felipe Buil, Santiago Canosa, Lluís Villanueva i Josep Bertran responsables acadèmics: Xavier Casanovas i Felipe Buil dates: del 8 d'abril al 6 de maig preu matricula: 42.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA
Dijous 8 d'abril de 16 a 20 h Introducció històrica a les tècniques. presentació Tota rehabilitació d'un edifici comença pel seu estudi í diagnosi. És en aquesta etapa quan cal fer una recollida exhaustiva de dades sobre les característiques constructives i l'evolució històrica, en la localització de símptomes i lesions, i en el reconeixement d'altres aspectes estructurals o d'acabats que siguin d'interès. Recollir i mostrar tota la informació que l'edifici ens aporta requereix d'un document bàsic, la seva representació gràfica. Darrerament, les tècniques d'aixecament han evolucionat cap a un augment de la precisió i la rapidesa en la presa de dades. Des de les tècniques tradicionals de presa de dades fins a l'aplicació de la topografia i la fotogrametria, són moltes les formes i variants que
podem aplicar en cada cas en concret. Tot plegat, ha fet que l'aixecament d'edificis hagi esdevingut una veritable disciplina, en la qual la majoria de professionals pateixen d'una base pràctica poc sòlida i d'un desconeixement de les diferents tècniques a l'abast. L'objectiu fonamental del curs és apropar, des d'un punt de vista pràctic, totes aquestes metodologies de treball i mostrar les possibilitats d'aplicació de cadascuna de les tècniques d'aixecament quelenim al nostre abast. També s'hi tractaran les diferents possibilitats de representació gràfica del patrimoni construït, entès com un llenguatge comú i necessari per desenvolupar els treballs de documentació, diagnosi i projecte dels edificis estudiats.
• • • •
Tècniques d'aixecament Característiques i possibilitats. Eines i instruments. El sistema manual.
Dijous 15 d'abril de 16 a 20 h • Les tècniques topogràfiques. • Les tècniques fotogramètriques. t Metodologia de treball. • Simbologíade representació. Dijous 22 d'abril de 16a20h • Exemples pràctics d'aixecaments i representació.
Servei Rehabilitació i Medi Ambient responsables Xavier Casanovas i Anna Chust dates i horari
del17al21demaigde16a21h. preu matricula: 48.000 PTA preu col-leglats: 40.000 Pies
Dimecres, Wdemaigde 16a21h. t Estucats i esgrafiats. De les lesions
Criteris per preparar informes Cas pràctic. 12 d'abril
Dijous6demaigde16a20h. • Pràctiques de restitució i representació en aula informàtica.
preu matrícula: 6.000 PTA preu col·legiat: 4.500 PTA
Dijous29d'abriíde16a20h. • Pràctiquescombinadesdetotsels sistemes ala plaça del Rei.
al manteniment. • Parame Dilluns, 17demaigde16a21h. • Els materials, tècniques i seccions constructives de les façanes al llarg del temps. • Reflexió i valoració de la importàndadel color. • Estat de degradació de les façanes. Lesions més habituals. • Metodologia de treball Dimarts, 18demaigde 16a21h. • Tècniques d'aixecament de lesions i de representació gràfica de façanes. • Pedra i obra vista. De les lesions al manteniment. • Aplaçats i revestiments ceràmics. De les lesions al manteniment. • Formigó vist. De les lesions al mantenimenL
lloc presentació Elcurscomençaràfentunaexposició DelegaciódeGranollers. referentals materials:mortersi formi- Tel:93 8790176. gons, mortersamb resines, arrebosdates sats i estucats, massilles. Del 12al 18d'abril,dillunsidimecres, Tractarà els armats i els ancoratde18a21h. ges, i les patologies intrínseques Professor descanegudesenelsmateríalsd'ús Ferran Gomà i Ginesta. Professor habitual, les patologies derivades titulardelaUPC del medi agressiu ambiental, les substàncies incompatibles, addicions i additius no adients. t Patologies intrínseques descoS'estudiaran els paràmetres químics negudes en els materials d'ús ! ímit pe r a les co ncl icíons favo ràbies i habitual. els procediments analítics recoma• Les patologies derivades def nats peralaseva avaluació. medi agressiu ambiental. També s'hi tractaran en el curs, els t Paràmetresquímicslímitsperales colors estables en pintures, estucats condicions favorables. i arrebossats sostenibles sense pa- • Avaluacióde potencials i intensitologies. tats de corrosió.
presentació S'ensenyarà a través de casos pràctics, les pautes i processos per elaborar els diferents tipus de documents. professor: Pere Casademont dates:12d'abril,dilluns,de16.30a2l hores.
Patologia, diagnosi i intervenció de façanes urbanes Curs, del 17 al 21 de maig presentació L'objectiu del curs és divulgar els coneixements actuals en aquest camp, i identificar les mancances i necessitats tècniques actuals, alhora, que és una reflexió sobre la importància que adquireix la façana envers la ciutat. S'adreçarà a l'estudi i coneixement dels materials, tècniques i seccions constructives de les façanes dels edificis construïdes en diferents moments històrics. organitza
Restauració de façanes. Causes de despreniments Curs del 12 al 18 d'abril
al manteniment • Fusteria. De les lesions al manteniment. • Elements metàl·lics. Dijous, 20 de maig de 16 a 21 h. • Tècniques i sistemes de neteja. • Bastides i sistemes auxiliars de treball en alçada • Marc de gestió i promoció. • Marclegal.Conservaoóiseguretat de les façanes. Divendres, 21 de maig, de 16 a 21 • Presentació d'una obra concreta. Diagnosi i intervenció. • L'edificació de principi de segle. La casa de les Punxes. • L'edificadótípicadel'Eixample. • L'edificació de l'època moderna.» La Casa Bloc. - L'edificació de la postguerra. L'habitatge públic.
• Definició dels documents tipus, utilitats, similitudsidiferències. • Informes. Peritatge. Dictamen. t Certiflcaísrfinaf d'obra, habitabilitat, solidesa, antiguitat, altres, t Estructura dels documents tipus, models i exemples. • Criterisíormals i de redacció.
Noves tècniques de tractament de tèrmits Curs, 25 i 27 de maig presentació
Per tractar amb garanties les colònies de tèrmits cal conèixer el seu comportament natural i a la vegada saber intervenir amb les tècniques que tenim a l'abast. En aquest sentit, l'aparició de noves tècniques de tractament ha representat un avenç respecte la situació de fa un parell d'anys. responsable acadèmic Ramon Graus preu matricula: 18.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA
Dimarts, 25 de maig • El comportament de les colònies de tèrmits - Una organització social en castes - Espècies exteses al nostre país • Creixement i multiplicació dels nius
- Rastres d'un atac per tèrmits -Material d'inspecció -Ordre de la visita • Nous sistemes de detecció de tèrmits als edificis - Auscultació de bigues de fusta - Avaluació grau d'activitat de la colònia Dijous, 27 de maig • El tractament per injecció • Productes químics utilitzats -Per gravetat i a pressió - Procés d'execució -Un exemple pràctic • El tractament amb esquers. Un exemple pràctic -Tecnologia aplicada -Procés d'execució -Un exemple pràctic • Un exemple de tria del tractament • La presència d'altres xílòfags • Complementaríetat del sistema clàssic i el d'esquers
SEGONA QUINZENA MARÇ 99
Activitats FORMACIÓ
I 20
Medi ambient
Organització i gestió
El soroll. Diagnosi i correcció de disfuncions acústiques Curs, dies 27 i 29 d abril i 4. 6, 11 i 13 de maig presentació L'objectiu d'aquesl curs és aportar uns coneixements teòrics i unes habilitats pràctiques bàsiques que permetin resoldre els casos de queixes sobre el confort acústic. professors - Josep Uuís Gonzàlez Moreno-Navarro. catedràtic del Dept. de Construccions Arquitectòniques I de laUPC. - Antoni Carrión Isbert, professor del Dept. de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC, i gerent úAudioscan. Enginyeria del So. dates i horari Dies 27 i 29 d'abril i 4,6,11 i 13 de maig, de 16a21 hores. Responsables acadèmics Xavier Casanovas Josep Uuís Gonzàfez preu matricula: 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA
Dimarts, 27 abril de 18 a 21 h. • El soroll. Conceptes bàsics. La propagació del soroll. A través del espai edificat. Coeficient d'absorció. Temps de reverberació A través del elements constructius. Uei de masses. Freqüència critica. Efecte doble paret. Freqüència de resonància Sorolídlmpacte. Soroll dlnsíal-lations.
dates: Del 7 al 28 d'abril, dilluns i dimecres.deI8a2i hores. preu matricula: 50.000 PTA preu col·legiat: 42.000 PTA responsables acadèmics Carles Puiggròs i Marçal Roig
Dijous, 29d'abrilde 18a21 h. • Conceptes bàsics sobre reducció i aïllament del soroll. Reducció per absorció. Incremenl de l'aïllament existent. EstanquitaL Doblat de sostres. • Paràmetres del confort acústic Les normatives vigents. La NBE CA 87 i les ordenances municipals. Les normatives europees, la nova reglamentació francesa i la norma DIN. La diagnosi sobre la molèstia i la seva causa Dimarts, 4 de maig de 18 a 21 h. • Pràctica de medició in situ de nivells d'intensitat Mitjançant un utillatge complert, i al mateix edifici, es faran mesuraments de temps de reverberació, nivells d'intensitat existents, l'efecte d'un increment de l'absorció, l'aïllament normalitzat entre dues sales, l'aïllament d'un element de façana
i Definició del cost t Elements que condicionen el presentació cost Dijous. Sdemaigales 16h En aquest curs va dirigit als profes• Visita al Laboratori d'Acústica de sionals que vulguin completar els » Composició del cost: despesa d'execució material, contracte prinla Generalitat. coneixement adquirits amb la forcipal: despesa directa, auxiliar, indiAquesta visita té com a objectiu mació especial ítzada sobre avaluaconèixer el mètodes emprats als ció del costos i control econòmic laboratoris dels mateixos aspec- d'obres. Aquest curs està inclòs en ta, auxiliar, indirecta. Despesa getes, absorció, aïllament, soroll el programa Màster Project Mananeral d'empresa. Benefici industrial. d'instal·lacions, etc, i palesar la gerque es fa conjuntament amb la • Costos contradictoris seva gran diferència amb les Fundació Politècnica de Catalunya i perquè, quant, negociació preus, comptarà amb dos crèdits per als mesuraments w smj. unitaris de p.oomacrop.o. alumnes del màster. i Formes de valorar la producció Dimarts, 11 demaigde I8a21 h. • Procediments pràctics per correFull de càlcul per a l'estudi d'operacions gir les disfuncions I immobiliàries. Curs, del 26 d'abril al 10 de maig El soroll tramès per sòlids. El soroll d'impacte als forjats. El soroll de les instal·lacions. Excel poden incriure'sen el curspropresentació • Procediments pràctics per corre- Atès l'interès dels col·legials per gramatelsdiesl2.14.19i21 d'abril. gir les disluncions II aquest curs s'ha previst aquesta dates i horari • El soroll aeri. nova edició, on es presentarà una Del 26 d'abril al 10 de maig, dilluns i Increment de l'absorció. manera fàcil i útil de fer servir un full dimecres, de19a2i hores, Increment de l'aïllament de les de càlcul per a l'estudi de viabilitat preu matrícula: 30.000PTA parels. preu col·legiat: 25.000 PTA de les operacions immobiliàries. Increment de l'aïllament de les Les personesque no tinguin coneixements a nivell d'usuari del programa façanes. Conclusions.
Seguretat
Amiant. Diagnosi, desamiantat i tractament dels residus
Curs. 1.3, 8. 10, 15i 17dejuny presentació Les darreres noticies d'Europa estan marcant el futur de l'ús de l'amiant a la construcció. Si bé a l'Estat espanyol fa uns anys es van prohibir les varietats d'amiant més perilloses sembla que la prohibició total es farà mitjançant directiva europea. L'experiència dels països europeus més avançats demostra que una vegada prohibit l'amiant el problema més gros encara resta per resoldre: els milers de tones d'amiant instal·lats en els edificis existents. El curs té com a objectiu presentar els riscos de l'amiant dins els edificts i proposa un a metodologia d'actuació professional dins la legislació vigent.
Costos i control econòmic d'obres Curs del 7 al 28 d'abril
responsable acadèmic Ramon Graus dates I horari Diesl,3,8,10,15M7dejuny preu matricula:30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA
Dimarts, 1 dejuny, de 18a20b • Lesdiferentsvariantsd'amiant • Riscos de l'amiant sobre la salut Dijous, 3 dejuny, de 18 a 20 h • Amiant als edificis nous i existents Dimarts, 8 de juny, de 18a20h • Diagnosi de l'amiant en edificis
existents • Assaigs de laboratori • Identificació i comptatge de fibres Dijous, 10 de juny, de 18a20h • Criteris d'intervenció • Tècniques d'intervenció Dimarts, 15dejuny, de 18a20h • Legislació relacionada amb els treballs amb amiant • Redacciódelpladetreball Dijous 17 de juny, de 18a20h • L'execució i el control de! pla de treball. • El tractament de residus. Amiant: residu especial
L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador en obra petita Sessió tècnica, 19 d'abril presentació S'oferirà una visió general de l'enfoc de la seguretat i els canvis que s'han produït a partir de la publicació del RD 1627/1997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes d'actuació, i consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres petites. dates i horari dilluns 19 d'abril, de16.30a21 hores. preu matricula: 5.000 PTA preu col legiat:2.000PTA professors Francisco Mayoral.de l'empresa IngeaSA. Josep M. Calafell, arquitecte tècnic
• Introducció als canvis legislatius: les directives, la Uei de prevenció de • Guia pràctica del coordinador de seguretat en fased'execució per a obres sense riscos especials. • L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic.
Telèfon: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 E-mail: :n.es
SEGONA QUINZENA MARÇ 99
Activitats I
FORMACIÓ
Habilitats directives
Qualitat
Tècniques per a la resolució de proble Curs del 6 al 15 d'abril presentació
Gestió eficaç del temps Curs del 14 al 21 d'abril a Terri
Control de qualitat del formigó segons la nova EHE Cas pràctic, els dimarts
presentació
Hi ha sovint, una gran diversita! de
La formació humanístícaoeldesenvolupament personal és una allra vessant
situacions en les quals s'han de pren-
•
dre decisions que afecten a la gestió
La recerca de solucions: la crea-
formativa d'importància creixent. La capacitat de treballar en equip,
presentació
tivitat.
l'organització del temps, el fet de saber-se comunicar, l'habilitat per a la
Amb motiu de l'aprovacióde la nova
dels recursos humans i materials. El
• lògica vers creativitat.
professional ha de saberresoldre pro-
• tècniques pera desenvolupar la creativitat.
blemes tècnics de manera ràpida, con-
negociació, són aptítudscadadia més valorades perles empreses.
EHE-98 sobre formigó, el Col·legi ha
L'arquitecte tècnic o l'aparellador, per les seves característiques professio-
previst una sèrie de cursos sobre
nals, ocupen llocs de responsabilitat en què aquestes aptituds són considera-
casos pràctics, de quatre hores de
jugant l'eficàcia i l'eficiència. Desen-
• la tècnica de "brainstorming".
des essencials. Laformació en habilitats directives pot ajudar-loapotenciar-
duradaque tindran lloccadadimarts,
volupar aquesta habilitat, li permetrà
•
les i a facilitar la pròpia gestió professional.
sobre casos pràctics, amb el títol:
Procés desolucióde problemes.
aprendre a analitzar tols els faclors
• identificar aspectes claus.
professor: Joan Plans Esperabé, soci-directorde Directa,
Controldequaiitatdelfonnigósegons
implicats en el problema i escolliralter-
•
lloc: Delegacióde Terrassa. SantFrancesc18,Terrassa.Tel:93 7801110.
elscanvisdelanovaEHE.
nativade solució.
• priohtzar urgent/important.
dates: 14 i21 d'abril, dimecres,de18a21 hores. Durada: 6 hores
professor
Els objectius quees planteja assolir
• anàlisidafo.
preu matricula: 16.000 PTA. Preu col·legiat: 11.000 PTA
amb aquest curs són aprendre a
•
definirobjectius.
Tècniquesieinesdesolucióde
pensarmillor,desenvoluparelpen-
Pere Casademont Arquitecte tècnic
problemes.
preu matricula:6.000 PTA
sament creatiu, i aprendre aprendre
• solució de problemes en grup.
decisions.
• definició d'estratègies.
professora: M. Antònia Carmona
• convertjrobsíacles en oportunitats.
dales: del 6 al 15 d'abril, els dimarts i
• factors crítics.
> Establir prioritats,
dijous, cíe 18 a 21 hores,
t
i Mésenllà de la gestió del temps.
Principis d'efectivitat.
• Dimarts, 27 d'anril
preu matricula: 18.000 PTA
• dificultats perprendredecisions.
Buscant mantenir l'equilibri entre
Exemple de com hem d'organit-
horari
preu col·legiat: 15.000 PTA
•
resultats i com aconseguir-los.
zar, de manera efectiva, unaset-
de17a21 hores.
Presa dedecisions.
preu col·legiat: 4.000 PTA i Descobrirquinaés la nostra missió, ralsifites.
tècniquesiestils.
< Identificar els nostres proble-
mes en la gestió del temps. A
cursos previstos per al mesd'abril:
què dediquem el nostretemps?
• Dimarts,13d'abril
> Millorar l'efectivitat personal.
• Dimarts, 20 d'abril
mana de treball.
Aula d'informàtica
Normativa
Cursos d informàtica Segon trimestre 1999
Certificat dhabitabilitat Cas pràctic. 26 d'abril presentació
••II·UIBIIIKMI·
Una de les tasques habituals dels curs
dates
horari
preu col.
preu no col
arquitectes tècnics és certificar
•AUTOCAD
del 10 d'abril al 19 de juny
dissabtes, de 9.30 a 13.30 h.
60.000,-
78.000,-
l'habitabirriat d'un habitatge usat. Amb
del 12 al 21 d'abril
dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.
60.000,-
78.000,-
aquest document, els tècnics adqui-
del 3 de maig al 2 de juny
dilluns i dimecres, de 9 a 13 h.
60.000,-
78.000,-
reixen un compromís amb la sotíefat
del 27 d'abril al 3 de juny
dimarts i dijous, de 17 a 19 h.
davant un bédeprimera necessitat.
.AUTOCAD I
36.000,-
47.000,-
del'11 de maig al 17 de juny dimarts i dijous, 17 a 19 h.
36.000,-
47.000,
Els cursos de matins tenen un
Per això s'ha pensat en una sessió
• AUTOCAD II
del 12 d'abril al 19 de maig
dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.
36.000,-
47.000,-
descompte del 50%
amb l'objectiLtd'aprofundirel coneixe-
• EXCEL II
del 8 al 22 de maig
dissabtes, de 9.30 a 13.30 h.
12.500,-
17.500,-
Els cursos de migdia tenen un
ment de la legislació sobre l'habi-
de! 10 al 24 de maig
dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. 12.500,-
17.500,-
descompte del 25%
tablfïtat, t facilitar eines i pautes pera
del 13 al 22 d'abril
dimarts i dijous, de 17 a 19 h.
10.000,-
14.000,-
la redacció de la certificació. El pro-
del 13 al 22 d'abril
dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h.
10.000,-
14.000,-
grama comprèn el tractament i la
del 27 d'abril al 6 de maig
dimarts i dijous, de 19 a 21 h.
10.000,-
14.000,-
utilització de la cèdula d'habitabtlflat
del 24 de maig a! 7 de juny
dilluns, de 17 a 19 h.
15.000,-
19.500,-
de l'habitatge usat, la certificació, la
del 17 al 24 d'abril
•ACCESS (iniciació)
•AUTOCAD (iniciació) •EXCEL (iniciació)
• WORD (iniciació)
• INTERNET
tramitació i els casos especials, la dissabtes, de 9.30 a 13.30 h.
10.000,-
14.000,-
del 12 al 21 d'abril
dilluns i dimarts, de 19 a 21 h.
10.000,-
14.000,-
del 26 d'abril al 5 de maig
dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. 10.000,-
14.000,-
PereCasademont, arquitectetècntc
del 6 a I'l 1 de maig
dimarts i dijous, de 9 a 13 h.
10.000,-
14.000,-
dies i hora
del 13 al 22 d'abril
dimarts i dijous, de 19 a 21 h.
10.000,-
14.000,-
dilluns, 26 d'abri! P dei8a21h
del 12 al 21 d'abril
dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. 10.000,-
14.000,-
preu matricula: 6.000 PTA
del 27 d'abril al 6 de maig
dimartsidijous.de 17 a 19 h.
10.000,-
14.000,-
preu col·legiat: 4.000 PTA
del 25 al 27 de maig
dimarts i dijous, de 9 a 13 h.
10.000,-
14,000,-
15 d'abril
dijous, de 9 a 13 h.
8.000,-
11.000,-
16 d'abril
divendres, de 17 a 19 h.
8.000,-
11.000,-
7 de maig
divendres, de 17 a 19 h.
8.000,-
11.000,-
30.000,-
40.000,-
• INFORMÀTICA de E'11 de maig al 17 de juny dimarts i dijous, de 19 a 21 h. (introducció)
• Microsoft Project 98
• WINDOWS-98
legislació, i les eines necessàries.
T e l è f o n : 93 240 2373 F a x : 93 240 20 61
•
La cedul-la d'habitabilitat de l'habitatge usat.
del 12 al 8 d'abril
dilluns i dimecres, de 9 a 13 h.
30.000,-
40.000,-
•
del 12 d'abril al 19 de maig
dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.
30.000,-
40.000,-
- definició
del 15 al 4 de maig
dimarts i dijous, de 19 a 21 h.
20.000,-
25.000,-
T e l è f o n : 93 240 20 60
-
contingut
del 20 al 27 d'abril
dimarts i dijous, de 9 a 13 h.
20.000,-
25.000,-
F a x : 93 240 20 61
-
redacció i vigència.
del 26 de maig al 14dejuny
dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. 20.000,-
25.000,-
del 13 al 22 d'abril
dimarts i dijous, de 17 a 19 h.
10.000,-
14.000,-
del 27 d'abril al 6 de maig
dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h.
10.000,-
14.000,-
E-mail: formacio@apabcn.es http://www.apabcn.es
Lacertificació:
• Tramitació icasos especials. • Lalegislació. •
Enes.
GUIA
D'EMPRESES
I SERVEIS
FUSTERIA f i
ESTRUCTURES
Alsina
I I I I
Pellalres, 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92
FRAPONT CONSTRUCCIONS
EN FUSTA
PAVINDUS, S.A.
SOLUCIONS EN ENCOFRATS
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
ENCOFHADOS J. ALSINA, S A Pol. Ind. Pla d'en CoO. Camí de Font Freda si 08110 Montcada y Rctaac (B TeL (93) 575 » 00 Fax (93) 564 70 59
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
JTOANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES
FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ
TERRATZOS CONTÍNUOS
Plat3 Telusn 1 I É Í I 1 O8O1D Barcelona Tel. 205 09 39 f a i . Í G 5 22 76
ALUMINOS1
> CATAUNA.S.A. Morters sense retracció. BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
Rehabilitació C/Santander, «-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86-Fax 278 27 11
m Maaach!. n- 5 - 08231 RIPOLLET
AÏLLANTS ] |
REHABILITACIÓ I
ELECTRICITAT
ijala,, s. sa.. FABRICACIÓN Dp BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08191 FtUBl Pg. Us Torro, j/n (Edil. Dhnunte ba]os) Fabric* Pol. Ind. Rubí Sur - Barcelona 3 Ï 6 9 9 4 2 66 - Fac SBB 00 59
^ ^ B ^ ^ ^ ^K ^ U ^ M
REHABILim.
CONSTRUCOÓ - REHABILITACIÓ Avgds.dc laGranvb, 179 Tel. (93) 361 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barceloní)
simon
IEP
MATERIAL ELÉCIR1CO
ILUMINACION
Dipuioción, 390-392 Telélono |93| 265 16 63 ' Fo« |93| 232 77 53 • 08013 Ba/celono
SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
HEFOHMAS IMPERMEABILIZAC1ONES AL.UMINOS1S HEFUERZOS ESTRUCTURALES
Q Neteja Q Restauradó ped • Evitar coloms
\
CEINCO, S.L.U. UKAJÍSAE
QERCASA,
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31
CONSTRUCCIONES "•^
MANSO, 11 5* A • Tel. |93) -126 96 98 (3 lineal] Fox(93)-Í23n l3·08015Borcelona
i
DESDE1923 Vidrieras emplomadas Restauraciones
• • 1 1 ^ ^
^ H Navès Industrïales ^ H Forjados-Cerramientos • Chalets -Pàrkings ^ 1 Centros oomerciales
!•-
Grabados al àcido r*^
Vidrieras en hormigón £=• ;
j r c | ^
ASTURIAS.6
Carretera N-ll Km 600 Nau 6 08780 PALLEJÀ (Barcelona)
\
PAVIMENTS PAVIMENTS INDUSTRIAI.S DE FORMIGÓ ] ASFALT, TKRRES DF. RESINES I PINTURES ESPF.CIAUS Assistència Tècnica
^f~
i Control de Qualitat a tot tipus d'obres
HORMIPRESAP""alaneselc
/ AVENIDA DE CHILÉ. 4J - TEL (93) 334 62 50
c / Padilla, 240 • Tel. {93} 456 14 53 Fax (93j 436 72 85 '08013 Barcelona
/
\ ^ F a x : 9 3 218 ÏO W~^/*
_EXTRAFORT_
Tel.: 937 3154 46 d. Ari». 57, Nau P • PoL Ind. C M Pirtllsda • « H 8 Terraai
FAX. (93) Ï 3 3 9« 01 • D80ÏÍ BARCELONA
PREFABRICATS I La solució a l'aluminosis
| aStradurl
NOUíBAU
Prcfabricados de Hormigón. S.A.
El sistema de renovació de sostres
• • • • • •
Slitemes de Roiorç Actiu, sJ.
Tel.: 93 7 9 e T i 22
ALUCOBOIfly DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de alumnio pà^ïlndïiS^'pla rteradocanpahisKi24a •6750 molins de rei, espaAa
t . 93 680 27 25 1.936300743 aiusuisscifsolcs.es
^A
^ ^
|Vf|\
ROAR,S.A.
FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 RUBÍ Pg. de les Torres,fi/n- Edil. Diamants BJos. Fàbrica: Pol. Ind. Hubl Sur • Barcelona *ÏÏ 6 9 9 4 2 6 6 - Fan: 58B 00 59
C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres t cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
I
L'5
Patent alemanya
Fem el terra bo s e g o n s D I N ISO 9 0 0 2 Aplicadófàdl.rapldaieconomíca Màxima resistència mecànica i química Antipols Impermeabilitzat Higiènics Decoratius
TECINCO 93.588.78.76 CAIOLUM0M.1B
LABORATORI DE CONTROL
FORMIGÓ ARMAT, MATERIALS CERÀMICS, SOLS 1 VIALS
ESTUDIS GEOTÈCMCS ESTUDIS DE PATOLOGIA
08191 - HUBl
ASSAIG SÒNIC DE PILOTS
astnMfc-tfca,sL ^ ' [ ^ HecoDrïiiten \& p e r a sòls industrials Reparació fàcil de forals i esquerdes Av. Sani Julià. 206. nau 7. Pol. Industrial Congost 06400 G rsnoDers Tel: 93 849 57 00/ 93 849 54 75 Fat 93 849 54 IS
D ' E M P R E S E S
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS,ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, M E D I AMBIENT. Ramon Btrrnpjcr IV. 9. taixoi Tel. 1 Fax (977) 792783 - 43850 CAMBRILS Tel. i FJX (909) 3 M 332 - 08017 BARCELONA
I
S E R V E I S
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Aïllaments, impermeabilització i recobrí-
Electricitat i il·luminació
ments
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Prefabricació i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA
REHABILITACIÓ
SERVEIS
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Rehabilitació integral
Serveis aplicats a la construcció
El reportatge
SEGONA QUINZENA MARÇ9!
CONSTRUINT AL SETÈ CONTINENT
23
Construint al setè continent: la Lluna Aparellador Membre d e la International Astronautical Academy
Des de molt abans de l'Apol·lo XI (1969) que estic molt convençut del paral·lelisme entre l'Antàrtida i la Lluna. Aquest convenciment va tenir el seu premi quan vaig ser invitat (1972) a l'expedició antàrtica del Lindblard Exploren De seixanta invitats, solament dos érem europeus. Al llarg de la península Antàrtica, i després de trenta dies de navegació, vam travessar el cercle polar antàrtic i arribar a la remota base anglesa de Stonigton. En un dels congressos anuals de la International Astronautical Federation (IAF) ja havia comentat amb dos experts de talla mundial que existia aquest paral·lelisme: es tractava de Frederik Ordway, nord-americà ajudant del mític von Braun y Armando Cocca, argentí, gran especialista en Dret de l'Espai. Algunes construccions (Mateu), sistemes de transport (Ordway) i les lleis que han d'impedir que la Lluna, com l'Antàrtida, es converteixi en propietat particular d'una nació o d'unes nacions determinades (Cocca), donaven suport a la meva teoria del paral·lelisme. En aquest article faig alguna referència a aquest paral·lelisme. No hi ha dubte que les difícils condicions de supervivència a la Lluna només tenen un fidel, encara que més pàl·lid reflex en el Continent Antàrtic Els meus recorreguts pel Sisè Continent que anomeno, crec que amb raó, "L'avantsala de l'Infinit", constitueixen una altra història que he promès a Caries Cartanà expticar-vos un altre dia.
Dedicatòria Dedico cordialment aquestes línies als meus companys de professió i, en particular als de la meva promoció, als quals més d'un cop en aquells principis de la dècada dels anys cinquanta ja marejava amb els meus rollos sobre temes astronómic-astronàutics a l'Antiga Escola en un àtic de !a Universitat Central, a la plaça Universitat, Feia pocs anys que havíem sortit de la guerra i la major part de nosaltres no haviem estat a l'estranger, i la nostra eina de treball era el tiralínies i la nostra col·laboradora i amiga, la simple i logarilmíca regla de càlcul. En venen molts noms a la memòria que no enumero per por d'oblidar-me d'algun, però sí que vull esmentar-rïe dos que ja no són amb nosaltres: Antonino Segon i Antoni Ollél". Recordo que a vegades acabava algun dels meus primers articles per a la revista Destino en plena classe de topografia (així m'ha anat després, que mai no m'hi he entès, amb el laquímetre) i en Niunuso l'Antoni, que se n'adonaven, deien: "Aquest ja toma a ser a la Lluna".
L'Astronàutica ha estat part de la meva vida, però, com molts dels meus companys de professió ja sabeu, mai no he deixat de sentir-me aparellador. I puc assegurar que en les meves aventures per la ciència de l'espai, he conegut des de íamosos astronautes fins a expedicionaris antàrtics, des de Cap Kenedy a Moscou i des d'Islàndia a l'Antàrtida. Més d'una vegada m'ha costat fer-los entendre que no era un professional de les ciències del Cosmo. Els deia que sóc aparellador i em quedava tan Iranquil, encara que molt sovint havia d'explicar en què consistia. També tinc un afectuós record per a tots els companys que amb la seva col·laboració i suplint-me, si calia, m'han permès escapar-me a congressos, fer viatges, etc, deixant per uns dies o unes setmanes (i en l'estada a l'Antàrtida, per gairebé dos mesos), les meves obres a les seves mans. Gràcies a al seu professionalisme quan tomava a reingressar al meu treball d'aparellador tot havia seguit funcionant. Encara que esporàdicament he col·laborat amb el nostre Col·legi i us he "castigat* amb alguna de les meves xerrades, ja era hora que oferís a tols els lectors de L'INFORMATIU aquest article l'actualitat del qual espero que em faci mereixedor de la vostra atenció.
pel tema: Uuis Fullola Penco!, nétdelïnsigne arqueòleg català, el doctor PericoL
•
I SEGONA QUINZENA MARÇ 99
í El reportatge ICONSTRUINT
I 24
AL
SETÈ
CONTINENT
'
La colonització de la Lluna
U T«ra visü des de la Lluna. Ei tracta d'una fotografia que ha estat enormement difosa, ja que va ser ta primera on es veu la Terra presentant fase L'aridesa de la superfície lunar s'aprecia perfecta ment
L'home va trepitjar la Uuna per primer cop el 1969. Va ser una aveniura tècnica sense parangó. Però l'abandonament del programa Apol·lo, després del vol de l'Apol·lo XVII en què Cernan fou l'astronauta que trepitjava per darrera vegada el nostre satèl·lit, a! meu parer va ser un gran error. Un enorme error. Puc assegurar que aleshores era dels convençuts que la colonització de la Uuna seria un fet en la dècada dels noranta. M'agradava imaginar com podrien ser els habitacles lunars, potser per això vaig arribar a intuir un possible paral·lelisme enlre les construccions lunars i les bases permanents antàrtiques. Però després de l'extraordinari èxit del programa Apol·lo ningú no va voler tomar a la Uuna. Els somnis d'uns quants sobre les colònies permanents en lerra lunar restaren a l'oblit. En la International Astronautical Federation perderen actualitat els programes d'investigació lunar in situ. El meu bon amic Franck Malina i uns quants més encara demanaven suport per a aquesta nova etapa de la conquesta de l'espai, però era evident que la tensió de la guerra freda era menor, cosa que va portar els americans a escollir programes més senzills. Per una altra part, la patinada soviètica en el seu programa d'exploració lunar va fer que ningú pensés a tornar-hi. S'havia d'economitzar les despeses i els satèl·lits artificials, tan rendibles en tots els àmbits de les nostres tecnologies, devien d'obrir pas a l'època dels reutilitzables, és a dir, a les llançadores americanes i a l'estació de l'espai la construcció de la qual, com tothom sap, ha començat. He conegut molls científics dedicats exclusivament a l'Astronàutica i tots són o eren homes de pau. Ni a ells, ni modestament a mi, no ens han inleressat les aplicacions militars de l'espai. Però he de reconèixer que han estat i són el motor que va permetre el llançament dels satèl·lits artificials, la sortida de l'home a l'espai, l'arribada de l'home a la Lluna, etc. No oblidem que màquines de guerra com la tristament cèlebre V-2 foren la base de l'esbojarrada cursa espacial
amb decisions nascudes amb un rerafons polític. L'espai es convertia, després de la Segona Guerra Mundial, en un escenari més per a !a guerra freda. Sí aquesta tensió no hagués coincidit amb el desenvolupament del motor coet, hauríem trigat moll més a arribar a la Lluna. Les presses per posar en marxa el programa Apol·lo no haurien existit i polser encara estaríem esperant disposar de millor tecnologia per a realitzar vialges més segurs. Ens trobem, doncs, a finals de segle construint una estació de l'espai i, de moment, les sondes automàtiques van aportant informació sobre planetes, en especial Mart i, darrerament, sobre el nostre satèl·lit la Lluna, un objectiu una mica abandonat durant anys. Gel a la Lluna Deixeu-me que us expliqui que era difícil de suposar que hi ha gel a la Lluna. M'agradaria afegir que en un llibre que vaig publicar el 1964 i;t aventurava: "Potser quedin residus en forma de gel al fons d'alguna vall (lunar) en zones d'obscuritat perpètua". Afortunadament, no jo sinó tots els que acariciàvem aquesta remota possibilitat no ens vam equivocar, però ha calgut que passés gairebé un quart de segle per tenir-ne l'evidència, amb dades que va obtenir la sonda Clementina el novembre de 1986 i més tard confirmades pel Lunar Prospector, una altra sonda llançada el gener de 1998. En resum, es preveu que en unes àmplies àrees properes als pols lunars hi ha capes de gel de 0,5 a 2 metres de profunditat. De moment, pot calcular-se que hi ha entre 10 i 300 milions de tones d'aigua! Aigua, aigua, aigua. Això, a més, d'equival a parlar de combustible hidrogen i oxigen. És el mateix que aventurar amb bases científiques serioses que la Lluna és el Setè Continent. El sisè és l'Antàrtida. Això ens permel augurar que l'explotació lunar serà, en el segle XXI,
LTienrÍsfer1 ocult de la Uuna té uní orografia molt semblant a la del visible. Els impactes dels meteorits queden superposats. Aquesta fotografia està presa des de 2.500 km d'altura i cobreix
HE1 reportatge h C O N S T R U I N T AL SETÈ
SEGONAQUINZENAMARÇ 99
CONTINENT
25
un xic semblant a la de l'Antàrtida en el segle XX. Un altre cop apareix el paral·lelisme
Les bases lunars i el seu emplaçament
Antàrtida- Lluna o viceversa en què tant he cregut i segueixo creient. On comencem a construir, o millor dit, quina és la ubicació més encertada. Ens cal decidir quina
Construint en el setè continent
zona hem "d'urbanitzar". Avui, sembla que a prop de les zones polars, és a dir, a la vora de la provisió d'aigua. Però compte, sempre a la cara visible de la lluna, no fos que tinguéssim problemes
No esiic tractant d'encolomar-vos un capítol de Science Fiction quan us parlo de la construcció
addicionals (entre d'altres, amb les comunicacions), si ho féssim a l'hemisferi ocult.
lunar. Em direu que amb aigua no n'hi ha prou í que, fins comptant amb l'energia solar, fan falta
En particular, prop de zones que tinguin més possibilitats quant a matèries primeres i si pot ser
els àrids. Respondré recolzant-me en la teoria que avui està més en voga respecte a l'origen
que tinguin el màxim d'interès des del punt de vista biològic i geològic.
del nostre satèl·lit: la Lluna es va formar amb material de l'escorça de la primitiva Terra, que aquesta va perdre a causa d'una gran impacte
l3)
. Per tant, ja tenim la font de components o
d'àrids que serviran amb seguretat per a la fabricació in situ d'elements constructius. Fa quaranta anys que especulàvem de transportar des de la Terra (caríssim i difícil) els
De moment, les operacions d'establiment de la primera base lunar hauran d'assajar-se a la Terra '4|. És també gairebé segur que els "edificis" seran semisoterrats (no hem d'oblidar el perill dels meteorits i de les radiacions de l'espai) i que s'aprofitaran els grans espais deprimits i els esvorancs, molt abundants en el nostre satèl·lit.
elements o habitacles per viure a la Lluna. Ara pot pensar-se que això només serà necessari
Les excavacions necessàries o complementàries, que nosaltres els aparelladors titularíem
en part. És més, l'aigua que juga un paper tan important al nostre planeta Terra, requisit
"preparació del terreny", es faran, amb tota certesa, per mitjà de robots dirigits per control
indispensable per al desenvolupament de la vida, afortunadament es troba sota distintes
remot des de la Terra o potser des de l'estació de l'espai. Amb un sistema semblant es
formes en altres camps del nostre Sistema Solar. En el cas de la Uuna, ens obre perspectives
procedirà a l'extracció de minerals o de materials bàsics adequats per a la construcció lunar.
que ens menen a afirmar que la colonització lunar, amb tots els avantatges que reportaria amb vista a l'exploració dels nostres planetes, havia d'iniciar-se com més aviat millor.
S'ha especulat molt sobre si les construccions haurien d'ubicar-se en cràters volcànics o meteòrics. Els primers, segurament que ofereixen una millor protecció en forma de cons,
La veritat és que les tècniques per a les construccions lunars no han avançat tant com a mi
esvorancs horitzontals o de lava, ja que les calderes volcàniques presenten sovint valls
m'agradaria. De tota manera, firmes com ara Shimizu Taiser Corp. del Japó, ja han estudiat
perifèriques, que podrien servir per a instal·lacions inicials. Naturalment, però, que el lloc elegit
diferents mètodes per elaborar ciment lunar, tenint en compte, naturalment, que ha d'usar-se
haurà de ser compatible amb la logística de l'aterratge (alunizatge), les condicions d'abastament, etc.
en l'ambient més inhòspit que un es pugui imaginar. A la Lluna no hi ha aire, la temperatura oscil·la de 100 graus sobre zero en ple sol a 100 graus sota zero a l'ombra. La gravetat
Quan la llum és perpètua
equival a una sisena part de la terrestre, etc. També s'han estudiat distints procediments i maquinària per a les excavacions. Existeixen ja alguns prototips.
Tornant a l'elecció de la zona en fes regions polars, és evident que n'hi ha un gran nombre permanentment al sol o bé a l'ombra. Una base polar té el gran avantatge de la llum solar
Segur que molts penseu en la mà d'obra. Resta per veure, però hi ha dues filosofies
ininterrompuda que cobrirà les necessitats fins i tot de desenvolupament i multiplicació de
oposades per a la construcció de les bases lunars: mà d'obra humana o robots. El robot és car,
plantes en hivernacles degudament condicionats. Sense oblidar, per contra, l'abundància
però fiable i no s'equivoca. L'home pensa. Potser la solució estigui en una fórmula intermèdia.
superior a la normal de zones perpètuament a les fosques.
(2) La Luna próximo (3) Segons
objetivo
l'anomenada
d'anys de la seva història expulsats
pel xoc, restaren
Astronàutico.
'teoria
1964. Plaça y Janés, SA,
del gran impacte",
durant
la Terra va topar amb un planeta en òrbita
terrestre
i s'acumularen
els primers
editores 100 milions
més petit. Els fragments tormant la Lluna.
(4) Els astronautes del Programa Apol·lo es van entrenar, a Islàndia, en zones d'una màxima semblança amb la Uuna. Vaig poder visüar-les i dono te que hi ha paratges a l'interior d'aquesta illa que recorden l'orografia lunar.
I SEGONA QUINZENA MARÇ 99
H El r e p o r t a t g e ICONSTRUINT AL SETÈ CONTINENT
E 26 Juan H. Màdler, de Berlín, ja va cridar l'atenció el 1830 sobre el fenomen, del qual va donar una completa explicació, de les "muntanyes de llum perpètua" al pol nord de la Lluna. A les regions no polars, la superfície de la Lluna està il·luminada per la llum solar durant uns 15 dies en cada període de 29 i mig. Però, com va remarcar aquest astrònom, atès que l'equador lunar té una inclinació d'un grau i 32 minuts sobre l'eclíptica, en els pols la incidència dels raigs solars romandrà sempre en l'angle comprès entre l'horitzó i ±1 °32'. A causa d'això, en els pols s'hi troben unes àrees de llum perpètua, així com d'altres de llum quasi contínua i, segurament, que també hi ha zones de foscor perenne. Teòricament, es podrà disposar de llum solar de plena intensitat en una altura de 650 metres o més sobre la mitjana de superfície de la Uuna en ambdós pols. Hi ha nombrosos accidents orogràfics en les àrees polars lunars que poden servir d'emplaçament de la base perquè estan en exposició solar constantment o intermitent. Les formacions compreses en un radi d'uns 50 km a l'entorn dels pols ofereixen condicions òptimes per servir com a emplaçament d'una base polar: tant els turons Leibnitz, o alguns altiplans d'aquesta formació austral, com les muntanyes de Shackleton, en el boreal. Els iurons Leibnitz, malgrat que presenten moltes crestes, no són una serralada pròpiament dita, sinó un complex de cràters i cims muntanyosos de gran altura. Aquestes "serralades" són elevacions visibles al caire de l'esferoide lunar. Una objecció seriosa que pot fer-se sobre l'establiment d'una base polar en un complex com el de Leibnitz és la relativa escassetat de grutes, que són més pròpies d'altres terrenys lunars, encara que poden existir anfractuositats naturals. Associades als cims de Leibnitz, en el pol sud, i de Shackleton, en el pol nord, banyades perentment per la llum solar, apareixen les regions perpètuament a les fosques dels baixos de Newton i Peary. En aquestes zones, poden haver-hi minerals volcànics, com és ara sofre. Planificació de les construccions lunars
La primera base per al també primer assentament humà fix a la Uuna haurà de construir-se per fases. Això, entre d'altres avantatges té que el pressupost es va invertint racionalment i gradualment. En la primera (ase, no hi intervindrà la construcció in situ. S'enviaran a la Uuna habitacles modulats prefabricats. La segona fase serà la de la construcció amb l'ajut de maquinària í robots aprofitant el material de la mateixa escorça lunar. Amb això es guanyarà en confort i seguretat.
\t faria possible l'arribada de l'home
Potser simultàniament amb la segona, la tercera (ase serà l'enviament de mini fàbriques semirobótiques per a l'obtenció de l'oxigen imatèries primeres necessàries per a sobreviure en el nostre satèl·lit. Les següents fases -com ha passat a l'Antàrtida en la base de Me. Murdo, la simple cabanya (d'on va partir l'anglès Scott per conquerir el pol sud que, per cert, hi va arribar 20 dies més tard que el seu oponent, el noruec Amudsen) s'ha convertit actualment en una complexa ciulat on poden viure un parell de milers de persones- aniran convertint el primer allotjament en una vertadera ciutat. La grandària anirà augmentant gradualment alhora que guanyarà funcionalitat. Centrals elèctriques, magatzems, central de control i, a la vegada í el més important, instal·lacions i rampes de llançament de vehicles interplanetaris, amb vista a exploracions futures, aniran essent construïdes. Resta una pregunta: quan! de temps es dedicaria, sense angoixes econòmiques, per al desenvolupament d'aquest projecte? No ho sé, però es pot assegurar, per extrapolació amb
PLANIFICAR CREATIVO Y EDIFICAR ECOLOGICO CAJA DE PERSIANA ENROLLABLEAtendiendoaiacreciente demanda sobre aislamiento que en la edificación viene con almacén de disíribución para Espana, la empresa Beck & Heun y pone su disposición información de sus cajas de persianas que seguramente seran de su interès.
Nuestras ventajas: • Su montaje es sencillo • Integración total de la caja en la construcción Gran aislamiento térmico y acústico Registro inferior o frontal Rebaja los costes en mano de obra
Para
la mampostería
'
Si esta Vd. interesado en tener mas información, rogamos se pongan en contacto con nosotros. Estarémos gustosamente a su disposición para un dialogo de consulta.
Beck & Heun :/o Beck & Heun Ibérica Sardenya, 357 3-3 08025 Barcelona Tel. 93-458 2370 Fax 93-207 13-17
hltp://'
email: conradi@arrakts.es '.beck-heun.de/spain.htm
SEGONA QUINZENA MARÇ 9 9 [
HE1 reportatge h '
CONSTRUINT AL SETÈ CONTINENT
27
Tal com podrí) ser una bue lunar i el seu («om. El dibuix, qut sembli tret d'una novel·la de riènda fiedó, té d mèrit de reflectir la teoria que eU habitades han de ser stmfsoUmti, i fins i tot sotenats totilment en el cas dels magatzems, per disminuir el perill del possible xoc de meteorits.
altres programes (Apol·lo, Estació Alfa, etc.} que no menys de 10 anys. Però ja tindríem una | base permanent i estaríem en condicions de viure al Setè Continent! Si ho aconseguim, aleshores començarà definitivament la conquesta de l'espai. EL pressupost
Estic segur que més d'un company que hagi tingut la paciència de llegir-me fins a arribar en I aquest punt pensarà: i què val tot això?, quin és el pressupost, encara que només sigui aproximat? No ho sé. Depèn de massa factors. També depèn dels qui hi participin. Cal suposar que hi haurà una col·laboració semblant a la de l'Estació Alfa, que com ja sabeu està en marxa amb un avenç de pressupost d'uns 6 bilions de pessetes, a sulragar en 15 anys. Cal afegir les despeses de manteniment que haurem d'assumir tots els països que hi col·laborem (sí, sí, Espanya també) i que poden arribar el mig bilió anual. Desgraciadament, el projecte i construcció i de la primera base lunar permanent té un pressupost molt més elevat. He llegit en algun treball especialitzat que la construcció i manteniment arribaran als 30 bilions. Afortunadament, sembla que aquesta desmesurada xifra s'aniria aportant en "certificacions" (he emprat un terme | perquè a tots ens és molt familiar) d'un bilió de pessetes anuals. Parlo de bilions de mil milions. Potser algú pot preguntar-se si una despesa tan desorbitada es pot justificar. La resposta la I tenim en els avenços tecnològics que l'Astronàutica ha representat els qual hem gaudit durant ' tota la segona meitat d'aquest segle. Recordo que a Artur Clark (el de la "Odissea a l'espai") li feien aquesta pregunta quan j estava imaginant els primers satèl·lits de comunicacions (la TV de l'espai) gràcies als satèl·lits | geoeslacionaris. Quan jo el vaig conèixer ja estava aureolat per una fama de visionari genial. Resumint, la primera base lunar tindrà un cost molt més elevat que el de l'estació de i'espai Alfa, però no és apassionament meu quan insisteixo en el fet que el projecte és tecnològicament i humanament superior. Personalment sé que no ho veuré, ja que estic convençut que falten si més no quaranta o cinquanta anys perquè la completa base lunar sigui operativa. En canvi, la discutida posada en marxa de l'estació Alfa és a tocar de la cantonada. A pesar d'això...
DEIXA'NS
VEXLLAR LA FEINA JA NOSALTRES ,
rROU HORES DE SON.
ARTYSISTEMES Copisceria i arts gràfiques Tol. 93 200 87 99 Fax 93 200 23 24
Preimpressió digital Tel 93 201 21 52 Fax 93 209 69 93
Reproducció del colo Tel. 93 200 96 82 Fax 93 209 69 93
Serveis d'internet Tel. 93 240 50 15 Fax 93 240 27 45
I SEGONA QUINZENA MARÇ 99
H El reportatge IC O N S T R U I N T
I 28
A L
S E T È
C O N T I N E N T
'
Abans de colonitzar La Lluna, hem d'anar a Mart? Em sembla un gran error. És clar que estic impacient per tenir 'notícies de Mart". Des de sempre, m'ha apassionat el planeía i les seves possibilitats albegar vida. Vida del lipus que sigui. En els meus anys de batxillerat m'enlusiasmava llegir teories d'Schiaparelli i en particular la idea que els trets rectilínís que s'observen a la superfície del planeta són, segons creia Lowell, canals que els marcians havien construït per portar l'aigua dels pols a zones equatorials. Avui sabem que no hi ha tals canals encara que segurament a Mart hi va haver aigua. Sobre el fet que ara hi hagi vida, de moment no en tenim cap prova. De tota manera, i mirat fredament, em sembla un error, i em pregunto de què servirien un o diversos viatges d'anada i tornada a Mart, o fins i lot a algun asteroide, si abans no s'ha implantat definitivament una o més bases a !a Lluna. Algú em podria contestar que ja estem construint l'estació de l'espai. És difícil plantejar un debat aquí, però segur que amb vista a l'exploració de l'espai que requereix començar per la obtenció de dades astronòmiques avançades, l'estació de l'espai està en desavantatge respecte a una base lunar. L'estació de l'espai presentarà problemes d'estructura, veïnatge a la terra, problemes de microgravetat, canvis tèrmics, etc. A més dels propis de "moure's" en zones de l'espai que comencen a estar molt pol·lucionades per l'anomenat detritus de l'espai, que com una molesta i perillosa ferralla gira ert diverses òrbites, i el seu nombre va augmentant gradualment. Tampoc no sembla una solució definitiva el fet d'utilitzar l'òrbita geoestacionària, a 36.000 Km de la Terra, el cost de la qual per arribar allí no és radicalment més barat que per a situar els aparells a la Uuna. Per últim, perquè dintre de no sé quants anys es pugui pensar a colonitzar els planetes propers, Mart principalment, fa falta sortir de la "terra ferma". Les bases de llançament situades a la Lluna seran una magnifica solució, envoltades dels laboratoris corresponents, fàbriques, etc. Un cop més, tot el que hem intentat de resumir en aquest primer article per a L'INFORMATIU pot semblar tret d'una novel·la d'anticipació. Estimat company, si quan utilitzàvem el tiralínies i el regle de càlcul t'hagués pogut parlar de l'ordinador, etc. Què hauries pensat? Et contesto: "En Pere és a la Lluna". És a dir, pràcticament el mateix que ja hem deien fa més de quaranta anys bona part dels meus estimats companys de promoció... •
Pere Mateu Sancho Aparellador(1955) Membre de la International Asironaulical Academy {1993)
es de 1969 és el president de l'Agrupació Astronàutica Espanyola (AAE), agrupació que és membre de la Internacional Astronàutica! Federation. S'ha dedicat a la divulgació de l'Astronàutica des de 1949. Durant més de vint anys va col·laborar ininterrompudament a la revista Destino. També ha fet col·laboracions a La Vanguardia. El 1969, creà el COSMO, Sector de l'Espai i l'Aeronàutica, dins el marc de la Fira de Mostres de Barcelona, i va presidir el Comitè Assessor els anys 1970,1972, 1980,1982 i 1984. Ha assistit a molts congressos internacionals d'astronàutica a Nova York, Mar de! Plata, Bakú, Belgrad, Atenes, Viena, Brussel·les, Constança, Amsterdam, Lisboa i Madrid. El 1972 va visitar diverses bases de l'Antàrtida en una llarg viatge en què s'incloïen les Illes Geòrgies, les Malvines i la Terra de Foc Tot i la seva condició d'espanyol, essent a Moscou, fou invitat per l'Acadèmia de Ciències de la URSS a visitar l'anomenat Mar del Petroli, un immensa ciutat lacustre en plena Mar Càspia, exemple de l'alta tecnologia aconseguida en al camp de la construcció sobre el mar. És autor de diversos llibres: La Astronàutica (Ed. Sintes 1960), Diccionanario de Astronomia y Astronàutica (Ed, Destino 1962), La Luna. Próximo objetivo Astronàutico (Ed. Plaza y Janés 1963), Iniciarien a la Astronàutica (Ed. Oikos Tau 1968), Los Viajes Interplanetarios (Ed. Salvat 1974) i, el darrer, titulat Astronàutica-2000 usos pacífícos delespacio (1985). A més, és autor d'un treball de recerca històrica titulat La utilización de cohetes. Congreve por tos espanotes hasta el siglo XIX, publicat per la NASA. El 1969 va ser nomenat "Important de l'Any" per la seva tasca en el camp de l'astronàutica. És diplomat en Ciències i Tecnologies de l'Espai, per l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya (1975). Se li va concedir la Medalla al Mèrit Aeronàutic de 1* classe amb distintiu blanc (1983) i altres distincions. El 1986 organitza, amb la Fundació Caixa de Barcelona, l'exposició itinerant ASTRO-2000. El 1995 assessora el doblatge a l'espanyol de la pel·lícula Apol·lo XIII. Actualment, prepara diverses publicacions sobre aquests mateixos temes, en especial una sobre el paral·lelisme entre la Uuna i l'Antàrtida. •
• VALORACIONS I TAXACIONS HIPOTECÀRIES Òrgan iza:
CURSO BÀSICO DE VALORACIÓN Y ANÀLISIS INMOBILIARIO (O.M. de 30 de Noviembre de 1994) DURACIÓN: 24 horas lectivas, distribuidas en 6 tardes LUGAR DE CELEBRACIÓN: O Bruc, 72-74 planta l a - 08004 Barcelona MATRÍCULA: Curso completo: 80.000 ptas. + IVA Modulo: 25.000 ptas. + IVA Consultar becas para recién tkulados y estudiantes ultimo curso
INFORMACIÓN: V . T . H . Tel. 93 487 33 15
El segon article d'aquesta sèrie es titularà "Records de la meva estada a l'Antàrtida"
Hasta los mejores materiales de aislamiento,
necesitan la mejor instalación.
Wanner y Vinyas, filial de Cristaleria Espanola, S.A., apoyóndose
Wanner y Vinyas, desarrolla y presta sus servicios bàsicamen-
en su nivel de servicio, en su extensa goma de productos y en
te en las àreas del diseno, la instalación y la distribución de ais-
su dilatada experiència, se ha ganado la confianza de sus
lamientos térmicos y acúslicos, confrgurando su oferta global
clientes, así como el reconacimíento del mercado, ocupando en
con una estratègica implantación de oh'cinas técnicas, almace-
la actuaíidad una posición de líder.
nes y talleres.
WANNER Y VINYAS \ I S L A M I E N T O S Especialistos en aíslomienlos, expertos en su instalación BARCELONA. Oficinas: Avda Josep Tarradelias, 123 - 5° - 08029 Barcelona • Tel.: 93 405 36 36 • Fax: 93 410 62 64 Almocenes y Talleres: Colle 43, Sector F - Polígono Zono Franco • 08004 Barcelona - Tel.: 93 335 45 48 MADRID: Resina, 16 • Vïllaverde Alto 28021 Madrid • Tel.: 91 796 73 53 • Fax: 91 796 72 77 Algeciras, Asturias, Bilbao, Cartagena, Guipúzcoa, Tarragona, Valencià, Viroria y Zaragoza. http://www.wannefyvinyos.cam Una Sociedad del Gmpo Saint Gobaln
p>1
• A
V
I
ntroducció als revestiments elastomèrics PLASFI L'aliat múltiple de revestiments ja està fet • Pot ser manipulat o es pot trepitjar en 30 segons • Pot ser projectat directament sobre aigua o gel - És extremadament resistent a l'abrasió i a productes químics - És 100% sòlid - Té un rang de temperatura de treball des de -50°C fins a 180°C
Descripció dels productes Les poliurees PLASFI de dos components elastomèrics són d'un alt rendiment. Aquests sistemes són creats sobre la base de resines de poliester acabades en amines, grans cadenes d'amines i isocianat. Aquestes membranes monolítiques proporcionen una extrema i forta flexibilitat amb excel·lent resistència a agents químics i a l'aigua. Usos recomanats
L
a nova poliurea de PLASFI elimina les necessitats d'aplicacions de diversos components per a revestiments. El ràtio estàndard 1:1 dels dos components per a aplicar-los amb un equip produeix una flexible (elongació fins a 400 %} i resistent membrana sense costures, amb una excel·lent resistència a l'aigua i a productes químics. Recomanem aplicacions fins i tot de: - Folre per a tanques de ciment, estancs, cunetes, rases, etc. • Tanques d'acer, sitges i canonades - Encapsulant per a poiiestirè, amiant i imprimació - Voltes i clavegueram - Aplicacions directament sobre geotèxtils Per a més informació pot posarse en contacte amb nosaltres: Tel: 977 88 10 11 Fax: 977 88 15 30 E-mail: plasfit5>alweb.es Pàgina web: http://www.alweb.es/ plasfi/plasfehp.htm PLASFI, S.A. Ctra. de Montblanc, s/n 43420 Santa Coloma de Queralt Tarragona
• Contencions de parets de terra amb teixit geotèxtil o sense. - Protecció pera tanques de ciment, estancs, llacunes, embassaments, dics, irrigació de rases, túnels, embarcacions, etc. - Membranes de coberta amb teulada goetèxtil per a filtrar contaminants en aplicacions de terres. - Reemplaçament o reparació de falles existents en les làmines de membrana dels revestiments de pous. - Tanques d'acer, sitges i canonades. • Elastòmer protector per a projeccions d'espuma de poliuretano. • Revestiment per a amiant i capa d'emprimació - Blindats de trens d'aterratge. - Capa protectora de productes decoratius, com ara accessoris, cascades, senyals, etc. Característiques • Les poliurees PLASFI són unes membranes sense costura que poden ser manipulades i trepitjar en 30 segons o menys des del moment que s'han projectat. - A diferència dels poliuretans i epoxis de PLASFI, és hidrofòbic i, per tant, l'afecta molt poc la humitat o els substrats freds. Pot ser projectat directament sobre aigua o gel i ha estat projectat a -40°C amb mínims efectes sobre el seu temps d'adherència. - A causa del seu gairebé instantani temps de gel, les poliurees de PLASFI poden ser utilitzades amb qualsevol gruix, en moltes aplicacions, fins i tot verticals i superfícies aèries, i elimina la necessitat d'aplicacions multicapes.
• Les poliurees PLASFI són 100% sòlides. Sense dissolvents. - Tenen una gran estabilitat a altes temperatures de treball fins a1215C i amb intermitències de fins a 1779C. • El ràtio estàndard 1:1 de dos components amb equips desenvolupats a 7 MPa de pressió seran calculats per a la seva projecció. • Les poliurees PLASFI són formulades sense necessitat d'usar catàlisis. Això incrementa la vida dels components en el bidons, a més d'intensificar colors i tonalitats estables en els productes finals. Colors Per causa de la tremenda diversitat d'usos, les poliurees de PLASFI són fabricades com un material translúcid. En fàbrica podem afegir tints, pigments i colorants de quasi qualsevol color. Destacar que això tan sols és per a les poliurees aromàtiques, i per consegüent amb tota certesa els colorants, transcorregut un període de temps canvien i l'oxidació superficial pot ocórrer.
Altres Informacions disponibles • ASTM mètodes d'assaig • Gràfiques de resistència química • Estudis d'emprimació en formigó humit • Dades d'emprimació per a diversos substrats • Desemmotllant • Resultats d'assaig d'adhesió • Llista d'usos potencials La informació que presentem aquí no ha de ser utilitzada per a aplicacions no professionals, o per aquelles persones que no adquireixin o utilitzin aquests productes en el curs normal dels seus negocis. L'ús potencial ha de realitzar-se amb els assaigs pertinents, amb l'objecte de determinar el rendiment i la conveniència dels productes en l'intent d'aplicació, des de la determinació final de la idoneïtat del producte per a qualsevol ús particular és responsabilitat del comprador. El full de dades del productes és perquè sigui usat com a guia í està subjecte a canvis sense avís previ.
Instruccions d'aplicació general Aplicar poliurees PLASFI solament en superfícies netes, seques i lliures de partícules soltes d'altres materials estranys. Una emprimació pot ser requerida, subjecta al tipus i/o condicionants dels substrat. Consulti el nostre servei tècnic personalitzat per a emprimacions específiques, recomanacions i procediments de preparació dels substrat. • Les poliurees PLASFI poden ser projectades pràcticament a qualsevol temperatura ambient. Les limitacions es troben en la capacitat dels equips d'aplicació que proveeixen de material, pressió i calor adequats. Contacti amb el nostre servei tècnic personalitzat per a recomanacions específiques, costos i disponibilitat de projecció i equips auxiliars. - Recomanem que les poliurees PLASFI siguin projectades amb passades multidireccional (nord-sud/ est-oest) per assegurar un gruix uniforme.
s.a.
Revestimientos - Elastomérico
Proteccion por proyeccion • Revestimiento de tuberías empotradas en ei suelo y paredes; gas, agua, etc. • Revestimientos de tanques metaïicos enterrados. • Gran resistència mecànica. • Industrías de pavimentos.
Productos para construcción • Sistemas de impermeabilízación de cubíertas matílicas. • Aislamiento de tanques. • Aislamiento de camaras frigorífica*. • Impermeabilización en cubiertas Deck. Superfícies deporte • Poliureas / gomas. * Sistemas de suelo en gimnasios de alta resiliencta.
Grupo PlasfT " Le presenta la revolución de las poliureas"
Ctra. de Montblanc s/n 43-120 Sia. Coloma de Queralt Espana Tel.: 34 977 88 10 11 Fax:34 977 88 15 30
CONFERENCIA: Aula Construmat de novedades Salanúm. 5-A • Palacio de Congresos Dia: 16 de abril ales 12.30 h.
Fabricación de componentes • Sistemas de moldeados por proyeccion "in situ". • Resínas estructurales (poliureas, políuretanos e hlbridos).
Màquinas de aplicación • Equipos de spray de dos componentes. • Càmara de spray. • Accesorios para apltcacïón. • Servicio Técnico y de formacion.
STAND PLASFI Palacio núm. 2 Nivel I Stand B-201
Fusteria D'OBRES i
per
a
d e c o r a c i ó