INF990401

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

K ERA QUINZENA

A B R I L

1999

Tecnologies * ta informació

g

per canes canana

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

El Liceu obre les portes La reconstrucció del Liceu ,

.,

ha centrat I atenció

dels barcelonins en els últims anys H u l

I Gran Teaire del Liceu de Barcelona

^ ^ H

obre les seves podes cinc anys

després del devastador incendi que va respectar tan sols la laçana. Avui, després de la seva inauguració oficiosa com a seu del Congrés internacional de municipis, les obres enfilen la recta final i ja deixen veure el resultat definitiu. L'INFORMATIU anticipa algunes imatges dels darrers treballs que es duen a terme.

Tots som escultures

1 2 >«

»

El Centre respon: Nova llei de 1 7

telecomunicacions

Responsabilitat dvB I prevenció àtí risc: Lesions derivades de l'excesava deformació 1 0

defesoslres

El Col·legi amb la sensibilització pel medi ambient Concurs d'idees per a una escultura urbana

Tema de Fons

Piscines

20

Alberto Corazón exposa al Col·legi

Manual de la Casa v. 2.0 win Un programa informàtic del Col-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, que t'ajuda a redactar el Llibre de l'Edifici.

Sevenda z la Coopt

Especialistes en aislamientos acústicos, expertos en su instalación

Wanner y VInyas-Acústica dispone de las mas avanzodas instalociones para poder ofrecer a sus clientes, sus propios dísenos en cuanto a cabinas, mamparas y todo tipo de paneles que deban ser instalados en edificíos y, en particular, en azoteas o terrazos. Su oferta se completa con todo lo referente a visores, techos, suelos, puertas acústicas, instalaciones de climotización, filtrados de aire y pantàHas viales.

Wanner y Vinyas-Acústíca ofrece, aslmismo, todos sus conocimientos técnicos para el tratamiento de la calidad de audición en el interior de recintos, ocumulando una dilatada experiència en el acondicionamiento general de espacios y locales y, particularmente, en el de terminales de transporte, pabellones deportivos, gimnasios, cenfros educativos, comedores comunitarios, auditorios, salas de cine, teatros, estudiós y platós.

WANNER Y VINYAS BARCELONA A»do. Josep Toraddos, 123 - 5" • 08029 Bottekoo • Tel: 93 405 36 36 • Foc 93 410 62 64 MADRID Res™, 16 • ttlbmje Afcj 28021 Modrid • Tel: 91 796 73 53 • Fat 91 796 72 77 VAUNCIA: Marino Albesa 39 .46022 Volenào . Tel.: 96 371 48 6 1 . Foc 96 372 50 61 GUIPÚZCOA OsinaWe IndusIrioHea, Zelai-Aundi Kdeo, 1 2 • 20170 Usuikil • Tel.: 943 37 24 47 • Fox: 943 36 65 48 Una Sociedad dei Gnjpo S«int Gofaain

PARA MAYOR INFORMACION CONTACTE C O N CUALQUIERA DE NUESTRAS OFICINAS Nombre.

Dirección _

. Empresa.

Poblodón_ . Fax

El tema

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99 J

Barcelona veu un nou Liceu Cinc anys de treballs permeten reobrir el recinte operístic més emblemàtic •

H

a sala. l'escenari i les llotges del

en els últims anys. A més de propiciar el cor-

^ ^ H

Gran Teatre del Liceu són pura runa.

responent debat arquitectònic sobre el tipus

Un virulent incendi a l'escenari, provocat

d intervenció que calia seguir, ha hagut de llui-

accidentalment per una espurna, va calcinar,

tar amb els imperatius tècnics, la reproducció

amb rivets wagnerians, l'interior del recinte

de materials i artesanies antigues i el desig

operístic el mati del passat 31 de gener. Al

impossible de recuperar allò definitivament

seu interior, només va resistir l'arc sobre la

perdut. El nou Teatre, les obres del qual ja es

boca de l'escenari. Malgrat la magnitud de

troben a les acaballes, permetrà fer represen-

l'incendi, la façana ha restat intacta i s'han

tacions d'òpera a l'octubre d'aquest any, con-

salvat el Saló dels Miralls, el Cercle del Li-

serva la imatge anterior de la sala principal i

ceu i et Conservatori. Hores després del si-

la façana d'accés des de la Rambla. La resta

nistre, les administracions públiques -Govern

de l'edifici ha guanyat espai per a serveis i

central. Generalitat, Diputació i Ajuntament

instal·lacions, ja que s'hi han annexionat els

de Barcelona- es van comprometre a

espais adjacents. Tot l'aparell escènic comp-

reconstruir el Liceu amb l'estil i la forma que

tarà amb la tecnologia més avançada.

tenia abans del l'incendi*.

Quan estem a punt d'assistir a la ^inauguració del recinte operístic més emblemà-

Inauguració a t'octubre

tic, i en l'espera de poder oferir una anàlisi tècnica aprofundida de la reconstrucció de

L'INFORMATIU de febrer de 1994 recollia aques-

ta mà dels tècnics que hi han intervingut. L'IN-

ta crònica del periodista Antoni Capilla que

FORMATIU anticipa algunes imatges dels dar-

descnvia els fets que van passar ara fa cinc

rers treballs que s'hi han dut a terme i que ja

anys al cor de Barcelona i els quals detindri-

deixen entreveure el resultat final. I també,

en per un moment el batec de! món de la

no podia ser altrament, la foto d'un grup d'ar-

música i molt especialment de l'òpera.

quitectes tècnics que a hores d'ara ja deuen

La reconstrucció del Liceu ha estat una obra que ha centrat l'atenció dels barcelonins

somiar amb la primera representació del Turandot.

•

A OUMZENA ABR*. 99

El tema

ILA

RECONSTRUCCIÓ

OE L

LICEU

'

Una visita amb guia pel nou recinte

| » f l

arcelona !é en aquests moments un

Ardèvol ens va guiar per i'edifici per veure

^ ^ H

considerable nombre d'obres en

quin era l'estat dels treballs.

sant aquesta visita ha estat el moment escollit per fer-la. La visita comença a l'entrada

curs que podríem classificar en l'àmbit

La visita íou doblement interessant. Per

principal, des de la Rambla, que és la part

estrictament constructiu, fora del comú. En

una banda, gràcies a les explicacions

de l'edifici que no es va cremar. El vestíbul,

un número anterior de L'INFORMATIU es parla-

d'Ardèvol, generoses, instructives i amenes

l'escalinata i el Salo dels Miralls estan enca-

va de la Sagrada Família. Fa pocs dies els

sobre la planificació de l'obra, molt més com-

ra tal com els bombers ho van deixar, potser

mitjans de comunicació es feien ressò de la

plexa del que pugui semblar en un primer

una mica més bruts, per les obres. En alguns

finalització, llargament esperada, de les

moment. Però també sobre els intringuiis i

punts encara hi ha traces de fins a on va ar-

obres de l'Auditori de Barcelona, i el 31 de

peripècies de la construcció que, de ben se-

ribar el foc. Un es pot fer així una mica la

gener d'enguany es recordava el dia en què

gur no apareixeran a la foto final de la inau-

idea del que va significar l'incendi i, també,

es va cremar el üceu.

guració, però que hi són i formen part de la

de l'obsolet i, fins i tot, tronat que estava el vell Liceu.

Cinc anys després de la catàstrofe -anun-

història de l'edifici. I també de la història par-

ciada-, el nou Teatre del Liceu comença la

ticular de cadascun dels que han participat

recta final de la seva reconstrucció. Pocs dies

en la seva reconstrucció.

abans de {'aniversari, el company Joan

L'altre motiu que fa especialment interes-

Immediatament a continuació, s'entra a la gran sala. El conirast és fort. Tot és nou, i sembla quasi acabada. No ho és encara.

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

Integral a la Construcció Amb la finalitat d ofenr un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

però els treballs de decoració i els acabats estan tan avançats que permeten fer-se fàcilment una idea de com quedarà. I. amb una mica més d'imaginació, hom pot sentir la sensació d'estar al bell mig de la ptalea en el dia de ia inauguració.

Aques! costat del teló és el regne de l'artesama de la fusta, del guix i dels estucs al toc. A l altre costat fiï ha et regne de la tecnologia. Les plataformes mòbils que manipularan els decorats s'estaven començant a muntar i aquest fet permetia veure encara ei que potser es el mes impressionant i sorprenent del nou Uceu el grandiós espai bui! de l'escenari Quan tota la maquinària seu lioc no serà possible percebre en la tolaína' aques: g'ai espai i serà mes didal íerse una idea oe la seva magnitud.

Assegurança de responsabilitat civil Assegurança Tot RÍK Construcció Assegurança d'afermament

Assegurança de prestació « serveis per a obres finalitzades

I PRMEAA OLNNZENA ABRIL 99

EI tema

Finalment, ja comença a veure's l'aspecte que tindran les parts noves de servei. Én aquestes zones encara es treballa en l'obra grossa: estructures i tancaments de façana. No és que vagi endarrerida respecte a la sala o l'escenari, sinó que la menor dificultat de construcció — i . per tant, de temps— permeten aquest decalatge, que ja està calculat perquè el conjunt de l'obra acabi a un mateix temps.

De tota manera, no ba deixat de ser xocant veure els operaris donant capes de daurat als angelets i a íes motllures de la sala i. a uns quants metres més enllà, als paletes aixecant parets de totxana o replanteiant escales.

Una obra veritablement singular.

Bttqutnt * drtü, rii jpjrttlidors f uqnittctt* l*e»ta Isabel Fiüncr (control econòmic i plaumng), Francesc Xaitò {direcció d'obri}, Mercè lópei (secret é tintüi

(abn). ftnu Pcttjríu (cMrtnrt <fe qwlitít), I Oriol Escoti (direcció d'obra).

LLOGUER I VENTA D'APARELLS DE TOPOGRAFIA - Accessoris de senyalització - Rodes de mesurar i planímetres - Radiotelèfons • Cintes mètriques

Nivells làssers f't

SQKKIA

Nivells òptics JAVAD

Nivells òptics INTT53GWH

•

Fusteria D'OBRES i

per

a

d e c o r a c i ó

CBA OUMZEM ABRL 9

Opinió NOVES

TECNOLOGIES

Tecnologies de la informació ment negatiu, almenys fins afa, en què els efectes de la globalització de l'economia s'han notat relativament poc.

Segons Comesa, la nostra era es caracteritza per la paradoxa que. malgrat que tenim més tecnologies de la informació que mai. aquestes no ens alliberen de la sobrecàrrega d'informació i, en molls casos, no aconseguim estar més ben informats, sinó, simplement, sobreinformats. I és que un no sap quant ignora, i això li dificulta discriminar l'oferta d'informació al seu abast.

Podríem dubtar, doncs, de la utilitat dels grans sistemes d'informació (i dels serveis) que es basen exclusivament en la idea d'ofenr accés a grans quantitats d'informació.

Per això són importants les anomenades auditories de la informació i la idea de la cultura de la informació en les organitzacions.

Sovint, intranets molt boniques acaben sent menys eficients que les simples converses entre companys.

I és que els sistemes d'informació que no estiguin pensats tenint en compte les persones, no tenen futur. I caldrà tenir en especial consideració aquelles informacions que circulen per les organitzacions que mai no estaran en format electrònic, i que són més importants que totes les bases de dades imaginables, per exemple, lots els coneixements que constitueixen el capital intel·lectual de l'organització i que es troben acumulats en la seva major part en les ments de les persones i no en les màquines.

n

• H i ^ s darreres dues dècades s'ha ^ B P J anat acomplint l'anomenada Primera Uei de Moore. segons la qual el nombre de transistors que els enginyers poden ficar dins un xip de silici es duplica cada 18 mesos. Simultàniament s'acompleix ta de Grasch, això és, que ei preu d'aquests mateixos xips es redueix a la meitat cada tres o cuatre anys. Darrerament, però. s'han tingut en compte aspectes més humans per proposar la Uei de Demi (l 2) Moore. segons la qual el valor per a l'usuan de la tecnologia de la informació progressa a mitja de la vetoatat de la proposada anteriorment per Moore.

El professor Alfons Cornellà il·lustrava amb aquestes reflexions la conferència sobre les Tecnolog.es de la informació impartida el passat octubre a Esade. Cometia explicava les lormes en què les tecnologies de la informació afecten a ies empreses i

de la manera com la inversió que aquestes realitzen en aquest camp retorna econòmicament, o no. a la mateixa empresa. Internet i ies estratègies que ca! seguir per posició nar-se en la societat de la informació van ser altres dels temes exposats.

Les expectatives de reducció de costos, 0 l'augment de la productivitat, possibilitades per l'adopció de les tecnologies de la informació, han portat a les empreses del món occidental a augmentar progressivament i imparablement la seva inversió en aquestes. Espanya, però, és diferent. Ei 76% del total de pimes no preveia invertir gens en tecnologies de la informació durant 1997.

1 és que el 50% de les pimes no tenia ni un PC. Per què aquest retard? Les raons poden ser més culturals que econòmiques i lligades a la formació i festí directiu dels empresans espanyols. I això no és necessària-

Les tecnologies de la informació han tingut fins ara un clar efecte positiu en alguns sectors de l'economia, en especial en l'industrial i en alguns segments de serveis.

La faceta automatitzadora de les tecnologies hi ha tingut molt a veure. Altres factors, però, han fet que la seva traducció en un augment de la productivitat no hagi estat la desitjada. Per assolir aquest objectiu serà necessari desenvolupar la capacitat de les tecnologies d'incrementar les habilitats humanes, especialment les mentals. El creixement de l'ocupació en el sector de la informació es produeix en els treballs creatius en detriment del rutinaris.

En conclusió, segons Cornellà, apareixen nous esquemes que proposen una visió diferent del paper de les tecnologies de la informació. Un paper coadjuvant d'estratègies més centrades en l'usuari. Caldrà posar t'accent en les persones, entendre com funcionen com a components dets sistemes

d'informació, perquè donin el rendiment esperat. El futur passa, doncs, per eniendre que la funció de les tecnologies de la informació és millorar l'explotació de la informació en les organitzacions. Quelcom que semblava evident, però que no sempre s'ha acomplert.

•

Caries Cartana E-mail: informatiu@apabcn.es

L'li Telèfon directe: 93 240 23 76 Fax: 93 240 23 64 E-mail: inlormatiu@apabcn.es L'iNfORMjmu digital: fittp //www. apabcn.es Contell de redacció: Carles Cariaria. Joan Gay. Lydia Perera, Ramon Puig i Jordi Marlel (versió digital) Olreccio: Carles Cartarlà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva.

Gabriela Scfion i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotogralla: Javíer Garcia Die. Ctiopo Disseny gràfic: RGR Folòlits: Imprès Autoedició S L. Impressió: Vïking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèlon: 93 240 23 78 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/ Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57.

Fax: 93 240 23 64. E-mail: comerciai@apabcn.es EDITA: Cal.Iegi d'Aparelladora I Arquitectes Tàcnics da Barcelona. Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona.

Tel. 93 240 20 60. Fax. 93 240 20 61 Otona: PI. Maior. 6. 08500 Vic Tel 93 885 26 11 Bages-Berguedà Plana de l'Om. 6.

08240 Manresa. Tei. 93 872 97 99.

Vallès Oriental: Josep Pinol. 8.

08400 Granollers. Tel. 93 879 01 76 Vallès flceidenlal: Sani Francesc. 18.

08221 Terrassa. Tei. 93 780 11 10 JUNTA DE GOVERN: Preildeat 8ernat Ochoa Secretari: Xavier Sardaji Comptadora: Carlota Aguado Tresorer Josep M. Uesuy Vocals: Albert López loorra. Joan Ardévol.

Mana Teresa Serna i Xavier Cots Delegats: Dsona: Bernal Noguera Bages Berguedà: Jaume Juanola Vallès Oriental: Frederic de Buen Vailet Oeeiíeital: Salvador Navarro Gerent Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsaoiliiat dels autors i no representen necessàriament i opinió de L INFORMATIU

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

Opinió '

CIUTAT

Senyals urbans Sílvia Alrabi

B

intervingueren els de clavegueram, enllume-

cosa semblant a una vorera... però un no

nat públic, trànsit, etc.

acaba de saber què significa. El seu nom

Aquest últim sembla que va anar totalment

oficial és "Zona residencial amb preferència

per lliure, perquè poc abans d'acabada l'obra

per a vianants. Els automòbils estan obligats

—una obra en què es va tenir cura d'harmo-

a anar. com a màxim, a una velocitat de 20

" izar tot el mobiliari urbà i de retirar el mà-

km/h." Com a senyal informatiu em sembla

<im possible d'elements que contaminessin

totalment inútil.

visualment l'espai— van aparèixer els grans

Normalment, l'evidència visual s'avença a

cartells del carril bus (totalment innecessa-

la percepció del senyal i, en molls casos, ele-

ris ja que queda prou clar amb les marques

ments físics com ara canvis de paviment o

a terra quin és l'ús d'aquest carril), una mu-

bé obstacles col·laboren de manera molt més

-iio de semàfors intermitents (s'ha fel alguna

efectiva a adornar-se que s'arriba a una zona

enquesta o investigació sobre la seva

on els vianants tenen preferència. Més sen-

utilitat?) que segurament que, de tant prolí-

tit tindria com a senyal d'obligació o perill,

fics, la gent ja ni els veu, i alguns senyals

però ja n'hi ha d'altres anteriors i de molt

més en què la relació importància del

millor disseny gràfic que compleixen aquest

missalge/mida del cartell no sembla l'adient.

objectiu. A més, la seva enorme mida no sem-

Duplicació de ftnyils p ( ' indicat

D'entre lots, n'hi ha un de desconcertant.

bla pensada per a les nostres zones de via-

n el reportatge que es va publicar a

El primer cop que el vaig veure vaig pen-

nants de nuciis antics, on no hi ha manera

podrà dir com es pot optimitzar l'ús dels

L'INFORMATIU sobre la urbanització

sar que era una invenció casolana. Anava

de col·locar-los sense destorbar el pas. pel

senyals, i si són certes aquestes sensacions

del carrer Gran de Gràcia em va quedar al

errat, ja que és un senyal oficial que apa-

que el millor que es podria fer és retirar-los.

que. com a professional de l'arquitectura i

tinter citar que el nombre de tècnics que

reix al Código de Círculación. Sorprèn pel

Problemes semblants tenen els senyals de

varen intervenir en l'espai a urbanitzar tou

seu lormat, diferent de tots els senyals,

prohibició d'aparcamenl: no caben als car-

Crec, però. que ha ambat el moment que

molt més ampli que en una obra normal.

que tenen una codificació de lormes molt

rers estrets si no estan adossats a les faça-

els enginyers de trànsit i els dissenyadors

És clar que hi havia uns tècnics directors que

estricta i clara i, sobretot, pel seu desen-

nes. El resultat: malgrat la seva mida, no es

es replantegin els criteris de col·locació de

coordinaren tota l'obra, però en algunes

certat disseny gràfic.

decisions no hi van participar o no depenia en darrera instància d'ells.

Segurameni que no quedava prou clar en

usuari, tinc que la cosa no funciona.

veuen. Si es reduis el formal, es podrien

símbols al carrer per tal d'evitar la prolifera-

Eis senyals estan pensats perquè d'un cop

col·locar en direcció perpendicular a) sentit

ció exagerada de senyals i la pèrdua d'aten-

d'ull s'entengui un missatge, d'una manera

de la marxa, es veurien més. i ei conductor

ció del conductor respecte al missatge que

clara i intuïtiva, i el cert és que la majoria

no hauria d'anar torçant el coll per comprovar

se li vol transmetre, com a conseqüència d'una saturació visual. Cal que estudiïn

l'article que l'elecció del iipits d'arbres plan-

compleixen a la perfecció tots aquests

si pot o no pot deixar el cotxe i. essent més

tats a les voreres era responsabilitat de Parcs

requisits. Ho demostra el fet que gairebé no

petits, no contaminarien visualment tant

l'efectivitat que tenen altres tipus de símbols,

i Jardins i que l'aplicació del sistema pneu-

han variat l'aspecte des de la seva creació,

i serien més barats.

com les marques a terra, i que s'adeqüi la

màtic d'evacuació d'escombraries ho era del

ja fa molts anys. En aquest, en canvi, apa-

Naturalment, no pretenc fer propostes en

servei de recollida d'escombraries. També

reixen moltes coses: una casa, un nen. una

ferm. Només una investigació rigorosa ens

mida dels senyals —pensats per a vies no urbanes en què es circula a gran velocitat— a l'entorn urbà. on conviuen el vianant i el cotxe d'igual a igual, modificant, si cal, el Código de Círculación.

Tenen davant seu un ilarg camí a recórrer, perquè fins ara s'fia anat en ei sentit con••_-

i Í . ; - n o t a n t que s'ni posm ja. atès un ,-oa depèn també rfete. I molt

Josep Olivé

1

El

i PfMCAA OUMZBU

noticiari

«r EL Col·legi, amb la sensibilització pel medi ambient Es publica la Guia de l'Edificació Sostenible

Aprofiüi

ais de construcció, d'urbanització del sòl i d'ús de recursos durant la vida de qualsevol edifici ens trobarem amb una imalge no gens agradable. Una indústria, la de la construcció, que contribueix de forma molt significativa al canvi climàtic, al deteriorament de la capa d'ozó, a l'esgotament de recursos, a la pluja àcida i a bona part dels problemes mediambientals que són notícia cada dia.

Repensar l'ofici Per això són tant importants les guies que

llista de materials de construcció ordenats

•omenten la reflexió, ja que com a tècnics cal

segons el seu respecte al medi ambient.

que repensem l'ofici per a ser capaços de

La guia, que ja es pot trobar a la Coo-

comprendre les implicacions mediambientals

perativa Jordi Capell, esdevé una eina

que provoquen les nostres decisions.

imprescindible per als despatxos profes-

La guia es divideix en dues parts. La priEl Col·legi d Aparelladors de Barcelona,

Enfront de la creixen! especialització dels

mera planteja quins són aquells criteris

Català

professionals aquesta guia reprèn la linia

mediambientals generals que cal tenir en

d'Energia, la Direcció General d'Actua-

exemplaritzant dels antics tractats de cons-

compte a les fases de projecte, d'execució,

cions Concertades. Arquitectura i Habi-

trucció. És a dir, el llibre preval la visió glo-

d'ús t d'enderroc d'un edifici. S'explica el per-

tatge i l'Àrea de Medi Ambient de la Di-

bal, imprescindible per tractar d'una manera

què dels problemes i es donen pautes de dis-

putació òe Barcelona, ha impulsat la pu-

seriosa els problemes de medi ambient rela-

seny per miltorar el respecte vers el medi

blicació de la Guia de l'Edificació Soste-

cionats amb el sector de la construcció.

ambient. En canvi, la segona part pren una

conjuntament

amb l'Institut

sionals que pretenguin edificar amb un mínim de sostembilital.

I

nible. Aquesta guia ha estat redactada

Encara que relacionem els delictes i les

linia molt més pragmàtica i presenta, a partir

per l'Institut Cerdà a partir de l'expenèn-

catàstrofes ecològics amb la indústria o l'en-

del mètode de la preferència mediambiental

Ramon Graus

eia del Projecte Hiades. desenvolupat per

fonsament de petroliers. si ens atrevim a gra-

de materials de construcció, una sèrie de fit-

Servei Rehabilitació i Medi Ambient

tar en els processos de fabricació de materi-

xes d'elements constructius que inclouen una

aquesta mateixa institució.

PRFMERÀ QUINZENA ABRtL 99

El noticiari '

MEDI

AMBIENT

Presentació de La Guia de l'Edificació sostenible El passat 1 de març es va presentar públicament a la sala d'actes de la Direcció General de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat la Guia de l'Edificació Sostenible. L'acte va comptar amb la presència d'Antoni Subirà, conseller d'Indústria; Pere Macias, conseller de Política Territorial; Joan Morral, de la Diputació de Barcelona: Carles Cabrera, director de l'Institut Cerdà; i Bernat Ochoa, president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Aquestes institucions han promogut la Guia, dirigida als professionals i també als consumidors, per tal d'ajudar a escollir les tècniques i els materials més apropiats que permetin minimitzar l'impacte ambiental de tota mena d'edificacions. I

Agenda

Agenda de La Construcció Sostenible http://www.apabcn.es/sostenible A l'estand del Col·legi a Construmat es presentarà VAgenda de la Construcció Sostenible. L'Agenda és una pàgina web consultable gratuïtament des d'Internet, espeoalitzada a facilitar informació sobre la construcció i el medi ambient L'Agenda inclou un directori d'empreses de materials respectuosos amb el medi ambient, inforniaoó de cursos i activitats.

L'Agenda de la Construcció Sostenible ha estat promoguda pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. l'Escola Tècnica Superior d 1 Arquitectura de! Vallès de la UPC i rAssoaaoó GEA. •

Copisbería jjfliracle s/a SERVEI Impresstó Digital dos colors Negre color Cartefleria Servei d'Escànner CD-Rom.

ITALS / Pioner 8/N. cokxImpresaó Làser B/N i Servei d'Autoedioó / Gravaoo en

ector Ubith. 6-10 (cinc Aríbau) 08021 Barcelona T*L 93 200 85 44 Fax 93 209 17 V2 BBS 93414 18 19 e-mail: mrade@ma-acferepro.corn 08009 r ii itíím Tel. 9ï 265 52 94 fix

Reproducció ffe ptinoís ' Fotocòpies B/N i color petit i gran formal Enquadernadora Muntatges pfcurifcKions (Fopns) Còpies de Microfilms EsAmpaciom <i^f&x^f ï** a projectes sajíagwies' ï

El novedos iistema que permet digttaliUar, è tot color, ongirvak en forma de planoli, dibuixos, peripectivej, maquetes, art (mal, etc. per a la seva posterior edició o emmagaUamament en equipí informàtics corrents.

Via Augusta, 137 Jet. 93 209 87 33 e-tnail:crc4*crcrepro com

08021 B w t c t w u fa* 93 414 08 6O http://w //wwwf crerepro e

El noticiari

Tots som escultures Als carrers de Barcelona hi ha un miler d'escultures. Com a mínim a efectes de conservació, les plaques commemoratives i alguna farola també es consi-

I iibert i George son dos artistes bn-

Santiago de ComposteJa i TEspa Poblenou et va desenrotllar i el va convertir en un ma-

oeren escultures— que van ser el motiu del

nuscrit tfaquets que presenten catàlegs que

:DI loqui Com es el museu d'escultures a fai-

s"mprime«en en paper setinat i amb fons pú-

seva primera instal·lació per ma-nent en un

r

e lliure de Barcelona r . que va reunir quatre

blics. Després va dir que cal conservar la re-

espai púbbc. i que no estava de més fer-ho

experts a començament de març ai Col·legi.

alitat com -un tot paisatgístic en el qual es-

L'artista està instal·lat a Nova York des de fa

Francesc Torres, que acabava d'inaugu-

tem inclosos". I va citar alguns exemples,

anys i no es tracta que s'emporti un ensurt

rar al carrer Guipúscoa de la Ciutat Comtal

sorgits de la seva iniciativa al capdavant dels

la pròxima vegada que tomi a casa els seus

ia instal·lació Línia de la Vemeda. va obrir el

centres citats o d'organitzar configuracions

pares. Moure va insistir a dir que el penll és

col·loqui per indicar que e! que més li va in-

urbanes durant l'Olimpíada del 92.

que si se segueu amb la idea de museu com

teressar en fer art públic a Barcelona és que

Moure, per a qut el museu d'avui en dia

"la ciutat s'està transformant en un museu".

no té les característiques necessàries per al-

a contenidor, serà difícil conservar l'obra contemporània, muntable, desmuntable però

I tancs que. ja la anys, es van passar

Per a Marti Peran. professor d'Hislòna de

bergar art contemporani, va rebutjar el ter-

també difícil de moure. Ja era de nit. Un |ove

estones i estones dalt d'un pedestal,

I Art a la Universitat de Barcelona, que va

me de museu d'escultures a l'aire lliure. Tam-

que semblava un estudiós del lema va fer una

embadumats de purpunna Per aquí no se'ls

prendre el llistó a Torres en la primera volta

bé va dis!anciar-se del titol el convidat que

pregunta d'aquelles que només s'és capaç de

ha pogut veure mai en aquesta faceta. No-

de presentació, aquest museu cal que sigui

va parlar rere Moure. Ignasi de Lecea. El di-

ler quan s'és jove. Vaig esperar una estona,

més s'ha vist la seva obra de grans dimensi-

posat en mans de professionals. Peran va

rector de Serveis d'Arquitectura de (Ajunta-

encara. Ningú no va parlar de Gilbert &

ons, que vessa cokx, protagonitzada per ells

recordar que actualment els professionals

ment de Barcelona va confessar que abans

George, i era d'esperar, però tampoc de la ver-

mateixos i OUE no sé si van decidir crear

(no va quedar clar a quins es referia) només

d'assistir a la reunió havia consulta! el signi-

sió menys elitista que tenim per aquí: les es-

abans o despfés de fer-se estàtues vrves.

són consultats i va afirmar que aquests han

ficat etimològic de museu en el diccionari i

tàtues de la Rambla. Probablement, a aques-

Aquí, que és Barcelona ciutat, un s'ha ae

de ser la mà executora de tot plegat, per tal

creia que la paraula només tenia relació amb

tes hores ja havien acabal la jornada. Ho hau-

conformar amb contemplar alguna peça de

que no passi que en una reunió es digui el

ei títol de la conferència quan s'utilitzava com

ria de preguntar to? Allò semblava senós.

Clara, Liechtenstein, Llimona, Picasso. Solà

mateix que a l'anterior. "Els compromisos no

a sinònim de residència de les muses.

Potser presentaré la proposta en el con-

o els germans Vallmrtjana, entre altres, que

passen de les carpetes".

"Barcelona, en aquest sentit [que s'acaba

curs d'idees per a un element-comunicadof

d'apuntar], té el museu al carrer", va afirmar.

que identifiqui ei Col·legi i el carrer Bon Pas-

tampoc es poca cosa. Tots plegats sumen

Quan el llistó va anar a parar a les mans

un miler de peces —una xifra inflada perquè,

de Glòria Moure, l'excap del Museu de

De Lecea també va indicar que les està-

tor —que està a punt de converlir-se en una

tues d'aquest museu, que no és tal, gairebé

zona per a vianants— que ha organitzai el

tenen totes les de perdre davant un cotxe de

Col·legi. Parlo de les eslàtues de la Rambla,

colors vius i, sobretot, d'un anunci qualsevol

que ja en comença a estar saturada. De Gil

com, per exemple, el de la Coca-Cola. 'Amb

bert & George, ja se n'ocuparà Rudi Fuchs.

l'anunci, quart s'entra en el joc de "vejam qui

També em podna presentar jo mateix com a

la fa més grossa", Iens les de perdre*, va indi-

estàtua-comunicadora viva. 0 vostè. Només

car l'especialista de la casa gran, que també

es tracta de fer entendre al jurat del concurs

va indicar que no descartava que en un futur

que l'art i la vida són el mateix. Ho han dit

s'instal-lin de forma temporal estàtues als car-

tants artistes (sempre, per primera vegada}.

rers i places de la ciutat.

En aquest sentit, tots som escultures.

Desprès es va entrar en un segon torn de paraules, sense ordre ni benefici. Torres va deixar clar que Línia de la Verneda era la

Concurs

3. Posar èmfasi en la nova zona per a vianants del carrer Bon Pastor.

Concurs d'idees per a una escultura urbana

La data límit de presentació de propostes finalitza !'1 de juny, mentre que els projectes complets hauran de lliurar-se al setembre.

Entre els treballs presentats, el jurat en triarà cinc que, amb una dotació econòmtca de 250.000 pesseles, hauran de desenvolu-

l í J f l I Collegí ha convocat un con-

En la convocatòria es convida a presen-

par-se com a projectes. El projecte selecci-

curs d'idees per a la realització

tar una proposta que reuneixi criteris de fun-

onat rebrà 750.000 pessetes i dirigirà la rea-

d'un element singular en l'espai urbà de

cionalitai i de quaütat artística, i que englobi

lització final, que anirà a càrrec del Col·legí.

ta zona per a vianants del carrer Bon Pas-

les necessitats següents:

tor, on està ubicada la seu col·legial.

1. Donar més relleu al Poema visual per a

Ramon Domènech, Jon Montero. Sergi

una façana, de Joan Brossa i retre-li un ho-

Aguilar, Annemieke van de Pas i Ignasi de

^ ^ 1

Els organitzadors del premi plantegen

El jurat serà format per Joan Ardèvol.

el concurs amb l'objectiu d'articular un ele-

menatge per ia seva tasca com a artista

Lecea En aquesta iniciativa del Col·legi hi

ment urbà com a resulta! de les investi-

d'avantguarda, i pel seu llenguatge icono-

col·labora ARQ-INFAD.

gacions

rM

ftri*l·*,

des de diferents dts-

clasta i heterogeni.

opbnes: tècnica, disseny urbà i industri-

2. Crear un punt d'informació que doni su-

Les persones interessades poden demanar

al, arts plàstiques, expressió del color i

port a les activitats del Col·legí i també de

més informació al Departament de Cultu-

tecnologies de la comunicació.

comuncaoó amb els ciutadans.

ra del Col legi, telèfon 93 240 20 60.

Jordi Marlet jordim@apabcn.es

•

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

H El noticiari DIVERSOS

Convocatòria Una primavera amb Corazón

Els premis FAD s'unifiquen l u f l

I Foment de les Arts Decoratives

^ ^ 1

(FAD) va convocar al febrer els pre-

mis d'arquitectura i interiorisme 1999 dirigides a aquelles obres acabades l'any passat en el lemtori peninsular i les illes. Així doncs,

H

el FAD ha unificat l'àmbit territorial dels dos

a sala d'exposicions del Col·legi

xanta treballant per al món editorial. Als se-

acollirà, del 8 al 28 d'abril, Alberío

tanta va ser un dels pioners de la identitat cor-

premis que convocava fins ara i ha creat un

Corazón: 30 anys de disseny. La mostra

porativa i, als vuitanta, va ampliar l'activitat al

gran premi que s'atorgarà entre els premiats

s'inclou dins les activitats de la cinquena

disseny industrial. En els darrers anys ha des-

de les quatre categories d'arquitectura, inte-

Primavera dei Disseny, un esdeveniment de

envolupat una àmplia activitat en disseny de

riorisme, espais exteriors i espais efímers.

periodicitat biennal que promou i aglutina

producte, mobiliari urbà, senyalització i dis-

Les obres guanyadores de la passada edi-

múltiples accions vinculades al món del dis-

seny editorial. Corazón és l'únic dissenyador

ció van ser la portuguesa església de Santa

seny i a la ciutat de Barcelona des de 1991.

europeu que ha rebut la Medalla d'Or del

Maria en Marco de Canavezes; la casa Jordi

Alberto Corazón té el seu estudi a Madrid,

American Institute of Graphic Arts. considerat

Cantareu, a Púbol; la botiga Julie Sohn (en

on la disseny gràfic, disseny industrial i la

el premi més important de comunicació visu-

la foto), a Barcelona; i el Parc del Torrent Ba-

barreja d'ambdues coses. La seva trajec-

al. És fundador de l'Asociación Espanola de

llester, a Viladecans.

tòria professional va començar als anys sei-

Profesionales del Diserïo.

La qualitat de l'aire a debat l u f l H

I Centre Experimental de Refiï-

litat de l'aire i f'anomenada síndrome de

geració i Climatització (CER&C),

l'edifici malalt- L'objectiu de les jornades és

de la UPC, organitza un Fòrum sobre la

convocar la comunitat científica, el sector

qualitat de l'aire a l'interior dels edificis,

industrial i de serveis, i el públic sensibilit-

que tindrà lloc a l'Escola d'Enginyers In-

zat, per debatre i conèixer aspectes que

dustrials de Barcelona (ETSEIB) del 24

afecten als qui treballen en aquest camp

al 27 de maig.

i

El fòrum consistirà en unes sessions

•

•

L'Auditori acull un debat sobre l'Eixam ple

per viure-hi, com a espai de serveis a les persones i com espai de solidaritat. Després ve l'Eixample com a espai singular, que reconeix la seva diversitat i que es projecta en el seu urbanisme i la seva arquitectura. En tercer lloc. com a espai de trobada, que aplega iniciatives i equipaments per a la creació i difusió de tendèn-

com ara enginyers, arquitectes tècnics, ar-

B Q Auditori de Barcelona acollirà, e! ^ ^ 1 dies 19 i 20 d'abril, les jornades

cies culturals. Finalment, com a espai

quitectes, químics, biòlegs i metges, entre

debat titulades Els centres urbans a les por-

econòmic d'intercanvi, aparador del comerç

tècniques de portes obertes, amb confe-

d'altres. El coordinador de l'activitat és

tes del nou mil·lenni. Els eixos sobre els que

i visita obligada per a turistes. Els professi-

rències i estands on les empreses pre-

Josep Montserrat, telèfon: 93 401 65 39 E-

giraran els debats són eís quatre grans atri-

onals interessats poden demanar més

sentaran productes i activitats sobre qua-

mail: jmontse(3>mmt.upc.es..

buts de l'Eixample. En primer Hoc, un espai

informació a PfoEixample, telèfon .

•

•

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics • Augment d "òptica 3Ox • Precisió angular 7 mgon • Plomada òpoca • Trípode d alumini o de fu • Mira topografia teleicop

• Tíquimerre ElecuWiK Ella R55 • Drciancu amb I prisma IJOO m • Preciuo angular I. S mgon • Augmenti opuca 26x amb compenuctt automauca • Programes d aplicació en construcció coordenades • Memòria interna 1900 punts • Trípode d alurmni o de fuíu • Plomada opoca • Btuni de NtMH i c j m ^ d o r • Pretna • b u t ò iplomador

•Augment <J opoci 20* • Precaio angular 10 mgon.

- Plomada d opaca • Trpode d a l u m o de fusa • Brucrob onentadty? (opcional)

N * 10x20 •Augment d opoca 22x • Prediiò +/-2Í nwnJI Km. - Trípode d'aiummi o de fasa • Mira topogràfica tetcicop4ca

N* 10x24 • Aupnenc d opoca 26x • Precisió +/-Í trmJ I Km. •Trípode d «Iwnmo de fasa • Mn topografia w t a c o p n Td |93> XI 20 45 - 08007 BARCELONA

El noticiari ACTIVITATS

SOCIALS

Osona celebrarà els 25anys | ^ B

a Defegactó d" Osona prepara ía ce-

1 ^ 1

leOracio dels 25 anys de presència

a la comarca. Eis primers adés es laran al setembre i enire aquests destaquen una recepció institucional que tindrà lloc a ta Sala de la Columna de l'Ajuniameni de Vtc i l'exhibtaò d'una mostra retrospectiva sobre els 25 anys de la Delegació a la sala d'exposcions del Temple Romà. La celebració durarà fins al seiembre del 2000.

•

Premaat entrega els premis Guillén de Rohàn l ï J f l I passat 25 de febrer va tenir lloc a H

H

la Universidad de Alcalà de Henares

(Madrid) el lliurament de guardons de la segona edició del Premi Pfemaat Guitlén de Rohan dedicat al món rural i la seva construcció tradicional. El trebalf "Las casonas de carreteros de la Junta y Hermandad de la Cabana Real Burgos-Soria". realitzat per alumnes de l'escola d'arquitectura tècnica de Burgos, va obtenir el pnmer premi. El premi de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona va ser per a Marc Rioas, amb un treball tutorat pel professor Benet Meca.

L'alumna Ruth Femàndez va guanyar l'accé;!

Els treballs guanyadors formaran pari

ouna exposició itinerant que recorrerà les escoles de tot l'Estat- A Barcelona es podran veure del 30 de setembre al 13 d'octubre a l'Escola Universitàna Politècnica (EUPB)

Si vol compartir el despatx, oferir els seus serveis, canviar d'ordinador o vendre la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

Se€€ié Petits Anuncis de L'INFORMATIU Donar-se a conèixer a més de 7.000 professionals només costa 1.000 pessetes (2.000 si no és col.legiat)

TRUQUI'NS ARA I ANUNCU'S I al telèfon directe 2 4 0 2 3 7 6 i al fax 4 1 4 3 4 Horari de 9 a 14 hores. Elisenda Pucurull

34

1

Serveis

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

15

I

Servei lingüístic Coefícienl

El centre de terminologia TERMCAT ha informat el Col·legi que ha obert a Internet la Neoloteca (http:www.termcat.es/neoloteca/). que conté els neologismes catalans normalitzats fins avui pel Consell Supervisor, organisme constituït per membres de l'Institut d'Estudis Catalans i de! TERMCAT, que s'ocupa de la normalització forma! de la terminologia catalana.

Pro

Per

d'actualització d'honoraris a 15 de març

Ca = 1,039

c a n v i : 15 d a b n l

Tramesa de L'INFORMATIU

Les més de 4.000 denominacions catalanes que conté la Neoloteca són accessibles des dels índexs en català, castellà, francès, anglès, alemany i italià, i des de la nomenclatura llatina, en el cas d'espècies zoològiques o botàniques. També es poden consultar a partir dels àmbits iemàtics en què s'estructura la informació.

L'INFORMATIU comunica als seus lectors que continua buscant solucions per a aquelles poblacions que tenen problemes en la recepció. En ciutats com ara Sant Cugat del Vallès i Sabadell, per exemple, i a causa de les dificultats de repartiment per part de Correus. la gestió es la amb tramesa privada. També es busquen solucions quan el problema és individual.

En l'apartat de construcció, els àmbits temàtics inclouen edificis, elements estructurals, il·luminació, màquines, malefials, sanitaris, energia solar, medi ambient i urbanisme.

Demanem als lectors que delectin anomalies coniinuades en la recepció de L'INFORMATIU, ho facin saber a la redacció de la publicació.

Més informació: Elisenda Pucurull Tel: 93 240 23 76 Fax: 93 240 23 64 E-mail:informatíu@apabcn.es

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company

Nou telèfon: 93 452 61 61 Adreça electrònica: termcat@termcat.es

Abelard Franco i Mayor col·legiat número 1.000 esdevinguda el 17 de març, a 64 anys

GRATUÏT DURANT UN MES

Forma de pagament !_"; Domiciliació del pagament

G Adjuntem xec nominatiu

Característiques del seu equip CD Rom

Si LJ

No G

Sistema operatiu

Windows 95/98/NT Q

Windows 3.1 D

Altres D

E-Mail Per tal de personalitzar la vostra adreça de correu eteclròniç, indiqueu si us plautesvostres preferències, màxim 15 ttetres Exemple: Sr Antoni Pjanas: aplanas@...

ir l'alta al MM-vwé ICTnM. •fnptenau. M IM pUu.Ubutllcu ajunta •enw·o-ia·lfu 93 485 85 88 o a I'adr«ç4 cto fICT o truqueu al tattlon 93 485 85 86

la

'

1b |

! i |

;

,

•

.

.

,

||

Àmbits temàtics del vostre interès Lúdics/lleure Culturals

Signatura

____^_^__

!

©...

| e...

2a

a

e... e...

Demandes

PP*4ERA QUMZEMA ABRIL »

I 16

Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball Estudi d'arquitectura tècnica de projectes i obres

d'experiència en treballs en despatx d'arquitectura. Edat entre 23 128 anys Moma català. t'ofereix Jornada oficial Relaoó liberal de 3 mesos prorrogable. Període de prova d'1 mes. Sou negociable. En un fulur possible signatura d'obres. Incorporació immediata.

Els inte'essats'des podeu posarvos en contacle amb: NAXAL ARQUITECTURA Tel: 93 414 44 65 Fax: 93 202 21 89

Serveis per al professional S ofereixen serveis d aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions, serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives Projectes de telecomunicacions. També es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

Josep M. Telèfon: 934520789

Constructora a Barcelona tècnica de seguretat

Multinacional de sector serveis axxcínaòor d'obres

pel·lit Convenient entre 2 i 6 anys : experiència Imprescindible formació ió experiència en l'ambit de la seguretat a obres. Edat màxima 35 anys. Es valorarà coneixements d'anglès. Imprescindible carnet òe conduir i convenient vehicle propi ja que haurà de fer viatges d'1 dia segons les obres s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal.

Període de prova de 2 mesos. Sou 3-5.000.000,- brut/anual negociable Incorporació immediata.

Interessats des poseu-vos en contacte amb; Arturo de la Maia.

Tel. 93 476 18 DO

Serveis per a taxadors

Perspectives

Envií'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Aportem una experiència de més de dos anys.

El preu per croquis és de 700 PTA. informació Telèfon: 934161639 Fax: 932374901 Topógraf

Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació-CAO per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció.

Experiència í preus econòmics. informació Telèfon: 934161639 Fax: 932374901

per a la coordinació a'oora nova i remcdeiacjó de centres propis (casinos, cenlres d'oci i edificis corporatius] a nivell nacional e intemaoona! {centre i suò d'Amèrica). perfil Cal que aporti experiència en gesSó d'obres: control d'execució, contractació dirtdustriats i gestió econòmica Habitat per a la negociació, coordracc rfequps i habituat a treballar amb auEnonia. Experiència mínima de 4 a 5 anys en execució d'obres. Disponibitat per reaitzartreqúents viatges. ImprcscinrAle idbma angles i informàtica a rwefl ríusuari. interessats enviar currículum i cana manuscnta a. Servei de Promoció t Mercat de Treball. Tel: 932402358

S'ofereix per a treballs de mesuraments. aixecaments, implementació de projectes. replanteigs d'obres i cubicacions.

Utilitzem sistemes informatitzats. A grans i a petites escales.

Qualitat i rapidesa.

J. Cosfa Telèfon: 93 265 40 04

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render.

Octavi Telèfon: 93 213 92 36 Serveis tècnics d'arquitectura

Promotora i estud) d'arquitectura coordinador, atfcOres

Empresa de taxacions immobiliàries taxadora

per al seguiment, geslio, planiíicaoo 1 direcaò facurtatjva de l'obra. perfil Convenient expenència mínima de 2 anys com a cap d'obra o coordinador Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal o contracte laboral (a negociar] indefinit. Sou 4.000.000 PTA brut; anuat negociable mes incentius. Signatura d'obres Incorporació immediata.

Interessats enviar currículum i carta manuscnta a: Servei de Promoció I Mercat de Treball. Tel: 93 240 23 58

per a taxacions de tol ;.pus de béns immobles per al mercat hipotecan. perfil No cal expenènoa. Edat entre 22130 anys. ImprescíncïrJe carnet de conduir i vencle propi, per a desplaçaments puntuals per Barcelona i provincià 3'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral en pràctiques d'1 any amb posstWitats de ser indefinit. Periode de prova í 1 mes. Sou 2.500.000 PTA brut/anual més comissions per taxacions fetes (aproximadament 600.000 PTA anuals) i despeses de desplaçaments. Incorporació immediata.

Els interessats poseu-vos en contacte vo envieu el vostre currículu al tel: 93 4120031 o Fax: 93.4120035

Enginyers de Telecomunicacions Projectes dinfraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeria Tesis SL Gran Via de les CC. 1176

Preu

Petits Anuncis Col·legiatsiestudiants: 1.000 PTA No col·legiats: 2.000 PTA

Telèfons:93 2783011193 31363 40 93 27807 65 S'otereixen serveis tècnics d'arquitectura, Fax: d'edició de documentació escnta i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i Dissenyador projectista 30, perspectives, renders. aixecament d'es- d'arquíleclura tat actual d'edificis, i presentacions.

TresDCAD S'ofereix dissenyador projectista d'arTeièfon:93 879 65 61 quitectura per treballar en empresa de construcció, arquitectura o interiorisme. Experiència d'11 anys (1 any Es comparteix despatx a Londres i 2 anys a Bolòma). en proArquitecte tècnic comparteix despatx jectes d'arquitectura i construcció, de 35m!, situat a l'avinguda de Roma interiorisme i disseny, control d'obra i de Barcelona, prop de l'estació de Autocad. Idiomes: anglès i italià.

Sants. Preu: 35.000 PTA + despeses Francesc d'aigua, llum i neteja.

Telèfon: 93 212 08 32 Antonío Cristóbal Telèfon: 607 18 90 08

J'JÍÍÍJUÍÍJ

da JÍÍ ciizn y. 2.0 v/in

Un pfujjiurna liiluniiíníz dn\ Cul·larji d'Apiitalli i Af:juitàciüTà=nica du -Jurciliïini, :|UÜ u tn'Jiízzur ül Llilifü du l'Edifici.

-i IJ Cu

CJJJSII.TSI: 7J i l · l ÚJ 53

Serveis

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

I CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART

El Centre respon

Reglament d'infraestructures comunes de teletomumcarions I H es noves tecnologies disponibles • • i actualment en l'àmbit de les telecomunicacions han produït una ràpida diversificació en l'oferta de programes de televisió i radiodifusió sonora i d'altres serveis de telecomunicació. Amb la finalitat de facilitar la Implantació d'aquests nous serveis en els edificis i d'evitar la proliferació de sistemes individuals i cablejats exteriors en les noves construccions, que afectarien negativament la seva estètica, el Govern Central va aprovat el Reial decret-llei 1/ 1998, de 27 de febrer, sobre infraestructu res comunes per a l'accés als serveis de telecomunicació.

Aquesta disposició va reconèixer el dret dels copropietaris en règim de propietat horitzontal i, si s'escau dels arrendataris a instal·lar en els edificis les esmentades tnfraestruclures, a connectar-s'hi o a adaptar les existents. Així, pels edificis acabats abans de! 29 d'octubre de 1998 el Reial decret-llei regula una sèrie de mecanismes a aplicar en les comunilais de propietaris amb vista a prendre decisions en relació a la instal·lació de les infraestructures de telecomunicacions: notificació als propietaris o arrendataris, aprovació en junta, repercussió del cosí econòmic en els arrendataris, etc. En qualsevol cas, fixa dos casos en que la instal·lació de les infraestructures esmentades serà obligatòria en edificis ja acabats abans del 29 d'octubre de 1998: - Quan el nombre d'antenes instal·lades, individuals o col·lectives, sigui superior a un lerç del número d'habitatges i locals.

• Quan l'Administració competent, d'acord amb la normativa vigenl aplicable, consideri perillosa o antiestètica la col·locació d'antenes individuals.

El Reial decret-llei va establir també que "a partir del 29 de febrer de 199S no es concedirà autorització per a la construcció o rehabilitació integral dels edificis esmentats anteriorment si en el corresponent projecte no es preveu la instal·lació d'una infraestructura comuna pròpia de telecomunicacions. A més a més, i amb independència de la data de llicència o autorització d'obres, tols els edificis que s'acabin amb posterioritat al 29 d'octubre de 1998 hauran de comptar també amd aquestes intraestructures."

Basani-se en això. els Ajuntaments des d'aquesta data ja demanen, per a la concessió de llicències d'obres, que en els projectes corresponents es justifiqui el compliment de la normativa de telecomunicacions. Però el Reial decret-llei esmentat no fixava uns requisits tècnics mínims (cablejats, tubs. caixes de connexió, etc). En conseqüència, la pregunta que molts tècnics han adreçat ai Servei de Normativa ha estat la mateixa: "a

nivell tècnic, què hem de preveure en els projectes per tal que compleixin la normativa d'infraestructures comunes de telecomunicacions?"

La resposta a aquesta pregunta arriba ara amb l'aprovació del "Real Decreto 279/1999, de 22 de enero. por el se aprueba el Reglamento regulador de les infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de ínstalac'ón de equipos y sistemas de telecomunicaciones"(BOE núm. 58. 09/031999).

La normativa tècnica La normativa tècnica que han de complir les infraestructures comunes de telecomunicacions en els edificis ve donada pels quatre annexos del Reglament: • Annex I: Norma tècnica d'infraestructura comuna de telecomunicacions per a la captació, adaptació i distribucions de senyals de radiodifusió sonora i televisió, procedents d'emissions terrenals í de satèl·lit.

• Annex II: Norma tècnica d'infraestructura comuna de telecomunicacions per a l'accés al servei de telefonia disponible al públic.

• Annex III: Norma tècnica d'infraestructura comuna de telecomunicacions per a l'accés Àmbit d'aplicació L'àmbit d'aplicació del Reglament és el al servei de telecomunicacions per cable.

- Annex IV: Especificacions tècniques mateix que el del Reial decret-llei 1/1998: • Edificis d'ús residencial o no, siguin o no mínimes de les edificacions en matèria de de nova construcció, que estiguin acollits telecomunicacions al règim de propietat horitzontal.

Les normes tècniques I, II i lli especifiquen - Conjunts d'habitatges unifamiliars que dis- requisits tècnics de les instal·lacions de posin d'elements comuns ï que, per tant, telecomunicació, però afecten directament esti-guin acollits al règim de propietat l'edificació, ja que aquestes instal·lacions han de passar per unes canalitzacions, arquetes, horitzontal.

- Edificis arrendats per un període superiora registres, etc, que s'han de preveure ja des un any, a excepció dels que siguin d'un sol del projecte d'edificació. Així, aquestes tres normes s'hauran d'utilitzar de manera conhabitatge. junta amb les especificacions tècniques que figuren a l'Annex IV. La "paperassa" El Reglament estableix la necessitat que les xarxes de telecomunicacions en els edificis comptin amb un projecte tècnic, signat per un tècnic titulat competent en matèria de telecomunicacions, i visat pel col·legi professional corresponent. Aquesl tècnic haurà d'actuar en coordinació amb el tècnic autor del projecte d'edificació.

Una vegada finalitzats els treballs d'execució en obra un tècnic competent en matèria de telecomunicacions haurà d'expedir un certificat o un butlletí d'instal·lació, d'acord amb la complexitat d'aquesta. El reglament preveu delimitar el contingut i l'exigència de certificat o de butlletí mitjançant l'aprovació d'una ordre ministerial. Mentre no s'aprovi aquesta ordre, s'exigirà per a tot tipus d'instal·lació l'expedició d'un certificat, visat pel corresponent Col·legi professional.

Altres aspectes El Pla d'habitatges estableix subvencions en matèria de rehabilitació per a la realització d'obres de telefonia, dins del que anomena •adequació funcional dels edrfos". Amb l'aprovació del nou Reglament de telecomunicacions el concepte de telefonia s'estén a les infraestructures comunes de telecomunicacions.

Cal remarcar també que el nou Reglament defineix les obligacions i les facultats dels operadors del servei de telecomunicacions i de la propietat en matèria de qualitat de prestació de serveis i de pagament de les despeses de manteniment de les instal·lacions.

Aquest últim Annex preveu els requisits mínims que han de complir les canalitzacions, recintes i elements complementaris que allotgin la instal·lació comuna de telecomunicacions: arquetes, tubs, canaletes, armaris, registres, etc. En aquest sentit, el Reglament preveu la inclusió d'aquests requisits en una futura norma tècnica bàsica d'edificació. Però mentre aquesta no s'aprovi s'hauran d'aplicar les especificacions de l'Annex IV esmentat.

Dels altres tres annexos cal destacar un aspecte que dóna resposta a una consulta plantejada en moltes ocasions al Servei de Normativa: quins requisits de seguretat han de complir les antenes? Així, l'Annex I en un dels seus apartats estableix els requisits minims que han de complir les antenes i els seus elements complementaris (suports, ancoratges, pals, etc).

Entrada en vigor i compatibilitat amb la normativa autonòmica El nou Reglament ja és vigent, i és de compliment obligat des del 10 de març. Però a Catalunya era ja obligatòria des de! juliol de 1992 l'aplicació de la normativa autonòmica NRE-CXT-91. sobre canalitzacions per a !a xarxa de telefonia i altres serveis per cable.

La normativa estatal és molt més estricta que l'autonòmica. En aquest sentrt. la Generalitat considera que la part del nou reglament estatal referida a edificació (annex IV esmentat anteriorment) fixa uns mínims desmesurats que no s'adapten a les neces-

sitats reals dels edificis, especialment els d'habitatges. Atès que la Generalitat té competències en matèria d'edificació, i tenint en compte el criteri exposat, s'està preparant un nou Decret autonòmic que es planteja com una modificació i actualització de la NRECXT-91. Aquest decret substituirà en l'àmbit de Catalunya la part del reglament estatal que es refereix a edificació.

Però de moment, i en espera d'una legislació catalana que serà menys restrictiva, la normativa d'aplicació a Catalunya en matèria de telecomunicacions en els edificis és el Reglament d'àmbit estatal aprovat per Reial decret 279/1999.

NOU DOCUMENT A L'ABAST El coneixement del nou Reglament de telecomunicacions és fonamental per als tècnics que intervenen en l'edificació. La seva aplicació s'ha de preveure ja des del projecte, atès que obliga a preveure uns recintes d'instal·lacions, unes arquetes, unes canalitzacions, etc, que han de ser compatibles amb les altres instal·lacions i amb la mateixa configuració de l'edifici.

Tenint en compte que són molts els tècnics que s'han adreçat al Servei de Normativa interessant-se per aquest tema, i tenint en compte la complexitat de la nova reglamentació, el Centre de Documentació ha elaborat un document a que pretén facilitar als tècnics el coneixement i l'aplicació del nou Reglament de telecomunicacions. Es tracta del Document a l'abast número 23 "Infraestructures comunes de telecomunicacions". El seu índex de continguts és el següent: • Introducció • Resum del Reial decret llei 1/1998 de 27 de febrer i del Reglament aprovat pel Reial decret 279/1999.

- Resum de les normes tècniques del Reglament • Esquemes • Projecte a realitzar per un tècnic titulat en matèria de telecomunicacions - Conclusions • Exemple pràctic: aplicació a habitatges unifamiliars aïllats.

Text complet de la legislació: • Reial decret-líeí 1/1998 de 27 de febrer • Reial decret 2791999 de 22 de febrer. •

Jesús Fernindez S=-.ei Sc-rati/a. E-tnail: sit@apabcn.es

[ POMERA OUMZEH* M H L W

Serveis

Responsabilitat civil i prevenció del nsc

Lesions derivadesjie L'excessiva flexió delisjostres_

Li itpjnda de l'm vi respecte 1*1 f pot indi ei r el decjns del «

aglutinen un 6% de reclamacions i els paviments, un 10%, arribant a un volum de sinistralitat que amba al 25%

R l egons l'estudi estadístic del Col·le• H gi els sostres són un dels elements constructius on apareixen més lesions. De totes les lesions que apareixen en els diierenls componenís d'un edifici, els sostres aglutinen quasi un 10% del lolaJ de l'estudi i prop d'un 40% dels problemes que es manifesten a ! estructura.

D'altra banda, fixant-nos en altres subsistemes íntimament relacionats amb els sostres, podem observar que els envans

Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals La funció preventiva de l'arquitecte tècnic, al marge de la seva actuació com a professional, és fonamental per evitar aquests sinistres d'elevat cost de reclamació i portar a bon terme la nova construcció amb el nivell de qualitat esperat.

Avui dia, les lesions derivades de fexcessïva flexió dels sostres representen el major pes de la sinistralitat.

En el moment de rebre et projecte Cal analitzar ei tipus de sostre de què es tracta, i comprovar, fora dels casos especials, que es compleix la condició geomètrica del canteíl de sostre de L/24 que preveu la norma. És important realitzar les gestions oportunes per aconseguir, abans d'iniciar tes obres, ies fitxes d'autorització d'ús defs sostres.

Cal analitzar el sistema de divisions interiors. Si és ceràmic, cal prendre precaucions en el cas de ilums superiors als 5 metres o en edificis de nombroses plantes. Cal veure quin és el sistema

Ara bé. en el cas que ens ocupa, i centrantnos a analitzar les lesions en els sostres per la seva excessiva flexió, cal constatar que aquestes representen un 60% del total de lesions aparegudes en aquests elements i. per tant, tenint en compte els subsistemes aue s'hi relacionen, arribem a un volum de sinistralitat del 15% pel que ta a aquesta cauTant si es tracta de sostres unidireccionals o com reticulars. la flexió excessiva d'aquests elements és la situació més comuna i repetitiva que es detecta, amb l'aparició d'esquerdes en els envans interiors, en el mateix sostre, i fins i tot, amb el bufat dels paviments. En un altre ordre de lesions, també es produeix el trencament dels enrajolats de cuines i banys que fan prolife-

d'unió dels envans i parets fins ais sostres, i vigilar les unions amb morters; són preferibles les solucions més flexibles.

També és el moment per verificar si el projecte preveu solucions per a les possibles fissures en el sostre, com ara cels rasos o recobriments diversos, que facilitin una solució sense contacte, entre envans i sostre.

Cal valorai positivament les solucions de muntatge en sec d'envans i divisòries amb sistemes diversos i controlar que es compleixi l'aïllament acústic que prescriuen les actuals normes.

Durant les obres Les condicions d'execució del sostre han de ser correctes des de la fase d'encofrat i apuntalat fins als 28 dies posteriors al formigonat. Cal corregir els defectes de planeitat en la fase d'encofrat t apuntalat, comprovar la correcta disposició de les armadures i portar un control exhaustiu en la fase de formigonat i el control de la qualitat, així com del correcte curat del formigó durant els 28 dies restants.

rar taques d'humitat i la trava de portes i balconefes, o despioms d'aquestes.

Si s'analitzen les causes que condueixen a aquesta lesió, cal tenir presents diversos factors. En pnmer lloc cal fer un oreu repàs sobre la necessitat de complir determinades condicions geomètriques en els sostres. Un gran nombre de lesions deriva de l'excessiva esveltesa d'aquests elements, amb gruixos per sota de L/24. recomanada per la Norma.

acumulacions de càrregues en els envans i el seu posterior trencament.

En realitat, estem davant d'un problema constatat ja fa molt temps per la majoria d'experts i coneixedors de les estructures al qual no s'ha donat una resposta efectiva en el camp de la prevenció. Ara per ara. se segueix projectant i construint sostres massa pesants i flexibles amb tancaments d'obra rígids, del tot incompatibles.

En aquest sentit, es constaten molts casos en què el sostre té unes condicions geomètriques properes a L/32 i fins i tot s'han detectat casos de sostres amb una cantell que s'acosta a L/36. En altres casos, una implantació de les divisòries excessivament unides o travades als sostres provoca

Cal recordar de nou als tècnics que aquest és un tipus de sinistre que té un elevat cost de reparació ja que hi implica, en molls casos, a d'altres subsistemes de I habitatge.

Si les deformacions del sostre no son inferiors a L/500 és fàcil que apareguin lesions en paviments i elements divisoris.

POTENCIAL COST DE RECLAMACIÓ PER LA FLEXIÓ DELS SOSTRES

J520 270

0

100

200

300

400

500

600

PT*M> PROJECTAT

•

Divisòries

H Sostres

•

Paviments

Tot i això no n'hi ha prou de fer-ho, sinó que cal documentar que s'ha le| correctament. Per això és recomanable que es íacin fotografies d'aquesta fase on es constatin les diferents etapes de treball i la seva correcta execució, amb els detalls corresponents.

Un cop acabades les obres La direcció facultativa de l'obra ha de traslladar totes aquelles anotacions o petites modificacions produïdes en el sostre per tal de reflectir-ho en els plànols íínals que hauran de formar part dei Uibre de l'edifici.

També cal recordar la conveniència d'emplenar el llibre d'ordres correctament per tal que quedi ben clar els controls efectuats abans del formigonat i el vistiplau de la direcció facultativa autoritzant aquesta fase.

En el manual d'ús i manteniment que s'entregarà conjuntament amb el Llibre de l'edifici, cal que hi constin les anotacions corresponents a fes limitacions de pes i zones previstes per a la instal·lació d'elements de gran pes com ara banyeres d'hidromassatge, etc.

En aquesta fase és fonamental que la direcció facultativa tinguí a les mans ies fitxes d'autorització d'ús als sostres que s'estan utilitzant.

Cal evitar situacions d'excés de pes en els sostres en la fase de construcció, evitant l'acumulació de materials en zones puntuals per tal que no es superin mai les hipòtesis de càlcul dels sostres.

Cal evitar la improvisació dels forats de desguàs i fums perforant els sostres amb corones o altres sistemes ja que es poden malmetre armadures.

L'execució de les divisòries i tancaments ceràmics ha de ser feta tenint en compte els marges de separació previstos en el projecte i que el reblen en la zona de contacte amb el sostre es faci amb elements flexibles o elàstics. Cal recordar la bona mesura que representa començar a construir de forma descendent des de les plantes més elevades cap a les mes baixes, tant els envans com els paviments. •

Serveis

Si analitzem el cosí d'aquests sinistres, podem concloure que l'aparició de lesions en sostres comporta uns costos de reclamació elevats.

Seaons l'estudi de sinistralitat. es pot afirmar que cada sinistre ascendeix a 4.600.000 PTA com a minim. En cada lesió la reparació dels sostres té un cost mitjà de reclamació de 2.000.000 PTA, al qual cal afegir un cost de 1.500.000 PTA de reclamació de paviments í un cost de 1.100.000 PTA en reparació d'envans, portes i enguixats.

Ja en un nivell mes precís, atenent al tipus

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

B

d'edïücis estudiats i a la seva superfície construïda, es pot afirmar que la flexió excessiva en els sostres representa un potencial de risc de reclamació de 1.200 PTA per m? projecta! o construït.

Així doncs, es pot establir una certa previsió de risc d'acord amb la superfície projectada i arribar a la conclusió que la manca de mecanismes preventius a l'hora de dissenyar i construir aquests elements té un cost molt significatiu.

En molls casos, les esquerdes als envans són l'efecte visible de la excessiva flexió dels sostres •

LESIONS ALS SOSTRES I SUB-SISTEMES AFECTATS HABITUALMENT

UESTRUCTURA G Sostres kSoslres

H TANCAMENTS

• COBERTA • ACABATS

• INSTAL·LACIONS • Espais públics

Què preveu La normativa?

1 ^ 1 er als forjats unidireccionals la Insfl^l trucció EF-96 estableix en el seu article 6.3.6.2 unes fletxes màximes admissibles en funció del tipus d'envà que suporta el forjat i de la seva llum. Tot i així, la pròpia Instrucció aclareix en eis seus comentaris que "l'acompliment d'aquestes limitacions no garanteix la no aparició de (isures en els envans". En aquest maleix sentit la mateixa Instrucció fixa a l'article 6-3.6.3 una sèries de casos pels quals a partir d'un cantell mínim del lorjal no és necessari ler la comprovació de la fletxa.

Un altre punt a tenir en compte és l'obligatorietat de que els sistemes de forjats amb elemenis prefabricats (bigueies, lloses alveolars, semibiguetes, etc.) disposin de l'autorització administrativa corresponent (veure la regulació legal en el capítol "normativa" óe la bibliografia). La informació que apor-

ta la fitxa de caracteristiqjes de l'autorització i els planeN de muntatge que ha de facilitar el fabricant ens marquen aspectes tani importants com distàncies entre eixos de biguetes, tipus d'elements d'entrebigat. gruix de la capa de compressió, etc. No oblidem que tots aquests paràmetres s'han tingut en compte en el càlcul de! sistema de forjat Si apliquem uns criteris diferents, estarem assumint la responsabilitat d'una solució constructiva no contemplada en l'autorilzaao administrativa.

Per als forjats reticulars l'EH-91 estableix en eis seu article 55.3 els cantells mínims que han de tenir els forjats en funció de la seva llum. Els valors que trobem en aquest article coincideixen amb els que marca la nova Instrucció del formigó (EHE) en els seu article 56.2. Una comprovació ràpida d'aquests valors en obra serà una primera manera de limitar la deformació del forjat •

Línia directa amb els tècnics 1 . Els propers t e m e s : • Reflexions sobre les reclamacions en façanes • El Col·lapse dels muts de contenció. Podeu aportar informes, fotografies o qua'sevo! at:re masenai relacionat amb aquests lemes .

2 . Reflexions al voltant de...

T'ha perjudicat mal un iniorme tècnic tendenciós?

Con:es:eu SI o NO i atecnj-rv els comentaris que cregueu convenients.

3 . Perfilant »l risc EI Departamenl tie Prevenció fa una ema a la col·laboració dels professionals per tal d obrir un canal de diàleg sobre aquells temes que pooen generar una alena tècnica.

Bibliografia Llibres CALAVERA RUIZ, José. Calculo, construcciórt y patologia de forjados de edificación. 4S ed. de acuerdo con las nuevas Instrucciones EH-88 y EF-88. Madrid : INTEMAC. DL 1988.

CASANOVAS I BOIXAREU, Xavier, Ramon Graus i Rovira, Joan Ramon Rosell i Amigo. Manuai de diagnosi i intervenció en sostres unidireccionals de formigó i ceràmics. 1a ed. Barcelona :CAATB, 1993.

ELDRIDGE. H. J. Defectos comunes.

Barcelona : Gustavo Gili, 1982.

MUNOZ HIDALGO, Manuel. Prevención y soluciones en patologia estructural de la edificación. Sevilla : l'autor. 1991.

S'estableix l'autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes.

Decret 71 /1995, de 7 de febrer, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 2029. 24 03/1995) Es desplega el Decret 71/1995. de 7 de febrer, sobre autorització de fabricants de sistemes de sostres.

Ordre de 31 d'octubre de 1995. del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 2125, 08/11/ 1995}

Articles de revista 8RUFAU. R. "Subsanar defectos de calidad supone un coste del 12% del total de la obra". Apce. Habitatge, (maig-juny 1997), núm. 8. p. 22-23.

TORRENT, A. "Confecció i representació dels projectes d'estructura". Dijous a l'ACE, (juliol 1997), núm. 2, p. 5-12.

S'estableix l'obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents.

Ordre de 18 de març de 1997. del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 2374. 18/04/1997) EH-91 "Instrucción para et proyecto y la ejecución de obras de hormigón en masa o armado".

Normativa Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionals de hormigón armado o pretensado (EF-96).

Real Decreto 26081996. de 20 de diciembre, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 19, 22/01/1997)

Real Decreto 1039/1991. de 28 de junio. del Ministerio de Obras Públicas y Transportes (BOE núm. 158. 03/07/1991) Instrucción de Hormigón Estructural (EHE).

Real Decreto 2661/1998, de 11 de noviembre. del Ministerio de Fomento (BOE núm. 11. 13/01/1999)

9 Uonica Clemente

» Pastor. 5 Barcelona. venpo@apabcn es

20 60 Fax 93 240 23

Activitats

I PMMEAA OUMZENA ABR1

FORMACIÓ

I 20

Edificació i instal • larions_ Mur cortina: sistemes de muntatge, posada en obra. control i normativa Curs del 19 d abril al 3 de matq prtKfitsció B e u s wraarà sobre ei mur cortina com a SCAJOÓ constructiva que resutia de la suma de diferents elements. Per això- strodirà ert tots ets seus aspectes, no tan sols de muntatge en lobra. sinó de concepte quam a la definició, càlcul í fabncacò. Aures obfectius del curs són Tanàltsi del muntatge en l'obra com un procés de gestió amb una metodologia iniciada des del projecte, i donar a conèixer els nous productes i la seva tecnologia pròpia. Finalment, es vol analitzar els conceptes per poder realitza/ i exigir els controls de qualitat corresponents, organitza Servei Construcció i Noves Tecnologies responsable acadèmic Agusi i Butoena coordinador Horacio Espeche dates i horari Dies 19. 21, 26 i 28 d'abril i 3 de maig. els dilluns i dimecres, de 16.30 a 20.30 hores. preu matricula: 45 000 PTA preu col·legiats: 40 000 PTA

Dilluns. '3 d'aòní • ttstóna del mur cortina.

• Diferents classificacions del mur cortina: segons tipus, solució, funció, matenals.

A càrrec d'Agustí Bulbena.

Arquitecte. Responsable de BB Vidre i Arquitectura.

• Col·loqui Dimecres. 21 d'abril • El vidre en el mur cortina: generalitats i tipus.

• El vidre en el mur cortina: la seva correcta elecció i prestacions A càrrec d'Agustí Bulbena.

Arquitecte. Responsable de BB Vidre i Arquitectura.

• Col·loqui.

Dilluns. 26 d'abril • La fabricació del mur cortina: sistemes de muntatge i patologies. i La posada en obra: organització i patologies.

A càrrec de Jean Laguna, enginyer industrial. Director tècnic TECHNAL Ibérica.

Dimecres. 28 úaori • Cntens de càlcul condidorar:5 preexistents inicials.

• Aplicacions i sistemes. Consideracions particulars de càlcul A càrrec de Francesc Arbos.

Enginyer industrial. Director de Construccions Metàl·liques Beiiapart.

Dilluns. 3 de maig • Normativa i control de qualitat aplicable al mur cortina. Desenvolupament de la norma espanyola L'o europea.

A càrrec d'Asier Maiztegi, enginyer tècnic industrial. Responsable del Departament de Construcció de CIDEMCO (Centro de Investigación Tecnològica).

• Introducció al comportament acústic del mur cortina.

A càrrec de Miguel Mateos, enginyer tècnic de telecomunicacions. Tècnic del Departament de Construcció de CIDEMCO (Centro de Investigación Tecnològica).

• El mur cortina davant el repte europeu de l'estalvi energètic.

A càrrec d'Asier Maiztegi, en-

ginyer tècnic industrial. Responsable del Departament de Construcció de CIDEMCO (Centro de Investigación Tecnològica).

Es lliurarà a tots els assistents ía documentació del curs.

S'ha previst la concessió d'algunes beques a estudiants, del 50% de l'import de la matrícula.

Telèfon: 93 240 23 73 Fax : 93 240 20 61 http://www.apabcn.es

Inscripcions Telèlon: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 E-maíl:lof macio@apabcn.es

L'acer galvanitzat en calent a la construcció i les seves aplicacions Curs. dies 28 i 29 de maig presentació L'acer galvanitzat té avui nombroses aplicacions en el sector de l'edificació. En aquest curs es vol aprofundir en el coneixement dels materials galvanitzats i en les tècniques correctes d'utilització.

S'estudiarà el fenomen de la corrosió metàl·lica i bimetàl·lica, les propostes de disseny per minimitzar-la i els diferents sistemes de protecció, a més de la recpeció i control de materials galvanitzats, normes i especificacions, i assaigs.

Finalment es tractaran temes com ara la protecció mitjançant galvanització de tes armadures d'acer del formigó, i tes aplicacions de la xapa gatvanteada a la construcció i otxa aviï.

La jornada tècnica es completarà amb una visita a una planta de galvanització de ràrea de Barcelona. organitza Serva Construcció i Noves Tecnologies del Col·legi i l'Asodación Tècnica Espancü de GaivanizaciQn coordinador Horacio Espeche

dies i hora Divendres 28 de maig, de 9.30 a 14 i de 16.30 a 18.30 h, i dissabte 29 de maig. de 10 h a 14 hores. preu matrícula: 17.000 PTA preu col·legiats: 14.000 PTA

Divendres, 28 de maig • El tenomen de la corrosió metàl·lica. Diferents formes de corrosió.

• Corrosió bimetàl·lica.

• Disseny per minimitzar la corrosió. Sistemes protectors de la corrosió.

• Protecció amb recubriments de zenc (similituds i diferències).

• Procedimenis de galvanització en calent - Procediment discontinu.

- Galvanització de xapa.

- Galvanització de tub.

• L'influència de la composició de l'acer sobre la galvanització.

• Regles bàsiques de disseny per a les construccions metàl·liques

que vagin a galvanitzar-se.

• Resistència a la corrosió dels materials galvanitzats.

- Resistència a la corrosió atmosfèrica.

• Resistència a la corrosió a l'aigua. (Tuberies).

• Resistència eniront diversos materials de construcció.

- Taques degudes a l'emmagatzament d'humitat (taques blanques).

• Recepció i control dels materials galvanitzats.

• Normes i especificacions.

Assaigs.

• A la tarda, sortida per visitar una planta de galvanització a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Dissabte 29 de maig • Construcció amb acer galvanitzat - Unions sokiades.

- Unions atornillades.

• Pintat de l'acer galvanitzat • Protecció per mitjà de la galvanització de les armadures d'acter del formigó. Casos hisiòrics.

• Diferents aplicacions.

• Aplicacions de la xapa galvanitzada en la construcció i l'obra

professors Totes les ponències aniran a càrrec de José Luís Ruiz i Fernando Martín, d'ATEG.

Telèfon: 93 240 23 73 Fai : 93 240 20 61 http:/"ivww.apabcn .es

Inscripcions Telèlon: 93 240 20 EO Fax: 93 240 20 61 E-mail:formacio@apaDcn es

Activitats I

h-

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

FORMAC

Rehabilitació i manteniment

Medi ambient

Patologia, diagnosi i intervenció de façanes urbanes Curs, del 17 al 21 de maig presentació L'objectiu del curs és divulgar els coneixements actuals en aquest camp, i identificar les mancances i necessitats tècniques actuals, alhora, que és una reflexió sobre la importància que adquireix la façana envers la ciutat. S'adreçarà a l'estudi i coneixement dels materials, tècniques i seccions constructives de les façanes dels edificis construïdes en diferents moments històrics. organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient responsables acadèmics Xavier Casanovas i Ana Chust dates i horari del 17 al 21 de maig de 16 a 21 h. preu matrícula: 48.000 PTA preu col legials: 40.000 Ptes

Dilluns. 17 de maig de 16 a 21 h.

• Els materials, tècniques i seccions constructives de les façanes a! llarg del temps.

• Reflexió i valoració de la importància del color.

• Estat de degradació de les façanes.

• Lesions més habituals.

• Metodologia de treball Dimarts, 18 de maig de 16 a 21 h.

• Tècniques d'aixecament de lesions i de representació gràfica de façanes.

• Pedra i obra vista.

De les lesions al mantenimenl.

• Aplaçats i revestiments ceràmics.

De les lesions al manteniment.

• Formigó vist.

• De les lesions al manteniment.

Dimecres. 19 de maig de 16 a 21 h.

• Estucats i esgrafiats.

De les lesions al manteniment.

• Paraments pintats.

De les lesions al manleniment.

• Fusteria.

De les lesions al mantenimenl.

• Elements metàl·lics.

De les lesions al manteniment.

Dijous. 20 de maig de 16 a 21 h.

• Tècniques i sistemes de neteja.

• Bastides i sistemes auxiliars de treball en alçada.

• Marc de gestió i promoció.

• Marc legal.

Conservació i seguretat de ies façanes.

El soroll. Diagnosi i correcció de disfuncions acústiques. Curs dies 27 i 29 d'abril i 4.6,11 de maig

Divendres. 21 de maig. úe W a 21 • Presentació d'una obra concreta. Diagnosi i intervenció.

• L'edificació de principi de segle.

La casa de les Punxes.

• L'edificació de principi de segle, t L'edificació típica de l'Eixample.

• L'edificació de l'època moderna.

• La Casa Bloc.

• L'edificació de la postguerra.

L'habitatge públic.

Telèfon: 93 240 23 73 Fax 93 240 2061 http:'.'www.apabcn.es

Inscripcions Telèfon: 93 240 20 60 Fax : 93 240 20 61 E-cnail :formacio@apabcn .es

Noves tècniques de tractament de tèrmits Curs. 25 i 27 de maig presentació Per tractar amb garanties les colònies de tèrmits cal conèixer el seu comportament natural i a la vegada saber intervenir amb les tècniques que tenim a l'abast, t aquest ès lobjectiu d'aquest curs.

En aquest sentit. I aparició de noves tècniques de tractament de tèrmits ha representat un avenç respecte la situació de !a un parell d'anys. organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient responsable acadèmic Ramon Graus preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA

Dimarts. 25 de maig • El comportament de les colònies de lèrmits - Una organització social en castes • Espècies exteses al nostre pais - Creixement i multiplicació dels nius • Reconeixement d atacs per tèrmits - Rastres d'un atac per tèrmits - Material d'inspecció - Ordre de la visita • Nous sistemes de detecció de tèrmits als edificis - Auscultació óe bigues de tusta - Avaluació grau d'activitat de la colònia

presentació Reducció per absorció. IncreL'objectiu d'aquest curs és aportar ment de l'aïllament existent. uns coneixements teòrics i unes Estanquítat. Doblat de parets. habilitats pràctiques bàsiques que Doblat de sostres. permetin resoldre els casos de • Paràmetres del confort acústic queixes sobre el confort acústic.

Les normatives vigents. La NBE professors CA 87 , les ordenances mu- Josep Lluís Gonzàlez Morenonicipals. Les normatives euroNavarro, catedràtic del Dept. de pees, la nova reglamentació franCons-truccions Arquitectòniques I cesa i la norma D1N. La diagnosi de la UPC. sobre la molèstia i la seva causa.

- Antoni Carrión Isbert. professor Dimarts, 4 de maig de 18 a 21 h. del Dept. de Teoria del Senyal i • Pràctica de medició in situ de Comunicacions de la UPC, i gerent nivells d'intensitat: MesuratSAudioscan. Enginyeria del So. ments. al mateix edifici, de temps dates i horari de reverberació, nivells d'intenDies 27 i 29 d'abril i 4, 6,11 i 13 de sitat existents, l'efecte d'un maig. de 18 a 21 hores. increment de l'absorció, l'aïllaresponsables acadèmics meni normalitzat entre dues Xavier Casanovas sales, l'aïllament d'un element Josep Lluís Gonzàlez de façana. preu matrícula: 30.000 PTA Dijous, 6 de maig ales 16 h preu col·legiat: 25.000 PTA • Visita al Laboratori d'Acústica de la Generalitat: Aquesta visita té com a objectiu conèixer el mètodes emprats als laboratoris dels mateixos aspectes, abDimarts. 27 abril de 18 a 21 h. sorció, aïllament, soroll d'ins• El soroll. Conceptes bàsics. tal·lacions, etc, i palesar la seva La propagació del soroll. A través gran diferència amb les mesuradel espai edificat. Coeficient d'abments in situ. sorció. Temps de reverberació A través del elements cons- • Procediments pràctics per corregir les disfuncions: El tructius. Llei de masses. Fresoroll tramès per sòlids. El soroll qüència crítica. Efecte doble pad'impacte als forjats. El soroll de ret Freqüència de resonància. les instal·lacions.

Soroll d'impacte. Soroll d'ins• El soroll aeri: Increment de tal·lacions. l'absorció. Incremeni de l'aïDijous. 29 d abril de 18 a 21 h. llament de les parets. Increment • Conceptes bàsics sobre rede l'aïllament de les façanes. ducció i aïllament del soroll.

Amiant. Diagnosi, desamianlat i tractament dels residus. Curs, 1,3, 8,10, 15 i 17 de juny

• El tractament amb esquers.

Un exemple pràctic - Tecnologia aplicada - Procés d execució - Un exemple practtc

presentació El curs té com a objectiu presentar els riscos de l'amiant dins els edificis i proposa una metodologia d'actuació professional dins la legislació vigent. organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient responsable acadèmic Ramon Graus dales i horari Dies 1.3. 8.10.15 i 17 de juny preu matricula: 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA

• Un exemple de tna òei tractament • La presència d'altres xiloíags • Compiementanetat aei sistema clàssic i ei d esquers

Dimarts, i de /uny. de 18 a 20 h • Les diterents variants d'amiant > Riscos de l'amiant sobre ta salut

Dijous, 27 de maig t El tractament per injecció.

Un exemple pràctic.

- Productes químics utilitzats - Per gravetat i a pressió - Procés d'execució • Un exemple pràctic

DIJOUS. 3 de juny. de Wa20h • Amiant als edificis nous • Amiant ais edificis existents Dimarts. 8 de juny. de 18a20h • Diagnosi de l'amiant en edificis existents • Assaigs de laboratori • Identificació i comptatge de fibres Dijous. 10 de juny, de 18 a 20 h • Cnteris d'intervenció • Tècniques d'intervenció Dimarts. 15 de juny. de 18 a 20 h i Legislació relacionada amb els treballs amb amiant • Redacaó del pla de ueóal Difxa 17 óe juny, óe IS 3 201> • Leieajdó i ei csrtrol del pla de treball.

• 8 radamenl de residís.

i rrrrnri runrmrir ABRIL»

Activitats FORMACIÓ

I 22

Organitzadó i gestióL El tractament de la informació en edificació mitjana i petita Curs del 10 al 26 de maig presentació El curs ii&os í<ns ei programa maaer Promet manager, s'ha pensat de manera que. sense perdre ka VBÓ general de tot el procés, i a partir (Jets tWerems treballs que en tot projecte es van elaborant es pugui proposar una sène de mètodes per un tractament més global detotala informació. Va dmgtt a aquells professionals que vulguin complementar els coneixements adquirits amb una formacó especialitzada.

professors Jesús Rodríguez i Albert Ribera. arquitectes tècnics i professors de la Universitat òe Girona dies i hora Del 10 al 26 de maig. dilluns i dimecres de 18 a 21 h. preu matricula: 36.000 PTA preu col·legiat: 30 000 PTA

i A.-ÍS C ; ; ? - ' ; M Í S objectius de cada etapa i defmoó dels treballs concrets que s hi desenvolupen.

• Descripció dels mitjans usuals utilitzats pel tractament de la informació.

• Estudi de factors.

• Proposta d'integració econòmica • Proposta dïntegraoó d'informació • Proposta de definició de fases i • Proposta d'integració de planificació. etapes de lot e! procés, per la seva postenor anàlisi.

• Un cas pràctic.

Costos i control econòmic d'obres Curs. del 26 de maig al 16 de juny. a Manresa presentació La gestió de I economia òe I obra és un dels elements clau en el procés de gestió t)e construcció. La gestió estratègica del cost a través de l'avaluació continua pol ser determinant en els resultats d'una obra. En aquest curs s'analitzaran els tipus de costos, els elements que condicionen el cost, la composició del cost, els costos contradtctons. les formes de valorar la producció i la gestió de la informació sobre costos que es genera en el transcurs de l'execució de l'obra.

Aquest és un dels cursos d'especialització inclosos dins el Programa Masier Project Manager que fem conjuntament amb ia Fundació Politècnica de Calalunya (FPC) i comptarà amb dos crèdits per als alumnes del màster. professor Marçal Roig. arquitecte tècnic lloc Delegació del Bages-Berguedà Plana de l'Om, 6. Manresa.

dates del 26 de maig al 16 de juny horari Dilluns i dimecres de 18 a 21 h. durada: 21 hores preu matricula: 50.000 PTA preu col·legiat: 42.000 PTA

• Definició de cost.

Concepte.

• Estadis del cost de promoció.

Cost previ. Cost estadístic. Cost estimatiu. Oferta o cost de producció.

Cost real. Liquidació de l'obra.

• Composició del cost.

Cost estadístic. Cost estimatiu.

Oferta o cost de producció. Cost real. Liquidació d'obra.

• Influència, en el cosí. dels sistemes de contractació.

Per administració. Per cost tancat. Per certificacions d'un pressupost contractual. Per costos vistos.

• Control econòmic de les obres.

Mètode. Facturació. Certificació.

Preus contradictoris. Eines.

Full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries Curs. del 26 d abril aM 0 de maig a Barcelona, i del 10 al 24 de maig a Terrassa • professors Carles Puiggròs, aparellador Isidre Rodríguez, professor de faula informàtica dates previstes a Barcelona del 26 d abril al 10 de maig dates Delegació de Terrassa del 10 al 24 de maig horari Dilluns i dimecres de 19 a 2! hores. durada 10 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA Sentregaràdisquet de l'arxiu del full de càlcul utilitzat durant les sessions

• L'eina informàtica • L'aplicació per l'estudi de viabilitat • L'estudi de viabilitat: procés i indicadors

Seguretat L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador en obra petita Sessió tècnica. 19 d'abril presentació S'ofenrà una VISIÓ general de l'entoc òe la seguretat i els canvis que s'han produït a partir de la publicació del RD 16271997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes d'actuació, i consels pràcücs soore la seva feina en fase d'execució d'obres petites.

dates i horari dilluns 19 d'abril. de 16.30 a 21 hores. preu matricula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA professors Francisco Mayoral. de l'empresa IngeaSA. Josep M. Calafell, arquitecte tècnic

« Introducció als canvis legislatius: les directives, la Uei de prevenció • Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials.

• L'estudi bàsic de seguretat: un cas pràctic.

Gestió d obres Curs de postgrau. del 14 de maig al 17 de juliol presentació Aquest curs vol aprofundir en els aspectes que el project manager ha de dominar en el camp de la gestra d'obres i s'ha dividit seguint el procés d'execució en aquest tipus de gestió: planificació, execució i control, seguil duna part pràctica.

El curs es fa conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i dona 8 crèdits ais alumnes del màster en project manager. direcció del programa Fco. J. Llovera i Carles Puiggròs responsables acadèmics Rafael Delgado i Lluïs Martinell dates i horari Del 14 de maig al I7dejulioi Divendres de 16.30 a 21 hores Dissabies de 9.30 a 14 hores durada: 80 hores preu matrícula: 200.000 PTA preu col·legiats: 160.000 PTA

• Piamficaoo. Introdueix. Ptamng, Auditoria. Organigrama. Pressupost. Segmentació i Notacions.

Tramitacions. Aspectes legals.

• Execució. Coordinació, seguiment i control de processos. programació, contractació i seguiment. Control econòmic.

• Documentació. Revisions t solucions. Contractes. Permisos.

Petició i avaluació ofertes.

• Procés constructiu. Coordinació equip director i tècnic. Oliana tècnica d'obra. Reunions.

Accions. Revisió i enlrega de l'obra. Informe de tancament.

Postvenda.

• Control. Terminis, mesures correctores, informes, pla control.

Incidències i tractament. Estudi i pla de seguretat i salut. Control econòmic.

Seguretat La seguretat en l'ús i el manteniment dels edificis i espais urbans. Curs . del 13 de maig al 17 de juny presentació Atesa la seva especificítat s'ha cregut convenient tractar la seguretat en l'ús i el manteniment d'equipaments com teatres, poliesportius, escoles, edificis públics, hospitals, tanatoris, cementiris, ports, etc.

Tanmateix es farà en els espais urbans com parcs, jardins, vies públiques, platges, canalitzacions, clavegueres, instal·lacions, elc. S'ha posat èmfasi en la seguretat de tercers i en el tema de la prevenció contra incendis, locant els Plans d'Emergència Interior que completen el conjunt de mesures de seguretat que cal considerar. responsable acadèmic Ezequiel Bellet

• La seguretat en treballs a espais urbans. Parcs. Platjes. Via pública, enllumenat, voreres, clavegueres, canalitzacions Depuradores i instal·lacions de residus.

dates: del 13 de maig al 17 de juny horari: dijous de 9 a 14.30 nores preu matrícula: 63.000 PTA preu col·legiat: 52.500 PTA

• La seguretat contra incendis en edificis residencials, d'oficines, comercials, equipaments públics.

Els plans d'emergència interior.

• La seguretat en tasques a l'exterior: façanes, tancaments i cobertes.

• La seguretat a l'interior de l'edifici. Riscos a tercers • La seguretat en treballs a les instal·lacions.

• La seguretat en treballs d'equipaments específics: teatres, polisportius. escoles, edificis públics, hospitals, tanatoris, cementiris, ports, etc.

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

Activitats I

FORMAC IC

Habilitats directives Gestió eficaç del temps Curs del 14 al 21 d abril a Terrassa presentació La formació humanística o el desenvolupament personal és una altra vessant formativa d'importància creixent La capacitat de treballar en equip, l'organització del temps, ei fet de saber-se comunicar, l'habilitat per a la negociació, són aptituds cada dia més valorades per les empreses.

L'arquitecte tècnic o l'aparellador, per les seves característiques professionals, ocupen llocs de responsabilitat en què aquestes aptituds són considerades essencials. La formació en habilitats directives pot ajudar-lo a potenciar-les i a facilitar la pròpia gestió professional. professor Joan Plans Esperabé, soci-director de Directa. lloc Delegació de Terrassa. Sant Francesc 18, Terrassa. Tel: 93 78011 10.

Qualitat Control de qualitat Cas pràctic, dilluns del 3 al 17 de maig

U i 21 d'abril, dimecres, de 18 a 21 hores. durada: 6 hores preu matrícula: 16.000 PTA preu col·legiat: 11.000 PTA

t Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites.

• Establir prioritats.

• Mésenllàdelagestiódeltemps.

Buscant mantenir l'equilibrientre resultats i com aconseguir-los.

• Identificar els nostres problemes en la gestió del temps. A què dediquem el nostre temps?

• Millorar l'efectivitat personal.

Principis d'efectivitat.

Exempledecomhemd'organitzar, de manera efectiva, una setmana de treball.

presentació Amb aquesta sessió es pretén donar una visió sobre com preparar un Dilluns 3 de maig de 18a21 hores programa de control de qualitat, el •La legislació del control de qualitat registre de resultats i la seva • Els agents del control de qualitat casuística. El mètode és molt pràc- • Materials a controlar: mínims tic, amb el desenvolupament d'un • Programa, registre i certificació cas concret d'un edifici de volum • Tramitacions mitjà-petit, amb l'anàlisis de la • Resolució d'un exemple: programa metodologia a seguir. Aquest curs incorpora les modificacions de la dilluns 10 de maig de 18 a 21 hores nova normativa de formigó.

• Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de comEs lliurarà certificat d'assistència als pliment alumnes que hagin assistit al 80% de les classes.

• Els diferents documents a reprofessors cepdonar Pere Casademont, arquitecte tècnic Jesús Femàndez, arquitecte tècnic dilluns 17 de maig de 18 a 21 hores dia i hora • L'homologació, la certificació, els Dilluns, 3 de maig. de 18 a 21 hores documents d'idoneïtat tècnica, durada: 12 hores segells i marques de qualitat, la preu matrícula: 25.000 PTA visió europea preu col·legiat: 12.000 PTA • Les eines: el programa informàtic

Cursos d informàtica Segon trimestre 1999

• EXCEL II

•ACCESS (iniciació) •AUTOCAD (iniciació) •EXCEL (iniciació)

Sessions informatives ponent: Francesc Jordana, director de rEUPB. Entrada gratuïta, horari: de 18 a 20 hores.

• Vic: dimecres, 21 d-abnl.

• Terrassa: dijous, 20 de maig.

• Manresa: dimecres. 5de maig.

• Granollers: dimecres, 28 d'abri.

Certificat d habitabilitat Cas pràctic. 26 d'abril

1dales

horari preu col. del 3 de maig al 2 de juny dilluns i dimecres, de 9 a 13 h.

60.000.del 27 d'abnl al 3 de juny dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

36.000,del'11 de maig al 17dejuny dimarts i dijous. 17 a 19 h.

36.000.del'l al 17dejuny dimarts i dijous, de 9 a 13 h.

36.000,dissabtes, de 9.30 a l 3.30 h. del 8 al 22 de maig 12.500,del 10 al 24 de maig dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. 12.500,12.500.del 12 al 26 de maig dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. del 9 al 21 de juny dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

12.500,dimarts i dijous, de 19 a 21 h. del 27 d'abril al 6 de maig 10.000.del 13 al 18 de maig dimarts i dijous, de 9 a 1 3h.

10.000.del 24 de maig al 7 de juny dilluns, de 17 a 19 h.

15.000.-

del17al24d'abn] del 12 al 21 d'abnl del 26 d'abril al 5 de maig del 6 a I'l 1 de maig del 24 de maig al 2 de juny • WORD del 27 d'abnl al 6 de maig (iniciació) del 25 al 27 de maig • INTERNET 7 de mag 20 de maig 4 de juny 19 de juny 28 de juny • INFORMÀTICA de 111 de maig al 17 de juny (introducció) • Microsoft del 15 al 4 de maig del 20 al 27 d abril Projecf 98 del 26 de maig al 14 de juny del 29 de maig al 12 de juny . W1NDOWS-98 oe. 27 d 'abril al 6 de maig oei 29 d'abnl al 4 de maig

Casos pràctics professor Pere Casademont, arquitecte tècnic preu matricula: 6.000 PTA preu col·legiat: 4.000 PTA horari: de 17 a 21 hores • Barcelona: dimarts. 20 d'abril, • Barcelona: dimarts. 27 d'abril.

• Vic: dijous. 22 d'abril.

• Terrassa: dijous. 20 de maig.

• Manresa: dimarts. 26 de maig.

• Granollers: dimecres. 5 de maig.

Normativa

Aula d'informàtica

curs •AUTOCAD • AUTOCAD I

Control de qualitat del formigó segons la nova EHE. Cas pràctic i sessions informatives

dissabtes, de 9.30 a 13.30 fi. dilluns i dimarts.de 19 a 21 h. dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. dimarts i dijous, de 9 a 13 h. dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. dimarts i dijous, de 17 a 19 h. dimarts i dijous, de 9 a 13 h. dwendres.de 17 a 19 h. dijous, de 9 a 13 h divendres, de 17 a 19 fi dissabtes, de 9,30 a 13.30 fi dilluns i dimecres de 19 a 21 h dimarts i dijous, de 19 a 21 h

preunocdl.

78 000.47.000.47.000.47.000,17.500.17.500," 17.500,17.500.14.000.14.000.19.500."

Els cursos de matins tenen un descompte del 50% Els cursos de migdia tenen un descompte del 25%

10.000.10.000.10.000.10.000,15.000," 10.000.10.000.8.000.8.000,8.000.8.000,8.000,30.000."

14.000,14.000.14.000,14.000.19.500."

14.000."

14.000,11.000,11.000.11.000.11.000," 11.000.40000.-

Telèfon: 93 240 23 73 Fax .93 2402051

dimarts i dijous, de 19 a 21 h 20.000.dimarts i dijous, de 9 a 13 fi.

20.000.dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 fi.20.000,dissabtes, de 9.30 a 13.30 h 20.000,dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 fi 10.000.dimarts i dijous, oe 9 a 13 h 10.000.-

25.000," 25.000," 25.000," 25.000.14.000,14,000,"

Telèfon: 93 240 20 60 Fax : 93 240 20 51 E-mail: formacio@apabcn.es http: 'www.apabcn.es

L'objectiu de la sessió és el d'aprofundiren el coneixement de la legislació sobre l'habitabilitat. i facilitar eines i pautes per a la redacció de la certificació.

El programa de la sessió comprèn el tractament i la utilització de la cèdula d'babüaOilitatdelhabitaige usat, certificació, tramitació i casos especials. professor Pere Casademont Arquitecte tècnic dia i hora Barcelona Dilluns. 26 <Tabri.de 16a21 hores. dia i hora Terrassa DIJOUS, 6de maig.de 18a21 hores preu matricula: 6.000 PTA preucol·leglal: 4.000 PTA

• La cedul la d'habitabilitat de mabctatgeusaL • La certificació Defiruoó.

CorenguL Redacció i vigència.

• Tramitació i casos espaoate• Laiegctaoó.

• Enes

GUIA

D'EMPRESES

SERVEIS

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES

r~

I

Alsina

I P*lair*5 29 I 00019 BARCELONA | ~ Trts 93 307 29 33 i r 93 307 26 92 - ANDAMIOS DE FACHADA • APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓVILES

•OLUCKMS t

FRAPOMT CONS COCCIONS EN FUSTA

nvtnom. s *.

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINí S TERRATZOS CONTINUOS P l i Ç í T t t a i n , 1 1tr

1 ' MfliO Sjtce'oni

Ttl.2(5 09» fu ?65?Ï7S

ALUMINOSI

EXTENÍ

UTALANA.S.A.

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

SENETON

REHABILITACIÓ H

FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA

CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ

06191 KUBI Duminu bap») Fibnca ib Pi Pol Ind Rub> Sur - Bmckna F»5UNH

Tel (91)161 63 00 / Fuc (93) 261 63 20 08908 L'HoipitaLet de Llobregat (Barcekxu)

?t ULaton i torres, un Itttt

. ^ M .^^PH ^ T ^ V ^

OBRAS REFOflMAS IMPEnMEABILIZACIONES ALUMlNOSIS

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA L ' K I N C O , S.I..U.

/V

qeRCASA, CONSTRUCCIONES i **^

MANSO. 11 5' A • Tet [93) 426 98 98 [3 lincoi) Fa. {93) 423 94 13 • 08015 BorceJono

^ H 1 1

^ H ^ H •

Navès Industriales ForjadosCetiamíentos Chalets Pàrkings

HORMIPRESA """"•"• FAX. (SJ) 3 U N t l

'"

; '

DESDE 1923

Vidrieras emplomadas Resuuraciones Grabados al àcído "•=%. Vidrieras en hormigón

í ff

tC \, ^ ^

in>^ ASTUR1AS,6 ^ S \ % & TeL9ï2l8 23 99 ^ A ^ ^ ^ ^ 9 3 218 30 " L - ^ y ^

240 ' Tel. 193) 456 14 53

fox |93| « i 72 85 • 08013 Saredam

_ _ '

087S0 PALUEJA (Borcalona)

PAVIMENTS J'W IMKVl'S INDI s i Kl Vl-S IIK KORMICÍ) 1 VSKM.I. II-.KKI-.SDKKKSIM'USI l ' I M l RKS K-SPECIAI.S

111 L^JT" ^ T • ^ H Ubomori i'Atnlpi i Coatral dl Q«illlil As&istèncúiTècniai i Control de Qualitat u (ui tipus d'obres

M EXTRAFORT_ POL 1.ND. hUNT DtL K.IWL \l. ül K.VS I 8£lVAlí. M OM»(;R«OU.E11S T E L , 9 3 U » « » F i X . > » a «

M M * BARCÉIOK*

Tel.: 93 663O2 11 Fax: 93 663 01 31

\

c/Paella.

Tel.: 937 31 54 46 c.. Ahn. 57, Nat P • PoL tod. Cm hnitiAt

mlü

fírruu

PREFABRICATS I La solució a l'aluminosis

NOUÍBAU

Fem el terra bo segons DIN ISO 9002

rkaJü·. Jc Hormiüón. S.A.

El sistema de renovació de sostres r~3

L5 93^88.78.76 08191 • RUBÍ BARCELONA

J<t,_

potasono mOusInal el pla

1 . 93 6SÜ 27 25

0B7SO motos (M r » , espaia

jSuauisi.-s^tie^ii

ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA

Tel.: 93 796 41 22

fachadas ligeras de alumnio

FOBMIGO ARMAT. HUIEHUtLS

TECINCO

Sotamà Oe Raftvç Actiu. L L

ALUC060NP DIBOND ALUCORE

LABORATORI DE COWTROL

ASSAIG SONIC DE PILOTS

astra-QumrMca, sL

Q ^ \

ROAR, S.A.

FÀBRICA D E : PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 03191 RU6I FaOnca. Pol liia Rubí Sur - Barcelona ^ 6 9 9 4 2 6 6 -Fax 588 DO 59

C L A S S I F I C A C I Ó

Recobnments per a sòls industrials Reparació taol ae forals i e^uei Av. Sani JUia. 206. nau 1 08400 Granolers Tat 93 &49 57 00/93 849 54 75 Fai:93849S416

D ' E M P R E S E S

I

G E O T E C N I A , MICROPILOTS, A N C O R A T G E S , HIDROGEOLOCIA, MEDI AMBIENT.

Kvnon Berenguer IV. 9. tuuoi TeL , Fi* (977) 79Í78J • 4J8S0 CAMBRILS Ma** de Suro. 3. V )* Td I F Í Í J W Ï ) 33* 332-08017 BARCELONA

SERVEIS

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Maienes pnmeres

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

INFORMÀTICA Iníormaiica aplicada a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

REHABILITACIÓ Renabilitació integral

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

Tema de Fons

PRIMERA QUINZENA ABRIL99 I

PISCINES

25

Piscines Consideracions generals i sistemes constructius • ï l na piscina, com qualsevol altre H H immoble, i per consideracions tècniques, funcionals i legals, ha de tenir un projecte previ a la seva execució, que ha de ser redactat per un tècnic titula) competent en la matèria i ha de ser aprovat convenientment pels organismes encarregats de la seva tramitació.

El projecte d'execució no es pot enquadrar en una normativa general, no s'hi poden aplicar dades i taules estandar ditzades, ja que cada piscina és un cas especial la solució del qual vindrà determinada per la naturalesa del terreny, la situació a l'interior de la parcel·la de l'habitatge, el moviment del sol. e! subministrament d'aigua, etc.

Pel que fa a les prescripcions tècniques, s'ha d'ajustar a allò que estableix el Reglament electrotècnic de baixa tensió i instruccions complementàries, i el Reglament d'instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària i instruccions complementàries. Si es tracta d'un projecte d'una piscina pública, s'ha d'ajustar a allò que estableix el Reglament sanitari de piscines de la comunitat autònoma corresponent.

En el cas de piscines cobertes, per bé que no hi ha cap normativa especifica per a l'aïllament tèrmic, cal prendre com a referència minima la Norma Bàsica de i edificació sobre condicions tèrmiques en ets edrfios. o la normativa corresponent de la comunitat autònoma.

Emplaçament A l'hora de construir una piscina cal tenir en compte la ubicació, la qual està condicionada per una sèrie de factors que són els que determinen quina és la més adequada. Un dels factors que solen preocupar més és que quedi ben integrada en el medi i evitar, si és possible, que hi hagi pels voltants fulles o pols que la pugui embrutar. Un enlorn d'herba, plantes i arbres dóna bellesa a la piscina, però alhora contribueix a aportar-hi matèria orgànica i medi de cultiu per a les algues.

Actualment, la tendència és que una piscina tingui una finalitat recreativa més que esportiva, per aquest motiu cal tenir en compte la disponibilitat d'una àmplia franja pels voltants que es pugui fer servir com a zona de lleure.

S'ha de buscar una orientació ben adequada, generalment mirant cap al sud o cap a occident. En el cas de piscines cobertes municipals, l'orientació idònia és que l'eix principal de la piscina estigui situat en la direcció est-oest. ja que així s'exposa la cara sud de vidre, on es troba la sala del vas, a la màxima radiació solar a l'hivern. Els espais annexos es poden situar a la banda nord fent d'espai tampó. És convenient controlar els efectes del vent. per això s'ha de recórrer a la protecció de la façana de la casa, i si no és possible a causa de la distància, aquesta funció la pot assumir qualsevol obstade

natural o artificial, com un tancat d'arbustos, un encanyissat, etc.

La dimensió En les piscines privades, el disseny es determina en (unció de l'espai disponible i de la seva integració en l'entorn. És importanl de tenir en compte la tipografia del terreny, la vegetació i l'harmonia del paisatge, a més, naturalment, del gust del propietari.

Les piscines es poden dissenyar de les formes més diverses, sempre que no hi hagi racons, angles i obstacles que dificultin la circulació i la neteja de l'aigua o la vigilància de la làmina, o que puguin resultar perillosos per als usuaris. No hi ha cap iorma millor que una altra, tot depèn de l'ús concret que s'hi vulgui donar. Hem de puntualitzar que quan parlem de la mida d'una piscina ens referim a les seves dimensions, és a dtr, al perímetre visible, i quan parlem de volum ens referim al cubicatge que pot contenir. Amb relació a les piscines públiques, les dimensions depenen de la capacitat, del nombre màxim d'usuaris potencials. En aquest aspecte, es pot considerar un coeficient de 0.3 entre la capacitat i el nombre màxim de banyistes simultanis.

Les normatives vigents regulen la capacitat de les piscines. El nostre criten és que a les piscines descobertes sigui de tres persones per cada 2 m11 a tes cobertes.

d'una persona per rrr. D'altra banda, l'ús que es faci de la instal·lació condiciona les dimensions i el volum del vas. Per a usos esportius caldran piscines de 25 o 50 metres.

La profunditat En primer lloc, hem d'indicar que per practicar la natació no cal una profunditat excessiva, n'hi haurà prou amb 1 m o 1,5 m, però això dependrà del tipus de fons que tingui la piscina. Per a piscines de fons uniforme, és a dir. constant, la mitjana de profunditat aconsellable està situada entre 1.50 m i 1,60 m, de manera que en tot moment es pot tocar el fons.

Un altre tipus de Ions és l'anomenat fons de rampa, que s'inicia als 0,5 m i arriba fins als 1.80 m. 2 m o més a la zona de profunditat màxima. L'anomenat fons de cullera és semblant a l'anterior per amb més angles d'inclinació, i a la meitat del recorregut hi ha un esglaó que fa decaure de sobte la profunditat.

En el cas de les piscines privades, la solució més acceptada és tenir un fons de rampa o de pla inclinat. La profunditat, i també el perfil del vas. condicionaran el cabal mínim de reorcutaoó. que serà la base per a la dimensió dels equips de tractament de l aigua.

Una vegada definit el vas, hem de calcular el cabal mímm de rearculació tenint en compte el temps de renovació que estableixen tes normatrves.

I PftMEflA QUINZENA ABflX. 99

-Tema de íonsl· PISCINES

I 26 detinesx en la majoria de les normatives, s'entén per piscina lot ei recinte i zcna de bany, ei vas o ets vasos, per sant. quan es parla de capacitat de piscina no és el mateix que parlar de capacitat de vas 0 de vasos.

El fons i les parets del vas s'han de revestir de materials llisos, anüiliscants, impermeables i resistents a agents químics, amb colors clars i que es puguin netejar 1 desinfectar fàcilment.

Passeig i entorn del vas La capacitat Oms del tema de la capacitat ens hem de referir a la densitat de banyistes que hi pol haver a l'aigua d'una piscina d'ús col·lectiu. La incidència que té la presencia de banyistes a l'interior del vas sobre ia qualitat de l'aigua és de tanta importància que en alguns països hi dediquen una atenció especial per poder aconseguir un funcionament que sigui conseqüent amb les condicions predeterminades.

Les condicions predeterminades constitueixen el punt de partida per desenvolupar un projecte i la seva execució posterior, i entre aquestes s'ha de trobar la que fixi e! màxim de persones que poden accedir

al vas. La densitat de banyistes es po! calcular per mitjà de la senzilla fórmula experimental que s'acompanya:

H-

On D és el nombre de banyistes que en iotal entren en el vas per cicle i V el volum d'aigua en m!. La profunditat de la piscina indueix en la valoració de la superfície de la íàmina d'aigua corresponent a cada banyista.

En les normatives vigents a Espanya, procedents de les diferents comunitats autònomes, hi surt el conceple de capacitat.

A l'hora d'analitzar aquest concepte, hem d'aclarir en primer lloc que. segons que es

El passeig o andana, en el pla superior horitzontaf de la piscina, ha de ser impermeable i antilliscant. Ha de tenir una amplada mínima de 0,40 m i un pendent superior al 2 % cap a l'exterior del vas.

Han de tenir una superfície igual a la del pla de l'aigua, amb una amplada no inferior a 3 m. dimensió que pot augmentar 1 m a la zona dels trampolins, si n'hi ha.

Les platges han d'estar condicionades perquè els banyistes no aportin a l'aigua del vas terra, pols o qualsevol altra matèria estranya. S'hi han de projectar boques de rec per netejaries, de manera que l'aigua no es dirigeixi cap al vas.

Per això caí donar-los un pendent oposat de 0,5 a 1 %. I

ALTRES CONSIDERACIONS QUE CAL TENIR EN COMPTE EN EL CÀLCUL DEL VAS

Del vas buit: • Càrrega lateral dei terreny del voltant o farciments, com iambé de l'aigua freàtica si n'hi ha.

• Pes propi, càrregues permeables, variables i transmeses per altres elements i per les instal·lacions.

• Subçressió. si es po! preveute.

I Efede sisme, si escau.

Del vas ple: I Càrrega de l'aigua, alleujada pel passiu del terreny, si n'hi ha. Si es considera aquesta càrrega passiva, el projectista ha de tenir molt en compte que, perquè arribi a desenvolupar-se efectivament, és fonamental una execució adequada.

I Pes propi, càrregues permanents, variables i transmeses.

I Efecte sísmic.

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) i a més a més no resulta cara.

Sistemes de Reforç Actiu, S.L. Carrer Sant Agustí 66 F.

Telèfons 796 41 22 i 907 22 80 03

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

-I Tema de fonsh '

PISCINÉ

27

LES INSTAL·LACIONS Descripció de la instal·lació En el projecte han de figurar no solameni els elements purament constructius i aqueifs que es refereixin a l'acabal de l'obra, sinó també aquells altres dels serveis auxiliars, principalment l'equip de depuració de l'aigua, amb el seu esquema de circulació, i la situació dels projectes subaquàtics quan es projecti d'il.luminar la piscina.

A l'hora de dissenyar una piscina s'ha de dissenyar una instal·lació correcta per al tractament físic, que ofereixi una bona depuració, alguna cosa definitiva per combatre els problemes de la piscina: la brutícia i la descomposició bacteriològica. Cal tenir en compte que l'aigua rep, dels usuaris i de l'entorn, aire i infinilat de matèria productora de contaminació i terboiesa.

El tractamenl de l'aigua té com a finalitat reduir el potencial de risc sanitari derivat de l'ús de les piscines. Els objectius d'aquest tractament es concreten en: 1. Mantenir la transparència de l'aigua per assegurar la seguretat dels banyistes.

2. Evacuar ràpidament les partícules que floten per l'aigua mitjançant els sobreeixidors.

3. Eliminar les impureses i les partícules que hi hagi a l'interior de la massa del vas mitjançant una filtració d'alta qualitat.

4. Destruir els microorganismes a mesura que arriben ai vas: l'aigua ha d'estar desinfectada i ha de ser desinfectant.

5. Limitar el caràcter irritant de l'aigua.

6. Mantenir una temperatura de bany agradable.

7. Evitar el desenvolupament d'algues a l'aigua i als murs del vas.

8. Evitar la corrosió i l'embossament de les conduccions i de les diferents parts dels equips.

El tractament de l'aigua enclou un conjunt d'operacions que s'han de realitzar d'una manera continua i simultània, que s'agrupen en quatre blocs: - circulació-renovació de l'aigua - filtració - desinfecció - regulació A les piscines públiques o d'ús col·lectiu les condicions del tractament de l'aigua, les operacions que s'hi han de realitzar, com també els nivells de qualitat de l'aigua que en resulti, estan regulades en els reglaments publicats per cadascuna oe les comunitats autònomes.

Circulació de I aigua La instal·lació Oe tractament de l'aigua ha de constar d'un sistema d extracció i de :eio™ a la piscina, és indispensables

fer-hi una recirculació de l'aigua. S'ha de dissenyar de manera que no quedin masses d'aigua aïllades sense depurar, encara que la difusió natural alleugi, en part. aquest problema.

Cal aportar diàriament aigua nova per compensar la pèrdua d'aigua i per reduir la concentració a l'aigua de compostos orgànics i amoniacals o minerals.

En aquest sentit, hem de destacar que la concentració més alta d'elements contaminants de tota mena (pols, brutícia, greixos, bacteris, etc.) es produeix a la capa superficial de l'aigua, per aquest motiu és important l'extracció de l'aigua superficial.

L'aigua de la piscina s'ha de renovar per recirculació. després d'haver-se filtrat i desinfectat, durant les 24 hores del dia. a fi que en tot moment l'aigua es trobi en les condicions sanitàries apropiades.

A les piscines públiques hi ha d'haver una aportació d'aigua nova. La majoria de les normes vigents determinen que ha de ser diàriament del 5 % del volum de l'aigua del vas, però de tota manera creiem que això hauria d'anar en funció de l'aforament. d'acord amb la fórmula següent: La renovació ha de ser de 30 I x banyista x dia El nombre de boqueres depèn del cabal de recirculació. del disseny de les boqueres i del film superficial de la piscina, i pel que fa a la seva distribució, ha d'afavorir la circulació de l'aigua, per això s'han de col·locar en el vas de manera que: • No quedi cap "zona morta", sobretot en els angles i a prop de les escales.

- S'evitin els dipòsits.

• La pol·lució s'elimini ràpidament.

• S'asseguri una difusió ràpida i homogènia de desinfectant.

El circuit d'aigua inclou: a)La recollida del film superficial pels sobreeixidors o skimmers, i l'aspiració del fons. b) El pas de l'aigua al vas de compensació (en els casos en què es facin servir els sobreeixidors). c) La preliltraaó. d) El bombeig. e) La filtracio-coagulació f) L'escalfament (a les piscines cobertes). g) La injecció Oe desinfectant h) El retorn de i aigua tractada ai vas per mitjà de les boques fl'impulsto A fi de compensar la pèrdua Oe temps de càrrega que representa ei pas de l'aigua per les instal·lacions, ni ha d'haver un equip de bombeig que compleixi aquesta tunoò, capaç, a mes. d'invertir, amb el joc adequat Oe vàlvules, la circulació en els filtres i au i procedir a la seva neteja |

• Consultes telefòniques.

• Recepció de circulars.

• Declaració anual de VI.R.P.F. • Trobades fiscals.

I a més, podrà utilitzar tots els nostres serveis amb condicions molt especials.

S»m i Cognoms

Adreça

BB &A BERNALDEZ & ASOCIADOS Pau C ü i U . 4. 2» 2a 08021 BARCELONA Tel. 93 414 44 24 F i t 93 2*9 «7 5»

I PTflMEflA QUINZENA ABRH. 99

^Teraa de fonsl-

128

SISTEMES CONSTRUCTIUS l·ÀÉS HABITUALS

FORMIGÓ ARMAT Es tracta de formigó in situ de bona dosificació i resistència (no inferior a 175 kg/cm2), armat amb barres d'acer llises o malles electrosoldades. Per calcular-lo, fabricar-lo i posar-!o en obra caf atenir-se a atlò que disposa la Instrucció de lormigó vigent.

En el disseny dels vasos, cal tenir en compte la càrrega de les terres sobre la hipòtesi de la piscina buida, com també que el fons tingui prou rigidesa per no lenir deformacions que produeixin fissures i, per tant, fugues en el vas. Per portar a terme un element constructiu de formigó armat s'han de fer servir aquells formigons ja definits, que es caracteritzen fonamenialment per la resistència i la compacital que tenen.

Tots els formigons armats han de complir aquestes condicions: Dosificació: no ha de ser inferior a 250 kg/m3 de ciment, ni superior a 400 kg/m3.

Ciment: es poden fer servir els ciments següents, Tipus: pòrtland, siderúrgics i puzolànics Classe: pòrtland, siderúrgics i puzolànics Categoria: 250, 350, 450 i 550 Additius: segons la norma UNE 83-200/ 84, són substàncies o productes que si s'incorporen al formigó, al morter o a la pasta abans o durant el pastament i o durant un pastament complementari, en una proporció no superior al 5% del pes del ciment, produeixen la modificació que es pretén ó'aquests materials en estat fresc L'o endurit d'alguna de les característiques de les seves propietats habituals o del seu comportament Àrids: depenen del tipus de posada en obra en cada cas per saber a quines

sol·licitacions mecàniques ha de resistir l'estructura.

Consistència: ha de ser l'adequada al mètode de posada en obra i compactació, però s'ha de prohibir l'ús de la consistència líquida. Equival a exigir formigons amb un assentament inferior a 15 cm, L'acer que es fa servir en la fabricació dels diferents tipus d'armadures és l'acer al carboni, corresponent a la denominació F.622 de la norma UNE 36082.

Els tipus d'armadures a les piscines són: 1. Barres verticals per absorbir les traccions de la mènsula sota l'acció de la càrrega de l'aigua o del terreny si la piscina és buida (a les dues cares), 2. Armadures horitzontals, de repartiment de les anteriors, i que alhora defineixen l'anella perimetral.

3. Armadures de la solera per absorbir el pes de la llosa i el pes de la columna d'aigua.

4. Reforços d'encastament entre parets i fons.

5. Reforços d'encastament als cantons.

FORMIGÓ PROJECTAT La gunita és un material adequat per a molts tipus de construcció i de reparacions.

Tot i així, la qualitat i el rendiment que pugui tenir depenen en gran part de les condicions en què es col·loqui, l'adequació de l'equip i, molt especialment, de la competència del personal que executi l'obra.

La seva aplicació en la construcció de piscines i dipòsits, sobretot quan són construccions soterrades, obeeix, en gran part, al fet que hi han de confluir les millors qualitats del gunite: impermeabilitat, facilitat de posada en obra, senzillesa, economia d'encofrat i gran resistència, amb una important economia de seccions tant de formigó com d'armat.

Ciment: en general s'utilitzen els ciments definits en el Plec de prescripcions tècniques generals per a la recepció de ciments.

Normalment, els ciments que s'han d'utilitzar són els del tipus I categories 35 i 45.

No és recomanable l'ús dei ciment tipus V. Aigua: l'aigua del terreny en contacte amb el formigó o el morter projectat no ha de ser agressiva; en cas contrari, s'ha de fer servir un ciment adequat.

La relació aigua/ciment oscil·la normalment entre el 0,3 i el 0,6, depenent de la via que s'utilitzi. Aquesta relació està molt condicionada per la variació del mòdul de finor dels àrids, per la seva naturalesa i per la proporció en pes de

ciment-àrid que s'hagi aplicat a la mescla. Àrids: els àrids que s'utilitzen han de ser rodats, de trituració o mixtos, amb una mida de fins a 25 mm.

Cal tenir en compte que com més gran és la mida màxima de l'àrid més gran és el rebot o el rebuig, i que les sorres més fines afavoreixen la retracció.

Additius i addicions: l'additiu principal és l'accelerant d'enduriment. La incorporació d'accelerants produeix augments en les resistències inicials i disminució en les finals, comparat amb un formigó o un morter sense additiu.

Els accelerants en pols es fan servir en el mètode de via seca, i els líquids, en la seca i en la humida.

La proporció de ciment ha de ser de 350 a 450 kg/m3 i la de l'accelerant, entre el 2% i el 5% del pes del ciment.

Dosificació: generalment es recomana dosificar els materials components en pes i. ocasionalment, en volum si l'obra és petita.

En el projecte cal tenir en compte que el consum de materials és superior a causa del rebuig i de la naturalesa de compactació d'aquest treball.

PISCINES D'ENCOFRAT PERDUT AMB FORMIGÓ ARMAT

Aquests panells. fabricats mitjançant injecció en premses de fins a 1.300 tones, estan buits, cosa que permet de fer l'encofrat del formigó, inclosa la solera, d'un sot cop.

Posteriorment, es procedeix a remolinar la solera de formigó, que té una fórmula de cúpula invertida que ja ve donada per l'excavació prèvia. Gràcies al sistema d'encofrat perdut s'evita qualsevol tipus de juntura en el formigó i el |emps d'execució finai de la piscina es redueix notablement.

Els panells que es fan servir en aquesta tècnica, una vegada omplerts de formigó armat, garanteixen completament la solidesa de la piscina i serveixen, a més, com a parament final sobre el qual es col·loca directament el revestiment de LINER? Pel que fa a les dimensions, els panells estructurals es divideixen en elements que van de 0,13 m a 2,25 m. amb una alçada en tots els casos d'l,20 m. Per tal que es puguin adaptar a qualsevol disseny de la piscina, es realitzen també elements complementaris amb formes especials.

El revestiment, com hem dit abans, es fa amb una làmina de LINER que s'ajusta perfectament a les parets i a la solera del vas, i que assegura l'estanqueïtat completa de la piscina.

VASOS PREFABRICATS EN POLIESTER

Entre les piscines construïdes íntegrament amb formigó i les prefabricades amb materials diversos, es troben les piscines l'estructura de les quals es basa en Tencoírat perdut".

Aquesta tècnica constructiva es caracteritza per la inclusió de panells prefabricats de polipropilè a les parets del vas.

La resina de poliester reforçat amb fibra de vidre ha estat i és una revolució en la construcció de piscines. Aquest material ja ha estat experimentat en la nàutica, l'aeronàutica í les modernes aplicacions en les quals es requereix gran resistència i durabilitat.

Els vasos de les piscines es fan amb

I Si dcsca recibir mis Nombre ^ ' ' " Í O recibir informacïón envíc Direceión -úlo^o grat ui to cste cupón a m GP. Población • i>ita represcnunic P° Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 346 1" 13 e-mail: sasÇrsas-sj.coïn http://www.savsa.es

I PBWEBA OUWZEHA A8«L 99

-i Tema de fonsí-

I 30 potester reforçat, material que resulta d'impregnar teixits de vidre amb resina, la qual es poïmeritza amb ajuda de catalitzadors, que és el que la ta tan resistent.

tant-ne !a posició a la solera. S'ha de controlar que no quedi cap pedra m cap material que sobresurti entre la solera i el fons del vas.

Es fabriquen en un taller, duna sola peça. i la majoria poden un sistema de reforços longitudinals i transversals de poliester, estudiats tècnicament per absorbir totes les tensions i les pressions de l'aigua. Quan la piscina ja està fabricada, es trasllada al lloc on s'ha de col·locar.

Pel que fa al rebtert. es tanca amb morter el radi inferior de les parets en tot el perímetre, i així s'evita que entn sorra o pedres entre la solera i el fons del vas. El reblert es fa barrejant 25 kg de ciment per cada metre cúbic de sorra tamisada. Es va omplint el vas i quan el nivell d'aigua amba a 30 cm es comença a reblir el perímetre amb la barreja indicada.

Normalment, van equipades amb embornal de fons, skimmer i boqueres d'impulsió.

Per a la instal·lació, en primer lloc es marca el terreny on s'ha de col·locar la piscina, respectant les normes de la comunitat o del municipi. S'hi fa l'excavació excedint en 60 cm en els eixos. Es recomana que la piscina quedi 10 cm aproximadament per sobre del nivell de terra, per això s'ha de fer l'excavació amb les profunditats i el pendent de cada model.

La solera, en terrenys durs s'ha de fer de lormigó de neieja sense armar, i en terrenys deficients o de consistència dubtosa cal recórrer a una direcció facultativa.

Ha d'estar anivellada a l*eix transversal i conforme al pendent, a l'eix longitudinal.

La superfície de suport del vas ha d'estar mestrejada i completament llisa.

Tot seguit, s'hi col·loca la piscina, ajus-

Quant al coronament, es construeix un cinturó a la piscina amb blocs de 20 x 40.

S'hi apltca una solera de 5 cm de formigó, aproximadament, amb una armadura de no gaire gruix, i després s'hi posen les pedres de la coronació per determinar les juntures i la seva disposició exacta.

PISCINES D'ACER GALVANITZAT En aquestes piscines, l'estructura de les parets del vas és d'acer galvanitzat molt gruixut. Estan formades per una sèrie de panells de xapa d'acer acoblades simplement amb cargols i proveïda de contraforts (reforços laterals d'estabilitat), també d'acer galvanitzat. La galvanització té per objecte protegir l'acer de l'oxidació i de la corrosió.

El nnc té un paper mort important en la lluita contra la corrosió. Els panells reben un recobnmertt de galvanització en un bany calent (és a dir. per immersió en un bany de zinc en fusió a doble cara) que arriba, en la maiona dels casos, a un gruix de 70 micres, el que correspon a una protecció activa que impedeix tota mena d'oxidació.

sistemes tradicionals de piscines que riem tractat en punts antenors.

La profunditat de l'excavació ha de ser lleugerament superior a la necessària, per poder realitzar-hi posteriorment la solera.

El galvanitzat de les xapes d'acer es fa en continu i per les dues cares, amb un recobriment de zinc de 400 gr./m2, a més del recobriment de làmines de PVC flexible. LINER? que garanteix l'estanqueítat total del vas.

Una vegada muntades les parets de l'estructura s'ha de procedir a col·locar el revestiment amb la làmina de LINER?. que ha de tenir la forma i la mida exactes per adaptar-se com un guant al forat.

Com acabem de dir. el revestiment interior ha de ser realitzat pel LINER? que recobreix totalment les parets de l'estructura i el fons de la piscina, que serà el del mateix terreny on quedi assentada, prèviament preparat i allisat amb una capa de morter o formigó.

Els panells d'acer i els contraforts s'han de col·locar sobre terra compacta, i l'ancoratge s'ha de fer amb precisió.

Una vegada col·locat ei revestiment s'ha d'iniciar ei rebliment de la piscina.

L'última operació, després d'haver fet el circuit hidràulic, d'haver-hi posat aigua i d'haver omplen l'exterior amb terra, és la col·locació dels brocals o pedra de coronació. I

Per a la instal·lació no fa falta la col·laboració de personal tècnic i especialitzat.

Aquell que es consideri un "manetes' í un amic del bricolatge por realitzar el muntatge i la posada a punt amb tota garantia i seguretat.

L'operació preparatòria de traçar i marcar el perímetre a terra, verificar la inclinació i les cotes de nivell del terreny, com també els treballs d'excavació, no divergeix gens de qualsevol dels altres

Dept. Tècnic d'ATEP {Asociación Espanola de Jndustriales y Técnicos de Piscínas e Instalaciones Oeportivas}

Ayer le seducían otros coches. Però eso era ayer.

Nace un Seat Toledo completamente nuevo. Nuevo diseno. Nuevo interior.

Nuevas motoriíaciones, incluidos el primer VS de ISO Cv de Seat y el TOi de 110 CV. Nuevo equipamiento: aire acondicionado o climaiizador de sèrie, nuevos asientos.

NU6V0 Seat Toledo.

doble airbag de sèrie y disponibles airbags laterates. cuatro frenos de disco

Nacido para seducir.

con ABS, EBV y EDS. Nuevos sistemas de segurídad activa y pasiva. Nuevos estàndares de calidad y acabados, doce anos de garantia anticorrosión.

De la meïor tecnologia, nace un nuevo seductor. El nuevo Seat Toledo.

Usscps Motor. VenU y Esposidón: Rda. Gial. Miuc. 190 BARCELONA - Te». 93 212 09 99 (Si. Sergi Gaspar)

Martorell Motor C7 Pau Clans. U, MARTORELL - Tetf. 93 775 48 48

Avda. de Barcelona. 123 IGUALADA - Telf. 93 804 02 00

-|Tema de fonsh

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99 I

PISCINES

BAYROMAT ANALYT 4 I Sistema de control de paràmetres químics en ] piscines públiques Per fi pot c o n l r o l a r més d ' u n a piscina amb un sol equip, sense barrejar-ne les aigües i complint amb la norma D I N 19643 Aconseguir i mantenir una qualitat bona i higiènica de l'aigua de la piscina és un repte difícil, a causa dels faclors externs variables procedents de l'entorn i dels banyistes, com ara la matèria orgànica, que d i f í c i l ment podem controlar. Tot i a i x i . hi ha altres factors que afecten la qualitat de l'aigua i que sí estan sota el nostre control, per exemple Ics hores i la capacitat de filtració, la neteja de filtres adequats, l'elecció correcta dels productes químics específics per portar a terme els qualrc passos fonamentals per a un tractament de l'aigua correcte i sistemàtic.

Kls quatre passos: Pas I :Floculació contínua, ràpida i eficaç per aconseguir una aigua més cristal·lina i disminuir, així, el consum de productes desinfectants.

Pas 2: Regulació del valor pH, mantenint un valor constant de 7.2. cosa que facilita un nivell de desinfecció adequat.

Pas 3:És el mes complex, ja que L'refereix a la desinfecció i a l*e!cccu> del producte més idoni. El producte desinfectant més estès és l'hipoclorit sòdic, que té l'avantatge de tenir un cost molt baix. tol i que aquest avantatge es veu eclipsat sovint perquè es degrada a curt termini.

Un altre producte desinfectant són els productes clorats estabilitzats, coneguts com a diclor i triclor. Són molt adequats per a piscines descobertes, però no tant per a piscines cobertes, ja que l'acumulació excessiva d'estabilitzant a l'aigua porta a una desinfecció insuficient, i provoca clor combinat i apanció d'algues.

I. finalment, el producte desinfectant amb més prestacions i alhora el menys estès és el brom HI brom és un halogen com el clor que aporta molt·. avantatges al tractament d'aigua, per exemple no forma clor combinat, no fa olor, cl seu poder desinfectant no depèn tant del valor pH i no conté àcid isocianúric.

Pas 4:Correspon a la prevenció contra la formació d'algues.

31 Per facilitar en gran part el control i la qualitat de l'aigua. Bayrol presenta l ' u l t i m a generació de la gamma Analyt: Bayromat Analyt 4. L'èxit enorme dels seus antecessors Analyt 2 i 3 ha portat a la creació d'un sistema de control innovador, que tot i que és complex en les seves funcions internes, és molt simple de fer anar.

Bayromat Analyt 4 és producte de la investigació i el desenvolupament durant molts anys. i de l'experiència adquirida a! cap del temps amb

Bayromat Analyl 3. responsable directe del tractament de l'aigua de moltes piscines de gran prestigi a tot Europa {per exemple, les olímpiques Bernat Picomell a Barcelona 92).

Ba>Tomat Analyt 4 incorpora la més avançada tecnologia microprocessada i electrònica S M D . El regulador Analyt 4 és un aparell de control. mesurament í regulació i dosificació automàtica per al tractament químic de l'aigua de piscines, dissenyat segons la norma DIN 19 643. •

Francisco Gon/alez Director tècnic de Bayrol Bayrol Productos Químicos, SA Edifici Cristal. lr. B Sector Baricentre 0S210 Barberà del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 718 24 52 Fax: 93 718 57 56 Adreça electrònica: bayrol@dracnet.es

pmeuou·csu/

I Tema de fons IP I S C IN E S

I Aplicacions I de l'ozó Tractament | de piscines Cada vegada amb més freqüència, ens trobem amb nous iractaments de desinfecció basats en l'aplicació de ['ozó. Tols aquests es basen en ia seva capacitat per actuar com un enèrgic

oxidant Aquesta característica permet transformar totes les substàncies orgàniques, incloses bactèries í virus, en productes molt més simples que poden arribar fins i tot a l'anhidric carbònic i a l'aigua.

El clor - hipoclorit és el principal agent utilitzat fins ara per a la desinfecció de l'aigua en piscines. Es pot utilitzar en forma de clor gas. en forma de dissolució d'hipoctorít o bé, per a piscines petites en forma de derivats clorats, principalment àcid di

i triclorisocianúric.

En la seva aplicació cal destacar, en primer lloc, que la seva activitat depèn de manera molt significativa del valor del pH de l'aigua. Per una altra banda, presenta una bona eficàcia contra la majoria de bactèries però la seva capacitat \irulenta és limitada i requereix generalment d'un temps de contacte prolongat. Així mateix, el temps d'aplicació necessari per aconseguir l'efecte de potabilització desitjat oscil·la entre els 20 i els 45

minuts i amb la matèria orgànica existent forma derivats organohatogenats i trihalometans. els quals estan considerats com a tòxics i cancerigens. A pesar de les deficiències que presenta el tractament amb aquest tipus de profuetes, hi ha un factor econòmic que el converteix en el més utilitzat actualment.

Característiques de l'ozó L'ozó és un gas incolor, d'una olor característica, format per tres àtoms d'oxigen (03). L'ozó és molt inestable i es descompon produint oxigen en una reacció inversa a la de la seva formació, motiu pel qual aquest gas no pot emmagatzemar-se ni transportar-se i s'ha de generar en el maleix lloc de la seva aplicació.

L'ozó es produeix en quantitats suficients per a la desinfecció de l'aigua en un lub anomenat ozonitzador composi bàsicament de dos elèctrodes separats per un aïllant formant l'estructura d'un condensador que s'alimenta amb un corrent altern d'elevada tensió, al voltant dels 10.000 o 15.000 volts. En alguns generadors d'ozó se substitueix l'aire d'entrada per oxigen pur.

Pel que fa a la seva capacitat bactericida i virulenta, l'ozó és un poderós oxidant que no solament destrueix bactèries sinó que el seu camp d'actuació s'amplia també fins als virus i tot això en temps de contacte relativament petits que oscil·len entre els 3 i els 5 minuts.

Per una altra banda, les seves reaccions d'oxidació no depenen de manera significativa de petites variacions de pH i els productes de reacció que forma amb la matèria orgànica són mollècules molt més simples que els seus precursors, i en la seva major part resten retingudes pels filtres de carboni actiu que s'utilitzen per eliminar l'ozó residual. És important la utilització de dosis d'ozó al voltant dels 0.4 mg/1 (com tenen en compte ja la majoria de normes en les diverses autonomies) ja que, per a dosis inferiors, la seva capacitat d'acció serà limitada i s'obtindran molls més subproductes de reacció. Així mateix, també cal destacar que l'ozó és una mol·lècula amb una gran activitat, per la qual cosa. una vegada acomplerta la seva funció ha de ser eliminada de l'aigua abans de ser enviada a piscina. •

Jorgt Marco Gratacòs CIL1T. SA Enginyer químic IQS

Empreses I

PRIMERA QUINZENA ABRIL 99

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL

33

Index d'anunciants de L'INFORMATIU número 142 PRIMERA quinzena ABRIL 1999

Prestatgeria COMERCIAL: ABRIL 1 9 9 9

Els lectors de L'INFOTHATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'1N=ORMATIU.

El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes d'abril.

Empresa

Ref.

Eco Esteba

Gamesyslem Espana

Manual de la Casa Wanner y Vinyas

portada interior portada 5 6 7 10 11

Pèndol

Industrias Químicas Lowenberg

Servei inlegra! a la construcció Instop Catalunya Frapont Ormetal Copisleria MIRACLE WERMASI/BERDALA Petits anuncis de l'informatiu ICTOET Sistemes de reforç actiu Bernaldez i Ass Sas - prelabricados hormigón SEAT Bayrol Cilit Vallimper Alkor Draka Ibérica

Soc. Francisco Ros Casares

Perstorp Construct. Phemicals

Edílkamin Ibérica

Sistemes de Reforç Actiu

Beck & Heun Rolladem Kasten

Alkor Draka Ibérica

13 14

Exclusivas Figueras

Paviments Turó Parfc

15 26 27 29 30 31 32 interior contra

Const. desmontables tubulares

Nobility

Weidmüller

Placosa

Weber Broutin Cemarksa

Prolessional Software

Címa Box 2000

CadOuatre

Lamp

contraportada

Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez.

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

INFORMATIU DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS I

ARQUITECTES

TÈCNICS

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL Utilitzeu aquesla butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número òe pàgina on està inserit Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la intormació sol-

DE BARCELONA

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següenls: Nom i cognoms Empresa Adreça Població

CP:

Telèfon

E-rnaü

Fa>:

PUBLICITAT UKFOMUTIU núm. 142

3

4

5

6

7

6

S

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

ponada

convaponada

rteríor ponada

intenor contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per tai o per correu, o porteu-la personalment al Servei d Informació del Col legi.

L Informatiu. Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona. F a r 93 240 23 64.

I PWMERA OUMZENA AB»L 99

Tema de fonst-

I 34

ALKORPLAN 2.000 H

a presència de l'aigua com a element decoratiu, fins i tot en la realització paisatgista duna zona residencial, ha estat sempre controlada per l'home.

En el perioòe clàssic del món occidental, sobre lo! a la Grècia i Roma clàssiques, la natació es mostra com a manifestació esportiva, no com a pràctica d'unes minories més o menys seleccionades, smó com a impuls general. A l'actualitat la piscina completa de tal manera e! jardí, que la seva absència assenyala l'obra com a inacabada.

Aquesta, a ple sol. pot ser temptadora en qualsevol època de l'any, i el que canviarà serà l'escenografia dels arbres i de les flors que envolten la zona.

Construcció de piscines Planificació: en l'elecció de la mida i manera de la psicina es tindran en compte (actors, tals com els components que integren la família, l'edat, nombre de nadadors que possiblement utilitzaran la piscina. Quan s'han determinat les principals característiques, forma, dimensions i emplaçament i també el volum d'aigua que contindrà el vas, donarà començament la primera etapa que haurà de resoldre's sobre el paper.

Preparació del terreny: en efectuar l'excavació haurà d'incrementar, com és lògic, les dimensions reals; el gruix perimetral de les parets vindrà determinat pel volum d'aigua a contenir dins el vas.

Procés de construcció: cal considerar com a punt de parttda. que es tracta d'aconseguir un vas perfectament estanc, en el qual no exieteix la possibilitat de fuites de l'aigua continguda i que al mateix temps, ofereixi

la resistència d'obra precisa per suportar la pressió del volum que contingui, i també la que pugui exercir el terreny sobre eles parets.

Estructura d'una piscina: una piscina estructuralment considerada es compon de dos elements essencials, el fons i les parets, que constitueixen el vas estanc, i d'una sèrie d'elements secundaris que complementen la seva funció.

Impermeabilitat: ALKORPLAN 2000 Una de les qualitats primordials que haurà d exigir-se a una piscina serà l'absoluta eslanquitat. és a dir, que no permet fuites per filtracions, ni molt menys degudes a esquerdes que de manera lenta i sense remissió s'anirien engrandint fins arribar a posar en penll la totalitat de ia construcció.

En l'elecció de materials de reconeguda qualitat està moltes vegades l'encert o fracàs posterior. Per aquest motiu, les membranes flexibles de PVC-P són productes destinats a la impermeabilització i decoració de qualsevol tipus de piscines, tant noves com de rehabilitació.

Propietats: són Uàmines formades per dues capes de polidorur de vinii flexible, amb un gruix d'l ,5 mm, reforçades amb una armadura de teixit de poliester, que els confereix una alta resistència a l'esquinçament (280 N).

Les membranes ALKORPLAN 2000, estan protegides en la capa exterior per un vernís, el qual conté una concentració molt gran d'absorbents UV. Proporciona una excel·lent protecció contra la llum solar, la intempèrie, etc. però sobretot, contra els agents que taquen, com els olis solars, dipòsits calcaris, etc.

La capa interior conté un fungicida potent contra els microorganismes.

Per tant aquestes membranes presenten els aventalges següents: - menys atacs de microorganismes - absència de migració de plstificants - bona resistència contra les taques fetes per matèries orgàniques I entre les seves propietats destquen: - resistència a l'envelliment i a la intempèrie - resistència als productes i procediments normals per al tractament de l'aigua

• resistència a la radiació UV -soldable amb aire calent.

- La incorporació d'agents fungiddes i bactericides en la fabricació de la membrana permet contrarestar, el desenvolupament de bactèries i algues.

-exempta de cadmi.

En conseqüència ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA assegura la resistència durada d'aquesta membrana impermeable i ofereix una garantia de 10 anys.

Col·locació: La seva senzillesa en la posada en obra, atrau considerablement als professionals de les piscines, ja~que aquest revestiment pot utilitzar-se independentment del tipus de suport: nou o antic, o de la naturalesa d'aquest: ram de paleta, ciment, formigó, pannells d'acer, alumini, fusta, polietilè, etc.

La fàcil aplicació d'aquesta, li atorga uns aventatges especials per a casos com els següents: • Piscines en parcs aquàtics, públiques, càmpings, hotels, etc. (on trobem nadadors impeluosos i una utilització intensa).

-Restauració de piscines tradicionals que presenten fissures i fuites importants - Piscines de manera lliure • Transformació de dipòsits d'aigua en piscines.

Amb tot això, la membrana ALKORPLAN 2000 compleixen amb la doble funció d'impermeabilitació i decoració. L'àmplia gamma de colors permet donar a l'aigua de la piscina la tonalitat que es vulgui. Se subministren en rotlles, en -mandril" de cartró l'amplada del qual és de 1.65 m o 2.05 m i la longitud d'aquests de 25 m.

En la fase de col·locació la unió entre llàmines es realitzarà per aire calent mitjançant un soldador i en cap cas s'utilitzaran dissolvents per fer soldadures, ja que aquests poden destruir el vernís i la impressió. Sigui quina sigui la manera i les dimensions de la piscina, l'ordre d'operacions serà el següent

nes de trànsit ens trobem amb una gamma antilliscant per a major seguretat.

Les unions han de verificar-se mitjançant una barmlla metàl·lica que es desplaça al llarg de les trobades i es farà un acabat de la soldadura mitjançant l'aportació de cordó de PVC líquid.

La seva neteja s'haurà de fer amb una barreja d'etanol/aigua (1/1) o d'aigua amb sabó sense productes abrassius. En cap cas, s'hauran d'utilitzar dissolvents. En conclusió, amb la llàmina ALKORPLAN 2000 es garanteix: - La impermeabilització i la bona estètica - Leconomia que s'obté, pol arribar al 50% del cost de la construcció, gràcies a necessitar solament un senzill suport.

- En molt poc temps es revesteix una piscina sencera i es pot fer servir immediatament (això comporta l'entrada de servei més ràpida i una economia de temps i mà d'obra).

- No necessita de cap manteniment.

- Gràcies al seu vernís de protecció, la llàmina ofereix una elevada resistència a les taques que apareixen en la línia d'aigua.

- Amb els seus agents antiflorit i bactericides impedeix ia formació d'algues i microorganismes.

Per consegüent: la llàmina ALKORPLAN 2000 està elevada per una llarga experiència, en més de 150.000 piscines que estan actualment en servei en to el món.

•

- Revestiments de parets - Revestiment del fons.

- Soldadura de les parets verticals i formació d'angles - Soldadura de les parets al fons de la piscina.

A la vegada per a escales d'accés o zo-

ALKOfl DRAKA IBÉRICA SA Juan Carios Giralt Palacín Responsable del Departament tècnic d'es tanqui tat

El

i

revestí m e n t definitiu pera Ji

Làmines flexibles e impermeables de PVC Gamma de disseny unicolor o impresa Nova obra o rehabilitació

• ••

La

• r

protecció sota totes les f o r m e s SOLVAY

Instal·lació pròpia Formació d'instal.ladors professionals

IMPERMEABILITZACIONS S . A .

DISTRIBUÏDOR OFICIAL A CATALUNYA

Ctra. Castellar, 385 - 08226 TERRASSA (Barcelona)

Tel. 93 731 75 80 - Fax 93 731 46 00

\\\,

>ILKORPMN\\V/° Les làmines ALKORPLAN5 i DRAYFIL cuiden el medi ambient.

La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.

IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN" i DRAYHL', produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaarde (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Liancourt (França),

amb

qualificacions

ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internay\

3R cionals.

—

ALKOR DRAKA ofereix al professional la possibi-

litat de dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al catàleg informàtic ALKORPUN·ICD ROM, CAD).

(D

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

SOLVAY Carretera del Montnegre, s/n.

Tel.: 938 484 000 / Fax 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Esparïa http://www.soivay.com/es/alkor