INF990415

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

S E G O N A

Q U I N Z E N A

A B R I L 1999

L'IHNKKATO dedica els números 143 i 144 a la nova Instrucció del formigó EHE

La instrucció del formigó estructural EHE: una panoràmica global 3

Per Anlom Mari

La nova instrucció del formigó EHE (I) 1 |;Aí

EHE: conlrol de qualllal del formigó Q Per Joan Ramon Rosell

EHE: control de qualitat de l'execució Q

Per Francesc Jordana

Entrevista: * Josep Lluís Bàdenas

Agenda de la Construcció Sostenible

12

Agenda de la construcció

29

sostenible

sil ZÏB Jn Ciimi. L 2/J niïiii luíunisúílc

^|^

Especialista* en aislamientos acústicos, expertes en su instalación _ Wanner y Vlnyas-Acústica dtspone de las mas ovanzodas instalociones para poder ofrecer a sus clientes, sus propios disenos en cuanto a cabinos, momparos y lodo Hpo de paneles qiJe deban ser instalados en edificios y, en particular, en azoteas o terrazas. Su oferta se completo con todo lo referente a visores, techos, suelos, puertas ocústicas, instalociones de dimatizadón, filtrodos de aíre y pantallos violes.

Wanner y Vïnyas-Acústica ofrece, asimismo, todos sus conocimientos técnicos para el tratamiento de la calídad de ai>d.ción en el interior de recïntos, ocumulando una dilatada experiència en el acondiciooamiento general de espacios y locales y, particularmente, en el de tenninales de Iransporte, pabellooes deportivos, gimnasios, centros educativos, comedores comunitarios, aixJitorios, salas de cine, tealroi, estudiós y platós.

V WANNER Y VINYAS BARCELONA Avdo Josi^lonodellos, 123 - 5' • 08029Boralono • IsJ.: 93 «15 3 6 3 Í • Fox 93 41062 64 MADRID: Res™, 16 • Wllmerde Alio 28021 M o c W . M : 91 796 73 53 • Fa.: 91 796 72 77 VALENCIÀ Mont» Albesa. 39 • 46022 Vdenaa • fel: 96 371 48 61 • Fa* 96 372 50 61 GU1PÚZCOA Osinalde IndusmoUin. Zejoi-Aundi Kdeo, 1-2- 20170 USUÍU • U : 943 37 24 47 . Feu: 943 36 65 48 n«a Sani Gobain

PARA MAYOR INFORMACIÓN CONTACTE C O N CUALQUIERA DE NUESTRAS OFICINAS , Empresa Pobladón.

fefcfcoo

fax

_

El tema '

L A NOVA

INSTRUCCIÓ

DEL

S E G O N A Q U I N Z E N A ABRIL 99

FORMIGÓ

s

La Instrucció delformigó estructural EHE: una panoràmica global La nova Instrucció introdueix canvis considerables que afecten tot el procés constructiu | H a nova Instrucció del formigó estruçM ^ f l tural (EHE], va ser aprovada pel Reial decret 2661/1998 d"11 de desembre i és previst que entri en vigor 11 de juliol de 1999, substituint les actualment vigents instruccions EH-91 i EP-93. que regulen el projecte i l'execució d'estructures de tormigó en massa o armat i formigó prelesal, respectivament.

l'EHE procedeixen de sectors molt diversos. entre els quals hi ha promotors, constructors, professionals, administracions públiques, proveïdors, universitats, organismes d'expenmentació, de normalització i de certificació Com tota reglamentació. l'EHE ha de resoldre una sèrie d'aspectes, que enumerem a continuació, lot intentant de trobar l'equilibri entre diverses opcions:

L'EHE inlrodueix canvis considerables, respecte de les instruccions anieriors. que afecten tot el procés constructiu, des de la concepció i el projecte fins a l'execució, el control i el manteniment de les estructures de formigó. En aquest article s'exposen les linies mestres que, segons l'opinió de l'autor, han inspirat la redacció de l'EHE. així com els canvis substancials introduïts en la norma, encara que sense entrar en detall, aleses les limitacions d'espai.

• Ha de conjugar la seguretat exigible a les obres per pari dels poders públics amb la llibertat dels professionals per a utilitzar la tec nologia.

• Ha de distingir entre el que és una obligació i el que és una recomanació. La primera ha de relacionar-se amb tot allò que afecti la seguretat o que, no afectant-la directament, tracli de requisits que configuren un tot harmònic amb les exigències de seguretat.

L'EHE té entre les seves finalitats ordenar les activitats indusfnals, fomentar la qualitat i la competitivitat, garantir la seguretat de les persones i els bens. constituir un conjunt d'especificacions tècniques utilitzables per a definir les prestacions en els contractes d'obres i d'assislència tècnica, divulgar coneixements i protegir el medi ambient. Per això. les persones i entitats que han intervingut en el procés d elaboració de

• Ha de fonamentar-se en criteris bàsics contrastats. Un reglament d'aquest tipus no és l'adient per a innovar sense el contrast suficient. Per altra banda, ha de ser possibilista, és a dir. les especificacions han de ser assumibles i aplicables al món real. a !a vegada que la redacció ha de ser precisa, comprensible i robusta, sense deixar buits ni incoherències.

• Ha de tenir en compte la normalització, però sense ser presonera dels criteris i

terminis dels organismes normalitzadors.

En l'EHE es fa referència, encara que de manera no automàtica, a la normativa de materials i a moltes d'altres.

Aspectes globals nous i més notables de la instrucció: Unificació del tractament del formigó en massa, armat i pretesat, en un concepte únic: el formigó estructural.

La separació d aquestes tècniques, tant en els reglaments com en la docència i fins i

tot en les associacions professionals, que obeeix fonamentalment a raons històriques, ha tingut algunes conseqüències negatives.

Amí. es pol dir que es fa un us moll limitat del pretesat. que és aplicat majoritàriament en estructures d'obra pública, i en el cas dediticaco. en peces prefabricades amb armadures preteses, sense aprofitar tot el potencial del concepte general de prelesat. Tol i reconeixem les diferències lecnològiques existents, no hi ha cap raó ob|eciiva per un iradament separanu. Una observació a les vtgents EH t EP indica que hi ha una gran coincidència de conceptes i que. per tant. es repeteixen innecessàriament Alineació amb els codis europeus del formigó, Eurocodi EC-2 i Codi model CEBFIP 1990.

A pad dels avantatges denvais d'una corv vergenoa amb ei tractament del formigó estruciurai en els codis comuns europeus, aquests reflecteixen els avenços conceptuals consolidats en la practica, que no poden ignorar-se en l'elaboraoo d un reglament nou No oosiant això. ales que ei punt de partida —<es instruccions EH i EP— és en genera! moíi bo. s'ha intentat respectar el

I SEGONA QUINZENA A8RH. 99

El tema

tractament existent en aquelles en mots aspectes en què el canvi no era essencial.

Aspectes d'especial interès de la nova Instrucció

Reordenació dels conceptes, tractant d'agrupar-los en un sol capítol, quan ha estat possible, com és el cas de l'anàlisi estructural, que fins ara estava dispersa en articles corresponents a bases de càlcul, estats límit i elements estructurals.

E" ïc-=s: sca-ia; ens limitarem a exposar aç-"s :arv s c e ooden afectar de manera s ç - ; :a:.va el projecte o construcció d'es:*-"-'es de formigó.

Actualització de conceptes i tècniques, que permet incorporar els avenços del coneixement i utilitzar emes i tècniques avançades però consolidades i disponibles, per part dels agents que intervenen en el procés constructiu.

Conceptualització, tractant de plantejar principis generals i condicions d'aplicació més que mètodes detallats, amb excepció d'alguns casos particulars d'ús moll freqüent. entre els quals es troben lonamentalment gran part dels edificis convencionals, per als quals es donen regles simplificades.

Impuls a la qualitat. L'EHE fa una clara aposta per la qualitat, tant en el tema dels materials com en el projecte i lexecució. Tres punts significatius en aquest sentit són la importància concedida al control de l'execució, l'acollida de molts dels aspec-

acoor.s i coeficients de seguretat

tes continguts en el document "Proposta per a millorar la qualitat del formigó', i la gran importància atorgada al tema de la durabililat.

Ampliació de l'àmbit tècnic. Encara que no en l'articulat, sinó a través dels annexos corresponents, l'EHE proporciona recomanacions per a l'ús de formigons d'alta resistència i per a projecte d'estructures sismoresistents. •

SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS

PILARS AMB PLATÍ N ES I SOLDADES

PLAQUES D'ANCORATGE

BIGUES AMB ANGULARS

BIGUES MIXTES

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I MUNTATGE EN OBRA

• irmift —

I ILIIIIIOOC]

LEHE es basa. com no podia ser d'una altra manera, atès Testat actual del coneixement en temes de seguretat, en el mètode semiprobabilistic dels estats límit, com les instruccions anteriors. No obstant, introdueix tres variacions substancials: 1. La possibilitat de realitzar la comprovació estructural mitjançant assaigs, en casos en que les regles de la Instrucció no siguin suficients o que els resultats dels assaigs puguin dur a un estalvi significatiu de l'estructura.

2. La definició d'una sèrie de situacions de projecte (situacions permanent o transitòria, accidental i sismica). i una sèrie de combinacions d'accions (combinació poc probable, freqüent i quasi permanents). Aquest aspecte afectarà fonamen talment a estructures d'obra pública, ja

que per a les estructures d'edificació es proposen unes regles simplificades que. bàsicament, coincideixen amb les hipòtesis de combinació de càrregues que existeixen en les EH i EP.

"L'EHE es basa en el mètode semiprobabHistic dels estats límit, però amb tres variacions substancials" 3. La modificació dels valors dels coeficients de majoracio d'accions i la seva dependència del nivell de control de l'execució. El valor d'aquests coeficients, per als estats límit últims, s'estableixen en la taula I2.i.a, per al cas de control mtens de l'execució, la qual ha de ser corregida tal com indica l'article 95 (taula 95.5), segons el nivell de control. S'observa que les accions permanents han de majorar-se per 1,35 en lloc d'i.6 ja que l'aleatorietat del seu valor ès. en general, reduïda. Les càrregues vanables també redueixen el seu coeficient d'1.60 a 1,50. Això s'alinea amb les normatives europees i és coherent amb els valors adoptats per a estructures metàl·liques.

El tema INSTRUCCIÓ

DEL

En cas que el control de l'execució no si-

collirà el tipus de formigó (en massa, armat

es concentra en un capítol únic. titulat "Anà-

o pretesat). la resistència característica, la

lisi estructurar, on s'aborden els tipus d'anà-

El iradament de la durabilita; és potser las-

consistència, la mida màxima de l'àrid, i la

lisi (lineal, no lineal, lineal amb redistribuci-

Decte més innovador de l'EHE i un dels que

classe d'exposició, per exemple: HA-25 8 20

ons, plàstic), aspectes geomètncs (es sim-

'•nrjran

positives

llb. La resistència mínima de projecte per-

plifica el càlcul de l'ample eficaç, s'especifi-

3 qualitat de les estructures de formigó.

mesa és de 25 N ! mm\ ía qual cosa obeeix

quen aspectes relatius a llums de càlcul i

- jjrabilrtat és un concepte que impregna

més aviat a raons de durabiliiat que de

seccions

;.-í;;icameni tota la Instrucció. \a que

resistència estructural, sobretot en elements

•:-s planteja com a requisit que cal tenir

a flexió.

-"

conseqüències

més

e'· compte des de la concepció i projecte de

Per garantir la durabiliiat. la classe

I estructura, en les bases de càlcul, en les

d'exposició va lligada a una relació aigua'

característiques dels materials, en lexecu-

ciment màxima i a un contingut minim de

C"ó i en el manteniment. Això es deriva de

ciment, que donen lloc a unes resistències

la gran quantitat de danys observats com a

mínimes compatibles amb els requisits de

conseqüència del detenorament degut a les

durabilitat. Els recobriments també són fun-

accions mediambientals o a l'ús de i'estnjc-

ció de la classe d'exposició, a més del tipus

tura. i a l'absència d'una conscienciació

d'element i de la resistència del formigó.

sobre la necessitat de garantir una vida

Però. a més. la durabilitat de l'estructura s'ha

útil de l'estructura.

de tenir present des del moment de la con-

gui miens, els coeficients són més grans

Es defineixen unes classes generals

cepció, de manera que el projecte defineixi

(1,50 i 1.60 per a càrregues permanents i

d'exposició ambiental en relació amb la

formes i detalls que facilitin l'evacuació d'ai-

corrosió de les armadures i unes classes

gua i siguin eficaces davant als possibles me-

variables, respectivament)

S E G O N A QUINZENA ABRIL 99

FORMIGÓ

S'ha eliminat la dependència del coeficient

específiques d'exposició ambiental en rela-

canismes de degradació del formigó. Aquest

de seguretat dels danys previstos en

ció amb altres processos de degradació dis-

aspecte també afecta els separadors, valors

cas d'enfonsament, risc que es vol minimit-

tints de la corrosió. Tot element estructural

màxims d'obertura de fissures i les mesures

zar amb un control intens de l'execució.

ha d estar sotmès a una única classe o sub-

especials de protecció. En definitiva, es tracta

D'aquesta manera es pretén limitar i orien-

classe general d'exposició \ pot estar sotmès

d establir tota una estratègia de durabilitat.

tar l'esforç econòmic duna manera eficient,

a una, a diverses, o a cap, classe especifica

i dedicar-lo al control i no a una majoració

d'exposició La definició d'aquestes classes

dels coeficient que implica un augment in-

d'exposició està establerta molt clarament, i

discriminat del cost de tots els elements sen-

inclou exemples habituals, en les taules 8.2.2

se, necessàriament, millorar-ne la qualitat.

i 8.2 3,a t b. La denominació del formigó re-

a

considerar),

efectes

"El tractament de ta durabilitat és l'aspecte més innovador i tindrà conseqüències molt positives en la qualitat de les estructures" estructurals i del pretesat (es separen les pèrdues en peces amb armadures preteses i postteses) i es parla d'anàlisi en el temps per a considerar els efectes de la construcció evolutiva i de la reologia dels matenals.

En relació amb les plaques reco^ades en suports puntuals, es proposen dos mètodes de càlcul: un que es diu directe, molt simplificat per a casos de gran regularitat de ía planta de pilars, i el mètode dels pòrtics virtuals, on es realitzen modificacions en la

Projecte: anàlisi estructural, materials, estats límit i detalls

línia del que estableix la normativa ACI. tenint en compte els efectes de la rigidesa a torsió de la placa en la distnbuaó de mo-

Tot allò referent al càlcul de l'estructura

ments en els pòrtics. Fonamentalment és una

Impermeabilització en monocapa per coberta deck

PARAFOR SOLO PROFIL FM L À M I N A D'IMPERMEABILITZACIÓ DE BETUM ELASTÒMER SBS FIXADA MECÀNICAMENT I AUTOPROTEGIDA AMB PISSARRA (AMF) O AMB GRÀNULS (GFM)

j

t/ Soldadura de juntes mes segu ra grades a j'escarificaàó. * / Alta resistència at punxonament. a les traccions ï l'estrïpament • Oassificaoo ai foc T3O/1. tf Experienòa provada.

N O V í ADREÇA

Comte d'Urgell, 204-206, 3r C • 08036 Barcelona • Tel.: 93 363 60 22 • Fax 93 363 60 23

I SEGONA QUINZENA ABRIL 99

El tema

N O V A

I N S T R U C C I Ó

D E L F O R M I G Ó

-iitora dels textos de les EH i EP. En ei capítol de matenaís-proiecte. tant es expressions que oroporaonen el mòdul ü eiasítcíat i la resistència a tracció com les aeíormacions difendes del formigó milloren substancialment respecte de les existents, ja que s'adapten millor a l'experimentació existent. El mòdul d'elasticitat pot ajustar-se segons el tipus d'àrid.

En reiaoò amb els estats límit últims, se ^inclouen dos de nous i en desapareix un: 1. ELU de fatiga, que afectarà només a estructures sotmeses a accions cícliques

r

amb un gran nombre de cicles (travesses de ferrocaml. estructures oti-shore i les estructures d edificis que suportin màquines que indueixen accions dinàmiques, etc).

2. ELU de tallant fncció. de gran utilitat per a . estudi de juntes enire formigons, com és

Servei Integral a la Construcció

per al projecte de ies armadures En IEHE sestableixen els principis generals del mè-

compressió de formigó abocat m situ.

tode, tant per establir els mecanismes d'equi-

3. Desapareix I ELU d'adherència, ja que la

libn mes adients, com per realitzar les com-

seva pèrdua només significa que s'arribi a

provacions resistents en bieles, tirants i nu-

! ELU si va lligada a la pèrdua d'ancoratge,

sos. Aquest aspecte, com passa en la dura-

existint ja aquest estat límit últim.

A m b la f i n a l i t a t d'oferir un

posa l'ús del mètode de les bieles i tirants

el cas de recrescuts d'elements o de juntes entre peces prefabricades i capa de

Bàsicament no varien els plantejaments

bílitat, impregna molts capítols de IEHE, ja que en definitiva propugna l'establiment de

ssessorament i n t e g r a l en

conceptuals dels mecanismes resistents

mecanismes d'equilibri, que són sempre và-

ssegurances per al sector de la

davant de flexió, vinclamenl, tallant, torsió i

lids. Com a conseqüència de l'ús d'aquest

punxonament- No obstant, varien algunes

mètode, surten propostes concretes d'ex-

ervei un equip de professionals

expressions per tal d'aproximar les predicci-

pressions per al càlcul d'armadures en ele-

experts en gerència de riscos per

ons a resultats experimentals i també per

ments estructurals, com ara encepats. saba-

incloure en el mateix tractament el formigó

tes, bigues de gran cantell. mènsules cur-

o n s t r u c c i ó , SICÓ posa a l vostre

ssessorar i col·laborar amb tots Is que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra

armat i el pretesat. Els canvis més substan-

tes, càrregues concentrades sobre massis-

cials es donen en tallant, on el pretesat

sos, i fins i tot les clàssiques fórmules de projecte basades en la gelosia de Ritter-Mòrsch

i lliurar-la amb les màximes

es tracta com una càrrega axial exterior,

garanties és el nostre objectiu

de manera que la flexió simple en el formigó

de tallant o la gelosia tridimensional en el

comú.

armat és un cas particular amb esforç axial

cas de torsió.

nul. L'expressió de la contribució del formigó a la resistència a tallant V , , varia i s'homogeneïtza amfj la resistència a tallant en peces sense armadura transversal i amb la resistència al punxonament.

Assegurança de responsabilitat civil

• Assegurança Tot Risc Construcció

d'afermament

Assegurança de prestació de serveis i obres final

Les quanties mínimes d'armadura a flexió

migó armat o pretesat i 20 N/mm2 per a for-

varien lleugerament, excepte en les arma-

migó en massa, es defineix el tipus de ci-

dures horitzontals en murs on augmenten (es

ment a utilitzar en cada tipus de formigó, les

doblen) atesa la quasi constant presència de

condicions d'utilització d'addicions com ara

fissures verticals observades. Els estats lí-

mètnc en el qual ha d'estar inclosa la corba granulomètrica de l'àrid fi. Per altra banda,

i resulta quelcom més permissiu, ja que s'ha

cal destacar que per a armadures formades

constatat que l'ample de fissura no és l'únic

per barres corrugades només s'accepten

factor que afecta la corrosió de l'armadura.

acers soldables B400S i B500S. que han de

Per limitar les fletxes es propugnen unes es-

complir l'assaig d homologació d'adherència.

velteses que si es satisfan, no requereixen el càlcul de la fletxa. S'inclou l'estat límit de

qüències pròpies de vibració de certs valors especificats, segons el tipus d'estructura.

En tota estructura es defineixen zones en què són vàlids els principis de la resistència d'accidents de conveni

de materials (zones B) i zones D. en la qual no ho són perquè hi ha discontinuïtats geomètriques o mecàniques. Per a aquestes zones, que a vegades afecten tot l'element estructural en el seu conjunt, (discontinuïtat generalitzada), com és el cas de mènsules

Assegurança decennal de danys l'edificació

cendres volants i microsihce i el fus granulo-

mit de servei no pateixen alteracions importants. El de fissuració va lligat a la durabilitat

vibracions, i es recomana d'allunyar les fre-

Assegurança d'equips i maquinària

En relació amb els materials, s'estableix la resistència mínima de 25 N/mm3 per a for-

curtes, bigues de gran cantell i altres, es pro-

H L A

N O V A

I N S T R U C C I Ó

D

E

L

F

O

R

M

I

G

El tema

SEGONA QUINZENA ABRIL 99

Ó

;,;•.-;..-.- ts-se z'3?,e~~-

= ad^iet i quan-

nents del formigó, són nous els assaigs so-

cabuda a iús de tes tècniques més actuals

•--.-.

--.-sversalssol-

bre els additius i les addicions.

per al projecte i construcció de les estructu-

-r-_yïz-~~:

•-

-

: ï : e E . :e;3pa-= -e" es zi-·íl·

llises; els re-

El control del formigó inclou el control de

res. Tot això incidirà en la necessitat de dedi-

;o3nments mínims van lligats a la durabili-

les especificacions relatives a la durabilital.

car un petit esforç d'adaptació per part dels

"a: s especifiquen més aspectes del progra-

que bàsicament consisteix en un control

professionals i també dels docents

ma de tesat i injecció de peces postiesades:

documental mitjançant els fulls de subminis-

obstant, es tracta duna instrucció que en plan-

es dóna la possibilitat d'afegir additiu fluídifi-

trament i de realitzar en els casos en què es-

tejar entens, més que receptes, dóna una

cant en la recepció per ajustar la consistèn-

caigui (ambient tipus 111} els assaigs de

gran llibertat al professional per resoldre els

cia del formigó; s'explota una fórmula per a

penetració d'aigua a pressió. En els assaigs

problemes tècnics basant-se en els seus co-

la durada mínima d'endurit, segons les

de control hi ha una vanació en el quadre de

condicions ambientals, tipus i classe de ci-

lots per evitar de considerar oer separat pi-

ment, i relació A C. es prohibeix l'ús d'alumi-

lars i sostre ja que els nusos s'executen amb

ni en contacte amb el formigó, etc.

formigó del sostre. Desapareix el control in-

El tema del control de qualitat pateix

tens, ja que la resistència minima del formi-

canvis importants Es recullen les definicions

gó passa a ser de 25 N mm-'. Encara que l'es-

de control intern i extern, apareix la separa-

timador és el mateix, en l'establiment de K.

ció, segons la tasca controlada, entre con-

per a estimar la resistència, es preveuen qua-

No

neixements, expenènoa i sentit comú. En opinió del sotasignat, aquesta instrucció constitueix un pas endavant molt important que permetrà millorar en el seu conjunt la qualitat de la construcció i la relaoó tècnica en aquest àmbit amb altres països europeus. •

trol de proiecte. control de matenals i control

tre tipus d'instal·lacions segons el coeficient

Per a malles electrosolüades i armadures bà-

d'execució, i s'adopten, d'acord amb aques-

de variació i la dispersió que produeixen a!

siques s'admeten barres corrugades(B500Tj.

tes normes, d'altres activitats relacionades

fabnear ei formigó.

i reaparec el diàmeire de 14 mm. El diàme-

amb el control com ara el control documen-

En el control de qualitat de l'acer desapa-

tre mínim dels filferros és de 5 mm per a usos

tal, els certificats firmats per persona física i

reix el control intens i tan sols es preveu un

estructurals i 4 mm per a usos ro estructurals

la documentació de totes les activitats de

únic coeficient de minoraüó del material que

control.

és d'1.5. Es distingeix entre acers certificats

Per Antoni Mari Catedràtic tíe la Universitat Politècnica de Catalunya

El capítol d execució introdueix aspectes que milloren sensiblement allò existent en

El control dels materials pateix pocs

i no certificats i s'amplien els lots dels pn-

les actuals EH i EP Així. entre d altres

canvis, si bé se substitueix la frase "si no hi

mers a 40 t. Els lots es fan sempre per dià-

aspectes, es reglamenta la disposició de

ha mala experiència d'ús' per "tenir docu-

metres Guant al control reduït, es permet no

separadors; es modifiquen les longituds

mentats assaigs de no més d'un any d'anti-

fer assaigs sempre que es calculi amb un lí-

d ancoratge i el diàmetre de doblat sïnde-

guitat'. Això tracta d'acotar el problema deri-

mit elàstic no superior al 75% del límit elàstic

penditza de la resistència del formigó, ja que

vat que Texpenència d'ús sempre és bona*,

garantit. Això. a la pràctica indica que es po-

en la practica, amb els diàmetres proposats,

quan en molts pous d'aigua i graveres mai

den utilitzar acers B500S calculant com si

les tensions produïdes en e! formigó es re-

no s'han realitzat assaigs. Guant als compo-

fossin BdOOS. Els assaigs de soldabilrtat es distingeixen segons et tipus de soldadura.

En el control de I execució no hi ha canvis

DEIXA'NS

importants, si be el nivell de control està lligat als coeficients de seguretat d'accions

LLAR SOMNIS

, ROU HORES DE SON.

LA FEINA NOSALTRES N O .

utilitzats en el projecte. Els coeficients de seguretat més estrictes només es poden utilitzar en cas que el constructor tingui un sistema de qualitat auddat externament, i els productes prefabricats i la ferralla, si es fa en taller, tinguin algun tipus de segell o certificació externa independent. Si això no es compleix, la direcció facultativa haurà d implementar un cert control de productes i processos en ongen. ja que el control d'obra pur i simple no és suficient per a controlar elements que arriben a obra amb un nivell d acabat molt alt. El nombre d inspeccions

SERVEI 4 * 1 HORES • i

E n t r a p via e-mail BBS / RDSI. Enví

augmenta en disminuir els coeficients de najoració d'accions, la qual cosa pretén namenir constant ei nivell de seguretat malgrat la disminució dels coeficients g.

La taula Oe comprovacions que cal efectuar

artyplan@artyplaj

Curant I execució ha tingut canvis substancials < es moft més concreta També s'incorpora un article que parla de les toleràncies rjeiecucio i s'ir>corpora un annex que inclou

ARTYSISTEMES Copisterà i arts eràfique Tel 93 200 87 99 Fax 93 200 23 24

Preimpressió digital Tel. 93 201 21 52 Fax 93 209 69 93

„ " sistema de !oierancies

Membre vocal de ia Comissió Permanent del Formigó

I'INFOTIUIIU.

Telèfon directe 93 240 23 76 Fai 93 240 23 64 E-mail mtormatiu$apabcn es L híomMTiu digital http //www apaben es Contell da redicciò: Carles Cartanà, Joan Gay, Lydia Perera.

Ramon Puig i Jordi Marlet (versió digital| Dirieeiò: Carles Cartanà Coordinació: Elisenda PucuruH Analiïl d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Ohve Xavier Oliva.

Gabnela Schon i Vicenç Font Assessorament lingfiiilic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Oie. Chopo Dissonv grilic: «GR Fotòliti; Imprès Auloedició S L Imprenio: Vikino.

Dipòsit legal: B 42389-1991 ISSH: 1132-2802 Sobicripctont: Elisenda Pucurull Telèfon 93 240 23 76 Pablieltal: 8IIMAP Isidre Rodríguez O Bon Pasior. 5 08021 Barcelona Teielon 93 240 20 57 Fax 93 240 23 64 E-mail comerciaiaapabcn es EDITA: Col.ligi d'Af·r·lladert I Anutitecits Tècnict d« Birwlona. Bon Pasior 5 08021 Barcelona Tel 93 240 20 60 Fa» 93 240 20 61 Osona: PI Uaior 6 08500 Vic Tel 93 S85 26 11 Bagtt B t r i i t d i Plana de I Om 6 06240 Manresa Tel 93 872 97 99 Vallès Oritntal: Josep Ptnoi 8 08400 Granollers Tel 93 879 01 76 Vallès Occidental; Sant Francesc TS 08221 Terrassa T«i 93 780 11 10 JUNTA D£ G0VTRN Prasiieat B«fna1 Ochoj U t r t t t r l : Xavier BarOjji CaMptasara: Carlota Aguado I m a r a r Josep U Uesuji Vacalt: AiWrt .ope/ fOorra. Joan Ardtvoi.

Ma- i Teresa SefM > Xavm C«s O t l · | f t i Osatia: Bernal Noouera M f t f

CONSIDERACIONS FINALS

It·gti·ia

V a l l t l Ofienlíl

:

ï l t t * i Occidental

..i.-*

Jj*noia

- - • • • : 3e Buen

" = • ••-•• •

Hriw*>

La i^si'uccio E H E s<gruí<ca un interí c acïjafitzacto i raaonahizacio de ia regia-

Reproducció del cola Tet 93 200 96 82 Fix 93 209 69 93

r^ei;aao vigem amo vista a augnemar ta

T d . 93 240 50 15 Fax 93 240 27 45

o-an'a! oe ies e s r u d ^ e s oe íomigo. aug• ^ e i ' j r ia conpetïüvtta: oe sector «xíenen:a- :s Qj'aaiwa: oe ies estrjciyes > aor-ar

Els critófs tiposatt en eH arrclM ugnati Um 0 tackonq rt$«onuMKBt OaK «Mors I na rtpres*m«fi rMcesUf>«menl I Ofnnò

SEGONA QUINZENA ABBIL 99

EI Tema L A

N O V A

I N S T R U C C I Ó

D E L

F O R M I G Ó

El control de qualitat del formigó La nova norma aporta alguns canvis importants en el procés decontrol de qualitat del formigó, si bé la filosofia general no varia (assaigs previs, característics, de control i d'informació)

Acceptació iniciat de tipus de components

Acceptació sistemàtic; de components

CONTROLS PREVIS DE COMPONENTS

CONTROL DE RECEPCIÓ DE COMPONENTS

Control de la durabilitai El control farà referència a la resistència, la consistència i la durabilital. Aquest darrer paràmetre és difícil de mesurar per la qual cosa la norma preveu un doble mecanisme indirecte.

• Per una banda, el control documental de l'albarà de lliurament on figuraran els valors de la relació aC, ei tipus d'ambient. el contingut de ciment i el contingut i tipus d'addicions. La mateixa norma especifica clarament els valors límit.

• Per l'altra -i solament preceptiu segons l'ambient- prèviament a l'mici de l'obra, l'assaig de penetració d'aigua (o la corresponent garantia documental). Es tracta d'un assaigs nou que respon a una

Dosificació desconeguda

- REDUÏT

ASSAIGS CARACTERÍSTICS DEL FORMIGÓ

ASSAIGS PREVIS DEL FORMIGÓ

Dosificació coneguda sense experiència ope

norma experimental i que en una primera etapa pot generar problemes en la seva realització.

La mesura de la resistència del formigó es contínua realitzant a partir de les provetes

ASSAIGS D'INFORMACIÓ •ESTADÍSTIC

Formigó de central Fet a l'obra amb experiència prèvia

cilíndriques de 15 x 30 cm. La novetat està en el (et que limita a dues unitats el mínim de provetes a trencar per determinar el valor de la resistència cilíndrica.

Per la mateixa raó, es fixa el nombre de determinacions del con d'Abrams. per mesurar la consistència, a dues unitats per pastada preses entre '>'- \ 3J de la descàrrega.

Tipus de control

SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS COHTINUOS PAVIMENTOS INDUSTRIALES DE H O R M I G O N • Adaptables a cualquier tipo de indústria exigentes (AOrasión, grandes cargas, impactos. rayos UV, choque térmico. elc.| Elíminan el riesgo de futuras desniveladones entre losas.

• Garanlizan. en cada caso. la planimetría mas idónea.

•

PAVIMENTOS OECORATIVOS DE H O R M i G O N ESTAMPADO • Aconsejables en cualquier lugar donde se prevea el hormigon como elemento decoralivo de pavimentacioi • Consiguen una imitación perfecta a la piedrs natural, adoqum, baldosa, los eia. ptzarra. etc • Garantizan la armonia del conjurHo por su vanedad er diserïos y colores.

• Permiten adaptarse estéticamenle a cualquief contorr

REVESTIMIENTOS Y MORTEROS DE RESINAS SINTÈT1CAS - Aptos para todo tipo de ac li vida d industrial, deportwa o privada • Vaiiedad en es peso res y modalidades (Revestim ien tos fi nos o reforzados. aulonivelantes sislemas mullicapa. morteros. etc ) • Aseguran ta impermeabihdad o la estanqueidad quimicas • Confieren un alto grado de imagen • Cumplen con las normas Oe segundad e higiene.

Els tipus de control que recull la instrucció : reduït al 100 %, i estadístic. Desapareix la sotsdivisió de normal i intens pel que fa al control estadístic

I . s 25 N/mm1 !

25 N/mm < l o < 35 N/mm ! „ > 35 N/mm'

N 22 1

N 24 N >6

La valoració dels resultats de cada lot es complica una mica. Les fórmules per a determinar f s, són les mateixes, si bé el valor K.( s'obté d'una taula de doble entrada diferent.

S'intenta introduir el concepte de dispersió del formigó a partir d'una simplificació que anomena (r) "recorregut relatiu màxim".

Control reduït El sistema de control es manté igual, és a dir. la mesura de la consistència en un mínim de 4 determinacions al llarg del dia.

La novetat està en les limitacions de l'obra per tal que es pugui aplicar. Quedarà limitat a: • Obres d'enginyeria de petita importància • Edificis d'habitatges d'una o dues plantes amb llums inferiors a 6 metres • Elements que treballin a flexió en edificis d'habitatges de fins a 4 plantes, amb llums inferiors a 6 metres.

En qualsevol cas, el valor de la resistència de càlcul a compressió (f J no serà superior a 10 N/mm3 (100 kp/cm ; ), ni l'ambient serà III o IV.

X.JÉ = X_, = X_ =

Pastada de major resistència Pastada de menor resistència Resistència mit|ana de toies les pastades del iot.

El valor de r permet identificar la classe de central formigonera (A, B o C).

Kl( queda definit per la classe de centra) i pel nombre de pastades del lot (N). •

Control estadístic Es determinaran els lots a partir d'una taula quasi idèntica que la de l'EH 91 i es fixarà el nombre mínim de determinacions (sèries de provetes per a cada lot) segons la resistència característica del projecte: (vegeu quadre)

Joan Ramon Rosell Arquitecte tècnic Director del Laboratori de materials de l'EUPB

SEGONA QUIflZENA ABRIL 99

El Tema I

LA

INSTRUCCIÓ

NOVA

DEL

FORMIGÓ

Control de qualitat de L'execució 95.1

Realització de control extern

Parlava tan sols de fer el control

Responsabilitzar la propietat i la DF que es faci control extern

95.1.a

Divideix l'obra en lots. per fer el control d'execució

Inexistència de criteris de lot

En edificis. 1 lot cada 5O0 m* amb un màxim de 2 planles.

95.1.b

12 fases de comprovacions generals * 2 d'específiques, per sostres i prefabricats

3 fases de control í menys No cal ler tol el que la taula rigor en l'exigència de indica. La llista és certificacions i registres de orieniativa. però no excloem resultats en el control de recepció

95.1

3 Nivells de control

3 Nivells de control

En el nivell inlens s'exigirà al constructor un sistema de qualitat propi

95.5

Els coeficients de majoraoó d'accions Yf s'obté segon el nivell de control adoptat, el tipus d'accions i els estats límits úllims 12.1

El nivell de control depèn del valor Yf adoptat

El pes del controt d'execució és molt mes important que en lantenor norma, sobretot en elements pre i posttesats

96

Tant en aquest article com en l'annex 10 es plantegen criteris de toleràncies geomètriques

Inexistència de criteris i valors. Ho deixa tot a criteri del projecte.

97

Fa esment al control de lesat dels armats adius

No preveia aquesta li pus d'estructures

98

Parla del control d'execució de les injeccions de les beines

No preveia aquesta tipus d'eslructures

99.2

Proves de càrrega. amb explicacions molt mes detallades sobre entens resultats

Molt menys detall d'explicació i tem esment de la UNE corresponent

El let que l'EHE prevegi formigons pretasats. la necessària aquesta major informació

Fa relerència a valors de tolerància geomètrica admissibles

No existia cap annex ni criteri

Serven per lenif uns entens Clars, en el cas que ei projecte no els detalli

Annex

10

Aquest any NO FACI LA RENDA (ja la farem nosaltres)

Tot i que el contingui d aquest comentari

Per últim, caí dir que ens limitarem a

preien sei un breu apunt sobre les princi-

comentar les diferències del capítol XVI de

pals aportacions de la nova norma EHE.

l'EHE. respecte ai captol X de I EH-91 Ei con-

respecte a i anterior EH-91. pel que ta al

cepte de control extern del qual ta responsa-

control d execució, no em puc estar de dir

ble la propietat i la direcció facultativa, cec

que segons les experiències que he viscut

que és moíi important, si es ta una aplicació

ei control d execució r>e estat una mica el

correcta de respem que la norma pretén. No

germà pobre del control < en general no s'ha

Per què preocupar-se per la nova estimació directa, per les aportacions a la PREMAAT, per les despesses d'assegurances...?

Iora bo incloure aquest capítol com una parada

n'ha 'et ei cas que hauria caigut Quan dtc

mes def pressupost i deixar-ne la seva reahtza-

a u o em refereixo, fonamentalment, a

aó uncament a rempresa constructora

Vostè a la seva!

I

les estructures de formigó en I àmbit dels edrtos ia que en l'obra cm1 el control rjexe cuoc es una pràctica torça haMual Per començar

hem oe dir que tant a

'EH-91 com a I EHE ei control d execució es preceptiu es a * r

oWigaton En segor

i o c s n m c i o j ' a n aig^ns aspectes oeis

Francesc Jordana

assa<gs n ' o i n a t u s

Arquitecte tècnic

ja Qje ente*K qu€ ta

e necessita! oe •eafrtrar·ne pot verw a consegjenoa oe • execució

Director de l'Escoli Universitària Politècnica de Barcelona

P

BB BER.NAI.DKZ & ASOCIADOS «8021 H M t ( i I <>N \

SEGO*** QifHZEHA ABRt. 99

Punts de vista

Josep Lluís Bàdenas: "L'aplicació de La Instrucció no ha de ser traumàtica'' Josep Lluís Bàdenas Pertegaz és Cap del Servei d'Ordenació de l'Edificació de la Direcció General d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge de la Generalitat

Creu que hi havia una mancança en el tractament dels temes de qualitat i durabilitat dels formigons i dels elements estructurals en l'anterior instrucció? Hi te res a veure el fet de la importància que aquests temes han assolit últimament?

S'ha constatat que el formigó com a materiai no és etern i que els elements estructurals o d'acabat fets amb formigó tenen una vida útil limitada. Temes com la posada en obra, els tipus d'ambient on s'ubica el formigó i aspectes propis del formigó com la seva perCom s'aplicarà a Catalunya la nova Instrucció EHE-98?

meabilitat, tenen una gran incidència respecte a la seva durabilitat. Des de la Comisión Permanente del Hormigón (CPH) i des dels governs autonòmics, entre d'altres, s'ha vist

L'EHE-98 és una fusió de dues normes existents, l'EH i l'EP. amb la incorporació de nous

la necessitat d'estudiar i de treballar en profunditat per disposar de dades, experiències,

requeriments sobre durabilitat. L'aplicació a Catalunya entenc que no ha de ser traumà-

etc. per solucionar aquesta problemàtica. Serveixi com a reflexió que en els països del

tica, si bé suposa un increment de la resistència a compressió dels formigons, les con-

nord d'Europa els formigons vistos a l'exterior sempre van pintats. Aquí no pintem. En

sultes realitzades a ANEFHOP - delegació de Catalunya • relacionades amb la produc-

aquest sentit ens queda molta feina per davant.

ció d'aquests nous formigons han posat de manifest que no hi ha cap problema en fabricar-los. Una altra cosa passarà en les obres que no emprin formigó preparat.

Creu que s'hauria d'entrar en una dinàmica de revisió de les principals normatives de l'edificació, per adaptar-les als nous estàndards de final de segle, lligats a la

La preocupació del Departament al què jo pertanyo és la dificultat d'aplicar un text nor-

qualitat i la durabilitat dels edificis?

matiu de gran extensió, on es barregen molts requeriments amb determinats processos de càlcul, fruit d'aquesta fusió que he indicat anteriorment.

És voluntat d'aquest Departament abandonar els models normatius molt específics en determinades matèries que no tenen coherència amb altres normatives. S'ha d'anar cap

Quines Implicacions suposarà l'aplicació de la normativga per als tècnics, als pro-

un model normatiu globalitzador que plantegi requeriments de tipus prestacional, com

motors, 1 als constructors d'obres?

D'alguna manera poden generar-se alguns petits problemes en la posada en obra. ja que a l'augmentar la resistència probablement tindran altres condicions d'enduriment i de retraccions. Pel que fa als tècnics hauran d'utilitzar la nova manera de designar el formigó, lambé hauran de preveure el tipus d'ambient a què estarà sotmesa l'obra i prescriure els gruixos de recobnment adients. Pel que fa als constructors hauran de vetllar per la correcta posada en obra en general, i per la col·locació de separadors, en particular.

Respecte als promotors no ha de suposar cap problema, llevat que en l'actual conjuntura d'increments de costos, justificats o no, es vulgui justificar un increment de costos per qualsevol dels agents que intervinguin en la íase d'execució de l'estructura.

Com la norma aposta pel formigó fet en central, estem assistint a un gran increment de les sol·licituds de segells de qualitat INCE per part dels fabricants de formigó.

La Generalitat ha elabora! un mapa d'ambients de Catalunya. Què és exactament aquest mapa d'ambients?

Classes i ambients ja hi són a l'EH i a l'EP vigents, però en aquesta nova norma se n'incrementa la importància, per això s'ha cregut convenient concretar-los i grafiar-los en un mapa de Catalunya. Aquest mapa s'ha fet sobre una base comarcal, per veure quines zones del territori català es veien afectades per cada una de les classes indicades en l'EHE. Aquest document, no normatiu, està a disposició üels organismes representatius dels agents implicats en i'aplicació de la norma.

Josep Lluís Bàdenas

SEGONA QUINZENA ABRIL 99

Punts de vista

Vielha

. 1

t

Puigcerdà fc La SeiTd'Urgell

.

Tremp

Ripoll

Olot

Figueres i

• Àger

» Ponts *

LLEIDA

Balaguer

Mollerusa

Ambient Illa Ambient Ilb Ambient lla

pooen ser els models anglosaxons canaOencs o australians. Això implica canviar el model normatiu estatal o ler-ne un de nou per a Catalunya. Dintre de la Comision Tècnica de Caiidaa de la Edihcación iCTCEl estem treballant, a nivell estatal, per fixar un consens

Els sistemes constructius evolucionen cap a la prefabricació? els edificis d'habitatges estan preparats per incorporar aquests canvis?

sobre les bases per a la redacció del Codigo Tecnico de la Edificación que apareix en les darreres versions úe la Uei d"Odenacio de lecMicacio Aquesta tasca de redacció del codi tècnic entenc que no ha d ésser fruii oei treball d unes instuucons concretes smò pue ha de ser frun de! treball muitidiscipimar Els aspectes de la utilització de materials de millor qualitat o de Is realització de mes assaigs de control suposaran increment dels costos de construcció?

Hi ha la voluntat política des de la Direcció General d Actuacions Concertades. Arqu<tectura i Habitatge d anar cap a la industrialització per dos motius clarissims leconomic ja que en la mesura que industrialitzem, "Estem assistint a un gran podrem repetir processos < controlar-los per optimizar-fos. i des de la vessant oe promotors puDiics d habitatges podrem posar en ei increment de les mercat com a mimm. el maieix nombre d habitatges en un terrmni sol·licituds de segells de Oe temp6 mes curi Si a mes poguessin abaratir els costos unitaris.

qualitat INCE per part dels fabricants de formigó"

La -esposta o^ecia es no En pnmer hoc no pei fe! mes controls tincem nes bons materials o seran millors els elements oe construcció, lumc que pooem oir er aquests supòsits es que els ertcarregats de la realització d aquests assaigs tacuraran mes En seooi Hoc en nom oe la CTCE vaig lliurar a la Comissió oei Formigó un esua retem ais assaqs inclosos en I EH i en l'EHE referits a; tormigo i a íacer en fjncio Qets diferents rnve<!s oe coniroï que irtotaver ta no necessuat oe ler oeterminais assaigs sempre que ó-sposem d arrees mecanismes pe' ceirfica' '3 bona qwaiita: oe determinats proo^ctes ü i à vegaoa mes ca- tomar a repetir el fa saíwi Obscurs de ce^rfica' a o^tgen eis diferents maiena:s > estabif &< procediments per a ia recepcic oe mascais cenrficatE a i espera oe marca: eu-ope^ oe productes

podríem a >guai partida pressupostaria 'er ^n major nomore d bnatges públics

Actualment estem encarregant projectes doores redactats conjuntament pet teavcs * per l'empresa adiudicatana encarregada de la seva construcoo ats cjuafs proposem \i mtroducoo oe processos industrjJtoats Esperem que en un període Oe cinc anys po*am veure resuftats igual que e i les naus tnousinais o en detBrmmaúes tpoiopes d'ed*c». com són ete wtete (a s'nan Sfstemairtza' ets Sistemes consrjatus per adaptar os a processos mausraí pe^ue no s ha de pooer ertraooiar aouesr nooei e^ e> canp ae ( " j o t a i g e ' •

Punts de vista

I SEGONA OUtZENA ABRIL 99

El càlcuL en la nova Instrucció EHE "OC'

n e m

d'avsar el lector,

segundo orden". per exemple.

que la part de càlcul de la Instruc-

Si es tracta d'un reglament de caire gene-

ció EHE és mofi millor que la imatge que es

ral que hom ha de complir, és lògica la situa-

pot desprendre de la lectura d'aquest arti-

ció que es crea amb el que s'ha descrit

cle El que passa és que quan hem de parlar

abans 7 Les normes, com qualsevol disposi-

sobre alguna norma d'aquest pais no podem

aó del nostre cos legal, el pnmer que hauri-

evitar el mal regust que ens ocasiona el üe-

en d'aconseguir és ser intel·ligibles per al

son normatiu general És un marc en el qual

gros dels agents que les han d aplicar, en

la revisió de les normes sembla que només

aquest cas els de la construcció, i és ben

obeeixi a l'eficacia de les diverses comissi-

segur que aquesta no ho aconsegueix.

ons; ami. de tant en tant, n'apareix alguna,

Sempre ens ha fet reflexionar la circums-

però d'una lorma desestructurada. sense que

tància de la manera com. en els anys 50-60.

se sàpiga quins mieressos hi tia al darrera

pràcticament iots els despatxos d'arquitec-

d'una certa aparteu o sense saber per què

tura es resolien les seves estructures de for-

no acaba de sortir aquella altra que tothom

migó armat i ho feien basant-se en una lite-

entén que fa lama falla. No hi ha una idea

ratura extensa que es publicava en aquell

clara ni sobre tes necessilals, ni sobre

moment (molt més consultada que la norma del formigó de l'any 41

les prioritats, m sobre la forma que ha d'adoptar una norma avui. Així és paradigmàtic el fet que la instrucció del formigó que avui comentem mantingui una estructura tan semblant a aquella que es va publicar, ja la més de 30

"Les normes haurien de ser intel·ligibles per al gros dels agents que les han d'aplicar i és ben segur que aquesta no ho aconsegueix"

anys, només que és més gruixuda.

que ni tan sols s'aplicava). En cap cas no es pot dir

que

els

edificis

d'aquella època enregistressin

un

nombre

inusual d'estats patològics (si els han tingut, ha estat per problemes de durabilitat).

Cal recordar que, en aquesta època que

No obstant això, la Instrucció EHE no pro-

es descriu, els coneixements estaven tan

vé d'una revisió lan inercial de les EH. tal

consolidats que, fins i tot, hi havia regles de

com s'havia fet fins ara. En molts aspectes

càlcul que resolien l'armat de les secaons.

és clarament innovadora, sobretot per als

Avui. amb unes normes (les EH) que teò-

que no han segui! l'evolució del CEB i dels

ricament havien d'haver simplificat I adquisi-

ta temes que no tenen perquè ser de com-

sió. Una norma hauria de ser un compromís

Eurocodis. Està més ben estructurada que

ció i l'aplicació dels nous coneixements teò-

pliment obliga!, en tot cas només haurien de

entre la modernitat i el que el tècnic de car-

la EH antenor, |a que aquella, a base de cor-

ncs al fet de construir, ha passat a l'inrevés,

ser recomanacions, i com a llibre de càlcul

rer, en la seva activitat diària, pugui arribar a

reccions i d'afegitons, havia arriba! a un ni-

els tècnics de la construcció han hagut d'ad-

d'eslructures és deficient, ja que la informa-

aplicar. És possible que una norma no ha-

vell important de desorganització i de man-

metre que ja no són experts en allò que ho

ció no està estructurada com cal (no és com-

gués de ser redactada per aquells que en

ca de seqüència de les propostes. Cal re-

eren abans i han hagut de subcontractar el

pleta, no és gens didàctica, no demostra les

saben sinó per aquells que es veuran obli-

cordar que la part d'estructures de tonamen-

càlcul de les seves estructures. La qual cosa

asseveracions que es fan i, sobretot, no es

gats a aplicaria, (assessorats convenient-

tació ambava a ser inaplicable. La caracte-

demostra que el procés normatiu adoptat, pel

fa cap esforç d aproximació al lector amb

ment pels primers).

rística més important d aquesta norma és l'or-

motiu que sigui, no ha resultat adequat per a

una intel·ligibilitat adequada).

dre, encara que per a molts l'aspecte més

aquesta transmissió d'informació. Si més no,

singular és la de ser una instrucció síntesi

no tant com aquells textos de l'època (Mo-

del formigó armat i del pretesat.

Cal dir però, a tall d'idees generals que. com totes les antenors, aquesta norma produeix certs problemes a qui la vol aplicar.

1. Aquesta no és una norma que puguin

ral, en càlcul clàssic; Torroja, amb el seu mètode anelàstic, i Jiménez Montoya, després, fent-ne una certa síntesi).

Quant a la Instrucció en si mateixa, cal dir que, per primera vegada, s'anomenen els

3. Si més no pel que s'ha dit abans, hau-

mètodes de càlcul que ens acosten més al

ria de quedar ben clar què hi ha de presenp-

comportament en moments pròxims a la rup-

tiu (obligatori) en aquesta norma i què hi ha

tura: amb nivells alts de fissuració. amb els

de recomanació (d'opcionalitat). Està plena

materials situats fora de l'ambit lineal (segons

Si la Instrucció només va dingida als ex-

de qüestions de enteri (científic, però només

el seu diagrama tensio-deformació) i, fins i

perts en càlcul estructural, creiem que no

criteri) que ja se'ls veu la seva caducitat. Si

tot, considerant sol licitacions de segon or-

compleix amb els objectius fonamentals.

una instrucció pretén tenir un cos prescriptiu

dre (si les deformacions són importants). És

important hauna d'atendre aspectes conso-

a dir. es comencen a entreveure emes de de-

lidats, no de moda.

terminació d'esforços i de deformacions co-

aplicar els tècnics de l'edificació d'una manera generalitzada. És una norma d'un

2. És una instrucció (no se sap ben bé

nivell tècnic alt. Per a entendre-la s'ha de

que és una instrucció ja que els mots tipifi-

tenir un cert grau diniaació (cal conèixer les

cats per Europa són els reglaments -d'aph-

4. Cal pensar que, en una norma, no cal

EH antenofs, els eurocodis i els mètodes de

cació obligatòria- i les normes -d'ongen di-

que s hi aboquin tots els coneixements cien-

càlcul més actuals]. És dar que molts dels

vers i aplicació optativa-] que es queda a mig

tífics d'una cena època, cosa que passa quan

La instrucció no ofereix cap ema útil que

possibles aplicadors quedaran fora de lloc

cami entre un reglament exigenoal, que és

en les comissions predominen els investiga-

ens serveixi especificament per a resoldre

quan llegeixin com a mètode d'anàlisi de les

el que nosaltres creiem que hauria de ser. i

dors. Encara que no som de la Comissió Re-

l'etapa de comprovació de la seguretat dels

estructures reticulars planes el "Metodo ge-

un text de càlcul d'estructures. Com a regla-

dactora d'aquesta norma ens culpem d'ha-

sistemes estructurals, no d'una secció, ni

neral de anàlisis no lineal en teoria de

ment exigencial és massa extens, ja que trac-

ver actuat d'aquesta manera en alguna oca-

d'un element, sinó de tota una estructura amo

herents amb el sistema proposat de càlcul a ruptura, però malauradament no són accessibles a la mit]ana dels usuaris.

^ Punts de vista -

SEGONA QUINZENA ABRIL 99

armar les bigues de gran canteu, les ménsupioíaaó dels mètodes sofisticats de càlcul les curtes la càrrega sobre massissos, etc oue ^ na a l'abast oer fer-los aoitabtes. manLa llàstima és oue els models estan poc des- quen models de ruptura dels diversos sisteenvolupats, de manera que manquen entemes estructurals, manca extreure expenènns sobre la posició adequada de les bieles 0 cia d'anys 1 anys de calcular les mateixes essobre la seva dimensió virtual És cert que tructures de la mateixa manera, etc. però la norma explicita que, si no es té expenèn- sobretot, manca mesurar 1 interpretar la reacia. ca! fer una anàlisi en l'àmbit elàstic (que litat conslruída 1 basar-se menys en desensi és un mrijà continu novolupaments teòrics. més es pol fer per ele2 . Es compta poc ments finís) 1 que les baramb les possibilitats de "La instrucció és res sajustin a les isostàtisatisfactòria per al 1 aplicador de la norma, si ques de compressió no és que s'ha plantejat dimensionat de Doncs, si que és fàcil l'asclarament amb voluntat sumpte! seccions, però no elitisla.

un nivell aü d hiperestatisme. Aquesl aspecle podem considerar-lo tant o més imponani si pensem sobretot, en un fulur on la rehabilitació dels edificis pol tenir tanta importància com l'obra nova En no comptar amb aquestes eines no hi ha manera d evitar, tal com passa ara. que per a aquest tipus d actuacions es continuïn extrapolant mètodes sirrv pMcais que encara que siguin prou bons per a la tase de projecte in hi ha prou que estiguin pel canto oe la seguretat), son clarament insulioents en tase de comprovació, es a dir. quan i acceptaao o el rebwg d'una estructura oepei d un afina! valor de* seu coeficient ai co-1 lapse, o a la ruptura, com es vulgui La instrucoo es satisfactòria per al dimensionat de seccions t. tins i tot. d elements en base a' mètode oe ruptura però ai nostre enle'W'e no p'oporciona instruments útils pe' a 1 anaiis- d estructures niperestatKjjes amb tots rovetts d esgotament es a * . quar is ngoesa oe modes secoons no tenen res a veure amb les noats A part Oete c a l a * de detomaoons * * secoons fcssurades 0 e< m e » * oe tes rowtos pfsfcwws que atoc m secooRE - bares s'ha avançat mot poc r rnooes que penneWi I a n t e

del coniunt de I estructura en esla! d esgotament. Les emes informàtiques que resolen, per mitjà de càlculs tteractius. aquesta questio no son freqüents ni son a I abast Oe tothom Per molt que la Instrucció les anomeni continuen essent unes emes inaccessibles a la majoria. A qui enganyem9

Una instrucció, tal com proporciona Creiem que et cos eslà plantejada, ha de ser normatiu d aquest país va instruments útils una ema de treball. En cap començar amb una gran per a l'anàlisi cas ha de ser una senzilla dosi de Droteccwsme, i d'estructures llista de mètodes. No ha de a les normes hi havia de plantejar mètodes 1 més ser tot. Oes d aquells as hiperestàtiques mètodes, la seva missió pecies ciarameni exigenamb fort nivell hauna de ser la de fer-los ciais icom ei valor dels d'esgotament" aplicables. Si hi pensem, coeftoents Oe seguretat) a sembla increïble que des' aures aspectes mes optaprès Oe milers (1 ens quedem curts en l'ordre tius (com els mètodes úe calculi La consede valor) de porucs calculats amb llums sem- qüència va ser que els tècnics es van anar blants 1 carregues idèntiques encara s'hagi desconnectant cada vegada més de la litede reproduir una vegada 1 una altra el mèto- ratura especialitzada ja que hi havia una eina oe Oe sempre, quan de fel només caldria una que. en teona, els ho resolia tot. Pel que la senzilla anàlisi estadística duna petita part als mètodes, shan anal sofisticant | 1 multideí que s'ha calculat perquè el tema pogués plicant) 1. a les normes, només s hi pot fer queOar perfectament tipificat. una certa referència: això vol dir que aquestes normes deixen de ser una ema uW És Un dels mètodes de càlcul que es propoen aquest moment quan es troba a faltar la sen per al retícula! sembla paradigmàtic d'allò decisió de replantar-se ei desenvolpament que acabem de dir Cal només calcular el normatiu d'aquest país. \a que correm el risc Qt- 8 1 distnbuir-lo d'acord amo certs factors d'haver de treballar amb disposicions oblide distribució relacionats amb la posició de gatòries, quasi inaccessibles per la seva la secció que s'analitza El reticular ha re- extensió 1. com a instrument, força incomsulta! ser un sistema constructiu tan segur, pletes. No sena mes iog*c que les normes t per la seva capacitat de presentar alternati- quedessin reduïdes a una llista de les ves diverses davant d una falla tocal per fle- exigències que han de complir, en aquest xio -no per punxonameni-, que qualsevol mè- cas. les estructures Oe formigó armat 1 recutode de càlcul es bo per resoldre'l en fase perar la doctnna que. fruit Oe 1 estudi, de de projecie Pera compte el mètode no re la recerca < de l'experiència es publiduï flecteix. ni de bon tros. el seu comportament en forma de te*tos d autor on ei conjunt dete en moments previs al col·lapse, que es el que tècnics pugum satisfer aqueiies eogenoes es vol saber quan s'intenta determinar la se- en tes seves obres7 • guretat d un sostre construït, quan cal decidir la seva acceptació 0 ei seu reouig en base a la seva seguretat darrera Per donar algunes pisies. creiem que ei caioii de plaques pet mètode de les línies de ruptura podria anar en aquesta direcció, encara que hem de reconèixer que aquest es un mètode força detoent per a 1 anàlisi de lestrucura en servei Ca) esmerçar er- recerca per a tipificar models a rjpt u ra deis diversos sis lemes estructurals ciacio de iomnlSan

En canvi la instrucoo es tremendament coherent en el plantejament d un mètode untc per ser aplicat en totes aqueftes seccions 1 elements que per la seva situació dins 1 estructura, torma 0 carrega no poden complir amo la hipotes* Oe Naviere (la norma en diu regtons dei tipus D> (potser aquest serà el mètode de determinar la seguretat residual. que esmentàvem abans ja que d aquesta manera t estructura es reda»* afs elements essencials per ai seu eqjiti&r ? Que es basa en e1 senzill mètode oe discret?:zar ets e»ements er. Oiews 1 tirants Es aquei: mètode que permeta analitzar« comportarien! oete elements a taiian; 0 a torsic • que tamoe Finalment a manera fle p e$-,- a- —sr? í r sapfacava, sense estat*r cap mena oe reia tenore er \# par que *• ao ertre amoace er e. cacu< d enceps sooe caicüi ia mstrxcic : bre pions.

Anft agues meno* es poae^ anatczar es tonsvns «n ta nusos movetati es pooer

1 . Es conseQueocia ejr Dau -we* fe oe 4 recerca en agues anoc Uarca e*

Fructuós H a m

I SEGONA OLHNZEMA A8RM. 99

* Punts de vista l·

Per què aquest nou formigó de Fck = 250 Kp/cm2?

de Montpatou def Maresme, va oermetre e*un 10 % de la massa O& ciment. pllcar les causes de ies gravíssimes patoAIXÍ. un formigó normal (no putzolànici logies dels formigons, que feia molt anys amb dosificació de 250 Ko>m3 de oment del que es patien sense saber-ne res m com tipus l-42 5 te. als vmt-i-vutt dies de curat evitar-les En coneixer-ne la causa, a partir una porlantíita pròxima a un 1 1 % de la d'unes anàlisis quimiQues. es va trobar la for- massa del ciment. La petita quantitat d'anma de controlaries i deiimmar-ies definitifiídnd carbònic de l'aire, que penetrarà en ei vament. Era un problema químic. La notioa formigó tant mes fàcilment com més porós va íer que ei professor Calieja de l'Institut sigui, carbonatarà aquesta ponlandita torEduardo Torroja obrís les anomenades mant C ( CO ! i deixarà d existir la portlandita -Pnmeras jornada de durabihdad en Esparïa' com a hidròxid que és la substància que dóna que es publicaren en el núm. 156 de la reels ions OH- responsables que el ph sigui vista de Malenales de la Constniccton, que de 12 en el formigó. A partir d'aquí, edita el mateix Institut. Aquest fet va fer pencomencerà la corrosió eíectroiítica en més o sar en i interès d'integrar químics especialitmenys velocitat, segons la humitat i tindrà zats per condun. tant la recerca en aquests lloc la formació de fissures en el formigó i la camps com la seva docència. És l'únic camí durabtlitat pot ser fins i tot, acceptable. :ue permet que es conegui el ciment Pòrtland, En canvi, si un formigó, posat en obra amb -- la seva funció aglomerant, i en la seva coruna dosificació de 175 Kg&m? amen! pòrtneta aplicació tècnica. land I-42.5 i té realment una relació aigua' Mentrestant, la pregunta que el tècnic es ciment de 0.7. no podrà tenir una porositat '3 davant l'aparent complexitat de la nova més baixa del 20% (mesurada per DIN o -ormativa és: 'Per què aquest nou formigó ASTM] i la quantitat de ponlantíita serà de ce 250 kpem* de Fck per a estructures? In0.8 %. La carbonatació d'aquesta portlandita :=ntarem explicar-ho de forma molt senzilla, arnbarà als armats; segons el gruix de recocom ho és, des de l'àrea del coneixement de bnment, es produirà entre 12Í18 anys a partir a quimica dels ciments. dels quals, la corrosió electrolitica començarà, si hi ha humitat, la fissuració dels elements estructurals.

Una pila electrolitica En pnmer lloc sabem que el binomi formigóacer es. en si mateix, una pila electroquímica la qual la massa del matex formigó connecta els dos elèctrodes ànode i càtode.

L'elèctrode que entra en la funció anòdica, és a dir, el pol negatiu, s'oxida i l'òxid de ferro format ocupa 149 vegades més el volum que el ferro de l'acer del qual prové. L'expansió que provoca aquesta reacció, fissura el formigó arran de barra i angina les esquerdes paral·leles als armats.

La principal dificultat per entendre-la que presenta aquesta normativa la trobem en els capitois dels matenals i de la durabilitat. els quals incorporen, per primera vegada, els

resultats de les recerques en ía quimicofísica dels materials i les patologies d'origen químic, que han demostrat que el formigó que posem en obra pot ser i ha de ser més durable.

Els coneixements que permeten entendre els canvis, es troben dins de l'area de coneixement de la química aplicada als matenals. especialment de la quimica dels ciments, perquè tant les resistències com la durabilitai dels formigons són conseqüència, entre d'altres, de les reaccions químiques de la seva formació LO transformació posterior.

La descoberta, l'any 69 . de la presència de pirrotines (denominades genèricament sulfurs o pintes) en els àrids de la pedrera

Les relacions aigua-ciment

Amb aquestes condicions químiques, un armat pot durar fins a 70 anys o més, sense oxidació important si no hi ha presència de compostos despassivants com el ió clorur, (el qual valor expressat en % referit a massa del formigó, ha de ser inferior a 0.045). i. si la causa que el formigó tingui ph 12. és mantinguda durant tot aquest temps. La causa que el ph sigui 12 en aquesta fase líquida del formigó es la presència de la ponlandita, que és hidròxid de calç = Ca(OH)2.

Per altra banda, l'augment de nivell de durabilitat serà considerable si s'aconsegueix, que les relacions aigua ciments realment obtingudes en obra. siguin les previstes en els estudis i recerques, consensuats per tots els químics, i que són les que presenu la nova Instrucció EHE de < 0.5. Per obtenir la relació aigua'ciment 0.5 .cal dir. que és imprescindible la incorporació d'un superiluitiificant sintètic (com és ara el naftalèn sulfonat condensat amb formaldheid o la melamina, etc), i ajustar la quantitat d'aigua mínima, amb el superplastificant prèviament introduït, fins a arribar al con o la plasticitat mínima necessàna. Els fluidificants usuals no sintètics, com són els lignosulfonats, no permeten aquest nivell de reducció d'aigua necessari. Per tant, caldrà exigir als proveedors d'aquests matenals que ho garanteixin.

La ponlandita es forma en la hidratació del ciment pòrtland com a subproducte de la formació de les fases SCH, silicats càlcics hidratats els quals ens donen ets lligaments interns que fan la resistència del formigó .El % de ponlandita és proporcional a ta quantitat de ciment pòrtland que hi ha en el formigó i és equivalent, en els ciments normals, a

Hem de dir, segons el nostre enten i experiència, que el costum de posar aigua en excés en les obres de forma furtiva per aconseguir una posada en obra còmoda, serà impossible d'elimmar si no es disposa en les obres dels sistemes de vibrat mecànic utilitaris. En tot cas. la responsabilitat recau sobre el director d'execució dei projecte-

Si l'aigua existent, mantinguda per la huüat del formigó, té un ph de 12 o sensiblement més alt. la reacció electrolitica està fre~3da. per raons del tercer principi de termoc-a^'ca de manera que si mesurem la seva .ecc-3! 2 través de la intensitat de corrosió I . aquesta és inferior a 0.1 umAcnv. m

y £ ^ Iguns dels canvis importants que H ^ l presenta la Instrucció de Formigó Estructural EHE. són deguts a la inclusió per primera vegada de les noves tendències tant d'àmbit internacional com europeu, que apunten cap a la durabilitat d'origen químic, i a la influènaa que els microclimes i la seva agressivitat quimica tenen sobre la durabüüat. Cal una presentació que faciliti la comprensió de l'objectiu, que en la seva essència aposta pel canvi, quant a la millora de la durabilttat del fomiigó armat.

Aquests valors han estat calculats amb coeficients obtinguts en recerques publicades en la bibliografia internacional i amb els que procedeixen de les nostres pròpies investigacions publicades i amb el suport de les nostres bases de dades dels formigons estructurals de Catalunya i Espanya des dels anys 60.

•{ Punts de vista -

Formigó estructural en zones aèries

on the use ibe Fly Ash. Sihca Fume. Siag and

U ' aspecte que normalment no es té en

Naturals

Poïzoians

Suppiementary Paae r s

núm

m

concre'e 17. Mad r 'd

H

compte i que la Instrucció no esmenta, és

1986 sobre Cons4der3ciones sobre el valo r

a j e el formigó estructural emprat en les zo-

limite de SO' en los àndos y matenas onmas

nes aenes de S'otxa. és a dir. et que no és

para el hormigó-'

per a fanameniaDó que està en coniacie amb

núm. 189 de i any 1983 a Matenales

que fou publicat en el

ei sol. cal que no sigui putzoiàne per tat que

Construcoón de llnstítuio E. Torroia. El va-

de

la portlandia no s'elimini Aixi. les addicions

lor límit que proposava era de 0 i % enlloc

actives no convenen en aquest formigó lle-

del 1 2 % que donava la EH - 80 Aquest tre-

vat que hi hagi alguna raó específica en ca-

ball va ser recollit pels tècnics de l'IETCC

sos concrets

canviaren el límit de SO"" 1.2 a 04 % que - -.

Pel oue fa al contingut màxim Oe SO" en e's àrids, creiem, segons el nostre criten. oue

donar la Intrucaó EH-91.

Pel que fa a la relació entre els microd

la Instrucció EHE dóna un valor massa alt

mes de diferent agressió química i les pres-

com a limrt per les següents raons un formi-

cripcions dels formigons es donen amb una

gó amb 250 Kgs-m' de ciment amb un SO1'

classificació prou detallada perquè sigui fà-

de regulador de fraguat del 3.0 % de mitja-

cil per a l'arquitecte controlar-ho, cas per cas

na, aporta un contingut de SO"' de 0.3* %. Si

i evitar aquesta gran llacuna que hi havia e"

els àrids poden aportar, com a sulfats solu-

aquest punt

bles en àcid, un màxim de 0.8 % expressats

Pensem que és un pas endavant molt irr-

com a SO . vol dir que el ciment tindrà una

portant per aconseguir un formigó més du-

aportació total en SO? que donarà una rela-

rable i que la necessitat de rehabilitació si-

ció SO''ciment de 0.07. valor que resulta ser

gui a més llarg termini

•

el doble del màxim segons les normes internacionals per al ciment, el qual és de 0.O45 per un tipus 1-42.5 Les consideracions respecte ai límit del risc de lormaaó d etrmgita secundària expansiva foren donades per mi mateix en una publicació a Second International Conference

Ferran Gomà Doctor en Ciències Químiques

SEGONA QUINZENA ABRR. 99

• Punts de vista l· 16

L'hora de la veritat

P B a ha arriba! l'hora de la ventat. Cal B H armar-se de valor i disposar-se a portar a terme la feixuga tasca de fer acomplir una nova norma sobre el formigó.

Si. dic feixuga tasca i ho dic des el prisma de la quolidianitat rasa de les obres, on el compliment de les normes lé el greu inconvenient de xocar amb la ignorància d'uns, la indiferència d'altres i la passivitat de la majoria: a més de contraposar-se amb els interessos econòmics dels diferents agents que hi intervenen.

M'explicaré: així com les normes que fan referència a les condicions tèrmiques, acústiques, d'abastament d aigua, d'accions en l'edificació o d'estructures d'acer: entre d'altres, tenen un vessant majoritàriament projectual. les instruccions sobre el formigó, a banda d'aquest aspecte de projecte, també tenen una part de interacció amb l'obra. És per això, que a partir de la seva entrada en vigot els nostres esforços tindran un doble vessant: l'un serà el control óe la seva aplicació, i l'altre, i sens dubte més important, l'aspecte pedagògic que haurem de portar a terme per vèncer la gran inèrcia que suposarà el canvi d'alguns aspectes que com a costum s'havien anat imposant en els darrers anys.

Com |a deveu saber, hi ha diversos aspectes que seran diferents: per exemple: un dels primers que afectarà les obres serà l'augment de les resistències minimes de 20 K mm : per a formigons en massa i de 25 N mnv. A l'entorn d'això, voldna dir que fins ara. almenys en el que m'ha tocat a mi, quan he fet alguna obra amb resistències de 225,250

0 300 Kgcnv. m'he trobat fonamentalment amb dues pegues: l'una, la sistemàtica intenció del constructor a bescanviar-la per una resistència menor i. l'altra, algun resultat dolent, dms d'una tònica raonablement bona.

Doncs ara. amb la nova norma, la dispersió de resultats quedarà penalitzada. Però no solament el resultat dolent: sinó tots els de l'obra; ja que el famós K_. anirà adaptant-se a les resistències obtingudes.

S'ha parlat també que hi haurà una reducció del nombre d'assaigs (provetes), però això no és del tot cert. La nova Instrucció preveu poder determinar el valor de resistència d'una sèrie a partir de dues provetes, però en canvi també preveu que per a resistències superiors a 25 N/mm;, és a dir 25.5, 26, etc cada lot haurà de estar compost de quatre sèries, la qual cosa a la pràctica suposarà un augment.

lors de relació A C < 0.60 i una dosificació de ciment > a 275 kg m ; : però si estem dins la franja costanera que tè una amplàna aproximada de 5 km des la línia del mar; aleshores la classificació sena ambient mari subclasse aèria. III. En aquest cas, la relació A C mínima sena de 0.50 i la dosificació mínima de ciment superior a 300kg m-, la qual cosa segurament s'hauria de fer amb un formigó de frj>25 N mm ; i. per tant. faria incrementar el nombre d'assaigs de resistència.

Un altre aspecte en què preveig conflictivitat serà el de la durabihtat. La nova norma divideix les estructures de formigó armat en diversos tipus segons la classe d'exposició a què es veuen sotmeses: exposició no agressiva, normal, mannà, amb clorurs no marins, química agressiva, amb gelades, i amb erosió. Aleshores, d'acord amb l'agressivitat de l'entorn, es dóna una taula preceptiva que facilitarà la relació d'aigua-ciment màxima i la quantitat mínima de ciment.

A més, com que un dels aspectes que es pretén fomentar és la qualitat en origen, caldrà tenir una cura especial en la documentació dels materials que arriben a l'obra, principalment els albarans del formigó, en els quals haurà de constar obligatòriament: el tipus de formigó (en massa, armat o pretesat). la f,, la consistència, diàmetre de l'àrid, i la designació de l'ambient, així com la relació A C i la dosificació de ciment, l'empresa constructora haurà d'arxivar convenientment els mencionats albarans que restaran sempre a la disposició de la direcció facultativa. Oe la qual cosa es desprèn que nosaltres caldria també que els tinguéssim en un arxiu i sobretot caldria rebutjar qualsevol formigó que en els albarans indiqui característiques diferents de les assenyalades pel projecte, ja que els aparelladors, com a tècnics en materials, en serem responsables.

Doncs bé. per exemple una estructura de formigó amb un ambient normal, amb una pluviometria superior a 600 mm anuals que es força comuna a Catalunya, tindrà una classificació II. la qual cosa li atorga una va-

I és clar que direu: "si, sí. tot això és molt bonic!, però. vejam. qui es el guapo que tira un camió de formigó enrera, perquè l'aibarà és incorrecte o deficient? Doncs, la resposta és la de sempre: el mateix que s'aixeca a les

6 del mati per revisar la ferralla d'un sostre que començaran a formigonar a les 8, el mateix que haurà d'explicar al cap d'obra i a l'encarregat tot aquest patracol de coses que diu la nova Instrucció; el mateix que haurà de completar les definicions de control del projecte perquè hi han posat la mateixa fotocòpia de sempre, sí el mateix...

En fi. no voldria semblar pessimista sinó esperançat. Crec sincerament que aquesta nova Instrucció, serà bona per la qualitat; perquè obre una porta sobre lemes com la durabílitai i el control en origen. Ara be, també crec que és només un primer pas. i que el sector ha d'evolucionar cap a una qualitat global del producte edificalon. La qualitat crec que hauria de començar amb ei promotor, que hauna d'exigir un producte de la millor qualitat amb relació al preu que paga I per fer-ho s'hauria de basar en tres aspectes fonamentals: l'adequació del projecte a les exigències de mercat, urbanístiques i mediambientals; la realització de I operació a través d'agents (constructors, projectistes i direccions d'obra) que tinguin imposat un sistema de qualitat en les seves feines i, per últim, la bondat dels matenals a emprar En aquest sentit, en el projecte de llei de la futura LOE. es preveu que tois el agents posseeixin una assegurança de responsabilitat civil. I com cal suposar que el mercat regularà el preu de les pnmes d'acord amb el risc. construir amb qualitat sempre tindrà un avantatge. • Xavier Oliva Arquitecte Tècnic

Temes de fons

SEGONA QUINZENA MARÇ 99 |

EL"BOOM" DE LA CONSTRUCCIÓ AMB TERMOARGILA 0 LA IGNORÀNCIA ÉS ATREVIDA I

aparició en el sedor de la construcció d un producte com el bloc ceràmic alleugerit més conegut com TERMOARGILA ha provocat una petila revolució. Segurament és el producte —dels molls pue apareixen periòdicament en el mercat— que ha experimentat el creíxemenl més vertiginós en la seva demanda. A què és degut aquest creixement' Es poden Irobar diverses causes que es resumeixen en dues 1. L'immillorable rendiment i la conseqüent disminució de costos 2 Lapareni similitud amb els sistemes tradicionals de construcció molt arrelats encara en importants segments del sector Aquesta implantació tia estat rapidissima i a tall d'exemple recordo encara I escepticisme amb què fa només cmc anys presentaven alguns perns projectes d'habitatges unilamiliars (el banc de proves mes tradicional) en diferents àmbits: clients, constructors, companys i professors de construcció Uns r>o volien ser conillets ó'indies, altres, sempre recelosos de qualsevol novetat, mostraven la lògica reticència a allò desconegut i. els mes. plantejaven seriosos i raonables dubtes en el seu funcionament Passat aquest iemps la salvatge realitat oei mercat s'ha imposat duna manera aclaparadora i i e»cei lent rendibilitat del matenai ha superat qualsevol duble Segurament. I èxit de venoes ha sorprès fins i tol als maieixos fabncants que per altra banda ara apareixen com a bdets

del número de juntes de morter i la superior fragilitat del material suposa un notable augment de la rigidesa del parament Això implica que la difícil convivència de l'estructura porticada —molt deformable— i el tancament ceràmic —molt rígid— encara s'agreugi més

Conceptualment podem optar per dues vies a ['hora de projectar el parament: • La solució permissiva imposarà estratègies similars a l'execució d'envans ceràmics (junta parament-sostre, elàstica) però planteja seriosos dubtes d estanqueitat.

- La solució coercitiva Els paraments de fàbrica ceràmica sempre s'han comportat moll millor sotmesos a carregues de compressió, però. per això. caldrà un càlcul acurat (i la majona de vegades confús) de cada parament. Hem de tenir en compte que la normativa vigent ès mot! restrictiva i ei programa de càlcul proposat per Hispalyt presenta nombrosos dubtes en la seva utilització.

En qualsevol de les opcions escollides tindrem com a conseqüència la projeclaao d unes estructures mes rígides sostres menys deformables (control de fletxes i i llums entre pilars més petites Serà convenient retorçar aquells punts de discontinuïtats —brancals, llindes, ampits— amo armadures de llença per evitar fissures i trencaments i procurar una uniformitat màxima oei Com la maiona de productes, la TERMOARGILA es un matenal magnífic en s> ma- material tem Depèn oe; bon us que d ella en fem que ia seva utilització s*gm exitosa o un estrepi2. L'estanqueitat oe: pagament es confirtós t-acas Per això cal un conetxemem etma fonamentalment ai revestien! extenor hajst'w oe tes seves caractnstiques. presAquí no existeix una camora c aire i un envà tacions • compotamenre imenor que pugum "amagar' possioies infiïraoons d agua Pe'iarn ei revestiment exAlguns comentaris sobre La terior se'a objecte preferent d estudi en fr utiliUadó de La TERMOARGILA oese^voijoament oe* projecte • oe control ex ••a.--' - "-" • :.: e i. L inceTiem óei tormat de les peces or esoecie a « s tradtoonats, \» d*$mmdc»o Oc 2' • • '-'~

parar-la per una adhesió correcta de l'estesa d acabat. Aquesta, a més a més, serà convenient reforçar-la amb malles adequades en els punts de discontinuïtat singulars o fins i tot. en tota la superfície.

Lespeçament per mitjà de juntes serà obligatori i definitiu: qualsevol fissuració tindrà resultats imprevisibles...

5. Com a conclusió, es pot chr que el projecte haurà de ser pensat, des d'un principi, en l'ús de la TERMOARGILA i que això comporta :disseny d'estructura, especeiament complet.reforços, revestiments exteriors, ubicació d ins-taí (acions. control exhaustiu d'execució, etc.

Suggerències finals 3. El comportament higrotèrmic del parament depèn de la impecable execució de les llences en dues files paral·leles independents de morter Un excés de morter provocarà contmus ponts tèrmics i un dèficit la insuficient unió entre peces. La demanda d'un dosrficador de morter d'us senzill es encara un tema pendent. Els tabncants haunen d olenr-lo amb el producte (de moment només apareix en els vídeos promocionals ) Per altra banda, pensem que encara és una incògnita el comportament higrotèrmic, sobretot en zones de discontinuïtat (brancals, ampits, llindes, passos de pilar i sostres amb revestiments més prims).

Caldria un estudi ngorós i complet de totes les situacions amb assaigs normalitzats de casos específics i no només els genencs 4. La TERMOARGILA i les instal lacions encastades son considerablement incompatibles Aquestes hauran de recórrer altres camms i ocupar altres espais El clàssic problema de les incontrolades regates aquí s agreuja ja que el matenai es molt mes fràgil que la ceràmica tradicional Per on passem llavors les instal·lacions'' Pregunta de difícil soluoo En aquest punt. pensem que ca< u^a profunda revisto dels conceptes tradcio^a.' d imptementacio d unes msta) laoons caca vegada mes nomoroses < complexes > ans reguerimeris ae Tiaior registraD^ia 1 De tota manega la sotuao practica i a CL;terniïm passa per evitar ai maiir. ia imoia' tacio en paraments oe TERUOARGiLA s. son oe to: mevita&ies ' e q j e ^ ' a " - ' contra exnaüSüu en ia seva execuoc

Construir amb TERMOARGILA no és construir amb 'maons grans* sinó que requereix una forma de projectar i construir sensiblement diferent a la convencional. És una bona alternativa de futur (i |a present! però amb un buit teònconormatiu específic important Cal crear un cos teònc t normatiu realista i eficaç i aquest ha de sorgir del debat profund entre els diferents sectors implicats en la construcció administració, escoles, col·legis professionals i fabricants És evident que hi ha països amb més tradició i antiguitat d utilització d'aquest matenal que el nostre, i per tant, una reviso de les respectives normatives i experiències podna ser un bon punt de partida I JORDI CLARET

FtÉxiCM ót ctrÈftéct B·UQ·fiDel 7 al 21 de juny Saa d actes def Col·legi Inscripcions: Servei d" Informació Teieton 93 240 20 60 Fax 93 240 23 73

I SEGONA OUKZENA « W

M

-Temes de fonsV

NAUS

18

astradur * Hacemos el suelo bueno según DIN ISO 9002

INDUSTRIALS

El procedimiento astradur Muestra tipo de una aplicación en una superïrcie de 250 m2 con un equipo de 3 personas en aproximadamente 2 Üias

£i estació actua : ; •"•- " r de su suelo... ^ - — Preparación y decapado del suelo...

Impregnación... ^ / - , ^ / _ . o J > > - ^ - ^

Rellenado...

Vitríficación..

EL SISTEMA ALEMAN PARA SUELOS INDUSTRIALES • Recubnmientos para iodo tipo de pavimenios.

• Reparación fàcil de baches y gnetas.

• Aphcaoon ràpida y econòmica.

• Màxima resistència mecànica y química.

• Antipotvo.

• Impermeabilizados.

• Higiérocos • Decoratrvos.

Sistemas de recubrimiento de suelos

93 849 57 00

astra-Química, S.L. Av. San Juliàn, 206, nave 7 Pol. Ind. CONGOST E-08400 GRANOLLERS (Barcelona) Fax(93)849 54 16

PLANIFICACION Y EJECUCION DE SUELOS INDUSTRIALES Técnicas de acabados para pavimentos industriales La capa superior Sirve para la protección y la mejora de la superficie de uso o trabajo de la capa ponante y consta de: n una impregnación Impregnaaon de la superfície, en la que los malenales utilizados penetran lo mas prolundamente posible hasta la saturacion de los porós, sm formar una pelicula cerrada en la superfície; 3 un sellado Traiamienlo de la superfície que forma una pelicula sobre la impregnación precedente.

El grosor de la capa es de 0,1 hasta 0,3 n o un recubrimiento Tratamiento de la superfície aplicable con espatula. El grosor de capa es de 0.5 hasta La capa portante tiene la misión de acoger las cargas esiàiicas y dinàmicas y distribuí rias.

La capa supenor. que debe estar fuertemente unida con la capa ponante, uene la misión de pfoteger a esta ultima contra las solicitaciones fisicas y químicas y satisfacer las distintas exigencias que la superfície requiere.

Para conseguir un buen suelo industrial, la capa ponante y la capa supenor deben coincidir recíprocamente de manera opuma.

La capa superior es construida mediante el tratamiento de superfície de los suelos industriales con matenales. cuyo medio de union son resmas arfificiales. Para aphcaciones labonosas de larga duracion es necesano adoptar medidas según las reglas de construcción protegida contra àcidos. Especialmente debe también considerarse: • El tratamiento de la superfície según el nuevo WHG. • La capacidad de denvación con conexión a tierra para zonas con peligro de explosión (para evitar acumulación de electricidad estàtica) • El ponteo de juntas y las posibilidades de fiiaciòn.

También nene gran importància ia preparación prèvia del subsuelo. la elección del sistema correcto del suelo industnal y su inslalación tècnica adecuada.

El subsuelo debe ser firme, seco. limpto. exento de polvo, aceiie y oiras suslancias de acción disgreganie y antiadherente. La adhesividad se consigue tratando previamente la superfície por medio der - perdigonadoconbolasdeacefo.

- decapado por soplete. => chorro de agua a alta presión. => Iresado. ^ cepillado mecónico.

En la elección del sistema de suelo industrial, deben establecerse con exactitud las propiedades y estructuración del sistema.

En la elaboración, debe prestarse atención a la temperatura (209C) y a la humedad atmosfèrica (50 °o). Una vanacion de la lemperatura de 10*C puede duplicar o reducir en la mitad los tiempos previstos para la elaboración. dificultandola y retrasando el endurecimiento, sohdez del firme al pisar, y la capacidad completa de carga. Por regla general, la solidez dei firme al pisar se consigue después de 1 -24 horas y la total capacidad de carga después de 2-7 días. según el sistema elegido.

En caso de solicitaciones mecànicas y dinàmicas exlremas puede utihzarse una capa superior de chapa de acero. Esta ultima, en comparacion con las capas protectoras citadas de resina amficial. es de costes mas altos. Poroira parie. en determmadas ocasiones, en caso de aplicación de sistemas de mezclado por esparcimiento "no fraguadoen no fraguado- (arena de cuarzo, carborundum. etc). la superfície puede incluso no ser someiida a tratamienio, lo que economiza notablemenie los costes.n

SEGONA QUINZENA ABRIL 99

H Temes de fons^'

NAUS

I N D U S T R I A L S

Arquitectura industrial B

arquitectura i la indústria fa anys que no van plegades El paner determinant que la

revalorització dels seus va'ors arquitectònics i alguns d'ells, mitjançant el canvi d'ús. resten

indústria havia tingut en la conformació dels espais urbans a Catalunya, a comença-

com a testimonis culturals del passat

ments del segle XX. s'ha vist relegat - a m b lloables intencions d'eficàcia i salubritat- a l'ano-

L'NFOTMATIU ha anat analitzant algunes construccions de caràcter industrial i també de

nimat del polígon industrial Avui. la fàbnca ha esdevingut un lloc marginal dins la societat,

tipus comercial, que exemplifiquen aquesta actitud capdavantera. A continuació les recor-

un espai on les imatges no lenen caD valor. Aquesta transformació ha tingut també un reflex

dem i n'oferim un breu resum.

en l'arquitectura

Aquesta marginalrUaaó de la forma de la indústria ha anat unida a una

divisió entre construcció i arquitectura, entre tècnica i cultura.

Però la situació pot estar canviant. En una actitud cada cop més freqüent en les empreses europees més desenvolupades, la indústria aposta pel control total del procés i per una imalge de compromís amb I entorn, que identifiqui la seva producció com a neta i de qualitat dues exigències socials que sembla que marcaran aquest d de segle. Pel que fa als antics edificis industrials que van marcar Iota una època al nostre país. avui assistim a uns

Naus Industrials a Vielha

Industrial i sofisticada

La ubicació d'edificis en entorn naturals comporta uns problemes especials, que afecten tant el disseny com la construcció. La realització d'aquestes naus, duta a terme per l'Incasol, s'emmarca dins d'una política de promoció industrial en àrees de poca implantació i té per objectiu ampliar la base econòmica de la zona. El caràcter volgudament emblemàtic de la intervenció, juntament amb l'excepcional entorn natural, han portat a la consfrucció d'un edifici singular, amb un disseny i uns acabats que difícilment es veuen en aquest tipus d'obres.

Les grans superfícies comercials han generat una nova tipologia edificatòria. Aquests enormes contenidors intenten compaginar el seu paper de reclam comercial amb l'economia de mitjans pròpia de tot sistema de venda massificat. En aquesi difícil context, el centre IKEA de Montigalà destaca per la ca-

L'Informatiu 60. Desembre 1994 Naus industrials. Vielha {Val d'Aran;

pacita! de transformar la banalitat imperant en qualitat arquitectònica.

L'Informatiu 103. Febrer 1997 Naus i n d u s t r i a l s

IKEA a M o n t i g a l à .

Badalona (Barcelonès)

Premi Ciutat de Barcelona

Ei jurat

que va concedir

el premi

Ciutat de Barcelona del 1998 va destacar la frescor i claredat d'aquesta rehabilitació. Amb unes concises i encertades intervencions s'aconsegueix I objectiu de recuperar í revaloritzar els espais preexistents.

La rehabilitació de l'edifici conegui com

L'Informatiu 127. Juny 1998

la Fàbnca del Sucre ha durat gairebé 15

Rehabilitació del Vapor Llull al Poble Nou.

anys Aquest llarg període de lemps dóna

Barcelona (Barcelonès)

una idea de la dificultat d'abordar, amb els minsos recursos municipals í mantenint un alt grau de seriositat t rigor, la re-

Arquitectura industrial?

cuperació d u n a peça important del patrimoni industrial català L'obra es basa en

La nova fàbrica del grup Simón està ubi-

un plantejament estructural que és ja un

cada en un petit polígon indústria! als afores

clàssic en aquest tipus d'intervenció. Es

d'Olot, amb un impressionant paisatge com

tracta de buidar l'edifici, mantenir les fa-

a fons. Si eis sistemes constructius i els ma-

çanes, i crear una estructura intenor nova

tenais de tancament aplicats són els normals

que sostingui els sostres i garanteixi l'ab-

en aquest tipus de naus, la resolució dels

sorcio dels esforços horitzontals de les ta-

Dunts singulars marayen la diferència

cartes L'Informatiu 136. Desembre 1998 L'Iniortnstiu 69. Maig 1995

Nou centre de producció Simón

Edifici El Sucre. Vic (Osona)

Olol (Garrotxa)

Els col·legiats interessats trobaran més informació sobre les obres esmentades a l'hemeroteca de Lïnlormatiu electrònic que es pot consultar per Internet dins la pàgina web del Col·legi, rttp: * » • JpabOLes

I SCOOWA OUJgBW «

-Temes de fons INAUS

I 20

INDUSTRIALS

I

INNOVACIÓ I DISSENY PERA PROJECTES AMB ESTRUCTURES METÀL·LIQUES tècnic s'aconsegueix un posada en obra i g i l dels nostres treballs.

Actualment, le* estructures meul liqües han experimentat un gran camí Les obres s'han tecnificat extraordinàriament i causa d'un con-

haaui d'adaptar a Ics noves necessitats i noves tecnologies, i. en aquest sentit. COMICSA s'ha especialitzat en estructures metàl·liques cargo-

Grin facilitat i rapidesa Avui dia. som en temps de grans canvis, per això els nostre clients exigenen una major

trol més exhaustiu del projecte i a un major ngor professional en el procés constructiu Per iqueM motiu, les esiruciureMncül liqües s'han

lades destinades, u m a obra civ il com a mdustnal. amb un procés de disseny i fabricació que ens Miua a l'avantguarda en el nostre sector

facilitat i rapidesa en la realització de les Experiència i tècnica COMICSA. amb una experiència de mes de seves obres Gràcies a l'estudi minuciós dels projectes per part del nostre departament 20 an\s en el món de la construcció, ha sabul situar-se amb fermesa en aquest difícil i exigent mercai. on només roman el qui ha sabul evolucionar amb el temps, i ha incorporat aquesta experiència en simbiosi amb les noves tecnologies, tant amb la informàtica aplicada com amb els nous matcnals.

CONSTRUCCIONES METAUCAS INDUSTRIALES Y CMLES, S A

Estructures metàl·liques, cobertes i façanes

Dissenvinnovació El nostre departament tècnic, en un incessant estudi en la recerca de nous sistemes i dissenys, proporciona als nostres clients assessorament per a qualsevol nou projecte en estructures metàl·liques, eom ara els tancaments de façanes i les cobertes.

Qualitat Des del moment en què som dipositaris de la confiança dels nostres clients, en totes les àrees i processos es respecta la qualitat, sense que pugui ser d'una altra manera, atesa l'adequada i satisfactòria execució de les nostres obres.

Aclualitat Com a mostra del constam desenvolupament dels nostres projectes, aquestes són algunes de les nostres obres actuals: • Estructura mixta del Museu Episcopal de Viç(5lOTn) • Ampliació de la paperera ( 11.500 nv)

Mediona

• Reforma i ampliació del Concessionari Renault de Granollers (façanes Alucobond) • Edifici industrial de 4 plantes a Sani Just Desvern (4.500 m : ) • Ampliació d'una nau industrial a Parets del Vallès (ençavaliades 44 m llum) • Promoció de 10 naus a Badalona (260 Tn)

Projectes i càlculs, mitjançant programes de disseny en 3D. Solucions personalitzades en estructures metàl·liques, cobertes i façanes.

Execució d'obres amb paràmetres tancats de qualitat i seguretat.

Panell arquitectònic 5.500 rrí

Joan Del riu Pol. Ind. La Ferreria, Av. La Ferreria, 22 08110 MONTCADA I REIXAC (Barcelona)

Tel.: 93 564 54 12 Fax: 93 564 78 16 E-mail: comksa@comic5a.es www.comicsa.es

Director general COMICSA

Serveis

SEGONA QUINZENA ABRIL 59

Jfc

I DIVERSOS

Tramesa de L'INFORMATIU Nous valors de mòdul i coeficients d'actualització d'honoraris per a l'aplicació a partir de l'1 de maig de 1999.

El mòdul bàsic de referència que fins ara era de 40.250 PTA, passarà a ser de 41.200 PTA. Caldrà tenïr-ho en compte als efectes del pressuposi per a aquells treballs en els que el pressuposi del projecte s'hagi calculat utilitzant aquest mòdul com a base.

Aquests són els nous coeficients d'actualització d'honoraris calculats a partir • dels índex generals de preus al consum, índex que s'utilitzen per al càlcul del \ coeficient C, en el barem orientatiu d'honoraris: ' I

1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990

1,014 1,034 1,068 1,114 1,162 1,219 1,285 1,356 1,444 1,544 1,634

1987 1986 198S 1984 1983 1982 1981

1.709 1.850 2,002 2,182 2.449 2,792 3,194 3,680

L'INFORMATIU comunica als seus lectors que continua buscant solucions per a aquelles poblacions que tenen problemes en la recepció. En ciutats com ara Sant Cugat del Vallès i Sabadell, per exemple, i a causa de les dificultats de repartiment per part de Correus, la gestió es fa amb tramesa privada. També es busquen solucions quan el problema és individual. Demanem als lectors que detectin anomalies continuades en la recepció de L'INFORMATIU, ho facin saber a la redacció de la publicació.

Més informació: Elisenda Pucurull. Telèfon 93 240 23 76. Fax 93 240 23 64.

E-mail: informatiu@apabcn.es.

D e s c o m p t e s e s p e c i a l s p e r als cursos d e l Col - l e g i El Col·legi posa a disposició dels col·legials uns Vals descompte per acumulació d'inscripcions a cursos de formació continuada . Cada 100.000 PTA de matricules en el mateix any acadèmic dóna dret a un val descompte de 10.000 PTAa descomptar de la matrícula en el moment d'inscriure*s en un nou curs. Pel que fa als estudiants que disposin de Targeta Accés tenen reservat el 10% de les places dels cursos de formació continuada, amb un descompte del 20% sobre el preu de col·legiat.

Informació Telèfon: 93 240 23 73. Fax: 93 240 20 61. hltp: '/www.apabcn.es

Necrològiques Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Miquel Ipas i Lombarte col·legiat número 968 esdevinguda el 26 de març. a 65 anys

Nuevo CD-ROM Poliglas f\\

POLIGLAS

La mejor herramienta para la Arquitectura Si desea recibir gratuitamente este CD-ROM le roga rellene y envie este cupón en sobi -• Poliglas, O Casp 17, 6' planta. 08010 Barcelona. i I Empresa

Actividad

Nombre y Apellidos Toda la información teòrica y practica que ustcd puede necesitar acerca del AislamientoTèrmicoAcüscico e Huminacion Natural.

Incorpora una practica hoja de calculo de las necesídades energétïcas de los edificios, según las Normas Europeas (EN-832).

POLIGLAS

Direccion Telefono /Telefax

'

Codigo Poscal / Poblaaón e-mail

fCon què programas informàticos trabaja?

O*O

Demandes M E R C A T OE T R E B A L L

I 22

Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball I n f o r m e * U t r c * dt T n M : Telèfon: 33 240 23 58. F s : 93 240 23 59. E-mai: trebaïeaoatxn.es Societat t l * valoracions immobiliàries a Mallorca

perfil con«iiements dei mercat inmobitiàn leg'siaco sobre valoracions urüamsme i maie^ais de la cansjrjox i costos E i valoraran conec ements d angles i alemany Convenient C3TH91 de conduir sofertli Àrea de Treball Palma de Mallorca.

Jornada de treball partida Contractació lliberal Ei lloc de treball comporta la firma de taxacions Incorporació immediata

Empresa de direcció i gestió d obres d edificació assistent a a coordinador d'obra perdi E»pe'«r*oa ap'O'.mada emre 3 i * anys en edificació Tasques de coordinació i gestió d'obres Edat aproximada entre 25 i 33 anys Camet de conduir i vehicte propi sofereii Jornada oficial Àrea de treball, per tot Cata^nya Reiaoo labora!

Retribució entre 41 5 000 000 - bnjt anual Incorporació immediata Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Anna Vila, tel. 93 414 71 46.

Promotora-constructora a Barcelona capd'otxes perfil Un minin d expenenoa de 2 anys Tasques a peu d'obra Edat aproximada entre 25 • 35 anys Àrea de treball a Barcelona i rodalies imprescindible venicle propi.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit amb període de prova de 2 mesos Retnbuao 4 000 000,- brut anual negociable mes incentius segons ei obiectms. Incorporació immediata.

Promotora-constructora a Mallorca arquitectea tècnica per a control d' obres cresBuDOSics perfil Es valorarà exnenencia a peu O'obra Carnet 0e conduir Es valoraran coneixements didiomes s'ofereix Àrea de treball Mallorca, concretament Port Alcudia i Poilensa Contracte laboral amo un perode de prova de 6 meses, i amb possibilitats de promoció dins de l empresa. Retribució negociable segons vàlua, mes incentius, habitatge, i desplaçaments. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Daniel Riera. tel. 971 77 17 18.

Les persones interessades poden posar-se en contacte o enviar el

Les persones interessades poden adreçar ei seu currículum al fax: 971 72 59 32.

Petits anuncis Telèfon: 93 240 23 76. fix: 93 240 23 64.

Empresa de Treball Temporala Barcelona arquitecte/a tècnica per desenvolupar tasques com a delineant projectista i realització de projectes d habitatges perfil Imprescindible experiència i coneixements dAutocad ver. 14 Es vatorara 30 Sludio Edat aproximada entre 28 i 35 anys s'ofereix Àrea de treball Barcelona ciutat Jornada oficial Contracte laboral mioal de 2 3 mesos amb empresa de treball temporal, amb la posterior incorporació a un estudi d'arquitectura). Sou inicial 1.239 PTA-hora negociable, incorporació immediata Els interessats poseu-vos en contacte amb: Kelly Services ETT. Alicia Roman, telèfon 93 452 71 71

Serveis per al professional S'ofereixen serveis d aixecaments d'estat actual, delineació de projectes models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions, serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, iradament d'imatges i perspectives. PfO]ectes de telecomunicacions També es fan mede condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

Josep M Telèlon: 93 452 07 89 Delineació de plànols S'oferei* estudi de delmeacióCAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció.

Experiència i preus econòmics. informació Telelon. 93 416 16 39 Fax93 237 49 01

Informació ofertes de treball

Perspectives per a taxadors Enviï ns un lax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Aportem una experiència de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 PTA.

Tet 93 2 « 23 58 Fax 93 240 23 5S b n * trebaügapabcnüs

Enginyers de Telecomunicacions Projectes d'inlraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeria Tesis SL. Gran Via de les CC. t f 76 Barcelona Telèfons: 93 278 30 11 93 313 63 40 Far 93 278 07 65 Oissenyador projectista d'arquitectura

Topògraf S'olereix per a treballs de mesuraments, aixecaments, imple mentacio de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions.

Utilitzem sistemes informatitzats.

A grans i a petites escales.

Qualitat i rapidesa.

J. Costa Telèfon: 93 265 40 04

Preu Petits Anuncis

Col·legiats i estudiants: Nocollegiats:

Octavi Telèfon: 93 213 92 36

informació Telèfon: 93 416)6 39 Fax: 93 237 49 01

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta del Col legi

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color, i Render.

1.000 PTA 2.000PTA

Serveis tècnics d'arquitectura S'ofereixen serveis tècnics d'arquitectura, d'edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidamems. CAD, 2D i 3D. perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions

S'ofereix dissenyador projectista d arquitectura per treballar en empresa de construcció, arquitectura o interiorisme Experiència d 11 anysd any a Londres i 2 anys a Bolonia). en projectes d'arquitectura i construcció, inleriorisme i disseny, control d obra i Autocad. Idiomes, angles i italià

TresDCAD Telèfon.93 879 65 61

Francesc Telelon 93 212 08 32

Activitats

4

L'acer galvanitzat en calent a la construcció i les seves aplicacions Curs, dies 28 i 29 de maig

presentació En aquest curs es vol aprofundir en el coneixement dels materials galvanitzats i en les tècniques correctes d'utilització. Es tractaran lemes com ara la protecció mitjançant galvanització de les armadures d'acer del formigó, i les aplicacions de la xapa galvanitzada a la construcció i obra civil. organitza Servei Construcció i Noves Tecnologies i Asociacïón Tècnica Espahola de Galvamzación coordinador Horacio Espeche professors José Luis Ruiz i Fernando Martín, d'ATEG.

Divendres, 28 de maig • El fenomen de la corrosió metàl·lica. Diferents formes de corrosió. Corrosió bimetàl·Iica.

Disseny per minimitzar la corrosió. Sistemes protectors de la corrosió. Protecció amb recubriments de zenc (similituds i diferències). t Procediments de galvanització en calent. (Procediment discontinu.

Galvanització de xapa. Galvanització de tub). Influència de la composició de l'acer sobre la galvanització. Regles bàsiques de disseny per a construccions metàl·liques que es vagin a galvanitzar.

• Resistència a la corrosió dels

Fàbrica de ceràmica lleugera. Termoarcilla Curs, dies 7, 9. 14, 16 i 21 de juny Comparació amb països de presentació situacions similars: Itàlia.

En aquest curs s'estudiaran en prolunditat totes les possibilitats que ofereix la Termoarcilla i s'avaluarà Dimecres 9 de juny en quines circumstàncies és adient • Ef bloc de lermoargila en el projecte d'estructura. Implantació el seu ús. Es tractaran les caracterísen estructures porticades i murs tiques, àmbit d'utilització i limitaportants de fàbnca Termoarcilla. cions, comportament estructural i higfolèrmic. disseny constructiu, po- Presentació d'obres: sada en obra, control i normativa, - Estrucfures porticades. amb exemples d'àmbit europeu.

- Habitatges a Manresa. organitza • Estructura de murs portants.

Servei Construcció i Noves Tecno- - Habitatges unrfamiliars. logies. responsable acadèmic Jordi Claret coordinador Horacio Espeche dies I hora 7.9.14, 16 i 21 de juny.

Dilluns i dimecres, de 16 a 20.30 h. preu matrícula: 42.000 PTA preu col·legiats: 35.000 PTA

Dilluns 7 de juny t Característiques del bloc de Termoarçilla.

• Normatives «gent al nostre pais.

Dilluns U de juny • Comportament higrotèrmic.

Estanqueïtat dels paraments.

Capílaritat.

Presentació d obres: • Habitatges a Castelldefels.

Dimecres 16 de juny • Disseny constructiu. Geometria.

El projecte d'execució.

Preseniació d'obres: - Habitatges de la Ronda de Dalt.

- Habitatges a Sevilla.

Dimecres 21 de juny • Anàlisi oels exemples més

23

Rehabilitació i manteniment

Edifícarió i instat-larions dies i hora Divendres 28 de maig. de 9.30 a 14 i de 16.30 a 18.30 h. i dissabte 29 demaig.de 10 h a 14 hores. preu matricula: 17.000 PTA preu col·legiats: 14.000 PTA

SEGONA QUINZENA ABRIL 99

materials galvanitzats.

• Resistència a la corrosió atmosfèrica.

- Resistència ala corrosió a l'aigua.

- Resistència enfront diversos materials de construcció.

- Taques degudes a l'emmagatzament d'humitat (taques blanques).

• Recepció i control dels materials galvanitzats. Normes i especificacions. Assaigs.

• A la tarda, sortida per visitar una planta de galvanització a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Patologia, diagnosi i intervenció de façanes urbanes. Curs. del 17 al 21 de maig

geòlega 5 - W " • Aplaçats i revestiments ceràmics.

De les lesions al manteniment.

Dissabte 29 de maig Josep Jordà. COSMETODA. • Construcció amb acer galvanitzat.

• Formigó vist. De les lesions al - Unions soldades. manteniment. Joan B. Rosell, - Unions atornillades. arquitecte tècnic, director del • Pinta! de l'acer galvanitzat.

Laboratori de materials (UPC).

• Protecció per mitjà de la galvaDimecres, 19 de maig de 16 a 21 nització de les armadures d'acer • Estucats i esgrafiaís. De les del formigó. Casos històrics. lesions al manteniment. Oriol • Diferents aplicacions de l'acer Garcia, estucador. galvanitzat Aplicacions de la xapa • Paraments pintats. De les lesions galvanitzada en la construcció i al manteniment Emili Tó. enginyer l'obra civil. químic IOS. Servei Rehabilitació i Medi Ambient • Fusteria. De les lesions al manteresponsables acadèmics niment. Ramon Graus, arquitecte Xavier Casanovas i Ana Chust tècnic, professor del Servei Rehadates 1 horari bilitació. del 17 al 21 de maig de 16 a 21 h. significatius en països de més preu matrícula: 48.000 PTA • Elements metàl·lics. De les leexperiència amb la Termoarcilla: preu col·legiats: 40.000 Ptes sions al manteniment. Àngel CorÀustria, Alemanya i Itàlia. ral, arquitecte tècnic, professor de la UPC. Dijous, 20 de maig de 16 a 21 h.

Dilluns, 17 de maig de 16 a 21 h. • Tècniques i sistemes de neteja.

Núria Garaa. doctora en ciències • Els materials, tècniques i Químiques. CLAR. seccions constructives de les façanes al llarg del temps. Jaume • Bastides i sistemes auxiliars de Roseii, aparellador i dr. en Arquitreball en alçada. Arnau Bausà, tectura, i catedràtic de la UPC. enginre tècnic. LAYHER • Refiexió i valoració de la im- • Marc de gestió i promoció. portància del color. Manbel Elisenda Capera. dir. de l'OHóna Rosselló, arquitecta tècnica, hisde Rehabilitació de ProEixample. toriadora, i professora de la UPC. • Marc legal. Conservació i seguretat de les façanes. Pere Ca• Estat de degradació de les façanes. Lesions més habituals. Ansademont arquitecte tècnic, cap Es lliurarà a tots els assistents la toni Parido, arquitecte i professor del Servei Habitatge docunertacodetecursosdeia UPC. Divendres, 21 de maig, de 16 a 21 STu previst la concessió d'algunes • Metodologia de ireball. Xavier • Presentació d'una obra concreta. beques a estudiants, pd 50% de Casanovas, arquitecte tècnic i cap - Ledrfcaoó de principi de segle. del Servei Rehabilitació.

La casa de les Punxes. FrancescTelèfon: 93 240 23 73 X. Asarta i Albert Pla. arquitectes.

Dimarts, 18 de maig de 16 a 21 h.

Fn: 93 240 20 61 L'edificació tipica de l'Eixampie.

• Tècniques d'aixecament de hflp: www j lesions i de representació gràfica Roben PiM. arquitecte tècric. de façanes. Santiago Canosa, • L'edificaoó de repoca moderna. arquitecte tècnic, professa de la La Casa Bloc. Víctor Segui atUPC. qutide.

Telèfon :-; i-~. i: -:: • Pedra i obra vista. De tes tesons • CecHcaoó de ta postguerra E-mai!:"—aD^üsai" al martenímert Artònia Navarro.

Lhattape púbic AOGSA, presentació L'objectiu del curs és divulgar els coneixements actuals en aquest camp. i identificar les mancances i necessitats tècniques actuals, alhora, que és una reflexió sobre la importància que adquireix la façana envers la ciutat. S'adreçarà a l'estudi i coneixement dels materials, tècniques i seccions constructives de les façanes dels edificis construïdes en diferents moments històrics. organitza

I SEGONA QUHZEHA W t

95

Activitats FORMACIÓ

I 24

MediL ambient.

Rehabilitació i manteniment

El soroll. Diagnosi i correcció de disfuncions acústiques. Curs dies 27 i 29 d'abril i 4.6,11 de maig

Noves tècniques de tractament de tèrmits Curs, 25 i 27 de maig presentació Per tractar ar,b gara^.es les coiòn*s de tèrmits cal conèixer e\ seu comportament nalural t a la vegada saber intervenir amb les tècniques que tenim a l'abast, i aquest és l'objectiu d'aquest curs.

En aquest sentit. I aparició de noves tècniques de tractament de tèrmits ha representat un avenç respecie la situació de ta un parell danys organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient responsable acadèmic Ramon Graus preu matricula: 18 000 PTA preu col leglat: 15 000 PTA

::•: zç: i -:ooce$ óe la Universitat - Prxes d'execució Aü'cno^s de Barcelona • Un exemple pràctic • Reconeixement d'atacs per temuts Víctor Rubio, enginyer tècnic agrícola, director tècnic d'IBERTRAC - Rastres d'un atac per tèrmits David Rubio, director comercial - Material d'mspecció dIBERTRAC. • Ordre de la visita Joaquin Morton. arquitecte tècnic, • Un exemple de tna del tractament professor del Departament de - La presència d'altres xilòfags Construccions Arquitectòniques II - Complementanetat del sistema de la UPC clàssic i el d'esquers • Nous sistemes de detecció de tèrmits ais edificis • Auscultació de bigues de fusta - Avaluació grau d'activitat de la colònia Ignasi Millet. STEM DIJOUS, 27 de maig. de Wa20h • El tractament per injecció.

Un exemple pràctic,

• Productes químics utilitzats - Per gravetat i a pressió Dimans, 25 de maig. de 16a20h • Procés d'execució • El comportament de les colomes - Un exemple pràctic de tèrmits José Albarracín, aparellador de PROMAX. - Una organització social en castes - Espècies exteses al nostre pais • Creixement i multiplicació dels nius Carme Bach, catedràtica de

Tom Flonach. arquitecte tècnic del Servei Rehabilitació i Medi Ambient

• El tractament amb esquers.

Un exemple pràctic - Tecnologia aplicada

Es lliurarà a tots els assistents la docunerdabó dete cursos.

Sha previst la concessió d'algunes beques a estudiants, pel 50% de I" import de la matricula dels cursos.

T e l è f o n : 93 240 23 73 Fax 9 3 2 4 0 2 0 6 1 hrtp: www apabcn es

T e l è f o n : 93 240 20 60 Fax 9 3 2 4 0 2 0 6 1 E-mail:iof maao@apabcn.es

Medi ambient

Projectes d'enderroc i/odesconstrucció • Cas pràctic, del 12 al 2 4 I Amiant. Diagnosi, desamiantat i tractament de maig I dels residus. Curs, 1,3,8,10,15 i 17 de juny

presentació L'ob|ectiu d'aquest curs és aportar uns coneixements teòrics i unes habilitats pràctiques bàsiques que permetin resoldre els casos de queixes sobre el confort acústic. professors

DIJOUS. 29 d abnl de 18 a 2' h.

• Conceptes bàsics sobre reducció i aïllament del soroll.

- Josep Lluís Gonzàlez Moreno-Navarro, catedràtic del Dept. de Construccions Arquitectòniques I de la UPC,

• Paràmetres del confort acústic Les normatives vigents. La N6E CA 87 i les ordenances municipals. Les normatives europees, la nova reglamentació francesa i la norma DIN. La diagnosi sobre la molèstia i la seva causa.

- Antoni Camón Isbert. professor del Dept. de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC, i gerent ó'Auóioscan. Enginyeria del So. organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient responsables acadèmics Xavier Casanovas Josep Lluís Gonzàlez dates i horari Dies 271 29 d'abril i 4, 6,11 M3de

presentació En les sessions s'ensenyaran a través de casos pràctics, les pautes i processos per fer un projecte d'enderroc, els tràmits administratius i les pautes de seguiment a l'obra dates

presentació

i proposa una metodologia d'actuació professional en la legislació vigent. organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient

preu col·legiat: 25.000 PTA

del 12 ai 24 de maig horari

responsable acadèmic Ramon Graus

Dimarts. 27 abnl de 18 a 21 h • El soroll. Conceptes bàsics.

dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores. lloc

dates í horari

Delegació del Vallès Onental c Josep Pinol. 8 de Granollers Tel. 93 879 01 76. preu matricula: 27.000 PTA preu col legiat: 18.000 PTA

• Recollida dècades de l'estat actual • Tràmits administratius • Determinació dels processos d'enderroc to desconstrucaó t Cnteris per a la reahttació de projectes • Seguiment i control d'execucio • Casos pràctics

maig. de 18 a 21 hores. preu matrícula: 30 000 PTA

El curs te com a objectiu presentar els nscos de l'amiant dins els edificis

So. soroll, freqüència, intensitat, espectre d'un soroll, nivell d'intensitat. mètodes de mesurament del nivell d'intensitat, decibel, escala podenclerada. Anàlisi de les fonts del soroll més usuals, carrer veïns, instal·lacions.

Dies 1.3. 8. 10.15 117 de juny preu matricula: 30-000 PTA preu col legiat: 25.000 PTA

Dimans. J de juny. de 18a21 h

Dijous. Wdejuny, de 18a21 h

• Les diferents variants de l'amiant • Riscos de I amiant sobre la salut Dijous. 3 de juny. úe I8a21 h

• Criteris d'intervenció • Tècniques d'intervenció Dimans. 15 de juny. üe 18 a 21 h • Legislació relacionada amb els treballs amb amiant

• Amiant als edificis nous • Amiant als edificis existents Dimans. 8 de juny. de 18 a 21 h • Diagnosi de l'amiant en edificis existents • Assaigs de laboraton.

Identificació comptatge de fibres

• Redacció dei pla de treball Dijous Hdejuny, dei8a2ih • L'execució i el control del pla de treball • El tractament de residus. Amiant: residu especial.

i La propagació del soroll. A través de l'espai edificat.

Coeficient d'absorció. Temps de reverberació A través dels elements constructius.

Uei de masses. Freqüència critica. Efecte doble paret.

Freqüència de resonancia.

Soroll d'impacte. Soroll d'instal·lacions.

Reducció per absorció Increment de l'aïllament existent. Estanquitat. Doblat de parets. Doblat de sostres

Dimarts, 4 de maig de 18 a 21 h.

• Practica de medicio in situ de nivells d'intensitat: Mesi/aments, ai mateu edifici, ce temps de reverberacio, nivells d'intensitat existents, l'efecte d'un increment de l'absorció, l'aïllament normalitzat entre dues sales, l'aïllament d'un element de façana.

DIJOUS, 6 de maig a les 16 n • Visita al Laboratori d'Acústica de la Generalitat: Aquesta visita té com a objectiu conèixer el mètodes emprats als laboratoris dels mateixos aspectes, absorció aïllament, soroll d'instal·lacions, etc, i palesar la seva gran diferencia amb les mesuraments in situ.

Dimans ' ? de rra g de 18 a 21 h.

• Procediments pràctics per corregir les disfuncions I: El soroll t/ames per sòlids. El soroll d'impacte als forjats. El soroll de les jp.siai íacior.s • Procediments pràctics per corregir les disfuncions II: El soroll aen: Increment de l'absorció.

Increment de l'aïllament de les parets. Increment de l'aïllament de les façanes. Conclusions.

SEGONA QUINZENA ABRIL 99

Activitats I

FORMACIÓ

Gestió d'obres Curs de postgrau, del 14 de maig al 17 de juliol presentació

direcció del programa

Aquest curs vol aprofundir en els

Fco. J. Llovera i Caries Pu'gg'os

aspectes que el project manager ha

responsables acadèmics

de dominar en el camp de la gestió

Rafael Delgado

Planning. Auditona. Organigrama.

equip director i tècnic. Oficina tèc-

d'obres t s'ha dividit seguim el

Lluïs Martmeli

Pressupost-

i

nica d'obra. Reunions. Accions.

procés d'execució en aquest tipus

dates i horari

licitacions. Tramitacions. Aspec-

Revisió i entrega de l'obra. Infor-

de gestió: planificació, execució i

De! 14 de maig ai 17 de jultof

tes legals.

control, seguit d'una pari pràctica.

Divendres de 16.30 a 21 hores

El curs es fa conjuntament amb la

Dissabtes de 9.30 a 14 hores

Fundació Politècnica de Catalunya

durada: 80 hores

i dóna 8 crèdits als alumnes del

preu matricula: 200.000 PTA

màster en project manager.

preu col·legiats: 160.000 PTA

cions. Contractes. Permisos.

Petició i avaluació ofertes.

•

•

procés d'edificació.

el procés, i a partir dels diferents

dimecres de 18 a 21 h.

treballs que en tot projecte es van elaborant es pugui proposar una

presentació

cregut convenient tractar la segu-

es genera en el desenvolupament

retat en l'ús i el manteniment d'equi-

preu col·legiat: 30.000 PTA

de l'execució d'una obra.

paments com teatres, poliesportius.

Sistemes de recollida, tractament

tanatons. cementiris, ports, etc.

i difusió de la informació.

Tanmateix es farà en els espais

escoles, edificis públics, hospitals, •

curs es fa coniuntameni amb la i El tractament de la informació en obres d'edificació mitjana i petita.

Jesús Rodríguez i Albert Ribera,

Costos i control econòmic d'obres Curs, del 26 de maig al 16 de juny, a Manresa presentació

dates

La gestió de l'economia de l'obra és

del 26 de maig al 16 de juny

un dels elements clau en el procés

horari

de gestió de construcció La gestió

Dilluns i dimecres de 1 8 a 2 i h.

estratègica del cost a [raves de

durada: 21 hores

i avaluació

ser

preu matricula, 50.000 PTA

determinant en els resultats d'una

preu col·legiat: 42.000 PTA

pot

condicionen

el

cost,

la

•

composició del cost. els costos

paments específics: teatres,

posat èmfasi en la seguretat de

polisportius, escoles, edificis

Us del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries Curs, del 26 d'abril al 10 de maig a Barcelona, ideï 10 al 26 de maig a Terrassa professors

Deftniao de cost.

informàtica

Concepte.

dates a Barcelona

Estadis del cost de promoció.

del 26 d abril al 10 de ma»g dates a Terrassa

informació sobre costos que es ge-

estimatiu

del 10 al 24 de maig

nera en el transcurs de I execució

producao Cost real. Uquiaacio de

de l'obra

I obra.

Aquest es un dels cursos d espe-

Oferia o cost de

• Composició del cost

horari Dilluns i dimecres de i 9 a 2 i hores durada

cialització mdosos dms el Progra-

Cost estadístic Cost estimatiu

10 hores

ma Màster Projea Manager que fem

Otena o cos! de producció Cos;

preu matricula: 30.000 PTA

conjuntament amb la Fundació

real Liquidació d'obra

preu col·legiat: 25.000 PTA

Politècnica de Catalunya (FPC) i

•

comptarà amb dos crèdrts per als

Influència, en el cost. dels

S entregara disquet de I arxiu dei full

sistemes de contractació.

de càlcul utilitzat durant les sessions

Per administració. Per cost tancat.

alumnes del màster. professor

Per certificacions d un pressupost

Marçal Roç arquitecte tècnç

contractja; Per costos vistos.

Conrroi economc de tes obres

* lapieaoopefi estudi de wa&Wai

Delegació del Bages -Bergjeos

Metooe Facturació Certificacc

i L'estudi de viabilitat

P^ia de i Om. 6. Manresa

Preus contradctons Emes

lloc

t

instal·lacions.

clavegueres, instal·lacions, etc. S'ha

Cost previ Cost estadístic Cost

•

La seguretat a l'intenor de l'edifici.

Riscos a tercers

• La seguretat en treballs a les

públiques, platges, canalitzacions,

rar la producció i la gestió de la

contradictoris, les lormes de valo-

bertes.

•

la informació durant el procés.

Isidre Rodríguez, professor de l'aula

els tipus de costos, els elements que

La seguretat en tasques a l'exterior: façanes, tancaments i co-

Model pràctic de tractament de

Carles Puiggròs, aparellador

obra En aquest curs s'analitzaran

•

urbans com parcs, jardins, vies •

• La comunicació i la informació

arquitectes tècnics i professors de

continua

pla de segureta! i salut. Control econòmic.

Atesa la seva especificitat s'ha •

sèrie de mètodes per un tractament

Fundació Politècnica de Catalunya

Incidències i tractament. Estudi i

Documentació Revisions i solu-

preu matricula: 36.000 PTA

professors

Control. Terminis, mesures correctores, informes, pla control.

guiment. Control econòmic.

Identificació de la informació que

més global de tota la informació El

me de tancament. Postvenda.

•

La seguretat en l'ús i el manteniment dels edificis i espais urbans. Curs . del 13 de maig al 17 de juny

entre els diversos agents del

Del 10 al 26 de matg, dilluns i

Execució. Coordinació, segui-

Procés constructiu. Coordinació

Seguretat

la Universitat de Girona dates i horari

Segmentació

•

gramació, contractació i se-

t

presentació El curs s'ha pensat de manera que.

Introducció.

ment i control de processos, pro-

El tractament de la informació en edificació mitjana i petita Curs, del 10 al 26 de maig

sense perdre la visió general de tot

Planificació.

irocaoors

procés <

•

La seguretat en treballs d'equi-

tercers i en el tema de la prevenció

públics, hospitals, tanatoris.

contra incendis, tocant els Plans

cementiris, ports. etc.

d Emergència Interior que comple-

• La seguretat en treballs a espais

ten el conjunt de mesures de

urbans. Parcs. Platjes. Via públi-

seguretat que cal considerar.

ca, enllumenat, voreres, clavegue-

responsable acadèmic

res, canalitzacions Depuradores i

Ezequiel Beiiet

instal·lacions de residus

dates: del 13 de maig al 17 de juny

•

La seguretat contra incendis en

horari: dijous de 9 a 14.30 hores

edificis residencials, d oficines,

preu matrícula: 63.000 PTA

comercials, equipaments públics.

preu col legiat: 52 500 PTA

Els plans d'emergència interior.

SEGONA OUWZEIt» *B«L 98

Activitats FORMACIÓ

I26

Normativa

Qualitat Control de qualitat Cas pràctic, del 3 al 17 de maig

formigó segons la B c a s pràctic. 6 de maig nova EHE. Casos presentació pràctics i sessions L soiecnu ae ia sessió es ei c aproinformatives

presentació c es p r ce na.' una viso sobre com preparar un programa de control de qualitat, el registre tíe resultats i la seva casuística El mètode es molt pràctic, amb ei desenvolupament d'un cas concret d'un edifici ce volum mitja-petit. amo lanaltsis be la metodologia a seguir. Aquest curs incorpora les modificacions de la nova normativa de formigó, Es Hturara certificat d assistència als alumnes que hagin assistit al 80% de les classes professors Pere Casademont, arquitecte tècnic Jesús Fernàndez, arquitecte tècnic dia i hora Dilluns, del 3 alt 7 de maig. de 18 a 21 hores. Durada: 12 hores preu matricula: 25 000 PTA preu col legiat: 12 000 PTA

Dilluns 3 de maig de W a 21 hores tLa legisiaoó del control de qualita: • Els agents del control de qualitat • Matenals a controlar: mínims • Programa, registre i certificació i Tramitacions

Casos pràctics professor Pere Casademont, arquitecte tècnic preu matricula: 6 000 PTA preu col legiat: 4.000 PTA

• Resolució d'un exempie: programa

• Terrassa: dijous. 20 de maig.

• Manresa: dimarts. 27 de maig.

dilluns Wdemaigúe

• Granollers: dimecres. 5 de maig. horari

18a2i hores

• Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment • Els diferents documents a recepcionar

De I 7 a 2 i hores Sessions informatives ponent: Francesc Jordana, director de l'EUPB. L'entrada es gratuïta. lloc • Terrassa: dijous, 17 de maig • Manresa: dimecres. 5de maig.

dilluns 17 de maig de I8a2i hores • L'homologació, la certificació, els documents d idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea

• Igualada: dimecres. 19 de maig.

Consell Comarcal de l'Anoia. Plaça Sant Miquel. 5. Igualada.

• Les eines • el programa informàtic

horari: de 18a 20 hores.

fundir en el coneixement de laiegislaoo soíxe l'habitabilitat. i facilitar emes i pautes per a !a redacció de la certificació professor Pere Casademont, arquitecte tècnic dia, hora i lloc DIJOUS. 6 de maig. de 13 a 21 hores Delegació del Valies Occidental preu matricula: 6.000 PTA preu col legiat: 4 000 PTA

• Cedul·la d'habitabilttat de l'habitatge usat.

• La certificació. Definició. Contingut. Redacció i vigència.

• Tramitació i casos especials.

• La legislació

horari

preu col. preu no col.

curs Delegació Vallès Oriental

•AUTOCAD • AUTOCAD I

del 3 de maig al 2 de |uny del 27 d'abnl al 3 de |uny

dilluns i dimecres, de 9 a 13 h. dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

60 000,36.000,-

• Introducció a la INFORMÀTICA dates

• EXCEL II

de n i de maig al 17 de juny dimans i dipus. 17 a 19 h. del'l al 17 de juny dimarts i dijous, de 9 a 13 h. del 8 al 22 de maig dissabtes, de 9.30 a 13.30 h.

36.00036.000.-

12.500,dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. 12.500,dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

12.500,12.500.10.000.-

•ACCESS

del 27 d abril al 6 de maig

dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

(iniciació) •AUTOCAD

del 13 al 18óemaig del 24 de maig al 7 de juny

dimarts i dijous, de 9 a 1 3h. diliuns.de 17 a 19 n.

10.000.15.000.-

del 6 a 111 de maig del 24 de maig al 2 de juny

dimarts i dijous, de 9 a 13 h.

10.000,-

dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. dimans i dijous, de 17 a 19 h. dimans i dijou5.de 9 a 13 h.

15.000,10.00010.000.-

divendres.de 17 a 19 h.

8,000,-

(iniciació) • WORD (iniciació) • INTERNET

del 27 d'abril al 6 de maig del 25 al 27 de maig 7 de març 20 de maig 4 de juny 19 de juny 28 de juny

Informació Telèfon: 93 240 23 73 Fax 93 240 20 61 http: www apaben es

Dibuixos a la tinta xinesa de Pere Rosés Oberta fins al 12 de maig

curs Barcelona dates

(iniciació) •EXCEL

Cada 100 000 PTA de matrícules en el mateix any acadèmic dónadretaunval descompte de 10.000 PTA a descomptar de la matrícula en el moment dinscnures en un nou curs.

Exposicions^

Cursos d informàtica Segon trimestre 1999

del 12 al 26 de maig del 9 al 21 de iuny

Els col legials lenen la possibilitat d'un Val descompte per acumulació d'inscripcions a cursos de lormació continuada del Col·legi

• Eines.

Aula d'informàtica

del 10 al 24 de maig

E!s estudiants que disposin de Targeta Accés tenen reservat el 10% de les places dels cursos de tormacio continuada, amb un descompte del 20° o soore el preu de col·legiat.

dijous, de 9 a 13ri

8.000.-

divendres.de 17 a 19 h dissables.de 9.30 a 13.30 h

8.000,8.000-

diliuns i dimecres de 19 a 21 h 8.000.• INFORMÀTICA d e l ' n de maig al 17 de juny dimans i dijous, de 19 a 21 h.

30.000.(introducció) • Microsoft del 15 al 4 de maig dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

20.000,Project 98 del 26 de març al 14 de juny dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. 20.000,del 29 de mag al 12 de juny dissables. de 9.30 a 13.30 h • W1NDOWS-98 del 27 d'abnl al 6 de mag dimans i dijous, de 14.30 a 16.30 h. del 29 d'abnl al 4 de maç oimans i dijous, de 9 a 13 h Els cursos de matns tenen un descompte ciei 50% Els cursos de migdia tenen un descompte del 25%

20.000,10.000.10.000.-

78 00047.000.47.000,47.000,17.500.17.500,17.500,17.500.14.00014.000.19.500,-

14.000.19.500,14.00014.000.11.000.11.000.11.000.11.000.11.000.40.000.25.000."

25.000.25.000.14.000.14000-

delí 3 de maig al 22 de |uny horari dimartsidijous.de 19a21 h. preu únic 30.000 PTA curs Delegació Valies Occidental • MICROSOFT PROJECT dales ael 31 de maig al 16 de juny horari dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. preu únic 20 000 PTA

IDT 13 SL. presenta els programes DIBAC. HARMA i MIC els dies 1 i 2 de juny al vestíbul del Col·legi.

Exposició de dibuixos a la tinta xinesa de Pere Roses i Senabre Oberta fins al 12 de maig, a l'espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi. organitza Departament de Cultura

Informació T e l è f o n : 93 240 23 73 Fax 93 240 20 61 http: tí#* apabci es

Inscripcions TelelOfi: í i •-" 2'. ;C Fax 932402051 E-mail :formaoo@ apabcn.es

Empreses I

SEGONA QUINZENA ABRIL 99

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL 27

índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 143 SEGONA quinzena ABRIL 1999

Prestatgeria COMERCIAL: ABRIL 1999

Els lectors de LÏNCCIMTIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats

El Col·legí posa a disposioó de les empreses un estant) per presentar els seus

mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el

productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses

numero de referència desitjat i ler-la arribar a L'INFORMATIU.

Empresa

que hi seran presents durant el mes d'abril.

Ref.

Eco Esteba

WANNER Y VINYAS

interior portada

HERMS

4

SIPLAST

5

LOHENTE

6

ARTYPLAN

7

PAVIMENTS TURÓ PARK

8

BERNALDEZ 8 ASOCIADOS

9

CADOUATRE

15

ASTRA QUÍMICA

18

COMICSA

20

POLIGIAS

21

NT[

32

COPISTERIA MIRACLE

33

CAIXA D'ENGINYERS

34

ACERALIA

interior contra

REYNAERS

contraportada

Lamp

Pèndol

Ibermapeí

Soc. Francisco Ros Casares

Gamesystem Esparïa

Edílkamin Ibérica

Industrias Químicas Lowenberg

Beck & He un Rolladem Kasten

Perstorp Construct. Phemicals

Sas Prefabricados de Hormígón

Sistemes de Reforç A d i u

Consl. desmuntables

Alkor Draka Ibérica

tubulares

Basf (Wanner y Vinyas)

CadQuatre

Weidmüller

Grup Labocat

Weber Broutin Cemarksa

Composan

Construction

Cima Box 2000

PerpublicitataL·lNFORMATiuiBiïMAP.IsidreRodriguez.

CBonPastOT,508021BarcetofaJelèfon:932402057.Fax:932402364.E^il:comen^l@apabcn«

INFORMATIU DEL

COL·LEGI

ARQUITECTES

D'APARELLADORS TÈCNICS

DE

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

I

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes

BARCELONA

que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està insent. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

Nom i cognoms Empresa Adreça CP:

Població Fax'

Telèfon

E-mail

PUBLICITAT L'Ivonunj mim. 143

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

X

31

32

33

34

portada

contraportada

interior portada

18

mtenor contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-ta personalment al Servei d'Informació del Col tegi.

L'Informatiu. Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.

19

GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES

FRAPOMT

Alsina

!

CONSTRUCCIONS EN FUSTA FMVINOUS. 5 A

-ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES F1JAS Y MÓVILES

PRVIMEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES

A Q-QBItA I PÇg A MCOKACIÒ

TERRAT70S CONTINUOS P U f j l e t u i n . 1 I t r 1* 0S010 Bi'ceiona

Tel Z6SW19

í » . 265 17 78

ALUMINOSI

EXTEND í SENETON

I CATALAHA,S.A. Moner> sense retratxi Rehahi Il·lació O Santander 4?-*8 Naj 39 06020 BARCELONA Tel ?7& 26 86 Fa* 278 27 11

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Ctra. Torre Romeu, s/n -08202 SABADELL •tel. 726 19 11 «fax 726 07 61

0P.-.O6 BARCELONA

REHABILITACIÓ j j j

flC^JEilf».,

s.

9 6 9 9 42 66 F » S8BO0S9

AÏLLANTS

|

ELECTRICITAT

Dl

a .

FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 08I91 RUBl Pr LasTorrci i'n (Eüif Dun^a^te tapi) Fabf«) Pol Ind Rut" Sur - Barcíloru

Gerrnsns Taulers i fustes de totes les espècies per ala Decoració, Inti

Aciensio CONSTRICCIÓ RÜLABILlTACIÒ Aïjdí de l i Gnnva. 179 Tel. (93) 261 63OCW Fix (93) 261 63 20 OSWa L Hosp.uiet de Llobregat (&j re dona)

IEP

simon

REHABILIIS.L.

1LUMINACION

SERVEIS • OBRAS I REFORMAS _ IMPEHMEABILIZACIONES

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA g

ESTRUCTURALES

\ CKINCO. S.I..U. *

CONSTRUCCIONES

i

MAN&O. I I í- A • Td (93) 426 98 98 [3 lir Fax 193) 423 94 13 • 08015B<scclona

c/ Padilla. 240 • Te/. (93) 456 14 53 fax 193} A36 72 85 • 08013 Barcelona

Vidneras emplomadas Restau raciones

PAVIMENTS ]'\\ I\IKM> I Mil ••! Kl \[.S I)K FOKMICO I \M- \ I I, I KkKl·S IIK Kl·LSINKS I V\\ I I kl s KM'lí I \I.S

Grabados al àcido Vidrieras en hormigón

ForjadosCerramiï Chalets Pàrkings Centrosoomercial HORMIPRESA

\ _ _

,aigsi Conlrol De Qualilai \s»isifiii-i;i l i - t n i c a i C o n l r o l <k- (Jimlii.it .i iot tipus d'ubres

Pantalanes e l c

·

Tel.: 93 663 O2 11 Fax: 93 663 01 31 Curotefü NU Km. 600 Nai 6 0S7B0 PALLEJÀ (Ban^tona)

_EXTRAFORT_

Tel.: 937 31 54 46 ^.Anci,;7,NioP Pd. imU'jn Pirtllidj 0JC1*Tirrau

PREFABRICATS I La solució a l'aluminosis

NOUÍBAU

Pr t -tjnn.jJ>^ Jc Hurmiüiin. S.A.

El sistema do renovació de soslrCN

•r

ALUCOBOND

LABORATORI OE CONTROL

ESTUDIS GEOTECNICS

Apbcaoó làoJ. rapcla Màxima resistència Annpols ImpermeaDilitzats Higienes

Tel.: 93 796 41 22

ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SONIC OE PILOTS

astra-Quwnica, sL

DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de atumnio

L'5

n el terra bo sego s DIN ISO 9002

ROAR, S.A. FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN ufl19i RuBI Pg ae (esToires, a.n - Eüit Damanie Bjos.

Recobríments per a sòls industrials Av Són!

GEOTECNIA, MICROPILOTS, AL·JCORATGES, HIOROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.

7 Pol industrial Congoa

Ttí: 93 W9 57 00 i 93 S49 54 75 Fai:93S495416

Tel i F i * (977) 7927B1 - * 3 8 » CAM8C1LS

Major de Sarna, 2, E* 3' Tel i F u l S O T ) 3 M 332 -060(7 BARCELONA

C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes Productes bàsics Matenes primeres

0

PREFABRICATS Prelabncacto i construcció industrialitzada

D

FUSTERIA F_,s:ena de fusta, metàl·lica i plàstica

i

•

D ' E M P I E S E S

1

SERVEIS

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització t recobri ments

^m ^^3

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

• ^ ^ J

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REHABILITACIÓ Rehabilitació integral

ra Pfcj

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

El reportatge C O N S T R U C C I Ó

SEGONA QUINZENA ABRIL 99 I

S O S T E N I B L E

29

Agenda de la Construcció sostenible http://www.apabcn.es/sostenible S'ha presentat a Construmat aquesta finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn

| ü j

missions de CO.. aliments trans-

que. si no som uns convençuts activistes eco-

W^M

gemes, restriccions d'aigua, trans-

logistes, no ens hàgim plantejat encara que

vasaments, abocaments incontrolats de re-

és el que podem fer en la nostra activitat di-

sidus, vessaments de petroli, desastre

ana i per tant no ens hàgim plantejat mai cap

d'Aznalcoliar i Donana. emissions de radio-

de les següents preguntes:

*5

R —

J

d:

EUta

li

Q

!*•••«

activitat a Algesires, la tercera pista a ['aeroport del Prat, incendis a l'Amazones, el traçat del tren d'alta velocitat... son alguns exemples de problemes mediambientals que han estat d'actualitat durant l'últim any. Cada dia apareixen més notícies (generalment dolentes) de mediambient als mitjans de comunicació (un 2.7 % del total de mitjana, amb pics de líns al 3.9 % ' ]. D'altra banda hi ha els congressos, jornades de treball, cursos, exposicions elc. que intenten aconseguir una ambienlalilzació a lots els nivells de la nostra societat, entre els quals hi ha el sector de la construcció.

i- Ei Cl ib

On trobo informació sobre construcció i

._ ei • .- Àjutl 1 lubvcncicn

medi ambient?

.' Con<t

Quins materials utilitzo?

uh

Quin és el disseny més afectiu?

Hi ha bons exemples a imitar?

A qui puc consultar, hi ha experts en aquests temes?

Quin sobrecost pot suposar?

De ben segur, la nostra activitat continuarà plàcida i tranquil·la fins que algun dia un pro-

•mbl.nt Dou ji i^d i na

(CUC lí

DM*

.11

r»

«maa.ii.wtm

CH.rtflII IHWfl

t*4tj* l i •nció·nciï ntgrim q

-•*>!•«**

bitnir

motor agosarat ens demani un -edifici eco-

WHDllMl

m&e > pt\tn * w

lògic", un "edifici lliure de PVC" un "edifici sos-

Molt probablement després de llegir

tenible" o senzillament d'introduir alguns pa-

aquestes ratlles pensareu que poc pot fer

ràmetres mediambientals al seu edifici Serà

ballar i es van aglutinar les iniciatives que s'es-

trucoo i desenvolupament sostenible i vol

I aparellador de carrer davant d'aquestes pro-

en aquest moment quan algunes de les pre-

taven portant a terme en d'altres entitats i ins-

esdevenir un punt de trobada de tols els

blemàtiques, però si fem cas de l'eslògan

guntes abans formulades ens començaran

titucions, concretament a la Secció de Tecno-

professionals, fabricants i usuaris interes-

més afortunat del món amoientalista pensar

a preocupar i a ser la causa dels nostres mal-

logia de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitec-

sats en el tema. •

globalment i actuar localment, esta clar que

decaps.

tura del Vallès (ETSAV) i l'Asociación de

hem de començar a pensar quines poden ser

Fins no fa gaire, moltes d'aquestes pre-

les nostres petites actuacions locals que

guntes no tenien resposta, eren de difícil so-

Conjuntament es va tirar endavant el pro-

contribuiran a millorar el medi ambient, o

lució o la informació necessària es trobava

jecte de [Agenda de la Construcció Sosteni-

Estudiós Geobiologicos (GEA)

i II Dades del baròmetre ambiental del Centre úEstudis ahlormaoò Ambientat (CEIAj

si més no reduir l'impacte que causem

molt dispersa Va ser amb l'objectiu de do-

ble L'Agenda és una pagina Web, de consul-

Tooi Floriach

(vegeu quadre I).

nar-hi resposta que des del servei de Reha-

ta gratuïta des d Internet, especialitzada en la

Servei Rehabilitació i Medi Ambient

bilitació i Medi Ambient es va començar a tre-

informació i el debat sobre el sector de la cons-

E-mail: sostenible@apabcn.es

D'altra banda, també és moll probable

Q11AD1EJ IMPACTE AMBIENTAL DELS EDIFICIS Escala Regional

A l'obra

Durant ta vida útil

Desprès de la vida útil

Impacte visual

Consum d'aigua

Residus ae l'enderroc

Impacte paisatgístic

Producoó de deixalles

Impacte del soroll

Impacte visual

Generaoó de residus d obra

Escals Global

Ús de materials

Despesa energètica

Energia pfoducoo

Emtssions de C 0 :

materiaís

Emissions de NO,

Emissions

Cons^rn oe CFCs

Residus perillosos

I SEGONA OUMZENA AB»L »

-i El reportatge IC O N S T R U C C I Ó

I 30

QUE POOEM TROEÍR A L AGENDA •> La infonnacíò que es pot trobar a l'agenda esta estructurada en 5 apartats principals (vegeu quadre II). Cadascun te diferents subaparlats en els quals podreu trobar informació general, articles de premsa, publicacions etc. i fer recerques a les bases de dades de productes i empreses sostenibles, i també recerques guiades a les bases del Centre de Documentació Josep Renari des de I òptica del medi ambient.

A continuació es presenten alguns exemples pràctics d'utilització de l'agenda: Necessito col·locar mecanismes per estalviar aigua en un edifici La resposta a aquesta necessitat la trobem al Directori de Productes (cliqueu "El Directon'i que actualment compta amb 300 entrades. La cerca a la base de dades es pot fer de dues formes, fent una recerca lliure Idiqueu "recerca lliure" de productes i materials) i escrivint "estalvi&aigua" o una recerca guiada (cliqueu "recerca guiada'). Si optem per aquesta última, podem optar per fer-ho en funció dels paràmetres de sostenibilitat i escollint 'permet l'estalvi d aigua" o anant directament pel ttpus de producte (cíiqueu "àmbit", vegeu quadre III) Una vegada hem fet la cerca, obtenim un primer llistat amb un petit resum de cada producte. Si volem, podem visualitzar la fitxa sencera de cada producte, on hi ha totes les dades per localitzar-lo a) mercat.

Vull fer un edifici lliure de PVC Són molts els productes que tenen PVC i que podem trobar als nostres edificis.

Al Directon hi podeu trobar alternatives per a tots ells. des de tubs per baixants fins a cables elèctrics. Per trobar-los al Directori de productes, el més fàcil, en aquest cas. serà fer una recerca per paràmetres de sostembilitat i escollir la opció "no conté elements organodorats". També podem buscar directament l'element que volem substituir, per exemple, si el que volem és un cable elèctric, el trobarem cercant a dins de les instal·lacions elèctriques o fent una recerca lliure i escrivint "organoclorats&cables"".

O'altra banda, si feu una passejada per les pàgines de "Bones Pràctiques" (cliqueu "catàleg de bones pràctiques" a la pàgina de construcció sostenible), de ben segur que trobareu algun edita en el qual us podreu emmirallar.

On porto els residus de (ibrociment?

Com sabreu, el fibrociment és un residu especial, segons el catàleg de residus de Catalunya, això ens obliga aportar-lo a uns abocadors especials. Al Directori d'empreses de l'Agenda hi trobareu informació sobre aquest tipus d abocadors i d'altres. També podreu trobar referències d'empreses que es dediquen a desamiantar edificis. Aquesta cerca l'heu de fer al directon d'empreses. Podeu triar, igual que amb els productes, de ter una cerca lliure i escnure "amiant" o una de guiada i escollir l'activitat de l'empresa que us interessi en el quadre de opcions. En aquest cas el més adient seria escollir "Treballs amb amiant".

S O S T E N I B L E

banda, també podeu trobar molta normativa sobre construcció i meu ambent que està disponible al Centre de Oocumentacw Josep Renart Algunes de les disposicions hi són amb el text complet.

Puc obtenir ajuts per col·locar col·lectors solars?

A !a mateixa pagina de que parlàvem anteriorment, hi ha relacionats tots els ajuts i subvencions que actualment hi ha disponibles a Catalunya. Hi trobareu aquells que gestiona l'ICAEN (Institut Català d'Energia) i els que donen atguns ajuntaments com els de Barcelona o el de Vilanova i la Geltrú On puc trobar informació sobre materials tòxics?

Si consulteu la pàgina "Construcció Sostenible", trobareu un link que diu. "conceptes" seguiu-lo i en trobareu un altre que diu "matenais penllosos". Si el seguiu hi trobareu informació sobre els matenais tòxics i penllosos que actualment tenim als nostres edificis, com ara el plom. l'amiant, els COVs (compostos orgànics volàtils), el radó. els conservants de la fusta o els organoclorats. encara que si voleu més informació, a la pàgina de "Enllaços" hi ha links específics a d'altres Webs molt interessants.

Hi ha bons llibres que parlin de construcció i medi ambient?

Ja comença a haver-hi moltes publicacions soDre construcció i medi ambient, però quines són les mes interessants? Si cliqueu al Link "publicacions" del Club. hi trobareu una séne de llibres, que poden considerar-se essencials, comentats. Hi trobareu entre d'altres la -Guia de l'Edificació Sostenible" publicada recentment i en la qual ha col·laborat el Col·legi. També podreu accedir a les bases de dades del Centre de Documentació i fer recerques amb descriptors relacionats amb el medi ambient.

Hi ha productes de construcció amb ecoetiqueta?

La resposta a aquesta pregunta la trobarem al Directori Només cal que fem una recerca guiada de produïes i matenais per ecoetiqueles. Podrem escollir primer de quina ecoetiqueta volem trobar productes i el tipus de producte que ens interessi. Si voleu informació general sobre les ecoeliquetes, quines hi ha. quins criteris de concessió tenen etc. cal que seguiu el link "ecoetiquetes" de la pàgina 'Construcció Sostenible".

Hi ha algun club de debat sobre construcció i medi ambient?

Internet dóna moltes possibilitats per a conèixer i connectar amb d'altres professionals, és per això que hem engegat la llista de distribució "Construcció Sostenible".

Només es tracta d'enviar i rebre e-mails. Tothom pot enviar e-mails amb suggerencies, preguntes o opinions que rebran la resta de membres de la llista. Al mateix temps, tothom pot replicar o contestar a la resta, de manera que es creï un debat constant que enriqueixi a tots.

On puc trobar informació sobre l'ordenança solar de Barcelona?

L'apartat de legislació, ajuts i subvencions de l'Agenda és el més indicat per trobar la Com heu pogut veure, les possibilitats de l'agenda són moltes, només cal que us resposta a aquesta pregunta, encara que durant el més d'abril també en trobareu a la connecteu i comenceu a explorar les seves possibilitats, de ben segur que el plana d'actualitat (a dins del Club). ]a que aquesta és una ordenança molt recent. D'altra medi ambient us ho agrairà.

acadoiei

j(:DfKaün|"-p / '

"3 SKE

CMMinUj « t gaiuutU da q m B t t wnblwa*

i

SEGONA QUINZENA ABRIL 99

-HKI reporta tgeh CONSTRUCCIÓ

SOSTENIBLE

31

QUADRE I I El C l u b : Punt de trobada de tots els professionals del món de la construcció *^;™*

inieressats a fer que aquesta sigui més sostenible. S'hi poden irobar serveis

—

' '

dïnfonnaàó, espais de debat, noticies i altres. Té els següents apariats.

Uista de distribució Newsletter El Directori

Agenda d'activitats al Món Hemeroteca Publicacions Actualitat

El Directori: Base de dades de fàcil consulta, que conté materials, productes, empreses i serveis que permeten fer una construcció més sostenible

Legislació, ajuts i subvencions: Recull de la legislació i normativa d'àmbit estatal, autonòmic i local referida a aspectes ambientals de la construcció, així com els ajuts i subvencions que es poden obtenir per algunes actuacions.

ELS_ÍARIM£RS El Servei Rehabilitació i Medi Ambien! del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

Construcció Sostenible: Informació i documentació sobre la construcció sostenible.

de Barcelona, fa ja més de 12 anys que treballa en l'àmbit de la promoció, la formació

Està dividit en quatre apartats:

especialitzada, publicacions i l'assessorament especialitzat en el camps de la rehabi-

Conceptes

litació, la restauració, el manteniment i els aspectes mediambientals de la construcció

Catàleg de bones pràctiques

d'edificis. El 1996 va ser el promotor i organitzador de les I Jornades de Construcció i

Ecoetiquetes

Desenvolupament

Línies de recerca

institucions la Guia de L'Edificació Sostenible. Més informació: http:i7www.apabcn.es

Enllaços: Una via ràpida de connexió amb altres pàgines Web relacionades amb construcció i la sostenibilitat.

Sostenible i darrerament ha publicat conjuntament amb d'altres

GEA. Asociación de Estudiós Geobiológicos.

L'Asociación de Estudiós Geobiológicos GEA. es va formar l'any 1991, amb l'objectiu d'agrupar els esforços i activitats per a divulgar i promoure l'estudi de la Geobiologia i la Bioconstrucció. Aquestes ciències - anomenades també "Medicines de l'Hàbitat" -

QUADRE I I I

estudien les interrelacions entre els éssers vius i les radicacions que emanen del centre de la terra, les que provenen de les radiacions còsmiques i les generades per la

Classificació dels productes del Directori

Classificació de les empreses

Adhesius

Distribuïdor

estudis serveixen per a conèixer la importància del lloc sobre e! que es viu. i ens

Aglomerants. conglomerants.

Fabricant

permeten realitzar !es modificacions necessàries als edificis per a obtenir una major

pròpia activitat humana i la seva influència en la salut de les persones així com els efectes nocius que puguin tenir alguns elements i materials de construcció. Aquests

morters i formigons

qualitat de vida. L'Associació publica el butlletí trimestral 'GEA". que recull estudis,

Aïllants

Industrials de la construcció

Àrids i granulats

Administracions públiques

Blocs diversos i peces ceràmiques

Assxiacions i ONGs

Emes de suport a la diagnosi

Col·legis professionals

La Secció de Tecnologia, dins del Departament de Construccions Arquitectòniques I,

Equips d'obra i mitjans auxiliars

Universitats i Educació Serveis

és l'encarregada d'exercir la docència de les assignatures de l'àrea de coneixement

Estructures

Arquitectes

que engloba els materials, la construcció, l'edificació t la tecnologia. Actualment s'es-

Impermeabilitzares i drenatges

Arquitectes Tècnics Tècnics: Biòlegs

tan impartint algunes assignatures relacionades amb el medi ambient i la construcció

Instal·lacions de calefacció, climatització i ventilació

Tècnics: Enginyers

Instal·lacions de gasos \ hidrocarburs

investigacions, projectes eic. Més informació: http:'moon.1nf-uji.es -qea

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Secció de Tecnologia

i l'arquitectura. Les seves linies de recerca recullen si aquelles activitats dïnvesligaaó que es desenvolupen des de la tecnologia aplicada a la construcció arquitectònica, amb un esment especial als aspectes tècnics i dels materials emprats. Actualment

Instal·lacions i elements de protecció

Tècnics: Enginyers Tècnics

s'estan desenvolupant ies següents:

i control

Tècnics: Geòlegs

Tècniques de construcció innovadores per a materials determinats

Instal·lacions d'elevació i transport

Propietats i comportaments dels materials de construcció

Instal·lacions elèctriques

Sistemes i solucions constructives

Instal·lacions hidràuliques

Tecnologia de la construcció i medi ambient. Més informació: http: .'1ecno.upc.es

Paviments Plaques, planxes i taulers Revestiments, acabats i protectors Tancaments practicables i portes Vidres

Vols col laborar al directori?

Si has trobat algun producte interessant des del punt de vista de la sostenbtiBL fes-n I aferrem al cfcredon

Amb e! suport de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona

debats, respondre a les preguntes d'astres rampanys o pregonar allò que votteu saoer i no us atrevíeua preguntar. Com més serem més productiva sefà per atots*!

Orar* I Hemameu.".

SrKle^algwarÉjenanssar<enquatnrjputieadípa«dai p u m » » « pont» a a g +tmb & daiawwa has conaua ÉBun «rjfci meAtedU parame&es de sogwMa i wte que tothom el pugui veure, posat en axttde anto noaftss.

PMdpai la •&*'.'.

Només heu de Asposar <funa cc«e»al·rT«iarJ^de<»iHjelBarwipK>Bjpanòparerte&

I SEGONA QUINZENA ABflFL 99

H El reportatge r

I 32

Val més aprofitar que afegir WjM Catalunya, ei 18% de i energia total H H 9 u e e s consumeix es óestma a l'habitatge. D'aquest percentatge, el 80% és energia consumida en l'ús dels habitatges i el 20%. a la construcció d uns altres de nous.

L'arquitectura que construïm és cada vegada més dependent de l'ús intensiu d'energia i de materials, a fi d'obtenir el confort dels usuaris. De fel. el cnten que apliquem en el disseny, i que en marcarà l'ús.

es una autonomia cada vegada mes gran del seu entorn pròxim en forma d'aïllament (tèrmic, acústic, etc] i un control de les condicions interiors amb mecanismes que funcionen mitjançant energia que s'aconsegueix a base d una dependència cada cop més elevada d'un entorn llunyà. D'alguna manera, desaprofitem les oportunitats de confort que l'entorn pròxim ens pot ofenr i n'afegim unes altres important-les d'entorns llunyans.

Nuevas Técnicas Impermeabilizantes S.L

Avda. Apel·les Mestres, 36 bis 08820 El Prat de Llobregat - Fax 93 478 61 12

Produïm i exportem l'impacte ambiental amb les calefaccions, els aires condicionats i els sistemes d'il·luminació energèticament independents de les condicions locals.

de materials reciclats o reutilitzats d'altres activitats o de la mateixa construcció suposa un aprofitament que disminueix l'ús de recursos i la generació de residus.

L'aprofitament dels recursos locals, en forma de sistemes passius o actius de captació Val mes que sigui durador que efímer d'energia i materials locals, representa, més enllà d'un estalvi econòmic si s'amortitza, una Inverur 80 kg d'aiumim per persona en reducció en l'impacte ambiental ocasionat pel edificis que dunn 50 anys, que ve a ser com consum energètic. De la mateixa manera rús ~::~" n i ) planxa d'alumini !a coberta d'un

SEGONA QUINZENA ABRIL 99

HE1 reportatge -

edifici d'habitatge per a quatre persones de planta baixa i pis. representaria

S

Local i global

un

consum d alumini d'1,6 kg per persona i any,

La coberts de teula estava construïda amb

l'equivalent a beure's dues llaunes de refresc

ceràmica, un material local l'extracció del

o cervesa a la setmana.

qual repercutia en una modificació sensible dels paisatge al qual l'usuari de l'edifici era

L'arquitectura !é associat un caràcter de

pròxim. La coberta de planxa està construï-

perdurabilitat que, malauradament, els

da amb alumini, un material que s'extreu de

models cap als quals ens dirigim actualment

la bauxita d Austràlia, o de Jamaica, o de

t'estan perdent L'avantatge de l'arquitectu-

Guinea, o del Brasil, i que sovint per obtenir-

ra sobre unes altres activitats humanes en

lo s'ha de desbrossar bosc tropical i obrir

el consum de recursos materials és el llarg

mines a cel obert que, això si. l'usuari de

periode d'amortització que s'obté amb el seu

l'edifici mai no tindrà l'oportunitat de patir

us en un bé amb una durabilita! molt més alta

perquè són molt lluny.

que la mapna dels productes d'ús quotidià Dissenyar i construir edificis duradors

Actuar localment pensant globalment.

implica estalvi de recursos i de residus. I en-

Hem d'entendre que la nostra activitat

cara més com més duradors són. Això vol

s'estén molt més enllà de l'entorn immediat

dir dissenyar edificis preparats per adaptar-

de la construcció que portem a terme, tant

se a usos diferents al llarg del temps Aquesta

en l'espai com en el temps. Els materials

arquitectura per a la durabilitat representa,

i els recursos energètics que fem servir

aleshores, actuar més enllà de l'ús de tècni-

provenen sovint de llocs llunyans i ocasio-

ques i materials concrets per convertir-se en

nen un impacte ambiental del qual ens

una estratègia de disseny que afectarà el

fem subsidiàriament responsables pel

tipus d'edificis que hem d'utilitzar.

fet d'utílitzar-íos.

Els models d'edificis més -ecològics' que

Posteriorment, l'edifici construït generarà

tenim, segurament, són aquells edificis

residus durant el seu ús i la posterior demo-

històrics que, durant centenars d'anys,

lició, i això tornarà a alterar el medi ambient

han donat allotjament a diferents usos í

Hem d'eslendre la nostra responsabilitat cap

institucions, i aixi han amortitzat moltissim

a aquests llocs i moments, i hem d'entendre

la inversió en materials i energia que hi van

que l'entorn que projectem i construïm és, encara que no ho veiem, més extens que

aportar els constructors.

l'edifici o el seu solar. Hem d'entendre que alhora projectem i construïm també en uns

Val més eficiència que eficàcia

altres llocs i en uns altres moments.

Revestir un aiguavés de coberta amb teula aràbiga representa un dispendi d'energia.

Menys és més

Copistería ^liracle s/a

primeres, la fabricació i la posada en obra

Entre 199211995es va construirà Catalunya

TOT

del material, de 180 megajoules per metre

una mitjana superior als 25.000 habitatges

quadrat d'aiguavés. Fer ei mateix amb una

anuals. La població del Principat no va

xapa

augmentar en aquell període.

tenint en compte l'extracció de matèries

teta

d'alumini

implica

uns

945

megajouies per metre quadrat.

L'any 1995 hi havia, per a una població de prop de sis milions

Les nostres tècniques han evolucionat,

tí'hab'iants,

mes de

2.700.000 habitatges

igual que la resta de la nostra cultura, cap a un grau de prestacions elevadíssim.

Cada vegada assolim més exigències a

La nostra societat és enormement consumidora d'arquitectura i tendeix a augmentar-

canvi, això sí, d'un augment dels recursos,

ne el consum. Piantejar-se la quantitat

sobretot energètics, implicats en el procés

d'arquitectura que realment cal per cobrir les

d'obtenir aquestes exigències Sovint, a mes.

necessitats ha de ser una actitud pròpia

per assegurar l'eficàcia d'una solució deter-

de qualsevol nivell de decisió. Des de cada

minada aquesta és sobredimensionada per

projecte concret fins al planejament i les

aconseguir un marge de seguretat ampli

opcions polítiques. Això obliga a tenir una

en el seu compliment.

actitud respecte als usos de les construcci-

Ser més eficient consisteix a obtenir

i la seva adaptació a l'impacte ambiental

gètica més batxa. Reconèixer i valorar en

que ocasionen. De fet suposa constatar que

ei grau just les exigències, quantihcar-ies

el que ha de ser sostenible en el temps no

adequadament i aprofitar ai màxim els recur-

és tant l'arquitectura, com qualsevol altre

sos per complir-les implica disminuir l·impacte

objecte, sinó les acttvrtats que es desenvo-

ambiemai que produeixen.

lupen amb aquesta. Que no hi po! haver una

producte nou en el mercat, potser caldria

SEGLE

OE

REP ROG KAFIA

SERVEIS DtGITALS Impressió Digital Doortech < , Plotter B/N. color i dos colors Negre + Vermell,' Impressió Làser B/N i color / Cartellena D\gal B/N / Servei d'Auioedició / Servei d'Escànner I Veetonnadó / Gravactó en CD-Rom. ; S ÀLTRESSERVEIS Reproducció de plànols.' fotocòpies B/N i color en peot i gran formai. Enquadernacions / Muntatges i plastifieadons (Foamsj . Còpies de Microfilms / Estampadors de ponadas per a projectes i samarretes ' Servei de "felefax Serve:iQc.;nialMP=."quiníc! <—.

Rector Ubach, 6-10 (cant. Aribau) 08021 Barcelona Tel. 93 200 85 44 Fax 93 209 17 82 68S 93414 IB 19 e-majl miraçle<a)miraclerepro com PajseigSantJ oan, 5 7 08009 BarotÈf* Tel. 93 265 52 94 Fax 93 26S 30 7 0 ^ * Or. Joaquim Pou 08002 Barcelona Tel-93)tXJ£26Fw 93**3 18 12 e-mail r

HCentre de ^Reproducció « JColor s.a.

ons i discutir els programes de necessitats

resultats amb una inversió material i ener-

Quan apareix una tècnica nova o un

UN

arquitectura sostenible sense una societat sostenible pel seu entorn

avaluar -ne no solamen! I eficàcia en l'obten-

Hs ha qui pot trobar que les anc propos-

oo del compliment oe les exigències que na

ies plantejades son redundants Que ei text

o afroniar sinó també refoènaa amb que no

d u n a es podria posar sota el títol duna

•a respecte a aitò que ja existeix.

altra. 0 Que n'hi podna haver sis. o deu. Tara

El novedòs sistema que permet digitalítzar, a tot color, originals en forma de plànols, dibuixos, perspectives, maquetes, art final. etc. per a la seva posterior edició o emmagatzamament en equips informàtics torrents.

Via Augusta, 137 Tel. 93 209 87 33 e-mail :crc#>crtrepro,com

08021 Barcelona Fax 93 414 08 60 http://www.crcrepro-com

SEGONA QUffíZENA A8RB. 99

B

- El reportatge I

34

se val. En realitat, totes responen a un mateix criteri general: REDUIR. Fer servir menys recursos i generar menys restdus a fi de reduir la sobrecarrega bels sistemes naturals Fer el mateix amb menys, amb mes eficiència, amb mes coneixement. Entendre que no és una qüestió que es limita a utilitzar uns materials o uns sistemes i no uns aítres. Que no és qüestió de segells de qualitat o de certificats "verd". Que és una qüestió dacMud. De mesura. En el fons, una qúestso d'elegància.

La nostra relació amb el medi ambient Actualment, és impossible restar sord al clam que denuncia la gravetat de les conseqüències que l'impacte ambiental de les activitats humanes està produint. No és tan sols l'augment de la certesa científica sobre el fet que l'acció humana la temps que altera mecanismes globals de control de l'ambient planetari, com ara la quantitat de CO2 atmosfèric o els efectes dels CFC a la capa d'ozó, ni la cada vegada mes generalitzada percepció del procés de destrucció d'entorns valuosos com les selves tropicals o el més proper de Doiiana, sinó sobretot el convenciment cada vegada més evident que no és possible separar les nostres activitats d'una pretesa Natura, exterior a nosaltres matei-

xos- que c/eierr que podíem dominar com ens vingués de gust i per al nostre benefici.

Si escoltem el clamor t h volem donar resposta, com a ciutadans primer però, sobretot, com a professionals als quals la societat ha delegat una responsabilitat, hem de comprendre en quina mesura i de quina manera hem d'alterar la nostra activitat per fer-ho. Malauradament, tots hem pogut comprovar com els nivells d'informació i de conscienciació sobre aquesta qüestió no van igualats, i tan alarmant resulta per a un veure's desbordat per una informació que no sap com organitzar i utilitzar en l'àmbit del que considera la seva responsabilitat quotidiana, com per a un altre no disposar de la informació necessària per actuar d'acord amb la línia de conducta que la consciència li reclama. La complexitat i la profunditat de la qüestió fa difícil respondre duna manera adequada a la perempionetat amb què es planteja el nou repte. Lobjectiu d'aquest article no és un altre que aportar alguna reflexió que ajudi a dibuixar les actituds que hauran de guiar el nostre comportament futur.

Els problemes que planteja la nostra relació actual amb el medi ambient, ja sigui a escala mundial o local, s'ordenen sovint en tres grans apariats: el consum de recursos, la generació de residus i la destrucció de sistemes naturals.

Què necessites del teu banc o caixa

Col·legi d"Aparelladors ! i Arquitectes Tècnics

Informació

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25

J

Oficina!]*! Aparelladors

Un bon servei.

El consum de recursos, materials i energètics, es realitza sobre tonts naturals que. tret de comptades excepcions, no són renovables al mateix ritme amb què procedim a la seva extracció. Això provoca la disminució de reserves disponibles i fa que l'extracció de més materials impliqui un cost energètic més elevat i la necessitat d'explotació de nous recursos substitutius.

E! consum de materials genera, després de d'haver-los fet servir, un volum de residus que són retornats al medi ambient a un ritme que, també tret de molt comptades excepcions, no és assumible pels processos naturals de reciclatge. Els vectors de difusió dels residus (aigua, aire i terra) es saturen localment i/o globalment i. com a problema molt actual, certs materials, com la maioria dels plàstics, no són reaclahles en els seus materials originals per processos naturals, com a mínim a ntmes apreciables, Com a corol·lari als apartats anteriors, tant l'extracció massiva de recursos, generalment en règim de monocultiu d'una zona, com l'abocament de residus, ja siguin de processos de fabricació o transport com de fi del seu ús. alteren i destrueixen sistemes naturals que s'encarreguen de generar el que s'ha anomenat "serveis ambientals", bé en forma de recursos o absorció de residus o bé en el manteniment de les condicions

atíecuaíes per prolongar la nostra existència sobre el planeta.

Això no ha estat sempre així. De fet, no ha estat així durant moll de temps i en un entorn limitat, i l'explotació de mitjà per sobre de la seva capacitat ha estat la causa de nombrosos episodis de desaparició de cultures al llarg de les èpoques. La diferència del problema actual és la magnitud: l'entorn afectat és tot el planeta. L'aposta és el temps que queda per canviar cap a una cultura sostenible per aquest entorn.

L'arquitectura i la seva construcció, com a activitats humanes, tenen un impacte ambiental que col·labora, i no poc, en l'existència dels problemes esmentats. Per això també s'hi han de produir els canvis que tendeixin a disminuir aquest impacte ambiental i a transformar-se cap a activitats sostenibles per l'entorn. Les idees que proposem tol seguit, més enllà de recomanar tècniques o productes que siguin menys agressius cap al medi ambient, pretenen abonar un canvi de mentalitat en la nostra activitat que ens porti cap a una arquitectura que tingui en consideració la seva implicació amb l'entorn. •

Albert Cuchí

PLUS

DE

F A Ç A N A

P E R F R I S A®

AC €R ALIA T r a n s f OrTTiadoS * Unidad de Construccion

„ TTTlB r i e l "

Desri|o rebre gratuïtament i sense compromís, el Dossier General Informatiu

Sr Sra Empresa ,-_„,

TRANSFORUADOS

oe Barc«tona Avoa Mentiana. 350 - 12° C-D - Tfn 93 274 21 93 • F a i 93 3*6 65 57 • 08027 BARCELONA • tinsJ'ww* DuiiOneï «vacwafta

Reynaers diserïa y comerciahza sistemas de aluminio de calidad: puertas y venianas, correderas, muros cortina, verandas, lucernanos, mallorquinas, esca pa rates....

En perfecta sintonia con las necesidades de luz y creatividad de la arquitectura moderna.

A L U M I N I O S DEL VALLÈS Medas. 1 - Pol. Ind 5uroeste • 03192 Sani Quirze Del Valies (Batcelor Tel. 93 721 11 20 - fa> 93 721 31 59 wwwi.reynaers.com - e-mail: alumini5@arralus.es