INFORMATIU DEL
COL·LEGI
D'APARELLADORS
I
ARQUITECTES
TÈCNICS
DE
BARCELONA
Una Primavera
de disseny Concurs d'idees per a la realització d'un element urbà que reti homenatge a Joan Brossa
10
Responsabilitat civil í prevenció de! risc: Lesions originades pel ús i la manca de manteniment
13
El Centre respon; Reforma de la Llei de ptopiela! horitzontal
L'aplicació de l'EHE: El debat
4 Q
La durabllitat en l'EME O A Per Enric Vazque:
0 /
Laboratoris d'assaigs acreditats a Catalunya Pàgines centrals
Q T
36
El càlcul en l'EHE Per Fructuós Mafis
Els punts de vista La gjaliiat oel lormiao itEHE
puyui vi&iidi tvuanu ÍSUI<UUII, JW anys uc
U<JIM nivo icucu dl n
disseny, i el 8 de juny inaugura Disseny;
una íaçana de Joan Bro
Directrius Imaginació Solució, una mosira de
treballs fets per aparelladors i arquitectes
L'Auditori ja sona ^ ^ 3 a campanya "Barcelona posa'l H I guapa" va escollir I Auditori de Barcelona per celebrar els seus 13 anys d'activitat de promoció de la rehabilitació Per pnmera vegada s'obna a la ciutat aquest magnífic edifici que acollirà el bo i millor de la música simfònica.
El Col·legi celebrarà eleccions el proper 10 dejuny
Tema de fons U nova Instrucció del formigó: la qualitat i el seu control (i (!)
També se celebraran eleccions a les Juntes de Delegacions
... fa mar de divertida! 17 de juny de 1999, ales 8 del vespre Av. Drassanes, s/n • 08001 Barcelona
3»
ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS D'ASSAIGS DE L'EDIFICACIÓ DE CATALUNYA Avda. Josep Tarradellas, 147 entr. 1 S -08029 Barcelona (Barcelona) Tel.: 934198777 Fax.: 934198659
CONSl'LTfcC CAFALUNÏA
Camí de Can Ballús. S-63 P-4 (Pol. la Vailian) O860O Berga (Barcelona)
AVIja
M9382i3363-Fax.938221896
17520 Puigcerdà (Girona:
Catalunya 6 Polígon Industrial Pom del Príncep 1 ? « V ï a r r * (Girona)
Tel. 9 7 2 8 8 1 1 6 0
TBIJFÏX.9352S55S
Ap. Correus, 129 17600 Figueres (Giron
CA de Sau. s/n (Pol. !nd. de Vic) 08500 Vic (Barcelona) Tel. 938892517-938891714 Fax. 938891839
Cl. rJAnlonio Machado, 5 08788 Vilanova del Camí (Barcelona
Tel Fax. 938060598
CA Sant Isidor, 1 08302 Mataró (Barcelona) Tel. 937980166 Fax. 937576665
Avda. Unís Companys, 31 08150 Parets del Vallès (Barcelona) Tel. 935730934 - Fax. 935623429
CA Compositor Bach, 18 (Pol. Can Jardí) 08191 Rubi (Barcelona) Tel. 935862318-936970607 Fax. 936973372
Polígon Industrial Vilanoveta II, C/K, rr 08812 Les Roquetes - St. Pere de Ribes {Barcelona) Tel. 938143577 - 938143684 Fax. 938143934 CA Dtor. Estapé, 8 - 1 2 0 8 8 8 0 Cubelles (Barcelona) Tel. 9 3 8 9 5 3 1 2 1
El tema
PRIMERA QUINZENA MAIG 99
Todo Corazón La sala d'exposicions del Col·legi acollirà al juny projectes de disseny d'aparelladors i arquitectes tècnics • » f l arcelona i d'altres ciutats catalanes ^ ^ | acullen durant els mesos d'abril i maig més de 80 exposicions que defineixen les noves tendències en el disseny gràfic i industrial. Després de quatre edicions, aquesta biennal del disseny que reuneix els millors dissenyadors d'arreu vol reforçar el paper de Barcelona com a punt de referència internacional Organitzada per la Gene-
LoptdfVfga
Los Locos de Valentia
ralitat de Catalunya i l'Institut de Cultura de Barcelona, i comissariada per Oriol Pibernat. la Primavera del Disseny impulsa exposicions, activitats, conferències, debats i accions de carrer de tota mena. Aquesta cinquena edició s'ha convocat amb una proposta de quatre temes per';_ flexíonar sobre el disseny i difondre'n les c e acions més recents. En primer Hoc. El c~ seny i la gent, un disseny compromès a ~ : la millora de la vida quotidiana i ía realitat ce les persones. Els disseny i els canvis culturals i econòmics és fa segona proposta, una cultura del projecte amatent a les transformacions dels escenaris culturals, tecnològics i econòmics. En tercer lloc. Ei disseny i l'Intercanvi, un entorn cultural que s'enriqueix amb altres formes d'entendre el disseny. Finalment, El disseny i Barcelona, un àmbit de creació, reflexió i activitat professional. Treballs d'arquitectes tècnics
Una ntiaò tfAUwrtD Con
El Col·legi participa en aquesla Primavera amb dues exposicions. La primera. Aíberto Corazón. 30 anys óe disseny, va mostrar del 8 al 28 d'abnl un recorregut que descobreix l'activitat creativa d'aquest pioner i la seva versatilitat en totes les àrees de la comunicació i el disseny d'objectes que avui tots utilitzem. La segona exposició reunirà treballs d'arquitectes tècnics i aparelladors en el camp de l·interiorisme i el disseny dobiectes industrials.
Eiposírió d'Alberta Corjión i ur ;
Dis-seny: Directrius Imaginació Solució s'aproxima a les diferents fases de preparació i de realització del procés tècnic del disseny. Si abans es caracteritzava sobretot per una aportació artistica i creativa, actualment el disseny d'mtenors i d'objectes també requereix unes competències i coneixements tècnics. A l'exposició s'hi ha convida!, entre d'altres, els arquitectes tècnics Josep Maria Gargantè. Carmen de la Calzada. Enric Graells i Carme Hernàndez Cros. Es podrà visitar del 8 de juny al 9 de juliol. •
Les mostres més destacades
Concurs per a una escultura urbana i homenatge a Joan Brossa El Col·legi ha convoca! un concurs d'Kjees per a la realització d'un element singular en l'espai urbà de la zona per a vianants del carrer Bon Pastor, on esta ubicada ta seu col·legial Els objectius del •Retre un homenatge a! poeta Joan Brossa i donar més reteu al Poema wsua' per urna façana. -Crear un punt cfmtefmaoó que dom su-
port a les activitats del Col·legi i també de comunicació amb els ciutadans. •Donar èmfasi a la nova zona per a vianants òel carrer Bon Pastor. La data límit de presentació de propostes finalitza n de juny. mentre que els projectes complets hauran de lliurar-se al setembre Entre els treballs presentats, el Jurat en triarà pnc que tindran una dotaaó econòrruca oe 250.000 pessetes per al seu desenvolupament. El projecte seleccionat rebrà 750.000 pessetes i la direcoo de La seva reaJrtzaoo anirà a càrrec del Col·legi. Aquesta moanva compta amb la col·labora» d'ARCINFAD Informació: Departament de C u i t i n del Cot teçi. Teteton 932 402 060.
-Enzo Uari. Un solo progetto: ii lavoro ai centro Centre d'Art Santa Monca Del 9 d'abril al juny. •Andre Ricard, disseny del quotidià. IV,sa:'C V -:. Del 7 de maig i l'i i dt juliol. •Futur compost, propostes per i l pwopvinent disseny industrial de Barcelona. ?a< ia, 06 ;a / " e ' . a Fins al juny. -Joan Brossa; cartetls 197S*1999. F-nea" •joeSacaoe-·Saoade1 FmsKX . : } c n o delia hice. Ets méttort ttums proouits a taia. Uuteu de Í M Arts Otova•••« nraaJnafc. •Ots-tany: Dkraeírloï bn·gtn·dó M u d o . Coi legi tfAparefiaeors: Ar^jmoM Ttona ae Bretona D * S de juny •>» * M 1 *
I PflMEfiA OJMZENA UAJG 99
El tema
Alberto Corazón: 'l'objectiu de L'encàrrec és resoldre el problema que té el client" Entrevista El dissenyadof és un artista?
"En la indústria treballem per un client. En ei disseny urbà treballem per a ciutadans. Sento una especial satisfacció en la realització de projectes en què ei disseny no és un cost afegit sinó un servei afegit. Això
"Et dissenyador és justament el contrarid'un artista, El dissenyador és un professional que treballa per encàrrec I l'objectiu de l'encàrrec és resoldre el problema •:i representa una gran responsabilitat perque lé el client. El dissenyador ideal hau- *_ què, en la meva experiència, els gestors ria estar dotat de lants recursos que 'd'allò públic" no solen tenir una bona foren cada tfeball el seu "estil" fos completa- mació en disseny. En general, en aquesta àrea. acostumo a ser molt més exigent amb ment diferent." '-**( treball del que ho és el meu client. Això la que malauradament, estiguem envoltats
Relacions amb la indústria i el dtsseay - (te despropòsits de disseny urbà que tenen urbà: el disseny representa un cost afegit? l'aparença d'estar ben dissenyats."
Impermeabilització en monocapa de coberta de pàrquing
PARAFOR PONTS LÀMINA D'IMPERMEABILITZACIÓ DE BETUM ELASTÒMEft SBS SOTA CAPA D'AGLOMERAT BITUMINÓ S Capa de rodament d'AGLOMERAT
Acabat de la trobada amb VERINOX S soldat o bé PARAFOR PONTS soldat i amb protecció de me ter armat.
d e^ d p l a s t
SOLUCIÓ ALTERNATIVA per a pendents de fins el 20 %
PARAFORIX SOTA CAPA D'ASFALT FOS de ? { | p l a s t
Escaire RARACXENE 35 S R4
soldada
Avantatges de PARAFOR PONTS ^
Làmina d'impermeabilització molt resistent, preparada per les altes temperatures i ta circulació de f equip pesat necessari per a la col-tocadó de fasfarL
fslplast
NOVA ADREÇA
Comte d'Urgell, 204-206, 3r C • 08036 Barcelona
Tel.: 93 363 60 22 • Fax: 93 363 60 23
El tema P R I M A V E R A
D E L
D I S S E N Y
dotat. El que més m'ha agradat d'aquest exercici retrospectiu és comprovar que durant aquests anys he estat aprenent contínuament.' Ordinador o llapis? "Tots dos són imprescindibles. Utilitzar només l'ordinador o només el llapis és convertir-te en un minusvàlid.' Consells per a un dissenyador jove?
El dia a dia de! treball professional: què ha variat fonamentalment en 30 anys? 'Fa 30 anys que vaig dissenyar una jaqueta per portar al damunt tol el repertori instrumental que necessita un dissenyador. Era una proposta d'equipatge per a un dissenyador nòmada. Ara, en veure aquelles fotograties. m'he adonat que ni una sola ema de les que s'usaven a l'any 69 no ha sobreviscut. En 30 anys ha canviat absolutament tot. tret del meu cap, que continua essent el mateix, però molt més ben
"Que no ofereixi estètica sinó intel·ligència. Que no es cregui que ser jove és un privilegi. Que no cultivi l'autocompasió ni la queixa. Un dissenyador jove ho té tot més difícil perquè l'entorn s'entesta a carregar-li unes responsabilitats que no pot assumir. Un dissenyador. pel fet de ser jove, no és ni més creatiu, ni més audaç, ni més renovador. És solament més ignorant que quan serà gran. Aquest és un ofici que exigeix coneixement.' Un objecte? "El retolador amb el qual escric aquestes línies.' •
El millor programa de pressupostos per a la gestió real de les obres Adoptat per l'ICCE dels COAAT Versions per MS-DOS, Windows 3.x, 95 i NT Demani disc DEMO a: AM2sa. Ausias March, 39 - Barcelona Tel. (93) 265 82 82 Fax (93) 26S 78 40 e-mail: am2w seker.es
PRIMERA QUINZENA MAIG 99 '
El Noticiari
CfU QUMZENA UMG 90
"Barcelona, posa't guapa' compleix 13 anys La campanya ha rehabilitat gairebé set mil façanes La campanya de rehabilitació 'Barcelona.
responsables de les empreses i entitats col·-
6.648 façanes, gairebé el 13 per cent de les
posat guapa* ha fet tretze anys. un nú-
laboradores en la campanya. En represen-
que té la ciutat. La resta d'actuacions cor-
mero que no espanta el seu principal pro-
tació def Col·legi d'Aparelladors i Arquitec-
responen a insonontzacions. parets mitge-
motor, l'Ajuntament de Barcelona, Que va
tes Tècnics de Barcelona, van assistir a l'ac-
res, tentíals. terrats i cobertes. En f acte de
celebrar en aquest any d'eleccions un
te el seu president. Bernat Ochoa, i el cap
l'Auditori es van premiar les millors d'aques-
acte d'aniversari multitudinari al recent in-
del Servei Rehabilitació i Medi Ambient,
tes actuacions. Fins i tot. es van premiar
amb independència del nivell de renda
augurat Auditori.
Xavier Casanovas.
balcons florits. A més. es van entregar diplo-
dels propietaris i de manera compatible amb els ajuts de la campanya. La febre rehabilitadora de la ciutat ha facilitat la
La festa, celebrada a finals de març.
El Col·legi ha col·labora! en ta campanya,
mes a les institucions, empreses i particu-
va ser presidida per Joan Clos, alcalde
des del començament, donant suport tècnic
lars que. d'una manera o altra, han c o l -
de la Ciutat i va comptar amb l'assistèn-
a les obres de millora que s'han fet en 10.278
laborat en la campanya.
cia de més de dos mil propietans i veïns
edificis de la Ciutat Comlaí, la majona en fa-
dels habitatges rehabilitats així com dels
çanes. En concret, s'han rehabilitat i netejat
creació de més de 800 empreses especialitzades a refer exteriors. El sector pri-
Eixample guapo
vat ha aportat en 13 anys uns 5.000 milions de pessetes a través de 474 acords
Els tècnics de rehabilitació han emès en els
de col·laboració.
•
tretze anys de campanya més de 22.000 informes avaluadors de l'estat dels edificis. Gairebé una cinquena part de les actuaci-
Jordi Marlet Adreça electrònica: iordim@apabcn.e5
ons fetes corresponen als edificis de l'Eixample, amb un 19,2 per cent de les actuacions. En canvi. Horta i Nou Barris són els districtes on s'han rehabilitat menys edificis. L'Institut Municipal del Paisatge Urbà gestiona els ajuts públics a la rehabilitació. La Generalitat subvenciona en un 20 per cent la restauració de façanes en situació de risc,
Can SaLadrigas, un altre pas endavant U
a història del Poble Nou conté capí-
conforma un testimoni del passat industrial i
tols significatius dins el global de
obrer de la zona, a punt de ser enderrocada
Barcelona, i, sens dubte el passat fabril n'és
per la construcció d'un conjunt de nous ha-
un de dau. Aquesta història està plena de per-
bitatges, dins l'entramat d'un pla parcial.
sonatges secundaris que conformen el relat.
L'edifici principal dins el conjunt és un vo-
L'actual procés de regeneració de l'entra-
d'ús, com el dedicat als equipaments, mu-
En l'actualitat, aquest barri està sent
lum de tres plantes en dos cossos paral·lels
mat al barri, està provocant un constant anar
disseccionat per una idea globalítzadora dins
edificat com a labrica de pisos. El seu en-
i venir de propostes i moviments populars
artístics? Indústria tecnològica? Ciutat de la
el conjunt de la ciutat de Barcelona, que no
cant no està només en el volum sinó en la
enfront d'una campanya que es troba entre
cultura i les idees?
és aura que la trama Cerdà, pensada per un
seus, casals
populars, ateneus culturals i
repetició seriada dels seus elements, forats,
l'especulació, deguda a l'eminent necessitat
Eixample en terrenys desocupats i no per un
motllures, ràfecs, etc. A tall d'anècdota, ens
de sòl urbà i actualment, la constatació de
Nou, volem fer notar és que a vegades mit-
sòl industrialitzat, desenvolupat, segons les
conta que està construïda amb els maons
les forces polítiques de possibles solucions
jançant la lluita comuna es fan passos enda-
necessitats puntuals de cada conjunt fabril.
més grossos que trobem a tot Barcelona.
de cara a la galeria en un bis electoralista.
vant per a la conservació del patrimoni in-
Així i tot. en el conjunt del barri, hi ha ele-
Això, s'explica pel fet que el propietari va
En el rerefons de la qüestió, ens trobem amb
dustrial, i el cas de Can Saiadrigas n'és un
ments singulars, adaptats al teixit urbà, com
acordar, en les condicions de pagament al
la imminent necessitat de cercar un nou ús
exemple.
el cas de Ca l'Aranyó i el Vapor Llull i també
constructor, que li pagaria a tant el maó c o l -
per a aquest conjunt de patrimoni industrial,
Can Saiadrigas Freixa. Empresa tèxtil fun-
locat. A m b aquestes condicions, el Sr.
compost majoritàriament per naus de planta
Saiadrigas subministrà al constructor totxos
lliure, de grans alçades i estructura resistent,
1884. segons la data dels pilars de ferro fos
més grans de l'habituai, perquè en fa totali-
i sense grans patologies.
qoe formen part de l'estructura de l'edifia.
tat de l'obra se'n col·loquessin menys.
dada l'any 1860 i construïda parcialment el
Quin pot ser aquest ús? Hi ha un sol tipus
El que des de i'Arxiu Històric de Poble
•
Joan Olona Arquitecte tècnic Membre de l'Arxiu Històric del Poble Nou
H El noticiari '
PRIMERA QUINZENA MAIG 99
CIUTAT
L'Auditori ja sona ) J
&'ÇT fa uns mesos que Barcelona
per un porxo que perllonga el carrer que par-
sa sobre el porxo, dissenyada per l'arquitec-
| ^ |
te en aquests moments algunes
teix. És fàcilment identificable per la seva peli
te i pel pintor i escultor madrileny Pabío
obres fora del comú. entre aquestes, f Audi-
•
de franges horitzontals de formigó blanc i xa-
Paiazuelo. Un regal per a tots ets barcelonins,
tori Municipal. Ara ía algunes setmanes que
pes d hacer inoxidable sense neteiar El seu
els agradi o no la música, que s acostin a
va tocar el lorn de fer-li una visita amb un
objectiu és el de proveir la ciutat d'uns es-
veure l'edito.
grup de persones interessades en tols els
pais adients per escoltar música simfònica,
detalls de l'obra En aquest cas l amfitrió fou
amb amplificació electrònica, i d'alta qualitat
el company Gaspar G a t i a Buyreu, que co-
acústica i de serveis. Els promotors són el
neix bé tota la. |a Harga. historia d'aquest
Ministeri de Cultura, la Generalitat de
edifici.
Catalunya i l'A|untament de Barcelona.
L'Auditori, recentment inaugural, està s«-
& el üceu ha passat peripècies en la seva
tual al costat del Teatre Nacional, en el límit
construcció, més n'ha passades l'Auditon I
entre l'Eixampie i el Poble Nou Ocupa dues
en passarà perquè, encara que l'inaugurm
illes i està conforma! com un pnsma recian-
ara -eleccions obliguen- no està acabat i no
gents de la música, el n o s i ' e : : " : • " . • ' • -r~
guiar de proporcions allargades, travessat
s'acabarà fins d aquí uns quants anys. No-
va explicant que s'ha protegit i ed.í*a oe les vi-
més una úe les dues sales, la més gran. i els
bracions del metro recolzant-lo sobre bandes
espais de servei: camennos. sales tècniques
de neoprè, i que cada element de construcció,
i sales d assaigs s'han posat en funciona-
visible o no. te relaoó amb i acústica.
ment. Faltarà la sala petita, el Conservatori i
L'edifici, per dintre, recorda els edificis nòr-
el Museu de la Musica, que també està pre-
dics, tot cobert de fusta, amb il·luminació in-
vist que es traslladi al vast edifici proiectat
directa, i molt auster Si no fos perquè des
per Rafael Moneo i el seu estudi
dels amples (mestrals dels passadissos es
Depèn de i entesa entre les administraci-
veuen les naus del Poble Nou hom podria
ons implicades, i de les seves aportacions
pensar que sesta a Copenhaguen. Upsaia
econòmiques que aquests altres espais a-
o Hèlsinki. Però l'element mes especial, que
gum obens ai públic amb major o menor pres-
dóna més personalitat ai conjunt de redifici
tesa De tota manera, el que vam veure (ou
no és. curiosament m lescenan. m la sala
moü interessant i Gaspar Garcia ens va !er
ni els fOiers. Sino un espai púbic un immens
adonar
que
pati de llums amb les parets de vidre que
de com n es d important
•
Josep Olivé Adreça electrònica: informatiu@apjbcn.es
Barcelona tingui una sala de concerts en
articula els porxos d'entrada als vestíbuls
condicions Entre anècdotes de la seva rela-
de les dues sales. Aquest cub de vidre
DO amb Moneo en t'obra i curiositats sobre les
sense tapa és una mena d'escultura suspe-
Telèfon direcie 932 402 376 Fa. 93? 402 364 Adreça electrònica informaliu«apaben es L'Iwrnui'l·j Qigilal Mtp //www apa ben es Conten di ndactio: Carles Cartaftà. Joan Gay. Ramon Purg 1 Jordi Marlet [versió digital| Direcció: Carles CartaM Coordinació: Ehsenda Pucumll Analtil d'obri: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Oiwí Xavier Oïrva. Gabnda Scnón 1 Vicenç Font Attetionmant língSlitíc: Ar.gets Ballarà Fotografia: Ji/ier Garcia D>e Chopo Dluerry gràfic: RGR Folòllli snpies Autoedtaó S L ImpruijA: Vilung Dipótil legal: B 42389-1991 ISSN: 11322802 Subicripcionr Eltsenda Pucurull Telèfon 93? 402 376 Publicitat: BUMAP Isidre Rodriguu C/Bon Pasto'. 5 08021 Barcelona Telèfon 932 402 057 Fa< 932 *02 364 E-mail comeicaiílipaticn es EDITA. Col·legi d AyirelMon I An.alltctei Tècaici de B · m l · w . Bon Pastor. 5 08021 &jrce*om Tel 932 402 060 fit 932 402 061 Ouaa: Pi MU|O' 6 08500 Ve Tel 93 685 26 11 Bagn-Mr|M«a Plana de 1 O'n 6 08240 Manresa Tel 93« 729 799 Vartèt OrlMUl: Jowo Prfhx 8 084M GranoUe-s ^ 93« 790 176 n Francm 18 ^ i Tel 937 HO
OUMZEMA UMG 9B
EI noticiari
La bona situació del sector marca 1998 La Junta de Govern convoca elecdons col·legials que se celebraran al juny
| 3 |
l passat 8 d'abril es va celebrar
treballs, fes contractacions i els honoraris. •
H
l'Assemblea General Ordinària de
agilitant tot et possible el sistema de visat
col·legials en la qual la Junta de Govern va
El nivell d'atur eníre el col·lectiu se situa tan
presentar el resultat pressupostari t l'infor-
sols ert l'1.8%.
me que resumeix la gestió corresponent a
Quant a la representació institucional, el
1998. Segons l'informe econòmic presentat
Col·legi ha dedicat una bona part dels esfor-
per la comptadora, Carlota Aguado, l'exerci-
ços a establir mecanismes que permetin un
ci de 1998 s'ha tancat amb un superàvit de
exercici professional a Catalunya més unita-
132 milions de pessetes Els ingressos i les
ri i més fàcil per al col·legiat. La presència
despeses, aauestes després d'impostos,
internacional del Col·legi ha esta! molt im-
s'han situat al voltant dels mil milions de
portant, ja que des de fa uns anys assumeix
pessetes amb uns increments del 57% i
part de la representació en nom del conjunt
del 38%. respectivamenl, sobre la quantitat
de la professió d'àmbit estatal. També col·-
pressupostada
labora i participa amb diverses organitzaci-
La desviació del pressupost ha estat de-
ons professionals europees, s'han generat
guda, en gran part, a una més gran activi-
intercanvis entre professions de titulacions
tat i també a un increment dels ingressos
afins i s'ha participat en diversos programes
per serveis, especialment del visat, com a
d'investigació. La seguretat en la construc-
conseqüència d'una conjuntura del sector
ció i la promoció d'una construcció sosteni-
molt favorable.
ble i respectuosa amb l'entorn han estat dos temes prioritaris. com ho mostra la prepara-
L'entorn legal El president del Col·legi. Bernat Ochoa, va exposar els trels fonamentals de la política col·legial. Des del punt de vista de l'entorn legal, un any més, la Llei d'ordenació
ció d'un programa informàtic de gestió en seguretat, el projecte de programa europeu de formació i acreditació de coordinadors, o la creació de l'Agenda de la Construcció Sostenible.
urneü la gestió col·legial ití 1998
servei al col·legia! i de presència ciutadana.
Junta electoral Eleccions col·legials Berna! Ochoa va recordar que aquest any acaba el mandat de l'actual Junta de Govern i també va recordar la seva decisió de no presentar-se a la reelecció com a president. Per Ochoa, assolir la majoria dels objectius previstos ha representat moltes hores de dedicació dels membres de la Junta i de l'equip
Un centre de serveis
Tal com preveuen els Estatuts del Col·legi, l'Assemblea va escollir entre els assistents els cinc membres que formaran la Junta Electoral, i que té la comesa de vetllar pel correcte desenvolupament del procés electoral.
de col·laboradors, professionals i empleats, que han sintonitzat amb els objectius de la institució. Bernat Ochoa va agrair la confiança renovada any rere any pel col·lectiu i
de l'edificació (LOE) ha estat un punt d'atenció important que, poc a poc. es va conver-
D'esquerta i dreta: Josep Mana LLesuy (tres' et), Xavier Bardají (wuetari), Btmat Ochoa (president) ! Carlota Aguado
va anunciar la propera convocatòria d'elec-
Està formada per Joan Bosch (president), Maria Josep Montserrat (secretària), Àngel Anton, Xavier Humet i Josep Zapata (vocals).
cions col·legials que se celebraran el proper
tint en una possibilitat abastable en un futur
Bernat Ochoa va destacar el desenvolu-
molt pròxim. La Llei deixarà definit un àmbit
pament del concepte de Col·legi com a cen-
important de competències professionals,
tre de serveis, que ha comportat que s'hagi
tant en obra nova com en obra construïda, i
procedit a fer un horan continuat en els ser-
Carles Cartarïà
incidirà positivament en la responsabilitat ci-
veis bàsics com ara el visat, l'oficina bancà-
Adieça electrònica: inf0rmadu@apabcn.e5
vil professional. També l'aplicació del decret
ria, o ampliar el de la resta de serveis. El
1927/97 sobre seguretat fia tingut transcen-
sentit de servei es manifesta en les possibi-
dència aquest any. Les seves mancances i
litats de comunicació: el Col·legi va rebre
indeíintcions han dut a situacions conflicti-
el 1998 una mitjana diària de 1.000 trucades
ves i a una aplicació irregular. El paper tradi-
telefòniques, '80 fax i 150 missatges elec-
Els acords adoptats per l'Assemblea general ordinària de col·legiats, celebrada el 8
cional de l'aparellador i l'arquitecte tècnic en
trònics. La mitjana diària de visitants al
d'abril de 1999, van ser els següents:
l'organització de la seguretat ha fet que
Col·legi per demanar informació, fer consul-
aquest hagi assumit de manera decidida les
tes,
funcions bàsiques definides en la legislació i
600 persones.
tramitacions i gestions va ser de
10 de juny.
•
Informació; Secretaria del Col·legi. Quarta planta.
Acords de l'Assemblea
1.
Aprovar l'acta de l'assemblea general ordinària celebrada el 15 de desembre de
2.
Aprovar la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses def Col·legi corres-
1998. L'acord es va prendre per unanimitat.
el mercat així ho ha reconegut. Les noves tecnologies de la informació
Una professió ben situada
també són avui presents al Col·legi. S'ha ten-
ponent a l'exercici 1998, tancat amb un superàvit de 132.366.587 pessetes que
dit a implantar Intranet, com a sistema de
es destinarà a reserves, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre
gestió intern per millorar la qualitat i la rapi-
de 1998. i informe dels censors de comptes, realitzat per la comissió econòmica
A cavall de la conjuntura econòmica, la professió ha experimentat una forta expan-
desa de la comunicació, i s'ha fomentat l'ús
sió. En un gran ventall de tipus d'intervenció
d'Internet com a mitjà de comunicació exte-
professional, els aparelladors i arquitectes
rior i enire els col·legiats. Es va renovar el
lècnics gaudeixen d'un bon posicionament
disseny de la pàgina web amb nous contin-
D'altra banda, s'ha anat normalitzant la libe-
guts i s'ha desenvolupa! L'INFORMATIU digital.
ralització promoguda per la legislació sobre
El gener de 1998 la pàgina va rebre 572 ac-
col·legis professionals i que va significar la
cessos: el desembre, als accessos ambaven
llibertat contractual i d honoraris. El Col·legi,
als dotze mil.
per la seva banda, ha ajudat a la implantació d'un nou sistema de treball per ai professional, tot facilitant orientacions sobre els
Les delegacions col·legials, finalment, han
designada per l'assemblea general. L'acord es va prendre per majoria, amb una abstenció. 3.
Aprovar ['informe de gesuo presentat per la junta de Govern corresponen! a Ea gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici de 1998. L'acord es va prendre per • unanimitat.
4.
Elegir els col·legials Josep Maria Valeri, Joan Bosch. Ernesto López, Jordi Colom, Xavier Humet i Pere Restrepo que constituiran la comissió econòmica per a l'exercici 1599.
5.
Elegir els col·legiats Àngel Anton, Joan Bosch. Xavier Humet. Maria Josep
tingut una activitat molt destacada al llarg de
Montserrat i Josep Zapata. que constituiran la Junta electoral, que intervindrà en
l'any en la lima que marquen els objectius de
les properes eleccions a càrrecs de la Junta de Govern.
•
Serveis
PRIMEHA QUINZENA MAIG 5
DIVERSOS
a
Eleccions'99
Eleccions per renovar la Junta de Govern del Col·legi •
Han estat convocades eleccions a president i càrrecs de la Junta de Govern del Col·legi, la qual es renova en la seva totalitat.
•
Les eleccions se celebraran el dijous 10 de juny.
•
La nova Junta de Govern tindrà un mandat de quatre anys.
i
S'ha enviat a tots els col·legiats la convocatòria i la normativa electoral.
•
La proclamació de candidatures tindrà lloc el proper 14 de maig.
•
També es celebren eleccions el mateix dia per a renovar els càrrecs de les Juntes de les Delegacions del Bages-Berguedà. Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
La Festa dels Aparellador^ 1999
Informació: Secretaria del Col·legi. Quarta planta
Tramesa de L'INFORMATIU
L'INFORMATIU comunica als seus lectors que continua buscant solucions per a aquelles poblacions que tenen problemes en la recepció. En cijtats com ara Sant Cugat del Vallès i Sabadell, per exemple, i a causa de les dificultats de repartiment per part de Correus, la gestió es fa amb tramesa privada També es busquen solucions quan el problema és individual Demanem als lectors que detectin anomalies continuades en la recepció de L'INFORMATIU, ho lacm saber a la redacció de la publicació. Més informació: Elisenda Pucurull. Telèfon 93 240 23 76. Fax 93 240 23 64. E-mail: inlormatiu@apabcn.es.
la mar de divertida! 17 de juny de 199 Qles 8 del vespre las Drassanes Reials Av. Drassanes, s/n - 08001 Barcelona BUTLLETA
D'INSCRIPCIÓ
INSCRIPCIONS: Per fax: trametent la butlleta adjunta, degudament emplenada, al 93 240 20 61
Coelicien; o"actualiizaoo d'honoraris a 15 d'abril Proper canvi: 15 de maig
Ca = 1,043
Personalment: ai Servei d'informació
del Col-legi a Barcelona, o a les delegacions
Per telèfon- trucant al 93 240 20 60 Per correu electrònic
inforfnaciOvOpoucn- es
Descomptes especials per als cursos del Col·legi MOMBRE DE T10UETS (PREU PER TIQUET 5.000 PTA); j
El Col·legi posa a disposició dels col legiats ^ns Vals descompte per acumulació d'inscnpcions a cursos de formació continuada Cada 100.000 PTA de matricules en el mateix any acadèmic dóna dret a un val descompte de 10 000 PTA a descomptar de la matricula en el moment d'mscnure's en un nou curs Els estudiants que disposin de Targeta Accés tenen reservat el 10% de les places dels cursos de formació continuada, amb un descompte del 20% sobre el preu de col·legiat. Informació Telèfon: 932 402 373. Fax: 932 402 061. Http -wwwjpabcn.es
|
FACTURA A HOM: .. Del mateix cot leg ,at
"".De
continu ació-
l'empra• a que NIF-
CP-
Servei Renda'98 £L PAGAM£tfT ES FARÀ MITJANÇANT:
E O ieg- organitza e: Se-ve, Renaa'98, de consurtona fiscal, de i'1 de maig al 10 de juny. pe- oonar suport gratuït al col·legiat en ef període òe declaració de renda Aquest pe-iooe tmaiiua el 20 oe juny per a les declamacions positives, • ei 30 de juny per a les que son amo dret a oevoiuoo El servei es presta els dimarts i dijous, a hores convingudes. Lo'iemacio ai>ra a càrrec oe laovocas íiscalista José Antonio Bernawez Pe^ a aqjeíís coi legtats que desitgin que se'ls tao la oectaraoo. s han estaWen ets preus següents:
Pagament a les oficines del Col·legi (en efectiu o amb xec conformat) Transferenoa baocòna a H U OÚaT, compte 21tt-«4r9'22-0»MMH2 I ei rouíw caí í'»«i)en··»a' í r w i d'"<fo<>nai:,o ar Col .eg, una ta** ór r.nf-ti 'i IQ ÒGnc
Qi DQfíC
• Declaració ordnana:i6 OOO PTA
i O0"Tana confunta:2í) 000 PTA a eat'fon 6 NC PTA Inlormac». Assessora Jurídic* i Professional. Tetcton: 932 402 056.
(IS TIQUETS ES REn&AAAJI A: Barceiona
'Jí·fl/
QUINZE** MMG
Serveis
Responsalrftttat dvil i prevenció del risc
Lesions originades pel malús i l a manca de manteniment[ J ^ I darrer estudi de ia sinsiralita! re| | H aittzat pel Cd leçi d'Aparelladors i Arquttcles Tècnics de Barcelona a partir de les reclamacions judicials i extra|udíaais rebudes entre 1987 i 1996 mostra que el Tial ús i ia manca de mantenirnent en ets edificis han estat la causa del 12% de les lesions Que han esta! motiu de reclamacions
f-cis oue ja tenen 10 anys de vida. íes reclamacions per manca de manteniment SOD'Spassen el 20%. i si hi afegim aquelles derivades dei mat ús. arriben gairebé a la xifra de 26% dels casos, es a dir. una de cada quatre lesions reclamades en edificis de 10 anys de «Ja són atnbutbles al mal us i manca de manteniment.
Si tenim en compte que en els 10 pnre-anys de vida les exigències de mantenme'' són encara petites, podem ja esbossar quin es el comportament d'un edifici al llarg del temps pel que fa al mal ús i la manca de manteniment, i el resultat previsible als 20 i 30 anys. així com les lesions que se'n poden derivar Respecte al gràfic que segueix, cal matisar que el fet que en l'any 0 i i apareSi ens mirem tan sols les reclamacions entre 1992 11996. podem veure que la situació guin lesions per manca de manteniment, és ha tendit a disminuir lleugerament en els dar- perquè en moltes de les obres corresponents rers anys. Les reclamacions per mal ús i man- no hi ha el certificat final d'obra emès. ca de manteniment se situen a la ratlla del 10% tot i que encara tenen una incidència Les humitats i la degradació dels compoimportant que cal conèixer. nents de l'edifici són les lesions més ha- ques, i mes de 35%, en els acabals óe l'edi- tenen el seu origen en el mal ús i la manbituals per la manca de mantenimenl, i es fici. sobretot paviments, enguixats i elements ca de manteniment La manca de manteniment creix de for- localitzen fonamentalment a la coberta I de fusta i metàl·lics. De l'estudi estadístic realitzat es pot constama alarmant a mesura que passa el lemps als elements de l'estructura propers El mal ús es manifesta quasi sempre amb tar, en grans xilres. que abans dels 10 anys Si es distribueixen totes les reclamacions reLes humitats es presenten a la ma|or part de l'aparició d'esquerdes en els elements es- de vida de l'edifici, el cost que es reclama per lesions derivades del mal ús o la manca components de l'edifici i apareixen, com a tructurals budes en funció de la data en què es va acade manteniment s'acosla al 2% del pressudesencadenants directes del problema, bé bar l'obra podem confirmar aques! fet En ediposi d'execució material de les obres, i, com a conseqüència d'altres lesions o bé El 12% de Ses lesions analitzades en l'estudi aquesta xifra s'incrementa en anys succescom a factors potenciadors de lesions exis- són esquerdes, majoritàriament d'origen eslents. Aquestes representen un 35% del còm- tructural. Gairebé en totes, la causa de la sius de forma exponencial pels efectes del put total de lesions. Un 40% es presenten a seva aparició es deriva en el mal ús dels di- deteriorament progressiu dels components de l'edifici. la coberta de l'edifici i prop del 35% a l'es- ferents components de r edifici, motivat per tructura, en zones immediates a la coberta. obres o fora de control o 'il·legals'' que alteAquestes mitjanes de dades, consideraprincipalment, els sostres. Cal remarcar que ren els funcionament i l'estat de carregues des amb les degudes reserves, poden situar gairebé un 80% de les humitats són de filtrainicial. En aquest sentit, les obres d'amplia- els tècnics en l'eventual potencial de reclació i que les vies de penetració d'aigua per ció sense control són potencialment perillomació a què poden estar sotmesos, en vala coberta i els tancaments constitueixen el ses. L'estintolament indiscriminat de parets lors onentatíus i en funció de l'actuació tècpnncipal factor de risc d'una ràpida degra- de càrrega, i'apenura de forats i cales en ele- nica que duguin a terme, abans que finalitzi dació. ments estructurals, la mutilació de façanes. el període de garantia decennal si no s'acCal rectxdaf que. ara ta sis anys. un primer esludi estadístic de la anisfaitíat realitzat pel CoHeg* basat en les reclamacions presentades entre 198711991. revelava que ei rnal ús i la manca de manteniment eren responsables dei 14% oe les lesions per les quaís s'han 'et reclamacions per la via judicial o extrajudicial
La degradació és la segona lesió en importància derivada del mal ús i la manca de manteniment, que representa 30% de les lesions computades. Un 40% es manifesta a la coberta, amb el deteriorament de minvells i paviments, la degradació de juntures i segellants, així com de les làmines asfaltiCauses dels sinistres 1987 - 1 9 9 6
execució
• 40,14 —
mal ús-manca manteniment
8,95
•Hp
t altres
'••
í
11,86
••4,3 O
10
tua eficaçment en la prevenció dels danys derivats del manteniment.
Aquestes observacions, conviden seriosament a atendre degudament els aspectes de Per cada milió de pessetes invertit en un formalització de Llibre de l'edifici per tai de edifici, abans dels 10 anys de vida es re- complir les obligacions que marca el Decrel damen quasi 20.000 PTA en lesions que i delimitar les responsaDilitats tècniques. • fundo de l'edat de l'edifid 1987 - 1996
Projecte
Defectes materials
l'excés de pes en els sostres durant les oores o la construcció de parets portams recolzades sobre sostres en són algun exemple.
20
30
40
50
PRTMERA Q U I t i Z E N A M A I G 99
Serveis SERVEI
R E S P O N S A B I L I T A T
CIVIL
Responsabilitat civil i prevenció del risc
Els efectes positius del Llibre de l'edifici
U
a han passat més de vuit anys des
En el gràfic següent podem veure que a
que va entrar en vigor la Llei de l'ha-
partir de l'any 1993 hi ha una clara tendèn-
bftatge. i fa pocs dies que se n'han complert 6
cia a la disminució de les reclamacions per
anys efes del Decret 206'92 de 7 d'octubre,
danys que. com a denominador comú. són
que va establir I obligació de què lots els edi-
causades pel mal ús o la manca de manteni-
ficis construïts a partir del 7 d'abril de 1993
ment, situant-se per sota de 8 V fel que no
disposessin del Llibre de l'edita.
Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals
havia succeït en anteriors anys. en què la
Avui per avui, correspon al promotor fer
plànols as buitt hagin estat realitzats pel
Un dels efectes més esperals d'aquest De-
mitjana se situava al voltant de! 15%. D'altra
fentrega del Llibre de l'edifici als futurs
tècnic redactor del projecte i entregats al
cret era aconseguir una millora de les condi-
banda, en el gràfic podem veure la corba
usuans dels habitatges, tal com estableix
cions de conservació del parc d'habitatges
exponencial del mal ús i la manca de mante-
e! Decret 206 92 art. 9-2 i aixi quedarà
faci entrega al promotor de la descripció
de recent construcció per Irenar els futurs
niment, amb una clara tendència decreixent.
també reflectit en l'esperada LOE. Art.
de matenaís i el manual d'ús i manteni-
efectes que la manca de manteniment havia
que les properes dades de sinistres dels anys
9.e. El promotor és qui ha de preparar el
ment, i que quedi constància d'aquest fet.
produït en el nostre parc d'edificis. La intro-
1997 i 1998 ens podien acabar de confirmar
promotor, és convenient que l'aparellador
Llibre de l'Edifici i:
ducció de paràmetres d'obligació davant del
Lestudi de sinistres del Col·legi d Apare-
manteniment que recau en totes les parts
lladors constata que les lesions derivades del
d'entregar-lo al president de la comu-
implicades en el procés constructiu i, fins i
mal ús i la manca de manteniment sovint es
nitat en el moment en què es consti-
Larquitecte tècnic director d'obra ha de
tol, en el mateix usuari, com a recepcionista
disfressen al costat d'altres lesions més im-
tueix la comunitat de propietans.
tenir en compte que l'emissió del certifi-
d un producte manufactura! que cal cuidar-
portants i, en conjunt, són objecte duna re-
ha
cat de final d'obra ha d'anar habitualment
lo. ha estat molt favorable.
clamació de la que cal destriar les veritables
d'entregar-lo al comprador quan for-
acompanyada de l'emissió del certificat
causes. L'anàlisi d'aquest paquet de recla-
malitzin l'escriptura de compra-venda.
de compliment del programa de control
macions permet observar que tenen un va-
En el cas que el promotor faci un edi-
de qualitat i del DET.
lor mitjà de 8.500.000 PTA. de les quals, un
fici per ús propi, té un termini de 3 me-
grup no inferior a 1.000.000 PTA es deu a
sos deprés de finalitzada l'obra per pre-
d'emetre el certificat final d'obra s'hi ad-
parar el Uibre de l'Edifici.
junti una carta o altre document, signat
Disminueixen les reclamacions derivades de la manca de manteniment Lobligatonetat de fer manteniment que té l'usuari, poc a poc va essent ben coneguda per tots els agents implicats en els processos de reclamació judicial i extraiudicial i, progressivament, va deixant de formar part de
lesions provocades per un mal ús o la manca de manteniment Aquest fet ha d'alertar els tècnics perquè la seva gestió final de l'obra, amb íentrega del Llibre de i edifici, es faci de forma sistemàtica i contribueixi a min-
les llargues llistes de danys que es relacio-
var el cost de la smistralitat.
•
nen en els informes pencials.
•
-
si es tracta d'un edifici plunfamiliar ha
si
és
un
edifici
umfamiliar
És convenient que. en el moment
Però el Decret 206/92. Art. 7.1 i la
pel promotor, conforme ha rebut la des-
LOE, Art trasllada als tècnics la funció
cripció de matenaís i el manual d'ús i man-
de desenvolupar la part tècnica del Lli-
teniment, amb independència que el tèc-
bre de l'edifici, és a dir. el Document d'Es-
nic redactor íi hagi fet entrega dels plà-
pecificacions Tècniques o (DET), on figuren els plànols as builSúe l'edifici, una
Evolució de les reclamacions per mal ús de manteniment
Quan s'emet el certificat final d obra
descripció dels materials utilitzats i un manual d ús i manteniment.
nols as built i es completi et DET. Cal tenir present que el programa Manual de la casa genera un document per tal que el promotor el signi, conforme ha rebut aquests documents del DET. A l'efecte de
En finalitzar I obra
delimitar la responsabilitat de I aparellador, és fonamental que aquest document,
És important col·laborar amb aJ tècnic redactor del projecte en la clarificació de
d'obra. D'una banda, crea un carnet rfidentitai de redifici amb la seva descripció constructiva i proporciona instruccions concretes d us i manteniment per a cada element D'altra banda, genera uns fulls de control de la gestió dei manteniment obrant ets pruners 10 anys de vida de l'sóta. j n registre (Tnadènoes. un aneu de documents i una carta de
El Uanuai oe te Casa v 2.0 wm te com » objecto tadlitar la tasca det lècne en ta preH LJtre 3e ledrfo i efi la poswfii seu manttnment. A ka wga| resposta s les eupencws esta-
feurament de ta documentarjó al promotor. 6 Manual oe la casa v-2.0 està adapta a i entom Windows (3.1. "951 -96). es bingüe . per tant. permet reoaaar Kcres de ladrfro. tant en català com en
p D e o w 20632. que regula ei I V o per t tvbOf/K
d'obra nova
6*is Mtonttà&ct ests oooc*IfeucH per prapanr fci documarMüc foaf
«t 02 402».
El visat del DET no suposa cap cost. i
tots els petits detalls i variacions que hagi
en l'àmbit de l'assegurança i com a prova
pogut patir ei projecte en ei dia a dia per-
de la seva redacoó. té uns efectes favo-
què pugui procedir a finalitzar els plànols
rables per a l'arquitecte tècnic.
'as buiït". Amb independència que els
Un programa I informàtic per 1 fer el Llibre de l'edifici
signat pel promotor, es VISI
•
! PK1UEM
OU<HZBHA MAK5 99
Serveis
Què preveu La normalúaL
^~i
Bibliografia
SW1STRAUTA7. l a snxsWOïat 9n els « M e s reclama canvis an si sector' Llnformabu. ipn-
les'mstnjcoons Ous i manteniment fle ec ;
Document a l'Abast, mim 9 ; Ei llibre de l'Edi-
cació. recollides en el manual (fus i mane--
fici. Centre ce Documentació Jcseo Renan.
fhabrtaige (Uei 24 iSSi. de 25 Oe novem-
* amb r aprovació de la Lfei de
^era ct,>n;era setemore 1993). rrúm 33. p *5-
ment" Una oona redacció d'aauest maruai
CAAT Barcelona. Setembre de 1996.
SlNlSTRALITAT l a smtstrantaf en ets edificis
bre}. Aouesta (lei esiattei* en el seu artKte
ajudarà a delimitar, en cas d'un sinistre, les
Articles de revista
s'acumula en els pnmers anys", i informatiu,
23 que la formaííteaoó del Llibre és un dels
responsabilitats dels tècnics, doncs en mol-
L£ BRIGAND, S.-1995-1997 Photograoriïe de
(segona quinzena juny 1992), núm 1t,p.13-15.
"requisits previs a la ve^da d'un habitatge
tes ocasfons les patologies són ongmatíes per
la sinjstralitó". CSTB Magazme. (novembre
TOUMIT. J.L. l o s
acabat, de nova planta o obtingut per un pro-
una manca de manteniment i no pas per una
1998). mim. 119. p. 34-37
ransrrucción. ResponsabilkJad de los agentes
cés de gran rehabilitació, en el marc d'una
errada d'execució d'obra o de projecte.
LE BRIGAND, S. 'La smistralité des
grandes
fallos art
de la construccion" BICCE, {gener febrer 1998). núm. 67. p 13-22. (traducció d'un arti-
actrvríai empresarial o professional". L'arti-
Del Decret 2061992 cal remarcar tamoé
de 25 de la mateixa llei estableix que 'el pro-
que insisteix en i'obiigatonetat del Liibre l a
informations. [janvier-fèvner 1999!. núm 52.
cle aparegui a Sycodés Iniormations)
motor ha de lliurar el Lhbre Oe l'edito a l'ad-
formalització del Llibre s'ha d'efectuar abans
p. 57-59.
Legislació
quirent i, si s'escau a la comunitat de propi-
que es procedeixi a la venda d'un habitatge
LE BRIGAND. S. "Les sinistres dus au manque
etaris que es constituent" i que "el propietari
acabat de nova planta o resultant d'una gran
d'enlretien' Sycodés Informations, (janvier-
Llei 24/1991. de 29 de novembre, de la Presi-
o ets propietaris han ce consignar en el Lli-
rehabilitació" Però no hi cao mecanisme de
février 1998). mim. 46. p. 55-58.
dència de la Generalitat (OOGC núm. 1541,15/
bre de fedtíio les tasques de manteniment
control que asseguri el compliment d'aques-
RENAUD. J. "Les principaux sinistres en
01/1992).
que es portin a terme en l'edita, les incidèn-
ta obligació que tenen els promotors, de
malsons individuelles...et comment les éviter
Regulació del Llibre de l'Edifici
cies que s'hi produeixin i les reformes o les
manera que ens trobem en molts casos que
(I)". Sycodés Iniormations, (sept-oc! 1998),
Decret 206/1992 d'ú de novembre, del Depar-
rehabilitacions que s'hi realitzin".
aquest no es lliura En aquest sentit, ens
núm. 50, p. 65-69.
tament de Política Territorial i Obres Públiques
El contingut del Llibre està regulat pel De-
consta que alguns ajuntaments comencen a
d'1 de setembre. Dins
demanar el Manual d ús i manteniment per a
d'aquest contingut trobem un document que
la concessió de la llicència de primera ocu-
conté la documentació tècnica de l'edita: el
pació, però això suposa només una primera
DET que ha d'anar signat per un tècnic com-
fase de control Els tècnics hem d'afavorir
petent, i en el qual han de figurar els plànols
i hem de promoure el compliment de la
cret 2 0 6 1 9 9 2
tíe I edifici acabat, de (estructura, de les
legislació Això ajudarà a delimitar les nos-
instal·lacions, etc. Però el més important
tres responsabilitats i. a més a més.
o" aquest document és que s'hi ha d'espeafi-
contribuirem a difondre la cultura del mante-
car la "descripció dels principats materiaís i
niment dels edificis.
1
les solucions emprades en la construcció" i
Aquest any NO FACI LA RENDA (ja la farem nosaltres)
constructions
publiques"
Sycodés
Uei de I Habitatge
RENAUD. J. 'Les príncipaux sinistres en
(DOGCnúm. 1654 07.-10M992).
maisons inoïviduelles ..et comment les éviter
A més dels relerenciats, >a revista 'Sycodés
(II)'. Sycoóés iniormations, (nov-déc 1998),
Informations' ha publicat diversos articles re-
núm. 51, p. 68-70.
latius a estadístiques de sinistres en elements
RENAUD, J. "Les principaux sinistres en maisons individuelles .et comment les éviter fill)". Sycodés Informations. fjan-fév 1999),
constructius concrets. Si voleu obtenir mes informació us convidem a consultar la base de • dades Bit bit ai Centre de Documentació o per Internet.
núm. 52, p. 60-62. RENAUD. J. "Les principaux sinistres en
Podeu consultar el text complet de la legis-
maisons índíviduelles. et comment les éviter
lació especificada per Internet, a Construdoc
(IV)'. Sycodés Iniormations, (mars-avnl 1999),
Legislació de la pàgina del Centre.
núm. 50, p. 63-59
Adreça electrònica: renart@apabcn.e3
Línia directa amb els tècnics
.3
1 . Els propers tenies: • Recomanacions per a la direcció d'una obra: La documentació • El col·lapse dels murs de contenció La col·laboració dels tècnics aportant informes, fotografies o un altre material sobre aquest tipus de sinistres pot contribuir a millorar la plataforma de treball per a la prevenció. 2 . Reflexions al voltant de... • Utilitzeu habitualment el Llibre d'ordres o el Llibre d'obra? Emplenar el Llibre d'ordres o Llibre d'obra és un hàbit que no es practica, i ens n'hem de lamentar quan es produeixen reclamacions judicials o extrajudicials i s'observa que
Per què preocupar-se per la nova estimació directa, per les aportacions a la PREMAAT, per les despesses d'assegurances...?
Vostè a la seva!
tot allò que mai s'rtí ha escrit podia haver reduït la responsabilitat. Contesteu SI o NO í afegiu-hi els comentaris que cregueu adients. 3. Perfilant el risc E! Departament de Prevenció fa una crida als tècnics per tal d'obrir un canal de diàleg sobre aquells temes que poden generar una alena tècnica. El dia a dia del professional és molt important per captar correctament molts aspectes quotidians del risc que poden ser eliminats.
Feu arribar les vostres col·laboracions a: Departament de Prevenció. CAATB. CBon \
BB &A BERNALDEZ & ASOCIADOS Pau Casals. J. 2n 2a
08021 BARCELONA ïel. ¥3 414 64 li ín\ 93 309 87 50
Enric Casanovas Arqijitme léauc Departament de Prevenció
Josep M. Calafell Arquitecte tècnic Assessoria foridko iPmfesnonal
Mònica Clemente Advocada Assessoria Jurídica i Professional
Jesús Femandez Arquitecte tècnic Senv HomaóíO
PRIMERA QUINZENA MAK3 99
Serveis CENTRE
DEDOCUMENTACIÓ
JOSEP
RENART
El Centre respon
Monografies
Reforma de la Llei de propietat horitzontal | . f i i o'ies vegades sents ei comentari f f f g els aparelladors hem de ser mig advocats", en el sentit que sovint hem de conèixer lleis que no afecten directament les tècniques de construcció La Llei de propietat horitzontal nés un exemple Quan s'han de realitzar obres de conservació o de millora d'un immoble, els aparelladors i arauitecies tècnics han de relacionar-se amb comunitats de veïns, agents de la propietat immobiliària, administradors de finques, etc Per això és habitual que ei Servei de Normativa del Col·legi rebi consultes d'aquest estil: "Una façana interior és un elemenl comú de l'edifici?". "Qui ha de pagar les obres de reparació d'un terrat que utilitza un sol veí?" "Han d'estar d'acord tots els veïns per a instal lar un ascensor en un edifici que no em te?' La Llei esmentada, vigent des de l'any 1966, només havia sofert petites modificacions els anys 198811990. Ara. amb l'aprovació de la Uei 81999, de 6 d abril, la Llei de propietat horitzontal ha sofert una reforma en profunditat. Atès que molls tècnics s'han interessat pels canvis que s'han produït en la Llei. recollim a continuació algunes de les novetats relacionades amb la realització d'obres en els edifios
l'accés o la mobilitat de persones amb minusvafies. En relació amb la infraestruciura comuna de telecomunicacions continua vigent la necessitat d'un terç dels vots que estableix el Reial decret-llei 1/1998.
Ca remarcar també com a novetat que una maiona dels vots permet la supressió de les barreres arquitectòniques que dificultin
Impermeabilitzarió de cobertes amb làmines sintètiques GARCIA NAVARRO, } . ; FONTANET SALLAN, L Impermeobilizaóón de o/bíertcs mediante làmmas sintèticas. Manuales Técnicos 1 : Construcción. Fundadón Cultural COAH. Madrid, 1998. 96p.
Aquest manual recull les tècniques i sistemes
Fons de reserva per a la conservació i reparació de l'immoble La nova Llei estableix í obligatorietat de crear un fons de reserva per a la conservació i reparació de la finca Aquest fons no pot superar el 5% del pressupost ordinari de la comunitat.
d'impermeabilització més habituals que utilitzen làmines sintètiques. No hi ha dubte que les làmines asfàltiques han tingut tradicionalment molta més difussió que les sintètiques quan segons els autors, aquestes presenten en alguns casos força avantanges en la seva aplicació
Realització d'obres o Instal·lacions no imprescindibles Els propietaris només podran oposar-se a una obra o instal·lació d'aquest tipus quan l'import corresponent supen l'equivalent a tres mensualitats de despeses ordinàries comunes.
classificats en tres famílies, construcció, estructures i instal·lacions, i també és el primer de c o n s t r u c c i ó , tot i q u e ia n'han
No es tracta d'una obra aprofundida, sinó d'un treball de síntesi que presenta els aspectes més importants en l'ús d'aquests materials en les fases de projecte, d'execució
aparegut dos més. un dins de l'apartat d'estructures. La reparaaón
óe ta estructu-
ra i un altre d instal·lacions,
de calefacción.
instaiaoones
•
de l'obra i manteniment posterior Inclou força detalls constructius i una llista d'empreses (sense adreces ni telèfons] que poden
La Junta pot també aprovar obres ordinàries. L'antiga Llei permetia només aprovar l'execució d'obres extraordinàries.
Elements comuns El pagament de les despeses de conservació i reparació del que anomenem elements comuns de l'edifici, correspon a la comunitat de propietaris. La definició d'aquests elements es troba a l'article 396 del Codi Civil. En !a nova Supressió de la necessitat d'unanimitat en redacció que la nova llei de propietat gairebé tots els acords. En antiga Uei. un horitzontal dona a aquest article trobem una llista d elements considerats com a comuns so: p'opietan podia impedir la realització d unes obres con- siderades molt molt més exhaustiva aue la que trobàvem a beneficioses pe' a la resta de propietaris En I antic redactat • el nou redactat de la Llei. quan es tracta de restabliment o supressió dels servem d'ascensor poMena o altres serveis comuns d'interès gene'a es suficient amb ai vot favorable de les 3 5 pals dels propietaris 1
13
subministrar als professionals interessats informació comercia! i documentació tècnica complementària. Aquest manual és el primer d'una sène que vol editar la Fundación Cultural COAM,
Salvador Gili Adreça electrònica: centre@apabcn.es
Copistería Ijfliracle s/a AFIA SER' Impressió Dtgrtai dos colors Negre color.1 Carcdlena Dl ' Servei d'Escanoer CD-Rom.
rALS / Plotter B/N. color t impressió Làser B/N i .' Servei d'Autoedxrtó Gravacio en
Reproducció jecio SE pianots' C fotocòpies B/N j color ert petit ï gran forms( • Enquadernacions ' Muntatges t plajtütacions (Foans Copies de Microfilms Esdjmpaoons àifaomgjf per a projectes i
El novecíós sistema cjo* permet C a talitzar. • W coèor, originals en forma de pi*no!s. dibunos. perspectives, maquetes, art fín*(, etc per a \* sev* posterior edició c e m r r u j í W í m * merit en equips m*ofm*tKï cwrefrtí.
06021 F«* 93 414 08 60
Demandes
PRMEflA OUMZENA UA1G 99
Demandes rebudes at Servei Promoció i Mercat de Treball
Important empresa multinacional de construcció de projectes directors/es de projectes caps d'obra d edificació tècnics/ques de planificació d'obres tècrtics/ques en estimació i control de costos
perfil Experiència comprobable i disponibilitat immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum amb fotografia recent 3: T-12 Gestión Inmoblliaria, SA C' Vallehermoso, 8. 28015 Madrid Rel. OBRAS 1
Enginyeria de projectes
Immobiliària ajudant/a de cap d'obra
d'instal·lacions arquitecte/a tècníc/a per a presa de caaes d'edita s de per ir telefonia moal. perfil Convenient exoenencia mínima d'1 any en anecament de plànols, delineació 1 domini de CAD. Edat enire 25 1 40 anys. Imprescindible carnet de conduir 1 vehicle prapi s'ofereix Lloc de treball Castelldefels i provincià de Barcelona. Jornada a negociar. Relació liberal d l any. Període de prova d'1 setmana. Sou 3.500.000'- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata. Interessats; des adreceu currículum a. fax:936 3&4 269. E-mail: kalok@cctib.iclnet
amb amplies possibilitats de desenvolupament professional. Control d'obres, amidaments. estudi i comparació d'ofertes, etc. perfil Convenient entre 2 i 4 anys d'expenènaa. Idioma català. Convenient edat màxima de 30 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi ja que haurà de fer viatges d'1 dia de durada. s'ofereix Lloc de treball. Vilafranca del Penedès, es valorarà molt que la residència del candidat/a sigui pròxima a aquesta localitat. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Periode de prova d'1 a 3 mesos. Sou negociable més avantatges a convenir. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum amb fotografia a: Apartat de Correus 36.156, 08080 Barcelona
Ajuntament de Mollet
Empresa de valoracions immobiliàries 5 taxadors/es
del Vallés arquitecte/a tècnic/a per contractes d'assistència tècnica i assessorament, tasques d'elaboració d'estudis i projectes d'instal·lacions en obres d'edificació i via pública, direcció, supervisió i control de l'execució, col·laboració amb la secció d'obres i muntatges. perfil Es valoraran coneixements d'informàtica i de temes normatius. Convenient experiència. s'ofereix Lloc de treball Mollet del Vallès. Temps de contractació, 5 mesos prorrogables. Sou negociable. Incorporació l'i de juny. Les persones interessades poden posar-se en contacte abans amb: Josep Ortiz Tel. 935 719 500
per a immobles per al mercat hipotecari. perfil No cal experiència. Edat entre 25 i 35 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi ja que haurà de fer desplaçaments per la província de Barcelona. s'ofereix Relació liberal. Sou 3.200.000'PTA brut/anual negociable més despeses de quilometratge. Signatura com a tècnic de taxacions. Incorporació el mes de maig . Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: Antoni Roslch Tel. 934 261100
Serveis per al professional S'ofereixen serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions, serveis de fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives. Projectes de telecomunicacions. També es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. Josep M. Telèfon: 93 452 07 89
una experiència de més de dos anys. El preu per croquis és de 700 PTA. informació Telèfon: 93 416 16 39 Fax: 93 237 49 0 Topógraf S'ofereix per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs
Utilitzem sistemes informatitzats. A grans i a petites escales Qualitat i rapidesa. J. Cosla
Serveis per a taxadors Envií'ns un fax i nosaltres li croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, 1 ens adaptem al seu estil. Aportem
Telèfon: 93 265 40 04
Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre 0 en color, 1 flender.
Octavi Telèfon: 93 213 92 36 Serveis tècnics d'arquitectura S'ofereixen serveis tècnics d'arquitectura, d'edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D 1 3D, perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. Tres DC AD Teléfon:93 879 65 61 Enginyers de Telecomunicacions Projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers dB Telecomunicacions. Enginyeria Tesis SL. Gran Via de les CC, 1176 Barcelona Tel: 93 278 30 11 / 93 313 63 40 Fax:93 278 07 65
Obra nova,Reformes, Rehabilitació ? Els tancaments d'alumini i PVC son una solució immillorable ^
Millor aïllament tèrmic i acústic
/
Major durabilitat
/
Menor manteniment
ï i ^ orMETAL Ctra.M.Km.m
» 1
fe.
17458 FORNELLS DE LA SELVA (Girona) Tel.372476127 fax.S72476251
Activitats I
F O R M A
Rehabilitació i manteniment
Edificació i instaLdacions L'acer galvanitzat en calent a la construcció i les seves aplicacions Curs, dies 28 i 29 de maig dies i hora "• .?ndres 28 de matg. de 9.30 a - de 16,30 a 18-30 h. i dissabte JS maig, de 10 h a 14 hores. ;reu matrícula: 17,000 PTA preu col legiats: H 000 PTA
presentació En aques! curs es vol aprofundir en ei coneixement dels materials galvanitzats i en les tècniques correctes d'ulilització. Es tractaran temes com ara la protecció mitjançant galvanització de les armadures d'acer del formigó, i les aplicacions de la xapa galvanitzada a la construcció i obra civil. organitza Servei Construcció i Noves Tecnologies i Asociactón Tècnica Esparïoia de Galvamzaciòn coordinador Horacio Espeche professors José Luis Ruiz I Fernando Martín, dATEG
'...•enóres. 28 de maig
i El fenomen de la corrosió metàl·lica. Diferents formes de corrosió. Corrosió bimetàllica. Disseny per minimitzar la corrosió. Sistemes protectors de la corrosió. Protecció amb recubnments de zenc (similituds i diferències). i Procediments de galvanització en calent (Procediment discontinu. Galvanització de xapa Galvanització de tub). Influència de la composició de l'acer sobre la galvanització Regles bàsiques de disseny per a construccions metàl·liques que es vagm a galvanitzar i Resistència a la corrosió dels
presentació E" aauest curs s'estudiaran en profunditat totes les possibilitats que ofereix ta Termoarcilla i s'avaluarà en quines circumstàncies es adient el seu us. Es tractaran les característiques, àmbit d utilització i limitacions, comportament estructural i higrotermic. disseny constructiu, posada en obra. control i normativa amb evempies dambit europeu
• Normatives vigent a'nostre pa.s Comparació amb països de situacions similars Itàlia
• Recepció i control dels materials galvanitzats. Normes i especificacions. Assaigs. • A la tarda, sortida per visitar una planta de galvanització a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Dissabte 29 de maig • Construcció amb acer galvanitzat. - Unions soldades. - Unions atormllades. - Pintat de l'acer galvanitzat. • Protecció per mitjà de la galvanització de les armadures d'acer del formigó Casos històrics, • Diferents aplicacions de l'acer galvanitzat Aplicacions de la xapa galvanitzada en la construcció i l'obra civil
organitza
- Estructures porocades.
Servei Construcció i Noves TeCno-
• Habitatges a Manresa.
responsable acadèmic
Termoarcilla.
Rosselló, arquitecta tècnica, histonaoora. i professora de la UPC •
coordinador Ho-apo Esoeche dies i hora " 9 '*
16 i 21 oe juny
D i i i j i s ' dimecres Oe 16 a 20.30 fi preu matncute: 35 0OQ PTA
Dilluns 14 de juny • Comportament higrotermic Estanqueüat oeis paramenis Capuantat Presentació tíoOres • Haíxaíoes a
preu col legiats: 3: DOC PTA
Estat de degradació de (es façanes Lesions mes nabituats An-
• Habitatges unrtamihars Es liiurara a tots els assistents la oocumemaaó fleis cursos S tia previst la concessió • algunes beques a estudiants. pel W = de lïmpon de la matn cuia dets cursos Teieton: 932 402 373 F a i 932 4C2 0€' hrtp: * w * anaoc- es
Dimecres 16 úe
•SS3B3S319
toni Panco, arqwlecte protessor de la UPC
i
• Metodologia oe treball. Xavier Casanovas, arquitecte tecn,c i cap del Servei Renabtlitaoo Dimarts, 18 de maig de 16 a 21 h. •esions i de rec^esentacio gra'ca
oe façanes Sa^-ago Canosa ara^nedé tecruc. professor de la JPC • Peora • oora vista De >es tesons
Dilluns ? (X /urt>
a mamenimeni Aoronta HavaAonca elec&aaca:
-o
ge&ega
SAXJU
•;ats i revestiments ^•smics De les lesions al manteniment Josep Jordà. CO5METODA. • Formigó vist. De les lesions ai manteniment Joan R. Rosell. arquitecte tècnic, director del Laboratori úe matenals (UPCI. Dimecres, 19 de maig de 16 a 21 • Estucats i esgrafiats. Oe les lesions al manteniment. Oriol Garcia, estucador. « Paraments pintats. Oe les lesions al manteniment. Emili Tó, enginyer químic IOS. • Fusteria. De les lesions al manteniment Ramon Graus, arquitecte tècnic, professor del Servei Rehabilitació. • Elements metàl·lics De les lesions al manteniment Àngel Corral, arquitecte tècnic, professor de la UPC
• Reflexió i valoració de la importància del color. Manbel
Presentació d obres
- .'•',-•
Servei Rehabilitació i Medi Ambient responsables acadèmics Xavier Casanovas i Ana Chust dates i horari
Dilluns, 17 de maig de 16 a 21 h. • Els materials, tècniques i seccions constructives de les façanes al llarg del temps Jaume Rosell. aparellador i dr en Arquitectura. ' catedràtic de la UPC
• Estructura de murs ponants.
log^Ç
presentació L'objectiu del c u ^ ^ c.;, Q^ e ^ coneixements actuals en aques! camp. i identificar les mancances i necessitats tècniques actuals, alhora, que es una reflexió sobre la importància que adquireix la façana envers la ciutat. S'adreçarà a l'estudi i coneixement dels materials, tècniques i seccions constructives de les façanes dels edificis construïdes en diferents moments històrics. organitza
del 17 ai 21 de maig de 16 a 21 h preu matricula: 48.000 PTA preu col·legiats: 40.000 Ptes
Dimecres 9 de juny • El bloc de termoargiia en el projecte d'estructura. Implantació en estructures porticades i murs portams de fàbrica
Patologia, diagnosi i intervenció de façanes urbanes. Curs, del 17 al 21 de maig
materials galvanitzats. - Resistència a la c o r r o s : atmosfèrica. • Resistència ala corrosió a l'aigua • Resistència enfront diversos materials de construcció. - Taques degudes a l'emmagatzament d'humitat [taques blanques)
Fàbrica de ceràmica lleugera. Termoarcilla Curs, dies 7, 9,14 i 16 de juny
J:T
PRIMERA QUINZENA MAIG °9
CIC
Dijous, 20 de maig de 16 a 21 h. • Tècniques i sistemes de neteja Núria Garcia, doctora en ciències Químiques. CLAR • Bastides i sistemes auxiliars de trebafl en alçada. Arnau Bausà, engtnre tècnic LAYHER • Marc de gestió i promoció Elisenda Capera. dir de l'Ofiona de Rehabilitació de ProEixampíe • Marc legal Conservació i seguretat de les façanes. Pere Casademont, arquitecte tecnc. cap csei Servei Hsò·'.a·ge Divendres, 21 de maig. de 16 a 21 • Presentació d'jna oora concreta - ledrf>cacio Oe pnnop« de segle. La casa de les Putxes. Francesc-X Asara > Albert Pia. Q r o t a üe ' E /anp« Rooen P>noi aro>j'iecte t&cn-c
• Ledit·caoo de l'epoca r a w a La Casa Bloc Voor Segui v ow«c» te a
PWMERA OLHMZENA MAIG 99
Rehabilitació i manteniment Noves tècniques de tractament de tèrmits Curs. 25 i 27 de tnaíg presentació Per uactar amo garanties les cdon.es de temuts cal conèixer ei seu comportament natural i a la vegafla saber intervenir amb les tècniques que temm a l'abast, i aquest és robjectiu d'aquest curs En aquest sentii, l'apanció de noves tecnioues de tractament de lèrmtts ^a representat un avenç respecte la situació de fa un parell danys organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient responsable acadèmic Ramon Graus dates 25 i 27 de maig hora: De 16 a 20 hores. preu matricula: 18.000 PTA preu col legiat: 15.000 PTA
Joaquin Montón. arauitec'S tècnic, professor del Departament de Construccions Arquitectòniques I! de la UPC. • Nous sistemes de detecció de termits ais edificis - Auscultació de bigues de fusta - Avaluació grau d'activitat de la coloma Ignasi Millet. STEM DIJOUS. 27 de maig, de i6a20h • El tractament per injecció Un e*emple pràctic - Productes químics utilitzats - Per gravetat i a pressió • Procés d'execució - Un exemple pràctic José Albarracín, arquitecte técmc de PROMAX. • El tractament amb esquers Un exemple pràctic - Tecnologia aplicada - Procés d'execucio - Un exemple pràctic Víctor Rubio, enginyer tècnic agrícola, director tècnic d'IBERTRAC David Rubio, director comercial d'IBERTRAC.
Dimarts, 25 de maig, de 16a20h • El comportament de les colònies de tèrmits - Una organització social en casies - Espècies exteses al nostre país • Creixement i multiplicació dels nius Carme Bach, catedràtica de zoologia artròpodes de la Univer- • Un exemple de iria del tractament sitat Autònoma de Barcelona. - La presència d'aitres xilòfags • Reconeixement d'atacs per - Complementarietat del sistema clàssic i el d'esquers lèrmits - Raslres d'un atac per tèrmits Tom Fionach. arquitecte tècnic del Servei Rehabilitació i Medi • Material d'inspecció Ambient • Ordre de la visita
Criteris per preparar informes Cas pràctic, 3 de juny, a Terrassa presentació S'ensenyarà a través de casos • Definició dels documents tipus, pràctics, les pautes i processos per utilitats, similituds i diferències. elaborar els diferents tipus de do• Informes. Peritatge. cuments. Dictamen. professor • Certificats: final d'obra, habitaPere Casademont bilitat. solidesa, antiguitat, aldates tres. Dijous. 3 de juny.de 16.30 a 21 h. • Estructura dels documents tipreu matricula: 6.000 PTA pus, models i exemples. preu col legiat: i 500 PTA • Criteris formals i de redacció.
Activitats
Medi ambient Amiant. Diagnosi, desamiantat i tractament dels residus Curs. 1.3,8, 10, 15 i 17 de juny presentació El curs te com a ootectiu presentar els nscos de l'amiant dins els edificis i proposa una metodologia d actuació professional en la legislaoó vigent. organitza Servei Rehabilitació i Medi Ambient responsable acadèmic Ramon Graus dates i horari Dies 1. 3. 8. 10. 15 i 17 de juny, de 18 a 2i h preu matricula: 30.000 PTA preu col legiat: 25.000 PTA
Dimarts, í de juny, de 18 a 21 h • Les diferents variants de l'amiant
Telèfon: 932 402 060 Fax 932 402 061 Adreça electrònica: formacio@apabcn es
Dimarts. 8 de juny, de 18a2i h • Diagnosi de 1 amiant en edificis existents • Assaigs de laboratori. Identificació comptatge de fibres Di/ous. W de juny de 18 a 21 h • Cntens d'intervenció i Tècniques d'intervenció DIJOUS ITóejuny. üe 18 a 21 h Dimarts. 15 de juny. de I8a21 h • Execució i control del pla de • Legislació relacionada amb els treball treballs amb amiant • El Iradament de residus • Redacció del pla de treball Amiant: residu especial
Qualitat Control de qualitat del • Nova normativa EHE a les Delegacions formigó segons la H Casos pràctics i sessions informatives nova EHE. Cas pràctic B El Col·legi ha previst per al mes de juny un seguit de sessions que ajudm a tots els col·legiats a poder aplicar correctament la nova normativa del formigó en els programes de control de qualitat, i que entrarà en vigor en totes les Obres que sïniciïn a partir de M de JUIJOL professor Pere Casademont, arquitecte tècnic preu matricula: 6 000 PTA preu col·legiats: 4.000 PTA durada: 4 hores
Control de qualitat del formigó Cas pràctic
Sessions informatives de la
professor Pere Casademont, arquitecte tècmc preu matricula: 6.000 PTA preu col·legiat: 4.000 PTA • Terrassa dijous. 20 de maig, de 17 a 21 hores. • Manresa dijous, 27 de maig, de 17 a 21 hores.
ponent Francesc Jordana, director de l'EUPB. Lentrada és gratuïta. • Terrassa dijous. 17demaig.de 18 a 20 h. «Igualada dimecres. 19 de maig, de 18 a 20 hores.Consell Comarcal de l'Anoia. Plaça Sant Miquel, 5. Igualada.
nova Instrucció del formigó
Aula d'informàtica Cursos d'informàtica curs Barcelona dates
horari
• AUTOCAD I • EXCEL II • AUTOCAD (iniciació) • EXCEL (iniciació) • WORD (iniciació) • INTERNET
de n a l l 7 de juny del 9 al2l dejuny del 24 de maig al 7 de juny
dimarts i dijous, de 9 a 13 h. dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. dilluns, de 17 a 19 h.
preu col. preu no col. 36.000.- 47 00012.500.17.500,15.000.19.500,-
del 24 de maig al 2 de juny
dilluns i dimecres, de 17a 19 h.
15000-
19.500.-
del 25 al 27 de maig
dimarts idijous.de 9 a 13 h.
10000,-
14.000.-
8.000,dijous, de 9 a I 3 h divendres, de 17 a 19 h 8.000.dissabtes, de 9.30 a l 3.30 h 8.000,dilluns i dimecres de 19 a 21 h 8.000.del 26 de majg al 14 de |uny dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h.20.000.del 29 de maig al 12 de juny dissabtes, de 9 30 a 13.30 h 20.000.-
11.000,11.000,11.000.11.000," 25.00025.000,-
• Microsoft Project 98 Telèfon: 932 4C2 3~3 Fa* 332 402 261 httpL'fWww apabcn.es
• ~scos de l'amiant sobre la salut O'ious. 3 de juny. de 18 a 21 h • Amiant als edificis nous t Armant ais edifios existents
20 de maig 4 de juny 19 de juny 28 de juny
curs Delegació Vallès Occidental • Microsoft Pro. del 31 de maig al 16 de juny dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. 20.000,- preu únic Matricula Eis cursos üe mauns tenen un descompte del 50%. Els cursos de migdia tenen un descompte del 25%
PRIMERA QUINZENA MAIG 99
Activitats FORMACIÓ
OiganitzadflLl^eslió_ Gestió d'assegurances en la promoció i construcció d'habitatges Curs. del 2 al 16 de juny presentació Ei curs analitza les assegurances Tot ns construcció i Decennal de danys. Lobjectiu principal és proporcionar la informació necessària als professionals del sector perquè sàpiguen gestionar o assessorar el promotor o el constructor sobre la gestió de la contractació de les assegurances. Aquest és un dels cursos d'especialització del Programa màsterproject manager i compta
amb un crèdit í mig del màster. responsables acadèmics Carles Puiggròs i Correduria Lorente dates i horari Dilluns i dimecres, bel 2 al 16 de juny, de 18 a 21 hores preu matricula: 36.000 PTA preu col legiat: 30 000 PTA
Exposicions. Gestió de llicencies i permisos en la promoció • DIS-SENY Directrius d'habitatges • |maginació'solució Curs. del 28 de juny al 21 de juliol •
presentació El principal objectiu d'aquest curs » Assegurances. és donar a conèixer tots els tramis i la documentació que cal abans » Tol risc construcció. d'iniciar-se en el procés duna » Decennal de danys. promoció d'habitatges. Pot ser • Concepte de l'assegurança. i Béns objecte de l'assegurança. bàsic tant per a tècnics del sector i Informació sobre els béns as- de la construcció com per a professionals de les empreses segurats. Relació amb empreses de con- promotores i constructores. S'hi exposaran tots els tipus de trol de qualitat. llicències i permisos a què està i Termini de l'assegurança. sotmesa l'edificactò residencial i Riscos garantits. Les llicències urbanístiques de Cobertures. desconstrucció. obres i primera i Riscos habitualment exclosos. ocupació. També, la gestió de les i Import a assegurar. llicències i permisos. Forma d'indemnització. Aquest és un dels cursos Import de la prima. d'especialització del Programa i Sinistres. màster pro/ect manager i compta
Dissenyar un producte immobiliari adequa! i una bona estratègia comercial
és un dels
elemems
essencials per a l'èxit d'una operació immobiliària. Per això. apues! curs donarà iotes les pautes fonamentals per elaborar un pla de màrqueting. El curs està inclòs dins el Programa màster project manager i compta amb un crèdit i mig del màster.
responsables acadèmics Carles Puiggròs Xavier Aldabó dates Del 21 de juny al 5 de juliol horari Els dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores preu matricula 36.000 PTA preu col·legiat: 30.000 PTA
• Propostes de disseny del producte. • Anàlisi de l'oferta directa. • Política de preus. • Estratègia de comunicació i publicitat. • Formació de l'equip comercial. • Seguiment comercial de la promoaó. • Servei de postvenda. • Resolució de casos pràctics.
Disseny de Barcelona, el Departament de Cultura presenta l'exposició DIS-SENY. Directrius Imaginació
alumnes del màster. responsable acadèmic Carles Puiggròs lloc Delegació del Bages-Bergueoà Plana de I Om. 6. Manresa. dates del 26 de maig al 16 de juny horari Dilluns i dimecres de 18 a 21 h. durada: 21 hores preu matrícula: 50.000 PTA pre- coMegíav 42.000 PTA
preparació i realització del procés tècnic del disseny en la construcció
organitza Departament de Cultura
col·laboren
responsable acadèmic
Carmen de la Calzada
Carles Puiggròs
Rosana Klocke
dates
dates
Del 28 de juny al 21 de juliol Del 8 de juny al 9 de juliol
horari Dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores
i Defmtao de cost. Concepte i Estadis oeJ cost de promoc» Cos previ Cost estadístic. Cost estimatiu Oferta o cost oe producoò. Cost real oe l'obra.
• Control econòmic detesobres Mètode. Facturació Certificaoc P*SJS — r - a s r r s E-es
Telèfon: 93 240 23 73 Fiï • 93 2*0 20 £' http: m szsx- e;
informació Departament de Cultura
preu matricula: 57.000 PTA
Tel: 932 402 060.
preu col·legiat: 48 000 PTA
Fax; 932 402 381.
Activitats socials La Festa dels aparelladors Dijous 17 de juny
Partit de futbol Barcelona, 29 de maig
Per quarta vegada, el Col·legi organitza La Festa dels Aparelladors que aquest any tindrà el mar com a fil conductor. lloc Reials Drassanes de Barcelona dia i hora Dijous, 17 de juny. a les 20 hores. programa 20.00 h Benvinguda i visita lliure al Museu marítim.
grup teatral Camaleó.
• influència, en ei cost. dels sistemes de contractació. Per administració. Per cost tancat. Per certificacions d'un pressuposi contractual. Per costos vistos.
s'apro-
d'intenors i objectes industrials.
espectacle Medusa pel
• Composició del cost. Cost estadístic. Cost estimatiu. Oferta o cost de producció. Cost real Liquidació d'obra.
Solució, que
xima a les diferents fases de
20.45 h Aperitiu al Jardí del Rei i
Costos i control econòmic d'obres Curs. del 26 de maig al 16 de juny, a Manresa presentació La gestió de I economia de l'obra és un dels elements clau en el procés de gestió de construcció. La gesnó estratègica del cost a traves de l'avaluació continua pot ser deierminanf en els resultats d'una obra. En aquest curs s'analitzaran els tipus de costos els elements Que condicionen el cost, la composició del cost. els costos contradictons. les fornies de valorar la proauccio i la gestió de la informació sobre costos que es genera en ei transcurs de I execució de I obra Aquest és un oels cursos d especialització inclosos dms el Programa Màster Proiect Manager que tem conjuntament amb la Fundació Potdècnca & Catalunya (FPCi i c o f n p M amb dos crèdss per ats
cinquena edició de la Pnmavera del
amb un crèdit i mig del màster.
Màrqueting immobiliari en la promoció d'habitatges Curs, del 21 de juny al 5 de juliol presentació
Amb motiu de l'organització de la
21.30 h Sopar a la sala Marquès de Comülas. 23.30
Ball
a
càrrec
de
I orquestra Costa d O' Barra lliure
El Col·legi celebra, com cada any, un torneig de futbol entre les diferents delegacions que lormen el Col·legi. Aquest any se celebrarà a les instal·lacions esportives que ha cedit el Futbol Club Barcelona. dia i hora Dissabte. 29 de maig, de 9 a 14 hores. lloc Camp d'entrenament confronta! amb el Miniestadi del Barca. informació Secretaria Tel 932 402 355
Vals descompte per als cursos de for continuada del Col·legi
preu col legiats i acompanyants 5.000 PTA
Els col legats \kr^
Inscripcions
litat d'un Val descompto per
Servei d'Informaao.Tel· 932 402
acumuiaoó d'inscnpoons a cur-
060
Sopar del col legiat Bages-Berguedà Divendres. 11 de juny -a : e e ç a : c ce BagesBerg-eda. orgars.üa. com cafla any. ei tradicional Sopar del col·legiat a Berga dialhore Divercres 11 oe juny. a >es 21 "• intenrocio: Tei 338 725 759 Deiegacio oe1 Sages-Be-g-jeca
-3 pcs.sc=-
sos de formació continuada del Cada 100.000 PTA de matricules en ef mate» any acadèmc dóna dret a un val descompto de 10 000 PTA a descomptar de la matrcula er si moment dinscnure s en un nou curs
Ttl*fOfi: 932 «02 373 F i ï 932 «:2 061
GUIA
D'EMPRESES
I
SERVEIS
FUSTERIA Q
ESTRUCTURES
Alsina
I Pellaires. 28 I 08013 BARCELONA " Tels 93 3 0 " 29 33
FRAPOMT C O ' * » i i T ï L ' C O O N S EN FUSTA NOUS SA
SOLUCIONS EN CMCOFRATS C*TIÉ * F-ri F i * » t n MH10
- ANOAMIOS DE FACHADA • APUNTA LAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MOVILES
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS MJTOANIVEUAOORS t MORTERS DE RESINES TERRAT70S CONTINUOS Pll(»Tttiian l l e i T 08010 Bireítoiu Tfl ?6SIN]9 Fiï ?6S?Í78
FDI! (3*56*70 50
rrflGabarrtí Çermans
Taulers i fustes de totes les espècie per ala Decoració, Interí" '* Ctra. Torre Romeij. s/n •08202 SABADELL , •tel. 726 19 11 *(ax 726 07 61 I
REHABILITACIÓ | £
AÏLLANTS
|
ELECTRICITAT
simon / I E P MATERIAL ELECTHICO
ILUMINACION
SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
Vidneas emplomadas Restauraciones Grabadosal acido Vidriens en hormigòn ASTURIAS. Te! 93 21813 99 Fi.
— EXTRAFORT^
93 218 30 98
L5
La solució a l'aluminosis
NOUi-BAU
Fem el terra bo segons DIN ISO 9OO2
LABORATORI DE CONTROL
TECINCO 93.588.78.76 ESTUDIS DE PATOLOGIA OBI ei
-nua
BARCELONA
ASSAIG SONIC DE PILOTS
ALUCOBOND
DIBOND ALUCORE A, Í M , .i JUIUÍ. -U<J nauT r o l industrial Congost
GEOTECNIA. MICROPILOTS, ANCORATGES, HIDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Rjnion &erer<gucr IV 9. üíinaí Td. i f u (977) 792783 - •138SO CAMBRILS
08400 Q
Tel;93 84957 00, 93 64954 75 Fai. 93 849 54 16
Major de S*mj, 2, V 3" Tel i F j * (90S) 3M 332 - 0B0I7 BARCELONA
C L A S S I F I C A C I Ó
o
D ' E M P R E S E S
I
SERVEIS
ESTRUCTURES
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics Matèries pnmeres
Aïllaments, impermeabilització i recobnments
Electricitat i il·luminació
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Ptelabricaciò i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
REHABILITACIÓ
SERVEIS
Rcnabiinacio iniegrai
Serveis aplicats a la construcció
Tema de Fons i LA
N O V A
I N S T R U C C I Ó
PRIMERA QUINZENA MAIG &9 !
D E L F O R M I G Ó ( N I )
19
EHE, sí amb condicions El secretari del Col·legi, Xavier Bardají, va presentar
El Ministeri de Foment modificarà el Decret d'aprovació per facilitar que els projectes ja redactats puguin acollir-se a la Instrucció
El debat Hari: "Una instrucció ha de conjugar l'equilibri en-
I
otes les obres que s'iniciïn a l'Estal espanyol a partir del proper 1 de juliol hauran de complir la nova Instrucció del formigó estructural EHE. que regula el càlcul, la posada en obra i el control de qualitat de les estructures de formigó. L'obligació expressada en la disposició transitòria del Reial decret 2661/1998 que assenyala l'entrada en vigor de la Instrucció ha estat sens dubte el motiu de preocupació més gran en el sector que haurà d'aplicar-la. Les característiques del procés edificatori i el temps que transcorre entre la redacció del projecte i l'inici de la seva execució han (el que la data que marca la llei per a l'entrada en vigor de la Instrucció tos inaplicable en bona part dels projectes en marxa. Per aquest motiu, el Ministeri de Fomen! tramita ara una modificació d'aquella disposició, amb la finalitat de facilitar que els projectes —i les obres corresponents— aprovats, visats, i inclusiu en fase de redacció abans de I'1 de juny. pugum acollirse a la Norma. Aquest i altres dubtes relacionats amb la posaoa en marxa de la Instrucció es van posar de manifest en la sessió de presentació de la nova normativa, que va organit-
zar el Col·legi el passat dimecres 7 d'abril. i en la qual es va poder veure que la seva implantació no serà cosa senzilla. La sessió, a la qual van assistir uns 300 aparelladors i arquitectes tècnics, entre altres professionals del sector, va tenir una primera part en què Antoni Marí. vicereclor de la UPC i redactor de la norma; Joan Ramon Rosell. arquitecte tècnic i director del Laboratori de Materials de l'EUPB; Enric Vàzquez. catedràtic de Materials de Construcció, i Francesc Jordana, director de l'EUPB, van explicar detalladament les característiques de la nova Instrucció. La sessió va ser presentada per Xavier Bardaji. arquitecte tècnic i secretari del Col·legi. Va ser en aquesta primera part que Marí va indicar que molt probablement es publicarà un decret que permeti acollir dins la Instrucció els projectes preparats segons la normativa anterior i que encara no hauran iniciat la seva execució abans de la seva entrada en vigor. En el debat posterior. Josep Mana Valen, president ae i Associació de Consultors d'Estructures-ACE. va mostrar els dubtes que provoca el redactat de la norma en l'apariat deaicat al caieu! i fins i tot. va indi-
car que la complexitat que adquireix l'execució d'obres amb formigó fresc farà que la tendència cada vegada més sigui utilitzar elements de formigó prefabricats. Valen va indicar també la distància existent entre la normativa i la realitat tecnològica de les obres. En aquest punt van coincidir altres convidats de la jornada, en la qual també van participar Josep Lluís Bàdenas, cap del Servei d Ordenació de l'Edificació de la Generalitat. ! Vidal Garcia, arquitecte tècnic. Bàdenas va dir que la posada en pràctica de la Instrucció no ha de representar cap trauma per al sector i va mostrar la disposició de I Administració catalana a posarhi quelcom de la seva part per fer-ne més fàcil l'aplicació Vidal Garcia tenia també una visió força optimista. Creu que el redactat de la norma dóna suport als professionals que ja seguien la normativa anterior i aporta elements innovadors per millorar la qualitat de les obres. En el debat posterior, es van posar de manifest, no obstant, les nombroses dificultats d'implantació d'una norma que afecta pràcticament tot el sector de la construcció i que inclou els fabricants de formigó, les empreses constructores, eis projectistes i directors facultatius de les obres, els responsaoies del control de qualitat, les empreses de control i els laboratoris d'assaigs. •
Cartes CarUàa
L'JnFD^MjiiL, anterior va publicar una extensa descripció Oets diferents aspectes del procés constructiu que atecU el redactat de la Instrucció EHE i va iniciar un debat sobre la Mva aplicació. En aquest) segona p*fl ofereix nous punts ae m u i attres tíeatnt* uttts pm a la tasca protessKmaJ relacionada mto lapfccacto de la Morma.
tre rigor i practicitat, obligatorietat i pedagogia.'
Vàiquez: "El caràcter vertebrades de la durabilitat és la principat novetat."
Roselí: "El sector s'acabarà adaptant, com ho va fer s Catalunya per tal d'aplicar ei Decret de control de qualitat."
Jordana: "El problema és que potser ens fa por fer quelcom que no hem fet
Valen: *És massa llarga. ^ (Jna Norma
no ha
de
substituir ei llibre de tert. I El que passa és que de UiI bres tampoc no n'hi ha."
l ' o i r j e: f'i·it ie diversos sgeftts i sespre Ni hiúïï friccioiw, pefè í'EHf "o ha de generat c»p sitaa;;ó triymitica* García: "Ets técrsks continoasem foefrt i ?«*«* ?! csfilrsl ccr '' • : «OÈÍS tipec.-.C*9 9
a i-."'
I POMER* O U K E W UAIG 99
- Tema de fons I(
I 20
N
M
"
La durabilítat en l'EHE La filosofia que inspira la Instrucdó és l'assimilació dels criteris de la Guia europea
Servei Integral a la Construcció
Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començat qualsevol obra amb t o t ; seguretat des de la primera pec-.i í lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
• Assegurança de responsabilitat civil • Assegurança Tot Risc Construcció • Assegurança d'afermament
• Assegurança de prestació de serveis per a obres finalitzades
de caurió
• Assegurança d'equips i maquinària
• Assegurança d'accidents de conveni
• Assegurança de protecció jurídica
a decennal de danys a
WIW banda de la unificació reguladora • H dels formigons estructurals, la principal novetat de la EHE és el caràcter verlebrador que la durabilitat té en el document. Es pol fer perfectament una lectura del capítol de materials (VI) i d'altres des de l'importantissim capítol de durabilitat (VII). La filosofia que l'inspira és l'assimilació dels criteris de la Guia europea, sols limitats a vegades pel caràcter democràtic que ha tingut la redacció de la Instrucció. Aquest apareix com la virtut cardinal d'un document d'aquest tipus en el nostre país.
"Recordem que es projecta i es construeix per una determinada vida útil. Si no és així, més val que pleguem"
passivants. Es limita amb raó i de forma enèrgica el nivell de clorurs. En les prescripcions de qualitat dels materials del formigó hem assenyalat l'encert de la maioria de vators però ens resulta estrany que tot L'estadística europea ens parla que la mantenint la fermesa d'aquest principi resresponsabilitat del 40% de les errades de pecte a quantitats de ciment, relacions a durabililat són imputables al projecte. Així. c. additius i addicions s'augmenti, i moll. la l'EHE parteix, en e! seu article 37.1. de la tolerància dels sulfats en els granulats. Algú necessitat de definir una estratègia per asens ho pot explicar en termes de durabilisegurar la consideració de tots els factors lal? En paral·lel, ta falta també adoptar un de degradació en projecte, execució i us. criteri respecte a un assaig per determinar El projecte abasta la part més detallada de el contingut de ciment a posteriori. l'estratègia. Es moll encertada la definició d'un fus L'agressivitat a la qual està sotmesa l'esper al granulat fi, però si el que es busca tructura es troba ja en els principis generals (capítol II) i prima com és lògic la cor- es mantenir la granulometna durant l'execució, per que no es defineix també un fus rosió d'armadures, deixant la resta d'agressions resumides en una sola taula. No és per al granulat gros? res d'estrany si mirem les estadístiques mundials respecte a la incidència de cada patologia en la xifra tolal d'errades de durabilitat. No és cap novetat que a Barcelona i a tota la costa estiguem en el tipus Illa que representa una relació a/c màxima de 0,5 i un mínim contingut de ciment de 300 kg/mJ. Això ja ho sabia loihom i és d'un rigor irrebatible. No hi ha cap raó que justifiqui de posar el crit al cel. Si no es complia, i potser se seguirà no complint, no serà per causes racionals confesables, ni lan sols, d'economia si es pensa en quelcom més que en el temps d'obra. Recordem que es projecta i es construeix per una determinada vida útil; si no és així, més val que pleguem.
Seleccionar formes favorables L'estratègia passa per la selecció de formes estructurals favorables a la durabilitat. l'adopció d'un gruix de recobnment d'acord amb l'exposició, la disposició de proteccions superficials en cas d'ambients moll agressius i la garantia d'absència de clorurs, sulfurs i sulfats com a agents des-
La prudència es veu tenyida de conservadorisme en els temes d'incorporació de residus. No es defuig parlar d'escones, però no es tenen en compte els granulats reciclats quan ja tenim bibliografia i experiència en el lema. L'ús de residus no és ciència ficció, ja el tenim aquí o a moll trigar el tindrem en un demà ímmedial. És bo que no ens trobem amb els dubtes, conceptes equivocats i excessos que es van produir amb les cendres volants en el seu moment. Per acabar, recomanem la lectura atenta de l'article 74 sobre el curat. |a que el que diu és possible i necessari si volem durabilítat. En aquest punt, com en quasi tots els altres de l'EHE, els beneficis de l'aplicació faran emmudir l'enrenou actual ben aviat. •
•
Enric Vàzquez Catearatic de Materials 3e constiuc D&partafnént d'Enginyena de [i Con
GE test ASSAIGS GEOTECNICS I MEDIOAMBIENTALS
Laboratori Acreditat ST • D.O.G.C. 2019 del 03/03/95 Ref. 06072 ST/94
Estudis Geotecnics Catalunya
7
Plaça Curtidars, s/n • Apt. 72 17487 Castelló d'Empúries Girona Tel. & Fox. 972 25 05 27 E-moil: igeolest@grn.es
Andorra Av. Príncep Benlloch, 66 - 72,D 308 Andorra la Vella Principat d'Andorra Tel. & Fax. + 376 82 03 23 E-moil: igeotest@solucions.od
www.igeotest.com
Experiència i renovació cons l746OCelnJ Tel 972 49 20 14 Fa» 972 49 41 17 LLORET DE MAR Ora ortiga de Vidreres, íécior iod Q nou d-18 17370 LloretdeMar Tel 972 37 12 23 Fo«972 37 10 15 VILAMALLA Po\ Industrial Ponl del Príncep porc. 28 - 1 7469 Vtlamollo
Més de 20 anys d'experiència Manual de qualitat Tecnologia avançada Imparcialitat
Generalitat de Catalunya Conselleria de Política Territorial I Obres Públiques. eral a Aítjujiedura Homologats pel Mimsterto de F
Generalitat de Catalunya Conselleria d'Agricultura, Ramadarla i Pesca.
Generalitat de Catalunya Deparatment de Sanitat I Seguretat Social.
UNE80215UNE802I7 UNE80280UNE80102 UNE7402UNE8010IU NE80304UNE80401U NE7I33UNE7I34UNE 7244UNE83I20UNE7 082UNE83131UNE83 130UNE83121UNE72 45UNE83I5UNE83I6 UNE83134UNE83133 UNE7238UNE7135U NE7I39UNE83I24UN E83I09UNE7I36UNE 7295UNE7130UNE72 34UNE7I31UNE7178 UNE7132UNE7235U NE723ÓUNE83300UN E83301UNLT122NE83 302UNE83303UNE83 304NLT! I8UNE83306 UNE83307UNE83308 UNE833I3UNE7457U NEI03300UNE7376U NE83130UNE7377UN E103I04UNE700IUN E7045UNE7324UNE7 255UNE7365NLTI 1 1 NLT109NLTI03UNE70 45UNE7392ASTMD38 77ASTMD3080NLT1 16 UNE7368UNE7370U NE7403UNE7391
servei control qualitat L'ACREDITACIÓ en els àmbits del formigó en massa i els seus materials constituents: ciments, aigua i granulats AVALA LA GARANTIA DE QUALITAT DEL NOSTRE SERVEI laboratori d'assaig de l'edificació acreditat per la generalitat de Catalunya sant isidor. I - telèfon 937980166 - fax 937576665 - 08302 mataro (barcelona)
•JfLM OUMZENA UMG
- Tema de fons L
La nova Instrucció: El càlcul WkW cans Que el lector s'enganyi, cal H l · l C * d>gui Que ni sOc de la Coriïs £.0 Redactora d aquesta Instrucció ni he seguit el tema tan de pfop com perquè pugui transmetre Queicom Que no hi estigui escnt D alio que tam agrada parlar de les i<Jees generadores de la filosofa, del oue es volia dir i no s ha dit. etc . aquí no rïhi fia res Lumc que vull fer és intentar transmetre la meva perplexitat o i acceptació d alguns temes que. per diversos motius, m'han cfitlai I atenció Tampoc no he tingut la pretensió de ter una guia de la Instrucció, ni tan sots he pretès ser mitjanament exhaustiu nt melòdic en ! exposició Si lot i així. algú s'ha quedat enganxat en aquestes línies i vol continuar llegint, som-hi
1. Sobre les accions i els coeficients de seguretat m han cridat I atenció els aspectes següents: a) Es consideren més tipus d accions i de situacions (d'aquestes accions) del que era habitual fins ara en les EH Com a accions, es consideren les permanents |G). les
variables 1O1 i les accidentals iA> Encara oue e i ia practica com a accidentals només s esmenta el sisme. Con a situacions. es consideren: les persistents o transitòries i les accidentals Per si no hi hagués prou embotic es pot produir una acció accidental en una situació accidental I7). b) També crida r atenció un nou factor (v) que afecta el valor característic de les accions variables Pot adoptar diverses formes v (0) quan és un lactor de combinació v (1) quan és un facior de freqüència v |2) quan és un (actor de quasi-permanència En les combinacions d'accions que es proposen per a i edificació, aquest factor desapareix (com a variable) i se li atribueixen valors numèrics concrets que vénen a coincidir amb els de les EH anteriors. Aquest factor és un element de complexitat que es podria haver estalviat, si no fos que sembla que es tracti d una concessió
• LABORATORI D'ASSAIGS DE MATERIALS • Formigó fresc - Formigó en massa - Mecànica de sòls - Ceràmica i Prefabricats
- Vials ' ALTRES SERVEIS: - Perforació en elements de formigó • Determinació d'aluminosi - Estudis geotècnics - Realització i seguiment programes control de qualitat c/. de Sau, s/n. Ap. Correus 211 Pol. Industrial Malloles • 08500 VIC Telèfons 93 889 17 14 / 93 889 25 17 Fax93 889 18 39
3 l'eurocodi corresoonent. perquè els de Brussei les quedessin tranquils c) Laitre tema que em sembla d interès (ja que la Instrucció presenta un important error tipogràfic, és el dels valors que adonten els diversos coeficients de seguretat d'acord amb la permanència de la carrega i del nivell de control d'execucio i taula 12.1 bl Les accions permanents es poden afectar d'un coeficient de seguretat que només val i 35. però. compte1, sempre que el niveíl de control de l'execucio sigui intens. Si es tracia d'un nivell normal, el coeficient és d'1 5. 2. Sobre I anàlisi estructural El tema parteix d'una certa mdefinició que per a mi és molt important: És tracta d'una norma de comprovació o de dimensionat? Per una banda diu' "La comprobación estructural mediante calculo representa una de las possibles medidas para garantizar la segundad de una estructura y es el sistema que propone esta inslrucción" i. més endevant diu. "...consisle en la determmación de los efectos originados por las acciones [...] con objeto de efectuar comprobaaones en los estados límile últimos y de servicio". En el comentari sobre aquest article, diu: "...que serviran para el dímensionamienio o para la comprobación de los diferentes es tados limite". Aquesta indefinició de si es tracta duna norma de dimensionat o de comprovació, es un mal punt de partida ja que l'un procés i laitre poden no tenir-hi res a veure. Mentre que un procediment de projecte (de dimensionat) pot ser relativament groller, mentre el mètode sigui senzill i estigui al cantó de la seguretat, els processos de comprovació han de ser molt més afinats, ja que l'acceptació o no d'una estructura depèn d'una frontera molt concreta que sol ser objecte de discussions inacabables entre els tècnics de l'una banda i de l'altra. Es ciar que això passa per manca de models de comportament acceptais de forma general o imposats per via normativa. M'expltcaré millor. En un procediment de projecte podem fer la trivialitat de determinar els esforços en base a seccions no fissurades i en base a la suposició que els materials, en totes les seves seccions, treballen en el domini elàstic lineal (encara que per al dimensionat de les seccions adoptem com a referenaa la seguretat a la ruptura, visca la coherència!]. En un procés de comprovació de la seguretat darrera de l'estructura seria lògic adoptar mo-
dels de còmodament ofOxims al moment de ia ruDtura o del desequilibri Models de comportament que. en la flexió, ens subministrarien uns resultats molt afectats per les pèrdues de rigidesa de diverses seccions, per i elevat nivell de fissuracio. i per t'elevat nivell tensionai. ija que això implica que els matenals ja no es troben en l'àmbit de l'elasticitat lineal) La instrucció resol aquesta qüestió amb la simple frase "El modelo eiegido deberà ser capaz siempre de reproducir el comportamiento estructural dommante" A la qual podríem contestar: Com ens podem referir a un model únic si aquest vana segons el nivell tensionai i amb la permanència de les sol licitacions (fluèncta i cansament)'7 Però a r edificació encara ens plantegem més problemes amb vista a l'elecció del model estructural: com podem reduir el comporiament del sistema complex a un model eslructural simple si al final resulta que el model escollit es el menys rígid de tots els subsistemes que el conformen11, com podem pensar en la seguretat de l'edifici en cas d'un sisme, per exemple, a partir de l'escudi d'aquella part del sistema (l'estructura| que, per manca de rigidesa relativa a la resta, pràcticament no participarà en la distribució dels esforços (per sismes moderats)? I, encara aquesta altra: com es pot promoure l'adopcio de models simphficats plans i lineals quan el sistema final és completament espacial i constituït per gran quantitat d'elements superficials? Penso que, si mes no, hi hauria d'haver alguna referència sobre com cal passar, en edificació, d'un sistema complex a elements de càlcul (normalment pòrtics), encara que només fos establint entens de relació entre els components com el d'igualar les deformacions horitzontals a nivell de terra ja que la rigidesa en sentit horitzontal dels sostres no deixa que els diversos pòrtics de l'edifici es puguin deformar independentement l'un de l'altre. etc. Cal dir que una instrucció que vol ser tant d'aplicació com aquesta, cosa en la qual jo no hi estic d'acord, ja que considero que les normes haurien de ser només exigencials, li manca una definició clara dels models simplificats que es poden adoptar en les diverses fases del càlcul (servei o comprovació de la seguretat a la ruptura) dels sistemes complexos d'edificació. Pot ser que hi hagi una certa postura davant d'aquestes qüestions quan es diu: "Generalmente, las condiciones de compatibiiidad o las relaciones tensodeformacionales de los matenales resultan difíciles de sattsfacer estrictamente, por lo
PRIMERA QUINZENA MAIG 99
-ITema de fonsh '
L A NOVA
INSTRUCCIÓ
DEL FORMIGÓ
(Ml)
33
estructurals específics í de les simplificacions amb les quals es poden afrontar les aplicacions numèriques. La Instrucció es queda en un incòmode mig camí entre la llibertat del tècnic per escollir el model de comportament que lï sembli i un cert intent de regular-los mitjançant la seva descripció que, com en qualsevol norma, no queda mai clar si és recomanació o prescripció. Resulta especialment interessant, ja que proporciona una solució unificada a un problema habitual en els elements de formigó, el plantejament d'una certa generalització del mètode de díscretitzar els elements en bieles i tirants.
guir que sigui una eina de treball, ja que manquen models en els quals s'especifiqutn els criteris que s'han d'adoptar per posicionar les bieles o per determinar les mides d'aquestes, sense haver de fer anàlisis prèvies sofisticades, i. sobretot, el que s'hi troba a faltar és l'experiència d'estudis previs aplicats a determinar la sensibilitat dels resultats d'acord amb els errors que es puguin produir en la determinació d'aquestes variables.
En una instrucció que pretén ser operativa, si no se'n desenvolupen els mètodes fins que arribin a ser veritables eines de trebail. qum sentit té esmentar-les? Ja ho En les estructures de formigó hi ha una farà la bibliografia Ja ho assumiran els diversos autors-investigadors. Si fos aixi és que pueden adoptarse soluciones en las sensibilitat que presenten els resultats als gran quantitat d'elements (massissos, mènsules curtes, bigues i parets) i una gran possible que la norma deixés de ser aquest que estos condicionantes se cumplan errors de posicionament d'aquestes secciquantitat de seccions (nusos) en què no extens document on sembla que hi és tot parcialmente, siempre que sean ons plastificades. aquilibradas y se salisfagan a posteriori las Com a mètodes d'anàlisi, la Instrucció s'acompleix la hipòtesi de Navière. La Ins- i deixés de ser un document més aviat condiciones de ductilidad apropiadas". Es- proposa: el lineal, el no lineal, el lineal amb trucció n'hi diu "regions D" (en contraposi- culturalista dedicat a descriure el nivell taria molt bé analitzar els límits d'aquest redistribució limitada i la plàstica. La EHE ció a les regions B, en les quals sí que es del coneixement que hi ha sobre el tema paràgraf, ja que es podria entendre que, al en fa una descripció de cadascuna, però compleix]. La simplificació de reduir aquest sense arribar a ser una eina operativa marge d'aspectes de deformació i és xocant que. ja que s'esmenten, no es elements continus en bieles (de formigó a per a ía resta de mortals a qui teòricament físsuració. la seguretat final d'un sistema faci una critica I'O una recomanació sobre compressió) i en tirants (l'armadura a trac- va dedicada. • estructural, si té prou ductilitat, se la po- la idoneïtat de cada mètode per a l'anàlisi ció) ajuda a determinar nivells d'esforços i dria determinar per procediments senzills dels diversos models estructurals o bé per ajuda també a crear intuïcions interessants en base a prefixar quantitat de plastificaci- a les diferents situacions, ja sigui de pro- sobre el comportament de seccions i elements massius. ons locals (en els punts de màxims esfor- jecte o de comprovació. Fructuós Manà ços) fixats a priori pel projectista. Avui, Doctor arquitecte. Catedràtic de ia UPC Tot i així. al meu entendre, no se submiEls de l'edificació trobem a faltar un més però, no disposo de dades per conèixer la Membre de l'Associació de Consultors d'Estnjctures - ACE nistren dades suficients com per aconsegran desenvolupament dels nostres models
NOUflBAU El sistema de renovació de sostres
Encastable en el sostre La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271. FS>3) i a més a més no resulta cara.
inBORflTORIS
VDLL T€N€S, @ SL Sis anys d'experiència ofertan control de qualitat a la construcció. Donem absluta prioritat a les necessitats del client, assessorant-los, fent seguiments exhaustius de les obres, responen de forma inmediata als requeriments documentals o consultes tècniques que apareixen en la relació Client-Laboratori, en definitiva tenin màxima cura en aquesta relació. A\d.
Lluís Cnnipiirns. 31
«815(1 l'AKKTS DKI. VAI.I.hS (Barcelona) ï i · l . 93 573 09 34 - Fax 93 562 34 29 K-mail: \ alltencs@abaforum.es
Urgell ff
controli I Ut
"•
* ODENA
TCDQACE* I I
iP*~r*
TERRASSA TERRASSA Ora Gràda-Manresa. Km 23^5 Av. Joaqjim oe Sagrefa. 142 TSJFK9378S7932 0S223TEBBISSA
TdVFax:93788 7932 08224 TEBRASSS
PALAFOLLS
IGUALADA
TÀRREGA
Beïïara rSferra. 56
ni. Costa Braví sn.
La Lnea, 40
O Sani Paegn. 37 bi:
TeL/Fat93 673B4 18
Teljfa: 93 765 23 97 03389 PAÜTOLLS
TeiyFax: 93 604 51 95 08711 ODENA
Tel: 973 50 09 35 25300 TÀRREGA
06272 S. FRUiïOS DE BAGES
OFICINA: Av. Joaquim de Sagrera, 142 • Tel./Fax: 93 788 79 41 • 08224 TERRASSA
EN5AYOS DE MATERIALES PATOLOGÍAS PRUEBAS DE CARGA C O
ESTUDIÓS GEOTECNICOS PLANES DE CONTROL ASISTENCIAS TÈCNICA GARANTIA DE CALI D AD ENSAYO DE INTEQRIDAD DE PILOTES
TÈCNICA, INVESTIGACION Y CONTROL S.A. G R U P O zalffl@/&l LABORATORID ACREDITADD EIM: HORMIOÓN EISI MASA O ARMADO IHA1, VIALES ISV), MECÀNICA DE 8UELOS IBE1, CERÀMICA ICE1.
L5 B A R C E L O N A
MH^MMMM^H^^M·^^^^^Mi^n
Ca N'Alzamora, 18 • Tel. (93) 588 78 76 Fax (93) 588 64 79 -08191 RUBÍ
Ronda Can Fatjó,13 Tel. (93) 592 08 80 Fax (93) 594 01 91 - 08290 CERDANYOLA
Mossèn R.Muntanyola, 224 Tel. (977) 77 17 06 Fax (977) 77 45 89 - 43205 - Reus (Tarragona)
Via Augusta, 80 bis. Tel. (93) 977 23 26 51 Fax (93) 977 24 29 52 - 43007 TARRAGONA
tS««»
US..«
_ ^ ^ ^ _ _ _ _ _ _ ^ ^ _ _ —
—
^
_
—
—
—
.
Velàzquez, 14 Tel./Fax (977) 70 49 38 43870 Amposta (Tarragona)
ÀREA DE NUEVAS
TARRAGONA •
Aragón. 1 7 - 2 " Tel. 971 46 09 39 Fax 971 77 15 29 - PALMA DE MALLORCA
CONSTRUCCIONES:
• CONTROL DE ESTRUCTURAS METÀLICAS: - Evaluación de suministradores y recepción de materiales. - Inspección de fabricación y montaje. - Ensayos destructivos y no destructivos. - Protección superficial. • CONTROL DE INSTALACIONES: - Evaluación de suministradores y recepción de equipos. - Inspección de montaje. - Ensayos y pruebas de funcionamiento.
ÀREA DE REHABILITACIÓN Y PATOLOGIA ESTRUCTURAL: ' Diagnostico de dafíos * Auscultación de estructures - Extracción y ensayo de prooetas testigo. - Ultrasonidos y esclerómetro - Ensayos mecànicos y físico- quimtcos. - Pruebas de carga " Estudiós de segundad y durabtlidad. " Asesoramiento de sislemas de reoaracióo y/o refuerzo * Revisión de proyectos * Control de ejecuoòn de reparaoones y/o refuerzos
I PRIMERA QUINZENA UAtG 99
Tema de fons !-
I 36
Josep Maria Valeri: "La soLució passa per L'ús majoritari d'elements prefabricats i garantits d'origen" president de l'Associació de Consultors d'Estructures-ACE Quina opinió fi mereixen els canvis de la
bé tindrà com a implicació per als tècnics i
mar ha de tenir una resistència mínima
nervis inferiors on el formigó no ha arnbat al
nova instrucció i quins aspectes en des-
consultors de construcció la necessitat de
de 25 N/mm2 equivalent a un H-250. i
fons i l'armadura queda vista. Però està dar,
tenir de to! un millor coneixement i una ma-
lògicament, hi ha d'altres mesures que la
com que amb una mica de pasta de moniato
jor dedicació. Miri, la instrucció es fa cada
instrucció adopta."
tot es repara, fem la comprovació que enca-
tacaria?
ra hi ha seguretat i sovint es fa la màniga
"Abans de parlar dels canvis de la instruc-
cop més complexa, per exemple, abans no-
ció, crec que cal advertir un canvi important
més hi havia —en la instrucció anterior— una
Això implicarà que s'haurà de definir i
en el que Ims ara era tradició en els decrels
dada (ambigua és ceri) que indicava que el
prescriure millor els projectes i que els
costos reals de mercat que impliquen la man-
d'aprovació. Em refereixo al fel insòlit pue
procés d'adormiment acabava quan el for-
t è c n i c s responsables hauran d'estar
ca de qualitat s'han fet els mòduls però si
segons el decre! aquesta instrucció serà
migó tenia un 70% de la resistència, ara hi
més a l'obra?
d'aplicació l'u de juhol d enguany per a totes
ha una fórmula, D=KLD.+D,, on es relacio-
les obres que comencin a partir d'aquesta
na l'agressivitat expositiva de l'obra, (es pre-
data, amb independència de la data de visat
veuen 13 subclasses de tipus^exposictoj
del projecte.
amb l'assolellament, la velocitalüel venti )a
Això vol dir que en funció de! tarannà del país (lentitud en els tràmits i diligències prèvies a la construcció) quasi tota la major part d'obres que estaran realment en condicions de començar els mesos d'estiu tindran un projecte redactat d'acord amb la instrucció anterior. Crec que ca! demanar immediatament la rectificació d'aquest decret per tal de retornar com a mínim a redactats com el de la instrucció anterior que deixava un mínim d'un any de colí per a executar obres d'acord amb projectes ja visats '
humitat relativa, amb ía temperatura mitjana i amb el tipus de ciment. Què vol que li djgín. ja estaria bé que disposéssim duna petita estació meteorològica a cada obra i que tinguéssim un programet informàtic que É I Í | tomàticament peça a peça, en funció de í c S tes aquelles variables, ens determinés e r grau de tractament o de curat, a mi ja m'agradaria, però si tot això s'ha de traduir en dír-li al manobre que regui una estona més amb la manguera, em sembla que una cosa no lliga amb l'altra.
ample en les altres exigències.. Amb aquests
els mòduls fossin fets tal com cal, jo crec que d'entrada la major exigència de la nova ins-
"Potser sí, si el que volem és continuar treballant tant artesanalment com ho estem fent fins ara. Però jo el que crec és que sí lògicament hem d'augmentar les exigències que fem al formigó, el que no podem és con-
trucció no fora tan costosa. Crec, de tota manera, que la solució passa per l'ús majoritari d'elements prefabricats i garantits d'origen, i que el formigó col·locat a l'obra hauria de ser el mínim."
tinuar aquest procés. Mm aquell exemple que li he posat per determinar el temps de curat,
Creu en aquest futur, creu que els siste-
només és un aspecte i ja es veu que aixi no
mes actuals de construcció, els edificis
anem. Jo crec que cal definir i prescriure
d habitatges estan preparats per incorpo-
millor els projectes però sobretot donant en-
rar aquests canvis?
trada al concepte que tot allò que es pugui .fer a taller o a fàbrica és més racional que
"Jo crec que el futur està en aconseguir
no pas fer-ho a l'obra i això el projecte, si
que l'obra sigui només un procés de muntat-
més no, ho ha de permetre, i millor encara,
ge. Em sembla que de mica en mica ens ado-
prescriure."
nem que entre la construcció súper artesanal que encara ens acompanya i aquelles
D'altra banda, els canvis o novetats de la
En definitiva que hi ha una major e:
instrucció que vostè preguntava (unificació
eia a nivell tècnic (això és molt fàcil, s'
:reu que la construcció podrà incorpo-
idees revolucionàries de la 'gran prefabrica-
de la norma de! formigó armat amb la del
i ja està) però jo no veig q.e amb els nostres
rar aquest temes a la gestió i planificació
ció" dels anys 70, hi ha un camí intermedi, el
pretesa!, majors exigències en els aspectes
mitjans artesanals i cada cop més desquali-
sense grans canvis i que'els preus dels
de la prefabricació d'elements fàcilment
de durabililat. més exigència en quant als
ficats puguem fer gran c o s a * ' T
mòduls de construcció actuals no es veu-
transportables i fàcilment posats a l'obra amb
certificats d'origen dels materials i major exigència de control! em semblen mesures del
Creu vostè que hi havia una mancança
tol racionals i convenients."
en el tractament d'aquests temes en l'anterior instrucció, o es deu a la impor-
ran afectats? 0 mes aviat suposarà un in-
una maquinaria mitjana. Jo crec que si els
crement de costos?
projectes ho fan possible (demanen un minim-minimofum de modulació) i els fabricants
"Miri, jo crec que |a avui si el que fem amb
Quines implicacions tindrà per als tècnics
tància que aquests temes han agafat
la instrucció actual ho féssim ben fel els cos-
i consultors de construcció?
últimament?
tos pujarien. Vull dir que avui es donen uns preus per a fer estructures reticulades (ab-
"L'aspecte del decret -si no s'hi posa re-
'Totes dues coses, és evident que cada
solutament artesanals) que si algú en fa un
mei- en tindrà força, perquè implica tornar a
cop tenim més resultats del comportament
estudi seriós se'n dedueix que han de ser
modificar el projecte en tots els seus docu-
d'obres de formigó i aquesta informació ens
més cares si no és que els constructors
ments (memòria, càlcul d'estructures, plà-
diu que la corrossió de les armadures és un
s'arruïnen o que la qualitat no és la desitja-
nols, estat d'amidaments i plec de condici-
fet freqüent, ja sigui per excés de porositat
da. Però el cert és que es fan per aquests
ons). Semblantment, caldrà modificar el pro-
inicial, ja sigui per manca de protecció degut
costos i està clar alguna cosa falla, i normal-
grama de control. Tot això és una feina que
a la carbonatació o sigui per manca de re-
ment falla la qualitat, i així anem de corcoll,
tindrem els tècnics, i no és pas petita. D'aí-
vestiment, etc. Però el cert és que la durabi-
en una lluita per la qualitat basada en l'es-
tra banúa amb independència de la llauna
litat de les nostres obres de formigó armat
gotament humà del tècnic responsable que
que suposa tomar a obrir una fema ja feta,
està en entredit. I en aquest tema la nova
sha a'empassar manques de recobnment,
jo em pregunto: qui la pagarà?
instrucció hi entra extensament. D'entrada,
armadures superiors que tenen tota la sinu-
amb una pnmera mesura el formigó per ar-
ositat de les muntanyes russes i infinitat de
Quant a la instrucció en ella mateixa tam-
s'ho prenen seriosament com alguns ja fan i si els promotors, els constructors i les administracions no propugnen, aquesta instrucció que ara espanta deixarà de tenir a l'obra tanta importància, perquè de formigó fresc a l'obra, amb el temps, n'hi haurà ben poc/
I
Imma Casado Adreça electrònic
' Ja a la impremta aquest número de L'IníoscAnu, el subsecretari del Ministeri de Foment ha adreçat una carta aE president de l'Associació de Consultors d'Estructures, ACE (J. M. Valeri) en què li diu que està en tràmit la mouiricacio oe la disposició transitòria única del Reial Oecret 2661/1998.
PRESENTACIÓ DELS PROGRAMES:
DIBAC, HARMA I MIC i de la nova biblioteca de Seguretat i Salut Dimarts 1 i Dimecres 2 de Juny. Tot el dia. Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Vestíbul PROGRAMA DE DISSENY 2D I 3D ESPECÍFIC D"ARQUITECTURA i I | I ! | j
- No necessita cap altre programa de ÇAD. - És compatible amb la resta de programes (DXF). • Construcció directa de murs i les seves unions. - Generació automàtica de portes, finestres, càmares d'aire i pilars, - Ràpida visualització en 30- Conexió amb programes Render. - Corves de nivetl. - Conexió amb programes d'amidaments i estructures. - Aprenentatge ràpid i intuítiu.
CÀLCUL DE PÒRTICS PLANS DE FORMIGÓ ARMAT
SENS DUBTE, EL MILLOR PROGRAMA D'AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS Amidament. pressupostos i certificacions d'obra. Estalvi det 70% de temps en e1 íaborapó de pressupostos F ací per a petits constructors, ideal per .3 grans projectes. Comparatius Compatible amb bases de dades :*£ FIEBDC * - Umtans i auxiliars il·limitats f * - Llistats configurades per l'usuari - Màxima flexibilitat per repassar errors - Modificacions inmediates - Permet fer amidaments sense conèixer les qualitats "a pnorf
IDT13S.I. Gavà 63 08014 Barcelona Tel: 93 2967880 Fax 93 4215315 E-mati: KÜ13@crves
entrega ÚNICA I EXCLUSIVAMENT als assistents a la presentació, el programa DIBAC 12 LT. Faci la seva reserva a IDT 13 Tel.: 93 2967880
I PRMEAA OU»NZ£NA MAJG 9
- Tema de fons l·
I 38
Entrevista
Sebastià Alegre: "La indústria i els tècnics estan preparats per a aquestes millores' president cfANEFHOP Catalunya Que opina dels canvis de la nova Instrucció? "Els elements principals que influeixen en la quaina! dels formigons han canviat per millorar Els ciments, els àrids (mes nets i amb millor granolumelna] i els acers, tots són millors que abans, també la demanda de qualilat dels materials es més exigent que abans I això fa possible fabricar formigons de més alies resistències, ambmésdurabiiiiai Per tant es lògic que la normativa de tan! en tant canviï i s'adapti a aquestes millores existents.
La Instrucció el que fa és recomanar, instruir o especificar aquests tipus de formigons de' mes qualitat, que amb els matenats d'abans era impossible aconseguir La nova Instruíció s'ha d'utilitzar amb l'experiència de l'anti-1 ga. tenint en compte les novetats denvades de l'ús d'aquests materials de millor qualitat, dels formigons de més resistència"
fabricants, ja que la Instrucció no preveu cap mena de canvis en ei procés productiu del formigó Es al contrari, a mesura que han anal millorant els materials, la fema dels fabricant s'ha fet mes fàcil, es pot treballar amb més tranquil·litat
Abans ja havien de fer controls de producte i ara també. Per tant. quant a la responsabilitat del producte, se'ls hi ha faciliQuines implicacions tindran per als tat mort. ;a que se'ls demana un producle de més qualitat, amb més ciment, t així és qui fabriquen el formigó? més làcil que doni sempre bé, no com abans "No te cap mena d'implicacions per als en què una petita disminució de qualitat po-
laboratori d'assaigs DEL COL·LEGI D ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA
dia fer entrar en la fase que tos necessari rebutjar el producte. Caldrà utilitzar amb més intensitat els additius o les addicions o ambdues coses, ja que anant a formigons d'alta resistència amb baixes quantitats d'aigua, són necessàries les seves aportacions per aconseguir treballabilitat adequada. Estem molt contents amb la nova Instrucció, ja que els clients demanaran un producte de més qualitat, que és més bo de fer, i que estem en condicions de poder fer-lo."
Polígon Industrial Franculí Parcel·la 15 niini. 5, A\ 43006 Tarragona Telèfon 977 54 79 09 Fax 977 54 78 47
ASSISTÈNCIA TÈCNICA I CONTROL DE QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL Estudis de geotècnla i fonaments.
Estructures de formigó.
Control de productes i materials: perfils d'acer, aïllants tèrmics, morters, formigons, prefabricats
Estudis d'inspecció i diagnosi
de formigó, materials ceràmics, Estructures metàl·liques.
de patologies a l'edificació.
pedra, gres, rajoles ceràmiques, mescles bituminoses, plàstics, tubs i canonades, fusteria d'alumini, etc.
Control d'execució i proves de servei d'obres i instal·lacions.
1
Carreteres, vials i urbanitzacions. Control de ferms.
Anàlisi químics.
Laboratori acollit al decret d'acreditació 375/88 de la Generalitat de Catalunya amb acreditacions en els àmbits de: Formigó en massa o armat i els seus materials constituents. Mecànica del sòl, assaigs de laboratori. Ceràmica: control de recepció d'obres.
PRIMERA QUINZENA MAIG 99
-I Tema de fons h 1GÓ
I per a la resta d agents de la construcció?
(ill)
39
Quan n'hi han hagut ha estat per problemes
"La nova Instrucció s'ha d'utilitzar amb l'experiència de l'antiga i tenir en compte les novetats derivades de l'ús d'aquests materials de millor qualitat dels formigons de més resistència"
de maia praxi o problemes d'algun tipus de "Els especificadors, els pue demanin els
patologia desconeguda, com van ser al seu
productes, seran els pue tindran més feina.
momeni alguns àrids o ciments, dels quals
Ara serà més difícil demanar un (ormjgó que
no es coneixien les reaccions o efectes se-
abans: a més a més de la resistència, la mida
cundans. Però no ha estat una patologia
de l'àrid i la consistència que es demanava
perquè el formigó de la Instrucció no hagi
fins ara. s'hauran de considerar altres parà-
estat suficient. Amb els nous formigons en-
metres com l'ambient de l'obra, (a prop de
cara menys, farem un formigó més exigent
mar, etc). zona de gel i desgel. etc. Cada
perquè ens ho podem permetre.
_,
v
La indústria i els tècnics estan preparats'
obra serà diferent, iins i lo! dins la mateixa
millor qualitat i més durabililat."
Els sistemes constructius evolucionen cap a la prefabrïcacío, els edificis d'habitatges estan preparats per incorporar aquests canvis?
l a construcció evolucionarà cap a on evolucioni la societat. La prefabncació no està corelacionada ni directament ni indirecta amb el desenvolupament de la societat. Als EUA.
per aquestes millores i no passa res. No can-
construcció en q j è hi hagi trams d'obra dife-
Dosar i fer bon ús d'aquests matenals de
rents com per exemple el formigó d'un
viaran les tècniques constructives. Només
les instruccions encara es (an una mica se-
per exemple, està molt desenvolupada la pre-
soterrani serà diferent respecte de la resta
caldrà tenir una precaució i és que els formi-
parades del món real. fent normativa per a
fabncació de fusta, però perquè tenen una
de sostres.
gons de més alta resistència tenen un t r a c f ï l'excepció i no amb caràcter general. No obs-
altra sistema de vida en què els hi preocupa
tament en èpoques de calor més difícil, m é s ' tant això. lespecificador pot variar això si as-
menys la tíurabilitat. accepten una provisk>naiitat. i la temporalitat La pre'abncació va
Els tècnics també hauran d'acceptar, superant una certa desconfiança anterior, la in-
exigent, ja que tenen una reacció exotèrmi-
sumeix la responsabilitat de que no necessi-
corporació dels additius o addicions neces-
ca important que pot provocar retraccions i
ta tanta seguretat, i pot ser menys exigent.
més correiacionada a procediments financers
fissures importants, sobretot als sostres Per
El qui es vulgui cobrir i estar tranquil que com-
i administratius; si financerament shan de
tani, els tècnics han d'insistir i controlar en
pleixi les instruccions."
fer les coses més ràpidament, doncs la pre-
saris per aconseguir la treballabiliiat dels formigons d'alta resistència, assumint que els
obra perquè l'aplicador, que veurà el f o r n i P * t ,
formigons són quelcom més que pedra i ci-
gó igual que I anterior, ho fact bé. Caldrà
ment. Finalment, quant al constructor, tindrà
mantenir la humitat regant o cottocant p i a s - . .
una feina més que serà la de guardar aquesta
tics per mantenir humitat, ja que la quantitat
documentació.'
d'aigua d'aquest formigons és mo': nes
•
fabricació serà l'adequada, ja que va a favor
Els aspectes de la utilització de materials de millor qualitat, o de la realització de més assaigs de control, suposaran l'increment dels costos de construcció?
no s'endurirà.
"Hem estimat que la utilització d'aquests
del formigó en la pràctica habitual de la construcció?
gència que no pas de qualitat. No té cap altra avantatge, en principi ni dóna més qualitat, ni es més maca ni es més barata. La construcció no és el motor de l'economia
estricte i s'ha de conservar perquè sinó Com afectarà el control de la durabilitat
de la velocitat. És mes una solució d'emer-
Són formigons pensats per fer grans cons-
formigons d'alta resistència suposarà un in-
truccions. Cada vegada som mes rigorosos
crement entre el 0.2 i 0.4 % respecte a un
smó el reflex- si va bé l'economia, la construcció va bé."
"Aquests formigons donaran més durabi-
en tot, en general, encara que per a obres
preu base de cost per m? d'edificació d'unes
litat. Hem de ser una mica realistes. De pro-
mes senzilles no calgués. Es podna haver
80.000 ptes'm;. No creiem que sigui el tema
imma Casado
blemes de durabilitat. el formigó no en té.
discriminat en fer la instrucció, d'acord, però
més important. És molt més important d'S-
Adreça electrònic
•
FORMICONTROL LABOR \TORI ACREDITAT PER LA GENERALITAT DE Í'ATAH NYA PEL CONTROL DE FORMIGÓ FRESC TcUFiix M5 22 85 - Tel. Minil «OS HI 49 77
RATORI DE LA QUÍMICA DE L'EDIFICACIÓ TAMKNT UK CUM'KOI. A H A M E N T D'ALTA QUÍMICA I1EI.S UMKNTS I I)KI. KOHMK.O ANÀLISIS COMPLERTES DEL FORMIGÓ ENDURIT I ELS SIL S COMPONENTS. LA DURABILITAT I LA RESISTÈNCIA DE LA CERÀMICA *
ACIONS Dl FORMIGONS ESPECIALS PER ESTRUCTURES D ALTA JLITAT AMB G \R \NT1A DE PRESTACIONS A NIV ELL INTERNACIONAL X A S D ALTA RESISTÈNCIA D l R VELES
DIAGNOSIS INTtGRAL DE PATOI <M.(ES D ORIGEN OUIMK7 ASS1 SSORAMENT PER A SOLl CIONS CONSTRl CTI\ ES DTgABI.KS 1NH>RME.SOUXIICS COMPLERTS PF.R \ KEHAML1TACK) PORTI. \ N D I Ml \l AMB ANÀLISI TLRMX A DU ERENCIAL CONTR \(7 M II) IX Sl·RVTPI·· D M TOCONTROL PEk \ h\IPR! Nf S
NOVA ADREÇA: Plaça Riera, 9 • 08459 Sant Antoni de Vilamajor NOUS TELÈFONS: TelVFax: 93 845 22 85 • Tel. Mòvii 629 86 09 19 Conveni amb el Laboratori de Recerca Química de l'Edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya •
I PRIMER» QUINZENA IMlG 99
- Tema de fons IL A
N
O
V
A
I
N
S
T
R
U
C
C
I
Ó
D
E
L
F
O
R
M
I
G
Ó
( . 1 1 )
'
I 40
Salvador Miranda: "Tot L'esforç per aconseguir una major durabilitat és positiu" Entrevista president de l'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC)
Quina opinió li mereix els canvis de la
cació dels formigons armats i formigons pre-
nova instrucció i quins aspectes en des-
tesats en un nou concepte de formigoiiSï es*\ tructurals, i el fet d'adoptar el sistema intéi^ nacional d'unitats de mesura de resistèncFíT emprant els Newtons en comptes dels quilo MMI grams.
tacaria? "Seria una imprudència fe! una valoració generalitzada d'una instrucció que la molt poc lemps que ha estat publicada i que com sabem entrarà en vigor el proper dia 1 de juliol. He fel una lectura molt ràpida dels seu ampli contingut, fixant especial atenció a la part en que es fa referència al control de qualitat i he pogut observar alguns aspectes que considero positius, com poden ser la unifi-
ments estructurals, exigint la realització d'estudis geolècnics. És d'esperar que aquests conceptes que hem destacat representin un impuls que millori la qualitat de les estructures i la seva durabilitat."
4c
També introdueix un nou concepte amb
durabihtat del formigó que és una de les grans preocupacions actuals i que repexu-
Quines implicacions tindrà per als laboratoris el control de la qualitat dels
tirà positivament en la qualitat i la vida ,/J!^materials i-productes de la construcció ? de les estructures. Aixi mateix. p r ^ f f l U j E o b f a y j ^ ^ gatorietat de conèixer les c o n d i c i o n s f f i ^ ^ i ^ ^ j j n a ' c o r r e c t a aphcació de la nova Inslrucsòl sobre el qual s'han de recolzar els eleció EHE ha de significar un major control de
la qualitat dels matenals i productes emprats en la construcció, el que ha de significar un salt qualitatiu important en la qualitat i la con-
"Una correcta aplicació de la nova Instrucció ha de significar un salt qualitatiu important en la qualitat i la consegüent durabilitat de les estructures"
inema INSTITUTO DE AUSCULTACIÓN ESTRUCTURAL Y MEDIO AMBIENTE. S. L.
PRINCIPALS ÀREES D'ACTIVITAT
Centre Tecnològic Europroject Parc Tecnològic del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 586 61 40 Fax: 93 586 61 08 E-mail: inema@europroject.es
AENOR
E? Empna Baguavia
51
Neta
HA
Formigons en massa i armats i els seus materials constituents
AP
Acers per a estructures, assaigs de laboratori
AS
Acers per estructures, unions soldades, assaigs in-situ
SE SV
Sòls i mecànica de sòls de laboratori Sòls, àrids, mescles bituminoses i els seus materials en vials
ST
Sòls i mecànica de sòls, extracció de mostres i assaigs in-situ
C
Materials ceràmics
PRIMERA CXJIN2ENA MAIG 99
-I Tema de fons L A
N O V A
I N S T R U C C I Ó
D E L F O R M I G Ó ( i l l )
següent durabiliiat de !es estructures.
ta d'una manera excessivament generalitza-
el nivell reduït com el nrveil norma! requerei-
Ei control previs* dei contingui de ciment.
da; per exemple, les exigències de recobri-
xen les mateixes exigències que actualment.
!a relació atgua-ament i la permeabilitat del
ment de les armadures. En aquest sentit, en-
Per una altra banda, a aquelles empreses
formigó emprat en la construcció de (es es-
tenc que s'haurien d'establir diferents grui-
que disposen de segell de qualitat se'ls re-
tructures representa una implicació
xos de recobriments en funció de les condi-
dueix les exigències de control- Un altre tema
dels laboratoris de control que són els que
cions ambientals i de protecció dels e'emenís
seria que l'obtenció del certificat de qualitat i
tenen la competència per a la realizació
constructius que componen l'estructura."
el seu manteniment han d'exigir també un
directa
d'aquests controls.
control intern i els seus corresponents
En relació amb el que s'ha esmentat. l'As-
Sembla que s'exigeix més control dels
assaigs.
"Els nivells de control són pràcticament els mateixos que exigeix l'actual Instrucció i, per tant, el control que es farà amb l'entrada en vigor de l'EHE serà similar a l'actual"
sociació de Laboratoris Acreditats de
materials que intervenen en obra, i que,
Catalunya i concretament els seus integrants
es recomana que el formigó i efs Bfíras
litat de les diferentes empreses subministra-
sòls i sobre formigons actualment no previs-
s'estan equipant convenientment per acon-
materials tinguin certificat del fabrlcan't.
dores, iani de formigó fabricat en central com
tos. En qualsevol cas. de petit abast."
seguir, al seu dia. atendre les necessitats que
Quines implicacions pot tenir en els fa-
d'acers, s'ha de considerar en la mida justa.
en qüestió d'assaigs es requereixen."
boratoris de control ?
Aquests certificats no abasten tots els as-
S'intueix que es poden desprendre nous
pectes a tenir en compte i el seu ús no és
plantejaments d'estructures amb siste-
Com valora la importància que es dóna
"No és així. no s'exigeix major control, até
No obstant, el tema dels certificats de qua-
sempre l'apropiat.
mes prefabricats, versalitat. més mixticitat
B) lema de la durabilltat del formigó i
que tant la Modalitat-1 control a nivell re
Sovint, determinats certificats pretenen
en els sistemes i processos de construc-
el seu control ?
como la Modalitat-2 control al cent per
aplicar-se a productes fora del seu estricte
ció. El futur dels sistemes estructurals
cent estableixen uns nivells de control equiva-
abast.'
van cap a la prefabricació ?
"Tot l'esforç per aconseguir una major du-
lents als que s'estabürien en l'EH-91 i la Moda-
rabilitat de les estructes s'ha de valorar po-
litat-3 control estadístic substitueix el níveü d f ^ t í s
sitivament; per tant la importància que. se-
control intensiu de l'esmentada
gons l'esmentat, la nova Instrucció dóna a la
reqíjSïiineTrtSTle
la nova instrucció
tmpücarè fer uns controls de l'obra ?
El mateix passa amb els aceí
terminis d'execució de les obres No obstant,
durabililat i el control del formigó ha de resultar altament positiva. Establir per una altra banda com a obligatoris uns sistemes de control, definint et tipus d'assaig a realitzar i les seves freqüències, ha de significar tanmateix una garantia de qualitat, que és alhora altament positiva. No obstant, hi hem observat aspectes que
"E-tenc que no. Els nivells de control són
"Entenc que s'haurien d'establir diferents gruixos de recobriments segons les condicions ambientals i de protecció dels elements constructius"
ens han sembiat poc matitsats ja q j e els trac-
"Els sistemes prefabricats s'imposen ja que signif'quen una reducció important defs
avancen molt lentament per tal com els sis-
Ü'3:'. ;ament els mateixos que exigeix l'ac-
temes de prefabricació no són suficientment
luai instrucció: per tant, el control que es farà
flexibles quant a dimensions i models alhora
amb l'entrada en vigor de la nova EHE serà
que resulten d'un cost molt similar a l'obra
similar al que es fa actualment.
realitzada in s i t u '
nèixer la permeabilitat del formigó i les característiques del subsòl en les circums-
Imma Casado
tàncies motivarà controls sobre mecànica de
Adreça electónica: ínformativapaben.es
GESOND S.A. Gesond SA es una empresa con una experiència de més de 25 aftos dedicada fundamentalmente a la realización de sondeos, estudiós geotécnicos, cimentacionos espec/a/es, medio ambiente y proyectos de ingeniería cMÏ.
Su actividad principal es la reaüzaaón de estudiós geotécnicos, tanto de obra civil como de edificacíón. La actividad de obra pública se destina pnncipalmente a la ejecuctón y evaluación de proyectos de carretetas. aulovías, puertos y túnete'; así como urbsmzaciones. Para ello dispone de una plantilla compuesta por mgenieros de caminos, industnales, geólogos, arquitectes téemeos y personal cualificado con amplia expenencia en el seclor.
Asi mismo, Gesond, S.A. està dotado de un Laboratono de mecànica de suelos y maquinaria acredltados con el fin de dar la màxtma caüdad en la reaiización oe sus informes sotwe el sueio. patotogías de ob-as por causa del terreno, contaminscíòn del subsueto en mdustnas Qüímicas. y proyectos oe ingemeria.
La calüjaa en Gesond es vista como un proceso subscept©te cíe mapre continua. la Cua! te Beva a una mejo*- satisfaecton de sos cl*r>tes así como a una mejor p'Od.jctiviíl·d. Para etio. dispooe de un s»s!ema íotainwite tnfofmatizado coo >jr solwa^e Exop» Atgunas Oe ias otwss més importades eiatxxaoos poc esla ei^aaa ser- ei aesaobtaTuento S€S.a:-·O·e' > os njevos tynetes oeí B ' J C
8 2i 17 - Fa* *S3.
•
Únicament les exigències referides a co-
I PRIMERA QUINZENA MAK3 99
- Tema de fons l·
LA
N O V A
I N S T R U C C I Ó
O E L F O R M I G Ó
(
MTI
Alfred Pérez: "La Instrucció mereix tota La nostra atenció' Entrevista president de l'Assodacio de Laboratoris d Assaigs de l'Edificaao de Catalunya (LAEC) Quina opinió li mereix els canvis de la nova Instrucció i quins aspectes en destacaria?
concernents a la importància de la dosificació en (unció dels ambients, i totes les^ mesures dirigides a augmentar la vícfa. útí,' dels elements estructurals.' ^
no. dels que s'estan produint per la ferotge i il·lògica campanya de preus o "despreus" de les sèries de formigó.
Considero com a productes de construc'Considero que aquesta Instrucció ha esció els referits als que regula l'EHE que tat motí elaborada i que l'esforç d'unificar dues instruccions en una. l'EH i l'EP, ha Quines implicacions tindrà pef als labo- í són. l'atgua, àrids, additius, acer t el formiestat considerable i mereix tota la nostra ratoris el control de la qualitat dels ma- gó en si. Les implicacions més deslacables són les que regulen l'ús de les cendres i la atenció. Els canvis de la nova Instrucció terials i productes de la construcció? simplificació dels tipus d'acer com ara els són necessaris per anar adaptant la normativa a criteris de càlcul, de control i du"Entenc que haurem de realitzar canvis EMOO S i B-5Q0 S, així com l'apancio dels acers de ductilitat especial denominats rabilital més d'acord amb els estàndards en els registres de dades dels nosties siscom a B-400 SD per a l'ús d'elements esde qualitat i durabiltiat actuals. temes informàtics, però no implica grans Els aspectes més significatius són els canvis per a la nostra activitat o. si més tructurals que hagin de suportar estats
d'esforç amb vibracions. Quant al formigó, és el que acapara la majoria de canvis dels materials en aquesla instrucció i, entre d'altres, és l'augment de resistència mínimes i continguts de ciment."
; •
ÇONTROLQ
Com valora la importància que es dona al tema de la durabíiítat del formigó? "Es merescuda en la seva totalitat i necessària en una societat que aposta i té l'obligació d'ampliar la vida ulil de les estructures, per la qual cosa és imprescindi-
Pol. Industrial Vilanoveta II - Carrer K, n9 19 Tels.: 938 143 577/684 Fax: 938 143 934 Les Roquetes - 08812 Sant Pere de Ribes eMail: controlq@apabcn.ictnet.es
LABORATORI ACREDITAT • Formigó en massa i els seus materials constituients. • Material ceràmic.
Entre d'altres serveis : • Formigó, extracció i trencament de testimonis. Q Proves de càrrega. Q Determinació de permeabilitat del formigó i penetració d'aigua a pressió. a Assatjos d'àrids aigua i ciment. a Inspeccions estructurals per el mètode d'ultrasons. 3 Patologies estructurals. a Estudi de degradació de materials. • Determinació de característiques fisiques-quimiques del ciment-cola. 0 Control de formigons i morters projectats.
PRIMERA QUINZENA MA»G 99
-fTema de fonsH LA
N O V A
I N S T R U C C I Ó
D E L F O R M I G Ó
ble determinar paràmetres que ens permelín quantificar aquesl nou concepte incorporat en aquesta instrucció." Sembla que s'exigeix més control dels materials r es recomana que tinguin certrficat del fabricant. Quines implicacions pot tenir en eís laboratoris de control?
(i
mcorpori un capítol dedicat ai conirol d'execució (núm. XVI], dóna un major protagonisme al control d'execució. El factor que pot influir en un possible augment d'assaigs, quan s'apliqui el criteri de control estadístic, és el mínim nombre de sèrie per lot a controlar, atès que s'augmenta el nombre de provetes per lot d'acord amb la resistència del formigó. Quan! a la resta d'assaigs descrits, no considero que impliqui un augment excessiu de demanda d'aquests
'La Instrucció EHE només té competències en els materials que formen estrúctyres de formigó armat o pretesa! i la polítiéa de cerlilicats í segells de qualitat ja fa temi5s que s'està implantant en processos induí-'-- El futur dels sistemes estructurals van cap a la preíabricació? trials de fabricació de materials que inti venen en la construcció, però tothom s; -Si aquesta pregunta va dirigida cap at que el formigó, pels condicionaments de IJ seva aplicació i de no poder-ne garantir la fet que les estructures poguessin planteseva integritat fins a la darrera fase de la jar-se amb solucions prefabricades perquè seva elaboració, és imprescindible que es aquesta instrucció hi pugui influir en la mecontroli en obra. No hi ha dubte que quaW'ÜSura que Itistíe prefabricats impliqui una -tó possi- menor complexitat.' no penso que si succesevol mesura que pogués n bilitat de realitzar assaigs és •er eix sigui provocat per aquest motiu t no per al sector, tenim en compte que en l'acttía""- urt canvi de mentalitat o metodologia en el litat l'assaig més generalitzat continua es- procés constructiu." • sent el de resistència del formigó,' Els requeriments de \$ nova Instrucció Implicaran fer més controls de l'obra? "Crec que hi ha criteris que implicarien realitzar més control en obra, però potser no més assaigs: el fel que la Instrucció
Jornades tècniques sobre instal·lacions organitza Escola Universitària Politècnica de Barcelona dies Del 25 de maig al 9 de juny direcció Benet Meca, professor titular del Departament de Construccions Arquitectòniques II Enric Capdevila, professor titular del Departament de Construccions Arquitectòniques II informació EUPB. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I (Neus). Tel: 934 016 290 Fax: 934 016 275 Empreses col·laboradores Ora* Gmbh Grohe E'.puna
Italsan Eunea Mertin C-rin Gas Natural SGD Uncx Lcgrand Nottfíer Espana Wormakt Maiher + Plau Esparïa Bomba-. Itur. Antnzabal
Carner aparta Mitsubishi Electric E-unipe Saunier Du val Dicti sa Acisa (Datkin) Instul Pnjgram Acústica Integral Poiiglas Top Cable Telefónica Espam IBM
j
I PflWERA QUINZENA MAIG 99
Tema de fons I-
Jaume Espígol: "AL meu entendre tenim encara molt de camí a fer' director-gerent del Centre d'Estudis de la Construcció i Anàlisis de Materials, (CECAM) i representant d'ICCE a la Comissió Tècnica d'Acreditació de Laboratoris
Que es el CECAM?
ventall de productes.
És el fdl del laboratori d'assaigs inicial que va crear el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona l'any 1976, quan pràcticament no es parlava de control de qualitat. Actualment, el CECAM és una organització de control que disposa de quatre cenires, repartits estratègicament per les comarques gironines i que disposa de lot tipus de serveis relacionats amb el sector de la construcció
El nivell de control de qualitat actual, ha tingut els resultats esperats?
El tenim estructurat en dues divisions clarament diferenciades, la d'assistència tècnica i la de laboratoris. Ouant a assistència tècnica, donem tot tipus de serveis, des de la simple consulta de l'usuari sobre patologies fins als més acurats informes, recomanacions o solucions constructives de tot tipus. Alhora des del gabinet tècnic es dóna formació i reciclatge, s'edrta el GíBIC, de periodicitat mensual, i, concretament aquest any passat 98, hem editat dos volums especialitzats en seguretat a la construcció que han tingut molt bona acollida arreu de l'Estat. Pel que fa a formació, pràcticament no hi ha cap setmana de l'any, exceptuant la temporada d'estiu, que no es facin cursets o conferències (construcció, noves tecnologies, patologies, valoracions, peritatges, inlormàtica, etc.) En la divisió de Laboratoris, de diverses acreditacions de diferents conselleries de la Generalitat: Obres Públiques, Medi Ambient, Sanitat i Agricultura
Al meu entendre tenim encara molt de camí a fer per sentir-nos satisfets. Tot i que a Catalunya vam ésser pioners en la matèria,, ia hi ha comunitats autònomes qu6 considero que ens han avantatjat. Encara tenir] moltes parts de l'edificació, en què el control no-és obligatori i, tol i la pressió dels tècnics, els promotors, com és lògic, intenten estalviar iot'el que poden t, per tant, no es controlen
hem de donar fe duna qualitat que, a més, s'ha de fer ben (et i complint unes normes, i això la competència excessiva pot desvirtuar-ho o fins i lot anul·lar-ho.
menys i cada vegada mes aïllats en obres grans, però si que es donen molt en obres petites.
Hi ha laboratons que en lloc de tenir dos objectius, millorar i certificar la qualitat a la construcció i obtenir resultats econòmics, només s'han quedat amb aques! darrer i això no és bo per al sector ni per a la societat, ni evidentment per als tècnics que se n'han de responsabilitzar.
M'ha semblat que també incloïa I Administració en el no compliment de la Llei. Es així?
I la imparcialitat dels laboratoris, esta garantida?
Podria detallar-nos aquestes mancances de control?
A les comarques gironines estem patint problemes importants al respecte. Hi ha algun laboratori depenent, o de l'òrbita, de formigoners, i algun altre que en depèn. Això Podríem començar per controlar el subsòl, per saber quin tipus de fonament idoni evidentment qüestiona tota la filosofia del hem d'aplicar en cada edificació concreta. control de qualitat i la pròpia essència. Per Encara avui dia moltes edificacions i cons- tant. quina garantia pot lentr el promotor, de truccions es fan sense el conseqüent estudi conèixer la realitat del producte que li estan geotècnic. Tampoc mo es controla, en molts subministrant i quina gràcia fa als tècnics casos, la qualitat dels aïllaments^ l a . quan per les circumstàncies de l'entorn es veuen abocats a aquesta problemàtica9 insonorització dels habitatges ni les instal·lacions. I el control de les ceràmiques és pràcticament inoperam ja que duna partida Això. evidentment, és un problema greu a l'altra poden variar moll les característiques que té el sector. Hi ha alguna solució? i els seus resultats.
Hem sentit, a vegades, comentaris sobre un possible excés de laboratoris. Què n'opina vostè?
Estem capacitats, doncs, per controlar la qualitat en la construcció, des de les terres amb estudis geotècnics, fins als formigons, ciments, ceràmiques, ferros, aïllaments, acústica, instal·lacions, etc. En relació amb el Medi Ambient, aigües i tol tipus de residus, i en el tema agrari, pinsos, terres, adobs, etc, i en sanitat, aigües potables, aliments, etc.
Jo només li puc parlar de la meva demarcació, les comarques gironines. Crec, si no ho recordo malament, que hi ha 10 laboratoris acreditats, sense comptar-ne algun que treballa sense estar acreditat. Evidentment, que pel petit volum d'obra que hi ha i els pocs materials constructius que s'analitzen són excessius. La Generalitat, conscient del problema, ja ha aixecat el nivell i exigència dacreditadó.
En definitiva, en matèria de control de qualitat, donem resposta a un molt ampli
Està clar que nosaltres no venem producte prefabricat, sinó que venem un servei i
Em consta que s'ha denunciat al Departament corresponent de la Generalitat, però sembla que per aquest camí no té solució. Confio que a mig termini, amb l'entrada en vigor de la LOE, que finalment sembla que va endavant, les companyies asseguradores minimitzin el problema. Una altra solució seria, que els promotors inclosa l'Administració, complissin estrictament la Uei i es fessin càrrec directament del cost del control de qualitat, no delegantlo en el contractista, en l'estructunsta o en el mateix formigoner. que en algunes ocasions el regala. Per sort, però, cada vegada més, es va prenent la consciència de la necessitat de qualitat en el sector, i aquests casos són
No ben bé. En l'article 3 dei Decret 378-88 de control de qualitat a t edificació, el legislador, de forma molt encertada, diu que la despesa del control de qualitat anirà a càrrec de la propietat o promotor De fel, gairebé sempre el control de qualitat, d'un sistema o altre, el paga la propietat. El que fan malament algunes propietats i alguna part de l'ArJministració, és que l'entitat de control la nomeni i la pagui directament el contractista perquè aquest let pot condicionar, i condiciona de forma clara, la relació entre aquests dos agents. Nosaltres, concretant, sabem de contractistes que han afirmat que som excessivament eslnctes i zelosos en el control. I els tècnics, que en diuen, de tot això? Els tècnics fan el que poden. Em consta que lluiten i pressionen perquè es faci un control correcte i estricte, ja que en són responsables, i quan van als tribunals, acaben pagant, atès que en molts casos la promotora ja no existeix i la constructora fa aigües. Però la decisió final es de qui paga i el tema de costos hi juga un paper important. Per acabar, creu que la LOE solucionarà els problemes de qualitat? Evidentment, que no els solucionarà, però si que crec que els millorarà. £1 fet d'obligar una assegurança al promotor, que. no ho oblidem, és qui té a les mans tot el procés: nomena els tècnics, el contractista, centficat de qualitat, escull els materials, etc, l'ha de sensibilitzar i involucrar més amb la qualitat. I
Laboratori Català de Control s.l.
Laboratori acreditat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per resolució del 28/1/1994. (DOGC Núm. 1862 de data 18/2/1994 segons codi Registral 06061 HF/94). ASESORAMIENTO TÉCNICO Y ENSAYOS EN MATÈRIA DE CONTROL DE CÀLID AD EN CONSTRUCCIÓN E INDÚSTRIA.
CV Compositor Bach, 18 "Polígono Can Jardí" 08191 RUBÍ - Barcelona Tels. 93 586 23 18 - 93 697 06 07 • Fax 93 697 33 72
A
CEINCQ ,__S . L^ CENTRE D'ENGINYERIA I DE CONTROL
EL VOSTRE LABORATORI AL BAIX LLOBREGAT C/ La Corunya 100. 08620 SANT VICENÇ DELS HORTS. Telèfons: 656 26 80 / 4210.Fax: 656 42 10 —
CMNZENA UAJG »
T e m a de fons !—
146
Què hem de demanar als laboratoris ? I £ I i ha una pregunta Que sownt ens fem H f l i és la que encapçaJa aquest apunt de L'INFORM*",'j Encertar la resposta a vegades és difi&i peroue les àrees de coneixement de íes dues parts són diferents una. és la de la construcció, i. l'altra, és la de la química-fisica dels aglomerants.
Ho intentarem explicar d una torma mon senzilla. Per al control de qualitat, els laboratoris de control realitzen assaigs normatius UNE com les de les resistències a compressió del formigó a 7 i 28 dies i el grau de consistència.
Les normatives UNE son receptes senziSi no. sna d'esbnnaf quina és la causa lles per obtenir amb fiabilitat paràmetres punde perquè no ho compleixen. Si no es fa. no tuals de la qualitat del formigó, en el cas es pot corregir i no es resolt el problema. d'aquest matenal. Aieshores. les determinacions del continSi els valors trobats compleixen ei que gut d'aigua d'amassada. la quantitat de ciment, les relacions aiguaüment. la presèns estipula en el projecte, pensem que la quacia de substàncies argiioses, o l'excés de litat ja és bona, en pnncipi. plastificants elc. per atar-ne algunes, ens diuen quina és la causa, i la correcció és. aleshores, immediata. Aquestes determinacions no estan normalitzades t cal feries en laboratons de recerca com l'Institut E Torroia. o en laboratoris de departaments d'universitats on n'hi hagi. Especialistes en línies de recerca sobre aglomerants hidràulics, perquè aquesta és. l'àrea de coneixements més pròxima i principal de les ciències dels materials i. per tant. donen els camins més curts i també els mes econòmics per esbrinar la causa del problema.
^ONSORCIPDATÀ\DE CONTROLI
GESTIÓ DEL CONTROL DE QUALITAT • • • s/ • • • •
L·boratori d'assaigs Assessorament. Patologies Geotècnica i Medi Ambient Mecànica de sòls Instal·lacions Diagnosi Investigació Formació
Diagnosi. Detall de l'interior d'un tub de coure d'instal.lació d'aigua potable
Per a la informació sobre obra a rehabilitar cal conèixer, en el cas del formigó estructural, per exemple, les seves patologies quina composició té, quines substàncies en limiten la qualitat i durabilitat, i també quina resistència residual tenen. Alguns d'aquests paràmetres es poden fer per controls UNE tot seguint la Instrucció EHE. la qual apunta cada cop més vers les condicions quimico-lísiques del formigó com poden veure. Però pel que ía a la discriminació de la patologia existent s'ha de resoldre per recerca, la qual inclou l'anàlisi química, l'anàlisi tèrmica diferencial, la difracció de raigs X, la microscòpia òptica i/o electrònica, l'EDAX. etc. Tots aquests paràmetres s'han de fer des de la recerca especialitzada i els laboratons de control ho gestionen amb convenis amb les universitats. Només quan se sap la causa veritable de la limitació tècnica es pot donar correctament la solució arquitectònica, per realitzar un treball de rehabilitació excel·lent. El reciclatge en coneixements d'aquesta àrea de la química-física dels aglomerants hidràulics es pot realitzar en els cursos de tercer cicle, per exemple, o en conferències en els col·legis professionals, o bé per consulta bibliogràfica de treballs monogràfics que, de forma tan encertada, ha aconseguit posar a l'abast el Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona.
Endoscòpía realitzada a l'interior d'un tub de coure Aquestes solucions podran donar sens dubte resposta a la pregunta que iniciàvem.
Oficines Centrals Prat de fa Riba, 21 25006 LLEIDA - Tel. 973 24 70 08 -
Fax 973 22 28 42
Alta Muntanya LA POBLA DE SEGUR - Tel. 973 68 14 14
Ferran Gomà
Doctor en Cièm
-I Tema de fonst-
I
PRiMERA QUINZENA MAIG 99 I
ACTUACIONS DELS SERVEIS DE CONTROL TÈCNIC I DE QUALITAT
Els serveis de control tècnic i de qualitat en l'edificació lenen per objeciiu establir les comprovacions, assaigs de materials, inspeccions i proves necessàries per assegurar que la qualitat de l'obra, en Ics seves diferents parts i en conjunt, s'ajusti a les especificacions de projecte i a la normativa vigent. Aquestes actuacions en l'execució de l'obra poden estendre's als capítols següents: - Control de recepció de materials de fonamenlació i estructura. En aquest camp es controla tant el formigó armat com els seus components: ciments, aigües, àrids, additius i acers per armar. Es fan també inspeccions de central formigonera i de planta de prefabricats. - Assaigs de recepció de materials del ram de paiela i acabats. Es reben per mitjà d'assíags i/o anàlisis de certificats d'origen, de conformitat amb les normes de qualital, els maierials de coberta, de pavimentació, i ceràmics, de revestiment, aïllaments, fusteries. - Control d'urbanització. Es fan els assaigs corresponents per a la identificació i classificació de materials de sòl així com els assaigs mecànics i químics corresponents. També s'assagen els materials constituents de vials (sòls, àrids, bituminosos) i també voreres, enllosats, rigoles, llambordes, ctc. - Control de recepció d'equips i components de les instal·lacions. Revisió de documentació, aprovació de materials i equips. - Control d'execució en fase de fonamen lacto i estructura. Comprovació de la correcta col·locació i disposició de les armadures en formigó armat. Inspecció i control de soldadures mitjançant gammagrafies, ultrasons o líquids penetrants en estructura metàl·lica, així com la comprovació que els soldadors estiguin capacitats i en possessió de la corresponent certificació.
óv paleta i acabats. Realització de te* proves indicades en els plecs de prescripcions tècniques, reahuant-se se-
gons els assaigs marcats en el control d'execució de les unitats del ram. - Proves de posada en marxa i funcionament de les instal·lacions. Proves i verificacions d'instal·lació elèc-
trica, lampisteria, sanejament, gas. contraincendis. climatització, ascensors. telefonia. TV. interfonia. seguretat. etc. •
PAYMASA Departament de Control de Qualitat
PAYMASA RR.OYECTOS, ANALISIS.Y,
Garantia de Servicio Servicio de Control de Calldad en la Construcclón
Ensayos de materiales en • Ensayos singulares: todas las àreas de acredita- Placa de carga dinàmica dones: AP, AS, HA, SE, ST, - Deflectómetro de impacto SV y CE. - Otros • Control de Caiidad de ejecución de Obra • Inspección tècnica de edificios • Pruebas de carga estructurales • Control de Instalaciones
Qij'NZENA MAiG V
Tema de fons — i
Façanes de bloc de ceràmica d'argila alleugerida (BCAA): Una opinió des de l'experiència pròpia •
•
avaluació del BCAA a les façanes
higrotérmic és un altre
Es difícil establir
problema. La despesa energètica que origi-
tament real del bloc. en diferents situacions i
Ü
f
no es pot fer sense considerar els
conclusions per manca fefaent d'experiències
nen, quant a la despesa general, es mínima,
en un penoüe de temps Significativament
problemes Que presenia avui la resolució de
controlades. Però es pot dir que la col·locació
i cal insistir en el fet que el problema de les
llarg, es lexpenercia pròpia.
les façanes d edificis dels que podem ano-
fàcil de l'aïllant en la cara interior del full
condensacions no es un problema només
menar de nivell mrtjà. La solució dominant en
extenor no és gaire recomanable, i que
d'aïllament tèrmic, sinó especialment d'excés
primera, la que correspon a la meva activitat
ia gran majoria dels casos és la façana
l'augment progressiu del seu grum no fa
d'humitat de l'aire intenor; l'única solució per
com a catedràtic de Construcció a l'Escola
En el meu cas, es una expenència doble,
a les condensacions és ventilar els edificis,
d'Arquitectura de Barcelona, i
una pare! de mig peu exterior, una cambra
cials del full extenor Ategits ais moviments
be d'una manera obligatòria per normativa, o
que es pot tenir després d'haver projectat i
d aire que allotja l'aïllament tèrmic i un envà
diferencials d'ordre mecànic de l'estructura.
convencent els usuaris de la necessitat de
construït les façanes de dos edificis amb
interior enguixat Malgrat la seva accepta-
aquest material (con|unlamenl amb Albert
coneguda com a convencional, formada per
més que augmentar els moviments diferen-
segona,
la
poden arribar a fissurar el full exterior i, en
renovar en determinats moments del dia l'aire
ció, són molles les veus que ja s'han aixecat
conseqüència, reduir la seva capacitat de pro-
del seu habitatge.
a lavor de la seva renovació o fins i tot la
tecció de l'aigua extenor S'ha d'insistir molt
te, i Justo Hernanz, arquitecte tècnic). Òbvia-
substitució.
que tot està molt influït pel tipus d'estructura.
ment, són dues experiències no excloents,
Les critiques que rep es basen en qüestions ja conegudes; una d'aquestes que |a es
Reduint la llum o augmentant el cantell
es
Considerar les alternatives i La façana convencional
redueixen molt les possibles fallides.
Casals, arquitecte; Àlex Falcones. arquitec-
smó que s'alimenten l'una a l'altra. Quan fa sel anys ens vam plantejar per
recollia en L'KFORMATIU núm. 99, és el risc de
En relació amb els ponts tèrmics, una
Malgrat aquests evidents defectes de la
primera vegada l'ús del BCCA a les façanes,
manca d'estabilitat. Però. si bé aquest és
altra de les critiques més habituals, s'ha de
solució convencional, de fel no existeix un
el balanç d'avantatges i inconvenients, —fel
important, no és l'únic. El seu comportament
dir que, en realitat, en si mateixos no són un
cos estadístic prou elaborat com perquè es
SSAIGS ONTROL LABORATORIS, S.A.
Polígon Industrial/Pont del Princpp
Tel./Fax: 9JÏ 52 55 5?' 17469 VILAMALLA -''' Ap. Correus 129 • 17600 FIGUERES
amb la poca informació del fabricant, visitant
pugui afirmar que la façana convencional
obres en marxa, escoltant els seus detrac-
realment en si mateixa no és tan dolenta com
tors i analitzant la informació sobre les expe-
perquè s'hagi de substituir definitivament.
riències europees—, va resultar positiu
Ara bé. si no volem córrer el risc dels defec-
quan vam preveure l'estructura de formigó
tes citats, hem de considerar les alternatives
armat adequada.
existents. I una és el BCAA. al qual s'ha
Des de el punt de vista tèrmic, partint del
d'afegir algun revesliment final. Encara que
fet que la documentació del fabricant ve ava-
habitualment és un monocapa, també s'hi
lada per un laboratori homologat, la K que
pot penjar tot tipus de plaques i plafons, com
podem aconseguir és de 0,52. més que sufi-
ara "vetúres" francesos (fins i to! amb imatge
cient en la majoria dels casos, també a l'estiu.
de maó vist). 0 , si es disposa de prou fons
La seva homogeneïtat no comporta els inevi-
econòmic, una altra solució semblant al "ca-
tables moviments diferencials d'una façana
vity wall" anglès s'aconsegueix amb un full de
convencional amb la mateixa K. A mes, és
maó vist penjat del bloc de ceràmica. Deixant
evident que un BCAA de 29 cm s'assenta
de banda aquesta última solució, perquè es
sense cap dificultat sobre el forjat, però no
molt cara. es pot dir que el BCAA sempre ha
solament això, smó que |ustament aquesta
d'anar revestit, i amb una gruix de 29 cm és
mida ens permet folrar tots els elements de
una alternativa que supera sobre el paper
l'estructura amb peces tallades pel mateix
molts dels inconvenients de la façana con-
fabricant, amb un gruix de l'ordre dels 8 cm
vencional. El problema rau en si de debò no
En relació amb la reducció dels ponts tèr-
fa en la realitat.
mics, malgrat que \a hem dit que no és gaire decisiva, no es pot negar que
La construcció de façanes amb BCAA és una tècnica emprada al nostre país relativament des de fa poc temps. Malgrat que el BCAA es va presentar en públic a principis de la dècada dels 90, no és sinó fins uns quants anys després que es produeix la seva acceptació. L'experiència del seu ús real ha donat lloc a un manual' de recent publicació en què es recullen solucions de detall constructiu; però les dades sobre eis seu comportament segueixen estant basades en els assaigs que ja es van presentar en el primer catàleg del producte. Mentre no hi hagi un ampli cos c'estudis sistemàtics de la realitat construïda, un mètode vàlid per conèixer el compor-
folrar els
elements més conductors de formigó, evidentment, redueix les pèrdues a través d'aquests; però sobretot permet la consecució d'una superfície absolutament homogènia per situar-hi qualsevol tipus de revestiment continu sense que aparèixer fissures per discontinuïtat o canvis de to per diferència d'absorció d'aigua
dels materials.
D'aquesta manera, aconseguim que l'estructura tingui una temperatura molt més semblant en la part en contacte amb l'exterior i la intenor, amb la qual cosa aconseguim reduir tamoè moviments diferencials de la mateixa. Es pot concloure, floncs, que en
PRIMERA QUINZENA MAKS 99 i
-I Tema de fons I
49 que es va superar en la segona setmana de
d'edificis reals amb anys a sobre, únic siste-
la utilització del bloc. A mesura que els opera-
ma realment científic per a estudiar el seu
ris, que mai no havien treballat amb aquest
comportament real al llarg del temps. Espe-
material, anaven millorant la seva habilitat en
rem que les iniciatives del Consorcio Ter-
e! maneig, ei rendiment econòmic va anar
moarcilla a través de l'ITEC omplin el buit.
•
mcrementant-se fins que al final de l'obra va ser superior al de la façana convencional (això ho va confirmar el mateix constructor). Com tot. qualsevol procediment sempre
' Bibliografia citada: Federico de Isidro, Manual para el uso del btoque Termoardlla. Madrid, abril de 1999
té punts febles, i en el cas del BCAA és probable que siguin els junts entre peces. En aquest aspecte, el factor humà hi té una incidència indiscutible. El bon resultat del
Josep Lluís Gonzélez Moreno-Navarro
mur de bloc passa perquè l'operari col·loqui
Catedràtic de la UPC.
ben encaixats els encadenats dels junts verticals i que els junts horitzontals es facin amb les dues bandes de morter. Podem dir que si són operaris amb prou experiència, el constructor té un sistema de control i vigilància que evita aquestes dues possibles falles, i el
Fàbrica de ceràmica lleugera.
projecte segueix les recomanacions del citat
Termoarcïlla
manual junt amb l'adequació de l'estructura,
Del 7 al 16 de juny
els murs fets de BCAA poden tenir un com-
Sala d'actes del Col·legi
aquests dos aspectes, tèrmic i mecànic per al
pecte. Les façanes d'un sol full tenen una
recolzament en el forjat, el resultat del BCAA
prestació en relació amb l'aigua de pluja que
portament que respongui perfectament al
supera molls òeís problemes plantejats per la
impedeix que es puguin situar en llocs expo-
que se n'espera, si més no en els cinc pri-
solució convencional.
sats, com ara a primera línia de mar.
mers anys. Més temps, almenys jo, no ho sé,
I és des d'aquest punt de vista que torna El comportament higrotèrmic
a tenir interès l'experiència real, cilada ante-
de moment.
Servei d'Informació
riorment. L'edifici d'habitatges consiruït fa
ha de anar més enllà de l'àmbit particular i
Telèfon 93 240 20 60 Fax 93 240 23 73
Si considerem el comportament higro-
cinc anys, amb quatre plantes, lé una de les
entrar en el col·lectiu, sigui públic o privat.
façanes justament en una situació que po-
Però també ha d'anar més enllà dels labora-
tablement. Si bé en la informació del fabri-
dem anomenar, seguint els criteris france-
toris. Cal fer estudis amplis i sistemàtics
cant tots els resultats van a favor del BCAA i
sos, de molt exposada. La impermeabilitza-
en contra de la solució convencional, els
ció final del bloc s'ha fet amb un revestiment
fenòmens que es produeixen no són encara
monocapa. amb els junts verticals rejuntats
prou coneguis, almenys d'una forma gene-
per fora prèviament. S'ha de dir que les llums
rat, i no existeixen prou anàlisis rigoroses de
de l'estructura no sobrepassen en cap cas
comportameni real per poder arribar a con-
els quatre metres, i que la façana està prote-
clusions definitives. L'experiència pròpia, que
gida per un ràfec important. Passat aquest
es comenta més avall, pot ser útil.
temps, cap dels veïns no s'ha queixat que els
Una altra de les prestacions bàsiques
hagi entrat aigua. El document francès, emès
exigides a les façanes és la protecció davant
ja fa temps, en realitat no té en compte la
l'aigua de pluja. L'única aportació feta pel
solució comentada.
fabricant és un assaig sobre una pravela de
Seguint amb aquest edifici, sí que un veí
dimensions reduïdes amb un comportameni
s'ha queixa! de condensacions superficials,
immillorable; però és evident que no és en
però el cas s'ha d'analitzar a fons. Concreta-
absolut un assaig representatiu de la realitat
ment, respon a un parament situat en la
dels fenòmens que es produeixen en els
façana nord, però que tanca un armari en-
edificis construïts. En aquests, l'aigua no hi
castat a l'obra. Sens duble és un error de
entra mai pels trams genèrics de les façanes
projecte en el sentit que és una manera
amb cambra d'aire, artó que l'entrada d'aigua
d'impedir justament la ventilació d'aquell vo-
es produeix sempre pels junts entre fàbrica i
lum i, a més a més, posat en la pitjor situació
estructura o bé pels brancals de les (mestres,
possible. Però en la resta de iota la superfície
és a dir, llocs on, per diferents moiius. es
exterior dels habitatges, no hi ha hagut cap
poden produir fissures. Però també en aquests
queixa fins al moment present, ni tampoc
casos, en les solucions convencionals, la
relacionada amb cap dels altres onze arma-
cambra pol actuar com un element protedor
ns amb la mateixa situació.
d'eficàcia comprovada. La utilització del
En í'altre edifici, en ús públic des de fa
BCAA redueix a res aquest recurs últim de
cinc anys, resolt ae manera semblant i amb
la solució convencional. I aquest és un
un forjat ngtditzat per btgues de vora, no s'hi
dels punts dau de l'anàlisi d'aquesta solució
ha produït cap desperfecte o atteraciò respecte al BCAA.
no exisieui cap document que m en forma de conseU orienti sobre aquesta qüestió Cal
preu col·legiat 30.000 PTA Inscripcions
El mètode per conèixer millor el BCAA
tèrmic, les consideracions es compliquen no-
És moH notable el fet que, al nostre país.
preu matricula 35.000 PTA
El procés de pouda en obra
veure, doncs, les normatives existents a Europa i la que es pot acostar més al nostre
Quant al procés de posaoa en obra, en ete
context geogràfic, cbrnàüc i tècnic és ta fran-
dos edites es va ten» ta mateixa experiència:
cesa. 8 OTU-20.1 és taxatiu en aquest as-
una certa reticència per part oel constructor
Laboratori Acreditat Control de Qualitat per l'Edificació
MILLOREM LA QUALITAT DE VIDA,
FEM CONTROL DE QUALITAT C/. d'Antonio Machado, 5 Tel. 93 806 03 62 Fax 93 806 05 98 0 8 7 8 8 VILANOVA DEL CAMÍ
Empreses
QUINZENA MA4G 95
I 50
índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 144 PRIMERA quinzena ABRIL 1 9 9 9
Els * c ; o r s de L K F : * P M A - .
pooe
Prestatgeria COMERCIAL: MAIG 1 9 9 9
aena ~ar n é s informació soore eis productes
El Col·legi pesa a disposició de íes empreses un esland per presentai e.s seus
anunciats mrtjançant la butlleta-resposta Que sadjunta. Només cal marcar en ia butlles el numero de reterencia desitiai
prpducles i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses
•er-la arribar a LÏ^OPM*T>U
que hi seran presents durant el mes de maig
Impresi
Rtf.
LAEC
tnl. ponada
Empresa
FORMICONTROL
39
SIPLAST
4
INEMA
40
AM2
5
GESONO
41
LA FESTA dels aparelladors
9
CONTROL Q
42
BERNALDEZ S ASOCIADOS
12
LACET
43 A
COPISTERIA MIRACLE
13
Jornades Instal·lacions 43 8
ORMETAL
14
CEINCO
45 A
UB.
45 B
SERVEI mlergal a la construcció 20
ef.
CATALÀ control
IGEOTEST
21
Consorci Lleidatà
46
CECAM
22
PAYMASA
47
SERVEI CONTROL QUALITAT
31
ASSAIGS I CONTROL 48
LOSTEC
32
SATEC
NOU BAU
33
TATFORMS
URGELL CONTROL
34 A
ALAC
VALL TENES
34 B
ATISAE
35 A
TECINCO
35 B
IDT13
37
COL·LEGI DE TARRAGONA
38
Eco Esleba
Ibermapei
Pèndol
Gamesystem Esparia
Soc. Francisco Ros Casares
Industrias Quimicas Lowenberg
Edllkamin Ibérica
Perstorp Construct. Phemicals
Beck & Heun Rolladem Kasten
Sistemes de Relorç Actiu
Henkel Ibérica
Alkor Draka Ibérica
Const. desmuntables lubulares
CadQuatre
Weidmúller
Grup Labocat
Weber Broutin Cemarksa
Composan Constructton
Wermasi
Paviments Turó Park
Cima Box 2000
Professional Software
Reynaers
Placosa
Lamp
Mecanismos y anclajes
49 i ter. contra contra
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: cometcial@apabcn.es
INFORMATIU
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
que apareixen anunciats. Cada anunci lé un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on esta inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
Nom i cognoms Empresa Adreça Població
CP.
Telèfon
Fax.
PUBLICITAT LIHFORU™ mim. 144
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
31
32
33
34A
34B
35A
35B
36
37A
37B
38
39
40
41
42
43A
43B
44
45A
4B
46
47
48
49
portada
contraportada
interior portada
interior contraportada
Un c o p emplenada ia butlleta, envieu-La per fax o per correu, o porteu-ta personalment al Servei d'Intormació del Col·legi. L'Informatiu. B o n Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.
8 ANYS AL SERVEI DE LA QUALITAT
tatforms
s. c. p.
UBORATORI DE CONTROL EN L'EDIFICACIÓ
C/ La Gornal, 14 baixos 08800 VILANOVA I LA GELT Telf./fax: 93 814 21 53 E-mail:www.contrera
ALAC ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS ACREDITATS DE CATALUNYA
C / Marqués de Mulhacen, 11 - 08034 Barcelona - Tel. 204 69 96 Fax 280 32 64
LA QUALITAT TOTAL A LA CONSTRUCCIÓ AMB UN MILLOR CONTROL L'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC) reuneix els laboratoris més importants del nostre país en el camp de la Construcció. El seu objectiu és el de promoure i elevar la qualitat tant en les obres públiques com les privades. Com a agrupació d'empreses,ALAC s'encarrega que les nostres activitats es desenvolupin dintre d'un marc d'autèntica lleialtat i ètica professional.
ICEC C Penedès 25005 LLEIDA Tel. (973) 24 76 ?-J Fax (973) 24 76 90
<7
inema
Centre Tecnològic Europrojec! Parc Tecnològic del Valies 03290 CERDANYOLA DEL VALLÈS [Barcelona) Tel 193) 586 61 40 Fax 193) 586 6108
i
INTECASA
C, Montclar, nau 25 PoUgon Polizur 08290 CERDANYOLA DEL VALLÉS (Barcelona) Tet. (93) 69125 11 Fax (93) 580 57 85
INTEMAC El conjunt dels laboratoris d'ALAC compta amb les seguencs acreditacions concedides pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Formigons: 4 acreditacions HA (Formigó en massa o armat i els seus materials constituents). 4 acreditacions HC (Formigó en massa i els seus materials constituents) 6 acreditacions HF (Formigó fresc). Vials7 acreditacions SV (Sòls àrids, mescles bituminoses i els seus materials constituents per a tot cipus de vials). Mecànica de sòls: 7 acreditacions SE (Mecànica del sòl. Assaigs de laboratori). 2 acreditacions ST (Mecànica del sòl. Presa de mostres inalterades, assaigs i proves in situ de sòls). Ceramici: 6 acreditacions CE (Ceràmica) 2 acreditacions AS (Acer per a estructures. Control in situ de l'execució de la soldadura d'eiements estructurals d'acer).
Av. de la Riera. 10 Polígon industnal Sudoest núm. 1 08960 SANT JUST DESVERN (Barcelona) Tel. (93) 372 83 00 Fax (93) 473 03 09
LABOCAT C/ Miquel Servet. s/n Polígon industnal Can Trias 08232 VILADECAVALLS (Barcelona! Tel. (93) 733 01 21 Fax (93) 733 04 10
^PAYMASA Av de la Ferrena. 57 Polígon La Ferrena 08110 MONTCADA I REIXAC (Barcelona/ Tel. (93) 575 28 34
Fax 193) 564 89 00
L-5 TECINCO C/ Ca N Aizamora. 18 03191 RUBÍ «Barcelona/ Tel. 193/ 588 78 76 Fax {93/ 583 61 79