INFORMATIU DEL C O L LEGI D ' A P A R E L L A D O R S
I ARQUITECTES
TÈCNICS
DE B A R C E L O N A
La construcció manté la seva força Reflexions tot passejant per Conslrumai Pe' Xavier Oliva
12
Nou catàleg de residus de construcció
15
Plec Instant; tota la normativa disponible,en línia
17 18
I Saló Internacional de ia Construcció va clausurar-se el passat 17 d'abril amb un notable èxit de participació En Tacte d'inauguració, el ministre de Foment. Rafael Arias Salgado, va exposar una visió optimista basada en els indicadors econòmics i. en relació amb l'habitatge, va advocar per la necessitat de contenir els preus, ja que. va dir, "el incremento de los mismos podria dar al traste con el dinamismo de la economia general del país"
Els estudiants es mobilitzen per la LOE J D | síudianls d Arquitectura Tècnica i H H Arquitectura de tot l'Estat es van manifestar pacíficament el passat 10 de maig per demanar i aprovació definitiva de la Llei d'ordenaoó de l'edificació, en resposta a les darreres mobilitzacions protagonitzades pels estudiants d'enginyeria industrial, que s'hi oposaven. E! Col·legi va donar suport als estudiants de Barcelona.
Dues candidatures opten a les eleccions del proper 10 de juny El dyous 10 de juny. els col·legiats escoHiran els qui seran els seus representants en la Junta de Govern durant els pròxims quatre anys. Desprès de la convocatòria electoral, han quedal formalitzades dues candidatures completes encapçalades per Xavier Bardají i Antoni Caballero, respectivament. Els candidats han començat \a a fer arnbar el seu programa als col·legiats
Responsabilitat civil I prevenció del risc: Ei projecte et llibre d ordres
21
Assessoria fiscal: L ultima f enoa de! mil·lenni
22
£1 menat de treball
23
Les activitats
La Festa deb Apanüadon 1999
...la mar de divertida1. 17 de juny de 1999, a les 8 del vespre Les Drassanes Reials Av. Drassanes, s/n • 08001 Barcelona
AIR FOAM i PROJECT PREN El millor sistema d'aïllament acústic als sorolls d'impacte
A I R F O A M és una làmna d'escuma de polietilè extrusionat, de 3 o 5 mm. de gruix. S'utilitza com a aïllament acústic de terres, dels sorolls d'impacte (inclosos els sòls calefactats), en construir-se com una làmina amortidora sobre la qual es forma un paviment flotant.
LiLes plaques de P R O J E C T P R E n l són el resultat d'un procés d'homogeneïtzació, en una sola peça, de partícules de poliuretà de diferents característiques degudament controlades, la cual cosa els confereix unes altes prestacions en el camp de la insonorització.
Llocs habituals d'aplicació de PROJECT PREN: Fàbriques sorolloses Oíscoteques-Sales Cabines aïllades Aïllament de portes i envans Eliminació de sorolls de ventilació Tatamis Altres
SOSTRE
PARET
OREA C O N S T R U C C I O N S
TERRA
COMERCIAL: Sn. ALBERT GÓMEZ • c/ Ca l'Alegre de Dalt, 65, Baixos • 08024 Barcelona Telèfons
93 2 8 4 07 83 / 93 284 49 32 • Fax
93 2 8 4 03 70
El tema SALO
CONSTRUMAT
SEGONA QUINZENA MAK3 99 I
99
Construmat es contagia d'un sector optimista
H
optimisme per ía bona marxa del
ca Territorial de la Generalitat, i Antoni Ne-
que el Govern destinarà a la construcció
secior de la construcció i la seva
gre, president de Fira de Barcelona.
d'tnfraestructures (el pnncipal increment in-
estreta vinculació amb el creixement eco-
Els membres de la mesa van destacar la
versor, del 143%, és destinat al sedor fer-
nòmic dels països europeus conviu amb
sostembilrtat del creixement tant sectonai com
roviari) Amb relació a l'habitatge, va advo-
I amenaça que podria suposar una relrac-
general, que lana necessan conduir la cons-
car per la necessitat de contenir els preus
ao de la demanda p'ovocada per I augment
trucció cap a dinàmiques menys espectacu-
|a que, va dir, -el incremento de los mismos
dels preus de l'habitatge AIXÍ es va posar
lars peco més certes i estables, apostant cada
podna dar al trasie con el dmamismo de la
de mamiest a la sessió dmauguraao de l'on-
cop mes per I actuació de les empreses amb
economia general del país'
zena ediao del Salo Internacional de la
estratègies a mig i llarg termini
Construcció que va tenir Hoc al recinte firal de Montiuïc del 12 al 17 d'abril
En la seva intervenció, l'alcalde de
hfitl An«-
Josep Blanchan va incidir en el paper que
Barcelona. Joan Clos, va voler deixar cons-
la consinjccció IinrJrà en el marc de la con-
tància dels canvis demogràfics i socials que
mar la necessitat que les administracions
luntura incentivada per l'entrada en la Unió
fan que la demanda d'habitatge ja no esti-
posm sòl a rabasi a traves d'un mecanisme
nistre de Foment Ralaei Anas Salgado, el
Monetària
de
gui constituït per un grup homogeni, i que
d'ofertes i que abandonin ets procediments
Salo Construmat fta estat un bon pretext per
Construmat va fer una anàlisi Oe la situació
els canvis produïts en les famílies fan pre-
basats en les subhastes.
ter una reflexió sobte I estat de la construc
de la construcció a Europa —destinatària
veure que la construcció haurà de saDer ofe-
cio En la inauguració ni van intervenir tam
del 50% de tes exportaaons espanyoles de
rir diferents tipologies d'naoitatge.
be
de
materials de construcció- per als propers
El conseller Pere Maoas. per la seva ban-
de
anys. una situació que va definir com de crei-
da, va dir que i increment dels costos de
ves de Construmat. per captar visitants pro-
xement sostingui però suau. que delimita un
construcció es deuen tant a l'elevat cost del
fessionals no només de la Unto Europea
marc limitat per a les empreses exportado-
sol com a un increment en ei preu dels ma
smo tamoe d iberoamericà
res Per ano
va dir, Construmai s obre a
tenais. assenyalant ia necessitat de miiio-
Xile i Argentina, i es va refenr a les obres Oe
nous mercats
i àrea iberoamericana, nord
En un acte d inauguració presidit pel mi-
Josep
Construmat
Btanchan. Joan
president
Clos.
alcalde
Barcelona Pere Maoas. conseller de Poltt>
Europea
El
president
Per
uitim, el president
de
tució firal barcelonina porta a terme a tra-
Mex>c Bras*i.
rar els mecanismes de suDministrament i
construcció de i ampliació del
0 Atnca ! països de i es; europeu com ara
molt especialment, la jrgenoa de posar mes
Mont]uïc-2. que hauran d
Polònia Txequia i Hongria
oferta Oe sòl en ei mercat, en un intent Oe
'• any 2001
trenar la tendència a i alça Tamoé va recta-
Contenir els preus de [habitatge E ministre oe Foment. Rataei Anas Saigaoc va exposar j n a visc també optmisaa sa sant se en infltcaoors COT ara l'increment oetectai er & consum oe amem oe ae '5.6O|ï
-•'•"-
jf 1 creixement no e*D-
ma tms ara oes x
'964 j _ a - -
mençar a 'eco.1
ment &• ' i3 f "XX. Z inC'c •<-
JT
.- . c
-
-c :...
Fira de
Barcelona va destacar l'esforç que la insti-
I
recinte
I SCOONA OUMZENA UAJG 99
EI lema
SALO CONSTRUMA
T
99
La presència del Col-legi • Q f l I Col íegi va ser present a B ^ | Conslrumai amb un esiand mstituoonal srtuat ai Palau de Congressos on va mostrar els nous serveis als col·legiats, al sector rJe la construcció en general i també al amada. Es va ter emtasi en loteria de formació continuada, de postgrau i ocupaaonal que el Col·legi ha renovat i t, l'accés a bases de dacíes documen-
tals 111 assessorament jurídic i tècnic Un or- Centre de Documentació Josep Renart (http. www apabcn es renarti Aquests dinador situat a i estanc va permetre accedir als serveis que s'ofereixen a través serveis es poden consultar en tot d Internet, entre els Quals destaquen moment dins la pagina web del Coi-iegl'Agenda de la Construcció Sostenible (ntip:,;www. apabcn.esi (http www apabcn es sostenible), que vol donar resposia a les preguntes que sorgeiL'ACS i el Plec Instant «en quan es vol reduir l'impacte de la construcció sobre l'entorn; i les bases del L Agenda de "a Construcció Sostenible ofereix informació de les novetats. • de professionals, empreses, productes i materials que faciliten la introducció dels paràmetres de sostenibilitat en el procés constructiu L'Agenda ha estat promoguda pel Col·legi. i Escola d Arquitectura del Vallés i rAssociació d Estudis Geobiológics. En la línia iniciada amb Construdoc. el Centre de Documentació Josep Renart ha posat a punt un nou servei en línia anomenat Plec Instant Es un sistema informàtic que permet elaborar de manera immediata la llista de normativa de compliment obligat al tipus d'edifici, els matenals. les solucions constructives i les instal·lacions especifiques de cada producte. •
PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀLID PER ATOT TIPUS DE SOSTRES
Paletes de primera R. García Calahorro i L. Fernandez Ventaja (foto mfenor] es van endur el primer premi del concurs de paletes celebrat el passa! dissabte 17 d'abril al re cinte tiral de Montjuïc en el marc de les activitats de Construmat El certamen l'organitza el Gremi de Constructors i el patrocina la Generalitat. En la seva desena edició, sisena internacional, la prova consistia en la construcció de volies a la catalana d'un full de maó mitjà recolzades damunt arcs de creuer. El disseny estava dirigit per l'arquitecte tècnic i assessor tècnic del Gremi, Albert López Iborra. El Jurat va examinar l'exactitud del plantejament i l'encert en l'execució, la brevetat i l'economia de materials. La segona i tercera parelles classificades van ser les formades per
lOMOsa
ARWADURAS PREFABR)CADAS PARA LA CONSTRUCCIÓ! StSTEMAS DE REFUERZO DE FORJADOS Sarts, X7-3O9 - 06026 Barafcna - Tel 431 35 » - Fax 332 31 86
R. Oliveras Turron i j . Ribas Muntada, i L. Jiménez García i R. Jiménez Garcia. També hi va haver un premi especial per a la parella formada per C. Bardio Munoz i Francisco J. Manin Pérez, de la Fundació Laboral Astunas. A més de pa/elles provinents de tot Catalunya, hi van prendre part equips de Castelló. Múrcia. Valladolid i Tolosa de Llenguadoc. Xavier Cots. vocal de la Junta de Govern del Col·legi, hi va participar com a membre del Jurat i va assistir a l'acte de lliurament dels guardons (foto petita).
Jardineras
•:iïL'%
Elegància en su jardín
Prrtatoncaóos de Honwpon. S A
P Torras y Baçes 106 • 08O30 BARCELONA Tetetono .34 93 345 88 SO Fax *34 93 3461713 E-mail sasOsas-sa con http w m sas-sa es
I SCGONA OUWZENA MAIG 96
El tema
SALO
CONSTRUMAT99
Premis a La innovació tecnològica t # B
om
ble aplicació universal, amo la qual cosa
-Menció a la cobertura i ordenació de la
H
Construmat. van ser convocats el
s'han aconseguit unes obres avançades,
superfície de la ronda del Mig-Brasil, de
Premis Que tenen com a objectiu estimular
tant pel que fa al disseny com a les llums,
Barcelona, per la satisfactòria correcció
la qualrtat de la consirucoo i la innovació
amb
duna situació amoiental molt negativa en
tecnològica- El üiuramem dels guardons va
condiponants econòmics i mediambientals
H
en
cada
eò<ció
del
Salo
una
resposta
encertada
a
Oireccio General de Carreteres
Coocisa Equip tècnic facultatiu. Antoni Obiols, Juan A Sobrmo. Mana Dolores Gómez. Antoni Blazquez i Lluís Guanter
ei cor de la autat. amb la qual es recupera i ampiia l'espai pubhc per als vianants, d'una
tenir iioc ei passat 15 daòm al Palau de la
Promotor
Ge'éfaina: En aquesta vuitena ediaó. s'han
def Ministeri de Foment Constructor Necso
manera tècnicament ajustada, sense abu-
so, JÜ cal en abatre apartats edificació en-
Entrecanales Cubienas. Equip tecmc facul-
sar de la implantació de mobiliari urbà. mi-
g "/ena CJ/II procés constructiu i producte
tatiu. Agustm Falcón i Ricardo Lago, engi-
nimitzant les despeses de manteniment i
industrial Aquest darrer en els subapartats
nyers de camins; UTE. Víctor Martínez/
que resol encertadament la seva inserció en
de productes per a fonaments, contenoó,
Tableros i Puentes; i Adolfo Garrachón, en-
la trama viària. Promotor: Ajuntament de
estructures i tancaments; producles per a
ginyer tecmc d'obres publiques.
Pont peatonal de Sant Feliu
Barcelona. Saba. Constructors. Comsa,
aïllament, impermeabilització i revestiment,
FCC Equip íecmc facultatiu1 Jordi Henrich
productes per a il·luminació, climatització i
Monràs. Olga Tarraso i Santiago Bergnes
control, i productes per a sanejament, transposi i equipament. Els oferim a continuaoo
Cobertura ronda del Mig-Brasil Enginyeria civil
El projecte s'inclou dins d'una operació global sobre la ronda del Mig, a Barcelona.
-Viaductes de Canero i San Timoteo de la
Aquest primer tram del cinturó representa
variant de Luarca, a Astúries, pel s-stema
un tall brusc entre barns consolidats i un pro-
constructiu de llançament específic, senzill
blema mediambiental de polucio acústica i
i econòmic, i. visla I experiència, de possi-
aimosfenca. En aquest tram. l'alçada del
Es tracta d'una passarel·la per a vianants
tronc central ha fet possible la ubicació in-
que salva el riu Onyar per connectar el nucli
termèdia d'un aparcament d'una planta. El
antic de la ciutat i el seu pnncipal espai verd,
proiecle d'ordenació té els fonaments en el
la Devesa. El pont presenla un esquema es-
tractament de la superfície de l'estructura
tructural de pòrtic biarticulal de 58,4 melres
de l'aparcament així com en la redefinicio
de llum lliure. Per aconseguir una gran
de les voreres i calçades laterals superiors,
esbeltesa i facilitar la seva construcció en
a nivell de carrer, per crear un espai de pas-
taller, l'estructura principal es defineix amb
seíg-rambla vertebrador de diferents estruc-
una peça metàl·lica d'acer tipus Corten. Els
tures urbanes, que concentren els acces-
suports de la pasarel·la són de formigó per
sos, la plantació de l'arbrat i gespa, etc El
incrementar les reaccions verticals enfront
sistema d'enllumena! constitueix una de les
de les horitzontals. Els suports transmeten
característiques més importants de la con-
les càrregues als fonaments amb una ròtu-
figuració del nou passeig.
la Freyssmet del mateix material. E! disseny de la passarel·la i l'elecció final de camells i gruixos estan condicionats per la voluntat d'aconseguir la màxima esbeltesa i l'adequat comportament dinàmic davant l'excitacio mduida pel trànsit de vianants. L'estructura metàl·lica va ser feta a Vitòria i transportada fins a Girona. El procés de col·locació es va fer en tan sols 24 hores.
Edificació JAMYS
-Fàbrica Simón d'Olot, sobri conjunt d'edi-
Antiretorno
ficis especialitzats aJ voltant d'una nau neutra de producció, per la innovació del pro-
PATENTADO
jecte que parteix d'assumir positivament una
a Girona, per l'elegant constricció d'apa-
dificulta! arquitectònica ineludible de l'edifi-
rença senzilla, que oculta en realitat un com-
cacio industrial: la composició de volums de
plex procés de projecte i construcció. L'arc
mides i programes molt diversos i general-
• Desagüe provisió de un vaso sifonico exti mite la visión y manipulat en caso de atasco.
Impide el retorno del agua de saturación (sistema paientado)
•Menció al pont de vianants de Sant Feliu,
• Anula la aparición de mal olores.
Evita la salida de raedores a la superfície.
del pont, de gran llum i esbeltesa, aparent-
ment incompatibles, però també ia que sap
ment encastat en els murs de la riba. és en
escamotejar als catàlegs ef disseny, sovint
realitat un poruc biarticulat entre bieles de
bast. de vores, cantonades, obertures i al-
formigó, intel·ligent solució que dona a
tres solucions de continuïtat en aquest cas
c! Indústria. 270, Local 1 • 08912 BADALONA (Barcelona) Tel: 93 398 72 45 • Fax: 93 395 53 00
aquesta obra una rellevància tipològica. Pro-
perfectament i elegantment resoltes. Promo-
motor: Ministeri de Foment. Constructor
tor'
Simón.
Constructors'
Coempco,
El tema
SEGONA QUINZE** UAtG 99 i
S A L Ó C O N S T R U M A T 99
Mercat de ia Conceoòo
C'awtofd Doo' Ibemodu1 Moniates Besos T'ansmeiai Transfonnados metàlicos Eauip tècnic facultatiu" Lluís Ctotet • Ignasi Panoo arquitectes Edetco. project manager NB35. càteu1 d'estructures PGi càlcul dïnstai lacions L'Nfooufi '56 idesemtye 1998' inclou una amplia anabs- 6 aouesta obra que els lectors interessats poóen consultar a l'hemeroteca electrònica óms la pàgina weò de< Col·legi Hfíp 'wwwapabcnes Mencions a -Escola Jungfrau. de Badalona, per la construccic esseicia1 disciplinada \a des del p'Ojecte smguia' a1 legal contra sisle mes rutinaris i maldestres de construir so vint basats en la improvisació sempre confiais en i acció maquilladora d acabats Promotors Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Badalona Constructor Obrascon Huarte Equip tècnic facultatiu Alfons Soldevila arouiiecte Josep Ignasi de
Construït ei 1888 es tracta d'un edifici de oia^ta lliure que es caracteritza oer la repe•'C'c d un DÒIIC de terro colat que deftnen "es iaus A causa òei mai esta' estai de conservació es decideix restaurar festructura de la nau onncipai. la coberta • les façanes Es construeixen noves parades > es Llorens, càlcul d'estructures. Juan millora el funoonarnem del Mercat tenint en Gonzàlez. enginyer industrial: Sabí Rom • compte els canvis oue esta exoennentant Montse Suau aparelladors ei sector del comerç Basicanent sa'egen a ^'habitual funció de nercat tradicional, un •Remodelació del Mercat de la Concepció, autoservei una botiga d electrodomèstics i a Barcelona, oe-' ope'acio e*empiaf de co^- un arjarcanent pnvat i de càrrega i descàrse'vacic oe -iodernitzacio daaues! ecu^ pamem secular on l'aparent modèstia dels resultats amaga un complex i ongmai pfoces de construcció pe r mantenir mcòiume i estructura original del Mercat i actuar d acord amb les dificultats pròpies del lloc Promotor Institut Municipal de Mercats i Aiuntament de Barcelona Constructor- UTE FCC i FCC Construcaón. Equip tècnic ' • cultatiu Albert de Pineda, arquitec^ Francesc Xunguè. arquitecte tècnic L'twoRUAW 140 (març 1999) óedtca ur a~ oli reportatge a aquesta obra Que es pot corsvltar a l'hemeroteca electrònica dins la pa gma wet del Coiíeç* Http WWA apaben es
COpCISA HHTM)
ES U «ATOI GAIAKTU
rega aue -eoercuteu directanen; e^ les operacions de i ampiiaoó. ia que comoorta l'excavació de tres plantes sense afectar i estructura existent El oroces d'excavacxi es fa mitjançant murs i mtcropilons Cada D'·ar està rodejat oe f un con|unt de nic-op'ions reforçats amb faixes metàl • liqües a nesura que avança i extracció de terra Les façanes s'han reconstruït seguint ei model antic gràcies a la utilització de motlles de fundiaó realitzats amb te peces originals. Altres mencions a: Museu Guggenheïm de Bilbao Auditor Alf'edo Kraus. de Las Paimas de Gran Canana El jurat dels premis d'enginyeria civil i edificació era format per Ana Moscoso, arquitecta tècnica: Joan Olmos. enginyer de camins: i Enric Steegmann, arquitecte.
i SCQONA Q U K 2 B M WUG 99
El tema
SALO CONSTRUMAT
99
Procés constructiu -Reconstrucció de la cúpula del Museu
Es van reaitzar un conjunt d'ooeoQons ce'
D»h. de Figueres, per ia SOÍJCW innovado-
dur a terra la reconstrucció de la cuouia oei
ra - p a t a V ^ a fleso^çabie provisional- tfun
Museu Daii Dels diferents processos jMit-
procés
no
repetitiu
fru<t d'un
zats destaauen eis següents disseny i exe-
equip
mutaísapènan que aporta una sène de so-
cució de la nova cúrjula i duna plataforma
lucions que han permès realitzar l'obra en
com a base de treball que cobris l'espai del Museu; desmuntatge de l'estructura existent
poc temps i amb la instal·lació oberta al públic
Producció
ANTÍRETORNC
Talleres Inox i Arifio
i introducció d'un íxaç articulat per col·locar
Dug&ss Prefecte disseny i direcció Lluís
tes peces d'envidrament ertenor de la cuoi--
Ctotel i tgnaoo Panoo arquitectes. Santiago
la
Loperena. aparellador, i Francisco Moreno,
í.ÏHFOBMATHJprepara un extens reportatge tíe-
enginyer industrial Càtcu! d'estructures NB
dicat a aquest procés constructiu.
35 Promotor Fundació Gala Dali
Menció a: Maquina tnturadora-biselladora elèctrica Sèrie DS Empresa: Germans Boada. -Sistema elevador Minor Kompak. Empresa. Camac
de) producte Emoresa
menta en cabal en les canonades i. pel seu
Beiiapart
-Morters i pintures de calç hidràulica na-
disseny, evita les males olors. Està format
tural Drempel-Karea, per la garantia apor-
oer tres peces més un anell d'impermeabi-
tada sobre la producció i homogeneïtat del
'ització.
•
producte, i per la seva distribució normalit-Gestió dinfraesíaictures urbanes El Viatest. Promotor. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.
Producte industrial
zada que fan d'aquest material tradicional
El J u r a t dels p r e m i s C o n s l r u m a t al
una alternativa viable als productes conven-
procés constructiu i producte industrial
cionals per a taçanes fora dels seus àmbits
estava format per Joan Ardevol, aparella-
més habituals com ara la restauració. Em-
dor; Joan Cutrina. enginyer industrial; i
presa- Adur.
Joan Sabaté, arquitecte.
-Sistema de fixació de vidres Puntpart -Caldera Integra, per la seva innovació i verwall, per la versatilitat del producte que persatilitat que permet alternatives en la seva met la fixació mecànica (VEA) de vidres simubicació en recintes reduïts \ el seu comples, laminats o amb cambra sobre estrucportament en l'exterior. Empresa: Saunier tures secundàries, per la qualitat del disseny Duval Dicosa. i per l'acurada realització i la garantia final
-Ascensor Kone MonoSpace, pel primer ascensor comercialitzat que incorpora un brillant i radical sistema d'ubicació de maquinària dins del seu propi recinte, eliminant
iracle IITALS Pioner B/N. color Impressió Làser B/N Servei d'Autoedicic Gravaci
les necessitats d'espai en coberta o en les 08021 Barcelona Tet. 93 200 85 44 F i x 93 209 I 8BS93 4I4 18 19 e-mail miracle@miriclerepro.coi
plantes i reduint, a més. el consum energètic. Empresa: Kone Elevadores.
Mencions a: -Sistema compost de reforç d'estructures Mbrace. Empresa. Bettor M B I -Divisòria interior Luxwall. Empresa: Arlex
<è plànols 'fetocòpies B/N i color en Enquadernacions Muntatges i s (Foamsj Còpies de Microfilms líCKsrtadfls per a projectes i
-Dipòsit postesat Orura Enginyeria: Soluciones Prefabricades Oralde
Empresa pro-
ductora Prefabricats del Penedès. -Suport per a radiadors Eurosopcrte. Empresa: Radiator -Il·luminació programable Sivra. Empresa: Iguzzim IHummazione Espanya.
Centre de
-Aixetes sanitàries ecològiques. Empresa: Summistros Samtarios. -Desaigüe metàl·lic antiretorn Jamys. Empresa: Summistros CEM.
El desguàs antiretorn El novedós sistema que permet digitaliUar, a tot coior, originals en forma de plànols, dibuixos, perspectives, maquetes, art final, etc. per a la seva posterior edició o emmagatzamament en equips informàtics corrents.
Desguàs metàl·lic antjretom amb vas sifònic extraible que permet una fàcil manipulació i neteja. Aporta innovació al sistema clàssic d'evacuació, amb una funcional solució al problema dels retorns d'aigua
en els
Telèfon directe. 933 402 376 Fax 932 402 364 Adreça electrònica infDfnifltiuaapaDcn.es LIWCPMATIU digital hitpv/wwwapabcn es Consell de redacció: Carles Cartanà. Joan Gay. Ramon Puig \ Jordi Marlet (versió digital) Direcció: Carles Cartaftà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xaviei Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabnela Scnòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotogralia: Javier García Die, Chopo Disseny gràlic: RGR Fotòlils: Imprès Auloediciú S L Impressió: Viking Dipòsit legal: 3-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subsc rulf Telèlon 932 402 376 Publicitat: BITMAP Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèlon 932 402 057 Hx 932 402 364 E-maH comercial@apaocn es EDITA: Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics da Barcelona Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tel 932 402 060 Fa< 932 402 061 Osona: PI Maior, 6 08500 Vic Te! 93 385 26 11 Bages-Berguedà Plana de l'Om 6 08240 Manresa Tel 938 729 799 Vallès Oriental: Josep Piflol. 8 08400 Granollers Tel 938 790 176 Vallès Occidental: Sant Francesc. 13 08221 Terrassa Tel. 937 110 JUNTA OE GOVERN: President: Bernal Ochoa Secretari: Xavier Bardají Comptadora: Carlota Aguado Tresorer: Josep M Uesuy Vocals: Albert ü ^ I borra, Joan Ardevol,Mana Teresa Serna i Xavier Cots Delegats: Osona: Bernat Noguera Bages Berguedà: Jaume Juanola Vallès Oriental: Frederic de Buen Vallès Dceídental: Salvador Navarro Gerent: Joan Gay
desaigües. És un desguassos d'alumini in-
Via Augusta, 137 08021 Barcelona Tel. 93 209 87 33 Fax 93 414 08 60 e-mail :crc@crcrepro.com http:/7www.crcrepro
oxidable de 200 x 200 mm, ideal per a zones en les quals cal evacuar gran quantitat d'aigua. Evita la somda d'aigua quan aug-
Els criteris exposats en els articles signats son O'eïdustva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament f'opimó de L'INFORMATIU
Mercado de la Concepcion. Barcelona
Al servicio del ciudadano
C a l i d a d
y
t e c n o l o g i a
CONSTRUCCION OEtOE 1 9 0 0 El CO«5T»«IE EVOLUCIÓ!
I SEGONA QUMZENAUUGtt
Empreses CONSTRUMAT
99
'
I 10
I
UNA NOVA GENERACIÓ DE SEGELLADORS ELÀSTICS
Tolerància ver*el medi ambient i unimpli espectre d'adhestó sense utihL/ació de primer, són les demandes actuals del client per a un segellador adhesiu modern i elàstic i la química de Teroson ho aconsegueix1 Seguim aquestes expectatives. Teroson ha aconseguit crear, ara fa uns
ó de segella10anys. una nova gci dors elàstics Fls adhesius i segelladors. çilles MS La base d'aquests productes es l'anomenat polímer MS. Els segeliadors basats en aquests s'endureixen amb l'addició d aigua en forma d'humitat de I aire. convertint-se en elastòmers elàstics d'alt rendiment. Per la seva es-
tructura química, reuneixen els avantatges de moltes altres famílies de productes, però sense comptar amb els desavantatges d'aquestes Davant els adhesius segelladors tradicionals, disposen d'una particularitat decisiva contenen un transmissor adhesiu "muntat" (el pnmer) Aquest aporta l'ampli espectre
Productos MS de 2 a generación: • Sellado elastico • Pegado elastico • Recubrimiento elastico
d'adhesio universal, especialment en metalls i moltes matèries sintètiques Per tant. i malgrat que a vegades ens trobem amb substractes de difícil adherència, podrem renunciar al tractament jmh un primer, el qual resulta costós i laboriós -\ causa de l'absència d'estructures molleculars aromàtiques, els productes MS de Teroson mostren una excel Icni resistència a la intempèrie i a l'envelliment, i també una bona tolerància J sistemes de pintures tradicionals amb mono i bicomponents. L'na àmplia adhesió sense primer juntament a un ràpid enduriment, aporten un.i alta productivitat de muntatge. D'aquesta manera, es poden utilitzar universalment els adhcsius-segclladors TerostatMS. Amb la seva ajuda ja s'ha aconseguit, en moltes aplicacions quotidianes, millorar no solament les condicions d'elaboració, sinó també reduir els costos lo-
Vostè també podrà aprofitar tots aquests avantatges per a la seva producció. Faci una pro va amb els adhesius/ sellado rs Teroslat-MS 1 Kls uiiinliïli·i·s bis adhesius.segelladors MS es poden classificar àmpliament entre poliuretan^ i silicones. Reuneixen alguns dels corresponents avantatges d'aquestes matèries, però sense comptar necessàriament amb els seus desavantatges. • ampli espectre d'adhesió sense primer, especialment en metalls i matèries sintètiques. • lliures d'isocianais i. per això. sense obligació d'identillcar-se. • exempts de solvents, pràcticament
» resistents a la intempèrie, a l'en\i;llineni i als raigs LJV • exempts de silicones. pi nia ble? • de fàcil elaboració, alta estabilitat fàcil anivellament. » 100% de contingut en solidi
Francesc Rosanas Enginyer químic HENKEL IBÉRICA, S.A (Depanament ALS)
Empreses '
SEGONA QUINZENA MAIG 99 I
SALOCONSTRUMAT
Solucions òptimes contra tot tipus de brutícia en les entrades dels hospitals, hotels i edificis públics La ( I . K W M V Í és una solució òptima, lani per a 1'enlrada dels edificis públics, holrl- i hospitals enm per a les empreses que operin en la indústria alimentària í manlencn alies [•vigències higièniques en la manipulació dels seus productes.
Cl principi de funcionament:
La màquina s'instal·la a l'entrada dels cdih, de manera que. en trepitjar la Cleanmai. les units dels raspalls instal-lais comencen a girar i tutejar Ics soles eliminant qualsevol resta de hnjiicia. l·ls raspalls equipais amh correiges trapczoídals es mouen sobre dos tambors muntats paral·lelament. Aquestes corretges transporten la bruncia de la superfície a la fossa de la màquina, i a la n-gada a través d'un contramovimeni de ies pues. les corretges es neteuen i poden entrat en funcionament una altra vegada.
I K mantuljíev de Cleanmai
Garanteiv un bon tracte dels seus edificis i pgciv els terres de marbre i de pedra, el par^u, les moquetes contra -la pols i la brutícia
•la humilal (per a dics de pluja) II dissenv de la màquina s'adapta perfet u ^ . al malena! del terra
f.níjt le> emproc* que ia han adaptat aquí- lema hi ha firmes u n conegudes com Alhan/. •\BB i Memamai. Bosch i tamhe Fenero i Krtat Jacob. Suchard
GEBAIER SA Higiene & Cleanroom P. I. ( a i Roqwti C i n A i / i n i IVI
El mapa d'ambients
ambiental de Catalunya, elaborat per la Di-
LINFORMATIU el mapa amb la dmsió
recció General d'Actuacions Concertades.
municipal correcta. Per a més informacó
Arquitectura i Habitatge de la Generalitat.
us podeu cfingir a:
Una part de la tirada d"aquest mapa va aparèixer sense les línies de divisió municipal,
Elisenda Pucurull.
L'INFORMATIU anterior va publicar dife-
la qual cosa pot dificultar en alguns casos
telèfon directe: 932 402 376.
rents elements útils per a la tasca profes-
l'adscnpció d'un municipi a una classe d'am-
Adreça electrònica;
sional relacionada amb l'aplicació de la
bient determinat. Els lectors interessats po-
inlormatiu@apabcn.es.
Instrucció EHE. Entre d'altres, va editar
den recollir al Servei d'Informació, a les De-
el Mapa de classes generals d'exposioó
legacions o bé demanar a la redacció de
I SEGON* OUMZEM* MMOW
Punts de vista SALO
C O N S T R U M A T
39
seguretat en ei trebaJí En conctuao verim d'una cultura del 'et constructiu, fortament mfluiüa oel contant econòmic, on qualsevol dif>er calia oef a ia col 'ocaoo d'un totxo i quedava eliminada :ota despesa que no tos oer construir direc "! m ert. Venim d'un temps en que les cases •:-antaven per la sotàesa que tenien en
Reflexions tot passejant per Construmat
: r ;truir-se, però que hi havia poc estudi i tot es deixava al saber del mestre d'obres No hem de renegar d'aquest model, però les condicions han canviat. Avui dia. |a no hi ha mestres d'obres, ni les parets son tan sòiides. avui hem de confiar mes en l'estudi acurat del projecte, en la qualitat dels matenals i en la seva correcta posafla en obra. En la inauguració de lexposicio. el ministre de Foment del govern central va renyar els constructors i promotors per l'encanment que havien solen els habitatges en aquests
í | l
om cada dos anys, s'ha celebrat a
de la construcció, ja que encara no hi ha
- L'increment de competència extenor en-
darrers temps, ja que això -va dir- podia tenir
^
la Fira de Barcelona aquest certa-
una veritable formació professional especi-
tre empreses constructores.
repercussions sobre la mfiacio Es curiós
men del sector de la consirucao. La pnme-
alitzada en aquest sector Tercer, mancan-
- La maior exigència dels compradors, que
que si en el futur hem de fer un producte
ra cosa que em ve a la memòria és que és
ça d'un marc legal que acoti les responsa-
cada cop demanaran més prestacions, qua-
constructiu més bo, més garantit i mes du-
una exposició molt gran. potser massa i tot,
bilitats. Quart, escassa transformació dels
litat i durabiittal Això provocarà que els pro-
que acull des dels mitians auxiliars i maqui-
processos de realització del projecte i de
motors contractin assegurances que els co-
nàna fms a instal·lacions, des de rajoles per
l'obra per a l'assegurament de la qualitat in-
breixin sobre possibles reclamacions dels
a paviments fms a les darreres novetats in-
tegral. Cinquè, deficiència de l'esludi del pro-
compradors. I. tanmateix, farà que les em-
formàtiques, des dels tancaments de faça-
jecte i de les seves solucions constructives,
preses d'assegurances tinguin una influèn-
nes líns als aparells d aire condicionat,
que comporta la poca utilització de noves
cia en les solucions i sistemes constructius
H
Aqui s'ht troben toies les novetats en tec-
tècniques i processos constructius que simplifiquin els treballs a peu d'obra, amb la
i que les primes de les solucions més fia-
rable, aquest es vulgui conjugar amb el manteniment dels preus Segurament que l'encariment actual es conseqüència de la gran activitat, però em pregunto què haurem de fer quan en els propers anys s'esdevingui la transtormacio que hem descrit. Serà compatible emprar solucions cons-
bles siguin més baixes,
tructives més bones, allargar els temps des-
• L'allargament del temps d'estudi dels pro-
tudi del projecte, prefabricar en series peti-
jectes, que ha de conduir al major ús dels
tes, gastar més en prevenció de riscos la-
sistemes per a prefabricar La realització en
borals, assegurar l'obra morta, elc amb el
obra dels sistemes prefabricats haurà de
manteniment de preus 7 0 bé totes aques-
comportar la disminució dels temps d'exe-
tes millores hauran de repercutir en un aug-
Suposo, tot i que no hi entenc ni un bor-
cució de l'obra i, com a conseqüència, la me-
ment
t és que ei sector de la construcció te
rall, en economia, que d'això se'n diu de-
nor incidència dels costos de la seguretat i
molls dèficits, comparat amb els sectors in-
fectes estructurals del sector de la construc-
salut en el treball.
dustrials o de serveis Per començar, poca
ció. Entenc que tot això ha de canviar i. per
- La millor formació dels obrers i l'increment
inaustnalitzacio dels processos constructius.
tant, que s'ha d'invertir la tendència. Crec
de la qualitat del producte, que també
Xavier Oliva
En segon lloc, talta de formaaó dels obrers
que aques! canvi estarà recolzat en.
incidirà positivament en i aspecte de la
Arquitecte tècnic. A/e: informatiu@apabcn.es
nologia i. sobretot, els fabricants de la indústria que serveix a la construcció. És més fàcil trobar coses noves en i àmbit dels fabricants que estan sotmesos al procés mduslnal. que no pas en el dels sistemes constructius, qje en realitat no han presentat grans novetats.
doble finalitat d'obtenir millors productes i alhora minimitzar els riscos laborals. Finalment, poca exigència dels clients potencials quant al detall de productes utilitzats i de les seves prestacions.
En fi, reflexions tot caminant per Cons[rumai
•
1
BLOQUE DE HORMIGON PREMOR '
COLOCACIÓN La configuroaón especial de los bloques PREMOR , nos permíte encojarlos mediante insercción de los salíentes laterales, asegurando lo estabilidod del cerramiento en seco, sïn necesidad de utilizar mortero para la unión.
CONSraUCCION
Se crea un muro continuo, medionle la altemancia de las paredes intermedias, focililando el relleno de los huecos con hormigón.
f*.
'' «,»
. " • " „
••••
"
.-.
• , , •
Las ventaias de su menor peso repercuten directamente en su coste. haoèndolos mas económicos que los hasta ahora conoddos MODELO'A' 5 0 . 2 0 x 2 5 y 50 , 20»30
PREMORSA PREFABRICADOS Y MONTAJES REUS SA Carretero Reus-Sokxj kiiomelro 4,5
43205 REUS
Telefono 977 756355 Fox 977 - 75 73 66
MOOtLOC
5 0 . 20«25 y 50« 20» 30
EI noticiari
SEOGKA QMN2EN* MAJG
ELs estudiants es mobilitzen per la LOE • £ ) •
sfuOanis carqu'teciura tècnica ae
assemnea informativa aue va comptar amb
g | |
íoi i Estat es *an manifestar ei pas-
la participació del president del Col·legi.
sat i 0 de maig per demanar l'aprovació.
Berna; Ochoa, t el secretari. Xavier Bardají
amb el text consensual per lots ets profes-
Eis representants col·legials van exposar al
sionals afectats de la Llei d ordenació de
nombrós grup d'estudiants assistent les vi-
l'ecMKaaó. En la mateixa línia fio van fer eis
cissituds per les quals fia passa! el procés
esíudantsd'arqurteciura > d'enginyena lamb
d'elaboració d'aquesta llei. i la importància
excepció dels enginyers industrials;
que té per a íexercici professional dels apa-
Lacte es va celebrar de manera silenciosa i
relladors i arquitectes tecmcs.
pacifica, sense que ocasionés interrupcions
Bernat Ochoa va destacar la repercussió
de circulació o molèsties ciutadanes Bona
molt positiva que tmora la posada en mar,;
part de les concentracions van consistir en
de la Llei per a la defensa del ciutadà al c u
una |ornada Oe treball a i aire lliure Hi va
va destinat en definitiva, el producte de i ec
haver manifestacions a Barcelona. Madrid
ficacio i de manera especial l'habitaxf
Valenoa. la Corunya. Sevilla. Valladolid i Las
Quant a l'actuat situació d'enfrontame- 1
Palmas La jornada de mobilització va comp-
entre professions. Ochoa va lamentar, pri-
tar amb la col·laboració i el suport de les
mer, que els enginyers industrials es fessin
escoles universitàries i els col·legis pfofes-
enrere després d'haver assolit l'acord amb
síonals.
totes les professions implicades i. segon,
Els estudiants d arquitectura tècnica de Barcelona, coordinats pels delegats Eduard Llorens i Xavier Rojas, van celebrar una
una acció política sovint acompanyada d'mteressos que tenen poc a veure amb amb el contingut de la Uei.
Una llei aturada El Projecte de llei d'ordenació de l'edifi-
i la situació d'indecisió provocada per
cació (LOE) va ser aprovat el passat abril
l'acció dels grups polítics podria apla-
pel Consell de Ministres després d'assolir
çar-ne un cop més l'aprovació definiti-
un acord amb les professions tècniques
va. Podria ser, per tant, que l'ordenació
afectades i es troba al Congrés dels Di-
de l'edificació al nostre país haurà d'es-
putats a l'espera de ser debatuda. Ara
perar una mica més.
bé, la retirada final de l'acord per part dels representants dels enginyers industrials
Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control NIVEIJ.LAS£RFLIO
Mesuradors tiectronics be baixa freqüència, rn ÈT a apiKaao en gui*, fusa, *emr etc Mesurar
Especial fo-r
OFERTA 2.S00,- ptes. El niví^l tasar FL i 0 de roQoo i puncena fixa per a rnartar, raig visible, phnol homzonoJ i verocaL En estoig i amb tnpcae a alçada ai usable.
Especial fusa amb eícao en percenot^e a ,-eianva 0-100
OFERTA 37.000,- ptes.
i. 6 - Tei. (93) Ï02 20 45 - 08007 BARCELONA
SEGONA QUINZENA MAIG ?-
EI noticiari MEDI
AMBIENT
15
Nou catàleg de residus de construcció EL fibrociment no es podrà abocar juntament amb La runa dels edificis i L'amiant es manté com a especiaL 3 fZw ' ^ b ad e publicar ai D<an Oficial de i especialitzin per poder retirar el fibrociment l ï f l la Generalitat óe Catalunya la dar-dels edificis amb les garanties pròpies d'un rera modificació del Catàleg de Residus de país desenvolupat. Cal recordar que. per la seva gran Catalunya que seguint les directrius que es marauen des de la Unió Europea, ha opta! penllositat. tots els materials de construcció que contenen amiant i no estan fixats per classificar lots els productes de fibrooment (plaques de gran onda. baixants. ca- per un ciment (plaques acústiques de cel nonades a pressió, dipòsits, etc ) com a re- ras, revestiments ignífugs d'estructures metàl·liques, caionfugats de canonades, etc i són considerats residus especials i han de ser tractats amb tot el rigor oue demàn n e aouests tipus de residus perillosos.
Un nou pas cap a la prohibició definitiva
Cll etiUt (Is índf'ots Úf (obíftfi d( fibrociment UI com moitn li fotoqrifú. Cil dísmuitiir sempre lei pliOues uní pti una p*r tvitir qut Í Í trenquin.
sidus no especials, és a dir. que s'han de disposar en abocadors autoritzats per aquesla classificació i separats sempre dels enaerrocs de materials inerts dels edificis Ben seguf que aouesi fe! compona'a que les empreses d enoerroc es professionaliízin
nera que no es produeixi el trencament de peces que pugui alliberar les fibres d'amiant. no necessàriament embalat, però el vehicle haurà d'estar cobert amb una lona 0 qualsevol altre sistema aue garanteixi que no caiguinfibresdurant el transport Un tema a pal. molt més complex, és el tractament dels residus amb pols d'amiant sense fixar
Amiant. Diagnosi, desamiantat i tractament dels residus
Per preparar els professionals per a aquest tipus de tasques i mesures de segu retat que els impliquen molt directament, e Servei rehabilitació i Medi Ambient ha organitzat ei curs "Amiant diagnosi, desamiantat
Preu matricula 30.000 PTA Preu col·legial 25.000 PTA
1 tractament dels residus" que començarà el do 1 de juny •
Inscripció Telèfon 932 iO2 060 Fax 932 402 061 A/e: formació@apabcn.es
Aquesta mesura no és res més que un nou pas cap a la regularització i prohibició Ramon Graus definitiva de l'ús de l amiant dins de la cons- Servei Rehabilitació i Medi Ambient trucció com |a s'na fet a França. Itàlia o Ale- A/e: serma@apabcn.es manya. La seva prohibició s'ha vist forçada pels riscos que comporta per a la salut de les persones (risc important de càncer de pulmó a: cap de 20-30 anys d'haver sofert Taula rodona: inhalacions accidentals de pols). Rehabilitació d'estructures de fàbrica de maó També cal recordar que. segons la legisDimecres, 7 de juliol de I W , j les 18 hores lació vigent de seguretat en treballs amb amiant cal preveure les mesures de prevé".participant* do i protecció dins d un pla de treball ao'o(ïusiau Roca, director del Cenire Tècnic de Cooperació per a la Rehabililaci vat per la Generalitat de Catalunya Pe' e^ Rafael Bellmunt, !ar denúncies dels veïns i la possibilitat de director de Projectes de l'hec rebre multes importants, cal ser molt estricJoan Ramon Rosell. te amb ei compliment d'aquestes mesures Professor de l'EUPB i director del Laboratori de Maienals Concretament pel que fa a les plaques oe Josep Mana d e n o t a , fibrociment s'nauran de transportar rje "ia professor de l ' f i l Plí Vicenç Gibert, professor de I R f P B
Mar i muntanya: exposició de pintures
Moderador „ Xavier Casanovas V % í | Cap del Servei Rehabilhtació i Medi Ambient del Col l e ^ ^
k
j d exposicions ae la primera | o <n;a oeí Co' ieg< acollirà f'ns al 10 oe |un> Ma- muntanya una exposició de pntj'es o t ' arqjrtecte tecnc Ange Asensio Nascut • Puig-retg íBe^jeoai i any 1972 Asensto r a 'etki! Otwe'sos guardons per ia seva acr w:a! ai'Stca COT ara eis primers premo »r es CO'KU'SOS oe piu-a -ajxia oe Pjig-e-ç '998 ae "S a* »e-saf oe' Sant^a- oe i& G«va "996 < Uerta'.
Dies 1,3,8.10,15 i 17 de juny
Orgaait/a ( il·lcíi d'Aparelladors i Arquiiei-ic- Tetnics de H.n-cel' ia ( o i to bors k Ct>operw.io per • U Rchabi!n Oeacratàat óe Caulua>a ^.rauïta. PI «ces. limit»4e*. l i m n >a. Ptacen limnadesTel 492 40? ' w ' k. c í i n a r ^ i o n , per «I recunrixi d't slr»tlur*- ú€ fàbrica é* BUM
oe
oe
t àt formiga mrwt*t f*f imporum tstrmclmrrt é* fmkruu if m**
—' El noticiari
Dues candidatures optaran a les eleccions col • legials • Jfl • : J--S " 0 Ge juny ets col HH --: diran els qui seran e's :>• . • • -"'; a la Junta de Govern durant ets pròxims quatre anys Desprès de la convocatòria electoral mciat han quectai formalitzades dues candidatures completes que han estat examinades i proctamades per la Junta Electoral Amb la proclamació de les dues candidatures la Junta Electoral va aprovar també la normativa concreta d'exercia del vot que ha estat tramesa a tots els col legiats Com a novetat cal dir que cada coi legiat rebrà un |ustificant de votació, personalitzat on s indicarà la mesa que li correspon d'emetre ei vol Barcelona (2 meses). Granollers Manresa. Terrassa oVic Ambdues candidatures han inicia! ja la
campanya electoral i nan començat a 'er anbar a tots els electors els seus mtssatges Les dues candidatures que concorren a ies eleccions son les aue s indiquen a continuaco
Candidatura Xavier Bardají Xavier Bardaii i Ramonet. president Minerva Embuena i Aparicio, secretaria Albert López i Iborra. comptador Josep Mana Llesuy i Parrimond tresorer Joan Ardevol i Femandez. vocal i vice president Joan Gum i Donada vocal Milagros Hierro i Manzanares, vocal Raimon Salvat i Devesa, vocal
Candidatura Amoni Caballero Antom Caballero Mestres, president Manuel Rooi-guez Rocandio. secretari Pere Restrepo i Guerrero, comptador David Cuartero Serrano, tresorer Susana Pavon Garcia, vocal i José Manuel Looez Pérez, vocal 2 Juha Orfila Carreras, vocal 3 Patrícia Pueyo Tnncado, vocat 4 Representants a les delegacions Les delegacions col legials de Bages-Bergueda. Osona. Valies Occidental i Vallès Oriental disposen ja de nous representants. El let que solament s ha presentat una candidatura per a cada delegació na fet que hagin quedat automàticament proclamades
sense necessitat de concórrer a etecoo. Els r esuitats nan estat els següents Bages Berguedà Jaume Juanola ' Victon. delegat. Xavier Joves ' Garcia, secretari. Antoni Alins i Coloma, administrador Osona Bernat Noguera i Mofeta delegat Juha Aceves i Gispert, secretari Jaume Ga roiera i Comas, administrador Valies Occidental Salvador Navarro i Cardona, delegat. Rosa Remoia i Ferrer, secretaria. Eva Candela i López, administradora Vallès Oriental Frederic de Buen i Nogtera. delegat. Antoni Montull i Serveto. secretari; Josep Mana Ambròs t Monràs, administrador
Eleccions'99
Eieccions per renovar la Junta de Govern del Col·legi •
Han estat convocades eleccions a president i càrrecs de la Junta de Govern del Col·legi, la qual es renova en la seva totalitat.
•
Les eleccions se celebraran el dijous 10 de juny. La nova Junta de Govern tindrà un mandat de quatre anys. S'ha enviat a tots els col·legiats la convocatòria i la normativa electoral.
Informació: Secretaria del Col·legi. Quarta planta.
ELECCIONS COL LEGIALS
LUCr cl
Horari: de 8.30 a 20 h, a Barcelona De 9.30 a 20 h, a les delegacions Coí-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics ce Barcelona Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tel. 932 402 060 Fax. 932 402 061 íe: intormacio@apabcn.es
: '
Demarcacions electorals: Rarrp'ora Rnr 3sïtnr Ç Gran: Manr=_.
. ....
noi, 8 Om, 6
Terrassa, Sant Francesc. 18 Vic, Plaça Major, 6
I
Serveis
' Jfc
SEGON* QmNZENA M*<G 99
Nous serveis
Plec Instant: La legislació aplicable al projecte, en línia W*M ' n ais de novembre ae i any B J H s a s s a t e l Centre de Documen'acic Josep Renart va iniciar una nova etaoa amb I oferia de serveis útils per al professional, a fravés d Internet.
forma gratuïta per als col legiats ' consultable pe' Interno; El llistat de normativa, un document important del Plec de Condicions La idea d oferí' aques: ser ve1 parteix de Ara. tol seguint la I i ma iniciada en aquells la necessitat que el llistat de normativa moments, ampliem la nostra olerta en línia dins del Plec de Condicions respongui i us preseniem un nou servei, dins de la exactament a les característiques del projecte línia de Gonstrudoc el Plec Instant. Plec Instant Es un sistema informàtic que permet elabora- de fo-ma immediata ei llistat de normativa de compliment obliga! adaptat al dpus dedifici. ais materials, les solucions constructives i les instal·lacions específiques del projecte És l'hereu directe de l'aplicació Alcalà Plec. que es seivia trimestralment en disouets i pe' subscripció Ara ofenm la informació actualitzada cada setmana de
bre la construcaón actuaimente vtgentes apareix destacada l'entrada a Plec instant y aouelias oue en lo suces'vo se promul- A partir duna selecció dels àmbits que guen' ['usuan realitza sobre un llistat el sistema informàtic de Plec Instant genera el Es tracta del oue habitualment coneixem com a llistat de normativa de corresponent llistat de normativa, que es compliment obligat". En el Decret 462 1971 pot imprimir directament o emmagatzemar s'exigeix que aquest llistat estigui com a fitxer de txt" Aquesta segona opció actualitzat. Però la realitat és que en permetrà al tècnic introduir modificacions moltes ocasions els autors dels projectes en el llistat, canviar el format o el tipus de es timiten a reproduir un llistat antic De lletra, incorporar la normativa especifica fet. al Servei de Normativa hem trobat d'un municipi, paginar el llistat d'acord amb sovint llistats en els quals pràcticament la resta del projecte, etc totes les disposicions legals ia estan Si s ha seleccionat la corresoonent derogades opció al llistat, hi figuraran també les
El contingut mimm d'un projecte ve regulat pel Decret 462-1971. pel qual es dicten normes sobre la redacció de projectes i la direcció d obfes d edificació Una de les exigències Que imposa aquest decret és, textualment "En los p'oyectos Una altra deficiència habitual que de obras de edificación de cualQiner itpo trobem en aquests llistats és que el seu se harà constar expresamente. en la me- contingut no s'adapta als materials i les mona y en el pliego de prescnpoones téc- tècniques que figuren al projecte, perquè mcas particulares la obse'vanaa de las el proiectista es limita a fotocopiar Normas de la Presidència de' Gobierno ysistemàticament el mateix llistat Així, és normas del Mmisteno de la Vivienda so- habitual trobar re'erenaada la norma
bàsica d'estructures d'acer laminat en projectes en els quals l'estructura és totalment de formigó Atesa la importància que té aquesl llistat, tant des del punt de vista legal i de responsabilitat dels tècnics com des de la vessant de la qualitat del prooi projecte, ei Centre de Documentació ha desen- voluoat aquesta nova ema ai servei del tecmc
• A T M URBAMÍSTIU G I M I t M A L S ICOHSIUÜCOO
MSPOSIOOHS KElAOOtlAMS
Una eina útil A més de completar ei plec de condicions el llistat de normativa de compliment obligat és una ema útil per al proiectista per conèixer les disposicions aue ha de tenir en compte en el moment ae protectar que vanen en cada cas Plec instant h estalvia temps i li dona la seguretat que ha tingut en compte tota la normativa vigent Si fio desitja ei projectista pot consultar ei text complet de tes disposicions a Construfloc Legislació disponible també dins de la pagina #eb del Centre Plec Instant es també una ema útil per a -ois aquells tecmcs i organismes puWtcs o p"vat$ interessats a disposar d aquesta informació actualitzaoa cada setmana servets tècnics municipals enginyenes ent/eses de contra tecnc. constrxRTOS etc t<- aaues! s e t * cai remarcar que ur cie^s -ea>j!$'í5 e^o/s oer -es iSO-9000 a es e~D'eses x sec'CK es o^e aquestes 3'SDGÍV' 3.;" s.sT«i".a 5 acTwaiitzaoc o* ia ••n&siacx. 'eiacc'·.aca anc & consrxrx Pfcc •-sar" VXO'OCFÒ aaues: nous c Com s oOu m tfastst?
3« Cf-e •v·.·f·k·-M rutart
ordenances municipals daDiicaciò a la ciutat de Barcelona El sistema permet seiecconar les referències agrupades en sis àmbits, segons els materials i sistemes que s'utilitzaran per a la construcció, les instal·lacions de que disposarà, i l'ús de l'edifici. També permet seleccionar els aspectes generals que (afecten (control de qualitat, residus, etci, i entrar en el deta'l deis rreballs d'urbanització si o hi han Una aplicació informàtica àgil El Plec Instant es el resultat de l'estreta col laboracio entre el Departament d Informàtica del Col legi. i els tècnics en construcció i documentalistes det Centre El resultat d'aquesta cot iaboracio, ha bituai per altra banda, ha estat una potent i agil ema informàtica, de tacil utilització per par! de I usuan que respon a les necessitats dels tècnics que es mouen professionalment ai voHant de* projecte Plec a Mida : fopcio $ense Internet S> no d'Sposeu ae conne»io a Intemei també podeu aprofitar ets avantanges del Plec instant El Centre JS ofereu a possibilitat d obtenir ^ ptee i Mtda Ei resultat es ei rra'e 1 ' '^s'a? que podreu obtenir per imernet però eiaoorat des de* Centre només heu de fer x « arribar p«r correu o ta* #tormutanempéerial o *r ry» per teteton ets amcuts que s'^ "w i'oKSt*** • us trametrem si Htst# per ccwrn, o fa/ Consuneu nos el cosí i tes condicions cte
twa es cortso>>0» co^ t centre d*
SCfJCMA CMNZEK* MAJO M
Serveis
I-
ResponubflHat civil í prevenció del risc
Recomanacions a la direcció tècnica de t'obra La importància de documentar l'actuació professional. (I). El projecte i el Llibre d'ordres B ) 1 s rere d<a e's arquitectes tècnics H ^ l " j e 6S troben involucrats en una 'ec.3".aoo jjdcai o extrajudicial s exdamer oavam la ca^ega econòmica Que suposa ('increment de l'assegurança oe responsabilitat civil Les reclamacions son cada dia mes diverses i imprevisibles com lambe mes sorprenents i injustes Lactuacio professional dels arquitectes tècnics va adquirim una ma)Or complexitat documental que cal atendre amb profunditat. A banda de' tet que representa dmgir be una oca cal documentar que s ha dirigit be per evitar futures reclamacions El paper actiu que ofereix i Oficina Musaa: Barcelona permet delectar tendències professionals que resjtten altament negatives per a la futura imputació de responsabilitats i d a u ò se'n desprèn la necessitat duna estratègia preventiva en què els documents de i obra són. & més no, fonamentals. Frases com les que segueixen, són eloqüents per explicar que passa i com la cultura de la reclamació pressions de manera alarmant deixant els tècnics en una posició delicada "Jo no puc ser responsable dunes rajoles mal col locades que el client es va comprar i col locar ell mateix de comú acord amb el constructor per estalviar-se uns diners " "No puc fer de policia a I obra durant iota la jornada per comprovar que en tots els aplaçats de la façana s hi ha col locat correctament els ganxos. "Com pol ser que em condemnin solidàriament pels assentaments en un edifici? Es ceri que sobre la marxa es van variar algunes mides en la fonamentació del projecte però això no es la causa " "Jo no tinc cap possibilitat d evitar que I empresa promotora canviï les qualitats deí projecte, i ara em reclamen per uns marbres de cuina de gruixos inlenors als previstos... "Tothom sabia que els danys a I obra veïna ja existien abans que comencessin les obres i ara ens reclamen injustament uns danys que ja hi eren... U posada en mama. fa gairebé as mesos, ad Departament de Prevenció dins l'Area de Responsabilitat C M I oei Col·legi na
I I U'M KUKOI'.K I'l CAUSIS I'L S)K)MLUH,
* prajectt rttmtmta més del *O% de tes auses * la àntstntibt
fií NTunde projecte aglutinen gairrt* H 6 0 \ del ent gtotul dt la rimstuliUt
encetar una lima de treball conjunta que s'enfoca cada dia més a documentar la simstralitat La finalitat perseguida és millorar i delimitar la responsabilitat dels arquitectes tècnics i aconseguir una delensa més activa i efectiva a partir de i estudi de determinats documents de I obra. ja que moltes vegades aporten una VISIÓ molt mes preasa que permet determinar postures o objectivitat i força.
Un elevat precentatge de tècnics no tenen el projecte executiu de les obres que han dirigit, ni el llibre d ordres ni els plànols realitzats durant el procés, fonamentals per a la seva defensa.
Una bona documentació de l'obra permet, des del primer instant, oferir una millor defensa jurídica al col legiat i facilita els pactes extrajudicials, que eviten als tècnics acudir a un procés judicial i I encariment de la seva pòlissa.
Tot i que resulti raonable pensar que un cop finalitzada l'obra els tècnics guarden una relació documental del que ha estat la seva intervenció professional i les vanaaons que ha sofert el proiecte. i experiència ens oemostra que no es aixi i és motiu per alarmar-nos pel factor de risc que això suposa
Cal conscienaar-se del fet que totes les redamaoons judicials i extrajudicials necessiten una defensa ben fonamentada, i que una bona informació des de rimo permet enforcar i encamiar correctament les opcions ae defensa del col·legiat reduint així temps i amers.
En aquest sentit, mes del 50% dels tècnics que han d'emplenar una comunicació de danys tenen greus dificultats per poder acreditar-ne la naturalesa i facilitar el projecte executiu per al seu estudi, fet que representa una mancança d'mformacio contraproduent i que posa els advocats defensors en una posició desfavorable per a la defensa dels seus interessos.
En aquest sentit, es fonamental que els tècnics siguin capaços oe transmetre la realitat oeis fets i documentar-la als advocats que porten el cas amb la màxima precisió possible La correcta formalització de ia comunicació ae danys, r aportació ae fotografies i informes, el projecte executiu, el llibre d'ordres, o oora o inooencies. els documents ae control oe qualitat o eis corresponents estudis oe seguretat i tots aquells a/tres oocumenis que es generen en una oora son tan vitals com, a vegaoes. inexistents.
L'arquitecte tècnic desenvolupa una important pari de la seva tasca en la direcció d'obres i això fa que hagi de seguir unes determinades directrius emanades d'un projecte tècnic.
Resulta curiós de veure que tot i essent conscients que en el 50% dels sinistres que es produeixen la causa directa son les errades o imprecisions del projecte, no es guardi aquest com a document d'arxiu per a una futura reclamació. Les estadisitpues naaonais • inié<"sc.c-2ïs
sobre la smistralitat. i les obtingudes de l'estudi que el Col·legi desenvolupa des de fa mes de '0 anys. són unànimes i situen els errors de projecte com a principals causants de la smistralitat als edificis. En els gràfics següents es pot observar com les dades obtingudes d'estudis fets en mes de 10 paísos europeus avalen que mes del 40% de les causes de lesions en edificis tenen el seu origen en errors del projecte. ia siguin de càlcul, de disseny, motivades per l'elecció d'una solució constructiva poc adequada o per omissions en la seva definició tècnica. D'altra banda, d'acord amb l'estudi de sinistres del Col·legi, es pot concretar que eis errors de projecte arnben a representa/ gairebé el 60% del cost de la smistralitat. Aquestes dades prou significatives ens porten a pensar que, comença a ser necessari, des d'un punt de vista preventiu, formalitzar la recepció del projecte executiu degudament visat pel tècnic projectista. El projecte es rema amb que es fonamenta oona part de l'accio que ha de desenvolupar l'arquitecte tècnic Per això. quan s'acaoa l'obra, arxivar-lo juntament amb lots els documents, pianois. notes i altres apunts que representin rectificacions sobre el projecte es converteix en una tasca imprescindible si es JO\ acotar et nsc. i veure grafies 11 2) Els tècnics veuen el Llibre d ordres com una ema amb efectes contraproduents i no pas com un instrument que pot delimitar la seva responsabilitat.
SEGONA QUINZENA MAtG 99
Serveis
Un alfe gran buit er> la direcció tècnica de les ob'es es la no utilització del Llibre d'ordres. or>dan< e1 seu imposant valor S< bé és cert aue no n'hr ha prou amb donar una fletenninada o'dre sinó oue cal 'e'-la complir ia realitat ens diu que ni tant sols podem constatar que s'Ha donat i ordre Un examen rigorós de les reclamacions juctfciats i extrajudicials delata un important burt a l'hora d'emplenar el Llibre d'ordres i. en cas d'intervenció única de I arquitecte tècnic, del Llibre d'obra Es podria xifrar al voltant del 50% el nombre tíe reclamacions que tenen al darrera un llibre d'ordres mai emplenat o simplement, en blanc Cal deixar de pensar que el Llibre d'ordres enterboleix o complica les relacions entre els diferents agents intervments. pel fet d exigir compromisos escrits de totes les parts El cert és que cal considerar-lo un dels pocs instruments on el tècnic deixa la pelada de quin ha esta! el grau de seguiment de l'obra i. d'altra banda, és una demostració fefaent de la seva professionaldat i ngor tècnic De ia mateixa forma que donar una ordre escnta és un acte irtcompiert si no es vetlla e( seu compliment, la part que i accepta assumeix amb la seva signatura que l'ha rebut i és plenament conscient del que es compromet a realitzar i de les responsabilitats futures a que pol quedar immers si no ho fa En aquest sentit, cal fer una petita reflexió sobre quantes reclamacions es podnen haver evüal o guanyat només anotant en el Lfibre d Ordres les situacions en què el propietari i promotor de la casa es comprava el paviment i se'l col·locava ell mateix o aquells casos en que el promotor, canvia les qualitats entre & que s'ha projectat i el que s'ha construït pe' ajusta' costos Sense cap dubte, ès molt millor ordenar i signar que no fer-ho i. en tot cas. demostra la
professional: lecnrca al marge que hagi existit un e f o ' acte totalment humà. En obres d enderroc, rehabilitació o noves edificiacïons en solars entre mitgeres. lacta notarial es converteix en una eina imprescindible aue complementa l'accio preventiva del Llibre d ordres. Un elevat nonbre de reclamacions podria haver tingut un cost molt més reduït si hagués d'haver existit un document que acredités el seu estat de conservació abans de la intervenció professional Tal com s'ha parlat en anteriors números de L'Informatiu, la intervenció a la vora de finques veïnes entre mügeres representa uelevat nsc La smistralitat en edificis colímdants representa gairebé el 10% de la smistralitat en ràmbrt territorial del Col·legi, xifra que ès supenor en d'altres comunitats autònomes Gairebé en el 90% dels casos en què els tècnics es troben immersos en una reclamació d'edificis confrontants. no hi ha una acta notanai prèvia. I això fa que les reclamacions de danys puguin arribar a lemr uns COS:GÍ exagerats, que pretenen aconseguir una millor de l'existent i no pas a la estncte reparaoe del dany ocasionat. A banda de ressaltar els danys visibles acta notarial també pot servir per inodir específicament sobre elements o fets que poden provocar anomalies i danys en la construcció i no tenen res a veure amb l'actuació que es pugui desenvolupar en la fmca adjacent. És el cas de petites fuites d aigua desploms en elements estructurals ei detenorament de bigues de fusta. envan? pluvials en mal estat, que generen un seg., * de lesions al marge de les obres que es facial costat I (segueix a la pàgina següent !
En ras rip rpctamarín.. En cas de rebre una reclamació judicial o extrajudicial duna obra en la qual heu intervingut i en el moment ü emplenar el corresponent parte es molt important que s aporti la següent oocumentaoo a rOfrana Musaat Barcelona del Col·legi
1 . Porta r ' origmal o copia oei Llibre d orofes si mes no d aquelles pagines on hi nagi instruccions escrites sobre la unitat constructiva mvolucraoa en els oanvs 2. Facilita-1 origina! c fotocopies oei projecte executiu oe : oora aimenys d aaueiia part que la referència a la unrtat 3. En cas que es tracti duna obra acaDaca oespres oei 7 úabm Oe 1993 & co"esxnen! DET oe1 Llibre oe ' edttic com a miiim oe les unitats tíoora invoiucraoeí er la recamaao
Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals.
La situació actual en que es desenvolupen les obres, quant a complexitat, volum, rapidesa: la complexa intervenció de molts industrials apunta al fet que cal assumir canvis significatius en la gestió de les obres i la seva documentació per prevenir futures reclamacions. Abans de començar l'obra Es fonamental rebre el corresponent projecte tècnic executiu de part del projectista de l'obra, degudament visat. per tal danaiitzar-ío abans de començar les obres Tot i que no sigui una funció de I arquitecte tècnic, en molts casos, en aquesta fase es poden detectar imprecisions o buits tècnics i calgui demanar aclariments Si es tracta d una obra entre mitgeres. es important aixecar acta notarial de i estat oe les finques existents amb la màxima oDjecnvitat i precisió, tot incorporant fotografies pianoís o croquis que ei noían pugui interpretar, contrastar i validar en el moment oe la wsrta. Per aemanar I assistència d un notari, j s pcoeu adreçar ai teieton 93 317 46 00 Offl Coí-tegioeNoans Fins i tot ru ha un servei oe notans d jrgenoaoue permet actuar amo gran 'acidesa ets Oes no laooraies
4 . S es tracta duna redamaoo dadjaceiïs ' acta notanai s ntn ha. Durant les obres 1
5. Apona uf pent miorme persona soce ets aanyç apareguts x s expliqui, arno & fiajor oareoa: posstKe ta raturaiesa oee danys «s possttes causes ••« cost
Es iripresancoe 3we x a r s e o *\
corresponent document o pfànol identificador facilitat pei proiectista i quedi anotat en ei Llibre d'ordres amb la màxima claredat amb ••ndicació expressa de's plànols que queden anul lats > els que els substitueixen La documentació gràfica de l'obra a través de fotografies i fins i tot vídeos és imprescindible i reconeguda com a prova en un procés judicial En aquest sentit, és la millor manera de demostrar que et que s'na executat és tal com estava projectat, bé per explicar qumes són les variacions que nan aparegut o per fonamentar la correcta execució de les diferents unitats d'obra Un cop acabades les obres Es •!-pariarr procedir a i arxiu de ta aocumentacio Oe l'obra, almenys per j n penoòe no mfenor al 10 anys des que es procedeix s signar et certificat 'mai 0e!oora Tot i això. cal estimar en 15 anys e< tefips Drjóenctal en oue B documentació oe ! axa pot lenif una utiíftat fonamerüaJ daifart una reciamacx» Es raconanacxe que ia d^ecao íacmtaw a tng-wi sempre arxivat un joc o *
íespr. Que mctoqualitats .
A 0UM2EM* MAIG M
Serveis
Què preveu la normativa?
U : .
;™
E" '*•*. . . -• 3e* projecte acjuest text x z&'s^.i _.-.$ ~.nns esmctes. pern SÍ que demana a ntveii de documentació les referències necessàries per a la complerta defïnoo i coneixement de l'estructura i de les mstai laoons de ledifia" ! es que ei projecte constrtuetx el document fonamental de i obra Els aspectes no definits amb claredat en el proiecíe s'hauran dimprovtsar a l'obra de manera que a l'arquitecte tècnic li recau la responsabilitat denvada de les decisions preses
••fS documen/ . -. A oe comrr> oe seguretat i salut as r/e d ordres etc E.', àq«bs; i t ü e ;. actareri ei que entenem per -direcció d obres en generar i seguiment dei proiectei i ei document on queda reflectida i actuació dels tècnics que la realitzen ei Urtxe d ordres i assistències Altres aspectes mes concrets icontroi de quairtat. segure0 aftra banda no es fixa un nombre mitat i salut, certificat foiai d obra etc ) seran nim d'assistències a l'obra Aquest variarà a tractats posteriorment com a temes indepen cnten del tècnic segons el tipus d'obra i de ia dents complexitat de cada fase d execució Però El Decret 2651971. de 19 de febrer, ja pel que ta a la delimitació de responsabilitats defineix quines son les facultats i competènserà important deixar constància de totes les cies professionals dels arquitectes tècnics visites d obra fent la corresponen! anotació en la direcció d obres Però la disposició en ei Uibre d'ordres L obhgatonetat de fer basca que regula la redacció de proiectes i la aquesta anotació ve regulada per l'article quart direcció d obres d edificació es el Decret 462 del Decret 265-1971 (reproduït anteriorment) i 1971. d 11 de març. modifcat pel Reial deper I article quart de cret 1291985. de 23 de r Ordre de 9 de juny de gener, en el qual es fuen "L'obligació de documentar 1 971 per la qual es dicunes condicions mínimes tes visites i les decisions ten normes sobre ei Llique han de complir els bre d ordres i assistènpreses per la direcció projectes i s'estableix cies en obres d'edifcafacultativa és un aspecte i obltgatonelat det Llibre ció d ordres i assistències per que ve reforçat per moltes Articulo cuarto a totes les obres d e d i sentències" Uno. El iibro óe Ordecació Aquest decret dona nes y Asisienaas estaresposta també a una prerà en todo momento en la obra, a disposiciòn gunta plantejada sovint tant per tècnics com del Arquitecto Director y del Arqwtecto Tecmper promotors quin es el nombre minim de co o Apagador de ta misma. quienes debe7 visites que els lecntcs han de fer a l'obra ran consignar en ei las visitas. madencias y Atesa la importància d aquesta disposició reordenes que se protíuzcan en su desarroito. produïm a continuació els anicies relacionats Dos Cada asistenoa orden o instrucción amb els lemes que tractem debera ser extendida en la ho;a corresponArticulo tercero diente con mdicaaon de la techa en que tenga Uno La Dirección Tècnica de las obras es la lugar y la iirma aei Arquiteao Director. Arquiactwdad que controla y oróena la e/ecucién tecto Tecnco o Aparejador y la del ^enterade la editicacion en sus aspectos tecnicos. do "del constructor, tecnico o encargado que. economtcos y esteticos coordmando. a tal en su caso. le represente eíecto. las mtervenoones de otros protestoTres La noia amanlia, una vez complimentanales Tecnicos cuando concurran en la misma. da en la forma que en el apartado anterior se Dos Los Tecnicos Directores de la obra dice queoara formanoo parte del Ubro Las venen como tunoon esencial velar por la dos copias en bianco se separaran del Libro y adecuaoon de la edificacion en construccion quedaran en poder oei Arquitecto Director de al proyecto y. a tai etecto. haran las comprola obra y oei Arquitecto Tecnico o Apareiador. baoones oponunas del mtsmo. e impartiran respectivamente. al consirucfor las mstrucaones preasas. suL obligació de documentar les visites i mtnistrando graficos. pianos y cuantos datos sean necesanos para interpretar y llevar a la les de&sions preses per la direcció facultatipractica las especiticaoones oe aquei En va es un aspecte que ve reforçat per moües consecuenaa. tendran obitgaoon de as:stir a seniènaes- A parar delies es constata a la obra cuantas veces tuese necesano. oe importància del Uibre d ordres com a p r acuerdo con la naturaieza y compieiiOaa de la esenta postenor oe totes les qüestions - e ; aonaoes amb la direcció de í obra, amo «:\misma a tmures exigències de responsaoiiitats - : Arncuio cuano. En tooa obra de edtficaoon. serà obitçatono i tot trobem, a nivell anecdòtic, sentencies & Ltro oe Oraenes y Asistenaas. en el que les Quais un llibre a orares en blanc s na interpretat com una fema no realitzada i per m Tecnicos supenor y meaio deoeran resenar as :nooenoas. oroenes y asisienaas tant, sense aret per part oei tècnic al cooraque se proaucan en ei oesarroilo oe sa oora. ment o nonorans "se ootiene ia eviaente con-
« a ó n de qus * proteaorU no fue a as obras durante su ejecuaon en momento aigui o m para nada mterviene en la eiecuoón de ias mismas. por ic oue x cabé estimar una pretensíón de cobrc oe aigo que no se ha lecho. de unos honoranos por traOajo sin hacer por atgo sm efectuar" iSTS Albacete.
de5de|uiioi0ei980i Tot & aue Ker^ e*Dosat afecta 'es obres
que t m n prapsclB cfarquMcta Con cal documentar les otxes en les quate e* profecte asta redactat per i arqutecle tecne i no \»ien. doncs, un Hibre d'ordres1 En aquest cas encara que no tinguem egisiaco d'apocaoo serà important realitzar es anotacions en dl llibre d obra" que e< Col·legi oosa a OISOOSJCIO dels col legiats que es trobm amb aquest iipus d'obres I
Bibliografia ARCO TORRES. Miguel Àngel. - Derecho de la construccion - Granada Comares. 1997 BflUGE. J. . J. ECARO. - La conception techmque des ouvrages de batiment en Sycodes Informations nJ u . 1992. p. 6i71 CALAVERA RUIZ. J - Estadística de danos Segundad en el calculo Acciones en el proyecto de rehabilitacion en Curso monografico patologia rehabilitación y refuerco de obras de normigon armado: Barcelona 21 -25 Oci 1991 D 9-47 CALAVERA RUIZ. J • Fallos de proyecto (IIJ. Dimensionarmento. Oeformaciones excesivas. Detalles constructivos en : Curso monografico patologia, rehabiiitaDÓn y refuerzo de obras de hormigon armado : Barcelona 21-25 Octubre 1991. p. 71-152 GON2ALE2 VALLE, E. Fallos de proyecto (I) en. " Curso monografico • patologia, rehabilitaaón y refuerzo de obras de hormigón armado Barcelona 21 -25 Octubre 1991. p. 51-70 LE BRIGAND. Stéphan. - Desordres liés à la conception en : Sycodes mformati-
onsn'45. 1997 p. 53-57 TOUMIT. J . L - Los grandes talios en construccion ResponsaWidad de los agentes de la construccion en 8ICCE n-67 1998. p 18-22 Legislació Normas sobre la redacaon de proyectos y la dirección de obras de editicaoon. Decreto462 I97i.de 11 demano. iBOE num. 71 24,03.1971) (CE BOE num 160.06.07 1971) Normas sobre el libro de ordenes y asistencias en obras de edificaaón. Orden de 9 de jumo de 1971. del Minisieno de la Vivienda (BOE num. 144.17.06/ 1971) Modificación de las normas sobre el libro de ordenes y asistenoas en obras de edificacion. Orden de 17 de julio de 1971, del Mmisteriod de la Vivienda iBOE num. 176 24,071971] Modificación de los Decretos 462 1971 de 11 de marzo. y 469/1972. de 24 de rebrero. referemes a la dirección de obras de edificacion y cèdula de habitabilidad. Real Decreto 129/1985. de 23 de enero (BOE num 33.07 021985)
Línia directa amb els tècnics Els propers temes... El col·lapse dels murs de contenció Canvis de materials i qualitats durant l'obra. La col·laboració dels tècnics aportant informes, fotografies o altre material sobre aquests sinistres pot contribuir a millorar la plataforma de treball per a la prevenció Reflexions al vottant de.- Utilitzeu habitualment el Llibre d'ordres o ei Llibre d'obra? Emplenar el Uibre d'ordres o el Llibre d'obra es un nabit que no es practica. I ens n'hem de lamentar quan es produeixen reclamacions judicials o estraiudtciais i observem que tot allò que mai s hi ha esent podia haver reduít la responsabilitat. Perfilant el risc... El Departament de Prevenció fa una crida als tècnics obrir un canal de diàleg sobre aquells temes que poden generar una alena tècnica. En aquest sentit, el dia a dia del professional és molt important per captar correctament molts aspectes quotidians del nsc que poden ser eliminats.
Departament de Prevenció: wnail:
Enric Casanovas
Josep M. Calafell
Mònica Clemente
Serveis
PRIMERA QUINZENA ABRIL 99
r—
L'ultima renda del mil·lenniB É I n any m e s ' ' a D a n s d e Espera! H B penode Oe vacances, hem de ssssar pel peatge de la imposició dels nostres beneficis: la declaració de l'iRPF o de l'Impost sobfe Societats. Tal com hem comentat en altres ocasions, sempre que arriba el moment de la declaració, hem de recordar que la normativa i novetats a aplicar no són les que tenim més recents (la nova Llei de riRPF] sinó l'aprovada el desembre de 1997 per a l'exercici 1998 Per tant. caldria aparcat toies les novetats comentades (deducció per habitatge, mínims familiars, nova fiscatitat de I estalvi, etc.) i recordar les novetats que són d aplicació a la declaració que ens disposem a presenta' Rendiments de l'activitat La primera novelat en aquesta declaració és la que es refereix als rendiments de l'activitat professional Desapareix, per aquest any. l'estimació obiectiva per coeficients 11 estimació directa, i passa a haver-hi dos nous sistemes (estimació directa normal 11 estimació directa simplificada. Una primera opao. com hem dit. serà ta modalitat d'estimació directa normal, que serà aplicable a les activitats empresarials i professionals, mentre no siguin d'aplicació la modalitat simplificada o el règim d'esiimaao obiectiva. o bé si es renuncia a aquests En la modalitat d estimació directa normal, el rendiment net es determinarà d acord amb les normes de I Impost sobre Societats. sense perjudici de les regles especials que establia i anienor article 28 de la Llei de riRPF. i incloent els increments i disminucions de patnmoni denvats de qualsevol element patrimonial que afecti a aquestes: • ingressos computables -ge. speses oeduïbles -increments de patrimoni -disminucions de patrimoni c rendiment net De la mateixa manera que en els mgressos computables seran despeses oeduïbles els comptabilitzats com a oespeses d acora amb tes normes previstes en el Cod' oe Comerç, en les altres lleis complementaries i en les disposicions q j e es dden en oesenvoiupament oe tes normes esmeniaaes. amb tes correccions que contenen a aayest electe laUeoe 1 impost SOÍKC soc*tats Per tam oesaparei» i esment oe "oespeses necessaries" : e i u ^e-aC'O oe oespeses oec-ò-es enre «s
quals destaca M% dels ingressos com a prima d'emissió o de títols adquirits en despeses de difícil justificació en activitats els dos mesos anteriors a la seva professionals percepció i transmesos en els dos mesos posteriors . Un segon sistema de determinació del rendiment net de l'activitat professional és - No ens hem d'oblidar d'imputar els i anomenada estimació directa simplificarendiments procedents de les societats da, que serà d aplicació a les activitats transparents, tenint en compte el seu empresarials o professionals que compleixin tractament especial. les condicions següents: I per acabar, se simplifica extraordinàriament la documentació justificativa de - que no determinin el rendiment net d'aquestes pel règim d'estimació certificats salanals. retencions bancànes. etc. en el supòsit de rendes amb dret a devolució. objectiva - que l'import net de la xifra de negocis del Tampoc no caldrà acompanyar els models 130 de pagaments fraccionats. conjunt de totes les seves activitats empresarials i professionals, en I exercici anterior, no superi els 100 milions de pessetes anuals. En el règim d'estimació directa simplificada, el rendiment net de les activitats empresarials i professionals es determinarà aplicant les normes que regulen la determinació del rendiment net en la modalitat normal, si bé s'estableixen unes especialitats + ingressos computables •despeses deduïbles = rendiment net previ -5% RN previ + increments de patrimoni -disminucions de patrimoni = rendiment net Els ingressos seran els indicats en l'estimació directa normal. Quant a les despeses, seran també les mateixes però amb les especialitats següents - Les amortitzacions de l'immobilitzat material, es practicaran de manera lineal, segons la taula d amortitzacions simplificada existent. - El conjunt de provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació se substitueixen per i aplicació d un percentatge del 5% sobre el rendiment net previ Al marge d aquesta novetat, també haurem de tenir en compte el següent - El límit quantitatiu per a la reducció de la base imposabie en ei supòsit d aportacions a plans oe pensions, passa del 15 ai 2OV dels rendiments nets del treoaii empresanals • professionals • S eleven les Quanties per aeterm.riaaes oeauccions tenmt en compte qje per primera vegada apameu ;a aeajcoo ae 25 000 PTA pei naixemen: d ur sego r di o un atue au^ant ei penooe imposeu '998 No s aplicarà la oeoucoe per omdenos oe \s oisriDuoo oe ia
Ja és alguna cosa. per acomiadar I última renda del mil·lenni i
José Antonio Bernàldez Advocat fiscalisU. A/e: bemaldez@m»2.redestb.es
Servei Renda'98 El Col·legi organitza el Servei Renda'98. de consultoris fiscal del'1 de maig al 10 de juny. per dc-ar suport gratuït ai col :egia: e" ei període de declaració de renda Aquest període finalitza el 20 de juny per a les declaracions positives, i el 30 de juny per a les que són amb dret a devolució. El servei es presta els dimarts i dijous, a hores convingudes. L'orientació anirà a càrrec de l'advocat fiscal'Sta José Antonio Bemàldez Per a aquells col·legiats que desitgin que se'ls íact la declaració, s'han establert els preus següents: • Declaració ordinària 16.000 PTA • Ordinàriaconjunta: 20.000 PTA • Patrimoni. 6 000 PTA Informació: Assessoria Jurídica I Professional Telèfon 932 402 056.
Aquest any NO FACI LA RENDA (ja la farem nosaltres) Per què preocupar-se per la nova estimació directa, per les aportacions a la PREMAAT, per les despeses d assegurances...?
Vostè a la seva! BB BERNALDEZ & AS(K I W)OS Pau (aval,. 4. Z D lé Tïl. 93 4)4 44 24 )jl 93 2t9 |7 5f
i Demandes
'OONA OUMZEMA UAíO 99
Mercat laboral
EL valor afegit, un aspecte que demana el mercat laboraL • f ) | ' - " en una soaetat que | g g ;'Siantment pateix canvis de 101 tipus i hem d'estar preparats per assolir-los amb fermesa, és a dir intentant ser positius davant de qualsevol sitiiaaó La societat, el món laboral, no vol que ens resistim als canvis. Les empreses d'avui han de ser les de demà. i cal que lots nosaltres col laborem en ei seu projeae de tutur L'empresa !a fem les persones i hem d'aporlar-ni iniciatives 1 ganes de fer. sense pors, amb fermesa Quan una empresa cerca personal, parla de bons professionals, però. què és un bon professional? Un bon professional no es el millor
de la promoció sinó el més preparat, ei que mostra seguretat en si maíeii. no és el més eficient sjno el més eficaç fel que sap administrar el temps correctament, 1 amb qualitat) Les empreses que busquen un professional per mcorporar-lo a la seva organització, no demanen solament quins coneixements pot aportar smó també la seva forma de ser 1 de fer. ja que són moltes les hores que es passen a la feina, és per aquest motiu que es valoren molt els trets de personalitat, el valor afegit de cadascú Per tant, l'organització no buscarà el millor sinó ei més apte. el que s'adapti a les seves necessitats, que no és
altra cosa que ser el millor per a l'empresa. Ens podem preguntar: quines son aquestes necessitats? La societat ens demana: responsabilitat, seriositat, seguretat, constància i ganes de voler fer coses. Voler és l'únic pas imprescindible per aconseguir qualsevol objectiu personal Caldria que féssim un exercici, encara que ens pugui semblar estrany. Preguntar-nos: "Què tinc jo que no tinguin els altres'' Quin és el meu valor afegit'' Què puc oferir a l'empresa9" Segur que, tot 1 que tots som aparelladors 1 arquitectes tècnics, cadascú de nosaltres té trets diferencials. Doncs bé. això és
ei Que busca l'empresan. Ja no sabem Que. avui. pertot arreu som morts els que estudiem i per tant. hi ha més competència, però no ens fiem de quedar amo aquest imput Som mes perquè el mercat laboral no requereix i hem d'estar constantment al dia en la formació, adquirint nous coneixements que ens poden ajudar en la gestió diària de la nostra lema i. a la vegada, hem de saber ressaltar i creure més en el nostre valor afegit, que erts molts casos no sabem valorar.
món laboral, això es ei que vol i organització, aquesta és la resposta que vol lempresan. Des del Servei cte Promooó i Mercat de Treball i quan ens troòem a les cortès del 2000 hem pogut apreciar que cada cop més els empresaris consideren tot el que acabem de comentar i que les empreses, a l'hora de dur a terme un procés de selecció mitjançant el Col legi. ressalten que els trets de personalitat son aspectes que tenen en compte per cobrir un Hoc de treball en la seva organització.
Tot aquest conjunt larà que siguem més racionals i coherents amb els nostres objectius professionals. Això és el que vol el
Marta Ester Psicòloga industrial A/e: treball@3pabcn.es
Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball Informació Mercat de Treball: Telèfon: 932 402 358. Fax: 932 402 359. E-mail: treball@apabcn.es CURSOS DE FORMACIÓ Societat de taxacions a Madrid arquitecte/a tècnic/a
Contractista d'obres coordinadora d'obres
Constructora d'edificació i rehabilitació cap d'obra
pef a desenvolupar tasques oe director tècnic en empresa de taxació per a la delegació de Catalunya a Barcelona. perill Experiència imprescindible.
per real·lzar informes ae tacaries a restaurar valoracions econòmiques (pressupostos), tracte amb ete dents, tramitacions de llicències d'obres, ajuts oficials i direcoons o"otxa. perfil Imprescindible eipenencia mimma d l any en la gestió d'obres de rehabilitació Edat entre 28 • 38 anys Idioma català. Convenien! carnet de conduir i vefiide propi s'ofereix Jornada oficial Tipus i temps de contractació a negociar Període de prova d'1 mes Sou negociable segons la vàlua del candidata més incentius Signatura d'obres. Incorporaoo immediata Interessats des poseu-vos en
per a oora nova i renaointacio perfil Convenient entre 2 i 4 anys com ajudant de cap d'obra o cap d'obra. Edat màxima 30 anys Imprescindible carnet de conduir. s'ofereix
Les persones interessades han d'enviar currículum a ZM Ingenieros C'Francisco Navacerrada, 57,1 A 26028 Madrid
La Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Servei de Promoció i Mercat de Treball
Jornada oficial Contracte laboral. Període de prova de 3 mesos. Sou negociable. Incorporació immediata Interessats des poseu-vos en contacte amb Josep M. Escuer. Telèfon: 935 088 020.
OCUPACIONAL
Informació ofertes de treball
ha concedit al Col·legi els següents cursos de formació ocupacional per a aturats
Tercera planta del Col·legi
• Coordinadors seguretat
• L
Tel: 93 240 23 58
B
Fax: 93 210 23 59
de
en obres
• Direcció tècnica
{
petites d'obres
d'edificació.
:
Demaneu més informació:
^ K m a i l : trebalkjapabcn es
Tel: 932 402 373
Pelris anuncis Telèfon: 932 402 376. Fax: 932 402 3 M Serveis
Topogral
per ai professió S'oiereixert diversos serveis al professional serveis d aixecaments d'estai actual, delineació úe profetes models en 3D. càlcul d'estructures i insd'arquiteclura i d'obra presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i també es fan projectes de telecomunicacions A mes a mes. s ofereixen també es fan mesuramems i pressupostos, plecs ae condicions, ajut a projectes oe seguretat. Dictàmens, valoracions i gesuo econòmica d'oDra Josep M Telèfon 93 452 07 89
S'otereix per a treballs de mesuraments, aixecaments, impiementacio de projectes, replanteigs o'obres i cubicacions. Udlitzem sistemes informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J Costa Teléton: 93 265 40 04
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordmaoor, en blanc i negre o en co lor. i Render Octavi Telèfon. 93 213 92 36
Serveis tècnics d'arquitectura
Serveis per a taxadors
Telèfons Fax
tura, d edició de documentació escrita i gràfica, memòries, estat d'amidaments, CAD. 20 i 3D. perspectives renders, aixecament d'estat actual d'edifios. i presentacions. TresDCAD Telèfon 93 879 65 61
Es comparteix despatx --:•=;.• i 'iDeral compartiria desjat» )m: arquitecte tècnic, situa! ala = i a o Francesc Maca de Barcelona '-ietons.93 414 54 29 (taraes) 609 388 222
borem per ordinador i ens adaptem al seu e s t i l . A p o r t e m una experiència de més de dos anys El preu per croquis és de 700 PTA Telèfon: 93 416 16 39 Fax 93 237 49 01 Enginyers de Telecomunicacions Projectes d'inlraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, m a t s pel Col legi d Enginyers de Telecomunicacions. Enginyeria Tesis SL Gran Via de les CC 1176
93 278 30 11 93 313 63 40 93 278 07 65
despatx Cedeixo l'Os de petit despatx completament equipat al cenire de Barcelona, a canvi de col·laboració parcial remunerada, en la direcció d'empresa d'estructures de lormigó Preferentment joves titulats amb una mica d'experiència a peu d obra en empresa constructora, i que optin per a l'exercia liberal de la professa Uuis Telèfon 93 318 91 11 Fax 93 318 90 89
Activitats
SEGONA QUINZENA MAIG ?•
Edificació i instaL·lanons, Fabrica de ceràmica lleugera. Termoarcilla Curs, dies 7,9,14 i 16 de juny rència. Consultor d'AWIL
presentació
UA 18. a càrrec de Virgínia Otai.
En aquest curs s estudiaran en profunditat totes les possibilitats que ofereix la Termoarcilla i s'avaluarà en quines circumstàncies ès adient el seu ús Es tractaran les característiques, àmbit d'utilització i limitacions, comportament estructural i higrotèrmic. disseny constructiu, posada en obra. control i normativa, amb exemples d'àmbit europeu. organitza Servei Construcció i Noves Tecnologies. responsables acadèmics Jordi Claret Horacio Espeche dies i hora 7,9.14i16de|uny. Dilluns i dimecres, de 16 a 20.30 h. preu matricula: 30.000 PTA preu col legiats: 35.000 PTA
arquitecta
Dilluns 7 de juny. de 16 a 20.30 h. Dimecres 9 de juny. de 16 a 20.30 • Característiques del bloc de • Ei bloc de termoargila en el Termoarcilla. projecte d'estructura: murs A càrrec de Ricarúo Fombelia. portants i estructures porticades enginyer de camins. Director A càrrec de David Garcia, ard'Hyspalit quitecte, coordinador de I Àrea d'Estructures de l'Escola tí&r• Normativa d'aplicació al nostre quitectura de ia Universitat i~"r país i entorn immediat. nacional de Catalunya. A càrrec de Ricardo Fombeíla. • L'elaboració del "Document d'a- • Presentació d'experiències dequació a l'ús» pel Consorcio - Habitatges socials amb estructuTermoarcilla. ra porlicada. A càrrec de Santiago del Pozo. A càrrec de Joan Sabalé. arresponsable de qualitat de quitecte i professor de l'Escola productes de l'ITEC d'Arquitectura de la Salle • La utilització del bloc de ceràmica • Habitatge unitamiliar amb murs lleugera en l'experiència italiana. portams. A càrrec de Corrado Latína. proA càrrec óe Jordi Claret, arquitecte fessor de la Facultat d'Arquii professor de l'Escola d'Artectura de la Universitat de Floquitectura de la Satte.
Medi ambient
Dijous, •
i pro-
penor d'Arquitectura de Barcelona.
Dimecres 16dejuny, de 16a20.30 • El disseny constructiu amb bloc ce ceràmica lleugera A càrrec de Josep Lluïs Zamora, doctor arquitecte, i'Escola
professor
Tècnica
de
Superior
d'Arquitectura del Vallès. ETSAV Dilluns •
14 de juny, de 16 a 20.30
•
El control d'obra.
Comportament higrotèrmic, es-
A càrrec de Jordi
tanqueitat i capil·laritat. El paper
arquitecte tècnic de Secotec.
del revestiment.
•
A càrrec de Jordi
Ramoneda,
La utilització del bloc de ceràmica lleugera en l'experiència a Ale-
Ramoneda,
arquitecte tècnic de Secotec.
m a n y a , a càrrec de Werner
•
Presentació d'experiències-
Schmdtner. responsable d'Umpor-
-
Habitatges a la Ronda de Dalt:
Ziegel.
Criteris per preparar informes Cas pràctic, 3 dejuny, a Terrassa 10 de juny, de 18 a 21 h
presentació
Criteris d intervenció.
S ensenyarà a través de casos pràc-
A càrrec de Ramon Pou d'SGS-
tics, les pautes i processos per ela-
•
Tecnos.
borar els diferents tipus de docu-
Les diferents variants de l'amiant
Tècniques d'intervenció.
ments.
A càrrec de Ramon Pou d'SGS-
professor
Tecnos.
Pere Casademont
15 de juny, de 18 a 21 h
• Riscos de l'amiant sobre la salut. A càrrec de Ramon Reig. secció de Medicina del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de la Generalitat de Catalunya.
•
Dijous, 3 de juny, de 18 a 21 h t Amiant als edificis nous.
• Redacció del pla de treball. A càrrec d'Assumpta Calleja.
A càrrec prolessordel
de Ramon
i Medi Ambient del Col·legi •
Amiant als edificis existents A càrrec de Ramon Graus.
Dimarts, 8 de juny, de 18 a 21 h •
Diagnosi de I amiant en edificis
Definició dels documents tipus, utilitats, similituds i diferències
•
Informes Peritatge. Dictamen.
•
Certificats:finald'obra.habitabilitat, solidesa, antiguitat, altres.
DIJOUS. 3 dejuny. de 16 30 a 21 h.
Legislació relacionada amb els
preu matricula: 6 000 PTA
treballs amb amiant
preu col legiat;4 500 PTA
t
Estructura dels documents tipus, models i exemples
•
Cnlens lormals i de redacció
A càrrec d'Assumpta Calleja, secció d'Higiene del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de la Generalitat de Catalunya. Es lliurarà la documentació a tots els assistents dels cursos. S'ha previst la concessió d'algunes beques a estudiants, pel 50% de l'import de la matricula dels
Graus,
Servei Rehabilitació
•
dates
Dimarts,
D e i S a 2 i n^es inscripcions preu matricula: 3C 0O0 PTA preu col legat: 25 000 PTA
i UA 9B: a
arquitectes
fessors de t'Escola Tècnica Su-
Dimarts. 1 dejuny, de 18 a 21 h
A càrrec d'Assumpta Freixa, • d'Anàlisis ambientals t biològiques, de l'ínsütuto Nacional de Segundad e Higiene en el Trabajo.
Dies l 3 8 10 15 L 17 de juny horari
nuel Bnjllet.
Rehabilitació i manteniment
Amiant. Diagnosi, desamiantat i tractament dels residus Curs,1,3,8,10,15i17dejuny
presentació Aquest curs te com a ob|ectiu presentar els riscos de l'amiant dins els edificis i proposa una metodologia d actuació professional segons la legislació vigent. organitza Servei Rehabilitació Medi Ambient responsable acadèmic Ramon Graus dies
tècnica,
càrrec de Conxita Balcells i Ma-
Dijous 17 de juny, de 18 a 21 h • Execució i control del pla de treball A càrrec d Assumpta Calleja. secció d'Higiene del Centre de Seguretat > Conótoons de Salut en el Treball de la Generalitat.
Telèfon: Fax
93 240 2373 93 240 20 61
hrtp:
,'www.apabcn.es
• I
Inscripcions
existents. •
Assaigs de laboraton loentrficacw i compiatge oe fitxes
A càrrec d'Assumpta Freixa. d'Anàlisis ambiemais i tnoíogidues de rinstituto Naaonai de Segjnaaae Higiene en el TraDa/o
• El traaamen: oe residus Amiant residu espeoai A càrrec oe Ramon Bretcna
oe
/Àrea oe Gest® óe la Junta de
Catalunya
Telèfon: Fsi E-mail:
93 240 20 60 93 240 20 61 lornaao@apaòcn es
I SEGONA OUMZENAUAJQM
Activitats
I 24
Qualitat
Organització i gestió
Control de qualitat del formigó segons la nova EHE. Cas pràctic. 1 de juny
Marqueting immobiliari en la promoció d'habitatges Curs. del 21 de juny al 5 de juliol presentació
responsables acadèmics
Les sessions prevstes arcaran a
Dissenyar ufi producte immoWian
Cares Puigg-K
aoiicar correctament la nova -•or-
adequat i una bona estratègia co
Xavier AidaDo
meraai és un dels elements
dates
essencials per a l é x i t operació immobiliària
duna
Per amo.
» P'CDcstes de disseny del producte
nativa del formigó en els programes de control de qualitat, en vigor en totes les obres, a partir de
» Política de preus.
n de juhoi
qualitat del formigó Els canvis
Els dilluns i dimecres de 18 a 21
» Estratègia de comunicació i
professor
en
Pere Casademont, arquitecte tec-
quantitat d'assaigs, conirol do
màrquetrig
preu matricula
i Formació de l'equip comercial
me
36 000 PTA
i Seguiment
data i horari
publicitat.
grama rnaster proiect manager i
preu col legial
compta amb un crèdit i mig del
30 000 PTA
comercial
de
la
i Servei de posfvenda
responsables acadèmics
El curs analma les assegurances
Caries Puigg'os i Correduna
•
Concepte fle l'assegurança.
Tol nsc construcció i Decennal de
Lorente
•
Béns objecte de l'assegurança
danys,
dates i horari
•
informació sobre els bens as
als
cumenial. El registre de resultats del formigó. Els canvis en comprovació de documents, càlcul de resistèn-
Ei comroi de qualitat segons la
formitats
Exposicions DIS-SENY. Directrius Imaginació Solució Del 8 de juny al 9 de juliol
de control de qualitat.
professionals del sector perquè
juny de 18 a 21 hores
sàpiguen gestionar o assessorar el
preu matricula: 36 000 PTA
•
Termini de l'assegurança.
Amb motiu Qe i organització de ^a
promolor o el constructor sobre la
preu col legiat: 30 000 PTA
•
Riscos garantits. Cobertures
cinquena edició fle la Pnmavera del
Departament rJe Cultura
•
Riscos habitualment exclosos.
Disseny 0e Barcelona, el Depar-
col·laboren
•
Import a assegurar
•
Sinistres
gestió de !a contractació de les assegurances. Compta amb un credu i mig del master del Proiea manager
> Assegurances.
tament de Cultura presenta l'ex
> Tot risc COnstruCCÓ
Gestió de llicències i permisos en la promoció d'habitatges Curs, del 28 de juny al 21 de juliol presentació
de les llicencies i permisos Es un
El principal obiecliu d'aquest curs
dels cursos d'especialització del
lots.
preu col legiats: 4 000 PTA
segurats. Retació amb empreses
Dilluns i dimecres, del 2 al 16 de
de
suística i resolució de no con-
presentació
necessària
determinació
cies, entens d'acceptació, ca-
•
informació
El programa de control de
preu matrícula: 6 000 PTA
• Decennal de danys
•
•
Dimarts 1 dejuny.de 17 a21 hores
promoció
Gestió d'assegurances en la promoció i construcció d'habitatges Curs. del 2 al 16 de juny
la
ei
horari
nores
proporcionar
La duraDiiitat flei formigó control de qualitat
Oel 21 de iuny al S de juliol
fonamentals per elaborar un pla oe
per
tructurai EHE •
i Anàlisi de l'oferta directa.
aquest curs donarà iotes tes pautes
El curs està inclòs dins ei Pro-
~ova 'rstr-uccc :e ' o r - ç c es
Vals descompte per als cursos de formació I
organitza
Carmen de la Calzada
posició DIS-SENY Directrius Ima-
Rosana Klocke
ginació Solució, que s'aproxima a
dates
les diferents fases de preparació i
Del 8 de |uny al 9 de juliol
realització del procés tecmc del
inlormació
disseny en la construcció d'interiors
Departament de Cultura
tat d'un Valdescompte per acu-
i objectes industrials
Tel: 932 402 060.
mulació d'inscripcions a cursos
Activitats socials
Els col legiats tenen la possibili-
de formació continuada del Col·legi. Cada 100 000 PTA de
Sopar del col·legiat del Bages-Berguedà Divendres, 11 de juny
matricules en el mateix any aca-
és óonar a conèixer tols els tràmits
Programa màsíer proiect manager i
i la documentació que cal abans
compta amb un crèdit i mig.
dmiciar-se en el procés d una
responsable acadèmic
promoció d habitatges. S'hi expo-
Carles Puiggròs
moment d'inscriure's en un nou
de
saran tots els tipus de llicencies i
dates
curs.
Berguedà tindrà lloc, aquest any.
pemnsos a que esta sotmesa l'edifi-
Del 28 de |uny al 21 de juliol
Informació
a l'antiga caserna militar de Berga.
Oivendres. 11 de juny. a les 8.30 h.
cació residencial
Dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores
T e l è f o n : 932 402373
on hi haurà una visita comentaüa a
Dei Bages-Berguedà.
urbanístiques de desconstrucao,
preu matricula: 57 000 PTA
Fax : 932 402 061
ies mstal lacions
T^I 933 729 799
obres i pnmera ocupació i la gestió
preu col·legiat: 48 000 PTA
http: .www apabcn es
Les llicencies
dèmic dona dret a un val descompte de 10.000 PTA a descomptar de la matrícula en ei
B tradic.ona. Sopar del coi legiat
Adreça electrònica:
Delegació
del
Bages-
a ca^ec de>s
Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Berga. dia i hora
La Festa dels Aparelladors Dijous 17 de juny
fcrmacto@apabcn.es
AüLa d'informàtica
la
Cursos d'informàtica curs Barcelona
dates
horari
preu col.
.AUTOCAD I
de l i al i ? 0e juny
dimarts i dyous, ae 9 a 13 n
36.000.-
• EXCEL II
del 9 al 21 de |uny
dilluns i dimecres, de 17 a 19 h
• INTERNET
4 de juny 19 de juny 28 de juny del 29 de mag al 12 de juny
dissabtes, de 9.30 a 13 30 -
• Microsoft
preu no
ganitza La Festa dels Aparelladors
col.
que aquest any tindrà el mar com
47.000.-
a fil conductor.
12.500.-
17.500.-
lloc
divendres, de 17 a 19 h
8.000.-
11.000.-
Reials Drassanes de Barcelona
dissabtes, de 9,30 a 13.30 h
8.000,-
11.000.-
dia i hora
dilluns i dimecres Oe 19 a 21 fi
8 000,-
Projecl 98 Matricula
11.000,-
DIJOUS. 17 de juny. a les 20 nores.
25.000,-
programa 20 00 h Benvinguda 1 visita lliure
Els cursos de matins lenen un descompte del 5OV
al Museu marítim
Els cursos de migaia tenen un descompte del 25%
20 45 n Aperitiu ai Jardí del Rei 1
presentació de programa , T = t r a m e s DlBAC. HARMA i MIC ai -es: Ou oei Coi legi
_
23 30
Ball a càrrec de l'orquestra CcstaaOr Barra lliure
preu col legiats i acompanyants 5 000 PTA
espectacle Medusa pel
inscripcions
grup teatral CamaJeo.
Servei 0 Informació.
. . n Sopar a la saJa Marques de Comiilas.
Tel. 932 402 060. fax
932 402 061.
Empreses
SEGONA QUINZENA MAIG 99
25
Index d'anunciants de L'INFORMATIU número 1 4 5 SEGONA quinzena MAIG 1 9 9 9
Prestatgeria COMERCIAL: MAIG 1999
Els lectors de L V C W U A T U poden demanar més informació sobre els productes anunciats
£1 Coliegp posa a disposioóde les empreses un estand per oresentar els seus productes i
mitjançant la butUeta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de
serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran
referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.
presents durant el mes de maig:
Empresa
Ref.
EcoEsteba
GamesystemEspana
LA FESTA DELS APARELLADORS
portada
Pèndol
IndustriasOuimicasLowenberg
GOREAConstrucaones
interior de portada
HERMS
4
Soc. Francisco Ros Casares
Perstorp Construct. Phemicals
SAS Prefabrtcados de Hormígón
5
Edilkamin Ibérica
Sistemes de Reforç Actiu
Beck & Heun Rolladem Kasten
AlkorDraka Ibérica
Henkellbérica
CadQuatre
Const.desmontablestubulares
Composan Construction
Weidmüller
Paviments Turó Park
WeberBroutinCemarksa
Professional Software
Wermasi
Placosa
CimaBox2000
Mecanismosyanclajes
SubminstresCEM
6
COPCISA
7
Copstena MIRACLE
8
FOMENTO DE CONSTRUCCIONES
9
HENKEL
10
GEBAUER
11
PREFABRICADOS Y MONTAJES REUS
13
WERMASI/BERDAU
14
BERNALDEZASOCIADOS
21
CORREDURIA LORENTE
31 C
Grup ARTYPLAN
31 A
NTI
31B
CADOUATRE
33
WANNER Y VINYAS
34
IMREPOL
interior oe contraportada
LA FESTA DELS APARELLADORS
contraportada
Reynaers Aluminios del Vallès
Panasonic Sales Spain, SA
Lamp
Tracte!
Ibermapei
TopconEspana
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastar, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
INFORMATIU
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre eis productes que
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
aparewen anunciats. Cada anunci té un número de referència que canodew amb el numero de pagina on està inserit. Encercleu eis números que us interessin. Llnformaüu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
d'aquestes la informació sol·licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça Població
CP: Fax:
Telèfon
PUBUCnATl.1niHiiijnin.14S
3
4
5
6
7
6
9
10
•',
19
20
21
22
23
24
25
26
27
34
portada
contraportada
interior ponaoa
12
13
14
15
16
17
18
28
29
30
31A
31B
31C
33
inte or contraportaoa
Un c o p emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per c o r r e u , o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col legí. L'Informatiu. B o n Pastor. 5. 08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.
GUIA
D'EMPRESES
I
SERVEIS
FUSTERIA Q
ESTRUCTURES
Alsina
| 08019 BARCELONA
FRAPONT
tOLUC I 0 M S EM EkCOfRATS
ANOAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES F1JAS Y MOVILES
ert F T * » v i
POMPH(Jer1rJ·j W r33| 575 30 00 F«r ( « ) ! * « TOM
REHABILITACIÓ • C j a l a , s.
un
a,.
FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA
CONSTRICCIÓ
RHHARnJTACIÓ
Avgda de la Ginvta. 1 79 Te! (91) 261 6) 00 1 F i , (93) 161 fe] 20 08906 L Hoipitilet <Je Uobregai (Barcelona)
Pi L J I Torrem wrh |Ldií D-jnuntt baioi) Fibfici Pol In d Rut» Sur Barceloní
9 6 9 9 42 66 - F-M 588 00 5?
REHABILIIS.L.
SERVEIS CONTROL OE QUALITAT A L'OBRA
"J Condens
^^M ^Rla ^T^ V fl i^^Ri
OBRAS REFORMAS IMPEAMEABIUZACIONES ALUMiNOSis REFUERZOS ESTRUCTURALES
QERCASA, CONSTRUCCIONES
79*:
|C S I
f]
jCor«
.--^l
y
^*-i^r<i*£s' C~CSk > \ l - * - ^ y « - - - \JQ*_^
"511 T»
i "*•
Navès Induslríales
1 V Chalets Pàrkings ^ ^ ^ J Centrosoomerciales HORMIPRESA p a n t a l a n e s e l c
r^-LÍ~^ry^^r^n^f^=—-t
ILíV AsWl H ^ ^ ^ '
MANSO. 11 f ' A · W |93) J26989813 k n j ft» (93| 423 94 13 • 08015 Bocebnu
•M B
L
,,, 390 392 Telefono P31 265 16 63* . |93} 232 77 53 0801 3 Bo-cate™
t
•-. CKIM'O. S. I.. I .
+^ DESDE 1923 «
Ç1
'•
Vidneras emplomadas Resiauraciones Grabados al àcido
; " *
Vidrieras en hormigón
/f^L
T ^ ^
ASTURIAS.&
*v Tel.: 93 663 02 11 í Fax: 93 663 01 31
PAVIMENTS ] W
Carretera N-H K/n 600 Nau 6
'
\ l J. 11 KKrS [)K KKMNKS I l ' | \ II «hs l M ' K i M . S
• • •
Labaraloil d'Aualgí i Cootml út Qmllut
éqJ~f
4 * S Tel '3 218 23 99 í&! A 1 \ ^ ^ F i < 93 2IB30 9 B ^ ^ ? S
Assistència Tècnica i Control íle Qualilal a tot típu-, d'obres
_EXTRAFORT_ 'ui IMi H i M HM KUUlM.in K\"> 1 KHNM.S.M i-UMll,K\\<)l].l-RSTKL(WiS*H7JüKAVÍU9 269ï
PREFABRICATS
\
c/ Padilla. 240 ' Tel (931 456 1 à 53 Fax (931 d36 72 85 • 08013 Barcelona
Tel.: 937 31 54 46 d. Arles, SI, Nu P Pol. Ind. l ' u Pinllada Ull» Umsu
•
La solució a l'aluminosis
LABORATORI DE C
NOU^BAU
Fem el terra bo segons DlN ISO 9OO2
EJ sisUMiia de reno\ ació de sostres
ESTUDIS GEOTECNICS
Aoucaoo laoi m Annpois Impermeabilitzat
AIG SONIC DE PILOTS
Decoratius
astra-Qunrttca, sJ.
ALUCOBOND
DIBOND
ROAR, S.A.
ALUCORE
Recobriments G E O T E C N I A , MICROPILOTS, A N C O R A T G E S .
fachadas ligeras de alumnio 08750 molins Oe rei. «poAa
HlDROGEOLOGIA, MEDi AM6JENT. Ramon E^crvn^uer IV. 9. tuutoi Tet. i Hx (977) 7927B3 - « 8 » CAMBRILS Mi»or d* S*ini. 1 E" r Td . fix (909) J3-4 137 • 08017 BARCaONA
.wsinu<ü.tl«.is
C L A S S I F I C A C I Ó
D
D ' E M P I E S E S
I
S E I V E I S
ESTRUCTURES
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Elemenis per a estruciures. sostres i cobertes. Productes bàsics. Matenes pnmeres
Aïllaments, impermeabilització i recobriments
Eiectricuar: .1 lummació
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
Prelabricacio i construcció industrialitzada
INFORMÀTICA
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA
REHABILITACIÓ
SERVEIS
Fustena ae fusta, metàl·lica i plàstica
Rehabilitació integral
Serveis aplicats a la construcció
El reportatge !
SEGONA QUINZENA MAíG 99
ii Projecte Corpus dels integrants del projecte en la qual cada
"Aparegué
país va presentar els trets essencials de l'ar-
girar amb lentitud el seu elegant cos. d'un costat a i altre, com si saludes el públic. L'ai-
els materials i tècniques utilitzades i la situ-
gua del mar l'havia acaronat durant segles. .•
ació dels oficis En la reunió es van establir
l'havia anat óeixant com un gínjol de pedra
també les pautes del treball que es durà a
blanca; a penes li quedava una sola de les
terme fins al novembre d'aquest any. el re-
faccions tan esmolades com. sens dubte, les
sultat del qual es tomarà a posar en comú
havia traçat primitivament
Col·legi d Aparelladors de Barcelona. Durant
j Europea va aprovar a finals de
fer;
quitectura tradicional i el seu estat actual,
en una nova reunió plenària a la seu del
| a Direcció General 1B de la Comis-
com nascuda de l'escuma,
l'any 2000 es farà el treball de camp a cada un dels països participants
el burí...
. Ara es troba al museu de l'illa,
intensa-
ment concentrada en la seva pròpia vida interior, meditant amb gravetat sobre les obres del temps
Darrere i a través d'ella, tota ta
idea de Grècia respiandeix amb una brillan-
i any passat el projecte CORPUS, adreçat al coneixement, la preservació i la divulga-
Països mediterranis
tor tnsta. com un capitell trencat, com els frag-
ció de l'arquitectura i la construcció tradici-
El projecte CORPUS, amb una durada de
ments d'un gerro graciós, com el tors d'una
onal en lambit Oe la Mediterrània. CORPUS
més de 2 anys. permetrà l'actualització i
estàtua a
i Construcció-Rehabilitació-Patrimoni-Ús)
l'esperança.'
posada en comú dels coneixements que
(Lawrence Durreil
sïnscriu dins el programa regional de su-
sobre la construcció tradicional hi ha en tots
nus marina]
port a la valorització i divulgació del patri-
els paisos mediterranis, tant des del punt
moni cultural euromediterrani. Euromed
de vista de tipologies arquitectòniques com
Heriiage.
dels materials i tècniques constructives i
El Servei Rehabilitació del Col·legi ha
dels oficis necessaris per a la seva conser-
estat designat per dirigir conjuntament amb
vació L'objectiu fonamental del projecte és
I Ecole dAvignon aquest projecte integrat
obtenir una visió actualitzada de l'estat ac-
per 15 països L'àmplia trajectóna en l'orga-
tual d aquest important patrimoni arquitec-
mtzaao d'activitats de col·laboració interna-
tònic f cultural, identificar els factors essen-
cional en aspectes relacionats amb els ob-
cials que incideixen en la seva degradació
jectius de l'estudi a diversos països de l'arc
o transformació i determinar les vies que
mediterrani, han aconsellat aquesta partici-
permetin la conservació dels seus trets ca-
pació Del 6 d'abril a I'1 de maig va tenir lloc
racteristics sense hipotecar la millora de les
lloc a Avinyó, la primera trobada plenària
condicions de vida dels seus habitants
•
Reflexions sobre una Ve-
f
^ EI reportatge I-
L'arquitectura tradiciona [ P j a Mediterrània ha estal un gresol • ^ B de oviíftzacions. cultures, religions conouestes i oopaoons Cadascun dets moments viscuts ha deixat una petjada pròpia en el parsatge i. maigrat ia diversitat geogràfica, manté trets característics comuns que permeten identiftcar-to com un escenan unitari clarament diferenciat de l'amrjit mdoeuropeu, atlàntic, centreafnca o oriental El sud i el llevant de la Península Ibèrica és. en aquest sentit, un temton privilegiat com a terra d'acollida de les més importants civilitzacions i també com a punt de fuso de tres religions musulmana, cristiana i judaica. Larquitecie Josep Lluïs Sen deia que l'arquitectura i l'urbanisme varen manifestar-se per primera vegada prop de la Mediterrània, sense conèixer fronteres polítiques ni classificacions per apel latius nacionals. Les construccions de pedra en sec de la Puglia, Balears, Xipre o Israel; les cases de pescadors de Grècia, Andalusia o Egipte: els habitatges Iroglodüics de Tunísia Turquia o el Llevant ibèric, els nuclis de muntanya de l'Aties. Pirineus, Alps o Balcans; les ciutats del nord d'Àfrica. Pròxim Orient o sud d'Europa; les massenes toscanes, el corttjo andalús o la masia catalana. Tots aquests referents son el resultat d'evolucions i sobreposicions de milers danys, on podem trobar particularitats locals i, per sobre de tot, identitats tipològiques que defineixen la construcció tradicional mediterrània.
Els materials de la construcció L'arquitectura mediterrània és feta amb materials essencials com ara terra, pedra, fusta, ceràmica i calç. En cada indret aquests matenals s'utilitzen segons la seva presència, abundància i capacitat de donar resposta a les exigències de l'entorn. El resultat: parets de terra o de pedra, cobertes de ter-
ra o de teula ceràmica, i sostres de fusta o de vota La seva combinació va conformant els diversos tipus adaotats a la geografia i la cultura particular. El color és també un tret essencial de la casa mediterrània. El cromatisme propi dels materials i la calç acolorida amb terres de l'entorn ofereixen una paleta de colors vanadissima. Els espais, en constant transformació per donar
resposta a les necessitats canviants. conformen una votumetna oer |uxtaposiaó de cubs que ordenen els edificis i els espais urbans. Cases en superfície a l'entorn d'un pati. cases en alçada afilerades formant carrers, o cases en terrassa que s'adapten a la topografia del terreny son els tres tipus bàsics de ''edificació mediterrània Apareixen també altres construccions per donar
resoosia a ies exigències dels sistemes de Droduccio de l'economia local. Coherència, elegància, simplicitat i economia de recursos son les virtuts de l'arquitectura popular mediterrània que van portar el Moviment Modern a prendre-la com a element de reflexió Es considerava necessària la simplificació formal i l'adequació a rus. en contraposició a l'elilisme cultivat de les
H El reportatge h
SEGONA QUINZENA MAIG 99
de la Mediterrània acadèmies. Per als racionalistes, es tracta-
tat d'aquesta remterpretació. cal considerar
transformació comporta pèrdues irreversi-
da duna arquitectura sense estil m preocu-
obres cabdals de Le Corbusier. Josep Lluís
bles en alguns indrets. I. encara pitjor és
Dacions decoratives, feta per persones que
Sert. Torres Clavé o Rodríguez Anas.
Antecedents a Catalunya
l'emigració i l'abandonament de molts nu-
Ei concepte d arquitectura tradicional, ver-
temen com a guia la tradició constructiva,
L'arquitectura tradicional de la Mediterrà-
clis rurals, que acaba comportant la ruïna
nacuíar o popular va lligat a una construc-
resultant d'un llarg procés de selecció de
nia té un valor patrimonial indiscutible. Tot i
total i la seva pèrdua. Conèixer i preservar
ció anònima i preindustrial, resultat de la
aquest patrimoni és una tasca urgent. Tro-
saviesa popular col·lectiva, que ens ha dei-
de transformació per donar resposta a les
bar les millors alternatives i les maneres de
xat una de les millors lliçons del saber fer
calia aprofitar en el desenvolupament de les
noves exigències dels seus habitants, o bé
fer-ho no és fàcil, però cal intentar-ho. Se-
constructiu i arquitectònic. Laustentat, la
noves idees arquitectòniques. Com a resul-
per convertir-se en reclam turístic. Aquesta
gur que l'esforç valdrà la pena.
utilització dels materials disponibles de for-
les solucions més adequades a les neces-
això. està immersa en un imparable procés
sitats de cada indret. Era un bagatge que
ma senzilla i funcional, el diàleg amb l'entorn, la racionalitat del seu plantejament i. sobretot, la resposta idònia a les necessitats de la gent que l'habita, són els seus trets definidors. Durant el primer terç del nostre segle, i coincidint amb un interès general per a l'arquitectura popular i vemacular que recorre Europa, van ser molts eis estudiosos que van cercar el coneixement de les arquitectures regionals i locals. A Catalunya, destaquen els treballs de Josep Puig i Cadafalch i Josep Oanés. o els dels tècnics racionalistes del GATEPAC. L'interès per retrobar els orígens per a la reconstrucció del país es revifaria acabada la Guerra Civil amb els treballs d estudiosos com ara Camps i Arboix Llobet, Gibert, Amades o Violant i Simorra. Els darrers anys també han estat prolífics en publicacions que han abordat el lema des de diferents disciplines. Bona part d'aquests treballs, però. esdevenen inventaris exhaustius que recullen. Sistematitzen i divulguen ets valors de l'arquitectura tradicional sense una aportació crítica d'atternaiives realistes per a la seva preservació. Als Països Catalans hi trobem intervencions recents en l'arquitectura tradicional realment exemplars, a bé el -pmtoresquisme' seguen» essent la pràctica més haíxtual
•
I
OUWZENA U*IG 99
i El reportatge I-
30
El projecte CORPUS inicia els seus treballs a Avinyó lufl
ntre el28 clabnl n de mai va Ie
'
9
"
h B mr lloc a Avmyo la pnmera trobada plenària dels integrants del projecte CORPUS Duran! tres dies de treball es van precisar els objectius clau del projecte, i cada un dels 15 països participants va presentar els trets essencials de l'arquitectura tradicional del seu país i l'estat de conservació, els principals materials i tècniques constructives utilitzades en els edificis, i la situació actual dels oficis que hi estan relacionats. Cal dir que la intensa activitat duta a terme en les sessions de treball ha produït uns resultats excel·lents. Duna banda, ha facilitat un coneixement personal entre les més de 30 persones que. des de les seves particulars visions i especialitats, aportaran els coneixements i l'experiència necessàna per tirar endavant el projecte. Pel que fa a la informació intercanviada, ha estat molla i de molt bona quallat. No podia ser d'altra manera, si tenim present que hi havia dos re-
presentants de cada país. expens en la seva arquitectura i construcció tradicional. En aquest sentit, s'ha pogut apreciar que societats i països tan diferents en aparença, com ho són els del sud. nord. est i oes! de la Mediterrània, presenten un patrimoni construït amb molts trets comuns, i amb una problemàtica i necessitats de salvaguarda i protecció força semblants. Els resultats d'aquesta pnmera trobada ens fa ser molt optimistes quant als resultats que es podran assolir en la consecució del projecte. S'ha vist com el treball en comú permetrà un millor coneixement mutu, facilitarà l'intercanvi d'expenències i obrirà vies de cooperació entre els uns i els altres en aquest camp de la recuperació de l'arquitectura tradicional en que el col·lectiu dels aparelladors i arquitectes tècnics tenim un paper important. Durant el temps que va des d'ara fins a finals de novembre, en què es farà una nova
reunió plenària al Col·legi d'Aparelladors, a Barcelona, cada país treballarà en l'estudi de la seva realitat, basat en les pautes establertes a Avinyó, i anirà aportant la informació recollida per crear un corpus de documentació que caldrà coordinar i unilicar per assolir una imatge unitària de la Medi-
El projecte CORPUS
Els àmbits de treball
Euromed Heritage
Es tracta d'un projecte europeu (DG 18) adreçat al coneixement de la construcció tradicional de l'àmbit mediterrani i a l'establiment de les bases que permetin preservar-lo, tot millorant la qualitat de vida de les persones que l'habiten
1. Les tipologies arquitectòniques Es consideren els edificis resultants d'una construcció premdustrial i que mantenen el seu ús. £s tracta d'una arquitectura recolzada en les pràctiques tradicions, i en materials locals, i subjecta a una forta empremta del lloc i la cultura on s'integra.
El projecte CORPUS forma part del programa comunitari Euromed Heritage, de suport a la valorització del patrimoni cultural euromediterrani, i que ha tingut un llançament inicial amb 17 pro]ectes pilot en els àmbits d'arquitectura, construcció, arqueologia, documentació i formació, entre d'altres. En i'ongen d'aquest projecte s'hi troben la Conferència
El projecte s'estructura en tres línies de trebail: 1. Les tipologies arquitectòniques. 2. Els materials i les tècniques de construcció. 3. Eis oficis i la formació. En una pnmera etapa, es durà a terme una àmplia tasca de recollida d'informació per part de cada pais participant en les diferents zones. En segon lloc, es realitzarà l'anàlisi d'aquesta informació i l'estudi de les zones que s'estableixin com a pilot, amb propostes concretes d'actuació. Com a resultat, es formularan recomanacions genèriques i també especifiques per a cada indret, amb l'objectiu de facilitar la coherència de les accions de rehabilitació d aquest patrimoni i evitarne la degradació. El treball es recollirà en tres publicacions monogràfiques centrades en cadascuna de les tres línies de treball. •
2. Els materials i les tècniques constructives. S'inclouen els materials locals (extracció, producció i transformació) i les tècniques ancestrals pròpies dels artesans. 3. Els oficis. Es refereix a les pràctiques professionals transmeses per l'aprenentatge i la pràctica- La renovada transmissió de coneixements i la qualificació dels operaris d'avui seran eines bàsiques per a la preservació d'aquesta arquitectura. •
terrània, que assenyali els factors comuns i destaqui les particularitats de cada zona L'any 2000 es farà el treball de camp per paísos • Carles Cartana A/e:
informatiu@apabcn.es
Euromediterrània de ministres d'Afers Estrangers, celebrada a Barcelona el novembre del 1995, i que va instaurar la cooperació entre tots els països riberencs; i la Conferència Euromediterrània de ministres de Cultura, celebrada l'abril del 1996 a Bolònia. que va establir les bases per als projectes de valorització del patrimoni cultural. •
Països participants. Algèria. Ministère de Comunication et Cutture Xipre. Departament oi Antiqutties Egipte. Supreme Council of Antiquities Israel. Mishkenot Shaanarwn Jordània. Yarmouk Umversity Marroc. Direction du Patnmome Cuíturei Palestina. Directorate of Cultural Heritage Tunísia. Institut National du Patrimoine Turquia. Genera! Directorate tor the Preservation of the Natural and Cultural Heritage Espanya. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona França. Ecole d'Avignon
Grècia. Ministère de la Cultura Portugal. Instituïa Portuguès do Patrimonio Arquitectómco Dos països comunitaris assumeixen un paper d'assessors: Bèlgica. Patnmome de la Règion Walone Finlàndia. Departament of Monuments anú Sites En l'amnit de l'Estat espanyol s'han implicat en aquest projecte els departaments de Cultura i Política Territorial de les diverses comunitats autònomes del vessant mediterrani.
Nuevas Tócmcas mpermeabllizantes 5 L
Servei Integral a la Construcció
consúltenos Avda. Apel·les Mestres, 36 bis 08820 El Prat de Llobregat - Fax 93 478 61 1 2
DEIXA'NS ELS TEUS SOMNIS LA FEINA JA ET TREU PROU HORES DE SON. NOSALTRES N O . -?
SERVEI trt
HORES
Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un eguip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
• Assegurança de responsabilitat cfvil i Tot Rfsc Construcdó Uor prottcrió per al patrimoni De quantitats anticipades per la i d'habitatges (<Tobligat compliment la Llei 57/1968)
Entrega via e-mail BBS / RDSI. Enviament a domicili.
!• d'equips i maquinària
Reproducció del color Tel. 93 200 96 82 Fax 93 209 69 93
Preimpressió digital TeL93 20l 21 52 - - : 93 209 69 93
Serveis d'intemet Tel. 93 240 SO 15 Fax 93 240 27 «
Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 93 240 23 72 Fax 93 240 23 59
ira obres finalitzades
e>mail: artyplan@artyplan.com
Copistería i arts gràfiques Tel. 93 200 87 9» , Fax 93 200 23 2 4 r ^
...i per sempre més.
a d'accidents de conveni
Correduría de Seguros Lorente, S.L Rafael Casanova, 73, l r 3a Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI
Tel 93 668 28 41' Fax 93 668 62 07 E-mail sic0@sisprom3t.com
ó jurídica
a decennal de danys »
H
SEGONA QtHNZENA MAIG W
- EI reportatge ^
32
Catalunya mediterrània i Q f l
is aparelladors i arquitectes tècnics de les comarques de Barcelona, els seus armes
|
i acompanyants es trobaran el proper dijous 17 de juny a les Drassanes de
B
Barcelona per celebrar la Festa defs Aparelladors, que enguany tindrà el Mediterrani com a fil conductor Una de les activitats previstes és la visita a! Museu Marítim que explica la gran aventura flel mar en un marc incomparable i conjunt arquitectònic de gran valor històric. Mosira única al mon de goiic civil, la historia de les Drassanes de Barcelona està estretament lligada a la de ía mannà medieval catalana i a l'expansió de la Corona d'Arago per la Mediterrània
Les Drassanes Reials El segle XIII va ser per a Barcelona el se-
Les Drassanes barcelonines són esmen-
gle de l'expansió i de la potencia econòmi-
tades per primera vegada el 1243. Foren
ca i les activitats marítimes lligades al co-
concebudes a base d'amples naus delimi-
merç. La ciutat comença a aixecar el con-
tades per esveltes pilastres amb un gran pati
junt d'edificis on s'hauran de construir els
central per poder aixoplugar les galeres a
El Museu Marítim I l'aventura del mar
grans vaixells que necessita i que complirà
l'hivern i alhora poder obrar en la construc-
Durant molts anys. el mar fia estat una
la seva luncio al llarg dels segles, fins al XVII.
ció de nous vaixells Tot el conjunt estava
frontera infranquejable Gràcies a l'esforç,
època en què es van construir les darreres
flanquejat per quatre torres emmerletades i
l'audàcia, la intel ligènoa i el valor d'alguns
embarcacions.
protegit per fortificacions.
grans marins i de milers de navegants anò-
Avui, quan només trobem vestigis de les antigues drassanes de Gènova. Pisa. Sevilla.
nims, el mar va esdevenir un mitjà de relaLa integritat de les instal·lacions va cór-
ció, de comerç, de comunicació i de cultura.
València o Palerm, les Drassanes Reials de
rer un senos perill a finals del segle XIX quan
Barcelona, funcionals i robustes, es conser-
es va preveure el seu enderrocament. La
Marítim de Barcelona, els orígens del qual
ven allà on van ser sempre i ens permeten,
mobilització d'entitats culturals de la ciutat,
cal cercar-los en el petit museu format per
encara, admirar el conjunt arquitectònic del
aconseguí salvaguardar l'edifici, que fou
l'Institut Nàutic de la Mediterrània, institució
gòtic civil més important del món.
cedit a la ciutat per l'exèrcit el 1935.
pedagògica creada el 1929 per impartir cur-
Tota aquesta aventura es mostra al Museu
sos de l'antiga Escola de Nàutica.
El Mu-
seu Marítim va ser inaugurat per la Diputació de Barcelona l'any 1941. i recull a les seves col·leccions models de vaixells, pintures, instruments de navegació, mapes i cartes nàutiques, etc, que constitueixen el Tiit|à fonamental per il·lustrar l'evolucio de a marina en un àmbit geogràfic i cronologc. i presten una atenció especial a la mannà catalana El Museu es presenta a través d'uns grans àmbits que tracten alguns dels temes mes rellevants de la nostra historia marítima: la conquesta del mar; la dura vida a bord de les galeres del segle XVI; la navegació a vapor i la contribució al transport de milions d'emigrants a través de l'Atlàntic; i, per últim, el món Submarí, la darrera frontera del mar. •
U sala del Mirquei La u l l del Marquès de Con que es van edificar del conjunt arquitectònic de les Dnssanss Reials. Oaut en el íeqle XVI!, l i lev) magnifica arquitectura i ets treballs de resuuiacio que ei van dur a terme el 1992 ens permeten admirar un dels indrets mes representatius de Barcelona.
SEGONA QUINZENA MAIG 99
HE] reportatge h
33
j La Festa dels Aparelladors Dijous 17 de juny Per quar! any consecutiu, els col·legials i col·legiades de Barcelona, els seus amics i acompanyants, es trobaran a la Festa dels Aparelladors, que aquest any es celebrarà a tes Reials Drassanes de Barcelona. Lloc: Av. Drassanes, s/n. de Barcelona Dia i hora: Dijous, 17 de juny. a les 6 del vespre
Programa d'activitats 20.00 h fiecep&o i visita lliure al Museu Maritim
Museu Marítim/Drassanes de Barcelona (plànol museu)
20.45 h Arjentiu al Jardí del Rei. Espectacle "Medusa", pel grup teatral Camafeó 21.30 h Sopar a la sala Marquès de Cormllas 23.30 h Ball amb l'orquestra Costa d'Or. Barra lliure de begudes Inscripcions: Serve' d'informació del Col·legi. Planta baixa. Telèfon 932 402 060. Fax 932 402 061. A''e:mformacio@apabcn.es. I també a les delegacions. Reserva de taules per a grups de 10 persones
'-• ú AIXECAMENTS ARQUITECTÒNICS Edificis i locals Conjunts urbanístics Í
J»
•-
Patrimoni històric otogrametría Topografia Arqueologia etc...
Diputació, 2 5 1 , Sè - 080O7 Barcelona - Tel. 93 «87 00 54 - Fax. 93 487 93 22 - www.cadquatr&eom
•
Especialistes en aislamientos acúsricos, expertes en su instalación Wanner y Vinyas-AcúsHca dispone de las màs avanzodas instaiaciones para poder ofrecer a sus clientes, sus propios disenos en cuanto o cabmas, mamparas y todo lipo de paneles que deban ser inslalados en edificios y, en particular, en azoteas o terrazas. Su oferta se completa con todo lo referente a visores, techos, suelos, puertas acúslicas, instalacíones de climatización, filtrados de aire y pantallas violes.
Wanner y Vinyas-AcúsHca ofrece, asimismo, todos sus conocimientos tècnicos para el tratamiento de lo colidad de audición en el interior de recintos, acumulando una dilatada experiència en el acondicionamienlo general de espacios y locales y, particulormente, en el de terminales de Iransporte, pabellones deportivos, gimnasios, centros educativos, comedores comunítarios, auditorios, salas de cine, teatros, estudiós y platós.
Ho/e/
MEUA GRAN SITGES. Puerto Atguadolç 5i
Equipo Aire Acondicionado,
WANNER Y VINYAS BARCELONA Avdo J«ep ferrodeUoi, 123 • 5-• 08029 Boredono • Td 93 405 36 36 • Fax 9341062 64 MADRID Res.no, 16 - Villcnenfe Aho 28021 Madrid - fet. 91 796 73 53 • Fot 91 796 72 77 VALÈNCIA Merino Albesa. 39 • 46022 Valencià • Tel. 96 371 48 61 • fax: 96 372 50 61 CUIPÚZCOA Osi/iolde Industnoldea, Zelai-Aundi Koleo, 1-2 • 20170 Uwrbil «fet. 943 37 24 47 . Fax: 943 36 65 48 Una Sociedad del Grupo Saint Gobain
PARA MAYOR INFORMACION CONTACTE C O N CUALQUIERA DE NUESTRAS OFICINAS Nombre _
. Empresa _
Dirección
_ Pob1ación_
Telefono
. Fax
NOTECH Sistema de impermeabilización, proyectado a màquina, que se adapta a cuatquier superfície por irregular que sea, formando una làmina elàstica, continua y totalmente adherida al soporte. gracias a su alto rendimiento, PRENOTECH es muy indicado para la impermeabilización de grandes superfícies.
PRENOPLAST
®
Sistema de impermeabilización, que puede aplicarse con brocha, rodillo, espàtula y también a màquina; se suministra preparado para su uso, se aplica en frio y forma una làmina elàstica, continua y totalmente adherida a la superfície. Gracias a sus diferentes formas de aplicadón, PRENOPLAST' es muy indicado tanto para pequenos espados, jardineras, canales, cuartos húmedos, e t c , como también para grandes superfiaes.
PRENOTECH®
yPRENOPLAST
Son dos sistemas de impermeabilización que ofrecen el mas alto grado de fiabilidad y aportan numerosas ventajas, su extrema elasticidad, puede aplicarse tanto en superfícies horizontales como verticales, tanto si estan secas como ligeramente húmedas. Gracias al especial comportamiento de sus polímeres, PRENOTECH' y PRENOPLAST', mantienen la flexibilidad y elasticidad, hasta transcurridos més de veinticinco anos. PRENOTECH' y PRENOPLAST', han superado innumerables pruebas, llegando a ser merecedores de dar una GARANTIA TOTAL DURANTE 10 ANOS Y AVALADA POR COMPANÍA DE SEGUROS.
Pida informarien, y deje que PRENOTECH1 yPRENOPLAST1 se responsabilicen por Ud. de todo cuanto deba impermeabüizar.
C/. Ecuodor, s/n • Edifico l'Espill • 08400 GSANOUHS (Borcelono • Eipoío) W.: (34| 93 879 39 21 • Fot |34] 93 879 39 M e-mail: imrepolèmjt3.rede5it>.«
mar de divertida!
17 de juny de 1999, a les 8 del vespre • Les Drassanes Reials • Av. Drassanes, s/n • 08001 Barcelona INSCRIPCIONS:
RESERVEM TAULES PERA GRUPS DE 10 PERSONES
Per fax trametent la butlleta adjunto, degudament emplenada, al 9i 240 20 61 Personalment oi Servei ú Infofmocto del Col*legi a Barcelanal o o les delegacions Per telèfon: trucant al 9S 240 20 60
NOMBRE DE TIQUETS (PREU PER TIQUET 5.000 PTA): I I Col·legiat/da
Húm:
Telèfon
FACTURA A NOM: . Del mateix col·legiat Nom: Adreça:
NIFCP
Població:
EL PAGAMENT ES FARÀ MITJANÇANT: ~~_ Retut domiciliat al compte on habitualment el Col·legi em carrega eh rebuts ~. Pagament a les oficines del Col·legi (en efectiu o amb xec conformat) i ; T/ansferencto bancario o \ft CQIXQ , compte 2X0u·Q477"tZ~u2Tju08ÍQ32 (Vn aquest cas s'ha d'enmar oi Servei d'Informació del Col·legi una copia dei'mgréí. Fax. 95 240 20 61) . _ Domiciliació bancària al Banc o Caixa (fi oauest cas s'ha d'emplenar l'autorització òoncona Que %esueix) Entitat ^ Oficina. „ DC: Húm. de compte: ELS TIQUETS ÉS RETIRARAN A:
^ ^ ' ' • ^ 0* BARC£IOM Bon Pmfcwy&BgreeloPa.
Tel. 83 2*0 20 60 ftu. 93 240 2B U
n/t: