INFORMATIU DEL COL-LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Arriba La tecnologia de la informació D La Legislació catalana s'adaptarà a les exigència actuals de les xarxes de telecomunicacions
El millor edifici europeu "• Per Josep Olivé
Es busquen tresors amagals
• n a Generalitat de Catalunya prepara una modificació H H del Decret 274.199 sobre canalitzacions de telefonia per tal d'adaptar-lo a les exigències actuals i a la Llei general de telecomunicacions. Lanomenada Societat de la Informació comportarà canvis en la forma de viure i de treballar de les persones, però també tindrà un impacie directe sobre els materials i eis processos de construcció del futur.
Aparelladors i arquitectes tècnics exposen al Col·legi projectes de disseny
La CE subvenciona la recuperació d'esgrafiats modernistes de l'Eixam ple
El Cçntre respon: <• 2 Constfuòoc legislació
Httpi'Www^ipabcn.es Imernet 11 estrella de la televiso
14
21
Twiu de Ions Clima tfUacic
T'ajudem a construir d
Jw-ep Rraart
plecinstant
En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet i adaptat al teu projecte. Disponible a: www.apabai.es/renart/
Aire Acondicionado gama Domestica Acondicionadores Tipo Split y Multi-Split
Las maximas prestaciones pana su confort
Fàcil manejo: Mando a distancia programador fàcil y comodo. Permite el control de todas las funciones e informa sobre la temperatura real de la estancia. Alto rendimiento: Intercambiador de Alia Eficàcia para un óptimo rendimiento. Maximo confort y minimo consumo. Bajo nivel sonoro: Turbina de gran superfície de impulsión y bajas revoluciones, hasta 28 dB según función. Facilidad de límpieza: Filtros extraibles y panel frontal desmontable para mejor conservación. Control automàtico total: Un microprocesador regufa el modo de funcionamiento, la velocïdad de la turbina y la orientación de la salida de aire, para estabílizar la temperatura de confort con el mínimo esfuerzo. Función "una hora": Pulsando un botón del mando, el aparato funciona durante una hora sin necesidad de programación. Función "alta potencia": Activando esta función se alcanza la temperatura deseada de forma mas ràpida.
ducasa Roger de F!or, 61-67. 08013 Barcelona. Tel. 932 47 86 30 - Fa* 932 45 57 81 n de Urbieta 13, portal 3, 4° D. 28007 Madrid. Tel. 914 33 90 39 - Fax 914 33 93 29
E! tema
PRIMERA QUINZENA JUNY 99 |
CabLe o satèl·lit? L'aplicació de la nova normativa de telecomunicacions representarà un increment mitjà del cost dels habitatges d'un 0,5%
• K W ' passat tíia 6 de maig es va cele• • brar a I Institut Français de Barcelona la Jornada d'estudi sobre les espe-
infraestructures i xarxes de banda ampla peaccedir als serveis avançats de telecomunocions.
cificacions tècniques mínimes de les edifi-
Això vol dir que s'han d'incloure en el pro
cacions en maièna de telecomunicacions
jecte 1 el seu pressupost tots els elements
organitzada coniuntament pel Col·legi
necessaris: pehcons de connexió a la xarxa
i Localret amb la col·laboració de les empre-
pública; registre d'entrada; recintes dmstai •
ses Telefónica i Cable i Televisió de Ca-
lacions; canalitzacions, 1 instal·lacions inte-
talunya. L'objectiu de la Jornada era. a més
riors dels habitatges 1 locals. Ricardo
de conèmer ei marc legal vigent pue afecta
Alvanno. de la Secretrana General de Co-
als edificis, estudiar, analitzar i fer propos-
municacions del Ministeri de Foment va xi-
tes d especificacions tècniques perquè si-
frar el cost d'aquests elements en una mitja-
Generalitat de Catalunya. Josep Lluis
gi fiï va participar en l'àmbit d'mfrastnjctu-
guin incloses en el canvi legislaliu que el
na d'un 1% del cost de cada habitatge que
Bàdenas va argumentar el fet que la seva
res 1 serveis. Aquest pla estratègic, fruit d'un
Govern de la Generalitat està preparant.
representarà una mitjana d'increment d'un
proposta sigui més restrictiva dient que la
ampli consens, va ser lliurat fa poques set-
0.5% ja que la resta de requenments ja eren
mitjana d'habitatges per edilici visat l'any
manes al Parlament de Catalunya 1 va ser
obligatoris amb la legislació anterior.
1998 a tot Catalunya és de 5. Aquesta xifra
presentat públicament al Palau Sant Jordi el passat 22 d'abril Cal esperar que la Ge-
Aquest canvi legislatiu consisteix en la modificació del Decret 274 1991 sobre canalitzacions de telefonia 1 altres serveis per
Un element de polèmica durant la Jorna-
puja a 13 quan es parla de Barcelona 0 12
cable en els edificts de nova construcció per
da va ser la discussió sobre si el reglament
a Tarragona Durant ei debat també van sor-
neralitat
tal d'adaptar-lo a les exigències actuals de
estatal ès 0 no vigent a Catalunya 1. per tant.
gir polèmiques entre els operadors de ca-
d'aquest pla estratègic
les xarxes de telecomunicacions 1 a la Llei
si s'ha d'aplicar 1 els ajuntaments n'han d'exi-
ble 1 els de satèl·lit, ]a que segons del que
hem esforçar-nos perquè els edifcis perme-
General de Telecomunicacions Aquesta llei
gtr el compliment, tal com van defensar els
es tracti, les necessitats d'espais per con-
tin aquest accés dels ciutadans als serveis
dambit estatal 1 sobretot ei reglament que
representants del Ministeri de Foment 1 de
nexions son diferents
de telecomunicacions
la desplega «aprovat ei 22 de febrer d en-
Localret així com diversos assistents. 0 si
La modificació del Decret de la Generali-
guany) tenen una gran incidència en el pro-
s'ha d'aplicar el Decret 274/1991. tal com
tat serà d aplicació als edificis d'habitatges
jecte 1 la construcció d edificis ia que regu-
va defensar Josep Lluïs Bàdenas. represen-
d'obra nova 1 els de gran rehabilitació
len les previsions d espais conductes 1 con-
tant de la Direcció General d Actuacions
Per als habitatges construïts es preveu que
nexions que ha de tenir un edito per garan-
Concertades. Arquitectura
tir que els seus usuaris imgjin accés a les
la Generalitat de Catalunya
i Habitatge de
sigui dapiicaoo per les obres de rehabilita-
Ramon Puig
ció que afectm els elements comuns 1 tin-
A/e: puig@apabcn.es
guin algun tipus de subvenció Dimensió delí recintes d'instal·lacions
En les conclusions de la Jornada es va destacar la preocupació per la inseguretat
Un altre aspecte polèmic va ser la dimensió
jurídica que hi na ai voltant oe 1 aplicació oe
dels recintes d'instal·lacions de telecomu-
la tegfslaoo a Catalunya També es va res-
nicacions mtenors 1 superiors (RITI 1 RITSl
saltar que els diferents interessos entre
sobre les quals ei Ministeri 1 la Generalitat
administracions, entre operadors 1 entre
discrepen Guillem Casas director d'infra-
tècnics poden dificultar ei ràpid desplega-
estructures de Localret va presentar unes
ment de les intraestructjres de teiecomuni
maquetes a escala natural per expicar d'una
cacions Per uitim es va assenyalar la ne
manera clara 1 entenedora tots ets elements
cessrtat que ia Generalitat no sçi» curta o-
d una i"st3' laao 1 per defensar la proposta - - - ; - - ; • .:; c i s tecniQjes eiaboraoes per -: '--'.
..-
a co .aDO'acio oei Col legi.
Ca>e
Tetevisio oe Catalunya,
que es sflua a n ç carn- enre ei reglament
legisli d acord amb
mires en fe* ia modificació que prepara L accés ats serve«s oe teieconuncacion; per pan oets cutaca-is na de ser consxJe rat un arer úasic d aquests tai com es va r e a * en ei Pla estrategc Caakrya
en Xa-
- oe Fonen:. si projeae
xa inpiisai per Comtssjonai per la Scoeü
-e1 2*4*951 oe tó
oe la rtofmaoo 1 Localret 1 er que ei Ca *
l'esperit
Els tècnics també
•
I PRMEftA OUMZEMA XWY 99
El tema
PLa estratègic per a la Societat de La Informació: guió de futur El Comissionat per a la Societat de la Informació de la Generalitat i el Consorci Localret han enllestit i presentat 'Catalunya en xarxa", nom amb què s'ha batent el
La Festa dels Aparelladors^ 1999
Pla estratègic per a la Societat de ía Informació, un conjuni d'actuacions que s'han d'emprendre a Catalunya per afrontar i aprofitar els reptes que s'obren amb les noves tecnologies de la informació (TIC). Després d'haver signat, al mes de novembre, l'acord de col·laboració per redactar el Pla estratègic, el Comissionat i Localret van presentar els deures davant el Partameni el dia 14 d'abril. El president de Localret i alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, va demanar "un compromís de tots els sectors de la societat catalana, un compromís per la modernitat per a ía Catalunya del segle XXI". En part, aquest compromís ja es pot donar per assolit si tenim present el conjunt de persones (més de 250) i institucions, entre les quals hi ha el Col·legi, que han participat en l'elaboració del Pia estratègic.
Les propostes d'actuarió El Pla es concreta en 38 propostes d'actuació que s'haurien d'afrontar en els propers
la niarde divertida!
quatre anys per part d'agents públics i privats. Si Catalunya vol situar-se al capdavant d'Europa haurà de destinar-hi en aquest període 1.2 bilions de pessetes. A continuació enumerem algunes de les propostes d'actuació més interessants per als lectors, com són les que fan referència a l'accés de les xarxes de telecomunica-
^.'I
e U s 8 del v e s p r e ^ " Les Drassanes Reials Av. Drassanes, s/n • 08001 Barcelona BUTLLETA
D'INSCRIPCIÓ
cions als edificis, obra civil i noves urbanitzacions. •
Desplegament de cable en la xarxa troncal i d'accés local, al mercat empresarial i residencial.
• Ordenació de l'accés a infraestructures bàsiques. •
Extensió d'una xarxa troncal de banda ampla a les capitals de comarca i a punts de densitat significativa de població, mitjançant (si cal) acció pública i concertació
INSCRIPCIONS:
amb el sector privat.
Perfax: trametent la butlleta adjunta, degudament emplenada, al 93 240 20 61
•
Realització d'un sistema d'informació geogràfica de les infraestructures a Cata-
Personalment: al Servei d Informació del Col·legi Q Barcelona, o Q tes delegacions
lunya (xarxa elèctrica, ferroviària, etc.) per facilitar informació sobre drets de pas
Per telèfon: trucant al 93 240 20 60
per a futurs desplegaments de xarxes de telecomunicacions.
Per correu electrònic
informacto@apabcn.es
•
Definició d'una "cèdula d'habitabilitat ampliada" per a l'edificació en la Societat de la Informació.
NOMBRE DE TIQUETS (PREU PER TIQUET 5.000 PTA): |
j
•
Col legiat/da.
Establiment d'un pla "Renove" amb avantatges fiscals per a la renovació d habitatges ja consolidats.
•
Especificació dels requeriments en les canalitzacions d'accés de telecomunicacions en obres d'urbanització, minimitzant-ne l'impacte ambiental.
FACTURAANOM: •
I. Del mateix col·legia
Estimulació en l'ús de les TIC en el sector de la construcció.
Els agents implicats per dur a terme les accions esmentades en l'àmbit d'edificació i urbanisme són la Direcció de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Població:-
els col·legis professionals del sector de la construcció, les associacions empresarials, els ens locals, el Comissionat per a la Societat de la Informació (CSI), i Localret.
EL PAGAMENT ES FARÀ MITJANÇANT: L ! Rebut domiciliat
al compte on habitualment
el Col·legi em carrega ets rebut
i.! Pagament a les oficines del Col·legi (en efectiu o amb xec conformat) L. ) Transferència bancària a "La Caixa", compte 2100-0479-22-0200084032 f«
Hés informació:
•_] Domiciliació bancària al Bai
"Catalunya en Xarxa"
Entitat:
Pla estratègic per a la Societat de la Informació hnp://www.gencat.es/csi http://www.localret.es
ELS TIQUETS ES RETIRARAN A: f i Barcelona
U Granoller.
COL·LEGI D'APARELLADORS i ARÇU1TSCTSS TèCHiCS D£ BARCELONA Eofl Pasto*, S • 08021 Bcrcetonc • Tel. 93 240 20 60 • Fax. 93 240 20 6 1
a/e: íftfatfn
PRIMERA QUINZENA JUNY 99
El tema
L'impacte de Les TIC a la construcció La societat de la informació auspicia termes com ara la casa digital i la cas; interactiva, però a més de noves formes per aí nou usuari de la casa del futur, els avenços de les Tecnologies de la Informació i les telecomunicacions (TIC) tindran un impacte en eís materials de construcció i en els processos constructius de demà. L'escenari en què es desenvoluparà la tasca dels professionals de la construcció podria ser, en un futur no gaire llunyà, prou diferent del que coneixem avui. A continuació n'oferim una mostra.
eus riscos. L'estudi socioeconòmic del risc esdevinc-» 1 isdiocomandat especialment concebut W
a la i n s u l
• J C O d*
nale de France. Foto petita inferior: Un "accoudoir* mèdic inco temperatura, la tensió i c o n t r o l a t el pols i els tremolo*
Les TIC i els edificis
Les TIC i els materials
• Edificis "receptius" a l'entorn • Materials que es modifiquen d'acord a les sol-iicl·lacions externes (llum. so, calor, olor. etc)
• El disseny de materials assistit per ordinador (DMAO) permet obtenir materials lets a mida'
• Producció de materials amb característiques "feies a mida" de cada necessitat. • Teledetecció per: -preveure i minimitzar I impacte dels lenòmens naturals en les construccions • detectar els canvis en la salut dels usuaris • Omnipresència de l'ordinador que generalitzarà l'automatització dedificis i mfraestmctures i que aprofitarà la capacitat d'aprendre dels sistemes experts • Generalització de l'ús de robots per a la construcció i manteniment d'edificis
• La nanotecnologia molecular permet produir; -materials que s'adapten a les formes de I usuari (nanoplàstics) •projectors que mantenen el nivell d'illummació d'un usuari que es desplaça -materials "funció" com ara un material electroluminiscent que fa la funció de làmpada, • Materials amb memòria capaços d'informar del seu estat, • Materials programats per canviar de funció com ara els vidres electró/ foiocromàtics que canvien de color o de
transparència segons s'hagin programa!. • Materials autoreparables com ara les fibres que davant d'una fissura del material alliberen a l'interior d'aquest un producte que el repara. • Materials intel·ligents com ara els polímers termotròpics transparents o difusors segons la temperatura Les TIC i e l procés c o n s t r u c t i u • Disseny assistit per ordinador (DAO). • Programes de gestió de projectes i assegurament de la qualitat, • Treball d'equips plundiscipímans a distància. • Bases de dades en línia amb informació en tots els formats: text, imaige i so. • Modelització tridimensional, simulació, interaciívitat, etc. al servei del disseny i l'explotació de les construccions. Per exemple, per simular l'envelliment dels matenals pel temps, el clima, la contaminació o el desgast natural. • La teleoperació i la robotuzació per millorar !a qualitat i la seguretat del procés • La logística com a element de millora de l'organització del procés
Les TIC i els usuaris • Programes per a la gestió i manteniment ae les construccions. • Detecció automàtica de -tallada de sistemes i instal·lacions -mtrusos -mcendis • La salut a domicili -nanofiüracio per depurar t'atre i l'aigua •revestiments autonetejanies o bacteri DOes -teieneoicna ; leieseguimero ae matafts
rporat Jl WC prendrà l i Í , per simple contacte.
-Remote Momloring Telemedium per a la vigilància i seguiment de la gent gran. Per exemple: Paccoudoir" és un dispositiu mèdic que s'acobla al WC i permet prendre la temperatura, la tensió, el pols i detectar tremolors per simple contacte.
Punts de vista
CflA OUKZEKA JUNV 9
ARQUITECTURA
EL millor edifici europeu Peter Zumthor guanya el premi MIES VAN DER ROHE pel seu museu d'art a Àustria L'objectiu del premi Mies van der Rohe d'Arquitectura Europea és distingir obres excepdonaís pel seu caràcter innovador, excel·lent disseny i alta qualitat d'execució, aixi com reflectir la preocupació de la Comissió per la "supervivència de la ciutat europea". El Museu d'Art de Bregenz, a Àustria, de l'arquitecte suís Peter Zumthor, ha estat guardonat amb el VI premi Mies van der Rohe. Aixi es va anunciar, en roda de premsa, et passat 8 de març, a Weimar, capital de la cultura europea. La cerimònia de lliurament del premi es va celebrar el dia 16 d'abril al Pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona. La Fundació Mies van der Rohe aporta així, una dimensió cultural a un esdeveniment econòmic de primera magnitud: el Saló Internacional de la Construcció. L'arquitecte premiat va fer una conferència com també els altres arquitectes convidats: Jean Nouvel, finalista en diverses ocasions; Winy Maas, que ho ha estat d'aquesta última edició, i el mexicà Enrique Norten. que ha guanyat recentment el Primer Premi Mies van der Rohe d'arquitectura llatinoamericana.
Ï V ]
ui vulgui saber quelcom més sobre
en els panells de l'exposició de les obres
Montjuïc. Amb una assistència nombrosa i
-desaparició" dels materials (com va dir En-
m H
l'edifici que ha merescut e! VI pre-
seleccionades que es podia veure a vesti-
majoritàriament |ove.
ric Miralles en la presentació d'aquest dar-
mi Mies Van Oer Rohe no cal que continuí
bui del Palau de Congressos. En tot cas era
cameres de fotos, sorolls de càmares de
llegint. No us en puc explicar res. Tinc ra-
insuficient, ja no per jutjar sinó tan sols per
vídeo i timbres dels mòbils vam poder sen-
ves mateixes paraules, tant de Norten com
ons, fones raons, per no fer-ho. Pnmer, el
entendre mínimament l'edifia No sembla un
tir la paraula 'material' molt sovint de boca
de Nouvel: la "desmatenaliuactó de l'arqui-
seu autor es va negar a mostrar-lo: "jo no
edifici "de revista; és a dir, pensat per di-
dels conferenciants. Feia molt de temps que
tectura". Jean Nouvel. a part d'ensenyar-
parlo mai dels meus edificis un cop acabats,
fondre! gràficament. Això ja comença a dir
no se sentia parlar de materials de manera
nos com es poden perdre diversos concur-
és com si un escnptor expliqués el llibre que
quelcom de bo de l'edifici i l'arquitecte. Di-
tan generalitzada i ocupant un lloc tan im-
sos —cosa que la mapna ja sabem fer—
acaba descriure-, va dir Peter Zumthor. Mal-
uen que l'ordre que transmet a l'espai urbà
portant en el discurs dels arquitectes
ens mostrà les impresionanis Galeries
auradament, molts arquitectes —i escrip-
pròxim, i les sensacions un cop dins de l'edi-
davanguarda. Les coses canvien en aquest
Lafayette de Berlín on la matèria es perd
tors— no són de la mateixa opinió. Segona:
fici, són les seves majors virtuts però. ho-
final de segle.
no he vist ni he entrat a l'edifici
nestament, no us en puc parlar
Óscar
Tusquets creu que és impossible o, si més no, injust i parcial jutjar un edifici sense veure'l, només amb fotos. Comparteixo l'opinió. Tercer: poca era la informació que hi havia
EDIFICIS SINGULARS
entre flaíxos de
en reflexos en els cons de vidre que entren
Simplificant una mica, podríem englobar
En canvi, sí que puc parlar de les sensa-
les intervencions dels conferenciants en
cions rebudes en les succesives conferèn-
dues maneres d'entendre la relació entre ar-
cies donades pels arquitectes convidats a
quitectura i materials. L'una, la de Norten t
l'Auditori del Palau de Congressos de
Nouvel, clarament
5SDIHTARI
PerJoma
rer, l'esforç per crear el buit). 0, en les se-
posicionada cap a la
com fletxes des del sostre de l'edifici, i un centre cultural a Lucerna, encara inacabat, on també el vidre fa "desaparèixer" la matèria.
Amb els mateixos objectius, però més
sinceres —en pari per disposar de menys
PRIMERA QUINZENA JUNY 99
H Punts de vista A R Q U I T E C T U R A
a^vs 60-70—
és un cami amb molt de
•.•jr per a l'arquitectura del segle XXI. Ara bé. tomant a Zumthor. aquesta ma-?-3 de fer té el penll en la banda oposada. c a i la imatge —de puresa dels materials. sauest cop—
predomina de nou sobre la
construcció i aquesta s'ha d'amagar altra .'egatía. com passa en el pavelló de Suïssa 5 Hanover que ens oresenià en la seva con'e'enaa on per aconseguir que una pila de '.,5'es sense tallar nt perforar es converteirr
en arquitectura s'està inventant un engi-
-yos. però complex, sistema de cables, tensors i molles que. a més. oueda ocult als ulls dels visitants. Donem crèdit, però. al bon arauitede suís. ja que és una obra en fase de proiede i es tracta d'arquitectura efímera, sempre amb una llicència més gran en la seva coherència constructiva, ja que els seus fins són més reduïts que en ?'qunectura convencional i més lligat a . ~atge que no a la durabilrtat. A propòsit, parlant de pavellons, en el pavelló Mies van der Rohe, on es va fer rm M Irdihd <t> Ppter Zumthft auanyador del prrmi. tina un dtk firulístes. { i tncti d* Om apartaments tldífly Pwpte. i Amsterdam, del! arouttKtn Winy K M Í . Jitob . i n Rijs i Nathalw dt V-
l'entrega del premi. I espai mateix, les imatges retingudes en la ment de les conferències dels dies anteriors i les paraules d'ar-
mii|ans—. eren algunes de les propostes de
posicionaments. Zumthor treu el màxim par-
quitectes. polítics i de gent de la cultura em
Norien. especialmenl en una obra que va
tit a I expressivitat dels materials de cons-
van semblar molt distants del món real del
ensenyar de passada, subtil i delicada, d'un
trucció, ben posats, nus i sense aparents
negoci de la construcció, present però en
edilici d exposició de mobles, lotalmeni
mamensmes afegits
transparent, fins i tol en els sostres, i un petit,
construir es en principi, més sincera que
però impactant. museu ai desert de Mèxic
l'anterior ja que aquells "espais sense ma-
màstils de colors estridents per sobre les
un edifici que "hi és però que podna no ser-
terials' de què parlàvem abans també s'han
capçades dels plàtans centenaris de
hi" en aquell lloc.
de construir., amb materials De fel, ho re-
Montjuïc Miraves a un lloc i a un altre i sem-
coneixen tant Nouvel
'construcció comple-
blava que res no tenten res a veure. Ja ho
Maas i. sobretot. Zumthor. es la que retorna
xa, imatge simple' com Norien 'la passió
va dir Albert Kahn l'arquitectura és un 10
a la construcció, lot i que d'una manera
per construir (...) per trobar et sistema cons-
% art i un 90 % negoci Al pavelló, el 10%.
nova, el protagomsme en el llenguatge es
tructiu que faci l'arquitectura més lleugera'.
i a Construmat. el 90%
letic de les seves obres a la construcció
En canvi, fer la construcció partícip de
L'altra postura, que podna representar
Provinent del conjunt d arquitectes suïs sos que han fet una tendència d aquests
Aquesta manera de
la VISIÓ Oe les grues exposades a I avinguda Mana Cristina que
treien els seus
I
l'expressivitat arquitectònica sense ser-ne
Josep Olivé
depenent —com passa en el brutalisme dels
Adreça Electrònica: infofmatiu@apabcn.es
l'hrFOMUTttl. Telèfon Directe 932 402 376 Fa« 932 402 364 Adreça electrònica informatiu ©apa ben es l'IicDOkunij digital http //"www awBcn es Consell « t reducció: Caries Carta/U. Joan Gay. Ramon Puig i Xaver Alberca Oirscciò: Caries CartanJ Coordinada: Elisenda Pucunjll Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xaver Aumedes Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabnela ScWn i Vicenç Fonl Assessorament lingüíslle: Àngels Bal'arà Fotografia: Jave- Garcia D>e. Chopo Disseny grítle: RGR Fotàlits: imofes Auroediciú SL Impressió: Viking Dipòsit legal: B-J2389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucunjll Telèton 932 402 376 Publicitat: BtTMAP Isidre Rodríguez Cíon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèton 932 402 057 Fa< 932 « 2 364 E-mail comerciaiflapaDcn es EDITA: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tel 932 402 060 Fa» 932 402 061 Osona: PI Maior. 6 08500 Vic Tel 93 885 26 11 Bages-Berguedà Plana de l'Om. 6 08240 Manresa Tel 938 729 799 Vallès Oriental: Josep Piflol. 8 08400 Granollers Tel 938 790 176 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18. 08221 Terrassa. Tel 937 110 JUNTA DE GOVERN President: Bernat Ochoa Secretari: Xavier Bardait Comptadora: Carlota Aguado Tresorer Josep M Uesuy Vocals: Albert López Iborra. Joan ArOèvol Mana Teresa Serna i Xavier Cots Delegats. Osona: Bernal Noguera Bages Berguedà: Jaume Juanola Valies Oriental: Frederic de Buen Vallès Occidental: Salvador Navarro Girant: Joan Gay Els ei nens B>posals en els ariicles signais ndusiva responsabilitat dels autors i nresenten necessàriament l'opmiò de
El Noticiari
Es busquen 40 tresors amagats U CE subvenciona la recuperació d'esgrafiats modernistes
H i * ] usquem laçanes d eú>fics amb ^ ^ H esgrafiats Busquem tresors vuitcentistes o modernistes Busquem iresors de la nostra arquitectura S< teniu un tresor amagat a casa vostra. < esteu interessat a recuperar-lo amo tota la seva esplendor, truqueu-nos avui maten ProEixampie 934 570 522" La Comissió Europea dóna recolzament a la recuperació dels esgrafiats mo-
dernistes ae i Eixampie de Barcelona, per mitja del programa Raptiaei. amb ei projecte 'Manteniment conservatiu d'esgrafiats" que ha presentat ProEmampie Lajut de la Comisstó Europea es de 250.000 euros L objectiu d aquest projecte es investigar pums son els millors mètodes de neteja i de manteniment de les façanes amb esgrafiats. que no impliquin una superposició de pintures Tanmateix, es voten investigar les tècniques de neteja en sec o absorvents que permetin la conservació dels materials i colors ongmals D'aquesta manera, i Eixample podna recuperar a llarg termini un elevat nombre d esgrafiats de les façanes que actualment han perdut la defmiao de la seva silueta, la vistositat dels seus dibuixos o l'aïractiva coloració del seu traçat. Es vol destacar la millora i professionaiitzaciò de la intervenció ja que el projecte
preveu una sene de passos D'_. entre els quals ht ha la mvestigacc ~is:c:.ca i documemai de r edifici i de romamentaaó esgrafiada. la caracterització dels matenals utilitzats i informes tècnics específics dels processos de neteja i. finalment, un seguiment acurat de l'obra. Diverses ciutats europees formaran una xarxa de cooperació en aquest programa. Es tracta de Barcelona. Brusel·les. Viena i Gènova En total s efectuaran 45 actuacions, utilitzant tècniques de restauració similars. La seva distribució serà de 40 façanes a Barcelona. 4 façanes a Brusel·les, i una façana a Viena, mentre que Gènova s ocuparà de la redacció d'un manual de difusió
e-ai sobre les tècniques de neleia conservaliva. Es preveu que el proiecte tingui una duració de tres anys i que Itnalitzi al desembre de l'any 2001 A Barcelona hi ha censades 400 façanes esgrafiades Les que disposin de mes del 50% de la seva superfície esgrafiada podran optar a la subvenció per restaurar-se, que s'haurà de fer respectant al màxim els colors i els dibuixos originals Les proves de color i de neteja, i els assaigs de laboratori es faran de manera gratuïta. •
Cartes Cartanà A/e: informatiu@apabcn.es
Estudis de rehabilitació
TOP LLOGUER I VENTA D'APARELLS DE TOPOGRAFIA
«d
1
•i -i 4
Accessoris de senyalització - Rodes de mesurar i planímetres - Radiotelèfons - Cintes mètriques
Nivells òptics
JAVAD
Nivells òptics
INTTC*
ProEixample ha promogut, al llarg de 1998, la realització de tres estudis amb l'objectiu d'impulsar la realització d'actuacions de manteniment i rehaDiiitació d'editicis de i Eixample amb garanties de qualitat. El pnmer es va centrar en la realització d'una prova pilot per determinar l'estat de conservació i manteniment de les façanes de 250 edificis. Aquest estudi va ser realitzat per l'Escola universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) En segon .oc es va preparar un estudi dels costos de rehabilitació i manteniment de les façanes de i Eixample, fel amb la supervisió conjunta del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d'Aparelladors, i el Col·legi d'Arquitectes. En darrer lloc. la preocupació per la conservació i manteniment de la pedra de Montjuïc va motivar el tercer estudi, centrat en la seva anàlisi i patologia. L'estudi el va preparar el departament de Geologia de la Universidad de Oviedo. Els resultats d aquests estudis es van fer públics en el transcurs d'una jornada tècnica que va tenir lloc a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, en la qual hi va participa/ ei Col·legi. I
PRIMERA OUIN2ENA JUNY 99
-\ El noticiari
II
El Col- Legi acull projectes de disseny d'aparelladors i arquitectes tècnics I J H
a sala d'exposicions del Col legi
dissenyadors. a més de creativitat, un ele-
H
acollirà durant ei mes de juny i fins
vat nivell de competències i coneixements
al 16 de juliol, projectes de disseny d'apa-
tècnics. A la mostra, hi participen setze apa-
H
relladors i arquitectes tècnics. DlS-seny. Di-
relladors i arquitectes tècnics, amb projec-
rectrius Imaginació Solució és una expos'-
tes d'interiorisme i objectes industrials rea-
ció de projectes dmienonsme i disseny :-
litzats o no. produïts o en fase de projecte.
dustnai que s'emmarca dins les activitats z<
La mostra està organitzada pel departament
la Primavera del Disseny.
de Cultura del Col·legi amb la col·laboració
La mostra que es podrà veure al Col·legi
especial de Carmen de la Calzada i Rosana
vol aproximar-se a les diferents fases de
Kiocke En l'acte de la inauguració, que tin-
preparació i realització del procés projectual
drà Hoc ei dimarts 8 de |uny a la sala d'ex-
que se segueix en la construcció d'interiors
posicions, es representarà una projecció
i productes industrials. Aquest procés
dels electes irisats. de llum i sabó, que for-
interrelaciona tots els ladors que intervenen
men part dels espectacles de Pep Bou.
i
en el seu resultat, la qual cosa requereix dels
Exposició DIS-seny. Directrius Imaginació Solurió Hi participen: Pep Bou Carmen de la Calzada David Campins Rafael Carreras Agustí Costa Ramon Domènech Josep Maria Gargante Enric Graells Josep Ramon Gómez del Moral Carme Hernandez i Cros Josep Maria Joan i Rosa Pedró de Leyva Jordi Mora Ferran Morgui Ignasi Reventos
La Festa dels Aparelladors el 17 de juny
H
es Drassanes Reials de Barcelona
Festa es fan al Servet cflníormaao del
acolliran el proper dijous 17 de juny
Col legi i també a les Detegaoons
•
la Festa dels Aparelladors, que reunirà els aparelladors i arquitectes tecnes de les co-
INSCRIPCIONS:
: : j e s ae Barcelona, els seus amics i
Servei c.niormaao del Col·legi
:~sanyan!s per ceieorar la seva trobada
Planta baixa. Teleion 932 402 060.
_• .5 que enguany tindrà la Mediterrània com a fil conductor. Una de les activitats previstes és la visita al Museu Marítim de Barcelona que explica l'aventura det mar en un marc incomparable- Les racnpoons a la
Fa* 932 402 061 A.e: informaoo@apabcn es I també a les delegacions Reserva de taules per a grups de
Curs de COORDINADORS DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ Perfil Tècnic Europeu El De0et 1627/97 de transposició de la directiva europea sobre la seguretat i salut laboral a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional: el coordinador de seguretat. És el professional encarregat d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar als participants per integrar la seguretat en el procés del disseny i de l'execució, fer accions de sensibilització i formar els treballadors a l'obra. El curs forma part del programa de formació en seguretat i salut laboral que el Col·legi duu a terme des de fa uns anys amb la Fundació Politècnica de Catalunya.
Curs de MASTER EN GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ I CONSTRUCCIÓ Project management en edificació i urbanisme En el sector de la construcció, les funcions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés de construcció són factors clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i qualitat dels productes immobiliaris. Estructura del programa de formació màster Es desenvolupa durant dos anys acadèmics i s'estructura en tres mòduls formatius més una tesina. El primer mòdul és d'introducció a les funcions de la gestió. El segon mòdul és de gestió de la promoció immobiliària. El tercer mòdul és de gestió del procés de construcció. El màster està programat amb un itinerari que es realitza de forma continuada en dos anys acadèmics complets, tot i que per la seva estructura, també es pot completar fent els mòduls independentment fins a sumar els crèdits que calen per obtenir el títol màster. Amb el primer mòdul s'obté un certificat de curs d'especialització i 2,4 crèdits: amb el mòdul I I i I I I s'obté diploma de programa postgrau amb 17,6 i 15 crèdits respectivament, i per a la tesina s'obtenen els 15 crèdits restants per obtenir el títol màster.
Informació Coneixements exigits Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic. Es lliurarà diploma de Postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya Responsable acadèmic Ezequiel Bellet, arquitecte tècnic. Preu matricula: Preu col·legiats:
337.500 PTA 225.000 PTA
Lloc:
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Oies: del 8 de novembre de 1999 al 27 de març de 2000 Horari: dilluns, de 9.30 a 14.00 i de 15.30 a 20 hores Durada: 136 hores
Informació Any acadèmic 1999 - 2000
Mòdul IV: Tesina
Informació: Montserrat Casado Tel: 932 402 373 E-mail: formado@apabcn.es Fax: 93 240 20 61 Durada: Mòdul I: Introducció al 500 hores repartides en dos anys management i pioject acadèmics. management Inici del màster 5 de novembre de (24 noies) 1999 Horari: Del 5 al 20 de novembre de 1999 Divendres de 16.30 a 21 hores i dissabte de 9.30 a 14 hores Mòdul li: Gestió de la Lloc de realització: piomoció immobiliària Col·legi d'Aparelladors i Í176 hores! Arquitectes tècnics de Barcelona C. Bon pastor, 5 Del 26 de novembre úe 1999 08021Barcelona al 3 de juny del 2000 Organitza: Col·legi d'Aparelladors i ArquitecAny acadèmic tes Tècnics de Barcelona 2000 - 2001 Fundació Politècnica de Catalunya Direcció del màster: Preu matricula: 480.000 PTA Francísco Javier Llovera. Preu col·legiats: 400.000 PTA Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització Mòdul El: Gestió del procés d'Empreses de la UPC. de construcció '150 hcrc-s Carles Puiggròs. Aparellador. Project manager del 5 de novembre 1999 al S de juny 2000 Preu matricula: 480.000 PTA Preu col·legiats: 400.000 PTA
Curs de TÈCNIC EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.
Informació Àrea comuna
Nivell Superior
MÒDUL I . Fonaments de les tècniques de millora de les condicions de treball (20 hores) E s p e c i a l i t a t : Àrea de s e g u r e t a t en e l t r e b a l l , orientada al sector de la construcció El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona juntament amb la Fundació Cíclopes, ha organitzat un curs de nivell superior en prevenció de riscos laborals dins l'especialitat de seguretat en el treball orientat a l'àmbit de la construcció per tal d'adaptar el col·lectiu de professionals de la construcció a l'aplicació de la Llei 31/95, de prevenció de riscos laborals i el RD 39/97, reglament dels serveis de prevenció que regula la formació necessària dels tècnics que han de desenvolupar activitats preventives a les empreses. El programa de formació està configurat per 350 hores de matèries comunes, 100 hores d'especialitat en seguretat en el treball en l'àmbit del sector de la construcció i, un treball de curs equivalent a les 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el t í t o l de tècnic de prevenció de riscos laborals. Nivell superior. La Fundació Cíclopes disposa de l'autorització del Departament de Treball núm. 19/98 per poder impartir aquest curs, d'acord amb el requeriment del Reglament dels serveis de prevenció. Especialitat; Àrea de seguretat en el treball, a l'àmbit de la construcció E l C o l · l e g i d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona pioner en la formació de professionals, i la Fundació Cíclopes, que c o m p t a amb una à m p l i a experiència en la formació de tècnics de prevenció de riscos, han unit esforços per a la realització d'aquest curs, garantint-ne l'especificitat. Per això, en cada mòdul formatiu de les matèries comunes es durà a terme una síntesi orientada a la seva aplicació en la prevenció de riscos laborals en les empreses d e l sector de la c o n s t r u c c i ó , a càrrec d'especialistes en els dos camps. El contingut del mòdul d'especialització està totalment orientat a la seguretat en el treball en les obres de construcció. L'objectiu del curs és formar a u t è n t i c s tècnics especialistes en la prevenció de riscos laborals en la construcció d'acord amb la normativa vigent, unint els conceptes generalistes de la prevenció amb els específics de la seguretat en la construcció. A qui va dirigit el curs A q u e s t curs va a d r e ç a t a t o t s universitaris que tinguin un profund construcció, que vulguin accedir professional de tècnic de prevenció de nivell superior.
aquells t i t u l a t s coneixement de la a la nova funció de riscos Laborals
MÒDUL I I . Tècniques de prevenció de riscos laborals (200 hores)
MÒDUL I I I . Altres actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals (30 hores) MÒDUL IV. Gestió de la prevenció de riscos laborals (40 hores)
MÒDUL V. Tècniques afins (20 hores) MÒDUL V I . Àmbit jurídic de la prevenció (<;o hores)
Àrea d'especialitat MÒDUL V I I . Seguretat en el treball, orientada a la construcció. (100 hores) MÒDUL V I I I . Treball tutoritzat o pràctiques (150 hores) Requisits d'accés: Titulació universitària (diplomat o llicenciat). Es recomana tenir formació tècnica i/o experiència en el sector de la construcció. Els alumnes que hagin realitzat el curs de Coordinadors en seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu o altres cursos de prevenció de riscos laborals poden sol·licitar convalidacions. Per assolir la titulació a que dóna dret aquest curs, cal haver assistit al 80 % de les sessions i superar satisfactòriament les proves que es realitzen en finalitzar cada mòdul, i el treball de fi de curs o unes pràctiques en una empresa. Preu matrícula: 6 2 5 . 0 0 0 PTA Hi ha la possibilitat de demanar un préstec al Banc de Sabadell o a la Caixa d'Enginyers. La Fundació Cyclopes disposa de beques de fins a un màxim del 50% del cost del curs. Dates: del 15 d'octubre de 1999 al 17 de juny del 2000 Lloc de realització: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Durada: 600 hores Horari: divendres, de 9 a 14 i de 15.30 a 20.30 hores Dissabtes de 9 a 14 hores. Informació: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Montserrat Casado Tel 932 402 373 Fax 932 402 359 E-mail: formacio@apabcn.es
Subscripció a L'INFO per a no Regal d'EDIFICIS SINGULARSjje JOMA Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran la carpeta de dibuixos EDIFICIS SINGULARS de regal
Si vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 93 240 23 64 o per correu a: Í
L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 93 240 23 76.
DADES PERSONALS DNI/NIF
Nom i cognoms:
Codi postal:
Adreça: Població:
Professió:
Telèfon:
Entitat o Empresa:
QUOTES O Ouota normal d'un pagament de 3.000 pessetes l'any O Ouota d'estudiant sense Targeta Accés, de 1.500 pessetes l'any
FORMA DE PAGAMENT
Domiciliació bancària Nom i coqnoms Banc/Caixa:
Núm.
Núm.
Aqència:
cte:
Adreça:
Signatura
entitat:
Població
de
Serveis
PRIMERA QUINZENA JUNY 99
13
Legislació
Legislació i normes
ConslrudoLLegisLació^
Últimes disposicions incorporades a la base de dades Construdoc Legislació
el text complet avança per Internet
Àmbit estatal Se prologa la auionzacion ai Instituto de Tecnologia de la Construcción de Catalunya (ITEC) para emitir los certificados de idoneidad tècnica europeos DITE Resolución de 21 de diaembre de 1998. del Departamenio de indústria. Comercio y Tutismo de la Generalitat de Catalunya (BOE num 51, 01 03 1999) Se regula el etiqueiado energetico de las làmparas de uso domestico Real Decreto 284 1999, de 22 de enero (BOE mim. 53, 03 03 1999) Reglamento regulador de las mfraestructuras comunes de lelecomumcaciones para el acceso a los servicios de telecomumcación en ei interior de los edificios y de la actividad de mslalación de equipos y sisle^as de teiecomunicaciones Real Decreto 279 1999. de 22 de enero (BOE num. 58.09 031999) indices de preciós oe mano de obra y matenaies correspondientes a los meses de octubre, noviembre y diciembre de 1998, aplicables a la revisión de preciós de contratos de las Administraaones Pjbiicas Orden de 5 de mayo de 1999. del Ministeriode Economia y Hacienda(BOE num. 110, O8'05'1999) Se modifican las espeaficaciones técnicas que liguran en el anexo al Real Decreto 2709 1985 de 2? de diciembre, sobre homolopacion de poliestirenos expandides Orden de 23 de marzo de 1999. del Ministerio de Indústria y Energia (BOE num 61. 05 04 1999) Retorma de la Ley 49 1960. de 21 de IUIIO oe Propiedad Honzoitai Ley 8 1999. de 6 de abril (BOE num. 84. 08 04 1999) insWuccion sobre cerlificaciones catastraies descnptivas y graficas a los etectos de constància documental y registrai oe ia referència catastrai Instruccion de 26 de marzo de 1999, de la Direccon General de los Registros y del Notanado (BOE num. 91.16 04 1999) Se -".oz'ca e Reg.amento Genera ae Carreteras aprobado por Real Decreto 1812 1994 Oe 2 oe sepuembre Real Decreto 597 1999. de 16 de abril iBOE num 102,29 04 1999) Catalunya Uoaticaao oe ia disposició final quana oe la Llei 3 1998 óe 27 de febrer de ia intervenció integral oe 1 Administració ambiental
Llei 1 1999. de 30 de març (DOGC num. 2861.06 04 1999) Modificació del Decret 34 1996. de 9 de gener, pel qual s aprova el Catàleg de residus de Catalunya Decret 92 1999. de 6 d'abril (DOGC num. 2865. 12 04 1999) Procediments de gestió de residus Decret 93 1999, de 6 d'abril (DOGC núm. 2865, 12/04/1999) Es declara àrea de rehabilitació el centre de Terrassa Ordre de 24 de març de 1999. del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC num. 2861. 06 04 1999) Procediment d actuació de les empreses insta! ladores-mantemdores. de les entitats d'inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) 1 les seves instruccions tècniques complementàries |ITE) Ordre de 3 de maig de 1999. del Departament d'Indústria. Comerç i Turisme (DOGC num. 2886. 11 05 1999) Sobre la convocatòria i s aproven les bases per a la concessió de subvencions en matèria d'estalvi, eficiència energètica 1 aprofitament dels recursos energètics renovables Ordre de 26 de març de 1999. del Departament d Indústria. Comerç i Turisme (DOGC num. 2867, 14 04 1999) Barcelona Ordenança municipal de previsic d'espais per a carrega 1 descarrega ais edificis Acord de 19 de febrer de 1999. del Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona (BOP num. 34. 16 03 1999) Modificació dels articles 202 1 203 1 introducció dels arlicles 204. 205 1 206 a I Odenaica Municipal de Mercats Acord de 19 de febrer de 1999. del Consell Plenari de I Ajuntament de Barcelona (BOP num 34. 16 03 1999) Procediment reguiador del foment de les activitats oe .3 Campanya Mjmci pal per a la protecció 1 millora oei paisatge urbà (1999' Acord de 19 de març de 1999. del Consell Plenari de I Ajuntament de Barcelona (BOP num 77. 31 03 1999) •
Centre de Documenuoo Josep Renart Telèfon: 932 trj; ÏÍ~ À/e: ntiíapiDcre;
I Q f l o m segurament recordareu, a | 0 finals de l'any passat, el Centre de Documentació va incorporar les seves bases de dades a Internet. Entre les novetats que en aquells moments us vam presentar, hi havia la possibilitat de consultar la legislació de compliment obligat en text complet, dins de la base de Oades Construdoc Legislació. Tot 1 que l'accés al text complet representava una millora important, l'accés només era possible en un nombre limitat de disposicions. Ara, després d uns mesos de treball intens, us anunciem que ja podeu consultar el text complet de totes les disposicions vigents a Catalunya, que facin referència als temes tècnics següents : Temes generals Control de qualitat Accessibilitat • Maquinària d'obra • Projectes 1 direcció d'obra Residus Seguretat 1 salut Normativa tècnica i de materials Totes les Normes Bàsiques (NBE). excepte l'AE-88. en procés de revisió Tots el plecs de recepció de materials Blocs de formigó, guixos, ciments, maons. Disposicions sobre homologació obligatòria Oe productes: impermeabilitzares bitummosos, poliestirens. fibres de vidre, aparells sanitaris aixetes, etc
Recursos i consells pràctics per consultar el TEXT COMPLET de les disposicions
Recerques per índex; En els casos en que la disposició és molt extensa, es possible accedir directament a una pan del text a través dels índexs. Això permet, per exemple, localitzar un article concret de iorma immediata. Per saber si la disposició es pot consultar per mdexs 1 també per consultar el mateix índex, premeu ei segon boto començant per l'esquerra -Muestra los marcadores y la pagina- L'índex apareixerà a l'esquerra del texi complet Si posicioneu el cursor directament sobre 1 índex 1 fem un ci>c el text es desplaçarà oe forma automàtica tms 1 apartat desitjat.
i autoritzacions administratives (biguetes i sostres). • Instruccions. EF-96 de sostres de biguetes; EH-91 formigó i EP-93 formigó pretesat. La nova instrucció EHE s'està treballant en aquests moments Instal lacions en I edificació Tots els reglaments bàsics i les disposicions autonòmiques que regulen l'aplicació d'aquests reglaments a Catalunya. Normativa urbanística estatal i de Catalunya. Disposicions relacionades amb I us de l'edifici Disposicions legals que regulen les condicions que han de complir els edificis o locals en funció de) seu ús. S'hi recullen els usos més importants. En coniunt. el text complet de prop de 400 disposicions legals relatives a construcció, urbanisme i arquitectura està actualment a la vostra disposició a la base Construdoc Legislació Òbviament, que fn hem anat incorporant aquelles disposicions que sabem que poden interessar més al professional, però seguim treballant segons un programa de prioritats que té com a objectiu final poder disposar de tota la legislació en text complet i ofenr-la per Internet. •
Centre de Documentaria Josep Renart
Recerques a l'interior del text complet També teniu la possibilitat de ler una recerca d'una paraula dins del text complet de forma moll senzilla. Només heu de prémer -control+f-, escriure la paraula que voleu cercar i prémer el botó -Buscar- Després de localitzar la paraula per primera vegada. podeu anar trobant-la per tot el text s< premeu -coniroi+g-. Correccions d'errades i modificacions d'una disposició Recordeu que els textos complets inclouen sempre les correccions d'errades que s nag<n produït 1 sovint les mooVficaaons posteriors que hi fia hagut sobre la disposició Consulteu la fitxa referència), pfeviamem a la consu.la del text compiei. pe* localitzar una modificació que no rn est<gui inclosa •
Serveis
ES httK llwam.apabcn.es
Internet i l'estreLLa de la televisió -es
vençuda cal preveure Que i edico ettctronca enviarà a tes facultats d'Histona i edició en p a p * ' ' To? segu<t es 'a w reconegut per atgunes publicacions que només poden ter consultades a traves d'Inter net THutan Si només es te temps per llegir els tijiars dels dians ( ''horòscop i per l'hora del tutOoi a la teiei aleshores res millor que donar una ullada a Titulares com (HWW. titula res comt. que busca encapçalaments de noticies en i edioo digital duna seixantena de mitians informatius Amb pocs mesos de vida aques! web s ha convertit en un dels servets de la Internet en versió castellana i catalana mes populars Ei seu disseny agradable facilita la recerca dels temes del dia i per paraules clau Ami es lacii fer-se un dossier de premsa El frgflai de Telepolis (wwwtelepolis com) oteren un ampli resum de i actualitat als mitjans informatius tradicionals que tenen una edició digrtal Complementa les noticies i editorials amb la interpretació de I actualitat leia per Gallego & Rey Ei Roto i similars. Semblantment, es pol consultar Teletipo tWWf Qlfigs) sorgtt d'un acord entre l'agència de notioes Europa Press i el buscador Ole, el web de i Agencia Efe [wwwele esl que ofereix la novetat Efe Catalunya, i Prensa DiQiialfwwwq'iquajçom) Lagencia Reuters iwww reuters comi destaca a Internet per la seva especialitat tes finances. Casolanes & es prefereix llegir noticies amo una VISIÓ
illor
gue
Viiaweb
a : a ^ e < : - .----'•---", : tfentrada a -• -
jna oona 3 a internet
catalana E *zL·-^-•'„•<;~->.'',t
a intormaoo
fl elaboració pròpia > de destacades capçaiefes amo la de viiawebs ocais Tamoe otereiï una secció de jocs literatura intormacio sobre els castellers Pel que ta a la tan masegada mteractivitat d internet. els promotors del web saben que aquesta es alguna cosa mes que a possibilitat rJ escollir sobre quin enllaç es vol fer chc o enviar un correu electrònic al webmaster de la pagma Per amo organitzen chats setmanals i altres d especials Ei web també disposa d'un directori propi de recursos en llengua catalana De manera semblant actua Diari de Barcelona (wwvy diaridebarcelona.com). la darrera versió d una capçalera que és la mes amiga d Europa i ha ressuscitat diverses vegades La darrera, l'estiu de l any passat, en format digital. Les seves noticies, redactades en català, es presenten complementades amo enllaços tècnics i recursos propis tais com altres documenis o arxius daudio i vtdeo Él web complementa la informació general amb informació pensada per ais barcelonins. En castellà, es pot consultar La Estrella Digital iwww.estreiiadigiiai es}, una publicació creada I any passal per un grup de periodistes en la qual destaca la Pagma X. una secoo que analitza amb sarcasme l altra cara de l'actualitat Revistes En format de revista, destaca Siate |www.sia|e.ç.om] una publicació electrònica que es centra en la política, la cultura i els serveis comercials. Durant una temporada Microsoft, que nés l'amo, va
provar que els nemauies paguessin per consultar la oero ta 'or"at a ser gratuïta, eiceote hemeroteca Tamoe Hotwred iwww riotwired com; es de consulta o&i gatía En aquesi cas. pel seu contingut sobre >a xarxa i >a cibercurtura. a mes d'un disseny que marca estil Totes dues publicacions son en angles Si es prefereix ei castellà es pot consultar BitmKs [www.bitniks.es,brvindex.ntmi. una revista que va tenir una edioo en paper i ara concentra tots els esforços en l'edioo digital Els seus principals apartats estan dedicats a :a musica, el marquetmg. l'arquitectura ei disseny, els millors webs o ais mate<xos mtemautes També dedica una part del seu contingut al cme i als llibres Es complementa amb seccions de debat, les recomanacions del Doctor Bitniks i la possibilitat de realitzar compreculturals Opinió Probablement, de la consulta de les 'e vistes anteriors, i de moltes altres, que es poden trobar a través de qualsevol busca-
dor en sorgeixi una opraó n b r t ets pros i cootrw de i edoo inlonnaíw a W^met Si també es vol saoer que ni diuen eis experts hi ha dues oubncacions digitals que poden fer oe punt de partida La primera Extra-net i«fWW.Bxtranet.net;. un butlletí electrònic creat pei professor rJESAOE Alfons Cornellà, que es una de les veus mes autoritzades sobre ei present i el 'utur dlnternei La publicació sencara al numero 500 Una altra tont dopimo es En red ando ^www.enredandp.com). Que el periodista especialitzat en Internet. Luis Àngel Fernandez Hermana. va començar com qui no vol la cosa i ja fa temps que tamoe es un punt de referència pel que ta a l'anahsi i relleno sobre ia xarxa •
Jordi Marlet Adreça Electrònica: electrik@redestb.es
Taula rodona: Rehabilitació d'estruclures de fàbrica de mao Dimecres. 7 de juliol de l ' W , Ü les 18 hores parlicipants Gustau Roca. irector del Centre Tècnic de Cooperació per a !u Kctubiliiati Rafa.il Bcllinuni, director de Projectes de I'l tec Joan Ramon Rosell. Professor de IEL-PB i director del Laboratori de Materials Josep Maria Gene-cà. prole-sor de l ' E l PB Vicenç Gibert, professor de IEUPB
Cap del Serv
Moderador Xavier Casanovas Rehabilitació i Medi Ambient de! Col·legi
Organit i d'Aparelladors i Arquite
Tècnics de Barcelona
Col·labora (\-nln- Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habiiataes de la Generalitat de Catalunya Inscripció* gratuïta. Places limitades. Inscripció pri:\ ia al Servei d'Informació. Places I imitades. Tel- 932 402 060 Es lliurarà als assistents les publicacions: Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi d'eslruclures de fàbrica de maó
poriicades de formigó armat que suporte
I j lerapra
uctures de fàbrica üe
PRIMERA QUINZENA JUNY 99
Serveis
Eleccions col·legials
El mapa d'ambients de Catalunya
Es recorda a tots els col legiats que les eleccions se celebraran el dijous 10 de juny Es constituiran dues meses electorals a Barcelona i una mesa electoral a cada una de les Delegacions a Granollers, Manresa. Terrassa i Vic. Cada col·legiat ha rebut un justificant de votació, personalitzat, on s'indica la mesa pue li correspon emetre el vot Les Delegacions disposen ja de nous representants, per tant, els col·legiats d'aquestes comarques només hauran de votar per a president i càrrecs de la Junta de Govern del Col·legi Lhorari de votació serà de les 8.30 a les 20 hores, ininterrompudament, excepte en les meses de les Delegacions que començaran a les 9.30 hores. Informació: Secretaria del Col·legi. Tel: 932 402 055.
Assemblea de mutualistes de Premaat Premaat convoca, per al dia 15 de juny. a les 18.30 hores, en primera convocatòria i a les 19 h. en segona convocatòria una assemblea col·legial de mutualistes per preparar l'Assemblea General Ordinària de Mutualistes, prevista per al dia 24 de juny a Madrid Aquesta primera assemblea preparatòria tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi Primera planta. Informació: Secretaria del Col·legi. Tel. 932 402 055.
Servei Renda'98
L'INFORMATIU anterior va publicar diferents elements útils per a la lasca professional relacionada amb l'aplicació de la Instrucció EHE. Entre d'altres, va editar les noves fitxes de control de qualitat del formigó i el Mapa de classes generals d'exposició ambiental de Catalunya, elaborat per la Direcció General d'Actuacions Concertades. Arquitectura i Habitatge de la Generalitat. Una part de la tirada d'aquest mapa va aparèixer sense les l'nies de divisió municipal, la qual cosa pot dificultar en alguns casos l'adscripció d'un municipi a una classe d'ambient determinat Els lectors interessats poden recollir personalment al Servei d'Informació, a les Delegacions, o bé demanar a la redacció de LNFOPMATIU el mapa amb la divisió municipal correcta. Per a més informació us podeu dirigir a: Elisenda Pucurull Telèfon 932 402 376 A'e informatiu@apabcn.es L'INFORMATIU vol agrair la col laboració prestada pel Servei d'Ordenació de l'Editicació i especialment pel seu cap. Josep Lluís Bàdenas.
Arquitecte tècnic
El Col·legi organitza el Servei Renda'98. de consultoria fiscal, fins al 10 de juny. per donar suport gratuït al col·legiat en el període de declaració de renda. Apuest període finalitza el 20 de juny per a les declaracions positivies i el 30 de juny per a les que són amb dret a devolució El servei es presta els dimarts i dijous, a hores convingudes. Lonentació anirà a càrrec de I advocat fiscaiista José Antomo Bernàldez Per a aquells col legiats que desitgin que se'ls faci la declaració, s'han establert els preus següents: •declaració ordinària: 16.000 PTA -ordinària conjunta: 20.000 PTA •Patrimoni: 6.000 PTA
Coeficieni d actualització d'honoraris a 15 de maig Proper canvi: 15 de juny
Per a col·laborar amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Tipus de feina a realitzar: Col·laborador liberal per a inspeccions d'habilabililat
Perfil del candidat: •Dos anys, minim, d'experiència professional •Residència a les comarques del Barcelonès Osona, Vallès Occidental, Maresme •Ca! disposar de vehicle propi per a desplaçaments •Es valorarà formació en l'àmbit de l'habitabilitat -Es valoraran coneixements d'informàtica o nivell d'usuarijWindows, Word, etc] -Relació liberol -Dedicació flexible [miljana 8 hores/setmana)
Incompatibilitats Descomptes especials per als cursos de Col·legi E Co legi posa a disposició dels col leg.ats jns vals descompte per acumulació • inscripcions a cursos de formació continuada Cada 100 000 PTA de matricules en el mateix any acadèmic dona dret a un val descompte de 10.000 PTA a descomptar de la matricula en el moment d'inscnure's en un nou curs Els estudiants que disposin de Tarjeta Accés tenen reservat el 10% de les places dels cursos de formació continuada amb un descompte del 20% sobre el preu de col legiat Informació telèfon: 932*02 373 Fax 932 402 061 Http
www.apabcn es
El tècnic serà incompatible per a lo realització de certificats d'habttabilitat a lo comarca del Vallès Oriental.
Remuneració La remuneració es Farà per coda treball realitzat.
Presentació de candidatures Cal enviar al Col·legi la documentació següent: -Currículum professional -Relació de mitjans de suport de què disposa
Presentació de documentació fins al 20 de juny Col legi d Aparelladors i A'qui'ec'e; *écn es de Ba-:e!cna Servei d Informació. Bon Pastor, 5, planto baixo. 08021 Barcelona També pot presentar-se a les delegacions del Col·legi.
Necrològiques E-Í oo .o"-_" :à- 5 :O:Í e s co- legats la defunció dels nostres companys
Per a més informació Camil Dona i Marti coi leçia: nume'o " 0 esdevinguda el 8 de maig a 77 anys Antoni Grau i Vancdls co ieg.a: * *63 esoevngjoa e '9 oe naç a 65 anys
Antoni Tarrida i Salaet coi leg>a; 5 724 esdevinguaa ei 25 oe maig a 56 a
Montserrat Roger. Cinqueno p l c f a Telèfon 934 141 413 / 932 402 060
Coí -tegi d'Aparelaoors i Arquitectes Tecncs de Barcslona
Demandes
Mercat laboral
Evolució de les ofertes rebudes els primers mesos de l'any Aa^ests 2 a " e r 5 ~ e s c s
Serve< h-a gestionat un total de 44
gestionat s io*a 3e ' 5£ c'etes Oe
otenes de treball per d e s e n v c r -
t'BOal" d e i f e es x a ^ e1 - ( r r t y e
les tasoues de cao d obra ' I
Q L * pove oe coisf'xrores
de treball pe r a aiuOant ce
pro-
rnotcxes s ha incremental. ocupa ei
d obra
íymef i k x rnentre oue les otenes
d'obra
. r
> 25 per a c o o r d ' - •
d estutJ'S
La demanda de coordinaoo'b
; "ye'ies estan
Oe seguretat s ha , n a e m e n t a i
es taxacions
considerablement, des del Col·legi
urt lercar
OFERTES OE TREBALL GESTIONADES DURANT ELS MESOS OE GENER - ABRIL DE ' « 9
e-
! oe TVeüaii ^a
ESTUDIS • ARQUITECTURA ENGINYERIES
se n ha gestionat un total de as.
El creixement de les ofertes
D altra banda, hi ha hagut un
Oesiaca principalment en í amtut
augment d'ofertes per a taxadors i
de gest© d obres No obstant, s ob-
un total de quatre llocs de treball
s e ^ a també un increment e^
per a professionals sense expe-
Marta Esther
funcions de tecmc fle projectes i
nencia per dur a terme tasques
Psicòloga 'ndustnal
ofres axxdmadof de seguretat i
d auxiliars de pfoiecte
ADMINISTRACIÓ PUBLICA
•
h/e: trebail@apabcn.es
Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball Informació Mercat de Treball: Telèfon: 932 402 358. Fax: 932 402 359. E-mail: treball@>apabcn. Societat de taiactons d'ambit nacional laxadors es
Constructora de Mallorca cap d obres
per a Barcelona ciutat, província i Lleida Dedicació flexible CoTventem vefacie propi Relació W»ral fletrfcuao negociable
per a la gestió de i obra. coman aes de material, distribució de personal, certificacions, a™" daments > elaboració de pres supostos perfil
Important empresa multinacional de construcció de projectes
Empresa constructora arquitectes tècnioa
directors es de projectes
interessats enviar e> vostre cumCulum indicant la Retercncii TAXADORS a: Carrer Aragó. 390 àtic 7e 08013 Barcelona
Experiència i-t anys en coordinació i supervisió dotxa Edat. 24-40 anys Imprescindible que resumeixi a Mallorca Carnet de conduït i convenient vehicle propi s'ofereix jornada ohoal. Contracte laoorai indetinn amo període 3e piova de i mesos Sou 3.5-4 000 000PTA net anual negociable mes incentius Els interessats poseuvos er coniacs amb: Mana Miro Teleton:97i 470 711
caps d'obra d'edificació tècnics/ques de planificació d'obres tècnics/ques en estimació i control de costos
periil Experiència comprobable i disponibilitat immediala. s'ofereix Les oferies Qe treoaii són per a les seves oficines a Barcelona. Les persones interessades poden adreçar currículum amb fotografia 'eceni a T-12 Gestion Inmobiliaria. SA C Vallehermoso. 8. 28015 Madrid Ref. OBRAS 1
per a tasques de càlcul de pressupostos, conlioi de costos, i contacte amb industrials 0 proveïdors perfil Experiència mínima 2 anys. Dominidirttofmatica (TCQ 2000. PRESTO. WORD. EXCEL, ACCÉS, etc ). Persona oïdenada, rigufosa i amb capacita! de treball. S'ofereix Salar' 3 n&goaaf segons aptnuds aportades i expenenoa. Aosoluta confidenaaiilai Oficina a Barcelona interessats enviar carta manuscnta i curfculum a: TALHER, SA. C Padua. 55-59, 08023 Barcelona. REF..C-ES
PMlt! anuncis Telèlon: 932 402 376. f ai: 932 402 364 Topograt
Serveis tècnics d'arquitectura
Arquitecte
Enginyers de Telecomunicacions
Sotereixen serveis tècnics íarquítectura. dettao de documentaoo escnta i gràfica memones. estat d'armoaments, CAO, 201 3D. perspecftes. renoers. auecamen d'estat actual tfeOfios. i presentaoons TresDCAD Telèfon 93 879 65 61
S oferew arquitecte amüampfca expenènaa. per a redacao de proiectes, trarmac» de úocumentaao i cd-taDOiaao amo aflres professionals. AnunoP&ezGomz Teietoi. 93427350C e-ma a
Estudiant d'arquitectura tècnica
Serveis per a taxadors
Pfojecies d mtraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis visais pel Col·legi 1 Enginyers de Telecomunicacions. Enginyeria Tesis Si Gran Via üe les CC. 1176 de Baicetona Teletons 93 278 30 11 93 313 63 40 Far 33 2 7 3 V 5 5
per al professional
S oteren per a trebafts oe mesuramems. aixecaments tmplementacio de proS oteienen onersos serveis ai proiesjectes, replanteigs d'obres i CuOicastonal serveis d aixecaments d'estat oons aciua^ deiineacto oe ptojectes moaels en 30, càlcul d'esirudures i ms- Utilitzem sistemes informatitzats A grans i a peutes escales tai acions. se'véis de totogratia Qualitat i rapidesa 1 Costa Dons. tractament d'imatges i pers Telèfon: 93 265 40 04 pec!iv«s. i també es tan projectes de Telecomunicacions A mes a mes. s otoreaen tanoe es tan Perspectives mesura-Tients i píessjpcstcs íiecs Es ta n D6íspéc!ives ma^uais . per O« Conoidonj. agj! a pro.cCtéà 3e oroinaoor en Dianc i negre o en coseguretat aiciafnens vaioracions . g«sno econòmica d'obra JOStípU
Te^cr 33 452 C:eS
r
s<eton 33 2T3 92 36
S otereu estudiant oe segon curs d arquitectura tècnica amD coneixements oe Cad. per a tasques ae despau Uarça/ Pare Taaor 3396S"-; l'-
Enviï ^s j n fax. icsaiires li iliurém a delineació dels seus croquis en menys oe 24 rmres- L'eiaoorem per orainaoor i ens acaptem ai seu estil Apcne^ jna experiència oe mes de dos anys El preu per croquis es de ?00 PTA Teiefon 93 416 16 39 Fax 93 237 49 01
Teteton: 93 240 23 76 fax: 93 240 23 64 E-mail1 iníormaiiLi@apaccn es
Activitats
SEGONA QUINZENA MAIG 9
11
Rehabilitació i Medi Ambient SeguretaJLAyançde_amgramadó_ Rehabilitació d'estructures de fàbrica de maó Taula rodona, 7 de juliol presentació moderador El Servei Rehabilitació organitza • Xavier Casaiovas. cap del Seruna taula rodona sobre Rehabilitavei Rehabiiiiíació i Medi Ambient del Col·legi oó d estructures de fàbrica de maó col labora Centre Tècnic de Cooperació Der Es lliurarà als assistents les pua la Rehabilitació d'Habitatges de blicacions següents: la Generalitat de Catalunya • Recomanacions per al recodia I hora neixement la diagnosi i la teràDimecres. 7 de juliol, a les 18 h. pia d'estruciures de fàbrica de participants maó. • Gustau Roca. director del Centre Tècnic de Cooperació per a m Recomanacions per al recola Rehabilitació, de la Generalineixement i la diagnosi d'estat óe Catalunya tructures porticades de formigó armat que suporten estructures • Rafael Bellmunt, director de Prode fàbrica de maó. lectes de l'Itec • Joan Ramon Rosell. professor de l'EUPB i direclor del laborainscripcions tori de Materials. Places limitades Inscripció gratuïta al Servei d'In• Josep Mana Genesca. profesformació del Col·legi Planta baixa sor de IEUPB. • Vicenç Gibert, professor de C'Bon Pastor, 5 de Barcelona. Tel: 932 402 060. l'Escola Universitària PolitecniFax: 932 402 061. ca de Barcelona
Edificació i instal·lacions. Serveis de telecomunicació a l'habitatge Llei d'infraestructures comunes de telecomunicació Sessió tècnica a Terrassa, 15 de juny presentació Davanl I augment dels serveis de leiecomumcacions a l'habitatge, es fa necessari conèixer I evolució de les xarxes de telecomunicacions que incideixen directament en la nostra feina Saber quins tècnics cal preveure en els projectes, perquè compleixin amb la nova normativa d mfraeslructures comunes de telecomunicacions i com els incorporem en els edificis construïts, ja que això pot comportar una instal·lació agressiva de cables caixetins i caixes
ponent Joan Ribas Artigas dia Dimarts. 15 de juny hora Oe 17 a 21 nores preu col·legiat 8 000 PTA lloc Sala d actes üe la delegació de! Vallés Occidental Inscripcions La mscnpcio es gratuïta però ca. formalitzar-la a la Delegació.
INFORMACIÓ GENERAL D'INSCRIPCIONS A CURSOS Els col·legiats lenen la possibilitat d'obtenir un Val descompte per acumulació d'inscripcions 3 cursos de formació continuada oei Col legi Cada 100 000 PTA de matncjies invertides en cursos Oe formaoo continuada en et mateu any acadèmic dona dret a un val descompte oe 10 000 PTA a oescomptar oe la maficula en inscnure's a un curs. Informació Telèton: 932 402 373 Fa* 932 íC2 OS1 http: ww* apaocnes Adreça electrònica: !Q"naao@apaDcn.es
Tècnic en prevenció de riscos laborals. Nivell superior. Àrea de seguretat en el treball. Curs.del 15 d'octubre de 1999 al 17 de juny del 2000 presentació El Col·legi i la Fundació Ciclopes. ha organitzat un curs de nrvell superior en prevenció de riscos laborals dins l'especialitat de seguretat en el treball orientat a l'àmbit de la construcció per tal d'adaptar el col·lectiu de professionals de la construcció a l'aplicació de la Llei 31'95. de prevenció de riscos laborals i el RD 39'97 El programa esta configurat per 350 hores de matèries comunes. 100 hores d especialitat en seguretat en el treball en l'àmbit del sector de la construcció i, un treball equivalent a les 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol de tècnic de prevenció de riscos laborals. Nivell superior. L'objectiu del curs és formar autèntics tècnics especialistes en la prevenció de riscos laborals en la construcció d'acord amb la normativa vigent, unint els conceptes generaries de la prevenció amb els específics de la seguretai en la construcció adreçat a Titulats universitaris que tinguin un profund coneixement de la construcció, que vulguin accedir a la nova funció professional de tècnic de prevenció üe riscos laborals üe nivell superior
programa Àrea comuna • Mòdul I. Fonaments de les tècniques de millora de les con-
dtcons de treball i20 horesi • Mòdul II. Tècniques de prevenció de riscos laborals (200 hores) • Mòdul III. Altres actuacions en matèna de prevenció de riscos laborals Í30 hores) • Mòdul IV. Gestió de la prevenció de riscos laborals (40 hores! • Mòdul V. Tècniques afms (20 h.) • Mòdul VI. Àmbü jurídic de la prevenco dO horesi Àrea d especialitat • Mòdul Vil. Seguretat en el treball, orientada a la construcció. (100 hores) • Mòdul VIII. Treball tutontzat o pràctiques (150 hores! professors • Alejandro Romero. Llicenciat en psicologia. Director de la DIVISIÓ de Prestacions tècniques de la Mútua Cyclops. • Antomo Albesa. Llicenciat en Ciències Químiques • Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic Responsable acadèmic Àrea Seguretat üe CAATB. • Joan Bellmunt. Arquitecte tècnic • Francisco Javier Cases. Enginyer tècmc elèctric • Clara Gonzalez Llicenciada en medicina i cirurgia. • Joan Miquel GraeN Enginyer químic IQS. • Joan Guasch. Llicenciat en Ciències químiques t Fehpe Hernàndez. Llicenciat en Ciències Ouimtques. • Jaume Llacuna Doctor en Filosofia i Lletres
• Jaume Moniane^a Cao de seguretat dOSHSA. • José Antomo Pérez Avanzas. Cap de seguretat d'obra civil de FOCSA • Manel Plana. Llicenciat en Mediana i Cirurgia • Joan Portal Cap de la secció d'Inspecció de Cadastre urbà. Requisits d'accés Titulació universitària (diplomat o llicenciat) Es recomana tenir formació tècnica i o experiència en el sector de la construcció. Els alumnes que hagin realitzat el curs de Coordinadors en seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu o altres cursos de prevenció de nscos laborals poden sol·licitar convalidacions. Per assolir la titulació a que dóna dret aquest curs. cal haver assistit al 80 % de les sessions i superar satisfactòriament les proves que es realitzen en finalitzar cada mòdul, i el treball de fi de curs o unes practiques en una empresa. Preu matricula: 625.000 PTA La Fundació Cydopes disposa de beques de fins a un màxim del 50% del cost del curs dates Del 15 d'octubre de 1999 al 17 de juny del 2000 Durada 600 hores horari Divendres, de 9 a u io*e15 30a 20 30 h i dissabtes de 9 a U h . informació Montserrat Casado Tel 93 240 23 73
Coordinadors de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu Curs.del 8 de novembre de 1999 al 27 de març del 2000 presentació E. Deael 1627 97 de transposició de la directiva europea sobre a seguretat i salut laboral a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional el coordinador de seguretat El coordinador es B- professional encarregat d'avaluar els nscos de roca i oe proposar solucions i alternatives motivar als participants per integrar ta seguretat en ei pfoces oei disseny . oe rexecuao fer acCJOOS de sensí*irt2aoo i fins i iot oe formar ete treoaJiaoors a r x r a Aojest curs Oe postgraj torma par: ce s-ocama oe ' r ^ a c ' O e '
seguretat i salut laboral que ei Col·legi duu a terme des de fa uns anys conjuntament amO la Funüacio Politècnica de Catalunya amb l'ooiectiu que els professionals amb aquesta nova funoo professional actualitzin els seus coneixements coneixements exigits Formació d arquitecte tècnic arQjitecte enginyer o enginyer tec ruc
horari Dilluns, de 9 30 a U 00 i de 15 30 a 20 hores Ourada:t36 hores preu matricula: 337 500 PTA preu col legiat: 225 000 PTA
Ezeau^ BeHtet arquitecte t e o x dates De 8 oe nove"Tore Oe ' 599 al 2? oe n a - : oe. 2OOC
• Mòdul V: Fomaoc en tecnques Oe seguretat • Mòdul VI: Documentació pw a ' apbcaoo del RD 162797
programa • Mòdul I: No'nativa i legrsJaoo • Mòdul II: Coordinació de se gjretat • Mòdul B: Elements au**ars per a a D'evenoo Oe riscos laoorafc t Mòdul IV: Lactuaco profes
A QmNZEM* JUtCf 9S
Activitats FORMACIÓ
Organitzadó i gestió
CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAl
Màrqueting immobiliari en la promoció d habitatges Curs. del 21 de juny al 5 de juliol
La Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la
presentació
responsables acadèmics
programa
Generalitat de Catalunya ha concedit al Col- legi cursos de formació
Dissenyar un producte immobiliari
Canes Pu>ggrós i Xavier Aídabo
•
ocupanonal per a aturats
aòeouai i una bona estratègia co-
dates
Propostes de disseny del rjroducie
• Coordinadors de seguretat en obres petites
meroa) és un dels elements es-
Del 2i de juny al 5 de juliol
•
Anàlisi de l'oferta directa
sencials
horari
•
Polittca de preus.
Els dilluns i dimecres de 18 a
•
Estratègia de comunicació •
per
a
i èxit
operació immoDiiiàna
d'una
Per això.
aquest curs donarà toies les
21 hores
pautes fonamentals per elaborar
preu matrícula
•
unplaóemarciueiirtg El curs esta
36 000 PTA
•
inúos dins el Programa master i
preu col·legiat
compta amb un cred' 1 i
30 000 PT4
m
ig
Det 2 al 23 de juliol. Der a aturaíí ^ e r c s de 25 anys.
publicitat.
• Direcció tècnica
Formació de reoutp comercial. Seguiment
comercial
de la
tfobres d'edificació
• Del 2 de setembre al 8 d'octubre, per 3 aturats majors de 15 anys. • Del 20 de setembre al 28 d'octubre, per a aturats menors de 25 anys.
promoció •
Serve' Ce Dostvenda
Demaneu més informació. Tel: 932 402 373
Gestió de llicències i permisos en la promoció d'habitatges Curs. del 28 de juny al 21 de juliol
Exposicions DIS-SENY. Directrius Imaginació Solució Del 8 de juny al 16 de juliol
presentació
incencies i permisos. Es un dels
El principal objectiu d aquest curs
cursos d'especialització del Pro-
es donar a conèixer tots els
grama màster projec! manager i
tramns t la documentació aue cal
compta amb dos crèdits i mig
Amb motiu de l'organització de la
abans d iniciar-se en el procés
responsable acadèmic
cinquena edició de la Primavera
Departament de Cultura
d una promoció d habitatges S'hi
Carles Puiggròs
del Disseny de Barcelona, el De-
col·laboren
exposaran
dates
partament de Cultura presenta
Carmen de la Calzada
iots els tipus
de
llicències i permisos a què esíà
organitza
Del 28 de juny al 21 de juliol
l'exposició DIS-SENY. Directrius
Rosana Klocke
sotmesa l'edificació residencial.
Dilluns i dimecres, de 18 a 21 h.
Imaginació Solució, que s'apro-
dates
Les llicencies urbanístiques de
preu matrícula: 57.000 PTA
xima a les diferents fases de pre-
Del 8 de juny al 16 de juliol
desconslruccio, obres i primera
preu col·legiat
paració i realització del procés
informació
ocupació
48 000 PTA
tècnic del disseny en la construc-
Departament de Cultura
ció d'interiors i objectes.
Tel: 932 402 060.
i la gestió
de
les
Màster en gestió de la promoció i construcció. Project management en edificació i urbanisme. Del 5 de novembre al juny del 2000. Avanç de programa presentació
ject manager
Catalunya
El project manager és l'encarregat
sol licitud d'accés
direcció del master
d'impulsar i dirigir ei projecte des
Per a la selecció d'alumnes cal
Francisco Javier Llovera. Cate-
d'una perspectiva de giobalitat.
presentar currículum i carta de
dràtic d'Universitat. Director del
portant a terme els treballs de
presentació amb les motivacions
Dept. d'Organització d'Empreses
planiticació,
i
i expectatives de l'alumne. És
de la UPC. Carles Puiggròs. Apa-
seguiment de l'operació, des de
valorarà experiència mínima de 3
coordinació
rellador. Project manager
la concepció fins ai traspàs del
anys. reserva de plaça
bles del manteniment ulterior o de
Acceptat
la se^a explotació Estructura del programa Es desenvolupa durant dos anys
universitari, dues fotografies,
Preu matricula: 480.000 PTA
acadèmics i s'estructura en tres
fotocopia del DNI i full d'inscripció
Preu col·legials: 400.000 PTA
mòduls formatius mes una tesina.
emplenat
Per completar el màster cal rea-
informació
|24 fi), un segon orientat a la formació en les tasques oei promotor (176 h). i un tercer de gestió
M50 h). organitza
La Festa dels
del Bages-Berguedà I Divendres, 11 de juny H
Aparelladors Dijous 17 de juny
El Sopar del col·legiat de la Delegació del Bages-Bergueda tindrà lloc. a l'antiga caserna mi-
visita comentada
a les
tal·lacions, a càrrec dels Serveis Tècnics de rAjuntament.
formalitza la preinscripció. Cal
Del 5 de novembre 1999 al 3 de
dia í hora
El Col·legi organitza La Festa dels
presentar:
juny 2000
Divendres, 11 de juny, a les 20.30
Aparelladors que aquest any
h- Del. Bages-Bergueda.
tindrà el ma/ com a fil conductor.
Tel: 938 729 799
lloc
candidat,
còpia
del
es
títol
•
Moduli
Reials Drassanes de Barcelona
Introducció al management i
Montserrat Casado. Tel: 93 240 23
project
73- E-mail: formacio@apaocn.es
hores]. Del
Fax. 93 240 20 61
novembre
durada
•
management 5
al
20
de
Mòdul II Gestió
acadèmics. (350 hores lectives
immobiliària (176 hores)
de
la
promoció
ae la Delegació d'Osona tindrà
Del 26 ae novembre ae 1999
Sucre a la sala de la llotja, i
al 3 de juny del 2000
comptarà amb l'espectacle de Pep Bou: Bufapianetes.
Politècnica de Catalunya
horari
Preu matricula: 430.000 PTA
preu
direcció del master
Divendres de 16.30 a 21 hores i
Preu col legials: 400.000 PTA
2.500 PTA
dtssaote de 9-30 a 14 hores
t
Llovera
organitza
del Dept d'Organització d'Em-
Col·legi d'Aparelladors i Arqui-
preses ae la UPC.
tectes Tècnics oe Barcelona
Caries Puiggròs, Aparellador Pro-
Fundació
Politècnica
• de
programa al Museu marítim. 20 45 h Aperitiu al Jardí del Rei i
lloc. aquest any. a l'edifici del
150 de treball). Inici del màsier 5 de novembre de
Any acadèmic 00-01
Javier
DIJOUS. 17 de juny. a les 20 hores.
Ei tradicional Sopar del col·legiat
1999
Cateoràtic d'Universitat. Director
dia i hora
20.00 h Benvinguda i visita lliure
500 hores repartides en oos anys T
i.24
Sopar del col·legiat d'Osona Divendres, 18 de juny
Col·legi d'Aparelladors i Fundació
Francisco
ins-
programa Any acadèmic 99-00
el
de la fase de projecte i d'obres orientat al procés be construcció
Sopar del col·legiat •
litar de Berga, on hi haurà una
que s'ha construí! als responsa-
litzar el primer mòdul d'introducció
Activitats socials
espectacle Medusa pel grup teatral Camaleó. 21.30 h Sopar a l a sala Marques de Comillas. 23.30
Ball a càrrec de l'orquestra Costa d'Or
Barra
Mòdul III
dia i hora
Gestió del procés de cons-
Divendres. 18 de juny, a les 2! h.
preu col·legiats i acompanyants
trucció
informació
5.000 PTA.
i '50 nores
lliure.
Mòdul IV. Tesina. TreDail final
Delegació d'Osona
inscripcions:Serveí CInformació.
(150 h no presenciaisi
Tel: 938 852 611.
Tel: 932 4G2 060.
Empreses
índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 146 PRIMERA quinzena JUNY 1999
SEGONA QUfNZENA MAK3 99
Prestatgeria COMERCIAL: JUNY 1999
Els lectors de L ' I N ^ O M Í T U poden demanar més informació sobre els productes
El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus
anunciats m a n c a n t la butiieta-resposta que s'ad|unta. Només cal marcar en la
producles i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes son les empreses
butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORUATIU.
que hi seran presents durant e! mes de juny
Empresa
Ref.
Eco Esteba
Ibermapei
DUCASA MORA. CABERO Y CIASA
interior òe portada
Pèndol
Gamesystem Esparïa
LA FESTA DELS APARELLADORS
<t
WERMASIBERDALA
7
Soc. Francisco Ros Casares
Industrias Químicas Lowenberg
INSTOP
8
Edilkamin Ibérica
Perstorp Construct. Phemicals
SISTEMES DE REFORÇ ACTIU
22
COPISTERIA MIRACLE
23
Beck & Heun flolladem Kasten
Sistemes de Reforç Actiu
MANAUT
24
Henkel Ibérica
Alkor Draka Ibérica
CORREDURIA LORENTE
26
FILTUBE
27
Const. desmontables tubulares
Composan Construccion
MULTIBETON ESPANA
28
Weidmüller
Mecanismos y anclajes
CEPSA
29
SODECA
30
GAS NATURAL
31
ALKOR DRAKA IBÉRICA
contraportada
Weber Broutin Cemarksa
Panasonic Sales Spain. SA
Wermasi
Tractel Ibérica
Cima Box 2000
Topcon Espaiia
Reynaers Aluminios del Vallès
Sodeca
Lamp
Manaut
Per publicitat a L'INFORMATIU: BFTMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
INFORMATIU
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on esta inserit. Encercleu els números que us interessin. LInformatiu ho comunicarà a les empreses
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
seleccionades i rebreu direciamem d'aquestes la informació sol·licitada
Nom i cognoms Empresa Adreça Població
CP-
Telèfon
Fax:
PUBUCITAT L i m M A n i núm. 146
3
s
5
6
7
8
S
10
11
19
20
21
22
23
24
25
26
27
ponaaa
contraportada
tnte'ior portada
12
13
-4
15
16
17
menor contraportada
Un cop emplenada la butlleta. «meu-U per tai c per correu, o porteu-to personalment al Servei dUtormaoo del Col to* L'Intornutiu Bon Pastor. 5.08021 Barcelona Fai 93 240 23 64.
18
GUIA
D ' E M P R E S E S
I
SERVEIS
FUSTERIA Q ^ _ ^ _ _
ESTRUCTURES
FRAPONT
Alsina
CONSTRUCCIONS
EN FUSTA iWIMOUS S 4
«OtUCKM» V* EHCOf R«TS - ANDAMIOS OE FACHAOA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓV1LES
PAVIMENTS DE fORMIGO
TFACrATS
AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES
VSTEBIA D'OMA I Pf g A DtCOHAOO
TEflRATCOS COKTIMUOS
P l i c i I t h u n . 1 U f V OSO10 RarealMU
Tel J65 M M fai m }? 78
Taulers i fustes de totes tes espècie
AÏLLANTS
REHABILITACIÓ j
rte bafOS)
CT699 «
66 Fi- S88 00 59
ELECTRICITAT
01
t e j a l a , s. ÍX..
simon
AC!RfV3"3
FABRICACION DE BOVEOILLAS DE CERÀMICA Pg L Í Í '
|
MAÍER1AL EUCnOCO
CXWSTRl CCIÓ - REllABaiTAaÓ Avgda de la Grjnvu. 1 79 Tel 193) 261 63 00 i Hs (93) 261 63 20 09906 L Hospilalíl tír Llobregal (Sircelona)
ILUMINACION
SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA K I \ ( o ,
qERCASfl
V 1
•**
:
DtSDE IS?
c/Podiilo, 2àO • Tel 1931 456 14 53 fax 193) 436 72 85 • 08013 Barcelona
Vidrieras emplomadas
PAVIMENTS
Restau raciones
[]
Navès Induslriales ForjadOS Cerramn Chalels Pàrkings
! i
• * * . Vidrieras en hormigón
Panlalanes, elc.
4
V£í
O r
f-+
Tel 9Ï 218 23 99
iQ,
PREFABRICATS La solució a l'aluminosis
NOUíBAU
A
ASTURIAS.6
•_
i
<J
Tot.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31
\
_ _
"% Garrelera N4I KJTI. 600 Nau 6 OB780 PALL£JA (Bjucatona)
B
l'W 1 Ml M s I M l l s i Kl \\ > l l i 1 OKMIGO 1 VM M I M KKI •> l l i Kl sJNKS 1 l ' I M I Hi •- 1 M'l < 1 M S
Grabados al àcido
I T T K ^
HORMIPRESA
i
:ïUuració formigó,
CONSTRUCCIONES MANSO. 11 5" A • Tai |931 ^6 98 9S (3 li. feu (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona
s.i..i;.
! • • (
Ubaratori d'Analgi 1 Control ds QnallUI Assislcncia Tècnica
i Cunlrol de Qual i la 1 u tot tipus d'obres
-.EXTRÀFORT^ I1I1.ISII i O M U l l KMHI M. UI H V M HHNALS.M (W4iNi(,R\M)l I.KK.S I I I , i ' l . ' i N ( , l n M i l r \ \ . I H 9 26l*8
El sísieiiia de renovució df so.·.ln.'.·i
d. VrÍK. 57. N u P Pol. lod. Cm Pjitilada ISIM Unu-i
L-5
Fem el terra bo segons DIN ISO 9OO2
Pri'ljhrn:jJoMlc Ho
Tel.: 937 31 54 46
ESTUDIS GEOTECNiCS
Apjicaoó làol. rap«3a i acoítanica Màxima resistència mecànica i química Andpols
Tel.: 93 796 41 22
ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SONIC DE PILOTS
ALUCOBOND
DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de alumnio pokoono kit^anM al pla
i . 93 t » l 27 J5
Ofl/SO moUna da iw, «spaAa
a(ust.siB»iMíi i s
HvfA
ROAR, S.A.
ESTRUCTURES
M
Elements per a estructures, sostres i cober-
| 2
tes. Productes bàsics. Matèries pomeres
11
GEOTÉCNIA, MICROPILOTÍ, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Eírenguer IV, 9. b i u o i Tel . F u (977) 7927B3 - •flBSO CAMBRILS r-bfor de Sirra. 2. E° i ' T«L i F M (SOT) 3Ï4 3 » - 080! 7 BARCELONA
Pg Qa Itíi TorT^í. i ri - ÉÍÍII D<àmante 6|OS FaDnca Pol ina HUDI Sut • Barceictf\a "S-699 42 66 Fa*, ssaoosa
CLASSIFICACIÓ
•
Recobriments per a sòls industrials
i FÀBRICA DE: PREFABRICADOS OE HORMIGÓN
PREFABRICATS
D'EMPRESES
Aïllaments, impermeabilització i recobn-
Fuslena ae fusta, metàl·lica i plàstica
S i l VE IS ^m ^ J
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
ments
^
REVESTIMENTS
P'etaD.-icacio i construcció industrialitzada
FUSTERIA
1
AÏLLANTS
I^Kjjl REHABILITACIÓ Pjfll
Rehabilitació integra)
•_
INFORMÀTICA
^ J
intormatica aplicada a la constfucció
na
SERVEIS
p i j
Serveis aplicats a la construcció
Tema de Fons '
PRIMERA QUINZENA JUNY 99 I
CLIMATITZACIÓ
Qualitat de l'ambient interior en els edificis
Ifll i 1 a
a qualitat de Caire a l'interior d'un edifio es deu a una sèrte de variables que inclouen la qualitat de Caire exterior ei disseny del sistema d'aire condicionat, les condicions en què aquest treballa i es revisa, la compartimentaaó de l'erjilia i la presència de fonts contaminants i la seva magnitud Les situacions de risc més freqüents per als seus ocupants son l'exposició a substàncies tomques. irritants o radioactives i la inducció d infeccions o al·lèrgies, mentre que les queixes mes generalitzades dels usuaris es refereixen al confort i a olors molestes Des del punt de vista de les condicions Oe treball, la problemàtica de la qualitat de i aire a locals on no es realitzen activitats de tipus industrial, està adquirint rellevància Termes i expressions com -edifici malatt" i "síndrome de i edifici malalt" han estat motiu de discussions freqüents, des oe la seva primera utilització a finals oeis anys "0 Es tracta deditias que presenten una sene oe característiques comunes que exposem a continuació •Tenen quasi sempre, un sistema dt ventilació forçada comú a to! i edrfio o = amplis sectofs d aquest * hi na reafcuiaoc oe ' aire Alguns edificis tenen les preses •*-••-"- ->-•- - 3-ea íiocs inadequats > d ai r a i s i r e o o a oe comam. .i É oe retorn a i a*e oe sud
ministrament. •Amb freqüència, son de construcció lleugera i barata -Les superfícies interiors estan en gran par! recobertes amb material tèxtil, indoent-hi parets, terres i altres elements de disseny, la qual cosa ocasiona una elevada relació entre superfície del mencionat matenai i volum de Cedific
te respiratori, podent també ser absorbits i distribuïts i afectar altres òrgans o acumular-se a diferents teixits. AIXÍ mateix, poden haver-hi contammants que provoquin irritació als ulls o que generin problemes dermics Per la seva part els contammants microbians poden provocar malalties infeccioses i al lergtes
portants són els mateixos ocupants de I edifici, els materials de construcció i decoració i els materials utilitzats en les diferents activitats, a les inslal laoons o el manteniment i la neteja Aquests contaminants també poden procedir de i exterior de iedifici Entre els contammants biològics destaquen bacteris, virus, fongs i àcars
•Practiquen f estalvi energètic i es mantenen relativament calents o freds buscan: un ambienl tèrmic homogeni.
Entre els factors de risc a considerar en el cas d'un edifici "maiaft" s'inclouen:
-Són edificis hermètics en que les finestres no solen ser practicables En general, els contaminants presents a I atre ambient penetren en l organisme per inhalació i actuen inicialment sobre el trac-
-Amoientals amb un nombre elevat de possibles contammants dongens molt diversos Destaquen, entre els de ttpus qutmic. biòxid de carboni, aidehids, òxids Oe
-Olors ocasionades per alguns gasos i vapors que ocasionen disconfoft sensorial i molèsties irntatives que poden produí sensació d'ansietat i estrès
nitrogen metalls etc Les fonts més im-
-Un nivell d'iHuminaoó bat*, un contrast insuficient, lluentors excessives i llampecs son causa destres visuaJ generador d'in-itacio d ulls i mals de cap Un entorn amo soroll pot reduir la faciii:a: de concentració oei personal < pfoduf jna situació amb símptomes concrets talí com estrès mai de cap i iabga. •Les condioo^s · e ' « - h . 1 , , o t e , m , c , j e s sor- casques pe- è /
'
' 'v-
i m u r r i - OLHNZEMA JUW 99
-Tema de fonsl·-
CLIMATITZACIO
122 4a ventilació inadequada sr-çtraca aer 5iJt>nirtsTrar-e'·· r^J'Oen 3 St'e -esc
/
-ler-t Oe i'equiD ^adequat, oer una distnDLCIO de l'aire ae 'encvació dolenta, oer la seva incorrecta filtració o oer una temoefatura i una humitat relativa extremes o " uctuants -
"Extracte <3B U síntom * "fldBSci ^*aff. Vara josec Sera^ÇLe' S^o^s -"srí^ro \aconai x Segunoaa Socw 9 p*ç«re an 91 '-aDèiO óQl Mifli$tero üe T^fla/o • SegurtiaQ Soaai Puòtcat ai rscuii úe ao"éfc-es üe es ' Jonaóes Cc^strucc·O DeservciuDarnert Scstembto. Que *an sw organtzaOes D& Cot •eçt H'.A
-ia contaminació interior ocasionada a utH'tzacio de maienais inadequats
-~t> detectes tècnics en la construcco -atetx individu, a les activitats, als pro; /.'es de consum (neteia. pesticides.etci ais gasos de combustió {fum de tabac, cafeteries} i a la contaminació creuada procedent de zones poc ventilades que difon cap a ilocs prooers -la contaminació biològica no soi ser írequent. però en aquells casos en què es presenti pot provocar una situació samta na delicada. Longen mes freqüent de problemes està en la presència d'humitats i en l'us d'humidificadors. c»o d un edita es basa en 1 aportació 1 distribució d'aire nou 0 recirculal. Per satisfer les necessitats dels ocupants d un edifici Quant a ventilació 1 confort tèrmic es recorre sovint a l'aire condicionat, es a dir. a un aire barreja en diferents proporcions d'aire exterior 1 aire recirculat que es filtra, calenta 0 refreda, humidifica 0 deshu-
midifica segons les necessitats de 1 edifici 1 del tipus d'aire exterior. -En alguns casos cal considerar factors de tipus ergonómic 0 de tipus psicosocial. Dels estudis realitzats es dedueix que entre les causes més freqüents d'una mala qualitat de faire als ambients tancats destaquen
-la contaminació exterior per entrada a l'edifici de fums de vehicles, gasos de calderes, productes utilitzats en treballs de construcció i manteniment, d'aire contaminat de l'edifici, prèviament llençat a l'exterior, que torna a entrar per mitja de les preses d'aire de renovació o per mtu tracions a través del basament I
NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres
La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271,FS>3) i a més a més no resulta cara.
PRIMERA QUINZENA J
-fTema de fons1CLIMATITZACIÓ
23
5
La síndrome de I edifici malalt Apunts per a una anàlisi K l nahtzar les causes i els efectes • • • que intervenen en la qualitat de i ambient interior óels edificis, passa per ter una reflexió a partir de les idees que es relacionen a continuació -Al nostre clima, són més importants els temes de control tèrmic a I estiu. I necessitat de climatització) que a l'hivern (necessitats de calefaccioi •Una bona orientació dels edificis pot minimitzar tes necessitats de sistemes actius de control tèrmic, és a dir. d'instal·lacions de climatització Malauradament, no sempre es pol triar I emplaçament dels edificis -Un disseny biodimàtic dels edificis, la utilització de mesures passives de control solar (voladissos, galeries, cobertes ventilades persianes sistemes de captació i distribució cap a I interior de llum natural, dimensions de les obertures, etc ) i de malenals adequats, pot reduir notablement la necessitat <JïnstaHac»ons de climatització Es tractaria que la peli de l'edifia participi acltvament en un millor comportament energètic En alguns d aquests sistemes passius ae control hi cal la participació de I usuari Per exemple, obrint o tancant les (mestres en el moment adequato col·locant les proteccions solars mòbils Això no sempre es possible Hi ha però. la possibilitat de disposar d equips de control que faciiitm la gestió correcta d aquesis sistemes En ei cas d edificis d'habitatges, la possibilitat d aconseguir ventilació creuada a partir de disposar d obertures en façanes oposaoes aporta millores de con-
fort tèrmic important En aquest cas. cal que la distribució interior dels habitatges faciliti la generació dels corrents d'aire -En els edificis d'oficines, es tendes a col·locar façanes de vidre, que si be aporten una millor estètica arquitectònica i iiummositat a l'interior, teòricament, per a1 control tèrmic poden ser un problema, so bretot de sobreescalfament que comporta la necessitat de regulació tèrmica i de recerca del confort tèrmic interior amb E'= temes de climatització. També hi pot t" ver excés de llum a l'mtenor. reflexos, er: que cal controlar. -Cal ventilar els espais intenors. millor si és de forma natural amb l'obertura de les finestres, que amb sistemes actius (mstal • lacrons) La manca de ventilació pot porta' problemes de condensacions, olors, humitat excessiva, partícules a l'ambient interior, etc i. en general, baixa qualitat de l'aire interior, i per tant. molèsties als usuans Als edificis d habitatges, es més normal que s actuï d aquesta manera, encara que no tan com abans El ritme actual d'activitat laboral fa que els usuaris estiguin fora dels habitatges moltes hores i que no es pugui ventilar tot el que caldria Als edificis d oficines, la tendència és a i inrevés. son edificis hermètics, tancats, en què poques vegades es gaudeix de ventilació natural mitjançant I obertura de finestres Això porta definitivament cap a sistemes mecànics de ventilació que caldrà controlar per garantir la qualitat de i aire Hi ha però. tecnologies i sistemes de ventilació integrats a la fusteria exterior que no ca
Copisbería Dfliracle s/a TOT UN SERVEI Impressió Digrtal dos colors Negre color Cartellena I Servei d'Escanner CD-Rom
r
ALS Pioner B/N. cotor t Impressió Làser B/N i Servei d'Autoedicio Gravacio c
08021 Barcelona TeJ. 9 ] 200 SS 44 F u 9 ] 1W I BBS 93 4 H 18 I? •-msl miracfe^miraclerepro ce»
y AÍTlR SERVEIS Reproducció tle plànols Fotocòpies B7N i cokx petit i gran format Enqujdemaoons Muntatges pTSMjlií. T ' '^ ^i^ rO3j^* ^opies de Microfilfv is r • '••'. ,-er a projectes
"Centre de } Reproducció a .Color s a .
'. * 'V '•. plàn ibuiíos. pe^ip«cTiveí. firxl. etc per * i* teva posterior edino o emmaq*tz*m* ment en CQu*ps iníormjt·cí carrtnti i*
08021 f » . 93 414 08 60 hCtp
I PWMEfU OUMZENA JJNV 99
- Tema de fons l·-
CLIMATITZACIÓ
O0f(f tes f:r*stres. \a c * apoie^ venSa06 na'urai -Un fe;$ pfoWemes que c«íicurten lacoó dotyrr les finestres per ventilar de f a ma natural, és el rwefl acúslic extenor En motts casos hi ha un mvell de scoi! mot important, de trànsit principalment, cue fa de! Iot molest tenir obertes les finestres •La importanaa dels materials d'acabat per garantir una bona qualitat de l'ambient interior Quant a la seva composició, ca! que sigui tal que no contingui substànaes nocives que es puguin desprendre a l'ambient i causm moíèslies als usuar.s quani a la facilita! de neteja, que evitin que s'hi acumuli pols, brutícia, ela; quant a l'aportació de lluminositat, que crein un ambient acollidor. Cal considerar també altres factors que fan que l'usuari es trobi bé en cada espai -Són importants alguns aspectes, diguem més psicològics, son la bona acceptació i comportament dels usuaris com ara ! obertura voluntana de les (mestres, l'accés a la llum natural, la possibilitat de modificar la configuració dels espais, adaptabilitat de les condicions de treball. En la mesura que l'usuari pugui modificar l'ambient interior, aquest tindrà més sensació de conlort. La millor solució és crear espais d'olicines obens. tipus "oficines paisatge'.
-Existeixen algunes espècies vegetals que ajuden a mantenir la qualitat de l'ambient interior. Per exemple, l'heura ajuda a absorbir el fum del tabac o el cactus ajuda a absorbir les radiacions dels ordinadors. -Quan s'utilitzen sistemes actius de climatització i ventilació dels espais interiors cal escollir aquells de millor eficiència energètica, amb control i regulació de fun-
cionament voluntaris i, per diverses zones i usos dels espais, de baix nivell sonor i baixes emissions, amb ventilació controlada i possibilitat de recuperació de l'energia utilitzada. Si es tinguessin en compte tots aquesl temes, probablement disposaríem d'ambients interiors amb nivells de qualitat superiors als actuals i no parlaríem de la "síndrome de l'edifici malalt'. I
L'ETSEIB va acollir del 25 al 28 de maig el I Fòrum sobre Qualitat de l'aire a l'interior dels ediíicis. L'INFORMATIU en publicarà les conclusions.
Imma Casado A/e: inf0rmatiu@3pabcn.es
Manaut Soluciones por sistema
Solo un líder puede ofrecer soluciones integrales a las necesidades de calefacción e instalación. Por sistemas caldera-radïador o por elementos. Por tecnologia, calidad y Servicio. Con Manaut cualquter necesidad de confort tiene respuesta
Manaut, soluciones por sistema
Calor
de
11 u g a r
<*>. ... la mar de divertida! 17 de juny de 1999, a les 8 del vespre • Les Drassanes Reials • Av. Drassanes, s/n -08001 Barcelona RESERVEM TAULES PERA GRUPS DE 10 PERSONES
OUMZENA JUOT M
• Tema de fons \ I H A
I 26
I
T I T Z
A C I O
ELECTRÒNICA AVANÇADA EN LA NOVA GAMMA DE CALDERES M A N A U T
I cmprevi espjriM \ | \"s \L I s \ fabricant de productes i sistemes de calefacció, presenta la seva ultima generació de calderes murals de gas La principal nmetat d'aquesta nova línia de calderes, que incorporen la tecnologia electrònica mes avançada. es el Jisplay muttifuncio situat en el panell de comandament Mitjançant indicadors lluminosos, pol ser visualitzada, entre d'altres, informació de les funcions següents lemperjiurev
. ell de prcsMo. detecció d'.i\anes i revisió per a la posjda en rrur^a D'aquesta manera, l'usuari pot conèixer en tot moment la situació de funcionament de la caldera i pot detectar. à\\\ mateix. eventuals anomalies d'aquesta
Manaut. SA
I BRADSTONE.
COMPLEMENTS PER AL JARDÍ
Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció. S1CÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col • laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb tota! seguretat des de la primera peda i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre r ^ ; e : r comú.
• Assegurança de responsabilitat civil • Assegurança Tot Risc Construcció
de prestació de serveis nnaoe prest als acabats o
a (feqilips i maquinària
' del personal i C — t pera fera í jurídica
• Assegurança decennal de danys a l'edificació
..i per sempre més. Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Jel. 93 240 23 72 Tax 93 240 23 59 Amb la mediació i el suport tècnic de Correduria de Segures Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73. l r 3a Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI TeL 93 668 28 4 1 * Fax 93 668 62 07 E-mail sico@sispromat.com
I "empresa SAS Prefabncados de I iormigón. importa exclusivament del Regne L'nit, la gamma de complements per al jardi Bradstone Aquesta gamma posa a disposició dels profes5ionak de la construcció una extensa oferta de lloses, murs i voreres de yran qualitat que reprodueixen de manera fidel els matisos, textura i acabats deia pedra. Amb Bradstone la manufactura de la pedra artificial constitueix una vertadera obra d'art que solament es possible amb la més alta tecnologia de fabricació. El resulta! és una reproducció exacta de les característiques de la pedra natural, amb els seus relleus i tonalitats. Aquesta copia de la pedra artesana) le el gran avantatge d'una col·locació fàcil i ràpida cosa que es tradueix en un considerable estalvi en !u mà d obra A m b les lloses M A N O I R -iconsegueixen paviments clàssics i . 'Mes que permeten gran quantitat de composicions mitjançant la combinació de diferents formats i mides. Uns i lot en forma circular. Les voreres MADOC reprodueixen
exactament l'arurcncj de Li pedr.i col • locuda de costat i són ideals per delimitar un jardi o una sendera. Els blocs MADOC i els seus complements permeten construir un mur j l seu jardí. una jardinera, una barbacoa, contenir un lalús. etc. de manera fàcil.
SAS, Prcfabrkados de Hormigón Pg Torras i Bages. 106 0X030 Barcelona Tel: 933 45S 850 Fax: 933 461 713 e-mail: sasfa sas-sa.com h l t p : 'www.sas.-sa.es
I UNITATS DE VENTILACIÓ 4002C/2H SODrX v. W ijhtKdiit üe ventiladors industrials i pioner a Espanya en Ij fabricació d'extractors per a l'evacuació de fums informa de les novetats següents per al sector de l'evacuació de fum: -Lnitats de ventilació 400"C 2h: aquestes sèries es componen de ventiladors i extractors, ubicats dins la cai.xa de ventilació per facilitar el muntatge i la tnsonorti/ació al màxim d'insiai lacions d'evacuació. fcl aran avantatge d'aquestes unitats de ventilació, a més de la ïnsonontzacio que produeix en la instal·lació, c^ que toies les caixes de ventilació.
lal
Norma EN-12IO3. i han obtingut la certificació per a evacuació de fum?. 400ÜC 2h. és a dir. que permeten treballar immersos en la ^ona d "incendi D'aquesta manera SODECA. SA pot entregar certificat d'homologació 400uC 2h de tou ets seus ventiladors i de les caixes que componen les unitats de ventilació.
SODECA, SA Tel: 938 52 Ml I I
PR1MERA QUINZENA JUNY 99 |
I lema de fonsh CLIMATITZACIÓ
I
INSTAL LACIONS PER A AIGUA SANITÀRIA I CALEFACCIÓ EN ACER INOXIDABLE
Cada vegada és més freqüent i pnontan l"ús d'acer inoxidable en instal·lacions d'aigua sanitària i calefacció. A Europa ja és força comú i la seva distribució és molt àmplia. En el nostre mercat, entre tls més grans distribuïdors, el fabricant F iltuhe. SA. es dedica exclusivament a la producció de tub. accessoris, abraçadora. bateries, etc... d'acer inoxidable, destacant cl nou mètode Filpress. que proporciona una major facilitat de manipulació i un gran estalvi de temps en cl muntatge. Un sistema que es basa en elements d'alta qualitat, atès que són exuluMvamcnt en acer inoxidable, i que consisteix en combinar unes abraçadores i uns accessoris per a tub. desenvolupats especialment per evitar al màxim els treballs inútils de l'operari i donar un valor estètic a la instal·lació.
Instal·lacions a pressió sense soldadura I s tracta d'un sistema rc\olucion.in. unions sense soldadura, realitzat per pressió, que redueix de manera impressionant el temps d'instal·lació, i que. a niés ÍI més. de donar un acabat perfecte, compleix amb les exigències europees de resistència i de seguretat. Aquest sistema, consta de diferents elements, l-.s tracta d'unir cl tub amb uns accessoris a l'inlenor dels quals se situa una junta tórica d'EPDM A iravés d'una maquina de pressió, s'exerceix un estrangulació de l'accessori restant el sistema totalment estanc i segur, en pocs segons. Aquest sistema requereix un mínim d'aprenentatge per part de l'instal·lador, essent necessària una màquina de pressió existent al mercat. Per a la conducció de productes agressius, uimbc es pot acoblar una junia
Brides l.s important que Ics abraçaòores siguin d'acer inoxidable, al mateix temps que ràpida de muntar i el més discreta possible per a msial lacions vistes Poder insta! lar la canonada sense haver de roscar cargols, de manera ràpida i senzilla, amb una alta resistència i un aïrabai d'alt mxcll Perquè fer s e n i r acer inovidal·le La inslal iacio d'acers austenmes i \IS1 HM i AISI 3!6i es deu a que aquests ofereixen una excel·lent reMictvia a la corrosió, i molt bona òuciili tat, ci.wn a resultat de la x\& detormacio en tred També ofereixen una m»>!i bona rcMütencia mecànica
s acers inoxi dables a usler ïitics < lagnèlic:s. fac ii ment ceimpnmable dhenr-<;ca 1' •nan
L'acer inoxidable s'autopassha És a dir. en presència de l'oxigen, l'acer inoxidable gener una cap exterior fina i transparent, inapreciable a la vista, però que automàticament cl va protegint dels efectes oxidants. Així. que quan s'aprecia òxid en un acer inoxidable, és que aquest s'ha produït a manera de brutícia, ha estat en contacte amb un ferro o. és que es tracta d'una qualitat moll baixa, és a dir. ferritica. per això Filtube utilitza sempre la màxima qualitat A1SI 3 16. per als seus accessoris. Resistència als cops La gran resistència mecànica dels acers inoxidable, és una de les seves principals característiques. És aproximadament dues vegades més resistent que l'acer galvanitzat i tres vegades més que el coure
-press ACERO INOXIDABLE uniones para siempre
Menor pèrdua de càrrega L'acer inoxidable posseeix unes superfícies molt llises, cosa que ofereix una mínima resistència al pas de i'aigua. òptim per a dissenyar instal·lacions amb altes velocitats de fluid. Pes lleuger Gràcies a les seves bones propietats mecàniques, el tub d'acer inoxidable permet l'ús d'espessors molt més fins que els utilitzats en altres matenals. facilitant el seu transport i manipulació.
PRESIÓN DE TRABAJO 20 BAR. PRESIÓN DE PRUEBA 50 BAR. TEMPERATURA DE TRABAJO 95°C.
un
dos ...Press
Acabat decoratiu I-.I poliment de l'acer inoxidable presenta un acabat de molt bon aspecte, al qual es pot afegir les nostres estètiques ahraçadores i accessoris. Podem subministrar diversos acabats del tub. al mateix temps que els recordem que l'acer inoxidable es pot pintar
CORTAR
UNIR
PRENSAR
D'aquest mètode, s'efectuarà una d e m o s t r a c i ó al Col·legi els dies 29 i .10 di- jun>.
Christoph Remer Kiltubc.S.A. C Sant Eloi. 6-8 E-08038 Barcelona Tel 932 230 160 Fax932 233 129 À.<e:Filtubc íi inoxidables com
FILTUBE Solicfte informacion de todo tipo de instalaciones en acero inoxidable a: Fiïíuoe.sa C Sant Elo> 5-3 E-08038 BARCELONA fSpaini Teí: (34| 93 223 01 60 Fax: (34)93 223 31 29 E-marf' fiftubedmoxicJaDtes.com Web" hrtpi/.'www
— Tema de fons ICLIMATITZACIÓ
I
UN SISTEMA QUE RESPON A LA NOSTRA NECESSITAT DE CONFORT TOT L'ANY Ni>rmjlmeni, » insul Ien dos tipus de
trucció, la necessitat de respondre a un confort i una qualitat superior é*. imprescindihle t.\ clima, a ( ataiuma. ens obliga a tenir en compte tant Ics temperatures d'hivem ei un les d'estiu per saiister i ambar Ü un confort oplim per .1 l'usuari F'l -1--
e! més utilitzai. restitueix unes tempera-
ïica. tàlta d'espai, potencia molt elevada
tures ambients agradables, però no té en compte les necessitats tèrmiques del cos humà (forta circulació d'aire, sorolls. p r o pici per escampar microbis ) A mes. per raons de cost d u n a insial -
per sostn> massa alts, etc ) es redueixen Ics possibilitat d'equipar certes obres com ara habitatges unifamihars. museus, esglésies, gimnasos, sales d'actes, botigues, etc. amb el confon desitjat miljan-
lat.it
SUELO RADIANTE REVERSIBLE f-abrícación: MULTIBETON* fimhH aun IJ temponda Unit, u« .^ : 2 mm ouhii Ongiïuli l'iiMtti.uiiiii .TU-de 200 > 300 ml l'jriuuLaniijdcv 1 urmuia de lahriijeii>n patemada. — Cunirolo de íuhnejoon por el Tl'V (Servíem de Coniwl Alcmani. - Rcsisiencia·. excepcional es: ] 50°C en \apor con 3 bars duran te mj! de I 000 hans Vanaciones dimcnMimjleN de 0.2 •* j ISK: Resi-iencia J la preMÓn ceres de "XI bar. J 2(TC üubo Onginah al golpe 15 joulo "—
«iiiema raiiiador* per a r t m e m 1 aire condicionat per j lestiu. per\> disposem també de l'opcio - en I. l'anomenat sistema reversible Viultibeton Muhibeton. desprès d'haser inventat la cülefaccio per terra amb tub sintètic I Aleman>a) 1 gràcies a la seva expenènn j de més de ^ anvs. la qualitat dels maiL-nals msial·laLs 1 els càlculs realil/ats, h;i posat a puni des de 1**X4 (Krança) el sistema dabsorcio de calor Mullibeton IX-s de I W Multibeton desenvolupa la mateixa tècnica, per respondre a les temperatures de Catalunya, amb un resuliaLs de confon ambiental ideal, com per exemple: 32 "C exteriors j l'omhni 1 uns confortables 24'*C d ambient interior Per ambar a aquest equilibri s'aprin fita tota la superfície útil equipada per a l'hivern i la regulació reversible especial terra radiant, se substitueix per l'aigua de calefacció en circulació ;i baixa temperatura 30-45 "C per una aigua freda a 16 IS UC Iclimatil/ació 5-7uC). convertint, gràcies a una bomba de calar o refredadora d'aigua, el terra en una gran superfície d'absorció calorífica que suprimeixi eficaçment 1 naturalment els 1 o X "C (recomanacions mèdiques) sobrants en la temperatura ambient d'estiu. A vegades, a prop del mar o en zones
MULTIBETON- ir u , in cu I» nueva constructión nlrn de ellav. li>^ fintedimit
l'jmbienl cal que es dcshumidifiqui. 1 és per JIXÓ. que s'aconsella en la /ona dia
mo uinibién en \a\ reformas. ^ húmtdn v húniediv-rino u>n l<
d'un habiialge (el menjador-estur). la instal•lacin d'un dcshumidtfküdor o un (tmcoü (50 (MK)-XO.(HK) PTA) model semcion : MULTIBETON' GmbH • riK-jtrjr
NU> pitijncdúd» de: hontutw-
Kn altres tipus de projectes (sales d actes, centres comercials, oficines, etc.). la renovació obligatòria d'aire es tracta di-
,1 ClliX) ..
Kión: Popnunjlu de poli-viml» ^Lit'iun: bidòn de 22.5 Kg
JJlable
el procediu
de capa
1.OS HSPt CIALLSTAS, PARA L'NA SEUUR1DAD ABSOLUTA EN LA COLOCACIÓN
blant a Vsphl d'aire condicionat, per equilibrar una humitat relativa agradable.
rectament amb la temperatura desitjada, reduint La torta circulació d'aire massB calem 25 a 30°(. o massa fred 14a 16 °C previst a l'inici per climalit/ar l'ambient del projecte.
tuhrkudon: MULTIBETON'GmbH l·iiiKi.m: i ..i . nijnlentít lui lubüï MULTIBETON-
Ku-mulc Diiiu-ii-iiini^ . •: Je laigo. 18 mm de jllurj.
>]ue düpi»nt.-n de pruírsionale^ LUJJI[ÏI;JI [Kir su \encdad > tunipeiencia. le garaü ICL'IJ> del artr \ prescripci' rmpf^
rnunenie. Seleccionades > jg n sempre uri irabajo eficie MULTIBETON* Graiiüs
Pr&tDLiiciún: Paguclc de 15 eamles (tuul 30
\>JU>ADERV> GARAKI1AS PARA UNA TRANQL1LBMD ASBGUSAnA lundica cvteïVHinjl i^ue hj eiik!randev~tdi>, en grun p^rte, iu nLiioneii^J EsUi> JTJIMUV jJiiU-s uuliijiii> ha>u hi>). «Man jqut pjrj rcspiinder J l·itihjuier Ijllu U prucKi MULTIBETON* le jiesurj unj re>pon;^>ilidail lolaJ de su produtui > de k - ^u^ n\jienjie> duTÉinie 10 anos cl c-iudio >ic ^1-l.ii.jk.nin diminic 10 dïv*, MULTIBETON* iv tu^e promojs MULTIBETON* íjrjnuzad n-,uludo
uido c CNiruiiura o de la^ pareUc Cumptaicióo: Capa de P^ C de 0.2 mm Dimensiones: 2 m \ 100 m. Preitotacíón: Rollu de 200 m udj 3 IJ toloeaeión grjeu dro^de llJtm
Renovació d'aire amb climatització = aire a 28"C (hivern) - I6T (estiu) Renovació d'aire amb Mullibeton = aire a 22°C (estiu/hivern)
Frederic Porras Multibeton Colom. 230 A 08223 Terrassa Tel: 937 835 875
HTema de fonsiCLIMATITZACIÓ
I
29
GAS PROPÀ CANALITZAT CEPSA
VA gas propà canalitza! és el combustible perfecte per a l'habitatge i diversos sectors com ara serveis, indústria o altres tipus de consumidors que necessitin una energia còmoda, barata i ecològica, ja que ;il seu all poder calorífic, comparal amb allrcs energies, s'hi afegeix cl fet que és cl combustible que pcrmcl de ser usat en calefacció, escalfament d'aigua sanitària cocció d'aliments t lambe en producció de fred mitjançant aparells d'aire condiI I gas propà permet la utilil/ació en l'hostelcna i la llar de gasodomèstks I rentadores, rentaplats, assecadores, etc ). aparells que. tal com indica el seu nom. nu ulilit/cn electricitat per a la producció de calor, amb l'estalvi que això significa, lïn cl sector industrial i l'agricultura, el gas propà és present en els processos d'assccalge. escalfament i bullida. alimentació de grups electrògens. Inrns. etc. i .1 gas propà és el combustible més lleuger, dins dels hidrocarburs, i de composició més pura. No laca. no contamina no fa olor. Sense cap dubte, el gas propà es una energia respectuosa amb el medi ambient que contribueix a la conserva un de l'equilibri ecològic. AmhCLPSA la instal·lació de gas pro|ia canal U/al és fàcil. I:ls equips tècnic tic CEPSA treballen amb enginyers, con sultors. arquitectes, promotors i construí lurs des del moment de la preparació del projecte fins a l'acabament de l'obra els quals aconsellen sobre la ubicació dels dipòsits i dels traçats de les \arxes ascendents i presa dels aparells de consum. i ajuden a construir una instal·lació racional i econòmica IVrò els avantatges de la instal·lació itcl gas propà canalitzat no acaben aquí. ia que la seguretat assumeix un paper ionamentula l'hora de decidir-sea instal lat gas propà canalitzat de ITPSA I ni el matenal que ChPSA unht/a en les se\es instal·lacions (dipòsits, luh^ vaKuk-v claus, etc ) amba de tàbnca ut mp ha superat uns controls de qualiüi1 amb la màxima exigència. 1 es instal lacions es fan a ira\cii instal·ladors lü-IV. ajudats pel nostra equip tècnic i segons el Reglament d^ gasos liquats del petroli i l o instruco om tècniques de Cl PSA l·inalment. abans de posar en marv qualsevol instal·lació, una OCA (Orga nitzaoó Òe ConmM 1 ecnK de V Admimtracio) n'insfv., . ment M v\wnp . Jc* per la K*. _
PHIMERA QUINZENA JUNY 99 |
Falla curresponem CBPSA s'encarrega de! seguiment de cada instal·lació a través de controls i manteniments periòdics i.a més. ofereix als seus clients un servei d'assistència permanent les 24 hores del dia per a lot tipus d'anomalies o incidències
Per totes aquestes raons, utilitzar gas propà canalitrat de CRPSA és la millor de Ics opcions per cobrir les necessitats energètiques. A Phabilalge. perquè aporta confort i comoditat, i en la indústria. perquè amb les sc\cs múltiples aplicacions proporciona una loial
iptim de l'aictiMtat professional
1
No dubteu de trucar al nostre telèfon d'atenció al client 902 155 l?h si voleu firr-nos qualsevol consulta sobre els ;avantatges del gas propà canalitzat c> rebre més informació l'n equip de professionals tant tècnic com comercial iestà a la vostra disposició
À
400 °C/2 h Sèrie Helicoidal Tubular
THT g
Vi
N Certificador) 95003027
Sèrie Centrífuga
TCR
Ng Certificación 95003027
TCR/R
N3 Certificación 95000534
Ctra. de Berga, km 0,7 08580 SANT QUIRZE DE BESORA (Barcelona - Spaln) Tel. 93 852 91 11 - Fax 93 852 90 42 E-mail: sodeca@lix.intercom.es httpMmw.osona.com/sodeca
Hffftflns
as na Cada vegada més experts com vostè consideren en els seus projectes els avantatges de la climatització amb gas natural.
Ja hi ha centenars d'instal·lacions funcionant satisfactòriament i amb fiabilitat, amb una gamma de productes que s'amplia dia a dia i, és clar, amb tot el suport i assessorament que només li pot oferir una empresa líder com Gas Natural. I vostè, què espera per a beneficiar-se de la millor climatització de la Terra?
Truqui'ns al
900 760 760 Web: gasnaturalsdg " " *
La millor climatització de la Terra
fc-V,-
Les làmines ALKORPLAN
i DRAYFIL cuiden el medi ambient.
La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge linal.
IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL síy: Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN* i DRAYFIL", produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaarde (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Liancourt (França),
amb qualificacions
ISO 9001 / ISO 9002, sói fabricades seguint totes les normatives internacionals. ' . " * * — ALKOR DRAKA ofereix _-.:-
a | professional
la possibi-
litat de dissenyar qualsevol tipus di coberta gràcies al catàleg informàtic ALKORPLAN5 (CD ROM, CAD).
(D
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
SOLVAY Carretera del Montnegre, s/n. Tel . 938 484 000 / Fax 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Esparïa http://www.solvay.com/es/alkor
s SOLVAY