147 - C O N *
Q U I N Z E N A PREU -
DEL COL LEGI D APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
J U N
Xavier Bardají,
1 euro
nou president del Col • legi 1048 col·legiats van escollir el passat 10 de juny els seus representants en una jornada democràtica i de participació
Planificació lemlonal metropolitana
p j ü l
Co legi ha renovat la seva Junta
P J P J de Govern per als pròxims quatre anys Les eleccions, que es van celebrar el passat dia 10 òe juny van donar la victòria a la candidatura presidida per Xavier Bardaii
Constructores per la qualitat
ien la totoi davant la candidatura presentada per Antoni Caballero Bardap va obtenir el 7t 6% dels vots davant el 267° Q de l altre canOiOat en una jornada electoral en la qual
JÉ. 11
12
1 7
Legislació i normes: Nou reglament Oe llicències d actiwiats
va participar el 19 13% del cens electo-a
Nou Pla Territorial
Carme de la Calzada:
Metropolità de Barcelona
"Avui es dissenya menys
Presentació el 14 de juliol
pel disseny, no s'agafa
a càrrec d'Albert Serratosa
l'estètica només perquè si"
Prevenció del risc: Lesions en murs de contenció
El mercat de treball
18 T'ajudem a construir
plecitistant
En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet i adaptat al teu projecte. Disponible a: wwwjpabcn.es/rcnart/
Fusteria POBRES i
per
a
d e c o r a c i ó
El tema '
ELECCIONS
SEGONA QUINZENA J
99
X. Birdlji 71.561. / '
^
A. ClblUtro ÏÍ.;I\
l'Tinten de participació va ser del 19.13%.
Xavier Bardají guanya Les eleccions lOfl Co< legi te un nou president ^ H X a v i e r Bardají actual secretari de ia Junta de Govern va ser escollit ei passat 10 de juny com a nou president del Coi-legi d Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona en ei decurs de la iomada electora per a la renovació total de la Junta La candidatura de Bardají es va imposar de manera clara a la candidatura presentada per Antoni Caballero en una jornada electoral que va tenir una participació oei 191% dels col legiats
280 vots el 26 7% El domini de Barda|i tam&e es va manifestar a les delegacions col·legials habilitades com a demarcacions electorals A Barcelona va assolir el 73.7% dels vots. ai Bages-Berguedà ei 80%. a Osona ei 77.4% al Valies Occidental el 64.6%. 1 ai Valies Oriental el 64.3%
La candidatura de Xavier Bardají va obtenir 750 vots. ei 71.5%. mentre que la candidatura d'Antoni Caballero va obtenir
de compromís soaai que ha caracteritzat ei
Tradició democràtica i compromís social Leauip de Xavier Bardají pianteia jna renovació des de la tradició democràtica 1 Col legi des de ja ta anys El programa de
eixos projectar la professió cap ai futur, renovar el Col legi \ establir un compromís amb la societat El nou president del Col·legi. Xavier Bardají 1 Ramonet. va néixer a Ponts (la Noguerai ei 1959. es va graduar en Arquitectura Tècnica per' Escola Univers, tana Politècnica de Barcelona (EUPBi ei 1 982 Actualment treballa a Consuftmg ROP Arquitectura com a responsable de gestió d inversions a les universitats Entre les obres on fia exercit d aparellador estan ei Museu d Historia de Catalunya i i Arxiu Naoona) de Catalunya de Sant Cugat. •
Fitxa electoral Cens electoral
5 477
Total vots emesos 1 048 Participació 19.13% Candidatura Xavier Bardají
750 vots
'7* 56%)
Antoni Caballero 280 vols
un /i*?i
Candidatura
Vots en blanc
12
Vots nuls
6
(0,57%)
la candidatura s estructura en tres gra*s
La junta La nova Junta de Govern que encapçala Xavier Bardají és formada per l'equip següent: Xavier Bardají i Ramone'
President
^ ^ ^
ÍC^^B ' ^ J *7
^ ' ^ ^ a Embuena : Aparicl
° Secretaria
li*
I
a
Josep Maria Llesuy
-
Albert López 1 Iborn Comptador
i Parrimond
M^B
Tresorer
WJ
Vocal 1 «ce-presioen!
EU ÜtiKjili SÒK ••«rai Noguvi i Hom Osona
Safeador t ( M m i Cmon Yata Occda*». fi^artc * I M * t HapaM (VMia O M a f
El tema ELICCIOMt
tt
Delegacions comarcals
Bages-Berguedà
Osona
La Dt-.í-gac.o de1 Bages Be-g.eca ^3 ^iiora: er els darrers anys la prestació de serveis ais professionals Am ha contribuït a fer una Delegació mes plural obena i participativa, en Denefc dels col legtats i també del ciutadà Un dels nous obiectius seia esdevenir definitivament un referent professional i social en aquestes comarques La Junta de la Delegació del Bages-Berguedà esta formada per Jaume Juanola (delegat). Xavier Joves i secretari). Anton/ Ahns (administrador). Jaume Arimany Joan Carles Batanes Manana Romero i Josep Soler (vocaisi La seu de la Delegació es troba a Manresa. Plana de I Om, 6.
L i Ce eqa z d Osona contmua apostant com ha ret sempre pel seu estret contacte amb la societat Tot i refermar aquesta política d 'imbricació social ia nova Junta de la Delegació te com a obiectius principals millorar a prestació de serveis * de recursos de la Delegació per ais col legials i per als ciutadans defensar els interessos dels col legiats donar los recolzament a nivell professional i de 'ormacio. a'n com donar un suport específic als toves La Junta de la Delegació d Osona esta formada per Bernal Noguera delegat] Julià Aceves secretari) i Jaume Garoiera i administrador) La seu de la Delegació 0 Osona es a Vic Plaça Major 6
Vallès Occidental
Vallès Oriental
La DeiegaciO oe Vanes Ocooemai na tet ert els darrers anys una important tasca Oe col laboraoo amb els agitaments de la comarca per a r elaboració de les oroe- -•. \i::es amo els responsables aurbanisme
La DeiegaciO def Valies Oriental ha superat amo nota el repte que va representar la inauguració, el novembre de 1996. duna nova seu col legiai a Granollers, que va oonr una nova etapa en la historia d aquesta Delegació Reivindicar la figura de i aparellador entre els agents de la construcció a la comarca, la formació i el reciclatge professional i la millora continuada dei servei ais col legiats. han estat algunes de les principals imies oe treball La Junta de ia Delegació esta formada per Fredenc de Buen (delegat) Antoni Moniuii i secretari) i Josep Mana Amorós ladministraoor) Joaquim Paretas Esteve Ayma ' Jesús Rey <vocaisi La seu de <a Oeiegaoo es a Granollers Josep Pinoi 8
per :•; ams el marc de la Liei fl atribucions La Dr -. _ ."i les imies estretegiques 0atribucions íTiaige píCMeiSJüiidi dienoo ai co tegiai i tamoe a) auiaoa La Junta de Govern oe a Delegació esta tormaoa per Saivaoor Navarro (delegat) Rosa Remoia secretaria Eva Canoeta laOmtnisíradorai Ramon Sala. Clara Famoi i Joaquim Sierra vocais La seu col keguf es a Terrassa. Sani Francesc. 18
DEIXA'NS SOMNIS LA FEINA JA! NOSALTRES!
ROU HORES DE SON.
Enfnga via e-mail BBS / RDSI. Efivuntcnt 3 oofwcili. Servei d'urgència. e-mail: artvpbn@artyplan.corh
Servei Integral a la Construcció
ARTYS5TO1ES Tel. 93 200 8 ^ x 93 2 0 0 »
Tel. 93 201 21 52 Fax 93 209 69 93
Reproducció del color Tel. 93 200 «6 82 Fax 93 209 49 93
Serveis <f intemet Tel. 93 240 50 15 Fax 93 240 27 45
lOMOsa
Amb la finalitat d'ofenr un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la pnmera pe-1- • i lliuraria amb les màximes garanties és el nostrp nhiert
SISTEMA HERMS DE REFORÇ ACTIU DE BIGUES DE FUSTA
• Assegurança de responsabilitat civil • Assegurança Tot Risc Construcció
.i per sempre més.
• Assegurança d'afermament
• Assegurança de prestMfs de serveis per a obres finalitzades
Bon Pastor. 5 0*321 Barcelona M . 93 240 23 72 %it 93 240 23 S9
«7MMUNSKHI M.«l*Ma«l* * PERFIL IPE AMF ••.' SOLDADA PE P•OPClODL . .
""
c;
'
\ktQi\\pm* ..
* REFORÇ ACTIU: ENTRADA EN CARREGA INMED4ATA DEL REFORÇ I DlSMINUCtO DE LA FLETXA DE LA BIGA MITJANÇANT SUPORT UNIVERSAL DE POSTENSlO
IIW
El noticiari
Barcelona ordena el territori Albert Serratosa presentarà el 14 de juliol al Col·legi la proposta de Pla Territorial Metropolità de Barcelona, una eina per a l'ordenació del territori que avui es troba en fase d'anàlisi i valoració
M j f l rçfenarel desenvolupament metropo • ^ | iria Oe Barcelona es una tasca com pteia i al matei* temps apassionant Imbn cario a^b ei desenvolupament general del país i tenir en compie les tendències dels altres països que ens envolten es un repte Fer participar ets agents socials que ni tenen quelcom a dir es indefugible L'equip piundiscipiinan que redacta ei Pia Territorial Metropolità de Barcelona ha preparat una proposla que ens els darrers mesos sesta presentant entre dattres ens ais diversos coi «dius professionals Eis aparelladors i arquitectes tècnics nnoran ei proper 14 de juiïoi i ocasió de coneuer de primera ma la proposta del Pia que serà exposada per i enginyer Albert Serratosa director de i equip redactor Una evolució galopant Loroenacio de i àrea metropolitana ae Barcelona te encara moltes oataiws per guanyar, tal con passa en qualsevol sistema urbà europeu Contemplar la aïstnbucio oe la població al centre d Europa permet comprendre que la outat ha expotat Un autèntic tag bang" urbanístic ha (tepersat persones i activitats per tot el temtor oes dei norfl de la Gran Bretanya fins a la itaiia central Catalunya comença a incorporar-se ai sistema europeu i adopta comportaments similars Ei que cal. avu ----- • " • - - --^-osio Et problema es l a : •. ••••**•
siva del temor la manca de conesio i ar> senaa d estructura les petites però inacabables agressions als espais naturals la perdia de üaredat dels iimus que separen alio que es urbà d alio que no es urbà El Pla Territorial Metropolità Lequip redaaor del Pia ha afrontat un repte importanr Una de ies mancances del Pia D-rector aei 1965 toi- afirmen i absència d unes directrius d ordenaao per a Catalunya Actualment el Pla Territorial General de Catalunya ja ha començat els tràmits per a a seva aprovació Sis aprova es disposarà d ^r marc or es defineixen les opcions Dasiques d ordenaao temtonai i també de política ae promoció per a la dismbuao de persones activitats Ei Pia Temtonai Metropolità es troba en procés d elaboració No hi ha encara propos tes assumides políticament i fins i tot a niveii tecnc esta en fase d anàlisi i valoració d alternatives per exemple les grans mtra struciures de transport com ara aeroport pon i centrals integrades de mercadenes Malgrat tot s'ha avançat S han fet els passos essencials encara Que gràficament no es OrspoS' Oe solucions acabades S na aconseguit una cartografia digrtantzada d alta qualitat, s ha recollit intormaoo bàsica i s ha integrat en un sistema interactiu Ei Pla a mes na traspassat ja dues htes oasiques i aprovació política per consens
d'uns "pnncipis generals' i uns "objectius operatius" la definciO d uns "atractors" amb ca pacilat per orientar el futur en la imia dels obtecttus Els pnmers abasten temes genencs Oe seguretat benestar fisic>soaai ecologia i qualitat ambiental economia i dinamisme temtonai estratègies evolutives estables i de capacitat instrumental Pel que fa ais "atractors" destaquen" 1.-El sistema d espais oberts Pan essencial de i exigència ecològica i de i estabilitat temporal del desenvolupament, no esta absoluta ment lliure d edificacions i usos però es Clarament "no ciutat" i onenia amb precisió la forma distnbuoo dels conjunts urbans que confor maran i Àrea Metropolitana de Barcelona 2.-EI sistema de v>es segregades esquelet del cos metropolità valedor de ia qualitat urbana i paisatgística dels "recintes" • suporr de la mobilitat intra i intermetropoiitana 3.-EI sistema ferroviari en forma de xarxa nomogenia. completa • integrada, per coninbuir a la relació de tots amb tots; limitar els efectes nocius d un us innecessan us Oe les autopistes i carreteres 4.-EI sistema de vies cíviques i cofredors de serveis per canalitzar els grans fluxos intrametropolitans de cun recorregut, per permetre el moviment segur Oe persones Docteles i altres modes no mecanitzats, i per vertebrar «s drterents nanes "en alta' dels serveis essencials aigua, electricitat gas ' teie'on 5.-Les àrees dinamrtzadores pas oe pro"ocoo. noves àrees de cemrajítai per estenqie -. -ota 'Àrea Metropolitana ets avantatges ur:=-s per contribuir a ihonogeneitzaoo quaà•. a aprofitant i one^ra"! ies Dportunrtats . a e s deis punts s.ngu>ars de trooaca de - ' ' à è s y j c v e ; D'-Doques Oe transpo^ '-. mpulsaf ària distnoij•- Dersones • activitats .- _ -úcsta "B- Pia nauran
d esdevenir instruments capaços d orientar un "model territorial" amb prou llibertat per a permetre ei joc de milions d agents i amb prou "informació genètica' per assegurar un futur de qualitat evolutivament estable i respectuós amb a doble e^ge^ca numana i ecològica •
'Ettrets oe -à planificació terntonai metropo.itana de Barcelona canvi de registre Feorer 1 999 Autor AiDefí Senatosa
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona A carrec C Albert Serratosa Ola: dimecres 14 de juliol Hora: a ies 7 oe< vespre Uoc: sala d actes del Cd tegj CBon Pastor 5 Barcaona
SEGON» 0UW2EN»
El noticiari
Disseny d'arquitectes tècnics K f l e ' í e aparellades i arquitectes H ^ | tècnics mosirer< des del passat 8 -je iuny tint a 'í Oe ijio D/oiectes dmte 'lonsme d'sse"y C oü-eces nflusCiais a la sala de*pos»cions de1 Co1 leqi Amb ei litol DIS-seny la mostra vo aproximar-se a les drterents fases de preparació ' realtza cio del procés projectuai Aques* p'oces irnerretacioia tols els tado^s Que intervé nen en ei resutai 'mai la Qua: cosa reque rei» dels drssenyadors a mes de creaíwita' un elevat rweli de competències i coneue ments tècnics D'S seny s engloba dins ia anquena edoo de la Pnmavera dei Disseny un programa biennal d oposicions arcu'ts temates' activitats relacionades amb el dis seny que te Hoc a Barcelona entre els mesos de març a tutoi i
H p·rt·cip·n: Pep Bou Carden de ia Catoaúa DavxJ Campns Ra'aei Carreras Agus;i Costa Ramor Donenerfi Josep Mana Garqante Ennc Grae"s Josep Ramon Gómez del Morat Carme Hemandez i Cros Josep Mana Joan i Rosa Pedró de Leyva Jordi Mora Ferran Morgui Ennc Pena tgnasi Reventos
i Tcttton (br·ct· 93? 40? 376 Fiï 932 402 364 inlormjl·iidaMDcn t í
Carmen de la Calzada: "Les tendències del disseny tenen alguna cosa d'universal"
AOttÇl elsctrijmcí
Canes C i n j r t i JOIO Gay
r SiDíl* Xjvwt ofl
Vicenç Font
Javwf Garcia Dw Cftopo k imprtt AutoMkciò S L twp ipotrt i · i a l -189 1991 ISSN
Entrevista
r
«Wlon 932 403 37»
Carmen df la ía\zèóa és una de les capdavanteres entre els arquitectes t è c m n que pensen que la professió no té perquè demar fora ets entens de disseny Amb aquesta inquietud coordina, conjuntament amb Rosana Klocfce i AnnemiefcF van de Pas. I expo f d de de
Reatment no se sap te alguna cosa d un vefsahiai Abans era una questtó mes perso naltzada pe^o avui es tracta mes dei treball
entre els arquitectes tècnics'' Si A m s s avm nt na a ' e ç ' - í .* ;>:<•=. t.
de grups Grups que posen er* mana ets aven
iitat d oonr-se " W "ies a - - - > - • . :•-•
cos tecnotoges a la professió
mutttpii^a;; ZK i
vull On aven
" " — 3-"
-
--L-
cos en tots ets sentits des de la mvesftgaao
Abans o·jc·t-- ^4~-.a- j - . • " • ' - : , - ,
fins ats mètodes de treball ame programes
reni ae asser, i"ia<a y :. e'es pe*: avu pots saber a instar» que es la amsu
VSSeny m-
.<•- aparella do-- • d'Qj':p.if' ÍP. nus que ei pot vntUr fïns al 16 de juliol al Col Leçp
Creu que ni na una inquietud creixent
J t qu» p t r t M t d t p i o g i f i ï m mtonnatics
r
pot»' e e oue toca a i eucurx s pe r : i <muoo \» »spa M*t dt fc noiai par **** i * cop rmm
Com vi passar del camp de i a turi tècnica a un altrt. en prmdpi tan ONmnt com M «I del atoaany? Ne ior a r atce^ts ets oos s rwaa oonan mot bt P«ro bajeamant va >ar P W é M « m danjM M pouMMai flt
I moaw ou»api« *m m
-t
El noticiari
la
Constructores petites aposten per la qualitat Col·laboració entre el Gremi de Constructors i l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona l programa de cot Laboraoo entre ei
sa constructora en moments de força activi-
| Gremi de Constructors d'Obres de
tat, ets futurs arquttctes tècncs adquireixer
Barcelona • 'Escola Urwefsnana PoHecnca
coneuemerts útils per ai seu desenvolupa
ót Barcetona (EUPB} sha traduït enguany
ment protessional en l'àmbit de la qualitat
i n un rtnssant projecte que benefoa tant
El prefecte s emmarca dins ei Prog'3" -
I M empfwes com els alumnes que s'r» ten de Promooo de la Qualitat t la Produd . • v acoiM D una banda set empreses pena
impulsat pel Gremi, cort|untament amo e
nyents al Gremi iLosan Joan Armengol Pro-
Centre Català de la Qualitat iCCG' centre
fund. Inacces Pere Fabre. Potgias i Cons
depenent del Departament d Inúustna de la
truccions Curto) preveuen aconseguir
Generalitat En una primera elapa. el pro-
properament ei certificat d'empresa registra-
grama va fomentar la implantació de siste-
da d acord amb les normes de qualitat ISO
mes de qualitat en empreses mitianes >:
9002 De l'altra vurt estudiants d arquiecv
diverses les constructores que ja corr^-
ra lecnca fan ei seu treball final de carrera
amb ia certificació Ara sria volgut d e - ; .
en aquestes empreses en les quals treba-
irar que la qualitat també es troba a i abast
ter en la impiantaoo dtfs sistemes de quali-
de tes petites i microempreses del sector
tat que eiugeu la norma
que son maioria a Catalunya i a tot Europa
D'aquesta manera a mesfleconeuer de
Les empreses que opten a la certificació
prop el funcionament quotKià d'una empre-
han de desenvolupar els vrnt requisits del
9002 -eq.sls que 'fr-
Se SuOcinstes
blir un control, un ordre
macio o serveis postvenda. i
una organització que abasta al coniunt rJe ''
r a u l j rodona Kclialúliiació d'esiruclures de fàbrica di- maó
oimaro. 7 de juii,.i de \^>. J ic> ix hores
0 reCCiO Ci
aplegar a eo f c que encara es troba
El FAD estrena la nova
en fase d'acabament fle les obres i que serà inaugurat oficialment al setembre
SeLJ
p-riiclp..!, Ramon Roger. director gcncrul d ' A t i u j c i o t i s t i>iKcrtüdtfs. -\rifuiu-elura i Hahuaiue Rafael Bellmunt, director de Projecte* de l'Hec Joan Ramon Rosell. Professor de IT.UPB , d.rjcior d c a . h o r a . o n de Ma.enals
El Foment de les Ans Decoratives (FAD) va estrenar el passat 27 de maig , as e v a n o v a seua . Convent dels Àngels M é s d . u n m , | e fd e SQC|S y a n f u n a ^ ^ ^ ^ ^ ( e s ! ad e ^
pro^^sor de Í ' Í - I ^ P B Vicenç Gibert,
barn del Ravai Dissenyadors gràlics i industrials, arquitectes, arquitectes
professor de l'l·.UPB
lècmcs. orfebres, publicistes i artistes de accions de caire lúdic < cultural a punts diversos sectors 0e la cultura es van emblemàtics de fa ciutat •
Moderador \ a \ i e r Casano\as Cap del S e n e i Rehabilhiació i Medi Ambient del C o l l e m
V \
orwahi-é t .>llei;i d Aparelladors i Arquitecte-, lecniev de Bjrcelnna C oi labora
l emte Tècnic de Cooperació per a U Rehabilitació (TH.iriii.itye* de la Oenerahiat de Caialun>a I n s c r i p c i ó s r a i u ï i a . Places l i m i t a d e s . I n s c r i p c i ó prèvia j | Servei d · l n t o n n j c . o . Places limitadesTel- ^32 402 060 Es lliurarà aU assisient* )cï publicacions R t c o m a n J C Í O I I Í per dl r e c u n e i v e m r n i , la d i a g n o \ i i I J teràpia d ' c s t r u c i u n - i de fàbrica dv mao Rïcomaituiions per al reconeixement ï ta diagnosi d'eMruiturs* poriti^Jes de formigó armat que \uporten e··iructure·, de fabrua d,- mao
coincidim amb les testes de la Mercè
_
.
.
La (esta ha anat precedida en les darreres setmanes per la baixada de les lletres FAD des de i antiga seu del carrer Brusi fins a Ciutat Vella. Aquesta baixada, que simbolitzava el trasllat de I associació ha durat eme setmanes i ha anal acompanyada de parades i
.
Premi de restauraao a la biblioteca de Sallent La biblioteca publica uCHcada a rantiça faonca Torres Amat de Sallent i la rehabiIrtaciO i reforma Oe la fàbrica Font Batalle de Terrassa han rebut el premi Bonaplata de restauració que atorga i Asscoaoo del ,Q e , aT e c m c a ,
M u s e u Qe j f | C i e n a a
d Arqueologia Industrial ae Catalunya i patrocina la Cama d Enginyers En la modalitat de nova reaiit2aciO industrial. el guardo a anat a parar al Parc de Vel·liCles 0 Deixallena de Girona LWoftiuT 'u OediCara un eitens reportatge a les dues obres de rehabilitació premiades •
s: £nnc k f i l * > Jeu I r i f Aatoai Ehuado i Uoii Prtcktar
SEOON» OU·OE»» J U T > «
El noticiari
Fira de l'Ascensió a Granollers La Delegació del Vallès Oriental mostra als ciutadans els nous serveis col·legials
La foto Ei pendent dei carrer no semore es i/ 1 obstacle <nsafvabie per a la t n s » laoo d'una bastida
Una altra cosa es la
sotuoo aue s adopta en alguns casos. Com el d'aquesta foto que al company Josep M Gispe^i ,-.
„ ,
..
^ „
j . .
. • •u
h
a 'et ambar a la
'edacoode'J*' " • - -
Oe
- c
•
va m o s r a ' els nous se've's destinats a professional • també a * T J * ^ -
1
e- rç->e'3
com ara ' Agenda o* r>e
les bases Oe ' •
Josep Rena" c >a On.-. •
..
- . . - . . . .. -,
'eíerenoa espeoa a ies msla1 laoons
altres
pans c o ^ j i e s deis ed^cis dfiabnaiges 1
1
Es va ubica e " ^
nou a^bn de ia Fira
dengua"^ 'ese^vai a^ secto' immobitiafi • de ia construcoo L ofgaoittaoo d'aquest nou amb<t ha compiat amb ia col laboracio Oei Gremi de Constructors d Obres • de la
Conveni amb la Cambra de la Propietat de Terrassa •• eja: ot. va;.es Occise".;a. Co1 ieg
Salvador Navarro > el
•""-•
~-
-
D
lecie :ec^.c apuca a .
e so. nota:.
resultats de1 Qual es lliurer a la comunitat de
'ooeta; U'
proo<etansen menys de Quaranta·vurt íK>res
en ia totoi
Mes de dos-cents edrtios oe Terrassa s'nar
a renovació
beneficiat ia d aquesta iniciativa durant e
:isgratufies
temps de vtgertcia dei conveni anteno' E
-neri mes de
Cot legj i la Camora de la Propietat c o m o o
L Informatiu electrònic • :
•:
•-'••ef
1
a
a
seva
>ca «vww apabcn es
Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control
• • •- i n "
'
'
•
'
"
"
n
'
*
'
i
"
•»
"
"
I __„.
H m a i
,._
Serveis
I SEGONA OUMZBMJUWM
D l * E RSOS
I 10
Descomptes especials per als cursos del col·legi
Exerdd professional CJI redactar un estudi de seguretat i salut, i no un estudi bàsic, en obres de pressupost d'execució material igual o superior a 25 milions de pessetes r-
-
~à'e i any acadèmic dona dret a j n *ai descompte de tO 000 Dessetes 3
j í ^ c c ^ P ' ^ ' de 'a ^at^'Cu^a en el mordent Q inscriure s er* un nou curs cis estudiants salut e*i Quatre suposis Un d aquests es quan e< *wum d una otya estimada, entès com
que disposm de Targeta Accés tenen reservat ei tQ% de 'es places de's cu'sos de
a s r - a de** í-** í e febaii dei total de Treballadors a i obra. s<gui superior a 500 En la fase
lormacio continuada, amb un descompte dei 20% sofre el preu de col legiat
r-
Informació; Teiefon 932 402 3"3
- • :•> apica' aquesta condioo perquè no es una informació tjue el projecte rt
-.
c i,-.....- -
Fa< 932 JC2 06'
Hitp
www apaben es
Es mes possiOie traduir aquest voium de ma d'obra en pressupost
- .-
El mapa d'ambients de Catalunya
En lambit de Catalunya s'ha calcula! que una obra amb un import de pressupost d'eiecuctó material de mes de 25 MPTA ocupa mes de 500 dies de treball i. per aquest
L'INFORMATIU 3"tç f c /a DuDucar oïterçnis siemenis *>tifs per 3 a !asca oro'Gss o^tiï
h
motiu. caWra redactar i Estudi de seguretat i salut en la (ase de proiecte Per tant no s a de redactar un estudi bàsic quan ei pressupost 0 e*ecucó material del proiecte sigui iguai
relacionada amb i aplicació de la instrucció EHE Entre daures, va editar les noves
o superior a 25 MPTA Am es demana, a i efecte del visat Això mateix es aplicable a
fitxes de control de qualitat del formigó i ei Mapa de classes generals d exposició
aquells profecies en els que s estimi una ocupació de més de 500 dies de treball, encara
ambiental de Catalunya, elaborat per la Direcció General d'Actuacions Concertades.
que el pressupost no amtji als 25 milions
Arquitectura i Habitatge de la Generalitat
En qualsevol cas. sempre s'han de tenir en
Una pari de la tirada d'aquest mapa va
compte tols ets quatre supòsits de i RD 1627199? i també que, fora d'aquests supòsits
aparèixer sense les imies de divisió municipal, la qual cosa pot dificultar en alguns
cal que es redacti un estudi bàsic
casos i adscripció d'un municipi a una classe d'ambient determinat Els professionals interessats poden recollir personalment al Servei d informació, a les Delegacions, o be demanar a la redacció de L'INFORMATIU el mapa amb la divisió municipal correcta Per a mes informació us podeu dirigir a.
C o e k i e i ; a act^a -'.zzoo c n
s a ' b 3e juny
Ct=1,W7 Elisenda Pucurull
Proper canvi: 15 de juliol
Telèfon 932 402 376 A e informaüu@apabcn es
Necrològiques L'INFORUATIU v o l agrair la col laboracio prestada pel Servei d Ordenació E r : c ; : ; " .."
de l'Edificació i especialment pel seu cap. Josep Lluïs Badenas.
r = ' : • - •- 5 : o egiais la defunció del nostre company
Juan Àngel Picazo Alcahud, esdevinguda el 15 de maig. a 48 anys
T'ajudem a construir tat de i de compliment obligatori, per Internet
8
A S E S
D E
D A D E S
CONSTRUDOC LEGISLACIÓ Disposicions legah vigents sobre construcci i europees. .—,_ - important amb text complet
compte segons el proiecte C i t e m per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens Actualització setmanal dels continguts
Certificats d'habitabilitat Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya
CONSTRUDOC QUAUTAT Productes amb distin'" ««*=«' Sistema informàtic àgil i « n o i Estudi bàsic de seguretat i salut per a obr de rehabilitació de façanes Possibilitat tfimpi o exportar-lo a un ..
'. S. dnquena planta. O8(U1 Barakma
>«,,
j, ^««ne^^es
LU-.IL.-..,., . . . L , - --/•«.»-•
nttpj/www.apaDai.es/renart
SEOONA QUM2ENA JUPfr M
Serveis
Legfstadd
Legislació i normes
Nou reglament de llicencies d'activitats • n j " 3e febrer de 1998 la Generairtai • • • :- Catalunya va aprova* la L>e< 3 1S96 oe ia intervenció integra de l'Administració ambiental Aquesta Lie> preveu ta seva entrada en vgor per ai 13 d atxii de 1999 i deuava sense aplicació a Catalunya el Reglament d act<viiats moles tes insalubres nocives < perilloses aprovat pei Decret 2414 1961 Es tracta d una L i * moi- co^pieta pero que necessitava un r e g i e n 1 de desenvolupament per a la seva aplicaco efectiva Atès oue poc abans del 13 d abn encara no s havia aprovat e< reglament es va aprnar tentrada e--vqor de la Lie> fms ai 30 de juny de 1999 Ara finalment i esmemai Reglament na esta' aprovat mitjançant ei Decrti 1361999, de 18 de maig.' entra en vigor en ia mateixa oaia que ta Lie<
•
•
•
DTjiecies tècnics • d altra documentació oue na d acompanyar ia so' iicrtud En els Annexos I II s especifiquen les activitats s cada un de's procediments L annex IV assenyala <es activitats per a >es quals cai documentació especifica pel que fa £ ia prevenció d incendis detalla i abast d aquesta documentació S estable" un regim de controls perioc Que nan de queda' reflectits a =•• d autontiaoo Quedaran e»emp - -. rJ aquest regim les activitats que esttguiracollides ai sistema d ecogestio d ecoauditona de la LJn«o Europea Es regula ei regim de garantia i de responsabilitat civti En aquest sentit ca remarcar que quan sigui preceptiva direcció per un tècnic compeien' ceiecucio del proiecte sexigen -• pedico pef pal d aquest d una certifica; tècnica que acrediti que les mstai i a c c i i activitat compiei<en els reouenme-' legals engibies La tramitació d autorització de moltes -les activitats sotmeses a ' e g i " :• comuncacio ' comro1 amb-entai • * " ' - • m Oe Regiane^t e»ige> un projecte que entra dins dels límits de les competències dels arquitectes tècnics cimiQues vete f iia f ies ca'? simna's 'estau^ants 'o'n& oe :?. carnissenes amo obrador magatzeamb carrega de t x fins a 250 000 MfOu'ec etc
E nou Reglament ti«a tots eis tràmits > la documentació corresponent relacionada amo & Que ^aíxloaJment coneuem com a "profecies d activitats" o "legalització d activitats* Am constitueix un text fonamental per a molts arquitectes tècnics Que intervenen tant en la • redacoo Oe profecies i altra oocurnentaoo corri en la realització dels tràmits Remarquem a contmuaao alguns aspectes importants de La nova normativa • Es reparteixen tes funcions entre les administracions evitant la superposició d actuacions Els tràmits es realitzen a i Ajuntament i aouest tramet la documenlaao ais o'gaits"ieç adecuats • Negra «n una y -T^ nistrativa tes a_ as L aplicació oe <a iov d aigües residuals prooucoc i gestió de residus i •missions a < atmosfera A aqutst ttacta. « t daMit·qu·fl les atansat >tt proao conra a lat ; ca'a: de ca<la
correspon aquest e'e ap'Cva- _- Modeï d ordenança tipus reguladora de la intervenció integral de et I administració m u m o p a 1 Br a d M M i i mstai lacwna E ajut üj m a i c 3 -e s - . -
Entrada en vigor de la nova normativa d'ascensors
I
ITC incorporant-hi alguns aspectes de la nova leçislaoó que aporrm més seguretat a [ ascensor Aquest període transiton finalitza l i de juliol de 1999 A partir d'aquesta data ei Reial decret 1314 1997 s ha d apucar amo caràcter obligatori i queda derogada la normativa anterior L aplicació de la nova normativa significa uns canvis importants que tenen una reoe'cussió en i edificació ia des del oroiecte Am. per exemple s haurà de r-oweure una dimensió de' forat de •^sor supenor a ractuai D'altra bartj marcatge T E ' de rascensor compo'ta unes inspeccions per part dels organismes autoritzats que poden afecLa normativa viger: Í . I ^ __.;."::'; es tar els terminis d mstai lacto Sobretot en la ITC-MIE-AEM1 'Ascensores movidos el cas d'ascensors especials Tot amo reelèctrica, hidrauiicameme u oleoelecpresenta un increment en els costos de tncamente" Aquesta instrucció va ser i obra. aspecte que resulta molt important aprovada i any 198? i modificada i any per a molts tècnics 1991 Postertorment es va aprovar una Tots aquests canvis seran tractats en nova directiva europea d ascensors la la tomada 'La nova normativa d ascensors Directiva 95 16 CE. de 29 de juny de repercussions en ledificació' organitzada 1995 L adaptació ai dret espanyol es va conjuntament pel Col >egi d Aparelladors > fer mitjançant el Reial decret 1314 1997 e< Col legi d'Arquitectes • d 1 d agost Des d aquesta data ens hem trobat en un penode transitori en el qual es podia optar entre aplicar només i antiga ITC. complir íntegrament el nou Reial decret o complir les prescripcions de la
JORNADA LA NOVA NORMATIVA D ASCENSORS REPERCUSSIONS EN L EDIFICACIÓ I 29 de juny de 16 T Sata d actes d * Cottegi d A r o > v Plaça Nova 5 Barc
Cal formalitzar b) p r M t m e ' Fb
-
•
E • " * ! a s e . •. •
.
...
,
Organrtu Ce *g Í A - 3 ^ •*-•-? > ',d'i!/>in Eacoia o» P-acca *•?+.••*"* ss*r* -n*it Safl
Gf«ai E i i M i a n a i tf Aacanaors m Cataw>*
Serveis
t-
I 12
ResponsaMUtat civil i prevenció del risc
Lesions en murs de contenció
<-s produei»en amo uns cosios ce 'edamaoo totals que aTiben ai 45% de tot e< cost acumulat de la smtstraiitat Aquestes dades conviden a paria' amo ceda pro'undítat de i estructura per co n«i»er a pf<on ei que passa en alguns deis seus elements fle gran nsc i posteriorment plantejar acoons preventives que permetin reduir el grau Oe risc dels arquitectes tècnics Els murs de contenció son el segon element de I estructura amb mes sinistres, precedit només pels sostres. Segons 'estud' esiadstic del Coi legi d Aparelladors • Arquitectes Tècnics de Barcelona els murs de contenció constitueixen un element constructiu d elevat nsc de smistraiitat Si analitzem totes les lesions que aparenen en els diterents components d un e d i l i c els murs de contenció aglutinen quasi el 5% del totai de I estudi Però. si analitzem només (estructura, les defuncions en els murs de contenció superen ei 16% dels sinistres > repfesenien el 13% del cost de la smisiraiitai en els elements estructurals L apancio Oe lesions en aquest element es deguda en un 50°= dels casos a errors que son atribuïbles a la tases de disseny càlcul, mentre que i execució nes responsable de gairebé un 38% Daixo i d altres informacions contrastades es desprèn que aquest es un element no ben tractat des del projecte, sovint fms i tot oblidat a considerat a partir d hipòtesis incorrectes en que s obliden aspectes fonamentals com ara ei drenatge El 50% de les lesions que apareixen en els murs de contenció afecten la seva inestabilitat: son fissures, desploms o col lapses, i I altre 50% a la penetració d humitats en soterranis i garatges. E" oo$ oe caoa iies projectes ieemes analitzats Quan hi ha un sinistre es constata
oue M! manguer- eis apariats de cacu a '•:•--.. z ya'icaciara • precisa de com es > . a secoo :arrat am com o > * • " >- sistema de drenatge Aquestes dades potser no preocuparien gaire si no tos pei fet que la intervenció de I arquitecte tecnt durant la fase d execució comporta que hagi d assumir totes les imprecs.ons prèvies existents i també perquè impliquen que hagi de prendre soiuoons sobre la mama. les quals gairebé mai no queden documentades Auo fa que moltes sentencies i pactes extrajudicials atribueixen molta responsabilitat a i arquitecte tècnic que curiosament no ha pogut intervenir en la fase de disseny però que ha assumit la improvisació sense les degudes precaucions de demanar amb ia rrax.ma enredat a informació necessària p e a .na correcta execució La moda dels murs de contenció tets amb blocs de formigó armats o peces ceràmiques significa un nombre de sinistres molt elevat Cal pensar-s ho dues vegades abans d abordar aquesta solució, i estudia' be quin comportament te el terreny al llarg del temps. De l estudi de smistraiitat del Col legi es ces;: - J _ - •- -• .• -. •-.- — r ^ a : . :a: ce
SINISTRES A L ESTRUCTURA
L*(ï(«MnUtniUt « l i limtVH tn mwi 3t conltnco rnpcdt fttí
gairebé el 50% La contenció de terres es un tema molt delicat i el treball amb petits conformats d obra armats suposa nombroses dificultats per aconseguir j n element continu 'esistent. impermeable i durable Moltes obres de mitiana i petita dimensió s acorden amb pressupostos economies molt limitats i un dels plantejaments es reduir costos Fer un garatge de petites dimen; o " s ..- e;oa se"1 s " c " a : : _" - . / ae
contenció de poca altura son fets nabituals que atesa la poca envergadura, s assoleixen de ia forma mes econòmica possible substituint els costosos murs de formigó armat per murs de blocs de tormigo armais i fms i tot per senzilles parets de materials ceràmics Cal tenir molt present que la decisió de substituir els murs de contenció de formigó armat per d'altres solucions s ha de prendre havent considerat abans les veritables hipòtesi d'execuoo tol preguntant-se els fets bàsics següents com cal col locar els blocs amb les armadures posades si no coincideixen amb el modulat7 Com s'han massissat els blocs1 Com es pot aconseguir un recobnmenr no excessiu que disminueixi ei canten utn9 Com s ha col locat: armadura longitudinal9 Com quedarà recoberta7 Cal que en el disseny dels murs de contenció s hi inclogui un bon drenatge que elimini les filtracions d aigua i en garanteixi la durabilitat. La majoria de projectes executius analitzats en els estudis de stmstralital ometen aquests aspectes i sovint s oblida la seva importància No oblidem la incidència de i aigua en i augment de i empenta dels murs de contenció drenats a causa del seu col lapse Com dèiem anteriorment ia meitat de les lesions en murs de contenció es deuen a la filtració d aigua i les conseqüències que se n denven son el detenorament de piniures i enguixats, ei rovellament d elements metai iics per leievat ambient humit i la aegradacio dels elements metàl·lics dei mur. No es pot dir que ei garatge no es naotaoe i que una numitat no es important Com es podia veure en successius esiuchs tes reclamacions soore numitats tenen jn punt aigid pa que !a a garatges i soterranis . una maia sduoo es jna 'ectamaoo assegurada I
Serveis
Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals Comprovacions___ • • • - ' e proiecte es fonamenta^ er e cas de la construcció de murs de contenció
EL PREDIMENStONAT p
En el moment de rebre el profecte Ca. comp-ovar aue n. consta tota la informació topogràfica sobre i emplaçament oiammetrc i ahimetnc del mur En molts casos una visita in situ permetrà observar ano maiies relatives a la implantació i a les mides i acluar a temps
e ' a ~ J'S de co-teioc de ter'es d aicade? node'ades es recomana que les dimensió "s 10 S'Qj'n menors de Murs en mensula
Cal que es puguin identificar toies les seccions i la disposició de i armat les posstb*es luntures existents i s< es un mur d'enat els tipus de reWert secoons de lub materials elements impermeables etc
Duran! les obres No es pot oblidar gue Qualsevol excavació necessita precaucions per evitar desprèn* menis de lerres Aquests acodenis acostumen a ser greus Per amo cal cerciorar-se oe la cohesió del terreny . de i angle de tali ade quai per evita' e trencament dei terreny idetermmai i altura critica de1 lali d eicavaoo Tot < Que a vegades passa desapercebut I eslmloiamenl del mjr durant ei lormigonat es una altra tasca delicada que cal comprovar i deua'-ne instruccions precises en ei Llibre d ordres CaWa te- consiar en ei Lltxe d ordres qual sev& canv. Quairtaiiu de) mur o de «s seves mides amb les inOtcaoons precises Oets nous caicuis les dimensions generals • les seca ons armades sisiema de drenatge >
E L S JUNTS
atw"'
melosa <a sabata >cr lecessaris Quar es
j^i^n
En definitrva. ^em ()e constru* murs Que compleixin amb i NBE AE-88 independentment del maienal que utilitzem en la construcció del mur A partir de ranalisi de les diferents normatives, e' matenal que ens ha d'mspirar mes confiança' que dona millor resposta a !es accions previstes en aquesta NBE es el formigó Quan decidim construir murs amb maó o amb blocs de formigó tiaurem de prestar espeoalatenoo a les solucions constructives emprades > a ia seva correcta execució en obra I
LÍNIA DIRECTA AMB ELS TÈCNICS
S e i j ^ ia te'co"- ae deT ,a v:o'oa p ajf tecles Que es necessa' e " V > e .e" 1 1 '^' '"".a Coòra Un dett mao-i aps^-a: e- . e . / t ue sovmt es m
-
consuíte^ d^erents recomanacions tècniques editades sotre anò. tampoc no ro trobem solucions constructives oe f a aquests murs Herr consultat també ia nomatrva francesa ei DTU 20 1 sobre construcció de murs a base de "petits elements Es tracta d un document molt comoiet que tracta conjuntament els murs de pedra e's de mao i e's de b*ocs de formigó Ens trobem en la matema situació que en l'NBE FL-90 no conte tampoc dispos-oons especifiques per a murs de conte"cio
BELLMUNT R CERVELLÓ S GONZALEZ des parois enterrees Sycodés IntamaDons. inovembreH3ecembret996i num 39 p 25J L de LLORENÇ J I MANA F MASCARENAS P ROSSI PP ZALDPVAR 30 S Manual OeGeotenia i Patologia diagnosi <ENFFONDREMENT "Erfondrement de intervenció en Fonaments Col legi murs de soutenement en maçonnene" d Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Bar- Sycodés Informations (juiHet-aoút i998i celona. 1998 num 49 p 65^6 LOGEAIS. L • "Murs de souténemem et "Sostre évte Mi/ de soutenement* Armapousseenydrostatique' CSTBimarsi99ií. iesdel InKituiTectiniaueduBàtirnenlrtdes Travau«Put*csjSeptemtrei998lnum 4 num 42 p 43-48 ARCHAMBAULT G 'D'amage et protection p 85-97
•» v·rtKW «r la cwa 0» conv·ts·c -
i M'a^Tj ae
• Q l - -e^acto amb els - w s de | | | contencó com a eiemeni constructiu ; única normativa de compliment obligat la trobem ai capítol IX "Empujes en ei teneno" de la Norma bàsica d accions en i edificació ÍNBE AE 88; En aouest capítol shi estableixen les accions que s'^an de considerar en ei càlcul dels murs a partir d un coneixement de les característiques dei terreny Cal destacar que es preveu i empenta hidrostàtica de l'aigua acumulada com a una acao a sumar a i empenta originada pels mateixos terrenys Aquest és un asoecte molt important, si tenim en compte aue moltes lesions en murs són ongmaòes per errades en el sistema de drenatge
Bibliografia
Un cop acabades les obres
> s r ' t " > -. .dSíi
Què preveu la normativa?
Si analitzem tes normatives des del punt de vista dels materials que conformen el Tiur de contenció (formigó maons Wocs de formigó etc i. arribem a la conclusió que et matenai idoni per a un mur de contenció és ei formigó Així l'NBE FL-90 "Muros resistentes de fabnca de ladnllo". no tracta enlloc sobre els murs de contenció D altra banda, el càlcul i lexecucio de murs amb blocs de formtgo no tenen normat!va d aplicació i si
Si hi manca alguna informació relativa a la seva execució ca1 demanar els acianments necessans a i auio1 del proiecie degudament assenyalats en un plànol o altre document
SEGONA OUW2ENA JUNY 99
aX -
Els propers temts... Una refieno sotve es •eoar'aoor·s e" 'açanes f's canvis fle mate'tais • qualitats durant >es cD'es JS cc-vioe'" a coi laocar aponan íitormes fotografies o altres maie^ais score ac^eï'; s^.stfes que puguin contribuir a millorar la plataforma de treoaH pe- a a p-ce-oc M e i t o n t »| vol·lant de... Saoeu a^a-'es oü'es S£»se ze" '-ca' ' e ^ ' SXto qu$ tài ei per'ooe oecenna: Queóa ,noe:e'~^a!'> Mo^'s 'ec^cs ' pro*ttS)onais sense tanca' a u e ' a i t • ; . ; " - • • • - • = - ; . ; -• veure S ' s na s j p e ' a t ei període de gaFeu arribar les vostres cd laboraaora i . Bon Pastor. 5. Baratom Wèkn: 132 « S 060 A't: p i m n a ò · i p t t a i . M
£
Curs de COORDINADORS DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ Perfil Tècnic Europeu E. Decret 1627/97 de transposició de la Directiva europea sobre la seguretat i salut laboral a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional: el coordiiador de seguretat. Es el professional encarregat d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els participants per integrar la seguretat en el procés del disseny i de l'execució, fer accions de sensibilització i formar els treballadors a l'obra. El curs forma part del programa de formació en seguretat i salut laboral que el Col • legi duu a terme des de fa uns anys amb la Fundació Politècnica de Catalunya.
Curs de MÀSTER EN GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ I CONSTRUCCIÓ Project management en edificació i urbanisme En el sector de la construcció, les funcions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés de construcció són factors clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i qualitat dels productes immobiliaris. Estructura del programa de formació màster Es desenvolupa durant dos anys acadèmics i s'estructura en tres mòduls formatius més una tesina. El pnmer mòdul és d'introducció a les funcions de la gestió. El segon mòdul és de gestió de la promoció immobiliària. El tercer mòdul és de gestió del procés de construcció. El màster està programat amb un itinerari que es realitza de forma continuada en dos anys acadèmics complets, tot i que per la seva estructura, també es pot completar fent els mòduls independentment fins a sumar els crèdits que calen per obtenir el títol màster. Amb el primer mòdul s'obté un certificat de curs d'especialització i 2,4 crèdits: amb el mòdul I I i I I I s'obté diploma de programa postgrau amb 17,6 i 15 crèdits respectivament, i per a la tesina s'obtenen els 15 crèdits restants per obtenir el títol màster.
Informació onemements exigits Formació a nivïtl íarçuiterte tècnic, anjuitecte. enginyer o enginyer tècnic. Es lliurarà diploma de Postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya Responsable acadèmic Ezequiel Bellet, arquitecte tècnic. Preu matricula: Preu col·legiats:
337.500 PTA 225.000 PTA
Lloc:
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Dies: del 8 de novembre de 1999 al 27 de març de 2000 Horari: dilluns, de 9.30 a 14.00 i de 15.30 a 20 hores Durada:136 hores Informació: Montse Casado. Tel: 932 402 373
Informació Any acadèmic 1999 - 2000 del 5 de novembre 1999 al 3 de juny 2000 Preu matricula: 480.000 PTA Preu col·legiats: 400.000 PTA Mòdul I Introducció al management i pto|ect management (24 hoiesi
Del 5 al 20 de novembre de 1999
Mòdul II Gestió de la promoció immobiliària [176 toiesi
Del 26 de novembre de 1999 al 3 de juny del 2000
Any acadèmic 2000 - 2001 Preu matricula: 480.000 PTA Preu col·legiats: 400.000 PTA Mòdul DJ: Gestió del procés de construcció 150 horesi
Mòdul IV Tesina Durada: 500 hores repartides en dos anys acadèmics. Inici del màster 5 de novembre de 1999 Horari: Divendres de 16.30 a 21 hores i dissabte de 9.30 a 14 hores Lloc de realització: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona C. Bon pastor, 5 080218arcelona Organitza: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Fundació Politècnica de Catalunya Direcció del màster: Franrisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses fle la UPC. Carles Puiggròs. Aparellador. Project manager Informació: Montserrat Casado Tel: 932 « 2 373 E-mail: formaciogiapabcn.es
Curs de TÈCNIC EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Nivell Superior
Informació Àrea c o m u n a MÒDUL I. Fonaments de les tècniques de millora de les condicions de treball (20 hores)
E s p e c i a l i t a t : Àrea de s e g u r e t a t en el t r e b a l l , orientada al sector de la construcció
MÒDUL I I . Tècniques de prevenció de riscos laborals
El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona j u n t a m e n t amb la Fundació Cíclopes, ha organitzat un curs de nivell superior en prevenció de riscos laborals dins l'especialitat de seguretat en el treball per tal d'adaptar el col·lectiu de professionals de la construcció a l'aplicació de la Llei 31/95, de prevenció de riscos laborals i el RD 39/97, reglament dels serveis de prevenció que regula la formació dels tècnics que han de desenvolupar activitats preventives a les empreses.
MÒDUL I I I . Altres actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals (30 hores) MÒDUL IV. Gestió de la prevenció de riscos laborals (í0 hores)
La Fundació Cíclopes disposa de l'autorització del Departament de Treball núm. 19/98 per poder impartir aquest curs, d'acord amb el requeriment del Reglament dels serveis de prevenció. El programa de formació està configurat per 350 hores de matèries comunes, 100 hores d'especialitat en seguretat en el treball en l'àmbit del sector de la construcció i, un treball de curs equivalent a les 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol de tècnic de prevenció de riscos laborals. Nivell superior. Especialitat: Àrea de seguretat en el treball, a l'àmbit de la construcció E l Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona pioner en la formació de professionals, i la Fundació Ciclopes, que compta amb una àmplia experiència en la formació de tècnics de prevenció de riscos, han unit esforços per a la realització d'aquest curs, garantint-ne l'especificitat. Per això, en cada mòdul formatiu de les matèries comunes es durà a terme una síntesi orientada a la seva aplicació en la prevenció de riscos laborals en les empreses del sector de la construcció, a càrrec d'especialistes en els dos camps. El contingut del mòdul d'especialització està totalment orientat a la seguretat en el treball en les obres de construcció. L'objectiu del curs és formar autèntics tècnics especialistes en la prevenció de riscos laborals en la construcció d'acord amb la normativa vigent, unint els conceptes generalistes de la prevenció amb els específics de la seguretat en la construcció. A qui va dirigit el curs El curs va adreçat a tots aquells titulats universitaris que tinguin un profund coneixement ae la construcció. i que vulguin accedir a la nova funció professional de tècnic de prevenció de riscos laborals de nivell superior.
(200 hores)
MÒDUL V. Tècniques afins (20 hores) MÒDUL V I . Àmbit jurídic de la prevenció (to hores) Àrea d ' e s p e c i a l i t a t MÒDUL V I I . Seguretat en el treball, orientada a la construcció. (100 hores) MÒDUL V I I I . Treball tutoritzat o pràctiques (150 hores) Requisits d'accés: Titulació universitària (diplomat o llicenciat). Es recomana tenir formació tècnica i/o experiència en el sector de la construcció. Els alumnes que hagin realitzat el curs de Coordinadors en seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu o altres cursos de prevenció de riscos laborals poden sol·licitar convalidacions. Per assolir la titulació a que dóna dret aquest curs, cal haver assistit al 80 % de les sessions i superar satisfactòriament les proves que es realitzen en finalitzar cada mòdul, i el treball de fi de curs o unes pràctiques en una empresa. Preu matricula: 625.000 PTA Hi ha la possibilitat de demanar un préstec al Banc de Sabadell o a la Caixa d'Enginyers. La Fundació Cyclopes disposa de beques de fins a un màxim del 50% del cost del curs. Dates: del 15 d'octubre de 1999 al 17 de juny del 2000 Lloc de realització: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Durada: 600 hores Horari: divendres, de 9 a 14 i de 15.30 a 20.30 hores Dissabtes de 9 a 14 hores. Informació: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Montserrat Casado Tel 932 402 373 Fax 932 402 359 E-mail: formacio@apabcn.es
Empreses TÈCNIC* I COMERCIAL
índex d'anundants de LINFOUM/UIU número 147 SEGONA quinzena JUNY 1999
Prestatgeria COMERCIAL: JUNY 1999
Els Leciors oe L iwopyri... poOei Oenanar mes mtornacio soofe els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'aOfuma Només cal marcar en la butlleta el nufrwo de V e n c i a dest}at i ter-ia arrear a LVOOMA-IU
El Col legt posa 3 disocsctc de tes emoreses ^r estarc .productes i serveis a ia planta oaixa de la seu coi 'egiai AqLes'es s e que fiï scan prese^is auram & mes de juny
M. portada mtenor portada 5A 5B 5C 9 23 A 23 B 31 A 31 B 33 34 35 contraportada
Uqnu PLECINSTÍNT FRAPONT HERM5 GRUP ARTYPLAN CORREDURIA LORENTE WERMASI EERDALA COPISTERIA MIRACLE PAVIMENTOS TURÓ PARK AM2 AERO CLUB BARCELONA SABADELL NÒRDIC TIMBER COUNCIL COALSA MVTE ALUSUISSE
Eco Esteba
Ibermapei
Pèndol
Gamesystem Espaha
Soc Francisco Ros Casares
Industnas Qwmicas Lowenberg
Edilkamin Ibenca
Perstorp Constmct. Phemicals
Beck & Heun Roiladem Kasien
Sistemes de Retorc Actiu
Henkel Iberíca
Alkor Draka Ibenca
Const. desmontables tubulares
Composan Conslruccion
Weidmuller
Mecanismos y anclaies
Weber Broutin Cemarksa
Panasonic Sales Spam. SA
Wermasi
Tracte) Ibérica
Cima Box 2000
Topcon Espana
Reynaers Aluminios del Valies
Sodeca
Lamp
Manaut
Filtube
Consorcio Termoarcilla
Asfaltex Construcción
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, S 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 57. Fax: 93 240 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
INFORMATIU
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Utilitzeu aquesta outüeia per Demanar mes informació sobre els productes que apareixen anunciats Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el numero de pagina on està inserit Encercleu els números que us interessin L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol .talada.
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents Nom i cognoms Empresa Adreça Població
CP
Telèfon
Fa«
PUBLICITAT L'bKHuni mim. 147 3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
portada
contraportada
interior portada
inlenor contraportada
Un cop emplenada ia butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.
I
Demandes
SEGONA QUINZENA JUNY 99
orars K T K U U MES DE I U K n SflHl riMB
sec sec sec
Uudtrc
airrk. (Inu ttttu Ibtt
cap d'otuci cap d'obres
Ü«Ü
ESmULITIT
ÀMBtT
EXP.
JORNADA
EDAT
valoracions immobiliàries ÍTT
•.a1 oracions
nacional
no cal
oficial
22-35 anys
ieiecno de personal
Catalunya
ETT
selecció de personal
nacional
no u i l-íanys
oficial oficial
empresa constructor
nab'tatgesi naus industrials
Barcelona prov.
7-10 anys
oficial
supermercats promutor;
supermercats •ïabiUtges
nanonal Barcelona prov.
no ca! 2-3 anys
ofioaL ofioal
constructora
obra nova i partir de 400 MPTA
oficial
Catalunya
3-Sanys 3-5 anys nOC3l
esporàdic
nou)
TIPUS D'EMPRESA
aroirilKte tècmc <Win«nt
coordinador í obres CJptfobrfi cap d'obres llíttOl
gestió. COOrdnaciÓ i COntro
comucnE
DUU»
sou/mm
indefinrt
neqooaMe
20-30 anys
liberal laboral
20-35 anys
laboral
35*5 anys 35 anys
laboral
í *»eso5 a convenir
6,5
laboral
fi<
3*
28-40 anys ?8-Manys
Laboral laboral
pei obres o fiï
neqooable
pe' obra o fiï
28-50 anys ndefinit
lab/lib
5-7 5
fiwiNe oficial
30 anys
liberal laboral
per obra a convenir a convenir
oficial
poss'bil'tat de fiu
2.5 2.5
societat de taxacions
valoracions
recent titulat
arquitectura i construcao
habitatge;
BCN/Lleida Barcelona pro*.
recent titulat cap d'obres
estructures metàl·liques
cobertes telescopigues
nacional Barcelona prov.
no cal 3-5 anys
oficiat
25 50 anys
laboral
6 mesos renovaUn 6 mesos pn>rrog
Disti
cap d'obrw
construcció
obra civil, naus ' habitatges
Barcelona prov.
3-10 anys
oficial
recent titulat coordinador d'obres gerent
càlculs est. i projectes ind.
naus industrials i obra mdustnal
Catalunya
hotels, habitatges i oci
mternacwnat
1/Zjor. oficial
indefinit 1 any prorrogab
promoció construcció
no cal 3-5 anys
laboral laboral
5.
sec sec
28-t5 anys 23-55 anys
laboral
restauració de façanes, cobertes
nacional
3 anys
oficial
per obres indefinit
5-5.S
restauració
27-40 anys 30 anys
u p d'obres
restauració de façanes
façanes, patis i cobertes
Barcelona prov
lanys
oficiat
28-35 anys
laboral
gestió hotelera
nacional
oficial
10-45 anys
laboral
6 mesos prorrogables indefinit
3.S 7
oficial
35-45 anys
laboral
"egooable
oficial
•nuno llista OfTK.
sec
personal tumt. turric.
construcció i conservació
liberal
laboral
negooaWe negociable 3.5 3 6
cap d'obres gestió hotelera responsable comercial constructora empresa constructora arquitecte tècnic
jardineria, obra civil, 'orestal
nacional
5-10 anys 5 anys ? anys
laboral
coordinador d'obres
promotora
tot tipus
Barcelona
í-3anys
intensiva
24-JO anys 25-30 anys
indefinit a convenir
liberal
a convenir
3-3.5
coordmado' d'obres col laborador tKmc
P'onotota constructora
promoció i construcció d'hàbit.
Sarcelona prov.
3-5 anys
ofioal
28-35 anys
lab/lib
despati d'arquitectura
projectes i diretcíó d'obres
no cal
matins
23-28 anys
enginyeria i projectes
1-3 anys
wnc.
obra pública aviï, obra privada habitatges
Qülunya
5 anys
oficial ofioal
22-26 anys )O-*O anys
liberal liberal
5.5-6.5 3
coordinador d'obrem coordinador d"otrres
Barcelona prov. Catalunya
per obra a convenir
Utsta
recent titulat tècnic projectes
Castelló nacional
no cal 2-3 anys
oficial
•mina
P'omoció d'habitatges de PO nanonal arouitectura i interiorisme projectes de locals i «alets
23-30 arrys indiferent
anunci •mino tumc. turric.
sec llisu
promoOÒ i Construcció
Catalunya
oficial
indefinit
2.5-3
laboral [iterat
indefinit 6anysmimm
liberal
6-12 mesos
negociable 3,5 negociable
oficial
SU = Sfrvei Catali de Col Irxacio
Llista. Llista de col legiats
[umr = Selecció de currículums
Personal = Selecció de personal
negociable
"egocaWe
Anunn <= Publicació tf anunci
Demandes rebudes al Servei Promoció i Mercat de Treball M«ifad6MtreatdtTnM:Telètan:93240235& Fac:932402359. E-mal:trebal@apabcn.es Empresa constructora arquuecie a tècnic a
Empresa multinacional constructora responsable comercial
Tasques de caKui Oe pressuposto1
perM
Conlro Oe CPSIOS Contacte amrj
5 anvs d eipenenc.à en liOC Simi-
industrials D provetetofs
lar Ben relaciona! amb i Adminis-
perill
tració PuWica i promotors privats
Experiència mínima 2 anys Domini
capaoiai de supervisió i direcció
dmiofmahcaiTCQZOOC PRESTO
d obres Eda: 35-*5 anys
WORD EXCEL ACCÉS etc i Per sona CKÚenada ngurosa < amb
sotoreu
capacua! de treball
Remuneració segons eipenencia aponada i possibilitats reals de
lotemix
desenvolupa me ni professional
Satan a negociar segons aptituds aportades i Mpeneroa Absoluta confKlenciaHat Domcrii dotaries
Les persones interessades hauran
• Barcelona
Grünewaid Campero Calderón t
Interessats enviar carta manusen
Asociados C Rosario 16. Z- T
la < Curnculurr •
OBOi7 Barcelona
O r r e r Padu*
TAIHER. SA
55-59
Tel 932 06! 250
06023 Barcelona
Contractista d obres coordinador ad obres
per a realitzar informes cte façanes a restaura' valoracions economi ques ipressuposiosi tracte amb els clients tramitacions de llicencies tf obres ajuE ofeuris > drecoons d'obrà perfil Experiència impresCifidiDte mínima d i any en ia gesito d obres de reriabilitacio Edat entre 28 < 36 anys idioma català Convenient carnet de conduir i veruc-e prop. • oferati Jornada oficial Tipus > lemps de coniraclaoo a riegcoar Prova d ' mes Sou negociable Signatura d obres Incorporació immeduta ("'e'essatí poseu vos e" comacte a - t tel 934 230 010
Estudi d'arquitectura, interiorisme i enginyeria tècnica de projectes i obres
Consultoria d'edificació arquitecte atècnica
per projectes * |ocats • xres a >a»es perill
per al contreu i segument de ia gual·lat
imprescndibie entre 2 < 3 anys d eipenencia en projectes < otxes idioma català Molta e>penenaa en informàtica Auiocad v 13 • 14 estat d amidame-its ario programa Presto Convenen camei Oe conduir
perfil
s'ofcreii Àrea de treaaii Barcelona ciutat amb Oesplaçaf-«"-·s per Cata^r-^a resta de Esial jor-aca o ' c d Relaoc lí»rai RetrCucc a cor-ve-iramb ygnaiura d obres tncorpcxaoo
Interessats envieu currículum • lapartat de correus 9336 08030 BARCELONA
irtieressais poseu vos er :o"'ac!e amb A I I MILíM SL Tel 932 020 '07
"li i l i e W i to mim. e^eïï»ntici(i rü rjro>ec^i
de i w aé as* v-,% £. preu per co-
to
dels matenats > l'eteucc cfobra Expenenaa d un a Ires anys «n obra iguatlat
t'otereli Jornada
Activitats
• Seguretat Avanç de programació
Tècnic en prevenció de riscos laborals. Nivell superior. Àrea de seguretat en el treball. Curs.del 15 <foctubre de 1999 al 17 de juny del 2000
Coordinadors de seguretat i salut en la construcció. PerM Mcnlc europeu. Curs. del 8 de novembre de 1999 al 27 de marc del 2000
ià r>ov3 ^u^CO pro*e$SiQridi Qv E1 Co> *o> i la Fundaoo Cxaopes . • d * r w H tu:
Bt alumnes Q M hapn rwfctzai
: -ai Oe segu-
ei curs de Coordinadors en segu-
c
oe la
coosirucoo a i apt>caoo Oe la Lie<
El programa esta configura! pe' 350 hores de matèries comunes
0e a iVeci'va eu'OC-
Benet
Arquitecte
tècnic
Àrea Seguretat de CAATB
de prevenen de nscos laborals po-
Besponsawe acadèmic
salut laborai \ •
una nova 'igora professional
ei
coordinador de seguretat Ei coor-
Requisits d acets
a20riores durada
Titulació universitat 'diplomat o
dinador es et professional encar
136 "Ores
llicenciat i
regat d'avaluar els nscos oe l'oota
preu malncula: 337 500 PTA
programa
formació tècnica . o expenenoa en
• de proposar solucions • ane r
preu col legial: 225 000 PTA
Àrea comuna
et sector oe la construcció Per as
t
soiir la titulació de< curs cal haver
mtegrar la seguretat en ei procés
^Ques de millora de les con-
assistit ai 80% Oe les sessions '
del disseny i de l'execucio
dioons de treball i20 nores)
superar
cions de sensibilització i fms
•
equivalent a tes 150 hores restants
Mòdul I. Fonaments de les tec
M ò d u l II. Tècniques de prevenció de nscos laborals i200
pef f e ' les 600 nores totals de
hores • •
Mòdul III. Altres actuacions en
Es recomana
satisfactòriament
temr
es
Aquest curs de poslgrau forma oar
una empresa
dei programa de formació
Preu matricula
seguretat i salut laboral que ei
625 000 PTA
Col kegi duu a terme des de fa uns
laborals i30 nores)
La Fundaoo Cyclopes disposa de
Mòdul IV. Gestió de ia prevenció
beques Oe tms a un mamm del 50%
de nscos laborals i40 nores i
del cost oei curs
Mòdul V. Tecnoues afins i20 h )
dates
la prevenció de riscos l a b o r s en
•
la constrjccK) d acord amo ia nor
•
mativa vigent unint els conceptes
programa •
'oi
de f» de curs o unes practiques en
matena de prevenció de nscos
autèntics tècnics especialistes en
'er ac
de formar els treballadors a obra
cos laborals Nivell superior •
iatives mottvar als participants pe-
proves de cada mòdul > ei trebaii
títol de tècnic de prevenoo de ns
L objectiu del curs es formar
seguretat
de construcció implanta a E s p a í v
den sol iiatar convaiHjaoons
lat en el treball en i ambrt del sec
tormaoo necessàries per obienir el
Ezeau ei
fil tècnic europeu o aftres cursos
100 hores d especialitat en segure
tor de la construcció < un treball
Mut^a Cydoos •
retat i salut en la construcció Per-
de prevenen de nscos
Uboratsiei RD 3997
de P'estaoons tècniques se a
laterals de r m * superar
d t nscot la-
e< coi ieci ^ ae y > ' v r i
31 95
tecruc o> prevenció de riscos
en
Moduli Normativa
•
legislació
Mòdul II Coordinació de seguretat
• Mòdul III Elements auxiliars per a la prevenció de nscos laborals
anys con|umament amb la Furv dacio Politècnica de Catalunya,
•
dmador
sionals amb aquesta nova funció professional actualitzin els seus
Mòdul VI. Ambi! jurídic de la
Del 15 d'octubre de 1999 al 17 Oe
prevenen '40 hores1
juny del 2000
Mòdul IV L actuació professional dei coor
amb l'objectiu que e's profes •
Mòdul V Formació
cone<»ements
en
tècniques
de
seguretat
coneixements exigits
generaiistes de la prevenció amb
Àrea d especialitat
durada
Formació d arquitecte tècnic
els específics de la seguretat en la
•
600 hores
quitecte. enginyer o enginyer tec
Documentació per a raplicació
horari
nic
dei RD 1627-97.
Mòdul VII.
Seguretat en el
construcció adreçat a Tnuiats universitaris Que tmgum un protund
coneixement
oe
•
la
ar-
•
Mòdul VI
informació
trucció (100 hores}
Divendres de 9 a M
Mòdul VIII. Treball tutontzat o
20 30 h i dissabtes de 9 a 14 hores
responsable acadèmic
practiques d 50 hores i
informació
ide 15 30 a
Ezeoe
Be1 e;
Telèfon 932 402 373 Fa*
932 402 061
^
Arquilecie tècnic
direcció acadèmica
Rehabilitadó i Medi Ambient Normativa Rehabilitació d'estructures de fàbrica de maó Taula rodona. 7 de Juliol
La nova normativa d'ascensors: repercussions en l'edificació. Jornada, dimarts. 29 de iunv
CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL La Direcció Generai d'Ocu-
presentació
moderador
organitza
•
COi i60/ 0 A'l·j^'·cu ca Jc ' - j . d ^
Xavier Casanovas cap del Ser-
una taula rodona sobre Renabiiita-
vei
Rehabilhtacio i Medi Am-
oo d estructures oe fabrica oe mao
Otent del Col legi
col labora
pació del Departament de
nya Escola de Practica Professio-
Treball de la Generalitat de quttectes Oe Catalunya
Catalunya ha concedit al
nal Josep Lluïs Sert Oficma Cor-
Plaça Nova 5 de Barcelona
Col·legi cursos de formació
sutora Tècnica Col legi ú Apareiia
informació i inscripcions
ocupacionat per a aturats
Es lliurarà als assistents les pu-
dors de Bafceiona
la
a la RehaWitaoo d Habitatges oe
blicacions següents.
col labora
gratuïta
ta Generalitat de Catalunya
•
Recomanac o^s per al reco-
Gremi Empresarial d Ascensors de
Cal formalitzaria prèviament a
dia i hora
neoement ia diagnosi < la terà-
Catalunya
Servei d Informació del COAC
Dimecres 7 oe JUIK» a les 18 h
pia destructores de tabnea de
dia I hora
Tel 933 067 828
mao
dimarts 29 de juny
Centre Tècnic de Cooperació pe<
participants t
Ramon Roger. oVector general d Actuacions Concenaoes
•
•
Ar-
neixement i la diagnosi d estructures ponicades de forrrigc
Ratael Bellmunt Orector oe Pro
armat que suporten estruç.---de taboca oe mao
de 16 30 a
2O30ri
Fax 934 123 964
• Coordinadors de seguretat en obres petites • Del I d! 33 de juliol, per 3 atu'dü meno'S de 25 anys. • Oel 6 at 28 de setembre, per a aturats majors de 25 anys.
E-mail escolasert@coac net
Altres
• Direcció tècnica
d'obres
d'edificació
Pla territorial metropolità de Barcelona: I Dresentació de la orooosta. Dimecres 14 de juliol
• Del 2 de setembre u 8 d'octubre, per i aturats majors de
Joan Ramon Roseii. professor
inscripcions
de lEUPB i director det Labora
Places limitades
organitza
dimecres 14 de IUIIOI a les 19 iores
•
ton oe Materials
inscnpoo gratuïta
Co. iegi d Apareiiaoors < Arquitec-
lloc
<S octubre, pef a aturats tiertors 3e 25 anys.
Josep Mana Genesca
profes-
sor oe i EUP6 •
per al reco-
quitectura * Habitatge
?ecies de i Itec •
a Recomanacions
n s c pcio a la ior«aaa es
Vicenç Giben
professor de
i Escola Univeratana Poinecn. ca os Barcelona
25 arrys.
ai Se've c mror^aoo oel Col tegi
tes Tècnics oe Barcelona
Saa a actes dei Col ieg»
Bon Pastor. 5 de Barcelona.
a càrrec de
informació i inscripcions
Tel: 932 402 060 Fai: 932 402 061 Ae: iniormacro^apabcn.es
Aoen Serfa!osa '.3r ae
engmyer Oirec-
eovo 'eaactor
dia i nora
Entraoa gratuïta amo mscr.pc.c prèvia ai Servei d informació Tei 932 402 060
Oel 20 de setembre al 28
Demaneu més informació
Tet: 932 402 373
SEGONA QUINZENA JUNY 9
Activitats
Organització i gestió. Avanç de programació Màster en gestió de la promoció i construcció. Proiect management en edificació i urbanisme. Del 5 de novembre al iunv del 2000. Avanç de - ~ ™ presentació E o'Diec' -fianage' es 'encarrega: í inpuisa' i dmgrr ei profecie des d una perspectiva de giobairtar portant a terme efs treballs de planificació coordinació < seguiment de lopç'aoo des de la concepc'0 fins a1 traspàs del gue s ha construït ais responsables del manteniment ulterior o Oe ia seva eipiotaoo Estructura del programa Es Oese^voiupa fluran- rjos 3"yi acadèmics i s estructura en tres mòduls tormatius mes una tes<na Pe' completar ei màster cal realitzar el primer mòdul d introducció (24 horesi un segon de formació en les tasques del promotor 1176 hores,. 1 un tercer de gestió de la lase de projecte 1 d obres orientat ai procés de construcció 1150 horesi organitza Col legi d Aparelladors de Barce lona 1 Fundació Politècnica de Catalunya
direcció del master F'aicsc; J3ve' Llovera Catedrai'C d ü" ^e-sitat Director de1 DeDt d Organització d Empreses Cartes Pu-ggros Aparellador Proiec' ~3"3oe' programa Any acadèmic 99-00 Dei 5 de lovenbre '999 a1 3 de : j-y dei 200C Preu matricula: 480 000 PTA P-e- co-eoats iOC COC PTA . Mòdul I Introducció al managemeni i projeci management 2d i , • Mòdul II Gestió de la promoció immobiliària ""6 irresi Any acadèmic 00-01 Preu matricula: -180 000 PTA Preu col iegiats: 400 000 PTA • Mòdul lli Gestió del procés de construcció 1150 rio'es
• Mòdul IV Tesina ~-?Da ' - a •'5c io r es "-o presencials! durada 500 noces 'epartides e n dos anys acadèmics (350 hores lect'ves * 150 de treball) horari Divendres de i6 3 0 a 2 i horesi dissabfe de 9 30 a 14 hores sol l'citud d admissió Per a ia seiecoo d a i n e s cai Dreseni3t currículum i caria de presentació amb les motivacions expectatives de 1 alumne Es valorarà expenenoa mmima de 3 anys
• • • • •
Ei curs esta Oingu ais p'O'es stonais que en la seva lema necessiten elabora' amida menis p'essuposios certificacions 1 seguiment de 1 otxa 1 vuigum ao quirif uns coneixements mes complets utilitzant aquesta ema •rrtormatica
DIS-SENV. Directrius Imaginació Solució Fins al 16 de juliol cinquena edició de la Pr~avera del Osseny de Barcelona, ei De parlament de Cultura presenta l'exposició DlS-SENY Oirecinus Imaginació Solució que s aoro«ima a tes diferents 'ases de preparació • realització dei procés tècnic dei disseny en ia construc cio d'mtenors 1 objectes
Informàtica bàsica i gràfica Planificació I control de projectes: Microsoft Project Dilluns, del 12 al 16 de juliol
Pressupostos I control econòmic d'obra amb Presto Dilluns i dimecres, del 14 al 28 de juliol Aquest curs lamoe esta dugit ais professionals que eis cai fer amidamems pressupostos cer nficacions i control economtc Programi • Realització d amidamems des glossats 1 dei pressuposi
• ReaMzaoo damioamems des glossats 1 dei pressuposi • Certificacions • Seguiment de 1 obra • Planificació de 1 obra
• Certificacions t Comparatius dotenes • Cont'oi de proveïdors 1 in dustnais • imputaoo dels costos reals • Compa'a'. entre e>s cosios leones *ea s
HM 1 Iran
dittihora
de I I al IS de luhd dimarts 1 mous oe 17 a 21 n preu «HW»*: 46 000 PTA preu conegut:» 000 PTA Monwde I Imcnpcnns Tel 932 402 06:
dei 14 ai 28 de JU'IOI diiuns 1 dimecres, de 17 a 2' h r t preu matncuta ~! "" " preu col legiat •: -
Programació de cursos d'estiu de'lnformàllca aplicada. Mes de juliol
L objectiu a aquesi cufS ae Microsoft Project es aprendre a controlar, avaluar i administrar projectes mrtiançam i us d aouest programa informàtic adreçat a
. AUTOCAD intensiu ^ ^ ü t j j<_ „ „ ^ * * , „ ; , . , , j . . „ ,; 2- 3C -c-es P'e, -lalncuia 78 000 PTA Preu col legial 60 000 PTA i Iniciació a l'EXCEL: Del 20 al 29 de juliol dinarts i dirOus. de 19 a 21 nores P'e. "arrcuia 14000 PTA Preu coilegiat 10000 PTA • Iniciació al WORD: Dei 20 ai 29 de IUIIOI dimarts < dqous de 17 a 19 nores Preu rr.atriucia U0O0PTA Preu col legiat 10 000 PTA t AUTOCAD i 3DSTUDIO UAX Del 5 al 29 de IUIIOI Oe dilluns a divendres rje 10 a '4 nores Preu matricula 156 000 PTA Preu col lerjat 120 000 PTA
Bàsicament va dirigit a aquelles persones que estigum interessades a buscar ei suport d una ema informàtica per ai pianlejament i planificació dels pro lectes per a a gestió ' també per a la representació gràfica d aQuesia piani·icac'0 diesihora
• Introducció a la Informàtica: Dei 5 ai 22 de IUIOI de <Muns a dqous de 17 a 19 í Preu coi legiat X 000 PTA Preu matricula 40 OM PTA • MTERNET: Del 27 al 29 oe |uky * n a m i O|Ous de 17 a 19 hores Preu matricula 11 000 PTA Preu col «gal 8000 PTA • OrgtMactt del «toc: Dei 26 al 29 de |utoi «uns • Omocret. de 17 a 19 riores P'eu col «gat 5000 PTA Preu matricula 7000 PTA . OUnabn i Wtfnet per > jovn: Dimarts i dfiïa, to 6 * 29 Oe u l o dimarts i «IOUS de 930 a '3 30 nores Preu collepal 25000 PTA Preu matncuta 33 000 PTA
dei 12 ai 26 de puhoi (ttuns.de 9 a i3hores preu matncuta ?5 000 PTA preu col legiat ?: XIC PTA miormacio 1 inscripcions 932 402 360
• Iniciacióa IEXCEL: D» 7al 14oemkí M » O e 9 i l 3 h o r a > P'e^ - a - : . i ' i '.'/. PTA Preu col «pat 10000 PTA • Iniciació al WORD: Del2l a!28Oejuliol dmecn» Oe9a 13 hores Preu matncula 14 000 PTA Preu col legat 10 0OOPTA . MT0MET: M n 5 |uH. de9< 13 nores Preu maneu» 1.000 PTA Preu ce" « g a 11 000 DescompM*: Els ojraos oe ma-
PRESENTACIÓ DE f*OOUCTB
m
I n s t a l l a a o n s pei a aigua sa m ta na 1 calefacció en acer i n o x i d a b l e . ••: -
2230UO.r»!B2aJ12S At
organitza :?rj3~a~e~ de Cultura col laboren Carmer de la Calzaúa Rosana KKjcke dates Fins al 16 de |uhol informació Departament de Cultura del Ca fa Tel 932 402 060
reserva de plaça Acceptat ei candidat, es fc maiitza la premscnpoo Cal presenta- cop<a dei iitoi -• versitan dues 'oiogra'ies f c copia del DNI 1 »uii cf mscriü: emplenat Tel 932 402 373 Fa« 932 402 061 A e formaao@apabcn es
Informàtica aplicada Pressupostos i control econòmic d'obra amb TCQ 2000. Dimarts i dijous, de l'1 al 15 de juliol
Exposicions
:-
?5 30 de
Ers
G U I A
D ' E M P R E S E S
I
FUSTERIA
ESTRUCTURES
SERVEIS Q
FRAPONT
Alsina ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓVILES
*••>•*»•>
^MMHMS ^ ^aj SA m a n m H raaMM Tiucun ranura» CONTIMUOS
.-==r—
M KSMH Hi »S7i n
iflCabarrò
ALUMINOSI
EXTEND EXTENSIBLE REHABILITACIÓ
-LkJ
SÉNETON •
Qermans
Taulers i fustes de Iotes les espeoes par a la Dacondó, h M o i l m » l u M a
- -•
AÏLLANTS
REHABILITACIÓ j
J
ELECTRICITAT
n
AA aroco
( < >\MH| < ( 1( i KI 11 UillJTAÍ IÓ
s«mon
REHABILIIS.L.
i< 1931 732 ^7 53
OSOI1 l
SERVEIS | 9 CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA iNeleti
- << K I N < € > , S . I . . I .
i Rciuuricio pec I Ev>Ur colomí
Q6RCASA.
\
ESTRUCTURES
^
CONSTRÜCCIONtS
Tel.: 93 663 02 11 " Fax: 93 663 01 31
( t,)
MAN3O, I) 5* A• U [93J <2a 98 98 (3 km»; fa. (93] 423 94 13 • 08015 k , [ ( U
c / PodiHo. 240 ' Tel (931 456 14 53 Fo* 1931 436 72 85 • 08013 Barcelona
PAVIMENTS
H
LA L-<£íSSC
1 W U | II KKIMIt HrMNKM l'IMI H\ ^ h^l-VI 1 U S
FERROS ^ r n r u T S í
uimMíi r
AMBICI•cinTècniai il dr Onaitjl J Ini lipUN d'iitim
_EXTRAFORT
7 31 54 46
La solució a l'aluminosis
NOU i B AU
13
F«m el terra bo •gons DIN ISO 9OO2
LABORATORI OC CONTROL
ESTUDIS &EOTECNICS
hi Msicinj J c roiHAal·io Jc M>NIR'N
ESTUOIS DE PATOLOGIA ASSAIG SONIC DE PILOTS
ALUCOBOND DIBOND ALUCORE tachad.
f\
ROAR, S.A.
Recobri ments per a sols industrials GEOTECNLA, M
FABRICA DE PREFABRICADOS DE HORMlGON
T-
CLASSIFICACIÓ
D ' I M p t E S I S
I
SI I
, £ ^
m m 418WCAHM1LS <M Wru.2 E- r M ) ) ï OMl t &A*CtLQHA
V I I S
ESTRUCTURES Elements per a estructures sosires i COòer(es Prodocies Dasics Maief>es pnmetes
AÏLLANTS A.llamènis nnp.
ELECTRICITAT
PREFABRICATS Preiaoncacio i consi'uccio induslnalitzada
REVESTIMENTS Paviments • revestimenls
INFORMÀTICA Informàtic d apdcaOa a la construcció
REHABILITACIÓ RenaC'inaciC miegrai
Eifcc:''Citdt
ii lummacio
1
El reportatge
SEGONA QUW2ENA JUNY 99 |
75 anys de METRO
A
a primera i>nea de
en la maiona de casos unes decoracions bigarrades 1 estridents En algunes estacions
de Barcelona que anava oes de ia plaça Oe Lesseps a la plaça Oe
s hi poden comptar fins a dotze materials d acabat només a t andana 1 ei vestíbul supe-
Catalunya Poc Oespres es va prolongar tins ai Liceu i es va complementar amb la iinea
rior Tant es així que murals d artistes reconeguts —algues fle qualitat aures fl horro-
2 d Aragó a Jaume i ei 19 oe desembre Oe 1926 Ei 10 de iuny oei mateix any s inau-
rosos—. que es van col locar en moltes estacions passen totaimem desapercebuts
gurava la imea Transversal enire ia Boraeta 1 piaça de Catalunya Des d aleshores ei
confosos entre lames coloraines i Barreja Oe materials
•
.
i Qia 30 Oe Oesembre de 1924 s inaugurava oficialment
*^^Meiro
metro ha anat creixent 1 evolucionant Pms ais nostres d>es setanta-anc anys Qespres Les dues imies ongmais eren explotades per companyies privades 1 independents
Per altra banda tol el que es gastaren en acabats sembla que ho escatimaren en servem a i usuari La connexió Oe la iar«a ongmana no podia ser molt ben dissenyada
Pero ei 1952 toies les línies urbanes var passar a iituiantat publica La companyia
a causa 0 una manca de previsió er- aquest tema pe r o els nous enllaços previstos
municipal va heretar una xarxa flescapitaiitzada que es va have' d anar renovant, alhora
des del proiecte en molts casos eren pitjors mes llargs enrevessats 1 incomodes que
aue s aiia'oaven les hmes De ' arqu-tectura ongmai tant subterrània com exterior er-
els pnmers
zjeoa
moi: poc potser només' mienor oe ia estaco d Espanya
aiguna Doca Oe sortida
Aquesta manera de fer 0 aquella època que es pot entendre com a fruit d'una tieotopa
•sjiiaona Oe la unia 1 La resta va desaparèixer amti les reformes Oe modernització
lamentable peni fins a un cert pu"t coherent, es totalment nexpbcaUe qut s T v p manfengui
es t a " emprendre ais anys 50 i a causa Oe ia 'ebre renovadora amo nuï respecte
fins ais nostres dies
• •
a les parets 1 ei gres (mort mes brut que ei ten-atzo negre al qual subbtueii). per tt»
- - ? „ de fmais dets 60 1 princ^s dels 70 que ens va deixar un metro o e s 'usies terratzos aluminis 1 marbres tots barreiats tormant
Avui es continua provant nous m a n r a b com *
'LumpoMM' per
paviments tot 1 que en cada estaoo s apliquen amo colors 1 caracte"StM}ues drferents
-* El reportatge V-
Tambe es renoven les taquilles Les noves son teles amb plafons pre- tabncats amb un acabat de fusta i alumini anoditzat negre En canvi, volums tècnics, en les mateixes estacions, s estan acabant amb rajoles ceràmiques esmaltades i fusteria d'acer lacat blanc Dona ben be la sensació que no hi ha cap criteri a I hora d escollir els materials, que caOa departamenf va pel seu compie sense consultar m aprofitar les experiències dels altres No demano un metro com el de Lisboa, amb les seves superfícies netes i brillants, toies del mateix marbre color crema, tant les parets i el lerra com el mobiliari, però si un mínim d unitat formal com a Pans o Madrid o. mes a prop encara, com I encertada rehabilitació d estacions urbanes dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Barcelona, la ciutat que ha obtingut la Royal Goid Medai del RIBA per la qualitat de la seva arquitectura, te un deis metros mes lletjos i caòtics d Europa Per sort. hi ha una excepció, la Lima 2 grans espais, facilitat d accés enllaços mes fàcils (però no tant encara, com els metros d Estocolm o Pragai contenció de la informació, unificació de tractament de superfícies amb materials adequats unnat cromàtica tot al revés que a la resta fle iimes es a dir. be Fins • tot sembla que hi hagi hagut una ceria inspiració en el grup d estacions antigues que funcionen mes be i tenen una ma|0r unitat les de la Linea 1 de Mannà a Sant Andreu, construïdes —no per casualitat— en un moment en que el metro va lenir una forta empenta als anys 50. quan es volia fer un gran metro per una gran ciutat • Tothom te present la imatge d aquestes estacions amb espais amplis, amb grans voltes i tres generoses andanes en cada estació, enllaços
ben dissenyats iSagrera). < pocs materials d'acabat panot ai terra, com a continuació de les voreres de la ciutat, pedra artificial a les vorades i graons, raioia de Valencià grisa a les parets, portes de fusta pintada del color identiticatiu de la imea > sostres blancs El nivell assolit en la Urna 2 recupera i millora el que acabem de citar de la Lima t quant a acabats i disseny interior, però el concepte no ha variat des dels anys 50 una superposició d'elements mconexes estructura per jna banda i decoració superposada, per I altra A Bilbao tenen un metro que ha donat un pas enüevant. en aquest sentit, en mtegrar ambdues en una de sola Es una aposta molt ambiciosa, tècnicament avançada, però possible, —com sha pogut demostrar— amb voluntat a expressar les possibilitats de la construcció de finals del segle XX i amb previsió d un fàcil manteniment El treball con|unt d'arquitectes, enginyers i tècnics d il lummacio. entre d'altres na donat com a resultat una integració de suport i acabat i un criteri mol! elemental però efectiu de tractament de materials i situació dels elements dins de les andanes Pocs materials lormigo armat acer inoxidable i terratto —materials que envelleixen De— i un us concret de cadascun les plaques de formigó prefabricat conformen les doveiies de a volia dels túnels i alhora i acabat de i interior de les estacions, donant una imatge de solidesa i seguretat, el terratzo —que no deixa de ser un formigó prefabricat— forma tots els paviments i i acer inoxidable es per tots els elements bancs supons de publicitat, passeres etc que sempre s estructuren de manera aulonoma de la voita de manera que esdevinguin objectes afegits, desmuntables, reparables i adaptables a les
SEGO*» 0UM2EN» JUNY
H E] reportatge -
SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS s carvdarfatcaa wmcànLm y fiDcas mà> (Aúrasún. grandas cargas iwpaUu» rayoe s t*m»co «Ic ) « nesgo da futures <mn**t»aanm «nm n on cada ca» BA\ 'MENTOS DECORATIVOS D€ MORMIGO* ES'AMPAOO
Convguen una adoouin baM Garantizan ta
a la ptad p v v n alc conRjnto por *u
REVESTIMIENTOS V MORTEROS DE RESiNAS
Asoguran ta wipantvflbthdad o la aatant|uaajBd n • S«V«TM GondKaonM macanKaa. ftaca necessitats de cada moment Una oponumtai Derduda pe' a ia nostra Unea 2 Sena possible apJicar la en tes noves prolongacions que ta uns dies s han aprovat7 Com a mínim si us plau mantinguin els nivells d accessibilitat Qualitat de disseny i esiandarditzacio de la Unia 2 • Nonei oot apuoa* um'ormiUMo's es poden comptar tn aqutst ttmps Un es •< carw d imatge corporativa g^t ei 19*1 prelenia lamoe u r can», d imatge arQuitKlonica amo una zona OVÍ < • lummadi er i · i andantt i \>r t t p i tosc indeterminat er i r«sta a semblança a« m«*-c eç«tft— -Í ,t " -»••"> •• o.- o- 3 - t - = ia.- Í- «oc acosumada a * ! 'OSCOT " • - - . - - . co^: a e« Que « va aehmr un 'e--tos - cwo' tosc Es oot vture • «gut •. . , . _. s'...aç L i - ú a Eipanya. rf«a 0 •. Uo« I-TIÍ^ >•*' (M'i, QIM "^•P'ic·O··m·ii "o va taiv continuIW t " «s post*noi P'"-' del'niM lut"V
•-' EdTenrunut •er ai nurn 3 d A
^ aHo grado de ^^a^an Cumpian con ta> normms de tagundad «
CC·nMasachs n
entre de {Reproducció a oior s.a.
. ., .
, U#cé Salt
^ZZÏ~^
^
El novedd iistema que permet diqi tdlitíar, a tot color, onqinalí en forma de planoli, dibunoi. perspectives, maquetes, art final. etr. per a la seva posterior edioO o emmagat/jm# ment en equips informatici torrent!
Via Augusta 1 3 7 08021 Barcelona Tel 93 209 87 33 Fax 93 414 08 60 l crt«?crcrepro com http « w w w crcrspro com
Copistería Oíliracle sa
El reportatge \-
Bac de Roda Fitxa teoria Dades de l'obra Nom de I obra Emplaçament
Estació de metro Oe Bac ae Roda Lima 2 c Guipúscoa Bac de Roda Barcelona
Promotor
Generalitat ae Catalunya Direcoo General de Transports
Projecte
Alfons Soldevila arquitecte
Instal lacions Col·laborador Direcció de l'obra-
Satu Rom i César Gom. arquitectes lecmcs Salvador Drxn i S Gonzalez Gou Josep 1 Llorens OFEP PEYCOSA. GlSA i Alfons Soldevila Xavier Pascual i Honori Pia. enginyers OFEP
Constructora:
Fomento de Construcoones y Contratas.
Cap d obra
Josep M Cruz arquitecte tècnic
Superfície construïda:
2 620 m"
Inici acabament de I obra:
luhol 1996 març 1997
Cosí edificació:
309 860 515 PTA
Higini Alfageme. enginyer de camins
4 -±n ;3 prolongació de la Lina 2 (M Metro dt Barcelona, en «is M a l s tfmtenonsme ^ ^ T per dir ho d'alguna manera- les estacions es van encarregar a diferents estudis d arquitectura A • arquitecte Artons Soldevila se n va encomanar !a de Bac de Roda Com e" mateu e«piica ^es condicions tècniques arquitectòniques • tins i tot facultatives d'aquest encàrrec poc tenen a veure amb les que jsuaiment es troba un arquitecte E> puni de partida es un espai intenor ja conformat per !a vona del túnel pera que en contra del que es podna esperar no te dei tot resolt i envoltant d estanqwtat problema important si tenim en compte que la gaiena esta orientada perpendicularment a la línia d escorreria del pla de Barcelona, de manera que forma una autentica Parrera a les aigües subterrànies Un segon condicionant es el de les matenes mfraeslructures i superestrudures a les quals i estació serveu Entre aquestes evidentment les vies del metro amb els seus galibs estrictes però també un gran nombre d'intal lacions i conductes, molts dels quals, simplement passen i d altres com ara la ventilació de les andanes o les escales mecàniques, que son intrínsecs a la mateixa estació En tercer lloc. j n fet que |a comença a ser freqüent en la majoria d obres d un cert volum la piundiscipimantat dels agents que intervenen en ia direcció de lobra i la dissociació propieian-promotor usuan tots amo capacitat de deosto i. a vegades amo interessos diferents En aqoesi cas senten que en ser part duna obra d enginyeria i amb una explotació publica, hi intervinguessin des d'enginyers de camins fins a gestors de manteniment passant per enginyers de ferrocarrils > eiectncs arquitectes aparelladors etc Per uttim ies condicions programàtiques de i encàrrec amo uns estrictes requeriments de facilitat d explotació i manteniment amb fons condiaonants antivandancs han influenciat :ampe ia proposta feta per a aquesta estació Un cop plantejats els problemes, vegem com es resolen El primer ia impermeabilització, es soluciona amb el recobnment de la volta amb una lamma alveolar drenant que condueix
-I El reportatge ESTACIÓ
1
6 A C
DE
SEGONA Q U W Z E N A JUNY 9 9 I
RODA
25
aigua cap als extrems laterals de la volia des d on es r eculi amb unes canals Que la portem
Ei guemament de les «apes s aconsegueix gràcies a la ductilitat del metall i ai poc gruix de
a les estacions de bombeig L efectivitat d aquest sistema esta demostrada, però com que
les xapes de manera que es poden forçar a prendre una foma corbada en quant al perfil es
no esta preparat per deixar-lo a la vista s amaga amb una volta taisa independent de ta
van tallar les peces en forma 'ectanguiar i es van retocar en obra ja que les desviacions de
volta esfucturai per no haver de punxar la capa impermeabilitzant
para! (elisme eren molt petites i s'absortxen en el gruix de les costelles
Aquesta votta esta suportada per unes costelles metai liqües que parteixen horitzontals
El probtema de compagmaoo d'usos es resol d'una manera radical separant molt clarament
des dei nivell dels sostres dels vestíbuls i a mesura que es van allunyant dels extrems van
uns espais per a les persones < uns espais per a !es mstai lacions. de manera que no
agafant cortatura alhora que descendeix ei punt d arrencada de P arc essent ei punt mes
s interfereixen El flux de viatgers es concentra en les dues franges de les andanes * s quals
al: al mig de les andanes En un primer moment, la percepció que es te es d un gran espai
també condueixen als vestíbuls Les mstai lacions de pas es concentren en la secció del
diatan i fluid cobert pe' una amplia volta Fixant-s'hi més un s'adona que han desaparegut
túnel sota les andanes i finalment les mstai lacions pròpies de i estació es situen en els
les dues lesteres de trobada amb el túnel de menor dimensió Es una manera ongmal •
extrems laterals de les voltes Aquests usos d'versos formen volums diferents, delimitats
electiva de resoldre la sempre difícil trobada de les dues seccions diferents de la volta Les costelles
de secoo rectangular
per murs de safates de xapa gofrada gaivanitzada ei supenor i d'obra i mfenor i tenia que
son d una sola peça fabricades i corbades a taller i
ser una reiiga registrabie però no es va creure adequat per problemes t e c l e s relacionats
traslladades a lobra abans de construir les escales de la banda de Tetuan de manera que
amb l'alt voltatge del tiu> elèctric de tracció dels trensi La seoaraao tan clara d usos ha
es pogueren baixar directament a les andanes No son realment un arc smo que tenen un
estalviat molta lema de coordinació a i obra i ajuda a identificar els recorreguts
mostrant
suport centrat d o n van penjades de la volta de formigó amb uns espàrrecs roscats que
un funcionament molt correcte Fins i tot es dona la paradoxa subtil que els ascensors > les
permeten i ajust calibrat de i alçada de cada costella Es recolzen a mes a cada extrem
escales mecàniques envaeixen la frania d'mstai lacions sense entrar en contradicció amb
en unes bigues parai leles a les vies Que les uneix totes Aquestes bigues tenen el perfil
ei concepte de separar en dues franges espais servidors i servits ja que també es poden
supenor també corbat i transmeten la carrega vertical mitjançant uns piiarets prims Situats
considerar mstai lacions sobretot en la »ase d obra • la particularitat d aquesies mtai iac>ons
entre els bancs > les andanes Ei conjunt esta travat per unes umons als murs pantalla en
es lan gran que es va adjudicar la construcció i direcció d obra de les escales a part de
:afla pilar a la zona reservada a les mstai laaons i aquest perfil servei» alhora de suport
toia lobra ovtl a empreses i personal especialitzat en aquestes tasques)
per als conductes Les costelles son els elements de supon d unes xapes d acer galvanitzat Que es solden a la pan superior dei tub Ei moduiatge de les xapes s ajusta a la dimensió d ampiaoa de les bobines d on es modelen amb les particularitats que en canviar les aiçades de cada nervi les superfícies son guerxes • ei perfil de les peces de «apa no es •ectangular
Ei tema de la piundiscipima afecta majoritàriament el procés doora del qual només panare del procediment ai meu entendre totalment equivocat d encarregar les diferents fases de projecte bàsic, executiu i direcció d obra a persones o entitats diferents Amo aquest sistema no hi ha un fil conductor des que comença fins que acaba un projecte ' pe1 camí es perden moltes idees i molt de temps en assimilar o traspassar informació d uns
—• El reportatge l· IS 26.. I
•
celonr
tècnics a uns aures Auo significa quasi sempre un descens del mveii de qualitat vquNadonca del resultat un desvirtuament deis conceptes i intencions de projecte inicials, i una despesa economca i en temps per traspassar > interpretar ia mtormaoo £n ei cas tfaquesta obra. el projecte tou encarregat a equip rJAttons Soldevila però la direcció fou adjudicada a Of EP Amo moll bon cnten i enginyeria va contractar els serves de I autor del projecte pef assessorar-Us en tot el que tenia relació amb e< disseny, fet que diu mon a tavor de i etca professional i de la vtsn practica d O f EP Aquesta col laooraoo es nota en ei 'esutiat la prova es ei premi FAD que han aconseguit nmgu miiior que > autor per defensar les oees w protecte en opra A mes un proieae per mon comptet que s>gui. no maou mai tota la intormaoo que s na (et servir En les mories nores de disseny, estudi d alternatives. proves que implica ei procés de projecte, aparei» sempre un ventall d alternatives i possibilitats que quasi ma/ no queden reflectides en el protecte final perquè sempre s na d escollir una un.ca opció com a proposta a construir Quant a i obra sorgei*e^ (actors imprevisibles que obliguen a canviar quelcom del que esta imprès ai paper, per trooar una solució ràpida i que no desvirtuï ia >dea iraaai es mon valuós ei bagatge de coneixements sobre possibles alternatives de que parlàvem abans que només posseeixen els qui han segui tot ei procés de creaoo La pell d aquest espa interior esta resolta amb molt pocs materials bàsicament acer galvanitzat terratzo gressjte < viore Ha tingui e*rt fins ara. en ei tema antivandaic sense donar un aspecte agressiu o monòton Ei modulat de les peces de «apa gotrada es segons el màxim aprofitament de les bobines de <apa. de manera que un cop plegada hi nagi les mínimes minves possibles igual que en la volta El muntatge es teu cargolat per no fer malbé la capa gaivantca de protecció Ca* destacar que eis sostres quasi tots son de re'tga galvanitzava, a excepció de la vona de la qual ja fiem parlat i d unes sataies d alumini en la
zona mes propera als accessos al carrer La major pari de r i r i M M I N l ta obertures reues i registres que puguin "peniar' del sostre es situen. wm«imtnt a o t n ta "««ga. i rto s aprecia cap discontinuïtat, creant una imatge mon unriorme i n«a del sostre, només te un pern inconvenient i es que la pols s acumula de manera mexptocabie —potser per fenòmens d electricitat estàtica— en fes parets verticals de ia reiiga. fet que obugara a una ieteia mon freqüent d aquest element per mantenir i aspecte pulcre que caracteritza tota estaca Em queda un dubte un acabat com es el galvanitzat que na donat tants problemes de conservació, a mig lermmi. posat a eitenor es el mes adequa! per una estació de metro que ha d estar en funcionament mcwts anys i en un ampient. com a mimm. numip I no sols s ha de confiar en la qualitat del recobnmeni gaivanic smo lambe que s hagi tingut ia precauoo de perforar les planxes que van collades abans de galvanitzar < de protegir mon be les soldadures que ei destrueixen autèntic punt feble d'aquest material Com sempre ei temps ens confirmarà l encert o no de la proposta Per últim una altra característica que em sembla important de ia pell de i estació Tot i que no ser una voluntat expressa de i autor, i aspecte formal de i estació guarda una certa relació amb la resta de la Unia 2 Aquesta unitat ve donada per i us de materials i colors similars i per una mateua estètica amb i us úe pocs elements Quant ais materials, es possible que un cop analitzats tots els que ei mercat ofereix sigum aquests els que mes be responen als requenments pianteiais per a ies estacions de metro > pel que ta a i estètica no es casualitat smo que segurament ei jurat dei concurs ho va tenir torça en compte a rhora d adjudicar ei proiecte Aquesta unitat formal es molt d agrair en una ciutat en que les estacions de metro sempien sovint un mostrari de magatzem de matenais • Josep Olivé
-I El reportatge -
I f IT
Sttoo mtikul hs*t indi ni ftnçíirllit nwtíl lic 3 So«t( d» u p i mctJI l i » . Forn fntrf mtittul i indan* Tinctmtm d* vidir i. Estili mmn-u d j f t «
LJ
T~~—~^T
SEGONA QUINZENA JUNY 99 I
— El reportatge I-
Pensada per a les persones
Q
Ï de a L.rna 2 dei Fe^oca-- '- .-•••• 2Z de setembre de 1997 La r"'·aes:r,Cwra ae a ' a e r corsec, •• : va ser constru.da per la Direcoo General de Pons < Transposi ^ i JI -- • a: ae Catalunya Ei projecte o« cond>oonament i mstai laoons de i estaco va ser encarregat per la Direcció Ge r erai ae Po'ts > Transports a traves ae i empresa publica Gesno d'intraestr^u'es GiSA a i arquitecte Alfons So'deviïa La ovecoo d oca va ser encarregada per GiSA a ,,-a UTE tomada per les enginyeries OFEP i PEYCO on també es .a "Megrar Alfons So'deviia Lempresa constructora va ser Fomento de Construcaones y Contraias L'estaao esta situada a i avinguda de Guipúscoa, entre els carrers de Bac de Roda ' Fluvià Consta de dos vestíbuls situats ais eitrems de ies andanes < com totes es estacions de ia Unia 2 esta completament adaptada a persones amo mob'iitat reduïda amb minimiuaoo de les distancies verticals i horitzontals tgapS' de ies andanes respecte ais trens ascensors des d andanes a vestíbul i de vestíbul a carrer encaminats per a cecs. passos dimensionats per a persones amb crosses o carretons d infants a la
..a ; : - : z J ; . _ 'ícess : Í Ü :e Metro 'í$cec:e i a *uncior"aittat oe e-' • -andaiics aoooiant so'uc«>n$ com a dei oanc corregut a. . u „ «.-. •_., ., „ „ t J .,*. „ marcat respecte al mur longitudinal que. segons ei cnten d Artons Soldevila resta protagomsme als quasi mevitaotes grafits Les instai lactons rje esiacio especialment ies d mterfonia • mega'onia. comunicacions tren-terra panells informatius circuit tancat de TV etc son 'es normalitzades oer Metro per a a Lima 2 Les escales mecàniques lenen varador de velocitat que (a que en els moments que no ni ha passatge ban a velocitat de > escala sense que sar"bi a parar a<*0 estalvia energia Da'tra banda, l enllumenat compleix amo escrei* ies normes de Metro •
RtUcions ExtcnMS ''imports Metropolitans df Sarcdonj
Atractiva i duradora I • a característica fonamental del disseny de i estació es de o>sposar d jn espai ^ ^ | atractiu amb matenais dars. metal htzats antivandaiics duradors < higiemcs Els vestíbuls son de grans dimensions els sostres baixos estan resolts amo rehga galvaniizada com a protector i difusor de la ii lummaco les parets son ae gres blanc de 5 * 5 i paviment de terratzo gns dar amb passamans d acer inoxidable com a {untes longitudinals Un gran torat permet veure els trens que hi ha a i andana i sentir-los quan amben a l'estacio Les andanes disposen d una volta metal íica per protegir les possibles filtracions, la torma de la qual es diferent a la volta estructural Es paríeu d arcs de gran curvatura ai centre, ei radi del qual va augmentant fins a arribar ais extrems de i estació convertini-se en línies totalment horitzontals Aquesta superfície bombada de doble curvatura permet un espai receptiu al centre de l'andana i una bona connexió amb els eiirems horitzontals evitant am la difícil solució dels timpans de les voltes de les estacions amb altres voltes de mioa menor o amb andanes horitzontals Aquesia volta és metàl·lica igual que els revestiments aeis murs verticias dels quals arrenca ia volta Els altres plans verticals situats rere ei banc resten en segon terme per evitar que els grafits quedin en primer pia i donar mes profunditat transversal a i estació. Aquests canvis de pia vertical s aprofiten per uDicar-hi eis conductes de ventilació i la ii lummaao continua situada sobre ei banc Finalment el paviment de les anaanes es de terratzo clar de 60 x 40 amb juntes longitudinals de passamans d acer inoxidable Els graons, en la seva part frontal son de xapa gaivamtzada > totes >es baranes d acer inoxidable •
JUfo» SeldcviU Arquitecte
| * ^ estació Bac de Roda que ha estat construïda sota ei carrer Guipúscoa. H H te dos vestíbuls situats a les cantonades amb els carrers Bac de Roda i Fluvià Destaquen els canvis de secció de les bigues i el contrast entre el revestiment metàl·lic de la volta i els materials utilitzats per a les parets Els accessos entre exterior i vestíbul esta assegurat per dues escales mecàniques i una de nxa. i entre els vestíbuls 11 andana, per quatre escales mecàniques i fixes. Les barreres arquitectòniques fan estat salvades per un ascensor que uneix el carrer de Guipúscoa amo el vestíbul i dos mes entre el vestíbul i les dues andanes. Itineraris adaptats faciliten ei desplaçament dels mvidenis Les andanes tenen 94 m de longitud i 3.10 m d ample i hi ha panells actius dinformacio continuada Els passatgers disposen d'intertons situats en els ascensors > al costat dels panells informatius, i estació esta equipada amb un servei de megafoma als vestíbuls i. a les andanes, amb sistemes de seguretat i control per jn circuit tancat de televisió
Dades característiques: -superfície total 2 620 m : -superfície vestiDuis 928 nv -superfície dependències tècniques: 490 ml -longitud andanes: 190 m -paviment terratzo: 2.226 m ; -aplacat i revestiment de xapa 'cacauet": 760 m1 -aplacat ceràmica. 1 210 m ; •fals sostre de religa metal iica. 1.228 m : -revestiment metàl·lic de la volta: 1.570 rrr -acer laminat per a estructures i revestiments: 61.682 kg •xapa d'acer en revestimeots: 37.775 kg •lluminàries: 495 u •cables. 16186 ^ •senyalització 2'0 m. -escates mecàniques: 8 u. •ascensors. 3 u.
S E G O N A QUINZENA JUNY 99
^ El reportatge iESTACIÓ
BAC
DE
RODA
s
Un procés d'obra ben particular I *A estació de metro de Bac de Roda B ^ | de la Línia II de Transports Metropolitans de Barcelona té ceries particularitats dignes de destacar La més significativa és la volta metàl·lica en forma de paraboioide hiperbòlic simétnc en el seu eix longitudinal i transversal de i estació amb una llum de 20 metres entre recolzaments Aquesta va presentar una execució laboriosa, en primer hoc. per la seva mateixa dificultat, en have' de desenvolupar els treballs en un recmte completament tancat i amb gàlib reduït excepte pels accessos on saiiotjanen les escales mecàniques i d'obra, i que va permetre el moviment dels diferents materials i mitjans que s'han fet servir A mes per qüestions contractuals, s'havia de compartir l'espai útil de les vies amb altres empreses alienes a les relacions mercantils de FCC, per la qual cosa va ser necessari el muntatge duna cmtra mòbil amb prou gàlib per al pas dels vehicles que transitaven per les vies. la gual cosa va permetre les activitats
següents -Muntatge de les jàsseres metàl·liques corbades de diferent desenvolupament en un totai de 71 unitats, separades entre si cada 1.50 metres -Col locació de les làmines drenants en les testeres i volta de formigó -Cobnment de I estructura metàl·lica mitjançant xapes galvamtzades de 3 mm de gruix. Per al seu muntatge va ser necessari la utilització d aparells topogràfics amb emissió de raig làsser, tant en el pla horitzontal com en el vertical. -Treballs de pintura en una superfície de 2 450 m; amb Hammelite En total es van muntar 250 tones d'acer en perills i xapes, amb una mitjana de 12 soldadors, cosa que va requerir la utilització d'un generador de 150 KVA com a energia elèctrica alternativa Es va donar una especial importància a la realització dels drenatges entre la pantalla de formigó i els tancaments definitius, a d d'encamiar les possibles filtracions d aigua prestant una especial atenció a
la formació de pendents de manera que no s'mierrompes amb trepatges per a passos d'instal laoons. ja que potínen provocar humitats La incidència bel factor de ma d'oora en treballs d evacuació de materials residuals, trànsit dels diferents elements que van intervenir en l'execució, neteja, etc son punts que cal considerar en els costos umtans de les diferents unitats d'obra. \ que en aquesta tipologia d'obra pot significar un elevat percentatge, davant la dificultat de no disposar de mitjans mecànics alternatius per la seva difioi ubicació Una solució original per al recrescut de la cota del paviment davant els desnivells entre les lloses estructurals i andanes va ser la posada en obra de formigó cel·lular amb una dosificació de 350-400 Kg m ! de ciment que va permetre l'execució dels 2 400 nv, en tres jornades A causa de l'elevada quantia de les soldadures, es va haver de protegir els revestiments ceràmics, paviments i també
els envidraments. per evitar fer-los maibe amb les escumes procedents de les màquines esmoladores i de soldadura, fet que va implicar la simultaneïtat de diferents oficis que un procés normal hauria transcorregut amb una cadència lògica, motivat per l'estret marge contractual de termim Respecte al capítol d'instal·lacions. I estació està dotada d'un complex i sofisticat equip amb els mes moderns dispositius de seguretat, comunicació, aparells elevadors hidràulics, ventilació forçada, pous de bombeig, protecció contra incendis, control de passatge, etc les quals poden ser dirigides des del lloc del cap d'estaaó. Que lan de la Lima II un clar exponent en les millores de la «ama viàna suburbana. •
Josep Maria (nu Arquitecte tècnic Cap d'obra FCC
—l El reportatge I-
celonr
Rapidesa d'execució
i durabilitat dels materials a sha parlat anteriorment sobre es i obra i com s'han anat resolent els diferents problemes plantejats Però crec que es |usi ressaltar dos aspectes que a mi em semblen fonamentals la rapidesa deiecuoo obligada pels terminis dels contractes, i la du rablitat dels materials emprats Les condicions en que es va rebre I obra eren les següents -Obra de formigó del túnel enllestida, amb la votta superior construïda i un accés per a matenais ai costa! Bac de Roda Els ac cessos per ai personal d obra eren a traves dels vestíbuls -Ei termim d execució dels treballs de l'estaoo de tan sots sis mesos A mes l'execucio dels treballs s havia de fer en cohabitació amb les empreses que realitzaven la catenàna. que eren d'una attra adjudicació Com que no es podien fer anar grans mitjans auxiliars, en estar la volta tapada t. haver-fiï a mes uns altres treballadors fent les vies. i empresa constructora va construir un cmdn mòbil amb rodes recolzades sobre les andanes Aquest invent permetia el muntatge de i estruc-
tura metai iica de a volta interior amb seguretat tant per als treballadors de so bre com els de sota del cindrt Tanmateix i alçada del cmdn en permetia ei pas de vehicles Una idea de com s havia de córrer en lexecuoo la dona ei fet que es treballava en doble tom o que per ais treballs de serrallena hi havia 4 industrials encara que només un va fer la volta metai itca D altra banda, la durabilitat ha estat i altra gran preocupació Com que ei túnel esta per sota del nivell freatic s ha disposat de tot un sistema de drenatge, intentant mantenir les aigües allunyades del lloc on poden fer mai La lamina de polietiie alveolar es fixa amb elements inoxidables i s acaba en un canal de recollida d aigües fet amb morter especial de resines altament resistent També sha tingut en compte la qüestió de la humitat en els elements de serranena. ja que lots son galvanitzats En aquest punt hi hem trobat una paradoxa les unions de I estructura metai iica i de les xapes que conformen la volta son soldades i. en principi les estructures ga'vamtzaúes haurien de ser collades amb
cargols Però en aquest cas. la forma simètrica de la volta l'a només dos costelles iguals > 4 xapes de ia volta en cada costati. < les tormes corbes obligaven a fer ajustaments que s havien de resoldre soldant Tot i ano no es volia perdre totalment la protecció dei galvanitzat i els tècnics de i obra van ambar a una solució de compromís ei galvanitzat tana la seva funoo on no hagués quedat afectat i per a la resta una protecció amb pintura gaivanica en Ired A mes posteriorment tota i estructura ha estat pintada amb un sistema de la casa Hammelite. especial per a galvanitzats Guant ais paviments de terratzo mcor poren en la seva composició pols de quars ia qual cosa fa que millon la seva resistència ai desgast A les parets, hi trobem principalment dos elements El primer, la xapa galva
nitzada en panells. amb un gruix de 4 mm la qual cosa ii confereix unes característiques mecàniques molt bones L aplacat ceràmic de 5 * 5 cm que aparentment, sembla fràgil, però sobre ei qua< s han pres dos precaucions i una. utilitzar un morter cola d alta adherència amb resines acríliques i. i altra segellar lo amb una pasta antiaad compacta que repei iei«i ai màxim els grafits La resta de materials7 Doncs, granit en les escales d accés, vidre 3e seguretat en baranes i vestíbuls, relligues en sostre baranes d inoxidable evidentment encaminats tots a resistir el pas del temps sense envellir •
Xavier Oliva Adreça electrònica: informatiu@ipabcn.es
ESTUDI ECONÒMIC ESTACIÓ BAC DE RODA Superfície construïda: 2.620 mJ Partida Treballs previs Impermeat). i drenatge Elements estructurals Ram de paleta Paviments Revestiments Fusteria i serrallena
Cost net 3 808 902 5 965 333 17017575 22 148 420 18 594 113 55 299 769 11 784 437
3 255.493 Vidrena Saneiament i aigua 6 963 833 Instal lacions elèctriques 46 426.281 9490 767 Ventilació Aparells elevadors 20 176 131 Protecció contraincendis 2205 489 Comunicacions i telecontrol 15 589 632 Control de passatge 56 962 842 informació i senyalització 8 374 389 5 797 109 Seguretat > saiiit Acció cJtLrai 309.860.515 TOTAL COST EDIFICACIÓ
PTAm1454 2 277 6 495 8 454 7 097 21 107 4 498 1 243 2 658 17 720 3 622 7 701 842 5 950 21 742 3 196 2213 118.267
% 1 23 1 93 5.49 7.15 6.00 17 85 3 80 l 05 2.25 14.98 3.06 651 0,71 5.03 18 38 2.70 l 87 100
Aero Club Barcelona Sabadell
Promoció Especial Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Curs Pilot Privat Avió
600.000 Ptes.
Curs Pilot Privat Helicòpter
1.200.00 Ptes.
Conferència informativa per a tots els interessats. lagrainem confirmació d'assistència) Dia 29 de Setembre de 1999 a les 17 h. a la Sala de Conferències del Col·legi.
Informació al tel. 93 710 19 52 Edifici Aero Club - Aeroport de Síib.idell08205 Sabadell IBarcelon.il Tel. 93 710 19 52 • Fax 93 710 12 90 h-nuil .kbsíDieleb.ise es
El millor programa de pressupostos per a la gestió real de les obres Adoptat per l'ICCE dels COAAT Versions per MS-DOS, Windows 3.x, 95 i NT Demani disc DEMO a: AM2 Ausias March, 39 - Barcelona Tel. (93) 265 82 82 Fax (93) 265 78 40 e-mail: am2(! seker.es
Empreses F USTiftlA
FUSTA NÒRDICA La indústria del serrat als països nòrdics _ I J indústria del serrat a Finlàndia.
constructors, de permetre una reduc-
Noruega i Suècia combina la nova tec-
t i u de les despeses de les indústries
nologia amb tradicions i tècniques
que utilitzen grans quantitats de tusta
centenàries Toia la lusia amb marca
serrada, i de facilitar que es concen-
Nurdic es processa en origen. I explo-
trin en les seves activitats mes rendi-
tació de troncs es insignificant
bles, els serradors nòrdics ofereixen
I n l'actualitat. Iota la producció es
una gran varietat de productes inil-
ta amb malcries primeres de boscos
trials especials, entre els quals hi
finesos, noruecs i suecs, regulats per
•
llet i gestionats curosament des de ta
fins a humitat especificada pel com-
Fusta serrada assecada en canr
centsd an\s l·ls països nòrdics en son
prador
un bon exemple, quant a mètodes fo-
•
restals sostenibles i. des de molts anvs.
amb exactitud a les longituds especi-
el volum de creixement anual de la
ficades
fusta nòrdica es superior al volum anu-
•
al de iaia
formadores de la fusta serrada
l i s serradors nòrdics processen i
Posts i taulons pera indústries trans-
Fusta serrada trossejada o prctallada
n u u i Mm vaiof! mitjans, referits a
Les xifres sense parèntesi indiquen
e v port en solament avet nòrdic i pi
a les mides especificades pel compra-
provetes petites i lliures de defectes, i
propietats en la direcció paral lela a la
nòrdic
&
dor, inclou el "tall en verd" i proces-
s'han realitzat a una temperatura mu-
fibra i les xifres enire parèntesis indi-
(Nòrdic
vVhilcwood
•
J-usia per J us estructural talladj
Redwood) Aquestes dues espècies es
sos similars per minimit/ar el risc ue
|ana de - 20 •*(.'. Ls recorda que els
quen valors en direcció perpendicular
tracten per separat durant tot el pro-
lendres
valors de resistències que es donen u
a la fibra A pesar de les diferencies
cés industrial i no es mesclen en el
•
la taula que segueix no poden utilit-
entre el pi nòrdic i l'avet nòrdic, po-
paquets d'embarcament [-Is subminis-
dimensions A I S C l S i les dels pai-
zar-se directament en el càlcul
den ser. normalment, intercanviables
traments que comprenen una sola es-
sos d'importació
Dimensions normalitzades Nòrdic,
per J aplicacions en construcció.
pècie de fusta garanteixen, amb ma-
•
jor rigor, una qualitat uniforme de la
per a treballs de construcció revesti-
fusta serrada
ments interiors, motllures. fris de pa-
A L u m p a . l'avet nòrdic,
l'uca
Productes nholejats i mecanitzats
Propiciï i <. Ciintmiiul
pi nòrdic a*tr nòrdic
d'humilut:
12 "••
rets, terres de fusta. etc.
H fet que tant el pi com l'avet tin-
ahws, s'ha destinat tradicionalment a
•
Productes de bncolatgeja empaque-
guin un coeficient de conductivitat tèr-
la construcció, menire que el pi nòr-
tats per al seu us directe per al consu-
mica baix. significa que aquesies es-
dic, l·inu\ .wAvAim. ha dominat en les
midor
indústries d'ebenisteria i fusteria. I n
la seva resistència mecànica i propie-
perquè a i \ ò sigui a i \ i ; l'avet pol ser
tat portant!».
utilitzat amb gran apro fi lament en ebe-
•
Fusta amb unions multidentades.
nisteria i tustena. i el pi s'uiïlu/a nor-
•
Produciesde fusta laminada: bigues,
malment en revestiments d interiors.
peces encolades. perills laminats i tau-
terres i en molllures
lons llistonats
La fusta nòrdica serrada s'asseca en
•
pècies siguin molt bons aïllants en les
Alpj, ela*
realitat, no hi ha cap raó intrínseca
Classificacions visuals especials o
(.omprcsiïo iMpai
construccions de fusta. Ls poden uti4ít(·',5i 10
impacte l U m:l
70
50
Durca i Brindi) tlasliatai
41 1.9)
3.2)1.2)
120001460)
I1.OOO(55U
iMpai
tat igual o interior al 20 V
cificats pels usuaris finals
ConiiueiiviUi líTimcalW nrtT) 0.2b (0.121
141. o be anib el contingui d'humitat especificat pels clients \
fi de racionalil/ar el treball dels
Dades tècniques Us valors donats a continuació per a les resistències i els mòduls d'elas-
eixen a reduir els costos de les construccions de fusta que necessiten ca-
amb els entens de classificació espe-
"d'embar-
1 650
és4(K) vegades inferiora la de l'acer i 12 vegades inferior a la del formigó La dilatació tèrmica del pi i de l'avet
0.24(0,11) 1.650
és insignificant. 0.005 % per grau Celsius. en ta direcció perpendicular a la fibra, i solament 0.0005 % en la
P»dct calorífic i MJ""Lm
lefacció o aire condicionat La conductivitat tèrmica de la fusta de pi i d'avet
(. dlor específic a • JWtft)
litzar sense aïllament addicional, tant en portes com en finestres i contribu-
Tdlldíii i\1pa(
cambres fins a un contingut d'humi-
cada", d'acord amb L norma INSTA
411 i h)
I'M
direcció paral lela a la fibra
Empreses
SEGONA QUINZENA JUNY 99
FUSTERIA
ics propietats di la fusta clavant cl foc l.ncara que la lusia sigui un matenal comhusnble. les investigacions han demostrat que el seu comportament davant cl foc és predictible. Les estructures de fusta exposades a un incendi mantenen la seva estabilitat portam durant un periode de temps més llarg que. per exemple, les estructures d'acer, que tendeixen a col·lapsar a temperatures relativament baixes. A mes, cal recordar que la combustió de la fusta no produeix gasos tòxics ( «miinüul d h u m i l a t Com Iotes les fustes, el pi 1 l";ivei tenen la capacitat d'absorbir 1 cedir humitat, per la qual cosa cl contingut tl'humitat de la fusta s'expressa normalment com un percentatge del pes Aquest \alor es calcula dividint el pes de l'aigua continguda en una peça de fusta serrada pel pes en sec de
Quan la fusta se sotmet a un procés dassecatge. la contracció no ocorre fins que el grau d'humitat descendeix per sola del punt crilic anomenat "punt de sal unia n de la fibra" (aprox 2510 ° ei t l a fusta serrada sense un assecat adieni. pol presentar algunes MMpreses desagradables per al compra dor. no oblidem que la fusta sense as secar es mes sensible a alacs de microorganismes destructors Peraquesi motiu, toia la fusta de pi i d'avet nòrdics se subministra assecada I'MK.-S d'attecatge l a major contracció de la fusta sci rada o produeix en la direcció langen oal. para I lelamenl als anells de creï xement . això pot moiiv ar que els taulons moll prims lendetxin a arquejarse durant l'assecatge I I contingui d'humitat dr la fusta subministrada pels ü*TT3»d<»r* dr Nòrdic s'asseca en U di. I Is pnxiucie>> nhou•__,.. \:i> una humitat mitjana AH I 7 " . ( I S I " - . ) La recerca ha demostral que un ai.-
secatge de la fusta recent tallada, realitzat a la serradora, per aconseguir un contingut d'humitat adient per al seu ús final I 12 "n. X V etc.i. minimitza les deformacions de la fusta serrada 1 redueix el risc d'apanció de fendres. tant superficials com internes, de manera més efectiva que si l'assecat el fes el matei* usuan final Ara ja es poden demanar directament al serrador els contimiuN li'humil.i! n.nnulilAit- per
a les aplicacions mes usuals, per exemple, en les industncs de fusteries 1 ehcmstena. finestres 1 mobles, També és possible sol I r fusta serrada assecada a l'aire per a fins especials, encara que el nombre de serradors que la subministra és limitat •
Nòrdic Timber Council Capità Arenas. 22 I r 4* 08034 Barcelona Tel 912 05 22 03 Fax 932 05 60 22 A c ntcjlnnteleline.es
—
s
La rehabilitació de balcons
l.areno\»ciode façanes» uncapi• "
d'actualitat la«umpie
de U
no àri pat\uti(r urbà. Ics nuticies d'accidents ocorreguts pel despreniment d'clements dclemen de façana i la possit b l per p llei ll una na mena bilitatt d establir <j' 17 V
Empres»
e d i f u : \ \ . han po
en e l s , ment n*-i.i• , " i !• i i hi ha un evident interès del lecnic per valorar les diverses solucions constructives disponibles 1 ns dels elements mes destacats en moltes façanes son les baranes r n un gran nombre de projectes de rehabilitació, ens trobem amb la presencia de la corrosió d'aquestes per l'us massiu del ferro en la seva construcció, en especial del tub de ferro soli.it- i un importani detenorament dels ancoratges. ambdan>s addicionals als -ostres o a les parets, pel fet habitual • 1 encastar-hi els suports \lu I na bona solució és ta substitució dels antics balcons per baranes d'alu-
1ARANDILLAS E ALUMINIO
mini D'aquí il de l'us dels MStemes Hon/al en la renovació de balcons, basat tant en els propis valors estètics, que revaloren les façanes velles, com en els seus avantatges tècnics Entre aquests, cal destacar la se\ j lleugeresa, la senzillesa del muntatge,
Ics toleràncies d'ajustament dels su ports, col/es i unions que permeten una folgada col locauo en superfícies irregulars. , les diverses solucions d'ancoratge per sobre, per davant, per sota o fins i tot travessant els sostre quan aquest timgui poc gruix També
horiz ALHace mds de 30 artos que las barandillas de <iluminio HORIZAL se venden con éxito en numerosos paises det mundo. y hasta las instalaciones m^s antiquas siguen marv teniendo inalterable su calidad Los sistemas HORIZAL permiten numerosas configuraciones de balcones tanto sobre forjado como sobre muro. con geometrias rectas o curvas. y rellenos con paneles de resina, chapa perforada, vidno lammado. o con los cUsicos barrotes de alummio Las barandillas HORIZAL han sido sometidas a prueoas de verificación y debidamente certificadas por un mstituto de control, mcluyendo la prueDa de carga para los formatos de relleno El moniaje ràpido en obra es una reaiidad incluso para superfícies irregulares. gracias a las tolerancias de ajuste tanto de los soportes patenlados con reglaje tridimensional como de las bndas de fijación del pasamano
^LCOALSA
Bernat Metge 63 0820 S - S<O«»dell Tetf 93-7207900 Fax 93-7119628
-\
S£GQNA QUINZENA JUNY 99 I
Empieses
FUSTERIA
35
hi ha la po«.«.ihilit;n d" emprar tacs mctàl hi>o químics, cosa que resol l'ancoratge en qualsevol tipus de sol. ja >»igui massís (formigó) o buit (rc\nltó) La fixació de les baranes al terra, a diferencia d'altres sistemes, es fa sempre amh dues peces, suport i basc. i mitjançant un sol cargol. Amb a i \ ó . s'aconsegueix un ancoratge perfecte (sense que s'afluixin després per l'ús) i una resistència superior (per efecte d'un major con d'influencia), i lambe c\ita millor Ics filtracions i cl detenorameni posterior del sostre I I manteniment que requereixen la harancs Honzal es pràcticament nul I us d'alumini de primera fosa i la qualitat dels tractaments superficials. anodil/ai i lermolacai. en garanteixen
'• ïovidabititat al 100 V Aixt. bara• I ton/al, que fa mes de 30 anys que *.in col lotades. i en zones d'influcncia marítima, es mantenen amb el mateix aspecte que el primer dia. A mes. la dnersitat dels acabats i la \ a ncial de perills i accessoris disponible- permeten reproduir moll tipus de '• ''ions. incloses les clàssiques bara• de forja o els tradicionals balcons ae tusta Finalment, el*, sistemes de baran» Honzal garanteixen sempre el compliment de la normativa de seguretat, especialment l'assaig segons la norma L'NE 84-23X i
EL SEU PROJECTE DE VIVENDA ÉS UNA OBRA...
DIGNA D'EMMARCAR
MARCS METÀL·LICS amb una protecció en 7etapes Polimentiocio - Forn Escorregut Asiecat Passivocio Decapat Dasengrei*ar Acer
COALSA Bernat Metge. 63 Tel 937 207 900 Fax. 937 119 628 08205 Sabadell
7a Lni\ersilat d'Estiu de Terrassa ( I ks DINTKtiRAClÓ D'ENERMA SOLAR TÈRMICA A I KIHKK \ ( 10
M.Y.T.E.
". X i •) di julml. al \.ipor I mursilari de l e r m ^ Objectius L'otija.1111 del curs é* posat a lahast del1- anjuiiccíev aparelladora. engin>er. i promotor* ijue mitn-encn en el diwen\ i constructio d edifici» les eines i els coneixements nectuam per integrar l'energia solar urmwi
* la construcció El c u n analit/art tU diferent aspecte i fases
de la rcalwaciód'm'ilal lacions pera IJ produuK'd'aiíiuacikma haNddesen l'encrgií ^olir
LA MÉS ALTA QUALITAT AL PREU MÉS BAIX
temika i la seva iniegrauoen l'edifica.in a p l u a - . » ^ d\ssen\ i dimensiona! d ' i i u u l lacionv maienals i componeniv. I O N I I " I finarv,amenu i numutua d j p l i c t u ó .
COMPROVI-HO: Organitzen Gtftrwia Munkipjl d l rnancme de Temssj Ajuntament de Terrassa
Collibom Gremi de ( ^^im.itT. • rECOT Cmstll Conur.jl del \ - l f c Ocodtnul Col lefi d Arquitecte* dr < jialun>J Uclcgicio \ alies Uxidcnlal G J k f i d ApirrUidors i Arü/ulecles TL\ni.- J>' Bircelona Deleg*.KÍdd \aliés Utidcnui ICAEN Instituí Cerdà
Dilrs
* ' ' ' ' ' '
No necessiten pre-marcNo es descrosta. Més durabilitat. Fàcils de muntar. No es deformen. Protecció contra l'oxid. Acabats perfectes; pre-píntats í assecats al forn a 180*. ' Incorporen accesoris per a facilitar el muntatge: frontisses "omegas", allotjament de baldons i topalls de plàstic.
T. * i " de juliol de I W LkK W(nr UuocrMijn de Temvsi Ccfcm. I U
• • : : : Terr«y>j
Hmiinú 9 i 14 h 11? hcn*àc dundal
l i . uboipcnb siyn de i: j \ J;»" 1 ":vcnfln àc Tcrnua UI: Fi. » " Ml H i H>nr Jc dilluns. J . . e n * » * IC • K ' : > ;l* J ni^«^r-ot4oii».:Jr«.4lta^e> I alormac» il Ickfaa * b Ommca. W W M l
ARQUITECTE/CONSTRUCTOR: Demani gratuïtament uno mostra de Marcs metàl·lics per o portes interiors.
Y.T.E Marcos
y tarjas
metàlicos
si
C e r v a n t e s 4 9 - 5 1 . 1* 08912 BADALONA T e l . : ' 9 3 1 4 6 0 28 10 F a * . ' 9 3 1 4 6 0 17 9 3
Si esia miecesado en el panel ALUCOBOND', dinjase a ALUSUISSE ESPANA, S.A Riera Can Pahissa. 24 A Pol Ind. El Pla 08750 MOLINS DE REI (BARCELONA! Tel.: 193) 680 27 25 Fax: 1931 680 07 43
Nombre: Dtraxion:
Tel.:
ALUSUISS6 S1NGEN