INF990701

INFORMATIU DEL COL LEGI D APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

El Congrés aprova la LOE La Llei podria veure la llum a l'octubre

Entrevista a Xavier B«rda|i

10

800 •p·rell·dors la H V I testa

• u i r e s teis Diputats va aprovar ^ I H ;^ssat 1 de juliol el Projecte oe L>ei o Oaenaoo de i Edtticacio Ei lent conserva : estructura bàsica Que va i « - i ' v - w i . u i El president del A'quitectura Tecn.ca José

coordinadors de seguretat ets tecles de I ambtt de i arquitectura n ne o^r. "vo- A que >a matena Llei ^?.~ en obres d edif'cacic arquitectes enginyers o r -y . • També prescriu entre les : :

Homenatge a Joan Brossa

Més accidents laborals en la construcció

Seleccionats 5 projectes per a la culminació del carrer Bon Pastor després de la seva conversió en zona de vianants

J2

T'ajudem a construir

Els projectes que es redactin després de I'l de juliol hauran d'aplicar la nova instrucció del formigó

El sector no compleix la nova legislació en matèria de seguretat i salut laboral H

16

18

Entra en vigor l'EHE

'

,-'"

Jardí Botànic de Barcelona

?

plecinstant

En dos minuts, el llistat de normativa de compliment oblKjatori, per Internet i adaptat al teu projecte.

Dsponttea:

Oferta exclusiva per a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

La tÇMor prote el seu estudi Cada estudi/despatx és diferent i per això té distintes necessitats.

L'ASSEGURANÇA

COMERÇ

D E FIATÇ li ofereix totes les possibilitats que vostè espera per assegurar el seu, d'una forma personalitzada i plena de detalls.

E X E M P L E S

G A R A N T I E S M Incendi, explosió, caiguda de llamps i les seves conseqüències directes.

i Trencat de vidres

Continent

5.000.000 ptes 5.000.000 ptes

M Robatori i espoliació

Contingut

t Danys propis causats per l'aigua.

i

Prima

f Despeses de reparació d'avaries.

i Paralització de la activitat

M Reposició de plànols "a primer

f Equips informàtics "a primer

risc"

750.000 ptes.

2.000.000

f Responsabilitat Gvil (Explotació, Patronal, fiances, Defensa i Reclamacions, etc..,) 25.000.000

Airacament

total

40.425 ptes

risc"

ptes.

Obra de reforma

M Assegurança a valor de nou

Contingut

f Assistència FIATC

Prima total

2.000.000 ptes .

4.000.000 ptes 30,946 ptes

ptes.

Amb lo mediaao i suport tècnic de: Correduria de Seguros C. Lorente SL

[3.

CORREDORIA LORENTE* ki ,,,i t » y r « f f T f f j . — . ^v .^m^M

in'

Truqui als telèfons 931402 Ï 7 Ï -936 682 M l

s

i

c

!

íoi úmb Jo garonna

FIATC AV A S S E G U R A N C E S

El tema ELECCIONS

99

PRIMERA QUINZENA JULIOL 99

SA

Xavier Bardají 'Imagino una professió dinàmica i sense Límits" El Co! leg> d'Aparella dors i Arquitectes Tècnics de Barcelona té des del passat 10 de juny, una nova Junta de Govern i un nou president. La candidatura que encapçalava Xavier Bardají, partidària de continuar la línia progressista i modernitzadota de la institució, es va imposar a la que liderava l'altre candidat. Antoni Caballero, que ja s'havia presentat a tes darreres eleccions de 1995. Xavier Bardají, que ha ocupat el càrrec de secretari en U Junta sortint, vol seguir amb (a línia deixada pel fins ara president, Bernat Ochoa, amb una idea de renovació que parteixi de la tradició democràtica i de compromis social que ha caracteritzat el Col legi, d « de fa ja més de trenta anys. £1 dia que es fa (entrevista. Bardají acabava de tomat de Hannover (Alemanya} on ha participat, per encàrrec de la Universitat Politècnica de Catalunva (UPC). en un programa europeu d'mteru- • d'experiències per j U realització de a ^ inversions i," mediambir' teniole. Er . . _, Municipalitat o> Hannover amD ptepaianò de l'f xpo dl·l ? 000- l'Aiuntam* d'Ltlrech, Qut d aquesta i . disseny de ' Castelldefels' (institut Cerca, com »ce

A més crec que hi ha hagut la impressio general que els programes de les dues candidatures "deien oràdicament el mateix" Potser si Els nostres proWemes. les nostres ambicions, tenen molt a veure amo l'entorn I aquest té una gran meroa La seva soluoo no depèn tan directament de i actuació de ia Junta def Col legi Penso que s'ha votat mes la confiança en i equio de persones que ha de fer-se càrrec de ! estructura coi legial Potser la diferencia la marcava ei nostre comoromis soaal que hereta i espent de les juntes amenors. amb una v ^ ó critica de ies coses que passen al nostre voltant Es ei cas de la conservació i la seguretat de les 'açanes. per eiemple. on volem difondre una determinada cultura, no \i entre els col legiats. si no entre ta gent. els ciutadans ! també les administracions '

proiectar la professió cap al futur Quin model de professió us imagineu?

Xavier Bardají i Ramonet el nou president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

l'Entrevista •«picar aquesta sansaoó Pnmer la co*odencia amo les ettcaons tocats ai p a ' a mant Europeu que han tot que ws etecio'-s ffbmun > c a u uní p » quanttat Oe oocimruoo mat** En tegon toc aa.es'a a Potser M campanya* - srrt* E n t * r c r toc.

• - à om at c

D entrada crec en una professió sense u mits Som professionals del mon de la construcció • m imagino una aportació de i aparellador molt dinàmica El sedor es transforma voiem que i apare'lador s>gui present en les ioves afees de treoali Que emerget«en com ara el manteniment la protecció del medi amCnent ia sostenibilriat o ei cost de* ode oe vida entre d anres Penso que aquest pro•essonai cjue es e»pe*i en maief lats de cons t'jcoc e<" procedirTíents constructius es * r*«s beo preparat per cgantza/ per exemp>e ia seguretan en les otxes La seva •rte' oencio es jna garanta Oe xamat M imagtno larourtede tècnic cor- _r> professional ben preparat pe» a t e ^ e tots e^s amcMis de treoaii ou« * a r apare^ent •epeie^ïo sense marcar ^-rs ho pe^so !a^i en un creade t*o» *f* *•• e^ s yvcajcuw» pefC s> er wty Que es *a y^anr oe en te* ahc o--e -a - e ^ r c a a » yt&c OM procés De< procés * .a oonwxao et dar. i ne % ^ c «-fa oou AMI M dacuMn tt dona** m t*c

I PfUCAA OUMZENA JUUOL 99

El tema

fE L E C C 1 O N S 99

oó de sis^enies nores en seguretat Però per orçaMiar ta seguretat en les obres cal conèixer e*s processos constructius I això passa en iots els amtxts de la gestió En aquest sentrt. un gestor que no SKJUI tècnic ho lé francament Cl'liC1 En tot cas. crec en els equips piundiscjplmaris en un bon intercanvi d actituds" Primer va ser la liberalització de l'exercici proiessional Desprès, la Llei de contractes Ara. fa LOE En quin marc es desenvoluparà la professió en el futur? *Ara la LOE si Es una llei interessant el marc que dibuna es una mica més obert Com lot. farà evolucionar ei sector de manera progressiva Pel que fa a les responsabilitats, ens interessa mon que es posi en marxa Ouani als aspectes laborals, la nos tra professió és ben valorada i la Llei ens es molt favorable" Quin és el model de Col legi que ha d'acompanyar aquesta evolució prolesslonal?

"Necessitem un col·legi sensible, molt àgil, amb un esperit d'adaptació no lant a la realitat del sector com a la realitat dels nostres col legiats Un col·legi útil i compromès so-

aalmem Un col legi descentralitzat, ben implantat en les nostres comarques mitjançant les delegacions que ambi als col·legiats i també a la gent del carrer Un col legi que respongui a les expectatives dels seus assecats i que vagi sempre u-a - • • avançat, oueesttgui preparat per qua- • • bm els canvis Fem un símil futbol is*, c -: dina que necessitem un col·legi amb cintura Dedicarem una atenció especial als joves però no per incorporar-los al Col tegi. sinó per ajudar-los a incorporar-se al mercat de treball A partir rj'aqui ja faran l'us que cregum convenien! d un col legi que els és útil com a professionals Penso que el Col legi no pot oblidar el seu paper insubstituïble com a observatori de la mofessin i del seu entorn " De quina manera el Col legi pot recolzar el dia a dia de I arquitecte tècnic?

expert en tol, sinó establir relacions interessants. La nostra tasca serà trobar les millors opcions del merca! i posar-les a disDOSiCiO del professional.

Hi ha. no obstant, serveis com ara el de responsabilitat civil que esta muniat de dalt a baix pel Col legi. I aquí hi ficarem la banya fins al fons El col·legiat necessita un suport especial que combina aspectes tècnics, jurídics i economies, un servei que el Col legi ha de prestar amb la col laboracio de les institucions col leclives com Musaal'

"El Col legi ha de ser. com deia abans, el referent, el catalitzador de les iniciatives que hi ha a l'entorn, ha d'adequar-les a les necessitats dels nostres col·legials i feries arribar com a serveis No crec tant en un col·legi com a fabricant de software, per posar-te un exemple. Estem en un món d'economia global i el que importa no es Parlem de les relacions amb la Universifer-t ho tot tu mateix, perquè no es pot ser tat. Tenint en compte l'evolucio del sector que ja hem comentat, creu que cal apujar el nivell de la formació acadèmica de I arquitecte tècnic?

A l ^

Copishería Dflirade s a Rector Ubach. 6-10 (cant Aribau) 08021 Barcelona Tel. 93 200 85 44 F u 93 209 17 82

SERVElglGITALS Impressió DtgitaJ DodBHch ' Pioner B/N, color i dos colors Negre + Vjjnpcll Impressió Làser B/N i color Cartellena Di(0UJJB/N Servei d'Autoedicio ' Servei d'Escanner íwçtontzacio Gravacio en CD-Rom jgm v ALTHÉS SERVEIS Reproducció de plànols Fotocòpies B/N i color en petit i gran lornin EnqLj.idemacions Muntatges i ptasóficacions (Foanib. Copies de Microfilms i de portades per a profecies i leTelefex

HC entre de j Reproducció a JColor s.a.

El perfil

08009 BacedSoi Tel. 93,265 S2 94 Fix 93 26S 30 7 n2repro^"iirí

ANNfirw

\*l MhrA-j_Mh r^&

El novedos sistema que permet digitahtzar, a tot color, originals en forma de plànols, dibuixos, perspectives, maquetes, art final, etc. per a la seva posterior edició o emmagatzama-

Via Augusta. 137 08021 Barcelona Tel. 93 209 87 33 Fax 93 414 08 60 aiJ:crc#crcrepro com http://www.crcrepro c

"La formació no fa mai mal i no ni veig limits Però sense perdre de vista els nostres valors essencials Si em preguntes per un segon cicle de la carrera, no sé dir-ie si és bo o dolent. En iot cas és un lema que ara no pol ser tabú i que. en iot, cas, cal dedicar-hi un debat a fons No es pot negar a ningú que segueixi una especialitat Es natural voler complementar la pròpia formacio bàsica, sobretot en les carreres tècniques Crec molt en la formació com a complement. Penso que en els nostres estudis es molt important la fase de practiques, establiment de crèdits no presencials, en •apreses, centrats en la practica professional Els titulats d'aquesta carrera volem posar-la en practica de seguida, som tècnics universitaris preparats per solucionar els problemes de i empresa. Nosaltres mateixos hem agafat aquesia opao i no una a'tra" Quin missatge voleu transmetre als col • legiats. ara. en prendre possessió del càrrec de president del Col legi?

Que estem contents de poder dedicar una època de la nostra vida al col·lectiu, de manera desinteressada i no fem perquè ens ta il·lusió intentar dur la professió una mica mes enllà Alguns de nosaltres ja ponem un rodatge, i es diu que conèixer les coses és el primer pas per milloraries. Que voldria

<avier Bardají i Ramonet esta -notí iii:-3t a la construcció escolar Va "*xer a 3 t r ; s a Noguera} eM959.pero va/iure a Ba.aguer des dels quatre anys. Es va gradua: er Arquitectura Tècnica per l'Escola Univers-tana Politècnica de Barcelona ^i 1982 ActLdiment treballa a Consulting HQP Arquitectura com a responsable de gestió d'inversions a les universitats. En-•- " ~^<=s on ha eme d aparellador '•Lseu d'Historid ce Catalunya i - • . Nacional de Cata'unya a Sant Cugat del Vallés. Pel que ta a la seva tasca dins el Col·legi, va ser vocal a la Junta de Govern presidida per Carles Puiggròs entre 199111995. i secretari, ala de Bernat Ochoa, entre 199511999.

per a la professió9 Doncs, el mateix que vull per ami mateix Vull que quan digui ala gent del carrer 'sóc aparellador", sàpiguen que soc D'aixo se'n diu presència social i reconeixement públic.

I vull. també, que la nostra prolessio intervingui en tots els nivells de discussió sobre els temes que es mouen en el nosire enlorn."

Xavier Bardají ha tornat de Mannover on es prepara una operació urbanística de sis mil habitatges ubicats en un entorn que ha de complir delermmades exigències arquitectòniques, mediambientals i socials. I ha tornat satisfet, perquè alia totnom hi estava implicat, des de polítics i tècnics fins a sociòlegs passant pels futurs veïns1", un model de participació quelcom diferent del que sovinteja a les nostres latituds. Ara te per endavant quatre anys de mandat al Col legi, i pensa implicar en les tasques de govern els seus companys d equip No le un estil presidencialista. Te clares les idees, però no li agrada excessivament sortir als papers. Ho considera, en tot cas, un mal necessari. El meu pare1, diu, "era moit conegut a nivell popular ja que participava en moltes iniciatives culturals t solidaries Per poder saludar els seus veins i comumcar-s'hi només s'havia de passejar per la plaça del poble" Ara ja no hi ha plaça del poble i Xavier Bardají s ha de fer totos i sortir, com a mínim, a L'INFORUATIU. •

Carles Cartaiii A/e: inTofmadu@apabcn.ei

El tema ELECCIONS

PRIMERA QUINZENA JULIOL 99

99

10-J Imatges d'una jornada electoral El dia 10 del juny proppassat es van celebrar les elecdons a la Junta de Govern del Col- legi. Més d'un miler de col • legiats (el 19% del cens) van acudir a les urnes a Barcelona o bé en alguna de les quatre demarcacions electorals de Granollers, Manresa, Terrassa o Vic, en una jornada democràtica i de participació. L'INFORMATIU ofereix a continuació algunes de les imatges que es van recollir aquell dia a Barcelona.

El noticiari

I PftMERA OUNZENA JUUOL

S E G U R E T A T

I

S A L U T

El sector de la construcció no compleix la legislació sobre seguretat Moltes obres encara no disposen de coordinador i encara menys de pla de seguretat 1 3 1 ' 25 Oe desembre de 1997 va en-

^ B

!raf en v

'9°'el Reial decfet l627

La posició dels aparelladors

1997 de transposició de la Directiva euro-

i arquitectes tècnics

pea sotxe seguretat i salut en les obres de construcció En aquest decret es regulen les obligacions del promotor projectista, direc-

La posició del nostre Col·legi durant

tors d'obra, contractista subcontractistes i

aquest temps fia estat la de donar su-

treballadors autònoms, pel que fa a la pre-

port a la incorporació de la figura del

vencio dels accidents laborals i destaca com

coordinador, entesa com una aporta-

a aspecte innovador l'aparíctó de la figura

ció necessària i innovadora per a la se-

del coordinador de seguretat i salut en la

guretat i salut en el treball de les obres.

fase d elaboració del proiecte i durant lexe-

Cal dir que les intervencions en coor-

cucio de I obra Aquesta figura va arribar al-

dinació de seguretat i també en l'apro-

hora que un imponanl paquel legislatiu, re-

vació de plans de seguretat mostren

sultant de la transposició al nostre país de

un creixement moderat però continu.

directrves de la Unió Europea durant els dar-

A més, el Col·legi ha preparat eines

rers quatre anys.

per facilitar la tasca del professional

Avui, quan ja han passat 18 mesos, es pot dir sense exagerar que. en genera!, en

com ara el Llibre d'incidències, el Llide i anienor Deere: 555 1986

tat La solució passa, ben segur per la ge-

bre de registre de seguretat, el Conve-

el sector de la construcció no es compleix

Un cas ben diferent és el de les empre-

neralització de la preparació de plans. Pro-

ni i carta de prevenció, i un model com

allò que disposa la legislació mes recent en

ses més petites que són les que. en con-

va de tot això és que el mateix contingut dels

a suport de la redacció de l'estudi bà-

matèria de seguretat i salut. La situació ac-

junt, s'han trobat amb un canvi important i,

plans de seguretat no ha estat mai definit

sic de seguretat i salut. També ha col·la-

tual és ben dflerent de la que hauria de ser

en molts casos, han acusat les seves difi-

ni ha estat objecte del més mimm debat

borat en la revisió del programa infor-

normal o be. senzillament, exigible. Pel que

cultats o limitacions tècniques. Això es ma-

La coordinació de seguretat ha de ser

ta a raphcacio del Reial decret 1627 97. cal

nifesta en entrebancs a l'hora de complir les

assumida per un 'tecmc competent" i qui ho

tenir en compte diversos factors que relaci-

obligacions pròpies de l'empresa construc-

onem a continuació.

màtic ESHEOP per a l'elaboració d'estudis de seguretat.

fa ha de tenir coneixement del seu verdader

Disposar duna bona informació era

tora sobretot durant els primers mesos

significat. Hi ha encara una confusió consi-

un primer pas i el Col·legi ha fet una tas-

En pnmer lloc. cal considerar la forta mer-

d'aplicar les noves mesures En l'actualitat

derable entre alguns promotors, que fa que

ca d'informar els col·legiats amb sessi-

d a del sector per assimilar canvis d'aquest

no s'arriba a preparar un pla de seguretat

no es designi coordinador en obres que cal-

ons sobre l'estudi bàsic i el pla de se-

tipus. Això ha situat les empreses més grans

en molles obres, sobretot les més petites

dria que n'hi hagués, pel fet que hi "intervé

guretat, el Reial decret 162797 i la fun-

i més preparades en un lloc avançat pel que

com ara habitatges unifamiliars o similars.

un sol contractista", quan esta establert que

fa al compliment d alguns punts concrets

En molts casos, el constructor ha de dema-

se n'ha de designar en qualsevol obra que

de 1.500 cel legiats han assistit a aques-

com és la preparació de plans de seguretat.

nar el suport de l'arquitecte tècnic o del co-

hi intervingui més d'una empresa i també

tes sessions Pel que fa a la formació,

En molts casos ja tenien assumida la pre-

ordinador de seguretat. Un altre estadi a

treballadors autònoms, i això succeeix en-

se n'ha fet i se'n fa de diferents nivells.

paració d'aquests documents en compliment

assolir és la qualitat dels plans de segure-

cara que hi hagi un sol contractista

S'han impartit cursos de 136 hores, amb

En toia aquesta situació hi ha el nsc que

ció del coordinador de seguretat. Més

l'assistència de 150 col·legiats, per a

es pugui tendir a considerar el coordinador

preparar-los com a coordinadors de se-

com a responsable de tota ! accidentalitat

guretat, mentre que 350 han assistit a

del sector, quan en realitat són les empre-

cursos d'introducció a la coordinació de

ses promotores o contradeies qui tenen les

45 hores.

responsabilitats més directes Les primeres

El Col·legi ha estat en contacte amb

integrant la seguretat i salut en el procés de

el Departament de Treball de la Gene-

contractació, i els contractistes posant'hi els

ralitat, i ha facilitat informació de totes

recursos humans i materials necessaris i

les iniciatives preses, i també amb Ins-

entre d altres obligacions fixades pel RD

pecció de Treball per tal de resoldre

1627.

dubtes sobre l'aplicació de la normati-

elaborar, complir i fer complir el pla

• e seguretat.

va. També va tenir lloc al Col·legi, a

Encara avui, molt poques empreses te-

l'abril de l'any passat, un debat obert

nen un servei de prevenció propi o concer-

amb promotors, constructors, adminis-

tat, o pla de prevenció de l'empresa.

tració i representants sindicals, per co-

•

nèixer el punt de vista de cada col·lectiu sobre els efectes del Reial deJosep Maria CalafeÜ Cap de l'Àrea d'Exercici Professional

cret 1627 i la seva aplicació,

i

PHIMERA QUINZENA JULIOL 99

-\ El noticiari SEGURETAT

I

SALUT

El nombre d'accidents continua creixent A les comarques de Barcelona hi ha hagut 6.784 accidents durant eLs primers quatre mesos de L'any respecte de 1996 (+8,7%)

l O f l

nombre d accidents laborals pro-

| ^ J

OJIIS a la construcció continua una

Segons les dades facilitades pel Depar-

més que als pnmers mesos de 1998.

tima continuada de creixement, sense que

Accidents laborals a la Construcció l

A les comarques de Barcelona hi va na-

tament de Treball de la Generalitat, el total

ver el 1998 un total de 18 553 accidents

l'entrada en vigor, ara ta un any, del Reial

d'accidents amb baixa que hi va haver a

dels quals 31 van ser mortals. Durant els

decret 1627 97 sobre seguretat i salut en

Catalunya el 1998 va ser de 27 320, amb

pnmers quatre mesos de 1999 el compte

les obres l'hagi aturat

U

d'accidents ja puja a 6 784. amb 10 morts

Ben al contrari, a

morts Els pnmers mesos de 1999 tam-

Catalunya es van produir al llarg del 1998

poc no representen precisament una crida

Aquestes xifres no són completes si no

un total de 413 accidents, entre greus i mor-

a i optimisme. De gener a abril |a hi ha ha-

tenim en compte el nombre de treballadors

gut 9.968 accidents. Si temm en compte ta

ocupats en cada període esmentat, amb el

suma dels accidents greus i mortals, a

qual es calcula I índex dmcídéncia, dada de

tals

Lmcrement del nombre d'accidents

greus i mortals (+22,5%) respecte de 1997 ha estat molt superior al que es va produir

Catalunya se n'han produït 142, un 9,2%

*vrtT9 cTaccioenti greus i moriatt s Caiaka>a 9ft^T ç

l'any en curs que encara no està disponible Els professionals interessats poden consul-

economies: Construcció ttnjt

Creus Hotals

Període: Del 01/1998 *l 04/1998 Tout sender J^b bjucj

tar les estadístiques d'accidents a la pàgina web del Departament de Treball de la Ge-

Carles Cartanà

neralitat íhttp. www.gencai.esi

A e- infornatiu@apabcn.es

i

ACCIDENTS LABORALS A LA CONSTRUCCIÓ NOMBRE D'ACCIDENTS AMB BAIXA

Catalunya

Barcelona SettDf (factiriut econòm ca: Conjtrucdi

Període: Oci 0 1 / 1 9 al 04/1999 Gravetat

llim

Àmbit «ritmi»!

Skwa li*.

; bUUMlUV·

(

T ^ |.« ; •» i» HM

Grei» Horuls

1997

1998

1996

30

31

3,3

1997

1998

%

lotlt KCUMnU m biio 6W

•» •

u

Mortals

24

|

31 1 40 j 44 |

10,0

iw*

10

1

Ml

II

«

tMt

lïí

1996

Greus

198

210

261

24.3

279

297

369

24,2

Lleus

12987

14278

18261

27.9

19026

21183

26907

27.0

Total

13209

«518

18553

27,8

19336

21520

27320

26.9

IS

Font: Departament de Trebi., de la Generalitat de Catalunya,

K

::Í:

Europa no esforma prou en seguretat El col·legi participa en el projecte Focus per impulsar la funció de coordinador a tot Europa és de la menat del sector de la

Aquesta proporció augmenta fins a un

tes i directors dobra aquesta durada pu]a fins

construcció a Europa conside-

81.3% en el cas de l'Estat espanyol. No obs-

a un arc entre 60190 hores i, per als reponsa-

ra que no hi ha preparació suficient per

tant això. la majoria dels entrevistats, un

bies de seguretat i salut a les obres, entre 4C

assumir les responsabilitats en matèria

72,8% creu que la nova legislació sobre se-

1100 hores Aquesta exigència augmenta er

Oe seguretat que preveu la legisiació vi-

guretat i salut ai procés constructiu, d acord

cara mes per als coordinadors de segureta:

gent Aquesta es .a p'incipai conclusió

amrj ia D/ecl·la 92 5~ CEE i vigent a- nos-

que sena entre 120 < 150 hores.

a què s'ha arribat en un seminari que

tre país des de començaments de l'any pas-

va tenir Hoc el passat 11 de juny ai Col·le-

sat, motivarà una major sensibilització dels

gi, s'emmarca dins del programa europe.

gi, i a partir dels resultats d una enques-

sector e^ 'eiacio amb aquests temes

Leonardo'97 sobre formació, i pretén impo

1 ^ 1 P ^ m

ta europea realitzada entre treballadors, tècnics empresans i administracions El semman s emmarca dins el projecte Formació i Acredilaao Europea en Seguretat a la Construcoó (Focus) cofinan çat per la Comissió Europea.

Eí projecte Focus, liderat pel nostre Col ie

sar la formació en seguretat i salut a la cor.s Instruccions especifiques d'obra

truecto i facilitar el desenvolupament de '-.

Pel que fa al contingu . oe la formació en

nova funoó de coordinador de seguretat e '

st, predomina la necessitat oe *er-se ressò

tots eís països de la Unió Europea, Compta

en temes de prevenció nscos professionals.

amb el suport d'mstitucions pertanyents a

"iarc juridic i instruccions generals i espe-

set països europeus, destacant Espanya

DÓ. la creació d un sistema per acreditar-la, i per certrficar la capaotat proiessionai oeis coordiradcs de seguretat.

1

lenqjesta debatuda a! seminan mos-

c iiQjes per a la seguretat en obra D'acord

Itàlia i Bèlgica De1 nostre país. ni partcipen

ira també que mes oe ies tres quartes

amb : enojesta. la durada de la formació fia

el Col·legi dAsa-eiiadors de Barcelona, la

parts Oeis enquesiats q j e creuen insu-

de ser oife-er segons ei destinatari. AIXÍ.

Cambra oe 'Contractistes d'Obres i el De-

ficient la p^eparacc en qüestions de se-

mentre que per a:s reoaüadcrs p r o ^ o » ^ •

patanant d'Organitzacw d Empreses Oe !a

guretat, veuen en la tormaoo comple-

contractistes n'ht hauria prou amo j r * tor-

Universitat Poiitécnica de Catalunya

mentaria la SOÍJOO d aquest problema

maoo tfentre 20140 nores, per ais projectis-

seus objectius passen per esuàar l'impac-

Els

te oe ia Directiva europea S2-57-CEE. restabliment d'un marc comú de lorma-

Jüviei Alberu A/e: jav>ei(gaoaÍKr.,«

•

_ ^ _

'

• QUMZEHA JUUOL 99

—•

El noticiari

El Col·legi i la Fundació Ciclopes per la formació en seguretat El Col·legi organitza un curs de nivell superior en prevenció de riscos laborals en construcció lt)fl B ^ |

-°

le

9'

ü

Aparelladors

de

Ba'ceiona. pionef en la lormacio úe

D'Otess'cnais Oei sector, i la Fundació Cidopes, que compta amb una àmplia exoenencia en la formacto rJe tècnics de pre--cio de nscos laborals, han unit esforços •-' a la posada en marxa un coniunt d'acci-

Servei Integral a la Construcció

-.-; en rambit de la seguretat i salut en el :

-cior de ia construcció

Destaca la orga-

- :zacio d un curs de nivell superior en presencio de nscos laborals especialitat de seguretat en el treball, oriental als professionals de la construcció que vulguin desenvolupar activitats de prevenció de nscos laborals en les empreses d'acord a la Uei 3'

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col-Laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

95 de prevenció de riscos laborals, i el Reial decret 39/97. reglament dels serveis de prevenció que regula la formació dels tècnics que han de desenvolupar activitats preventives a les empreses.

tècnic de prevenció de nscos laborals de nivell supenor (més informació, teleíon: 932 402 373).

També s'ha establert un acord de col laboracio amb la Fundació Ciclopes per al desenvolupament dels cursos de Coordinador de seguretat Pertil tècnic europeu i l'ator-

Títol de tècnic en prevenció de riscos

gament de beques als alumnes d'aquest

de nivell superior

curs El Col·legi, d altra banda, col labora amb Mutual Cyclops en la preparació i edi-

El programa de formació està conligurat per 350 hores de matèries comunes, 100 hores d'especialitat en seguretat en el treball onemades a la construcció i un treball final de curs de 150 hores. En total. 600 hores de

ció d'una publicació soore riscos específics i la seva prevenció en el sector de la construcció destinat a complementar un curs bàsic de prevenció de nscos laborals que imparteix Cyclops

l

'ormacio necessàries per obtenir el títol de

• Assegurança de responsabilitat civil

• Assegurança Tot Risc Construcció

De quantitats Mtiripides (** to oonpra d'habitatges (d'obligat compliment segons

• Assegurança de prestació per a obres finalitzades

a d'equips i maquinari,

...i per sempre més.

Bon Pastor, 5 08021 Barcelona TeL 93 240 23 72 ' fax 93 240 23 59 Amb la mediació i el suport tècnic de Correduría de Seguros Lorente, S.L. Rafael Casanova, 73, lr 3a Apt. de Correus 47 Í75O MOUNS DE REI TeL 93 668 28 4 1 * Fax 93 668 62 07 E-mail sico@sispromat.com

a de protecció jurídica

Programa informàtic per redactar estudis de seguretat §wM

a

^ ^ |

P | l c a c i ° del Reial decret 1627 97

Aquest programa, del qual ja existia una

sobre seguretat i salut en les obres

versió inicial, ha estat objecte d'una revisió

de construcció significa, entre d'altres, que

a tons. amb la participació del Col·legi, i ara

cal incorporar en tots els projectes un estu-

disposem duna versió que és probablement

di de seguretat específic per a cada obra.

la que és més fidel a la nova normativa de

Aquests estudis componen la preparació de

nivell tècnic que el fa el mes actualitzat i

extensa. A/a. els aparelladors , arquitectes

complet del mercat. El programa i el manual

tècnics que elaboren estudis de seguretat

d'instruccions en versió castellana, es ven

ho tindran mes senzill amb l'ajut d'un pro-

a un preu ae 50 000 pessetes. Els col·legiats

grama informàtic pensat específicament per

interessats podran adquinr-lo en la Coope-

a ells. El programa, anomena: ESHEOP. l'ha

rativa Jordi Capell

posat a punt l'empresa Microgesa. segons

del Col·legi.

-n acord amb el Consell General ae TArqui•ectura Tècnica i la seva utilització sestenSICO és una marca reparada atí Col-lee %s Tecncs de BarcSooa i C. Lcrente, S L

seguretat en la construcció, amb un elevat

documentació en la majoria dels casos molt

Z'Ú als professionals de tot i estat.

•

a la tercera planta

—I El noticiari I

CULTURA

I

PRIMERA QUINZENA JULIOL S

SOCIETAT

El carrer Bon Pastor es culminarà amb una escultura El concurs d'idees organitzat pel Col·legi en homenatge a Joan Brossa rep 69 projectes

Els cinc equips finalistes són: -Bel Cantallops. Sílvia Contreras.

Ennca Mosciaro i Pere Onega. arquitectes. David Morros, arquitecte tècnic; i Margarida Costa-Maims, dissenyadora industrial, per la proposta A-Pèrgola -Joan Olona arquitecte tècnic. Jordi Soler, il·lustrador f delineant, i Jordi Bonet, dissenyaflor gràfic i industrial. per la proposta L escahmetre a escala 101 A iorma dobehsc -Carmen de la Calzada. arquitecta tècnica i interiorista, i Jaume Barrera, artista plàstic, per la proposta Escultura de llum -German Zambrana arquitecte, i Mana Camien Vila. dissenyadora. per la proposta Pont o El sali de la llagosta -Claudi Aguiló, arquitecte. Daniel Bravo. Julio Hardisson Alexis Taule, Innothna Art Comm, i Eulàlia Aran. arquitecta tècnica, per >a proposta Memona espai Brossa •

| M Departament de Cultura de H ^ | Co <eg: ha rebut 69 projectes er •esposta a a convocatòria del concurs d idees per a la realització d un element singular, com a homenatge a Joan Brossa. en i espai urbà de la zona per a vianants del carrer Bon Pastor Mentre les obres d adequació del carrer ja shan enllestit. la instal·lació d'aquest element donarà una major significació ciutadana al carrer on esta ubicada ia seu col legiai i dignificarà i obra de Joan Brossa Poema visual per a una façana L originalitat dels conceptes exposats estat present en la maiona de ies propc tes i ha dificultat la fema del Jura! per a se lecoonar els cmc proiectes premiats en la primera fase del concurs Els components dels cmc equips finalistes s enumeren en el quadre adjunt Els cinc treballs seleccionats gaudiran duna dotació econòmica de 250 000 pessetes per al seu desenvolupament Finalment, el projecte escollit rebrà 750 000 pessetes i la direcció de la seva realització, que anirà a càrrec del Col legi Exposició dels projectes a la H\Í d exposicions del Col·legí Per valorar la qualitat i els aspectes innovadors de les 69 propostes presentades, el Col·legi les mostrarà a la sala d exposicions de n al 10 de setembre La

Teieton directe 932 « : 376 Fa< 932 402 364 -Creça electrònica informatiu·ffaDaDcn es L I w r o w - i digital Mtn 'VwwawBcnes Consell d* redacció: Carles Cantaria. Joan Gav Ramon Puig i Xavier Aíberca Direcció: Carles CartaAa Coordinació: Elisenda Pucuruil Anàlltt d'obra: Joan SaOatí. Xavier Aumedes Josec Oiwe Xawei Oliva.

GaDneia Scfiòn i Vicenç Foni Assessorament lingüístic: Àngels Ba"arà Fologralli: Ja\ »' Sa'cia Die C*ODO O l m n r grlflc: flGR FotòiiD Tpres Autoedició S L t m p n t s t í : V'kmg Dipòsit legal: B-<t2389-t991 ISSN: 1137 2802 Subscripcions. Elisenda Pucuruil Telèfon 932 402 376 Publicitat: BITWAP Isidre Ro<jno.u« CBon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon 932 402 057 Fax 932 J02 364 E-nail -nr-.-r r ^ i r - " - ^ EDITA Col ».; ••••!,"•.. , • , ,

Oiona •• M j , . . M :s.hCÚ 1 ..i rel 93 885 26 11 BagSï Berguedà Plana de 'Om, 6 06Í-10 Mar resa Tel 938 729 799 Vallès OrünUl: Josep Pirtoi. 8 08400 Granollers Tel 938 7 » 176 Vallès Occidental: Sant Francesc t8 08221 Terrassa Tel 937 801 HO JUNTA DE GOVERN Presidint: Xavier Bardaii Secretaria Mmerva Embuena ComplarJor A.oen idoti lüorra frejorer: Josep M Uesuy Vocal i vicep'eiideni: Joan Ardevoi

selecció dels anc finalistes s ha let desprès de les deliberacions del Jurat, lormat per Sergi Aguilar, escultor i president de I Associació d'Artistes Visuals de Catalunya. Joan Ardevol. arquitecte tècnic i vicepresident del Col·legi Ignasi de Lecea. arquitecte i director de Serveis d Arquitectura t Urbanisme de i Armament de Barcelona. Ramon Domènech, arquitecte tècnic • Jon Montero, arquitecte i president dARO-INFAD I

Caries CartaAi A/e: informitij

n Salvat Delegats Oton»; Bernat Noguera Bages Berguedà Jaume Juanola Valies Oriental Frederic He Buen Vallès Occidental: Salvador Navarro Gerent: Joan Gav Els entens exposats en els articles signats són rj'exclusiva responsabilitat dels aulors i no representen necesslrument I opimú de I'IWWIIUPIU

CHIHKMLm 17tíl FORNELLS DE lA$aXA(Gïaa) Té.í7247S127 tMLtnmBI

OUMZEMA JUUOL M

El noticiari

I 10

800 aparelladors celebren la seva festa Bernat Ochoa s'acomiada i Xavier Bardají es dirigeix per primera vegada als col·legiats com a nou president del Col·legi

M l a Sala del Marques de Comiiias de | ^ tes Reials Drassanes de Barcelona va acoti" el passat 17 de |uny la Festa dels Aparelladors Prop de vuii-cents aparelladors i arquitectes tecmcs els seus amics i familiars es van trobar per quart any consecutiu pe' passar una ml de trobada i diver sio que en aquesta ocasió va estar dedicada al mar Els participants van ler una visita al Museu Marítim abans de prendre i aperitiu al Jardí del Rei on va actuar ei grup teatral Camaleó, amb un espectacle taulat "Medusa", una aciuaao colorista amb clares relerencies mediterrànies i als grans i petits animals que conlormen la fauna marina Desprès vindna el sopar i ball amb I orquestra Costa d'Or La Festa dels Aparelladors d'enguany va tenir lloc pocs dies després de la celebració de les eleccions col legials Bernal Ochoa, president del Col·legi en els darrers quatre

anys. va ler un parlament de comiat i va presentar Xavier Bardají, escollit el darrer 10 de juny com a nou president Els actes de la testa s'han recollit en un reportatge lotogradc que s'exposa a la planta baixa dei Col legi Les persones interessades poden encarregar copies de les fotografies al Servei d Informació I

Sopar del col·legiat del

de ta commemoració dels pnmers deu anys de la Delegació, amb un record especial per al company Alex Mazcunan, que va morir l'any passat. Es va ler lliurament de guardons als col·legiats amb més de vmi-i-cinc anys de protessio i als joves que ara s'hi incorporen, entre d'altres. El tractament de la informaao relativa a la celebració dels deu anys de la Delegació i altres temes relacionats amb les comarques del Bages i Ber guedà va ter L'INFORMATIU mereixedor del Premi Taronja d'enguany. Quan! al sopar, ja haunen volgut eis que van ler la milj a Berga que el menjar tos com el que va servir l'Escola JoviaL També hi va haver ball fins a altes hores de la matinada •

Bages i Berguedà a la caserna de Berga Leditici ceniral de l'antiga caserna de Berga, que ha estat rehabilitat i que acollirà en un íutur un complex hoteler i una escola d'hostelena, va reunir el passat 11 de juny els aparelladors i arquiiectes tècnics oel Bages i Berguedà, amb els seus familiars i amics, per celebrar el tradraxiai Sopa; oel col·legiat. En els parlaments, hi van intervenir el president del Col·legi, Bernat Ochoa, i el delegat.

Jaume Juanola, eis quals van fer esmeni

Eli ipaíríiidorï i uquiuctti lewkí del 8*qes i leiquttt qui jssíitu al Sopiï del col Legm amb «Is tem fiailiifí i i

Aero Club Barcelona Sabadell

Promoció Especial Col·legi d'Aparelladors Arquitectes Tècnics de Barcelona

Curs Pilot Privat Avió Curs Pilot Privat Helicòpter

600.000 Ptes.

1.200.00 Ptes.

Conferencia informativa per a tots els interessats, lagrairiem confirmació d'assistència) Dia 29 de Setembre de 1999 a les 17 h. ,i la Sala de Conferències del Col·legi.

Informació al tel. 93 710 19 52 Edifici Aero Club - Aeroport de S.III.KIÍ·H08205 Sabadell IBarccIonn) Tel. 93 710 19 52 Fax 93 710 12 90 E-mail: acbs@telcbase.es

T'ajudem a construir de compliment obligatori, per Internet

A S E S

D E

D A D E S

CONSTKUDOC LEGISLACIÓ

Una eina útil per elplecdecondici

Un mrtià per conèixer les dnpowüom que cal tenir en compte segons el projecte Criteris per a la redacció (f infi .certificats, peritatges i dictàmens Actualització setmanal dets continguts

Certificats d'habitabiliut l l f c n i m i i i d'assaig aaeditatsa Catalunya

COHSIWOOCQUAUTAT (Productes amb dniiniiu* de qualitat jhomalogaciom i autoritzacions d'ús. Documents d'Idoneïtat Tècnica <DIT) i laboratoris acreditats j p n a l'auaig de matenah

Sistema «formaoc agH i s e n i l

Conservació i seguretat a les façanes Estudi U s k de seguretat i sakit per a c t e . . de lehaò·iuao de façanes

PossMitM dimprimir eJ fistat T

A OUWZENA JULIOL

Serveis

»

Monografies

Restauració del patrimoni i ús de la Termoaralla CROtt Giorgio

ISIDRO. federico de

*anuol pot eí uso M

'ie Corseríaror and str-jt^rat •estoration si

Síoque iermoQroti'3

Madrid : Consorcio

arctiitectural hentage • Soutíiampton: Boston :

Temoarnlla, DL 1999 . % p.

Computatioryi ^ectijnics Pubbcanoni. cop. 1998 (en oncles;.

En aquest volum. Giorgio Croa ha recollit una Dona pan de les seves experiències com a professor de restauració estructural a La Sapienza de Roma Tal com ens

Aquest petit manual que fia editat ei Consorcio Termoaralla agrupació de 'abneants de blocs ceràmics aileugents. omple un buit important d'miormacio tècnica soore aquest sistema de tancament ceràmic, que cada dia s utilitza mes

• Consultes telefòniques.

• Recepció de circulars.

• Declaració anual de l'I.R.P.F.

confessa l'autor en el prefaci, el llibre neix de la necessitat d'adoptar una mateixa metodologia tant des de la perspectiva arquitectònica com de l'enginyena. per aproximar-se a l'anàlisi de les patologies en estructures de patrimoni.

• Trobades fiscals.

Els capítols del llibre fan un repàs al paper de l'estructura en la història de l'arquitectura, la metodologia per a I obtenció d'mformacions i dades tècniques i històriques, aspectes de patologia i diagnosi, entens i tècniques de conservació i reparació, l'avaluació de seguretat en estructures, i anàlisi estructural.

I a més, podrà utilitzar tots els nostres serveis amb condicions molt especials.

Aquesta VISIÓ integrada del procés de diagnosi, i de ta conservació o intervenció en les estructures dels edificis històrics, es posa de manifest en tot e) llibre, i ha de permetre que cadascun dels professionals que s'acosten a la realitat d'un edifici històric des de la seva pròpia VISIÓ (aparelladors, arquitectes, enginyers, arqueòlegs, historiadors, etc ), entenguin també els punts de vista dels altres com a part d'un tat.

Nom i t

\drtt,a

CP

l'oblauu ! Tel ! K-Maii

BB &A l'ju 1 a>aK. 4. 2D 2a USO21 B \ K l ELON \ Tel. ¥J -114 b4 24 íu\ Hi 209 8? 51)

1

Un gran capítol esta dedicat a les regles generals d'execució Aquí s'explica tot el procés de posada en obra, des de la recepcio del matenal fins a ia resolució dels punts mes complexos També es donen instruccions de bona construcció per prevenir futures patologies en l'obra El darrer capítol es dedica a i execució de la façana ventilada. En conjunt, es tracta d'un manual pràctic molt ben documentat i il·lustrat, de molta utilitat tant per proiectaf amo aquest matenaJ com per posar-lo en obra.

Podeu obtenir-lo de forma gratuïta als expositors de catàlegs del Col·legi a Barcelona, o demanant-lo al Consorcio Termoaralla. Orense. 10, 28020 Madrid, Tel 917 709 480 Fax 917 709 481.

Croci aporta una gran experiència pràctica a través dels magnífics exemples que il lusiren iots els capuois de l'obra, que es absolutament recomanarjie

Fax .

BKRNALDEZ & ASOt IADOS

S'hi desenuen les característiques bàsiques dels blocs, mides i tipus de peces, aïllament tèrmic \ acústic que ofereixen, resistència mecànica; comportarien! al foc, permeabilitat, etc També s hi detallen les característiques dels morters que cal utilitzar

!

J

Consultable al: Centre de Documentació Josep Renart Tei 932 402 36' Fax: 932 402 381 A,e' sgili@apaocn es nttpwww apaben es renan

Salvador Giti Aflieça e.ectronica: sgiU@apabcn.es

PRIMERA QUINZENA JULtOL 99

Serveis '

C E N T R E

D ED O C U M E N T A C I Ó

I

A L T F

13

Legislació i normes

PRESENTEM LA NOSTRA EMPRESA I ELS PRODUCTES QUE FABRIQUEM

Nova disposició transitòria per a l'aplicació de l'EHE Jtffl H f l v a

He.a' flecret 2661 1998. que aprof

pos>cio transito ia que la nova instrucció del

juliol de 1999 •

Projectes deis quals s'hagués iniciat la

lorrnigó serà d aplicació obligatòria en totes

redacció en data anterior a n de juliol de

les obres iniciades a partir de r i de juliol de

1999

1999. independentment de la data de visat del proiecte i de la data de sol·licitud i de

GRESMANC és un gres extruil (KLINKER) esmaltat que obté una absorció per sota del 2 V cosa que permet garantir-lo contra el xoc tèrmic 1 temperatures inferiors a 0:C. ha superat proves de fietió. abrasió 1 relliscades, 1 és resistent a les taques. 'ms - tot d àcids 1 bases, productes de neteja 1 additius per a piscines.

cobegis professionals, abans de I'l de

l'EHE. estableix en la seva dis-

Aquesta modificació suposa, de fet. ajornar I entrada en vigor de»EHE atès que la seva aplicació resta sotmesa en cada cas parti-

concessió de la llicència d obres.

Aquesta disposictó transitòria significa

cular a la data de presentació del proiecte al

adaptar a la nova EHE els projectes corres-

col·legi professional corresponent o a l'Ad-

ponents a les obres començades a partir de

ministració pública Fms i tot no serà obliga-

11 de juliol. Això ha generat molles consul-

tòria I aplicació de l'EHE en >es obres en què

tes • situacions d aquest estil com puc de-

l'inio de la redacció del Droiecte sigui anten-

mostrar que l'mici d'obra és anterior a aoues-

or a 11 de juliol de 1999 aspecte que es fa

ta data 7 , que he de fer en una obra pendent

dificil de controlar.

d obtenir la llicència, si la concessió d aquesta és posterior a n de juliol"7

Cal remarcar que inclou una correcció d'errades del text de l'EHE El nou Reial

Atesa la gran confusió que s'ha creat entre els tècnics, el Ministeri de Foment ha

decret 996 1999 d 11 de juny ha estat publicat al BOE núm 150 de 2à 6 99

•

aprovat i publicat al BOE el Reial decret 996 1999 d'i i de juny. que modifica la Disposició transitòria del Reial decret 2661 1998 La nova redacció d'aquesta disposició permet continuar apltcant les antigues instruccions (EH-91 i EP-93) en els casos se-

Gres de La Mancha, compta amb l'experiència de diverses generacions en la fabricació de productes ceràmics per a la construcció d'habitatges i edificis en general Les nostres instal·lacions estan equipades amb la maquinària 1 tecnologia més avançada, cosa que ens permet, mitjançant un procés d'extrusió vertical 1 cuita en forn túnel a altes temperatures i en cicles superiors a 24 hores obtenir un producte de gran resistència 1 qualitat al qual hem donat el nom de GRES EXTRUIT IKLINKER) GRESMANC

Actualment, en tenim tres sèries al mercat: RODAMANTO, ALDONZA 1 ROCINANTE. en tons rústecs de color de cuir. terracota clara i terracota vermellosa, que tenen una gran acceptació entre els nostres clients.

Fabriquem bases de 245 t 245. 310 x 310 i 150 x 310 mm 1 una gran varietat de peces especials 1 decorades que permeten gran quantitat de solucions en construcció 1 decoració d habitat ges. tant al seu interior com a l'exterior.

güents •

Proiectes dels quals s'hagués aprovats, o en fase d aprovació, per les administracions publiques abans de l·i de juliol de

Jesús Fernànde: Se'vei Normativa

1999 t Projectes visats o en lase de visat, pels

A/e: SIT@apabcn.es

Gres de La Mancha, S. L. Telèfon d'atenció al client 925 34 82 55

Horari d'Estiu E L.o .eg ouran; e, rr.es cagos; .-es;ara tancat a les tardes Visats i Assessories De 11 d agost al 10 de setembre, ambdós inclosos, restarà tancat a les tardes L'horari d atenció al públic serà de 8.30 a 14 30 hores Centre de Documentació E?:s-a :anca! de! 9 al 27 d agost Delegacions BAGES-BERGUEDA: Obert el mes d agost de dma'ts a divendres de 9 a 14 hores • OSONA. ~<r; f ví :o' ei mes dagost • VALLÈS ORIENTAL: Del 9 al 20 d'agost estarà tancada De: -9 oe ..JÍIO a "0 ae setembre, obert de 9 a '3 f i dimarts i dijous.de 17 a 19 h • VALLÈS OCCIDENTAL: Tanca del 9 al 20 d agost i la resta de dies obre de 9 a 14 h

C - ' . --• ca:' u a : : a : : C Proper canvi: 15 Oe juliol

15 Oe |uny

Nccroltaiques E

':

;- .

;•• ,- • ; • ; tr : ZZ ? ; a'S >a OefjnoO flelS nOSTres companys

Andrés AlcoJe* i Ponce. es.o<?. -i3_3£ e I- ot u") A 52 anys Jo«n Payola i Casaiiuni esoevTgjOò e 3 oe ^e% i fi! soys

Ferran Jiménez Romeo esoeviigjoa ei U Oe [jiy a 62 a Joen Xiques i Uetjos esoevnguaa e T iufv i 77 a-i/s

I POMERA OUMZENA JUUOL

»

Serveis

Responsabflftat dvil I prevenció del risc

Una reflexió sobre les lesions en façanes

H

a façana es £ oro**: -

darrers anys

•

D una z^r:Ca

• - ^

•.. &'

o« 1 3 0 ^ rnarc de la cemfíca•-.• sets paraments exteriors

3

^ ^

\

^ ,-. -. -.auran d'emetre certificats

sa d"acodents greus a ta via p u b t a i de i aftra.

e

perquè d'ela en depèn en gran mesura d

d'aquests edrtas que ara. amb només 15 anys

t a c » de confortabrttat

de v»Ja. ja pateixen problemes c

cada dia ~ies erçrt

!-

el gual comportarà que

p e r f b s t t t potencial de convertir se en la cau

entre la nostra societat L estanquitat a I aigua de les façanes i el seu Les façanes dels edificis aglutinen el 23% de

aïllament tèrmic son encara una assignatu-

les lesions en edificis de menys de 15 anys.

ra pendent avui per avui. \a que mes del 26% de les lesions que apareixen en la pell de I edifici son humitats.

Les ''ftraoons pei cos de la façana tenen un :• - ' — - " e m a ! El progressiu apnmament que • • -entat cal que vagi acompanyat duna • .

- -anquitat a i aigua, sense oblidar que

:afnDfc cal un efcaç aïllament terme Pei que fa a les parets rratgeres. restuaï -esafia una manca de precaucions relacionada amb les (inques adjacents AIXQ passa en 5 de cada 10 casos

En la resta de casos.

•íi problema radica en la manca de protecao ae la paret mitgera. Tot això passa en un moment histonc ple de nomatrves que regulen 'estanquitat i l'ailiament tèrmic de façanes cobertes i elements practicables i que. lobre el quil u i posjr m

moít sovint, s'ometen.

Si aquesta xifra s intenta traslladar a una

i 3% de les lesions de l'estudi El seu ongen es

reiaoo de cosí per metre quadrat de façana,

troba en un dels punts més febles de l'edifia la

s amba a la conclusió que tes reparacions se

connexió façana-coberia.

Sftuen en un interval entre 2 000 i 4 000 PTA

La fissuraao de baranes d obra i el seu

dels edificis i tots els seus elements connectats

La degradació dels components superfici-

com ara voladissos obertures, acabats bara-

als es el segon problema en importància,

nes de cobena t rafecs. ens adonem que

amb el 18% de lesions.

aquesta unrlat constructiva te una alta inoden-

Els acabats de la façana, massa sovint, son

a a en les reclamacions que rep el nostre

potencialment perillosos El despreniment d'arrebossats, però sobretot dapiacats i enrajo-

m- o bé a la «ifra de 200-400 PTAm- per any

desplaçament cap a l'exterior es un problema sobratiament conegut, però irresponsablement

Abans dels 10 anys de vida, la manca de

oblidat encara avui en dia. quan s ometen els

mantenimenl i el mal us son causa d'un 10%

junts penmetrals que deslliguen la unió laça-

de les lesions en una laçana.

na-coberta

Mes concretament, en edificis de 10 anys de

Els ràfecs també tenen un elevat protago-

Si es consideren tes façanes, mrtgefes i patis

col·lectiu oe professionals

Les esquerdes no estructurals representen un

vida. aquesta xifra a/nba a disparar se fins al

rusme en l'estudi. Són quantiosos els casos de

18%. i posa de manifest l'extrema sensibilitat

col·lapses denvats de solucions constructives

de les taçanes a la mtempene. sotmeses a un

•ncorreaes. fetes amb peces ceràmiques alleu-

continu procés de agressió climàtic, de conta

gerides que sobresurten de la façana i. per

minacio i fins i tot. de mal ús.

l'efecte terme i pel propi pes del conjunt, es fissuren i col·lapsen pertlosamert

Això ha d'alertar els tècnics sobre la necessitat de buscar solucions tècniques de oaix manteniment en les obres de nova planta

L objectiu d analitzar conjuntament la laça-

lats, constitueix un veritaüe punt negre de nsc

na sumant toies tes lesions en les drlerents

ja quan parlem dedifias de menys de 15 anys

El cost mitjà de les lesions en les façanes de

rehabilitació i manteniment, que minimitzin

unitats que la componen pretén mostrar

de vida útil.

menys de 15 anys supera la barrera del

aquesta necessitat, i alhora, definir en el

on radiquen els problemes més habituals

Els aplaçats, les faixes d'emmarcat de

a les façanes dels edificis, que podríem

camells de voladissos o de cornises son solu-

anomenar moderns o actuals, i posar en

cions arriscades A la mtempene es malmeten

evidencia

els elements de fixació metàl·lics o be tes

els

problemes

que s'acostumen a produir

de

seguretat

peces perden i adherència amb els morters

Document d'Especificacions Tècniques (DET;

milió.

En un mtent o aproximació ais costos de repa-

les recomanacions d u s i manteniment amb

raoo de lesions en taçanes es pot determinar

precisió i amb una bona programació

•

que el cost mitja de reparació se srtua en un i 250.000 PTA. i es pot establir una repercussió de 270 P T A m ; de cost refent a tota la

La façana es extremadament sensible a les

superfície construïda del conjunt edificat.

deformacions i moviments de l'estructura.

LcS esq^c'oeà cSL'uCluiaò representen \jr 17% de les iesions. L excessiva detormabilrtat dels sostres crea greus problemes d'esiabiinat i resistenoa del cos oe façana, no dissenyat

SISTEMA

%

DESORDRE 0 LESIÓ

%

40 7*,

Fiitrt«wn»t «"«•"(teta^r·menu™™' 11 * ' " ' " ™ r l

•••••—•a—El propi ovamanl

5.8% .0%

0%

per a aquests esdeveniments. Podem afirmar .3%

que estructura i façana viuen un divora clar La connexió d esiructura-laçana es el punt feole

Ï.S-Í 0*.

— Fiínjiiciú, desprenlmeu i anomalia» en anvani pfluviali

Una excessiva connexió a l'estructura no per met que hi hagi marge per absorbir els canvis FuslwU i «valien

-0*.

-0*.

termes deis panys, o be pot provocar l'entrada en carrega de la façana. I una connexa de&i

Procauo* d ouOaclo Oa pa/fil»

tal com h e r parlat en anteriors arades

.4%

Panautc» 0* *onttl* da i mano< | a i cwaific* daa da 1993)

dona lloc a problemes d estabilitat deis panys Urua lacana-cobcr

, 5-

»..«=.«» « . ^ 0 »

™,

«™-

*~~

i-.

L acció tèrmica també juga un paper fonamental com a mecanisme que ongina lesions en les taçanes.

TOTAL

100S

100%

PRIMER* QUWZENA JULOl

Serveis

Què preveu, la aormativaL

Recomanacions tècniques, jurídiques i professionaLs_ En el moment de rebre el projecte • Es fonamenta1 estudia' e1 projecte abans Oe començar les ob^es per comprovar cue la façana i tots els punts d'unió amb la coberta, estructura, acabats t elements practicables puedm perfectament definits, amb les toleràncies d execució adequades t Es una mesura prudent comprovar ei complimenl d algunes normes com són l'NRE AT87 NBE CT-79 i NBE CA-86, ja que el seu incompliment pot donar Hoc a sancions administratives a tols els tècnics que hi intervinguin amb imponants multes Que queden excloses de la cobenura òe I assegurança • Cal comprovar les toleranaes establertes en lexecuao dels sostres per replantejar la façana, sobretot en el cas de les solucions en que ei fui1 de la laçana sobresurt del pla del sostre amb solucions d obra vista Unes toieraroes errònies poden donar lloc a desptoms tncorregibles qje són causa de greus lesions

Durani les obres • És fonamental dur un control estricte en l'execució de laíiiamem tèrmic posant especial èmlasi en la resolució dels ponts tèrmics, especialment en les zones óe connexió entre diferents elements • Lestanquitat de les unions mai no ha de ser confiada als segeilants Són elements addicionals de l'estanquitat. però no els principals. Cal apel·lar al bon detall constructiu.

Un cop acabades les obres • Ca; recordar que les fusteries exteriors tenen una classificació tipològica segons la seva transmissió acústica i permeabilitat al vapor d aigua que cal exigir, amb els corresponents assaigs i certificats • Ei DET del Lhbre de l'edita ha de contenir les especificacions necessàries d us i manteniment de la façana, patis i parets mitgeres amo la programació de les visites i inspeccions periòdiques que es determini •

W^M Catalunya tenim diferents normairves de compliment obliga' que incideixen • f sobre les façanes Pern cao "o inclou un enfocament global a relement ^acana Cada normativa exigeix u^s requeriments de tious parcial, que e i ia majoria dels casos són independents de la solució constructiva de la façana requeriments d'aïllament tèrmic i acústic, d'estanquitat. de resistència al foc, d'estatjat, de condol de qualitat dels matenals. etc El projecte haurà de preveure una solució gtobai de façana que tingui en compte el compliment de tots aquests aspectes Així. oer exemple, ei Decret d'habitabilitat de la Generalitat estableix que la construcció que conforma l'habitatge ha d'estar "protegida de les humitats del terreny', ha de "ser estanca a les aigües pluvials' i "ha d'evitar la inundació de l'habitatge', però en cap normativa de compliment obligat no s'especifica com s'ha de resoldre constructivament la façana per complir amb aquests requisits. Facilitem a continuació una llista de disposicions legals que afecten la façana de i edifici, i que no són poques: • NRE-AT-87 "Norma reglamentària d'edificació sobre aïllament tèrmic" • Ordre de 27 d'abril de 1987. del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC num. 832. 2704 1987) t NBE-CA-88 'Condiciones acústicas en los edificios".

• Real Decreto 1909 T981. de 2d de juho (BOE núm. 214, 07 09 1981) i modificacions.

• NBE-FL-90 'Muros resistentes de fàbrica de ladnllo" • Real Decreto 1723/1990, de 20 de diciembre. del Mmisteno de Obras Pudicas y Urbanismo (BOE núm. 4. 04/01'1991) • NBE-CPI-96 "Condiciones de protección contra mcendios en los edificios' • Real Decreto 2177 1996 de 4 de octubre (BOE núm. 261,29/10/1996). Pohestirenos expandidos utidzados como aisiantes térmicos.

• Real Decreto 2709 1985. de 27 de diciembre (BOE núm. 64. 15/03-1986) • Real Decreto 1637 1986, Oe 13 de junio (BOE núm. 186. 05/08/1986) Control de qualitat dels poliuretans produïts m situ.

• Ordre de 12 de juliol de 1996. del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC num. 2267. 11 -TO 1996) Requisits mínims d'habitabilitat.

• Decret 28 1999, de 9 de febrer (DOGC núm 2828. 1&Í&1999).

Sobre la façana poden incidir també els altres elements constructius de l'edifia.

AIXÍ. la fletxa excessiva d'un sostre pot produir esquerdes en la façana i filtracions d'aigua a través seu Si temm en compte aquesta VISIÓ global de redifici ens trobem que i aplicació incorrecta d'altres normatives com lEHE o r EF-96 poden suposar l'incompliment de la normativa específica de façanes A totes aquestes disposicions s'han d'afeg>r finalment les ordenances municipals corresponents En el cas de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana són d'aplicació els articles 68 i 69 de les Ordenances Metropolitanes d'Edificació •

CONCLUSIONS DEL CURS Patologia, diagnosi i intervenció en façanes jmbanes _

I

ampha participació de tècnics ; prolessionais del sector que van assistir al curs que es va impartir al Col·legi el passat maig. Patologia, diagnosi t intervenció en façanes urbanes. va ser una clara confirmació que la intervenció en paraments exteriors és un tema que ha centrat la nostra màxima atenció professional durant els darrers temps Malgrat ets esforços que tem els tècnics per establir la conscienciació, compartida amb i usuan. que cal realitzar activitats ' operacions de bon ús i manteniment, l'actual parc edificat ha patit i pateix en la seva pel un estat de conservaoo mofi precari Els paraments exienofs en els quals s intervé són un e*cei lent laboratori d experimentació i presa oe aaoes son també un retroba ment amb « s tècniques i materials oe 6 feariòonaí La mejustenoa oe S iguals la desgualtat en

I exposició de cada façana a l'ambient que l'envolta 11 us • manteniment que se n ta. ens porta a actuar amb prudència, a tnar una resposta idoma per a cada façana i a la miaa de cada usuari Ei cost d'aquestes operacions, continua sent el gran obstacle per a moltes actuacions necessanes tot i les tasques que estan fent les administracions perquè es dugum a terme les obres de recuperació mes urgems La desconfia-iça exp'essada en rus de pintures les novetats e^ el gran mental1 de sistemes Oe neteja ae paraments i interès per la recuperació Oe tècniques amigues per a la restauració d estucs esgrafiats de calç o be ia permane^ lluna per combatre ies humitats e r í anima a programar nous cu r sos pe" aprofundir en aquests temes ' pode intercanviar expenenoes •

UNIA DIRECTA AMB ELS TÈCNICS Els propers temes... Eis canvis de materials i qualitats durant les obres Lesions e" íase o eioerroc Reflexions al voltant de... Sabeu quantes obres sense CFO teniu 7 Sabeu que a<xi e1 penoae decennal queda indeterminat1' Molts tecmcs tenen encàrrecs professionals sense tancar i això ta que davant una reclamació, resulti molt difícil concretar si s'ha superat el període de garantia decennal Perfilant el risc... Ei Departament de Prevenció fa una crida als tècnics per tal d'obrir un canal de diàleg sobre aquells temes que poden generar una alerta tècnica En aquest sentn el dia a dia dei p r o ' e s s ^ a i és moü important per captar co'rectament molts dels aspectes quotidians dei risc els quals es poden eliminar Feu arribar les rosties col·laboracions al Col·legi: Departament de Prevenció Bon Pastor. 5. Barcelona. Telèfon: 932 402 060 K'e: prevencio@apaDcn.es

««n

f.

PWMEBA OUMZENA JUUOL «

Serveis

Assessoria fiscal

Abans d'anar de vacances • ( • n cop feia la declaració derer><ja ^ J i ultima o la penúltima del mil tem. segons ei criteri de cadascun (no se m enfadi. S' Cornejot convé'er una sène de comentaris, tenint en compte ei que hem vist i esco'tat en aquesta campanya.

fiscal i no comptable per la qual cosa solament és d aplicació en la declaració anual i no en els pagaments fracoonats • Amb relació a la deducció per adquisició d habitatge, també convé fer alguna precisió La pnmera és que son els temes aue han patit una major modificaao amb la nova Llei. per la qual cosa ens • Un pnmer punt que volem ressaltar i al qual hem fet referència en cJ altres remetrem aquí als comentaris fets al seu ocasions, és que la renda de i exercici dia No obstant aixa. cal recordar que a) Perquè un habitatge tingui el caràcter s'ha de ler a 'mal del mateix (mes de desembre! És a ú><. no ens podem trobar -d habitual- ha de ser ocupat tres anys ai mes de juny sense saber quant haurem com a mínim. b) Les quantitats que s'aporten a un de pagar I. sobretot, en èpoques de bonança, com la que estem vivint Per això. compte habitatge donen dret a deduir en I any de la seva aportació Per tant considerem imprescindible una planificació fiscal de i exercici que ens permeti. la quantitat que es treu del compte per a temps, prendre les mesures necessàries pagar. ia no donarà dret a deduir. Convé recordar que els diners que es treuen per reduir la càrrega fiscal al mimm • Relacionat amb I anterior, hem de del compte habitatge han de ser únicament procurar que qualsevol operació que i exclusivament per a ladquisicio de es faci. que pugui tenir una retribució habitatge tributària, es faci amb la màxima atenció • No ens cansarem de recordar ei Retirar una participació en un fons pot tractament que la Llei de IÏRPF aplica a les ser grava! amb més d un 20% d'impostos, despeses derivades de l'us de l'automòbil si es ta un dia després Cal tenir en compte Hisenda exigeix l'existència d'un cotxe l'existència i millor traclameni fiscal dels afectat únicament i exclu- sivament a increments irregulars lactivitat. amb tot el que això implica El professional s'ha d'oblidar d'imputar-se una quantitat per km. ja que aquesta Nou règim de determinació de bases de l'activitat professional possibilitat solament és aplicable ais treballadors per compte aliè.

• Aquest exercia que acabem de declarar (el 98) es. com ja havíem dit. el primer en el qual ha enira! en vigor el nou règim de determinació de bases de i activitat professional, de la qual convé recordar alguns punts, ja que també són d aplicació a l'exercici 99 a) S aplicarà i estimació directa simplificada sempre que els ingressos no superin els cent mihons (quasi sempre. per desgràcia! b) Seran deduïbles totes les despeses relacionades amb i activitat, en contra de la limitació que existia en i estimació per coeficients c) Dins de tes despeses deduïes, no s'ha de dubtar de ta possibilitat d amortitzar els bens afectats a i activitat i que no hagin estat imputables directament amb despeses en i exercici. d) Ha desaparegut la deducció de 11 % dels ingressos com a despeses de difícil justificació, cosa que existia en l'antiga estimació directa i ia reducció del 10% dei rendiment net existent en coeficients, ha passat a ser oel 5%.

Pe'o aquesta reducció es de caràcter

Lamortització dels elements afectes a lactivitat és una possibilitat aplicable, amb la nova Llei. a qualsevol professional, que hem de temr molt en compte, ja que es una despesa comptable que permetrà reduir la base imposable Per acabar amb els comentaris sobre la renda, ens agradaria ressaltar que cal anar amb prudència amb els productes financers perquè no tots tenen el mateix tractament fiscal més aconsellable, per a cada circumstancia No es el fflaleix un pla de pensions, que un pla de jubilació, i potser ei que interessa és capitalitzar un tons dinversio. Sobretot, des de l'entrada en vigor de la nova Llei de l'IRPF I. com que i estiu sempre triga a arribar, abans de rebre les nostres merescudes vacances i oblidar per uns dies "aquesta ditxosa obra" hem de recordar que abans del 20 de juliol haurem de presentar les declaracions trimestrals corresponents al segon trimestre. Que aoans del 25 de juliol s haurà ae presentar i Impost de Societats arrtD les diferencies existents entre les societats

"normals", per nomenaries d'alguna manera i les societats de professionals, que tributen en règim de transparència fiscal D aquestes, cal recordar que, aquest any hauran de tributar al tipus del 20% I quan tornem de vacances tractarem de la nova fiscalitat de les transparents, dels seus avantatges i inconvenients, i les relacionarem amb les possibilitats que ens oferei* la LOE i al futura llei de societats professionals, però això després de vacances i que vostès les gaudeixin •

L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC Els col·legiats ja teniu a la vostra disposició la versió digital de L'INFORMATIU

La podeu consultar per internet dins de la pagina web del Col·legi

José Antonio Beméldez A/eroernatdez® mx2.redesteb.es

Adreça: www.apabcn.es

BLOQUE DE HORMIGON PREMOR

COLOCMION La configuraaòn especial de los bloques PREMOR , nos permile enco|orlos mediante insercción de los solienfes laterales, asegurondo la estabilidad del cerramiento en seco, sin necesidad de utilizor mortero paro la unión

MONOUTISMO Se c?ea un muro continuo, mediante lo olternoncia de las paredes intermedias, focililando el relleno de los huecos con Sormigón.

colocar los redondos -armadura verticalantes de levontar el cerromiento y postenormente situar los bloque

tev LQÍ ventojos de su menor peso repercuten directameote en su coste, hoc'éndolos mas econótnicos que los hasta ohora conocidos.

MOOeiOA' 50 > 20» 25 ,50.20.30

PREMORSA PREFABRICADOS Y MONTAJES REUS SA Carretera Reus-Salou kilometro 4,5 43205 REUS Telefono 977-75 63 55 Fax 977 75 73 66

MOOELO C 50 «20 «25 ,50.20.30

Demandes

PRMEfU OUMZEHA JUUOL K

I 16

Menat laboral

Com iniciar-se en la professió ?e Treball ofereix serve« q

H y f l n ta nostra pro'ess·c .,• •

•

-•car-se de forma adequada e- -

e* iotes les aires toi just

acabats els estjfts es ta una mica

"*? r cai de Treball protessiona,

difial trobar una feina ad «n* $

. :• demanar una onemaoo pfores

r-

: r a i de forma totalment gratuïta i

més no fesotta una mca complica:

• arcant una entrevista i unes

orentar se *ns ei sector

:'3ves.

Tots sabem que e^ aauest

podren facilitar rmtorme

moments, ei sector de la cons

^e-sonalitzat

trucoó esta en un període de molta

:.ïoacitats

r

-•

activitat i Que p e amo quan u

arquitecte tècnic acaba els seus

on es valoren les

habilitats, la forma de

de fer cosa que pot ajudar a

:rade encaminar-se cap una feina

estudis no te problemes per trobar

. i a altra

feina De tet. això es el que vam

Una altre servei es ta formació

poder observar el passat mes d"

- t m u a d a que ofereix el Col legi

maig en unes «errades se:-

oer a|udar a complementar el perfil

recerca de lema. a i Esco^ ~

O'ofessionai

puiíedura Tècnica Tel i a.< •

oeticions del mercat de treball Així.

de saber tnar i sttjar-nos dirs cte

-s pot trooar entre l'oferta formativa

mercat laboral d acord amb el

;-rsos de temes relacionats amb la

d acord amb tes

nostre objectiu professional i això

capacitat de comunicar, tècniques

és el que costa mes de fer perquè

ce negociació, direcció d equips, o

quan un acaba els estudis ei que

aures

vol es començar a treballar

oesenvolupar funcions de direcció

de necessàries

per a

Els tipus d empreses on es po'

El Col legi, com a centre

enginyeries, empreses tabneams

;oi labocaóor

de materials o altres empreses

'cmació

industrials societats de taxacions

Treball ha concedit subvenció per

i companyies asseguradores o

a diversos cursos de formació ocu-

també tenim I opció de treballar per

pacionai que. per les seves carac-

En toies, s hi pot treballar com dependents, assalariats o en societats

professionals,

però

Del servei Oe wevenao de nscos laborals perfil imprescindible 2 anys d expeeencia directa en obra Persona amb tormaoc a nivell de Prevenció de riscs laborals Edat aproximada entre 25 i 40 anys imprescindible carnet de conduir i vehicle propi soferelx Lloc de treball. Terrassa Jornada oficial Contracte laboral indefinit desprès 0 un període de prova de 6 meses Retribució negociable Incorporació n>mediaia Poseu-vOS en contacte o erveu currículum al Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor 5 08021 Barceiona telèfon 932 402 358

trucció

promotores, estudis 0 arquitectura

a liberals independents, liberals

arquitecte a tecne a

d'obres en ei sector de la cons-

treballar son moltes constructores

l'Administració publica

Mútua d'assegurances

en matèria

de

del Departament de

enginyeries, icaoavegaoa mes en

der compaginar estudis i practiques.

terístiques, estan e s p e a a l m e n i

empreses industrials, la de tècnics

si mes no durant els últims anys de

dirigits al col·lectiu de nous titulats

comercials

formació acadèmica, atès que

o estudiants dels últims cursos de

aquest és un factor que les empre-

carrera. A partir del mes de juny.

ses el consideren molt positiu

esta previst que s m i c i m cursos

En aquests darrers anys. una altra opoo per msenr-se en el mercat

subvencionats de Direcció tècnica

prèviament hem de saber i tenir

laboral són les pràctiques, que les

clares qumes son les nostres

empreses utilitzen com un sistema

i que som professionals amb una

d obres d edificació i de Coordina-

atribucions i les nostres compe-

de selecció de personal

Les

formació molt tècnica, són molt

dors de seguretat en obres petites.

tències. ia que i arquitecte tècnic

empreses, durant aquest període de

importants les habilitats comu-

Ara. doncs, seria un bon moment

és un professional que pot desen-

temps,

nicatives ja que. treballem on tre-

per començar a adquirir aquests

volupar un repertori molt ampli ae

empleats en pràctiques que. en

ballem, possiblement les nostres

nous coneixements.

funcions.

finalitzar-les, els hi incorporen Con-

tasques implicaran gestions amo

Les olenes de treball més habi-

sideren, en general, que els nous

els clients, industrials, directius,

tuals per a professionals de recent

formen

i evaluen els

Cal tenir present també que tot

titulats tenen una formació teòrica

treballadors d altres formacions i. per

tituiaoo son les d ajudant de cap

molt bona. però que tenen una man-

tant. cal saoer negociar i prendre

Psicòloga industrial

d'otres. tècnics de pro;ectes •

ca de formació practica Per aquesta

decisions amb rapidesa i seguretat.

A/e: trebatl@apabcn.es

rao iosa ; : r e5 creierr que es bo po-

El servei de Promoció i Mercat

•

Marta Esther

Empresa

d'estructures

de formigó tècnics es de projectes i obres per a la direcció < control d'obres confecció de piessupostos i cer Dficaaonsvisjtesd*oWesire()iameqs.

Treballarà el 50% del temps a l'obra i la resta al despatx perlil Convenern entre 214 anyscfeipenenoa en control i directe d'obres. Edal enire 25135 anys ImpresondWe camei de conduir i vehicle propi ia que haurà de viatjar per la provi naa de Barcelona s'ofereix Àrea Oetrebal Wanova i la Geltrú Jor nada oficial Contracte laboral d'i any.

Penoúefle provada mes. Seu. 3 000.000 PTA brulanual negociat*- Incorporar» immediata Interessats poseu-vos en contacte ame Marta Valldosera.

Tel. 93 893 32 03

Tet 932 402 35a

Petits anuncis Telèfon:932 402 376. Fax:

Es tan perspectives manuals i per orai nador en blanc i negre o color i Renoer Oca*Teièton.932i3$236

Delineant Soterea detneant per a trebatar com a *eebncededekneaooarnoonlnacjor Aporta eipenencia en empreses tfengnyena i darquaeciura.

Carme. TtWtr 333095965

Serveis o aix«amems o estat actual òafcnoaoo de projectes, models en 30.

caicuï d'estructures i mstai lacions Tamoe s oteteixen serveis ae totogratia d'arquiteciura > O'obra presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions Estan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a proiectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

Josep MTeietn. 934 520 789

Serveis per a taiadors Envií'ns un t a i i nosaltres n lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h L'elaborem per ordinador i ens adaptem al seu estil Eipenencia de mes de dos anys El preu per croquis és de 700 PTA W:SW 161639.^.932374901

Serveis tècnics d'arquitectura

Col·laboració amb recenl titulat

S'otereuen serveis tècnics d'arquflectura. d eòoo ce documeraaDO escma i gràfica memones. escatf armaments. CAD. 2D i 3D, perspecnes. renoers. anscamentcfeS' tai actual tfedrfcs. i presentacions.

TresDCAD Tetèton33 S79 65 61

:ecnic oter&> ^-laoaaco amo reem DtUai amo coneixements dVitormatEadeniomWnrJows WonJiAiflccaüCataia parla i escm Canes Te&on 934594 739

Es ven apartament

Proiectes d mlraestruclures comunes de telecomunicacions

de mar. ambjardi, psora i parqumg pnvat Terrassa amb vistes a la platja i a la peana 2 raWaxms de matrimoni completes,

Ergnyer de teiecomuncarxns s ofereu pa a la realitzacc de projectes tflCT Tetebns 9357385f5'670520019 A e ,íorres@maj/.aneí es

i bany complet Tot' apartament es roüat Venda üirecia de propieta/i. Zona Tor rede™ara Preu 10.9900OOPTA Telebns 936 830 904 i 936 831 876

Estudiant d arquitectura tècnica S otereií estuetónt ae segon curs d arquiteaura tecnea amo conecxemenE oe CAD. per a osques de despatx Mat&Pze Teï517821250,938626165

Enginyers de telecomunicacions Proiectes d mlraestrgctures comunes de telecomunicacions per a edrtias vi sats pel Coi iegi o Enginyers de Teie comunicacions Enginyeria Tesis SL Gran ViaóeiesCCn 76. Sarcaona Tel 932 783011'933136 340 fa* 932780765

Activitats

PRIMERA QUINZENA JULIOL <

FORMACIÓ

AVANÇ DE PROGRAMACIÓ ORGANITZACIÓ I GESTIÓ Geslio de llicencies i permisos en la promoció d'habitatges Cu's del 5 doctutye a1 2 oe rio·.'9Hbre Mètodes pràctics per al seguiment i control del cost.la planificació i la informació Curs. del 3 al 24 de novembre Ús del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d operacions immobiliàries Cu'S dei "5 a 29 d octubre Anàlisi de viabilitat i determinació d objectius d operacions immobiliàries Pos'çraj de '•' coctjïye al '5 de gener Programa de postgrau en gestió i manteniment d edificis Facilities Management Postgrau de novembre de 1999 a maig del 2000 Direcció tècnica d'obres d edificació (per a aturays majors de 25 anys) Formació ocupaoonai De1 2 de setembre al 8 0 octubre Direcció tècnica d'obres d'edificació (per a aturats menors de 25 anys) Formació ocupacional Del 20 de setembre al 28 d'octubre QUALITAT Control de qualitat del formigó segons EHE Cas pràctic. 14 de setembre Control de qualitat Cas pràctic de! 13 al 27 d'octubre Control de qualitat dels materials (Terrassa) Del '5 d octubre al 30 de novembre Control de qualitat del formigó segons EHE Cas pràctic 19 d octubre Control de qualitat del formigó segons EHE Cas pràctic. 16 de novembre SEGURETAT Estudis de Seguretat i Salut Laboral Casos pràctics, del 20 de setembre al 25 d'octubre L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador Sessió tècnica 23 oe nove-nore Coordinadors de seguretat en obres petites (per a aturats majors de 25 anys). Formació ocupacional del 6 al 28 de setembre NORMATIVA Certificats dhabitabilitat Cas ora:tic 9 oe novembre ACTIVITATS PERICIALS Criteris per preparar informes (Granollers) 4 d ocuto Perícia i lingüística en I informe tècnic Del i? oe novembre ai 23 de desembre INFORMÀTICA APLICADA Pressupostos i control econòmic d obres amb PRESTO Pressupostos i control econòmic d obres amb TCQ2000 Planificació i control de projectes MICROSOFT PROJECT

INFORMACIÓ GENERAL D'INSCRIPCIONS A CURSOS F

Val descompte per •. : ;o-:tnyaaa aei C. . c _:_ ••-•:_ _: %ei>Otíà e*" cursos oe to"Tiaoo en e maie-» an> acaoemit oo'-·a c e ' a un val descompte de 10 OOC P T t a oesco"Wa' oe la mancj-a t ' i ^ s c - ' e s a un curs Informació: Telèfon: 532 402 373. Fa» 932 4 " :-"' Mtp: w»-* doaocn es kf ta-ia

Construcció i noves tecnologies Revestiment per a façanes. Sessions tècniques, 19 i 26 d'octubre i 2 de novembre. Seminari. 21 i 28 d'octubre i 4 de novembre Dms el cicle Materials i noves profunditat de les característiques :ecnotogies de la construcció, el dels revestiments continus, incidint Col legi organitza unes jornades especialment sobre les noves dedicades a revestiments per a tècniques i productes, ia seva po'açanes que es completaran. sada en obra. control i manseguint i esquema genèric amb teniment. j i a exposició dels materials D-esentats. contingut Darrerament la construcció convencional s'ha vist sacseiada pe' aparició i ràpida difusió de productes que en aparença no eren smó petites modificacions dels seus referents tradicionals Tot . aue. en moltes ocasions, es tracta de productes de millors prestacions que compten amb una mapr conirol de producció, la similitud amb d altres materials tradicionals fa que s'utilitzin com a simi! de I anterior i. per tant. es perdin les seves propietats o fins i tot. pugum ser causa de nous problemes

Tipologia i característiques dels revestiments Compatibilitat entre revestiment i suport - Aplicació dels revetiments: programa de control i seguiment d obra Recepció • Normativa . DIT * El cost dels revstimems • Durabititat i manteniment • Revestiments tradicionals per a exteriors estucs i enfoscats •• Nous revestiments per a taca-

Er e1 "lo^oç-àfic es aar'arà er

• Estucats de calç amb morters prefabricats » Revestiments monocapa ' Pintures per a façanes (acríliques, silicats, etcl • Altres informació Te: 932 J02 366

Projecte tècnic, control i manteniment de les Instal·lacions urbanes Sessions tècniques, dies 1 i 8 de febrer. Seminari, dies 3 i 10 de febrer Exposició de l'1 a l'11 de febrer Dms el cicle Materials i noves tecnologies i en l'àmbit específic de l'espai urbà. s'han programat unes sessions dedicades a les mstai lacions urbanes Aquestes sessions van dirigides als tècnics que des de I Administració o des d estudis privats, planifiquen o actuen directament sobre i espai públic

proliferació d'antenes de tot tipus, la contínua obertura de rases o l'abandó de moltes xarxes són. entre d altres, els efectes d aquest canvi sobtat

Les jornades que es pfesenten tenen com a objectius iniciar ei debat sobre el paper que han de tenir les xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels diferents Les instal·lacions han tingut, des punts de vista a i hora d abordar ei de sempre, un paper destacat en problema lAdmimstracio. company les subministradores, empreles obres d urbanització Històricament, la incidència de les xarxes ses constructores concessionàries s'havia limitat ai clavegueram i a del manteniment i conservació de i abastament d aigua - posteno'- la mtraestructura urDana i altres ment, a les xarxes de gas > agents| També estudiarem la mad electricitat La proliferació de nera d ordenar la impiantaoo • la coordinació dels diferents serveis. nous servet, la ràpida obsoies cencia detesesteses i la privant • i el seu manteniment Finalment, presentarem una sene d e * raoo generalitzada dels subministres — i . per tant la duplicació o penenoes sofre la matena tnpiicacto de les xarxes— na dates sessions tècniques Des' • s oe teoi-er oe< 2 300 genera: una proWematica espeo tica i mort complexa La relació Dinans Oe 9 30 a 19 30 n Preu matncuta: 5 000 PTA entre les empreses submimstraaores i i Administració tamoe preu col legat : >X PTA responsable acadèmic esta canviant eis interlocutors sor caoa cop mes nombrosos i la necessitat de compartir la utiin:aoo del oommi puttc per part Horaoo especfte : e-i^eses p"vaoes comença a :--,era- ^y^ctes 2 interessos La De i ' a

dates seminari Dies 3 110 de febrer Dipus de 9 30 a 19 30 h Preu matricula: 25 000 PTA Preu col legiat: 2C 000 PTA responsable acadèmic Joan Sxa'e coordinació Horaoo Espeche objectius Lobjectiu del seminari, parai le* a les sesswns tècniques, es establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics Que permetin prolectar. col locar i preveure ei mameniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes S analitzaran les experiències d implantació soterrades i altres tipus de seccons galeries, con ducoons accessibles i pnsmes Aborda'en e1 te^a de 'a coo'Oinaoo dels ser/ets • a 'spofogia dei IO'JS serveis eis Tiater a*s tradioonais eis mes rx>us < especrtcs, i els sintètics Ei caracttr tor intfu < prscsc dsf wrwun M corv cretara M M i é h t d» recomanacions. apheattM a la prfcaca cutar i cooroVtar ccxtour i warv Mnr IM rtfinilrirtm urtmi

I PWMERA (XWZENA JUUOL 99

Activitats

FORMACIÓ

I

I 20

Organització i gestió Ús de full de càlcul per • a l'estudi de viabilitat • d'operacions Immobiliàries. Curs. del 15 al 29 de setembre •

Anàlisi de viabilitat • d'operacions • Immobiliàries. Curs de postgrau, de l'1 d'octubreal 15de gener

En aquest cars es presentarà una torma fàcil i útil de fer servir un (ull de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries Aouest és un dels cursos despeciaiftzació inclosos dins el programa Que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya |FPC) i comptarà amb un crèdit.

Cal tenir coneixements en estudis de viabilitat en operaoons immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari el programa Excel dales

L'alumne adquirirà els coneixe ments leones i pràctics suficients per a i estudi i l'anàlisi d'operacions immobiliàries i la presa de decisions Aprendrà a fer estudis tecl e s economies i financers, establir indicadors de rendibilitat i determinar objectius d operacions de promoció immobiliària i promoció del sol La metodologia combina I adquisició de coneixements basics d'economia, marquetmg i fiscahtat amb la realització de casos pràctics per I aplicació dels meto des aplicats per experts immobiliaris en els estudis de viabilitat organitza

del 15 al 29 de setembre fle 1999 horari Dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores Preu matricula 30 000 PTA Preu col legiat 25 000 PTA inscripcions Servei d Informació Te1 932 4C2 06C responsable acadèmic àrea d organització Canes Puiggios

Qualitat Control de qualitat del formigó segons els canvis de la nova EHE. Cas pràctic, 14 de setembre presentació Amb aquesta sessió es pretén oonar una VISIÓ dels canvis produïts per la nova instrucció del formigó eslructural. EHE. en la preparació d'un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística.

El mètode es la resolució d'un cas pràctic 0 un eo'íici de volum mitja-petii.

Durant la sessió es desenvoluparà el programa de control de quaiita! oei formigó, i el corresponent registre oe resultats dates i horari Dimans. 14 de setembre, de 17 a 21 nores.

Preu matricula: i 800 PTA Preu col legiat: -i 300 PTA responsable acadèmic Pere Casaoemont Arquitecte teeme oel Col·legi. inscripcions: Tel 932 402 060.

Fundaao Politècnica i el Col legi i comptarà amb 8 crèdits convalidables al màster de project manager dates i horari Divendres i dissabtes, de 11 d'octubre al 15 de gener del 2000 Preu matricula: 20C000 PTA Preu col iegiat: 150 000 PTA responsable acadèmic àrea d organització: Carles Puiggròs

Altres Pla territorial metropolità de Barcelona: presentació de la proposta. Dimecres 14 de juliol organitza Coliegi a Aparei:aoors i Arquitectes Tècnics de Barcelona a càrrec de Albert Serratosa. enginyer, director de i equip redactor dia i hora dimecres.14 de juliol ales 19 hores lloc Sala d actes del Coiiegi informació i inscripcions Entrada gratuïta amb inscripció prèvia al Servei d'Informació.

INSCRIPCIONS A CURSOS Informació Telélon: 932 402 060 Fax 932 402 061 A/e: tormacio@apabcn.es

omsos DE FORMACIÓ • OCUPACIONAL • .3 Direcció GeneratdOcupaoó de" Dep. de Treball de la Generalitat de Catalunya ha concedit ai Col·legi cursos de formació ocupaciona! per a aturats Direcció tècnica d'obres d'edificació objectius Aprendre a gestionar i organitzar el treball com a director d'obres: analitzar un projecte i planificar el control d execució, fer funcions de direcció facultativa, coordinar la seguretat, preparar un estudi de seguretat i el programa i seguiment del control de qualitat.

• Per a aturats majors de 25 anys. Del 2 de setembre al 8 d'octubre, de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

• Per a aturats menors de 25 anys. Del 20 de setembre al 28 d'octubre, de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

Demaneu més informació Tel 932 402 373

lUster en Prajact managemenl. Gestió de I* promoció i construcció. Curs, del 5 de novembre de 1999 al 3 de juny del 2000 Aques; orograma es desenvolupa duran: dos anys acadèmics i s estructura en tres mòduls formatius mes una tesina El primer mòdul es d introducció a les funcions de la gestió El segon es de gestió de la promoció immobiliària i s'h desenvolupen les matèries relacionades amb les activitats més pròpies del promotor, com són la definició de a viabilitat de l'operacio ei marqueting i la gestió empresarial de la promoció immobiliària El tercer mòdul, de gestió del procés de construcció, inclou la formació per a activitats relacionades amb la producció del producte immobiliari com son la gestió de projectes i la gestió d'obres. Per completar el master. cal fer un treball tutontzat per un professor. El màster esta programat en dos anys acadèmics complets, tot i que per la seva estructura, també es pot completar fent els mòduls independents fins a sumar els crèdits que calen per obtenir-ne el títol Amb el primer mòdul sobte un certificat de curs d especialització i 2,4 crèdits.

amb els mòduls segon i tercer s obté un diploma de programa postgrau amb 17.6 i 15 crèdits respectivament, i per a la tesina s obtenen els 15 crèdits restants necessaris per obtenir el màster dates 1 horari del 5 de novembre de 1999 ai 3 Oe juny del 2000 horari Divendres, de 16 30 a 21 h i dissabtes, de 9.30 a 14 h Preu matricula: 480 000 PTA per any acadèmic Preu col·legiat: 400.000 PTA per any acadèmic responsable acadèmic àrea d'organitzacio: Carles Puiggròs

Seguretat Estudis de seguretat i salut laboral Casos Dràcttcs.del 20 de setembre al 25 d'octubre Aquest curs te com a objectiu que els assistents puguin aplicar els seus coneixements sobre seguretat i salut laboral a l'hora de realitzar estudis de seguretat i salut laboral de diverses tipologies i dimensions. No es pretén d'ensenyar seguretat i salut laboral, smo d'aplicar mètodes de treball per fer els estudis.

El curs es planteja a partir de la realització de quatre estudis tets. basats en quatre projectes reals sobre la construcció duna petita edificació, la construcció d'un gran bloc d habitatges, la rehabilitació d'un edifici i les obres d urbanització d'un polígon industrial.

Exposició dels continguts generals de que consta i estudi i dmiaacio a i ús duna ema informàtica aplicada Es tractaran els apartats de memòria, avaluaoo oe riscos mesures de prevenció, amidament pressupost, documentació comcementaria i, plànols i documentació gràfica. A partir del aesen-

volupament del treball concret eis alumnes treballaran en grups que tutontzats pel professor, faran els estudis dels casos, amb robjecnu que al final es faci la posada en comú de tots els casos acabats Es recomanable haver assistit com a mimm. al curs bàsic sobre seguretat i salut laboral a la construcció que organitza ei Col·legi, o bé tenir coneixements i o experiència equivalents. dates Del 20 de setembre al 25 d octubre horari Dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Preu matricula: 63 000 PTA Preu col legiat: 52 500 PTA responsable acadèmic àrees de seguretat Ezequiel Beilei

CURSOS OE FORMACIÓ OCUPACIONAL Coordinadors de seguretat en obres petites objectius Aquest es un dels cursos de formació ocupacional que realitza el Col·legi subvencionat pel Dep. de Treball i et Fons Social Europeu. Els objectius del curs son- adaptar els coneixements tècnics i de gestió dels tècnics per a l'apiïcacio de l'RD 1627/97 en obres petites o redactar estudis bàsics de seguretat.

• Per a aturats majors de 25 anys.

Del 6 al 28 de setembre, de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 hores Demaneu mes informació Tel 932 402 373

PRIMERA QUINZENA JULIOL 99 |

Activitats

Seguretat Tècnic en prevenció de riscos laborals. Nivell superior. Àrea de seguretat en el treball. Curs.del 15 d octubre de 1999 al 17 de iunv del 2000 presentació

iaí en

El Col·legi i la Fundació Ciciopes. ha organitzat un curs de nivell superior en prevenció de riscos laborals dms I "especialitat de seguretat en el treball orientat a i àmbit t)e la construcció oer ta; d adaptar ei col·lectiu de professionals de la construcció a l'aplicació de la Llei 31'95. de prevenció de riscos laborals i el RD 39"97 El programa està configura! per 350 hores de matèries comunes.

100 «ores d'especialitat en seguretat en el treball en l'àmbit del sector de la construcció i. un treball equivalent a les 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol de tècnic de prevenció òe riscos laborals Nivell superior Lobiectiu del curs és formar autèntics tècnics especialistes en la prevenció de riscos laborals en la construcció dacord amb la normativa vigent, unint els conceptes generalistes de la prevenció amb els específics de la seguretat en la construcció adreçat a Titulats universitaris que tinguin un profund •

coneixement

de

la

-•• — ~ " • ; " v j ' · j ' i accedí' a

psicologia Director de la DIVISIÓ laborals de nivell superior de Prestacions tècniques de la Els alumnes que hagin realitzat Mútua Cyclops ei curs de Coordinadors en segu• Ezequiel Beliet Arquitecte retat i salut en la construcció Pertècnic Responsable acadèmic fil tècnic europeu o altres cursos Àrea Seguretat de CAATB de prevenció de riscos laborals poRequisits d'accés den sol·licitar convahdacions Titulació universitària (diplomat o llicenciat). Es recomana tenir formació tècnica i o experiència en programa el sector de la construcció Per asÀrea comuna • Mòdul I. Fonaments de les tèc- solir la titulació del curs, cal haver niques de millora de les con- assistit al 80% de les sessions i superar satisfactòriament les dicions de treball (20 nores i • Mòdul II. Tècniques de pre- proves de cada mòdul, i el treball venció de riscos laborals (200 de fi de curs o unes pràctiques en una empresa. hores) • Mòdul III. Altres actuacions en Preu matricula matèria de prevenció de riscos 625.000 PTA laborals (30 hores) La Fundació Cydopes disposa de • Mòdul IV. Gestió de la prevenció beques de fins a un màxim del 50% de riscos laborals (40 hores) del cost del curs • Mòdul V. Tècniques afins (20 h.) dates • Mòdul VI. Àmbit juridic de la Del 15 d'octubre de 1999 al 17 de prevenció i40 noresi |uny del 2000. Àrea d especialitat durada • Mòdul VII. Seguretat en ei 600 hores treball, orientada a la cons- horari trucció (100 hores) Divendres, de 9 a 14 i de 15 30 a • Mòdul VIII. Treball tutontzat o 20 30 hi dissabtes de 9 a 14 hores informació pràctiques (150 hores) tècnic de prevenció de riscos

presentació El Decret 1627 97 de transposició de la directiva europea sobre la seguretat i salut laboral a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional el coordinador de seguretat. El coordinador és el professional encarregat d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar als participants per integrar la seguretat en el procés del disseny i de l'execucio. fer accions de sensibilització i. fins i tot de formar ets treballadors a l'obra Aquest curs de postgrau forma part del programa de formació e'1 seguretat i salut laboral que ei Col legi duu a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundacio Politècnica de Catalunya, amb lobiectiu que els professionals amb aquesta nova funció professional actualitzin els seus coneixements coneixements exigits Formació d arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic responsable acadèmic àrea de seguretat: Ezequiel Belfet

direcció acadèmica

Informàtica aplicada

Exposicions DIS-SENY. Directrius Imaginació Solució Fins al 16 de juliol Amb motiu de (organització de la cinquena edició de la Primavera del Disseny de Barcelona, el Departament de Cultura presenta i exposició DISSENY Directrius Imaginació Soiucio que s aproxima a les diferents fases de preparació i realització del procés tècnic del disseny en la construcció d interiors i ob|ectes

Coordinadors de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu. Curs, del 8 de novembre de 1999 al 27 de març del 2000

organitza Departament de Cultura col laboren Carmen de la Caizada Rosana Kiocke dates Fins al 16 de juliol informació Depariamem de Cultura Tel 932 402 060

Planificació i control de projectes: Microsoft Project Dilluns, del 12 al 16 de juliol

Pressupostos i control econòmic d obra afnb Presto Dilluns i dimecres, del 14 al 28 de juliol Aqjes' CL.': :a~:e es:a lro: professional

que els cal fer

cacions i control econòmic Programa Realització d amidaments des' glossats, i del pressupost •

Certificacions

« Comparatius d oferies •

Control de proveïdors

'n

oustnais •

imputació dels cosios reals

•

Comparatiu entre els cosios •eor«cs i reals

dies i hora :r

1

• * a 28 de juliol

'. - e r e s

Informàtica bàsica i gràfica i Iniciació a I EXCEL: Oe' ^u ai 29 de juliol dimarts i dijous de 19 a 21 hores

Preu matricula

diiuns •

oe ' 7 a 2i h

juliol dimarts i dijous, de 17 a 19

oei '2 ai 26 de IUIOJ dilluns de S

23 3e •J·y 1--W&

a ' 3 "o r es

• P--

preu matricula: 25 0OC PTA

preu cot legiat- 35 » C DTA

preu cot legiat: 2C D0C ? " *

inscripcions Tel 932

Preu col legiat

L objectiu d "aquest curs de Microsoft Project es aprendre a controlar, avaluar i administrar projectes mitjançam i us d aquest programa informàtic adreçat a Bàsicament va dirigit a aquelles persones que estigui interessades a buscar ei suport d'una ema informàtica per al plantejament i planificació dels projectes per a la gestió i també per a la representació gràfica d aquesta planificació dies i hora

preu matricula: 46 000 PTA

Seve 2 i-no-naoc

programa • Mòdul I Normativa i legislació • Mòdul II Coordinació de seguretat • Mòdul III Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals • Mòdul IV lactuacio professional del coordinador • Mòdul V Formació en tècniques de seguretat • Mòdul VI Documentació per a (aplicació Ce =D "62"97

14 000 PTA as

amidamems pressupostos, certifi-

•

dates Del 8 de novembre de '999 al 27 de març del 2000 horari Dilluns, de 9.30 a u 001 de 15.30 a 20 ^ores durada 136 nores preu matricula 337 50C PTA preu col legiat 225 000 PTA inscripcions Tel 932 402 060

10 000 PTA « Iniciació al WORO: Del 20 al 29 de [udol dimarts > dijous, de 17 a 19 riores

P'eu matnucla

14 000 PTA Preu col legiat 10 000 PTA. •

INTERNET: Del 27 al 29 de

n Preu matricula 11 000 PTA. P-e- CQI ega* 3 QCC PTA • Organització del disc: D»i 26 at 28 de fuiïc 0ei7a19* PTA

:

• ' •,

'-•

Pfeu-a-...

-..

-"-

• Iniciació al WORO: Da 2i ai * -

9 a 13

7. PTA.

.PUBLICITAT lGRAMA

MASTER

JTJG RAMA

DIRECCIÓ I ORGANITZACIÓ D'EMPRESSES DE LA CONSTRUCCIÓ

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS obj·ctüu Els objectius lonamemals d'aquest programa són formar especialistes en aquest camp amb els aspectes següents coneixements de la legislació apilada, gestió d'actuacions i programes, sensibilització vers el patrimoni existents i les diverses formes tfmiervenaó Història de la consrrucoò i l'arqueologia urbana. Diagnosi prèvia metodologies d'actuaaons i possibilitats en l'apiicaoó de proves de laboratori o assaigs no destructius, patologies que representin diferents materials i elements constructius, tècniques de reparació, reforç actuals i tradicionals i manteniments d'edrficis A qui s'adreça Arquitectes i arquitectes tècnics.

Vicenç Gilbert Professor titular del Departament de Construccions Arquitectòniques II i svbdirector dlniraestructures i Recursos a l'EUPB

• Hores lecBves: 450 - Nivell d'admissió: titulació universitària Titulació: superat el màster i la tesina, s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC. - Preinscrlpcló: setembre 1999 - Realització: octubre 1999 a juny 2000 Horari:drveraJíesde16a21h dissabtes de 9 a 14 h

direcció Francesc de Paula Jordana

Professor del Departament de Construccions Arquitectòniques II. Director deIEUPB Francisco Javier Llovera

Catedràtic i director del Departament d'Organització d'Empreses de ta UPC

MFOMUCIÓ Departament d'Organització d'Empi Av. Gfegorio Maranon 44-50,31 pfanta 08034 Barcelona W:9M 016 27TO(A|» Colli Fu:933 34B9G0

RAMA

MASTER

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS ( nivell superior) BhiftCtlüfl Amb aquest màster es pretén donar resposta a unes necessitats existents, obtenint coneixements sobre disseny, organització i execució d'estratègies generals de prevenció de l'empresa. Avaluació de riscos Interpretació no automàtica d edicions de plans de riscos laborals Planificació de ptogrames preventius de control i coordinació i actuacions de vigilància i salut de treball.

Fedenco Fernàndez. Investigador del Dept de Projectes de la UPC Jaume Guixa. Arquitecte téeme. llicenciat en dret. catedràtic del Dept. d Organització d Empreses Josep Lluïs Pedragosa Enginyer industrial inspector de treball i prohssot del Dept. d Orgamtzaao d'Empreses Pedró Rodríguez Dr enginyer mdustnal. Dr en psicologia Professor titular del Dept d Organització dEmpreses de la UPC.

a qui s'adreça Diplomats i iicenciats universitaris

direcció Francisco Javier Uovera. Catedràtic i director del Departament d'Orgamizaao dEmpreses de la UPC José LuiS Fuentes Enginyer industrial. Cap de la inspecció de Treball de Barcelona.

Professor del Departament d'Q'Qanimcíó d'Empreses de la UPC

Jaume Aoal Enginyer tècntc en electricitat Dçtomat en Genetes empresarials i Inspectot de Treta» Antoni Albesa Llicenciar en oenoes químiques. Tècnic superior de I Institut de Seguretat i Salut laboral. Inspector oe Treball Manel Baselga Llicenciat en mediana

MASTER

Amb aquest màster es pretén donar resposta a unes necessitats existents. tant des de lóptica de les empreses catalanes dedicades a ;a construcció com de la formació especialitzada per tal que els tècnics interessats Duguin adquirir els coneixements relatius a ia direcció i organització d'empreses de la construcció El màster s'impartirà en un curs que s'ha estructural en àrees comunes a l'empresa en general i a empreses de construcció i una formació especialitzada en el curs en si mateix

- Titulació: superat el màster i la tesina, s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC i el Dept de Treball.

- Preinscripcio: setembre 1999 - Realització: octubre 1999 a juny 2000 - Horari: divendres de 16 a 21 h dissabtes de 9 a 14 h

Pedró López Director de Gwnovart

OSSA

. Hores lectlves: 450 . Nivell d ' a d m i s s i ó : titulació niversitària . Titulació: superat el màster i la tesina, s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC.

a qui $'adreça Enginyers, arquitectes i arquitectes tècnics direcció Francisco Javier Llovera Catedràtic i director del Departament d Organització d'Empreses de la UPC Francesc Solé Catedràtic del Departament d Organització d Empreses de la UPC

. Preinscripció: setembre 1999 . Realització: octubre 1999 a juny 2000 . Horari: divendres de 16 a 21 fi dissabtes de 9 a 14 h .Aules: EdiSci de l'Illa diagonal

«la: anaoaaneoaupt»

patrocinador

p r PRO G R A M A

MASTER

VALORACIÓ DE BENS I TAXACIÓ DE DANYS Lobjecnu del programa és la formació de professionals qualificats en els camps de pentatge expressats, als quals es pretén dotar de coneixaments teòrics i pràctics suficients per a la seva aplicació en I exercici professional

direcció Francisco Javier Llovera

Hores lectlves: 600 Nivell d'admissió: titulaci

coordinació _ _ Jordi Viiaiosana Advocat. aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.

Catedràtic > director del Departament dOrgamtzaoo ú'Empreses de la UPC

patrocinador

- Hores lectives: 450 - Nivell d'admissió: titulació - Titulació: superat el màster i la tesina, s'obtindrà el títol de màster atorgat pel rector de la UPC Limit de places: 30 - Preinscripcio: setembre 1999 - Realització: octubre 1999 a ny 2000 - Horaitdivendres de 16 a 21 D dissabtes de 9 a 14 h - Aules: edilici l'Illa Diagonal Winterthur Diagonal 569, 3a planta

Empreses I

INFORMACIÓ

TÈCNICA I

PRIMERA QUINZENA JULIOL 99 I

COMERCIAL

índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 148 PRIMERA quinzena JULIOL 1999

Prestatgeria COMERCIAL: JULIOL 1999

Els lectors de LÏ^ORMATIU poden demanar més informació sobre els productes

El Col·legi posa a disposició de les empres s un estand per presentar els seus

anunciats mitjançant la butlleta-resposta qu 3 s'adjunta. Només cal marcar en la

productes i serveis, a la planta batxa de la seu col•leqiai. Aquestes són les empreses

butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMEU

pue hi seran presents durant el mes de juliol:

Empresa

Ref.

Eco Esteba

Gamesystem Esparia

PLECINSTANT

portada

Pèndol

Industrias Gwmicas Lowenberg

MEDIFIATC

interior pomada

COPISTERIA MIRACLE

4

Soc. Francisco Ros Casares

Perstorp Construct. Phemicals

CORREDURIA LORENTE

8 9

Edilkamin Ibérica

Sistemes de Reforç Actiu

ORMETAL

Henkel Ibérica

Alkor Draka Ibérica

Const. desmontables tubulares

Composan Construccion

13

Weidmüller

Mecanismos y anclajes

PREMORSA

17

Weber Broutin Cemarksa

Panasonic Sales Spain. SA

STACHYS

interior contraportada

ABC ESTRUCTURAS

coniraportada

Wermasi

Tractel Ibérica

Cima Box 2000

Topcon Espaiïa

Reynaers Alumintos del Valies

Sodeca

Lamp

Consorcio Termoarcilla

Flltube

Professional Software

PLECINSTANT

11 A

AERO CLUB BARCELONA-SABADELL

11 B

BERNALDEZ & ASOCIADOS

12

GRES DE LA MANCHA

Asfallex Construccion

Placosa

Ibermapei

Coalsa

Per publicitat a L'INFORIUTHI: BITMAP. Isidre Rodríguez.

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364. E-mail: comercial@apabcn.es

INFORMATIU

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Uiihízej aquesta bj;i.e:a per demanar més informació sobre els productes que aparei<en anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents

seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça CP:

Població Fax

Telèfon

Email

PUBLICITAT L'bKKUTiu núm. 148

4

5

6

7

8

9

to

11A

UB

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

portada

con raponada

interior portada

interior contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col legi.

L'Informatiu. Bon Pastor. 5 08021 Barcelona. F a r 93 240 23 64

GUIA

D ' E M P R E S E S

I

SERVEIS

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES

FRAPONT ANDAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES FIJAS Y MOVILES

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTDANJVELUDORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTINUOS (iTetaW

1 ler

I

1

Tel 76SM19

Santander 42-48 Nau 39 08020 BARCELONA T# 276 26 86 Fa>?78 27!

08010 BïrM

M i i65 í? 79

BIGA EXTENSIBLE PER A REHABILITACIÓ

REHABILITACIÓ

MATERIAL ÉliCTSICO

CONSTRICCIÓ -RFJLVBILITAÍ-H) 93| Ï 6 I

65 00 •• F u

[93)

ILUMINACION

26 I 63 20

L Hoiprulei de Llobregat (Barceion

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

; Tel.: 93 663 02 11 \ Fax: 93 663 01 31

CONSTRUCCIONES MANSO, I I 5' A • I d (93) A26 98 98 13 Fo.|93U23 9·1 13 • OB0IÍ Borceloro

^

Cam»tcra N-JI Kjn. 600 >iau 6

vidneras emplomadas Restauraciones Grabados al àodo v'idneras en hormteon

A^-

ASTURiAS.6 Tel 93 2 I S 23 99 Fa* 93 218 30 98

— EXTRAFORT —

Tel.: 937 31 54 46 >JÜP Pol.Ind.(inPanllada

1.—

La solució a l'aluminosis Fem el terra bo segons DIN ISO 9002

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de alumnio

% • •

Apbcaoo 'acil, rapda i econorntct Mínima reasle AnDpo»

•

lmpermeaf>lFlz

•

Higiènics

•

Decoranus

WVJ,1

LABORATORI DE CONTROL

TECINCO 93.588.7B.76

ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SONIC DE PILOTS

a s t r a - O u i m i c a , sl-

^ f \

ROAR, S.A.

FABRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN

Rec obri ments per a sols industrials G E O T E C N I A , MiCROPitors. A N C O R A T G E S , H l D R O G E O L O G I A , MEDI AMBIENT.

Av SantJulia.206.n

Td , PÍX (977) 792783 - 438S0 CAMBRILS poligono indusinal al pla Hajúf de Sano. 2, E* 3"

FaTmc^ PÜI loo RUDI Su/ - BaiceLona

ï ï 699 42 66 - Fa* sea oo 59

Tel i Fax |909) 3M 332 - 08017 BARCELONA

n u i u iinJW ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes Productes bàsics. Matenes primeres

i

•

PREFABRICATS P·e'dpncacc i construcció industrialitzada

•*

11

FUSTERIA Fusteria de fusta, me tal lica i plàstica

•

^m j^J

ELECTRICITAT Electricitat i il luminacto

REVESTIMENTS

K_ •-J

INFORMÀTICA '"'T- m s! ca api.caaa a la corslfucció

REHABILITACIÓ Rehabilitació integral

f i a SERVEIS

AÏLLANTS

pfcl

Serjeis aplicats a la construcció

FI reportatge

PRIMERA QLHN2ENA JULIOL 99 |

25

Totes les mediterrànies del món Un projecte per Barcelona Projectat per un equip dingi] per Carles Ferraier. Josep Lluis Canosa. Bet Figueras, Artur Bossy i Joan Pedroia. el nou Jardí Botànic de Barcelona finançat en bona part amb pressupostos de la Comunitat Europea, es constitueix en un projecte emblemàtic de la Barcelona del nou segle.

Completat amb petits edificis dispersos, el Jardí Botànic conststei* en una trama topogràfica triangular, inspirada en les geometries Iractals que permet adaptar-se al lerreny i ordenar els diversos tipus d infrastructures de control i manteniment del jardi. En aquest cas. • fent servir les darreres tecnologies, es recrea un entorn natural didàctic. amD les diferents espècies naturals del clima mediterrani •

• . I tmfes fades i follets, manetes, I B I papallones i cargols, els animals oei bosc i els éssers mitologies van donar la benvinguda el passat 18 d'abril als primers visitants del nou Jardí Botànic de Barcelona. En una zona de la muntanya de Montjuïc, ocupada antigament per l'abocador de residus de la ciutat, darrera l'Estadi Olímpic, ha pres cos un espai natural de 15 hectàrees, recorregut per més de eme quilòmetres de camins, destinat a acollir una de les millors col·leccions

botàniques del món. La inauguració va comptar amb un espectacle d homenatge a la naturalesa, amb la participació de formigues gegants, en un acte simbòlic a sota d'un gran pi.

Però tot va començar amb un magraner, símbol de la saviesa, plantat el passat estiu per l'Ajuntament de Barcelona i ei Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). La col·laboració d'ambdues institucions va servir per concrelar el projecte per a la construcció d'un nou

edifici per a l'Institut Botànic de Barcelona, ubicat dins dels límits del Jardi Botànic i el qual compta amb el finançament de la institució científica estatal.

Les obres del Jardí Botànic es van iniciar ai desembre del 1997 i compten amb una participació de més de 700 milions de pessetes de la Umo Europea. Aquest nou equipament per a l'oci i la cultura s'ha dissenyat per acollir més de 4 000 espècies vegetals dels àmbits amb característiques mediterrànies d'arreu del món El nou jardí acollirà una representació dels boscos i paratges de Catalunya del conjunt del mar Mediterrani, però també de l'oest de Califòrnia, del centre de Xile. de Sud-àfnca i d Austràlia, entre daures.

A més d aquest projecte emblemàtic, Barcelona ha engegat una llarga llista üe projectes verds La superfície ocupada per boscos, parcs i jardins públics creï* Des de 1992. la ciutat ha guanyat mes d un :entenar d hectàrees de verd urbà. un ncremeni que ha anat acompanyat per una racionalització dels sistemes de regatge i un millof aprofitament dels recursos htdncs de la ciutat A^ui encara Barcelona es una de 'es capitals amo mes espai verd urbà det s^d 3 Europa Mantenir-io i augmentar-lo es un •epte S no merei» B a r c e ^ a • s'ho -lereuen totes les f-e<3 'wv « %> mon •

I PFMUERA OUMZENA JULIOL 99

J

El reportatge l·

Una ciutat que estima la natura per la família Salvador, una extraordinària

ciutat que estima la natura i converteix en

Barcelona posa a l'abast dels

col lecció iniciada per Joan Salvador a partir

fets la seva voluntat de preservar el seu

ciutadans una magnifica col·lecció de

dels seus contactes amb notables botànics

patrimoni ambiental.

plantes i arbres provments de regions

europeus, molt especialment amb el francès

mediterrànies. No en va, aquest centre

Jacques Barrelier, i continuada pel seu fill

El nou Jardí Botànic potencia la voluntat

i les seves col·leccions s'han convertit

Jaume, que l'any 1698 va formar part del

de Barcelona de ser capdavamera en el camp

en el reierent bàsic a l'hora d'estudia;

Consell de Cent de la ciutat, i que fou funda-

de la recerca en modernitzar les inslal lacions

tant la flora catalana com la de la penín-

dor del pnmer jardí botànic de Catalunya a

de l'Institut Botànic i impulsar el seu paper en

• H

^H I

nou

Jardí

Botànic

de

sula ibèrica, la del Rif o altres regions

Sant Joan Despí. Després, la continuarien

mediterrànies.

erls seus néts; Joan, que va catalogar la

la investigació i la conservació de la vegetació dels hàbitats naturals mediterranis. •

col·lecció de plantes familiar, Josep, que va Aquest jardí és el millor homenatge que es pot fer a la llarga llista de

estudiar la flora de Menorca i lambe va millorar les instal·lacions del gabinet familiar.

científics que han impulsat la botànica

Joan Clos Alcalde de Barcelona

a la nostra ciutat i que tenen com a

Vull recordar, a més la nissaga dels Bolòs.

característica comuna la seva vinculació

A Antom de Boíòs. qui va entrar a treballar

amb l'Institut Botànic Penso en noms

a l'Institut Botànic l'any 1934 com a conser-

com ara Pius Font i Quer, que el 1934

vador d'herbaris i va succeir a Pius Font al

va fundar el departament de botànica

capdavant del centre, el 1939. El seu fill Oriol

del Museu de Ciències Naturals, el ger-

també va dirigir l'Institut Botànic entre 1967

men de i actual Instituí i l'iniciador d'una

i 1964: la seva tasca ha fet que la vegetació

destacada tasca d investigació de la flo-

de Catalunya sigui una de les més difoses i

ra tbènca i nord-afncana.

conegudes del món. I també a Francesc Xavier de Bolós, larmacèutic i naturalista, nascut,

Font va aconseguir unificar en una

igual que Oriol i Antoni, a Olot. on a pn'mers

sola institució la major part dels herbaris

del segle XIX va explorar els volcans i consti-

que estaven dispersos per Catalunya,

tuir un herbari que ha esdevingut una de les

des ae l'herbari Germà Sennen, nom

peces més importants de l'Institut Botànic.

sota el qual el científic Granier-Blanc va constituir un magnífic herbari durant el

Podríem parlar de molts altres, del Dr.

seu exili a Barcelona, fins al Gabinet

Albareda o de Nicolau Maria Rubió i Tuduri.

d'Història Natural del segle XVII reunit

Tots ells han contribuït a fer de Barcelona una

H F,l reportatge '*•

PRIMERA QUINZENA JULIOL 99

27

La fractalitat en la construcció del paisatge

B

uan un equip interdisciplinari formal per biòlegs, botànics, paisatgistes i arquitectes iniciàrem el projecte del nou Jardí Botànic de Barcelona, a la vessant de la muntanya de Montjuïc, vam tenir en compte dues consideracions fonamentals.

La primera fou com aconseguir un argument projectual que fes possible que los el lloc mateix el que ens donés les regles de la intervenció, lent manifestes les condicions morfològiques i topogràfiques per crear les lormes del nou paisatge Al contrari d'altres intervencions arquitectòniques i urbanístiques realitzades a la muntanya de Montjuïc, com poden ser traçats per a exposicions universals, jocs olímpics, etc, als quals la pròpia muntanya ha estat aliena.

La segona consideració es basa pròpiament en I estructura del nou jardí, que havia de tenir en compte les flores mediterrànies d'altres zones homoclimatiques, Califòrnia i una part del Japó. a l'hemisferi nord i al paral·lel simètric de l'hemisferi sud. una part de Xile. Sud-àlrica i una petita regió <j Austràlia.

El traçat del nou jardí es fonamenta en qüestions botàniques i decosistemes, com també en la utilització del concepte de convergència morfològica vegetal, converttnt-se aixi en una ema de gran vàlua científica i entrant a lormar part del que esdevindran els

jardins botànics del segle XXI. La síntesi d'aquesies dues voluntats només és possible si s'aconsegueix un instrument capaç de possibilitar el diàleg i el treball conjunt de les diferents disciplines, cosa que fou impossible en els primers dies de treball.

D'aquesta manera va sorgir la idea de posar una malla triangular sobre el terrenys, que s'aniria adaptant a tots els accidents, desfilant-se a les vores, i creixent o minvant a la superfície, segons la inclinació topogràfica Les directrius de la malla triangular segueixen les Ires direccions principals de les corbes de nivell, assegurant d aquesta manera que els dos vèrtex de cada triangle siguin a la mateixa cola d'atçada, Imia de pendem 0, Altres subdivisions de la malla que tenen en compte els conceptes d'accessibihtat, plantació, etc mantindrien la mateixa estructura de lormigó.

Aques! ordre geomètric irregular t variable en functó de la seva situació en el terreny ens permetrà.

• Racionalitzar les xarxes mlraestruc-

turals ocultes, drenatges, reg i mformatització del jardí • Donar al territori una xarxa jerarquitzada d'itineraris d'acord amb l'ús i el pendent, establint recorreguts principals o secundaris, relatius al treball del jardi.

• Subministrar al territori un ordre que faci possible la utilització científica, pedagògica i d'oci, del futur jardi. en ordenar els mosaics de les diverses comunitats vegetals.

• Preparar les condicions en el rerefons del projecte que permetran organitzar les futures construccions, herbaris, hivernacles, umbracles i edifici d'investigació i serveis, seguint la mateixa lògica de la intervenció.

Amb l'ajut d'un peti! ordinador personal, vàrem fer un programa en què visualitzàvem la malla, i podíem individualitzar qualsevol triangle on apareixien totes les espècies planiades. Tol es visualitzava fotogràficament i. finalment, s'obtenia la fitxa tècnica especifica de qualsevol de les espècies que componen el triangle.

Aquest mecanisme projeclual ens donava allò que per a nosaltres era el més important: aconseguir un ceri control

de les formes del futur paisatge.

Vananl lleugerament les alçades dels vèrtexs dels triangles, la malla es fractura i el territori comença a (acetar-se i cada peça aconsegueix així singularitat d'orientació t perdent.

Els pendents seran marcats per les necessitats d'assolellat, quantitat d'aigua, facilitat de plantació i relació amb les aures espècies.

El sistema constructiu que farà possible fracturar la malla consisteix en un conjunt de dobles murs triangulars còncaus i convexos dels quals vana l'alçada, la longitud i el radi de gir.

Amb aquests murs el paisatge adquirirà ordre i dimensió fractal. organitzant-se des de la irregularitat i el fraccionament Després, les plantacions apaivagaren (excessiva virtualitat inicial, restant únicament com un ordre relatiu a la construcció del jardí.

Aques! mètode, molt artificial a l'imcí. acaba per assumir la pròpia dimensió fractal de la natura, aconseguint una síntesi de futur entre l'equilibri ecològic de les plantacions i ! artificialitat que dota el territori d mfraestructura construïda. •

Carlos Ferrater Arquitecte

El reportatge I

L'origen de la vida del Jardí Botànic • J I n obiecte es diu que es teleològic H H quan esta dissenyat cap a una tinahtal determinada Les màquines, els vehicles, les cases, les ciutats son teleològiques perquè estan pensades i construïdes per desenvolupar una funció determinada Moltes característiques dels organismes vius o dels paisatges naturals no son teleològiques ja que no estan formades per assolir una finalitat. Son producte de la història evolutiva, dels esdeveniments ambientals estocastics o Simplement de l'atzar En certa forma, són impredictibies Aquests objectes naturals no son els que presenten la millor construcció orgànica Son els supervivents d'una historia evolutiva complexa de milions danys El seu disseny no es. en leona. el mes perfectament adaptat, smo tan sols. el que ha sobreviscut a catàstrofes i a canvis ambientals graduals i. conseqüentment, a innombrables proves internes.

Manmurtra desprès de quast un segle de plantacions, es un mosaic d'unitats vegetals agrupades més o menys per les seves afinitats ecològiques i que conformen una mena de paisatges artificials lisiognómicament homogenis Aquest mosaicisme de l'espai es el resultat topològic que ha esdevingut amb el temps. De forma anàloga, la distribució de la vegetació natural d un país és també, representada amb un mapa. un mosaic

aquestes afinitats ecològiques (similars necessitats fisiològiques i homogeneïtat en les limitacions ambientals] es el resultat duna racionalització pel seu manteniment artificial sostenible Per que no s utilitza aquest disseny de malla que sembla el "més natural" per organitzar paisatges mediterranis al nou jardí botànic de Barcelona? Els avantatges tècnics son evidents ja que ens permet classificar i representar aquesta complexitat

Ja teníem i ema bàsica d'organització de l'espai (la malla multidimensional) i. per tant. calia donar-h un sentit natural de distribució dels paisatges destinant un espai a cada regió homociimàtica. La dinàmica de la vegetació natural al mediterrani comporta una successió de diferents tipus biologies. Així un erm, amb el temps, es transforma en un prat i poc desprès en un matollar. una brolla i en un cert temps, en un bosc Aquesta és la direcció que segueix una successió de forma natural, però si hi intervenen factors externs que condueixen a la degradació, la successió pren la direcció contraria

Molts jardins botànics d aquest segle han començat com a col·leccions de plantes exòtiques que. óe mica en mica. s'han organitzat, sense cap pla previ, per la seva procedència geogràfica Ei jardí botànic Marimufira de Blanes es un interessant exemple a destacar per les implicacions que ha tingut en el nou jardí botànic de Barcelona Lorgannzacio inicial de les plantes (cap a l'any 1920) no va ser simplement per procedència geogràfica smo per atirutats ecològiques No hi va haver cap arquitecte que fes un pla de disseny previ.

El responsable d'aquest cmen d'organització de les plantes va ser Ptus Font i Quer. Quasi un segle desprès d'estabilitat podem observar alguns interessants resultats Sobretot cal resaiiar el que fa referència a l'aspecte formal actual, tenmt en compte que no existia un pla de distribució de l'espai, tan sols. la guia teonca d ubicació de plantes abans esmentada. El resultat actual de l'organització de l'espai del jardí botànic

de Cultura de BCN. assessorat pel doctor Josep Mana Montserrat, direcior de l'Institut Botànic, era exposar i treballar en la Nora mediterrània del mon Els nostres raonaments van ser assolits plenament pels científics de l'Institut Botamc Per altra banda, l'exposició als arquitectes, als qui vam demanar la seva implicació (per al concurs d idees i els va semblar força interessant i van copsar ràpidament les possibilitats, no solament constructives, smo decoratives del nostre raonament. Anàvem a convertir una idea en una realitat

Dintre de cada una de les regions que es representen (Conca Mediterrània — Ibèna, Nord d'Àfrica. Mediterrani Oriental i Canàries—, Xile. Sudafnca. Califòrnia i Austràlia) el procés segueix una coneguda llei de la natura la successió dels diferents tipus biologies d organismes vius al temps

d'unitats (paisatges vegetals), ben diferenciats els uns dels altres. Ja tenim una important conclusió: el mosaic (la malla o el rencle) es la disposició de la distribució dels paisatges naturals. A Marimurva, els camins, les fonts i l'itineran públic s'han anat adaptant com un subproducte de la petita història que l'envolta L agrupació de plantes per

de la forma més natural. L'objectiu es explotar aquesta disposició natural (el mosaic), i aquest disseny (la maia' per ubicar-hi els paisatges mediterranis a arreu del món. En el fons, era una forma ae servir-se de la bonica per aprofnar-ne els avantatges constructius i la mes adient representació vegetal (en el moment científic actual).

Ai 1989. una de les limitacions de I Institut

Si distribuïm radiaiment en l'amfiteatre (abocador de Montjuïc! aquesta disposició seguin) una caiena d'aquesta successió per cada regió, podem obtenir un perímetre coben de boscos, un sector central cobert de brolles i un altre a la part baixa coben de maiollar L'oasi (amb una llacuna central) recull la cosmopolita vegetació aquàtica d'aquestes zones mediterrànies i correspon al punt central mes ban i mes and en el jardí. Els arquitectes s'adonaren que la nostra

^ Kl roporlaLge l·

proposta facilitava enormement els itineraris, els quals s'ennquinen de contingut paisatgístic i. a més. d'elements constructius (murs de subieccio i cammsi. prestant-se aixi a un interessant joc arquitectònic i decoratiu.

L'any 1998 I Ajuntament recull els fruits d una bona fema de gestió i disposa de dmers de la UE per continuar aquest projecte Ique va quedar pendent des dels Jocs Olímpics) Sorgeix la necessitat d elaborar un proiecte de plantació del |ardi botànic Temem cinc espais radials per representar regions del mon amb clima mediterrani En menys d'un any s havia d aconseguir fer una plantació per cobrir unes vuil hectàrees de vegetació distribuïdes en 72 episodis (paisalges o comunitats vegetals del món mediterrani fisiognómicament

direcció de la biòloga Esther Ferrer, va desenvolupar una excel·lent tasca de control tècnic (control de substrats, fitosamtan rec. normes tecnològiques etc). S'ha de ressaltar que la potencialitat de I espai ens permetria introduir aproximadament una variabilitat específica d unes d.000 espèaes de plantes Id'un total de més de 60.000 espècies originàries d aquestes regions) Però. al mercat es troben com a màxim unes 300 espècies disponibles d'aquests llocs, i per obtenir més biodiversitat no van tenir altre remei que cultivaries lo fer-ho fer) a partir de llavors o esqueixos. Vet aquí el problema: el temps.

Longen de la vida d aquest jardí botànic que va néixer el passat mes d'abril ha estat 400 espècies d un total de 11 000 plantes (1.100 arbres i la resta 9.900 d'arbustos i

Telecontrol RDS-3 I J a mstai lacio realitzada en la ^ ^ H z o n a del nou Jardí Botànic de Barcelona consta d un sistema de reg per aspersió totalment automatitzat i d'una instal·lació de punts d'il lummació. tot això energèticament autònom, per energia solar. Tot el sistema està automatitzat amb el sistema de control de dispositius RDS3 de T-SOL Per aconseguir un reg uniforme minimitzant el consum d'aigua, s'ha dividit el Jardí Botànic en zones de menor extensió on puguin actuar els elements de reg subministrant l'aigua necessària.

La implementació del sistema emprat pel telecontrol RDS3 del nou jardí es compon de dues parts 1) Centre de control i supervisió de la instal·lació que és l'encarregat de controlar i gestionar el sistema de reg-il·luminació del nou jardí botànic 2) Conjunt de punts de xarxa de regil·luminació a controlar.

2.1 Node controlador de zona sector (punt d'il·luminació + rad-link zona) 8 unitats 2.2 Node controlador de sector (punt d il·luminació + activa)- 75 unitais El sistema de comunicacions emprat per enllaçar el centre de control i els nodes és de tipus mixt. i inclou enllaços de cable i de ràdio

diferenciades) Ràpidament es va descartar ia possibilitat d'elaborar un proiecte executiu de reconstrucció vegetal daquest espai, atesa la impossibilitat de fer-ho en el termini de menys d'un any. En Marimurtra s'fiavia dut a terme, feia poc, la reconstrucció Oe quatre episodis (Maquia. Fynbos. Brolla d estepes i brucs i Matoiiar) i havien calgut cmc anys d'estudis, preparació dels conreus i inslal-lació d'aquestes 'econstrucctons vegetals Nosaltres tiaviem de reconstruir 72 episodis en qüestió de mesos1 Calia redactar un •roiecte executiu per posar les bases inicials d alguns daquest episodis vegetals E'a la lema d'un expert horticultor (Artur Bossyi que SOta les directrius botàniques havia d executar un pla factible per omphr amb eis arbres i arbustos mes fàcils d aconseguir i que tinguessin - ren pori • amb la limitació economtca

matolls) Cap a l'any 2 000 disposarem dunes 2 000 espècies i unes 20 000 plantes que. si be no donaran una imatge luxunant típica d un jardí botànic històric, aviat començarà a presentar un alt interès científic i lúdic per als visitants Aquest jardí botànic es teleològic. |a que esta basat en una disposició geomètrica amb una finalitat determinada copiada de la disposició natural dels paisatges els quals no son teleològiques ni iractais Per tant. els dtoepisodis són impredictibies • d aquesta caractens'ica naixerà la fantàstica bellesa que sorprendrà a propis i a estranys i

PRIMERA QUINZENA JULIOL 99

L'automatizacio del sistema ofereix importants prestacions, com ara la total despreocupació per l'activació-desactivacio dets punts de reg (no cal la disponibilitat física d'una persona a la zona de reg per dur el control del funcionament dels dispositius), un manteniment de les instal·lacions menys costós i el benefici d utilitzar energia solar per al manteniment energètic duna pad del sistema, evitant aun

els possibles problemes de talls de xarxa elèctrica

RDS-3 El sistema RDS3 és un sistema d informació i control de dispositius destinat al reg de grans \ petites superfícies basat en un entorn gràfic d'ultima generació (32 bits). El sistema ens permet disposar d'una gestió i control total de tols els dispositius de reg del sistema, admetent la comunicació via cable i via ràdio.

El control es fa a través d'un PC central que opera de manera remota via cable amb els nodes rad-lmk. que a la vegada controlen via ràdio els nodes Acl'va-3. encarregats d'activar t desactivar les electrovalvules Tot el sistema està informatitzat i prendrà dades d una central meteorològica amb. almenys, cmc paràmetres Els paràmetres mínims a tenir en compte són. temperatura, humitat relativa, vent. radiacio solar t pluviometria, mitjançant la inslal lacio en el camp de sensors per a cada un.

Circuit de cable I nodes L enllaç cable te estructura perifèrica, partint del centre de control, i envolta ei jardí creant un bucle o llaç Aquest cable de quatre parells trenats es la hma principal de transmissió i recepció de dades, així com d alimentació dels diferents mòduls de control La msta! iaco d ii iummacio es comoon de 83 punts de llum. un en cada •^ode del sistema. Segons la topologia ae<s nodes hi podem trobar. * node controlador de zona 18 unitatsi »• nooe controlador de sector (75 un>

• -eiiem Tamt* ia comtwnacio d'hol' •a iiofosembres amo ftor permetrien ' ' aqjest espai . empresa Stacnys sola la direcció

i

Enginyeria de concepció El sistema bàsicament es compon d'una xarxa de cable que inlerconnexiona els nodes rad-links entre si. el control central i una connexió via ràdio entre aquests i els seus respectius nodes Activa-3 que controlen, activant >. desactivant així les electrovàlvuie5, i permeten el reg per aspersió. Cada un dels nodes té un punt d'il·luminació.

.tiLí Cmdo - : - :?rj '.ÍCÍX

O Í S A T-SOL

I rrmrn- OUMZEMA JUUOL W

• El reportatge l·

I 30

Un equipament emblemàtic de la ciutat I H a D'recao de Serveis de Projectes Urbans de i Ajuntament de Barcelona na B H assumit el projecte Oei nou Jardí Botànic amb un esperit que va mes enllà de les '^cions estrictes de control i e«ecuoo d obra Els onncipals ob|ecttus que ens vam marcar es poden resumir en els aspectes següents

Fitxa teòrica Dades de t'obra Nom de I obra:

Jardí Botànic de Barcelona

Ubicació:

Muntanya de Montjuïc

Promotor Propietari

Ajuntament de Barcelona. Insinuï de Cultura

Finançament:

80°c Unió Europea i 20% Ajuntament de Barcelona

Projecte i direcció:

Carlos Ferraler i José Luis Canosa, arquitectes Beth Figueras, paisatgista

Supervisió Projectes Urbans

Carlos Casamor, arquitecte

Geslio i direcció execució:

Fernando Benedicto, arquitecte tècnic

Assessor científic:

Joan Pedrola. biòleg

Projecte de plantacions:

Artur Bossy, horttcultor i Rafael Solomayor. arquitecte

Assistència per a la gestió i control de ! obia:

Taller d Enginyeries. SA

Empresa conslruclora i plantacions:

STACHYS. SA

Cap d'obra:

Miquel Martn. enginyer agrònom

Industrials:

ACYCSA ACYCSA Tecnologia Solar.

En el desenvolupament d'aquesta tasca, hem comptat amb el suport duna eslruclura tècnica d assistència a la gestió, contractada per l'Ajuntament Diversos professionals de Taller d'Enginyeries van traslladar el seu lloc de treball al futur jardí, per poder donar una resposta més ràpida i eficaç a les diferents situacions que es plantegen en el dia a dia de l'obra. Amb aquesta estructura, s'ha fel una revisió acurada dels documents proiectuals i s'hi

ABC Estructures Metàl·liques Fornells Inici final de l'obra:

desembre 1997 abril 1999

Cosí d'execució:

808.500 000 PTA

1. Maniemr un contacte permanent amb els destinataris finals del Jardí Botànic per copsar-ne les necessitats científiques i de gestió Aquesta relació ens ha permès integrar en el projecte, elements que satisfacin les inquietuds dels futurs gestors i soDretot que "0 hipotequin futures actuacions d explotació 2. Analitzar toies les solucions constructives del projecte, per valorar la seva adequació i idoneïtat Aquest posicionament analític s'ha fonamental en ires conceptes bàsics *• Respectar la idea projectual • Assegurar el màxim rigor constructiu en l'obra civil •• Garantir un funcionament òptim de les instal·lacions 3. Revisar aspectes estructurals i normatius. Aquesta revisió ha comportat canvis importants, que es veuen reflectits en la imatge final del jardí 4. Valorar les possibilitats d'incloure solucions, constructives i de disseny de les instal·lacions, adreçades a fer del jardí un espai sostenible i innovador, que pugui convertirse en un model pioner i en un exemple de tutur

I

ül\l

H El reportatge h-

han introduï! les modificacions necessàries per ajustar-los als objectius definits Tot seguit es detallen alguns dels aspectes més significatius en els quals, a partir de i estudi de i adequació de les solucions proposades, la direcció facultativa ha introduït canvis i millores importants.

La xarxa de camins i recorreguts E D'oiecte estableix dues jerarquies de camins per als usuaris • reco"eguts principals, amb amplades superiors als 3 m >• camins secundaris, entre '.6 i 2.6 m.

El fet d actuar sobre un terreny, que és un vessant de muntanya, dificulta el compliment de la Llei d accessibilitat La nostra opció ha estat aplicar-la en els recorreguts principals, modificant els pendents i rasants per aconseguir aue ei pendent màxim no passés mai del 6% Aquesta solució ha obligat a ampliar de forma notable els moviments de terres previstos al projecte, però ha garantit la visita de totes les zones del jardí a persones amb discapacitats.

Pel que ta als camins secundaris, el projecte preveia una amplada d'un metre amb vorades de fusta i aglomera! asfàltic Aquesta solució presentava dificultats dexecuoo idiftcuiiats d utilització de maquinària adequada, problemes de compactació deguts al pendent i complicacions en l'estesa de materials, per causa de i escassa amplatíal Per altra banda, en aquests camins, no hi havia previsió de cunetes, cosa que feia preveure que els escorrentius superficials i el pas de l'aigua per sota la base afectarien negativament la seva estabilitat i durada El mateix projectista va adoptar la solució de modificar la tipologia d aquests vials i construir-los també de formigó, aprofitant la redefinictó per incrementar les amplades.

PHIMEHA QUINZENA JULIOL 99

La xarxa de drenatge general Es va projectar anb tub de formigó seguint el traçat dels vials Aquesta opcó no es podia executa' si prèviament, no s'havia obert i situat a cota la caixa dels vials La reconsideracio de la xarxa viària, per limitar els pendents longitudinals, provocava endarreriments en l'execució de la xarxa de drenatge Per tal d'avançar en la producció d'obra i no retardar-ne els terminis fmais vam dissenyar una nova xarxa de drenatge, desvinculada de la construcció dels vials. La a proposta es basa en els criteris següents Jerarquització de la xarxa: primària (canonades de formigó, de 600 11000 mm de diàmetre) secundaria (canonades de podetiiè. de 3151 400 mm de diàmetre) 2. Disseny de la xarxa secundàna seguint la traça dels camins Els col·lectors pnncipais se situen en funció de la topografia del vessant de la muntanya Tres branques discorren pels punts baixos del terreny (la base de l'escullera. el tàlveg suau lormat pels replens de residus i el seu segellat, i la línia de separació de les instal·lacions esportives Pau Negrei 3. Exclusió expressa de la implantació de les artèries principals de drenatge, en la zona d acumulació de residus sohds urbans, per evitar problemes de manca d estabilitat, assentament o trencament dels col·lectors 4. Utilització de canonades de pohetilè en la xarxa secundària Es garanteix major estanquttat que amb i us del formigó i es descarta el PVC per entens ambientals.

SI drenatge superficial El projecte preveia una secció de mitja cuneta d'escassa capacitat La junta entre el paviment i la cuneta es situava en el punt baix de circulació de les aigües. Amo el

A R Dl BOTÀNIC ü t BifN

• El reportatge t-

lemps aquesta solució comportava un nsc real de filtracions a la base del camí que afeciana negativament la seva estabilitat La necessitat de millorar aquest drenatge i de reduir tant els escorrentius superficials com les aportacions d aigua a ia bossa de residus, ens tian portat a modificar la secció prevista Atïi, hem garantit el bon tuncionament del sistema - hem reduït al màxim el nsc derosio per causa del fon pendent del terreny L abocador de residus sòlids Lexistenoa de (abocador demanava algunes actuacions especifiques Per iniciativa de Projectes Urbans se n van mesurar les dimensions, en amplada i fondària, la composico. el grau d'impermeabilitat del subsòl i del segellat supenor la possible existència de gasos i lixiviats i el seu nivell d'activitat Les empreses Geotecmca i ECA van realitzar aquests estudis. Com a conseqüència d'aquests i per verificar i encert de les conclusions es va construir, en el punt més baix de i abocador un pou de recollida de possibles hxiviats > es va millorar el drenatge superficial per compensar millor I increment en I aportació d'aigua, que representen els regs

fr • » »

millorar i estabilitat dels murs aconseguir l'efecte de malla triangular perseguit ai proiecte disminuir l'impacte del formigó en un jardí botànic controlar els costos

Com a conseqüència de la correcció de rasants dels vials principals (limitació del 6% fe pendent) i del consegüent moviment de terres, també s'han revisat previsions del projecte relatives a les dimensions i a la disposició en planta dels murs Construcció de vivers annexos a l'era de manteniment A requeriment de l'Institut de Cultura Ce Barcelona hem inclòs en l'obra la construcció d uns vivers El disseny dels vivers s ha fet en estreta col laboraaó amb flnstiiut Botànic de Barcelona Amo ens ha permès dimensionar les diferents plataformes per arribar a un sistema especialitzat i versàtil, que permet un funcionament ajustat a les diferents etapes de creixement i manipulació de la planta

La construcció dels vivers es va fer durant els primers mesos d'obra, mentre es revisava la xarxa de camins, i no va suposar cap distorsió en la planificació ngnsual Els murs dels treballs El proiecte proposava la construcció de murs de tormigó vist Situar estructures rígides en un terreny irregular, amb diferents gruixos de replè de residus i terres sense compactació, Captació d'aigües freàtiques per a reg plantejava importants problemes constructius i un cost econòmic molt per sobre de la El nou Jardí Botànic de Barcelona es converteix en impulsor d'un proiecte d'ús despesa prevista. d'aigües freàtiques per a reg que. en diferents fases, s estendrà a tota la muntanya de Des de Projectes Urbans es van estudiar possibles alternatives. Finalment, es va Montjuïc. Aquest jardí, mai no seria el botànic del segle XXI si no haguéssim considera! optar per la construcció de murs de lerra armada, coberts amb un folre d'acer coden i introduït diferents entens de sostembiiitat Els murs de terra armada tenen I estabilitat estructural necessària, disposen de sistemes Els projectistes proposaven estudiar la incorporació d'un sistema de recollida d'aigües específics de drenatge i evacuació d aigües pluvials i ofereixen la flexibilitat necessària pluvials. Per mes que la idea fos correcta, i estudi de pluviometries, els càlculs de per assimilar les delormacions que es poden produir en un sòl poc consolidat Aquesta consums i evaporació, i els tractaments i filtratges necessaris, la convenien en una proposta va aportar millores significatives al proiecte en el sentit de solució més testimonial que útil. > contribuir a la reducció de pendents Per estudiar alternatives vam comptar amb la valuosa col·laboració de Hamon Arandes.

JARDÍ

y

'y;:;'^ï£^<,

,

ROTÀNi

de l'Area de Manteniment i Serveis de l'Ajuntameni de Barcelona on fa temps que estudien els possibles aprofitaments de les aigües freàtiques especialment per a usos de neteja i reg. amb algunes realitzacions importants en funcionament A partir dels seus treballs, hem pogut planificar I us de les aigües del subsòl per al Jardí Botànic Segons les estimacions dels cabals I opció mes encertada i viable es la de portar, a Montjuïc, aigües procedents de pous de captació situats al Liceu i a les estacions de metro de Poble Sec i Paral·lel.

Actualment, ja s'han redactat els projectes i una part de les obres ja es operativa Per tal de rebre i aportació de les aigües ireàtiques. es va demanar a I equip redactor la incorporació al projecte d un fliposit amb capacitat per a 600 nï El dipòsit, amb forma de mig anell, es va construir a sota de l'edifici de manteniment, en un sector que reuneix les condtcions addients per a una instal·lació d aquestes característiques fàcil control per I equip de gestió allunyat del públic, proper als punts d eniada de les canonades, en coles intermèdies pe' facilitar el bombeig i amb connectivitat fàcil, que possibiliti, en un futur proper, amplia' i us de les aigües del Ireàtic a tota la muntanya.

El sistema de control de reg El sistema de control de reg previsi al projecte, basat en mecanismes convencionals (instal·lació de cabiejat. pencons. embrancament elèctric i programadors de reg). resultava excessivament ngid per a una mfraestructura que es desenvoluparà en un termini de dive'sos anys i que te uns requeriments importants de versatilitat, fàcil maneig, capacitat d ampliació pràcticament ii limitada, i seguiment i control molt acurats. La nostra aportació en aquest aspecte constitueix un pas endavant pel que fa a la sostenibilita! i innovació tecnològica A proposta de l'empresa constructora STACHYS. i amb tecnologia Oe l'empresa ACYCSA T SOL. es modifica el sistema de control, creant una mfraestructura de comunicacions, via radio, per a la transmissió d instruccions a les diferents electrovalvules.

Des d un ordinador central es donen les instruccions d obertura i tancament dels diferents sectors de reg L ordre amba a una antena de recepció de senyal, alimentada per una placa d energia lotovoltaica suportat tot per una columna d acer que disposa en la base d'una balena acumuladora

Cada suport receptor pot comandar l'activitat de fins a quatre electrovàlvuies i es poden afegir al sistema tants receptors com es vulguin. Aquest fet permet, d'una manera ihmitada. mantenir el control ceniral de tot el reg. sense el condicionant, sempre car i complex, de recórrer a les modificacions de l'obra civil.

Per reduir el temps necessari per a les operacions de reg. hem augmentat el diàmetre de les canonades principals, donant més cabal del que preveia el projecte D'aquesta manera ampliem la versatilitat > capacitat global del sistema, i donem facilitats per a la futura programació del reg en fases de desenvolupament (major consum d'aigual A tall de reflexió El resultat final de moltes obres, però d'aquesta especialment, és fruit de la col·laboració de persones que. a la seva estricta obligació professional hi afegeixen, una disposició positiva que permet, no solameni resoldre els problemes, sinó fer-ho amb la millor solució possible En el meu treball, en la direcció de I obra del Jardí Botànic, he tingut la sort de comptar amb la col laboració d un equip de persones de i empresa STACHYS que. al costat del seu cap d'obra. Miquel Mann, s'han vinculat personalment amb els ob|ectius ro han fet amb una dedicació i mteres que ha contribuït a a millora del producte f'-a amb els millors resultats de qualitat i eficiència que tan del nou Jardí Botànic, un ec.a emblemàtic de la ciutat de Barcelona •

Fernando BenetHeto Arquitecte tècnic

AÍN

El reportatge •

Un vestit fet a mida

B

vs:-

z-. i o u Jardí B o t a n t ha estat

e<ecjtaOa en un termini de 17 mesos.

mstai laoons que han de fer funcionar el noi, jardí

•'egament entre capes de terra successi

De totes aquestes etapes tan sols

oes del gener Oe 1998 al maig d enguany Cal

comemare la primera, i de manera breu per-

remarcar que durant tot ei procés constructiu,

què pot servir al meu entendre, com a exem

i en mes d u n a ocasió, ha calgut un esforç

ple de les decisions Que s'han hagut de pren-

constant de toies les parts, per analitzar,

dre durant i obra.

-s que es la base de* ia seva sustemaoo ••' sobre de l'armadura es torna a estendre i capa de terres, i d'aquesta manera, i •ca per capa. es construeix ei mur de concio de terra reforçada.

estudiar i resoldre els problemes que han anat

El pnmer pas constructiu va ser definir el

sorgint, en Dona part atribuïbles al terreny

que havia de ser la xarxa viana del Jardí

existent, tant pel que fa a les seves propie-

Botànic el traçat dels camins pnncipals i la

tats físiques com a la seva accidentada oro-

construcció dels murs de contenció que (ha-

tacio. amb un bon angle de fregament A

grafia, amo i obiediu d integrar ei jardí al seu

vien de fer possible

continuació es replanteja el mur i si es en

emplaçament

Un cop construïts els murs s estudia ia -anera dacabar-ios superficialment |a que. o ne podten anar senzillament sembrats, talVam partir de i estudi

geotecnic que classificava els terrenys que

desmunt. es fa I excavació pertinent, resultat

Com iota obra durbamtzaao. la cons-

havien d'acollir el jardí fonamentalment en

de l'estudi analític segons i alçada del mur i

trucció del Jardí Botànic es planteja a traves

dos tipus de sòls. zones amb un recoDnment

les característiques del sol. s anivella la base,

de diverses eiapes

des del moviment óe

superficial de matenals de replè abocats fins

i es col·loca el drenatge del mur

terres, la construcció dels murs que havien

a gruixos màxims de 20 metres i zones amb

de sostenir la xarxa viana la realització de la

un basament rocós. AIXÍ doncs, ens trobà-

d'estendre una primera capa de terra selec-

xarxa de santament pnmaria i secundaria, la

vem,

en bona part dels terrenys, que ets

cionada que es compacta de manera unifor-

col·locació de la xarxa oasica de reg i la

primers nontzons eren formats per replens de

me fins a un mínim del 95% Damunt d'aquesta

construcció dei llac

Seguida-

ment, s inicia la seva construcció a base

ment un talus de terres, o be podien acollir un revestiment de qualsevol tipus de matenai un prelabncat de formigó o un folre metàl·lic Finalment, sbpta per revestir els murs amb xapa de ferro conen

ge del nou Jardí Botànic de Barcelona

i aportació de substrai

terres molt irregulars constituïts per restes

vegetal, la pavimentació dels vials, i final-

de njnes. fangs i escomDranes. caracterit-

prefofmada en

ment, la plantació i sembra dels parterres Ai

zats per una baixa resistència i un alt nsc a

estructural de contenir les terres en el para-

Enginyer agrònom

mateix temps, i de manera paral·lela, exis-

patir assentaments diferencials, propietats

ment vertical de la cara vista, i d'incrementar

Cap d'obra de STACHYS

teixen dues edificacions

l'edifici dacces i

que evidentment desaconsellaven ei recolza-

tedrtia de manteniment, construïts tots dos

ment de qualsevol estructura rígida, tret que

de formigó vist

s anés a ouscar horitzons interiors resistents,

El pnmer forma ei vestíbul

d'entrada on s ubiquen les taquilles, una boti-

però que, com ja hem dit. eren massa pro-

ga i uns serveis. El segon, te la funció d'allotjar

funds

tes otcines del personal i el magatzem de materials,

aixi

com

d e controlar les

Aques! fet obliga que els tècnics munici-

Aquest fet aporta la

fesomia característica que representa la imat-

capa. s h i col·loca una armadura metàl·lica forma de L amb la funoo

Miquel Marín

RESUM PRESSUPOSTARI Superfície a p r o x i m a d a

pals la direcció d obra. I assistència tècnica externa contractada i la constructora STACHYS. busquessin una alternativa als murs oe formigó armat <n situ previstos en el pro,ecte inicial

Calia una solució constructiva

que complís amb tots els condicionants tecmes i estètics requerits

acomplir la seva

•unció de contenció i aportar suficient flexibilitat a i estructura interna del mur perquè pugues absorbir fins a un cen grau. assentaments diferencials del terreny

i al mateix

temps s integres dins la imatge arquitectònica desitjada. La solució adoptada va ser la construcció de murs de terra

reforçada

Aquests murs. tal com indica ei seu nom son murs construïts m situ amo terra, i mtenorment contenen una armaoura metàl·lica.

4 000.000

PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA

808.500.000

PTA

Condicionament oe l abocador i esmenes

32 800 000

Moviment de terres

84 300 000

Murs de formigó i ferra armada

106 600 000

Sanejament i drenatge

84.800.000

Paviments

76.300.000

Construcció de llacs

2 8 6 0 0 000

Edifici i era de manteniment

64.400 000

Edifici d accés

41 300.000

Construcció de vivers

24 000.000

Xarxa de reg i control

57 900.000

Tancaments i mobiliari

22 800.000

Plaça d a c c e s

19 600 000

Diverses Plantacions Xarxa de reg secundan Transplamamems

7 100 000 142.000.000 12.000 000

De manera w e u . podem explicar que ei seu procés constructiu s'irnaa amb la seiec-

TOTAL

ao de .es cerres aptes per a la seva compac-

APhl ROTAKII

•

GARANTÍA DE CALIDAD, NATURALMENTE

STflCHYS, sa

P\me pionera del sector en la obtcnción del ceniheado de calidad \ medio ambiente La exigència con uno mismo asegura los mejores resultados Aportamos soluciones ópiimas de rcsiauración paisajística. integración del medio natural > urbano \ correcaòn de impactos ambientales Nueslras acluaciones nos a\alan: • Mur»» M'tietal en la \anante dels A\ets • Prouvcion de taludes. hidrosiembras. plantaciones Eje Transversal de Caialuna.

• Jardín Boianico de Barcelona. l a r r a d i l l a s . V". i nÜo.. 1". 1BMI2M Bam-lona Tel:.

.62.6*: f a v V3.41V.W».2I e-mail: slach\sb f -- tnlr

CONSTRUCCIONS

ESTRUCTURES <J NàpoK 113. entlo 2' • 08013 Barcelona • tel 93 265 40 72 • fax 93 245 39 63

Entrada principat al Jardí Botànic de Barcelona.

Empresa especialitzada en estructures de formigó.

Col·laboradora en la construcció del Jardí Botànic de Barcelona realitzant en la seva totalitat l'edifici d'accés i de dipòsits.

Arquitecte coLlaboi dor en ABC, Ajudant, Aiex Aivan • Corbi