INF990715

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

SEGONA

QUINZENA

J U L I O L

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

1999

Portugal guanya els FAD

A El preu de l'habitatge creix un 10%

Prevenció del r i s c :

Reconeixement a la qualitat de l'habitatge de protecció oficial • H arquitectura portuguesa va tomar a ser la'gran H M guanyadora dels premis FAD. El Pavelló del Coneixement dels Mars de l'Expo 98 es va endur el Gran Premi, mentre que el públic assistent va premiar la transformació d'una sitja en una sala cultural a Matosinhos. La sorpresa, però. va venir amb els premis d'Arquitectura que es van concedir a dues promocions d'habitatges de protecció oficial fetes a Girona i Alcoi.

La construcció espanyola creix un 6,3% i el preu dels habitatges es dispara Una exposició aplega les propostes per a la culminació del carrer Bon Pastor

Nova ordenança sobre el paisatge urbà a Barcelona Els espais públics, les construccions, els espais lliures d'edificació i l'espai aeri estan considerats com a paisatge urbà per una nova ordenança que els tècnics de la construcció han de conèixer a fons.

Reclamacions originades per

12

canvis (Jurant l'obra

El reportatge Viatge a l'Antàrtida

Editat per: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Col·legi d'Aparelladors de Barcelona > Instituí Cerdà.

De vetnrin .1 l •" -.-,-<=ratlV9 JOKII C a p * . T M t f t M « 4 1 « 355

BARCELONESA DE AUTOMOCIÓN.S.A. Sector B, calle D, n° 41 - ZONA FRANCA 08040 BARCELONA Tel.:93 336 31 00

Partner PEUGEOT

El tema

SEGONA QUINZENA JULIOL 99 I

PREMIS FAD'99

El FAD aposta per un futur amb la ciutat com a protagonista Arquitectura portuguesa i habitatges de protecció oficial catalans s'enduen els premis anuals Valsio/Feliu/íollier

Edifici d'habitatges at Barri de la Sang a Alcoi

| U arquitectura, el disseny d'interiors H H > l'urbanisme tenen un paper protagonista en la nova estructuració de la societat al voltant de les ciutats". Ramon Bígas, president del Foment de les Arts Decoratives presentava d'aquesta manera els guanyadors de la 41a edició dels Premis FAD que es van donar a conèixer el passat 29 de juny. Construir un nou model de ciutat va ser la referència, la ciutat entesa com un espai ple de conflictes, però també un espai de relació i de convivència. "Cal que.estiguem atenls -diu- i disposats a intervenir si no volem que les pròximes generacions ens facin culpables si no els serveix el que heretin".

I és que el nou FAD del Convent dels Àngels vol sortir al carrer. Des del barri de!

Raval treballarà en una campanya de difusió per atraure socis, patrocinadors, curiosos i gent de tota mena, entorn del lema "La cultura del que ens envolta". I per què no un canvi de nom? Doncs, sí. La nova

Pavelló del Coneixement iés H a n , Expo-9B a Lisboa (Portugal)

Junta de Govern de l'entitat pensa ja a do- cava quan atorgava a aquest edifici la mànar un nou significat a les lletres F,A,D i xima qualificació en el número 130 deditambé, no podia ser d'una altra manera cat a l'Expo de Lisboa. tractant-se de qui són, una nova imatge La sorpresa, però, va ser el premi d'Argràfica. quilectura. Sorpresa, primer, perquè coinAquesta filosofia d'obertura de l'entitat cidirien el Jurai i í'opinió del nombrós púarriba a l'àmbit de l'arquitectura. Mo diu el blic assistent i, segon, per la naturalesa president d'ARQ-INFAD, Jon Montero, de les obres premiades. Es va concedir ex quan parla de "millorar l'objectiu principal aequo als edificis de protecció oficial del d'aquests premis, que no és altre que la Barri de Sant Ponç, a Girona, i del Barri difusió dels valors culturals de l'arquitec- de la Sang, a Alcoi. Es valorava en aquestura i l'interiorisme en el marc de la inte- tes obres "l'aportació en el marc de l'habigració pluridísciplínàíïa". La festa dels FAD tatge social, per la capacitat d'integració va servir en aquest context com a preinau- en el paisatge urbà, així com per la manera exemplar de fer ciutat en un context urbà guració de la nova seu —ja quasi enllestides les obres de rehabilitació— a la plaça difícil, trencant la tendència arquitectònidels Àngels, al costat d'altres "grans" de ca d'aquest tipus de promocions i perquè la nova cultura barcelonina com són el aquests projectes expressen que l'habitatCentre de Cultura, el Museu d'Art Contem- ge social és un espai en el què es pot aconseguir qualitat arquitectònica". porani o la Universitat Ramon Llull.

"La utilització d'un mínim d'elements necessaris per la seva realització' va ser una de les característiques que es van destacar del premi d'Interiorisme, atorgat als autors de la joieria Oreja de Plata El, a Madrid. Aquesta vegada va ser el públic qui va mirar cap a l'Estat veí i va premiar L'arquitectura portuguesa va tornar a ser !a gran guanyadora dels premis. Com ja l'hàbil transformació d'una sitja en una sala ho va ser l'any passat. El Pavilhao do cultural a Matosinhos (Portugal}. El presiConhecimento dos Mares, Expo-98 es va dent del Col·legi d'Aparelladors, Xavier endur el nou Gran Premi del Jurat, "per- Bardají, va ser en aquesta ocasió l'encarregat de lliurar el guardó a l'arquitecte què l'obra representa un moment d'emoció en un context en el qual la simplicitat i Eduardo Souto de Mourà, complexitat es barregen, per aconseguir Dos parcs urbans, el de la Solidaritat, un espai arquitectònic en el marc d'un gran d'Esplugues de Uobregal, i el del Ter Cennivell constructiu". L'INFORMATIU no s'equivo- tral, de Girona, van guanyar el premi, en la

Habitatges de qualitat a casa nostra i Portugal com a referència

Habitatges ie protecció oficial al barrí de Sant Pon; de Girona

categoria d'Espais exteriors, del Jurat i de l'Opinió, respectivament. Finalment, públic i Jural van tornar a coincidir en una obra efímera, bellíssima i altre cop d'un profund sentit ciutadà: La Ciutat de les Paraules, feta al cor de Barcelona per un nombrós grup d'artistes que, "introdueixen', segons paraules del Jurat, "de forma subtil i intel·ligent, el debat cultural i la reflexió sobre l'espai urbà en un àmbit de recuperació del centre de la ciutat". Per enèsima vegada, la ciutat com a protagonista.

•

Cartes Cartanà A/e: informatiu@apabcn.es

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

El tema

PREMIS

FAD'99

FAD'99 Les obres premiades Gran Premi del Jurat Pavelló del Coneixement dels Mars Ubicació: Expo'98. Lisboa (Portugal). Promotor: Parque Expo'98. Arquitecte: Joao Luis Carrilho. Cap de projecte: Inés Lobo. Caps d'obra: Giulia de Appolonia, Flavïo Barbini i Pedró Domingos. Construcció: Contacto i Efalec. Fotografia: Chopo

Premi d'Arquitectura Edifici d'habitatges de protecció oficial a Sant Ponç Ubicació: carrer de l'Esport. Barri de Sant Ponç. Girona. Promotor: Immobiliària Pérez Xifra. Arquitecte: Arcadi Pla. Estructura: Lluís Moya. Arquitectes col·laboradors: Mònica Rovira i J.A López. Arquitecte tècnic: Joan Fernàndez. Construcció: A. Pla. Fotografia: Lourdes Jansana

Premi d'Espais exteriors Parc de la Solidaritat ll ! fase Ubicació: Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Promotor: Mancomunitat de Municipis de l'AMB. Autors: MMAMB Espai Públic, Sergi Godia i Xavier Casas, arquitectes. Arquitectes lècnics: Antoni Vinyuales i Xavier Badia. Dibuix: Lluís Cargol. Jardineria: Susana Casino. Instal·lacions: Manel Comas i Francesc Llopart. Construcció: Corviam. Fotografia: Lourdes Jansana.

Premi de l'Opinió Parc del Ter Central Ubicació: Girona. Promotor: Ajuntament de Girona. Arquitectes: Francesc Hereu i Joaquim Espanol. Arquilecta tècnica: (solda Gilabert. Enginyeria: Ibering EG Ingenieros.

Enginyer: Oionis Arquer. Jardineria: Martirià Figueras. Fotografia: Jordi S. Carrera.

Premi Espais efímers Edifici d'habitatges al Barri de la Sang Ubicació: Barrí de la Sang. Centre Històric d'Alcoi. Promotor: Institut Valencià de la Vivenda. Arquitecte: Manuel de SolàMorales. Arquítecta tècnica: Cristina Munto.

Arquitectes col·laboradors: Juan Lorenzo, Vicenç Vidal, F. Xavier Fàbregas, Anne Kraghansen i Stephen Coílier. Construcció: Cleop. Fotografies: M.A Valero, R. Feliu i S. Collier.

La Ciutat de les Paraules Ubicació: Barri del Raval. Ciutat Vella.

Barcelona. Promotors: Macba, Districte Ciutat Vella, Icub, CCCB i Generalitat de Catalunya.

Direcció artística: Macarena G. de Vega i Xavier Mas. Artistes participants: Col·lectius Tierra de Nadie, Buenas Producciones, Vida Làctea i 44 artistes més. Fotografia: Jenny 8ergman i Gregori Civera (Wenzel).

Premi de l'Opinió Edifici d'habitatges de protecció oficial al Barri de Sant Ponç, de Girona

Premi d'Interiorisme Joieria la Oreja de Plata II Ubicació: carrer Jorge Juan, 39. Madrid. Promotor: Asoke Producciones. Arquitectes: Javier Maroto i Àlvaro Soto. Arquitecte col·laborador: Antonio Palomíno. Fotografia: Juan Merinero.

Premi de l'Opinió Sllo Cultural Matosinhos Ubicació: Matosinhos (Portugal). Promotor: IMO-R. Arquitecte: Eduardo Souto de Mourà.

Construcció: Aso-Armartdo Sousa Oliveira.

Col·laboradors: Nuno Graça Mourà, Pedró Reis, Joaquim Portela i Sergio Koch. Fotografia: Luis Ferreira.

Premi de l'Opinió La Ciutat de les Paraules

El Jurat dels Premis FAD'99 ha estat compost per Beth Galí (presidenta), Isabel López, Enric Miralles, Jon Montero, Jordi Nogués, Dominíque Perrault, Gabriel Ruiz i Jordi Sardà.

LÏ-FORNMHI. Telèfon directe: 932 402 376 Fax: 932 402 364 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es L'INFORMATIU digital: h I Ip:// w ww. a p a b c n .es Consell de redacció: Carles Cariaria, Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cariaria" Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumerjes, Josep Olivé. Xavier Oliva, Gabriela Schòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcfa Die, Chopo Disseny gràfic: RGR Fotollts: Imprès Autoerlicíò S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-423B9-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 402 376 Publicilal: BITMAP. Isidre Rodríguez.

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona.

Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364.

E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona.

Tel. 932 402 060. Fax. 932 402 061 Osona: PI. Major. 6. DSSOO Vic. Tel. 93 885 2611 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6.

08240 Manresa. Tel. 938 739 799.

Vallès Oriental: Josep Pinol, 8.

08400 Granollers. Tel. 938 790 176 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18.

08221 Terrassa. Tel. 937 801 110 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vlcepresidenl: Joan Ardèvol Secretària: Minerva EmOuena Complador. Albert López Iborra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Mtlagros Hierro. Joan Guni i Raimon Salvat Delegats: Osona: Bernat Noguera Bages Berguedà: Jaume Juanola Vallès Oriental: Frederic de Buen Valies Occidental: Salvador Navarro Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de U INFORMATIU

SEGONA QUINZENA JULIOL 99 I

Punts de vista '

PREMIS

FAD'9

Premis FAD R ^ | a ho dèiem, fa un any, des de les | ^ | pagines de L'INFORMATIU: val la pena anar a l'Expo de Lisboa per veure bona arquitectura. I, modèstia a part, també l'encertàvem en apuntar que un dels millors edificis de l'Expo el pavelló del Coneixement del Mars, de l'arquitecte portuguès Joào Luis Carrílho de Grasa del qual dèiem: «Dels pavellons singulars en destacaríem el del Coneixement del Mars, de volums nets i purs i llenguatge pròxim al racíonalime. L'exposició que conté mereix també una visita per la seva especiaoilaritat i per apreciar-ne els vastos interiors. El pati i la rampa d'accés són d'una gran bellesa formal». Ara. l'ARQ-INFAD reconeix i oficialitza la vàlua d'aquest edifici atorgant-li el Gran Premi del Jurat dels FAD'99, és a dir, el màxim guardó d'aquests premis.

"Del conjunt dels premis, s'ha de dir que ha sorprès gratament a tothom que el d'Arquitectura se l'enduguessin habitatges socials" Com ja deveu saber, enguany han canviat força de procediment i àmbit. Tots els premis: arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers tenen com a límits geogràfics Espanya i Portugal. Desapareix, per tant, el premi !ber-fad i es crea el Gran Premi, al qual oplen totes les obres seleccionades en tots els apartats. M'ha complagut molt que li concedissin aquest premi a un edifici que s'ha de veure i sentir per apreciar les grans qualitats. Això em fa pensar que el Jurat segueix la tradició dels FAD i l'han visitat, perquè competia amb un gran nombre d'edificis de gran qualitat i en molts casos més espectaculars i fotogènics. Per ser conseqüent amb el que escrivíem fa uns dies respecte als premis Mies van der Rohe, poc més podria escriure de les obres seleccionades, ja que no conec directament quasi cap altre dels edificis, places i interiors. Però com que he de fer una crítica, doncs criticaré els que conec.

Independentment de quin sigui ei millor, no em sembla tan merescut com l'anterior el premi d'espais exteriors, ja que el Parc de la Solidaritat no sembla que arribi a la qualitat d'altres obres presentades, amb el seu conjunt d'espais mancats de sentit

d'ús i amb una estètica molt vista, ja gastada. Curiosament la part més aconseguida, el passadís central, ja el van presentar l'any passat i no va merèixer cap premi. Potser el Jurat se n'ha recordat i li ha atorgat el premi amb retard? L'altra obra que conec i que, malauradament no ha obtingut cap menció, és el muntatge de l'exposició de Calder a la Fundació Miró.

Recordo aquella exposició com la més impressionant de tes últimes que he vist. Reflectia perfectament la gran envergadura artística de Calder. La reunió, en un sol espai, d'una tan gran quantitat de bones peces, era un espectacle plàstic difícil de superar. Segurament que el Jurat, lant l'oficial com el de l'Opinió, devien pensar que amb un material tan bo i un entorn com la Fundació Miró era fàcil muntar una bona exposició i van decantar-se, tant els uns com els altres, per la obra "La Ciutat de les Paraules", una proposta artística molt original i creativa —al menys en foto— que sens dubte mereixia un premi. Però hauria estat més just si un dels dos hagués anat a parar al muntatge de Carolina Casajuana i Carlos Guiï ja que el seu mèrit era, precisament, passar desapercebut i donar protagonisme a les precioses obres d'art que exposava, objectiu que aconseguia a la perfecció.

Del conjunt dels premis, s'ha de dir que ha sorprès gratament a tothom que el d'Arquitectura se l'enduguessin habitatges socials. Menys sorprenent és que cap no fos promogut per l'Administració catalana. També cal dir que dona la sensació que els jurats han escombrat, altre cop, cap a casa -o cap a Portugaltot i que en alguns apartats hi havia força representació de fora de Catalunya.

Per últim, cal celebrar que, com ja va essent costum últimament, entre els seleccionats hi ha molts noms de gent jove, amb moltes ganes de fer-ho bé i amb un alt grau de professionalitat. Vol dir això que el país va bé? 0 és a pesar que el país "va bé"? •

El novedós sistema que permet digitalitzar, s t o t color, originals en forma de plànols, dibuixos, perspectives, maquetes, art final, etc. per a la seva posterior edició o emmagatzamament en equips informàtics corrents.

Via Augusta, 137 08021 Barcelona Tel. 93 2 0 9 87 33 Fax 93 414 08 6 0 e-mail:crc@crcrepro.com http://www.crcrepro.c<

Copisfcería Dfliracle s/a FM

SER' Impressió Digital i dos colors Negre + cdor/CartelleriaD / Servei d'Escànner m CD-Rom.

GITALS h/HotterB/N.colori I / Impressió Làser B/N i M/ Servei d'Aucoedició i /Gravarió en SSSRVEIS

Reproducció dfe plànols / f c sB/Nicdoren peiirigran formaç/ Enquadernacions /Muntatges planificacions (Foams) /, Còpies de Microfilms / i per a projectes i Josep Olivé A/e: informatiu@apabcn.es

Rector Ubach, 6-10 (cant- Aribau) 08021 Barcelona Tel. 93 200 S5 44 Fix 93 209 1782 BBS 93 414 16 19 e-mail: mtrade@mlraderepro.com Passeig Sant Joan. S7 08009 B. "* Tel. 93,465 52 94 Fax 93 MS 30 7

SEGONA QUINZENA JULIOL 99

El noticiari SECTOR I ECONOMIA

La construcció creixerà a Espanya un 6,3% el 1999

Estructura del sector de la construcció comparada

Altes expectatives per a l'edificació residencial

I

alt nivell d'activitat del sector de la construcció, que al 1998 va créixer a Espanya un 6,1%, s'incrementarà encara el 1999 amb un creixement del 6,3%, per anar moderant aquesia tendència l'any 2000. Aquesta és la principal conclusió de l'informe semestral del grup europeu Euroconstruct, del qual l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) n'és el representant d'Espanya. L'estudi inclou una anàlisi econòmica sobre el sector de la construcció en els 19 països que formen el grup europeu —15 de la Unió Europea i 4 de l'Europa Central i Oriental*.

En el cas de l'Estat espanyol, destaca que el manteniment de l'expansió econòmica té com un dels seus motors el sector de la construcció, en un marc general de ritme de creixement sostingut de la demanda interna í de la inversió, estimulat, entre d'altres

raons, per la dràstica reducció de les taxes d'interès.

El sector de l'enginyeria civil és el que manifesta un ritme de creixement més alt.

Del 6% el 1998 al previsible 8% del 1999.

Aquest creixement continuarà al 2000 si bé s'esperen taxes més baixes. Pel que fa a l'edificació residencial, el clima d'optimisme del sector de la construcció es reflecteix en un creixement del 7,2% el 1998 i amb unes expectatives també força altes del 6,1% per aquest any 1999. També és cert que es preveu una certa desacceleració per al 2000.

Pel que fa a l'edificació no residencial, aquesta va créixer un 4% el 1998 i PITEC preveu per al 1999 un creixement del 5%, que passarà a moderar-se al 2000.

Al conjunt d'Europa, la construcció creix més que el PIB La indústria de la construcció a l'Europa Occidental creixerà el 1999, per primer cop en molts anys, per sobre del PIB, concretament un 2,4%. És significatiu que aquest fort impuls es produeixi després d'una fase d'estancament

FWtau BíiopB Cmtoll Oriental

'\' ftfljfc·ctó nonsUmM

EdtfktM RtsIótndMl

F o n t Euroconstmet/ITEC. Primer semestre any 1999

el 1998 (+0,08%). Per a l'any 2000 es preveu que el creixement del sector europeu seguirà sent alt, amb una taxa de creixement del 2,1%. Els majors percentatges de creixement mitjà dels països occidentals per al període 1999-2000 es registraran a Irlanda (10,8%), Espanya (5,4%) i Finlàndia (5%).

El volum de la producció de Pany 1999 dels 19 països d'Euroconstruct va ser de 780.000 milions d'euros (uns 130 bilions de pessetes), dels quals el 70% corresponen als "cinc grans" (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit), mentre que els països del nord d'Europa hi aporten el 10%, la resta de països occidentals el 16%, i els països del centre-est el 4%.

Amb relació als diferents subsectors del conjunt dels 15 països occidentals, l'edificació residencial s'espera que creixi un 2,4% al 1999, mentre que en el subsector de l'enginyeria civil es preveu un creixement del 2,5%. En totes les branques de la indústria de la construcció creix cada cop més la quota de la rehabilitació i manteniment. En edificació residencial, del 20% de la dècada dels 70 s'ha passat a quasi el 50%. i 'Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Holanda, Noruega, Portugal, Espanya, Suècia, Suïssa, Regne Unit, Polònia, Txèquia, Hongria i Eslovàquia.

El preu de l'habitatge creix un 10,1% a Barcelona I Q f l l preu mitjà de l'habitatge • • nou a les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona i Ueida s'ha situat, a 30 de juny de 1999, en 259.700 PTA/m2 construït, i en el conjunt de tots els municipis de Catalunya en 171.987 PTA/m!, amb un increment del 9,5% i del 6,0% respectivament amb relació al preu mitjà de fa un any. Així es desprèn de ['informe presentat el passat 1 de juliol per la Sociedad de Tasación. La superfície mitja dels habitatges analitzats és de 106 m ! . Segons l'informe, el preu mitjà de l'habitatge nou a la ciutat de Barcelona, a 30 de juny, és de 283.600 PTA/m' construït, la qual cosa represen-

ta un increment del 10,1% en relació amb el de fa un any i del 4,3% respecte dels darrers sis mesos. L'increment del preu mitjà a Barcelona durant els darrers sis anys ha estat del 27,2%, que correspon a una mitjana de 4,5% acumulatiu anual.

L'increment del preu mitjà en el conjunt de les comarques barcelonines supera la mitjana dels índex del conjunt català. Quatre comarques creixen per sobre de la mitjana: Garraf (11,4%), Vallès Occidental (10,1%), Barcelonès (9,5%) i Baix Uobregat (8,6%). Les ciutats amb un increment més important dels preus són Barberà del Vallès (17,4%), Gavà (16,2%), Sant Cugat (15,7%), Cornellà (15,3%) i Terrassa (15, 3%). •

Mitjana provínciail" 1999 Barcelona 192.910 Girona 113.552 Lleida 97.529 Tarragona 104.342 Catalunya 171.987

1998 181.215 107.338 93.294 97.728 162.288

% +6,5% +5,8% +4,0% +6,8% +6,0%

'Preu mitjà d'habitatge nou en PTA/mJ construït a 30 de juny de cada any (arrodonit)

Font: Boletín ST-Socledad de Tas Juliol 1999

H El noticiari R E H A B I L I T A C I Ó

I

MEDI

SEGONA QUINZENA JULIOL 99

h

A M B I E N T

EL Col·legi presenta a Europa els seus treballs sobre manteniment Itàlia acull experts internacionals per repensar el manteniment | H e! 28 de juny al 2 de juliol s'ha ^ ^ | celebrat a Bressanone (Itàlia) el ja tradicional Congrés Internacional Scienza e Beni Culturaü, que aquest any estava dedicat a "Repensar el manleniment". Al Congrés, hi han participat més de dos-cents especialistes dels àmbits del manteniment, ta rehabilitació i la restauració per debatre el paper, cada cop més important, que pren el manteniment en la conservació dels edificis.

El Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi hi ha aportat les experiències, capdavanteres a Europa, que s'han dut a terme a Catalunya. En aquest sentit, s'han presentat els treballs del Col·legi pel que fa a les campanyes de difusió de la cultura del manleniment com és "La Casa en Forma" i totes

aquelles eines de suport al professional com són et Test Manteniment" i el programa informàtic "Manual de la Casa v.2.0 win" que facilita la redacció del Llibre de l'edifici. És interessant observar que iniciatives molt semblants al Llibre de l'edifici regulat per la Generalitat de Catalunya, es comencen a dur a terme en d'altres llocs d'Europa. la Catedral dí Hili és un ewmpl* de manteniment En el cas d'Itàlia, poc després de l'accident i continuat durant tít segles. Encara t í oberta col·lapse d'un edifici al barri Portuense de una pedrera en propietat per obtenir pedra Roma el Ministeri dels Treballs Públics italià per als treballs de manteniment ha preparat un esborrany de "Llibre d'ús i manteniment" per a lots els immobles privats.

Aquest llibre inclourà un certificat tècnic obligatori que imposarà controls periòdics i es- Ramon Graus tablirà les necessitats d'intervenció en casos Servei Rehabilitació i Medi Ambient A/e: serma@apabcn.es de problemes de seguretat i estabilitat. •

Desenvolupament urbà sostenible i patrimoni aspectes relacionats amb la protecció í redinamització de la Medina; el segon s'orientà a valorar els recursos naturals com ara l'aigua o la platja i la seva gestió; i el tercer zones de costa. Aquest seminari, pro- grup es va plantejar la diversificació de l'oferta turística posant relleu en el valor el patrimogut per la UNESCO, ha estat organitzat conjuntament amb el Ministeri del moni social, cultural i natural. El Servei ReMedi Ambient i Planificació del Territori, habilitació i Medi Ambient del Col·legi va el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament presentar les seves experiències en cooperació i en tallers Internacionals que tants de Mahdia.

El seminari s'insereix en ei progra- bons resultats han donat aquests darrers ma piloi Desenvolupament sostenible i anys a Cuba i al Marroc.

Amb la presència de dos ministres de tòríques de la costa que, seguint les in- Tunísia i del representants de les Nacions dicacions de la Conferència de Rio de Unides i UNESCO al país, es va cloure el 1992, d'Hàbitat II a Istanbul el 1996 i seminari. Les conclusions i recomanacions del Fòrum Rio+5 de 1997, du a terme parlaven de la situació estratègica de les la UNESCO amb la participació de les ciutats de costa, que aviat acolliran el 75% ciutats d'Essauria (Marroc), Mahdia de la població total del planeta, valoraven (Tunísia) i Saida (Líban) i dels governs com a molt necessària la formació d'una xardels tres països. L'objectiu del seminari xa de ciutats costaneres, per intercanviar era la posada en comú, entre diferents experiències, i recomanaven la consecució experts nacionals i internacionals, d'ex- d'un desenvolupament sostenible des del periències adreçades a aconseguir un punt de vista mediambiental, social, econòdesenvolupament urbà sostenible. Es mica i cultural, via en la que les Agendes van establir tres grups de treball dife- 21 locals i els seus processos de participarenciats. El primer es va centrar en els ció ciutadana es consideren essencials. •

m el 21 al 24 de juny s'ha desen| | ^ | votupat, a la ciutat tunisiana de Mahdia, el seminari internacional El desenvolupament urbà sostenible en

Mllilli

El grup que va participar en t l ufliiiuri a la ciutat tunisiana de Mahdiï

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

—I El noticiari

Una confluència urbana i artística Un concurs que homenatja Joan Brossa U façana del Col·legi i el poema de Joan Brossa seran protagonistes

K f l empre es podrà discutir si la Ü H forma del concurs és la manera més idònia per obtenir el resultat desitja!.

La burocratització dels mecanismes democràtics han convertit el sistema del concurs actual en mer acompliment d'uns requisits administratius en què l'objectiu final és la justificació d'un pressupost. És poc habitual convocar un concurs d'idees que sol·liciti !a presentació d'una proposta artística pluridisciplinària. A Barcelona esta més consolidada la política de fer un encàrrec, normalment a un artista o un arquitecte de renom, local o internacional.

Amb la convocació dei concurs d'idees per a la realització d'un element singular en l'espai urbà de la zona per a vianants del carrer Bon Pastor com a homenatge a Joan Brossa, s'ha volgut endegar una mena d'experiència pilot per obrir una via que estimuli la participació ciutadana i professional i fomentar el treball en equip amb professionals procedents dels camps de l'arquitectura, de les arts visuals i del disseny, entre d'altres. En aquest sentit, el concurs d'idees vol afegir diàleg entre les múltiples disciplines, un repte que fins ara no s'ha plantejat cap concurs urbanístic a l'Estat espanyol, ni a fora del país. Tot i que a la resta dels països europeus o nordamericans s'acostuma aplicar la llei de l'1% per a l'art en construcció i urbanisme, des de fa molts anys, no hi ha cap pre-

cedent conegui d'un concurs que "obligui" els professionals a concebre la proposta des de la visió d'una intervenció realitzada per un equip pluridisciplinari.

La difusió de les bases del concurs d'idees ha generat una expectativa i una participació entusiasta en l'àmbit del territori català, principalment. L'1 de juny s'havien rebut seixanta-nou propostes, la majoria signades per equips provinents de les noves generacions d'artistes, arquitectes, arquitectes tècnics i dissenyadors. Es tracta d'un concurs obert que podria afegir un pas més a les intervencions urbanístiques que s'han dut a terme a la ciutat de Barcelona.

Diàleg pturisdiriplinari per a un nou espai urbà Segons les bases del concurs, la pluridisciplinaritat ha de fomentar un diàleg que aporti idees i solucions adients per a l'espai, i que generi millores sociourbanislíques, ambientals i estètiques a l'hora de plasmar elements visuals diferenciadors d'un nou espai urbà. El Jurat està format per cinc membres representants de les diferents àrees professionals: Sergi Aguilar, escultor i president de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya; Joan Ardèvol, arquitecte tècnic í vicepresident de la Junta de Govern

del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona; Ignasi De Lecea, arquitecte i director de Serveis d'Arquitectura i Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona; Ramon Domènech, arquitecte tècnic; í Jon Montero, arquitecte i president de l'ARQ-INFAD. Un jurat que es troba davant de la tasca compromesa de marcar criteris í línies directives que haurien de guiar l'atenció crítica a l'hora de seleccionar els projectes.

Per una banda, el debat de! Jurat s'ha centrat en la problemàtica de les possibilitats limitades de l'espai urbà situat al punt de confluència de tres carrers, Diagonal, Bon Pastor, Muntaner, on domina l'omnipresència d'un trànsit intens i de molts altres elements contaminants visualment. D'altra banda, s'havia de definir la necessitat d'elegir els projectes que destaquen per la millor integració de valors artístics, aportacions qualitatives a la zona del Carrer Bon Pastor i que, a més, atorgi proíagonísme a l'obra de Joan Brosssa, el poema visual per a la façana del Col·legi. I

El projecte guanyador: el 2 de setembre

H

a

majoria

dels

projectes

presentats s'ha inspirat en

l'obra poètica i artística de Joan Brossa i es podrien classificar en quatre

grups. La tendència objectual més a prop del pop-art recorda el sentit d'humor irònic de Joan Brossa, la segona s'identifica més amb l'escultura com una fita monumental, la tercera té uns continguts més conceptuals i la quarta, per una intervenció més efímera i discreta. A l'estiu, el Jurat escollirà el guanyador entre els cinc finalistes. Per poder valorar l'interès de les 68 propostes presentades, aquestes es mostraran del 2 al 16 de setembre a la sala d'exposicions del Col·legi. Durant l'inauguració es donarà a conèixer el projecte guanyador que, un cop realitzat, entrarà a formar part del paisatge de la ciutat. La solució, doncs, el 2 de setembre.

Exposició 68 projectes per a un concurs d'idees c. 8on Pastor, 5. 8arcefona Annemíeke van de Pas

Inauguració, dijous 2 de setembre a

Departament de Cultura

2/4 de vuit del vespre. Entrada Itiure.

A/e: cuttura@apabcn.es

Alguns dels projectes seleccionats

ïls cinc projectes finalistes són A-pèrgola, Eialímetre i « a l a 10:1 i fornia Abellsc Escultura de llum. Pont o El Salt de la llagosta < Memòria espai Joan Brasa

SEGONA QUINZENA JULIOL 9

-\ El noticiari ACTIVITATS

SOCIALS

Osona prepara la celebració del 25 aniversari La Sala de la Uotja de l'Edifici del Sucre comarca" al Temple Romà i també d'una de Vic va acollir el passat 18 de juny el mostra del Fons d'art a la sala d'exposisopar-festa del col·legiat que organitza cions de la Delegació. • la Delegació d'Osona. 74 col·legiats, els seus amics i acompanyants van fer una visita a l'edifici recentment rehabilitat.

Després del sopar van gaudir de l'espectacle de sabó i bombolles gegants Bulaplanetes, de l'artista Pep Bou. Enguany, la festa dels companys d'Osona té una significació especial, ja que a la tardor s'inicien els actes de celebració dels 25 anys d'aquesta delegació pionera. El tret de sortida serà el proper 21 de setembre amb un acte institucional que tindrà lloc a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic, la inauguració de l'exposició "25 anys al servei de la

Vallès Oriental guanya el torneig de futbol L'equip formal per aparelladors í arquitectes tècnics del Vallès Oriental es va endur la copa que els acredita com a vencedors del torneig intercomarcal de futbol celebrat el dissabte 29 de maig a les instal·lacions esportives del Futbol Club Barcelona. Enguany van ser els companys de Barcelona els organitzadors d'aquesta jornada esportiva

que es completa amb un dinar que reuneix els jugadors i els seus acompanyants. L'organització vol agrair la col·laboració del FC Barcelona i, en particular, als senyors Casals, Peris, Rodríguez i de tols els treballadors de les instal·lacions dels quals es van rebre totes les atencions. •

Servei Integral a la Construcció Amb La finalitat d ofenr un assessorament integral en assegurances per al sector de La construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

Assegurança de respon Assegurança Tot Assegurança d afernumcm

Assegurança de prestació de servei per a obres fínalitzade

Les fotos de La festa Assegurança d'equip* f maqutakii Vuil-cents aparelladors i arquitectes tècnics, els seus familiars i amics van celebrar el passat 17 de juny la Festa a les Reials Drassanes de Barcelona (veure

Assegurança d'acridents de conveni

L'INFORMATIU 148). L'arribada i la visita al Museu Marítim, l'aperitiu al Jardí amb l'espectacle, el sopar i el ball es van recollir en un reportatge fotogràfic que s'exposa a la planta baixa del Col·legi. Les persones interessades poden encarregar còpies de !es fotografies al Servei d'Informació.

Assegurança de protecció jurídica

I

Assegurança decennal de danys a t'edificads

Empreses

SEGONA QUINZENA JULIOL 99

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL

índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 149 SEGONA quinzena JULIOL 1999

Prestatgeria COMERCIAL: JULIOL 1999

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes

El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus

anunciats mitjançant la butlleta-resposta qu 3 s'adjunta. Només cal marcar en la

productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses

butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

que hi seran presents durant el mes de juliol:

Empresa

Ref.

Eco Esteba

Gamesystem Espana

GUIA DE L'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

portada

Pèndol

Industrias Qulmicas Lowenberg

BARCELONESA D'AUTOMOCIÓ

interior portada

COPISTERIA MIRACLE

5

CORREDURIA LORENTE

9

SAS PREFABRICADOS DE HOHMIGÓN

11

BEHDALA

15

CERYGRES

34 + interior contraportada

GROHE ESPANA

contraportada

PLECINSTANT

S5

SANITAS

contraportada del suplement

Soc. Francisco Ros Casares

Perstorp Construct. Phemicals

Edilkamin Ibérica

Sistemes de Reforç Actiu

Henkel Ibérica

Alkor Draka Ibérica

Const. desmontables tubulares

Composan Construcción

Weidmüller

Mecanismos y anclajes

Weber Broutin Cemarksa

Panasonic Sales Spain, SA

Wermasi

Tractel Ibérica

Cima Box 2000

Topcon Espana

Reynaers Aluminios del Vallès

Sodeca

Lamp

Consorcio Termoarciila

Filtube

Professional Software

Asfalten Constmcción

Placosa

Ibermapei

Coalsa

Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez.

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364. E-mail: comercial@apabcn.es

INFORMATIU

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb e) número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça Població

CP:

Telèfon

Fax:

E-mail

PUBLIC TATL INFORMATIU núm. 149

4 19

5

6

7

8

9

10

11A

11B

12

13

14

15

16

17

18

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

portada

S1

contraportada

S2

S3

S4

interior portada

S5

S6

S7

interior contraportada

S8

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, S. 08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.

Persianas

Funcionalidad en su fachada

P° Torras 1 Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: +34 93 345 88 50 - Fax: +34 93 346 17 13 E. Mai!: sas@sas-sa.com http: //www.sas-sa-es lEFABfOCADOS DE HORMIGON S A .

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

Serveis

I-

vTTI

Responsabilitat civil i prevenció del nsc

Reclamacions originaries per canvis durant t'obra

J

aparició de reclamacions relacionades amb els canvis d'obra ha augmentat progressivament en els darrers anys de l'estudi de la sinistralitat, especialment des de 1992. Una de les reclamacions més habituals fa referència a les variacions de qualitat entre el que estava previst en el projecte i el que realment rep el consumidor en comprar l'habitatge. Pel camí, queden un conjunt de situacions i fels que no podem negligir, atès que generen reclamacions judicials i extrajudicials que impliquen directament els tècnics.

Més del 10% dels desordres denunciats entre 1992 i 1996 obeeixen a canvis entre el projecte i el que realment s'ha executat, amb variacions de qualitat, elements inacabats o modificacions sobre el que es va projectar Des de 1992, i'estudi de la sinistralitat va detectar que apareixien moltes reclamacions d'aspectes no qualificables com a lesions i que generaven un important volum econòmic i, per això, es van començar a codificar un conjunt de situacions no patològiques en l'estricte sentit de la paraula, però perfectament fonamentades com a motiu de reclamació.

Cal destacar que l'any 1995, aquestes reclamacions van superar un 15% dels desordres codificats, fet que causa inquietud per un motiu que en els posteriors anys es confirmaria com una reclamació habitual.

El (et que moltes de les promocions immobiliàries que es porten a terme siguin amb venta sobre plànol, afavoreix molt la indefinició de les qualitats de l'obra í el posterior desengany de l'usuari final.

Aquest factor facilita molt que les promocions puguin gaudir d'una flexibilitat per canviar els materials d'acabat segons !es conveniències, habitualment per altres de més senzills i econòmics, sense que el client se n'adoni i amb la imprudència dels

tècnics que accepten aquestes decisions i ni lan sols ho fan constar en el Llibre d'ordres amb la signatura dels veritables artífex dels canvis.

El problema apareix quan els compradors arriben a tenir accés o coneixement de les previsions de qualitat del projecte d'execució i detecten que, en realitat, hi ha variacions importants respecte del que hi constava i allò que els van vendre. Això fa que s'iniciïn reclamacions contra els tècnics, que s'hi troben directament implicats com a responsables dels canvis.

Els canvis en la qualitat dels acabats superen el 25% dels casos de reclamacions.

Si es fa un repàs de les reclamacions més habituals, cal parlar de la col·locació de marbres de cuina d'inferior qualitat al que figurava en el projecte, de parquet de diferent color o marca als previstos, paviments de marbre o de gres que han estat canviats per altres de similars d'inferior qualitat, o de aixetes o sanitaris que no són els que estaven especificats en el projecte d'execució.

Situacions semblants es produeixen amb altres elements de l'habitatge, que no són pròpiament acabats. En el cas d'elements com ara portes i finestres, instal·lacions de calefacció, interruptors elèctrics i, en general, sobre qualsevol element o material en què es pot determinar que s'han col·locat d'una qualitat, marca o model diferent dels que figuren en el projecte tècnic, hi ha el risc d'una futura reclamació.

Les unitats d'obra inacabades o incompletes constitueixen un altre capítol a mencionar amb més d'un 33% de reclamacions, sovint referides als acabats.

On és el mur de contenció que marcava el projecte?, i com és que falta el moble raconer de la cuina? I on són les mampares de la dutxa? Perquè no hi ha forn si el

la sobre plànol pot entranyjr sorpn

projecte ho deia? són algunes de les múltiples preguntes dels usuaris desenganyats, que acaben reclamant.

Diagnosticar l'origen d'aquestes omissions és complex. D'una banda, hi influeix la pressió dels agents promotors que imposen canvis de qualitat, en la compra sobre plànol, a vegades poc clara i definida per a l'usuari. 0, fins i tot, influeix el fet que es tracti de segones o posteriors transmissions de propietats de menys de 10 anys en què el nou propietari reclama deficiències respecte al projecte que ha rebut del venedor. El cert és que cal assumir la realitat dels fets i els fets són clars: ens reclamen molt i per quantitats molt elevades.

No oblidem que reclamar és fàcil en aquests casos, i sovint el tècnic no té mecanismes que permetin demostrar la no responsabilitat seva, sobretot si no ha estat prudent en l'execució de l'obra i no ha fet constar expressament aquests canvis.

Cal tenir present que l'entrada en vigor de la LOE suposarà la delimitació estricte del temps de reclamació de danys d'acabats a 1 any, fel que comportarà ser molt més meticulós i prudent a l'hora certificar el final d'obra d'habitatges que tinguin repassos pendents.

En una altra dimensió cal situar un conjunt de desordres relacionats amb la insuficient seguretat en l'ús de l'edifici, amb un total del 16% d'aquests casos.

Lalçada insuficient d'un ampit de finestra o barana, o l'excessiva separació dels barrots, la manca de proteccions en escales o una amplària inferior a la que demana la normativa contra el foc, aquell paviment excessivament relliscós del jardí o del garatge, són un altre conjunt de problemes que l'usuari no descuida i reclama tot argumentant el potencial risc d'accidents. En aquests casos els tècnics també es veuen implicats en reclamacions de cost econòmic elevat i, a més, cal no oblidar que la seguretat en l'ús de l'edifici és una altra possibilitat del risc que, tot i que ara per ara

no ens afecti gaire, apareix com una tendència nova que cal contrarestar amb mesures clares i concretes que l'avaluïn.

També estem davant de casos que no es refereixen a l'existència de lesions en aquests elements d'acabat sinó al concepte de control de qualitat total.

Habitualment, es tracta d'elements que poden trobar-se en perfectes condicions, estar molt ben aplicats i amb unes condicions d'execució acceptables. Aquest fet es complica quan, en alguns casos, la substitució d'un material previst per un altre de diferent comporta l'aparició de problemes derivats del control de qualitat d'aquests components. Com es justifica la diferent tonalitat d'un parquet o bé que un marbre blanc tingui taques? La petita diferència dimensional de les rajoles del bany? 1 la manca de modulació de les rajoles del bany perquè es va moure un envà durant l'obra?

En alguns casos, els materials que substitueixen els originals previstos no tenen la corresponent documentació que acrediti les seves característiques de fabricació ni propietats físiques i mecàniques avalades per assaigs i, en d'altres, els canvis d'obra tenen un efecte de reacció en cadena que genera altres defectes.

El cost mitjà d'aquestes reclamacions se situa al voltant la ratlla dels 2 milions de pessetes, fet molt preocupant, ja que els tècnics no fan res per evitar-ho, Utilitzant ralios per metre quadrat, aquestes reclamacions es poden relacionar amb una disminució de la qualitat global a l'entorn del 5% del pressupost de l'obra que els tècnics han d'acabar pagant a través de la seva assegurança.

Si bé és inevitable que es facin canvis d'obra, el que sí que es pot evitar és la responsabilitat que això comporta, utilitzant adequadament els mecanismes que la direcció facultativa té a l'abast com són el Llibre d'ordres o, si s'escau, amb el Llibre d'obra anotant-hi com i perquè s'han fet aquests canvis, i

-I

Recomanacions tècniques, jurídiques i professionals En el moment de rebre el projecte • Cal comprovar que el projecte defineix amb la precisió correcta totes les qualitats dels materials, textures, forma i disposició, fent especial atenció als materials d'acabat. En cas d'imprecisions, comunicar-ho a l'autor del projecte pot ser una bona mesura preventiva.

ii dels ací

Durant les obres • Durant el desenvolupament de l'obra, ets tècnics poden assabentar-se de l'existència d'un procés de venda sobre plànol, un fei ben normal. Això els ha de fer actuar amb caulela i centrar-se en l'estricte compliment del que està establert en el projecte i, si s'escau, del que determini el promotor per escrit.

Tot canvi, variació, alteració o modificació respecte el que s'ha establert en el projecte, ha d'estar reflectit en el Llibre d'ordres o, si s'escau, en el Llibre

SEGONA QUINZENA JULIOL 99

Serveis

d'obra, amb l'expressa autorització signada del promotor de les obres.

Tot i que no sigui de compliment obligat, és una bona mesura preventiva el fet d'ampliar el control de qualitat als materials d'acabat, recopilant garanties, fitxes de característiques i altres documents que acreditin el seu compor-

són un fet habitual! no es prenen mesures precautòries

tament físic i quimic i que n'acreditin la idoneïtat.

Un cop acabades les obres • És molt important que el promotor rebi degudament formalitzat el projecte as built de les obres realment executades, per formalitzar el Llibre de l'edifici, on figurin tots els canvis que s'han produït.

Adjuntar al projecte una còpia del Llibre d'ordres o del Llibre d'obra és un bon complement. •

Què preveu La normativa? | | H a majoria dels canvis que es h ^ | produeixen durant l'obra estan referits als materials d'acabat.

I en relació a aquests materials no tenim normativa general de compliment obligat. Serà en la memòria i en el plec de condicions del projecte on trobarem les seves característiques, qualitats, sistemes de col·locació, etc. Serà important comprovar que eís nous materials que s'introdueixin no suposin una disminució de la qualitat especificada al projecte, i que el canvi acordat durant l'obra quedi reflectit en el llibre d'ordres, amb la conformitat de l'arquitecte i del constructor.

La corresponent anotació en el llibre d'ordres constituirà una prova a favor nostre en cas d'una futura reclamació. Per contra, la no realització de l'anotació anirà sempre en contra nostre. No oblidem que la legislació sobre redacció de projectes i direcció d'obres obliga als tècnics a reflectir en el llibre d'ordres qualsevol canvi que s'adopti durant l'obra. Recordem a continuació els articles relacionats amb aquesta obligatorietat:

-En toda obra de edificación, serà obligatorío el Libro de Ordenes y Asistencias, en el que los Técnicos superior y medio deberàn resenar las incidencias, ordenes y asísíencias que se produzcan en el desarrollo de la obra».

Article 4 de l'Ordre de 9 de juny de 1971, per la qual es dicten normes sobre el Llibre d'Ordres i Assistències en les Obres d'Edificació: 1. "El libro de Ordenes y Asistencias estarà en todo momento en la obra, a disposíción del Arquitecto Director y del Arquitecto Técnico o Aparejador de fa misma, quienes deberàn consignar en él las visitas, incidencías y ordenes que se produzcan en su desarrollo».

2. -Cada asístencia, orden o instrucción deberà ser extendida en la hoja correspondiente con indicación de la fecha en que tenga lugar y la firma del Arquitecto Director, Arquitecto Técnico o Aparejador y la del «enterado» del constructor, técnico o encargado que, en su caso, le represente». i | w

Article 4 del Decret 462/1971, d'11 de març, pel qual es dicten normes sobre la redacció de projectes i la direcció d'obres d'edificació:

Bibliografia Llibres ASOCIACION DE ORGANIZACIONES INDEPENDIENTES DE CONTROL DE CALIDAD Informe sobre la calidad de la construcción en Esparïa 1993 / AIC . - (Madrid]: AIC. 1993.

COSTA CUADRENCH, F. Control de calidad en la edificación / [dirección tècnica: Felip Costa i Cuadrench]. — 2a. ed . — Barcelona : Institut de Tecnologia de ía Construcció de Catalunya : Consejo General de Colegios Oficiales de Aparejadores y Arquitectes Técnicos.

CROOME, D.J. Calidad y coste total en la construcción. Barcelona : Guslavo Gili, 1980 INSTITUT CATALÀ DE CONSUM. La compra de l'habitatge. La importància d'una bona informació. Col·lecció* d'Estudis. 1 8 Edició. Barcelona, 1995

LÍNIA DIRECTA AMB ELS TÈCNICS GARRIDO HERNANDEZ, A. Aseguramienio de la calidad en la construcción. Múrcia : ICCE, 1995.

Articles de revista SANCHEZ-OSTIZ, A.- "La implantación de sistemas de calidad en la construcción. Estratègia competitiva del sector". RE, (gener 1998), núm. 27 p. 92-100.

PAGANO, M.- MORAL, M. "Marché des sols carretes anti-dérapants" Sycodés Informations, num. 23 (mars-avril 1994), p. 49-51.

Els propers temes...

Lesions en fase d'enderroc.

L'estat de l'art en els informes tècnics dins la decennal.

Reflexions al voltant de...

Creieu que un procés de millora de la tècnica de redacció de documents pot incidir en la qualitat dels vostres serveis professional i el vostre prestigi?.

CALIDAD.- "La calidad de los azulejos y pavimentos ceràmicos". Tècnica ceràmica, (junio 1990), núm. 184 p. 370397.

Enric Casanovas

Josep H. Calafell

Arquitecte tècnic Departament de Prevenció

Arquitecte tècnic Assessoria Jurídica

Mansa Mas Advocada Assessoria Jurídica i Professional

Jesús Femàndez Arquitecte tècnic Senei Normativa

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

Serveis

rC E N T R E D ED O C U M E N T A C I Ó J O S E P

I 14

RENART

Legislació i normes

Nova ordenança sobre el paisatge urbà a Barcelona • H i I contingut material del paisatge H J H I urbà és un aspecte que no està desplegat ni en la legislació mediambiental ni urbanística d'àmbit estatal o autonòmic.

Es tracla d'una regulació que hem d'anar a buscar-la a les ordenances municipals.

En l'àmbit de la ciutat de Barcelona trobem tres ordenances amb una incidència directa sobre el paisatge urbà: la de Publicitat i instal·lacions publicitàries, la d'Instal·lació d'antenes i la de Conservació dels paraments exteriors dels edificis. Però hi ha altres aspectes importants que trobem barrejats en altres ordenances. Atès que el paisatge urbà és un element del medi ambient que incideix directament en la qualitat de vida dels habitants de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una nova ordenança que té en compte tot el que fa referència a aquesta matèria: l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de Barcelona, aprovada definitivament el 26 de març de 1999 i publicada al BOP nuïn. 146, de 19 de juny.

accessòria a les construccions o a la resta d'elements del paisatge urbà.

Aquesta visió àmplia del tema fa que en l'Ordenança, hi trobem regulats moltíssims aspectes de gran importància per als tècnics de la construcció. N'enumerem alguns a continuació, com a exemple: -En les llicències d'obres de nova planta 0 de rehabilitació integral s'ha d'adjuntar una documentació que justifiqui el compliment La nova ordenança considera com a de l'ordenança, a més de la documentació elements del paisatge urbà els espais exigida per la normativa urbanística. públics, les construccions, els espais -S'eslableixen condicions que han de lliures d'edificació i l'espai aeri. Com a complir la construcció de tanques d'obra i agents contaminants d'aquests elements la col·locació de bastides. Per exemple, estableix tots aquells que afectin, sobretot, s'exigeix que les bastides estiguin prola percepció visual, estàtica i de seguretat: tegides per xarxes fixades adequadament façanes dels edificis, publicitat, antenes, 1 que disposin d'una safata de protecció tendals, aparells de climatització, tanques dotada de sistemes d'evacuació per d'obra i qualsevol altra instal·lació canalització o emmagatzematge de residus.

- En els projectes de construcció d'edificis de nova planta í de rehabilitació integral es preveurà la preinstal·lació d'aire condicionat i de captadors d'energia solar, individuals o col·lectius.

-Es prohibeix la col·locació dels elements tècnics d'instal·lació sobre els paraments de façana, miradors i balconades.

•Quan el nombre d'antenes individuals instal·lades sigui superior a dues, serà obligatòria la instal·lació de la infrastructura comuna d'accés als servei de telecomunicació, fins i tot en edificis ja construïts.

-Al capítol dedicat a responsabilitats i sancions, hi figura el tècnic facultatiu de les obres com un dels responsables de les infraccions previstes a l'ordenança.

-S'estableixen uns nous terminis, amb relació a l'obligatorietat dels propietaris

dels edificis, per proveir-se del certificat de seguretat acreditatiu de l'estat de conservació i de seguretat dels elements exteriors dels edificis. Els nous terminis, comptats a partir del 19 de juliol de 1999, són els següents: - edificis de mes de 100 anys, dos anys - edificis d'entre 50 í 100 anys, tres anys - edificis d'entre el 16 i els 50 anys, quatre anys - edificis d'entre els 10 i els 16 anys, cinc anys Aquesís punts pretenen només il·lustrar l'ampli abast del contingut de l'ordenança.

Amb posterioritat, s'aniran tractant monogràficament els aspectes de més interès.

La nova ordenança entra en vigor el 19 de juliol de 1999. A partir d'aquesta data, queden refoses i actualitzades i , per tant, derogades les següents ordenances: -Publicitat i instal·lacions publicitàries -Instal·lació d'antenes -Conservació dels paraments exteriors dels edificis. •

Jesús Fernàndeï Servei Normativa A/e: SIT@apabcn.es

Infraestructures de telecomunicacions [ H | I 22 de gener de 1999 es va • • aprovar una normativa estatal sobre infraestructures comunes de ; telecomunicació:"EI Real Decreto 279/ 1999, de 22 de enero, por el se aprueba el Reglamento regulador de les Infraestructuras comunes de telecomunlcaclones para el acceso a los ser' viciós de telecomunicación en el In; terfor de los edificios y de la actividad de instalación de equlpos y sistemas de telecomunicaclones".

Als quatre annexos d'aquest Reglament es fixava la normativa tècnica relativa a les infraestructures comunes de telecomunicacions en els edificis.

En concret, l'Annex IV establia les especificacions tècniques mínimes que han de complir les edificacions en matèria de telecomunicacions.

Aquesta normativa ja està vigent des del 10 de març d'aquest any. Però a Catalunya ja era obligatòria des del juliol de 1992 l'aplicació de la normativa autonòmica NRE-CXT-91, sobre canalitzacions per a la xarxa de telefonia i altres serveis per cable,

radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica I altres serveis per cable en els edificis (DOGC núm. 2925, 07/07/1999).

A l'annex del Decret es fixen els requisits mínims que han de complir les canalitzacions, recintes i elements La normativa estatal és molt més estricta complementaris que continguin la infraesque l'autonòmica. En aquest sentit, la tructura comuna de telecomunicacions per Generalitat considera que la part del nou facilitar el seu desplegament, mantereglament estatal referida a edificació niment i reparació: arquetes, tubs, (annex IV esmentat anteriorment) fixa una canaletes, armaris, registres, etc. mínims desmesurats que no s'adapten a les A partir del 7 de juliol de 1999 les necessitats reals dels edificis, especialment especificacions tècniques mínimes que els d'habitatges. Donat que la Generalitat té han de complir les edificacions en matèria competències en matèria d'edificació, i de telecomunicacions venen regulades a tenint sn compte que la NRE-CXT-91 és una Catalunya pel Decret 172/1999, de 29 de normativa que ja no s'adapta als nous juny. A partir d'aquesta data ha quedat serveis de telecomunicacions, ha aprovat derogada la NRE-CXT-91. • ara el Decret 172/1999, de 29 de juny, so-

bre canalitzacions I Infraeslructures de

Visar al Col·legi de Tarragona des de Barcelona Els visats des de Barcelona de treballs professionals corresponents a les comarques de Tarragona, que es facin del 2 al 13 d'agost es tramitaran per missatger, als matins, en un temps mínim de 48 hores. Per als col·legiats que vulguin anar personalment a Tarragona, l'horari d'estiu és de dilluns a divendres de 8 a 12.30 h.

El Col·legi de Tarragona tancarà per vacances del 16 al 27 d'agost.

-I

DIVERSOS

Serveis

PRIMERA QUINZENA JULIOL 99

h

15

Exercici professional

Comunicat de Premaat

Entrada en vigor de la instrucció EHE

l'idejuLiol L'1 de juliol ha entrat en vigor la Instrucció EHE. Cal tenir present la recent modificació d'aquesta instrucció publicada en el BOE e! passat 24 de juny que deixa que la instrucció anterior es pugui aplicar encara en els projectes en curs. Aquesta modificació permet, doncs, que els projectes que estaven en fase de redacció abans de l'1 de juliol continuïn seguint la instrucció EH-91.

El col·legiat haurà de seguir sempre, en una direcció d'obra, l'opció que el projectista hagi aplicat en el projecte (EH-91 o EHE).

Quan el projecte el redacti un arquitecte tècnic, si el projecte ja eslava en fase de redacció abans del dia 1 de juliol i s'aplica la Instrucció EH-91, es recomana que es faci constar en el mateix projecte una anotació com aquesta: "La redacció d'aquest projecte s'ha Iniciat abans de 11 de juliol de 1999 i, d'acord amb l'article 1.2 de l'RD 996/1999 d'11 de juny, es regeix per la Instrucció EH-91". •

Horari d'Estiu El Col·legi durant el mes d'agost restarà tancat a les tardes.

- Visats i Assessories: de l'1 d'agost al 10 de setembre, ambdós inclosos, restarà tancat a les tardes. L'horari d'atenció al públic serà de 8.30 a 14.30 hores.

- Centre de Documentació: estarà tancat del 9 al 27 d'agost. delegacions • BAGES-BERGUEDÀ: Obert el mes d'agost, de dimarts a divendres, de 9 a 14 hores.

• OSONA: Tancarà tot el mes d'agost. • VALLÈS ORIENTAL: Del 9 al 20 d'agost estarà tancada. Del 19 de juliol al 10 de setembre, obert de 9 a 13 h, i dimarts i dijous, de 17 a 19 h. • VALLÈS OCCIDENTAL: Tanca del 9 al 20 d'agost i la resta de dies obre de 9 a 14 h.

Coeficient d'actualització d'honoraris a 13 de juliol Proper canvi: 15 d'agost

Necrològiques

Ca=1,048

Assemblea general 24 i 25 de juny Juntament amb la liquidació dels pressupostos, l'informe de gestió i els comptes anuals corresponents a l'exercici de 1998, així com dels pressupostos per a l'any 2000, els dies 24 i 25 del juny passat, l'Assemblea General va aprovar la reforma dels Estatuts i Reglaments de PREMAAT, que entrarà en vigor I'l de gener de l'any 2000.

Amb això, es compleix, per una banda, l'adaptació de la Mutualitat a la Uei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades, amb la creació del Grup 2000 per a les noves incorporacions i, per una altra, la clarificació del caràcter complementari i alternatiu al sistema públic de la Seguretat Social.

La major esperança de vida i la disminució de la rendibilitat en els mercats financers han estat factors determinants en els canvis que s'han fet. Aquests, bàsicament, han condicionat diverses reformes prestacionals en els grups actuals.

Sobre aquest punt, basant-se en la consecució dels objectius marcats, cal remarcar l'esforç que implica el canvi en l'edat de jubilació, establerta ara en 66 anys, tant en el grup bàsic com en el grup complementari 1 r. Si el mutualista desitja començar a percebre la prestació des dels 65 anys, amb la consegüent reducció proporcional d'aquesta, ho notificarà a PREMAAT abans de complir els 60 anys. Els qui, a l'entrada en vigor d'aquests Estatuts, haguessin complert els 60 anys, podran exercir l'opció de jubilació anticipada durant els 6 mesos posteriors a l'I de gener de l'any 2000.

En el grup complementari 1 r, per afrontar la baixada del tipus d'interès tècnic del 8% actual al 4%— s'ha regulat la incompatibilitat entre si de les prestacions de jubilació, invalidesa i defunció i s'ha establert la viduïtat com una opció del cònjuge a la defunció del mutualista. Això es dedueix de la nova regulació de la prestació de jubilació, que es meritarà segons la decisió del mutualista, i es pot escollir si prefereix rebre-la en forma de capital o de renda vitalícia. En el cas de la darrera opció, hi haurà la possibilitat d'establir un 60% d'aquesta com a renda i, la resta, al cònjuge.

Pe! que fa als jubilats i minusvàlids existents a l'entrada en vigor del reglament, la seva aportació per aconseguir els objectius en el grup C1r passa per no causar noves prestacions.

Aquesta sèrie important de mesures serveix per afrontar l'any 2000 en condicions afins als postulats de la Direcció General d'Assegurances i al mateix nivell que la resta del sector, cosa que consolida el nostre camí futur. •

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: PREMAAT

Antoni Riera i Sanjuan esdevinguda el 29 de juny, a 69 anys.

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics Augment d'òptica 3Ox Precisió angutar 2 mgon Plomada òptica Trípode d'alumini o de fusta Mira topogràfica telescòpica

•Taquimetre Electrònic Ela R5S • Distància amb I prisma 1300 m • Prcdlió angular Í, S mgon • Augments òptica 26x amb compeniacio automàtica • Programes d'aplicació en construcció coordenades • Memòria interna 1900 punts •Trípode d'alumini o de fusta • Plomada òptica • Bateria de NIMH I carregador • Prisma i bastó aplomador.

Augment d'òptica ÏOx Precisió angular 10 mgon.

Plomada d òpoca Trípode d'alumini o de fusta Brúixola orientadora (opcional)

N ° 10x20 •Augment d'òptica 22x • Precisió+Z-2.5 mm./1 Km. •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica

N° 10x26 • Augment d'òptica 26x - Predsió +1-2 m m i l Km. • Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica Balmes. núm. 6 -Tel. (93) 302 20 45 • 08O07 BARCELONA

Demandes

SEGONA QUINZENA JULIOL 99

I 16

OFERTES DE TREBALL MES DE JUNY 9 9 TIPUS D'EMPRESA SERVEI PLACES Curric Curric.

Llista Llista Llista Llista Llista Uista

sec Curric Clínic Curric Llista Llista Curric.

Llista Llista

sec Curric Uista Àirric. iurric Curric.

Curric.

sec sec Curric.

ESPECIALITAT

Manteniment integral d'edificis cap d'obres Serveis Edificació d'habitatges Promotora immobiliària caps d'obres Habitatges un i familiars aïllats recent titulat Projectes i direcció Obres industrials i públiques Enginyeria recent titulat Paviments de resines apoxiliqües Consultoria cap d'obres caps d'obres Constiucció Habitatges coordinador seguretat Construcció i gestió d'obra Construcció habitatges i indústria Manteniment finques cap d'obres Immobiliària Serveis d'impressió digital Serveis de copisteria missatgers Promotora-constriictora Habitatges i locals cap d'obres coordinadors seguretat Mútua d'accidents Construcció nous establiments tècnic projectes i obres Restauració (fast fooà) recent titulat Recursos humans Selecció de personal Obra civil, llicències d'activitats tècnic projectes i obre sEnginyeria coordinador d'obres Institució financera recent titulats Promocions immobiliàriei Blocs de p>;os recent titulats oficina tècnica Coordinació i execució d'obres Coordinaria i execució d'obres ajudant cap d'obres oficina tècnica Residencial, comercial, industrial caps d'obres Gestió de projectes tècnic control qualitat Enginyeria de l'habitatge Auditories tècniques d'obres tècnic projectes/obres Fonamentacions i sostres Estructures de formigó tècnic obra/muntatge Envans secs i fals sostres Edificis públics, d'oci i habitatges tècnic de pressuposto Productes per a cob. Aill Naus industrials cap d'obres Gestió de la construcció Edificis singulars i d'oficines col·laborador tècnic Despatx d'arquitectura Construcció nous habitatges recent titulat Immobiliària, rehabilitació Edificació habitatges i locals cap d'obres Construcció i mantenimentObres de reforma

ÀMBIT

D(P.

JORNADA

EDAT

CONTUCTRE

DURADA

ou/mra

nacional Barcelona província Mallorca Barce ona prov./nac nació al Barce ona província nadó al Barce ona província Barce ona província Barce ona província nacional nadonat Barcelona província nadonal, inter.

Barcelona província Barcelona província Barcelona província Barcelona província Catalunya nacional Barcelona prov./nac.

Barcelona província nacional nacional nacional nacional nadonal, intemac

•3 anys -8 anys

oficial oficial seg/necessitat oficial orinal o final oficial o 1/2 jor. ofidal oRcial ofidal oficial mitja jornada oficial

27-35 anys 30-45 anys

laboral laboral liberal laboral laboral laboral laboral/liberal laboral laboral laboral laboral liberal laboral laboral laboral laboral laboral labora! laboral/liberal laboral laboral laboral laboral labora! liberal laboral laboral

per obra per obra per obra per obra indefinit indefinit Continuïtat indefinit temporal per obra indefinit per obra 6 mesos renov. per obra indefinida per obra possibilitat fix possibilitat fix per obra 6 mesos prorrog. lany per obra indefinit 10-12 mesos segons feina indefinit per obra

-4 -6

-2 anys 0-15 anys

-5 anys anys •2 anys anys -10 anys

-3 anys -5 anys -4 anys -5 -5 -5 -3 -3

anys anys anys anys anys

oficial oficial ofidal ofidal ofidal ofidal oficial oficial oficial oficial inter, esporàdic oficial oficial

25 anys 25-35 anys 35-55 anys 25-35 anys 25 anys 18-35 anys 25-35 anys 25-40 anys 23-55 anys 23-28 anys 25-45 anys 35-45 anys 18-25 anys 18-25 3nys 25-35 25-35 22-50 25-40 25-40 25-35 25-30 25-35

anys anys anys anys anys anys anys

,5

,5-3,5 ,5 ,5 .5-4 -3,5 -5 ,5 ,5-3 ,5-3 ,1

-4

SCC . Servei Català de Col·locació. Llista = Llista de col·legiats. Curric = Selecció de currículums. Personal = Selecció de personal. Anunci - Publicació d'anunci

Demandes rebudes al Servei Promodó i Mercat de Treball Empresa d'envans [ falsos sostres tècnic/a d'obres i muntatge

Constructora-Promotora a Canàries

per a la planificació i control de muntatges, direcció i coordinació dels equips de treball, control de qualitat, terminis, facturació i control de rendabilüat. perfil

per a la direcció i control de I edificació. perfil Convenient, entre 2 i 4 anys amb coneixements de topografia. Edat, entre 27 i 45 anys. Imprescindible carnet de conduir. s'olereix

Experiència. 22-50 anys. Català.

Carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Àrea de treball, Tarragona. Jornada o(. Contracte lab. per obra. amb possibilitat d'incorporació a la plantilla. Sou negociable. Incorporació l'1 de setembre. Conlacteu amb el Servei de Promoció I Mercat de Treball, Telelon 932 402 358.

Estudi d'arquitectura de Palma de Mallorca arquítecte/a tècnic/a

cap d'obra

Lloc de treball Illa de la Palma (Canàries). Jornada of. Contracte lab. d ' l any prorrogable. Sou; 4.000.000.- PTA brut/anual més habitatge i vehicle. Incorporació: setembre/octubre. Envieu currículum a: c/Balmes, 191, 5. 4. 08006 Barcelona. Fax: 93.2187097

Informació ofertes de treball

perfil Coneixements d'Autocad, realització i control d'estats d'amidaments, realització i control d'estudis de seguretat i salut, visites d'obra, nocions bàsiques de topografia. s'ofereix Àrea de treball a Palma de Mallorca.

Servei de Promoció i Mercat de Treball

Cal una dedicació exclusiva.

Bones condicions econòmiques.

Tercera planta del Col·legi

Les persones interessades poden trucar de 8 a 15 hores al telèfon número 971 715 669.

Tet 93 240 23 58 Fax: 93 240 23 59

Petits Anuncis Serveis per al professional S'ofereixen serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3P, càlcul d'estructures i instal·lacions.

També, fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions.

Es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

Josep M. Telèfon: 934 520 789

Perspectives Es tan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o color, i Render.

Octavi. Telèfon: 932 139 236

Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de dos anys.

El preu per croquis és de 700 PTA. Tel: 934 161 639.

Fax: 932 374 901

Serveis tècnics d'arquiteclura S'ofereixen serveis tècnics d'arquitectura, d'edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TeesDCAD. Telèfon:93 879 65 61

Serveis de topografia Realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubreacions, desllíntíaments, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràiic Casp. 36. 4! la. Tel: 933 171 036, Fax: 933 170 684

Perspectives i folomunlalges Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. També, totomimtatges, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD-ROMs. Telèfon:934 59 4 617

Enginyers de telecomunicacions Projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeiia Tesis SL. Gran Via de les Cous Catalanes.

1176. Barcelona.

Tel: 932 783 011 i 933 136 340 Fax: 932 780 765

Despatx-habitatge de lloguer Es lloga entresol molt ampli a Gràcia amb cinc finestres al carrer apte per a despatx - habitatge.

Telèfon: 93 487 97 43 a les niïs.

i

Telèfon: 93 240 23 76 Fax: 93 240 23 64

Formació PROGRAMA

SEGONA QUINZENA JULIOL 39

1999-2000

Formació continuada

EL Col- Legi ha preparat un nou programa de formarió continuada J E U I Col·legi ha preparat el nou progra^ | H ma de formació de l'any acadèmic 1999-2000 que ofereix un ventall de cursos ampli i diversificat amb ['objectiu de facilitar als professionals la planificació de ta seva formació. Aquesta oferta de formació va acompanyada d'una ampliació i millora dels espais i equipaments que s'han posat en funcionament recentment.

El programa està organitzat en dos grans apartats: la formació continuada i la formació d'especialització. La primera consta de cursos generalment de curta durada, amb un enfocament molt pràctic i apíicat. La formació enfocada a l'especialització inclou cursos de nivell postgrau o màster i s'orienten cap a camps d'activitat professional emergents com són la gestió o la seguretat i salut. Es complementen amb cursos orientats a la gestió de la pròpia activitat professional, les habilitats directives o la informàtica com a elements que faciliten la integració en el mercat de treball o l'adaptació als seus canvis.

Els primers cursos s'inicien al mes d'octubre. D'aquests, i dins de l'àrea de construcció i noves tecnologies, destaquen les sessions tècniques dedicades als revestiments per a façanes i el curs sobre façanes amb revestiments lleugers de pedra. En l'àrea de rehabilitació i manteniment s'inicien les jornades de rehabilitació dedicades als paraments exteriors.

Quant a l'àrea de medi ambient, s'inicia el curs Solucions constructives per a una edificació sostenible. Pel que fa a la formació postgrau i programes màsler, cal destacar el Master en gestió de promoció i construcció (project manager) i el de Tècnic superior de prevenció de riscos laborals en l'àrea de seguretat en el treball, entre d'altres. Finalment, cal dir que apareix una nova àrea dedicada a les activitats pericials, amb un primer curs dedicat a Perícia i lingüística en l'informe tècnic.

L'INFORMATIU ofereix en les pàgines següents un avanç de la programació. •

funcionament t la planta bata del (ol-lcgi

Programa de formació 1999-2QQQ Estructura i àrees temàtiques {

Formació continuada: • Construcció i noves tecnologies • Rehabilitació i manteniment • Medi ambient - Organització i gestió • Qualitat • Seguretat i salut • Activitats pericials • Habilitats directives..

• Informàtica

Formació postgrau:

Programa màster:

Guia de l'edificació sostenible

• Project manager •Tècnic superior en prevenció dt riscos laborals

Formació ocupacional:

Editat per: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Col·legí d'Aparelladors de Barcelona i Institut Cerdà.

' Organització i gestió ' Seguretat i salul

Els professionals interessats poden consultar la programació específica de l'any acadèmic 19992000 en el catàleg de cursos que serà tramés al setembre a tots els col·legiats. També poden adreçar-se al Servei d'Informació del Col·legi.

De venda a la Cooperativa Jordi Capell.

Telèfon 934 146 355

CURSOS DE L'ANY / Nom del curs

'CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES E1011 E1021 E1031 E1041 E1051 E1061 E2021 E2091 E2031 E2012

)-

Instal·lacions urbanes. Sessions tècnique Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes. Seminari Revestiments per a façanes. Sessions tècniques Revestiments per a façanes. Seminari Construir amb formigó. Sessions tècniques Disseny i execució d'obres amb formigó armat. Seminari Façanes amb revestiments lleugers de pedra Intervencions en colindants 1. Excavacions i fonamentacions Serveis de Telecomunicacions a l'habitatge (Terrassa) Càlcul pràctic de murs de contenció (Terrassa)

01/02/00 03/02/00

16 16

5.000 25.000

5.000 20.000

19/10/99 21/10/99 23/05/00 18/05/00 09/11/99 03/04/00 a determinar a determinar

12 12 12 16 20 22 4 6

5.000 25.000 5.000 25.000 35.000 42.000 10.000 10.000

5.000 20.000 5.000 20.000 30.000 35.000 8.000 10.000

04/10/99 07/10/99 13/03/00 27/04/00 09/05/00 15/06/00

50 64 18 15 20 25

90.000 110.000 38.000 33.000 35.000 60.000

70.000 80.000 30.000 25.000 28.000 60.000

29/11/99 16/02/00 21/02/00

20 18 12

15.000 35.000 20.000

15.000 28.000 15.000

10/04/00

16

28.000

22.000

05/10/99 03/11/99

24 21

57.500 44.000

48.000 37.000

08/05/00

21

44.000

37.000

17/01/00

21

44.000

37.000

15/03/00

21

44.000

37.000

15/09/99

10

30.000

25.000

17/01/00

10

30.000

25.000

07/02/00 21/03/00 05/11/99 21/01/00 01/10/99

10 10 200 150 80

24.000 24.000 480.000 400.000 200.000

20.000 20.000 400.000 320.000 160.000

novè-1999

148

02/9/99

135

subvencionat

subvencionat

20/9/99

135

subvencionat

subvencionat

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT R1041 R111 R1121 R1131 R1141 R1151 R1082

Aspectes fonamentals de les intervencions en edificis existents Jornades de Rehabilitació. Paraments exteriors Inspecció tècnica d'edificis Estructures de fusta en edificis existents Restauració d'edificis monumentals, Anàlisi d'obra feta Jornades internacionals: Manteniment i gestió d'edificis.

La tendència europea Restauració de façanes. Causes de despreniments (Vic)

a determinar

MEDI AMBIENT M1051 M1061 M1071 M1081

Solucions constructives per a una edificació sostenible Energia solar a l'edificació Introducció de paràmetres mediambientals en l'edificació (Granollers) Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles. Exemples

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ Q1051 G1071 G1072 G1073 G2012 G4014 G4015 G1061 G1012 GS051 G5081 GS093 G6001 G3013 G3014

Gestió de llicències i permisos en la promoció d'habitatges Mètodes pràctics per al seguiment i control del cost.la planificació í la informació Mètodes pràctics per al seguiment i control del cost,la planificació i la informació Mètodes pràctics per al seguiment i control del cost.la planificació (Granollers) Estratègies de contractació per a l'execució d'obres de promoció privada Ús del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries Ús del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries Gestió del tancament de l'obra i de la post-venda Estudis de mercat per a la promoció d'habitatges Master en project management en edificació i urbanisme perCurs) Programa de postgrau en Gestió del procés de construcció Postgrau d'Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries Programa de postgrau en gestió i manteniment d'editicis.

Facilities Management Direcció tècnica d'obres d'edificació (curs de formació ocupacional per a aturats majors de 25 anys) Direcció tècnica d'obres d'edificació (curs de formació ocupacional per a aturats menors de 25 anys)

CADÈMIC 99/00 Nom del curs

QUALITAT Q1029 Q10210 Q10312 Q10313 Q10314 Q1011

Control Control Control Control Control Control

de de de de de de

qualitat. Cas pràctic qualitat. Cas pràctic qualitat de] formigó segons EHE. Cas pràctic qualitat del formigó segons EHE. Cas pràctic qualitat del formigó segons EHE. Cas pràctic qualitat dels materials (Terrassa)

13/10/99 12/01/00 14/09/99 19/1 0/99 16/11/99 15/10/99

9 9 4 4 4

18.900 18.900 4.800 4.800 4.800

12.000 12.000 4.000 4.000 4.000

10/01/00 23/11/99

45 4

90.000 5.000

40.000 2.000

22/02/00

4

5.000

2.000

SEGURETAT S1019 S1026 S1027 S1028 S1071 S1072 S1081 S1091 S1062 S2016 S2021 S3012

Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador.

Sessió tècnica L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador.

Sessió tècnica L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador.

Sessió tècnica Estudis de Seguretat i Salut Laboral. Casos pràctics Estudis de Seguretat i Salut Laboral. Casos pràctics Plans de Seguretat i Salut Laboral. Casos pràctics Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres.Cas pràctic La seguretat en l'ús i el manteniment d'edificis i espais urbans Coordinadors en seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu Tècnic Superior de Prevenció de Riscos Laborals.

Especialitat seguretat en el treball Coordinadors de seguretat en obres petites (curs de formació ocupacional per a aturats majors de 25 anys)

16/05/00

4

5.000

2.000

20/09/99 06/03/00 11/01/00 03/05/00

30 30 20 24

63.000 63.000 44.000 50.400

52.500 52.500 36.750 42.000

a determinar 08/11/99

30 136

63.000 337.500

52.500 225.000

15/10/99

600

625.000

06/09/99

93

625.000

subvencionat

subvencionat

60.000 6.000 6.000 72.000 6.000 6.000 a determinar a determinar

50.000 4.000 4.000 60.000 4.500 4.500 a derterminar a determinar

16.000 18.000

11.000 15.000

46.000 46.000 25.000

35.000 35.000 20.000

ACTIVITATS PERICIALS P1011 N1016 N1017 P1041 P1034 P1035 P1051 P1061

L'ínforme tècnic. Estructural, rigor i lingüística Certificats d'habitabilitat. Cas pràctic Certificats d'habitabilitat. Cas pràctic Peritatge judicial i forense Criteris per preparar informes (Granollers) Criteris per preparar informes (Vic) Formació per a peritatges forenses (Vic) Curs de valoracions i taxacions (Vic)

22/11/99 09/11/99 04/04/00 01/02/00 04/10/99 a determinar a determinar a determinar

30 3 3 40 3 3 a determinar a determinar

~Ç HABILITATS DIRECTIVES C1015 C1034

Gestió eficaç del temps Tècniques per a la resolució de problemes

CI3012 CI3022 CI4011

Pressupostos i control econòmic d'obres amb PRESTO Pressupostos i control econòmic d'obres amb TCQ2000 Planificació i control de projectes MICROSOFT PROJECT

07/03/00 04/04/00

INFORMÀTICA APLICADA 09/10/99 25/10/99

20 20 12

- ( INFORMÀTICA BÀSICA I GRÀFICA" CI201 CI202 CI203 CI204 CI205 CI206 CI501

Access Excel Internet Introducció a la informàtica Windows-98 Word CAD / 3DSTUDIO

Consultar programació trimestral

S'adverteix que alguns dels cursos d'aquest programa poden sofrir canvis de dates, horaris, durada o anul·lació

Activitats

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

I 20

Construcció i noves tecnologies Revestiments continus de façanes. Sessions tècniques i 2 de novembre. Seminari, 21 i 28 d'octubre i 4 de nover

Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes. Sessions tècniques, 1 i 8 de febrer. Seminari, 3 i 10 de febrer „

director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche

presentació Les sessions es completen amb un novembre. Entrada lliure. seminari on s'aprofundirà en cada preu de les tres sessions tipus de revestiment, en la definició preu matrícula: 5.000 PTA de! projecte tècnic com a garantia preu col·legiats i estudiants amb de qualitat final, la redacció dels Targeta Accés: 3.500 PTA plecs i programes de control, i la lloc: Sala d'actes det Col·legi normativa específica d'aplicació. programa de les sessions preu col·legiats i estudiants dimarts 19 üe octubre, a les 16 h amb Targeta Accés: 15.000 PTA Elecció del revestiment segons preu matrícula: 20.000 PTA la tipologia constructiva programa del seminari Inauguració de l'exposició. PreDijous 21 de octubre, ales 16 h sentació de productes i obres. o Característiques bàsiques dels dimarts 26 d'octubre, a les 16 h revestiments de façanes.

•j El revestímet continu en l'experiència francesa. Control de 'J Suport i compatibilitat entre materials. qualitat. CSTB. Presentació de i. Normativa i documents d'idoproductes. Presentació d'obres neïtat Dimarts 2 de novembre, ales 16 h o Durabilitat i patologies dels - Els revestiments continus tradicionals revestiments continus. Presentació de productes. Taula rodo- Dijous 28 de octubre, a les 16 h na: control de qualitat i segui- s Morters monocapes ment d'obra. Responsabilitat i Dijous 4 de novembre, a les 16 b o Pintures assegurança desenal. exposició: del 19 d'octubre al 5 de

presentació El monogràfic planteja estudiar el camp dels revestiments continus per a façanes ~ j

as

i9ui

a m D ma

"

terials tradicionals, amb morters monocapa o amb arrebossats i pinlures—. Els experts analitzaran l'elecció del revestiment segons els requeriments de la seva situació i del seu suport, la durabililat i les patologies dels revestiments continus i les experiències d'utilització a dins i a fora del nostre país.

presentació Les següents jornades que es presenten dins el cicle Materials i noves tecnologies tenen com a objectius iniciar el debat sobre el paper que han de tenir les xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels diferents punts de vista a l'hora d'abordar el problema.

També s'estudiarà la manera d'ordenar la implantació i la coordinació dels diferents serveis, i el seu manteniment, director del cicle Joan Sabaté coordinació Horacio Espeche dates exposició Del'l a 111 de febrer. dates de les sessions tècniques Dies 1 i 8 de febrer del 2000.

Dimarts, de 9.30 a 19.30 h. lloc Sala d'actes del Col·legi. preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiat: 3.500 PTA

objectius L'objectiu del seminari, paral·lel a les sessions tècniques, és establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure el manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes.

S'analitzaran les experiències d'implantació soterrades, i altres tipus de seccions. El caràcter formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions aplicables sobre la manera d'executar i coordinar, controlar i mantenir les infraestructures urbanes. director del cicle Joan Sabaté coordinació Horacio Espeche dates seminari: Dijous, 3 i 10 de febrer, de 9.30 a 19,30 h. preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20,000 PTA

Rehabilitació i medi ambient Aspectes fonamentals de les intervencions en edificis existents Curs, del 4 d'octubre al 15 de novembre presentació Intervenir en edificis existents, tant si es tracta de la seva rehabilitació com del seu manteniment, demana conèixer tot un seguit d'aspectes essencials quan al comportament global de l'edifici i de cadascun dels seus components. El bon resultat d'aquestes intervencions, és la conseqüència d'una etapa de treball aprofundit en el seu coneixement previ. És aquesta etapa de diagnosi la que permet establir unes sòlides bases de partida en les que fonamentar propostes d'intervenció tècnicament correctes. Aquest curs proposa fer un recorregut pels diferents materials i components de l'edifici, tot analitzant el seu comportament, les principals disfuncions que presenten i les solucions tècniques tradicionals i d'avantguarda que s'estan aplicant. responsable acadèmic Enric Casanovas dies i hores: dilluns i dimecres, el 4 d'octubre al 15 de novembre, de

16 a 21 hores.

Durada: 50 hores lectives. preu matrícula: 90.000 PTA preu col·legiats: 70.000 PTA programa 9 Introducció general a Materials bàsics dels edificis: el ferro, la fusta, el formigó armat • La rehabilitació dels components de l'edifici: els fonaments, parets de càrrega, els sostres, els tancaments, la coberta i les instal·lacions • Visites tècniques a edificis

Jornades de rehabilitació: paraments exteriors Tots els primers dijous de cada mes presentació Les jornades de Rehabilitació son una trobada mensual, on experts i professionals tíel sector presenten les seves experiències sobre una problemàtica tècnico-constructiva definida i estableixen un debai teòric i pràctic sobre les alternatives per afrontar el tema. La gran diversitat de materials i components de la pell de l'edifici i el fet que sigui l'element amb un pitjor estat de conservació, ens ha dut a preparar unes jornades tècniques que presentin cada un dels aspectes essencials des de la doble vessant teòrica i pràctica. Es busca la pluridisciplinarietat de tota obra de rehabilitació especialitzada. hi col·labora Instituto de Ciencias de ta Construccïón Eduardo Torroja responsable acadèmica Ana Chust jornades previstes Façanisme: conservar la façana i enderrocar l'edifici s Façanes mitgeres

. Humitats en façanes > La pedra artificial o Revestiments tradicionals de calç s Neteja de façanes ? De l'encàrrec a l'acabament de l'obra e Obra feta. intervencions dates i horaris Tots els primers dijous de cada mes,de9.30a14hide16a20h. preu matricula/preu col·legiat per sessió: 20.000/15.000,per 4 sessions: 65.000/50.000,jorn. completes: 110.000/80.000,-

Façanisme: conservar la façana i enderrocar l'edifici Dijous, 7 d'octubre presentació La discutible i discutida moda de fixar la imatge dels centres històrics tot conservant les façanes i buidant el seu interior és una pràctica habitual. En la jornada es comentaran els aspectes legals, els criteris d'intervenció i la complexitat tècnica d'aquestes obres. programa Teoria i debat, de 9.30 a 14.00 h • Lestabilitat de la façana a conservar: en el projecte, abans de l'enderroc de l'edifici i durant la intervenció. o Lligams estructurals i constructius entre la façana a conservar i l'obra nova.

Taula rodona: Criteris per conservar la façana. Viabilitat d'aquests projectes. Experiències de Barcelona i en d'altres països.

Casos pràctics, de 16 a 20 h Visita a obres en curs

Activitats I

SEGONA QUINZENA JULIOL 99

FORMACIÓ

Organització i gestió Us de full de càlcul per I a l'estudi de viabilitat I d'operacions I immobiliàries. Curs. del 15 al 29 de setembre presentació En aquest curs es presentarà una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

Aquest és un dels cursos d'especialització inclosos dins el programa que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit.

Cal tenir coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.

Per als alumnes que no tinguin prou coneixements d'Excel s'ha previst un curs del 6 al 13 de setembre, en el mateix horari del curs. responsable acadèmic àrea d'organització: Carles Puiggròs dates Del 15 al 29 de setembre. horari Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu matricula: 30.000 PTA Preu col·legiat: 25.000 PTA

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries Curs de postgrau, de l'1 d'octubre al 15 de gener entació L'alumne adquirirà els coneixements teòrics i pràctics suficients per a l'estudi i l'anàlisi d'operacions immobiliàries i la presa de decisions. Aprendrà a fer estudis tècnics, econòmics i financers, establir indicadors de rendibilitat i determinar objectius d'operacions de promoció immobiliària i promoció del sòl. La metodologia combina l'adquisició de coneixements bàsics d'economia, màrqueting i fiscalitat amb la realització de casos pràctics per l'aplicació dels mètodes aplicats per experts immobiliaris en els estudis de viabilitat.

Comptarà amb 8 crèdits convalidables al màster de projeci manager.

programa : Política d'habitatge i promoció immobiliària ° Comptabilitat de costos » Fiscalilat immobiliària o Estudi de mercat c Viabilitat d'operacions de promocions immobiliari ; Ús de full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries 3 La gestió prèvia del sòl com a component de la promoció 0 Màrqueting operatiu 1 Gestió postvenda Ï Resolució de casos pràctics

organitza: Fundació Politècnica de Catalunya i el Col·legi. responsable acadèmic àrea d'organització: Carles Puiggròs dates i horari: divendres i dissabtes, de I'1 d'octubre de 1999 al 15 de gener del 2000.

Preu matricula: 200.000 PTA Preu col·legiat: 160.000 PTA

Aquest programa de postgrau és un dels mòduls del màster en

project manager en edificació í urbanisme que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i comptarà amb 15 crèdits. dates i horari Del 21 de gener al 17 de juny del 2000, divendres de 16.30 a 21 i dissabtes de 9.30 a 14 hores. preu matricula: 400.000 PTA preu col·legiat: 320.000 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs, arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en organització i gestió

Aquest programa es desenvolupa durant dos anys acadèmics i s'estructura en tres mòduls formatius més una tesina. El primer mòdul és d'introducció a les funcions de la gestió. El segon és de gestió de la promoció immobiliària i s'hi desenvolupen les matèries relacionades amb les activitats més pròpies del promotor, com són la definició de la viabilitat de l'operació, el màrquetirtg i la gestió empresarial de la promoció immobiliària. El tercer mòdul, de gestió del procés de construcció, inclou la formació per a activitats relacionades amb la producció del producte immobiliari com són la gestió de projectes i la gestió d'obres.

responsable acadèmic àrea d'organització Carles Puiggròs direcció del màster Francisco Javier Llovera Carles Puiggròs dates I horari del 5 de novembre de 1999 al 3 de juny del 2000 horari Divendres, de 16.30 a 21 h i dissabtes, de 9.30 a 14 h.

Preu matricula 480.000 PTA per any acadèmic Preu col·legiat 400.000 PTA per any acadèmic

Per completar el màster, cal fer un treball tutoritzat per un professor.

El màster està programat en dos anys acadèmics complets, tot i que per la seva estructura, també es pot completar fent els mòduls independents fins a sumar els crèdits que calen per obtenir-ne el títol.

Gestió det procés de construcció Curs de postgrau. del 21 de gener al 17 de j presentació Als professionals amb una formació de tipus tècnic que treballen en el procés immobiliari, se'ls requereix perquè fan funcions tècniques i també de gestió. La capacitat d'aquests professionals està ben valorada, sobretot, en la fase de disseny i producció, és a dir, en les fases de projecte i obra.

Aquest programa de postgrau, que ara presentem, se centra en aquests dos àmbits. D'una banda, el procés de gestió del projecte: disseny del producte immobiliari, execució del projecte, tràmits administratius, permisos i llicències, manteniment i as built del projecte durant l'execució d'obra. I d'una altra, el procés de gestió de l'execució, l'estratègia de contractació i coordinació d'industrials durant el procés de l'obra, el control econòmic i gestió del cost, la planificació i la gestió integrada de la qualitat i la seguretat, entre d'altres.

Màster en Project management en edificació i urbanisme. Gestió de la promoció i construcció Curs. del 5 de novembre al 3 de juny del 2000

CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL

programa • Gestió estratègica de projectes • Organització i üderatge d'equips de treball • Gestió de qualitat t Pressupost i anàlisi pressupostari • Gestió de projecte • Habilitats directives • Gestió de l'execució d'obres • Gestió del manteniment i postvenda • Tancament de l'operació i manteniment • Simulació de casos pràctics

La Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha concedit al Col·legi cursos de formació ocupacional per a aturats.

Direcció tècnica d'obres d'edificació objectius Aprendre a gestionar i organitzar el treball com a director d'obres: analitzar un projecte i planificar el control d'execució, fer funcions de direcció facullativa, coordinar la seguretat, preparar un estudi de seguretat i el programa i seguiment del control de qualitat.

•Per a aturats majors de 25 anys. çDel 2 de setembre al 6 d'octubre, de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

• Per a aturats menors de 25 anys. Del 20 de setembre al 26 d'octubre, de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

Demaneu més informació: Tel: 932 402 373

INFORMACIÓ GENERAL D'INSCRIPCIONS A CURSOS Els col·legiats poden obtenir un Val descompte per acumulació d'inscripcions a cursos de formació continuada del Col·legi.

Cada 100.000 PTA de matricules invertides en cursos de formació en el mateix any acadèmic dóna dret a un val descompte de 10.000 PTA a descomptar de la matrícula en inscriure's a un curs.

Informació Telèfon: 932 402 373 Fax : 932 402 061 http://www.apabcn.es A/e: formacHJ@apabcn.es

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

Activitats FORMACIÓ

Qualitat

Seguretat Tècnic en prevenció de riscos laborals. Nivell superior. Àrea de seguretat en el treball. Curs, del 15 d'octubre de 1999 al 17 de juny del ?nnn

Titulats universitaris que vulguin accedir a la nova funció professional de tècnic de prevenció de riscos laborals. Els alumnes que hagin fet el curs de Coordinadors en seguretat o altres cursos de prevenció de riscos laborals poden sol·licitar convalidacions. programa Àrea comuna

• Mòdul VI. Àmbit jurídic de la prevenció (40 hores} Àrea d'especialitat • Mòdul VII. Seguretat en el treball, orientada a la construcció. (100 hores) • Mòdul VIII. Treball tuton'.zat o pràctiques (150 hores) direcció acadèmica • Alejandro Romero. Llicenciat en psicologia. Director de la Divisió de Prestacions tècniques de la Mútua Cyclops.

• Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic Àrea Seguretat de CAATB. Requisits d'accés Titulació universitària (diplomat o llicenciat). Es recomana tenir formació tècnica i/o experiència en el sector de la construcció. Per assolir la titulació del curs, cal haver assistit al 80% de les sessions i superar satisfactòriament les proves de cada mòdul, i el treball de fi de curs o unes pràctiques en una empresa.

Preu matrícula

• Mòdul I. Fonaments de les tècniques de millora de les condicions de treball (20 hores) • Mòdul II. Tècniques de prevenció de riscos laborals (200 h) • Mòdul III. Altres actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals (30 hores) • Mòdul IV. Gestió de la prevenció de riscos laborals {40 hores) • MòdulV. Tècniques afins (20 rt)

625.000 PTA. La Fundació Cíclopes disposa de beques de fins a un màxim del 50% del cost. dates Del 15 d'octubre de 1999 al 17 de juny del 2000. durada 600 hores horari Divendres, de 9 a 14 i de 15.30 a 20.30 h i dissabtes de 9 a 14 hores.

presentació El Col·legi i la Fundació Cíclopes, han organitzat un curs de niveil superior en prevenció de riscos laborals orientat a l'àmbit de la construcció per tal d'adaptar el col·lectiu de professionals a l'aplicació de la Llei 31/95, de prevenció de riscos laborals i el RD 39/97. El programa està configurat per 350 hores de matèries comunes, 100 hores d'especialitat en seguretat en el treball en la construcció i, un treball equivalent ales 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol. adreçat a

Coordinadors de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu. Curs. del 8 de novembre de 1999 al 27 de marc del 2000 presentació El Decret 1627/97 de transposició de ía directiva europea sobre la seguretat i salut laboral a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional: el coordinador de seguretat. Ei coordinador és el professional encarregat d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar als participants per integrar la seguretat en el procés del disseny i de l'execució, fer accions de sensibilització i, fins i tot, de formar els treballadors a l'obra. Aquest curs de postgrau forma part del programa de formació en seguretat i salut laboral que el Col·legí amb la Fundació Politècnica de Catalunya coneixements exigits Formació d'arquitecte tècnic, ar-

quitecte, enginyer o enginyer tècnic. responsable acadèmic àrea de seguretat: Ezequiel Bellet dates i horari: del 8 de novembre de 1999 al 27 de març del 2000.

Dilluns, de 9.30 a 14.00 i de 15.30 a 20 hores, durada: 136 hores. preu matricula: 337.500 PTA preu col·legiat: 225.000 PTA programa • Mòdul I: Normativa i legislació.

• Mòdul II: Coordinació de seguretat • Mòdul III: Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals.

• Mòdul IV: L'actuació professional del coordinador.

• MòdulV: Formació en tècniques de seguretat.

• Mòdul VI: Documentació per a l'aplicació del RD 1627/97.

Control de qualitat Cas pràctic, del 13 al 27 d'octubre

Estudis de seguretat i salut laboral Casos pràctics,del 20 de setembre al 25 d'octubre Aquest curs lé com a objectiu que els assistents puguin aplicar els seus coneixements sobre seguretat i salut laboral a l'hora de realitzar estudis de seguretat i salut laboral de diverses tipologies i dimensions.

El curs es planteja a partir de la realització de quatre estudis fets, basats en quatre projectes reals sobre la construcció d'una petita edilicació, la construcció d'un gran bloc d'habitatges, la rehabilitació d'un edifici i les obres d'urbanització d'un polígon industrial.

Exposició dels continguts generals de què consta l'estudi i d'iniciació a l'ús d'una eina informàtica aplicada. Es tractaran els apartats de memòria, avaluació de riscos, mesures de prevenció, amidament i pressupost, documentació complementària i, plànols i documentació gràfica. Els alumnes tre-

CURSOS DE FORMACIÓ

Coordinadors de seguretat en obres petites objectius Aquest és un dels cursos de formació ocupacional que realitza el Col·legi subvencionat pel Dep. de Treball i el Fons Social Europeu. Els objectius del curs són: adaptar els coneixements tècnics I de gestió dels tècnics per a l'aplicació de l'RD 1627/97 en obres petites o redactar estudis bàsics de seguretat.

• Per a aturats majors de 25 anys. Del 6 al 28 de setembre, de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 hores.

Demaneu més Informació Tel: 932 402 373

braran en grups que, tutoritzats pel professor, faran els estudis dels casos, amb l'objectiu que al final es faci la posada en comú de tots els casos acabats. És recomanable haver assistit, com a mínim, al curs bàsic sobre seguretat i salut laboral a la construcció que organitza el Col·legi, o bé tenir coneixements i/o experiència equivalents. dates Del 20 de setembre al 25 d'octubre. horari Dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores.

Preu matricula: 63.000 PTA Preu col·legiat: 52.500 PTA responsable acadèmic àrea de seguretat Ezequiel Bellet inscripcions Servei d'Informació Telèfon: 932 402 060 Fax: 932 402 061

Activitats pericials Criteris per preparar informes Granollers, dilluns 4 dates i horari Dilluns, 4 d'octubre, de 18 a 21 h. preu matrícula: 4.800 PTA preu col·legiat: 4.000 PTA responsable acadèmic Pere Casademont Arquitecte tècnic Inscripcions Delegació Vallès Oriental Telèfon: 938 790 176.

presentació Amb un mètode molt pràctic es presenta com preparar un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística.

El cas d'un edifici mítjà-petil. dates: dimecres, del 13 al 27 d'octubre, de 18 a 21 hores. preu matrícula: 18.900 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA programa • • • • • • •

Legislació del control de qualitat Els agents del control de qualitat Materials a controlar: mínims Programa, registre i certificació Tramitacions Resolució d'un exemple: programa Registre de resultats i certificat de compliment • Documents a recepcionar • Homologació, la certificació, els DTI, segells i marques

Control de qualitat del formigó segons els canvis de la nova EHE. Cas pràctic. 14 de setembre presentació Amb aquesta sessió es pretén donar una visió dels canvis produïts per la nova instrucció del formigó estructural, EHE, en la preparació d'un programa de conlrol de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística.

El mètode és la resolució d'un cas pràctic d'un edifici de volum mitjàpeiü. Durant la sessió es desenvoluparà el programa de conlrol de qualitat dei formigó, i el registre de resultats. dates i horari Dimarts, 14 de setembre, de 17 a 21 hores.

Preu matricula: 4.800 PTA Preu col·legial: 4.000 PTA responsable acadèmic: Pere Casademont, arquitecte tècnic.

Activitats I

SEGONA QUINZENA JULIOL 99

FORMACIÓ I ALTRES 23

Informàtica aplicada Pressupostos i control econòmic d'obra amb Presto Dilluns i dimecres, del 4 al 20 d'octubre Laplicació de programes informàtics són imprescindibles per a la consecució adequada dels treballs d'amidamenls, pressupostos, certificacions i control econòmic. professors Xavier Humet, arquitecte tècnic Olga Cid, arquítecta tècnica dia i hora Dilluns i dimecres, del 4 al 20 d'octubre, de 17 a 21 hores. preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA programa • El pressupost, document d'un projecte. Planificació del projecte.

• El pressupost i la seva elaboració.

• Control de costos.

Inscripcions Servei d'Informació:

Pressupostos i control econòmic í TCQ 2000. Dilluns i dimecres, del 25 r tubre al 10 de nover En el contingut d'aquest curs es presenta el mòdul específic del programa de seguiment d'obra i planificació. professors Xavier Humet, arquitecte tècnic Olga Cid, arquitecta tècnica dia i hora Dilluns i dimecres, del 25 d'octubre al 10 de novembre, de 17 a 21 hores. preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA programa • El pressupost, document d'un projecte. Planificació del projecte.

• El pressupost i !a seva elaboració.

• Pla de treball i seguiment econòmic

Informàtica bàsica i gràfíra Planificació t control de projectes: Microsoft Project

. Iniciació a l'Excel L'objectiu és aprendre a controlar, avaluar i administrar projectes amb l'ús d'aquest programa informàtic. adreçat a Persones interessades en una eina per al plantejament i planificació dels projectes, i la gestió i la seva representació gràfica. dates dels cursos • Dilluns i dimecres, del 13 al 29 de setembre, de 17 a 19 hores.

• Dissabtes, del 18 de setembre al 2 d'octubre, de 9.30 a13.30h.

• Dilluns i dimecres, del 27 de setembre al 18 d'octubre, de 19 a 21 hores.

• Dimarts i dijous, del 14 al 21 d'octubre, de 9 a 13 hores.

• Dimarts i dijous, del 19 d'octubre, al 4 de novembre de 14.30 a 16.30 h. preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA

Tel: 932

Presentació de programes informàtics ARQUIMEDES 25 i 26 d'octubre CYPE Ingenieros, empresa de programari (software) per al càlcul d'estructures de formigó i metàl·liques, presenta les novetats del programa ARQUÍMEDES d'amidamenls i pressupostos. dies, hora i lloc: 25 i 26 d'octubre de 9 a 20 h, al vestíbul del Col·legi. informació: Tel: 934 851 102.

AM2, farà una demostració del programa ARQ+ sobre amidaments, pressupostos, ceritificacions i una novetat: Control de costos per a Windows. dies, hora I lloc Dies, 27 i 28 d'octubre al vestíbul del Col·legi. informació: Tel: 932 658 282.

Català

Exposicions Seixanta-vuit projectes per a un concurs d'idees. Del 2 al 16 de setembre El Col·legi exposa les 68 propostes presentades, amb les 5 finalistes d'aquestes i el projecte guanyador, del concurs organitzat per a la realització d'un element singular com a homentage a Joan Brossa en l'espai del carrer Bon Pastor. organitza Departament de Cultura inauguració Joan Ardèvol, vicepresident del Col·legi i membre del jurat, parlarà de la selecció de les propostes entregades i presentarà e! projecte guanyador. dia, hora i lloc de la Inauguració Dijous, 2 de setembre a les 19.30h.

Sala d'exposicions del Col·legi. dates i horari d'exposició Del 2 al 16 de setembre, de dilluns a divendres, de 9.30 a 20 hores.

Programació de cursos Setembre-desembre 1999

Llengua catalana Setembre-novembre organitza El Servei Lingüístic del Col·legi i el Col·legi de Gestors, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

• nivell B (elemental) Del 21 de setembre al 30 de novembre, dimarts i dijous, de 19.30 a 21.30 h.

• nivell C (mitjà) Del 20 de setembre al 29 de novembre, dimecres i divendres, de 19.30 a 21.30 h.

Inscripcions Preu de cada curs: 8.000 PTA Fins al 15 de setembre al Col·legi de Gestors. Tel: 933 170 686.

• Del 6 al 13 de setembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

• Del 14 a l l 6 de setembre, dimarts i dijous, de 9 A 13 h.

• Del 30 de setembre al 14 d'octubre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30li.

• Del 15 al 24 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Iniciació a l'Access Del 13 al 22 de setembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu matricula: 14.000. Preu col·legiat: 10.000 PTA • Internet • Del 14 al 16 de setembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

• Del 16 al 21 de setembre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h.

• Del 13 al 18 d'octubre, dilluns i dimecres de 14.30 a 16.30 h.

• Del 8 al 10 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

Preu matrícula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA. • Introducció a la informàtica • Del 15 de setembre al 27 d'octubre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

• Del 29 de setembre al 20 d'octubre, dilluns i dimecres, de 9 a 13 h.

• Del 20 d'octubre a l'1 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu matricula: 40.000 PTA. Preu col·legiat: 30.000 PTA. • Organització del disc • Del 16 al 21 de setembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

• Del 23 al 28 de setembre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h.

Preu matrícula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA. • Excel II nivell Del 21 al 23 de setembre, dimarts i dijous, de 9 a 14 hores.

Preu matrícula: 17.500 PTA. Preu col·legiat: 12.500 PTA. • Iniciació al Word i Del 21 al 30 de setembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.

• Del 28 al 30 de setembre, dimarts i dijous, de 9 a 13 hores. i Del 20 d'octubre al 3 de novembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h.

• Del 15 al 24 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Autocad I nivell • Del 23 de setembre al 4 de novembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

• Del 9 de novembre al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 hores.

Preu matrícula: 47.000 PTA. Preu col·legiat: 36.000 PTA. • 3DStudio Max • Del 23 de setembre al 2 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

• Del 9 d'octubre a l'li de desembre, dissabtes, de 9.30 a 13.30 h.

• Del 25 d'octubre al 29 de novembre, dilluns i dimecres, de 9 a 13 h.

Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA. • Autocad • Del 5 d'octubre al 16 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

• Del 9 d'octubre a I'l 1 de desembre, dissabtes, de 9.30 a 13.30 h.

• Del 26 d'octubre al 25 de novembre, dimarts i dijous, de 9 a 13 h.

Preu matricula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA. • Microstatlon Del 5 d'octubre al 16 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA. • Word II nivell • Del 5 al 7 d'octubre, dimarts i dijous, de 9 a 13 h.

• Del 8 al 17 de novembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h.

Preu matricula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Autocad II nivell Del 9 de novembre al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

Preu matricula: 47.000 PTA: Preu col·legiat: 36.000 PTA. < Iniciació a l'Autocad > Del 24 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. Preu matrícula: 19.500 PTA: Preu col·legiat: 15.000 PTA.

GUIA

D ' E M P R E S E S

I

SERVEIS

FUSTERIA 1 1

ESTHUCTURES Ç ]

Alsina

FRAPONT

I Pellaires, 28 I 08019 BARCELONA 1 Tels. 93 307 29 33 : 93 307 26 92

SOLUCIONS EN EHCOFRAT5

CONSTRUCCIONS EN FUSTA PAV1HDUS, S

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol Ind. Pla d'en Cou. Cami de Font Freda s'n 06110 Montcada y Reixac {Barcelona) Tel. (93) 5 7 5 M M Fax (93) 564 70 59

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ

TERF.ATZOS CQHTÍHUOS

món 32 • Polígon Ini J J PI 50••

Plaça T e t u i n , 1 1er, 1 ' 08010 Barcelona

Fa" Í93I

03030 Btmehna

Tel. 205 09 39 Fai. 265 32 76

M jMgpr

ALUMINOSI

EXTENI

I CATALANA,S.A.

IESOEPAVIMENTACIOH

Moners sense retracció.

Rehabilitació

oslampaflos

SENETON

C/Santando; 42-48. Nau39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86- Fax 278 27 11

BIGA EXTENSIBLE Muntaner, 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel.-Í140016FaxaK31 '

'

| Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL | -tel. 726 19 11 *fax726O7 6

AÏLLANTS

REHABILITACIÓ j

AC«W3"3 soo.ooo •»' d»

• I _ I I

5 - OB291 RIPOLLET TEL

Avgdi.de h Gran via. 179 Tel. (93) 261 63 0 0 / Fax: (93) 261 63 20 08908 LHoipiulet de Llobregat (Barcelona)

Q Capil·lariE _aFilcració QCondcnsai

OBRAS REFOHMAS 1MPERMEABILIZACIONES ALUMINOSIS REFUER2OS ESTRUCTURALES

y FA>

ELECTRICITAT

simon simo

REHABIUT.S.L

CONSTRUCaÓ - REHABILITACIÓ

ü

RovestimiemoB y mort

IEP

MATERIAL ELÉCraCÒ Ò ILUMINACION Dipulación, 390 - 392 - Tclébno |93| 265 I ó c FQI (93) 232 77 53 08013 Barcelona

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

• Neteja _QRcsauració pedra Q Evitar coloms

f

\

CEINCO, S.L.U.

» Tel.: 93 663 02 11 \ Fax: 93 663 01 31

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5> A • Td. [931 -12o 98 98 (3 lineas) Fiw(93]«3 9J 1 3 - 0 6 0 ) 5 6 0 ^ 0 0 0

Vidrieras emplomadas

PAVIMENTS

Restauraciones

I-AVIMENTS INDLSTKIAIJ» DK FORMIGÓ I ASFALT, TF.RKES DIÏ RESINES I PINTURES lüSPECIAL·S

Grabados al àcido

FERROS iBenebèsí S.L.

\ Corroleia N-ll Krn. 600 Nau 6 _ ' 08/80 PALLEJÀ (Barcelona)

c / Padilla, 240 • Tel. (93) 456 14 53 Fax (931 436 72 85 '080)3 Barcelona

L Vidrieras en hormigón

-

Assistència Tècnica i Control de Qualitat a tot tipus d'obres

EXTRAFORT—

Tel.: 937 31 54 46 c/.AriK,57,NiuP Pol.lnd.UQpi

PREFABRICATS

D

La solució a l'aluminosis

NOUíBAU DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de alumnio polígono indmtTlól el pla riera da can pahlssa 24 a 08750 molkis de rel, espana

1 . 93 680 27 25 f - 93 660 07 43 alusul^cKseles.o:;

Fem el terra bo segons OIN ISO 9002

Prefabricadostle HormÍ2Ón.S.A.

a de renovació de sostres

ALUCOBONO

L-5

| a S t r a d t i r | Patentalemanya

• • • • • •

'ES) Ék f\y|\

1|Ü5 ^ ^ ROAR, S.A.

FÀBRICA DE: P R E F A B R I C A D O S DE H O R M I G Ó N 06191 RUBÍ Pg. de les Torres, s/n - Edil. Dlamanie B|os Fàbrica: Pol. Ind. Rubí Sur - Barcelona "S 6 9 9 4 2 6 6 - Fax: 58S 00 59

C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES

•

Aplícaclú fàdl, ràpida i econòmica Màxima resistència mecànica 1 química Anúpob Impermeabilitzals Higiènics Decoratius

astntOumtica, sL ^ s i ^ V Recobriments ^iw pera sòls industrials Raparadó fàcil de forals i esquerdes Av. Sani Julià, 206. nau 7. Pol. industrial Congost 0&400 Granollers Tel: 93 849 57 00 /93 649 SA 75 Fax: 93 8495416

D ' E M P R E S E S

I

TECINCO 93-588.7S.76 CAM'ALZAWCKU.Ta

LABORATORI DE COHTROL FORMIGÓ ARMAT, MATERIALS CERÀMICS, SOLS 1 VIALS

ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SÒNIC DE PILOTS

BARCELONA

GEOTÉCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Rimon Bcrrngucr IV. 9. baoioi Tel. 1 F M (977) 791783 - 43850 CAMBRILS Mi(or de S i n ü I, E° 3" TÍI. i Fa* (909) 3H 332 - 08017 BARCELONA

S E R V E I S

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de tusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

Elements pera estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

El reportatge VIATGE

A

SEGONA QUINZENA JULIOL 99 I

L'ANTÀRTIDA

25

Un aparellador al setè continent Records de la meva estada a l'Antàrtida (1972)

Icebergs Impressionants assotaU pel vent terrible temporals de mar.

I

Astronàutica m'ha obligat a viatjar. Dic obligat però hauria de dir que m'ha permès viatjar, perquè en realitat el meu treball professional ha estat, suposo, semblant al de la majoria de vosaltres els meus companys de professió, és a dir, força sedentari.

En els anys difícils de la dècada dels cinquanta vaig deixar de ser un estudiós de l'Astronomia per dedicar-me a l'Astronàutica, és a dir, a l'estudi seriós dels possibles viatges interplanetaris. La veritat és que era difícil que, fins i tot en un cert nivell, es prenguessin seriosament que el que semblava un somni juiivemesc es pogués convertir en l'epopeia del segle XX. A Barcelona, érem pocs, molt pocs, els qui ens interessàvem per aquests lemes sota l'empara de l'Agrupació Astronòmica Aster o de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica, entitats ubicades la primera al passeig de Gràcia i la segona, a la Diagonal.

A Madrid, hi havia un altre grup menys nombrós encara, però que, paradoxalment, gaudia d'un cert suport oficial, cosa que nosaltres no teníem. El tema de l'Astronavegació

Icebergs enormes, vent, mar embravida i, de vegades, boira espessa. Tot aüò representi una navegada *amb risc".

va rebre una certa esquenada amb la creació d'un organisme internacional la International Astronautical Federation (1AF), en la qual vam participar persones de tots dos grups i el resultat va ser que vam poder estar al corrent dels projectes que s'anaven gestant, alhora que ens obligava a "treure el cap a l'exterior". Això, tanmateix, no va ser fàcil per !a política que imperava a l'Estat espanyol, amb la dificultat afegida pel fet que alguns de nosaltres fèiem les milícies universitàries.

Us preguntareu què hi té a veure tot això amb el meu viatge a l'Antàrtida. Si heu llegit el meu article anterior (L'INFORMATIU NÚM. 141) us haureu adonat que el paral·lelisme entre l'Antàrtida i la Lluna és una teoria de la qual reclamo una certa paternitat i que, a més, he aconseguit que s'hi interessés algun científic de talla mundial. D'aquí va sorgir l'oportunitat de figurar entre els invitats a l'expedició del ündbiad Explorer el gener-febrer de 1972 rumb al glaçat Continent Austral. I això és el que avui us vull explicar. •

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

-I El reportatge h

VIATGE

A

L'ANTÀRTIDA

'

Rumb a l'avantsala de I Infinit I f f f l empresa nord-americana propietària de la nau que duia el nom del seu H H Í fundador i propietari, Mr. Lars ündblad, fou una de les primeres que va voler demostrar que l'Antàrtida podia ser un objectiu turístic de qualitat i de primera magnitud. Però d'un turisme científic formal que no pertorbés gens ni mica, ni perjudiqués, un continent que, quasi inexplorat, és tan gran com Europa i Amèrica del Nord junts.

En un congrés de la IAF celebrat a l'octubre de 1971 a Brussel·les insistia un cop més en el paral·lelisme antre l'Antàrtida i la Lluna, especialment pel que fa a construccions permanents i, com a conseqüència, se'm va brindar la possibilitat de trepitjar un xic el solar". Amics influents s'entestaren a recomanar a l'empresa ündblad el que un català figurés en el grup de seixanta invitats a un viatge llarg i difícil, però extraordinari.

El representant a Espanya de la Lindblad Explorer Inc, el malaguanyat amic Marià Fabregat, acabà de fer-ho possible.

Del grup de seixanta invitats, només dos érem europeus. Havíem de concentrar-nos a Ciutat del Cap, on s'iniciava ei viatge que per a mi acabaria unes setmanes després a la localitat argentina d'Usuahia, la ciutat més austral del món, a la punta inferior d'Amèrica del Sud. Quan unes setmanes abans de la sortida, Fabregat em va entregar la documentació, em vaig quedar estupefacte. Havia d'aprendre i preparar moltes coses. Primer de tot, calia que enviés ràpidament les meves poc atlètiques mides anatòmiques a Nova York, atès que allà confeccionaven els vestits necessaris i còmodes per defensar-nos dels possible rigors climàtics. Havia de comprar un equip complementari adequat i, el més fonamental, preparar-me per obtenir bones fotografies (algunes il·lustren aquest article) i, abans que tot, aconseguir la màquina de fotos adequada, ja que no servien les de models corrents. D'altra banda, suposo que com la majoria de vosaltres, els meus coneixements fotogràfics no passaven de ser els propis d'un aparellador que fa fotografies de les seves obres i, de tant en tant, de la família. Ja m'havien avisat els organitzadors de l'expedició que les cameres fotogràfiques havien de ser desengreixades prèviament, ja que en cas contrari el sistema lubricant es congela i resten inservibles; que calia protegir-les en bosses de cuir i que tant les cameres fotogràfiques com les cinematogràfiques, eren millors les mecàniques que les elèctriques.

El Lindblad Explorar, modern vaixell preparat per a eipediri polars, noíiejat pels noid-americ amb pavelló noruec En primer terme, una de les lUmes q Jtilitàvem per als destmba rea

Afortunadament, les empreses Kodak i Hasselblad van saber que formava part de l'expedició del Lindblad Explorer i em van prestar la seva ajuda. Em facilitaren gratuïtament el material i una sofisticada camera (igual que la que duien els astronautes de l'Apol·lo), Amb tanta quantitat d'accessoris que ompliren una gran bossa que, a més, pesava molt. Vaig haver d'anar "a classe" per familiaritzar-me amb el funcionament de tot el munt d'objectius intercanviables, filtres, etc. M'ensenyaren a consciència el funcionament de tol l'arsenal i, fins i tot, a netejar tots els aparells que ja sabíem que quedarien coberts per la sal procedent de l'aigua del mar, que els fortíssims vents polvoritzen a manera d'esprai i que emblanquina els aparells i el fotògraf. Era força complicat.

En canvi, no us creieu que durant l'expedició hagués de suportar temperatures molt baixes. En l'estiu antàrtic, i en particular a la península antàrtica que és la zona en què havíem d'endinsar-nos, quan el sol no es pon, les temperatures no arriben gairebé mai a més d'una desena de graus sota zero. Però el vent, el vent huracanat, ja és una altra història. La suma de fred més vent representa un problema per un, relativament jove, però poc expert en aquestes lluites i, evidentment, no gaire acostumat a la neu, al gel, la granissa, etc.

Vaig arribar a Ciutat del Cap quatre o cinc dies abans de la sortida de la nau. A mesura que anava coneixent els altres cinquanta-nou invitats, vaig poder comprovar que la majoria eren destacats científics, alguns mundialment coneguts en la seva especialitat. Abundaven els geòlegs, ornitòlegs i meteoròlegs. La majoria eren més grans i, per afrontar les condicions del viatge, estaven en pitjors condicions que jo, que afortunadament mai no em marejo en navegar. En particular ens esperava una primera etapa d'onze dies de navegació pels molt tempestuosos mars que separen la Ciutat del Cap de les Illes Geòrgies, que eren la nostra "primera parada*.

A la Ciutat del Cap, ens van invitar a fer excursions de muntanya, cosa que, segons els experts, és molt aconsellable abans d'emprendre un llarg viatge per mar. I així va

Les impressionants Illes Geòrgtes, ta nostra primera parada rumb a La Península Antàrtida. ALmb els meus companys observem algunes colònies d'indolents elefants marins.

HE1 reportatge IVIATGE

A

SÉGONA QUINZENA JULIOL 99

L'ANTÀRTIDA

arribar el dia de la partença, l'1 de gener de 1972, amb un sol brillant, a bord d'un magnífic vaixell amb confortables cabines. Ens sentíem optimistes i, fins i tot, feliços davant la primera etapa d'onze dies que no veuríem terra. Recordo el primer sopar, els brindis, i el radiants que estàvem tots els invitats d'ambdós sexes. Tots plegats estàvem disposats a fer el viatge de la nostra vida a bord d'una nau de somni, amb totes les atencions possibles i amb una sola relativa obligació d'assistir "a classe" cada dia al matí en què ens anàvem tornant com a improvisats conferenciants, cadascun en la seva especialitat. Això, a més d'il·luslrar-nos sobre temes antàrtics, contribuïa a combatre el tedi de la tan llarga primera etapa de navegació.

Malauradament, a tan sols unes cent milles de la Ciutat del Cap, va començar la primera de les tempestes, que són tan normals en aquelles latituds, i que només acaben quan s'arriba al pack-ice, és a dir, la zona de gels. Recordo que en el primer dinar només hi érem sis, exactament un deu per cent dels invitats. Pel que fa a mi, el primer problema va ser arribar al menjador, ja que em sentia sacsejat com si estigués a l'interior d'una enorme coctelera. Aleshores vaig comprendre perquè estava prohibit circular pel vaixell portant res a les mans; tot, absolutament tol, havíem de portar-ho en motxilles i tenir les mans lliures perquè ens poguéssim agafar.

EU pingüins "emperador" són els més alts, fan aproximidament 1,20 m d'alçada. S'identifiquen fàcilment per la taca 91091 que tenen al piL Podíem acostar-nos-hi tant com volíem. Ben segur que no havien vist mai cap ísstr

Un espectacular iceberg e l'Anlarttda.

Amb un, segurament, fals optimisme el capità a l'hora de dinar ens va dir als pocs que teníem gana que el temporal duraria diverses hores. Va durar pràcticament fins el dia de Reis, és a dir, uns cinc dies més. La sorpresa següent fou quan al cap de poc d'anar a dormir a les vuit del vespre, hora espanyola, van trucar a la porta de la meva cabina. Un expert mariner em va demanar permís per entrar i tot seguit va començar a furgar a sota del matalasset de la llitera i a treure cinturons de seguretat, semblants als dels cotxes. Em va lligar pel pit i les cames a la llitera. No cal dir que complia ordres del capità, en previsió que no sortíssim llançats del llit, ja que el vaivé de la nau era cada cop més notable. Davant les meves protestes, ja que no m'agradava quedar tan fermament lligat, em digué que era una ordre general del capità. Així de ben lligats, havíem de restar durant algunes hores. Va ser aleshores que em vaig fer per primera vegada la pregunta. Què hi faig jo aquí? Què hi fa un pare de família i modest aparellador rumb a l'Antàrtida?

Les illes Geòrgies del Sud Les remotes illes Geòrgies del Sud no són a l'Antàrtida pròpiament dita, però sí molt a prop i són punt d'una escala gairebé obligada en el trajecte, si s'ha sortit de l'Àfrica del Sud. Les elevades muntanyes, com una barrera amenaçadora, s'interposen entre el nostre vaixell —que paradoxalment era vermell com els nostres vestits— i el cel grisos amb boires amenaçadores que cobreixen l'eterna neu.

í l LindbUd Explorar ha d'esquivar les masses út glaç. Afortunadament vam tenir diversos dies amb una bona visibilitat

n i U & Cüítn» a mitja «H. El sol no « pon i el panorama, íuna belleu imprwiio nt, ens confirmi que, tal com vaig repetint uní vegada i una i l t n . l'Antàrtida sembli l'avantsali de nofioft

Els onze dies de navegació s'havien let tediosos, malgrat les interessants conferències o l'emoció dels primers icebergs, de vegades envoltats de boira, i amb curiosos grups de pingüins a bord. Quan es va acabar la mala mar, que va durar fins al dia de Reis, la moral augmentà. Podíem llegir còmodament, relacionar-nos millor i, a les conferències, ja hi assistíem la majoria. Tot i això, el més jove del grup va haver de fer llit, marejat, fins a l'onzè dia en què va poder trepijar terra a Gruitviken, la capital de les Geòrgies. Però, amics meus, quina capital tan trista! La boira cobria quasi sempre la base balenera abandonada des de fa mig segle, ja que aleshores la caça de balenes ja es leia amb vaixells factoria.

L'antiga base balenera de Gruitviken és un enorme complex de ferros retorçats i oxidats, de construccions mig enderrocades que cobreixen enormes calderes. Pot endevinar-se molt bé a quins processos estaven sotmeses les desgraciades balenes per obtenir-ne el preat oli. Els darrers ocupants de la base balenera (oren els japonesos, que l'abandonaren el 1965. No cal dir que en aquell clima, els treballadors devien passar-ho tan malament com les mateixes balenes. El gener de 1972, en unes illes semblants a les Balears, hi havia solament catorze anglesos que tenien cura de les instal·lacions meteorològiques. La nostra arribada els va omplir de goig i de regals, ja que a nosaltres ens sobraven aliments frescos, en especial fruita, de la qual ells en tenien manca.

En aquestes illes tan formosament desolades hi ha hagut durant la primera meitat d'aquest segle una activitat balenera desenfrenada, entre altres països, pel Japó, la Unió Soviètica, Anglaterra i Noruega. Avui, els vaixells facloria localitzen la balena per mitjà del radar i se la mata còmodament des del mateix vaixell, a on s'esquartera.

Les balenes antàrtiques són les més grans de mida. La blava és l'animal més gros que es coneix, el seu pes equival al de vint-i-cinc elefants. Em va agradar de veure-les relativament a prop del nostre vaixell sense que ningú les amenacés, i expulsant pels orificis nasals dolls d'aigua i vapor, que podrien arribar fins al tercer o quart pis d'un edifici. Al contrari dels elefants marins, cada mascle té una sola femella. L'embaràs dura 11 mesos i el balenó recent nascut fa ja uns set metres.

A Gruitviken recordo haver visitat, enmig de boira i fred, un tètric cementiri on està

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

\ El reportatge IVIATGE

A

L'ANTÀRTIDA

enterrat —diuen que dret i de cara al sud— el gran explorador antàrtic Schakleton, un nebot besnét del qual formava part de l'expedició.

Anys més tard, a les Geòrgies, insistentment reclamades per l'Argentina, s'encengué la primera espurna de l'estúpida guerra entre l'Argentina í la Gran Bretanya, l'anomenada Guerra de les Malvines, que personalment anys després tanl vaig lamentar i que mai no he entès.

El més divertit de les Geòrgies són els seus habitants. No em refereixo als anglesos ní als elefants marins, sinó als pingüins emperador. Arriben a fer 1,20 m d'alçada, són les aus més curioses i simpàtiques que conec, fàcilment identificables per la taca groga al pit. Els anomenen ocells babaus, però crec que els haurien de dir ocells lladres, ja que roben l'un a l'aitre les pedres amb què fan el niu. En canvi, els enormes elefants marins són lleíjos i fan pudor. Això si, cada mascle té aproximadament cent cinquanta femelles. A pesar dels seus bramuls i aspecte lleig, no ens feien gens de por, ja que pràcticament es deixaven tocar. La seva mirada poc alegre deixava entreveure que mai no havien vist aquella col·lecció d'éssers estranys, tots vestils de vermell (tret dels caps de l'expedició, que anaven de groc), i que tan! ressaltàvem sobre el paisatge gelat. Em vaig fer un tip de filmar i de fotografiar de prop tota aquella fauna. A propòsit, mesos després diverses d'aquestes fotos les vaig cedir a Fèlix Rodríguez de la Fuente per il·lustrar un dels capítols de la seva magna obra Fauna.

Quan vam abandonar les Geòrgies, rumb al Sud, sempre cap al Sud, va començar ei viatge pròpiament dit; el mar estava gairebé en calma i els icebergs donaven pas al pack-ice, el glaç que el vaixell, amb la seva reforçadíssima proa, havia d'anar apartant per poder avançar. Els gels en aquells paratges són fascinants. El pack-ice és una gran massa glaçada que es mou, sura, canvia de forma, es desintegra o creix. El glaç, de vegades, recorda una roca críslal·lína. Els grans fragments són alguns cops de forma circular amb cantells elevats a causa d'un curiós fenomen de congelació. Aquest panorama està envoltat d'un silenci, no sé si sedant o aterridor, que trenca el vent amb sorolls no sempre tranquíl·lizants. Semblen gemecs llargs i aguts que tallen l'aire.

EI LindbUd Explorar es dirígeii de diet cap al canal de Lemaitre, ui» de I w més serioses dificultats del viatge

A la Península Antàrtica Les primeres bases que vam visitar van ser la xilena, d'Eduardo Frei. i la soviètica, de Bellinghaussen, situades respectivament a les illes Sheiland del Sud. Ens acostàvem a la costa tant com els gels ens ho permetien i desembarcàvem amb llanxes de goma fins a la riba. No sempre era fàcil, depenia de diversos factors, el vent. la boira, l'estat del pack i no sempre desembarcàvem tots, ja que diverses ocasions els de més edat eren "invitats" a romandre al vaixell Utilitzàvem zodiacs de les grans i ens subjectàvem amb un cable. Quasi mai no ens deixaven pilotar-les, encara que molts teníem una certa experiència en motors fora de borda. Mai no ens van donar armilles salvavides que serveixen ben poc en les aigües extraordinàriament glaçades que amb infinits i estrets canals ens permetien anar esquivant els blocs de gel.

Al capità Me. Donald, li vaig preguntar per què no em donava una armilla salvavides com les que obligatòriament porten els simples aficionats a la nàutica. La seva resposta em va deixar gelat: "Si caus a l'aigua, solament sobreviuràs un minut o poc més".

L'aigua que es troba per sota del punt de congelació estrangula el sistema circulatori i, després d'un estrany sopor, un es mor. Li vaig contestar que havia llegit que això passava, però a unes temperatures molt més rigoroses que les de l'estiu antàrtic". Taxativament em va insistir en el fet que sempre, sempre em subjectés amb les dues mans als cables que hi havia al llarg de la borda de les llanxes. A més, em va recordar que el fred acompanyat pel vent, i quin vent!, feien que l'ésser humà tendia a perdre encara més ràpidament l'escalfor interna.

Recordo que en un mateix dia vam visitar la base xilena, regida per militars, i la soviètica, per científics. La primera era un edifici mig prefabricat, mig construït in situ, amb un cert confort a l'interior i pintada amb colors alegres. La soviètica, que jo esperava que estigués en consonància amb els grans avenços tecnològics assolits per la URSS en aquella època, especialment en allò relatiu als avenços astronàutics, em va causar una gran decepció. Era una enorme cabanya fosca i crec que mal ventilada. Afortunadament, amb el cap de la base vam compartir unes hores molt disteses igual que ho havien estat les passades amb els xilens. Personalment m'interessava conèixer el seu parer respecte a les meves idees sobre les voltes reticulades amb cassetons transparents per a futures construccions antàrticolunars: No sé fins a quin punt se'm prenien seriosament, els xilens perquè ja vivien força bé; els soviètics perquè, per a sorpresa meva, no tenien a penes pressupost per a res.

M'explicaren que per passar les hores del trist i fosc hivern, es feien classes mútuament i, així, el cap soviètic xampurrejava una mica de castellà i els xilens suposo que

A les rodalies de la

una mica de rus.

L'obligat canvi d'obsequis era evidentment molt més generós per la nostra banda.

Quan al cap de la base soviètica, Dr. Petrov, el vaig obsequiar amb un esplèndid lot de discos de música espanyola, em vaig adonar que el posava en un compromís perquè no sabia com correspondre'm. Ràpidament li vaig demanar que em regalés una barra de pa negrísstm que acabaven de treure d'un forn rudimentari. L'endemà, a l'hora d'esmorzar, vaig haver de compartir aquell pa amb el meus companys feni-ne seixanta llesques molt primes. Per primera vegada els expedicionaris menjàvem ulguna cosa elaborada en el setè continent.

Per al aficionats a l'Astronomia, deixo constància que a la base soviètica hi havia dos astrònoms polonesos que, desgraciadament, durant sis mesos només havien gaudit de dues nits serenes per als seus estudis del firmament austral.

El trist confort de les instal·lacions soviètiques contrastava, no cal dir-rto, amb les seves instal·lacions cieníífiques ben preparades per a l'obtenció de dades sobre el magnetisme terreslre, les aurores polars i els gels. Per últim, em va semblar formidable, i alhora sorprenent, que disposessin d'una estació de ràdio moderníssima, que prestaven als seus veïns, els militars de la Fuerza Aérea Chilena, que no en tenien.

Els vaig preguntat quins van ser els primers a instal·lar-se en aquella zona. Van ser els soviètics, un any abans que els xilens. Quan, en ambdues bases vaig preguntar-los sobre la previsió del temps a mitjà termini per al nostre viatge vers el Sud, em van contestar simplement que "dolent*.

Al capità xilè, Gonzàlez, que va ser el meu cicerone particular, j l vaig marejar amb

HE1 reportatge h I

VIATGE

A

S E G O N A Q U I N Z E N A J U U O L 99

L'ANTÀRTI

29 mes escultures abstractes amb canteils arrodonits polits pel terrible vent que de tant en tan! arrissa la mar i fa impossible que el vaixell pugui esquivar tots els gels. Vam lenir un fort xoc, afortunadament lateral, en què la massa glaçada va quedar tenyida de pintura roja del vaixell, que s'estremí igual que la majoria de nosaltres. El resultat fou un bony de la mida d'un cotxe petit. Jo vaig tenir un gran ensurt.

L'estació anglesa d'Stonigton és el punt més austral on vam arribar. Aproximadament a 68 de latitud després de travessar el Cercle Polar Antàrtic. Fou una visita emocionant, a les tres de la matinada, hora d'aquí. És el lloc més inhòspit que un es pot imaginar. No m'hi hauria quedat ni una setmana. La recent creu en un turó enmig d'un dur paisatge a la vora d'una impressionant glacera em va deixar encara més glaçat: un dels científics a qui anàvem a visitar havia mort d'accident en caure a! fons d'un esvoranc. Els anglesos d'Stoninglon que feia més d'un any que eren allà, eren més semblants als hippys que a geòlegs, físics, zoòlegs, etc. Ens van rebre cordialment a la mitja dotzena de visitants que vam arribar-hi, sempre a bord d'una llanxa de goma i una mica mullats, malgrat els vestits impermeables. Era tot un goig poder deixar-los com a obsequi unes caixes de vitualles fresques de les quals nosaltres disposàvem encara amb una insultant abundància. Com s'aprecia una caixa de taronges a 68 de latitud Sud!

la costa. Ets gossos de la base de la badia Esperania ts mostraven ferotges entre si i amb «Is pobres pingüins

La base de Palmer

A Stonington va acabar la penetració cap al Sud. El pack-ice que anava tancant-se va dir prou. Poc després de començar el retorn vers el Nord, vam visitar l'estació també britànica de les liles Argentines, molt ben dotada. Fins i tot els científics semblaven gaudir aquí d'un aspecte millor que els seus col·legues d'Slonigton, potser per mimetisme amb un paisatge molt preciós, ple de petits icebergs de color blau cel i unes aigües, aquell dia, que de tan tranquil·les semblaven un llac.

Gairebé un dia després i també a hores tempestives vam arribar a la base nordamericana de Palmer, que tant ens havien ponderat. Tenia curiositat per visitar aquesta cèlebre estació científica de l'illa d'Anvers. El primer comentari me'l vaig fer espontàniament a mi mateix a la llanxa de desembarcament: "Els americans, fins i tot a l'Antàrtida viuen com a americans". I és així. La visita ho va demostrar a bastament. Els vetustos refugis de fusta i maçoneria d'una sola planta havien deixat pas a espaioses locals de planta baixa i pis, prefabricats amb xapa d'acer corrugat i galvanitzat per fora, i panells tèrmics amb què gaudien d'un perfecte aïllament a l'interior. Situada vora el mar, a les instal·lacions no hi mancava res, des de pista per a helicòpters fins a una moderna cuina amb tots els aparells d'acer inoxidable, etc, que ja voldrien tenir molts hotels d'algunes estrelles.

Un whisky oportú i l'esplèndid confort ens van compensar de l'airet -és un dir- que es girava aproximadament a les 11 del vespre. Un esplèndid crepuscle ens il·luminava.

En aquesta base, depenent d'altres de la mateixa nacionalitat, vaig trobar per primer cop dones a l'Antàrtida. Eren dues expertes en zoologia. E! 1972 encara no havia nasU vota gèlida de la costa presenta sovint aquest aspecte estratificat. En primer terme, un fragment de glaç 'jove". cut cap ésser humà a l'Antàrtida. Els vaig demanar un got d'aigua i m'asseguraren que Aquest gUc presenta sovint una coloració blau pàl·lida bellíssima procedia del glacial veí, la vora del qual acabàvem de trepitjar, que era més extens que la ciutat de Barcelona. L'aigua havia estat conscientment analitzada i tractada. No calpreguntes ja que idiomàticamenl em passava al revés que als meus companys, la ma- dria sinó!

Hores més tard, a la partida, després d'acomiadar-nos dels científics, una trentena, joria nord-americans. Fins i tot em vaig atrevir, potser una mica fora de lloc, a inquírir que si lenien problemes sexuals. Em van contestar que no, ja que evitaven qualsevol i de visitar els magnífics laboratoris més importants de tota aquesta zona de l'Antàrtida, estímul amb fèrria disciplina. També em vaig interessar per la durada de la seva estada penso una vegada més en les possibilitats de tot tipus que deu tenir el Setè Continent, en aquells paratges remots. Era de catorze mesos, però el sou també era catorze vega- perquè s'estudiï tan exhaustivament i amb tanta riquesa de mitjans. des superior al normal. No estava gens malament; tanmateix, abans de sortir cap a l'Antàrtida havien de superar una selecció molt exhaustiva (un altre paral·lelisme amb els astronautes) i fer-se intervenir d'apendicitis obligatòriament. No sé si als luturs ocupants de les bases lunars que descrivia a l'anterior article se'ls obligarà a una cosa semblant. No seria gens estrany.

Han acabat la Sagrada Família?

Aquesta pregunta sorprenent enmig d'una colònia de milers de pingüins feta per un barbut i somrient zoòleg nord-americà, al qual algun company havia anunciat la meva nacionalitat, em va deixar atònit. Anava acompanyat de la seva esposa, zoòloga també, i treballava a bord del vaixell Hero, ancorat entre enormes blocs de gel prop de la base de Palmer. Ella era la tercera i última dona que en poques hores, jo coneixeria entre gels. Estudiaven els bancs de peixos i els seus desplaçaments. El matrimoni havia esEl nostre viatge continuava cap al Sud, sempre vers el Sud, a través del difícil pas del tat a Barcelona el 1957. Barcelona, que lluny quedava... per un moment m'envaí la canal de Lemaitre, una via navegable entre dues serralades amb grans clapes verme- nostàlgia- Ens vam fer amics, vaig visitar el seu vaixell, vam intercanviar regals i, per lloses i altres d'un verd rogenc que demostren que són molt riques en minerals de primera vegada, em van donar dades concretes sobre la població que hi havia aquell coure i de ferro que, de moment, ningú no pensa explotar. Muntanyes de més de dos mil estiu al Setè Continent: poc més de 2.500 persones, xifra que quedava reduïda a l'hivern en només unes 600 en un espai tan gran com Europa i Amèrica del Nord junts. metres d'altura, icebergs en forma de catedral gòlica, o de castell en ruïnes o d'enor-

Rumb a la remota base d'Stonington,

entre pingüins, skues i foques

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

-I El reportatge IIATGE

I 30

A

L ' A N T À R T I D A

'

Li impressionant fauna de l'iLLa de Beauchesne on els pingüins viuen enmig filtres aus. A tol aquest etxam de<"|'poblidors* de 111U no t b immutava geni l i m m presencií

La costa de Li remota ilLa dels Estits on Juli Verae imagini l i t n m i de l i «va novel·la f i / o r iet p àti món portada al cinema amb Kirk Douglas com a protagonista, peipel·lícula filmada al nostre Cip de Creus. Evidentment que Juli Veme no iII) príintirtica Í T I Í Ï I I apropat a aquesta remota Illa

La badia Paraíso i l'illa Decepción

que argentins i anglesos estan en desacord -com passa sovint- en qui van ser-ne els descobridors. Aquesta illa ha viscut històricament molts fets. Va ser ancoratge de vaixells caçadors de foques. Una factoria noruega, sembla que de gran valor estratègic, va fer que fos destruïda, en especial els seus dipòsits de combustible, durant la Segona Guerra Mundial. Hi va haver durant molts anys un petit destacament naval anglès i una estació científica argentina. Una altra de xilena va ser engolida per una erupció volcànica el 1967, és a dir, cinc anys abans de la meva visita. Afortunadament, el vaixell xilè Piloto Pardo en realitat un vaixell de guerra amb dos helicòpters, navegà a tota màquina cap a l'illa i, mentre la lava destruïa l'estació, els seus residents eren posats fora de perill pels helicòpters.

En el nostre lent retorn cap al nord, sempre atents als gels, vam passar per la badia Paraíso. Efectivament, és un paradís. Imagineu-vos altíssimes muntanyes negroses, bona part cobertes per gran capes de gel, fins i tot en ple estiu austral. A més, lluïa el sol i era menys assotada pels vents, cosa que permetia suportar còmodament els 14 sota zero de temperatura mínima.

Els científics de la base anomenada Almirante Braun, depenent del famós Instituto Antàrtico Argentino, viuen bé. Es tractava d'antany d'un destacament naval que el 1966 va ser convertit en base científica. Hi vaig ser acollit amb una gran cordialitat: un espanyol entre tants ianquis. M'asseguraren, en signar en el llibre de visites, que era el primer espanyol que els visitava i de seguida em preguntaren què hi feia al Lindblad Explorer. En explicar-ho els vaig avançar que no seria l'únic, ja que l'empresa barcelonina Union Loyd es preparava per organitzar expedicions temàtiques a l'Antàrtida.

Em vaig quedar un dia sencer a la base mentre els meus companys feien mini exploracions per les rodalies. Vaig dinar amb els argentins i m'explicaren els seus programes. Vaig aprendre molt en poques hores. Sabeu perquè eís pingüins, sempre de peus damunt el glaç, no es gelen? Doncs, això es deu al fet que el seu sistema circulatori compta amb un doble circuit que impedeix que el fred es propagui pels seus peus. En resum, la part baixa del cos està a uns pocs graus i, la resta del cos, a 36 o 37, és a dir, com una persona. Em parlen de la disminució del glaç, de la capacitat humana de resistir el fred; m'ensenyen mostres de Krill, un minúscul marisc, del qual s'alimenten les balenes i que constitueix, per la seva enorme abundància en aquells mars, una enorme reserva proteínica. Estudiaven les algues i les seves possibilitats alimentàries. Els vaig dir que semblaven disposats al fet que en un futur ens alimentem a la manera dels grans cetacis. Després de brindar pel seu Buenos Aires querido i per la meva enyorada Barcelona, la sirena del Lindblad va sonar quatre cops. Tothom era a bord sopant i jo encara estava entretingut amb els argentins. Els quatre xiulets significaven que, per efecte del vent, ei glaç s'anava tancant i que amb la zodíac podia tenir dificultats per fer la milla o milla i mitja que em separava del vaixell. Els dos tripulants de la zodiac em van treure literalment de mans dels argentins i em retornaren a l'ambient càlid de la sala d'estar del vaixell. "Avui Peter* —que així m'anomenaven els companys— °s'ho ha passat d'allò més bé', deien. I així va ser.

Decepción és l'illa més important del arxipèlag circumpolar de les Shetland del Sud. En realitat, es tracta de l'enorme cràter d'un volcà mig enfonsat, gairebé apagat, que tanca en el seu interior un llac o, millor dit, una badia a la qual s'accedeix per una obertura en forma de canal que es va estrenyent i que amb el pas del vent produeix un soroll espectacular, semblant al d'un òrgan grandiós. Li diuen la "manxa de Neptú". Tots esperàvem sentir-ne l'inèdit concert, però -mala sort-, aquell dia el vent estava en calma. El més curiós de l'illa de la Decepción són les deus d'aigua calenta i les fumaroles que indiquen que el vell volcà no està extingit. Ho vaig poder comprovar. L'aigua del mar estava calenta, a uns 15 graus. Hauria pogut banyar-m'hi, però segur que en sortir de l'aigua l'ambient gèlid m'hauria fet agafar una pulmonia.

La història de l'illa Decepción és molt llarga i interessant. No disposaria de prou espai ni tan sols per a resumir-la. Potser algun dia faré un recopilació en pla neutral, ja

El Piloto Parlo que encara patrullava regularment per la zona, navegà unes hores "en conserva* amb el Lindblad. He d'agrair al seu capità que em permetés volar amb els mateixos helicòpters per poder filmar la meravellosa Badia de Xile o Discovery Bay, segons la nacionalitat del mapa que es consulti. Volar sobre els gels antàrtics puc assegurar-vos que és un espectacle inoblidable. Però abans de pujar a l'helicòpter em van demanar que signés un extens document reconeixent que volo a petició pròpia i que n'assumeixo la responsabilitat, etc. També em penjaren a l'esquena una motxilla amb un equip de supervivència dotat del corresponent emissor per a una localització en cas d'aterratge als gels, cosa força improbable. Més tard, em donaren una curiosa certificació del vol antàrtic. La veritat és que, com ja he dit abans, amb els xilens, i amb els argentins, jo jugava amb un avantatge: l'idioma. A més, encara em quedaven molts discos de música espanyola i sardanes, per repartir. M'obsequiaren amb un original liquen que viu en un tros de pedra només humitejant-la un parell de cops a l'any. Encara el tinc. Va ser una jornada afortunada. Algun dels meus companys de viatge també van ser invitats a volar, però només un parell o tres van poder-ho fer; estàvem entrant sota mínims meteorolò-

Badia Esperanza La Badia Esperanza és una altra base argentina depenent del mateix institut. Els meus records passen de l'admiració per la tasca que s'hi desenvolupa a l'agraïment perquè em regalaren unes ulleres especials per protegir-me de la intensa brillantor del sol en el glaç. Jo m'havia deixat a la cabina les meves que, malgrat que eren molt fosques, aquell dia no eren suficients.

Em vaig exclamar amb un castellà contundent en comprovar el poc esforç que feien per evitar que els gossos de trineu ataquessin els pingüins. Els gossos estaven convenientment lligats amb una corretja i molt separats entre si per evitar que es destrossessin mútuament a mossegades. En canvi, els visitants els podíem amanyagar sense cap perill, encara que des de molt lluny se sentien els seus poc tranquil·litzadors udols reclamant la seva ració de foca rostida. M'explicaren que dormien a l'aire lliure mig coberts de neu. Deixeu-me dir que van ser els gossos d'aquesta raça els que van donar la victòria al noruec Amudsen contra l'anglès Scott, que va cometre l'error d'utilitzar cavalls siberians, en la seva cursa per ser els primers a arribar al Pol Sud. Però, a prop dels gossos, hi havia una colònia de pingüins que innocentment se'ls acostaven els

SEGONA QUINZENA JULIOL 99

^E1 reportatge |I

VIATGE A L'ANTÀRTIDA

\

Mapa Antàrtida

"

Arribada al continent americà, les rodalies de la ciutat de Usuhaia, la més austral del món que pertany a l'Argentina.

Aquí acabava la part del viatge dedicada i l'Antàrtida. Ens restaven uns dies de més conegudes però interessants excursions per la Tena del Foc

lladrucs dels quals en comptes d'espantar-los semblava que els atreien i amb una beneita obstinació s'entestaven a intentar passar a través de la fila de gossos. Em va disgustar amargament de veure que en un segon el gos saltava i atrapava el pingüí que no es menjava, sinó que l'abandonava mal ferit i condemnat a morir. Els meus companys clamaven al cel per un espectacle que va deslluir la nostra visita. Tocant als meus peus, una dotzena de pingüins moribunts van ser rematats.

En canvi, vaig passar-ho molt bé amb les explicacions de Keith Shackleton (el Rodríguez de la Fuente de la BBC), parent del cèlebre explorador al qual ja m'he referit, que ens explicava que en les colònies de pingüins no es poden tenir separats els seus pollets- Vaig poder comprovar que un grup de vint-i-cinc o trenta petits, que tenien els pares pescant al mar, era vigilat per un adult pingüí mainader. Abans que els humans, els pingüins ja disposaven de guarderies ben organitzades.

La tornada La tornada estava programada via les Malvines després de travessar altre cop, pel mig dels ja coneguts temporals, l'estret de Drake i visitar la curiosa illa de Beauchene. Potser algun dia m'animaré a passar en net totes les notes que tinc sobre les Malvines (com ja sabeu, els anglesos les denominen FalKland) i també us parlaré de l'illa dels Estats, allà on Juli" Verne, evidentment sense haver-ia visitada, situa la seva novel·la El fam del fin del mundo, que en pel·lícula fou protagonitzada per Kírk Douglas i rodada al nostre Cap de Creus ja la més de vint anys.

Se'm fa difícil resumir en un article tantes setmanes de viatge, malgrat que vaig escurçar la tornada gràcies al fet que un avió de les forces aèries argentines em va traslladar d'Usuahia a Buenos Aires, viatge que va durar vuit hores de! vol. Els meus companys, dels quals em vaig acomiadar amb els ulls negats de llàgrimes, van continuar per la complexa ruta de la Patagònia. Ja a Buenos Aires i després d'una profitosa visita al Instítuto Antàrtico Argenííno, en què m'ompliren d'alencions i em regalaren molts llibres i material, vaig fer les maletes i amb 65 kg d'excés d'equipatge, distribuïts en diversos paquets, vaig tornar via Lisboa a Madrid. Tenia ganes de veure els meus, dels quals fins a l'arribada a Usuahia no havia pogut tenir notícies.

Vaig arribar a Madrid molt cansat i a punt de perdre el vol a Barcelona. No sabia res del que havia passat a Catalunya des de Nadal i ja érem a mitjan febrer. Em vaig posar nerviós quan el vista de duanes es movia lent i confús amb tant d'equipatge i jo li deia que contenia, entre d'altres coses, minerals, ossos de pingüins, vèrtebres de foques, etc. Per fi, es va compadir de mi i va començar a marcar unes creus amb el guix blanc als paquets que no em va obligar a obrir. Baldat pel viatge i somnolent com estava, li ho vaig agrair i, per fer-me el simpàtic li vaig preguntar si hi havia hagut res d'important.

Em contestà: "Doncs sí, vostè és de Barcelona?" i en afirmar-lí-ho, molt seriós m'informà:" Artigas ha dimitit". El cap em donava voltes fins que vaig recordar que el senyor Artigas era l'entrenador del Barca... Evidentment que altre cop era a Espanya.

Ja a l'avió, un industrial, sembla que molt viatger, em va preguntar on havia estat.

Havia d'haver-li contestat que en el fons del món, a l'avantsala de l'infinit... L'endemà, l'antàrtic" ja tornava a ser l'aparellador que molts coneixeu, i

L'Antàrtida avui

H

aig estar a l'Antàrtida el gener-febrer de 1972, és a dir, en ple estiu.

Espanya encara no s'hi havia instal·lat. Ho faria exactament setze anys més tard, fent realitat el somni del malaguanyat científic Antoni Ballester. La base Joan Carles I quedà instal·lada a 62 graus 39 minuts de latitud sud i 60 graus 23 minuts de longitud oest a l'illa de Livingston. Al meu retorn, l'hauria poguda visitar, però aleshores m'imagino que tenir una base científica al Continent Austral només estava a la ment de molt pocs, i entre aquests, de Ballester.

El 1990 els espanyols devíem de comptar amb una vaixell oceanogràfic propi, l'Hespérides, de 83 metres d'eslora i buc reforçat. La base Joan Carles I s'ha anat ampliant i ha passat d'uns 60 m ; a prop de 500. A l'estiu hi treballen uns cinquanta científics. A l'hivern, només hi resten els aparells enregistradors automàtics.

El 1995 l'equip de televisió "Al filo de lo imposíbfe" va arribar amb grans mitjans al Pol Sud. És de justícia recordar que la iniciativa privada va fer possible que poc després que Espanya s'adherís al Tractat Antàrtic (18-03-82) el veler Idus de Marzo finançat per Guillermo Cryns, es presentà com la primera expedició espanyola a l'Antàrtida. Desgraciadament no va tenir èxit per culpa de les avaries.

Oficialment, es van organitzar algunes missions científico-pesqueres amb resultats poc encoratjadors. Però Espanya va passar a ser membre colsultiu del Tractat Antàrtic i al 1990 vam entrar a formar part del Comitè Científic d'Investigació Antàrtida.

El 1991 el Protocolo de Madrid designa a l'Antàrtida com a reserva natural consagrada a la pau i la ciència.

Hi ha molt a fer al Continent. L'home ha trepitjat la lluna abans de tenir un mapa exhaustiu de l'Antàrtida. Però ja comencen a anar-hi alguns turistes i en l'únic continent sense nadius ja hi han nascut una dotzena de bebès antàrtics. Mentre, ha sorgit el gran tema del forat d'ozó, un problema amb el qual s'hauran d'enfrontar els nostres fills en el segle XXI. I

Pere Mateu A/e: m@arquired.es Les fotografies del reportatge han estat cedides per Pere Mateu

I SEGONA QUINZENA JULIOL 99

Tema de Fons APARELLS

I 32

I

SANITA RIS

APARELLS SANITARIS REDUIR EL CONSUM D'AIGUA EN ELS EDIFICIS

La manca d'aigua esdevindrà aviat un dels problemes mediambientals més importants del nostre país. Segons el Centre Scientifique et Technique du Bàtiment (CSTB), el consum d'aigua total per habitant i dia oscil·la entre els 600 litres consumits als Estats Units, els 250 litres a Europa i els minsos 30 litres a Àfrica.

Et consum d'aigua a les ciutats catalanes, provinents de les conques interiors, ja representa un 50°/o del consum total i segueix creixent. Però també és cert que s'estima que en un edifici d'habitatges es pot estalviar prop d'un 30% de l'aigua amb mesures relativament senzilles. Per tant, es fa necessària la introducció de mecanismes que redueixin i racionalitzin els consums d'aigua en les nostres edificacions.

A continuació s'exposen alguns punts molt concrets relacionats amb les instat- lacions sanitàries de L'habitatge que ben segur poden ajudar-nos a reduir el consum d'aigua i contribuir a fer una edificació més respectuosa amb l'entorn. Amb aquest darrer objectiu, els professionals que vulguin més informació es poden dirigir a l'Agenda de la Construcció Sostenible (www.apabcn.es/sostenible).

Qualitat de l'aigua: tractaments i consum Quan la qualitat de l'aigua de xarxa sigui molt dura, cal col·locar un descalcificador que en redueixi l'agressivitat, ja que la calç pot provocar problemes als electrodomèstics i canonades de les instal·lacions. Al mercat hi ha equips per a ús individual o col·lectiu. També s'ha de disposar de la pressió adequada d'aigua a la finca. En cas de necessitat, cal col·locar vàlvules reductores o bombes de pressió.

Quan l'aigua de xarxa no sigui de qualitat òptima per al consum, s'ha de considerar la utilització d'algun sistema de tractament, individual o col·lectiu.

D'aquesta manera es podrà consumir aigua de xarxa directament i no caldrà comprar aigua envasada.

Sistemes d'estalvi de consum d'aigua Hi ha diverses solucions per reduir el consum d'aigua dels vàlers, ja que moltes vegades no és necessària la descàrrega total de l'aigua de la cisterna.

Els sistemes disponibles són: cisternes de capacitat reduïda {6 litres), cisternes de doble descàrrega (una completa i una altra més curta) i sistemes de flux interrompible. Són solucions econòmiques, comercialitzades, que permeten obtenir estalvis d'aigua apreciables.

Reduir el cabal d'aigua a les aixetes Hi ha diverses solucions per reduir el pas d'aigua a les aixetes. El cabal recomanat per a dutxes és de 8 litres per minut: Són sistemes que incorporen aire a la sortida del doll d'aigua, que augmenten el cabal i la sensació de

disposar de més quantitat.

En el consum d'aigua, tenen un paper important els costums dels usuaris dels habitatges. És convenient concienciar-los amb recomanacions pràctiques, com ara no deixar l'aixeta oberta de manera descontrolada quan es combinen activitats que necessiten aigua amb d'altres que no, o recordarlos que el consum d'una dutxa és tres vegades inferior al d'un bany.

Pel que fa a la tipologia d'aixetes, es recomana el tipus monocomandament però que incorpori algun sistema de control de consum, com ara els sistemes de discriminació d'aigua fxeda-atgua calenta o sistemes de regulació i/o limitació de cabal. D'aquesta manera sempre es tindrà l'aigua necessària per a cada moment i no es malgastarà ni aigua ni energia.

Utilitzar aixetes que incorporin sistemes d'estalvi de consum

Detectar les fuites d'aigua

També hi ha solucions per estalviar consum d'aigua calenta. Pel que fa a les aixetes de dutxa i banyera, la utilització d'aixetes termostàtiques permet tenir seleccionada la temperatura adequada de consum sense necessitat de manipular les aixetes, i per tant sense necessitat de modificar la demanda de funcionament de l'equip de producció de l'aigua calenta.

Cal considerar, des del disseny de! projecte, la disposició d'algun sistema de detecció de fuites d'aigua.

Això permet controlar des del primer moment el problema i poder donar solucions més ràpidament.

p mm

AA P R EE L L S PA AR

I

- | Tema de fonstSANITARIS

SEGONA QUINZENA JULIOL 99

33

1

INSTAL·LACIÓ D'AIGUA CANONADES DE DISTRIBUCIÓ INTERIOR

La preferència ambiental complementa els criteris tècnics i específics de l'obra

SOLUCIONS POSSIBLES: Polietilè (PE) Polipropilè (PP) Fosa Acer galvanitzat Coure Plom

Es consideren millors solucions, per al medi ambient, el polietilè (PE) i ef polipropilè.

tèrmica que els metalls, la col·locació és més fàcil, i les seves unions són més estanques, fel que millora la durabilitat de les instal·lacions. Entre aquests, Els materials plàstics, l'origen del seran millors els que són més fàcilquals és el petroli i derivats, són pre- ment reciclables, i els que utilitzen meferibles als materials metàl·lics, ja que nor quantitat de substàncies potencitenen menor repercussió ambiental alment perilloses. global al llarg del seu cicle de vida.

Una altra consideració constructiva D'entre els metàl·lics, la fosa i l'acer que cal tenir en compte, és el sistema galvanitzat són preferibles al coure, de col·locació; serà més fàcil recupeencara que aquesta és la solució més rar el material de la instal·lació en el utilitzada en les instal·lacions d'aigua moment de l'enderroc, si aquesta té dels habitatges. No es recomana l'ús muntatge superficial que si és encasdel plom, ja que està demostrada la tada a terra o a la paret. En cas que la instal·lació sigui vista, se n'ha de preseva toxicitat i perilloshal. veure el traçat, els passos, els regisEn relació amb el seu comporta- tres, les proteccions tèrmiques de les ment, es consideren preferibles els canonades d'aigua calenta i que el plàstics perquè són resistents a qual- material utilitzat tingui resistència sevol tipus de qualitat d'aigua, tenen mecànica. poca rugositat, menor conductivitat

La informació utilitzada per a l'elaboració d'aquest article ha estat extreta del text "Reduir el consum d'aigua als edificis", de Ramon Graus (Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi), i de la publicació Guia de l'edificació sostenible, editada per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i l'Institut Cerdà.

Disponible a la Cooperativa Jordi Capell.

GARANTIA D'HIGIENE Nous sistemes amb sensor infraroig Els nous sistemes Tectron de GROHE permeten assegurar la higiene en els lavabos i urinaris ja que s'activen automàticament quan els sensors infraroigs detecten la presència de l'usuari, evitant així qualsevol contacte.

L'abast de recepció variable, l'escàs manteniment, la facilitat de neteja i la ràpida i senzilla instal·lació completen la concepció de les aixetes Tectron, que fàcilment redueixen el consum d'aigua fins a un 5 0 % respecte de les aixetes convencionals.

El fluxor Tectron garanteix la neteja de l'urinari després de cada utilització en activar-se automàticament per sensor infraroig. Això permet mantenir els urinaris sense olors i amb la màxima higiene. Igual que l'aixeta Tectron, no requereix connexió a la xarxa elèctrica per la qual cosa la seva alimentació per pila facilita la instal·lació.

Aquests avantatges junt amb el seu disseny atractiu fan de les aixetes i el fluxor Tectron els sistemes idonis tant per a noves instal·lacions com per a renovacions.

GROHE Esparia, S.A. c. Botànica, 78-88 08908 L'Hospitalet del üob Fax: 933 368 851

MOLINS DE

REI

Crta. Nacional 340, Km Telf. 93 680 10 64 08750 MOLINS D e-mail: comercial@cerygres.

OBERT DE DILLUNS A DISS TRANSPORT GRATUÏT A QUA

A PAKT1R DFSao)

245,3 (Pol. Ind. EL PLA) Fax. 93 668 73 58 | T REI (BARCELONA) U i PROPI ïtn http://www.cerygres.com 3TE DE 8:00 A 20:00 HORES

L'aigua, un bé no tan corrent. "

„ aquest „„, motiu, „,,-,! in s'han s'han iniciat iniciat Per campanyes urgents i s na aprovat i n decret de mesures

L'escassetat de pluges durant els últims mesos pot comportar mesures restrictives a diverses comunitats autònomes. Dades de la Junta d'Aigües confirmen que els e m b a s s a m e n t s que subministren aigua a Catalunya estan només a un 30 per cent de la seva acitat

.^ÉBVIJ^^^

e x c e p c i o n a l s en 1 us de recursos hidràulics per reduir-ne

es gasten diàriament g 3/4 parts del total d aigua utilitzada a la llar.

GROHE, tecnologia per reduir el consum d'aigua.

A GROHE apliquem tota ia nostra tecnologia per crear productes que proporcionen la màxima eficàcia i comoditat alhora que contribueixen a l'estalvi d'aigua. Perquè tots ens n'hem de conscienciar, GROHE li ofereix, més que productes, solucions. gHwiiiM.M.ia.·wflaaMf.iMMwiil

Tots els monocomandaments GROHE, tant

de lavabo com de bany, disposen d'un limitador de cabal que permet ajustar el volum d'aigua de manera que se n'utilitzi només la necessària, sense excessos.

A més, totes les dutxes Relexa Plus de GROHE inclouen un adaptador ecològic que limita el consum d'aigua a 9,4 litres per minut, amb la qual cosa gaudirà de la dutxa de la mateixa manera que sempre i alhora estalviarà aigua.

CONSUM D'AIGUA* Al dia A l'any

Els termòstats GROHE amb l'exclusiu comandament Aquadimmer, a més de controlar el cabal i la sortida d'aigua (banyera-dutxa) amb un sol comandament, permeten reduir-ne el consum.

Perquè gràcies al selectoi de temperatura, podrà ajustar a l'instant l'aigua al seu gust i, el més important, ja no deixarà córrer l'aigua inútilment només pel fet de no haver de tornar a graduar-la.

A més, sempre podrà incrementar l'estalvi utilitzant les nostres dutxes Relexa Plus amb adaptador ecològic, independentment de quin sigui el seu joc d'aixetes actual.

Monocomandament MorwconundamentGroht + dutxa Grohe + dutxa estàndard 44 L 64.240 L.

Els polsadors "Dual Flush" de GROHE per a cisternes de WC disposen d'un

sistema de doble accionament que li ofereix la possibilitat d'escollir entre una descàrrega major o menor d'aigua, segons cada necessitat. D'aquesta manera, s'estalvia més d'1/3 del consum respecte als polsadors tradicionals. Una altra solució de GROHE són els polsadors "Start & Stop" que permeten interrompre la descàrrega en qualsevol moment.

CONSUM D'AIGUA '

21 L 30.660 L.

Al dia A l'any

Polsador estàndard (9 L I

Polsador Grohe amb "Dual Flush" |9L/4,5I_:

180 L

100 L.

65.700 L

36.500 L.

GROHE WÀTER Per conèixer amb detall l'àmplia gamma d'aixetes Grohe, enviï aquest cupó i rebrà gratuïtament els nostres catàlegs.

N o m

Professió-

TECHNOLOGY Sí, vull rebre: Q3 Bany Selecció G

GHOHE ESPAfiA, SJV. - Bctènic 7S-SI. Polígon P.drou -1

otplttlít d . LI. (BARCELONA) -

•

Cuina Selecció Sistemes de descàrrega WC