INF991001

INFORMATIU DEL COL·LEGI

PRIMERA

QUINZENA

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

DE

BARCELONA

0 C T U 8 R E 1999

Europa manté el creixement Seguretat i salut ert les obres de construcció fi Per Miguel Àngel Palomo

Paisatges i banderes Per Josep Olivé

La producció d'habitatges a Espanya iguala a la d'Alemanya

H

a gran majoria dels països europeus gaudeixen durant 1999 d'un període d'intensa activitat constructora. Tant, que la taxa anual

de creixemení serà superior a la del PIB conjunt per primera vegada des de l'any 1996. A Espanya les previsions de! 99 (6,5%) són lleugerament més moderades que les del 98 (7,5%).

13

Montcada s'afegeix al certificat de seguretat

Internet: És millor ser porta que finestra per Jordi Marle!

14

L'Havana celebra la Diada amb la reinauguració del Casal Català

^ ^ ^ _

La coordinació de seguretat arrela entre els aparelladors

VISATS Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 de setembre Ca=l,057 Proper canvi: 15 d'octubre

Legislació i normes: Darreres disposicions

15 *c

J

El reportatge

El mercat de treball

Pàgines especials: Rehabilitació!

1 mantenirnsnt

úa y '•!."-r de C?!nl·.irytt. DiaL-íació de Barcelona. __•;. c? Eaiv-í.•;.-.= !•->; t . i : Ce.-dà,

•íií.fii Jo:di Capell. Telèfon 334 146 355

Coordinació de seguretat: El Teatre del Liceu

METRO-3

1 974 - 1999

1 974 - 1999

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

El tema LA

C O N S T R U C C I Ó

A

E U R O P A

Europa es manté forta La producció d'habitatges a Espanya serà de 400.000 unitats el 1999

I

any 1999 es demostra per a la gran majoria de països europeus com un període de creixement nel per al sector de la construcció. Tan intensa és la fase actual d'activitat per al sector, que la taxa anual de variació de la seva producció serà superior a la del PIB conjunt per primera vegada des de l'any 1996.

Aquestes afirmacions provenen de l'estudi que semestralment fa públics l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, com a membre representant d'Espanya a la xarxa Euroconstruct, sobre la situació actual i les perspectives de la construcció als dinou països que l'integren actualment (http:\\ www. euroconstruct.com).

La bona marxa del sector que es desprèn del darrer informe del mes de junyl!! és especialment significativa ja que indica un enfortiment davant de les incerteses en el context econòmic general. Així, si bé les previsions sobre el PIB europeu han estat corregides a la baixa d'un 2.3% a un 1,8% en només un semestre, les que fan referència a la construcció s'han mantingut en la mateixa línia de creixement del 2,4%.

De fet, a mesura que l'any avança, els tres subsectors més potents -edificació residencial, rehabilitació d'edificis i obra civil- mostren unes dades millors que les previstes fa sis mesos en la majoria de països, mentre que es modera lleugerament la marxa pronosticada del subsector de l'edificació no residencial.

Construcció de nous habitatges a Europa En la construcció de nous habitatges sembla que es trenca el bloqueig de demanda que sorprenia els especialistes, i el nombre de nous habitatges a iniciar augmenta significativament en països com per exemple, en aquest moment, França o. a mig termini, el

RELACIÓ ENTRE NOVA CONSTRUCCIÓ I OCUPACIÓ DEL PARC EXISTENT PER PAÏSOS'

Espanya

í,8

Suïssa

Portugal Irlanda Finlàndia Àustria França Holanda

3,8 3.5 3,2 2,6 2,5 2,(

Noruega 1,9 Itàlia 1,6 Regne Unit 1,3 Dinamarca 1,3 Bèlgica 1.2 Suècia 0,8

l.l

•relació entre la conilruccio anual/1.000 habitants i el nivell mitjà d'ocupació del total tel parc existent

Una important promoció d'habitatges a Diagonal Mar de Barcelona

Regne Unit i Alemanya.

Espanya encaixa en aquest context encara que les previsions per al 1999 (6,5%) siguin lleugerament més moderades que les del 98 (7,5%). No seria lògic, però, qualificar aquesta variació com a recessió quan els nous habitatges a iniciar enguany tornaran a moure's al voltant de la xifra rècord de 400.000 unitats, és a dir, 10 habitatges per 1,000 habitants/any. Un volum tan elevat de construcció residencial nova pràcticament iguala el d'Alemanya (410.000 unitats) on, en canvi, el ratio entre habitatges a iniciar i la població baixa a 5 habitatges per 1.000 habitants/any.

Una vegada més, l'elevada producció d'habitatges a Espanya, que troba una explicació en una nova fase expansiva de l'oferia adreçada a segones residències, hauria de comportar una reflexió sobre la continuïtat del creixement i sobre perspectives d'absorció de tota aquesta oferta per part del mercat.

El quadre adjunt hem ordenat els quinze països occidentals d'Euroconstruct segons un indicador mixt que relaciona intensitat de construcció i nivell d'ocupació.

Aquestes variables ponderen la nova construcció i el parc existent, respectivament, en funció de la població. Un valor elevat

d'aquest indicador mixt assenyalaria molta producció sobre un parc ja molt abundant, mentre que en l'extrem contrari es trobaria una insuficiència de producció sobre un parc també insuficient. En l'extrem més alt es podrien produir fenòmens de sobreoferta mentre que en l'extrem contrari es fa palesa una insuficiència d'oferta per atendre les necessitats de creixement de les llars del país o de la nova demanda que pot rebre.

Segons això. observem en el quadre que Espanya es situa clarament en el primer lloc, cosa que significa que la construcció actual ve a afegir-se a un dels parcs més abundants per càpita. La situació de Portugal és molt semblant a la d'Espanya, tant pel que

Construcció residencial Edificació no-rtsidenciil Rehabilitació d'edificis Obra civil

TOTAL

2,5

fa a nova construcció com a abundància de parc. En l'extrem oposat, en aquests moments s'hi troben països com Bèlgica o Suècia amb una marcada diferència: a Suècia el parc és abundant i suficient però la nova construcció és la més baixa d'Europa, mentre que a Bèlgica, amb els ratios de construcció actuals molt escassos, no sembla clar que es puguin cobrir les mancances d'un parc reduït.

La situació intermèdia de països com ara Alemanya, Suïssa o França respon a uns ritmes actuals de construcció al voltant dels 5 habitatges per 1.000 habitants, amb uns parcs sense dèficits previs i que permeten ocupacions al voltant de 2,1/ 2,2 persones per habitatge. I

12

12

10

nd

•0,8

3,2

5,7

nd

5

9-5

4

6,5

nd

•19

-25

3,5

11

nd

-2,5

1,8

6,3

8

nd

-2-7

Font: Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya

H LA

CONSTRUCCIÓ

A

El tema

|-

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

EUROPA

La construcció catalana modera el seu creixement Tendències en la construcció d'habitatges

fi

No és exactament igual el perfil de les comarques de Girona, Tarragona i Lleida.

Si bé també es va notar una certa frenada entre els mesos de setembre i febrer, darrerament les noves construccions s'han reanimat amb molta força. En la demarcació de Tarragona detectem el punt àlgid en el mes d'agost de l'any passat, amb una espectacular variació de! +65,6%, que no ha estat superada, tot i les fortes pujades d'enguany. En els casos de Girona í Ueida no podem encara parlar de punt àlgid perquè, aquest es situaria en la darrera informació corresponent al mes de juny d'enguany, és a dir que no podem argumentar cap canvi de signe en la tendència.

Catalunya com a punt de mira de la demanda Europea Des d'un punt de vista de coherència amb el mercat i amb la demanda, els comentaris sobre la construcció a Catalunya en els últims anys havien ponderat molt el fet que les puntes de producció es localitzessin en zones de creixement urbà, amb necessitats de residències habituals gairebé garantides, ja que això havia de cobrir, tard o d'hora, unes necessitats explícites o encobertes momentàniament. El canvi de protagonisme que ara observem en el lideratge de la nova construcció de zones turístiques passant per davant de les urbanes fa alertar, com dèiem al començament, sobre una producció que compta amb menor certesa de demanda a mig termini.

K J i ens centrem en el cas d'Espa| | H nya, ja hem dit que bona part de la nova construcció s'adreça a segona residència o residència temporal. Amb tol, convé advertir del risc implícit de dificultats de col·locació de tota aquesla producció si s'enregistrés qualsevol canvi de signe negatiu en l'entorn de les diverses demandes potencials.

La previsió per a l'any 2000 és d'una moderació en la producció d'habitatges a Espanya, passant d'un 6,5% a un 2% anual. No obstant això, el pronòstic es basa més en la suposició que s'anirà imposant una certa prudència davant el panorama descrit que no pas en dades certes que indiquin ja símptomes de contenció.

Si agafem, però, el cas de Catalunya, on com veiem els creixements dels tres darrers anys han estat encara més espectaculars que els del conjunt de l'Estat (+12%, el 97 i el 98 i previsió de +10% per al 99), podem aproxímar-nos més a l'evolució dels primers sis mesos de l'any per intentar interpretar les tendències més recents.

La gràfica mostra els moviments que cada trimestre enregistra el valor acumulat de nous habitatges visats durant dotze mesos, segons dades facilitades pels Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Aquest valor dóna una major coherència a la tendència, ja que suavitza els comportaments mensuals o trimestrals que són molt més erràtics. En la

PREVISIONS D'EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ PER TIPUS D'OBRES r^ 1996

1997

1998

19 99

2000

Construcció residencial

•1,6

0,5

-1.8

1,

1.3

Edificació no-residencial

-0.1

0,4

0.9

1,

1,9

1,6

1,1

2.1

3,

2,5

EUROCONSTRUCT'

Rehabilitació d'edificis

gràfica es pot observar un punt d'inflexió en la variació interanual acumulada del conjunt de Catalunya que es situaria en el mes de setembre de l'any passat, amb un creixement màxim del +41,3%. Des d'aleshores la tendència és a la baixa, tot i que en alguns mesos s'enregistrin millores puntuals (gener, febrer o maig). Per tant, la idea apuntada per al conjunt d'Espanya que l'any 99 i, sobretot el 2000, s'obtindran uns resultats de creixement més moderats que els del 97 i 98, sembla confirmar-se a partir de les constatacions de l'evolució de Catalunya.

Convé, però, dins de Catalunya, distingir entre els diversos àmbits territorials. De fet, ef íocus determinant de la contenció apuntada serien les comarques de Barcelona, tot i que continua iniciant molts habitatges mensualment (més de 4.000 unitats], segueix una pauta de frenada des del setembre de l'any passat, amb un parèntesi poc significatiu en els dos primers mesos d'aquest any.

Obra civil

-2.3

1,4

1.7

2,

2,6

TOTAL

•0,3

0,9

0,8

2,

2,1

França, Alemanya. Irlanda, Itàlia, Holanda, Noiuega,

1.3

2,7

2.9

1,

2.6

Portugal, Espanya, Sukía, Suïssa, Regne Unit)

• quin» països {Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, PI8

No cal dir que Catalunya és actualment un punt de mira clar d'una demanda Europea de residència habitual per a gent gran, i que aquest fenomen no deixarà de créixer tant en nombre com en facilitat de condicions financeres, en consolidar-se el procés d'unificació monetària. Als ben coneguts atractius físics i d'entorn de Catalunya, s'hi afegeix un diferencial de preus favorable per a nosaltres. Amb tot, una oferta que no respon a demandes concretes, tancades i pronostïcables amb uns marges d'error acceptables, pot trobar sempre desajustos temporals d'encaix de moll difícil previsió i de més difícil solució en el cas de produir-se. I

111

Resultat de la Conferència Euroconstruct que va tenir lloc a Praga, el mes de juny de 1999.

Punts de vista

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

Seguretat i salut en les obres de construcció Els legisladors comunitaris, atenent les

constant i progressiu dels índexs d'incidèn-

Respecte a la seguretat en construcció,

indicacions dels seus consultors, van reflec-

cia de la sinistralitat, ja que som, en aques-

borat per a la Comissió de les Comunitats

• f l j f l Informe Atkins sobre estratègies ^

B

P er

aI s e c t o r d e Ia

construcció ela-

sitius de !a Revolució Industrial.

l'Informe Pierre Lorent, consultor també de

tir en el text de tota la legislació social i en

tes ratios, el furgó de la cua dels països de la

Europees, indica que la construcció ocupa

les CE, indica que el 63 % de les causes

l'esperit de la Directiva 92/57/CEE "Obres

CEE (Esparïa: 13,9 davant la mitjana de Ia

de forma directa uns nou milions de treballa-

bàsiques dels accidents mortals en la cons-

temporals o mòbils" la gran importància de

CEE: 6,1), amb un increment del 16 % de la

dors a la UE. la gran majoria amb una escas-

trucció tenen el seu origen en les decisions

potenciar la prevenció en tots els passos

sinistralitat en el primer trimestre de 1999.

sa voluntat de permanència en el sector, si-

adoptades (o més ben dit, en l'absència) amb

previs a l'inici de l'obra.

tuació que gradualment va generant un re-

anterioritat a l'inici dels treballs de construc-

trocés tecnològic, especialment quan es pro-

ció, bàsicament en les fases de:

Les causes d'aquest estat de coses són

Pel que fa al nostre entorn pròxim, la Po-

moltes, però els fets són tossuts. El 63 % de

nència del Senat constituïda en el si de la

les causes bàsiques dels accidents mortals

Comissió de Treball i Seguretat Social per a

en construcció continuen generant-se amb

culpa d'una informació, formació i capacita-

1. Concepció de màquines, equips i mitjans

l'esludi de la sinistralitat en el sector de la

antelació a la signatura de l'acta de repiateig

ció inadequades de qui les ha d'aplicar.

auxiliars destinats al sector.

construcció a l'Estat espanyol, quan el 1994

i aquest fet incontestable no el sabem abor-

2. Dissenys constructius destinats als

va analitzar l'evolució de l'aplicació de l'antic

dar en profunditat. Resultat: un accident mor-

despesa en I+D de construcció hauria d'in-

usuaris definitius del producíe constructiu,

RD 555/1986 i la seva escassa eficàcia pràc-

tal í sis d'incapacitació permanent diaris, en

crementar-se des del seu nivell actual del 0,1

sense tenir en compte els qui han de

tica, també va arribar a conclusions sem-

el sector de la construcció.

% de! PIB fins a igualar, si més no, la mitjana

materialitzar-los.

blants a les dels informants comunitaris.

dels altres sector que és de l'ordre del 0,2 %,

3. Deficiències en la gestió (planificació,

Amb tots aquests antecedents, es promul-

cosa que aproximadament ve a representar

organització, direcció i control) prèvia

ga al nostre país l'RD 1627/1997, Disposici-

entre un 2 o un 3 % de la facturació del sec-

ven algunes noves tècniques i fracassen per

L'Informe Atkins adverteix també que la

Coordinador de seguretat: una nova funció

a l'inici de les obres.

ons mínimes de seguretat i salut en obres de

tor, xifra que curiosament coincideix amb els

a) Descordinació de la política preventiva

construcció, de transposició de la Directiva

La figura del coordinador de seguretat en

coslos derivats de la sinistralitat en la cons-

entre institucions i òrgans de l'Administra-

92/57/CEE, incorporant-hi aspectes històrics

construcció va unida al domini i coneixement

trucció. Segons ('Informe, aquesta inversió en

ció pública.

del dret positiu espanyol i aspecles formals

del sector; per tant, és una nova funció espe-

investigació i desenvolupament, ha de repar-

b) Promotors i empleadors amb motivació

de la Directiva comunitària que, sobre el pa-

tir-se entre els governs, el sector i ets clients;

cialitzada que neix i s'alimenta dels tècnics

gerencial i estructura empresarial poc

per, constitueix una eina poderosa per lluitar

i professionals especialitzats en cadascuna

en definitiva, ens recorda que el sector de la

arrelada i arcaica (el 90,65 % de les em-

contra la sinistralitat laboral. L'aplicació inci-

de les distintes facetes del fet constructiu

construcció, a les portes del segle XXI, en-

preses de construcció de la CEE tenen

pient i progressiva d'aquesta nova legislació

en general, però amb uns coneixements

cara no ha sabut incorporar els aspectes po-

d'entre 0 a 10 treballadors).

es tradueix, a la pràctica, en un increment

específics i una litúrgia professional que

25 anys dedicats a la prevenció de la sinistralitat Miguel Àngel Palomo fa més de 25 anys

la construcció, tècnics qualificats, l'activitat

sempre en relació amb la gestió de la pre-

que es dedica monogràficament a la pre-

dels quals consisteix a donar respostes a

venció de la sinistralitat laboral en la cons-

Paral·lelament, sense voler entrar en

venció de la sinistralitat laboral en el sec-

les necessitats del mercat immobiliari tenint

trucció. Per tal d'assolir aquesta capacitat de

competència sinó facilitant la col·labora-

tor de la construcció. Ha desenvolupat

en compte el nou marc legal instaurat per la

resposta, CPA ha defensat des de la seva cre-

ció amb els serveis de prevenció previs-

bàsicament aquesta activitat creant i di-

transposició de les Directives Comunitàries

ació el desenvolupament lliure de la profes-

tos en l'RD 39/1997, CPA orienta

rigint el Servei de Prevenció i Control To-

de caràcter social i la seva influència en el

sió, motiu pel qual, avui, un substancial vo-

els seus clients en l'elecció de col·labo-

tal de Pèrdues en diverses empreses

sector.

lum de les seves actuacions se centren en

radors externs, especialistes en medici-

constructores i de muntatges industrials

enginyers, arquitectes i tècnics de camp.

La seva activitat s'orienta vers un compli-

l'exercici professional de la funció de coordi-

na del treball, psicosociologia aplicada,

d'àmbit nacional i internacional, fins a

ment dels compromisos i responsabilitats que

nador de seguretat en construcció, amb una

ergonomia, higiene industrial i seguretat

l'any 1994 en què crea la consultora

la Uei de prevenció de riscos laborals i els

unitat de criteris en la seva gestió.

CPA.

successius reglaments imposen, en l'actua-

L'equip de CPA està integrat per un grup

Consultors Prevencionistes Agrupats

litat, a projectistes, promotors, contractistes,

de professionals prevencionistes d'alt nivell

(CPA) és el resultat de la inquietud d'un

serveis i auditors de prevenció, així com a

tècnic, que compta amb ia participació

conjunt de professionals del sector de

entitats de representació social o patronal,

multidisciplinària de professionals, advocats,

patrimonial, per atendre les seves necessitats i requeriments puntuals.

•

H Punts de vista h

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 9

fi

defineix els tècnics de seguretat com a

que han de prendre les decisions de manar

1. Que el promotor "cregui en la seguretat*

integrants cí'una de les cinc disciplines

"fer seguretat", i amb autoritat delegada per

(que estigui disposat a intervenír-hi a canvi

Qualificació empresarial.

prevencionistes tradicionals (Medicina del

aquests, per corregir les desviacions cap a

d'uns bons resultats). Que sigui un professi-

5. Que els treballadors i quadres intermedis

Treball, Higiene Industrial, Psicosocioiogia

situacions de risc assumible, però sense

onal acreditat per l'Administració.

que han d'intervenir en l'obra disposin d'una

Aplicada, Ergonomía i Seguretat).

amb solvència la part d'obra adjudicada.

incórrer en l'error d'institucionalitzar dues

2. Que la coordinació de seguretat del pro-

acreditació de qualificació professional con-

línies executives de comandament paral·leles,

jecte es faci des de la fase d'esbós en ca-

trastada per un òrgan competent de l'Admi-

lítiques i operatives de seguretat i la seva

que l'únic que aconseguirien

seria desori-

dascun dels distints estadis del disseny (ar-

nistració estatal. Cartilla professional.

integració multidisciplinària en les fases de

entar el personal de producció. Per aquesta

quitectònic i industrial) amb independència

6. Que la funció de coordinador de seguretat

projecte i preparació de l'obra són les que

circumstància, i perquè haurà de conjuminar

que formalment hi hagi un únic director de

en fase d'execució material no coincideixi, en

El domini de la gestió de les tècniques ana-

interessos de vegades antagònics, el coordi-

projecte, cosa que equival a dir que el seu

la mesura possible, amb la direcció d'obra,

aquesta nova funció especialitzada. Però des-

nador de seguretat, a més de "tècnic compe-

tractament obeeix a un procés interdiscipli-

per garantir independència de criteri i sepa-

graciadament la coordinació de seguretat en

tent" haurà de ser un veritable "venedor

nari, integrador i enriquidor. La seguretat 'des-

ració clara de les funcions d'assessorament-

fase de projecte i gestió prèvia a l'execució

defineixen i donen substantivitat eficaç a

d'intangibles 1 ", un bon comunicador i un

integrada" no és res més que una ortopèdia

comandament.

material de l'obra, segons la Directiva 92/57/

negociador nat. En aquest sentit, es tracta

correctiva, "postvenció" com a màxim, però

7. Que els distints ens de l'Administració vin-

CEE i prevista en i'RD 1627/1997, no deixa

d'una tasca grisa i poc vistosa, però huma-

mai prevenció en el sentit estricte.

de ser una sarcasme retòric, amb els

nament molt gratificant.

condicionants interpretatius actuals de la llei per a la seva aplicació pràctica al nostre país.

culats d'una manera o altra a la seguretat

3. Que els fabricants i subministradors de

(Treball, Indústria, Foment, Comerç, Educa-

Les funcions concretes del coordinador,

materials, sistemes de protecció col·lectiva,

ció, Medi Ambient, Sanitat, Justícia, Adminis-

així com aquesta condició d'assessor tècnico-

mitjans auxiliars, ferramentes, màquines-

tracions públiques...) estiguin també coordinades entre si.

Segons l'Art. 8.1 de l'RO 1627/1997, el

humanista-negociador, han de quedar molt

equips, així com les seves proteccions i res-

projectista (de construcció o d'equips) haurà

clarament reflectides en les clàusules del

guards, destinats a íncorporar-se a alguna de

d'haver integrat els principis de l'acció pre-

contracte de coordinació que se subscrigui

les fases de l'obra, garanteixen la seguretat

mesura la seva capacitat de resposta davant

ventiva (Art. 15 L 31/1995 de Prevenció de

amb el promotor, com també les atribucions

dels usuaris i de terceres persones en les

d'algunes de les circumstàncies exposades i

riscos laborals), com a conseqüència imme-

í competències preventives de la totalitat

condicions d'utilització fixades pels fabricants

està disposat a figurar voluntàriament com a

diata (Art. 8,3 RD 1627/1997), el coordina-

d'actors del fet constructiu que han d'inter-

o òrgans de l'Administració competents en

lusible social" quan es produeixi l'accident,

dor de projecte està obligat a ordenar la ma-

venir en l'obra, en línia jeràrquica de coman-

matèria de seguretat i de comercialització de!

està fent ús del seu exercici al democràtic dret

terialització de l'aplicació d'aquests principis

dament, i tenint especial cura de no deixar

producte.

a disposar de llibertat (condicional).

en totes les fases de concepció i disseny.

ningú a fora.

Si l'aspirant a coordinador de seguretat no

4. Que els contractistes tinguin una qualifi-

Sense pretendre llançar pilotes fora, ja

Seguint aquest procés lògic, si els principis

Per a l'exercici professional de la coordi-

cació tècnica, econòmica i de gestió empre-

que ens guanyem la vida professionalment

de l'acció preventiva no s'han integrat en les

nació de seguretat en construcció, amb unes

sarial avalada per la seva trajectòria i certifi-

com a prevencionistes des de 1971, podem

decisions de concepció, disseny i plasmació

certes garanties d'èxit, caldria que concorre-

cada per un òrgan competent de l'Adminis-

concloure indicant í'absència de coordina-

en el projecte, serà ociós demanar que es

guessin, a més, les circumstàncies següents:

tració estatal, que els capaciti per realitzar

ció de seguretat integrada en cada un dels

coordini alguna cosa que no existeix. Conse-

diferents estadis de la concepció i disseny

qüència: coordinador de seguretat en fase de

que aniran gradualment configurant el pro-

projecte = personatge de ciència ficció.

jecte executiu, (cal no confondre'! amb fa re-

Més impuls ha pres la figura del coordinador de seguretat en fase d'obra, potser perquè és la que menys s'aparta dels usos establerts

per

l'anterior

reglamentació

(RD 555/1986), pel fet, possiblement, que ja compta amb un cert arrelament en un sector tan inercial com és el nostre. D'altra banda, com que l'accident sempre es produeix a l'obra, o en anar o tomar del treball, caldrà buscar-ne un responsable directe i la nova figura del coordinador ve, per tal fi, com l'anell al dit.

dacció de l'estudi de seguretat i salut, realitzat a partir d'unes decisions de projecte ja consolidades), i la poc eficaç coordinació de seguretat dels òrgans de l'Administració, en la vertebració i qualificació del secíor, així com en la comercialització i venda de mitjans auxiliars, màquines, ferramentes i equips destinats a la construcció sense garanties de seguretat per als usuaris en condicions normals d'utilització. Resoldre-ho és un deute que el sector de la construcció i l'Estat tenen contret amb la societat.

Per la multiplicitat d'interessos, actors i institucions que intervenen en el procés constructiu de forma habitual, i també per la singularitat de l'entorn social en què es desenvolupa, l'experiència m'indica que el coordinador de seguretat ha de ser un tècnic (sènior) de la construcció, especialitzat en prevenció. Prevalent-li el coneixement del sector i, en segon lloc i de forma imprescindible, format en les tècniques preventives dirigides a la construcció.

Manar t e r seguretat" és una funció de gestió atribuïble a la linía executiva de comandament i direcció tradicional (direcció facultativa - direcció d'obra). Coordinar la seguretat és una altra cosa; significa aconseguir la I n tegració de la seguretat" en totes les fases de planificació, organització, execució i con-

i diplomat expert pel IENMST

trol, de cada un dels estadis del procés cons-

Consultors

tructiu, en qualitat d'assessor (staff), d'aquells

upats (CPA)

•

5

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

HPunts de vista I-

Paisatge i banderes cara de les tasques de manteniment. No val

de la ciutat i la poca repercussió pública

a dir que la climatologia del nostre país fa

que això

que la degradació de les teles sigui més rà-

sensibilitzats.

ha tingut, tret d'alguns àmbits

pida que en climes menys calorosos. És cert que, com passa també en la construcció, els raigs del sol fan més malbé que l'aigua i ei gel en les nostres latituds, però també és cert que a Dinamarca tenen el costum -que no conec a fons- d'hissar banderes nacionals en els edificis, inclosos els habitatges, prop de les seves fronteres, ja sigui al sud. ja sigui a la costa que la separa de Suècia.

El clima d'aquell país us puc assegurar

Josep Olivé A/e: informatiu@apabcn.es

que és tan dur per als teixits com el nostre i. en canvi, les banderes es veuen en bon estat de conservació. Altres justificacions, com l'econòmica, pel cost econòmic de reposició, tampoc no valen. Al cap i a la fi, què val una bandera? Països molt més pobres, com els hispanoamericans, tenen molt més respecte a les banderes que aquí. A Xile, per exemple, totes les cases, que en la seva immensa majoria són unífamilïars, disposen

va

ue(jar ra raslre deles elec

Ivi ° ^ m

i

P

"

dons municipals, un mes després

vació. Si la bandera l'única funció que te és representar un estat, organització o entitat

d'un màstíl al jardí. Tothom té una bandera nacional, tothom la hissa els dies de 'Resta

que aquesles s'haguessin celebrat. Per des-

en una imatge, diu poc a favor del concepte

Pàtria"... i tothom la guarda amb cura des-

comptat que no ho dic en el sentit polític sinó

que aquests partits tenen de la pròpia enti-

prés fins a la propera festa.

que em refereixo a la presència al carrer dels

tat i del país.

Això em fa pensar en el nostre Onze de

cartells, banderoles i pancartes que, fins no

Menys sorprenent -encara que igual de

Setembre, Encara que la data sigui d'una

fa gaires anys, després de cada convocatò-

contraproduent- em sembla el mateix leno-

trista, llastimosa, efemèride i tinguí en el seu

ria electoral quedaven temps i temps pen-

men en el sector privat (en el sector públic,

origen un esperit més de lluita que de cele-

jats de fanals i enganxats a parets i tàpies.

la majoria d'administracions, actualment,

bració, no val a penjar ai balcó la senyera

Totes les pancartes van ser retirades i els

cuiden força les seves ensenyes). És

esquifida i descolorida "de tota ia vida".

cartells només es van enganxar allà on

especialment penós fer una volia per certs

Més que la imatge reivindicativa o semi-

tocava, i amb moderació.

passeigs i carreteres costaneres. Fileres de

clandestína d'altres èpoques, en aquests

Per sort, ha passat a la història la estam-

màstils d'on pengen banderes de tots els

mcments, dóna una sensació de deixade-

pa dels enganxadors gairebé esperant torn

països per indicar, suposo, que són benvin-

sa, pobresa d'esperit o garreperia total, tant

davant dels pirulís per empastifar-li la cara

guts els seus ciutadans o perquè el client

del propietari de la bandera com de la nació

ai polític precedent i encolar-hi al damunt el

senti una certa sensació d'acolliment en

que es vol representar. Per tant, suggereixo

cartell del següent; acció incívica, cara i

identificar l'emblema familiar lluny del seu

i demano a qui vulgui seguir la tradició de

contraproduent per als partits, ja que en

país, fan un efecte contrari quan onegen

penjar "senyeres i domassos" que vagi a la

donava una imatge de falta de respecte

com uns draps que fa anys que no es canvi-

botiga i compri tanta tela com l'amplada dels

envers els altres i de

malbaratament

en, alguns cops col·locades a l'inrevés o

balcons de casa seva o que els decori amb

econòmic. Ja fa unes quantes eleccions

dissenyades incorrectament. Que no se

la millor roba que tingui, no cal que siguin

n'adonen els propietaris de molts càmpings,

les quatre barres.

que se'n van adonar -ells sempre sensibles a l'opinió dels votants- i ràpidament van posar-hi remei. També en això ens anem tornant europeus.

Si bé, doncs, ja no hem de veure pancartes esparracant-se per sobre els nostres

motels o tendes de records que un ciutadà

I si aquest article ha sortit publicat des-

suís, per posar un exemple, en veure la seva

prés de la Diada o de la Mercè, que ho apro-

bandera esparracada i descolorida a l'en-

fiti! solen rebaixar el preu de la tela després

trada de l'establiment, l'últim que li venen

de cada festa i podrà guarda-la pel proper

ganes és d'entrar-hi?

Sant Jordi. Cal cuidar la nostra imatge. Imat-

caps, falta encara una mica de sensibilitat

L'única explicació que em sembla vàlida

en els elements més permanents. Precisa-

d'aquest fenomen és que a Catalunya, com

ment, a les seus d'alguns partits es poden

a "bon" país mediterrani, la gent és poc

veure ensenyes i banderes francament en-

amant del respecte als símbols'11 -que no

''Només cal veure la barbaritat que ha fet

vol dir poc amant dels símbols- i menys en-

l'Ajuntament de Barcelona amb la bandera

vellides, en un estat lamentable de conser-

ge efímera, és cert. però imatge al cap i a la fi. I part del nostre paisatge urbà.

•

L'Iw »nu.

Telèfon directe: 932 402 376 Fax: 932 402 364 Adreça etec irònica: informaliu@apabcn.es L'INFORUATU digital: http:/Avww.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cariaria, Joan Gay, Ramon Puig í Xavier Alberta Direcció: Carles Cariaria Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Olivé, Xavier Oliva.

Gabriela Schòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Jawier Garcia Die, Chopo Disseny gràfic: RGR Folòlils: Imprès Autoedlcïó S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 402 376 Publicitat: BITMAR Isidre Rodríguez.

C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona.

Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364.

E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Bon Pastor, 5. 06021 Barcelona.

Tel. 932 402 060. Fax. 932 402 061 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic. Tel. 93 885 26 11 Bages-Betguedà: Plana de l'Om. 6.

08240 Manresa. Tel. 938 729 799.

Vallès Oriental: Josep Pirïol, 8.

08400 Granollers. Tel. 938 790 176 Vallès Occidental: Sant Francesc, 16.

08221 Terrassa. Tel. 937 801 110 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresideni: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena ' Comptador: Albert López Iborra Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Milagtos Híerro, Joan Gurri i Raimon Salvat Delegats: Osona: Bernat Noguera Bages Berguedà: Jaume Juanola Vallès Orienlal: Frederic de Buen Vallès Occidental: Salvador Navarro Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU

El noticiari COOPERACIÓ

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

INTERNACIONAL

Rehabilitació del Casal Català de l'Havana El Servei Rehabilitació ha impulsat, projectat i dirigit l'obra que es va inaugurar el passat 11 de setembre

I

edifici remodeiat de la Sociedad de Beneficiencia de Naturales de

Casanovas, i ha comptat amb la col·laboració de l'arquitecta

tècnica

Nandi

Cataluna a l'Havana va ser inaugurat el

Dorado, tant en la fase de redacció del pro-

passat onze de setembre, coincidint amb la

jecte com de direcció de l'obra. Els treballs

Diada Nacional de Catalunya. Aquesta

han consistit en la recuperació de l'edifici,

rehabilitació ha estat promoguda pel nostre

que estava en molt mal estat de conserva-

Col·legi amb el finançament del Departa-

ció i representava un perill per als seus usu-

ment de Presidència de la Generalitat i

aris. La intervenció s'ha centrat en el reforç

de l'empresa Iberdrola.

de l'estructura, la reparació de la façana, la

L'acte d'inauguració va ser presidit pel con-

renovació de les cobertes i fusteria, i la subs-

seller de Presidència de la Generalitat. Xavier

titució de totes les instal·lacions obsoletes.

Trias i pel vïcepresident del Consell de Minis-

També s'ha posat aire condicionat i el mo-

tres de Cuba, José Ramon Fernàndez.

biliari necessari per al funcionament dels

Va ser-hi present el president del Col·legi,

diferents locals. El cost tolal d'aquest pro-

Xavier Bardají i l'ambaixador espanyol

jecíe ha estat de 30 milions de pessetes. Les

Eduardo Junco. Després de descobrir ía pla-

dificultats i entrebancs de l'obra han mos-

ca commemorativa, es va llegir una confe-

trat la realitat de la situació que viu aquell

rencia de l'Historiador de la Ciudad, Eusebio

país caribeny, la seva organització i la seva

Leal sobre la influència dels catalans a Cuba,

forma de treballar. eres que donen una gran qualitat arquitectò-

i també es va agrair l'aportació de totes les institucions que han contribuït a fer possible

nica a aquest espai. L'edifici, iniciat a mitjan "Por la Caridad y p o r C a t a l u n a "

aquesta obra. Acabat l'acte, va haver-hi una ballada de sardanes, al pati, i es va obrir l'exposició "Catalanes en Cuba", realitzada pel Museu d'Història de Catalunya, a la remodelada sala d'exposicions.

El pati central de ['edifici acull un poema visual de Joan Bios».

A la foto inferior, acte d'inauguració al qual va assistir el president del Col·legi. Xavier Bardají

segle passat amb unes característiques molt modestes, va adquirir ia forma actual l'any

Es tracta d'un edifici entre mitgeres, de plan-

1905 i l'any 1917 va tenir una ampliació de la

ta baixa i una planta, llarg i estret, que s'or-

part posterior. Des d'aquell moment, tots els

ganitza a l'entom de dos patis, l'un central i

treballs que s'hi van fer tenien objectius fun-

l'altre al fons de la parcel·la, tot seguint ia ti-

cionals i no mostraven cap respecte per la seva interessant arquitectura, l'actuació rea-

Aquest projecte, que s'emmarca en les

pologia característica d'aquesta època a l'Ha-

diverses accions de cooperació del nostre

vana. La façana és senzilla i elegant, a mig

litzada en aquesta rehabilitació, s'ha plante-

Col·legi amb el poble cubà, ha estat dirigit

camí entre el neoclassicïsme i l'eclecticisme

jat com a objectiu fonamental reparar tots els

d'ambaixada catalana de lacto. Aquesta so-

pel cap del Servei Rehabilitació, Xavier

i al pati centraJ hi ha unes interessants vidri-

elements malmesos i recuperar la imatge que

cietat, la primera civil autoritzada a Amèrica,

l'edifici presentava l'any 1917, posant de re-

té com a lema "Por la Caridad y por

lleu, també, la zona construïda en el periode

Cataluna", i fins a la revolució castrista de

colonial. Aquesta ha estat una tasca fàcil, ja

1959, mantenia una cartera d'actius immo-

que, en millor 0 pitjor estat, es conservaven

biliaris que explotava en benefici dels seus

tots els components significatius i no ha cal-

membres. Va ser l'expropiació d'aquests

gut fer reinter- pretacions ni nous dissenys.

béns la que va marcar el principi de la de-

L'única incorporació nova. i polèmica, que

cadència d'una institució que l'any que ve

s'ha realitzat ha estat un poema visual

complirà 160 anys. Ara. un cop rehabilitat

que Joan Brossa va dissenyar per treure

redifici, aquesta Sociedad ha de recuperar

força a una gran paret mitgera que hi ha

el dinamisme i la potència que havia mos-

al pati central.

trat anys enrere i ser un referent de la soci-

La Sociedad de Beneficència va ser fundada l'any 1840 pels catalans Antoni Font i Joan Gené, amb l'objectiu d'assistir els catalans que arribaven a Cuba, donar assessorament, préstecs, i actuar com una mena

etat catalana a Cuba. Us animem, a tots els que viatgeu a Cuba, que feu una visita a aquesta ambaixada catalana a l'Havana.

I

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

El noticiari T R E B A L L

I 10

F I N A L

D E

La coordinació de seguretat arrela entre eLs aparelladors La manca de previsió del cost de la seguretat i la manca d'informació i de formació als treballadors dificulten la implantació de la nova legislació I | H

a nova funció de coordinador de

Els coordinadors, més crítics

tor, que ha estat criticada, segurament a

|

seguretat ha tingut una bona ac-

En primer lloc, cal dir que els arquitectes

causa d'una manca habitual d'integració de

ceptació entre els aparelladors i arquitec-

tècnics que fan tasques de coordinadors de

la seguretat en l'estructura de costos de

^

l'obra, fet força preocupant, ja que el pro-

tes tècnics, ja sigui perquè han decidit

seguretat s'han mostrat molt més crítics amb

assumir aquesta funció professional o bé

les premisses fixades per l'RD 1627/1997 i

motor és iniciador del procés de la segure-

perquè creuen que la seva intervenció és

també amb la implantació de la seguretat a

tat, designa els coordinadors i marca la po-

necessària en fase d'execució i també en

l'obra (vegi's gràfic 1).

fase de projecte.

Així es desprèn de les conclusions d'una

lítica de contractació d'empreses. El 75%

Així, mentre que la majoria dels coordi-

dels enquestats manifesten que els promo-

nadors enquestats manifesten que la segu-

tors no integren la seguretat en el procés,

enquesta realitzada al maig a 165 professi-

retat queda en segon terme a l'obra (69%),

fet que confirma un trencament del procés

onals, per tal de conèixer alguns aspectes

els aparelladors que no han fet aquesta tas-

ja en el seu inici. Si el promotor no assu-

de la implantació del Reial decret 1627/1997

ca manifesten que té una importància cab-

meix les seves responsabilitats en la políti-

sobre seguretat i salut en la construcció. Se-

dal. Aquesta diferenciació de resultats s'ha

ca de prevenció, es farà difícil que la situa-

gons l'enquesta, la manca de previsió del

pogut apreciar en totes les respostes a

ció desfavorable que apareix com a conse-

cost de la seguretat, i la manca de formació

les preguntes fetes en aquest sentit.

qüència d'això es pugui resoldre en fases posteriors.

i d'informació als treballadors sobre segu-

D'altra banda, cal dir que s'ha constatat

retat són dos aspectes que dificulten que

que la figura del coordinador ha tingut i té

les obres siguin més segures. També es

una acceptació important, atès que gairebé

F o r m a d ó / i n f o r m a r i ó dels

constata la necessitat d'una formació addi-

un 90% dels enquestats s'han manifestat a

treballadors

cional i específica sobre seguretat i salut,

favor de la seva presència en la fase d'exe-

Una de les preguntes demanava sí es creu

complementària a l'experiència professional.

cució, i més del 50% consideren necessari

que els treballadors estan sensibilitzats so-

Cal remarcar que dels 165 enquestats,

que a més tinguí presència activa en la fase

bre els riscos a què estan exposats i si re-

65 són aparelladors que en aquest estudi

de projecte. Així, veiem que aquesta figura

ben formació al respecte. El resultat va ser

denominem com a coordinadors, ja que han

que apareixia com a nova amb l'entrada en

força unànime. El 86% creu que els treba-

dut a terme la coordinació de seguretat d'al-

vigor de I'RD1627/1997 es consolida com

guna obra o que n'han assumit la coordina-

un valor afegit per millorar la seguretat a

ció com a direcció facultativa per no ser ne-

les obres.

cessària la presència de coordinador, i els

lladors no estan prou sensibilitzats sobre els riscos a què s'exposen durant la realització dels treballs. D'altra banda, un 39% dels aparelladors que no fan tasques de coordi-

100 restants són aparelladors que no han

El paper del p r o m o t o r

nació, i un 59% dels coordinadors, van ma-

fet tasques de coordinació.

Una altra figura a destacar és la del promo-

nifestar que els treballadors no reben for-

C A R R E R A

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99 I

-j El noticiari

mació sobre seguretat, (et preocupant ja que, a més de l'obligació dels empresaris

Un any de vigència del Reial decret 1627/97: balanç negatiu.

de formar els treballadors, I"RD1627/1997,

El 25 de desembre de 1997 entrava en vi-

en l'article 15, diu de manera explicita que

gor el Reial decreí 1627/1997 pel qual s'es-

Evolució dels accidents

e! contractista ha de garantir la informació

tableixen les disposicions mínimes de se-

en la construcció

dels treballadors sobre les mesures preven-

guretat i salut a les obres de construcció.

a Catalunya

tives a utilitzar en funció dels treballs.

Aquesta legislació apareixia com a resultat

1992-1998

d'una situació preocupant de la sinistralitat Reciclatge de coneixements

a la construcció i amb la intenció de reduir-

Amb l'objectiu de copsar quin coneixement

la, com a principal objectiu.

tenen els aparelladors del contingut de l'ar-

Tot seguit fem un anàlisi dels accidents

ticulat de l'RD 1627/1997 es van formular

amb baixa en jomada de treball, en el perí-

set preguntes que van ser les mateixes per

ode de 1992 a 1998, a Catalunya.

als 165 aparelladors enquestats que per als

El gràfic 4 ens mostra el nombre d'acci-

66 estudiants que han aprovat l'assignatu-

dents que s'han produït en termes absoluts

ra de seguretat i salut.

en aquest període. Podem veure com el

Com es pot observar a la gràfica 2, els

nombre total d'accidents manté una evolu-

aparelladors que són coordinadors de se-

ció ascendent a partir de l'any 1994, però

guretat obtenen un nombre de respostes

que és molt més pronunciada a l'any 1998,

correctes molt superior. Així, mentre que els

on augmenten els accidents respecte de

estudiants fan una mitjana de 3,1 respostes

i'any anterior en un 27%.

correctes, i els aparelladors no coordinadors

Per poder comparar la sinistralitat dels di-

en fan 3,67, els coordinadors responen cor-

ferents anys, cal que analitzem, però, els ac-

rectament 5,3 preguntes sobre un total de

cidents que es produeixen en termes rela-

set. En aquest sentit, s'ha pogut observar

tius, és a dir, per cada 1.000 treballadors

que e! seguiment de cursos de seguretat

(gràfic 5). Analitzant la situació d'aquesta

proporciona als tècnics un millor coneixe-

manera veiem que no solament han aug-

ment de la normativa, de la metodologia i

mentat els accidents totals, sinó que també

les tècniques de prevenció i de la gestió de

han augmentat en termes relatius els acci-

la seguretat, cosa que els facilitarà les se-

dents amb baixa en jornada de treball. Així,

ves tasques i també un millor coneixement

per tant, queda palès l'augment dels acci-

de les seves responsabilitats.

Evolució de l'índex

•i

160

dents en aquest primer any d'anàlisi de la

En qualsevol cas, la formació dels coordi-

sinistralitat amb l'entrada en vigor de l'RD

nadors de seguretat en qüestions de norma-

1627/1997, en el que es pot dir que no s'ha

tiva no s'acaba amb l'RO 1627/1997, i per

acomplert un dels objectius, que era reduir

saber quines són les disposicions mínimes

l'accidentalilat. Caldrà veure, en tot cas,

de seguretat d'aplicació a les obres, caldrà

quina és l'evolució en períodes posteriors.

140 120

80 60

20

pi

li

rT1 H

•r l

d'incidència interanual dels accidents x 1.000 treballadors 1992-1998

E

II

wm•r

1992 1993 1994 1995 1996 19

97 19

8

que coneguin també la Uei de prevenció de Jordi Toyos Cartagena és un jove arquitecte tècnic que ha dedicat el seu treball

riscos laborals, el Reglament dels serveis de

final de carrera a fer una anàlisi critica de la implantació del Reial decret 1627/97. El

prevenció i el contingut de normatives de seguretat que regulen aspectes parcials com

Jordi Toyos

treball va ser tutorat pel professor Enric Jané del departament d'Organització d'Em-

ara soroll i vibracions, equips de treball, gru-

Arquitecte tècnic

preses de la UPC, es va presentar al maig passat i va obtenir la qualificació de 10

es i senyalització, entre d'altres.

A/e: informatiu@apabcn.es

Excel·lent. Les conclusions d'aquest treball han estat la base d'aquest article.

•

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics •Augmenid'óptica 30x • Precisió anguFar 2 mgon • Plomada òptica •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica

•Taquimetre Electrònic Ela R55 • Distància amb I prisma I3OO m • Precisió angular 1.5 mgon •Augments òptica 26x amb compensació automàtica • Programes d'aplicació en construcció coordenades • Memòria interna 1900 punts •Trípode d'alumini o de fusta • Plomada òptica • Bateria de NIMH i carregador • Prisma i bastó aplornador.

• Augment d'òpDca 20x • Precisió anguhr 10 mgon.

• Plomada d'òptica • Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica • Brúixola orientadora (opcional)

N°10x26 • Augment d'òptica 26x • Precisió +/-2 mmJ I Km. •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica Salmes. núm. 6 - Tel- (93) 302 20 4S - 08007 BARCELONA

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 9

El noticiari

DIVERSOS

El projecte Corpus implica a les comunitats autònomes El passat 9 de juliol va tenir lloc al Col-

van acordar incorporar-se al projecte,

legi una trobada de representants de les

aportant informació i participant en el

direccions generals de Cultura i d'Habi-

debat, i crear una plataforma de treball

tatge de les comunitats autònomes de la

conjunt en aquest tema que coordina-

franja mediterrània espanyola. L'objectiu

rà el nostre Col·legi.

I

era presentar-los-hi el projecte Corpus centrat en i'estudi i la protecció de l'a'-

Servei Integral a la Construcció

quitectura tradicional de la Mediterrània, programa europeu del que el Servei Rehabilitació del Col·legi n'és codirector.

La trobada va resultar molt enriquidora, ja que va permetre fer un intercanvi de les experiències dutes a terme per part dels diferents organismes de cada

Amb La finalitat d ofenr un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorari col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

comunitat, amb linies de treball amb orientacions sovint complementàries. Com a conclusió, els diferents representants

Les IV Jornades internacionals d'estudis

- |

gaudinistes es celebraran del 12 al 14 de

J U I I l d U «

novembre a Sant Joan Despi. Amb el títol Jujol i Gaudí, les jornades s'inclouen

n r n

; , / í p ç

gaudinistes

enguany dins la celebració en aquesta ciutat de l'Any Jujol, en commemoració del 50 aniversari de la mort de Josep Maria Jujol, que en va ser arquitecte municipal i on va deixar una bona mostra del seu talent i originalitat. Les jornades estan organitzades pel Centre d'Estudis Gaudinistes, l'Ajuntament de Sant Joan Despí i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb el patrocini de la Diputa-

Assegurança de responsabilitat

ció de Barcelona i l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. Les persones

Assegurança Tot Risc Construcció

interessades poden demanar més informació al CEG {tel. 934 904 656).

•

d'afermament

Concurs d'idees per al Teatre Atlàntida de Vic

de prestació de serveis a obres finalitzades

El Casino de Vic ha convocat un concurs d'idees per a intervenir en les façanes cegues del Teatre Atlàntida. És obert a la participació de tots els col·lectius de l'arquitectura, la construcció i l'art. Del concurs ha de sortir un projecte guanyador que s'executarà i que, conjuntament amb els projectes seleccionats, s'exhibirà a la sala ça d equips» maqui

d'exposicions del Casino. La convocatòria respon a la voluntat de promoure la millora de! paisatge urbà de la ciutat de Vic. S'ha escollit el teatre Atlàntida perquè és un

seguranca d'accidents de c

edifici públic i perquè les seves façanes cegues creen una gran expectativa i estimulen fortament la creativitat. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vic, el Col·legi d'Arquitectes i la Delegació d'Osona del Col·legi d'Apare-

Assegurança de protecció jurídica

lladors. Els projectes han de ser lliurats al Casino de Vic abans del 20 de novembre.

Més informació al telèfon 938 852 462, a tes tardes.

Auagurança, decennal de danys i

SKO és ma marca registrada del Col AeveMxtors iAnutteOes Tècnics de Barca» * la Correduna de Segu'os c Lorente. S.L

I

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

—I El noticiari DIVERSOS

Montcada i Reixac s'afegeix al Certificat de seguretat

Necrològiques Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Josep Amigo i Boixaderas col·legiat 3.186, esdevinguda el 8 de setembre, a 67 anys.

I Q f l n el número anterior de L' INFORMATIU h H comentàvem que la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, d'exigir un certificat de seguretat de les façanes, s'anava estenent per Catalunya i per la resta de l'Estat. Concretament, donàvem dades d'Esplugues de Llobregat i de Madrid, on ja ha estat aprovat i sabem que molts altres ajuntaments l'estan estudiant o tramitant.

Als ! 5 dies de l'aprovació de l'Ordenança a Esplugues, ja se n'ha aprovat una altra. En aquest cas ha estat l'Ajuntament de Montcada i Reixac que el passat 28 de juliol va aprovar l'Ordenança sobre conservació i seguretat dels elements exteriors dels edificis. La seva entrada en vigor va ser el dia 12 d'agost, data en què ha sortit publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Aquesta Ordenança ha estat inspirada en la primera (ja derogada) de l'Ajuntament de Barcelona, fins i tot en manté alguns errors, sobre els terminis de realització dels certificats en funció de ['antiguitat, que el nou text

H

Àngel Pulín i Blasco col·legiat 818, esdevinguda el 6 de setembre, a 85 anys.

L'INFORM@TIU I ELECTRÒNIC Molls sjt

de Barcelona ja ha esmenat. No sabem si és per error o intencionadament, però conté una única diferència significativa respecte a les ordenances publicades fins ara: el certificat es renovarà cada cinc anys.

Com en el cas d'Esplugues i Madrid, també planteja l'obligació al propietari de presentar el Certificat a l'Ajuntament, si bé, no diu res respecte de fer un cens d'edificis amb la informació recollida.

un certificat d ; seguretat d ; les façana

Aquest goteig d'ordenances i la diversitat de matisos en els seus plantejaments faran de la inspecció i redacció dels Certificats una tasca feixuga i complexa, que demanarà la seva unificació a curt termini. Com ens preguntàvem fa quinze dies: per què la Generalitat es mostra reticent a implantar el Dictamen a l'àmbit de tot Catalunya? I

internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça: www.apabcn.es

Aero Club Barcelona Sabadell

Promoció Especial Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Curs Pilot Privat Avió Curs Pilot Privat Helicòpter

600.000 Ptes.

1.200.00 Ptes.

Informació al tel. 93 71019 52 Edifici Aero Club • Aeroport de Sabadell08205 Sabadell (Barcelonal Tel. 93 710 19 52 • Fax 93 710 12 90 E-rnail: acbs@telebase.es

Serveis

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

http: //www.apabcn.es

És millor ser porta que ser finestra

B

nternet no és altra cosa que velocitat i això vol dir que el que avui té un nom demà en tindria un altre. Si la un any hi havia empreses que pretenien obrir fes seves finestres al món a iravés d'Inlernet, és a dir, crear una pàgina web, avui dia n'hi ha d'altres (o les mateixes) que no en tenen prou amb obrir les finestres i obren les portes.

Ara es iracta de tenir una web que reuneixi els màxims serveis digitals possibles, ser el que es coneix com a portal. Passi, passi i veurà el piset digital, on hi ha de tot. Vol estar al dia en qüestions polítiques, esportives, tecnològiques, digitals o del que sigui? Necessita xerrar urgentment amb qualsevol sobre tot o sobre no-res? Un joc, un concurs, una compra impulsiva o premeditada? Tot ho pot aconseguir en un portal, que sempre inclourà un motor de recerca d'altres pàgines web, com a recurs últim per ser realment la porta rere la qual l'internauta pot trobar tot sel contingut que espera d'Internet.

Claus de l'èxit En la seva columna a la revista sobre Internet que dirigeix, En La ReD, Sergi Bueno recordava recentment que "el més divertit serà quan aparegui (si no ha aparegut ja) el primer Portal de Portals". Però que tothom s'hi vegi amb cor no vol dir que sigui tant senzill. Hi ha força factors clau per a l'èxit d'un poriai: capacitat financera, notorietat i marca, aliances estratègiques, promoció oniine i oflline, bon nivell dels continguts, servei de valor afegit, bon sistema de recerca, seniiment de comunitat. I això no és feina d'un dia.

També no fa gaire, David Boronat, de l'empresa Ogilvy Interactive, va realitzar un estudi sobre els portals espanyols (www.ogilvyinteractive.es/portales/ peticion.htm), en què van participar un total de 636 inlernautes, el 41% dels quals tenia entre 21 i 30 anys i el 36% entre 31 i 40 anys, que confirma els presentiments. Els cinc portals més visitats pels enquestats van ser Altavista (www. digital.altavista.com)

(189 casos de 636), Vilaweb (vilaweb.com) (165), Yahoo (www.yahoo.com) (150), El País (www.elpais.es) (96) i Olé (www.ole.es) (94). Les web d'iCTNet (www.ictnel.es), Ciudad Futura (www.ciudadfutura.com) i Vilaweb van ser destacades per la facilitat amb que posen en contacte gent amb interessos afins.

Altavista, Yahoo i Olé ja aconseguien, abans de ser rebatejats i en la seva feina com a 'simples' buscadors, atraure la màxima atenció dels internautes. El País s'ha limitat a confirmar en Internet el seu lideratge en el paper (i res més, però això és un altre tema). Vilaweb va ser pionera a Catalunya i no ha parat de créixer.

El seus creadors, a més, han sabut entendre des del començament que l'oportunitat estava en atacar des de la base (la informació local alhora que ía internacional, en català), diversificar la presència en els mitjans de comunicació í crear una comunitat d'internautes, que fins i iot organitzen trobades en el món real.

Semblantment ha fet IctNet, amb una oferta dirigida a les empreses i la vessant professional dels internautes i Ciudad Futura, que també fa anys que està en e! ram.

Copistería jjfliracle s/a Rector Ubach, 6-10 (cant. Aribau) 08021 Barcelona SERVEI! Impressió Digital dos colors Negrecolor/Candleria /Servei dEscànner CD-Rom.

UALS / Plotter B/N. color i /Impressió Làser B/N i 1/Servei d'AutoediciÓ /Gravació en

^SERVEIS ReprodotaoiSè plànols / Fotocòpies B/N i color en petirigran format/ Enquadernacions/ Muntatges i planificacions (Foams) / Còpies de Microfilms / Esi^mpadons de portades per a projectes i

Tel. 93 200 85 44 Fax 93 209 17 82 BBS 93 414 18 19 e-mail: mirade@mlraderepro.com Passeig Santlt»anJ7 08009 BatttÉna ""^ _ _ Tel. 93 265 52 94 Fax 93 265 30 70 e-mail: m2repro@rniraeferepro.corn

El novedós sistema que permet digitalitzar, a t o t color, originals en forma de plànols, dibuixos, perspectives, maquetes, art final, etc. per a la seva posterior edició o emmagatzamament en equips informàtics corrents.

Via Augusta, 137 Tel. 93 209 87 33 e-mail:crc@crcrepro.com

08021 Barcelona Fax 93 414 08 60 http://www.crcrepro.com

Convertir-se en porta! és una aposta exigent, i ho saben prou bé els creadors d'aquestes webs i també els de les altres pàgines candidates a ser portals espanyols que cita l'estudi d'Ogïlvy Interactive: MSN Espana (www.msn.com), Telépolis (www. telepofis.com), Lycos (www.lycos.com) o StarMedia (www. starmedia.com).

Per altra banda, després resulta que el mercat tampoc no dóna per tant. Fer negoci amb les bandes publicitàries que encapçalen els portals, amb el patrocini o amb les comissions en el comerç electrònic no és immediat i potser ni tan sols arribí a

ser efectiu, segons l'estudi d'Ogilvy Interactive. Així que pot passar que el portal mori d'èxit, perquè rep tantes visites que ha d'invertir calers per millorar l'ampli de banda (el 'camí' que condueix al portal), però ningú hi fa despesa.

Ef futur digital canvia moltes vegades abans de fer-se present. Pot ser que els portals perdin utilitat de mica en mica perquè, a mesura que guanya experiència, l'internauta busca la informació en diverses fonts, és a dir, utilitza diverses 'portes' d'entrada a Internet. També pot passar que, amb només un 10% de la població espanyola connectada actualment a Internet, ('edat d'or dels portals no hagi fet res més que començar.

Segons l'estudi citat, en el futur sens dubte hi haurà els grans portals, que probablement s'hauran aliat entre sí, siguin americans, espanyols o catalans, i satisfaran les ànsies de l'internaula que prefereix trobar en comptes de buscar. També hi po! haver espai per als petits portals, locals o temàtics, com e! cas de Buscamed (www.buscamed.com), un buscador sobre el món de la medicina que pretén ser el portal per a la comunitat mèdica de parla castellana. 0 per a la pàgina del Col·legi, una porta d'entrada al món de la construcció. I

Jordi Marlet Adreça eiectrònica: electrik@redestb.es

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART

H

Serveis

|-

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99 I

15

Legislació i normes

Últimes disposicions dp la hase de dades Constructor Legislació Àmbit estatal Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, de Se modifican el Real Decreto 1177/1992, de aplicación de la Directiva 89-392-CEE, sobre 2 de octubre, por el que se reeestructura la Màquinas, modificado por Real Decreto 56/ Comisión Permanente del Hormigón, y el 1995, de 20 de enero. Resolución de 5 de Real Decreto 2661/1998. de 11 de diciem- julio de 1999, del Ministerio de Indústria y bre, por el que se aprueba la Instruccíón de Energia (BOE núm. 197,18/08/1999) Hormigón Estructural (EHE). Real Decreto 996/1999, de 11 de junio, del Ministerio de Catalunya Fomento (BOE núm. 150, 24/06/1999) Es regula l'aplicació del Reial decret 1314/ 1997, d'l d'agost, de disposicions Se actualiza el anexo IV de la Resolución d'aplicació de la Directiva del Parlament de 18 de marzo de 1998, de la Dirección Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre General de Tecnologia y Seguridad Indusascensors. Ordre de 31 de maig de 1999, trial, por la que se publica, a titulo informatidel Departament d'Indústria, Comerç i vo, información complementaria estableciTurisme (DOGC núm. 2908,11/06/1999} da por el Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regula las Es deroguen les ordres relatives a la condiciones para la comercialización y libre prevenció d'incendis en establiments circulación intracomunitaria de los equipos hotelers. Ordre de 25 de maig de 1999, del de protección individual- Resolución de 29 Departament d'Indústria, Comerç i de abril de 1999, del Ministerio de Indús- Turisme (DOGC núm. 2913,18/06/1999) tria y Energia (BOE núm. 154, 29/06/1999) Se admite la marca de la Asociación Espafiola de Normalización y Certificación (AENOR) como marca de conformidad a normas que cumple las exigencias del articulo 2 del Reglamento de instalaciones de protección contra incendios, aprobado por el Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre.

Resolución de 7 de mayo de 1999, del Ministerio de Indústria y Energia {BOE núm.

157,02/07/1999) Indíces de preciós de mano de obra y maleriales ccrrespondientes a los meses de enero, tebrero y marzo de 1999, aplicables a la revisión de preciós de contratos de las Adminislraciones Públicas. Orden de 1 de julio de 1999, del Ministerio de Economia y Hacienda (BOE núm. 161,07/07/1999) Ley de Cooperativas. Ley 27/1999, de 17 de julio, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 170,17/07/1999) Se homologa el titulo de Arquitecto Técnico de la Escuela de Diseno Elisava, adscrita a la Universidad Pompeu Fabra. Real Decreto 1250/1999, de 16 de julio, del Ministerio de Educación y Cultura (BOE núm. 179, 28/071999) Se establecen las nuevas tasas anuales y primas de riesgo mínimas a efectos de la valoración de bienes inmuebles para determinadas entidades financieras. Resolución de 20 de julio de 1999, del Ministerio de Economia y Hacienda (BOE núm. 179,28 07/1999)

S'aprova el Reglament provisional regulador de les entitats ambientals de control.

Decret 170/1999, de 29 de juny, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm. 2921, 01/07/1999) Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable en els edificis.

Decret 172/1999, de 29 de juny, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 2925, 07/07/1999) Es regula el control metralògic sobre els instruments destinats a mesurar els nivells de so audible. Ordre de 30 de juny de 1999, del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme {DOGC núm. 2928,12/07/1999) Ordenació, gestió i tributació de l'aigua. Llei 6/1999, de 12 de juliol, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 2936, 22/ 07/1999) Modificació de la Uei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya. Uei 5/1999, de 12 de juliol, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 2936,22/07/1999) Es dóna nova redacció al Capitol 6 del Decret 135/1995, de 24 de març, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat. Decret 204/1999, de 27 de juliol, del Departament de Benestar Social (DOGC núm. 2944, 03/08/1999)

Se regula la remisión de información en Vallès Oriental matèria de normas y reglamentaciones téc- S'aprova el model d'Ordenança tipus nicas y reglamentes relativos a los servicios reguladora de la intervenció integral de de la Sociedad de la información. Real De- l'administració municipal en les activitats i creto 1337/1999, de 31 de julio, del instal·lacions. Edicte de 8 de juliol de 1999, Ministerio de la Presidència (BOE núm. del Consell Comarcal del Vallès Oriental (BOPnúm. 174,22/07/1999) 185,04/08/1999) Se acuerda la publicación de la relación de normas armonizadas en el ambito del Real

Barcelona Nou model d'ordenança tipus reguladora de

la Intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions.

Decret de 28 de maig de 1999, de la Presidència de la Diputació de Barcelona (BOPnúm. 131,02/06/1999) Ordenança General del Medi Ambient Urbà.

Acord de 26 de març de 1999, del Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona {BOPnúm. 143,16/06/1999) Ordenança del usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. Acord de 26 de març de 1999, del Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona (BOP núm.

146, 19/06/1999)

Manresa Ordenança municipal sobre activitats. Acord de 26 de juliol de 1999, del Ple de l'Ajuntament de Manresa (BOP núm. 206, 28/08/1999) Terrassa Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions. Decret 4605/1999, de 13 de juliol, del Ple de l'Ajuntament de Terrassa {BOP núm. 176,24/07/1999)

Vic Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les

Norma complementària sobre les activitats sotmeses a llicència municipal d'obertura d'establiment i a comunicació prèvia. Acord de 16 de juliol de 1999, del Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona {BOP núm.

181,30/07/1999) Annex sobre captació solar tèrmica de l'Ordenança General del Medi Ambient Urbà.

Acord de 16 de juliol de 1999, del Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona (BOPnúm. 181,30/07/1999)

activitats i instal·lacions. Acord de 31 de maig de 1999, del Ple Municipal de l'Ajuntament de Vic (BOP n ú m . 145,18/06/1999).

Jesús Femàndez Adreça electrònica: SIT@apabcn.es

Petits anuncis Enginyers de telecomunicacions

Serveis de topografia

Projectes d'infreestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeria Tesis SL. Gran Via üe les Corts C. 1176 Tel: 93278301U933 136340 Fax: 932 780 765

Realització d'aixecaments topogràfics iniormatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions, desllindaments. parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinel Topogràfic C. Casp, 36, 4! 1a.

Tel: 933 171 036 Fax: 933 170 684

Perspectives

Serveis per a taxadors

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o color, i Render.

Octavi. Telèfon: 932 139 236

Perspectives 1 fotomuntatges

Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. També, folomuntatges. vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD-ROMs. Ens desplacem a tota Catalunya.

Telèfon: 934 59 4 617

Serveis per al professional

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 30, càlcul d'eslrudures i instal·lacions. També, fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. Es fan mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

Josep M. Telèfon: 934 520 789

_ _ _

EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al al seu úclíl Experiència pTncripnri? de Ho més móç de rip dos Hnç anuc estil. anys.

El preu per croquis és de 700 PTA. Tel: 934 161 639 Fax: 932 374 90]

Serveis tècnics d'arquitectura

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amídaments. CAO, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual cfedificis, i presentacions.

TresDCAD- Telèfon: 938 796 561

CAD

Perspectives fotorealistes (color, B.'N). plànols 2D, folomuntatges... per a estudiants d'arquitectura.

Telèlon/Fax: 932 115 727 (Cristian) 932 043 109 (Roger) A/e: di$seny_integcal@hotmai.com

Demandes

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

MERCAT DE TREBAL

I 16

n

Ofertes de treball dels mesos de juliol i agost 99 SERVEI

PUCES

TIPUS D'EMPRESA

ESPECIAL™

ÀMBIT

EXPERIÈNCIA

JORNADA

anunci

1 tècnic projectes i obres

estudi d'arquitectura

oficial

1 ajudant cap d'obres 1 ajudant cap d'obres 2 caps d'obres

construcció

Mallorca BCN prov.

0

curric curríc llista

habitatges i altres restauració, edificis històrics

llista

I tècnic projectes i obres I cap d'obres

instal·lacions elèctriques dom. constructora i promotora

anunci

professional liberal

curric curric

ajudant cap d'obres 1 caps d'obres

llista

nirrk.

coordinador de seguretat recent titulat

llista

constructora/rehabilitació fusteria per a obres i decoració

constructora inspecció i control tècnic

oficial/intensiva

25-35

laboral

oficial oficial

25-35

laboral

6 mesos pror.

25-40

muntatges industrials

25 27-45

laboral laboral

6 mesos 6 mesos pror.

laboral

25-35

laboral

1 any pror. a determinar

oficial oficiíl

30-45

laboral liberal laboral

oficial

25-35

oficial oficial

30 23-45

oficial oficial

habitatges, oficines, locals

BCN prov.

1-2 anys

oficial

nacional

2-4 anys 3-5 anys

oficial oficial

nacional Catalunya BCN prov.

reformes medi ambient i prevenció risc Catalunya BCN prov. locals en general

oficial 5-10 3 1-2 anys 0

llista curric

recent titulat coordinador d'obres

rehabilitació i reformes promotora

edificis. Façanes, terrasses habitatges unifamiliars

BCN piov.

BCN prov.

llista curric.

recent titulat

treball temporal

0

construcció

selecció personal edificació i obra civil

nacional

cap d'obres

1-3

llista

selecció de personal

llista curric.

cap d'obres tècnic d'obres recent titulat

nacional BCN prov.

amic

cap d'obres

constructora i promotora

curric llista

cap d'obres recent titulat

taboral laboral

2 mesos pror. per obra

oficial

25-35

laboral

oficial

25-45

laboral

indefinit 1 any

control execució supermercats nacional/inter. 1-2 anys

oficiat

25-30

labora

indefinit

oficial oficial

25-35

labora

indefinit

25-35

oficial

2«-35

labora labora

indefinit

recursos humans locals comercials i construcció BCN prov.

2-4 2

ajudant director tècnic

rehabilitació i promocions

cap d'obres tècnic de projectes

construcció

habitatges i naus industrials

recent titulat cap d'obres coordinador d'obres

curric llista personal anunci anunci llista

sec

llista llista llista

sec llista llista

serveis enginyeria i arquitectura projectes i direcció obra estudi d'arquitectura projectes de reformes construcció rehabilitacions fun. i estruç.

3,1 1,8 3,5 4 3,1 3-3,5

4-6

a negociar temporal

3,5

30-45

indefinit

20-45

laboral

temporal

neg.

4

oficial

20-45

laboral

temporal

4

oficial

25-Z8 .

laboral

temporal

neg.

oficial

30-45

laboral

6-7

0

oficial

0

0 0

oficial

0

Laboral laboral

indefinit indefinit temporal

1,8

oficial

0

liberal

temporal

3-3.5

0

oficial

3,5

oficial oficial

Laboral laboral

temporal

0

0 21-25

temporal

22-30

laboral

temporal

2,5-3,5 2-2,5

labora

oficial oficial

25-32 24-30

1-2 anys 3-5 anys 0-1 anys

oficial oficial

24-30

1-5 anys

obra nova i rehabilitació

promotora constructora

construcció d'habitatges

BCN prov. nacional

cap d'obres tècnic d'estudis

constructora constructora

habitatges

nacional

1-2 anys

oficial oficial

constructora

habitatges nacional obra unifamiliar i plurifamiliar nacional

0-2 anys

cap d'obres coordinadors d'obres

0 4

recent titulat recent titulat

immobiliària promotora

recent titulat

consultoria enginyeria

recursos humans

nacional

construcció industrial

promotora immobiliària control tècnic i de qualitat

habitatges

nacional BCN prov.

control qualitat

nacional

0

3 4

neg.

llista de col·legiats - curric = selecció de currículums - persona = selecció de personal - anunci - lublicaciò d'anunci

DEMANDES REBUDES PER A PUBLICACIÓ D'ANUNCI Estudi d'arquitectura recent titulat/ada

Empresa de valoracions immobiliàries 5 taxadors/es

per a la preparació de projectes d'execució, amiclaments. presa de mesures, aixecaments topogràfics de terrenys, preparació d'estudis de seguretat, etc. perfil Es valorarà experiència en tasques similars. Edat entre 20 i 30 anys.

Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. s'ofereix Àrees de treball Barcelona. Maresme, Vallès, etc. Relació liberal.

Període de prova de 3 mesos. Sou 3.000.000'- PTA brut/anual negociable. Signalura d'obres. Incorporació immediata.

per a valoracions de béns immobles per al mercat hipotecari. No cal experiència prèvia. Formació a càrrec de l'empresa, perfil

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Miquel Homs: Tel: 933 692 122 Fax: 933 844 210

2.5 neg.

a convenir

oficial

0-3 anys

BCN prov.

promoció d'edificació

SCC- Servei Català de Col-locació - llista

3,5 4

laboral laboral

1-2 anys

BCN prov.

recent titulat coordinador d'obres

cap d'obres tècnic d'obres

3-6 neg.

laboral/liberal

Labora

BCN prov.

neg.

4

laboral

28-35

BCN prov.

habitatges

3,5 neg.

liberal

oficial

projectes immobiliaris

coordinador de seguretat

neg.

4,5 possib. indefïn. 2,5-5 lany 2,8-3,4 neg.

0

centres comercials, habitatges nacional decoració, restauració BCN prov.

SOU/H

neg.

1 any renovable 3-3,5

labora

oficial

BCN prov.

BCN prov.

administrador de finques

pro motora-immobiliària

inicial 3 mesos

30 22-30

curric

curric

indefinit

liberal laboral

indefinit indefinit

personal curric llista

indefinit

laboral/liberal

0

obra unifamilíar i plurifamiliar BCN prov.

0 construcció, reforma, inst. nacional/inter. 1-3 anys 0 proj./execurió zones lúdiques nacional 1 BCN prov. rehabilitació

gestió d'establiments hotelers venda i inst de mobiliari utbà

DURADA

laboral/liberal

3-5 anys construcció edificis industrials BCN prov.

0 internacional 0 grans obres i mobiliari

construccions i reformes

construcció i rehabilitació distribució

CONTRACTE

per obra per obra

urbanitzacions direcció d'obra, gestió projecte1 administració treballs auxiliars de construcciï

EDAT

Edat aproximada entre 25 i 35 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi ja que haurà de fer desplaçaments per la província de Barcelona. s'ofereix Relació liberal amb la signalura com a tècnic de taxacions. Reiribució a convenir.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: Anloni Rosich. Tel: 934 261 100

DEPARTAMENT SELECCIÓ DE PERSONAL

Enginyeria-promotora a Barcelona director/a d'obres per tiderar equip de 20 tècnics en gestió de projectes i obres. A càrrec de l'àrea tècnicoeconòmica, per fixar terminis i objectius de treball, i coordinar diverses seccions del departament. Responsable una! de la gestió de compres. perfil Habituat a tractar amb clients i al treball en equip. Exp. min. de 5 anys com a director tècnic en enginyeria, estudi d'arquitectura o similar.

Habituat a treballar amb Presto.

Microsoft office. Cad i 3DstudÍo.

Coneixements d'anglès. Professional amb capacitats de comandament, metòdic i organitzat. s'ofereix Contracte laboral indefinit, sou segons candidat i responsabilitats del iloc de treball. Envieu currículum amb fotografia recent, amb carta manuscrita, al Servei de Promoció i Mercat de Treball

perfil amb més de 5 anys d'experiència en direcció facultativa, amïdaments i pressupostos d'obres. Es valorarà experiència en obres de lipus industrial. Habituat a tractar amb els clients i ei treball en equip. També a treballar amb suport informàtic i coneixedor del programa Preslo. Es valoraran coneixements d'anglès, s'ofereix Contracte laboral indefinit. Jornada oficial. Signalura d'obra.

Retribució segons la vàlua del candidat i de les responsabilitats que comporta el lloc de treball.

Interessats enviar currículum amb fotografia recent, amb carta manuscrita. al Servei de Promoció i Mercat de Treball

Informació ofertes de treball

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta del Col·legi

Totes les candidatures rebran resposta.

il; treball@apabcn.es

Activitats [

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

FORMACIÓ 17

Construcció i noves tecnologies Revestiments continus de façanes. Sessions tècniques Seminari, 5, 12 i 19 de novembre

11 i 18 de novembre

director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche exposició: del 4 al 19 de no- Les sessions es completen amb un vembre. seminari sobre tipus de revestiment, definició del projecte tècnic preu matricula: 5.000 PTA com a garantia de qualitat, redacpreu col·legiats: 5.000 PTA ció de plecs i programes de conprograma de les sessions trol i normativa específica. dijous, 4 de novembre, a les 16 h Elecció del revestiment segons

preu matrícula: 25.000 PTA

la tipologia constructiva

preu col·legiats: 20.000 PTA

o Inauguració de l'exposició. Presentació de productes i obres. dijous, 11 de novembre, a les 16 h

•J El revestimet continu en l'experiència francesa. Control de qualitat. CSTB. Presentació de El monogràfic planteja estudiar el productes. Presentació d'obres camp dels revestiments continus Dijous, 18 de novembre, a les 16 h per a façanes. Els experts analitzaran l'elecció del revestiment o Durabilitat i patologies dels revestiments continus. Presensegons els requeriments de la seva tació de productes. Taula rodosituació i del seu suport, la na: control de qualitat i seguidurabilitat i les patologies dels ment d'obra. Responsabilitat i revestiments continus i les exassegurança desenal. periències d'utilització a dins i a — Codi: E103-1 fora del nostre país.

Rehabilitació i manteniment Jornades de rehabilitació: paraments exteriors Tots els primers dijous de cada mes presentació Aquestes jornades són una trobada mensual, on els experts presenten les seves experiències sobre una problemàtica tècnicoconstructïva definida i estableixen un debat teòric i pràctic sobre les alternatives per afrontar-la. La gran diversitat de materials i components presents en la pell de l'edifici i el fet que sigui l'element que presenta un pitjor estat de conservació, ens ha decidit a proposar una sèrie de jornades tècniques que presentin cada un dels aspectes essencials des de la doble vessant teòrica i pràctica.

Cada jornada estarà es desenvoluparà des de la fase de diagnosi fins a la d'intervenció i el manteniment. Es buscarà sempre la plurídisciplinarietat que ha de ser present en tota obra de rehabilitació especialitzada. Com a complement imprescindible, les empreses aplicadores i els fabricants de productes específics ens donaran també la seva visió i coneixements. dates i horaris: tots els primers dijous de cada mes, de 9.30 a 14 i

programa del seminari Divendres, 5 de novembre a Característiques bàsiques dels revestiments de façanes c Suport i compatibilitaí entre materials •5 Normativa i documents d'idoneïtat o Els revestiments continus tradicionals Divendres, 12 de novembre o Morters monocapes. Posada en obra. Control. Normativa Divendres, 19 de novembre

Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes. Sessions tècniques. 1 i 8 de febrer. Seminari, 3 i 10 de febrer Les següents jornades que es presenten dins el cicle Materials i noves tecnologies tenen com a objectius iniciar el debat sobre el paper que han de tenir les xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels diferents punis de vista a l'hora d'abordar el problema.

També s'hi estudiarà la manera d'ordenar la implantació i la coordinació dels diferents serveis, i el seu manteniment. director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche exposició: s'inaugurarà l'I de febrer, fins a l'li de febrer.

Entrada lliure. dates de les sessions tècniques: dimarts, 1 i 8 de febrer del 2000, de 9.30 a 19.30 h. preu matricula: 5.000 PTA preu col·legiat: 5.000 PTA

L'objectiu del seminari, paral·lel a les sessions tècniques, és establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure e! manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes.

Amb experiències d'implantació soterrades, i altres tipus de seccions.

El caràcter formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les infraestructures urbanes. director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche dates del seminari: dijous, 3 i 10 de febrer, de 9.30 a 19.30 h. preu matricula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA

% Pintures

Codi: E104-1

Codi: E102-1

-Codi:E101-1

Façanes amb revestiments lleugers de pedra Curs, del 9 al 23 de novembre

La intenció d'aquest curs és fer un recull de les possibilitats que actualment se'ns ofereixen per de16 a 20 hores. | Façanes mitgeres construir façanes amb un tanpreu matrícula/preu col·legiat: Dijous, 2 de desembre cament lleuger de pedra. Es pretén per sessió: 20.000/15.000,Els canvis urbanístics i la pròpia fer un ràpid recorregut de l'evolució per 4 sessions: 65.000/50.000,dinàmica constructiva fa que de la construcció de façanes i jorn. completes: 110.000/80.000,moltes parets que tenen una funció sintetitzar les tècniques, materials exclusiva de tancament (les parets í condicíonants en general per poHumitats en façana mitgeres) passin a ser elements der tenir una clara visió del que reDijous, 4 de novembre fortament exposats i dissonants en presenta fer una façana amb aplacat de pedra.

Les humitats són les lesions que la imalge de la ciutat. S'afrontarà professsors: Cesc Duran, arquimés sovint trobem als paraments la problemàtica tècnica i estètica tecte i arquitecte tècnic exteriors i requereixen el seu trac- d'aquestes façanes i les possibles Albert Cuchí i Burgos, arquitecte tament abans de qualsevoi altra alternatives per millorar el seu Susana Rodríguez, arquitecte intervenció. La jornada es centrarà comportament i la imatge exterior.

Jaume Avellaneda, arquitecte en les humitats de filtració, ca- programa David García Carrera, arquitecte pil·laritat i de condensació, intro- Teoria i debat, de 9.30 a 14.00 h Salvador Navarro, arquitecte tècnic duint la metodologia de diagnosi i & De l'envà pluvial tradicional a col·laborador: Marc Barjola orientant la tria dels sistemes més l'envà pluvial actual. La pèrdua responsable acadèmic: Cesc Duefectius de correcció. del sistema de construcció entre ran programa mitgeres.

Teoria i debal, de 9.30 a 14.00 h e Lesions més usuals. Millora de dates: dimarts, del 9 al 23 de les condicions de comfort am- novembre o Les humitats i la façana. Lebiental. La façana miígera, una durada: 20 hores sions. Punts conflictius, preu matrícula: 35.000 PTA alternativa. o Procés i tècniques de diagnosi.

Aparells de mesura i instrumen- Taula rodona: La façana mitgera, preu col·legiats: 30.000 PTA programa dins la discontinuïtat del paisatge tació, a Correcció de causes. Lectura i urbà. Les actuacions a Barcelona Dimarts, 9 de novembre Introducció, requeriments funi l'experiència en altres països. interpretació de resultats. cionats i estètics Casos pràctics, de 16 a 20 h Casos pràctics, de 16 a 20 h • Evolució històrica: origen i evoVisita o presentació d'obres Visita o presentació d'obres lució de l'aplacat de pedra Codi:R1112 Codi:R1111

• Evolució del tancament i dels seus components « Sistemes constructius de façanes lleugeres de pedra Dijous, 11 de novembre

Sistemes constructius i materials s Possibilitats a l'hora d'escollir els materials: pedres, ancoratges, aïllaments, tancaments interiors • Comportament de la façana ventilada Dimarts, 16 de novembre Estanquitat i estructura • Segellats i sistemes de desguàs de la cambra o Anàlisi dels esforços i possibilitats de sistemes de suport Dijous, 18 de novembre e Control de qualitat i normativa Patologies o Control de qualitat en l'obra o Normativa europea e Patologies i reparacions Dimarts. 23 de novembre Anàlisi comparativa de costos 9 Valoració econòmica i comparativa de les diferents possibilitats. o Aplicació

informàtica

de

la

valoració econòmica. o Lliurament del programa de càlcul

Codi: E202-1

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

Activitats

Solucions constructives per a una edificació sostenible Curs, sobre les tendències de l'arquitectura bioclimàtica, del 29 de novembre al 3 de desembr

Introducció de paràmetres mediambientals en l'edifici. Manresa, del 16 al 25 de novembre La construcció, l'ús i l'enderroc deis edificis es fa a costa d'un impacte molt significatiu sobre l'entorn. Integrar paràmetres de sostenibilitat ais edificis, espais urbans i infraestructures és una necessitat per reduir la incidència negativa que l'activitat constructiva té en el medi ambient. Una construcció sostenible comporta una millora en l'eficiència energètica, la gestió dels residus i la tria dels materials i sistemes constructius. dates: del 16 al 25 de novembre, dimarts i dijous, de 13 a 21 h. preu matricula: 20.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA responsable acadèmic: Toni Floriach, del Servei Rehabilitació.

Codi: M107-1

I

Organització i gestió

Medi ambient

Per aconseguir una construcció més sostenible, són diversos els paràmetres sobre els quals hem d'actuar. Sovint, però, la sostenibilitat es queda en la teoria i, a la pràctica, es fa difícil aplicar criteris de disseny i construcció.

En el curs, es mostraran eines de treball que ens ajuden en aquesf sentit. Softwares sobre arquitectura bioclimàtica, eines per a la certificació energètica, check-list d'edificis d'alta qualitat ambiental, catàlegs de materials sostenibles i moltes altres que ens són útils per a projectar i executar edificis més sostenibles. D'aquestes eines, se'n mostraran tant els continguis bàsics com el funcionament, en l'aula informàtica. responsable: Xavier Casanovas í Joan Josep Escobar amb la col·laboració de: l'Institut Català d'Energia (ICAEN) amb el suport de: Comissió Europea. Direcció General 17. Programa Thermie. Adoption of Bioclimatic Technologies by SMEs and Building Actors in the Medïterranean Region. dales: 29 i 30 de novembre, i 1, 2 i 3 de desembre. horari: de 16 a 20 h. durada: 20 hores

FORMACI ó

preu matricula: 15.000 PTA programa Dilluns, 29 de novembre Criteris de disseny d'edificis sostenibles o Cap a una arquitectura bioclimàtica Í Fulls de façana i ombrejament Dimarts, 30 de novembre

Presentació d'eines de disseny.

Funcionament, utilitat o Programes de software sobre arquitectura bioclimàtica o L'agenda de la Construcció Sostenible Dimecres,

1 de desembre

L'ACV de l'edifici o L'elecció dels materials: cost energètic, petjada ecològica o La domòtica com a eina de control Dijous, 2 de desembre Edificis energèticament sostenibles. La certificació energètica dels habitatges e Situació de la certificació energètica a Espanya. s La certificació energètica d'habitatges a Catalunya. o L'experiència de ia certificació energètica al País Basc.

Divendres, 3 de desembre • Visita tècnica Codi: M105-1

INFORMACIÓ GENERAL D'INSCRIPCIONS A CURSOS

Els col·legiats interessats poden efectuar el pagament dels cursos en 3 o en 6 terminis. En aquest cas se'ls alicarà un recàrrec del 3% d'interessos.

Inscripcions Telèfon: 932 402 060 F a x : 932 402 061 http://www.apabcn.es A/e: formacio@apabcn.es

Gestió del procés de construcció. Curs de postgrau. del 21 de gener al 17 de juny del 2000 Als professionals amb una formació de tipus tècnic que treballen en el procés immobiliari, se'ls requereix perquè fan funcions tècniques i també de gestió. La capacitat d'aquests professionals està ben valorada, sobretot, en la fase de disseny i producció, és a dir, en les fases de projecte i obra.

Aquest programa de postgrau, que ara presentem, se centra en aquesis dos àmbits.

D'una banda, el procés de gestió del projecte: disseny del producte immobiliari, execució del projecte, tràmits administratius, permisos i llicències, manteniment i as built del projecte durant l'execució d'obra.

que el Col·legi organitza juntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. dates i horari: del 21 de gener al 17 de juny del 2000, divendres de 16.30 a 21 i dissabtes de 9.30 a 14 h. preu matrícula: 400.000 PTA preu col·legiat: 320.000 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs, arquitecte tècnic. Responsable àrea d'organització i gestió

programa o Gestió estratègica de projectes o Organització i líderatge d'equips de treball • Gestió de qualitat • Pressupost i anàlisi pressupostari I d'una altra, el procés de gestió de l'execució, l'estratègia de • Gestió de projecte contractació i coordinació d'indus- o Habilitats directives trials durant el procés de l'obra, el « Gestió de l'execució d'obres control econòmic i gestió del cos!, a Gestió del manteniment i la planificació i la gestió integrada postvenda de ia qualitat, i la seguretat, entre n Tancament de l'operació i mand'altres. teniment Aquest programa de postgrau e Simulació de casos pràctics s'inclou dins el màster en project _Codi:G508-1 manager en edificació i urbanisme

Master en Project management en edificació i urbanisme. Gestió de la promoció i construcció Curs, del 5 de novembre al 3 de juny del 2000 Aquest programa es desenvolupa durant dos anys acadèmics i s'estructura en tres mòduls formatius més una tesina. El primer mòdul és d'introducció a les funcions de la gestió. El segon és de gestió de la promoció immobiliària i s'hi desenvolupen les matèries relacionades amb les activitats més pròpies del promotor, com són la definició de la viabilitat de l'operació, el màrqueting i la gestió empresarial de la promoció immobiliària. El tercer mòdul, de gestió del procés de construcció, inclou la formació per a activitats relacionades amb la producció del producte immobiliari

com són la gestió de projectes i la gestió d'obres. Per completar el màster, cal fer un treball tutorat per un professor. Està programat en dos anys acadèmics complets, però lambé es pot completar fent els mòduls independents fins a sumar els crèdits per al títol. direcció del màster: Francisco Javier Uovera i Carles Puiggròs dates: del 5 de novembre de 1999 al 3 de juny del 2000. horari: divendres, de 16.30 a 21 h i dissabtes, de 9.30 a 14 h.

Preus per any acadèmic preu matrícula: 480.000 PTA preu col·legiat: 400.000 PTA Codi: G505-1

Mètodes pràctics per al seguiment i control del cost, la planificació 1 la informació Curs, del 5 d'octubre al 2 de novembre El curs s'ha pensat de manera que, sense perdre la visió general del procés i partint dels treballs que es van elaborant, es pugui proposar mètodes per al tractament global de tota la informació. És un del cursos d'especialització que fa e!

Col·legi amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Comptarà amb 1 crèdit i mig per als alumnes del màster en project manager. dates i horari: del 5 d'octubre al 2 de novembre, dilluns i dimarts de 18a21 h. preu matricula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA Codi: G107-3

Gestió de llicències i permisos en la promoció d'habitatges Curs, del 3 al 29 novembre Abans d'iniciar-se en el procés d'una promoció d'habitatges cal saber quins permisos i llicències són imprescindibles. El principat objectiu d'aquesl curs és donar a conèixer tots els tràmits i la documentació que es requereix.

Aixi doncs, aquest curs pot ser bàsic tant per a professionals tècnics del sector de la construcció com per a empreses promotores i constructores.

Aquest és un dels cursos d'especialització que es fan amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i compta amb dos crèdits i mig per al màster en project manager. dates: del 3 al 29 de novembre, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. preu matrícula: 57.500 PTA preu col·legiat: 48.000 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic. Responsable àrea d'organització i gestió.

Codi: G105-1

I

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

Activitats

FORMACIÓ

Seguretat

Qualitat

Tècnic en prevenció de riscos laborals. Nivell superior. Àrea de seguretat en el treball. Curs, del 15 d'octubre de 1999 al 17 de juny del 2000 programa • Mòdul I Fonaments de les tècniques de millora de les condicions de treball. (20 hores) t Mòdul II Tècniques de prevenció de riscos laborals. (200 hores) • Mòdul ill Altres actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals. (30 hores) • Mòdul IV Gestió de la prevenció de riscos laborals. (40 hores) • Mòdul V Tècniques afins. (20 hores)

5

• Mòdul VI Àmbit jurídic de la prevenció. (40 hores) • Mòdul Vil Seguretat en el treball a la construcció. (100 hores) • Mòdul VIII Treball tutoritzal o pràctiques (150 hores) preu matrícula: 625.000 PTA. La Fundació Cíclopes disposa de beques de fins a 50% del cost. dates i horari: del 15 d'octubre al 17 de juny. Divendres, de 9 a 14 i de 15.30 a 20.30 i dissabtes de 9 a 14. durada: 600 hores Codi: S202-1

L'estudi bàsic de seguretat i guia practica del coordinador Sessió tècnica, dimarts, 23 de novembre

Coordinadors de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu. Postgrau, d 8 de novembre de 1999 al 27 de març del 2000 El coordinador és ei professional encarregat d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar als participants per integrar la seguretat en el procés de! disseny i de l'execució, fer accions de sensibilització i. fins i tot, de formar els treballadors a l'obra.

Aquest curs de postgrau s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, coneixements exigits: formació d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic. responsable acadèmic: Ezequiel Bellet, arquitecte tècnic. Responsable àrea de seguretat. dates i horari: del 8 de novembre de 1999 al 27 de març del 2000.

Dilluns, de 9.30 a 14.00 i de 15.30 a 20 hores. durada:136 hores.

preu matrícula: 337.500 PTA preu col·legiat: 225.000 PTA programa • Mòdul I Normativa i legislació.

• Mòdul II Coordinació de seguretat • Mòdul III Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals. . Mòdul IV L'actuació professional del coordinador.

• Mòdul V Formació en tècniques de seguretat. . Mòdul VI Documentació per a l'aplicació del RD 1627/97.

Control de qualitat Cas pràctic, del 13 al 27 d'octubre En aquest curs, amb un mètode molt pràctic, es presenia com preparar un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística.

A través d'un cas pràctic s'expiicarà com fer el control de qualitat dels diferents materials: • formigó • armadures

• acer • materials ceràmics • aïllaments tèrmic i acústics • elements de protecció contra el foc. dates i horari: dimecres, del 13, 20 i 27 d'octubre, de 18 a 21 hores. preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA

Amb aquesta sessió s'ofereix una d'intervenir en obres petites i visió general de l'enfocament de la sense especial risc, en les quals seguretat i els canvis que s'han només cal l'estudi bàsic de produït a partir de la publicació del seguretat o la coordinació en fase Reial decret 1627/1997. Dóna d'execució. informació sobre com s'ha de pre- dia i hora: dimarts, 23 de no parar un estudi bàsic de seguretat vembre, de 16.30 a 21 h. i sobre quina és la missió del coor- preu matrícula: 5.000 PTA dinador de seguretat, pautes preu col·legiat: 2.000 PTA d'actuació, i consells pràctics so- responsable acadèmic: Ezequiel bre la seva feina en fase d'execució Bellet. Arquitecte tècnic. Respon sable àrea de seguretat. d'obres petites.

Codi: S1O2 6 adreçat: a professionals que hagin

Activitats pericials L'Informe tècnic Estructura, models i tècniques de redacció Curs, del 22 de novei L'ínforme tècnic és una de les de coneixements humanístics millors manifestacions del rigor i la aplicats a la tècnica per millorar la professionaütat que tenen els qualitat de l'informe. arquitectes tècnics en el seu lliure responsable acadèmic: Enric exercici professional.

Casanovas Aquest curs ha estat dividit en dos • mòdul I (tècnica) mòduls formatius: el primer, dates i hora: 22, 23 i 24 de versarà sobre l'estat actual dels novembre, de 16 a 21 hores. informes tècnics, fent una anàlisi preu col·legiat: 25.000 PTA tècnica i jurídica de les seves preu matricula: 30.000 PTA mancances i problemes, proposant Codi: P107-1 esquemes de contingut i d'estruc- • mòdul II (lingüística) tura documental, recolzats amb dates i hora: del 25 de novembre exemples pràctics i amb l'anàlisi de al 30 de desembre, dijous, de 18 a casos reals.

21 hores.

Finalment, en el segon mòdul, es col·legiat: 25.000 PTA fa un trajecte d'anàlisi de l'art del matricula: 30.000 PTA saber escriure, posant èmfasi en Codi: P108-1 les tècniques de redacció a l'abast Es pot accedir indistintament a dels tècnics, tot encetant una via qualsevol dels dos mòduls.

Certificat d habitabilitat Cas pràctic, Una de les tasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar l'habïtabilitat d'un habitatge usat.

Amb aquest document, els arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat, per això s'ha pensat en una sessió d'iniciació, l'objecüu de la qual és aprofundir en la legislació sobre l'habitabilitat, i facilitar eines i pautes per redactar la certificació. dia i hora: dimarts, 9 de novembre, de 18 a 21 h. preu matricula: 6.000 PTA preu col·legiat: 4.000 PTA responsable acadèmic: Pere Casademont, cap del Servei Habitatge Codi: P101-6

INFORMACIÓ GENERAL D'INSCRIPCIONS A CURSOS Els col·legiats poden obtenir un Val descompte per acumulació d'inscripcions a cursos de formació continuada del Col·legí.

Cada 100.000 PTA de matrícules invertides en cursos de formació en el mateix any acadèmic dóna dret a un val descompte de 10.000 PTA a descomptar de la matrícula en inscriure's a un curs.

Per als cursos de postgrau hi ha la possibilitat de demanar préstecs. inscripcions Telèfon: 932 402 373 Fax : 932 402 061 http://www.apabcn.es A/e: formacio@apabcn.es

Control de qualitat del formigó segons els canvis de la nova EHE. Cas pràctic, dimarts, 19 d'octubre o 16 de novembre Es pretén donar una visió dels canvis de la instrucció del formigó estructural, EHE, en la preparació d'un programa de control de qualitat, ei registre de resultats i la seva casuística. És la resolució d'un cas pràctic d'un edifici de volum mitjà-Preu matricula: 4.800 PTA Preu col·legiat: 4.000 PTA responsable acadèmic: Pere Casademont, cap Servei Habitatge. dates i horari • dimarts, 19 d'octubre, de 17 a 21 hores.

Codi: Q103-13 • dimarts, 16 de novembre, de 17 a 21 hores.

Codi: Q103-14

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 9

Activitats

F O R M A C I Ó

I

ALTRES

I 20

Informàtica hàsica i gràfica

Informàtica aplicada.

Programació de cursos Octubre-desembre 1999

Activitats de fora

Pressupostos i • planificació i control control econòmic a m b B d e projectes: TCQ 2000. Del 25 d'oc-B Microsoft Project tubre al 10 de n o v e m b r e ^

• Iniciació a l'Excel • Del 15 al 24 cíe novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

L'objectiu és aprendre a controlar,

• Del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Internet • Del 8 al 10 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

• Dimarts, 30 de novembre de 9 a 13 h. i 21 i 23 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Preu matrícula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA. • Introducció a la informàtica Del 20 d'octubre a l'1 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu matrícula: 40.000 PTA. Preu col·legiat: 30.000 PTA. • Iniciació al Word • Del 20 d'octubre al 3 de novembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a

En el contingui d'aquest curs es

avaluar i administrar projectes amb

presenta el mòdul específic del

l'ús del programa Microsoft Pro-

- Màster en rehabilitació i

programa de seguiment d'obra i

ject.

manteniment d'edificis, octu-1

planificació.

adreçat a: aquelles persones

bre-juny, divendres de 16 a 21

interessades

i dissabtes de 9 a 14 h.

professors:

Xavier

Humet,

16.30 h.

• Del 9 al 21 de desembre, dimarts í dijous, de 19 a 21 h.

- Màster en direcció i organit-

planificació dels projectes, i la

zació d'empreses de la cons-

dia i hora: dilluns i dimecres, de!

gestió i la seva representació

trucció, octubre-juny, divendres

25 d'octubre al 10 de novembre,

gràfica.

de 16 a 21 i dissabtes de 9 a

de 17 a 21 hores.

dates dels cursos

14h.

preu matrícula: 46.000 PTA

•

programa •

El pressupost, document d'un

•

El pressupost i la seva elaboració.

16.30 h.

• Pia de treball i seguiment

t Autocad

a 16.30 h.

juny, divendres-de 16 a 21 i

Dilluns i dimecres, del 15 de

dissabtes de 9 a 14 h.

•

Informació: UPC. Dept. d'Orga-

Dimarts i dijous, de! 14 al 21 de

nització d'Empreses.

desembre, de 9 a 13 h.

Tel: 934 016 279.

preu matricula: 25.000 PTA

Codi: C1401-1

Codi: C1302-2

• Del 25 d'octubre al 29 de novembre, dilluns i dimecres, de 9 a 13 h.

Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legial: 60.000 PTA.

i taxació de danys, octubre-

• Màster en condicionament d'aire i refrigeració, del 2 de

Aniversari

novembre al 27 de juny.

- Programa de postgrau en re-

• Del 26 d'octubre al 25 de novembre, dimarts í dijous, de 9 a 13 h.

25e aniversari de la Delegació d Osona Vic, octubre-desembre

Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA. • Microstation Del 5 d'octubre at 16 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

Dins els actes commemoratius del

Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA.

25è aniversari de la Delegació

t Word II nivell

A/e: gocmaria/rectorat.upc.i

preu col·legiat: 20.000 PTA

econòmic

• 3DStudio Max

- Màster en valoració de béns

de 19 a 21 h.

jecte.

•

Dimarts i dijous, del 19 d'octubre, al 4 de novembre de 14.30

novembre a I'l de desembre,

projecte. Planificació del pro-

• Autocad I nivell

Preu matrícula: 47.000 PTA. Preu col·legiat: 36.000 PTA.

eina

Olga Cid, arquitecta tècnica

Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA.

Del 9 de novembre al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 14.30 a

una

arquitecte tècnic

preu col·legiat: 35.000 PTA

iDel 15 al 24 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

en

informàtica per al plantejament i

sicions següents:

• Del 29 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 17 a

• 25 anys al servei de la comarca,

19 h.

cació, del 2 de novembre al 27 de juny.

Informació: ETSEIB. Dept. de

d'Osona, s'han previsl les expo-

• Del 8 al 17 de novembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h.

frigeració: tècniques i apli-

Màquines i Motors Tèrmics. Tel: 934 017 780.

fins al 21 d'octubre al Temple

Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Autocad II nivell

Romà de Vic. •

Del 9 de novembre al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

Preu matrícula: 47.000 PTA: Preu col·legiat: 36.000 PTA. • Iniciació a l'Autocad

Mostra del fons d'art, estarà oberta fins al 21 d'octubre, a la - BATIMAT'99 Construcció i

delegació.

•

Del 24 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a

negoci,

Cicle de fotografia organitzada

16.30 h. Preu matrícula: 19.500 PTA: Preu col·legiat: 15.000 PTA.

- INTERCUMA-INTERCON-

Toni Vidal, s'exposarà simultà-

FORT'99, del 8 al 13 de no-

• Del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

niament als espais: «H», escola

• Del 13 al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 9 a 13 h.

d'art i a la delegació, del 12 de

organitza

Preu matricula: 14.000 PTA: Preu col·legial: 10.000 PTA.

novembre al 4 de desembre.

Delegació d'Osona

Exposició de pintura de Cris-

Plaça Major, 6

• Dimarts, 2 de desembre, de 9 a 13 h.

tina Costa, Marta Pons i Jordi

Telèfon: 938 852 611

• Del 20 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, del 19 a! 21 h.

Urbón, a la delegació, del 17 de

Fax: 938 894 534

• Organització del disc

•

Preu matricula: 11.000 PTA: Preu col·legiat: 8.000 PTA.

desembre al 16 de gener.

13 de

de Versalle, Paris.

tura menorquina clàssica" de

• Iniciació a l'Access

del 8 al

novembre. Parc d'exposicions

per «H», exposició «Arquitec-

A/e: caatosona@apabcn.es

vembre. Parc d'exposicions de Versalle, París.

Informació: Promosalons.Tel: 915643 154. Fax: 914116699 A/e: promosalons@abrente.es

• Excel II nivell Del 29 de novembre al 20 de desembre, dilluns i dimecres de 17 a 19 h.

Preu matrícula: 17.500 PTA: Preu col·legiat: 12.500 PTA VI Jornades internacionals Inscripcions cursos d'informàtica Servei d'Informació Tel: 932 402 060 Fax: 932 402 061 A/e: informacio@apabcn.es Els cursos de matins tindran un descompte del 25%. excepte els de

d'Estudis Gaudinistes, Ju/o/j Gaudi, Sant Joan Despi, del 12 al 14 de novembre.

Informació: Centre d'Estudis Gaudinisles.

Tel: 934 904 656 A/e: ceg@tinet.fut.es

Empreses

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL

Presentació de programes informàtics

Prestatgeria COMERCIAL: OCTUBRE 1999

ARQUÍMEDES

ARQ+

2 5 i 2 6 d'octubre

27 i 28 d'octubre

CYPE Ingenieros presenta les novetats del programa ARQUÍMEDES d'amidaments i pressupostos .

Dies, 25 i 26 d'octubre de 9 a 20 h, al vestíbul del Col·legi.

Informació: Tel: 934 851 102.

AM2, farà una demostració del programa AP.Q+ sobre amidaments, pressupostos, certificacions i una novetat: Control de costos per a Windows.

Dies, 27 i 28 d'octubre al vestíbul delCollegl.lnformació:Tel:932658282.

DIBAC, MIC i H A R M A

El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a ia planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de juliol:

G e s t C o n i Tricalc 18 i 19 d e n o v e m b r e

3 0 de n o v e m b r e i 1 de desembre IDT13. presentarà els programes DIBAC, MIC i HARMA en versió Windows.

Dies, 30 de novembre i 1 de desembre, al vestíbul del Col·legi, durant tot el dia. Informació: Tel: 932 967 880

ARKTEC farà demostracions personalitzades del programa d'amidaments, pres- supostos, plecs de condicions i control de costos, GestCon i del programa de càlcul d'estructutres, Tricalc.

Dies, 18 i 19 de novembre al vestíbul del Col·legi, inlormació: Tel: 932 652184.

Eco Esteba

CadQuatre

Pèndol

Industrias Químicas Lowenberg

Soc. Francisco Ros Casares

Perstorp ConstnjcL Phemicals

Edilkamin Ibérica

Sistemes de Reforç Actiu

Henkel Ibérica

Alkor Draka Ibérica

Const. desmontables tubulares

Composan Construccíón

Weidmüller

Mecanlsmos y anclajes

Weber Broutin Cemarksa

Panasonic Sales Spain, SA

Wermasi

Tractel Ibérica

CimaBox2000

Consorcio Tetmoarcilla

Lamp

Sintel

Asfaltex Constmcción

Intemper Espanola

Ibermapei

Sas, Prefabricados de Honnigón

Gamesystem Espana

Professional Software

Contratas IngeniosTécnícassist

Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez.

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364. E-mail: comercial@apabcn.es

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit Encercleu els números que us interessin. L'Iníormatiu ho comunicarà a les empreses

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació

Nom i cognoms Empresa Adreça

CP:

Població

E-mail

Fax:

Telèfon

PUBLICITAT L'INFORMATIU núm. 151

3 20 34 portada

4 21 35

5 22 36

6 23 37

contraportada

7 24 38

8 25

9 26

10 27

interior portada

11 28

12 29

13 30

14 31A

15 31B

16 32A

17 32B

interior contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5.06021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.

18 32C

19 33

Fusteria D'OBRES i

per

a

d e c o r a c i ó

El reportatge COORDINACIÓ

DE

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99 I

SEGURETAT

23

Teatre del Liceu Experiències de coordinació de seguretat a Europa

• • U I I model d'organització preventiva ^ ^ ^ que s'ha dut a terme, s'integra en la mateixa organització productiva i hí implica a tothom. La seguretat i salut formen part de la qualila! del producte i de l'organització de la producció. La inversió en seguretat és rendible". Així ho manifesta l'arquitecta tècnica Mercè López. D'altres també ho creuen. La diferència, però, és que Mercè López ho ha posat en pràctica i ho ha fet en una obra emblemàtica com és la reconstrucció i ampliació del Gran Teatre del Liceu. La planificació i coordinació de les mesures de seguretat en una obra tan sumament complicada ha estat un repte que s'ha resolt, afirma López, "implantant la prevenció amb una actuació planejada i sistemàtica, eliminant en el seu origen tots aquells riscos que ha eslat possible fer-ho, i promovent una cultura en seguretat entre els treballadors amb un model participatiu".

La planificació i coordinació de la seguretat en les obres de Liceu va ser l'experiència de l'Estat espanyol que es va presentar al Seminari europeu sobre coordinació de seguretat en la construcció ceiebrat el 6 de maig passat al Centro de Congressos de Lisboa, organitzat pel Ministeri de

Treball de Portugal (vegeu fotos). Les altres obres presentades van ser l'Estació de Tractament d'Aigües Joinville (París), el Banc Nacional de Bèlgica Arlon, i el Parc Expo'98 de Lisboa. La funció del coordinador, la seva formació i responsabilitats van ser altres dels temes debatuts en el seminari, en el qual va participar el Col·legi. L'INFOHMATIU reprodueix a continuació un resum de la ponència presentada en el seminari per Mercè López, coordinadora de seguretat de les obres del Liceu. •

Carles Cartarïà A/e: informatiu@apabcn.es

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

H El reportatge h

I 24

Reconstrucció i ampliació

del Gran Teatre del Liceu I Gran

Teatre

del Liceu de

J Barcelona, en ple nucli antic de la ciutat i en un dels carrers més emblemàtics, la Rambla, ocupa en planta, amb la part de l'edifici que es manté, una superfície d'uns 6.400 m2, dels quals 1.600 corresponen a l'edifici històric, 2.000 a l'àrea de públic on hi ha la càvea, i la resta, 2.800, corresponen a l'escena i els seus serveis. Amb façanes al nord i al sud que donen a dos carrer estrets, Sant Pau i Unió, respectivament, per la cara est dóna a la Rambla i a l'oest té la paret mitgera amb dos edificis construïts a mitjan segle passat.

Bàsicament, el conjunt està constituït per les paris que es relacionen: • cos escènic i edificis annexos •

càvea

y sala Mestres Cabanes >- edifici jardí K fonaments i murs de contenció

Planificació i coordinació de mesures de seguretat Plataformes per al formigonat del mur pantalla En l'execució dels fonaments es va haver d'arribar, amb els murs pantalla, a la cota -55.0 o (íns i tot a 60.0 m sota rasant, per encastar-los convenientment en el substrat impermeable que assegura l'estanquitat de l'excavació. Això va fer necessària la incorporació de la tecnologia basada en la formació dels murs mitjançant hidrofresa.

Per evitar el risc de caigudes, un cop feta l'excavació dels murs pantalla (de 80 i 100 cm de gruix} i com a substitució dels clàssics i, a vegades, perillosos cobriments de fusta, es va posar en pràctica un disseny amb reixetes tipus Tramex, fa-

un acurat seguiment del seu comportament

més complexes del projecte d'estructura i,

Un cop analitzades les mesures de se-

bricades per a aquestes dues mides dels

i un manteniment continu, realitzant el

molt especialment, la construcció de les

guretat que cal adoptar, s'establi la impos-

murs pantalla. Aquestes reixetes es van

gunitat dels talussos immediatament des-

beines per allotjar les guies de les platafor-

sibilitat de penetrar als pous sense un apa-

recolzar a les seves paretons guia i es van

prés d'efectuar cada terrabuit de l'excava-

mes de l'escenari, les quals s'aprofitaren

rell de respiració autònom, llevat que s'ha-

immobilitzar entre aquestes amb peces

ció i fent-hi compactals periòdics, amb in-

per a l'ancoratge de la llosa de fons i per

gués examinat prèviament l'atmosfera i

metàl·liques. Per a les operacions d'extrac-

corporació d'escòries, per millorar l'adhe-

evitar que s'aixequi. Els passaguies són

comprovat l'absència de substàncies no-

ció dels llots bentonítics, s'hi van fer les

rència del terra per al pas dels camions. A

tubs que han de submergir-se, d'un buit de

cives o inflamables i l'existència d'oxigen

reserves necessàries per a la introducció

més, es va senyalitzar l'extrem del talús

1,16 m de diàmetre, amb tapa a la pari in-

suficient. S'insisteix en el fet que es des-

de les canonades.

amb cinta de balisament.

ferior i 24 m de longitud. Una vegada sub-

coneix la reacció psicològica de la perso-

Rampa d'accés a l'obra

Treballs en profunditat duts a terme per personal qualificat

mergits, s'hi posen dues fixacions, una d'in-

na que hi baixi per primera vegada, ja si-

ferior i una altra de superior. Per comprovar

gui per desconeixement dels mitjans o per

que no quedin desequilibrats, es col·loquen

manca d'entrenament.

Ateses les característiques i l'intens trànsit

unes plomades a l'interior dels vuit pous

a què es va sotmetre la rampa, va caler fer

entubats, a 24 m de profunditat.

La fonamentacïó va ser una de les parts

Es necessiten equips adequats i personal capacitat, a fi d'assegurar un salvament

H El reportatge I-

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

COORDINACIÓ DE SEGURETAT

ferradura a boca d'escenari, cosa que també es va tenir en compte en el transport i apilament en l'obra. Es van lligar unes cordes als extrems de la bigues per a la seva conducció durant l'hissat, la qual ja duia instal·lat un cable fiador subjectat en una anella d'un perfil IPN-80 que s'havia soldat en cada extrem, per subjectar-s'hi amb el cinturó de seguretat en el desplaçament per al moment de desembragament. Tols el cinturons de seguretat incorporen un dobie mosquetó de seguretat.

Es va definir prèviament l'emplaçament de la grua mòbil, i es va estudiar que aquesta posició pogués elevar cadascuna de les bigues fins a la seva posició definitiva sense necessitat d'emplaçar-les en cap altre lloc. També estaven perfectament definits els accessos, les cantoneres de protecció i el sistema de retenció, i les eslingues-cadenes que calia utilitzar en el quadre de càrregues i en el certificat de garantia.

Cal destacar que totes les previsions efectuades van demostrar la seva utilüat i, per tant, ía rendibilitat de les hores invertides en l'estudi i el cost material d'aquestes. L'operació s'havia previst que duraria un dia complet, i mig dia d'un cap de setmana, però es va fer en 15 hores, el primer dia.

Muntatge de l'estructura de la torre d'escena

immediat en cas d'emergència. Atesa que les empreses constructores no disposen d'aquests mitjans, es decideix que aquesla operació la porti a terme una empresa especialitzada i amb personal qualificat. Els treballs es fan, doncs, amb un equip d'aire autònom. A causa del poc diàmetre del pou. la botella d'aire ha de ser transportada d'una forma poc habitual: penjada de l'operari i assegurada amb una corda auxiliar de manera que. a l'hora de pujar, el treballador assistent el pugui ajudar. Per això s'incorpora una braga d'ancoratge lligada a una distància de seguretat i que garanteix que,

en tirar de la botella en l'ascens, no es desprengui la màscara del treballador de dins el pou.

L'equip de seguretat, a més de les proteccions personals, inclou: un llum antideílagrant, un explosímetre, inslrument portàtil per al mesurament de la concentració de gasos o vapors inflamables a l'atmosfera i mesurador d'oxigen amb aire. Per accedir a l'interior del pou es va preveure un doble sistema de corda de seguretat, a més d'un sistema d'evacuació ràpida que faria, si calgués, l'operari assistent. Tant e! descens com l'ascens

s'havien de fer amb als mitjans propis del mateix treballador.

La configuració de la zona d'escena del Gran Teatre del Liceu està clarament diferenciada en dos espais: la torre escènica adossada a la sala. amb una superfície en planta quadrada de 20 x 20 metres í una altura de 54,70 metres i l'edifici de serveis d'escena. L'execució de l'estructura d'aquesta torre és la que va comportar mesures de seguretat especials, tant per a descàrrega i elevació com per als operaris que van fer-ne el posterior muntalge.

La part central es va resoldre a partir de quatre torres disposades als quatre anMestres Cabanes gles de l'escena, de secció transversal rectangular; les torres arrenquen de la llosa La sala Mestres Cabanes, sostre de la cà- de subpressió. en la cota -16.85 i arriben vea, es basa en una seqüència de jàsse- a una altura d'uns 50 metres.

L'estructura de coronament de les torres armades d'acer laminat d'1,30mde cantell que salven els diferents tipus de res, o de coberta de l'escena, es va desllums que presenta la geometria de la envolupar en tres nivells diferents: pinta, ferradura que serveix de base del suport. solat de maquinària i coberta pròpiament En el pla del muntalge, es va preveure dita. Aquest paquet es resol amb un enhissar les bigues per ordre de fons de la graellat de deu encavallades, dues de prinMuntatge de bigues a la sala

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

126

•I El reportatge l-

COORDINAC1Ó

DE

S E GU URE TAT

'

cipals i vuit de secundàries, de geometria distinta, formant un tot rígid- És conseqüent dir que les peces que componen aquesla estructura són de geometria molt distinta; existeixen, per exemple, trams de torre de 3 x 3 x 8 metres, amb un pes de 24 tones junt amb encavallades de 20 metres de llum. 4 metres d'alçada i 12 tones de pes.

El muntatge de cada peça va ser objecte d'un estudi detallat, tant pel que ta als aspecies purament tècnics com en el posicionament dels operaris per a executar-lo. D'aquest estudi, se'n va derivar la incorporació en taller de plataformes de treball i escales protegides, si bé algunes van haver-se d'incorporar en obra abans d'hissar les peces, per dificultats en el transport. També es van incorporar en obra els cables fiadors.

Per fer el muntatge de les encavallades de coberta (peces composades en obra, amb una altura de vuit metres) va ser necessari el disseny i fabricació d'elements dotats de diverses plataformes de treball en distints nivells i comunicacions.

Muntatge de l'estructura de la torre d'ests ni. Encavallades de coberta i tècniques de trebalt vertical

Tècniques de treball vertical Independentment de les mesures adoptades per poder realitzar un muntatge amb les totes les garanties de seguretat en una estructura tan summament complicada com aquesta, es van fer operacions en què calia recórrer a personal altament qualificat en treballs d'altura, per tal de disposar sempre dels mitjans de seguretat col·lectius que permetessin la posterior execució de les distintes operacions de realització de l'estructura. Aquests treballs, consistents en la instal·lació de xarxes o de cables fiadors en determinats punts on la seva implantació no fou possible abans de l'hissat de les peces, han estat realitzats per professionals de treballs verticals.

El desenvolupament d'aquest sistema és conseqüència de l'adaptació de tècniques d'espeleologia i d'escalada; el treballador baixa per una vertical amb dues cordes, una de suspensió i una altra de seguretat, amb un destensor autofrenant que permet el descens a través de la corda d'una manera controlada i segura, i es connecta direclament amb l'anella d'ancoratge de l'arnès.

Plataforma per a muntatge de vares de l'escenari En no haver-hi un terra definitiu d'escenari, es va construir específicament una plataforma de treball sobre escenari, per al muntatge, amidament del recorregut i anivellament de vares de! decorat de l'escenari. Aquesta plataforma està formada per dues encavallades travades entre si, que

van guiades amb rodes sobre rails amb topall, tenen una amplada de dos metres per 16,50 de llargada i tot el seu perímetre està protegit amb una barana de seguretat. La plataforma resta situada a 24 m de l'orquestra de l'escenari.

Destaquem que aquesta zona és un dels llocs on es van produir més superposicions de tasques i, per tant, on es van haver d'adoptar més mesures de seguretat per garantir una protecció adequada contra el risc de caiguda de materials i coordinació entre les diferents empreses. Es van prohibir els treballs i el pas a l'àrea d'influència, clausurant, senyalitzant i vigilant aquestes àrees. També va caler establir diferents horaris, quan no va ser possible garantir una protecció adequada.

Conclusions • El model d'organització preventiva que

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99 I

H Ei reportatge \COORDINACIÓ

DE

S E G U R E T A T

Plataforma de treball sobre l'escenari. Es unj de les lones on es van haver d's portar més mesures de itauretat

s'ha dut a lerme, és aquell que s'integra en la mateixa organització productiva i hi implica a tothom.

•• La seguretat i la salut formen part de la qualitat de! producte i de l'organització de la producció. La inversió en seguretat i salut és rendible.

•• S'ha adoptat una actuació planejada i sistemàtica per a la implantació de la prevenció i minimitzar, així, els riscos.

• L'avaluació de riscos feta, constata que s'han eliminat en el seu origen tots aquells els quals ha estat possible fer-ho. Quan no s'ha pogut, s'han adoptat mesures de protecció col·lectiva, preferenlment a fa individual.

Ubicació: Promotor: Arquitectes: Aparelladors:

••S'ha promogut una cultura en seguretat i salut entre els treballadors, per tal d'actuar sobre el factor humà i s'ha seguit un model participatiu. •

Estructures: Aparelladors col·laboradors:

Mercè López Arquitecta tècnica

[ Reconstrucció i ampliació del Gran Teatre del Liceu Rambla dels Caputxins, 51-59. Barcelona Consorci del Gran Teatre del Liceu Ignasi de Solà-Morales, Lluís Dilmé i Xavier Fabré Joan Ardèvol, coordinador, Oriol Escolà, direcció d'obra; Mercè López, seguretat i salut laboral; Isabel Palmer, planificació i certificacions; Ferran Pelegrina, control de qualitat, Francesc Xairó, direcció d'obra.

Agustí Obiol i Lluís Moya, arquitectes.

Acústica: Constructors:

Quim Lara, Agnès Legemaate, Valentí Moreno, Juli Pérez, Salvador Segura i Pep Terrones.

Higini Arau Dragados-Oshsa {estructura i obra civil); Emte-Sulzer-Agelectric (instal·lacions); Thyssen Boetticher-Waagner Biró (maquinària escènica)

Inici d'obres: Inauguració:

Agost 1995 8 d'octubre 1999

GUIA

D'EMPRESES

SERVEIS

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES E

Alsina

I

EÏÍ5v5vP^^H IIIKflSC^H ÇHa^^E^El •IHfi^H^B

Pellaires. 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92

FRAPOMT CONSTRUCCIONS EN FUSTA

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFflADOS J. ALSINA. S A Pol ind Pla d en Col Camí de Font Freda s.ïi 08110 Montcada y Fteaac (Barcelona) Tel {93) 575 X 00 Fai {93) 564 70 59

PAVINDUS.S.A.

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVfLES

PAVIMENTS DE FORMIGÓ THACTATS

AUTOANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES

FUSTERIA D'OBRA 1 PER A DECORACIÓ

TERRATZOS CONTINUOS

Pla;a Tctuan, i I t r . l> 08010 Barcelona

Tel. 265 0939 Far. 265 ?? 76

ALUM1NOSI

» CATALANA,SA Morters sense retrac Rehabilitació C! Santander. 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA TeJ. 278 26 86-Fax 278 27 11

Cer BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

jlers i fustes de totes les espècies tr a la Decoració, lr*~~~~— ' *•-*---

SÉNETON

Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL •tel. 726 19 11 *fax 726 07 61

AÏLLANTS

REHABILITACIÓ j j

ELECTRICITAT

•

simon

CONSTRUCCIÓ - REHABUJIAaÓ

500.000 m' de n

• • _ • •

1

MATERIAL ELÉCTRICO

Avgda. de la Gnnvia. 179 Tel (93) 2 í I 63 OI/Fuc(93)26l 63 20 089OS L'Hoiplalet ; Llobregat (Barcelona)

ILUMINACION

Diputació^, 390 - 392 Telefono [93] 265 16 63 • fax (93| 532 77 53 - OBO13 Barcelona

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

OBRAS REFORMAS IMPERMEABILIZACtONES ALUMINOSIS REFUERZOS ESTRUCTURALES

• Neteja Q Restauració pedra Q Evitar coloms

CEINCO. S.L.U. Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31

CONSTRUCCIONES MANSO. 11 S ' À * Tel. (93) 426 98 98 [3 lineos) FQX [93) A23 94 13 • 08015 Borcelono

c/Padilla, 240 • 7è/. 193} 456 14 53 Fax (93) 436 72 85 '08013 Barcelona

Vidrieras emplomadas Restauraciones Grabados al acido i Vidrieras en hormigón

FERROS 39 e n e b è s i S . L .

Ca/retera N-li Km. 600 Nau 6 PALLEJÀ (Barcelona)

\

PAVIMENTS t'AYIMKNTS INDL'STRULS DE FORMIGÓ 1 ASKALT. TERRES DE RKSINES I PINTARES ESPEClAIJi

I U t a n t a i l d'Assaigs I Control dt Q

Assistència Tècnica i Conlrol de Qualilal a tot tipus d'obres

_EXTRAFORT_

Tel.: 937 31 54 46 •J. Ari». 57, Niu P • Pol. lod. Cio PirtUadi • 08223 T t r r a »

PREFABRICATS La solució a l'aluminosis

NOUíBAU

Prcfahricüdos de Hormisón. S.A.

El sistema de renovació de sostres C~J

S

de Reforç Actiu, íJ.

AtUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de alumnio poligono industrial et pla rtera de can pahlssa 24 a 03750 moiim de rel, espafla

Ofíc/na tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment ó'obra, replantejaments, parcel-laaons iAs-Built

t » 93 630 27 25 (-, 93 680 07 43 alusuisseesere;

Reco bríments per a sòls industrial; Reparació fàcil de forats i esquerdes Av. Sani Julià. 206. n i u 7. PcJ. (nduslrial Congost 03400 Granollers Tei: 93 849 57 00/93 « 9 5 4 75 Fa* 93 849 54 16

LABORATORI DE CONTROL

ESTUDIS GEOTÈCNICS

Apficao!) fàcil, ràpida i econòmica Màïima resistència mecànica i química Antipols Impermeabititzais Higiènics

ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SONIC DE PILOTS

GEOTÉCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV. 9T biixos Tel. I Fix (977) 792783 • 43850 CAMBRILS TeL i E n (909) 334 331 - 03017 BARCELONA

C L A S S I F I C A C I Ó

B

L-5

Fem el terra bo segons DIN ISO 9002

D ' E M P R E S E S

I

SERVEIS

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

ELECTRICITAT

Aíllaments, impermeabilització i recobriments

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la conslrucció

Especial REHABILITACIÓ

I

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99 I

MANTENIMENT

29

JORNADES DE REHABILITACIÓ SOBRE PARAMENTS EXTERIORS

La intervenció en façanes és una de les tasques fonamentals per al nostre parc edificat. I més encara en aquests temps en què diversos ajuntaments catalans i de l'Estat espanyol es pfan-

tegen prendre mesures per aturar la degradació que pateixen els paraments exteriors dels edificis en bona part de les ciutats.

El Col·legi inicia a partir de l'octubre les anomenades Jornades de Rehabilitació que tindran lloc els primers dijous de cada mes. Les Jornades consisteixen en una trobada mensual, on experts i professionals del sector presenten les seves experiències sobre una problemàtica tècnico-construcliva definida i estableixen un debat teòric i pràctic sobre les alternatives per afrontar el tema. Enguany, s'ha considerat oportú que les primeres Jornades s'adrecin al tema que ha centrat la nostra màxima atenció professional durant els darrers temps: els paraments exteriors, és a dir, la façana i la coberta dels nostres edificis, Hi ha una gran diversitat de materials i components en la pell de l'edifici

i, sovint, la façana és l'element que presenta un pitjor estat de conservació. Això ens ha decidit a proposar una sèrie de jornades tècniques que presentin, de manera monogràfica i aprofundida, cada un dels aspectes essencials des del doble vessant teòric i pràctic.

Cada jornada estarà centrada en un tema específic on es desenvoluparà des de la fase de diagnosi fins a la d'intervenció i el manteniment. Es buscarà sempre la pluridisciplínaritat que ha d'haver present en tota obra de rehabilitació especialitzada com és aquest cas i cada un dels especialistes aportarà la seva visió i experiència.

Les empreses aplicadores i els fabricants de productes específics donaran també el seu punt de vista. •

JORNADES PREVISTES • Façanisme: conservar la façana i enderrocar l'edifici • Humitats en façanes • Façanes mitgeres • La pedra artificial • Els revestiments tradicionals de calç • Neteja de façanes • De l'encàrrec a l'acabament de l'obra • Obra feta. Intervencions concretes Els primers dijous de cada mes.

Inici el 7 d'octubre.

Horari: de 9.30 a 14 i de 16 a 20h.

Preu sessió col·legiat: 15.000 Jornades completes: 80.000 Informació: Servei de Formació, tercera planta.

Telèfon 932 402 373. ; A/e: formacioítDanabcn.es.

Rehabilitació d'edificis Restauració de façanes Rehabilitació integral Reforços de sostres Des de 1980

VEDISA BARCELONA. S. A. Premi a la restauració de façanes BARCELONA POSAT GUAPA 1999

Cl. Uuis Companys, 2

f / rfe / g J F / / / p / n e S /

j . 0 g 0 2 7 BARCELONA

Tel.: 93 349 26 41 • Fax: 93 408 37 81

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

Especial REHABILITACIÓ

EL SEU PROJECTE DE VIVENDA ÉS UNA OBRA...

DIGNA D'EMMARCAR

MARCS METÀL·LICS amb una protecció en 7etapes Polimerilzació - Forn •Escó rregut Immersió en pintura Assecat Passivacïó Decapat Desengreixar Acer

M.Y.T.E. LA MÉS ALTA QUALITAT AL PREU MÉS BAIX COMPROVI-HO: * No necessiten pre-marc. * No es descrosta. * Més durabilitat. * Fàcils de muntar. * No es deformen. * Protecció contra l'òxid. * Acabats perfectes; pre-pintats i assecats al forn a 1802. * Incorporen accesoris per a facilitar el muntatge: frontisses "omegas", allotjament de baldons i topalls de plàstic.

ARQUITECTE/CONSTRUCTOR:

Demani gratuïtament una mostra de Marcs metàl·lics per a portes interiors.

"Y.T.E. Marcos y rarjas met àl i cos S.L.

Cervantes 49-51, 1» 08912 BADALONA Tel.: (93) 460 28 10 Fax: (93) 460 27 93

I MANTENIMENT

'

JORNADES INTERNACIONALS SOBRE MANTENIMENT I GESTIÓ D'EDIFICIS El nou mil·lenni es presenta, pel que fa als edificis existents, sola el signe del manteniment. Un cop rehabilitats els edificis que havien arribat a un estat de degradació important i constatat que la manca de manteniment ha estat una de les causes més habituals que ponen a aquesta degradació, des dels anys 80, a Europa, ha nascut una nova cultura: la de la gestió ï el manteniment d'edificis.

La forma d'afrontar aquest repte és diferent segons els països i les tipologies edifícatòries. Les empreses de manteniment van assolint un paper important, els sistemes de contractació es van adaptant a la nova realitat i perfils professionals com el Facilïty Manager o el Tècnic de capçalera, es fan imprescindibles per una bona gestió del parc edificat.

Són moltes les experiències, eines informàtiques i exemples que cal conèixer per adaptar-los à les nostres necessitats, i l'objectiu d'aquestes jornades és posar-los en comú i divulgar-los.

En els darrers anys, a Catalunya han sorgit algunes iniciatives com ara el Llibre de l'Edifici, el Programa de revisió d'edificis d'habitatges o l'Ordenança de seguretat dels paraments exteriors. Aprofundir en aquestes mesures i confrontar-les

amb les que es duen a terme en altres indrets d'Europa serà una de les línies de treball, així com també la forma de gestionar i mantenir els edificis de serveis com ara oficines, hotels, o centres comercials, on les exigències són molt superiors a les dels edificis d'habitatge i les operacions immobiliàries requereixen d'una anàlisi de.1 cost global.

L'inici del mil·lenni és un bon moment per donar un impuls al procés de consolidació del manteniment. Així. les Jornades internacionals sobre manteniment i gestió d'edificis que organitza el Col·legi i que se celebraran al juny del 2000, tenen com a objectiu posar a l'abast dels professionals de casa nostra totes aquelles iniciatives europees que marcaran, de ben segur, les estratègies de futur.

Les jornades constaran d'unes ponències marc i d'uns debats oberts que comptaran amb la participació dels millors experts nacionals i internacionals del sector immobiliari, professors d'universitat i responsables d'empreses de manteniment amb una àmplia experiència. També estaran obertes a aportacions dels participants mitjançant la presentació de comunicacions. •

TEMÀTICA DE LES JORNADES: 1. Projectar per al manteniment • El cost global • La vida útil dels components • La mantenibilitat • Els manuals d'ús i manteniment 2. Projectar el manteniment • Manteniments. Estratègies de gestió • Experiències en la contractació de serveis • Metodologies d'inspecció • Manteniment i medi ambient • Noves professions a Europa Presentació de comunicacions Tots els interessats hauran de presentar un resum de la seva comunicació (d'uns 500 caràcters) a la secretaria de les jornades (Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona; Fax 932 402 360; A/e: sermafa) apabcn.es) abans del 30 de gener del 2000. Les jornades es celebraran del 15 al i 7 de juny del 2000.

Rehabilitació de façanes amb bastides, plataformes motoritzades i treballs verticals Reparació de patis interiors (pintura, baixants, instal·lació d'aigua...)

Impermeabilització de cobertes i parets mitgeres (envans pluvials) Restauració de patrimoni cultural Instal·lació de dispositius anticoloms

Oficines centrals: Tànger, 26. 08018 Barcelona. Tel. 933 09 70 85. Fax 933 00 44 04 Delegació Tarragona: Sant Miquel, 14. 43004 Tarragona. Tel. 977 21 42 26. Fax 977 24 25 27 http://www.sefes.es/trac

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

Encastable en el sostre La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 27I,FS>3) i a més a més no resulta cara. s de Reforç Actiu, S.L Carrer Sant Agustí 66 F. 08301 Mataró Telèfons 796 41 22 i 907 22 80 03

Guia de Editat per Generalitat de Catalunya. Diputació de Barcelona.

Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i Inslitut Cerdà.

i

De venda a la Cooperativa Jordi Capell.

Telèfon 934 146 355

Vidrieras emplomadas Restauraciones Grabados al àcido Vidrieras en hormigón ASTURIAS, 6 Tel.:93 2I8 23 99 Fax:93 2I8 30 98

El millor programa de pressupostos per a la gestió real de les obres

ikM.

MM

Adoptat per l'ICCE dels COAAT Versions per MS-DOS, Windows 3.x. 95 i NT Demani disc DEMO a: AM 2 sa.

Ausias March, 39 - Barcelona

Tel. (93) 265 82 82 Fax (93) 265 78 40

%&m

e-mail: am2iffseker.es Us esperem a l'estand situat al vestíbul del Col·legi els dies 27 i 28 d'octubre

-\ REHABILITACIÓ

I

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 9

Especial

MANTENIMENT

I

L'ATAC D'INSECTES XILÒFAGS I FONGS A LA FUSTA

En aquest article tractarem breument de la fusta "fixa" en obra: bigues, marcs, portes, finestres, etc. excloent-ne, però, en principi els mobles.

En un» obra de restauració, la fusta s'ha de tractar segons: 1. E! seu estat de conservació. Variaria, per exemple, si només hi hagués un petit rastre d'atac de corcs de si s'observés un evident i fort atac de lermites.

2. Els esforços mecànics a què ha de sotmetre's. En alguns casos, en una restauració, els elements portams de fusta només es deixen com a decoració i es fa un sostre nou a nivell superior. És important conèixer la seva destinació final o raonar l'ús que se'ls donarà en funció de com es troba l'estat de consen'ació de bigues i jàsseres.

3. La importància estètica després de la rehabilitació. Quan una biga o jàssera ha de quedar amagada amb la construcció d'un cel res. encara que hagi d'aplicar-s'hi un tractament antixiiòfags, en cas de necessitar un reforç, aquest pot ser molt més econòmic pel fet que l'element no queda a la vista. Podem mencionar com a elements a tractar freqüentment: a) Bigues i jàsseres b) Cintres o alires peces estructurals c) Marcs de portes, finestres i armaris d) Fulles de portes, finestres i anuaris Separem marcs o cintres de fulles perquè pràcticament sempre l'atac de termites se centra exclusivament a elements fixos, que no oscil·len, i, per contra, els corcs afecten tant els elements fixos com els mòbils (igual a bigues que a bastiments o que a portes).

Sistemes de tractament Bàsicament, la fusta fixa en un edifici ha de tractar-se mitjançant: 1. Tractament preventiu: quan s'observa l'atac.

2. Tractament curatiu: en observar l'atac a l'element o a les proximitats.

En escollir el tractament també cal

valorar-se el tipus d'insecte que ha arribat a la fusta. Si l'atac és només de corcs, podem realitzar el tractament preventiu si no s'observen perforacions a la biga o elements pròxims, i curatiu, si s'observa atac ja sigui actual o en temps passat.

En el cas d'un atac de termites. per la seva perillositat. per la seva possible virulència, pels seus possibles efectes devastadors, la prudència i el ben fer professional aconsellen un tractament curatiu en tota -insisteixo, tota- la fusta fixa de l'edifici. Pot haver-hi alguna excepció si l'atac només s'ha centrat en un punt reduït de l'edifici i aquest és a la planta inferior. Un lercer tractament és el cinturó antitèrmic o barrera antitèrmica. Ha d'aplicar-se com a complement del tractament curatiu en un edifici afectat de termites. Té per finalitat allunyar les termites de l'edifici i. concretament, de la seva base. creant una segona barrera.

Hi ha un nou i eficaç sistema per tractar edificis afectats de termites, l'anomenat Senlri-Tech. que consisteix a aplicar uns ceps a les zones per on passen o es desplacen les termites, produint una infestació i eliminació dels termiters que afecten l'edifici, en un termini que pot • oscil·lar entre quatre i nou mesos.

L'avantatge d'aquest sistema és que es rebaixa en gran mesura el cost del tractament, ja que evita d'ensorrar i construir de nou el falsos sostres o cel rasos, que requereix molt menys insecticida, que no es contamina el subsòl, que s'eviten molèsties als usuaris i que no es desvien les termites cap a l'edifici veí sinó que s'elimina et termiter.

Com a limitacions, podem indicar que no és útil per a corcs ni fongs í que després de la culminació del tractament ha d'efectuar-se un inspecció a les bigues, jàsseres i elements estructurals per valorar la incidència de l'atac i, si cal, procedir al reforç o substitució dels elements afectats.

Finalment, i pel que fa a la restauració dels elements afectats, hem de considerar si la intervenció ha de ser

F

REHABILITACIÓ 9 s.l.

RESTAURACIÓ: • D'EDIFICIS • DE FAÇANES C/VALENCIÀ, 342 009 BARCELONA TEL: 93 459 30 07 FAX: 93 457 87 16

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

Especial REHABILITACIÓ

U34 només funcional (perquè resta oculta) o també estètica (perquè resta visible), o fins i tot la reposició total si el seu estat d'afectació i l'ús que se'n farà ho aconsellen. Així doncs, abans de prendre un determini considerarem: • l'estat de conservació i envelliment de la fusta • que l'atac sigui present o passat • si és atac de corcs, termites o fongs • la situació de l'element en el futur ús, la seva funció resistent i la seva funció estètica • la possibilitat de noves agressions: intempèrie, aigua, vent, sol canvi de temperatura i humitat ambient, etc.

Tractament adequat 1. Tractament preventiu a) Comprovar si els encastaments o suports estan en condicions de poder-se'n refiar. Sovint, per la humitat a què estan sotmesos, són els més afectat, tant per corcs com per termites o fongs. b) Inspecció visual de la resta de la biga.

Ho tractarem de la manera següent: • perforarem els capçals de la biga

per les dues cares • injectarem l'insecticida adequat pels forats • perforarem mecànicament les zones sospitoses d'atac de xílòfags • ruixarem, polvoritzarem o pintarem d'insecticida tota la superfície Amb això aconseguim: • eradicar la possible formació de fongs que es produeixen a la fusta dels capçals de les bigues • evitar que hi entrin corcs i eliminar-los si n'hi ha en aquest punt • comprovar l'estat de la resta de l'element de la fusta • amb la polvorització, evitar que els corcs dipositin els ous a les fissures i protegir la biga contra fongs i termites (encara que no en forma absoluta i garantida) 2.Tractament curatiu S'ha d'aplicar: a) En tota la fusta fixa d'un edificitermític b) En tota la fusta amb presència, molta o poca, de corcs c) En tota la fusta atacada per fongs o exposada a l'exterior, a l'aigua o a condicions desfavorables per la situació o esforç mecànic compromès.

El tractament consistirà en:

SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I MUNTATGE EN OBRA

ULTIMO sa

1 M A N T E N I M ENT

'

iga abans de fer el reforç

• perforar tot l'element, biga o jàssera, en la profunditat i distància adequada, amb broca mecànica, ja sigui per la part superior o pels costats, alternant les perforacions (a portell) • inhibició de cada perforació amb un mínim de dues injeccions d'insecticida a baixa pressió de la classe adequada segons que sigui per corcs, corcs i fongs, fongs i termites • polvorització, dues vegades, de la superfície amb el mateix insecticida Amb això aconseguirem: • eliminar totalment i amb garantia qualsevol tipus de corcs. termites i preparar la fusta per evitar els fongs (no li tornem l'estabilitat i l'estètica inicial, però n'aturem totalment la degradació) • evitem posteriors entrades de termites i la procreació de corcs • aconseguim una exhaustiva comprovació de l'estat de l'element de fusta segons la resistència a la perforació de la broca i fins i tot per la quantitat de líquid absorbit Amb aquesta comprovació podem assessorar la direcció i la propietat de l'obra, de la forma més fiable possible, sobre l'estat de conservació de les bigues, jàsseres, cintres. llates, bastiments, mènsules. etc. En recomanem, si cal, el reforç o la substitució. El tractament de les llates o dovelles serà sempre preventiu, atesa la poca secció de l'element.

pugui penetrar de nou a l'edifici. Es farà després d'fiaver tractat tota la fusta a fi de facilitar la sorthda de les termites vives per evitar-ne la procreació a l'interior, que seria virulenta i molt activa. S'actua fent una rasa i restituint la terra per capes, i es ruixa amb insecticida, o perforant la vorera per l'exterior o paviment per l'interior a una distància màxima de 60 cm. a 30 cm de la paret o de la vorada dels fonaments i a 60 com de profunditat i iniroduint-hi uns tres litres d'insecticida per metre lineal.

4.Restitució d'elements Es farà quan després d'un examen visual i prova mecànica de la biga, jàssera o llata, es pugui concloure que mecànicament o estèticament no pot respondre a les exigències del projecte. Normalment, és conseqüència de l'examen d'operaris especialitzats que fan el tractament curatiu o preventiu. Aquests n'informaran la seva empresa, i el tècnic, després d'un estudi més sistemàtic, aconsellarà una solució a la direcció o senzillament el posarà al corrent de les deficiències trobades.

4.1 Restitució estètica Consistirà a fer una "pròtesi" de l'element danyat. En primer lloc, s'extraurà la zona afectada més 40 o 50 cm, normalment atacada per micelis de fongs no visibles o insectes amb no tanta intensitat com la i. Cinturó antitèrmic Es farà quan s'hagi detectat la pre- zona més afectada. Tot seguit es prosència de termites a l'edifici, no im- cedirà a la perforació amb broca de porta a quin nivell, ni el grau de gra- diàmetre adequat en profunditat a la vetat o que sigui en temps passat o biga sana en la zona que l'esforç actual. Consisteix a amarar el perí- mecànic ho requereixi i s'hi metre de l'edifici, a una profunditat introduiran barres de fibra de vidre de 60 cm i una amplada semblant, o acer, també de secció adequada, sed'insecticida adequat amb la finali- gons el càlcul. Després s'encofra la tat que la columna de termites, que zona de la biga a restituir amb la fussempre procedeix de l'exterior, no ta apropiada, ja sigui un encofrat per

H

Especial

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

h

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT

extreure o perdut. En el primer cas es tindrà cura que les vetes de la fusta siguin semblants a l'element i, en el segon, serà una peça de fusta poc gruixuda, que un cop pintada i preparada pugui assemblar-se el màxim a l'element original. Aquesta intervenció es reserva normalment per a elements singulars, el desmuntatge dels quals, per substituir-los, produirà un gran cost o trastorn. El cost de la "pròtesi" no es fa assequible per a edificis que no siguin històrics o d'un valor excepcional.

4.2 Restitució funcional Consisteix a reforçar la biga normalment en un capçal atacat per xilòfags o podrit per fongs i humitats.

Es pot recomanar la col·locació d'una camisa de platina de ferro en forma de U. El sistema més simple i econòmic és la col·locació de dos perfils L que. carregant a la paret, travessin la zona danyada i puguin subjectar-se a la zona sana de la biga en una longitud doble de la zona afectada. La millor solució es fa amb cargols de rosca de llima.

35

uns dies. o fins setmanes, no s"habiti en locals amb fusta tractada.

En aquest estudi no hem parlat dels bastiments. El tractament serà normalment curatiu, atès el contacte amb la paret i que les (ermites lli poden penetrar per qualsevol punt.

Habitualment les perforacions es fan pel galze. Es recomana tapar amb ceres o massilla de fuster els forats de les perforacions que solen ser d'entre 6 i 8 mm com a màxim.

Tampoc no hem tractat les fulles de finestres o portes. En tot cas, el tractament seria per evitar la podridura de la fusta o atac de corcs, i sempre per polvorització, molt rarament serà per injecció. Cal demanar a l'aplicador la naturalesa i marca del producte aplicat a fi de poder garantir tan com sigui possible el tractament. •

RAMON MESTRE CARULLA Arquitecte Tècnic

REHABILIT, S.L. C/ Padilla, 240 O8OI3 BARCELONA Tel. 93 456 14 53

la solució definitiva

L£S

HUMITATS PER A ASSECAR LES HUMITATS DE CAPIL LARITAT.

Consisteix a aplicar simultàniament dues lleis fïsi>si i l'eleciroforesi. La instal·lació TRABER no es connecta o la xarxa. La seva eficàcia és contínua i la durada il·limitada.

4.3 Reposició total La reposició total es fa quan la biga o jàssera està tan afectada que és poc aconsellable o anüeconòmic el seu aprofitament o restauració. No la descrivim perquè es coneixen diferents sistemes. Finalment, podem indicar que el tractament amb insecticides, particularment en zones més ventilades, fa falta que sigui aplicat per personal especialitzat i amb l'equip de protecció i respiració adequat. La seva omissió podria ser causa d'intoxicacions. Es recomana que durant

TRABER

PER A ASSECAR HUMITATS DE CAPIL·LARITAT I FILTRACIÓ

EN EDIFICIS

JA REHABILITATS.

S'aplica

Velenroosmosi activa. Amb un senrill CANVI DE POLARITAT TERRA/PARET s'aconseeueix treure la humitat dels porus •apil·lars de la paret. En definitiva, s'aconsegueix assecar la paret.

L'aparell electrònic MUR-SEC. con. edat a la nitza l'aieita

fent-la

pels porus i ceipjl·Iai

MORTER DE SANEJAMENT PER A EVAPORAR L'AIGUA REMANENT

EN LES PARETS, DESPRÉS

D'APLICAR

ELECTROOSMOSI O ASSECAR HUMITATS DE FILTRACIÓ EN PARETS DE SOTERRANIS. Compost

d'una xarxa de

a de la i la llença mkroporus. absorbeix l'd a l'atmosfera e?i fornia de vapor. Una empresa especialitzada o un paleta d'ofici pot aplicar aquest morter.

DRAINING

• < .ij»iini.i ! iin.«i l »:i. ] >,-,n.'.«

PER A LES HUMITATS DE CONDENSACIÓ. La corr densació causa olors fortes, fones i aigua en ets vidres i les parets. El confort depèn de lo temperatura i de la humitat. Sï rebaixem la humitat, estalviarem calefacció i obtindrem millor confort.

Ventilairser expulsa constantment l'aire viciat i el substitueix per aire \a i a tina temperatura adequada.

REHABILir,S.L c/Padilla,240 08013 BARCELONA.

Telèfon: 93 456

1453

VENTILAIRSEC

I PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

Especial

I 36

REHABILITACIÓ

MECANOVIGA SISTEMAS DE REPARACION ESTRUCTURAL DE FORJADOS SUSTITUCION FUNCIONAL DEVIGUETAS CONCES1ÓN

MECANOVIGA, S.L. Tel.: 93 377 38 50 - 93 377 51 35 • Fax: 93 377 23 97 Tirso de Molina 27, 08940 Cornellà (Barcelona)

I MANTENIMENT

'

Sistema de reparació de sostres de biguetes amb ciment aluminós L'Insütut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja ha concedit cl Documenl d'Idoneïlat Tècnica a aquest sistema de reparació de sostres unidireccionals de biguetes de formigó armat o prelesat realitzades amb ciment aluminós, un dels sostres amb més patologies constructives a Catalunya. El sistema consisteix en la substitució funcional de les bisuetes deteriorades mitjançant la col·locació, sola aquestes, de biguetes metàl·liques telescòpiques de xapa d"acer conformades i compostes de tres trams units amb cargols d'alta resistència i sense soldadures que asseguren l"esiabilitat del sostre en el cas de pèrdua total de la resistència de la bigueta afectada.

Una biga resistent, composta de tres peces de xapa d"acer A-4b zincat. i dues cartel-les que s'assemblen i uneixen per aconseguir la transmissió de càrregues de la bigueta a la biga de reforç omplint amb morter de retracció controlada l'espai entre ambdues.

Existeixen possibilitats diverses de connexió de les cariel·les: a mur de fàbrica, a biga de formigó armat í a biga metàl·lica.

Estudiarem de manera particular cada projecte.

Mecanoviga, SL Tirso de Molina, 27 08940 Cornellà Tel: 933 773 850 Fax: 933 772 397

-\ I

REHABILITACIÓ

I

Especial

MANTENIMENT

(-

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 99

37

s

L'empresa COINTECS presenta el sistema de reparació de sostres que no els resta alçària L'empresa Cointecs, especialitzada a reparar sostres amb patologies, en l'actualitat fabrica diversos sistemes de reforç, autoresistents, per a sostres de formigó, ceràmics i de fusta. Ha patentat un nou sistema col·laborant amb el sostre existent, que recupera i n'augmenta la capacitat portant i permet fins i tot el pretesat original, si n'hi havia.

CARACTERÍSTIQUES Consisteix en una peça metàl·lica lipus platabanda. que s'adossa a la part inferiorde la biguela deteriorada, i que conté unes perforacions per on travessen unes peces de retenció que s'adhereixen perfectament a la bigueta,

assegurant així e! conjunt i formant una nova biga mixta. Aquest nou sistema renova la secció metàl·lica de la bigueta deteriorada i n'augmenta el moment,

AVANTATGES • Fàcil manipulació en habitatges, per pes. elasticitat i adaptació.

• Gruix mínim, que permet Penguixat directament i que segons en quins casos resta integrat dins del mateix sostre fals.

• En aplicar aquest sistema només és necessari enderrocar un 20 % del sostre fals, en comparació amb els tradicionals.

• El sistema pol ser pretesat mitjançant l'aplicació d'unes eines hidràuliques abans de la seva rigidització.

• Aquest sistema, com altres de Cointecs. permet ser travat formant una faixa armada.

Un exemple de la seva utilització ha estat cl reforç del sostre d'un edifici plurifamiliar a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Sota el projecte i direcció de l'arquitecte tècnic Lluís Àngel Calvo Martín, aquest ens indi-

ca els avantatges i inconvenients de l'aplicació de! sistema.

• Senyor Calvo, per què va elegir aquest nou sistema?

• Perquè Cointecs posseeix diversos sistemes especials i fets a mida que s'adapten perfectament als diferents tipus. Amb aquest nou sistema no perdia alçària lliure de sostre ja que l'existent era moll limitada i. a més, a causa d'un incendi, les biguetes de formigó havien perdul part del seu moment portant, que es va recuperar amb l'aplicació del nou sistema.

• Va haver-hi cap problema en cl muntatge?

• Per la simplicitat, facilitat i rapidesa d'actuació, la seva aplicació es va fer amb un mínim de molèsties i va passar gairebé inadvertida per la propietat, a més de resultar a un bon preu.

PER A QUALSEVOL INFORMACIÓ ADDICIONAL, ADRECEU-VOS A COINTECS, TELÈFON 93 308 83 85

BLOQUE DE HORMIGON PREMOR

Lo configuracïón especial de íos bloques PREMOR , nos permife,encajarlos mediante insercción de los salientes laterales, asegurando la estobilidad del cerramïenfo en seco, sin necesidad de utilízar mortero para la unïón.

CONSTRUCCIÓN

MONOLITISMO Se crea un muro continuo, mediante ía olternancia de las paredes intermedias, facilitando el relleno de los huecos con hormïgón.

Su innovador diseno es mucho mas manejable y posibilita colocar los redondos -armadura verticalanfes de levantar el cerramiento y posteriormente situar los bloques.

'«.• Las venlajas de su menor peso reperculen dírectamente en su coste, naciéndolos mas económicos que los hasta ahora conocidos.

MODELO'A' 50x20x25 y 50x20x30

PREMO RSA PREFABRICADOS Y MONTAJES REUS SA Carretera Reus-Salou kilómetro 4,5 43205 REUS Telefono 977 - 75 63 55 Fax 977 - 75 73 66

MODELO 'C 50x20x25 y50x20x30

Si desea recibir mas Nombre Sí, deseo recibir información envíe Dirección Catalogo graruico este cupón a 5 3 5 C.P. Población Visita representante P° Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 e-mail: sas@sas-sa.com http://www.sas-sa.es

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA ARQUIMEDES Versió 99.1 Informació gràfica. Es possible associar a cada concepte gràfics en format W M F ,

EMF,

PCX, BMP i DXF.

Dibuix en paper de gràfics. Personalitzi els seus llistats afegint dibuixos i el seu logotip.

-

Banc de preus C Y P E 9 9 actualitzat, adaptat a la nova normativa EHE. Pressupostos comparatius. Compara en pantalla i en els llistats pressupostos introduïts de forma manual, o creats a partir d'altres Bases de dades .

Diagrama de temps-activitats (Gantt).

Pot generar, editar i dibuixar diagrames de Gantt a partir de l'organització de

I

I

capítols, subcapítols i partides del

CYPE

en pantalla i dibuixar-lo en plànols,

INGÈNIEROS

vinculant feines i estimant duracions. El

CyPEC.t.lunya.,1" AJmojíwrs, 64-64, 2"~R \ 08018 Barceloja . .

Tel. (93) 485 1102 Fax. (93) 485 56 08 comercia I. ca tal u

B

pressupost. Es possible generar un gràfic

diagrama s'exporta en format MPX de Ms

yp,

CyPE.ln3.nien»,-SA. Eusebio Sempere.iS.'Hïajos _• 03003 Alicanle

Tel. (96) 592 25 ï b

"

Fax. ( 9 6 ) 5 1 2 4 9 50 comercial@cype.coin

Amidament automàtic de plànols. Nou Amidaments sobre DXF. Permet obtenir línies d'amidaments i/o certificació a partir de fitxers DXF importats i convertits a format propi de l'aplicació.

ÇfPE lyWrid· . ' BaiquilloVi5-J>;10C. 28004 Madrid Tel (91) 522 93 10 F (91)'"531 9 7 2 r

'"i

comefcial.nudrid@CYpe.com CYPE A^çiitiiu Avda. De Mayo, 6 0 5 , 9° 1084 .Buenos Aires Alentim W.:(+~54) 11.43 4 ! 80 53 comercial.ar@cypè!coyn.

CyPE Mfalco AvtJa. LuiSíviíiofl, n°513, 2°póo

Colònia del Valle 03100MéxicoD.F. Tel. (+52) 52 72 72 33 Fax. (+52) 52 72 80 63 comeipal.mx@cype.com

PROMOCIÓ ESPECIAL COL·LEGIATS Arquímedes

4 9 . 0 0 0 pts-

3 9 . 2 0 0 pts.-

235,59 euros

( I.VA. no inclòs)

Nou mocii

Amidament

automàtic de plànols

2 9 . 0 0 0 pts.-

2 5 . 0 0 0 pts.-

150,25 euros

( I.VA. no inclòs) Lloc: VESTÍBUL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Dies: 25 i 26 d'Octubre pIC Hora: De 9 00 a 20 00 hores 25 .1 29 d'O