DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Terrassa rehabilita El centre urbà vol recuperar el seu caràcter residencial
De les Innovacions a la construcció Per Jordi Lleal
Solucions per a una construcció sostenible
12
I
Documents a l'abast: grues torre Per Jesús Fernàndez
I I I na ciutat no acaba mai de ser-ho sense un centre vital. La i ^ L H qualificació del centre de Terrassa com a Àrea de Rehabilitació ha facilitat la concessió d'un programa d'ajuts impulsat per l'Ajuntament i la Generalitat. Paral·lelament l'Ajuntament endega la campanya «Terrassa rehabilita», que compta amb la col·laboració del Col·legi. El regidor d'Urbanisme d'aquesta capital vallesana. Josep Aran, creu que en els darrers anys s'ha fet una tasca concentrada en la gran obra i que ara ha arribat el moment de l'obra petita, "la que gaudeix directament la gent en el seu dia a dia'.
La
construcció Osona fa 25 anys ,. J La delegació comarcal del Col·legi va ser pionera a tot l'Estat
sincrementa
d'un 5,8%
14
17
wm 32
Pàgines especials: revestiments
T'ajudem a construir
d
p\ecinstant
En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet i adaptat al teu projecte.
OMTIE t>£ DOCUMENTACIÓ
Josep Renart
Disponible a: www.apabcn.es/renart/
O Software de calculo CC tridimensionales
is Líder en prestaciones con características del siglo XXI
Desarrollado por Arktec, casi treinta profesionales, la mitad arquitectes o ingenieros, dedicados exclusiyamente al desarrollo, comercialización y soporte técnico de software para arquitectura, ingeniería y construcción. Miles de usuarios en Espana, Portugal y Amèrica Latina: arquitectes e ingenieros, empresas constructoras y de ingeniería y departamentos de ingenierfa de grandes empresas y organismos, lo que constituye su mejor garantia. Un mismo programa con todas sus prestaciones para acero y para hormigón, sobre un entomo estàndar Windowsy con definidón y visualización sobre cualquier plano, incluso inclinado, así como globalmente. Calculo avanzado y transparente, con predimensionado automàtico de barras de acero y de hormigón, ejes geométricos, calculo dlnàmico de sismo y peritaje de armaduras, documentado con una amplia memòria de calculo. Forjados inclinados con definidón y visualización en su verdadera posición y calculo considerando la components horizontal de las cargas y pianos de armado de vigas inclinadas con armaduras despiezadas y encuentros. Importación d t estructures en formato DXF 3D con generación automàtica de nudos y de barras e importación de plantas y de alzados en formato DXF 2D y en formato ràster, para su definición gràfica. Editor d * pianos integrado -TricalcCad- para la modificación e introducción de información adicional en los pianos generados y compuestos automàticamente por el programa de calculo, altemativo a su exportación en formato DXF.
06600 México, D.F. Gènova No. 2 - 208
Arktec Portugal, Lda. P-1050-J65 Lisboa (Por
www.arktec.com
Arktec Mos inlormoción anote R 211 Torjeio leclor
El tema OSONA
25
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
ANYS
Delegació d'Osona: 2 5 anys Dues exposicions i un acte protocol·lari inicien la celebració de l'aniversari
La Junta de la Delegació d'Osona, fotografiada al local social, l'»ny 19SS. A sota, inauguració de l'oficiru de visats de Vic el 2 de setembre de 1974, amb la presencia de l'jlalde de La ciutat I el president del Col·legi, Josep Miquel Abad. A baix, i l'esqueira, conferència de Manuel Vàiquei Honülbin
2
de setembre de 1974, el
èncía descentralitzadora en aquest àmbit a
| Col·legi inaugurava una oficina de
l'Estat espanyol. Va néixer en un moment his-
visats a Vic que, ben aviat, es convertiria en
La seu de la Delegació exposarà fins al 21
tòric delicat, a l'època de la transició cap a
una delegació. Quinze anys després s'obri-
d'octubre una part del fons d'art de la seva
la democràcia. En un principi, la seva funció
ria la segona, a Manresa. Avui, el Col·legi
propietat. La selecció de la mostra ha anat
era agilitar les gestions administratives dels
disposa de quatre delegacions (Granollers,
a càrrec de Sílvia Soler.
col·legiats, que així s'estalviaven fer-les a
1990
i Terrassa, 1991), que participen acti-
La Delegació d'Osona, des del seu inici,
Barcelona. Al mateix temps, però, va acollir
vament en l'entorn professional í social del
ha dedicat una part de la seva activitat a la
i donà suport a lot un seguit d'iniciatives. Es
seu àmbit territorial i apropen als professio-
promoció dels artistes plàstics de la comar-
tractava de donar cobertura a les incipients
nals els serveis i les activitats col·legials.
ca i també de fora. Al començament, durant
institucions polítiques, convertint-se així en
L'obertura de la primera delegació, ara fa
els anys 70, l'objectiu principal era dur a ter-
plataforma i local de reunió de les diverses
vint-i-cinc anys, va ser possible gràcies a
me una activitat cultural i artística alternati-
associacions que en aquells moments eren
l'entusiasme i la voluntat dels aparelladors i
va als corrents oficialistes. Un cop normalit-
a la clandestinitat.
arquitectes tècnics d'Osona.
zada la situació política de! país, es va pro-
Per celebrar aquest aniversari, la Dele-
curar potenciar els joves valors, de manera
gació d'Osona prepara un seguit d'actes que
que
duraran fins al setembre del 2000. El tret de
força reconeguts a Osona van fer les seves
sional, el social i l'artístic. Per això, la mos-
sortida es va disparar el passat 21 de se-
primeres exposicions a la seu de la Delega-
tra dedicada als 25 anys s'ha dividit en
tembre, amb un acte institucional que va
ció.
D'aquesta manera, i durant 25 anys,
aquests tres àmbits. En cadascun, s'hi
tenir lloc a la Sala de la Columna de l'Ajun-
la Delegació ha anat acumulant un impor-
aprecia la transformació de la societat i s'hi
tament de Vic, amb la presència de Josep
tant fons d'art que en l'actualitat consta
reflecteix la voluntat del Col·legi de parti-
Antoni Grau, secretari general de Política
ja d'un centenar d'obres i que encara avui
cipar activament en la configuració dels
Territorial i Obres Públiques de la Generali-
es va ampliant.
elements que defineixen la societat d'avui.
tat; Jacint Codina, alcalde de Vic; Xavier
alguns dels pintors o escultors avui
La Delegació d'Osona sempre ha mantingut tres àmbits d'actuació que li han
Els autors de les obres que s'exposen són
conferit una personalitat pròpia: el profes-
L'exposició 25 anys al servei de la
Bardají, president del Col·legi; i Bemat No-
Pep Agut, Joan Brey, Jordi Canudas, Toni
comarca reserva un espai lúdic i pedagò-
guera, delegat d'Osona, a més de represen-
Casassas,
David
gic destinat als escolars, que explica
tants d'institucions del sector i ciutadanes i
Ferràndez, Toni García, Carme Garolera,
de manera senzilla el procés de construc-
de nombrosos companys d'Osona.
Quique Giménez, Manolo Gómez, Pep
ció d'un edifici.
Tot seguit es va procedir a la inauguració de la Mostra del fons d'art de la Delegació,
Josep
Comajoan,
Hinojosa, Josep Orti, Josep Parramon, Empar Sàez, Martí Riera i Josep Vernís. -
ubicada a la nostra seu de la plaça Major
Ambdues exposicions, la del Col·legi i la del Temple Romà estan unides per un itinerari que es pot seguir pels carrers
25 anys-
del nucli antic de Vic. Aquest parteix de
rar l'exposició retrospectiva 25 anys al ser-
El Temple Romà de Vic acull durant aquest
fins al Temple, i torna per un camí diferent.
de Vic. A continuació es va iniciar un recorregut fins al Temple Romà, on es va inaugu-
la seu de la Delegació, a la plaça Major,
vei de la comarca. Ambdues exposicions
mes
romandran obertes fins al 21 d'octubre. Hi
el que han estat els darrers 25 anys de la
símbols del logotip que s'ha ideat per a
ha previst un ampli programa d'actes que
Delegació d'Osona.
la celebració.
s'aniran anunciant a L'INFORMATIU.
d'octubre una exposició que resum
L'oficina de Vic va ser la primera experi-
La ruta està pintada a terra amb els dos
•
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 9
El tema
1-
OSONA
25
ANYS
El logotip
COL·LEGI D'APARELLADORS
Per simbolitzar els 25 anys de la Delegació es va encarregar una proposta a diversos artistes osonencs. L'obra escollida ha estat la de l'artista Marià Dinares, que ha servit com a base pel disseny gràfic del logotip dels 25 anys i que, al mateix temps, s'ha utilitzat per fer una litografia que es lliurarà als col·legiats de la comarca, i
DELEGACIÓ D'OSONA
Importante inauguración
T
DVO lugar en la tarde del lunes con motivo de la inauguración de las Oficinas del Colegio Oficial de Aparejadores y Arquiteclos Técnicos de Caialuiia de Vich, inslaladas en la ptaza del Caudillo.
Presidió dícho aclo el Exmo. Sr. Alcalde y Diputado Provincial, D. Antonio Bach Roura, con el Presidente del citado Colegio, D. José Miguel Abad Silvestre y Junta del mismo.. Se encontraban presentes Jos Tenienies de Alcalde senores Serra, Salarien y Barnolas, con los conccjales, senores Roca Animí y Sidera Tena, así como las Juntas de las Delegaciones de Gerona y Lérida y la gran mayoria de los Aparejadores de la Comarca. Oe la Delegación Local eslaban lodos sus directivos con su presidente Sr. Cabeza, al mismo üempo que numerosos invilados.
Supressió de les barreres arquitectòniques La Delegació d'Osona impulsarà l'adequació del Temple Romà de Vic a les persones amb deficiències motrius. E! Col·legi sempre s'ha distingit per una sensibilització especial per l'eliminació de les barreres arquitectòniques. Ara, i aprofitant la utilització d'aquest edifici emblemàtic en els actes del 25 aniversari, s'ha cregut convenient impulsar aquesta iniciativa. Tot i que les obres no s'han iniciat encara, s'espera que quan s'hagi executat aquest serà un dels llegats més importants de la celebració d'aniversari. •
Pronunciaron parlamentes el Sr. Abad Silvestre, el Sr. Alcalde de la ciudad y el Sr. Cabeza en su calidad de Presidente, naciendo todos ellos mencíón a la importància de la inauguración que ha de redundar en prestigio de la ciudad y comarca a través de sus actividades técnicas, culturales y sociales. Acto seguido se invito a los presentes con un esmerado lunch, al mismo tiempo que se visitaban las instalaciones, que merecieron por su buen gusto tos ma's favorables comentarios. Una inauguracïón brillante de acuerdo con su categoria. •
La Junta actual a la Delegació d'Osona erta fornada per Bernat Noguera (delegat), Julià Aceves (secretari) f Jaume Garolera (adminirtradoi) La seu de la Delegació és i Vic, pUca Major, 6
s actes programats o d'Osona. No 6 en contacte amb la mateixa delegació. Telèfon 938 852 611.
(Ausona. Dissabte 7 de setembre 1974)
JCERT NADAL
21 de desembre de 1999 Hlica de Sta. Maria del Mar a les 20.30 hores :OL-LEG1 D'APARELLADORS ARQUITECTES TÈCNICS DEBARCELONA
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
Punts de vista TECNOLOGIA
seguren l'èxit amb els materials i les tècniques constructives dels quals el temps i l'experiència donen prou garanties de qualitat i durabilitat. Tenir una llista de materials i tècniques constructives innovadores amb un segell de qualitat i/o homologació després d'un acurat estudi i seguiment fet per l'ITEC, per exemple, seria una bona iniciativa Es parla del cost excessiu dels habitatges, però, què ha passat amb els habitatges prefabricats? Avui, i de fa temps, quasi no se'n fan, tenen mala imatge i la veritat és que no tenen perquè ser lletjos ni una repetició indefinida de solucions arquitectòniques i constructives. Ja seria hora de tornar-ho a tenir en compte. Això és difícil, la mala imatge de polígons com la Mina, Ciutat Badia, i d'altres, no ajuden gaire a reivindicar avui dia l'habitatge prefabricat, però penso que no hauria de ser necessàriament així
L'INFORMATIU.
Telèfon directe: 932 402 376 Fax: 932 402 364 Adreça electrònica: lnlormatiu@apabcn.es L'INFORMATIU digital: httpJAmw.apabcn.es Consell de redacció: Carles Garrafó, Joan Ramon Puig i Xavier Alberca Directiu: Cartes Cartaflà Coordinació: Elisenda Pucumil Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes. Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabríela Schón i Vicenç Font Assessorament NngDístlc: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die, Chopo Disseny gràlie: RGR Fotblits: Imprès Autoedició S.L Impressió: Viking Dïpüslt legal: 6-42389-1991 ISSH: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda PucuruH Telèfon: 932 402 376 Publicitat 6ITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 06021 Barcelona. Telèfon: 932 402 057. Far 932 402 364. E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor. 5.0B021 Barcelona. Tel. 932 402 060. Fax. 932 402 061 Bages-Bergueda: Plana de l'Om, 6. 08240 Manresa. Tel. 938 729 799. Osona: PI. Major, 6.08S00 Vic. Tel. 93 885 2611 Vallès Occidental: Sant Francesc. 16. 08221 Terrassa. Tel. 937 801 110 V i l l è i Oriental: Josep Pinol. 6. 08400 Granollers. Tel. 938 790 176 JUNTA DE GOVERN: Prwldent Xavier Bardají Vlcepresldent: Joan Ardèvol Secretaria: Minerva Embuena lor Albert López Iborra Tresorer Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFQMIMKJ
Deies innovacions a la construcció R j g ntoni Paradell, gerent de l'Institut • • Català del Sòl, en un article publicat al núm. 21 de la revista de l'Associació de Promotors Constructors d'Edificis de Barcelona afirma: també hi ha una resistència dels mateixos arquitectes a assumir ei risc d'abandonar els materials coneguts i de posar-ne de nous. És més fàcil fer allò que és més conegut" i continua reconeixent que no hi ha prou garanties de durabilitat, de comportament dels materials i de les tècniques, ni que els operaris estiguin prou qualificats i coneguin prou bé com cal treballar
Recordo una malaguanyada experiència de "trencar esquemes" que se'n va anar en orris. Em refereixo a l'empresa Modulbeton de Santa Margarida i els Monjos que va confiar en l'equip de Martorell-Bohigas-Mackay per al disseny dels seus prefabricats. Unes quantes escoles de la Generalitat, una promoció d'habitatges, sí no ho recordo malament a Cerdanyola del Vallès, i alguna altra, no van ser suficients per tenir continuïtat. La prefabricacíó estava prou desprestigiada per problemes propis de la construcció i per la mala imatge arquitectònica que donaven moltes promocions. Insisteixo que la prefabricacíó d'habitatges contínua sent un repte de la nostra societat, tant per a la iniciativa privada com per les administracions públiques, i aquestes, com en altres casos, podrien fer de locomotora. Una altra iniciativa que no prospera és la prefabricació de mòduls de banys, cuines, safaretjos, etc. Sí estudiem les solucions arquitectòniques de moltes promocions, en especial les públiques, veurem que en mides i disseny varien ben poc les unes de les altres, acostumen a tenir solucions i esquemes ben similars. Per què no prefabricar els mòduls de cuines i banys? Empreses homologades per la mateixa Administració proveirien aquests elements a l'obra, que es podrien deixar tancats i segellats fins que el propietari o el llogater l'ocupés. La indústria de la construcció continua sense aixecar el cap en innovar, investigar, buscar noves fórmules i dissenys, etc. i, en part, tenen la culpa els promotors que no es volen complicar la vida i són els primers de demanar a l'arquitecte que tampoc no se la compliqui fent Invents'. Qui es veurà en cor de trencar aquest cercle viciós? I
amb aquests nous materials. De tot això, en podem fer una reflexió, senyor Paradell. Sap de quines responsabilitats es fan càrrec l'autor del projecte i els professionals de la direcció facultativa? Tal com estan les coses en el món de la construcció no m'estranyaria que, parodiant la cèlebre frase "que inventen ellos", es podria dir "que innovin els altres9, i estic segur que a contracor de molts professionals, perquè per progressar s'ha d'innovar, però amb la indefensió davant les reclamacions per si- Jordi Lleàl nistres, els professionals en passen i s'as- Arquitecte tècnic
El noticiari CONJUNTURA
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99 I
ECONÒMICA
La construcció d'habitatges creix un 5,8% 11391 Berguedà
EL Barcelonès, el Garraf i l'Anoia esdevenen les comarques més dinàmiques
1;MI 654 I Osona
I I f l a construcció d'habitatges durant el | ^ |
primer semestre de 1999 ha expe-
rimentat un lleuger increment a les comarques de Barcelona. Segons les dades del Col·legi, el nombre d'habitatges iniciats durant la primera meitat de l'any ha augmentat un 5,8% respecte al mateix període de l'any anterior, amb un total de 24.452 obres visades.
+ del 30%
Hi ha hagut un fort increment del ritme de l'activitat a les comarques costaneres com
del 15 al 30%
són el Garraf (41,5%), el Barcelonès (38,2%) o, més moderat, el Maresme (4,2%). En valors absoluts, la major activitat correspon un cop més al Baix Llobregat, comarca que ha acull la construcció de 5.235 nous habi-
L'edificació creix un 14,8%
del 0 al 15% - del 0%
tatges, si bé amb una reducció de l'activitat del -4,2% respecte de l'any passat. L'activflat
El primer semestre de l'any ha mantingut l'ex-
a la comarca es troba molt repartida, tot i
pansió de l'edificació en general, encara que
que destaquen Viladecans (643) i Sant Boi
no amb el volum d'activitat de l'any anterior.
HABITATGES INICIATS
Variació interanuat pnmer semestre
Segons les dades del departament de visats
de Llobregat (366). Li segueix el Barcelonès, amb 5.232 ha-
del Col·legi, els pressupostos visats a les co-
bitatges visats. La capital, Barcelona, des-
marques de Barcelona han representat un
taca amb 3.670 nous habitatges, seguida
14,8% més que en el mateix periode de l'any
de Badalona (777) i L'Hospitalet de Llobregat
anterior. Si tenim en compte que el semestre
(508). El Vallès Occidental, per la seva ban-
anterior els pressupostos van créixer un 31%,
da, manté una important activitat construc-
hem de concloure afirmant que l'activitat
tora, tot i que amb una lleugera disminució
constructora, pel que fa a edificis, segueix
respecte de l'any passat. L'activitat està en-
mantenint un ritme de creixement important.
capçalada per les capitals Terrassa (1.037)
El manteniment a la baixa dels tipus d'in-
i Sabadell (960), i amb importants promoci-
terès continua sent el factor clau que manté
ons a Sant Cugat, Ripollet i Rubí.
una demanda que sembla inexhaurible. L'ac-
Creixen les comarques de l'Anoia (32,1%) i el Bages (3,1%). La primera ho (a de manera repartida, mentre que Manresa (717) tira de l'activitat d'aquesta comarca central. La resta de les comarques barcelonines mantenen l'activitat constructora. Algunes disminueixen lleugerament com el Vallès Oriental (-5,1%) amb 1.791 nous habitatges. Altres ho fan de manera més manifesta com l'Alt
Ei novedós sistema que permet digitatitzar, a tot color, originals en forma de plànols, dibuixos, perspectives, maquetes, art final, etc. per a la seva posterior edició o emmagatzamament en equips informàtics corrents.
tivitat se centra principalment en els habitatges, mentre que la resta d'edificis continuen representant un percentatge que no arriba al 15% del global. La rehabilitació d'habitatges,
Via Augusta, 137 Tal. 93 209 87 33 e-mafl:crc#crcrepro.com
08021 Barcelona Fax 93 414 08 60 http://vnvw.cnr·pro.com
estimulada per la capacitat econòmica í d'endeutament dels usuaris i per l'activitat inspectora de l'Administració manté un ritme viu, situant-se a prop del 15% de tota l'activitat constructora residencial.
I
Penedès (-12,7%) i Osona (-26,5%). Finalment, la comarca del Berguedà ha iniciat el mateix nombre de pisos que l'any passat. Atot Catalunya, l'edificació residencial ha
Rector Ubach, 6-10 ( 0M2I Barori
Aríbau)
T·L9)2··«S44F«« 9JIO9 I 7 M BBS 93414 18 19
crescut un 26%, amb 42.872 nous habitatges. Les noves promocions es concentren bàsicament en les zones turístiques de les comarques de Girona i Tarragona.
Carles tartana/Xavier Alberca A/e: informatiu@apabcn.es
I
11170-
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
El noticiari
h
TERRASSA
REHABILITA
Terrassa rehabilita Nous ajuts per a la rehabilitació d'habitatges al centre de la ciutat | | H a revitalització del centre de la H f l ciutat de Terrassa és un objectiu priorilarí. El quadrat central delimitat per la rambla d'Egara, la carretera de Montcada, el parc de Vallparadís i el passeig del 22 de juliol, ha estat qualificat com a Àrea de Rehabilitació, la qual cosa facilita la posada en marxa d'un programa d'ajuts a la rehabilitació impulsat per l'Ajuntament i la Generalitat. Els propietaris que vulguin modernitzar els seus habitatges podran acollir-se a subvencions a fons perdut i crèdits a baix interès. Paral·lelament al programa d'ajuts, l'Ajuntament impulsarà una campanya de sensibilització que duu per lema Terrassa rehabilita" i que compia amb la col·laboració del Col·legi.
lànol del quadrat central de Ten
Ajuts a la rehabilitació d'edificis, habitatges i locals ^__ Condicions • Edificis majoritàriament de caràcter residencial. • Antiguitat de l'edifici superior a 10 anys. En el cas de patologies estructurals, 20 anys.
Subvencions ;í • Personals a fons perdut. Oscil·len eïüre el 10% i el 50% del pressupost protegit, depenent del lípus d'obres. Més ajuts • Servei d'assessorament i gestió. • Dictamen tècnic graluït de l'edifici. Préstecs • Exempció del cost del permís d'obres amb • Préstecs personals i hipotecaris a baix patologies estructurals. interès segons conveni signat per l'Admi- © Desgravació fiscal. nistració central i la Generalitat amb les • Un cop fetes les obres, tramitació Cèdula entitats financeres. d'Habitabilitat. PJSÇS VÍ l'ï
Ajuntament de Terrassa
Es podran acollir als ajuts tots els propietaris d'edificis del centre de la ciutat que s'utilitzin com a habitatge. Els ajuts permetran dur a terme tot tipus de reformes, des de la posada al dia de l'edifici fins a la seva rehabilitació integral. Les subvencions poden arribar fins al 30% del pressupost de l'obra, i no tindran en compte el nivell d'ingressos ni el patrimoni del s o l licitant. Sí l'edifici té alguna lesió estructural, l'ajut pot arribar fins al 50% del pressupost (vegi's quadre). En aquest cas s'han tret moltes de les condicions que es posen per demanar aquest tipus de subvencions, com ara els metres quadrats computables per al càlcul del pressupost protegit, els ingressos familiars dels sol·licitants o la possibilitat que determinades actuacions puguin comportar
Rehabilitació i refoim;
Qui pot rebre els ajuts? ® Els poden rebre tant els propietaris com els usuaris. • Les persones jurídiques també poden sol·licitar ajuts tant per vendre com per lloguer. Oficina Municipal de Rehabilitació d'Habitatges. Zona Centre. C/Cremat, 14.2n/3a. 08221 Terrassa. Telèfon 937 333 696. A/e:rehabcentre@correu.ajterrassa.org
H El noticiari
nants i l'aposta pel comerç al centre li ha canviat ia fesomia i ha aconseguit una certa reactivació, però només en horari laborable. L'objectiu, ara, és que el nucli antic recuperi el seu atractiu com a lloc de residència. La Societat Municipal de l'Habitatge de Terrassa va fer un estudi que defineix les característiques del parc residencial del centre de la ciutat. L'àmbit comprèn un total de 3.113 finques, de les quals, més del 80% (2.594 finques) tenen ús residencial. L'estudi ha identificat 438 edificis amb lesions, dels quals 125 manifesten un deteriorament general força acusat. Bona part dels edificis abandonats de la ciutat es troben al nucli antic.
SEGONA QUINZENA OCTUBRE
signar el passat maig un conveni de col·laboració per impulsar la campanya "Terrassa rehabilita". L'acord estableix que la Delegació col·legial oferirà assesTERRASSA sorament tècnic, activitats de formació i de difusió, a més de col·laborar econòmicament en el finançament de la campanya, en la qual també col·laboraran altres entitats professionals com ara el Gremi de Constructors, el Col·legi d'Arquitectes i la Cambra de la Propietat, o financeres, com el Banc Sabadell, Caixa Catalunya i Caixa de Terrassa. •
El delegat del Vallès Occidental, Salvador Navarro, saludí Ma nu 11 Roy« durant l'a et e de signal
Impulsar la rehabilitació el buidat de l'edifici. Les característiques arquitectòniques dels habitatges del centre, la necessitat de mantenir el patrimoni construït de caràcter privat i el canvi d'ús del patrimoni arquitectònic d'origen industrial, justifiquen aquesta situació excepcional.
400 edificis en mal estat El centre històric de Terrassa ha viscut un èxode imparable que ha tingut un efecte negatiu sobre bona part dels edificis. Darrerament, les moltes zones per a via-
Per tal de promoure la rehabilitació del centre, l'alcalde de Terrassa i president de la Societat Municipal de l'Habitatge, Manuel Royes; i el delegat del Col·legi al Vallès Occidental, Salvador Navarro, van
Carles Cartaüà A/e:Ínformatiu@apabcn.es
Josep Aran: "Volem bellugar el centre" /•• Terrassa és una ciutat amb una v i t a l i t a t fora del comú. "És de les poques ciutats que creix, en uns 2.000 habitants per any". EL regidor d'Urbanisme, Josep Aran, ho té d a r : "Cada vegada ve més gent a viure a Terrassa". Aran creu que en ets darrers anys s'ha fet una tasca important concentrada en la gran obra i que ara ha arribat el moment de L'obra petita, "la que veu i gaudeix directament La gent en el seu dia a d i a " . La ciutat de les fàbriques... 'Sí. La Terrassa de les fàbriques del tèxtil. Amb la seva crisi industrial que donaria pas a canvis socioeconòmics i a una diversificació de la mateixa indústria. Encara avui sorgeixen petites indústries, molt vinculades a les disciplines universitàries que s'imparteixen a la ciutat com ara l'electrònica, l'òptica, l'alimentària o
Regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Terrassa
la indústria dels plàstics. Terrassa ha tingut una imatge grisa i ha patit, a més, l'especulació urbanística dels anys seixanta i setanta. Aquesta va ser l'herència que vam rebre. Una ciutat amb molts forats, amb barreres físiques i orogràfiques. La nostra tasca ha consistit a cosir aquesta ciutat i acoblar els barris. Una tasca difícil de fer en una ciutat de 170.000 habitants i amb una extensió de 70 kilòmetres quadrats." Ha arribat l'hora del centre de la ciutat? "Sí. Una ciutat no acaba mai de ser-ho sense un centre vital. Ja s'ha fet un importani esforç per revitalitzar-lo, per exemple, amb la conversió per a vianants del nucli antic, amb la recuperació de la plaça Vella, s'ha donal més vida al comerç, s'han (et diferents punts d'aparcament i s'han establert ajuts a la rehabilitació. Ara ja només falta que la gent hi vingui a viure. 0 que no se'n vagi. "És un fet conegut que els centres de les ciutats es desertitzen, perden el seu caràc-
ter residencial. Creiem que, a la nostra ciutat, encara som a temps d'evitar-ho. Terrassa és de les poques ciutats que creix i la gent ve d'altres indrets a viure-hi. I per què no al centre? Hem impulsat el conveni per oferir ajuts a la iniciativa privada per a la seva conservació i millora. "Hi ha cases cases buides i algunes en un estat de degradació avançat. Volem incentivar la rehabilitació i revifar el mercat de segona mà, fins i tot amb un sistema de borsa d'habitatges i d'intermediació que, d'una banda, faciliti als joves l'accés a l'habitatge de lloguer i, de l'altra, animi el propietari amb una assegurança que li garanteixi el cobrament. No hi ha limitacions quant als ingressos dels propietaris per a la concessió dels ajuts. Votem rehabilitar i dinamitzar el centre." Quina ha estat la resposta de les forces vives de la ciutat? "Hi ha molt bona sintonia i la resposta ha
estat molt positiva. A casa nostra és ja tradicional la bona relació i el treball conjunt per a la promoció de la ciutat: empresaris, sindicats, col·lectius professionals... Amb totes les discrepàncies que vulgueu, però el consens sempre ha existit, a la nostra ciutat. Des de l'arribada de la democràcia, s'ha fet una política per a tots." Quines altres prioritats s'ha marcat el consistori en aquesta nova legislatura? "Hem enllestit l'obra gran i entenem que ha arribat l'hora de les petites, les que afecten més directament les persones. I, en especial, la creació de serveis per a certs collectius com són la gent gran, els joves i els immigrants. No tothom té les mateixes oportunitats de prosperar. Potser Espanya va bien, però no a tothom li va tan bé.'
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
-I El noticiari
Mana Espinosa: "ELs propietaris ara ho tenen més fàcil per rehabilitar" Directora de l'Ofidna Munidpal de Rehabilitació d'Habitatges/Zona Centre de Terrassa L'arquitecta tècnica Maria Espinosa dirigeix
sobre la realitat del centre i se'n van treure
des de fa dos anys l'Oficina Municipal de
conclusions.
Quina resposta rebeu dels propietaris?
Rehabilitació d'Habitatges/ Zona Centre de
"No obstant, si volíem aquests ajuts no
'Hi ha de tot. En alguns casos hem detectat
Terrassa. Nascuda a Jerez de la Frontera,
era perquè el centre fos especialment de-
una certa precaució dels propietaris d'habi-
vivint a Barcelona i treballant al Patronat
La Torre del Palau*
gradat o en ruïnes sinó perquè volíem mi-
tatges amb lloguers baixos. Creuen que
Situada dins el cor de la ciutat, entre
Municipal de l'Habitatge, encaixava perfec-
llorar-lo, aturar la marxa dels seus habitants
demanant un dictamen els obligarem a fer
els carrers de Gavatxons i Cremat, tro-
tament amb el perfil que demanava ara fa
i la conversió en una zona exclusivament
obres que no podrien sufragar. També hi ha
bem la Torre del Palau, edifici emble-
dotze anys la Societat Municipal de l'Habi-
comercial o bé terciària. En aquells casos
habitatges buits que no surten al mercat de
màtic de la ciutat i darrer vestigi del
tatge de Terrassa. Ara diu meravelles de la
en què el deteriorament de la finca és avan-
lloguer i que necessiten intervencions. No-
Castell-Palau de Terrassa, del qual era
ciutat on viu i treballa. Creu que és una
çat o quan hi ha lesions puntuals importants,
saltres els proposem rehabilitar amb sub-
la torre de l'homenatge. D'aspecte ro-
ciutat desconeguda fins i tot a casa nostra,
l'Ajuntament actua directament, ja que hi ha
vencions i posar-los al mercat de lloguer
bust i amb un finestral gòtic com a
que en els darrers anys ha fet un gran canvi
en joc la seguretat pública."
jove. Tenim un pacte amb la Regidoria de
única ornamentació, és de planta cir-
Joventut. Aquesta té un pla d'habitatge jove
cular, sòlida i airosa, bastida amb al-
amb pòlisses de caució per assegurar el
guns carreus, però sobretot, amb cò-
pagament de lloguers. És a dir, que unim la
dols de riera.
i que davant seu s'obre un futur magnífic. En quina situació es troba avui el centre La ciutat de Terrassa té avui una imatge
de la ciutat?
rehabilitació subvencionada amb el futur
moll més alegre, lluny d'una certa grisor que l'havia caracteritzat fa uns quants anys.
'Hi ha més rehabilitació que nova construc-
d'un lloguer assegurat.'
ció. Es fa rehabilitació integral d'edificis, es Terrassa ha fet un canvi bestial. És una ciu-
redistribueix l'interior de les cases que ja no
tat amb molts atractius, també arquitectò-
s'ajusten a les necessitats d'avui, es reno-
nics. Des del conjunt de Sant Pere fins ai
ven els acabats i s'actua en les estructures,
Museu de la Ciència o el Modernisme. Avui
façanes i cobertes.
Edificada sense fonaments, deu la seva estabilitat al gruix dels murs, d'un metre setanta d'amplada a la base,
Els arquitectes tècnics fan projectes de
que minven progressivament fins als
rehabilitació a Terrassa?
cent vint centímetres de la corona su-
'Sí, i molts. A Terrassa els arquitectes tèc-
que el de la base és de 7,50 m.
perior, de 6,30 m de diàmetre, mentre
podem afegir-hi el centre comercial per
"Un dels trets diferencials de la nostra ciu-
nics fan tota mena de projectes de rehabili-
a vianants o el parc de Vallparadís.
tat és l'existència dels antics vapors, anti-
tació í reformes estructurals i l'Ajuntament
Castell de Terrassa data de l'any 1091,
Culturalment
gues fàbriques que estan en desús. És un
atorga la llicència sense cap mena de pro-
encara que s'especula amb l'existèn-
a Catalunya, té una escola de dansa i l'Ins-
tema
s'han
blema, excepte en els casos en què hi ha
cia, en el mateix indret, d'una primiti-
tituí del Teatre. Té la Universitat i té l'esport...
reconvertit en habitatges. Són operacions
ampliació de volum. És més, de projectes
va fortificació documentada en un di-
és una ciutat per descobrir."
molt maques perquè s'han fet a partir de les
de rehabilitació en fan més els aparelladors
ploma de Caries el Calb de l'any 844.
naus que estan catalogades pel seu interès
que no pas els arquitectes."
és el bressol del Jazz
Com va néixer l'Oficina de Rehabilitació?
molt interessant.
Alguns
arquitectònic i històric. El sòl que ocupen està qualificat com a residencial i permet fer
'L'Oficina existeix des de fa dotze anys com
aquestes operacions, en les quals es con-
a suport a la rehabilitació privada. A finals
serven façanes i cobertes."
'Jaume Larroya. Terrassa tal com S'ha fet alguna actuació destacable?
"La rehabilitació de tot el teixit urbà que en-
del 92 es va muntar l'oficina mixta de reha-
volta la Torre del Palau. Aquesta operació la
bilitació amb el suport de la Generalitat. A
vam dur a terme nosaltres mateixos i n'es-
Terrassa va sorgir el problema de les estruc-
tic força satisfeta. Va ser una operació com-
tures fetes amb ciment aluminós com a tot
plexa. La plaça central era tota edificada. Es
Catalunya i en aquest camp l'oficina va ser
va comprar, estudiar, buidar i es va construir
molt activa. No esperàvem que la gent vin-
el conjunt que veieu. A més. s'ha recuperat
gués a buscar-nos sinó que anàvem als
el símbol de la ciutat que figura a la bande-
barris que tenien problemes. Es van invertir
ra. L'obra va ser feta per l'Ajuntament amb
prop de 4.000 milions de pessetes als
la col·laboració econòmica de la General
barris. Avui podem dedicar-nos més espe-
tat i la Diputació. També m'agrada molt l'obra
cíficament al centre de la ciutat, que té unes
que s'ha fet a la fàbrica Font Batallé, una
característiques arquitectòniques, consiruc-
operació privada per fer-hi habitatges en un
tives i socials ben diferents.
antic vapor catalogat. Ara es fa el mateix a
"La necessitat d'actuar al centre va néixer
l'Electra. És una obra superinteressant
ara fa quatre anys. La iniciativa privada actuava menys, ja que (es limitacions de tipus econòmic o de superfície dels habitatges o per accedir als ajuts públics frenava força les actuacions. Es va encarregar un estudi
La primera notícia documenta! del
Carles Cartana A/e:i nformatiu@apabcn.es
érem. Terrassa, 1998
Si vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 93 240 23 64 o per correu a: p L'Informatiu, Elisenda Pucurull | | Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 93 240 23 76.
y
DADES PERSONALS Nom i coqnoms: Adreça: Població:
DNI/NIF Codi postal: Telèfon:
Professió:
Entitat o Empresa:
QUOTES O Ouota normal d'un pagament de 3.000 pessetes l'any O Ouota d'estudiant sense Targeta Accés, de 1.500 pessetes l'any
FORMA DE PAGAMENT
Domiciliació bancària Nom i coqnoms Banc/Caixa:
Núm. entitat:
Núm. cte:
Agència:
Adreça:
Població
Signatura
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
El noticiari
h MEDI
I 12
AMBIENT
Solucions constructives per a una edificació sostenible La normativa verda començarà a estrènyer
l'énergie dans la eité
| Q B er un balanç energètic dels edif ^ | fitis i identificar els seus punts forts i febles, en l'àmbit mediambiental, és l'objectiu essencial de les ecoauditories. El pas següent és l'aplicació de mesures correctives que permetin millorar les deficiències i les mancances detectades. El desconeixement de les millores que es poden assolir, com a conseqüència de l'ecoauditoría d'un edifici, sovint fa dubtar del seu interès i de la seva eficàcia o utilitat. Pa tres anys, el Cantó federal del Vaíais, al sud-oesl de Suïssa, amb L'énergte dans la cité, va llançar una operació en aquest sentit. Va demanar a tots els ajuntaments del Cantó que fessin el balanç energètic d'un edifici de la seva propietat. El Cantó es feia càrrec de la meitat del cost de l'estudi, estimat a l'entorn de les 500.000 PTA, i l'ajuntament n'havia d'assumir l'altra meitat. Dels 163 ajuntaments del Cantó, 50 van acceptar el repte.
W*W I nostre país solem dir que hi ha ( f f tres factors que determinen el fet que certes maneres de fer arquitectura i de construir-la es consolidin: que el mercat ho demani, que les alternatives tinguin el mateix cost que la manera de fer tradicional i la normativa. Malauradament, la normativa a l'Estat espanyol havia avançat fins ara relacionada amb els desastres i accidents, però els temps canvien i, a l'actualitat, el que fa canviar la normativa a grans passes són les directives europees. 1 en l'àmbit del medi ambient, més que en d'altres. Els anys que ens esperen ben segur que estaran marcats per reglamentacions que plantejaran noves maneres de construir edificis. Algunes de les propostes que ja s'entreveuen a la Decisió 91/565/CEE del programa SAVE (una normativa de la qual l'Estat espanyol ha anat
Ecoauditories: seguir l'exemple Els primers resultats no es van fer esperar i, ràpidament, es va detectar la possibilitat d'estalviar 130.000 litres/any de petroli en els 20 primers edificis analitzats. La inversió que calia fer, en l'aplicació de les mesures suggerides, era de 48 milions de pessetes entre tots els 20 edificis. En la majoria d'edificis, aquesta inversió resultava amortitzable a curt termini, i més enllà tot seria estalvi. Cal dir que quasi tots els ajuntaments es van decidir a fer la inversió atesa ta simplicitat I el baix cost dels treballs necessaris. Ara, molts ajuntaments que no van participar en l'operació inicial s'hi van afegint i els que ja han fet un edifici en comencen a fer d'altres. Sembla que l'exemple s'ha tomat contagiós. Les possibilitats i la situació dels diferents edificis analitzats són molt diverses. Hi ha casos en què ha estat possible un estalvi de 20.000 kWh/any sense necessitat de fer cap despesa econòmica; la raó, el responsable d'un edifici que s'utilitzava una o dues hores a la setmana el calefaccionava cada
dia. En un altre cas ha calgut millorar solucions constructives i l'aïllament d'una escola, amb inversions de vuit milions de pessetes, amortitzables en uns sis anys, per estalviar 400.000 kWh/any. Aquesta experiència, com moltes altres de similars, ens mostra les grans possibilitats que tenen els nostres edificis i espais públics de millorar-ne l'eficiència energètica amb mesures senzilles, per la qual cosa cal conèixer-los millor i utilitzar-los més correctament. El "factor quatre' no es pot recolzar en l'increment de la producció sinó en reducció dels consums, sense renunciar a unes prestacions de qualitat. Si tenim present que els edificis consumeixen més del 50% de l'energia mundial, veiem la gran incidència que mesures com aquestes poden comportar a la sostenibilitat. • Xavier Casanovas A/e:Xa vica@apabcn.es
retardant l'entrada des de l'any 1991) podrien ser: • Hlperaïllar: ja no són suficients l'NBECT-79 i l'NRE-AT-87 que havien estat pensades partint de la crisi del petroli, cal aïllar més els edificis per reduir les emissions de COj. • Millorar l'aprofitament passiu de l'energia: el bioclimatisme desenvolupat els anys 70 ens marca el camí del reconeixement del lloc, de la bona orientació i el treball amb els elements arquitectònics per adaptar-nos al nostre medi, per reduir les pèrdues tèrmiques, per aprofitar-fes, etc. • Estalviar energia escollint bé els materials de construcció: cada material de construcció porta a l'esquena una "motxilla d'energia" (emboüied energy) que prové de la despesa energètica durant el procés d'extracció, de fabricació i transport. • Aplicar tecnologies ecoeficients: és possible instal·lar equipaments energètica- ment més eficients dins els edificis. E! raonament d'estalvi és ecològic, però també econòmic. Les mesures que es desprenen de la SAVE tenen sempre aquest component energètic, però en parlar de sostenibilitat també ens hem de preocupar per una gestió correcta dels recursos naturals (un exemple d'actualitat és l'ecoetiquetatge de fusta de boscos sostenibles amb el segell FSC o bé la darrera normativa de la Generalitat de Catalunya per reduir el cabal d'aigua de sortida d'aixetes i dipòsits d'inodors), i per la salut de les persones {no sols la salut dels treballadors de f'obra sinó també la salut de les persones que usaran l'edifici posteriorment). Amb aquest conjunt d'idees, i d'algunes altres, se'ns planteja el repte de repensar, de reprojectar, les solucions constructives dels edificis que ens agrada anomenar de baix impacte ambiental. A la pràctica, hi ha dues maneres d'actuar que són absolutament compatibles. Primerament, cal atacar el problema des dels edificis nous. En aquest sentit, cada cop està més a prop la implantació de la certificació energètica d'edificis des del projecte; també caldrà incorporar, dins els plecs de contractació d'obra pública, condicionants que incentivín certes mane-
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
-\ El noticiari MEDI AM B I E N T
Els revestiments continus de façanes a debat
els materials tradicionals,
morters
monocapa, arrebossats i pintures. Les sessions es completaran amb un seminari on s'aprofundirà en cada tipus de
Els revestiments continus de façanes
revestiment, des del projecte fins a la
seran exposats, i debatuts en les jorna-
qualitat final.
des monogràfiques que es celebraran al Col·legi del 4 al 19 de novembre. Amb
Més informació: Telèfon 932 402 373. A/e: formació@apabcn.es.
la participació d'experts, s'analitzaran
Ciutat i fàbrica, al Museu de la Ciència
tra és itinerant i s'inclou dins el projecte que, amb el mateix nom, impulsa un col·lectiu interdisciplinari de professionals per tal de difondre el coneixement del patri-
El Museu Nacional de la Ciència i de la
moni industrial í consciència: el ciutadà
Tècnica de Catalunya acollirà a finals d'oc-
del seu valor.
tubre a Terrassa la mostra Ciutat i fàbrica, que s'ha pogut visitar fins al 8 d'octubre a
res de construir. De moment, ja és una realitat l'Ordenança solar de l'Ajuntament de Barcelona que obliga a instal·lar plaques solars tèrmiques als edificis nous de la ciutat. En segon lloc, ens resta analitzar tot el parc d'edificis que ja està edificat. Pensem que la ciutat ja està construïda i si volem reduir clarament l'impacte ambiental dels edificis no ens podem oblidar de i'important volum d'oficines, d'habitatges i d'equipaments existents. El camí passa per l'ecoauditoria, per l'anàlisi acurada de les possibilitats de millores de l'eficiència i, sobretot, per creure des de la professió que si aïllem, no tan sols és per evitar humitats de condensació, ni per millorar el confort tèrmic, ni únicament per estalviar energia, sinó per reduir les emissions de COj del planeta i, en definitiva, evitar
els previsibles efectes d'un canvi climàtic. No ens pertoca a nosaltres jutjar si el canvi climàtic serà desastrós, però no podem restar sense fer res en la complicitat del "no serà tant" i del "només amb grans mesures es pot solucionar".
la sala d'exposicions del Col·legi. La mos-
Aquest setembre s'han començat a organitzar cursos i màsters lligats a la sostenibilitat i l'edificació. És una bona notícia, ja que e! camí de la sensibilització, i també el de la professionalització, esdevenen peça clau d'aquest canvi. A la nostra pàgina web (www.apabcn.es/sostenible) hi trobareu les referències d'aquests cursos. També des del nostre Servei s'han programat cursos a les seus col·legials de Granollers i Terrassa. Destaquem el curs "Solucions constructives per a una edificació sostenible" que compta amb la col·laboració de l'Institut Català d'Energia i el suport del Programa Thermie de la Comissió Europea i que es celebrarà al Col·legi, a Barcelona, els propers mesos de novembre i desembre. I
el 1959, celebrarà del 8 al 13 de novem-
Ramon Graus Servei Rehabilitació i Medi Ambient A/e: serma@apabcn.es
Més informació: MNACTEC. Telèfon 937 368 966. Afe:museu.mnactec@logiccontrol.es.
sanitaris). Batimat acollirà un total de
Bati mat fa quaranta anys
3.400 empreses repartides en cinc secEl saló de la construcció Batimat, creat
bre la seva 22ena edició i els seus quaranta anys de vida. A més, des d'aquest any, Batimat s'organitza conjuntament
tors: obra estructural, materials, fusteria i serralleria, acabats i decoració, i serveis. Més informació: Balimat'99, http://www.batimat.com. A/e: info@batimat.com.
amb Interclima (calefacció i climatització,
.J
LLOGUER I VENTA D'APARELLS DE TOPOGRAFIA - Accessoris de senyalització - Rodes de mesurar i planímetres - Radiotelèfons - Cintes mètriques
Solucions constructives per a una edificació sostenible
Introducció de paràmetres medi ambientals en l'edificació
De! 29 de novembre al 3 de desembre Lloc: Aules de Barcelona Horari: de 17 a 21 hores Preu matrícula: 15.000 PTA Codi M105-1
Del 16 al 25 de novembre Lloc: Manresa Codi M107-1 Dei 21 de febrer a l'1 de març del 2000 Lloc: Granollers Codi M107-2 Horari: de 18 a 21 hores Preu col·legiat: 15.000 PTA
Inscripcions: Telèfon 932 40 20 60. A/e: formació@apabcn.es
Nivells làssers SOKKIA
Nivells òptics
JAVAD
V
Nivells òptics
MESS
Serveis
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART|
Nou document a l'abast
Grues torre L'aparellador d'una obra pot redactar i signar ell mateix el projecte de legalització de la grua torre? Quina distància mínima ha d'haver-hi entre dues grues? La legislació prohibeix expressament el transport de persones amb la grua? Quina formació ha de tenir el gruista?
tència - Qualitats i obligacions del gruista • Normes per al conduclor de la grua torre • Vida de la grua, manteniment i controls periòdics • Llistat de comprovació per a grues torre • Model de projecte d'instal·lació de grua torre • Normativa de referència - Text complet de les disposicions legals d'aplicació - Models oficials de legalització de grua torre • Entitats d'inspecció i control i adreces d'interès • Empreses de lloguer de grues torre
H
partir de moltes consultes com aquestes rebudes al nostre Servei de Normativa hem constatat l'interès entre els tècnics per disposar d'una eina informativa pràctica sobre el tema. No hem d'oblidar que els aparelladors són tècnics competents per a la redacció de projectes de muntatge de grues i que molts d'ells es dediquen professionalment a la coordinació de seguretat en obra. Així, la correcta implantació de la grua en obra i la seguretat en el seu ús seran aspectes molt importants a tenir en compte.
Per tal de donar resposta a totes aquestes qüestions el Centre de Documentació ha elaborat el Document a l'Abast número 25 'Grues torre". Aquest document conté informació elaborada a partir dels punts de vista que interessen
al tècnic: seguretat, documentació, tramitació, legislació, models pràctics, adreces d'interès, etc. Dins del contingut del document, cal destacar un apartat molt pràctic que pretén facilitar als tècnics la redacció de projectes: un model complet de projecte d'instal·lació de grua torre, que inclou un estudi bàsic de seguretat i salut per al muntatge i desmuntatge de la grua.
L'índex de continguts del document és el següent: • • • •
Legalització de la grua Tècnic competent índex cíel contingut del projecte tècnic Documentació de la grua Emplaçament de la grua i de la via de trànsit • Plaques identificatives i rètols d'adver-
Jesús Fernàndez Servei Normativa Adreça electrònica: SIT@apabcn.es
PROMOCIÓ 25 anys d'exercici professional 1974 Altimira i Ventura, Josep Alvarez i Gràcia, Joan Lluís Arauco Aliaga. José Maria Arjona Lozano, Juan José Badia i Ribot, Francesc Xavier Balcells i Miró-Sans, Xavier Bedoya Alejandre, Manuel Belmonte Castells, Martín Bernal Domínguez, Carmen Bernat i Camell, Ferran Beso Sarroca, José Maria Betoret Ferrer, Francisco Bigorra i Vila, Josep Bitrià i Ezquerra, Jesús Blasco i Casanovas, Joan R. Bonavia i Lagarda, Joan Boibón Sanllorente, Manuel Bosch Aguslí, Manel Busquets Usarralde, Rodrigo
Buxó i Massaguer, Josep Maria Calvo Arandes, Alejandro Carrasco Paüls, José Ramon Casals i Solà, Lluís Casanovas i Boixereu, Xavier Casasnovas Anglada, José Luis Castanys i Sabado, Miquel Castellano i Costa, Josep Castilla i Vilet, Josep Castrodeza i Via, Joan C. Claver i Solans, Esteban Cobos Guerrero, Marfa Teresa Coderch Giménez, José Antonío Codinachs i Alsina, Ramon Coll i Serra, Joan Collellmir i Morales, Lluís Comas i Comas, Lluïs Miquel Conesa i Benet, Jordi Cornadó i Estradé, Francesc
Crespo López, José Manuel Cristià i Fusté, Joan Cuartero Coscolla, Miguel Cusó i Brosa, Lluïs Daví i Aragay, Jordi Díaz i Díez, Francesc Díaz i Mesas, Antoni Duenas Sanjuan, Tomàs Espiau i Espiau, Isabel Estefanell Serra, Esperanza Esteve i Sala, Pere Febrer i Rios, Josep Maria Fernàndez i Bové, Manuel Fernàndez i Morales, Alfred Fernàndez i Osuna, Francesc Fernàndez i Paisano. Climent Ferrer i Noés, Albert Femis i Florensa, Josep Figueras i Pallarès, Josep Maria
Flamarich Araniegui, Maria Pilar Flaquer i Viver, Ramon Flores i Valdivieso, Eduard Font i Sebarroja, Octavi Font i Subirà, Josep Maria Forné Diago, Lorenzo Foscti i Vilanova, Jordi Füllemann i Lohse, Carles Garcés Campo, José Maria García i Clemente, Jordi Garcia i Zaragoza, Albert Garriga i Umbert, Maria Dolors Gili i Sardà, Antoni Gómez i Calatayud, Ramon Gras i Font, Emili Guarda i Uríoz, Albert Hernàndez i Tulleuda, Pere Herreros i Anglada, Elvira Hoyos Uzarraga, José Ignacio
EXERCICI
PROFESSIONAL
-I
I ALTRES
15
Document a l'abast actualment en venta
Informàtica Preus (16 % iva inclòs)
1. Codi d'accessibilitat
520 ptes.
8. Control de qualitat de polluretans
440 ptes.
9. El llibre de l'edlflci
230 ptes.
10-Bastides
905 ptes.
12.Control de qualitat
1.500 ptes.
13.Enderrocs
1.100 ptes.
14. Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges I dictàmens
140 pies.
17.Certificats d'habitabüitat
350 ptes.
18.Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya
160 ptes.
19. Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic
870 ptes.
Amb disquet
1.160 ptes.
20.1 Conservació i seguretat de les façanes
985 ptes.
21.Model d'estudi bàsic de seguretat I salut per a obres de rehabilitació de façanes
350 ptes.
Amb disquet
600 ptes.
22.3 Llistat de normativa de compliment obligat per a Catalunya Paper
1.160 ptes.
Disquet
930 ptes.
Correu electrònic
700 ptes.
23.lnfraestmctures comunes de telecomunicació
1.650 ptes.
24. Nova reglamentació d'activitats a Catalunya
1.100 ptes.
25.Grues torre
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
Serveis
Programa de control de qualitat amb suport informàtic
Necrològiques Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostre company:
Jaume Làzaro i Polo El programa informàtic que facilita la col·legiat 638, esdevinguda el 10 d'agost, redacció dels documents del control de a 84 anys. qualitat de recepció de materials s'ha renovat i actualitzat. Aquest nou programa és fruit de la col·laboració entre el Col·legi d'Aparelladors i ei Col·legi d'Arquitectes i ha estat posat a punt conjuntament. Coeficient d'actualització L'actualització del programa antic s'oferirà d'honoraris a 14 de setembre als col·legiats a partir del 15 d'octubre a un Ca=1,057 Proper canvi: 15 d'octubre preu de 7.500 pessetes sí es demana abans del 31 de desembre. El nou programa o l'actualització a partir del gener del 2000 tindrà un preu de 15.000 pessetes.
V I S A T S
El Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya va establir un control de qualitat de recepció de materials en l'edificació. Tant en la fase de projecte, com en la d'execució, es defineixen una sèrie d'acluacions que han de dur a terme els arquitectes tècnics i els arquitectes, encaminades a fer aquest conirol. Darrerament, l'entrada en vigor de la nova Instrucció del formigó ha modificat alguns aspectes relatius al control d'aquest material. El nou programa informàtic també recull aquestes modificacions.
L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC
El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi
980 ptes.
PUNTS DE VENDA: Servei d Informació (planta baixa), Centre de Documentació (5a planta) i les Delegacions.
Es poden demanar al Servei d'Informació (planta baixa del Col·legi) i també a les delegacions. Telèfon: 932 402 060
Adreça: www.a pa bcn.es
Els arquitectes tècnics de La promoció del 1974 de l'EUPB (vegi's llistat) preparen la celebració dels seus vint-i-cinc anys d'exercici professional. La trobada tindrà lloc el proper 5 de novembre. Els companys interessats poden posar-se en contacte amb Vicenç Àngel Tomàs (telèfon 934 238 936) i Joan Josep Miralles (telèfon 938 737 927). A/e: jojomiti@hotmail.com
Irïíguez i Bolos, Xavier I rzo i Asensio, Carles Isern i Màrquez, Joan Josep Jau regui Bicandi, Sabino Jiménez Gómez. Manuela Julià i Pons, Antoni Laguardia Erro, Manuel Arsenio laszewicki, José Julio Lecinena Aldea. Antonio López i Ibànez, Miquel Lozano i Fàbregas. Josep Maria Marquès i Arderiu, Pere Antoni Martín i Dorantes, Jordi Martinel! i Gispert-Saüch, Uuls Martínez Sequera, José Mas i Soler, Emili Masbernat Arqués, Antoni Masons i Culeli, Ramon Miguel Tejero, Manuel
Miralles i Tintoré, Joan Josep Moles i Mata, Ramon Mora Sorigué, Julíàn Mullor i Rodríguez, Roger Muro i Clemente, Francesc Josep Naval i Plana, Llorenç Navarro i Plantalamor, Josep Lluís Oller Ferrer-Vidal, Guillermo Oller i Coderch, Alfons Oller i Uetjós, Josep Maria Pacareu i Gandara, Manuel Pagès i Sala, Llorenç Pardo i Moreno, Jacint Pardo i Sànchez, Josep Maria Parera i Valls, Ramon Pairàs Linde, Manuel Pastor Fernàndez, José A. Pedreny i Abella, Elpidi Pérez Escudero, Juan
Pérez i Gómez, Josep Manuel Pérez i Pérez, Fèlix Piqué i Morató, Jordi Planas i Guxens, Carles Pons i Torquemada, Josepa Pueyo i Borrego, Joan Antoni Puig i Bollà, Josep Maria Pujol i Pons, Emeten Puyuelo i Bistué, Francesc J. Rabanat Domínguez, Paulino Ramos i Pinero, Josep Reula i Corbella, Josep Roca i León, Enric Rodríguez Suàrez, Víctor D. Romero í Llobet, Lluís Romeu i Mateu, Josep Royo i Salvador, Manuel M. Rubio Romera, Francisco Ruhi Bas, Salvador
Sala i Tarrés, Francesc Sànchez i Duran, Ricard Sànchez i Real, Manuel Sanosa i Ferrer, Francesc Teixidó i Formentí, Carme Ten i Muntané, Francesc d'Assis Tobella i Escofet, Francesc Tomàs Acosta, Vicente Àngel Tornés i Noms, Andreu Vallès i Vina, Núria Vera i Vila, Francesc Xavier de Victoria Gramage, Francisco Vilalta í Uavina, Joan Vilamaia i Aliguer, Josep Vilanova i Ferreras, Albert Vilella i Sorrosal, Joan Villa i Rubio, Josep Manuel Xiques i Fontova, Jordi
Demandes
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
MERCAT DE TREBALL
I 16
DEMANDES REBUDES PER A PUBLICACIÓ D'ANUNCI Promotora-Immobilíèría aRubí coordinador/a obres
Informació: Tel: 932 402 358 Fax: 932 402 3 A/e: treball@apabcn.es
Empresa de valoracions Immobiliàries 2 taxadors/es
Promotora d'habitatges coordinador/a de projectes
per al control de les obres de l'empresa. perfil No cal experiència. Edai entre 25 i 35 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Uoc de treball a Rubí. Jornada intensiva. Contracte laboral de 6 mesos prorrogable. Sou: 3.500.000'- PTA brut/anual. Incorporació immediata. Les persones interessades es poden posar en contacte amb: Manuel Torrent Tel: 935 886 693 Fax: 935 885 689
Estudi d'arquitectura a Barcelona col·laborador/a tècnic/a
per a la realització de valoracions immobiliàries. perfil No cal experiència prèvia en el seclor. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi, lliure del servei militar i projectes final de carrera presentat. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Sou negociable segons la vàlua del candidat. Incorporació immediata. Les persones interessades poden posar-se en contacte amb M. Àngels, Tel: 933 224 064 per concertar entrevista.
s'ofereix Mitja jornada amb dedicació flexible. Relació liberal. Sou mínim garantil més diferencial d'honoraris. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Carlos Nieto. Tel. 932 054 025 Fax: 932 055 264
perfil Convenient entre 3 i 10 anys d'experiència en tasques similars. Coneixements pràctics d'urbanisme i gestió de sòl i de construcció. Informàtica a nivell usuari. Edat entre 28 i 40 anys. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi ja que haurà de viatjar per l'àrea metropolitana de Barcelona i esporàdicament per Catalunya. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou 5.000.000'- PTA brul'anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interssades poden contactar amb Pilar Martin Tel. 932 419 494
Consulting i coordinació d'obres a Barcelona 2 coordinadors/es de projectes
per a la direcció d'obres i col·laboració al despatx (amidaments, plànols, detalls, etc). perfil No cal experiència. Calen bons coneixements d'Autocad v.13 o superior. Es valorarà carnet de conduir i vehicle.
per a responsabilitzar-se de la coordinació de projectes, gestió de! sòl i irades amb l'Administració (els projectes s'encarregaran a oficines tècniques externes).
per a tracte amb industrials, elaboració de pressupostos, organització i coordinació d'obres. perfil Amb un mínim de 4 anys d'experiència com a cap d'obres en l'edificació d'habitatges. Edat aproximada entre 25 i 40 anys. Imprescindible vehicle propi. s'ofereix Àrea de treball a Barcelona i rodalies. Contracte laboral o relació liberal, amb període de prova. Retribució negociable en funció de la vàlua del candidat i possibles incentius. Incorporació immediata. Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Jordi Abelló, telèfon 934 516 393 o enviar el currículum per fax: 934 518 730.
DEPARTAMENT SELECCIÓ DE PERSONAL Estudi d'arquitectura a Barcelona i Sitges aparellador/a per col·laborar amb l'estudi, i encarregar-se sobretot, de la direcció de les obres a la zona del Garraf i Barcelona. Replanteig, seguretat, control de qualitat, coordinació d'industrials, certificacions, etc. També s'encarregarà de la confecció d'amidaments, pressupostos, calendaris d'obra, estudis comparatius d'ofertes. perfil Persona jove, preferentment de titulació recent, motivada per la formació i superació professional. Imprescindible amb vehicle propi. Necessaris coneixements de topografia per replantejar, càlcul d'estructures senzilles, càlcul informatitzat d'amidaments i pressupostos, tractaments de textos. Es valoraran coneixements d'autocad i d'anglès. s'olerelx S'ofereix dedicació complela i la direcció de totes les obres que porta l'estudi. Les persones interessades poden enviar carta manuscrita juntament amb un currículum i historial acadèmic amb fotografia recent, lent constar la referència al Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor 5, 08021 Barcelona. Totes les candidatures rebran resposta.
Petits anuncis Serveis per al professional
Enginyers de telecomunicacions
Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. També es fa fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. S'ofereixen també, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA
Projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pe! Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions. Enginyeria Tesis SL. Gran Via de les Corts Catalanes, 1176. Tel: 932 783 011 i 933 136 340 Fax: 932 780 765
A/e: arinsa@coac.net Telèfon: 934 520 789
Perspectives
Es lan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o color, i Render. Octavi. Telèfon: 932 139 236
Té presència la seva activitat professional a Internet? SBP, creació de pàgines web, allotjament i altres serveis. www.sbpweb.net sbpweb@sbpweb.net Tel: 934 423 099 Fax: 933 010 901
Realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions. desllíndaments. parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic. Casp, 36. 4t 1a Tel: 933 171 036 Fax: 933 170 684
Perspectives 1 fotomuntatges Serveis per a taxadors Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. També, fotomuntatges, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CDROMs. Ens desplacem a tota Catalunya. Telèfon: 934 59 4 617
EnvíTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Preu'croquis: 700 PTA. Tel: 934 161 639 Fax: 932 374 90
Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TresDCAD. Tel: 938 796 561
Despatx de lloguer
Arquitecte tècnic lloga despatx de 76 m ! amb aire condicionat i ascensor. Preu: 80.000 PTA. Telèfon: 932 212 8S1.
Activitats
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
17
B
Construcció i noves tecnologies Revestiments continus de façanes. Cessions tècniques Seminari, 5, 12 i 19 de novembre
El monogràfic planteja estudiar el camp dels revestiments continus per a façanes. Ets experts analitzaran l'elecció del revestiment segons els requeriments de la seva situació i del seu suport, la durabilitat i les patologies dels revestiments continus i les experiències d'utilització a dins i a fora del nostre país.
director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Especíie exposició: del 4 al 19 de novembre. preu matricula: 5.000 PTA preu col·legiats: 5.000 PTA programa de les sessions dijous, 4 de novembre, a les 16 h Elecció del revestiment segons la tipologia constructiva Inauguració de l'exposició. Presentació de productes i obres. dijous, 11 de novembre, a les 16 h -. El revestimet continu en l'experiència francesa. Control de qualitat. CSTB. Presentació de productes. Presentació d'obres Dijous, 18 de novembre, a les 16 h o Durabilitat i patologies dels revestiments continus. Presentació de productes. Taula rodona: control de qualitat i seguiment d'obra. Responsabilitat i assegurança desenal. — Codi: E1O3-1
Façanes amb revestiments lleugers de pedra Curs, del 9 al 23 de novembre La intenció d'aquest curs és fer un recull de les possibilitats que actualment se'ns ofereixen per construir façanes amb un tancament lleuger de pedra- Es pretén fer un ràpid recorregut de l'evolució de la construcció de façanes i sintetitzar les tècniques, materials i condicionants en general per poder tenir una clara visió del que representa fer una façana amb aplacat de pedra. professsors: Cesc Duran, arquitecte i arquitecte tècnic Albert Cuchí i Burgos, arquitecte Susana Rodríguez, arquitecte Jaume Avellaneda, arquitecte David García Carrera, arquitecte Salvador Navarro, arquitecte tècnic col·laborador: Marc Barjola responsable acadèmic: Cesc Duran dates: dimarts, del 9 al 23 de novembre durada: 20 hores preu matricula: 35.000 PTA preu col·legiats: 30.000 PTA programa Dimarts, 9 de novembre Introducció, requeriments funcionals i estètics o Evolució històrica: origen i evolució de l'aplacat de pedra
o Evolució del tancament i dels seus components Q Sistemes constructius de façanes lleugeres de pedra Dijous, 11 de novembre Sistemes constructius i materials -, Possibilitats a l'hora d'escollir els materials: pedres, ancoratges, aïllaments, tancaments interiors c Comportament de la façana ventilada Dimarts, 16 de novembre Estanquitat i estructura o Segellats i sistemes de desguàs de la cambra Anàlisi dels esforços i possibilitats de sistemes de suport Dijous, 18 de novembre : Control de qualitat i normativa Patologies ? Control de qualitat en l'obra - Normativa europea Patologies i reparacions Dimarts, 23 de novembre Anàlisi comparativa de costos o Valoració econòmica i comparativa de les diferents possibilitats. c Apücació informàtica de ia valoració econòmica. o Lliurament del programa de càlcul Codi: E202-1
i 18 de novembre
Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes. Sessions tècniques, 1 i 8 de (ebrer. Seminari, 3 i 10 de febrer
Les següents jornades que es preLes sessions es completen amb un senten dins el cicle Materials i seminari sobre tipus de reves- noves tecnologies tenen com a timent, definició del projecte tècnic objectius iniciar el debat sobre el com a garantia de qualitat, redac- paper que han de tenir les xarxes ció de plecs i programes de con- a la ciutat i treure conclusions des trol i normativa específica. dels diferents punts de vista a preu matrícula: 25.000 PTA l'hora d'abordar el problema. preu col·legiats: 20.000 PTA També s'hi estudiarà !a manera programa del seminari d'ordenar la implantació i la coorDivendres, 5 de novembre dinació dels diferenls serveis, i el o Característiques bàsiques dels seu manleniment. director del cicle: Joan Sabaté revestiments de façanes o Suport i compatibilitat entre ma- coordinació: Horacio Espeche exposició: s'inaugurarà 1*1 de terials o Normativa i documents d'idoneïtat febrer, fins a l'11 de febrer. o Els revestiments continus tradi- Entrada lliure. cionals Divendres, 12 de novembre o Morters monocapes. Posada en obra. Control. Normativa Divendres, 19 de novembre o Pintures Codi: E104-1
dates de les sessions tècniques: dimarts, 1 i 8 de febrer del 2000, de 9.30 a 19.30 h. preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiat: 5.000 PTA - C o d i : El01-1
L'objectiu del seminari, paral·lel a les sessions tècniques, és establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure el manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes. Amb experiències d'implantació soterrades, i altres tipus de seccions. El caràcter formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les infraestrucíures urbanes. director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche dates del seminari: dijous, 3 i 10 de febrer, de 9.30 a 19.30 h. preu matricula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA Codi: E102-1
Rehabilitació i manteniment Jornades de rehabilitació: paraments exteriors Tots els primers dijous de cada mes presentació Aquestes jornades són una trobada mensual, on els experts presenten les seves experiències sobre una problemàtica tècnicoconstructiva definida i estableixen un debat teòric i pràctic sobre les alternatives per alrontar-la. La gran diversitat de materials i components presents en la pell de l'edifici i el fet que sigui l'element que presenta un pitjor estat de conservació, ens ha decidit a proposar una sèrie de jornades tècniques que presentin cada un dels aspectes essencials des de la doble vessant teòrica i pràctica. Cada jornada estarà es desenvoluparà des de ta fase de diagnosi fins a la d'intervenció i el manteniment. Es buscarà sempre la pluridisciplinarietat que ha de ser present en tota obra de rehabilitació especialitzada. Com a complement imprescindible, les empreses aplicadores i els fabricants de productes específics ens donaran també la seva visió i coneixements. dates i horaris: tots els primers dijous de cada mes, de 9.30 a 14 i
de16 a 20 hores. preu matrícula/preu col·legiat: per sessió: 20.000/15.000,per 4 sessions: 65.000/50.000,jorn. completes: 110.000/80.000,-
Humitats en façana Dijous, 4 de novembre Les humitats són les lesions que més sovint trobem als paraments exteriors i requereixen el seu tractament abans de qualsevol altra intervenció. La jornada es centrarà en les humitats de filtració, capil·laritat i de condensació, introduint la metodologia de diagnosi i orientant !a tria dels sistemes més efectius de correcció. programa Teoria i debat, de 9.30 a 14.00 h o Les humitats i la façana. Lesions. Punts conflictius. o Procés i tècniques de diagnosi. Aparells de mesura i instrumentació, o Correcció de causes. Lectura i interpretació de resultats. Casos pràctics, de 16 a 20 h Visita o presentació d'obres Codi:Ri111
Façanes mitgeres Dijous, 2 de desembre Els canvis urbanístics i la pròpia dinàmica constructiva fa que moltes parets que tenen una funció exclusiva de tancament (les parets mitgeres) passin a ser elements fortament exposats i dissonants en la imatge de la ciutat. S'afrontarà !a problemàtica tècnica í estètica d'aquestes façanes i les possibles alternatives per millorar el seu comportament i la imatge exterior. programa Teoria i debat, de 9.30 a 14.00 h oDe l'envà pluvial tradicional a l'envà pluvial actual. La pèrdua del sistema de construcció entre mitgeres. 0 Lesions més usuals. Millora de les condicions de comfort ambiental. La façana mitgera, una alternativa. Taula rodona: La façana mitgera, dins la discontinuïtat del paisatge urbà. Les actuacions a Barcelona 1 l'experiència en alt/es països. Casos pràctics, de 16 a 20 h Visita o presentació d'obres CodÍ:R1112
[ SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
Activitats
18
Organitzadó i gestió
Medi ambient Solucions constructives per a una edificació sostenible Curs. sobre les tendències de l'arquitectura biochmàtica. del 29 de novembre al 3 de desembre Per aconseguir una construcció més sostenible, són diversos els paràmetres sobre els quals hem d'actuar. Sovint, però, la sostenibilitat es queda en la teoria i, a la pràctica, es fa difícil aplicar criteris de disseny i construcció. En el curs, es mostraran eines de treball que ens ajuden en aquest sentit. Softwares sobre arquitectura bioclimàtica, eines per a la certificació energètica, check-list d'edificis d'alta qualitat ambiental, catàlegs de materials sostenibles i moltes altres que ens són útils per a projectar i executar edificis més sostenibles. D'aquestes eines, se'n mostraran tant els continguts bàsics com el funcionament, en l'aula informàtica. responsable: Xavier Casanovas i Joan Josep Escobar amb la col·laboració de: l'Institut Català d'Energia (ICAEN) amb el suport de: Comissió Europea. Direcció General 17. Programa Thermie. Adoption oi Bioclimatic Technologies by SMEs and Buildíng Actors in the Mediterranean Region. dates: 29 i 30 de novembre, i 1, 2 i 3 de desembre, horari: de 16 a 20 h. durada: 20 hores
preu matrícula: 15.000 PTA programa Dilluns, 29 de novembre Criteris de disseny d'edificis sostenibles • Cap a una arquitectura bioclimàtica • Fulls de façana i ombrejament Dimarts, 30 de novembre Presentació d'eines de disseny. Funcionament, utilitat • Programes de software sobre arquitectura bioclimàtica • L'agenda de la Construcció Sostenible Dimecres, í de desembre L'ACV de l'edifici • L'elecció dels materials: cost energètic, petjada ecològica • La domòtica com a eina de control D/Jous, 2 de desembre Edificis energèticament sostenibles. La certificació energètica dels habitatges o Situació de la certificació energètica a Espanya. • La certificació energètica d'habitatges a Catalunya. • L'experiència de la certificació energètica al País Basc. Divendres, 3 de desembre • Visita tècnica Codi: M1O5-1
Gestió del procés de construcció Curs de postgrau. del 21 de gener al ' Als professionals amb una formació de tipus tècnic que treballen en el procés immobiliari, se'ls requereix perquè fan funcions tècniques i també de gestió. La capacitat d'aquests professionals està ben valorada, sobretot, en la fase de disseny i producció, és a dir, en les fases de projecte i obra. Aquest programa de postgrau, que ara presentem, se centra en aquests dos àmbits. D'una banda, el procés de gestió del projecte: disseny del producte immobiliari, execució del projecte, tràmits administratius, permisos i llicències, manteniment i as built del projecte durant l'execució d'obra, I d'una altra, el procés de gestió de l'execució, l'estratègia de contractació i coordinació d'industrials durant el procés de l'obra, el control econòmic i gestió del cost, la planificació i la gestió integrada de la qualitat, i la seguretat, entre d'altres. Aquest programa de poslgrau s'inclou dins el màster en project manager en edificació i urbanisme que el Col·legí organitza juntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. dates i horari: del 21 de gener al 17 de juny del 2000, divendres de 16.30 a 21 i dissabtes de 9.30 a
de juny del 2000
14 h. preu matricula: 400.000 PTA preu col·legiat: 320.000 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs, arquitecte tècnic. Responsable àrea d'organització i gestió programa • Gestió estratègica de projectes > Organització i lideratge d'equips de treball • Gestió de qualitat
• Pressupost i anàlisi pressupostari • Gestió de projecte o Habilitats directives • Gestió de l'execució d'obres e Gestió del manteniment i postvenda o Tancament de l'operació i manteniment o Simulació de casos pràctics -Codi:G508-1
INFORMACIÓ GENERAL D'INSCRIPCIONS A CURSOS Els col·legiats poden obtenir un Val descompte per acumulació d'inscripcions a cursos de formació continuada del Col·legí. Cada 100.000 PTA de matricules invertides en cursos de formació en el mateix any acadèmic dóna dret a un val descompte de 10.000 PTA a descomptar de la matricula en inscriure's a un curs. Inscripcions: Tel: 932 402 060 Fax : 932 402 0 6 1 ^ ^ http://www.apabcn.es A/e: formacio@apabcnTés—**^
Activitats pericials Llnforme tècnic Estructura, models i tècniques de redacció Curs, del 22 de novei
Introducció de paràmetres mediambientals en l'edifici. Manresa, del 16 al 25 de novembre La construcció, l'ús i l'enderroc dels edificis es fa a costa d'un impacte molt significatiu sobre l'entorn. Integrar paràmetres de sostenibilHat als edificis, espais urbans i infraestructures és una necessitat per reduir la incidència negativa que l'activitat constructiva té en el medi ambient. Una construcció sostenible comporta una millora en
l'eficiència energètica, la gestió dels residus i la tria dels materials i sistemes constructius. dates: del 16 al 25 de novembre, dimarts i dijous, de 18 a 21 h. preu matricula: 20.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA responsable acadèmic: To ni Floriach, del Servei Rehabilitació. Codi: M107-1
L'informe tècnic és una de les millors manifestacions del rigor i la prolessionalitat que tenen els arquitectes tècnics en el seu lliure exercici professional. Aquest curs ha estat dividit en dos mòduls formatius: el primer, versarà sobre l'estat actual dels informes tècnics, fent una anàlisi tècnica i jurídica de les seves mancances i problemes, proposant esquemes de contingut i d'estructura documental, recolzats amb exemples pràctics i amb l'anàlisi de casos reals. Finalment, en el segon mòdul, es fa un trajecte d'anàlisi de l'art del saber escriure, posant èmfasi en les tècniques de redacció a l'abast dels tècnics, tot encetant una via de coneixements humanístics
aplicats a la tècnica per millorar la qualitat de l'informe. responsable acadèmic: Enric Casanovas • mòdul I Tècnica dates i hora: 22, 23 i 24 de novembre, de 16 a 21 hores. preu col·legiat: 25.000 PTA preu matricula: 30.000 PTA Codi: P107-1 • mòdul II Lingüística dates i hora: del 25 de novembre al 30 de desembre, dijous, de 18 a 21 hores. col·legiat: 25.000 PTA matricula: 30.000 PTA Codi: P108-1 Es pot accedir indistintament a qualsevol dels dos mòduls.
Certificat d'habitabilitat Cas pràctic, dimarts 9 de novembre Una de les lasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar l'habitabilitat d'un habitatge usat. Amb aquest document, els arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat, per això s'ha pensat en una sessió d'iniciació, l'objectiu de ia qual és aprofundir en la legislació sobre l'habitabilitat, i facilitar eines i pautes per redactar la certificació. dia i hora: dimarts, 9 de novembre, de 18 a 21 h. preu matrícula: 6.000 PTA preu col·legiat: 4.000 PTA responsable acadèmic: Pere Casademont, cap del Servei Habitatge. Codi: P101-6
Activitats
FORMACIÓ
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99 19
Seguretat
Qualitat Coordinadors de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu. Postgrau, del 8 de novembre de 1999 al 27 de març del 2000
Aquest curs té com a objectiu que els assistents puguin aplicar els seus coneixements sobre seguretat i salut laboral a l'hora de realitzar estudis de seguretat de diverses tipologies i dimensions. No es pretén d'ensenyar seguretat i salut laboral, sinó d'aplicar mètodes de treball per fer els estudis. El curs es planteja a partir de !a realització de quatre estudis fets. basats en quatre projectes reals sobre la construcció d'una petita edificació, la construcció d'un gran bloc d'habitatges, la rehabilitació d'un edifici i les obres d'urbanització d'un polígon industrial. Exposició dels continguts generals de què consta l'estudi i d'iniciació a l'ús d'una eina informàtica aplicada. Es tractaran els apariats de memòria, avaluació de riscos, mesures de prevenció,
amidament i pressupost, documentació complementària i, plànols i documentació gràfica. A partir del desenvolupament del treball concret els alumnes treballaran en grups que, tutorats pel professor, faran els estudis dels casos. És recomanable haver assistit, com a mínim, al curs bàsic sobre seguretat i salut laboral a la construcció del Col·legi, o bé tenir coneixements i/o experiència equivalents. dates i horari: del 27 d'octubre a l'1 de desembre, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Preu matrícula: 63.000 PTA Preu col·legiat: 52.500 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellel, responsable àrea de seguretat. Codi: S107-1
El coordinador és el professional encarregat d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar als participants per integrar la seguretat en el procés del disseny i de l'execució, fer accions de sensibilització i, fins i tot, de formar els treballadors a l'obra. Aquest curs de postgrau s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. coneixements exigits: formació d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic. responsable acadèmic: Ezequiel Bellel, responsable àrea de seguretat. dates i horari: del 8 de novembre de 1999 al 27 de març del 2000. Dilluns, de 9.30 a 14.00 i de 15.30 a 20 hores, durada: 136 hores.
preu matrícula: 337.500 PTA preu col·legiat: 225.000 PTA programa • Moduli Normativa i legislació. • Mòdul II Coordinació de seguretat • Mòdul III Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals. • Mòdul IV Lactuació professional del coordinador. • Mòdul V Formació en tècniques de seguretat. • Mòdul VI Documentació per a l'aplicació del RD 1627/97.
Control de qualitat del formigó segons els canvis de la nova EHE. Cas pràctic, dimarts, 16 de novembre Es pretén donar una canvis de la instrucció del formigó estructural, EHE, en la preparació d'un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística. És la resolució d'un cas pràctic d'un edifici de volum mitjà. Preu matrícula: 4.800 PTA Preu col·legiat: 4.000 PTA responsable acadèmic: Pere Casademont, cap del Servei Habitatge del Col·legi. dates i horari • dimarts, 16 de novembre, de 17 a 21 hores.
- C o d i : Q103-14
L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador Sessió tècnica, dimarts, 23 de novembre Amb aquesta sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat i els canvis que s'han produït a partir de la publicació del Reial decret 1627/1997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes d'actuació, i consells pràctics sobre ía seva feina en fase d'execució d'obres petites. adreçat: a aquells professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en tes quals només cal l'estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució.
Els col·legiats poden obtenir un val descompte per acumulació d'inscripcions a cursos de formació continuada del Col·legi. Cada 100.000 PTA de matrícules invertides en cursos de formació en el mateix any acadèmic dóna dret a un val descompte de 10.000 PTA a descomptar de la matrícula en inscriure's a un curs. dia i hora: dimarts, 23 de novembre, de 16.30 a 21 h. preu matricula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA
responsable acadèmic: Ezequiel Bel (et, responsable àrea de segurelat. Codi;
Inscripcions Telèfon: 932 402 060 Fax : 932 402 061 http://www.apabcn.es A/e: formacio@apabcn.es
—-*^
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
Activitats
I 20
Informàtica bàsica i gràfica Programació de cursos Novembre-desembre 1999 § Iniciació a l'Excel • DeM5 al 24 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. • Del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 b. Preu matricula: 14.000 PTA. Preu col·legiat 10.000 PTA. • Mini curs d'iniciació a l'Excel, a la delegació del Vallès Oriental • Del 4 al 16 de novembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Preu únic: 10.000 PTA. • Internet i Del 8 al 10 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. i Dimarts, 30 de novembre de 9 a 13 h. • 21 i 23 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Preu matricula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA. • Iniciació al Word • Del 15 al 24 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. • Del 9 al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Preu matricula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Mini curs d'Iniciació al Word, a la delegació del Vallès Oriental • Del 29 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. Preu únic: 10.000 PTA. • Autocad I nivell Del 9 de novembre al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h. Preu matrícula: 47.000 PTA. Preu col·legial: 36.000 PTA. • Word II nivell «Del 8 al 17 de novembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. • Del 29 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. Preu matricula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Autocad II nivell Del 9 de novembre al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h. Preu matricula: 47.000 PTA: Preu col·legiat: 36.000 PTA. • Iniciació a l'Autocad Del 24 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. Preu matrícula: 19.500 PTA: Preu col·legiat: 15.000 PTA. • Iniciació a rAccess a Del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. • Del 13 al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 9 a 13 h. Preu matrícula: 14.000 PTA: Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Organització del disc • Dimarts, 2 de desembre, de 9 a 13 h. • Del 20 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, del 19 al 21 h Preu matrícula: 11.000 PTA: Preu col·legial: 8.000 PTA. • Excel II nivell Del 29 de novembre al 20 de desembre, dilluns i dimecres de 17 a 19 h. Preu matricula: 17.500 PTA: Preu col·legiat: 12.500 PTA. • Mini curs d'Excel II nivell, a la delegació del Vallès Oriental • Del 18 de novembre al 2 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Preu únic: 12.500 PTA.
Servei d'Informació Tel: 932 402 060 Fax: 932 402 061 A/e: informacio@apabcn.es
Informàtica aplicada Microsoft Project Del 15 de novembn l'1 de desembre Del 14 al 21 de desembre L'objectiu és aprendre a controlar, avaluar i administrar projectes amb l'ús del programa Microsoft Project. adreçat a: aquelles persones interessades en una eina informàtica per al plantejament i planificació dels projectes, i la gestió i la seva representació gràfica. dates dels cursos • Dilluns i dimecres, del 15 de novembre a l'1 de desembre, de 19 a 21 h. • Dimarts i dijous, del 14 al 21 de desembre, de 9 a 13 h. preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA
Pressupostos i control econòmic d'obra amb Presto Del 17 de nover l·1 de desembre Aquest curs també està dirigil als professionals que els cal fer amidaments. pressupostos, certificacions i control econòmic. Programa • Realització d'amidaments desglossats, i del pressupost • Certificacions • Comparatius d'ofertes i Control de proveïdors i industrials • Imputació dels coslos reals. • Comparatiu entre els costos teòrics í reals. dies i hora del 17 de novembre a I'1 de desembre, diluns i dimecres, de 17 a 21 h. preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: C1301-2
Exposicions RD ADELA: Project for Mies van der Rohe Pavilion. Homenatge a J.W. Goethe Sala d'exposicions de Barcelona, del 30 de novembre al 31 de desembre Amb motiu del 250 aniversari de J.W. von Goethe, RD Adela ha escollit el pavelló Mies van der Rohe de Barcelona per a retre-li homenatge. El Col·legi, acollirà una exposició-instal·lació d'art contemporani i fotografies d'aquesta artista i que forma part d'aquest homenatge.
organitza: Departament de Cultura del Col·legi. inauguració: dimarts 30 de novembre a les 19.30 h. horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 20 h. Es podrà veure a la sala d'exposicions del Col·legi, fins al 31 de desembre.
Activitats de fora
• XII Curset sobre la intervenció en el p a t r i m o n U arquitectònic. Restauració d e l l'arquitectura moderna, del 16 al 19 de desembre, al Col·legi d'Arquitectes. organitza: Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectòni (AADIPA) informació: tel: 933 067 828.
- BATIMAT'99 C o n s t r u c c i ó i negoci, del 6 al 13 de novembre. Parc d'exposicions i de Versalle, París. j ' - INTERCLIMA-INTERCON-"J FORT'99, del 8 al 13 de novembre. Parc d'exposicions de Versalle, París. Informació: Promosalons.Tel: 915 643 154. Fax: 914 116 699 A/e: promosalons@abrente.es
VI Jornades internacionals d'Estudis Gaudinistes, Jujol i Gaudi, Sant Joan Despí, del 12 al 14 de novembre. Informació: Centre d'Estudis Gaudinistes. Tel: 934 904 656 A/e: ceg@tinet.fut.es >J
25e aniversari de la Delegació d Osona Vic, octubre-desembre Properes exposicions, dins els actes commemoratius del 25è aniversari de la Delegació d'Osona:
Ciutat i fàbrica. Un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona, Museu de la Ciència i de la Tècnica de
• Cicle de fotografia organitzada per «H», exposició "Arquitectura menorquina clàssica» de Toni Vidal, s'exposarà simultàniament als espais: »H», escola d'art i a la delegació, del 12 de novembre al 4 de desembre.
Catalunya. Terrassa, del 4 de novembre al 12 de desembre. Informació: Museu de la Ciència i de la Tècnica. Tel: 937 368 966.
* Exposició de pintura de Cristina Costa, Marta Pons i Jordi Urbón, a la delegació, del 17 de desembre al 16 de gener. organitza Delegació d'Osona Plaça Major, 6
Telèfon: 938 852 611 Fax: 938 894 534 A/e: caatosona@apabcn.es
Empreses I
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL
21
Presentació de programes informàtics
ARQUIMEDES
ARQ+
2 5 i 2 6 d'octubre
27 i 2 8 d'octubre
CYPE Ingenieros presenta les novetats del programa AflQUÍMEDES d'amidamenls i pressupostos. Dies, 25 i 26 d'octubre de 9 a 20 h. al vestíbul del Col·legi. Informació: Tel. 934 851 102.
AM2, farà una demostració del programa ARQ+ sobre amidaments, pressupostos, certificacions i una novetat: conlrol de costos per a Windows. Dies, 27 i 28 d'octubre al vestíbul del Col·legi. Informació: Tel. 932 658 282.
Prestatgeria COMERCIAL: OCTUBRE 1999
El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a ia planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes d'octubre:
DIBAC, MIC i HARMA
GestCon i Tricalc
3 0 d e novembre i 1 de desembre
18 i 19 d e novembre
IDT13, presentarà els programes OIBAC, MIC i HARMA en versió Windom. Dies, 30 de novembre 11 de desembre, al vestíbul del Col·legi, durant tot el dia. Informació: Tel. 932 967 880
ARKTEC farà demostracions personalitzades del programa d'amidaments, pres- supostos, plecs de condicions i control de costos, GESTCON i del programa de càlcul d'estructutres, TRICALC. Dies, 18 i 19 de novembre al vestíbul del Col·legi. Informació: Tel. 932 652184.
Eco Esteba
industrías Químlcas Lowenberg
Pèndol
Perstorp Constnjcl Phemicals
Henkel Ibérica
Sistemes de Reforç Actiu
ConsL desmontables tubulares
Alkor Draka Ibérica
Weldmüller
Composan Construcción
Weber Broufin Cemarksa
Mecanismos y anclajes
Wermasi
Panasonic Sales Spain, SA
Cima Bon 2000
Tractel Ibérica
Lamp
Consorcio Termoarcüla
Asfaltex Construcclón
Sintel
Ibermapei
Intemper Esparïola
Gamesystem Espana
Sas, Prefabricades de Hormigón
Contratas Ingenios Técnicas sist
Professional Software
CadQualre
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez. C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364. E-mail: comercial@apabcn.es
INFORMATIU
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents;
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserït. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes ía informació sol·licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça
CP:
Població Telèfon
3 20 36
Fax:
4 5 21 22 portada
6 7 23 24 contraportada
8 25
S
9 10 26 27 interior portada
11 28
12 13 14 29 30 31 interior contraportada
15 32
16 33A
17 33 B
18 34
Un cop emplenada ia butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 93 240 23 64.
19 35
G U I A
D ' E M P R E S E S
I
S E R V E I S
FUSTERIA D
ESTRUCTURES |
Alsina
I Pellaires, 28 I 08019 BARCELONA 1 Tels. 93 307 29 33 t 93 307 26 92
SOLUCIONS EN EMCOFRATS
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
FRAPOMT CONSTRUCCIONS EN FUSTA
FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ c / CnAjt d'Aitt'K'àri
ALUMINOSI
Morters sense retracció. Rehabilitació
32 ' PaCgon Induilrial dtl B
W.P3; 315 P'í 50- fwPJJ 346 76 07
Gabarrtí
EXTENI
> CATAUNA,S.A.
PAVINOUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AITT0AN1VELU00RSI MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTÍNUOS Plafa Teluan. 11tr. V 0B010 Barcelona Tel.26S03 39 fai.265 2276
Germans
LS DE PAVIMENTACION
SÉNETON
a Santander, 42-48- Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 - Fax 278 2711
BIGA EXTENSIBLE Muntaner. 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel. 414 00 16 Fax 202 31 12
| Ctra. Torre Romeu, s/n • 08202 SABADELL | •tel. 93 748 -18 38 «lax 93 726 07 61
AÏLLANTS j |
REHABILITACIÓ M
ELECTRICITAT
éAQTStSS
IEP
simbn CONSTRUCCIÓ - REHABIIJIAOÓ
MAIEKlAi EIÉCTRICO
Avgda. de l i Gnnvó. 179 Tel (93) 261 63 00 / Fix: (93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Uobrept (Barceloní)
ffC^&cfa ü
ILUMINACION
Diputación, 390 - 392 - Telefono (93| 265 16 63* fat (93) 232 77 53 08013 Barcelona
SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA H ^ H
#
REFUEHZOS ESTRUCIURALES
\
CEINCO, S.L.U.
qERCOSA.
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31
ració formigó.
CONS1KUCCIONES •*^
MANSO. 11 5»A.Tel.(931426 9898(3litWQi) Fox|93H23 94 13 • 08015 Bwcelono
DESDE1923 Vidneras cmplomcLd^s
[ft /
Grabados al acido • ^
\ Corretefa N-ll Km 600 Kau 6 . 08780 PALLEJÀ (Barcelona)
PAVIMENTS :
Restauraciones
FERROS ^ P e n e b è g S.L.
e/ Padilla, 240 * Te/. (931456 14 53 Fax (93} 436 72 85 • 08013 Barcelona
Vidrieras en hormigón /f^
\
í ^ ASIURWS.6 g í f ^ Tek93 2l8 23« <0 ) \ ' \ _ F a x H 2I8 30 ' 8 _ ^ ^
PAVIMENTS INDÚSTRIA!^ DE FORMIGÓ I ASFALT, TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS
J f j g Laborilori d'Aisalm I Control ie OnaliUI Assistència Tècnica i Control de Qualitat a tot tipus d'obres
— EXTRAFORT—
Tel.: 937 3154 46 d. Àries. 57. Nan ? • PoL I n i Can Pinilida - D82IÍ Tutassa
PREFABRICATS I La solució a l'aluminosis
NOUíBAU H
Prefabricados de Hormigón. S A .
de renovació de sostres
ALÜCOBONP DIBOND AiUCORE fachadas ligeras de alumnio potleono IndusMàl •! pU rten d* con pahtsu 24 •
- 5 3 630 27 25 ^ 93 680 07 43 lL·isuisieQseles.e
9 • • • • •
Oficina tècnics amb experiència en aòrecamenís, contml i seguiment d'obra, replantejaments, parcel·laaons i As-BuilL Botmei itO-462 enn 1° • 0S02Í Barcelona fel.: 93 211 30 « • FOK ÇJ 41S 57 76 e-moi: esfuiS.arJ@cooc.nel
C L A S S I F I C A C I Ó ESTRUCTURES
•
L5
Fem ei terra bo segons DIN ISO 9002
LABORATORI DE CONTROL ACREOrTAT EN
FORMIGÓ AHMAT, MATERIALS CERÀMICS, SOLS I VIALS
ESTUDIS GEOTÉCNICS
Aplicació fàdl. ràpida i econòmica Màxima resistència mecànica i química Antipols Impermeabtfítzats Higiènics Decoratius
ESTUDIS OE PATOLOGIA ASSAIG SONIC OE PILOTS
pera sòls Industrial» Reparació fàcü de forats i esquerdes Av. SantJutà. 206, nau 7. Pol. Industrial Congost 08400 GranoBers Tel: 33 849 57 00/93 &*9 54 75 Fax: 93 8495416
D ' E M P R E S E S
I
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. lUmon Bcenjuer IV. 9. tubtot Td. I Fix (977) 79Ï7B3 • 43850 CAMBRILS Major de Sani*. Z E° 3" TeLI R K (909) 334 132 - 08017 BARCELONA
S E R V E I S
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Aïllaments, impermeabilització i recobri-
Electricitat i il·luminació
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Prefabricació i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA
REHABILITACIÓ
SERVEIS
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Rehabilitació integral
Serveis aplicats a la construcció
Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
El reportatge F À B R I C A FONT
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99 |
BATALLÉ
23
Patrimoni industrial
Q
es de fa un temps s'estan aixecant veus, que demanen una major innovació i investigació en els tipus edifícatoris, i més sensibilitat a les noves demandes de la societat, és a dir, a les noves maneres de viure, quant a l'habitatge. A Catalunya, el panorama de la darrera dècada ha estat desolador en aquest aspecte. A la tradicional manca de qualsevol objectiu que no sigui la rendibilitat econòmica a curt termini de la majoria dels promotors privats, s'hí ha afegit el conservadorisme de les administracions, també amb excepcions. En els dos darrers anys, però, sembla que les coses van canviant una mica. Algunes administracions tornen a intentar incloure elements nous en els seus programes. A Barcelona, el Patronat Municipal de l'Habitatge s'ha llançat a promoure habitatges amb una nova filosofia. Esperem veure ben aviat quins han estat els resultats. Curiosament, és la promoció privada (alguna promoció privada, ja que la majoria segueix amb el conservadorisme anquilosat i poc professional de sempre) qui ofereix els productes més innovadors. Aquest és el cas de l'edifici que analitzem, un dels guanyadors en la darrera edició dels premis Bonaplata. El mèrit cal atríbuir-lo en bona part al promotor, el qual s'ha encarat des de l'inici a una sèrie de riscos que pocs promotors s'atreveixen a assumir. L'altra part del mèrit se'l reparteixen l'equip d'arquitectes que ha sabut crear una nova forma d'intervenció en edificis antics, í la direcció d'obra que, com veurem, recau en les mateixes persones que les dues anteriors, i
Fitxa tècnica Dades de t obra Nom de l'obra:
Rehabilitació i reforma de la Fàbrica Fonl Batallí
Inici d'obra:
8 de gener de 1996
Flnalittacló:
30 d'octubre 1997
Ubicació:
Doctor Cabanyes 22/Del Vall, 59. Terrassa
Promotor/Propietari:
IMVIV, SA
Quadre de superficicles:
Arquitectes:
Francesc Bacardit, Joaquim Mompel,
Sotaraunt:
2.220,80 m !
Ferran Pont i Jaume Armengol
Zona fàbrica:
2.506,00 m !
Josep Moran (IMVIV, SA)
Habitatges en filera:
1.056,50 m!
Xavier Bacardit, Xavier Navarro,
TOTAL:
5.783,30 m !
Roger Tudo, Miquel Blanco,
Pressupost:
368.740.230 PTA
Francesc Pares i Joaquin Canela IMVIV, SA
Preu/m1:
63.759 PTA
,. Arquitecte tècnic: Col·laboradora:
Marcelo Tirant, Mònica Garriga,
Constructora:
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
4 El reportatge h
I 24
Habitatge unifamiliar en filera Planta baixa tipus 2 habitacions
F À B R I C A FONT
BATALLÉ
| ^ a proposta arquitectònica consisteix a descartar totalment les ordenances H H urbanístiques d'un solar amb ordenació d'alineació a vial i diverses plantes d'alçada, incorporar a la promoció un edifici existent, d'una qualitat arquitectònica considerable, com era la nau de doble alçada de l'antiga fàbrica tèxtil, obra de Lluís Muncunill, i situar en dues barres paral·leles a la nau -de les quals en aquests moments, n'hi ha una de construïda i una que es començarà a construir aviat-, adossades als laterals del solar, les noves construccions fins que s'arribi al límit d'edíficabilitat permès. Sota l'espai lliure i les noves construccions, que són habitatges unifamiliars, un a aiircament per als usuaris de tot el conjunt. Amb aquesta actuació general, s'aconsegueix conservar un patrimoni arquitectònic existent, millorar els nivells de confort i els estàndards d'ús dels habitatges i aprofitar les preexistències per crear uns nous espais, tant públics com privats, d'una qualitat molt més bona que l'existent i -fins i totde la que pogués resultar de l'ordenació prevista al pla general. Quan estigui feta la franja de ponent i acabat l'enjardinament el conjunt, serà un espai molt agradable, però la millora també serà en la mobilitat, ja que l'espai exterior privat es connecta per un pas sota d'un edifici existent, que també forma part de la promoció, amb el carrer del Vall. El resultat: uns habitatges unifamiliars amb un entorn tranquil i agradable, a un minut del centre de la ciutat.
P
Aconseguir aquestes condicions, impensables en la major part de les nostres ciutats, que aprofiten les especials característiques urbanes de Terrassa, heretades d'un passat industrial, incòmode en inici i esgotat de ta temps, però ara ple de possibilitats noves, és el mèrit dels arquitectes. Ara bé, la realització d'aquest projecte implicava una sèrie de riscos afegits per al promotor. El primer, el de convèncer els propietaris del solar de la viabilitat de la proposta. El segon, la immensa barrera burocràtica (és a dir, despesa de temps i diners) que tot canvi urbanístic significa. Es va haver de fer un estudi de detall d'acord amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Terrassa, i lluitar en els despatxos per a la seva aprovació. El tercer, la incorporació d'un edifici a rehabilitar en
Fàbrica Planta baixa (entresolat)
HE1 reportatge — | F À B R I C A FONT
BATALLÉ
mal estat de conservació i abandonat durant anys que és sempre d'una incertesa econòmica i constructiva notable ja que, per moltes suposicions i prospeccions que es facin, és difícil predir el cost final exacte de la reparació. És sempre com una capsa tancada que fins que no l'has oberta del tot no se sap que s'hi trobarà. Per si no n'hi havia prou amb aquests riscos, les tipologies dels habitatges surten forca del que és usual. A la nau s'hi ha intervingut de manera rotunda i clara, respectant allò que té valor però no essent esclaus de l'arquitectura existent. Es manté i restaura la façana i es consolida l'estructura de voltes. Eis habitatges es conceben com un nou volum dintre de l'embolcall existent, fins i tot prolongant-lo més enllà d'on acaba la nau -fet que mostra quina és la relació nou-vell. Es distribueixen en quatre nivells i respectant el modulatge de façana. Són de dues, tres i quatre habitacions, tots amb l'esquema de dúplex i passadís central, amb la particularitat que la zona de dia es troba al nivell superior. Cap estança no toca a la façana: la sala dóna a un doble espai sobre un passadís, que en molts casos es converteix en una àrea de treball, on ventila el dormitori o dormitoris centrals, que aconsegueixen més prívacitat (sobretot les que donen a planta baixa) i aïllament al soroll. La cuina i els dormitoris laterals donen a una espècie de pati on també ventila el doble espai. Les finestres de la façana tenen dos vidres abatibles alternativament i un parament obert amb un vidre a la part baixa que fa funcions de barrera més que de finestra, corresponent als trams de pati. Aquesta disposició endarrerida de les estances permet tenir una façana molt neta i lliure d'anècdotes i servituds funcionals i és la que dóna unes característiques especials a la distribució, ja que, de dúplex amb els nivells invertits, ja n'hi ha exemples anteriors prou coneguts. Més innovador és el tipus distributiu dels edificis nous. Forçats a tenir, pel seu emplaçament, una sola façana, s'han estructurat al voltant d'un petit pati al qual s'obren totalment. El pati fa de jardí, rebedor i de traspàs entre l'espai exterior i l'interior. L'habitatge s'ha elevat respecte al carrer perquè permeti la ventilació del pàrquirtg, cosa que li dóna també més prívacitat. Les habitacions disposen d'obertures en façana, i la
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
25
Emplaçament
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
-I El reportatge I-
I 26
cuina, al fons, ventila per una finestra alta per sobre la coberta dels dormitoris. A l'extrem que toca al carrer Doctor Cabanyes hí ha tres habitatges dúplex de quatre habitacions, tres al nivell superior i una a la planta baixa. En aquest cas la cuina passa a façana i el fons és ocupat per la sala i l'escala. La ventilació, que no pot ser creuada, és l'única incògnita funcional d'aquestes plantes. En l'apartat estrictament constructiu les majors dificultats han estat en la reparació i adequació de la nau de la fàbrica per a habitatges i oficines. Per començar, els fonaments eren molt apurats de dimensions. El volum interior s'ha fet suportar en nous fonaments que s'han dissenyat per poder reforçar alhora els antics. Ambdós fonaments s'han unit per noves traves de formigó armat, per dintre de les quals s'han fet passar varilles que posteriorment s'han tesat. Les voltes dels dos sostres són de rajola a la catalana de doble corbatura i amb canvi de radi en els extrems. Algunes voltes estaven en tan mal estat que s'han hagut d'enderrocar. Davant la impossibilitat de trobar operaris que sabessin reproduir-les, s'ha optat per fer un cindri encofrat on es col·loquen les rajoles i, posteriorment, s'hi aboca formigó de manera que es crea una llosa armada amb forma de volta que, a la funció de fer de sostre, se li afegeix la de rigiditzar tota l'estructura.
l'alçada de pas. En tots els casos el procediment fou el d'abraçar l'obra dels pilars amb taulons i dos cables, un en cada costat, que es tesaven amb un sistema de ternals i rosques fins que entressin en càrrega. A partir d'aquí es tallaven els trams del perfil tensor que estiguessin deteriorats o que fessin nosa i s'hi incorporaven, soldant-les, les noves peces estructurals: perfils 1PN, en els elements deteriorats; barres de perfil circular, en els de la coberta dels habitatges. En aquest cas, els nous tensors es desdoblen en dos d'inclinats que es troben i s'uneixen als extrems d'una biga en íorma de U situada sobre el passadís central d'accés i a l'altra banda es fixen al perfil original, a nivell del doble espai. De l'interès posat en la reparació, quasi restauració, de la fàbrica en dóna una idea el fet que els maons que faltaven o estaven en mai estat s'han substituït per uns altres de nous cuits a la mateixa bòbila i amb terres portades de la mateixa zona del Bruc igual que els originals de 1916, per mantenir-ne el color i les característiques. L'altre grup de dificultats provenen de les necessitats d'adaptar la construcció als nous requeriments normatius i d'ús. El que ha portat més problemes ha estat situar els nuclis de comunicació verticals. Un dels nuclis separa la zona d'habitatges i la d'oficines. La volta intermèdia s'ha derruït en tota una crugia, i el nucli ha descansat en l'estructura secundària interior.
També van haver de substituir-se tirants. En alguns casos perquè estaven en mal estat i, en el pis de dalt de tot, perquè feien nosa ja que quedaven més baixos que
L'altre nucli, que conté l'ascensor que comunica també amb el pàrquing, es situa fora de la nau de manera que, a part d'explicar compositivament la intervenció s'allibera de
i
i i i
II
l l II I
U
I II I _MM_Ü M 1 I
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99 I
HE1 reportatge h
27
qualsevol servitud envers la construcció existent. Les instal·lacions es concentren en la part central del cos de la nau pel fet que s'agrupen tots els serveis en aquesta zona. Les voltes es punxen el menys possible i les petites instal·lacions d'extracció es situen a coberta, poc visibles des de l'espai públic. Sobre les cuines, banys i escales, separat per un fals sostre, hi ha un espai lliure que comunica directament els passadissos d'accés amb els petits palis interiors oberts de façana. Aquesta hàbil operació aconsegueix que l'espai dels passadissos es consideri exterior ja que lé obertures permanents al carrer i permel passar els conductes de gas, junt amb les altres instal·lacions, situades a la vista sobre safates industrials. En contrapartida té l'inconvenient que es creen forts corrents d'aire en els accessos. La promoció, comercialment parlant, ha estat un èxit rotund. Hi ha hagut més demanda que oferta, iotes les oficines i els habitatges han estat ràpidament ocupats. No hi ha hagut, doncs, cap problema amb les innovadores distribucions o tipologies, cosa que demostra que la vulgaritat no ven més, sinó al contrari. Econòmicament, en canvi, sembla ser que ha estat -fins al moment- «un desastre», en paraules del promotor. No a causa de la innovació sinó, com ja hem dit, de la rehabilitació. En conjunt, les dificultats de reparació i adaptació de la fàbrica han fet incrementar el pressupost en un 40%. La causa principal: el mal
TT1II
TTT
estat de conservació i el mal ús de l'edifici com, per exemple, les imprevisibles filtracions d'oli de màquina que durant anys es va anar acumulant als carcanyols de les voltes, la presència del qual no es detectà fins a la fase d'acabats perquè tacaven el guix i omplien l'ambient, ja net, d'una forta olor de petroli. La causa secundària: la cura en fer una reparació de qualitat. No en va el promotor és alhora aparellador i part integrant de la direcció facultativa. Estic segur que de no ser l'aparellador el promotor, l'acabat de tota l'obra no seria tant excel·lent. I estic segur també que de no ser el promotor aparellador, no hagués estat possible tirar-la endavant a causa de les dificultats que ha comportat •
i rm
i
Josep Olivé A/e: informatui@apabcn.es
Façana habitatges unifamiliars en filera
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE !
^ El reportatge I-
I 28
[
^
s tracta de la renovació d'una
B l P etita Part del c e n t r e d e ' a c i u t a t de Terrassa, mitjançant la rehabilitació, reforma i nova construcció en l'àmbit de la Fàbrica Font Batallé, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, 1916, situada entre els carrers Doctor Cabanes i Del Vall. L'opció escollida ha estat la de crear un lloc residencial que aprofités la doble condició de centralitat respecte de la ciutat i de tranquil·litat que oferia l'interior de l'illa on es troba la nau industrial. La fàbrica Font Batallé conjuntament amb les Escoles Pies i la Fundació Busquets formen un conjunt històric d'arquitectures d'una certa rellevància dins la ciutat que, tant per la disposició dins d'una trama on l'espai públic és pràcticament inexistent, com per les edificacions annexes -poc respectuoses amb l'entorn—són molt poc valorades. El projecte reconeix la fàbrica en el centre històric de la ciutat i regula la seva disposició envers aquest, configurant a l'entorn de la nau un nou espai públic/ privat, que articula un àmbit residencial capaç de superar el rígid esquema de la trama urbana. La inserció del nou àmbit residencial segueix la lògica d'implantació i parcel·lació industrial per la seva disposició, en dues barres estretes i llargues, les quals delimiten el buidatge de l'espai a l'entorn de la fàbrica. El buidat d'una part de l'illa es constitueix com a acte de revalorització de l'arquitectura preexistent i contribueix a permeabilitzar una trama més pensada com a suport de la indústria que com a via de vianants. En el procés, ha calgut adequar i compondre respectuosament dues escales ben diferenciades, la industrial, de
D U
i—
_Q -D
Font „, Batallé
concebuda com a façana—que sobresurt de la nau preexistent. Al llarg de tot el procés projectual es van establir un seguit de premisses encaminades a respectar aquells elements de la nau industrial catalogada que, tant des de la fitxa del patrimoni com per la qualitat arquitectònic de l'espai existent, es creien necessaris mantenir. D'aquesta manera, les divisòries només es podrien realitzar a llocs molt concrets, ja que les voltes s'havien de mantenir completes. Conjuntament amb la rehabilitació i renovació de la nau industrial, s'han projectat dues fileres d'habitatges, a cada costat de la nau, separades d'aquesta per espais lliures, de les quals en aquesta fase s'ha construït la filera de llevant. Aquests habitatges, disposats en planta baixa i planta pis en alguns casos, s'estructuren a l'entorn d'un petit pati, que s'afegeix a la seqüència d'espais de transició que filtren, tant l'espai exterior i interior, com el públic amb el privat.
mida superior, i preexistent amb l'habitatge d'escala inferior i de nova creació. En la tensió creada en aquesta dualitat rau bona part del caràcter del projecte. La intervenció a l'interior de la nau ha consistit a destinar un terç de la seva superfície a oficines, intervenint en l'espai només per restaurar-lo i condicionar-lo, mantenint la seva estructura original. Pel que fa a la resta de la nau, acull fins a un total de 20 habitatges amb unitats de diferents mides. En aquesta part dedica-
da a habitatge, l'alçada lliure existent ha permès la introducció de dos nous sostres separats de l'estructura original, que han possibilitat la creació d'unitats a doble espai, il·luminades i ventilades pels grans finestrals de la fàbrica. Aquesta part residencial s'ha tractat com un bloc compacte independent de l'embolcall, deixant entre la nova construcció i la vella espais de relació tant interiors com exteriors. La presència d'aquest cos s'evidencia a la testera nord, —la qual no estava
Les condicions del lloc i de l'edificació existent han propiciat la possibilitat de poder col·locar diverses tipologies d'habitatge, no habituals en una promoció privada, com la que ha tirat endavant aquesta operació. La relació entre els quaranta habitatges projectats serà complexa i especial, ja que tant els accessos com les distàncies i visuals entre si no són les habituals. I
Francesc Bacardit Arquitecte
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
H El reportatge \>
FÀBRIC
29
Servei Integral a la Construcció
Una certa expectació ciutadana
U
errassa és una ciutat que, pel seu important passat industrial, té edificacions d'interès històric i arquitectònic sense precedents. Aquest fet, juntament amb els nostres desitjós de desenvolupar i crear un projecte diferenciat de la resta, des del punt de vista estètic i innovador, ens ha impulsat a buscar un edifici que, per les seves característiques ens permetés plasmar aquesta idea. El vapor Fàbrica Pere Font Batallé tenia tots els elements que calien per desenvolupar la nostra idea: és un edifici que concentra gran part dels elements de l'art modernista català i a la vegada ofereix moltes possibilitats arquitectòniques per ser adaptat a un ús residencial, a més del seu cèntric emplaçament. Partint d'aquesta idea, vam començar a desenvolupar el projecte, juntament amb l'equip d'arquitectes, amb la certesa que podríem dur-lo a bon fi. A pesar de la nostra confiança, sabíem
que era un projecte complicat, essencialment per dos factors. Per una banda, el temps d'execució, ja que una obra de rehabilitació d'aquesta índole implica un termini de realització molt llarg. I per una alta, el factor econòmic, perquè en una obra d'aquestes característiques el volum de recursos que cal invertir-hi és elevat i requereix un rigorós control per complir el pressupost inicial. La reacció quant a la seva comercialització es va mantenir en dubte fins que l'obra no va estar en la seva fase final. Era difícil donar a conèixer les possibilitats del projecte als seus possibles compradors mentre es feia la reforma. El repte ha esta satisfactori ja que l'obra ha creat una certa expectació a la ciutat i en el sector de la construcció en general. I Josep Horan Arquitecte tècnic
Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per,al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar) col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de La primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
3
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
^ El reportatge IFÀBRICA
130
PONT
BATALLÉ
Una forta inversió en prestigi I ^ Is vapors són el símbol de la | ^ | industrialització de Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX; representen la dinamització industrial, el creixement econòmic, el desenvolupament social i com es lògic, també l'establiment de la famosa burgesia que gastava part dels seus diners en arquitectura modernista. Crec que en aquest sentit, l'operació de construcció d'habitatges i rehabilitació del vapor Font Batallé constitueix un homenatge a aquest tipus d'arquitectura, la qual cosa queda reflectida tant en el projecte que respecta molt l'edifici original, com en l'execució de l'obra. La cura especial que s'ha tingut en la reparació, explica el desviament respecte de les previsions econòmiques inicials. L'estat de conservació de la fàbrica era deficient en general, però especialment ho era en les façanes. Els principals problemes que hi havia eren l'existència d'un cobert adossat i la degradació dels materials. El cobert adossat a la façana principal tenia les bigues de coberta encastades en
els murs de façana, i a més a més aquesta part de la façana estava enguixada. Les bigues i l'enguixat es van eliminar, però en fer-ho van sorgir problemes amagats com ara els forats dels caps de les bigues, o taques en els murs. El morter de les juntes, de calç, eslava en un estat de degradació tal que saltava amb els dits, cosa que va fer necessari el rejuntat de gairebé tots els murs. D'altra banda, els maons que tenien major contacte amb la humitat, com ara els ampits, els acroteris i els pilars, s'havien descompost i es van haver de substituir un per un, una feina que no cal dir que no es pot contractar a tant el metre. Quant a l'estructura, ja des del principi es va optar per no traslladar noves càrregues sobre l'estructura existent. La forma de fer-ho va ser suportar el pes dels entresolats, construïts amb llosa massissa de formigó armat de 18 cm, amb una estructura metàl·lica de pilars fonamentats sobre una retícula de traves. Els pilars metàl·lics i les traves segueixen el ritme de I' antiga estructura coincidint amb
el arcs i les pilastres, per tan el cosit de l'antiga estructura es va fer a nivell de fonaments. Es va travessar ei fonament de maons de la façana amb uns espàrrecs roscats, que fixaven la fonamentació nova a la vella, a través d'un dau de formigó i una placa de ferro d'1 x 0,40 m. Quant a les voltes de rajola, algunes es van haver d'enderrocar i refer-les després, però en les tres que tenen les xemeneies de ventilació, just al mig de la volta, el sistema va ser de fer un cèrcol de formigó armat al voltant del forat de forma que les empentes es traslladin a través d'aquest. A banda de totes aquestes actuacions, algunes de les quals escapen a qualsevol planificació econòmica, els acabats interiors no són el que es podria dir barats. Per exemple: els murs que, a més de la façana de la nau, en molts punts hi ha dues parets, és a dir, amb una façana interior de mur de gero, que també té acabats i finestres. El envans són tradicionals, però en la zona de les sales no arriben al sostre sinó a un perfil metàl·lic que passa per sobre
de les portes i s'acaba contra les voltes amb una partició de vidre. L'estructura, com ja hem dit, és a base de sostres de llosa massissa de formigó armat i pilars de ferro. Els paviments són de marbre, en espais comuns; gres, en els habitatges de planta baixa, i parquet, en els de planta I 9 . En aquest cas, els banys van amb un gres compacte i la cuina, que és una continuació de la sala, disposa d' una franja de granit en la zona de treball. Els acabats superficials de la nau són pilastres enguixades interiorment i voltes netejades amb raig de sorra i deixades amb la rajola vista, la qual cosa va implicar la reparació de fissures, i de rajoles trencades o tacades. Les finestres són d'alumini amb vidre doble aïllant, i disposen d'unes cortines tipus estores de fibra de vidre per control de la radiació solar i de les vistes. Els desguassos que passen per façana van vistos i són de zenc, mentre la resta d'interior són de PVC. A més a més, les preses d'aigua, electricitat i gas, passen pels passadissos en safates vistes. Per tant, pel que es dedueix dels materials emprats, aquesta és una actuació que dignifica l'espai on es troba, la qual cosa demostra la voluntat dels promotors de construir amb qualitat. Tant de bo que n'hi hagi d'altres que s'apuntin a fer obres com el Vapor Font Batallé. Per acabar, direm només una última cosa a l'empresa IMVIVSA: que la baixa rendibilitat econòmica de la promoció, en aquest cas, va acompanyada d'una forta inversió en prestigi. Aprofiteu-la. I
Xavier Oliva A/e: informatiuigapabcn.es
CONSTRUCCIONS
c/. Nàpols 113, entlo. 2" • 08013 Barcelona • tel. 93 265 40 72 • fax 93 245 39 63
Vista general de l'estructura de l'edifici d'accés.
Entrada principal at Jardí Botànic de Barcelona.
Empresa especialitzada en estructures de formigó. Col·laboradora en la construcció del Jardí Botànic de Barcelona realitzant en la seva totalitat l'edifici d'accés i de dipòsits. Arquitecte col·laborador en ABC, Ernesto Castillo de la Fuente Ajudant, Alex Alvarez Corbi
Especial
SEGONA QUINZENA OOTUBHE 99
I 32
Lourdes Jan una
I
Edifici d'habitatges al Barri de Sant Ponç de Gi
Programa Taller de projectes, dibuix d'expressió, del mobiliari del s. acústica i il·luminació.
is crítics d'Arquitecturé^i s específiques, història ues de representació.
INFORMACIÓ:
REVESTIMENTS CONTINUS DE FAÇANES
Darrerament han aparegut nous productes per a la construcció convencional que, aparentment, no són sinó petites modificacions dels seus referents tradicionals. Aquest és el cas d'alguns productes ceràmics, com ara els maons de gran format o els blocs de ceràmica lleugera, o de revestiment, estucats monocapa, pintures, etc. La gran similitud amb els materials tradicionals fa que sovint es tractin com a tals sense considerar-ne les característiques específiques ni els criteris d'aplicació. La garantia global que oferien les solucions tradicionals per l'experiència acumulada, queda cada cop més qüestionada amb aquests nous productes que "semblen" iguals però no es comporten de la mateixa manera. La necessitat de substituir la idea de producte per la de sistema, aconseguint solucions per a cada element constructiu complet que puguin ser analitzades, prescrites, controlades i garantides de manera conjunta, sembla imprescindible en aquest context. Dins del cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció, el Col·legi organitza unes sessions monogràfiques dedicades als revestiments continus per a façanes, ja sigui amb materials tradicionals, amb morters monocapa o amb arrebossats i pintures. Amb la participació d'ex-
perts, s'analitzaran l'elecció del revestiment en funció dels requeriments de la seva situació i del seu suport, la durabilitat i les patologies dels revestiments continus, així com les experiències d'utilització tant a dins com a fora del nostre país. Les sessions es completaran amb un seminari on s'aprofundirà en cada tipus de revestiment, en la definició del projecte tècnic com a garantia de qualitat final, la redacció dels plecs i programes de control, i també la normativa específica d'aplicació. I Chopo
Habitatges al carrer del Carme de Barcelona
SESSIONS TÈCNIQUES, SEMINARI I EXPOSICIÓ REVESTIMENTS CONTINUS DE FAÇANES
Del 4 al 19 de novembre Sessions tècniques: 4, 11 i 18 de novembre, de ï 6 a 20 hores Preu totes les sessions: 5.000 PTA Codi E103-1 Seminari: 5, 12 i 19 de novembre, de 16 a 20 hores Preu seminari: 20.000 PTA Codi E104-1 Amb el suport d'ANFAPA i ANCADE Col·labora l'Institut Eduardo Torroja, ITEC i CSTB (França) Empreses participants: Pinturas minerales KEIM, Texsa morteros, Indústries EGA, Sika, Mapei, Valenciana de cementos, Propamsa, Azko Nobel Coatings.
ftjndacló Politècnica de Catalunya
il^-83 401 77 51 / 93 401 77 74 Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona
Informació: Servei de Formació. Tercera planta. Telèfon 932 402 373 A/e: formarid@apabcn.es
H
SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
Especial
REVESTIMENTS NO CERÀMICS
33
I
FAÇANES AMB REVESTIMENTS LLEUGERS DE PEDRA
L'evolució en la construcció fa que sovint. ens trobem utilitzant tècniques que, en general, no hem pogut ni analitzar ni comparar en relació als altres. Quins condicionants hem de tenir en compte quan decidim quins seran els components d'una façana? Quines possibilitats tenim a l'hora de fer una façana que ja hem decidit que serà pedra? Quin cost té aquesta decisió? I quina durabilitat? EI servei Construcció i Noves Tecnologies del Col·legi organitza un curs dedicat íntegrament a les façanes amb revestiments lleugers de pedra que vol fer un recull de les possibilitats que actualment se'ns ofereixen per construir façanes amb un tancament lleuger de pedra. Es
vol fer un ràpid recorregut de l'evolució de la construcció de façanes i, tot seguit, sintetitzar les tècniques. materials i condicionants en general per poder tenir una clara visió del que representa fer una façana amb aplacat de pedra. I
Façanes amb revestiments lleugers de pedra Del 9 al 23 de novembre Dimarts i dijous, de 16 a 20,30 hores Preu col·legiat: 30.000 PTA Informació: Servei de Formació. Tercera planta Telèfon 932 402 373 A/e: formació@apabcn.es Codi curs E202-1
SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS PAVIMENTOS INDUSTRIALES DE H O R M I G Ó N • Adaptables a cualquier tipo de indústria. • Cubren las caracteristicas mecànicas y físicas màs exigenles (Abraslón, grandes cargas. ímpaclos, rayos UV. choque ténnico, etc.) • Eliminan el riesgo de fufuras desníveladones entre
kÇIONS A
L'EDIFIG|C I O
(lli Edició)
•
Programa *B|H Telefonia bàsica / ProHBICT / Disseny de cablejat / Xarxes TV / VideoporM•\larmes Aqui s'adreça • Arquitectes, arquitectes^Bcs, enginyers industrials, enginyers tècnics indusi^•enginyers de telecomunicacions. 1
• Aconsejables en cualquier lugar donde se prevea el hormigón como elemenlo decorativo de pavimentación. • Consiguen una imitactón perfecta a la piedra natural, adoqufn, baldosa. loseta. pizarra, etc. • Garantizan la amnonla del conjunto por su variedad en disenos y colores. • Permiten adaptarse estéticamente a cualquier contorno.
Direcció ' Benet Mera ^ ^ ^ H M ^ ^ V b e p . E>; ] ^ B ó Gràfica Arquit. II UPC
•P^^Kcnic. Dep. ^ K t r u c . HFaS81 h.
R E V E S T I M I E N T O S Y M O R T E R O S D E RESINAS SINTÉTICAS
Arquit. II UPC
r
• e l e realització: : HH^Hilluns, dimecres3/1W1999 al 31/01/2000 id|rendresde19a22h. VrsüHo.000 pta. Enïií^Bpatrocínadores T i n n / Cable i Televisió de Catalunya / IBM / Lsflia^Espafiola / Simón / Sintel /Telefónica de Espana ible / Unex-Aparellaje Eléctrico jlltècnica de Catalunya 2DX56 96 sonia@fpc.upc.es Edifici Vèrtex Plaça Eusebi Güell. 6 - 08034 Barcelona
Garantizan. en cada caso. la planimetria màs ídònea.
PAVIMENTOS D E C O R A T I V O S D E H O R M I G Ó N ESTAMPADO
• •
• • • •
C/ Can Masachs, n°5
Aptos para íodo tipo de actividad industrial, deportiva o privada. Variedad en espesores y modalidades (Revestimlentos fi nos o reforzados, autonivelantes. sislemas multi capa, morteros. etc.) Aseguran ta impermeabilldad o la estanqueidad. Reslsten a sevetas condiciones mecànicas. flsicas y quimicas. Con li eren un alto grado de imagen. Cumplen con tas normas de seguridad e higiene.
08291-RIPOLLET
Tf. Y Fax: 93 580 00 78
I SEGONA QUINZENA OCTUBRE 99
-\
Especial REVESTIMENTS
I 34
I
NO
CERÀMICS
MAPEI CREIX AESPANYA
El 19 de setembre passat va tenir lloc la inauguració de l'ampliació de la primera planta de producció d'IBERMAPEI, SA. A l'acte, que va ser presidit pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, van acudir diverses personalitats del món polític i empresarial així com una nombrosa representació de la casa central italiana, tot el personal de l'empresa i un bon nombre de clients i proveïdors. Al final de la jornada s'hi van incorporar els components de l'equip ciclista MAPEI-QUICK STEP, que el mateix dia havien participat en l'etapa núm. 14 amb arribada a Barcelona, en el recorregut de la Vuelta a Espanya. Després del discurs de benvinguda de Lluís Uriol, conseller delegat d'IBERMAPEI, va prendre la paraula el doctor Giorgio Squinzi, presi-
dent del GRUP MAPEI, que compta amb 23 societats arreu del món i que l'any 1998 va arribar globalment a una facturació de 70 miliards de pessetes. Ara, amb les noves instal·lacions, ubicades sobre una superfície de 26.000 metres quadrats a la ciutat d'Amposta (Montsià), la capacitat de producció de MAPEI a Espanya serà de 200.000 tones/any d'adhesius per a la col·locació de ceràmica, pedra natural i morters en pols, la qual cosa permetrà una major presència dels seus productes al mercat espanyol, productes de qualitat reconeguda arreu del món. 1
AIXECAMENTS ARQUITECTÒNICS Edificis i locals1 Conjunts urbanístics Patrimoni històric] Fotogrametrí Topografial ueologíaj etc.
.cadquatre.con
Todo esto es lo que te dhorrarÓS al reducir un fiO% tu factura telefònica.
Asíes la Tarifa Única BTVoz ' ptasJmin.
las 24homs del dia en llamadas nacionales
Infórmate llamand
gratis al J ^ T J Hacemos mas fàcil la comunicación.
Les làmines ALKORPLAN i DRAYFIL'cuiden el medi ambient. La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.
IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MONOIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPUN* i DRAYFIL·, produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaarde (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i üancourt (França),
amb qualificacions
ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internacionals. ALKORDRAKA ofereix al professional la possibilitat de dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al catàleg informàtic ALKORPLAN·ICD ROM, CAD).
SOLVAY
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
Carretera del Montnegre s/n Tel.: 938 484 000 / Fax 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.solvay.com/es/alkor