INF991101

INFORMATIU ; . COLUCl D-APAKEUADOKS I ARQOOtCTCS TÍCKCS Df &MCEIONA » ««VtNtKE » »

S'aprova la LOE .

El text aprovat el 21 d'octubre conserva l'estructura bàsica divulgada per llnformatiu i entrarà en vigor en sis mesos

Els professionals liberals hauran d'incorporar la previsió social

_» : urmmcj

10

El Col·legi subvenciona cinc projectes de cooperació

14 Terratrèmols a Colòmbia i Turquia j Anjuitecísi - • - • •

Sessió informativa

internacional

Todo esto es lo que te ahorraràs alreducirun 60% tu factura telefònica.

Asíes la Tarifa Única BTVoz ' ptasJmin.

las 24homsdeldia en llamadas nacionales

Infórmate llamando

gratis ai J^fJJ Hacemos mas fàcil la comunicación.

El tema COOPERACIÓ

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

INTERNACIONAL

Bombers sota les runes AP-Radiil Press/Enric Haití

Hi ha persones que de l'ajuda als altres, n'han fet la seva professió i la seva vida. És el cas dels bombers. I si el dia a dia els porta a pobles i ciutats del país, de tant en tant tenen també ocasió de dur la seva ajuda més enllà de les nostres fronteres. El 1999 ha estat veritablement l'any de la fi del món per a molts habitants del planeta. Colòmbia, Turquia, Grècia, Taiwan i Mèxic han patit en els darrers mesos intensos terratrèmols que han afectat àmplies zones d'aquests països. En molts casos, la devastació s'uneix a la pobresa i es fa molt més necessària l'ajuda internacional. Bombers de casa nostra duen a aquests països els seus coneixements i la seva experiència, que augmenten amb cada viatge. En començar l'any, la ciutat de Barcelona enviava l'arquitecte tècnic i bomber Miquel Àngel Euente a ajudar els habitants del poble homònim de Colòmbia, afectat pel terratrèmol del 25 de gener. A l'agost, un equip de bombers catalans, entre els quals hi ha l'arquitecte tècnic Pascual Gàmez i l'arquitecte Àngel López, va salvar la vida de tres dones en el terratrèmol de Turquia.

Una mesquita roman encara dreta enmig de la runi dels edificis enfonsats en aquesta vista aèria d'un barrí oest de la ciutat turca de Golcuk, a 150 quilòmetres a l'oest distanbuL Tòïfuen a morts des del pitjor terratrèmol que es recorda a l'oest de Turquia. El dijous 19 d'agost encara hi havia l'esperança de rescatar algunes persones de les milers que van quedar sota les runes. La muntanya de runa a la dreta de la mesquita correspon a les (estes d'un edifici bessó del que encara s'aguanta dret al centre de I j imatge. És ü zona on van treballar amb èxit els bombers catalans.

I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

-I

El tema COOPERACIÓ

Àngel López

INTERNACIONAL

"Voldríem haver fet més coses"

Pascual Gàmez

%ïï^ I 17 d'agost d'aquest any, un lerB ^ l ratrèmol d'intensitat entre 6,7 i 7,8 graus a l'escala Richter i l'epicentre d'Izmit, a 150 quilòmetres d'Istanbul, va sembrar de runa i cadàvers el nord-oest de Turquia: 12.514 víctimes mortals, 33.000 ferits i cap a 35.000 desapareguts, segons les autoritats turques, amb més de 200.000 damntíicats. Un equip de disset bombers catalans, amb el suport de trenta-íres persones més i amb diverses tones de material, es va desplaçar al lloc dels Tets per participar d'una manera directa en el rescat. El seu esforç va tenir un premi que no té preu: tres vides humanes.

Pascual Gàmez, arquitecte tècnic i cap de zona del Baix Llobregat de Bombers de la Generalitat, i Àngel López, arquitecte i bomber de l'Ajuntament de Barcelona, van formar part de l'equip que es va desplaçar al lloc del sisme, després que Bombers de la Generalitat es posés en contacte amb el Govern espanyol, per oferir els seus serveis a Turquia.

Sobre el terreny, el grup català es va posar a les ordres del comandament dels bombers austríacs, que "van ser els primers d'arribar-hi i que van agafar la coordinació", explica Gàmez. Només aterrar, els bombers van pujar en un autobús, per recórrer un barri d'Istanbul. Infructuosament. Els dies següents, dividits en dos grups operatius, van resseguir les poblacions de Golcuk i Yalova, on van rescatar una senyora de 72 anys, una noia de 27

anys i la seva neboda petita. "Detectem una gran diferència entre Istanbul i Yalova.

1 Golcuk, encara pitjor", continua Gàmez, cap de zona des de 1982, mentre desplega damunt la taula del seu despatx fotografies de la intervenció dels bombers en el terratrèmol.

Com a material, el grup va portar cinc geòions, uns aparells molt sensibles que detecten els sons, formats per un recep-

tor de senyals i una sonda cilíndrica de metall que s'introdueix en les runes i es diposita "quan és possible" -precisa Lópezen una zona neta de l'estructura de l'edifici. "Vam fer una triangulació, cada vegada més a prop, per acabar de precisar sobre quina vertical estava la persona", explica Gàmez, en referència a la utilització del geòfon per trobar les dues noies.

L'aparell, a més d'emetre so, té un alta-

veu que permet demanar als supervivents que facin senyals, per facilitar la seva localització. "Primer va parlar un traductor.

Després, un familiar, que va tranquilitzar la noia", continua Gàmez.

L'equip també portava 12 gossos que, per culpa de la pudor dels cadàvers que dominava l'ambient i la durada de la recerca, van mostrar-se poc efectius, i a més, duia perforadores petites, malls i eines

-\ COOPERACIÓ

El tema

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 9

INTERNACIONAL

80% de les construccions va ser afectada pel sisme, tot i que d'una manera ben diferent, recorda López. Al costat d'edificis totalment enrunats, hi havia edificis dels quals havien cedil només els pilars d'una banda i d'altres que aparentment estaven rectes, però tenien completament enfonsades les primeres plantes.

Fer més López destaca que la gent els oferia de tol i que, malgrat que els bombers se suposa que estan acostumats a aquests tipus d'accions, el va impressionar la "gran caíàstrofe". I és que les accions en què treballa habitualment són puntuals, mentre que a Turquia hi havia ciutats senceres afectades. "És una sensació esiranya".

L'arquitecte tècnic Pascual Gàmez i l'arquitecte Àngel López expliquen a L'INFORMATIU la seva participació amb l'equip de bombers catalans que van salvar tres vides en el terratrèmol de Turquia del passat agost. El fotògraf Pep Colàs en va extreure les imatges d'algunes de les experiències viscudes. La primera, a la pàgina anterior, és d'IstambuL A dalt, un dels moments més especials, el rescat d'una noia a Golcuk. En les fotos petites es veu l'utilització del geòfon (esquerra), les tasques de recerca (centre) i la col·laboració dels gossos (petita dreta). La Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat va organitzar a l'octubre al Parc Central de Bombers unes jornades tècniques i una exposició fotogràfica sobre l'expedició a Turquia. Algunes de les imatges s'exposaran al novembre a la primera planta del Col·legi.

similars. Però també allà hi havia material per treballar. "Era impressionant la quantitat de maquinària que tenien", explica López, 13 anys a bombers, que es va treure la carrera d'arquitecte a la caserna.

Construcció qüestionada A propòsit de la precaríetat de què s'ha acusal alguns constructors turcs d'alçar

edificis, López indica que "utilitzaven armadura llisa, no cormgada; veies com l'acer havia sortit del formigó amb facilitat, sense gens de material adherit*.

Gàmez hi coincideix: "tots els edificis que vam veure estàvem construïts amb acer dolç, que a Espanya als anys 60 es va abandonar, per l'acer corrugat".

"El formigó havia estat vibrat malament', explica López. "Hi havia pilars d'edificis

nous, amb els banys sense estrenar, que fenien les armadures i els estreps a la vista". I l'arquitecte encara afegeix: també es diu que feien servir sorra de platja, amb sals expansives, que fan reventar el formigó amb la humitat". Gàmez ensenya fotografies en les quals es poden observar cobertes d'alguns edificis que s'aguanten amb pals de fusta. Van resistir poc.

El grup va treballar en una zona on el

Aquell daltabaix també es traduïa en el flux de la informació de l'organització del salvament. *A vegades t'enviaven a un lloc i, quan hi arribaves, ja hi havia algú treballant', explica l'arquitecte. 'Tens un instrument superútil a la mà i no el pots utilitzar perquè on t'envien ja hi ha algú", es lamenta "El sentiment del grup és que voldríem haver fet més coses de les que vam poder fer", explica Gàmez, que alhora matisa: 'Per a tu pot ser vital trobar una víctima enterrada, però per al govern o algú altre pot ser més important enretirar les runes per adequar la gent viva o evitar infeccions".

Quan, el dissabte, es va decidir donar prioritat a l'enderrocament dels edificis, els bombers van tornar-se'n a casa. 1

Jordi Harlet A/e: iiiformatiu@apabcn.es

[ PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

El tema 3PERACIÓ

INTERNACIONAL

'

COLÒMBIA: obrir pas a la normalitat Miquel Àngel Fuente

[ I M I iquel Àngel Fuente va acudir al poH H ble colombià de Barcelona perquè el seu corregidor Willíam Campo va demanar a l'alcalde de la "nostra" Barcelona, Joan Clos. ajuda per superar el terratrèmol de 6 graus Richter del 25 de gener d'aquest any.

El sisme va deixar un miler de morts, 4.000 ferits i 200.000 damnificats a la zona cafetera del centre-oest colombià. El poble de Barcelona està situat en una de les zones més castigades, així que'l'alcaldia d'aquí va considerar que el més efectiu era enviar un arquitecte o un arquitecte tècnic, que finalment va ser Fuente. L'arquitecte tècnic, que fa 15 anys que eslà a Bombers de Barcelona, on actualment és cap de ía zona centre de la ciutat, es va encarregar d'organitzar el treball de demolició i neteja del poble, revisar l'estructura dels habitatges i assessorar els propietaris sobre l'enderrocament o recuperació de les construccions.

El 90% de l e i edificacions va quedar afectada

L'estat «n qus es trobava el poble de Barcelona a la nostra

El terratrèmol va afectar el 90% de les 1.300 edificacions de Barcelona, però de forma desigual, explica Fuente. L'hospital va ser l'únic edifici públic que va quedar utilitzable. El subministrament elèctric no va quedar afectat i la xarxa de clavegueram i aigua va seguir funcionant sense deficiències greus. Els pitjors efectes es van produir als barris elevats, amb el terra més resistent i, per íant, millor transmissor d'ones sísmiques.

Fuente va arribar en aquell panorama el 15 de febrer i va quedar literalment frenat per a la feina que hi havia anat a íer: encara no s'havia realitzat cap tipus de neteja del carrers, que estaven inundats de runes, tot i que ja havien passat més de vint dies des del terratrèmol. La gent havia netejat la seva propietat, per viure-hi o potser tomar a obrir com fos el negoci. "Davant tant de dolor, a la gent se li desperta la capacitat de sobreviure per sobre de tot", explica Fuente.

'Hi havia una gran necessitat de reprendre la normalitat al poble".

El bomber indica que la idea primera que el va rebre va ser "tu porta els diners, nosaltres ja els gestionarem". Només que ell no es va deixar doblegar. *EI sistema no el canviaràs i ni ho pretenguis", explica, però va prendre la iniciativa de contactar sobre el terreny, per telèfon mòbil i també pels carrers d'Armènia (la capital del departament de Quindío, on està Barcelona, que té uns

Cartells que omplien el poble d'agraïment cap a la ciutat de Barcelona pocs dies abins de m

H COOPERACIÓ

El tema

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

INTERNACIONAL

H

10.000 habitants) la maquinària que va necessitar, al marge de l'estructura local. Des-

Cooperació inter (nacional) net

prés, va començar la neteja dels carrers; 'quatre vegades, perquè cada vegada que quedaven netes, fa gent hi llençava més runa de casa seva".

Consentiment escrit

Les noves tecnologies fan més petit el món i ens apropen a problemes i conflictes d'arreu. En conseqüència, Internet s'ha convertit en l'instrument ideal per a l'expressió del creixent fenomen del voluntariat i la cooperació internacional en les causes més diverses. Directoris de les ONG, informació especialitzada, serveis de voluntariat, drets humans o sanitat...

La xarxa funciona com a punt de partida per trobar aquest tipus d'informació, de la que us oferim una petita selecció:

En cada barri, l'arquitecte tècnic reunia els líders, perquè la feina havia de fer-se amb el consentiment de la geni dei poble, que inicialment era força incrèdula. Cada casa s'estudiava 'a la carta", per decidir què s'havia de tirar i què volien conservar els propietaris, que signaven una autorització d'ensorrament. "Potser volien conservar un mur. un lavabo, ei safareig, una habitació". A excepció dels propietaris dels habitatges assegurats, uns 32, ningú no havia rebut un assessorament tècnic sobre les condicions d'estabilitat de casa seva (en aquest darrer

pervisió de la reconstrucció de les cases de guarderia del poble.

cas, de tota manera, l'assessorament es demostrada interessat, segons Fuente}.

Quan s'enderrocava l'edifici, s'esperava un parell de dies a treure la runa, perquè els propietaris en recuperessin el que volguessin. En total, Fuente va estar 31 dies a la zona, que és el temps que es va considerar necessari per fer ia seva feina.

L'arquitecte tècnic va treballar sol els primers 20 dies. Al poble només hi havia tres bombers voluniaris, desprestígíats. Després se li va afegir Isidre Soler, també arquitecte tècnic i cap de guàrdia de Bombers de Barcelona, que duia un ordinador portàtil, i així es van poder agilitar els informes diaris que s'enviaven cap aquí, via Internet (inicialment, Fuente utilitzava el fax}.

A! final, es va desplaçar un volum de runes d'uns 30.000 m3. Es podria haver ensorrat més edificis, segons Fuente, però força propietaris van preferir fer-s'ho ells mateixos, per recuperar ef màxim de material i, un petit grup, normalment gent gran, va preferir no ensorrar casa seva, malgrat el risc per la seguretat, "per ía por a quedar-se sense res".

Per ara, queda l'aprovació d'alguns projectes, que Fuente se'n va emportar de tomada. Oe moment, l'ONG francesa Acció Contra la Fam -que va allotjar Fuente i que s'ha quedat a la zona- ha assumit la su-

Operacionj de neteja de U n

Diversos sistemes constructius Fuente explica que, a Barcelona, hi conviuen diversos sistemes constructius, que alternen elements tradicionals de la zona amb sistemes similars als nostres. El 85% dels habitatges de! poble són de planta baixa i no tenen fonaments o els que tenen són del tot insuficients, indica. En cap cas s'ha previst la possibilitat de patir moviments sísmics. En les edificacions que tenen més d'una planta predominen les soleres de formigó armat carregades sobre parets de ceràmica massissa, i les estructures de formigó armat (pilars i jàsseres}. En les edificacions de planta baixa també s'utilitza de forma majoritària les parets de maó massís com a element resistent. Pel que fa a les cobertes, els habitatges de planta baixa es resolen, a part iguals, mitjançan! coberta plana de formigó armat o amb coberta encanyissada i teula àrab vista.

Posteriorment a la inspecció de Fuente, el 40% dels habitatges afectats es va poder tornar a habitar, després de consolidar-los i reparar-los. E! bomber considera que l'èxit de la seva feina es deu al fet que el treball va tenir un principi i fi ben delimitats, es va fer ai marge de les estructures polítiques, en contacte directe amb la gent i es va ajudar a tothom de la mateixa manera, sense marcar diferències. Així que la gent va quedar agraïda. "Et presentaven els fills, et beneïen; al final hi va haver una desfilada per tot el poble i una festa", recorda el bomber. I

Jordi Marlet A/e: informatiu@apabcn.es

TOT ONG: • Pangea (www.pangea.org/nueva/pangea1es.htm): node de la ONG Comunicació per a la Cooperació, que ofereix serveis de connexió a la xarxa a totes les associacions i similars que treballen en temes relacionats amb la solidaritat.

• APC-IPANEX (www.ipanex.apc.org/bdong/): ofereix assistència a milers d'ONG i activistes de la cooperació en 133 països.

• Alojo (www.alojo.com/ongs/listin/listin.htm): les organitzacions no governamentals de l'Estat espanyol, classificades per províncies.

AJUDA HUMANITÀRIA: • Ajuda en Acció (www.ayudaenaccion.com/): ONG que desenvolupa programes de cooperació i apadrinament de nens en països de tot ei món.

• Intermón (www.intermon.org/): ONG espanyola que té projectes humanitaris en una trentena de països.

• Acción Contra el Hambre (www.servicom.es/ach/): especialitzada en seguridad alimentària i assistència nutricional en regions conflictives.

• Arquitectes sense fronteres (www.asfes.org).

REVISTES 'ON-LINE': • One World (www.oneworld.org): revista sobre conflictes internacionals.

En anglès, amb un bon contingut i disseny.

• Més Enllà (www.pangea.org/revista/): revista de Pangea. Qualsevol tema que tingui com a objectiu la solidaritat i la justícia social. En català.

• Telèpolis (www.telepolis.com/monografico/mono053/mono053.htm): buscador amb un complet monogràfic sobre les ONG. DRETS HUMANS I ALTRES: • Amnistia Internacional (www.a-i.es/): lluita per defensar els drets humans i denunciar les violacions en tot el món.

• Creu Roja (www.cruzroja.es): organització internacional orientada a l'àrea de la salut, que és present en més de 175 països.

VOLUNTARIAT: • Voluntaris ONU (www.unv.org/): tot i que és l'organització governamental més important d'àmbit internacional, l'ONU treballa amb els mateixos fins que una ONG tradicional.

• Solidaritat Universitària Internacional (www.servicom.es/sui/): organització espanyola amb diversos programes dins i fora del país.

QUART MÓN: • Epiteli (www.pangea.org/revista/): xarxa que pretén solucionar les dificultats que molts immigrants tenen en arribar a països de la Unió Europea.

També problemes com ara la 5IDA o l'atur.

I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

El tema

\-

COOPERAC1Ó

INTERNACIONAL

'

Cooperació internacional: tercera convocatòria 17 projectes de cooperació es presenten a La convocatòria deL 0,7% deL pressupost coL·legiaL • £ • isset van ser els projectes de | ^ | cooperació internacional que es van presentar en la tercera convocatòria d'ajuts del 0,7, una xifra que duplica el nombre de sol·licituds de l'any anterior. Valorem molt positivament el ressò i ('acollida que any rere any està obtenint aquesta iniciativa impulsada des del Col·legi d'Aparelladors, que lé com a objectiu col·laborar en la cooperació per al desenvolupament to! potenciant la implicació del nostre col·lectiu professional en aquests tipus de propostes.

presentat les 17 propostes de cooperació esmentades, una de les quals correspon a la continuació d'un projecte que ja va obtenir ajut en la passada convocatòria del 1998.

nataris de l'ajut del 0.7 % (més el 0,3% extraordinari) del pressupost aprovat per la Junta de Govern per destinar-lo a ia cooperació per al desenvolupament.

D'aquestes propostes, vuit anaven destinades a l'Amèrica Central (quatre d'aquestes a zones devastades per l'huracà Mitch), quatre tenien com a objecte països d'Amèrica del Sud, tres se centraven en l'Àfrica, una altra afectava un país del Pròxim Orient i una darrera estava destinada a un país europeu.

Cal fer esment que en la convocatòria de 1999. ia Junta de Govern del Col·legi va aprovar un ajut especial del 0,3% del pressupost per a projectes de reconstrucció destinais als països afectats per l'huracà Mitch.

Han estat 15 entitats diferents les que han

Tols els projectes presentats van ser profusament analitzats i valorats acuradament pels membres de la Comissió del 0,7, i la tria no va ser gens fàcil: de fet, la Comissió es va haver de reunir en tres ocasions per aconseguir escollir els e i x projectes desti-

Des d'aquí encoratgem totes aquelles iniciatives que enguany no han obtingut el suport dei 0.7 del Col·legi a tornar-ho a intentar en la propera convocatòria.

Aprofitem també per recordar que la Comissió 0,7 està oberta a totes les col·legiades i col·legiats interessats pels temes de cooperació, els quals poden posar-se en contacte amb la Secretaria de la Comissió, al telèfon 932 402 366. i Mireia Ribera Secretaria Comissió 0,7 A/e:serma@apabcn.es

A dalt, revisió mèdica al dispensari de Wtma (Xenia).

A la dreta, barrí (3e Bastión Popular a la ciutat de Guayaquil (Equador).

A baix, nens i nenes a l'escola de Bastión Popular, a Guayaquil.

Projectes seleccionats: CREACIÓ D'UN CENTRE D'EDUCACIÓ I DE FORMACIÓ PER A DONES | -Organització que el presenta: Ministeri d'Acció Social i de la Família.

•Localització geogràfica. Burkina Fasso.

•Objectiu: Reduir l'exclusió socioeconòmica de la dona i garantir la seva integració en els processos de desenvolupament social í econòmic. Aquest projecte és la continuació d'un que ja va obtenir ajut l'any passat.

ALBERG JUVENIL DE BOT HAKAK Organització que el presenta: Agermanament sense fronteres.

-Localització geogràfica: Bot Makak, Camerun. Àfrica.

•Objectiu: Continuació d'un projecte ja en marxa, que consisteix en rehabilitar l'antiga església de Bot Makak i transformar-la com a alberg juvenil, amb capacitat per donar acolliment a cent estudiants, i aconseguir que també compleixi una funció de centre cívic i nucli aglutinador d'esbarjo i de reunió.

CONSTRUCCIÓ D'UN LABORATORI D'ANÀLISIS CLÍNIQUES 1 Organització que el presenta: Comunitat Missionera de Sant Pau Apòstol.

-localització geogràfica: Poblat de Wema, districte de Tana River (Kenya).

•Objectiu: Ampliació del despensari de Wema amb la incorporació d'un laboratori d'anàlisis clíniques. Aquest nou servei contribuirà al benestar social de la comunitat, ja

que es podran fer diagnosis precises i evitarà desplaçaments de més de 100 quilòmetres per fer-se fer segons quines analítiques.

AULES I TALLERS OCUPACIONALS I -Organització que el presenta: Arquitectes sense Fronteres. Demarcació de Catalunya.

-Localització geogràfica: Guayaquil.

Equador.

•Objectiu: Construcció d'un nou edifici per millorar l'actual infraestructura educativa del centre, amb l'objectiu d'impartir classes de formació ocupacional a joves marginals en situació predelinqüencial i a dones separades amb la responsabilitat de sustentar els seus fills.

RECONSTRUCCIÓ DE LATRINES DESTRUÏDES PER L'HURACÀ MITCH (ajut extraodinari del 0,3%) I •Organització que el presenta: Sodepau.

Solidaritat per al Desenvolupament i la Pau. •Localització geogràfica: San Juan de Cínco Pinós. Chinandega. Nicaragua.

•Objectiu: Reconstrucció de 279 latrines, que van ser destruïdes per l'huracà Mitch, amb el propòsit de millorar les condicions higiènico-sanitàries de la població de San Juan de Cinco Pinós, i

Servei ^ ^ H Integral a la Construcció Amb la finalitat d ofenr un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de La primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

Assegurança d equips i maquin uranca d'accidents de

Assegurança de protecció jundica

Assegurança decennal

B

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

Punts de vista

10

és tan alt que el nostre edifici, des d'uns 300 metres de distància sembla que tingui el que se'n diu "il·luminació artística".

El segon el trobem a la Ronda de Dalt, direcció Besòs, a l'alçada d'Esplugues.

Quan t'hi vas acostant, una intensa franja de llum, ja des de lluny, destaca de la resta. La conjunció en diagonal amb les baranes dels ponts fa un estrany efecte òptic que distreu l'atenció dels conductors.

Fins que no hi ets molt a prop, no t'adones que són simplement unes línies de llum d'un parc que s'ha construït fa poc sobre la Ronda. El tercer és al nou restaurant de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Té un enllumenat desmesurat que, des de Badalona, es pot localitzar per la seva intensa brillantor.

Si parlem del problema és perquè va en augment, però també perquè no és difícil corregir-lo. Així com la major part de les molèsties causades per la pol·lució i el soroll tenen el seu origen en els vehicles que es mouen per la maleixa ciutat i de moment no s'hi ha trobat cap solució, les mesures que cal prendre per disminuir els nivells de contaminació lluminosa són relativament senzilles i força efectives.

Contaminació lumínica (I) . K w M uan es parla de la contaminació i ^ H que generen - i pateixen- les ciutats, tothom l'associa a la contaminació atmosfèrica i a la contaminació acústica. Des de fa un temps, però, ha sorgit amb força un altre concepte: la coniaminació lumínica. Tothom s'ha adonat, en acostar-se de nit a alguna ciutat, que un gran halo de llum ens indica la seva proximitat. Segons l'Agrupació Astronòmica de Madrid, l'halo d'aquesta ciutat és un immens globus de 20 Km d'alt per uns 50 d'ample, i és visible fins a 300 km lluny!

l'espai. O el que és el mateix, llançar anualment 250 milions de pessetes al cel en forma de llum, només la comunitat autònoma de Madrid.

Hi ha encara un perjudici més evident, que podem apreciar amb els sentits: l'enlluernament que moltes lluminàries produeixen als vianants i als edificis pròxims.

Tres exemples. El primer el tinc davant de casa. L'Ajuntament va reurbanitzar la plaça Domènech i Montaner. Entre altres coses van canviar l'enllumenat, que era amb bàculs fixats a les façanes, per columnes I, per què és un problema de contami- amb globus de vidre i torres de focus. El nació? Doncs, hi ha diverses causes. A veí que tenia al costat del balcó un dels escala més general, tota la llum que es fanals antics ha millorat en confort, però a perd es pot traduir en electricitat consu- la resta ens ha empitjorat sensiblement. mida sense aprofitar. Això equival, segons Els dos globus que tenim sota casa enllula revista Greenpeace1^, a emetre inútil- ernen de tal manera que es ía molest resment cada any 1.500.000 tones de CO, a tar gaire estona al balcó. El nivell lluminós

A principis de setembre es va emetre per la segona cadena de televisió un interessant programa de l a linea 900"(!|. S'exposava el cas de diverses illes de les Canàries on i'observació astronòmica és molt important i la contaminació lumínica estava fent perillar inversions multimilionàries en instal·lacions i telescopis. En aquestes illes s'ha arribat a promulgar una Ley del Cielo que regula tots els temes que afecten l'observació astronòmica. Entre d'altres, s'ha dut a terme una correcció lumínica de i'aeroport de Los Rodeos que, sense minvar el nivell d'il·luminació de les pistes, redueix entre un 25 i un 50% l'emissió de llum inútil. Més a prop, a Tàrrega, al barri de Santa Maria, on també hi ha un observatori, l'ajuntament ha dut a terme una correcció lumínica semblant.

Les correccions lumíniques consisteixen bàsicament en tres coses en les quals els tècnics prescriptors tenim la possibilitat d'influir: no posar més punts de llum que els necessaris, reduir la intensitat lluminosa de les làmpades -en casos com el de Tàrrega, fins i tot, es va modificar el color de la llum-, i fer servir lluminàries que dirigeixen la llum solament cap allà on s'ha d'il·luminar.

Amb aquestes mesures baixa el nivell d'il·luminació, però no s'hi veu menys, simplement l'entorn no està tan ple de llum i la retina s'adapta a la nova situació. Per això, segons el mateix programa citat abans, ni els veïns de Tàrrega ni els de les Canàries estan descontents. Óscar Tusquets ho explica prou bé en un article titulat "Sobre luces" Rl on, cap al final, diu:

l a sensació lluminosa creix proporcionalment al quadrat de la intensitat, el que vol dir que, perquè un espai sembli el doble d'il·luminat, hem de multiplicar per quatre la lluminositat, és a dir, el consum d'energia; en canvi, si reduïm la lluminositat a la meilat, perdem molt poca visibilitat".

Haurem d'escollir entre veure la llum o veure les estrelles. Les de! cel, s'entén. I (1) Greenpeace. Revista trimestral. Núm. 50, 11/99. (2)Programa Linea 900: "Hav luces que nos roban las estrellas". (3) Óscar Tusquels: "Todo es comparable". Anagrama, pàg. 146.

Josep Olivé A/e: inFormatiu@apabcn.es

L'I Telè(on directe: 932 402 376 Fax: 932 402 364 Adreça electrònica: informaliu@apabcn.es L'INFOBMAIIU digital: http://www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cartanà, Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva, Gabriela Schón i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotogralía: Javier García Die, Chopo Disseny gràfic: RGR Folòlits: Imprès Autoedíció S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-423B9-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 402 376 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez.

C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona.

Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364.

E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona.

Tel. 932 402 060, Fax. 932 402 061 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6.

08240 Manresa. Tel. 938 729 799.

Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic. Tel. 93 885 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18.

08221 Terrassa. Tel. 937 801 110 Vallès Oriental: Josep Pinol, 8.

08400 Granollers. Tel. 938 790 176 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vícepresident: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena Comptador Albert López (borra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: MÜagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerani: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU

El noticiari

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99 I

LEGISLACIÓ

Llum verda a la Llei d'ordenació de l'edificació I Q f l I Congrés del Diputats va aprovar • • el passat 21 d'oclubre !a Llei d'Ordenació de ['Edificació (LOE}, una llei que ha seguit un lent i complicat procés des de la primera gestació i'any 1978. El text definitiu conserva l'estructura bàsica que ha estat divulgada per L'INFORMATIU. En la tramitació final han estat incorporades lleugeres modificacions que van ser aprovades pel Senat a finals de setembre, si bé cap d'aquestes no afecta el règim d'atribucions ni les responsabilitats dels agents que intervenen en el procés de l'edificació.

El Consell General de l'Arquitectura Tècnica ha expressat la seva satisfacció per l'aprovació definitiva de la Llei ja que redundarà en una millora de la qualitat de la construcció i una major garantia per als compradors d'habitatges. El Consell ha valorat molt positivament el fet que la Llei posi punt i final a l'obsolet règim de garanties que recull el centenari Codi Civil.

També ha destacat el consens a què ha arribat la llei, després de més vint i cinc anys d'intents frustats per elaborar un text.

Una llei per un sector diferent La nova llei defineix els diferents agents que intervenen en el procés d'edificació i estableix les funcions i responsabilitats de cadascun d'ells. En segon lloc, proposa un sistema esglaonat en relació amb el període de responsabilitat civil segons les diferents parts de l'obra. Finalment, s'esta-

bleix un conjunt de garanties i assegurances que permet als usuaris una ràpida reparació dels danys que es produeixin als edificis per vicis o defectes constructius.

També preveu l'existència d'un codi tècnic, que unificarà i permetrà millorar les exigències que els edificis hauran de complir en matèria de seguretat estructural i protecció del medi ambient, entre d'altres. Per altra banda, l'obligatorietat de lliurar al consumidor una documentació completa sobre l'habitatge adquirit -un Llibre de l'Edificifarà possible avançar en el bon ús i manteniment de l'immoble, evitant la degradació prematura del parc immobiliari.

En l'àmbit que la llei dedica a les competències professionals, el texl aprovat representa la consolidació de la funció de l'arquitecte tècnic com a director de l'execució de l'obra (obres d'arquitectura) i deixa oberts certs àmbits en els quals l'arquitecte tècnic té competències en la redacció de projectes i en la direcció d'obres, tant d'obra nova com de rehabilitació.

Es preveu que aquesta llei, que ha trigat més de vint anys en veure la llum, entri en vigor dintre de sis mesos. Per tal de divulgar a fons el contingut de la llei, L'INFORMATIU hi dedicarà en el número següent un ampli resum comentat. •

Carles Cartanà A/e: informatiu@apabcn.es

Copisbería Ijfliracle s/a FIA

SERVEISJBiGITALS Impressió Digital D o d f i t h / Pioner B/N, color dos colors Negre + v J S d l / Impressió Làser B/N i color/ Cartellería D j ^ B / N / Servei d'Autoedictó / Servei dEscànner^Htoritzadó /Gravadó CD-Rom.

Rector Ubach, 6-10 (cant. Aríbau) 08021 Barcdona Tel. 93 200 85 44 Fax 93 209 17 82 BBS93 4I4 18 19 e-mail: mir3de@miraderepro.com

Reproducció dé plànols"/ Fotocòpies B/N i color en petit i gran format/ Enquadernacions/ Muntatges i plastificacions (Foams) / Còpies de Microfilms / Estampations de portades per a projectes i samarretes/ Servei de Tetefex. ^Serve^53hí ítSIf i Para u i n;

El novedós sistema que permet dïgítalitzar, a tot color, originals en forma de plànols, dibuixos, perspectives, maquetes, art final, etc. per a la seva posterior edició o emmagatzamament en equips informàtics corrents.

Via Augusta, 137 Tel. 93 209 87 33 aíl:crc@crcrepro.com

08021 Barcelona Fax 93 414 08 60 http://www.crcrepro.com

B

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

-\ El noticiari

SIÓ

12

SOCIAL

'

PREMAAT o RETA ELs col·legiats que exerceixen la professió com a liberals han d'incorporar-se a un sistema de previsió social y ^ partir de l'1 de gener del 2000, els H H arquitectes tècnics que estan donats d'alta d'IAE i treballen com a liberals, encara que compaginin aquesta activitat amb una situació assalariada o funcionarial, han de triar entre pertànyer a Premaat o incorporar-se a la Seguretat Social (Règim Especial de Treballadors Aulònoms-RETA). Això és conseqüència de l'aplicació de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les assegurances privades i de l'adaptació de Premaat a les exigències d'aquesta llei a partir del primer de gener.

INTEGRACIÓ DE PROFESSIONALS A RETA O A PREMAAT (Assegurament obligatori) Adaptació a la LOSSP Fins al 31/12/1999

Col·legiats abans del 10-11-95

Davant d'aquesta exigència d'assegurament obligatori en un règim de previsió per a tots els qui exerceixen professionalment com a liberals, es poden donar una diversitat de situacions, que resumim en els punts següents:

Col·legiats no mutualistes abans del 10-11-95

1. Col·legiats amb anterioritat al 10-11-95, que avui exerceixen com a professionals liberals: • són mutualistes de Premaat: poden mantenir-se a Premaat o afiliar-se al Reta.

Col·legiats amb inici d'activitat després del 10-11-95

• no són mutualistes: han de triar entre incorporar-se a la Premaat o al Reta.

2. Col·legiats donats d'alta al Col·legi des del 10-11-95 i fins a l'actualitat: • són mutualistes de Premaat: poden mantenir-se a Premaat o afiliar-se al Reta.

O Afiliació obligatòria a PREMAAT

triar entre Premaat o el Reta.

3. Nous col·legiats a partir de 11 -1 -2000: poden triar entre la Premaat o el Reta.

En tots els casos, quan es tria el Reta . estan afiliats al Reta: no es poden can- no es pol canviar després per la Premaat.

Si es tria la Premaat, després es pot viar, han de restar en el Reta.

- no estan afiliats a cap previsió: han de passar al Reia i també és possible estar

Què dóna PREMAAT: Els dos grups donen una sèrie de prestacions de subscripció conjunta que són les següents: . jubilació, invalidesa, defunció, nupcíalitat, natalitat, subsidi per accident i subsidi • Els que s'integrin a Premaat a partir per incapacitat temporal (el grup bàsic de l·1 de gener del 2000 tindran un sis- dóna també prestació d'orfandat i de fills tema de capitalització individual i s'in- minusvàlids). tegraran en el "grup 2000".

El càlcul de les diferents prestacions és • Els que havien estat mutualistes amb anterioritat i demanin el reingrés a Premaat quedaran incorporats obligatòriament al "grup bàsic". En el cas de tenir més de 42 anys, cal pagar, d'acord amb l'edat, una quota d'entrada o reingrés.

Els dos grups permeten integrar-se a d'altres grups complementaris, de tipus voluntari, per ampliar prestacions.

en relació amb el sistema respectiu de capitalització, amb el lemps de cotització i amb l'edat del mutualista.

Hi ha la possibilitat de disposar d'assistència sanitària a partir d'un concert de Premaat amb la Seguretat Social. En aquest cas, el mutualista ha d'abonar una quantitat a part per cobrir aquesta contingència per import d'unes 13.000 pessetes mensuals.

RETA

PREMAAT

O PREMAAT, voluntària

afiliat alhora al Reta i a Premaat.

No estar afiliats a un dels dos règims pot comportar un expedien! de sanció per part de la Seguretat Social, l'obligatorietat d'incorporació al Reta i el pagament de les quotes endarrerides des que es va iniciar l'activitat, amb un màxim de cinc anys.

^•V

• Els integrats a Premaat abans del 31 de desembre del 1999 formen part d'un sistema de capitalització col·lectiva i s'integren en l'anomenat 'grup bàsic".

A partir de i'1/1/2000

o o o (ï) e o® o® o® PREMAAT

RETA

(J) RETA, voluntària

Els professionals que tenen de manera simultània una activitat laboral com a assalariats i una activitat com a tals liberals estan obligats a afiliar-se a Premaat o al Reta mentre actuïn com a professionals, independentment que estiguin en el règim general de la Seguretat Social com a assalariats.

PREMAAT

flH

QUOTES MENSUALS

EDAT

GRUP BÀSIC

20 a 24

5.564

25 a 29

5.907

30 a 34

9.610

35 a 39

10.733

40 a 44

11.700

45 a 49

13.218

50 a 54

15.673

A partir de 55

18.834

mamm

GRUP 2000

De 8.000 a 20.000 segons trams d'edat (pendent d'informació definitiva)

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99 I

H El noticiari PREVISIÓ

SOCIAL

13

U

PUBLICITAT

CCIÓ OBERTA SOBRE PREVISIÓ SOCIAL L'INFORMATIU obre una secció oberta de preguntes i respostes relacionades amb la legislació sobre previsió social. També es publicarà a L'INFORMATIU electrònic (http://www.apabcn.es) on, a més, es podran consultar els diversos punts de vista d'interès general que els col·legiats ens hagin íet arribat.

Us podeu dirigir a la redacció de la revista per correu paper (Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona) o per correu electrònic

un disseny visual

(a/e: informatiu@apabcn.es) INCLOU MÉS DE 4 0 0 NOVES FUNCIONS I MILLORES, ENTRE LES QUALS H I HA Com sempre, l'Oficina de Premaat del Col·legi orientarà sobre qualsevol problema individual relacionat amb la previsió social segons la situació professional del col·legiat. Podeu dirigir-vos a: Pepiia Compte.

Telèfon directe 932 402 357. a/e: premaat@apabcn.es

En aquest cas, convé tenir en compte que, sí opten pel Reta, estan sotmesos a les limitacions de la concurrència de pensions públiques i dels límits fixats per la legislació. En canvi, si s'opta per Premaat, les seves prestacions són compatibles i no concurrents amb les de la Seguretat Social (vegi's quadres).

nor d'1.100.000 PTA o el 20% de la suma dels rendiments nets com a professional. . si pertanyen al Reta: la totalitat de les quotes són despesa deduïble. b) Professionals liberals que estan integrats en algun règim de la Seguretat Social:

• si pertanyen a Premaat: les quotes permeten reduir la base liquidable de l'IRPF amb els limits i requisits anteriors. a) Professionals liberals com a única • si pertanyen al Reta: les quotes són desactivitat: pesa deduïble de l'activitat professional. . si pertanyen a Premaat: les primeres Al marge han de pagar en un cas i en 500.000 PTA són despesa deduïble. Les l'altre les quotes al règim general en e! quantitats que superin la xifra anterior, re- qual figurin també adscrits. • dueixen la base liquidable amb el límit me-

Fiscalitat

LES CINC MÉS SOL·LICITADES PELS USUARIS A U T O C A D 2 0 0 0 , el programa de disseny que estableix un nou estàndard de productivitat, flexibilitat i connectivitat j a està disponible en la seva versió americana. Aquesta nova versió del programa de disseny per a PC més utilitzat en el món marca una fita en la forma d'establir la connexió entre l'usuari i els membres de l'equip de treball, per un costat, i la informació del disseny, per l'altre. AutoCAD 2000, l'última generació d'aquest programa, eliminarà els obstacles per a accedir a la informació del disseny, i permet la col·laboració i la connexió d'usuaris externs.

A més de les seves característiques com a producte independent, AutoCAD 2000 també destacarà com a plataforma per al desenvolupament de solucions verticals per a mercats específics, la família de productes Design 2000, una àmplia gamma de productes que optímítzen AutoCAD 2000 per als sectors de ia cartògrafia-GIS, el disseny mecànic, l'arquitectura, l'enginyeria civil, etc.

GRAN PROMOCIÓ

AutoCAD 2000 Descompte del 25% Per a socis arquitectes, arquitectes tècnics i aparelladors Promoció valida fins ai 31 de novembre de 1999

Què dóna el RETA AutoCAD 14 Les prestacions del Reta, amb un sistema de repartiment, són les següents: • assistència sanitària, maternitat, incapacitat temporal, pensió de jubilació,

^^^•1

d'invalidesa, subsidi de defunció, viduïtat i orfandat.

Hi ha un sistema de bases mínimes i màximes. Les quals són les que es mostren en el quadre adjunt.

RETA

4^^H

QUOTES MENSUALS

Acollida a incapacitat temporal

QUOTA MÍNIMA

QUOTA MÀXIMA

32.717

115.405

Descompte del 50% Per a socis arquitectes, arquitectes tècnics i aparelladors col·legiats entre l'any 1994 i el 1999 •• •- - - Promoció vàlida fins al 31 de novembre de 1999 3D Studio Víz 2.01 Descompte del 50% Per a socis arquitectes, arquitectes tècnics i aparelladors Promoció vàlida fins al 31 de novembre de 1999

INFORMACIÓ:

No acollida a incapacitat temporal

30.635

108.064

Cooperativa Jordi Capeil.

Tercera planta del Col·legi., Telèfon 934 146 355.

Fax 934 146 71!

I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

El noticiari

I 14 El passat 21 de setembre va tenir lloc a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic l'acte institucional que inicia la celebració del 25 aniversari de la Delegació d'Osona. Va comptar amb la presència de Josep Antoni Grau, secretari general de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat; Jacint Codina, alcalde de Vic; Ricard Torrents, rector de La Universitat de Vic; Xavier Bardají, president del Col·legi; i Bernat Noguera, delegat d'Osona, a més de representants d'institucio n s del sector i ciutadanes i de nombrosos companys d'Osona. A continuació es va procedir a La inauguració de La Mostra del fons d'art de la delegació, ubicada a La seu col·legial, i de l'exposició retrospectiva 25 anys de servei a La comarca, instal·lada al Temple Romà de Vic (foto dreta). La Delegació d'Osona ha preparat un programa d'actes que duraran fins al setembre del 2000.

Bernat Noguera inaugura l'exposició al Temple Rama.

A l'esquerra, companys d'Osona celebren els 25 anys de la Delegació.

Un quirtet de corda va interpretar ducs peces musicals.

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

H El noticiari FORMACIÓ I ACTIVITATS

15

Sisena edició del curs de coordinadors de seguretat Una aula d'experiències facilitarà la trobada periòdica dels coordinadors | D J

I programa de formació en segure-

H ^ |

tat i salut laboral que el Col·legi

porta a terme conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya avança a bon ritme i amb una immillorable acollida per part dels col·legiats. El 15 d'octubre s'inaugurava el curs master Prevenció de riscos laborals/ Nivell superior i, el 8 de novembre, s'iniciava ia sisena edició del curs Coordinadors en seguretat/Perfil tècnic europeu. El 2000, es faran nous tipus de cursos basats en casos pràctics de coordinació de seguretat.

Kiriatn ja té cinc mesos. Ès filla de l'arç ui tecta tècnica Isabel Gonzalei de U Kubia i 'ha assistir a totes les classes del curs de coordinadors.

El diploma li van donar a la mare.

Els diplomes de la tercera i quarta edició de! curs de coordinadors es van lliurar el passat 1 d'octubre a la sala d'actes del Col·legi. L'acte va reunir els alumnes d'aquestes promocions i va ser presentat per Ramon Puig, cap del Servei de Comunicació del Col·legi; Ezequiel Bellet, responsable acadèmic de l'àrea de formació en seguretat; i Ascensió Gàlvez, cap del Servei de Promoció, Mercat de Treball i Formació. Al final de la sessió es va fer un debat sobre la nova funció professional del coordinador i la seva inserció en el mercat de treball.

Del debat es van poder extreure algunes conclusions positives. La primera és que, a diferència d'altres funcions, la de coordinador és una de les poques en què el mercat demana una formació especifica, la qual cosa representa un estímul per al desen- volupameni del programa de formació col·legial i també per als col·legiats, que poden rendibilitzar ràpidament els diners invertits en la seva formació continuada. La segona, que es comença a notar una més gran conscienciació entre els agents del sector, ja que es comencen a veure pressupostos de seguretat a les obres. Tercera, que hi ha professionals

IIP l í

Els premis Guillen de Rohan a l'EUPB L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) va acollir el passat octubre l'exposició Premaat Guillén de Rohan sobre el món rural i la seva construcció tradicional, formada pels treballs guanyadors de la segona edició del premi del mateix nom. La mostra va ser inaugurada el 30 de setembre pel director de l'Escola, Francesc Jordana, i el president de Premaat, Rafael Cercós. El treball Refugis de muntanya de la Vall d'Aran, de l'alumne de t'EUPB Marc

Ribes, iutorat pels professors Benet Meca i César Gallofré, es va endur el primer premi per Escola. Aquest estudi és fruit de l'interès per les edificacions construïdes a l'alta muntanya que, a causa de l'abandonament de les activitats per les quals foren concebudes, avui s'utilitzen en la pràctica d'activitats esportives i turístiques. La mostra dels premis Guillén de Rohan és itinerant i al novembre s'ubicarà a l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Girona. I

Acte de lliurament dels diplomes del curs de cooidinidor.

dedicats íntegrament a la seguretat en l'obra.

Com a resultat del procés de millora continuada dels cursos i també del punt de vista dels assistents, el Col·legi ha programat per al 2000 tres cursos basats en casos pràctics de coordinació d'obres reals, dividits segons la tipologia i dimensió de les obres. Igualment es prepara l'anomenada Aula d'experiències, inclosa dins

del programa dels cursos però oberta a la participació d'exalumnes que d'aquesta manera disposaran d'una oportunitat de retrobar-se d'una manera periòdica i compartir experiències. I

Montse Casado A/e: rormaciò@apabcn,es

L'estudi de seguretat amb suport informàtic | D B I Col·legí posarà a disposició dels l ^ f l col·legiats un programa informàtic que ajuda a redactar l'estudi de seguretat i salut en obres d'edificació. El programa es facilita de manera gratuïta a tots els col·legiats que ho sol·licitin abans del 14 de gener. Aquesta iniciativa s'ha dut a terme gràcies a un acord entre el Col·legi d'Arquiiectes de Catalunya (COAC) i el nostre Col·legí.

El programa "Estudi de seguretat i salut* és una eina especialment útil que permet, amb una única aplicació, preparar tots els documents que demana el Decret 1627/1997. Els plànols, no obstant, s'han de confeccionar a part, encara que el programa inclou detalls de solucions de seguretat, ja que disposa d'una biblioteca de detalls molt interessant per les opcions quant a la presentació i també compta amb una base de preus. El programa, que es facilita amb suport CD-ROM, genera inicialment uns documents que es passen a un tractament de textos que l'autor de l'estudi de seguretat revisa i modifica posteriorment per tal d'adaptar-se al cas par-

ticular. A més, permet escollir l'idioma en què es presenta l'estudi (català o castellà).

El col·legiat ha de signar un contracte de cessió i li serà lliurat el CD amb les instruccions per a la instal·lació. Pot dirigir-se a les oficines del Col·legi, a Barcelona, i a les delegacions, personalment, o autoritzant una altra persona amb la signatura en el mateix contracte, el qual hauria de recollir prèviament. I

I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

El noticiari I-

DIVERSOS

Necrològiques

Exposició d'homenatge a Goethe La sala d'exposicions del Col·legi acollirà a partir del 30 de novembre el projecte de R. D. Adela anomenat Project for Mies van der Rohe pavilion in Barcelona, d'homenatge a J. W. Von Goethe. L'autora mostrarà fotografies, dibuixos i diversa obra gràfica que ha prepara! amb motiu del 250 aniversari de la mort del poeta autor de Faust. L'obra està pensada específicament per ser instal·lada al Pavelló Alemany de Montjuïc. I

Concert de Nadal a Santa Mana del Mar

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció dels nostres companys: Jordi Castellanos i Bofarull, col. 1668, esdevinguda l'11 d'octubre, a 61 anys.

Pedró Maigi i Ferré, col. 581, esdevinguda el 16 d'octubre, a 76 anys.

Xavier Arino i Sarrato, col. 6306, esdevinguda el 13 d'octubre, a 37 anys.

dues mil persones entre col·legiats, familiars i amics. Els col·legiats interessats poden recollir els tiquels a partir del 15 de novembre al Servei d'Informació del Col·legi (planta baixa) i també a les delegacions. I

Novena convocatòria dels premis Bonaplata L'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya ha convocat la novena edició dels premis Bonaplata, que tenen la finalitat de reconèixer els esforços realitzats en l'estudi i la difusió del patrimoni industrial i en la seva recuperació. Els premis estan agrupats en cinc blocs: col·laboració, restauració, difusió, estudis i nova realització industrial. Els aspirants han de centrar-se en actuacions fetes a Catalunya de l'1 de gener del 97 fins al 30 de juny del 99.

La documentació haurà de presentar-se a l'Associació abans del 30 de novembre. Informació: Telèfon 933 192 300. A/e: associaciomct@eic.ictnet.es I

Visats a/e: visats@apabcn.es

Petits anuncis Serveis per al professional

Perspectives i folomuntatges

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament de projectes, models en 3D, càlcul d'estructureal. També oferim serveis de fotomunlatge. víres i instal·lacions. deo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de També es fa fotografia d'arquitectura i d'obra, venda, pàgines web i CD-ROMs. presentacions, tractamenl d'imatges i persEns desplacem a tol Catalunya. pectives, i projectes de telecomunicacions. informació Solereixen també, mesuraments i pressuposTelèfon: 934 59 4 617 tos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòServeis de topografia mica d'obra.

ARiNSA a/e: arinsa@coac.nel Realització d'aixecaments topogràfics informaTelèfon: 934 520 789 titzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, desllindamenls, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Perspectives Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la Telèfon: 933 171 036 Es fan perspectives manuals i per ordinador, Fax: 933 170 684 en blanc i negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 139 236 Perspectives Enginyers de telecomunicacions

La Basílica de Santa Maria del Mar acollirà el 21 de desembre, a dos quarts de nou del vespre, el Concert de Nadal que organitza el Col·legi per tercer any consecutiu. El concert inclourà música del Renaixement, vihncicos i tradicional nadalenca, i espera reunir més de

Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 d'octubre Ca = 1,059 Proper canvi: 15 de novembre

Projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeria Tesis, SL Gran Via de les Corts Catalanes, 1176, baixos.

Barcelona.

Telèfons: 932 783 OU 933 136 340 Fax: 932 780 765 Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D. perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TresDCAD Telèfon: 938 796 561 Delineant projectista

••

S'ofereix per col·laborar en despatx d'arquitectura en horari de tarda. Autocad v. 14 Zona del Barcelonès, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Maresme.

Telèfon: 935 702 700 Es comparteix despatx Arquitecte i arquitecte tècnic compartiria despatx equipat, amb una superfície de 60 m;, amb arquitecte tècnic.

Situació: Balmes/Pàdua.

Joan Telèfon: 934 171 822

Es fan perspectives i renders.

Caries Telèfons: 932 002 766 654 109 643 Serveis per a taxadors EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h.

L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de més de 2 anys.

Preu/croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 161 639 Fax: 932 374 90 Estudiant d'arquitectura tècnica Estudiant de 2n curs d'Arquitectura Tècnica, s'ofereix per a fer pràctiques. Coneixements bàsics d'Autocad, Joaquin Calles Telèfon: 933 711 510 Maquetes i models Models a escala, d'estudi, presentació i venda.

Varietat de tècniques i materials. Pulcritud i responsabilitat.

Telèfon: 934 261813 a/e: jjag74@hotmatl.com

Serveis ICENTRE

D ED O C U M E N T A C I Ó J O S E P

RENART

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99 1

Jfc

El Centre respon

Legislació sobre escales en edificis (...) c) Los lados abiertos de las escaleras y rampas de mas de 60 centímetres de altura. Los lados cerrados tendràn un pasamanos, a una altura mínima de 90 centímetros, si la anchura de la escalera es mayor de 1,2 metros; si es menor, però ambos lados son cerrados, al menos uno de los dos llevarà pasamanos. (...)

39. Las barandillas seran de materiales rígidos, tendràn una altura mínima de 90 centímetros y díspondràn de una protección que impida el paso-o deslizamiento por debajo de las mismas o la caída de objetos sobre personas.

Quines condicions han de complir les escales d'un edifici d'oficines?

Què ha de complir l'escala interior d'un dúplex? Quina alçada lliure de pas ha de tenir una escala? Com han de ser les baranes de les escales? y ^ questes són algunes de les conH f l sultes que es repeteixen amb freqüència al Servei de Normativa en relació amb el disseny d'escales. Aquest element constructiu és fonamental per al disseny de tot l'edifici o local i una errada en el projecte o en la fase de replanteig i execució pot ser molt difícil o impossible de solucionar a posteriori. De fet, algunes de les consultes han estat plantejades per tècnics que han de redactar un dictamen dins d'un procés judicial relacionat amb una reclamació per incompliment de la normativa d'escales.

L'escala és un element constructiu fonamental per al disseny de l'edifici

7. Rampas, escaleras fijas y de servicio.

1 a . Los pavimentos de las rampas, escaleras y plataformas de trabajo seran de materiales no resbaladizos o dïspondràn de elementos antideslizantes.

2e. En las escaleras o plataformas con paAquest article no pretén ser un tractat vimentos perforados la abertura màxima de sobre el tema. El seu objectiu és que el los intersticios serà de 8 milímetros. tècnic tingui clar quines són les normatives • NBE-CPi-96 "Condiciones de protección 39. Las rampas tendràn una pendiente bàsiques que ha de conèixer referent a la contra incendios en los edificios". Rea! màxima del 12 por 100 cuando su longitud regulació de les escales fixes dels edificis.

Decreto 2177/1996. de 4 de octubre, del sea menor que 3 metros, del 10 por 100 En funció dels usos de l'edifici podem Ministerio de Fomento (BOE núm. 261,29/ N o s'estableix en aquest Decret cap criteri cuando su longitud sea menor que 10 me10/1996) trobar-nos que un mateix element sigui que reguli les escales interiors dels tros o del 8 por 100 en el resto de los casos. regulat per diferents normatives. I, per conhabitatges.

4 8 . Las escaleras tendràn una anchura tra, trobarem aspectes importants no • Ordenances municipals. mínima de 1 metro, excepto en las de Serregulats i el tècnic haurà d'aplicar un criteri vicio, que serà de 55 centímetros.

Reial decret 486/1997 sobre adequat sense disposar de cap text legal que Normativa d'habitabilitat S ! . Los peldanos de una escalera tendisposicions mínimes de seguretat el recolzi. A continuació fem un breu resum de la Generalitat dràn las mismas dimensiones. Se prohidel contingut de les disposicions en qüestió Qualsevol edifici o local on hi hagi llocs ben las escaleras de caracoi excepto si i responem les dues consultes més repeti- El punt 2 de l'Annex del Decret 28/1999 de treball haurà de complir aquesta son de servicio. des plantejades al Servei de Normativa. estableix per als habitatges nous les disposició. Aquest criteri s'haurà d'enten69. Los escalones de las escaleras que condicions que han de complir les esca- dre en sentit ampli, de manera que no sean de servicio tendràn una huella les que serveixin d'accés a l'habitatge: en molts establiments públics haurem comprendida entre 23 y 36 centímetros, y Referències legals d'aplicar el Reial decret atès que hi ha una contrahuella entre 13 y 20 centimeLa legislació bàsica sobre escales la 2 . 2 4 . Els espais d'accés a l'habitatge han personal desenvolupant tasques d'atenció tros. Los escalones de las escaleras de servicio tendràn una huella mínima de 15 trobem en els textos legals que leniu a de tenir una amplada mínima d'1 metre, i al públic, neteja, seguretat, ordre, etc. permetre el pas d'un rectangle que, en posicontinuació: Per a activitats iniciades amb pos- centimetros y una contrahuella màxima de ció horitzontal, mesuri 1,90 x 0,50 metres. terioritat al 23 de juliol de 1997 la part A) 25 centímetros.

7". La altura màxima entre los descansos • Requisits mínims d'habitabilitat en els 2.2.8. En el cas que l'accés disposi de l'annex del Reial decret disposa que els edificis d'habitatges. Decret 28/1999, de d'escales, aquestes han de complir les establiments corresponents hauran de de las escaleras serà de 3,7 metros. La profundidad de los descansos intermedios, me9 de febrer, del Departament de Política condicions següents: complir el següent: dida en dirección a la escalera, no serà Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. a) Que en cada tram d'escala se salvi, 2828, 16/02/1999) com a màxim un desnivell de 3,20 metres. 3. Suelos, aberturas y desniveles, y ba- menor que la mitad de la anchura de esta, ni de 1 metro. El espaa'o libre vertical desde los b) Que l'altura del graons sigui com a randlllas.

2-. Las aberturas o desniveles que su- peldanos no serà inferior a 2,2 metros.

• Desplegament de la Llei 20/1991, de màxim de 0,185 m.

8 9 . Las escaleras mecànicas y cintas c) Que l'estesa dels graons sigui com a pongan un riesgo de caida de personas 25 de novembre, de Promoció de rodantes deberàn tener las condiciones de se protegeràn mediante barandillas u otros l'accessibilitat i de supressió de barreres mínim de 0,28 m. arquitectòniques, i d'aprovació del Codi 2.2.9. Els graons tindran, com a mínim, sistemas de protección de seguridad equi- funcionamiento y dispositívos necesarios d'accessibilitat. Decret 135/1995, de 24 de una línia de pas de 0,28 m, mesurada a valente, que podran tener partes móviles para garantizar la seguridad de los trabacuando sea necesario disponer de acce- jadores que las utilicen. Sus dispositivos març. del Departament de Benestar So- 0,50 m de la línia interior del passamà. cial (DOGC núm. 2043, 28/04/1995) (CE. 2.2.10. Els punts de l'espai d'accés on hi so a la abertura. Deberàn protegerse, en de parada de emergència seran fàcilmente identificables y accesibles. hagi un desnivell superior a 0,60 m han particular: - DOGC núm. 2152. 10/01/1996) • Disposiciones mïnimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. Real Decreto 486/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 97, 23/04/1997}

de disposar de baranes o elements protectors.

2 . 2 . 1 1 . Les escales hauran de tenir un element protector o barana que no sigui escalable d'una alçada mínima de 0,95 metres, i si la barana està composta per brèndoles, no podrà haver-hi entre elles una separació major de 0,12 metres.

I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

Serveis

h C E N T R E DE

I 18 Codi d'accessibilitat Segons l'article 20.5 del Decret 135/1995 les escales d'ús públic han de ser adaptades i han d'ajustar-se a les condicions següents {apartat 2.4.2 de l'annex 2): 2.4.2 Escales en edificis d'ús públic.

Les escales d'ús públic han de complir les condicions següents: • L'alçada màxima del graó és de 16 cm i i'estesa mínima, de 30 cm {a les escales amb projecció en planta no recta hi ha d'haver la dimensió mínima d'estesa de 30 cm a 40 cm per la part interior).

- L'estesa no presenta discontinuïtats on s'uneix amb l'alçària.

• L'amplada de pas útil és igual o superior a1,00m.

- El nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12.

• Els replans intermedis tenen una llargada mínima d'1,20 m.

- Es disposa de passamans a tots dos costats.

- Les baranes de les escales tenen una alçada d'entre 0,90 i 0,95 m. Els passamans de l'escala tenen un disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 cm i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.

A les disposicions addicionals del Decret s'estableixen una sèrie de mesures per aconseguir una adaptació progressiva dels espais al Codi d'accessibilitat (plans sectorials d'accessibilitat). Els principals paràmetres de referència de l'accessibilitat que s'hauran d'aplicar figuren a l'annex 7 del Decret. A continuació reproduïm els punts relacionats amb escales: 7.3.2.3 L'escala. „ Els principals paràmetres de referència són: Característiques dels esglaons: • L'altura no serà superior a 16 cm (màxim recomanable, 14 cm).

• L'estesa no serà inferior a 30 cm (mínim recomanable, 32 cm).

- En les escales de directriu no recta, hi ha d'haver la dimensió mínima d'estesa a 40 cm de la cara interior.

- L'estesa s'acabarà superficialment amb un material no relliscós i no sobresortirà ni

presentarà discontinuïtats on s'uneixi amb l'alçària.

Replans intermedis: • Tindran una llargada mínima de 120 cm.

• El nombre màxim d'esglaons seguits sense replà intermedi no serà superior a 12.

Amplada de pas: 1 L'amplada de pas útil serà igual o superior a 100 cm (120 cm recomanable).

Elements de suport: • Es disposaran passamans de les característiques assenyalades a l'apartat 7.5.1.1. (...)

7.5.1.1 Passamans. (...)

Les principals característiques a tenir en compte en el disseny i en la disposició dels passamans són les següents: • Fixació ferma per la part inferior, amb una separació mínima de 4 cm respecte a qualsevol altre element.

• Disseny anatòmic. Amb una torma que permeti adaptar-se a la mà i amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó entre 3 i 5 cm de diàmetre.

• Alçada de col·locació d'acord amb els següents criteris: (...)

En escales: als replans, a 90-95 cm; als trams, a 85 cm.

• Situats a tots dos costats del trajecte.

• Es prolongaran 45 cm més enllà del començament de la rampa o escala.

Norma bàsica de protecció contra incendis CPI-96 Aquesta normativa tracta l'escala com un element d'evacuació de l'edifici. En base a això exigeix unes condicions de "comoditat d'ús" i, el més important, unes amplades suficients per aconseguir una evacuació ràpida de l'edifici. Per això en la majoria dels casos aquesta normativa és la més restrictiva i, per tant, la que més condiciona el projecte d'un edifici (sobretot en ús hospitalari i ús docent). Els aspectes relacionats amb el dimensionat i característiques de les escales es tracten en els articles 7, 8, 9 i 10 de la NBE. Atesa la gran extensió d'aquests articles no podem reproduir aquí el seu contingut, però en remarquem alguns aspectes importants: • L'amplada mínima de l'escala serà

DOC UMENTACIÓ JOSEP

d'acord amb el nombre d'ocupants a evacuar assignats a aquesta, segons si l'evacuació és ascendent o descendent i segons l'alçada (o nombre de plantes) d'evacuació. El quadre de l'article 7.4.2 de la CPI-96 facilita el càlcul d'aquesta amplada.

• Cada tram d'escala ha de tenir (excepte en ús habitatge) un minim de tres graons.

• En escales amb traçat recte, la dimensió dels replans intermedis mesurada en el sentit de l'evacuació no ha de ser inferior a la meitat de l'amplada del tram de l'escala, ni inferior a 1 m.

• És obligatori el passamà a un costat de l'escala. Quan l'amplada sigui igual o més gran d'1,20 m o es tracti d'una escala corba s'han de col·locar passamans als dos costats, a Quan l'amplada de l'escala sigui superior de 2,40 m s'han de col·locar passamans intermedis.

• L'article 9.c) conté prescripcions sobre les proporcions dels esglaons, que es converteixen en molt importants quan les hem d'aplicar a escales compensades.

Reproduïm la part general d'aquesi article (en ús hospitalari i docent els criteris són encara més restrictius): c) La relación c/h serà constante a lo largo de toda escalera y cumplirà la relación 60 < 2c + h, donde: - c, es la dimensión de la contrahuella, que estarà comprendida entre 13 y 18,5 cm.

- h, es la dimensión de la huella, que serà como mínimo 28 cm. En el caso de escaleras curvas, la huella se medirà a 50 cm del borde interior y no podrà ser mayor que 42 cm en el borde exterior. En dichas escaleras no podrà computarse como anchura útil la zona en la que la huella sea menor que 17 cm. En escaleras para evacuación ascendente, los peldanos tendràn tabica y careceràn de bocel. El bocel o la inexistència de tabica pueden producir traspiés en el ascenso (vegi's gràfic).

• Si el paviment té perforacions, aquestes no han de permetre el pas vertical d'una esfera de 8 mm de diàmetre. • Les

imposicions legals esmentades en aquest

article (excepte ordenances municipals) són consultables en text complet per Internet a la base de dades Construdoc Legislació (www.apabcn.es/renart/)

Jesús Fernàndez Servei Normativa Adreça electrònica: SIT@apabcn.es

HENART '

On es regula L'alçada Lliure de pas de l'escala?

A

quest és un punt que no està regulat expressament en cap dels 4 textos legals comentats. I és el tema que se'ns ha consultat més vegades, fins i tot per part de tècnics municipals. Es tracta d'una dada que hauríem de trobar en les ordenances municipals, però ens consta que en la majoria d'aquestes ordenances tampoc apareix regulada expressament aquesta dimensió. Així, en el cas de Barcelona, l'article 71 "Escales" de les Ordenances metropolitanes d'edificació no aporta cap informació al respecte. Davant d'això, el tècnic necessita saber quina és l'alçada mínima recomanable que li asseguri el compliment de totes les normatives. En el cas de Barcelona, si repassem les ordenances esmentades, observem que en les zones de magatzem i serveis sanitaris no s'accepten alçades inferiors a 2,10 m. A l'article 80.6 trobem fins i tot una dimensió acceptada de 2 m: l'entrada als locals d'oficines amb accés directe a la via pública, quan la cota del paviment sigui inferior a la rasant en el punt d'accés esmentat.

De fet, ens consta que basant-se amb aquest raonament alguns tècnics de l'Ajuntament consideren aquests valors com a mínims aplicables també a l'alçada lliure de pas de les escales.

Quina és l'amplada mínima que ha de tenir una escala interior d'habitatge?

E

n les diferents normatives estatals i autonòmiques no apareix regulat aquest tema. Si aquesta escala fos un element d'evacuació de l'edifici podríem aplicar els criteris de la CPI-96. Però s'interpreta que l'origen de l'evacuació és a la porta d'accés a l'habitatge, de manera que l'escala interior queda sense regulació. Haurem d'anar novament a consultar les ordenances d'edificació. En el cas de Barcelona les Ordenances metropolitanes estableixen a l'article 71.6 que "tota escala tindrà una amplada mínima de vuitanta centímetres, mesurada per l'àmbit mínim". En els municipis on no estigui regulada aquesta dimensió seria recomanable aplicar els mínims que marca la normativa de seguretat i salut en els llocs de treball (Reial decret 486/1997). •

Demandes

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

19

Constructora d'edificació ajudant/a de cap d'obra

Currie & Brown arquitecte tècnic

perfil Convenient entre 1 i 2 anys d'experiència en coneixements bàsics de l'obra i amidaments.

Coneixements d'informàtica. Edat entre 23 i 30 anys. Idioma nivell C de català o similar. Convenient carnet de conduir. s'ofereix

perfil per a control de costos, amitíaments, tracte amb industrials i elaboració d'estimacions de projectes per .a projecte important al País Basc. Amb 2-3 anys d'experiència en control de costos. s'ofereix

Àrea de treball a Barcelona.

Contracte laboral per obra.

Període de prova de 6 mesos.

Sou: 2.500.000-3.500.000,- PTA brut/anual negociable.

Incorporació immediata.

Les persones interessades poden contactar amb Esther López: Tel. 932 478 700.

Fax:932 327 051.

Dedicació setmanal a acordar.

Relació liberal. Preferible amb coneixements d'anglès. Disponibilitat per a viatjar.

Les persones interessades posar-se en contacte amb Rafael Castillo.

Tel. 934 874 301

Ofertes de treball del mes de setembre 99 TIPUS D'EMPRESA SERVEI PUCES

sec llista curric. personal llista personal Uista Cunic cunic. curric curric. personal atur

sec

Uista cunic. llista atur atur atur llista curric atur curric. cmric atur anunci llista currie. curric anunci curric. curric

sec

curric. atur atur

sec

atur curric anunri anunci curric curric. curric cutrit. curric curric.

1 tècnic d'obres 1 cap d'obres i director d'obres 1 tècnic pressupostos 1 cap d'obres 1 tècnic d'obres 1 cap d'obres 1 tècnic pressupostos 2 caps d'obres 2 coordinador d'obres 1 tècnic projectes 1 cap d'obres 1 comercial 1 tècnic pressupostos 2 caps d'obres 1 cap d'obres 1 cap d'obres 1 control qualitat 1 comercial assessor 1 cap d'obra 1 tècnic pressupostos 1 tècnic projectes 1 recent titulat 1 cap d'obres 1 coordinador d'obres 1 tècnic en delineació 5 taxadors 1 cap d'obres 6 tècnics d'obres 1 cap tfobres 2 taxadors 1 assessor tècnic 1 cap d'obres 1 cap (f obres 1 cap d'obres 1 tècnic projectes/obra 1 cap d'obres t coordinador d'obra I tècnic projectes/obra ! cap d'obres 1 coordinador 1 col·laborador tècnic 1 cap d'obra 1 assessor tècnic 1 coordinador d'obres 1 coordinador projectes 1 a»rdinado> d'obres 1 cap d'obres

disseny i gestió de projectes constructora fabricació i comercialització material auxiliar enginyeria empresa de treball temporal enginyeria estudi d'arquitectura constructora promotora immobiliària aiUaments tèrmics i acústics projectes i direccions d'obres arquitecte venda al major explotació hotelera constructora arquitectura i interiorisme estudi d'arquitectura elaboració de vins i licors fabricant taulers, plaques de cartró, guix.. construcció serveis transport públic ferr. expio, estacions esquí estructures de formigó promotora immobiliària especialista en estructures enginyeria valoracions immobiliària, constructora instal·lació d'estacions per a tele. mòbil construcció valoracions immobiliàries fabricació/comerç, aïllaments llana de roca immobiliària constructora arquitecte constructora enderrocament i voladures controlades rehabilitacions i manteniment promotora constructora despatx d'arquitectura constructora de rehabilitació promocions immobiliàries estudi d'arquitectura construcció sector químic per a la construcció immobiliària promoció d'habitatges promoció immobiliària construcció

Constructora al Baix Llobregat arquitecte/a tècnic/a

Constructora d'edificació ajudant/a de cap d'obra

perfil Convenient entre 1 i 4 anys d'experiència en despatx d'arquilectura i a peu d'obra. s'ofereix Relació liberal. Període de prova de 2 mesos. Sou 3-5.000.000'PTA brut/anual negociable.

Incorporació immediata.

per responsabilitzar-se de la gestió del departament d'obra pública de l'empresa, direcció dels equips de treball, així com dels contactes amb proveïdors. Tasques de medicions, control de la evolució del costs, certificacions, etc. perfil Convenient experiència prèvia de 3 anys a peu d'obra com a cap d'obra. Persona amb capacitat per a portar diverses obres a la vegada. Vehicle propi. Coneixements d'informàtica a nivell de Presto, Cosrjtec, o similars.

Les persones interessades poden posar-se contacte amb el Servei Promoció i Mecat de Treball.

Tel: 932 402 358 Fax: 932 402 359

Les persones interessades poden enviar el currículum al fax: 933 792 851.

ÀMBIT

EXPERIÈNQA

JORNADA

nacional Barcelona província internacional Barcelona provincià Barcelona província Barcelona i provincià Barcelona província, nac.

Barcelona província BCN, Tarragona, Girona nacional, Tarragona prov. nacional Barcelona província nacional nadonal Barcelona provincià Catalunya Barcelona província Barcelona provincià nacional nacional internacional nacional Barcelona província Barcelona prov., nacional Barcelona província Barcelona província nacional nacional internacional Catalunya nadonal internacional Barcelona província Barcelona província nacional i Catalunya Barcelona província internacional Barcelona província Barcelona província Barcelona ciutat Barcelona província BCH província i Girona Barcelona província internadonat Catalunya Catalunya BCH. provinda i Tarragona Barcelona província

1-3 anys no cal 2-3 anys 5 anys 3-5 anys 5 anys 5-20 anys no cal 5-10 anys no cal no cal 5 anys no cal 3 anys 3-5 anys 2-5 anys na cal no cal no cal no cal 3-5 anys no cal no cal no cal 2-10 anys no cal no cal 1-4 anys 0-1 anys 2-3 anys no cal 2-3 anys 1-3 anys 5-50 anys 2-4 anys no cal no cal no cal 0-2 anys no cal no cal no cal no cal 2 anys 5-7 anys 3-10 anys 3-10 anys S-10 anys

oficial oficial oficial oficial oficial oficial mitja jornada oficial oficial oficial intensiva oficial oficial oficial oficial oficial oficial oficial oficial oficial oficial oficial

EOAT

25-30 anys 30 anys 26-30 anys 27-45 anys 27-50 indiferent 30-45 anys 23-30 anys 25-40 anys 25-30 anys 20-35 anys indiferent 23-30 anys 25-50 anys 30-45 anys 25-35 anys 2Z-25 anys 40 anys 24-27 anys 22-30 anys 28-35 anys 25-28 anys indiferent oficial 22-30 anys oficial 30-50 anys 20-30 anys oficial 25-35 anys oficial 30 anys oficial 22-35 anys oficial 25-30 anys oficial indiferent oficial 25-35 anys oficial indiferent 30-80 anys oficial 25-31 anys oficial 23-30 anys oficial indiferent oficial indiferent matins 25 anys oficial 40 anys intensiva 25-35 anys mitja jornada indiferent indiferent oficial 26-30 anys oficiat 30-40 anys oficial 28-40 anys oficial oficial 28-45 anys oficial 35-45 anys

CONTRACTE liberal laboral laboral laboral laboral laboral laboral/liberal laboral liberal laboral laboral laboral/liberral laboral laboral liberal liberal liberal a convenir laboral laboral laboral laboral laboral laboral laboral liberal laboral laboral laboral liberal laboral laboral/liberal liberal laboral liberal laboral laboral liberal laboral/liberal laboral liberal laboral laboral liberal laboral laboral laboral

SCC- Servei Català de Col·locació - llista - llista de col·legials - curric - selecció de currículums - personal - selecció d í personal - anunci - pubBcadó «"anunci • atur - llista d'aturats

DURADA

S0Ü/MP1

2,5-2.9 3,5 3,5 9 a conven indefinida a conven indefinida 4,5 6 mesos/fix 3 indefinida 4-5 indefinida 4 2,5-3 indefinida a conven indefinida 3 a convenir 5 indefinida 4,5 indefinida 3-4 1 any renovable 1.35 a convenir a conven pràctiques 1,75 indefinida 2,3 a convenir 4 indefinida 4,5 a convenir a conven 6 mesos/fix 2.5 per obra 4-6 a convenir 2 a convenir 3,2 3 mesos prorr. 3 lany 3,3 1 any 3,5 indefinida 3 4 indefinida a convenir 2,5-3 a convenir a conven per obra 3,5-4,5 indefinida 2,4 lany 3,5 indefinida 3,1 indefinida 2 a convenir 4 6 mesos renov. 3,5 indefinida 1,2 18 mesos 4 a convenir 4 1 any renovable 7 indefinida 5 indefinida 4 6 mesos 4,5 indefinida indefinida indefinida

Activitats

I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

FORMACIÓ

Rehabilitació i manteniment

Construcció i noves tecnologies Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes. Sessions tècniques, 1 i 8 de febrer. Seminari. 3 i 10 de febrer Les següents jornades que es presenten dins el cicle Materials i noves tecnologies tenen com a objectius iniciar el debat sobre el paper que han de tenir fes xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels diferents punts de vista a l'hora d'abordar el problema.

També s'hi estudiarà la manera d'ordenar la implantació i la coordinació dels diferents serveis, i el seu manteniment. director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche exposició: s'inaugurarà I'l de febrer, fins a l'li de febrer.

Entrada lliure. dates de les sessions tècniques: dimarts, 1 i 8 de febrer del 2000. de 9.30 a 19.30 h. preu matricula: 5.Q0O PTA preu col·legiat: 5.000 PTA

Lobjecüu del seminari, paral·lel a les sessions tècniques, és establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure el manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes.

Amb experiències d'implantació soterrades, i altres tipus.

El caràcter formatiu i pràctic deí seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les infraesIructures urbanes. director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche dates del seminari: dijous, 3 i 10 de febrer, de 9.30 a 19.30 h. preu matricula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA

Jornades de rehabilitació: paraments exteriors Tots els primers dijous de cada mes Aquestes jornades són una trobada mensual, on els experts presenten les seves experiències sobre una problemàtica tècnícoconstructiva definida i estableixen un debat teòric i pràctic sobre les alternatives per afrontar-la. La gran diversitat de materials i components presents en !a pell de l'edifici i el fet que sigui l'element que presenta un pitjor estat de conservació, ens ha decidit a proposar una sèrie de jornades tècniques que presentin cada un dels aspectes essencials des de la doble vessant teòrica i pràctica. dates i horaris: tots els primers dijous de cada mes, de 9.30 a 14 i de16 a 20 hores. preu matrícula/preu col·legiat: per sessió: 20.000/15.000,per 4 sessions: 65.000/50.000,jorn. completes: 110.000/80.000,-

Codi: E102-1

Façanes mitgeres Dijous, 2 de desembre Els canvis urbanístics i la pròpia dinàmica constructiva fa que moltes parets que tenen una funció exclusiva de tancament (les parets mitgeres) passin a ser elements fortament exposats i dissonants en la imatge de la ciutat. S'afrontarà la problemàtica tècnica i estètica d'aquestes façanes i les possibles alternatives per millorar el seu comportament tècnic i la imatge exterior. programa Teoria f debat de 9.30 a 14.00 h • De l'envà pluvial tradicional a l'envà pluvial actual. La pèrdua del sistema de construcció entre mitgeres. c Lesions més usuals. Millora de les condicions de comfort ambiental. La façana mitgera, una alternativa. oLa façana mitgera, dins la discontinuïtat del paisatge urbà.

Les actuacions a Barcelona i l'experiència en altres països.

Casos pràctics, de 16 a 20 h Visita o presentació d'obres

Façamsme: conservar la façana i enderrocar l'edifici Dijous, 20 de gener La discutible i discutida moda de fixar la imatge dels centres històrics tot conservant les façanes i buidant el seu interior és una pràctica habitual.

En la jornada es comentaran els aspectes legals, els criteris d'intervenció i la complexitat tècnica d'aquestes obres. programa Teoria i debat de 9.30 a 14.00 h •. Lestabilitat de ta façana a conservar: en el projecte, en l'enderroc de l'edifici i durant la intervenció. í Lligams estructurals i constructius entre la façana a conservar i l'obra nova.

Taula rodona: Criteris per conservar la façana.

Viabilitat d'aquests projectes.

Experiències de Barcelona i en d'altres països.

Casos pràctics, de 16 a 20 h Visita a obres en curs

- Codi:R111-3

Medi ambient Introducció de paràmetres mediambientals en I edificació Manresa, del 16 al 25 de novembre

NFORMACIO GENERAL D INSCRIPCIONS A CURSOS

Els col·legiats interessats poden efectuar el pagament dels cursos en 3 o en 6 terminis.

En aquest últim cas se'ls aplicarà un recàrrec del

Inscripcions Telèfon: 932 402 060 Fax: 932 402 061http: //www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

El medi ambient i la seva preservació està assolint un gran protagonisme social. Aquest fet està comportant uns canvis significatius en els hàbits de la població mundial. La construcció, l'ús i l'enderroc dels edificis es fa a costa d'un impacte molt significatiu sobre l'entorn. La sensibilitat social, la capacitat limitada del planeta i la forta incidència que en aquest àmbit té el sector de la construcció, ens està adreçant envers uns canvis que modificaran substancialment els sistemes actuals de treball en la construcció, L'objectiu del curs és presentar els trets essencials de com podem, tot introduint millores en els seus processos, ter una construcció més sostenible.

dates: del 16 a! 25 de novembre, dimarts i dijous, de 18 a 21 h. preu matricula: 20.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA responsable acadèmic: Toni Floriach, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient. programa Dimarts, 16 de novembre 18.00 h Presentació i lliurament de la documentació.

18.15 h Visió global de la problemàtica del medi ambient. Què és el Desenvolupament Sostenible?

19.45 h L'impacte dels edificis sobre el medi ambient.

Dijous, 18 de novembre 18.00 h Edificis d'alta qualitat ambiental,

criteris de projectació.

19.45 h Impacte ambiental dels materials de construcció.

Materials potencialment perillosos.

Dimarts, 23 de novembre 18.00 h Implementació d'energies renovables.

19.45 h Materials mediambientalmení correctes. Criteris per a l'elecció de materials.

Dijous, 25 de novembre 18.00 h 19.00 h Exemples de bones pràctiques

I

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99 I

Activitats

FORMACIÓ

21

Medi ambient

Organització i gestió

Solucions constructives per a una edificació H Gestió del procés de construcció sostenible I Curs de postgrau, del 21 de gener al 17 de juny del 2000 Curs. sobre les tendències de l'arquitectura Als professionals amb una forbioclimàtica, del 29 de novembre al 3 de desembre

mació de tipus tècnic que treballen Per aconseguir una construcció Dimarts 30 de novembre, a les 16hen el procés immobiliari, se'ls més sostenible, s'ha d'actuar so- Presentació d'eines de disseny. requereix perquè fan funcions bre diversos paràmetres. Sovint, Funcionament, utilitat tècniques i també de gestió. La però, la sosienibilitat es queda en • Programes de software sobre capacitat d'aquests professionals la teoria i es fa difícil aplicar criteris arquitectura bioclimàtica, a càr- està ben valorada, sobretot, en la rec de Pol Ansó i Francesc fase de disseny i producció, és a de disseny i construcció. En el López de l'Institut Català d'E- dir, en les fases de projecte i obra. curs, es mostraran eines de treball nergia del Dept. d'Indústria. que ens ajuden en aquest sentit.

Aquest programa de postgrau, que Softwares sobre arquitectura • L'Agenda de la Construcció Sos- ara presentem, se centra en bioclimàtica, eines per a la certitenible, a càrrec de Toni Floriach aquests dos àmbits. del Servei Rehabilitació i Medi D'una banda, el procés de gestió ficació energètica, check-list d'ediAmbient. ficis d'alta qualitat ambiental, del projecte: disseny del producte catàlegs de materials sostenibles immobiliari, execució de! projecte, 14 h. i moltes altres que ens són útils per Dimecres 1 de desembre, a les 16h tràmits administratius, permisos i • Pressupost i anàlisi pressupospreu matrícula: 400.000 PTA a projectar i executar edificis més L'ACV de l'edifici llicències, manteniment i as built tari sostenibles. D'aquestes eines, se'n 9 L'elecció dels materials: cost del projecte durant l'execució preu col·legiat: 320.000 PTA « Gestió de projecte responsable acadèmic: Carles • Habilitats directives mostraran tant els continguts energètic, petjada ecològica, a d'obra. bàsics com el funcionament. càrrec d'Albert Cuchí del Dept. I d'una altra, el procés de gestió Puiggròs, arquitecte tècnic. Res- • Gestió de l'execució d'obres ponsable àrea d'organització í ges- • Gestió del manteniment i responsable: Xavier Casanovas i Construccions Arquitectòniques I. de l'execució, l'estratègia de tió Joan Josep Escobar Domòtica contractació i coordinació d'induspostvenda programa amb la col·laboració de: l'Institut • La domòtica com a eina de con- trials durant el procés de l'obra, el • Tancament de l'operació i manCatalà d'Energia (ICAEN) trol, a càrrec de Xavier Traver de control econòmic i gestió del cost, teniment > Organització i líderatge d'equips • Simulació de casos pràctics amb el suport de: Comissió EuBCN Cambra Lògica la planificació i la gestió integrada de treball ropea. Direcció General 17. Prode la qualitat, i la seguretat, entre -Codï:G508-1 i Gestió de qualitat grama Thermie. Adoption of Dijous 2 de desembre, ales 16 h d'altres.

Bioclimatic Technologies by SMEs Edificis energèticament soste- Aquest programa de postgrau and Building Actors in the nibles. La certificació energètica s'inclou dins el màster en project Mediterranean Region. dels habitatges manager en edificació i urbanisme Els col·legiats poden obtenir un val descompte per acumulació dates: 29 i 30 de novembre, i 1, 2 • Situació de la certificació ener- que el Col·legi organitza juntament d'inscripcions a cursos de formació continuada del Col·legi. i 3 de desembre, de 16 a 20 h. gètica a Espanya, a càrrec de amb la Fundació Politècnica de Cada 100.000 PTA de matrícules invertides en cursos^j en el mateix any acadèmic dóna dret a un val d Javier Serra Tomé, cap de l'Àrea Catalunya. durada: 20 hores PTA a descomptar de la matrícula en inscriure's a un c de Normativa y Control de Cali- dates i horari: del 21 de gener al preu matrícula: 15.000 PTA inscripcions: Tel: 932 402 060 Fax: 932 402 061 dad en la Edificación del Minisprograma 17 de juny del 2000, divendres de http://www.apabcn.es a/e: formació^" terio de Fomento.

Dilluns 29 de novembre, a les 16 h.

16.30 a 21 i dissabtes de 9.30 a Presentació del curs, a càrrec de La certificació energètica d'haXavier Bardají, president del bitatges a Catalunya, a càrrec de Us de full de càlcul per a l'estudi de viabilitat Control d'obres.

Josep Lluís Badenas, cap d'OrdeCol·legi d'Aparelladors. d'operacions immobiliàries Seguiment econòmic Albert Mitjà, director de í'Institut nació Territorial del Dept. de PolítiCurs. del 17 ai 31 de qener del 2000 i tractament de la Català d'Energia del Dept. d'In- ca Territorial i Obres Públiques. informació dústria, Comerç i Turisme de la Cristina Castells, de l'Institut En aquest curs es presentarà una Curs a Granollers, del 17 Català d'Energia.

Generalitat de Catalunya forma fàcil i útil de fer servir un full Criteris de disseny d'edificis sostenibles • Cap a una arquitectura bioclimàtica, a càrrec de Rafael Serra del Dept. de Construccions Arquitectòniques I de la UPC • Fulls de façana i ombrejament

• L'experiència de la Certificació Energètica del País Basc, a càrrec d'Anselmo Delgado del CADEM, Ente Vasco de la Energia.

Divendres 3 de desembre Visita tècnica Codi: M1O5-1

de gener al 7 de febrer

de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

Aquest és un dels cursos d'especialització inclosos dins el programa que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit.

Cal tenir coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.

Per als alumnes que no tinguin prou coneixements d'Excel s'ha previst un curs del 6 al 13 de setembre, en el mateix horari del curs. responsable acadèmic: Carles Puiggròs dates: del 17 al 31 de gener.

Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

El curs s'ha pensat de manera que, sense perdre la visió general del procés i partint dels treballs que es van elaborant, es pugui proposar mètodes per al tractament global de tota la informació. És un del cursos d'especialització que fa el Col·legi d'Aparelladors conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. dates i horari: del 17 de gener al 7 de febrer, dilluns i dimecres de 18 a 21 h. preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA Preu matrícula: 30.000 PTA Preu col·legiat: 25.000 PTA Codi: G401-5

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

Activitats

Qualitat

Seguretat Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció Del 10 de gener al 28 de febrer El Decret 1627/97, de transposició de la Directiva europea sobre la seguretat a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional: el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar solucions i alternatives, motivar els participants perquè integrin la seguretat en el procés de disseny i execució, i impulsin accions de sensibilització i, fins i tot, en formació dels treballadors a l'obra.

El curs forma part del programa de formació en seguretat i salut laboral que el Col·legi duu a lerme des de fa uns anys amb l'objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta nova funció professional actualitzin els seus coneixements en aquesta matèria i s'adeqüin al

nou enfocament de la implantació de la seguretat en les obres.

L'objectiu del curs és formar els professionals que faran coordinació de seguretat en fase d'execució en obres petites i mitjanes per tal que puguin redactar els estudis i estudis bàsic de seguretat d'acord amb els requeriments del Decret i iniciar-se en les tasques de coordinació en aquest tipus d'obres. dates i horari: del 10 de gener al 28 de febrer, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. preu matrícula: 90.000 PTA preu col·legiat: 40.000 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet, responsable acadèmic de l'àrea de formació en seguretat.

Control de qualitat Cas pràctic, del 12 al 26 de gener

Pla de seguretat i salut Casos pràctics De l'11 de gener al 7 de març El curs es basa en la realització dels plans de quatre projectes reals sobre la construcció d'una petita edificació, la construcció d'un gran bloc d'habitatges, la rehabilitació d'un edifici i les obres d'urbanització d'un polígon industrial. En la simulació dels casos, es determinaran diversos escenaris corresponents a distints models d'organització que trobem a les obres: contractista únic amb subcontractes, diversos contractistes, subcontractistes i autònoms, etc. El curs consta de dos mòduls principals: un d'exposició, per a l'anàlisi de l'estudi de seguretat, dels continguts generals de què consten els plans, i un altre que inclou la preparació dels casos: redacció dels plans definint les mesures de prevenció i les propostes alternatives a les propo-

sades en l'estudi, fent comparatius de les propostes des del punt de vista tècnic i econòmic, per acabar redactant el document complet de cada pla. En aquest mòdul els alumnes treballaran en grups tutoritzats amb i'objectiu que al final del curs es faci una posada en comú de tots els casos acabats. És recomana haver assistit al curs bàsic sobre seguretat i salut laboral a la construcció que organitza el Col·legi, o bé tenir coneixements o experiència equivalents. dates i horari: de l'11 de gener al 7 de març, dimarts, de 17 a 21 h. preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet, responsable acadèmic de l'àrea de formació en seguretat.

- Codi: S108-1

presentació Amb un mètode molt pràctic es presenta com preparar un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística.

El cas d'un edifici mitjà-petit. dates: dimecres,de! 12 al 26 de gener, de 18 a 21 hores. preu matricula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA programa • • • • • • •

Legislació del control de qualitat Els agents del control de qualitat Materials a controlar: mínims Programa, registre i certificació Tramitacions Resolució dun exemple: programa Registre de resultats i certificat de compliment • Documents a recepcionar • Homologació, la certificació, els DTI, segells i marques Codi: Q102-10

L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador Sessió tècnica, dimarts, 23 de novembre Amb aquesta sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat i els canvis que s'han produït a partir de la publicació del Reial decret 1627/1997.

Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes d'actuació, i consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres petites. adreçat: a aquells professionals

que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en les quals només cal l'estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució. dia i hora: dimarts, 23 de novembre, de 16.30 a 21 fi. preu matricula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet, responsable àrea de seguretat.

Codi: S102-6

Activitats pericials

Control de qualitat del formigó segons els canvis de la nova EHE. Cas pràctic, dimarts 16 de novembre

L'Informe tècnic Estructura, models i tècniques de redacció Curs. del 22 de novei Aquest curs ha estat dividit en dos mòduls formatius: el primer, versarà sobre l'estat actual dels informes tècnics, fent una anàlisi tècnica i jurídica de les seves mancances i problemes, proposant esquemes de contingut i d'estructura documental, recolzats amb exemples pràctics i amb l'anàlisi de casos reals. En el segon mòdul, es fa un trajecte d'anàlisi de l'art del saber escriure, posant èmfasi en les tècniques de redacció a l'abast dels tècnics, tot encetant una via de coneixements humanístics aplicats a la tècnica per millorar la qualitat de l'informe.

responsable acadèmic Enric Casanovas • mòdul (Tècnica dates i horari: 22, 23 i 24 de novembre, de 16 a 21 hores. preu col·legiat: 25.000 PTA preu matrícula: 30.000 PTA Codi: P107-1 • mòdul II Lingüística dates: del 25 de novembre al 30 de desembre, dijous, de 18 a 21 h. preu col·legiat: 25.000 PTA preu matrícula: 30.000 PTA : Codi: P1O8-1 Es pot accedir indistintament a qualsevol dels dos mòduls.

Els col·legiats poden obtenir un val descompte per acumulació d'inscripcions a cursos de formació continuada del Col·legi.

Cada 100.000 PTA de matricules invertides en cursos de formació en el mateix any acadèmic dóna dret a un val descompte de •10.000 PTA a descomptar de la matrícula en í inscripcions Telèfon: 932 402 060 Fax : 932 402 061 http://www.apabcn.es A/e: formacio@apabcn.i

Es pretén donar una visió dels canvis de la instrucció del formigó estructural, EHE, en la preparació d'un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística. És la resolució d'un cas pràctic d'un edifici de volum mitjà.

Preu matricula: 4.800 PTA Preu col·legiat: 4.000 PTA responsable acadèmic: Pere Casademont, cap del Servei Habitatge del Col·legi. dates i horari • dimarts, 16 de novembre, de 17 a 21 hores.

Codi: Q103-14

I

FORMACIÓ

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99 I

Activitats

I ALTRES

23

Informàtica bàsica i gràfica Programació de cursos Novembre-desembre 199£ t Iniciació a l'Excel • De) 15 al 24 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. i Del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Internet • De! 8 al 10 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. i Dimarts, 30 de novembre de 9 a 13 h. i 21 i 23 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Preu matricula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA. • Iniciació al Word • Del 15 al 24 de novembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

• Del 9 al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Preu matricula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Mini curs d'iniciació al Word, a la delegació del Vallès Oriental • Del 29 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores.

Preu únic: 10.000 PTA. • Word II nivell • Del 29 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

Preu matricula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Iniciació a l'Autocad Del 24 de novembre al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h. Preu matrícula: 19.500 PTA: Preu col·legiat: 15.000 PTA. • Iniciació al'Access • Del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

• Del 13 al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 9 a 13 h.

Preu matrícula: 14.000 PTA: Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Organització del disc • Dimarts, 2 de desembre, de 9 a 13 h.

• Del 20 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, del 19 al 21 h.

Preu matrícula: 11.000 PTA: Preu col·legiat: 8.000 PTA. • Excel II nivell Del 29 de novembre al 20 de desembre, dilluns i dimecres de 17 a 19 h.

Preu matrícula: 17.500 PTA: Preu col·legiat: 12.500 PTA. • Mini curs d'Excel II nivell, a la delegació del Vallès Oriental • Del 18 de novembre al 2 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 íi.

Preu únic: 12.500 PTA.

Informàtica aplicada Microsoft Project Del 15 de novembre a

Lobjediu és aprendre a controlar, avaluar i administrar projectes amb l'ús del programa Microsoft project. adreçat a: aquelles persones interessades en una eina informàtica per al plantejament i planificació dels projectes, i la gestió i la seva representació gràfica. dates dels cursos • Dilluns i dimecres, del 15 de novembre a l'1 de desembre, de 19 a 21 h.

• Dimarts i dijous, del 14 al 21 de desembre, de 9 a 13 h. preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA Codi: C1401-1

Pressupostos i control econòmic d'obra amb Presto Deí 17 de novembre a l'1 de desembre Adreçat als professionals que els cal fer amidaments, pressupostos, certificacions i control econòmic.

Programa • Realització d'amidaments desglossats, i del pressuposí. Certificacions. Comparatius d'ofertes.

Control de proveïdors i industrials.

Imputació dels costos reals.

Comparatiu entre costos teòrics i reals. dates:deli7denovembreal'i de desembre, dilluns i dimecres, de 17 a 21 h. preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: C1301-3

Altres 8è Sopar dels aparelladors Terrassa, divendres 19 de novembre La delegació del Vallès Occidental organitza, la vuitena edició del tradicional sopar dels aparelladors. dia: divendres, 19 de novembre hora: a les 21.30 hores lloc: planta formigonera, Formigons Terrassa c/Duero, s/n de Terrassa preu: 3.000 PTA per persona reserves Delegació Vallès Occidental Tel: 937 801 110.

Activitats de fora

Sopar Gresca a la fresca Granollers, divendres 26 de novembre La delegació del Vallès Oriental, organitza el sopar de l'aparellador d'enguany, amb el títol Gresca a la fresca. dia: divendres, 26 de novembre hora: a les 21 hores lloc: Hotel Balneari Broquetas PI. Font del Lleó, 1 Caldes de Montbui preu: 2.609 PTA per persona reserves: abans del 19 de novembre, a la Delegació Vallès Oriental. Tel: 938 790 176.

- Hàster en edificis intel·ligents I construcció sostenible, Barcelona, del 22 de novembre al 25 de maig. : organitza: Col·legi Oficia) ; d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana. Tel: 96 351 78 25 inscripcions 3 Barcelona: , DIAKIN. Tel. 933 012 223.

- XII Curset sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. Restauració de l'arquitectura moderna, de! 16

Les causes de despreniments a lextenor dels edificis. Xerrades a Granollers. del 29 de novembre al 15 de desembre La xerrada anirà a càrrec de Ferran Gomà, professor del Dept. de Construccions Arquilectòniques I, i tindran lloc els dies 29

al 19 de desembre, al Col·legi d'Arquitectes. organitza: Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AAOIPA) Informació: tel: 933 067 828.

de novembre, 1, 13 i 15 de desembre, de 18.30 a 20.30 h.

Delegació del Vallès Oriental, Tel: 938 790 176.

Exposicions R.D. ADELA: Project for Mies van der Rohe Pavifion. Homenatge a J.W. Goethe Sala d'exposicions de Barcelona, del 30 de novembre al 31 de desembre Amb motiu del 250 aniversari de J.W. von Goethe, R.D. Adela ha escollit el pavelló Mies van der Rohe de Barcelona per a retre-li homenatge. El Col·legi, acollirà una exposició-instal-lació d'art contemporani i foíografies d'aquesta artista i que forma parí d'aquest homenatge.

organitza: Departament de Cultura del Col·legi. inauguració: dimarts 30 de novembre a les 19.30 h. horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 20 h.

Es podrà veure a la sala d'exposicions del Col·legi, fins al 31 de desembre.

25e aniversari de la Delegació d Osona Exposicions a Vic. fins al desembre Properes exposicions, dins els actes commemoratius del 25è aniversari de la Delegació d'Osona: • Cicle de fotografia organitzada per «H», exposició «Arquitectura menorquina clàssica» de Toni Vidal, s'exposarà simultàniament als espais: «H°, escola d'art i a la delegació, fins al 4 de desembre.

• Exposició de pintura de Cristina Costa, Marta Pons i Jordi Urbón, ala delegació, del 17 de desembre al 16 de gener. organitza Delegació d'Osona Plaça Major, 6

Telèfon: 938 852 611 Fax: 938 894 534 a/e: caatosona@apabcn.es

- III Congrés nacional d'enginyeria civil: «L'enginyeria civil del segle XXI- Barcelona, del 24 al 26 de novembre. secretaria general: Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.

Tel: 934 016 478. a/e: berga@etseccpb.upc.es http://www.camino5.recol.e5

I

-4.

9a convocatòria dels premis Bonaplata 1999, fins al 30 de novembre.

Informació: Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d'Arqueologia industrial de CatalunyaJel: 937 803 787. Fax: 937 806 089. a/e: c.ictnet.es

Una seducció per l'arquitectura industrial, aquarel·les i mirades fotogràfiques de Neus Fornells i Marc Roig, del 2 de desembre al 14 de gener. institut Català de Tecnologia.

Tel:933 152 321. Fax:933196 042. a/e: mvalles@ictnet. es

GUIA

D ' E M P R E S E S

I

SERVEIS

FUSTERIA H

ESTRUCTURES I Peilaires, 28 I 08019 BARCELONA | Tels. 93 307 29 33 i 93 307 26 92

Alsina

FRAPOMT CONSTRUCCIONS

EN FUSTA

SOLUCIONS EN EHCOFRATS

PAVINDUS, S.A.

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOAMVELLADORS I MOHTERS DE RESINES FUSTERIA D'OBRA I PEU A

DECORACIÓ TERRATZOS COHTiNUOS PlapTeIuan.lier.1 Tel. 2D5

1

09 39

0S01O Barcelona Fai. Ï 6 5

IX 76

ALUMINOSI

> CATAUNA.S.A.

EXTENI SOLUCIOMESINTEGRÀLES DE PAVIMENTACIÒN

Morters sense reiracció.

Rehabilitació C/Santander. 42-48. Nau 39. 08020 BARCaONA Tel 378 26 86-Fax 278 27 11

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

SENETON Muntaner. 472 08006 BARCELONA Tet. 414 00

16 F a i 202 31 12

ELECTRICITAT •

AÏLLANTS

REHABILITACIÓ |

Daroca CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ 5OO.OOO

Avgda.de la Granviï. 179

MATERIAL E1ÍCTÏÜCO lutQción. 390 • 392 Fo* (93) 232 77 53

03908 L'Hospitalet de Uobregit (Barceloní)

M Ï3ife'íí »(

CONSTHUCCIONES MANSO, I I 5aA·TeL[93)426 98 9B{3lir Fa*193)4239413·08015B.

ILUMINACION Telèbno (93| 265 16 6 3 '

08013 Bcrcelono

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

.^MOBRAS ^^MREFORWAS ^ ^ ^ 1MPERMEABILJZACIONES • ^ ALUMINOSIS B f t ^ H RERJERZOS ESTRUCTURALES

QERCflSA,

IEP

simon

REHABIUIS.L.

TeJ.(9ï) 261 63 00 / Ruc (93) 261 63 20

3 New ja U Restauració pedra G Evitar coloms

p 1 1| ^ /

.iSUSonrti DESDE 1923 V

Vidrieras emplomadas

L-

ResQu raciones

t

Grabados al àcido

FERROS iienebèg Si.

i!

Vidrieras en hormigón / P ^ f t

m

^

ASTUR1AS,6 ^

5

. CEINCO, S.L.U. V

™i-pAtiSAH" Tel.: 93 663 02 11 : 93 663 01 31

•i.

<J Padilla, 240 • Tel. (93! 456 14 53 Fax 1931 436 72 85 • 05013 Barcelona

PALLEJÀ fBaicetona)

PAVIMENTS : VIMENTS INDl'STRIAI^ DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRF_S 1)E RESINES I PINTURES ESPF.CULS

H H

Lal

" ' r a l ° r i d'***"»*' Conlral dB Qnallül

Assistència Tècnica i Control de Qualitat a tot lipus d'obres

f

_EXTRAFORT_

Tel.: 937 31 54 46 d. Àries, 57, Nan P- Pol Ini CM PítllliïU • 08128 Ttiroa

PREFABRICATS I La solució a l'aluminosis

NOUíBAU

L-5

Fem el terra bo segons DIN ISO 9002

Prefabrícados de Hormiüón. SA.

El sistema derenovacióde sostres

Sotanes de Refoç Actiu. s i .

93^86.78.76

Aplicació fàal. ràpida i econòmica

Màxima resislènoa mecànica i quimica

Tel.: 93 796 41 22

LABORATORI DE CONTROL

ESTUDIS GEOTÉCNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA

Anüpols ImpecmoabiCtzals

ASSAIG SÒNIC DE PILOTS

Higiènics

Decoratius

ALUCOBOND DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de alumnio aiusiï i3se©sef es

ESTUDI ^

\

|

y^T^.

I s.L.

ARQUITECTURA I TOPOGRAFIA Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment d'obra, rep/aní^amenís, parcel-Iaoons iAs-Built BC*T*H 460-442 enfc 1° • 08022 Barcelona IeC;Ç3 211 30 46 • Fenc W 418 57 74 e-mal: estudLtn_l@cooc.rie1

C L A S S I F I C A C I Ó

Recobriments per a sòls industrials

<

&

Reparadú làal de forats I esquerdes

Av.Sanl Julià. 206. nau 7. Pol. industrial Congost

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.

08400 Granotere

Td:93 W9 57 00/ 93 849 54 75 Fax:

93 649 5416

D ' E M P R E S E S

T H . F M (909) 334 331 - 08017 BARCELONA

I

S E R V E I S

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Intormàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

El reportatge PATRIMONI

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99 I

INDUSTRIAL 25

" J~fi/ia edificis que canten, mentre <7ue altres sense veu ens deixen indiferents " j ÍPaufTJa/éry

Ciutat i fàbrica • Q l

1 1 5 de desembre de 1994, la UNESCO declarava patrimoni de la humanitat les

B

restes de la fàbrica alemanya Alfe VólWinger HDtte. de fosa del ferro. D'aquesta

3

manera, per primer cop, el patrimoni industrial entrava a formar part d'una llarga sèrie de béns culturals que caHa protegir com a valor i memòria de la història i la cultura. Aquesta nominació era, duna banda, un crit <falerta davant la destrucció i la degradació tfun patrimoni que fins feia poc temps havia estat reïx de la vida econòmica i social de molts països.

D'altra banda, era la culminació, i també l'embranzida, de molts projectes de preservació, drfusió i conservació que s'estaven portant a terme arreu del món sobre el patrimoni industrial, projectes com C/ufaf / fabrica. Un recorregut fel patrimoni industrial de

Ban/ona.

Aquest projecte neix com una estratègia per donar a conèixer el patrimoni industrial de \a ciutat de Barcelona, un coneixement i una valoració que activen la rendbïtat del ciutadà de Barcelona i del públic en general. L'objectiu del projecte és mostrar el valor afegit d'aquest patrimoni com dels components de la identitat i la història d e la ciutat emmarcada plenament en una societat industrialitzada.

La mostra itinerant Ciutat i fàbrica es va poder visitar a la sala tfexposicions del Col·legi del 21 de setembre al 8 d'octubre. Al novembre es podrà veure al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa).

•

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

^ El reportatge \ PATRIMONI

Un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona

INDUSTRIAL

Torre d'aigües de CsUlana (fe Gas

H J a industrialització va significar l'aparició d'un nou element en el paisatge de les H H ciutats europees i americanes: la fàbrica. Aquesta, entesa com l'espai de la producció industrial moderna que recull sota el seu sostre els homes i les màquines, es va convertir de seguida en el punt de referència bàsic del desenvolupament econòmic, social i també cultural de molles de fes ciutats. Una ciutat amb unes indústries potents i significatives rebia els fluxos positius i negatius de la seva presència, el conjunt dels quals anava perfilant la personalitat i el desenvolupament de la ciutat La fàbrica, nus d'aquesta circulació de fluxos, va esdevenir i'element significatiu, l'element que calia magnificar i que marcava la diferència entre els tipus d'indústries i posicíonava l'empresari en el nou mercat que es creava. Per això, no és estrany trobar l'empremta d'enginyers i arquitectes significatius en el disseny d'edificis, màquines i estructures industrials. D'aftra banda, aquesta diferenciació anava més enllà i incidia en el camp de les innovacions. Els descobriments científics van tenir els primers llocs d'experimentació real a la indústria, una experimentació origen dels progressos tècnics i científics que tard o d'hora revertien a la ciutat.

Així, moltes poblacions obtingueren la xarxa de gas, electricitat, clavegueram i d'altres gràcies a la presència de la indústria. A més, les necessitats industrials de subministrament de matèries primeres i de difusió de la seva producció van anar creant infraestructures i xarxes de transport, tant per terra com per mar, de les quals les ciutats també serien beneficiàries. La presència fabril, per si mateixa, també perfilava una nova trama urbana amb habitatges per als treballadors, carrers, serveis, comerços i barris nous que de mica en mica anaven configurant les ciutats Barcelona és un bon exemple d'aquest fet. Des de les primeres fàbriques de la ciutat vella fins als polígons industrials dels anys seixanta, la indústria ha marcat la fesomia de bona part de la ciutat i ha estat l'element primordial per entendre'n el desenvolupament econòmic i social i el seu paper com a capital de Catalunya. La seva presència s'ha plasmat en un tipus d'edificis, les fàbriques, moltes obra d'arquitectes i enginyers prestigiosos,

Abrasius Debray fabricava coles, gelatines, abrasius, teixits de cotó i mescles

La Maquinista Terrestre i Marítima, de construcció de maquinària i estructures pesants

H El reportatge h PATRIMONI

INDUSTRIAL

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99 I

27

de filatures de cotó

de fabricació de cargols

Xavier Basiana & Jaume Orpinetl

com ara Josep M. Puig i Cadafalch, Josep Amargós, Pere Falqués, Joan Rubió i Bellver, Joan Torras i tants d'altres. Obres, moltes de les quals s'emmarquen en els diferents corrents artístics sorgits des de la segona meitat del segle XIX. Igualment, la presència industrial a Barcelona ha estat l'artífex de nous serveis per a la ciutat, com el gas, l'electricitat, la creació d'estacions de ferrocarril, d'un port i de tots aquells elements necessaris per a l'emmagatzematge, la distribució i el consum dels productes que crea la indústria.

La indústria ha estat i és el marc de treball de bona part de la població barcelonina i ha estat la clau del creixement demogràfic de la ciutat, un creixement que ha aportat una enorme diversitat i pluralitat urbana, social i cultural, la qual ha enriquit i marcat un dels principals trets de Barcelona. •

• Gmp de treball Ciutat i fàbrica: Joan Carles Alayo, Mercedes Arroyo, Francesc Caballé, Magda Femàndez, Dolores López, Joan Olona, Susana Sànchez, Iolanda Senano, Eduard Simó, Mercè Taijer i Josep Maria Vilanova.

• Coordinen ['exposició: Xavier Basiana, Martí Checa i Antoni Vilanova.

• Fotografies: Xavier Basiana i Jaume Orpinell.

- Patrocinadors: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials, Universitat de Barcelona, Institut Català de Tecnologia, Associació i Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Nau Ivanow - Col·laboradors: AAD1PA, Arxiu Històric del Poblenou, Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, Centre Internacional d'Estudis de Patrimoni Construït (UPC), Societat Catalana d'Arqueologia, Societat d'Història de la Ciència i de la Tècnica (IEC), SOS Monuments

L'Escola Industrial ocupa avui ta fabrica Batlló, l'Hidroelèctrica de Catalunya ha restaurat U seu del carrer Vilanova, i el Vapor HM ha estat reformat i modernitat

I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

H El reportatge I-

128

Per això, vull aprofitar aquestes línies per donar a conèixer l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AAOIPA) als membres del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

L'AADIPA, com diuen els seus estatuts, "és una agrupació d'arquitectes vinculada al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (...) que neix del col·lectiu que ha conformat la Comissió de Defensa de! Patrimoni Arquitectònic de la Demarcació de Barcelona" (avalada per l'esforç i treball de més de 20 anys}.

Per la naturalesa de l'AADIPA, una de les particularitats més essencials i enriquidora és l'obertura a d'altres professionals no arquitectes, vinculats al patrimoni. En aquest sentit, és l'única Agrupació del COAC que permet l'afiliació de qualsevol persona amb interès a participar i viure de prop els temes d'actualitat en aquest terreny "... els col·laboradors seran aquelles persones físiques que per llurs coneixements científics o aportacions culturals en matèria de patrimoni arquitectònic o altres circumstàncies especials, mereixin aquesta condició".

Finalitats més destacades: - Desenvolupar la informació, la sensibilitat i l'esperit de participació en els temes relacionats amb el patrimoni arquitectònic de Catalunya.

- Contribuir a la formació i perfeccionament dels seus agrupats.

• Contribuir a la defensa, vetlla, protecció, investigació i difusió del patrimoni arquitectònic al nostre país.

L'AADIPA, QUELCOM MÉS QUE UNES SIGLES

Funcions principals: • Organitzar i gestionar seminaris, cursos monogràfics, especialment els cursets sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, visites i, en genera! tota classe d'activitats empreses directament o amb altres institucions o organismes, per tal de íomentar la formació permanent dels arquitectes i tècnics vinculats professionalment i culturalment a la intervenció patrimonial, així com també contribuir en la formació dels nous membres, a través dels diversos plans i programes de lormació (Escola de Pràctica Profes-

B M I

olíes vegades, entre els col·lectius professionals que treballem en el món de l'ar-

sional Josep Uuís Sert}.

^ ^ B

quitectura i la constaiccíó, apareixen punts de fricció. En aquest sentit, el distanci-

•

Establir les comissions mixtes de treball que es considerin adients amb agrupacions

ament o la fredor de les relacions enire els arquitectes i els arquitectes tècnics o aparella-

o col·lecíius d'altres professions amb competències concurrents en el camp del patri-

dors, ha estat motivat més per un desconeixement envers el paper de l'altre, que per una

moni arquitectònic.

qüestió específicament professional.

La meva experiència personal, com a antic alumne del màster de la UPC sobre Patolo-

L'Agrupació, amb més de 200 membres plurals {historiadors, arqueòlegs, historiadors

gia, diagnosi i tècniques de rehabilitació i intervenció en el patrimoni arquitectònic, coordi-

de l'art, enginyers, estudiants...) té una notable presència d'aparelladors o arquitectes

nat pels professors Joan Ardèvol, Xavier Casanovas i Jaume Rosell, i envoltat de magní-

tècnics. Tots plegats hem pogut conèixer recentment, a través de visites i conferències,

fics companys aparelladors, ha servit per destacar que, si més no, en el món de la inter-

algunes actuacions i obres destacades com ara l'ampiiació del Museu Pícasso, les obres

venció en el patrimoni arquitectònic, la participació í enteniment a dues bandes, són fona-

de la Sagrada Família i del Liceu, el patrimoni modernista de Canet de Mar, la ciutat de

mentals.

Tortosa, etc.

AGRUPACIÓ D ARQUITECTES PER A LA DEFENSA I LA INTERVENCIÓ EN EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (AADIPA)

Cognoms

.

Telèfon / Fax Professió

Nom .

Adreça

Població

Codi postal

. Lloc I data .

Signatura

El signant s'inscriu mitjançant aquesta butlleta a l'Agnipació d'Arquitectes per la Delensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA).

La quota d'inscripció per l'any 1999 és de 5.000 pts +16% IVA = 5.600 pis. que es farà efectiva:

D D

en metàl·lic (directament a l'AADIPA) « c bancari

Cal trametre aquesta butlleta a la Secretaria de l'AADIPA (carrer dels Arcs, 1-3 Planta 4a 08002 Barcelona), o al lax 934 123 964.

INFORMACIÓ: Neus Vime (Tel. 933 067 828 / A/e: agrupacions@coac.net)

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

-j El reportatge h TRIMONI

INDUSTRIAL

29

i

Entre les activitats del darrer trimestre d'aquest any, cal esmentar la visita que farem a la

Cal fer notar, doncs, el reconeixement a l'esforç i treball de tots els companys col·-

maquinària de les fonts de Montjuïc, el recorregut per les intervencions més recents a la

laboradors, i també el suport d'organismes, institucions i empreses, per sintetitzar des de

ciutat de Girona -amb la remodelació del claustre romànic de Sant Daniel-, i el XXil Curset

la pluralitat un ampli conjunt d'activitats relacionades amb el patrimoni industrial.

sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic.

Finalment, vull agrair a L'INFORMATIU la gentilesa per cedir aquest espai, per a la difusió

Aquest seminari, anomenat tradicionalment "curset", és organitzat per l'AADIPA per fo-

dels objectius i tasques de la nostra Agrupació.

•

mentar l'intercanvi d'experiències i el desenvolupament del coneixement internacional en les intervencions sobre el patrimoni arquitectònic. Representa, per si mateix, un punt de trobada anual entre tots els professionals del sector. Aixi, els diversos aspectes de les restauracions

Antoni Vilanova, arquitecte

presentats - e n relació amb una temàtica concreta-, són debatuts amb rigor per un ampli

Secretari de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa

ventall de tècnics, investigadors i crítics, entre un col·lectiu plural.

i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

El curset de l'any passat es va dedicar al patrimoni industrial, amb una anàlisi de les noves propostes per als antics contenidors del treball. Enguany, s'estudiaran amb perspectiva històrica les aportacions de l'arquitectura del Moviment Modern (entès cronològicament des dels anys vint fins a l'ínici dels 60), es valorarà la consideració d'algunes de les arquitectures d'aquest període més recent com a patrimoni cultural, i exemplificaran les problemàtiques específiques que les seves restauracions plantegen.

El desenvolupament general del curs gira al voltant de tres eixos:

ÀMBIT DE TEORIA I HISTÒRIA La diversa relació de les avantguardes del momenl heroic i de la segona generació amb la història i amb la preexistència.

S'examinaran els camins paral·lels, en gran part sense intersecció, que recorren els CIAM i les convencions sobre el patrimoni,

ÀMBIT DE POLÍTICA CULTURAL I ADMINISTRACIÓ Les aportacions de representants de les administracions i d'organitzacions culturals que presentarien els treballs d'inventari i catalogació, així com la problemàtica específica de la protecció del patrimoni contemporani.

ÀMBIT DPARQUfTECTURA I TECNOLOGIA La relació dels supòsits compositius amb les solucions constructives i materials emblemàtics, tot valorant les innovacions tecnològiques.

S'analitzarà el sentit entre rehabilitació funcional í fidelitat lingüística.

Tot un seguit d'activitats complementàries, com ara taules rodones, exposició temàtica, visites, etc. completen el programa que es desenvoluparà entre els dies 16 i 19 del proper desembre.

De l'experiència de les anteriors edicions, s'ha demostrat que l'èxit i el prestigi del curset s'ha anat forjant a partir de la participació de tothom, cadascú en el seu paper, per aconseguir de revalorar í posar d'actualitat el món del patrimoni arquitectònic.

Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control

Fabricat en resina acrílica per a aplicar ei superfícies planes i registrar moviments verticals i horiaontals. (Fissures)

Indispensable per a tesi no destructiu de les estructures de formigó, ciment, etc.

En estoig

Mesuradors electrònics i5e babafreqüència,n destructius, per a apiado en guix. (uso. vernís «cMesura sota l'arrebossat, papers pintats.

3, cartró pedra i obra oe fnaçonena.

ES33BZHI!9^

Especial formigó i cimarcc nns a 1 UUtirrLde

OFERTA 2.500,- ptes.

El nivell làser FLIO de rotació i punteria fixa per a marcar, raig visible; plànol horitzontal i vertical.

En estoig i amb trípode d'alçada aj usable.

Especial fusta amb escah en percentatge 7-40% t escata relativa 0-100.

Balmes, núm. 6 • TeL (93) 30120 45 - 08007 BARCELONA

I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

•í El reportatge IPATRIMONI

f 30

INDUSTRIAL

Joan Olona: "Hi ha un patrimoni que cal conservar" Entrevista Joan Olona és un arquitecte tècnic que omple de vitalitat els seus 25 anys d'alçada, i és prou alt com perquè la seva jornada laboral doni

Què és Ciutat i fàbrica?

per a moltes activitats. Col·labora en un parell de despatxos d'arquitec-

"És un projecte que consisteix en una exposició, un catàleg i -ho estem gestionant- un

tura, que es dediquen tant a la rehabilitació com a l'obra nova.

recorregut programat pel patrimoni industrial que hi ha a Barcelona, prou important. Hi ha

Fa projectes d'interiorisme juntament amb la seva parella. També ha creat Guanes, un "equip sense murs", amb dos companys més que provenen del món del disseny i, un dissabte cada quinze dies, encara

edificis modernistes, com el de la Fundació Tàpies, o del moviment modern, com l'Editorial Gustavo Gili o la fàbrica Mirurgia. El grup que el porta endavant és pluridiscíplínari: reuneix gent com és ara geòlegs, arquitectes, aparelladors, historiadors i va néixer per coneixença d'uns amb els altres."

té temps per anar a l'Arxiu Històric del Poblenou, a fer més feina. Per si tot plegat no fos prou, participa en el projecte Ciutat i fàbrica, a través del qual vol conscienciar el ciutadà sobre el valor del patrimoni industrial de Barcelona.

Quines són les fases del projecte?

"El projecte va prendre cos el 1997. Ara s'està acabant de redactar el catàleg amb totes les fitxes de l'exposició, ampliades, i articles tant de membres del col·lectiu Ciutat i fàbrica com d'altres especialistes."

Jornades internacionals

Manteniment i gestió dels edificis LA TENDÈNCIA EUROPEA Barcelona, 15, 16 i 17 de juny del 2000 • Els millors experts mostraran el present i el futur del manteniment • Un espai obert per presentar i intercanviar les teves experiències Projectar el manteniment El cost global La vida útil dels components La mantenibilitat Els manuals d'ús i manteniment Projectar el manteniment Manteniments Estratègies de gestió Experiènries en la contractant) de serveis Metodologies d'inspecció Manteniment i medi ambient Noves professions a Europa Presenteu les vostres experiències.

Contacteu amb el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Tel: 932 402 366

Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

| Central de Teletreball S.L. Central d e Teletreball proposa una sèrie d e serveis q u e donen suport en temps real a la seva empresa/activitat, permetent-! i el següent: A) Externalitzar totes les tasques administratives que ho permetin.

B) Disposar d'un conjunt de persones i serveis que donen suport a la seva activitat on line en el moment adecuat a la seva necessitat SetVBls qu» oferim: Comunicació Webs d'alta qualitat Presentacions multimèdia Fotorrealisme arquitectònic Imatges 3 D Productes Internet IDDEO (Retevisión) Gestió de dominis - Consultí les nostres ofertes Altres serveis Recepció de trucades Treballs administratius en general Coordinació agenda Secretaria personalitzada

Central de Teletrebatí S.L Cl Còrsega, 203. ent 2on A - 08036 BARCELONA Telí. 93 363 17 10 - Fax: 93 363 17 23 - Mòbil: 609 36 52 56 www.oHiceworkshop.com • E-mafl: centraltelet.sl@officeworkstiop.com

-\ El reportatge h

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

PATRIMONI INDUSTRIAL On es documenten sobre la història de les fàbriques?

'Pràcticament tot el material es treu del registre mercantil, perquè el problema és que no van ser els nostres avis, sinó els rebesavis, els que van treballar en moltes de les fàbriques inventariades. Cada vegada costa més que els que hi van treballar, en expliquin la història de la fàbrica. Per exemple, vam poder parlar amb el porter de can Saladrigas i ens va explicar que la fàbrica està feta amb els maons més grossos de tot Barcelona, perquè el senyor Saladrigas va contractar l'obra al constructor a tant el maó col·locat. I aleshores va comprar una bòvila i va portar ell mateix els maons, més grans del normal."

Cada fàbrica és una història?

"Exacte. Però cal tenir en compte que la importància del patrimoni industrial no està només en la nau industrial, sinó també en els habitatges dels obrers -cosa que no es pot veure en aquesta exposició, perquè no és el tema. No només l'edifici, sinó la vida dins la fàbrica. I és que els nostres avantpassats van viure moltes hores a les fàbriques."

Al Poblenou, hi ha hagut força bofetades "Pensa que a la Vila Olímpica, el que van fer va ser encerclar l'àrea on havien d'anar els edificis i ensorrar-ho tot. Es va fer un treball molt important de documentació del que hi havia, es van aixecar plànols, es van fer fotografies, però es van ensorrar edificis amb un treball arquitectònic molt interessant, com ara la fàbrica Crédito i Dochs, d'Elies Rogent.

L'únic que es va conservar va ser la xemeneia de la fàbrica Can Folch."

Per què?

'Bàsicament, la raó de la destrucció és que la indústria no estava adaptada al pla Cerdà.

No és que el pla no s'adaptés a la traça de les naus, sinó al revés. Però s'arriba a un punt en què cal preguntar-se: és tan important que tot Barcelona s'adapti al pla Cerdà?"

I a vostè, què li sembla?

"Jo diria que no. Perquè hi ha un patrimoni que cal conservar. El Poblenou, per exemple, tenia una traça especial, perquè el tren arribava fins a peu mateix de fàbrica, per carregar i descarregar."

31

a

S'han fet errors? "És clar. Encara ara. Quan es desenvolupa tot el projecte de Diagonal Mar, la gent s'adona que hi ha construccions que no es poden enderrocar. Tot i així, edificis com la fàbrica La Jij'onenca, davant l'edifici de l'ICT, precatalogada i amb un treball arquitectònic considerable, es va tirar a terra, per posar en el seu lloc uns barracons prefabricats, que fan de vestidors del camp de futbol que s'ha habilitat en l'espai que va quedar.'

Es pot rehabilitar sempre?

Tampoc. No sempre es pot rehabilitar i no sempre s'ha de rehabilitar. S'ha de veure si es pot donar un ús a aquell edifici. El problema amb què ens trobem avui dia és que la majoria del patrimoni industrial és de l'Ajuntament, que no té diners per fer-hi alguna cosa. Hi ha edificis que s'han de mantenir, és clar, però si no s'hi fa res, es degradaran al cap de deu anys, i és el pitjor que li pot passar a un edifici."

Quina és la solució?

"S'ha de ser prou imaginatiu per donar-li un ús, a l'edifici. I això avui dia està en mans privades. L'Ajuntament de Barcelona només es pot inventar projectes com el 22@bcn, per implantar indústries netes en antigues fàbriques."

No l'han titllat mai de radical?

"S'ha de ser radical amb la radicalitat de l'aítre extrem, que ho vol enderrocar tot. I tant des de l'Arxiu com des del col·lectiu Ciutat í fàbrica el que volem és donar a conèixer el patrimoni que tenim, perquè es puguin prendre decisions. És tan important l'Exposició Universal com el patrimoni industrial."

Ciutat i fàbrica visitarà properament la Universitat Central de Barcelona i després viatjarà al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa.

Jordi Ma Ket A/e: electrik@redestb.es

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) i a més a més no resulta cara.

Sistemes de Reforç Actiu, S.L. Carrer Sant Agustí 66 F. 083OI Mataró Telèfons 796 41 22 i 907 22 80 03

B

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99

H El reportatge h PATRIMONI

32

INDUSTRIAL

Joan OLona satisfà la seva vessant més creativa en la realització de projectes d'interiorisme juntament amb la també aparelladora Mireia Bosch i com a membre del col·lectiu Guanes, un grup multidisciplinari que ha format junt amb Jordi Bonet i Jordi Soler, per dedicar-se al món de la creació. Els espais i l'art són la seva passió. El seu propòsit és dissenyar el progrés.

EL SEU PROJECTE DE VIVENDA ÉS UNA OBRA...

DIGNA D'EMMARCAR

MARCS METÀL·LICS amb una protecció en 7etapes Polimerilzació - Forn Immersió en pintura Assecat Passivació icapat Desengreixar Acer

L'arquitectura tècnica també pot ser creativa" "

El boom del disseny ja ha passat.

"Sí. ja ha passat però crec que ara és un bon moment per al disseny. Hi ha el problema que el díssenyador potser no és tan reconegut com abans, però sí que hi ha molta producció.

Tothom vol tenir un objecte que diferencií casa seva."

M.Y.T.E. LA MÉS ALTA QUALITAT AL PREU MÉS BAIX COMPROVI-HO: No necessiten pre-marc* * No es descrosta. * Més durabilitat. * Fàcils de muntar. * No es deformen. * Protecció contra l'òxid. * Acabats perfectes; pre-pintats i assecats al forn a 1809. * Incorporen accesoris per a facilitar el muntatge: frontisses "omegas", allotjament de baldons i topalls de plàstic.

ARQUITECTE/CONSTRUCTOR: Demani gratuïtament una mostra de Marcs metàl·lics per a portes interiors.

i^.Y.T.E. Marcos y tarjas metàlicos S.L.

Un objecte d'lkea o Hàbitat.

"Aquest és un altre problema: anem molt al producte que ens venen. I aquest és el problema de Guanes. Abans de començar una reforma, tothom ja té una idea molt concebuda de què vol. Volem vendre una làmpada o un plat nostres, i el propietari ens ensenya un catàleg i diu 'no, no, jo vull aquesta làmpada1."

I què es porta avui en dia, quant a decoració?

"Pel que fa a bars, es porta la decoració rústica tipus Cafè di Roma. En interiors, un postminímalista, que és l'adaptació del minimalisme a un espai on s'ha de viure: gresite als banys, vidres mats, parets blanques, pocs mobles. Tenir un ambient neutre, on destaquin els objectes.

Nosaltres intentem crear espais adaptables a la personalitat de cada client. Deixar un moble adaptat a l'habitatge i no tansformar gaire la distribució. Si fins aleshores ha funcionat, no cal arrasar-ho tot."

També es va presentar al concurs d'idees per transformar el carrer de davant el Col·legi. Defensi el seu projecte.

"Des de Guanes, vam intentar seguir la poètica visual de Joan Brossa. Eli descontextualitzava un objecte i li imposava un nou sentit. Nosaltres vam convertir un escalímetre, objecte d'ús corrent entre els aparelladors, en un obelisc, forma escultòrica utilitzada al llarg de la humanitat per marcar un enclavament determinat. Ens va semblar una manera senzilla de solucionar la problemàtica que plantejava el concurs: retre homenantge a Joan Brossa, referenciar ei Col·legi en el seu entorn i lligar-ho tot amb el món dels aparelladors."

Tornant enrere, què en pensa, de la decoració dels Cafè di Roma i similars?

'No sóc crític amb les coses, en general. Però crec que el problema més important en aquest tipus de cafès és el soroll, L'estètica rústica ens porta a deixar que el soroll es mogui amb llibertat. Però no es pot deixar tot pelat, sense cortines o planxes al sostre que absorbeixin el soroll, perquè aleshores no pots entrar-hi a prendre un cafè amb tranquil·litat. No són llocs confortables."

Aleshores, potser millor que anem a fer l'últim cafè a casa. Teva? Meva? Tant se val, mentre l'interiorisme sigui d'Olona.

Cervanles 49-51, 1» 08912 BADALONA Tel.: (93) 460 28 10 Fax: (93) 460 27 93

Empreses

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99 I

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL

33

Presentació de programes informàtics DIBAC, MIC i HARMA 30 de novembre i 1 de desembre

Prestatgeria COMERCIAL: NOVEMBRE 1999

GestCon i Tricalc 18 i 19 de novembre

IDT 13, presentarà els programes DIBAC, MIC i HARMA en versió Windows.

Dies, 30 de novembre i 1 de desembre, al vestíbul del Col·legi, durant tot el dia. Informació: Tel. 932 967 880

ARKTEC farà demostracions del programa d'amidaments, pressupostos, plecs de condicions i control de costos, GESTCON i del programa de càlcul d'estructures, TRICALC. Dies, 18 i 19 de novembre al vestíbul del Col·legi. Informació: Tel. 932 652184.

El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de novembre:

índex d'anunciants L'INFORMATIU 153 Empresa Plecinstant TBWA (BT) Wermasi/Berdala Correduria Lorente Copisteria Miracle/CRC Autodesk Ormetal Central de Tele-Treball Sistema de Reforç Actiu MYTE IDT 13 IBERMAPEI

Ref. portada +13 interior portada 8 9 11 13 29 30 B 31 32 34 contraportada

EcoEsteba

Trac Vertical

Pèndol

Industrías Químicas Lowenberg

Placosa

Perstotp ConstmcL Chemicals

Const desmontables lubulares

Sistemes te Reforç Actiu

Weidmúller

A l t a Dtaka Ibérica

Weber Bromin Cemarksa

Composan Constnjcción

Wermasi

Mecanismos y andajes

Cima Box 2000

Panasonic Sales Spain, SA

Lamp

Tractel Ibérica

Asfallex Constmcción

Consorcio Termoarcilla

Ibermapei

Sintel

Gamesystem Esparia

Intemper Espanola

Contratas Ingenios Tecnicas sisl

Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez.

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 402 057. Fax: 932 402 364. E-mail: comercial@apabcn.es

INFORMATIU

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça CP:

Població Telèfon

Fax:

PUB ICITAT 3 20 35

4 21 36

'INFORUA

5 22 37

E-mail

nu núm. 153 6 23 38

7 8 24 25 portadE

9 10 26 27 contraportada

11 28

14 12 13 29 30 A 30 B interior portada

15 16 17 31 32 33 A interior contraportada

18 33B

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legí.

L'Informatiu. Bon Pa||w,J^08021 frajjpnaJFax:

19 34

PRESENTACIÓ DELS PROGRAMES DIB AC CAD específic d'Arquifectura.

2D i 3D amb conexió directa a 3D Studio.

Fàcil aprenentatge.

Inclou una llibreria de Seguretat i Salud

3D Studio Viz

_

El millor programa Render per a Arquitectura.

Generació d'imatges i animacions 3D.

MIC Amidaments i Pressupostos Un 70% més ràpid que la resta de programes.

Ràpid i còmode en les modificacions i canvis.

HARMA Càlcul de pòrtics plans de formigó.

Ajustat a la Norma EHE. Nova versió en Windows 95.

DIMARTS 30 de NOVEMBRE i DIMECRES 1 de DESEMBRE al Vestíbul del COAAT Barcelona Horari: de 9:00 a 14:00 i de 15:00 a 20:00 Entrega gratuïta a tots els assistents de: - Un programa de CAD DIBAC12 Lt. - Val descompte de 50.000.- en la compra d'un plotter MUTOH Injecció color RJ-801C DinAl. - Val descompte de 75.000.- en la compra d'un plotter MUTOH Injecció color RJ-800C DinAO. Feu la vostra reserva al Tel.: 93 296 78 80 ó envieu les vostres dades per fax al 93 421 53 15.

US HI ESPEREM!

CONCERT

i * NADAL

ï

21 de desembre de 1999 Sta. Maria del mar a les 20.30 hores rOL·lEGI D'APAREllADORS ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

LA DEGRADACIÓN Y LA REHABILITACIÓN de las mamposterías Toda la mampostcría de los edificios en piedm o ladrillo ha sido expuesta, a lo largo de su larga vida en scrvicio. a múltiples causas de degradación.

Causas de la degradación: Las causas pueden ser de lipo "traumàtico" (incendios. terremotos. guerras, etc) o de tipo "natural" a su vez subdivididas en químicas. físicas. biológicas y mecanicas.

Las causas de tipo físicas son debidas a las variadones de temperatura ambiental y en particular a la acción del hielo. cuya formación futura, conlleva un aumento de volumen.

Las causas de lipo biológicas se deben a la forraación de líquenes y algas en las zona húmedas de la mamposteria.

Las causas de tipo mecanicas estan c tadas con una soliritaci zo a la que se someie inidalmenle o sucesivam sivameme a la constru

La rcstauracïtín y la consolidarien de los cdifi

s histórícos

Cualquiera que sea la causa que haya provocado la degradación de la mampostcría. necesita que el material utilizado para su restauración (monero) o consolidación (inyección) lenga los siguientes requisitos: (I) debe ser suficientemente poroso (para consentir la eliminacíón de la humedad de la mamposlería a través del ambienle en las estaciones secas). y meciinicamente compatible (por resistència mecànica y modulo etiístico) con los materiaies originalcs; (II) no debe ser vulnerable - dada su porosidad y sus modestas características mecanicas - al ataque agresivo provenieote del ambiente o de la misma mamposlcría.

En lo que concierne a la elección de los ligantes para la restauración. los morteros "a la antigua" a base de cal-puzolana. caMadrillo molido o cal-hidraulica estan en la línea de satisfacer el punto (I): sín embargo, no son inmunes al riesgo de la '"vulnerabilidad" a los agentes agresivos íncluido el sulfato; en estos morteros. exisle ta posibilidad de que se formen ya sean silicatos o aluminatos y por lo lanto hay el peligro de que se puedan formar Ettringita "coloidal" y Thaumasita.

Por otra parte. la utiíización del cemento es aún mas desaconsejable que los" morteros antiguos". puesto que los morteros cementicios se vuelven mas incompatibles (por el alto modulo elàstico y la elevada resistència mecànica) con los materiaies originales. aunque invulnerables a los agentes agresivos.

LA SOLUCION MAPE1 AL PROBLEMA DE LA RESTAURACIÓN

Las causas de tipo químicas. son substancialment debidas a dos fcnómenos:

Los productos de la Línea Mape·Antique, proveclados para encontrar una solución al problema de la restauración y de la consolidación de los edificios en mampostería. se basan en la siguientc "filosofia*':

1) reacrión de los alcalis (sodio y potasio) del ligante con alguna forma de síiice amorfa, presente en la arena del monero y en las piedras {reacrión àlcali-agregado):

SELECCIONAR, entre los "antiguos" ligantes. aquellos componenles hidràulicos capaces de asegurar la absoluta invulnerabilídad a los agentes químicos agresivos aún teniendo su porosidad intrínseca y su relativa "debilïdad" mecànica.

2) reacrión del sulfato presente en la mampostería con los silicatos y los aluminatos de calcio presentes en los morteros hidràulicos (esto es. con cal-puzolana o cal-hïdràulica).

ASEGURAR un color claro al ligante para consentir la aplicación de morteros estéticamente compatibles con la mampostería original.

El sulfato puede estar presente en el interior de las mamposien'as por una o màs de las siguienles razones:

FORMULAR los productos de manera que permilan una aplicación faci! y con un resultado final satísfactorio aunque sea en las condiciones climaticas mas adversas.

• uuïi^arión de yeso dentro de los materiaies originales o en restau raciones posteriores: • ascensión capilar de las sales sulíatadas del lerreno a través de cimiento (sobreiodo si estan inmersas en agua de mar como en Venècia):

OFRECER una gama de productos que incluyan materiaies fiables y seguros desde un simple ligante a morteros listos al uso.

Todos los productos de la Línea Mapc-Antique son "delicados" però "indestructibles".

• utilización de ladrillos ricos en sales sulfatadas: • sulfatación del mortero original por penetrarión del anhídrido sulfuroso presente en el aire contaminado.

Cuando el sulfato està presente. se inirian los procesos químicos que llevan a la producción de dos compuestos (Ettringita y Thaumasita) muy peligrosos por su acción de hinchamiento, rompïente y disgregante que acompana a su formación.

Vale la pena senalar el papel que juega el agua en el deterioro: degradaciones de üpo biológicas. físicas y químicas. El agua puede. en efecto. producir directamenle el hielo. puede favorecer el crecimiento de las algas y el liquen y puede. sobretodo. iniciar los procesos químicos (reacrión àrido-alcali.

Ettringita. Thaumasita) ya sea parücipando directamente en las acdones agresivas. o desempenando cl trabajo de fluido de iransporte de lo varios componenles hidrosolubles en sus lentos "vaivenes" en el interior de la mamposlería: ascensión capilar. evaporación ambiental, mojado por lluvia.

Los revocos a base de Mapc-Antique. siendu macroporosos, desarrollan una acción deshumidificante Frenlu J la humedad que resurge.

En particular, la estructura macroporosa de los morteros MAPE-ANTIQUE pemiite. en las estaciones secas. una eliminación ràpida ya sea de la humedad que resurge capilarmente de los cimien tos sobre terrenos húmedos.o de aquella absorbida de la mamposlería durante la acción de la lluvia.

MAPEI Cl. Tortosa, 189-201, nave 5 • 08918 BADALONA Tel.: 93 397 32 11 • Fax: 93 397 97 92