155
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Ràfols: "La demanda d'habitatge té un límit' J I H I sector de ia construcció viu actualment una situació ^ ^ H d'eufòria que sembla que es mantindrà encara un temps, en la mesura que es mantingui l'activitat econòmica. La forta activitat propiciada per la demanda actual comporta, però, una situació de manca de materials i mà d'obra i, en conseqüència, un increment dels preus. El preu del producte final també puja i podria posar en perill el manteniment de la demanda si aquest increment coincidís amb un repunt dels tipus d'interès que posaria en perill la solvència econòmica de les famílies. L'economista Joan Ràfols, que va ser escollit el passat juliol com a nou president de l'ITeC, exposa a L'INFORMATIU quina és ia situació que viu el sector i què podem esperar del futur proper. •
m Manteniment d'edificis: el repte del nou mil·lenni Jornades internacionals del 15 al 17 de juny a Barcelona
12 12
R.D. Adela: Project for Mies van der Rohe Pavilion in Barcelona. To J.W. Goethe Fins al 31 de desembre
Secció oberta sobre previsió social
Assemblea general de col·legials
Austeritat de categoria
19
Mercat de treball: Canviar de feina pol ser positiu
CONCERT
< deN A D A L
I PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
EI tema C O N J U N T U R A
E C O N Ò M I C A
Entrevista
"Les fortes oscil·lacions de la demanda desestructuren la indústria de la construcció' EL Ple del Patronat de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) celebrat el passat 12 de juliol, va elegir president de l'Institut Joan Ràfols Esteve, que substitueix en el càrrec a Albert Serratosa. Joan Ràfols, economista, que ha estat membre del Patronat de L'ITeC des de 1989, ha desenvolupat des de 1972 una àmplia carrera professional de la qual cal destacar la seva etapa de director general d'Arquitectura i Habitatge de La Generalitat (1981-1988). EL nou president de L'ITeC ha manifestat La seva voluntat de reforçar els lligams entre els agents del sector i l'Institut, i potenciar les activitats que demana la nova construcció. "En aquesta nova etapa —diu RàfoLs— caldrà tornar a parlar de la industriaLització de certs processos constructius, tenint en compte la conjuntura que viu el sector".
Quina és la situació que viu avui ei sector?
ta activitat en tots els camps. Fins quan durarà aquesta eufòria constructiva? 'Una situació que és ben coneguda pels tècnics: que no hi ha mà d'obra, que no hi "El que està clar és que la demanda de ha materials, que per fer un pannell prefa- construcció és cada vegada més una bricat triguen sis mesos quan abans el ser- demanda lligada al cicle de l'economia. vien en dos dies. Aquestes i d'altres qüesLa demanda d'habitatge, una vegada tions evidencien el que tots sabíem; que hi cobertes les necessitats bàsiques d'allotha hagut una desestructuració de la indús- jament, es realitza en la mesura que hi ha tria de la construcció. No és cosa d'aquí, una millora de la renda de les famílies, això ha passat a tot Europa ja que, cada uns tipus d'interès baixos i un cost d'advegada més, el cicle econòmic ía que les quisició favorable. oscil·lacions de la demanda siguin molt "Amb això vull dir que hi ha una demanbrusques. Cap empresa no pot muntar una da més privatitzada. Als anys 70, l'Estat poestructura industrial eficient si la demanda dia influir en la producció d'habitatges perpot oscil·lar d'un any a l'altre en un 50%." què hi havia uns programes molt poderosos de subvencions i d'ajuda als promoLa situació actual del sector és d'una for- tors. Ara, si hi ha ajuts és a la mateixa de-
manda privada, via desgravacions fiscals posat a tallar pressupostos en obra pública, o subvencions d'interessos als adquirents. ja que si en una situació inflacionària encaEn el fons, és la transformació de la ne- ra poses més diner en el sistema, el resulcessitat en demanda, i això depèn de qüestat és més inflació. El que van fer va ser retions conjuniurals econòmiques com ara la fredar les economies i. a partir de l'any 76, relació preu de l'habilatge-renda familiar i els estats només poden invertir en obra pútambé les condicions de finançament. Ara blica quan ja hi ha un nivell d'activitat ecoens trobem en un moment del cicle amb nòmica important, amb ingressos impositius una caiguda fins a límits desconeguts dels més elevats que permeten finançar, no amb tipus d'interès, que explica la gran intensi- deute sinó amb recursos del pressupost, la tat actual de la demanda. L'edificació no majoria de la inversió pública, que és el que residencial com ara oficines o naus indusestà passant ara. trials també va a l'alça, ja que la demanda "En el momen! que els ingressos també puja quan l'activitat funciona." impositius vagin a la baixa perquè baixa l'activitat econòmica, i no hi hagi prou diner, si no volem tenir més inflació no hi ha Quin paper juga l'obra pública en l'actualtre remei que retallar la despesa pública al moment que viu el sector? i aquesta es talla per la inversió, mai per la "En aquests moments, el cicle es compor- despesa pública corrent. Això fa que sempre hi hagi una sintonia entre la demanda ta com ho va fer al període 87-90. Primer es va refer l'economia, va pujar la deman- privada residencial i no residencial amb l'obra pública, que fa que, si els tres subda d'habitatges i d'edificis no residencials sectors van tots a l'alça, es produeixin els i, a partir d'un cert moment, entrà una forta demanda d'obra pública. Abans dels 70 problemes que abans comentàvem de falels estats utilitzaven l'obra pública com un ta de materials i, sobretot, de mà d'obra." instrument d'estabilització de l'economia. En certs moments s'endeutaven i, quan hi havia atur, llavors posaven en marxa programes d'obres públiques. *A partir dels 70, i a partir de la crisi del petroli, el principal objectiu de totes les polítiques econòmiques dels països occidentals va ser combatre la inflació. Tots els objectius de la política econòmica se subordinaven a aquest objectiu. S'estava dis-
Es preveu, doncs, que els problemes que avui patim d'escassedat de materials, mà d'obra I, per tant, d'increment de preus, es mantinguin en un futur proper? \ "Penso que la situació actual d'escassedat de materials i de mà d'obra anirà a pitjor durant aquesl any i el que ve. Hem de preveure que l'any vineni entrarà en demanda
H CONJUNTURA
El tema
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
ECONÒMICA
efectiva, per exemple, una part important dels programes d'obres públiques com ara l'AVE. L'any 2000 començarà a haver-hi obra adjudicada i això afegirà més necessitat de mà d'obra que competirà amb l'edificació residencial. "Per altra banda, en una economia de mercat, amb una producció que no pot créixer, l'ajust sempre es produeix per la via dels preus. En aquest sentit, el sector de la construcció és molt diferent d'altres sectors industrials, per exemple, l'automòbil. Aquest té una capacitat d'adaptació als canvis de la demanda. Una companyia que fabrica cotxes treballarà els dissabtes í posaran un tercer torn i, si cal, un quart. Amb les mateixes màquines, treballant amb un 10% més de personal, s'incrementa la capacitat productiva en un 30%. Es tracta de fer treballar les màquines les vint-í-quatre hores del dia." Aquest no és el cas de la construcció. "No. La construcció no pot funcionar així. No hi ha possibilitat que l'oferta respongui a un increment a curt termini de la demanda, i l'ajust es produeix via preu. Si hi ha molta demanda d'encofradors o de guixaires, no pots decidir d'avui per demà incrementar el nombre d'operaris en un 30%. Perquè no n'hi ha i perquè els nous primer s'haurien de formar." Quan afluixarà la pujada dels preus? •En termes reals els preus no havien pujat en el període 90-97. Això, afegit a la davallada dels tipus d'interès, va permetre que famílies que no eren prou solvents, ho fossin. En aquest moment, però, segons el darrer informe de Tecnígrama, a la ciutat de Barcelona la mitjana del preu de l'habitatge ha pujat prop d'un 15%, si no m'equivoco. Aquelles circumstàncies excepcionals, la baixada dels tipus i la moderació de preus ja no hi són. Els tipus pujaran,
les xifres de producció d'habitatges són les més altes de la història. Aquest any s'iniciaran a Catalunya prop de 75.000 habitatges i, al conjunt de l'Estat, 500.000. Són xifres molt altes que no coneixíem des de l'any 75, un cop passada la crisi del petroli. Si tenim xifres de producció més elevades que mai, en aígunes poblacions pot mantenir-se un estoc d'habitatges per vendre en un període de dos o tres anys. Per tant, el ritme d'iniciacions baixarà.
"El ritme de construcció, en la mesura que es mantingui l'activitat econòmica, es mantindrà elevat" encara que no ho facin fins als nivells que havíem tingut. El més probable és que tinguem uns tipus del 6 i el 7%, sense arribar, als extraordinaris del 3,5% que havíem tingut fins ara.
"Malgrat això, penso que el ritme de construcció en general, en la mesura que es mantingui l'activitat econòmica, es mantindrà elevat."
"El govern del PP ha tingut la sort de tenir la inflació més baixa de la història des que disposem d'estadístiques d'IPC. El motiu no és alíre que una conjuntura extraordinària dels preus de l'energia, ja que el preu del petroli durant l'any 98 va ser el més baix des de l'any 1973." Si l'adquisició d'habitatges ja no es fa per habitar sinó com a inversió, hi veig més interessos que continuï l'escalada de preus que no pas que s'aturi. t a moderació del preu de l'habitatge és un objectiu de política econòmica. És a dir, en el fons no es pot pensar que hi haurà una moderació de la inflació a llarg terminí sense la contribució del preu de l'habitatge, que és un bé d'inversió cada cop més, però també és un bé d'ús. Si el preu puja molt més del que pugen els salaris, a la llarga hi haurà una reacció salarial tendent a mantenir la capacitat adquisitiva en el mercat. I el cost de la mà d'obra forma part del cost de l'habitatge, que és un bé de primera necessitat. Acabarem generant inflació a llarg termini." De quina manera es controlen els preus de l'habitatge? "Si hi ha demanda, o creix la producció fins a igualar-la o s'ajusta via preu. Aquí, vam
Dins d'aquest context, en quina situació es troba la indústria de la construcció al nostre país?
arribar al 97 amb unes necessitats d'habitatge importants no satisfetes, sobretot entre els joves. Tenien dificultats per accedir al mercat perquè no eren prou solvents, però la caiguda dels tipus i la millora general de l'economia que els ha permès trobar una feina, encara que sigui precària, els ha permès comprar un habitatge i la demanda s'ha disparat. "La demanda d'habitatge, però, també té un límit. La gent compra habitatge perquè hi ha una necessitat, i aquesta la marca el creixement de les famílies. Això se situa en 40 o 45.000 habitatges per any a Catalunya. Perquè hi ha més demanda? Perquè no es va satisfer i es va acumular del 80 al 95. A llarg termini, però, existeix una limitació. "Ara bé, controlar els preus de l'habitatge en una economia de mercat és impossible. En construcció, no hi ha mecanismes d'oferta que puguin adaptar-se a les fluctuacions de la demanda. Podem dir que farem habitatges, però s'ha de comprar el sòl, fer el projecte, construir... poden passar dos anys fins que els tens a punt. Llavors, pugen els preus. És així de simple."
"Hem comentat abans que la indústria de la construcció està cada cop més desestructurada, amb uns canvis productius importants per exemple, amb relació als materials. N'hi ha que no tenen res a veure amb els que coneixíem. Un altre aspecte que ha canviat és el del transport dels materials dins de l'obra. Són dos aspectes que presenten una certa innovació tecnològica que tenen una influència en l'increment de la productivitat. Aquesta, però, no es manifesta clarament en la construcció de la manera com ho fa en la producció d'altres sectors industrials. "La construcció continua sent una qüestió de mà d'obra. I aquesta costa que incrementi la seva qualificació i, a més, la seva mitjana d'edat és cada vegada massa alta per poder suportar la duresa dels treballs. "D'alguna manera s'ha d'incrementar el níveli d'industrialització de l'activitat constructora a base de components, no ja de prefabricació pesant, però sí que permeti fer en planta una part substantiva del producte. És l'única manera de garantir un producte final millor." •
Quines són les perspectives econòmiques a mig termini? "Probablement fins al 2004 o 2005 hi naurà un increment en l'expansió de les economies als Estats Units i a Europa, també a Espanya, i el sector de la construcció, lligat al cicle general, anirà bé. El que passa és que, si es manté l'increment del preu dels habitatges i dels costos de la construcció, difícilment la demanda podrà mantenir els ritmes actuals. "Probablement assistirem, en el termini d'un o dos anys, a un debilitament d'aquesta demanda, per exemple d'habitatge que, a més, es donarà en un moment en què
Cartes Cartana a/e: informatiu@apabcn.es
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
El tema UNA
L'Institut de Tecnologia de la Construcció
NOVA
ETAPA
A
L ' IT ÉC
'
"L I T e C segueix sent una
L'Institut de Tecnologia de la Construcció té la seva seu des de 1989 al carrer Wellington 19, de Barcelona, de la qual ocupa 2.500 metres quadrats, que pot ampliar dins del mateix edifici. En els darrers exercicis, l'IteC ha comptat amb
entitat al servei del sector"
una plantilla d'entre 50 i 55 treballadors als qual cal afegir una quantitat variable de col·laboradors externs, uns 25 per any, i també d'una vintena de becaris. Últimament ha incorporat estudiants que fan el seu treball final de carrera a l'Institut. El gir dels darrers exercicis es mou entre els 600 i ets 650 milions de pessetes.
Tasques que duu a terme L'IteC L'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC) és un organisme pluridisciplinari que combina els treballs de recerca amb els serveis que tenen com a finalitat donar suport tècnic als diferents sectors de la construcció, representats en el seu Patronat. Dirigit per Anton Maria Checa des del novembre del 1991, l'Institut treballa en les diverses àrees de la construcció. Algunes de [es tasques que desenvolupa actualment són les següents: • En el capítol de procés constructiu, liteC duu a terme accions relatives a la creació d'informació, eines i metodologies de gestió com ara bases de dades d'empreses, productes i normativa, i eines informàtiques. • En l'àrea de la qualitat, í'IteC és present als organismes europeus que desenvolupen la directiva de productes de la construcció, té funció certificadora reconeguda per la UE en el lliurament dels DITE i com a organisme d'inspecció i control d'aquest marcatge, i en el camp voluntari, en l'atorgament dels documents d'adequació a l'ús (DAU), que l'IteC lliura als productes que necessiten avaluar determinades prestacions.
L'fieC té ja més de vint anys. En tot aquest temps ha gaudit d'èpoques d'activitat molt intensa i d'altres de més apagada. En quin moment es troba avui l'Institut?
• Amb relació a la construcció existent, ha preparat bases de dades de patologies, o eines per a les operacions de manteniment i manuals d'ús, entre d'altres, junt amb les aplicacions informàtiques per a la seva aplicació. Duu a terme una línia de recerca fruit de treballs de camp d'anàlisi de l'edificació. També dedica una atenció especial a aquells aspectes emergents en el sector, com ara la sostenibilitat o l'evolució de la tecnologia constructiva. • Finalment, l'Institut és present a fòrums internacionals relacionats amb el mercat de la construcció, ja sigui quant a dades macroeconòmiques o de demanda de materials, entre d'altres.
"En primer lloc, l'IteC segueix sent una entitat al servei del sector, que és el mateix que dir dels seus agents. Cal tenir en compte els elements nous com ara l'estructuració dels departaments universitaris, els avenços en les activitats col·legials o els mitjans de l'Administració inexistents a l'any 1978. L'IteC s'adequa a aquesta situació fent un seguit d'activitats pròpies i es posa al servei de les que engeguin els pa-
trons. En segon lloc, la seva estructura de finançament implica que una part de la seva activital s'adreci a garantir-lo. Potser sí que, en base a això, algunes activitats depenents de les fluctuacions del sector manifesten alguns alts i baixos." Podem dir que el model d'Institut que es va crear aleshores és vigent avui? 'El model de l'ITeC com a fundació privada amb gran part del finançament generat per activitats de servei difereix en gran manera del dels altres instituts de l'Estat espanyol i de la resta d'Europa. Almenys fins fa poc,
la quasi totalitat eren entitats públiques depenents en la seva activitat de les assignacions pressupostàries. Això va canviant darrerament, ja que el BRE anglès ha estal literalment posat en venda pel govern i adquirit per un grup d'agents del sector que l'ha convertit en fundació privada ftot i així, el govern en té cura durant un llarg període d'aterratge). "La majoria d'altres entitats ha començat a entrar en una dinàmica d'incorporar serveis a les seves activitats. Deslaca el cas cfel VTT finlandès que és el primer que ha programat el traspàs a aquesta nova condició, tot i que considera inviable el model per sota d'una garantia de suport del 30% del seu gir. "Sembla, doncs, que lïTeC s'ha avançat ai futur i ja funciona sota condicions semblants a les que potser seran les de les entitats europees. En el cas que aquest sigui el model triat per la majoria, és clar, i que funcioni." Les particularitats de la construcció fan que aquest sigui el menys industrial dels sectors industrials. Sovint se'l qualifica d'immobilista. Existeix interès en el sector per seguir una via de modernització? En aquest cas, quin hauria de ser el paper d'una entitat com i'ITeC?
t'immobílisme del sector és un tema àmpliament debatut i en algunes publicacions de I'ITeC s'ha manifestat l'opinió que mereix aquesta afirmació. Les particularitats del sector fan que la seva evolució no pugui ser, diguem-ne, espectacular com la dels altres sectors, i també que la responsabilitat que no sigui segurament suficient, és de tots i cadascun dels agents que hi intervenen, des del promotor (ins l'usuari. "Que la modernització és inevitable, ho considerem indiscutible, i les raons són moltes, des de l'empenta que genera l'avanç tecnològic, fins a l'inexcusable necessitat de resposta a les demandes que són comunes a tots els sectors d'activitat com ara l'augment de la qualitat, el respecte al medi ambient, i la productivitat, entre d'altres. 'En aquest context, el paper de I'ITeC és el de donar resposta a les necessitats que cadascun dels agents manifesti en el carn cap a aquesta millora. I val a dir que. tot i que s'ha iniciat la marxa, queda encara molt camí per recórrer." I
Carles tartana A/e: informatiu@apabcn.es
Servei Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un ssessorament integral en ssegurances per, al sector de la onstrucció, SICÓ posa al vostre ervei un equip de professionals xperts en gerència de riscos per ssessorar i col- laborar amb tots Is que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
Assegurança de responsabilitat civil Assegurança Tot Risc Construcció urança d'afe
Assegurança de prestació de serveis per a obres finalitzades
Assegurança d'equips i maquinaria Assegurança d'accidents de conveni
Assegurança de protecció jurídica SICÓ és de ia C&T&jurii de Seeutas C. Lorente
i
j Punts de vista
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
TECNOLOGIA
2.La manca d'informació (tant perquè no se subministra correctament, com perquè
ía "primera prefabricaciò' ens pot servir com a eina d'anàlisi.
no es consulten les recomanacions dels
També és cert que no cal inventar-ho tot
fabricants) afavoreix que la posada a
de nou. Avui comptem amb materials que
l'obra dels nous productes es faci a par-
tenen certificada la seva qualitat (massa
tir d'extrapolacions ferotges de les tècni-
pocs, però) i la possibilitat que es demostri
ques de posada a l'obra dels materials
l'ajust a normes de certes solucions cons-
tradicionals. Tots sabem com els blocs
tructives, però, cal repetir que, al marge
de morter, tant els lleugers com els de
d'aquestes ajudes (on l'ITeC pot fer un pa-
termoargila, han patit per haver aplicat
per important, com tu bé dius) el què és
qualitats de morters i mètodes de posa-
realment fonamental és formar-nos en tots
da a l'obra inadequats.
aquells coneixements i criteris tècnics que ens permetran posar a l'obra les diverses
Si ho analitzem podem adonar-nos que la situació creada era previsible; fa molts anys que apliquem els mateixos tancaments (paret de 15, més cambra, més envà), amb els
solucions que ens ofereix la indústria (que són moltíssimes més de les que ens sembla) amb un nivell de confiança alt i el més homogeni possible per a totes elles.
•
mateixos materials (ceràmics) sobre les mateixes estructures (reiicular o jàssera plana). També la anys que els professionals
Fructuós Manà
que en tenen la responsabilitat no pensen
Doctor arquitecte
en solucions alternatives, i que a les obres
Catedràtic de la Universitat
no es fa altra cosa que el que s'ha fet "sem-
Politècnica de Catalunya
pre". Els cossos i els cervells s'han rovellat (pel que fa a la construcció). En un sector on les inèrcies són tan considerables, costarà d'engegar les ganes i la imaginació per sortir d'aquest magma temperat i agradable del no progrés (més, si els diners van rajant sobre el sector amb la plenitud que ho fan ara mateix). Ara l'Administració fa de motor de la innovació de què té necessitat el sector i planteja els seus concursos fent prevaler l'observança d'unes noves exigències que fins ara no s'havien considerat (la racionalització del procés, la sostenibilitat, etc). És un
De les innovacions a la construcció
repte clar als professionals. Hom ha de fer l'esforç de treure's el rovell de sobre. Hem d'acceptar el testimoniatge que ens ofereix el panorama de la construcció actual i treure'n conseqüències. Hem de pensar, sobretot, que quan deixem de banda els mètodes més convencionals, amb què teníem resolts de forma automàtica molts dels problemes que se'ns presentaven sense ha-
Carta oberta aJordi LLeaL —
ver hagut ni tan sols de plantejar-nos-els i també en molts defectes, que en haver esdevingut consubstancials a aquelles solucions, fins han arribat a tenir certa acceptació social. Hem de tomar a pensar per ser
ftTfl
aig llegir a L'Informatiu el teu escrit
talment, del desconeixement. Quan la in-
^ ^ H
que duia per títol "De les innovaci-
dústria ens ofereix una solució que aporta
ons de la construcció" (Jordi Ueal, L'INFOR-
una millora enfront de certa prestació, tre-
MATIU núm.152, segona quinzena d'octubre).
molem. Per què?
EI que hi deies em suggereix una sèrie de qüestions que voldria comentar-te.
lització, és molt probable que no tingui
cle, fiï estic completameni d'acord. Avui, in-
constància de com ha "tocat" les altres
novar implica córrer riscs considerables.
prestacions que oferien els productes anteriors. Així, es demostra amb una
justos en l'acompliment de les exigències
persistència esfereïdora que tota millora
més importants, de manca de durabilitat
en certs camps (facilitat de construcció,
especialment) i, com a conseqüència, d'in-
millora dels costos, millora dels aspec-
satisfacció de l'usuari.
tes formals) sol aconseguir-se a partir de
Crec que els riscs provenen, fonamen-
de les seves exigències més bàsiques. En un nou taulell de joc no es pot donar res per resolt sense córrer riscs. La teoria de la construcció basada en l'anàlisi exigencial
1 . Aquesta indústria, per la seva especia-
En allò que crec fonamental del teu arti-
Riscs de manca de qualitat (és a dir, desa-
capaços de plantejar-nos la construcció des
sensibles pèrdues en la durabilitat.
que es va posar en solfa durant els anys de
"Quan la indústria ens ofereix una millor solució per a una certa prestació, tremolem. Per què?"
Telèlcn directe: 932 402 376 Fax: 932 402 364 Adreça electrònica: inlormatiu@apabcn.es L'INFORMATIU digital: http^/www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Carianà, Joan Gay, Ramon Puig í Xavier Alberca Direcció: Carles Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabríela Schón i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die. Chopo Disseny gràfic: RGR Folòlits: imprès Autoedícíó S.L. Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 402 376 Publicitat; BITMAP. Isidre Roúriguez. C/6on Pastor, 5 0802! Barceiona. Telèlon: 932 402 057. Fax: 932 402 364. E-maíl: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona. Tel. 932 402 060, Fax. 932 402 061 Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6. 08240 Manresa. Tel. 938 729 799. Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic. Tel. 93 885 2611 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18. 08221 Terrassa. Tel. 937 801 110 Vallès Dtiental: Josep Pinol, 8. 08400 Granollers. Tel. 938 790 176 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresldenl: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Emauena Comptador Albert López I borra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurrí i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerenl: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU
NCERT NADAL 21 de desembre de 1999 Basílica de Sta. Maria del Mar a les 20.30 hores SACABUTXOS DE BARCELONA QUARTET DE TROMBONS DE BARCELONA ' COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA DIRECTOR: JORDI CASAS BAYER
Programa PRIMERA
PART
Susato Anònim (C. Uppsala)
Basse Dance La Brosse Dadmc albricias, hijos d'Eva No la debemos dormir ; Verbuni caro j
Susato Gabrieli Guerrero
Basse Dance "La Magdalena" Canzon Terza Nino Dios d'amor herido Oh que nueva Pavana "La Bataille" Hombres, victorià Los reyes sigueu la estrella
Scheidt Guerrero SEGONA
PART
Mozart Haendel Gruber
|tfjjWft 1HraHI 1I H H B
Joia en el món Santa nit
Mahler
1P ^ ^ p
Andante 1" simfonia ^ ^ |
'- c'''••*
Oi Bethkeni Campana sobre campana Maria ^ ^ B H
Donostia Pérez Moya Bernstein
Obertura de "La FL·iita Màgica
Tonight Cervera
Mas Oltra
-__•__• ^^™MH
^^T^B
£/ /ÍOI r/e /i? J»íï/r Allà sota una penya Adeste fideles Els àngels de la Glòria
|^B W^R ^ | flH
Informació i reserves: Col·legi d'Apa'relladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Tel: 93 240 20 601 Fax: 93 240 20 61 . (places limilades) 'i A » COL·LEGI D'APARELLADORS ' N ? 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
El noticiari
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
M A N T E N I M E N T
Aquests darrers anys s'han assolit avenços significatius en la implantació del manteniment dels edificis. S'ha incrementat
Manteniment d'edifiris
la xarxa d'empreses de manteniment, ei col·lectiu tècnic valora cada cop més aquest tipus d'activitat i les administracions han establert mesures per a
El repte del nou mil·lenni
I
G E S T I Ó
D ' E D I F I C I S
bles. L'única solució passa per integrar aquesta variable en la fase de redacció del projecte executiu, és a dir. pensar en la manteníbilitai o, el que és el mateix, en projectar i construir edificis mantenibles. Un altre moment clau en la vida dels edificis és el de la seva rehabilitació. Aquesta intervenció, que consisteix a fer uns treballs
incentivar-ío. Tot un seguit de canvis que
importants per recuperar un edifici i adap-
ens aboquen cap al nou mil·lenni sota
tar-lo a les exigències actuals, acostuma a
el signe del manteniment, que cal fer en
ser conseqüència d'una manca de mante-
tots els edificis existents i el que ca
niment sistemàtic i no el podem confondre
preveure en el moment de projectar i
amb aquest tipus de treballs, més bàsics,
construir el nous edificis.
periòdics i programats que són els de manteniment. La rehabilitació ens torna a posar els edificis envellits en un punt zero i és en aquestes operacions on s'ha de considerar
W^M
vui. ja ningú no dubta de la convé
^ ^ 1
nièncía de fer manteniment als
també l'adaptació dels edificis per poder plantejar-se seriosament de fer el manteniment que eviti que massa aviat haguem
edificis i es pot afirmar que un bon manteni-
d'afrontar una nova rehabilitació.
ment comporta avantatges importants: allarga fa vida dels edificis, augmenta la seva
Si parlem ara de com hem d'organitzar el
seguretat, permet racionalitzar els costos
manteniment, cal que siguem conscients
d'explotació i és una garantia de la inversió
que bona part dels conceptes que el defi-
immobiliària.
neixen i l'estructuren provenen del món de
En la progressiva normalització del man-
la indústria, i que la mateixa indústria se-
teniment í la gestió dels edificis, són diver-
gueix creant nous mètodes de gestió. D'a-
ses les circumstàncies que cal abordar. En
quell manteniment tradicional de reparar allò que s'espatlla, s'ha passat a un manteni-
primer lloc, un punt feble de tot el procés el
ment planificat amb un calendari fix i a un
trobem en l'encàrrec, en l'elaboració del pro-
En canvi, la tendència europea ens mostra
altre aspecte important per a la fase d'ús
jecte i en l'execució de l'obra nova. Actual-
el camí de l'anàlisi en cost global, un con-
i manteniment de l'edifici, en què resulta és
manteniment preventiu i predictiu que introdueix les inspeccions periòdiques com a
ment, en la viabilitat de la promoció d'un edi-
cepte per valorar les tries projectuals i d'exe-
l'etapa de la redacció del projecte í de l'exe-
fici se sol valorar el cost d'execució material
cució que sempre té en compte les despe-
cució de l'obra. En aquest sentit, cal dir que
sense integrar els costos d'explotació de
ses durant l'ús de l'edifici produïdes pels
sovint no es té en compte que per fer man-
l'immoble i el seu manteniment. Aquesta si-
consums energètics, la substitució d'ele-
teniment cal poder accedir d'una manera
tuació deriva en la projectació amb ratios/
ments constructius desgastats o degradats,
fàcil i segura als elements constructius on
la neteja periòdica, eíc. Aquest tipus d'ava-
s'han programat operacions d'inspecció,
luació dóna informació fiable al promotor de
neteja, reparació o substitució. Aquest és
rrr2 ridículs de sortida, en la síndrome de la baixa en oferir l'obra o en la reducció de qualitats al final del procés constructiu. És a dir, s'encadenen un seguit de decisions puntuals i amb poca visió prospectiva que reper-
eina per actualitzar el programa inicial. Aquest darrer tipus de manteniment, el basat en successives inspeccions, és el que s'adapta més a les necessitats del nostre parc edificat. Permet anar modificant la programació segons l'evolució de la degradació dels materials o segons les desviacions
l'immoble del nivell de despesa total de les
un dels cavalls de batalla de tots els res-
diferents variants d'un projecte i pot progra-
ponsables de manteniment dels edificis,
mar-se en conseqüència.
quan es plantegen d'organitzar i programar
Donar resposta al repte que aquesta nova
unes operacions periòdiques imprescindi-
manera de pensar i utilitzar els edificis com-
cuteixen en la durabilital final de l'immoble.
D'altra banda, cal parar l'atenció en un
dels consums energètics.
Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics
• -
Compatible amb AutoCAD (DXF 2D/3D} Entorn Windows Corbes de niveN amb suavioat Cubicació per transversals Plànols de planta/longit/transv Curs formació (6 h) Suport. 3 mesos gratuït
OFERTA 149.000,- pte
OFERTA 18.700,-ptes.
OFERTA 23.000,- pte Balmes, nüm. 6 - Tel. (93) 302 20 45 - OB007 BARCELONA
MANTENIMENT
I GESTIÓ
D'EDIFICIS
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
El noticiari
El manteniment a la LOE La nova Llei d'Ordenació de l'Edificació ha introduït de forma clara una importani part d'aspectes relacionats amb el manteniment dels edificis. Com a primer pas es planteja l'obligatorietat de preparar el Uibre de l'edifici en el moment de lliurar l'obra. En aquest sentit, no sols s'entén el Llibre de l'Edifici en tot l'Estat espanyol sinó que a més s'amplia l'àmbit d'aplicació. És a dir, fins ara, a Catalunya el Uibre de l'edifici era obligaton per a edificis nous d'habitatges, però a partir de l'aplicació de la LOE caldrà lliurar-lo en tol tipus d'ediporta, no és gens fàcil per a uns professionals que hem esta! formats en una cultura de fer nous edificis el més barats possible i també en uns hàbits lligats al fer servir i llençar. La nova idea de sosienibilitat en el sector de la construcció va molt lligada al manteniment. Conèixer com s'està treballant en altres països i l'eficàcia funcional i econòmica d'un bon manteniment és imprescindible per canviar els nostres hàbits. El reciclatge professional s'imposa per conèixer les noves tècniques de contractació, el projectar amb visió de cos! global, l'extemalització de serveis, l'organització d'inspeccions, la programació dels treballs i tot un seguit de
noves maneres de treballar que porta incorporat un concepte modern de manteniment d'edificis. Sembla, doncs, que la professionalització del sector de la construcció ès imprescindible per acabar de convèncer a promotors, administracions, propietaris i comunitats de veïns de la necessitat i la conveniència d'invertir i, al mateix temps estalviar, tot fent manteniment. •
Xavier Casanovas/ Ramon Graus A/e: serma@apabcn.es
ficis (oficines, equipaments, etc). Per una altra banda, la LOE regula els drets, obligacions j responsabilitats dels intervínents en el procés constructiu, i també ho fa en els aspectes del manteniment. D'aquesta manera el Uibre de l'edifici l'ha de lliurar el promotor al comprador, i l'ha de redactar el director d'obra amb el recolzament del director de l'execució. També inclou el lliurament de garanties per pari dels instal·ladors i les instruccions d'ús corresponents. Queda com a responsabilitat dels usuaris, utilitzar correctament l'edifici, seguint les indicacions del manuai d'ús i manteniment •
Llançament d'una nova enquesta sobre el manteniment dels edificis
moliu de les properes jornades internacionals que ef Col·legi prepara per a mitjan any 2000, es farà una nova enquesta per valorar i analitzar els canvis soferts en el sector del manteniment.
Fa més de sis anys, amb moliu de! Seminari sobre Gestió i Manteniment d'Edificis que el Col·legi va organitzar, es va realitzar una enquesta sobre l'estat del manteniment al nostre país i es van obtenir unes dades força interessants. Amb
Totes les persones interessades a conèixer i emplenar aquesta enquesta es poden adreçar a la web de les jornades: www.apabcn.es/mantenim. De quantes més enquestes es disposi, major fiabilitat i validesa tindran els resultats. •
Els arguments del manteniment i inspecció d'edificis
MANTENIMENT I
Durant la dècada que s'acaba, s'han donat les condicions necessàries per a la introducció del conceple del manteniment preventiu al parc edificat del nostre país. Els factors que han accelerat aquest procés són d'àmbit tècnic, polític i social, però desgraciadament un dels impulsos més importants ha estat donat per la successió d'accidents a les nostres ciutats.
GESTIÓ DELS EDIFICIS
lècnic d'edificis existents; després, diversos ajuntaments amb el Certificat de seguretat dels elements exteriors i, recentment, la inclusió de la filosofia del Llibre de l'edifici a l'àmbit estatal mitjançant la tant esperada LOE.
Però potser el que fia d'acabar de convèncer a administracions, propietaris immobiliaris i també a les comunitats de propietaris és la qüestió econòmica. Si primer va ser el col·lapse d'un sos- Aquesta ès la línia que el Seminari de tre i fa uns mesos eren els balcons i les Gestió i Manteniment d'Edificis, celebrat cornises, ara són els envans pluvials o al nostre Col·legi l'any 1993, ja propoels fonaments. Han estat tot un seguit sava i que es va recollir en un acord d'accidents els que han anat forçant les ampli d'intencions a la Carta del Manteadministracions a prendre mesures co- niment d'aquell mateix any, que va ser ercitives i als propietaris a actuar. En un recolzada per més de 100 institucions primer moment calia inspeccionar tant públiques i privades de l'Estat. sols els sostres, més endavant van ser A la Carta es reconeixien la gestió i les façanes les protagonistes i així, lli- el manteniment adequat dels edificis gat sempre a un accident mortal, s'ha com una necessüat social. I l'instruanat veient que el que cal fer és inspec- ment que calia potenciar per aconsecionar els edificis i programar-ne el guir aquests objectius era l'anàlisi en manteniment. cost global en la fase de projecte i l'orL'argument de la seguretat s'ha anat complementant amb disposicions legals. Primer, els treballs de la Generalitat de Catalunya per regular el Llibre de l'edifici d'edificis nous i el Dictamen
ganització d'una bona gestió i manteniment dels edificis a! llarg de la seva vida útil. •
LA TENDÈNCIA EUROPEA BARCELONA, 1 5 , 1 6 I 17 DE JUNY DEL 2 0 0 0 .
.es jornades constaran d'unes ponències marc i d'uns debats oberts que comptaran amb la participació dels millors experts nacionals i internacionals del sector immobiliari, professors d'universitats i responsables d'empreses de manteniment amb una àmplia experiència. També eslaran obertes a aporladons dels participants mitjançant la presentació de comunicacions. ELS ÀMBrTS DE TREBALL SERAN DOS: 1. PROJECTAR I CONSTRUIR PER AL MANTENIMENT. La fase de
projecte és crucial perquè el manteniment posterior sigui possible, segur i econòmic. Es debatrà la introducció dels conceptes de cost global, vida útil i mantenibilitat. 2. MANTENIR t GESTIONAR ELS EDIFICIS. En el moment de planifi-
car el manteniment, cal escollir sempre l'estratègia més adequada per al tipus d'edifici a mantenir. S'abordaran les metodologies d'inspecció, la contractació de serveis i els programes informàtics a l'abast. Aquestes jornades lenen com a objectiu donar a conèixer totes aquelles iniciatives europees que marcaran les estratègies de futur i obrir un debat entre tots els professionals, que poc a poc van entrant en el manteniment com un camp natural per a la nostra professió. PRESEHTEU LES VOS
CONTACTBJ AHB EL SERVEI REHABÜJTACJO I M E U AUBEHT DEL COTLECL
TEL: 932 40 23 66. Http://www.a pabcrt.es/mantenim
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 99
—I El noticiari A C T I
V
I T A T S
Mútua de Terrassa mostra els fòssils de Cal Guardiola de ia Universitat Autònoma de Barcelona. L'obra va anar avançant paral·lelament a l'anàlisi del subsòl, en una experiència de col·laboració lècnica i institucional, amb el suport de la Generalilat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la mateixa Mútua de Terrassa. Posteriorment, s'ha fet un treball de restauració, catalogació i estudi de les restes que encara trigarà un any a finalitzar.
La inauguració del nou edifici de Mútua de Terrassa va permetre el passat setembre que el públic pogués contemplar una part de les restes fòssils trobades als terrenys de l'antiga fàbrica de Cal Guardiola durani l'execució de les obres. El jaciment paleontològic es va posar al descobert a l'abril de 1997 en la (ase d'execució dels fonaments
de l'obra dirigida pels arquitectes tècnics Salvador Navarro, Clara Farriol í Josep Malgosa, i els arquitectes Cesc Duran i Alberto Salinas. Els tècnics van col·laborar estretament amb l'equip d'especialistes dirigits pels paleontòlegs Salvador Moya i Rodrigo Gaete, de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, i els arqueòlegs Rafael Mora i Joaquim Parcerisas
ONA ROGRAFIA ó de plànols s B/N i coior color gran format ons i re du ernació de ificacions i 1 Impressió de samarreïes
•na itoedició Impressió B/N i color Plòter làser B/N i plòter color Escàner B/N i color fins a AO~-f Reprodesk (impressió remota de plànols CAü)
4
BRAMONA IMPRESSÍO
Autoservei d'ordinadors Conexió Internet (R Recollida i lliurament a c
complerts de rinoceront, part d'un hipopòtam de curta edat i unes astes de cérvol de dos metres. Algunes peces es van poder contemplar en les vitrines que l'Institut sabadellenc va muntar amb motiu de la inauguració de les noves instal·lacions de la Mútua. •
Les restes trobades al subsòl de Cal Guardiola al torrent de Vallparadís eren formades per cossos fossilitzats d'animals i plantes del període quaternari, amb una antiguitat aproximada d'un milió d'anys. Segons els investigadors, el jaciment és d'una gran riquesa amb restes de mamífers en un estat extraordinari de conservació i que ha conservat quasi de manera intacta les restes vegetals del bosc mediterrani que hi havia als voltants. Una part dels treballs que s'han dut a terme han consistit en la restauració de tres cranis
Bombers sota les runes: exposició fotogràfica al Col·legi La sala d'exposicions de la primera planta del Col·legi acollirà, del 9 al 22 de desembre, una exposició fotogràfica que és un testimoni gràfic de l'abast de la tragèdia que van patir al mes d'agost diverses poblacions turques com ara Izmtt i Golcük, que va deixar com a herència desenes de milers de morts, desapareguts i ferits. La mostra és també testimoni de l'experiència viscuda pels bombers catalans al llarg dels dies durant els quals van donar un suport i ajut a les poblacions turques. La mostra ha esta! organitzada per la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat. •
PROMOTORA CONSTRUCTORA A CORNELLÀ DE LLOBREGAT
DE PROMOCIÓ J SERVEI I MERCAT DE TREBALL
DEL 2 1 DE GENER AL 1 7 DE JUNY EL 2 0 0 0
BUSCA CANDIDATS
Arquitecte/a tècnic/a /aparellador/a
PER AL PROCÉS DE SELECCIÓ DE PERSONAL
Amb mès de 5 anys d'experiència com a cap d'obres, en la construcció d'habitatges. Habituat a:
i realitzar comparatius d'ofertes
S'ofereix contracte laboral indefinit, possibilitats de promoció, segons la vàlua del candidat. Signatura d'obres.
Aquesl programa de postgrau se centra d'una banda en el procés de gestió del projecte: disseny del producte immobiliari, execució del projecte, tràmits administratius, permisos i llicències, manteniment i as builí dei projecte duran! i'execució d'obra. I, d'una ailra, el procés de gestió de l'execució, l'estratègia de contractació i coordinació d'industrials durant el procés de l'obra, el control econòmic i gestió del cost, la planificació i la gestió integrada de la qualitat i la seguretat, entre d'alires. PROGRAMA
» negociar amb industrials
i confecció de pressupostos, amida ments i plànings
PROGRAMA DE POSTGRAU EN GESTIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU
Les persones interessades poden enviar currículum amb fotografia recent i carta manuscrita indicant la referència 6.581 al Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi .d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C. Bon pastor, 5. 08021 Barcelona.
Gestió estratègica de projectes (12 hores) Organització i lideralge d'equips de treball (12 hores) Gestió de qualitat (16 hores) Pressupost i anàlisi pressupostària (4 hores) Gestió de projecte (40 hores) Habilitats directives (12 hores) Gestió d'execució d'obres (40 hores) Gestió del tancament de l'obra i de ia postvenda (4 hores) Tancament de l'operació i manteniment (10 hores)
DATES: del 21 de gener al 17 de juny del 2000 H O R A R I ; divendres, de 16.30 a 21 h. i dissabtes de 9.30 a 14 h. PREU MATRICULA: 400.000 PTA PREU C O L · L E G I A T : 320.000 PTA
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60. Fax 932 40 20 6 1 . Me: formacio@apabcn.es. Http: //www.apabcn.es
GAESCO El grup Gaesco posa al seu servei un sistema d'assessorament financer per fer rendir al màxim els seus estalvis. Gaesco, S.V.I.B, és un grup especialitzat en serveis d'inversió i fons de pensions. El grup Gaesco gestiona i assessora patrimonis per valor de 190.000 milions de pessetes, i és la primera societat de valors independent de Catalunya per volums intermediats.
El novedós sistema que permet digitalitzar, a t o t color, originals en forma de plànols, dibuixos, perspectives, maquetes, art final, e t c per a la seva posterior edició o emmagatzamament en equips informàtics corrents.
Via Augusta, 137 08021 Barcelona Tel. 93 209 87 33 Fax 93 414 0 8 60 e-mail:crc@crcrepro.com http.7/www. crcrepro.com
El grup Gaesco compta amb un assessorament constant i personalitzat, que avança a la mateixa velocitat que les necessitats dels seus clients. Per fer el seu estalvi més fàcil I rendible, per contractar un pla de pensions, pot dirigir-se a: GAESCO. AV. DIAGONAL, 429. TELÈFON 933 66 27 27 o BÉ AL COL·LEGI. TELÈFON 932 40 20 56 ON SERAN ATESOS A TOTES LES SEVES CONSULTES PER R A H O N
JUSTEL i ORIOL GÜELL, AMB LA MAJOR PROFESSIONALITAT
I DISCRECIÓ
SERVEIS^SGITALS Impressió Digital Docutech / Plotter B/N, color i dos colors Negre + Vermell / Impressió Làser B/N i color/ Cartelleria Digrtal;B/N / Servei d'Autoedidó / Servei d'Escànner i Yeaonaació / Gravadó en CD-Rom. _ j - ><ÀLTRÉS,SERVEIS Reproducció de plànols / Fotocopies B/N i color en petit i gran format/ Enquadernadora/ Muntatges] piastificacions (Foams) / Còpies de Microfilms / Escampacions de portades per a projectes i samarretes/ Servei deTèlefax. ServeijidorriiGJIilPa?guing-ü'ents •-,., :.._ .
i, 6-10 (cant. Aribau) Barcelona Tel. 93 200 85 44 Fax 93 209 17 82 BBS 93 414 18 19 e-mail: miracle® miraderepro.com Passeig Santloan,.57 08009 Bacoé&a "" _ _Tel. 93,265 52 94 Fax 93 265 30 7
[ PRIMEHA QUINZENA DESEMBRE 99
Serveis DIVERSOS
I 12
SECCIÓ OBERTA SOBRE PREVISIÓ SOCIAL A partir de I'l de gener del 2000, els arquitectes tècnics que estan donats d'alta d'IAE i treballen com a liberals, encara que compaginin aquesta activitat amb una situació assalariada o funciona rial, han de triar entre pertànyer a Premaat o incorporar-se a la Seguretat Social (RETA). Això és conseqüència de l'aplicació de la Llei 30/1995
I
Convocatòria Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els estatuis del Col·legi.
d'ordenació i supervisió de les assegurances privades i de l'adaptació de Premaat a tes exigències d'aquesta llei. L'INFORMATIU ha obert una secció oberta de preguntes i respostes relacionades amb la legislació sobre previsió social. La informació integra la trobareu al número 153 en la versió paper o bé en la secció Fòrum de L'Informatiu electrònic (http://www.apabcn.es). A continuació es respon una selecció de les consultes fetes durant la darrera quinzena.
S
óc un col·legiat que exerceixo com a liberal i figuro d'alta a la Premaat amb anterioritat a l'any 1995, amb la intenció de continuarhi. Però des de fa un any, a més a més, sóc soci minoritari en una societat limitada dedicada a la construcció, de la qual sóc administrador (només per a signar documents, sense cobrar cap retribució). Com a tal administrador em requereixen estar afiliat al RETA. En aquest cas, la Premaat és una opció vàlida com a substitutiu del RETA o bé he de continuar afiliat també al RETA? La Premaat només és substitutiva del RETA en activitats liberals d'arquilecte tècnic (com a persona física o com a societat professional). En altres activitats empresarials, si el càrrec d'administrador és gratuït fa la pràctica i segons els estatuts de la societat}, aquest administrador no caldria que estigués d'alta al RETA. En el seu cas, si no percep cap tipus de remuneració de manera directa o indirecta no caldria que estigués al RETA.
LAssemblea lindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dilluns 20 de desembre, a les 19 hores en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19.30 h. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional el següent: Ordre del dia 1.
Leclura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior 2. Informe del president 3. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2000 4. Proposta d'adquisició en propietat, mitjançant contracte de compravenda, de la finca del carrer Sant Francesc, 18, de Terrassa, actual seu de la Delegació del Vallès Occidental
- Proposta d'aprovació de petició d'un préstec hipotecari per un import de 100 milions de pessetes amb la garantia de les finques del carrer Sani Francesc, 18 de Terrassa i del carrer Paris. 71, de Barcelona, per a I adquisició esmentada en el punt anterior i per al finançament de les obres de reforma de la primera, tercera i sisena planta de la seu col·legial, i adquisició d'equipament informàtic. Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, lins al 10 de desembre. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, sí escau, les propostes presentades establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.
E! president
Les oficines del Col·legi durant els dies de Nadal
T
reballo a la Telefònica com a activitat principal i no necessito estar col·legiat per treballar a l'empresa. Com a activitat secundària i esporàdica realitzo activitats com a arquitecte tècnic liberal. Per la meva condició d'assalariat estic afiliat al règim general de la Seguretat Social i, a més, tinc un pla de pensions d'empresa. Com m'afecta la nova legislació? Qualsevol professional que està d'alta a l'IAE ha d'estar afiliat al règim de previsió social corresponent. Fins al novembre de 1995, als arquitectes tècnics tenien l'obligació d'estar afiliats a la mútua pròpia per lal de complir aquest requisit. A partir d'aquesta data, el professional ha de seguir complint aquesta obligació, però pot escollir entre la Premaat o el RETA. La seguretat social obliga a l'afiliació en els seus diversos règims si es reuneixen les condicions que els fan obligatoris. Per tant, un assalariat que actua com a liberal hauria de cotitzar al règim general i al RETA o, en aquest segons cas, sent arquitecte tècnic es pot escollir a la Premaat. Val la pena indicar que la Seguretat Social en el moment de les prestacions solament en dóna una, malgrat que s'hagi cotitzat en dos règims. Per això, en el seu cas és més recomanable que, com a liberal, utilitzi l'opció de Premaat.
Les oficines del Col·legi a Barcelona i les delegacions del Vallès Oriental i Vallès Occidental restaran obertes tots els dies laborables, excepte els dies 24 i 31 de desembre i el dia 5 de gener, a la tarda, Aquests dies, l'horari serà de 8 a 15 hores,
Coeficient d'actualització d'honoraris ; 15 de novembre;
Ca = 1,058
stic assalariat en una empresa i és possible que m'aculli a un pla de prejubilacions anticipades. Si en els dos anys següents amb dono de baixa de i'IAE per incompatibilitat amb la percepció del subsidi d'atur, amb quina situació quedo com a mutualista de Premaat? Com a mutualista pot continuar pagant encara que estigui en situació d'atur, encara que les quotes aportades no seran deduïbles de la base imposable en l'IRPF, sinó com a deducció de la quota.
US (BON
PODEU DIRIGIR A LA REDACCIÓ DE LA REVISTA PER CORREU PAPER PASTOR, 5. 0 8 0 2 1 BARCELONA) O PER CORREU ELECTRÒNIC:
a/e: informatiu@apabcn.es
Visats tel: 932 40 23 70
Proper c a n v i : 15 de desembre
E
La delegació del Bages-Berguedà està oberta amb el seu horari habitual lots els dies laborables. La delegació d'Osona tancarà el dia 7 de gener al matí. A la tarda la delegació estarà oberta, i s'hi podrà visar.
Fa»: 932 40 23 71 a/e: visats@apabcn.es
L'estudi de seguretat amb suport informàtic PROGRAMA GRATUÏT SI ES SOL·LICITA ABANS DEL 14 DE GENER
El Col·legi posa a disposició dels col·legiats un programa informàtic que ajuda a redactar l'estudi de seguretat i salut en obres d'edificació. El programa es facilita de manera gratuïta a tots els col·legiats que ho sol·licitin abans del 14 de gener. Aquesta iniciativa s'ha dut a terme gràcies a un acord entre el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i el nostre Col·legi. El programa "Estudi de seguretat i salut" es facilita en suport CD-
ROM i permet escollir l'idioma en què es presenta l'estudi (català o castellà). El col·legiat ha de signar un contracte de cessió i li serà lliurat el CD amb les instruccions per a la instal·lació Pot dirigir-se a les oficines del Col·legi, a Barcelona, i a les delegacions, personalment, o autoritzant una altra persona amb la signatura en el mateix contracte, el qual hauria de recollir prèviament. Més informació telèfon 932 40 20 60.
Demandes MERCAT
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
DE T R E B A L L
Mercat laboral
Despatx d'arquitectura de Saragossa arquitecte/a tècnic/a
Canviar de feina pot ser positiu
per a la seva oficina de Saragossa. WS\
u a n
^ H ^
se'ns P a r l a d e buscar
molts altres llocs d'Europa.
Mercat de Treball del Col·legi volem
feina podem pensar que
Moltes empreses mitjanes-
treballar per a la millora i promoció
només és per aquelles persones
grans requereixen perfils profes-
professional dels nostres col·le-
que no en tenen, però, en realitat,
sionals amb un mínim de 5 anys
gials i us animem a ser receptius
pot ser tan! pels que ja lenen un
d'experiència en tasques de cap
a noves ofertes de treball.
lloc de treball com pels que no.
d'obra, o de direcció tècnica, en-
A l'hora de determinar un
la producció i la gestió, d'aquí ve
saber sí fem el que és correcte o
que la figura del project manager
si ens estem equivocant. D'altra
o contractor manager tinguin més
banda, no disposem de temps per
anomenada dins l'organigrama
buscar feina i sovint no tenim prou
empresarial, principalment en pro-
Les persones interessades poden enviar currículum a: Lorente Arquitectes Paseo Teruel, 10, 8è, dreta 50004 Saragossa
Marta Esther. Psicòloga industrial
informació de les ofertes de treball.
molores-construciores i en algu-
Tot ptegat fa que no prenguem la
nes enginyeries. El sou està per so-
a/e: treball@apabcn.es
decisió de començar a ser més
bre dels 6.000.000 anuals/bruts i
Telèfon: 932 40 23 58
És cert que una trajectòria
la contractació principalment és indefinida.
professional amb molta rotació no
A l'hora de prendre la decisió
és gaire positiva, segons opinen
d'un canvi laboral, no podem fixar-
experts en recursos humans, però
nos únicament amb l'aspecte eco-
una manca de canvi laboral pot
nòmic, hem de tenir en compte
significar també un estacionament
altres factors que poden fer el canvi
i poca inquietud professional.
laboral més encertat. Per tant,
En primer lloc, hauríem de
hauríem de fixar-nos en el tipus
tenir clar cap on volem orientar el
d'empresa, les tasques que hi
nostre canvi laboral, saber quin
haurem de realitzar, les possibi-
tipus d'activitat i quines tasques a
litats de promocions professional,
desenvolupar-hi encaixem millor
en quins aspectes el canvi Ipot
amb el nostre objectiu.
ajudar-nos a ser més competitius.
Cada cop que en el nostre
Des de la Borsa de Treball del
servei del Col·legí fem seleccions
Col·legi, cada dia gestionem més
de personal, la majoria dels can-
seleccions de personal i això indi-
didats són col·legiats en actiu, ja
ca que les empreses no cerquen
siguin com a liberals o com a
només professionals en situació
assalariats i això vol dir que ja és
d'atur, sinó també professionals
força corrent la rotació profes-
que ja estan treballant.
sional, com passa també amb
Gabinet tècnic de
Consultoría tècnica
Empresa de manteniment
rehabilitació
Tècnic/a d'obres
i reparació de façanes
per a desenvolupaments de projectes de rehablítació amb suport informàtic, direcció d'obres, memònes. amidaments, plec de condicions, etc. Imprescindible entre 3 i 4 anys d'experiència en tasques similars. Edat entre 30 i 45 anys. Convenient carnel de conduir i vehicle propi, preferentment moto. s'otereix Mitja jornada de matins o jornada completa (a convenir). Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades poden posar-se en contacte amb M.Teresa Hervas. Tel: 93 410 27 02 i 607 246 378 Fax: 93 410 31 45
Amb un volum constant de 16 a 22 obres diàries, es responsabilitzarà de realitzar els pressupostos, el control d'obres, l'anàlisi econòmic d'aquestes i el control de beneficis al final de l'obra, perfil Experiència mínima d'1 any en obra. Es valorarà si és aficionat a l'escalada i/o espeologia. s'ofereix Obres ubicades a l'àrea metropolitana. Salari (fix més incentius) que estarà entre 2.500.000 i 3.500.000 de PTA. Podeu enviar currículum amb la referència ARQUITECTE a: CP Asociados C. Moianès 16-18, entl. 1. 08014 Barcelona
INFORUACtO PETITS ANUNCIS Tel. 932 40 23 76 Fax: 93240!
Enginyers de telecomunicacions
Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'esiructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i geslió econòmica d'obra. ARINSA
Fem perspectives en 3D amb el seu Projectes d'infraestruclures comunes emplaçament real. També oferim serde telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Te- veis de lotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors], plànols de lecomunicacions. venda, pàgines web i CD-ROMs. Enginyeria Tesis, SL Gran Via úe les Corts Catalanes, 1176. Ens desplacem a tot Catalunya. informació baixos. Barcelona. Telèlon: 934 59 4 617 Telèfons: 932783011 i933 136340
Perspectives
jove i dinàmic per a control d'execució i gestió d'obres i per treballar en promocions residencials, en despatx o a l'obra. Entre 22 i 30 anys. Experiència en amidaments, tasques de direcció d'obra i gestió de pressupostos. Carnet de conduir i vehicle propi. Zona de treball, Barcelona província, Baix Llobregat i Anoia. Coneixemems bàsics d'Aulocad v. 12. Office i programes d'amidaments. Català parlat i escrit Tipus de relació, dedicació i retribució segons candidat. Possibilitat de signatura d'obres. Envieu currículum al fax: 93 682 03 66 a l'atenció de Joan GonzàTez o a ['a/e: estudijg@apabcn.ictnet.es
Des del Servei de Promoció i
Serveis per at professional
Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 139 236
Arquitecte/a tècnic/a
Col·laborador/a tècnic/a
Petits anuncis
a/e; annsa@coac.net Telèfon: 934 520 789
Integració en un equip dinàmic. Retribució fixa. Direcció d'obra d despatx.
tre d'altres. Es tendeix a combinar
canvi laboral tenim certa por en no
receptius a altres oferies de treball.
•
3 anys d'experiència en lloc similar. Imprescindible domini de CAO es valorarà el càlcul d'estructures. Dedicació exclussiva.
Fax:
Serveis de topografia
S'ofereix delineant amb aulocad v. 14 Es lloga despatx de 76 m1 amb aire conper a despatx d'arquitectura, a jornadicionat i ascensor. Preu: 80.000,-/mes. da completa. Coneixements generals Telèfon: 932 21 28 61 d'arquiteclura i realització de projectesEs comparteix despatx Ferrsn Rifà Telèlon: 934 31 84 97 Es comparteix despatx equipat, amb sala de reunions. Possibilitat de tasServeis per a taxadors ques compartides. Situat a l'Eixample. Telèfon: 609 346 184
Realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions, desllindamenls, parcel·lacions. informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36. 41 la Telèfon: 933 171 036 Fax: 933 170 684
EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tetèion: 934 161 639 Fax: 932 374 90
932 780 765
Serveis tècnics d'arquitectura
Serveis tècnics d'arquiteclura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TresDCAD Telèlon: 938 796 561
Es lloga despatx
Perspectives i fotomuntatges
S'ofereix com a free-lance per a delineació de projectes amb estació pròpia de Cad (Autocad v. 14). Possibilitat de connexió amb Internet. Experiències en empreses d'enginyeria i arquitectura. Tel: 933 09 59 65
5
Activitats
PRIMERA QUINZENA DESEMBHE 99
FORMACIÓ
Construcrió i noves tecnologies
Rehabilitació i manteniment Jornades de rehabilitació: paraments exteriors Tots els primers dijous de cada mes
Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes. Sessions tècniques, 1 i 8 de febrer. Seminari, 3 i 10 de febrer
La discutible i discutida moda de fixar la imatge dels centres històrics tot conservant les façanes i buidant el seu interior és una pràctica habitual. En la jornada es comentaran els aspectes legals, els criteris d'intervenció i la complexitat tècnica d'aquestes obres, programa Teoria i debat de 9.30 a 14 hores • Lesiabilitat de la façana a conservar: en el projecte, en l'enderroc de l'edifici i durant la intervenció.
Les següents jornades que es presenten dins el cicle Materials i
noves tecnologies tenen com a
L'objectiu del seminari, paral·lel a
objectius iniciar el debat sobre el
les sessions tècniques, és establir
paper que han de tenir les xarxes
uns criteris teòrics i definir els
a la ciutat i treure conclusions des
instruments tècnics que permetin
dels diferents punts de vista a
projectar, col·locar i preveure el
l'hora d'abordar el problema.
manteniment de qualsevol tipus de
També s'hi estudiarà la manera
servei situat en àrees urbanes.
d'ordenar la implantació i la coor-
Amb experiències d'implantació
dinació dels diferents serveis, i el
soterrades, i altres tipus.
seu manteniment,
Ei caràcter formatiu i pràctic del
director del cicle: Joan Sabaté
seminari es concretarà en recoma-
coordinació: Horacio Espeche
nacions per executar i coordinar,
exposició: s'inaugurarà l"1 de
controlar i mantenir les infraes-
febrer, i estarà fins a I'l 1 de febrer.
tructures urbanes,
Entrada lliure.
director del cicle: Joan Sabaté
dates de les sessions tècniques: dimarts. 1 i 8 de febrer del 2000, de 9.30 a 19.30 h. preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiat: 5.000 PTA
coordinació: Horacio Espeche dates del seminari: dijous, 3 i 10
preu matricula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA
-Codi:Ei02-1
Serveis de telecomunicacions a l'habitatge Sessió tècnica a Terrassa, dimecres 15 de desembre Les telecomunicacions per cable,
caixes. El curs explica la nova Llei
les ofertes de plataformes digitals,
i estudia les solucions per als
Internel i les xarxes de telecomu-
edificis ja construïts. Dedica una atenció especial a les instal·lacions
experimentat en el darrer temps
dins l'habitatge, ja sigui unifamiliar
una evolució que cal conèixer, ja
o plurifamiliar.
que aquest món incideix direc-
a càrrec de: Joan Ribes, enginyer
tament en la nostra feina. Cal sa-
. Lligams estructurals i constructius entre la façana a conservar i l'obra nova.
Taula rodona
Un dels materials més utilitzats en l'ornamentació de façanes, des de
La renovació de les tècniques de
mitjan segle XIX fins avui, ha estat
revestiment ha aportat nous mate-
la pedra artificial. Ha seguit els més
de telecomunicacions
Casos pràctics de 16 a 20 hores Visita a obres en curs.
Codi: R111-1
rial tradicional com és la calç. En
sovint, el trobem vinculat a lesions
aquesta jornada es presenten les
i despreniments. La seva fabrica-
tècniques basades en la calç tant
ció, la col·locació en obra i la repro-
pel que fa a la reparació com a la
ducció són aspectes que cal conèi-
seva execució en forma d'estucats,
xer en tota rehabilitació de façanes.
esgrafiats o pintures.
Aquest és l'objectiu de la jornada,
està patrocinada per ANCADE,
programa
Asociación Nacional de Cales y
Teoria i debat
programa
La utilització de la pedra artifi-
Teoria i debat, de 9.30 a 14 hores
cial al llarg de la història. Coneixement de tècniques cons-
# Els revestiments tradicionals de calç.
tructives. - Composició i deteriorament de la pedra artificial. Lesions més habituals.
morters. •- La recuperació de tècniques i revestiments tradicionals. La
ments de pedra artificial. Sistemes actuals de fixació.
pintura a la calç. Els morters o La calç, avui. Normalització i control.
Casos pràctics
Casos pràctics, de 16 a 20 hores
de 16 a 20 hores Fabricació d'elements de pedra artificial. Recuperació de peces i elements escultòrics. Codi: R111-4
El Col·legi organitza unes Jorna-
Mantenir i gestionar els edificis.
des Internacionals sobre Mante-
Al
niment i Gestió d'Edificis a Barce-
manteniment cal escollir sempre
moment
de
planificar
el
lona per als dies 15,16 i 17 de juny
l'estratègia més adequada per al
del 2000. Les jornades constaran
tipus
d'unes ponències marc, d'uns
S'abordaran les metodologies
d'edifici
a
mantenir.
debats oberts que comptaran amb
d'inspecció, la contractació de ser-
la participació dels millors experts
veis i els programes informàtics a
nacionals i internacionals del sec-
l'abast. Aquestes jornades tenen
tor immobiliari, professors d'univer-
com a objectiu posar a l'abast dels
sitats i responsables d'empreses
professionals de casa nostra totes
de manteniment amb una àmplia
aquelles iniciatives europees que
experiència. També estaran ober-
marcaran, de ben segur, les estra-
tes a aportacions dels participants
tègies de futur i obrir un debat en-
mitjançant la presentació de comu-
tre tots els professionals, que poc
nicacions.
a poc van entrant en el mante-
àmbits de treball
niment com un camp natural per a
embre, de 19 a 21 hores
Projectar i construir per al man-
compleixin la nova normativa so-
preu matricula: 3.000 PTA
teniment. La fase de projecte és
preu col·legiat: 2.000 PTA
crucial per a que el manteniment
telecomunicacions i com s'han
inscripcions: Delegació del Vallès
posterior sigui possible, segur i
d'incorporar en els edificis exis-
Occidental, tel: 937 80 11 10
- Codi: E203-1
La jornada
Derivados de Esparïa.
de 9.30 a 14.00 hores
o La producció artesanal de la calç. Visita a taller. •• La producció industrial de la calç. Visita a fàbrica.
Manteniment i gestió d'edificis: La tendència europea Jornades, del 15 al 17 de juny
preveure en els projectes perquè
tents, ja que això pot comportar la
rials però ha fet oblidar un mate-
diversos estils arquitectònics i, ara
: Intervenció. Recuperació d'ele-
Criteris per conservar la façana. Viabilitat d'aquests projectes. Experiències de Barcelona i en d'altres països.
dia i hora: dimecres, 15 de des-
instal·lació agressiva de cables i
Els revestiments tradicionals de calç Dijous, 2 de març
• Tractament i incompatibilitat de r
ber quins requisits tècnics s'han de
bre infraestructures comunes de
La pedra artificial Dijous, 3 de febrer
de febrer, de 9.30 a 19.30 h.
- C o d i : E101-1
nicacions terrestres i aèries han
Façanisme: conservar la façana i enderrocar l'edifici Dijous, 20 de gener
econòmic. Es debatrà la intro-
la nostra professió. Per presentar les vostres experiències podeu contactar amb el Servei Rehabilitació i Medi Ambient.
ducció dels conceptes de cost glo-
Tel: 932 40 23 66
bal, vida útil i mantenibiiitat.
a/e: serma@apabcn.es
Codi: R111-5
I
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99 I
Activitats
FORMACIÓ
15
Organitzarió i gestió
Seguretat
Gestió del procés de construcció Programa de poslgrau, del 21 de gener al 17 de juny de Als professionals amb una formació de tipus tècnic que treballen en el procés immobiliari, se'ls requereix perquè fan (uncions tècniques i també de gestió. La capacitat d'aquests professionals està ben valorada, sobretot, en la fase de disseny i producció, és a dir. en les fases de projecte i obra. Aquest programa de postgrau, que ara presentem, se centra en aquests dos àmbits. D'una banda, el procés de gestió del projecte: disseny del producte immobiliari, execució del projecte, tràmits administratius, permisos ï llicències, manteniment i as bullí del projecte durant l'execució d'obra. I d'una altra, el procés de gestió de l'execució, l'estratègia de contractació i coordinació d'industrials durant el procés de l'obra, el control econòmic i gestió del cost. la planificació i la gestió integrada de la qualitat, i la seguretat, entre d'altres. Aquest programa de postgrau s'inclou dins ei màster en project manager en edificació i urbanisme que el Col·legi organitza juntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. dates i horari: del 21 de gener al 17 de juny, divendres de 16.30 a 21 i dissabtes de 9.30 a 14 h.
El Decret 1627/97, de transposició de la Directiva europea sobre la seguretat a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional: el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar solucions i alternatives, motivar els participants perquè integrin la seguretat en el procés de disseny i execució, i impulsin accions de sensibilització i anàlisi pressupostari i, fins i tot, en formació dels tredurada: 150 h. balladors a Cobra. preu matricula: 400.000 PTA T Gestió de projecte El curs forma part del programa de preu col·legiat: 320.000 PTA ;•• Habilitats directives formació en seguretat i salut laboresponsable acadèmic: Carles o Gestió de l'execució d'obres ral que el Col·legi duu a terme des Puiggròs, arquitecte tècnic. Res- o Gestió del manteniment i de fa uns anys amb l'objectiu que ponsable àrea d'organització i gespostvenda els professionals que desenvolupin tió. o Tancament de l'operació i manaquesta nova funció professional teniment programa actualitzin els seus coneixements o Gestió estratègica de projectes • Simulació de casos pràctics en aquesta matèria i s'adeqüin al o Organització i líderatge d'equips nou enfocament de la implantació de treball de la seguretat en les obres. o Gestió de qualitat L'objectiu del curs és formar els professionals que faran coordinació de seguretat en fase d'execuINFORMACIÓ GENERAL D'INSCRIPCIONS A CURSOS j ció en obres petites i mitjanes per tal que puguin redactar els estudis Els col·legiats interssals poden fer el pagament dels cursos en 3 o en 6 i estudis bàsic de seguretat d'aterminis. En aquest últim cas se'ls aplicarà un recàrrec del 3% cord amb els requeriments del Ded'interessos. cret i iniciar-se en les tasques de inscripcions: Tel: 932 40 SO 60 Fax: 932 40 20 61 ' —. coordinació en aquestes obres. http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es dates i horari: del 10 de gener al 28 de febrer, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h.
Us de full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries Curs, del 17 al 31 de gener del 2000 En aquest curs es presentarà una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Aquest és un dels cursos d'especialització inclosos dins el programa que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit. Cal tenir coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel. Per als alumnes que no tinguin prou coneixements d'Excel s'ha previst un curs del 13 al 22 de desembre. responsable acadèmic: Carles Puiggròs dales i horari: dilluns i dimecres, del 17 al 31 de gener, de 19 a 21 h.
Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció Del 10 de gener al 28 de febrer
Control d'obres. Seguiment econòmic i tractament de la informació Curs a Granollers, del 17 de gener al 7 de febrer El curs s'ha pensat de manera que, sense perdre la visió general del procés i partint dels treballs que es van elaborant, es pugui proposar mètodes per al tractament global de tota la informació. És un del cursos d'especialització que fa el Col·legi d'Aparelladors conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. dates i horari: del 17 de gener al 7 de febrer, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37,000 PTA
dur< i: 10 hores. Preu matrícula: 30.000 PTA Preu col·legiat: 25.000 PTA Codi: G401-5
preu matricula: 90.000 PTA preu col·legiat: 40.000 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet, responsable de l'àrea de seguretat. programa • El Reial decret 1627/97 de transposició de la directiva de la 92/547/CE sobre seguretat i salut a les obres Conèixer el contingut del RD, els canvis que comporta en relació
amb la situació anterior, els agents que hi intervenen i els documents que s'hi defineixen. • Coneixements bàsics sobre la prevenció Es descriuen els conceptes bàsics per entendre els mecanismes de la prevenció: salut, treball, risc professional, motivació i organització de la prevenció, accident de treball, perill. i Conceptes bàsics d'ergonomia organització científica del treball Conèixer l'ergonomia i la seva aplicació al treball en construcció i l'organització científica del treball i el seu impacte en la millora de la seguretat. • Solucions tècniques davant [es situacions de risc en una obra Conèixer les construccions i els sistemes de prevenció tradicionals i innovadors utilitzats a les obres per poder adaptar i aplicar seguretat al procés constructiu. • Iniciació a la coordinació d'execució d'obres Obtenir coneixements sobre negociació per poder aplicar-los a la resolució de situacions pràctiques de coordinació de seguretat. Conèixer eines per a la gestió relacionada amb la seguretat: la planificació, organització, superposició de tasques. • La documentació per a l'aplicació de l'RD 1627/97 Conèixer la documentació que cal preparar sobre seguretat i salut laboral a partir del RD. Estudis i Plans de Seguretat. Document bàsic de seguretat
Codi:S101-9
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
Activitats
FORMACIÓ
I 16
Informàtica bàsica i gràfica
Seguretat Pla de seguretat i salut Casos pràctics De l·11 de gener al 7 de man
Programació de cursos Desembre 1999-Gener 2000 • Iniciació a l'Excel
El curs es basa en la realització
• del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.
de's plans de quatre projectes
• del 19 al 31 de gener, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.
reals sobre la construcció d'una
a del 4 al 13 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.
petita edificació, la construcció
Preu matrícula: 12.500 PTA. Preu col·legiat: 17.500 PTA.
d'un gran bloc d'habitatges, la
o Excel II nivell
rehabilitació d'un edifici i les obres
i del 2 al 16 de febrer, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.
d'urbanització d'un polígon indus-
Preu matricula: 12.500 PTA. Preu col·legiat: 17.500 PTA.
trial. En la simulació dels casos, es
? Internet
determinaran diversos escenaris
n 21 i 23 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.
corresponents a distints models
n 17 de febrer, dijous, de 17 a 21 hores
d'organització que trobem a les obres: contractista subcontractes.
• 12 i 17 de gener, dimecres i dilluns, de 17 a 21 hores
únic amb
B 10 i 12 d'abril, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.
diversos con-
Preu matricula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA.
tractistes, subcontractistes i au-
0 Organització del disc
tònoms, etc. El curs consta de dos
bàsic sobre seguretat i salut labo-
• Context dels treballs dels ca-
mòduls principals: un d'exposició,
ral a la construcció que organitza
sos pràctics. Redacció memòria
per a 1 anàlisi de l'estudi de segu-
el Col·legi, o bé tenir coneixements
i documentació tècnica. Avalua-
retat, dels continguts generals de
o experiència equivalents.
ció de riscos. Mesures de pre-
què consten els plans, i un altre que
responsable acadèmic: Ezequiel
venció. Amidaments i pres-
inclou la preparació dels casos:
Bellet. responsable de l'àrea de
supostos. Planificació. Plans per
redacció dels plans definint les
seguretat.
als subcontractistes.
mesures de prevenció i les pro-
professor: Josep Orriols. arqui-
dimarts. 25 de gener i 8 de febrer
postes alternatives a les propo-
tecte tècnic
•
Practica dels plans de segu-
sades en l'estudi, lent comparatius
dates i horari: dimarts, de l'11 de
retat i salut. Presa de decisions.
de les propostes des del punt de
gener al 7 de març. de 17 a 21 h.
Elaboració del pla.Coordmació
vista tècnic i econòmic, per acabar
preu matrícula: 44.000 PTA
dels diferents plans.
redactant el document complet de
preu col·legiat: 37.000 PTA
dimarts. 15 de febrer
cada pla. En aquest mòdul els
programa
•
alumnes treballaran en grups
Posada en comú dels treballs.
dimarts. 11 de gener
dimarts. 22 de febrer
tutoritzats amb l'objectiu que al fi-
• Contingut d'un pla de segure-
t
nal del curs es faci una posada en
tat i salut. Anàlisi de l'estudi de
comú de tots els casos acabats.
seguretat i salut per fer el pla.
És recomana haver assistit al curs
dimarts. 18 de gener
Resolució de cada cas i implantació de pla.
• del 20 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, del 19 al 21 h. • del 17 al 22 de febrer, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores. Preu matricula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA. • Iniciació a l'Access • del 13 al 22 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. • del 13 al 15 de desembre, dilluns i dimecres, de 9 a 13 h. Preu matrícula: 19.500 PTA. Preu col·legiat: 15.000 PTA. 1 Iniciació a l'Autocad • del 24 de febrer al 9 de març. dimarts i dijous, de 17 a 19 hores. Preu matrícula: 10.000 PTA. Preu col·legiat: 14.000 PTA. e AutoCad I nivell • de I'1 de gener al 9 de març. dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Preu matrícula: 47.000 PTA. Preu col·legiat: 36.000 PTA. i Autocad • Dilluns i dimecres, del 12 de gener al 20 de març, de 19 a 21 hores. Preu matricula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA. • Access • del 22 de març al 3 d'abril, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores.
Codi:S108-1
Preu matricula: 10.000 PTA. Preu col·legiat: 14.000 PTA. • Iniciació al Word
Qualitat
• Del 9 al 21 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. • Del 21 de febrer a l'1 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.
Control de qualitat Cas pràctic, del 12 al 26 de gener
Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Word II nivell ideï 6 al 15 de març. dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. Preu matrícula: 10.000 PTA. Preu col·legiat: 14.000 PTA.
Amb un mètode molt pràctic, en
o 3DStudio
aquest curs es presenta com pre-
Dde h de febrer al 6 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.
parar un programa de control de
Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA.
qualitat, el registre de resultats i la seva casuística.
ALLPLAN FT
Es traaarà el cas d'un edifici mitjàpetit.
L'objectiu del curs és aprendre els
dates i horari: del 12 al 26 de
mòduls bàsics d'aquesta aplicació
gener, dimecres, de 18 a 21 hores.
per al desenvolupament d'un pro
preu matricula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA
Els col·legiats interessats po-
jecte, obtenint plantes, alçats, sec-
den fer el pagament dels cur-
cions i perspectives, i composar
lemari
sos en 3 o en 6 terminis. En
els plànols necessaris per a la
t
Legislació del control de qua-
aquest últim cas se'ls aplica-
litat
rà un recàrrec del 3% d'inte-
Els agents del control de qua-
ressos. Les places són limita-
litat
des per ordre d'inscripció. Es
t
t
Materials a controlar: mínims
de compliment
• Programa, registre i certificació
•
Documents a recepcionar
t
Tramitacions
•
Homologació, la certificació,
t
Resolució d'un exemple: pro-
.els DTI, segells i marques
grama t
Registre de resultats i certificat
- Codi: Q102-10
pot fer reserva de plaça però no es considera efectiva fins
seva impressió. També s'obtindran els coneixements necessaris per a la construcció de qualsevol element arquitectònic en 3D. Conceptes bàsics en 2D, murs. vans,
dates: Dimarts i dijous, de 111 al
que no s'hagi let el pagament.
sostres i pilars, escales, símbols,
T e l è f o n : 932 402 060
intercanvi d'arxius,
Fax : 932 402 061
alçats i perspectives, textos, aco-
http://www.apabcn.es
tació, composició de plànols i
Es pot consultar el programa
a/e: (ormacio@apabcn.es
impressió, projecte en 3 D.
detallat ai Servei d'Informació.
seccions,
27 de gener, de 17 a 21 hores. preu matricula: 47.000 PTA preu col·legiat: 36.000 PTA
F O R M A C I Ó
I N F O R M À T I C A
I
Informàtica aplicada
Exposicions
Planificació i control de projectes amb Microsoft Project L'objectiu és aprendre a controlar,
dilluns rdimecres, de 9 a 13 h.
avaluar i administrar projectes amb
• de I'l al 15 de febrer, dimarts i
l'ús del programa Microsoft project. adreçat a: aquelles persones inte-
dijous, de 17 a 19 h. • del 14 al 30 de març, dimarts i
ressades en una eina informàtica per al plantejament i planificació
dijous, de 19 a 21 h. • de I'l 1 al 27 de gener, dimarts i
dels projectes, i la gestió i la seva
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99 I
Activitats
A L T R E S
dijous, de 19 a 21 hores.
R.D. ADELA: Project for Mies van der Rohe Pavilion. Homenatge a J.W. Goethe Sala d'expqsicions de Barcelona, fins al 31 de desembre Amb motiu del 250 aniversari
organitza: Departament de Cultu-
de J.W. von Goethe, R.D. Adela
ra del Col·legi.
ha escollit el pavelló Mies van
inauguració: dimarts. 30 de no-
der Rohe de Barcelona per a
vembre a les 19.30 h.
retre-li homenatge. El Col·legi,
horari: de dilluns a divendres de
representació gràfica,
preu matricula: 25.000 PTA
dates
acollirà una exposició-inslal·lació
9.30 a 20 h.
preu col·legiat: 20.000 PTA
d'art contemporani i fotografies
Es podrà veure a la sala d'expo-
d'aquesta artista i que forma pari
sicions de la planta baixa del
d'aquest homenatge.
Col·legi, fins al 31 de desembre.
• del 14 al 21 de desembre,
Codi: CI401
Pressupostos i control econòmic d'obra amb Presto Adreçat als professionals que els
paratiu entre costos teòrics i reals.
cal fer amidaments, pressupostos,
dates
certificacions i control econòmic,
• del 12 al 26 de gener, dilluns i
programa
dimecres, de 17 a 21 h.
Realització d'amidaments des-
• del 21 de febrer al 6 de març,
glossats, i del pressupost. Cer-
dilluns i dimecres, de 17 a 21 h.
tificacions. ComparaÜus d'ofertes.
preu matrícula: 46.000 PTA
Control de proveïdors i industrials.
preu col·legiat: 35.000 PTA
Codi: CI301-4
Imputació dels costos reals. Com-
25e aniversari de la Delegació d'Osona Exposició de pintura, a Vic del 17 de desembre al 18 de gener Propera exposició, dins els actes commemoratius del 25è aniversari
Es presenta el mòdul específic del programa de seguiment d'obra i
•
Assemblea General Ordinària de col·legiats Dilluns, 20 de desembre
de (a Delegació d'Osona:
La Junta de Govern va prendre
# Exposició de pintura de Cris-
l'acord de convocar Assemblea
tina Costa, Marta Pons i Jordi
General Ordinària de Col·legiats
Urbón, ala delegació, del 17 de
segons estableixen els estatuts del
desembre al 16 de gener. organitza
Pressupostos i control econòmic d'obra amb TCQ 2000
Convocatòries
Col·legi. dia: dilluns, 20 de desembre
Delegació d'Osona
hora: a les 19 hores en primera
Telèfon: 938 852 611
convocatòria, i en segona convocatòria el mateix dia, a les 19.30
Pfa de treball i seguiment econòmic.
planificació.
dates: del 31 de gener al 14 de
programa
febrer, dilluns i dimecres, de 17 a
•
hores.
Expedició al terratrèmol de Turquia Exposició fotogràfica fins al 22 de desembre
lloc: Sala d'actes del Col·legi. Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 10
El pressupost, document d'un
21 hores.
projecte.
preu matrícula: 46.000 PTA
La Direcció General d'Emergèn-
de desembre. Aquestes proposies
Planificació del projecte.
preu col·legiat: 35.000 PTA
cies i Seguretat Civil ha organit-
hauran de ser comunicades per
• El pressupost i l'elaboració.
Codi: C1302-3
Pressupostos i control econòmic d'obra amb ARQ +
zat una exposició fotogràfica de
escrit amb la signatura de deu
caràcter itinerant sobre l'abast
col·legiats, com a mínim. La Junta
del terratrèmol de Turquia, on van
de Govern incorporarà, si escau,
col·laborar amb tasques de res-
les propostes presentades es-
cat.
tablint l'ordre del dia definitiu.
Adreçat a professionals que facin
Publicació a Internet. Control de
Es pot veure al la sala d'exposi-
projectes i seguiment tècnic d'o-
costos: relació amb el pressupost.
cions de la primera planta del
bres.
Tasques i recursos. Parts d'obra.
programa
Consums. Magatzem, proveïdors.
Rectificació d'amidaments i pres-
dates: del 13 al 27 de març. dilluns
supost, plec de condicions, ús de
i dimecres, de 17 a 21 hores
base de dades i altres. Pressupos-
preu matrícula: 46.000 PTA
tos. Certificacions. Personalització
preu col·legiat: 35.000 PTA
de documents. Exportació a Excel.
- Codi: CI303-1
Col·legi, fins al 22 de desembre.
Concert de Nadal a la basílica de Santa Mana del Mar de Barcelona Dimarts, 21 de desembre a les 20.30 hores La basílica de Santa Maria del
que organitza el Col·legi per als seus col·legiats, familiars i amics. Aquest any anirà a càrrec del Cor
Creació i modificació de bases de
de Cambra del Palau de la Músi-
preus. Pressupostos tradicionals i
ca de Barcelona i el Quartet de
jeràrquics. Certificacions. Comparatius i desviacions. Control de projecte en connexió amb project. Control de costos d'execució de l'obra (GESTCON). dates: del 29 de març al 12 d'abril, dilluns i dimecres, de 17 a 21 h. preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: CI304-1
L
informació: Secretaria del Col·legi
Concert
Mar acollirà el Concert de Nadal
Pressupostos i control econòmic d'obra amb GEST
(Vegi's pàgina 12)
Tel: 932 40 20 55
trombons de Barcelona. dia i hora: dimarts 21 de desembre a les 20.30 h. Podeu reservar els voslres tiquets al Servei
d'Informació, o a les delegacions on estaran disposibles a partir del 15 de novembre. Tel: 932 40 20 60. Fax: 932 40 23 61. a/e: informacio@apabcn.es
GUIA
D'EMPRESES
1 SERVEIS
FUSTERIA I I
ESTRUCTURES FL
Alsina
E | Ï B S S S ^ ^ | Pellaires. 28
• l l E f l S ^ ^ H 00019 BARCELONA C i i S S S S ^ B r j Tels. 93 307 29 33 • • • ^ • H ^ ^ ^ H Fa» 93 307 26 92
FRAPONT PAV1N0US, S . í
SOLUCIONS EN ENCOFRATS - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓV1LES
ENCOFRADOS J ALSINA. S A Pol. Ind. Pia d'en Con. Camí de Font Freda s'n 08110 Montcada y Re«ac (Barcelona) Tel (33)575 30 00 Fax (33) 564 70 59
CONSTRUCCIONS EN FUSTA
PAVIMEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AUIOAHIVELLAOORS I MORTERS 0 E RESINES TERRATZOSCONTÍNUOS
e/ OuWrf'Aii.-níKÍn32 * Poi'çs" Indviloat dtl BffJOï W
1. 1 1( Ttl.2G5 09
P3I3-Í5B)50··F^P3I34Í7Í07
'laca'
FUSTERIA D'OBRA i PER A DECORACIÓ
10 Barceló
ï.
265 22 76
ALUMINOSI
Morters sense reiracció. •BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
Rehabilitació CV Santandef. 42-48. Nau 39. 08030 BARCELONA Tel. 278 26 86-Fat 278 27 11
r SENETON
REHABILITACIÓ j j
AÏLLANTS 1
ELECTRICITAT
44 g roca® CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ 500.000 m-de madas i -
Avgdï. de l i Granvía. 179 Tel. (93) 261 63 00 / Fax. (93) 261 63 20 08908 L'Hoipialet de UoSregii (Barcelona)
simon f I E P
REHABILIIS.L.
MATERIAL EIÉCTRICO
ILUMINACION
SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
OBRAS REFORMAS IMPEBMEABILIZACTONES
ALUMINOSiS REFUERZOS ESTHUCTURALES
\
C E I N C O . SJL.U.
&\ C)
CON5TRUCCIONES fAiNSO. 11 S9 A • Tel. |93[ ^26 98 98 (3 líncas) Fox (93) 423 9J 13 • 08015 Borcelcno
Vídrieras emplomadas
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 Carretera N-ll Km. 600 Nau 6 0S780 PALLEJÀ (Barcelona)
^m^^^
PAVIMENTS
Restauraciones
i'.WIMKMs IMH s I Kl\t.S DE FORMIGÓ ] XSl·U.I. ILURKS I)K RESINES [ IMNTl RKSI^I·KCIAI.S
Grabados al acído
FERROS
\ \ \
c/Padilla, 2dO • Tel. (93)456 14 53 Fax (931 £36 72 85 '08013 Barcelona
Vidrieras en hormigón
'
' LahDii\ait H'Assaigs I Control de Qujlllal
ASTURIAS.6
r \ssLslència
Tel.:93 218 23 99
POL. l\l>. K ) M t)KL K.V[)ll M. DIR.W [ REINALS. 2S mm CRWOLLKRS TEL I<O\ S6l 67 JO FAX. $49 36 98
Tècnica
i C o n l r o l de Q u a l i l ü t a l o t tipus d'obres
_ EXTRAFORT_
Fa>r93 218 30 98
Tel.: 937 31 54 46 t. Aris, 57, ,\au P Pol. lüd. CM Partllidi 0S:M Ttrrasa
PREFABRICATS La solució a l'aluminosis
NOUíBAU
L-5
Fem e l t e r r a b o s e g o n s D1N ISO 9 0 0 2
Prefabricades de Hormi"on. S.A.
El sistema de renovació de sostres
LABORATORI DE CONTROL
ESTUDIS GEOTÈCNICS
Sistemes da Relorç Actiu. i
Màxima resislènoa mecànica i químic Antipols Impermeatiiliiials
ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SÓNIC DE PILOTS
astra-Quhnica, si.
ALUCOBOND
DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de alumnio
Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment d'obra, replantejaments, parcel-lacions i As-BuiiL
Recobriments pera sòls industrials GEOTECNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon BírcrfiUer JV. 9. taaos Tel. i hx (977) 792763 - «850 CAMBRILS
Reparactó fàciltí&lorals t esquerdes Av. San] jufià.206. nau 7. Pol. tndustrial Congost 06400 GranoUere Tet: 93 849 57 00 / 93 549 54 75 Fat 93 849 54 16
332 -
CLASSIFICACIÓ ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
D
IB
D'EMPRESES
I
RCELONA
SERVEIS
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Aïllaments, impermeabilització
Electricitat i il·luminació
ments
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Prefabricació i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA
REHABILITACIÓ
SERVEIS
Fusteria de (usta, metàl·lica i plàstica
Rehabilitació integral
Serveis aplicats a la construcció
El reportatge
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
Austeritat de categoria Fitxa tècnica Dades de l'obra Nom de l'obra:
Edifici d'habitatges de protecció oficial
Ubicació:
c/ de l'Esport, 3 de Girona (Barri Sant Ponç)
Propietari/Promotor:
Immobiliària Pérez-Xifra
Arquitecte:
Arcadi Pla
Arquitecte tècnic:
Joan Femàndez
Estructures:
Arcadi Pla, Lluís Moya
Francesc Ferrer, gerent
Estudi seguretat i control de qualitat: Joan Fernàndez Col·laboradors:
Mònica Rovira, J. A. López, arquitectes
Constructora:
Arcadi Pla, SA
Cap d'obra:
Emili Colomer
Superfície construïda:
5026 mz
Superfície mitjana útil:
59 m'/pis 2 dormitoris
Data d'inici de l'obra:
desembre 1996
Data d'acabament:
aoost 1998
(soterrani: 1165 m2, pi. pis: 3861 m1)
Aquest edifici d'habitatges de protecció oficial està ubicat en un marc privilegiat del barri de Sant Ponç, a Girona. L'arquitecte Arcadi Pla, va manifestar en un article que l'"arquitectura neix de la presència del lloc". En aquest cas, no solament es revaloritza el lloc, sinó que, a més a més, no s'han estalviat esforços en cap sentit per fer una obra de protecció oficial amb una altíssima qualitat arquitectònica, que ha tingut el seu reconeixement. L'any passat va rebre el Premi d'Arquitectura de les comarques gironines, i aquest any ha estat guardonat amb el premi FAD d'Arquitectura 99 i el Premi de l'Opinió.
B
a intenció de la promotora era construir un edifici d'habitatges de lloguer de protecció oficial. El projecíe ha hagut de passar per una llarga negociació amb l'Administració per tal d'adequar-se les normatives urbanístiques i d'habitatge social existents, a la realitat social actua! i a la voluntat de traduir les característiques especials del solar en una volumetria singular. Així, s'ha passat del prisma rectangular previst en el planejament de PB + 7 plantes de 26 habitatges de 90 m2 de superfície útil, a-un volum més adaptat a la peculiaritat del solar i a l'entorn, de PB + 5 plantes com a màxim, de 44 habitatges d'una mitjana de 60 m? de superfície útil. En la modificació del pla s'ha mantingut la superfície construïda inicial i s'ha compensat l'augment del nombre d'habitatges amb la cessió de nous espais de zona verda. És clar que sense la complicitat de la promotora i la tenacitat abocada en tot el procés del projecte, el resultat no hauria estat tan magnífic. Aquest èxit serà un vertader esperó tant per a les immobiliàries com per a l'Administració? El solar està ubicat a! límit del barri de Sant Ponç, a la banda esquerra del riu Ter, on aquest traça una corba, i gaudeix de magnífiques vistes al nucli antic de Girona, al riu, a la Devesa i a !a muntanya de Montjuïc. A més a més, el solar en cantonada limita amb una futura zona verda. Atenent a la forma del solar, les orientacions i les vistes i a
B
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
20
-\ El reportatge h H A B I T A T G E S
D E
P R O T E C C I Ó
O F I C I A L
l'especial situació urbana, l'edificació s'ha tractat escultóricament com un volum articulat amb forma d'espiral plana, i s'ha aplica! la mateixa llibertat compositiva quant a alçada. L'edifici resta composi pel cos que neix de la repetició girada en planta de la unitat d habitatge, creixent de PB + 3 plantes a PB + 5 plantes cap a l'extrem sud-oest i el volum vertical contraposat del nucli d'ascensors i escala situat al centre de gravetat de la corba. La manera de situar í'espiral permet un major desenvolupament cap a les millors vistes i orientacions, i deixa a l'interior els passos d'accés als habitatges i espais de servei. Així mateix, el creixement en alçada es la en el millor sector de l'ona. La consecució d'aquest atraient volum singular no capriciós, justificat i generat per l'entorn, basat en una operació de desplaçament i gir d'una filera d'habitatges formant un tot coherent, és un dels maiors èxits d'aquesta obra. L'edifici compta amb una planta soterrània d'aparcaments (té mèrit el traçat de les places en una planta tan peculiar) a la qual s'accedeix per un extrem del solar. L'entrada de vianants es fa separadament, des del carrer de l'Esport. Aquest últim accés es produeix en un punt no singular de la corba "buidant" un dels components de l'habitatge tipus. Es formalitza lleugerament com un embut, ja que s'hi accedeix pujant per una rampa flanquejada per murs de formigó vist i el fals sostre està inclinat cap a la porta d'entrada. Potser la forma i la situació de l'accés de vianants és un dels punts menys aconseguits del projecte. A la planta baixa hi ha una zona de pati comunitari i els habitatges d'aquesta planta gaudeixen de jardins privats. Els passos d'accés als habitatges es deixen oberts a l'exterior, i es poden ventilar i il·luminar amb líum natural els banys i les cuines. Aquests passos, amb vistes a l'interior de l'onda i al pati comunitari, són espais molt agradables, dels quals els habitants es van apropiant collocant-hí plantes o aparcant la bicicleta.,. Hi contribueix, a més, el fet d'aconseguir individualitzar les entrades de cada habitatge, amb una reculada i amb la col·locació d'una petita marquesina. La zona dels accessos als habitatges, a l'interior de l'onda, rep il·luminació natural a través d'un lluernari a la caixa d'ascensors. La unital d'habitatge tipus es compon d'un rebedor, sala, cuina, bany, dos dormitoris i una petita terrassa. Tant en els punts singulars com en els extrems, o en el punt de gir major de la corba, es modifica el tipus d'habitatge, cosa que dóna lloc a unitats d'un i de tres dormitoris. Evidentment que, essent habitatges de lloguer de protecció oficial, s'ha intentat minimitzar riscos i costos, utilitzant sistemes constructius tradicionals. Les solucions utilitzades són les més senzilles i conseqüents amb el tipus d'edifici plantejat. Així, les cobertes són planes invertides, acabades amb grava. S'adapten bé a les formes
•H El reportatge h
irregulars i a l'escalonament del volum, i ofereixen una visió agradable. L'estructura és de pilars de formigó, sostres retículars i lloses massisses de formigó en balcons i accessos als habitatges. En el soterrani s'han deixat vistos els murs de (ormigó, i també els pilars circulars. Els fonaments s'han fet mitjançant sabates flexibles en pous reblerts de balast. El nucli de comunicació vertical s'ha fel amb murs de formigó víst, així com l'escala (tant els muntants com els esglaons], contribuint, així, al lligam de l'edifici i en la distinció formal d'aquest cos, la verticalitat del qual resta accentuada amb el pany envidrat amb U Glass. Els murs de tancament són convencionals, amb aïllament tèrmic de poliestirè expandit, mentre que les divisions interiors dels habitatges s'han realitzat amb envans enguixats. Es fa evident el criteri d'elecció de materials en revestiments i acabats de manteniment quasi nul, d'alta resistència, i també l'economia d'aquests. Els murs de l'envoltant exterior de l'espiral s'han revestit amb monocapa mentre que els murs de la cara interior s'han fet d'obra vista fins a la franja que allotja les targes d'il·luminació i ventilació de cuines i banys. Aquesta distinció en el tractament de les dues façanes, tot i fent gala de l'economia de materials emprats, enriqueix l'edifici sense menyscabar el seu concepte volumètric. Els tancaments exteriors són d'alumnini lacat blanc amb vidres amb cambra i s'han col·locat persianes fixes de lamel-les mòbils en els dormitoris i les terrasses de les sales. Com que la protecció solar de les sales pot resultar insuficient en les unitats de l'extrem sud-oest, s'hi han col·locat alguns tendals. Per una altra banda, les lamel-les de ies terrasses tenen la finalitat d'amagar l'estenedor, cosa que no s'aconsegueix gaire per culpa del petit espai que s'hi destina, restant visibles a través de les baranes dels balcons. Aquestes últimes estan fetes amb vidre Stadip per tal que no tapin vistes des de les sales. Les baranes dels passos d'accés als habitatges s'han fet amb passamans i tubulars d'acer galvanitzat. Aquests elements tenen una dimensió major que la de l'eslricta protecció, i formen un lleuger vel de la façana interior sense restringir les vistes. A la planta baixa, la barana es transforma en reixa, i separa l'accés als habitatges del pati comunitari. En els passos, el paviment és de formigó acabat amb helicòpter, excepte en les zones dels reixats on s'han col·locat apelfats de fibra natural. Malgrat les escasses dimensions, els habitatges resulten espaiosos, a la qual cosa hi contribueix el fet que i a més a més, la divisió entre cuina i sala s'ha deixat al nivell de la llinda de la porta. La fusteria interior és de íusta vernissada, el pavimenl de terratzo, i solament s'ha col·locat un fals sostre en les zones de recollida en banys, que emmarquen les targes envidrades. L'enrajolat és a trencajunts amb rajoles blanques, material emprat també en el revestiment de les parets exteriors de l'accés de vianants.
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
I PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
^ El reportatge l·
L'acabat dels murs d'obra vista, i alguns cavailons de coberta, s'han solucionat amb rajoles de la Bisbal blanques. Hi ha més detalls que demostren la cura que s'ha tingut en el seu disseny i en l'atenció a l'economia de mitjans. Des de la senzilla barana de l'escala feta amb vidre en tota l'alçada subjectat amb perfils metàl·lics i passamans de fusta, fins a la previsió de deixar vistos i registrables els embornals del paviment flotant del pati comunitari, i el bon criteri en la col·locació de conductes cilíndrics de ventilació, d'acer inoxidable, a les cobertes. La mateixa atenció s'ha posat en el disseny i traçat de les instal·lacions. Així, s'han previst armaris de registre en els passos situats a les entrades de cada habitatge, s'han col·locat separats els comptadors de gas ciutat en cada accés, i s'han centralitzat els de l'electricitat i aigua a la planta baixa. Des d'aquesta planta les instal·lacions passen vistes i ordenadament sota el sostre de planta soterrani fins a cada pas vertical. Des dels armaris als reixats entren a's habitatges a través de les marquesines realitzades amb sandvitx de taulers de DM hidròfug pintats i estructura metàl·lica. Possiblement, en aquesta obra construïda amb solucions senzilles i controlades, les majors dificultats en l'execució van ser el replanteig, realitzat amb topògraf en cada planta, i la realització dels elements de formigó vist. Una vegada més. queda demostrat que amb un pressupost acurat, però amb gran esforç i interès, s'aconsegueixen cotes d'alta qualitat arquitectònica, des del plantejament general fins els últims detalls. •
Gabriela Schon A/e; informatiu@apabcn.es
MATERIALS PER LA CONSTRUCCIÓ • Impermeabilitzacions • Aïllaments • Reparacions i tractaments del formigó Ctra. Santa Coloma, 43 • Polígon "Mas Xirgu" 17005 GIRONA Tel.: 972 40 24 10 • Fax: 972 40 24 10
H El reportatge r
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
23
fi
Pensat per al manteniment B RESUM DE PRESSUPOST Moviment de terres
17.558.834
Estructura
48.217.074
Ram de paleta
39.598.494
Coberta
10.680.294
Remolinats i arrebossats
18.135.918
Revestiments i aplaçats
32.351.290
Serralleria
19.519.411
Tancaments d'alumini
11.625.516
Fusteria de taller
19.586.889
Vidrieria
7.958.136
Pintura
9.042.540
Mobles cuina
7.888.320
Diversos
3.239.814
Ascensor Electricitat
"*
6.400.000 15.615.380
Fontaneria
16.800.170
Calefacció
13.164.160
Telefonia
726.729
Extracció de fums
148.104
Gas
2.631.216
Televisió i ràdio
1.244.593
Porter electrònic * V>,
4.425.576
Fonaments
499.450
Sanejament
4.463.621
Ventilació aparcament soterrani
1.883.244
Extinció d'incendis
1.782.000
Suma pressupost
315.349.013
Total pressupost IVA inclòs
Pel que fa a la seva execució, sens dubte, el que ha estat el gran cavall de batalla és el replanteig, tant general com puntual, tenint en compte, per exemple, que a l'hora de formigonar, molts àmbits de cadascun dels sostres ja es deixaven de superfície acabada (lliscat mecànic). Des del punt de vista econòmic, és una promoció de 70.000 ptes/m2 de cost de construcció (més IVA), que està entorn dels costos reals més o menys de mercat i on, evidentment, el cost de tota l'arquitectura envoltant s'ha sabut contrarestar, en part, per la tipologia d'habitatges i els seus acabats. •
162.240
Electrodomèstics
7 % IVA
quest conjunt d'habitatges s'ha construït dins una corba trencada en una planta de radi variable que deixa clarament una cara interior i una d'exterior. És un d'aquells exercicis d'endreçada volumètrica i en planta, que surt d'un garbuix inicial, però que s'ha resolt enginyosament. Es tracta d' un edifici format per planta semisoterrània, planta baixa i de 3 a 5 plantes d'alçada seguint un sentit i desenvolupament lineal. Constructivament, s'ha bastit partint d'una fonamentació superficial correguda i travada en el seu pla d'enrasament superior. Dels fonaments, en neix l'estructura vertical resolta amb pilars de formigó armat i pantalles en nuclis d'escala-ascensor a tota alçada. Aquestes últimes són de formigó vist i afegeixen un estratègic punt de rigidesa al conjunt de l'edificació. Els murs de la planta semisoterrània són de formigó armat amb fonamentació superficial travada amb la resta, conformant el límit de l'aparcament í alhora fan de base puntual de les façanes. Els trespols són sostres de retícula convencional amb alleugeridors de morter i les parts vistes (terrasses, passadissos i escales) són lloses massisses de formigó armat de cara vista. És a la planta semisoterrània on queda més palesa la singularitat de la forma, en què el fidel testimoni dels pilars de l'estructura ofereix una primera impressió de bosc de pilars sense cap alineació, ni pensada per a l'aprofitament exhaustiu d'aquesta planta, que es destina majoritàriament a aparcament. Els tancaments de la façana exterior són de fàbrica de maó ceràmic revestit amb morter monocapa d'acabat raspat, mentre que les façanes interiors estan resoltes amb paraments d'obra vista mecànica. Pel que fa als tancaments de fusteria, aquests s'han resolt amb perfils d'alumini i vidre aïllant. Són uns tancaments de concepte bàsic i senzill, que van de sostre a sostre sense persianes ni altres guarniments, excepte als habitatges de la planta soterrània. Les instal·lacions són convencionals i aprofiten la distribució en planta per crear passos comunitaris i alhora particulars en sentit vertical. Horitzontalment, les xarxes es distribueixen penjades de safates del sostre de la planta soterrània. En un breu recorregut per aquesta construcció, s'observen diversos detalls que recorden aquell objectiu de l'encàrrec de poder aconseguir un edifici amb una despesa mínima de manteniment (recordem que es tracta d'una promoció privada destinada a lloguer) i això es busca utilitzant una reduïda varietat de materials, alguns dels quals són teòricament "sense manteniment" (baranes galvanitzades, murs de formigó vist, paviments de formigó lliscat, tancaments de pavès, etc), tot i que com ja sabem el formigó vist sense protecció no és garantia d'eternitat i de vegades una mínima reparació supera els costos de la prevenció.
22.074.431
337.423.444
Cost m' construït = 69.155 ptes/m1 + IVA
Vicenç Font a/e: informatiu@apabcn.es
• PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
-I El reportatge l·
I 24
Un projecte social
U
a nostra societat immobiliària Pérez-Xifra, S.A. estatutàriament només pot construir habitatges de protecció oficial. És una entitat que té més de 50 anys de vida. Els habitatges, primer van ser "bonificables", després de "renda limitada" i ara "de protecció oficial". Aquests objectius ens delimiten molííssim la nostra activitat atès que ens hem d'emmotllar a les normes i a la tipologia que fixen els poders públics. Tanmateix, la vida activa de l'entitat ha estat intensa i des de fa set anys construeix immobles sota el règim d'habitatges de lloguer després que el govern impulsés aquest tipus de contractació.
Amb aquesta finalitat, quan estàvem preparant la culminació del "Pla especial la Quintana de Baix", dins del barri de Sant Ponç de Girona, vam encomanar el projecte d'un bloc a l'arquitecte gironí Arcadi Pla Masmiquel. Coneixíem la manera de treballar d'aquest facultatiu perquè ja ens havia fet els projectes d'altres edificis, els quals eren molt prefixats per la planificació urbanística que regia en aquell indret. I aquesta vegada, per tal de construir un edifici singular, vam haver de tramitar una modificació del PEMU, passant d'una torre de set pisos a un immoble apaïsat, canviant també la tipologia dels habitatges la qual cosa també va obligar a modificar les previsions sobre el nombre dels habitatges (més habitatges de menys m2). Tot i això, l'esperit de fer ciutat, les ganes de construir amb il·lusió, malgrat que fossin habitatges socials, ens va portar a salvar tots els inconvenients, àdhuc els econòmics que podien sorgir entre el cost real de les obres i el preu oficial fixat administrativament. La nostra aportació a favor d'aquest edifici singular va ser justificat econòmicament precisament pel fet de dedicar els habitatges al règim d'arrendament. És a dir, la manca d'un ànim de lucre de la companyia ha estat determinant per poder recuperar el capital invertit dins d'un termini temporal llarg, quan les rendes o lloguers permetin l'amortització de la inversió realitzada. Actualment, aquesta política no especulativa en el ram de la construcció no és gaire habitual, atès que en general hom espera recuperar els capitals
invertits dins d'un termini de maduració curt. La nostra companyia està satisfeta de l'obra projectada i dirigida per l'arquitecte Arcadi Pla, perquè a més a més d'obtenir un resultat arquitectònic important reconegut per diverses distincions atorgades, des d'un punt de vista social s'han pogut dedicar els 44 habitatges a lloguer amb mensualitats oficials i per a l'empresa, el seu finançament ha esiat modèlic i s'espera que els seus resultats econòmics siguin raonables. Ha estat una tasca conjunta. L'arquitecte i els altres facultatius, entre aquests l'aparellador Joan Femàndez, ens han ajudat a treballar dins dels límits dels habitatges de protecció oficial, i no cal dir que el treball dels tècnics i del constructor, malgrat que s'hagin hagut d'autocontrolar amb aquests normes legals, ha estat imaginatiu i il·lusionant, arribant a gaudir apassionadament per una eurítmia singular i modèlica. • Francesc Ferrer Gerent d'Immobiliària Pérez-Xifra
Una demanda nova en el mercat de l'habitatge
B
evolució del mercat d'habitatges, tant els de venda com els de lloguer, ha anat acompasada amb l'evolució sociològica de la família i els individus, la nova mobilitat urbana i laboral, i la realitat del país, aquest fet ha produït una demanda nova en el mercat dels habitatges, encaminada bàsicament a la lecnificació dels equipaments de la casa i una reducció molt acurada de la superfície dels habitatges, amb el consegüent estalvi en la compra o el lloguer, així com en la despesa fixa del consum dels serveis (aigua, llum i gas). La immobiliària Pérez-Xifra ha acabat fa poc el bloc de tancament de la plaça de Sant Ponç, la façana del qual s'ha convertit en una nova imatge del barri que es vol
contraposar a la rotunda i horitzontal imatge d'aquell conjunt, un volum edificat menys rotund que el que preveu el planejament, més adaptat a la realitat dimensional del solar i, sobretot, a la posició del futur edifici envers el bloc existent, el riu Ter, el pont, la Devesa i al conjunt històric de la ciutat de Girona. Per totes aquestes raons, es modifica el volum. La superfície que s'edifica és la mateixa que la permesa i el nombre d'habitatges queda compensat per la cessió de nous espais de zona verda de manera proporcional a les prescripcions de nou ordenament jurídic del sòl i, per tant, sembla, que el que aquí queda reflectit, és una millora en tots sentits.
f V
^ El reportatge \~
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
II
de l'edifici, la seva funció i ei seu manteniment. La selecció de determinats materials i processos es fa amb aquestes premisses. Així, per evitar pintura sobre acer, s'uíilitza material galvanitzat, obra vista, revestiment continu monocapa a la façana, revestit de paraments amb planxes d'alumini, i traçat i instal·lació de muntants d'instal·lacions sense encastar, per conductes registrables des d'espais comuns, entre d'altres. Aquest conjunt de decisions fa que !a construcció hagués de ser molt acurada ja que, no hi ha possibilitat de corregir errors o desviacions. Però aquestes decisions s'han de prendre sense oblidar que és un edifici d'habitatges de protecció oficial i, per consegüent, amb un cost restringit. S'han de controlar totes les partides del pressupost per evitar les desviacions i corregir aquelles que malgrat tot sempre sorgeixen. Durant l'obra es van introduir canvis, sempre amb l'objectiu de millorar-ne el resultat final. La primera dificultat per a la construcció de l'edifici és la implantació i el replanteig en general: del solar en la urbanització, de l'edifici en ei solar, dels pilars i sostres amb zones de formigó vist i zones per revestir, parets de tancament i els envans de distribució- Per resoldre aquest problema es va comptar amb l'assistència d'un topògraf que partint del projecte dibuixat amb CAD, va fer cada un dels replanteigs amb una exactitud mil·lïmètrica.
Funcional i durable
Salvat aquest aspecte, era important un pis mostra, ja que hi ha un model de pis que es repeteix constantment; per tant, després de l'estudi detallat d'aquest model, el procés constructiu va ser un procés industrialitzat encadenant de manera repetitiva les diferents activitats a desenvolupar. I
U
ls companys de la revista L'INFORMATIU m'han demanat que faci un escrit explicant l'obra objecte del reportatge i de la qual vaig ser l'arquitecte iicnic. S'ha parlat molt d'aquest edifici, premi FAO en la darrera edició, i amb motiu, ja que és important des el punt de vista arquitectònic, però jo voldria comentar allò que complementa l'arquitectura i que normalment no surt als reportatges, la construcció, en el sentit més ampli. El procés constructiu està marcat per la idea del promotor de fer un edifici d'habitatges de Noguer, i que, per tant, calia construir tenint en compte la durabilitat
Joan Fernàndez Arquitecte tècnic
L'arquitectura Fetes les consideracions urbanístiques anteriors, resta la reflexió sobre el fet arquitectònic. Les especials condicions del solar, que permeten una volumetria especifica independent de les condicions formals dels seus límits, han permès l'estudi d'una solució tipològica adaptada al lloc, tenint en compte les premisses bàsiques següents: • la relació amb les vistes i amb les orientacions • l'adaptació a les condicions de l'entorn natural • el manteniment de les millors vistes del bloc lineal que tanca la plaça de Sant Ponç • la seva disposició urbana, de característiques singulars i privilegidades: que s'ha treballat amb un volum que tingui una certa representativitat escultòrica amb relació a l'entorn • l'adaptació a la tipologia d'habitatges més adequada a les condicions de mercat actuals. La llibertat que ha permès les condicions de base del solar s'ha aprofitat per configurar el volum d'una manera articulada; és a dir, la distribució de superfícies, que és l'aprovada urbanísticament, s'ha fet amb la volumetria que, al meu entendre, s'adaptava a les millors condicions del lloc. D'aquí ve que l'esglaonament dels volums en alçada -que reprodueix el moviment de la planta— s'ha pogut delimitar amb la màxima intenció arquitectònica, tractant l'edifici gairebé escultòricamenl. D'aquesta manera, el paper de fita urbana pel que fa al Ter i als ponts, adquireix el seu autèntic sentit L'ondulada forma en planta i alçat contrasta amb la rotunditat de la torre d'escala i ascensors que es dreça amb èmfasi al cenire de gravetat del moviment de l'edificació. Aquest contrast entre el pal central i l'onda, no deixa d'evocar imatges nàutiques, amb una voluntat emblemàtica. D'aquesta manera, un edifici de tipologia bastant estandarditzada i repetitiva adquireix un caràcter més autònom, pensat, com he dit, per valorar l'entorn urbà en el qual s'insereix. I
Arcadí Pla Arquitecte
FERRALLATS I MUNTATGES PER A LA CONSTRUCCIÓ
FERRHLLRTS TEL:
972 17 13 35
P L A D'EN X U C L À , S/N
17840 SARRIÀ DE TER i ï I
Ü.
• PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
Especial M O B I L I A R I
i 26
U R B À
CONTAMINACIÓ LUMÍNICA (i II) Qui hagi llegit l'article amb el mateix títol publicat a L'INFORMATIU 153 pot pensar que s'exagerava en explicar els efectes de la contaminació lumínica. Les fons d'on provenen les dades em donen la confiança que són cerles. Ara bé. el que no es pot creure és que la contaminació arribi al punt zero. I és que la mateixa llum reflectida en el pla del terra tonia, en part. cap amunt. Igualment, part de la llum reflectida en qualsevol altre objecte també llança part dels seus raigs cap al cel. 1, evidentment, la llum que no prové de l'enllumenat públic sinó que surt de finestres, vehicles, o instal·lacions fabrils, esportives, comercials, etc. també col·labora a crear l'halo lumínic en l'atmosfera. En el primer cas, la llum que es perd, si està ben estudiat l'enllumenat, ja ha complert el seu fi í sempre serà menys quantitat que si no es dissenya en termes d'estalvi lumínic. En el segon cas poden primar aspectes com el nivell d'il·luminació o bé és possible que també requereixin una correcció lumínica. En el programa de TV citat en l'anterior article es mostraven unes fotos què millor que e! paper fotosensíble per mostrar la llum on es veia el mateix aeroport abans i després de la correcció i els resultats eren sorprenents si lenim en compte que la funció que feia l'enllumenat era la mateixa. Abans es veia un gran aurèola de lltim i després, en canvi, uns punts intensos, però molt més reduïts i que gastaven molta menys energia. Això és el més important. Reduir a! mínim l'aurèola només és necessari en entorns (que poden abastar, això sí, cents de quilòmetres) on hi hagi observacions astronòmiques i, com ja vam dir. en aquest casos les mesures a prendre son mes dràstiques. També podria semblar, en l'anterior article, que pel fet de criticar actuacions recents es qüestionava també el disseny actual de les lluminàries o fanals. Res més lluny de la meva intenció. La majoria de fanals existents actualment en el mercat sense comptar els que imiten més bé o més malament els fanals antics de gas disposen d'elements que projecten la llum cap avall. Fanals d'un disseny tan exquisit com la Galdana, de Técnicas Ambientales; la gamma FO-6. de IEP. o les Lamparaalla, Universal i Lampelunas
de Santa & Cole, són exemples fabricats lots al nostre país, en què l'element difusor i director de la llum no sols forma part de la lluminària sinó que és el que H dóna expressivitat i personalitat al fanal. Més problemàtics són els fanals del tipus columna, com la Pep de ABB. ja que com a concepte llancen la llum en sentit horitzontal. Ara bé, molts d'aquests poden incorporar elements antienlluernadors que fan la mateixa funció que les pantalles. Fins i tot les populars boles de vidre o plàstic poden incorporar un casquet semiesfèric reflectant en la part superior que evita, com a mínim, llançar la llum cap amunt. Si es munten aquests reflectors a les lluminàries el seu rendiment es major i es poden col·locar làmpades menys potents per aconseguir una il·luminació semblant, i tol això sense canviar gairebé l'aspecte estètic dels fanals. Per altra part. no sempre els dissenys antics tenien en compte projectar la llum cap avall. En el llibre Els Fanals de Gas '" es reprodueixen alguns fanals de principis de segle que emetien llum en totes direccions. Precisament, elements en forma de bola, apareixen en els preciosos fanals que emmarquen les entrades al parc de la Ciutadella (tot i que em sembla que les que hi ha avui no són les originals de Fontserè i Gaudí sinó que han sofert algunes modificacions importants). Amb dissenys més moderns, els
casquets difusors esfèrics foren molt populars en els anys 60 i 70. No és fins a la següent dècada que es comença a tenir consciència del problema de la contaminació lumínica. I no se'n tenia perquè el problema encara no havia aparegut ja que la quantitat de superfície enllumenada. la densitat de lluminàries i. sobretot. !a intensitat lumínica dels fanals eren molt menors que els actuals. Ara, en canvi, ens hem acostumat a uns nivells extremadament alts i, pel que sembla, la tendència és que cada vegada es demanin més alts. Pel bé del nostre planeta i també de les nostres butxaques aquesta cursa àvida de llum s'ha d'aturar. Als polítics els tocarà defensar-ho i explicarho a la ciutadania, però som els que dissenyem o fem el manteniment dels espais públics: arquitectes, aparelladors, urbanistes, paisatgistes, enginyers d'il·luminació... els responsables que s'aturi. Ja hem vist que a Catalunya tenim molt bons dissenyadors de fanals, i en general de mobiliari urbà. El que cal ara és aplicar correctament, i de la manera més ecològica possible, els seus productes. •
Josep Olivé A/e: jos.1@coac.es 111
Ets Fanals de Gas. nostàlgia d'u Barcelona pretèrita Edita Catalana Gas 1976
Especial M O B I L I A R I
U R B À
I GOS-NET:
NOU INODOR PER A GOSSOS
Ha estat inventat un nou element de mobiliari urbà concebut per a què els gossos disposin d'un espai on fer les seves necessitats, com a alternativa al Pipi-can, sense que els seus propietaris hagin de recollir els excrements. El propietari de l'animal només haurà de polsar una vàlvula lemporilzada perquè els excrements seguin arrossegats per un raig d'aigua i conduït a la xarxa de sanejament, a la qual està connectat, deixant la zona d'ús completa-
ment neta i, per tant, sense olors. Gos-net està construït amb acer inoxidable i. degut al reduït espai que ocupa, no està pensat solament per instal·lar-se en exteriors públics, ja que pel seu disseny, permet la seva instal·lació en jardins privats. L'aparell necessita una connexió a la xarxa d'aigua i una altra a la de sanejament. El seu consum és de 4 litres per servei aproximadament, depenent de la pressió de la xarxa. L'Ajuntament de Terrassa ha instal·lat el nou inodor per a gossos al nou Parc dels Catalans, entre el carrer Vallhonrat i la Rambla d'Egara. i un altre al Parc de !a Coguliada. Gos-nei ha estat ideat per Joan Cullell. Isidre Gómez. José Maria Terés. amb la col·laboració de l'arquitecia tècnica Elena Culleli. És un model d'utilitat pública patentat amb el número 19S0002I/7. I
Més informació: INMI montajes, S.L. c/Segre, 131. 08030 Barcelona. Telèfon 933 11 77 67.
REPRODESK-OCENET: Impressió digital remota Bramona Impressió Digital, 5.L, amb la col·laboració d'Oce Espana, va presentar el passat 28 d'octubre a l'Hotel Presidente de Barcelona, el programa d'impressió remola de plànols Reprodesk-Ocenet. Durant la sessió es van explicar les característiques i avanlatges de treballar amb Reprodesk, a més de realitzar-se exemples pràctics d'enviaments lant en formats raster (tif, cals) com vectorials (dwf, pit, 000). Al Final de l'acte es va obsequiar a tots els assistents amb el software. Cal dir que Reprodesk-Ocenet va lenïr una gran acollida per part dels més de cent professionals que hi varen assistir, els quals va sorprendre per la seva facilitaf d'ús í rapidesa en la transmissió d'arxius. No hi ha dubte que ens trobem davant l'avanç més important en impressió digital remota dels darrers anys. Per tots aquells que vulguin més informació o vulguin disposar del software, podencontactar directament amb Bramona Impressió Digital o Bramona Reprografía als telèfons 934 19 03 93/934 39 65 6 1 , o bé adreçar-se al carrer Muntaner, 215 o passatge Lluís Pellicer, 14 de Barcelona.
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99 |
• PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 99
Especial M O B I L I A R I
U R B À
Elena Cullell:
L'arquitecta tècnica Elena Cullell, i el seu pare Joan, han inventat i comercialitzat Gos-net, un innovador vàter per a gossos
"El gos fa el que l'amo vol" Entrevista "Tol sorgeix de la preocupació que tolhom té al caminar per les voreres", explica Joan Cullell. que ha viscut a Barcelona iota la vida i. per tant, ha trepitjat força merda de gos al passejar per la ciutat. Es per això que. finalment, i amb l'ajut de la seva filla Elena, ha inventat Gos-net, un vàter que permet als gossos fer les seves . necessitats més indelegables sense posar en perill la butxaca de l'amo i les sabates del veí. L"innovador invent ocupa I* espai d'un arbre, és unipersonal i evita a qui ha tret a passejar el gos haver de recollir la . materialització del seu esforç. Pare i filla expliquen, plegats, la resta de . detalls. Vostès deuen tenir gos? "N'hem tingut, però en un pis...1' Descriguin l'invent. "Gos-net consta d'un marc d'un metre quadrat format per un perfil d'acer inoxidable en forma de U. que allotja una canonada amb broquets . ínjectors per on surt l'aigua, en prémer • una vàlvula teniporítzada, un cop . l'animal ha fet les seves necessitats. També lé una pantalla venical en un . costat, que evita que els animals mullin els cotxes, si n'hi ha algun d'aturat al , costat, i que pot servir de suport • publicitari. Al mig de la pantalla hi ha . un tub, per atraure els mascles i que. • alhora, evita que ningú posi el peu al . forat de la claveguera, que és just a sola. El terra de Pinveni està fet en un ciment que no rellisca."
• . • • . •
Ha estat fàcil tirar endavant el projecte? "'Des de fa dos anys que ens ballava pe! cap la idea; que si el tipus de broquet, que si els graus de l'obertura del raig de l'aigua... Però, fins que no hem tingut cl vistiplau de l'oficina de patents, no l'hem donat a conèixer. 1 l'hem començat a comercialitzar aquesta primavera passada. Ara, el que
es clares que l'aparell funciona. Això és inqüestionable. Els broquets, el que se"ls posa davant, s'ho emporten." És fàcil d'instal·lar? "Només necessita una connexió a la xarxa d'aigua i una altra a les clavegueres. En una vorera, ocupa l'espai d'un arbre i es pol connectar amb facilitat a les xarxes que ja hi passen per sota. 1 només consumeix uns quatre litres d'aigua per servei, segons la pressió de la xarxa." La seva idea és ['alternativa als Pipi-can? "Els Pipi-can -tothom ho comentano funcionen, perquè ningú no fa cas de recollir la porqueria. Així que. després d'haver-hi passat quatre gossos, el recinte ja està ple. ! la matèria líquida ho impregna tol. i tot plegat fa pudor. A més. només es poden posar en parcs, mentre que això [Gos-net] es pot posar a cada cantonada i, un detail important, no necessita cap tipus de manteniment." Què hi diuen els gossos? "El gos fa el que l'amo vol. Se l'ha de portar on ha de fer les necessitats. Vas pels carrers a primeres hores del matí i al vespre i observes que s'obren portals d'on surten gossos disparals cap a aquell arbre on els han acostumat a fer les seves necessitats." Quant costa un model de Gos-net? "Un model acabat de sortir de fàbrica costa 200.000 pessetes, a les quals s'han d'afegir les despeses de la instal·lació. De moment n'hem venuts tres a l'Ajuntament de Terrassa, que ja n'ha instal·lat un al Parc del Catalans, entre el carrer Vallhonral i la rambla Egara. i un altre parc de la Cogullada. El tercer model, està pendent que es decideixi on ha d'anar instal·lat."* L'Administració és el seu client?
"Els ajuntaments, sí. però també les comunitats de propietaris i els jardins privats. Ens va trucar un senyor que havia vist un dels models que hi ha instal·lats a Terrassa i ens va explicar que tenia un gos que havia acostumat a fer les seves necessitats en una palangana metàl·lica, al jardí. Es va interessar per instal·lar un Gos-net a casa seva. que li evités molèsties." Si engresquen un ajuntament gran, es faran d'or. "La idea és poder viure d'això, és clar. però un s'adona que en aquest món hi ha força malícia. Si al cap d'un any no has fabricat una certa quantitat de l'invent, pots perdre la patent. També hi ha qui ens ha dit que el nostre invent era una altra barrera arquitectònica. I el que és clar és que, si no es facilita que la gent pugui portar els animals a fer les seves necessitats en un lloc higiènic com Gos-net. no els hi portarà."
Mentre esperen el moment d'or, Elena treballa a l'oficina tècnica d'una empresa que es dedica a construir sales de multicinema i Joan segueix com a soci d'una enginyeria d'instal·lacions industrials. De moment, ni al pare ni a la filla, no se'ls ha ocorregut cap altra idea que revolucioni el mobiliari urbà. Deu ser perquè estan convençuts que no els farà falta. I
Jordi Marlet A/e: electrik@reclestb.es
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 9 9
~) Empreses INFORMACIÓ
T È C N I C A
I
C O M E R C I A L
29
índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 155 PRIMERA quinzena DESEMBRE 1999
Prestatgeria COMERCIAL: desembre 1999
Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes
El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus
anunciats mitjançant la butileta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la
productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses
butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.
que hi seran presents durant el mes de desembre:
Empresa
Rel.
Eco Esteba
Sistemes de Reforç Actiu
ORMETAL
4
Pèndol
Afkor Draka Ibérica
SICO
5
ConsL desmontables tubulares
Composan Constmcción
BERDALA
8
Weidmúller
Mecanismes y anefajes
BRAMONA
10
Weber Broutin Cemarksa
Panasonic Sales Spain, SA
GAESCO
11A
Wermasi
Traclel Ibérica
COPISTERIA MIRACLE
11C
Cima Box 2000
Consorcio Termoarcitla
X. PALAHi
22
Lamp
Slnte!
MONTIFER
25
Asfaltex Construcción
Kaizen Consultores
MANUFACTURAS MAGO
27
Ibermapei
Repsol Butano
DAE
30-31
Industrías Quimlcas Lowenberg
Trac Vertical
ALKOR DRAKA IBÉRICA
Contraportada
Perstorp Construct. Chemicals
Vertisub
Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, S 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
INFORMATIU
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça
CP:
Població Telèfon
Fax:
PUBLICITAT L'INFORIUTUI mim. 155
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11A
UB
11C
11D
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
portada
contraportada
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.
Pol. Industrial Sani Jordi cí Marcel·lí Gené, 7 Tel.+34 93 814 94 00 Fax+34 93 893 33 58 Internet: www.dae.es E-mail: info@dae.es Apdo. de Correos 270 08800 Vilanova i la Geltrú Barcelona (Spain)
Les làmines ALKORPLAN i DRAYFIL: cuiden el medi ambient. La seva A.C.V. (Anàlisi de Cicle de Vida) garanteix el reciclatge final.
IMPERMEABILITZAR AMB GARANTIA SOLVAY LA CONFIANÇA A NIVELL MUNDIAL Les làmines flexibles de PVC ALKORPLAN8 i DRAYF1L*, produïdes pel grup SOLVAY a les seves fàbriques de Oudenaarde (Bèlgica), Sant Celoni (Espanya) i Liancourt (França),
amb
qualificacions
ISO 9001 / ISO 9002, són fabricades seguint totes les normatives internacionals. ~
ALKOR DRAKA ofereix al professional la possibi-
litat de dissenyar qualsevol tipus de coberta gràcies al catàleg informàtic ALKORPLAN8 (CD ROM, CAD).
(D
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
SOLVAY Carretera del Monlnegre, s/n. Tel.: 938 484 000 / Fax 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.solvay.com/es/alkor