INF991215

INFORMATIU DEL

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

projecte-

horitzó2007

Bona entrada

f

t

ai nou mil·lenni

M

L'acttvitat constructora i les novetats legislatives prolagonitzen 1999

151 anys de ferrocarril a la ciutat Per Josep Olivé

La LOE entrarà en vigor el 7 de maig

9

As sessoria: La nostra

14

sismicitat i el nostre sector (1)

El reportatge: L'Univers de Jujol

11

PROGRAMA GRATUÏT SI ES SOL·LICITA ABANS DEL 1 4 DE GENER

Els col·legiats poden dirigir-se a les oficines del Col·legi, a Barcelona, i a les delegacions. Servei d'Informació (planta baixa). Telèfon 932 40 20 60.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

1

El tema

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

L ' A N Y

Q U E

A C A B A

La forta activitat constructora i les novetats legislatives protagonitzen 1999 Barcelona perd el poeta Joan Brossa

El Col • legi té nova Junta de Govern

| P J any 1999 va començar amb una ^ ^ H mala notícia: Barcelona va perdre el poeta Joan Brossa, un dels personatges més entranyables per la seva humanitat, per l'aportació poètica a les possibilitats il·limitades de la llengua ï per la capacitat de transmetre un interès especial per la cultura urbana. La seva relació amb el Col·legi va ser intensa en els darrers anys de la seva vida. El juny del 1993 s'inaugurava el Poema visual per a una façana, que el

Construmat es contagia d'un sector optimista

poeta va concebre per a l'edifici del Col·legi i que va passar a formar part del patrimoni monumental de la ciutat.

Chopo

Ï Q f l I Col·legi va renovar la seva Junta de Govern per als pròxims quatre anys. Les H H B eleccions, que es van celebrar el 10 de juny, van donar ía victòria a la candidatura presidida per Xavier Bardají davant de la presentada per Antoni Caballero. Sardají va obtenir el 71,6% dels vots entorn del 26,7% de l'altre candidat, en una jornada elec-

Subvenció a sis projectes de cooperació internacional t Q j amerún, Panamà, Nicaragua, | ^ | Cuba i Burkina Fasso han rebut durant 1999 l'aportació econòmica del 0,7% del pressupost col·legial, destinat a projectes de cooperació per al desenvolupament. Tots els projectes estan vinculats al sector de la construcció i la rehabilitació i tres d'aquests eren la continuació o finalització del mateix projecte de l'any anterior.

H

optimisme per la bona marxa del sector de la construcció es posava

de manifest a la sessió d'inauguració de l'onzena edició del Saló Internacional de la

toral en la qual va participar el 19,1% del cens electoral. El programa de govern de la

Construcció que va tenir lloc al recinte firal

nova Junta s'estructura en tres grans eixos: projectar la professió cap al futur, renovar el

de Montjuïc del 12 al 17 d'abril. El ministre

Col·legi i establir un compromís amb la societat. Està formada per Xavier Bardají (pre-

de Foment. Rafael Arias Salgado, tol i reco-

sident); Joan Ardèvol (vocal i vicepresident); Minerva Embuena (secretària); Josep Maria

nèixer el bon momenl de l'activitat, advoca-

Uesuy (tresorer); Albert López (comptador); Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Sal-

va per la necessitat de contenir els preus

vat {vocals). A les delegacions col·legials, els equips de govern que van quedar (ormals

de l'habitatge, en clar augment durant

estan encapçalats per Jaume Juanola (Bages-Berguedà), Bernat Noguera (Osona),

aquest any, "ja que podrien frenar el dina-

Salvador Navarro (Vallès Occidental) i Frederic de Buen (Vallès Oriental).

misme de l'economia general del país".

Neix l'Agenda de la Construcció Sostenible

Arriba la tecnologia de la informació

U

a societat de la informació auspicia temes com ara la casa digital o la casa interactiva, però a més de noves formes per al nou usuari de la casa del futur, els avenços de les Tecnologies de la Informació i les telecomunicacions (TIC) tindran un impacte en els materials de construcció i en els processos constructius de demà. L'escenari en què es desenvoluparà la tasca dels professionals de la construcció podria ser, en un futur no gaire llunyà, prou diferent del que coneixem avui.

A l'Estat espanyol, el reglament que desplega la Llei general de telecomunicacions (aprova! el 22 de febrer) tindrà una gran incidència en el projecte i la construcció d'edificis.

La Generalitat de Catalunya ja va anunciar la propera modificació del Decret 274/1991 sobre canalitzacions de telefonia i altres serveis per cable en els edificis de nova construcció per tal d'adaptar-lo a les exigències actuals de les xarxes de telecomunicacions i a la Llei estatal.

a

l Col·legi va presentar a Construmat l'Agenda de la Construcció Soste-

nible, una web consultable gratuïtament per Internet, especialitzada a facilitar informa-

ció sobre la construcció i el medi ambient.

L'Agenda ha estat promoguda pel Col·legi conjuntameni amb l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (UPC) i l'Associació GEA.

Agenda de la D Construcció Sostenible

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

El tema '

L'ANY

OUE

ACABA

Una nova instrucció regula el formigó

Bombers sota les runes

a

tants del planeta, Colòmbia, Turquia, Grècia, Taiwan i Mèxic han patit intensos terratrèmols que han afectat àmplies

zones ÍV_

d'aquests països. En molts casos, la devas-

a

T

?-

l Gran Teatre del liceu de Barcelona va obrir les seves portes el passa!

7 d'octubre, cinc anys després del devasta-

se'ns havia anat informant que

dor incendi que el va consumir respectant

s'elaborava una nova instrucció del formi-

tan sols la façana. Ha estat una obra que ha

gó. finalment, aquesta va ser publicada en

centrat l'atenció dels barcelonins en els úl-

el BOE del 13 de gener d'aquest any. La

tació s'uneix a la pobresa i es fa molt més

El Liceu obre les portes

esprés de molts anys, en què

l 1999 ha estat veritablement l'any de la fi del món per a molts habi-

a

tims anys í molt especialment entre els tèc-

nova instrucció del formigó estructural

nics de la construcció, que han seguit de ben

EHE que regula el càlcul, la posada en

a prop les complexes obres de reconstrucció

obra i el control de qualitat de les estruc-

que s'hi han dut a terme. En l'àmbit de la mú-

tures de formigó va entrar en vigor P1 de

sica destaca igualment la inauguració de les

juliol i va ser objecte d'un intens debat

obres de l'Auditori, al costat del Teatre Naci-

entre els professionals i tècnics del sec-

onal, una obra fora del comú i de gran quali-

tor. La nova norma introdueix canvis que

tat. I mentre s'enllesteixen els treballs d'un i

afecten tot el procés constructiu i té en

altre, ja ha estat presentat el projecte d'am-

el tractament que fa de la durabilitat el

pliació del Palau de la Música Catalana.

seu aspecte més innovador. üiapo

necessària l'ajuda internacional. Tècnics de casa nostra han dut a aquests països els seus coneixements i la seva experiència, que augmenten amb cada viatge. Ha estat el cas dels bombers catalans que, amb una bona representació d'aparelladors i arquitectes tècnics, han dut a terme arriscades operacions de rescat de vides i de reconstrucció de pobles i ciutats.

Barcelona ja té 1OOO certificats de seguretat [ H

» - ^ arcelona iniciava al març la revisió H

d'edificis per estendre els primers

certificats de seguretat dels paraments exteriors, en aplicació de la nova Ordenança dels usos del paisatge urbà. Al setembre ja s'havien inspeccionat més de 1.000 edificis dels prop de 6.000 que hauran de disposar d'aquest document el mes de juliol del 2001

La Delegació d'Osona fa 25 anys

Arquitectura tècnica atrau les universitats privades

(edificis de més de 100 anys). Un any després

de

l'aprovació

de

l'ordenança

I

Q f l I 2 de de setembre de 1974, el Col·legi inaugurava una oficina de visats a Vic

barcelonina, ja eren molts els ajuntaments

B ^ |

que, ben aviat, es convertiria en una delegació. Quinze anys desprès s'obriria

|

P ^

a carrera d'Arquitectura Tècnica in-

de l'Estat espanyol i de Catalunya que es

la segona, a Manresa. Avui, el Col·legí disposa de quatre delegacions (Granollers, 1990,

h

H

crementa dia a dia el seu prestigi, i

plantejaven d'emprendre unes mesures de

i Terrassa, 1991) que participen activament en l'entorn professional i social del seu

avui és una de les carreres tècniques més

caire semblant. Aquest

àmbit territorial i apropen als professionals els serveis i les activitats col·legials. L'ober-

demanades pels joves que entren a la Uni-

degoteig d'ordenan-

tura de ia primera delegació, ara fa viní-i-cinc anys, va ser possible gràcies a l'entusias-

versitat. I és que el titulat en arquitectura

ces i la diversitat de

me i la voluntat dels aparelladors i arquitectes tècnics d'Osona. Per celebrar l'aniversa-

tècnica és molt conegut i ben valorat dins

matisos que presenten

ri, la delegació va preparar un seguit d'actes que duraran fins al setembre del 2000. El

el sector de la construcció, fins al punt que

demanarà la seva uni-

tret de sortida es va disparar el passat 21 de setembre, amb un acte institucional que

avui és una de les professions amb menys

ficació a curt termini. A

va tenir lloc 3 la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic. Tot seguit es va procedir a

atur. Aquesta dinàmica ha despertat l'inte-

Catalunya, la manera

la inauguració de la Mostra del fons d'art de la Delegació i de l'exposició, al Temple

rès de les universitats privades. La Ramon

més pràctica i realista

Romà, de la mostra retrospectiva 25 anys al servei de la comarca.

seria que la Generalitat implantés a tot el país el dictamen tècnic que ara s'aplica de forma voluntària.

Llull (URL) imparteix des de fa dos anys la carrera a l'Escola d'Arquitectura La Salle,

ïi

mentre que enguany ha estat l'Escola Elisava la que iniciava aquests estudis com a centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

El tema

h L ' A N Ï

a gran majoria dels països euro-

1 J B

n els darrers anys s'han assolit

peus han gaudit duranl 1999 d'un pe-

I H I

avenços significatius en la implan-

ríode d'intensa activitat constructora. Tant. que

tació del manteniment dels edificis. S'ha in-

la taxa anual de creixement serà superior a la

crementat la xarxa d'empreses de manteni-

del PIB conjunt per primera vegada des de

ment, el col·lectiu tècnic valora cada cop

l'any 1996, A mesura que avançaven els me-

més aquest tipus d'activitat i les administra-

sos, els tres subsectors més potents -edifica-

cions

ció residencial, rehabilitació d'edificis i obra ci-

incentivar-lo. Tot un seguit de canvis que ens

vil- han confirmat dades millors fins i lot que

aboquen cap al nou mil·lenni sota el signe

a

han

establert

mesures

per

a

del manteniment, que cal fer en tots els edi-

les que es preveien a principis d'any, mentre que es moderava lleugerament la marxa pro-

és a la baixa, encara que en alguns

nosticada en l'edificació no residencial. A Es-

mesos s'hagin enregistrat millores

panya les previsions d'aquest any (6,5%) són,

puntuals (gener, febrer o maig). El ni-

no obstant, més moderades que les de 1998

vell d'ocupació dels aparelladors i ar-

(7,5%). Finalment, Catalunya ha moderat el

quitectes tècnics ha eslat molt ele-

l Col·legi ha apostat per la forma-

creixement espectacular de l'activitat que ha-

vat i han existit dificultats per cobrir

ció continuada dels professionals i

via assolit en els darrers anys i la tendència

la totalitat de la demanda.

EL Col·legi aposta per la formació

A C A B A

Manteniment d'edificis: el repte del nou mil·lenni

Europa manté el creixement

U

Q U E

ficis existents i el que cal preveure en el moment de projectar i construir els nous edificis. El Col·legi reunirà al juny del 2000 a Barcelona eis millors experts europeus que mostraran el present i el futur del manteniment a les jornades internacionals titulades Manteniment i gestió dels edificis/La tendència europea.

ha preparat un nou programa per a l'any acadèmic 1999-2000 que ofereix un ventall de cursos ampli i divers que s'imparteixen a Barcelona i a les delegacions amb l'objec-

S'aprova la LOE

tiu de facilitar als professionals la planificació de la seva formació. Aquesta oferta va acompanyada d'una ampliació i millora dels espais i equipaments amb noves aules, que el Col·legi ha posat enguany en funcionament.

La coordinació de seguretat arrela entre els aparelladors

Una escultura de llum al carrer Bon Pastor | P J B edificació ja té una llei pròpia. El passat 21 d'octubre, el Congrés dels Diputats

^ ^ S

I projecte Escultura de llum, de

a nova funció de coordinador de se-

I

^ ^ H

l'arquitecta tècnica Carmen de la

guretat ha tingut una bona accep-

prés de més de vint-i-cinc anys d'intents frustrats per elaborar un text. L'objectiu de la

Calzada i l'artista visual Jaume Barrera, va

tació entre els aparelladors i arquitectes tèc-

Llei, que va ser publicada al BOE el 6 de novembre, és regular el procés d'edificació

guanyar el concurs d'idees convocat pel

nics, ja sigui perquè han decidit assumir

establint la configuració legal dels agents intervinents, fixant les seves obligacions i

Col·legi per culminar la transformació en zona

aquesta funció professional o bé perquè

establint les responsabilitats i garanties als usuaris, en base a una definició dels requi-

creuen que la seva intervenció és necessà-

sits fonamentals que han de satisfer els edïfcis. El resultat d'aquesta llarga espera ha

ria en fase d'execució i també en fase de

estat més un vestit fet a mida, que no pas el que avui necessitaria l'edificació. Això no

projecte. Durant l'any 1999 el nombre d'ac-

obstant, pot considerar-se sens dubte un pas endavant important.

H

H

aprovava de manera definitiva la Llei d'ordenació de l'edificació (LOE), des-

cidents laborals en les obres ha continuat creixent, sense que l'entrada en vigor, l'any passat, del Reial decret 1627/97 sobre seguretat i salut en les obres l'hagi aturat. El Col·legi ha continuat aplicant el programa de formació en seguretat i salut, mentre participa en els projectes europeus Focus

projecte

El Col·legi

horítzó2007 es prepara per al futur

(impulsar a tot Europa la funció del coordinador) i Chess on line (sistema on iine d'informació i

| f ^

a Junta de Govern del Col·legi ha decidit impulsar l'elaboració d'un pla estratè-

de vianants del carrer on s uDica la seu

B

9 i c denominat Projecte Horitzó 2007 (H07) que s'ha iniciat amb la publicació

col·legial i al qual es van presentar seixanta-

d'un manifest i la preparació d'un qüestionari d'opinió. La Junta de Govern, conscient

vuit propostes. Consisteix en una combina-

que la conjuntura d'innovacions socials, legislatives, professionals i tecnològiques aca-

ció de colors, llums i ombres produïdes per

H

baran per alterar irremissiblement el model col·legial actual, s'ha proposat un procés

una sèrie de focus col·locats al llarg del car-

de reflexió estratègica, conjuntament amb tots els col·legiats per dotar al Col·legi de ta

rer. El projecte crearà un punt d'informació i

capacitat proactiva que li permeti superar aquest tombant de segle i situar-se com una

de comunicació amb els ciutadans i repre-

organització capdavantera amb vista al segle XXI.

senta un homenatge al poeta Joan Brossa.

El tema L'ANY

QUE

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

\-

ACABA

1

ANÀLISI D OBRA 1999 ARABA PABILOIA

TOTES LES MEDITERRÀNIES DEL MÓN

L'ampliació del pavelló esportiu del Taugres de

El nou Jardí Botànic de Barcelona, finançat

Vilòria ha estat una obra força particular. El

en bona part amb pressupostos de la Comu-

fet més espectacular és la reutiíitzacíó de la

nitat Europea, es constitueix en un projecte

cúpula, elevant-la a una cota superior a l'exis-

emblemàtic de la Barcelona del nou segle.

tent. D'una manera molt determinant, l'estruc-

Fent servir les darreres tecnologies, es recrea

tura ha conformat l'arquitectura del nou edifici.

un entorn didàctic amb les diferents espècies naturals de! clima mediterrani.

L'INFORMATIU 138. Febrer 1999. Ampliació del pavelló poliesportiu Araba. Vitòha-Gasteiz.

L'INFORMATIU 148. Juliol 1999. Jardí Botànic de Barcelona

COBERTES PLANES

FASCINACIÓ PELS MATERIALS

L'aparició de nous productes és una constant

Parlar d'aquesta obra i no fer-ne esment de j

en l'evolució de la construcció. Ara. però, no

manera clara i directa del seu principal pro-

es tracta tant de noves geometries o aplica-

tagonista seria, amb tota seguretat, una

cions, sinó de formulacions exnovo, on la

veritable falta de respecte. Per tant, parlem d'aigua, involucrada, això sí, amb la temà-

ciència dels materials, i en especial la química, juga un paper destacat.

:

J É '

tica que ens motiva en aquesta ocasió: una piscina municipal.

L'INFORMATIU 139. Febrer 1999. Els materials i les noves tecnologies de la construcció (VI).

L'INFORMATIU 150. Setembre 1999. Piscina municipal de Granollers.

MERCAT DE LA CONCEPCIÓ

COORDINAR LA SEGURETAT

L'objectiu d'aquesta obra ha estat rehabilitar

La planificació i coordinació de les mesures de

integralment la infraestructura existent per

seguretat en una obra tan sumament compli-

redinamitzar-lo socialment. És una obra que

cada ha estat un repte que s'ha resolt implan-

aconsegueix recuperar un bell edifici patrimoni

tant la prevenció amb una actuació planejada i

de la ciutat mantenint l'ús per al qual es va

sistemàtica, eliminant tots aquells riscos que

concebre.

ha estat possible fer-ho, i promovent una cultura en seguretat amb un model participatiu.

L'INFORMATIU 140. Març 1999. Rehabilitació del Mercat de la Concepció. Barcelona.

L'INFORMATIU 151. Octubre 1999. Coordinació de seguretat ai Teatre del Liceu. Barcelona

BAC DE RODA

PATRIMONI INDUSTRIAL

El 30 de desembre de 1924 s'inaugura va

Terrassa és una ciutat que, pel seu important

oficialment la primera línia de Metro de

passat industrial, té edificacions d'interès his-

Barcelona. La xarxa ha anat evolucionant fins

tòric i arquitectònic sense precedents. Aquest

als nostres dies. setanta-cinc anys després.

fet, juntament amb els desigs del promotor de

El futur? Com a mínim, i després d'analitzar

desenvolupar un projecte innovador quant a

aquesta obra, que es mantinguin els nivells

les noves maneres de viure, han estat les ba-

d'accessibilitat, qualitat de disseny i estandar-

ses que defineixen la qualital d'aquesta obra

dització de la Línia 2.

premí Bonapl;

L'INFORMATIU 147. Juny 1999. Eslació de metro Bac de Roda. Línia 2. Barcelona.

www.apabcn.es, mon amour EÍ 1 9 9 9 ha esiat l'any del descobriment d'Internet com a mitjà de difusió, també en

L'INFORMATIU 152. Octubre 1999. Rehabilitació i reforma de la fàbrica Font Batallé. Terrassa.

AUSTERITAT DE CATEGORIA Aquest edifici d'habitatges de protecció ofici-

el marc del Col·legi. El nombre d'entrades a la seva pàgina web (VAVw.apabcn.es}

al s'ubica al gironí Barri de Sant Ponç, un en-

s'han incremental d'un 271%, és a dir, que gairebé s'han multiplicat per quatre. El

torn privilegiat. No solament es revaloritza el

Centre de Documentació Josep Renart i el seu servei Plec Instant s'endú la tercera

lloc sinó que no s'han estalviat esforços per

part de les consultes. LÏNFOHMATIU electrònic, amb més de dues mil entrades mensu-

(er una obra d'altíssima qualitat arquitectòni-

als, té també força acceptació i dóna una immediatesa en la informació que el format

ca, reconeguda amb la concessió de! Premi

paper no pot oferir. L'Agenda de la Construcció Sostenible, preparada pel Servei Re-

FAD d'Arquitectura i el Premí de l'Opinió 1999.

habilitació i Medi Ambient conjuntament amb d'altres institucions, i l'Àrea de Formació són d'altres apartats que reben

L'INFORMATIU 155. Desembre 1999. HPO al Barri de Sant Ponç. Girona.

un bon nombre de visites i encara en rebran més l'any que comença.

NOTA: Els lectors trobaran toies aquestes notícies i els reportatges que shan publica! durant l'any 1999 i anteriors, a l'hemeroteca de L'INFORMATIU electrònic, que es pot consultar per Internet dins la pàgina web del Col·legi (www.apabcn.es).

I N F O R M A T I U EN EL SEU VUITÈ ANIVERSARI DESITJA UNA BONA ENTRADA AL NOU MIL • LENNI ALS LECTORS I ALS ANUNCIANTS Empreses anunciants 19 ABC ESTRUCTURAS ACERALIA OE TRANSFORMADOS ACIEROID AERO CLUB BARCELONA-SABADELL AIRTEL MOVIL ALAC ALBERTO AROCA ALFARO 5 PARTNERS ALKOR DRAKA IBÉRICA ALUSUISSE ESPANA AM2 APLICACIONS INFORMÀTIQUES DEL VALLÈS ARKTEC ASFALTEX CONSTRUCCION ASIFAHM HEAT MIRROR ASSAIGS I CONTROL LABORATORIS ASTRA QUÍMICA ATISAE BARCELONA DE AUTOMOCIÓN BAYROL PRODUCTOS OUIMICOS BECK S HEUN ROLLAOEN KASTEN BERNALDE2 8 ASOCIADOS BETEC CATALANA BHW

BOSTIK BRAMONA IMPRESSIÓ DIGITAL BUSINESS S ARCHrTECTURE CAD MULTIMEDIA DISSENY CADQUATRE CAIXA D'ENGINYERS CAIXA DE MANRESA CANALETAS CECAM CEINCO CENTRAL DE TELETRABAJO CEPSA ELF GAS CEYS CIUT CLAR REHABILITACIÓ BARCELONA COALSA COMERCIAL DEL ALUMINIO COINTECS

COMERCIAL AYMERICH COMICSA CONSORCI LLEIDATÀ DEL CONTROL CONSTRUCCIONES DEPORTIVAS CONDAL CONTROL Q COOPERATIVA JORDI CAPELL COPCISA COPISTERIA MIRACLE CYPE DAE DAISALUX DISTRIBUCIONES CERYGRES DUCASA, MORA. CA8ERO Y CIA EDICIONES UPC EME DOS ENCOFRADOS J. ALSINA ESTRAFORT ESTUDI ART EUPB FERROS PENEDÈS FIATC MÚTUA DE SEGUROS FILTUBE FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS FORMICONTROL FRAPONT FUNDACIÓ POLITÈCNICA CATALUNYA GABARRO HERMANOS GAESCO GAS NATURAL SDG GEBAUER GERCASA GESOND GRA3ACID GRES ACUEDUCTO GRES ACUEOUCTO GRES DE LA MANCHA GROHE GRUP ARTYPLAN GRUP LABOCAT HENKEL IBÉRICA

HERMS HOLT2A IBERMAPE! IDT-13 IGEOTEST IMREPOL INCOISA-INDUSTRIAL CONSTRUCTORA IBÉRICA INEMA INGRAM MICRO INSTOP CATALUNYA ISOLA PLATON IBÉRICA ITEC J.M. BONET Y CASAS JUAN CAMPMANY TRABAL JUNCKERS IBÉRICA KEMIL PAVIMIENTOS LA PREVISION MALLORQUINA DE SEGUROS LABORATORI CATALÀ DE CONTROL LABORATORI VALL TENES LABORATORIS D ASSAIGS DEL COL·LEGI D ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA LACET LAEC LLUNA ! SOL LOSTEC LOTUM MANAUT MANUFACTURAS MAGO MECANOV1GA MEDrTERRANIA DE GEOSERVEIS METRO 3 MONTIFER MULTIBETON ESPANA MYTE NEMETSCHEK ESPAÍJA NORTH BUILDING SYSTEM NTI ORMETAL PAVIMIENTS TURÓ PAflK PAViNDUS PAYMASA PLACOSA PLASFI

POLIGUS PREFABRICADOS Y MONTAJES REUS PROFESSIONAL SOFTWARE PROJECT GOREA RAMLUC RED EUROPEA DE UNEAS REHABILIT REHABILITACIÓ 9 REYNAERS ALUMINIS DEL VALLÉS RYCMAR SANITAS SAS PREFASRICADOS HORMIGON SATEC SEAT SEGUROS LORENTE SENETON SENOR SERVEI CONTROL OE QUALITAT SIMÓN SIPLAST ESPANA SISTEMES DE REFORÇ ACTIU SODECA SOFT SONDEOS Y ANCLAJES STACHYS SUMINISTROS CEM TATFORMS TECINCO TECNICAS OE HORMIGON PROYECTADO TRAC VERTICAL UNIVERSITAT BARCELONA UNIVERSITAT INTERNACIONAL URGELL CONTROL VALLIMPER VALORACIONES Y TASACIONES HIPOTECARIAS V.T.H. VEOISA BARCELONA VIDRIERA DEL CARDONER WANNER Y VINYAS WERMASi/BERDALA X. PALAHi

icina Aparelladors

A

mb motiu de les festes de Nadal, de nou, em complau dirigir-me a tota la gran família d'aparelladors i arquitectes tècnics per desitjar-los unes bones festes i agrairlos un cop més l'alt grau de fidelització que tenen amb la seva Caixa professional.

L'oficina dels aparelladors, ubicada dins del Col·legi, va registrant uns importants increments en tots els departaments de la Caixa que compleixen amb escreix els objectius imposats.

Actualment, 2.000 socis dediquen la seva confiança a aquesta oficina, el que suposa un alt percentatge d'arquitectes tècnics i aparelladors col·legiats a Catalunya.

Dins del pla estratègic i, com a novetat, tenim previst per a l'any 2000 un conjunt de projectes que es traduiran en la implantació d'alta tecnologia i oferta de nous productes financers.

Els canals complementaris de distribució, és a dir, Internet, "La Caixa a Casa" i Banca Telefònica" són sistemes que reforçarem amb impor-

lants millores tant de capacitat operativa com d'agilitat i horari de funcionament. El correu electrònic, eines de gestió comercial per a la venda creuada, simuladors financers, són alguns dels projectes a implantar el proper any.

El llançament de nous Fons d'Inversió, la tarjeta electrònica VISA. la incorporació de cistelles d'inversió a l'Unit Linked, i la modernització del C1RECIBO (gestió de cobrament de rebuts domiciliats), són també part de les novetats que implantarem en l'àrea de serveis bancaris i productes financers.

En finalitzar l'any, la Caixa gestionarà més de 130.000 milions de pessetes, amb un cens societari superior als 38.000 socis. Aquest conjunt de professionals: aparelladors, enginyers, químics, professors, etc. configuren la propietat de la seva Caixa, atesa !a naturalesa jurídica de la societat que és una cooperativa de crèdit, i per tant. els beneficis obtinguis que aquest any superaran els 500 milions, serveixen per reforçar els recursos propis de la Caixa i paral·lelament, traslladar

al soci més valor mitjançant serveis bonificats i gratuïts i amb tarifes reduïdes.

La modernització continuada a la nosíra Caixa i els importants creixements registrats en recursos monetaris gestionats, són fruit de la confiança que tenen dipositada els socis en la nostra organització, i això és bo, perquè el nostre valor afegit consisteix en un conjunt d'elements diferenciats que es poden resumir en: un especial tracte personalitzat, una alta tecnologia financera i unes condicions financeres avantatjoses.

Ben cordialment,

Hilari Lorente Director General

M

Oficina ï"

Aparelladors „"•:*;•« Caixa

"'&* d'Enginyers

I SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Punts de vista

doctoral demostra com l'arribada del ferro-

del ferrocarril en el seu si, El caràcter mar-

carril modificà el creixement urbà de molts

ginal, molt acusat a Balmes. té el seu ori-

pobles de Catalunya, amb una tendència a

gen en aquell moment, però la forma urba-

acostar-se al lloc on s'ubicava l'estació. El

na i la Inèrcia d'usos" es manté fins als nos-

creixement del teixit urbà es podia classifi-

tres dies

car en diverses tipologies depenent, en gran

va soterrar el tren de Sarrià i 39 que es va

part, de la distància entre el nucli de la po-

tapar la trinxera del carrer Aragó. És la me-

blació i l'Estació. A les grans poblacions,

mòria de les ciutats.

a pesar que ja fa 70 anys que es

•

solia situar-se en els seus limits. En aquest cas no afectava tant el creixement com el teixit ja existent al voltant de l'estació. Apareix, normalment, la plaça de l'Estació. Si la via passava a uns centenars de metres d'aquest límit, apareixia el carrer de l'Estació i. si la ciutat era prou gran, l'avinguda de l'Estació, formant-se al voltant d'aquest eix un teixit d'eixample . Si la distància era més llarga, apareixia el passeig de l'Estació, que es consolidava mes o menys d'edificació en funció del dinamisme demogràfic del poble.

A partir d'una certa distància, mesurada

Josep Olivé A/e: informatiu@apabcn.es '•La perfecció i les altes prestacions def sistema, però. porten implícita una caracterís-

en quilòmetres, l'estació deixava de tenir in-

tica que. fa uns anys quasi va fer caure el

fluència en el creixement dels pobles i, com

mateix sistema: la falta de flexibilitat.

a màxim, apareixia la carretera de l'Estació.

Seria interessant reprendre l'estudi i veure L'INFORMATIU.

què ha passat, posteriorment, amb aquests teixits depenents del tren. primer amb la gran crisi que aquest va patir als anys 60 i. després, amb l'efecte d'escurçament de les distàncies dels trens de rodalies actuals.

Una segona empremta que el tren deixa en el teixit urbà és la marginació de les vores del pas del ferrocarril. Això és degut a dues causes diferents: l'una, les molèsties de fum i soroll que el tren causava al seu pas. L'altre. i per la desconnexió d'aquestes franges de la resta de la trama viària a causa de la barrera que les vies significaven.

Tot i que comparteixo l'opinió de Juan Navarro Baldeweg que l e s tripes de la ciutat s'han de veure", la marginació d'aquests espais no desapareix mai fins que desapa-

de ferrocarril a la ciutat

reix de la superfície el tren -encara que actualment les molèsties ocasionades pel pas del tren són molt menors que les d'un carrer de trànsit intens-.

J

octubre de l'any passat va fer 150 de la inauguració del primer ferro-

carril a la península ibèrica.

Jo sempre m'havia

preguntat per què en dos carrers tan impores mesuren en tants per mil (mil·lèssimes,

tants de l'Eixample barceloní com són Bal-

en llenguatge ferroviari) i un pendent del 4%

mes i Aragó era tan desagradable per tran-

ja es considera molt all! Costa d'imaginar,

sitar-hi a peu. per què eren menys comerci-

El salt qualitatiu i quantitatiu en el trans-

actualment, l'esforç que va representar, amb

als que els del seu entorn i tenien un aire

port que va significar l'aparició del ferrocar-

els mitjans del segle passat, construir unes

tnst i, fins i tot. una mica marginal.

ril no ha estat superat fins ara. Només la

vies tan perfectes i l'abisme que les sepa-

Durant temps vaig pensar que era a cau-

nova revolució que ha significat la genera-

rava de les carreteres i camins, generalment

sa de l'intens trànsit que hi circulava i de

lització dels vols comercials se li pot acos-

de terra, que recorrien en aquells temps el

l'estretor de les seves voreres. Però no és

tar, però jo crec que els efectes sobre el gruix

nostre país. No es gens estrany, doncs, que

cert. Compareu Aragó amb València i Bal*

de la població no han estat tant fons com la

un canvi tan fort deixés les seves emprem-

mes amb Pau Claris, per exemple. Veureu

implantació del ferrocarril. No en debades

tes en tots els àmbits de la societat i molt

que tot i que suporten intensitats de trànsit

és el mitjà terrestre de transport més com-

especialment en les ciutats i pobles. Una

semblants, aquests darrers són carrers més

plex i perfecte, com ho demostra el fet que

revolució d'aquesta envergadura -que va

agradables, no sols per passejar sinó en

en aquests moments sigui el més ràpid".

durar 80 anys, els necessaris per implan-

conjunt: la seva arquitectura, els comerços, els arbres... fins i tot ara que han eixamplat,

S ha de tenir en compte que els paràme-

lar-se en tot el territori-, per força havia

tres de construcció d'una via de ferrocarril

d'Influir en tota activitat que es desenvolu-

amb tan bon criteri, les voreres del carrer

eren més exigents, ja des d'un inici, que els

pés al seu entorn i, no cal dir, en les ciutats.

Aragó. Aragó, Roma, Balmes a Barcelona,

d'una autopista actual. Els radis mínims de

El bon urbanista i excel·lent professor de

o la Ronda a Sabadell, són carrers que en-

les corbes eren de 300 metres i les rampes

l'ETSAB, Miquel Domingo, en la seva tesi

cara no s'han recuperat del tot del seu pas

Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 JO 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cartana. Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cariaria Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Olivé. Xavier Oliva.

Gabnela Schon i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotogralia: Javier García Die, Ctiopo Disseny gràfic: RGR Folòlils: Imprès Autoedtció 5.L Impressió: Vikmg Dipòsit legal: B-J2389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurul!

Telèfon: 932 JO 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 JO 23 6J E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 JO 20 60. Fax. 932 JO 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6 082-10 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic Tel 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sani Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pi noi, 8 08-100 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVEFW: President: Xavier Bardají Vlcepresidenl: Joan Ardèvol Secretària: Minerua Embuena Complador: Albert López I borra Tresorer: Josep M Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els crifens exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU

El noticiari LLEI

DE

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

L'EDIFICACIÓ

La LOE entrarà en vigor el 7 demaig Els col·legiats poden informar-se i dirigir les consultes sobre la Llei a www.apabcn.es

U

es obres per a les quals es sol·liciti llicència d'edificació després del 7 de maig es regiran per la Llei 38/1999. de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació (LOE). Aquesta llei va ser aprovada el passat octubre pel Congrés dels Diputats i publicada el passat 6 de novembre al Butlletí Oficial de l'Estat número 266.

L'objectiu principal de la Llei és regular el procés d'edificació establint la configuració legal dels agents intervinents. fixant les seves obligacions i establint les responsabilitats i garanties als usuaris, en base a una definició dels requisits bàsics que han de complir els edificis. S'hi estableix, des del concepte de projecte fins a la documentació que cal lliurar als usuaris per al correcte ús i manteniment dels edificis. Regula Tacte de recepció de l'obra, atesa la importància que té en relació amb í'iníci dels terminis de responsabilitat i de prescripció que s'estableixen.

La Llei ha tingut un llarg procés de gestació que va començar el 1978, i significa el final d'una època regida per l'obsolet règim de responsabilitats i garanties que recull ei centenari Codi Civil. Així s'inicia una nova etapa on el sector de la construcció queda finalment regulat per una llei general pròpia, tot i que no està exempta de carències. La nova Llei té importants repercussions sobre tots els agents que

intervenen en el procés constructiu. Ara, doncs, comença un període de reflexió i d'adaptació per a tots ells.

Tot i que, en termes generals, és una llei que podria haver aprofundit molt més en alguns aspectes fonamentals, el sector queda molt més endreçat amb una norma que, a més, contribuirà a professionalitzar encara més els seus agents. Els seus avenços en qüestions com el manteniment donaran, ben segur, unes millors condicions a les edificacions i, per tant, una millor qualitat de vida als seus usuaris.

Per tal de difondre entre els col·legiats el contingut de la Llei, el Col·legi ha celebrat sessions informatives a Barcelona i a totes les delegacions, i ha preparat un extracte del text de la Llei que es va publicar a L'INFORMATIU 154 i també en la seva versió electrònica. Els interessats trobaran tota la informació disponible sobre la LOE a la pàgina web del Col·legi (www.apabcn.es), on poden consultar el text complet de la Uei i, a més. adreçar-hi les seves consultes que seran respostes per l'Assessoria Professional i Jurídica del Col·legi. Aquestes també es poden dirigir a l'adreça de L'INFORMATIU {aJe: informatiu@apabcn.es).

MANTENIMENT I GESTIÓ DELS EDIFICIS

Carles Cariaria A/e: informatiu@apabcn.es

LA TENDÈNCIA EUROPEA B A R C E L O N A , 1 5 , 1 6 I 1 7 DE J U N Y DEL 2 0 0 0 .

Les jornades constaran d'unes ponències marc i d'uns debats oberts que comptaran amb la participació dels millors experts nacionals i

Llei d'ordenació de l'edificació

internacionals del sector immobiliari, professors d'universitats i responsables d'empreses de manteniment amb una àmplia experiència.

També estaran obertes a aportacions dels participants mitjançant la

Les dades bàsiques Data d'aprovació: 21 d'octubre de 1999 Data de publicació al BOE: 6 de novembre de 1999 Entrada en vigor: 7 de maig del 2000. S'aplicarà a les obres per a les quals se sol·liciti llicència d'edificació un cop entri en vigor.

presentació de comunicacions.

ELS ÀMBITS DE TREBALL SERAN DOS: 1 . PROJECTAR I CONSTRUIR PEU AL MANTENIMENT. La (ase

de

projecte és crucial perquè el manteniment posterior sigui possible, segur i econòmic. Es debatrà la introducció dels conceptes de cost global, vida útil i mantenibilitat.

Els aspectes niés destacats de la Llei i Consolida la funció de l'arquitecte tècnic en la direcció facultativa com a director de l'execució de l'obra. > Estableix requisits bàsics de qualitat.

• Defineix els agents i les seves obligacions.

• Modifica els terminis de responsabilitats i prescripció.

• Estableix un sistema de garanties per a l'usuari.

• Potencia el manteniment dels edificis.

• Deixa oberts certs àmbits en els quals l'arquitecte tècnic té competències en la redacció de projectes. » Defineix la modificació de la configuració arquitectònica. > Aclareix qui pot fer les funcions de coordinador de seguretat.

• Possibilita la contractació de serveis professionals a una persona jurídica.

• S'aplica a les obres de l'Administració.

2. MANTENIR I GESTIONAR ELS EDIFICIS. En el moment de planificar el manteniment, cal escollir sempre l'estratègia més adequada per al tipus d'edifici a mantenir. S'abordaran les metodologies d'inspecció, la contractació de serveis i els programes informàtics a l'abast.

Aquestes jornades tenen com a objectiu donar a conèixer totes aquelles iniciatives europees que marcaran les estratègies de lutur i obrir un debat entre lots els professionals, que poc a poc van entrant en el manteniment com un camp natural per a la nostra professió.

PRESENTEU LES VOSTUES EXPERIÈNCIES. COIÍTACTEU AUS EL S E B V Q R E H A B I U T A C K ) I MEOI AllBIEHT DEL C O L L E G .

TEL: 932 40 23 66. Http:í/www.apabcn.es/mantenim

Col·legi d'ApareHadors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

I SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

El n o t i c i a r i

IEXPOS1CIONS

I 10 R.D. Adela, nascuda el 1947 en un família franco-espanyola, va iniciar la seva trajectòria artística a finals dels anys 70, amb un particular surrealisme crític. Després, va travessar una època pop-conceptual, per arribar als anys 90, quan integra elements d'art povera a les seves experiències anteriors. La seva obra ha estat exhibida en galeries d'art tan prestigioses com la Galeria Maeght de Barcelona. Ara, exhibeix 'Project for Mies van der Rohe Pavïlion in 8arcelona. To J. W. Goethe' a la sala d'exposicions del Col·legi a Barcelona. L'exposició, que es pot contemplar fins el 31 de desembre, és austera. Però Adela es mostra tot el contrari, a l'hora de parlar-ne.

MEFISTÒFELES*

R.D. Adela: "EL més fàcil de manipular és Te moció" Entrevista L'artista catalana homenatja Goethe i Mies van der Rohe Expliqui'ns l'exposició.

Això és sentit comú!

Cal donar un bon tomb | Abans el gust de viure no ens escapi.

Del nostre cap, mans, peus... els amos som, però també del goig extern que un hom atrapi.

Si compto sis cavalls dins de ma quadra el seu vigor també és el meu, i quan ells se m'emporten rabent, mateix que un lladre, tinc vint-i-quatre cames; sóc home de relleu.

Amb això, eil a viure i fora. perquè aquell qui especula és per l'estil d'una bèstia encantada en la garriga humil, que ni fa cas de l'herba que c/eix lot a la vora.

MARGARIDA (Comença a cantar tot despullant-se.)

Hi havia un rei a Tule: un rei (ideï i fort, a qui deixà l'amada un veire per record.

Un cop ella fou morta ell hi begué tostemps.

Bevia el rei, bevia i alçava els ulls ensems.

"L'exposició mostra 'Project for Mies van der Rohe Pavilion in Barcelona. To J. W. Goethe', que és un homenatge que faig a Goethe i Mies van der Rohe i s'hauria d'exhibir al Pavelló Alemany d'aquest darrer arquitecte. S'hi pot contemplar fotografies, esquemes i diversos elements del projecte, entre els quals els tres principals: un element metàl·lic, que gira sobre els dos extrems, que es situaria a l'entrada del pavelló; una crisàlide amb la que 'vesteixo' l'escultura femenina Malí, de Georg Kolbe, que també està fora el pavelló, i una cadira, que té escrites les lletres T i 'S', que s'estira varis metres horitzontalment i vertical, gràcies a uns bastidors, i aniria a l'interior del pavelló."

ser humà. Per això, damunt aquesta intersecció projectaré la frase l'm here."

La crisàlide em recorda vagament la voluntat de l'artista búlgar Christo d'embolicar-ho tot.

"Som distints. Christo parteix d'una idea general d'embolicar totes les coses -si agafa el teu telèfon...- però jo el que laïg és donar la possibilitat d'evolució a la dona. seguint el personatge Margarida de Faust."

Christo té projectes que són només això, Idees, i altres que ha materialitzat... després de deu anys de negociacions. El seu, es farà realitat?

Quin es l'objectiu de l'exposició?

"Fer adonar d'allò valuós que han tingut Goethe i Mies van der Rohe, el que ens han donat. Que el públic de l'exposició s'aturi a pensar en ells i les seves idees.

Tant l'un com ['altre van buscar la llibertat i la integració de l'ésser humà."

Al castell de marina, en la sala avial, va convidar a una festa, els homes principals.

I el bevedor bevia el glop d'acabament.

Després va llençar e) veire a baix, al mar lluent.

Va veure'l topar en l'ona i aviat no el veié.

Va cloure les parpelles i mai més no begué.

'Aquest any es compleix el 250 aniversari del naixement de Goethe i, com que tinc esperit investigador [és llicenciada en Història], he descobert que es dóna la casualitat que també es compleixen 30 anys de la mort de Mies van der Rohe."

Intueixo que la cadira és un element clau del projecte. Què significa?

"Amb què es representa una persona?

Amb una cadira, és a dir, el lloc que ocupem. Si prolonguem la cadira verticalment tenim el temps, simbolitzat per la lletra T , i la seva prolongació horitzontal és l'espai, recordat per la lletra 'S'. En la intersecció entre els dos plans és on està situat l'és-

Vostè està iniciada, és clar.

"Tampoc estic d'acord amb totes les propostes avantguardistes. Les accions plenes de sang del vienès Hermarm Nitsch, les vaques tallades per la meitat i exhibides en formol...

Jo no entenc tot això. Crec que el més fàcil de manipular en el ser humà és l'emoció, com han sabut sempre els agitadors i els dictadors. Només que jo no entro en aquest joc. En la meva obra, sempre hi ha una emoció, però no és excessiva."

Treballa per associació o des del principi ja ho té clar?

"No m'agrada gens anar 'emparchando' però, tot i així, els elements es van sumant.

Primer, tenia clar que [l'estàtua de] la dona la convertiria en crisàlide i que l'estructura mòbil simbolitzaria el fluir, que és allò que més m'agrada de Mies van der Rohe, perquè així és la vida i ens hi hem d'acostumar; quan s'acaba el canvi, s'ha acabat lot."

Sembla pessimista.

Però per què aquesta parella?

Sentim la mon devora ses viles va comptar.

Tots els seus béns partia, però el veire servi

I

"Estaria bé que es realitzés, perquè estaria en consonància amb l'esperit de l'edifici [construït per a l'Exposició Universal del 1929, a Montjuïc, i reconstruït a mitjan els anys 80]. De fet, quan l'inicio és amb la idea de veure'l materialitzat. De moment, he entrat en contacte amb la fundació responsable d'administrar la utilització del pavelló. Encara no hi ha res decidit."

"No, sóc idealista. Anem cap a un superestat, cap a la manipulació de la informació, i aleshores jo, com artista -i m'anomeno artista com em podria dir qualsevol altra cosaem demano què puc fer? I aquest transmetre la meva inquietud per el què podria fer és transmetre el no voler deixar-me portar, e! no formar part de la massa."

El no formar pari del Temps, "aquell floc on estem tancats", segons paraules de la pròpia Adela. Pactaria ella amb el diable, per dominar-lo? Faust ho va provar... i l'èxit se'l va emportar Goethe. 1

El seu art sembla força elltlsta.

"No té perquè ser-ho. Fins i tot s'aprèn a caminar i menjar. Tot requereix un aprenentatge. Has d'iniciar-te, però el problema és que la gent tampoc es planteja res."

Jordi Martet A/e: electrik@redestb.es • J.W. Goethe. Faust. Traducció de Josep Ueonarl (1938). Edicions Proa.

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

H El noticiari \ACTIVITATS

El façanísme a debat El Col·legi organitza una sessió d'informació i debat sobre les actuacions de rehabilitació que enderroquen l'edifici i conserven la façana

•

Q f l açanisme és el terme que es va

molts dels seus problemes. Tant és així, que

•

H

donar, la alguns anys, al fenomen

aquesta pràctica ha esdevingut una forma

provocat per la pressió especulativa sobre

d'actuació àmpliament estesa arreu del món.

el parc immobiliari al centre de les ciutats.

Comentar alguns aspectes legals i de criie-

El terme recull les intervencions en els edi-

ris d'intervenció i aprofundir en la complexi-

ficis existents que consisteixen en l'ender-

tat tècnica d'aquestes actuacions serà

roc complet dels edificis, tot conservant-ne

el contingut

la façana. La baixa conflictivitat ciutadana,

Façanisme: conservar la façana i enderro-

defugir la compromesa creativitat en la im-

essencial de la jornada

car l'edifici que el Col·legi ha programat dins

plantació de nous edificis en un teixit urbà

el cicle de jornades de rehabilitació dedica-

existent i la facilitat de donar resposta a les

des als paraments exteriors. La jornada tin-

noves exigències ha fet que tant les admi-

drà lloc el dijous 20 de gener i inclou visites

nistracions com els projectistes hagin tro-

a obres en curs d'execució.

I

bat en el façanisme la pedra filosofal de

NECROLÒGIQUES

Jornada sobre perícia amb Àlvaro García Messeguer

Recordem els companys que ens han deixat durant 1999*

Pedró Fuster Jam

27 de novembre (98)

Jaume Raynard i Torrent

15 de desembre (98)

Joan Garcia-Bores Sànchez La perícia tècnica és una especialitat pro-

perícia judicial és una activitat amb una

fessional practicada sovint de manera re-

clara perspectiva de futur a partir dels pro-

sidual. No obstant això, l'activitat pericial

pers canvis legislatius, que requereix un

és el reflex del rigor, l'expertesa i la pro-

alt grau de professionalitat.

fessionalitat de qualsevol tècnic. L'informe

Per parlar de la pericia com a especia-

tècnic és el resultat d'una tasca acurada

litat professional, el Col·legi ha organitzat

de diagnosi, d'avaluació i de proposta

una jornada que tindrà lloc el dijous 20 de

d'actuació. Requereix unir la capacitat tèc-

gener a la tarda. Tractarà sobre la nostra

nica derivada de la pròpia titulació i expe-

professió i la perícia avui, els informes de

riència amb una sèrie de coneixements

patologia i les tècniques de redacció, i la

diversos, dels quals el lèxic és un dels més

bona praxi del tècnic. Un dels ponents serà

importants. La perícia té una sèrie de ves-

Àlvaro Garcia Messeguer, qui parlarà de

sants, d'entre els quals destaca la perícia

la relació entre patologia i llenguatge. Fi-

judicial, tant en defensa d'una de les parts

nalitzarà amb una taula rodona sobre la

litigants, com la pròpiament forense. La

perícia com a especialitat professional.

1

Plenari del Projecte Corpus al Col·legi

17 de desembre (98)

Raúl Sebastiàn Vergara

18 de desembre (98)

Joaquim Ulldemolins i Estall

25 de desembre (98)

Albert Mas i Gibert

3 de gener

Pere Homedes Espaiïol

8 de gener

Jesús Mingueza de la Villa

17 de gener

Carlos De la Fuente Oregui

12 de febrer

Pol Pellicer Uanas

16 de febrer

Francisco Bonnin Miranda

16 de febrer

Vicente Albiol Saz

4 de març

Abelard Franco Mayor

17 de març

Miquel Ipas Lombarte

Camil Dòria Martí

26 de març 6 de maig 9 de maig

Juan Àngel Picazo Alcahud

15 de maig

Antoni Tarrida Salael

Antoni Grau Vancells

19 de maig

Joan Payola Casajuana

3 de juny

Andrés Alcolea Ponce

3 de juny

Ferran Jiménez Romeo

14 de juny

Joan Xiques i Uetjós

16 de juny

Els passats dies 25,26 i 27 de novembre

ment per l'Ecole d'Avignon i pel Servei

Antonio Riera Sanjuan

29 de juny

va tenir lloc al Col·legi una reunió plenà-

Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi.

Jaume Làzaro Polo

10 d'agost

Àngel Pulin 8lasco

6 de setembre

Josep Amigo 8oixaderas

8 de setembre

Artur Pascual Granen

9 d'octubre

Jordi Castellanos Bofarull

11 d'octubre

Xavier Arino Sarrato

13 d'octubre

Pedró Maigí Ferré

16 d'octubre

ria del Projecte Euromediterrani Corpus,

Les jornades de treball, finançades per

en què representants de 15 països de la

la Unió Europea i en les quals van partici-

conca mediterrània estan treballant en

par 35 experts, es van desenvolupar en

l'establiment de les bases per a la recu-

diferents sessions de treball conjunt, en

peració del patrimoni d'arquitectura tradi-

seminaris específics per a cada país i amb

cional en aquesta àmplia àrea territorial i

un viatge de treball a una zona d'estudi

cultural. El projecte està dirigit conjunta-

pilot del Baix Empordà.

I

Una nadala amb tots els colors

Miquel Alsina Mases

18 d'octubre

Josep E. Galofré Valcarcel

25 d'octubre

Josep Rey Agelet

10 de novembre

Joaquim Farnós Tort

14 de novembre

La Junta de Govern del Col·legi felicita l'Any Nou als col·legiats amb una original nadala ideada per l'arquitecta tècnica Carmen de la Calzada. Es tracta d'un muntatge format per quatre cercles de colors transparents que permeten experimentar amb diverses tonalitats de la llum.

I

'Baixes col·legials comunicades durant aquest any fins al 23 de novembre.

S'inclouen els noms dels companys morts a finals del 1998.

B

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Serveis |

C E N T R E

D E D O C U M E N T A C I Ó

JOSEP

RENA R T

|

12

Legislació

Últimes disposicions de la base de dades Construdoc Legislació ÀMBIT ESTATAL Se aprueban las disposiciones reguladoras del Sello INCE para hormigón preparado adaptadas a la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE).

Resolución de 29 de julio de 1999, del Ministerio de Fomento (BOEnúm. 221.15091999) Indices de preciós de mano de obra y materiales correspondientes al mes de abril de 1999 aplicables a la revisión de preciós de contratos de las Administraciones Públicas.

Orden de 22 de sepíiembre de 1999. del Ministerio de Economia y Hacienda (BOE núm. 232, ;

rio de Fomento (BOEnúm. 236. 02/10.'1999) Se renueva la homologación de la marca AENOR de cemenlos y se reconoce a dicha marca que cumple las especificacíones obligatorias que se exigen en la Instrucción de Hormigón Estructural EHE, aprobada por Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre.

Orden de 27 de agosto de 1999, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 236, 0210 1999)

Se informa de la aprobación de guías del Documento de Idoneidad Técnico (guías DITE), en desarrollo del Real Decreto 1630/ 1992, de 29 de diciembre.

Resolucion de 13 de septiembre de 1999. del Mtnisteno de indústria y Energia (BOE Se renueva la homologación de la marca AENOR de productos de acero para horminúm. 237. 04 10 1999) gón y se reconoce a dicha marca que cum- Les guies aprovades són la Guia de DITE ple las especificacíones obligatorias que se número 1, sobre ancoratges metàl·lics per a exigen en la Instrucción de Hormigón Esús en formigó i la Guia de DiïE número 2, tructural EHE, aprobada por Real Decreto sobre envidrament segellant estructural (ASE) 2661/1998, de 11 de diciembre.

Orden de 27 de agosto de 1999. del MinisteSe establecen los estudiós de Diseno. la

prueba de acceso y los aspectos bàsicos del curricufo de dichos estudiós.

Real Decreto 1496'1999. de 24 de sepíiembre. del Ministeno de Eúucación y Cultura •:BOE nun 239. CS1019991 Una de les especialitats d'aquests estudis és la de Disseny d'interiors.

Se modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 20851994. de 20 de octubre, y las instrucciones técnicas complementarias MI-IP 03. aprobada por el Real Decreto 1427/1997. de 15 de septiembre, y MI-IP 04, aprobada por el Real Decreto 2201/1995. de 28 de diciembre.

Real Decreto 1523 1999. de 1 de octubre, del Mimslerio de Indústria y Energia (BOE núm. 253. 2210 1999, La regulació de les instal·lacions de gasoil per a calefacció, climatització i aigua calenta sanitària estan dins de l'àmbit d'aplicació de la MI-IP 03; s'hi defineixen aspectes tècnics tant importants com la instal·lació de dipòsits i d'equips auxiliars,

ventilacions, proteccions contra la corrossió, posada en terra, protecció contra incendis, etc. La MI-IP 04 fixa els requisits tècnicsque han de complir les instal·lacions de venda al públic de gasolines, gasolis i lubricants, tant per a estacions de servei com per a unitats de subministrament. Al present Reial decret es modifiquen i es redacten de nou aquestes dues MI-IP. Se dispone la publicación del Acuerdo de la Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Económicos de 29 de julio de 1999 por el que se modifica, con caràcter excepcional, el tipo de interès efectivo anual vigente para los prèstamos cualificados, en el àmbito del plan de vivienda 1998-2001.

Orden de 23 de sepüembre de 1993. dei Mmste.'o de Fomenio (BOE núm. 229.24091999) Se modifican las Instrucciones Técnicas Complementarias 12.0.01 y 12.0.02 del Reglamento General de Normas Bàsicas de Segundad Minera.

Serveis C E N T R E DE D O C U M E N T A C I Ó

JOSEP

Orden de 19 de octubre de 1999, de! MinisBARCELONA ierio de Indústria y Energia (BOE núm. 258. Es disposa la inscripció i la publicació del 28/10/1999) Conveni col·lectiu de treball de la indústria de la construcció i obres públiques de la provínLey de Ordenación de la Edificación. cia de Barcelona per als anys 1999-2001.

Ley 38/1999. de 5 de noviembre, de la JefaResolució de 26 de juliol de 1999. del Detura del Estado (BOE núm. 266. 06/11/1999) partament de Treball (DOGC núm. 2987, 04/10/1999) Se desarrolla el Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciCriteris mediambientals per a l'atorgament ones para el acceso a los servicios de teleco- del Distintiu de garantia de qualitat ambienmunícación en el interior de (os edilicios y la tal als productes de cartó i cartonet reciclats. actividad de instalación de equipos y sisResolució de 3 d'agost de 1999, del Departemas de telecomunicaciones, aprobado por tament de Medi Ambient (DOGC num. 2988, Real decreto 279/1999, de 22 de tebrero.

05/10'1999) Orden de 26 d9 octubre de 1999. del MinísteEntre els productes inclosos en l'àmbit no de Fomento (BOE núm. 268. 09 11.1999) d'aplicació de la Resolució figuren els materials per a aïllaments tèrmics.

CATALUNYA S'aprova ei Reglament que regula, amb caràcter supletori, els serveis funeraris municipals.

Decret 20S.Í999. de 27 de juliol, del Departament de Governació (DOGC núm. 2946, 05'08/1999) Reglament d'aplicació als municipis que no disposin de la seva pròpia ordenança o reglament regulador dels serveis funeraris. A l'article 31 es fixen els requisits mínims d'espais i instal·lacions que han de complir els lanatorís.

S'aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

Decret 239-1999, de 31 d'agost, del Departament de Governació {DOGC núm. 2972.

10 '09/1999) Defineix el catàleg dels diversos espectacles i activitats recreatives i delimita els conceptes dels locals, espais oestabliments de pública concurrència amb una finalitat d'esbarjo, on aquells es duen a terme.

Es modifiquen els preus màxims de venda dels habitatges de protecció oficial fixats pel Decret 201/1998, de 30 de juliol, en els municipis situats a la zona E. Ordre de 4 d octubre de 1999. del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 2994. i -i 10 19991 £1 preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil dels habitatges de protecció oficial de nova construcció en la zona E es fixa en 113.275 ptes. per als habitatges en règim general i en 96.284 ptes. per als habitatges en règim especial.

S'estableix el currículum del cicle de formació específica de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny en revestiments murals, de la família professional de les aris aplicades al mur.

Decret 2701999. oe u d'octubre, del Departament d'Ensenyament (DOGC núm.

2994. 14/10/1999)

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

RENART

Es modifica la Resolució d111 de maig de 1999. de publicació de les relacions de procediments administratius regulats per la Generalitat de Catalunya.

Resolució de 27 d'octubre de 1999, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm.

3017, 17/11/1999) Per a cada procediment s'especifica la normativa reguladora, el termini màxim per resoldre, el sentit del silenci administratiu i l'òrgan competent per resoldre.

Alguns dels procediments tenen relació amb la construcció i l'urbanisme: atorgament de la cèdula d'habitabilitat, acreditació de laboratoris d'assaig, obtenció de l'autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres, aprovació i revisió de plans parcials i projectes d'urbanització, etc.

VIC Modificació dels plecs de clàusules administratives generals aplicables a la contractació d'obres i instal·lacions a l'Ajuntament de Vic per adequaries al que disposa el Reial decret 1627/97 de 24 d'octubre, sobre disposicions minimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

Acord de 25 de gener de 1999, del Ple Municipal de l'Ajuntamentd de Vic (BOP núm. 239, 06/10/1999) Nota: en aquesta secció seleccionem només les disposicions d aplicació a Catalunya. La base de dades Construdoc Legislació conté també la legislació d'aplicació a la resta d'autonomies.

Podeu consultar aquesta base de dades per Internet a l'adreça mvw.apabcn.es/renart

Jesús Fernàndez Servei Normativa Adreça electrònica: SIT@apabcn.es

L'ESTUDI DE SEGURETAT AMB SUPORT INFORMÀTIC PROGRAMA GRATUÏT SI ES SOL·LICITA ABANS DEL 1 4 DE GENER

El Col·legi posa a disposició dels col·legiats un programa informàtic que ajuda a redactar l'estudi de seguretat i salut en obres d'edificoció. El programa es facilita de manera gratuïta a tots els col·legiats que ho sol·licitin abans del 14 de gener. Aquesta iniciativa s'ha dut a terme gràcies a un acord entre el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i el nostre Col·legi.

El programa permet, amb una única aplicació, preparar tots els documents que demana el Decret 1627/97. Els plànols s'hon de confeccionar a part, encara que el programa inclou detalls de solucions de seguretat. Es tracta d'una eina especialment útil que facilita la redacció dels estudis de seguretat i disposa d'una biblioteca de detalls especialment interessant per a les opcions diferents quant a la presentació, i també d'una base de preus.

El programa "Estudi de seguretat i salut" es facilita en suport CD-ROM i permet escollir l'idioma en què es presenta l'estudi (català o castellà). El col·legiat ha de signar un contracte de cessió i li serà lliurat el CD amb les instruccions per a la instal·lació. Pot dirigir-se a les oficines del Col·legi, a Barcelona, i a les delegacions, personalment, o autoritzant una altra persona amb la signatura en el mateix contracte, el qual hauria de recollir prèviament.

MÉS INFORMACIÓ TELÈFON 932 40 20 60.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

I SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Serveis

rCENTRE

D E D O C U M E N T A C I Ó

JOSEP

RENART

El Centre respon

La normativa sismoresistent al nostre país I f U experiència de l'anàlisi dels efectes M ^ dels grans sismes ens diu que les normes d'ús del sòl són pràcticamenl les úniques eficaces quan es tracta de prevenir els danys ocasionals per les deformacions permanents del terreny i ens mostra, a més a més, l'efecte positiu d'una bona normativa d'ordenació urbana, des del punt de vista sismoresistent.

Al nostre pais, com a norma general, el fenomen sísmic no s'ha pres en consideració a l'hora de planificar l'ús del sòl o d'elaborar el planejament urbanístic de les nostres ciutats. En el passat s'han incorporat criteris sísmoresistents en aquest tipus de normativa sempre d'ambient local, i com a conseqüència d'alguna catàstrofe sísmica.

Un cas ben diferent és el de les normes de construcció sismoresistents, l'última de les quals és la NCSE-94.

Aquesta normativa va entrar en vigor el 9 de febrer de 1995, però durant els dos anys següents a aquesta data encara es permetia utilitzar la normativa anlerior (PDS-1}. L'NCSE-94 és de compliment obligat des del 9 de febrer de 1997. Per altra banda, cal recordar que des de l'any 1993 es van aprovant com a "prenorma" les düerents parts de i'Eurocodi 8 "Construccions en zones sísmiques", que acabarà convertint-se en la norma de construcció sismoresistent de la Unió Europea.

ALGUNS ASPECTES DE L'ÀMBIT D'APLICACIÓ DE L'NCSE-94 L'àmbit d'aplicació de la norma s'estén als projectes i obres de construcció que es realitzin en el camp de l'edificació, i afecta tant a construccions de nova planta com a

obres de reforma i rehabilitació. Mentre no s'aprovin unes disposicions específiques per a l'enginyeria civil i altres tipus de construccions, aquests camps s'han de regir també per l'NCSE-94.

A l'efecte de la seva aplicació, la norma estableix la següent classificació de les construccions, segons l'ús i els danys que hi podria ocasionar un terratrèmol: I.De moderada importància.

2. De normal importància. Els comentaris de la norma situen els edificis d'habitatges en aquest apartat.

3.D'especial importància. Respecte a l'antiga normativa, en aquest apartat hi trobem dues novetats importants en la llista d'edificis afectats: - Les construccions catalogades com a monuments històrics, artístics, d'interès cultural o similar.

- Les construccions que es considerin així en el planejament urbanístic i documents públics anàlegs.

L'NCSE, amb caràcter general, no és d'aplicació obligatòria quan l'acceleració sismica de càlcul sigui inferior a 0,06 g. En conseqüència, no és en cap cas obligatòria, independentment de la importància de l'edificació, quan l'acceleració sísmica bàsica (la que proporciona el mapa de perillositat sísmica) és igual o inferior a 0,04 g. Aquest valor és justament el valor a partir del qual s'ha de calcular segons la PDS-1, i és el valor recomanat com a llindar d'aplicació de l'Eurocodi 8. Per tant, i a diferència amb la PDS-1, no s'ha de calcular amb l'NCSE-94 si l'acceleració sismica bàsica és 0,04 g o si, encara que sigui de 0,05 g, la construcció és de normal importància.

Comparant l'àmbit territorial de la POS amb el de l'NCSE, aquesta última no s'ha d'aplicar en una àrea on s'ubiquen tretze capitals de província, entre les quals es troba Barcelona i Saragossa. Sí que és d'aplicació, en canvi, a les ciutats de Girona i València, a les quals la PDS no obligava.

En tota l'exposició anterior hem parlat de l'obligatorietat d'aplicació de la norma, però no hem d'oblidar que l'NCSE permet que el projectista o el director de l'obra adoptin, sota la seva responsabilitat, criteris diferents als que s'estableixen en aquesta, sempre que no es disminueixin els nivells de seguretat. Es tracta d'una alternativa que és de difícil i excepcional aplicació per part de l'organisme que ha d'autoritzar la construcció, de manera que pot constituir una via per a l'aplicació de l'Eurocodi 8, abans de la seva entrada en vigor.

MESURES CONSTRUCTIVES I DE DISSENY En relació amb el contingut tècnic de la norma, cal destacar que un dels capítols està dedicat a les regles de disseny i prescripcions constructives en zones sismíques. Aquest capítol constitueix un complement de les principals instruccions que afecten les estructures: l'EHE. (estructures de formigó), la NBE-FL-90 (estructures de fàbrica de maó) i l'NBE-EA95 (estructures d'acer laminat). S'hi fixen criteris de disseny i es mostren detalls constructius aplicables a cada tipus d'estructura. S'hi tracten també altres temes importants com ara la forma i disposició dels elements estructurals, els junts entre construccions, el lligat dels fonaments o les pantalles de rigidització de l'estructura. La NCSE dedica molt més espai a aquest tipus de continguts que la PDS però, comparantla amb l'Eurocodi 8, la norma espanyola detalla i exigeix menys que l'europea.

CONTROL DE L'APLICACIÓ DE LA NORMA Un greu problema detectat en les normatives anteriors a l'NCSE és la manca de mesures de control sobre la seva aplicació. Per això la nova norma espanyola estableix la necessitat d'incloure en els projectes un apartat específic de la memòria amb el títol "Accions sísmiques", el qual serà un requisit indispensable per al visat del projecte i per a la tramitació, aprovació i expedició de la corresponent llicència d'obres.

l'obligatorietat de complir estrictament la legislació? O és que sembla que un disseny, tenint en compte les accions sísmiques. és massa car? De fel, és significatiu que des de la publicació de l'NCSE-94 no haguem rebut al Servei de Normativa del Col.legi cap consulta relativa a l'aplicació de la nova normativa. En aquesta mateixa línia, cal dir també que el Ministeri de Fomento no ha fet una edició oficial del text d'aquesta normativa; de fet, a l'última edició de l'NBE-AE88 "Acciones en la Edificación" encara es publica el text de la ja derogada PDS-1.

CONCLUSIÓ

En definitiva, crec que és recomanable l'aplicació de les mesures constructives i de disseny de l'NCSE, independentment de les exigències derivades del càlcul. Per tal de reforçar aquesta idea, reproduïm literalment un escrit d'un vocal de la Comisión Nacional de Normas Sismorresistentes: "Està demoslrado que un buen diseno sismorresistente abarata los costes y reduce considerablemente los danos, incluso estructurales, en caso de íerremoto.

Consecuentemente. la norma NCSE prelende que a medio plazo las construcciones espanolas reúnan los citados requisilos, y para eilo recomientía la aplicación en todos los casos de las ciladas medidas constructivas y de diseno, que en gran parte no son sinó la aplicación, puesta al dia, de los siete principios bàsicos para el calculo sismorresistente establecidos en la anligüedad...". •

Podríem continuar parlant de normatives i més normatives. Però hi ha realment una consciència per part dels tècnics de la importància que té l'aplicació de mesures sismoresistents en el disseny, a banda de

Jesús Femàndez Arquitecte tècnic Servei Normativa Adreça electrònica: SIT@apabcn.es

El control d'aplicació de la norma s'estén a les fases de construcció i explotació de l'obra, de manera que el director de l'obra és responsable del compliment de l'apartat d'accions sísmiques i de les modificacions que decideixi introduir-hi. Més a més, si durant el període de vida útil de l'obra s'enregistrés un terratrèmol d'intensitat igual o superior a VII, el tècnic encarregat de la conservació o explotació (o, si no n'hi hagués, la propietat) haurà d'elaborar un informe en el qual s'analitzin les conseqüències del sisme sobre la construcció i el tipus de mesures a adoptar.

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Serveis EXERCICI

PROFESSIONAL

La nostra sismiritat i el nostre sector | B j j un temps ençà, a causa de les ^ ^ | tortes sacsejades que s'han produït darrerament arreu del món, la sismicitat és objecte de l'interès general i, consegüentment, dels mitjans de comunicació. Fent-nos ressò d'aquest interès, nosaltres també ens sentim preocupats (la sèrie d'articles que publicarà L'INFORMATIU ho demostra). Però d'aquí un més, quan els diaris ja no en parlin, s'esvairan les pors, deixarem de preocupar-nos i, una vegada més, tant els ciutadans com nosaltres haurem oblidat la qüestió i la sismicitat tornarà a ser l'acció sobre les construccions a la qual es farà menys cas.

A aquest oblit, hi ajuda el fet que la Norma de construccíón sismoresistente (NCSE) considera que de les quatres capitals catalanes, només una, Girona, necessita prendre certes previsions respecte de la sismicitat (per tant, en la gran majoria de les construccions de Catalunya no cal considerar els efectes d'aquest fenomen) i això és el mateix que dir que el tema no és primordial i que , tard o d'hora, quedarà arraconat.

A més a més del que hem esmentat, aquesta tendència a l'oblit té altres orígens: 1. Es tracta d'unes accions que són d'una naturalesa diferent de les habituals (diferent de les que ens han ensenyat).

Normalment treballem dins el camp de l'estàtica; doncs bé. l'acció sísmica és clarament dinàmica. Els conceptes són poc entenedors i l'esforç per a assimilarlos no són qualsevol cosa.

2. És una acció que, a les nostres contrades, només es presenta (amb una intensitat capaç d'afectar els edificis) amb períodes de retorn molt alts, a vegades més dilatats que la vida del mateix edifici i, segur, més llarg que la vida d'una generació. No perviu un mínim record sísmic en la pràctica de la construcció d'ara ni hi era durant la construcció de l'Eixample.

3. Es té ia imatge que la consideració de la sismicitat implica uns costos desorbitats.

Per causa del primer, els tècnics de l'edificació no tenim les intuïcions formades en l'anàlisi del comportament de les nostres solucions constructives davant d'accions dinàmiques i ens costa entrar en l'acompliment d'una norma pensada per

Figura 3. Mapa de .

geofísics (premi per a qui es recordi de la definició de l'ordenada de l'espectre de resposta"). Paral·lelament, els realitzadors (contractistes, subcontractistes,...) no lenen cap sensibilitat especial respecte que allò que fabriquen pugui ser sacsejat sense que els elements es desvinculin els uns dels altres.

Com a comentari del segon punt, podem esmentar que els ens de la construcció (dels promotors als usuaris, passant per nosaltres mateixos) no solen tenir el record d'haver viscut un lerratrèmol considerable i el "veure per creure" és una premissa fonamental en una cultura de la construcció tan positivista com economicista.

El tercer punt, com després veurem, no és cert.

Atès el que hem dit i per remoure una mica aquesta situació tan encallada, podríem puntualitzar un parell d'aspectes. És urgent que a les escoles (Arquitectura, Aparelladors) es comenci a tractar el tema de les accions dinàmiques en la construcció, tant des del punt de vista de

la determinació de les sol-licitacions que causen els impactes (les grans càrregues pulsants: vent, sisme, trànsit, cops, etc) com de l'anàlisi de les solucions constructives aptes per a rebre-les. És òbvia la necessitat d'accelerar la posada en marxa de cursos de reciclatge per als professionals en actiu.

La història sísmica de cada regió La necessitat o no de considerar l'acció sísmica en les construccions ens ve guiada per una norma (abans la PDS, avui l'NCSE) que atribueix a cada zona del territori unes intensitats (en la primera) o unes acceleracions (en la segona) que solen estar determinades mitjançant una anàlisi probabilista de la història sísmica de cada regió. Hem dit de la història, és a dir, dels (ets dels quals es guarden enregistraments escrits que tinguin una certa continuïtat que com a màxim poden ser d'una antiguitat de 1000 o 1200 anys.

Hem de convenir que és un període ridícul si el comparem amb els dilatats períodes de retorn que en la nostra zona poden tenir

iísmiqu

segons fa Hotma Siimoresislent PDS

els sismes d'importància.

Per adonar-nos de la incertesa que hi ha en valorar aquesta acció només ens cal comparar els mapes sísmics de les normes PDS i NCSE (figures 1 i 2). Allí podem comprovar la variabilitat dels criteris de les comissions redactores i de com pot canviar, per via probabilista i racional, la consideració de la sismicitat en certa regió. En aquest sentit, cal destacar que el sorprenent terratrèmol de Lugo (de fa un parell o tres d'anys) no era previsible en la norma nova {l'NCSE) i que si que ho era en la PDS (curiós, oi ?).

Un tema que ens deixa perplexos i que l'esmentem com a recolzament de l'exemple anterior, és el següent: si comparem el mapa de l'NCSE amb el de la norma francesa (figura 3) ens adonem que el Pirineu, que hauria de ser eix de simetria dels dos mapes, és una discontinuïtat. Per una banda, ta francesa, hi situa un dels importants epicentres que ens poden afectar (el corresponent al sisme recent de Saint Paul de Fenouillet), per altra, la norma espanyola situa l'epicentre més actiu a Olot. lorça allunyat

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Serveis

I-

16

La nostra sismiatat i el nostre sector

construir bé i poc més. Una altra cosa és si volem minimitzar els danys o evitar víctimes per accidents associats, com per exemple que es despengi part d'una façana sobre la gent que, esporuguida, ha fugit de l'edifici i s'acumula sobre les voreres sense saber on anar. Quan volem afinar en aquestes previsions és quan més grinyolen els nostres coneixements i la nostra manera de construir. Tal com dèiem al començament, aquí és on ens adonem de la nostra cultura estàtica i de la nostra manca de coneixements constructius referent a les sacsejades. Algú creu que si ha- guéssim assolit aquest tipus d'intuïcions fariem façanes pesants senzillament recolzades (mal recolzades) sobre les vores dels sostres?

^__ \

\

f \ \

J

/ <nJJ

\,,A S( \-'^,

^ | F

O.)3 £ 1

0.O4 C

9 9

T

o V( •4

"J 0

-

f

0.25

<

0.13

<

0.04

COfFiaENTE DE CONTJifflUClON k > 1

•

r

r

L_

|

Figura 2. Ha pa de pírillositat sismiu segons U KCSE

del Pirlneu. El servei Cartogràfic de Catalunya, pera un millor coneixerien! de la nostra història, proposa el mapa de la figura 4, molt més adient, però, que veient el tarannà de les comissions de l'NCSE, trigarà a ser acceptat.

A aquesta incertesa tècnica, s'hi afegeix una incertesa rea! (palesa en els darrers terratrèmols des del de Kove), els darrers desastres han tendit a localitzar-se en zones on no s'esperava una intensitat tan gran i per això han estat especialment destructius.

d'equilibri inestable (només cal veure la freqüència i la intensitat de les dislocacions i les falles dels Prepirineus per intuir-ho), i un contacte entre plaques (la euroasiàtica i l'africana), situat a uns centenars de quilòmetres al sud, capaç de proporcionar la dinàmica necessària perquè les inestabilitats esmentades puguin esdevenir fractures, és a dir, terratrèmols. Per a mi el panorama no ajuda, precisament, a relaxar-se, sobretot si considerem que hi ha formacions molt semblants a la nostra que presenten una gran activitat, com per exemple la del Caucas.

El cas és que hi ha una important incertesa en la determinació de la sismicitat d'una zona concreta i la desconfiança que això implica, enlloc de Transformar la incertesa en omissió transformar-la en arguments que serveixin per a augmentar la seguretat dels edificis, En el camp de les estructures estem sembla que s'utilitzi (als redactors de les acostumats a adoptar coeficients de normes els primers) per intentar evitar seguretat en funció de la certesa o la l'aplicació de la Norma a les zones on es incertesa de l'acció, i com és lògic són tant construeix més, suposo que per evitar un 0 més grans com més incerta i incontrolaincrement generalitzat dels costos. ble és l'acció. L'acció sísmica és l'única en Si volem ser realistes, cal tenir en què transformem la incertesa en omissió, compte que el nostre territori està situat 1 això és molt fort. entre una serralada de formació recent Cal preguntar-se, per què l'usuari no (geològicament parlant), en què hi han reclama una sobreseguretat davant d'existir quantitat de situacions latents d'aquesta exigència? Per què en el cotxe

la seguretat s'ha transformat en un argument de venda i en l'edificació no? Per què ha estat abans la campanya de "posa't guapa" que la campanya de "posa't sòlida"? És només una qüestió relacionada amb la freqüència dels desastres, d'un tipus o altre, o és una qüestió d'abandó?

De veritat, no ho sé, però ahir mateix sentia en una emissora de ràdio que eren molts els ciutadans que opinaven que el terratrèmol era el fenomen natural que els feia més por. Per què, doncs, tot plegat té tan poc sentit? Només un cost exagerat podria justificar la renúncia a la seguretat, però aquesta premissa tampoc no té fonament: els tècnics de la construcció que primer han hagut de calcular i adoptar solucions constructives adequades a la norma NCSE han estat els de Girona.

Considerem un terratrèmol d'intensitat mitjana-baixa Per acabar, i crec que de forma conseqüent amb el que he dit més amunt, es pot ler la següent proposta (que. evidentment, pot ser tant discutida com es vulgui]: projectem i construïm els edificis com si haguéssim de suportar com a mínim un terratrèmol d'intensitat mitjanabaixa, per exemple VI-VII (MKS) ( és clar que haurà de ser més gran en les zones on la sismicitat atribuïda sigui major) o una acceleració de càlcul de 0.06 gravetats que és pràcticament el mateix (això vol dir que l'edifici ha de ser capaç de suportar una acció horitzontal de l'ordre del 6% del seu pes). El sobrecost serà quasi inexistent, però els avantatges importants.

Enumerem-ne alguns: • • L'usuari gaudirà de més seguretat enfront de les sol-licitacions gravitatóries normals i d'accions inesperades. Si és conscient que el seu edifici és resistent al sisme, en presentar-se aquest fenomen, es mantindrà sense moure's durant més estona, endarrerint així aquella etapa itinerant en què, alerrit, sòl córrer grans perills: a la vegada que s'afavoreix l'actuació de Protecció Civil.

• • Els tècnics de la construcció ens veuríem obligats a fer una revisió a fons de Bé doncs, la seva experiència és que les solucions constructives per evitar la utilització de solucions que presenten la diferència entre la quantitat d'acer d'una estructura ben calculada (amb dèficits d'estabilitat (també les instal·lacions una quantitat d'acer al voltant dels 16 necessitarien una revisió a fons). kg/m;) i la duna altra en què s'hagi considerat el risc del sisme només és » Els dissenyadors i calculistes entrarien de l'ordre de 1 kg/m2. en un joc interessant en el qual la lògica Per evitar que un edifici es pugui col·lapsar per un sisme (amb les intensitats relativament baixes que podem tenir) cal

estructural té premi, ja que per una mateixa acceleració els esforços a resistir poden ser menors d'acord amb aquesta

^

Serveis

h

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

17

La nostra sismicitat i el nostre sector

lògica (sol estar sota el concepte de ductilitat, i és palesa si comparem entre aquests esforços els valors de la taula de les betes).

I tot això és fàcil i possible gràcies que el càlcul automàtic ens permet introduir una hipòtesi més sense que representi cap dificultat afegida.

Anar en compte amb Ea sismicitat Ara sí. per acabar, voldria fer una reflexió darrera. Amb la sismicilat cal anar en compte. La socielat sol reaccionar de forma no passiva davant un terratrèmol destructor. Els ciutadans es pregunten per què els ha tocat a ells, cerquen una explicació racional i són poc propensos a acceptar fórmules relacionades amb l'atzar o el desti.

Fa uns centenars d'anys, es consultava un oracle i el terna es resolia sacrificant unes quantes donzelles per aplacar els déus.

Avui, després d'un terratrèmol que ha enderrocat edificis, del primer que s'adona l'observador és que es fan evidents gran part dels dèficits del sector.

Es palesen defectes que van des de la promoció a l'execució, passant pel projecte. Es fan evidents els estalvis, els errors de concepte i totes aquelles corrupteles de construcció que no se solen mostrar mentre l'edifici funciona únicament sota accions gravitatóries (són típiques, en aquests casos, la visió directa de la mala qualitat del formigó, les manques de continuïtat en el formigonat dels pilars, els estreps mal tancats, els ancoratges insuficients, etc). De fet, després d'un terratrèmol destructor, el primer que es qüestiona és la qualitat dels edificis: cal tenir, doncs, com a sector, els "papers molt nets" per a poder superar l'exigència social, política, administrativa, judicial... de trobar "caps de Iure" (sic). I

® Eis plànols de la PDS i de l'NCSE no es poden comparar directament. El primer està zonificat per intensitats, el segon per acceleracions bàsiques. La correlació entre intensitats i acceleracions (aproximades) la podem observar en la taula inferior (per edificis de "normal importància").

©

Intensitat

(aprox.)

V-VI Fructuós Mani Doctor arquitecte. Catedràtic de la UPC. Membre de l'Associació de Consultors d'Estructures-ACE

ELS PROPERS ARTICLES: ' Comportament sísmic dels edificis ja construïts - El nou mapa de risc sísmic de Catalunya

ELS P M K S S I O N A I S M T Ï K S S M S PODEN APOSTAB a SHJ

fWT DE VISTA ESGUBINT A U N F O R K H I U .

C/ Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Fax 932 40 23 64 A/e: informatiu@apabcn.es

acceleració

VI VI-VII

VII VII-VIII VIII VIII-IX

IX

0,03 g 0,04 g 0,05 g 0,08 g 0,11 g 0,15 g 0,2 g 0,3 g

fi

I

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Serveis

h DIVERSOS

18

SECCIÓ OBERTA SOBRE PREVISIÓ SOCIAL

I

Ampliació d'horari de visats Delegació Vallès Oriental L'horari de visats de ia delegació del Vallès Oriental és el següent:

A partir de I'l de gener del 2000, els arquitectes tècnics que estan donats d'alta diAE i treballen com a Liberals, encara que compaginin

• de dilluns a divendres, de 9 a 13 hores

aquesta activitat amb una situació assalariada o funcionari al, han de

• de dimarts a dijous, de 17 a 19 hores

triar entre pertànyer a Premaat o incorporar-se a [a Seguretat Sodal (RETA). Això és conseqüència de l'aplicació de la Llei 30/1995

Delegació del Vallès Oriental

d'ordenació i supervisió de les assegurances privades i de l'adaptadó

C. Josep Pino!, 8 de Granollers.

de Premaat a les exigències d'aquesta llei. L'INFORMATIU ha obert una secció oberta de preguntes i respostes reladonades amb la Legislació sobre previsió sodal. La informarió íntegra la trobareu al número 153

Telèfon: 938 79 01 76 Fax: 93 879 01 11 a/e: caatvori@apabcn.es

en la versió paper o bé en la secdó Fòrum de L'Informatiu electrònic (http://www.apabcn.es). A continuació es respon una selecdó de les

Les oficines del Col • legi durant els dies de Nadal

consultes fetes durant la darrera quinzena.

T

Les oficines del Col·legi a Barcelona i les delegacions del Vallès Oriental i Vallès Occidental restaran obertes tots els dies laborables, excepte els dies 24 i 31 tje desembre i el dia 5 de gener, a la tarda.

Aquests dies. l'horari serà de 8 a 15 hores.

Si s'incorpora abans d'acabar l'any 1999 haurà de pagar una quoia de 15.070 pessetes mensuals i una quota d'entrada d'unes 900.000 pessetes, amb la possibilitat de no pagar-la a canvi d'una reducció en la pensió prevista. Passaria a formar part del denomiant Grup bàsic, amb un sistema de capitalització col·lectiva. Aquesta quota l'haurà de pagar fins als 68 anys, podent deixar-la de pagar als 65. també amb una reducció de la pensió. Si s'incorpora a la Premaat a partir de I "1-1-2000 s'incorporaria al denominat Grup 2000, que actua com un sistema de capitalització individual. La jubilació en aquest grup és als 65 anys i no hi ha quota d'entrada.

Coeficient d'actualització d'honoraris a

inc 51 anys i sóc assalariat en una empresa i afiliat al règim general de la Seguretat social. Des de l'any 1976 exerceixo com a liberal sense haver estat mai afiliat a Premaat. Amb quines condicions puc afiliar-me a Premaat?

S

óc aparellador i també arquitecte i estic donat d'alta d'IAE per aquestes dues funcions. Necessito estar donat d'alta i cotitzar dues vegades al RETA?

15 de novembre:

La delegació del Bages-Berguedà està oberta amb el seu horari habitual tots els dies laborables. La delegació d'Osona tancarà el dia 7 de gener al mati. A la tarda la delegació estarà oberta, i s'hi podrà visar.

Mb = 41.200 Pts/m2

Ca = 1,058 Visats

Proper canvi:

tel: 932 40 23 70. Fax: 932 40 23 71

15 de desembre

a/e: visats@apabcn.es

Programari per a la gestió professional No. Només en necessita una. ja que tan sols es pot estar donat d'alta al RETA una vegada. En tot cas, ha de fer constar les dues funcions que realitza (arquitecte i aparellador) quan es dona d'alta al RETA.

T

reballo assalariat en empresa i estic d'alta al règim general de la Seguretat Social, però faig també faig feines com a liberal. Si opto per Premaat tindré dues prestacions?

Si. Les prestacions de Premaat són compatibles amb les de la Seguretat Social.

En el cas que opti pel RETA estarà sotmès a les limitacions de la concurrència de pensions públiques i dels límits que fixa la legislació.

US PODEU DIRIGIR A LA REDACCIÓ DE LA REVISTA PER CORREU PAPER (BON PASTOR, 5. 08021 BARCELONA) O PER CORREU ELECTRÒNIC

(a/e: informatiu@apabcn.es)

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT (GRATUÏT FINS AL 14 DE GENER)

El Col·legi posa a disposició dels col·legiats un programa informàtic que ajuda a redactar l'estudi de seguretat i salut en obres d'edificació. El programa es facilita de manera gratuïta a tots els col·legiats que ho sol·licitin abans del 14 de gener. Aquesta iniciativa s'ha dut a terme gràcies a un acord entre el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i el nostre Col·legi. El programa 'Estudi de seguretat i salut" es facilita en suport CD-

ROM i permet escollir l'idioma en què es presenta l'estudi (català o castellà). El col·legiat ha de signar un contracte de cessió i li serà lliurat el CD amb les instruccions per a la instal·lació Pot dirigir-se a les oficines del Col·legi, a Barcelona, i a les delegacions, personalment, o autoritzant una altra persona amb la signatura en el mateix contracte, el qual hauria de recollir prèviament.

Més informació al telèfon 932 40 20 60.

BAREM ORIENTATIU D'HONORARIS I GESTIÓ COL·LEGIAL

El "Barem Orientatiu d'Honoraris- és un programa informàtic que té com a objectiu ajudar l'arquitecte tècnic a preparar una proposta escrita d'honoraris professionals.

Es parteix d'un import inicial, calculat segons les taules del barem orientatiu d'honoraris, per passar-ho a un document de text i introduir-hi les modificacions per adaptar la proposta a les condicions que vulgui fixar l'arquitecte tècnic.

El programa «Gestió col·legial» permet

confeccionar els documents necessaris per a la tramitació del visat dels treballs professionals i també les minutes d'honoraris.

Els programes permeten escollir l'idioma: català o castellà i es lliuren als col·legiats interessats a les oficines de Col·legi, a Barcelona i a les delegacions.

Aquests programes són gratuïts.

Més informació al Servei d'Informació: Telèfon 932 40 20 60.

Serveis A S S E S S O R I A

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

— I

FISCAL

19

5

Canvis fiscals i laborals per al 2000 1998 i que hagi continuat en vigor durant aquest any.

Per a aquests casos, s'aplicarà una deducció del 10% de les quantitats pagades, amb un màxim de 100.000 pessetes per contribuent.

No s'ha d'oblidar que. per poder gaudir d'aquesta compensació, es tindran en compte els límits de bases liquidables que establia la Llei anterior.

El tancament de l'exercici

E £ f l i bé, quan s'aprovin les lleis de B B Pressupostos i Acompanyament, per a l'any 2000, aprofundirem més en el lema, ja podem avançar els canvis que presumiblement s'aprovaran: • La retenció que s'apliqui sobre els dividends i productes del deute públic serà del 18%, equiparant-se així al que es practica sobre els interessos de comptes i llibretes d'estalvi.

• També es redueix al 18% la retenció que es practica als professionals. No obstant això, aquest percentatge serà del 9% durant els dos primers anys d'exercici d'aquest professional.

• Els rendiments nets en el Règim de Mòduls, es redueix en un 7% amb caràcter general, i en un 12% si s'augmenta la plantilla el 2000, almenys de 0,75 persones.

• S'augmenten les bonificacions a la contractació de dones, aturats de llarga durada i majors de 45 anys, i se suprimeixen en la conversió de contractes temporals a fixos.

• S'estableix el mecanisme per calcular la compensació que es podrà rebre pel perjudici que pogués produir la nova deducció per adquisició d'habitatge, en relació amb la regulació anterior. El mecanisme consisteix a calcular, primer, la quantia de la deducció corresponent per habitatge, segons l'anterior IRPF. Si la quantitat resultant segons el sistema anterior fos major que la que resulta amb el nou sistema, donarà lloc a una compensació que no tindrà límit de quantia.

En el cas de l'habitatge de lloguer, també s'estableix una compensació, sempre que el contracte sigui anterior al 24 d'abril de

No podem deixar passar més temps, si no volem tenir sorpreses en el mes de juny amb la nostra declaració de Renda. D'aquí fins al 31 de desembre, podem prendre una sèrie de decisions que minorin, com a mínim en part, la nostra fiscalitat.

Aquest objectiu de reduir la nostra càrrega tributària es pol aconseguir ara, tal com explicarem, amb l'adopció de mesures determinades, però cal que tinguem en compte opcions de planificació fiscal, que, amb un estudi aprofundit, puguin representar un major benefici, com per exemple la constitució de societats, o la utilització de mesures retributives amb una millor fiscalitat.

No obstant això, i pel moment en què ens trobem, ens centrarem en aquelles mesures que permetin reduir abans de final d'any la quota tributària.

Una altra possibilitat és l'adquisició d'habitatge. Aquest és un dels aspectes que més s'ha modificat en aquest exercici.

Les quantitats invertides en aquesta adquisició tindran el tractament següent, sempre que sigui mitjançant amortització d'un préstec hipotecari.

• Durant els dos primers anys, es reduirà el 25% de les primeres 750.000 pessetes i el 15% de la resta, fins a un màxim de 750.000 pessetes.

• Durant els anys següents, la deducció serà del 20% i el 15% respectivament.

Cal tenir en compte que tota la deducció repercutirà sobre la quota ja que ha desaparegut la deducció dels interessos en la base imposable.

Una altra opció serà l'obertura d'un compte habitatge tenint en compte que l'habitatge que s'adquireixi sigui el primer que dóna dret a deduir. L'aportació màxima anual serà de 1.500.000 de pessetes, de les quals es deduirà el 15%.

Considerant tot el que hem dit, hem de calcular les quantitats que han estat aportades durant l'any per a l'adquisició de l'habitatge, per veure si podem ajustar, mit-

jançant una amortització anticipada a final d'any, la quantitat que representi un major benefici fiscal.

Una cosa que no s'ha de passar per alt amb la nova Llei són els ingressos irregulars, ja que el tractament que els correspon, els fa molt interessants, fiscalment parlant.

Per últim, cal recordar que per a aquest any no podem comptar amb les deduccions que fins ara havien estat habituals, com són les despeses de malaltia, assegurances de vida, lloguer d'habitatge i d'altres. •

José Antom'o Bemàldez Advocat i assessor fiscal a/e: bernaldez@mx2.redestb.es

BB &A BERNALDEZ & ASOCIADOS

Plans de pensions i mutualitats L'aportació a un pla de pensions segueix sent una de les millors opcions, ja que ens permet restar la quantitat aportada de la base imposable. Aquesta aportació té com a límit la menor de les dues quantitats següents, el 20% dels rendiments nets del trebail i/o activitat o 1.100.000 de pessetes. No obstant això, segons una modificació aprovada recentment, les persones majors de 52 anys podran incrementar aquesta aportació que, segons una taula que té en compte l'edat, pot arribar a ser de 2,2 milions de pessetes, amb 65 anys. En aquest punt, és importantissim recordar que la nova Llei de l'IRPF permet deduir com a despesa les aportacions realitzades a les mutualitats de previsió social, com és a Premaat, amb el límit de 500.000 pessetes. Això permetrà poder augmentar, en determinats casos, l'aportació, al pla de pensions en aquella quantitat.

LES DESEA

FELIZNAVIDAD Pau Casals.-I 2*2* O802I -BARCELONA

r.v 93 209 87 50 •ix2.redcslh.es

i

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Demandes

Oficina municipal de rehabilitació d'habitatges tècnic/a d e rehabilitació

Estudi d'arquitectura tècnic/a de projectes

per a la redacció de projectes bàsics i executius, eslats d'amidamenls i pressupostos i normativa urbanística. perfil Domini d'Autocad v.14. Imprescindible entre 2 i i anys d'experiència en les tasques esmentades. Edat entre 25 i 35 anys. Idioma català. Convenien] carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Contracte laboral indefinit. Període de prova d'1 mes. Sou i. 100.000.- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades podeu posar-vos en contacte amb: Gemma Pena. Tel. 932 08 18 20. Fax: 932 08 18 21.

per a assessorament d'actuacions de rehabilitació d habitatges, inspeccions d'edificis seguiment d'obres i elaboració d'informes. perfil Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball dins el municipi de Sabadell. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral d'1 any prorrogable. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden enviar currículum a: VÏMUSA Oficina de Rehabilitació.

Taila Sabates. Tel: 937 25 65 99.

Fa*: 937 27

Constructora-promotora d edificació arquitecte/a tècnic/a

per amidaments d'obra, pressupostos i seguiment de costos. perfil Imprescindible entre 3 i 5 anys d'experiència en les tasques esmentades.

Edat entre 30 i 40 anys. Idioma català. Convenient carnet de conduir i vehicle propi ja que haurà de desplaçar-se per l'àrea metropolitana de Barcelona. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Sou negociable segons la vàlua del candidat.

Incorporació immediata.

Les persones interessades poden Promoció i Mercat de Treball.

Tel: 939 40 23 58.

Fax: 932 40 23 59.

Jreçar currículum il Servei de

Ofertes de treball del mes d'octubre 99 SERVEI PUCES

TIPUS [TEMPRE5A

atur llista anunci anunci curric. atur llista curric. curric.

estudi d'arquitectura serveis tècnics d'arquitectura coordinació d'obres project managemenl rehabilitació i reformes promoció de l'ocupació i empresarial construcció i edificació construcció consultoria, assistència tècnica peritacions d'assegurances

sec curric. anunci curric. atur anunci atur llista atur anunci anunci atur atur atur atur

sec sec llista llista curric.

sec atur

sec sec

atur atur anunci anunci

1 cap d'obres 1 cap d'obres 2 coordinadors d'obres 1 arquitecte tècnic 1 cap d'obres 1 cap d'obres 1 cap d'obres 1 cap d'obres 1 tècnic control qualitat 1 perit 1 tècnic control qualitat 1 cap d'obres 1 cap d'obres 1 cap d'obres 1 cap d'obres 1 cap d'obres 3 tècnic seguretat 4 cap d'obres 1 cap d'obres 1 cap d'obres 2 taxadors 1 recent titulat 1 coordinador d'obres l cap d'obres 1 encarregat d'obra civil 1 cap d'obra civil 1 tècnic seguretat 1 tècnic seguretat 1 arquitecte tècnic 4 caps d'obra 2 cap d'obres 1 arquitecte tècnic 2 caps d'obres 1 recent titula!

1 arquitecte tècnic 1 tècnic seguretat 1 Arquitecte tècnic

promolora immobiliària constructora arquitectura, enginyeria i construcció construccions en general despatx d'arquitectura promocions servei de prev. Aliè de riscos laborals contractació d'obres rehabilitacions constructora-promotora estudi d'arquitectura estudi d'arpuitectura inspecció i control de qualitat distribució alimentària construcció empresa de selecció empresa de selecció empresa gestora consultora enginyeria serveis de geslió administrativa empresa de serveis taller d'arquitectura tabricació de paviments/revestiments promolora d'habitatges comercialització i explotació d'hoteis muntatges de falsos sostres construcció construcció

Barcelona província Barcelona provincià Barcelona prov./Catalunya nacional Barcelona província Barcelona província Barcelona provín./nacional nacional nacional Barcelona província Catalunya Barcelona província nacional Barcelona província Barcelona provincià Barcelona província nacional Barcelona província Barcelona província Barcelona ciutat Barcelona provincià nacional nacional internacional nacional nacional nacional nacional Barcelona ciutat narirjna!

Catalunya internacional Barcelona província internacional nacional nacional nacional

no cal 1 anys 4-6 anys 2-3 anys no cal no cal 1 -2 anys 1-4 anys 1 -3 anys no cal no ca!

3 anys 3-5 anys 1 any 2-5 anys no cal 3-8 anys no cal 3-5 anys 2-4 anys no cal 1-2 anys no cal no cal 3 anys 5 anys no cal no cal 1-3 anys 1-2 anys 0-2 anys no cal 1-3 anys no cal no cal no cal 5 anys

oficial oficial oficial espor. oficial intensiva oficial oficial oficial flexible flexible oficial oficial oficial espor. oficial flexible espor. oficial oficial mitja jor. mitja jor. oficial oficial oficial oficial flexible flexible oficial oficial tardes oficial oficial oficial oficial oficial oficial

22-40 anys 22-26 anys 25-40 anys indiferent 30 anys indiferent 23-30 anys indiferent indiferent 25-30 anys indiferent indiferent 28-40 anys 25-30 anys 23-35 anys indiferent 27-40 anys indiferent 30-40 anys 25-35 anys 20 anys 23-30 anys 23-32 anys 22-25 anys indiferent indiferent indiferent indiferent 28-48 anys indiferent 25-33 anys 22-30 anys 22-45 anys 25-32 anys indiferent indiferent 30 anys

liberal liberal laboral/liberal liberal laboral laboral laboral liberal laboral liberal a convenir laboral laboral/liberal laboral liberal laboral liberal liberal liberal laboral liberal laboral laboral laboral laboral laboral a convenir a convenir laboral laboral a convenir laboral laboral a convenir laboral liberal liberal

2 3 4,5 neg. neg.

2,9 2,5-3 3-5 3,2 segons aptitud neg. a convenir neg. temporal neg. a convenir neg.

6 mesos pror. 3 A convenir neg.

3/4 anys 1,5/2,5 segons feina neg. per obra neg. segons vàlua neg. indefinit 4.1 a convenir neg.

6 mesos neg. indefinit 3 en pràctiques 2.7 5/6 mesos 4,5 5/6 mesos 5 a convenir neg. a convenir neg. indefinit 5 per obra 3,5 a convenir 5 6 mesos/fix 3 1 any renov. 3,5 a convenir neg. a convenir neg. a convenir neg. a convenir 5,4 a convenir 12 mesos 2 anys a convenir indefinit 1 any per obra indefinit indefinit

SCC= Servei Català de Col·locació. Uista = llista de col·legiats. Curric. = selecció de currículums. Personal « selecció de personal. Anunci = publicació d'anunci. Atur = llista d'aturats

Demandes

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

21

Multinacional de productes ai

Promotora-constructora

per a la construcció

Constructora d'obra pública

1 -2 coordinadors/es d'obres

i privada

responsable d'obra

cap d'obra

S'integrarà al departament tècnic encarregat de verificar les ofertes comercials i planificar el conjunt d'operacions relacionades amb la col·locació de materials, i de responsabffitzar-sedel control i seguiment simultani d"un conjuntdobres: amidaments, supervisió dels equips de muntatge, conirol de materials i certificacions. Cal una persona amb eupenènda suficient com a cap d'obratfedíficació(en empresestfedificació o industrials de la construcció). Es valoraran coneixements de fusteria. És imprescindible tenirdots d'òrganrtzadóide resolució. Remuneració atractiva.

per al control d'obres i pressupostos, perfil Imprescindible entre 3 i 5 anys d'experiència en les tasques esmentades.

Edat entre 25 i 35 anys. Alt nivell d'anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Desplaçaments per la província de Barcelona i Girona, s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Període de prova de 2 mesos. Sou negociable més dietes i assegurança. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Jordi Costa, telèfon: 93418 4855o adreçar el currículum percorreu.faxoe-mailamblarelerèndaE503 aJOB CONSULT MANAGEMENT. Rda. Gra!. Mrtre, 162. 08006 Barcelona.

Fax: 93 417 6835. A'e: jobconsult@jpcnet.com

Les persones interessades poden enviar currículum el més aviaf possible, al lax: 932 17 30 66

Constructora·promotora

Majoristes de l'alimentació a

Petits anuncis

cap d'obra

Tarragona

perfil Entre 1 i 3 anys d'experiència.

Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Desplaçaments per la província de Barcelona. s'ofereix Jornada oficial. Contracte labora! de 3 a 6 mesos renovable. Període de prova d'1 mes. Sou negociable segons la vàlua del candidat.

Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contracte amb: Eloy Montava.Tel:932 38 56 93

coordinador/a d'obra Serveis per al professional perfil Experiència d'1 any a peu d'obra.

Coneixements de topografia. Edat enlre 25 i 35 anys Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Lloc de treball Sant Sadurní d'Anoia. s'olereix Jornada oficial. Contracte laboral.

Sou 3.5-4.000.000'- PTA brut/anual negociable. Signatura d'obres.

Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte al més aviat possible amb Deborah Bencomo Tel: 600 441 538 i 93218 70 97.

per a elaboració de pressupostos, relació amb les Administracions Públiques, control tècnic i gestió financera del projectes, elaboració de plecs de condicions, elc. Entre 3 i 5 anys d'experiència. Edat màxima 40 anys. Es valorarà francès. Carnet de conduir i vehicle propi. Preferible, lloc de residència Tarragona.

Viatges esporàdics per Espanya.

Jornada oíicíal. Contracte laboral indefinit després de 6 mesos de prova. Sou 5.000.000'- PTA brut/ anual negociable més incentius.

Incorporació immediata.

Els interessats poseu-vos en contacte amb la Lucia Iralde. Tel: 977 15 62 03

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA a/e: arinsa@coac.nel Telèfon: 934 520 789

Perspectives

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 139 236

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL

Enginyers de telecomunicacions

Projectes d'mfraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeria Tesis, SL Gran Via de ies Corts Catalanes, 1176, baixos. Barcelona.

Telètons: 932 783 OU 933 136 340 Fax: 932 780 765

Serveis (ècnlcs d'arquitectura TERCERA PLANTA DEL COL·LEGI

T a : 93 240 23 58 FAX: 93 240 23 59 a/e: treball@apabacn.es

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, eslal d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TresDCAD Telèfon: 938 796 56)

Serveis de topografia

S'ofereix delineant amb autocad v. 14 per a despatx d'arquitectura, a jornada completa.

Aporta coneixements generals d'arquitectura i realització de projectes.

Ferran Rifà Telèfon: 934 31 84 97

Es lloga despatx

Es lloga despatx de 76 m : amb aire condicionat i ascensor.

Preu: 80.000 pessetes'mes. informació Telèfon: 932 21 28 61

Perspectives i lotomuntatges

Realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, conirol d'obres, cubicacions, desllindaments. parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Cosra Gabinet Topogràfic Casp. 36, 4t la Telèfon: 933 171036 Fax: 933 170 684

Serveis per a laxadors

Envifns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de més de 2 anys.

El preu del croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 161 639 Fax: 932 374 90

Fem perspectives en 30 amb el seu emplaçament real.

També oierim serveis de iotomuntatge, Es comparteix despatx vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CDEs comparteix despatx equipat, amb ROMs. sala de reunions. Possibilitat de tasEns desplacem a tot Catalunya. ques compartides. Situat a l'Eixample. informació Telèfon: 609 346 184 Telèfon: 934 59 4 617

s

Activitats

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Construcció i noves tecnologies Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes. Sessions tècniques, amb dates a confirmar

Les següents jornades Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes, que es presenten dins el cicle Materials i noves tecnologies, tenen com a objectius iniciar el debat sobre el paper que han de tenir les xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels diferents punts de vista a l'hora d'abordar el problema.

També s'hi estudiarà la manera d'ordenar la implantació i la coordinació dels diferents serveis, i el seu manteniment, director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche dates a confirmar preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiat: 5.000 PTA

Lobjectiu del seminari, paral·lel a les sessions tècniques, és establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure el manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes.

Amb experiències d'implantació soterrades, i altres tipus.

El caràcter formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les infraestructures urbanes, director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche dates a confirmar preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA Codi: E1021

P

^

INFORMACIÓ GENERAL

^

^

{

El

Elscol'legiats interssals podenferel pagamentdelscursos en3 o en 6 terminis. En aquestúltim cas sels apücaíàunrecàirecdel3%tfinteressos.

Telèfon: 932 40 2060 Fax:932402061 http://www.apabcn.es a/e:formacio@apabcn.es

Rehabilitació i manteniment Jornades de rehabilitació: paraments exteriors Tots els primers dijous de cada mes Façanisme: conservar la façana i enderrocar l'edifici Dijous, 20 de gener

La pedra artificial Dijous, 3 de febrer

Un dels materials més utilitzats en l'ornamentació de façanes, des de La discutible i discutida moda de mitjan segle XIX fins avui, ha estat fixar la imatge dels centres his- la pedra artificial. Ha seguit els més tòrics tot conservant les façanes i diversos estils arquitectònics i, ara buidant el seu interior és una sovint, el trobem vinculat a lesions pràctica habitual. i despreniments. La seva fabricaEn la jornada es comentaran els ció, la col·locació en obra i la reproaspectes legals, els criteris ducció són aspectes que cal conèid'intervenció i la complexitat tèc- xer en tota rehabilitació de façanes. nica d'aquestes obres.

Aquest és l'objectiu de la jornada. programa programa Teoria i debat Teoria i debat de 9.30 a 14 hores de 9.30 a 14.00 hores ; L'estabilitat de la façana a con: La utilització de la pedra artifiservar: en el projecte, en l'encial al llarg de la història. Coderroc de l'edifici i durant la neixement de tècniques consintervenció. tructives. .' Lligams estructurals i cons- e Composició i deteriorament de tructius entre la façana a conla pedra artificial. Lesions més servar i l'obra nova. habituals.

Taula rodona c Intervenció. Recuperació d'eleCriteris per conservar !a façana. ments de pedra artificial- SisteViabilitat d'aquests projectes. mes actuals de fixació.

Experiències de Barcelona i en Casos pràctics d'altres països. de 16 a 20 hores Casos pràctics Fabricació d'elements de pedra arde 16 a 20 hores tificial. Recuperació de peces i Visita a obres en curs. elements escultòrics.

Codi: R1111 Codi: R1114

Els revestiments tradicionals de calç Dijous, 2 de març La renovació de les tècniques de revestiment ha aportat nous materials però ha fet oblidar un material tradicional com és la calç. En aquesta jornada es presenten les tècniques basades en la calç tant pel que fa a la reparació com a la seva execució en forma d'estucats, esgrafiats o pintures. La jornada està patrocinada per ANCADE, Asociación Nacional de Cales y Derivados de Esparïa. programa Teoria i debat, de 9.30 a 14 hores i Els revestiments tradicionals de calç. i Tractament i incompatibilitat de morters.

- La recuperació de tècniques i revestiments tradicionals. La pintura a la calç. Els morters ; La calç, avui. Normalització i control.

Casos pràctics, de 16 a 20 hores •-• La producció artesanal de la calç. Visita a taller, .i La producció industrial de la calç. Visita a fàbrica.

Codi: R1115

Manteniment i gestió d'edificis: La tendència europea Jornades, del 15 al 17 de juny Mantenir i gestionar els edificis.

Al moment de planificar el manteniment cal escollir sempre l'estratègia més adequada per al tipus d'edifici a mantenir.

S'abordaran les metodologies d'inspecció, la contractació de serveis i els programes informàtics a l'abast. Aquestes jornades tenen com a objectiu posar a l'abast dels professionals de casa nostra totes aquelles iniciatives europees que marcaran, de ben segur, les estratègies de futur i obrir un debat entre tols els professionals, que poc a poc van entrant en el manteniment com un camp natural per a la nostra professió.

Projectar i construir per al manPer presentar les vostres expeteniment. La fase de projecte és riències podeu contactar amb el crucial per a que el manteniment Servei Rehabilitació i Medi Amposterior sigui possible, segur i bient. econòmic. Es debatrà la introducció dels conceptes de cost glo- Tel: 932 40 23 66 bal, vida útil i maníenibilitat. a/e: serma@apabcn.es El Col·legi organitza unes Jornades Internacionals sobre Manteniment i Gestió d'Edificis a Barcelona per als dies 15,16 i 17 de juny del 2000. Les jornades constaran d'unes ponències marc, d'uns debats oberts que comptaran amb la participació dels millors experts nacionals i internacionals del sector immobiliari, professors d'universitats i responsables d'empreses de manteniment amb una àmplia experiència. També estaran obertes a aportacions dels participants mitjançant la presentació de comunicacions. àmbits de treball

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Activitats

FORMACIÓ

23

Organització i gestió

Seguretat

Gestió del procés de construcció Programa de postgrau, del 21 de gener al 10 de juny Aquest programa de postgrau. que ara presentem, se centra en aquests dos àmbits. D'una banda, el procés de gestió del projecte: disseny del producte immobiliari, execució del projecte, tràmits administratius, permisos i llicències, manteniment i as built del projecte durant l'execució d'obra. I d'una altra, el procés de gestió de l'execució, l'estratègia de contractació i coordinació d'industrials durant el procés de l'obra, el control econòmic i gestió del cost, la planificació i la gestió integrada de la qualitat, i la seguretat, entre d'altres. Aquest programa de postgrau s'inclou dins el màster en project manager en edificació i urbanisme que el Col·legi organitza juntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, dates i horari: del 21 de gener al 10 de juny. divendres de 16.30 a

21 i dissabtes de 9.30 a 14 h. durada: 150 h. preu matricula: 400.000 PTA preu col·legial: 320.000 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs, arquitecte tècnic. Responsable àrea d'organització i gestió. programa Gestió estratègica de projectes Organització i lideratge d'equips de treball

Us de full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries Curs. del 17 al 31 de gener En aquest curs es presentarà una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Aquest és un dels cursos d'especialització inclosos dins el programa que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit.

Cal tenir coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.

Per als alumnes que no tinguin prou coneixements d'Excel s'ha previst un curs del 13 al 22 de desembre. responsable acadèmic: Carles Puiggròs

dates i horari: dilluns i dimecres, del 17al3i degener, d e i 9 a 2 1 h. durada: 10 hores.

Preu matricula: 30.000 PTA Preu col·legiat: 25.000 PTA Codi: G4015

Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció Del 10 de gener al 28 de febrer

Gestió de qualitat Pressupost i anàlisi pressupostari Gestió de projecte Habilitats directives Gestió de l'execució d'obres Gestió del manteniment i postvenda Tancament de l'operació i manteniment Simulació de casos pràctics Codi: G5O81

Control d'obres.

Seguiment econòmic i tractament de la informació Curs a Granollers, del 17 de gener al 7 de febrer El curs s'ha pensat de manera que, sense perdre la visió general del procés i partint dels treballs que es van elaborant, es pugui proposar mètodes per al tractament global de tota la informació. És un del cursos d'especialització que fa el Col·legi d'Aparelladors conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, dates i horari: del 17 de gener al 7 de febrer, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA

organitza: conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i comptarà amb un crèdit del màster en project manager. dates i horari: del 7 al 16 de febrer, dilluns i dimecres, de 18.30 a 21 h preu matrícula: 24.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs, arquitecte tècnic, àrea de formació en organització i gestió

L'objectiu del curs és formar els professionals que faran coordinació de seguretat en fase d'execució en obres petites i mitjanes per tal que puguin redactar els estudis i estudis bàsic de seguretat d'acord amb els requeriments del Decret i iniciar-se en les tasques de coordinació en aquestes obres. dates i horari: del 10 de gener al 28 de febrer, dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. preu matrícula: 90.000 PTA preu col·legiat: 40.000 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet, responsable de l'àrea de seguretat, programa « El Reial decret 1627/97 de transposició de la directiva de la 92/547/CE sobre seguretat i salut a les obres Conèixer el contingut del RD, els canvis que comporta en relació amb la situació anterior, els agents que hi intervenen i els documents que s'hi defineixen. o Coneixements bàsics sobre la prevenció Es descriuen els conceptes bàsics per entendre els mecanismes de la prevenció: salut, treball, risc professional, motivació i organització de la prevenció, accident de treball, perill.

i Conceptes bàsics d'ergonomía organització científica del treball Conèixer l'ergonomia i la seva aplicació al treball en construcció i organització científica del treball i el seu impacte en la millora de la seguretat. i Solucions tècniques davant les situacions de risc en una obra Conèixer les construccions i els sistemes de prevenció tradicionals i innovadors utilitzats a les obres per poder adaptar i aplicar seguretat al procés constructiu. i Iniciació a la coordinació d'execució d'obres Obtenir coneixements sobre negociació per poder aplicar-los a la resolució de situacions pràctiques de coordinació de seguretat. Conèixer eines per a la gestió relacionada amb la seguretat: la planificació, organització, superposició de tasques. i La documentació per a l'aplicació de l'RD 1627/97 Conèixer la documentació que cal preparar sobre seguretat i salut laboral a partir del RD. Estudis i Plans de Seguretat.

Document bàsic de seguretat.

Codi: S1O19

- C o d i : G1073

Estudi de seguretat i salut. Casos pràctics.

Sessió, dimarts 22 defebrer

Gestió del tancament de l'obra i de la postvenda Curs, del 7 al 16 de febrer Aquest curs està orientat als professionals que intervenen en aquesta fase del procés constructiu, fent tasques tècniques i de gestió, com ara la revisió i repàs de l'obra acabada, la posada a punt de toies les instal·lacions i elements comuns dels edificis, la planificació del lliurament de l'obra, i la gestió d'incidències i reclamacions dels clients.

IS

programa Abast i objectius de la post venda.

Etapes del procés de gestió de la post venda. Tramitacions. Inspeccions. Lliurament de claus. Documentació. Escnpturació. Gestió amb clients. Tractament de les reclamacions i dels conflictes. Organigrama, procediments i equip post venda.

Codi: G6011

S'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat a partir del que determina el Reial decret 1627/1997. Informa sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat, quina és la missió del coordinador de seguretat i la seva feina en fase d'execució d'obres petites, dia i hora: dimarts, 22 de febrer, de 16.30 a21 h. preu matrícula: 5.000 PTA

preu col·legiat: 2.000 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet programa • Introducció als temes legislatius.

• Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials.

• L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic.

Codi: S1027

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Activitats

FORMACIÓ

I 24

Informàtica bàsica i gràfica

Seguretat

Programació de cursos Gener-març 2000

Pla de seguretat i salut Casos pràctics De l'11 de gener al 22 de febrer El curs es basa en la realització dels plans de quatre projectes reals sobre la construcció d'una petita edificació, la construcció d'un gran bloc d'habitatges, la rehabilitació d'un edifici i les obres d'urbanització d'un polígon industrial. En la simulació dels casos, es determinaran diversos escenaris corresponents a distints models d'organització que trobem a les obres: contractista únic amb subcontractes. diversos contractistes, subcontractistes i autònoms, etc. El curs consta de dos mòduls principals: un d'exposició, per a l'anàlisi de l'estudi de seguretat, dels continguts generals de què consten els plans, i un altre que inclou la preparació dels casos: redacció dels plans definint les mesures de prevenció i les propostes alternatives a les proposades en l'estudi, fent comparatius de les propostes des del punt de vista tècnic i econòmic, per acabar redactant el document complet de cada pla. En aquest mòdul els alumnes treballaran en grups tutorïtzats amb l'objectiu que al final del curs es faci una posada en comú de tots els casos acabats. És recomana haver assistit al curs

Qualitat Control de qualitat Cas pràctic Del 12 al 26 de gener Amb un mètode molt pràctic, es presenta com preparar un programa de control de qualitat, el registre de resultats i la seva casuística. Es tractarà el cas d'un edifici mitjà-petíl. dates i horari: del 12 al 26 de gener, dimecres, de 18 a 21 hores. preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA temarí • • • t t •

Legislació del control de qualitat Els agents del control de qualitat Materials a controlar: mínims Programa, registre i certificació Tramitacions Resolució d'un exemple: programa

• Registre de resultats i certificat de compliment • Documents a recepcionar • Homologació, la certificació, els DTI, segells i marques C o d i : Q102-10

I

• Iniciació a l'Excel • del 19 al 31 de gener, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

• del 4 al 13 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.

Preu matrícula: 17.500 PTA. Preu col·legiat: 12.500 PTA. « Excel li nivell • del 2 al 16 de febrer, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

Preu matricula: 17.500 PTA. Preu col·legiat: 12.500 PTA. o Internet u 17 de febrer, dijous, de 17 a 21 hores • 12 í 17 de gener, dimecres i dilluns, de 17 a 21 hores • 10 i 12 d'abril, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu matricula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA. - Organització del disc

bàsic sobre seguretat i salut laboral a la construcció que organitza el Col·legi, o bé tenir coneixements o experiència equivalents, responsable acadèmic: Ezequiel Bellet. responsable de l'àrea de seguretat.

• Context dels treballs dels casos pràctics. Redacció memòria i documentació tècnica. Avaluació de nscos. Mesures de prevenció. Amidaments i pressupostos. Planificació. Plans per als subconiractistes.

professor: Josep Orriols. arquitecte tècnic dates i horari: dimarts, de l'11 de gener af 22 de febrer de 17 a 21 h. preu matrícula: 44,000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA programa

dimarts. 25 úe gener i 8 de febrer • Pràctica dels plans de seguretat i salut. Presa de decisions.

Elaboració del pla.Coordinació dels diferents plans.

dimarts. I / de gener • Contingut d'un pla de seguretat i salut. Anàlisi de l'estudi de seguretat i salut per fer el pla. dimarts, 18

dimarts. 15 de febrer • Posada en comú dels treballs. dimarts, 22 de febrer • Resolució de cada cas i implantació de pla.

Codi: S1O8-1

La perícia, una especialitat professional una activitat amb futur Sessió, dijous 20 de gener

dia i hora: 20 de gener, de 17 a 21 hores. Cal confirmar assistència al telèfon: 932 40 20 60. programa • L'activitat pericial. Introducció.

Les diferents intervencions pericials L'informe tècnic: Contingut, qualitat, professionalitat, deontologia. Resultats d'un estudi sobre una mostra d'informes.

A càrrec de Pere Casademont, Enric Casanovas i Josep Maria Llesuy.

• Patologia i llenguatge. Informes de patologia

• AutoCad I nivell • de I I de gener al 9 de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Preu matrícula: 47.000 PTA. Preu col·legiat: 36.000 PTA. • Autocad • Dilluns i dimecres, del 12 de gener al 20 de març, de 19 a 21 hores.

Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA. • Access • del 22 de març al 3 d'abril, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores.

Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA o Iniciació al Word n De! 21 de febrer a I'1 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

Preu matricula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • Word II nivell adel 6 a! 15 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

Preu matricula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA. • 3DStudio • de l'1 de febrer al 6 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.

Preu matricula: 78.000 PTA. Preu col·legiat: 60.000 PTA.

Activitats pericials

Comptarem amb la presència de professionals d'àmplia experiència que demostraran la importància d'aprofundir en el coneixement de la tècnica lingüística i en el dret per obtenir l'expertesa i l'especial itzacíó necessària.

adel 17 al 22 de febrer, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores.

Preu matrícula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA. a Iniciació a l'Autocad • del 24 de febrer al 9 de març, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores.

Preu matricula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA.

Relació entre patologia i llenguatge. Els mecanismes lingüístics del pènt A càrrec d'Àlvaro García Messeguer.

Tècniques de redacció aplicades a actuacions pencials A càrrec de Lluís Buch.

• La perícia forense Habilitats, exercici i professionalitat del perit en la seva actuació. A càrrec d'Esteve Aymà L'activitat pericial "de part» i la perícia forense A càrrec d'un membre de la judicatura.

Taula rodona Àlvaro García Messeguer, Esteve Aymà, membre de la judicatura, Enric Casanovas.

Moderador: Xavier Bardají - C o d i : P109

ALLPLAN FT. Disseny assistit per ordinador L'objectiu del curs és aprendre els mòduls bàsics d'aquesta aplicació per al desenvolupament d'un projecte, obtenint plantes, alçats, seccions i perspectives, i composar els plànols necessaris per a la seva impressió. També s'obtindran els coneixements necessaris per a la construcció de qualsevol element arquitectònic en 3D. Conceptes bàsics en 20. murs. vans.

sostres i pilars, escales, símbols, intercanvi d'arxius, seccions, alçats i perspectives, textos, acotació, composició de plànols i impressió, projecte en 3 D. dates: Dimarts i dijous, de I'11 al 27 de gener, de 17 a 21 hores. preu matrícula: 47.000 PTA preu col·legiat: 36.000 PTA Es pot consultar el programa detallat ai Servei d'Informació.

Els col·legials inlerssats poden fer el pagament dels cursos en 3 o en 6 terminis. Consulteu condicions de pagamenlalServacTInformaciò.

Telèfon: 932 40 2060 Fax:932402061 http;'/www.apabcn.es a'e: formacio@apatai.es

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

Activitats

Informàtica aplicada

Exposicions

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project L'objectiu és aprendre a controlar, avaluar i administrar projectes amb

adreçat a: aquelles persones inte-

R.D. ADELA: Project for Mies van der Rohe Pavilion. Homenatge a J.W. Goethe. Sala d'exposicions de Barcelona, fins al 31 de desembre

dijous, de 17 a 19 hores.

• del 14 al 30 de març. dimarts i

l'ús del programa Microsoft project.

dijous, de 19 a 21 hores.

• de l'H al 27 de gener, dimarts i

ressades en una eina informàtica

e

dijous, de 19 a 21 hores,

Amb motiu del 250 aniversari de J.W, von Goethe, R.D. Adela ha escollit el pavelló Mies van der Rohe de Barcelona per a retre-

Arquitectura i solidaritat: projectes de futur i obres del tercer i quart món d'Arquitectes sense Fronteres del'11 al 25 de gener

per al plantejameni i planificació

preu matrícula: 25.000 PTA

li homenatge. El Col·legi acull l'ex-

La sala d'exposicions de la planta

dels projectes, i la gestió i la seva

preu col·legiat: 20.000 PTA

posició-instal·lació que forma part

baixa acollirà, del'11 al 25 de gener,

representació gràfica.

d'aquest homenatge,

una exposició d'Arquitectes sense

dates

organitza: Departament de Cultura del

Fronteres, Arquitectura i solidaritat:

• de l'1 al 15 de febrer, dimarts i

Col·legi.

projectes de futur i obres realitzades

Pressupostos i control econòmic d'obra amb Presto Adreçat als professionals que els

paratiu entre costos teòrics i reals.

cal fer amidaments. pressupostos,

dates

certificacions i control econòmic.

t del 12 al 26 de gener, dilluns i

programa

dimecres, de 17 a 21 h.

Realització d'amidaments des-

• del 21 de febrer al 6 de març,

glossats, i del pressupost. Cer-

dilluns i dimecres, de 17 a 21 h.

tificacions, Comparatius d'ofertes.

preu matrícula: 46.000 PTA

Control de proveïdors i industrials.

preu col·legiat: 35.000 PTA

Imputació dels costos reals. Com-

Codi: CI301-4

Es pot veure a la planta baixa del

al tercer i quart món.

Col·legi, fins a!31 de desembre.

organitza: Departament de Cultura

25e aniversari de la Delegació d'Osona Exposició de pintura, a Vic fins al 18 de gener Propera exposició, dins els actes commemoratius del 25è aniversari

L'espai d'exposicions de la primera

de la Delegació d'Osona:

planta del Col·legi acollirà l'obra

•

Exposició de pintura de Cris-

fotogràfica d'Albert Casanovas so-

tina Costa, Marta Pons i Jordi

bre fotografia d'arquitectura de Nova

Urbón, a la delegació, del 17 de

York. amb el títol: NY.

desembre al 16 de gener,

Es podrà veure en aquest espai, del

organitza

Pressupostos i control econòmic d'obra amb TCQ 2000 Es presenta el mòdul específic del programa de seguiment d'obra i

•

Pla de treball i seguiment econòmic.

planificació.

dates: del 31 de gener al 14 de

programa

febrer, dilluns i dimecres, de 17 a

• El pressupost, document d'un

21 hores.

projecte.

preu matrícula: 46.000 PTA

Planificació del projecte.

preu col·legiat: 35.000 PTA

* El pressupost i l'elaboració.

_ _ _

Codi: CI3O2-3

Pressupostos i control econòmic d'obra amb ARQ + Adreçat a professionals que facin

Publicació a Internet. Control de

NY, d'Albert Casanovas Del 20 de gener al 20 de febrer

18 de gener al 18 de febrer.

Delegació d'Osona

COL·LEGI D'APARELLADORS

organitza: Departament de Cultura

Telèfon: 938 852 611

DELEGACIÓ D'OSONA

del Col·legi.

Activitats de fora

VIII Setmana d'estudis urbans

Una seducció per

Fòrum de debat amb el lema,

l'arquitectura industrial

"Ciutats universitàries i campus

A càrrec de Neus Fornells, apa-

urbans».

relladora, i Marc Roig, fotògraf.

Universitat de Lleida, del 10 al

Institut Català de Tecnologia,

14 d'abril.

fins al 14 de gener. Ciutat de

projectes i seguiment tècnic d'o-

costos: relació amb el pressuposi.

organitzen: Universitat de Uei-

Granada, 31. Barcelona. Tel: 93

bres.

Tasques i recursos. Parts d'obra.

da, Ajuntament de Ueida, dele-

315 23 21. a/e: ict@ictnet.es

programa

Consums. Magatzem, proveïdors.

gació del Col·legi d'Arquitectes i CINTEX'2000

Rectificació d'amidaments i pres-

dates: del 13 al 27 de març, dilluns

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes

supost, plec de condicions, ús de

i dimecres, de 17 a 21 hores

Tècnics de Ueida.

base de dades i altres. Pressupos-

preu matrícula: 46.000 PTA

inscripcions: Setmana d'Eslu-

tos. Certificacions. Personalització

preu col·legiat: 35.000 PTA

dis Urbans. Tel: 973 24 91 00.

SICUR'2000

del 5 al 8 d'abril. Tel: 944 28 54

de documents. Exportació a Excel.

_

http://www.udi.es/dpt/geosoc/

Saló internacional sobre segure-

00. a/e: fib@feriaint-bílbao.es

seu.htm

tat i jornades tècniques Invertir

httpyAvww.feriaint-bilbao.es

C o d i : CI303-1

Pressupostos i control econòmic d'obra amb GEST

en seguretat. Madrid, del 29 de Cicle de xerrades

febrer al 3 de març. Parc firal

Arquitectes sense Fronteres

Juan Carlos I. Tel: 91 7225000.

Fira internacional de les ins-

La propera sessió versarà sobre

a/e: sicur@ifema.es

tal·lacions. Bilbao, del 5 al 8

Creació t modificació de bases de preus. Pressupostos tradicionals i

l'actuació de l'ASF a «Bolívia:

jeràrquics. Certificacions. Compa-

Llanos de Moxos».

ratius i desviacions. Control de projecte en connexió amb project.

Control de costos d'execució de l'obra (GESTCON). dates: del 29 de març al 12 d'abril, dilluns i dimecres, de 17 a 21 h. preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi:CI304-1

Rra de la construcció i l'equipament interior i exterior. Bilbao,

AMBIENTF2000

d'abril. Tel: 944 28 54 00.

CEVJSAMA'2000

a/e: (ib@feriaint-bilbao.es

Col·legi d'Arquitectes de Cata-

18è saló internacional de cerà-

http://www,feriaint-bilbao.es

lunya, dimarts 25 de gener a tes

mica, recobriments per a la cons-

19 hores.

trucció, sanejament i maquinària.

INTERMAT20Ü0

PI. Nova, 5. de Barcelona.

Rra de València, del 7 al'11 de

Rra de la construcció i d'obres

Tel. i fax: 933 06 78 19

març. Tel: 963 861100. a/e: feria-

públiques. París, del 16 al 21 de

a/e: asical@arquired.es

valencia@feriavalencia.com.

maig. Tel: 0033149 685233.

http://www. feriavalencia.com

a^: intermat@intermat.fr

GUIA

D'EMPRESES

SERVEIS

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES

Alsina

Cabarrtí

1019 BARCELONA ils. 93 307 29 33 I Fax 93 307 26 92

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pol. ma. Pla d en CoH Cami de Forn Freoa s1 08)10 Montcada y Remac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 GO Fan (93) 564 70 59

I

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

Germans PAV1NDUS.S.A.

r

PAVIMEMTS OE FORMIGÓ THACTAIS

AUTOANIVELLAOORS 1 MORTERS OE RESINES TERflATZOS CONTÍNUOS

c ra. Torre Romeu, s'n • 08202 SABADELL •tel. 93 748 48 38 «lax 93 726 07 61

AÏLLANTS

•

Plaça TeluDn. U e M

1

0ED1C Barcelona

1tl.2G5 09 39 f a i . Ï65 22 7B

ELECTRICITAT

ALUMINOSI

i CATALANA,S.A. Murtcni í.ensc reiracció.

Rehabilitació O Santander. 42-J8. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 • Fax 273 27 11

REHABILIIS.L.

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

simon

IEP

/.MATERIAL ELÉCTRiCO

1LUMINACION

luiación. 3 5 0 - 3 9 2

• Telefono | 9 3 ] 2 6 5 I 6 Ó 3 *

Fox (93) 2 3 2 7 7 5 3

REHABILITACIÓ j j

0 8 0 1 3 Barcelona

SERVEIS CONTROL OE QUALITAT A L'OBRA ÇKINCO. S.I..U. \ Ç

500.000 m- de maDas 1-ïSÍSrtl..

CONSTRL COU - REI-L\BÏLnAaÓ Tel. (93) 261 63 0 0 / Fix: (93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Uobrcgai (Barcelona)

ESTRUCTURES ^ A

Tel.: 93 663 02 11 F a x : 9 3 6 6 3 0 13 1

\

c/Padilla, 240 * Tel. 193} &56 JA 53 Fox (93} 436 72 85 ' 08013 Barcelona

\

C a r r c l H a N-ll K m . 6 0 0 N a u 6

08780 P À L L E i À (

&

l

)

PAVIMENTS OSRA5 REFORMAS 1MPERMEABIUZACIONES ALUMINOS1S 1S S ESTRUCTURALES

I.\"[S I Mil si RU1.S l)t FORMIGÓ LSKM.T. IKRRKS I)K RFJilNESI PINTl'RKS ESPI-XIAl-S

DESDE 1923

MANSO, I I 5* A • Tot. (93) 476 98 98 (3 lincos Fai )93) 423 9d 13 • 08Q15Barcdoiia

Assislcncia Tècnica i Conlrol de Qualít;il a lot tipus d'obres

_EXTRAFORT_

CONSTRUCCIONES

Tel.: 937 31 54 46 . Arifs. Í7. Nau P • Pol. I n i Can Psrtllida H&12S T t m s a

Vidrieras emplomadas Res tau raciones Grabados al àcido

FERROS fJetTtlJèsï S.L

L'5

Vidrieras en hormigón Fem el terra bo segons DIN ISO 9002

LABORATORI DE CONTROL

TEC1NCO 93.588.78,76

ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA

An&pols

ASSAIG SÒNIC DE PILOTS H^.èn 1C s

Decorat LIS

La solució a l'aluminosis

NOUÍBAU

Reco brim en ts per a sòls industrials Reparaoo faoi ús forats i esquerdes Av. Sani Julià, 206, nau 7. Pol. industrial Congost 0&AO0 Granoüera Tel; 93 649 57 ÍX» 93 849 54 75 F a t 93 849 SS16

El sistema de renovació de sostres t~~J

Sistemes Oe ReTorç Actiu. s_L

Tel.: 93 796 41 22

GEOTÉCNIA. MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. 792783 - 43850 CAMBRILS . i Fa« (909) 334 332-08017 BARCaONA

FACHADAS - REHABILITACION

ALUCOBOND DIBOIMD ALUCORE fachadas ligeras de alumnio polígono industrial el pla riera eSe can pardssa 24 a 08750 molins do rei. esparu

ESTUDI ^\

RESTAURACIÓN - REFORMAS

•Y

REFUERZOS ESTRUCTURALES SOLUCIONES IKTEC RALES OE PAVIUENTAClON

Magalhàes. 15. bajos - 080O4 BARCELONA | Tel-93441 1 0 4 4 - F a x 9 3 4 4 1 5 3 2 0 E-mail:HYCMAfl@leleline-es

C L A S S I F I C A C I Ó

a

Oficins tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment d'obra, replantejaments, parcel-lacions iAs-Built fel.: 93 211 30 4 6 - FO..C3 418 57 70

Can Maaacfis TEL.

yF

D ' E M P R E S E S

I

S E R V E I S

ESTRUCTURES

»H

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Malàries primeres

IB

Aïllaments, impermeabilització i recobrime nts

Electricitat i il·luminació

REVESTIMENTS Paviments i revestimenis

INFORMÀTICA

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada

*% p"- • \

FUSTERIA

^[jjjl

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de lusta, metàl·lica i plàstica

=j||

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

Informàtica aplicada a la construcció

El reportatge J O R N A D E S

D ' E S T U D I S

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

G A U D I N I S T E S

P M osep Maria Jujol, nascut a B ^ | Tarragona l'any 1879 i mort a Barcelona l·1 de maig de 1949 és cèlebre, en primer lloc, per la seva associació amb Gaudí. La seva obra independent és encara poc coneguda. Actualment, però, la creació jujoliana manté una indiscutible modernitat i és objecte d'una merescuda revaloritzacíó, tant en l'àmbit nacional com internacional.

Jujol (ou un autèntic creador de móns màgics, que tenia la fascinant habilitat de transportar l'espai i la matèria fins a una altra existència, quasi al marge de la realitat: una finestra en un núvol, una casa en un bolet, una coberta en un ou... Dotat d'una imaginació lliure i desinhibida, i d'unes condicions excepcionals pel fet plàstic, l'obra jujoliana es distingeix per un traç enèrgic, per la foria presència del color, per l'ús d'objectes inesperats en forma de collage i per una marcada presència del fet religiós.

El marc incomparable de Can Negre va acollir al febrer l'exposició del Col·legi d'Arquitectes L'Univers de Jujol, un homenatge que Sant Joan Despí va rendir a la figura de l'arquitecte i escultor, el qual amb el seu liegat artístic ha configurat una part important dels signes d'identitat d'aquesta població del 8aix Llobregat. Aquesta exposició és itinerant i actualment es troba a Lleó (Castella-Lleó), mentre que a Sant Joan Despí es pot visitar una moslra fotogràfica que reprodueix l'exposició.

Ara, quan ja finalitza l'anomenat Any Jujol, que commemora el cinquanta aniversari de la seva mort, Can Negre toma a acollir una nova iniciativa dedicada a aprofundir en la seva personalitat í la seva obra. La iniciativa ha estat aquesta vegada del Centre d'Estudis Gaudinistes (CEG) que del 12 al 14 de novembre ha celebrat les VI Jornades que. amb el títol Jujol i Gaudí, han estat dedicades a analitzar la relació entre els dos arquitectes i, en qualsevol cas, a ajudar a difondre la figura de Jujol. Les sisenes Jornades d'estudis gaudinistes han estat dirigides per Josep Maria Jujol, fill de l'arquitecte, i organitzades pel CEG, l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) i I Ajuntament de Sant Joan Despí.

Els ponents en aquestes jornades han estat J. M. Jujol (Gaudí i Jujol, Jujol i Gaudí), Carlos Flores (Josep Maria Jujol, cuestiones discutidas), Jan Molema {Jujol y la modernidad: la casa Planell), Montse Duran (L'obra de Jujol a Sant Joan Despi), Jos Tomlow (Observacions tècniques de la reconstrucció i continuació del Santuari de Montserrat), F. Barba Corsini (Jujol visto por un estudiante). Joan Bassegoda (Las inscnpciones del banco del Park Güell), i Josep Maria Buqueras (Jujol en el context del Camp de Tarragona). •

27

B

L'Univers de Josep Maria Jujol

Can Negre. Per Inscripció de lloança, l'esgrafiat formen part d'un homenatge

tot, el balcó convertit en una carrossa aturada en l'aire r, destaquen pei la seva plasticitat l'escala i la capella.

Park Güell. L'industrial Eusebi Güell va voler construir una urbanització enjardinada a la Muntanya Pelada de Gràcia, un projecte innovador seguint el concepte europeu de ciutat jardí. La urbanització, que va quedar inacabada, va permetre a Antoni Gaudi desenvolupar el seu geni creador. Aquella obra va

comptar també amb la participació d'un altre geni tarragoní: Josep Maria Jujol.

La plaça del Teatre Grec n'és una mostra.

Torre de la Creu • Torre dels Ous. Aquesta és la primera casa que Jujol construeïi a Sant Joan Despí. Josefa Romeu, la promotora. Li dóna absoluta l l i b e r t a t El resultat són dues cases simètriques projectades a partir de la intersecció de cinc cilindres que juguen amb les proporcions i alcídes can» 5Í es tractés d'una escultura amb múltiples òptiques diferents.

I SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

H El reportatge h J O R N A D E S

El Centre d'Estudis Gaudinistes (CEG) ha celebrat a mitjan d'aquest novembre Les VI Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes. Les jornades són un dels pilars en la investigació de l'obra de Gaudí que du a terme et CEG, fundat per l'arquitecte César Martinell (18881973) l'any 1956 i revitalitzat el 1994 per l'arquitecte Toshiaki Tange, que n'és el presi-

D ' E S T U D I S

G A U D I N I S T E S

La memòria

d'Antoni Gaudí

dent, i L'escultor Luís Gueilburt, que n'és el director. L'arquitecte tècnic Benet Meca, professor de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, es va incorporar fa quatre anys al CEG, per portar les relacions institucionals.

Enguany, Les jornades gaudinistes s'han celebrat al centre cultural Can Negre de Sant Joan Despí, obra de Josep Maria Jujol (1879-1949). EL LLoc ha estat escollit a propòsit, ja que Les jornades, no en debades, les han irotagonitzat els estudis sobre l'obra d'aquest deixeble avançat de Gaudí. L'organització ha anat a càrrec del CEG, la

Universitat

Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Ajuntament de Sant Joan Despí.

Hi ha hagut alguna sorpresa, en aquestes jornades?

Barcelona, que ja no existeix, els dibuixos de la qual són surrealistes."

LG: "Quan Gaudí incorpora Jujol. que enToshiaki Tange (TT): "La nostra sorpresa cara no és arquitecte, tenen influències és que ja tenim consolidada l'estructura, mútues i treballen mà a mà. Per exemple, tant pel que fa a conferenciants com a després d'aquestes jornades tenim una participants. Fins ara, la celebració de idea més clara dels balcons de la Pedrecada jornada ha estat una gran aventura, ra, que fins ara no se sabia clarament com perquè cap institució no ens recolza havien estat realitzats. És evident que directament. Enguany, gràcies al que fet el primer balcó el va fer Gaudí, com ja que l'Ajuntament de Sant Joan Despí va quedar demostrat en les jornades celebrava l'any Jujol. hem tingut la grata anteriors. Però a partir d'aquell moment, sorpresa del seu recolzament."

Gaudí atorga absoluta llibertat per crear a Luis Gueilburt (LG): "Com que aquest Jujol i els germans Badia. On comença i any se celebrava l'any Jujol, no hi ha hagut on acaba la influència? En aquella relació cap ponència gaudinista. Totes han estat amistosa, res comença ni res acaba." jujolianes. En aquest sentit, han estat unes jornades que han desconcertat, perquè En què ha canviat el panorama em sembla que encara no hi ha prou gaudinista des de fa sis anys, quan maduresa com perquè els dos persoapareix el CEG, i ara? natges no estiguin en rivalitat. Però en aquestes jornades s'ha intentat posar en LG: "Fa sis anys, hi havia un tema molt evidència allò important de Jujol, al marge potent que era la Sagrada Família: de Gaudi." continuació si. continuació no. En aquests moments, pot haver-hi debat a les jornades sense que hi hagi una batalla campal. I dins d'aquest debat podem anar aclarint aquells punts que fins ara no eren TT: "Gaudí, fins que no coneix Jujol, no molt clars o estudiar en detall les obres a pren la destrucció de l'estil. Allà és on nivell estructural. Tot plegat ja s'estava fent. comença la fase més interessant de però és ara quan adquireix una maduresa."

Gaudí, com la casa Batlló o la colònia Güell, que trenquen l'estil històric. I això Als aparelladors, els interessa coincideix justament amb el disseny de Gaudí? la Casa Manyac que fa Jujol, una botiga de caixes fortes del carrer Montcada de Benet Meca {BM): "Si. Gaudi és arquitecte Fins on arriba Gaudí? On comença Jujol?

i sembla que només en puguin parlar els arquitectes. I ells han estat els primers de lenir problemes, amb grups a favor i en contra de Gaudí. Així que aquests darrers anys. des de la mateixa escola d'aparelladors, hem signat un conveni amb la Universitat [Politècnica] i el CEG i introduït una assignatura de lliure elecció sobre l'obra de Gaudí, on tenim uns vuitanta alumnes, no només aparelladors, sinó d'enginyeries, telecos... Ara estem a punt de signar un conveni similar amb la Universitat de Barcelona i també hem coniactat amb l'Escola Elisava i la Universitat Internacional de Catalunya."

Hi ha la càtedra Gaudí, hi ha l'Espai Gaudí... el CEG. Es reparteixen els interessos?

BM: "És molt diferent. L'Espai Gaudi, com a institució privada, fundació d'una caixa amb un suport econòmic important, té la seva tasca, però és un lloc turístic; la càtedra Gaudi és un centre de recerca docent portat per una persona [l'arquitecte Joan Bassegoda] que fa molts anys que es dedica a aquest tema. i després venim nosaltres, un centre sense sou ni benefici, que ens anem mantenint amb voluntat i vocació."

LG: "Des que Tange i jo vam començar a treballar conjuntament, la nostra idea és fer el gran catàleg de Gaudí. El que hem fet és la bibliografia monogràfica. Ara estem fem l'hemeroteca. Després farem la

-\ El reportatge h J O R N A D E S

D'ESTUDIS

G A U D I N I S T E S

catalogació fotogràfica dels edificis. I per aconseguir aquest catàleg general, una de les feines que fem són aquestes jornades.

També publiquem ponències i circulars i tenim una pàgina web (www.tut.es/~ceg/ index.htm)."

Qui és el Gaudí d'avui dia?

TT: "Avui en dia no podem parlar de treballar com Gaudí. Ja Domènech Montaner no es va embrutar les mans.

Gaudí, sí. Domènech Montaner tenia diversos col·laboradors: el dissenyador del parquet i els mobles, el fabricant de Què en pensen de restaurar vidrieres... Ell coordinava, que és el que Gaudí? fem avui. Gaudí és, possiblement, de la darrera generació que ha anat al ferrer LG: 'Primer volem tenir un catàleg, per amb esperit renaixentista." saber què es original i què cal conservar a toía costa. Aquest és el primer pas. De LG: -Jujol també, i encara més. Pintava ell mateix i era escultor.' fet, el nostre centre va renéixer per alguns problemes que hi havia hagut en alguna restauració. Restaurar una obra On faran la propera edició de les d'arquitectura de vegades sembla que és jornades? diferent que restaurar una obra de pintura. I això és el que volem demostrar, que LG: "Estem mirant de feries a Holanda, no és veritat. Si hi ha una precaució per per internacionalitzar la figura de Gaudí. restaurar un Velàzquez, n'hi ha d'haver una En concret, a la Universitat de Delft. que precaució per restaurar una obra de Gaudi. va ser la primera universitat que va formar els estudis de Gaudí, en els anys 70."

0 de Jujol."

TT: "Venien els estudiants cada any, com

1 què hi tenen a dir d'acabar Gaudí, és a dir, de la Sagrada Família?

a turistes, i feien aixecaments."

BM: "Però després de sis jornades, encara estem com en la primera, sense saber com ens ho farem amb el pressupost,

LG: 'Això ja no té res a fer amb l'obra de Gaudí."

sense el recolzament estable de les grans

Però la Sagrada Família deu ser l'única obra de Gaudí inacabada,

Però Gaudi no està reconegut arreu?

LG: "No. Gaudí va deixar diverses obres inacabades. Va deixar Astorga inacabada, va deixar la colònia Güell inacabada i moltes més."

TT: 'La Pedrera, també."

LG: "La Pedrera va quedar inacabada. El que passa és que la Sagrada Família no la va començar Gaudí, sinó que la va seguir. I ara tothom pensa en Gaudi i ja s'ha acabat l'obra. Abans, hi ha hagut l'arquitecte Vilar. Després hi ha hagut Quintana, Sugranyes. Puigboada, Bonet Galí.

Carbonell... Altres arquitectes i tots els seus col·laboradors. Ara hi ha el doclor Bonet i amb ell l'arquitecte Fauii, l'aparellador Ramon Espelt "

TT: "L'estan utilitzant com a propaganda turística, però farien falta altres suports més científics o acadèmics, per fer-ne la difusió internacional."

LG: "Només és conegut. Hem d'aconseguir que sigui reconegut i que sigui estudiat no només pels seus valors fotogràfics, que el distorsionen. La gent coneix el dragó del parc Güell a través d'un ull de bou. és a dir. deformat totalment i, és clar, no s'entén bé què és aquella figura, en l'àmbit internacional."

institucions."

Jordi Marlet A/e: electrik(3 redestb.es

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

I

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

^ El reportatge 1J O R N A D E S

30

D ' E S T U D I S

G A U O I N I S T E S

Jujol vist per un estudiant

Botiga Manath (1911)

M'han demanat que parli de ta meva relació personal com a estudiant, amb el professor Jujoi. Fou en la postguerra espanyola, quan ens va donar classes, durant un dels "cursos intensius" que duraven prop de sis mesos per recuperar el llarg retard que va suposar la guerra civil per als que iniciàvem la carrera d'Arquitectura. Ens va fer classes de "còpia d'elements arquitectònics".

D

osep Maria Jujol i Gibert va néixer e! 1879 a Tarragona. Va ser paisà meu, ja que jo vaig néixer a la plaça Corsini de Tarragona.

Els companys de curs el recordem com un home amb aires d'una mica bohemi, senzill, fins i tot modest, religiós, una bona persona, despentinat i amb un bigoti negre i espès. Era un professor reservat que ens posava exercicis de dibuix, generalment amb temes de lletres gòtiques que desenvolupàvem, com a principiants que érem, d'una manera poc brillant. Recordo que quan arribava el professor Jujol l'ambient canviava. Amb el seu pinzell de purpurina í colors convertia el nostre dibuix vulgar en quelcom atractiu.

Nosaltres ens sentíem, aleshores, orgullosos del "nostre dibuix". Les seves precioses lletres gòtiques i composicions en or i colors eren realment belles.

Tallers Maüjch. Lluernes (1916)

El gòtic de Jujol comunicava un sentiment gairebé religiós i una sensibilitat molt especial.

Jo no coneixia la seva obra com a arquitecte; admirava el seu dibuix, però res més. Va ser molt després, que el vaig conèixer. Potser quan vaig treballar durant un any en l'emocionant ambient de la Pedrera fou quan vaig descobrir l'enorme força de Gaudí i també la gran sensibilitat de Jujo!. Va ser aleshores quan vaig apreciar la seva intuïtiva llibertat en les línies i formes del seu art, i també ta seva influència en l'arquitectura gaudiniana, prescindint de qualsevol suport en la geometria i manejant a més de la ploma, llapis o pinzell, les tisores o tenalles, sota la pura intuïció.

Quan més tard realitza les seves obres independentment del mestre, apareix la seva arquitectura personal, lliure, orgànica, romàntica, segurament superior a les més valorades a Europa en l'època. Em refereixo

a les obres d'Otto Wagner (1900), de Víctor Horta, de Van de Velde. etc.

Sorprèn l'emoció que transmet l'església parroquial de Vista Bella, els tallers Marïach amb la seva coberta, lluernes que simulen grans caps d'astronautes i tota la seva sensible intervenció en l'obra de Gaudí que, amb la col·laboració de Jujol, guanya llibertat i expressió.

Va ser un home senzill, fins i tot humil, que ha calgut que passessin molts anys per descobrir el valor de la seva lliure arquitectura.

Les seves obres in- dependents de Gaudi, des de la torre del la Creu (1913), la casa Bofarull (1914), la casa Negre (1915), el santuari de Montferri (atu- rada el 1934 i acabada aquest any, crec) o la genial església de Vista Sella (1918), les he descobert fa relativament poc temps i declaro que les trobo admirables.

Cal recordar que Gaudí na néixer a Reus el 1852 i Jujol a Tarragona el 1879, és a dir que quan Jujol tenia 25 anys Gaudi en tenia 52, moment important en la vida de tots dos; era l'any 1904.

Gaudí ja havia construït o estava construint obres molt importants, entre d'altres el palau Güell (1885-1890), l'església de Santa Coloma de Cervelló (1898-1916), el Parc Güell (1900-1914), la casa Batlló (1904-1906), la Catedral de Palma (1904-1916), la casa Milà (19061910), la Sagrada Família, iniciada entre el 1885-1890, etc.

Això vol dir que el geni Gaudí va haver de ser important per a la formació de Jujol, que es va fer arquitecte sota la influència de Gaudí. Però la tremenda força del mestre absorbeix i oculta bona part de la lorça creadora de Jujol. En Gaudi, lot és espectacular; Jujol, en canvi, denota simplicitat de concepte i execució.

Em pregunto què hauria let Jujol amb un client com Güeli.

Amb Jujol vam anar diversos cops a la Catedral, a copiar-ne detalls, especialment els retaules que hi ha a la part alta del Cor, damunt dels setials. En el Cor, e! 1519, s'hi va reunir el íoíson d'or. Sobre cada seient hi havia el corresponent escut de ia casa

lone de la Creu (1913)

nobiliària de la personalitat. Per Espanya fou l'emperador Carles I. Aquest Consell d'Europa es reuní a Brussel·les, Paris i Barcelona. Recordo que a vegades Jujol ens deixava dibuixant a la Catedral i desapareixia. Se n'anava a veure un amic ferrer que tenia un taller a prop.

El 1940 a l'Escola es feia arquitectura neoclàssica. El model com a arquitecte era l'excel·lent arquitecte Raimon Duran i Reynals. Jujol fou una excepció. No pretenia la perfecció en els dibuixos, ni tan sols en el paper; les imperfeccions eren un valor més que humanitzava el dibuix.

La importància de les ensenyances de Jujol l'he compresa després quan he valorat més la imaginació i l'art que la pura tècnica.

Jo valoro aquesta arquitectura viva, orgànica i romàntica de Jujol, com la de Gaudí o com puc valorar la de Frank Uoyd Wright, o l'arquitectura joia de Mies Van de Rohe com a creadora d'una atmosfera emocional que només produeix la millor arquitectura.

Per acabar, vull tornar a recordar Josep Maria Jujol, home senzill i silenciós com un dels nostres millors arquitectes. I

F. 3. Barba Corsini Dr. arquitecte i dip. urbanista Conferència de F. J. Barba Corsini dins de les VI Jornades d'estudis gaudinistes celebrades al novembre del 1999 a Sant Joan Despí. Els dibuixos són originals de l'autor (novembre 1999) i han eslat cedits amablement pel professor Benet Meca per a la seva publicació a L'INFORMATIU.

Empreses I

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL

índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 156 SEGONA quinzena DESEMBRE 1999

Prestatgeria COMERCIAL: DESEMBRE 1999

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes

El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus

anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la

productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses

butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

que hi seran presents durant el mes de desembre:

Empresa o producte

Ret.

Eco Esteba

Sistemes de Retort Actiu

CD ESTUDI DE SEGURETAT

portada/13

Pèndol

Alkor Draka Ibérica

ASSEGURANCES LORENTE

6

ConsL desmontables tubulares

Composan Constucción

CAIXA D'ENGINYERS

7

Weidmüller

Mecanismos y anclajes

AM2

12

Weber Broutin Cemarksa

Panasonic Sales Spaín. SA

BERNÀLDEZ S ASOCIADOS

19

Wermasl

Tractel Ibérica

GAESCO

9

Cima B o i 2000

Consorcio Termoarcilla

AGENDA DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

29

Lamp

Sintel

COMERCIAL AYMERICH

32

AsfaHex Cc-nstnjcción

Kaizen Consultores

JUAN CAMPMANY TRABAL

33

Ibermapei

Repsol Butano

CERYGRES

34-35

Industrias Quimicas Lowenberg

Trac Vertical

GRES ACUEDUCTO

contraportada

Perstorp Constnjct. Chemicals

Vertisub

Gamesystem Espana

Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mai): comercial@apabcn.es

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada

Nom i cognoms Empresa Adreça

CP:

Població Fax:

Telèfon

E-mail

PUBL CITAT L'I»FORMATIU num. 156

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

portada

contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5.06021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

Especial

I SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99

m

132

I

MATERIALS

CERÀMICS

L'EVOLUCIODELS MATERIALS CERÀMICS l'absorció d'aigua: hidrofugació i. especialment, utilització de gres en comptes d'argila; la millora de les característiques mecàniques: a flexotallant. com les imposies de la façana mediterrània o la ceràmica armada, i al desgast, com llambordins ceràmics.

Els materials ceràmics presenten en l'actualitat una sèrie de novetats que marquen clarament quina serà l'evolució d'aquesi sector en el futur.

Aquesta evolució vindrà marcada per tres punts bàsics: la millora de les característiques generals del material ceràmic, l'increment de les dimensi-

ons i substitució dels morters, i la progressiva diversificació d'aquests materials.

Les característiques generals dels materials ceràmics han millorat en els darrers temps. En aquest capítol cal incloure-hi els increments en l'aïllament tèrmic i acústic, la reducció de

Comercial Aymerich S.A CERÀMICA PER A LA CONSTRUCCIÓ

nyada per a un tipus d'element constructiu específic i amb maons especials per a cadascun dels seus punts conflictius.

També es planteja en peces ceràmiques d'una concepció totalment innovadora on des del formal fins a la fixació ha estat pensat per a un ús específic i amb una tècnica de col·locació absolutament contemporàIncrement de les dimensions nia. En la línia contrària s'estan desEl segon factor d'evolució dels mate- envolupant productes amb unes norials ceràmics és. d'una banda, l'in- ves característiques que permeten crement de les dimensions i del con- resoldre totes les noves s o l trol de ia geometria i. de l'altra, la pro- licitacions amb un sol material. gressiva substitució dels morters hi- Aquest és el cas de ta Tcrmoarcilla. dràulics tradicionals per coles i pro- que proposa el retorn al mur d'una ductes especules. Aquestes millores sola fulla i. en certa mesura, del sissón específicament notables, tot i que tema ACW. que permet introduir, a més conegudes, en l'apartat de divisi- través de l'armat, traccions als paons interiors però s'han estès a tots els raments ceràmics i. per tant. obre noves possibilitats d'utilització. I productes del ram.

L'increment de dimensions té una raó clara: la disminució de despeses de col·locació, però. té dues conse- Els professionals interessats trobaran qüències: la major rigidesa de l'ele- més informació a Una construcció de ment constructiu resultant i la dismi- futur. Cicle Els matenals i les noves nució de la cohesió en disminuir el tecnologies de la construcció. L'INFORnombre de juntes. En el cas dels ele- MATIU núm. 99. Disponible a l'hemements constructius de ceràmica inse- roteca de L'INFORMATIU electrònic rida dins d'estructures de formigó, (www.apabcn.es). l'increment de rigidesa planteja problemes importants i obliga a garantir la lliure deformació, amb una atenció especial a les juntes, i a una major rigidesa dels sostres.

INSTAL·LACIONS URBANES En el cas dels envans, les relacions SESSIONS TÈCNIQUES, entre aquests i els elements de l'estrucSEMINARI I EXPOSICIÓ tura estan resoltes pels mateixos fabricants en les seves instruccions de col·locació, que cal fer-les respectar Dins del cicle escrupulosament. i resulta molt recoEls materials i les manable augmentar la fletxa màxima noves tecnologies admesa per damunt de I' 1 /400. de la construcció Entre la polifuncionulitat i l'especialització

Carretera de Saladeures, s/n Tel. 93 885 52 03 - 93 885 11 41 - Fax 93 889 45 77 08507 SANTA EUGÈNIA DE BERGA (Barcelona)

Fins ara, els productes ceràmics eren bàsicament generalistes. En la construcció tradicional hi havia un sol maó, de vegades aplaniillat. que resolia totes les situacions constructives. En aquests moments s'està passant dels tres o quatre models ceràmics habituals a solucions molt més precises ï amb finalitats molt concretes. Aquest és el cas de la façana mediterrània, disse-

Dates per confirmar Sala d'actes del Col·legi ORGANITZA

Servei de Construcció i Noves Tecnologies Col·legi d'Aparelladors t Arquitectes Tècnics de Barcelona

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 99 I

Especial MATERIALS

CERÀMICS

Congrés mundial Qualicer 2000

Hiperceràmica obre les portes a Montigalà Montigalà

Hiperceràmica passa aquest mes de novembre a ser e! centre més gran de venda de productes per a la decoració i reforma de la llar de les comarques de Barcelona, amb una exposició de més de 2.400 m1. Gràcies a la seva estratègia de venda i a la presència dels millors fabricants del sector de la reforma, com ara Grohe. Pamesa. Roca, Porcelanatto. Banacril o Grocesa, Hiperceràmica preveu incrementar considerablement la seva presència al mercat català.

La diversitat de productes que acull aquest nou centre provenen de fabricants tant locals com nacionals o internacionals, i els seus productes van des de rajoles per a revestir o pavimentar terres, fins a les darreres no-

vetats en banys i hidromassatges. La presència de nous productes estrella fan que hiperceràmica ofereixi un aire fresc i actual, convertint-se en un dels líders del mercat de la distribució de productes per a la decoració i la reforma de la llar. El client trobarà en el nou centre les seccions següents: sòls i revestiments, exteriors, decoració, eines, banys, hidromassatge, mobles de bany. aixetes, campanes exlractores i safreigs, i boutique.

Hiperceràmica va néixer el 1987. fruit de la iniciativa de l'empresari José Manuel García, que després d'anys d'especialització en el món del material de la reforma, va inaugurar el seu primer Hipermercat del Gres i la Ceràmica, més conegut com El de

la vaca, a Montcada i Reixac. Amb l'obertura del nou centre comercial a Montigalà, Hiperceràmica es posiciona en el sector i passa a liderarel mercat de la distribució de ceràmiques de Catalunya. I

iVlís informació: Hiperceràmica.

Polígon Montigalà-Batllòria.

C/Bèlgica-cantonada Irlanda.

08917 Badalona.

Telèfon d'atenció al client 934 97 25 25.

La ciutat de Castelló acollirà del 12 al 15 de març del 2000 el VI Congrés mundial de la qualitat de la rajola i del paviment ceràmic (Qualicer). Es tracta d'una trobada on experts d'arreu en producció, col·locació i utilització del paviment i revestiment ceràmic debaten temes relacionals amb la qualitat de la rajola. El Congrés es celebra des de 1990 cada dos anys. després de la fira Cevisama de València. Per a aquesta edició s'han rebut més de 100 ponències. Es tractaran temes com ara disseny en revestiments ceràmics, façanes de pannells lleugers amb revestiment ceràmic, causes de despreniment en façanes ceràmiques, el fregamenl en paviments ceràmics i les noves nroamtives internacionals, entre d'altres. • Més informació a la Cambra de Comerç de Castelló.

Telèfon 964 35 65 00.

Http ://www.qu a licer.org.

j Juan Campmany Trabal.s^jl Els materials d'argila cuita formen part de les nostres ciutats, constituint un paissatge natural, càlid i harmònic.

CARA VISTA: - Gero - Carquinyoli - Peces Especials GRUIXOS:

5, 6,7 i 10 era TEXTURES: Llis i suro

CONVENCIONAL- Totxana 10 - Supermaó 7 -Gero 10 -Maó 4 - Gero 10 acústic - Totxana 7 - Supermaó 4

Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola "Can Codonyes"

Apartat de Correus 132 Tel.: 93 674 I 2 1 9, fax: 93 589 1 1 3 9 , 08 190 Sant C u g a t del Vallés e-mail: c a m p m 3 n y @ m x 3 . r e d e s t b . e s

MOLINS Dl

TV 08750

; REI -

Ladrillo de Gres-Clinker.

Por sus cuatro caras, su calidad salta a la vista.

(00;

Si piensa que en pavimentos y revestimientos ceramicos està dicha la última palabra, es que no conoce GRES ACUEDUCTO. Una de las companías màs expertas del mercado, que en cien aíïos de buen hacer, ha sabido mantenerse al ritmo de los tiempos. Innovando productes de una gran belleza y calidad, con multitud de acabados, piezas especiales y unas características técnicas fruto de la pureza de sus materiales y la avanzada tecnologia. GRES ACUEDUCTO le cambiarà sus proyectos por los cuatro costados.

1

Y también baldosas de GRES y adoquines CLINKER

ceramicas

Fàbrica: Tel.: 921 483271 • Otero de los Herreros. SEGÒVIA la: Avda. de Portugal, 49 Te!.: 925 554600 • 45290 Pantoja. TOLEDO

GRES ACUEDUCTO formociònonofe R 144 Tarjela lecioi