Especial 550 anys Hospital Santa Tecla

Sant pau i Santa Tecla

L’hospital amb més història de Catalunya El 15 de desembre de 1464, Pere d’Urrea, arquebisbe de Tarragona i patriarca d’Alexandria, va unir l’Hospital de la Seu, que pertanyia al capítol de la catedral, i l’Hospital nou, que depenia de la ciutat. La necessitat de tenir una institució adequada, eficient i moderna dedicada a l’atenció a les persones així ho exigia. Ara, 550 anys després, Tarragona referma el seu compromís, impulsant i afavorint una tasca il·lusionada i compromesa a favor de l’atenció integral a les persones. La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, hereva d’aquells valors, commemora l’efemèride de la fundació de l’Hospital de Santa Tecla, tot celebrant, amb el conjunt de la ciutadania, la continuïtat d’un model que vol donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de la població.

II

| 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

La Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla fa 550 anys Tarragona referma el seu compromís històric amb l’hospital de la Rambla Vella amb un acte solemne a l’Ajuntament. L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i l’arquebisbe Jaume Pujol renoven per escrit els valors fundacionals que els seus antecessors van establir l’any 1464 «Hi ha algunes institucions que fan ciutat i, a Tarragona, l’Hospital de Santa Tecla és una institució medul·lar».

Amb aquesta frase l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va sintetitzar la importància que per a la ciutat té el centre assistencial de la Rambla Vella, «un hospital que, per durada i per compromís de tants segles, ha cosit el teixit social de Tarragona des de baix. No hi ha gaires entitats com l’Hospital de Santa Tecla, ni a Tarragona ni enlloc», va assegurar l’alcalde Ballesteros després d’haver signat, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i amb el president de la Fundació Hospital

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona: «Hi ha institucions que fan ciutat i Santa Tecla és una institució medul·lar de Tarragona» de Santa Tecla, Joan Aragonès, el document que serveix per

renovar el compromís i els valors fundacionals del centre que els seus antecessors van impulsar l’any 1464, ara fa 550 anys. Ballesteros, que va assegurar haver sentit «el pes de la història» en el moment de signar el document al saló de plens del consistori, va afegir que «per a la ciutat l’Hospital de Santa Tecla és una institució tan important com ho ha estat el Port de Tarragona». Ballesteros, en clau de present, va agrair la tasca dels professionals de la Xarxa de Santa Tecla, ens que, «més enllà de l’entorn sanitari de l’Hospital, ha estès aquests valors a l’atenció integral de la persona, des del punt de vista de la discapacitat, de l’educació

i de l’atenció a la ciutadania més necessitada».

En la mateixa línia es va manifestar el delegat del govern de la Generalitat, Joaquim Nin, que recordava que «els orígens de l’hospital de Santa Tecla, allà cap al segle XII a l’antic Hospital de la Seu, són fins i tot anteriors als d’institucions tan importants com la Generalitat de Catalunya». Per Nin, «és important que tots valorem el patrimoni que tenim. Un patrimoni que ha perdurat tants segles perquè ha estat útil i necessari. A més, ha sabut adaptar-se a les necessitats sense modificar la seva vocació de servei i d’ajuda a les persones.

L’arquebisbe de Tarragona,

Jaume Pujol, recordava el vessant «humà» de l’hospital i evocava els seus orígens, que «s’han mantingut fins avui.

Les necessitats canvien, però sempre hi haurà persones pobres i necessitades d’ajuda de part d’entitats com l’Hospital de Santa Tecla», va assegurar l’arquebisbe. Sobre els actes de commemoració del 550è aniversari, el representant de l’església tarragonina assegurava que «a més d’una mirada cap al futur, es tracta d’un merescut homenatge a totes aquelles persones que durant tants segles han treballat per tirar endavant una institució que, per damunt de tot, està dissenyada i pensada per ajudar les persones».

| Desembre de 2014

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona: «Aquest és un acte d’homenatge a totes les persones que durant segles han tirat endavant l’hospital»

Joaquim Nin, delegat de la Generalitat: «L’hospital és patrimoni de tothom. Sempre ha estat útil, necessari i capaç d’adaptar-se als canvis» Els representants de l’Ajuntament (Josep Fèlix Ballesteros), de l’Arquebisbat (Jaume Pujol) i de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Joan Aragonès) en el moment de la signatura del document de renovació dels valors fundacionals de la institució.

| III

IV | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Hospital de Santa Tecla

Més de vuit segles al servei de la ciutadania de Tarragona L

’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona és una de les institucions més antigues de la demarcació i també de Catalunya. Tot i que la seva constitució amb l’actual model de fundació hospitalària no es produeix fins a l’any 1464 (enguany es commemora el 550è d’aquesta efemèride), els seus orígens es remunten fins a l’any 1171. Existeix documentació històrica que acredita que a finals del segle XII la ciutat de Tarragona ja disposava d’un hospital, l’Hospital de la Seu, propietat del capítol i adreçat a donar assistència a tots els pobres que hi acudissin. Aquest centre, segles més tard, va donar pas a la fundació de l’actual hospital de Santa Tecla.

Aquesta institució és, doncs, una de les poques de Catalunya que pot afirmar que ha donat servei a la ciutadania de manera ininterrompuda durant més de vuit segles, superant tota mena de vicissituds, règims, guerres i canvis socials. Un fet extraordinari que ha estat possible, sobretot, gràcies a la gran implicació que les diferents generacions de tarragonins i tarragonines sempre han mantingut envers el que han considerat com a hospital de la ciutat i del conjunt del territori. És coneguda, doncs, la trajectòria del centre des de l’edat mitjana, però especialment rellevant és la commemoració del 550è aniversari de la seva consolidació com a fundació hospitalària, participada per l’Ajuntament i l’Església, model que ha perdurat fins a l’actualitat.

En ple segle XXI, amb motiu d’aquesta efemèride, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, gestora de l’hospital i hereva dels seus valors fundacionals, ho celebra amb el conjunt de la societat tarragonina. I ho fa amb la realització d’un acte solemne a l’Ajuntament de Tarragona en què l’actual alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, l’arquebisbe de Tarragona i Primat, Jaume Pujol i Balcells,

Imatge de l’antiga sala de beneficiència per a dones de l’Hospital de Santa Tecla a meitats del segle passat. A la pàgina següent, alumnes de l’antiga escola d’infermeria de l’Hospital de Santa Tecla i estat de la façana del centre a la Rambla Vella als anys 70 del segle XX.

Els orígens de la institució es remunten a final del segle XII, a l’antic Hospital de la Seu. Aquest 2014 es commemora el 550è aniversari de la seva constitució amb el model de fundació hospitalària que perdura fins avui

Pòrtic d’entrada de l’hospital per la Rambla Vella abans de la restauració feta als anys 50. A dalt es pot veure l’escut que encara presideix l’entrada del centre.

i l’actual president de la Fundació Hospital de Santa Tecla, mossèn Joan Aragonès, signen un document que renova i con-

firma el compromís dels seus antecessors del segle XVI i que aposta per la continuïtat d’un model que vol donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de la població.

L’acte de commemoració del 550è aniversari de la Fundació Hospital de Santa Tecla és un ferm reconeixement a la tasca desenvolupada durant segles per part del centre assistencial i, especialment, un homenatge a les successives generacions de tarragonins i tarragonines que l’han fet perdurar en el temps amb la seva tasca i dedicació, en molts casos altruista i solidària amb el proïsme. És també la renovació dels valors que van impulsar la creació d’un centre hospitalari d’aquestes característiques i una mostra fefaent de la voluntat que existeix entre les autoritats actuals de la ciutat per mantenir viu un model que ha sabut adaptar-se als canvis i a les noves necessitats de la societat tarragonina conservant sempre el seu esperit fundacional i compromís.

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

| Desembre de 2014

L’Hospital de Santa Tecla, present a la ciutat de Tarragona des de fa més de 800 anys, commemora aquest 2014 els 550 anys de la seva constitució formal com a fundació hospitalària, participada per l’Ajuntament de la ciutat i per l’Arquebisbat de Tarragona. Es tracta, doncs, d’una bona oportunitat per conèixer el passat, present i futur de la institució.

Durant tot aquest temps les necessitats de la ciutadania han anat evolucionant, però el compromís de l’hospital ha perdurat

El centre ha superat tota mena de vicissituds, com ara canvis de règim, guerres i epidèmies, però sempre ha donat servei a la gent sense auxili

En ple segle XXI, l’esperit fundacional de Santa Tecla es manté i es renova per continuar prestant una atenció integral a les persones

| V

La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla és l’hereva dels valors que van originar l’hospital allà al segle XII. En ple segle XXI, els seus professionals treballen dia a dia per la continuïtat d’un model que vol donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de la població

VI | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

ENTREVISTA

Mossèn Manuel M. Fuentes

Director Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

L’Hospital ja era un centre per a pobres al segle XII A

quest 2014 s’ha conegut la troballa d’un pergamí del segle XII per part del director de l’Arxiu Diocesà de Tarragona, mossèn Manuel M. Fuentes, que ha generat una gran expectació per la seva singularitat. El document històric original parla de l’antic hospital de la seu de Tarragona i està datat del segle XII, concretament de l’any 1180, fet que demostra que aquest edifici, que s’havia començat a construir l’any 1171, ja funcionava nou anys més tard com a hospital de pobres i no pas com a hospital per a canonges, com s’havia defensat en algunes ocasions. Parlem amb mossèn Manuel M. Fuentes d’aquest interessant descobriment que es produeix justament durant la celebració del 55o aniversari de la Fundació de Santa Tecla.

«L’hospital representà la primera estructura municipal de la ciutat, consolidada molts anys més tard i vigent gairebé fins a l’actualitat»

Per què és tan important aquest pergamí?

En primer lloc perquè és un dels pocs documents de l’Església que es conserven a Tarragona d’aquella època, a causa d’incendis i altres successos al llarg de la història. I en segon lloc perquè ajuda a redefinir una part de la història de l’hospital i de la mateixa ciutat de Tarragona, ja que corrobora un fet que sospitàvem que era cert però del qual no teníem una constància tan evident.

del papa Luci. Per tant, aquest document omple un buit de 13 anys i demostra que l’any 1180 ja actuava com un ens propi, amb recursos i propietats que garantien el seu manteniment.

Què constata?

Doncs que l’hospital de la Seu va ser pensat des d’un inici per ser l’hospital dels pobres, –no era, per tant, l’hospital dels canonges, els quals eren atesos a la infermeria del capítol pel canonge infermer– on s’atenia tota la gent que no tenia recursos. Les úniques referències que teníem fins ara de l’hospital de la Seu eren del 1171 –any en què l’arquebisbe Hug de Cervelló deixa constància de l’existència de l’hospital de pobres– i del 1184, en una butlla

I per què és tan rellevant el fet que hi hagués un hospital de pobres?

En l’època medieval l’atenció sanitària com la coneixem avui en dia no existia. L’hospital havia de ser un lloc d’acollida a transeünts, gent sense recursos, gent pobra, que no podien rebre atenció a casa, tal com feia la gent benestant. A més, parlem d’una època en què el concepte de municipalitat no existia, és a dir, no hi havia recursos públics que donessin resposta a les necessitats dels

La troballa d’un pergamí històric original confirma que l’antic Hospital de la Seu era per a gent sense recursos ciutadans. Tenint en compte que la municipalitat a Tarragona no es va començar a constituir fins ben entrada la segona meitat del segle XIII és significatiu que ja al segle XII existís un ens que donés assistència a la gent que no tenia recursos. Podem dir que aquest fet situa Tarragona en l’òrbita internacional d’aquella època, i l’equipara a les principals ciutats de la Mediterrània com Barcelona o València, on ja existien entitats d’aquesta índole.

Com va trobar el pergamí?

Em vaig assabentar, per part d’un amic, que a Barcelona es feia una subhasta de diferents objectes, entre els quals alguns pergamins del segle XII –pot sembla curiós però se subhasten

pergamins del segle XII!– entre els quals n’hi havia un que feia referència a Tarragona. Hi vaig anar i quan va sortir el pergamí en qüestió vam començar a pujar jo i una altra persona, cosa que va fer incrementar notablement el preu de sortida. Es tractava d’un professor francès estudiós de la Marca Hispànica que, finalment, amb bon criteri, va deixar d’apostar pel document i ens el vam poder endur cap a Tarragona.

Sorprèn el seu bon estat de conservació...

Sí, és molt bo, tot i que el fet que sigui de dimensions tan petites ha ajudat. Té un petit estrip que va ser cosit i es va tornar a descosir, però està molt ben conservat.

On caldria contextualitzar aquest document?

En realitat no és res més que una part d’una escriptura particular on consta que el canonge Ponç de Barberà, governador de l’hospital, deixa un tros de terra erma propietat de l’Hospital de la Seu al ciutadà Guillem Maçó i a la seva dona Martina, per tal que el conreïn i en paguin la novena part del pa, vi o altres fruits a l’hospital. Això, a més, constata que l’Hospital disposava de rendes i propietats que permetien el seu bastiment i autofinançament.

Parlem d’una de les troballes més importants dels darrers anys en aquest àmbit?

Jo diria que sí, d’entrada, el fet que estigui datat del segle XII ja és molt significatiu, perquè es troben molts pocs documents d’aquesta època relacionats amb Tarragona. D’altra banda, la seva importància afecta la història de la mateixa ciutat de Tarragona, per allò que dèiem abans que la situa en una òrbita internacional. Permet determinar una estructura municipal organitzada molt incipient que no es consolidarà fins molts anys més tard i que es mantindrà al llarg dels segles, gairebé fins als nostres dies.

| Desembre de 2014

550猫 aniversari Fundaci贸 Hospital Santa Tecla

| VII

VIII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Breu història de l’Hospital de Santa Tecla Es tracta d’una institució clau per a l’anàlisi de la trajectòria històrica de la Tarragona medieval, ja que ha estat generadora de canvis socials i de mentalitat davant la malaltia, la pobresa i la marginació Per Neus Sánchez Pié Tècnica de l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (AHSPT)

L

a vida urbana i la reocupació d’espais a la ciutat de Tarragona va iniciarse al voltant del que, en època romana, havia estat l’espai del recinte sagrat i del fòrum provincial. El creixement demogràfic i les necessitats del moment portaran a l’ocupació, també, de part de l’arena de l’antic circ romà, conegut com el Corral, a la zona de l’actual plaça de la Font.

Les notícies existents ens descriuen que almenys entre els anys 1130 i 1150 les muralles s’havien reparat i estaven dretes, mentre que la vida urbana i comercial s’havia reprès amb certa rapidesa. Símbol d’aquesta represa econòmica, a la Part Alta de la ciutat havia començat, pels volts de l’any 1171, la construcció de la catedral.

Paral·lelament, altres edificis com les oficines del bisbe i les dependències de la canònica estaven dempeus, així com altres edificis singulars de la ciutat.

Ben a prop també s’iniciava la construcció de l’Hospital de la Seu, el primer hospital de pobres que tenim documentat a la ciutat. De fet, els hospitals són unes institucions clau per a l’anàlisi de la trajectòria històrica de les ciutats medievals des dels quals es generaran els canvis socials i de mentalitat necessaris per conèixer noves actituds davant la malaltia, la pobresa i la marginació.

L’Hospital de la Seu (1171-1464) Almenys a partir de l’any 1171 va existir un hospital a Tarragona quan l’arquebisbe Hug de Cervelló (1163-1171), en el seu testament, va llegar 100 morabatins a l’obra de l’hospital que, segons diu, ell mateix havia iniciat. L’hospital era propietat del capítol, tot i que l’hospitaler, la dignitat que se’n feia càrrec, no

Imatge de l’estat actual de l’edifici del Consell Comarcal del Tarragonès, que en els seus orígens va ser l’Hospital de la Seu i que, a partir de 1464 va passar a anomenar-se Hospital de Santa Tecla, com a resultat de la fusió en un únic centre del mateix l’Hospital de la Seu i de l’Hospital de la Ciutat.

havia de passar comptes davant d’ell. Aquest centre estava adreçat a tots els pobres que hi acudissin. Per contra, els canonges malalts eren atesos a la infermeria pel canonge infermer en una casa a la vora de la capella de Sant Pau. De l’Hospital de la Seu sabem amb tota certesa que ja l’any 1180 estava totalment consolidat, disposava de rendes pròpies i de terres que arrendava a tercers per tal que el seu rendiment servís per a la seva pervivència.

Les primeres notícies que tenim de l’hospitaler entès com a tal són de l’any 1207 quan apareix en un manament que el papa Innocenci III fa a ell i a l’abat de Santes Creus. L’hospitaler delegava en una altra persona les tasques diàries de l’hospital. A aquesta persona, valgui la redundància, també se l’anomena hospitaler. Entre les obligacions d’aquest càrrec hi havia la de residir a l’hospital i acollir tots els pobres que hi anaven a dormir. També la d’oferir-los menjar, beure i medecines, pagar els serveis d’un metge (4 florins l’any), enterrar els que allí morien, acollir els expòsits que s’hi abandonaven, canviar la palla dels llits dues vegades l’any, il·luminar cada

nit tant l’interior com l’exterior de l’edifici i fer-hi les reparacions necessàries.

L’hospital i l’hospitaler també tenien el dret de retenir les robes mortuòries de tot aquell qui traspassava a l’hospital fins a rebre’n una recompensa dels familiars del difunt a canvi.

Això va fer que la institució fos vista amb recel per bona part de la població.

Això i l’estat en què es trobava l’edifici a mitjan segle XV va facilitar que es dissolgués la institució com a tal i es fundés l’Hospital de Santa Tecla.

La llebroseria i l’Hospital de la ciutat Alguns autors afirmen que a principis del segle XIII va existir a Tarragona una llebroseria.

La falta de documentació coetània no ens ho permet afirmar amb exactitud però sembla que aquest centre es va instal·lar als voltants de l’església dels Sants.

Aquesta església es trobava en un dels camins dels afores de la ciutat, prop de la Torre dels Heretges, en un terreny proper on avui es troba el convent dels Pares Carmelites, al carrer Assalt.

Al segle XIV la lepra havia minvat molt. Potser per això, el

comensal de la Seu, Pere Carabasser, l’any 1370 va fundar un nou hospital de titularitat municipal. Aquest va ocupar l’antiga llebroseria, un cop aconseguits els permisos necessaris per traspassar-hi les rendes, i pels volts de l’any 1384 s’hi van realitzar les obres d’adequació.

L’hospital va romandre allí fins a l’any 1387 quan el mal estat de l’edifici va portar els cònsols a comprar-ne un de nou dins les muralles de la ciutat. Es va optar per la casa que fins aquell moment ocupava el Pes de la Farina, al Corral, a la zona de l’actual ajuntament.

Ben aviat aquest edifici també va necessitar que la ciutat hi portés a terme importants reformes. A més, sovint hi mancava l’hospitaler. Malauradament la ciutat no sempre podia sufragar aquestes obres, ja que havia de destinar bona part del seu fons a la reparació de les muralles.

Uns anys més tard es va decidir vendre l’edifici i utilitzar-ne un altre. Sense deixar el Corral, aquesta vegada es va situar a la banda de cases que per la seva part del darrere donaven a la muralleta (actual Rambla Vella).

Aquesta zona de la ciutat va ser la més malmesa durant el setge de Joan II a la ciutat l’any 1462 i el sostre de l’hospital es va ensorrar. Dos anys més tard, l’any 1464, però, es va constituir la unió amb l’Hospital de la Seu.

Fundació de l’Hospital de Santa Tecla (1464) Malgrat els esforços de totes dues parts, tant l’Hospital de la Seu com el de la ciutat rebien els recels de la població; el primer a causa del mal estat en què es trobava l’edifici i el segon perquè, des de l’inici de la seva existència, no havia aconseguit consolidar-se i els edificis que havia ocupat semblaven vells i mal abastits en un moment en què la ciutat no podia destinarhi els recursos necessaris.

Per tot això, el capítol de la catedral i els cònsols de la ciutat

De l’Hospital de la Seu, bressol de l’actual Hospital de Santa Tecla, sabem que ja estava plenament operatiu i consolidat l’any 1180

van aconseguir que el 15 de desembre de l’any 1464 l’arquebisbe Pere d’Urrea fundés un nou hospital sota la seva protecció. Aquesta fundació havia de prendre efecte a partir del primer dia de l’any següent i s’havia de regir segons els següents manaments: –El nou hospital quedava sota l’advocació de la patrona Santa Tecla.

–Ambdós hospitalers dels hospitals preexistents havien de reunir els capbreus, rendes, llits i robes per al naixent hospital. A més, al de l’Hospital de la Seu se li prohibeix poder rebre qualsevol renda després del dia 1 de gener.

–S’instaurava el dret de tenir un bací a la catedral i a altres llocs de la diòcesi per tal de poder fer captes generals.

–S’establia el traspàs de 50 lliures dels censos que la ciutat pagava a l’Almoina de Santa Tecla per l’hospital.

–A més, també es va implantar l’obligació de llegar quelcom a l’hospital en qualsevol dels testaments fets a Tarragona i l’obligació del notari a recordar-ho sota pena d’excomunió.

El govern del nou hospital quedava en mans de dos administradors, un eclesiàstic designat pel capítol i un laic nomenat pel consell de la ciutat, els quals,

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

| Desembre de 2014

2

3 4

1

1: Hospital de la Seu i, a partir de 1464 de Santa Tecla 2: Llebroseria i Hospital de la Ciutat 3: Hospital de la ciutat 4: Hospital Nou de la ciutat Plànol de Tarragona publicat a España Sagrada vol. XXIV, d’Enrique Flórez l’any 1769, amb la situació dels hospitals de Tarragona fins l’any 1464.

a la vegada, comptaven amb l’ajuda de dos col·laboradors, un canonge i un cònsol.

–Aquests administradors havien de contractar servents que serien els que durien a terme les tasques diàries de l’hospital.

Aquests manaments es van penjar a la catedral i a llocs visibles d’arreu de la diòcesi per tal que tothom en fos coneixedor. Pel que fa a la ubicació d’aquest nou hospital es va decidir ocupar el mateix lloc que ocupava el de la seu, realitzant-hi algunes obres de millora i ampliació. Es creu que és en aquest moment quan es col·loca la santa Tecla de la façana, s’obren els arcs de la planta baixa i es construeixen les dues plantes superiors.

El nou edifici de l’Hospital de Santa Tecla (1588) Tot i això, ben aviat van sorgir problemes i tots els esforços van resultar insuficients: l’edifici havia quedat vell, petit, rònec i fred, hi feia massa vent a l’hivern i massa sol a l’estiu.

Davant d’aquesta problemàtica, els administradors de l’hospital van demanar a la universitat (que avui en dia coneixem com a ajuntament) i al capítol de la catedral que es busqués un emplaçament per construir un nou hospital.

Finalment, l’arquebisbe Antoni Agustí va cedir uns terrenys que es trobaven fora les muralles de la ciutat, davant la muralleta,

La ubicació definitiva de l’hospital a l’espai que ara es coneix com la Rambla Vella es va fer efectiva l’any 1558. A la imatge, moment de l’acte inaugural de les obres de millora i ampliació realitzades a l’edifici en la dècada dels 80 del segle XX.

entre el convent dels Jesuïtes i el Seminari (actual Rambla Vella). El nou emplaçament quedava resguardat, per la part sud, pels baluards que hi havia a la zona. La construcció del nou hospital es troba immersa en un moviment de creixement i monumentalitat a la ciutat.

Durant aquells anys del segle XVI també hi va haver un important augment constructiu i es van impulsar tant obres públiques com privades, entre les quals destaca l’Estudi Nou i la

Universitat, la construcció del moll, la rehabilitació de la Casa del General, etc. També es van construir nous convents amb l’arribada de nous ordes com la casa del noviciat i l’església dels Jesuïtes, l’església de Santa Clara, el convent dels Carmelites Descalços, el dels Trinitaris, el dels Caputxins, i noves capelles a la catedral; també es va fer la pavimentació dels carrers per millorar la higiene de les vies públiques.

A banda dels diners aportats

pel capítol i la ciutat, les obres de l’hospital es van sufragar seguint un model que ja s’havia utilitzat amb anterioritat. Tots els habitants de Tarragona van contribuir a la construcció del nou edifici pagant dos diners per cada lliura de carn que es comprava a qualsevol de les carnisseries de ciutat.

Tot i així, les obres avançaven lentament i no sense entrebancs. Ben aviat van sorgir conflictes entre la ciutat i el capítol: a la finalització de les

| IX

A mitjan segle XVI el centre es trasllada a un nou edifici en la seva ubicació actual, on ha anat experimentat reformes amb el pas del temps

obres de la façana, la ciutat va manar col·locar el seu escut sobre la porta principal (escut que encara es conserva avui en dia), una acció que va molestar el capítol. Finalment la discussió es va resoldre col·locant damunt de l’escut de la ciutat una imatge de Santa Tecla sobre un pedestal amb la Tau, símbol del capítol de la catedral.

Finalment, la inauguració de l’edifici es va fer el dia 24 de febrer de l’any 1588, per la festivitat de Sant Maties, tot i que les obres encara no s’havien acabat. L’acte es va solemnitzar duent el Santíssim en processó des de la catedral fins a una sala de l’hospital que es va habilitar com a capella. Les obres de l’església no acabarien fins a l’any 1593 quan, per celebrar-ho, es va tornar a traslladar el Santíssim en processó.

El nou edifici girava entorn un claustre amb dos pous al pati central que servien per treure aigua d’una cisterna que encara es conserva avui en dia. A diferència de l’anterior edifici, aquest disposava de grans sales on reposaven els malalts separats per sexe. També hi havia dependències destinades a l’administració de l’hospital, una gran cuina i una sala on l’apotecari podia preparar les medecines que el metge indicava oportunes per als malalts.

Amb aquest nou edifici, l’hospital estava preparat per afrontar els esdeveniments i les vicissituds que havia de patir la ciutat fins a l’actualitat. Durant tot aquest temps l’hospital s’ha anat adaptant a les demandes de la població, així com incorporant els avenços tècnics de cada època i els professionals sanitaris necessaris.

La darrera gran remodelació de l’edifici va produir-se a finals del segle XX, a la dècada dels 80, amb l’ampliació de l’equipament, creació de les consultes externes, nous quiròfans i el laboratori. Ara es treballa en la renovació de les urgències.

X

| 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Tota la documentació històrica de l’hospital amb un clic En col·laboració amb l’Arxiu Històric Diocesà, l’Hospital ha posat en marxa una pàgina web amb tots els seus documents històrics digitalitzats

L

a commemoració dels 550 anys de la Fundació de l’Hospital de Santa Tecla bé es mereixia posar a l’abast de tothom la gran quantitat de documentació històrica generada per la ins· titució durant la seva llarga vida. La posada en marxa de la web de l’Arxiu Històric de

l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla és el resultat de la col· laboració de la fundació amb l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, que fa més de quatre anys que treballa en l’anàlisi, catalogació, preser· vació i digitalització de tota la documentació històrica de l’hospital. El passat mes

de maig es va presentar el portal www.ahspt.cat, a tra· vés del qual els internautes interessats en la història de la institució i de la ciutat de Tarragona tenen accés a la documentació original en format digitalitzat.

La tasca de digitalització ha

permès la catalogació de més de 2.400 unitats documentals, les quals s’han organitzat en tres fons principals. En primer lloc, el fons pròpiament anomenat «Hospital Sant Pau i Santa Tecla», on es troba la documentació que el mateix funcionament de l’hospital ha anat generant. Malauradament,

els avatars en què l’hospital s’ha vist immers al llarg de la seva història, han provocat que la major part de la documentació conservada sigui dels segles XIX i XX. En aquest fons es pot trobar documentació relacionada amb el dia a dia de l’hospital, gràcies a les actes de la junta conservades així com documentació econòmica o mèdica. El volum d’aquest fons correspon a més de 1.800 unitats documentals.

Un altre fons és el del «Teatre Principal», que va ser propietat de l’hospital fins a l’any 1964.

La documentació que es pot consultar correspon a matèries tals com les obres i les reformes que es van anar realitzant a l’emblemàtic edifici tarragoní o les actituds davant algunes obres teatrals que s’hi van representar. El gruix d’aquesta documentació és de 110 unitats documentals.

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

| Desembre de 2014

Per últim, el fons del «Cementiri», propietat de l’hospital des de l’any 1825, representa un total de més de 480 unitats documentals, entre les quals podem trobar alguns dels plànols dels panteons més destacats que fan del cementiri de Tarragona un indret singular.

L’any 2012 es va iniciar la digitalització dels fons de l’hospital i del Teatre Principal. Ara es realitzen els treballs de digitalització del fons cementiri. Els motius de la digitalització d’aquests documents són preservar la documentació, ja que un cop digitalitzada es retira de consulta, apropar l’accés a tothom i obtenir una còpia digital de seguretat.

La documentació digitalitzada ja és consultable al portal web www.ahspt.cat. Gràcies a aquesta acció, l’accés a tots aquests documents tota aquesta documentació és possible les 24 hores al dia els 365 dies de l’any amb una voluntat d’aproximar aquests fons als investigadors i, d’aquesta manera, democratitzar, la cultura.

A més, des del web també es pot sol·licitar la impressió de documents.

| XI

El cementiri, vinculat a Santa Tecla des de 1825 D

esprés del domini musulmà durant el qual les nostres terres van quedar pràcticament deshabitades, Tarragona va sorgir de nou. A començaments del segle XII la nova ciutat es va anar configurant. És en aquests moments quan es va començar a enterrar els difunts distingits dins de temples o bé al seu costat. Concretament a la nostra ciutat es fa als voltants del seu temple parroquial, a l’església de Santa Tecla la Vella, és a dir, on ara hi ha el carrer de les Coques.

L’any 1348, a causa d’una epidèmia de pesta negra –com fou anomenada pels coetanis– es féu una ampliació del cementiri. Tant aquest com l’adjunt hospital (edifici actual del Consell Comarcal del Tarragonès) eren institucions eclesiàstiques i estaven administrades pels canonges. Bona part dels ingressos econòmics del cementiri provenien del Teatre Principal.

El nou cementiri Davant del perill de greus epidèmies el rei Carles III prohibí l’any 1787 l’enterrament

dels difunts a l’interior dels temples i als seus voltants, establint d’altra banda l’obligació de construir nous llocs per a la resta fora del recinte urbà. L’any 1809 Tarragona patí una greu epidèmia i es va creure necessària la construcció d’un nou cementiri, per la qual cosa es comprà un terreny a Francesc Seguí i Gómez. La benedicció dels terrenys es va fer el dia 1 de maig de 1809 a les tres de la tarda, però ja abans s’hi havien enterrat alguns cadàvers.

En un principi era un cementiri només per als difunts a la ciutat de Tarragona i per als militars que havien mort a l’hospital.

S’havia comprat el terreny i s’hi feien enterraments, però el nou cementiri no tenia un responsable que se’n fes càrrec.

No tenia una paret que el tanqués i els gossos hi entraven sovint i desenterraven els cadàvers. Ningú no es preocupava de la seva conservació ni de la seva administració.

Finalment el 7 de novembre de 1825 el Capítol de canonges acorda «amb molt de gust cedir (a l’Hospital) els seus drets a fi que es puguin realitzar tan importants obres». A més dels drets sobre l’antic cementiri hi havia la seva col·laboració en la compra del terreny. També l’Ajuntament de la ciutat «dóna i cedeix a la il·lustre administració de l’Hospital tots els drets i accions de la naturalesa que siguin» (22 de desembre de 1825). La societat GECEMTA (Gestió de Cementiri de Tarragona), actual gestora de l’equipament amb Ignasi Puig com a conseller delegat, va ser fundada el 7 de febrer de 2003 i està formada per la Fundació Hospital de Santa Tecla i l’Entitat Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona.

XII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla 1171-1464-2014

Els nostres orígens

La Fundació de l’Hosp compleix 550 an

Els orígens de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla daten del segle XII, essent una de les institucions amb més història del territori.

L’arquebisbe Pere d’Urrea va fer les disposicions n perquè l’hospital del Capítol Catedral i el de la ciu fusionessin en un de sol, fundant així l’Hospital de i Santa Tecla a l’edifici on avui es troba el Consell C

1464 1462

1171

Hospital Capítol

Fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

1492

Guerra civil catalana

El primer hospital data del segle XII. Estava ubicat a l’actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès i era gestionat pel Capítol Catedral.

Pere Carabasser, comensal de la Seu, institueix el primer hospital de titularitat de la ciutat, l’anomenat Hospital nou o de la ciutat.

Hospital de la ciutat

Declar

Descobriment d’Amèrica

1370

L’hospital es trasllada a la seva ubicació actual a la Rambla Vella

1665

1588

Prime intrav

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

| Desembre de 2014

| XIII

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla 1171-1464-2014

pital nys

Xarxa Santa Tecla Un model de proximitat al servei de les persones

La Xarxa és hereva dels valors hospitalaris vius a Tarragona des de fa gairebé un mil·lenni.

necessàries utat es e Sant Pau Comarcal.

Successives generacions de tarragonins van assumir com a seva la funció de donar resposta a les necessitats sanitàries i socials dels seu veïns.

nal fundacio ar l’acta n g si va s 1464 e de l’any desembre El 15 de

Guerra del Francès 1776

1808

ració d’independència d’Amèrica

S’inventa l’estetoscopi

1816

era injecció venosa

1966

Descobriment

1928

Primer trasplantament de cor

La proximitat en la gestió i la cooperació pública/privada entre l’Ajuntament i el Capítol han demostrat l’èxit d’un model sostenible i de qualitat. Celebrem la seva continuïtat al llarg de 550 anys!

Però la veritable clau del resultat està en els seus treballadors, homes i dones dedicats a la recerca de l’excel·lència ètica i professional i amb una gran vocació al servei de les persones.

XIV | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Un hospital fet per la gent Durant segles Santa Tecla ha creat estrets vincles amb les persones de la ciutat i del territori.

Donem veu a testimonis vivents de la història recent del centre tarragoní.

Parlar de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla és parlar de milers de persones que, al llarg del temps, hi han estat vinculades d’alguna manera. Ja sigui com a treballadores, com a proveïdores de serveis, com a col·laboradores o simplement com a usuàries, hi ha moltes persones de la ciutat de Tarragona que tenen històries i anècdotes

personals a l’edifici de la Rambla Vella. En aquesta pàgina donem veu a alguns testimonis que han vist en primera persona el gran canvi experimentat per l’Hospital de Santa Tecla des de la dècada dels 70 del segle passat fins a l’actualitat. Segurament, el període de temps en què l’hospital tarragoní ha protagonitzat la

transformació més important des que va ser traslladat a la seva ubicació actual, cap a l’any 1588. El centre, que en els seus orígens era un equipament de beneficiència per a transeünts i gent sense auxili, s’ha anat modernitzant poc a poc fins a avui gràcies a l’empenta de persones, entre moltes altres, com les aquí mostrem.

Josep Maria Vives Dermatòleg «A l’Hospital de Santa Tecla a la dècada dels 80 vam atendre milers de tarragonins realment pobres»

Tomás García Gallego Anestesista «Als 70 la ciutat girava entorn de l’hospital, ja que hi venia gent de tota la província de Tarragona»

Josep Maria Milà Arquitecte «Una de les innovacions que van aplicar a Santa Tecla van ser les habitacions dobles amb bany incorporat»

Fèlix Adseries Empleat de banca «Vaig col·laborar amb l’hospital perquè es poguessin pagar les nòmines a través de la llibreta d’estalvis»

Joan Pàmies Practicant i anestesista «Quan vaig començar a l’Hospital de Santa Tecla, treballava les 24 hores del dia»

Pepito Llovell Manteniment «L’Hospital no dóna feina només als seus treballadors, sinó també a moltes empreses del seu entorn»

Federico Adan Pediatre «L’escola d’infermeria de Santa Tecla va tenir fama.

S’hi van formar professionals de tot Espanya»

Sor Mercedes Monja a l’àrea de maternitat «A l’hospital treballàvem en un ambient molt familiar.

Tinc molts bons records»

Xavier Oliach Actual director de l’Hospital «Des de la direcció intentem ajudar al màxim els professionals, que són la part més important»

Montserrat Beltran Alumna Escola d’Infermeria «Vaig ser de les primeres que van estudiar infermeria a Santa Tecla»

| Desembre de 2014

550猫 aniversari Fundaci贸 Hospital Santa Tecla

| XV

XVI | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

OPINIÓ

Mossèn Joan Aragonès

President Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla

550 anys: d’hospital a xarxa sanitària i social «Aquest és moment per agrair la feina realitzada per tantes persones, metges i personal auxiliar, que de manera quasi anònima han aportat el seu treball durant els 550 anys d’existència del centre»

«L’Hospital de Santa Tecla, referent històric en la seva funció social d’atenció al malalt, és el bressol de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, des de la qual avui es presta atenció integral a la persona»

L

a celebració d’un aniversari, sobretot quan es tracta d’un llarg període de temps, demana una triple mirada: una vers el passat, una altra cap al futur i una tercera, crítica i serena a la vegada, al present. Mirant el passat crec que el nostre hospital pot sentir-se cofoi. Evidentment, no ha estat mai un referent en cap especialitat mèdica.

No era aquest l’objectiu d’un hospital de les seves proporcions i condicions. Però m’atreveixo a dir que sí que ho ha estat en la seva funció

social en l’atenció dels malalts que freqüentment va unida a situacions de marginació. L’hospital s’ha sentit molt a prop de Tarragona i la ciutat l’ha vist com una entitat molt seva. És, doncs, aquest un moment adequat per agrair la feina realitzada per tantes persones, metges i personal auxiliar, que de manera quasi anònima hi ha aportat el seu treball durant els 550 anys d’existència. Voldria citar-ne algunes, però això significaria silenciar-ne d’altres. De tota manera no puc menys de fer una excep-

ció, la del Dr. Josep Adserà Martorell, qui fou l’artífex de l’inici de la transformació feta els últims 50 anys, tant en l’edifici com en la seva estructura funcional. Van ser aquells uns temps molt difícils. Però quan tot semblava que s’arribava a la fi, es convertiren en uns dolors de part: en sorgí un nou i millor hospital.

El present de l’hospital, és a dir, els seus últims 50 anys, ha sigut l’època de la seva consolidació i expansió. Ha passat de ser un hospital exclusiu –tenia

només afegida l’administració del cementiri de la ciutat– a ser la Xarxa Sanitària i Social en la qual queden incloses d’altres accions socials. En el camp pròpiament sanitari s’ha construït l’hospital lleuger de Santa Tecla-Llevant, que ha donat l’espai i la capacitat que l’edifici de la Rambla Vella no podia oferir. S’ha construït l’hospital del Vendrell que atén el Baix Penedès i que ha assumit el funcionament de totes les àrees bàsiques de la salut d’aquesta zona i part del Tarragonès (Torredembarra i Centre d’alta resolució de Vila-

seca).

Oberta al camp social, presta atenció a residències de Gent Gran (Tarragona Llevant i Ponent), llars d’infants (Tarragona, la Riera i la Nou de Gaià), centres de dia (Constantí i Pobla de Mafumet), fundacions (Estela i Casa sant Josep) i Casa d’Infants (Tarragona).

Aquest és el present, però volem anar vers el futur. Això ens demana atenció, visió i reflexió. Cal ser conscients que no serem dignes del passat si no preparem l’esdevenidor.

Durant segles el nostre hospital va ser l’únic centre sanitari de la ciutat, mentre que avui n’hi ha d’altres, de la qual cosa ens n’alegrem.

Creiem que el nostre camí per seguir endavant és el d’una col·laboració sincera i eficaç que tingui per primer objectiu el millor servei dels malalts i necessitats amb les menors despeses possibles.

| Desembre de 2014

550猫 aniversari Fundaci贸 Hospital Santa Tecla | XVII

XVIII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Amb dos hospitals (Santa Tecla i el Vendrell), 6 àrees bàsiques de salut i una àmplia xarxa de centres d’atenció primària i consultoris mèdics al Tarragonès i al Baix Penedès, la Xarxa de Santa Tecla és actualment la consolidació d’un projecte assistencial que la societat tarragonina va començar a construir ja fa vuit segles

Xarxa de Santa Tecla, un model vigent amb arrels històriques Els orígens de la Xarxa Fa més de vuit segles que Tarragona lidera la sanitat del sud Catalunya. Tot es va iniciar amb l’engegada del primer hospital del territori reconquerit al sud de Catalunya, situat a la ciutat de Tarragona al segle XII (any 1171). Des de llavors, successives generacions de tarragonins van assumir com a seva la funció de donar resposta a les necessitats sanitàries i socials dels seus veïns. Però, la veritable clau en el resultat del centre hospitalari està en els seus treballadors i treballadores, persones dedicades a la cerca de l’excel·lència ètica i professional i amb una gran vocació de servei als altres.

Precisament aquest any es compleix el 550è aniversari de la fusió d’aquest primer hospital amb un altre que tenia la ciutat des d’uns anys abans.

Així va néixer l’actual Fundació

de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, model que ha permès donar un servei assistencial de manera ininterrompuda fins avui.

La Xarxa i el model sanitari català Des de la reinstauració de l’autogovern a Catalunya, i amb el traspàs de competències en sanitat l’any 1980, la Generalitat dissenya el seu propi model sanitari, i ho fa a partir dels hospitals existents per tot el territori català. L’any 1983 publica el document «Desplegament del Mapa sanitari de Catalunya». En el volum 3, pàg. 129, identifica l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla com a hospital general de tipus Fundació amb 160 llits i quatre incubadores.

L’any 1987 es publica el «Pla de Reordenació hospitalària de Catalunya», que incorpora els

estàndards per a l’acreditació i funcionament de la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya), que queda finalment consagrat l’any 1990 amb la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya. A la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla se li assigna un territori de responsabilitat per a l’atenció especialitzada, concretament una part del Tarragonès i el Baix Penedès. La creixent demanda al Baix Penedès fa que la Fundació de Santa Tecla construeixi un hospital al Vendrell, inaugurat l’any 2005, que passa a formar part també de la XHUP. Amb dos hospitals (Santa Tecla i el Vendrell), la gestió de 6 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) i una àmplia xarxa de Centres d’Atenció Primària (CAP) i consultoris mèdics, la Xarxa de Santa Tecla és actualment la consolidació del projecte assistencial que la societat

tarragonina ja va forjar per a ella mateixa en època medieval.

La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, amb una plantilla estable de més de 2.000 professionals i més de quaranta centres assistencials repartits al Tarragonès i al Baix Penedès, ha tingut un paper clau en la consecució d’un sistema sanitari accessible i de qualitat a la zona de major creixement demogràfic de Catalunya de les últimes tres dècades. La institució dóna cada dia cobertura sanitària a una població de més de 180.000 habitants i evita milers de desplaçaments anuals de pacients fora del seu àmbit geogràfic.

La Xarxa Social i la Llei de la Dependència En l’àmbit de la geriatria, conseqüència de l’increment de la demanda per l’allargament de l’esperança de vida, la Xarxa

ha construït dues residències a Tarragona (una en Llevant i l’altra en Ponent) amb un total de 300 llits. També gestiona centres de dia geriàtrics, hospitals de dia i serveis d’atenció a domicili a diversos punts del territori.

A l’apartat de l’atenció a la infància, amb la gestió de quatre guarderies, un CDIAP (Centre Desenvolupament Infantil Atenció Precoç) i, recentment, la incorporació de la Fundació Casa Sant Josep (que té com a finalitat l’atenció a nens, adolescents i joves en situació de risc social, amb una residència i el servei d’acolliment per a les adopcions).

En l’atenció a la discapacitat, amb un CET (Centre Especial de Treball), i recentment les incorporacions de la Fundació Estela (per a la protecció de la discapacitat intel·lectual), un Taller Ocupacional, un Servei d’Inserció laboral, una escola especial i una residència.

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XIX

| Desembre de 2014

Atenció sanitària

FREQÜENTACIÓ URGÈNCIES H. STA. TECLA MÉS DE 200 ENTRE 100 i 200 ENTRE 50 i 100 ENTRE 10 i 50 < DE 10

L

’atenció a la ciutadania autòctona i desplaçada, que es fa a través de dos centres hospitalaris de referència al Vendrell i a Tarragona i d’un total de sis Àrees Bàsiques de Salut, conforma el gruix de l’activitat desenvolupada per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla a les dues comarques.

L’any 2013 la institució va atendre prop de 220.000 persones en 1 milió de visites (amb una circulació diària mitjana de 13.000 persones pels centres de la institució).

BAIX PENEDÈS INTERIOR TARRAGONA 7 (SANT SALVADOR) EL VENDRELL EL MORELL

TARRAGONA 1 (BONAVISTA)

CONSTANTÍ

TARRAGONA 4 (LLEVANT)

TARRAGONA 2 (TORREFORTA) VILA-SECA SALOU

CALAFELL

TORREDEMBARRA

TARRAGONA 6 TARRAGONA 5 TARRAGONA 3 (JAUME I)

TARRAGONA 8 (MURALLES)

FREQÜENTACIÓ URGÈNCIES H. VENDRELL MÉS DE 200 ENTRE 100 i 200 ENTRE 50 i 100 ENTRE 10 i 50 < DE 10

BAIX PENEDÈS INTERIOR TARRAGONA 7 (SANT SALVADOR) EL VENDRELL

U

n dels principals indicadors de l’atenció sanitària prestada per la Xarxa de Santa Tecla el trobem en l’activitat quirúrgica. L’any 2013 les sales d’operacions de la institució van realitzar més de 9.000 intervencions en totes les especialitats (un 5% més que l’exercici anterior). Aquest increment de l’activitat dóna una major resposta a les necessitats de la població i permet escurçar les llistes d’espera.

EL MORELL TARRAGONA 1 (BONAVISTA)

CONSTANTÍ

TARRAGONA 2 (TORREFORTA) VILA-SECA SALOU

CALAFELL

TORREDEMBARRA TARRAGONA 4 (LLEVANT)

TARRAGONA 6 TARRAGONA 5 TARRAGONA 3 (JAUME I)

TARRAGONA 8 (MURALLES)

218.508 persones ateses circulació diària 113.048 persones 9.923 intervencions quirúrgiques Dades d’activitat sanitària i social a 31 de desembre de 2013

Atenció social Gent gran

Infància

614

472

E

l vessant de l’atenció social ha anat guanyant pes any rere any en el si de la institució, fins al punt que la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, en estreta col·laboració amb les administracions compenents, és l’organisme tarragoní que actualment presenta el catàleg de serveis socials integral més important al territori. El camp d’actuació de la Xarxa de Santa Tecla dins de l’àmbit social està especialment adreçat a cobrir les necessitats dels col·lectius més vulnerables: la tercera edat, la infantesa i les persones amb discapacitat.

L’atenció a la gent gran es presta des de les residències geriàtriques Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent (Tarragona) i el centre de Sant Antoni Abat (l’Arboç), on també s’ofereix el servei de Centre de Dia per a aquells usuaris que pernocten als seus domicilis particulars. Aquesta oferta es complementa amb els centres de dia de Constantí i de la Pobla de Mafumet i amb el programa de dinamització Gent Gran Activa.

L’atenció a la infantesa es presta des de tots els seus vessants. En l’àmbit educatiu,

Discapacitat

195

Serveis comunitaris

407

la Xarxa de Santa Tecla gestiona un total de 4 llars d’infants a Tarragona, la Riera de Gaià i la Nou de Gaià. Amb el CDIAP (Centre de desenvolupament infantil Santa Tecla) la institució diagnostica i tracta de manera interdisciplinària nens de 0 a 6 anys amb dificultats en el desenvolupament en el seu entorn familiar i social. La cobertura al col·lectiu infantil en perill d’exclusió es dóna a través de la Fundació Casa Sant Josep i el Centre d’Acollida de Menors Santa Tecla a través de diferents programes en conveni amb l’Administració i que permeten trobar la millor solució en cada cas en totes les franges d’edat dels 0 als 18 anys.

L’atenció a la dependència de les persones discapacitades del territori és una de les missions importants de l’àrea social de la Xarxa de Santa Tecla. En l’àmbit educatiu, a través de la Fundació Estela la institució dóna servei amb l’Escola d’Educació Especial (CEE), a més d’oferir una llar residencial per als casos que ho requereixen. En l’àmbit ocupacional, la institució gestiona el Centre especial de Treball Santa Tecla amb diverses activitats laborals per a gent discapacitada (bugaderia industrial, serveis generals, jardineria-hort i farmàcia).

Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) Tarragona

13.234 visites de treball social | Més de 120.000 hores de servei a la comunitat

XX | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Equipaments sanitaris i socials ESPECIALITZADA Centres d’internament

PRIMÀRIA ABS Tarragona IV

144 llits | 7 consultes | 5 sales d’operacions | 27 boxes d’urgències

ABS Arboç

Consultori El Catllar

Hospital Santa Tecla

Hospital del Vendrell

98 llits | 22 consultes | 4 sales d’operacions | 20 boxes d’urgències

Consultori Sant Jaume dels Domenys Consultori Banyeres Consultori Llorenç

Centres ambulatoris

ABS Vendrell

Hospital Lleuger Llevant

37 consultes | 2 sales d’operacions | 18 Hospital de Dia

Centre Torredembarra Centre Vila-seca Centre Calafell Centre Vendrell

Consultori Albinyana Consultori Bellvei Consultori Coma-ruga Consultori La Bisbal Consultori Santa Oliva Consultori Les Peces

ABS Calafell

Consultori Segur de Calafell

ABS Vila-seca

DISCAPACITATS CET Santa Tecla

Consultori La Pineda Consultori La Plana

ABS Torredembarra

CET Bugaderia 47 places

CET Jardineria

Fundació Estela STO-SOI Estela 75 places

Llar Residència Estela 32 places

Escolta Estela

SERVEIS A LA COMUNITAT Serveis Socials

Servei d’Ajuda a Domicili Tarragona 407 usuaris i usuàries

Consultori Altafulla Consultori Bonastre Consultori Creixell Consultori La Nou de Gaià Consultori La Pobla de Montornès Consultori La Riera Consultori Roda de Berà Consultori Salomó Consultori Vespella

75 places

4ZeT ` T _T 9haWTV\ FTagT GXV_T _T VbaY\Ta T W\cbf\gTWT Xa abfT_geXf cXe T _¹XkXVhV\ \ `TagXa\`Xag WX _Xf fXiXf \afgT_Ã_TV\baf W¹[bgX_Xe\T eXYe\ZXeTV\ \ V_\`Tg\gmTV\ !

INFÀNCIA Ensenyament

Llar d’Infants Llevant 74 capacitat | 5 aules

Llar d’Infants Bonavsita 74 capacitat | 5 aules

Llar d’Infants La Nou de Gaià 30 capacitat | 2 aules

Llar d’Infants La Riera de Gaià 41 capacitat | 3 aules

Serveis Socials

Casa d’Acollida Loreto 12 places

CDIAP

Casa Sant Josep CRAE-CSJO 34 places

Preadoptius - CSJO CAF- CSJO SIFE - CSJO

GENT GRAN Residències 200 places

Santa Tecla Ponent Santa Tecla Llevant

Centres de Dia

Ponent Constantí La Pobla de Mafumet

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XXI

| Desembre de 2014

OPINIÓ

Joan Maria Adserà

Gerent Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla

Un èxit de Tarragona

P

arlar d’una institució que ha estat capaç de perdurar en el temps més de 800 anys és quelcom extraordinari. Un èxit només explicable gràcies a la implicació i a la voluntat de successives generacions de tarragonins i tarragonines que, al llarg dels segles, han treballat i defensat l’existència d’un centre per guarir les persones a la ciutat.

Les parets de l’Hospital de Santa Tecla, allotjat en la seva ubicació actual des del 1588, guarden infinitat d’històries protagonitzades per homes i dones de casa nostra. De pacients, de famílies senceres, de professionals... Històries plenes d’humanitat que són les que realment aporten un significat a la commemoració d’una efemèride, sobretot, quan es tracta d’una institució. Sense les persones, les veritables protagonistes d’aquesta història des del seu inici allà al segle XII fins a l’actualitat, l’Hospital de Santa Tecla ara segurament només seria un record d’unes quantes línies en els llibres d’història i les cròniques

antigues de Tarragona. El fet que en ple segle XXI la ciutat disposi d’un equipament sanitari de tan llarga tradició és un èxit de tots plegats. Primer de tot, de la gent tarragonina, que des d’èpoques medievals i amb la societat encara per estructurar, ja es va mostrar solidària i sensible envers les persones sense recursos i sense auxili. També és mèrit de les successives administracions que hi han donat suport al llarg dels segles, dels diferents gestors que l’han portat pel bon camí i, evidentment, de tots els professionals sanitaris que, amb el seu esforç diari i anònim, han fet possible que l’Hospital de Santa Tecla hagi donat servei de manera ininterrompuda durant vuit segles, superant guerres, canvis de règim, revolucions socials, epidèmies... L’hospital sempre ha estat al costat de Tarragona. Igual que la ciutat ha estat al costat de l’Hospital.

Aquesta història d’èxit, en els darrers temps ha culminat amb la consolidació del projecte d’atenció integral a la persona que els nostres avantpassats

van iniciar. L’Hospital de Santa Tecla, que fins fa poques dècades encara era un hospital merament de beneficència, ha evolucionat cap a un centre modern i preparat per a l’atenció del conjunt de la ciutadania. I tot això preservant els

seus valors fundacionals, datats de l’any 1464. Un èxit que des de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, entitat garant d’aquests valors en ple segle XXI, volem agrair als tarragonins i les tarragonines.

Moltes gràcies i felicitats.

XXII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

SALUTACIONS

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS

JO SEP P O BLET

A LC A L D E D E TA R R A G O N A

TAR R AGONA

FEDER IC ADAN P RESIDENT DEL

PRESIDENT DIPUTACIÓ DE

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

El tarannà de Tarragona

Compromís social i vocació de servei

Una història que va començar aquí

L

M

S

a memòria col·lectiva de Tarragona constitueix l’ADN de la nostra ciutat, així sumem generacions d’homes i dones, inquietuds i sensibilitats per fer un llarg camí de segles d’evolució social al servei de les persones. 550 anys són un eternitat que demostra l’arrelament de l’Hospital de Santa Tecla a la nostra ciutat. L’esperit cristià que va escampar pel món un missatge de pau, compassió, cultura i salvació, forma part del tarannà de Tarragona amb valors socials com la convivència, la tolerància i la solidaritat.

Aprofito l’avinentesa per agrair la tasca de la Xarxa de Santa Tecla i l’esperit renovat d’amor al proïsme de la fundació. Per molts anys d’èxit.

és de 500 anys al servei de les persones situen la Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla com un referent d’assistència sanitària al territori. Des dels seus orígens, al segle XII, –aleshores l’hospital estava ubicat a l’actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès i gestionat pel Capítol Catedral–, fins a la constitució de l’actual Fundació, al segle XV, aquesta institució ha donat sempre resposta a les necessitats sanitàries i socials dels tarragonins i les tarragonines.

Els avenços de la medicina i l’excel·lència dels equips professionals que han format part de la Fundació al llarg dels anys han convertit l’entitat en un autèntic puntal de la salut a les comarques de Tarragona. Actualment, integrada a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, la Fundació segueix treballant, dia a dia, pel camí de l’eficiència, la qualitat i la vocació de servei. 550 anys de compromís social i servei ininterromput mereixen el reconeixement de tothom.

Per molts anys!

egons els documents històrics, el dia 15 de desembre de 1464 (enguany fa 550 anys) es funda l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, que estava ubicat on avui tenim la seu del Consell Comarcal del Tarragonès.

L’origen de l’edifici, que anteriorment ja tenia ús d’hospital, ve del testament de l’Arquebisbe Hug de Cervelló, que va encomanar construirlo al segle XII. Aquest edifici sempre ha estat singular. És per això que treballar en aquest emplaçament històric genera unes emocions especials. Moltes felicitats per l’aniversari d’una història que va començar aquí.

| Desembre de 2014

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XXIII

JOAQUIM NIN D E L E G AT D E L G O V E R N DE L A GE NE R AL ITAT A TAR R AGONA

Fundació Hospital de Santa Tecla: de pares a fills

E

l dret civil català es caracteritza per la voluntat de conservació del patrimoni, amb la figura de l’hereu. Això ha fet que, durant molt de temps, s’hagin conservat finques i masos amb entitat pròpia dins d’una mateixa família. Han passat, durant generacions, de pares a fills. A Tarragona hi ha una altra mena de patrimoni, mig material mig immaterial, que també ha anat passant durant generacions. La Fundació Hospital Santa Tecla, de la qual commemorem el 550è aniversari, és, pel seu origen i vinculació, mig civil mig eclesiàstic, un patrimoni col·lectiu a Tarragona, i encara ho és més en la manera com se’l sent a la ciutat i més enllà de la ciutat.

Santa Tecla –perquè molta gent ja l’anomena així directament– és sentit com a propi per la ciutat, no només per dret –a través de l’Ajuntament– sinó, sobretot, perquè tenim la sensació que hi ha estat sempre, com una companyia atenta i vigilant de la nostra salut i el nostre benestar. Una mena de germà gran –en el millor sentit de la paraula– que vetlla per nosaltres quan estem malalts o quan necessitem un cop de mà per vellesa o per un mal pas.

L’hospital i la mateixa fundació han durat per diversos motius. En primer lloc, i el més important, perquè han estat, i són, útils. Les institucions han de servir per alguna cosa, i això ha de ser veritat i s’ha de notar. I si no serveixen acaben fent nosa i el més sensat és reformar-les o directament substituir-les. Si la Fundació Hospital Santa Tecla ha arribat fins avui, i hi arriba amb tota la intenció de continuar uns quants segles més, és perquè és útil a la comunitat. I en segon lloc –i, de fet, continuació del primer– la Fundació ha estat i és útil tot aquest temps perquè ha sabut adaptar-se a les noves necessitats i a les noves maneres de fer. Han canviat moltes coses en aquests cinc segles i mig. Han sorgit malalties noves, ha canviat la nostra resistència i la mateixa percepció del dolor o del mal ras i curt. Ha canviat moltíssim la manera d’encarar la malaltia, amb mètodes molt més científics i sovint sofisticats. Avui necessitem un cop de mà per atendre persones grans que no es poden valdre del tot, ho necessitem per a les famílies i ho necessitem socialment per a les persones soles. Avui prevenim més que abans, perquè sabem més que abans. Tot això ha canviat i jo diria que per bé, o, almenys, molt majoritàriament per bé. Però hi ha coses que no han canviat i també ha estat bé que no canviïn.

Cinc segles i mig, i els que ja feia que funcionava l’hospital, abans de la mateixa Fundació, són molts anys d’experiència. La dita fa «si funciona, no ho toquis». Santa Tecla, la Fundació, ha funcionat bé, funciona. Segur que ho continuarà fent.

XXIV | 550猫 aniversari Fundaci贸 Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |