notíciesTGN núm. 115 Tarragona

P09

Obres del pas a nivell de la plaça dels Carros Troben restes d’una construcció antiga al subsòl

ECONOMIA

TARRAGONA

SALUT

Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla La grip fa pujar l’activitat a les urgències P20 hospitalàries

P26

tarragona@inlingua.es

Activitat al Port de Tarragona El Port preveu superar els 34 milions de tones de mercaderia moguda el 2012

TARRAGONA

Idiomes

dre bé!

n Per apre TARRAGONA

977234917

290212 número 115

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONA

WWW.NOTICIESTGN.CAT

Tarragona sí que tindrà “Dixie” La iniciativa privada es resisteix a deixar perdre l’esperit del Dixieland.

L’Estudi de Música de la capital tarragonina organitza un festival de jazz pel cap de setmana del 13,14 i 15 d’abril PÀGINES 10 I 11

2 | Sumari i editorial

29 de febrer de 2012 |

C L AUS D E L A SE TMANA

4

Totes les dades del Pla de Salut 2011-2014

kjvjklcjvdsgb

10

Tarragona acollirà un festival de jazz a mitjan abril

14

El Concurs de Castells reunirà 30 colles

21

L’onada de fred fa augmentar els casos de grip

26

El Port presenta els seus resultats econòmics

Protagonistes

EDITORIAL

Com ens gastem els recursos de la salut?

Hi ha regles senzilles d’organització empresarial que tan es poden aplicar a grans multinacionals com a empreses domèstiques o fins i tot a la gestió de recursos públics. Són veritats incontestables que se sustenten sobre paràmetres bàsics. Un d’ells, d’una evidència aclaparadora, diu que és més convenient gestionar amb eficàcia els propis recursos que no pas invertir-hi més ingressos que correran el perill de deixar-se perdre. Però, seguim aquesta mateixa regla bàsica pel que fa als recursos sanitaris? Fem un ús adient dels diners que es destinen a la salut?

Les xifres dels màxims organismes exposen que no hi ha una política d’optimitzció dels recursos reals en aquesta àrea. En concret, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma en un estudi presentat recentment que entre el 20 i el 40% dels recursos destinats a sanitat es malbaraten, ja sigui a través de la repetició de proves diagnòstiques, dels errors o de l’ús inadequat dels medicaments, entre moltes altres possibilitats.

En una realitat com l’actual aquesta xifra és més esfereïdora que mai i obliga a plantejar-se quina ha de ser la gestió dels recursos en una àrea tan bàsica com aquesta, que en els darrers temps ha sofert tants alt-i-baixos pel que fa a la gestió econòmica. Estem gastant bé els diners que s’inverteixen en salut? Els pacients reben tota la qualitat que suposa la seva aportació econòmica? O potser en fem un ús excessiu?

Ara més que mai cal reorientar el servei per fer-lo més humà i sostenible. Cal que totes les entitats implicades puguin treballar colze a colze per permetre que cada euro invertit repercuteixi al més positivament possible a favor dels ciutadans i, en aquest sentit, s’han de donar suport a tots els plans de gestió que vetllin per garantir els drets i les necessitats dels pacients. Ha arribat el moment d’aplicar la teoria de l’estalvi de tota la vida, de la sinergia de forces per formular un sistema més sostenible. És ara o mai, i tothom sap que amb la salut no es juga.

SÍ

Paco Martín (Estudi de Música) La iniciativa del responsable de l’àrea de música moderna de l’Estudi de Música permetrà que la ciutat de Tarragona no es perdi la seva cita anual amb el jazz i les músiques improvisades, un idil·li que corria perill de fondre’s amb l’aturada del Festival Internacional Dixieland després de divuit edicions. El nou festival neix amb la clara voluntat de diferenciar-se del seu predecessor, però manté l’esperit d’acostar aquest estil musical a la ciutadania. El nostre aplaudiment... i que no pari la música!

?

Mediamarkt Tarragona Morir d’èxit és fàcil. La iniciativa de Medimarkt Tarragona d’obrir convocatòria pública per tal de seleccionar una cinquantena d’empleats ha posat en evidència el grau de desesperació de milers de tarragonins, capaços de fer hores i hores de cua per tal de fer una entrevista de feina. Valorem positivament el fet que Mediamarkt generi llocs de treball, però l’empresa hauria d’haver estat més discreta i s’hauria estalviat l’enuig de milers de persones.

La frase de la setmana

Espurnes d’en Mossèn Aragonès Bons o malvats?

Un ancià àrab estava assegut sota d’un arbre a l’entrada del poble. Arriba un foraster que li pregunta: - Com és la gent d’aquest poble, amable o antipàtica?

- Diga’m tu abans, com són els habitants del teu ?

- No m’en parleu! Tots són maleducats, desvergonyits, repulsius. Per això jo he marxat d’allí.

- Doncs, ho sento, els d’aquí són igual.

Poc després, arriba un altre vianant que fa la mateixa pregunta i, a la vegada, rep la mateixa resposta: - La gent del meu poble, contesta aquest, és educada, servicial, alegre, respectuosa... No hauria pas marxat si no m’hagués obligat una necessitat urgent.

- Així trobaràs la gent d’aquí, contesta l’ancià.

- Com podeu dir això si fa un moment heu dit tot el contrari?, pregunta un que per casualitat estava present.

- És que cadascú troba allò que ell és.

Bernabé

• Allò que la gent diu a espatlles nostres és el que realment pensa de nosaltres.

• No es pot creure tot el que se sent dir, però sí que es pot repetir.

• Algunes persones resulten simpàtiques pel que d’elles ens han dit alguns que no ho són gens.

• Avui tothom es creu honrat. És que s’han rebaixat molt els continguts de l’exàmen de l’honradesa.

• En cada home hi ha una mica de tots els homes.

• “Hi ha tant de bé en el pitjor dels homes com de mal en el millor d’ells” (adagi xinès).

“Tinc la impressió que no guanyarem aquesta Lliga” Pep Guardiola

Entrenador del F.C Barcelona

Opinió

| 29 de febrer de 2012

|3

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11

Disseny i redacció: Agnès Llorens Carme López Anna Jané Anna Company Ana Gómez redaccio@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L. redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat

C A RT E S AL D IRE C TOR Carta dels realitzadors tarragonins en suport al Festival REC

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

OPINIÓ

lícules que no ens haurien arribat de cap altra manera, sinó també als nombrosos seminaris, tallers i conferències que han possibilitat el diàleg amb professionals de primera línia, així com els espais facilitats als realitzadors novells per a l’exhibició dels seus treballs, estimulant la nova creació.

Finalment, resulta inconcebible que Tarragona perdi un dels seus revulsius més importants, justament l’any que vol ostentar el títol de Capital Cultural. Si el criteri del consistori és prioritzar els esdeveniments que ens representin i distingeixin com a ciutat, l’aposta pel REC és ineludible.

Des d’aquí, doncs, volem expressar tot el nostre suport i compromís al Xavier García Puerto i al seu equip.

El Festival REC és una necessitat per a una ciutat que vol tenir un lloc en el panorama cultural català i europeu. Com a ciutadans no podem deixar passar l’ocasió d’exigir que no desaparegui, ja que ha esdevingut un patrimoni immaterial que creiem fonamental conservar i cuidar, enriquir i fer créixer, edició rera edició. I no som pocs els que ho creiem, tal com ha demostrat l’actiu moviment popular sorgit les darreres setmanes.

Anna M. Bofarull Andrea Eidenhammer David Fernàndez Gerard Gil Belén Macías Jesús Monllaó i Plana José Luis Montesinos Alba Sotorra Tarragona

IMATGE DE LA SETMANA

El passat dijous 2 de febrer els organitzadors del Festival de Cinema Internacional de Tarragona REC van comunicar a la premsa que aquest any no se celebrarà l’edició corresponent del certamen cinematogràfic a causa d’una important manca de recursos, principalment deguda al fet que l’Ajuntament de Tarragona ha decidit retirar tot suport econòmic.

La desaparició de l’edició d’aquest any del Festival REC ha provocat una activa mobilització a Internet mitjançant les diferents xarxes socials, tant pel que fa a ciutadans a títol individual com a entitats vinculades a la ciutat i/o al món del cinema, reclamant al consistori solucions que facin possible l’edició d’enguany. Entre les iniciatives que s’estan duent a terme cal destacar una recollida de signatures virtual i la creació d’una pàgina de Facebook sota el títol “Jo vull REC”. És per això que els autors i creadors vinculats al món del cinema a Tarragona ens veiem amb el deure moral i la voluntat de demanar a la ciutat –la seva ciutadania, el seu consistori, els seus espectadors i els seus gestors– que no deixi desaparèixer la porta oberta al món que representa el Festival REC. Un festival que forma part indiscutible, després d’onze edicions consecutives, de la vida cultural a Tarragona, que ofereix el cinema més interes-

sant que es veu arreu del món, incloses nombroses estrenes a nivell nacional i propostes innovadores com el life cinema.

Ara mateix no hi ha cap oferta cultural que pugui cobrir el buit que deixa el REC. No són només els ciutadans els que perden l’opció de conèixer el millor cinema que s’està fent, Tarragona també perd la seva projecció en un panorama internacional on l’havia situat el seu festival al llarg d’onze edicions.

Durant tot aquest temps, el REC no ha deixat de créixer i de consolidar un públic fidel que ha pogut, per uns dies, oblidar la mancança de sales de cinema a la ciutat, gaudir d’una programació digna de qualsevol capital europea i dialogar directament amb creadors nacionals i internacionals.

No podem oblidar tampoc que el Festival REC no només ha cercat entre el millor cinema d’arreu per fer-lo arribar a la nostra ciutat, sinó que ha apostat de manera clara per la creació local, fent-la entrar sovint en circuits internacionals. És precisament en aquest aspecte que els creadors del Camp de Tarragona volem agrair al festival, d’una banda, haver obert les portes a la internacionalització dels nostres treballs i, per l’altra, haver possibilitat la seva exhibició local, ja que tots sabem que fer arribar les obres dels creadors tarragonins a les pantalles de la ciutat no és gens fàcil.

Reivindiquem, doncs, que no es tanquin aquestes portes.

També, des de la perspectiva educativa, cal recordar que el REC ha representat un valuosíssim complement per a nombrosos estudiants a la nostra ciutat. I no només ens referim a les incomptables pel-

Departament comercial Cap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Web: Ana Gómez Aina Gombau

Ricard Checa Periodista

Ni pa ni circ Per més que m’esforci no puc entendre que tot just quan Tarragona esdevé la capital de la Cultura Catalana, s’engegui a rodar el festival de jazz (Dixieland) i el Concurs Internacional de Focs Artificials. És un contra sentit. Un absurd.

La regidoria de Cultura i Festes al·lega manca de finançament per justificar la suspensió de dos dels esdeveniments més importants d’aquesta ciutat. Amb tot el respecte que em mereix la regidora, el seu equip i tota la colla d’assessors, no puc deixar de lamentar la incapacitat de tots plegats a l’hora de cercar patrocinadors. Que s’ho facin mirar. És fàcil cancel·lar actes quan no hi ha diners. Això ho sabem fer tots. On és la imaginació i la creativitat en temps de crisi? No puc estar d’acord que es malgastin més de 250.000 euros per un John Malkovich i es posi punt final a dos certàmens multitudinaris. A qui li importa el que pensa el poble? A aquest consistori sembla que no. Gens!!!

Sospito que aquesta regidoria no té un full de ruta cultural clar ni un projecte sostenible. Sembla que la Capital de la Cultura ens va un pèl gran. Hi ha massa improvisació. El Festival REC també ja és història. M’esgarrifa pensar que aquests governants ens prendran les poques alegries i diversió que ens queden.

L’eliminació d’aquests festivals és un despropòsit. La manca de diners no pot ser excusa. Que retallin els assessors, consultors, endollats, dietes, sobresous... La cultura no pot ser sempre la germanastra maltractada i em temo que aquest equip no ho sap evitar.

Tarragona té un potencial cultural increïble que, malauradament, no és aprofitat pels governants. Voleu dir que estimen la cultura?

Saben què vol dir? Són conscients de la seva importància per al turisme? Com pot ser que hi hagi tants espais culturals/històrics tancats i el sector en plena agonia? Només cal passejar per Tarragona per adonar-se que aquesta ciutat és a la UCI... culturalment parlant. Comença a ser avorrit...

En altres èpoques, per mantenir el poble callat, content i controlat li donaven pa i circ. Resulta que, ara, amb les retallades, el pa minva i la cultura escasseja. O sigui, les ganes de riure es van difuminant a mesura que passen els dies.

Som conscients que un poble sense cultura és un poble deprimit.

José Vasconcelos ja deia que “la cultura engendra progrés i sense ella no es pot exigir als pobles cap conducte moral ni cívica”.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

VISITA AL PARLAMENT. Els alumnes de 5è d’Educació Primària de l’escola La Portalada d’Altafulla van visitar el passat dilluns 27 de febrer el Parlament de Catalunya. Els escolars van anar acompanyats pels seus professors i també per l’alcalde del municipi, Fèlix Alonso.

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

4 | El Tema de la Setmana

29 de febrer de 2012 |

E L TE MA D E L A SE TMANA

Uns 340.000 tarragonins han consumit medicaments en les últimes 48 hores

F

a la ciutadania un ús responsable de la sanitat? Els diners destinats a garantir la salut pública estan ben invertits? Fins a quin punt les noves tecnologies poden ajudar a gaudir d’un sistema més sostenible?

En definitiva, gaudim d’una bona salut? I el més important, podem garantir-la en el furur amb les actuals regles de joc? Aquestes són algunes preguntes que s’ha fet l’actual Govern de la Generalitat a l’hora de dissenyar el Pla de Salut 2011-15, recentment presentat en societat i que aplega el conjunt de mesures a aplicar en tots els àmbits (assistencial, preventiu, gestor i administratiu) per tal definir el futur model sanitari del país.

Els resultats de les enquestes més recents realitzades per Salut són concloents i mostren una realitat que requereix una reflexió profunda per determinar quin model sanitari es vol per al futur. Les dades d’ús del sistema sanitari que actualment fem a Catalunya i a les comarques de Tarragona indiquen que, amb els recursos econòmics actuals, el sistema no és viable. De fet, es confirma que tenim una població cada vegada més sedentària, més envellida i més necessitada de recursos socionasanitaris, especialment,

Les enquestes més recents de Salut conclouen que un 72,4% de la població adulta tarragonina pateix o ha patit un trastorn crònic al llarg de la seva vida per l’alta incidència de malalties cròniques (72,4% de la població), que són les requereixen un tractament continuat en el temps i reiterats ingressos en equipaments sanitaris.

Segons els estudis, a les comarques de Tarragona gairebé 9 de cada 10 persones han visitat el seu metge de capçalera en el darrer any, això significa que 526.000 persones han utilizat recursos sanitaris com a mínim una vegada en l’últim any.

Les dades també reflecteixen la gran despesa farmacèutica provocada pel consum de medicaments. En aquest apartat la dada aportada per les enquestes de Salut és reveladora: més del 50% de la població tarragonina ha consumit algun medicament en les darreres 48 hores.

La visita a urgències també és important, ja que un 27% de la població assegura que ha hagut de recórrer a aquest servei

Gairebé 9 de cada 10 habitants de les comarques de Tarragona (un total de 526.000 persones) han anat al metge de capçalera durant l’últim any durant l’útim any. Pel que fa a les hospitalitzacions, un 7,5% de la població tarragonina ha estat ingressat en els darrers 12 mesos. Amb tot, la sensació generalitzada entre la població tarragonina és que es gaudeix d’una bona salut. Així, un 83% dels enquestats asseguren sentir-se satisfets amb el seu estat físic i mental. Cap d’aquestes

dades referents a la Regió Sanitària de les comarques de Tarragona no difereix massa de les mitjanes de Catalunya.

Els estudis de Salut apunten també realitats demogràfiques que cal tenir en consideració.

Actualment a les comarques de Tarragona hi ha més de 88.000 persones amb 65 o més anys d’edat. D’aquestes 88.000, el

14% són persones més grans de 85 anys d’edat.

Altres indicadors ens confirmen que els tarragonins configurem una societat amb un evident sedentarisme (25% de la població), amb excés de pes (48,10%) i encara amb alts índexs de tabaquisme (31,8% de la població).

L’esperança de vida en néixer a casa nostra és de 81,4 anys.

DADES DEMOGRÀFIQUES DE LES COMARQUES DE TARRAGONA Població general Població de 65 anys i més

593.997 88.495

% Població amb percepció de bona salut

83,10 %

% Població amb excés de pes

48,10 %

% Població fumadora

31,80 %

% Població sedentària

25,20 %

Esperança de vida en néixer (anys)

81,45

El Tema de la Setmana

| 29 de febrer de 2012

|5

E L TE MA D E L A SE TMANA

SER À NOTÍCIA

Josep Mercadé DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS DE SALUT A LA REGIÓ DE TARRAGONA

“El Pla de Salut millorarà l’atenció als nostres malalts crònics”

O

n notarà la ciutadania els canvis que aportarà el Pla de Salut que ha dissenyat la Generalitat de Catalunya?

El Pla de Salut es marca objectius a curt termini, com ara reduir la prevalença del tabaquisme o de sobrepès en la població, i a llarg termini, com ara incrementar d’un 5% l’esperança de vida amb bona salut. Aquests objectius, que es poden explicar en només una frase, requereixen de tot un seguit de mesures –algunes transversals per a tot el sistema i d’altres específiques de cada territori– que afectaran el model assistencial, la prevenció, l’ús de la tecnologia, la regulació personal de l’ús que cada ciutadà fa de la sanitat i la gestió dels recursos que en facin les administracions i els proveïdors. A curt termini, la ciutadania de Tarragona notarà una major accessibilitat al sistema, una unificació real i a l’alça de la qualitat assistencial independentment del centre a què acudeixi i una millora en l’atenció a les persones que pateixen malalties cròniques.

dament tenen una interacció més regular i continuada amb el sistema sanitari, ja que els pacients crònics són els que més visiten el metge, els que més vegades han de ser ingressats i els que més sovint presenten complicacions. Creiem que amb una modificació de l’atenció que se’ls està donant, per exemple potenciant la visita a domicili, podem ajudar-los a millorar molt la seva qualitat de vida i evitar que s’hagin de passar mitja vida als hospitals.

Per què focalitza en aquest grup de pacients?

Perquè són els que malaura-

El Pla respon a la necessitat de reformular el model sanitari davant de la precària si-

Futur del consorci turístic de Salou i Vila-seca Continua el front obert entre els municipis de Salou i Vila-seca per renegociar quin ha de ser el repartiment dels beneficis fiscals que genera el parc temàtic PortAventura, una discòrdia que pot posar en perill la gestió conjunta d’un dels punts turístics més rendibles del conjunt de l’Estat espanyol. Caldrà veure quina és la posició de la Generalitat al respecte i com es tanquen les ferides d’un desacord que continua latent. tuació actual?

Respon a la necessitat real d’aprofitar al màxim els recursos que hi ha al sistema. Un estudi de l’Organització Mundial de la Salut assegura que entre un 20 i un 40% dels diners que es destinen a la salut són malgastats, ja sigui per un ús inadequat dels medicaments, per repetició de proves diagnòstiques, per dimensió inadequada dels serveis o dispositius o per errades en els processos. Aquesta és una realitat que no podem permetre’ns si volem garantir que les futures generacions tinguin el mateix nivell de cobertura sanitària que nosaltres.

Nou casal per la gent gran a Tarragona L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha anunciat que, en el termini de dues setmanes, la ciutat disposarà d’un casal per a la gent gran que estarà ubicat a la residència Sanitas Residencial que ha estat inaugurada aquest dimarts.

ÚS DE SERVEIS SANITARIS DE LES COMARQUES DE TARRAGONA % Població amb doble cobertura sanitària

27,10%

% Població que ha consumit medicaments en els darrers dos dies

57,90%

% Població que ha estat visitada pel metge de capçalera el darrer any

88,60%

% Població que ha estat a urgències el darrer any

27,60%

% Població que ha estat hospitalitzada en el darrer any

7,50%

Rambla Nova, 18 baixos - Tarragona informa@finquestarragona.com

Tel. 977 252 052

6 | Territori

29 de febrer de 2012 |

TE RRITORI

MUNICIPAL

La Diputació destina més d’11 MEUR als ajuntaments per fer front a la crisi Aquests recursos es podran adreçar a executar programes d’inversions i actuacions de manteniment i per fer front a la despesa corrent

L

es localitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre rebran aportacions econòmiques per tal de poder costejar amb més eficàcia algunes de les conseqüències de la crisi econòmica per valor total d’uns 11 milions d’euros. La Diputació de Tarragona aporta aquests fons, que s’integren dins de les bases de la convocatòria del Pla d’Acció Municipal (PAM) corresponent a 2012 i, en tots els casos, els ens locals que es beneficiïn d’aquests ajuts han d’acollir-se a les bases.

La proposta inclou la distribució de les quantitats entre els diferents ajuntaments i entitats municipals descentralitzades.

En tots els casos, els ens locals hauran d’acollir-se a les bases i formular les corresponents peticions per tal de rebre’n els ajuts, que es poden destinar a programes d’inversions (execució d’obres i adquisició de béns que afectin serveis de competència municipal) i de despeses corrents (finançament i pagament d’actuacions de manteniment, reparació i conservació de serveis i equipaments municipals, i així activar l’economia i afavorir el pagament als proveïdors).

El Pla d’Acció Municipal (PAM) pretén fer front a les dificultats econòmiques en què es troben actualment els municipipis.

Dins del programa d’inversions, es consideren actuacions

Les localitats del Tarragonès i el Baix Penedès també seran beneficiaries de les subvencions que repartirà la Diputació de Tarragona.

subvencionables les obres de primer establiment, reforma, enderroc, restauració, rehabilitació o gran reparació; les adquisicions de béns inventariables, per compra venda o expropiació forçosa, sempre que afectin una obra o servei municipal o es destinin a la promoció o el foment d’activitats de les entitats locals; les assistències tècniques destinades a la redacció de planejament urbanístic general i la redacció

dels documents suficients per contractar les actuacions subvencionables, i l’amortització dels préstecs concertats per finançar inversions. Pel que fa al programa de despeses corrents, són subvencionables les actuacions ordinàries de reparació, manteniment i conservació.

Les despeses corrents s’han de referir a enllumenat públic; vies públiques; parcs i jardins; transport col·lectiu urbà i serveis generals. Així mateix, s’hi

inclouen la reparació, manteniment i conservació dels edificis i equipaments públics. Un altre capítol estableix com a despeses subvencionables els arrendaments i cànons; reparació, manteniment i conservació; material d’oficina; transports; subministraments d’energia elèctrica: gas i combustibles; carburants; assegurances; treballs fets per empreses en neteja; treballs fets per empreses en seguretat; treballs fets per

empreses en custòdia; dipòsit i emmagatzematge. També s’hi inclouen altres treballs fets per empreses que no es prestin pels serveis del SAM i que no siguin subvencionables per altres línies. Una vegada concedida la subvenció, els ens locals poden sol·licitar una bestreta del 50% de l’import de la subvenció concedida.

La mesura suposa l’entrada de diner en temps de crisi per fer front a deutes i pagaments.

CENTRO MÉDICO ROMA

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

Entri a conèixer el nostre ventall de productes

Publicitat

| 29 de febrer de 2012

|7

te rritori

ACTUALITAT

El dèficit públic de Catalunya se situa a l’entorn del 3,72% Les xifres estan dins de la mitjana de la resta de comunitats autònomes de l’Estat espanyol. La majoria d’administracions públiques tanquen el 2011 amb números vermells

E

l dèficit fiscal de Catalunya se situa per sobre del 3,72%, una xifra que acusa les repercussions negatives de no haver rebut encara el pagament dels 759 milions d’euros de la disposició addicional tercera de l’Estat espanyol.

Gairebé la totalitat de les administracions públiques de l’Estat espanyol van tancar el 2011 amb dèficit a les seves arques.

Aquesta és una de les xifres que es desprèn de la presentació que va fer aquest dilluns el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat, Cris-

tóbal Montoro, que va avançar que el dèficit públic estatal se situa al 8,51%, dos punts i mig per sobre del que estava previst. El ministre d’Hisenda va fer públiques aquestes dades en la mateixa compareixença en la qual va detallar quin és el dèficit públic de cada comunitat autònoma.

A Catalunya, el dèficit es troba en el 3,72% del total del Producte Interior Brut (PIB) que genera, una xifra que es troba a l’ecuador de les estadístiques presentades per Montoro.

Aquestes dades coincideixen amb l’anunci que va fer el conseller d’Economia de la Genera-

litat de Catalunya, Andreu MasColell que, en aquell moment, va anunciar una un xifra del 3,29%, que incloïa els 759 milions d’euros previstos dins de la disposició addicional tercera de l’Estat, que encara no han estat abonats a les arques de la Generalitat i, per aquest motiu, fan augmentar el dèficit.

La xifra de dèficit català se situa a l’ecuador de la mitjana espanyola. Queden per damunt dèficits com el de CastellaLa Manxa (7,30%), Cantàbria (4,04%) o Balears (4%). Per sota, cal destacar les xifres de Navarra (1,89%), Galícia (1,61%) o Madrid (1,13%).

El conseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell.

8 | Tarragona

29 de febrer de 2012 |

TAR R AGONA

OP INIÓ

ENSENYAMENT

Jaume Pujol Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Els malalts, el primer Fa un temps es va presentar un llibre a Tarragona en què es comentaven diferents casos de malalts, i la tesi era que ningú no pot patir en ell mateix el dolor dels altres, posar-se del tot en lloc del malalt. I així és: fins que un no té una malaltia no sent el pes que comporta, no només el dolor físic, sinó l’angoixa que porta associada.

Com tots sabem, quan Joan Pau II va ser escollit Papa gaudia d’una salut excel·lent, però arran de l’atemptat que va patir, els seus sofriments ja no el van abandonar, fins al punt que les seves entrades i sortides de l’Hospital Gemelli van ser tantes que el van portar a rebatejar, amb bon humor, el centre mèdic com el Vaticà II. D’aquesta experiència de dolor compartit amb els malalts va sorgir la seva carta apostòlica Salvifici doloris, en la qual expressa el sentit profund del sofriment que, viscut amb Crist mort en creu, assumeix un valor immens en el pla de la fe.

Avui vull referir-me a l’atenció que mereixen els malalts i agrair els serveis que presten els professionals de la medicina i els voluntaris que visiten les persones que pateixen.

Dels metges deia el doctor Tarrés: «El metge davant del malalt és com el sacerdot davant l’altar. El llit és l’altar, el malalt és la víctima que pateix. El metge, un veritable sacerdot.» Qui avui ha estat glorificat per l’Església va ser metge i sacerdot. Sabia bé el que deia.

A l’arxidiòcesi procurem atendre els malalts en la mesura que ens és possible. La pastoral de la salut és un dels camps que més m’il·lusionen. Es concreta en accions molt diverses, com les que duen a terme l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, la Fraternitat Cristiana de Persones amb Discapacitat, la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna…, però vull detenir-me avui en els voluntaris de les parròquies que formen part d’equips que visiten els malalts a casa seva o als hospitals i residències.

La soledat és a vegades pitjor que el dolor físic, i quan les persones que fan llit o que estan impossibilitades per a sortir de casa reben la visita amiga dels voluntaris, experimenten una alegria impagable que se’ns comunica.

En les meves visites pastorals el primer són els malalts.

Intento veure’ls d’un en un, parlar uns moments amb ells, interessar-me per la seva situació i per si es troben ben atesos. He de dir que moltes vegades surto alliçonat d’aquestes visites. La fe, l’esperança, la fortalesa amb què suporten la situació és un model de conducta per a tots els qui a vegades ens lamentem per qualsevol contrarietat petita.

Vull estimular tothom qui vulgui fer-ho a presentar-se com a voluntaris a les seves parròquies per a formar part d’aquests equips de visitadors. En el malalt trobem Crist i, encara que el dolor dels altres no és transmissible, la solidaritat, que és caritat cristiana cap a ells, els ajuda, i també ens alliçona en aquesta societat nostra la crida a guanyar en humanitat.

Les universitats catalanes llancen un crit unànime contra les retallades El sector universitari veu “amb preocupació” que alguns programes d’inversió com el Campus d’Excel·lència queden aturats. La URV ja ha perdut 5 MEUR a causa de l’aturada d’aquest projecte

E

l sector universitari llança un crit unànime per reclamar que les universitats no perdin capacitat competitiva a causa de les retallades. La URV i la resta d’universitats catalanes són víctimes de la retallada de fons i, en concret, la universitat de les comarques de Tarragona ja ha perdut 5 milions d’euros per aquesta situació. En el comunicat s’expressa la preocupació dels rectors per tal que aquesta situació no repercuteixi en la tasca d’investigació, imprescindible per afavorir el desenvolupament i la connexió del coneixement amb les empreses.

Els rectors i rectores de les universitats catalanes veuen “amb preocupació” la davallada de fons destinats a afavorir la investigació i el coneixement que duen a terme. Recentment, els primeres espases la Universitat de Barcelona (UB), Autònoma de Barcelona (UAB), Politècnica de

Catalunya (UPC), Pompeu Fabra (UPF), Girona (UdG), Lleida (UdL), Rovira i Virgili (URV) i Oberta de Catalunya (UOC) han emès un comunicat conjunt en què expressen el seu decencís davant de les restriccions i les mesures econòmiques que afecten negativament el seu finançament.

En el document s’expressa que la retallada d’inversió en projectes com el Campus d’Excel·lència –que havia d’aportar 5 milions d’euros a la URV que finalment no veuran la llum, de moment– afectaran negativament al funcionament de les universitats i a les condicions retributives i laborals de l’única base de la universitat, el seu personal.

En aquest respecte, el document conjunt fa pal·lès el fet que l’educació superior i la recerca són “pilars fonamentals d’una societat moderna i de progrés” i que són un instrument “valuós” per enfortir les capacitats de les societats avançades per generar progrés, benestar, riquesa i competitivitat mitjançant els

impactes de les universitats en la formació i el capital humà. En el comunicat també s’explicita que la tasca científica de desenvolupament social i cultural són “bàsics” per tal d’implementar mesures que permetin la innovació i el desenvolupament social i econòmic i s’inta les autoritats competetents a “recuperar al més aviat possible i situar-se a curt termini en el 0,5% del PIB català, per apropar-se a la mitjana espanyola i tendir a més llarg termini a igualar-se a la mitjana de la UE15”.

En la seva declaració, les universitats catalanes també destaquen la tasca de “contenció” dels recursos que ja duen a terme i adverteixen que les funcions de formació, transferència, recerca i innovació que duen a terme “no es podran garantir” si aquest escenari de reducció de recursos es manté i que és necessari un pacte social per l’educació superior i la recerca a Catalunya que defineixi un model de finançament.

Tarragona

| 29 de febrer de 2012

TA R R AGONA

|9

OPINIÓ

INFRAESTRUCTURES

Troben restes d’una antiga construcció a les obres de la plaça dels Carros ADIF envia un informe a l’Ajuntament de Tarragona i a la Generalitat perquè els tècnics avaluïn si el mur localitzat al subsòl té valor arqueològic

A

dif, empresa responsable de les obres de soterrament del pas a nivell en execució a la plaça dels Carros de Tarragona, ha comunicat a l’Ajuntament de Tarragona i a la Generalitat de Catalunya que el passat dissabte dia 25 de febrer, durant unes tasques d’excavació al subsòl del costat de mar de les vies del tren (necessària per ubicar un col·lector d’aigües pluvials), es van localitzar les restes d’una antiga construcció que, seguint els protocols arqueològics marcats per la legislació, hauran de ser estudiades pels tècnics.

Les obres al conjunt de la plaça poden continuar, però la zona de les restes ha de quedar intacta fins que els tècnics avaluïn si cal preservar-les

tes s’haurà de mantenir intacta (de fet, va ser novament tapada pels encarregats de l’obra quan van veure que al subsòl hi havia restes antigues) fins que els tècnics municipals i de la Generalitat de Catalunya hagin analitzat la troballa, l’hagin inventariat i hagin determinat si es tracta d’una construcció de valor arqueològic i que, per tant, calgui preservar.

Les obres de la Plaça dels Carros de Tarragona (pressupostades en uns 30 milions d’euros pel Ministeri de Foment) responen al compromís d’Adif amb Tarragona per soterrar el pas a nivell (tant per a vianants com per a vehicles) a la zona marítima de la ciutat.

La troballa, un mur de data des-

coneguda (tot i que a primera vista es descarta que sigui de l’època romana), no impedeix que les obres continuïn en altres zones de la plaça dels Carros. No obstant això, la zona de les res-

DOCUMENTALS

FESTES

L’alpinista Òscar Cadiach presenta ‘Més enllà del Kumbhakarna’

“L’oració a l’hort”, al cartell de Setmana Santa

El Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona acollirà aquest dijous l’estrena mundial del documental Més enllà del Kumbhakarna de l’alpinista tarragoní Òscar Cadiach.

El treball audiovisual resumeix l’escalada dels 14 cims de més de 8.000 metres fets per part del xerpa nepalès Migma, primer sud-asiàtic a aconseguir els cims més alts de la Terra amb l’ascensió al Kanchenjunga, la muntanya dels 5 tresors, el tercer cim més alt del món. El documental ha estat rodat per Òscar Cadiach, alpinista, explorador, muntanyenc, empresari, conferenciant, productor de més de 20 documentals especialitzats i càmera professional de TVE.

“L’oració a l’hort” de l’Associació La Salle protagonitza el cartell oficial de la Setmana Santa 2012, que divendres es va

presentar. El disseny del cartell ha anat a càrrec de Joaquim Julià Penedès i la fotografia és de Juan Luis Nogués Sánchez.

Menpo Artista

L’ésser humà acabarà amb ell mateix He de confessar que aquesta setmana m’he quedat bloquejat a l’hora de fer l’escrit per aquest apartat d’opinió. Amb això no vull dir que no tingui temes a tractar sinó tot el contrari. El que em va passar va ser que davant d’una imatge que oferien diverses televisions em vaig ensorrar emocionalment i em vaig preguntar què dimonis pretenem els ésser humans?

M’explicaré. La notícia podria procedir de qualsevol lloc del món perquè no fa falta estar molt informat per ser conscient que està tot força malament i amb difícil solució en segons quines qüestions, però concretament aquesta provenia de Síria i els darrers enfrontaments que allí s’estan produint.

La imatge que oferia la televisió era d’una nena d’entre 12 i 14 anys més o menys que parlava i plorava desconsoladament davant la càmera després d’haver resultat ferida en un enfrontament armat quan es dirigia a casa dels seus avis.

Si no recordo malament va dir que anava acompanyada de la seva mare i la seva germana, que havien mort en l’atac.

Aquest fet, com molts d’altres que ens ofereixen els mitjans de comunicació cada dia, són prou durs com per a sentir vergonya de pertànyer a l’espècie humana. Però el que realment va desmuntar el meu concepte de l’ésser humà va ser que la nena va explicar que havien sortit al carrer per anar a casa dels seus avis perquè els havien dit que havien trobat alguna cosa per menjar. Repeteixo la frase per si algú no l’ha llegit atentament “havien sortit al carrer per anar a casa dels seus avis perquè els havien dit que havien trobat alguna cosa per menjar”. Anava a escriure què crec, però no és que ho cregui sinó que estic segur que en aquest punt sobren les paraules.

Us heu plantejat per un moment que en ple segle XXI et maten la mare i la germana i et fereixen perquè tens gana i vols menjar?

Però aquí no s’acaba la notícia, ja que, mentre això succeeix, la mateixa televisió passa imatges de dirigents polítics de diferents països del mon reunits per trobar una solució per a Síria. Aquests polítics oferien a les càmeres els seus millors somriures i les seves millors abraçades, intentant donar la imatge que entre ells hi ha bon rotllo, un bon rotllo totalment fictici que ni ells mateixos es creuen. I mentrestant aquella nena i molts d’altres nens han vist, veuen i veuran morir els seus familiars no només a Síria sinó a molts països del món.

Mireu, em considero una persona objectiva i realista, per aquest motiu se’m fa difícil creure en profecies i prediccions com la dels maies que donen com a data del final del món el desembre d’enguany. Ara bé, hi ha una cosa que fa molt temps que tinc molt clara i és que l’ésser humà acabarà amb ell mateix, no sé quan ni com, però que ens extingirem en podeu estar segurs i no serà per elements catastròfics de la natura, ni per l’arribada d’éssers d’altres planetes, serà per la cobdícia, l’egoisme, l’enveja, la manca d’altruisme, la manca d’afecte i de respecte per la vida.

En resum, haurem perdut el valor humà més profund: la compassió.

Aquesta deshumanització no deixa de ser com una malaltia i, com a tal, encara som a temps de combatre-la perquè tenim la vacuna que és diu amor, compassió i perdó. Només fa falta el poder i la voluntat suficient per administrar-la a tothom per igual. És clar que tornant a l’objectivitat i a la realitat he de dir que hi ha molts interessos creats, sobretot econòmics i polítics, perquè la vacuna mai arribi a bon port.

10 | Tarragona

29 de febrer de 2012 |

tarragona

La iniciativa privada mantindrà viu l’esperit del Dixieland a Tarragona

L’Estudi de Música organitza un festival de jazz a carrers, restaurants i locals de la capital tarragonina pel cap de setmana del 13,14 i 15 d’abril

L

a ciutat de Tarragona disposarà d’un nou festival de jazz i altres músiques improvisades com ara el dixie i el latin-jazz, entre d’altres. Enguany el buit que deixa l’anul·lació del Festival Internacional Dixieland l’ocuparà el centre docent tarragoní Estudi de Música amb l’organització d’un certamen dedicat a aquest estil musical i que es durà a terme el cap de setmana del 13, 14 i 15 d’abril a diferents espais de la ciutat. Després de les crítiques gerenalitzades a

l’Ajuntament per la supressió de diferents esdeveniments culturals a causa de la manca de finançament públic, es comencen a presentar alternatives culturals de caire privat que recuperen l’esperit d’actes que han desaparegut del calendari municipal.

El festival, el nom del qual encara no s’ha fet públic, inclourà actuacions de la mà de formacions locals i vingudes d’altres punts de Catalunya.

Tarragona podrà recuperar alguna de les cites culturals de

la primavera gràcies a l’esforç de la iniciativa privada. L’Estudi de Música de Tarragona organitzarà un festival que es durà a terme els dies 13, 14 i 15 d’abril a Tarragona. Segons Paco Martín, impulsor del festival i responsable de l’àrea de música moderna de l’Estudi de Música, “aquesta iniciativa no pretén substituir del Dixieland, sinó que té el doble objectiu de satisfer les necessitats del públic tarragoní que estima el jazz i alhora potenciar el coneixement de la música a la ciutat, sobretot, quan som Capital

de la Cultura Catalana 2012”.

El festival de l’Estudi de Música proposa una trobada que recollirà manifestacions de diverses músiques improvisades, com són el jazz, el dixie o el latin-jazz a diversos punts de la ciutat. La voluntat dels organitzadors d’aquest esdeveniment és que la ciutat no perdi la petjada a aquests estils musicals, que s’han consolidat com un dels atractius de la primavera a Tarragona gràcies al Dixieland.

Tal com es feia fins ara, la ciutat de Tarragona serà l’escenari on es desenvoluparan totes les

activitats que s’incloguin en el programa, que es duran a terme en diferents espais de la Part Alta i, possiblement, també en d’altres espais alternatius que encara han de confirmarse, com són la Part Baixa o el Serrallo.

“La idea és seguir apostant per diferents espais que acullin microconcerts i actuacions musicals en format de soparconcert a restaurants i també actuacions que es duran a terme a locals de diferents entitats, associacions i locals privats”, assegura Paco Mar-

Tarragona | 11

| 29 de febrer de 2012

TA R R AGONA

OPINIÓ

El festival de jazz es presentarà en societat en els pròxims dies i aplegarà una dotzena de grups locals i de la resta de Catalunya a diversos punts de la ciutat

La llarga petjada del Festival Internacional Dixieland

tín. El festival comptarà amb la participació d’una dotzena de formacions, tant locals com de la resta de Catalunya, que seran les encarregades d’aportar la música als diferents espais que preveu l’organització. Segons Paco Martín, “encara estem treballant en l’elaboració del programa definitiu, en trobar els espais adients i en tancar els grups participants. Estem trobant una molt bona disposició tant entre les diferents entitats tarragonines amb les que hem parlat com amb els restauradors”. Des de l’Estudi de Música es confia a tenir el programa de concerts definit en uns dies i els seus detalls, així com el seu nom, es donaran a conèixer en un roda de premsa en les pròximes setmanes.

Tot i que des de l’Estudi de Música es vol deixar clar que aquest festival no té res a veure amb el que durant 18 anys s’ha organitzat amb l’impuls de l’Ajuntament de Tarragona, el cert és que no es pot evitar pensar que, pel seu esperit i format, es podria convertir en el seu hereu després que el consistori anunciés que el Dixieland desapareixia de la cartellera cultural de la ciutat per manca de patrocinadors tot just l’any que la ciutat és la Capital de la Cultura Catalana 2012.

La congelació del Dixieland s’afegeix a la caiguda d’altres esdeveniments culturals com el Festival Internacional de Cinema REC o el Concurs de Focs Internacional i ha provocat que algunes entitats privades treballin perquè l’activitat cultural de la ciutat no es vegi aturada d’una manera tan dràstica. En aquesta ocasió, i com ja va succei amb esdeveniments com la Baixada del Pajaritu, és destacable el fet que aquest acte es durà a terme a partir de l’organització privada i sense comp-

Joan Aragonès Mossén

Necessitem uns ulls nous

tar amb l’aportació de fons de les entitats públiques, una realitat que evidencia el canvi de model de finançament que s’està orquestrant en l’àmbit de l’organització d’esdeveniments festius o bé lligats a l’art o la cultura.

Els organitzadors: Estudi de Música de Tarragona L’organització d’aquest esdeveniment va a càrrec de l’Estudi de Música, un centre creat l’any 1985 amb la intenció de donar formació musical a totes les persones interessades i que des dels seus inicis es planteja com un espai docent tant professional com amateur.

Amb més de 25 anys de trajectòria, avui dia el centre està consolidat com un dels referents locals en l’àmbit de l’ensenyament musical, que forma tot tipus d’alumnes de tots els nivells. El centre compta amb una vintena de professors i dues formacions estables, la Big Band Junior, la Big Band de l’Estudi i els Combos.

Es pot accedir a més informació al portal web www.estudidemusica.com

A qui va a Terra Santa se li ensenya el lloc tradicional de les temptacions de Jesús, el Djebel Quruntal o Muntnaya de la Quarentena, prop de Jericó, on la tradició posa els quaranta dies de dejuni de Jesús. De tota manera la localització exacta de la narració evangèlica té poca importància perquè el desert al qual Jesús fou portat és més un lloc teològic que geogràfic: és el lloc de la prova, de la lluita amb el mal. En començar la seva missió, Jesús se sent perturbat, angoixat pel dubte, rodejat de debilitat.

Com havia de manifestar-se el Messies? Si era el Fill de Déu, no havia de donar-se a conèixer immediatament?

No seria convenient un signe extraordinari, una manifestació gloriosa? Si era el salvador dels homes, no havia de començar emprant poders miraculosos, com convertir les pedres en pans per a saciar la fam dels pobres? Si volia instaurar el Regne de Déu, no seria convenient utilitzar els mitjans necessaris: recursos econòmics, exèrcits d’angels... Jesús escolta la Paraula de Déu i d’ella s’alimenta.

I la Paraula li assenyala el camí: no es pot temptar Déu.

No es pot utiltizar Déu com un mag qualsevol. No se’l pot obligar a fer la nostra voluntat, com ho va fer Israel tantes vegades. A Déu no el podem manipular. A Déu no el podem tenir perquè ens serveixi, sinó per servir-lo i perquè ens servim.. El Messies no serà l’amo, sinó el servent. Jesús. L’home nou no s’ha de semblar al vell Adam, ple d’ambicions.

Les temptacions de Jesús són també les nostres. Per què Déu no guareix totes les nostres malalties, no sacia totes les fams, no posa remei a tots els mals? Per què no ens dóna més força, més poder, més diners? Per què no parla més clar, no dissipa tots els dubtes, no obre camins segurs? Que difícilment ens veiem lliures de les temptacions del poder, del tenir, del plaer i de la glòria! Encara no sabem distingir la veu de Déu de la del temptador.

De vegades veiem clars els fins, però ens equivocquem de mitjans. Necessitem també nosaltres anar a desert. El temps i el lloc és el de menys, però necessitem amb urgència trobar-nos a nosaltres mateixos, alliberar-nos de prejudicis i afeccions, posar-nos cara a cara amb Déu i amb la seva paraula.

Aquesta és la conversió a què se’ns invita. Convertir-se no és només demanar perdó dels pecats. Hem de canviar, no de vestits ni de pràctiques pietoses o de costums morals.

Cal canviar de pensament, de sentiments, de manera de ser. Necessitem ulls nous, cervell i cor nous. Necessitem ser una altra persona. Necessitem néixer de nou. I cal “creure en l’Evangeli”, és a dir, obrir-nos a l’amor i a la força de Déu. Si deixem entrar Déu a la nostra vida tot canviarà en nosaltres. I el nostre canvi ha de ser de la tristesa a l’alegria, de la desesperança a la fe, de la por a la fortalesa, de l’esclavatge a la llibertat, de l’egoisme a l’amor. La conversió és un do de Déu i obra de l’Esperit.

Per això cal deixar-se convertir. La nostra oració quaresmal hauria de ser: Convertiu-nos, Senyor, i ens convertirem a Vós.

r t e r l e s -

-

12 | Publicitat

NOU!!!

Carrer del Comte de Rius, 14 - Tarragona Tel. 977 22 58 45

29 de febrer de 2012 |

| 29 de febrer de 2012

Centre Quiropràctic Tarragona Centre Quiropràctic Reus Centre Quiropràctic El Vendrell Rambla Nova, 92, 2º - 2ª Avda. Sant Jordi, 5 – 9, 1º1ª esc C C/ Narcís Monturiol, 2, baix 43001 Tarragona 43200 Reus 43700 El Vendrell Tel: 977 24 19 55 Tel: 977 12 61 89 Tel: 977 66 37 19

Publicitat | 13

Centre Quiropràctic València Gran Vía Marqués del Turia, 63 Pis 1, porta 3 - 46005 València Tel: 96 352 96 03

14 | Tarragona

29 de febrer de 2012 |

TARRAGONA

esdeveniments

El Concurs de Castells amplia a 30 el nombre de colles participants i se celebrarà en dos dies La 24a edició del Concurs de Castells es durà a terme els dies 6 i 7 d’octubre a la Tàrraco Arena Plaça de la ciutat

E

l Concurs de Castells se celebrarà en dos dies, els dies 6 i 7 d’octubre, i comptarà amb la participació de fins a 30 colles i un pressupost de 340.000 euros.

El d’enguany serà el primer Concurs que es duu a terme des de la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. En aquest nou context la ciutat de Tarragona vol reivindicar el seu paper de capital castellera, apostant clarament per una de les mostres més representatives de la cultura popular catalana.

Segons el comissari de la Biennal, Josep Bargalló, el certamen ha d’arribar a totes les colles castelleres i aconseguir que hi participi el màxim nombre possible. L’Ajuntament de Tarragona, organitzador del Concurs, ha apostat per ampliar el nombre de colles participants fins a 30, el que farà que l’edició del 2012 sigui la més participativa de la seva història.

Com que logísticament és impossible que 30 agrupacions actuïn conjuntament a la Tarraco Arena Plaça, les colles participa-

ran en dues jornades diferents.

El diumenge 7 d’octubre al matí ho faran les 12 primeres colles classificades en el Rànquing Estrella, a data de 31 d’agost, i el dissabte 6 d’octubre a la tarda serà el torn de les 18 colles següents. Tot i que les colles actuïn en dos dies diferents, totes les agrupacions prendran part en el mateix Concurs i, per tant, hi haurà una única classificació final.

Les colles participants s’escolliran amb el mateix sistema que els anys anteriors, segons la classificació de les agrupacions en el Rànquing Estrella, l’índex que puntua les actuacions realitzades per les colles setmanes rere setmanes. Una de les novetats, però, és que en aquesta edició el rànquing avaluarà les actuacions realitzades d’1 de setembre de 2011 a 31 d’agost de 2012.

D’aquesta manera es pretén que quedin reflectides en el Rànquing les diades efectuades en el tram final de temporada, les més importants d’algunes colles en molts casos, i que fins ara no eren comptabilitzades. El nou Rànquing Estrella s’activarà properament i serà consultable,

com és habitual, des de la pàgina web del Concurs, www.concursdecastells.cat. En el cas que alguna de les colles que formen part del Consell Municipal de Castells de Tarragona no quedés entre les 30 més ben posicionades en el Rànquing Estrella, l’organització es reserva el dret de convidar-les a la jornada de dissabte, ampliant el nombre total de colles participants si és necessari.

La primera setmana de setembre, l’organització confirmarà quines són les 30 colles participants del Concurs. El sorteig de l’ordre d’actuació i de col· locació a plaça tindrà lloc el dissabte 8 de setembre a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona.

Biennal de Castells El creixement del Concurs també és un acte que també obre la porta a la Biennal de Castells, una iniciativa perquè el Concurs de Castells no sigui un fet aïllat, sinó que la marca Concurs estigui present constantment en tots els actes relacionats amb el fet casteller. Aquest 2012 la Biennal començarà a treballar

Enguany el Concurs de Castells reunirà 30 colles i durarà dos dies.

organitzant algunes activitats, però els esdeveniments se ce-

lebraran durant tot el període 2012-2014.

exposicions

El Palau acull una exposició sobre la revista ‘Descobrir Catalunya’

F

ins al proper 22 de març, el Palau de Congressos acull l’exposició ‘El país de les emocions’, una mostra que recull el dia

a dia de la redacció de la revista ‘Descobrir Catalunya’ i com neixen els exemplars que durant 15 anys s’han anat editant sense pausa.

La mostra és un retrat dels territoris i la gent del nostre país, una de les destinacions turístiques més importants del món i aplega més de 200 fotografies i textos d’escriptors. Un viatge visual i periodístic que submergirà els visitants en un món de contrastos i paisatges variats.

El recorregut que proposa l’exposició permet fer un vaitge visual a través dels 165 números de la revista i és un homenatge

als 150 números publicats. El país de les emocions es va exposar per primera vegada el 2010 i ha estat en diferents ciutats, ara arriba a Tarragona amb el suport del Patronat Municipal de Turisme. L’exposició es pot visitar al Palau Firal i de Congressos fins al 22 de març. L’horari és de dimarts a divendres d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores i els dissabtes d’11 a 14 hores. Els diferents àmbits de l’exposició aborden els conceptes que articulen la publicació i la seva pràctica periodística.

S’articula en 7 àmbits diferents: “Un país fotogènic: així treballen els nostres fotògrafs”; “Amunt i avall: el país de la mà dels millors escriptors i periodistes”; “La construcció de la mirada: tots els secrets de la redacció”; “Un viatge complet:

reportatges que han fet escola”; “Per fer d’aquest país no tan petit una aventura infinita: per conèixer tots els números de la revista”; “La comunitat catalana més gran de viatgers.

Espai dedicat a la nova etapa de la revista: una marca digital com un lloc de trobada de lectors, col·laboradors i redacció”; i, finalment, “Petjades humanes: la dimensió humana d’una publicació de territori i de proximitat”.

Descobrir Catalunya La revista va sortir al carrer el març del 1997. Era un nou concepte de publicació amb fotografies acurades adreçat a un lector que valora el turisme de proximitat, el descobriment del propi país i el plaer del viatge.

L’exposició es podrà visitar fins al proper 22 de març./ Cedida

Tarragona

| 29 de febrer de 2012

| 15

TARRAGONA

Esdeveniments

Prop de 400 persones participen de la inauguració de la Capital de la Cultura 2012

Dames i Vells critiquen la gestió cultural de la ciutat amb versots carregats d’humor àcid

L’Auditori August va acollir una gala que va reunir una àmplia representació del teixit cultural local

Un dels mèrits que ningú no podrà treure mai a aquest acte serà la capacitat dels tarragonins d’aplicar-se la justa mesura d’autocrítica en una gala que va servir també per posar de relleu els màxims exponents culturals locals. En un any marcat per la paradoxa de la retirada de fons municipals a la majoria d’activitats culturals quan es commemora la capitalitat de la cultura catalana, els organitzadors de la presentació van tenir l’encert de convidar associacions que van mostrar-se crítiques amb la gestió cultural. Una bona mostra d’aquest esperit va ser la posada en escena del Ball de Dames i Vells, que va redactar un text especialment dedicat a la política cultural de la ciutat seguint la marca de la casa, mostrantse molt incisiu en alguns dels aspectes més remarcables de la vida cultural dels darrers mesos.

Algunes de les aportacions del ball, que mostren l’esperit de crítica de la seva aportació van ser:

“

VELL Mare de Déu del Remei!

Si es veieu des d’allà dalt que s’ha tocat una rifa: som capital cultural!

“

DAMA Santa Tecla, gloriosa, jo m’agenollo als teus peus.

Lliura’ns de l’ensarronada.

I si ho lliurem als de Reus?

Gran participació local A banda de Rosselló, l’acte va comptar amb les intervencions en directe de Coia Valls (escriptora), Pep Escoda (fotògraf ), Orquestra Camerata XXI (amb Tobias Gossmann), Arantxa Sagardoy (coreògrafa i ballarina), Alfredo Bravo (coreògraf i ballarí), Marta Mathéu (soprano), Roser Olivé (grallera), Espaldamaceta (cantautor), Cor Ciutat de Tarragona (amb Pep Prats) i Albert Guinovart (compositor i pianista). A més a més, també van intervenir representants de la cultura quotidiana de la ciutat; col·lectius, associacions, colles castelleres –que van ser les encarregades de vestir un dels moments més emocionants de la nit amb els seus pilars– aules de teatre, esbarts populars, conservatoris de música i una llarga llista. En total, més de 400 participants de 20 entitats de la ciutat, que van encarregarse de donar forma i contingut

Un dels instants més destacats va ser quan el pintor Josep Maria Rosselló va esquinçar el quadre que havia estat pintant com a part dels diàlegs de la gala

a un acte que tenia per objectiu posar de relleu el bo i millor de la cultura local en un moment en què el sector està patint seriosament i en primera persona els efectes de la crisi econòmica.

El director d’aquest, Marc Chornet, ja va explicar en la presentació de l’acte que l’espectacle estava plantejat per ser “com un passeig” per la ciutat un dia qualsevol. La qüestió és que l’acte va permetre que els espectadors poguessin gaudir en viu i en directe d’alguhnes assocaicions inusuals entre els màxims exponents de la vida cultural local. Ara queda tot un any de capital cultural. A viure’l.

“

DAMA No en tenim prou amb la crisi i els deutes acumulats que ara hem d’aguantar aquest ciri de la capitalitat.

VELL No volíem ser capital?

Doncs tan per bé com per mal.

A cap lloc de Catalunya ni farts de vi els ho han colat!

“

ALCALDE Calent tenim el teatre que aviat inaugurarem.

No en teniu ja moltes ganes?

VELL D’aquí que s’obri el teatre passaran tantes setmanes que ja te l’anunciaran com a ruïnes romanes.

DAMA Com mantindrem dos teatres si no en tenim ni per a un?

“

Un espectacle basat en el diàleg com a força del canvi.

Aquest seria un resum de l’acte inaugural de Tarragona Capital de la Cultura 2012, que es va dur a terme aquest dissabte al Palau de Congressos i que va reunir diferents entitats culturals de la ciutat.

A partir del lema que s’ha plantejat per resumir els esdeveniments que se celebraran aquest any – “La cultura ens transforma”– l’acte va plantejar sis diàlegs entre creadors professionals rellevants en diverses disciplines, una proposta que va donar lloc a moments destacables, entre els quals cal destacar l’instant

en què el pintor Josep Maria Rosselló, un dels participants en els diàlegs que proposava aquest acte, va esquinçar el quadre que havia estat elaborant en directe des del principi de la gala.

“

L

’efemèride de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2012 ja ha començat de manera oficial. La inauguració d’aquesta celebració es va dur a terme el passat dissabte a l’aufitori August del Palau Firal i de Congressos de la ciutat, en un acte que va reunir alguns dels principals exponents artístics locals i que no va estar excempt de polèmica, a causa de la retallada de fons municipals destinats a algunes activitats culturals.

ALCALDE Un se’l quedaran les rates i a l’altre, ben poc consum.

Així que el teló s’apugi los hi tancaré el llum.

16 | El Vendrell

29 de febrer de 2012 |

E L VE ND RE L L

OCUPACIÓ

Radiografia del mercat laboral vendrellenc

Memòria de l’Eina “La memòria del 2011 de L’Eina demostra el servei ampli i global a les persones aturades a través dels serveis d’orientació i de formació, la borsa de treball i l’espai empresarial”, va afirmar Kenneth Martínez.

Pel que fa a l’espai empresarial, es fa atenció a aquelles persones aturades que poden fer autoocupació i se’ls assessora per tirar endavant el seu propi projecte empresarial.

El servei d’orientació ha passat de 3.670 usuaris atesos el 2010 a 7.661 el 2011. Aquest increment del 109% respon al fet que es va poder disposar de més personal tècnic a través de subvencions durant l’any passat per tal de poder atendre l’augment de la demanda d’aturats d’una forma més ràpida. Altres dades que es destaquen del 2011 són que, a través de la borsa de treball, es van oferir 390 llocs de treball, es van fer 205 insercions laborals, es van atendre 153 empreses i es van enviar gairebé 2.000 currículums a empreses. Pel que fa a l’espai empresarial, cal destacar la creació de 92 empreses noves, que han suposat la generació de 150 llocs de treball nous, l’augment de cursos del cicle “Fem empresa” i l’increment de les visites a empreses per conèixer les necessitats empresarials i, així, orientar millor les persones que cerquen feina.

HOME

%

DONA

%

TOTAL

%

<20

61

3%

60

3%

121

3%

De 20 a 29

431

18%

367

18%

798

18%

De 30 a 39

686

29%

612

29%

1.298

29%

De 40 a 49

617

26%

493

24%

1.110

25%

De 50 a 59

444

19%

437

21%

881

20%

>60

134

6%

127

6%

261

6%

Total

2.373

100%

2.096

100%

4.469

100%

53%

47%

ATUR PER EDATS HOMES

ATUR PER EDATS DONES

ATUR PER EDAT I SEXE

En l’Observatori del Mercat Laboral del Vendrell es recull informació sobre l’evolució de l’atur tenint en compte diferents paràmetres, com ara el sexe, l’edat, la nacionalitat...

ATUR PER SECTORS

El bloc recull informació des de l’any 2007 sobre l’evolució de l’atur i les contractacions, al Vendrell, en total i tenint en compte franges d’edat, sexe, activitats, nacionalitats, formació, entre d’altres paràmetres. També inclou informació del Baix Penedès i s’aniran fent actualitzacions trimestrals, tot i que alguna dada pot ser que sigui actualitzada mensualment. Kenneth Martínez, regidor d’Ocupació, va dir que “l’objectiu és informar sobre la situació laboral del municipi, i també de la comarca, de forma oberta a tothom que hi estigui interessat”.

2011

%

%vs 2010

Agricultura

127

2,8%

-2,3%

Indústria

537

12,0%

-3,6%

Construcció

894

20,0%

0,4%

Serveis

2.767

61,9%

7,7%

Sense Ocupació

144

3,2%

125,0%

Total

2.373

100%

6,1%

També s’analitza l’evolució del mercat laboral en funció dels sectors productius. En aquest cas, el sector serveis es mostra com el més afectat per la baixa ocupació, en una evolució a l’alça del nombre d’aturats respecte a 2010.

2006 ATUR I IMMIGRACIÓ PER PAÏSOS 2011

L

Ajuntament del Vendrell ha presentat aquesta setmana passada el bloc de l’Observatori del Mercat Laboral i la memòria del 2011 de L’Eina.

ATUR PER SEXE I EDAT 2011

S’ha presentat l’Observatori del mercat laboral i la memòria de l’Eina de 2011

Europa Magrib

52

2007

2008

2009

2010

2011

18% 85 26% 174 25% 231 24% 236 21% 237 22%

159 56% 178 55% 388 55% 567 59% 705 64% 658 62%

Amèrica

68

24% 51 16% 130 18% 141 15% 132 12% 149 14%

Àsia

6

2%

Variació Interanual

Total

9

3%

13% 285

15

2%

119% 323

22

2%

36% 707

26

14% 961

2%

23

2%

-3%

1.099

1.067

La immigració és un altre dels paràmetres analitzats que revela l’ascens i el descens de l’arribada de persones de procedència diversa des de l’any 2006 a l’any 2011.

Atur al Vendrell el 2011 El regidor d’Ocupació va aprofitar la presentació per explicar que l’evolució de l’atur al Vendrell al llarg de l’any 2011 segueix el mateix patró dels tres anys precedents, afectats de ple per la crisi econòmica. La desocupació manté el perfil de creixement característic, només moderat en períodes puntuals coincidents amb les temporades estivals, però que reprèn la seva evolució a l’alça una vegada finalitzats aquests mesos. La mitjana intermensual de l’atur en el 2011 ha estat del 0,54% enfront del 0,72% de l’any anterior.

En el 2011 s’han acumulat 258 nous aturats als 4.211 de l’any 2011 tancant-se l’any amb un total de 4.469 persones sense feina.

Mensualment, respecte al 2010, tots els mesos presenten una xifra superior a la del mateix període de l’any anterior. L’ increment de l’atur del 2011 enfront del 2010 ha estat del 6,1%.

Litoral

| 29 de febrer de 2012

| 17

e l ve nd re l l

empresa

música

Nou impuls al programa de mentoratge per a empresaris

Actuació dels alumnes del Conservatori de Música de Vila-seca

La Xarxa Emprenedora de l’Eina dóna continuïtat al projecte atesa la bona acollida de l’edició anterior

El Cicle de Joves Intèrprets de l’Auditori Pau Casals del Vendrell continua oferint concerts d’escoles i conservatoris de música amb la intenció que el públic pugui apreciar el valor del seu treball i el seu nivell musical. Així doncs, el proper diumenge 4 de març, a les 12 del migdia, els alumnes del Conservatori de Música de Vila-seca presentaran un extens i complet programa a través del qual mostraran la important feina pedagògica que fa aquest centre docent. La primera part del concert anirà a càrrec dels Grups de Cambra. La soprano Àngels López, que estarà acompanyada a la guitarra per Pablo Parra, interpretaran Tres seguidillas, de F. Sor. A continuació intervindrà el quartet format per Dan Bosinceanu, fagot; Ibsen Torres, violí; Elena Martínez, viola, i Sònia Fibla, violoncel, que interpretaran l’Allegro del Quartet op. 40, de F. Danzi.

El pianista Bruno Anguera, interpretarà la Sonata op. 10, de L. van Beethoven. Per acabar la primera part, el quartet format per Anais Pasanau, clarinet; Josep Poblet, violí; Sara Holgado, viola, i Laia Ruiz, interpretaran l’Allegro molto agitato del Quartet op. 4, de B. H. Crusell.

El conjunt de violoncels David Poper, que dirigeix Jordi Gallén, iniciarà la segona part. En aquest cas, interpretaran l’Allegretto de la Setena simfonia, de L. van Beethoven. A continuació serà el torn de l’Orquestra Händel, que dirigeix Rafael Fabregat. Interpretaran Concert per a guitarra i orquestra, op. 8, de F. Carulli, amb Pablo Parra com a solista, i el Preludi de Tristan i Isolda, de R. Wagner.

D

esprés de l’experiència positiva de l’any passat, s’ha donat continuïtat al programa de mentoratge de la Xarxa Emprenedora de L’Eina del Vendrell, un programa que posa a l’abast de les empreses de recent creació un acompanyament d’empresaris experimentats, de reconeguda trajectòria i en actiu, que els fan de guia i els ofereixen el seu.

cooperació empresarial entre els membres de la Xarxa Emprenedora, d’una altra, afavorir la consolidació i el creixement de les petites i mitjanes empreses i donar les eines metodològiques necessàries per tal que els empresaris més experimentats puguin estimular i, finalment, incrementar la vàlua dels nous emprenedors, potenciant el rendiment de les seves capacitats professionals i empresarials.

El regidor d’Ocupació, Kenneth Martínez, ha manifestat que “en el marc de l’economia social, cal fer-nos forts amb l’intercanvi d’experiències per construir una xarxa prou densa i aconseguir tirar endavant l’activitat econòmica amb solvència, crear llocs de treball i reduir l’atur”.

Per formar part de la Borsa de Mentors de la Xarxa Emprenedora, els empresaris interessats han de participar en una acció formativa inicial de capacitació com a mentors, la qual s’ha desenvolupat durant la passada tardor.

Els objectius del mentoratge són, d’una banda, fomentar la

municipal

L’Ajuntament eximirà de l’import de plusvàlua als propietaris que perdin l’habitatge El ple municipal aprova la moció presentada per l’equip de govern La moció presentada per l’equip de govern per eximir de l’impost de plusvàlua a propietaris que perdin l’habitatge habitual s’ha aprovat, per unanimitat en el decurs del ple municipal celebrat el passat dilluns. La reflexió posterior a aquesta decisió emesa per l’equip de govern assenyala que, malauradament, famílies

de diferents municipis, i també del Vendrell es poden trobar en els propers mesos que, a causa a la crisi econòmica actual i a la pèrdua d’ingressos, no puguin atendre amb regularitat les quotes hipotecàries del seu habitatge habitual, i la puguin perdre. Aquesta regulació suposa que en el cas que els propietaris d’un habitatge

hagin de retornar l’immoble a l’entitat financera que els va concedir l’hipoteca, a més a més de perdre la propietat de l’immoble, es generi un impost del qual s’han de fer càrrec obligatòriament.

Ara l’Ajuntament del Vendrell vol trobar els mecanismes legals que permetin no haver de liquidar la plusvàlua en aquest

supòsit 2 concret al venedor, amb efectes immediats aquest mateix exercici 2012, sense contradir l’actual marc legal estatal. En el mateix s’ha aprovat en el ple la designació de la regidora Elisabet Rodríguez, en substitució de la regidora M. Teresa Mercader, en els diferents òrgans col·legiats i Consells.

CULTURA

Itinerari literari pel centre històric Tindrà lloc el proper 4 de març El proper 4 de març tindrà lloc un itinerari literari pel centre històric del municipi que recorrerà els carrers amb el fil conductor de textos d’autors locals i de la seva vinculació amb la soceitat de finals del segle XIX. Es visitaran 15 escenaris diferents i s’explicaran les seves referències amb el passat i el present amb la lectura en veu alta d’autors com Àngel Gui-

merà que centra bona part de la lectura.

L’itinerari, a càrrec de Neus Oliveras, començarà a les 11 del matí des del pont de Francça de la vila i tindrà una durada aproximada de dues hores. El preu general és de 5 euros (per als socis de l’IEP, 3 euros, i els socis del TR3SC, disposen d’un 2x1).

Per més informació i reserves es pot trucar al 977 66 56 84.

BAIX PENEDÈS DENTAL, S.L. Dr. Carlos Vicente Bosqued COEC 1553

Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123 C/Cerdanya, 12, primera planta 43700 El Vendrell

18 | Litoral

29 de febrer de 2012 |

l itoral

torredembarra

creixell

La polèmica pels radars puja de to

Curs de monitors en el lleure

L’anunci de l’alcalde de Torredembarra de retirar el 90% de les multes interposades no impedeix la manifestació de la Plataforma

L

a polèmica que des de fa mesos enfronta el consistori torrenc i la Plataforma d’Afectats pel Radar a Torredembarra ha pujat un grau amb els esdeveniments dels darrers dies. Tot i que semblava que la solució donada per l’alcalde satisfaria les parts, la veritat és que no ha fet més que revifar el foc.

No tan sols no va impedir la manifestació que la Plataforma havia convocat per dissabte sinó que ha donat peu als partits de l’oposició a aprofitar l’afer per atacar la línia de flotació de l’equip municipal.

23/2: Proposta de solució de l’Ajuntament El passat dijous al matí l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, va presentar les primeres conclusions de l’Ajuntament respecte a la tramitació de les multes per excés de velocitat que es van produir al municipi entre el 18 de juliol i el 16 d’octubre de 2011. Aquesta tramitació, segons Masagué, permetrà que entre el 80 i el 90% de les 4.600 denúncies posades puguin quedar arxivades, mentre que de la resta es disminuirà l’import sancionador.

Segons l’alcalde, la suspensió de la tramitació que va decretar el consistori el 29 de novembre passat ara s’ampliarà un mes més per aplicar els mecanismes administratius corresponents en relació a les multes.

Perquè les persones que ja hagin ingressat l’import econòmic de les sancions el puguin recuperar, l’alcalde Daniel Ma-

Dissabte prop de 500 persones van sortir al carrer per demanar una solució al conflicte de les multes sagué va explicar que s’acabarà d’estudiar quin és el procediment administratiu a seguir segons els diferents casos.

24/2: Resposta de la Plataforma Aquest anunci es va fer quan la Plataforma ja havia anunciat una manifestació pel dissabte, dia 25 de febrer, que no tan sols no es va desconvocar sinó que es va ratificar en assemblea i amb un comunicat en què es deia que “L’Ajuntament va fer pública una proposta que afectaria les multes posades en el període juliol fins l’octubre.

L’Ajuntament reconeix que les vies estaven mal senyalitzades, i que les velocitats eren excessivament baixes. Malgrat la proposta pública, la PAR no ha rebut cap proposta escrita, ni cap document de compromís, per tant estem davant d’una declaració d’intencions. A més, la proposta la considerem insuficient, ja que considerem que si la senyalització era insuficient i incorrecte l’estiu del 2011, també estava malament durant els anys 2010 i 2011.

Els mitjans de comunicació parlen que la mesura afectarà al 90% de les multes (les posa

La manifestació provoca la resposta de l’alcalde, que diu que no entén aquesta reacció, i la contrarèplica de la PAR des de juliol a agost de 2011), però si sumem les del 2010 i 2011, no arribem al 50% de les multes imposades”. El comunicat acabava fent una crida als afectats per participar en la mobilització prevista per dissabte.

24/2 Rèdit polític L’assumpte del radar també té un vessant polític. Així, davant les declaracions realitzades per l’alcalde de Torredembarra, tant el Grup Municipal Socialista com el d’ERC van emetre dos comunicats en què demanaven “responsabilitats polítiques immediates”.

27/2 Contrarèplica municipal Al matí l’Ajuntament emet un comunicat en què l’alcalde Masagué assegura que no entén “la realització d’aquesta manifestació després que l’Ajuntament anunciés dijous passat unes actuacions que comportaran l’arxiu de prop del 90% de les multes”. també afirma que se sent estranyat per “l’agressivitat verbal d’alguns dels representants de la plataforma i d’afectats, quan des del primer moment s’han mantingut unes

relacions cordials entre equip de govern i afectats amb l’objectiu de trobar una solució el més justa possible i sempre dins de la legalitat.” En tercer lloc diu que no és cert que no s’hagi “informat la Plataforma” sobre les conclusions de l’equip de govern, “especialment el senyor Lluís Suñé ha estat informat en tot moment”.

Finalment reitera que “l’Ajuntament no pot anar més enllà de les multes interposades entre el 18 de juliol i el 16 d’octubre de 2011, perquè el fet que s’hagués aturat el procediment administratiu és el que permet precisament que es puguin acabar arxivant la major part de les multes” i lamenta la postura de la Plataforma, “més dirigida a voler desgastar políticament l’equip de govern que a trobar solucions per a l’àmplia majoria d’afectats”.

27/2 Resposta de la Plataforma El darrer episodi d’aquest conflicte va tenir lloc la tarda de dimarts amb l’emissió d’un comunicat de part de la Plataforma d’Afectats en què responien l’alcalde Masagué afirmant que “la mesura proposada per l’Ajuntament crearà afectats de primera i de segona, depenent de la data de la multa” i consideren que s’haurien de retirar totes les multes de 2010 i 2011 D’altra banda afirmen que durant aquests mesos “l’Ajuntament no ha reconegut que va fer una mala gestió del radar mòbil” i asseguren que “l’Ajuntament hauria de fer un informe intern que reflectís on va fallar l’ús del radar mòbil”.

roda de barà

El Port esportiu aposta pel medi ambient Instal·larà un sistema d’elevació d’embarcacions sostenible El Port esportiu de Roda de Barà instal·larà un innovador sistema d’elevació d’embarcacions sostenible que, entre d’altres avantatges, redueix notablement l’impacte ambiental i millora la conservació de les embarcacions i la seva accessibilitat. Aquest sistema, anomenat Click&Go, basa el seu concepte en estructures semisubmergibles en el mateix amarratge que tenen un llit adaptat a cada embarcació. Aquest llit

s’eleva a través d’un comandament a distància, i queda en la posició que requereix l’usuari.

L’innovador sistema millora l’accessibilitat, elimina totes les despeses de manteniment, redueix el consum de combustible (fet que aporta un benefici econòmic i ecològic), i evita l’ús de tots els productes tòxics que es requereixen pel manteniment del casc. A més es pot adaptar en el cas d’un canvi d’embarcació.

Els Punts d’Informació Juvenil de la Zona TRAC (Torredembarra, Roda de Barà, Altafulla i Creixell), juntament amb l’Escola Forca (Fundació Escolta Josep Carol), organitzen el Curs de monitors de lleure que tindrà lloc a Creixell els dies 24, 25 i 31 de març; 1, 2, 3, 4, 5, 14, 15, 21 i 22 d’abril de 2012. El curs tindrà una durada de en 275 hores distribuïdes en tres blocs: etapa lectiva de 100 hores; etapa de pràctiques de 150 hores i treball personal durant el període de pràctiques de 25 hores.

Un cop finalitzat els assistents obtindran el Diploma de Monitor/a d’Activitats de Lleure Infantil i Juvenil, atorgat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. La data límit per a la inscripció finalitza el dia 16 de març i les places són limitades. El curs es realitzarà en horari de 9 a 14 hores i de 15:30 a 19:30h (excepte els dies 1 i 5 d’abril que tindrà lloc només al matí de 9 a 14 hores.). El preu per aquest curs és de 174 euros i els requisits per participar-hi són ser major de 18 anys i que treballin o tinguin alguna experiència en centres i activitats de lleure. La titulació obtinguda convalida crèdits de lliure elecció a diferents universitats públiques catalanes. Es pot consultar podeu consultar les convalidacions vigents a: www.gencat.net/joventut.

cunit

FSP-UGT denuncien “persecució” a l’Ajuntament El sindicat UGT afirma que l’equip de govern municipal, constituït per CiU-ERC-ICV, “ha pres la decisió subjectiva d’acomiadar 12 persones que havien estat vinculades a l’anterior equip de govern format pel PSC-PP i algunes d’elles, actualment, al sindicat UGT”.

Segons UGT, la justificació dels acomiadaments es basa en els informes signats per polítics, que els atribueixen a raons organitzatives, un fet que, també segons el sindicat, “posa en dubte l’objectivitat de les decisions perquè els polítics no tenen la formació tècnica necessària que es requereix per a la recerca de l’objectivitat i econòmiques”.

Litoral

| 29 de febrer de 2012

| 19

l itoral

calafell

salou

Es duplica el nombre de famílies al servei de repartiment d’aliments

Detenen la filla de la dona trobada morta dilluns

Es va començar a incrementar des del passat mes d’agost

L

’Ajuntament de Calafell ha duplicat, des del passat mes de juliol, el nombre de famílies ateses amb el servei repartiment d’aliments. Aquest servei és un ajut que ofereix la Regidoria de Benestar i Família a les famílies més necessitades del municipi, per tal d’alleugerir-los l’economia familiar i, en alguns casos, fins i tot garantir l’alimentació bàsica diària.

Si de gener a juny de 2011 el nombre de famílies que havien pogut beneficiar-se d’aquest servei era de 656, en els últims sis mesos de l’any, entre juliol i desembre, el nombre de famílies ateses gairebé s’ha duplicat, arribant fins a un total de 1.117.

I és que, vista la necessitat expressada per la ciutadania i la situació econòmica i laboral de moltes famílies del municipi, la Regidoria de Benestar i Família va decidir, el passat mes d’agost, incrementar la freqüència d’aquest servei. En aquest sentit, si fins al moment el repartiment d’aliments es feia de forma quinzenal, des

De gener a juny de 2011 se’n van beneficiar 625 famílies; de juliol a desembre la xifra ja era de 1.117

del passat mes d’agost aquest servei es dóna cada setmana.

A més, també s’ha ampliat el nombre màxim de famílies que podien fer ús setmanalment d’aquest recurs, passant de 40 a 75.

“Al detectar que la situació econòmica i laboral de moltes famílies del municipi empitjorava, i tenint en compte que en

moltes ocasions és l’únic recurs que podíem oferir, vam decidir ampliar aquest servei”, afirma la regidora de Benestar i Família, Maria Verge. Ara el servei es fa tots els dijous, de 10 a 12.30 hores, a la Masia del Vilarenc.

Les famílies ateses són aquelles que, prèviament, han estat designades pels serveis socials de l’Ajuntament de Calafell.

Els aliments recaptats, i que posteriorment es reparteixen a les famílies, arriben per tres vies: d’una banda a partir dels excedents de la Unió Europea, mitjançant Creu Roja; d’una altra, a través del Banc d’Aliments de Reus: Setmanalment l’Ajuntament de Calafell va a buscar aliments que empreses de la província de Tarragona donen al banc d’aliments, i finalment, amb la compra d’aliments bàsics: proteïnes, bolquers, i llet per als nadons.

L’alcalde de Calafell, Joan Olivella, ha explicat que “l’Ajuntament de Calafell és conscient de les necessitats que pateixen els ciutadans del municipi i per això, i en la mesura que puguem, intentarem ajudar aquelles famílies que més ho necessiten”.

salou

Salou encapçala a Catalunya el rànquing d’allotjaments certificats com a Destinació de Turisme Familiar Al llarg del 2011 s’han incorporat vuit noves empreses a la marca

L

l al llarg de l’any passat fins a vuit establiments de la Capital de la Costa Daurada van obtenir l’informe favorable de compliment de requeriments bàsics que exigeix la marca creada per la Generalitat de Catalunya per consolidar-se com una destinació especialitzada en Turisme Familiar (DTF).

Salou se situa com la destinació certificada de Catalunya amb una major quantitat d’allotjament certificat; dels 202 establiments certificats entre les 13 destinacions catalanes amb aquest segell, 28 es troben a Salou, el que situa la població en un 13% del total de l’oferta. En aquest punt cal destacar quela marca compta i

Activitats infantils al Passeig Jaume I durant els mesos de juliol i agost.

certifica empreses de qualsevol àmbit del sector serveis: restaurants, empreses d’oferta complementària, empreses d’oferta d’oci familiar, lloguer de cotxes, comerç, etc...

Dins del conjunt d’accions de

promoció que s’han dut a terme durant el 2011 per donar a conèixer l’especialització com a destinació familiar dins els principals mercats emissors n’hi ha un conjunt d’incloses dins del Pla d’Accions de l’Agència Catalana de

Turisme, que inclouen treballs de màrqueting i col·laboracions amb els principals operadors turístics nacionals i europeus; accions de promoció dirigides al públic als centres comercials del País Basc, Madrid o diferents ciutats del sud de França, o bé la participació a la fira especialitzada en famílies, Bebés&Mamás, que va tenir lloc a Madrid el passat mes de novembre, amb molt èxit de públic assistent.

El Patronat de Turisme de Salou també ha organitzat activitats per donar a conèixer als visitants del municipi l’oferta especialitzada per a famílies, i aportar uns serveis específics que els pares esperen trobar quan trien una destinació on viatjar amb els seus fills.

Agents dels Mossos d’Esquadra han detingut la nit de dimarts a dimecres Nathalie C.R., de 47 anys, i a Antonio P.S, de 52, tots dos de nacionalitat espanyola i veïns de Salou, com a presumptes autors de la mort d’una dona. Els fets van tenir lloc ahir al migdia quan es va localitzar el cos sense vida d’una dona a l’interior del seu immoble situat a un barri de la localitat de Salou. La detinguda és filla de la finada i mantenia una relació d’amistat amb el detingut. L’Àrea d’Investigació Criminal de Tarragona s’ha fet càrrec del cas per tal d’esclarir els motius i circumstàncies dels fets. El jutge ha decretat el secret de sumari.

S’aprova el Pla Parcial del Sector 03 La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) ha aprovat definitivament el Pla Parcial del Sector 03 Les Pomeres-Barenys que consta de 85 hectàrees de sòl. El projecte inclou tant oferta turística com empresarial i de serveis permetrà reactivar l’economia del municipi. A més, el pla parcial inclou una zona verda d’unes 15 hectàrees que es construirà al voltant del barri de la Salut integrant-lo dins el Sector 03-.

Els estudis econòmics apunten que tota aquesta zona permetrà generar directament uns 2.000 llocs de treball en els propers anys.

Acord de l’Ajuntament amb Banc Sabadell La regidoria de Serveis Interns, Contractació i Patrimoni ha signat un acord amb el Banc Sabadell que ofereix avantatges i ofertes personalitzades als empleats i empleades del consistori que vulguin fer-se clients de l’entitat, una oferta que seria extensiva als seus familiars de primer grau.

Aquest acord se suma a altres que l’entitat Banc Sabadell, ja va signar a les instal·lacions de l’Ajuntament amb l’Associació 365 dies Vila Comercial de Salou i la regidoria de Promoció Econòmica, Comerç, Mercats i Consum, per finançar emprenedors i comerciants”.

20 | Salut

29 de febrer de 2012 |

X ARXA SAnità ria i s ocia l de santa tecl a

El fred de febrer dispara les atencions a urgències dels hospitals de Santa Tecla i del Vendrell

L

es baixes temperatures són les grans aliades del virus de la grip, que aquest mes de febrer ha fet estralls a tot Catalunya. A mitjan mes, per exemple, la taxa d’incidència dels síndromes gripals registrada al país es va incrementar fins a 444 casos per cada 100.000 habitants (tot superant de molt el llindar d’activitat epidèmica que aquesta temporada s’ha situat en 100 casos per cada 100.000 habitants). Aquesta situació s’ha fet notar als serveis d’urgències hospitalàries amb un notable increment de l’activitat per casos d’afeccions respiratòries i cardiopaties.

Els serveis d’urgències dels hospitals de la Xarxa Sanitària de Santa Tecla (Hospital del Vendrell i Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona) no han estat una excepció. A data de 26 de febrer, al centre tarragoní s’havien realitzat un total de 352 urgències més que en mateix període de l’any 2011 (+8,5%), mentre que al centre vendrellenc tancaran el mes amb 600 atencions més que al febrer de l’any anterior (+10%).

Si bé l’activitat ha estat intensa, els equips professionals d’ambdós serveis no han deixat d’atendre ni una visita i han aconseguit mantenir els índexs de temps d’espera dins de paràmetres raonables, atesa l’al-

La incidència de la grip ha assolit nivells d’epidèmia arreu de Catalunya durant l’època més dura de l’hivern. Al Tarragonès i al Baix Penedès això s’ha traduït en un increment de fins al 10% en l’activitat als serveis de les urgències hospitalàries ta demanda assistencial. Com a tret característic d’aquesta punta d’activitat, hi ha el fet que la gran majoria d’urgències han estat per casos considerats moderats i/o greus, mentre que les patologies banals pràcticament no s’han incrementat

¡¡¡Electrodomésticos con pequeñas taras a precios increíbles!!!

(Transporte gratuito) a Hast to d 50%

i han estat ben gestionades per la xarxa de l’atenció primària als CAP. L’onada de fred ha incrementat la demanda assistencial de pacients crònics d’ambdues comarques, la majoria per quadres de complicacions respiratòries o cardíaques, que en

un alt percentatge requereixen l’enllitament al centre. Des de tots dos serveis es preveu que la punta d’activitat es mantingui com a mínim un parell de setmanes i que la situació es comenci a estabilitzar si continua el bon temps.

Salut

| 29 de febrer de 2012

21

X A R XA SANITÀRIA I SOC IAL D E SANTA TECLA

TAR R AGONA

E L VE ND RE L L

Dr. Salvador Sarrà, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital del Vendrell.

Els professionals d’urgències dels dos hospitals gestionats per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla han atès més d’11.000 persones durant el darrer mes, la majoria de les quals amb patologies relacionades amb grips, complicacions respiratòries i cardiopaties

Dra. Sílvia Flores, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital de Santa Tecla.

Dr. Sarrà: “El fred d’enguany ha afectat molt la gent gran”

Dra. Flores: “La grip es mantindrà encara unes dues setmanes”

El cap de Servei d’Urgències de l’Hospital del Vendrell està acostumat a gestionar situacions d’alta demanda assistencial en diverses fases de l’any, sobretot en època de vacances, “tot i que llavors les patologies que ens arriben són més aviat traumatologies i patologies banals que pateixen les famílies durant les seves estades al territori”. Durant tot l’any el servei realitza unes 75.000 atencions.

En el cas d’aquest febrer, el Dr. Sarrà apunta que “hem notat un alt increment de patologies considerades moderades i greus, motiu pel qual tenim un altíssim grau d’ocupació de llits i de boxs d’urgències durant tot els dies”. Satisfet amb la resposta que dóna el seu equip a les necessitats de la població de la comarca, el Dr. Sarrà assegura que “atenem tothom i, a més, ho fem de manera que ningú no hagi d’esperar massa temps per ser visitat”. El cap d’urgències argumenta que “aquest febrer la gran majoria de pacients que ens arriben presenten processos gripals. En el cas de la gent gran i malalts crònics, acostumen a tenir problemes en les vies respiratòties i cardiopaties. El fred d’enguany ha afectat molt la gent d’ edat avançada”, assegura. Com a tret positiu, el Dr. Sarrà apunta que “en canvi, no hem notat un increment en les atencions considerades banals”.

Des del servei d’urgènces es valora positivament el filtratge d’aquestes malalties no greus ques es fa a l’atenció primària i que ajuden a no congestionar més les urgències.

Tot i que comença a ser evident que s’apropa el bon temps, la doctora Sílvia Flores, cap de Servei de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, preveu que “la pressió assistencial derivada dels processos gripals es mantindrà encara un parell de setmanes més i llavors es començarà a estabilitzar mica en mica”. A data de 26 de febrer, el servei d’urgències de l’hospital tarragoní havia realitzat un total de 352 assistències més que durant el mateix període del febrer, el que suposa un increment assistencial d’un 8,5%. “Davant dels pics de demanda reforcem el servei a nivell d’infermeria i d’auxiliars, ja que la gran majoria de pacients d’urgències d’aquests dies presenten quadres amb certes complicacions i requereixen ocupar un box i un llit”, assegura la responsable del servei, que afegeix que “de fet, sempre procurem ajustar els equips humans al nivell de pacients que tenim”. Tot i la gran activitat d’aquest mes de febrer al centre tarragoní, la doctora Flores assegura que aquesta no és una situació anormal: “Cada hivern hi ha un període en què s’incrementa molt l’activitat a urgències.

L’any passat, per exemple, el mes més fort de feina va ser el gener, mentre que el 2010 l’activitat va ser molt més alta al novembre, tot coincidint amb el brot de la grip A”. El servei d’urgències de l’Hospital de Santa Tecla atén cada any una mitjana de 60.000 pacients de la seva àrea de referència (una mitjana de 5.000 pacients cada mes).

Servei residencial integral i de qualitat per a la gent gran Un equip de professionals especialitzats en la millora de la qualitat de vida de la gent gran:

Psicòlegs · Treballadors/es Socials · Fisioterapèutes · Infermers/es Gerocultors/es · Terapèutes ocupacionals · Educadors/es socials

Disponibilitat de places

RESIDÈNCIA SANTA TECLA · LLEVANT Situada a la tranquil·la Vall de l’Arrabassada

Vine a visitar-nos

· · · · ·

Atenció personal a les activitats de la vida diària Dinamització sociocultural Manteniment de les funcions físiques i cognitives Serveis de perruqueria-barberia, podologia i bugaderia Atenció personal destinada a afavorir les relacions familiars de la persona i el seu entorn

Telèfon de contacte: 977 258 000 · Horari de visites: de dilluns a divendres de 9:00 a 18:00 h

22 | Interior

29 de febrer de 2012 |

inte rior

puigpelat

albinyana

La paperera SCA Hygiene Products S.L mostra el seu procés de fabricació

Actes pel Dia Internacional de la Dona

L’empresa està ubicada des de fa 14 anys a l’Alt Camp on ha invertit més de 250 milions d’euros i ha creat més de 450 llocs de treball

U

na nodrida representa· ció dels principals res· ponsables polítics de la demarcació visiten aquesta empresa ubicada a la pobla· ció de Puigpelat (Alt Camp) per conèixer de primera mà la seva activitat.

El proper divendres, 9 de març com ja és habitual cada any, la població d’Albinyana celebrarà el Dia Internaci· onal de la Dona. Per aquest motiu s’organitza un sopar de dones a la Societat Re· creativa Unió Albinyanenca.

El preu del menú és de 12€ i l’acte començarà a les 21 hores. El termini d’inscrip· ció s’allargarà fins al dia 7 de març a les oficines muni· cipals.

pobla de mafumet SCA Hygiene Products S.L és una de les empreses més grans implantades a les comarques de Tarragona, amb una facturació de 449 milions d’euros, l’any 2010, i una plantilla de 860 tre· balladors a Espanya, dels quals, més de la meitat treballen a la factoria de Puigpelat. L’any 2009, la Confederació Empre· sarial de la Província de Tarra· gona (CEPTA) va premiar SCA com la millor empresa de la de· marcació. Fa 14 anys que l’em· presa està instal·lada al Camp de Tarragona, on ha invertit més de 250 milions d’euros a l’Alt Camp i ha creat més de 450 llocs de treball, fet que conver· teix la planta tarragonina en el referent de producció de totes les plantes europees.

La companyia manipula paper de cel·lulosa i fabrica rotlles

Tall a la carretera T-750 de l’N-240

A la visita hi han pres part el president de la Diputació, Josep Poblet; l’alcaldessa de Puigpelat, Marta Blanch; el vicepresident Global de Nous Negocis i Country Manager Spain, José Ramón Iracheta; el director de la factoria de SCA Hygiene Products, S.L a Valls, Toni Mata; el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin; la subdirectora territorial d’Interior a Tarragona, Carmen Mansilla; el president del Consell Comarcal de l’Alt Camp, Joan Josep Raventós; el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu; el vicepresident de la Diputació i alcalde de Valls, Albert Batet, i l’alcalde de la Riba, Joan de Lapuente, entre altres autoritats i representants de la demarcació.

higiènics, rotlles de paper de cuina, tovallons o mocadors.

També crea altres productes de cel·lulosa industrial per a la marca TORK i compreses higiè· niques per a la marca TENA.

SCA té els seus orígens a Suècia, on va ser creada fa més de 80 anys. A nivell mundial, aquesta companyia global de productes de consum i paper compta amb un total de 45.000 empleats i

quatre grans àrees de negoci: el material derivat dels boscos (fusta i paper); el packaging (em· balatges de cartró); els produc· tes de cura personal, i el tissue (productes de paper higiènic).

L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha comunicat que, amb motiu de la col·locació de les vigues del pont del Corredor Mediterrani L.A.V. Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. Ramal Perafort-Al· cover, des de les 22 hores del proper dia 5 de març fins a les 6 hores del 6 de març es tallarà el trànsit a la carrete· ra T-750 de la N-240 a la Po· bla de Mafumet entre el punt quilomètric 0+000 i el 1+240 (rotonda de la Refineria) amb desviament provisional per les carreteres T-721, TV-7211, Polígon Industrial Riu Clar i N-240.

valls

El dia 1 de març s’obre el termini per demanar les subvencions dels rebuts de l’IBI i les escombraries

L

a junta de govern de l’Ajuntament de Valls ha aprovat la convoca· tòria per formalitzar les sol· licituds de subvencions dels rebuts d’escombraries i de l’IBI d’habitatge habitual pel 2012.

El termini per presentar sol· licituds començarà l’1 de març i finalitzarà el 23 del mateix mes. La tramitació de les peti· cions es podrà fer a l’Oficina

d’Atenció al Ciutadà de l’Ajun· tament. Enguany la campanya de recaptació de l’IBI s’iniciarà el 28 de juny. Els contribuents amb rebuts superiors als 300 euros tindran també la possi· bilitat de fraccionar-lo en sis mensualitats, si ho sol·liciten a partir de l’1 d’abril a l’oficina de recaptació (BASE).

L’Ajuntament destinarà 25.000 euros a aquestes subvenci· ons, que pretenen alleugerir les càrregues impositives a

les persones grans, jubilats i pensionistes, amb mitjans econòmics escassos. Per esta· blir el volum de la subvenció es computaran els ingressos del beneficiari i dels membres del nucli de convivència. En el cas del rebut d’escombraries l’ajuda oscil·larà entre un 25%, per a unitats de convivència amb ingressos inferiors al sa· lari mínim interprofessional i un 100% per a persones amb ingressos inferiors a la pensió

mínima assistencial. En el cas de l’IBI, la subvenció serà del 25% de la factura i s’hi podran acollir persones amb ingressos inferiors a la pensió mínima assistencial, unitats de convi· vència de dos membres amb ingressos inferiors a la pensió mínima contributiva, i unitats de convivència superiors a dos membres amb ingressos nets inferiors al salari mínim inter· professional.

La sol·licitud d’aquestes sub·

Vols posar un anunci?

616728550 · 977259911 publicitat@noticiestgn.cat

vencions es podrà fer, entre l’1 i el 23 de març, a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajun· tament de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores, i també els di· marts i dijous de 17 a 19.30 ho· res. Els sol·licitants hauran de portar fotocòpies del DNI, dels justificants d’ingressos de la unitat familiar, dels justificants de despeses de l’habitatge, del títol de família monoparental, i també dels rebuts de l’IBI i es· combraries de l’exercici 2011.

Opinió | 23

| 29 de febrer de 2012

EL CA F È N ATÀ L I A R O D R Í GUEZ

Paul Krugman

P

aul Krugman, recent Premi Nobel d’Economia i guru del New York Times, publicava aquesta setmana un article que considero il·luminador. En poques línies dóna una explicació coherent i reivindicativa de la realitat eonòmica i social europea. No volem dir que el senyor Krugman sigui infalible –només n’hi ha un d’infalible– però el seu criteri no es pot menystenir.

“Per què Europa s’ha convertit en l’home malalt de l’economia mundial? Tothom sap la resposta. Desafortunadament, la majoria de la gent sap el que no és cert –i les històries falses sobre problemes europeus són deformacions del nostre discurs econòmic”.

Segons Krugman assistim a dos tipus d’històries, de narratives, amb les quals es pot explicar la situació europea.

La primera història ens diu que Europa té problemes perquè s’ha fet massa per ajudar els pobres i els desafortunats i que estem assistint a l’agonia de l’estat del benestar. Una narrativa que no es correpson a la realitat. Suècia, que encara té un estat del benestar molt generós, és actualment un executant de l’estrella, amb un creixement econòmic més ràpid que el de qualsevol altra nació rica.

Però Krugman és encara més sistemàtic. De les 15 nacions europees que utilitzen actualment l’euro (deixant de banda Malta i Xipre), si fem una classificació pel percentatge del PIB que cadascuna d’elles es gastava en programes socials abans de la crisi, Krugman diu –i amb raó- que són les problemàtiques nacions GIPSI (Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya, Itàlia) les que destaquen per tenir els estats de benestar més escassos, mentre que els països amb estats del benestar consolidats no estant patint cap crisi, tanamteix no de la intensitat dels GIPSI. Els estats del benestar grans no són, doncs, la causa dels problemes d’Europa.

La segona història atribueix tot el desgavell a la irresponsabilitat fiscal. Aquesta història sembla ajustar-se a Grècia, però a cap altre. Itàlia té un enorme dèficit públic fruit de la gestió en els anys previs a la crisi, però, en realitat, es tracta d’un dèficit lleugerament més gran que el d’Alemanya. El dèficit de Portugal era significativament menor abans de la crisi, mentre que Espanya i Irlanda tenien superàvit fa només un parell d’anys.

Mentrestant els països que no són a l’euro semblen capaços de mantenir un gran dèficit i acumular un gran deute sense haver de patir cap crisi. Gran Bretanya i els Estats Units poden demanar prestat a llarg termini a taxes d’interès del voltant del 2%, mentre que el Japó, que té el deute més elevat del món paga només l’1%.

En altres paraules, l’hel·lenització del discurs econòmic, en el qual tots estem a un any o dos d’esdevenir una altra Grècia, està completament fora de base.

Llavors, quin és el mal d’Europa? Segons Krugman la veritat és que la història és principalment monetària. Mitjançant la introducció d’una moneda única, sense les institucions necessàries per fer-la funcionar, Europa ha reinventat els defectes de la Gold Standard -defectes que van tenir un paper important en la causa i la perpetuació de la Gran Depressió.

Més concretament, la creació de l’euro ha fomentat una falsa sensació de seguretat entre els inversors privats, alliberant enormes fluxos de capital insostenibles entre les nacions de la perifèria d’Europa (un cop més els GIPSI). A conseqüència d’aquestes entrades, els costos i els preus han pujat desmesuradament, la indústria ha deixat de ser competitiva, i les nacions que tenien les balances comercials més o menys equilibrades el 1999 han acumulat un gran dèficit comercial en el seu lloc.

Si les nacions perifèriques tinguessin encara la seva pròpia moneda (la pesseta, per exemple), la podrien devaluar per recuperar ràpidament la competitivitat. Però ara no podem, el que significa que ens veiem abocats a un llarg període d’atur massiu i deflació lenta i consistent.

Ara bé, comprendre la naturalesa dels problemes d’Europa només ofereix beneficis limitats per als mateixos europeus. Les nacions afectades, en particular, hem d’escollir entre decisions que són totes doloroses: o bé patir les conseqüències de la deflació o prendre la dràstica mesura de deixar l’euro.

Alemanya podria ajudar mitjançant la inversió de les seves pròpies polítiques d’austeritat i acceptar una major inflació, però no ho farà.

La prespectiva és dura. No hi ha volta de full. Ens vam apuntar a un carro –l’euro– creient que anàvem en primera. Ara resulta que ens demanen o bé baixar o tirar d’ell mentre els “de sempre” continuen contemplant el paissatge com si res. Les veus que comencen a oposar-se als ajustos com a única opció: Mario Monti o Gordon Brown. Llavors, i segons Krugman, la propera vegada que senti que s’exigeix la destrucció de la nostra xarxa de seguretat social o reduir la despesa per culpa d’una economia profundament deprimida té el dret a pensar que potser no tenen ni idea de què estan parlant.

OPINIÓ

24 | Opinió

29 de febrer de 2012 |

OP INIÓ RAFA G O NZÁLEZ

Núria Coral i Esteban Terapeuta Ocupacional Coordinadora Comarcal SI Baix Penedès

Escola bressol i espoli fiscal L’escola catalana trontolla per les mateixes raons que ho fa el país: per l’espoli dels nostres recursos, l’assetjament a la llengua, i un sistema judicial orquestrat en contra. El desenvolupament de l’escola s’ha anat fent com el país, a batzegades, mai sense dificultat i, en tot cas, sense arribar mai a assolir l’estabilitat necessària.

L’escola a Catalunya és un mirall de la nostra història, reflex de l’esforç per mantenir la identitat tot mirant d’integrar les diferents onades de nouvinguts i fent passes endavant per acabar retrocedint en les diferents embranzides espanyoles i franceses, una història inacabada, a voltes frustrant i decebedora. L’escolarització obligatòria, però, ha estat assolida i la tendència dels últims anys d’immersió lingüística, ha estat de millora progressiva. No així per a l’escola bressol, que no hi ha estat a temps.

Els canvis demogràfics i l’accés de la dona al mercat laboral, exigeixen la creació de serveis i prestacions per atendre els infants més petits i donar suport a les famílies, sobretot si ens volem emmirallar en els estats del benestar del nord d’Europa, ja que a Catalunya paguem, un nivell similar d’impostos.

Els pares, tendeixen a pensar que els primers anys d’ensenyament tenen menys rendiment, des de del punt de vista d’inversió de futur, que els posteriors.

Les escoles bressol catalanes, enlloc de ser simples guarderies han desenvolupat programes educatius avançats, que han demostrat la seva utilitat en el desenvolupament cognitiu i relacional dels infants, aspectes que milloren el rendiment en les etapes posteriors i que tenen un efecte anivellador de les desigualtats, de manera que els nens arriben a l’escola obligatòria havent assolit un bon reguitzell de competències. Aquest model d’escoles bressol catalanes no és prou consolidat, però ja pateix un clar procés d’involució.

Encara manca a Catalunya un projecte educatiu estandarditzat per a tots els centres, millorar l’accessibilitat a les famílies amb menys recursos, reorganitzar el batibull normatiu i de finançament que pateix el sector, equiparar professionals de públiques i privades... en definitiva, que la trajectòria i les inversions continuades en el temps, acabin configurant una tradició d’escola de qualitat.

En aquest context les sentències contra la llengua i les retallades venen a esguerrar tot aquest camí endegat. No és possible bastir una escola de qualitat en aquest escenari d’incertesa, en el finançament i de crispació, per l’assetjament a la llengua.

Aquesta situació incideix sobre l’oferta educativa i, de retruc, sobre la demanda, d’una banda perquè l’interès per la formació perd pistonada davant la manca de perspectives i d’altra perquè l’augment de l’atur, sumat a l’augment del preu de les escoles bressol, frena els pares de dur els fills a l’escola en l’etapa pre-obligatòria.

Tot plegat acaba limitant les oportunitats dels fills i també dels pares a la formació i al seu retorn a la vida laboral.

Si tenim en compte que el fracàs escolar és elevadíssim a casa nostra. Al Baix Penedès volta el 38%, 8 punts per sobre de la mitjana catalana i que el fracàs escolar es relaciona directament amb l’atur, indicador que, al Baix Penedès té la taxa més alta del país (25,2% front la mitjana catalana del 20%); l’escenari de tot plegat és d’africanització, un marc que ens introdueix en una espiral d’involució i pobresa.

A Solidaritat Catalana per la Independència, no ens cansarem de denunciar que les retallades no calen a Catalunya, amb el 40% dels impostos que paguem els catalans i marxen a Espanya per a no tornar mai, no és propi parlar de crisi, sinó d’espoli.

Per això hem engegat la campanya #espanyaensroba, amb la que estem explicant als catalans, les conseqüències de l’espoli fiscal i els avantatges de disposar dels nostres recursos, fet aquest, que només serà possible amb un estat propi. Així doncs, podríem augmentar la despesa d’ensenyament en un 48% respecte del pressupost actual de la Generalitat, tal i com ha explicat SI al Parlament. A Catalunya no té cap sentit debatre que els nens tinguin o no escola bressol accessible, pública i gratuïta, sense barracots i amb uns professionals ben formats i retribuïts. Per a tot això els recursos hi son, els paguem mitjançant els impostos. El nostre debat ha d’anar més enllà, cap a la millora de la qualitat i l’adaptació de l’escola a les exigències d’una economia competitiva basada en la innovació i el coneixement. Allò que ens hauria de preocupar és si el que aprenen els nens fa èmfasi en els valors i els prepara per a ser persones crítiques, participatives i ben preparades pel futur laboral. Per això ens cal un estat propi, aquest és el debat que toca.

P IL OTA I CAR N D’OLLA

Donar la cara Els “discursos” dels futbolistes acostumen a ser una amanida de tòpics i frases fetes per definir resultats i situacions. Tret d’alguna rara avis (gràcies, Valdano), ens passem 10 mesos escoltant les mateixes parrafades inconnexes, les mateixes obvietats (“la pilota no ha volgut entrar”. “Això s’arregla guanyant”. “El futbol és així…” Grrrrrr!!! Amb tot aquest mòmio es giren rotatives, s’omplen hores de ràdio i s’enganxa l’aficionat davant de la tele. Forma part d’aquest circ on no cauré en la trampa de dir que tots són pallassos perquè també hi ha funambulistes, domadors i artistes del diàvolo.

Dissabte al Nou Estadi vam assistir a un fet que jo no recordo haver viscut abans. Després del 0 a 1 cap jugador va donar la cara. Ni tan sols van passar per la zona mixta on hi ha la porta de sortida. L’altra porta que hi ha al Nou Estadi va a parar

al bar i, d’allà, al carrer. Curiosa iconografia. La plantilla del Nàstic sortint pel bar. Elemental, senyor González, podrien pensar alguns.

Això del futbol, que desperta i aixeca passions, és per a valents. I un valent ho és quan mira el perill i les situacions de risc cara a cara. Sortir a rebre floretes ho pot fer tothom.

Ai! Però quan van maldades… La plantilla grana fa envermellir el futbol, l’embruta i augmenta a la vegada la tensió d’un club de 125 anys d’història però que, per molt que s’entestin alguns, no se n’anirà pas a fer punyetes.

Una salutació pels valents.

C AR LOS PÉR EZ DE R OZAS

Un Chivas a la salut de La Masia La Masia –l’Escola Formativa Oriol Tort de futbol base del Barça– és, sens dubte, l’èxit més gran de la institució a tot el planeta. Ni les darreres tres Champions assolides en aquest segle superen l’admiració que la fàbrica de jugadors que el club ha sabut crear en els darrers anys desperta a tot el món. La filosofia de joc, el cèlebre tiqui-taca, el passi i el control, s’han fet famosos a tots els racons de la geografia universal.

Molts són els tècnics que viatgen a països llunyans per dirigir equips o pedreres amb la petició expressa dels seus dirigents que realitzin la seva feina com si fossin a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí. És com una fórmula màgica, un beuratge que fa miracles. Tots volen jugar com Víctor Valdés, Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta o Messi, per esmentar alguns dels grans jugadors que han sortit del futbol base blaugrana. Jo

mateix conec personalment dos tècnics que últimament han estat cridats per posar en marxa projectes esportius. Uno és Josep Gombau, que va ser director de l’escola de nens del Barça. Ara triomfa com a entrenador ni més ni menys que a Hong Kong. L’altre és Jordi Gratacós, fins fa poc company a la tertúlia de Catalunya Ràdio que dirigeix Pere Escobar. Actualment està dirigint els joves d’un club d’Ucraïna.

I l’última ja la saben. Johan Cruyff, ni més ni menys, ha estat cridat per assessorar el popular club mexicà Chivas, de Guadalajara. Els asteques volen copiar els mètodes i el sistema de treball del Barça. Increïble, però cert! D’Àsia a Europa, passant per Amèrica. Tot i que no m’agrada el whisky i, lògicament, estigui prohibit a la Ciutat Esportiva, jo des d’aquí brindo amb un Chivas -amb molts glaçons!– a la salut de La Masia.

| 29 de febrer de 2012

Publicitat

| 25

26 | Economia

29 de febrer de 2012 |

E C ONOMIA

El Port confia a superar els 34 milions de tones de mercaderies mogudes aquest 2012

L

’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha fet públics els resultats de la seva activitat durant el 2011 i les previsions de creixement per al 2012. Si bé el Port de Tarragona va experimentar una davallada del 2,6% en el total de mercaderies mogudes durant l’any passat (en comparació amb l’exercici de 2010), tots els indicadors apunten a un creixement sostingut que, en cas de mantenir-se, situarien el Port per sobre dels 34 milions de tones de mercaderies mogudes a finals d’aquest 2012. De fet, el recent mes de gener ha estat el millor de la història del Port de Tarragona, ja que s’ha experimentat una pujada del tràfic de més del 30% (més de 3,5 milions de tones de mercaderia carregada i/o descarregada).

Des de la direcció del Port de Tarragona s’atribueix el lleu· ger descens de 2011 al fet que el primer trimestre de l’any passat va estar marcat per l’atu· rada tècnica programada de la planta de Repsol, fet que va paralitzar l’entrada i sortida de cru a les instal·lacions portuàri· es durant gairebé 100 dies. De fet, segons les estimacions del Port de Tarragona, si Repsol no hagués fet l’aturada progra· mada l’exercici s’hauria tancat amb un creixement positiu del

3,5%. Així ho confirmen les da· des facilitades per l’Autoritat Portuària de Tarragona, que in· diquen creixements en gairebé tots els sectors, essent especial· ment destacats en l’àmbit dels siderúrgics (+31,9%), dels metal· lúrgics (+25,8%), de ferralla i ferro (+255,3%), de cereals i fa· rines (+5,5%), de pinsos i ferrat· ges (+19,1%), de carbó (+2,6%), de pasta de paper (+47,4%) i de ciment i clinker (+68.787%). En total, durant l’any passat el Port de Tarragona va moure 31,9 mi· lions de tones de mercaderia, fet que situa les instal·lacions tarragonines molt a prop del quart classificat del rànquing estatal de ports, Bilbao, que va moure tot just 32 milions de to· nes de producte (vegeu gràfic).

Amb aquestes dades a la mà, el Port de Tarragona s’ha mar· cat com a objectiu superar els 34 milions de tones mogudes a final de 2012. A mitjà termini (2015), l’objectiu és apropar-se a la barrera dels 40 milions de tones i assolir una major diver· sificació de l’activitat.

46 MEUR d’inversions Pel que fa al capítol d’inversi· ons previstes per enguany, el Port de Tarragona preveu desti· nar uns 46 milions d’euros en les diferents obres que s’estan executant. Bona part d’aquest pressupost (uns 20 milions) es destinarà a l’ampliació del Moll de la Química, obra que un cop

El Port de Tarragona tanca el 2011 consolidat com a cinquè port de l’Estat en volum de tràfic de mercaderies. Enguany es preveuen inversions per valor de 46 milions d’euros en noves infraestructures i l’inici de l’arribada de creuers turístics La tendència creixent de l’activitat portuària es va veure frenada l’any passat per l’aturada tècnica programada de la planta de Repsol

El mes de gener de 2012 ha estat el millor de la història del port tarragoní, amb un increment del 30% en el trànsit de mercaderies

finalitzada permetrà que els vaixells més grans que operen actualment al món puguin an· corar al port tarragoní. De fet, l’actual moll passarà de 18 a 32 hectàrees i de 880 metres de línia d’atracada a uns 2.000. La resta de projectes en execució són la terminal intermodal de la Zona Centre, el desenvolu· pament de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), la terminal intermodal Tarragona i la in· versió que es realitza en un es· càner de seguretat per a la Ter· minal de Contenidors i l’edifici

d’inspecció.

En clau de futur, el Port de Tar· ragona ha anunciat que aquest 2012 intensificarà les seves ac· cions comercials en els mercats asiàtics i obrirà noves línies de treball per tal de començar a portar creuers turístics a la Cos· ta Daurada. L’objectiu, a mitjà termini, és convertir Tarragona en escala regular i de sortida i entrada de creuers. Un dels ho· ritzons que es marca l’Autoritat Portuària de Tarragona és acon· seguir que prop de 100.000 cre· ueristes a l’any passin per les

seves instal·lacions (tal com ex· perimenta per exemple el port murcià de Cartagena).

El tercer fil El president del Port, Josep An· dreu, insisteix en la necessitat de prioritzar la connexió del port amb l’ample de via euro· peu per tal de mantenir la com· petitivitat del territori a curt termini. Per això, redactarà el projecte constructiu del tercer fil a la via actual entre Tarra· gona i Sant Vicenç de Calders, projecte que rep el suport de bona part del teixit empresari· al de la província i de la Gene· ralitat de Catalunya. L’objectiu és tenir-lo llest al mes de juny, quan la Ministra de Foment també presentarà el seu estudi sobre el corredor mediterrani i la recuperació de la línia ReusRoda, opció que el territori no descarta però que difícilment serà executable abans de l’any 2017.

Economia | 27

| 29 de febrer de 2012

E C ONOMIA

L’activitat industrial i empresarial a l’entorn del Port de Tarragona genera en l’actualitat uns 9.000 llocs de treball (entre directes i indirectes) al territori

Els enginyers adverteixen que “Tarragona quedarà aïllada d’Europa” si no es construeix el tercer fil Portbou

Figueres

Girona

St. Celoni Mollet

Castellbisbal Barcelona

O BR E S E N E X E C U CIÓ Projecte del tercer fil

- Moll de la Química - Zona d’Activitats Logístiques - Terminal Intermodal Zona Centre i Terminal Intermodal Tarragona - escàner Terminal Contenidors i edifici inspecció

El turisme de creuers, objectiu estratègic Si bé el Port de Tarragona és in· dustrial, el seu actual president s’ha marcat com un dels grans objectius estratègics convertir Tarragona i la Costa Daurada en una nova destinació de re· ferència per al turisme de cre· uers. En aquest sentit, el Port de Tarragona està orientant els esforços cap a noves estra· tègies comercials que servei· xin per captar l’atenció de les companyies navilieres en un futur immediat. De fet, el Port de Tarragona ha inaugurat fa pocs mesos el seu nou punt

d’atenció al passatger, espai imprescindible per donar ser· vei als creuristes, fet que faci· litarà que aquest mateix 2012 ja es puguin començar a veure creuers al litoral tarragoní.

Fins ara la presència de cre· uers a la Costa Daurada ha es· tat testimonial. L’any 2011, per exemple, només van fer escala al Port de Tarragona un miler de viatgers amb l’arribada de dos creuers. L’arribada d’uns 30 creuers anuals representa· ria un impacte econòmic d’uns 10 MEUR per al territori.

Tarragona

El projecte del tercer fil im· pulsat pel Port de Tarragona continua sumant adhesions al territori. Després que bona part del teixit empresarial (químiques, CEPTA, Pimec i Cambra de Comerç) i de les administracions (Ajuntament de Tarragona, Generalitat i Parlament de Catalunya) ha· gin donat suport a la constru· ció de la infraestructura per solucionar provisionalment les deficiències que Tarrago· na presenta en l’àmbit del transport de mercaderies per ferrocarril, ara ha estat el Col· legi d’Enginyers Industrials de la Província de Tarragona qui s’hi ha mostrat clarament a favor. En un comunicat en· viat als mitjans de comuni· cació i signat pel president del col·legi, Lluís Maestre, el col·lectiu pronostica que la no-consecució del tercer fil suposarà “que Tarragona en el seu conjunt quedi aïllada d’Europa i el seu creixement estigui greument malmès”.

Així mateix, el col·lectiu professional denuncia que sense la connexió ferroviària d’ample de via internacional

Ample de via internacional

El col·lectiu professional creu que “sense el tercer fil es posaria en perill el futur de les nostres empreses i, per tant, milers de llocs de treball” “serà molt difícil aconseguir noves inversions d’economia productiva al nostre territori i es posaria en perill el futur de les nostres empreses i, per tant, de milers de llocs de tre· ball”. Actualment, de l’activi· tat portuària i de la indústria petroquímica en depenen uns 40.000 llocs de feina.

Entre els arguments que els enginyers esgrimeixen per mostrar-se favorables a la construcció del tercer fil és que “a dia d’avui ningú no es pot garantir que es faci el Corredor Mediterrani, ni el seu calendari ni la dotació pressupostària necessària per

executar-lo”. En canvi, asse· gura el comunicat del Col·legi d’Enginyers, “el tercer fil ens permet disposar de l’ample europeu en un termini raona· ble i amb un cost assumible, ja que es compleix el binomi cost-benefici. El rendiment positiu que s’obtindrà amb el tercer fil compensa amb es· creix el seu cost i, a més a més, és un complement temporal al Corredor Mediterrani”. El Col·legi d’Enginyers recorda que el projecte del tercer fil no implica haver de fer cap expropiació de terrenys (ni públics ni privats) i no repre· senta cap impacte negatiu per al territori, ja que comporta rendibilitzar una via que ja existeix i està plenament ope· rativa (Tarragona-Sant Vicenç de Calders-Castellbisbal). En el mateix comunicat els engi· nyers asseguren que el tercer fil “facilitaria el creixement econòmic amb l’arribada de noves inversions i significa· ria un nou alicient perquè les multinacionals implantades al nostre territori es decidei· xin a invertir en nous projec· tes”.

28 | Empresa

29 de febrer de 2012 |

E MP RE SA

FINANÇAMENT

Un cop de bona sort per als proveïdors de l’Administració?

La comunitat empresarial aplaudeix la decisió del govern estatal de crear un consorci financer que avanci l’import de les factures reconegudes per les administracions, una mesura que podria facilitar la gestió dels proveïdors dels ens públics

L

a Cepta aplaudeix la decisió que estan estudiant els ministeris d’Hisenda i Administracions Públiques i d’Economia i Competitivitat d’elaborar un pla de xoc que permetrà que moltes petites i mitjanes empreses, autònoms i emprenedors puguin resoldre alguns dels deutes contrets com a proveïdors amb les administracions públiques. Des de la confederació empresarial s’anima al Govern central a dur a terme aquesta operació de finançament a través de l’ICO, ja que es considera que aquesta mesura permetrà a les empreses augmentar la seva liquiditat, una de les opcions que més poden ajudar les empreses a sortir de la crisi. Ha arribat un cop de bona sort per als proveïdors de les administracions?

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta) aplaudeix la decisió del Govern d’establir un pla de xoc que permeti accelerar el pagament del deute comercial de les administracions públiques.

El retard de pagaments als proveïdors és un dels grans problemes de subsistència de moltes empreses, que se suma a les dificultats econòmiques de supervivència i accés al crèdit que tenen moltes petites i mitjanes

La proposta del Govern és negociar amb les entitats financeres perquè siguin elles les que avancin l’import de les factures a través d’un consorci subvencionat per l’ICO a un tipus inferior al 6%

L’accés al crèdit i els deutes de les administracions és un dels principals problemes de moltes empreses.

empreses, així com autònoms, de les nostres comarques, per la qual cosa la decisió estatal d’avançar els pagaments a través de l’ICO està essent força ben rebuda per la comunitat empresarial.

Diversos mitjans de comunicació de tipus econòmic i empre-

sarial s’han fet ressò de d’aquesta proposta presentada pel ministre d’Hisenda, Cristòbal Montoro.

La proposta del Govern és negociar amb les entitats financeres perquè siguin elles les que avancin l’import de les factures pendents i reconegudes i,

d’aquesta manera, es formalitzi un consorci bancari que subvencionarà l’ICO en el qual els bancs avançaran el pagament al creditor i els deutes de cobrament aniran a càrrec de les administracions públiques. Si es duu a terme aquesta operació tal com està planificada, el

termini d’amortització seria de tres anys i l’interès –menor al de la línia ICO– perquè les autonomies paguin a proveïdors. És a dir, un tipus inferior al 6 per cent. Els interessos els abonarà l’empresa o autònom creditors que presentin al cobrament la factura impagada en finestreta bancària. A la pràctica, l’empresa o autònom només haurà de presentar les factures no cobrades a l’entitat financera per iniciar el procés.

Cal veure encara com es materialitzarà aquesta proposta. De moment, el ministeri d’Hisenda qualifica de “considerables” els deutes de les administracions i la comunitat empresarial considera que és “imprescindible” que es duguin a terme totes les mesures que siguin possibles per facilitar l’accés al crèdit.

PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES

Guardons CEPTA 2011

Totes les empreses de les comarques de Tarragona que vulguin presentar-se a aquest acte trobaran un document disponible a la web de Cepta (www.cepta.cat) dins l’apartat “NIT EMPRESARIAL CEPTA” o al telèfon 977 242 313

La força de l’optimisme CONVOCATÒRIA OBERTA FINS AL 7 DE MARÇ

altafulla enceta dissabte el seu primer festival de jazz, l’altafujazz

Guia d’oci i serveis

APUNTS

DEl 29 de febrer AL 6 DE març

Ciència

Innovació Bateries que duren

Apple ha patentat un tipus de bateria de llarga durada per als seus mòbils

La pell més dolça

Els peixos s’alerten del perill per mitjà d’un component químic molt dolç: un tipus de sucre

Gastronomia Ca La Peirona

Un restaurant de poble, de cuina senzilla, casolana amb tot d’olors i sabors

Cultura

III Festival d’Arts Visuals e∙plec L

‘e·plec exerceix la tasca necessària de recopilar, difondre i reflexionar al voltant dels treballs més actuals i notoris en arts visuals. Aquesta edició tindrà lloc al Triangle e∙plec, format pel Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT), el local de la Colla Castellera Xiquets de Tarragona i l’estudi de la pintora Marta Balanyà, fins al proper 4 de març.

notíciestgn Cada setmana al Tarragonès i al Baix Penedès

I ara també a

www.noticiestgn.cat

30 |

| 29 de febrer de 2012

INNOVACIÓ Bateries de llarga durada Apple patenta un prototip de bateries que permetrà que funcionin durant dies

L

‘ús de l’smartphone cada dia està més instaurat a la nostra societat. Així i tot, tenen un petit problema: les bateries no acostumen a durar més d’un dia. Per solucionar-ho, les empreses tecnològiques estan desenvolupant nous acumuladors que millorin la capacitat i l’ús dels dispositius mòbils.

Apple acaba de patentar un prototip de bateries a base de cèl·lules combustibles d’hidrogen. Aquestes bateries poden aconseguir altes densitats gravimètriques i volumètries d’energia, cosa que permetrà que els dispositius electrònics mòbils puguin funcionar durant dies o fins i tot setmanes sense necessitat de ser recarregats.

La base d’aquest invent no és nova, es tracta de la tecnologia de pila d’hidrogen. Aquest sistema permetria alimentar els utensilis portàtils a través de l’hidrogen i l’oxigen que es convertirien en aigua i energia elèctrica. A més, en no necessitar energia elèctrica per a la seva recàrrega directa no perjudicarien el medi ambient i serien més sostenibles. Igualment, en ser més petites i lleugeres permetrien que els dispositius que les portessin també ho fossin.

Segons ha informat The Telegraph, Apple hauria destacat també en el mateix document de patent la dependència dels combustibles fòssils per part del govern americà, la qual cosa hauria augmentat “el desig de part dels consumidors de promocionar i usar fonts d’energia renovables”, com és el cas d’aquestes innovadores bateries.

Software per a gerents del segle XXI Estratègia · Gestió per processos · Indicadors · Millora Gestió de les persones · Quadres de comandament www.boonsai.com · info@boonsai.com · 977 11 05 20

b

| 31

| 29 de febrer de 2012

CIÈNCIA

La por fa olor de sucre Q

uan un peix pateix algun dany, els altres peixos fugen, alertats per una misteriosa substància coneguda com ‘schreckstoff’ (coses que espanten, en alemany). Un equip d’investigadors, segons ha publicat a ‘Current Biology’, ha descobert que el component químic d’aquesta substància és un tipus especial de sucre que es troba en abundància en la pell de peix.

El component químic que alerta els peixos del perill és un tipus de sucre que es troba a la seva pell

Quan un peix està ferit, fragments de sucre -conegut com a sulfat de condroitina- alerten els altres peixos d’un perill proper. “Els resultats ofereixen la solució a un trencaclosques de 70 anys d’història: la veritable naturalesa d’aquest senyal d’alarma”, ha explicat el professor de la Universitat de Singapur Suresh Jesuthasan.

El sulfat és un component important de la pell de peix, i la seva fragmentació --probablement, provocada per enzims alliberats després d’una lesió-sembla ser la clau. El nou estudi mostra que el “Schreckstoff”, i aquests fragments de sucre, es registren en

una part particular del cervell del peix, situada en el bulb olfactori, que conté una classe enigmàtica de neurones sensorials, conegudes com a cèllules cripta.

Els investigadors suggereixen que aquestes neurones poden especialitzar-se a detectar el senyal d’alarma del sucre, “aquesta regió del bulb olfactori posseeix projeccions úniques als centres superiors del cervell”, ha explicat Jesuthasan.

Les troballes han identificat una nova classe de substàncies odoríferes dels peixos que també ajuden a explicar com ha evolucionat el senyal de perill, malgrat que no ofereix cap benefici particular al seu remitent. Els fragments de sucre s’alliberen naturalment després una lesió, tan si els altres peixos propers poden olorar-los, com si no. No obstant això, continuen quedant molts enigmes. Per exemple, algunes espècies de peixos detecten els senyals d’alarma alliberades per espècies estretament relacionades, però responen amb menys intensitat als senyals de parents més llunyans.

32 |

| 29 de febrer de 2012

CULTURA III Festival d’Arts Visuals e∙plec Aquesta edició tindrà lloc al Triangle e∙plec, al carrer Santa Anna de Tarragona

El primer dissabte de cada mes sonarà a “Altafujazz” Altafujazz és el primer Cicle de Jazz que el municipi d’Altafulla organitza conjuntament amb l’entitat local Oil Jazz. El seu president i músic, Toni Pla, és el director artístic d’aquest cicle jazzístic que donarà continuïtat a aquest tipus d’estil musical el primer dissabte de cada mes durant tot l’any.

El cicle, ja es va estrenar el passat 7 de gener amb l’actuació de The Blow Trio & Sabina, que va omplir la Pallisa de l’Era del Senyor.

La propera actuació tindrà lloc aquest dissabte 4 de març a les 20:30h, amb l’actuació d’Anna Luna Trio & Bossa que barreja la tradició del jazz amb la Bossa Nova.

En poques setmanes també s’estrenarà la pàgina promocional del cicle www.altafujazz.cat que proporcionarà tota la informació relacionada amb els concerts i les bandes i grups que hi actuaran al llarg de l’any.

Les entrades es podran adquirir per ServiCaixa, Internet o bé a taquilla una hora abans dels concerts.

recomana...

L

’e·plec, que comença avui i que es durà a

terme fins al 4 de març a Tarragona, és un espai per a la creació experimental en arts visuals a Tarragona.

Es tracta d’un recorregut pels processos actuals de recerca, producció i difusió de la creació contemporània, ubicada en la complexitat. E·plec exerceix la tasca necessària de recopilar, difondre i reflexionar al voltant dels treballs més actuals i notoris en arts visuals a la Catalunya Sud, encara que, en el marc d’aquesta edició de l’e·plec, també s’ha volgut convidar artistes i col·lectius d’altres territoris que poden resultar interessants.

Aquesta edició tindrà lloc al que els organitzadors han anomenat “Triangle e·plec”, configurat pel Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) en un vèrtex; el local de la Colla Castellera Xiquets de Tarragona, en un altre; i l’estudi de la pintora Marta Balanyà, en el tercer. Tots tres emplaçaments es troben al carrer de Santa Anna, a la Part Alta de Tarragona.

En el programa de la tercera edició del festival, tot i que funciona com un palimpsest, es volen priorit-

Veure el món amb ulls de nen zar propostes que incorporin un treball conceptual, amb una dimensió política i social explícita.

Sotmesos al reflux de l’omnipresent crisi econòmica, una pregunta que es repeteix en molts àmbits rau en el fet si aquesta crisi és conjuntural o estructural, si representarà un ajustament del sistema o un canvi radical. Prenent aquest enorme interrogant com a punt de partida, des de Laboratori Visual vesteixen aquest plantejament amb lemes com: “Tranquils, tot sortirà segons l’imprevist” i “No patiu, tot sortirà bé!”. A partir d’aquí, s’han organitzat tot un seguit d’actes: presentacions de projectes, debats, projeccions de fotografies, cinema i vídeo-art, exposicions, concerts, performances, instal·lacions, cercaviles i degustacions (i tot això amb pressupost 0).

Aquest any, a l’e·plec hi ha pogut participar tot ciutadà, artista o urbanista que ho hagi desitjat. Els projectes s’exposaran com a presentacions el dissabte 3 de març al Museu d’Art Modern de Tarragona, a les 18 hores. També es preveu un arxiu on line amb les propostes rebudes que també es presentarà al MAMT.

Familias en ruta és una revista digital que gestionen en Max i la Susagna, pares de la Lluna. “Sempre ens ha apassionat viatjar d’una manera independent per conèixer el nostre país i llocs i persones d’altres cultures del món”, asseguren. “Ens encanta gaudir del contacte amb la natura i seguir descobrint-la amb la nostra filla”. Mentre planificaven una viatge amb la petita, van buscar informació a webs sobre viatges i veient que no els oferien propostes concretes per als més menuts, van decidir crear la seva web, punt de trobada virtual “per a tots els interessats en els viatges amb nens i les criances del món”.

Viatgers experimentats i incansables, aquesta família planteja el repte de voltar pel món i descobrir, a través dels ulls dels nens, destins més enllà de parcs temàtics i el que s’espera que tothom vagi a veure amb canalla. Així mateix, l’objectiu de la seva iniciativa és nodrir-se de les experiències d’altres pares viatgers. Per això, conviden els seus lectors a enviar-los relats amb recomanacions per tenir en compte. Els seus punts d’interès s’agrupen en cinc categories: famílies rodamons, amb experiències de viatges amb nens pels cinc continents; ecoturisme amb nens, amb propostes de turisme rural i activitats per fer a la natura; a la motxilla, amb actualitat viatgera, opinions i recursos; les ciutats dels nens i, finalment, criança viatgera, amb referències a altres tipus criança i educació i els drets de la infància. Podeu seguir-los a www.familiasenruta.com i al seu Facebook.

| 33

| 29 de febrer de 2012

AGENDA

m:

Destaque

ro Cisne neg a Tarragona 29 dimecres

DIVENDRES 2

FEBRER / MARÇ 2012

27 28 29

tos a Los sustitu a Tarragon 5 2 te b a s dis

5

Fools The Mighty a Tarragona 26 diumenge

6

7

1

2

3

4

8

9 10 11

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

ACTES PERMANENTS

DIMECRES 29

Tarragona Cinema. ‘Cisne negro’ El film de Darren Aronofsky explica la història de Nina (Natalie Portman), una brillant ballarina que forma part d’una companyia de ballet de Nova York i que viu completament absorta per la dansa. La pressió de la seva controladora mare, la rivalitat amb la seva companya Lily (Mila Kunis) i les exigències del director de la companyia (Vincent Cassel) s’aniran incrementant a mesura que la data d’estrena s’aproxima. Aquesta tensió provoca en Nina una esgotament nerviós i una confusió mental que fa que no pugui distingir entre realitat i ficció.

Lloc: Antiquari - C/ Santa Anna, 3 Hora: 20.00 h

Tarragona Teatre. ‘Los sustitutos’ La companyia Niumpaloal’Arte presenten a Marichu, una actriu idealista i amant de la seva professió i a Jing, un actor amb por. Ells són els components de la companyia teatral anomenada Los sustitutos. Es dediquen a viatjar de teatre en teatre amb la il·lusió que l’obra anunciada falli per poder prendre l’alternativa i fer realitat el seu somni: representar el seu espectacle sobre un escenari. Finalment després de deu anys els substituts surten a escena. Un cop Marichu diu: “Que comenci la funció!” comença un cabaret heterogeni.

Lloc: Sala Trono Hora: 21.00 h

DIUMENGE 4

Tarragona Exposició. ‘Parlem de drogues’ A través d’un simulador de joc de la ruleta russa es podran conèixer les probabilitats de caure en l’addicció de qualsevol tipus de droga i una màscara de teatre somrient mostrarà l’evolució del seu rostre demacrat pel cosum de drogues. Aquestes només són algunes pinzellades del que l’exposició mostra per fer reflexionar sobre les drogues i l’impacte social que tenen, els efectes que provoquen en la salut i la importància de la seva prevenció.

Lloc: CaixaForum Dies: es pot visitar fins al 9 d’abril Visites comentadades per al públic general: Català, dissabtes i diumenges a les 18 h.

Castellà, diumenges a les 19 h.

DIJOUS 1

Tarragona Cinema. ‘E la nave va’ L’Obra Social “la Caixa” ha programat el passi del film E la nave va, dins del cicle de projeccions Fellini: l’espectacle infinit. L’obra de 1983, amb guió del propi Fellini i Tonino Guerro, és una pel·lícula avançada al seu temps. És la història del viatge d’un grup de personalitats europees acompanyant les cendres d’una cèlebre diva de l’òpera, Edmea Tetua, a la seva illa natal en el Mar Egeu.

El viatge es convertirà en una dissecció de les arrels històriques d’Europa davant del llindar de la Primera Guerra Mundial.

Lloc: CaixaForum Hora: 19:00 h

Tarragona Exposició. A Contrallum La mostra és un conjunt de fotografies fetes a Tarragona, Marroc, Regne Unit, França... i que tenen la llum i la seva ombra com a protagonistes.

David Oliete, l’autor, és un jove tarragoní amb seu a Barcelona, a qui li encanta viatjar, veure pescar el seu avi i els Donuts de xocolata. Ha treballat al Canal 3XL (Televisió de Catalunya), La Marató de TV3, a l’Estudi Mariscal, Minifilms, Mondosonor, TRESC Club, Miss Alabama, COM Ràdio i Tarragona Ràdio. Els seus treballs es poden veure a través de la seva pàgina web: www.davidoliete.com Dies: es pot visitar fins al 31 de març Lloc: Bar Pajaritu

Tarragona Infantil. Granotes i gripaus i altres trifulgues El primer diumenge de cada mes té lloc el cicle d’espectacles infantils per veure en família Matins en família. En aquesta ocasió, Cesc Serrat presenta el seu espectacle Granotes i gripaus i altres trifulgues on un majestuós conjunt de cistelles, molt ben disposades i en un fons de color que les emmarca, van sorgint diferents històries de granotes i gripaus, conills i serps, gats i gossos, pagesos i pageses, cabretes i llops, comtes i princeses, gegants i nans, el sol i els núvols, follets i fades...

Lloc: Auditori Caixa Tarragona Hora: 12.00 h Preu: 4 € / Clients de CatalunyaCaixa 2 €

Tarragona Exposició. Experiències amb Dalí Aquesta exposició audiovisual és una mostra que recull imatges cinematogràfiques inèdites, fotografies i diferents objectes recuperats gràcies a la participació ciutadana, axí com del quadre mateix que Dalí va pintar en commemoració del bimil·lenari de l’estada d’August.

Lloc: CX Sala d’exposicions Tarragona Dies: es pot visitar fins al 29 d’abril Horari: de dilluns a diumenge de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores.

Visites guiades: tots els dissabtes a les 19 hores.

34 | El temps

29 de febrer de 2012 |

EL TEMPS

RUTA

Temps primaveral

Un poble abandonat

L’augment de les temperatures i el cel serè farà que aquesta setmana l’ambient sigui primaveral.

Tot i que durant el dia es puguin arribar als 20º les temperatures podrien baixar fins als 4º durant la nit.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 19º / min. 7º

Sol

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

DIJOUS 1

DIVENDRES 2

DISSABTE 3

DIUMENGE 4

Neu

Boira

L

’itinerari proposat constitueix una curta i interessant passejada per visitar un lloc que, dia a dia, es torna una mica més invisible. A principis del segle XX, molts habitants confirmaven la vitalitat de Selma, però la primera carretera que va arribar al Pla de Manlleu ho va canviar tot, i la gent va començar a deixar el poble. Des del coll de Santa Agnès, la pista forestal que surt a la dreta permet arribar als camps de la Portella. La bifurcació del camí que porta a la Masó constitueix un bon lloc on deixar el vehicle i començar a caminar en direcció a la gran masia de la Portella. Just quan s’acaba la seva alçada, s’ha de continuar per la pista de la dreta i pujar per l’interior del bosc. Al revolt on la pista comença a baixar, es continua recte per un camí menys marcat, per tal de superar un petit coll des d’on es divisa el solitari campanar de Selma. Es baixa lleugerament, i just al nou revolt, es deixa la pista per continuar recte en direcció al poble. Per tornar, se surt de la part alta del poble per un camí que envolta de nou el puig de les Forques, per anar a buscar el coll que connecta novament amb la Portella. El campanar de Selma simbolitza segles i segles de la vida de la seva gent i de la seva història.

A Peu. Arola Editors.

DESNIVELL: 100 m

DILLUNS 5

TEMPS: 2 h 15 min (sense comptar aturades)

DIMARTS 6

DISTÀNCIA: 8,5 km RECOMANACIONS: Des de Santes Creus s’accedeix al coll de Santa Agnès per la carretera de les Pobles. A Vila-rodona, a la part baixa del poble es troba el restaurant Les Fonts, un local sense luxes però agradable i honest, amb una bona restauració que dignifica el millor concepte de fonda.

OCELLS DE TARRAGONA

Pardal (Passer domesticus) IDENTIFICACIÓ: 14 cm. Probablement l’ocell més familiar. El mascle, la coroneta és grisa, la nuca castanya, gorja i pit negres i les galtes blanques. La femella i juvenil, marró apagat per damunt i blanc per sota, amb franges alars de color d’ant, sense marques distintives.

Comportamen gregari.

VEU: Variat, un fort “txiip” “txissis” i diferents notes aspres refilants.

HÀBITAT: Llocs edificats i extensions de conreu, estrany lluny de nuclis habitats.

Nia a les esquerdes i forats d’edificis, pallers, etc.

OBSERVACIÓ: Tot l’any Alemany: Haussperling Anglès: House Sparrow Espanyol: Gorrión común

Francès: Moineau domestique

L’ORNITÒLEG TARRAGONÍ JOSEP RICOMÀ ENS DÓNA A CONÈIXER CADA SETMANA EN AQUESTA SECCIÓ UNA DE LES AUS QUE PODEM TROBAR A LES NOSTRES COMARQUES

| 35

| 29 de febrer de 2012

GASTRONOMIA Ca La Peirona, a Vilaplana, la bona cuina de sempre Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

A

la Maria Mercè Serres li agradava molt la cuina, des de sempre, encara que a la família no hi havia cap antecedent restaurador. L’art dels fogons el va aprendre a casa, de la seva àvia, de la seva mare i, quan es va casar amb el Joan Maria Mestre, de la seva sogra. Un dia, ja fa set anys, es va decidir i va convertir en realitat el seu somni: ser cuinera professional i tenir el seu propi restaurant; així va néixer Ca La Peirona. El seu marit, que treballava en una empresa des de feia 24 anys, va deixar la feina per ajudar-la: s’encarregaria del menjador.

Actualment, el seu fill, Joan Maria està amb la mare a la cuina.

Ca La Peirona és un restaurant familiar, situat a la Riba –un balcó a la serra de la Mussara– de la població de Vilaplana, al mateix peu de la muntanya. A l’agost de 1999, el matrimoni Mestre inaugurava un restaurant al poble, que ocupa els baixos de la seva casa pairal. Van adequar el que abans havia estat l’estable, en un rústic menjador que conserva la pedra vista i les bigues; un espai agradable i acollidor, per uns 35/40 comensals.

La Maria Mercè aviat va superar les primeres dificultats dels ingredients i les quantitats i ara té la mà trencada en preparar exquisides elaboracions de la cuina tradicional catalana. Certament una cuina senzilla, de poble, casolana, però amb tots els sabors i les olors que donen els xups-xups i les hores als fogons.

Entre les especialitats, destaquen l’escudella catalana, 7€, canelons casolans, 8€; el bacallà gratinant, amb salsa de romesco o allioli, 14€; la 1/2 espatlla d’anyell al forn –que és un dels plat amb més èxit a l’establiment-, 18€, juntament amb la mitjana (chuletón) de vedella a la pedra, 20€ i el filet de vedella a la pedra, 18€; els cargols a la llauna, 12€... i la carn de caça, estofat de porc senglar o cérvol, 13€; la perdiu a la vinagreta, 16€... En

definitiva, plats de tota la vida i amb una bona relació qualitat/preu. Les postres es fan a la casa i el més típic i representatiu és el coc, presentat amb avellanes torrades, 3€; i la crema catalana, 3,50€, com es feia abans.

I en temporada de Quaresma, el tradicional menjar blanc, 3,30€ (i la cassoleta de bacallà, 15€). El restaurant treballa també molt bé el producte de temporada.

Així, cal esmentar els bolets de tardor.

Al celler tenen vins de les comarques tarragonines i d’altres D.O. i, com a vi de la casa, n’ofereixen un dels Cellers Unió, jove, 6€.

Els caps de setmana convé reservar taula anticipadament, ja que habitualment està ple.

CA LA PEIRONA C/ Àngel Guimerà, 1 · 43380 · Vilaplana Tel. 977 81 51 71 Horari: de 13.00 a 15.30 hores i de 21 a 22.30 hores Tanca diumenge i dilluns nit i dimarts tot el dia

RESTAURANTS RECOMANATS BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 43001 · Tarragona 977 24 28 96 · www.eltiberi.com LIZARRAN · TAPES Comte de Rius, 14 43003 · Tarragona 977 22 58 45 RESTAURANT MASIA CRUSELLS Avda. de Tarragona, km 1 43204 · Reus 977 75 40 60 · 977 77 24 12 masiacrusells@gmail.com www.masiacrusells.com

RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOF Av. Santa Oliva, 2 43700 El Vendrell 977 66 26 51 reservas@elmolidecaltof.com www.elmolidecaltof.com RESTAURANT JOILA Av. Generalitat, 34 43880 Comarruga 977 68 08 27 977 68 00 18 jolia@joila.com www.jolia.com

Avda. Tarragona a Reus, Km 1 - 43204 · REUS Tels. 977 754 060 · 977 772 412 · Fax 977 772 412 masiacrusells@gmail.com www.masiacrusells.com

36 |

29 de febrer de 2012 |

GENT L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE PUNTAIRES DE L’ARBOÇ, A LA VIII BIENNAL DE GÈNOVA

L

a VIII Biennal de Gènova, que cada any dedica una exposició a un tema o país, va decidir convidar l’Associació Catalana de Puntaires (ACP) i exposar la punta al coixí catalana. El mes de novembre, les vitrines del Palau Imperial de Gènova van mostrar diverses tècniques de punta al coixí que es produeixen a Catalunya, amb peces pròpies de l’ACP i d’altres de cedides expressament per a l’ocasió. Les puntaires i els visitants de Gènova van poder apreciar l’alta qualitat dels treballs de l’Arboç. Entre la delegació hi havia una representació de puntaires arbocenques que van poder fer demostracions in situ de la punta arbocenca. La delegació catalana, entre la qual destacava la puntaire arbocenca Aida Pou, va fer una demostració de la genuïna tècnica arbocenca de tallar i afegir. Els presents van lloar la tècnica, molt diferent de les pròpies de Gènova. La jornada va acabar amb una conferència a càrrec de la presidenta de l’Associació Catalana de Puntaires, M. Jesús González. La intervenció va anar acompanyada d’il·lustracions dels estris que habitualment s’utilitzen a Catalunya en la confecció de les puntes i de les diverses tècniques que s’empren. La xerrada va comptar amb un gran nombre d’assistents.

ACTE DE CLOENDA A CUNIT: CAMPIONAT D’ESCACS DE CATALUNYA PER EDATS 2012 VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA

E

l Club d’Escacs El Pla de Santa Maria i la delegació de Tarragona de la Federació Catalana d’Escacs ha organitzat el campionat per classificar els representants del Camp de Tarragona al proper Campionat de Catalunya que es disputarà a Vila-seca. El Club Escacs Tarragona ha estat el club amb més classificats. A la foto, els jugadors participants del Club Escacs Tarragona que s’han desplaçat durant tres dissabtes al Pla de Santa Maria.

SALOU LLIURA ALS PARTICIPANTS A LA FESTA MAJOR UN VÍDEO DELS ACTES

U

n any més, en finalitzar la Festa Major d’Hivern, des de la regidoria de Cultura i Festes s’ha volgut agrair la participació de les colles i entitats, a més del cos de voluntaris i tots els departaments que han pres part d’una o altra manera en l’organització donant tot el suport a l’esdeveniment que, al llarg de dotze dies (del 26 de gener i fins al 6 de febrer) ha revolucionat el municipi amb prop de setanta actes. En finalitzar es van lliurar els obsequis preparats per a l’ocasió; un DVD amb les imatges de la Festa Major que recullen tots i cada un dels actes que s’han viscut en aquesta darrera celebració a Salou i també una placa.

A

questa setmana la biblioteca de Cunit ha acollit l’acte de cloenda del programa de Voluntariat per la Llengua i dels cursos de català que organitza l’Ajuntament de Cunit i el CNL de Tarragona.

L’acte ha consistit en una xerrada amb l’autora del llibre de lectura fàcil Les mateixes estrelles, Núria Martí, i hi han assistit membres de les parelles lingüístiques i alumnes dels cursos de català.

JORNADES DE LES AULES D’ACOLLIDA A SPISP

L

’ Aula d’Acollida de l’escola Sant Pere i Sant Pau va celebrar el 8è curs de funcionament. Amb motiu de la Diada Internacional de la Llengua Materna, nens i nenes d’entre 8 i 12 anys d’altres aules d’acollida, amb llurs mestres i tutors, van ser els convidats especials durant tot el matí del 22 de febrer per tal de compartir tallers i activitats complementàries, un esmorzar de germanor i les actuacions dels alumnes.

| 37

| 29 de febrer de 2012

Telèfons genèrics

GOLF COSTA DAURADA 2012

E

l diumenge 26 de febrer es va celebrar una nova edició del Trofeu Comitè de Competició del Club de Golf Costa Daurada.

Més de 300 jugadors van citar-se en aquesta prova que es va jugar sota la modalitat del medal play individual. Els guanyadors del trofeu en aquesta edició van ser Juan Bartolí i Natividad Podio.

Emergències 112 Bombers de la Generalitat 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil Tarragona 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Albinyana Ajuntament 977 68 78 18 Consultori Mèdic 977 68 70 75 Consultori Mèdic 977 68 76 98 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Altafulla Ajuntament 977 65 00 08 Consultori Mèdic 977 65 60 07 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Arboç Ajuntament 977 67 00 83 CAP Arboç 977 67 15 88 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Banyeres del Penedès Ajuntament 977 67 13 50 Consultori mèdic 977 67 17 12 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88 Bellvei Ajuntament 977 16 81 85 Consultori Mèdic 977 16 88 41 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bisbal del Penedès Ajuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38 Consultori Mèdic 977 68 87 24 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bonastre Ajuntament 977 65 70 19 Consultori Mèdic 977 65 72 27 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Calafell Ajuntament 977 69 90 09 Policia Local 977 69 90 07 Cap Calafell 977 69 14 18 Segur de Calafell Consultori Segur 977 16 44 08 Constantí Ajuntament 977 52 05 21 Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01 Creixell Ajuntament 977 80 02 02 Consultori mèdic 977 80 03 36 Cap Torredembarra 977 64 48 01

Cunit Ajuntament 977 67 40 80 Policia Local 977 67 50 48 CAP Cunit 977 67 63 32 CAP Cubelles 902 111 444 El Catllar Ajuntament 977 65 31 01 Consultori Mèdic 977 65 36 75 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Cap de Torredembarra 977 64 38 01 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 El Morell Ajuntament 977 84 06 17 Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15 El Vendrell Ajuntament 977 16 64 00 CAP el Vendrell 977 66 77 03 Comarruga Ajuntament 977 16 64 00 Consultori mèdic 977 68 35 86 Els Pallaresos Ajuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27 Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19 La Canonja Ajuntament 977 54 34 89 Cap La Canonja 977 55 66 78 La Nou de Gaià Ajuntament 977 65 52 57 Consultori Mèdic 977 65 57 10 La Pobla de Mafumet Ajuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52 Cap del Morell 977 84 00 15 La Pobla de Montornès Ajuntament 977 64 80 12 Consultori Mèdic 977 64 85 31 La Riera de Gaià Ajuntament 977 65 50 00 Consultori Mèdic 977 65 55 55 Llorenç del Penedès Ajuntament 977 67 71 06 Consultori Mèdic 977 67 75 14 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

Montmell Ajuntament 977 68 84 29 Consultori Mèdic 977 68 92 10 Cap Vila-Rodona 977 63 90 19 Perafort Ajuntament 977 62 50 06 Cap del Morell 977 84 00 15 Roda de Barà Ajuntament 977 65 70 09 Consultori Mèdic 977 65 75 14 Creu Roja 977217154 Salomó Ajuntament 977 62 90 30 Consultori Mèdic 977 62 90 11 Salou Ajuntament 977 30 92 00 Cap- Urgències 977 38 31 04 St. Jaume dels Domenys Ajuntament 977 67 71 13 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Santa Oliva Ajuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04 Consultori Mèdic 977 67 95 50 Tarragona Ajuntament 977 29 61 00 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 Torredembarra Ajuntament 977 64 00 25 Cap Toredembarra 977 64 38 09 Vespella de Gaià Ajuntament 977 65 52 88 Consultori Mèdic 977 64 90 69 Vilallonga del Camp Ajuntament 977 84 01 01 Consultori Mèdic 977 84 23 28 Vila-seca Ajuntament 977 30 93 00 Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25 Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36 Cap Vila-seca 977 39 40 27

LA PROTECTORA ET NECESSITA ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Femella de no més d’un any, barreja de pastor alemany però més petita (uns 15-20 kg). És sociable i afectuosa, molt juganera i divertida!

Va ser abandonada quan només era un cadell però té tota una vida per davant com per passar-la a una gàbia. És molt intel·ligent i atenta a aprendre normes. Es relaciona molt bé amb altres gossos i li encanta estar amb persones. El seu comportament també és exemplar.

Espera a les primeres gàbies de la Protectora una oportunitat.

PATINATGE AL VENDRELL

E

l Vendrell acollirà el proper dissabte 3 de març la Fase Comarcal de Patinatge dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya per classificar-se per la Territorial. L’esdeveniment es durà a terme al Complex Esportiu Club Tennis Vendrell durant tot el dia. La jornada clourà amb una exhibició dels patinadors i patinadores dels Clubs.

Sudoku Fàcil

C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu Clar Horari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 18 a 20 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14 hores. apadrinaments@gmail.com - www.laprotectora.org

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Difícil

Solucions setmana anterior

Emissores de Ràdio ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3 MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA TORREDEMBARRA / 107.4 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8

RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

38 |

29 de febrer de 2012 |

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

HABITATGES Venda TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis de 120m2, cèntric aprop de la zona del mercat, 4 dormitoris, 2 banys, galeria, parquet, armaris encastats, terrassa, edifici amb ascensor, vistes i molt assolellat. Preu: 260.000€ Tel. 977 24 80 80 REUS. Duplex de 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, traster, calefacció, porta blindada, porter automàtic. 201.305€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

Via Augusta, 69

TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Pis 85m2, 3 habitacions, bany. 155.000€ Tel. 977 25 20 25 TARRAGONA. JOAN XXIII. Por traslado vendemos piso. Esquinero. Seminuevo.

Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios.

2baños. Parking y trastero en la misma finca. Magnificas vistas despejadas.

259.000€. Tel. 695 450 372

TARRAGONA. MASIES DE TARRAGONA. Casas de 4 y 5 dormitorios en Vilafortuny con piscina, jardines y zona de juegos comunitaria. Acabados de alta calidad. Tel: 977 23 60 29

REUS. Pis de 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, terrassa, ascensor, armaris, porter automàtic, despes de comunitat 120€/trimestre. 190.800€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso reformado de 3 dormitorios con un baño completo, a metros del Corte Inglés, muy luminoso, ascensor. Precio: 175.000€.

Tel. 695450372

TORREDEMBARRA. 1ª LÍNEA DE MAR. Apartament de 3 dormitoris, amb pàrquing i traster. Zona comunitària amb piscina. Davant de la platja (al costat del Port Esportiu). Tel: 609 020 545

TARRAGONA. Edificio Pertinaz, venta de pisos de OBRA NUEVA, en Tarragona centro. 1 y 2 habitaciones con amplios patios y parkings disponibles. Excelentes acabados. En c/Hernández Sanahuja, paralela a la Av. Catalunya. Aproveche nuestras ofertas llame al 977 22 66 52

TARRAGONA. PAÍSOS CATALANS. Se vende piso, 3 dormitorios y 2 baños con COCHERA DOBLE Y TRASTERO. Piscina y ampla zona comunitaria. Ideal parejas y familias, el mejor precio de la zona.

Tel. 977214713

Tardes a l’obra

PROMOCIONS IMMOBILIARIES

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, A.A, calef., parking i traster. 240.000€.

Tel. 977 25 20 52 REUS. Chalet adosado de 4 dormitorios, 195m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza, garaje, puerta blindada. 382.000€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. PERE MARTELL. 2dorm, 65mt, planta alta, solarium de 50mt, exterior, plaza de parking grande, finca seminueva. 170.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. VIOLANT D’HONGRIA 39.

Se vende piso casi nuevo. 3 habitaciones y 2 baños. Zona comunitaria y parking incluido. Consulta nuestros pisos de ocasión. Tel. 977226652 TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de dos habitaciones. Todo nuevo.

Amueblado. Tel. 660 133 933

SALOU. Conjunt Aqquaria. (Primera rotonda des de Plaça Europa a Port Aventura). Habitatges de 2 dormitoris de 68m2 útils, més 2 amplies terrasses.

Amb la millor zona comunitària de Salou, ideal per viure tot l’any o disfrutar de l’estiu. Només 20.000€ a les claus, iva inclós.

Resta hipoteca BANKIA a 25 anys. Informació al mateix conjunt i al telèfon 977380388 TARRAGONA. LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp de Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, cocina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salón-comedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958 REUS. Piso de 2 dormitorios, 70m2, 1 baño, cocina, comedor, calefación, cristales dobles, gastos de comunidad 36€/ año. 149.500€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. 4 habitacions, 1 bany, cuina, menjador, ascensor, porta blindada, porter automàtic. 177.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso seminuvo. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado. Precio: 198.000€ negociables. Tel. 977226652

REUS. Pis de 2 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador, armaris, mobles, porter automàtic, tancaments de fusta, asolellat, balcó. 127.200€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Pis de 4 habitacions, 1 bany, cuina, menjador, ascensor, porta blindada, porter automàtic, vidres dobles, tancaments alumini, assolellat. 178.040€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 129m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment reformat per a estrenar. Acabats de primera qualitat. Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. 500.000€. Tel. 977 25 16 16

SALOU. 1ª línia de mar. Espectacular ático de 5 dormt. 125m2 útiles. Todo exterior. Más terraza perimetal y solarium de uso privado. Acabados de max. calidad (parquet, aire acon. calefacción etc. + 2pk y 2 traseros.

Nuevo. Llaves en mano. Tel. 609 020 545

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda, sup. aprox. 50m2, 1 hab., cuinamenjador, bany, parquet combinat amb mosaic hidràulic, terrassa de ús i disfrute privatiu amb vistes al mar i Torre de Pilats, edif. rehabilitat, nou a estrenar.

180.000€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dorm+2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. Unifamiliar a Tgna II. 200m2 reformats. 5hab dobles, 2 banys, 1 aseo. A/a calefacció, parquet, cotxera propia, traster, terrassa fusta. Ipe. Tel: 626994651 / 626994652

TARRAGONA. MOZART. 110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero.

Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Precioso piso duplex de 4 dormitorios, zona residencial, 2 amplias terrazas, detalles de calidad, vistas despejadas, semi nuevo, escalera de madera, suelos de parket natural, zona comunitaria y piscina.

Parking y trastero incluido en el precio.

Tel. 977224544

TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda. Sup. aprox. 55m2, 2 hab., cuinamenjador, bany, reformat, tot exterior i assolellat, façana rehabilitada, a prop del paseig de St. Antoni. 159.00€. Tel. 977 24 34 06

REUS. ZONA GOLF AIGÜES VERDS. Parcela de 2.900 m2 con edificación familar de 160 m2, garage piscina y pozo. Venda part. Tel. 609020545

TARRAGONA. SANT ANTONI MARIA CLARET. Pis de 50m2, 2 hab., 1 bany, cuina americana equipada, aire condicionado, exterior. 100.000€. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. VIA AGUSTA 69. Habitatge de 3 dormitoris de 98m2, útils. Tot exterior. Acabats de qualitat, en un edifici de tan sols 3 habitatges. TOT UN LUXE, NOU PREU 2012. Tel. 609 020 545 / 620 026 588 I tardes a l’obra

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Dúplex en venda a 200m. de la platja, 3 habitaciones, cuina, menjador, 3 banys, parquet, aire condiconat/bomba de calor, calefació individual, amplia terrassa, armaris encastats, en perfecte estat, zona comunitaria ajardinada amb piscina, parking i traster. 290.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

REUS. Chalet adosado de 3 habitaciones, 140m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza. garaje, jardin. 349.800. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Se vende piso. Seminuevo, 3 dormitorios (uno de ellos suite) y 2 baños. Cocina, salón y terraza amplios. Precio rebajado más de 50.000€. Urge venta. Llame al 628670993 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren Tarragona. Gran Oportunidad!. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 REUS. Pis de 4 habitacions, 1 bany, cuina, menjador, ascensor, porta blindada, porter automàtic, vidres dobles, tancaments alumini, assolellat. 178.040€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. 170m, 5 dormitorios, 1suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259 REUS. Chalet adosado, 4 dormitorios, 130m2, 3 baños, cocina, comedor, terrraza, jardín, garaje. 476.900€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. CALA ROMANA. Xalet individual de 505m2, parcel·la de 1.375m2, 5 dormitoris, 3 banys, 1 lavabo, aire condicionat fred i calent, biblioteca, celler, barbacoa, garatge per a 4 cotxes, piscina, excel·lents vistes al mar, a 5 minuts de la platja. Informi’s. Tel: 977251616 LES BORGES DEL CAMP. 6 habitaciones, 3 baños, cocina, terraza, jardín, garaje, calefacción. 1.144.500€. Tel. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. C/ CRONISTA SESSE. Pis en venda, sup. aprox. 80m2, 3 hab., cuina-office, saló amb sortida a la terrasa, bany, calefacció, exterior i assolellat, reformat, per entrar-hi. 217.000€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CENTRO. Se vende piso de ocasión en PL. CASTELLS (Av. Catalunya). 4 habitaciones y 2 baños. Piso cuidado, en buen estado. Oportunidad, precio por debajo de tasación, 20% DESCUENTO. Tel. 977214713

REUS. ZONA MISERICORDIA / MAS ANGLÈS. Se vende casa chalet a un precio inmejorable. Casas unifamiliares en hilera. 160m2 construidos. 3 plantas. 5 habitaciones. 3 baños y 1 aseo. Cocina totalmente equipada. Acabados de 1ª calidad. Jardín privado. Aparcamiento para 2 coches. Tel. 977 29 09 49 TARRAGONA. EL CATLLAR. Gran oportunidad. Piso semi nuevo en pueblo. 4 dormitorios, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina. Todo exterior. 190.000€. Tel. 676664298 REUS. Piso de 3 dormitorios, 65m2, 1 baño, cocina, comedor, exterior, soleado.

155.880€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina.

126.000€. Tel. 615044664/662678736 BOTARELL. Casa de 106m2, amb 3 habitacions, 2 banys, menjador, terrassa, jardí, garatge, vidres dobles. 258.000€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Se vende piso seminuevo en buena zona. 3 habitaciones, 2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado.

Oportunidad 189.000€. Con parking incluido. Tel. 977226652 TARRAGONA. ARRABASSADA. 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Pàrquing.

Per: 260.000€ Tel: 977 25 20 25

SALOU. Chalet muy bonito. Precio: 320.000€. Tel. 610 500 017 REUS. Casa de 3 dormitorios, 170m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza, jardín, garaje, calefacción, puerta blindada.

305.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. TORREFORTA. Piso de 4 hab. listo para entrar. Precio: 90.000€.

Tel. 610 500 017 TARRAGONA. SANT SALVADOR. Adossat, 3 habitacions, 2 banys. Per 140.000€ Tel: 977 25 20 25

HABITATGES Lloguer

TARRAGONA. TAQUIGRAF MARTí. Pis moblat cèntric de 65m2, aprop de Plaça Cronista Sessé. 3 dormitoris, bany, cuina independent. Preu: 515€/mes. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA CENTRE C/COMTE DE RIUS Pis amb mobles, tres habitacions, 70 m2, exterior, ascensor, reformat, aire condicionat, calefacció central, rentadora i rentavaixelles. 550€/mensuals. Tel. 620 174 948

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. 100mts2, 3dorm + 2baños, salón muy amplio, cocina-office, parking+trastero zona común con piscina. 259.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. SP y SP. Piso duplex, 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina independiente equipada, parking doble en la misma finca. Todo exterior. Gran oportunidad. 250.000€. Tel. 977224544

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Amueblado 1 habitación, cocina, salón-comedor, baño y terraza con vistas al mar 480€.

Tel. 977 218 730

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda. Sup. aprox. 76m2, 3 hab., cuina. galeria, menjador, bany, aire condicionat, calefacció, parquet, assolellat, tot reformat. Edif. rehabilitat. 220.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

MAS PUJOLS. 4 dormitorios, 117m2, 1 baño, cocina, comedor, jardín, garaje, calefacción. 7000m2, una parte de bosque y otra ideal para conreos senzillos.

254.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

CAMBRILS. Ref. 878. Piso de 90m2 en muy buen estado, 3 habitaciones, baño y aseo, gran salón, cocina office, con ascensor. 157.500€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Semi nuevo, 2 dormitorios con armarios, cocina americana equipada, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking amplio incluido en el precio. 210.000. Tel. 676664298

TARRAGONA. PLAZA DE TOROS. Gran oportunidad. Piso de 4 dormitorios, muy luminoso, cocina independiente con office, balcon, terraza, climalit, gas natural, ascensor. Oportunidad!. 234.000€. Tel. 977224544

REUS. Pis de habitacions, 2 banys, cuina, menjador, ascensor, porta blindada, porter automàtic, tancaments de fusta, balcó. 180.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Piso de 4 dormitorios, 105m2, 1 bañis, cocina, comedor, calefacción, puerta blindada, portero automático, cristales dobles. 172.500€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Casachalet unifamiliar, 180m2 construidos, 5 dormitorios, 3 baños y jardín privado.

Aire acondicionado y bomba de calor.

Tel. 646 894 447

TARRAGONA. JOAN XXIII. Nova construcció edifici Joan 23 amb habitatges de 2 i 3 dormitoris de disseny i qualitat. Preu especial de sortida. Tel. 609020545

REUS. Estudio de 35m2, 1 baño, cocina, comedor, garaje, balcón. Reformado para entrar a vivir. 110.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. REAL. 4 dormitorios, ascensor, calefacción, gas natural, trastero. 110.000€. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis de 3 habitacions, bany, per... 175.000€ Tel: 977 25 20 25

TARRAGONA. C/ REAL. Pis de 90 m2, 4 habitacions, bany, aseo, per: 135.000€ Tel: 977 25 20 25

TARRAGONA. AVINGUDA ANDORRA. Apartament, 1 hab., menjador, cuina i bany. Per 79.000€ Tel: 977 25 20 25

REUS. Chalet adosado. 4 dormitorios, 211m2, 3 baños, cocina, comedor, terraza, jardín. 380.900€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA CASC ANTIC. Pis en venda, 63m2, 1 habitació, cuina-menjador, bany, en perfecte estat, 6 anys d’antiguitat, bigues vistes, bomba de calor/ fred, finestres climalit, gran armari empotrat a mida. Edifici reformat integralment. 168.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. PONS D’ICART. Pis de 170m2, 4 habitacions, 2 banys, cuina independent amb galeria, aire condiconat fred i calent, balcó, edifici amb porteria, ascensor, exterior, assolellat, magnifiques vistes al mar. Possibilitat de pàrking. Informi’s. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Pis en venda, semi-nou, en perfecte estat de conservació, 55m2, 1 habitació amb armari encastat, bany complert, cuinamenjador, moblat, amb electrodoméstics, molta llum, bomba de fred/calor per conductes, plaça de parking. Preu: 199.500€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. JOAN XXIIII. 4 dorm.

120m., baño, aseo. Terrraza, armarios, calefacción, trastero y parking. Buen estado. 190.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. VILAFORTUNY. OBRA NUEVA. Casas de 4 i 5 dormitorios en zona residencial de Vilafortuny. Acabados de primera calidad, zona común con piscina y jardines. Posibilidad de alquiler, venta o alquiler con opción a compra.

Tel. 977 23 60 29 / 977 38 06 91 TARRAGONA. CALLE MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado.

300.000€. Tel. 650 445 663 REUS. Pis de 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador. Ben conservat. 139.500€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. PERE MARTELL. 3 dormitorios, armarios empotrados. 90m2. Baño.

Bien orientado. A reformar. 126.000€.

Tel. 654 092 540 REUS. Casa de 6 habitaciones, 300m2, 4 baños, cocina, comedor, terraza, garaje, calefacción, puerta blindada. 478.300€.

Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99 TARRAGONA. AV. PRAT DE LA RIBA. 3 dorm., 75m., baño, terraza. Suministros dados de alta. Bien orientado. 125.000€.

Tel. 654092540 TARRAGONA. C/NOU DE SANTA TECLA. Pis en venda, 3 habitacions dobles amb armari encastat, 2 banys, (banyera i dutxa), cuina equipada amb galería-pati, parquet, finestres d’alumini, tot exterior, calefacció, preinstal·lació d’aire condicionat, ascensor. 217.000€. PREU REBAIXAT. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso de 3 habitaciones, totalmente reformado, con parking, dos habitaciones dobles, muebles modernos, calefacción muy soleado. 3º sin ascensor. 585€/ mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258 TARRAGONA. AVD. CATALUÑA. Sin muebles, con ascensor, 2 habitaciones, 1 baño, cocina, exterior, balcon. 550€. Tel. 615044664 / 662678736 TARRAGONA. ZONA RENFE. 2 dormitorios, 60m2, reciente construcción. Todo independiente. Amueblado. 450€/mes Tel: 654 09 25 40 MASPUJOLS. Alquiler casa adosada esquinera, 4 habitaciones, 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. 650€/mes.

Tel. 977 79 31 57 TARRAGONA. MERCERIA. Pis reformat amb mobles de 60m2, situat al casc antic de Tarragona, zona peatonal, 2 dormitoris, 1 bany, cuina independent, galeria de 6 m2. Edifici reformat amb ascensor, molt bonic. Preu: 585€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ MORAGUES (PALAU DE CONGRESOS). Sin muebles, 2 habitaciones, cocina independiente, comedor, baño completo, dos balcones, ascensor.

Precio: 550€. Todo nuevo. Tel. 977 218 730 TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. Piso de 4 habitaciones, dos dobles y dos individuales, baño y aseo, calefacción, cocina amplia. Ascensor. Amueblado.

650€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258 TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dorm., baño, terraza, ascensor, amueblado. Se piden referencias. 500€/mes Tel. 654 092 540

| 39

| 29 de febrer de 2012

CLASSIFICATS TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. 3 dormitorios, Subministros dados de alta.

Electrodomésticos 450€. Se piden referencias. Tel. 654 09 25 40 TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. ZONA REAL. Piso de 3 habitaciones dobles, con cocina independiente, 2 baños completos (uno de ellos tipo suite) comedor muy amplio, calefacción, construcción de menos de 10 años. 550€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258 TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. FELIP PEDRELL. Pis de 2 habitacions, amb mobles, 1 bany, cuina equipada independent amb galeria, calefacció, balcó, ascensor, exterior, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament i traster en el mateix edifici opcional.

550€/mes. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. C/LLEIDA. Amb mobles, estudi semi-nou. 350€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. 1 habitación, totalmente equipado, como nuevo en el centro de la ciudad. 495€. Tel. 977 21 47 97 TARRAGONA. CAPUCHINOS. 3 dormitorios, baño, amueblado. Reformado. 500€.

Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso con muebles, 2 hab todo nuevo. Precio 580€.

Tel. 610 500 017

TARRAGONA. PERE MARTELL. ALQUILER. Parking. Grande coche y moto. 70€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. Local de 100m2 más altillo 80m2. 2.300€.

Tel. 977 211 760

TARRAGONA. PAU CLARIS. Piso con muebles, 3 hab, 2 baños, piscina, parking.

750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. ALQUILER. Local para oficina 190m2 en C/Carles Riba. Distribución: 3 despachos, sala de reuniones, sala de trabajo diáfana y archivo. A/C Instalación eléctrica y de telecomunicaciones. 1.417€. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/GASÒMETRE. Local de 80m2 al centre de Tarragona. Truqui per informar-se. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLOGUER. Local de 100m2. Sala diáfana.

800€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. C/MALLORCA/ALGUER. Parquing alquiler. Grande. Buen acceso.

85€ Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. AVINGUDA Mª CRISTINA. Pis amb mobles, 4 hab., menjador-cuina, bany. 550€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ESTANISLAU FIGUERES. Piso de 1 habitación, como nuevo en el centro de la ciudad. 475€. Tel. 977 21 47 97 TARRAGONA. ZONA CENTRO. Piso de 2 habitaciones dobles, dos baños suite.

Totalmente reformado, con cocina office con vitrocerámica. Ideal para compartir.

3º sin ascensor. Muebles. 550€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258 TARRAGONA. COLON / MARE DE DEU DE LA MERCÉ. Pisos de 60m2, 2 i 3 habitacions, sense mobles, bany, cuina americana equipada, balcó, exterior, assolellat.

550€/mes. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. CASC ANTIC. Con ascensor, semi-amueblado, 1 habitación + vestidor, 1 despacho, 1 baño, cocina, terraza.

470€. Tel. 615044664 / 662678736 TARRAGONA. AVINGUDA ANDORRA. Pis amb mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany, terrassa. 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ DE LA NAU. Pis reformat de 2 hab., menjador, cuina i bany. 400€.

Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ESTANISLAU FIGUERES/ PLAÇA SANT MIQUEL / ARMANYÀ / AUGUST / RAMBLA VELLA. Pisos de disseny d’1 i 2 habitacions, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina equipada amb rentavaixelles, rentadora-assecadora, nevera, microones amb grill, tv, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 500€/mes. Tel. 977251616

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, bany. 450€. Tel. 977 25 20 52

CONSTANTÍ. Ático, 3 dormitorios, 2 baños, electrodomésticos, amueblado.

Parking. 480€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ REDING. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany.

500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso de 2 habitaciones, totalmente reformado, calefacción, amueblado. 460€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€. Tel. 607945958

TARRAGONA. ERNEST LLUCH / VIA AUGUSTA. Vistas mar, 2-3-4 habitaciones, zona comunitaria con piscina, garaje privado para dos coches, terrazas 35m., bajos con jardín de 150m., solariums...

Posibilidad de alquiler con opción a compra sin entrada desde 1.000€/mes.

Información y visitas: C/Ernest Lluch y C/ Pare Palau, 14 · Tarragona. Tel. 977 23 97 01 / 660 112 211 / comercializa@ renting-house TARRAGONA. EIVISSA / GASÒMETRE/ MANEL DE FALLA / JAUME I. Estudi i pisos d’1 habitació, amb i sense mobles, 1 bany, cuina americana, balcó, exterior, assolellat, ascensor. Des de 300€/mes Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. C/ NOU DE SANT OLEGUER. Estudi amb mobles, terra de parquet, sofà, llit de matrimoni. Preu: 360€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños, parking. 750€.

Tel. 610 500 017 TARRAGONA. RAMON Y CAJAL. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños, parking. Precio 750€. Tel. 610 500 017 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños. Precio. 750€.

Tel. 610 500 017 TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amueblado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Reformat, amb mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. 700€. Tel. 977 25 20 52

LOCALS Lloguer/Venda

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL / EROSKI. VENTA de parking. 17.000€.

Tel.654092540 TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Plaza de parking doble. Cabe un coche delante de otro. Precio. 45.000€.

Tel. 676664298 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. VENTA. Plazas de parking. Tel. 977 29 09 49 TARRAGONA. POLÍGON FRANCOLÍ.

ALQUILER. Nave con puente de grúa.

Suministro eléctrico 125 kw. 680m2 (diáfano)+oficinas. Agua y teléfono.

Lavabo y vestuarios. 1.200€. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Local de 70m2 dividit en 35m2 en planta carrer i 35m2 en planta baixa, aire condicionat, 1 lavabo. 700€/mes. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. C/ NARCÍS OLLER. LLOGUER. Parquing. 70€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA VELLA. Local de 120m2 en dos plantes, cantoner, aire condicionat fred i calent, lavabos, despatx, en el centre comercial de Tarragona. Informi’s. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. PERE MARTELL/HIGINI ANGLÉS. VENTA. Parking coche grande.

19.000€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. VIDAL I BARRAQUER. VENTA, 16-20. Plazas de parking. Tel. 977 29 09 49

BMW K75 AZUL. T-8359-AD. Muy pocos Kms. Por no usar. Una reliquia como nueva. Tel. 646 293 980 Vendo Volkswagen-Corrado. Muy bien conservado. Todo orginal y siempre en garaje. Todas las revisiones i las ITV al día. Nunca ningún accidente. Urge vender por enfermedad. Precio a convenir. Tel: 630 35 99 77

MOTOR Motos

RINKER 230 FESTIVA, año 1991, eslora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nombre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002 Vendo Suzuki-550 GSX-EF Perfecto estado. Revisión al día.

60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado piton, funda deposito, maletas laterales Krauser. Precio: 1.800€ negociables.

Tel. 630359977 / 977217132

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. LLOGUER. Local de 70m2. 800€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ UNIÓN. Local de 180m2.

6.000€ negociables. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. ROMA, 22. VENTA. Oficina de 70m2 en planta baixa. Tel. 609 020 545

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA CANTONADA AMB AV. CATALUNYA. LLOGUER. Local diafan. 90m2. 800€. Tel. 977 25 20 52

MERCEDES 230 E. Año 1992. Gasolina.

Guardado siempre en garage. Pocos quilómetros. 140.000. Muy bien cuidado. Se vende por no usarlo. Total: 2000€. Tel. 977 22 57 53 / 698 836 171

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Alquiler consultorio médico. Para compartir con profesionales de la sanidad.

Tel: 977 23 18 60

TARRAGONA. LOPEZ PELAEZ. Local comercial reformat de 125 m2 més un sòtan de 40 m2. Aparador, persiana automàtica. Molt bon estat. Comptadors d’alta. Preu: 800€ Tel: 977 24 80 80

TARRAGONA. ALQUILER. Parking. Tel. 977 21 87 30 / 610500017

MERCEDES 300. Diesel-Clasic. Año 92.

Blanco. Asientos de piel, enganche remolque. 190.000kms. Precio 10.500€.

Particular. Tel. 616728550

TARRAGONA. AV. ROMA, 22. VENTA. Oficina de 70m2. 125.000€. Tel. 609 020 545 / 620 026 588

TARRAGONA. C/ MARQUÉS MONTOLIU. ALQUILER. Local de 388m2. Instalación eléctrica, telecomunicaciones y aire acondicionado. Lavabos. Todo exterior. 2.522€. Tel. 977 21 79 50

CARRETERA REUS / MORELL. ALQUILER. Nave de 450m, oficina, aseos. Tel. 654092540

MOTOR Cotxes

Al Grup Catalana Occident som pioners a desenvolupar una xarxa comercial pròpia i altament qualiicada. Les persones són seleccionades amb rigor i formades amb mètodes docents avançats, a de dotar-les de tota la preparació necessària que els permeti distribuir i comercialitzar els nostres productes de manera exclusiva.

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. Local de 625m2. 6.000€. Tel. 977 211 760

REUS. TECNOPARK. Vendo nave frente a Palacio de Congresos. Casi 800 m2 en dos plantas. Tel. 627 987 401

TARRAGONA. VIA AUGUSTA Nº69. VENDA. Locals de 150 i 180m2 distribuits en planta baixa, soterrani i altell. Directe promotor. Tel. 609020545 / 620026588

TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. ALQUILER. Local de 122m2. 400€. Tel. 977 217 950

TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA.. P. PALAU. Despacho 90m2 alquiler, aseo, exterior. 500€ Tel. 654 09 25 40 TARRAGONA. CAPUCHINOS. Local en alquiler, 190m2, instalaciones, suministros dados de alta. 900€ Tel. 654092540 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. ALQUILER. Local en C/Josep Carner.

Planta baja de 170m2 i altillo de 220m2.

Ambos diáfanos. A/C. Todo exterior.

1.700€. Tel. 977 21 79 50

HONDA TRANSALP XL 650 V Impecable. Lista para disfrutarla.

Siempre en garaje. Revisón efectuada (0KM), ITV (0 defectos). Bateria a estrenar. Neumáticos nuevos (1500KM). Cambio de nombre incluido. Solo tiene 11000KM. NOV/2000. Cuidadisima. Solo paseos por carretera. La vendo por no utilizarla. Hay que verla. 3.900 €. Tel. 629 378 657

MOTOR Nàutica CURSOS DE NÁUTICA COMA-RUGA. Curso 2012 de Patrón de Recreo y Patrón N. Básica. Tel. 977 68 00 02 SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002

NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM. 5mt. Motor Honda 50hp (titulín) Injección/hidráulico. 15.000€ (IVA incl). Tel. 977680002

TREBALL Professionals Se buscan: Ejecutivos comerciales a partir de 25 años. Experiencia comercial.

Estudios mínimos (bachillerato). Enviar CV a: francisco.bautista@catalanaoccidente.com Tel. 659 44 62 30 TRABAJOS / INSTALACIONES de electricidad, fontaneria, aire acondicionado, calefacción... Prosupuestos sin compromiso. Seriedad y experiencia. Tel. 977 24 17 91 TRABAJAR DESDE CASA www.TrabajarYa.com Tel. 93 100 0110 BUSCO COMERCIALES. Dejar CV C/Higini Anglés 4, Alt 8, Boulevard Bus. TARRAGONA. Se ofrecen sesiones para empresas y particulares, tema asesoramiento y motivación comercial, trato con clientes, técnicas inovadoras de venta. Tel. 657 811 963 · samuel.salvado@celtibero.ch Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad profesional.

Tel. 615 21 52 40

FORMACIÓ Cursos CURSOS DE NÁUTICA COMA-RUGA. Curso 2012 de Patrón de Recreo y Patrón N. Básica. Tel. 977 68 00 02 Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

VARIS Altres ofertes GUITARRA DUSENBERG negra semi caja. Modelo LES PAUL. funda rigida original. 1000€. Practicament nueva por no usar. Tel. 627 987 401 Compro oro. No importa estado, precios fijos sin competerencia. Oro 24K: 35€/ gramo. Oro 18K 25€/gramo. Mejoramos cualquier oferta. C/Franscisco Bastos, 7.

Tarragona Tel. 977237203 TARRAGONA. Vendo relojes, 30% de dto.

Primeras marcas: Viceroy, Dolce & Gabbana, Police, Guess, Neo... Avinguda Prat de la Riba, 8 Baixos. Tel. 977 23 03 41 Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo Tel. 658 02 91 46

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat

977259911 / 616728550

40 | Contraportada

29 de febrer de 2012 |

termòmetre de la setmana

Resultats del Port

La situació de les universitats

Concurs de castells

El Port es reivindica com un dels grans eixos econòmics del territori amb un mes de gener espectacular i una aposta decidida pels creuers

El rectors i rectores de les universitats catalanes alerten, amb una sola veu, de les dificultats que travessa la institució en el moment actual

Una de els cites més importants del calendari d’esdeveniments, el Concurs de Castells, s’amplia a dos dies i augmenta la participació de colles

L’entrevista

“Necessitem Joan Pedrerol connectar-nos per ferrocarril amb l’exterior de E manera urgent”

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL QUÍMICA DE TARRAGONA (AEQT)

l nou president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Joan Pedrerol, es marca com a prioritat bastir un calendari estable de trobades entre el clúster químic de les comarques de Tarragona i altres lobbys del territori, com són el Port de Tarragona, les universitats i centres superiors de docència i recerca i les empreses de serveis, entre altres. Segons el nou president de l’AEQT, aquesta relació ja està definida i ara “cal sistematitzar-la” perquè doni els primers fruits en una època especialment complicada com és l’actual.

Quins són els objectius de futur que es marca al capdavant de l’AEQT? Sobretot, mantenir la capitalitat del sector i incrementar les nostres relacions amb la resta de la societat, perquè les sinergies amb la resta d’agents del territorti són molt importants per a la creació i el manteniment de la nostra riquesa.

Joan Pedrerol, el dia de la seva presentació com a nou president de l’AEQT.

CONSULTORIO MÉDICO EN ALQUILER PARA COMPARTIR CON PROFESIONALES

Com valora l’impacte de la crisi econòmica en el sector químic durant aquest 2011?

L’any que hem deixat enrere ha estat el més marcat per aquesta situació econòmica negativa, que ja fa quatre anys que dura.

Estem en una etapa de recessió

i això, evidentment, té conseqüències en tots els àmbits, també en el nostre sector.

Quines actuacions s’han d’engegar per sortir de la crisi, tant en el sector químic com en la resta de l’activitat econòmica?

L’exportació ha de ser la base de la recuperació econòmica a les nostres comarques. Hem d’obrir-nos a l’exterior i aquesta és una política que ja fa temps que es du a terme en l’àmbit del turisme.

Però, per exportar fan falta infraestructures que ens connectin amb l’exterior...

El Port de Tarragona ja està consolidat com a infraestructura de comunicació però ara ens cal assegurar la connectivitat via ferrocarril, ja que físicament ens manca poca distància per poder-nos connectar a l’ample de via europeu. Ens hem de connectar amb l’exterior, sigui quina sigui la via escollida, és urgent i cal que sigui en el mínim termini de temps possible.

Cal que el Ministeri de Foment treballi per assegurar el Corredor Mediterrani i que no oblidi la importància d’aquesta opció, que és imprescindible, per molt que en defensi d’altres.

Sosté que una de les seves prioritats és enfortir les relacions

“Cal que el Ministeri de Foment no oblidi la importància bàsica que té el Corredor Mediterrani, per molt que defensin altres possibles opcions” del clúster químic amb el seu entorn. Com es durà a terme aquest objectiu?

Des de l’AEQT ja estem treballant per mantenir reunions bilaterals amb el Port, la Universitat, els sindicats i les empreses de serveis per tal d’aconseguir sinergies per ser més competitius. El sistema ja està establert, ara cal sistematitzar-lo perquè comenci a rutllar com més aviat millor.

A un any vista, quins objectius es marca personalment en aquesta nova etapa?

M’agradaria que tot el procés de coordinació amb el nostre entorn estigués lligat i que es pogués traduir en resultats com pot ser la reducció de costos en el sector logístic, l’ampliació de l’àrea del coneixement o la creació de pactes de consens.

PISO PRINCIPAL PL. VERDAGUER TARRAGONA

977 23 18 60