notíciesTGN núm. 18

El Vendrell

El Vendrell

Calafell

Continua la reurbanització de carrers del Pla de Barris

El Vendrell comptarà amb un nou institut-escola amb tot el cicle formatiu

El ple municipal aprova uns pressupostos de 42 milions €

Pàgina 11

Pàgina 10

Pàgina 12

L’ A CT U AL I TAT D E L E S COM ARQUES DE TARRAGONA NÚMERO 18 | 3 DE FEBRER DE 2010

SEMANARI GRATUIT DE LA XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTGN.CAT

Hospital del Vendrell, motor econòmic

Pàgines 2 i 3

El centre hospitalari del Baix Penedès genera un impacte econòmic anual de 46 milions € i dóna feina a 774 professionals

2 | Tema de la semana

| 3 de febrer de 2010

EL TEMA DE LA SEMANA

LA FUNCIÓ PRINCIPAL DEL SECTOR SANITARI JA PROVOCA UN AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT GLOBAL, REDUINT LES HORES D’ABSENTISME LABORAL I LA MORTALITAT PREMATURA

Hospitals, generadors de riquesa L’activitat hospitalària produeix ocupació, innovació i capitalitat Els hospitals d’aguts i sociosanitaris de les ciutats de Tarragona i El Vendrell retornen al sistema públic el 100% del cost de la seva producció anual a través de despeses corrents i inversions Els hospitals del Vendrell i Tarragona paguen 117 MEUR anuals en sous

Òliver Márquez, Tarragona

A

banda de garantir l’assistència sanitària dels ciutadans, els hospitals són autèntics centres de dinamització social i econòmica del seu entorn. Així ho conclou un estudi realitzat pels tècnics de la Cambra de Comerç de Tarragona i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, que comptabilitza en 297 milions d’euros l’impacte econòmic que els centres hospitalaris de les ciutats del Vendrell i de Tarragona generen a les seves economies locals.

Les dades extretes de l’estudi són clarificadores. Un impacte econòmic de 297 milions euros anuals, més de 3.200 llocs de treball directes i uns 1.700 d’induïts, uns salaris i sous de més de 117 milions d’euros... Són xifres que constaten de manera objectiva la importància del

sector hospitalari en les economies de Tarragona i El Vendrell i que, alhora, tiren per terra la creença que el sistema sanitari és simplement una despesa que les administracions públiques han d’afrontar de manera irremeiable. Però l’estudi va molt més enllà de les xifres i apunta altres variables que confirmen que la inversió en centres socisanitaris és una de les millors maneres per dinamitzar l’economia i potenciar la captació

de noves inversions a un territori.

Motors econòmics L’impacte econòmic generat pels centres hospitalaris va molt més enllà del sector sanitari. De fet, la funció principal del sector (la de tenir cura de la salut de la població) ja provoca un augment de la productivitat, reduint les hores d’absentisme laboral i la mortalitat

prematura. A molts països desenvolupats es conclou que, en els darrers 200 anys, almenys la tercera part del desenvolupament econòmic s’explica per la millora en la salut (Forgel 1991) i l’evidència empírica indica que cada any de vida guanyat resulta en un creixement per capita potencial de 2 a 4% (Weil 2005).

Però la sanitat a més a més d’acomplir amb la seva funció principal com a prestadora de

serveis sanitaris als ciutadans, genera un alt valor afegit a l’economia com ho mostra el fet de representar al voltant del 5,1% del PIB i el 5,6% de l’ocupació de tot l’Estat. Hi ha països com Alemanya on representa un 10,6% del PIB i un 10% de l’ocupació, la qual cosa ens indica que hi ha un gran recorregut per fer en quant a despesa e inversió en aquest sector per assolir nivells europeus.

L’estudi analitza els casos dels centres assistencials a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) del Vendrell i de Tarragona. Aquests són l’Hospital Universitari Joan XXIII, l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i ‘Hospital del Vendrell (en les vessants d’atenció especialitzada) i l’Hospital Sociosanitari Francolí i l’Hospital Sociosanitari Santa Tecla Lle-

Tema de la semana

| 3 de febrer de 2010

|3

El tema de la semana

Un impacte anual de 297 milions d’euros L’activitat del centres assistencials genera una facturació indirecta de 70 milions € anuals en altres sectors del territori

Un 40% de la despesa hospitalària es destina a la compra de serveis

vant (en la vessant sociosanitària). Per tant, queda exclòs de l’estudi el sector privat i a més a més, altres línies del sector salut com l’atenció primària o de salut mental. En el seu conjunt, els centres hospitalaris de l’estudi generen una producció anual (facturació) de 228 milions d’euros (193 a la ciutat de Tarragona i 35 al Vendrell). El sector, però, genera al seu voltant una activitat induïda que arriba a una facturació de 69 milions d’euros anuals (uns 58 a Tarragona i uns 11 al Vendrell). L’estudi, per tant, estima que l’impacte econòmic dels centres hospitalaris d’ambdues poblacions arriba gairebé als 300 milions d’euros (297 milions).

Aquest moviment econòmic es tradueix en uns sous anuals de 117 milions d’euros, amb les seves corresponents cotitzacions a la seguretat social, i el pagament d’uns 23 milions d’euros en impostos (IVA i càr-

regues municipals, autonòmiques i estatals). El 40% restant fins a arribar als 250 milions d’euros de producció pròpia del sector (uns 110 milions d’euros) es destinen a destina a la compra de serveis externs.

Entre ells destaca el sector farmacèutic, el material sanitari i la subcontractació de serveis exteriors com hostaleria, neteja, manteniment o bugaderia principalment. En definitiva, segons l’estudi, el sector sanitari hospitalari retorna al sistema el 100% de la seva producció anual, a més de generar riquesa i facturació en els sectors amb els quals s’hi relaciona.

Activitat sense ‘crisi’ El sector sanitari és un dels 5 sectors econòmics més importants en termes de producció, juntament amb les Administracions Públiques, els serveis de restauració, la indústria de vehicles i la construcció. Ad-

dicionalment és l’únic que té una activitat no cíclica i que es relaciona amb els altres sectors transversalment, essent el sector candidat ideal per esdevenir el motor principal de l’economia en l’actual conjuntura de crisi a través dels efectes multiplicadors que provoca en la resta, la creació d’ocupació i el manteniment de la demanda interna. La demanda de béns i serveis per a les prestacions sanitàries abasta tots els sectors productius, especialment l’alimentació, el tèxtil, materials de construcció, vehicles, serveis generals de manteniment, serveis informàtics, allotjament, transport, telecomunicacions, I+D, educació i d’altres. És un sector amb poca necessitat d’importar bens i serveis per tant no genera desequilibris en la “balança comercial exterior”.

A més actua com a element cohesionador generant riquesa en tot el territori, negoci i ocupació en proveïdors locals.

El perill de la deslocalització dels serveis hospitalaris Quantes empreses hi ha al territori que donin feina prop d’un miler de persones? Aquesta és la pregunta que fa el director general de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, Joan Maria Adserà, per demostrar la importància que tenen els hospitals en la generació de riquesa al seu entorn. A banda de l’impacte econòmic que genera la seva activitat, el sector ofereix altres elements claus i a tenir en consideració alhora de defensar els equipaments existents i de demanar de noves inversions sanitàries a les nostres comarques. Els centres assistencials retornen el 100% dels seus costos de producció

al sistema públic ( a través de sous, impostos, seguretat social i amb la contractació de serveis a d’altres sectors productius de l’entorn). A més, generen una producció d’alt valor afegit per la societat (garantint la salut de la ciutadania) i donen feina a personal altament especialitzat. A tot això cal afegir que els hospitals generen sinèrgies amb universitats i centres docents i requereixen inversions en innovació i en noves tecnologies, que sajuden al desenvolupament del coneixement al territori. Tot aquest capital fa que s’hagi de lluitar per evitar la deslocalització de serveis i, fins i tot, per millorar-los.

Joan Maria Adserà, director general de la Xarxa de Santa Tecla, i Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona, durant la presentació de l’estudi. / A.LL.

4 | Tarragona

| 3 de febrer de 2010

tarragona

El radar ‘caça’ més de 2.800 conductors als carrers de Tarragona durant el 2009 Segons l’informe anual de la Guàrdia Urbana, el nombre de vehicles retirats per la grua va baixar un 24% notíciestgn, Tarragona

Q

ui pensi que els radars es troben majoritàriament a les principals carreteres interurbanes (nacionals, autovies i autopistes), van ben equivocats. I és que el control de la velocitat dels vehicles es fa també de manera intensiva als nuclis urbans. Així es desprèn de la darrera memòria anual confeccionada per la Guàrdia Urbana de Tarragona, presentada la setmana passada dins del marc de la Junta de Seguretat Local, en la qual s’informa que un total de 2.802 vehicles van ser denunciats per velocitat indeguda a les travessies de la capital tarragonina durant el 2009. Aquesta dada suposa un increment de més del 200% en les multes de radar. La retirada de vehicles per part de la grua municipal, però, va registrar una baixada del 24%.

Durant l’any passat, els efectius de la Guàrdia Urbana de Tarragona van controlar la velocitat d’un total de 70.267 vehicles als carrers de la ciutat. Aquests

Gràfic que recull les actuacions de la Guàrdia Urbana en matèria de vehicles controlats i denunciats a través del radar / Cedit

controls es van traduir en un total de 2.802 denúncies, per les 932 que es van tramitar durant l’exercici de 2008 (veure gràfic).

Aquest notable increment en el nombre de conductors denunciats és proporcional a l’increment en el nombre de vehicles controlats. Mentre que el 2008

es van dur a terme 24.258 controls, l’any passat els radars instal·lats als llocs estratègics de la xarxa urbana van arribar a controlar més de 70.000 vehicles (un increment del 190%).

Altres dades referents al trànsit de la ciutat indiquen una important disminució dels ac-

cidents. El 2009 es van comptabilitzar un total de 1603 sinistres, 200 menys que durant el 2008. El conjunt, els accidents van provocar un total de 323 ferits lleus (un 7% menys que l’any anterior), 15 ferits greus (un 27% menys que el 2008) i només 1 víctima mortal (igual

El 32% dels detinguts, per delictes contra el patrimoni Pel que fa a la seguretat ciutadana, la memòria anual comparativa realitzada per la Guàrdia Urbana apunta un increment del 19% en el nombre de persones detingudes per tota mena de delictes. En total es va detenir 620 persones (521 l’any 2008). La majoria de detinguts (204) van ser per atemptats contra el patrimoni (robatoris, furts...), mentre que la segona tipologia de delicte més important, amb un total de 175 persones detingudes, és de l’atemptat contra les persones (agressions, lesions, amenaces, etc...).

La violència de gènere també ha experimentat un increment. La Divisió de Seguretat Ciutadana de la Guàrdia Urbana va detenir un total de 104 persones per violència de gènere (18 més que durant el 2008). Els delictes que han experimentat una davallada més

important en el nombre de detencions han estat els de seguretat vial (només 18 persones detingudes) i els de la propietat intel·lectual i industrial (amb només 11 persones).

En conjunt, la ciutadania tarragonina va requerir molt més l’assistència policial durant l’any passat. La Guàrdia Urbana va atendre un total de 6.697 requeriments per seguretat ciutadana (un 182% més que durant l’any anterior), amb una mitjana de 75 trucades telefòniques anuals per cada 1.000 habitants (més de 129.000 trucades totals). Pel que fa a la Unitat de Proximitat, que fa el patrullatge a peu per la ciutat, un 28% del temps es va fer al centre de la ciutat, un 33% a la zona de Ponent, un 27% a la zona de Llevant, un 10% al terme de la Canonja i, per últim, un 2% als polígons.

que el 2008). Una altra dada destacada de l’informe anual del cos policial és la que fa referència a la seguretat dels vianants. Durant els 12 mesos de 2009 es van registrar un total de 113 atropellaments a la ciutat, 10 més que durant l’any 2008 (increment del 10%).

Una altra variable que contempla la memòria anual són les denúncies per estacionament.

L’any 2009 es van tramitar fins a 27% menys de multes per estacionament indegut. En total se’n van presentar un total de 40.367 (51.445 durant el 2008).

Aquestes dades confirmen la tendència a la baixa dels darrers tres anys pel que fa a les multes per infraccions viàries, passant de les 59.000 de 2007 a les 40.000 de l’any passat.

Una altra de les mesures que han potenciat els agents municipals per millorar la seguretat viària a la ciutat han estat els controls d’alcoholèmia. Durant el 2009 es van realitzar un total de 3.098 controls (un 71% més que durant el 2008). D’aquests controls, 586 van donar positiu, als quals cal afegir un total de 152 més que van ser denunciats per la via penal amb diligències judicials.

Tarragona

| 3 de febrer de 2010

|5

tarragona

De los Rios: “Espero que ara ens deixin treballar amb tranquil·litat al Mercat” Assegura que un informe municipal garanteix la legalitat de les excavacions notíciestgn, Tarragona

E

l President de l’Empresa Municipal de Mercats, Sergi de los Rios, ha presentat un informe elaborat pel secretari de l’Ajuntament per defensar la legalitat de les excavacions arqueològiques que l’empresa CODEX SCCL està fent a la zona com a acció prèvia a l’inici de la construcció del nou equipament.

Segons de los Rios, l’informe assegura que no existeix cap ‘incompatibilitat’ que impedeixi a CODEX, empresa que ja va fer les excavacions els anys 2007 i 2008, pugui tornar a ser l’encarregada del procediment de desmantellament arqueològic que s’està realitzant aquests dies.

Davant de les acusacions fetes pels partits de l’oposició sobre la incompatibilitat existent en el fet que l’empresa que ja va realitzar les excavacions arqueològiques en anys anteriors sigui ara l’encarregada també del desmantellament arqueològic,

Imatge de les obres de desmantellament arqueològic que aquests dies s’estan duent a terme al Mercat Central de Tarragona / M.A.

De los Rios va encarregar al secretari municipal un informe.

En un comunicat, el regidor assegura que l’informe garanteix la legalitat del procediment d’adjudicació de les excavacions a l’empresa CODEX, motiu pel qual assegura que “espero que ara ens deixin treballar amb tranquil·litat en les obres del nou Mercat Central”. El tinent-d’alcalde Sergi de los Rios ha volgut destacar que amb l’informe “s’esvaeixen tots els dubtes que van plantejar els membres de l’oposició. Queda clar que tots els passos s’han seguit tal com dicta la llei”. A més a més, el Tinent Alcalde espera que el tema quedi tancat i es pugui continuar amb les obres del Mercat Central, “treballant de la mateixa manera que fins ara, amb seriositat i rigor. L’informe deixa prou clar que no s’ha vulnerat cap llei, de manera que ja podem passar pàgina a les acusacions que es van formular i ens podem centrar en les obres i en el diàleg amb els comerciants i veïns de la zona”, ha destacat el regidor.

Finalitza la reordenació semafòrica de la cruïlla de la Font del Centenari

UGT, satisfeta per la nova ordenança dels locutoris

Pretén millorar el trànsit a l’entorn del Mercat Central

Tarragona

notíciestgn, Tarragona

Des de la setmana passada ja és efectiva la reordenació semafòrica de la cruïlla de la Font del Centenari, que segons l’Ajuntament de Tarragona ha permès reduir temps d’espera i disposar d’un sistema que s’autorregula en els moments de saturació de trànsit. Amb aquesta actuació, la conselleria de Seguretat Ciutadana i Mobilitat finalitza les modificacions previstes a l’entorn del Mercat Central per tal de millorar la fluïdesa del trànsit a la zona, especialment, mentre durin les obres del nou equipament i el carrer Colom hagi d’estar tancat al trànsit. Recordem

que el passat dia 11 de gener el carrer Colom va quedar tancat al trànsit amb motiu de l’inici de les obres del Mercat Central i les parades de bus de l’Empresa Municipal de Transport es van traslladar al carrer Ramon i Cajal, quedant suprimit un dels carrils de circulació. Juntament amb la nova regulació semafòrica, l’àrea de Mobilitat va realitzar la setmana passada diverses actuacions encaminades a descongestionar el trànsit a la zona centre de la ciutat.

D’aquesta manera, el carril de la dreta de la Rambla Nova, en el tram comprès entre la Font del Centenari i el carrer Canyelles sentit Balcó del Mediterrani, ja està obert al trànsit. En aquest carril s’havia habilitat

un parada de taxis, que ara es trasllada al carrer Pau Casals, i aparcaments per a motocicletes, que s’han reubicat al carrer Canyelles. Una altra mesura aplicada és al carrer Ramon i Cajal. S’ha reubicat el mobiliari urbà (bancs, contenidors i papereres) per facilitar la mobilitat als usuaris de l’EMT i evitar molèsties al veïns del carrer per accedir al seus habitatges o aparcaments privats.

Trasllat de la parada de taxis i el pàrquing per motos a Pau Casals i Canyelles, respectivament

UGT va presentar una sèrie d’al·legacions a l’Ordenança de Locutoris que la conselleria de Promoció, Estratègies de Ciutat i Projecció Exterior de l’Ajuntament de Tarragona preparava per regular aquest tipus de comerços. Segons el sindicat, aquestes al·legacions pretenien evitar una allau de tancaments d’aquests negocis, sobretot en un període de crisi com l’actual, i per tant afavorir la iniciativa emprenedora de totes aquelles persones que havien decidit, i decidiran, tirar endavant un comerç d’aquest tipus. En aquest sentit, Jordi Salvador, Secretari general d’UGT Tarragona, ha afirmat que “la voluntat d’UGT a l’hora de presentar aquestes

al·legacions ha estat completament constructiva, fet que s’ha vist d’una manera clara en quedar les al·legacions totalment incorporades en la nova ordenança”. Aprofitant la iniciativa de la conselleria de Promoció, Estratègies de Ciutat i Projecció Exterior de donar veu als comerços afectats, entitats i ciutadans i ciutadanes, UGT va voler participar en aquest procés. El sindicat felicita la conselleria encapçalada per Sergi de los Rios per crear aquest procés participatiu i li demana que en segueixi duent a terme perquè la ciutadania se senti més implicada en els projectes de Ciutat. Jordi Salvador, però, ha manifestat que “la participació és essencial que es produeixi d’una manera continuada, no cada quatre anys quan vénen eleccions”.

6 | Tarragona

| 3 de febrer de 2010

tarragona

El tripartit ignora les peticions de Tarragona i imposa la ‘Vegueria del Camp’ El govern de la Generalitat aprova la nova divisió territorial de les 7 vegueries i substitueix el terme capital per ‘seu institucional’ Òliver Márquez, Tarragona

E

l conseller de Governació, Jordi Ausàs, ja va deixar clares les seves intencions la setmana passada durant la seva visita a Tarragona en reiterar que “les al·legacions presentades per la societat tarragonina són només una, repetida 5.044 vegades”. No obstant això, davant d’un auditori ple, va assegurar que el seu departament tindria en consideració “el posicionament clar fet per la societat civil de Tarragona”. Va amagar, però, que els seus tècnics ja tenien l’avantprojecte de Llei enllestit i a punt per ser aprovat pel govern de la Generalitat a la seva junta de Govern d’aquesta setmana.

Finalment, Tarragona no donarà nom a la vegueria de les nostres comarques, que es dirà ‘Vegueria del Camp de Tarragona’.

Tampoc no serà la capital tal com se l’ha conegut fins ara, ja que amb la nova llei de divisió territorial es deixarà d’utilitzar aquest terme per substituir-lo per ‘seu institucional”. Tal com es temia una bona part de la societat tarragonina, finalment

El president de la Generalitat, José Montilla ha estat l’encarregat de fer pública l’aprovació de la Llei de Vegueries / Gencat

el govern tripartit de la Generalitat de Catalunya ha fet cas omís a les peticions fetes des de Tarragona, encapçalades pel seu alcalde Josep Fèlix Balleste-

ros, reclamant el nom i la capitalitat de la futura vegueria de les nostres comarques. El President José Montilla, que aquests dies havia mantingut reunions

amb els alcaldes de Tarragona i de Reus, ha estat clau en l’aprovació de l’avantprojecte de Llei per part del seu executiu, un avantprojecte que ignora en el

fons i en la forma les més de 5.000 al·legacions presentades ara no fa ni un mes pel conjunt de la societat civil tarragonina.

Anna Gispert, presidenta de la plataforma ciutadana ‘Moute per Tarragona’, assegura que “ens sentim totalment enganyats pel conseller Ausàs, que ara fa pocs dies va dir aquí a Tarragona que tenia en ment el clar missatge enviat des de la nostra ciutat.

Esperàvem una altra cosa”.

A l’espera de conèixer amb detall el contingut de la Llei de Vegueries (que encara ha de ser aprovada pel Parlament de Catalunya), el President de la Cambra de Tarragona, Albert Abelló, ha afirmat que “tot el procés d’aquesta llei ha estat molt desafortunat i a Tarragona no podem estar contents”.

La Llei aprovada per l’executiu català contempla la creació de set vegueries i exclou inicialment la possibilitat de crear-ne la del Penedès, quedant aquest territori del país repartit en quatre divisions territorials diferents. Sí que posa com a prioritat la creació de la Vegueria de les Terres de l’Ebre, amb Tortosa com a ‘seu institucional’ del territori.

Aprovada la creació de set divisions territorials, inclosa la gran àrea metropolitana de Barcelona notíciestgn, Tarragona

El projecte aprovat aquesta set-mana pel Govern de la Generalitat obre ara un debat territorial que ha de culminar-se al Parlament de Catalunya que, abans que finalitzi la legislatura actual, haurà de ratificar la nova divisió territorial del país amb els vots de la majoria de la cambra catalana. Si el redactat del projecte prospera, serà necessari modificar lleis estatals per poder suprimir les actuals Diputacions Provincials

i substituir-les per ‘Consells de Vegueries” Sense capitals La proposta de les 7 vegueries ha estat presentada en roda de premsa pel mateix president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat per l’impulsor de la llei, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs. Tot i l’aparença d’unitat que tots dos han escenificat amb la seva aparició conjunta, la realitat és que el projecte d’Organització

Veguerial encara arrossegarà polèmica fins a la seva arribada al Parlament de Catalunya.

El projecte de moment proposa la creació de les vegueries de les Terres de l’Ebre, Barcelona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Girona i ‘Camp de Tarragona’. El govern no proposa capitals per cap d’aquests territoris, deixant aquesta polèmica qüestió - especialment en el cas de les comarques tarragonines- perquè sigui tractada durant el tràmit parlamentari. Curiosament, en el projecte es deixa de parlar

de capitals i, en canvi, es parla de ‘seus institucionals’. Amb la nova llei les províncies de Lleida, Tarragona i Barcelona hauran de dividir-se en dos cadascuna d’elles. Les 4 diputacions existents en l’actualitat hauran de donar pas a la creació de set Consells de Vegueries, mentre que la nova àrea metropolitana de Barcelona (que alguns polítics catalans han assegurat que podria exercir d’organisme de contrapoder a la Generalitat de Catalunya), aplegaria un total de 36 municipis de la rodalia de la ciutat comtal.

Durant la seva intervenció, Montilla no ha volgut parlar del cas del Penedès i sí ha deixat oberta la porta a reconèixer la singularitat de l’Aran, territori que mantindrà relació directa amb el Govern Català mentre es defineix la seva relació amb el Consell de Vegueria. El President Montilla ha volgut destacar que l’aplicació de la nova llei no suposarà “cap increment de la despesa pública ni tampoc un increment en la massa funcionarial. Es tracta d’un projecte de país”, ha manifestat el president català.

Tarragonès | 7

| 3 de febrer de 2010

TARRAGONÈS

Torredembarra posa en marxa el ‘Programa Bon Dia’ de suport a la gent gran que viu sola La Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament controlarà, a través d’una trucada telefònica diària, l’estat de les persones

T

orredembarra engega un programa d’ajuda per a la gent gran que es basarà en un seguiment telefònic de totes aquelles persones que així ho sol·licitin. D’aquesta manera, es potencia la independència de les persones però amb un control que garanteixi la seva seguretat i alhora els hi doni seguretat tant als propis interessats com als seus familiars.

de prova i es desenvoluparà fins a finals del mes de maig a través d’una subvenció atorgada pel Servei d’Ocupació de Catalunya. Serà aleshores quan la Regidoria valorarà els resultats i la continuïtat del servei. Un

La Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Torredembarra posa en marxa aquest mes de gener el nou servei “Programa Bon Dia” que va destinat a donar suport a persones grans que viuen soles o estan soles durant gran part del dia. La regidora responsable d’aquesta àrea, Francisca Felguera, ha explicat que aquest programa consisteix a fer una trucada telefònica diària (de dilluns a divendres) per tenir constància que es troben bé i, al mateix temps, donar una major tranquil·litat als seus familiars. Els destinataris d’aquest programa gratuït són persones o parelles més grans de 65 anys i també persones adultes amb alguna malaltia i/o discapacitat

dels aspectes que ha destacat la regidora Francisca Felguera és l’aposta que du a terme per potenciar els serveis socials amb nous i engrescadors projectes. Així aquest mes de gener, a part del “Programa Bon Dia”, el SIAD (Servei Municipal d’Informació i Assessorament a la Dona) ha iniciat l’atenció al públic. Aquest servei va dirigit a dones i els seus fills i filles, empadronats al municipi, que presentin alguna problemàtica en l’àmbit familiar o de parella, que estiguin patint algun tipus de violència física o qualsevol tipus de discriminació pel fet de ser dona. Aquest servei compta amb atenció social, psicològica i jurídica i cal concertar cita prèvia (977 640 025. Ext. 732).

Els destinataris són persones majors de 65 anys o adultes amb alguna malaltia o discapacitat

Una trucada telefònica diària comprovarà l’estat de les persones que sol·licitin el servei, tranquilitzant als seus familiars/ Ò.M.

(es valorarà pel Programa Bon Dia). Per poder accedir a aquest servei cal que les persones interessades o els seus familiars ho sol·licitin directament a la Regidoria de Benestar Social (C/ Muralla, 16. Tel. 977 640 025. Ext.

736). Cal tenir molt en compte que la petició del servei l’ha de tramitar la persona o persones interessades i que l’Ajuntament no pot, d’acord amb la llei, contactar directament amb els usuaris potencials utilitzant dades

del padró municipal. La documentació que s’ha d’aportar és la fotocòpia del DNI, el certificat de convivència i el certificat mèdic o reconeixement de la discapacitat (si s’escau). Inicialment, el programa està en fase

www.baixgaiaturistic.cat, la nova pàgina web d’informació del Baix Gaià El Consorci Turístic Baix Gaià, ja té una nova pàgina web d’informació turística. Aquest Consorci agrupa a 11 municipis de la comarca del Tarragonès: Salomó, Vespella, El Catllar, Renau, La Nou de Gaià, La Riera, La Pobla de Montornès, Altafulla, Creixell, Torredembarra i Roda de Barà. La finalitat d’aquesta agrupació de municipis és realitzar diferents actuacions conjuntament amb el Consell Comarcal del Tarragonès per tal de promocionar i donar a conèixer l’oferta turística de tota la zona del Baix Gaià. La nova pàgina web www.

baixgaiaturistic.cat serà una eina més per aconseguir els objectius que tots aquests municipis s’han fixat dins del Pla de Desenvolupament Turístic del Baix Gaià, que compta també amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

La presentació de la nova eina virtual d’informació del Consorci turístic del Baix Gaià, es va fer dins del marc de la fira de turisme FITUR 2010 a Madrid. A l’acte hi van assistir el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Eudald Roca; el Delegat Territorial del Departament d’Innovació, Universitats

i Empresa de la Generalitat, Angel Xifré, els Alcaldes de Creixell, Altafulla i El Catllar i l’Alcaldessa de Roda de Barà, el gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, així com també el regidor de turisme de Torredembarra Pere Font i altres autoritats comarcals i provincials.

La presentació de la nova web la van fer conjuntament el director de l’ICODE del Consell Comarcal del Tarragonès, Xavier Vila, i el president del Consorci Turístic Baix Gaià, Alejandro Francino.

8 | Tarragonès

| 3 de febrer de 2010

tarragonÈS

Salou compta amb un dels punts d’autoservei del SOC

Recta final pel nou Pavelló Poliesportiu de Salou

Evitarà molts desplaçaments que els salouencs feien a La Granja (Tarragona) notíciestgn, Salou

A

l a casa de la Vila de Salou es pot trobar un dels Punts d’autoservei, que el Servei Català d’Ocupació està implantant en diversos municipis. Aquest Punt, amb aparença de caixer automàtic, permet realitzar tot un seguit de tràmits com la renovació de la demanda d’ocupació, l’actualització de dades o la consulta dels informes personals. Amb aquesta nova eina s’evitaran molts desplaçaments innecessaris dels salouencs a l’oficina de La Granja (Tarragona).

El Servei d’Ocupació de Catalunya, en virtut d’un conveni amb l’Ajuntament de Salou ha instal·lat al vestíbul de la casa de Vila, al costat de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, un Punt d’Autoservei per tal de millorar l’atenció que presta al ciutadà i d’aquesta manera descarregar

El punt d’autoservei es pot trobar al vestíbul de la Casa de la Vila / Cedida

de feina les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) i que el ciutadà pugui ser atès d’una manera més eficient i ràpida.

Es tracta d’un sistema pilot que s’està implantant a alguns municipis amb caràcter experimental.

En aquest sentit, el regidor de Serveis Interns, Jesús Barragán,

explicava que des del consistori s’estan duent a terme un conjunt de polítiques encaminades a millorar la fluïdesa en els tràmits per aconseguir feina i donar totes les oportunitats al ciutadà en aquest àmbit. “Des de fa uns mesos hem personalitzat i millorat l’atenció a la borsa de treball; hem apostat

per buscar plans d’ocupació; a més de mantenir cursos ocupacionals i l’escola taller” ja que, segons diu, “som conscients que, en aquests moments, molt delicats i amb un panorama laboral complicat cal encaminar els esforços a tractar de posar en contacte l’oferta amb la demanda”.

En aquest Punt d’Autoservei, que té l’aspecte de caixer automàtic i està degudament retolat, s’hi podran efectuar diversos tràmits com ara que el ciutadà pugui renovar la demanda d’ocupació prèvia identificació; així com obtenir impresos una sèrie de formularis de sol·licitud de prestacions; consultar i imprimir informes personalitzats; realitzar canvis en la situació administrativa de la demanda del ciutadà; actualitzar les dades del perfil; cercar els cursos de formació que ofereix el SOC i preinscriure’s als mateixos o cercar ofertes de feina, entre un llarg etcètera. Tots aquests tràmits, fins ara, s’havien de fer a l’oficina de treball de La Granja (Tarragona).

Homenatge als membres de la Junta Gestora i els regidors Coincidint amb els 20 anys de municipi independent notíciestgn, Salou

Amb la sala de sessions de l’Ajuntament plena de gom a gom, Salou ha celebrat un dels esdeveniments més solemnes: el lliurament de les medalles commemoratives als seus regidors/es i membres de la Junta Gestora. I és que, com explicava l’alcalde, Pere Granados, “recordem que el 27 de gener de 1990, ara fa 20 anys, el mu-

nicipi de Salou acabat de néixer uns mesos abans, creava la seva màxima institució local i constituïa la seva primera corporació municipal”. El màxim responsable municipal també ha tingut unes paraules de felicitació per als 53 membres que han format part dels diversos consistoris salouencs i per als exregidors i exregidores dels grups del PSC, ERC, PP, ICV, CiU I FUPS i Nou Salou que han acceptat format part dels diversos consistoris salouencs.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, juntament amb el regidor de Gestió de Territori, Marc Montagut, i alguns representants de l’associació de veïns de la zona Estival han visitat les obres del nou pavelló poliesportiu de Salou que s’està construint a les urbanitzacions de Llevant del municipi i que ha suposat una inversió de 657.056 euros.

La instal·lació coberta s’ha construït aprofitant la pista descoberta que hi havia a la zona creant un pavelló de 1.350 metres quadrats i a més s’hi ha annexat un edifici d’obra civil de 360 metres quadrats més.

Actualment, l’obra està gairebé enllestida.

L’alcalde, Pere Granados, destacava que “donada la gran demanda esportiva que tenim al pavelló del centre de Salou aquest nou equipament servirà per descongestionar-lo i a més per donar servei als veïns de la zona nord de Salou”.

Tarragonès | 9

| 3 de febrer de 2010

tarragonÈS

Clarà celebra les seves festes en honor de Sant Sebastià Diversos actes participatius van omplir aquest barri de la Torre

Sánchez Camacho, a Creixell La Presidenta del Partit Popular de Catalunya i alhora senadora del PP la Sra.Alicia Sánchez-Camacho, ha estat de visita a Creixell.

La senadora del PPC va ser rebuda a l’ajuntament de Creixell per l’alcalde de la localitat el popular Teo Fuster i per l’equip de govern municipal. Després d’una reunió de treball es va celebrar un dinar amb les autoritats municipals, la junta directiva del PPC de Creixell i representants del municipi. L’alcalde va aprofitar per explicar tots els projectes que estan en marxa com ara la nova Llar d’infants, la comissaria de Policia o el Tanatori.

notíciestgn, Clarà, Torredembarra

El barri de Clarà de Torredembarra ha celebrat les festes de Sant Sebastià. L’organització ha anat a càrrec del Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra amb la col·laboració de la Comissió de Veïns de Clarà, l’Associació de Veïns de Montclarà, l’Associació de Veïns del Racó Romà, l’Associació de Veïns de les Àmfores i l’Associació de Propietaris i Veïns de la Urbanització Arte Mar. L’organització agraeix el suport de la Policia Local, les regidories de Serveis i Esport, l’emissora municipal Ona La Torre, la UET i Anura.

Gran oportunitat!!!

NAU DE 280 M² PER A LLOGAR AL ui g a t p n o a r N u POLÍGON d r e u g sos lo l e FRANCOLÍ 6m LLOGUERS A TARRAGONA

VENDES A TARRAGONA

CENTRE. Pisos d’1 i 2 habitacions totalment moblats i PAÏSOS CATALANS. Obra nova. Últim pis de la promoció.

3 dormitoris. 2 banys. Magnífica terrassa. decorats. 1 bany. Cuina office equipada. Televisió amb TDT i DVD. A/C amb bomba de calor fred-calent.

RAMBLA NOVA. Pis de 130 m². 3 dormitoris (2 tipus Parquet, exteriors, ascensor. Des de 550€/mes. suite). 3 banys. Totalment reformat per a estrenar.

Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i el mar.

PAÏSOS CATALANS. Pis nou de 75 m² sense mobles de 2 hab. 2 banys. A/C bomba de calor. Terrassa. 550€/mes EIVISSA. Pis de 60 m² amb mobles de 2 habitacions. 1 bany. Terrassa, ascensor, exterior, assolellat. 500€/mes.

SMITH. Pis semi nou de 60m². 2 habitacions. 1 bany.

Mobles. Terrassa. Assolellat. Aparcament. 650€/mes TRINQUET NOU. Pis de 2 habitacions. Amb mobles.

1 bany. Cuina equipada. Exterior, assolellat. 425€/mes.

AV. ROMA. Pis de 4 dormitoris (1 tipus suite). 2 banys.

Calefacció. Aire condicionat. Molt assolellat. Parking.

Magnífiques vistes al parc de la ciutat.

CALA ROMANA. Xalet d’alt standing amb vistes al mar.

505 m² construïts. Parcel·la de 1400 m². 5 dorm. 4 banys. A/C. Piscina. Celler. Barbacoa. Garatge 4 cotxes MANUEL DE FALLA. Apartament d’1 dormitori amb armari encastat. 1 bany. Exterior. Assolellat. Terrassa.

Ascensor. Per només 130.000€!!!

Finques la Pedrera Rambla Vella, 20 · 43003 TARRAGONA

977 25 16 16 comercial@pgp.cat · www.grup-pedrera.com

10 | El Vendrell

| 3 de febrer de 2010

El Vendrell

Vendrell comptarà amb un nou institut-escola que integrarà tot l’ensenyament obligatori A Catalunya només n’hi ha 6 centres amb aquest format, i dos d’ells s’ubicaran a la demarcació de Tarragona notíciestgn, El Vendrell

De forma provisional s’ubicarà en uns terrenys als Bulevards, al costat dels nous equipaments judicials però el nou edifici es construirà en una zona d’expansió del Vendrell / Cedida

E

l Vendrell, per primera vegada, tindrà un centre públic que integri tota l’etapa educativa obligatòria dels seus alumnes. De manera provisional entrarà en funcionament el proper curs escolar, en uns terrenys als Bulevards. El nou centre s’edificarà en una de les zones d’expansió del municipi vendrellenc.

Els nens i nenes del Vendrell podran rebre tota l’escolaritat obligatòria, per primera vegada, en un mateix centre públic. Això serà possible amb la construcció de la nova escola Els Còdols, un centre innovador que s’ubicarà en una zona d’expansió de la capital penedesenca. El centre entrarà ja en funcionament el proper curs 2010-2011, de manera provisional, en uns terrenys ubicats als Bulevards, a tocar dels nous equipaments judicials. En aquests terrenys podran començar a cursar P3 una cinquantena d’alumnes repartits en les dues línies que tindrà el centre i progressivament s’aniran

incrementant els cursos fins arribar a quart d’ESO. L’alcalde del Vendrell, Benet Jané, i l’inspector dels Serveis Educatius, Rafael Muñoz, han presentat la nova escola en roda de premsa en què s’ha valorat molt positivament l’experiència del nou format dels instituts-escola dels quals tan sols n’hi ha sis en tot Catalunya, dos dels quals es trobaran a la demarcació de Tarragona.

Jané ha destacat el fet que els nens que assisteixin a classe a la nova escola Els Còdols, de nom provisional, no hauran de passar pel canvi, de vegades incòmode, de l’escola a l’institut, cosa que representarà un benefici tant per a ells com per als pares. Així mateix, ha assegurat que la nova escola “marca un canvi, una nova filosofia en la manera d’entendre cap a on ha d’anar el sistema educatiu”.

Des dels serveis educatius, Muñoz assegura que amb la nova escola s’està racionalitzant el mapa escolar i que ara tots els centres tindran dues línies, excepte el Sagrat Cor, de

titularitat concertada, i el CEIP Els Secallets, que en té només una.

La presentació de la nova escola coincideix amb l’inici del període de preinscripcions als centres escolars i, per tant, la nova escola també és una de les opcions per als pares que tinguin nens en edat de començar l’escola, a P3. Les preinscripcions es podran fer a partir del dia 2 de febrer i fins al dia 16 a les mateixes escoles, o a l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), situada a la Rambla número 24.

El nou centre educatiu entrarà en funcionament el pròxim curs escolar 2010-2011 Per matricular-se al centre Els Còdols, cal tenir en compte que tindran prioritat en aquesta nova escola els nens que visquin dins la zona d’escolarització tant del CEIP Àngel Guimerà com del CEIP Àngels Garriga.

El Vendrell | 11

| 3 de febrer de 2010

El Vendrell

Continua la reurbanització de carrers del Pla de Barris S

’ha iniciat la quarta fase de les obres de reurbanització de carrers del Pla de Barris. Ara és el torn dels carrers del Progrés, de la Pau, del General Prim i d’Andreu Nin. Amb aquest projecte ja seran onze els carrers reurbanitzats dins el Pla de Barris, així com tres carrerons del carrer de Sta. Anna que, a part de millorar la seva estètica, ara són totalment accessibles i amb els serveis actualitzats.

Ja han començat les obres de reurbanització de carrers, prevista en el projecte del Pla de Barris de la capital del Baix Penedès, que inclou els carrers del Progrés (entre el c/ Santa Anna i plaça Pep Jai), de la Pau, del General Prim i d’Andreu Nin. En tots s’adequarà una calçada de plataforma única, la qual cosa millorarà l’accessibilitat, i es renovaran o s’ampliaran els serveis d’aigua potable, clavegueram, gas, electricitat i telecomunicacions, així com l’enllumenat públic, fet que comportarà l’eliminació de totes les cadiretes i cables penjats

Els carrers de la quarta fase s’han aixecat per la seva reurbanització / Cedida.

que ara travessen els carrers.

S’instal·larà la xarxa de pluvials generals i domiciliàries soterrada, i la d’aigües grises, que fins ara no existia. També s’instal·laran hidrants. El cost del projecte és d’1.008.091,48 euros.

Pel que fa a la incidència de les obres en el dia a dia dels veïns, el consistori ha previst l’habilitació de places d’aparcament alternatives per a aquells veïns que tinguin aparcament als carrers afectats. Així mateix, ja estan treballant a peu de carrer

tres agents cívics que informaran els veïns i els ajudaran a fer més suportables les incomoditats de les obres.

Actualment s’estan fent obres al carrer del Progrés, a la meitat del carrer d’Andreu Nin fins al carrer de la Pau i en un tram del carrer de la Pau fins al carrer de Santa Anna. Al febrer les obres afectaran la resta del carrer de la Pau i s’anirà actuant progressivament en els carrers indicats fins a l’estiu, quan es preveu que finalitzin les obres.

L’ajuntament amb el teixit empresarial L’alcalde del Vendrell, Benet Jané, i el president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), Josep Antoni Belmonte, han signat un acord per sumar esforços en l’objectiu comú de contribuir al desenvolupament empresarial i la iniciativa emprenedora.

L’alcalde i el president de la CEPTA han coincidit a ressaltar que les dues entitats comparteixen interessos comuns pel que fa al desenvolupament d’activitats de suport al teixit empresarial, tant pel què fa als serveis d’informació, assessorament i formació.

El conveni permet aconseguir un major grau d’eficàcia en les seves ac-

tuacions. Algunes de les mesures concretes que s’inclouran en aquest marc de col·laboració són l’elaboració d’estudis i informes per a conèixer la realitat econòmica i empresarial del territori i la dinamització d’activitats conjuntes en matèries d’interès específic per a les empreses, especialment les petites i mitjanes empreses i els autònoms, com ara conferències, actes i cursos.

Així mateix, en virtut de l’acord signat, l’Eina Empresarial cedirà un dels seus espais a la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, perquè pugui tenir presència física.

12 | Baix Penedès

| 3 de febrer de 2010

BAIX PENEDÈS

Calafell aprova uns pressupostos de 42 milions d’euros pel 2010 Les prioritats seran les polítiques socials i la neteja notíciestgn, Calafell

L

’Ajuntament de Calafell ha aprovat definitivament el pressupost municipal per a 2010. El pressupost general de la corporació és de 41.464.405,62 euros.

Els organismes autònoms i empreses tindran el següent pressupost: l’Organisme Autònom Fundació Castell de Calafell, 376.000 euros; el Patronat Municipal de Turisme, 556.000 euros; i la societat municipal CEMSSA, 639.994,52 euros. L’import consolidat és de 42.025.492,14 euros. L’alcal-

de de Calafell, Jordi Sánchez, ha recordat que les prioritats pressupostàries de 2010 seran “les polítiques socials, la neteja i l’amortització de deute”. La inversió, de la seva banda, es vehicularà a través del segon Fons Estatal d’Inversió Local (Pla Zapatero) i amb els projectes de caràcter plurianual que ja estan en marxa o a punt de començar i que ja tenen el finançament resolt.

Les majors partides de polítiques socials actuaran de forma directa contra la crisi i les seves conseqüències i ajudaran a garantir la cohesió social. “Una cohesió molt necessària en un municipi amb la configuració i Caputxins, nº29 bxos-Tarragona

977 249 819

immoserveitarragona@immoservei.com

OBRA NOVA - EL PALLARESSOS (TGNA) (Zona Col·legis) Dos últims pisos de 2 habitacions - Pis de 60 m2 aprox............................... 126.000.-€ - Pis de 70 m2 construits aprox...............150.000.-€ Dos ultims duplex en venda (posibilitat de lloguer opció de compra) - 3 habitacions, menjador, cuina - 3 banys, terrassa, etc. preu ..................224.000.-€ pàrquing opcional. www.immoserveitarragona.com

el perfil demogràfic de Calafell, i més encara en una situació problemàtica que podria provocar, si no actuéssim, una fractura social”, ha assenyalat l’alcalde.

Pel que fa a la neteja, enguany començarà l’ampliació del servei de recollida de la fracció orgànica a una gran part del municipi (el procés es completarà en una segona fase el 2012).

També és intenció municipal millorar el servei de recollida de les altres fraccions i sobretot el de neteja viària. L’equip de govern municipal també ha inclós en el pressupost per a 2010 una amortització de deute per “per garantir la viabilitat futura de l’Ajuntament”, segons

el tinent d’alcalde de Serveis Interns, Joan Carles Robert.

Aquesta mesura alliberarà una part de la càrrega financera actual i permetrà disposar “d’una ‘reserva d’endeutament’ per si durant l’exercici sorgeixen necessitats inajornables o oportunitats que fóra bo d’aprofitar”, afegeix Robert.

Polítiques per a dones L’Ajuntament ha aprovat també el pla que estableix les polítiques per a dones, que es desenvoluparà fins a l’any 2014.

El pla preveu 6 línies principals d’actuació. La primera és introduir la transversalitat

de les polítiques relacionades amb les dones. La segona, fomentar canvis culturals que transformin certes estructures i models socials. La tercera, aconseguir un major paper de les dones en l’àmbit social i associatiu. La quarta, fomentar la reorganització del treball i del temps. La cinquena, garantir la qualitat de vida i la cohesió social, treballant sobre la salut, el benestar, la cultura i lleure.

I la sisena, una intervenció integral contra la violència masclista. Per dissenyar el pla, la regidoria d’Igualtat va trametre mil qüestionaris a una mostra representativa del conjunt de dones del municipi.

Baix Penedès | 13

| 3 de febrer de 2010

BAIX PENEDÈS

Bellvei iniciarà enguany la renovació de l’Avinguda de Nostra Senyora de l’Assumpció Durant les obres, que s’iniciaran a finals de 2010, s’hi prohibirà l’estacionament de vehicles en els dos sentits de circulació

L

a Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Bellvei ja ha aprovat provisionalment el projecte per a la pavimentació i serveis de l’avinguda de Nostra Senyora de l’Assumpció, i que canviarà l’aspecte d’aquesta via, entre el carrer d’Antoni Suau i el carrer de Jaume Palau.

Els treballs consistiran en l’ampliació de les voreres, la pavimentació del carrer i la implantació i substitució d’infraestructures necessàries, com la xarxa d’abastament d’aigua, clavegueram, xarxa de baixa tensió, xarxa de telecomunicacions i enllumenat públic.

L’equip de govern ha decidit tirar endavant aquest projecte ja que el Ministeri de Foment ha cedit a l’Ajuntament de Bellvei la titularitat del tram de la carretera N-340 comprès entre els carrers Jaume Armajach i Antoni Suau, tal com havia de-

manat el consistori a finals del 2006. Gràcies a aquest conveni, el Ministeri de Foment aporta 141.384,45 euros, diners que l’Ajuntament aprofitarà per a aquestes obres, tot i que el cost total de les mateixes és de 472.000€, per la qual cosa, l’equip de govern buscarà altres possibles ajuts o subvencions d’altres administracions.

Les obres es duran a terme entre finals del 2010 i el 2011. En un principi, i fins que no estigui feta la circumval·lació de Bellvei, l’avinguda Nostra Senyora de l’Assumpció serà de dos sentits de circulació i, en ampliar les voreres, no s’hi podrà aparcar. Per això, l’alcalde del municipi ha explicat que “hem fet una zona d’aparcament a la zona esportiva amb capacitat per a 60 vehicles”. Més endavant, l’avinguda passarà a ser d’un sol sentit de circulació i, per tant, es podrà aparcar en una banda.

Imatge virtual de la renovació de l’Avinguda facilitada per l’Ajuntament de Bellvei / Cedida

Alguns dels objectes robats i recuperats ara amb les detencions realitzades / Cedida

Dos joves detinguts per una cinquantena de robatoris Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de l’ABP del Vendrell, van detenir els dies 22 i 25 de gener, Ruben NA, veí del Vendrell de 29 anys i Juan Carlos GR, veí de Calafell de 40 anys, tots dos de nacionalitat espanyola, per la seva suposada relació amb el robatori a 50 trasters de pàrquings comunitaris de Calafell. Els dos joves haurien perpetrat els fets en només quatre dies, la segona setmana de gener. Segons les gestions dels agents, sempre seguien el mateix patró: manipulaven la porta mecànica dels aparcaments i, posteriorment, forçaven la porta dels trasters amb algun objecte tipus palanca.

Els joves no tenien preferència per cap objecte en particular, sinó que desvalisaven

l’interior dels habitacles i s’ho e nduien tot. De fet, la majoria d’objectes es van poder recuperar a l’entrada i escorcoll realitzada, sota manament judicial, a l’habitatge d’un dels detinguts. Allà, els Mossos van comissar des de bicicletes, a caixes d’eines, una màquina tallagespa, altaveus, material per a la pesca, una radial, material esportiu, telèfons mòbils, motxilles, un casc de moto, desenes d’ampolles de vi i cava, garrafes d’oli, i altres objectes emmagatzemats als trasters. Molts d’ells s’han pogut retornar als seus propietaris. Els agents no descarten que el nombre de robatoris perpetrats sigui més elevat, ja que altres objectes encara no s’han pogut relacionar amb les corresponents denúncies.

14 | Comarques

| 3 de febrer de 2010

COMARQUES

Temps de calçots Valls es prepara per rebre la visita de més de 300.000 persones durant la temporada gastronòmica més esperada a l’Alt Camp notíciestgn, Valls

D

iumenge passat la capital de l’Alt Camp va donar el tret de sortida a la temporada gastronòmica del Calçot, gràcies a la qual Valls rep cada any uns 300.000 turistes entre els mesos de febrer i abril.

Per vint-i-novè any consecutiu, la població vallenca va iniciar la temporada turística més important de l’any amb la tradicional festa de la calçotada. Més de 35.000 persones van aplegar-se als carrers més cèntrics de la vila per seguir i participar en la gran diversitat d’activitats i concursos que s’hi celebren (cercaviles i activitats tradicionals, concursos de cultivar, coure i menjar calçots i, naturalment, d’elaboració de salsa). L’èxit del gran dia de la calçotada fa que la població de Valls vegi amb optimisme la temporada que ara tot just s’inicia. L’any passat es calcula que unes 300.000 persones van visitar la capital de l’Alt Camp per degustar una bona calçotada.

Les previsions dels experts de la zona indiquen que aquesta temporada el calçot serà d’una gran qualitat, fet que permetrà repetir l’èxit de l’any 2009. Els preus dels calçots enguany se situaran entre els 15 i 20 cèntims la unitat, tot i que els preus als restaurants poden variar força.

Història del calçot El calçot va ser descobert per un solitari pagès vallenc anomenat Benaiges, de finals del segle XIX conegut amb el nom de “Xat de Benaiges” qui començà a coure a la brasa els grills tendres nascuts de la ceba vella conreats especialment per a ésser cuits a la flama, i que també fou ell qui s’enginyà l’amaniment o la salsa que, amb algunes variants, avui mengem.

El procés de conreu del calçot comença quan, als darrers mesos de l’any, se sembra la llavor

A dalt, imatge tradicional de la festa de la calçotada a Valls. A baix, calçots al foc. / Cedides

de la ceba blanca. Quan la ceba ha germinat i ha crescut, s’arrenca del terra que l’acollida i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual va creixent. S’ha d’esperar que tregui cabeça com una ceba normal, llavors s’arrenca una altra vegada (hem arribat al temps d’estiu), es guarda unes setmanes i llavors s’escapça el tros de dalt i es torna a plantar, ha de quedar mig colgada, mostrant la blancor de la planta a l’exterior. Hi ha un precepte agrícola que diu “la ceba ha de sentir les campanes”, cosa que vol dir que, en plantar la ceba,

s’ha de penjar molt poc. Segons els pagesos, val més plantar els calçots en època de lluna vella.

A mesura que creix la planta, cal anar-la calçant, és a dir, rodejant-la de terra (aquesta operació de calçar els calçots es repeteix diverses vegades). Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.

A partir de les primeres dècades del segle XX la calçotada es convertí en una menjada habitual de moltes famílies vallenques durant els dies festius.

Les arrels del gran impuls experimentat per la calçotada arreu

del país podem datar-les a mitjans de segle, quan la Penya Artística de l’Olla feia les seves cèlebres calçotades i hi convidava personalitats del món artístic i cultural barceloní, les quals ajudaren a divulgar-les. Ara, la calçotada vallenca cada dia creix en popularitat, els contorns de la ciutat es veuen ornats de fumeres que, ací o allà, al llarg i a l’ample de la geografia de l’Alt Camp, són com a punts de referència de les masies vallenques. La festa familiar o amical comença amb la preparació del dinar, en la qual tothom pot participar. Aquest, potser, és un dels seus encants principals, tothom dóna la seva opinió i tots creuen que tenen el secret d’una millor cuita i de la millor manera de fer la salsa. A partir dels anys seixanta, l’impuls d’alguns restauradors d’esperit emprenedor, han creat locals apropiats per a fer la calçotada, les agències de viatges han inclòs la nova atracció en els seus itineraris, la generalització del vehicle particular i el fet que, a l’hivern, no sovintegin, tant com a l’estiu, les atraccions turístiques i gastronòmiques,

ajuden que Valls es converteixi, per uns mesos, en la capital de la calçotada.

L’art de menjar bé ha trobat en la calçotada de Valls un gran plat culinari. No és endebades que un gran entès en la matèria, el gran “maitre” Joan Cabané, definí la calçotada com “un plat estel·lar local ben aconseguit”, com “un costum tradicional vallenc que ha despertat l’interès culinari més enllà de les fronteres”. El secret del bon calçot, el seu àngel, el seu misteri, possiblement el trobaríem en el fet de conrearse a les terres de Valls i de la seva comarca. Deu ser l’aigua, el sol, el clima, la composició especial de les terres de l’Alt Camp, la dedicació i l’amor amb què els nostres pagesos conreen els calçots. No trobareu en cap altre lloc el gust especial, el mateix gust, que tenen els calçots de Valls. Una calçotada a Valls, representa endinsar-se en la comprensió de l’esperit de la nostra terra. La calçotada és una lliçó exemplar que defineix clarament i precisa la manera de ser dels catalans.

La calçotada vallenca, tot i agermanant l’agricultura i la gastronomia, ha entrat ja en el camp de l’alimentació i de la cultura. Des d’un origen humil i popular, s’ha convertit en tradició, s’ha arrelat als nostres costums, i a través de les arts nobles, a través de la sensibilitat artística, ha entrat amb tots els honors als àmbits de l’art de la cuina i s’ha guanyat un merescut lloc.

Més recentment el prestigi calçotaire s’ha estès i també es produeixen i consumeixen calçots en altres zones del país, però Valls segueix sent el bressol de la calçotada. L’any 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominació de qualitat “Calçot de Valls” i l’any 1996 es va constituir el Consell Regulador. L’àmbit geogràfic d’aquesta denominació comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

Comarques | 15

| 3 de febrer de 2010

COMARQUEs

Una desena de municipis de l’Estat competeixen per acollir el cementiri nuclear Ascó és la més gran de les viles presentades, la més ben comunicada i la que té més experiència en la convivència amb les nuclears

U

Un total de 10 municipis de diversos punts de l’Estat espanyol s’han presentat com a candidats per acollir el magatzem centralitzat temporal de residus radioactius que el Govern de l’Estat té previst construir de manera immediata. Tot i que el termini per la presentació de candidatures va finalitzar el passat dia 30 de gener, des del Govern es preveu que encara es puguin rebre alguna candidatura més, arribada per correu. La cursa per decidir la ubicació del nou equipament nuclear, no sense polèmica i debat polític, ha començat.

Tot i que la majoria de governs autonòmics s’han mostrat contraris a l’arribada del cementiri nuclear al seu territori, el cert és que hi ha un grup de municipis de diversos punts de l’Estat que veuen el magatzem nuclear com a garantia per a la seva subsistència econòmica i social.

El municipi d’Ascó, tot i el posicionament contrari del Govern de la Generalitat de Catalunya i la totalitat de partits polítics amb representació al Parlament, no ha estat l’únic que ha actuat ‘d’esquenes’ a les in-

dicacions procedents dels estaments administratius més alts del país. Tres quarts del mateix passa amb el municipi valencià de Zarra. La seva candidatura ha aixecat un gran enrenou a la comunitat veïna, fins al punt que els socialistes de València han mostrat el seu rebuig a la possible arribada del cementiri nuclear i exigeixen al president Francisco Camps que es posicioni sobre el tema.

A banda d’Ascó i Zarra, la resta de municipis que s’han proposat com a seu del nou equipament són Villar de Cañas (Cuenca), Santervás de Campos (Valladolid), Melgar (Valladolid), Torrubia (Sòria), Albalá (Cáceres), Villar del Pozo (Ciudad Real), Congosto de Valdivia (Palencia) i Yebra (Guadalajara).

Precisament aquest darrer és el principal competidor d’Ascó, ja que és un dels pocs municipis amb experiència nuclear (es troba relativament a prop de la ja tancada central de Zorita) i, a més, és l’única -juntament amb Ascó- que ha estat recomanada per l’Associació de Municipis Nuclears.

La llista de municipis era inicialment d’onze, però aquesta mateixa setmana el municipi

Foto-denúncia amb una panoràmica d’Ascó enviada per un lector a la redacció de notíciestgn / Josep Vallès

segovià de Santiuste de San Juan Bautista ha decidit retirar la seva candidatura davant del rebuig demostrat pels veïns i, també, pel perill que l’equipament podria comportar a la producció vinícola de la zona i al prestigi de la D.O. Rueda.

Ascó, el municipi més gran i

més ben comunicat de tots els de la llista, a més de la predisposició dels seus habitants i governants (acostumats ja a la presència d’equipaments nuclears amb les centrals d’Ascó I i II) és clara favorita hores d’ara per ser l’escollida com a seu del nou cementiri nuclear.

L’equipament donarà servei a tot l’Estat i emmagatzemarà fins a 7.000 tones de residus nuclears.

El cementiri suposaria una inversió de 700 milions d’euros al municipi i la creació de llocs de treball estables per a unes 200 persones durant 60 anys.

La Diputació de Tarragona invertirà més de 4 milions d’euros en la preservació del medi ambient durant el 2010 notíciestgn, Tarragona

La Diputació de Tarragona destinarà enguany un total de 4.217.414,7 euros a l’àrea de Medi Ambient i Salut Pública.

Aquestes inversions es repartiran entre actuacions mediambientals (861.872,16 euros) i de salut pública (3.355.542,61), dos àmbits en què la Diputació esmerça els seus esforços, conscient que el medi ambient i la sostenibilitat són elements

bàsics per al desenvolupament equilibrat del territori del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

La diputada delegada de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona, Misericòrdia Montlleó, ha estat l’encarregada de presentar les principals actuacions que la institució intercomarcal durà a terme al llarg del 2010 en aquesta i que tenen com a destinataris els ajuntaments i el territori. Aquestes incideixen en la gestió dels espais naturals de la Diputació (Albe-

reda de Santes Creus, Boscos d’Aiguamúrcia i d’Escornalbou), la col·laboració amb altres zones naturals (parcs naturals del Montsant, els Ports, el Delta de l’Ebre o PNIN de Poblet), la prevenció d’incendis forestals, el suport a la reducció de pèrdues d’aigua a les xarxes municipals, el foment de la recollida selectiva, la formació, el control d’animals, condicionament de parcs infantils i zones de lleure, a més de molts altres àmbits.

Misericòrdia Montlleó ha destacat que, amb totes aquestes

actuacions, la Diputació “dóna un important suport econòmic i tècnic als municipis, a més de fomentar-hi l’ocupació, com és el cas, per exemple, de la neteja de boscos i altres espais naturals per prevenir-hi incendis”.

Albereda de Santes Creus Pel que fa a l’Albereda de Santes Creus, les actuacions de conservació i manteniment que es duran a terme són la diagnosi de l’estat dels arbres, l’esporga, tractaments fitosanitaris, estas-

sada del sotabosc, millora dels hàbitats naturals per a la fauna i la flora, millora de la qualitat ecològica de l’espai fluvial, gestió de la biodiversitat, neteja de l’espai, manteniment i millora general de les instal·lacions, etc.

D’altra banda, s’iniciarà el projecte executiu de Restauració ecològica de l’espai fluvial de l’Albereda i meandre de Santes Creus. A les altres zones que depenen directament de la Diputació, els boscos d’Aiguamúrica i Escornalbou, s’hi faran actuacions similars.

16 | Economia

| 3 de febrer de 2010

Economia

Les comarques tarragonines tanquen el 2009 amb més de 71.000 aturats El darrer informe de l’Enquesta de Població Activa (EPA) situa el nostre índex de desocupació en el 17’62% En els dos últims anys, el territori ha desfet més de 50.000 llocs de treball i gairebé s’ha triplicat l’índex del 6% que es registrava a meitats de 2007.

La tendència de les comarques tarragonines és la tònica dominant al conjunt del territori català. A Barcelona, sempre segons l’EPA, el nombre d’aturats supera els 469.000 (una taxa d’atur del 16,93%), mentre que a Lleida la taxa és de més del 13% (28.600 persones sense feina). El cas més greu el presenta la província de Girona, que és l’únic territori català (19,24% d’atur) que presenta una taxa d’atur superior a la de la mitjana de l’Estat espanyol (18,83%).

Catalunya

A les comarques de Tarragona hi ha més de 70.000 persones sense feina / Ò.M.

L

’escalada de l’atur no s’atura. Segons les dades del darrer informe de l’Enquesta de Població Activa (EPA), corresponents al quart trimestre de 2009, Catalunya va tancar l’any amb un total de 643.100 persones

desocupades, situant l’índex d’atur per sobre del 17%. Les coses no han anat massa millor a les comarques de Tarragona, que segons el mateix estudi ha superat la barrera dels 70.000 aturats, situantse en el 17,62%.

L’EPA, estudi trimestral que serveix de referència als organismes europeus per fer les anàlisis sobre la situació econòmica dels diferents països de la Unió Europea, situa l’atur de les comarques de Tarragona per sobre de la franja del 17%.

A Catalunya, la taxa d’atur que tanca el 2009 s’ha situat en el 17,01%, mentre que fa un any, el quart trimestre del 2008, aquest indicador estava en l’11,82%. Durant l’any de recessió, aquesta taxa ha passat del 16,6% el primer trimestre del 2009, al 15,88 el segon i el 15,95% el tercer trimestre. El nombre d’aturats a Catalunya queda fixat en 643.100 persones, la xifra més alta de tot

l’any de la recessió i la més alta des que l’INE registra les sèries de l’EPA per comunitats autònomes. En el transcurs d’un any, Catalunya ha incrementat l’atur en 187.300 persones, el 41,09% més. En relació amb el trimestre anterior l’atur augmenta de 35.900 persones, el 5,91% més que el tercer trimestre. La destrucció de llocs de treball durant aquest quart trimestre del 2009 a Catalunya, en xifres comparatives amb els trimestres anteriors, ha estat la més alta de l’estat espanyol i ha trencat la tendència registrada els dos trimestre anteriors de suavització de la destrucció d’ocupació i fins i tot ha suposat tornar a destruir llocs de treball quan, el tercer trimestre del 2009, les dades de l’EPA indicaven una lleugera recuperació de l’ocupació en un +0,30% en relació amb el segon trimestre. En relació amb els percentatges de taxes interanuals de destrucció de llocs de treball, aquest quart trimestre registra una pèrdua de llocs de treball del -7,73% en relació amb al quart trimestre de l’any 2008.

Aquest percentatge ha suposat la caiguda més important registrada durant tot l’exercici.

L’absentisme laboral a Tarragona, per sota de la mitjana estatal La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) i la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat (FREMAP) han signat un acord que determina que les dues entitats treballaran plegades en matèria d’assessorament i divulgació de conductes de Seguretat, un treball conjunt que té la voluntat de millorar la productivitat de les empreses la província de Tarragona. Durant la presentació d’aquest conveni de col·laboració, els responsables de FREMAP a Tarragona van apuntar que, si bé a les nostres comarques el nombre de processos d´incapacitat tem-

poral es proporcionalment superior a la mitja espanyola, la seva durada és inferior. Així, l’índex d’absentisme laboral a Tarragona se situa en el 3,28, molt per sota del 4,07 a nivell estatal. Aquest fet es produeix per l’especial distribució d’ocupacions a les nostres comarques, on les activitats relacionades amb el comerç minorista, instal.lacions en construcció, transport, construcció i activitats de neteja constitueixen els sectors on es produeixen més processos d´incapacitat temporal per accident de treball, si bé aquests majoritàriament queden resolts en qüestió de pocs dies.

La CEPTA i FREMAP - principal companyia asseguradora en prevenció de riscos laborals de l’Estat amb un 24% del mercats’han compromès a desenvolupar actuacions conjuntament que portin a millorar els índex d’absentime i accidentalitat, analitzant cada un dels sectors productius de la Província de Tarragona, facilitant d’aquesta manera que es puguin establir les eines de millora que augmentin la productivitat i competitivitat de les empreses. FREMAP i la CEPTA s’han compromès també a facilitar regularment dades sobre l’accidentalitat i els índexs d’absentisme laboral a les empreses del territori.

Moment de la signatura del conveni entre CEPTA i FREMAP / A.Ll.

Turisme | 17

| 3 de febrer de 2010

TURISME

Increment de visitants a la Ruta del Cister Més de 55.000 persones han passat pel Paratge de Poblet

L

a Ruta del Cister ha tancat l’any 2009 amb un augment de visites en els monuments i museus repartits per les tres comarques. Els tres monestirs cistercencs han baixat un 4% fins els 235.035 visitants, tot i que Santes Creus els ha incrementat un 1,6%. En canvi, trobem augments molt importants en les visites en altres espais turístics de la Ruta del Cister, com és el cas el Paratge de Poblet, que ha rebut 55.564 persones durant l’any passat, fet que significa un 178% més que el 2008. El Santuari de Montferri o els Museus d’Alcover i de l’Alabastre de Sarral també han experimentat pujades destacades.

La Ruta del Cister es consolida com un destí turístic amb punts d’interès amb un potencial en creixement que complementen els tres monestirs cistercencs.

Durant l’any 2009, el nombre de visitants als monestirs de La Ruta del Cister han disminuït respecte l’any anterior registrant un total de 235.035 visitants (-4%). A Poblet i Vallbona de les Monges disminueixen en un 8% i 3% mentre que Santes Creus rep un 2% més de visitants. Les causes de la disminució general de visitants als monestirs es deu a que els visitants diversifiquen, cada vegada més, el seu temps d’oci i cerquen altres activitats, com per exemple: practicar senderisme o rutes amb BTT, visites als museus i espais visitables, visites guiades... experiències turístiques que cada cop més, van en augment segons les dades registrades.

Internet, font d’informació La Ruta del Cister compta amb 3 Oficines comarcals de turisme; 10 oficines municipals de turisme i 3 punts d’informació turística que es troben a el Pla de Santa Maria, Nulles, i a Be-

llpuig. Però cada cop reben menys consultes i l’explicació es troba a l’ús d’Internet. Cada cop més, el turista que arriba a la Ruta del Cister, ja ve informat sobre el territori, via internet. www.larutadelcister.info Es mantenen el nombre de visitants a la web ( www.larutadelcister.info) Aquest any la web ha mantingut el nombre de visitants ja que ha rebut 194.331 visitants que suposa un 0,66% menys que el 2008.

Els conceptes de la web que han estat més consultats són: la pagina principal, on apareixen tota la oferta d’informació destacada i les notícies, amb 49.363 visites (25,40%); l’agenda, on es poden veure tots els actes i activitats previstos que es duran a terme a l’Alt Camp, La Conca de

Barberà i l’Urgell, amb 28.847 visites (14,84%) i la galeria d’imatges, on es poden veure les fotografies identificatives de cada zona, amb 28.847 visites (14,84%).

Un altre concepte a destacar és l’apartat de la ruta GR175, que ha obtingut 5.052 visites, fet que suposa un increment del 40% en relació a l’any anterior (3.554 visites). A més, la GR175 també ha experimentat un increment de trànsit xifrat en el 51,52% més. Durant els mesos de gener a octubre del 2009 han transitat pel GR-175 un total de 7.705 persones.

Com l’any anterior, la majoria d’usuaris fan el sender a peu, sent els mesos de febrer i juliol els menys transitats. Enguany, 5.908 persones l’han fet a peu i 1.797 persones en BTT.

Evolució del nombre de visitants als museus i espais

18 | Tribuna sociosanitària

| 3 de febrer de 2010

TRIBUNA SOCIOSANITÀRIA

LA REHABILITACIó és una de les especialitats multidisciplinars que més satisfacció genera entre els usuaris de la sanitat pública a les comarques de Tarragona

Rehabilitació: a la recerca de la salut Òliver Márquez, Tarragona

L

’envelliment progressiu de la població i els avenços en la medicina, que permeten tractar malalties que fa anys eren fins i tot mortals, fan que any rere any s’incrementi la demanda dels serveis de rehabilitació als nostres centres assistencials (tant hospitalaris com a ambulatoris i a domicili).

En aquesta tribuna sociosanitària hem aplegat al voltant de la mateixa taula experts d’aquesta especialitat multidisciplinar que té com a objectiu principal retornar la funcionalitat a les persones que afronten els últims passos per superar el màxim possible una malaltia.

La rehabilitació, tot i que és una especialitat relativament nova (a Espanya es va reconèixer oficialment l’any 1966), és una de les més multidisciplinars de la medicina. En la recuperació dels malalts hi intervenen conjuntament metges, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, assistents socials, tècnics ortopèdics i logopedes, tot depenent de la necessitat del pacient. El treball conjunt de tots aquests professionals i la coordinació dels serveis sanitaris fan possible que cada any milers de pacients de les nostres comarques superin amb èxit les seves malalties i puguin tornar, en major o menor grau, a la normalitat de la seva vida anterior. Els serveis de rehabilitació dels nostres centres assistencials ajuden a afrontar i a aplicar mesures preventives per reduir els efectes de patologies (com ara el mal d’esquena, lumbàlgies, tendinitis), a superar seqüeles d’intervencions quirúrgiques (pròtesis, amputacions, etc...) i a aprendre a conviure i millorar situacions provocades per patologies greus com ara les paraplegies, les embòlies, el Parkinson o les distròfies musculars i les miopaties.

Si bé el sector comercial de la ciutat sempre ha defensat la capital tarragonina com a motor comercial de la província, argumentant que ns i tot es supera en quantitat de transaccions econòmiques a l’activitat comercial de la ciutat veïna de Reus, l’arribada d’El Corte Inglés dóna a Tarragona un impuls de nitiu cap al lideratge comercial al sud de Catalunya.

Tal com es veu al grà c superior, Tarragona serà seu de la cinquena implantació de la cadena comercial a Catalunya, que ns ara havia apostat majoritàriament per l’àrea metropolitana de Barcelona.

La rehabilitació és l’últim pas que ha de donar el malalt per deixar enrere la seva patologia i tornar a una vida de normalitat, sempre que sigui possible.

Tarragona ha estat la primera província en estendre el servei a tota la xarxa d’atenció primària

De dreta a esquerra: Ignasi Pascual (Responsable RHB Extrahospitalària de l’ICS), Jaci Molins (Cap de Servei de Rehabilitació de la Xarxa de Santa Tecla), Mercè Cerdà (Cap de Servei Rehabilitació Pius de Valls i Responsable RHB de GIPSS), Marta Bladé (Direcrtora de Fisioterapèutes de la Xarxa de Santa Tecla) i Juan Jacobo Aguilar (Cap de Servei de Rehabilitació de Joan XXIII)

La creixent demanda d’aquests serveis i la seva implantació a l’atenció primària (sobretot tenint en consideració que el

pacient de rehabilitació acostuma a necessitar un tractament i seguiment continuat i de proximitat durant un llarg període

de temps), ha fet que durant els darrers anys des de l’administració s’hagin fet grans esforços en aquest camp, tant en

recursos tècnics com humans.

Els experts de la nostra tribuna sociosanitària coincideixen en afirmar que el conjunt de la província de Tarragona presenta uns serveis de rehabilitació adequats i accessibles per a la gran majoria de la població.

Tots ells destaquen que les comarques de Tarragona són les primeres de Catalunya que han aconseguit estendre els serveis de rehabilitació a tot el territori, molt per davant d’altres zones de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Reptes de futur Aquest desplegament eficient del servei, però, fa que s’obrin nous reptes de futur. La millora de l’atenció domiciliària -per aquells pacients que presenten

Tribuna sociosanitària

| 3 de febrer de 2010

| 19

TRIBUNA SOCIOSANITÀRIA

MARTA BLADÉ DIRECTORA FISIOTERAPEUTES DE XARXA SANTA TECLA

JACI MOLINS CAP DE SERVEI RHB DE LA XARXA DE SANTA TECLA

IGNASI PASCUAL RESPONSABLE RHB EXTRAHOSPITALÀRIA DE L’ICS

J. JACOBO AGUILAR CAP DE SERVEI RHB HOSPITAL JOAN XXIII DE TARRAGONA

MERCÈ CERDÀ CAP DE SERVEI RHB PIUS DE VALLS I RESP. RHB GIPSS

Cal una formació continuada

La col·laboració dels pacients, clau

Estem adaptats a la nova demanda

El repte de futur és l’atenció social

Tots els professionals que intervenim en els serveis de rehabilitació gaudim d’una formació especialitzada, però no hem d’oblidar que és necessària una formació continuada i un desenvolupament constant de les competències professionals. Hem de pensar que la població cada vegada està més envellida i que, per tant, sorgeixen noves maneres i mètodes de tractar les patologies. Això ens obliga a estar al dia i conèixer totes les noves tècniques que incideixen positivament en la salut de les persones.

Si bé a la província de Tarragona tenim molt bons professionals i una dotació fins i tot superior a la d’altres províncies, és molt important que el pacient prengui consciència que és ell qui fa que el tractament i els exercicis de rehabilitació tinguin l’efecte desitjat.

Els professionals de la sanitat fem el diagnòstic i dissenyem el programa de rehabilitació, però hi ha un moment que és el pacient qui ha de decidir si vol recuperar-se participant activament en el seu tractament. El sistema sanitari està per dotar el pacients de la informació i de les eines necessàries perquè puguin continuar el tractament als seus domicilis i tornin a gaudir d’una vida saludable.

En els últims anys hi ha hagut un increment important de la demanda del servei a tots els seus nivells (metges rehabilitadors, fisioterapeutes i logopedes) i s’ha donat la resposta adient. El departament de Salut ha multiplicat els recursos per fer front a aquesta demanda i els professionals els han après a utilitzar de manera intel·ligent. Crec que la població està molt ben atesa gràcies a unes estructures sanitàries que, a més, han après coordinar-se per treballar conjuntament a tots els nivells, des de l’hospital fins a l’atenció primària i els centres sociosanitaris. L’objectiu és que el pacient torna a casa en les millors condicions.

És necessària una estructura central ‘forta i de referència’

dificultats per desplaçar-se fins al centre sanitari- i avançar en el camp de l’atenció social són dos dels objectius que es marquen els professionals de la rehabilitació a casa nostra.

En aquest punt, el de l’atenció social, els professionals incideixen que cal disposar de més recursos humans i tècnics que ajudin a tractar els pacients més enllà de l’estricte vessant mèdica. Considerant que la rehabilitació és una de les especialitats en què són més evidents les relacions humanes entre pacient i professional, els experts consideren que cal anar una mica més enllà i assessorar, formar i ajudar els pacients i el

seu entorn familiar a afrontar la malaltia quan ja estan sols al seu domicili i sense la presència d’un professional. En aquest sentit, la col·laboració del pacient és clau per superar amb èxit la malaltia.

vei de Rehabilitació de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona) és la consolidació d’un servei central i de referència a Tarragona que doni força al teixit d’atenció primària existent a la província i que alhora eviti la derivació de pacients de rehabilitació als grans centres sanitaris de referència de Barcelona. Segons el Dr. Aguilar, la consolidació del serveis justificaria la inversió en les noves tecnologies que apareixen en l’àmbit de la rehabilitació i també permetria als professionals poder atendre els casos més greus i complicats de la província, garantint una major proximitat i eficiència envers la ciutadania.

Serveis centrals Un altre dels aspectes que cal millorar, sobretot segons el Dr. Juan Jacobo Aguilar (Cap de Ser-

Metges, fisioterapeutes, tècnics ortopèdics, psicòlegs i logopedes hi treballen conjuntament

La rehabilitació neix a l’entorn hospitalari i, després, un cop se supera l’estat més crític de la patologia, finalitza a l’entorn ambulatori i d’atenció primària. Un cop consolidada l’estructura d’atenció primària i de proximitat, crec que el repte de l’especialitat a les comarques de Tarragona passa ara per tenir una estructura central forta, que permeti centralitzar els serveis d’arreu del territori i faci rendible disposar de les darreres tecnologies en tractament, sobretot, en les patologies més crítiques. Hem d’aconseguir que no sigui necessari derivar casos fora del nostre territori.

Des de rehabilitació s’ha fet un esforç importantíssim en el desplegament massiu de recursos en els 4 últims anys per poder fins i tot donar assistència domicilària. A més s’ha fet d’una manera ordenada i coordinada entre tots els nivells assistencials. El repte de futur, però, és ara veure com lliguem l’atenció dels grans discapacitats crònics, com afrontem la dicotomia cuidar/curar i com ajudem a atrendre aquestes persones des de la vessant social, és a dir, més enllà del tractament sanitari.

20 | SALOU

| 3 de febrer de 2010

SALOU

“Hem adaptat molts serveis de manteniment a les necessitats reals del municipi” un cop es desmantellin les vies del tren, quedarà pel munici· pi, Tenim un gran projecte de ciu· tat: una gran avinguda dotada de serveis al centre. Hi haurà un abans i un desprès. Canvia· rà totalment el dinamisme i la fisonomia de Salou.

Montse Adan, Salou

Salou es troba en plenes festes majors. Com ho viu l’alcalde?

D’una forma molt intensa i in· tentant arribar a tot arreu. Es· tem molt contents de l’inici de la Festa Major perquè ens hem trobat amb una gran participa· ció. A més, els actes estan sor· tint molt bé, són la mostra que les entitats i l’Ajuntament es· tan treballant amb una organit· zació gairebé perfecta. I encara ens falta el Cós Blanc. Entre salouencs i visitants, preveiem que hi hagin 25.000 persones i aproximadament 2.500 col· laboradors. S’ha treballat molt per donar-li la imatge de gran espectacle.

Ja fa gairebé deu mesos que està al cap davant de l’ajuntament. Com valora el 2009 i l’experiència de l’actual pacte de govern?

Hem de fer una valoració po· sitiva. Quan vam entrar al go· vern, ens vam trobar un Salou parat, paralitzat, fins i tot amb un manteniment de la ciutat deixat. A partir d’aquí hem treballat molt, hem aconseguit aquest estiu, sobretot dins de l’apartat de serveis i manteni· ment de la ciutat (neteja, jardi· neria...) adequar-los a la realitat de Salou. Recuperar la imatge que tenia aquest municipi. Es· tem donant un nou impuls a projectes ja iniciats i alhora

creant de nous. I tot això ho fem malgrat les dificultats eco· nòmiques que ens vam trobar i que hi eren per la mala ges· tió que es portava abans. Ara hem aprovat un pressupost real i hem aconseguit deixar net aquest forat econòmic que hi havia.

Com valora el paper de l’oposició?

Ho estan polititzant tot, es pen· sen que crear crispació és sinò· nim d’obtenir una rendibilitat política i el que aconsegueixen és el contrari. Estan donant una molt mala imatge de Salou, i

qui paga les conseqüències és el ciutadà. No estan ajudant en res a dignificar la institució, ni el nom de Salou. Nosaltres no entrarem en aquest joc de pro· vocacions, l’únic que volem és treballar i no perdre ni un se· gon. La nostra tasca és buscar solucions als problemes del ciu· tadà i millorar la seva qualitat de vida.

Com estan les negociacions amb ADIF? Les negociacions han anat molt bé. Són positives i fructí· feres per a la ciutadania. Tota la riquesa que pugui generar

Parlem ara dels projectes per aquest 2010?

Inaugurar un centre juvenil a la Masia Tous, un poliesportiu a la zona Estival. També estem treballant en un problema his· tòric com és el desviament i canalització del barranc de Ba· renys, que ens permet buscar noves inversions en qüestió d’allotjament de qualitat i cre· ar alhora, una zona esportiva pel ciutadà i que permeti crear una nova marca de turisme, i que serà molt complementaria al turisme d’estiu.

No ens oblidem de la nova estació, a on estaria ubicada l’estació de RENFE, l’estació d’autobusos i molt ben connec· tada. Es dotarà d’una gran zona d’aparcament i es convertirà en un punt neuràlgic de les comu· nicacions de transport públic.

La crisis com està afectant al turisme del municipi?

Estem davant d’una crisi global i que afecta, per tant, a tots els sectors. Malgrat tot, el turis· me potser no ha sofert tant en comparació als altres i Salou és un dels municipis menys afec· tats i ho dic en base als índexs

des baixada de visitants que ha estat realment baix a diferèn· cia d’altres destinacions. Des de l’ajuntament estem fent un gran esforç per fidelitzar el tu· rista que ja ens ve i buscar nous mercats. La partida pressupos· tària que hem destinat al Pa· tronat de Turisme, l’hem incre· mentat en un 146%, xifra que demostra que aquest govern és molt sensible al tema turístic.

Farem el que calgui perquè Sa· lou tingui la seva presència i lideri com a capital turística de la Costa Daurada i fins i tot de Catalunya.

22 | Cultura

| 3 de febrer de 2010

CULTURA

Tarragona inicia la transformació urbanística de l’entorn de la Tabacalera El consitori destinarà 8 milions d’euros dels Fons Estatals a la recuperació de dos magatzems de l’antiga fàbrica i a la creació d’una zona verda ‘didàctica’ notíciestgn, Tarragona

L

’Ajuntament de Tarragona ha anunciat que invertirà 8 milions d’euros procedents del Fons Estatal pel Treball i la Sostenibilitat Local en tres projectes que, segons el consistori, serviran per donar el tret de sortida a la recuperació urbanística de l’emblemàtic edifici de l’antiga fàbrica de la Tabacalera.

L’Ajuntament ha anunciat la seva intenció de rehabilitar dos dels magatzems de la factoria per ubicar-hi equipaments culturals i socials, així com la creació d’una gran zona verda dissenyada amb “un marcat caràcter didàctic”.

La transformació de l’espai de la Tabacalera consistirà en tres obres: - Remodelació del magatzem número 1 per crear la Capsa Jove del complex, que donarà cabuda a les dependències de “TGN Impulsa”, els serveis de joventut de l’Ajuntament i la seu de l’Associació de Músics de Tarragona.

- Remodelació del magatzem número 2 per transformar-lo

en la seu del Centre de la Imatge i Gestió Electrònica de Documents (CIGED), que reagruparà en un únic edifici l’arxiu històric i administratiu municipal, així com el fons fotogràfic.

- Creació de l“Espai Tabacalera” de 5.900 m2 d’arquitectura, paisatgisme i sostenibilitat amb un marcat caràcter didàctic.

Aquesta inversió per l’avantguarda tecnològica que representa i per la seva ambició la converteixen en un valor més del lideratge i de la capitalitat que Tarragona ha assumit des de la seva fundació.

Capsa Jove – TGN impulsa (2,5 milions d’euros) La Capsa Jove s’ubicarà al magatzem número 1 i serà un edifici plurifuncional que albergarà serveis de l’àrea de Joventut, les dependències destinades a l’Associació de Músics de Tarragona i les oficines, tallers i aules de Tgna Impulsa, de la conselleria d’Ocupació, Formació i Empreses.

Centre de la Imatge i Gestió Electrònica de Documents (2,1 milions d’euros) El Centre de la Imatge i Ges-

Imatge virtual facilitada per l’Ajuntament per il·lustrar el futur projecte de la Tabacalera / Cedida

L’espai es destinarà a usos culturals i socials i hi haurà un parc públic

destinaran a les àrees de dipòsit documental i 800 als serveis propis de gestió i a l’àrea d’exposicions i conferències.

Espai Tabacalera (3,3 milions d’euros)

tió Electrònica de Documents s’ubicarà al magatzem número 2 i ocuparà una superfície de 2800 m2, dels quals 2000 es

L’Espai Tabacalera és un projecte que transformarà l’actual entorn en un espai verd i amb un cicle tancat de l’aigua; està

basat en la utilització d’eines sostenibles i tecnològicament molt avançades. S’utilitzaran la jardineria, l’aigua i l’urbanització sostenible. Hi haurà dues actuacions en un sola: la construcció d’una façana verda de quasi 185 metres de longitud 18 metres d’alçada i amb una superfície verda d’uns 2.800 m2 i la creació d’ un parc públic de 3.200 m2.

Cultura | 23

| 3 de febrer de 2010

CULTURA

L’historiador Francesc Morillo guanya el XIII Premi Gramunt i Subiela Amb l’obra ‘El setge de Tarragona 1811. Els exèrcits enfrontats’ notíciestgn, Tarragona

Com a pas previ als actes de commemoració del Bicentenari del setge de Tarragona durant la Guerra Francès (18112011), l’estiu de l’any passat l’Ajuntament de Tarragona va convocar dos premis extraordinaris per a promoure la recerca d’aquest esdeveniment històric. El primer és per treballs de recerca de Batxillerat sobre la Guerra del Francès a Tarragona i la comarca del Tarragonès. Els sol·licitants han de ser estudiants de batxillerat d’un centre de Secundària de la comarca del Tarragonès i han d’haver presentat un treball de recerca durant el curs acadèmic 2009-2010. El termini de lliurament de treballs es-

tarà obert fins el 10 de juny de 2010. El segon és el XIII Premi d’Història Gramunt i Subiela, amb caràcter extraordinari, adreçat a projectes de recerca universitària sobre aspectes relatius a la història de Tarragona i comarca durant la Guerra del Francès (1808-1814). El premi està dotat amb 6.000 € i la publicació del treball desenvolupat per la recerca. En aquesta convocatòria s’havien presentat quatre treballs “tots ells d’interès” segons van confirmar la tinent d’alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell i l’historiador Josep Maria Sabaté; però finalment el guanyador ha estat el projecte presentat per Francesc Morillo, un historiador tarragoní de 35 anys, que porta per títol ‘El setge de Tarragona 1811. Els exèrcits enfrontats’.

VIII Premis Constantí El periodista Òscar Ramírez ha guanyat la vuitena edició dels premis literaris Constantí amb ‘Les clivelles de Querol’, un relat periodístic i d’opinió sobre els problemes de l’agricultura i que se centra en el fet que les vinyes dels pagesos d’aquest petit municipi de l’Alt Camp s’han quedat sense pertànyer a cap D.O. a causa de determinades decisions polítiques. Nascut a Reus, Òscar Ramírez ha treballat en diversos mitjans de comunicació audiovisuals de Tarragona.

Neix el programa ‘Tarragona Cinema’ El programa Tarragona Cinema neix amb la voluntat d’agrupar tota la programació de cinema que es realitza a la sala municipal el Centre Cultural del Pallol, l’Antiga Audiència. La intenció és concentrar totes les iniciatives de projecció d’audiovisuals de diverses entitats, sota la mateixa programació mensual i donar visibilitat a les voluntats que fan realitat el cinema a la ciutat.

El resultat es farà efectiu en un programa de mà de caràcter mensual, en el qual es podran veure totes les pel·lícules que es projectaran cada setmana, entre 4 i 5, incloent totes aquestes iniciatives, i que oferirà un cinema divers i de qualitat. Així doncs el calendari setmanal de cinema quedarà de la següent manera: Dimarts i dijous, Filmoteca Andrés de Andrés; els dimecres hi haurà Petits Cicles de diferents entitats; els divendres la programació de la Filmoteca de Catalunya i els diumenges, la nova programació de Kino. Cinema Contemporani.

Aquest nou cicle presentarà la projecció d’un seguit de pel·lícules actuals de cinema independent,

de grans autors, i de països amb filmografies poc representatives a nivell comercial però de gran valor artístic. Tot en 35 mm i en VOS. La programació i la gestió d’aquest cicle, que serà cada diumenge a les 20 h. al preu de 5 €, anirà a càrrec de l’associació sense ànim de lucre PLAY Acció Cultural. Les premisses amb les que es basa la programació són pel·lícules actuals de rara presència a les pantalles comercials, títols destacats de grans autors, i la programació de films de cinematografies més enllà dels Estats Units. També, i de manera exclusiva per aquest primer trimestre, es col·laborarà amb els actes de celebració del desè aniversari del Festival REC. Tal i com ha volgut remarcar la tinent d’alcalde de Cultura, Carme Crespo, Tarragona Cinema se suma, doncs, a la programació Tarragona En Viu, de música moderna i d’altres programacions que s’aniran presentant properament referent a tots els àmbits de l’Àrea de Cultura, en la línia de millorar la coordinació i la qualitat de les activitats culturals.

Uns 200 alumnes del Vendrell es van aplegar a l’Auditori Pau Casal / Cedida

El Vendrell celebra el Dia escolar de la No-Violència Alumnes de cinquè de primària de totes les escoles del Vendrell van celebrar divendres passat el Dia Escolar de la No-violència. L’acte es va fer a l’Auditori que duel nom del compositor Pau Casals, reconegut internacionalment no només per la seva música sinó també per ser un símbol de la lluita per la pau. Els prop de 200 alumnes van representar les històries, coreografies i altres treballs artístics relacionats amb la pau, que van havien treballat a les escoles amb anterioritat. Treballs sobre la tolerància, el respecte, l’amor, la no-violència i un homenatge als nens morts en guerres van ser algunes

de les propostes que es van poder veure a l’Auditori. La música, com no podia ser d’altra manera, també va ser present en l’acte tant en alguna de les representacions individuals de les escoles com en la cloenda, quan tots els assistents van cantar junts la Cançó de la pau, de David Melgar, director del Camp d’Aprenentatge Pau Casals.

L’acte va estar organitzat per la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament del Vendrell i per la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de donar a conèixer Pau Casals com a músic, però sobretot com a home compromès i activista per la pau.

24 | Opinió

| 3 de febrer de 2010

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a lector@noticiestgn.cat

opinió

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

editorial Despotisme (il·lustrat?)

D

iu el Diccionari de la Llengua que un dèspota és aquell que exerceix el poder imposant la seva autoritat de forma abusiva. Tots hem sentit a parlar del Despotisme Il·lustrat, forma de poder

exercida en el segle XVIII per les monarquies absolutes, que es pot resumir en la coneguda frase “tot pel poble, sense el poble”. Aquesta frase sembla haver guiat el procediment seguit pel Govern de la Generalitat per aprovar la proposta de Llei de Vegueries. La opinió del poble, obertament expressada en més de 5000 al·legacions individuals i de diferents entitats tarragonines, els ha entrat per una orella i els ha sortit per l’altre.

Si tenim en compte, a més, que difícilment es pot aplicar el qualificatiu de « il·lustrats » a molts dels nostres polítics, el que ens queda és doncs un comportament que encaixa amb la definició del diccionari. O no és despòtic el procediment seguit pel Conseller Ausàs que en dos mesos (va presentar-ho públicament a Reus el 3 de desembre) ha passat una Llei que condicionarà l’administració catalana per moltes generacions?. No és despòtic venir a Tarragona fa uns dies a dir públicament, sense cap mena de vergonya, que les més de 5000 al·legacions serien tractades com una (ja hem vist el cas que els han fet) i que no les contestarien individualment?

No és despòtic el comportament del Govern que simplement ha ajornat durant un mes la seva decisió just per guanyar temps i silenciar els clams sortits per tot el territori?

El Despotisme Il·lustrat actuava com si el seu poder, emanant de Déu i beneït per la Raó, hagués de durar per sempre. Però no va ser més que un preludi de les grans Revolucions burgeses en que el poble els va escombrar junt amb tot l’Antic Règim, donant pas posteriorment als règims de la democràcia lliberal. Els nous dèspotes ja no apel·len ni a Déu ni a la Raó però actuen igual: el poble que voti cada quatre anys i mentrestant ja anirem prenent decisions per ells independentment del que opinin. Han elegit mal any per fer de dèspotes: els tarragonins passaran aviat per les urnes.

Cartes al director Altafulla decideix Des de la resta de l’Estat, no es vol reconèixer la realitat plurinacional ni avançar cap al federalisme com, innocentment, molts varem pensar que així seria. Els vilatans de molts pobles de Catalunya ja han expressat la seva opinió sobre la independència de Catalunya.

Altres ho faran el 28 de febrer o el 25 d’abril.

Un grup de persones, sense cap ànim de lucre i de diferents ideals polítics, volem donar al poble d’Altafulla la possibilitat de participar en aquest tema cabdal pel futur del nostre país de cara a Europa. Per aquesta consulta i d’altres que es puguin presentar més endavant, hem creat Altafulla Decideix. Volem, amb l’ajuda de tots els vilatans, engegar aquesta primera consulta popular que se’ns planteja sobre la Independència. Podeu adherir-vos a nosaltres a la nostra pàgina www.altafulladecideix.cat També hi trobareu informació de tot el que s’està fent, per avançar en aquest projecte, dates de les properes assemblees, informació puntual sobre actes, debats o concerts de caire festiu, etc. Els que no disposin d’ordinador, poden adherir-se a través d’uns petits fulls que anirem repartint, on, per una cara hi figura el nostre manifest i, per l’altra, la sol·licitud d’adhesió i que ens podeu entregar personalment els dies de les assemblees, o enviar-les per correu. Estem tenint trobades amb les entitats i empreses del poble per donar-nos a conèixer i demanar el seu suport, tant a nivell d’adhesió i afiliació, com econòmic, ja que, necessitem diners per portar a terme els actes de campanya, cartells, pancartes, concerts, etc. També podeu fer aportacions personals, individuals, i o anònimes al següent núm. de compte bancari 2100-1133-7102-0010-6196 de la Caixa de Pensions o escriure’ns a coordinació@altafulladecideix.org o a l’apartat de correus núm.

9 d’Altafulla. Les properes assemblees seran els dies: 1, 15 i 27 de febrer, 1, 15 i 29 de març i 12 i 24 d’abril a dos quarts de nou del vespre a la Biblioteca Municipal. El dia de la Consulta serà el 25 d’abril on esperem els vostres vots (inclosa la franja de joves dels 16 a 18 anys) tant si ens voleu dir sí, no, o votar en blanc. El dia 26 xerrarem del que hagi succeït.

Marga Badia Altafulla

Traïció a propis i estranys En assemblea anual ordinària, de 17 de juliol de 2009 a Ascó, l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), va aprovar: 1. AMAC no presentará candidatos a acoger el ATC. 2. AMAC sigue apostando por el almacenamiento centralizado de los residuos de alta actividad y por ello se opondrá a una política de almacenes individualizados para cada central nuclear tal como se acordó en la Asamblea General de 17 de julio de 2007. De llavors cap aquí les converses entre l’AMAC i el Ministeri d’Indústria (PSOE) han

servit per estovar el plantejament de l’associació... Converses sense llums ni taquígrafs.

Anteriorment, l’11 de març de 2008, el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució 150/VIII: El Parlament de Catalunya mostra el rebuig a la possible instal·lació d’un magatzem temporal centralitzat (MTC) per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya.

Doncs bé, un membre de l’AMAC, l’alcalde d’Ascó de CiU -partit que va donar suport a la resolució del Parlament-, que governa conjuntament amb el PSC, ha presentat candidatura dins de l’AMAC a acollir el cementiri nuclear.

En contra del Parlament, contradient el que va acordar l’AMAC, en contra de l’opinió de 7 dels 10 consells comarcals i de 62 ajuntaments de la demarcació i contradient el que les direccions dels partits respectius han expressat.

A Catalunya ens lamentem molts cops amb la frase “hostes vingueren que de casa ens tragueren”. Aquest cop els traïdors dormen a casa. I formen part d’uns partits (CiU i PSCPSOE) que no són de fiar perquè, un altre cop, diuen una cosa aquí i en fan la contrària allí.

Gaietà Jové Galceran Tarragona

Carta oberta a un tarragoní de soca-rel, Mn. Lluís M. Bosch i Àvilas Senyor director, li agrairia la publicació d’aquest escrit, en senyal de gratitud a una persona que amb vuitanta i tants anys, ha dedicat la seva jubilació a fer serveis continuats a la nostra parròquia de Sant Fructuós. Dels dies 21 al 23 de gener, es va celebrar la festa del seu titular, que es convertiren en diades de retrobament dels parroquians; del grup de joves “Esplai”; i poder gaudir d’un memorable concert de la Coral Augusta. Partint de les actes del martiri, Mn. Lluís, fou l’encarregat de pronunciar dos sermons, potser curts en espai però molt grans en història tarragonina. Exposà sintèticament els daltabaixos que ha sofert la nostra ciutat de Tarragona des del segle tercer. Tarragona és un estoig que conté una riquesa de joies molt preuades: “la tarraconense”, que arribava fins a Burgos; l’estament militar que hi ha residit des de temps dels romans, o potser abans; les administracions de l’estat, la generalitat i la província.

Com a tarragoní de soca-rel, no s’està de explicar que el seu pare, electricista de professió, va viure i reviure l’entrada del “cinematògraf” a les primeres dècades del segla vint, i que va cuidar del manteniment de les “màquines”, tant enormes com la “OSA”, i perilloses de provocar un incendi per causa del contacte dels “ dos carbons” que il·luminaven la pantalla. Segurament seria als cinemes: “Real Cine-

Opinió | 25

| 3 de febrer de 2010

TENS UNA EXCLUSIVA PER NOTÍCIESTGN? ENVIA ELS TEUS COMUNICATS, NOTES DE PREMSA I FOTOGRAFIES A REDACCIO@NOTICIESTGN.CAT (*) Els articles informatius i fotografies hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 2.000 caràcters. Els articles es publicaran seguint els criteris de la direcció de notíciestgn i d’acord amb l’estil periodístic de l’equip de redacció del setmanari.

Edita i distribueix: 23 de setembre, S.A. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà msanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra a: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11

Cap de redacció: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L. Montse Adan redaccio@noticiestgn.cat Estudiants en pràctiques: Alba Ortiz, Ana Companys i Isabel Luengo

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat

Departament comercial Cap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Assessora comercial: Marta Dalmau

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. D.L.: T- 1062- 09

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

OPINIÓ ma -Imperial Cinema”, a l’Ateneu de la classe Obrera al carrer Fortuny o potser al Tiburon o al Tarragona.

Mn. Lluís, te una enorme sensibilitat i creativitat per la música i la poesia, arribant a compondre una munió de cants religiosos sobre textos propis o litúrgics. Sent rector de Torredembarra a Baix a Mar, en donà proves amb composició i edició de la totalitat dels cants per la festa patronal, que feren la delícia dels devots mariners.

Com a sacerdot, a dedicat una vida a ensenyar i mostrar els valors religiosos, morals i culturals, tot promovent obres de fàbrica en algunes parròquies. El seu fer és assenyat, amb molt d’equilibri i amb una somriure que enamora. ÀNIM MN. LLUÍS, QUE ELS ANYS NO CONTEN, ENCARA QUE PESIN. GRÀCIES PER TOTA UNA VIDA DONADA AL SERVEI DE LES PERSONES. Josep Maria Morell Tarragona

Opinión sobre los autobuses Soy un usuario habitual de la línea 6 del transporte urbano de autobuses de Tarragona. No es la primera vez que he visto una persona que, cuando accede al bus de esta línea y en dirección a Torreforta, hace el gesto de pagar con bono y se dirige hacia la máquina que los buses llevan para picar el viaje en su interior.

Lo curioso de todo ello es que una vez que se acerca a la misma no pasa el bono, y se acaba ?colando? de esta manera tan sencilla. El individuo en cuestión es joven y tiene una pinta bastante asocial, precisamente (lo reconozco) ese es el motivo que me impulsa a no reprenderle por su acción continuada (no es la primera vez que tengo que ver como ?se cuela? ) lo que es realmente increíble es que alguna vez he visto como se sube una chica rubia que pide los billetes a los usuarios, es decir una inspectora, y digo increíble porque, una empresa como la EMT con tantas líneas urbanas, ¿no tiene mas inspectores y/o inspectoras que se encarguen de eliminar toda esta ?economía sumergida? que entra impunemente en los autobuses? La EMT nos quita el bono 10 que no tenia caducidad y no es capaz de poner en los autobuses a inspectores que impidan que personas desvergonzadas se metan en los autobuses sin pagar, puesto que este transporte está pagado con los impuestos de todas las personas que vivimos en Tarragona, ¿hay algún político que lo quiera arreglar, en este caso supongo que el nuevo gerente de la susodicha empresa o aquí con el debate de la capitalidad en el territorio ya está todo hecho?

Jesús García Muñoz Tarragona

LLUÍS BADIA ADVOCAT

JOAN ARAGONÈS MOSSÈN

Política teòrica

Test sobre l’amor

Els repetits anuncis sobre grans projectes ciutadans, units a la creació d’innumerables comissions de debat i estudi, a més de l’aposta per la confecció de plans de futur, és un denominador comú en una manera de fer política basada molt en la teoria i poc en la realitat del dia a dia. Així, els anuncis repetits de solucions brillants per molts dels problemes que té plantejada la ciutat, són un “brindis al sol” quant s’intenta concretar la seva execució a termini fix. L’evidència de tot això és una gestió pública basada en allargar els temes, esperant que el temps ho arregli, davant l’evident falta d’eficàcia per part d’aquells que haurien de liderar una tasca pública, malauradament, orfe de resultats concrets.

A efectes pràctics, temes, suposadament fàcils de solucionar, con el traspàs de l’edifici del Banc d’Espanya, segueixen en la paralització que comporta una pèrdua de temps d’un valor incalculable a l’hora de donar contingut a un edifici emblemàtic; pel que fa al nou estadi del Nàstic, ara s’arriba a la conclusió de la seva inviabilitat després de “marejar la perdiu” en base a fonaments fora de tota lògica, quan la realitat era exclusivament de caire econòmic; crec que aquests exemples són mostra evident de la manca d’un autèntic “full de ruta” que sàpiga quines són les prioritats, i sobre tot la formula per fer-les viables. No és aconsellable seguir en una dinàmica a on sigui més important l’anunci dels temes, que la data de concreció de les iniciatives, doncs aquesta via comporta, a ben curt termini, la desil·lusió de tots aquells que veuen, per damunt dels seus plantejaments ideològics, la necessitat de fer realitat una sèrie de qüestions vitals per la ciutat. És cert que en política, sembla que el que prima és no equivocar-se, per tant, quelcom pot pensar que s’han de fer poques coses i bé; la meva opinió és que el balanç general s’ha de fonamentar en donar resposta a totes les inquietuds de la gent, encara que en ocasions això constitueixi un risc, a on no tots hi seran d’acord, si realment es vol donar veu a tota la gent i no només a una part.

Això de discutir, de polemitzar i de creure’ns els millors sembla que ve de lluny. També en el camp religiós. Es veu que entre els cristians de Corint hi havia disputes sobre la importància de les diferents tasques dins de la pròpia comunitat cristiana. I sant Pau els dóna unes pautes que encara avui són plenament vàlides i no sols per a la comunitat religiosa ( 1 Cor 13, 1-7). En primer lloc recorda que la diversitat és signe de vitalitat i lluny de veure-la només com un perill de divisió, cal mirar-la com una manifestació de vigor. Malgrat no totes les tasques tinguin el mateix valor, totes són necessàries i complementàries. Cadascú ha de cercar aquelles per les quals està preparat i per les que té les degudes qualitats. Però hi ha una cosa prèvia: sigui quina sigui la tasca escollida, cal començar per l’amor, sense el qual tota la resta quedaria buida de contingut. I segueix: “Si jo parlés el llenguatge dels homes i dels àngels però no estimés, no passaria de ser com les campanes que toquen”. En d’altres paraules: malgrat tingués una gran eloqüència, si no tinc amor, sóc com les campanes o els platerets, que fan molt de soroll però resten buits.

L’eloqüència pot ser indispensable al propagandista; per l’apòstol és un simple ajut, si és que de vegades no esdevé un destorb. “Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats...” Amb el do de la persuasió i amb gran coneixements es poden aconseguir deixebles i admiradors, però no creients. Més encara: “Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, però no estimés, de res no em serviria”. És que estimar més que donar és donar-se, i donar-se sense esperar res a canvi.

I continua amb unes reflexions sobre l’amor que molt bé poden aplicar-se a tots els nivells: conjugal, paternal, d’amistat, etc. “L’amor és comprensiu”: per entendre l’altre cal primer estimar-lo. És clar, però, que quan se l’estima ja no hi ha necessitat d’entendre’l.

“L’amor és servicial”. De què em serveix estimar l’altre?, se sent de vegades. Però, és que l’amor ha de servir per alguna cosa? L’amor serveix per a servir; quan cerca ser servit, no és amor. Utilitzar l’amor és prostituir-lo.

Els propers mesos ens exigiran preses de posició en un tema tant vital com és la despesa pública, i la seva necessitat de fer retalls per evitar l’increment del propi dèficit públic, i crec que serà el moment de publicitar una proposta de prioritats que sàpiga equilibrar el projectes de futur en la seva viabilitat econòmica, dintre d’uns comptes públics que cada cop s’hauran de limitar més als temes fonamentals.

També aquí s’hauran de fer els esforços que calguin per desenvolupar una política responsable que deixi de costat la temptació de les idees originals de gran suport mediàtic, però inviables, prioritzant la bona gestió, encara que a curt termini no tingui grans resultats publicitaris.

“No s’irrita ni es venja”. Diuen que a les dones els resulta fàcil de perdonar però no d’oblidar i els homes obliden tan ràpidament que no tenen temps de perdonar. Però no hi ha perdó sense un intent d’oblit ni el simple oblit és perdó. D’altra banda l’amor no consisteix en portar la comptabilitat de tot allò que jo faig per l’altre, sinó en sentir-se captivat per tot allò que l’altre fa per mi.

I per a reblar el clau, sant Pau acaba: “l’amor tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta”. És que fe, esperança i amor no són tres realitats diferents, sinó tres aspectes d’una mateixa realitat. No podem estimar una persona sense creure i esperar en ella.

Fe, esperança i amor són com un trípode en el que no pot fallar una part sense que caigui el conjunt. Per això, una bona manera de saber fins a quin punt estimem una persona és examinar fins a quin punt creiem i esperem en ella.

26 | Opinió

| 3 de febrer de 2010

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a lector@noticiestgn.cat

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

opinió

Cartes al director La jubilación a los 67 El gobierno después de mal gestionar algunos de los recursos, de no racionalizar otros tantos y de no establecer medidas y controles adecuados a los diferentes gastos fijos de nuestra economía, nos hace ver que nuestra jubilación podrá verse retrasada hasta los 67 años o más. Esta declaración de intenciones nos ha dejado a muchísimos ciudadanos perplejos y desmotivados. Es del todo intolerable que los dirigentes del gobierno, dejen a los ciudadanos sin una jubilación de garantía, una vejez digna y un final de la vida en la cual podamos disfrutar debido a la mala gestión de los recursos económicos, porque es de todos bien sabido que solo un porcentaje muy limitado, podremos llegar a disfrutar de una pensión digna y una vejez de calidad si nos jubilamos a partir de los 70 años, dado que solo unos cuantos quizás lleguemos a esa edad, con una fortaleza, salud y fuerza adecuada para tener una vejez como nos merecemos.

Es por esta razón que este gobierno creo que se equivoca al querer obligarnos a jubilarnos más tarde y dejarnos sin una vejez con las garantías adecuadas.

Pedro Sánchez Tarragona

El poble que volem, o no?

En els últims anys Els Pallaresos ha experimentat un important desenvolupament urbanístic, i s’ha produït un significatiu augment demogràfic i nosaltres ens preguntem, és aquest és el model de poble que volem?.

Quan 6 persones es creuen omnipotents per decidir per tot un poble, quan l’urbanisme està sempre al servei dels promotors, és lògic que el poble reaccioni i es pregunti a quins nous interessos respondrà aquesta nova operació urbanística.

No tenen prou amb L’ARE i el SAU-5 que ara fan més pisos al PP4 (en la zona dels Plans). En aquests projectes els nostres gestors faran més de 1.000 pisos, emparant-se en els VPO pels nostres nens. ADMC no està en contra de les VPO però el que hem demanat per activa i per passiva és un creixement equilibrat. Que volien dir els regidors de l’equip de govern amb mantenir l’essència de poble?

Estem en contra de la manca de transparència i participació i creiem que aquesta decisió no respon a un model urbanístic propi i equilibrat. La submissió de l’equip de govern a interessos aliens a la nostra població, així com la conversió dels Pallaresos cada vegada més en una “ciutat dormitori” fa que estem realment preocupats per la gestió urbanística d’aquest equip de govern.

Permeteu-me que recordi paraules dites pels regidors que ara ens governen on deien entre d’altres frases tan enriquidores com “el nostre poble és un suculent aperitiu per a grans constructors” o altres com “hem de mantenir

l’essència de poble”.

Que lluny queden aquelles promeses fetes pels regidors que ara obliden que més de 600 veïns al Ple de Juliol del 2009 van presentar la seva signatura preocupats pel model urbanístic que està portant a terme aquest equip de govern i demanant una consulta popular.

Jaume Domínguez Ruiz Els Pallaresos

Caixa Tarragona: L’amarg viacrucis de la fusió Tots som espectadors de l’abundància de notícies , que gairebé diàriament, ocupen les pàgines dels mitjans de comunicació sobre la fusió de les Caixes d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa. Recordem que segons la Ministra d’Economia, Elena Salgado, i els actuals administradors de les entitats afectades, es busca crear una entitat nova,sòlida, forta, regida per criteris d’eficiència, racionalitat i solvència financera. També s’insinua i es pretén una possible despolitització del sector, amb canvis substancials de la seva estructura actual.¡Queda per veure! El full de ruta, expressió moderna que s’usa molt en el llenguatge periodístic d’avui en dia, va senyalant el calendari a complir per portar a terme l’objectiu d’aquest procés tan novedós. Vegem-lo.

Primer semàfor : llum verda Mes d’octubre de 2009. Acord de la fusió de les Caixes i determinació de la seva participació dintre de la nova entitat a construir.

Això comporta fortes renúncies a la sobirania dels fusionats. Per Tarragona,la desaparició del nom, l’escurçament del poder de decisió al 20% del nou Ens i el domini i disposició sobre el 17% dels beneficis socials.

Segon semàfor: llum ambre, abans de la verda Pactes sobre els aspectes laborals que no deixen tenir els seus problemes importants, sobre tot per les persones i empleats que la patiran de retruc. Per això, abans de la llum verda s’ha hagut de passar per la preventiva de l’ambre.

Estava previst el tancament de 500 oficines i l’acomiadament o jubilació de 1800 persones.

Afortunadament s’ha convingut cloure selectivament el 25% de les instal·lacions de la seva xarxa comercial, segurament les menys rendibles, i reduir el personal amb 1500 persones, és a dir el 15% del total. També els sindicats han aconseguit unificar les plantilles de personal amb les mateixes condicions laborals i compensar aquells llocs de treball que signifiquin un desplaçament fora de l’habitual.

Tercer semàfor: llum vermella, abans de la verda Vuit mesos després de ser adoptat i legitimat el FROB ( ja resulta familiar, com a Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), s’acaba de rebre el vistiplau de Brussel·les.

Abans, les dues institucions, europeua i govern, s’havien fet una sèrie de retrets i crítiques,

acusant-se mútuament de retardar el projecte de reestructuració de les Caixes d’Estalvi.

Pel que es veu, el grup Catalunya, Tarragona i Manresa, necessiten una finançament superior al 2% dels actius sense risc, això fa que la Comunitat Europea vulgui fer un seguiment detallat i precís d’aquesta ajuda estatal.

Si fem memòria, la nova entitat que es vol fusionar demana un préstec per un total de 1315 milions d’Euros, per entendre’ns millor uns 218 mil milions de pessetes, xifra que ocupa molt espai dintre d’una calculadora normal i corrent i que per a molta gent és esfereïdora.

L’enorme capital manllevat té una remuneració del 7,75% d’interès i s’haurà de tornar a l’Estat al cap de cinc anys, ampliables a 2 anys més en cas necessari. Tal com està el mercat de capitals, avui en dia, sembla un preu quasi bé dissuasori , cosa que fa pensar que hi deu haver molta necessitat per aconseguir-lo.

Actius de risc Aquesta expressió que vol qualificar un determinat nombre d’actius no barrejats o contaminats, és el mot emblemàtic de la fusió.

Sempre ve rodejat d’un secretisme hermètic i d’una confidencialitat impenetrable, pel que, malgrat la bona voluntat del comentarista, es fa impossible de quantificar o explicar les seves característiques amb un llenguatge més planer i entenedor per als lectors.

Per donar una opinió seriosa i responsable, faltaria veure els balanços i documents complementaris de les Entitats peticionàries.

Podem esperar bones prediccions per al 2010?

Lògicament aviat tindrem informació del compte de pèrdues i guanys del 2009 de les Caixes en camí d’integrar-se, i d’altres indicadors com la ràtio de morositat , índex vital per completar un judici serè i precís de quina manera pot marxar la fusió, i permetrà ,a la vegada, pronosticar el panorama de l’any financer que hem encetat i que tots esperem que sigui més esperançador de cara a una normalitat desitjada. Amb aquest cúmul de problemes no s’ha de baixar la guàrdia sobre l’acció dels depredadors, dit sense ànim d’ofendre a ningú. Com a la selva verge, el món capitalista també pateix de cert “pillatge” de coll dur i corbata que potser encara no s’han donat a conèixer a la llum pública. L’asseguradora britànica Aviva ha creat un holding pels seus negocis a Europa i el seu director financer afirmava .”la crisis en España más que una preocupación es una oportunidad para crecer y llegar a nuevos acuerdos si se produce una consolidación del sector “Cajas”. També el Banc de Sabadell deia que estarà atent a les oportunitats que puguin sorgir com a conseqüència del procés de reordenació de Caixes d’Estalvi. Finalment, la Banca March obre una oficina per tutelar grans patrimonis i opina que en les fusions d’Entitats sempre hi ha un 20% dels clients que marxa perquè no està content o no se sent identificat amb els projectes.¡ Compte amb els depredadors!

Josep Gispert Güell Tarragona

Más cohesión social El Alcalde Ballesteros dejó claro y alto en su conferencia de la semana pasada, sus líneas de conducción por la próxima década e hizo balance del trabajo ejecutado. No cabe duda que su mayor proyecto es la cohesión social y la calidad de vida de los tarraconenses. La clave de su acción presente y futura es la hoja de ruta “Tarragona 2022” dibujando la ciudad del futuro. “Planificando” dijo “ lograremos un mañana mejor y se consiguió así: el POUM con consenso, el bus de noche, el billete bus gratis para los parados, los niños, la gente mayor, con mas líneas y frecuencia. La brigada de intervención rápida cuida los espacios públicos como nunca. Se hizo una firme apuesta por la seguridad con el aumento de la plantilla de Guardias Urbanos, su puesta en marcha como policía de proximidad, su nueva comisaría y nuevos vehículos. Los grandes proyectos también ven la luz, la variante A7, la Tabacalera verá este año su primera fase de transformación, el Banco de España comenzara su remodelación y el Mercado Central esta en marcha. La barreras arquitectónicas eliminadas, les escaleras mecánicas puestas, el Serrallo como nuevo, y por fin la Escuela Oficial de Idiomas después de 21 años de discusión y promesas incumplidas tiene fecha de salida. El parking Jaume I comenzará sus remodelación dejando atrás definitivamente ese agujero negro. Derribos históricos se produjeron a la plaza 1 de Mayo, el inmueble Riba Gorça y el Hostal de sol ese año mismo. Al Jardín Romano y el Puente del Diablo les desvolvieron su esplendor. La mejora de los accesos de la T11, el parque del Francolí hecho y todos los parques han sido reformados. La Fachada marítima con su inscripción a Plan General de Infraestructuras con una aportación de 175 millones y su proyecto informativo en marcha tira adelante. La teleasistencia, el incremento de comidas sociales, ascensores en edificios necesitados, los planes integrales de Campclar y la Part Alta o la reforma del Balcó del Mediterrani son ejemplares entre otros. El parque tecnológico y científico, los 3 carriles de l’AP7, l’A27, y el Gran Teatro demuestran la buena planificación y sobre todo que Tarragona progresa. Los Sr Aregio y Fernández CiU y PP admiten que la micro política funciona y tendrán que admitir que la macro política va muy bien y si estamos todavía hablando hoy de los grandes proyectos de ayer es por que no supieron realizar los en 18 años de gobiernos. Tampoco pudieron con la micro política de proximidad, el estado de la ciudad en el 2007 era catastrófico. A la pregunta de un periodista: “Cual será su gran obra Sr Alcalde?” respondió “ la construcción de las 4 llars d’infants permitiendo que cada niño de Tarragona tenga una plaza al final del mandato”. Indudablemente las personas, es el centro de atención del Alcalde Ballesteros, se pulen los detalles y se responde a todos. Antes ni si quiera el basico era garantizado , ahora Pep Ballesteros ha dejado claro que su trabajo es: la transformación de Tarragona en campeona de la calidad de vida para la cohesión social de los tarraconenses.

Eric Bennmann Secretario del PSC Tarragona

Blog_Esfer@ | 27

| 3 de febrer de 2010

SELECCIÓ D’ARTICLES QUE ELS NOSTRES LÍDERS POLÍTICS PUBLIQUEN ALS SEUS BLOGS D’INTERNET

BLOG_ESFER@

BEGOÑA FLORIA PSC REGIDORA A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

QUIM NIN CIU PRESIDENT CDC COMARQUES DE TARRAGONA

SERGI DE LOS RIOS ERC REGIDOR A L’ AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Esforç inversor i equipaments esportius

Horta de Sant Joan i les cortines de fum

No al cementiri nuclear

E

http://begofloria.blogspot.com/2010/02/esforcinversor-i-equipaments-esportius.html

sforç inversor. L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat el major esforç inversor de les últimes dècades, un total de 66 milions d’euros que donen compliment als compromisos del Pla de Mandat, al finançament de l’Escola Oficial d’Idiomes i del Mercat Central. Sorprenentment, des de l’oposició es va parlar de “major endeutament” cosa que va estar ràpidament contestada per part de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, recordant que els diners de l’EOI no computen al deute municipal i que “en qualsevol cas, deute són els 27 milions d’euros de bony que van quedar del pàrquing de Jaume I i que no han servit per la ciutat”.

Hi ha qui hauria de callar i no hi ha manera! Per cert, el model d’avançar els diners per fer un equipament que és de la Generalitat ja es va dur a terme amb la Facultat de Lletres, per fer el nou campus de la Universitat Rovira i Virgili; i es va fer amb èxit.

Millorem els espais per fer esport.

Avui hem explicat el nou model de gestió que es durà a terme en instal.lacions esportives, amb els equipaments multifuncions com el que s’instal.larà en breu a la zona de l’Albada, la Floresta i Parc Riu Clar.

Estan adreçats al públic més infantil i significa un pas endavant en la millora dels espais per fer esport de la ciutat. Actualment també estan en marxa la tramitació de les obres de la nova piscina de Torreforta-Riu Clar, els vestuaris de la Granja i la Floresta, la coberta de la piscina de Sant Salvador i la millora de les pistes de petanca de Camp Clar. Molta feina! Com a dada, els abonats de les instal.lacions municipal han passat de 2.800 a 10.000 en ...

ALEJANDRO FERNÁNDEZ PP PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Capitalismo salvaje y Haití

L

urant les últimes setmanes hem vist reproduir-se centenars de mostres de rebuig a la possible candidatura d’Ascó al cementiri nuclear. El passat diumenge, per exemple, vam ser milers de persones les que ens vam passejar per aquest poble de la Ribera per demanar a l’alcalde i els regidors del govern d’aquesta població que rectifiquessin i escoltessin el clam del territori i el país. Malauradament, el ple d’Ascó va aprovar ahir amb els vots dels regidors de CIU i el PSC la candidatura.

La possible instal·lació d’aquest cementiri nuclear a Ascó és clarament una qüestió de territori. Les repercussions i efectes no seran només a nivell local, de manera que sembla mentida que 5 persones puguin decidir el que afecta al conjunt de les Terres de l’Ebre i Catalunya. El nostre territori ja ha estat castigat durant anys amb un model de desenvolupament insostenible i perjudicial per als nostres ciutadans.

Des d’ERC sempre hem manifestat una opinió clara i contundent: Catalunya, Tarragona i les Terres de l’Ebre ja han hipotecat prou el seu futur amb l’energia nuclear durant anys.

En aquest sentit i des del Parlament de Catalunya aprovàvem una resolució d’ERC en què rebutjava la instal·lació d’un cementiri nuclear al país. I ho hem fet també des dels ajuntaments, aprovant una moció en 61 ajuntaments -entre ells Tarragona- i en 7 Consells comarcals de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. El país des de la seva màxima institució i des dels municipis mostrava i ha mostrat una opinió majoritària a la instal·lació d’aquest cementiri nuclear....

D

l “capitalismo salvaje” que desde hace 50 años se practica en Japón les permite afrontar varios terremotos al año con el balance de unas pocas grietas en sus edificios. Haití no ha tenido esa suerte.

Como señaja Arcadi Espada estos días, ojalá los americanos se queden en Haití e impongan su “capitalismo salvaje” Qué razón lleva.

Los defensores del indigenismo olvidan que, no hace tantos años, las catástrofes naturales acababan con poblaciones enteras y que sólo su denostada economía de mercado fabrica casas resistentes, servicios públicos eficaces y medicinas que sustituyan a la brujería. Por lo visto, estos mercenarios de la las desgracias naturales, estos parásitos de la desgracia ajena, ya empiezan a criticar a los americanos por querer quedarse: está claro que muchas de estas ONG’s de pacotilla quieren la pasta capitalista, luego todo el mundo largo de aquí y a esperar la próxima desgracia…

El político más visionario de nuestra era, Winston Churchill, fue un convencido defensor del colonialismo. No lo idealizaba y era plenamente consciente de las maldades de este mundo (británicos incluidos) pero anunció 50 años de miseria en La India por obra y gracia de la ñoñeria de Gandhi. Así fue, y sólo la nueva colonización británica en La India, esta vez en forma de invasión de empresas de telecomunicaciones, ha permitido que en los últimos 10 años el país asiático haya progresado más que en los 50 anteriores. El “capitalismo salvaje” ha sacado del hambre a 600 millones de indios, que serán 1000 en pocos años...

http://quimnin.info/index.php/horta-de-santjoan-i-les-cortines-de-fum/

http://blocs.esquerra.cat/sergidelosrios/bloc/ no-al-cementiri-nuclear

http://www.alejandropopular.com/2010/01 /23/capitalismo-salvaje-y-haiti/

a directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, Olga Lanau, i el subdirector general Operatiu dels Bombers de la Generalitat, Joan Rovira, van fer dissabte, per sorpresa, una roda de premsa per demanar “rigor, objectivitat i respecte” en el tractament i l’anàlisi de tot allò que s’explica de la investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan i que no es faci un judici paral·lel sobre l’actuació dels bombers i dels seus comandaments.

L’esquerra governant ha perdut credibilitat en el tractament del fatídic incendi del passat mes de juliol. El tripartit, sempre tant procliu a la idea de la transparència, resulta que ara ho vol embolicar tot per tal d’amagar una veritat, que tard o d’hora, gràcies a una comissió d’investigació parlamentària i a la bona feina de la jutgessa de Gandesa, es coneixerà.

Sabrem, doncs, com acabarà el procés judicial i parlamentari. Però aixó no exclou que haguem de suportar altres insinuacions. He trobat molt desagradable que en la roda de premsa citada els responsables polítics del bombers vinculessin la “complicada situació interna” amb el recordatori que d’aquí quatre mesos hi ha una nova campanya forestal.

Però en quin país vivim? Resulta que les informacions periòdistiques, que han permès saber que el llamp no va ser l’origen del foc o que hi ha encara avui massas dubtes per aclarir, segons Lanau i Rovira “afecten la confiança entre les bases i els superiors”. I que aixó pot fer encarar malament la campanya del proper estiu...

E

28 | Esports

| 3 de febrer de 2010

ESPORTS

El Vendrell acollirà la sortida de la VI etapa de la Volta Ciclista a Catalunya La Volta es desplegarà pel municipi el proper dia 27 de març, en un dia que s’espera es converteixi en una festa de l’esport El Vendrell tornarà a ser protagonista de la Volta Ciclista a Catalunya en la seva 90a edició després de la signatura de l’acord entre l’Ajuntament i l’organització de la prova esportiva.

El Vendrell ha participat en cinc ocasions a la Volta Ciclista a Catalunya, el darrer cop al 2008

L’acte formal de la signatura de l’acord que permetrà la participació del Vendrell a la Volta Ciclista a Catalunya/ Cedida

E

l proper 27 de març, El Vendrell serà la sortida de la penúltima etapa (la sisena) de la Volta Ciclista a Catalunya. El municipi ja ha participat en altres oca-

sions, ja sigui com a sortida o arribada, en aquesta competició. La darrera inclusió del Vendrell a la prova va ser l’any 2008. Enguany la volta presenta com una de les

principals novetats, el canvi de dates. S’avançaran a finals de mes de març. Amb la seva participació es vol convertir aquest dia en una festa de l’esport.

L’acte va comptar amb la presència del president de la Volta, Rubén Peris; de l’alcalde, Benet Jané,; del regidor d’Esports, Jaume Domingo, i del senador per Tarragona Josep Maldonado, a més del representant de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Francesc Aguiló. Concretament, el municipi serà la sortida de la penúltima etapa, la sisena, el proper 27 de març.

Durant la presentació, l’alcalde, Benet Jané, ha agraït a l’organització “la confiança que es torna a donar al municipi com

“Torredembarra xuta per Haití” recaptarà fons per les víctimes del terratrèmol amb activitats el 6 i 7 de febrer notíciestgn, Tarragona

La Secció de Futbol de la UDT, amb la col·laboració de les regidories d’Esport i Serveis de l’Ajuntament de Torredembarra, del Patronat Municipal de Turisme, de Vicsan, Maes i Ca la Feliça, ha organitzat l’activitat solidària “Torredembarra xuta per Haití” que es durà a terme els pròxims dies 6 i 7 de febrer per recaptar fons per pal·liar els greus efectes del terratrèmol. La recaptació es lliurarà a l’ONG Intermón Oxfam.

Les activitats previstes co-

mençaran el dissabte 6 de febrer a les 18 hores a la plaça de Mn. Joaquim Boronat i continuaran diumenge 7 de febrer de 11 a 13 hores al passeig Marítim (davant la Biblioplatja).

S’instal·laran unes porteries i una parada d’Intermón Oxfam on els ciutadans podran adquirir tiquets d’1 € equivalents a 1 xut a porteria. Els que l’encertin s’emportaran un regal. També es podran adquirir xuts de crema al preu de 2 € provinents de donacions de pastisseries i es podran formalitzar altres donatius.

Intermón Oxfam està treballant en cinc punts a la capital

d’Haití amb l’objectiu de portar ajuda a unes 80.000 persones.

La ONG prioritza la distribució d’aigua potable, kits d’higiene personal i lones de plàstic per a refugis temporals, principalment. Més informació: 902 330 331 www.IntermonOxfam.org

És una iniciativa de la secció de futbol de la UDT amb la col·laboració del Patronat d’Esports

a part d’un dels esdeveniments esportius més destacats dels que tenen lloc al llarg de l’any a Catalunya”. I és que el Vendrell ha estat arribada i sortida de la Volta en cinc ocasions, la darrera en l’edició de 2008, en què va acollir l’arribada d’una etapa guanyada per Sylvain Chavanel (Cofidis). Per la seva banda, el regidor d’Esports, Jaume Domingo, destacava la voluntat del Vendrell de convertir el pas de la Volta en una festa, assegurant que “volem que aquell dia la gent surti al carrer amb les seves bicicletes i que aquestes actuacions serveixin per recuperar la bicicleta als nostres carrers”. Pel que fa a les dates en què se celebrarà la Volta, del 22 al 28 de març, enguany són una novetat respecte a edicions anteriors, en les quals la prova tenia lloc durant la segona quinzena del mes de maig.

Enguany la Volta s’avança en el calendari començant a finals de març i no al maig com era habitual

Esports | 29

| 20 de gener de 2010

ESPORTS

Vila-seca premia als seus millors esportistes Maria Pié i Kevin Cornejo, es van endur els màxims guardons 2009

Arranca el Circuit Tarragona Meeting Golf al Costa Daurada notíciestgn, Tarragona

Durant els dies 29 i 30 de gener, el Club de Golf Costa Daurada va ser seu del primer torneig del Circuit de golf i pitch&putt Tarragona Meeting Golf.

Malgrat la gran participació (més de 130 jugadors) molts participants van decidir desapuntar-se a última hora com a conseqüència de la intensa gelada viscuda durant la primera

jornada i el fort vent.

Com a novetat d’enguany, part dels diners de les inscripcions aniran destinades a la fundació Seve Ballesteros.

Jordi Riba ha estat el 1er classificat en handicap inferior seguit de José Miguel Ramos. El handicap superior José Sempere, primer i Homero Herrera, segon.

En categoria femenina Marta Alvarez seguida d’Andrea Mazzanti.

Jugadors del Nàstic fan una visita a la Fundació Topromi Els jugadors del Nàstic, Bauzá, Diop i Biel Medina han visitat les instal·lacions del centre especial de treball de la Fundació TOPROMI, de l’Obra Social de Caixa Tarragona, per a conèixer a tots els seus usuaris, dins del projecte de col·laboració notíciestgn, Vila-seca

M a r i a P i é S a rrà i Kevin C o r n e j o G a r ó fano van ser e l s g u a ny a d o rs de l a Ga l a de l ’ E s p o r t 2 0 1 0 que v a ser v i r p e r e s c o l l i r el s mi llo r s e s p o r t i stes de Vi l a s e c a d u r a n t l ’any 2009.

D u r a n t l ’ a c t e de l l i u ra m e n t d e g u a r do ns , c el eb r a t a l ’Au di to ri J o s ep C a r r e r a s , t a mbé es v a pr e m i a r a l ’ E qui p J uv e-

ni l Femení d e Salvam ent Aquàtic com a millor equi p del municipi i es va l l i u ra r u na m enció d ’hono r en reconeixem ent a la trajectòria i dedicació c o m a defensor i im puls o r de l ’ a tletism e local a Alberto Miguel, president del Cl ub Atletism e V ilaseca. Mari a Pié, de 6 anys, és c i c l i s ta d e l’Escola d e Ciclisme Municipal i en el s eu p ri mer any d e com petició ja s’ha proclamat c a mp i o na t d e Catalunya.

entre el Nàstic i TOPROMI per a la socialització a través del futbol. La Fundació TOPROMI i el Club Gimnàstic de Tarragona s’han unit en un projecte que persegueix la integració de les persones amb alguna discapacitat.

P er la seva band a, Kevin Cornejo, d e 13 anys, és un ned ad or q ue d estaca en totes les m od alitats i q ue ha aconseguit el rècord d ’Espanya d e joves d e 13 anys en la prova d e 4x200 lliures.

P el q ue fa a l’Eq uip Juvenil Fem ení d e Salvam ent Aq uàtic d el Club Natació V ila-seca les seves integrants són P aula Bescós, Miriam Ferrer, Anna García i Aroa Gertrud ix.

Pau Casals, protagonista L’Ajuntament ha editat una agenda escolar que s’ha fet arribar a tots els escolars de primària per introduir-los en la cultura vendrellenca. Si l’any passat el protagonista de l’agenda va ser el dramaturg Àngel Guimerà, enguany és el compositor Pau Casals. El projecte representa, segons la regidora d’Educació, Marta Tutusaus, “una bona eina d’integració dels escolars nouvinguts en la nostra societat i cultura”.

30 | Gastronomia

| 3 de febrer de 2010

GASTRONOMIA

El Molí de Cal Tof Gastronomia tradicional catalana a la capital del Baix Penedès d’un de privat. Forma part de les Cuines del Vendrell. I com a activitats culinàries singulars desenvolupades darrerament poden comentar “Menú de Santa Teresa” que va oferir en motiu d’aquella diada, en la que es podia degustar un primer, un segon, postres, aigua, vi i cafè, per 19 euros.

Entre els primers, calia escollir entre canelons, carpaccio de vedella, amanida de gules o fideuada. Com a segons, hi havia bacallà saltat al confit d’all i tomacons, costelles de cabrit arrebossades, suquet de lluç amb gamba i cloïsses, escamarlans

Fèlix Llovell, El Vendrell

Ja fa més de trenta anys que en Baltasar Julià va decidir convertir en restaurant un vell molí del seu avi, que es deia Tof, situat a les afores de El Vendrell, en el començament de la carretera que porta a Santa Oliva, a 500 metres del centre de la població.

Era l’any 1979 quan obria per primera vegada les seves portes El Molí de Cal Tof i des de llavors la tasca d’aquest restaurant en pro de la bona gastronomia tradicional catalana ha estat molt ferma. Prova d’això ho són els nombrosos premis i distincions que ha rebut, entre els quals cal destacar el darrer, el Plat d’Or, coincidint en el vintè aniversari.

El xef és en Lluís Viñas, que coneix perfectament les tècniques culinàries per elaborar els peixos i les carns, d’acord amb les receptes típiques de la nostra terra. A l’hivern prenen protagonisme les carns a la brasa fetes en la llar que hi ha en el centre de la planta baixa de l’establiment. En temporada, però, el plat estrella, és el xató, plat emblemàtic i més representatiu de la gastronomia tradicional de la capital del Baix Penedès, on gaudeix fins i tot d’una Jornada Gastronòmica

Al Molí de Cal Tof es cuina carn i peix d’acord amb les tècniques culinàries i les receptes típiques de la nostra terra

popular. També en temporada ofereix calçotades.

La carta canvia cada 3 mesos, però entre les especialitats més destacades d’aquest restaurant podem esmentar, els cargols a la llauna; sèpia a la bruta; tronc de llobarro al forn; i, com a

postres, els tradicionals bufats de El Vendrell i bunyols de crema i pastes de mel i ametlla (típics de Santa Oliva). Dirigeix el menjador en Josep Martín i el servei és molt professional i amable. La bodega conté unes 200 referències de vins i caves, a cura del propi Baltasar. Com a vins de la casa ofereixen Milliari Blanc Muscat; Augustus Cabernet Sauvignon Rosat; i Cava Jané Ventura Brut Nature.

El Molí de Cal Tof té davant un ampli aparcament privat. El local conserva l’aire tradicional i romàntic del vell molí, amb un menjador a la planta baixa i un altre en l’altell, a més

saltats, filet a grill o conill Fira Santa Teresa guisat amb romesco i cargols de mar.

EL MOLÍ DE CAL TOF Av. de Santa Oliva, 2.

43700. El Vendrell Tel.: 977 66 26 51.

Fax: 977 66 59 24.

Horari de 13,00 a 16,00 i de 20,30 a 23,30. Tanca dilluns excepte vigílies i festius.

Targetes de crèdit: American Express, 4B, Master Card, 6000 i Visa. Serveis: Aparcament. Aire condicionat. 1 menjador privat per a fins a 16 comensals.

Motor

| 3 de febrer de 2010

| 31

MOTOR

Mercedes VIANO Perquè la funcionalitat no és incompatible amb el luxe notíciestgn, Tarragona

gaudir tota la família.

E

Motors disponibles Hi ha tres models propulsors dièsel CDI i un grup de V6 gasolina.

Al capdavant es troba una mecànica CDI de 6 cilindres en V capaç d’enfrontar-se a qualsevol repte. Compta amb 150kw de potència i un parell de 440Nm. El motor v6 de gasolina està disponible exclusivament amb l’acreditat canvi automàtic de 5 velocitats.

Els models dièsel de 85kw (116cv) i 110kw(150cv), incorporen de sèrie el canvi de 6 velocitats, amb l’opció d’equiparse amb canvi automàtic.

Per a un major respecte amb el medi ambient, tots els motors CDI poden incorporar un filtre de partícules dièsel exempt de manteniment.

l luxe i la funcionalitat han aconseguit la perfecte fusió amb la Mercedes Viano. Fins el mínim detall ha estat estudiat en plena harmonia del seu ampli espai i màxima seguretat. Un vehicle que no deixarà a ningú indeferent.

Models i Sèries Limitades Aquesta gamma de vehicles disposa d’acabats Trend i Ambient, Fun i Marco, tots ells amb la possibilitat de tracció 4matic.

La versió Trend està disponible en dues sèries limitades: Sport Edition en color plata brillant i negre obsidiana i llandes d’aliatge de 17 polzades amb motor de 2148c.c. i una potència de 116 cv., i la versió especial Activity amb un competíssim equipament i una potència de 150 cavalls.

En l’apartat de Camper, hi ha disponibilitat de les dues reconegudes versions Fun Edition i Marco Polo Samarkanda, amb infinitat de possibilitats per a

Costos de manteniment Gràcies a l’ordinador de manteniment Asyst, incorporat en sèrie i una reducció patent dels punts de manteniment, els costos per aquest concepte, han

baixat en els models CDI, això es deu, entre altres motius, als intervals flexibles de canvi d’oli. Per terme mig, la Mercedes Viano pot passar pel taller cada 30.000 quilòmetres o cada

2 anys, en funció de l’ús i la manera de conduir de cadascú.

Preus En funció del model i de l’equipament que hi afegim, els preus

variaran a l’alça o a la baixa.

Els preus són especialment interessants en les versions limitades Sport des de 30.925€ amb IVA i la sèrie pack Activity des de 36.025€ també amb IVA.

Disfruta como un niño.

Clase C 200 CDI BlueEFFICIENCY por 28.900 e * Con la Clase C de Mercedes-Benz disfrutar�s de la conducci�n con la admiraci�n del niÇo que nunca dejaste de ser. Vive una experiencia fflnica con un coche que dispone de los fflltimos avances tecnol�gicos para reducir consumo y emisiones, sin renunciar a las m�ximas prestaciones. Clase C 200 CDI BlueEFFICIENCY. Que te diviertas. * C 200 CDI de 100 kW (136 CV). IVA, IM y transporte incluido. Consumo medio desde 5,0 hasta 6,3 (l/100 km) y emisiones de C02 desde 131 hasta 164 (g/km). Foto no corresponde con modelo ofertado. Oferta v�lida hasta 30/04/2010. Compatible con Plan 2000 E (no incluido en esta oferta).

Concesionario Oficial Mercedes-Benz Ctra.Valencia-Barcelona, km.248, 43006,TARRAGONA, Tel.: 977 54 50 11 .

Pa�sos Catalans,7-9-11, 43202,REUS, Tel.: 977 32 60 20 .

Pol�gon. Mercaderies, nº 1 (Sortida 40 de ´lAP7 direcci� ´lAldea), 43896 ´lAldea (TARRAGONA), Tel.: 977 45 18 38, Fax.: 977 45 18 81, www.tarragonaautolica.mercedes-benz.es

32 | Ciència

| 3 de febrer de 2010

CIÈNCIA

El nou iPad Apple presenta un aparell d’última tecnologia que permet llegir llibres i diaris, jugar a videojocs, escoltar música, mirar vídeos i navegar per la xarxa notíciestgn, Tarragona

S

urt a la venda en 60 dies i és la nova obra mestra de l’informàtic i empresari Steve Jobs. El nou iPad neix amb l’objectiu de “fer tasques millor que un portàtil i un telèfon intel·ligent”.

Llegir llibres i diaris, utilitzar aplicacions ofimàtiques, correu, Internet, videojocs i música; aquestes són només algunes de les aplicacions que aquest aparell pot desenvolupar.

Són moltes les noves prestacions que se li han aplicat a l’iPad i que el diferencia del iPhone i de la resta d’aparells creats per l’informàtic, com ara minipantalla tàctil de 9,7 polzades, i un pes de 675 grams, processador propi desenvolupat per Apple a 1GHz, deu hores de bateria, mapes de Google Maps, reproductor multimèdia, un client de correu similar al del iPhone , Bluetooth, WiFi, memòria flash de 16GB a 64GB, teclat virtual amb la possibilitat d’incorporat-ne un de físic opcional, etc. En resum, un aparell que es troba a mig camí entre un ordinador Mac i un telèfon intel·ligent que a més, permet jugar a jocs i llegir llibres i diaris electrònics gràcies al programa que incorpora: el iBook. Els preus d’aquest ordinador oscil·len des dels 499 dòlars als 829 dòlars, i que dependrà del model escollit. El iPad més econòmic, de 499 dòlars (uns 350 euros), correspon al iPad de 16 GB. El model de 32 GB puja a 599 dòlars (427 euros) i el de 64 GB, a 699 dòlars (499 euros).

Mac fabrica el seu propi xip Per a fer funcionar el nou aparell iPad, la companyia de Steve Jobs ha creat el seu propi xip.

Es tracta d’un processador A4 que funciona amb una freqüència de 1GHz i que Mac assegura que proporciona un rendiment excepcional en gràfics. Aquest dispositiu permet també utilit-

zar moltes aplicacions i variar la posició de la pantalla per manejar diversos jocs, i l’aplicació de mapes Google que inclou les vistes en 3D de Google Street View. Com a curiositat, el iPad incorpora un sensor de llum que regula la lluentor de la pantalla de forma automàtica.

Amenaça per als perifèrics Les múltiples aplicacions; ja esmentades anteriorment, que presenta el nou tablet, com ara la possibilitat de lectura de llibres electrònics i diaris o la interacció amb videojocs poden suposar una amenaça per als perifèrics. Els diaris físics i les videoconsoles poden passar a un segon pla i quedar desbancats per l’iPad, ja que aquest aparell permet fer totes les activitats en un mateix dispositiu i no té res que envejar a altres aparells tecnològics, pel que fa al tema de gràfics, so i multimèdia. Companyies i empreses nord-americanes han arribat a acords amb la empresa Mac pels quals ells ofereixen els

continguts i la informació que Apple plasmarà en el dispositiu iPad. Algunes d’aquestes companyies són Penguin, Harper Collins, Simon & Schuster, Macmillian, Hachette i el prestigiós diari The New York Times que ja en la presentació, es va fer una exhibició per una adaptació del diari al iPad. La trajectòria de Mac La llarga trajectòria de Mac ens deixa clar que el nou invent de Steve Jobs, l’iPad, no deixarà indiferent a ningú. Tenint com a referència el Macintosh (Mac), que va ser el primer ordinador que va utilitzar un sistema gràfic revolucionari, utilitzava finestres i tenia ratolí, l’iPod, que va introduir el disc dur que permet tenir tota una col·lecció musical a la butxaca gràcies a la botiga iTunes; i l’iPhone, que va canviar per complert la indústria de la telefonia mòbil, podem dir que el iPad serà el producte estrella d’aquest any per a tots aquells amants de la tecnologia i seguidors de Mac.

Cinema i televisió

| 3 de febrer de 2010

| 33

Cinema i televisió

Un paradís terapèutic ‘TODO INCLUIDO’ EUA, Universal, Comèdia, 114 min.

Director: Peter Billingsley Intèrprets: Vince Vaughn, Faizon Love, Jon Favreau, Kristin Davis, Kristen Bell, Malin Akerman, Jason Bateman, Kali Hawk Cinemes: Tarragona. Les Gavarres (16.00h, 18.15h, 20.30h, 22.40h), (Golfa: 0.45h, Matinal: 12.30h), Altafulla. Les Bruixes (18.20h, 20.20h, 22.20h), (Golfa: 0.20h), Vila-Seca (16.00h, 18.15h, 20.30h, 22.40h

Jason (Jason Bateman) i Cynthia (Kristen Bell) porten vuit anys perfectes però les coses no van com els agradaria i estan plantejant-se el divorci. El seu grup d’amics - un conjunt de parelles com la seva, format per Dave (Vince Vaughn) i Ronnie (Malin Akerman), Joey (Jon Favreau) i Lucy (Kristin Davis) i Shane (Faizon Love) i la seva nova novia Trudy (Kali Hawn) queden molt sorpresos al assabentar-se de la notícia.

Jason i Cynthia estan disposats a salvar el seu matrimoni i descobreixen ‘Hotel Edén’, un complexe hoteler paradisíac en

una illa tropical del Pacífic Sud que està especialitzat en teràpies de parella. L’únic inconvenient és que tan sols poden permetre’s el ‘paquet Pelicà’, un preu especial que ofereix estància per a grups. La idea sembla brillant, mentre ells arreglen la seva relació els seus amics gaudeixen de les platges, spas i totes les comoditats que ofereixen l’illa i l’hotel. Quan les quatre parelles arriben a l’hotel se n’adonen que no tot seria tan perfecte com havien imaginat, la teràpia de parella l’han de fer tots obligatòriament. El ‘paquet Pelicà’ esta-

bleix que tots els membres han de participar en la poc ortodoxa teràpia de Monsieur Marcel (Jean Reno), sinó hauran de tornar a casa. Això serveix perquè les parelles se n’adonin què no tot és el que sembla en les seves relacions, donant peu a una còmica i sincera visió dels problemes reals als que s’enfronten les quatre parelles.

Tot un conjunt d’esdeveniments en els que ens podem sentir identificats i que porten a l’espectador a gaudir de les situacions més divertides de les relacions en parella.

‘Los Simpsons’ condiciona la visió dels teleespectadors envers l’energia nuclear Segons José Luis Pérez, l’expresident de Joves Nuclears, la popular sèrie televisiva ‘Els Simpson’ “va familiaritzar” a la societat espanyola amb l’energia nuclear quan “fa vint anys pràcticament ni es parlava d’ella i els nens no sabien el que era”.

Aquestes declaracions contrasten amb les del president del Centre de Psicopedagogia Àrea 44, Juan José Millán, qui va assenyalar que la paròdia “pot condicionar” la imatge nuclear, ja que “la sèrie llança un missatge a un públic bastant heterogeni i uns entendran el missatge i uns altres no”.

Juan José Millán a més, afegeix que la sèrie pot tenir connotacions negatives “amb imatges de peixos de tres ulls junts a les centrals o les escenes tan properes a la catàstrofe, pugui

tenir influència i condicionar”.

A més, va explicar que “un adult entendrà el missatge amb ironia i sarcasme; un adolescent podria treure el seu propi llenguatge; mentre que un nen no ho va a entendre i a poc a poc va creixent amb això”.

Per al president del Centre de Psicologia Àrea 44, “la televisió té un impacte molt important a nivell global i pot crear una imatge errònia” i amb segons quins capítols de la sèrie, les situacions que viuen aquests personatges poden crear o modificar la visió que l’espectador té en segons quins temes, en aquest cas la visió sobre l’energia nuclear i les seves centrals.

Així que ja veuen, es pot crear un autèntic debat sobre la influència que exerceixen els Simpsons en la nostra percepció de l’energia nuclear.

Ja té data l’inici de l’última temporada de ‘Lost’ Deu mesos porten esperant els seguidors de ‘Perdidos’ per conèixer el desenllaç de la sèrie.

I finalment, aquest moment ja ha arribat.

La data oficial a Espanya és el 9 de febrer, dia que ‘Quatro’ emet el primer episodi de la sisena i última temporada d’aquesta ficció.

La cadena no ha donat més informació, però la FOX planeja començar aquesta etapa en un format de doble episodi,

així que ‘Quatro’ podria fer el mateix. D’aquesta manera, es manté la data que al principi es va plantejar per a l’estrena.

Un dia que trontollava perquè coincidia amb el discurs del president Barack Obama sobre l’Estat d’Unió i que havien d’emetre totes les cadenes nord-americanes. Finalment, l’aparició del líder nord-americà es produirà el 27 de gener i el 9 de febrer serà un bon dia per l’estrena.

34 | Serveis

| 3 de febrer de 2010

Telèfons d’interès per municipis

Serveis Albinyana Ajuntament Consultori Mèdic Consultori Mèdic de Les Peces Hospital del Vendrell Guàrdia Civil Parròquia Jutjat de Pau

977 68 78 18 977 68 70 75 977 68 76 98 977 68 76 98 977 66 02 86 977 68 78 37 977 68 77 62

Altafulla Ajuntament Policia Local

Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra Estació de Servei Taxis

Auto Cars Penedès Informació Esplai de Jubilats Casal La Violeta Parròquia St. Martí Ermita Sant Antoni

977 65 00 08 977 65 02 80 609 32 96 51 977 65 60 07 977 64 38 01 977 65 22 54 607 86 46 44 607 15 38 18 977 66 08 21 977 65 21 32 977 65 00 83 977 65 01 58 977 65 24 10

Arboç Ajuntament Policia Local

Bombers El Vendrell CAP Arboç Hospital del Vendrell Creu Roja

Farmàcia Jutjat de Pau Llar d’Avis Piscina Muncipal Biblioteca Municipal Poliesportiu Municipal Residència St. Antoni Abat Veterinari Parròquia Sant Julià

977 67 00 83 900 66 62 22 977 16 77 07 977 66 71 85 977 67 15 88 977 68 76 98 977 66 11 41 667 45 00 26 977 67 00 09 977 67 04 43 977 67 16 90 977 10 93 23 977 67 19 92 977 67 07 13 977 67 03 07 977 67 12 33 977 67 04 07

977 67 13 50 663 96 66 62 977 67 17 12 977 67 15 88 977 25 79 00 977 66 11 41 977 67 11 02 977 67 01 08 977 67 08 02 977 67 01 08 977 67 13 57 977 67 01 08 630 09 79 67 977 67 14 40

Bellvei Ajuntament

977 16 88 41 977 25 79 00 977 16 82 52 977 16 80 57 977 16 80 02

Bisbal del Penedès Ajuntament 977 68 84 76

977 68 84 38 Consultori Mèdic 977 68 87 24 Urgències Hosp. Vendrel 977 25 79 00 Farmàcia 977 68 85 50

977 66 51 51 Creu Roja El Vendrell 977 66 11 41

977 66 41 13 Parròquia de Sta. Maria 977 68 84 52 Autobús Urbà Hife 902 11 98 14

Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra

977 16 81 85

Ajuntament Policia Local Cap Calafel Creu Roja Jutjat de Pau Telèfon Verd Taxis

977 65 70 19 977 65 72 27 977 64 38 01

977 69 90 09 977 69 90 07 977 69 14 18 977 69 28 66 977 69 25 08 900 46 03 67 977 69 03 20

Segur de Calafell Consultori Segur 977 16 44 08 Taxis Segur de Calafel 977 67 31 63

Constantí Ajuntament Policia Local

Guàrdia Civil Jutjat de Pau Àrea Bàsica de Salut

Centre de Dia Farmàcia Autocars Plana Biblioteca Pública Estació Bus TGN Paveló Poliesportiu Taxis

Parroquia Sant Feliu

St. Jaume Parròquia Sant Jaume Policia local Taxis

977 80 29 83 977 80 02 08 977 80 20 10 608 63 42 76 608 63 42 77

Cunit Ajuntament 977 67 40 80 Policia Local 977 67 50 48 Bombers Vilanova 977 66 71 85 Bombers El Vendrell 977 66 00 80 CAP Cunit 977 67 63 32 CAP Cubelles 902 111 444 Urgències Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Creu Roja Calafell-Cunit 977 69 28 66 Cementiri 977 67 55 84 Despatx Parroquial 977 67 40 30

El Catllar

Bonastre

Calafell

Banyeres del Penedès Ajuntament Guàrdia Municipal Consultori mèdic Urgències Cap Arboç Hosp. Comarcal del Vendrell Creu Roja Farmàcia Centre Cívic Ernest Lluch Museu Municipal Josep Cañas Llar d’avis Espai Jove Biblioteca Taxi Parròquia

Consultori Mèdic Urgències Hosp. Vendrel Jutgat de Pau Llar de Jubilats Piscina Municipal

Ajuntament Jutjat de Pau Consultori Mèdic Urgències Hosp.

St Pau i Sta. Tecla Urgències Cap de Torredembarra Urgències Cap de Sta. Tecla Llevant Biblioteca municipal Parròquia

977 65 31 01 977 65 31 01 977 65 36 75

Creixell Ajuntament 977 80 02 02 Consultori mèdic 977 80 03 36 Urgències Cap Torredembarra 977 64 48 01 Autocars Penedès, S.A. 977 66 08 21 Farmàcia 977 80 04 77 Llar de jubilats

Ajuntament Mossos d’Esquadra Policia Municipal Bombers Consultori mèdic Creu Roja Guàrdia Civil Auditori Pau Casals Biblioteca Casal Cívic Farmàcia Tobella Taxi

La Riera de Gaià 977 16 64 00 977 92 41 40 977 68 47 04 977 66 71 85 977 68 35 86 977 66 11 41 977 66 02 86 977 68 34 68 977 66 21 18 977 66 75 26 977 68 09 17 977 66 58 92

Ajuntament 977 65 50 00 Consultori Mèdic 977 65 55 55 Urgències Cap Torredembarra 977 64 38 01 Farmàcia M. Domènech 977 65 51 55 Parròquia Sta. Margarida 977 65 50 76

977 61 06 00 977 61 06 27 977 52 34 10

Montmell

Els Pallaresos Ajuntament

Cap Sant Salvador Urgències Cap St. Salvador Jutjat de Pau Taxi Dispensari Mèdic Parròquia Sant Salvador

977 52 39 19 977 62 71 33 606 99 98 00 977 61 07 62

La Canonja

977 25 80 05 977 65 37 42 977 65 31 39

Ajuntament 977 54 34 89 Guàrdia Urbana 977 54 80 81 Cap La Canonja 977 55 66 78 Farmàcia Fuertes 977 54 50 90 Farmàcia Òptica Miró 977 54 60 60 Llar De Jubilats 977 54 18 83 Tanatori Municipal 977 55 00 20 Poliesportiu 977 54 78 85 Veterinari 977 54 49 07 Parròquia de St Sebastià 977 54 35 98

Ajuntament 977 84 06 17 Guàrdia Civil 977 84 22 44 Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15 Farmàcia 977 84 09 52 Assoc. de Jubilats i Pensionistes 615 94 27 29 Parròquia de Sant Martí 977 84 0818

Ajuntament 977 16 64 00 Policia Municipal 977 15 44 44 Guàrdia Civil 977 66 02 86 Bombers 977 66 71 85 CAP el vendrell 977 66 77 03 Creu Roja 977 66 11 41 Hospital del Vendrell 977 25 79 00 Farmàcia Portoles 977 15 59 64 Farmàcia Bonet 977 68 40 69 Farmàcia Alonso 977 66 03 33 Farmàcia Bueno 977 66 16 56 Farmàcia Juste 977 66 44 22 Farmàcia Magriñá 977 66 00 92 Farmàcia Bargalló 977 68 37 42 Farmàcia To Bela 977 68 09 17 Farmàcia Mestres Català977 66 60 84 Farmàcia Parra 977 66 02 75 Farmàcia Pifarré 977 66 03 33 Farmàcia Rovira 977 66 08 73 Oficina del Consumidor 977 15 49 96 Auditori Pau Casals 977 68 34 68 Biblioteca 977 66 21 18 Cementiri 977 16 64 04 Esplai Gent Gran Tancat 977 66 69 97 Esplai Gent Gran Tívoli 977 18 10 66 Autocars Penedès 977 66 08 21 Autocars Poch 977 66 02 40 Transport - Monbús 938 93 70 60

Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Arboç

Ajuntament Mosos d’Esquadra Consultori Mèdic Cap Vila-Rodona Urgències Cap Arboç Pius Hospital Valls

977 67 71 06 977 67 75 14 977 67 15 88

977 68 84 29 977 66 33 33 977 68 92 10 977 63 90 19 977 67 15 88 977 61 30 00

Perafort

977 64 38 01

El Morell

Llorenç del Penedès

977 52 39 19

977 25 99 00

El Vendrell 977 52 05 21 639 71 16 41 977 52 40 01 977 52 31 16 977 52 05 21 977 52 41 09 902 11 14 44 977 52 13 08 977 52 17 10 977 21 44 75 977 52 06 92 977 22 91 26 977 52 40 48 606 37 90 76 679 16 24 16 977 23 60 64 977 52 32 29

Comarruga

La Nou de Gaià Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra

977 65 52 57 977 65 57 10 977 64 38 01

La Pobla de Mafumet Ajuntament

Cap del Morel Farmàcia Centre de Dia Biblioteca Municipal Casal Gent Gran

977 84 02 60 977 84 00 52 977 84 00 15 977 84 05 25 977 84 33 29 977 84 05 55 977 84 33 02 977 84 33 29

La Pobla de Montornès Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra Auto Cars Penedès Farmàcia Parròquia

977 64 80 12 977 64 85 31 977 64 38 01 977 66 08 21 977 64 80 13 977 64 82 03

Ajuntament Cap del Morell Farmacia Perafort Taxi

977 62 50 06 977 84 00 15 977 62 55 55 977 22 14 14

Roda de Barà Ajuntament Policia Local Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra Creu Roja Farmàcia Roda Poble Casal dels Avis Residència Banc d’Espanya Autocars R. García Taxi J. Mingorance Taxi Borrell Taxi Padilla Biblioteca Municipal Parròquia de St. Bartomeu

977 65 70 09 977 65 77 00 977 65 75 14 977 64 38 01 977 21 71 54 977 65 72 88 977 80 93 73 977 80 00 01 977 65 70 84 607 20 09 29 600 83 83 60 610 21 28 56 977 80 99 42 977 65 70 10

Salomó Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra Farmàcia

977 62 90 30 977 62 90 11 977 64 38 01 977 62 91 76

Salou Ajuntament Guàrdia Civil Jutjat de Pau Cap- Urgències Omic Assoc. de Jubilats Esplai Piscina Municipal Biblioteca Municipal

977 30 92 00 977 38 01 06 977 38 03 18 977 38 31 04 977 30 92 18 977 38 88 67 977 30 92 11 977 38 88 09

Serveis | 35

| 3 de febrer de 2010

Pabeló Municipal Tanatori Municipal i Cementiri Estació de Tren Radio Taxi

977 30 92 11

Vila-Seca

977 38 82 02 977 38 19 37 977 38 50 90

Ajuntament 977 30 93 00 Jutjat de Pau 977 39 09 23 Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25 Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36 Cap Vila-Seca 977 39 40 27 Autocars Plana 977 21 44 75 Auditori Josep Carreras 977 39 38 12 Pavelló Municipal d’Esports 977 39 18 06 Pavelló Municipal de La Pineda 977 30 93 00 Biblioteca de Vila-Seca 977 39 13 63

St. Jaume dels Domenys Ajuntament Guàrdia Civil Bombers Consultori Mèdic Cap Arboç Piscina Municipal Servei De Taxi Serveis Funeraris Autocars Poch

977 67 71 13 977 67 88 00 977 67 87 75 977 67 88 16 977 67 15 88 647 76 29 92 977 68 83 23 977 66 10 75 977 66 02 40

AGENDA Dimecres 3 de febrer

Santa Oliva Ajuntament

Guàrdia Civil Bombers Consultori Mèdic Urgències Hosp. Vendrel Creu Roja Farmàcia Funerària Selva i Tanatori

977 67 96 63 977 67 92 04 977 66 02 86 977 66 71 85 977 67 88 16 977 25 79 00 977 66 11 41 977 67 95 15 977 66 10 75 977 67 13 78

Tarragona Ajuntament Urgències Hosp.

St Pau i Sta. Tecla Urgències Hosp. Joan XXIII Urgències Cap de Sta. Tecla Lleva Nt Residència de Sta. Tecla Lleva Nt Oficina d’Atenció Ciutadana Oficina del Consumidor Biblioteca Pública Estació d’autobusos Taxis Estació del Camp de TGN. (Ave) Autoritat Portuària

977 29 61 00 977 25 99 00 977 29 58 00 977 25 80 05 977 25 80 02 902 20 09 77 977 29 61 19 977 24 03 31 902 36 51 14 977 22 14 14 902 43 23 43 977 25 94 00

Torredembarra Ajuntament Cap Toredembarra Centre de Rehabilitació Llar De Jubliats Port Toredembarra Biblioteca Municipal

977 64 00 25 977 64 38 09 977 64 42 31 977 64 38 89 97764 32 34 977 64 31 75

Vilallonga del Camp Ajuntament Consultori Mèdic Parròquia Farmàcia

977 84 01 01 977 84 23 28 977 84 01 15 977 84 02 56

El Vendrell, del 1/02 al 4/02 a les 17.30h.

‘Apren a fer xató’. Es tracta de 4 cursos per adults i per a nens i nenes que té per objectiu que tothom aprengui a fer la xatonada popular.

Organitza : Patronat Municipal de Promoció Econòmica.

Lloc: Escola Àngels Garriga Tarragona, 3/02 a les 17.30h.

Conferència: Els Nous Imaginaris Culturals, tema d’un cicle de conferències d’antropologia al campus Catalunya Aquest cicle aborda alguns àmbits de l’imaginari col·lectiu com son les antigues espiritualitats arribades de l’Orient, les teràpies holístiques i bioenergètiques, així com l’univers de l’autoajuda i els sabers o coneixements esotèrics. Especialistes en els seus àmbits respectius s’aproparan al tema tant des de la vessant teòrica com la de la seva praxi.

Lloc: Aula 202 del campus Catalunya, (Av Catalunya s/n) Dia i hora: els dimecres 3, 10, 17 i 24 de febrer de 17.30 a 20,30 hores.

El Vendrell, 18.00h.

Xerrada: ‘El bullying’.

A càrrec de Ferran Barril, psicòleg, periodista i professor.

Prevenció, detecció i intervenció en casos de bullying, a la vegada que aportaré informació sobre les darreres investigacions en les que he participat, com l’estudi sobre bullying homo-transfòbic i el congrés sobre mobbing celebrat a Roma on va presentar una ponència sobre la relació entre el bullying en la vida infantil i el mobbing i el maltractament domèstic a l’edat adulta.

Lloc: Centre Cívic l’Estació, la Rambla, 1.

Telèfons Genèrics Emergències 112

sudoku Fàcil

Bombers de la Generalitat 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil Tarragona 062 Policia Nacional 091 Protecció Civil 1006 Renfe Informació 902 24 02 02 Aeroport de Reus 977 77 98 32 Transport Sanitari de Catalunya 977 25 25 25

Difícil

Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00 Hospital del Vendrell 977 25 79 00 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Endesa Avaries 900 77 00 77 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00 Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Solucions setmana anterior

36 | Classificats

| 3 de febrer de 2010

Immobles Motor Treball

Classificats Immobles Venda

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAUPis en venda de 3 habitacions, parquet, calefacció, gas natural i bomba fred/calor. Totalment reformat. Edifici amb ascensor. 175.000€. Tel. 659482240 / 637372899.

TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Obra nova. Últim pis de la promoció, 3 dormitoris, 2 banys, magnífica terrassa, assolellat, excel·lents acabats. Informi’s. Tel. 977251616 TARRAGONA. RAMBLA NOVA, 33 Pis de 130 m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment reformat per a estrenar.

Acabats de primera qualitat. Ecel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. Informi’s. Tel: 638006743 TARRAGONA. C/IBIZA. Parking 15.000 € Tel. 654092540

pequeño.

TARRAGONA-ELS PALLARESOS_ Precioso piso duplex de 4 dormitorios- zona residencial. 2 amplials terrazas, detalles de calidad, vistas despejadas, seminuevo, escalera de madera, suelos de parket natural, zona comunitaria y piscina, parking y trastero incluido en el precio. Tel. 977224544.

TARRAGONA-Gran Oportunidad - zona Joan XXIII semi nuevo, 2 hab. con armarios, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking amplio incluido en el precio. 215.000 € tel: 977224544

TARRAGONA-VIA AUGUSTA Edifici singular 3 habitatges únics de 3 dormitoris, de 101m. Pk. Tipus ‘boxer opcional’. Tot un luxe a preu de cost. Claus en mà. Amb garantia de la Societat Kadekilo.

Rambla Nova 123. Inf. Via Augusta 69. Telf. 609020545 i 62002658

TARRAGONA. Vendo duplex, 300mts2 en Tarragona ciudad, a 50m de la playa, perfecto estado, 5 dormitorios, 3 baños, párking de 3 plazas, gran terraza. Zona comunitaria con piscina. 975000€ Telf. 646732442 TARRAGONA. MANEL DE FALLA Apartament d’1 dormitori amb armari encastat, 1 bany, exterior, assolellat, terrassa, ascensor. Per només 130.000 €. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/FORTUNY, nº17, Pisos totalment rehabilitats, 2 i 3 hab. Informi’s. Tel: 977252052 TARRAGONA. Serrallo. 80m2. 3 dorm. Baño.

Gas natural. Sol. Reformado. 108.000€. Telf.

654092540 TARRAGONA. OPORTUNIDAD!!! Piso Vidal i Barraquer, 3 dormitorios (1 en suite) , semi nuevo, con parking y zona comunitaria con piscina. 290.000 € tel 977224544 TARRAGONA. ELS PALLARESOS- Chalet individual nuevo a estrenar, 152m, 450 m de parcela, 3 baños, garaje, urb. muy tranquila, a 5 min. de Tgna. 305.000€. Tel. 652047075.

VILA-SECA. ¡Ocasión! piso a estrenar, 2 habitaciones dobles, exterior, zona nueva, solo 140.000 € Telf. 977 376 006 TARRAGONA. Obra nova Vall Arrabassada, Pisos 4 habitacions, Z.Comunitària, Màrmol, Calefacció, Pre-instal·lades. Des de 278.500 €. TEL. 977252052 TARRAGONA. Av Catalunya. Davant Universitat. 3 habitacions. Totalment reformat. Cuina equipada. Moblat. Calefacció. 240.000€. Telf.

627970442

TARRAGONA. Pl. Verdaguer. Piso 140m. Ascensor. Patio 50m. Necesita reformar. Apto oficina.

230.000€. Telf. 654092540.

TARRAGONA. Oportunidad en la Vall de l’Arrabassada. Vivienda de 4 dorm., 2 baños, 110m, parking incluido, a 100m caminando playa. 290.000€. Tel. 977226056 TARRAGONA. PERE MARTELL. 3 dormitorios, baño, 80m2, cocina lavadero. 160.000€ Tel. 654092540 TARRAGONA. ESTANISLAU FIGUERES. Àtic d’1 dormitori. Sala, cuina independent i terrassa.

Molt assolellat. Informi’s. Tel.: 977251616 TARRAGONA-Piso en la calle Mallorca, 3 habitaciones, baño, cocina, comedor y ascensor.

Precio: 185.000€ Tel: 977-218-730 TARRAGONA. Ramón y Cajal. Piso 120m. 4 dormitorios. Terraza. Sol. 260.000€. 654092540.

TARRAGONA- Plaza de parking grande en venta. Zona Rambla Nova (balcón mirador) en propiedad. Precio: 44.000€. Tel. 676664298 TARRAGONA. Obra nova Vall Arrabassada, pisos 4 hab., zona comunitària, màrmol, calefacció, pre-instal. a.c. des de 278.500€. Tel. 977252052 TARRAGONA- PISO NUEVO- zona Plaza de Toros. 2 dormitorios con cocina americana, excelentes materiales, muy luminoso. 165.000€.

Tel. 691309071.

SAN SALVADOR. Chalet dúplex en el centro de San Salvador, completamente equipado con 5 habitaciones, muy interesante. 622510203/ 977245422 TARRAGONA – Àtic al centre de Tarragona, de 180m2, 3 habitacions dobles (amb possibilitat de fer-ne 4), i dues grans terrasses de 35m2, totalment reformat, alarma, aacc, completament moblat, traster. 450.000€.

Telf.676474607.

TARRAGONA - Piso reformado, de 2 habitaciones, comedor independiente, cocina, 1 baño completo, A/A, zona Robira y Virgili, amueblado, 525€. 977.92.06.57, 658.02.52.85 TARRAGONA. Miracle. Adossat, 190 m2, 4 cambres, 2 banys, aseo, celler, parquet, aire, calefacció a gas, aspirador central, garatge privat. Piscina comunitària. Molt tranquil.

550000€. Telf. 977244651-653791674.

SALOU. Conjunt aqQuaria. Telf. 650.178.788 TARRAGONA. Fortuny nº 17. Pisos totalment rehabilitats, 2 i 3 habitacions. Informi’s.

Tlf.977252052

ATENCIÓ INVERSORS ! Tarragona.

Part Alta, apartament de dos dormitoris tot reformat, cuina-menjador amb balcó, prop Plaça de la Font i davant de ruines romanes del circ. Moblat i equipat. Per només 110.000.€- 687806671

VILA-SECA. Piso semi-nuevo de 3 habitaciones con Parking 154.683 €. Telf. 977 376 006 TARRAGONA. TODO REFORMADO A NUEVO!!

PISO 4 Dormitorios, 2 baños, cocina amplia con oficce, 8ª planta por ascensor con vistas

al cabo de Salou. ZONA Pere Martell , MUY AMPLIO. OPORTUNIDAD !! 320.000 € Tel. 977224544 .

VILA-SECA. Casa de pueblo en. 2 habitaciones, garaje, ahora solo 134.440 € Telf. 977 376 006

TARRAGONA. Zona Av. Catalunya. 3 dorm.

209.000€. Telf. 977211328.

VILA-SECA. Zona Les illes, ático con solarium, 2 habitaciones + despacho, piscina, ahora solo 181.000 € . Telf. 977376006

CAMBRILS. Chalet adosado en Cambrils Mediterráneo, completamente equipado, de una planta. Muy interesante. Telf. 622510203 y 977245422.

VILAFORTUNY. Xalets parejats i aïllats a estrenar. Zona Tallats II, al costat del nou CAP. Zona comunitària ajardinada i piscina. Molt amplis.

Tel. 629232588 / 649486412

TARRAGONA SAN SALVADOR. Chalet dúplex en el centro de San Salvador, completamente equipado con 5 habitaciones. Muy interesante.

Telf. 622510203 y 977245422.

LA CANONJA. Avda. Pineda 7 Pis a estrenar 3 hab. 2 banys. 85 m2 calefacció, gas, ascensor.

Telf. 649486412 / 977220477

TARRAGONA. La canonja. Obra nova, Pisos de 3 habitacions a estrenar des de 135.000€. Tel 977 249 819

VILA-SECA. 100 m2, 4 habitaciones, a reformar, 105.000 €. Telf. 977 376 006

TARRAGONA. Av. Catalunya. Davant Universitat. 3 dormitoris. Reformat. Cuina totalment equipada, calefacció i traster. 240.000€. Telf.

605860855

CAMBRILS. Chalet adosado en Cambrils Mediterráneo, completamente equipado, de una planta. Muy interesante. Telf. 622510203 y 977245422.

SALOU. Conjunt aqQuaria. Telf.

650.178.788 Apartaments de 2 dorm. De 68m útils. Amb 1600m de zona comunitària, dos piscines, padel, zona ‘fitnes’ i SPA. Al costat de plaça Europa i Port Aventura. I disfruta del millor preu, a tansols 194.900€, claus en mà. La millor inversió del moment. Inf. al mateix conjunt. telf.

605020545 i 977380388

TARRAGONA. Zona PORT. Àtic 3 habitacions, 1 doble, 2 terrasses, 1 amb 24m., traster, amb vistes al mar, tot exterior, reformat. 150 € trimestrals de comunitat inclosa l’aigua, amb projecte en marxa de instal.lació d’ascensor.

170.000 € negociables. Tel. 699490936 de 19.00 a 22.00h TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAUPis en venda de 3 habitacions, parquet, calefacció gas natural i bomba fred/calor, totalment reformat, edifici amb ascensor. Preu: 175000€.

659482240 /637372899 CAMBRILS. Apartament en primeríssima línea de mar, 2 dorm. cuina, galeria, terrassa, piscina en el terrat, impressionants vistes al mar.

320.000€. Telf. 977226056 FIGUEROLA DEL CAMP. Casa adosada de 174 m. construits, 4 dormitoris (1 amb vestidor), 2 banys complerts, salómenjador, cuina equipada amb sortida al jardí. Garatge 42m., calefacció, aire acondicionat. Rebaixat a 200.000 €.

Telf. 607207506 / 660531624.

SANT PERE I SANT PAU- Pis en venda de 3 habitacions, parquet, calefacció gas natural i bomba fred/calor, totalment reformat, edifici amb ascensor. Preu:175000€ Tlf.contacte: 659482240 o 637372899 TARRAGONA. SP y SP - Tarragona PISO DUPLEX , 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina independiente equipada, parking doble en la misma finca.

Todo exterior GRAN OPORTUNIDAD 265.000€.

977224544 TARRAGONA C/ Bon Sol, Urb. Levantina, Chalet 4 hab.3 baños, a/a conductos, Cocina de diseño, suelos de cerámica y parquet, ventanas de aluminio, 700m2 de parcela. A estrenar, precio a convenir. Telf. 977.22.04.77 TARRAGONA. Piso de alto standing. Zona Vía Augusta. 180mts. 5 dormitorios, 3 bños, jardín propio, domótica, vistas al mar, garaje de 66 mts. Zona comunitaria con piscina. Precio a consultar. Tlf: 676664298.

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Pis dúplex en el centre del poble. Parking inclòs. Excel· lents acabats. A estrenar, Telf. 629232588 / 649486412 TARRAGONA. Piso, semi nuevo, 4 hab. (1 suite), hab. vestidor, cocina grande, 2 baños, calefacción, pre - instalación de a.a. por conducto, parquet. terraza, vistas al mar, muy soleado, párquing y trastero. P.v.p 378.000€ .

Telf. 977243406 TARRAGONA -rep. argentina.- 2 hab., bany amb hidromasatge ascensor, exterior 247.617€ MOVIL: 653522149

VILA-SECA. La mayor oferta de vivienda a estrenar al mejor precio, desde tan solo 133.500 €, financiación 100% Tlf: 977 376 006.

VILA-SECA. Pisos y áticos de obra nueva, acabados de muy alta calidad. Entrega en verano de 2010. Visite piso piloto. Telf. 977 376 006.

TARRAGONA. Piso en venta c/ rovira i virgili, 4 dorm. totalmente reformado y nuevo, calefaccion y aire acondicionado, terraza, buenas vistas, precio 275.000€ Telf. 620.88.11.69 / tardes: 977.22.36.27 TARRAGONA. Zona av. Cataluña 3 dormitorios 209.000€. 977211328 VILA-SECA. Ático en zona nueva de 3 habitaciones, 93m2 de vivienda más 72m2 de terraza, parking, alto standing, Entrega inmediata.

218.000€ Telf. 977 376 006 TARRAGONA. Oportunitat a la Vall de l’Arrabassada. Vivenda de 4 dormitoris, 2 banys, 110m., parking inclòs a 100m caminant de la platja.

290.000 € . Tel. 977226056.

TARRAGONA. Av. Roma, 6º planta. 4 dorm.

361.440 €, amoblat, parking i traster.

977211328 VILA-SECA. Obra nueva, pisos y Duplex en Venta 3 y 4 habitaciones, Entrega inmediata, desde 176.000 € Telf. 977 376 006 SALOU- Ocasión única, edificio Les Ones (Playa Capellans) Alto standing. 75 m2, 2 habitaciones dobles, cocina independiente, baño y aseo, aa/ccc por conductos, calefacción, terraza en planta de 15 m2, 2 plazas de parking, p.v.p 270.455 €. Directo propietario.

Tlf 977 37 60 06.

VILA-SECA. Zona les Illes, piso de 153m2, 4 habitaciones, con plaza de parking. Visitas concertadas, Telf. 977 376 006 TARRAGONA. Apodaca. 3 dormitoris. 600€.

Telf. 977242207/ 616688654 VILAFORTUNY. Xalets parejats i aïllats a estrenar. Zona Tallats II, al costat del nou CAP Zona comunitària ajardinada i piscina. Molt amplis.

Telf. 629232588 / 649486412 TARRAGONA. Piso alto standing– zona Via Augusta – 180 mts. 5 dormitorios 3 baños – jardin propio – domótica – vistas al mar – garaje de 66 mts. Zona comunitaria con piscina. precio a consultar Te: 676664298.

TARRAGONA. C/ gasòmetre 105 m2. pis de 3 hab. 2 banys, 1 sala-menjador, vistes al mar, ascensor, parking opcional. PREU: 200.000€ Tel. 977 249 819 TARRAGONA. SP y SP - Tarragona PISO DUPLEX , 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina independiente equipada, parking doble en la misma finca. Todo exterior GRAN OPORTUNIDAD 265.000€. 977224544 VILA-SECA. Zona castell, 95m, 3 dormitoris, 2

banys, traster, terrassa 70m. 215.000€. Telf.

977242207 / 616688654

LA CANONJA- pisos rehabilitats (nous) pisos de 3 habitacions calefacció, ascensor desde 123.000 €- TEL. 977249819 TARRAGONA- obra nova (alt standing)cristofol colon 2 habitacions menjador,ascensor hidromasatje preu...238.000.-€- Tel. 977249819

Immobles Lloguer TARRAGONA C/ Taquigraf Martí,1 hab. amb mobles 400€. Telf. 977252052 TARRAGONA. Rambla nova . Sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, bany, aseo. 600 € Tel. 977252052 Taragona. Cala Romana. Casa individual amb mobles, 4 hab., sala amb llar de foc, cuina, terrassa, solarium, 2 trasters, aparcament, calefacció. Preu 795 €/mes. Tel. 620466196 ROQUETES (Tarragona) – Alquiler de pisos, dúplex y casas adosadas, de 2, 3 y 4 habitaciones. Con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad.

Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos.

Desde 375.-€/mes (ventajas excepcionales alquiler con opción a compra) Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA/ PERE MARTELL/NOU DE SAN OLEGUER. Pisos de 100m2, amb mobles, 3 i 4 habitacions, 2 banys, cuina amb galeria, exteriors, terrassa, assolellas, amb ascensor. Des de 550€.

Tel: 638006743 TARRAGONA. LA CANONJA. Particular, alquilo piso de 3 hab. amueblado muy céntrico. Telf.

679830479 TARRAGONA. BOSCOS DE TARRAGONA. Casa adosada per llogar amb mobles. Sala amb llar de foc, 3 habitacions, bany i aseo, cuina-office, jardí, aparcament, calefacció i bomba de calor.

Preu: 750/mes. Tel 620466196 TARRAGONA. Pere Martell. 4 habitacions, cuina, saló menjador, 2 banys, ascensor i aparcament. Preu: 690€ Tel: 977218730 TARRAGONA. Cala Romana. Casa individual per llogar amb mobles. Sala amb llar de foc, 4 habitacions, cuina, 2 banys, terrassa, solarium, calefacció, jardí, aparcament i 2 trasters.

Preu 750€/mes. Tel 62046619 TARRAGONA. Camp de golf, bonic xalet en lloguer, 4 habitacions (1 suite), 3 banys complets, armaris, cuina, safareig, sala menjador amb ximeneia, climattizació fred/calor, calefacció, semi-moblat, tot exterior i molt assolejat, ga-

Classificats | 37

| 3 de febrer de 2010

Classificats ratge pergolt, jardí, tot tancat. Preu 1.500 €/ mes tel. 977244006 TARRAGONA. C/ Jaume I, 1 habitació, menjador, cuina i bany amb mobles. 500€ Tel. 977252052 VILA-SECA. Obra nueva, pisos y Duplex en Venta 3 y 4 habitaciones, Entrega inmediata, desde 176.000 € Telf. 977 376 006 44 VILAFORTUNY. Casa individual, 500 m2 de jardí, piscina. 5 habitacions, 3 banys complerts (un a la planta baixa, adaptat), 2 plantes, garatge per a 3 cotxes, construcció 2006, climatitzador, porxo, balcó i terrat. Moblada. Preu mes: 1200.- euros. Telèfon 600450417.

TARRAGONA. Ramón y Cajal.. 3 dormitorios.

600€. Telf. 977242207 / 61668865 TARRAGONA. Singular casa en lloguer al Casc Antic, planta baixa + 3 plantes, sup, aprox.

120 m2, cuina, menjador, 2 hab. (1 suite + vestidor), lavabo i bany, semimoblada, terra de fusta, estil rústic, reformada. 800€ /mes Tel. 977 24 3406 TARRAGONA- Els Pallaresos. Piso en alquiler.

90m, 3 dorm., 2 baños, parket, nuevo a estrenar, zona comunitaria con piscina, parking y trastero. 600€. 977226056/670510587.

TARRAGONA. SAN SALVADOR. Chalet dúplex en el centro de San Salvador, completamente equipado con 5 habitaciones, muy interesante.

622510203/977245422 TARRAGONA. Plaça el Rei. Loft de luxe. Tot reformat. Calefacció. Telf. 636857371 TARRAGONA. Arrabassada. Particular. Llogo pis de 4 habitacions, 2 banys, cuina independent, saló menjador amb terrassa amb vistes al mar i a la plaça. Totalment equipat amb mobles i electrodomèstics. Parking i traster grans. Zona comunitària amb piscina. 664285646 TARRAGONA. RAMBLA VELLA/EST. FIGUERES/ COS DE BOU. Pisos nous de 40m2, 1 habitació, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadoraassecadora, nevera, microones amb grill, tv, tdt, dvd, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 550€. Tel. 977251616

guer, 1 hab, cuina-menjador, bany, moblat, exterior, per entrar-hi. Preu 400€/mes. Tel. 977243406 TARRAGONA. SE ALQUILAN PISOS PARA ESTUDIANTES- 3/4 dormitorios, totalmente equipados. Desde 600€/mes. tel. 977224544 ALTAFULLA platja. Lloguer 68m2. Dues habitacions, cuina independent, bany, saló terrassa amplia amb sol. 480€/mes. Telf. 977650301 TARRAGONA. C/Apodaca. Estudi, cuina independent, amb mobles. 340€ Telf: 977252052 TARRAGONA - Piso de 4 habitaciones, 1 con suitte y ropero, 2 baños completos, terraza, zona rambla, A/A, calefacción, parking, 950€ 977920657 / 658025285 TARRAGONA - Piso en zona calle Real, 3 habitaciones, 1 con suitte, comedor independiente, cocina, 1 baño, amueblado, semi-nuevo, 650€.

Telf. 977.92.06.57 / 658.02.52.85 TARRAGONA. BARO IV TORRES. Pis de 76m2, 3 dormitoris, 1 bany, cuina equipada, calefacció, moblat, exterior i molt assolellat, sense ascensor. Gastos comunitat inclosos en el preu del lloguer. 600€/mes Telf. 652145362 TARRAGONA-Es lloga plaça d’aparcament a Baixada del Toro. Buen acceso, puerta automática. Precio 110 €. Contactar con Mila al 977224544.

TARRAGONA. C/Pin i Soler. Frente a la universidad. Piso 4 habitaciones, salóncomedor, cocina, aseo y baño.

Amueblado. 579€/mes, gastos incluidos. Parking opcional por 70€. Tel. 977290364

TARRAGONA Rambla nova, sense mobles, 4 hab. menjador, cuina, bany i lavabo. 600€.

977252052

blat. 375€ Telf: 977252052 TARRAGONA. JOAN XXIII. Alquilo apartamentos de 1 habitación, amueblados y con parking desde 600 €. 977 236 527 TARRAGONA. Xalet, mirador Calaromana, 4 habitacions, 2 banys, aseo, jardí, sense mobles. 1000€ Tel. 977252052 TARRAGONA - Piso en pleno centro de Tarragona, de 2 habitaciones, comedor, cocina, 1 baño, todo reformado, amueblado, 600€ 977920657 TARRAGONA. C/Jaume I, amb mobles, 1 habitació, bany. 475€ Telf. 977252052 TARRAGONA. C/Pin i Soler, Pin i Soler frente a la Universidad. Piso 4 habitaciones, saloncomedor, cocina, aseo y baño. Amueblado.

579 euros al mes, gastos incluidos. Parquing opcional por 70 euros. Telf: 977290364 TARRAGONA - C/ Lleida, estudi, seminou, amoblat.375€ Tlf. 977252052 TARRAGONA. PARTE ALTA. Alquilo apartamento 1 habitación, reformado, amueblado. 350 €.

977 23 65 27 TARRAGONA-JOAN XXIII : 2 dormitorios , cocina americana, totalmente amoblado, con parking. 625 € mensuales. Contactar con Mila al 977224544 TARRAGONA. Xalet Mirador Cala Romana. 4 habitacions, 2 banys, aseo, jardí, sense mobles. 1000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. Cala Romana. Llogo casa a Cala Romana. Casa indivudual amb mobles, 4 habitacions, sala amb llar de foc, cuina, terrassa, solarium, 2 trasters, aparcament, calefacció.

Preu 795€/mes. Tel. 620466196 TARRAGONA. EIVISSA/APODACA/ CAPUTXINS Pisos de 50 m2, amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina equipada, exterior, terrassa, assolellat, ascensor. Des de 500€. Tel: 638006743

TARRAGONA. Casc Antic. C/major, apartament en lloguer, moblat, 1 hab, cuina-menjador, bany, bigues vistes, estil rústic, tot reformat.

Preu: 475€/mes Tel.977243406

TARRAGONA Caputxins 2 dorm. ascensor, todo reformado. 550 € 654092540

VILA-SECA. amplia oferta de vivienda en alquiler, desde 450 € /mes. Telf. 977 376 006

TARRAGONA - Piso semi-reformado, de 3 hab. comedor independiente, cocina, 1 baño completo, A/A, B/C, amueblado, un 1º sin ascensor, situado en buena zona, 575€ 977920657/658025285

TARRAGONA. Buscamos preciosos pisos en alquiler, para mi selecta cartera de clientes. Tarragona ciudad. Contactar con Mila al 691309071

TARRAGONA. TRINQUET NOU/ REDING. Apartaments de 2 habitacions, amb i sense mobles, 1 bany, cuina equipada, exterior, assolellat. 400€ Tel: 638006743.

TARRAGONA -Piso en pleno centro de tarragona, 3 hab., 1 baño completo, muebles nuevos, piso seminuevos. 700€ Tel. 977920657- 658025285

TARRAGONA. Davant la universitat. Avinguda Catalunya, 3 habitacions, reformat, cuina totalment equipada, calefacció i traster. Moblat. 650€/mes.

Tel. 605860855 TARRAGONA - Piso semi-nuevo zona Vidal y Barraquer, de 3 habitaciones, comedor independiente, cocina, 2 baños, amueblado, con parking, 700€ 977920657 - 658025285 TARRAGONA. Casc Antic, pis en lloguer, 2 hab. cuina-office, galareis, salço. bany, moblat, en bon estat. Preu: 500€/mes tel: 977 243406 ALCOVER- Apartamentos en venta y alquiler nuevos a estrenar en el casco antiguo desde 385€/mes. 977226056/670510587.

TARRAGONA. EIVISSA/ APODACA/ CAPUTXINS. Pis de 50m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina equipada, exterior, terrassa, assolellat, ascensor. Des de 500€. Tel: 638006743 TARRAGONA. Casc antic, apartament en llo-

TARRAGONA. C/Caputxins, núm. 23 2 habitacions, sense mobles, semi-nou. 500 € Telf.

977252052 TARRAGONA. Alquilo PARKING. Zona Joan XXIII./Rbla. Francesc Macià. Telf. 667087106 TARRAGONA - Fabuloso chalet cerca de Bosques de Tarragona, de 3 habitaciones, comedor grande, cocina americana con comedor, amueblado, jardín, piscina, barbacoa, parking, 1000€. 977920657 / 658025285 TARRAGONA. C/Fortuny, núm.17 / C/Governador González. 65m2, amb sortida de fum.

2100€ Tel. 977252052 TARRAGONA. RAMBLA VELLA / EST. FIGUERES/ CÓS DEL BOU. ºPisos nous de 40 m², 1 habitació, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadoraassecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 550€ .

Tel: 977251616 TARRAGONA. C/Lleida, estudi semi-nou amo-

PERAFORT(PUIGDELFÍ) – Alquiler de pisos y/o dúplex de 3 y 4 habitaciones con armarios empotrados, 2 baños y grandes terrazas.

Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 550.-€/mes. Telf.

672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. TRINQUET NOU/REDING/ MANEL DE FALLA Apartaments de 2 habitacions, amb i sense mobles, 1 bany, cuina equipada, exterior, assolellat. 400€. Tel: 63800743 TARRAGONA. alquiler Parking P/Palau Telf. 654092540 FLIX – Alquiler de piso de 2 habitaciones, con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Desde 375.-€/mes. (ventajas excepcionales alquiler opción a compra). Telf.

672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. Urb. La Mora. Adosado 2 plantas, garaje, zona comunitaria. 650€. 654092540.

PERAFORT- Alquilo piso nuevo y amueblado por 425€/mes. Con opción a compra. Telf.

639365262

TARRAGONA. ELS BOSCOS. Tarragona. Casa adosada amb mobles per llogar. 3 Habitacions, sala amb llar de foc, cuina office, calefacció, aparcament i jardí. 850 €/mes. Telf.

620466196 TARRAGONA Buscamos incorporar para exclusiva cartera de clientes, pisos en ALQUILER de un, dos y tres dormitorios.

Tel. 977224544

TARRAGONA. Joaquima de Vedruna/Nou de Sant Oleguer. Pisos de 100 m², amb mobles, 3 i 4 habitacions, 2 banys, cuina amb galeria, exterior, terrassa, assolellat, ascensor. Des de 550€. Tel: 638006743.

TARRAGONA. C/ Joaquin Icart. Nou amb mobles, 2 habitacions, 2 banys. 600€. Telf.

977252052 TARRAGONA CIUDAD. Se alquila habitación para chica, piso completo, equipado, con zona comunitaria. 220€ más gastos. Telf.

655443394 TARRAGONA. Apodaca/Estación. 3 dorm., baño, ascensonr, electrodomésticos. 500€/mes Tel. 654092540 TARRAGONA. Rambla Nova, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo...

666€. 977252052 TARRAGONA. C/GASÒMETRE/EIVISSA. Pisos de 40m2, 1 dormitori, sense mobles, 1 bany, cuina idependent, exteriors, assolellats, ascensor, terrassa, bon estat. 400€ Telf. 977251616 TARRAGONA R.Virgili 3 dorm. 2 baños. Equipado.calefa. 550€ 654092540

LOCALS Lloguer/Venda

de la ciutat, aire condicionat fred i calent, amb sortida de fums, per a qualsevol activitat. Des de 500€. Tel: 977251616 REUS – alquiler de almacenes de diferentes medidas, desde 10 m2 a 35 m2, ideal para guardamuebles. Nuevos a estrenar, a pie de calle. Desde 105,-€ hasta 250,-€/mes. Telf.

672.384.182 / 977 212 389 CAMBRILS PUERTO Alquilo local de 25 mts.

Suelo parket 550€ Telf.: 977.36.02.33 COMARRUGA. Venta local comercial. 69 m2.Zona Eroski, aseo, instalaciones agua y luz. GRAN OPORTUNIDAD. 62.000€. Telf.

610037668 TARRAGONA- local comercial c/august planta baixa 25m2 planta sotano 45m preu a consultar- TEL. 977249819 LLOGUER PARKING. 693951545

Tlf:

977110741-

REUS. Local nuevo a estrenar en Av. Països Catalans. 32m. diáfano. Con aseo. 66.000€.

977226056/670510587 TARRAGONA. Alquiler de un almacén, de unos 20m2. A pie de calle, acceso directo con el coche. 230€/mes. Tel. 672384182 / 977212389

TARRAGONA. Nau. (pol. industrial Riu Clar) 1000m2+360 de pati. PREU: 675000€. telf.

977249819 TARRAGONA- Local céntrico. 150m. Arreglado con aseos y despacho. 1.800€.

977226056/670510587 REUS – Ideal para inversores. Venta de local comercial de 360 m2, que se ha dividido en dos locales comerciales de unos 50m2 y 30m2 y 11 almacenes independientes para poder alquilar individualmente. 750.000,-€ Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. Magnífic local nou en zona comercial de 55m2, apte per a qualsevol activitat, parquet, aire condicionat fred i calent. Informi’s. Tel: 638006743

TARRAGONA. ESPECTACULAR LOCAL PARTE ALTA. Arcos romanos 92m + 50 de loft en la parte superior - Apto para todo destino - salida de humos- excelente situación. Venta 330.000€ / Alquiler 1.300€/mes. Contactar al 691309071

TARRAGONA. SE TRASPASA TIENDA DE MODA. Alquiler económico. Precio negociable. Centro de Tarragona. Tel. 629310307 TARRAGONA. OFICINA. Av. Roma, 100m, 5 dependències, arxiu. 400.000€. Telf.

977242207/616688654 TARRAGONA. DESPACHO de 30 mts en Parte Alta baño con Ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo. OPORTUNIDAD!!! 80.000 € tel.676664298.

TARRAGONA. C/President Francesc Macià, local de lloguer, 200 m2 preu a consultar Tel.977 249819 TARRAGONA C. Fortuny 17- Gobernador, 65 m2, amb sortida de fums. 2.100 €. TEL. 977252052 TARRAGONA-naus pol.riu clar venda,lloguer, opció de compra 1.060 m2 + pati ,760m2 +pati preu a consultar- TEL. 977249819 TARRAGONA. VARIES ZONES DE CIUTAT. Locals nous de diferents superfícies en varies zones

VALLMOLL – Polígono Industrial Mas Vell. Solar de mas de 12.000,-m2, con proyecto de 4 naves industriales gran industria. Consulte posibilidades de venta, alquiler o permuta. Telf.

672.384.182 / 977 212 389 VILA-SECA. Amplia oferta de locales comerciales en venta o alquiler. Telf. 977 376 006 TARRAGONA- parquing en venda c/manuel de falla 13.5 m2 preu....32.000.-€- TEL. 977249819 PERAFORT (PUIGDELFÍ) Local de 400 m2 dentro del casco urbano. Ideal para todo tipo de restauración, a la carta o “calçotades”, A pie de carretera general de Tarragona a Lleida (zona de “calçots” y carnes a la brasa), u otro negocio. Facilidades en el pago del alquiler hasta estar el negocio montado. Telf.

676474607 / 977 212 389 LA GRANADELLA (Lleida)-VENTA DE SOLARES EDIFICABLES -Posibilidad de permuta.

Telf.672.384.182 / 977 212 389

TARRAGONA SE TRASPASA NEGOCIO DE ALIMENTACIÓN a 10 mts de la Plaça de la Font por no poder atender.

MAELLA (Zaragoza)- VENTA DE SOLARES EDIFICABLES -Posibilidad de permuta.

Telf.672.384.182 / 977 212 389

38 | Classificats

| 3 de febrer de 2010

Immobles Motor Treball

Classificats REUS – alquiler de locales, ideal para oficinas u otro negocio, uno de 30 m2 (400,-€/mes) y otro de 50 m2. (500,-€/ mes) Posibilidad de agrandar ambos locales. Telf. 672.384.182 / 977 212 389 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU Magnífic local nou de 990 m², en edifici residencial estudiantil , tot acristallat, apte per a qualsevol tipus d’activitat, places d’aparcament opcionals en el mateix edifici. Informi’s. Tel: 638006743.

TARRAGONA (Provincia)VENTA DE SOLARES EDIFICABLES en la provincia de TarragonaPosibilidad de permuta. Telf.672.384.182 / 977 212 389 TARRAGONA- GRAN OCASIÓN- Despacho de 30m en parte alto. Baño con ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo OPORTUNIDAD. 80.000€. Tel. 977224544 TARRAGONA. C/ Francesc macià. Local de lloguer. 200 m2 preu a consultar: tel. 977249819 TARRAGONA- nau en venda pol.riu clar (oportunitat ) 1000 m2 + 360 de pati preu...670.000.-€TEL. 977249819 TARRAGONA. LIQUIDACIÓ BOTIGA- Més de 140 articles de regal i decoració total o per lots. Telf.

655224475.

Motor Cotxes GRAN CHEROKEE Laredo 3.1 TD, Full equip Any 10/01. 977212216 MERCEDES clase V220 CDI. Ambiente Full+7 plazas, Anyos 01. 977212216 PEUGEOT 406 Coupe 2.2 150cv, full Any 03. Telf. 977212216 AUDI A3. 1.9 TDI. Full equip. Any10/02.

977212216. AUDI A3 1.8T 150CV, Full Any 05. Telf. 977212216 CITROËN C41.6 HDI 110CV VTR, FULL Any 6/06. 977212216 VOLVO S40 2.0D MOMNTUM. Telf 977212216 MINI COOPER 1.6 CC 115 CV, Full equip.

Any 09/03. 50.000km Telf. 977212216 SUZUKI GRAND VITARA 1.9 DDIS 139CV, Full equip, Any 10/06. Telf. 97721221 SKODA FABIA SDI. 8 años, 100.000

Km Aire Acond. Cierre Centralizado, Antiniebla 3.000€ .Telf: 689 688 577 MITSUBISHI PAJERO 2.8 TDI GLS, 125cv, diesel, 160.000km, año 1999. 11.000€ Telf. 977221704 NISSAN TERANO II 2.7 TDI S. 125cv, diesel, 284.000km, año 1997, 3 puertas, color rojo, 3plazas, cambio manual, 12 meses de garantia, 5.500€ .977221704 SEAT LEON 1.9 TDI 110CV Full. Any 3/03 977221704 MERCEDES BENZ A 200 CDI. Any 2008.

25.500kms. PVP. 19.750€. Aire, elev i cierre cent. tempomat, tap. piel. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ C 220 CDI. Any 2008.

21.500kms. PVP. 37.400€. Clima. automático, navegador, partronic. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ C 220 CDI. Any 2007.

29.600kms. PVP. 31.500€. Clima. automático, tempomat, audioCD. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ C 200 CDI Estate. Any 2008.

20.000kms. PVP. 32.750€. Clima. automático, techo, portón eléctrico. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ E 220 CDI. Any 2008.

20.300kms. PVP. 36.900€ Clima. manual, 6 velocitats, navegador partronic. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ E 200 KOMPR. Any 2008.

9.700kms. PVP. 39.900€ Clima. automático, xennon, tempomat. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ CSC 180K. Any 2004.

79.600kms. PVP. 20.000€ Clima. automático, navegador partronic. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ CLC 220 CDI. Any 2009.

20.000kms. PVP. 29.500€ Clima. automático, tempomat, tapic. piel. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ ML 420 CDI. Any 2008.

51.200kms. PVP. 54.900€ Clima. automático, xennon, partronic. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ SPRINTER 318. Any 2008.

13.300kms. PVP. 31.500€ Aire, elev. y cierre cent., tap. piel, llantas. Tel. 977545011 VW GOLF Cabrio. 1.8i, Any 98.

Telf. 977212216

2004, 70.000km, cambio automatico, 12 meses de garantía, 25.900€.Telf.

977221704 VOLVO XC90 2.4D EXECUTIVE. 163cv. diesel, año 2005, 140.000km, cambio automatico, 12 meses garantía, 23.000€ Telf. 977221704 CITROËN C5 1.6 HDI PREMIER. 110cv, 5 puertas, diesel, color gris, año 2004, 34.000km, cambio manual, 12 meses de garantía. 8.500€ Telf.

977221704 AUDI A4 3.0 TDI QUATTRO TIPTRONIC. 205cv, 4 puertas, diesel, año 2005, 145.000km, cambio automatico, 12 meses de garantía, 21.600€.

Telf. 977221704 CARAVANA en venda seminova KNAUS Sudwind KU-500 (oct-2004), equip. de sèrie + extres (calefacció de propà, aigua calenta, potes reforçades, estabilitzador AUDI TT 1,8- Año 2001. 10.500€. 977221704.

ALKO, claraboia panoràmica HEKI II, tapallança Knaus, toldo viatge Inaca Ibiza, roda de recanvi i gat, ant. TV. Preu a negociar. 654 375 373.

FORD FOCUS C MAX 2.0 TDCi GHIA 136cv, 5 puertas, diesel, año 2004, 80.000km, cambio manual, 12 meses de garantia. 8.500€ telf. 977221704 VOLKSWAGEN POLO 1,4, año 2005, 65.000km, 7.100€ Telf. 977221704 FORD FOCUS 2.0 TDCi TITANIUM, 5 puertas, año 2007, precio a consultar. Telf 977221704 BMW SERIE 1, 118cv, año 2005, 114.000km, 13.300€ Telf. 977221704 FORD GALAXY GLX 1.9TD. 110cv, diesel, color verde, 7 plazas, 111.000km, cambio manual, 12 meses de garantía. 5.300€ Telf. 977221704 RENAULT MEGANE CONFORT.DYNAMIQUE 1.6 16V. 110cv, 5 puertas, gasolina, año 2006. 44.000km, cambio manual, 12 meses de garantía. 9.000€ Telf. 977221704

Tel. 977680002/977645233 RINKER 230 FESTIVA (1991). Eslora 7’02m, Motor Volvo, 210hp. PVP. 15.000€. Tel. 977680002 / 977645233 ASTILLEROS GARCÍA PRANA OCEAN. Eslora 11’30m, Motor Sole, 44hp. PVP 58.000€. Tel. 977680002 / 977645233 FLETCHER ARROWBOLT 21 (1989). Eslora 6’31m, Motor nuevo Evinrude, 200hp. PVP. 15.000€ Tel. 977680002 / 977645233 BAYLINER SUNDBRIDGE 2655 (1990). Eslora 7’75m, Motor MCM, 235hp. PVP.15.000€ Tel. 977680002 / 977645233 GLASTRON V-194 (1987). Eslora 5’80m, Motor MCm, 220hp. PVP. 7.500€ Tel. 977680002 / 977645233 GLASTRON LA RAYA SSV-173 (1990). Eslora 4’99m, Motor MCM, 3.0LX. PVP. 5.000€ Tel. 977680002 / 977645233 DUARRY. Eslora 3’30m, Motor Evinrude, 30hp. PVP. 4.000€ Tel. 977680002 / 977645233 RIO 600 CABIN FISH. Eslora 6m, Motor Mercury, 140hp. PVP. 15.000€ Tel. 977680002 / 977645233 SOLMA ARCOA. Eslora 5’15m, Motor Sole, 21hp.

PVP. 3.000€ Tel. 977680002 / 977645233 RIO 590 (1991). Eslora 5’78m, Motor Mercruiser, 175hp. PVP. 5.000€ Tel. 977680002 / 977645233 SEA RAY 270-DA (1990). Eslora 8’39m, Motor Mercruiser, 2x260hp. PVP. 25.000€ Tel. 977680002 / 977645233 RIO 700 CABIN FISH (2000). Eslora 7’2m, Motor Yanmar, 140hp. PVP.21.950 Tel. 977680002 / 977645233 LA RAYA SSV-153 (1990). Eslora 4’7m, Motor Johnson, 50hp. PVP.4.000€ Tel. 977680002 / 977645233 RIO 650 CABIN FISH. Motor Mercruiser, 140hp.

PVP.14.000€ Tel. 977680002 / 977645233

SEAT AROSA- Año 2000. 2.500€. 977221704.

FORD FOCUS. 1,8 TDCi- Año 2006. 7.900€.

977221704.

OPEL ASTRA 1.6. Año . 3.500€ Telf. 977221704 AUDI A4, 2.0 tdi 6v 140cv, full equip Any 05.

977212216 BMW SERIE 3 320D TOURING. 150cv, 5 puertas, diesel, año 2001. 145.000, cambio manual, 12 meses garamtía, 7.800€. Telf. 977221704 BMW X5 3.0D 5P. 218cv, 5 puertas, diesel, año

NÀUTICA Embarcacions RIO 630 CABIN FISH (1990). Eslora 6’14m, Motor Volvo, 130hp. PVP. 21.000€.

TREBALL Ofertes Laborals Dr. Ing. Electronica/Informatica experiencia internacional (Suecia, , Francia) realiza proyectos / diseños sistemas a medida. Tel: 693701165 SE BUSCA TRABAJO como empleada de hogar o cuidadora de gente mayor. María Teresa. Telf: 977547555.

trabajo de limpieza en casas, escaleras, etc.

También cuido niños. Cobro precios de crisis.

El Vendrell y alrededores. Telf: 697984653 o

TREBALL Professionals 977662563 ACCÉS UNIVERSITAT. Majors 25 anys, a cicles formatius, graduat escolar... Realitza cursos de matins o tardes, professorat llicenciat en cada matèria. 100% aprovats en anteriors convocatòries. Quotes mensuals sense finançament. Telf. 977222277.

OPOSICIONS GENERALITAT. Auxiliars, cos de gestió... Convocatòries 2009/2010. Gran nombre d’aprovats en edicions anteriors. Professorat composat per tècnics de l’Administració i especialistes en cada àrea. Quotes mensuals sense finançament. Líders en % aprovats a Catalunya. 977222277.

AJUNTAMENTS. Auxiliars. Convocatòries 2009/2010. Tarragona, reus, Salou, Cambrils i tots els ajuntaments de la província. Professorat composat per tècnics de l’administració i especialistes de caa àrea. Quotes mensuals sense finançament. Líders en % aprovats a Catalunya.

977222277 MOSSOS D’ESQUADRA. Polícies locals, guardia Urbana de tarragona. 25 + 25 places. professorat composat per: psicòlegs i comandaments policials, advocats penalistes, professors de l’escola de policies de Catalunya, matemàtics, lingüistes, geògrafs i historiadors. Classes presencials amb una gran diversitat horària.

Quotes mensuals sense finançament. Demaneu referències nostres als pròpis cossos policials.

Líders en % aprovats a Catalunya. 977222277.

VIGILANTES DE SEGURIDAD. CONTROLADORES DE ACCESO A DISCOTECAS. Cursos intensivos en horarios adaptables. centro y profesorado homologado por la Administración.

Gran inmersión laboral, bolsa de trabajo propia.

Gran calidad formativa al mejor precio. telf.

977222277 BOMBERS, presons, agents rurals, professors autoescola. Gran nombre d’aprovats en edicions anteriors. professorat composat per tècnics de l’Adminstració i especialistes en cada àrea, bombers fomradors de l’escola de Reus, enginyers forestals del Dept. Medi ambient, professors d’autoescola... quotes mensuals sense finançament. Líders en % aprovats a Catalunya.

977222277

VARIS Altres ofertes

Senyora responsable busca treballs de neteja.

Pisos, escales. A 6€/hora.Tarragona i voltants. Tlf. 977219389. Tlf. mòbil. 639945388

LA PROTECTORA ET NECESSITA Mascle jove de tamany petit. Molt carinyos i sociable amb les persones. Porta molts mesos a la protectora des de que el van abandonar.

Necessita una familia responsable que li doni l’oportunitat de tenir una vida millor.

C/ del Sofre, s/n.

Polígon Riu Clar - Tarragona laprotectora@gmail.com www.laprotectora.org

Hombre serio busco trabajo en agricultura, jardinería, cuidar animales. Tengo experienia y referencias. También puedo trabajar en carpintería y pintura. El Vendrell y alrededores. Telf.

977662563 o 697984653

COLECCIONISTA. Compro tebeos, cromos, carteles, entradas, revistas i libros antiguos. Tel: 609256398 VENC RENTADORA. Càrrega superior. Semi-nova (1 any) i en molt bon estat. Cal venir-la a buscar al domicili. A partir de 200€ Tel. 653407019

Señora seria con experiencia y referencias, busco

--------------------------------------------

ANUNCIS CLASSIFICATS A...

Envia un mail a classificats@noticiestgn.cat --------------------------------------------

El Temps

| 3 de febrer de 2010

| 39

EL TEMPS Previsió per dimecres 3 de febrer de 2010

Els propers dies la situació meterològica vindrà dominada per l’estabilitat. Les altes pressions es mantindran fins a dijous el que permetrà el domini de l’ambient assolellat però amb boires persistents fins a migdia a les valls i fondalades de l’interior.

dijous 4

dissabte 6

dilluns 8

divendres 5

diumenge 7

dimarts 9

Albinyana

1/11ºC

Altafulla

3/11ºC

Bellvei

0/11ºC

Banyeres

0/11ºC

Bonastre

-1/11ºC

Calafell

1/11ºC

Constantí

3/11ºC

Creixell

2/11ºC

Cunit

1/11ºC

El Catllar

3/11ºC

El Morell

2/11ºC

El Vendrell

1/11ºC

Els Pallaresos

3/11ºC

L’Arboç

0/11ºC

La Bisbal

0/11ºC

La Canonja

3/11ºC

La Nou Gaià

2/11ºC

La Pobla Maf.

3/11ºC

La PoblaMont.

2/11ºC

La Riera

3/11ºC

La Secuita

2/11ºC

Llorenç

0/11ºC

Masllorenç

0/11ºC

Montmell

-1/9ºC

Perafort

3/11ºC

Renau

2/11ºC

Roda de Barà

1/11ºC

Salomó

1/11ºC

Salou

4/11ºC

Sant Jaume

0/10ºC

Santa Oliva

0/11ºC

Tarragona

3/11ºC

Torredembarra

3/11ºC

Vespella

-3/10ºC

Vilallonga

2/11ºC

Vila-seca

4/11ºC

Caminant per...

Prades Les muntanyes de Prades guarden entre cingles i barrancs alguns espais de bosc que són petits tresors, illes de vegetació més pròpies de les muntanyes del nord que de les mediterrànies.

Informació general de la ruta El major desnivell que presenta la ruta és de 250m.

El recorregut té una durada aproximada de una hora i 45 minuts sense comptar aturades. La distància a recórrer és de 4,8 km.

Recomanacions El tram fins a la Roca Foradada és una passejada ideal per fer amb nens. La pujada pel bosc és curta, però té un fort pendent i requereix calçat adequat. Si voleu accedir al recinte de l’Ermita de l’Abellera podeu recollir les claus, dipositant el DNI, a l’oficina de turisme de l’Ajuntament o bé al Bar Tomaset, a la Plaça de l’Església de Prades.

Ruta Se surt pel carrer de Sant Roc

de Prades, aviat es troba la petita capella de Sant Antoni , al costat de la qual es va aixecar el poble primitiu. No molt lluny hi ha una bifurcació. A la dreta queda l’antic camí de l’Abellera, per on es torna al final de l’excursió.

Continuant recte pel vial asfaltat apareix a l’esquerra un camí que porta a la Roca Foradada i a la bassa que hi ha als seus peus. Un cop a la Roca cal continuar en direcció al fons del barranc. A 30m sobre el nivell de la bassa trobem el sender que s’endinsa en la vegetació cap al torrent. Les senyals blanques ajuden a seguir-lo. Al cap de poc, a l’esquerra apareix un brollador d’aigua: és l’Avenc del Quano. Pujant el sender, i on el barranc acaba, hi ha un curiós paisatge amb abeuradors pel bestiar. Continuant a la dreta seguim el sender que va planejant per sobre del límit rocós del barranc es fa cap al coll de Sant Roc, on hi trobem la capella. Baixant cap al sud s’arriba a l’ermita de la Mare de Déu de l’Abellera.

40 | Contraportada

| 3 de febrer de 2010

entrevista de la semana

JUAN JACOBO AGUILAR CAP DEL SERVEI DE REHABILITACiÓ HOSPITAL JOAN XXIII

“Disposar a Tarragona d’un gran centre sanitari de referència és un repte” A més, en l’àmbit hospitalari, l’oferta d’especialitats és molt més àmplia que fa uns anys.

Òliver Márquez, Tarragona

C

Vostè es queixa que, en la seva especialitat, encara hi ha pacients que decideixen ser atesos a centres de Barcelona.

La rehabilitació és una espe· cialitat que requereix d’una atenció continuada durant un període de temps continuat.

Per això s’ha d’intentar que el servei sigui accessible i pròxim a l’usuari. És molt important que les administracions enten· guin aquesta realitat i dotin el

a p d el S ervei de Reh a b i l i t a c ió de l’H ospital U n iversitari J o a n X X I I I d e Tarragona d e s d e f a m é s de 30 anys i p r o f e s s o r titular a la U RV, e l d o ct or Ju a n Ja c ob o A g u i l a r ( cordovès) és u n a a u t è n t i ca autoritat s a n i t à r i a a les nostres c o m a r q u e s . De fet, va s e r u n d e l s p recursors de l’especialitat sanitària d e r e h a b i l i t a ció arreu de l’E s t a t i h a v isc u t en p rim e r a p e r s o n a l’evolució, e l s av e n ç o s i millores q ue h a a n a t ex perimen t a t e l s i s t e m a sanitari de Ta r r a g o n a a l llarg de les ú l t i m e s d èca d es.

“Fer un complexe sanitari a Tarragona de referència en totes les especialitats requereix la implicació de tots els proveïdors i de l’administració”

Vostè va ser dels primers metges d’Espanya que es va especialitzar en l’àrea de rehabilitació.

Sí, la veritat és que els de la meva generació vam ser dels primers a fer el MIR en reha· bilitació tal com es coneix avui en dia. La rehabilitació ja exis· tia als hospitals, però pensi que l’especialitat no es va reconèi· xer oficialment fins l’any 1966.

Jo vaig fer el MIR a la Clínica Puerta del Hierro de Madrid l’any 1968.

Com va aterrar a Tarragona?

Abans d’arribar al Joan XXIII, vaig exercir a diversos hospi· tals. Madrid, Saragossa, a la Vall d’Hebron de Barcelona com a Cap Clínic de Lesions Medul· lars,... També vaig estar com a intern a Alemanya i França.

Finalment vaig incorporar-me

“La millora del nostre sistema sanitari fins ara és evident, sobretot en atenció primària”

com a Cap del Servei de Rehabi· litació al Joan XXIII i ja no m’he mogut d’aquí.

Però vostè també va ser director mèdic de l’hospital. Què

nostre sistema amb els recursos necessaris per adaptar el servei a la nostra realitat social i evitar desplaçaments innecessaris. És important disposar d’un servei centralitzat que permeti aten· dre la gran majoria de casos.

Només les excepcions haurien de ser derivades als centres de referència del país.

em pot dir d’aquesta etapa?

Va ser una època complicada, ja que va coincidir amb el canvi de titularitat de l’hospital, que va passar de mans de l’Insalud (Estat) a la Generalitat de Cata· lunya. Recordo que va ser una època una mica frustrant pels professionals del Joan XXIII, ja que l’Insalud tenia previst construir un nou hospital més gran i modern, però amb l’ar· ribada de la Generalitat es va canviar d’opinió i finalment el projecte es va aturar i es va decidir aprofitar l’antiga instal· lació. Es va optar per un model

hospitalari més descentralitzat, més proper al ciutadà, amb els seus avantatges i els seus incon· venients.

Quina valoració fa de la gestió de la Generalitat?

Sempre és millor que l’ad· ministració que gestiona els equipaments sanitaris sigui la més pròxima. No obstant això, més que el lloc des d’on es prenguin les decisions, el més important és que la gent i els responsables que han de pren· dre les decisions sàpiguen què estan fent i sàpiguen aplicar

les decisions correctament.

I com valora el nostre sistema sanitari a dia d’avui?

El sistema no és dolent, però els metges sempre som una mica crítics i ens agradaria disposar de més recursos per poder fer millor la nostra feina. Sempre reclamem el màxim, però en· tenc que ens hem d’adaptar a les prioritats del país i apren· dre a treballar amb el que hi ha. La sanitat ha millorat molt en conjunt, sobretot en atenció primària, que està molt més or· ganitzada i professionalitzada.

I perquè a Tarragona no disposem d’un servei centralitzat i de referència?

El nostre sistema sanitari és complexe. S’ha apostat per un model que inclou l’existència de diversos proveïdors, cadas· cun amb les seves estratègies.

Aquests proveïdors i la Genera· litat s’haurien de posar d’acord i aprofitar les sinergies per cre· ar un gran centre de referència a Tarragona en totes les especi· alitats. Ara, però, això és difícil perquè els diferents proveïdors, més que col·laboradors, són competidors. Així és molt difí· cil crear una estructura, però ha de ser un repte per l’admi· nistració. Disposar d’un gran centre de referència per al con· junt del territori ajudaria molt a millora l’atenció als usuaris i al desenvolupament del nostre sistema sanitari.