notíciesTGN núm. 19

Turisme

Tarragona

Tarragona

Joan Aregio: “La Costa Daurada treballa per accedir a nous mercats”

Tot a punt pel Carnaval, la celebració més esbojarrada de l’any als carrers de la ciutat

El Corte Inglés inicia el procés de selecció de personal

Pàgina 19

Pàgina 7

Pàgina 16

L’ A CT U AL I TAT D E L E S COM ARQUES DE TARRAGONA NÚMERO 19 | 10 DE FEBRER DE 2010

SEMANARI GRATUIT DE LA XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > TARRAGONÈS

WWW.NOTICIESTGN.CAT

LA SOCIETAT TARRAGONINA, INDIGNADA AMB EL PROCÉS D’APROVACIÓ DE LA LLEI DE VEGUERIES

Qui enganya Tarragona?

L’alcalde culpa l’oposició de trencar la unitat i aposta per continuar la defensa de la ciutat en els tràmits parlamentaris CiU i PP acusen Ballesteros d’haver tancat un “pacte secret” amb l’alcalde de Reus i amb el President José Montilla El delegat de la Generalitat, Xavier Sabaté, ja parla al facebook de la ‘Delegació al Camp de Tarragona’

Pàgines 2 a 5

El nombre d’aturats a la província arriba als 65.000 Un informe de Caixa Catalunya adverteix que trigarem una dècada Pàgina 27 en recuperar els índexs d’ocupació laboral de 2007

2 | Tema de la semana

| 10 de febrer de 2010

EL TEMA DE LA SEMANA

Indignació a la societat tarragonina Entitats i ciutadans signants del manifest ‘Tarragona som tots’ mostren la seva decepció per l’actuació del govern tripartit en l’aprovació de la Llei de Vegueries i per la manca de determinació de l’Ajuntament en la defensa de la ciutat Montse Adan, Tarragona

‘Els ciutadants tenim una veu que no cal que parli cada 4 anys’

E

ngany, decepció, indignació... són algunes de les paraules que defineixen els sentiments dels tarragonins davant del procés d’aprovació de l’Avantprojecte de la Llei de Vegueries.

La realitat és que, un mes després de la multitudinària manifestació a les escales de la Catedral, Tarragona ha perdut de moment el nom en la futura vegueria i veu perillar fins i tot la seva capitalitat. notíciestgn ha parlat amb diverses entitats i ciutadans que van estar presents el dia de la concentració i que van signar el manifest ‘Tarragona som tots’ en defensa de la seva capitalitat..

ANNA GISPERT. Mou’te per Tarragona ‘El govern ha plantejat l’Avantprojecte de Llei en època de vacances, del 14 de desembre-dia de la publicació al DOG- al 4 de gener- dates de festes de Nadal.

Sembla que vulguin passar desapercebuts, i en realitat, han causat un efecte contrari. No ha ofert diàleg ni ha buscat consens i, per tant, ha creat una situació de crispació en molts llocs del territori i ha generat desafecció política.

Pel que fa l’alcalde, es percep en l’ambient que hi ha unes servituds interessades i partidistes.

No entenem aquesta manera de manifestar-se; sembla que sí, però no. El ciutadà necessita que li parlin clar i en aquest cas concret hi ha una ambigüitat que no s’acaba d’entendre. Davant de més de 4.000 persones i dels mitjans de comunicació diu una cosa. Passada una setmana, una altra. Crec que ha d’aprofitar aquesta oportunitat d’unitat per empènyer cap al futur de Tarragona sense pre-

judicis ni febleses. Ara bé, pel que sembla a dia d’avui aquesta unitat ja no es manté; sentim una veritable decepció i menys teniment dels qui han canviat d’opció.

Ara és moment de mirar endavant i comptar amb els qui volen defensar la proposta inicial.

Hi ha molta gent disposada a defensar Tarragona des de la societat civil. Demanarem responsabilitats als nostres representants, als qui tenen un lloc al Parlament; és una bona ocasió per veure el grau de compromís que tenen davant de la ciutadania; a més, pensem demanar transparència i el vot a mà alçada. El fet de significarnos per Tarragona ha de ser un orgull i una satisfacció.

Els esdeveniments encara no han acabat, hem d’anar fins al final. Si mirem de ser positius veiem que per una vegada la societat civil té força i pot re-

clamar els polítics que defensin els interessos de la ciutat. Moute recordarà als que governen quina és la seva responsabilitat i quin és el grau de compromís.

No hem d’esperar que sempre ens treguin les castanyes del foc. De manera civilitzada, respectuosa i educada els ciutadans tenim una veu que no cal que parli cada 4 anys. Pot parlar cada dia.

això passa perquè el nom de la Vegueria sigui Tarragona i alhora la capital. La societat de Tarragona ha donat una lliçó de unitat i els polítics han de prendre nota. Si no unim les forces, tal i com estan succeint els fets, no ho aconseguirem. ‘Són molt importants els passos que ja hem donat, però les nostres reclamacions s’han de veure reflectides en el futur’.

JOSÉ Mº. FERNANDEZ. President del Nàstic.

JOAN ANTON FÁBREGAS. Via T

‘Si ens hem d’empassar l’invent del Camp, que la URV i l’aeroport també es diguin Camp de Tarragona’

‘Tarragona ha donat una lliçó de unitat i els polítics han de prendre nota’ ‘Hem de ser un territori fort, i liderar en tots els aspectes, i

‘‘Aquesta Llei s’ha fet de manera precipitada i sense el consens adequat. L’alcalde, el dia de la manifestació, va estar al seu lloc. Esperem que continuï així. La capitalitat de Tarragona és irrenunciable, així com que doni el seu nom a la Vegueria.

Si no fos d’aquesta manera, estaríem davant d’una autèntica barbaritat. Ara bé, si ens hem de empassar el nom de Camp,

Tema de la semana

| 10 de febrer de 2010

|3

El tema de la semana

demanem que es canviï el nom de la Universitat Rovira i Virgili pel de Camp de Tarragona i també el d’aeroport de Reus’.

EDUARD MAÑAS. FUBT ‘No entenc la postura de la Generalitat, que, a només 8 mesos de les eleccions, es posa en un

tema com les vegueries. És clar, que si es parla d’aquest tema, no es parla de la crisi i de tot allò que realment preocupa al ciutadà. Deixem-nos de ximpleries, i preocupem-nos de la crisi, de l’atur... en definitiva, de mirar cap el present i el futur.

A més, tant el tripartit com l’alcalde no diuen tota la veritat.

Fan la seva política i no acaben de parlar clar. Quan vaig veure l’alcalde content el dia que van aprovar l’Avantprojecte no vaig entendre res. Hem perdut el nom i fins i tot part del territori i l’alcalde s’alegrava. No vaig entendre res. Ara el més important és que Tarragona no pot perdre ni el nom pel territo-

ri ni la capitalitat. I això ho dic tot i que visc a Reus. La nostra ciutat ha de mantenir la seva identitat’.

LAURA ROIGÉ. Associació Dones empresaries.

‘Estic molt decebuda i trista.

S’ha perdut una gran oportu-

nitat. A més el tripartit no s’ha portat correctament. El conseller Ausàs va venir fa uns dies a la Cambra de Comerç de Tarragona. No el vaig anar a veure perquè ja m’ho esperava tot això. I no ens oblidem de les declaracions del Delegat del Govern, Xavier Sabaté, que ens diu que contestar a les més de 5000 al·legacions dels tarragonins suposaria molta feina pels funcionais!’. I pel que fa a l’alcalde,

Si una concentració de més de 4.000 persones no serveix per a res, llavors, què cal fer?

De què van parlar Ballesteros, Pérez i José Montilla?

Una reunió entre els alcaldes de Tarragona i Reus i el President de la Generalitat el dia abans de l’aprovació de la llei trenca la unitat política a l’Ajuntament notíciestgn, Tarragona

E

l dia abans de l’aprovació de la Llei de Vegueries per part del Govern de la Generalitat, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va sopar amb l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, el President de la Generaliat, José Montilla, i el Conseller de Governació, Jordi Ausàs. Tot i que l’alcalde tarragoní assegura que es va tractar “d’una reunió de treball més per defensar els interessos de Tarragona”, els partits de l’oposició l’acusen d’haver tancat un “pacte secret” amb els seus companys de partit perquè des de l’Ajuntament de Tarragona no es crei més polèmica al voltant de la nova llei. El PP ha demanat per carta que Ballesteros expliqui detalladament el contingut de la reunió, la qual no va ser anunciada a la resta de grups polítics de l’Ajuntament.

“Ara no és el moment de sortir al carrer, sinó de treballar als despatxos i buscar complicitats per defensar el nom de Tarragona durant els tràmits

CiU i PP acusen l’alcade d’haver tancat un “pacte secret” per consesuar postures envers la llei

L’alcalde no nega la reunió, però assegura que hi va defensar les peticions de la societat tarragonina

parlamentaris”. Així s’ha manifestat l’alcalde de Tarragona després de comprovar la insatisfacció de bona part de la societat tarragonina en veure com el govern català tira endavant la Llei de Vegueries sense

haver escoltat les peticions que arriben des de la capital de les nostres comarques. Els grups de l’oposició, PP i CiU, després de la Junta de Portaveus municipals de la setmana passada, han passat a l’acció davant del

que consideren una “alarmant manca de lideratge” de l’alcalde davant de l’actuació de la Generalitat, que ha aprovat una llei que no contempla cap de les dues peticions defensades de de Tarragona (Vegueria de Tarragona amb Tarragona com a única capital).

El portaveu del PP, Alejandro Fernández, assegura que encara espera una resposta de l’alcalde sobre el contingut de la reunió celebrada amb Montilla i Lluís Miquel Pérez el dia abans de l’aprovació de la llei.

El popular acusa l’alcalde d’haver “traït” Tarragona amagant informació a la resta de partits quan encara hi havia unió en la defensa de la capital.

CiU, de la seva banda, lamenta l’actuació “poc valenta” de l’alcalde i ha anunciat que, davant de la seva postura “ambigua i poc contundent”, passarà a liderar de manera activa les actuacions en defensa de Tarragona. Joan Aregio, portaveu de CiU, ha anunciat una reunió amb la plataforma Mou-te, veritable impulsora de la concentració del 30D a les escales de la Catedral, i reunions amb els màxims responsables del govern de la Generalitat.

he de dir que les paraules que va pronunciar el dia de la concentració em van emocionar. I ara, tot el contrari. Penso que la seva actuació li passarà factura a les urnes. El partit ha estat més important per ell que no pas Tarragona. Un dels temes més preocupants és que els polítics han creat un mal ambient entre els ciutadans. Sempre hi havia hagut una pugna Reus- Tarragona, però ara han aconseguit crear odis. Això és molt greu.

Ara només ens queda posar un espelma a Sant Antoni, perquè si una concentració de més de 4.000 persones a les escales de la catedral no serveix per a res, que cal fer?’

4 | Tema de la semana

| 10 de febrer de 2010

EL TEMA DE LA SEMANA

Senyor diputat tarragoní, què votarà vostè?

El PSC és l’únic dels grans partits que no té cap diputat representatiu de la ciutat de Tarragona al Parlament de Catalunya notíciestgn, Tarragona

PSC

PP

ERC

CIU

L

a inclusió de les reivindicacions de Tarragona en la llei definitiva que aprovi el Parlament de Catalunya, tal com s’ha proposat el govern de la Generalitat, abans que finalitzi la legislatura, depèn en bona mesura de las tasca que facin els diferents diputats durant els pròxims mesos. A notíciestgn hem buscat els parlamentaris estretament vinculats a la realitat social i política de la ciutat de Tarragona per preguntar-lis quin serà el vot a la llei si aquesta arriba a la Cambra Catalana en els termes actuals.

Carles Sala i Joan Miquel Nadal (CiU), Sergi de los Rios i Josep Lluís Carod-Rovida (ERC) i Rafael Luna (PPC), són els parlamentaris que fan vida a Tarragona i que, per tant, coneixen a la perfecció el sentiment de la població i les inquietuds que ha despertat el polèmic avantprojecte de Llei de Vegueries. El PSC, però, no té actualment cap representant directe de la ciutat tarragonina al Parlament.

La primera diputada de la formació socialista per la circumscripció de Tarragona és Núria Segú, veïna i regidora de Valls.

El darrer representant tarragoní del PSC ha estat Xavier Sabaté, que va haver de deixar el seu lloc de diputat en fer-se càrrec de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona. Actualment, doncs, el PSC no té cap polític que pugui parlar amb plena autoritat en representació de la capital tarragonina al Parlament de Catalunya.

A notíciestgn hem fet les mateixes preguntes a tots els parlamentaris que apareixen en aquesta pàgina:

1. Si la Llei de Vegueries arribar al Parlament, quin serà el seu vot particular?

2. Què hauria de canviar durant els tràmits parlamentaris perquè el seu vot fos finalment afirmatiu?

RAFAEL LUNA DIPUTAT

SENSE DIPUTAT

SERGI DE LOS RIOS DIPUTAT

NO

“Ja n’hi ha prou de cortines de fum” “Per disciplina de partit i per opció personal, haig d’avançar que el meu vot a la Llei de Vegueries seria en contra si arriba a votar-se al Parlament.

No obstant això, considero que aquesta llei no ha d’arribar ni a votar-se. Ara per ara hi ha debats molt més importants que el de la nova divisió territorial del país, que no és cap altra cosa que una cortina de fum que ja li està bé al Govern de la Generalitat per amagar a l’opinió pública el preocupant estat del país. El primer que hauria de fer el govern tripartit és posarse a treballar en solucionar els problemes reals, com ara l’atur i davallada del consum. Un cop s’hagi tornat a situar Catalunya com a motor econòmic de l’Estat, podríem començar a pensar en vegueries i temes que, ara per ara, no interessen a la població. Això de les vegueries, juntament amb altres iniciatives del govern com ara les consultes populars, només són cortines de fum”.

El Partit Socialista de Catalunya no té actualment cap diputat estretament vinculat a la ciutat de Tarragona. El parlamentari que més complia aquest perfil era en Xavier Sabaté, que va haver de deixar el seu lloc per ocupar el càrrec de Delegat Territorial de la Generalitat a Tarragona. La primera diputada del PSC per les comarques de Tarragona és la vallenca Núria Segú, que també va ocupar temporalment el càrrec de delegada territorial del Govern Català a Tarragona.

?

CARLES SALA DIPUTAT

NO

“Hi haurà canvis”

“El meu vot és no”

“Totes les lleis que aprova el Parlament tenen diferències amb el projecte original presentat pel Govern, i aquesta també les tindrà, de manera que ara no és el moment de plantejarnos el vot. La Llei de Vegueries comptarà amb modificacions, segur. És per aquest motiu que és important comptar amb diputats de Tarragona, per treballar perquè el text final reculli les peticions que hem fet des del territori i sigui una bona llei per a tothom”.

“Perquè jo voti a favor de la llei han de canviar moltes coses. Abans cal l’aprovació de la llei de Governs Locals, la llei de Finances Locals, arribar a un acord previ amb l’Estat perquè accepti la nova divisió, la creació de la Vegueria del Penedès i, òbviament, que a la llei hi aparegui d’una manera inequívoca que Tarragona és la capital que dóna nom a la Vegueria de les nostres comarques”.

ERC Objectiu de catalanisme polític

J.LLUÍS CAROD ROVIRA DIPUTAT

SÍ

“La voluntat del Govern és aprovar una llei de Vegueries que reflecteixi la realitat del territori i acosti l’administració al ciutadà. Era important desencallar una reivindicació històrica i que ha estat aparcada durant molts anys i ara, amb la tramitació de la llei al Parlament, és el moment de buscar el consens entre grups parlamentaris i el territori. Aquest consens passa també per tenir en compte les reivindicacions de Tarragona i la seva capacitat per ser referent del territori durant molts anys. Superar diputacions i províncies és, des del S. XIX un objectiu del catalanisme polític. Per això votaré que sí.”

JOAN MIQUEL NADAL DIPUTAT

NO

“Cal retirar la llei” “Jo només votaria sí a la retirada de la llei. El 90% de les lleis que aprova el Parlament no interessen la ciutadania. El tema de les vegueries és una autèntica vergonya i no cal ni entrar en debats territorials perquè la mateixa proposta del govern ja no té ni sentit.”

Tema de la semana | 5

| 10 de febrer de 2010

El tema de la semana

Sabaté crea un facebook on ja parla en nom de la ‘Delegació del Govern al Camp de Tarragona’ El Delegat territorial s’avança a l’aprovació de la llei al Parlament i ja utilitza el terme ‘Camp’ als cercles d’Internet

E

l Delegat Territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona, el socialista Xavier Sabaté, ha iniciat el seu procés particular cap a l’aprovació de la nova ‘Vegueria del Camp de Tarragona’. Tot i que es tracta només d’un avantprojecte de Llei, que encara ha de ser aprovat per la majoria del Parlament de Catalunya i ratificat finalment per les Corts Generals en tractar-se d’una nova distribució de sòl estatal, el representant del

govern tripartit ha posat en marxa un espai al ‘facebook’ on parla directament de la ‘Delegació del Govern al Camp de Tarragona’.

En aquest espai, que a data 9 de febrer de 2009 comptava amb 305 fans, els tècnics de la delegació territorial publiquen notícies i informacions relacionades amb les activitats que la Generalitat du a terme al territori del ‘Camp de Tarragona’ en els seus diferents àmbits d’actuació. La plataforma ciutadana ‘Mou-te per Tarragona’ presentarà una

queixa formal i reclamarà la retirada d’aquesta nova iniciativa del delegat territorial, ja que el nom oficial de la delegació és, de moment, “Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona”. Amb aquesta actuació, Sabaté, després de dir ara fa uns dies que “contestar les 5.044 al·legacions era massa feina pels funcionaris de la Generalitat”, ha confirmat encara més el seu posicionament contrari a les peticions de bona part de la ciutadania de la capital tarragonina.

6 | Tarragona

| 10 de febrer de 2010

tarragona

Els veïns de la Vall de l’Arrabassada es queixen per la manca de serveis a la zona Urbanisme assegura que “es treballa en la millora dels equipaments” notíciestgn, Tarragona

A

mb un comunicat que porta per títol “Vall de l’Arrabassada: una zona de Tarragona amb impostos de primera i serveis de tercera”, l’associació de veïns del zona de Llevant de la ciutat ha volgut demostrar a l’Ajuntament el seu malestar pel que consideren un tracta discriminatori del consistori envers el seu barri en relació a altres nuclis poblacionals de la ciutat.

En el comunicat, enviat als mitjans de comunicació la setmana passada, els veïns de la Vall de l’Arrabassada denuncien tot un seguit de mancances que condicionen el dia a dia dels seus habi· tants. Es tracta de mancances que, segons el president de l’Associació de Veïns, Josep Maria Bertran i Vidiella, han estat comunicades en reitera· des ocasions al regidor d’Ur· banisme, Xavier Tarrès, i al

Imatge aèria de la Vall de l’Arrabassada de Tarragona / Cedida

mateix alcalde, Josep Fèlix Ba· llesteros, “sense que s’hagin fet moviments significatius per tal de solucionar aquests greus problemes”.

Entre les principals queixes de les 2.400 persones que resideixen a la Vall de l’Ar· rabassada estan el fets que no disposen de farmàcia, no

hi ha una escola bressol pú· blica, no hi ha encara un col· legi públic, no disposen de connexions directes de trans· port públic amb l’estació de trens o a la zona educacional o universitària i no existeix cap instal·lació esportiva mu· nicipal.

Altres queixes són la necessi·

El Parlament insta l’Estat a connectar l’estació urbana de Tarragona amb l’AVE Satisfacció a l’Ajuntament pel suport de la cambra catalana notíciestgn, Tarragona

La Comissió de Política Terri· torial del Parlament de Cata· lunya ha aprovat recentment una resolució que insta el Go· vern de Catalunya a avançar amb l’Estat, perquè aquest n’és l’ens competent, per garantir la connectivitat i l’accessibili· tat de l’estació urbana de Tar· ragona amb la línia d’alta velo· citat. Des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona s’ha titllat aquesta notícia de “magnífica”, segons l’han qua· lificat la regidora Begoña Flo· ria (PSC) i el regidor d’ERC i diputat al Parlament, Sergi de los Rios.

Amb aquesta resolució, apro·

vada a petició de PSC, ERC i ICV amb els vots a favor de tots els partits polítics i l’abstenció de Ciutadans, la cambra catala· na insta al Govern a què en el marc dels treballs del protocol signat el mes d’abril de 2008, entre el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Tarragona amb l’objectiu d’impulsar la reordenació i la integració de la xarxa de ferrocarril dins l’entramat urbà de la ciutat de Tarragona, es contemplin les mesures possibles per la millo· ra de connectivitat ferroviària i d’accessibilitat des de dit nucli urbà a l’AVE. Segons Sergi de los Rios, “hem impulsat que l’Estat aprovi

l’estudi de la integració del ferrocarril en el nucli urbà de Tarragona i l’adequació de la xarxa arterial ferroviària de les comarques de Tarrago· na i la connexió amb la línia d’AVE. Amb el Pla Territorial ja aprovat, hem avançat però cal posar negre sobre blanc”, ha explicat el diputat republicà.

Es dóna la circumstància que l’estudi del projecte de reorde· nació de la xarxa ferroviària a la ciutat de Tarragona ha estat licitat pel Ministeri de Foment, però encara no ha estat apro· vat. Segons Sergi de los Rios, el pronunciament del Parlament és una adhesió al que els alcal· des de la zona porten temps exigint, tant a l’empresa esta· tal Adif com a l’Estat”.

tat de limitar la velocitat del trànsit al barri, el control de l’estacionament de vehicles als passos de vianants, un col· lector d’aigües pluvials, un local per l’associació, una so· lució estètica a la recent desa· paregut tram de la circumval· lació i prendre part en les decisions que l’Ajuntament

pren en relació a la zona, en· tre d’altres peticions.

El regidor d’urbanisme, Xavi· er Tarrès, ha assegurat que “el govern municipal ha realitzat diferents actuacions per mi· llorar la vida dels ciutadans d’aquesta zona i continuarem fent-ho; estem treballant amb projectes urbanístics i d’equi· paments, alguns dels quals ja els hem tirat endavant”. El regidor ha destacat tot un se· guit d’actuacions que s’estan fent a la zona (renovació de l’enllumenat, renovació del parc infantil, pressupost per a un local veïnal i modifica· cions al POUM per disposar d’un terreny per tal que la Generalitat pugui projectar la construcció d’un CEIP).

A més, ha afirmat que vol continuar mantenint “ un diàleg constant i constructiu amb l’Associació de Veïns i Veïns de la Vall de l’Arrabas· sada, tal com s’ha vingut fent fins ara, perquè en definitiva l’objectiu és comú, millorar aquesta zona de la nostra ciu· tat”.

Investiguen possibles casos de contagi d’hepatitis C a l’Institut Nefrològic Fresenius La Conselleria de Salut ha obert una investigació per aclarir possibles casos de con· tagi d’hepatitis C en pacients que durant el 3 de desembre de 2009 van utilitzar el servei d’hemodiàlisi ofert per l’Ins· titut Nefrològic Fresenius, centre dependent de l’em· presa bacelonina Fresenius, a la qual el Servei Català de la Salut té directament contrac· tat el servei de nefrologia. Les darreres informacions apun· ten al contagi d’una desena de persones, sobretot gent gran, tot i que el número d’afectats podria incrementar-se.

Davant de les informacions aparegudes que la relacionen amb el centre investigat, des de la Xarxa Sanitària i Social

de Santa Tecla, ens que gestio· na el conjunt de l’Àrea Bàsica de Salut de Llevant, s’ha in· format en un comunicat que “l’activitat i el personal d’he· modiàlisis és de l’Institut Ne· frològic depenent de l’empre· sa Fresenius, totalment aliena a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. Fresenius té con· tractada l’activitat d’hemodià· lisis directament amb el Ser· vei Català de la Salut. Aquesta activitat es totalment inde· pendent de les activitats de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla”. L’Institut Nefro· lògic de l’empresa Fresenius està ubicat físicament al Com· plex Sanitari i Social Santa Te· cla - Llevant, ocupant un espai pel qual paga un lloguer.

Tarragona

| 10 de febrer de 2010

|7

TARRAGONA

Setmana de Carnaval E

l Carnaval de Tarragona del 2010, amb les comparses guanyadores de l’any passat amb Cayo Largo (Rei) i Som i Serem (Reina); arriba amb força i amb un programa dens, que fins al 16 de febrer segueix donant cita a tots i cadascun dels actes més tradicionals, alhora que consolida els més innovadors, com la Disfressa d’Or, la Baixada del Pajaritu o el concurs de Drag Queens, entre d’altres.

Tot i que enguany el concert de Melendi serà el plat fort de la festa, la revetlla del dissabte a la nit amb Búhos i la Niña del Exsurfista no serà menys exitosa i pel públic encara més jove, la cita de la Rueta, les visites dels Sèquits a les escoles i un taller de disfresses a la Casa de la Festa, seran també molt ben rebuts. Com cada any, a més, podrem gaudir també de la participació omnipresent en les rues de l’Artesania i de Lluïment que configuren les comparses de la ciutat, que, amb un treball artesà de tot l’any, protagonitzen alguns dels actes més multitudinaris i plurals de l’any. Però el 2010 serà l’any de la nova web. Des de l’Àrea de Festes i Societat de la Informació, s’ha fet un pas més amb la posada al dia del web de carnaval, que representa una eina molt útil per a tothom; tant pel públic avesat a aquesta festa, com per les comparses i entitats participants, així com per les investigacions històriques que se’n puguin desprendre; ja que hi ha una base de dades on es recopila informació dels 30 anys de la festa des de la seva recuperació, amb els cartells i programes de mà; així com un espai on es descriu cadascun dels actes més tradicionals.

PROGRAMA D’ACTES DIMECRES 10 DE FEBRER. L’Entrada a la ciutat del Carnestoltes i la Concubina 19 h, des del Palau del Carnestoltes i la Concubina, instal·lat al Teatre Metropol. Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXIX, la Concubina XVI —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons

i estendards de les comparses que hi vulguin participar.

Itinerari: Rambla Nova, Sant Agustí i plaça de la Font.

19.30 h, aproximadament, plaça de la Font. Rebuda al Carnestoltes i la Concubina. Investidura del Boter d’Honor 2010. Lliurament al Carnestoltes i la Concubina de la vara de comandament de la ciutat per part del consistori. A continuació, l’esperat Sermó del Carnestoltes i la Concubina.

DIJOUS 11 DE FEBRER. El Dijous Gras 9 h, Rambla Nova, davant de les Teresianes. Carnaval gastronòmic. Esmorzars de coca de llardons. Organitza: Colla La Bóta.

9 h, des del Palau, Teatre Metropol, i fins a la tarda. El Tombet del Carnestoltes, la Concubina, concubinat, Sèquits reials i música per les diferents escoles i llars infantils.

11 h, Rambla Nova. Carnaval gastronòmic. Tast popular de la botifarra d’ou: quilos i quilos de carn, centenars d’ous, metres i metres de budells, i pebre carnestoltenc! Organitza: Gremi de Cansaladers i Xarcuters de les comarques tarragonines i Cansaladeria Bardolet.

19.30 h, recinte firal, al costat de Renfe. La Disfressa d’Or, passarel·la amb les disfresses individuals més espectaculars. Obertura de portes: 18.30 h.

Preu: 2 €.

21.30, recinte firal. Segona desfilada de la Disfressa d’Or. Obertura de portes: 21 h.

DIVENDRES 12 DE FEBRER. El Carnaval dels Petits, el Tombet i el Tomb del Rei i la Concubina 8 h, Mercat Central. Durant tot el matí, concurs de disfresses per als venedors, modalitats individual i col·lectiva. Organitza: Associació de Venedors del Mercat Central.

9 h, des del Palau, Teatre Metropol.

Segona jornada del Tombet del Carnestoltes, la Concubina, concubinat, Sèquits reials i bandes, per més escoles i llars infantils.

12 h, Mercat Central i voltants. Visita del Carnestoltes, la Concubina i tot el concubinat.

15.30 h, Rambla Nova. El Carnaval dels Petits. La Rueta de les escoles i llars d’infants, els Sèquits del Rei i la Reina, l’Aula d’Instruments Tradicionals de l’Escola de Música i les petites bandes musicals. També hi poden participar els més menuts a títol individual en la fila oberta.

Itinerari: Rambla Nova (des de la Font del Centenari), Sant Agustí i plaça Verdaguer.

15.45 h, plaça Verdaguer. Ball infantil amb la companyia Sol i Fa Plou, que presenta l’espectacle Animació infantil. Berenar popular per a tots els participants en la Rueta, amb coca i xocolata.

Seguidament, represa del Tomb del Carnestoltes, la Concubina, el concubinat, els seus Sèquits i la seva petita banda musical. Tomb a la Rambla Nova i itinerari per les seus socials de les entitats carnestoltenques al centre de la ciutat i barris.

17 h, durant tota la tarda, al Mercat Central. Carnaval gastronòmic.

17 h, Centre Cívic de Sant Salvador.

Festa especial de Carnaval per als més petits. Organitza: AV de Sant Salvador i Sant Ramon.

17.30 h, Casa de la Festa, Via Augusta, 4. Visita guiada per conèixer especialment les interioritats dels elements del Seguici que històricament surten en el Carnaval, molt especialment les bèsties de foc.

22.30 h, recinte firal, al costat de Renfe. El concert de Carnaval amb Melendi i El Niño de la Hipoteca.

22 h, obertura de portes.

Preu: 16 €, anticipada; 20 €, a taquilla. Venda de localitats a: ticketmaster.es, www.musicfromtamarit.com, al Teatre Metropol i a les botigues Arsis (TGN), Quik (Reus) i Gong (Valls).

DISSABTE 13 DE FEBRER. La Rua de l’Artesania 8 h, Mercat Central. Durant tot el matí, segona jornada del concurs de disfresses per als venedors. Organitza: Associació de Venedors del Mercat Central.

10.30 h, Sant Salvador i Sant Ramon, des dels Prefabricats. Rua del barri.

11 h, des del carrer Violant d’Hongria i fins al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. Desfilada de la comparsa de Carnaval de La Unió. Organitza: AV La Unió.

11.30 h, Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. Xocolatada i concurs de disfresses. Organitza: AV La Unió.

11.30 h, Carnaval a Torreforta. Desfilada de les comparses Sinhus Sport, La Ballaruga, Colours Fantasy La Granja, AV Riuclar, Associació de Pensionistes i 3a Edat de Torreforta, AV Torrenova, Centre Cívic de Torreforta, AV Campclar, Joves de Campclar i Associació de Jubilats de Campclar.

Organitza: AV Progressista de Torreforta i Comparsa La Ballaruga.

12 h, a la plaça del Rei. La Baixada del Pajaritu, 5a edició de la cursa d’andròmines disfressades més popular de l’univers. Organitza: Associació Cultural Colla Pajaritu.

12h, Plaça del Rei. Amunt valent!

Vine als Xiquets!

Els nens i nenes de la ciutat podran gaudir de la inauguració del nou inflable de la colla. Un castell on hi poden pujar tots. Organitza: Xiquets de Tarragona 12 h, Abacus Cooperativa, Gasòmetre, 21. Carnaval familiar. Taller de màscares, recomanat per a nenes i nens de 3 a 12 anys. Organitza: Abacus Cooperativa.

16.30 h, avinguda Ramón y Cajal, davant de Parc Central i la Necròpolis.

Inici de l’arribada de les carrosses participants en la Rua, que quedaran exposades a les 17.30 h.

18 h, des de l’avinguda Ramón y Cajal cap a la Rambla Vella. La Rua de l’Artesania, amb les comparses, comparsers, carrosses, senyeres, penons, la capçalera de foc —Ball de Diables, Drac, Bou i Víbria— i els Sèquits del Rei i la Reina. Itinerari amb indicació horària aproximada de l’arribada de la capçalera: avinguda Ramón y Cajal, Rambla Nova (18.45 h) fins a l’alçada de Sant Agustí (19.30 h), plaça Verdaguer i Rambla Vella fins a Sant Francesc (20 h).

21.30 h, Sala Zero. Le Loup + Don Simón y Telefunken Post-pop / pop de joguina, EUA / Tarragona 23.30 h, recinte firal, al costat de Renfe. La revetlla de Carnaval, amb les bandes Los Búhos i La Niña del Exsurfista. A més, concurs de disfresses individuals, per parelles i per grups, entre els assistents, que seran visionats entre les 24 i les 1.30 h. El veredicte s’emetrà la mateixa nit entre les 2.15 i les 2.30 h i es guardonarà amb diferents premis.

Accés al recinte firal a partir de les 23 h. Preu: 5 €, DIUMENGE 14 DE FEBRER. La Rua de Lluïment 11.30 h, sala d’actes de l’Antiga Audiència, plaça del Pallol. 40è Concurs de Disfresses Infantils, enguany en aquest espai renovat i per fi accessible a persones amb mobilitat reduïda. Inscripcions en el mateix espai a partir de les 10 h. Organitza: Club Maginet.

12 h, Casa de la Festa, Via Augusta, 4. Visita guiada per conèixer especialment les interioritats dels elements del Seguici que històricament surten en el Carnaval, molt especialment les bèsties de foc.

12.30 h, parc fluvial del riu Francolí.

Carnaval esportiu: 8è Concurs Olímpic de Llançament de Telèfons Mòbils.

19 h, des de la Rambla Nova (Font del Centenari) fins a Sant Agustí i la Ram-

bla Vella. La Rua de Lluïment. La rua de les comparses més espectaculars.

20.30 h, aproximadament. Cloenda de la Rua de Lluïment: col·locació dels penons i estendards al balcó de l’Ajuntament i estel·lar aparició del Doctor Mistela.

DILLUNS 15 DE FEBRER. Drag Queens 21 h, Teatre Metropol. 5è Certamen Drag Queens & Drag King. Inscripcions i bases: www.missdragqueen. com. Organitza: Amics de la Part Alta.

Patrocina: Tarragona Radio. Preu: 5 €.

Venda d’entrades al Teatre Metropol a partir del dimarts dia 9 de febrer, en horari de taquilles.

DIMARTS 16 DE FEBRER. Dol, Enterrament i Crema. El Dimarts de Dol més típic de Catalunya 10 h, des del Palau, Teatre Metropol, i en direcció a la plaça del Mercat. Les esqueles: Mascarada del Dol —per la Colla La Bóta— i Ministrers del Camp i del Llamp. Patrocina: Casa Boada.

17 h, vestíbul del Palau, Teatre Metropol. Obertura de la casa mortuòria i vetlla del fèretre del Carnestoltes. Organitza: Colla La Bóta.

20.45 h, Rambla Nova davant del Palau, Teatre Metropol. Concentració de les comparses del dol, ploraneres, Ball de Diables, Drac, Bou, Víbria, Colla Diables Voramar del Serrallo, timbalers diversos, Mascarada del Dol, els Cremallers de teia, els Sèquits del Carnestoltes i de la Concubina —aquest segon, repartint el seu testament— i la banda Unió Musical.

21 h, Rambla Nova davant del Palau, Teatre Metropol. Sortida dels Sèquits i Cremallers, i lliurament del testament del Carnestoltes al notari Llucifer del Ball de Diables de Tarragona.

21.15 h, plaça de la Font. Testament del Carnestoltes per part de Llucifer, notari reial.

21.30 h, des de la plaça de la Font.

L’Enterrament del Carnestoltes amb les comparses del dol, ploraneres amb carxofes i espelmes, Ball de Diables, Drac, Bou, Víbria i Colla Diables Voramar del Serrallo, Mascarada del Dol, Cremallers, Sèquits del Carnestoltes i la Concubina, i la banda Unió Musical. Itinerari: Cós del Bou, Pescateria, la Nau, Misericòrdia i plaça de la Font.

22.30 h, plaça de la Font. Crema del Ninot i la Ninota dins la Bóta encesa pels Cremallers, enmig del foc dels diables i del frenètic toc dels timbalers.

23 h, plaça de la Font. Veredicte del concurs de comparses i lliurament dels premis,

8 | Tarragonès

| 10 de febrer de 2010

TARRAGONÈS

La Canonja reclama un pas obert al camí de Vila-seca, tallat per la carretera de Bellissens L’entitat ambientalista ‘La Canonja 3’ denuncia que molts vianants posen en perill la seva vida per creuar la T-315

D

es de fa anys, aquells que regularment recorren el camí que uneix La Canonja amb Vila-seca per fer esport o senderisme es troben amb un greu contratemps a l’alçada de l’autovia de Bellissens. La inexistència d’un pas per a vianants ni per a vehicles els obliga a posar en perill les seves vides si volen continuar la seva marxa, ja que han de creuar l’autovia (cosa gens recomanable) i, a més, han de superar una mitjana de formigó de prop d’un metre d’alçada.

Des de l’entitat ambientalista “La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat”, s’ha volgut posar de nou en coneixement un problema que “ ja fa anys que perdura”. El conflicte es troba en el fet que el camí que va des de la Canonja a Vila-seca està tallat a l’alçada de l’anomenada carretera de Bellissens (T-315), al terme municipal de Reus. Aquest camí, el qual ha estat usat durant dècades com a vial d’unió entre la Canonja i Vila-seca per pagesos, ramaders, passejants, excursionistes i ciclistes, des de fa alguns anys es troba tallat per una mitjana

el camí suposa un impediment per la circulació pel camí i, a més a més, fa que les persones que vulguin creuar exposin la seva vida havent de creuar la carretera”. L’entitat ‘La Canonja 3’ afegeix que “creiem

El camí és utilitzat per molts esportistes, que ha de saltar des de fa anys una mitjana de formigó

Els usuaris del camí de La Canonja es topen amb aquesta imatge quan arriben a l’autovia de Bellissens. / Cedida

de formigó que separa els dos sentits de circulació de la carretera esmentada. Cal tenir en compte que l’esmentat camí

forma part del reconegut GR 92 que creua el litoral català de nord a sud, per tant, es tracta d’un camí públic usat anual-

ment per nombrosos esportistes que fan la ruta.

La plataforma denuncia que “la mitjana de formigó que creua

Torredembarra inaugura l’Antena de Coneixement de la URV notíciestgn, Torredembarra

El Pati del Castell de Torredembarra es va omplir en l’acte d’inauguració de l’Antena del Coneixement del Campus Extens de la URV. La presentació va anar a càrrec de l’alcalde, Daniel Masagué; de Josepa Garreta, del Gabinet del Rector de la URV; de la presidenta del Patronat Municipal de Cultura, Rosa Maria Guasch, i del president del Centre d’Estudis, Esteve Morros. Tot seguit, va tenir lloc la conferència “La vil·la

romana del Moro: interpretacions recents” amb la participació d’Eva Subias i Josep Anton Remolà, professors del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV i codirectors del jaciment de la vil·la del Moro.

L’acte va cloure amb l’actuació de la Coral Santa Rosalia de Torredembarra, que va interpretar una selecció de cançó sacra, espirituals negres i cançons tradicionals catalanes.

Cal recordar que el 19 de gener passat, l’alcalde, Daniel Masagué, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van signar el

conveni de col·laboració perquè Torredembarra entrés a formar part del Campus Extens de la URV. L’Ajuntament ha encarregat el desenvolupament de les activitats de l’Antena a Torredembarra al Centre d’Estudis Sinibald de Mas. Entre altres mitjans, les activitats que a partir d’ara es desenvolupin a través de l’Antena del Coneixement es podran consultar a la pàgina web del Centre d’Estudis: www. sinibald.cat, de la URV: www. urv.cat/antenes_coneixement/ i de l’Ajuntament de Torredembarra: www.torredembarra.cat

que cal posar solució a aquest problema adoptant una solució que permeti el pas pel camí, ja sigui amb un pas elevat o amb un pas subterrani. No entenem com en aquest cas s’ha tallat el camí, quan amb altres carreteres properes com l’A7, l’AP7 o la T11 s’han habilitat passos especials pels camins públics”.

La queixa s’ha fet arribar a les següents administracions i entitats: Ajuntament de la Canonja, Ajuntament de Reus, Ajuntament de Vila-seca, Diputació de Tarragona, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i a la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus.

Tarragonès | 9

| 10 de febrer de 2010

tarragonÈS

Salou trasllada serveis sanitaris del CAP al nou Centre d’Alta Resolució El desplaçament temporal de serveis permetrà la remodelació de l’actual Centre d’Atenció Primària del municipi notíciestgn, Salou

E

ls usuaris del centre sanitari de Salou han de dirigir-se des d’aquest dilluns dia 8 de febrer al nou edifici annex al CAP per poder ser atesos. I és que aquest cap de setmana passat ha tingut lloc el trasllat dels serveis de l’antic CAP al nou Centre d’Alta Resolució (CAR). En aquest nou edifici, al qual s’hi entra pel carrer Arquitecte Ubach, s’hi emplacen alguns dels serveis de l’Àrea Bàsica de Salut.

A la planta superior s’hi poden trobar els metges de família i els serveis d’infermeria, mentre que a la planta baixa hi ha els serveis d’urgències, les consultes de desplaçats i el laboratori. Els responsables del centre, conscients dels problemes que es poden trobar tots els usuaris durant els primers dies després del trasllat, en aquesta primera fase, reforçaran l’atenció als taulells d’informació per orientar les persones que hagin de ser ateses d’urgència o bé tinguin ja la cita concertada.

D’aquesta manera, hi ha serveis administratius als dos edificis que, de moment, conformaran el centre mèdic. Aquells usuaris que requereixin dels serveis

Imatge del nou Centre d’Alta Resolució de Salou, ultimant els darrers preparatius previs a l’obertura al públic / Cedida

d’atenció a la dona i de pediatria han de dirigir-se a l’edifici annex al CAP del carrer Pere Galés, cantonada amb el carrer Carrilet. Aquest trasllat suposarà un impass per als treballadors i usuaris del centre, en tant no s’enllesteixin les obres de reforma de l’edifici que porta ja 15 anys en funcionament i que també serà remodelat per tal d’adequar-lo i comunicar-lo amb els dos edificis annexos.

L’objectiu és crear d’aquesta manera un centre pioner amb

4.700 metres quadrats de superfície, que doblarà l’actual número de consultes, que seran de 52 a més de 15 boxes d’atenció urgent. Aquests darrers dies s’han ultimat les instal·lacions del mobiliari i de l’instrumental al nou CAR, fet que ha permès portes amb certa normalitat i amb la mateixa atenció a l’usuari.

Malgrat tot, segons fonts de la direcció del centre, el conjunt del complex sanitari no estarà acabat fins aquest estiu, si les

reformes de l’antic edifici es duen a terme amb els terminis previstos. A l’actual CAP, i aprofitant l’estructura, es reformarà la climatització; es mimetitzarà l’aspecte interior del centre amb el nou recinte del CAR; s’adaptaran algunes de les consultes i , finalment, s’enderrocaran les parets internes per tal de crear un centre amb un únic espai. Fins que no s’enllesteixin totalment les obres, els tres edificis restaran incomunicats interiorment.

Èxit de les Jornades de Salut per a joves Del 19 al 23 de gener, van tenir lloc als instituts d’ensenyament secundari de Torredembarra les Jornades de Salut organitzades pel conveni Propera Parada (TRAC), amb les intervencions de diorganitzacions de Un verses cop finalitzi aquesta segona l’àmbit dels accidents de part de la reforma Salou dispotrànsit (Institut Gutman), sarà d’un centre modèlic i pio(Teatracció), dronerlaa Sida Catalunya.

De moment, godependència (Institut no hi ha prevista data d’inauHipòcrates), alimentació guració del centre.

(H2O) i alcoholisme (Alpersonalitzats; realitzar canvis cohòlics Hi de en la situacióanònims). administrativa van prendre part més la demanda del ciutadà; actuade les 1.500 joves 12 acercar 18 litzar dades delde perfil; anys, que estan cursant els cursos de formació que ofeESO i Batxi- als reixactualment el SOC i preinscriure’s llerat, oals qualsofertes se’ls van mateixos cercar de feitemes especialna,presentar entre un llarg etcètera.

Tots menttràmits, problemàtics per a aquests fins ara, s’havila joventut.

Les jornades en de fer a l’oficina de treball han estat (Tarragona). valorades molt de La Granja positivament pels coordinadors dels instituts per l’efecte causat als joves en algunes intervencions.

Amb aquestes jornades, s’ha començat la primera activitat de l’agenda del 2010 del conveni Propera Parada entre les regidories de Joventut de Torredembarra, Roda de Barà, Altafulla i Creixell (TRAC). El calendari d’activitats continua els propers dies 19, 20 i 21 de febrer amb l’esquiada a Pal - Arinsal, conjuntament amb el conveni amb Salou, Cambrils i Vila-seca “Carretera i Manta”.

10 | El Vendrell

| 10 de febrer de 2010

El Vendrell

Preocupació veïnal per la possible contaminació de l’aigua del Torrent del Lluc L’Ajuntament del Vendrell reclama l’actuació immediata de la Generalitat per conèixer el grau de salubritat de l’aigua notíciestgn, El Vendrell

Veïns de la zona han detectat canvis de color en l’aigua al Torrent del Lluc en les últimes setmanes. Preocupa també la proliferació una plaga de mosquit tigre aquest estiu / Cedida

L

a Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament del Vendrell no ha rebut cap notificació confirmant l’inici de les actuacions a les quals s’havia compromès l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) pel que fa a l’endegament de la llera del torrent del Lluc. Aquest fet s’ha vist agreujat al llarg de les darreres setmanes per la creixent preocupació veïnal per la qualitat de l’aigua que transporta el torrent i que prové de l’estació depuradora d’aigües residuals de Santa Oliva.

Per tal de conèixer exactament quina és la composició d’aquest aigua, el color de la qual ha aixecat l’alarma entre els veïns de les zones properes a la llera, aquest passat cap de setmana es prenien mostres amb l’objectiu de ser adequadament analitzades.

La salubritat de l’aigua s’afegeix així a la preocupació de veïns i del consistori per la possible aparició d’una plaga de mosquit tigre a la zona, que afectaria principalment els residents dels barris del Puig i del Pèlag, i ara també el barri marítim de Sant Salvador. El passat mes d’agost l’ACA acordava l’endegament de l’actual llera del torrent com a mesura per a frenar la proliferació del mosquit tigre a la zona, però fins ara no es té constància de l’inici d’aquesta actuació, tot i que estava previst que les obres comencessin el passat mes de setembre.

La riera de la Bisbal Precisament, un segon front de les reclamacions municipals té com a protagonista la riera de la Bisbal ja que és allà on van a parar les aigües que trans-

porta el torrent del Lluc, amb el corresponent malestar dels veïns del barri proper de Sant Salvador. Així, tal com s’ha fet constar des de la regidoria als responsables de l’ACA, els veïns sumen a la seva preocupació per la salubritat de la zona la seva reclamació d’una solució per poder travessar a peu l’avinguda Palfuriana al seu pas per la riera, ja que el pas continu d’aigua dificulta el creuament per part dels vianants.

Tot i la falta de resposta, i per tal d’aconseguir una solució als diferents problemes ocasionats per la connexió de l’estació depuradora d’aigües residuals de Santa Oliva amb el torrent del Lluc, es farà arribar un nou escrit de manera imminent al cap d’unitat territorial de l’Agència Catalana de l’Aigua, al delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya i als delegats territorials de Salut i de Medi Ambient

de la Generalitat. A més d’exposar-s’hi la situació dels veïns dels barris del Puig i del Pèlag i de Sant Salvador, es reclama rebre informació puntual sobre

qualsevol incidència que es registri a la planta depuradora.

Des de la regidoria es confia que l’administració catalana doni resposta en breu.

El Vendrell | 11

| 10 de febrer de 2010

El Vendrell

La rua de Carnaval aplegarà més de 5.000 participants

Èxit de participació a la festa de la ‘Xatonada’

M

és de 5.000 vendrellencs i vendrellenques prendran part en les diverses celebracions de Carnaval que, a partir de l’11 de febrer, tindran lloc a la capital del Baix Penedès. Aquest fet suposa un rècord històric de participació i farà que enguany, el divendres al vespre, es pugui veure als carrers de la capital vendrellenca la rua més llarga de la seva història.

Els actes del carnaval 2010 es complementen amb tot un seguit d’activitats culturals.

Raül Buira, regidor de Festes de l’Ajuntament del Vendrell, ha explicat en la roda de premsa de presentació dels actes de Carnaval que aquest any hi ha hagut un èxit d’inscripcions, amb 5.000 participants, 45 carrosses i 15 comparses. Per tant, “la rua del divendres serà la més llarga que s’ha fet mai”, al final de la qual, un any més, es farà una festa final que enguany tindrà lloc a l’espai lúdic de Les Mates.

El regidor també ha destacat la realització del cartell a càrrec de José Miguel Paniza, alumne de l’Escola Municipal d’Art Apel·les Fenosa.

El dijous 11 de febrer, a partir de 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça Vella, tindrà lloc una xocolatada, un espectacle infantil i l’arribada i el discurs del Rei Carnestoltes. I el divendres 12 de febrer, a partir de les 8 del vespre, pels carrers de la vila, es podrà gaudir de la tradicional rua de Carnaval.

La roda de premsa a càrrec del regidor Raül Buira va servir

Milers de persones van desplaçar-se diumenge passat al Vendrell per participar en la tradicional ‘Xatonada Popular’ de la capital del Baix Penedès. La celebració d’enguany va incloure el XXIVè Concurs de Mestres Xatonaires i l’exhibició de xatonaries infantils en la qual hi participen alumnes de les escoles de primària de la vila, una iniciativa genuïna de la Xatonada vendrellenca. Com a novetat, a la una del migdia, va tenir lloc una exhibició de xato-

Imatge de la nova comissió de festes del Vendrell / Cedida.

també per presentar la nova Comissió de Festes formada per Jordi Sonet, Jordi Calmet, Salva

Ferrer, Marc Rodero, Dani Montalbán, Sisco Cabrerizo i Ariadna Rovira (a la fotografia).

Exposició sobre l’escultor Apel·les Fenosa a la ciutat de Carcassona notíciestgn, El Vendrell

Una exposició sobre l´escultor Apel·les Fenosa es va inaugurar el passat dia 5 de febrer al Centre Joë Bousquet de la ciutat francesa de Carcassona, tot restant oberta fins al 22 de maig.

La mostra, que té per títol “Apel·les Fenosa, un escultor i els seus amics poetes”, repassa a bastament la relació entre l´escultor i els poetes que varen dedicar-li poemes i textos literaris de primer ordre. Els

poetes han estat els principals defensors de l´obra de l´artista català i els que han escrit millors reflexions sobre la seva singularitat. Totes les plantes del museu acullen escultures, manuscrits, fotografies i documents dels principals poetes catalans i francesos del segle XX, així com els autors clàssics que Fenosa estimava, com Ramon Llull, Homer, Ariosto, Baudelaire o Rimbaud. L´exposició té un apartat específic dedicat a la poesia catalana, que inclou referències a Salvador Espriu,

Joan Perucho, Tomàs Garcès, Josep Carner o Mercè Rodoreda. De la poesia francesa destaquen autors com Jean Cocteau, Paul Éluard, Roger Caillois, Pierre Reverdy, Jean Genet, Elsa Triolet, Tristan Tzara, Henri Michaux, o poetes actius que viatjaran a Carcassona per parlar de Fenosa, com Bernard Noël, o Salah Stétié. Divendres es va fer la inauguració i dissabte hi va haver una trobada dedicada a Fenosa, amb la presència de Josep Miquel Garcia, director de la Fundació.

naires guanyadors d’anteriors edicions del concurs de xatonaires ‘grans’.

Al preu de 7 euros la ració, els visitants van poder gaudir del plat gastronòmic per excel·lència de la zona del Baix Penedès. A més, van poder visitar la 17ª Fira de Productes Alimentaris Naturals i Artesanals, una mostra amb parades de productes del món del xató i una trobada de plaques de cava.

12 | El Vendrell

| 10 de febrer de 2010

El Vendrell

El Vendrell planta cara a Foment pel traçat del desdoblament de l’N-340 L’alcalde reclama l’ús de l’AP-7 lliure de peatges com a millor opció per evitar la construcció d’una nova autovia que “agredeix encara més el territori” Òliver Márquez, El Vendrell

L

’Ajuntament del Vendrell no està gens satisfet amb el projecte estatal de desdoblament de l’N-340 al pas pel seu municipi i per la comarca del Baix Penedès. L’alcalde, Benet Jané (CiU), ha presentat al· legacions al projecte després de comprovar com Foment publicava al BOE (Boletín Oficial del Estado) la seva intenció de desdoblar la carretera nacional al seu pas per la capital vendrellenca. L’any 2002, quan es va començar a parlar del projecte de renovació de la nacional, el territori del Baix Penedès va reclamar que s’aprofités l’actual autopista AP-7, ampliant-la si fos necessari amb un carril, evitant així la necessitat de construir una nova carretera que “trinxaria encara més el nostre territori”.

“La gran majoria de la comarca del Baix Penedès no està d’acord amb un nova carretera que carregarà encara més d’infraestructures el territori”, assegura l’alcalde del Vendrell.

Cursos de l’Eina L’Eina Espai Empresarial, en el marc del conveni amb el Gremi de la Construcció del Baix Penedès, organitza un curs bàsic de contractació administrativa adreçat a les empreses de la comarca.

Les empreses que assisteixin al curs rebran formació per conèixer què és la contractació administrativa, quines característiques la fan especial oels subjectes que hi intervenen i les lleis.

Benet Jané, alcalde del Vendrell, ha portat la queixa al Ple del Consell Comarcal.

“Ja tenim 3 autopistes (l’AP-7, l’AP-2 i la Pau Casals), una na-

cional (N-340), la C-51, tres línies de tren, un gasoducte, un

etilenoducte, un fueloducte...

La comarca està pro trinxada com per afegir-hi ara una autovia que necessitarà una amplada mínima de 50 metres al llarg de tot el seu recorregut”, assegura l’alcalde vendrellenc, que afegeix “que bona part de la comarca pensa de la mateixa manera”. Benet Jané recorda que “ja a l’any 2002 des del Baix Penedès vam proposar al Ministeri de Medi Ambient que s’ampliés l’autopista AP-7 amb un carril i s’eliminessin els peatges. Al Baix Penedès reclamem que l’autovia, quan entri a la nostra comarca, s’enllaci directament amb l’autopista gratuïta i aquest serveixi de via ràpida sense necessitat de construir una nova carretera”.

Segons l’alcalde, el Ministeri de Foment no ha fet cas de la nostra petició, “tot i les recomanacions de l’informe d’Impacte Mediambiental, que ens dóna la raó”. Finalment, Foment ha optat per fer un híbrid dels diferents 4 traçats que va proposar en el seu dia, “sense que això sigui satisfactori pel territori. Nosaltres no volem més carretera que l’actual autopista AP-7”, assegura Jané.

Per tot això, l’Ajuntament ven-

drellenc ha presentat una al· legació al projecte reclamant que Medi Ambient torni a fer un nou estudi d’impacte medi ambiental, “ja que entenem que es tracta d’un nou projecte que no té res a veure amb el presentat l’any 2002”. Jané assegura a més que “el temps ens ha donat la raó. Al 2002, quan vam demanar l’ampliació de l’AP-7 amb un quart carril, els tècnics i promotors del projecte ens van dir que això era inviable mediambientalment. Ara, 6 anys després, aquest quart carril ja s’ha construït, però els peatges continuen funcionant. Considerem que és molt més fàcil ampliar una via que ja existeix que no pas crear-ne una de nova”.

Segons l’alcalde del Vendrell, l’interès de Foment per construir el desdoblament de l’N340 (anomenat A-7) passa per “abocar l’autovia cap a la zona prevista per la construcció del Logis Penedès”, un gran centre logístic que ha despertat moltes veus contràries entre els municipis de la comarca. L’Ajuntament no descarta presentar una denúncia pel Contenciós contra el Ministeri de Foment si no fa cas a la seva petició.

Baix Penedès | 13

| 10 de febrer de 2010

BAIX PENEDÈS

2,1 milions d’euros per a noves inversions a Calafell

Recull digitalitzat d’imatges del passat mariner de Calafell

El consistori assegura que hi ha dos projectes més pendents de resolució El Patronat Municipal de Turisme de Calafell està enllestint els últims detalls del que serà un recull d’imatges antigues del municipi, totes elles provinents del llegat mariner del municipi. El recull s’ha digitalitzat i s’editarà en format DVD i que es titularà “Un mar de records” i es presentarà coincidint amb la celebració de la Fira del Mar de Calafell, els dies

22 i 23 de maig. Segons el tinent d’alcalde de Turisme, Àngel Verge, “aquest DVD d’imatges vol ser un petit homenatge a totes aquelles persones, herois i heroïnes anònims, que gràcies al seu esforç, granet a granet, van contribuir a fer possible el Calafell actual”. Calafell vol recuperar el patrimoni històric i sentimental vinculat al món de la pesca.

2.300 usuaris al serveis socials de Calafell notíciestgn, Calafell

L

a Secretaria d’Estat de Cooperació Territorial ha donat el vistiplau a tres dels projectes que l’Ajuntament de Calafell ha presentat a la segona convocatòria del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (segon Pla Zapatero). Calafell ha presentat també altres dos projectes, que estan pendents de resolució. Els tres projectes ja aprovats significaran una inversió de 2.113.174,39 euros. Els altres dos completaran la inversió fins a un total de 2,47 milions d’euros.

El projecte ja aprovat de major

import econòmic preveu la millora de la xarxa d’aigua potable i de la xarxa de sanejament, i la renovació de l’enllumenat públic, a un sector del nucli de Segur de Calafell comprés entre la carretera C-31 i la via del ferrocarril, que té com a eix el carrer Emigdio Rodríguez Pita. La inversió prevista és de 1.715.019,03 euros. “Aquestes actuacions estaven incloses en el projecte que vam presentar a la darrera convocatòria de la Llei de Barris i que no va reeixir.

Però com ha passat amb el primer Pla Zapatero i el centre de Segur, hi haurà accions ja fetes que ens permetran estendre l’àmbit d’actuació quan ens tornem a presentar a la propera

convocatòria de la Llei de Barris”, ha explicat avui el tinent d’alcalde de Territori, Ramon Ferré. També es destinaran 195.000 euros a l’adequació del celler de la Masia de Cal Bolavà com a noves dependències culturals. I 203.155,26 euros a la millora de l’accessibilitat al carrer Sant Pere, amb la instal· lació d’un ascensor al pas soterrani de vianants de la via del ferrocarril. Segons ha indicat Ferré, “aquest pas forma part de l’eix que uneix els nuclis del Poble i de la Platja i també permet accedir a molts equipaments públics, entre altres, el nou Centre d’Atenció Primària, que obrirà la propera Setmana Santa”.

Arriba el Carnaval Xurigué A partir d’aquest 11 de febrer se celebra a Calafell una nova edició del Carnal Xurigué.

Aquest és missatge que l’organització dóna als lectors de notíciestgn: “Espolseu bé plomes, nassos, barrets, perruques i bastons.

Poseu a punt metres i metres de roba lluenta, la purpurina, els lluentons, les tisores i els fils. I pam a pam, centímetre

a centímetre deixeu volar la vostra imaginació. Durant els dies 11, 12, 13 i 14 de febrer de 2010 a Calafell podeu ser tot allò que somieu ser perquè amics i amigues... ja és aquí el nostre “Carnaval “Xurigué” 2010, el Carnaval de la Costa Daurada”. El nostre típic i lluït Carnaval deu el seu nom al “Xurigué”, un peix volador d’aspecte fantàstic que sugge-

reix l’esperit carnavalesc més mediterrani. Durant quatre dies tot Calafell és Carnaval.

Dues espectaculars rues amb 50 carrosses i 20 comparses desfilant per dia, i un total de 12.000 comparsistes, al llarg dels dos dies, no us deixaran indiferents.

Us ho perdreu? Us hi esperem!

Els serveis socials de l’Ajuntament de Calafell han atès durant l’any 2009 vora de 2.300 usuaris. Més de 1.300 van ser dones i uns 900, homes. La regidora de Benestar Social, Maria Josepa Sans, ha explicat que “som un dels primers para-xocs dels problemes i, en particular, de l’actual crisi” i ha afegit també que “estem donant el nivell de resposta que la situació necessita”.

La regidora ha recordat que “aquest 2009 vam tornar a assumir la gestió directa dels serveis socials de base” i que “vam voler convertir una obligació legal en una oportunitat per tenir uns serveis majors d’edat i bolcats a la prevenció”. Ara, afegeix Sans, “l’aposta ha estat providencial, perquè ens ha permès estar prepa-

rats per fer front a la crisi”.

A més dels usuaris atesos, la regidoria de Benestar ha gestionat 28 aparells de teleassistència (12 dels quals donats d’alta durant l’exercici). També ha tramitat 120 expedients de renda mínima d’inserció, dels quals 76 han estat aprovats, 3 donats de baixa, 17 denegats, 3 extingits, 7 pendents i 14 suspesos. Així mateix s’han elaborat 71 valoracions de persones en situació de dependència. A més, 376 famílies (amb un total de 1.454 persones) han rebut vals d’aliments per fer front a situacions de gran necessitat.

I 44 famílies han rebut ajuts econòmics puntuals, amb un import total de 8.863,76 euros. Tots aquests serveis i atencions han generat un volum de 2.951 entrevistes i visites.

14 | Baix Penedès

| 10 de febrer de 2010

BAIX PENEDÈS

Tensió política a Cunit pel cas d’assetjament a la mediadora social Fàtima Ghailan L’oposició demana la dimissió de l’alcaldessa Judith Alberich notíciestgn, Cunit

E

l cas d’assetjament a la mediadora social Fàtima Ghailan per part de l’Imam de Cunit i alguns dels seus familiars per negar-se aquesta a portar vel ha acabat provocant un enfrontament polític al municipi del Baix Penedès. ICV, PP i CiU reclamen la dimissió de l’alcaldessa Judith Alberich, a la qual acusen d’haver fet una mala gestió del cas i d’haver amagat informació a la resta de formacions polítiques. L’alcaldessa, que assegura que els partits estan jugant políticament amb el cas, ha fet un comunicat per internar aclarir el seu posicionament sobre la problemàtica situació que ha hagut de suportar la funcionària municipal Fàtima Ghailan des del novembre de 2008, quan el cas va arribar als estament judicials.

Reprodum a continuació el comunicat de l’alcaldessa de Cunit, Judith Alberich: - Que és obligació de la ciutada-

El diputat del PP per Tarragona, Rafael Luna, amb la mediadora social víctima d’assetjament / Cedida

nia complir la llei i més encara d’aquells/as que tenim responsabilitats institucionals. Per tant, en cap moment no he prohibit a cap autoritat policial la detenció de ningú que hagi infringit la llei.

- A tota hora l’Ajuntament que represento i jo mateixa hem manifestat el nostre suport a la treballadora. Ho vam fer el dia que van succeir els fets, posantli protecció, i ho hem continuat fent, durant més d’un any, respectant escrupolosament el protocol establert per a les ordres d’allunyament i mantenint-la en el seu lloc de treball no cedint, en cap moment, a les

peticions dels representants de la comunitat que la substituíssim o modifiquéssim les seves funcions.

- Si vaig proposar una mediació va anar per a que F.G. recuperés la confiança de la comunitat islàmica del municipi i continués legitimada per ella per continuar exercint amb èxit el la seva feina de mitjancera, i per garantir que les accions desenvolupades per l’Ajuntament en favor de la integració i del respecte a la diversitat fossin efectives. D’una altra manera, hauríem estat cedint de forma indirecta davant de les peticions de l’Imam i el seu entorn,

Comença el període de preinscripció al CEIP La Muntanyeta de Bellvei El consistori destinarà 8.000 € per la compra de llibres notíciestgn, Bellvei

Del 2 al 16 de febrer, tots els dilluns i divendres, de 9 a 10 h, i els dimarts i dijous de 9 a 10, de 12 a 13 h i de 15 a 15.30 h, es poden fer les matrícules per al proper curs al CEIP La Muntanyeta de Bellvei. Aquest centre imparteix estudis d’Educació Infantil (de 3 a 5 anys) i d’Educació Primària (de 1r a 6è). Té aula d’informàtica, psicomotricitat, educació especial, logopèdia, plàstica, laboratori i gimnàs. A més, participa en el programa Comenius de la Unió Europea, en el projecte d’innovació educativa de biblioteques.edu i an-

glès curricular des de P4, entre d’altres.

8.000€ d’ajuts per la compra de llibres Aquest any l’Ajuntament de Bellvei ha concedit ajuts econòmics individuals per tal de contribuir a les despeses per l’adquisició de material escolar per a l’ensenyament primari.

N’han gaudit els escolars que cursen Educació Infantil i Educació Primària al CEIP La Muntanyeta, que estan empadronats i resideixen habitualment a Bellvei. A més, els alumnes de 3r i 4t de Primària s’han acollit al servei de reciclatge de llibres

de text, als que l’Ajuntament ha pagat un 20% del preu dels llibres. El regidor d’Ensenyament, Agustí Huerta, ha explicat que “aquesta nova iniciativa ha estat un èxit de participació amb 26 nens i nenes i de cara a l’any vinent volem incorporar algun curs més”.

Aquesta iniciativa pretén ajudar en la despesa que les famílies dels escolars tenen en concepte de llibres de text, però alhora té una vessant educativa en valors socials, culturals i mediambientals. D’altra banda, l’Ajuntament també ajuda a l’AMPA de l’escola per fer-hi millores al centre i subvenciona el servei de menjador.

situació que mai no he volgut que es produís.

- Mai no he coaccionat ni tan sols suggerit F.G. que deixés el seu lloc de treball, ni ha estat en el meu coneixement que ho fessin terceres persones en el meu nom o en el de qualsevol altre/a.

- Tal com ella mateixa ha manifestat públicament, aquest es tracta d’un conflicte entre persones que no està fonamentat en causes religioses. Està a les mans de la justícia i ha de ser ella la que el resolgui.

- Lamento profundament que es facin judicis paral·lels de situacions relacionades amb temes socialment tan sensibles com el de la immigració, amb el risc que això suposa per a la normal convivència ciutadana.

Lamento també que els partits de l’oposició hagin trencat el seu compromís de no jugar políticament amb aquest tema, del que sempre han estat informats a través de la Taula d’Immigració, òrgan polítictècnic del consistori, del qual són membres. I és per això que torno a apel·lar a la responsabilitat de totes aquelles persones, mitjans i institucions que d’alguna manera tenen una influ-

ència més notable en l’opinió pública.

Visita del diputat Luna El diputat del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Rafael Luna, ha exigit a l’Imam de Cunit, presumpte assetjador de la mediadora social, que “no converteixi l’islamisme en fonamentalisme. Si l’Imam pretén ampliar la seva influència més enllà de la mesquita, convertint el centre en una oficina de gestions paral·lela, no està ajudant a la seva comunitat i sí creant un gueto”. El diputat popular ha recordat que “els immigrants s’han d’adaptar als principis que regeixen la nostra convivència, el nostre estat que és un estat de dret i laic”.

Rafael Luna ha declarat que “la meva formació reclama el dret de qualsevol dona musulmana a no portar vel, si així ho considera”. Luna va fer aquestes manifestacions en el transcurs d’una visita que, acompanyat pel portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Cunit, José Barquier, ha realitzat per tal de mostrar-li el seu suport a la mediadora social del consistori, Fàtima Ghailan.

Nous aparcaments i rehabilitació de la zona esportiva de Bellvei notíciestgn, Bellvei

Aquest diumenge passat es va inaugurar l’arranjament de la zona esportiva de Bellvei, projecte que l’Ajuntament de del municipi ha aconseguit dur a terme amb els diners del fons estatal del 2009. Concretament, el projecte ha consistit en l’arranjament de la zona esportiva, la urbanització del sector, l’arranjament de la pista de tennis i la creació de 66 places d’aparcament.

Per això, es va enderrocar l’antic magatzem municipal.

A més, l’Ajuntament ha apro-

fitat per fer uns nous lavabos als vestidors. El total de l’import de l’obra ha estat de 325.658 euros. L’acte inaugural dels nous equipaments va tenir lloc el diumenge dia 8 de febrer a quarts de deu del matí, amb l’assistència d’una nodrida representació de les entitats esportives i ciutadanes que regularment fan ús dels equipaments esportius municipals. Després d’un esmorzar popular, de 10 a 12h, va tenir lloc una sèrie de partits d’exhibició de tennis.

També es va convidar tots els assistents a utilitzar i provar la nova pista.

Baix Penedès | 15

| 10 de febrer de 2010

BAIX PENEDÈS

Marxa nòrdica a la Costa Daurada Calafell inicia la tercera temporada de ‘Turisme Actiu’ amb l’objectiu d’atraure nous mercats i afegir oferta a la seva platja Calafell ofereix als seus visitants un producte fins ara més propi del turisme d’alta muntanya

C

alafell ha posat en marxa aquest cap de setmana una nova temporada, la tercera, de turisme actiu.

Aquest programa, destinat a atreure nous mercats i afegir oferta complementària a la platja, estarà centrat novament en l’activitat de marxa nòrdica, un exercici saludable i a l’abast de tothom que ha esdevingut un dels atractius turístics del municipi.

Fins al primer cap de setmana de desembre, les sortides de marxa nòrdica seran el dissabte, a les 10 i a les 17 hores, i el diumenge, a les 10 hores. Al juliol i a l’agost, per tal d’evitar les hores de més calor, les sortides seran dissabte i diumenge, a les 8 i a les 19 hores. Tots els dimecres d’agost, a més, hi haurà sortides nocturnes, a les 21 hores. Les sortides són guiades i gratuïtes i el Patronat Municipal de Turisme facilita gratuïtament el material bàsic. La base de l’activitat, on comencen i acaben les sortides, és la plaça dels Països Catalans.

El tinent d’alcalde de Turisme, Àngel Verge, recorda que “l’objectiu d’aquest programa, que vam encetar l’any 2008, és dinamitzar les platges, tot oferint-hi noves activitats que ens facin anar més enllà del producte tradicional”. Verge afegeix que “el turisme que busca fer una activitat física en contacte amb la natura pot ser més que un complement i convertir-se en un atractiu per ell mateix” i que “al centre i al nord d’Euro-

Primer grup de marxistes al passeig de Calafell, el cap de setmana passat. La marxa nòrdica és un esport saludable i apte per a tothom / Cedida

pa és un producte turístic molt desenvolupat”.

En aquest sentit, el regidor destaca que Calafell compta amb “avantatges naturals” perquè la marxa nòrdica sigui un èxit, com ha ocorregut en les dues passades temporades de turisme actiu: “Tenim una platja continua de longitud molt considerable. I en tercer lloc, gaudim d’una climatologia benigna que permet fer activitats a l’aire lliure qualsevol dia de l’any”. A més, Calafell ha sabut ser pioner “a oferir a la platja

Aquesta modalitat esportiva permet cremar un 40% més de calories que caminar a par normal

un producte fins ara més propi del turisme de muntanya, i a més amb caràcter gratuït”.

El coordinador de l’activitat de marxa nòrdica, Toni Dalmau, apunta que “es tracta d’una activitat molt saludable, que no

requereix cap preparació o entrenament i que està a l’abast de qualsevol persona”. Dalmau afegit que “es tracta de caminar amb el suport de dos pals, la qual cosa permet agafar un ritme i una certa intensitat de marxa”.

Millor que caminar La marxa nòrdica té força atractius saludables per a les persones que la practiquen. Per exemple, es consumeix d’un 40 a un 45% més de calories que

caminant a pas normal. S’exerciten el 90% els músculs del cos. És un exercici cardiosaludable i, a més, està especialment indicat per a persones que pateixen problemes musculars o malalties degeneratives de les articulacions, com l’artrosi. És més, és un exercici que causa poca fatiga i no produeix molèsties l’endemà. Els orígens d’aquest esport es remunten cap a 1930, a Finlàndia, quan els esquiadors de fons van buscar alguna forma d’entrenament fora dels mesos d’hivern.

16 | Comarques

| 10 de febrer de 2010

COMARQUEs

El Corte Inglés inicia el procés de selecció de personal per al nou centre de Tarragona El centre comercial obre una oficina de recursos humans al centre de la ciutat havent rebut ja més de 5.000 sol·licituds de treball

E

l Corte Inglés ha obert ja al públic la seva nova oficina de recursos humans a la capital tarragonina per tal d’iniciar el seu procés de selecció del personal necessari per la posada en marxa del nou establiment comercial. En un principi, els grans magatzems necessiten cobrir una plantilla de 550 persones. Tot i que l’àrea de recursos humans ja ha rebut més de 5.000 candidatures procedents de tot Catalunya, sobretot per internet, fonts d’El Corte Inglés han assegurat que la majoria de personal contractat serà resident a les comarques tarragonines L’oficina, oberta des del dimarts dia 9 de febrer - de 9h a 14h i de 17h a 20h de dilluns a divendres- està ubicada a la segona planta del número 1 de la Plaça Imperial Tarraco de Tarragona (antiga facultat de Lletres)., L’espai ha estat cedit per l’Ajuntament i servirà per dur a terme tot el procés de selecció de personal per al nou centre comercial de la capital tarragonina. Segons fonts d’El Corte Inglés, allà es realitzarà tota la recepció currículums dels candidats, la formació i algunes

de les classes pràctiques per als nous empleats del centre comercial. Algunes pràctiques, però, també es faran a establiments que la companyia té a la zona de Barcelona. Portaveus d’El Corte Inglés han assegurat que “el fet de tenir experiència no és determinant, ja que nosaltres sempre formem els nostres nous empleats amb la filosofia i les tècniques de l’empresa. Sí que és important tenir una actitud positiva i una gran predisposició a tractar amb els clients”.

El procés de selecció de personal s’inicia amb la recollida de currículums i de formularis.

Més endavant seguirà una ronda de trucades telefòniques als candidats per tal de fer entrevistes personals i, fins i tot, en grup. “Tot i que l’obertura del nou establiment comporta l’arribada de personal desplaçat de l’empresa -sobretot pel que fa als càrrecs directius-, la gran majoria de personal contractat serà de l’entorn de Tarragona, sobretot per qüestions de comoditat i proximitat”. En aquest sentit, fonts d’El Corte Inglés asseguren que estan especialment interessats en la contractació de persones desocupa-

El procés de selecció de personal finalitzarà abans de l’estiu. El nou centre comercial es posarà en marxa per Santa Tecla / Ò.M.

des. L’objectiu de l’empresa és tancar el període de selecció “abans de l’estiu, per tal que els nous empleats tinguin temps de fer el procés de formació i les pràctiques abans de l’obertura del nou establiment”. Tot i que el nou centre comercial generarà la creació de 550 nous

llocs de treball, l’establiment donarà feina finalment a unes 800 persones, ja que hi ha personal contractat directament per les marques (sobretot perfumeria, roba i complements).

Pel que fa al calendari d’obertura del nou establiment, les mateixes fonts han assegurat

que es treballa dins dels terminis establerts. Així, doncs, molt probablement El Corte Inglés de la capital tarragonina s’obrirà al públic durant la darrera setmana de setembre, coincidint amb les festes de Santa Tecla. “Obrirem després de l’estiu”, asseguren.

La Diputació de Tarragona distribueix més de 160.000 bosses compostables entre els municipis de la demarcació notíciestgn, Tarragona

La Diputació de Tarragona contribueix a augmentar el grau de sensibilització de la recollida selectiva de fracció orgànica en l’àmbit municipal. La Unitat de Medi Ambient del Servei d’Assistència Municipal de la institució iniciarà un procés d’informació i divulgació per a la prevenció del residus municipals, amb l’objectiu d’augmentar la sensibilització dels ajuntaments i la ciutada-

nia. Durant els mesos de febrer i març, la Diputació realitzarà una tercera tramesa de bosses compostables, 160.000, que lliurarà als ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que ho sol·licitin i que estiguin realitzant la recollida selectiva de fracció orgànica porta a porta, amb l’objectiu que aquests consistoris puguin repartir-les entre la ciutadania.

La gran quantitat de residus que es generen a la societat ha esdevingut un problema ambiental i comporta uns processos de

tractament complexos i costosos. La solució a aquesta problemàtica passa, en bona part, per un ús racional dels recursos naturals, respectuós amb el medi ambient i una prevenció i minimització dels residus.

Proves pilot pel control de fuites d’aigua potable La Diputació de Tarragona realitza una assistència pilot als ajuntaments de la Comunitat de Municipis del Parc Natural de la Serra del Montsant per

tal de controlar possibles fuites de les xarxes d’abastament d’aigua potable. Aquesta actuació, que forma part de l’Agenda 21 del Montsant elaborada per la Unitat de Medi Ambient del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació, té com a objectiu la utilització sostenible dels recursos i la lluita contra el canvi climàtic. Els municipis on es duran a terme els controls de fuites d’aigua en les xarxes d’abastament municipal d’aigua potable són la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de

Montsant, la Figuera, Margalef, la Morera del Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. En molts municipis catalans hi ha una diferència important entre el volum d’aigua potable en origen i la facturada.

En aquest sentit, es calcula que a Catalunya entre el 30 i el 50 % de l’aigua es perd en xarxes de subministrament d’aigua. Per això, els controls d’estanquitat en xarxa d’abastament suposaran, a més de beneficis mediambientals, un estalvi econòmic important.

Comarques | 17

| 10 de febrer de 2010

COMARQUES

ERC acusa el PSC de tenir un ‘doble discurs’ en el debat sobre el cementiri nuclear Els republicans presentaran una queixa formal davant de la Presidència de la Generalitat per les “sortides de to” del Delegat Territorial, Xavier Sabaté notíciestgn, Ascó

ERC ha sortit al pas de les darreres declaracions fetes pel Delegat Territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté, el qual s’ha mostrat a favor de la instal·lació del cementiri nuclear a la localitat d’Ascó (Ribera d’Ebre). Segons els republicans, en un comunicat enviat als mitjans de comunicació i signat pel president d’ERC a les comarques de Tarragona, Adam Manyé, i de l’Ebre, Gervasi Aspa, el PSC practica un doble discurs en el debat de la conveniència del magatzem de residus nuclears, ja que mentre el President José Montilla es mostra en contra de l’arribada de l’equipament a Catalunya, el delegat del govern català a Tarragona ho fa favorablement.

D’aquesta manera, ERC denuncia “el doble discurs del PSC sobre la ubicació del cementiri nuclear a la Ribera d’Ebre i, per

extensió, a Catalunya. Per les Federacions d’Esquerra es constata que mentre que des d’alguns àmbits del PSC es fa un seguidisme feble de la voluntat del territori de rebutjar el cementiri, des d’altres instàncies del PSC, com es manifesta amb les declaracions de Sabaté, es dóna una àmplia cobertura i col·laboració amb la candidatura d’Ascó per acollir-lo”.

Segons els republicans, “és inacceptable que el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, es posicioni en contra del propi Govern de la Generalitat de Catalunya, en contra del President, en contra del propi Parlament i en contra de la posició majoritària expressada a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona. En definitiva, el senyor Sabaté va en contra tant de la sobirania popular com de la sobirania política del nostre país”.

En el comunicat, els portaveus de la formació republicana de-

Més de 4.000 tones de residus recollits a l’Alt Camp Durant l’any 2009 s’han recollit 4.073 tones de residus en els 15 municipis en els quals hi presta servei l’Organisme Especial de Gestió de Residus de l’Alt Camp. Això significa un increment de 62 tones respecte l’any anterior (un 1,5% més), quan va ser de 4.011 tones. D’aquesta producció, corresponen 182,12 tones als envasos, 653,05 a la fracció orgànica, 258.45 al paper, 266,70 al vidre i 2.712,97 a la resta.

Dilluns dia 1 de febrer es va complir un any de gestió directa dels residus de la comarca a càrrec de l’Organisme Especial de Gestió de Residus de l’Alt Camp. “En aquest any, hem aconseguit realitzar un servei eficient de manera que hem eli-

minat queixes sense incrementar els costos”, afirma el gerent de l’Organisme, Josep Alsina, que recorda que les xifres de l’Alt Camp estan per sobre de la mitjana de Catalunya. També apunta que les dades del segon semestre són més positives que el primer i això fa pensar que durant el 2010 la millora del servei es veurà reflectit en les dades.

Els percentatges de recollida selectiva són similars als de l’any passat, i la recollida porta a porta continua mantenint-se com a més efectiva pel que fa als percentatges de recollida selectiva. Alsina també valora molt positivament la qualitat dels residus orgànics recollits, amb un nivell d’impropis” molt baix.

nuncien “la tolerància que la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya té amb les reiterades sortides de to i posicionaments fora de la seva competència territorial, del delegat de Tarragona”. Les Federacions d’Esquerra de les

comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre presentaran una queixa formal davant de la Presidència del Govern sobre la impunitat de les actituds públiques del delegat a Tarragona.

Per últim, ERC denuncia “l’obsessió d’alguns personatges del

PSC de reincidir en el model d’economia colonial per a les Terres de l’Ebre, derivant sobretot a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta instal·lacions impopulars i conflictives, incidint clarament així en el desequilibri territorial existent”.

18 | Turisme

| 10 de febrer de 2010

El darrer informe sobre el grau de satisfacció dels visitants destaca positivament les puntuacions assolides en gastronomia, benestar, relax i amabilitat de la població

TURISME

Les Terres de l’Ebre, destinació familiar Resultats del darrer baròmetre de l’Observatori d’Estudis Turístics notíciestgn, Tortosa

P

er quart any consecutiu el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona a les Terres de l’Ebre ha realitzat, de la mà de l’Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada, l’estudi sobre les característiques de la demanda turística allotjada durant aquest passat estiu a les Terres de l’Ebre.

Aquest 2009 l’estudi presenta novetats com ara l’explotació dels resultats referents a variables noves que pretenen aprofundir en el significat i imatge que el turista té de la destinació.

L’estudi, com altres anys, versa sobre turistes que van pernoctar en hotels, càmpings i establiments de turisme rural de les Terres de l’Ebre amb estada mínima d’una nit durant el període de juny a setembre del present any. El 70,6% de les enquestes corresponen a municipis costaners i el 29,4% a municipis interiors de Terres de l’Ebre. A l’igual que el passat 2008, el perfil predominant de visitant que rep el nostre territori són turistes amb edats compreses entre els 35 i 44 anys, provinents de Catalunya, arribats amb vehicle propi i que viatgen amb família (nens de 0 a 5 anys).

Turisme familiar Pel que fa al grup d’edats l’estudi reflecteix un lleuger envelliment del perfil. Tot i que el 38,1% dels turistes arribats aquest estiu a les Terres de l’Ebre corresponen al grup d’edat de 35 a 44 anys i que el segment de 25 a 34 anys representa el 21,6% dels turistes, el grup de 45 a 54 anys augmenta fins a situar-se en un 21,9% de la demanda. El seu lloc de residència habitual segueix la tendència a la caiguda de l’Estat Espanyol, que un

Les Terres de l’Ebre constitueixen un dels principals pols d’atracció de Catalunya, especialment per al turisme familiar intern. Far del Fangar al Parc Natural de l’Ebre / M. Cebolla

any més descendeix fins situarse en un 26%. En canvi, el turisme estranger augmenta fins al 26,1% i el català es manté en un 46,5%. Si tenim en compte el lloc d’origen dels visitants espanyols, es consolida la presència d’aragonesos i valencians davant la tendència a la baixa de Navarra. Pel que fa als visitants vinguts de fora, es detecta una considerable alça dels mercats alemany, anglès i italià, encara que França segueix ocupant el primer lloc de procedència dels turistes estrangers que visiten les Terres de l’Ebre. Cal destacar que, per primer cop, es detalla la procedència dels visitants catalans, sent amb un 37,1% els barcelonins els que ocupen el primer lloc seguits de tarragonins amb un 7,4%.

Visitar les Terres de l’Ebre amb motivació cultural (14,5%), visitar-la perquè agrada la zona (11,6%) i triar el destí per pas-

sar les vacances han estat els principals motius que han atret als nostres visitants. El visitant amb família i nens segueix sent majoritari, tot i que s’aprecia l’augment dels grups d’edat més elevada.

Internet, el major reclam Com a nou element introduït a l’estudi podem fer esment al mitjà pel qual descobriren l’existència de les Terres de l’Ebre els turistes que ens visiten per primer cop. Internet, amb un 59,9%, seguit de la televisió o la ràdio (35,3%) i oficines nacionals de turisme (30,3%) són les principals fonts a través de les que descobriren la destinació. Pel que fa al mitjà de transport, es manté l’accés amb vehicle propi amb un 89,9%. Les principals activitats realitzades segueixen sent el relax i el descans i la platja, seguida de pas-

sejar amb un fort augment. El nou apartat dedicat a les visites realitzades durant l’estada a les Terres de l’Ebre conclou que el Delta de l’Ebre, seguit de Tortosa i els Ports, són les destinacions més visitades pels turistes allotjats en hotels, càmpings i establiments de turisme rural.

Natura, benestar i l’amabilitat de la població Quant a la valoració de la destinació l’element més valorat pels visitants en la seva estada a les Terres de l’Ebre ha estat l’ambient natural, seguit de l’amabilitat de la població.

Com a novetat, aquest 2009 s’ha inclòs un apartat dedicat a la qualitat de la restauració ebrenca, obtenint una puntuació de 4,1 sobre 5, sent la qualitat, l’atenció al client i el restaurant en general els aspectes millor valorats. També s’ha

introduït una secció que detalla que la cerca de benestar és un dels principals objectius dels visitants (38,6%), seguit de la tranquil·litat (14,1%) i de la bellesa de l’indret (10,1%).

Augmenta la despesa Finalment, cal subratllar el canvi ocorregut en la classe social dels nostres visitants, amb un augment del 19% de la classe social mitjana i alta en detriment de la classe mitjana, la mitjana baixa i la baixa, amb el conseqüent augment de la despesa mitjana per persona.

El Patronat de Turisme de la Diputació a les Terres de l’Ebre farà arribar aquest estudi a totes les oficines de turisme de la zona, així com als membres del Consell de Marca per tal que puguin fer ús d’aquesta informació i adequar les seves accions de promoció en un futur.

Turisme | 19

| 10 de febrer de 2010

TURISME

“Treballem perquè la nostra oferta turística arribi a nous mercats” Entrevista a Joan Aregio, President del Patronat de Turisme de la Diputació notíciestgn, Tarragona

J

oan Aregio és el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Amb ell fem un repàs de l’estat del sector turístic de la província.

Com ha estat el 2009?

El nivell d’activitat en el conjunt de la demarcació ha disminuït un 10 per cent pel que fa a les pernoctacions. Aquest descens ha estat lleugerament superior a Costa Daurada (10%) que a Terres de l’Ebre (9%). Cal especificar però que aquest descens explica el nombre de persones que han vingut i el nombre de dies que han estat entre nosaltres, no la despesa.

Malauradament en el capítol de despesa, el descens ha estat més gran. Per dir-ho d’una altra manera, ens hem trobat que la gent ha intentat no renunciar a les seves vacances però ha modificat el seus hàbits, reduint l’estada i el pressupost disponible.

La Diputació inverteix cada any més en actuacions turístiques. Amb la crisi, el sector se situa com el gran motor de la província?

Si , s’ha fet un esforç impor-

tant i més encara si tenim en compte que la Diputació en el seu conjunt ha reduït el pressupost global pràcticament un 5%. El Patronat ha vist com s’incrementava un 22%. D’aquesta forma s’intenta contribuir a afavorir, un dels principals sectors econòmics del territori. És ara, amb una situació de crisi forta com patim, que les institucions han de fer apostes clares i fermes pels sectors productius prioritzant el seu suport davant d’altres actuacions.

Amb tot, també detectem que serà un any complicat pel pressupost del Patronat ja que les necessitats del sector, ara per ara, són molt elevades i també han crescut.

I quines seran les grans línies d’actuació que es preveu seguir amb aquesta inversió?

El Patronat té unes línies estratègiques aprovades per aquesta legislatura, és a dir, fins el 2011. El que vàrem fer a finals de l‘any 2008, és ajustar la nostra actuació a un context econòmic gens favorable per actuar en conseqüència. Estem fent especial atenció als mercats de proximitat (Espanya, Catalunya i França), així com a alguns mercats d’alt valor estratègic (Regne Unit). Estem treballant per una millor coordinació d’accions tot implicant

al màxim nombre d’agents per aconseguir una major eficiència. Hem encetat una línia de col·laboració amb la Touroperació per tal que el suport a la comercialització sigui més clar.

Estem fent de les accions a Internet una eina més present en les nostres actuacions....

Quines seran les grans actuacions que es duran a terme durant el 2010 a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre?

Com li deia abans sobre la nostra planificació estratègica per la legislatura, hem reajustat l’activitat per atendre els condicionants del context econòmic que ens toca viure.

Les accions que li mencionava al punt anterior, seran de nou l’objecte principal de la nostra atenció.

Quin és el retrat robot del visitant de la zona de la Costa Daurada i com s’ha d’atendre aquesta demanda?

A la Costa Daurada ens arriba com a clients “tipus” una família de 2 adults amb 2 nens, que fan una estada de 3.7 dies, que en el 53% dels casos ve del conjunt de l’estat Espanyol i en el 47% de mercats internacionals amb una motivació principal que és gaudir del bon temps i del litoral.

Les nostres tasques de difusió i suport a la comercialització tenen molt en compte aquest perfil i que d’una forma o altra condiciona la definició de la nostra activitat.

Quines són les accions més importants que es duran a terme enguany en promoció?

El Pla de fires és una eina important però no l’única. De

fet puc dir-li que en els darrers tres anys l’hem reduït un 55% i hem activat altres mecanismes per la promoció i la difusió.

En el pla estem mantenint aquelles fires, principalment professionals, on detectem que la nostra tasca es pot desenvolupar d’una forma eficient i és útil. Hem detectat que les fires orientades al client/consumidor final han variat força.

Ara la gent s’informa des de l’ordinador de casa seva, els 365 dies a l’any, i si vol les 24 hores del dia... calia per tant tenir-ho en compte i actuar en conseqüència.

Estic parlant de fer evolucionar els instruments ja que el sector també evoluciona.

Si pogués demanar un desig pel futur turístic de l’àrea de Tarragona,què demanaria?

Que el sector es segueixi mantenint com un àmbit líder en la nostra estructura econòmica com fins ara ho ha fet. Que redistribuíssim millor, en el temps i en el territori, l’activitat ja que hores d’ara encara pateix d’una forta concentració. Que arribéssim a mercats en els que encara no som presents i en alguns casos a nous segments que podem atendre i encara no ho fem de forma suficient.

20 | Social

| 10 de febrer de 2010

la xarxa santa tecla compta amb treballadors socials als seus diferents centres: hospitals, abs, residències, centres de dia, centres especials de treball i menjador social

SOCIAL

Treballador social: l’agent de canvi notíciestgn, Tarragona

E

l Tr eba ll Soc ial és u n a t a sca encara molt desconeguda di ns d e l a n ostra soc ieta t p e r ò a l h ora amb un a gra n f u n ci ó . La fig ura del t r e b a l l a d o r s ocial es pot e n t e n d r e c o m un agent d e c a nv i q u e ajuda a les p e r s o nes a d e senvolupar le s s ev es ca pa c itats per r e s o l d r e el s s eus p roblem e s i / o i n t e grar-se a la c o m u n i t a t . L a Xarx a Soc i a l i S a n i t à ria de Santa Te c l a d i p o s a d’aquesta f i g u r a e n el s seu s difer e n t s c e n t r e s (hospitals, c en t r es d e dia , residèn c i es , CAP s , c en tres esp e c i a l s d e t r eball...) que a b r a cen u na g ran divers i t a t d ’ u s u a r is com gent gra n, p e r s o n es amb disc a p a ci t a t s o amb problemes d ’ i n t eg ra c ió i risc soci a l .

El Treball Social és encara un gran desconegut en la nostra societat. És cert que en l’actualitat, s’ha incrementat el coneixement envers aquesta figura però encara són molts els ciutadans que no saben quina és la seva funció. La missió del Treball Social és facilitar que totes les persones desenvolupin plenament les seves capacitats, i previnguin les seves disfuncions. Està enfocat, per tant, a la solució de problemes i al canvi. És, per aquest motiu, que els professionals del Treball Social, es converteixen en agents de canvi en la societat i en la vida de les persones, famílies i comunitats per les que treballen. El Treball Social és un sistema integrat i dinàmic de valors, teoria i pràctica interrelacionats.

La seva tasca comprèn una gran diversitat d’àmbits d’actuació, dirigits a aquells sectors poblacionals que necessiten d’una atenció especial: tercera edat, persones

la situació ho requereix). Alhora gestiona els protocols propis de la unitat, i participa en projectes comunitaris amb els altres professionals. És el nivell d’atenció més proper al ciutadà, amb el que informa, orienta i deriva cap a altres serveis especialitzats (hospitals, centres sociosanitaris, residències...).

La Xarxa compta amb àrees bàsiques a Llevant, Torredembarra, Vila-seca, Calafell, Vendrell i Arboç.

amb discapacitat, persones maltractades, immigració, persones en situació d’exclusió social, minories ètniques, drogodependències, emergència social, persones amb risc social i altres.

La situació actual, amb una societat en continua transformació, implica grans reptes per la professió, tant a nivell teòric com en la seva pràctica diària així com a nivell de formació i d’identitat en àrees com l’educació, la salut, la cultura, la gestió, etc.

Hospitals de la Xarxa Xarxa de Santa Tecla Dins de la Xarxa Social i Sanitària de Santa Tecla, el Treball Social actua en diferents nivells d’atenció tant a l’àmbit sanitari com social. D’aquesta manera, dins del sector sanitari el paper del treballador social està present als hospitals de Santa Tecla i El Vendrell, a les Àrees Bàsiques de Salut, al Sociosanitari i PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport), mentre que a l’àmbit social actua als Centres de Dia i Residències per a la gent gran, al Servei d’Ajut a Domicili, al menjador social per a persones amb risc d’exclusió social i al Centre Especial de Treball per la inserció sociolaboral de per-

sones amb discapacitat. Àrees Bàsiques de Salut (ABS) Cada Àrea bàsica compta amb un professional de treball social que actua principalment en la prevenció i promoció de mesures que millorin la salut; l’aten-

ció continuada; programes específics de prevenció de salut tant individual com comunitària; atenció individualitzada al centre; donar suport a l’equip assistencial del pacient (metge i infermeria), i visitant també al malalt en el seu domicili (quan

Als nostres hospitals (Santa Tecla i El Vendrell) hi han dos treballadors socials que actuen de forma coordinada amb la resta de professionals del centre.

Per una banda, treballen amb l’equip assistencial en els ingressos, per facilitar les altes dels pacients, coordinant-se amb els diferents recursos assistencials i sanitaris de l’entorn de la persona malalta.

El treballador social també realitza les valoracions socials i informa tant a la persona ingressada com a la seva família del circuït consensuat amb l’equip de treball i l’usuari. Per últim, implementa els protocols de treball, propis del centre de treball i del servei.

Social

| 10 de febrer de 2010

| 21

SOCIAL Atenció sociosanitària El treballador social en l’atenció sociosanitària realitza valoracions socials de la situació del pacient i la seva família, acompanya a la família en el procés patològic i forma part de l’equip assistencial del centre.

Per aquest motiu, ha de tenir coneixement dels recursos socials i sanitaris de l’entorn del pacient, per poder gestionar el retorn a domicili.

A més ofereix suport al malalt i a la seva família, orientant i informant dels recursos sanitaris i socials. A l’equip PADES, la feina es centra principalment en donar suport als malalts terminals i les seves famílies a domicili, gestionar recursos amb agilitat i fer l’ atenció al dol al malalt i la seva família.

Atenció social El treball social dins de l’àmbit d’atenció social es centra en la informació, orientació i assessorament a les famílies i usuaris.

A més el professional d’aquesta àrea es converteix en el referent al llarg de tot el procés d’acollida, estada i comiat de la

persona i la seva família al centre, vetllant per la continuïtat de l’atenció, ocupant-se de tot l’apartat de tràmits i gestions.

A més, participa en l’elaboració del pla d’atenció individualitzada de l’usuari i planifica i implementa els projectes propis del centre.

Els centres de la Xarxa dedicats a l’atenció social són: la Residència de Llevant i de l’Arboç, els Centres de Dia de Constantí, Pobla de Mafumet, i Llevant, el Centre Especial de Treball, el menjador social i el Servei d’Ajut a Domicili (SAD) de la ciutat de Tarragona.

Perfil d’usuari La tipologia d’usuaris és molt diversa, des de persones amb problemes econòmics, amb problemes de dependència, immigrants sense recursos... Per tant, els coneixements que el treballador/a social ha de tenir són amplis, la formació contínua és un repte i una obligació assumida. Els principals diagnòstics socials treballats des de les diferents unitats de Treball Social dels centres de la Xarxa

són: persona gran fràgil, dificultat d’integració laboral per discapacitats (física, psíquica..), dificultats d’integració social (idioma, cultura...), dependència lleu, moderada, severa i gran dependència (dificultats socials relacionades amb l’àmbit de la dependència funcional), esgotament del cuidador principal, claudicació familiar i/o manca de suport familiar, maltractament físic i/o psicològic, processos d’incapacitació judicial, situació de risc no controlat (per embaràs, per malaltia infectocontagiosa...), dificultats relacionades amb addiccions (ludopatia, toxicologia...), dificultats relacionades amb les malalties mentals o manca de cobertura sanitària. El treball social a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla utilitza per a la seva implementació, protocols d’actuació que possibiliten un treball assistencial comú, basat en la qualitat de l’atenció, i amb un suport informàtic igual per a tots els centres. Hem incorporat un treball amb diagnòstics socials, novedós i singular, que permet conèixer les mancances del nostre entorn,

per poder elaborar programes més eficients i orientats a la solució real del problema.

Reptes de futur El context social, econòmic, tecnològic i cultural en el qual s’emmarca el Treball Social, presenta característiques noves que plantegen majors exigències en la formació dels treballadors socials: la globalització econòmica ens fa plantejar nous escenaris en la política social; les tecnologies de la informació i de la comunicació porta noves formes d’ exclusió i marginació social, diferents a les ja existents; el progressiu envelliment de la població suposa un augment en l’ atenció i cura de la població; i el creixent individualisme de la nostra societat s’associa a canvis en la família i incrementa les situacions d’inestabilitat i convivència. El treball social ha de fer en la societat actual d’altaveu de les problemàtiques que tracta, fer de transmissor de la realitat amb la que es troba en la seva intervenció, traspassar al terreny públic les situacions

socials dels sectors desfavorits, realitzar un retorn de coneixements i informacions que puguin visualitzar, socialment allò que els treballadors socials veuen.

La relació estreta i l’ experiència directa que dóna l’exercici professional situa als treballadors socials en una posició privilegiada d’ observació dels fenòmens socials. Ha de desenvolupar una activitat d’ informació i també de sensibilització que tindria com a destinataris a la societat en general, als polítics i als altres professionals.

Cal que els treballadors prenguin el lideratge dels serveis socials, de la política social i del treball social per incidir de forma efectiva en l’espai social de la seva competència. És també necessari innovar formes d’intervenció i tenir una presència professional en àmbits acadèmics, professionals i públics. Aquest reptes requereixen temps, esforç i dedicació, que quan tornen són sempre un benefici per als ciutadans, per als professionals i per a la professió.

Els Treballadors Socials de la Xarxa...

Anna Gómez Coordinadora de Treball Social

Sònia Gómez: ABS Vila-seca i ABS Calafell

J. L. Muñido: ABS i Resid. Llevant, C. Dia de Llevant, La Pobla de Mafumet i Constantí

Núria Pitarch ABS Calafell, ABS Arboç i Residència Arboç

Cristina Parra Àrea Bàsica Salut Torredembarra

Ingrid Bartés Àrea Bàsica Salut Vendrell

Beatriu Labernia Hospital del Vendrell

Elena Martín Centre Sociosanitari de Llevant

Silvia Arroyo Hospital de Santa Tecla i UFISS Santa Tecla

Sandra Barceló Treballadora social del PADET

22 | Història

| 10 de febrer de 2010

PÀGINES DE LA HISTÒRIA (I)

Les institucions més antigues de Tarragona L’Arquebisbat, l’Hospital de Santa Tecla i l’Ajuntament perviuen i continuen la seva activitat a la capital tarragonina des de l’Edat Mitjana Manel Sanromà, Tarragona

S

ovint la Història s’explica al voltant dels grans fets protagonitzats per personatges famosos (reis, generals, papes, científics, revolucionaris…) oblidant que el passat és un compendi dels actes de tots i cadascú dels humans que han viscut. Les viles i ciutats són l’àmbit on es desenvolupa la vida diària de les persones: la geografia i la història d’aquestes ciutats marca als seus habitants i determina el caràcter de la societat. Això és molt evident a Tarragona, ciutat mediterrània per excel·lència, una de les més antigues de la Península Ibèrica i amb un passat romà molt evident que condiciona el caràcter i la vida diària de la ciutat. Però les institucions més antigues de la ciutat que encara perviuen no són d’origen romà sinó medieval i totes tres segueixen marcant la personalitat i la vida de la ciutat. Estem parlant de l’Arquebisbat, de l’Hospital de Santa Tecla i de l’Ajuntament.

La més antiga entre elles és l’Arquebisbat, l’origen del qual es perd en els orígens del Cristianisme a Hispània, amb referents llegendaris com Sant Pau al segle I i històrics com Sant Fructuós al segle III. Durant gran part de la història de la Ciutat, l’Arquebisbat ha representat la icona més visible de la seva capitalitat i fins i tot de la seva pròpia existència com a comunitat ciutadana.

Diu la coneguda historiadora tarragonina M. Antònia Ferrer que “damunt les restes de la Tarragona Imperial romana els catalans, cristians, construïren l’actual ciutat i els arquebisbes han deixat marcada la seva historia i el tarannà dels tarragonins... La imatge que l’Església ha donat a la ciutat ha perdurat i dels romans li han quedat les grans restes arqueològiques…

Els arquebisbes que regentaren

es traslladà al seu acla ciutat de Tarragotual emplaçament na durant 700 anys actual de la Rambla van configurar la Vella. En la fundació manera de ser tarradel nou Hospital s’esgonina” tablia que hi hauria La continuïtat episun administrador i copal a Tarragona un conseller per cada va quedar interromuna de les dues parts, puda durant més de el Cabildo i el Consell quatre segles degut de la Ciutat, patroa l’ocupació sarraïnatge que ha vingut na. El darrer bisbe essent efectiu fins els metropolità, Sant nostres dies.

Pròsper, prengué el I aquí entra la tercera camí de l’exili poc institució més antiga després de la invasió de Tarragona. Com musulmana (segohem vist, la repoblana dècada del segle ció de Tarragona fou VIII) cap a terres protagonitzada pel italianes prenent poder de l’Arquebisamb ell les relíquies bat. Durant el segle del màrtir Fructuós, XIII successius arantecessor seu en el quebisbes van anar càrrec. Tarragona no assentant les bases tornaria a tenir un L’’antic hospital a l’actual seu del Consell Comarcal del que seria el poder tenim notícia de que en el seu arquebisbe anomenat pel Papa fins l’any 1118 quan testament el quart arquebisbe civil de la Ciutat. Així el 1231 Gelasi II nomenava el bisbe de després de la restauració, Hug tenim un primer pas quan l’arBarcelona Sant Oleguer com a de Cervelló, deixà cent mora- quebisbe Aspàreg de la Barca arquebisbe de Tarragona, a pro- batins per a la construcció d’un va crear una comissió amb alposta del Comte de Barcelona Hospital; l’any 1184 ja estaria gunes funcions de govern de la Ramon Berenguer III qui havia en ple funcionament donat qual formaven part canonges iniciat el procés repoblador de que apareix en una bula papal. i laics. L’any 1255 l’arquebisbe les terres tarragonines. Val a Pensem que en el mateix testa- Benet de Rocabertí donava un dir que a Tarragona, pel seu ca- ment de l’arquebisbe Cervelló pas més en suprimir la repreràcter de capital provincial ro- hi apareix una donació per a la sentació eclesiàstica d’aquesta mana i de seu històrica de par- construcció de la Catedral: en comissió, i el 1288 ja consta ticular significació cristiana, li aquest darrer quart del segle XII documentalment la existència correspongué un Arquebisbat estem assistint a la configuració Metropolità, és a dir, un bisbe del que serien els grans edificis amb un estatus superior i amb de la Tarragona medieval. Les ascendència sobre altres diòce- restes del primitiu Hospital no sis veïnes. L’any 1154 el tercer són altres que la seu de l’actual arquebisbe després de la res- Consell Comarcal del Tarragotauració, Bernat Tort, va cons- nès, al costat de la Seu. Val a dir tituir el Capítol de Canonges que aquesta època és també la que l’ajudarien a regir la Ciutat de l’inici de la construcció dels i els seus territoris. Pensem que dos grans monestirs de les nosen aquells anys, després de la tres comarques, Poblet i Sanconquesta de Tortosa (1148) i tes Creus. L’Hospital de la Seu Lleida (1149) i el darrer reducte funcionà ininterrompudament musulmà a Catalunya, Siurana en el seu emplaçament primi(1153), el territori tarragoní va tiu fins l’any 1464 en què l’aradquirir una seguretat que va quebisbe Pere d’Urrea ordenà possibilitar el començament de fusionar-lo amb l’altre hospital existent, el de la Ciutat, donant la reconstrucció de la Ciutat.

La segona institució tarragoni- així origen tant en el nom com na que ha tingut una continuï- en la seva titularitat, a l’actual tat durant més de vuit segles té Hospital de Santa Tecla. el seu origen en el propi Arque- Aquest funcionà al seu lloc bisbat. Efectivament, ja el 1171 d’origen fins l’any 1588 en que

de jurats que obraven en nom de la Ciutat. La definitiva existència d’una Municipalitat independent del poder eclesiàstic hauria d’esperar el 1336 en què l’arquebisbe Arnau Cescomes atorgà a la Ciutat el privilegi d’elegir els seus representants.

Es constituïa, doncs, l’Ajuntament. Els temps han canviat però les tres institucions continuen marcant la personalitat de la nostra Ciutat. L’Arquebisbat, a més del seu lideratge espiritual, continua tenint un paper molt important en l’àmbit cultural i social. L’Hospital de Santa Tecla ha donat origen a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, una de les organitzacions empresarials més grans de les nostres comarques amb un paper clau en l’àmbit econòmic, sanitari i social. I l’Ajuntament, com a màxim representant de la voluntat popular, exerceix el lideratge polític de la Ciutat en tots els àmbits. Altres noves activitats i institucions configuren la vida de la Ciutat del segle XXI, com ara la Indústria, el Turisme, el Port i la Universitat. Però ningú no pot entendre la Tarragona actual sense les seves tres institucions més antigues que han vingut marcant la vida ciutadana des de l’Edat Mitjana.

Cultura | 23

| 10 de febrer de 2010

CULTURA

Més de 500 ajuntaments d’arreu de Catalunya s’han adherit a la Candidatura Tarragona 2016 Aquests municipis representen gairebé el 90% de la població catalana notíciestgn, Tarragona

cepció. Les comarques amb uns percentatges més alts, per damunt del 90%, són l’Alt Camp, el Baix Camp, el Barcelonès, el Garraf, el Montsià, la Ribera d’Ebre, el Segrià, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Occidental. Com a dada significativa, alhora, cal esmentar el fet que hi estan adherits tots els municipis de més de 65.000 habitants.

L

La Candidatura de Tarragona com a capital de la cultura europea 2016, compta amb el suport de gran part dels ajuntaments de Catalunya. Fins al moment s’ha aconseguit que 523 consistoris catalans s’hagin aderhit a la candidatura.

Aquests municipis representen més de 6,5 milions d’habitants. Però el suport rebut, també arriba de fora de les nostres contrades. Les poblacions europees agermanades amb Tarragona, com Pompeia, l’Alguer o Avinyó, van signar un manifest de suport a la Candidatura. Ara caldrà esperar per comprovar, si aquest suport dels diferents municipis en ajuda alhora de ser una de les favorites a l’hora de decidir quina ciutat serà la propera Capital de la cultura. a candidatura de Tarragona a la Capital Europea de la Cultura per a l’any 2016 continua rebent adhesions d’ajuntaments

Les ciutats europees agermanades amb Tarragona han signat un manifest de suport

Imatge de l’acte d’agraïment a tots els ajuntaments que donen suport a la candidatura de Tarragona 2016 / Cedida

catalans. Amb els últims ajuntaments adherits ja són 523 els consistoris catalans que ens han donat suport. Aquests municipis representen més de 6’5 milions d’habitants, el que suposa gairebé un 90% de la població de Catalunya (el 88,7%

Tots els municipis catalans de més de 65.000 habitants s’han adherit a la Candidatura

El llegat artístic grecollatí retorna a CaixaForum Tarragona Un cicle de cultura i pensament clàssic que durarà fins el març notíciestgn, Tarragona

Sovint, l’únic referent i prova visible del llegat històric que han deixat nombroses civilitzacions antigues són les creacions i manifestacions artístiques que encara romanen en peu. Sens dubte, una de les més monumentals, vastes i significatives és la de l’art del món clàssic, que ha determinat durant segles, i fins el dia d’avui, gran part de la producció artística occidental. Per a aprofundir en l’origen, funció i influència d’algunes d’aquestes obres arquitectòniques, escultòriques o iconogràfiques, el programa d’Humanitats de l’Obra Social ”la Caixa” en re-

cupera algunes dins el cicle de conferències Art i antiguitat grecollatina, que acollirà CaixaForum Tarragona del 8 de febrer al 15 de març del 2010.

Un dels plans de revisió arquitectònica més ambiciosos de la història, el de l’Atenes de Pèricles; l’escultura grega més important trobada fins ara a Catalunya, l’Asclepi d’Empúries; l’encisadora iconografia, música i lletra d’Orfeu; o una de les construccions més colossals i segons Miquel Àngel “un disseny angèlic i no humà”, el Panteó de Roma. Tots ells són una excel·lent mostra del llegat artístic grecollatí, però només una petita part de l’art que es podrà abordar al cicle que acull el Centre Social i Cul-

tural de l’Obra Social ”la Caixa” i que es plau a convidar per l’ocasió alguns dels catedràtics, professors i conservadors més destacats del país.

El cicle va començar el passat 8 de febrer. La propera cita tindrà lloc el dilluns 15 de febrer a les 19.00 hores amb la intervenció del catedràtic de Filologia Grega de Universidad Complutense de Madrid sota el títol ‘Temes del cicle èpic a la iconografia grega’. Durant el mes de març continuarà el cicle amb temàtiques com la ‘Iconografia d’Orfeu: el poder encisador de la música i la paraula’, ‘L’art a l’Atenes de Pèricles’ o ‘Asklepios o Serapis? Una nova interpretació iconogràfica de la gran escultura emporitana’.

de la població catalana). I amb aquest quasi 90 per cent ens acostem al nostre objectiu de representativitat institucional a través dels municipis.

Aquesta quantitat d’adhesions estan repartides per tota la geografia catalana, sense cap ex-

Municipis europeus també s’hi han adherit a la Candidatura.

En el cas de les ciutats agermanades amb Tarragona, els alcaldes de les ciutats italianes de Pompeia i l’Alguer, la ciutat britànica de Stafford, les franceses Orleans i Avinyó, l’austríaca Klagenfurt i la sèrbia Pancevo van signar un manifest de suport a Tarragona 2016 en un acte protocol·lari a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Les publicacions locals de 1808 a 1938, a l’hemeroteca La Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari, presenta la digitalització del seu fons de publicacions periòdiques locals més important. En els darrers anys s’han digitalitzat algunes de les capçaleres més consultades o en més mal estat de conservació i ara es pengen a Internet.

En total són 46 capçaleres que suposen gairebé 190.000 pàgines d’un període que va des de 1808 a 1938.

D’altra banda, també s’està preparant un llibre commemoratiu dels 25 anys amb l’aportació de tots els usuaris i investigadors que en un moment o altre d’aquest quart de segle han passat per la BHMT. Des de la Biblioteca se’ls ha

demanat una col·laboració per escrit, d’ entre 2 i 5 pàgines, on expliquin les seves experiències, anècdotes, etc... a partir dels importants fons que es troben dipositats a la seu de la Biblioteca; ja siguin bibliogràfics, hemerogràfics, etc... és a dir, les petites o grans troballes fetes de vegades després de moltes hores de recerca.

Algunes de les capçaleres que ja es poden consultar són: El Analizador Tarraconense, Catalunya Nova, Catalònia, Diari de Tarragona (1932 – 1938), Diario Mercantil, Diario de Tarragona (1808 – 1932), Eco de la Provincia, Faro del Francolí, Heraldo Republicano, La Provincia de Tarragona, El Tarraconense, Tarragona, Tarragona Federal, La Veu de Tarragona, o El Vigilante Tarraconense.

24 | Opinió

| 10 de febrer de 2010

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a lector@noticiestgn.cat

opinió

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

editorial Desafecció

E

n mig de la turmenta perfecta que tothom venir feia temps però que Zapatero i els seus ministres van negar fins que no van poder més, l’economia espanyola sembla un vaixell a la deriva en que

el capità o no en sap prou o ha begut més del compte. La recent patacada de la borsa no ha fet més que posar en evidència la desconfiança que desperta aquest Govern que és doblement culpable de negar la crisi, amb la qual cosa va perdre un temps preciós per fer-li front, i de no tenir una estratègia per ajudar el país a sortir d’ella. Encara no hem sentit ni una sola proposta per part del Govern central que vagi al cor del problema: la excessiva dependència de l’economia espanyola del totxo i el sol i un mercat de treball que fins i tot en les millors condicions ha arrossegat sempre unes taxes d’atur que en aquests moments es fan senzillament insostenibles.Fins i tot si són certs els brots verds i un any d’aquests sortim de la crisi gràcies a la tirada dels nostres socis, que farem el dia després per no tornar a caure a la cua d’Europa a la que l’economia mundial o europea es tornin a refredar? A tot això l’oposició no desperta grans passions que diguem i les seves propostes alternatives brillen per la seva absència.

A Catalunya les xifres són especialment preocupants. El país que tradicionalment havia tirat de l’economia espanyola és ara també líder però en xifres negatives de concursos de creditors, creixement de l’atur i fallides

Cartes al director Agraïments a la Tecla Ma mare ha estat ingressada durant cinc setmanes a l’Hospital Santa Tecla -del 28 de desembre de 2009 al 5 de gener de 2010-. Urgències . Després ingrés a planta. Primer a la cinquena. Posteriorment a la tercera.

Infecció persistent, i resistent als antibiòtics. I el cor de llarg temps delicat, ara, estant hospitalitzada, dues angines de pit seguides, en un lapsus de vint-i-quatre hores. I pedres a la vesícula. I una complicació rere l’altra. Pronòstic: “greu, molt greu”. “Feu-vos a la idea, la vostra mare està per a morir-se, s’està morint”.

Cinc setmanes; però dos temps. Dos temps malgrat tot. Un en què cada instant deixava la seva mínima condició temporal per adoptar la de pas agegantat vers la mort; cada cop més a prop i de rostre indubtable. L’altre el d’un sobtat revolt de sentit contrari: ara de comiat, però de la mort, sabem que sempre i per a tots, un comiat temporal.

Per tant (que és molt) el nostre - el de la família- agraïment a tots els professionals que heu tractat a ma mare, que, malgrat la inexistència d’un plànol concret per fer-la recórrer el trajecte d’aquest retorn; malgrat això, el ferm de la vostra professionalitat, encert i atencions, l’ha fet real.

Joan Martín Grimau Tarragona

seva transformació amb una nova pista i una nova terminal sis vegades més gran que la recentment inaugurada. L’Estació Intermodal Central del TGV al darrera de la Gavarres, a prop de la Canonja, licitada i a punt de començar. L’ampliació del Port de Tarragona i la construcció d’una nova Estació Marítima per poder acollir els creuers. Les millores de la T11, de la senyalització a la demarcació així com de la variant de L’Aldea o la millora a la carretera Móra d’Ebre-Reus.

En fi, les grans infraestructures de Tarragona estaran enllestides a tres anys vista. Hem de recordar que les inversions històriques en volum i en temps d’execució arreu del país formen part de l’Estatut de Catalunya? Esteu ben segurs que amb el nou finançament de Catalunya -passant de 400 milions (abans) a 4.000 milions ? (ara)- la Generalitat també tirarà endavant una sèrie d’infraestructures pel país. Són bones notícies per la nostra economia i les persones. Així és fa país.

Els presidents Montilla i Zapatero han assolit un salt en qualitat per Catalunya. En definitiva, s’ha fet un gir amb els governs socialistes tant de Madrid com de Catalunya i la transformació del país està en marxa. Hem deixat enrere la fórmula de CiU fent país emocionalment, cosa subjectiva i sense resultats; el president Montilla ofereix objectius i resultats amb racionalitat. Hem passat de l’emocional ineficaç al racional eficient. Els presidents Zapatero i Montilla han permès restablir la justícia que Catalunya i Tarragona es mereixen

empresarials. Amb un Govern tripartit que igual que un boxejador tocat té com únic objectiu aguantar com sigui els mesos que queden de legisla-

Fem país emocionalment o

tura, amb varis consellers amb el prestigi definitivament esfondrat a base

racionalment

d’errades de principiant o de simples ineptituds, l’economia catalana és un vaixell a la deriva, en aquest cas sense capità i només a la espera de les eleccions de la tardor. L’oposició aquí tampoc sembla trobar el seu paper d’alternativa engrescadora, encara que són d’agrair les propostes de fer un govern ‘amb els millors’ en clara referència implícita a certes mediocritats que ocupen cadires actualment.

I si no n’hi hagués prou amb tot això per fomentar la desafecció dels ciutadans amb els polítics que teòricament haurien de liderar la lluita contra la crisi, el Govern tripartit en una escenificació més dels seus (des) equilibris interns ha aprovat per les braves una Llei de Vegueries que per la seva transcendència hagués requerit d’una discussió més pausada. A la ciutat de Tarragona aquest procés s’ha viscut com una veritable agressió i la esperançadora unitat entre la classe política escenificada a les escales de la Seu, ha saltat pels aires quan les lògiques de partit han primat per damunt dels interessos ciutadans. Tant si mirem a Madrid, a Barcelona com a Tarragona, el got de la desafecció va creixent i la ciutadania es pregunta allò del famós acudit: que hi ha algú més?

Algú dubta encara que el president Zapatero acompleix amb Catalunya? Ningú. O seria injustificat fer-ho. Més que mai les infraestructures de Catalunya progressen, les mateixes que permeten el progrés econòmic del país pel segle XXI. Catalunya avui i demà -gràcies a l’esforç d’inversió històrica d’una magnitud mai vista fins ara- s’aixecarà i es posicionarà com una nació capdavantera de la Unió Europea.

Vull parlar de l’Aeroport de Barcelona, de la línia 9 del metro i de moltes altres obres que s’estan realitzant ara mateix. Vull parlar també del nostre territori, Tarragona. Aquí, a les nostres comarques, s’estan fent obres de primera i d’extrema importància, posant-les a l’hora de la modernitat, de la mobilitat i del benestar.

S’està construint l’A27, que lligarà Tarragona amb Lleida i més enllà fins l’Atlàntic. Sí, a l’A7, Vilafranca del Penedès-Castelló, amb licitació del tram Tarragona-Vilafranca aquest any. Sí, el famós Corredor del Mediterrani, i podem parlar-ne en referència tant de la xarxa de carreteres com de les vies de tren d’Alta Velocitat o del tren de mercaderies. Tothom recorda l’ampliació de la variant de Reus fins Alcover, l’ampliació de l’Aeroport i ara de la

Eric Bennmann Tarragona

Els canvis arriben!!

Feia temps que no anava per Campclar i tot just la setmana passada vaig anar a veure una amiga. Quins canvis!! No recordava el barri així.

La meva amiga acaba de tenir una nena , l’Helena, i vam sortir a passejar amb ella pel nou vial , no m’ho podia creure, ho havia vist al passar amb el cotxe, però és realment un passeig, una altra manera d’anar d’un barri a un altre ( vam anar fins a Torreforta en un moment!!) . I no va ser l’única novetat, més jardins, espais verds, places...La veritat és que al meu barri també s’han fet reformes, però no tan espectaculars.

Espero que el que s’ha fet allà continuï a tota la ciutat perquè dóna gust passejar per un entorn cuidat, dóna gust veure Tarragona així .

Sembla que el govern municipal s’ha posat les piles i comencem a veure la diferència. Destacar només allò que no ens agrada no seria just, així que molt bé ! Sr. Alcalde i a continuar treballant.

Enri Aznar Tarragona

Opinió | 25

| 10 de febrer de 2010

TENS UNA EXCLUSIVA PER NOTÍCIESTGN? ENVIA ELS TEUS COMUNICATS, NOTES DE PREMSA I FOTOGRAFIES A REDACCIO@NOTICIESTGN.CAT (*) Els articles informatius i fotografies hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 2.000 caràcters. Els articles es publicaran seguint els criteris de la direcció de notíciestgn i d’acord amb l’estil periodístic de l’equip de redacció del setmanari.

Edita i distribueix: 23 de setembre, S.A. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà msanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra a: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11

Cap de redacció: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L. Montse Adan redaccio@noticiestgn.cat Estudiants en pràctiques: Alba Ortiz, Anna Company i Isabel Gómez

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat

Departament comercial Cap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Assessora comercial: Marta Dalmau

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. D.L.: T- 1062- 09

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

OPINIÓ

ANTONI VIVES SENIOR ADVISOR DEL CATALAN OBSERVATORY DE LA LONDON SCHOOL OF ECONOMICS

JOAN ARAGONÈS MOSSÈN

JAUME NOLLA PERIODISTA

El director té raó

Us faré pescadors d’homes

Tres catalans

No és que vulgui ensabonar gratuïtament Manel Sanromà, director del nostre setmanari (cosa que per altra banda estic disposat a fer en tot moment). Quan dic que té raó em refereixo a una conversa telemàtica que vam mantenir la setmana passada sobre els efectes de l’iPad presentat per Steve Jobs.

El director em deia que aquest aparell podia revolucionar la manera de relacionar ciutadans i administracions i serveis públics, i depenia de com de despert estigués el govern de torn, l’ajuntament de torn, la universitat de torn, per desenvolupar-ne potencialitats i generar invents nous en un camí que, hi insisteixo, segons Sanromà, no té retorn. Fixeu-vos que en el comentari que em feia s’hi uneix la capacitat d’inventar a favor dels ciutadans que té l’equip de Jobs, amb la capacitat per potenciar els camins que ens indica el nou invent al si de la nostra societat. Parlem d’esperits desperts, per tant. Hi pensava aquests darrers dies analitzant el per què del collapse econòmic i financer espanyol. No em vull entretenir en la diagnosi. Ja sabem que Espanya és víctima d’ella mateixa, del totxo desenfrenat i del món que s’hi ha mogut al voltant.

Ara, però, m’interessa més preguntar-me què hem de fer i què hem de deixar de fer. Mentre el Sr. Rodríguez Zapatero es mou entre els subsidis encoberts del Plan E, en el que s’hi ha gastat més de 20.000 milions d’euros, per no generar ni un gram de valor afegit, i plans d’austeritat de 50.000 milions d’euros, que ens diuen la dimensió de la tragèdia del pressupost públic espanyol, nosaltres hem d’empentar per anar en la direcció indicada pel comentari que em feia el Sr. Sanromà: recerca aplicada, eficàcia i eficiència de l’administració pública, bona universitat, transferència tecnològica i científica, indústria de components de l’automòbil, finançament orientat, indústries químiques i energètiques, entre elles la petroquímica i la nuclear de darrera generació, màsters de direcció i de gestió de negocis, escoles professionals del nivell que havia tingut el país... A Barcelona l’Escola Industrial i les escoles professionals dels Salesians de Sarrià (que encara avui tenen un niell de col·locació dels seus alumnes del 100%), van marcar i marquen una manera de fer bona formació professional. Caldrà medecina dura per corregir el tret. L’economia espanyola ha fet una sèpsia brutal, que arriba a totes les parts de l’organisme, fins i tot les que no en voldrien formar part, perquè n’estem ben farts, com el nostre país. Tots n’estem ben contaminats i tots haurem de passar per les mesures pal·liatives i la convalescència. Algú ha de sortir a dir-ho, algú ha de parlar clar, algú ha d’indicar el camí! No pot ser que les bones idees, que els bones solucions quedin per a les converses privades. No ens hi podem resignar, oi director?

La imatge evangèlica del pescador com a símbol de la tasca donada als apòstols era molt apropiada en les seves circumstàncies, ja que bona part d’ells ho eren . Com totes les comparacions, però, portada fins a les últimes conseqüències és errònia. El mateix passa amb la imatge del pastor i el ramat. En la comunitat cristiana que en diem Església els homes i les dones no som un banc de sardines ni una ramada de bens, dins de la qual els xais i les ovelles no fan res més que dir “be”, remenar la cua i seguir els altres. No és aquest el “ramat” de Crist.. La idea central de l’evangelista és que som cristians -sigui quin sigui el nostre lloc en al comunitat- no sols per a rebre la bona nova, sinó també per a transmetre-la. En l’Església no hi pot haver una “classe passiva”. No hi pot haver els que donen, d’una banda, i els que reben, de l’altra. L’Església no es divideix en dos grups, el dels funcionaris oficials --bisbes i capellans- i el de la nombrosa “clientela”, uns que “fan” cristianisme i els altres -la immensa majoria- que reben, accepten i obeeixen cristianisme. En l’Església cal que d’alguna manera tots donin i rebin al mateix temps.

Precisament un dels mals endèmics de l’Església des de fa segles ha estat la seva divisió en una petita classe activa que assumeix totes les responsabilitats, la jerarquia, i una immensa majoria de classe passiva que s’acontenta en rebre ordres i ensenyaments. Així les comunitats cristianes es ressenten del clericalisme d’uns i del ‘passotisme’ dels altres. Quan parlem de l’Església --malgrat el Concili Vaticà II ja fa quasi 50 anys va deixar ben clar que era el conjunt de la comunitat cristiana- pensem encara només en la jerarquia eclesiàstica. I això és un disbarat tan gran com confondre el govern amb la nació, cosa que sol agradar molt als governants, sobretot quan es tracta de règims autoritaris.. Era tan clar en aquells anys conciliars que l’Església no podia reduir-se a l’element clerical, que un autor pronosticava que dintre de 50 anys aquesta visió seria inconcebible. Doncs bé, han passat quasi 50 anys i continuem igual... i en alguns aspectes, pitjor. És veritat que s’han fet alguns intents, com és la creació dels consells diocesans i parroquials de pastoral, però cal confessar que els seu èxit ha estat molt minso i en molts casos nul. I quan un mètode no funciona enlloc vol dir que la deficiència no rau en les persones, sinó en ell o bé en l’estructura dins la qual està posat. No es tracta d’una simple democratització dels poders de l’Església a imatge i semblança de la societat actual. Ja que en l’aspecte autoritari vam imitar excessivament la societat civil de l’edat mitjana, no és qüestió ara de cometre el mateix error imitant-la en l’aspecte democràtic. L’Església no és una societat democràtica, però menys oligàrquica. És, hauria de ser, una família, en la que hi ha autoritat, però en la que l’eix no és la llei o l’autoritat sinó l’amor.

Seguir fent Església sense quasi comptar amb els seglars, fins hi tots en els nivells més alts, és tancar les portes, al sentit comú, però també a l’Esperit Sant.

I sis parers. Aquest és el refrany que ens caracteritza i ens duu a polemitzar vivament sobre qualsevol qüestió.

Ara toquen les vegueries. Però abans, per què no parlem de les províncies? Aquest ens lamentable és obra d’un tal Francisco Javier Burgos, escriptor i polític liberal afrancesat, admirador de com l’estat jacobí havia uniformitzat qualsevol cultura diferent que no fos la de la llengua d’en Molière, i seguint les indicacions apuntades en la famosa Constitució anomenada la Pepa (per cert, la primera que tenien a Espanya; a Catalunya ja n’havíem tingut de més avançades i tot, però un cert Borbó que crema eternament a l’infern les va fer desaparèixer) van crear l’aberració anomenada província amb el propòsit clar de controlar directament cada racó de terra, i de pas aniquilar qualsevol intent de cesseció.

Una part de la terra catalana fa cap de la manera més vil a l’Aragó, la Franja de Ponent, que als aragonesos han fet creure que sempre ha estat part de casa seva. La Cerdanya, la parteixen; les terres de l’Ebre, de sobte, formen part de Tarragona i parlem del Pirineu de Lleida, com si a la ciutat del Segre s’hi pogués esquiar.

Tot aquest batibull insofrible ha estat obra de l’Espanya més anticatalana. Josep Trueta, en la seva obra magistral: “L’esperit de Catalunya” ho denuncia parlant de la divisió del país tot dient: “els castellans progressistes intentarien crear una nova Espanya d’acord amb el patró francès de centralització i uniformisme”.

També ho denuncia Antoni Rovira i Virgili en el seu recentment reeditat llibre de lectura obligada “La nacionalització de Catalunya” quan es fa ressò de les paraules de Sagasta: “A Espanya no hi ha més que províncies”. I ja advertia que des del segle XIX havien fet córrer arreu del país un sentiment d’hostilitat contra Barcelona, amb la brama que s’ho volien quedar tot per a ells. Els sona aquesta cançó? Encara dura. Mentre ens barallem entre nosaltres, i discutim a quina vegueria hem d’anar, allà a la “meseta” es fan un tip de riure.

26 |

Blog_Esfer@

| 10 de febrer de 2010

SELECCIÓ D’ARTICLES QUE ELS NOSTRES LÍDERS POLÍTICS PUBLIQUEN ALS SEUS BLOGS D’INTERNET

BLOG_ESFER@

XAVIER SABATÉ PSC DELEGAT TERRITORIAL DEL GOVERN A TARRAGONA

CARLES SALA CIU DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA

SERGI DE LOS RIOS ERC REGIDOR A L’ AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Tots volem un magatzem de residus nuclears

10 afirmacions sobre les vegueries.

Cinema en català, ara

Carta a Ballesteros

E

I

E

1

l volem, però després d’acordar el tancament de les nuclears. O el volem, però lluny de Catalunya. O el volem perquè el considerem una oportunitat econòmica, però amb moltes condicions.

El govern de Zapatero ha estat valent i ha agafat el toro per les banyes. Perquè els residus nuclears van incrementant el seu volum i no poden ser durant més temps –a Ascó i Vandellòs en el cas català– en magatzems inadequats. Però hem acabat decidint que no es faci a Catalunya. De manera que serem l’únic país del món que dependrà d’un altre en aquesta matèria tan sensible. És una opció, sempre que trobem algú que els vulgui i que paguem.

No sé si hi hem reflexionat prou sobre això. He lluitat sempre perquè els catalans depenguem el menys possible de ningú. Però en les darreres dècades Catalunya afegeix dependència rere dependència. I no parlo de dependències polítiques que, com els ha passat a tots els països, àdhuc als més poderosos, hem augmentat respecte d’Europa o d’organismes internacionals. Sinó d’altres de més decisives com les dependències econòmiques, culturals, del consum, farmacèutiques, energètiques, financeres, de les assegurances i tantes altres que ens condicionen cada cop més. Només per citar algun d’aquests sectors, Catalunya no té bancs ni companyies d’assegurances ni d’electricitat –adéu FECSA enyorada–; ni companyia d’aigües des de la venda recent d’AGBAR. Ara hi haurem de sumar la dependència de qui ens guardi els residus nuclears que a sobre, hi farà negoci. Si se’m permet la digressió, quan he vist que...

a. Les vegueries no són, ni de lluny, un problema que preocupi als ciutadans. Però sembla que ara sigui l’únic problema de Catalunya. Fins i tot el President Montilla, que quan hi ha problemes s’amaga, ha tret el cap en aquest debat de les Vegueries. N’ha parlat perquè s’hi juga massa.

2a.- Els que ens dediquem a la política si preocupem al ciutadà, i incrementant càrrecs públics (hi haurà molts més Consellers de Vegueries que Diputats Provincials) no millorem aquesta imatge negativa, al contrari. De la mateixa manera afirmo, que canviant la Llei Electoral no s’arregla la corrupció.

La corrupció necessita d’altres cures pal·liatives, i la imatge dels qui ens dediquem a la política precisa de reformes profundes que ningú està disposat a afrontar, i quan dic ningú, és, ningú.

3a.- Les Vegueries proposades per ERC són una contrapartida a l’aprovació de la Llei de l’Àrea Metropolitana proposada pel PSC. Amb la diferència que l’Àrea Metropolitana veurà la llum immediatament i les Vegueries serà el propi Partit Socialista (a Madrid) qui les aturarà al no modificar la legislació necessària -alguna cosa ha dit ja al respecte el Ministre Chaves-. Ep!, això si no les atura abans el Tribunal Constitucional (algun any hi haurà Sentència).

Ho reconec, els del PSC amb aquestes coses són uns professionals, i els d’ERC, uns aficionats.

4a.- Abans que les Vegueries, era bàsic aprovar la Llei dels Governs Locals. Aquest avantprojecte de Llei amb 300 articles, que ha estat elaborat per la Universitat de Tarragona resta a hores d’ara amagat en un calaix de la Conselleria de ...

l passat dilluns vam poder contemplar com la gran majoria de les sales de cinema van tancar en protesta per la Llei del Cinema Català, en un espectacle realment trist i mancat d’argumentació.Actualment tan sols el 3% de les pel·lícules que es projecten a Catalunya ho fan en català, en una clara mostra de discriminació lingüística i cultural, inexplicable en ple 2010. Tot i que les majors del cinema van decidir ahir tancar, cal recordar que ERC, des del Govern, ha fet un esforç durant mesos per tal de buscar el màxim consens amb les empreses que gestionen els cinemes, però el sector no va oferir cap proposta que equiparés el català amb el castellà. És per aquest motiu que el Conseller Tresserrras ha liderat una llei valenta per alhora realista, ja que iguala l’oferta de films en català i castellà, al mateix moment que posa damunt la taula polítiques serioses i coherents per un sector menystingut durant anys per les institucions del país. La normalització passa per tenir l’oportunitat d’escollir en quin idioma ens volem emocionar o plorar a les sales de cinema.

La llei que va aprovar el Govern de la Generalitat va més enllà. No només esmena una desigualtat històrica, sinó que defineix un nou model de regulació de les activitats cinematogràfiques, al mateix moment que proposa polítiques i mesures de caràcter nacional. Per exemple, la llei proposa la creació d’una xarxa pública de sales de cinemes, que permetrien a Tarragona tornar a comptar amb projeccions habituals al centre de la ciutat, més enllà de la voluntat de les majors. ...

http://blocs.tinet.cat/blog/xavier-sabate/category/97/actualitat/2010/02/08/tots-volem-unmagatzem-de-residus-nuclears

http://blocs.tinet.cat/blog/carles-sala-roca/category/163/general/2010/02/07/10-afirmacionssobre-les-vegueries.

http://blocs.esquerra.cat/sergidelosrios/bloc/ cinema-en-catala-ara

ALEJANDRO FERNÁNDEZ PP PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

l·lustríssim Sr. Alcalde de Tarragona, Sr. Josep Félix Ballesteros Benvolgut Sr. Alcalde: El passat 1 de febrer vostè va mantenir una reunió amb l’Alcalde de Reus Lluís Miquel Pérez i amb el President de la Generalitat José Montilla, l’endemà de la qual el Govern de Catalunya va aprovar l’avantprojecte de Llei de Vegueries sense fer cap referència a la capitalitat de Tarragona i, en definitiva, ignorant les al•legacions presentades per la societat civil tarragonina.

Efectivament, i com la portaveu del PSC Begoña Floria em va respondre ahir, jo li vaig preguntar a vostè en Junta de Portaveus del dia 3 si aquell dia s’havia produït un pacte que no es va fer públic; vostè m’ho va negar i res més vaig dir sobre la qüestió.

En els darrers dies, però, les informacions aparegudes a mitjans com El País o El Periódico vinculant clarament l’acord final de govern a la reunió del dia 1 seguint clarament fonts del Govern de Catalunya, així com la sorprenent coincidència de valoracions entre vostè i l’Alcalde de Reus, m’obliguen a replantejar-me clarament la situació i a concloure que sí es va produir un pacte, a la vegada que li demano una resposta clara a les següents qüestions: - De què van parlar vostès en la reunió de l’1 de febrer? Es va arribar a un acord?

- Per què no es va fer pública la reunió de manera clara i transparent?

- Donada la possibilitat real de diferents interpretacions del resultat d’aquella reunió, existeix un ordre del dia i acta de la mateixa?

- En el cas que no n’hi hagi, com és possible que l’Alcalde de Tarragona anés a una reunió d’aquestes ... http://www.alejandropopular.com/2010/02/07/ carta-a-ballesteros/

Economia | 27

| 10 de febrer de 2010

Economia

Caiguda lliure de l’economia catalana Trigarem un dècada en retornar als índexs d’ocupació de 2007 El darrer informe de Caixa Catalunya ‘xoca’ amb les previsions del tripartit pel 2010 i preveu encara una recessió en l’economia del 0,7% i més increment de l’atur.

Mentrestant, la Unió Europea es mira amb lupa l’economia d’Espanya, Grècia i Portugal

L

’any 2010 serà encara molt complicat per les economies domèstiques dels catalans i de les catala· nes. Així ho apunta el darrer informe de Caixa Catalunya, la segona entitat financera més important del país, que preveu una baixada en l’eco· nomia del 0,7% i el mante· niment de la tendència des· tructiva de llocs de treball.

Caixa Catalunya contradiu les previsions del conseller d’Economia, Antoni Castells, i assegura que l’economia catalana es recuperarà al ma· teix temps que l’economia del conjunt de l’Estat espa· nyol. Precisament aquestes darrera setmana l’economia

espanyola està en el punt de mira dels mercats internacio· nals, ja que la UE dubta de la capacitat de l’Estat espanyol, juntament amb Grècia i de trobar fórmules per sortir de la crisi ràpidament.

Ni Espanya ni Catalunya presenten símptomes de recuperació econòmica a curt termini. Aquesta és la conclusió que s’extreu del darrer informe de Caixa Catalunya que assegura que, després d’haver registrat una caiguda en l’economia del 4% durant el 2009, Catalunya registrarà aquest 2010 una davallada del 0,7% (fins i tot per sobre de la mitjana d’Espanya).

Segons els analistes de Caixa

Catalunya, el país trigarà al voltant d’una dècada en recuperar els 350.000 llocs de treball perduts durant els dos anys de crisi financera. Si bé l’estudi apunta que Espanya i Catalunya començaran a sortir de la crisi simultàniament, la tesi que manté el servei d’estudis de l’entitat financera és que Catalunya es beneficiarà de la recuperació del mercat exportador, la qual cosa beneficiarà la indústria, que tanmateix només ocuparà 600.000 persones, una xifra molt baixa en termes històrics.

El 50% dels 326.000 llocs de treball que s’han perdut provenen de la indústria, mentre que 122.000 nous aturats provenen de la construcció.

Aquestes previsions, però, contradiuen les de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, que en més d’una ocasió han parlat de recuperació al llarg de 2010 gràcies al poder exportador de les empreses catalanes.

Crisi espanyola La crisi econòmica espanyola s’ha vist agreujada aquests darrers dies la retirada massiva dels inversors internacionals de les borses de Grècia, Portugal i Espanya, els mercats dels quals han estat posats en un mateix sac pels analistes com a “economies poc fiables”. Tot i els intents del govern espanyol per defensar la solidesa de

l’economia espanyola -la Ministra Elena Salgado ha iniciat una gira per la UE per incrementar la confiança amb primera parada a Londres- aquesta setmana la UE celebrarà una extraordinària en la qual els caps d’Estat abordaran la situació econòmica després de l’atac dels mercats contra Grècia, Espanya i Portugal pels dubtes de la seva capacitat per fer front al seu deute.

Els líders europeus discutiran com accelerar la sortida de la recessió i el ritme de consolidació fiscal i començaran a dissenyar el nou pla econòmic de l’UE per als pròxims 10 anys. que ha de substituir a la fallida estratègia de Lisboa.

Prop de 65.000 aturats a la demarcació Més de 3.000 tarragonins i tarragonines van perdre la feina el mes passat notíciestgn, Tarragona

L’atur continua sense mostrar símptomes de millora i ha tornat a pujar al gener a Tarragona respecte el mes anterior. La xifra de desocupats, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball, frega ja les 65 mil persones a la demarcació.

El passat mes de gener, 3.165 tarragonins van perdre la feina, el que representa un increment del 5,1% si es compara amb les dades del desembre.

Després de Lleida, Tarragona és la demarcació catalana que ha registrat un augment més important de l’atur en el darrer mes. Al conjunt del país, el nombre de desocupats va pujar prop d’un 4%, és a dir, en més de 22 mil persones.

Seguint la tendència dels últims mesos, els serveis, amb la pèrdua de dos mil llocs de treball, i la indústria, amb prop de 600 acomiadaments, han estat els sectors més castigats. Ara bé, tots els sectors s’han vist afectats per la des-

trucció d’ocupació. Una quarta part dels treballadors en situació d’atur a la província de Tarragona són immigrants.

En el darrer any, 13.300 persones han perdut la feina a Tarragona. Com és habitual, les dades facilitades pel Ministeri de Treball no s’aproximen a les de l’Enquesta de Població Activa, que en el seu darrer informe del quart trimestre de 2009 ja situava el nombre de persones desocupades a la província tarragonina en més de 70.000.

Des dels sindicats i des dels diferents agents econòmics del territori es reclamen mesures urgents tant al Govern de la Generalitat com a l’Estatal per revertir la situació de destrucció de llocs de treball de ja fa més de dos anys. De moment, les mesures aplicades per les administracions no han donat resultats i no hi ha perspectives de millora a curt termini per a Espanya, segons ha manifestat la mateixa Unió Europa.

De les 64.907 persones que hi havia a l’atur a la demarcació

en finalitzar el mes de gener, 36.364 són homes (56,02%) i 28.543 són dones (43,98%). Hi ha 7.515 aturats menors de 25 anys dels quals 4.289 són homes (57,07%) i 3.226 són dones (42,93%). De la resta de 57.392 aturats, 32.075 són homes (55,89%) i 25.317 són dones (44,11%). Amb aquesta dades a la mà, l’atur supera ja el 17% de la població a les comarques tarragonines. El nombre d’aturats al conjunt de l’Estat espanyol també ha superat amb escreix els 4 milions.

28 | Economia

| 10 de febrer de 2010

ECONOMIA

Acord entre els Ports de Tarragona i Savona per incrementar trànsit de mercaderies Les dues autoritats portuàries realitzaran accions conjuntes per consolidar el transport, principalment, en el sector de les fruites

Imatge aèria del Port de Tarragona / Cedida

E

ls presidents dels ports de Savona (Itàlia) i Tar· ragona, Rino Canavese i Josep Antón Burgasé, han firmat un conveni de col· laboració entre ambdós ports, d’una any de durada, per mi· llorar i ampliar les seves rela·

cions comercials. L’acord, que ja ha tingut un resultat efec· tiu amb la participació con· junta de les dues autoritats portuàries a la fira de Berlín ‘Fruit Logística-2010’, té di· versos objectius encaminats a aconseguir sinergies entre

ambdós ports. Aquests rep· tes inclouen tant l’intercanvi d’informació sobre els projec· tes de desenvolupament com l’intercanvi d’experiències sobre qüestions de seguretat i de la formació i capacitació del personal.

La UGT demana polítiques d’ocupació adreçades als sectors més desfavorits Durant el mes de gener de 2010, Tarragona ha registrat un total de 64.907 persones desocupades, el que significa un increment de 3.165 persones, és a dir, un augment d’un 5,13%. En relació a l’any anterior, l’atur s’ha incrementat ja en més de 13.000 persones.

En relació als diferents grups de població, des de la UGT es destaca principalment el canvi de tendència, ja que aquest mes han estat les dones les que han tingut un major increment.

“Això és degut que el sector més afectat aquest mes ha estat serveis, una activitat econò-

mica ocupada en gran mesura per persones del sexe femení, acumulant el 2006 del total de persones desocupades. Mentre que la construcció i la indústria han tingut increments de 327 i 563 persones respectivament”, assegura el sindicat.

Davant del panorama actual, la UGT de Catalunya exigeix al Govern que desenvolupi noves polítiques actives d’ocupació dirigides als col·lectius més castigats per la crisi, com són les persones estrangeres i les persones més joves, i no eliminarles com en el cas de les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers

d’Ocupació. Tanmateix el sindicat demana un augment de la despesa pública per impulsar l’economia productiva i combatre l’atur i l’exclusió social, i el retorn social del capital públic injectat al sector financer, exigint la concessió de crèdits a empreses i particulars.

La UGT de Catalunya reclama que es posin en marxa diferents “plans renove” per incentivar el consum. En aquest sentit, el sindicat en proposa tres: un pla renove per al moble, un pla renove de rehabilitació d’habitatges i un pla renove de productes de la llar.

Ambdós ports comparteixen alguns operadors, dues empreses amb interessos en els dos ports, com a GF Group (presenti a Savona amb Reefer Terminal i a Tarragona amb el terminal Fruport, ambdues dedicades a la manipulació de fruites, productes peribles i contenidors) i al grup o cadena d’empreses Euroports, especialitzades en la manipulació de càrrega, tenen interessos tant a la terminal de càrrega a granel al port Vado Ligure a Itàlia com a la terminal de TPS al port de Tarragona. D’aquesta manera, els dos ports crearan una comissió per a l’estudi de la viabilitat de noves línies comercials entre els ports de Savona i de Tarragona.

Entre altres punts que inclouen l’aportació de dades estadístiques i informació necessària per desenvolupar estudis conjunts, el conveni preveu que l’Autoritat Portuària de Tarragona i l’Autoritat Portuària de Savona s’informaran mútuament sobre les inversions i nous desenvolupaments en infraestructura que cada una d’elles es dedica a augmentar la seva capacitat de manipulació de la càrrega i emmagatzemament de càrrega.

De la mateixa manera, l’Auto-

ritat Portuària de Tarragona i l’Autoritat Portuària de Savona han acordat dur a terme accions comercials conjuntes per promoure les seves instal· lacions per a càrrega general, amb un èmfasi especial en el tràfic de fruites. Per tant, es posaran d’acord en accions conjuntes i es coordinaran en conseqüència.

El conveni contempla també informar-se mútuament i col·laborar sobre la formació del personal portuari i la col· laboració en qüestions de seguretat en els nous projectes a fi de millorar la seguretat i les condicions de seguretat en ambdós ports.

Savona El municipi italià de Savona està situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona (costa oest del país). L’any 2007 tenia més de 60.000 habitants. És, per importància de mercaderies, el tercer port de Ligúria (després de Gènova i La Spezia), i actua com a sortida al mar per a les indústries de Piamonte i Lombardía. Té, a més, una important activitat ferroviària amb França.

Tarragona acollirà el XXXVI Congrés Nacional de Reumatologia notíciestgn, Tarragona

El proper mes de maig de 2010, El Palau de Fires i Congressos de Tarragona acollirà la trentasisena edició del Congreso Nacional de la Sociedad Española de Reumatología (SER). Aquesta trobada, la més important de l’especialitat que se celebra a Espanya, reunirà prop de 1.200 especialistes de tot el país, els quals debatran sobre els últims avenços en tractament, diag-

nòstic i detecció precoç de les malalties reumàtiques. Amb un programa científic centrat en las principals patologies musculo-esquelètiques, la seguretat del pacient reumatològic o l’epidemiologia de les més de 250 malalties reumàtiques, entre altres temes, en el XXXVI Congreso Nacional de la SER també es tractarà la situació actual tant dels pacients tarragonins com dels professionals reumatòlegs que exerceixen a la regió.

28 | Economia

| 10 de febrer de 2010

ECONOMIA

Acord entre els Ports de Tarragona i Savona per incrementar trànsit de mercaderies Les dues autoritats portuàries realitzaran accions conjuntes per consolidar el transport, principalment, en el sector de les fruites

Imatge aèria del Port de Tarragona / Cedida

E

ls presidents dels ports de Savona (Itàlia) i Tar· ragona, Rino Canavese i Josep Antón Burgasé, han firmat un conveni de col· laboració entre ambdós ports, d’una any de durada, per mi· llorar i ampliar les seves rela·

cions comercials. L’acord, que ja ha tingut un resultat efec· tiu amb la participació con· junta de les dues autoritats portuàries a la fira de Berlín ‘Fruit Logística-2010’, té di· versos objectius encaminats a aconseguir sinergies entre

ambdós ports. Aquests rep· tes inclouen tant l’intercanvi d’informació sobre els projec· tes de desenvolupament com l’intercanvi d’experiències sobre qüestions de seguretat i de la formació i capacitació del personal.

La UGT demana polítiques d’ocupació adreçades als sectors més desfavorits Durant el mes de gener de 2010, Tarragona ha registrat un total de 64.907 persones desocupa· des, el que significa un incre· ment de 3.165 persones, és a dir, un augment d’un 5,13%. En relació a l’any anterior, l’atur s’ha incrementat ja en més de 13.000 persones.

En relació als diferents grups de població, des de la UGT es destaca principalment el canvi de tendència, ja que aquest mes han estat les dones les que han tingut un major increment.

“Això és degut que el sector més afectat aquest mes ha es· tat serveis, una activitat econò·

mica ocupada en gran mesura per persones del sexe femení, acumulant el 2006 del total de persones desocupades. Mentre que la construcció i la indústria han tingut increments de 327 i 563 persones respectivament”, assegura el sindicat.

Davant del panorama actual, la UGT de Catalunya exigeix al Govern que desenvolupi noves polítiques actives d’ocupació dirigides als col·lectius més cas· tigats per la crisi, com són les persones estrangeres i les per· sones més joves, i no eliminarles com en el cas de les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers

d’Ocupació. Tanmateix el sindi· cat demana un augment de la despesa pública per impulsar l’economia productiva i com· batre l’atur i l’exclusió social, i el retorn social del capital pú· blic injectat al sector financer, exigint la concessió de crèdits a empreses i particulars.

La UGT de Catalunya reclama que es posin en marxa dife· rents “plans renove” per incen· tivar el consum. En aquest sen· tit, el sindicat en proposa tres: un pla renove per al moble, un pla renove de rehabilitació d’habitatges i un pla renove de productes de la llar.

Ambdós ports comparteixen al· guns operadors, dues empreses amb interessos en els dos ports, com a GF Group (presenti a Sa· vona amb Reefer Terminal i a Tarragona amb el terminal Fruport, ambdues dedicades a la manipulació de fruites, pro· ductes peribles i contenidors) i al grup o cadena d’empreses Euroports, especialitzades en la manipulació de càrrega, tenen interessos tant a la terminal de càrrega a granel al port Vado Ligure a Itàlia com a la termi· nal de TPS al port de Tarrago· na. D’aquesta manera, els dos ports crearan una comissió per a l’estudi de la viabilitat de no· ves línies comercials entre els ports de Savona i de Tarragona.

Entre altres punts que inclouen l’aportació de dades estadísti· ques i informació necessària per desenvolupar estudis conjunts, el conveni preveu que l’Auto· ritat Portuària de Tarragona i l’Autoritat Portuària de Savona s’informaran mútuament sobre les inversions i nous desenvo· lupaments en infraestructura que cada una d’elles es dedica a augmentar la seva capacitat de manipulació de la càrrega i em· magatzemament de càrrega.

De la mateixa manera, l’Auto·

ritat Portuària de Tarragona i l’Autoritat Portuària de Sa· vona han acordat dur a terme accions comercials conjuntes per promoure les seves instal· lacions per a càrrega general, amb un èmfasi especial en el tràfic de fruites. Per tant, es posaran d’acord en accions conjuntes i es coordinaran en conseqüència.

El conveni contempla tam· bé informar-se mútuament i col·laborar sobre la formació del personal portuari i la col· laboració en qüestions de se· guretat en els nous projectes a fi de millorar la seguretat i les condicions de seguretat en ambdós ports.

Savona El municipi italià de Savona està situat a la regió de la Ligú· ria i a la província de Savona (costa oest del país). L’any 2007 tenia més de 60.000 habitants. És, per importància de merca· deries, el tercer port de Ligúria (després de Gènova i La Spezia), i actua com a sortida al mar per a les indústries de Piamon· te i Lombardía. Té, a més, una important activitat ferroviària amb França.

Tarragona acollirà el XXXVI Congrés Nacional de Reumatologia notíciestgn, Tarragona

El proper mes de maig de 2010, El Palau de Fires i Congressos de Tarragona acollirà la trentasisena edició del Congreso Na· cional de la Sociedad Española de Reumatología (SER). Aquesta trobada, la més important de l’especialitat que se celebra a Espanya, reunirà prop de 1.200 especialistes de tot el país, els quals debatran sobre els últims avenços en tractament, diag·

nòstic i detecció precoç de les malalties reumàtiques. Amb un programa científic centrat en las principals patologies musculo-esquelètiques, la segu· retat del pacient reumatològic o l’epidemiologia de les més de 250 malalties reumàtiques, entre altres temes, en el XXXVI Congreso Nacional de la SER també es tractarà la situació actual tant dels pacients tarra· gonins com dels professionals reumatòlegs que exerceixen a la regió.

Esports | 29

| 10 de febrer de 2010

ESPORTS

Capital del Golf Arriba la fira Tarragona Meeting Golf, punt de trobada internacional per conèixer les últimes novetats, tendències i millors ofertes referents a la pràctica del Golf

E

ls propers dies 26, 27 i 28 de març, el Recinte Firal del Palau Firal i de Congressos de Tarragona acollirà la primera edició del Saló Tarragona Meeting Golf (TMG).

Es tracta d’un saló que es convertirà en un punt de trobada de la indústria i l’esport del Golf, així com una plataforma per acostar aquesta activitat a un públic no iniciat. A més, el visitant descobrirà novetats i últimes tendències en el món d’aquest esport.

Les persones que visitin la fira trobaran informació sobre camps de Golf, materials, marques i botigues especialitzades, les millors destinacions i hotels, serveis i empreses relacionades amb aquest esport, etc. Durant els tres dies de celebració del saló, es comptarà amb la presència de tots els camps de Golf de la nostra àrea d’influència així com les principals marques del sector.

També s’han programat diferents activitats com són ponències o taules rodones sobre aspectes fisioterapèutics o mals vicis adquirits en la pràctica d’aquest esport, per citar alguns exemples. A més, també tindran lloc xerrades i classes pràctiques per a discapacitats.

A més, el saló Tarragona Meeting Golf també ha programat tornejos de Golf i Pitch & Putt amb importants premis pels guanyadors, així com un còctel-sopar d’entrega dels premis.

Aquesta primera edició del saló compta amb el recolzament de les federacions espanyola i catalana de golf, així com la Federació Catalana de Pitch & Putt. A més, també compta amb la col·laboració de la Fundació Seve Ballesteros.

Cal destacar també que és el primer cop, des de l’obertura del darrer camp inaugurat (Port Aventura) i des de l’ampliació de La Graiera de 9 a 18 forats, que s’uneixen tots els camps de

Tarragona es convertirà en un punt de referència per als amants del Golf / Cedida

Golf de la província per donar recolzament a una iniciativa similar.

Tarragona Meeting Golf vol esdevenir una cita anual de referència del golf i el Pitch & Putt a Catalunya, alhora que posicionar Tarragona i la Costa Daurada com una destinació de primer ordre del turisme vinculat al món del Golf.

Una trobada amb un marcat caràcter social Pels nombrosos acords als quals ha arribat l’organització, podem afirmar que aquesta és una fira amb un marcat caràcter social, on es busca la participació de tots els seus visitants i la implicació de determinats col·lectius. Acords

com l’establert amb la Fundació Seve Ballesteros reafirmen aquest caràcter social de la fira.

Aquest darrer acord contempla destinar a la causa de la Fundació el benefici que reportin els tornejos, així com una part important de la recaptació dels actes socials, sortejos, venda de talonaris promocionals i altres activitats relacionades amb el certamen.

La Fundació Seve Ballesteros destina els seus ingressos a la investigació contra el càncer i realitza accions que recolzen a joves jugadors de Golf que no disposen dels recursos econòmics suficients.

A més, també s’ha arribat a acords amb algunes entitats de discapacitats. És el cas de la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica Mestral-Cocemfe de Tarragona, amb qui s’ha acordat organitzar conferències i classes pràctiques de Golf per a persones amb discapacitats diverses. Per fer-ho, comptaran amb la col·laboració del Sr. Marcos Meury, professor de Golf del Club Costa Daurada de Tarragona. L’organització del Tarragona Meeting Golf vol obrir les portes no només a totes les persones que vulguin

iniciar-se en aquest esport, sinó que també el volen donar a conèixer entre les persones amb discapacitats.

També s’han arribat a acords amb l’ajuntament de Tarragona i la Federació Catalana de Pitch & Putt. Amb el consistori tarragoní s’ha establert que el divendres dia 26, totes les escoles de Tarragona i els seus voltants que així ho desitgin, puguin visitar el saló. Pel que fa a l’acord amb la Federació Catalana de Pitch & Putt, aquest permetrà muntar un petit green que es convertirà en un camp de pràctiques exterior pels més petits. Així, les escoles que visitin la fira o aquells infants que hi acudeixin acompanyats dels seus pares podran tenir el seu primer contacte amb aquest esport a l’exterior del Recinte Firal. El dia 20 de març tindrà lloc la Gran Final al Club de Golf Bonmont on hi participaran els guanyadors dels tornejos anteriors.

Tarragona Meeting Golf vol esdevenir una cita anual de referència del golf i el Pitch & Putt a Catalunya

30 | Gastronomia

| 10 de febrer de 2010

GASTRONOMIA

Manolo: gaudir del peix i del marisc mar de Tarragona; gambes, llagostins, escamarlans, els calamars a la romana; el pop a la gallega; l’arròs caldós amb llamàntol; arròs amb espardenyes; el suquet de peix, el rap a l’all cremat; el tronc de lluç al vapor; la balandra, la graellada; la suprema de lluç a la crema d’escamarlans... i, en el capítol de les postres, destaca la rebosteria casolana, com la crema catalana, cruixent de xocolata amb licors, el dolç de mató i els gelats artesans, entre d’altres.

Respecte el celler, els comensals poden triar entre diferents varietats de diferents Denomi-

Fèlix Llovell, Tarragona

Manolo Gil, d’origen aragonès, és molt conegut per la seva gran i llarga tasca professional en el camp de la restauració. Tot un personatge!

A la primavera de l’any 1998, ja fa doncs 12 anys, va obrir el seu propi restaurant al cor del Serrallo, el barri de pescadors de Tarragona, davant de la llotja. L’establiment, porta el seu nom: “Manolo” i la clau del seu èxit no és altre que fer bona cuina marinera.

Manolo compta amb el recolzament de la seva esposa María Jesús i la seva filla, Rosana, juntament amb el seu espòs Antonio López.

El local és acollidor i agradable, amb una capacitat per a cinquanta persones. Es comença amb el bar, -separat del menjador- per prendre un aperitiu.

Al fons, l’any 2006, hi va posar un aquàrium amb llamàntols, llagostes, bous de mar, nècores i un corall. A continuació, ve el menjador, molt ben decorat, amb motius mariners. Per últim, cal destacar la cuina, on Arturo Subirats, el xef, elabora peixos i mariscos comprats pel mateix “patró” a la llotja que està només a 30 metres d’aquest restaurant.

Manolo és, doncs, un restau-

rant de cuina tradicional marinera, caracteritzada per l’ús de productes de primera qualitat per l’elaboració de plats. Les receptes són clàssiques i segueixen la línia dels pescadors. Entre les especialitats cal destacar el típic romesco, el plat més tradicional i representatiu de la cuina tarragonina. Recordem que Manolo Gil, oriünd de Saragossa, és Mestre Major Romescaire des de l’any 1993, on va

‘Manolo’, ofereix el millor peix i marisc en un ambient mariner

guanyar el popular concurs que cada dos anys es celebra al Pòsit de Pescadors del Serrallo.

També podem destacar com a plats de la carta, els fruits de

nacions d’Origen que hi consten a la carta de vins, amb més de cent referències.

MANOLO Carrer Gravina 61-63. El Serrallo. 43004 Tarragona.

Tel. 977 22 34 84.

Horari: de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 23:00. Tanca diumenge per la nit i dilluns tot el dia.

Targetes de crèdit: American Express, Diners, Master Card, 6000 i Visa.

Disposa de terrassa i aire condicionat.

Motor | 31

|10 de febrer de 2010

MOTOR

El nou Classe C Una nova manera de percebre la carretera notíciestgn, Tarragona

E

l nou model Mercedes Classe C ja es pot trobar al mercat. Des de sempre la Classe C ha marcat tendències: amb innovadors sistemes de control i d’estabilitat, un equipament de seguretat excel·lent i motors d’última generació.

El nou Mercedes arriba carregat de prestacions com poden ser la inclusió de la il·luminació diürna LED, les llantes de 16” i 17” i un nou sistema de navegació i entreteniment (opcional). Totes aquestes comoditats formen el nou Mercedes Classe C que tot i la innovació no deixa de banda l’elegància que caracteritza aquesta línia tan transgressora.

Són petits detalls que renoven una línia d’automòbils que portava 3 anys sense canvis.

Aquest nou vehicle ofereix una potencia impressionant i una conducció agradable. La gamma de motors que incorpora aquesta línia d’automòbils pertanyen a la família BlueEFFICIENCY i es caracteritzen per reduir el

pes i la resistència a l’aire, a més d’una gestió energètica optimitzada per tal de rebaixar el consum de combustibles i les emissions de CO2. Tot i que no hi ha cap canvi significatiu pel que fa als motors, sí que destaca el Mercedes Classe C 220 CDI de 170 CV que té un consum

mixt de 4,8litres/100km i una emissió de 127 g/km, característiques que el porten a ser el vehicle més eficient de tota la història en aquesta línia, la Classe C. Interior i exterior La Classe C sempre s’ha caracte-

ritzat pel seu elevat confort. En el nou Mercedes Classe C però, els especialistes s’han proposat a més, superar totes les expectatives, i per aconseguir-ho han equipat el nou automòbil amb una gran amplitud interior i d’una funcionalitat i flexibilitat per adaptar-se a les necessitats

de cadascú. A més compta amb un regulador i limitador de velocitat, així com amb sistema Bluetooth.

Tan sols contemplant l’exterior sabem que es tracta d’un autèntic Mercedes: la graella del radiador cromada, la corona de llorer i la estrella sobre el capó, són trets que el fan inconfusible.

També, des del punt de vista de la seguretat, la Classe C ve equipada de sèrie amb airbags frontals i laterals, davanters i amb la novetat de l’airbag de genoll (Kneebag). A més, compta amb control d’estabilitat (amb ABS, ASR i BAS), fre adaptatiu amb funció de fre en sec i arrencament en pendent. Amb totes aquestes mesures no es doncs d’estranyar que hagi obtingut vuit estrelles EuroNCAP en protecció- El Mercedes Classe C no sols ens aporta elegància, comoditat, innovació i seguretat sinó que ens mostra una nova forma de percebre la carretera, i és que cap altre model s’adapta tan ràpid i amb tanta precisió a les condicions extremes i als diferents estils de conducció.

32 | Ciència

| 10 de febrer de 2010

CIÈNCIA

Les químiques i la URV presenten el nou sistema de monitoratge d’olors El projecte es basa en un mapa d’olors digital i un canal de recollida de dades sobre el grau de molèstia a cada zona notíciestgn, Tarragona

E

l Servei de Recursos Científics i Tècnics (SRCiT) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), enquadrat en el Centre de Tecnologia Química a Catalunya (CTQC), ha presentat el sistema de monitoratge d’olors per als polígons químics de Tarragona. Es tracta d’una nova fita, que s’emmarca en un procés dinàmic de col.laboració entre l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i la URV, iniciat l’any 2004 a través del SRCiT, que assessora la indústria química sobre la base de la seva experiència i acreditació en la recerca d’aquest àmbit de les olors.

L’acte, ha comptat amb la presència de Ramon Fontboté, director general de l’AEQT; el Dr. Miquel Àngel Borrajo, en representació del CTQC, que ha explicat l’articulació entre el Centre i el SRCiT, que lidera el Dr. Martí Yebras; Joan M. Garcia Girona, membre de la Junta de l’AEQT i president dels Parcs Químics, que gestionen el PACMA d’acord amb les indicacions de la URV; Josep Lluís Pau, director dels SSTT de Medi Ambient que va subscriure un proto-

col l’AEQT el març de 2007 per al tema de les olors. També ha estat present el director de Kleversoft, Josep Ríos, l’empresa que ha efectuat el desenvolupament de l’aplicació tecnològica per l’automatització dels processos.

La proposta presentada té dues vessants, que alhora marquen el caràcter continuista del projecte. D’una banda es presenta la implementació d’un sistema digital de presa de resultats que incorpora un mapa d’olors digital en medis informàtics portàtils per la seva aplicació durant les inspeccions i activacions dels parcs químics (sobre la base del disseny de la metodologia i la capacitació del personal de parcs químics pel monitoratge diari i estudi d’episodis d’olor dintre dels polígons químics).

Aspectes positius del sistema de monitoratge d’olors El president dels Parcs, Joan Maria Garcia Girona, ha remarcat els aspectes positius més rellevants que aporta el sistema informàtic de presa de resultats: Disponibilitat “in situ” de la ubicació dels potencials focus de olor, fulls de seguretat de productes, plànols d’aplicació dels processos de les empreses, etc.; dades meteorològiques locals i en temps real; sistema de localització geogràfica GPS (Global Position System) i final-

ment sincronització immediata amb l’AEQT i SRCiT, de les dades recollides amb informe de situació en els polígons químics.

La segona vessant plantejada per Martí Yebras, líder del SRCiT, constitueix una nova fase de treball. Es proposa l’establiment d’un canal de recollida de dades de percepció individual del grau de molèstia en cada zona, la qual cosa precisarà d’observadors voluntaris anònims, amb confidencialitat garantida per la Universitat, que es complementarà amb la presentació de resultats i propostes de millora a una comissió de seguiment (administració - empreses). Segons Martí Yebras comporta uns avantatges notoris: Obtenció del grau de molèstia “real” causat per olors i la seva evolució, en les zones urbanes pròximes als polígons químics (quan es verifica l’origen industrial de l’olor); permetrà correlacionar el grau de molèstia amb operacions, incidències i actuacions realitzades en plantes Químiques; contribuirà optimitzar aquells recursos econòmics destinats a millores associades a problemes d’olors en fàbriques.

El president dels Parcs ha posat de relleu que tots els resultats assolits fins ara en matèria d’olors, s’han obtingut amb els mitjans existents. Per això s’ofereixen els nous resultats a l’Administració per seguir avançant, i d’aquesta manera es puguin integrar al procés tots els actors i els agents implicats.

A tall de recordatori: el PACMA (Pla d’Activació de Contingències MediAmbientals), es l’instrument posat en marxa per

l’AEQT el 7 de juliol de 2003 per donar resposta als episodis d’olors que ocasionen molèsties. Des de 2004 es compta amb l’assessorament de la Universitat Rovira i Virgili. El 2005 les olors es van integrar en el Conveni Marc de Medi Ambient (el març de 2007 es va firmar un protocol específic). L’any 2008 es van implantar les rondes diàries, i es va presentar als mitjans de comunicació en una jornada formativa.

Cinema i televisió | 33

| 10 de febrer de 2010

Cinema i televisió

Lluitar per sobreviure ‘THE ROAD’ EUA, Wide Pictures, Ciència Ficció, 112 min.

Director: John Hillcoat Intèrprets: Vigo Mortensen, Kodi Smit-McPhee, Charlize Theron, Guy Pearce, Robert Duvall, Garret Dillahunt Cinemes: Tarragona. Les Gavarres (0.45h, 16.00h, 18.15h, 20.30h, 22.40h), El Vendrell (0.45h, 16.00h, 18.10h, 20.30h, 22.40h)

“The Road” (La carretera) és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la guanyadora del Premi Pulitzer l’any 2007, de Cormac McCarthy, autor de “No es país para viejos”.

La pel·lícula està protagonitzada per Viggo Mortensen en el paper de pare i Kodi SmitMcPhee, que interpreta la figura de fill. La història transcorre en un món apocalíptic, arrasat per un misteriós cataclisme, on pare i fill viatgen cap a la costa per poder arribar a un ambient més càlid que els permeti trobar aliments i poder sobreviure al fred de l’hivern que

s’acosta. Travessaran un paisatge maleït, destrossat, cobert de cendres...en busca d’un lloc segur on quedar-se.

Durant la seva travessia es creuaran amb els pocs éssers humans que queden al planeta i que han sobreviscut a aquest desastre, la majoria d’ells però, o bé s’han tornat bojos o s’han convertit en caníbals.

Tot i que aconsegueixen el seu objectiu, les coses no acaben com ells haurien volgut. En tot cas però, la pel·lícula deixa les portes obertes a una possible continuïtat de la raça humana.

L’argument de la pel·lícula re-

corda al film “Soy Leyenda”, però en aquesta última estrena canviem al Will Smith solitari per Mortensen, que el recordem de pel·lícules com “El senyor dels anells”, on se l’anomenava Aragorn. La també coneguda actriu Charlize Theron acompanya a Mortensen interpretant a la dona d’aquest, però a ella no la veurem en temps real sinó a través de diversos flashbacks que li venen en ment al protagonista.

La pel·lícula compta amb el guió de Joe Penhall i amb la col·laboració del propi autor, Cormac McCarthy.

La cerimònia dels Goya: emoció i tensió en directe Aquest any, la cerimònia d’entrega dels premis Goya que es durà a terme el diumenge dia 14 de febrer a les 22.ooh al Palau de Congressos de Madrid, té com a novetat no sols que serà presentada i dirigida per l’humorista Andreu Buenafuente, sinó que a més a més, serà emesa sense interrupcions publicitàries.

TVE, RTVE i RTVE.es seran els encarregats de fer possible aquesta retransmissió. Com ja va passar l’any passat, la gala serà seguida en directe.

Com a avantsala dels Goya, TVE oferirà una programació especial entre els dies 8 i 14 de febrer a través de l’emissió de cinc llargmetratges premiats per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya: l’estrena de “Camino”, gran triomfadora

Tres Griffith, a una pel·lícula de Banderas de la passada edició amb sis guardons, “La Reina”, “Whisky”, “La Soledad” y “La hora de los valientes”, així com també el documental “El último turco”.

El director de TVE, Santiago González, assenyalava que “ L’emissió d’aquesta cerimònia amb tota l’emoció i tensió que genera el directe, es un acte que reafirma el compromís de TVE amb el nostre cine”.

Pel que fa a l’Acadèmia del Cinema, aquesta ha felicitat a Penélope Cruz per la seva interpretació al musical “Nine”, a més l’actriu opta a l’Òscar com a millor actriu de repartiment pel mateix paper. S’ha felicitat també als productors de “El secreto de sus ojos” i “La teta asustada”, de coproducció catalana, i als responsables del curtmetratge “La Dama i la muerte”.

L’actriu Melanie Griffith, la seva filla Dakota i la seva mare, Tippi Hedren, tres generacions Griffith, posaran les veus als personatges de la pel·lícula “Goleor, la balanza y la espada”, el pròxim llargmetratge de la productora Kandor Moon, que ha estat nominada als Òscar pel seu curt animat “La dama y la muerte”. Kandor Moon és la companyia resultant de la unió de la productora Green Moon, la d’Antonio Banderas i l’estudi d’animació Kandor Graphics. El director del llargmetratge ha explicat que el film es realitzarà en format 3 dimensions, tal i com es va fer amb el curt nominat. Tanmateix, el director ha assenyalat que està buscant un acord amb un soci nord americà per a fer una estrena mundial y aconseguir una major repercussió i distribució.

34 | Serveis

| 10 de febrer de 2010

Telèfons d’interès per municipis

Serveis Albinyana Ajuntament Consultori Mèdic Consultori Mèdic de Les Peces Hospital del Vendrell Guàrdia Civil Parròquia Jutjat de Pau

977 68 78 18 977 68 70 75 977 68 76 98 977 68 76 98 977 66 02 86 977 68 78 37 977 68 77 62

Altafulla Ajuntament Policia Local

Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra Estació de Servei Taxis

Auto Cars Penedès Informació Esplai de Jubilats Casal La Violeta Parròquia St. Martí Ermita Sant Antoni

977 65 00 08 977 65 02 80 609 32 96 51 977 65 60 07 977 64 38 01 977 65 22 54 607 86 46 44 607 15 38 18 977 66 08 21 977 65 21 32 977 65 00 83 977 65 01 58 977 65 24 10

Arboç Ajuntament Policia Local

Bombers El Vendrell CAP Arboç Hospital del Vendrell Creu Roja

Farmàcia Jutjat de Pau Llar d’Avis Piscina Muncipal Biblioteca Municipal Poliesportiu Municipal Residència St. Antoni Abat Veterinari Parròquia Sant Julià

977 67 00 83 900 66 62 22 977 16 77 07 977 66 71 85 977 67 15 88 977 68 76 98 977 66 11 41 667 45 00 26 977 67 00 09 977 67 04 43 977 67 16 90 977 10 93 23 977 67 19 92 977 67 07 13 977 67 03 07 977 67 12 33 977 67 04 07

977 67 13 50 663 96 66 62 977 67 17 12 977 67 15 88 977 25 79 00 977 66 11 41 977 67 11 02 977 67 01 08 977 67 08 02 977 67 01 08 977 67 13 57 977 67 01 08 630 09 79 67 977 67 14 40

Bellvei Ajuntament

977 16 88 41 977 25 79 00 977 16 82 52 977 16 80 57 977 16 80 02

Bisbal del Penedès Ajuntament 977 68 84 76

977 68 84 38 Consultori Mèdic 977 68 87 24 Urgències Hosp. Vendrel 977 25 79 00 Farmàcia 977 68 85 50

977 66 51 51 Creu Roja El Vendrell 977 66 11 41

977 66 41 13 Parròquia de Sta. Maria 977 68 84 52 Autobús Urbà Hife 902 11 98 14

Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra

977 16 81 85

Ajuntament Policia Local Cap Calafel Creu Roja Jutjat de Pau Telèfon Verd Taxis

977 65 70 19 977 65 72 27 977 64 38 01

977 69 90 09 977 69 90 07 977 69 14 18 977 69 28 66 977 69 25 08 900 46 03 67 977 69 03 20

Segur de Calafell Consultori Segur 977 16 44 08 Taxis Segur de Calafel 977 67 31 63

Constantí Ajuntament Policia Local

Guàrdia Civil Jutjat de Pau Àrea Bàsica de Salut

Centre de Dia Farmàcia Autocars Plana Biblioteca Pública Estació Bus TGN Paveló Poliesportiu Taxis

Parroquia Sant Feliu

St. Jaume Parròquia Sant Jaume Policia local Taxis

977 80 29 83 977 80 02 08 977 80 20 10 608 63 42 76 608 63 42 77

Cunit Ajuntament 977 67 40 80 Policia Local 977 67 50 48 Bombers Vilanova 977 66 71 85 Bombers El Vendrell 977 66 00 80 CAP Cunit 977 67 63 32 CAP Cubelles 902 111 444 Urgències Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Creu Roja Calafell-Cunit 977 69 28 66 Cementiri 977 67 55 84 Despatx Parroquial 977 67 40 30

El Catllar

Bonastre

Calafell

Banyeres del Penedès Ajuntament Guàrdia Municipal Consultori mèdic Urgències Cap Arboç Hosp. Comarcal del Vendrell Creu Roja Farmàcia Centre Cívic Ernest Lluch Museu Municipal Josep Cañas Llar d’avis Espai Jove Biblioteca Taxi Parròquia

Consultori Mèdic Urgències Hosp. Vendrel Jutgat de Pau Llar de Jubilats Piscina Municipal

Ajuntament Jutjat de Pau Consultori Mèdic Urgències Hosp.

St Pau i Sta. Tecla Urgències Cap de Torredembarra Urgències Cap de Sta. Tecla Llevant Biblioteca municipal Parròquia

977 65 31 01 977 65 31 01 977 65 36 75

Creixell Ajuntament 977 80 02 02 Consultori mèdic 977 80 03 36 Urgències Cap Torredembarra 977 64 48 01 Autocars Penedès, S.A. 977 66 08 21 Farmàcia 977 80 04 77 Llar de jubilats

Ajuntament Mossos d’Esquadra Policia Municipal Bombers Consultori mèdic Creu Roja Guàrdia Civil Auditori Pau Casals Biblioteca Casal Cívic Farmàcia Tobella Taxi

La Riera de Gaià 977 16 64 00 977 92 41 40 977 68 47 04 977 66 71 85 977 68 35 86 977 66 11 41 977 66 02 86 977 68 34 68 977 66 21 18 977 66 75 26 977 68 09 17 977 66 58 92

Ajuntament 977 65 50 00 Consultori Mèdic 977 65 55 55 Urgències Cap Torredembarra 977 64 38 01 Farmàcia M. Domènech 977 65 51 55 Parròquia Sta. Margarida 977 65 50 76

977 61 06 00 977 61 06 27 977 52 34 10

Montmell

Els Pallaresos Ajuntament

Cap Sant Salvador Urgències Cap St. Salvador Jutjat de Pau Taxi Dispensari Mèdic Parròquia Sant Salvador

977 52 39 19 977 62 71 33 606 99 98 00 977 61 07 62

La Canonja

977 25 80 05 977 65 37 42 977 65 31 39

Ajuntament 977 54 34 89 Guàrdia Urbana 977 54 80 81 Cap La Canonja 977 55 66 78 Farmàcia Fuertes 977 54 50 90 Farmàcia Òptica Miró 977 54 60 60 Llar De Jubilats 977 54 18 83 Tanatori Municipal 977 55 00 20 Poliesportiu 977 54 78 85 Veterinari 977 54 49 07 Parròquia de St Sebastià 977 54 35 98

Ajuntament 977 84 06 17 Guàrdia Civil 977 84 22 44 Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15 Farmàcia 977 84 09 52 Assoc. de Jubilats i Pensionistes 615 94 27 29 Parròquia de Sant Martí 977 84 0818

Ajuntament 977 16 64 00 Policia Municipal 977 15 44 44 Guàrdia Civil 977 66 02 86 Bombers 977 66 71 85 CAP el vendrell 977 66 77 03 Creu Roja 977 66 11 41 Hospital del Vendrell 977 25 79 00 Farmàcia Portoles 977 15 59 64 Farmàcia Bonet 977 68 40 69 Farmàcia Alonso 977 66 03 33 Farmàcia Bueno 977 66 16 56 Farmàcia Juste 977 66 44 22 Farmàcia Magriñá 977 66 00 92 Farmàcia Bargalló 977 68 37 42 Farmàcia To Bela 977 68 09 17 Farmàcia Mestres Català977 66 60 84 Farmàcia Parra 977 66 02 75 Farmàcia Pifarré 977 66 03 33 Farmàcia Rovira 977 66 08 73 Oficina del Consumidor 977 15 49 96 Auditori Pau Casals 977 68 34 68 Biblioteca 977 66 21 18 Cementiri 977 16 64 04 Esplai Gent Gran Tancat 977 66 69 97 Esplai Gent Gran Tívoli 977 18 10 66 Autocars Penedès 977 66 08 21 Autocars Poch 977 66 02 40 Transport - Monbús 938 93 70 60

Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Arboç

Ajuntament Mosos d’Esquadra Consultori Mèdic Cap Vila-Rodona Urgències Cap Arboç Pius Hospital Valls

977 67 71 06 977 67 75 14 977 67 15 88

977 68 84 29 977 66 33 33 977 68 92 10 977 63 90 19 977 67 15 88 977 61 30 00

Perafort

977 64 38 01

El Morell

Llorenç del Penedès

977 52 39 19

977 25 99 00

El Vendrell 977 52 05 21 639 71 16 41 977 52 40 01 977 52 31 16 977 52 05 21 977 52 41 09 902 11 14 44 977 52 13 08 977 52 17 10 977 21 44 75 977 52 06 92 977 22 91 26 977 52 40 48 606 37 90 76 679 16 24 16 977 23 60 64 977 52 32 29

Comarruga

La Nou de Gaià Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra

977 65 52 57 977 65 57 10 977 64 38 01

La Pobla de Mafumet Ajuntament

Cap del Morel Farmàcia Centre de Dia Biblioteca Municipal Casal Gent Gran

977 84 02 60 977 84 00 52 977 84 00 15 977 84 05 25 977 84 33 29 977 84 05 55 977 84 33 02 977 84 33 29

La Pobla de Montornès Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra Auto Cars Penedès Farmàcia Parròquia

977 64 80 12 977 64 85 31 977 64 38 01 977 66 08 21 977 64 80 13 977 64 82 03

Ajuntament Cap del Morell Farmacia Perafort Taxi

977 62 50 06 977 84 00 15 977 62 55 55 977 22 14 14

Roda de Barà Ajuntament Policia Local Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra Creu Roja Farmàcia Roda Poble Casal dels Avis Residència Banc d’Espanya Autocars R. García Taxi J. Mingorance Taxi Borrell Taxi Padilla Biblioteca Municipal Parròquia de St. Bartomeu

977 65 70 09 977 65 77 00 977 65 75 14 977 64 38 01 977 21 71 54 977 65 72 88 977 80 93 73 977 80 00 01 977 65 70 84 607 20 09 29 600 83 83 60 610 21 28 56 977 80 99 42 977 65 70 10

Salomó Ajuntament Consultori Mèdic Urgències Cap Torredembarra Farmàcia

977 62 90 30 977 62 90 11 977 64 38 01 977 62 91 76

Salou Ajuntament Guàrdia Civil Jutjat de Pau Cap- Urgències Omic Assoc. de Jubilats Esplai Piscina Municipal Biblioteca Municipal

977 30 92 00 977 38 01 06 977 38 03 18 977 38 31 04 977 30 92 18 977 38 88 67 977 30 92 11 977 38 88 09

Serveis | 35

| 10 de febrer de 2010

Pabeló Municipal Tanatori Municipal i Cementiri Estació de Tren Radio Taxi

977 30 92 11

Vila-Seca

977 38 82 02 977 38 19 37 977 38 50 90

Ajuntament 977 30 93 00 Jutjat de Pau 977 39 09 23 Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25 Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36 Cap Vila-Seca 977 39 40 27 Autocars Plana 977 21 44 75 Auditori Josep Carreras 977 39 38 12 Pavelló Municipal d’Esports 977 39 18 06 Pavelló Municipal de La Pineda 977 30 93 00 Biblioteca de Vila-Seca 977 39 13 63

St. Jaume dels Domenys Ajuntament Guàrdia Civil Bombers Consultori Mèdic Cap Arboç Piscina Municipal Servei De Taxi Serveis Funeraris Autocars Poch

977 67 71 13 977 67 88 00 977 67 87 75 977 67 88 16 977 67 15 88 647 76 29 92 977 68 83 23 977 66 10 75 977 66 02 40

Santa Oliva Ajuntament

Guàrdia Civil Bombers Consultori Mèdic Urgències Hosp. Vendrel Creu Roja Farmàcia Funerària Selva i Tanatori

977 67 96 63 977 67 92 04 977 66 02 86 977 66 71 85 977 67 88 16 977 25 79 00 977 66 11 41 977 67 95 15 977 66 10 75 977 67 13 78

Tarragona Ajuntament Urgències Hosp.

St Pau i Sta. Tecla Urgències Hosp. Joan XXIII Urgències Cap de Sta. Tecla Lleva Nt Residència de Sta. Tecla Lleva Nt Oficina d’Atenció Ciutadana Oficina del Consumidor Biblioteca Pública Estació d’autobusos Taxis Estació del Camp de TGN. (Ave) Autoritat Portuària

977 29 61 00 977 25 99 00 977 29 58 00 977 25 80 05 977 25 80 02 902 20 09 77

Ajuntament Cap Toredembarra Centre de Rehabilitació Llar De Jubliats Port Toredembarra Biblioteca Municipal

Tarragona, 10/02 a les 19.00h.

L’Entrada a la ciutat del Carnestoltes i la Concubina Des del Palau del Carnestoltes i la Concubina, instal·lat al Teatre Metropol.

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXIX, la Concubina XVI —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards de les comparses que hi vulguin participar.

Itinerari: Rambla Nova, Sant Agustí i plaça de la Font.

Tarragona, 10/02 a les 19.30h.

Investidura del Boter d’Honor 2010.

Lliurament al Carnestoltes i la Concubina de la vara de comandament de la ciutat per part del consistori.

A continuació, l’esperat Sermó del Carnestoltes i la Concubina.

902 43 23 43 977 25 94 00

“Artistas con futuro”, dels alumnes del Centro Cultural Andaluz García Lorca Organitza : Centro Cultural Andaluz García Lorca

Vilallonga del Camp Ajuntament Consultori Mèdic Parròquia Farmàcia

AGENDA Dimecres 10 de febrer i dijous 11 de febrer

Lloc: Plaça de la Font.

977 64 00 25 977 64 38 09 977 64 42 31 977 64 38 89 97764 32 34 977 64 31 75

977 84 01 01 977 84 23 28 977 84 01 15 977 84 02 56

Emergències 112

sudoku Fàcil

Bombers de la Generalitat 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil Tarragona 062 Policia Nacional 091

977 29 61 19 977 24 03 31 902 36 51 14 977 22 14 14

Torredembarra

Telèfons Genèrics

El Vendrell, del 5/02 al 21/02 a les 18.00h.

Lloc: Sala d’Exposicions Municipal Benvingut Socias (c/ Conflent, 82 bis) Tarragona, 11/02 a les 19.30h.

Conferència “pel Tibet al Mont Kailash, el centre de l’univers“ a càrrec de Pau Salas i Roig.

Recorregut per l’enigmàtic Tibet, des de Lhasa fins el camp base de l’Everest i per l’altiplà més alt del món, per a fer el pelegrinatge al món Kailash, la Khora o circunval·lació a la muntanya més sagrada de la Terra.

Lloc: Palau de la Diputació.

Protecció Civil 1006 Renfe Informació 902 24 02 02 Aeroport de Reus 977 77 98 32 Transport Sanitari de Catalunya 977 25 25 25

Difícil

Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00 Hospital del Vendrell 977 25 79 00 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Endesa Avaries 900 77 00 77 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Solucions setmana anterior

36 | Classificats

| 10 de febrer de 2010

Immobles Motor Treball

Classificats €. TEL. 977252052

Immobles Venda

TARRAGONA. Av Catalunya. Davant Universitat. 3 habitacions. Totalment reformat. Cuina equipada. Moblat. Calefacció. 240.000€. Telf.

627970442

TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Obra nova. Últim pis de la promoció, 3 dormitoris, 2 banys, magnífica terrassa, assolellat, excel·lents acabats. Informi’s. Tel. 977251616 TARRAGONA. RAMBLA NOVA, 33 Pis de 130 m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment reformat per a estrenar.

Acabats de primera qualitat. Ecel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. Informi’s. Tel: 638006743 EL VENDRELL. Pis de 80m2, muy bien conservado, con 3 dormitorios, baño, cocina con vitro-cerámica, salón comedor con acceso a terraza y calefacción a gas natural. 92.000€.

Telf: 977664035 EL VENDRELL. Fantástico Ático de 3 dormitorios, salón comedor, cocina equipada, 2 baños completos, terraza de 60m2 con casita de aluminio, barbacoa, parquing opcional, GRAN OPORTUNIDAD. 143.000€. Telf: 977664035 TARRAGONA. C/IBIZA. Parking 15.000 € Tel. 654092540

pequeño.

TARRAGONA-ELS PALLARESOS_ Precioso piso duplex de 4 dormitorios- zona residencial. 2 amplials terrazas, detalles de calidad, vistas despejadas, seminuevo, escalera de madera, suelos de parket natural, zona comunitaria y piscina, parking y trastero incluido en el precio. Tel. 977224544.

TARRAGONA-Gran Oportunidad - zona Joan XXIII semi nuevo, 2 hab. con armarios, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking amplio incluido en el precio. 215.000 € tel: 977224544 EL VENDRELL. A 1 minuto del centro, en una zona con todos los servicios, casa en una planta, 4 dormitorios con armarios empotrados, amplio salón con chimenea, cocina equipada con vitro-cerámica, baño completo, carpintería de aluminio, calefacción eléctrica, trastero y Parcela de 465m2 aprox. 206.000€ Telf: 977664035 TARRAGONA. Vendo duplex, 300mts2 en Tarragona ciudad, a 50m de la playa, perfecto estado, 5 dormitorios, 3 baños, párking de 3 plazas, gran terraza. Zona comunitaria con piscina. 975000€ Telf. 646732442 TARRAGONA: El CATLLAR. Gran oportunidad!

Piso semi nuevo. 4 dormitorio, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina.

Todo exterior. 190.000€ Telf. 676664298 TARRAGONA. C/FORTUNY, nº17, Pisos totalment rehabilitats, 2 i 3 hab. Informi’s. Tel: 977252052 TARRAGONA. Serrallo. 80m2. 3 dorm. Baño.

Gas natural. Sol. Reformado. 108.000€. Telf.

654092540 TARRAGONA. Precioso piso de 3 dormitorios y 2 baños en zona piscina municipal. Vistas despejadas al puerto de Tarragona. Semi nuevo, cocina independiente, parking en la misma finca. Precio Oferta- 270.000€. Telf.

977224544 TARRAGONA. ELS PALLARESOS- Chalet individual nuevo a estrenar, 152m, 450 m de parcela, 3 baños, garaje, urb. muy tranquila, a 5 min. de Tgna. 305.000€. Tel. 652047075.

VILA-SECA. ¡Ocasión! piso a estrenar, 2 habitaciones dobles, exterior, zona nueva, solo 140.000 € Telf. 977 376 006 TARRAGONA. Obra nova Vall Arrabassada, Pisos 4 habitacions, Z.Comunitària, Màrmol, Calefacció, Pre-instal·lades. Des de 278.500

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAUPis en venda de 3 habitacions, parquet, calefacció, gas natural i bomba fred/calor. Totalment reformat. Edifici amb ascensor. 175.000€. Tel. 659482240 / 637372899.

VALLMOLL. Duplex obra nueva en 4 dormitorios, 2 baños completos, 2 terrazas de 40mts cada una. Vistas despejadas, excelentes calidades. Parking grande incluido en el precio.

230.000€ Telf. 977224544

TARRAGONA – Àtic al centre de Tarragona, de 180m2, 3 habitacions dobles (amb possibilitat de fer-ne 4), i dues grans terrasses de 35m2, totalment reformat, alarma, aacc, completament moblat, traster. 450.000€.

Telf.676474607.

TARRAGONA - Piso reformado, de 2 habitaciones, comedor independiente, cocina, 1 baño completo, A/A, zona Robira y Virgili, amueblado, 525€. 977.92.06.57, 658.02.52.85 TARRAGONA. Miracle. Adossat, 190 m2, 4 cambres, 2 banys, aseo, celler, parquet, aire, calefacció a gas, aspirador central, garatge privat. Piscina comunitària. Molt tranquil.

550000€. Telf. 977244651-653791674.

SALOU. Conjunt aqQuaria. Telf. 650.178.788

TARRAGONA. Pl. Verdaguer. Piso 140m. Ascensor. Patio 50m. Necesita reformar. Apto oficina.

230.000€. Telf. 654092540.

TARRAGONA. Oportunidad en la Vall de l’Arrabassada. Vivienda de 4 dorm., 2 baños, 110m, parking incluido, a 100m caminando playa. 290.000€. Tel. 977226056 LES PECES (Paix Penedès) Casa de pueblo de 90m2. Amplio salón comedor en planta baja de acceso a patio de 30m2 aprox, más aseo con ducha y cocina americana nueva vitrocerámica. En primera planta: 3 dormitorios, todos exteriores, 1 baño completo con hidromasaje. Calefacción de gasoil y portero automático. Mismo precio las dos casas. 206.000€ Telf: 977664035 EL VENDRELL. En la mejor zona, piso de 3 dormitorios (uno tipo suitte), amplia cocina con lavadero, salón comedor con acceso a balcón de 82m2 aprox. Baño, aseo, calefacción de gas natural, parking con acceso directo al piso. GRAN OPORTUNIDAD!! 127.000€ Telf: 977664035 TARRAGONA. PERE MARTELL. 3 dormitorios, baño, 80m2, cocina lavadero. 160.000€ Tel. 654092540 TARRAGONA. ESTANISLAU FIGUERES. Àtic d’1 dormitori. Sala, cuina independent i terrassa.

Molt assolellat. Informi’s. Tel.: 977251616 TARRAGONA-Piso en la calle Mallorca, 3 habitaciones, baño, cocina, comedor y ascensor.

Precio: 185.000€ Tel: 977-218-730 TARRAGONA. Ramón y Cajal. Piso 120m. 4 dormitorios. Terraza. Sol. 260.000€. 654092540.

TARRAGONA- Plaza de parking grande en venta. Zona Rambla Nova (balcón mirador) en propiedad. Precio: 39.500€. Tel. 676664298 TARRAGONA. Obra nova Vall Arrabassada, pisos 4 hab., zona comunitària, màrmol, calefacció, pre-instal. a.c. des de 278.500€. Tel. 977252052 TARRAGONA- PISO NUEVO- zona Plaza de Toros. 2 dormitorios con cocina americana, excelentes materiales, muy luminoso. 165.000€.

Tel. 691309071.

SAN SALVADOR. Chalet dúplex en el centro de San Salvador, completamente equipado con 5 habitaciones, muy interesante. 622510203/ 977245422 TARRAGONA. Piso nuevo. Zona plaza de toros, 2 dormitorios con cocina americana, excelentes materiales, muy luminoso. Oportunidad.

165.000€. Telf. 691309071 TARRAGONAGRAN OCASIÓN !! DESPACHO de 30 mts en Parte Alta baño con Ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo. OPORTUNIDAD!!! 80.000 € / 13.310.880 pts. Tel. 977224544 TARRAGONA GRAN OPOTUNIDAD!! Piso 4 dormitorios. Zona Plaza de Toros - muy luminoso- cocina independiente con office, balcón terraza, climalit, gas natural, ascensor. OPORTUNIDAD! 223.000€ Telf: 977224544

TARRAGONA. Fortuny nº 17. Pisos totalment rehabilitats, 2 i 3 habitacions. Informi’s.

Tlf.977252052 VILA-SECA. Piso semi-nuevo de 3 habitaciones con Parking 154.683 €. Telf. 977 376 006

lents acabats. A estrenar, Telf. 629232588 / 649486412 TARRAGONA. Piso, semi nuevo, 4 hab. (1 suite), hab. vestidor, cocina grande, 2 baños, calefacción, pre - instalación de a.a. por conducto, parquet. terraza, vistas al mar, muy soleado, párquing y trastero. P.v.p 378.000€ .

Telf. 977243406 TARRAGONA -rep. argentina.- 2 hab., bany amb hidromasatge ascensor, exterior 247.617€ MOVIL: 653522149 VILA-SECA. Casa de pueblo en. 2 habitaciones, garaje, ahora solo 134.440 € Telf. 977 376 006 VILA-SECA. Zona Les illes, ático con solarium, 2 habitaciones + despacho, piscina, ahora solo 181.000 € . Telf. 977376006 VILAFORTUNY. Xalets parejats i aïllats a estrenar. Zona Tallats II, al costat del nou CAP. Zona comunitària ajardinada i piscina. Molt amplis.

Tel. 629232588 / 649486412

TARRAGONA. TODO REFORMADO A NUEVO!!

PISO 4 Dormitorios, 2 baños, cocina amplia con oficce, 8ª planta por ascensor con vistas al cabo de Salou. ZONA Pere Martell , MUY AMPLIO. OPORTUNIDAD !! 290.000 € Tel. 977224544 .

LA CANONJA. Avda. Pineda 7 Pis a estrenar 3 hab. 2 banys. 85 m2 calefacció, gas, ascensor.

Telf. 649486412 / 977220477

TARRAGONA. Zona Av. Catalunya. 3 dorm.

209.000€. Telf. 977211328.

TARRAGONA. Piso de 3 habitaciones, zona playa Milagro, economico. Telf: 977681104

TARRAGONA PISO EN SITUACIÓN EXCLUSIVA – LA MEJOR ZONA DE LA RAMBLA NOVA ( BALCON MIRADOR ) 177 MTS – 5 DORMITORIOS – VISTAS A LA RAMBLA Y EL MAR OPCION DE 2 PARKINS ... 740.000 € . solo visitas concertadas en TEL. 977224544

VILA-SECA. La mayor oferta de vivienda a estrenar al mejor precio, desde tan solo 133.500 €, financiación 100% Tlf: 977 376 006.

CAMBRILS. Chalet adosado en Cambrils Mediterráneo, completamente equipado, de una planta. Muy interesante. Telf. 622510203 y 977245422.

TARRAGONA. Zona PORT. Àtic 3 habitacions, 1 doble, 2 terrasses, 1 amb 24m., traster, amb vistes al mar, tot exterior, reformat. 150 € trimestrals de comunitat inclosa l’aigua, amb projecte en marxa de instal.lació d’ascensor.

170.000 € negociables. Tel. 699490936 de 19.00 a 22.00h TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAUPis en venda de 3 habitacions, parquet, calefacció gas natural i bomba fred/calor, totalment reformat, edifici amb ascensor. Preu: 175000€.

659482240 /637372899 CAMBRILS. Apartament en primeríssima línea de mar, 2 dorm. cuina, galeria, terrassa, piscina en el terrat, impressionants vistes al mar.

320.000€. Telf. 977226056 FIGUEROLA DEL CAMP. Casa adosada de 174 m. construits, 4 dormitoris (1 amb vestidor), 2 banys complerts, salómenjador, cuina equipada amb sortida al jardí. Garatge 42m., calefacció, aire acondicionat. Rebaixat a 200.000 €.

Telf. 607207506 / 660531624.

SANT PERE I SANT PAU- Pis en venda de 3 habitacions, parquet, calefacció gas natural i bomba fred/calor, totalment reformat, edifici amb ascensor. Preu:175000€ Tlf.contacte: 659482240 o 637372899 TARRAGONA. SP y SP - Tarragona PISO DUPLEX , 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina independiente equipada, parking doble en la misma finca.

Todo exterior GRAN OPORTUNIDAD 250.000€.

977224544 TARRAGONA C/ Bon Sol, Urb. Levantina, Chalet 4 hab.3 baños, a/a conductos, Cocina de diseño, suelos de cerámica y parquet, ventanas de aluminio, 700m2 de parcela. A estrenar, precio a convenir. Telf. 977.22.04.77 TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Pis dúplex en el centre del poble. Parking inclòs. Excel·

VILA-SECA. 100 m2, 4 habitaciones, a reformar, 105.000 €. Telf. 977 376 006

VILA-SECA. Pisos y áticos de obra nueva, acabados de muy alta calidad. Entrega en verano de 2010. Visite piso piloto. Telf. 977 376 006.

TARRAGONA. Piso en venta c/ rovira i virgili, 4 dorm. totalmente reformado y nuevo, calefaccion y aire acondicionado, terraza, buenas vistas, precio 275.000€ Telf. 620.88.11.69 / tardes: 977.22.36.27 TARRAGONA Zona Plaza Imperial Tarraco, 127 Mtds , 4 amplios dormitorios- gran salón comedor– 2 baños- cocina independiente + Galeria . Todo exterior – Necesita alguna reforma – Vistas a la Rambla Nova – 500.000 € Tel. 977224544 TARRAGONA. Zona av. Cataluña 3 dormitorios 209.000€. 977211328 VILA-SECA. Ático en zona nueva de 3 habitaciones, 93m2 de vivienda más 72m2 de terraza, parking, alto standing, Entrega inmediata.

218.000€ Telf. 977 376 006 TARRAGONA. Oportunitat a la Vall de l’Arrabassada. Vivenda de 4 dormitoris, 2 banys, 110m., parking inclòs a 100m caminant de la platja.

290.000 € . Tel. 977226056.

TARRAGONA. Av. Roma, 6º planta. 4 dorm.

361.440 €, amoblat, parking i traster.

977211328 VILA-SECA. Obra nueva, pisos y Duplex en Venta 3 y 4 habitaciones, Entrega inmediata, desde 176.000 € Telf. 977 376 006 SALOU- Ocasión única, edificio Les Ones (Playa Capellans) Alto standing. 75 m2, 2 habitaciones dobles, cocina independiente, baño y aseo, aa/ccc por conductos, calefacción, terraza en planta de 15 m2, 2 plazas de parking, p.v.p 270.455 €. Directo propietario.

Tlf 977 37 60 06.

VILA-SECA. Zona les Illes, piso de 153m2, 4 habitaciones, con plaza de parking. Visitas concertadas, Telf. 977 376 006 TARRAGONA. Apodaca. 3 dormitoris. 600€.

Telf. 977242207/ 616688654 TARRAGONA. Buscamos incorporar para exclusiva cartera de clientes, pisos en ALQUILER de 1, 2 y 3 dormitorios. Tel: 977224544

Immobles Lloguer TARRAGONA. Busco pisos en alquiler, para mi selecta cartera de clientes en VALL ARRABASSADA contactar con Mila al: 691309071 GARCIA (RIBERA D’EBRE). Poble molt tranquil al costat de riu. Pis de 3 habitacions, 2 banys, ( 1 complet), cuina equipada, menjador amb balcó, pati de 150m2, amoblat, molt assolellat.

Telf: 977244190 VILAFORTUNY. Xalets parejats i aïllats a estrenar. Zona Tallats II, al costat del nou CAP Zona comunitària ajardinada i piscina. Molt amplis.

Telf. 629232588 / 649486412 TARRAGONA. C/ gasòmetre 105 m2. pis de 3 hab. 2 banys, 1 sala-menjador, vistes al mar, ascensor, parking opcional. PREU: 200.000€ Tel. 977 249 819 VILA-SECA. Zona castell, 95m, 3 dormitoris, 2 banys, traster, terrassa 70m. 215.000€. Telf.

977242207 / 616688654 TARRAGONA. CASC ANTIC. Estudi a 30m de la Pl Catedral, tot exterior, amoblat. 385€ aigua i comunitat inclòs. Telf: 695072094 CAMBRILS. Chalet adosado en Cambrils Mediterráneo, completamente equipado, de una planta. Muy interesante. Telf. 622510203 y 977245422.

TARRAGONA SAN SALVADOR. Chalet dúplex en el centro de San Salvador, completamente equipado con 5 habitaciones. Muy interesante.

Telf. 622510203 y 977245422.

TARRAGONA. La canonja. Obra nova, Pisos de 3 habitacions a estrenar des de 135.000€. Tel 977 249 819 TARRAGONA. Av. Catalunya. Davant Universitat. 3 dormitoris. Reformat. Cuina totalment equipada, calefacció i traster. 240.000€. Telf.

605860855 LA CANONJA- pisos rehabilitats (nous) pisos de 3 habitacions calefacció, ascensor desde 123.000 €- TEL. 977249819 TARRAGONA- obra nova (alt standing)cristofol colon 2 habitacions menjador,ascensor hidromasatje preu...238.000.-€- Tel. 977249819 TARRAGONA C/ Taquigraf Martí,1 hab. amb mobles 400€. Telf. 977252052 TARRAGONA. Rambla nova . Sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, bany, aseo. 600 € Tel. 977252052 Taragona. Cala Romana. Casa individual amb mobles, 4 hab., sala amb llar de foc, cuina, terrassa, solarium, 2 trasters, aparcament, calefacció. Preu 795 €/mes. Tel. 620466196 ROQUETES (Tarragona) – Alquiler de pisos, dúplex y casas adosadas, de 2, 3 y 4 habitaciones. Con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad.

Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos.

Desde 375.-€/mes (ventajas excepcionales alquiler con opción a compra) Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA/ PERE MARTELL/NOU DE SAN OLEGUER. Pisos de 100m2, amb mobles, 3 i 4 habitacions, 2 banys, cuina amb galeria, exteriors, terrassa, assolellas, amb ascensor. Des de 550€.

Tel: 638006743 TARRAGONA. LA CANONJA. Particular, alquilo piso de 3 hab. amueblado muy céntrico. Telf.

679830479

Classificats | 37

| 10 de febrer de 2010

Classificats TARRAGONA. BOSCOS DE TARRAGONA. Casa adosada per llogar amb mobles. Sala amb llar de foc, 3 habitacions, bany i aseo, cuina-office, jardí, aparcament, calefacció i bomba de calor.

Preu: 750/mes. Tel 620466196 TARRAGONA. Pere Martell. 4 habitacions, cuina, saló menjador, 2 banys, ascensor i aparcament. Preu: 690€ Tel: 977218730 TARRAGONA. Cala Romana. Casa individual per llogar amb mobles. Sala amb llar de foc, 4 habitacions, cuina, 2 banys, terrassa, solarium, calefacció, jardí, aparcament i 2 trasters.

Preu 750€/mes. Tel 62046619 TARRAGONA. Camp de golf, bonic xalet en lloguer, 4 habitacions (1 suite), 3 banys complets, armaris, cuina, safareig, sala menjador amb ximeneia, climattizació fred/calor, calefacció, semi-moblat, tot exterior i molt assolejat, garatge pergolt, jardí, tot tancat. Preu 1.500 €/ mes tel. 977244006 TARRAGONA. C/ Jaume I, 1 habitació, menjador, cuina i bany amb mobles. 500€ Tel. 977252052 VILA-SECA. Obra nueva, pisos y Duplex en Venta 3 y 4 habitaciones, Entrega inmediata, desde 176.000 € Telf. 977 376 006 44 VILAFORTUNY. Casa individual, 500 m2 de jardí, piscina. 5 habitacions, 3 banys complerts (un a la planta baixa, adaptat), 2 plantes, garatge per a 3 cotxes, construcció 2006, climatitzador, porxo, balcó i terrat. Moblada. Preu mes: 1200.- euros. Telèfon 600450417.

TARRAGONA. Ramón y Cajal.. 3 dormitorios.

600€. Telf. 977242207 / 61668865 TARRAGONA. Singular casa en lloguer al Casc Antic, planta baixa + 3 plantes, sup, aprox.

120 m2, cuina, menjador, 2 hab. (1 suite + vestidor), lavabo i bany, semimoblada, terra de fusta, estil rústic, reformada. 800€ /mes Tel. 977 24 3406

nuevos a estrenar en el casco antiguo desde 385€/mes. 977226056/670510587.

TARRAGONA. EIVISSA/ APODACA/ CAPUTXINS. Pis de 50m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina equipada, exterior, terrassa, assolellat, ascensor. Des de 500€. Tel: 638006743 TARRAGONA. Casc antic, apartament en lloguer, 1 hab, cuina-menjador, bany, moblat, exterior, per entrar-hi. Preu 400€/mes. Tel. 977243406 TARRAGONA. SE ALQUILAN PISOS PARA ESTUDIANTES- 3/4 dormitorios, totalmente equipados. Desde 600€/mes. tel. 977224544 ALTAFULLA platja. Lloguer 68m2. Dues habitacions, cuina independent, bany, saló terrassa amplia amb sol. 480€/mes. Telf. 977650301 TARRAGONA. C/Apodaca. Estudi, cuina independent, amb mobles. 340€ Telf: 977252052 TARRAGONA - Piso de 4 habitaciones, 1 con suitte y ropero, 2 baños completos, terraza, zona rambla, A/A, calefacción, parking, 950€ 977920657 / 658025285 TARRAGONA - Piso en zona calle Real, 3 habitaciones, 1 con suitte, comedor independiente, cocina, 1 baño, amueblado, semi-nuevo, 650€.

Telf. 977.92.06.57 / 658.02.52.85 TARRAGONA. BARO IV TORRES. Pis de 76m2, 3 dormitoris, 1 bany, cuina equipada, calefacció, moblat, exterior i molt assolellat, sense ascensor. Gastos comunitat inclosos en el preu del lloguer. 600€/mes Telf. 652145362 TARRAGONA-Es lloga plaça d’aparcament a Baixada del Toro. Buen acceso, puerta automática. Precio 110 €. Contactar con Mila al 977224544.

TARRAGONA Rambla nova, sense mobles, 4 hab. menjador, cuina, bany i lavabo. 600€.

977252052

TARRAGONA- Els Pallaresos. Piso en alquiler.

90m, 3 dorm., 2 baños, parket, nuevo a estrenar, zona comunitaria con piscina, parking y trastero. 600€. 977226056/670510587.

TARRAGONA. Casc Antic. C/major, apartament en lloguer, moblat, 1 hab, cuina-menjador, bany, bigues vistes, estil rústic, tot reformat.

Preu: 475€/mes Tel.977243406

TARRAGONA. SAN SALVADOR. Chalet dúplex en el centro de San Salvador, completamente equipado con 5 habitaciones, muy interesante.

622510203/977245422

TARRAGONA - Piso semi-reformado, de 3 hab. comedor independiente, cocina, 1 baño completo, A/A, B/C, amueblado, un 1º sin ascensor, situado en buena zona, 575€ 977920657/658025285

TARRAGONA. Plaça el Rei. Loft de luxe. Tot reformat. Calefacció. Telf. 636857371 TARRAGONA. Arrabassada. Particular. Llogo pis de 4 habitacions, 2 banys, cuina independent, saló menjador amb terrassa amb vistes al mar i a la plaça. Totalment equipat amb mobles i electrodomèstics. Parking i traster grans. Zona comunitària amb piscina. 664285646 TARRAGONA. Rambla Vella/Est. Figueres/Cos del Bou. Pisos nous de 40m2, 1 habitació, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadoraassecadora, nevera, microones amb grill, tv, tdt, dvd, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 550€. Tel. 977251616 VILA-SECA. amplia oferta de vivienda en alquiler, desde 450 € /mes. Telf. 977 376 006 TARRAGONA. TRINQUET NOU/ REDING. Apartaments de 2 habitacions, amb i sense mobles, 1 bany, cuina equipada, exterior, assolellat. 400€ Tel: 638006743.

TARRAGONA -Piso en pleno centro de tarragona, 3 hab., 1 baño completo, muebles nuevos, piso seminuevos. 700€ Tel. 977920657- 658025285

45m2, 1 dormitori amb armari encastat, sense mobles, 1 bany, cuina independent, terrassa de 25m2, exterior assolellat, ascensor, molt bon estat. 400€. Telf: 977251616

TARRAGONA CIUDAD. Se alquila habitación para chica, piso completo, equipado, con zona comunitaria. 220€ más gastos. Telf.

655443394

TARRAGONA - Piso en pleno centro de Tarragona, de 2 habitaciones, comedor, cocina, 1 baño, todo reformado, amueblado, 600€ 977920657

TARRAGONA. Apodaca/Estación. 3 dorm., baño, ascensonr, electrodomésticos. 500€/mes Tel. 654092540

TARRAGONA. C/Jaume I, amb mobles, 1 habitació, bany. 475€ Telf. 977252052 TARRAGONA. C/Pin i Soler, Pin i Soler frente a la Universidad. Piso 4 habitaciones, saloncomedor, cocina, aseo y baño. Amueblado.

579 euros al mes, gastos incluidos. Parquing opcional por 70 euros. Telf: 977290364 TARRAGONA - C/ Lleida, estudi, seminou, amoblat.375€ Tlf. 977252052 TARRAGONA. PARTE ALTA. Alquilo apartamento 1 habitación, reformado, amueblado. 350 €.

977 23 65 27 TARRAGONA-JOAN XXIII : 2 dormitorios , cocina americana, totalmente amoblado, con parking. 625 € mensuales. Contactar con Mila al 977224544 TARRAGONA. Xalet Mirador Cala Romana. 4 habitacions, 2 banys, aseo, jardí, sense mobles. 1000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. Cala Romana. Llogo casa a Cala Romana. Casa indivudual amb mobles, 4 habitacions, sala amb llar de foc, cuina, terrassa, solarium, 2 trasters, aparcament, calefacció.

Preu 795€/mes. Tel. 620466196 TARRAGONA Caputxins 2 dorm. ascensor, todo reformado. 550 € 654092540 PERAFORT(PUIGDELFÍ) – Alquiler de pisos y/o dúplex de 3 y 4 habitaciones con armarios empotrados, 2 baños y grandes terrazas.

Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 550.-€/mes. Telf.

672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. TRINQUET NOU/REDING/ JAUME I, Apartaments de 2 habitacions, amb i sense mobles, 1 bany, cuina equipada, exterior, assolellat. 400€. Tel: 63800743 TARRAGONA. alquiler Parking P/Palau Telf. 654092540

TARRAGONA. C/Caputxins, núm. 23 2 habitacions, sense mobles, semi-nou. 500 € Telf.

977252052

FLIX – Alquiler de piso de 2 habitaciones, con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Desde 375.-€/mes. (ventajas excepcionales alquiler opción a compra). Telf.

672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. Alquilo PARKING. Zona Joan XXIII./Rbla. Francesc Macià.

Telf. 667087106

TARRAGONA. Urb. La Mora. Adosado 2 plantas, garaje, zona comunitaria. 650€.

654092540.

TARRAGONA - Fabuloso chalet cerca de Bosques de Tarragona, de 3 habitaciones, comedor grande, cocina americana con comedor, amueblado, jardín, piscina, barbacoa, parking, 1000€.

977920657 / 658025285

PERAFORT- Alquilo piso nuevo y amueblado por 425€/mes. Con opción a compra. Telf.

639365262

TARRAGONA. C/Fortuny, núm.17 / C/Governador González. 65m2, amb sortida de fum.

2100€ Tel. 977252052 TARRAGONA. C/Lleida, estudi semi-nou amoblat. 375€ Telf: 977252052

TARRAGONA - Piso semi-nuevo zona Vidal y Barraquer, de 3 habitaciones, comedor independiente, cocina, 2 baños, amueblado, con parking, 700€ 977920657 - 658025285

TARRAGONA. JOAN XXIII. Alquilo apartamentos de 1 habitación, amueblados y con parking desde 600 €. 977 236 527

TARRAGONA. Casc Antic, pis en lloguer, 2 hab. cuina-office, galareis, salço. bany, moblat, en bon estat. Preu: 500€/mes tel: 977 243406 ALCOVER- Apartamentos en venta y alquiler

TARRAGONA. Xalet, mirador Calaromana, 4 habitacions, 2 banys, aseo, jardí, sense mobles. 1000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. GASÒMETRE/EIVISSA Pis de

TARRAGONA. ELS BOSCOS. Tarragona. Casa adosada amb mobles per llogar. 3 Habitacions, sala amb llar de foc, cuina office, calefacció, aparcament i jardí. 850 €/mes. Telf.

620466196 TARRAGONA. Joaquima de Vedruna/Nou de Sant Oleguer. Pisos de 100 m², amb mobles, 3 i 4 habitacions, 2 banys, cuina amb galeria, exterior, terrassa, assolellat, ascensor. Des de 550€. Tel: 638006743.

EL VENDRELL. Parking cerca del centro. Para coche grande, ácil de entrar y salir. Finca nueva. 18.000€Telf: 690271714 TARRAGONA. C/ Joaquin Icart. Nou amb mobles, 2 habitacions, 2 banys. 600€. Telf.

977252052

TARRAGONA. Rambla Nova, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo...

666€. 977252052 TARRAGONA. C/GASÒMETRE/EIVISSA. Pisos de 40m2, 1 dormitori, sense mobles, 1 bany, cuina idependent, exteriors, assolellats, ascensor, terrassa, bon estat. 400€ Telf. 977251616 TARRAGONA R.Virgili 3 dorm. 2 baños. Equipado.calefa. 550€ 654092540

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. SE TRASPASA TIENDA DE MODA. Alquiler económico. Precio negociable. Centro de Tarragona. Tel. 629310307 TARRAGONA. OFICINA. Av. Roma, 100m, 5 dependències, arxiu. 400.000€. Telf.

977242207/616688654

66.000€. 977226056/670510587 TARRAGONA. Nau. (pol. industrial Riu Clar) 1000m2+360 de pati. PREU: 675000€. telf.

977249819 TARRAGONA- Local céntrico. 150m. Arreglado con aseos y despacho. 1.800€.

977226056/670510587 REUS – Ideal para inversores. Venta de local comercial de 360 m2, que se ha dividido en dos locales comerciales de unos 50m2 y 30m2 y 11 almacenes independientes para poder alquilar individualmente. 750.000,-€ Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. Magnífic local nou en zona comercial de 55m2, apte per a qualsevol activitat, parquet, aire condicionat fred i calent. Informi’s.

Tel: 638006743 VALLMOLL – Polígono Industrial Mas Vell. Solar de mas de 12.000,-m2, con proyecto de 4 naves industriales gran industria.

Consulte posibilidades de venta, alquiler o permuta. Telf.

672.384.182 / 977 212 389 VILA-SECA. Amplia oferta de locales comerciales en venta o alquiler. Telf. 977 376 006 TARRAGONA- parquing en venda c/manuel de falla 13.5 m2 preu....32.000.-€- TEL. 977249819

TARRAGONA. Parquing a 20m de Pl Tarraco.

50€.

Telf: 693951545

PERAFORT (PUIGDELFÍ) Local de 400 m2 dentro del casco urbano. Ideal para todo tipo de restauración, a la carta o “calçotades”, A pie de carretera general de Tarragona a Lleida (zona de “calçots” y carnes a la brasa), u otro negocio.

Facilidades en el pago del alquiler hasta estar el negocio montado. Telf. 676474607 / 977 212 389

TARRAGONA. C/President Francesc Macià, local de lloguer, 200 m2 preu a consultar Tel.977 249819

LA GRANADELLA (Lleida)-VENTA DE SOLARES EDIFICABLES -Posibilidad de permuta.

Telf.672.384.182 / 977 212 389

TARRAGONA C. Fortuny 17- Gobernador, 65 m2, amb sortida de fums. 2.100 €. TEL. 977252052

MAELLA (Zaragoza)- VENTA DE SOLARES EDIFICABLES -Posibilidad de permuta.

Telf.672.384.182 / 977 212 389

TARRAGONA-naus pol.riu clar venda,lloguer, opció de compra 1.060 m2 + pati ,760m2 +pati preu a consultar- TEL. 977249819

REUS – alquiler de locales, ideal para oficinas u otro negocio, uno de 30 m2 (400,-€/mes) y otro de 50 m2. (500,-€/ mes) Posibilidad de agrandar ambos locales.

Telf. 672.384.182 / 977 212 389

TARRAGONA. DESPACHO de 30 mts en Parte Alta baño con Ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo. OPORTUNIDAD!!! 80.000 € tel.676664298.

TARRAGONA. VARIES ZONES DE CIUTAT. Locals nous de diferents superfícies en varies zones de la ciutat, aire condicionat fred i calent, amb sortida de fums, per a qualsevol activitat. Des de 500€.

Tel: 977251616 REUS – alquiler de almacenes de diferentes medidas, desde 10 m2 a 35 m2, ideal para guardamuebles. Nuevos a estrenar, a pie de calle. Desde 105,-€ hasta 250,-€/mes. Telf.

672.384.182 / 977 212 389 CAMBRILS PUERTO Alquilo local de 25 mts.

Suelo parket 550€ Telf.: 977.36.02.33 COMARRUGA. Venta local comercial. 69 m2.Zona Eroski, aseo, instalaciones agua y luz. GRAN OPORTUNIDAD. 62.000€. Telf. 610037668 TARRAGONA- local comercial c/august planta baixa 25m2 planta sotano 45m preu a consultar- TEL. 977249819 LLOGUER PARKING. 693951545

Tlf:

977110741-

TARRAGONA LOCAL COMERCIAL EN CALLE COLON A PIE DE CALLE 65 MTS. IDEAL TIENDAS . PRECIO 1.100 € ( SIN TRASPASO ) Interesados contactar con MILA al 977224544.

REUS. Local nuevo a estrenar en Av. Països Catalans. 32m. diáfano. Con aseo.

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU Magnífic local nou de 990 m², en edifici residencial estudiantil , tot acristallat, apte per a qualsevol tipus d’activitat, places d’aparcament opcionals en el mateix edifici. Informi’s. Tel: 638006743.

TARRAGONA (Provincia)VENTA DE SOLARES EDIFICABLES en la provincia de TarragonaPosibilidad de permuta.

Telf.672.384.182 / 977 212 389 TARRAGONA- GRAN OCASIÓN- Despacho de 30m en parte alto. Baño con ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo OPORTUNIDAD. 80.000€. Tel. 977224544 TARRAGONA. C/ Francesc macià. Local de lloguer. 200 m2 preu a consultar: tel.

977249819 TARRAGONA- nau en venda pol.riu clar (oportunitat ) 1000 m2 + 360 de pati preu...

670.000.-€- TEL. 977249819 TARRAGONA. LIQUIDACIÓ BOTIGA- Més de 140 articles de regal i decoració total o per lots. T elf. 655224475.

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. Magnífic local comercial de 55 m2, apte per a qualsevol activitat, parquet, aire condicionat fredi calent.

Informi’s. Telf: 638006743

38 | Classificats

| 10 de febrer de 2010

Immobles Motor Treball

Classificats Motor Cotxes GRAN CHEROKEE Laredo 3.1 TD, Full equip Any 10/01. 977212216 MERCEDES clase V220 CDI. Ambiente Full+7 plazas, Anyos 01. 977212216 MERCEDES, utilizado 10 años. PVP: 6000€.

Telf: 608793364 PEUGEOT 406 Coupe 2.2 150cv, full Any 03. Telf. 977212216 AUDI A3. 1.9 TDI. Full equip. Any10/02.

977212216. AUDI A3 1.8T 150CV, Full Any 05. Telf. 977212216 CITROËN C41.6 HDI 110CV VTR, FULL Any 6/06. 977212216 VOLVO S40 2.0D MOMNTUM. 977212216 MINI COOPER 1.6 CC 115 CV, Full equip.

Any 09/03. 50.000km Telf. 977212216 SUZUKI GRAND VITARA 1.9 DDIS 139CV, Full equip, Any 10/06. Telf. 97721221 SKODA FABIA SDI. 8 años, 100.000 Km Aire Acond. Cierre Centralizado, Antiniebla 3.000€ .Telf: 689 688 577 MITSUBISHI PAJERO 2.8 TDI GLS, 125cv, diesel, 160.000km, año 1999. 11.000€ Telf. 977221704 NISSAN TERANO II 2.7 TDI S. 125cv, diesel, 284.000km, año 1997, 3 puertas, color rojo, 3plazas, cambio manual, 12 meses de garantia, 5.500€ .977221704 SEAT LEON 1.9 TDI 110CV Full. Any 3/03 977221704 MERCEDES BENZ A 200 CDI. Any 2008.

25.500kms. PVP. 19.750€. Aire, elev i cierre cent. tempomat, tap. piel. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ C 220 CDI. Any 2008.

21.500kms. PVP. 37.400€. Clima. automático, navegador, partronic. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ C 220 CDI. Any 2007.

29.600kms. PVP. 31.500€. Clima. automático, tempomat, audioCD. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ C 200 CDI Estate. Any 2008.

20.000kms. PVP. 32.750€. Clima. automático, techo, portón eléctrico. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ E 220 CDI. Any 2008.

20.300kms. PVP. 36.900€ Clima. manual, 6 velocitats, navegador partronic. Tel. 977545011

MERCEDES BENZ E 200 KOMPR. Any 2008.

9.700kms. PVP. 39.900€ Clima. automático, xennon, tempomat. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ CSC 180K. Any 2004.

79.600kms. PVP. 20.000€ Clima. automático, navegador partronic. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ CLC 220 CDI. Any 2009.

20.000kms. PVP. 29.500€ Clima. automático, tempomat, tapic. piel. Tel. 977545011 MB B180 CDI. any 2009. 31.000 quilometresPVP 23.900€, Aire, eleval.electr., techo, ABS. Tel. 977545011 MERCEDES BENZ SPRINTER 318. Any 2008.

13.300kms. PVP. 31.500€ Aire, elev. y cierre cent., tap. piel, llantas. Tel. 977545011 VW GOLF Cabrio. 1.8i, Any 98.

Telf. 977212216

VOLKSWAGEN POLO 1,4, año 2005, 65.000km, 7.100€ Telf. 977221704

DUARRY. Eslora 3’30m, Motor Evinrude, 30hp. PVP. 4.000€ Tel. 977680002 / 977645233

FORD FOCUS 2.0 TDCi TITANIUM, 5 puertas, año 2007, precio a consultar. Telf 977221704

RIO 600 CABIN FISH. Eslora 6m, Motor Mercury, 140hp. PVP. 15.000€ Tel. 977680002 / 977645233

BMW SERIE 1, 118cv, año 2005, 114.000km, 13.300€ Telf. 977221704 FORD GALAXY GLX 1.9TD. 110cv, diesel, color verde, 7 plazas, 111.000km, cambio manual, 12 meses de garantía. 5.300€ Telf. 977221704 RENAULT MEGANE CONFORT.DYNAMIQUE 1.6 16V. 110cv, 5 puertas, gasolina, año 2006. 44.000km, cambio manual, 12 meses de garantía. 9.000€ Telf. 977221704 SEAT AROSA- Año 2000. 2.500€. 977221704.

SOLMA ARCOA. Eslora 5’15m, Motor Sole, 21hp.

PVP. 3.000€ Tel. 977680002 / 977645233 RIO 590 (1991). Eslora 5’78m, Motor Mercruiser, 175hp. PVP. 5.000€ Tel. 977680002 / 977645233 SEA RAY 270-DA (1990). Eslora 8’39m, Motor Mercruiser, 2x260hp. PVP. 25.000€ Tel. 977680002 / 977645233 RIO 700 CABIN FISH (2000). Eslora 7’2m, Motor Yanmar, 140hp. PVP.21.950 Tel. 977680002 / 977645233

FORD FOCUS. 1,8 TDCi- 06. 7.900€. 977221704.

OPEL ASTRA 1.6. Año . 3.500€ Telf. 977221704 AUDI A4, 2.0 tdi 6v 140cv, full equip Any 05.

977212216 BMW SERIE 3 320D TOURING. 150cv, 5 puertas, diesel, año 2001. 145.000, cambio manual, 12 meses garamtía, 7.800€. Telf. 977221704 BMW X5 3.0D 5P. 218cv, 5 puertas, diesel, año 2004, 70.000km, cambio automatico, 12 meses de garantía, 25.900€.Telf.

977221704 VOLVO XC90 2.4D EXECUTIVE. 163cv. diesel, año 2005, 140.000km, cambio automatico, 12 meses garantía, 23.000€ Telf. 977221704 CITROËN C5 1.6 HDI PREMIER. 110cv, 5 puertas, diesel, color gris, año 2004, 34.000km, cambio manual, 12 meses de garantía. 8.500€ Telf.

977221704 AUDI A4 3.0 TDI QUATTRO TIPTRONIC. 205cv, 4 puertas, diesel, año 2005, 145.000km, cambio automatico, 12 meses de garantía, 21.600€.

Telf. 977221704 CARAVANA en venda seminova KNAUS Sudwind KU-500 (oct-2004), equip. de sèrie + extres (calefacció de propà, aigua calenta, potes reforçades, estabilitzador AUDI TT 1,8- Año 2001. 10.500€. 977221704.

ALKO, claraboia panoràmica HEKI II, tapallança Knaus, toldo viatge Inaca Ibiza, roda de recanvi i gat, ant. TV. Preu a negociar. 654 375 373.

FORD FOCUS C MAX 2.0 TDCi GHIA 136cv, 5 puertas, diesel, año 2004, 80.000km, cambio manual, 12 meses de garantia. 8.500€ telf. 977221704

Motor Motos BULTACO. Año 1960. PVP 2800€.

Telf: 608793364

NÀUTICA Embarcacions

LA RAYA SSV-153 (1990). Eslora 4’7m, Motor Johnson, 50hp. PVP.4.000€ Tel. 977680002 / 977645233 RIO 650 CABIN FISH. Motor Mercruiser, 140hp.

PVP.14.000€ Tel. 977680002 / 977645233

TREBALL Professionals Dr. Ing. Electronica/Informatica experiencia internacional (Suecia, , Francia) realiza proyectos / diseños sistemas a medida. Tel: 693701165

RIO 630 CABIN FISH (1990). Eslora 6’14m, Motor Volvo, 130hp. PVP. 21.000€.

Tel. 977680002/977645233

SE BUSCA TRABAJO como empleada de hogar o cuidadora de gente mayor. María Teresa. Telf: 977547555.

RINKER 230 FESTIVA (1991). Eslora 7’02m, Motor Volvo, 210hp. PVP. 15.000€. Tel. 977680002 / 977645233

Senyora responsable busca treballs de neteja.

Pisos, escales. A 6€/hora.Tarragona i voltants. Tlf. 977219389. Tlf. mòbil. 639945388

ASTILLEROS GARCÍA PRANA OCEAN. Eslora 11’30m, Motor Sole, 44hp. PVP 58.000€. Tel. 977680002 / 977645233

Busco trabajo limpieza en Cambrils, Reus.

Tlf: 630639201

FLETCHER ARROWBOLT 21 (1989). Eslora 6’31m, Motor nuevo Evinrude, 200hp. PVP. 15.000€ Tel. 977680002 / 977645233 BAYLINER SUNDBRIDGE 2655 (1990). Eslora 7’75m, Motor MCM, 235hp. PVP.15.000€ Tel. 977680002 / 977645233 GLASTRON V-194 (1987). Eslora 5’80m, Motor MCm, 220hp. PVP. 7.500€ Tel. 977680002 / 977645233 GLASTRON LA RAYA SSV-173 (1990). Eslora 4’99m, Motor MCM, 3.0LX. PVP. 5.000€ Tel. 977680002 / 977645233

LA PROTECTORA ET NECESSITA “Gos mascle de tamany petit.

Necessita urgentment ser adoptat.

Va ser abandonat i ara espera a la protectora que algú es fixi en ell i li doni una segona oportunitat.

Hi ha molts com ell esperant una llar. “ C/ del Sofre, s/n.

Polígon Riu Clar - Tarragona laprotectora@gmail.com www.laprotectora.org

Chica busca cuidado de personas mayores y limpieza por horas, experiencia y muy buenas referencias, día o noche. Telf: 666776354 Se ofrece mujer para limpiar y planchar (por horas), cuidar niños y personas mayores.

Cambrils, Reus. Telf: 696207551 LLICENCIAT EN DRET amb llarga experiència al sector immobiliari s’ofereix com a soci o bé per a treballar a despatx d’advocats. Telf: 646597656 / 659124736 Busco trabajo: cuidado personas mayores, limpieza general, peón construcción, ayudante cocina, camarero. (experiencia). Telf: 630539860 / 658318382

TREBALL Ofertes Laborals ACCÉS UNIVERSITAT. Majors 25 anys, a cicles formatius, graduat escolar... Realitza cursos de matins o tardes, professorat llicenciat en cada matèria. 100% aprovats en anteriors convocatòries. Quotes mensuals sense finançament. Telf. 977222277.

OPOSICIONS GENERALITAT. Auxiliars, cos de gestió... Convocatòries 2009/2010. Gran nombre d’aprovats en edicions anteriors. Professorat composat per tècnics de l’Administració i especialistes en cada àrea. Quotes mensuals sense finançament. Líders en % aprovats a Catalunya. 977222277.

AJUNTAMENTS. Auxiliars. Convocatòries 2009/2010. Tarragona, reus, Salou, Cambrils i tots els ajuntaments de la província. Professorat composat per tècnics de l’administració i especialistes de caa àrea. Quotes mensuals sense finançament. Líders en % aprovats a Catalunya.

977222277 MOSSOS D’ESQUADRA. Polícies locals, guardia Urbana de tarragona. 25 + 25 places. professorat composat per: psicòlegs i comandaments policials, advocats penalistes, professors de l’escola de policies de Catalunya, matemàtics, lingüistes, geògrafs i historiadors. Classes presencials amb una gran diversitat horària.

Quotes mensuals sense finançament. Demaneu referències nostres als pròpis cossos policials.

Líders en % aprovats a Catalunya. 977222277.

VIGILANTES DE SEGURIDAD. CONTROLADORES DE ACCESO A DISCOTECAS. Cursos intensivos en horarios adaptables. centro y profesorado homologado por la Administración.

Gran inmersión laboral, bolsa de trabajo propia.

Gran calidad formativa al mejor precio. telf.

977222277

BOMBERS, presons, agents rurals, professors autoescola. Gran nombre d’aprovats en edicions anteriors. professorat composat per tècnics de l’Adminstració i especialistes en cada àrea, bombers fomradors de l’escola de Reus, enginyers forestals del Dept. Medi ambient, professors d’autoescola... quotes mensuals sense finançament. Líders en % aprovats a Catalunya.

977222277

VARIS Altres ofertes

Hombre serio busco trabajo en agricultura, jardinería, cuidar animales. Tengo experienia y referencias. También puedo trabajar en carpintería y pintura. El Vendrell y alrededores. Telf.

977662563 o 697984653

COLECCIONISTA. Compro tebeos, cromos, carteles, entradas, revistas i libros antiguos. Tel: 609256398

Señora seria con experiencia y referencias, busco trabajo de limpieza en casas, escaleras, etc.

También cuido niños. Cobro precios de crisis.

Zona el Vendrell Telf: 697984653 o 977662563

VENC RENTADORA. Càrrega superior. Semi-nova (1 any) i en molt bon estat. Cal venir-la a buscar al domicili. A partir de 200€ Tel. 653407019

ANUNCIS CLASSIFICATS A...

Envia un mail a classificats@noticiestgn.cat --------------------------------------------

El Temps

|10 de febrer de 2010

| 39

El TEMPS

Baixen les temperatures Previsió per dimecres 10 de febrer de 2010

Durant els propers dies el més destacat seran les temperatures.

S’espera una davallada important del termòmetre que es mantindrà durant tota la setmana. Dimecres i dijous seran tranquils donant pas a precipitacions els dos dies pròxims.

dijous 11

dissabte 13

dilluns 15

divendres 12

diumenge 14

dimarts 16

Caminant per...

La Mola de Colldejou

Albinyana

3/12ºC

Altafulla

5/13ºC

Bellvei

3/13ºC

Banyeres

3/12ºC

Bonastre

3/12ºC

Calafell

3/13ºC

Constantí

5/13ºC

Creixell

4/14ºC

Cunit

4/13ºC

El Catllar

6/14ºC

El Morell

4/13ºC

El Vendrell

3/13ºC

Els Pallaresos

4/14ºC

L’Arboç

3/12ºC

La Bisbal

3/12ºC

La Canonja

5/13ºC

La Nou Gaià

4/13ºC

La Pobla Maf.

4/13ºC

La Pobla Mont.

4/14ºC

La Riera

6/13ºC

La Secuita

4/12ºC

Llorenç

3/12ºC

Masllorenç

3/12ºC

Montmell

2/11ºC

Perafort

4/12ºC

Renau

4/12ºC

Roda de Barà

4/13ºC

Salomó

4/12ºC

Salou

5/13ºC

Sant Jaume

2/12ºC

Santa Oliva

3/13ºC

Tarragona

5/13ºC

Torredembarra

6/14ºC

Vespella

-1/10ºC

Vilallonga

4/13ºC

Vila-seca

5/13ºC

L’itinerari proposat transcorre per alguns dels camins que seguien els carboners al peu de la muralla rocosa que enfaixa la Mola, i recorre també dues canals més agrestes que té la muntanya.

Informació general de la ruta El major desnivell que presenta la ruta és de 500m.

El recorregut té una durada aproximada de 3 hores i 30 minuts sense comptar aturades. La distància a recórrer és de 5,4 km.

Recomanacions És fonamental proveir-se d’aigua. No es tracta d’un itinerari difícil però, com en la majoria de canals, s’han de prendre totes les precaucions per evitar relliscades i moure pedres que poden baixar rodolant.

Ruta Se surt des de la Torre de Fontaubella. Al costat de l’església d’aquest poble tant pintoresc, hi ha el carrer dels Horts. El seguirem fins arribar al turó, on girarem a l’es-

querra seguint un senyal que identifica el camí de la Mola, al costat d’una casa coneguda com l’olla de Cal Montarro.

El camí talla a la carretera de Colldejou i continua pujant en direcció a la Mola.

Tot i que en molts trams el camí mostra una amplada considerable, en altres cal seguir les línies que han deixat els darrers arrossegaments de fusta. L’itinerari condueix al peu de la tartera de la canal del Mig. Una vegada superada la canal, es puja fins als primers lloms de la Mola es continua per la cresta cap a l’oest. El traçat de la sendera porta fins a la canal Fosca o del Corb, l’única per on es pot baixar caminant.

Just en sortir de la canal Fosca s’ha d’agafar, a la dreta, un sender que porta fins a l’entrada de la canal del Mig (unes marques vermelles i blaves ajuden a seguir-lo). A poc més d’un centenar de metres, a prop d’una destacada alzina es troba el camí que baixa cap a la dreta i que connecta amb la carretera, just al costat de la canal del Mig.

40 | Contraportada

| 10 de febrer de 2010

entrevista de la semana

ALBERT ABELLÓ PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERç DE TARRAGONA

“La ciutat de Tarragona no té cap polític amb influència ni a Barcelona ni a Madrid” Òliver Márquez, Tarragona

“Pensant només en clau electoralista i en els vots no ens treuran fàcilment de la crisi econòmica”

A

lbert Abelló, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, és d’aquelles persones que no defugen posicionar-se sobre els temes de ciutat.

Però això és un mica injust. Un polític amb un càrrec com el del senyor Benach ens hauria de representar a tots al Parlament.

Què hem fet malament per trobar-nos ara amb una situació econòmica tan dolenta?

Hem viscut una època de bonança descontrolada i tots ens hem pensat que vivim en un país molt més ric del que realment és, que treballant poc i malament podríem continuar sent rics tota la vida, que la formació no era massa important.... Tot aquest seguit de deficiències ens han portat on estem ara: en una de les pitjors crisis econòmiques que ha viscut aquest país.

I què estem fent per sortir d’aquesta crisi?

La veritat és que hem de fer una valoració negativa. Des de la Cambra de Tarragona hem demostrat i hem comunicat la nostra disconformitat amb les polítiques impulsades tant pel govern de l’Estat com el de la Generalitat durant aquest període difícil. Miri, una situació excepcional requereix que s’apliquin mesures excepcionals. No es pot tractar tot en clau política i en clau de vot. S’han de prendre decisions, encara que siguin per aplicar a curt termini i només durant el període de crisi. A més, aquestes s’han d’aplicar amb celeritat i valentia. I això no ho hem tingut. El govern i els polítics continuen pensant exclusivament en clau electoralista, pensant en la seva clientela, i els està costant molt afrontar la situació, en bona mesura, perquè no els hi afecta directament.

Una de les mesures que sí que aplicarà el govern central és la pujada de l’IVA a partir del juliol. És una mesura absolutament inoportuna. Segurament serem el primer país de la història que pujarà els impostos en plena crisi econòmica. Si surt bé, sortirem als llibres. Però la veritat

“Quants consellers de les nostres comarques tenim actualment al govern de la Generalitat?” és que no ho veiem així. Ara es tracta de recuperar els llocs de treball i el consum i no pas de pujar els impostos. Tenim més d’1,2 milions d’aturats que s’han registrat en els últims 12 mesos. Segons els nostres càlculs, per emplear aquesta població s’haurien de crear 120.000 empreses. Les administracions, en canvi, s’entesten en emplear a través de les administracions, com per exemple ara amb la història aquesta de les vegueries. I ja en tenim molts, de funcionaris.

El sistema ajuda els nostres empresaris?

En absolut. Només cal veure les enquestes. En aquest país la majoria de gent aspira a ser funcionari i tenir una feina estable. Hi ha molt poca gent

que tingui iniciativa i vulgui tirar endavant la seva petita empresa. Als pocs que hi ha, se’ls hauria de fer un monument. En canvi, se’ls penalitza amb un sistema que no ajuda.

Només cal que faci una prova i vagi a l’Ajuntament a dir que vol muntar un negoci. Ja veurà el munt de traves i dificultats administratives que es trobarà.

Hi ha molta gent que vol muntar un negoci i que es queda pel camí davant de les dificultats que hi posen les administracions. Però el que personalment més em molesta és quan trobes algun d’aquests polítics que et donen lliçons sobre innovació, eficiència i competitivitat i, en canvi, l’administració per la qual treballen és un autèntic caos.

Parlem d’infraestructures?

Hi ha una cosa molt important: cal tenir un pes específic en el lloc on es prenen les decisions. És a dir, tant a Barcelona com a Madrid. I a Barcelona, més enllà del peatge de Martorell, no saben què és Tarragona. I si nosal-

tres no som capaços de pujar, si no som capaços de tenir polítics de pes, que prenguin decisions en clau territorial, tant a Madrid com a Barcelona, no anem bé. Segur que a nivell intern del nostre territori podem millorar molt i fer més coses tots plegats com a conjunt, però els gols, al final, els marquen els polítics. I es marquen a Barcelona i a Madrid. Necessitem polítics amb un pes important que ens permetin aprovar els nostres Plans Territorials i d’Infraestructures allà on es prenen les dec I no els tenim, aquests polítics?

No. Quants consellers tenim a l’actual govern de la Generalitat? Cap. Però sembla que Reus sí que en té, de polítics influents?

Reus en té més. Nosaltres no tenim res, o molt poc, i Reus en canvi en té una mica més, no gran cosa, però el suficient com per marcar una sèrie de diferències, tal com s’ha pogut comprovar en els últims anys.

La Cambra i vostè mateix han estat un dels grans impulsors del moviment ciutadà en defensa de Tarragona davant de la polèmica Llei de Vegueries.

Què en pensa del projecte de llei aprovat aquests dies pel govern tripartit?

La llei suprimeix les capitals i les substitueix per ‘seus institucionals’, o sigui, Barcelona ja no és capital i ara és només seu administrativa? És en definitiva, es tracta d’un joc de mans sense massa sentit que suposa una denigració al clar i decisiu paper que Tarragona ha jugat històricament i juga al conjunt de Catalunya. Farem tot el que estigui al nostre abast per aconseguir que el Govern del nostre país doni resposta a totes i cadascuna de les 5.044 al·legacions presentades pels tarragonins i tarragonines. És inconcebible aquest menyspreu i més quan des de la Generalitat fan bandera de la proximitat que l’administració ha de tenir amb el ciutadà. Els tarragonins hem demostrat que volem ser la Vegueria de Tarragona i que la ciutat de Tarragona en sigui la seva capital. Tot el demés son devaluacions que no admetrem.

Confio que els nostres polítics i l’alcalde estiguin a l’alçada de la confiança que la població els ha donat.

Creu que la població s’en recordarà del tema de la Llei de Vegueries quan vagi a les urnes?

El 30-D a les escales de la Catedral va demostrar que la societat se sap mobilitzar per defensar els seus interessos. A l’espera d’esdeveniments, crec que el menyspreu cap a Tarragona tindrà repercussió tant les eleccions autonòmiques com en les pròximes locals.