notíciesTGN núm. 53

tarragona@inlingua.es

Salut

Finestres PVC, perfileria Kömmerling, certificat AENOR Tancaments plegables d’alumini Mallorquines Finestres sostre Velux Mampares de bany Mosquiteres Cortines verticals, venecianes...

Portes de garatge

Consells mèdics perquè els nostres infants esquivin els refredats

Carrer del Roser, 41 - 43203 Reus - Tel. 977 344 891 exclpepvila@hotmail.com Consulti la nostra web: www.exclusivespepvila.com

Pàgina 19

Idiomes

!!

ndre bé

Per apre TARRAGONA 977234917

REUS 977315271

L’ A CT U AL I TAT D E L E S COM ARQUES DE TARRAGONA NÚMERO 53 | 10 DE NOVEMBRE DE 2010

SETMANARI GRATUÏT DE LA XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

L’ESCALADA DE L’ATUR

WWW.NOTICIESTGN.CAT

La desocupació a les comarques de Tarragona es triplica en els darrers quatre anys i gairebé 2 de cada 10 persones en edat de treballar no tenen feina Pàgs. 2 i 3

24.957 2006

35.982

62.894

2008

2010

Grupo DORADOS

elevación / movilidad

¡¡¡ SIN BARRERAS !!!

Tenemos la solución para subir escaleras (libertad, accesibilidad...)

2 | Tema de la setmana

10 de novembre de 2010 |

EL TEMA DE LA SETMANA

L’atur no té sostre Ni administracions ni empresaris ni sindicats troben la fórmula per aturar l’increment de la desocupació en la darrera legislatura. Tot i el missatge optimista del Govern, l’octubre va tancar amb 62.894 desempleats a la província i 566.496 al conjunt de Catalunya La reforma laboral del PSOE no té efectes positius i a l’executiu ja es veu amb normalitat que hi hagi més de 4 milions d’aturats

Més de 8.000 hipoteques executades

Imatges com aquesta s’han repetit fins a gairebé 38.000 vegades en els darrers quatre anys a les comarques tarragonines / notíciestgn

Òliver Márquez, Tarragona

L

a crisi colpeja amb força la classe mitjana de les comarques de Tarragona (i del conjunt de Catalunya i de l’Estat) en forma de creixement descontrolat de l’atur.

Ni el govern del PSOE (a Espanya) ni el tripartit (a Catalunya) troben les fórmules per trencar una tendència que ha deixat sense feina prop de 38.000 persones (sense comptar els milers d’autònoms que s’han donat de baixa) en la darrera legislatura.

Després de la treva estiuenca, la pujada de l’atur torna a entrar en escena pocs dies abans de les eleccions autonòmiques del 28 de novembre. El mes d’octubre va tancar amb 2.264 desocupats més a les comarques de Tarragona, amb 9.228 més a Catalunya i amb un augment de 68.214 al conjunt de l’Estat espanyol. A la província l’atur ha assolit un rècord històric amb més de 62.000 persones. Per estadística, i tenint en consideració que a la província hi ha una població activa d’unes 350.000 persones, es pot afirmar que la pràctica totalitat de la població té un (o més d’un) que no té

La totalitat de la població tarragonina té un (o més d’un) conegut o familiar que no té feina en l’actualitat feina en l’actualitat. Al conjunt de l’Estat, la desocupació frega el temut 20%, amb més de 4 milions d’aturats, mentre que a Catalunya la desocupació es manté de manera estructural bastant per sobre del mig milió de persones.

La reforma laboral impulsada pel PSOE, tal com denunciaven

CURSOS

· CONDUCTORS PROFESSIONALS

sindicats i patronals empresarials, no té encara efectes positius. Des de l’executiu central s’apunta que la contractació es recupera, tot i que obvien dir que gairebé el 80% dels contractes signats durant el darrer mes d’octubre (17.000 menys que durant el passat mes de setembre) van ser temporals, tot el contrari del que pretenia la polèmica reforma. Mentrestant, sindicats i patronals continuen sense agafar el relleu davant de la incapacitat dels nostres governants i no arriben a un acord que els permeti desenvolupar accions conjuntes per reflotar el mercat laboral.

La província de Tarragona ha estat la segona de Catalunya on més hipoteques es van executar l’any 2009, amb un total de 3.771.

Des que va esclatar la crisi (2007), a les nostres comarques les entitats financeres han executat més de 8.800 hipoteques, l’últim pas del procediment legal en cas d’impagament del préstec per part del client abans de treure l’habitatge a subhasta. Després de l’execució hipotecària, en cas que el propietari de la casa no vulgui abandonar-la, es produeix el desnonament.

LOCAL EN ALQUILER C/Roger de Llúria S/N SALOU (240m2+350 m2 terraza)

700€

¡¡¡OPCIÓN DE VENTA!!!

i 609 88 77 77 autoescolajordi.com

· CAP: INICIAL I CONTINU · CAPACITACIÓ TRANSPORTISTA · MMPP: (matèries perilloses) ADR · FORMACIÓ PRESENCIAL I TELEMÀTICA

Vidal i Barraquer, 2 bxs. · TARRAGONA · Tel. 977 24 71 58 · aejordi_cris@hotmail.com

Tema de la setmana

| 10 de novembre de 2010

|3

EL TEMA DE LA SETMANA

A les comarques de Tarragona s’han destruït 37.892 llocs de treball en els darrers 4 anys La mitjana de llocs de feina perduts a la província en aquest període és d’uns trenta cada dia Espanya Catalunya 4.086.000

Tarragona

3.808.400

2.818.000 1.992.800

566.496

2.048.000

511.608

333.652 260.841

62.894

256.405 55.458 35.982

24.957

2006

25.604

2007

Càstig a la política d’Obama a les legislatives dels EUA Les eleccions legislatives dels Estats Units d’Amèrica, que se celebren a meitat mandat, han servit per copsar el desencís i el nerviosisme del poble americà davant de la delicada situació econòmica del país i la tendència creixent de l’atur (que arriba al 10%). El president Obama ha perdut popularitat durant els vint primers mesos de mandat fins al punt que el seu partit, el demòcrata, ha perdut el control de la cambra legislativa en favor dels republicans. Els analistes internacionals interpreten

aquest gir en la voluntat del poble nord-americà com un autèntic vot de càstig per la política econòmica de Barack Obama, mancada de resultats. Tal com es preveia, l’ascens del partit conservador indica que, més enllà de la millorada política exterior i de les polítiques intervencionistes i socials impulsades per l’executiu, el poble dels Estats Units, poc acostumat a patir per arribar a final de mes, està especialment preocupat per la situació econòmica i el futur del seu país.

2008

2009 redacció, Tarragona

D

es de l’any 2006, l’escalada de l’atur ha estat constant tant a les comarques de Tarragona com al conjunt de Cataluya i a l’Estat espanyol. A la província s’han perdut prop de 40.000 llocs de treball en la darrera legislatura, fet que situa el nombre de persones desocupades en 62.894 i la taxa d’atur per sobre del 17%.

La primera gran davallada del mercat laboral cal trobar-la ara fa 3 anys. L’any 2007 es va tancar a Tarragona amb 25.604 persones sense feina, mentre que un any després, a 31 de desembre de 2008, l’atur ja s’apropava a les 36.000. Més de 10.000 nous desocupats en menys d’un

2010 any, sobretot per la davallada dels sectors de la construcció (un dels sectors bàsics del creixement econòmic de les comarques tarragonines en els anys anteriors). L’efecte dominó va tocar després altres sectors, especialment per la baixada del consum de primeres matèries, i va afectar el sector serveis i la indústria de les nostres comarques.

La reestructuració de plantilles a les grans companyies va fer que el 2009 continués sent un any tràgic per al mercat laboral.

En 12 mesos, la desocupació va pujar de prop de 20.000 persones a les nostres comarques, evidenciant una alarmant manca de reacció de les administracions estatal i autonòmica per reconduir la situació. En l’àmbit local, els ajuntaments van aprofitar les partides dels

famosos fons Zapatero per crear plans ocupacionals que, ni de bon tros, han pogut pal·liar els efectes a gran escala de la crisi.

Després de 2 anys difícils, el 2010 va ser presentat pels governants com “l’any de la recuperació”. Ha estat així per a alguns països de la Unió Europa (com ara Alemanya), però no pas a Espanya. Després d’uns mesos de “brots verds” a l’estiu –sobretot per la contractació de serveis per l’època vacacional– l’atur ha tornat a pujar durant 3 mesos seguits. A la demarcació, en els últims 10 mesos (des de desembre de 2009 fins a l’octubre de 2010), les llistes de l’atur a la demarcació s’han engreixat de més de 13.000 persones, això sense comptabiltzar el nombre de petites empreses que han tancat portes i els milers de treballadors autònoms que s’han donat de baixa.

El comportament de l’atur a les comarques tarragonines no ha estat una excepció. La pèrdua de llocs de treball ha estat generalitzada a Catalunya i al conjunt de l’Estat -vegeu gràfic-, on el nombre de persones sense feina s’ha establert per sobre dels 4 milions. A Catalunya, en els tres últims anys s’ha passat de 256.000 aturats a més de 566.000.

4 | Tarragona

10 de novembre de 2010 |

VICTÒRIA FORNS PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU A TARRAGONA I CANDIDATA A L’ALCALDIA

TARRAGONA

“Els 169 càrrecs de confiança de l’Ajuntament són una presa de pèl a la ciutadania” La pròxima candidata de CiU a l’alcaldia de Tarragona, Victòria Forns, repassa els temes d’actualitat de la ciutat Òliver Márquez, Tarragona

Quin és el posicionament de CiU davant la denúncia de CCOO que assegura que a l’Ajuntament hi ha fins a 169 càrrecs de confiança? A què creu que respon aquest excés de càrrecs de confiança existents al consistori?

Curiosament, fa poc vaig llegir al diari Expansión que una sentència del Tribunal Suprem posava fre a pràctiques abusives al voltant de la contractació de càrrecs de confiança. La nostra posició és molt clara: 169 càrrecs de confiança són un error polític i de gestió. Una presa de pèl a la nostra ciutadania. Evidentment, per desenvolupar una gestió política eficaç fan falta càrrecs de confiança, però aquests han de ser els justos i necessaris, ni un més, i, sobretot, de contrastada solvència, és a dir, que siguin persones d’una vàlua professional que repercuteixi en bé de la ciutat.

Però és evident que aquest criteri no és el que comparteix aquest Ajuntament del bipartit.

El que ha fet l’alcalde Ballesteros i els senyors d’ERC és pagar favors i deutes polítics amb els diners de tots els tarragonins i tarragonines.

Un ajuntament com el de Tarragona es pot permetre aquest volum de personal contractat “a dit” quan el consistori està parlant de la necessitat de reduir despeses?

Evidentment, no. De vegades no som prou conscients del cost, no només econòmic, que tenen les arbitrarietats en matèria de contractació a l’Adminsitració.

Ser funcionari és una carrera professional en la qual has d’estar molt motivat per arribar a la màxima excel·lència. Si, en canvi, trobes que una persona menys qualificada pot aspirar a càrrecs pel simple fet de ser del

partit, això no ajuda a fer que els nostres funcionaris es motivin i prestin el servei públic que Tarragona necessita.

Què faran els sense sostre a la ciutat de Tarragona aquest hivern quan faci fred? Per què creu que l’Ajuntament encara no ha trobat una solució a la gestió dels transeünts a la nostra ciutat?

Segurament aniran a refugiarse a entitats privades com Càrites o Bonanit, que no donaran a l’abast, i ens trobarem davant de situacions dramàtiques. Per trobar una solució per als sense sostre cal tenir una voltuntat política ferma davant de la situació de persones molt vulnerables, amb l’afegitó que en l’actual situació de crisi econòmica aquesta vulnerabilitat arriba a amplis sectors de la nostra societat. Tarragona ha de tenir els equipaments necessaris per donar sortida a una situació molt complexa que necessita de polítiques integrals i no un xec per anar a fer un entrepà, que és el que ha pensat l’alcalde Ballesteros com a gran solució. Equipaments professionalitzats on la iniciativa social i els departaments municipals treballin colze a colze. Ara per ara, l’únic que ha fet aquest Ajuntament és tancar la Casa del Transeünt i escampar per tota la ciutat a aquestes persones.

Els pressupostos de l’Estat per al 2011 (només 1,4 milions d’euros per al mercat central) treuen credibilitat a les promeses de l’equip de govern municipal de tirar endavant projectes com ara el Mercat Central?

Miri, les promeses de l’equip de govern no tenen cap credibilitat. En el cas del Mercat Central han enganyat sistemàticament a tota la ciutat. El plenari de l’Ajuntament va aprovar una moció de CiU per demanar 8

Victòria Forns, aplaudida per Artur Mas i per la resta d’assistents durant la seva presentació com a candidata a l’alcadia de Tarragona e

“Ballesteros i els senyors d’ERC han pagat favors i deutes polítics amb els diners dels tarragonins”

“En el cas de Mercat Central, l’equip de govern ha enganyat la gent sistemàticament”

milions d’euros en dos anys, és a dir, 4 milions cada any. Aquesta moció duu les signatures de Ballesteros i Sergi de los Rios, però és evident que cap dels dos té la més mínima capacitat d’influir en els seus partits.

Són dos secundaris que signen mocions per després desenten-

dre’s d’elles. Tarragona no pot continuar perdent el temps amb aquest equip de govern, això està clar.

Què opina sobre el pla de mobilitat de la Part Alta que s’està intentant impulsar des de l’àrea de mobilitat de l’Ajun-

tament?

De quin Pla de mobilitat parla?

Vostè l’ha vist? L’han vist els veïns? Els comerciants? Els restauradors? L’únic que puc dir és que CiU mai hauria imposat el

PARKING en VENDA

9.000€ C/ Verge del Camí CAMBRILS (PUEBLO)

i 609 88 77 77

Tarragona

| 10 de novembre de 2010

|5

TARRAGONA “Amb un tiquet per valor d’un entrepà no se soluciona l’atenció als sense sostre”

“Ballesteros i De los Rios han demostrat que no tenen capacitat per influir en els seus partits”

que posi fi a aquest sentiment de fracàs que avui té la ciutadania de Tarragona. Ens calen idees i ens calen persones. CiU estarà com sempre oberta a escoltar a tothom. Ens cal un nou lideratge. Sap que penso? Que la gent de Tarragona en només quatre anys ha comprès que si volen que primer sigui Tarragona, només poden confiar en CiU, perquè durant 18 anys vam demostrar que, per nosaltres, per CiU, Tarragona sempre és capital.

“De quin Pla de mobilitat de la Part Alta em parla?

Vostè l’ha vist? I els veïns?

I els comerciants?”

“Durant 18 anys, des de CiU vam demostrar que, per nosaltres, Tarragona sempre és capital”

ragona en l’acte celebrat l’estiu passat al Col·legi d’Advocats de Tarragona / Ò.M.

tancament del trànsit al barri de manera tan radical i inquisitorial. Un Pla de mobilitat mai serà del gust de tothom perquè tots hem de cedir una mica per l’interès general, però el que no pot ser és que és tanqui el trànsit al barri adduint un Pla que de moment no existeix, ja que ells mateixos ara diuen que el presentaran d’aquí a unes setmanes. La conversió en zona de vianants del barri és un instrument, no una finalitat en ella mateixa. Aquest fet, juntament amb la promoció i les polítiques de dinamització i millora

substancial del nostre patrimoni arquitectònic i històric, són els eixos per la nostra Part Alta.

Però ells comencen la casa per la teulada i, és clar, fer les coses pitjor de com ho estan fent els senyors del PSC i d’ERC sembla molt difícil.

Quina serà la seva línia per convèncer la ciutadania de Tarragona que cal un canvi a la ciutat pensant en les municipals de maig de 2011?

Ens cal un nou estil de fer política. Una gestió eficaç i honesta, ens cal un projecte de ciutat

CiU reclama de nou a l’Ajuntament que mostri el Pla de mobilitat de la Part Alta El grup municipal de CiU ha visitat recentment la Part Alta dins dels actes de precampanya electoral per al comicis del 28 de novembre.

La portaveu de CiU a l’Ajuntament de Tarragona, Victòria Forns, assegura que “la gran preocupació dels veïns que visitem és el Pla de mobilitat, un pla que s’està portant a terme sense cap tipus de consens, en un clar exemple d’implantació impositiva i de política poc democràtica per part del Govern Ballesteros. Ens reiterem en la petició que ens mostrin aquest projecte i com es vol executar, que és exactament la mateixa reclamació que fan veïns i comerciants, atès que ells tampoc s’han pogut asseure en una taula per di-

alogar amb l’Ajuntament sobre aquest afer”.

De la seva banda, Carles Sala, diputat al Parlament de Catalunya per CiU, va afegir que “el mateix PSC, que no té cap tipus d’escrúpols per imposar un Pla de mobilitat sense diàleg, on s’hauria d’haver imposat és en aconseguir el traspàs del Museu Arqueològic, l’últim Museu que encara no s’ha traspassat a la Generalitat de Catalunya, el que està clar és que el govern amic no ha ajudat en res al fet que puguem gestionar el que ens pertoca, ja que tenim totes les competències en Cultura”, va assegurar Sala davant dels veïns i veïnes de la zona i dels mitjans de comunicació.

6 | Publicitat

10 de novembre de 2010 |

Cursos per a nens i joves 路 Cursos adults Cursos intensius per a empreses 路 Extraescolars 路 Traduccions

C/ Lloren莽 de Vilallonga, 6 baixos, 3 43007 - Tarragona Tel. 620 400 368 english@inusetgn.com

PISOS - XALETS - FINQUES

COMPRA, VENDA,LLOGUER i ASSEGURANCES

Publicitat

| 10 de novembre de 2010

Ara a Tarragona, Reus i El Vendrell

|7

EL VENDRELL

AQUEST MES ESPECIAL: PRIMERA CONSULTA A MEITAT DE PREU NORMAL 72

euros. AQUEST MES PAGUI NOMÉS 36 euros

- EXAMEN ESPINAL COMPUTERITZAT D’ÚLTIMA GENERACIÓ - EXAMEN NEUROLÒGIC I ORTOPÈDIC ESPECÍFICS DE LA QUIROPRÀCTICA - UN POSTURÒMETRE - ANÀLISI DEL SEU EQUILIBRI - DETECCIÓ DE SUBLUZACIONS - INFORME COMPLET SOBRE L’ESTAT DE LA SEVA COLUMNA VERTEBRAL

CENTRO DE LA COLUMNA VERTEBRAL RAMBLA NOVA, 92 - 2n 2a TEL: 977 24 19 55 TARRAGONA AV. SANT JORDI, 5-9 ESC. C, 1R 1A TEL. 977 12 61 89 REUS C/ NARCÍS MONTURIOL, 2, BAIXOS TEL. 977 66 37 19 EL VENDRELL

8 | Tarragona

10 de novembre de 2010 |

TarragoNA

Sobreviure al Corte Inglés

Parc Central, Les Gavarres i la Via T analitzen l’arribada del gegant comercial a la capital tarragonina un mes després de la seva obertura al públic redacció, Tarragona

Parc Central continua tenint el pàrquing més econòmic

El 8 de novembre fa tot un just un mes que El Corte Inglés va obrir les portes a la ciutat de Tarragona. A ‘notíciestgn’ hem parlat amb els responsables de la resta d’operadors comercials de la ciutat per conèixer quin ha estat l’efecte real de l’arribada dels nous grans magatzems a la ciutat.

Segons Pere Pairó, gerent de Parc Central, “encara és massa d’hora i ens trobem en un moment d’anàlisi de l’impacte real que El Corte Inglés pot tenir en la nostra activitat. De moment continuem tenim els mateixos índexs d’afluència de gent i estem gairebé al 100% d’ocupació dels nostres locals comercials”. Pairó afegeix que “el Corte Inglés és una oportunitat que s’ha d’analitzar per finalment poder veure quines són les mesures que la resta d’agents comercials de la ciutat hem de prendre”. En aquest punt destaca la necessitat que des del consistori es dissenyi un pla de mobilitat comercial a la ciutat per tal que els fluxos de gent puguin traslladar-se còmodament d’una zona comercial de la ciutat a una altra.

Per al president de la Via T de Tarragona, Joan Blázquez, “encara és massa d’hora per fer una valoració seriosa de l’impacte d’El Corte Inglés, potser

Unes 80.000 persones van passar per la nova botiga d’El Corte Inglés a Tarragona durant el primer cap de setmana / A.Ll.

caldrà esperar a finals d’any i a la campanya de Nadal”. Segons Blázquez, “és cert que amb més competència, la gent compara més. En aquest sentit, crec que el comerç de proximitat hi surt guanyant, tant pel que fa a preu com per l’atenció personal. A més, les rebaixes que poden oferir els comerços petits són millors, tot i l’espectacularitat de la campanya que

pugui fer El Corte Inglés”.

Per a Manuel Vera, president de l’Agrupació d’Interès Econòmic Les Gavarres, “l’arribada d’una nova proposta comercial a la ciutat ha de servir per reforçar la seva capitalitat comercial i ajudar al seu posicionament.

Els nous grans magatzems aporten a Tarragona una nova oferta variada i complementària a la ja existent que fomen-

Joan Guinovart, nou membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya El tarragoní Joan J. Guinovart, senador de la ciutat i actualment director de l’Institut de Rercerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha ingressat com a nou membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. En una sessió extraordinària celebrada a la Sala d’Actes de la universitat barcelonina, Guinovart ha adreçat als assistents el discurs “La biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia

catalana”. Guinovart ha defensat que el sector farmacèutic pot experimentar en les properes dècades un creixement sense precedents gràcies als avançaments en ciències de la vida, molt especialment, en biologia molecular. Pel director de l’IRB Barcelona, “avui ens trobem davant un nou paradigma en el descobriment de fàrmacs. L’activitat és avui tan complexa, que no se’n pot ocupar només

la indústria farmacèutica sinó que hi tindran un paper clau la Genòmica, la Bioinformàtica i la Biologia Estructural.” El discurs de contestació ha anat a càrrec de l’Acadèmic d’Honor, Joan Massagué, que va ser deixeble de Guinovart. Massagué ha glossat la trajectòria del professor Guinovart com a farmacèutic, acadèmic, líder científic i personalitat vital per al progrés de la ciència.

tarà i potenciarà la millora constant del comerç en el seu conjunt”. Manuel Vera afegeix que, “en aquest context, hem de donar la benvinguda a noves propostes comercials de qualitat que vinguin a complementar i reforçar la capitalitat comercial que en la darrera dècada s’ha generat al voltant de la diversa i singular oferta del Parc Comercial Les Gavarres”.

Tot i que recentment molts mitjans han publicat que el pàrquing d’El Corte Inglés (amb unes 1.000 places) és el més econòmic dels aparcaments subterranis de la ciutat, la realitat és que Parc Central continua oferint l’estacionament més barat. Si bé la tarifa per minut més baixa de la ciutat l’ofereix El Corte Inglés, Parc Central dóna sempre a tots els seus visitants la primera hora gratuïta d’estacionament (sense fer compra) i una segona hora gratuïta si es fa una despesa de 20 euros a l’hipermercat Eroski (sense necessitat de cap targeta de fidelització). El Corte Inglés, en canvi, cobra des del primer minut d’estacionament (amb una tarifa per minut força reduïda) i només ofereix fins a dues hores gratuïtes d’estacionament als clients que ja estiguin fidelitzats amb la targeta d’El Corte Inglés i que facin una compra mínima de 30 euros durant la seva estada als grans magatzems.

Eleccions

| 10 de novembre de 2010

|9

rafel luna CANDIDAT del Partiti popular a la circumscripció de tarragona

“En matèria sanitària som partidaris d’un model mixt: titularitat pública i gestió privada” redacció, Tarragona

PERFIL

R

Rafael Luna

afel Luna exposa l’opi· nió del seu partit d’una manera clara, directa i sense embuts, en temes tan sensibles com les polítiques socials, l’educació, la immi· gració i la llei de vegueries.

Quina característica destacaria de la seva manera de ser?

La capacitat de treball Quina qualitat prefereix en una persona?

La sinceritat

Quina és la línia d’actuacions prevista pel seu grup per re· dreçar l’actual situació eco· nòmica?

Quin personatge històric valora més?

Dos, i dos molt contraposats. Per una banda, Winston Churchill, com a gran estratega, i per una altra Gandhi, com a creador del moviment pacifista.

Cal donar suport als creadors de llocs de treball. Els polítics no creen llocs de treball, els creen les petites i les mitjanes empreses, les més afectades per la crisi que estem vivint. Catalunya és una terra d’emprenedors, de gent treballadora que ha vist com l’excés legislatiu dels dos tripartits ha escanyat l’activitat econòmica. L’Administració ha de facilitar l’activitat privada, mai posar-hi traves.

Quines són les principals me· sures previstes per incentivar la creació de llocs de treball?

Donar suport a les pimes i abaixar els impostos; promoure el desenvolupament d’un model de “comerç de proximitat” que permeti les firmes locals afrontar l’impacte causat per les grans cadenes de distribució comercial i la nova directiva europea de serveis. A més a més, obrirem línies de microcrèdits per als emprenedors amb pocs recursos econòmics que tenen dificultats per accedir als circuits ordinaris i habituals de crèdits. Són aquests emprenedors els que crearan llocs de treball. Insisteixo, nosaltres treballarem per ajudar a recuperar la iniciativa privada que ha quedat súmmament malmesa per la manca de reacció, i l’erràtica política econòmica, dels diferents governs socialistes que han passat per la Generalitat.

Quins són els principals parà· metres de la seva formació en matèria de polítiques socials: gent gran, infants, persones en risc d’exclusió social, víc· times de la violència de gène· re...?

El PSC s’ha fet un fart de parlar de polítiques socials i, a

Quin ha estat el darrer llibre que ha llegit?

‘El millonario comunista’, de Ramon de España, i ‘La veritat no necessita màrtirs’, d’Enric Vila.

I la darrera pel·lícula?

Sóc molt aficionat a les xarxes socials, al Facebook, i tot i que no tinc molt de temps per anar al cinema he anat a veure ‘La red social’.

A què dedica el seu temps d’oci?

A llegir, a fer esport i a estar amb els amics i amb la família.

Si no fos polític, a què es dedicaria?

A la conflictologia.

l’hora de la veritat, ha estat el primer a retallar-les. És política social abaixar les pensions? És política social el que ha passat a Tarragona, on l’Ajuntament ha tancat la Casa del Transeünt deixant a la seva sort els rodamons que vénen a parar a la nostra capital? És política social fer bandera d’un ministeri i, quan vénen maldades, suprimir-lo, com ha passat amb el fracassat Ministeri de la Igualtat? Nosaltres creiem que la millor política social consisteix en la creació d’oportunitats. Cal crear oportunitats per després oferir-les a aquells que estan en risc d’exclusió social, a aquells que s’han anomenat com la generació “ni-ni”... I per crear aquestes oportunitats s’han de prendre decisions difícils, com per exemple en matèria d’immigració. Malauradament, no estem en condicions d’oferir a tots aquells vinguts de fora les condicions necessàries per tenir una vida digna. És hora de marcar prioritats i per al Partit Popular de Catalunya primer són els de casa i després, quan siguem capaços de tornar a

crear riquesa, podrem tornar a obrir les portes a la vida digna que tots, nadius i immigrants, ens mereixem.

Com preveuen afrontar els reptes de futur que planteja l’actual sistema educatiu?

Cal recuperar la cultura de l’esforç com a millor solució contra la generació “ni-ni”. La generació “ni-ni2” neix perquè no veuen oportunitats i perquè els diferents governs socialistes no són capaços d’oferir-los-en.

Cal recuperar el concepte d’autoritat, dotar el professor d’autoritat davant l’alumne. Cal recuperar el concepte d’excel·lència; no s’hi val a deixar passar de curs amb no sé quantes assignatures suspeses.

Pel que fa al sistema sanita· ri, quines mesures preveuen aplicar per millorar l’atenció a l’usuari i alhora donar res· posta a les necessitats del col· lectiu sanitari? Són partida· ris del copagament en aquest àmbit?

Des del Partit Popular, i m’imagino que no sorprenem ningú

“No estem en condicions d’oferir als vinguts de fora les garanties necessàries per tenir una vida digna”

“En l’àmbit educatiu, cal dotar el professor d’autoritat davant l’alumne i recuperar el concepte d’excel·lència”

amb el que diré ara, som partidaris d’una gestió mixta: és a dir, titularitat pública i gestió privada. Creiem que amb aquest model es poden oferir els serveis adients i millorar les condicions del col·lectiu sanitari que, avui en dia, estan en situacions francament incomprensibles. És molt difícil entendre que un metge, que ha dedicat moltes hores de la seva vida a la formació, hagi de fer hores extra per arribar a fi de mes ja que el sou base a penes sobrepassa els 1.000 euros.

els nivells administratius i així continuar alimentant el clientelisme dels partits del Tripartit.

En cas que la seva formació accedeixi al govern, mantin· dran l’actual Llei de vegueri· es?

Des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’ Estatut de Catalunya, no hi ha gran cosa més a dir sobre la llei de Vegueries. És una llei creada, ras i curt, per augmentar

Es compromet a posar límits al mandat en el Govern de la Generalitat. I si la resposta és afirmativa, està disposat a complir-ho?

El sistema parlamentari català fa que sigui la cambra legislativa qui escull el president de la Generalitat, de manera que no és lògica la limitació de mandat en un sistema que no és presidencialista.

Quins resultats creu que ob· tindrà la seva formació en les properes eleccions?

Millorarem resultats perquè els ciutadans de Catalunya estan satisfets d’escoltar una formació política que els parla dels seus problemes reals i els ofereix solucions reals.

10 | Eleccions

10 de novembre de 2010 |

Joan PUIGCERCÓS CAP DE LLISTA d’ERC A la presidència de la generalitat

“Si ens donen prou força, des d’Esquerra impulsarem un referèndum per la independència” redacció, Tarragona

J

oan Puigcercós repassa els principals objectius de la seva formació amb vista a les properes eleccions presi· dencials i fa una valoració d’al· guns temes d’interès, entre els quals destaca la convocatòria d’un referèndum per l’autode· terminació.

Catalunya.

El nou model productiu haurà de basar-se en l’economia del coneixement, en fer de Catalunya el principal pol d’innovació del sud d’Europa. Per això cal concentrar els esforços econòmics públics i privats, la captació de talent i la generació de noves iniciatives empresarials en les línies definides pel Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

Quina és la línia d’actuacions prevista pel seu grup per re· dreçar l’actual situació econò· mica?

Un objectiu central és reduir de manera significativa el dèficit fiscal de Catalunya amb relació a l’Estat. La proposta d’Esquerra en la propera revisió del sistema de finançament de Catalunya, el 2013, és assolir el sistema de concert econòmic (com reclamem des del 1992), que permeti l’impuls d’una política fiscal que tingui com a eixos bàsics la introducció d’elements econòmicament incentivadors de l’activitat productiva i el suport a les famílies i la cohesió social.

Alhora, cal disposar de plena capacitat de gestió dels nostres ports i aeroports, així com donar impuls a la xarxa ferroviària que connecti l’eix mediterrani amb Europa com a condició necessària per situar Tarragona i el conjunt del país estratègicament al món.

Cal reactivar l’afluència de crèdit a les pimes i establir els instruments públics necessaris per injectar liquiditat en el sistema econòmic i facilitar el seu accés a instruments de crèdit habituals i vetllar per una major presència d’aquestes en les licitacions públiques d’obres i serveis.

I és imprescindible impulsar la lluita contra el frau i l’elusió fiscal.

Quins són els principals parà· metres de la seva formació en matèria de polítiques socials: gent gran, infants, persones en risc d’exclusió social, víctimes de la violència de gènere...?

El problema no és singularitzar l’atenció a un dels col·lectius en risc, sinó reforçar el sistema de protecció i suport. Cal seguir enfortint el sistema català de serveis socials davant de la transformació de la societat catalana dels últims temps. Necessitem instruments ràpids i eficaços que donin resposta a les necessitats socials que sorgeixen arran d’efectes sociodemogràfics com l’envelliment, l’arribada de persones immigrants o els canvis en les estructures familiars. Instruments que ens ajudin a seguir bastint un sistema de benestar que ajudi a millorar la qualitat de vida de la gent d’aquest país.

Quines són les principals me· sures previstes per incentivar la creació de llocs de treball?

Un nou model productiu que permeti retornar el nostre país al camí del creixement econòmic i, per tant, a la creació i sosteniment de nous llocs de treball. Aquesta preocupació ha estat el motiu de l’Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana que, des de 2004, ha impulsat el Govern de

Pel que fa al sistema sanita· ri, quines mesures preveuen aplicar per millorar l’atenció a l’usuari i alhora donar res· posta a les necessitats del col· lectiu sanitari? Són partidaris del copagament en aquest àm· bit?

No en aquests termes. Esquerra defensa un model sanitari públic universal, equitatiu, de qualitat i gratuït en tot allò que és essencial que garanteixi el dret

Com preveuen afrontar els reptes de futur que planteja l’actual sistema educatiu?

Hem de ser capaços d’arribar a amplis acords. L’educació i la sanitat són indicadors del benestar social i, per tant, prioritaris.

Un d’aquests acords ha de ser el compromís d’incrementar, malgrat les restriccions pressupostàries derivades de la crisi, la inversió educativa fins acostarla a l’objectiu del 6% del PIB que preveu la nostra Llei d’educació.

a la salut de la ciutadania. És per això que proposem un Pacte Nacional per la Salut que prevegi mesures dissuassòries de la demanda però que garanteixin la igualtat en l’accés al servei públic. Una peça cabdal per al sistema és la transparència en el seu funcionament, que ho sigui per a tots i a tots els nivells. En resum, garantir la transparència en la gestió dels recursos esmerçats en la sanitat pública.

Com pensen afrontar les rela· cions Catalunya-Espanya en els diferents àmbits de treball? És important que els partits polítics i les institucions catalanes no s’arronsin davant els recursos que puguin presentar el Defensor del Pueblo, el Govern de l’Estat o el PP; mantinguin una actitud de fermesa quan s’hi negociï el dia a dia d’allò que ens afecta en la nostra vida quotidiana com recentment ho va fer el conseller Josep Huguet negant-se a acceptar un traspàs de beques sense les competències i els recursos òptims; i finalment, defensin el mateix a Catalunya i a Espanya i, per tant, que siguin coherents en tot moment.

No pot ser que sobre un mateix assumpte els diputats del PSC (i en ocasions també de CiU) votin diferent a Barcelona i a Madrid.

Es compromet a posar límits al mandat en el Govern de la Generalitat. I si la resposta és afirmativa, està disposat a complir-ho?

Les limitacions de mandats tenen sentit en règims presidencialistes i el Govern de la Generalitat no ho és.

Quins resultats creu que ob· tindrà la seva formació en les properes eleccions?

Desitjo i espero tenir la força suficient per condicionar la política catalana en clau nacional i d’esquerres. Dit d’una altra manera, si som prou forts no hi haurà perill d’una reculada social i nacional com la patida durant anys, quan CiU pactava amb el PP. Si la ciutadania dóna prou força a Esquerra, impulsarem un referèndum per la independència per treure el nostre país de l’atzucac al qual ens ha abocat la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut.

PERFIL

Joan Puigcercós Quina característica destacaria de la seva manera de ser?

La valentia Quina qualitat prefereix en una persona?

L’empenta Quin personatge històric valora més?

Nelson Mandela Quin ha estat el darrer llibre que ha llegit?

“Lionel raconte Jospin” I la darrera pel·lícula?

Pa negre A què dedica el seu temps d’oci?

Esport, llegir i descansar.

Si no fos polític, a què es dedicaria?

Em dedicaria a l’empresa, però tota la meva vida, des de la infantesa, m’han agradat els oficis de fuster i d’ebenista.

Eleccions

| 10 de novembre de 2010

| 11

SERGI DE LOS RIOS CANDIDAT D’ERC A LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE TARRAGONA

“Per generar feina cal millorar la productivitat de les empreses i invertir en formació” redacció, Tarragona

S

ergi de los Rios analitza en clau tarragonina els principals objectius en matèria de treball, salut, educació i reptes de país.

PERFIL

Sergi de los Rios -Quina característica destacaria de la seva manera de ser?

La paciència i la perseverança -Quina qualitat prefereix en una persona?

Que sigui noble i honest -Quin personatge històric valora més?

Lluís Companys -Quin ha estat el darrer llibre que ha llegit?

“Tarraco Clara”, d’Antoni Rovira i Virgili.

-I la darrera pel·lícula?

Al cinema, Toy Story 3, en versió en català -A què dedica el seu temps d’oci?

A fer castells -Si no fos polític, a què es dedicaria?

Treballaria on ho feia abans i on hi tornaré quan deixi la política.

Exerciré la meva professió dedicada al comerç exterior.

Quina és la línia d’actuacions prevista pel seu grup per redreçar l’actual situació econòmica?

L’actual context econòmic, tant negatiu per a moltes famílies catalanes i petites i mitjanes empreses, requereix un canvi de model de creixement. És per això que des d’ERC hem promogut pacte bàsics per al futur del país, com ara el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació o l’Acord. Són pactes que ens han de portar a l’especialització i que, de fet ja trobem els primers fruits al Camp de Tarragona. No ens enganyem, el camí serà llarg i difícil, els canvis estructurals són lents. Hem de pair la bombolla immobiliària, i reforçar els sectors productius amb valor afegit. I, a la vegada, donar cobertura a la gent que s’ha quedat sense feina i amb necessitats immediates. Qui prometi solucions màgiques, està enganyant a la gent.

Quines són les principals mesures previstes per incentivar la creació de llocs de treball?

Les actuals circumstàncies econòmiques han fet tremolar els pilars en què havíem basat el nostre model econòmic i de creació de llocs de treball. Des del 2003 Esquerra ha intentat variar el paradigma amb les mesures i els pactes que hem citat anteriorment. És evident, però, que encara no hem assolit variar-lo totalment, de manera que encara hem d’apostar per polítiques actives, com ara les de formació i ocupació. Des d’ERC tenim molt clar que cal millorar la productivitat de les nostres empreses i incrementar la inversió en la formació dels nostres treballadors.

La formació és clau, de manera que és necessari garantir una oferta de formació professional i ocupacional de qualitat, que respongui a les necessitat de les empreses.

Quins són els principals parà-

metres de la seva formació en matèria de polítiques socials: gent gran, infants, persones en risc d’exclusió social, víctimes de la violència de gènere...?

La universalització de la inclusió social és i ha estat l’eix essencial de les polítiques d’Esquerra. Per això, Esquerra aposta per seguir enfortint totes les polítiques socials, el Sistema Català de Serveis Socials, amb una òptica d’eficiència i racionalització que el facin sostenible. Hem de seguir impulsant polítiques públiques que assegurin la universalització real dels drets socials i que representin un canvi de model dels serveis socials del país. Així, hem passat de l’assistencialisme i de donar ajudes a una minoria, a la universalitat del dret d’accés als serveis socials. Avui dia, per exemple, el 50% de les persones que reben prestacions socials no n’havien rebut cap abans.

Com preveuen afrontar els reptes de futur que planteja l’actual sistema educatiu?

L’educació constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de la seva acció política. La situació del sistema educatiu dista molt de la que necessitem. Ens cal millorar i assolir un projecte educatiu de país que consolidi un sistema educatiu propi i de qualitat, que doni continuïtat al Pacte Nacional per l’Educació. L’actual context ens obliga a apostar per la formació al llarg de la vida, que ens permeti adoptar més formació professional o aprendre nous idiomes que ens obrin nous mercats i noves oportunitats.

Apostem clarament per una educació pública i de qualitat, que ofereixi les mateixes possibilitats d’èxit a tots els estudiants, sense risc de discriminació. Un servei públic de cohesió, amb la llengua catalana com a motor i centre d’aquesta i amb el professorat com a autèntic i imprescindible protagonista de la millora educativa.

Pel que fa al sistema sanitari, quines mesures preveuen aplicar per millorar l’atenció a l’usuari i alhora donar resposta a les necessitats del collectiu sanitari? Són partidaris del copagament en aquest àmbit?

Esquerra defensa un model sanitari públic universal, equitatiu, de qualitat i gratuït en tot allò que és essencial; que garanteixi el dret a la salut dels seus ciutadans i ciutadanes. Durant els set anys de Govern, hem augmentat la inversió per ciutadà a l’any en més d’un 40%, tot i que encara estem lluny dels objectius.

Hem d’avançar cap a un nou Sistema Nacional de Salut, que sigui universal i que neixi a partir d’un Pacte Nacional de Salut que fa anys que Esquerra reclama.

Un nou sistema que sigui transparent i que fomenti l’equitat territorial a partir de la descentralització.

En cas que la seva formació accedeixi al govern, mantindran l’actual Llei de vegueries?

Les vegueries són una reclamació històrica del catalanisme polític. Hem de recordar que les províncies són una imposició espanyola del segle XIX i la voluntat d’aquesta nova llei és acostar l’administració al ciutadà. La llei està aprovada per la majoria del Parlament de Catalunya i ara el que toca és pressionar a Madrid perquè modifiqui les lleis necessàries per desplegar les vegueries. Som conscients de la manca de voluntat del Govern de l’Estat, una mostra més de la incapacitat d’encaix amb Espanya.

Es compromet a posar límits al mandat en el Govern de la Generalitat. I si la resposta és afirmativa, està disposat a complir-ho?

El sistema parlamentari català fa que sigui la cambra legislativa qui escull el president de la Generalitat, de manera que no és lògica la limitació de mandat en un sistema que no és presidencialista.

Quins resultats creu que obtindrà la seva formació en les properes eleccions?

Són els ciutadans del poble de Catalunya els que decidiran la futura composició del Parlament. No ens toca a nosaltres posar una xifra de diputats o nota de valoració. Ara bé, crec que el país necessita que ERC sigui la tercera força i evitar d’aquesta manera que el PP i les seves polítiques d’atac a la llengua no siguin decisives.

12 | Eleccions

10 de novembre de 2010 |

politica

Comença la cursa electoral Els candidats del PSC i CiU a les eleccions del Parlament català presenten els lemes que els han de dur a la victòria quatre dies abans de l’inici de campanya Agnès Llorens, Barcelona

Pel que es pot deduir del missatge que els dos dirigents llancen en els seus lemes electorals, tot indica que Artur Mas s’escudarà en el debat ideològic mentre que José Montilla refermarà el seu discurs en valors més prosaics

L

a proximitat de la campanya electoral es palpa a l’aire i, seguint el dictat dels vents, els candidats dels partits que opten al major nombre d’escons del Parlament català han presentat recentment els lemes que els han de conduir a la victòria en els comicis. Sentiment contra resultats. Mentre que el candidat nacionalista de CiU, Artur Mas, apel·la a la catalanitat de l’electorat per aconseguir el seu vot, el seu principal oponent i actual president de la Generalitat, el socialista José Montilla, fa referència a la necessitat d’aconseguir el màxim progrés i desencallar temes actualment aturats. Els dos candidats han mostrat recentment les seves campanyes, que prometen ocupar un bon nombre de minuts televisius i molt d’espai a les retines dels ciutadans que els propers dies passegin pels carrers dels seus pobles i ciutats. La campanya electoral comença amb la intenció de no deixar ningú indiferent, ara només cal esperar quina serà la resposta dels electors.

Poques hores abans de l’inici oficial de la campanya electoral, els principals partits polítics ja passen el drap als seus candidats perquè aconseguexin la màxima brillantor possible en una realitat tenyida per l’ombra del desencís de l’electorat. En les darreres hores, els candidats nacionals de CiU, Artur Mas, i del PSC, l’actual president de la Generalitat, José Montilla, han presentat els lemes que defensaran en les properes dues setmanes, que prometen ser frenètiques.

Els conceptes que defensaran ambdós candidats no podrien ser més oposats. Mentre que la primera espasa de CiU fa una clara referència –visual i de paraula– al sentiment de catalanitat dels ciutadans per aconseguir el seu suport, el màxim valor del PSC opta per reforçar el seu missatge amb objectius

De dalt a baix, les imatges dels cartells de campanya del candidat socialista, José Montilla, i del nacionalista, Artur Mas, que recentment s’han presentat a l’opinió pública. / Cedides.

clars, concrets i mesurables, mentre deixa molt clar que defensarà en tot moment aquestes idees sense pactar amb socis de govern de caràcter independentista. Quan encara no han travessat oficialment la cinta de sortida, tot indica que Mas s’escudarà en el debat ideològic, mentre que Montilla refermarà el seu discurs en valors més prosaics, pel que es pot deduir pel missatge que els dos dirigents llancen en els seus lemes electorals.

Raó contra sentiment El candidat socialista defensa que el seu lema Garantia de progrés reforça el seu “el compromís, garantia i paraula” i

destaca que els objectius de la formació política que lidera són assegurar el diàleg i la justícia social i assegurar l’Estatut, “sense aventures, invents ni passes enrere”. Clar i contundent, com el cartell amb el fons vermell llampant que el mostrarà a tots els racons fins al proper 28 de novembre.

D’altra banda –i mentre el discurs de Montilla apunta directament a fets concrets– Artur Mas presenta un eslògan més holístic, adreçat directament a la senibilitat de l’elector. La campanya “Una Catalunya millor” presentada pel partit nacionalista, mostra en el seu vídeo promocional un Artur Mas reflexiu, que apel·la als resultats

obtinguts per la formació en les dues darreres legislatures –victòria en vots no materialitzada– per demostrar que l’experiència és solvència contrastada i que està preparat per “oferir el canvi necessari”.

Els dies previs a l’inici oficial de la campanya són també els dels primers símptomes de foc

creat entre els líders dels dos partits. El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, José Montilla, defensa que la formació política nacionalista “no es posiciona” en alguns temes concrets i també ataca la gestió econòmica dels darrers anys. En aquest sentit, dilluns va manifestar que CiU ha “guardat factures al calaix” per valor de 3.000 euros. Mas, de moment, opta per defensar la seva campanya “optimista, de bones maneres, constructiva i de bon to” –tal com l’ha definida– i pensa guardar silenci i no respondre directament a les acusacions llançades pel líder socialista. Tot i això, el líder de CiU ja ha manifestat que, si finalment a la tercera va la vençuda i aconsegueix alçar-se com a màxim representant de la Generalitat catalana “podrà revisar la política econòmica del tripartit” durant els darrers anys.

A pocs dies de l’inici de campanya, els principals oponents ja esmolen les armes i tot indica que en les jornades que vindran, els ciutadans estan convidats a tastar una allau de promeses que caldrà veure com es digereixen. De momnent només queda desitjar bon profit.

Via Augusta, 69 Garantia: Rambla Nova, 123 baixos - TARRAGONA

| 10 de novembre de 2010

Eleccions

| 13

política

“Hola independència, adéu espoli fiscal” Sota aquest lema comença la campanya política de Solidaritat Catalana

L

a campanya electoral presentada el passat divendres 5 de novembre pel líder de SI, Joan Laporta i Uriel Bertran, número 3 per Barcelona, se centrarà en el missatge “Hola independència, adéu espoli fiscal” sempre acompanyat de la frase “Només volem el que és nostre”.

El matí de divendres, Joan Laporta va explicar que la campanya se centrarà en la qüestió econòmica, perquè la independència, segons paraules del líder del partit “és la via per sortir de la crisi”, ja que l’economia és el que realment preocupa els catalans.

Solidaritat Catalana té com a propòsit divulgar els avantatges que Catalunya sigui un estat d’Europa i posar fi a la pèrdua de competitivitat del país.

Bertran va fer referència a un vídeo que mostrava els diners que l’Estat espanyol pren a Catalunya mentre es realitzen accions quotidianes com rentarse les dents, badallar o dormir, afirmant que “l’espoli fiscal no dorm sinó que continua”.

A més, per exemplificar-ho es van mostrar en pantalla els diners espoliats durant la roda de premsa. La xifra total va arribar a poc més d’un milió d’euros en aproximadament quaranta minuts.

D’aquesta manera, tant la campanya electoral com el material gràfic de Solidaritat Catalana per la Independència són una crida a la independència del país que, segons el líder, és la solució a aquesta crisi que actualment ens afecta. Per fer-ho destaquen els avantatges d’una Catalunya independent com la plena disposició de tots els re-

cursos, que ajudaran a fer polítiques que permetran incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir un ensenyament de millor qualitat.

Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajuts per a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb un Estat català es disposarà d’infraestructures de primer nivell i s’apostarà per l’arc mediterrani que permetrà els ports catalans ser la porta d’Àsia a Europa. Es gaudirà d’un sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa viària sense peatges.

Si Catalunya és un Estat tots els ciutadans del país gaudiran de millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.

14 | Tarragonès

10 de novembre de 2010 |

TARRAGONÈS

Elektro3 es trasllada de Cambrils a Vila-seca

La Diputació financia la restauració del castell medieval del Catllar

L’empresa es dedica a la importació i a la distribució de petit material elèctric

El castell del Catllar, un emblemàtic edifici bastit a l’època medieval, recupera la seva esplendor gràcies a les tasques de restauració que s’hi duen a terme. La Diputació de Tarragona aportarà 100.000 euros al finançament de la tercera fase de les obres, segons l’acord que han rubricat el president de la Diputació, Josep Poblet, i l’alcalde del Catllar, Josep M. Gavaldà. El castell, de propietat municipal, està classificat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. El recinte forma part de la ruta turística i cultural dels Castells del Gaià.

L’aportació econòmica de la Diputació s’atorgarà en quatre anualitats, des d’ara fins

al 2013. La tercera fase dels treballs incideixen en la consolidació de les estructures arquitectòniques del conjunt fortificat. L’objectiu és que el castell esdevingui un edifici que articuli les diferents activitats culturals, turístiques i de recerca científica que es projecten al municipi, una iniciativa en què també col·labora la Universitat Rovira i Virgili. Documentat ja el 1066, el castell del Catllar ha estat propietat de diferents nissagues. Des del 2002 pertany a l’Ajuntament.

L’edifici conserva dues torres rectangulars, amb espitlleres, petites finestres i restes d’elements defensius, i també part de les muralles.

430 noves places per a motocicletes a Salou

E

redacció, Vila-seca

J

osep Poblet, alcalde de Vila-seca, i Josep M. Crusells, soci fundador de l’empresa Elektro3 SCCL, van inaugurar el passat dijous les noves instal·lacions i seu corporativa que l’empresa ha construït a Vila-seca, concretament al Parc Ciwentífic i Tecnològic l’Alba.

Aquesta empresa és la primera que s’instal·la dins la 3a fase del polígon l’Alba i està dedicada a la importació i distribució

de petit material elèctric. La companyia ha ocupat uns terrenys de 10.000 m2 amb una superfície construïda de 5.760 m2 i té una cinquantena de treballadors.

El Parc Tecnològic i de Serveis l’Alba acull en aquests moments 121 empreses i des de la seva urbanització l’any 1999 fins aquest any 2010, ha realitzat una inversió entre urbanització i edificacions propera als 65 milions d’euros. Elektro3 S. Coop C.L. es va formar a finals de 1993 a Cambrils. Fundada per un grup de professionals amb una gran experiència en el sector, es tracta d’una em-

presa dedicada a la importació i distribució de petit material elèctric. Actualment té uns 3.000 clients arreu de l’Estat espanyol i dóna feina a una cinquantena de persones. Tot i l’actual situació econòmica, la companyia es troba immersa en un període d’expansió i consolidació en el mercat estatal. Actualment continua buscant nous mercats on establirse per satisfer les necessitats dels clients aportant experiència, solidesa, prestigi, qualitat i un bon servei. Després de 17 anys ubicats a Cambrils, Elektro3 inaugura les seves noves instal·lacions.

Neix la Fundació PortAventura PortAventura posa en marxa la seva Fundació i, d’aquesta manera, el principal resort de lleure i vacances del sud d’Europa fa un pas endavant en la seva política de Responsabilitat Social Corporativa, consolidant així les accions que ja realitzava en aquest camp i adoptant nous objectius. Així mateix, amb aquesta iniciativa PortAven-

tura segueix els passos duts a terme pels seus accionistes, Investindustrial amb la fundació Invest for Children (www.investforchildren.org) i el grup “La Caixa” a través de la seva Obra Social (http:// obrasocial.lacaixa.es).

La Fundació neix amb l’objectiu de donar suport a la integració de col·lectius en risc d’exclusió social, amb especi-

al atenció als nens i els joves.

Les accions que es desenvolupin incidiran especialment en l’entorn familiar i social dels joves. Per aconseguir-ho, la Fundació desenvoluparà un programa d’accions pròpies i altres en col·laboració amb entitats i organismes.

A més, per a aquest projecte, PortAventura aportarà el 0,7% del seu benefici net.

l Departament de Mobilitat de la Policia de Salou ha creat en els darrers mesos un total de 430 noves places d’estacionament de motocicletes al municipi, fruit d’un estudi fet pel cos. Durant els últims anys s’han portat a terme exhaustius estudis i anàlisis sobre la mobilitat d’aquests tipus de vehicles. Com a resultat d’aquestes conclusions, el Departament de Mobilitat de la Policia Local ha creat 430 places d’estacionament.

Un total de quaranta-quatre nous espais habilitats, amb les seves respectives places, donaran servei als usuaris de ciclomotors i motocicletes. Amb aquests espais es podrà facilitar la seva mobilitat i fluïdesa.

En l’esmentat estudi s’han tingut en compte aquells llocs on la circulació augmenta considerablement durant la temporada estival, com les transversals del Passeig Jaume I, el carrer Barcelona, Nord, Via Roma, Carles Buigas, etc creant les últimes zones al carrer Vendrell i a la zona de la platja de Llevant. Aviat també finalitzarà l’anàlisi del Pla Local de Seguretat Viària que està duent a terme la Policia Local de Salou en el marc d’un conveni de coordinació amb el Servei Català de Trànsit i el departament d’Enginyeria de l’Ajuntament de Salou per tal d’incidir en la millora del model de mobilitat, l’accessibilitat sostenible i la reorganització, si s’escau, de la circulació al municipi de Salou.

| 10 de novembre de 2010

Publicitat

| 15

EL VENDRELL

16 | El Vendrell

10 de novembre de 2010 |

EL VENDRELL

L’equip de govern del Vendrell es felicita per la implantació de l’estació d’ITV a Bellvei El PSC del Vendrell denuncia que s’ha perdut l’oportunitat d’acollir la instal·lació redacció, El Vendrell

P

olèmica entre govern municipal del Vendrell i oposició per la definitiva ubicació de l’estació d’ITV del Baix Penedès a la localitat veïna de Bellvei. Mentre el PSC critica l’alcalde Benet Jané d’haver deixat passar una gran oportunitat per aconseguir que la instal·lació s’ubiqui a la capital de la comarca, des de CiU s’assegura que el Vendrell ha d’estar satisfet perquè el territori guanyi nous serveis en el seu conjunt.

L’alcaldessa en funcions del Ven· drell, Marta Tutusaus, considera que el govern de la capital de la comarca ha treballat de forma “responsable” per a la instal· lació d’una estació d’ITV al Baix Penedès. Tutusaus ha respost així a les crítiques efectuades des del PSC en el sentit que el Vendrell “ha deixat escapar” la ITV del Baix Penedès, ja que finalment aquesta s’ubicarà al municipi de Bellvei. L’alcaldes· sa en funcions considera que amb l’obertura d’una estació a la comarca “els ciutadans del Vendrell i de tot el Baix Pene· dès veuen acomplerta la seva demanda d’aquest servei i això és el què realment ens importa a nosaltres: que tinguin un ser· vei de proximitat i de qualitat”.

Segons l’alcaldessa en funcions, “per nosaltres només hi ha una manera d’exercir de capital de comarca: treballant pel benefici global de tots els veïns i veïnes, i això és el que hem fet en aques· ta tema”.

En una roda de premsa, a la qual també ha assistit l’alcalde de Bellvei, Josep Fonts, Tutusaus ha lamentat públicament l’acti· tud dels socialistes del Vendrell

L’alcaldessa en funcions, Marta Tutusaus, durant la roda de premsa per respondre a les crítiques del PSC. / Cedida

en aquest afer: “la lamentem perquè, només per interessos de partit, han presentat com una pèrdua un fet que és una gran notícia per a tots els ciutadans i ciutadanes de la comarca”. Tutu· saus també ha felicitat l’alcalde de Bellvei per les gestions que han fet possible l’arribada de l’equipament a la comarca.

De la seva banda, Josep Fonts ha denunciat la visió “centralista i tancada” que han demostrat els regidors del PSC del Vendrell en fer aquestes declaracions sobre l’ITV. “És que la resta de mu· nicipis no tenim dret a acollir equipaments com aquest?”, s’ha qüestionat Fonts, i ha recordat que quan fa aproximadament 10 anys es va instal·lar la deixa· lleria comarcal a Bellvei no es van aixecar veus en contra. El batlle ha demanat que, pel bé de la comarca, “s’acabin les ac· tituds tan poc solidàries i amb tan poca visió de conjunt com la que han demostrat els socialis· tes del Vendrell”.

En aquesta línia, el portaveu de CiU al Consell Comarcal i alho·

Visite Salón Náutica de Barcelona Del 6 al 14 de Noviembre de 2010 Palacio/Pavellón Nº3 Estan de “Rio” C-321

L’alcalde de Bellvei, Josep Fonts, acusa els socialistes del Vendrell de “centralistes” ra regidor de Serveis de l’Ajun· tament del Vendrell, Jaume Domingo, ha demanat al presi· dent del Consell Comarcal del Baix Penedès, el socialista Jordi Sánchez, que “desautoritzi” els socialistes vendrellencs per les declaracions efectuades sobre la ITV de Bellvei. “S’ha tornat a evidenciar que des del PSC es posen per davant els interessos localistes i partidistes que els dels veïns i veïnes del Baix Pe· nedès”.

D’altra banda, Marta Tutusaus ha estat contundent a l’hora de demanar al PSC que no frivolit· zi amb la pèrdua de llocs de tre· ball al Vendrell, ja que segons l’alcaldessa en funcions “aquest nou equipament donarà feina a veïns i veïnes de tot el Baix Pe· nedès”.

El regidor d’Urbanisme, Jaume Escarré, ha explicat que el Ven· drell ha ofert diversos solars a les empreses que havien mostrat interès per presentar-se a la lici· tació de la nova estació d’ITV a la comarca, però que finalment la Generalitat ha escollit l’opció de Bellvei. “Una opció que, per la seva ubicació, també ens sem· bla idònia”, ha afegit Escarré.

Per últim, l’alcaldessa en fun· cions ha dubtat que el PSC tin· gués “pràcticament lligat un acord perquè la ITV s’ubiqués a l’antiga caserna dels Mossos d’Esquadra al Vendrell”, tal com citen des del PSC en una nota de premsa. “No hi ha cap docu· mentació respecte a aquest fet, i si hagués estat així, el que hau· rien d’haver fer era comunicarho durant el traspàs de poders”, ha afegit Tutusaus.

Crítiques del PSC El grup municipal socialista del Vendrell, de la seva banda, ha criticat “la desatenció de Con· vergència i Unió per haver per· dut la possibilitat d’instal·lar la

seu de la ITV de la comarca a la nostra vila”.

Pels socialistes, aquesta és “una nova mostra de la pèrdua de pes específic del Vendrell com a capital de la comarca del Baix Penedès sota el govern de Benet Jané”. Pel PSC, no s’entén com un equipament central com és la ITV es faci a Bellvei i hagi passat de llarg de la vila vendrellenca.

“Per desgràcia, no és la primera instal·lació d’aquesta magnitud que s’escapa del Vendrell per anar a parar a altres municipis de l’entorn”, asseguren en un comunicat.

En la mateixa nota el PSC recor· da els treballs que es van fer la darrera legislatura per fer arri· bar aquest equipament al mu· nicipi. “Els regidors socialistes vam treballar fort per aconse· guir que la Inspecció Tècnica de Vehicles arribés al Vendrell però amb l’arribada de Jané al govern municipal, aquest projecte, com molts altres, es va paralitzar”.

Afegeixen que “durant l’anteri· or mandat, el govern encapçalat per Helena Arribas havia deixat pràcticament enllestit l’acord perquè la ITV s’ubiqués a l’an· tiga caserna dels Mossos d’Es· quadra del Vendrell”. D’acord amb el PSC, “la instal·lació de la seu comarcal de la ITV era una llarga reclamació del municipi i dels seus ciutadans que ara que· da sense resposta”. El PSC consi· dera que s’ha perdut “una molt bona ocasió” per generar nous llocs de treball a la vila i atreure noves inversions.

Des del PSC senyalen que la ma· joria de ITV de l’entorn es tro· ben ubicades a les capitals de comarca com és el cas de Reus, Tarragona, Vilanova, Mont· blanc, etc. Aquest però no serà el cas del Baix Penedès, ja que la nova ITV s’instal·larà al terme municipal de Bellvei.

Baix Penedès

| 10 de novembre de 2010

| 17

baix penedès

Calafell reestructura el cos de policia local per reforçar la seguretat i la proximitat Uns 44 agents, dues terceres parts de la pantilla, estaran als carrers El govern municipal de Calafell acaba d’aprovar una reestructuració de la Policia local, que té com a objectiu reforçar les unitats i dispositius relacionats directament amb la seguretat ciutadana. Per aconseguir-ho, seran reassignats agents provinents d’altres serveis que no es consideren prioritaris i s’ampliaran els efectius amb noves incorporacions a la plantilla. Els canvis aprovats són efectius des d’aquest mateix mes de novembre.

L’equip de govern considera que la demanda de seguretat ciutadana quedarà més ben atesa si es destina el gros dels agents que formen la plantilla a serveis de proximitat i

de patrullatge de la via pública. L’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha explicat que “l’especial configuració del nostre municipi, amb tres nuclis i 25 d’urbanitzacions, requereix molta “mà d’obra” al carrer, per tal que la presència policial sigui realment efectiva”.

Entre les mesures adoptades, l’Ajuntament ha suprimit la Unitat de Policia Administrativa i de Serveis (UPAS) i ha destinat els agents que la formaven a la Unitat de Seguretat Ciutadana. A més, la Policia local ha incorporat dotze nous agents, mitjançant un concurs oposició, per cobrir les vacants existents a la plantilla. I, segons l’inspector en cap, Fran-

La família de Carolina Ortiz agraeix les mostres de suport d’amics i veïns Davant les informacions publicades als mitjans de comunicació aquests darrers dies sobre el fet que l’Audiència de Tarragona ha decretat la llibertat provisional als dos acusats de la mort de Carolina Ortiz a Segur de Calafell, l’any 2006, la família de la víctima, representada per la firma Tarragó Bech Advocats, ha volgut manifestar el següent a través d’un comunicat: 1.- Els pares i germans de Carolina Ortiz destaquen la sorpresa, la desolació i la impotència que senten i pateixen davant l’auto de llibertat provisional dels dos acusats de la mort de Carolina, fruit del transcurs del temps que la llei preveu d’estança a presó abans de ser jutjat.

2.- Els resulta difícil d’assimilar i comprendre que, en quatre anys, no s’hagi pogut instruir i jutjar un procediment com aquest; no obstant això, i tot i que aquesta situació sigui trista i desesperant, coneixen que és la mateixa llei la que diu que en quatre anys poden quedar en llibertat provisional si no se celebra el judici.

Malgrat tot, la família agraeix les mesures dictades per la Secció 2 de l’Audiència de Tarragona a efecte d’assegurar la presència dels imputats a la celebració de la vista del jurat i, alhora, garantir la seguretat i la integritat de les persones més properes a Carolina Ortiz.

3.- Esperen que, amb la major brevetat possible, la Secció 2 de l’Audiència de Tarragona convoqui el jurat per tal de poder resoldre la situació dels imputats i també de la víctima, doncs en no tenir-ne el cadàver no ha pogut ser enterrada; dels seus familiars més immediats i, sobretot, esbrinar la realitat dels fets tal com es van succeir ara fa més de quatre anys.

4.- Destaquen la conseqüència que, en no haver-se declarat difunta a Carolina Ortiz, aquest fet té unes efectes civils de tipus successori que els familiars pateixen innecessàriament.

5.- La família agraeix les mostres d’afecte rebudes pels amics i veïns en solidaritzar-se amb el cas i amb la difícil situació que estan vivint.

cesc Longo, “estem gestionant el retorn d’agents que estan en comissió de serveis a altres policies perquè la plantilla efectiva sigui al més propera

possible a l’oficial”. La suma de totes aquestes mesures significarà que aproximadament dues terceres parts de la plantilla faran serveis de seguretat

ciutadana i de proximitat (44 dels 70 agents efectius actuals). En termes de presència al carrer, el nou dispositiu permetrà triplicar el nombre de patrulles en els tres torns de treball (matí, tarda i nit). Actualment, hi havia dies que, en funció del quadrant de servei, en alguns torns només podia haver-hi una patrulla, “manifestament insuficient per a les necessitats de seguretat del municipi”, ha manifestat la tinent d’alcalde de Via Pública i Seguretat Ciutadana, Ana María González. L’inspector en cap ha assenyalat, a més, que aquesta reestructuració permetrà racionalitzar la despesa en seguretat ciutadana.

Concurs obert a la ciutadania per triar el nom del nou IES de Segur de Calafell

L

’institut d’ensenyament secundari de Segur de Calafell ha convocat un concurs obert a tothom per tal de triar el que serà el nom del nou centre docent. En el concurs hi podran participar tots els membres de la comunitat educativa, però també tots els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin. El nom escollit es donarà a conèixer el proper 1 de març.

La tinent d’alcalde d’Educació, Teresa Cumplido, ha explicat que “l’institut de Segur està elaborant el seu projecte educatiu de centre i en aquest procés vol involucrar tota la comunitat educativa i als convilatans del municipi”. La regidora afegeix que “el centre vol acostar-se a la ciutat i aconseguir que la ciutat s’acosti al centre”.

Les obres de l’edifici definitiu de l’institut de Segur començaran el proper mes d’abril, amb una inversió de 6,95 milions d’euros. El centre vol comptar amb un nom definitiu abans que comencin els treballs. Per això, el procés participatiu que ara es posa en marxa estarà enllestit al març. Al concurs s’hi podrà participar de

forma individual o col·lectiva.

Les propostes que es presentin hauran d’anar acompanyades d’una breu explicació que justifiqui la proposta. Les candidatures s’han d’adreçar al correu electrònic e3010372@ xtec.cat o enviar a l’adreça postal del centre (carrer Repòs s/n, 43882 - Segur de Calafell).

També poden lliurar-se personalment a la secretaria de l’institut. El termini expira el 30 de novembre.

BAIX PENEDÈS DENTAL, S.L.

El jurat estarà format pels membres del Consell Escolar del centre i es reunirà el 16 de febrer vinent.

Hi haurà un premi simbòlic, però la principal recompensa serà que el nom del guanyador o guanyadors figuri en el projecte educatiu del centre.

El nom escollit es donarà a conèixer l’1 de març mitjançant el bloc de l’institut: http://blocs.xtec.cat/iesdesegurdecalafell/

Especialidades:

- Odontología general - Ortodoncia - TAC y radiología digital - Implantología - Odontopediatría - Cirugia máxilo-facial - Periodoncia - Estética - ATM y oclusión Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123 - Endodoncia C/Cerdanya, 12, primera planta - Prótesis Dr. Carlos Vicente Bosqued COEC 1553

43700 El Vendrell

18 | Comarques

10 de novembre de 2010 |

comarques

L’arquitectura catalana toca el cel Agnès Llorens, Barcelona

Des del passat diumenge, la Sagrada Família és una mica més a tocar de l’eternitat. La visita del Papa Benet XVI a Barcelona ha centrat l’atenció mediàtica mundial, que gairebé creiem oblidada des dels Jocs Olímpics del 1992, i ha posat damunt la taula un bon nombre de debats teològics i socials. Però, més enllà de polèmiques i xifres –de les opinions enfrontades de partidaris i detractors del cap de l’Església catòlica– l’acte de diumenge simbolitza la posada de llarg d’un dels edificis més visitats i fotografiats del món.

La Sagrada Família va ascendir diumenge a la Primera Divisió dels edificis religiosos. “Una obra iniciada per nosaltres, els catalans, és ara el centre del món”, amb aquestes paraules va expressar la seva emoció l’actual arquitecte de la ja basílica menor, Jordi Bonet, només començar la litúrgia religiosa oficiada pel Papa Benet XVI que, durant les gairebé tres hores que va durar, va acaparar l’atenció de les més de 250.000 persones que van sortir als carrers de Barcelona per no perdre’s cap detall. La visita del Papa a Bar-

Sobre aquestes línies i a la dreta, algunes imatges del moment més esperat, el Papa Benet VXI dirigint l’Àngelus al nombrós públic que va seguir la cerimònia religiosa des de l’exterior de la ja basílica menor. / A.Llorens

celona passarà a la història, no només per la capacitat de mobilització de la massa social –a favor i en contra dels postulats que pregona el cap de l’Església catòlica– sinó perquè ha fet que un dels edificis més emblemàtics de Catalunya sigui el focus de l’atenció mundial, 127 anys després de l’inici de seva construcció.

Els que diumenge estàvem fora de la Sagrada Família muntant guàrdia des de primera hora de la matinada –a l’ombra dels quatre gegantins campanars que s’alcen sobra la Façana del Naixement i compartint impressions amb els que van viu-

re la cerimònia portes enfora– vam ser testimonis de primer ordre d’una cerimònia religiosa dedicada en gran part a elogiar les particulars característiques arquitectòniques del temple. El Papa Benet XVI s’hi va referir en diverses ocasions –algunes en castellà i d’altres, menys nombroses, en català– i va destacar oralment i per escrit la importància d’aquest edifici que, dia a dia, posa Barcelona als ulls del tot el món. Gaudí va ser el gran referent d’una cerimònia no exempta de crítiques, que va comptar amb la cerimoniositat de les grans ocasions i un brindis des del cel.

“Passarel·la Gaudí” Durant tot el matí, l’exterior de la Sagrada Família es va convertir en una particular desfilada d’autoritats que van voler donar el seu testimoni de la consagració de la basílica. Des de primera hora del matí, polítics i autoritats de tot tipus van rebre el seu particular bateig de flaixos a l’entrada i sortida de l’ofici religiós.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el president de la Diputació provincial, Josep Poblet, també van ser presents a l’acte.

La cerimònia de consagració va comptar amb la presència

d’un gran nombre d’autoritats. Si bé el president de la Generalitat, José Montilla, i els Reis Joan Carles i Sofia van accedir a l’edifici per una entrada diferent a la de la Façana del Naixement, van ser molts altres els que es van deixar immortalitzar a l’entrada de la basílica. Entre aquests, els alcaldes de Tarra gona, Josep Fèlix Ballesteros, i Reus, Lluís Miquel Pérez. Altres cares conegudes presents a l’acte van ser el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, el president del Parlament, el republicà Ernest Benach, i el candidat a la presidència de la Generalitat per CiU, Artur Mas.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix; Josep Fèlix Ballesteros, Josep Poblet, Artur Mas i Ernest Benach, que eren una part de la nodrida representació política i institucional que va assistir a la cerimònia oficiada pel Papa. / A.Llorens

Salut

| 10 de novembre de 2010

| 19

XARXA SANITària i social de SANTA TECLA

“El meu fill es refreda molt sovint... què puc fer?”

Consells mèdics

Amb el fred, els constipats en converteixen en un autèntic maldecap per a mares i pares

Tot i que esquivar els refredats és una missió gairebé impossible entre els infants (ja que no tenen el sistema immunològic totalment desenvolupat), hi ha algunes mesures preventives que ens ajuden a reduir les possibilitats de contagi.

RENTAR-SE LES MANS MOLT SOVINT La gran majoria de virus del refredat es troben a les coses que toquem diàriament.

Per tant, és molt important rentar-se les mans molt sovint si hem de manipular el nadó, ja que així reduirem el seu contacte amb els virus.

La doctora Laura Gay, a la seva consulta al CAP Llevant de Tarragona / Ò.M.

S

’apropa l’hivern i la gran majoria de pares i mares es comencen a preocupar per un dels seus pitjors maldecaps de cada any: els constipats dels seus fills i filles. Parlem amb la doctora Laura Gay, pediatra de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla amb consulta al CAP Llevant de Tarragona, que ens dóna alguns missatges tranquil·litzadors i consells per evitar que els nostres infants es refredin amb tanta facilitat.

La Dra. Gay assegura que “és normal que els infants fins als 4 anys es refredin entre 8 i 10 vegades cada any, motiu pel qual els pares i mares no s’han d’alarmar si veuen que els seus

fills estan sempre refredats”. La raó és que els infants encara no tenen el sistema immunològic totalment desenvolupat i són més sensibles als més de 200 tipus de virus que provoquen els refredats comuns. Cal tenir especial cura dels refredats en les primeres setmanes de vida del nadó, “ja que poden complicar-se una mica més, motiu pel qual és recomanable visitar el pediatre si detectem algun símptoma”. Al cap d’uns mesos de vida, però, “el procés del refredat és igual que el d’un adult i no cal alarmar-se. Un refredat normal es tracta amb antitèrmics –si hi ha febre–, facilitant l’extracció de la mucositat, amb repòs i amb la ingesta de molt de líquid. Si tot va bé, la febre desapareix en tres o qua-

tre dies i la normalitat es recupera al cap d’una setmana. Si el procés del refredat no és aquest i es detecta algun trastorn afegit, com per exemple l’aparició d’una otitis o febre alta continuada, és quan s’ha de visitar el pediatre per si cal incloure algun tipus de medicació”.

Tot i que hi ha tot un seguit de recomanacions preventives que poden estalviar a pares i mares més d’un refredat dels seus infants, el cert és que és pràcticament impossible evitar que els nostres nens i nenes de menys de 4 anys s’acabin refredant més d’una vegada durant els mesos de més fred de l’any. A la columna de la dreta d’aquesta pàgina reflectim les recomanacions indicades per la pediatra del CAP Llevant de Tarragona.

EVITAR ELS ESPAIS TANCATS AMB MOLTA GENT És recomanable ventilar les habitacions de la llar com a mínim uns 15 minuts cada dia. També cal evitar els llocs tancats amb molta gent i evitar en la mesura que sigui possible el contacte amb persones adultes o nens que estiguin refredats.

Els nens i nenes que van a l’escola bressol acostumen a refredar-se molt més. Per això, és recomanable retardar al màxim l’ingrés de l’infant a l’escola bressol (sempre que això sigui possible). Caldrà evitar també romandre durant molt de temps en espais públics tancats o en restaurants i bars, sobretot si s’hi permet fumar.

UNA BONA ALIMENTACIÓ Els nadons alimentats amb llet materna desenvolupen el seu sistema immunològic abans, ja que la mare els transmet els seus anticossos

a través de la llet. Quan són més grans, és important que l’infant gaudeixi d’una bona alimentació, rica en vitamines i en líquids.

EVITAR ELS CANVIS DRÀSTICS DE TEMPERATURA Contràriament al que es pensa, el fred per ell mateix no provoca els refredats. Ho fan els canvis de temperatura dràstics als quals moltes vegades sotmetem els nostres infants. Tapar-los massa pot ser perjudicial, ja que els infants suen molt –sobretot pel cap– i un canvi de temperatura pots provocar que es refredin. Segons la Dra. Gay, els infants s’han de tapar exactament igual que ho faria un adult. Als nens i nenes més petits caldrà tapar-los també el cap i els peus els dies freds.

FER SERVIR TOVALLONS DE PAPER Els virus del refredat són resistents a l’exterior. Per això és recomanable que tota la família utilitzi mocadors de paper i es llencin a la brossa després de ser utilitzats.

L’època dels mocadors de fil s’ha acabat.

NO ALARMAR-SE El refredat de vies altes és una malaltia totalment vanal i, per tant, no ens ha de preocupar excessivament en condicions normals. Si el nostre fill o filla es refreda, caldrà actuar de la mateixa manera que amb un adult, llevat que se l’haurà d’ajudat a expulsar la mucositat per facilitar-ne la respiració.

En cas de dubte, cal consultar el nostre metge de família o pediatre.

Agraïments de la Xarxa de Santa Tecla

La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla vol agrair totes i cadascuna de les mostres de suport i felicitacions rebudes en els darrers dies amb motiu dels premis de qualitat assistencial assolits per l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i l’Hospital del Vendrell.

El reconeixement dels usuaris i de les institucions de l’entorn de les nostres comarques és un motiu d’orgull per als professionals de la família de la Xarxa de Santa Tecla i ens motiva a continuar millorant el servei.

20 | Salut

10 de novembre de 2010 |

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

L’Hospital del Vendrell acull les XVI Jornades Interhospitalàries d’Oftalmologia de la província La trobada tindrà lloc el 12 de novembre El coordinador del servei d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell, el Dr. José Luis Cuadrado, recorda que només un 8% de la població es realitza revisions periòdiques dels ulls al seu centre sanitari de referència

L

’oftalmologia és l’especialitat mèdica que s’encarrega de vetllar per la salut dels nostres ulls. Des de l’any 2004, les unitats d’oftalmologia dels diferents hospitals de la demarcació es reuneixen dos o tres cops a l’any per compartir experiències professionals i conèixer els darrers avenços i tècniques de l’especialitat. Enguany, la tasca d’organitzar les Jornades Interhospitalàries d’Oftalmologia recau en les mans del Dr. José Luis Cuadrado, coordinador de la Unitat d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell.

El Dr. Cuadrado ens explica que, malauradament, la gran majoria de pacients només visiten l’oftalmòleg quan ja presenten símptomes d’alguna malaltia. Fer-se revisions periòdiques dels ulls a l’oftalmòleg (no confondre amb les visites a l’òptica per graduar-se la vista o per renovar-se els vidres de les ulleres) és la millor manera de prevenir malalties i de gaudir d’una visió saludable durant més temps. El Dr. Cuadrado apunta que “és recomanable visitar l’oftalmòleg un cop a l’any en edat de crei-

xement i un cop cada dos anys en edat adulta. Això, combinat amb bons hàbits com una bona alimentació i alguns exercicis amb la vista, podem prevenir malalties”. Segons les darreres estadístiques, només un 8% de la població visita regularment l’oftalmòleg, fet que convida a pensar que només aquelles persones que tenen problemes amb els ulls van periòdicament al metge especialista.

Sobre això i sobre moltes altres qüestions es parlarà en les XVI Jornades Interhospitalàries d’Oftalmologia que el dia 12 de novembre se celebren a la sala Ernest Lluch de l’Hospital del Vendrell. La trobada comptarà amb la presència de professionals de tots els hospitals de la província i amb la ponència de l’expert en cirurgia de l’hipermetropia, el Dr. Fernando Llovet (subdirector mèdic de la Clínica Baviera).

Les jornades, obertes a tots els professionals sanitaris (estiguin o no especialitzats en oftalmologia), són també d’alt interès per als òptics, que cada vegada treballen més estretament amb els oftalmòlegs en el nostre sistema sanitari. De fet, la Xarxa de Santa Tecla es va convertir,

La Xarxa de Santa Tecla ha estat pionera en la creació d’unitats d’oftalmologia integrades per oftalmòlegs i òptics

fa uns anys, en la primera organització sanitària a crear unitats d’oftalmologia integrades per oftalmòlegs (metges facultatius especilitzast) i òptics (diplomats en optometria). Al Vendrell, per exemple, l’equip el formen un total de quatre oftalmòlegs i tres òptics.

Les jornades, que seran inaugurades el divendres a les 9 del matí per part del director gerent de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, el Dr. Joan Maria Adserà i Gebellí, permetran conèixer els darres avenços en el camp de l’oftalmologia de la mà dels professionals dels diferents hospitals de la demarcació (Tortosa, Reus, Valls i Móra d’Ebre), així com compartir experiències i coneixements que revertiran en la millora del servei de cadascuna de les unitats d’oftalmologia de les comarques tarragonines.

GIMNÀSTICA ABDOMINAL HIPOPRESSIVA

El Dr. José Luis Cuadrado i Pilar Miquel, auxiliar d’infermeria de la Unitat d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell.0 / Ò.M.

Nou servei de:

Orientada cap a l’enfortiment de la musculatura abdominal i el sòl pelvià 8 sessions dos cops per setmana grups de 10 persones

60€

CAP Llevant i CAP Vendrell Tel. 977259900 Extensió 3616 Conduït per fisoterapeutes expertes en sòl pelvià puntatencio@xarxatecla.cat

Salut

| 10 de novembre de 2010

| 21

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

Trobada d’especialistes en malalties autoimmunes a l’Hospital de Santa Tecla

Tallers amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis

L’objectiu és difondre el coneixement d’aquestes patologies poc comuns

L

es malalties autoimmunes són un grup de malalties que es produeixen perquè l’organisme fabrica anticossos contra el mateix cos. Segons la doctora Araújo, coordinadora de la jornada que tindrà lloc avui dimecres, 10 de novembre, a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, “el nostre organisma fabrica defenses per protegir-nos de les infeccions, però de vegades aquestes defenses afecten òrgans interns del cos. El conjunt s’anomena malalties autoimmunes sistèmiques (que afecten tot l’organisme). Són malalties com el lupus, l’esclerodèrmia, la vasculitis o la síndrome antifosfolipídica, entre d’altres, que afecten diverses parts de l’organisme”.

Amb les jornades es pretén fer difusió de les malalties per poder tenir un diagnòstic al més precoç possible, “quelcom difícil d’aconseguir, ja que sovint no es pensa que el malalt pugui tenir una malaltia d’aquest tipus”. Amb les jornades es pretén que els metges d’atenció primària en tinguin coneixement i es pugui arribar aviat al diagnòstic. “La jornada, que dura cinc hores, està estructurada en dues taules rodones, la primera és una

La doctora Olga Araújo, metge adjunt de Medicina Interna de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla, és la coordinadora de la jornada / A.G.

actualització sobre tres temes generals de les malaties autoimmunes (síndrome antifosfolipídica, tractament d’una vascultitis i novetats dels tractaments biològics) i la segona versarà sobre l’afectació concreta d’aquestes malaties sobre tres òrgans, (la pell, l’ull i el cervell), segons la coordinadora.

La jornada, que l’any passat va ser un èxit en la seva primera edició, “és un punt de trobada d’experts, tant metges residents com especialistes d’oftamologia, neurologia, dermatologia, reumatologia i de

medicina interna, nefrologia i de medicina de família, per posar-se al dia”. La doctora Araújo explica que “en termes generals, per arribar al diagnòstic d’aquestes malalties es realitza la història clínica, proves de laboratori, biòpsies, proves radiològiques (tacs i ressonàncies) i, en algun cas especial, es fa servir alguna prova de medicina nuclear.

El tractament d’aquestes malalties és esgraonat i personalitzat. A la jornada es parlarà d’un tipus concret de tractament per aquestes malalties.”

El diumenge 14 de novembre se celebra arreu del món el Dia Internacional de la Diabetis, oficializat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 1991 davant del preocupant increment de la incidència d’aquesta malaltia arreu del planeta.

Amb motiu d’aquesta dia, que enguany porta per lema “Preguem el control de la diabetis, ja!”, l’equip d’infermeria de l’Àrea Bàsica de Salut de Tarragona de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla ha preparat tot un seguit de tallers i xerrades.

A QUI VAN DIRIGITS: • Població general i persones amb risc de desenvolupar diabetis per augmentar la consciència sobre aquesta malaltia i donar eines per a la seva prevenció (són molt recomanables els tallers dels dies 16 i 23 de novembre).

• Persones amb diabetis amb l’objectiu de reforçar els seus coneixements, ajudar en la millora del seu control i aclarir dubtes (són

CENTRO MÉDICO ROMA

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24 Vol directe desde Barcelona + 3 nits d’hotel només allotjament

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

+ trasllat d’entrada en limousina + trasllat de sortida + 2 visites a la ciutat + assegurança i set de viatge

molt recomanables els tallers dels dies 16, 23 i 30 de novembre) : TALLERS OFERTS: • 16 de novembre: Presentació del projecte dins de la campanya “Prenguem el control de la diabetis, ja!” i caminada de 30 minuts per fomentar l’activitat física.

(Cal portar roba còmoda).

• 23 de novembre: Taller teoricopràctic d’alimentació saludable: “Mengem bé per cuidar-nos”.

• 30 de novembre: Taller teoricopràctic sobre la cura dels peus. “Tens cura dels teus peus?”.

ON ES REALITZARAN: Els tallers, xerrades i activitats es realitzaran a l’ABS Tarragona-4 (c/ Joan Fuster s/n) de 15:30-16:30hrs.

Per a més informació cal dirigir-se a la seva infermera de referència de l’ABS Tarragona - 4 de la Xarxa de Santa Tecla.

22 | Economia

10 de novembre de 2010 |

ECONOMIA

El PSC acusa els agents del territori d’allargar la polèmica de l’A-27 per “motius electoralistes” Les institucions de les comarques tarragonines tornen a manifestar-se a peu de carretera per reclamar a l’Estat que acceleri les obres del nou tram d’autovia

E

ls ajuntaments de Valls i Montblanc, els Consells Comarcals de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, les Cambres de Reus, Tarragona i Valls i totes les organitzacions empresarials en defensa i demanda de les obres de l’A-27 (AEQT, APPORT, CEPTA, FEAT, FEHT i Pimec) han donat suport al Manifest del Coll de Lilla, un document que posa en evidència que el govern de l’Estat continua incomplint els seus compromisos d’execució de l’A-27 pel que fa al tram variant de Valls fins a Montblanc que consisteix en la perforació del túnel de Lilla.

Segons les institucions signants del manifest, mobilitzades el passat 5 de novembre a peu de carretera al Coll de Lilla “els pressupostos de 2011 només destinen una partida de 300.000 euros al tram variant de Valls-Montblanc per un túnel amb uns costos estimats de 81 milions d’euros”. La reclamació de tots els agents territorials “és molt clara davant de la situació actual que pateix la noconsecució d’aquesta obra pública”. Segons la Cambra de Comerç de Tarragona, els signats del manifest reclamen “primer, la continuació de les obres del tram sense una nova licitació: resulta inconcebible que s’iniciïn les obres, s’executi la plataforma i ara s’abandoni tot per tornar-s’hi a posar al cap d’uns anys assumint amb diners públics la rescissió de contracte a l’empresa guanyadora de la licitació, iniciar un nou procés de licitació i el deteriorament de al plataforma viària ja iniciada. I, segon, es reclama la represa de les obres, sense esperar al 2012, per iniciar un nou procés de licitació que ens portaria fins a 2020 per la posada en servei”.

Segons s’ha informat des de la Cambra de Comerç de Tarragona, “els contactes realitzats asseguren una possible solució a partir de la trobada amb el Secretari d’Estat per les Infraestructures, Victor Morlán, i les

Segons el PSC, totes aquestes persones es continuen mobilitzant per reclamar l’execució de l’A-27 per motius electoralistes. A sota, el candidat del PSC per Tarragona a les eleccions autonòmiques, Xavier Sabaté, amb el diputat socialista al Congrés, Francesc Vallès / Cedides.

entitats del territori en els propers 15 dies”. No obstant això, les institucions del territori denuncien que “els incompliments per part de l’administració central han estat continuats des del 2005 i la situació econòmica no ha fet més que deixar incerteses a una obra que tenia pressupost assignat i no s’ha executat, engreixant així el dèficit inversor històric del Ministeri de Foment a les Comarques de Tarragona”. La de la setmana passada ha estat una altra reivindicació del territori que se suma a la realitzada el passat 17 de setembre.

Durant l’acte, la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Camp, Carme Mansilla, va assegurar que “es reafirma la unitat del territori davant la situació creada després de la suspensió de les obres de l’autovia A-27.

“Estem demostrant la força que tenim i hem de seguir lluitant per aconseguir que el Ministeri de Foment reconsideri una decisió equivocada”, va declarar la presidenta comarcal. Mansilla va recordar el ple extraordinari conjunt celebrat pels Consells Comarcals de l’Alt Camp i la Conca de Barberà el 23 de ju-

liol, quan es va conèixer la decisió de Foment de suspendre les obres i va apostar per mantenir la unitat del territori. L’alcalde de Valls, Albert Batet, va afirmar que fins ara el Ministeri de Foment “ha menyspreat el territori” i va acusar el Govern espanyol de “maquillar” la situació d’aturada de les obres: “Avui hi ha quatre o cinc obrers treballant, però no ens enganyen. Hi són perquè fem aquest acte reivindicatiu. És una operació de maquillatge”. De la seva banda, l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, va assenyalar que cal seguir mantenint la unitat per

aconseguir al Senat que s’incloguin esmenes als pressupostos generals de l’Estat per destinar de cinc a deu milions d’euros al tram Valls-Montblanc de l’autovia A-27.

El PSC es defensa El diputat i coordinador del PSC a les Corts Generals, Francesc Vallès, afirma que “la concentració amb relació a l’A-27 és un intent deliberat d’allargar una polèmica que no existeix, tan sols per fer-ne un ús electoral.

El compromís del Govern amb l’A-27 l’ha manifestat per activa i per passiva el secretari d’Estat

d’Infraestructures i el ministre de Foment, i el mateix president del Govern. Ningú es pot imaginar que l’autovia acabi a Valls i els qui van impulsar la concentració ho saben.” Vallès va més més enllà i acusa els convocants de la concentració “d’ocultar informació per tal de mantenir viva la polèmica, fent partidisme irresponsable d’aquesta qüestió únicament per entrar en campanya electoral”. De la seva banda, Xavier Sabaté, primer secretari del PSC de Tarragona i cap de llista socialista per Tarragona, també ha fet una crida “als dirigents empresarials que practiquen la cultura del no i que es dediquen a fer oposició política enlloc d’endegar iniciatives empresarials que beneficiïn el territori.

Els demano compromisos socials amb les nostres comarques.

Esperem conèixer les seves iniciatives i saber d’alguna idea que no vingui del sector públic.

Què pensen fer ells quan l’A-27 estigui acabada? Quines inversions faran? A quins mercats es voldran dirigir? Ens poden donar alguna pista sobre aquestes qüestions?”, es pregunta Xavier Sabaté.

Blog_Esfer@

| 10 de novembre de 2010

SELECCIÓ D’ARTICLES QUE ELS NOSTRES LÍDERS POLÍTICS PUBLIQUEN ALS SEUS BLOGS D’INTERNET

| 23

BLOG_ESFER@

BEGOÑA FLORIA PSC REGIDORA A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

VICTÒRIA FORNS CIU PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

SERGI DE LOS RIOS ERC REGIDOR A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

RICARDO GOVANI PP REGIDOR A L’AJUNTAMENT DEL VENDRELL

Un projecte sòlid

Posar fre a l’amiguisme

Compromisos valents

Soluciones

H

H

A

L

an estat set anys d’una feina ingent i l’acció del Govern de la Generalitat ha estat determinant pel fet que les comarques de Tarragona hagin fet un salt sense precedents en qualitat de vida, oportunitats econòmiques i polítiques socials. I ho dic amb orgull, perquè el Partit dels Socialistes de Catalunya ha estat el motor principal d’aquesta transformació, en un camí que fins ara ha estat compartit amb els dos socis de govern, però amb un projecte que sempre ha estat autònom. Falten moltes coses per fer, i segur que altres es podrien haver fet millor, però el balanç general fet a partir de fets objectius reflecteix el canvi real que el Camp de Tarragona ha viscut en els set anys de Govern de Progrés.

Podria parlar de molts exemples, en salut, en infraestructures, en millora de les comunicacions, en foment de l’economia i l’ocupació. El darrer número del butlletí de la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, Pel Camp de Tarragona, en recull el detall. Només donaré una dada, que és significativa segurament perquè per a mi l’educació és un eix fonamental de la nostra societat i calien més equipaments: s’han construït des del 2007, un total de 21 centres de primària i 12 instituts nous. Qui hagi seguit de a prop la feina del delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté (cap de llista del PSC a les properes eleccions del 28 de Novembre) haurà pogut apreciar tots aquests canvis.

Hem de posar en valor el que hem fet. I ho hem d’explicar tantes vegades com calgui. Ahir, per exemple, vaig anar a Mont-ral per temes familiars i he de dir que la C-14 d’ara amb la de fa set anys no té res...

http://begofloria.blogspot.com/2010/10/hemfet-molta-feina-i-tenim-un-projecte.html

i ha dies que Morfeu et juga una mala passada. Llavors les nits es transformen en hores llargues de vetlla. Em miro uns apunts que he escrit aquests dies i que crec que han d’ajudar-me a explicar millor què vull per Tarragona. Les notes diuen: “Reptes i projectes. Una cosa va de la mà de l’altra. Aquest és el nostre discurs.

Tarragona no pot continuar perdent el temps. El nostre objectiu com a polítics de CiU ha de ser el de fer unes administracions que estiguin a l’altura del que ens demana la gent: eficàcia, bon servei i transparència. Volem una administració capacitada per donar servei a aquesta societat tan exigent i que pugui donar respostes. Som molt conscients que estem gestionant uns recursos que són dels ciutadans i, per tant, ho hem de fer bé. A Tarragona hem de treballar per transformar la nostra administració. Els reptes són ser innovadors i eficients en la gestió pública i transparents amb la ciutadania”. Sens dubte aquest serà un dels meus primers compromisos: posar fi a l’ús de l’Ajuntament com a agència de col·locació dels amics, com a caixa de pagament de favors polítics. Són necessaris quasi 200 càrrecs de confiança? Qui els fiscalitza la feina? On és la transparència?

L’Ajuntament del Sr. Ballesteros ha comès l’error de creure que es pot fer una cosa i predicar-ne una altra de ben diferent. El cost econòmic de la seva mala gestió la paguen els tarragonins. És evident que la irresponsabilitat en matèria de contractacions dels “amics” del PSC i ERC és un exemple clar i rotund del que no s’ha de fer. Tarragona necessita el govern dels millors gestors, no dels millors amics.

www.victoriaforns.cat

fa una setmana, ERC presentava els seus sis compromisos per negociar un nou govern, després de diversos mesos de preguntar a la militància i als ciutadans del país que escollissin d’entre diverses propostes, les sis irrenunciables l’endemà del 28 de novembre. En total, 72.000 persones han participat en aquest procés de democràcia participativa que han servit perquè agafem un compromís real amb els ciutadans, més enllà de notaris.

El primer objectiu que ens hem fixat és la celebració d’una consulta sobre el futur de Catalunya. En l’últim any, milers de persones han pogut exercir el seu dret a vot en centenars de consultes que s’han reproduït arreu del territori. Ha arribat el moment que des del Parlament i la Generalitat s’impulsi un referèndum que permeti als ciutadans de Catalunya decidir de manera lliure el futur del seu país.

A més a més, reclamarem el Concert Econòmic. Aquest és el segon compromís, una exigència que ERC defensa des de 1992. Ja aleshores parlàvem en solitari del dèficit fiscal i de la necessitat de poder recollir des de Catalunya els nostres impostos. Un compromís adquirit, com el de crear un sistema financer públic català (que vaig més enllà de l’Institut Català de Finances) per suplir les dificultats de crèdits a les empreses i famílies.

El quart compromís té una clara dimensió social. No podem entendre una Catalunya més lliure si no ampliem el sistema social català i assegurem l’Estat del Benestar. És per aquest motiu que garantirem els recursos necessaris per aplicar la Llei de la dependència, una gran...

http://blocs.esquerra.cat/sergidelosrios/bloc/ compromisos-valents

a noche del martes 2 de noviembre de 2010 será recordada en nuestra memoria como el día del cambio real.

En el municipio de Cunit (Tarragona) se realizó una cena meeting del Partido Popular de Tarragona donde asistieron más de 1.500 personas de nuestra provincia, principalmente del Baix Penedès.

Con la asistencia de la presidenta del PPC, y candidata a la presidencia de la Generalitat, Alicia Sánchez Camacho, nuestro candidato al Parlamento Catalán Rafael Luna y el futuro presidente de España, Don Mariano Rajoy, se dejaron muy claras las propuestas de futuro para salir de esta crisis y de cómo poner orden en un país mal gestionado por una izquierda que mira más por si misma que a los casi 5 millones de parados que intentan subsistir en nuestro país.

Un acto de estas características había sido muy difícil hacerlo en nuestra comunidad autónoma, el ataque de la población hacia nuestra fuerza política y el miedo a defender nuestros valores y principios en público, siendo criticados y aislados de la sociedad, no daba pie a estos, normales, acontecimientos en nuestro país.

Pero llego el momento, la gente está cansada de tonterías, de mentiras y falta de soluciones a los problemas reales de la ciudadanía y finalmente se han dado cuenta de que la seriedad y responsabilidad da la razón a quienes la tienen.

Nuestro presidente provincial, Alejandro Fernández, dijo que “el tiempo le da la razón a Rajoy”, porque tomarse el tiempo para reflexionar y el tiempo para decidir con responsabilidad las acciones y ... http://soloideas.es/blog/?m=20101103

24 |

Opinió

10 de novembre de 2010 |

Opinió

editorial Un malson que no s’atura

S

i l’atur és la febre de la crisi sembla clar que la malaltia encara no cedeix sinó més aviat al contrari. Mentre que altres variables econòmiques semblen presagiar l’inici d’una lenta recuperació, les

xifres de l’atur continuen posant en evidència que el camí serà llarg, molt llarg. Altres vegades hem parlat aquí de les causes profundes de l’atur a Espanya i a Catalunya, molt per sobre del d’altres països avançats: mentre no es posi remei a aquestes causes difícilment sortirem d’aquestes xifres escandaloses que diuen que pràcticament una de cada cinc persones que vol treballar no ho pot fer. Però, fins i tot suposant que algun govern seriós posés d’una vegada fil a l’agulla, tenim per davant un panorama social realment complicat, i més si tenim en compte que les xifres d’atur entre els més joves, aquells que encara no saben el que és viure del seu treball, són encara més esfereïdores. I, per cert, les mesures anunciades pel govern català al voltant dels anomenats “nini” no sembla que despertin el consens social necessari.

Perquè quan ens preguntem què cal fer, és evident que no es pot esperar que les mesures unilaterals, vingudes des dels governs, puguin trobar el camí per pal·liar aquesta febre que no cessa. Ens trobem davant d’una veritable emergència nacional que requereix un ampli consens en el qual totes les parts, governs, empresaris i sindicats, afrontin amb generositat i amplitud de mires una situació que amenaça el teixit social del país. L’any 1977, en plena transició cap a la democràcia i amb una situació econòmica desbocada (la inflació arribava al 47%!) els responsables polítics, sindicals i empresarials van tenir la grandesa de no aixecar-se de la taula fins que van arribar als famosos Pactes de la Moncloa, que van ajudar a estabilitzar l’economia i a consolidar el procés democràtic. Creiem sincerament que el moment social i polític torna a requerir d’aquesta grandesa. Més enllà de la necessitat de baixar la febre (reduir l’atur) està en joc el mateix consens social al voltant de la representativitat de les institucions. Una ciutadania que veu que els seus fills, els seus joves, els seus treballadors, perden l’esperança en el sistema, pot estar temptada de girar-li l’esquena: en les ja molt properes eleccions del 28-N podem veure un primer indici d’això si les previsions dels més pessimistes es compleixen i la participació amb prou feines arriba al 50%. Ja que l’economia de mercat no facilita el repartiment de la riquesa, sinó més aviat la seva concentració, cal al menys procurar repartir el treball. Si no és així, la fractura social entre els veritables i cada vegada més abundants “ninis”, aquells que ni tenen feina ni cap esperança de tornar-la a tenir, i la resta de la societat ens pot passar factura a tots.

Cartes al director Desencís pel CIM No podem amagar el gran desencís per la previsible construcció del CiM del Penedès, que sembla inevitable. Els baixpenedesencs veiem els topògrafs prenent mides a les 400 hectàares de cultiu de raïm que es destruiran.

Als termes de l’Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys, hi ha un convenciment general que la seva instal·lació ja és un fet i s’escampa un sentiment d’impotència entre els que, des de fa tant de temps, ens mobilitzem en contra.

Si bé per alguns és un fet consumat, des de Solidaritat Catalana per la Independència ens neguem rotundament a la instal·lació d’aquesta central de mercaderies de grans dimensions.

Una instal·lació que és una greu agressió al territori i que es produeix sense tenir a punt les grans infraestructures viàries que calen per a un parc d’aquestes característiques, com l’autovia A-7 que substituiria l’antiga carretera Nacional 340 i l’eix mediterrani d’alta velocitat per a mercaderies.

Tenim un compromís amb el territori. No us penseu que la unió és total en aquesta aposta, però tenim clar que estem al servei dels veïns dels municipis afectats i que són ells els qui ens demanen de canviar el model imposat per tal de preservar la comarca d’una actuació tan agressiva.

Cal proposar en lloc d’imposar. Som conscients que cal tenir alternatives viables per tal de compensar una inversió que ja s’ha fet, però el problema és més senzill: és la gent que viu en aquestes terres qui ha de decidir què en vol fer i com vol fer-ho.

Som els baixpenedesencs els qui hem de dir de quina manera volem que es desenvolupi la nostra comarca, i és evident que no hem de girar l’esquena a la modernització, ni a la industrialització, ni a la construcció de zones de desenvolupament econòmic, comercial, lúdic o educatiu.

Sense ser uns nostàlgics de la vinya, hem de pensar en el futur, i no fer malbé els pobles de l’interior del Baix Penedès com, malauradament, ja ha passat amb els costaners.

Les generacions futures tenen dret a gaudir d’allò que ara, avui, nosaltres els lleguem: una comarca endreçada, amb diversificació dels models econòmics, i que no sigui, només, un abocador de les comarques colindants, un centre de comunicacions en terra de ningú o una zona degradada de manera sistemàtica amb la imposició d’estructures massificades que faran que la qualitat de vida de les persones, s’afecti negativament.

I volem decidir com volem que avanci la comarca. Som nosaltres, els baixpenedesencs, els qui hem estat aturant, fins ara, aquest centre logístic, gràcies a les protestes massives davant la mateixa Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals, els mitjans de comunicació; defensant la terra i la gent que i viu, que som tots.

Sense un estat propi, Catalunya no pot exercir

el seu dret d’organització del territori, ni prendre decisions en infraestructures, ni en tants altres temes importants pel nostre benestar i el nostre futur; no ens enganyem, tot ens ve imposat des d’Espanya i aquí es gestionen les engrunes en un Parlament de fireta.

Catalunya serà i decidirà, només ens cal la independència, ara és el moment.

Doneu-vos l’oportunitat de defensar la comarca!

Josep Maria Calaf - El Vendrell Cap de Llista SI pel Baix Penedès

Subvencionar el “botellón” El que em faltava per veure: institucionalitzar definitivament l’esclavisme en ple segle XXI i de la mà d’un “garant” (per favor...!) de l’estat del benestar; el PSC es dedica com a bon escolanet del PSOE a comprar vots, ara de joves “passotes”, amb diners públics i xavalla empresarial, subvencionant els futurs “botellons” i festes d’aquests nous esclaus d’avui en dia.

No es pot deduir res més positiu de la proposta del paquet de 5.000 contractes brossa que el consell executiu del govern posa damunt la taula a menys d’un mes de les eleccions; 443€ mensuals dels quals les empreses hauran de desemborsar la “marejant” xifra de 132,9€ mensuals per cap...; això sí que és progressar, això sí que és crear feina i riquesa, això sí que és mirar pel futur dels joves amb apel·latiu pejoratiu de “ninis”; ni ciutadans de segona ni de tercera, tan sols esclaus sense cap perspectiva de futur ni dignitat, desfetes socials institucionalitzades i reconegudes.

Aquesta és la política d’esquerres que preconitza el Montilla i l’estima que té pel país que el va acollir i ho demostra escampant misèria i enganys i “por un puñado de votos” oi?, i encara cercaran no només vots sinó, cínics miserables, l’aplaudiment dels ingenus ciutadans... fàstic!

Carles Llagostera Tarragona

Impressions d’un nou tarragoní No fa gaire que sóc un tarragoní més, al voltant d’uns quatre mesos. Jo ja coneixia molt la ciutat. He treballat molts anys aquí i també he sortit molt de farra (quan es podia sortir), però el fet de viure a la ciutat m’ha fet conèixer-la millor, i hi ha coses que no m’agraden gaire.

El primer detall en què em vaig fixar és en la brutícia. No puc localitzar ni un arbre/fanal/ espenedor de tiquets al meu barri que no tingui pixades de gos. Tots els racons tenen un color que no invita gaire a acostar-s’hi. Per de-

OpiniĂł | 25

| 10 de novembre de 2010

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a lector@noticiestgn.cat

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 carà cters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta Ês facilitada.

fecte, quan porto xancles no trepitjo el carrer Mallorca (el tram entre Francisco Bastos i Pere Martell) per por d’agafar cap infecció.

Una cosa que tambÊ em va sorprendre Ês l’olor que tÊ la ciutat. No estic parlant de les pudors del Port i les químiques, a la qual molts ciutadans estan immunitzats, parlo de la pudor amb què topes en girar una cantonada i que tinc localitzada als contenidors de brossa i al clavegueram.

L’11 de setembre vaig descobrir que a la Rambla hi havia, fa anys, uns banys on fotia una pudor a (disculpeu el meu llenguatge) “merdaâ€? que feia oblidar els colors i la bandera. Potser el malestar del clavegueram tĂŠ a veure amb la plaga de cuques que sento dir a tothom (suposo que el Port no ajuda). Jo de moment creuo els dits i em limito a cedir-los el pas com a vianants mĂŠs que sĂłn. De tot això no te n’adones quan vas en cotxe, però el que sĂ­ que veus ĂŠs la dificultat de circular per Tarragona. Les entrades sĂłn estretes, com la del pont vell. Com pot ser que la rotonda d’entrada sigui de dos carrils, que desprĂŠs s’estrenyi a l’accĂŠs al pont a un i seguidament el pont ĂŠs de dos? És un coll d’ampolla! I al revĂŠs, per sortir tens un carril al pont i a la rotonda, dos. Una altra cosa que no entenc ĂŠs la volta que he de fer si vull canviar de sentit a RamĂłn y Cajal desprĂŠs de Pere Martell. O surto per la mateixa rotonda d’abans (ĂŠs a dir, prĂ cticament sortint de la ciutat i col¡lapsant mĂŠs l’entrada) o faig tot el tomb per Vidal i Barraquer. És a dir, sempre he d’anar a buscar una rotonda, llavors, per què n’hi ha tan poques? Per exemple, jo hauria ficat una rotonda en comptes del semĂ for de RamĂłn y Cajal quan passa per sobre de Vidal i Barraquer. I potser una altra mĂŠs endavant, en el segĂźent semĂ for de l’Eroski. Un altre exemple el tenim a l’avinguda Catalunya a l’altura de la Universitat. A mĂŠs de donar mĂŠs solucions de mobilitat, reduiria la gran velocitat dels cotxes i el soroll.

Tot plegat fa que entrar i sortir de la ciutat sigui massa costĂłs.

A mÊs, el traçat dels carrers sempre m’han semblat estranys. Com per exemple els continus canvis de carril que s’ha de fer circulant per Ramón y Cajal. Això ho fa especialment

perillĂłs si vas en moto o bici.

No parlarÊ de la manca d’aparcament perquè això sempre ha estat un problema endèmic de la ciutat, però sí que ho farÊ de la situació de la zona blava. Segons tinc entès, aquest tipus d’aparcament Ês per facilitar la rotació a les zones comercials. Per això tots els dies em fixo a veure si trobo algú ficant bosses de la compra al cotxe al carrer Mallorca, Francesc Bastos o Robert Gerhard, per esmentar-ne alguns.

Però, de moment, nomÊs he trobat gent que ve a un concert a la Tarraco Arena o als mateixos veïns. I, curiosament, nomÊs treuen tiquet els segons.

Estupefacte, vaig descobrir que abans Vidal i Barraquer tambÊ era zona blava, vaig preguntar però la Tabacalera tampoc venia res en aquella època.

I no trobo que la targeta de residència sigui una solució, mÊs aviat ho trobo una descaradura.

Però mĂŠs ho ĂŠs el fet de descobrir que ĂŠs “vox populiâ€? que hi ha gent que torna a llogar la seva plaça de pĂ rquing pĂşblic de Francesc Bastos, fent que les places siguin a perpetuĂŻtat i que la gent tregui benefici d’un servei pĂşblic sense embuts. Ho vaig descobrir el dia que vaig anar a demanar plaça i em van dir amb gran patxorra que no calia, que feia anys que no tenien cap baixa. Aquests fets no els he vist a cap ciutat de les que he viscut.

El que sí que he vist, i no trobo que sigui excusa, Ês l’incivisme de la gent. És normal trobar mobles o algun electrodomèstic al costat d’un contenidor, però Ês que un dia vaig trobar un palet! Un palet!

TambÊ Ês normal que es reguin les plantes als balcons i caigui aigua al carrer, però no ho Ês fer-ho a les nou del matí, per exemple.

TambÊ Ês normal a qualsevol ciutat trobar cotxes estacionats malament, o en segona filera, però no trobo normal que l’entrada de Pere Martell de tres carrils estigui permanentment reduït a un únic carril.

Des que visc a Tarragona, he vist inaugurar la Tarraco Arena (molt bonica i Ăştil) i El Corte InglĂŠs, del que trobo que hauria de construir tambĂŠ el Mercat i la T-11.

TambÊ he vist com la ciutat s’ha presentat al

tĂ­tol de “Ciudad de la Culturaâ€? sense tenir un cinema, i ara veig que vol ser organitzadora dels Jocs del Mediterrani i no te carrils bici a la ciutat “principalâ€? ni on deixar-la al centre.

La setmana passada un directiu d’una empresa tecnològica que tĂŠ dos locals a la ciutat va dir als seus treballadors: “A Tarragona ens han ensenyat els plĂ nols d’un tecnoparc, a Reus hem visitat el localâ€?. No seria millor cercar un altre projecte en comptes de competir?

Sobretot quan ho fem amb un projecte que ja porta anys d’avantatge.

Del que estic mÊs content, però, Ês de la gent (Ês curiós, però l’única gent antipà tica que m’he trobat ha sigut a alguns comerços). Però sembla que tots tenen un aire melancòlic i insatisfet amb la ciutat quan parlen del lamentable estat del edifici de la EOI, la distà ncia fins l’AVE, l’eterna promesa del soterrament de les vies, veient com s’escapa el Cesicat, amb escà ndols com el del Highland, el Port Tarraco...

Tot això em fa veure a vegades una boira de decadència, sobretot si ho comparo amb l’aire fresc, l’empenta i la il¡lusió que transmeten Valls o Reus, i que aquí nomÊs tenen els xinesos obrint cada dia mÊs comerços. De l’únic que tothom està orgullós però (i jo tambÊ) Ês de les Festes. Així que Visca Santa Tecla! i demà ja veurem.

Jordi Vaca Tarragona

Fumadores activos, fumadores pasivos El 1 de enero de 2011, la nueva ley antitabaco serĂĄ aplicada en todo el territorio nacional.

Algunos fumadores activos manifiestan su disgusto. No es una prohibiciĂłn de fumar, sino de acotar lugares para que el no fumador no se convierta en fumador pasivo ni adquiera las mismas enfermedades que amenazan a los adictos a la nicotina. El fumador activo estĂĄ en el perfecto derecho de malgastar su salud, de

Tarragona

"WEB 4BOU +PBO EF %�V 5FM $"-"'&-1MBÎB $BUBMVOZB T O 5FM 5033&%&.#"33" XXX ýORVFTPSWFO DPN

150.100â‚Ź www.finquesfranchtarragona.com

Rambla Nova 12 Bajos. Tarragona (43003) asesores@finquesfranchtarragona.com Tel. 977224544 - Fax. 977252822

procurarse una mala calidad de vida y hasta de alcanzar su óbito, ingresando en la lista de los mås de 50.000 fallecimientos anuales ocasionados por el tabaco en Espaùa. El fumador activo pierde sus derechos cuando crea a su alrededor fumadores pasivos. El humo del tabaco estå compuesto por gases y gotitas minúsculas de alquitrån formando cuatro grupos: carcinógenos y cocarcinógenos –que se encuentran en el alquitrån- irritantes, nicotina –que afecta al sistema nervioso y produce adicción al tabaco- y gases tóxicos. El humo del tabaco incluye, con su combustión, centenares de elementos químicos peligrosos, entre ellos el monóxido de carbono. Los fumadores son conscientes del riesgo que contraen consumiendo este producto, nos lo advierten en cada cajetilla. La medicina advierte de los males que nos pueden aquejar: cånceres de laringe, de boca, de pulmón, enfisema pulmonar, bronquitis crónica, enfermedades coronarias, infartos, angina de pecho y hasta la muerte súbita y afecciones de vejiga y påncreas entre otros. A la mujer gestante se le aùade el aborto y malformaciones en el feto. La Organización Mundial de la Salud (OMS) lo confirma.

El fumador, esclavo de la corriente nicotĂ­nica que fluye por sus venas, padece con indecible sufrimiento y ansiedad las largas horas de abstinencia, cuando el “monoâ€? le domina haciĂŠndole irascible, nervioso, falto de concentraciĂłn, entre otros sĂ­ntomas.

Francisco Ortiz de Pinedo Exfumador - Tarragona

Els bons de la Generalitat arrasen DesprÊs d’uns quants anys de gastar amb alegria i sense restriccions, al Govern de la Generalitat se li han posat vermells tots els semà fors dels comptes corrents. S’havia de complir l’adagi català que :� l’Administració acaba mÊs aviat el pa que la gana�.

Sort que l’enginy dels nostres polítics no tÊ límit i els esdeveniments no em deixaran mentir.

Des que les Joventuts del PSC, en to i matĂ­s hu-

26 | Opinió

10 de novembre de 2010 |

OPINIÓ CARTES AL DIRECTOR morístic, van convertir el seu president en un heroi de pel·lícula, vestint-lo amb la samarreta de Súperman, per força s’havia de trobar amb pressa una fórmula per reomplir les caixes buides i els fons exhaurits de la Generalitat.

I dit i fet. El problema s’ha atacat amb una energia i urgència amb resultats excepcionals.

Sembla que les fonts de finançament a l’abast de les Administracions Públiques són, en primer lloc, els mercats internacionals de capital, països petrolers, etc, avui dia barrats, si no tens una bona targeta de presentació, i la Generalitat, pel que es veu, no la té.

En segon terme hi ha els mercats dineraris espanyols, capitanejats per grans bancs: Santander i BBVA que en aquest cas no estaven per trons per escoltar la sollicitud del govern català. I, finalment, quedava la butxaca de ciutadans, que com a bons catalans, en època de crisi i vaques flaques és quan estalvien més que mai, i, per tant, són uns bons pretendents i candidats per la festa que s’ha preparat.

VINT-I-TRES “BOTIGUERS”DE PRESTIGI Sense sortir del refranyer, tothom sap que: “pel teu diner posa bona cara el botiguer”. Així 23 entitats representatives del món financer del nostre país van ser cridades per la tasca de recollir i comercialitzar els 2.500 milions d’euros que fan falta per anar tirant, fins per Nadal i fi d’any perquè tothom estigui content.

Si més no, s’havia d’assenyalar l’interès del capital manllevat, i perquè l’èxit estigués assegurat, el nostre ens català ha volgut ser generós amb els seus conciutadans i ha donat un 4,75% d’interès anual, el tipus màxim conegut al mercat avui dia.

També els bancs i caixes comercialitzadores no se n’aniran de buit a casa perquè rebran el 3% de prima si poden esgarrapar o rascar amb el bon sentit de la paraula, cobraran comissions als joiosos clients que participaran en la festa.

NI PATRIOTISME NI SENY. MANA LA PELA Els bons a un tipus d’interès tan alt han durat menys que un caramel a la porta d’un col·legi. Malgrat alguna quimera o prevenció que algú hi pogués posar per la rebaixa de solvència de la Generalitat, que han fet molt recentment les agències del ram, el cert és que l’emissió prevista per un import inicial de 1.800 milions d’euros, s’ha hagut d’ampliar fins a 2.500 milions, i a més, en cas de considerar-ho necessari es podrien emetre fins als 3000 milions, xifra màxima autoritzada per la conselleria d’Economia catalana.

Si no es poguessin atendre totes les peticions s’hauria de procedir a un sistema de prorrateig entre tots els futurs inversors. Això fa pensar que dintre els sol·licitants hi pot haver algun SICAV o algun fons d’inversió. Davant de tot això, és evident que una cosa li ha fallat al cervell promotor d’aquests actius i és que l’al·lusió al SENY català i la invocació que alguns mitjans han fet al “patriotisme” dels catalans són qualificatius que no hi feien cap falta perquè la ponderació, la sensatesa i el bon judici dels catalans està molt per damunt d’aquesta reflexió.

Diguem-ho clar i sense embuts, la “pela” dit amb termes col·loquials, ha sigut qui ha fet moure aquesta febre i temperatura inversora. Mentre la rendibilitat de les Lletres del Tresor de l’Estat espanyol es col·loquen a 12 mesos a l’1,85% d’interès, l’elecció és poc dubtosa: la pela és la protagonista. Com es diu popularment: qui no s’arrisca, no passa la mar. I Tarragona és terra de mariners; els bons navegaran a tota vela.

Josep Gispert Güell Auditor de Compte

OPINIÓ

ANTONI VIVES ESCRIPTOR

JOAN AREGIO POLÍTIC MEMBRE DEL COMITÈ EXECUTIU NACIONAL DE CDC

Benet XVI a Catalunya

Ningú no és perfecte

Sé que en Vidal i Barraquer, sigui on sigui, ha d’estar content del que va passar diumenge a Barcelona. Ha d’estar content del que s’hi va viure. El catolicisme català ha passat mals moments, sobretot durant la gestió del postconcili Vaticà II. El buf del Concili arribà amb una força inusitada a Catalunya, impulsada pel buf de llibertat que amarava la societat catalana. No es pot entendre una cosa sense l’altra. Tanmateix, el que a Catalunya era un guany, a Espanya era una pèrdua. D’aquí que el reflux del Concili, que s’esdevingué amb el llarguíssim pontificat de Joan Pau II, fos viscut a la inversa a Espanya i a Catalunya. Això no beneficià gens l’actualització del les nostres parròquies ni de les nostres diòcesis, molt pressionades per una cúria poc comprensiva amb l’especificitat nacional catalana, i massa pendent de les directrius sorgides del cor de la Conferència Episcopal Espanyola. No cal dir que el laïcisme ultra, que també existeix al si de la nostra societat i que hi té un pes significatiu, també van ajudar a descol·locar el catolicisme majoritari del nostre país: progressista, compromès i, a veure si ho entenem, carregat de tradició. Perquè la clau de volta de la nostra manera de fer catolicitat, i potser de fer tantes coses, és aquesta barreja no excloent de tradició i d’aposta pel modern, de devoció i de civilitat romana. Veure el Sant Pare ungint amb oli l’ara de pòrfir de la Sagrada Família tocada amb les quatre barres, enmig del bosc de columnes que impel·leixen la mirada cap al transcendent, traspassa el simbolisme exclusivament religiós. La litúrgia esdevingué per tant meditació i exercici intel·lectual, pregària i devoció popular. El fet que Benet XVI sigui d’aquesta o d’aquella línia teològica no és tan important com que ell i la cúria comprenguin l’especificitat del nostre poble, de tot el poble, creient o no. I diumenge va quedar clar, potser gràcies a persones com el cardenal Bertone, com al Pare Abat Soler, com al jesuïta Enric Puig, i com al mateix cardenal Sistach, que Catalunya viu la fe i la laïcitat de manera diferent a la resta de l’Estat. Algú pot pensar que la fe s’ha de tractar com una qüestió que pertany a l’àmbit de la privacitat, que correspon a l’àmbit íntim de la persona, portes endins de casa. No ho crec del tot. Evidentment la fe ens conforma individualment, però la seva dimensió ens traspassa, ens transcendeix. Atenció, perquè crec que això val per a totes les formes de religiositat presents al nostre país.

Torno a posar al centre d’aquesta reflexió d’urgència a en Vidal i Barraquer i la celebració de diumenge a la Sagrada Família: religiositat i llei, cristianisme contra cristiandat (o nacional- catolicisme), laïcitat i fe, tradició i modernitat en diàleg constructiu, això és el que vam viure els que hi vam tenir la sort de ser, així voldríem anar construint el país.

Dues notícies, aparentment desconnectades entre si, m’han cridat l’atenció aquesta setmana.

La primera, la va publicar ‘El Periódico’ el passat dia 2 de novembre i feia referència a la decisió de la Generalitat del Sr. Montilla de deixar de donar aigua embotellada als malalts ingressats a l’hospital i de no rentar els llençols dels llits sanitaris cada dia. Amb aquesta mesura el Sr. Montilla pensa estalviar-se entre 1 i 2 milions d’euros l’any.

L’altra noticia és la ja prou coneguda renda per els joves anomenats “ninis” (ni estudien ni treballen) que, aproximadament, costarà entre 25 i 26 milions d’euros l’any. És evident que les dues notícies tenen una connexió econòmica, però també una d’ideològica.

Mentre als malalts hospitalitzats el Sr. Montilla els deixa sense aigua (en el sentit literal de la frase), als joves de trajectòria vital més que discutible els dóna un sou per no fer res i prolongar així el fracàs de part d’una generació de catalans.

L’aigua de l’aixeta és ben bona des de fa molts anys a quasi tot Catalunya, per tant, beure-la no està gens malament; però reduir el problema de la sanitat catalana a no donar aigua embotellada i a no rentar els llençols sembla una broma pesada. Altrament, reduir el problema de l’atur juvenil, combinat amb el fracàs escolar, a donar sous als “ninis”, és un error, o el que és més probable, un intent de comprar vots per part dels socialistes.

Sembla clar que, i mai millor dit, els socialistes i el Sr. Montilla estan amb l’aigua al coll electoralment parlant i contínuament s’estan traient idees “salvavides” de la màniga per veure si salven alguna cosa del probable naufragi electoral.

Estalviar és important, però cal fer-ho de manera seriosa. Segur que podem racionalitzar la despesa sanitària, però això requereix una reflexió social i també uns acords amb els professionals del sector.

Aquest és el camí, el camí seriós.

L’educació, la implantació de la cultura de l’esforç i el treball, recuperar valors perduts i responsabilitzar les persones dels seus actes i les seves actituds vitals és fonamental en una societat moderna i madura.

Qualsevol altra cosa és paternalisme i creació d’una societat menys lliure i més tutelada. Però això... ja sabem que és una especialitat i un objectiu socialista.

Opinió | 27

| 10 de novembre de 2010

OPINIÓ Edita i distribueix: 23 de setembre, S.A. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà msanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11

Cap de redacció: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L. Montse Adan Agnès Llorens Anna Jané redaccio@noticiestgn.cat

JOAN ARAGONÈS MOSSÈN

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat Disseny: Anna Company Ana Gómez

Departament comercial Cap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Assessora comercial i web: Marta Dalmau

Correcció: Carme López Estudiants: Natalia Fernández Verònica Guirguis Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

MENPO ARTISTA

Que la mort ens trobi ben vius

L’art de la cohesió social

No li fou fàcil a Israel d’arribar a la fe en la vida del més enllà, malgrat que en tots els pobles veïns, com és el cas d’Egipte, el culte als morts tingués una gran importància.

Precisament aquest culte desmesurat, que freqüentment esdevenia una divinització del difunt, sembla que fou una de les causes de la reticència d’Israel, ja que estava en oposició al seu estricte monoteisme. Fins i tot en temps de Jesús la resurrecció dels morts no era admesa per tots els jueus. El saduceus –un grup format per l’alt clergat i l’aristocràcia civil- continuaven posant els morts en el “xeol”, el lloc definitiu dels difunts, on portaven una vida umbràtil i fantasmagòrica. Quan, doncs, proposen a Jesús el cas teòric d’una dona casada sucessivament amb set germans, volen negar la resurrecció dels morts utilitzant l’argument de l’absurd. Vénen a dir: admetre la resurecció ens portaria a situacions impossibles, irracionals. I és aquí quan el problema plantejat pels saduceus esdevé un problema actual. També a l’home d’avui li és difícil l’acceptació de la resurrecció per la dificultat d’explicar la vida al més enllà. En no saber com serà aquesta vida, es passa a la conclusió que no serà, que no existeix. L’home té tendència a negar allò que desconeix. Cal distingir, però, el fet de la resurrecció de la dificultat d’explicar-la. La resurrecció és una conseqüència de la nostra fe en un Déu de vius i no de morts, com diu Jesús. És més, com diu sant Pau, negar la resurrecció dels morts seria negar la de Crist i, conseqüentment, el fonament de la nostra fe.

L’ésser humà, amb el pas del temps, ha heretat uns patrons socioculturals que avui per avui resulten ineficaços a l’hora de plantejar-nos un futur amb una regenerada cohesió social on el pilar central sigui una millor convivència col·lectiva.

D’altra banda, la resurrecció satisfà la pregona necessitat de sobreviure que experimenta l’home. Però és aquí on sorgeix la qüestió: no serà, doncs, una creació de l’home, una illusió per solucionar un desig insatifet? Així ho pensen i ho diuen alguns. Plantejar les coses d’aquesta manera seria, però, com dir que el menjar ha estat inventat per la fam de l’home, que és fruit de la imaginació del famolenc. Ni l’aliment existeix perquè l’home té gana ni l’home té gana perquè existeix l’aliment, però sí que ambdues coses es complementen i a través de la fam de l’home podem arribar a descobrir la necessitat de l’existència del menjar. No existeix la vida futura perquè l’home la desitgi, sinó que la desitja perquè és un complement que necessita.

Una altra qüestió és saber com serà la vida dels ressuscitats. Només sabem una cosa: no serà la simple continuació de l’actual. Quan Jesús afirma que els ressuscitats seran com els “àngels” insinua que el llenguatge humà és incapaç de parlar d’aquella realitat. Efectivament, les nostres idees i les paraules que les manifesten ens vénen a través dels sentits i, per tant, són inútils per expressar realitats que estan fora d’ells. Per això mateix, a la clara afirmació de la resurrecció, el millor és afegir-hi un savi silenci. És l’única manera de no dir bajanades.

La mort està feta per continuar vivint, com és necessari que mori el cuc perquè neixi la papallona. Però no hem d’esperar a morir per viure. Com molt bé diu un autor, morir és terrible però morir sense haver viscut és insuportable. D’alguns se sap que han viscut només perquè han mort. És bella aquesta oració: Senyor, feu que la mort em trobi ben viu: viu d’ideals, de projectes, d’esperança...

A diferència d’altres éssers vius, els humans hem anat dividint-nos amb el temps, creant col·lectius diferenciats entre ells per ideologies culturals, polítiques, religioses etc., on el pilar representatiu és el poder que poden exercir uns vers els altres.

Amb aquest posicionament, l’únic que hem aconseguit són els innecessaris enfrontaments que han menyspreat tota manifestació de llibertat individual al llarg de la història i que la majoria de les vegades ha suposat una injustícia social vers els drets humans.

Dins de cadascun d’aquests col·lectius s’ha anat creant l’entramat que els ha determinat certa identitat social en la qual l’individu per ell mateix es pot identificar o no, pot ser seguidor o no i disposa actualment d’una llibertat “relativa” de canviar-se de col·lectiu sense ser menyspreat.

En aquest segle que justament hem encetat, la nostra existència només tindrà sentit i futur, si som capaços de canviar d’opinió individual i col·lectiva, si som capaços de generar un nou canvi en la cohesió social i emocional, amb independència dels continguts adquirits de caire cultural, polític, religiós etc. S’han de canviar conceptes com la por, el menyspreu, l’enveja... per la humilitat que ens han de dur a la nul·litat de la violència col·lectiva i l’assetjament individual.

El benestar, la felicitat de les persones dependrà en gran mesura d’aquesta nova cohesió social que esdevindrà possiblement quan hàgim de fer front a una situació real d’incertesa i d’angoixa col·lectiva. El gran canvi de ben segur esdevindrà de l’acceptació del risc que suposa crear a partir de les emocions, els sentiments i la comprensió ja que l’ésser humà haurà deixat de preocupar-se del “per què aquest sí i jo no” i pensarà en el bé col·lectiu sense por. Els diferents poders polítics, culturals o religiosos, entre d’altres, possiblement seran els últims a adherir-se al canvi en la cohesió social ja que iniciada aquesta, sentiran amenaçada la seva identitat i els seus propis interessos.

Aquesta primera part és com a concepte general i m’agradaria apreciats lectors que aportéssiu algunes opinions al respecte a fi de donar un caire més col·lectiu a aquest article d’opinió. Per tant us deixo un lloc on poder dir-hi la vostra: menpoarte@ono.com

28 | Esports

10 de novembre de 2010 |

esports

JUANAN FERNández organitzador de la primera marató costa daurada

“Superar els 1.000 inscrits en la primera Marató Costa Daurada és tot un èxit” Carme López, Tarragona

D’on va sorgir la idea d’orga· nitzar un esdeveniment espor· tiu de gran envergadura com és una marató a Tarragona?

Primer, com a atleta, era un somni poder fer la distància de Filípides a Tarragona i, més tard, com a organitzador d’esdeveniments esportius, vaig analitzar la demanda i vaig veure clar que la Costa Daurada i Port Aventura són un gran i diferenciador atractiu per aquesta prova, que és un projecte a cinc anys vista.

Com és que s’organitza paral· lelament a la cursa de 10.000 metres?

No tothom pot córrer 42 quilòmetres i volem donar l’oportunitat que la gent de casa pugui gaudir d’una festa tan important com és la marató. Altres maratons importants d’Europa, com Amsterdam o fins i tot Barcelona, ho van fer fins fa quatre anys. Ara és el moment de consolidar una prova com la marató a la Costa Daurada i la sortida de la marató, amb l’afegit dels 10 quilòmetres, ens ajudarà a acon-

seguir-ho.

Les administracions s’hi han implicat?

El Patronat de Turisme de la Diputació i els ajuntaments de Salou i Cambrils han estat els millors partners que necessitem per iniciar aquest projecte. Sense ells aquesta marató no seria possible.

Pel que fa a la iniciativa privada, Port Aventura, Nike i Running Solutions són els tres pilars que fan que aquesta marató tingui ja una qualitat important en la seva primera edició.

Quines són les principals difi· cultats que comporta un esde· veniment d’aquestes caracte· rístiques?

La més important és l’econòmica. Una marató comporta molts costos, molts. També la logística, ja que implica més de 250 voluntaris, un circuit tallat durant cinc hores, policia, homologar el circuit, coordinar l’esdeveniment, aconseguir el material i inscripcions, sense oblidar els serveis, fruita, xips, fotos, vídeos, regals, recuperació, mailing,... Una marató és una prova que comporta una preparació adient i uns nou mesos de dedicació especial.

Quin és el sostre d’inscripcions?

Ja s’han superat les 1.000 inscripcions, però encara tenim clubs que ens les han d’enviar. El sostre és 1.500, tot i que passar de 1.000 ja és tot un èxit, amb el respecte de Barcelona. Les altres dues maratons a Catalunya, Empúries (8 anys) i el Mediterrani (6 anys) no passen dels 300 inscrits.

El paper dels voluntaris serà clau per a l’organització. Com s’estructurarà aquesta participa· ció?

Dos pilars fan possible aquesta part. En primer lloc, vull agrair la tasca del Sito, el director tècnic de la cursa. El Sito (des de Running Solutions) ja fa vuit anys que és el màxim responsable de la sortida i arribada de la cursa dels bombers de Barcelona, amb més de 18.000 runners, on coordina els més de 200 voluntaris d’aquesta prestigiosa cursa. Ell s’encarrega de coordinar el voluntariat, que ja suma més de 250 persones. I en segon lloc, als companys del Club d’Atletisme Runnersworld Tarragona, molts companys (més de 250) que el que voldrien el 14 de novembre és gaudir de la festa participant i corrent, però que ho condicionen

tot per oferir a la resta d’atletes el millor servei possible. Aquesta actitud és molt d’agrair.

Gaudeix de bona salut l’esport tarragoní?

Ara fa tres anys vam obrir Runnersworld i la veritat és que cada dia hi ha més gent corrent i participant a les curses. Si comparem ratios versus població, estem en un nivell molt alt de pràctica, lluny encara, però, de països com els Estats Units o Holanda on, per exemple, les dones superen els homes 55% vs 45%.

GIMNÀSTIC I PARC CENTRAL

L’ELIT DEL pÀDEL, a TGN

Durant aquesta temporada, Parc Central i el Gimnàstic de Tarragona SAE seguiran col·laborant activament mitjançant el conveni entre el club esportiu de la ciutat i el centre comercial. El gerent de Parc Central, Pere Pairó, i el director general del club, Lluís Fàbregas, han segellat el conveni de col·laboració entre les dues entitats, un acord que preveu que el centre comercial sigui copatrocinador del futbol base de l’equip grana i participi en l’organització d’esdeveniments, entre els quals destaca la segona edició

La ciutat de Tarragona acollirà per primera vegada en la història una prova del circuit professional de pàdel quan, el 2011, les pistes del Tennis Park i el Club de Tennis Tarragona es converteixin en seu de la primera cita del Pàdel Pro Tour, amb la presència dels millors especialistes mundials. Així, el Torneig Internacional Ciutat de Tarragona Open Costa Daurada de pàdel serà el centre d’atenció del pàdel internacional a finals d’abril del pròxim any. En la presentació del torneig, els números 1 actuals del rànquing, l’argentí Fernando

de La Setmana del Nàstic. Parc Central també preveu la seva presència en les tanques publicitàries que es troben en les instal·lacions del club on es celebren entrenaments i partits del futbol base.

La signatura del conveni mostra la voluntat de Parc Central d’integrar-se dins de la vida social, cultural i esportiva de la ciutat de Tarragona.

Això contribuirà a situar Tarra· gona dins el panorama esportiu de més alt nivell?

Doncs sí, estarem al mapa. Pensa que tindrem tot un campió del món, una campiona del món i un medallista als passats europeus de Barcelona. Un luxe i una oportunitat que s’ha de valorar. La repercussió als mitjans especialitzats ja es nota i ja tenim més de 300 inscrits de fora da Catalunya. Aquest esdeveniment genera uns beneficis a la Costa Daurada d’entre 250.000€ i 350.000€.

Belasteguin i la malaguenya Carolina Navarro, van disputar un tie-break de servei al costat de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el president del torneig, Agustí Mallol. Belasteguin va assegurar que Tarragona es convertirà en un “clàssic” del circuit professional de pádel. “Apostar pel Pàdel Pro Tour és una decisió intel·ligent”, va assegurar.

L’ARXIU COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS AMPLIA EL SEU FONS AMB 40.000 IMATGES

GUIA D’OCI I SERVEIS

APUNTS

SETMANA DEL 10 AL 17 DE NOVEMBRE

EL TEMPS Setmana mogudeta

Motor SsangYong Korando Arriba el nou SsangYong Korando, qualitat i confort

Ciència Canvi climàtic

Els corrents de l’Atlàntic podrien canviar de direcció

Gastronomia Cuina del Delta

Cuina típica amb els restaurants Casa Nuri i Lo Mas de Nuri

El vent bufarà moderadament durant tota la setmana.

Es produirà un augment dels núvols que podrà deixar algunes precipitacions. S’anirà imposant l’anticicló i predominarà l’ambient assolellat. Les temperatures pujaran progressivament.

Temperatures de la setmana

màx. 17º / mín. 10º

Dimecres 10

Volar en 3D

L

a Diputació posa en marxa una eina innovadora de consulta de mapes urbans, topogràfics i de carreteres, dotat de visor 3D que ens permetrà “sobrevolar” la demarcació. Es tracta d’una eina àgil i actualitzada, que inclou un catàleg de cartografia disponible amb les seves dades bàsiques i les fonts

cartogràfiques. La web permet accedir al nou visor 3D, que permet “volar” en 2D, 2,5D i 3D pel territori.

Aquest nou servei també s’adreça al conjunt de professionals de l’àmbit de la cartografia. Destaquen els apartats de formació i de dubtes, que reflecteixen la interactivitat i el dinamisme d’aquest servei.

Dijous 11

Divendres 12

Dissabte 13

Diumenge 14

Dilluns 15

Dimarts 16

30 |

| 10 de novembre de 2010

L’APUNT

Vista aèria de la localitat de Gratallops amb el nou servei impulsat per la Diputació de Tarragona / Cedida

Sobrevolant la demarcació Un nou servei de la Unitat d’Informàtica Municipal i de Cartografia ens permet conèixer millor el nostre territori

L

a Diputació posa en marxa un nou espai web de consulta de mapes urbans, topogràfics i de carreteres, dotat de visor 3D que permet “sobrevolar” la demarcació.

Tota la informació sobre cartografia i altres sistemes d’informació geogràfica que gestiona la Diputació es pot consultar per Internet gràcies a un nou servei de la Unitat d’Informàtica Municipal i de Cartografia de la institució intercomarcal. El seu contingut, accessible a través de la web www.dipta.cat/cartografia, esdevé de gran utilitat per a ajuntaments i altres entitats locals, que d’aquesta manera disposen d’informació visual sobre camins, carreteres, obres i espais públics. El nou

servei també s’adreça al conjunt de professionals de l’àmbit de la cartografia.

Àgil i disponible El nou servei es configura com una eina de consulta àgil i actualitzada. Inclou un catàleg de cartografia disponible, amb les seves dades bàsiques (escala, format, any de revisió...) i les fonts cartogràfiques (bases municipals, topogràfiques, digitals, ortofotomapes i imatges per satèl·lit).

A més, una zona de descàrregues de la web possibilita fer ús de mapes comarcals, de carreteres i ortofotomapes de les deu comarques que configuren el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Programa el teu vol La web permet accedir, així mateix, als visors de la Diputació de Tarragona, com al nou Visor 3D que permet “volar” en 2D, 2,5D i 3D per la demarcació utilitzant com a base la darrera versió de les ortoimatges 1/5000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya V.5. i que permet calcular pendents i carregar capes calculades. També permet generar vols programats i gravar en format avi aquests vols. L’usuari pot afegir cartografia que tingui en local en formats DWG i SHAPE. Però també s’han

configurat accessos a visors com l’ortoxpres de l’ICC, entre d’altres, per tal que sigui l’usuari final el que determini en funció de les seves necessitats quin és el que més li convé.

Normativa i formació Un altre apartat és el de normativa, que recull notícies d’actualitat referents a normativa envers a la cartografia en general i als Sistemes d’Informació Geogràfica, agrupant-la segons l’àmbit territorial d’aquesta normativa (Catalunya, Estat espanyol, Unió Europea). S’hi troben accessos al Reglament de la Llei 16/2005 d’Urbanisme; al Decret 398/2006, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 16/2005, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya pel que fa a l’oficialitat i l’ús dels serveis cartogràfics i a les relacions interadministratives i la planificació, o la Llei 7/1986 d’Ordenació de la Cartografia, entre d’altres continguts.

Finalment, destaquen els apartats de formació, preparat per informar sobre sessions tècniques que es duguin a terme sobre la matèria, i l’àmbit destinat a dubtes o preguntes sobre els serveis de Cartografia. Aquests dos darrers apartats reflecteixen la interactivitat, accessibilitat i dinamisme d’aquest servei que presta la Diputació de Tarragona.

| 31

| 10 de novembre de 2010

GENT JOSEP FÈLIX BALLESTEROS VISITA LES INSTAL·LACIONS DEL COMT

L

’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha visitat les instal·lacions del Col·legi de Metges de la Província de Tarragona (COMT), una visita que ha permès que el cap de l’equip de govern municipal compartís impressions amb el president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro, i la resta de membres de la Junta del Col·legi. L’actualitat sanitària de la ciutat i el futur proper –marcat pels projectes socials i estructurals pendents, així com l’actual crisi econòmica– van centrar l’intercanvi d’impressions entre l’alcalde i els membres del COMT. El president del COMT i la resta de membres de la Junta del COMT van mostrar a Ballesteros les instal·lacions de la seu col·legial de Tarragona i la visita va destacar pel seu caràcter distès, fet que va permetre que es tractessin nombrosos temes d’actualitat relacionats amb l’entorn sanitari de la ciutat de Tarragona i els seus voltants. La trobada també va servir per tractar altres temes de caire més general i social.

PREMIS DEL CONCURS UN PLAT DE FOTO

R

afael Prades, de Càceres, i Àngels Matamoros, de Cambrils, han estat els guanyadors del certamen que va crear-se amb motiu del Food Photo Festival. Les instal·lacions del Mercat Central van acollir l’acte de lliurament de premis i els guanyadors s’han emportat una panera de productes gastronòmics Tarragona en Essència, de la mà de Sergi de los Rios, president del Patronat de Turisme de Tarragona.

UNITAT CANINA DE RESCAT K9 CREIXELL

U

n grup de sis membres de la Unitat Canina de Rescat K9 de Creixell acaben de tornar de la ciutat portuguesa de Viana do Castelo, on han participat en les Primeres Jornades de Recerca i Salvament d’aquest país. En aquestes jornades hi han participat també cinc membres del grup de Bombers d’Antofagasta, a Xile, que acaben de fundar la seu de l’ONG K9 de Creixell en aquest país i que són coneguts per haver participat en el rescat dels 33 miners xilens.

220 PARTICIPANTS EN EL 46È DÍA DEL CAMÍ DE MUNTANYA

U

n total de 220 participants han pres part en el 46è Dia del Camí de Muntanya de la IV Vegueria de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya - FEEC, que ha tingut lloc aquest diumenge a la vila de Creixell. L’acte ha estat organitzat pel Club Esportiu Muntanyenc Creixell, que enguany celebra el cinquè aniversari de la seva fundació. Els participants han fet un recorregut de 12 quilòmetres a peu per la part nord del terme municipal de Creixell. Aquesta part del terme de Creixell és dominada pels contraforts del massís de Bonastre i forma una zona molt accidentada amb la serra de Mas Gibert, on hi ha el punt més alt del terme, el Pic de la Mola, de 317 metres d’altura i que, a més, és vèrtex geodèsic i sostre comarcal del Tarragonès. El tret de sortida de la caminada el van donar l’alcalde de la vila, Teo Fuster, i la regidora de Cultura, Pili Romero, que van donar la benvinguda als participants, la majoria provinents d’arreu de les comarques de Tarragona. Els participants a la caminada van poder contemplar les nombroses barraques de pedra seca que hi ha escampades pel terme de Creixell i les dues masies, Mas Gibert i Mas Mercadé.

‘SKATEPARK’ A TORREDEMBARRA

L

a Coordinadora Skatepark Torredembarra ha arribat a un principi d’acord amb l’Ajuntament per adequar un espai temporal, mentre no es faci l’skatepark, perquè els joves puguin practicar amb seguretat l’skate. El passat dissabte la coordinadora va organitzar un acte a la plaça del Castell denunciant la situació. La proposta d’utilitzar temporalment un espai al pàrquing Mañé i Flaquer ha estat acceptada per l’Ajuntament.

32 |

| 10 de novembre de 2010

CULTURA L’Arxiu Comarcal del Baix Penedès amplia el seu fons amb 40.000 imatges del fotògraf Antoni Capella Contra

L

’Arxiu Comarcal del Baix Penedès es farà càrrec de 40.000 negatius del fons fotogràfic d’Antoni Capella Contra (Barcelona 1934-2005).

Les imatges es van prendre entre els anys 1957 i 1990 a Calafell, on Antoni Capella, que hi tenia un establiment de fotografia, va immortalitzar tots els actes socials i festius i va fer milers de fotografies familiars i personals, des de noces i altres celebracions fins a fotos de carnet.

Tot i que la propietat del fons continuarà sent de la família Capella, la cessió a les institucions es fa per temps indefinit i a títol gratuït. Les institucions conservaran les imatges en les degudes condicions i en faran un inventari. També en faran difusió i podran reproduir les fotos per a finalitats culturals. A més, el fons Capella Contra serà de lliure consulta i, en particular, estarà obert als investigadors.

Les imatges que rebrà el Baix Penedès són cedides per la família a la Generalitat de Catalunya, a condició que es dipositin a l’Arxiu Comarcal. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal se sent “honorat per la confiança que es diposita en nosaltres”. Entre els acords assolits hi ha el d’organitzar una exposició sobre l’obra d’Antoni Capella Contra, quan les 40.000 imatges sobre Calafell hagin quedat classificades i ordenades.

El president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Jordi Sánchez, va destacar durant l’acte de signatura, que va celebrar-se al Palau Moja, a Barcelona, “l’acte de generositat que la família Capella realitza amb aquesta cessió”. Jordi Sánchez va afegir que “les institucions estem per responsabilitzar-nos del patrimoni cultural i documental privat, quan és necessari per a la seva conservació i divulgació. Per això, aquest acord m’omple de satisfacció com a representant del Baix Penedès i també com a alcalde de Calafell, per la gran vinculació que Antoni Capella va tenir amb el meu municipi”. La vídua d’Antoni Capella, Isabel Roa Miró, va manifestar, de la seva banda, que “només lamentem que una part del material s’hagi pogut perdre, atès el gran volum de l’obra fotogràfica del meu marit”. Ahir també va signar-se la cessió a l’Ajuntament de Barcelona d’uns altres 260.000 negatius, per la qual cosa el fons Antoni Capella que serà conservat per les institucions públiques és de 300.000 imatges.

Quiosc.Cat, una plataforma del coneixement D

es de l’any 2000 Quiosc.Cat ha estat el projecte capdavanter de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), una entitat que agrupa els editors de revistes en català d’informació general i especialitzada, no gratuïtes, que tenen una distribució i difusió de caràcter nacional.

Aquest “mega-quiosc” és una mostra de revistes que suposa la promoció continuada de les capçaleres que formen part de l’Associació. En aquests 10 anys d’història, les instal·lacions del quiosc han visitat més de 150 poblacions -entre les quals Tarragona- d’arreu dels Països Catalans. Des del 2008, s’ha donat un nou impuls i un nou format a aquesta acció de promoció continuada de les revistes. Aquesta nova instal·lació porta el nom de Quiosc.Cat i consisteix en un envelat personalitzat que s’instal·la al lloc més cèntric de les poblacions.

Quiosc.Cat compta amb un quiosc per informar, vendre i subscriure’s; revisters; un espai de novetats i un

espai infantil, a més es pot gaudir de diverses promocions: descomptes del 50%, subscripció 1 + 1, oferta del dia i lots de revistes de regal.

Activitat cultural Quiosc.Cat també és una plataforma per a l’activitat cultural i lúdica amb publicacions per a tots els públics, sectors i edats, amb presència i difusió als mitjans de comunicació locals i nacionals i ofereix activitats musicals, didàctiques i de lleure a cada població. Quiosc.Cat engloba mitjans de comunicació, editorials i administracions; ofereix més de 100 publicacions en estands diferenciats, amb un fons superior als 10.000 exemplars a la venda.

Aquesta plataforma representa una eina eficaç per a l’activació del coneixement i, per tant, per donar a conèixer les publicacions i potenciar la venda i les subscripcions.

| 33

| 10 de novembre de 2010

AGENDA Destaquem: ‘Coaching y salud’ dijous 11 al Vendrell D’Callaos dijous 11 a Tarragona La doble vida d’en John divendres 12 a Tarragona

DIMECRES 10 Tarragona Arts visuals: “Les Aus + Gerard Gil” i “The Transistor Arkestra + Proletaricratz” La iniciativa e·Plec, aixoplugada per l’SCAN, ofereix un espectacle audiovisual amb dos grups musicals i dos artistes audiovisuals. D’una banda, els barcelonins Les Aus improvisaran sobre els treballs de vídeo realitzats en els últims anys pel tarragoní Gerard Gil, en un duet que fins ara només s’ha vist a La Pedrera. I, de l’altra, els guanyadors del DO Tarragona d’enguany, The Transistor Arkestra, han preparat un directe exclusiu que es fusionarà amb el vídeo dels barcelonins Prolerari Cratz, un dels col·lectius de VJ amb més trajectòria de l’estat.

Hora: 21:30h Lloc: Teatre Metropol Preu: 5 €

DIJOUS 11

Tarragona Concert: D’Callaos (Flamenc fusió, Terrassa) D’Callaos presenten el seu tercer disc, El borde donde se termina el mar, disponible des de l’octubre en descàrrega gratuïta. És un àlbum més rocker, amb guitarres elèctriques i Hammmond, però conserva l’essència de D’Callaos: rumba, rock andalús, Triana, bulerías i Lole y Mauel. El títol fa referència a allò inexplorat i desconegut, tant artísticament com professional: D’Callaos se senten viatgers en un mar d’emocions. Milers de seguidors han descarregat els seus discos, fent que el boca-orella ompli sales de tot Espanya.

Hora: 22:00h Lloc: La Vaqueria Preu: 6 €

DIVENDRES 12

Tarragona Teatre: ‘La doble vida d’en John’ Joan Pera torna a compartir escenari amb una esplèndida Lloll Bertran en aquesta comèdia desenfrenada dirigida per Àngel Llàcer. Un gran èxit que ha esdevingut l’espectacle teatral amb més espectadors de la passada Temporada. Joan Pera i Lloll Bertran tornen a triomfar amb un frenètic vodevil en un muntatge àgil on s’imposa un joc escènic fresc i fluid molt ben aconseguit pel director Àngel Llàcer.

Hora: 18h i 21:30h Preu: 18 €/23 € Lloc: Teatre Metropol Preu: 12 i 14 €

ACTES PERMANENTS Tarragona.

Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya Mostra singular i pionera a Catalunya i a l’Estat, ja que és la versió itinerant de la primera exposició que aborda la temàtica de la cacera de bruixes d’una forma tan àmplia.

Horari: de dimarts a diumenge de 11h a 14h i de 17h a 20h.

Lloc: El Palau (Palau Firal i de Congressos de Tarragona).

Dies: del 2 de novembre al 3 de desembre.

Tarragona.

Il·lusió i moviment: Els orígens del cinematògraf L’exposició acosta al públic al suggeridor i oblidat món d’artefactes i artificis, previs al cinematògraf com els teatres d’ombres, els joguets òptics o els pandoriames.

Horari: de dilluns a diumenge de 10h a 14h i de 17h a 21h. Entrada lliure.

Dies: del 15 d’octubre al 16 de gener.

DIMARTS 16

Tarragona.

Espais espectaculars El Circ Romà de Tarragona, l’església de Sant Francesc de Montblanc, la plaça del Blat de Valls, el Teatre Bartrina de Reus... són alguns els “espais espectaculars” reinterpretats pels fotògrafs i músics finalistes de la convocatòria Patrimoni i creació contemporània.

Lloc: Casa de la Generalitat Dies: Del 9 de setembre al 12 de novembre

El Vendrell Presentació: Presentació del llibre “Coaching y salud” El coaching és una metodologia que afavoreix el canvi i ajuda a aconseguir objectius a nivell personal i professional. En aquest cas, l’autora, la Dra. Jaci Molins Roca, que és metgessa, psicoterapeuta i coach, en presenta la seva aplicació dins del món de la salut, tant des de la perspectiva del professional com la del pacient, amb elements que faran més efectiva la comunicació entre metges, infermeres i pacients.

Hora: 20:00h Lloc: Sala Polivalent de la Biblioteca Pública Terra Baixa

Tarragona “Ibérica” Projecte fotogràfic que pretén inventariar l’actual societat peninsular.

Lloc: Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona.

Hores: de dimarts a dissabte de 10h a 13h i de 16h a 19h. Diumenges i festius d’11h a 14h.

Dies: del 6 de novembre al 9 de gener.

Tarragona Infantil: Química en família: un taller de química Una manera divertida de descobrir i entendre la química del dia a dia. Participa i gaudeix de l’espectacle de la química amb experiments fàcils, reveladors i espectaculars. Espectacle especialment dirigit a un públic infantil. S’ha de confirmar l’assistència.

Hora: 18:30h Lloc: Auditori ICIQ Contacte: Núria Mas (nmas@iciq.es) Tel. 977920200

Tarragona ‘Cambodja, terra d’esperança’ de Gervasio Sánchez Amb les fotografies de Gervasio Sánchez i els documentals d’Oriol Gispert, l’exposició pretén contribuir a un coneixement millor de la realitat en què viuen els pobles del sud-est asiàtic.

Lloc: CaixaForum Dies: del 9 de setembre al 21 de novembre

34 |

| 10 de novembre de 2010

MOTOR SsangYong Korando, harmonia i qualitat

E

l SsangYong Korando és un tot terreny de mida mitjana, amb cinc portes i cinc places, disponible amb dos nivells d’equipament: Premium i Limited. El vehicle presenta unes línies arrodonides, sense estridències harmòniques. A l’interior, es gaudeix d’altes cotes de confort i d’uns materials que transmeten qualitat.

Característiques Les dues versions permeten diposar d’un equipament que inclou sis coixins de seguretat, aire condicionat, programador de velocitat, ràdio-CD amb MP3 i connector USB, mans lliures, fars antiboira i llandes d’aliatge de 17 polzades. També cal afegir-hi el tancament centralitzat, els alçavidres davanters i posteriors, el comandament d’obertura a distància, els recolzabraços i el volant amb ajustament horitzontal i vertical.

El maleter té una capacitat de 486 litres, superior a la d’altres models del mateix segment.

Motor El vehicle està disponible únicament amb un motor dièsel 2.0 de 175 cavalls, amb un consum mitjà que se situa en uns moderats 6 litres als 100 quilòmetres, una velocitat punta de 195 km/h i una acceleració de 0 a 100 en 10 segons. La caixa de canvis pot ser manual o automàtica, totes dues de sis relacions. Hi ha versions tant de tracció davantera com total amb connector automàtic.

Seguretat Pel que fa a la seguretat destaquen els coixins de seguretat frontal del conductor i del passatger, de cap davanters i posteriors i laterals davanters. També s’hi ha d’afegir l’antibloquejament de frens ABS, l’assistència a la frenada BAS i el sistema d’ajuda d’engegada en pendent. Té tancament de portes amb sensor de velocitat, tancament de seguretat per a nens i control d’estabilitat amb sistema antibolcada.

SSANGYONG KORANDO PREU des de 22.900€ www.ssangyong.es

RUTA Caminant per Montagut

L

’accés més còmode és pujar-hi des de Querol (a 7 km del Pont d’Armentera). Aquí s’agafa la carretera que puja fins al coll de Montagut. En arribar, unes joves vinyes donen la benviguda. Molt propera al turó, es troba, a mà esquerra, la pista que condueix a l’església. Aquest pot ser un bon indret per deixar el vehicle i començar a caminar per la carretera en direcció sud, fins a trobar, poc més enllà d’un quilòmetre, les primeres marques del GR 172. Una mica més endavant, el GR deixa la carretera per agafar un sender que passa pel costat de les ruïnes del mas Rossell i del mas de la Font.

El GR perd el camí tradicional (amagat per la vegetació), que acaba per desembocar davant de l’església.

A Peu. Arola Editors

DESNIVELL: 120 m TEMPS: 1h 30 min DISTÀNCIA: 4,5 km RECOMANACIONS: És una passejada indicada per caminar amb la mainada, tot i que en el tram de carretera, malgrat que és poc transitada, s’han de prendre precaucions. Anys enrere, l’abandonament amenaçava seriosament la integritat de l’església de Sant Jaume de Montagut, però l’Ajuntament de Querol l’ha anat consolidant.

FORD FIESTA 1.4 TDCI 68CV (Nov. 2002) Full equip

AUDI A4 2.0 TDi 6V 140CV (Año 2005) Full Equip

FORD FOCUS CABRIO 2.0 TDCI TREND 136CV, Full equip, 28000km, (mayo 2008)

SUZUKI SWIFT 1.3 68CV, (Año 4/2000) Full Equip

LAND ROVER DISCOVERY 2.5 TD5 138 CV (Jun 2001) Full Equip, 7 plazas

OPEL CORSA 1.3 CDTI 90CV ENJOY (Año: 9/07)

AUDI A3 1.8T (Año 1998) Full Equip

MINI COOPER 1.6 cc 115 cv (Año 09/03) Full Equip 50.000 km

MERCEDES CLASE E 270 CDi 177CV (Ago 2004) Full Equip+piel)

AIXAN A741 700KM (Año 2007)

PEUGEOT 206 CC 1.6I (Jun 2003) Full Equip.

APRILIA ATLANTIC 125 cc (Año 06/2007)

FORD PUMA 1.4I 16V 90CV (Año 1999) Full Equip

GRAN CHEROKEE LAREDO 3.1 TD (Oct 2001) Full Equip.

MERCEDES V 220 CDi AMBIENTE (Año 2000) Full Equip+piel

W GOLF SERIE 3 1.9TDI (Año: 97) Económico

RENAULT LAGUNA II GRAND TOUR 1.9 DCI 120 CV (Ago 2001) Full Equip

JAGUAR X-TYPE 3.0 VE SPORT Full Equip+piel.,,

AUDI A3 1.9 TDI 130CV (Oct 2002) Full Equip.

ALFA ROMEO JTD 1.9 16V 150CV (Ene 2006) Full Equip + Piel

C/ REAL, 44 43004 TARRAGONA 977 21 22 16 www.automovilesamado.com

COMPRA VENTA DE VEHICULOS REPARACIONES EN GENERAL

TALLER PROPIO

MERCEDES ML 270 CDI 136CV, Full Equip, año 11/01

| 35

| 10 de novembre de 2010

GASTRONOMIA Casa Nuri i Lo Mas de Nuri, menjars típics del Delta

Més de 25 anys d’experiència al seu servei.

Especialistes en distribució a hosteleria i restauració

POL IND. L’ALBA

eracions

C/ VILAFORTUNY, PAR A18 NAU 5 43480 VILA-SECA

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

L

a mare de la Nuri González va ser una persona certament admirable per la seva gran visió de negoci i de futur. Quan pràcticament tot el delta de l’Ebre, en la seva desembocadura, era desert i no hi havia res més que la barcassa que passava la gent d’un lloc a l’altre del riu, ella va veure clares les possibilitats turístiques d’aquest bonic territori. I va muntar un xiringuito a la riba, tocant a l’aigua.

Seria la primera pedra d’un dels complexos turístics gastronòmics més importants del delta de l’Ebre, que avui en dia compta amb dos importants restaurants, Casa Nuri i Lo Mas de Nuri (aquest darrer inaugurat el passat mes de juliol), Creuers Delta Ebre, amb onze vaixells, botiga agroturística, lloguer de bicicletes....

La Nuri González va saber recollir la il·lusió de la seva mare i continuar la tasca iniciada l’any 1973.

Actualment compta amb el suport de les seves filles, els seus gendres i el seu marit. Tota una empresa familiar admirable. Parlar del Delta és parlar d’arrossars, d’aus, de barraques, de la Casa de Fusta... i, a l’hora de menjar, de Casa Nuri, per la seva excel·lent cuina típica del Delta. Més de 35

anys d’història consoliden el restaurant de rústica decoració, situat davant de vaixells golondrina que ven la ruta turística del riu en la seva desembocadura. A un centenar de metres més enrere, hi ha el nou establiment, Lo Mas de Nuri, més petit i tranquil, que ofereix la mateixa cuina. Els cuiners d’aquests restaurants són uns mestres de la cuina típica del Delta. Els plats reis són els arrossos (unes 12 varietats), la caldereta de marisc, el suquet de peix i l’ànec en diferents elaboracions, tot i que sembla que la millor és amb l’arròs.

Però no podem oblidar els grúmols (cloïsses fines del terreny), la mariscada, les angules en temporada, les anques de granota, el xapadillo, el rèmol al forn, les anguiles amb suc, i l’arròs, col i fesols, un plat molt tradicional del Delta que el serveixen per encàrrec. I a l’hora de les postres, la reposteria feta a la casa i els pastissets típics de la comarca. També a la carta hi ha un menú per 12 euros i dos menús degustació, per 25 i 45 euros.

Al celler hi ha unes 35 referències de vins i caves de diverses D.O. espanyoles, sense oblidar les de les comarques tarragonines. Casa Nuri té diversos menjadors amb una capcitat total per a uns 350 comensals i disposa de terrassa per quan fa bon temps. Un restaurant familiar on, juntament amb el seu germà, Lo Mas de Nuri, cal reservar taula per gaudir els caps de setmana de la bona cuina típica del Delta.

TEL. 977 396 038 E-MAIL: comandes@operacions62.cat

RESTAURANT · PLATS CUINATS Avda. Generalitat, 34 43880 COMARRUGA (TARRAGONA) T. 977 680 827 · T. 977 680 018 www. joila.com joila@joila.com

CASA NURI I LO MAS DE NURI Direcció: Carretera de les Goles, s/n (43850) La Cava. Deltebre. Ap. Correus, 92 Tel.: 977 480 128 i 977 267 672 · Fax.: 977 482 600 Tanca 15 dies després del 7 de gener E-mail: restaurantnuri@live.com Web: www.restaurantnuri.com

BUFFET CATALÀ

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses.

Laborals 10,50€ Nits i festius 11,25€ Tf 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns) C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

RESTAURANTS RECOMANATS BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 · 43001 · Tarragona · 977 242 896 · www.eltiberi.com BAR TÒFUL Plaça del Fòrum, s/n · Part Alta. Tarragona. 977 21 42 16 · www.toful.cat RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOF Av. Santa Oliva, 2 · 43700 · El Vendrell · 977 66 26 51 reservas@esmolidecaltof.com / www.elmolidecaltof.com RESTAURANT JOILA Av. Generalitat, 34 · 43880 · Comarruga (Tarragona) 977 68 08 27 / 977 68 00 18 jolia@joila.com / www.jolia.com

“Visiteu el bar més emblemàtic de Tarragona i conegueu la història de la ciutat a través de retrats inèdits”

· · · · · ·

www.toful.cat

Carta variada Vins i caves a copes Menú diari Esmorzars de forquilla Tapes i raccions Sala privada

PLAÇA FÒRUM S/N - PART ALTA - TARRAGONA - 977 214 216

36 |

| 10 de novembre de 2010

CIÈNCIA El canvi climàtic pot afectar els corrents de l’Atlàntic E

l canvi climàtic que va patir la Terra fa aproximadament 20.000 anys (durant l’època glacial) va invertir el sentit dels corrents marítims a l’Oceà Atlàntic. Situació que es podria reproduir de forma similar al segle vinent.

La investigació demostra que la circulació meridional de retorn (nom que es dóna al desplaçament dels corrents a l’Atlàntic) va ser en el passat “molt sensible” als canvis en el balanç de la salinitat dels corrents, circumstància que molt probablement es repetirà a les zones properes als casquets polars amb el desglaç provocat per l’escalfament global. L’estudi, publicat per la revista Nature, dóna a conèixer detalls sobre els models d’inversió de la circulació profunda, que ja han estat simulats, i són rellevants, ja que milloren la capacitat predictiva dels models d’inversió d’una manera més fiable.

La investigació parteix de la premissa que els corrents marítims calents transporten grans quantitats d’energia des dels tròpics fins a la regió subpolar de l’Atlàntic Nord. Aquests corrents també afecten els patrons climàtics regionals. Un cop han arribat al nord, els corrents es refreden, de manera que l’aigua s’enfonsa i transfereixen carboni des de l’atmosfera fins a la zona abissal. La recerca s’ha centrat en la distribució de certs isòtops a l’Atlàntic que es generen a partir de la desintegració natural de l’urani en aigua marina, i que es dispersen en la conca atlàntica per la circulació dels corrents. L’estudi l’ha realitzat un equip internacional de científics, que ha comptat amb la participació de les universitats de Sevilla, Oxford i Cardiff (a Gran Bretanya) i ha estat liderada pels membres de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i del Departament de Física de la UAB, per Rainer Zahn i per Pere Masqué.

La investigació s’ha centrat en la distribució de certs isòtops a l’Atlàntic que es generen a partir de la desintegració natural de l’urani en aigua marina, i que es dispersen en la conca atlàntica per la circulació dels corrents. Gràcies a aquestes indagacions, s’ha demostrat que la circulació oceànica va ser molt diferent al passat, i que hi va haver un període durant el qual el clima va ser més fred al nord, de manera que s’alterà l’equilibri de les densitats i s’invertí el sentit de circulació de les profundes aigües de l’Atlàntic.

Troben indicis de vida a Mart E

ls dipòsits de silici hidratat en el complex volcànic Syrtis Major, al planeta Mart, podrien indicar un ambient que va poder albergar la vida de forma relativament recent, segons indica un estudi de la Universitat de Brown a Providence, als Estats Units.

La forma dels dipòsits i la seva localització al voltant d’un con volcànic apunten al seu origen en un sistema hidrotermal, que podria haver albergat vida i fins i tot conservar les seves restes. Els científics, dirigits per John Skok, van analitzar les dades obtingudes amb l’eina de l’espectòmetre de la sonda espacial Reconnaissance, denominat Crisma, segons les sigles en anglès de ‘Compact Reconnaissance Imaging Spectrometer for Mars’.

Els investigadors van detectar firmes espectroscòpiques, que són consistents amb silici hidratat prop del con volcànic Nili Pastera, una característica volcànica relativament jove al planeta vermell. Els científics van interpretar les dades com un indicatiu d’un sistema hidrotermal recent. Els autors expliquen que a la Terra, els ambients hidrotermals amb formacions de silici estan considerats com una possible font de conservació de fòssils microbians.

| 37

| 10 de novembre de 2010

ESPURNES

d’en Mossèn Aragonès

Bernabé

Per què vols marxar?

Un jueu va a l’oficina d’emigració d’Alemanya dels temps hitlerians a demanar permís per sortir del país.

- Per què vols marxar? – li pregunta el funcionari. Que potser no tens treball?

- Sí.

- Potser no tens casa?

- Sí.

- Et manca atenció mèdica?

- No. - Llavors, per què insisteixes en marxar, porc jueu?

- Gràcies, acabes de recordar-me’n el motiu.

• • • • • • •

Una gàbia no pot ser mai un niu.

Pàtria és el lloc on un se sent ben tractat i estimat.

Ningú estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és la seva (Sèneca). És millor fugir de les injúries callant que vèncer-les responent (Sant Gregori Magne).

Les injúries són les raons dels qui no tenen raó.

La millor venjança de la injúria és oblidar-la.

Com un ocell que deixa el niu, és l’home que se’n va del seu país (Pr 27,8).

Telèfons Genèrics Emergències 112 Bombers de la Generalitat 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil Tarragona 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Albinyana Ajuntament 977 68 78 18 Consultori Mèdic 977 68 70 75 Consultori Mèdic 977 68 76 98 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Altafulla Ajuntament 977 65 00 08 Consultori Mèdic 977 65 60 07 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Arboç Ajuntament 977 67 00 83 CAP Arboç 977 67 15 88 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Banyeres del Penedès Ajuntament 977 67 13 50 Consultori mèdic 977 67 17 12 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88 Bellvei Ajuntament 977 16 81 85 Consultori Mèdic 977 16 88 41 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bisbal del Penedès Ajuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38 Consultori Mèdic 977 68 87 24 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bonastre Ajuntament 977 65 70 19 Consultori Mèdic 977 65 72 27 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Calafell Ajuntament 977 69 90 09 Policia Local 977 69 90 07 Cap Calafell 977 69 14 18 Segur de Calafell Consultori Segur 977 16 44 08 Constantí Ajuntament 977 52 05 21 Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01 Creixell Ajuntament 977 80 02 02 Consultori mèdic 977 80 03 36 Cap Torredembarra 977 64 48 01

Cunit Ajuntament 977 67 40 80 Policia Local 977 67 50 48 CAP Cunit 977 67 63 32 CAP Cubelles 902 111 444 El Catllar Ajuntament 977 65 31 01 Consultori Mèdic 977 65 36 75 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Cap de Torredembarra 977 64 38 01 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 El Morell Ajuntament 977 84 06 17 Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15 El Vendrell Ajuntament 977 16 64 00 CAP el Vendrell 977 66 77 03 Comarruga Ajuntament 977 16 64 00 Consultori mèdic 977 68 35 86 Els Pallaresos Ajuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27 Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19 La Canonja Ajuntament 977 54 34 89 Cap La Canonja 977 55 66 78 La Nou de Gaià Ajuntament 977 65 52 57 Consultori Mèdic 977 65 57 10 La Pobla de Mafumet Ajuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52 Cap del Morell 977 84 00 15 La Pobla de Montornès Ajuntament 977 64 80 12 Consultori Mèdic 977 64 85 31 La Riera de Gaià Ajuntament 977 65 50 00 Consultori Mèdic 977 65 55 55 Llorenç del Penedès Ajuntament 977 67 71 06 Consultori Mèdic 977 67 75 14 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

Montmell Ajuntament 977 68 84 29 Consultori Mèdic 977 68 92 10 Cap Vila-Rodona 977 63 90 19 Perafort Ajuntament 977 62 50 06 Cap del Morell 977 84 00 15 Roda de Barà Ajuntament 977 65 70 09 Consultori Mèdic 977 65 75 14 Creu Roja 977217154 Salomó Ajuntament 977 62 90 30 Consultori Mèdic 977 62 90 11 Salou Ajuntament 977 30 92 00 Cap- Urgències 977 38 31 04 St. Jaume dels Domenys Ajuntament 977 67 71 13 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Santa Oliva Ajuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Tarragona Ajuntament 977 29 61 00 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 Torredembarra Ajuntament 977 64 00 25 Cap Toredembarra 977 64 38 09 Vespella de Gaià Ajuntament 977 65 52 88 Consultori Mèdic 977 64 90 69 Vilallonga del Camp Ajuntament 977 84 01 01 Consultori Mèdic 977 84 23 28 Vila-seca Ajuntament 977 30 93 00 Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25 Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36 Cap Vila-seca 977 39 40 27

LA PROTECTORA ET NECESSITA “Preciossa mastina, de tamany gran. Té uns dos anys i uns ulls molt tendres. És molt bona i dòcil. Està molt espantada a la Protectora i necessita una adopció urgent. Pràcticament no es mou per no fer-se notar. Necessita una família o persona que l’estimi i que tingui una mica de paciència fins que deixi de tenir por.”.

C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu Clar Horari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 18 a 20 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14 hores. www.laprotectora.org

Emissores de Ràdio

Sudoku Fàcil

Difícil Solucions setmana anterior

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3 MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA TORREDEMBARRA / 107.4 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

38 |

| 10 de novembre de 2010

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

IMMOBLES Venda

EL VENDRELL. Magnífico piso de 3 dormitorios, 2 baños completos (1 en suite), amplio salón con acceso a terraza, cocina con lavadero, calefacción, ascensor, parking. Venga a verlo sin compromiso.

REF: 32591. Tel. 977 66 40 35

TARRAGONA. TORRES ROMA. Cerca del Parc Central y Corte Ingles. Amplio piso de 125m2 impecable, de 4 habitaciones, 2 baños, bien orientado. 400.000€ Tel. 977 250 993

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis de 3 habitacions, calefacció i a/c, terra parquet, edifici amb ascensor, zona poliesportiu. Preu: 168.000€. Tel: 659428240 / 637372899

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Piso seminuevo de 3 habitaciones y 2 baños. Por sólo 190.000€. No deje escapar esta opotunida y llámeme al 628 670 933

TARRAGONA. EL SERRALLO, OBRA NUEVA, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados, con muebles cuquísimos, edifio “Ser Marino”, acabados modernos y de diseño. 165.000€.Tel. 609 442 239

TARRAGONA, PAISOS CATALANS. Se vende pioso 3 dormitorios, 2 baños, con cochera doble y trastero. Piscina y amplia zona comunitaria. Ideal parejas y familias, el mejor precio de la zona. 977 214 713

CALAFELL. PLAYA. Piso de 83,65m2, útil 70,40m2. 3 habitaciones (1 suite y 2 individuales) 2 baños, cocina, lavadero, salón comedor, terraza de 7,30m2, trastero, garaje, ascensor, calefacción, muebles, puerta blindada, portero automático, aacc, exterior, vistas al mar. Piscina comunitaria. Zona tranquila. REF: 01022. Precio 229.000€.

Tel. 977 69 50 54

TARRAGONA. Edificio Pertinaz, venta de pisos de OBRA NUEVA, en Tarragona centro. 1 y 2 habitaciones con amplios patios y parkings disponibles. Excelentes acabados. En c/Hernández Sanahuja, paralela a la Av. Catalunya. Aproveche nuestras ofertas llame al 977 22 66 52 TARRAGONA. C/PERE MARTELL. Obra nueva, Duplex de 125m2, 3habitaciones, 2 baños, 1 aseo, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor, armarios empotrados. 219.000€ Tel. 977 24 44 66 LA PINEDA. Obra nueva. Venta o alquiler, pisos muy bien emplazados, mucho diseño y calidad. Pisos amplios de 2 habitaciones dobles, dos baños, cocina independiente, gran terraza de 15m2, buenas vistas, a campos de golf, mar y aquopolis, zona comunitaria con piscina, desde 215.000€. Tel. 609 44 22 39 TARRAGONA. PLAZA DE LES CORTS ZONA JUAN XXIII. URGE VENDER precioso piso de 107 metros útiles -3 dormitorios, 2 baños, 9ª planta, todo exterior, 7 años de antigüedad, parking, trastero y piscina. 295.000€ Tel: 977 22 45 44

SALOU. Conjunt Aqquaria.

(Primera rotonda dede Plaça Europa a Port Aventura). Habitatges de 2 dormitoris de 68m2 utils, més 2 amplies terrasses. Amb la millor zona comunitaria de Salou, ideal per viure tot l’any o disfrutar de l’estiu, per tan sols 192.000€, claus en mà. Informació al mateix conjunt i al telèfon 977380388 TARRAGONA. EL SERRALLO. Pis en venda, sup. aprox. 140m2, 4 hab., 2 banys, cuina, galeria, sala menjador, calefacció, armaris, 2 terrasses una tipus solarium de 33 m2 i altre de 5 m2 amb tendal, vistes al mar, tot exterior, assolellat, ascensor, pàrking i traster. PVP. 450.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. Se vende piso casi nuevo Violant d’Hongria, 39. 3 habitaciones y 2 baños, zona comunitária y párking incluido. Tel. 977 226 652 CALAFELL. PLAYA. Piso de 59m2, 2 habitaciones (2 dobles) 1 baño, cocina, lavadero, salón-comedor, terraza, interior, muy cerca del mar. REF: 01217. Precio: 150.000€. Tel. 977 69 50 54 TARRAGONA. SERRALLO. 80m2, 3 dormitorios. Baño, gas natural, sol, reformado. 108.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Pis dúplex en el centre del poble. Parking inclòs. Excel·lents acabats. A estrenar.

280.000€. Tel. 629 232 588 / 649 486 412

TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI 46. Piso seminuevo, 3 habitaciones (1suite) con 2 baños. Cocina amplia, terraza. 245.000€ negociables Tel. 628 670 993 TARRAGONA. TORREFORTA (ensanche).

Vivienda en venta (impecable). Bien decorada, 4 habitaciones, 2 baños, esquinera, frente amplio parque, listo para entrar a vivir. Reformado. PVP 210.000€ Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. PARTE ALTA. Loft 1 dormitorio, 40mts, 2ª planta por escalera, muy buen estado. Cocina equipada, 1 baño con plato de ducha. 110.000€. Sergio: 977 22 45 44 CONSTANTÍ. Planta baixa en venda, sup. aprox. 54 m2 + 82 m2 de terrassa, 2 habitacions, cuina, menjador, bany, parquet, calefacció fred/calent per conducte, exterior, edif. semi-nou. A ESTRENAR. PVP. 204.750€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren Tarragona. Gran Oportunidad!. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 LA RIERA DE GAIÀ. Bonic xalet en venda, individual, planta única, sup. aprox.

135 m2, 3 hab. (2 dobles), 2 banys, sala menjador, a. condicionat fred/calent, calefacció, porta blindada, primeres qualitats, garatge, piscina amb depuradora, jardí, bona orientació, parcel·la de 421m2. SEMI-NOU PVP. 330.000€ Tel. 977 24 34 06 (PREU REBAIXAT!!!)

TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Precioso piso en edificio Baix Penedès, esquinero, en perfecto estado, 4 dormitorios, 2 baños, cocina con galería, aire acondicionado, terraza. Piso + trastero: 210.000€ Parking opcional.

Tel. 977 250 993 TARRAGONA. S. P. Y S. P. Zona Violant d’Hongria, c/ Miquel Servet, piso con muy buenas vistas al mar y a Tarragona, semi-nuevo y en perfecto estado, 4 dormitorios, 2 baños, cocina con galería, salón comedor, muy luminoso y soleado, parking. Precio: 205.000€ Parking opcional. Tel. 977 250 993 TARRAGONA. VIDAL I BARRAQUER. ZONA EROSKY. GRAN OPORTUNIDAD. Piso de 4 dormitorios, 2 baños completos, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, armarios empotrados, semi nuevo, ascensor. Tel. 661617101 BELLVEI. Gran conjuto de adosados de obra nueva de 2 y 3 plantas con salón-comedor, cocina equipada, 3 o 4 dormitorios, 2 baños (1 en suite), un aseo, lavadero, garaje, calefacción, jardín delantero y trasero. Informse. Des de 170.000€ REF: 51858. Tel. 977 66 40 35

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL. Todo reformado a nuevo. Piso de 4 dormitorios, 2 baños, cocina amplia con oficce, 8ª planta, ascensor con vistas al cabo de Salou. Muy amplio. NUEVO PRECIO DE OFERTA 260.000€. Tel. 977 22 45 44 EL VENDRELL. EL MIRADOR PENEDES. Precioso chalet en zona tranquila con 3 dormitorios, amplia cocina, 1 baño completo, salón con chimenea, parcela de 1.200m2 con arboles frutales, carpinteria de aluminio. Gran oportunidad.

REF: 21085. Tel: 977 66 40 35 TARRAGONA. ZONA EROSKI. Vendo piso, 5 años, exterior. 90mts. 3 habitaciones armarios empotrados, 2 lavabos, terraza, galeria, parket.

249.000€. Tel. 625962743 TARRAGONA. TORREFORTA. Pis en venda, 3 habitacions (2 dobles moblades), cuina, menjador, bany, galeria. Immoble adjudicat bancari. Financiació preferent!! PVP. 67.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Pis en venda, semi-nou, en perfecte estat de conservació, 55 m2, 1 habitació amb armari encastat, bany complert, cuinamenjador, moblat, amb electrodomèstics, molta llum, bomba de fred/calor per conductes, plaça de pàrking, 199.500€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Obra nueva, 2 habitaciones y 2 baños, cocina independiente, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor. Armarios empotrados. 174.276€ Tel. 977 24 44 66 CONSTANTÍ. 3 dormitorios, 77m2, baño, gas natural. Seminuevo. Cocina equipada. 110.000€. Tel. 654092540 VALLMOLL. Duplex obra nueva. 4 dormitorios, 2 baños completos, 2 terrazas de 40mts cada una. Vistas despejadas, excelentes calidades. Parking grande incluido en el precio. 225.000€. Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. ZONA CENTRO CIUDAD. Piso de 4 dormitorios y 2 baños. 1ª planta con ascensor, reformado. A 100mts de la Rambla Nova. 185.000€.

Tel. 676 664 298 TARRAGONA. ZONA IMPERIAL TARRACO. 127mts. 4 amplios dormitorios. Gran salón- comedor, 2 baños, cocina independinte, galeria. Todo exterior. Necesita alguna reforma. Vistas a la Rambla Nova.

480.000€. Tel. 977 22 45 44 TARRAGONA. CASC ANTIC. Planta baja.

65m. Cocina, baño, 2 dormitorios, trastero. 100.000€. Tel. 654092540 EL VENDRELL. EL TANCAT. Piso de obra nueva 3 habitaciones con 2 baños, calefacción, cocina independiente, suelo de mármol, situado en una de las mejores zonas del pueblo y muy cercano al centro. INFORMESE. 200.000€. Tel. 977 663 562 TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de dos habitaciones. Todo nuevo.

Amueblado. Tel. 660 133 933 TARRAGONA. AV. ROMA. Urge venta. Piso esquinero, todo exterior, 9ª planta, 3 dormitorios (antes 4), parking en la misma finca, vistas despejadas, excelente precio: 285.000€ Tel. 977 22 45 44 LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp de Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, cocina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salóncomedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958 EL VENDRELL. ZONA CENTRO. Piso de obra nueva 2 habitaciones con baño completo, calefacción, acabados de primera calidad, ascensor a 2 min. del centro. INFORMESE. 110.000€. Tel. 977 663 562 TARRAGONA. M.CRISTINA. 85m2. Ascensor. 3 dormitorios. 1 baño, sol. Gas natural. 160.000€. Tel. 654092540

TARRAGONA. ÁTICO RAMBLA NOVA. Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar. 120 metros más 60 metros de terraza. Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches.

Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. C/ BON SOL. URB. LEVANTINA. Chalet de 4 habitacions, 3 banys, a/a conductos. Cocina de diseño, suelos de cerámica y parquet, ventanas de aluminio. 660m2 de parcela. A estrenar. Tel. 629 232 588 / 649 486 412

CALAFELL. PLAYA. Ático de 50m2, 2 habitaciones (2 dobles) 1 baño, cocina, salón-comedor, terraza de 18m2, ascensor. Delante del mar. REF. 03169.

Precio. 199.000€. Tel. 977 69 50 54

TARRAGONA. C/IBIZA, 20. Se vende piso seminuevo. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado. Precio 198.000€ negociables. Tel. 977 22 66 52

TARRAGONA. URB. SOLIMAR- MOLNÁS Ocasió, xalet venda/lloguer, 7 hab., sala menjador, 3 banys (bany nou amb cabina d’hidromassatge), cuina nova a estrenar, calefacció, a. condicionat, ximeneia, terrassa, solarium, 2 trasters, barbacoa, jardí, boniques vistes al mar. 378.000€ o 1.100€/mes Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic estudi en venda, tot moblat i equipat, exterior i assoleiat. 113.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. VILAFORTUNY. OBRA NUEVA. Casas de 4 i 5 dormitorios en zona residencial de Vilafortuny. Acabados de primera calidad, zona común con piscina y jardines. Posibilidad de alquiler, venta o alquiler con opción a compra.

Tel. 977 23 60 29 / 977 38 06 91

ALTAFULLA. Excelente casa de 4 dormitorios con armarios, 2 baños amplios, buhardilla, chimenea, terrazas con vistas, jardín de 240 mts propio, muy buen gusto y estado de conservación, ideal todo el año. 495.000€ Tel 977 22 45 44 TARRAGONA. VIOLANT D’HUNGRIA, 39.

Se vende piso casi nuevo de 3 habitaciones y 2 baños. Zona comunitaria y parking incluido. Consulta nuestros pisos de ocasión. Tel. 977 22 66 52.

EL VENDRELL. Piso de 89m2, con 4 dormitorios, amplio salón comedor, 2 baños completos (1 en suite). Cocina espaciosa, calefacción, balcones con toldo, ascensor, carpinteria de aluminio con doble cristal. 139.000€. REF:40732.

Tel. 977 66 40 35

CALAFELL. PLAYA-HOTEL RA C/DE LA BARCA. Piso de 83m2, 3 habitaciones (2 dobles y 1 individual) 1 baño, 1 baño auxiliar, cocina, salón-comedor, terraza con espectaculares vistas al mar. Zona tranquila a 20 pasos del mar. REF: 01221.

Precio 210.000€. Tel. 977 69 50 54

TARRAGONA. CASC ANTIC. Casa unifamiliar en venda, 4 habitacions (1 suite amb hidromassatge), 2 banys+lavabo, cuina amb electrodomèstic, saló, parquet, a.a fred/calor, calefacció, nova a estrenar. 378.000€. Tel. 977 24 34 06

SALOU. Z. ESTIVAL. Terreno urbanizado para construcción de una casa. Unos 500m2. 170.000€ Tel. 977 250 993

TARRAGONA. AV. ROMA. Urge venta. Esquinero. Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios antes 4. Parking en la misma finca. Vistas despejadas. Excelente precio. 285.000€. Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda sup.aprox. 70m2, 2 habitacions, cuinamenjador, bany amb columna d’hidromassatge, sostres alts, bigues vistes, aire condicionat fred/calor, reformat completament, moblat i tot equipat.

199.000€. Tel. 977 24 34 06

EL VENDRELL. EL MIRADOR PENEDES. Precioso chalet en zona tranquila con 3 dormitorios, amplia cocina, 1 baño completo, salón con chimenea, parcela de 1.200m2 con arboles frutales, carpinteria de aluminio. Gran oportunidad.

REF: 63364. Tel. 977 66 40 35 TARRAGONA. Se vende piso seminuevo en calle Ibiza, 20. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado, 198.000€ negociables, Tel. 977 226 652 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLES. 70m. 3 dormitorios. Terraza, sol, calefacción gas. Sin ascensor. 110.000€.

Tel. 654092540 EL VENDRELL. Preciós aparellat seminou, rebedor, cuina a estrenar amb safreig, ampli menjador, 2 banys i 1 aseo, 4 habitacions, precioses golfes amb sostres de fusta, pati-jardí d’uns 5 m2, calefacció, aire condicionat/bomba de calor, finestres d’alumini climalit, garatge amb traster per 3 cotxes, zona comunitària amb piscina, en perfecte estat. Molt bona situació al costat del poble. Molt assolellat. PVP 295.000€ Tel. 977 24 34 06 ALIÓ. Casas adossada en venda. Superficie construida 215 m2 aprox. + sòtan de 65 m2. Garatge per 2 cotxes a planta baixa. Primera planta amb gran saló - menjador de 30 m2 aprox., cuina, 1 habitació i bany. Segona planta amb 3 habitacions i 2 banys. Jardí de 42 m2 amb gespa natural. Bomba de calor / fred per conductes. Casa singulars per la seva distribució, ubicació i acabats de primera qualitat. Vistas panoràmicas, al centre del poble. 239.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. AVDA CATALUNYA. Venta piso de 3 dormitorios, baño, aseo, ascensor. Tel. 977 23 18 60 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Semi nuevo. 2 dormitorios con armario, cocina americana equipada, salón-comedor con salida al balcón amplio. Vistas despejadas. Zona comunitaria con piscina. 185.000€ OPCIÓN Parking grande 215.000€. Tel. 676 664 298 TARRAGONA. CASC ANTIC. Casa unifamiliar en venda, 4 hab. (1 suite amb hidromassatge ), 2 banys + lavabo, cuina amb electrodomèstics, saló, parquet, a.a.fred/calor, calefacció, nova a estrenar. 378.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CASC ANTIC. Preciós loft en venda, sup. arpox, 75m2, moblat, tot de disseny, materials de 1ª qualitat, completament reformat, edif. senyorial.

240.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CENTRE. Venta d’un àtic de 106m2 més 2 grans terrasses d’uns 35m2 cadascuna, 3 habitacions dobles amb possibilitat de fer-ne 4. Totalment reformat. Alarma, aacc, completament moblat. 450.000€. Tel.676 474 607 / 977 21 23 89 TARRAGONA. TORRES ROMA. Amplio piso impecable de 4 habitaciones, 2 baños. Bien orientado. 400.000€. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso reformado de tres dormitorios con un baño completo. A metros del futuro Corte Inglés. Muy luminoso. Ascensor.

Precio 175.000€ Tel. 695 450 372 TARRAGONA. Part Baixa, pis en venda, 3 habitacions dobles amb armari encastat, 2 banys (banyera i dutxa), cuina equipada amb galeria-pati, parquet, finestres d’alumini, tot exterior, calefacció, preinstal·lació d’aire condicionat, ascensor. 223.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. PL CASTELLERS (AV. CATALUNYA) Se vende de 4 habitaciones, 2 baños, muy buen estado. Precio atractivo. Tel. 977 21 47 13

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. ZONA ESTACIÓN DE TREN. GRAN OPORTUNIDAD. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor, terraza y ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 TARRAGONA. ZONA ESTACION DE TRENES. Piso 2 dorm., balcón con terraza con vistas directas al mar. Aprox. 75mts útiles. 240.000€. Tel. 676 664 298 LA PINEDA. Apartamento de una habitación bien conservado y semi nuevo.

Muy cerca de la playa. Vistas laterales al mar. Amplia terraza. Zona comunitaria con piscina. Muy soleado. 130.000€. Tel. 609 442 239 TARRAGONA. C/ RAMÓN Y CAJAL. Piso en venta de 3 habitaciones, 1 baño, cocina, salón-comedor, balcón de origen piso alto, mucha luz, buenas vistas.

180.000€. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581

IMMOBLES Lloguer

TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en lloguer, sup. aprox. 70 m2, 2 habitacions, cuina-menjador, bany amb columna d’hidromassatge, sostres alts, bigues vistes, aire condicionat fred/calor, reformat completament, moblat i tot equipat.

Lloguer 650€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. RAMBLA VELLA / PLAÇA SEDASSOS / PLAÇA SANT MIQUEL / ESTANISLAU FIGUERES. Pisos nous de disseny d’1 i 2 habitacions, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora-assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu.

Des de 500€. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. ARMANYÁ. Pis de 50m2, amb mobles, 2 dormitoris, 1 bany, cuina independent equipada, parquet, aire condicionat fred i calent per conductes, terrassa de 30m2, molt assolellat, exterior. Plaça d’aparcament al mateix edifici.

775€. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis reformat de 40m2, amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, aire condicionat fred i calent, parquet, cuina independent equipada, ascensor, exterior, assolellat. 575€ Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. BONAVISTA C/28, estupendo piso de obra nueva, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, 2 baños, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de parking. 496€.

Tel 977 243 884 TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€.

Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. EIVISSA. Pisos de 1 habitació, amb mobles, 1 bany, aire acondicionat fred i calent, terrassa, exterior, assolellat, ascensor. Des de 500€. Tel. 977 25 16 16 TAMARIT. Casa 150m2, 4 dormitorios, jardín privado. Zona comunitaria. 850€ Tel. 654092540 ROQUETES. BAIX EBRE. Alquiler de pisos, dúplex y casas adosadas, de 2, 3 y 4 habitaciones. Con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos de acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 375€/mes (ventajas excepcionales alquiler con opción a compra). Tel. 672 384 182 / 977 212 389

| 39

| 10 de novembre de 2010

CLASSIFICATS CUNIT. Torre unifamiliar, 105m2, 2 plantas, 4 habitaciones, 2 baños completos, garaje, barbacoa, árboles frutales, pozo de agua, jardín de 200m2. Precio alquiler: 800€. Precio venta: 280.000€. Tel. 977674379 / 609344623 TARRAGONA. CALLE MISERICORDIA. 2 habitaciones, cocia, comedor, baño, lavadero. Precio 475€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017

TARRAGONA

TARRAGONA

TARRAGONA. C/ FELIP PADRELL. Pis amoblat de 2 dormitoris, despatx, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, 2 balcons. Assolejat. Parquing opcional.

Preu 700€/mes. Tel. 977 225 582 / 625 356 293 TARRAGONA. CALLE REDING. Ático sin muebles, 2 hab., baño, cocina, comedor, 2 terrazas grabdes, ascensor. Precio 475€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 FLIX. Alquiler de piso de 2 hab. con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Desde 400€/mes. (Ventajas excepcionales alquiler con opción a compra). Tel. 672 384 182/977 21 23 89 CUNIT. Piso zona pueblo, 60m2, ascensor, con 3 habitaciones, 1 baño completo, parking. Amueblado, vistas al mar. Precio: 550€. Tel. 977674379 / 609344623

TARRAGONA

TARRAGONA

LOCALS Lloguer/Venda

*INCLUIMOS REFORMAS A SU GUSTO*

TARRAGONA. BONAVISTA C/8, estupendo piso de obra nueva, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, 2 baños, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de párking. 469€ Tel. 977 243 884 TARRAGONA. C/ TORRE JORDI. Piso de 3 habitaciones, 2 baños, exterior salón comedor, amueblado, cocina con galeria.

650€ Unitres Gestio. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581 TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Pis de 75m2, 2 habitacions, sense mobles, 2 banys, parquet, aire condicionat fred i calent per conductes, exterior, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament opcional.

550€ Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. NOU SANTA TECLA. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, salón comedor con balcón, cocina con galería, sin amueblado, muy buena zona. Con ascensor. 550€. Tel 977 253 543 / 658 787 581 TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso 3 habitaciones, 1 baño, salón comedor con balcón, cocina con galería, sin muebles.

2º piso con ascensor. 500€ Tel. 977 253 543 / 658 787 581 TARRAGONA. BONAVISTA C/3. Estupendo piso de obra nueva, 2 dormitorios, cocina amueblada, comedor, baño compelto, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de parking. 500€ Tel. 661 617 101 TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€. Tel. 607945958 TARRAGONA. C/MALLORCA. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, salóncomedor, cocina equipada, muy soleado, amueblado, con ascensor. 600€. Tel. 977253543 / 658787581 TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072

TARRAGONA. C/ TORRES JORDI. Piso de 3 habitaciones, 2 baños, exterior, salón comedor amueblado, cocina con galería, 650€. Tel. 977 253 543 / 658 787 581

TARRAGONA. SMITH. Pis de 60m2, 2 habitacions, amb mobles, 1 bany, balcó, ascensor, exterior, assolellat, plaça d’aparcament. 600€ Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. VIA AUGUSTA 69. Habitatge de 3 dormitoris de 98m2. Tot exteriors.

Acabats de qualitat. En un edifici de només 3 habitatges. TOT UN LUXE al seu abast i a bon preu. Tel. 609 020 245 / 620 026 588.

TARRAGONA. CASC ANTIC. Locals en bon estat, varies superfícies, aptes per a qualsevol activitat. Truqui per informarse. Tel. 977 25 16 16 LA POBLA DE MAFUMET. Piso de 2 dormitorios, baño, ascensor. Obra nueva.

Tel 977 23 18 60 CUNIT. Piso en 1ª linea de mar, 75m2, ascensor, con 3 hab, baño+aseo, lavadero, calefacción, carp.aluminio, parking y trastero. Amueblado. Precio 625€/mes.

Tel. 977674379 / 609344623 TARRAGONA. ARMANYÁ. DÚPLEX DE 80m2, 2 habitacions, 2 banys, sense mobles, aire condicionat fred i calent per conductes, ascensor, exterior, asolellat, solarium de 15m2, plaça d’aparcament opcional. 650€. Tel. 977 25 16 16 CUNIT. Piso zona pueblo, 65m2, ascensor, con 3 habitaciones, 1 baño completo, lavadero, parking y trastero. Amueblado.

Precio: 550€/mes. Tel. 977674379 / 609344623 L’ARGILA. Casa rústica sense mobles.

4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada.

Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072 EL VENDRELL. ZONA CENTRO. Piso de 3 habitaciones, baño y aseo, amueblado, ascensor, finca con pocos años. INFORMESE. 500€/mes. Tel. 977 663 562 ARRAGONA. URB LA MORA. AMUEBLADO. Pareado de 150m2. Parcela de 400m2, 4 habitaciones, 3 baños, salón, cocina de diseño, parquet y cerámica, a/a condicionado, frío y calor, ventanas de aluminio, garaje 2 coches, trastero, jacutzzi exterior y jardín 200m2. Porches y barbacoa.

1100€. Tel. 629232588 / 649486412

TARRAGONA. Local C/Gasòmetre en lloguer 300m2. Totalmente equipado.

Tel. 630 936 563

RENAULT LAGUNA II GRAND TOUR 1.9 DCI 120CV, FULL EQUIP, Año 2001, Telf. 977 21 22 16

TARRAGONA. PARTE ALTA. Local diáfano, urge venta. 92mts+loft de 40mts en la parte superior (dos fincas distintas).

Muchas posibilidades, salida de humos.

Local + loft. Precio: 216.364€ Tel. 977 22 45 44

W GOLF SERIE 3, 1.9TDI. Año. 97.

Tel. 977 21 22 16

REUS. ALQUILER de almacenes de diferentes medidas, desde 10m2 a 35m2 ideal para guardamuebles. Nuevos a estrenar, a pie de calle. Desde 105€ hasta 250€. Tel. 672 384 182/977 212 389 TARRAGONA. VENTA. Trastero. Pequeño, fácil acceso. 3.800€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. GRAN OCASIÓN!! VENTA. Despacho de 30mts en Parte Alta baño con ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo. OPORTUNIDAD!! PVP: 80.000€ Tel. 977 22 45 44 PERAFORT (PUIGDELFÍ). LLOGUER. Local de 400m2 dentro del casco urbano. Ideal para todo tipo de restauración, a la carta o “calçotades”. A pie de carretera general de Tarragona a Lleida (zona de “calçots” y carnes a la brasa), u otro negocio.

Facilidades en el pago del alquiler hasta estar el negocio montado. Tel. 672 384 182 / 977 212 389

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. VENTA de parking. Precio 30.000€. Tel. 977 080 106 TARRAGONA. Mª CRISITINA. VENTA parking. Grande coche y moto. Tel. 654092540 TARRAGONA - LLEIDA - ZARAGOZA. VENTA DE SOLARES EDIFICABLES en la provincia de Tarragona, La Granadella (Lleida) y Maella (Zaragoza). Posibilidad de permuta. Tel. 672 384 182 / 977 212 389 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. LLOGUER. Local despacho en centro Rambla Nova.

Amueblado. A/C. Sólo 450€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. CENTRO. ALQUILER. Trastero de 5 a 10m2. Fácil acceso.

Tel. 977 23 18 60 TARRAGONA-CASC ANTIC, LLOGUER. Sup. aprox. 75 m2, diàfan, sortida de fums, entrada d’aigua, desguàs, pedra vista, sostres alts, possibilitat d’altell, bé situat al costat de la Plaça Fòrum. PREU: 700 € Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€.

Tel. 977 211 760 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. LLOGUER. Parking de fácil aparcamiento. Precio 90€. Tel. 977218730 / 610500017 TARRAGONA. GASÒMETRE. Local en el centre de Tarragona de 90m2, apte per a qualsevol activitat. 800€ Tel. 977 25 16 16

MERCEDES 300. Diesel-Clasic. Año 92. Color blanco. Asientos de piel, enganche remolque. 180.000kms. Precio 10.500€. Particular. Tel. 616728550 OPEL CORSA. 1.3 CDTI 90CV ENJOY. Año 9/07. Tel. 977 21 22 16 MERCEDES CLASE E 270 CDI FULL EQUIP, año 8/04. Telf. 977 21 22 16 MERCEDES V 220 CDI AMBIENTE, Año 2002, Full equip+piel Tel. 977 21 22 16 JAGUAR X-TYPE, 3.0 VE SPORT, Full equip+piel Tel. 977 21 22 16 ALFA ROMEO 1.9 GT 150CV, Año. 01/,6 Full equip, Tel 977 21 22 16 AUDI A4, 2.0 TDI 6V 140CV. Año 2005, full equip, Tel. 977 21 22 16

Sra. con experiencia se ofrece para planchado, limpieza de pisos y chalet, cuidado de personas mayores o niños.

Tel. 659839549 Se busca CONSTRUCTOR solvente para la ejecución de una obra de 21 pisos en el centro de Tortosa. Obra a cargo del constructor a cambio de pisos sin cargas. Tel. 977 212 398 / 672 384 182

¡ATENCIÓN! INGRESOS EXTRAS www.TrabajarDesdeCasa.com Tel. 93 100 01 10 Chico se ofrece para dependiente, reponedor, casero y carretillero con carnet, fruteria... Con referencias. Tel. 630530860 / 658318382 Señora se ofrece para limpieza por horaen casas, de cuidados de personas mayores... con referencias. Reyna Senudo. Tel. 658318382 / 630539860

MINI COOPER 1.6I FULL EQUIP, año 9/03.

50.000km, Tel. 977 21 22 16

TARRAGONA. AUGUST. Local en el centre de Tarragona de 107m2 amb possibilitat d’ampliació a 169m2, sortida de fums, per a qualsevol activitat. Truqui per informar-se. Tel. 977 25 16 16

AIXAM A741 700km. Año: 2007. Tel. 977 21 22 16

HAGO TRABAJOS a medida de ganchillo, punto de media y macramé: maceteros, bolsas y pequeños encargos. Para particulares. Economicos. Tgn y alrededores.

Tel. 977 219389

LAND ROVER DISCOVERY 2.5 TD5 138CV, FULL EQUIP, 7 plazas, año: 6/01.

Tel. 977 21 22 16

Se precisa MONTADOR de mobiliario de hogar, con 7 años de profesión para Tarragona ciudad. Llamar a Sr. Juan. Tel. 977 23 67 11

REUS. VENTA DE LOCAL. Ideal inversores.

360m2, que se han dividido en dos locales comerciales de uno de 30m2 y otro de 50m2, y 11 almacenes independientes para poder alquilar individualmente.

750.000€. Tel. 672 384 182 / 977 212 389 CAMBRILS (pueblo). PARKING EN VENDA. C/Verge del camí. 9.000€ Tel. 609 88 77 77 TARRAGONA. RAMBLA VELLA. 70m2. más 21m2 altillo. 2.000€. Tel. 977 211 760 VALLMOLL. Polígono Industrial Mas Vell.

VENTA. ALQUILER. PERMUTA. Solar de más de 12.000m2, con proyecto de 4 naves industriales gran industria. Consulte posibilidades de venta, alquiler o permuta. Tel. 672 384 182 / 977 212 389

FORD FOCUS CABRIO 2.0 TDCI TREND, 138 CV. Full equip, 28.000km, año: mayo 2008. Tel. 977 21 22 16 SUZUKI SWIFT 1.3 68CV, Full equip, Año: 4/2000. Tel. 977 21 22 16 AUDI A3 1.8T, 1999 Full equip Tel. 977 21 22 16 AUDI A3 1.9 TDI 130 CV, año 10/02, full equip. Tel. 977 21 22 16 VW GOLF CABRIO. 1.81, 1998 Tel. 977 212 216

MOTOR Motos

APRILIA ATLANTIC 125cc, año 2006/2007.

Tel. 977 21 22 16

TARRAGONA. C/ UNIÓN. 180m2. 6.000€ negociables. Tel. 977 211 760 REUS. ALQUILER. de locales, ideal para oficinas u otro negocio, uno de 30 m2 (400,-€/mes) y otro de 50 m2. (500,-€/ mes). Posibilidad de agrandar ambos locales. Tel. 672 38 41 82 / 977 21 23 89 SALOU. C/ROGER DE LLÚRIA S/N. OPORTUNIDAD! Local en alquiler.

240m2+350m2 de terraza. 700€. Opción de venta. Tel. 609 88 77 77 TARRAGONA. C/CAPUCHINOS. ALQUILER parking coche mediano. Tel. 654092540

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. 625M2. 6.000€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. GRAN OPORTUNIDAD INVERSORES!! Local PLAZA CORSINI VENTA 160mts. Perfecto estado. Alquilado por 5 años. Muy buena rentabilidad. 360.000€.

Tel. 977 22 45 44

PEUGEOT 206CC 1.6I FULL EQUIP, Año 6/03, Tel. 977 21 22 16

Agencia exclusiva de DKV Seguros selecciona 4 ASESORES/AS. Dedicación total o media jornada. Condiciones económicas y laborales inmejorables. Tel. 609 45 41 45

TARRAGONA. C/IBIZA. VENTA. Parking grande buen acceso. Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLOGUER. 100m2. Sala diáfana. 800€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. 100m2 más altillo 80m2. 2.300€. Tel. 977 211 760

GRAN CHEROKEE LAREDO 3.1 TD Año 10/01, full equip, Tel. 977 21 22 16

TREBALL Professionals

MERCEDES 190 E 2.3, T-7425-AH, 140.000 km. Tel. 677 146 319 FORD PUMA 1.4I 16V 90CV, FULL EQUIP, Año. 99. Tel. 977 21 22 16

MOTOR Nàutica NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM 5mt. Motor Honda 50 hp (titulín) Injección/hidráulico. 15.000€ (IVA incl) SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002 BARCOS NUEVOS/OCASIÓN. Valoración.

Taller Náutico. Ivernaje. Transporte. Tel. 661768040 (Dany) RINKER 230 FESTIVA, año 1991, eslora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nombre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002 RIO 630 Cabin fish, año 1990, eslora 6,14, Motor Volvo diésel, 130hp de potencia, Nombre de la barca “Creixell tres”, 18.000 € Tel. 977680002

FORMACIÓ Cursos ESTUDIANTS PERMÍS DE CONDUIR (1 setmana) Per obtenir la teòrica cursos setmanals. www.autoescolajordi.com Tel. 977 24 71 58 Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras Venc cadira de rodes elèctrica. Poc ús.

Ample especial. Tel. 605097642. (Silvia) CERTIFICAT D’APTITUD PROFESSIONAL ADR. MMPP. Materies perilloses. Horaris i preus. www.autoescolajordi.com, Tel. 977 24 71 58. Tots els permisos.

OBTENIR PERMÍS PROFESSIONAL - D. Dies 10, 11 i 12 de Novembre. Horari de 9 a 13h i de 14 a 17h Examen 17 de novembre - aejordi_cris@hotmail.com Tel 977 24 71 58 OBTENIR PERMÍS PROFESSIONAL C + E. Dies 24,25, i 26 de Novembre. Horari de 9 a 13h. Examen 1 de desembre. Tel 977 24 71 58 - aejordi_cris@hotmail.com

VARIS Altres ofertes

Compro oro, joyas usadas, no importa estado. Joyería Ros C/St Agustí 6. 43003 Tarragona, Tel. 977 22 93 94 Leña de buena calidad a 8 cent. €/Kg. Hierba Maria Luisa a 8cent. €/Kg. Tel. 977 219 389 (Tgn y alrededores) Venc cadira de rodes elèctrica. Poc ús.

Ample especial. Tel. 605097642 (Silvia)

ANUNCIS CLASSIFICATS A...

Envia un e-mail classificats@noticiestgn.cat

40 | Contraportada

10 de novembre de 2010 |

LA CONTRAPORTADA DE LA SETMANA

QUIM NIN ALCALDE D’ALBINYANA (BAIX PENEDÈS)

“El mil·lenari és un bon moment per reflexionar sobre el futur sense oblidar les nostres arrels” Carme López, Albinyana del Penedès

A

l llarg de l’any heu realitzat actes de celebració del mil·lenari d’Albinyana.

Què és el que més destacaríeu de tot el que s’ha fet fins ara?

La primera referència documental d’Albinyana és un llegat testamentari fet pel difunt Adalbert al monestir de Sant Cugat.

Està datat el 28 de novembre de 1010. El mil·lenari no és, doncs, la data de fundació del municipi, que és molt més antic, ja que es constata que hi ha vida al municipi des de fa més de 2.000 anys, com evidencien les pintures rupestres que hi ha a la Cova de Vallmajor i que tenen la consideració de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco. El que celebrem, doncs, enguany són els mil anys del document on apareix el nom d’Albinyana per primera vegada. El més important ha estat crear consciència de les arrels del municipi. En el programa de festa major del mes d’agost vam fer arribar a cada casa una còpia d’aquest primer document, que es guarda a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. A nivell de poble, crec que per molta gent el més emocionant ha estat recuperar el ball parlat de Sant Bartomeu, una iniciativa de la Societat Recreativa que va comptar amb la col·laboració de molta gent. Les representacions, del 24 d’agost i el 26 d’agost, van ser uns moments inoblidables. També hem aprofitat per fer promoció del municipi arreu de l’Estat espanyol amb una fotografia del poble en un dècim de loteria el passat mes de juliol. D’altres aspectes d’interès han estat la reedició d’un llibre de renoms del terme d’Albinyana escrit pel cronista

local, malahuradament desaparegut l’any passat, Manuel Bofarull, la restauració del vell rellotge del campanar d’Albinyana, la trobada de cristians del Baix Penedès, una fotografia del número mil fet per persones i el llançament de globus amb desitjos dels albinyanencs.

Encara queden actes previstos fins a final del mes de novembre. Què ens podeu explicar d’aquestes propostes i quines són les vostres recomanacions?

La meva recomanació és que us acosteu al municipi en els actes que encara queden per fer. Aquest mes de novembre tenim el plat fort en el darrer cap de setmana, coincidint amb la data exacta del document, el 28 de novembre. Fem broma i diem que gràcies a això hi ha el Barça-Madrid i les eleccions catalanes aquell dia. Perquè també deuen volen participar del nostre aniversari, que per cert coincideix amb el de Roda de Berà. Els actes més destacats els farem el mateix dia 28. Seran la

fira d’artesania amb parades al nucli antic del poble, una trobada de xapes de cava, tastets gastronòmics, espectacle teatral i música pels carrers. A la vigília hi haurà una conferència sobre com era la vida fa mil anys a càrrec del Dr. Valentí Gual, professor de la Universitat de Barcelona, una exposició sobre els mil anys d’història i altres activitats culturals, com l’actuació de la bestia de foc local, el Nyctalus o la festa de recuperació del vell rellotge del campanar.

Altres activitats durant el mes serà un concert del Cor Orfeó del Vendrell el diumenge 14 de novembre al migdia a l’església d’Albinyana, una exposició d’antiguitats, que s’obrirà el dissabte 20 a les Peces, organtizada per la Societat de Gent Gran. I ens queda l’estrena de la sardana dedicada al millenari que ha fet el compositor, Josep Maria Guitart, l’edició d’un llibre de fotografies.

Qui s’ha encarregat principalment de l’organització de tots aquests actes? Han comp-

tat amb la participació de les diferents entitats socials dels municipi?

A inicis d’any vam fer una convocatòria a totes les entitats del municipi per tal de fer una coordinadora on preparar les diferents activitats. Hi ha des de la llar d’infants fins a l’AMPA, la parròquia o les entitats de gent gran. També les entitats culturals, juvenils i esportives han estat presents en l’organització. A la feina de les entitats ha respost magníficament tota la gent en tots els actes. Per exemple, una de les activitats més reeixides, que va impulsar la llar d’infants, van ser els tallers del mil·lenari que s’han fet a la festa major de cada nucli de població. Era l’estampació de l’empremta de la mà de cada persona en un llençol. Centenars de veïns de totes les edats han volgut deixar-hi el seu segell personal.

Això, a nivell personal i com a alcalde, és el que trobo més bonic: veure com la gent fa seu el mil·lenari i el celebra amb alegria.

Com estan vivint els veïns i veïnes aquest aniversari tan emblemàtic per a la vila?

Crec que amb satisfacció. Com he explicat, han estat moltes les iniciatives sorgides de la pròpia societat civil local les que hem anat portant a terme.

No ha estat un programa dirigit sinó una programació feta des de la base. I vam convenir a fer activitats amb imaginació. No volíem fer volar coloms ni carregar, en l’actual situació de crisi, l’economia municipal.

Per tant, vam apostar per fer activitats que ens aportin difusió i projecció. Per exemple, per tancar els actes hem previst l’edició d’un llibre de fotografies que ens ensenyi l’evolució

del que érem i el que som, amb aportació de documents gràfics de molts veïns.

Què significa per a una població com Albinyana la celebració de mil anys d’existència?

El mil·lenari té una càrrega de simbolisme. També és un motiu d’orgull. Saber-se ser dipositaris d’una part de la història. Significa també un bon moment per reflexionar. Per pensar com volem viure el futur, sense oblidar les arrels. Com podem combinar tradició amb modernitat.

I, sobretot, mirar el futur amb optimisme i il·lusió. Un poble es construeix cada dia, d’una manera quasi imperceptible. I tenir fonaments sòlids ajuda a tirar endavant.

Què queda d’aquell petit municipi que apareix en els primers documents datats l’any 1010 en l’actual Albinyana de ple segle XXI? Ni la manera de viure ni les circumpstàncies són les mateixes. El canvi ha estat espectacular. Fa mil anys les referències que hi havia eren d’un castell i poca cosa més. Aquest castell, segons algunes dades, es trobaria prop de l’actual plaça Major.

D’aquell embrió hem passat a un municipi amb diverses zones urbanes, ja que a part dels nuclis històrics d’Albinyana i les Peces, tenim les noves zones de Bonaterra, la Papiola i el Molí del Blanquillo, ara és més diversificada l’activitat econòmica ja que abans només es concentrava en l’agricultura. I hem guanyat en vitalitat social. I en cultura i educació.

Avui, el notre municipi és un lloc ideal per viure-hi, per la seva tranquil·litat i per la privilegiada posició, a prop de la platja i a cavall de Barcelona i Tarragona.