notíciesTGN núm. 70

Salut

Turisme

Un mal calçat pot provocar l’aparició de galindons (‘juanetes’)

La Costa Daurada, al programa de Juan Echanove i Imanol Arias

Pàgines 20 i 21

Pàgina 28

tarragona@inlingua.es

Idiomes

!!

ndre bé

Per apre TARRAGONA 977234917

REUS 977315271

L’ A CT U AL I TAT D E L E S COM ARQUES DE TARRAGONA NÚMERO 70 | 16 DE MARÇ DE 2011

SETMANARI GRATUÏT DE LA XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTGN.CAT

De Tarragona al món Les empreses del territori comencen a fixar-se en els mercats internacionals com a sortida per fer front a la crisi Durant el 2010, les comarques tarragonines van exportar a l’estranger productes per valor de més de 5.700 milions d’euros Pàgines 2 a 5

2 | Tema de la setmana

16 de març de 2011 |

EL TEMA DE LA SETMANA

LES EMPRESES TARRAGONINES, IMPULSADES PER LA NOVA TERMINAL DE CONTENIDORS DEL PORT, COMENCEN A MIRAR ALS MERCATS INTERNACIONALS DAVANT DE LES LIMITACIONS I EL COL·LAPSE DE LA DEMANDA INTERNA

La sortida de la crisi està en els mercats estrangers Les empreses tarragonines van exportar als mercats internacionals productes per valor de 5.732 milions d’euros durant el 2010 Òliver Márquez, Tarragona

É

s hora de mirar als mercats internacionals. La recuperació econòmica es comença a notar en països com ara Alemanya o França i, davant del col·lapse que encara viu el mercat espanyol, la venda de productes tarragonins a l’estranger es presenta com a principal sortida per fer front a la crisi. Les darreres dades aportades pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Tarragona confirmen aquesta tendència. Tot i que les nostres comarques –en la línia del conjunt de l’Estayt– són eminentment importadores, durant el 2010 les exportacions es van incrementar d’un 21,9% amb relació al 2009.

Tarragona va col·locar als mercats internacionals productes per valor de més de 5.700 milions d’euros.

Vendre productes als mercats estrangers es converteix en una prioritat per a les empreses tarragonines davant de la debilitat del mercat espanyol. La presència del Port i la recent posada en marxa de la terminal de contenidors obren un nou escenari per tal que Tarragona s’obri al món i aprofiti la dinàmica positiva que ja han iniciat alguns països de l’Europa central i les potències emergents com ara l’Índia o el Brasil. Després de tres anys de recessió en els nivells d’exportació, el 2010 ha confirmat una tendència a l’alça que es tradueix en unes exportacions valorades en més de 5.7000 milions d’euros. Les importancions, de la seva banda, també s’han incrementat (d’un 32%), si bé majoritàriament per la dependència que la indústria química a Tarragona té del petroli. De fet, el 60%

El Port de Tarragona, amb la posada en marxa de la seva nova terminal de contenidors, és un dels principals motors de l’exportació de productes tarragonins arreu del món / Cedida.

El Port uneix Tarragona amb la resta del món amb una cinquantena de línies marítimes redacció, Tarragona

Tot i la crisi, el Port de Tarragona continua pujant any rere any la seva activitat. El 2010 va transportar més de 33 milions de tones de mercaderia (entre importacions i exportacions) gràcies a les 48 línies marítimes regulars que té establertes amb altres ports d’arreu del món. Actualment el Port de Tarragona té trenta-cinc línies setmanals, nou línies quinzenals, una línia dues vegades per setmana i una darrera cada ter setmanes.

El conjunt de línies establertes fa possible que des del Port de Tarragona una mercaderia pu-

gui arribar a qualsevol indret del món. D’aquesta manera, a l’Europa Atlàntica, hi ha línies que uneixen amb els ports de Las Palmas, Tenerife, Lanzarote, Cadis, Arrecife i Lisboa. A la Mediterrània, el Port de Tarragona està connectat amb Màlaga, València, Algecires, Barcelona i als francesos de Marsella i Fos sur Mer, als italians Gioia Tauro, Gènova, Livorno i Vado Ligure. També hi ha connexions amb Malta i Grècia.

Els mercats d’Àfrica van des de Casablanca (Marroc), Dakar, Guinea, Ganha, Costa de Marfil fins a Nigèria. Al nord del continent, hi ha connexions amb Argèlia, Tuníssia, Egipte,

Líban, Líbia, Síria, Turquia i Israel.

Les rutes més allunyades que uneix el Port de Tarragona amb el món estan establertes a Halifax (Canadà), Nova York i Houston, Los Ángeles i Baltimore (EUA), Austràlia, Japó i Corea del Sur, sobretot, pel tràfic de vehicles. També hi ha connexions amb la Xina a través del port de València.

Les connexions amb el Caribe i Amèrica Central es fan a través de quatre línies setmanals i un quinzena, que permeten arribar a països com ara Costa Rica, Panamà, Argentina, Brasil, Uruguay, El Salvador, Colòmbia, Mèxix, Veneçuela i Guatelamala, entre d’altres.

Tot i la tendència del 2010, les comarques de Tarragona continuen sent principalment importadores, sobretot, per la dependència que el sector químic té del petroli

Trobar finançament i garanties de cobrament, principals entrebancs que es troben les companyies abans de decidir-se a col·locar els seus productes a l’estranger

Tema de la setmana

| 16 de març de 2011

|3

EL TEMA DE LA SETMANA de les empreses de la demarcació depenen del sector energètic o el cru.

Preguntes sobre la internacionalització Quin és el balanç de 2010 a les nostres comarques?

•El comerç exterior ha experimentat una notable recuperació durant el 2010, principalment a causa de l’impuls dels preus del cru.

•Les exportacions van assolir els 5.732 MEUR, que representen una variació interanual de 21,9% respecte al valor de 2009.

•Les importacions (10.218 MEUR) van tenir una variació encara superior (32,7%) que les vendes.

•El saldo comercial negatiu es va situar en els 4.586 MEUR (49% respecte a 2009).

•La taxa de cobertura (55,6%) va davallar 4,9 punts percentuals respecte a l’any anterior.

Quines són les principals perspectives del sector internacional?

• Els esdeveniments als països del Magrib i l’Orient Mitjà i l’evolució del preu del barril brent tindran un efecte molt important als fluxos de comerç exterior, que són molt incerts, però que fan pensar en alçades de preu important, els quals produiran també increments en el valor de les transaccions internacionals –ja que entorn un 60% correspon a productes petroleoquímics.

Quines limitacions tenen les empreses tarragonines que van a l’exterior? I què recomana la Cambra de Comerç?

• Els efectes de la crisi global continuen dificultant el finançament de les operacions de comerç exterior. Per tant, és molt important el suport institucional amb la simplificació administrativa, millores fiscals a les empreses que assumeixin més risc a l’exterior, o bé obrir línies de finançament que permetin a les empreses costejar la seva presència amb crèdits tous.

• S’ha de tenir en compte que el creixement de les economies és feble en general i que això comportarà que els clients també disminuiran les seves compres. En aquest sentit, és molt important diversificar mercats i carteres de clients.

• Cal afegir les dificultats d’assegurament de cobrament, en determinats països i sectors.

França, Itàlia i Alemanya, els països que més ens compren Les importacions que es fan són principalment productes energètics procedents de Líbia, Rússia, Algèria i Alemanya

L

es empreses tarragonines exporten majoritàriament aliments als països del centre d’Europa, però també a la zona de la Meditàrrina, sobretot, aprofitant les connexions que ofereix el Port de Tarragona.

Segons dades presentades per la Cambra de Comerç de Tarragona, França, Itàlia i Alemanya reben gairebé la meitat de les exportacions que fan cada any les comarques tarragonines. Pel que fa a les importacions, Líbia, Rússia i Argèlia, països d’una marcada tradició com a subministradors de recursos energètics, són els principals proveïdors de les mercaderies que arriben de l’estranger a casa nostra.

L’activitat del teixit industrial petroquímic de Tarragona i la tradició agrícola del territori es fa evident en les dades d’importació i exportació facilitades per la Cambra de Comerç de Tarragona en un darrer estudi. Pel que fa a importacions, l’arribada de productes procedents dels mercats internacionals respon, sobretot, a la gran dependència de la indústria pel que fa a recursos energètics i primeres matèries derivades del cru. Així, no és entrany que països com Líbia, Algèria o Rússia esdevinguin els principals proveïdors de productes energètics a les comarques de Tarragona i, alhora, al conjunt del territori estatal. Altres camps que també aporten moviments d’entrada de mercaderies al territori són els aliments, els vehicles i els productes semimanifacturats.

Pel que a les exportacions, Tarragona és un territori que eminentment ven aliments als seus mercats internacionals més pròxims. No obstant això, aquí de nou la indústria química té un paper rellevant, ja que els productes derivats de la seva activitat (materials plàstics, combustibles, productes químics orgànics, greixos i olis) ocupen les primeres places en el rànquing de mercaderies

FONT: CAMBRA DE COMERÇ

Les mercaderies tarragonines que troben més sortida a l’estranger són, per aquest ordre, aliments, combustibles, productes químics orgànics, aparells i materials elèctrics, olis essencials i perfumeria, fruits sense conservar i les produccions de cereals

més exportades per Tarragona als mercats internacionals. En aquest apartat, destaca el fet que moltes de les exportacions protagonitzades per la indústria química, sobretot les que es fan a Alemanya, van adreçades a altres indústries i filials de les companyies per finalitzar processos productius.

VILALLONGA DEL CAMP

PARKING en VENDA

9.000€ C/ Verge del Camí CAMBRILS (PUEBLO)

i 609 88 77 77

Obra nova, pisos de 2-3 dorm. i dúplexs amb excel·lents vistes al camp.

Des de 128.000€

(Finançament al 100%)

Rambla Nova, 18 baixos - Tarragona Tel.

977 25 20 52

4 | Tema de la setmana

16 de març de 2011 |

El tema de la setmana

CARLOS AROLA AROLA ADUANES I CONSIGNAcions, s.l.

“L’obertura als mercats exteriors és una de les poques alternatives per fer front a la crisi” “El Port desenvolupa un paper clau en l’increment de les exportacions” Òliver Márquez, Tarragona

L’aposta per l’exportació és, ara per ara, l’única sortida per a les empreses tarragonines per fer front a la crisi?

Dir única pot semblar molt radical i, en tot cas, caldria analitzar les diferents opcions de cada empresa, però la veritat és que les previsions a curt i mig termini indiquen que el consum interior no es reactivarà. Així les coses, l’obertura als mercats exteriors és una de les poques alternatives que les empreses tenen per fer front a la crisi.

Reuneixen les comarques de Tarragona les condicions necessàries per convertir-se en gran exportadores dels seus productes?

Les connexions que ofereix actualment el port de Tarragona faciliten part d’aquestes condicions a les nostres comarques.

No obstant això, seria necessari millorar les infraestructures de manera que el transport per carretera sigui més eficient.

També seria interessant valorar les possibilitats que pot oferir l’aeroport de Reus per a la càrrega aèria.

Quines empreses són les que estan més preparades per dedicar-se a l’exportació? Qualsevol empresa pot exportar?

Qualsevol empresa pot exportar ja que no deixa de ser una venda a un client. No obstant això, és cert que no és el mateix vendre a una empresa de Saragossa que a una altra que està a Buenos Aires. Realitzar un estudi previ dels mercats més òptims, assegurar el cobrament de la mercaderia, saber la documentació que es necessitarà per exportar, la que ens demanarà el client perquè el producte sigui importat al país de destinació, o negociar les condicions de lliurament que millor s’adaptin a les necessitats de l’empresa exportadora són alguns dels requisits que han de conèixer-se. És per això que les empreses més preparades són aquelles que han realit-

Carlos Arola, en primer terme, durant la presentació a la Cambra de Tarragona de les dades sobre l’exportació corresponents a l’any 2010. / Cedida.

zat un procés previ d’assessorament i formació en el comerç exterior. En aquest sentit, la labor de les cambres de comerç és fonamental per ajudar a les empreses a donar els primers passos en la seva faceta exportadora.

Quin són els secrets per fer arribar els nostres productes als mercats internacionals?

Informar-se sobre les particularitats del país de destinació quant a les restriccions que poden haver-hi per als nostres productes és una de les claus.

També és fonamental conèixer les obligacions i riscos que l’exportador assumeix en funció del INCOTERM acordat en cada operació.

Com a responsable de duanes, quin paper ha de desenvolupat el Port de Tarragona en la potenciació de les exportacions? Quin pes té el Port ara mateix?

El port de Tarragona ha desenvolupat una labor fonamental en la potenciació de les exportacions. Si bé fins fa un parell

“Seria interessant avaluar les possibilitats que ofereix l’aeroport de Reus per a la càrrega aèria” d’anys els productes que s’exportaven a través del nostre port eren bàsicament expedicions a granel en bucs tramp, l’inici de l’activitat de la terminal de contenidors DP WORLD ha permès que Tarragona tingui actualment línies regulars de contenidors amb la majoria de països oferint, d’aquesta manera, una alternativa més ràpida i econòmica a les empreses exportadores. En aquest sentit també cal recordar, com es va comentar durant la presentació per part de la Cambra de Comerç de Tarragona de les dades del comerç exterior del 2010 per a les nostres comarques, que els productes petroquímics són els que generen més activitat exportadora. En aquest sentit durant l’any passat el tràfic portuari d’aquestes mercaderies va experimentar

un increment del 35%. Una altra dada significativa es que actualment el port de Tarragona comparteix amb Bilbao el quart lloc en volum de tràfic dintre del sistema portuari nacional, amb un increment del 4% en relació al tràfic del 2009. Com més facilitats es donin al tràfic de mercaderies més es consolidaran aquestes xifres.

Què haurien de fer les administracions per afavorir les exportacions?

Peter Drucker, considerat el pare del management, deia que la millor estructura no garantirà els resultats però l’estructura equivocada és una garantia de fracàs. Per tant, les administracions haurien de facilitar les condicions òptimes perquè les empreses puguin desenvolupar la seva activitat. Realitzar i mantenir les infraestructures necessàries, dotar els diferents centres administratius dels recursos humans i materials suficients o prendre les mesures necessàries perquè el crèdit arribi a les empreses mitjançant línies de finançament efectives

serien algunes d’elles.

Amb quins països competeixen les nostres empreses?

Caldria diferenciar les activitats o sectors però, bàsicament, amb els països de la UE i de la Mediterrània.

Com ha evolucionat el món de les exportacions en els darrers 20 anys?

La facilitat en el transport gràcies a la generalització en l’ús del contenidor i la liberalització de les polítiques comercials dels països dins de l’OMC són alguns dels factors principals que estan marcant aquesta evolució amb un increment constant durant aquests anys.

També hem de considerar que els diferents acords comercials que la Unió Europea té establerts amb molts països han facilitat el flux exportador que es fa amb ells. Segons l’informe Mckenzie l’any 2020 el 80% de les mercaderies no es consumiran al país on s’han produït pel que cal esperar una constant increment en el sector exportador.

Tema de la setmana

| 16 de març de 2011

|5

El tema de la setmana

Vermut Yzaguirre, un exemple a seguir La fàbrica de vermut i de productes vinícoles artesanals del Morell ha aconseguit exportar fins al 20% de la seva producció en només 10 anys

L

’empresa Vermut Yzaguirre, al Morell, és un dels molts exemples d’empreses tarragonines que han optat per obrir-se als mercats estrangers en els darrers anys. A finals de 2001, Vermut Yzaguirre va crear el seu departament d’exportació.

Una dècada després, podem trobar productes de l’empresa morellenca a restaurants de tot Europa i a països tan allunyats com el Japó, Austràlia o Camerun.

Gregori Luengo, director d’exportacions de Vermut Yzaguirre, ens explica que la posada en marxa de la seva àrea “es va fer un cop vam considerar que la nostra implantació al mercat espanyol era prou bona com per anar a explorar els mercats europeus i, més tard, d’arreu del món”. Actualment, l’empresa ven a l’estranger al voltant del 20% de la seva producció (fabriquen en l’actualitat un total de 3,2 milions de litres de producte). “L’objectiu en el termini de cinc anys és aconseguir fer el 40-45% del nostre negoci

a Ghana i Nigèria. També som presents a Àsia i aviat ho serem als Estats Units”, assegura el responsable d’exportacions de Vermut Yzaguirre.

Pel que fa al transport del producte, el destinat a Europa es fa amb camions. Als mercats africans, asiàtics, americans i a Oceania (Vermut Yzaguirre arriba també a Austràlia), s’hi accedeix a través de transport marítim amb contenidors complerts o grupatges de mercaderies a través del Port de Tarragona.

Per tal de potenciar l’exportació, des de Vermut Yzaguirre es reclama “ajuda de les administracions i potenciació de la marca Catalunya, sobretot, en les primeres passes als mercats foranis”, conclou Luengo. als mercats foranis”, assegura Luengo, que afegeix que “ser a l’estranger ens ha ajudat a fer front a la crisi, però allò que ha estat més important és la presència molt diversificada que tenim a l’Estat espanyol, ja que hi estem presents en tots els segments de mercat”.

Pel que fa als productes que

més exporta Vermut Yzaguirre, hi ha els que formen part de la família de vins dolços naturals.

Entre ells destaca especialment el vi de missa. També la línia dedicada a la sangria (sobretot en hostaleria), els vins negres D.O. Costers del Segre i la gamma de vinagres i oli extre verge d’oliva arbequina.

Una menció especial mereix el vermut, producte estrella i capdavanter al mercat espanyol, que s’està introduint ja en els mercats internacionals.

Està ben posicionat a Holanda, Bèlgica, Alemanya i França i “comencem a obrir el mercat del centre i el sud d’Amèrica, i en el darrer any, hem entrat

LOCAL EN ALQUILER C/Roger de Llúria S/N SALOU (240m2+350 m2 terraza)

700€

¡¡¡OPCIÓN DE VENTA!!!

i 609 88 77 77

6 | Tarragona

16 de març de 2011 |

TARRAGONA

La Pietat, imatge de la Setmana Santa El Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona edita enguany un total de 2.500 cartells de la Setmana Santa, declarada Festivitat d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya La finalitat del cartell és promocionar els actes de la Setmana Santa tarragonina, declarada Festa d’interès turístic nacional per la Generalitat de Catalunya i, de manera especial, la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, un acte també declarat Festa tradicional d’interès nacional. El disseny del cartell d’enguany és obra de Juan Luis Nogués Sánchez, que col·labora assíduament amb les seves fotografies en la Setmana Santa de Tarragona. L’impacte visual dels colors foscos denoten el caire seriós d’un esdeveniment religiós que s’inicia amb la caiguda del sol. Al fons

destaca la Catedral de Tarragona, un dels elements arquitectònics que més simbolitzen la monumentalitat de la ciutat i que atreu un gran flux de visitants durant aquests dies. Els pas representat en aquesta ocasió és el de La Pietat, el qual és acompanyat a la processó per la secció de dones del Gremis de Pagesos. L’autor de la fotografia és Juan Luis Nogués Sánchez.

El cartell serà distribuït pels comerços del nucli urbà i per alguns barris de la ciutat.

L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona el distribuirà pels hotels i càmpings d’Altafulla, Torredembar-

El cartell es distribuirà als càmpings i hotels de les principals destinacions turístiques de la província, així com als comerços de la capital tarragonina

ra, el Creixell, Roda de Berà, Comarruga, Calafell, la Pineda, Salou, Cambrils i Miami Platja.

També ho rebran les oficines de turisme de la província i una selecció d’oficines de turisme de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol.

| 16 de març de 2011

Publicitat

|7

EL VENDRELL

¡¡¡Electrodomésticos con pequeñas taras a precios increíbles!!!

(Transporte gratuito) a Hast to d 50%

8 | Tarragona

16 de març de 2011 |

tarragona

L’Arquebisbat inicia la rehabilitació del Seminari que permetrà obrir-lo a la ciutat Quan estigui acabat s’hi desenvoluparan activitats formatives, culturals i socials redacció, Tarragona

L

’Arquebisbat de Tarragona ha iniciat la rehabilitació del Seminari Pontifici, un edifici construït el 1883 i que va atendre la formació de sacerdots fins el 1968. Amb la reforma d’aquest emblemàtic espai de 7.000 m², situat a l’Acròpoli de Tarragona, l’Arquebisbat aspira posar al servei de la societat un espai d’aprenentatge, reflexió i debat sobre la cultura i el coneixement. “El Seminari” desenvoluparà activitats estructurades en tres àrees: formativa, cultural i social.

A través de la programació d’exposicions, concerts, conferències o programes de formació per a empresaris, el nou espai pretén convertir-se en un centre de referència en la transmissió de valors, i aportar referents per a l’home i la societat. El projecte, amb un pressupost de 10 milions d’euros, serà finançat amb les aportacions d’empreses privades, institucions

Les instal·lacions acolliran la gran biblioteca del seminari pontifici, entre d’altres./Cedida

públiques i particulars.

El projecte preveu el sanejament de la capella de Sant Pau (segle XIII), que commemora la predicació de l’apòstol Sant Pau a Tarragona, i l’obertura al públic a mitjan 2012 de la gran biblio-

teca del Seminari Pontifici, que alberga més de 100.000 volums, entre els quals hi ha nombrosos incunables a més d’un important fons bibliogràfic i documental, que es remunta al segle XIII. L’espai disposarà de noves instal·

Viatge a Roma amb motiu de la beatificació de Joan Pau II Tindrà lloc del 29 de maig al 2 d’abril

L

’Arquebisbat de Tarragona, promou un viatge a la ciutat de Roma del 29 d’abril al 2 de maig, amb motiu de la beatificació de Joan Pau II, que tindrà lloc el diumenge dia 1 de maig.

De l’organització del viatge se n’ocupa Viatges Berga. La sortida tindrà lloc el dia 29 d’abril, des de la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona, a les vuit del matí, en direcció a l’aeroport de Barcelona per agafar un vol cap a la capital italiana. Durant els dos dies previs a la cerimònia de beatificació, que tindrà lloc el dia 1 de maig a la ciutat del Vaticà, es visitarà la ciutat

de Roma, la part monumental, els Museus Vaticans, la Capella Sixtina, la Basílica de Sant Pere, i Tivoli (Villa Adriana i vill d’Este). El viatge inclou totes les despeses, (transport, visites, entrades als llocs de visita, hotel de 4*, pensió completa amb begudes als menjars, guies de parla

hispana, assegurança de viatge, etc. ). El preu per persona és de 1.070 euros. Per a més informació: Arquebisbat de Tarragona, Pl de Palau 2 (Tel. 977233412) o Viatges Berga c/Sant Agustí, 11 (Tel. 977252610) o Av. Ramón y Cajal, 25 (Tel. 977244336), i també a www.viatgesberga.com.

lacions dedicades a l’Institut Superior de Ciències Religioses, institució acadèmica de l’Arxidiòcesi de Tarragona, que imparteix estudis teològics superiors en Ciències Religioses, i serà la seu d’algunes de les delegacions de

l’Arquebisbat: Pastoral de Joventut, Missions, Catequesi, Pastoral Bíblica, Ensenyament i Apostolat amb els laics, perquè puguin seguir desenvolupant la seva tasca pastoral i social. Tanmateix, al Seminari hi haurà sales, equipades amb l’última tecnologia, que podran acollir actes d’empreses i institucions.

La reforma ha estat encarregada a l’estudi ON-A Laboratori d’Arquitectura, que ha dissenyat un projecte de rehabilitació que conjuga el respecte pel patrimoni històric de l’edifici amb l’aprofitament i modernització de tots els seus espais.

Les obres, que es van iniciar el passat mes de setembre, consten de dues fases. La primera preveu la reforma del Claustre de Sant Pau, on es troba situada la capella romànica del s.XIII, i té prevista la seva finalització al juliol d’aquest any. La segona fase, abordarà la rehabilitació del Claustre del Sagrat Cor, s’iniciarà en acabar la primera fase, i està previst que es finalitzi al juny de 2012.

Activitats per als joves durant la Setmana Blanca La conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona ha realitzat durant la Setmana Blanca un seguit d’activitats adreçades als joves per tal d’iniciar dinàmiques que permetin el disseny del futur Casal Jove de la ciutat. Així, durant tota la setmana una cinquantena de nois i noies han passat per l’Hivernacle, un microclima jove adaptat provisionalment en el context de l’Oficina Jove, situada a les dependències de l’antiga Facultat de Lletres de la Rovira i Virgili, a la plaça de la Imperial Tàrraco.

Les activitats amb més acceptació han estat l’elèctric boogaloo, un ball que és tendència actualment a les sales de la ciutat, i la proposta de pintura mixta sobre cartró, dues sessions de dibuix urbà en la qual els participants han

implantat la seva perspectiva sobre textures diferents.

També s’han concentrat grups de joves a l’acció que plantejava el disseny i manteniment d’un hort urbà. Aquest projecte ecològic obre una via de voluntariat mediambiental per la preservació i conservació d’aquest nou racó ubicat a l’espai en construcció “La Palmera”.

Temporalment, durant aquesta setmana, l’Hivernacle ha ofert al servei dels joves gairebé una vintena d’hores d’activitat. Simultàniament a les estones de formació, s’ha vehiculat un espai interlocutor amb l’equip de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona per cedir la veu als joves i fer-los part activa del disseny i pla d’usos del que en breu coneixerem com a Espai Jove Kesse, el Casal de Joves.

Tarragona

| 16 de març de 2011

|9

TARRAGONA

El PP proposa la creació d’una aliança turística i comercial entre Tarragona i Madrid Així ho va assegurar l’alcalde de la capital espanyola als empresaris tarragonins redacció, Tarragona

L

’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, s’ha compromès davant el sector turístic i comercial de Tarragona, a “establir una aliança entre Tarragona i Madrid”. Ruiz-Gallardón va fer aquestes manifestacions en el marc d’una reunió de treball que va mantenir amb representants del sector turístic i comercial abans de la presentació de la candidatura d’Alejandro Fernández.

El batlle madrileny va recordar que “ja mantenim aliances semblants amb ciutats com Màlaga o Saragossa”. Preguntat sobre com es tradueix aquesta aliança, Alberto Ruiz-Gallardón va explicarque “oferiríem la cessió d’espais públics a Madrid per a la promoció de Tarragona”.

De la seva banda, l’alcaldable popular tarragoní, Alejandro Fernández, va remarcar que “Tarragona hauria, i pot ser, una

excel·lent opció de visita per als madrilenys que, avui per avui, no tenen en compte. És per això que tant si els tarragonins ens donen responsabilitats de govern com si estem a l’oposició, treballarem per aquesta aliança”. Gallardón i Fernández es van emplaçar al 23 de maig per “acabar de concretar aquesta aliança amb el sector turístic i comercial de Tarragona”.

L’alcalde madrileny va fer aquestes declaracions tot just abans de presidir l’acte de presentació de la candidatura d’Alejandro Fernández a l’alcaldia de Tarragona, en un acte que va aplegar unes 300 persones al Col·legi d’Advocats i Farmecèutics de Tarragona.

En la seva intervenció pública, Ruiz-Gallardón va assegurar que “quan vinc a Tarragona em sento com a casa i és que, com no s’ha de sentir com a casa l’alcalde de la capital d’Espanya visitant la capital d’Hispània, al cor de Catalunya?” Gallardón va declarar que “crec en Tarragona perquè conec la gent de la ciutat de Tarragona.

Sempre que he vingut, l’Alejandro s’ha preocupat de reunir-me

Alejandro Fernández parla a l’auditori del Col·legi Oficial d’Advocats de Tarragona amb l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, en primer fila. / Cedida.

amb representants de la societat civil i així, amb una societat civil forta, és com es construeixen les grans ciutats i així és com vam construir Madrid, deixant, d’una vegada per totes, de mirar el Butlletí Oficial de l’Estat i con-

fiant en la potencialitat de la seva gent”.

Alejandro Fernández, de la seva banda, va acusar l’alcalde Ballesteros de no haver aprofitat el seu mandat per transformar la ciutat i va dir que “avui, l’alternativa al

socialisme a Tarragona és el PP. Ser alternativa no és simplement canviar de sigles governants, comporta un veritable canvi de model, d’actitud, un projecte de ciutat guanyador. Avui sí som l’alternativa al socialisme”.

Parc Central obté la certificació oficial Tot a punt per les XIX Jornades Científiques de de sostenibilitat AENOR ISO 14001 Mediterrània-CIE

Una eficient gestió dels residus i una bona praxi en matèria mediambiental han permès Parc Central aconseguir la certificació AENOR ISO 14001, una garantia oficial de màxima qualitat que avala el respecte del centre comercial pel medi ambient. Amb aquest reconeixement, Parc Central continuarà treballant per garantir el seu compromís amb l’entorn més proper. Aquest reconeixement corona una llarga trajectòria del parc en matèria de foment de la sostenibilitat i, sobretot, en la promoció del reciclatge dels residus. Parc Central ha rebut la certificació AENOR ISO 14001 mitjançant l’entitat de certificació AENOR, un reconeixement a la gestió que està duent a terme el centre comercial en matèria de sostenibilitat i que avala el compromís d’aquest equi-

pament amb la cura pel medi ambient. La certificació AENOR ISO 14001 és una regulació estàndard que només assoleixen aquelles empreses i organitzacions que demostren excel·lència en la regulació dels mecanismes de gestió dels residus. L’obtenció d’aquest reconeixement és un dels èxits que provenen de l’estudiada política mediambiental del centre comercial, que té la sostenibilitat com una de les seves grans prioritats. Parc Central compleix amb escreix les exigències de la legislació ambiental i aquest reconeixement és un pas endavant a l’hora de continuar promovent polítiques de manteniment, reutilització i reciclatge de béns.

Amb aquesta nova certificació, Parc Central podrà disposar de noves tecnologies i recursos que garanteixin una òptima relació

amb el seu entorn i generar el mínim impacte ambiental possible.

El reconeixement AENOR culmina una llarga trajectòria del centre comercial en el foment del reciclatge de residus. Des de fa anys, Parc Central treballa per fomentar la correcta gestió mediambiental del centre i impulsa polítiques de foment de la sostenibilitat adreçades tant als consumidors –amb activitats relacionades amb el foment del reciclatge i tallers per al públic infantil que compten amb un alt seguiment– com al públic intern, ja que els operadors del centre segueixen des de fa anys una estricta política de seguretat mediambiental que ha fet que el centre comercial disposi ara d’aquesta certificació que avala el seu comportament respectuós amb l’entorn.

L’edifici de l’Autoritat Portuàrua de Tarragona serà l’escenari, entre el 28 de març i l’1 d’abril, de les XIX Jornades Científiques que anualment organitza l’organització ecologista Mediterrània-CIE. La trobada es dedica enguany a les estratègies de comunicació i planificació ambiental a Tarragona i comptarà amb la presència de ponents de prestigi i experts en la matèria com ara catedràtics universitaris, responsables d’administracions públiques en matèria mediambiental i representants de les principals empreses que operen al territori.

Les jornades científiques, organitzades per Mediterrània i la Universitat Rovira i Virgili, estan adreçades a tothom

i especialment als estudiants de la universitat tarragonina que estigui interessats en la comunicació i la protecció mediambiental. De fet, els universitaris inscrits en les jornades podran convalidar 2 crèdits de lliure elecció del programa educatiu de la carrera que estiguin estudiant.

Més informació a www.mediterrania-cie.org

10 | Tarragonès

16 de març de 2011 |

TARRAGONÈS

L’Associació de Víctimes d’Accidents estudia denunciar el Ministeri de Foment pel sinistre de diumenge passat a l’N-340 L’entitat vol que la justícia determini si la senyalització de la nacional va “ser determinant” en el xoc que va provocar la mort de quatre persones

L

’Associació Estatal de Víctimes d’Accidents (DIA) està estudiant denunciar el titular de l’N-340, el Ministeri de Foment, per l’accident d’aquest diumenge passat en què van morir dues dones i els seus dos fills, d’un i vuit anys, després que el turisme en què viatjaven xoqués frontalment amb un camió a prop d’Altafulla.

En un comunicat, DIA ha mostrat el seu malestar per les notícies rebudes sobre aquest accident i ha assegurat que, encara que les primeres investigacions apunten a una desorientació de la conductora, la senyalització va poder influir “de forma determinant” en el sinistre, ja que segons els Mossos d’Esquadra, es dóna a entendre que la via es desdobla en dos carrils per al mateix sentit.

Segons informaven les agències i molts mitjans de comunicació el dia després de l’accident, l’associació “estudia la possibilitat de denunciar” a Foment com a responsable del seu manteniment davant la Fiscalia de Seguretat Vial, ja que, segons el seu president, Francisco Canes, és necessari aclarir si hi ha algun tipus de responsabilitat per part de l’Administració.

Canes considera “indignant”

que es continuïn produint accidents en aquest tram, que està considerat un punt negre d’accidents de camions, segons l’últim estudi EurorAp. L’associació s’ha posat a disposició dels familiars de l’accident de trànsit per oferir-los assistència gratuïta, tant psicològica com legal.

L’accident mortal es va produir concretament a l’encreuament entre la N-340 i l’autopista A-7, situat al Km. 1.172, al terme

municipal de Tarragona. Aquesta intersecció ja va ser considerada l’any 2009 com un dels punts negres de les carreteres catalanes segons l’informe Eurorap, malgrat que ja no constava com a tal en el dossier de l’any passat.

Els alcaldes de Torredembarra i Altafulla han manifestat que les poblacions de la zona demanaran una millora d’aquest tram viari. Alhora, l’alcalde d’Altafulla, Josep Maria Pérez, ha dit

que la senyalització i el disseny de la via presten a la confusió, amb la qual cosa és fàcil equivocar-se i envair el carril en direcció contrària.

Un cas similar va succeir al mes de gener, en aquest mateix punt, en produir-se un xoc frontal entre dos vehicles, on van morir dos joves també per envaïment de carril. Amb aquest últim sinistre, ja són 6 les persones que han mort en aquestes circumstàncies.

Més de 30 establiments estaran presents a la cita de Sabor Salou L’esdeveniment gastronòmic Sabor Salou ha superat amb escreix les seves expectatives en la primera edició, ja que comptarà amb més de 30 establiments que oferiran les seves novetats. Aquesta iniciativa pretén promoure la gastronomia, els productes tradicionals i les denominacions d’origen i de qualitat. L’esdeveniment –gratuït i obert al públic en general– s’inaugurarà el proper divendres 18 de març a les 6 de la tarda de mà de l’alcalde de Salou, Pere Granados; del xef Sergi Arola; del director de l’Agència Catalana de Turisme, Ignasi de Delàs; així com d’altres autoritats al Passeig Jaume I, tocant el Club Nàutic. Durant tres dies, des del divendres 18 fins al diumenge 20, els visitants hi trobaran restauradors del municipi i productes artesanals de poblacions del voltant i d’arreu de Catalunya; podran degustar la seva gastronomia; adquirir productes i participar en diverses activitats. L’escenari serà el Passeig Jaume I de Salou. Sabor Salou compta amb San Miguel i Supermercats Michelangelo com a patrocinadors i amb l’Hotel Magnòlia com a col·laborador.

Un dels objectius principals d’aquesta cita gastronòmica és crear un producte que contribueixi a la qualitat i a la diversitat de l’oferta turística del municipi de Salou i posicionar-lo com a referent del turisme gastronòmic.

Tarragonès

| 16 de març de 2011

| 11

tarragonès

Salou incorporarà 14 policies interins per reforçar la vigilància en temporada alta L’activitat està dirigida a infants d’entre deu i dotze anys

U

n total de 475 aspirants a Policia Local d’entre 18 i 35 anys s’han presentat a les proves de selecció per obtenir una de les 14 places d’agent de policia interí que formaran part de la plantilla de seguretat local entre maig i octubre.

En total, s’han presentat 475 aspirants, 10 dels quals no han superat les proves de català de nivell B; la resta ha entrat per torns d’un centenar de persones aproximadament per realitzar el primer dels exàmens.

Es tractava d’una prova de cultura general tipus test amb 10 preguntes sobre coneixements de cultura general i 10 més de l’actualitat social, cultural i política.

En total 34 persones han superat aquest primer escull i properament hauran de dur a terme les proves d’aptitud física al camp d’esports municipal.

També serà de caràcter obligatori i eliminatori un quart exercici consistent en una bateria de tests psicotècnics i una altra

El jove Pau Hernández, del Club d’Escacs de Salou, s’ha proclamat campió de Tarragona d’Escacs en categoria sub-8 en el darrer campionat celebrat a Torredembarra. Hernandez ha obtingut la màxima puntuació després de derrotar a tots els seus rivals. A més, també s’han classificat 4 jugadors més del Club d’Escacs de Salou en categoria sub 12 i dos més en categoria sub10. A la trobada del campionat tarragoní per edats s’hi van presentar un centenar de participants. Un cop finalitzada aquesta fase, el proper mes d’abril tindrà lloc la final del campionat de Catalunya que se celebrarà a Vila-seca.

Donació de sang L’objectiu de l’activitat és donar nocions de circulació als més joves durant aquesta Setmana Blanca.

prova (obligatòria i eliminatòria) que consisteix en realitzar un supòsit pràctic relacionat amb els coneixements policíacs i territorials. La darrera de les proves, per als aspirants que hagin superat prèviament la resta d’exercicis, serà de caràcter voluntari i suma punts en

cas de coneixement de la llengua anglesa i altres idiomes.

Els futurs agents seleccionats hauran de passar un curs de policia de 120 hores impartit pels responsables de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya de Mollet del Vallès i començaran a treballar l’1 de maig i fins

Vila-seca posa en marxa nous equipaments a tots els seus barris redacció, Salou

El passat dissabte 5 de març l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i la subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès, van presidir a la Pineda i a la Plana, l’acte d’inauguració del centre cívic i cultural de la Pineda i del nou parc urbà i esportiu de la Plana.

Durant aquest any, l’Ajuntament de Vila-seca posa en marxa els nous equipaments públics a cadascun dels barris del municipi: el Colomí comptarà amb l’espai públic ‘Pati d’Illa’, amb una inversió d’1,60 milions d’euros; la Formiga estrenarà el seu centre cívic amb una inversió de 165.142 euros; la Pineda ha inaugurat ja l’ampliació del centre cívic i cultural amb un cost de 595.498 euros; la Plana compta amb el parc urbà i es-

Un campió de Tarragona d’Escacs Sub8 salouenc

Un moment de la inauguració del passat 5 de març a la Pineda.

portiu que ha suposat 671.557 euros d’inversió; el Nucli Antic ja té en funcionament l’espai social ‘Escoles Velles’, pressupostat amb 385.524 euros i, per últim, el barri de Miramar-les Illes compta amb la llar d’infants ‘Les Vimeteres’ amb un cost de 1,17 milions d’euros.

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet ha recordat que els nous equipaments municipals “estan al servei dels ciutadans, contribueixen al progrés en la vida quotidiana i ens ajuden a enriquir les entitats ciutadanes i l’oferta d’activitats culturals, esportives, formatives i d’oci”.

al mes d’octubre en el que s’estipula anualment com a reforç dels 78 agents fixes dels que consta la plantilla de la Policia Local de Salou.

El requisit mínim per a presentar-se a la convocatòria és el de tenir el graduat escolar i ser major d’edat.

Torredembarra organitza una nova campanya de donació de sang per al pròxim 19 de març, a la Fundació Pere Badia (C/ Pere Badia, 2-4), en horari de 10 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Cal recordar que el Banc de Sang i Teixits del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya precisa recollir 1.000 donacions diàries per donar resposta a l’àrea d’influència.

Salou presenta les parelles de la desena temporada del Voluntariat per la llengua L’oficina del Servei de Català de Salou ha reunit a les parelles que prenen part en la desena temporada del Voluntariat per la Llengua d’aquesta localitat. La presentació es va fer a la seu del Servei Català de Salou, al centre Atenea. Un cop tots els voluntaris van rebre les explicacions adients sobre el funcionament del programa, les diverses parelles han rebut els carnets del voluntariat lingüístic que els permeten accedir gratuïtament als museus municipals de Tarragona i identificar-se als establiments col·laboradors.

Cal recordar que, entre les parelles, n’hi ha tres de nova formació i sis que repeteixen

l’experiència ja que la van trobar enriquidora tant per una banda com per l’altra.

En finalitzar l’acte també se’ls van lliurar uns fulls explicatius sobre el programa per a voluntaris i per a aprenents; un full de temes per parlar i el llibre de contes per parlar. La coordinadora del Servei de Català de Salou, Marisol Solano, ha explicat que: “animem a tots aquells que vulguin col·laborar en aquesta iniciativa a fer-ho ja que no només és una experiència molt bona sinó que també és enriquidora per a les dues parts i així ha quedat demostrat en les diverses parelles que han passat pel voluntariat per la llengua”.

12 | Tarragonès

16 de març de 2011|

TARRAGONÈS

El Patronat de Turisme de Vila-seca participarà la fira MITT de Moscou El certamen, que té lloc del 16 al 19 de març, és una de les fires de turisme més importants d’Europa i va dirigida tant a particulars com a professionals redacció, Vila-seca

E

l Patronat Municipal de Turisme de Vilaseca participarà del 16 al 19 de març en una de les fires de turisme més importants d’Europa, la MITT de Moscou, on també hi seran presents els Patronats de Turisme de Costa Daurada, Cambrils, Salou, Reus, Vilaseca i Tarragona amb un estand dins l’espai que ocupa de l’Agència Catalana de Turisme.

Aquesta fira, dirigida tant a professionals com al client final, té una particular importància per al municipi de Vila-seca, atès que és el lloc de la Costa Daurada on més es concentren els turistes russos, que tan sols el 2010 van representar el 25% del total de turistes estrangers arribats a la Pineda.

A la Fira MITT s’hi han desplaçat el president del Patronat de Turisme de Vila-seca, Xavier Graset, la responsable de promoció del Patronat, Laura Cattaneo, i diversos empresaris del municipi que habitualment treballen en aquest

Roda de Barà inaugura l’Hotel d’Entitats

El proper dijous, 24 de març, a les dotze del migdia s’inaugurarà l’Hotel d’Entitats de Roda de Barà, situat al carrer Mossèn David Pujol, 2, al nucli antic del poble.

Antigament havia estat l’Ajuntament i, mitjançant els plans d’ocupació, s’ha pogut contractar 11 persones per tal de condicionar l’antic edifici, que ha estat finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i la Diputació de Tarragona i dotat d’un pressupost d’uns 25.000 euros.

L’edifici, amb una superfície útil de 308 m2, consta de tres plantes amb despatxos i sales de reunions que es destinaran

al teixit associatiu de Roda de Barà per tal d’oferir un lloc de trobada i fomentar la relació i la participació de la ciutadania en els moviments associatius, oferint l’assessorament necessari perquè associacions, collectius, grups i entitats d’àmbit local (sense ànim de lucre) puguin dur a terme la gestió administrativa i la programació de les seves activitats.

L’acte comptarà amb l’assistència del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, l’alcaldessa de Roda de Barà, Mayte Huerta, regidors del municipi i representants d’associacions i entitats del poble.

mercat, com ara representants dels Hotels Estival Park, Gran Palas i Terramarina.

Durant la seva estada, el Patronat Municipal de Turisme mantindrà diverses entrevistes amb els principals operadors russos, per tal de poder preveure l’arribada d’un major nombre de turistes. L’operador Pegàs, que treballa a la zona del municipi, va portar l’any passat més de 10 grups dels seus agents de viatges per conèixer a fons la Costa Daurada, promocionar-la i incentivar la venda de la destinació al mercat rus.

El Vendrell

| 16 de març de 2011

| 13

El Vendrell

El nou polígon industrial ja uneix els termes municipals del Vendrell i de Bellvei De moment ja està confirmada la construcció de la nova estació de la ITV que donarà servei al parc automobilístic de la comarca del Baix Penedès

L

es obres d’urbanització del nou polígon industrial que uneix Bellvei amb el Vendrell ja estan acabades i, per això, des de l’Ajuntament de Bellvei es va organitzar una visita per a la gent del poble a la nova zona.

Més d’un centenar de persones van acompanyar l’alcalde i els regidors en la visita que es va fer a partir de les 12 del migdia i que va acabar amb un dinar en un restaurant del polígon Els Masets.

El nou polígon correspon a la urbanització de dos sectors industrials, el 8 i el 13, ubicats entre la Kettal i els terrenys situats davant de l’Hospital del Vendrell. Ara, un cop enllestides les obres que es van iniciar el passat mes de maig, aquest nou polígon uneix definitivament Bellvei amb el Vendrell per la façana de l’N-340.

L’alcalde de Bellvei, Josep Fonts, ha destacat la importància que té que “en un moment de crisi econòmica com aquest, quan hi ha desencís per part de tothom, que hi hagi una empresa amb empenta que aposti pel futur de Bellvei i de la comarca i que tiri endavant un polígon industrial d’aquestes dimensions”.

Aquest polígon, que és la continuació d’Els Masets, té una

superfície de 202.856 m2, de la qual més de 107.000 és privada i més de 95.000 pública. El projecte s’ha desenvolupat en tres línies. La primera, purament comercial, a primera línia i a peu de carretera amb naus aïllades en parcel·les de 2.500 m2; la

segona amb naus entre mitjaneres de 1.000 a 2.000 m2 destinades a ús comercial i industrial, i la tercera amb naus més petites, de 500 a 1.000 m2, per a magatzems o petits tallers. Així, la façana de l’N-340 es convertirà en un aparador comercial

Ràdio El Vendrell commemora el seu 30è aniversari amb una marató de 30 hores El passat 24 de gener, Ràdio el Vendrell va complir 30 anys. Per celebrar l’aniversari, l’emissora municipal engega diferents actes que es desenvoluparan durant aquest 2011 i que començaran divendres 18 de març amb la marató radiofònica “30 anys, 30 hores”. Una marató que reuneix la història de l’emissora, programes dels diferents col· laboradors, actuacions i entreteniment en directe des del Teatre Àngel Guimerà. Entre les nou del matí de divendres i les

tres de la tarda de dissabte passaran pel TÀG entitats com, per exemple, els Nens del Vendrell, el Cor Joves Veus, l’Embarcada i el Centro Cultural Andaluz García Lorca. També les escoles del municipi, extreballadors i persones relacionades amb la ràdio participaran en la marató.

Un dels plats forts és la presentació de les noves versions de la sintonia de Ràdio El Vendrell.

L’Escola Municipal de Música Pau Casals, l’Escola Músics, el Cor Zóngora, l’Adrià Grandia,

Els Buhos, l’Òscar Argüelles, Els Tocats de Canya i els Zim &The Zums han enregistrat les 15 versions de la sintonia original de Luís Román en estils clàssic, flamenc, rock, piano i chill out. L’audiència també podrà participar durant la marató ’30 anys, 30 hores’ amb diferents sorteigs i concursos amb regals com ara mensualitats gratuïtes per al gimnàs Record i packs per a dues persones en activitats a l’Aula Aquàtica Masia Blanca.

de 800 metres, que tindrà un accés directe al futur desdoblament de la carretera, potenciant totes les activitats que s’hi desenvolupin. De moment ja està confirmada la construcció de la nova estació de la ITV de la comarca.

BAIX PENEDÈS DENTAL, S.L. Dr. Carlos Vicente Bosqued COEC 1553

Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123 C/Cerdanya, 12, primera planta 43700 El Vendrell

Fonts: “És important que en un moment de crisi com aquest una empresa amb empenta aposti pel futur de Bellvei i la comarca”

14 | El Vendrell

16 de març de 2011 |

el vendrell

Pau Casals, símbol de les Nacions Unides El Vendrell inicia els tràmits per reivindicar la recuperació de l’Himne de la pau del mestre vendrellenc com a himne oficial de l’ONU

E

l Vendrell sembla disposat a portar fins als organismes internacionals la seva reivindicació perquè el nom i l’obra del mestre vendrellc Pau Casals torni a ocupar el lloc de reconeixement internacional que mereix.

En el proper Ple, a instància de l’Associació Musical Pau Casals, l’alcaldia de l’Ajuntament del Vendrell presentarà una moció per reivindicar la restauració de l’Himne de la Pau, compost per Pau Casals, com a himne oficial de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

El 24 d’octubre de 1971, a la seu de l’ONU, es va estrenar l’Himne de les Nacions Unides, conegut també com l’Himne de la Pau, compost pel músic vendrellenc Pau Casals, amb lletra del poeta nord-americà d’origen anglès W. H. Auden, per encàrrec del llavors secretari general U Thant. Aquell mateix dia, el Mestre va rebre la Medalla de la Pau i va dirigir l’única interpretació d’aquesta obra, ja que aquesta

El pròxim 24 d’octubre farà tot just 40 anys de l’única interpretació que s’ha fet mai de l’obra que el compositor vendrellenc va fer per encàrrec de l’ONU

peça musical no ha estat mai adoptada com a himne oficial de l’ONU i ha caigut en l’oblit.

Atès que aquest any se celebraran 40 anys de la composició i interpretació d’aquest himne,

que Pau Casals és un dels fills il·lustres de la vila i que l’Associació Musical Pau Casals sempre ha dignificat i difós la figura i l’obra del Mestre, se sol·licitarà al Ple de l’Ajunta-

ment del Vendrell que adopti els acords de reivindicar la restauració de l’Himne de la pau, compost per Pau Casals, com a himne oficial de l’ONU, com un acte de reconeixement

als seus autors; commemorar el 40è aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU, com un acte d’homenatge a la figura del Mestre, a la pau i a la llibertat; intensificar la col· laboració de les administracions corresponents amb les entitats i organitzacions que promouen la figura i l’obra del Mestre; i comunicar aquest acord a la Fundació Pau Casals, a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Govern espanyol i a l’ONU. La capital del Baix Penedès confia que la seva petició sigui tinguda en consideració pels organismes competents i finalment es reti el merescut homenatge pòstum al compositor i violoncelista vendrellenc.

Baix Penedès

| 16 de març de 2011

| 15

BAIX PENEDÈS

Calafell invertirà 5,8 MEUR en el nou centre de dia i residència per a gent gran de la Sínia El nou equipament sociosanitari podria obrir les portes el mes de gener de 2012 i oferirà un total de 145 places

L

’Ajuntament de Calafell ha aprovat tirar endavant una inversió de 5,8 milions d’euros per crear una residència de gent gran i un centre de dia, que s’ubicarà a la Masia de la Sínia. El projecte preveu oferir 145 places, una part important de les quals seran concertades, així com la creació d’uns 50 llocs de treball.

La fórmula per tirar endavant la inversió serà la creació d’una societat mixta, amb l’entrada de capital inversor privat. En la darrera sessió plenària s’ha aprovat l’estudi de viabilitat i els estatuts de la societat mixta i també s’ha aprovat inicialment el plec de clàusules que regirà el procediment obert amb el qual es triarà el soci privat del projecte. La regidora de Benestar Social, Maria Josepa Sans, ha ofert diferents dades del projecte com ara que el nou equipament tindrà una superfície construïda de 3.600 metres qua-

drats; que podrà obrir al gener de 2013 i que s’estima un 90% d’ocupació, atesa la demanda existent en aquests moments.

Sans ha indicat que “l’estudi de viabilitat indica que, només amb la gestió de la residència, la societat pot tenir beneficis en un termini d’entre 5 i 8 anys”.

Això serà així perquè s’oferiran places privades, a preus de mercat, que ajudaran a finançar places per a famílies i persones amb menys recursos econòmics.

L’equip de govern municipal ha explicat aquest projecte per la necessitat d’un municipi en el qual les persones de més de 65 anys són ja 3.500 (el 14% de la població empadronada. És més, “tenim més de 800 persones que tenen més de 80 anys i 400 de més de 85, que són les persones que més poden necessitar el servei de residència, llar assistida o centre de dia”, ha explicat la regidora de Benestar Social.

L’Ajuntament de Cafafell ha signat un conveni amb l’Institut

Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) per concertar una part de les places, de manera que es garanteixi la viabilitat econòmica del servei i que aquest estigui a l’abast de les famílies i les persones de la zona que no poden pagar una residència privada. La regidora de Benestar Social

ha indicat també que “avui a Calafell només existeix oferta privada, amb un nombre limitat de places de residència, encara menys places concertades, i un nombre baixíssim de places de centre de dia”. Ha afegit que “a més, les llistes d’espera són d’un mínim de sis mesos”.

L’Ajuntament de Calafell aportarà el terreny per a la construcció de la residència i centre de dia a la Masia de la Sínia una antiga destil·leria d’alcohol del segle XIX. L’edifici es troba en un estat de deteriorament i des de fa anys que se li busca un ús que permeti el seu aprofitament i conservació.

Una empresa polonesa obre les portes a Calafell Es diu Point A Seguridad redacció, Calafell

La cònsol general de Polònia a Barcelona, Marzenna Adamcizk, ha visitat Calafell per inaugurar les instal·lacions d’una nova empresa creada al municipi per inversors polonesos.

L’empresa és Point A Seguridad i es dedica a la comercialització d’equips de seguretat, inclosos sistemes d’alarma d’alta tecnologia. Les seves instal·lacions són al carrer Sant Pere 26.

La cònsol de Polònia ha comentat que “fa 25 anys, si ens haguessin dit que empresaris d’un país de darrera del Teló d’Acer estarien invertint i obrint una empresa, al qual ens deien que era l’Occident podrit, no ens ho hauríem cregut”. Adamcizk ha afegit que “avui, però, allò

que hauria estat un somni virtual, pot ser realitat i és bo per a tothom”.

De la seva banda, l’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha subratllat que “el somni fet realitat del qual ha parlat la cònsol és possible perquè això és Europa; evidentment, una Europa molt millor que la de fa 25 anys”. L’alcalde ha indicat també que “és molt remarcable la confiança que inversors d’arreu estan demostrant pel nostre municipi. I és especialment d’agrair en un moment de crisi i atur com aquest”.

Finalment, el tinent d’alcalde de Comerç de l’Ajuntament, Carles Rion, ha destacat que “estem amb el comerç i l’empresa i per això donem suport a les noves iniciatives que estan sorgint a Calafell”.

Moment de l’acte d’inauguració de la nova empresa, amb seu al carrer Sant Pere de Calafell.

16 | Baix Penedès

16 de març de 2011 |

baix penedès

Projecte participatiu de CiU a Calafell L’alcaldable convergent, Joan Olivella, es compromet a recollir les principals peticions de la ciutadania en el seu programa electoral

J

oan Olivella ha presentat el projecte participatiu que ha dissenyat per recollir el màxim nombre d’opinions de part la ciutadania i poder-les encabir en el programa electoral de la formació política a la qual representa. Com ha dit, “des de CiU sempre hem demostrat que creiem en la democràcia participativa, que escoltem activament allò que diu la ciutadania i que volem que se sentin partícips del programa electoral”.

Per aquest motiu, CiU repartirà un díptic acompanyat d’una butlleta perquè, aquelles persones que ho desitgin, puguin fer arribar les seves “Idees per Calafell”, “i, evidentment, quan parlo de Calafell em refereixo a tot el municipi. Sabem que, en els temps actuals, hi ha poques possibilitats de fer grans inversions però creiem que les coses del dia a dia són fonamentals.

Que els veïns i les veïnes del municipi puguin dir-nos quines creuen que són les seves prioritats de les zones on viuen”.

Totes les persones que vulguin participar-hi poden fer arribar les seves idees omplint la butlleta i lliurant-la al local de CiU, entrant a www.joanolivella. com, enviant un correu electrònic a calafell@cdc.cat o, si es prefereix, trucar al mòbil 634 861 335 del mateix candidat.

Així mateix, ha aprofitat per presentar les xerrades que, sota el títol “El meu compromís amb el municipi”, durà a terme el candidat a l’alcaldia per CiU on explicarà les línies estratègiques del seu projecte municipal. Aquestes xerrades es faran en els tres nuclis principals de Calafell. La primera tindrà lloc el 17 de març a les dependències de la Platja de Calafell i serà presentada pel delegat del

Olivella acusa l’alcalde Jordi Sánchez d’haver retardat expressament alguns projectes heretats i de manca de diàleg amb els partits de l’oposició

Segons CiU, el Mercat Municipal, el Passeig Marítim i els centres cívics de Calafell i Segur s’haurien d’haver construït durant la legislatura

Joan Olivella, durant la roda de premsa de presentació del projecte participatiu a Calafell. / Cedida.

Govern de la Generalitat a Tarragona, Quim Nin. La segona xerrada serà el dimarts 23 de març al centre cívic El Sindicat de Calafell i serà presentada pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i l’última, que tindrà lloc el divendres 25 de març a les dependències de Segur de Calafell, serà presentada per la secretària de la mesa del Parlament de Catalunya, Dolors Batalla. Totes seran a la mateixa hora, a les vuit del vespre. Amb aquestes xerrades, “volem apropar-nos als calafellencs i calafellenques dels diferents nuclis” alhora i, en al·lusió a les persones que el presentaran, Olivella ha destacat que “tot i que tenen responsabilitats supramunicipals, totes són persones molt vincu-

lades al món local i em fa molta il·lusió que em puguin presentar”.

Balanç del govern del PSC D’altra banda, i amb les eleccions municipals del maig, toca valorar la feina feta. Això és el que ha fet el cap de llista del grup a l’oposició de Calafell, qui ha criticat amb vehemència “la poca capacitat de diàleg que ha tingut l’alcalde amb l’oposició”.

Per Olivella, durant el seu mandat el grup del PSC-PM no ha buscat el consens ni amb CiU ni amb el PP, al mateix temps que ha tingut un “tracte poc directe” amb els veïns de Calafell.

Per Olivella hi ha tres infraestructures que s’haurien d’haver dut a terme durant aquesta le-

gislatura: el Mercat Municipal, el Passeig Marítim i els centres cívics de Calafell i Segur de Calafell. Des de CiU, grup que havia estat en el govern municipal durant l’anterior legislatura, assenyalen que el Mercat Municipal de Calafell ja estava “a punt de tirar-se endavant” l’any 1999, de la mateixa manera que, diuen, també estava a punt el projecte del passeig marítim de Calafell. “Hi ha coses que s’han volgut retardar per posar el segell de l’alcalde” denuncia Joan Olivella, i continua: “Quan no s’ha pogut, s’han canviat els projectes”. Pel cap de llista per CiU, qui considera que també s’haurien d’haver construït els centres cívics de Calafell i de Segur de Calafell, no realitzar aquestes obres ha provocat un

El candidat de CiU farà tres xerrades el 17, 23 i 25 de març a diversos punts de Calafell per explicar les línies estratègiques del seu projecte municipal retard i un greuge per als interessos del calafellencs, a la vegada que ha generat més costos pel municipi.

Un exemple de la poca participació que hi ha hagut entre govern i oposició i govern i veïns ha estat, per Olivella, el procés d’aprovació del POUM. Precisa que en cap moment des de CiU s’hi van sentir “implicats al cent per cent” i considera que s’hauria d’haver obert “un procés participatiu més directe”. El resultat és un POUM del qual no n’estan satisfets: “Si entrem a governar, s’haurà de revisar”, ha sentenciat Olivella. Malgrat això, si que coincideix amb el projecte de renovació del nucli antic: “És una reforma necessària pel municipi i, per tant, interessant”.

Baix Penedès

| 16 de març de 2011

| 17

baix penedès

L’alcalde de Calafell defensa la seva gestió al capdavant del municipi el darrer mandat Jordi Sánchez (PSC) assegura que “el govern de Calafell ha complert les grans promeses electorals de fa quatre anys” redacció, Calafell

E

l govern municipal de Calafell ha fet balanç davant de la ciutadania de la feina feta durant els quatre anys del mandat que és a punt de finalitzar. Ho ha fet oferint una dada: el programa de govern que va consensuar-se en el pacte de 2007 s’ha complert en un 80%.

Però l’alcalde, Jordi Sánchez, ha anat més enllà i ha explicat que “les grans promeses electorals s’han complert en la seva integritat i per això són un equip que dóna confiança”.

En una conferència al Teatre Auditori municipal, a la qual van assistir prop de 400 persones, Jordi Sánchez ha recordat que “vam adquirir quatre grans compromisos: posar al dia el municipi; pensar per a les persones tots els equipaments i serveis; crear un nou model de municipi, i normalitzar la vida política de l’Ajuntament”. L’alcalde ha afegit que “encara que queda feina per fer, sobretot per acabar de posar al dia el municipi i completar la normalització, podem dir, amb modèstia però amb satisfacció, que hem complert”.

El govern local ha quantificat en 96 milions d’euros la inversió realitzada en aquest mandat al municipi. Una inversió efectuada per l’Ajuntament i per altres administracions, i fins i tot per inversors privats en projectes d’iniciativa municipal. “Aquest gran esforç inversor ha permès iniciar la transformació del municipi, però ja vam avisar que caldria com a mínim quatre anys més per encarrilar la situació, perquè el retard acumulat era històric de debò”, ha precisat l’alcalde.

Aquesta inversió s’ha pogut finançar en temps de crisi i de caiguda d’ingressos fiscals gràcies a altres fonts econòmiques. “No obstant això, fóra bo no oblidar que, en contra del que es diu, els plans Zapatero no han estat les úniques inversions ni de bon tros. Els dos fons estatals de 2009

i 2010 només han representat el 7% de la inversió”, ha dit Jordi Sánchez. I ha afegit que “només una quart part de tota la inversió s’ha finançat amb crèdits”.

Entre les grans obres del mandat que ara acaba, hi ha la travessia de la C-31 a Segur de Calafell; el Centre d’Alta Resolució sanitària de Calafell; el complex de piscines Vilarenc Aqua; la renovació del centre de Segur (amb obres a l’avinguda Catalunya i al barri de Rodríguez Pita); el passeig marítim del nucli de la Platja; la remodelació de la plaça de Catalunya; la renovació del carrer Monturiol i de la carretera de l’Estació; el Parc del Vilarenc; la remodelació de les estacions de tren de Calafell i de Segur; el nou enllumeant de Calafell Parc; les obres de serveis pendents a Segur de Dalt, i les noves escoles bressol de Segur i Calafell Parc.

Les polítiques socials han estat l’altre gran cavall de batalla d’aquests quatre anys. El govern local ha duplicat les partides pressupostàries en aquest concepte i ha impulsat tres grans projectes: la reassumpció de la gestió directa dels serveis socials locals; la gratuïtat dels llibres escolars (a la qual s’han acollit tres de cada quatre famílies), i el foment de l’ocupació (amb la generació de 500 contractes de treball i la formació de 2.000 persones).

Un nou model de municipi L’alcalde ha subratllat que el nou POUM (que entrarà en vigor en qüestió de dies) significa la creació d’un nou model de municipi. “En aquest mandat hem fet realitat la promesa electoral que deia que calia parar, reflexionar i planificar. Avui tenim una planificació que posa sostre al creixement i reserva els espais per als equipaments que Calafell necessitarà en els propers anys”, ha dit Jordi Sánchez. Un terrenys que, ha recordat l’alcalde, “costarien més de 300 milions d’euros si s’haguessin de comprar en el mercat”.

Aquest nou model preveu que els equipaments estiguin “en ubicacions cèntriques, prop de les persones, no a qualsevol racó

amagat del terme municipal, com havia passat en els darrers 25 anys a Calafell”. Les noves escoles bressol construïdes en aquest mandat i els centres escolars (la futura escola de la Platja i l’edifici definitiu de l’Institu de Segur) per als quals s’han cedit els terrenys, així com per al futur CAP del nucli de Segur, ja s’han fet amb aquest criteri.

“A més, hi ha una filosofia nova, que resol definitivament els problemes, en comptes de posar-hi pegats que perpetuen el problema sense solucionar-lo”, ha remarcat l’alcalde.

La introducció d’un nou model de municipi també ha consistit a impulsar la diversificació de s’ha organitzat una nova campanya que tindrà lloc el pròxim 19 de març, a la Fundació Pere Badia (C/ Pere Badia, 2-4), a la part nova, amb un horari més ampli de l’habitual: de 10 h a 14 h i de 17 h a 20 h. La Regidoria de Sanitat obsequiarà amb

un detall totes les persones que donin sang aquest dia. Cal recordar que el Banc de Sang i Teixits del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya precisa recollir 1.000 donacions diàries per donar resposta a la nostra àrea d’influència. l’economia local “per no tornar a dependre mai més d’un monoconreu únic com la construcció”. Segons l’alcalde “la posada en valor del patrimoni històric i del paisatge; la promoció del turisme familiar, el turisme actiu i el turisme esportiu, amb la idea d’aconseguir un Calafell de tot l’any, i el suport al comerç de proximitat ens han permès avançar en aquesta diversificació”.

Lluita local contra la crisi L’alcalde també ha destacat que “la lluita contra la crisi no estava prevista en cap programa electoral, però hem respost activament a la situació”. Segons Jordi Sánchez, “l’obra pública

ha estat la principal eina contra la crisi i l’atur. Les obres i altres plans d’ocupació tirats endavant per l’Ajuntament han generat 500 contractes de treball”. L’alcalde ha recordat, a més, que “hem arribat a tenir actives trenta mesures locals anticrisi, tot demostrant que els ajuntaments no podem fer-ho tot, però certament no estem inermes per lluitar contra la crisi”. Finalment, Jordi Sánchez ha dit que “Calafell ha recuperat gran part del temps perdut. Les controvèrsies polítiques d’altres èpoques, que havien paralitzat el municipi, formen part de la història.

Aquest mandat no ha estat perfecte, però la diferència amb els anteriors és òbvia: hem tingut un alcalde els quatre anys, en comptes de quatre alcaldes en quatre anys; ha acabat el mandat el mateix govern que el va començar; i sobretot, hem estat un govern que ha donat resultats ben tangibles”.

18 | Comarques

16 de març de 2011 |

COMARQUES

“La retallada del pressupot de la Generalitat no afectarà els serveis de seguretat a la ciutadania” Entrevista a Carme Mansilla, nova directora territorial del Departament d’Interior

L

a nova delegada dels Serveis Territorials d’Interior a Tarragona, Carme Mansilla, destaca com a actuació primordial de la seva àrea a les comarques de Tarragona garantir la seguretat i apostar per millorar la comunicació entre cossos de segureta, els polítics i el conjunt dels ciutadans.

“Després de les eleccions municipals em replantejaré com compaginar les meves responsabilitats polítiques.

Fer-ho ara seria una irresponsabilitat” pre intentant que no se solapin compentències entre els responsables de cada àrea. Estem treballant per determinar de quina manera podem augmentar la nostra eficàcia reduint burocràcia.

Fa unes setmanes que ha assumit el càrrec de delegada dels Serveis Territorials d’Interior a les comarques de Tarragona. Quines són les seves primeres impressions d’aquests dies?

Fa molt poc que m’he incorporat i, per tant, de moment només puc avaluar el conjunt del territori des de la primera impressió. De tota manera, en aquest període ja he tingut temps per establir contacte amb els efectius i caps de la regió, unes trobades que m’han fet adonar que ens esperen quatre anys de molta feina, que accepto amb moltíssima il·lusió.

Vostè sosté que les comarques de Tarragona són una àrea especialment complicada. En quines raons fonamenta aquesta afirmació?

Sobretot perquè és un territori molt complex. La nostra realitat es deriva de la diversitat, que enllaça dificultats derivades del món rural. En l’àmbit metropolità comptem amb grans ciutats com Tarragona, Reus o Valls que també tenen les seves dificultats i que s’uneixen a les necessitats específiques de les zones turístiques de la Costa Daurada.

Tot això sense oblidar-nos dels riscos que comporta estar situats dins d’un pol petroquímic de primer ordre. És a dir, som una zona de grans contrastos, que requereix actuar en molts fronts alhora.

Quines són les primeres actuacions que capitanejarà des del càrrec que ocupa?

En primer lloc, actuarem per establir uns mecanismes de coordinació de comunicació

Imagini’s que avançem quatre anys en el temps. Quins objectius bàsics li agradaria haver acomplert en aquest temps?

M’agradaria haver treballat per aconseguir que els nostres cossos de seguretat disposin d’un bon nivell de confiança entre l’opinió pública, ja que tant els Mossos d’Esquadra com els Cos de Bombers requereixen que els caps polítics estiguin realment al seu costat quan es presenta qualsevol incident.

Carme Mansilla és la nova delegada dels Serveis Territorials d’Interior a les comarques de Tarragona. El seu objectiu serà compaginar les necessitats del territori amb la retallada planificada per la Generalitat.. / Eva López

que estigui molt lligat a l’àmbit municipal. Quan hi ha qualsevol incidència, molt sovint els alcaldes triguen molt a assabentar-se de l’abast i les actuacions que es duran a terme quan haurien de ser els primers a tenir tots els detalls. En segon lloc, ens centrarem a estudiar com hem d’actuar amb les entitats locals per treballar de manera més ràpida i eficaç.

En la seva visita recent a les comarques tarragonines, el conseller d’Interior Felip Puig

ja va avisar que l’àrea d’Interior patirà una retallada en els propers pressupostos.Com afectarà aquesta mesura a les nostres comarques?

Una cosa que ha de quedar clara és que la retallada del pressupost mai no afectarà als serveis de seguretat al ciutadà.

El que s’està estudiant és que hi hagi un replanteig de totes les infraestructures que estan programades, però fins que no estiguin aprovats els nous pressupostos no se sabrà amb exactitud com es durà a terme

el reajustament. El que sí que cal aclarir és que actuacions previstes a les nostres comarques, com és la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Campclar o el Parc de Bombers de Valls, estan garantits.

Així, és previst que augmenti el nombre d’efectius de seguretat destinats a la província?

En quatre anys, preveiem que hi hagi 2.000 efectius més dels Mossos d’Esquadra desplaçats a les nostres comarques, sem-

Des de diversos sectors, se l’ha acusat d’acumular càrrecs, ja que també és presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Camp, regidora a l’Ajuntament de Valls i membre del Consell d’Administració d’UNIMM. Com respon a aquestes crítiques?

Ara mateix estic acabant una etapa política anterior, en la qual ocupava diversos càrrecs i considero que no puc acabar aquestes responsabilitats sense acabar els projectes pendents, no seria responsable. Les properes eleccions democràtiques municipals són d’aquí a dos mesos i, un cop acabats els comicis, em replantejaré abandonar aquestes responsabilitats.

A més, vull aclarir que la meva retribució dins del Consell d’Administració d’UNIMM és de 367,62 euros, que inclouen desplaçaments, una retribució que no és fixa i que s’allunya molt dels 2.000 euros que publicava algun mitjà de comunicació recentment.

Comarques

| 16 de març de 2011

| 19

ENTITAT

L’Esbart Santa Tecla celebra el 40è aniversari de la seva fundació amb actes durant tot l’any El més destacat serà la inauguració, el dissabte dia 19 de març, d’una plaça dedicada al desaparegut Carles Llorach, fundador i president de l’entitat fins l’any passat Carme López, Tarragona

L

’any 1971 naixia oficialment a Tarragona l’Esbart Santa Tecla. De la mà d’un grup de tarragonins i tarragonines decidits a conservar les mostres de folklore tradicional català a la ciutat, l’entitat va esdevenir en poc temps la gran impulsora de la recuperació de molts balls tradicionals de Tarragona que s’havien anat perdent amb el pas del emps. Més endavant es va convertir en allò que és actualment: un espai on la dansa tradicional catalana és l’eina vehicular per donar sortida a sentiments i emocions vinculades amb la nostra tradició com a poble i per demostrar que el folklore català és viu i proper a la societat actual.

Jaume Guasch, actual director artístic i fundador de l’Esbart, juntament amb Carles Llorach, entre d’altres, explica la trajectòria de l’entitat, la seva realitat actual i el programa d’activitats previstes per celebrar aquest 40è aniversari.

L’Esbart Santa Tecla va néixer amb l’objectiu de difondre i preservar el folklore i els costums dels Països Catalans, en general, i de Tarragona en particular, en una època difícil per a la cultura popular durant la qual entitats com l’Esbart arribaven on no ho feia l’administració. Així, fins al 1980 es van anar recuperant balls tradicionals de Tarragona, com el Ball de Bastons, i es va anar nodrint el seguici de la festa major d’elements que d’una altra manera haurien acabat desapareixent.

“L’any 1980 l’estructura de l’entitat va fer un tomb, explica Jaume Guasch, d’una banda per l’arribada dels ajuntaments democràtics en què tot, l’entitat inclosa, es va anar obrint.

I, d’una altra banda, el fet que l’Esbart, a part de la recuperació dels balls, es comencés a dedicar a crear coreografies i espectacles de dansa propis, que és el que al llarg d’aquests anys ha donat forma i prestigi a l’actual

A dalt, imatge d’una de les darreres escenografies de l’Esbart Santa Tecla, Onades. A baix, Jaume Guasch, actual director artístic i cofundador de l’entitat, a la porta de la redacció del notíciestgn. Cedida./ C.L.

Esbart de Santa Tecla”, conclou Jaume Guasch.

Durant aquesta poca es van començar a bastir dos dels grans muntatges que realitza l’entitat per les festes de Tarragona: Les Contalles de Sant Magí i el Retaule de Santa Tecla, dues mostres de la important tasca que realitza aquesta entitat i que els ha merescut més d’un reconeixement.

“La consolidació de l’entitat com a productora de les seves pròpies coreografies i projectes teatrals per ser escenificats fora dels espais urbans i de la festa major ha estat possible gràcies a una direcció artística rigorosa i acurada en la qual es treballa molt i d’una manera molt seriosa, i gràcies també a la implicació de les persones que hi formen part, sense les quals tot això no seria possible”, explica en Jaume. La realització d’un muntatge comporta un treball d’entre cinc o sis mesos durant els quals, a partir d’un fil argumental, es basteix la música i la coreografia que li dóna forma.

Una entitat oberta L’Esbart de Santa Tecla es divideix en dues seccions: el Cos de Dansa i l’Escola de dansa Secció infantil, que es nodreixen de gent amateur i interessada per la dansa i el folklore català i tot

el que implica.

El Cos de Dansa està format actualment per uns 35 dansaires amateurs a partir de 15 anys i és la secció que dóna prestigi a l’entitat. Durant l’any, a banda de les actuacions durant les festes de Sant Magí i Santa Tecla, el Cos de Dansa escenifica els seus propis muntatges arreu del territori. La Secció Infantil i Juvenil acull nens i nenes a partir de 3 anys fins al 15 i en ella s’introdueix els infants en la coneixença del ritme i els passos, en el cas dels més petits, i en l’aprenentatge de les diferents danses que es fan a l’Esbart i la

preparació de la sortida al Seguici de Santa Tecla, en el qual hi participen amb cin balls Cos de Bastoners, Ball del Patatuf, Ball de Cercolets, Ball de Turcs i Cavallets i Ball de Valencians.

“Som una entitat oberta a la ciutadania”, afirma Jaume Guasch, “així que convidem tothom que ho desitgi a conèixer-nos”. Per fer-ho us podeu acostar al carrer d’en Soler 18 baixos (Tel.: 977 230 663).

Aniversari Aquest any l’entitat celebra, com hem dit, el 40è aniversari i per això ha preparat tot un

seguit d’actes que començaran aquest dissabte 19 de març, a les 12 del migdia, amb la inauguració d’una plaça en memòria del desaparegut Carles Llorach i Fortuny, president-fundador de l’esbart i impulsor de la recuperació de la festa. La plaça està ubicada a la Part Alta (entrant pel portal de Sant Antoni direcció al carrer Mare de Déu de la Mercè). A banda d’aquest acte duran a terme tallers de danses tradicionals als centres cívics de Torreforta i Sant Pere i Sant Pau i la proposta Muda’t de tasts de danses tradicionals, entre d’altres.

20 | Salut

16 de març de 2011 |

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

Miquel Sanchis cap de la Unitat del peu i del Turmell, servei de traumatologia de l’hospital de santa tecla

“Caminar descalç, una bona sabata i una postura correcta ajuden a prevenir els galindons (‘juanetes’)” El doctor Miquel Sanchis explica les causes i el tractament d’aquesta afecció del peu que afecta persones adultes, sobretot dones, però també joves i nens

L

’hallux valgus, popularment conegut com galindó (juanete) és una afecció del peu que incideix en un elevat percentatge de la població, especialment en dones a partir de 40 anys, tot i que no és estrany trobar-ne en persones més joves i fins i tot infants. El tractament d’aquesta molesta patologia és principalment quirúrgic, ja que per solucionar-ho cal corregir la desviació i la inflamació que genera, tot i que també existeixen algunes tècniques per prevenirla. Parlem amb el doctor Miquel Sanchis, responsable de la Unitat del Peu i Turmell Servei de Traumatologia de l’hospital de Santa Tecla.

sencadenen aquesta deformació òssia?

Podem distingir, principalment, tres factors: el calçat, la predisposició genètica i hormonal i l’edat. En la nostra societat el calçat, i també la roba, tenen una incidència remarcable en el nostre cos i, tot i que no en són una causa directa, sí que afavoreixen l’aparició d’aquest tipus d’alteracions, ja que produeixen una constricció en la musculatura que l’acaba atrofiant. Un fet que no es produeix, per exemple, en les societats tribals, on és habitual que els seus individus caminin descalços, pràctica que afavoreix el reforç de la musculatura intrínseca del peu i de la cama.

Què és un galindó (juanete)?

Tot i que popularment el coneixem com a galindó (juanete), el nom genèric d’aquesta patologia és hallux valgus, que és la desviació del dit gros cap a la part externa del peu. El galindó és la manifestació clínica més freqüent i visible de l’hallux valgus i fa referència a la prominència òssia que apareix a nivell de la porció interna del cap del primer metatarsià i que inflama els teixits tous que hi ha al voltant de l’articulació.

Si hi ha predisposició genètica i hormonal vol dir que pot afectar persones de totes les edats?

Quins són els factors que de-

És cert que hi ha un component genètic en l’aparició de l’hallux valgus i, tot i que sol aparèixer entre els 40 i 50 anys, no és estrany trobar casos en joves i fins i tot en infants. A més, les persones que tenen el dit gros del peu més llarg que el segon, l’anomenat peu egipci, tenen més predisposició a patir hallus valgus.

Quant al factor hormonal, aquest es manifesta més en

dones que en homes, especialment en l’etapa de la menopausa, quan l’alteració hormonal fa que les articulacions siguin més laxes. L’edat també és un factor que afavoreix l’aparició d’aquesta deformitat òssia del peu; així, com hem dit, sol aparèixer entre els 40 i 50 anys i afecta més dones que homes en un percentatge de 10 a 2, en molts casos a caus de l’ús d’un tipus de calçat inadequat: massa alt i estret.

El doctor Miquel Sanchis és responsable de la Unitat del Peu i del Turmell. A la imatge superior, el doctor Sanchis durant una intervenció.

GIMNÀSTICA ABDOMINAL HIPOPRESSIVA

Nou servei de:

Orientada cap a l’enfortiment de la musculatura abdominal i el sòl pelvià 8 sessions dos cops per setmana grups de 10 persones

60€

CAP Llevant i CAP Vendrell Tel. 977259900 Extensió 3616 Conduït per fisoterapeutes expertes en sòl pelvià puntatencio@xarxatecla.cat

Hi ha alguna manera de prevenir l’‘hallux valgus’?

Malauradament, quan un pacient arriba a la Unitat del peu ja sol presentar una alteració

Salut

| 16 de març de 2011

| 21

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA important, però sí que hi ha algun consell que pot ajudar a prevenir-ne l’aparició com ara l’ús de calçat de punta ampla i no molt elevat de taló, caminar descalç per casa i si és possible per la sorra i, si cal, fer un estudi de la marxa per fer una correcció postural o l’ús de plantilles.

I quin és el tractament?

Quan estem davant d’un cas d’hallux valgus moderat es poden fer servir ortesis interdigitals de silicona o bé fèrules nocturnes que ajuden a corregir la posició els dits. També es pot recórrer a l’ús d’aintiinflamatoris, analgèsics i infiltracions. Quan el cas és més greu, generalment quan es tracta de casos dolorosos que afecten a la vida quotidiana, és necessària la intervenció quirúrgica.

I quina tècnica s’utilitza per una intervenció quirúrgica com aquesta?

Depèn del tipus d’hallux valgus que presenti el pacient. Existeixen més de 100 tècniques quirúrgiques diferents que el metge tria segons la que més s’adequï a les necessitats del pacient.

Quins criteris s’apliquen per decidir si cal operar o no?

Com ja he dit, quan el problema causa dolor normalment cal operar, però hi ha casos en què el galindó no causa dolor però estèticament no és agradable. Generalment no s’opera per qüestions estètiques si no és que desencadena un problema psicològic. Aquesta és una decisió que ha de prendre el metge després de valorar tots els factors que intervenen en cada pacient.

D’altra banda, hi ha altres factors que influeixen a l’hora de

CENTRO MÉDICO ROMA

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

Existeixen més de 100 tècniques per intervenir l’‘hallux valgus’, que el metge tria segons les necessitats del pacient Els canvis hormonals i l’ús de calçat inadequat, entre d’altres, fan que els galindons siguin més comuns en dones que en homes

decidir intervenir o no un cas d’hallux valgus com són l’edat, la intensitat del dolor i les lesions concomitants.

Quines poden ser aquestes lesions?

Generalment els galindons mai no van sols sinó que tenen associades una sèrie de lesions com poden ser els dits en martell o les metatarsàlgies (problema d’espai dels altres dits que es fa crònic). Aquí convé destacar un altre dels factors importants a l’hora de decidir-nos per una tècnica o una altra per fer la intevenció, ja que molts pacients presenten hallus valgus associat a artrosi en l’articulació, cas en què cal fer servir una tècnica diferent que si no hi ha artrosi.

Es practica una osteotomia (es retalla part de l’os) que, en cas d’artrosi, i per tractat també el bunió, es realitza amb la tècnica de Brandes-Keller consistent en la reducció d’un terç de l’os de la primera falange per eliminar pressió a l’articulació.

Aquesta tècnica s’utilitza generalment en persones grans. En cas d’hallux valgus sense artrosi, normalment en persones joves, s’utilitza la tècnica d’Akin, osteotomia en forma de cunya

que es realitza a la primera falange de dit gros i que permet endreçar el dit i descomprimir l’articulació.

Què s’aconsegueix amb la intervenció?

La principal funció d’una operació quirúrgica és alinear el dit tort i eliminar la pressió interarticular entre el primer metatarsià i la primera falange.

Com és el postoperatori?

Depenent del tipus d’intervenció que s’hagi realitzat la recuperació serà més o menys llarga. Per intervenir quirúrgicament es pot fer amb cirurgia major ambulatòria (CMA), operació que es realitza en casos d’hallux valgus no complicat.

S’opera al matí i el pacient (que rep anestèsia troncal -raquianestèsia o anestèsia poplítea) a la tarda ja pot marxar a casa.

En aquest cas es realitza un seguiment protocol·loritazat mitjançant assistència telefònica. També es pot fer amb ingrés hospitalari d’una nit.

Una bona part de l’èxit d’una intervenció com aquesta és l’embenat posterior, jo diria que el 30%. Així que l’embenat fa un paper important en la recuperació d’una intervenció d’hallux valgus, ja que garanteix la subjecció adequada de l’avantpeu que, poc després de l’operació, ja es pot recolzar amb cura i amb l’ús d’un calçat especial. Es dóna un tractament analgèsic i heparina per evitar tromboflevitis.

Al cap d’un parell de setmanes després de l’operació es treuen l’embenat i els punts i, dos setmanes després es treu l’embenat. Si no hi ha hagut cap complicació, després de dos o tre setmanes el pacient ja pot rebre l’alta.

L’hallux valgus es defineix com la desviació del dit gros cap a la part externa del peu.

22 | Economia

16 de març de 2011 |

ECONOMIA

Els empresaris reclamen descomptes en la tarifa elèctrica als territoris que acullen nuclears El Gabinet d’Estudis de la CEPTA adverteix que l’actual model energètic de l’Estat espanyol és “un problema encara més important que la crisi econòmica”

L

a disponibilitat d’energia elèctrica suficient a un preu raonable ha estat, històricament, un dels elements essencials per garantir el desenvolupament econòmic. El sector elèctric espanyol presenta ja un dèficit tarifari de 24.800 milions d’euros (un 60% del qual s’ha generat entre 2008 i 2010), motiu pel qual aquest 2011 s’ha decidit apujar la factura de la llum d’un 10% a la ciutadania. Segons un estudi fet per CEPTA (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona), la situació del model elèctric a l’Estat és molt preocupant, ja que ha quedat demostrat que els preus de l’energia no cobreixen els costos del sistema, motiu pel qual el manteniment deliberat d’un marc tarifari com l’actual no és sostenible i posa en perill la competitivitat del país i del seu teixit productiu.

Segons els empresaris, la mesura d’apujar cada any el rebut de la llum, sense que aquesta mesura vagi acompanyada d’altres de tipus estructural, pot arribar a representar increments del preu de l’electricitat de fins al 45% en els pròxims quatre anys.

En l’informe, CEPTA destaca que “aquestes dinàmiques, que ja s’han fet paleses amb força en els darrers dos anys amb pujades prou significatives, tindrien un impacte devastador en una bonar part del teixit productiu de l’Estat, tot esperonant els processos de deslocalització que afectaria la totalitat dels sectors productius, a més de l’IPC”. En l’àmbit de consum

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) es mostra partidària de mantenir l’activitat de les centrals nuclears fins que esgotin la seva vida útil, sempre que es garanteixi, però, la seguretat de les instal·lacions i es compensi els territoris que les acullen amb descomptes en la tarifa elèctrica. A la foto, Vandellòs II. / Cedida.

domèstic, segons l’Observatori de la CEPTA del mes de març, actualment una família espanyola ja ha de fer un esforç 2,04 vegades major que una família francesa per cobrir el cost de l’electricitat, motiu pel qual des de la Confederació Empresarial es descarta la possibilitat de continuar la línia de pujades del rebut de la llum com a solució per al gran dèficit que acumula el sector elèctric a l’Estat.

Centrals tèrmiques La CEPTA exigeix bonificacions a les zones on estan localitzades les centrals per tal d’afavorir l’arribada de noves activitats empresarials

D’acord amb els empresaris tarragonins, les mesures per redreçar la situació depenen de l’aposta de les administracions per fonts d’energia més econòmiques i que tinguin en compte l’increment continuat dels preus dels hidrocarburs.

En aquest sentit, la tèrmica, tant nuclear com procedent del

carbó, “esdevenen una solució realista”, asseguren des de CEPTA, que recorda que a la major part de països occidentals s’han reconsiderat i reobert els programes de construcció d’aquest tipus d’instal·lacions. Els empresaris aposten per aquests sistemes atès “el seu nivell de fiabilitat com a subministrador d’energia”, tot apuntant que disposar de més “instal·lacions d’aquesta mena aturades i en situació de reserva pot donar cobertura a eventuals interrupcions en la generació d’energia que puguin registrar l’energia eòlica i la solar”, que depenen de les condicions climatològiques.

Sí a les centrals nuclears Pel que fa a les centrals, CEPTA és partidària de perllongar la vida del parc de generació

nuclear espanyol, tot exigint el compliment de les mesures de seguretat industrial pertinents.

Segons la patronal, “l’energia nuclear generada a partir de les instal·lacions ja existents és una de les més econòmiques en termes d’euros per MWh produït, per la qual cosa no sembla raonable, des del punt de vista econòmic, tancar aquestes instal·lacions abans d’hora per raons estríctament polítiques o ideològiques”. CEPTA, però, puntualitza que “és del tot necessari que els territoris que acullen aquestes centrals nuclears, com les comarques de Tarragona, gaudeixin d’un tracte favorable i disposin d’un preu comparativament més reduït de l’electricitat destinada a finalitats productives per tal d’afavorir eventuals decisions d’arribada de noves activitats

empresarials que ajudin a diversificar el teixit econòmic ja existent”.

Subvencions encobertes Per últim, la CEPTA reclama que l’elimini del marc tarifari qualsevol supòsit de finançament de sectors productius, com la mineria del carbó nacional, fet que hauria de ser suportat pels pressupostos de les administracions interessades i no pas pels ciutadans i les empreses. CEPTA denuncia que la subvenció de sectors no competitius va en detriment del desenvolupament de les zones més dinàmiques com ara Catalunya, Madrid o la Comunitat Valenciana, ja que, segons la patronal tarragonina, es tracta de “polítiques de transferència de renda entre territoris de forma encoberta”.

Economia

| 16 de març de 2011

| 23

ECONOMIA

Tindrem una Setmana Santa tranquil·la?

El sector turístic de la Costa Daurada, amenaçat per la convocatòria de vaga dels treballadors d’AENA els pròxims dies 20, 21, 24 i 25 d’abril

L

a convocatòria de vaga dels treballadors d’AENA per als pròxims dies 20, 21, 24 i 25 d’abril, en plena Setmana Santa, ha encès les alarmes del sector turístic de al Costa Daurada, que confiava a obtenir uns bons resultats després de dos anys de recessió. La queixa dels treballadors de l’empresa gestora dels aeroports de l’Estat, que protesten en contra del procés de privatització de les installacions aeroportuàres promoguda pel govern de Zapatero, podria malmetre encara més la imatge del turisme espanyol a escala internacional.

De fet, hi ha molts turistes que, davant de la incertesa de la situació de l’espai aeri d’Espanya durant aquestes dates i després de l’experiència viscuda arran de la recent vaga salvatge dels controladors aeris, ha començat a optar per altres destinacions europees per passar les vacances primaverals.

L’equip de govern ha lamentat la vaga convocada pels sindicats d’AENA per un període de 22 jornades en contra de la privatizació parcial dels aeroports.

L’equip de Govern manifesta que “efectivament, s’ha de respectar un dret que tenen tots els treballadors per defensar els seus interessos però es lamenta profundament que aquest collectiu hagi triat unes dates tan importants per al sector turístic com és la Setmana Santa, que implicarà una notòria repercussió per a l’economia del país i especialment per la dels municipis turístics”.

Des de Salou s’ha volgut remarcar que aquesta situació implica un greu prejudici per l’economia, atès que el turisme és un dels pocs pilars que actualment generen riquesa i ocupació. Els membres del govern de la capi-

Una vaga en plena temporada de Setmana Santa podria malmetre la imatge del sector turístic i alhora perjudicar els interessos d’un dels principals motors econòmics de les comarques tarragonines. / Cedida.

tal de la Costa Daurada han ressaltat que en un altre escenari econòmic es tractaria d’una acció comprensible, però no amb les actuals circumstàncies d’atur i la complexa situació de la nostra economia productiva”.

L’equip de Govern salouenc ha insistit en el greu perjudici econòmic que pot significar per al sector turístic de Salou atès que el volum de negoci que es genera en les dates de Setmana Santa al municipi és equiparable al de l’època estival, és a dir, als mesos de temporada alta on es focalitza gran part del volum de negoci. Des del Govern s’espera que aquesta decisió sigui revocable i es desconvoqui la vaga per tal de poder afrontar la Setmana Santa amb total normalitat. En una mateixa línia

s’ha expressat el president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, que ha anat més enllà i ha instat el govern de l’Estat a “prendre les mesures que calguin per evitar un nou episodi de vagues als aeroports espanyols”. Segons Abelló, les parts implicades en les negociacions entre sindicats i AENA han de fer un “exercici de responsabilitat i sentit de país. En uns moments tan delicats com els actuals i amb un sector turístic que torna a ser un motor de l’economia no ens podem permetre, de cap manera, aquesta mena d’amenaces i xantatges” ha explicat Abelló, alhora que ha afegit que “s’ha d’evitar per tots els mitjans una vaga que amenaça de provocar pèrdues milionàries insostenibles, xi-

frades en més de 400 milions d’euros, arruïnar les vacances de milers de persones, i, sobretot, donar la pèssima imatge al món d’aeroports col·lapsats”.

“Sense parlar de la greu pèrdua de credibilitat i confiança que a hores d’ara ja estem patint a tots els nivells, tant entre els clients com entre els operadors de serveis”, afegeix Abelló.

El president de la Cambra de Tarragona ha demanat també a Foment “que posi en marxa les mesures que siguin necessàries.

I si al final no se’n surt, que torni a militaritzar els aeroports”.

“No ens adonem que amb vagues d’aquest abast s’està provocant un gravíssim dany al turisme, i al conjunt de l’economia, en uns moments clau per la recuperació”.

ANTONI VIVES ESCRIPTOR

Espanya en pilotes Espanya per fi s’enfronta a la realitat. Va pel carrer europeu en pilotes: incapacitada per competir, incapacitada per fer front als reptes estructurals. Espanya va perdent inèrcia a mesura que els problemes derivats de la crisi global en consumeixen les darreres reserves de dopatge i a mesura que Catalunya es dessagna del tot.

Un dia d’aquests haurem de fer una història econòmica simplificada de l’Estat que ens posseeix.

Espanya ha tirat endavant a base de dos moviments estratègics: les devaluacions de la pesseta i els fons estructurals. Cada devaluació significà un avenç des del punt de vista de la capacitat exportadora, en base a vendre més barat, que no en base a competir en qualitat. I a cada injecció de fons estructurals, Espanya aconseguí fer carreteres i trens que, malgrat no anar enlloc, salvant alguna excepció tardana, mantenien la màquina en marxa.

L’altra injecció, potser més endògena, va ser la de la construcció. El vent de la irresponsabilitat bufava a favor, sense que cap polític, sense que cap banquer ni gairebé ningú no advertís que l’Estat no feia front als necessaris ajustaments estructurals. Espanya ha viscut més de vint anys enganyant-se i enganyant.

Espanya era la del miracle, la de fer-se fotografies amb líders globals, la de passar per sobre d’Itàlia i fer veure que s’acostava a França... Quanta misèria intel·lectual, quina incapacitat per dir les coses pel seu nom, quina manca d’esperit crític, i de crítica. Espanya ha crescut bàsicament contra els líders de la competitivitat, Espanya ha premiat els especuladors i els reis del caler fàcil. Espanya se’n fotia i se’n fot dels que contribuïen i contribueixen amb el seu esforç a construir bases sòlides per competir. Se’n fotia i en sospitava. Hi veia alguna cosa estranya. Abocats al turisme barat, al totxo morfinitzador, a la subvenció a cor què vols cor què desitges, Espanya ha posat les bases del gran fracàs actual.

Catalunya ha lluitat contra les dues ànimes que actualment l’animen: per un costat, l’ànima de l’esforç, l’ànima de la competència i de la responsabilitat. L’ànima de fer el cor fort , la que sap que ningú no regala duros a quatre pessetes.

L’altra ànima és la de la subvenció, la de treballar de nou a tres, la dels tres quarts d’hora per l’entrepà i de gratar-se els mitjons, perquè sempre hi ha algú que acaba fentho o pagant-ho tot. Ha arribat l’hora de triar, o de sucumbir.

24 |

Opinió

16 de març de 2011 |

Opinió

editorial Hem de mirar cap en fora

L

Cartes al director Fernando Alonso

a crisi, com tot en aquest món, va per barris. Volem dir amb això que tot i que a les nostres contrades aquesta crisi és la més forta que es recorda en època moderna, la situació no és ben bé la mateixa a la resta del món. De fet, tot i que és d’abast planetari, són les economies de l’anomenat primer món (els països més rics) les que han patit la més forta sotragada d’aquesta crisi. En canvi les economies dels països emergents (Xina, Índia, Brasil o Mèxic, entre d’altres) presenten elevats creixements sostinguts i els seus amplis mercats i les necessitats derivades de mantenir aquest creixement obren grans possibilitats a les importacions, o el que és el mateix, a totes aquelles empreses que hi vulguin exportar. Sembla, doncs, obvi que cal aprofitar aquestes possibilitats.

Fernando Alonso, nuestro gran campeón, ha comentado del peligro de dormirse al volante al circular a 110 Km. Las personas que conducimos mucho podemos llegar a comprobar la realidad de sus palabras, ya que a la rutina de ir a esa velocidad se une el peligro añadido de estar continuamente mirando el velocímetro. Antes había un margen de 10 Km por hora y se podía estar más pendiente de las señales o de posibles imprevistos.

Saber que con 101 km la multa es elevada me parece que disminuye la capacidad de atención a la carretera para fijarla el la aguja del salpicadero

Però per fer-ho, més enllà dels problemes tècnics i financers que cada empresa ha d’afrontar per assolir-ho, cal vèncer alguns factors desfavorables que lamentablement, sobretot en un món cada vegada més globalitzat, formen part de la nostra cultura. Un d’ells és la poca habilitat de la nostra població en general, i dels joves en particular, amb els idiomes estrangers. És cert que les noves generacions han millorat molt en aquest aspecte, que a Catalunya és menys greu que a la resta d’Espanya si més no perquè, essent intrínsecament bilingües, tenim un avantatge de sortida per l’aprenentatge d’altres llengües llatines com el francès, el portuguès o l’italià. Però el domini de l’anglès, veritable lingua franca de la comunicació mundial, encara deixa molt que desitjar, sobretot si el comparem amb el que trobem a altres països europeus no anglòfons i que són potencials competidors en l’objectiu d’introduir-se en els mercats emergents. La iniciativa privada pot aportar el seu gra de sorra però és la iniciativa pública (potenciació de la formació en llengües en col·legis i instituts, promoció de les versions originals en el material audiovisual) la responsable de fomentar un canvi decisiu en aquesta mancança.

Sr. Director,

Un altre impediment a la internacionalització de les nostres empreses és l’escassa cultura de mobilitat. Els catalans, com els espanyols, naixem, vivim i morim en un pam de terreny. No estem parlant d’impulsar l’emigració dels nostres millors recursos humans, entre d’altres coses perquè els necessitem amb nosaltres i perquè aquí s’hi viu molt bé, tot sigui dit. Però si volem que els nostres valors fonamentals de qualitat de vida i de país siguin també vàlids per a les futures generacions, és del tot necessari que potenciem que els nostres treballadors en general, i sobretot aquells més actius i amb més ganes de progressar, puguin ajudar les nostres empreses i organitzacions a introduirse en els mercats on els nostres productes i serveis poden tenir grans possibilitats d’èxit. Aquesta cultura de la mobilitat ha d’anar lligada al foment de la cultura d’empresa. No pot ser que un poble com el català, que sempre s’ha caracteritzat per l’emprenedoria i l’obertura al món, vegi com les generacions actuals aspiren més aviat a ser empleats públics que no pas empresaris. Una nació com la nostra, que té les seves arrels en una llengua i una cultura, i que essent tan petita ha sobreviscut gràcies a la seva projecció internacional, hauria de ser conscient que el seu futur passa cada vegada més per la influència que puguin tenir les seves empreses en els mercats mundials. Ens hi juguem el pa dels nostres fills, i el mateix futur del país.

Pilar Crespo Álvarez - Tarragona

En el núm. 69 de 9/3/2001 ens informeu que el deute per habitant del nostre Ajuntament és el sisè més alt de les capitals espanyoles. Eixugar aquest deute, dieu, costaria 1.021€ a cada un de nosaltres.

Si els ajuntaments són administració local no podem pas dir, per tant, que els nostres polítics hi hagin excel·lit gaire, en administrar, cosa que no em ve de nou. De tota manera, si aquest deute fos degut a actuacions urgents i necessàries, podríem disculpar-los. Però, és dona aquesta circumstancia? Si he d’expressar el meu parer, diré un no clar i rotund. Hi ha vegades que és necessari endeutarse, però si t’agafen amb els pixats al ventre demostra que no n’has sabut.

Permeteu-me exposar un cas per cada un dels tres períodes que ha tingut el nostre Ajuntament democràtic. No són els únics ni els més significatius però són un mostra del que dic.

1r.- Es va concedir un permís per convertir el Fortí de la Reina en restaurant, quan no ho permetia la normativa del mateix ajuntament. Aquesta actuació era clarament incorrecta i així ho va dir la justícia. Quant ens ha costat en plets i indemnitzacions? I diuen que l’alcalde d’aleshores va manifestar que ho tornaria a fer. Pagar tu o pagar jo, quantes me’n flotaria.

2r.- Van enunciar amb tota la pompa el gran projecte de cobriment de les vies del tren que passen per sota del Balcó del Mediterrani. On és aquest projecte? Déu n’hi do del que devia costar. Ara sembla que el tren passarà per sota la ciutat, si no es que tornen a canviar quan ja s’hi hagin gastat els nostres diners.

3r.- Aquest últim potser costarà menys que els anteriors, no ho sé, però es fa en temps de crisi i quan l’Ajuntament té el gran deute que ens anuncieu.

La regidoria de Cultura està traslladant la nova seu de l’Ajuntament nou de la Rambla a l’Antiga Audiència, a la plaça del Pallol, amb tot el que comporta un trasllat, amb obres (mobles que sembla que no són pas de fabricants del país) i altres circumstàncies que l’envolten. Aquest projecte, és necessari? I si ho és, s’ha de fer ara, en un moment de crisi, a final de mandat i quan estem tan endeutats?

Imaginem-nos un ciutadà que fa poc que s’ha

Vols posar un anunci?

616728550 · 977259911 publicitat@noticiestgn.cat

instal·lat en un pis nou al bell mig de la Rambla i, tot i que està endeutat fins el capdamunt, ara diu que es trasllada a un palau. Diríem que aquest senyor no té dos dits de cervell. Doncs això és el que fa l’Ajuntament. Hi ha una diferència. En aquest cas és un particular, que ha perdut el senderi, s’ho pagarà ell. En el cas de l’Ajuntament ho fan els polítics i ho pagaran els ciutadans.

Això, tot i que no anirà a cap judici, com amb l’expresident de la república francesa, no deixa de ser, per a mi, un malbaratament o malversació de diner públic. Ara vénen les eleccions i ens demanaran que els fem confiança. Jo no me’n fio de cap. Ja sé que no és pot generalitzar, i per això rectifico i dic que no tots són iguals, n’hi ha que són pitjors, com a mínim hi ha cinc ciutats que estan més endeutades que Tarragona.

Vull aclarir que tot això ho dic dels polítics, però no de la persona que hi ha al darrere. I és que, no sé si els donen un beuratge especial o els fan un rentat de cervell, que, un cop a dins el partit, veuen com a bo tot el que fan ells, però que, si el mateix ho fa l’oposició està mal fet.

Miquel Fàbregues i Fuster - Tarragona

Agraïment al Consell Municipal de Dones En primer lloc voldria agrair a l’Ajuntament de Tarragona , al Departament de Polítiques d’ Igualtat, a la Consellera Delegada de l’Àrea de Serveis a les Persones i al Consell Municipal de les Dones, per l’acte emotiu i de reconeixement a dones treballadores en el camp de la dedicació als altres i sobretot els més febles de la nostra societat.

M’honora el fet que hagueu pensat amb la meva persona tot i que és un reconeixement que faig extensiu a tots els professionals sensibles vers la inclusió, que m’han donat la confiança, que ens hem animat, que ens hem recolzat i que finalment hem aconseguit l’estímul necessari per anar fent petites passes vers la millora d’una educació i escola més inclusiva. Una escola on hi pugui cabre tothom, independentment de les capacitats, limitacions, o situacions personals.

Per això, aquest reconeixement l’entomo en representació de tots els companys i companyes dels EAP, per la dedicació a una feina diària que comporta entendre les situacions personals, buscar solucions, i cercar els suports necessaris que alleugerin la càrrega del què suposa la diferència a casa i als centres. El fet d’haver-nos d’enfrontar dia a dia a situacions noves, problemàtiques que molts cops sobrepassen els temes educatius i curriculars, i que comporten un patiment i una angoixa de les famílies, del professorat i l’alumnat ens esperona en el treball constant i continuat. A tots no ens deixa indiferents, aquestes situacions que comporten un desgast emocional i que superem, mercès al recolzament mutu i afectiu, tot fent pinya i cercant les millors respostes en aquesta societat líquida , postmodernista, competitiva, mancada de determinats valors i amb moltes contradiccions en l’educació.

També pels companys dels Serveis Educatiu que sempre estan disposats a donar un cop de ma en

Opinió | 25

| 16 de març de 2011

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

Edita i distribueix: 23 de setembre, S.A. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà msanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11

Cap de redacció: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L. Agnès Llorens Anna Jané redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat Disseny: Anna Company Ana Gómez

Departament comercial Cap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Assessora comercial i web: Marta Dalmau

Correcció: Carme López Estudiants: Natalia Fernández Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

COLUMNES actuacions d’altres àmbits informàtics, administratius, de recursos i de formació i que hem compartit projectes i treballats plegats en la mediació i millora als centres.

A tots els docents i els professionals de les USEE, educadors, fisioterapeutes, tècnics d’integració, logopedes, monitors, que creuen que la inclusió és possible i que dediquen hores en escreix de la seva jornada laboral, per fer progressar en èxit a tot l’alumnat.

A tots els Centres Educatius que a traves de les CAD, es busca com estirar hores, com provar estratègies noves, per tal de donar resposta educativa i aconseguir que tot l’alumnat tiri endavant .

A la Inspecció Educativa, amb el treball de proximitat i que ens ha recolzat en iniciatives de formació . Al Servei de Programes Educatius que posen l’estructura per poder dur a terme les Jornades que ja són tres anys consecutius que hem organitzat.

Als altres Serveis com CREDA, EAP de Deficients Visual, Institucions del món sanitari i d’estimulació primerenca, Fundacions i Associacions que no anomenaré per no deixar-me’n cap, però que treballen en el món de les necessitats educatives especials i que estan al costat de l’escola i dels professionals, per donar eines, guies orientatives i recursos que en són molt útils.

A totes les famílies, els pares i mares de les AMPes que s’impliquen en l’educació i donen suport i treballen al costat dels centres.

I no puc obviar als meus pares i germans que m’han ensenyat el valor del treball per damunt del temps dedicat, el meu marit incansable en treballar a nivell de voluntariat per la cultura, i pel meu fill que s’obre camí en el món laboral.

Per finalitzar, voldria donar l’enhorabona d’aquesta iniciativa “Tarragonines “que possibilita conèi-

xer persones, tasques i actuacions concretes i aprofito l’oportunitat que se’m dona, per expressar el manifest que treballar per l’escola inclusiva no és fàcil, que el professorat molts cops no sap com abordar-ho , que la societat no té la maduresa per viurehi de cara, ja que hi ha molts prejudicis que hem de trencar i guanyar-nos el dia a dia, fent camí per aconseguir uns drets i uns deures que com a sers humans i ciutadans ens corresponen, acceptant tots les pròpies limitacions i assumir que un dia, potser, tots podem esdevenir incapacitats ja sigui per un accident, malaltia , vellesa, i que podem aprendre molt, uns dels altres.

El meu anhel de futur i com a treballadora d’aquesta temàtica, és, que poguéssim disposar dels recursos suficients, no sols econòmics per la crisi del moment, sinó també que cadascú pugues aportar els recursos interiors i personals, com són les actituds, el canvi de mirades, el grau d’exigència, les expectatives altes per tot l’alumnat, el donar la confiança i creure en les possibilitats de l’altre, perquè la Inclusió educativa sigui possible, ja que el que s’ha comprovat és que viure en la diversitat i entendre la diferencia ens humanitza, i és un valor que l’escola ha d’ensenyar, tant com el propi currículum.

Ara bé, aquesta inclusió no s’ha de quedar només a l’escola, sinó que hem de prendre consciència que ens resta molt per recórrer, per aconseguir una inclusió real en el món del lleure i sobretot en la inserció laboral.

Tal com diu Burke que :“l’equivocació més gran que fem, és la de no fer res, perquè pensem que podem fer poc”, jo afegiria que poc a poc s’arriba lluny i que molts grans de sorra formen una platja

Josefina Masip Tarragó - Tarragona

FOTODENÚNCIA Inacceptable estat vial accés Bonavista (Autovia Reus-Tgn) Cal establir responsabilitats!

El permanent estat de camp de guerra en què es troba l’autovia Tarragona-Reus des de fa ni sé els anys és digne de denúncia i d’algun cessament. No pot ser que els responsables d’administrar i mantenir aquesta important infraestructura estiguin encara als seus càrrecs. Aquesta setmana he estat a punt de patir una caiguda circulant en moto en un punt que no trobo paraules per qualificar, i que realment ha de fer pensar tant a polítics com a ciutadans, i també a les autoritats que vetllen per la seguretat en el trànsit i ens multen estrictament quan cometem qualsevol infracció: el vial que dóna accés a l’autovia en direcció a Tarragona, venint des de Bonavista o la A7, és un greu perill per als conductors. És més que urgent arreglar aquella sortida, senyalitzada barroerament per obres però totalment intransitable sobretot per motocicletes. Hi ha una rasa longitudinal

d’alguns metres de llargada i diversos centímetres de profunditat: un “esglaó” en el sentit de la marxa que frega al baix d’alguns turismes de poca alçada i que, en cas de no ser vist per conductors de moto, és accident totalment garantit. És indignant i humiliant com a ciutadà que això es trobi en aquest estat, per més que la zona estigui en obres: ni cinc minuts havia d’estar aquest tram obert al trànsit en aquest estat. L’enginyer o responsable d’autoritzar aquell tram ha de ser immediatament destituït i/o sancionat, i la reflexió per les unitats de Guàrdia Urbana o Mossos que puguin haver passat per allí és obligada: aturar-se allí amb els llums d’emergència i no moure-se’n fins que es resolgués aquell perill és el que havia de fer la primera patrulla que hi va passar, en compliment del seu deure de vetllar per la seguretat, que no consisteix només a multar i multar els conductors per la més petita infracció comesa. Em sento ofès com a ciutadà i exigeixo una solució urgent dels responsables d’aquest desastre.

Xavier Moya i Ortiz

LLUIS BADIA ADVOCAT

La petita política Sembla que per part de la majoria de líders polítics només és possible dissenyar la seva estratègia electoral en funció de la capacitat de generació de “bones notícies”, presents i futures, obviant clarament que el que vol la majoria de la societat és solucions reals als seus problemes, independentment de les noves sobre portar a terme grans decisions estratègiques, inversions multimilionàries o acords super-reeixits.

Crec que és el moment de “baixar” a la realitat de les coses petites i donar resposta a aquells mínims requeriments d’una ciutadania més preocupada per la seva supervivència a curt termini que per unes “notícies”, que en tot cas, no arreglaran el seu dia a dia.

Conseqüència de l’anterior és que, per part de la nostra classe política, s’haurà de fer un gran esforç per rebaixar els seus “discursos” a un debat més proper, en el disseny de les seves legítimes estratègies, a les coses que realment preocupen a la majoria.

Segurament són molt emblemàtiques determinades decisions de futur, però el que és evident és la necessitat de poder donar resposta a altres qüestions, com a on anirà determinada despesa pública i si es mantindran determinats serveis socials, imprescindibles en el moment crític que ens toca viure. Ja sé que aquest és un debat pressupostari que pot prestar-se a la fàcil demagògia, però crec urgent i vital reordenar les prioritats d’uns i altres per retornar la confiança a una classe política, amb valoracions sota mínims en la seva credibilitat.

La petita política, que segurament no és tan gratificant a efectes mediàtics, haurà de formar part de la propera contesa electoral, en un objectiu clar de tornar a parlar d’allò que majoritàriament les persones volen conèixer, oferint alternatives al respecte, estic segur que això suposarà un valor a l’alça per part d’aquells que optin per aquesta línia d’actuació.

26 | Opinió

16 de març de 2011 |

OPINIÓ

MENPO ARTISTA

“Outsiders art” en el Louvre ‘Outsiders art’ (art brut) o art marginal, per fer-ho més comprensible, és el que es realitza fora dels contextos artístics establerts oficialment. Actualment ho coneixem com “art independent”.

L’art marginal està vinculat normalment a artistes autodidactes que realitzen el seu art pel simple plaer de realitzar-lo utilitzant materials i tècniques inèdites. Aquest artistes “independents” no tenen cap vincle ni cap contacte amb les institucions i cercles artístics, motiu pel qual són habitualment refusats.

Les obres d’aquests artistes solen ser admirades al cap dels anys, després de la seva mort, com Vincent Van Gogh que en una de les seves últimes cartes va escriure “Jo vaig arriscar la vida pel meu treball, i la meva raó sempre fou menyscabada”. Com sabeu Van Gogh va ser un artista menyspreat que al cap del temps se l’ha considerat un dels grans mestres de la pintura.

Particularment jo el considero un gran artista que va obrir una gran porta en l’art i del qual han après altres grans artistes, una altra cosa molt diferent és tot el que s’ha especulat econòmicament amb les seves obres, cosa que no té cap ni peus.

Bé, doncs, ara tenim el ressorgir d’un artista del segle XVIII del qui diuen que la seva obra és pròpia del segle XXI, es tracta de l’escultor austríac Franz Xaver Messerschmidt. Segons he pogut llegir aquest cap de setmana “París està bocabadada” davant l’exposició al Louvre de les obres desconegudes de l’artista Messerschmidt.

L’escultor Messerchmidt, igual que Van Gogh, va patir esquizofrènia i un cop malalt es va retirar a Bratislava fugint de la vida pública per dedicar-se a confeccionar 69 autoretrats que representaven les 64 varietats de ganyotes que havia catalogat com a possibles.

Una gran part de l’art marginal reflexa estats mentals extrems, d’aquí ve que Messerchmidt sigui conjuntament amb Van Gogh un dels artistes que més se solen citar en els nombrosos estudis sobre la bogeria en les arts. Pel que fa referència a la bogeria de Messerchmidt, els teòrics no es posen d’acord, però jo opino, com alguns d’ells diuen, que simplement era un excèntric, ja que si hagués estat un malalt no podria haver dedicat tants anys a la realització d’aquesta obra tan brillant.

Si fóssim capaços de fer una reflexió profunda d’aquest article veuríem que més enllà del que hem explicat existeix una gran hipocresia en les esferes i institucions artístiques establertes que un dia refusen i a l’altre alaben.

JAUME PUJOL I BALCELLS ARQUEBISBE METROPOLITÀ DE TARRAGONA I PRIMAT

JOAN ARAGONÈS MOSSÈN

Pelegrinatge a les terres de Sant Pau i Santa Tecla (i II)

Falsos messianismes

En el meu anterior escrit Als Quatre Vents vaig descriure els tres primers dies del pelegrinatge que he fet a Turquia amb diversos sacerdots i periodistes, en què he visitat Istanbul, Antioquia i Tars, la pàtria de sant Pau. Des de Tars, i segurament per llocs per on va passar sovint sant Pau, vam viatjar a Iconi, actualment Konya, lloc del naixement de santa Tecla. Pel camí ens vam parar a contemplar, ja gairebé fosc, les restes monumentals del lloc on, segons la tradició, va estar enterrada la nostra santa. Amb profunda emoció vam visitar la cripta i vaig somiar que algun dia es pugui restaurar aquest lloc i mostrar el que va ser objectiu de grans pelegrinatges en el passat: la monja pelegrina Egèria del segle IV, en el seu famós relat, ens descriu amb detall aquest lloc, per a nosaltres tan entranyable.

Era fàcil, estant allà, pregar, demanant a santa Tecla que protegeixi la nostra arxidiòcesi, Tarragona i la catedral a ella dedicada.

Molt d’hora, vaig concelebrar a Konya la missa a l’església dedicada a sant Pau i santa Tecla, a la qual van assistir algunes famílies iraquianes refugiades en aquesta ciutat, fugint de la persecució que pateixen al seu país per la seva condició de cristians. Després vam fer la visita al museu-monestir de Mevlana, on va néixer el sufisme, el misticisme islàmic, tan semblant al cristià. Una recepció a l’Ajuntament de Konya i un llarg viatge fins a Ankara van concloure aquest quart dia de viatge.

El diumenge vam tenir la trobada amb el nunci apostòlic, Mons.

Antonio Lucibello, i amb l’Ambaixador d’Espanya; una llarga conversa amb tot el grup i després la santa missa, concelebrada en una capella dins del territori de la Nunciatura. En tot Ankara no hi ha cap església, només llocs de culte dins dels territoris d’algunes ambaixades. Hi van assistir molts fidels, amb gran devoció, sentint-se una minoria, però que viu amb gran fe i amor. En acabar la celebració, un bon grup de fidels —molts d’ells filipins, treballadors humils— atenien amb molt d’afecte, amb menjar, roba i joguines per als nens, un bon grup de refugiats de totes les religions, expulsats dels seus països amb violència.

Al migdia vam visitar el mausoleu de Gazi Mustafà Kemal Atatürk, fundador de la República de Turquia, i vam tenir una interessant trobada amb el Dr. Sabit Simsek, cap del Departament de Relacions entre les Religions i Cultures, i conseller sobre aquests temes del primer ministre de la República de Turquia.

Entre les moltes coses que ens va dir el Nunci, una va ser que les comunitats cristianes d’Occident —també les de Tarragona— hauríem de patir un «electroxoc» i reaccionar, perquè una comunitat cristiana que viu la seva fe tèbiament pot acabar desapareixent, com havia passat amb moltes de les comunitats cristianes florents i centenàries que havien habitat en aquelles terres.

Aquest pelegrinatge a Turquia m’ha ajudat —i penso que també als qui han pelegrinat amb mi— a estimar més l’Església i a pregar per aquells cristians que viuen en condicions molt difícils la seva fe cristiana, i també a veure la necessitat d’establir ponts de diàleg i futurs intercanvis culturals que serveixin perquè la llibertat religiosa sigui reconeguda a tot arreu.

Malauradament massa vegades se’ns han presentat els primers capítols del Gènesi com unes historietes que captiven la ment infantil però esdevenen puerils per a les persones adultes mínimament formades.

Ens quedem amb la narració sense entendre el seu missatge. Així, els relats, que són només una forma pedagògica per trametre unes idees, esdeven un obstacle en lloc de facilitar la seva comprensió. Ens passa allò que, quan algú senyala una cosa amb el dit, sempre hi ha beneits que es queden mirant el dit. Un exemple n’és el segon capítol del Gènesi que interpreta a través de narracions una experiència íntima de l’home. El seu autor, o potser millor, el poble jueu que li donà origen, sabé reflexionar sobre un fenomen misteriós: la força del mal en la vida de l’home. Més encara, com el mal es disfressa de tal manera que l’home, que per naturalesa tendeix al bé i a la vida, se sent de vegades atret per allò que el porta al seu anorreament. Els antics havien ja entrevist allò que els occidentals descobriren molt més tard: que en l’home existeixen dues forces poderoses que lluiten en el seu interior. Una és la força de la vida, del creixement, de l’amor i de la convivència. L’altra és la força de l’autodestrucció individual i col·lectiva.. Molt més tard els teòlegs anomenaran aquesta força negativa o, potser millor, el conjunt de les seves conseqüències, “pecat original” perquè està en el seu origen històric –existeix des de que l’home és home- i en el seu origen psicològic: forma part del seu ésser des del moment del seu naixement.

Així ha passat, dic, des d’Adam i Eva, és a dir, des de que en el món hi ha homes i dones: es deixen fascinar per allò que en realitat els porta a la seva destrucció. El Gènesi dedica diversos capítols a aquest tema: una vegada treta la màscara seductora, el mal es presenta amb tota la seva cruel realitat: l’home i la dona ara ja no són només companys, són també també adversaris i un intentarà dominar l’altre, o abusar de l’altre. El sexe, factor primordial de vida i d’amor, és també agent de domini, d’egoisme i de la pròpia destrucció. Més endavant segueixen d’altres descobriments: també el treball pot ser agent del mal, perquè no només es treballa per a viure, també es treballa per dominar i per esclavitzar els altres. I el mal segueix ensenyant les dents: ara el germà s’enfronta al germà : Cain i Abel, el fort i astut, al dèbil i ingenu… En aquestes narracions del Gènesi cal veure-hi més allò que ens passa a nosaltres que la descripció del que pogué passar en aquell temps..

L’Evangeli ens posa tres exemples del que estem dient, les tres temptacions de Jesús –que ho són també de l’Església i de cada cristià- a qui es presenten falsos camins per realitzar la seva missió i que són equivocats malgrat semblar eficaços. En primer lloc, el messianisme materialista, limitat al benestar: transformar les pedres en pans. La missió del cristià no es pot reduir a la pura justícia social, si bé tampoc pot ignorar-la. Només donant pa no s’aconsegueix l’amor, mentre que amb l’amor sí que s’aconsegueix el just repartiment del pa. Després, el messianisme miracler: tirar-se del pinacle del temple. Però la fe no s’alimenta de miracles: el creient ha de preferir la confiança en Déu als seus prodigis. Més que anar darrere dels miracles de Déu, cal cercar el Déu dels miracles. Finalment el messianisme del poder, de la glòria, no el camí de l’amor i de la llibertat, sinó del domini i de la força. No podem cedir a la fascinació del poder i cal resistir als afalacs de la vanitat.

Blog_Esfer@

| 16 de març de 2011

SELECCIÓ D’ARTICLES QUE ELS NOSTRES LÍDERS POLÍTICS PUBLIQUEN ALS SEUS BLOGS D’INTERNET

BLOG_ESFER@

VICTÒRIA FORNS CIU PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

BEGOÑA FLORIA PSC PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

ALEJANDRO FERNANDEZ PP PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

No es pot jugar amb el Patrimoni

Energies renovades per seguir treballant per Tarragona

Ballesteres y el paro en Tarragona

E

A

n una ciutat en què el patrimoni és essencial Tarragona ha d’esdevenir un espai patrimonial en transformació permanent en la qual els nombrosos edificis tancats i oblidats per l’Ajuntament de Ballesteros, siguin dotats d’un pla de conceptualització de cadascun dels espais, consensuat amb la ciutadania i no com a resultat de l’ocurrència política de cada moment.

Ara vivim les presses de la campanya electoral. És en aquest context quan cal tenir les idees més clares. No es pot improvisar perquè tothom quedi content. Això és el que ha fet Ballesteros els darrers quatre anys: improvisar i voler contentar a tothom. Això és la pitjor política possible. En les nombroses trobades que mantenim aquests dies sempre sorgeix la mateixa queixa: “ens van prometre que farien; ens van prometre que ens donarien”. Promeses que no són cap estratègia sinó l’afany de voler contentar a tothom.

Els equipaments de Tarragona, tots aquest edificis que esperen que algú els prengui seriosament, no poden ser la moneda de canvi per aconseguir un grapat de vots. La cultura ha de ser motor de canvi i el patrimoni el gran instrument que tenim al nostre abast per fer-ho possible. Això vol dir que hem de tenir el coratge suficient per saber què farem i com ho farem. El cas de la Tabacalera és paradigmàtic.

L’estat dels edificis és lamentable, els coloms hi fan els nius sense que ningú tingui cap intenció de netejar i preservar l’espai. On és l’estratègia?

Quantes promeses ha fet Ballesteros i a quantes persones sobre els usos de la Tabacalera?

Només cal escoltar una mica per veure que si s’han de dur a terme les promeses de l’alcalde no quedarà espai perquè Tarragona tingui el gran museu arqueològic que mereix.

El Patrimoni és essencial per al nostre futur i mereix un gran pacte interinstitucional i la complicitat de tots per que no sigui la penyora que va de mà en mà en busca del vot desesperat. No ens juguem el futur de tots pels interessos d’aquells que només volen preservar el seu poder sigui al preu que sigui.

http://www.victoriaforns.cat/

| 27

cabo la setmana, o començo la següent, segons es miri, amb energies renovades després de la presentació, divendres, de les línies de treball pel proper mandat a Tarragona per part del nostre alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, així com del programa marc del Partit dels Socialistes de Catalunya aprovat a la convenció municipal a la Fira d’Hospitalet. Idees, pensament i ganes de seguir transformant els nostres pobles i ciutats. Els socialistes tenim vocació de govern, governem des dels Ajuntaments i ho volem seguir fent malgrat la realitat sigui complexa. Aquí trobareu el decàleg dels nostres compromisos. Un dels que més m’agrada és “La nostra prioritat són les persones, cap pas enrere a les polítiques socials”. Com ha dit l’alcalde Jordi Hereu en la convenció, qui vulgui retallar-les ens tindrà de cara perquè no ho permetrem.

Tornat a l’acte sobre de les propostes de futur de l’alcalde Ballesteros, cal dir que va deixar molt que es presenta “amb la il·lusió renovada, amb les mateixes conviccions d’esquerres, de progrés, catalanistes per liderar el projecte socialista a la ciutat de Tarragona”. De fet, tal com recullen les cròniques, va dir de forma contundent: “Estic illusionat. Treballaré des de l’optimisme, buscant solucions enlloc de plantejar problemes, fent propostes enlloc de retrets i queixes, com plantegen altres. Perquè les oportunitats hi són, cal treballar, i molt, amb constància i tenacitat, per aconseguir-les”.

Fa quatre anys l’alcalde Ballesteros es va presentar amb les mans buides perquè no havia governat. Ara, tal com va remarcar, es presenta amb el cap ben alt per la gran quantitat de projectes que s’han dut a terme i el fet, objectiu, que la Tarragona ha millorat. De cara al proper mandat, la prioritat pel nostre alcalde serà la reactivació econòmica amb un pla, realista i quantificable, que pot generar fins a 6.000 llocs de treball i que ajudarà a que sortim de la crisi en millors condicions. Trobareu les propostes concretes aquí.

Per cert, aprofito per manifestar la meva sorpresa per la “ironia” amb la qual el candidat del PP a Tarragona ha pres aquestes mesures. L’atur, per ell, només és un arma electoral, no pas un objectiu a batre.

Hem fet molta feina...

http://begofloria.cat/

E

l otro día conversaba con mi padre sobre Felipe González. Me recordaba como el encantador Felipe prometió 800.000 puestos de trabajo en las elecciones de 1982. Yo sólo tenía por aquel entonces 6 años, pero a los que vivieron aquello no se les olvida, sobre todo si tenemos en cuenta que en vez de 800.000 empleos lo que creó fueron 4 millones de parados.

En realidad a alguna gente sí se le olvidó aquello. Tampoco se lo reprocho, porque las ilusiones a veces son importantes. El caso es que 26 años después Zapatero prometía el pleno empleo y se quedaba tan ancho. De nada le sirvió al Partido Popular recordarle que lo que decía era una mentira como una casa. Mucha gente le creyó, pero el resultado ha sido aún más dramático: 5 millones de parados.

En Tarragona también hemos llegado al record de parados: 12.000. Jamás habíamos tenido tantos. Pues bien, Ballesteros, emulando a su admirado Zapatero con el que comparte talante, nos prometió el pasado viernes que en 4 años reducirá el paro a la mitad y creará 6000 puestos de trabajo. Lleva cuatro años de alcalde en los que Tarragona acumula parados sin freno y ahora tenemos que creer que conseguirá acabar con el paro él solito. Porque amigos y amigas, lo que Ballesteros nos pide es lo mismo que Zapatero: “motivos para creer” una especie de acto de fe, como cuando prometió 900 viviendas de protección oficial, la fachada marítima en 6 meses o un auditorio en la Budallera.

El problema es que el socialismo ya ha agotado su crédito cuando de lo que se trata es del empleo. Son muchos años de decepciones y mucha gente desesperada y sin perspectivas de futuro. Tarragona no puede permitirse 4 años más de socialismo. Corremos el serio riesgo de doblar el galopante paro que ya tenemos.

Aún estamos a tiempo de evitarlo, y el Partido Popular si algo sabemos es crear puestos de trabajo.

http://www.alejandropopular.com/

28 | Turisme

16 de març de 2011 |

TuRISME

La gastronomia de la Costa Daurada, present al programa de Juan Echanove i Imanol Arias L’espai de TVE ‘Un país para comérselo’ emetrà un monogràfic sobre la cuina de les nostres comarques de la mà del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

L

es delícies gastronòmiques de diferents indrets de la Costa Daurada, tant del litoral com de l’interior, seran protagonistes d’un capítol sencer del programa de TVE ‘Un país para comérselo’ (cada dijous, a les 23,30 h, a La 1), copresentat pels actors Imanol Arias i Juan Echanove. Precisament, Arias i Echanove han estat els encarregats d’avançar-ne els detalls, juntament amb el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, en un acte a la seu de la institució supramunicipal. La Diputació patrocina aquest espai televisiu a través del Patronat de Turisme de la Costa Daurada, amb la col·laboració de les oficines i patronats municipals de turisme de Tarragona, Reus, Cambrils, el Vendrell, Torredembarra, Valls i el Priorat, a més de l’Ajuntament de Riudoms. El programa ha comptat, així mateix, amb la col·laboració de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i de diversos empresaris i particulars.

El capítol dedicat a la Costa Daurada, que està previst que s’emeti la propera tardor, s’atura en les excel·lències de productes i especialitats culinàries del territori. L’equip del programa, integrat per 14 persones, ja ha començat fer-hi els enregistraments, que inclouen una

El programa dedicat a la Costa Daurada ja s’està enregistrant i s’emetrà la pròxima tardor. L’espai té una audiència mitjana de 2,6 milions d’espectadors

Els actors Juan Echanove i Imanol Arias, amb el president de la Diputació de Tarragona Josep Poblet, durant la presentació dels detalls del capítol dedicat a la gastronomia de la Costa Daurada. / Cedida.

visita als cellers del Priorat; una calçotada a Valls; l’elaboració de plats amb peix blau de Tarragona, galeres de Cambrils i tonyina de Torredembarra; l’elaboració de xató al Vendrell; una recepta de coca de recapte feta a Riudoms, i un tast de vermut i avellanes a Reus i de vi pimentat a Santes Creus. El capítol també parlarà dels bombons de vinagre d’Enric Rovira, de les neules i d’altres productes de la gastronomia de la Costa Daurada i oferirà imatges des de l’aire d’espais culturals i naturals del territori, amb esta-

des als municipis abans esmentats i també a gratallops i al Pla de Santa Maria. La selecció final dels espais i productes que formen part del programa s’ha fet des de la pròpia productora, tot i que han comptat amb l’assessorament del Patronat de Turisme de la Diputació.

El president de la Diputació ha agraït a Echanove i Arias i a tot l’equip del programa la sensibilitat i estima envers la Costa Daurada, i ha parafrasejat al recentment traspassat Santi Santamaria per afirmar que “som el que mengem”, al mateix temps

que ha destacat la qualitat dels 40 productes gastronòmics de la demarcació de Tarragona i la manera “artística, sensible i engrescadora amb què el programa projecta la nostra gastronomia”. Josep Poblet ha destacat que la Diputació de Tarragona ha aprofitat la magnífica oportunitat que els ha brindat Un país para comérselo, atès que la decisió de venir a aquest territori va ser del propi espai televisiu. En aquest sentit, Juan Echanove ha manifestat que va decidir dedicar un espai a la Costa Daurada arran de l’afec-

te i amabilitat amb què va ser tractat pel Patronat de Turisme de la Diputació a la fira turística Fitur de Madrid, una amabilitat i hospitalitat que –ha afegit- ha trobat en Josep Poblet, fet que li ha agraït públicament.

De la seva part, Imanol Arias ha destacat el servei d’una cadena com TVE, la qual cosa els ha permès endinsar-se de ple en el territori amb vocació de servei públic. Al mateix temps –ha indicat– han volgut transmetre la mediterranitat de la demarcació i la seva excel·lència pel que fa a productes, dels quals ha destacat el vi del Priorat, que no ha dubtat a qualificar com dels millors del món. Echanove, per la seva banda, ha assenyalat que el seu producte preferit és el xató del Vendrell.

El gerent del Patronat de Turisme de la Diputació, Octavi Bono, present també a la presentació, ha destacat la importància de programes com a l’hora de transmetre la realitat gastronòmica del territori.

JESÚS MONLLAÓ PRESENTA EL SEU primer film que es rodarà a tarragona

Guia d’oci i serveis

APUNTS

setmana del 16 aL 22 de març

El Temps Torna el sol

Motor Kia Pro_cee’d

Vehicle d’aspecte innovador, esportiu i sofisticat.

Ciència Els GPS del mar

Algunes espècies de taurons es desplacen de forma dirigida.

Gastronomia

Tot i les últimes pluges de dimecres, la setmana es presenta assolellada. Les temperatures pujaran suaument dijous tot i que el cap de setmana baixaran moderadament.

Temperatures de la setmana

Casa Gallau

Gourmets de Tarragona visiten aquest restaurant de Cambrils

màx. 15º / mín. 9º

Dimecres 16

Dijous 17

Divendres 18

Dissabte 19

Diumenge 20

Dilluns 21

Dimarts 22

Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, va lliurar un exemplar del llibre a la filla d’Antoni Rovira i Virgili./Ced.

Tota l’obra de Rovira i Virgili L

’escriptor, periodista, historiador i escriptor tarragoní Antoni Rovira i Virgili va deixar una extensa bilbiografia que ara s’ha recollit en un volum editat per la Diputació de Tarragona, fet per la seva filla Teresa Virgili i el seu marit Felip

Calvet, amb la col·laboració de Dolors Comas i de Maria Capdevila. L’obra titulada ‘Bibliografia d’Antoni Rovira i Virgili’, forma part de la col·lecció Ramon Berenguer IV i esdevé una publicació de gran interès per als investigadors.

PROMOTORA: PARAJES DE VILAFORTUNY, S. L.

Con la garantía de Construcciones Mata

977 23 60 29 977 38 06 91

Rambla Pres. Francesc Macià, 5-A, baixos 1B - 43005 Tarragona

30 |

| 16 de març de 2011

L’APUNT

Antoni Rovira i Virgili, l’obra d’un gran tarragoní La Diputació de Tarragona ha editat un llibre que recull l’extensa bibliografia d’aquest personatge il·lustre que dóna nom a la Universitat de Tarragona

L

a Diputació de Tarragona ha editat un recull bibliogràfic amb la producció editorial de l’historiador, periodista, polític, ideòleg i escriptor Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949). ‘Bibliografia d’Antoni Rovira i Virgili’ és obra de la seva filla, Teresa Rovira, i del seu espòs, Felip Calvet, i ha comptat amb la col·laboració de Dolors Comas i de Maria Capdevila.

El llibre recull de manera exhaustiva la bibliografia de Rovira i Virgili, inclosa la referida a fora de Catalunya, especialment a França, on va viure exiliat, i a l’Amèrica llatina.

Josep Poblet, que va lliurar personalment el llibre a Teresa Rovira, va assenyalar que “la producció bibliogràfica de Rovira i Virgili esdevé de vertigen, tant pel que fa a la història com en matèries periodístiques, d’opinió o de política.

La seva bibliografia ens el dibuixa com un veritable savi, erudit i humanista de la Catalunya del segle XX. No és en va que la nostra universitat pública du el seu nom”. Poblet va afegir que la Diputació “se sent orgullosa de contribuir a aquesta nova projecció de l’autor”, al mateix temps que va ressaltar altres publicacions dedicades a la seva persona i obra que també han estat editades per la institució, com Antologia tarragonesa, o Llengua i política en el pensament d’An-

Teresa Rovira i Virgili, autora, juntament amb el seu marit Felip Calvet, de l’obra sobre el seu pare. A sota, portada de ‘Bibliografia d’Antoni Rovira i Virgili’. /Cedides

toni Rovira i Virgili.

El president de la Diputació també va obsequiar Teresa Rovira amb un altre exemplar publicat per la institució, en aquest cas sobre l’art de Santiago Rusiñol, un volum editat pel Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona dins la col·lecció Tamarit.

Josep Poblet va ressaltar el fet que Teresa Rovira va ser la primera persona que va rebre després de ser nomenat president de la Diputació, i l’ha convidada novament a visitar la institució, invitació que ha acceptat de grat. L’autora, de fet, continua molt vinculada amb Tarragona, on hi fa estades. Rovira, qui va agrair la visita de Poblet i el suport de la institució en l’edició del llibre, va mostrat al president de la Diputació el llibre Tarraco clara, amb textos d’Antoni Rovira i Virgili sobre Tarragona, el Camp i la Conca de Barberà i editat el 2004 per l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Bibliografia d’Antoni Rovira i Virgili inclou una semblança biogràfica de l’autor, a més d’un complet i detallat índex amb la seva obra editada en llibres, opuscles, pròlegs, traduccions i articles a la premsa. El llibre, que forma part de la collecció Ramon Berenguer IV, esdevé una publicació de gran interès per a periodistes, historiadors, pensadors o, simplement, curiosos de la cultura i del coneixement.

| 31

| 16 de març de 2011

GENT TROBADA D’ANTICS ALUMNES

E

l passat dissabte 5 de març es va celebrar un dinar a la ciutat de Tarragona amb motiu de la primera trobada d’antics alumnes del col·legi La Salle de Tarragona, concretament els que van finalitzar el batxillerat i el COU entre els anys 1970-1973. En total es van reunir 44 alumnes del col·legi tarragoní. L’acte va ser molt emotiu, ja que es van retrobar companys de classe que feia més de trenta-cinc que no es veien. L’organització va marcar una nova trobada pel 2013 confiant que serà més multitudinària.

LLIURAMENT DE DIPLOMES

L

’alcalde de Tarragona va lliurar al Palau de Congressos 299 diplomes als participants dels Plans d’Ocupació Extraordinaris. L’Ajuntament de Tarragona ha tingut, des del mes de juliol, 299 treballadors contractats a través de la convocatòria “Projecte Impuls-Treball”, atorgada pel Servei d’Ocupació de Catalunya. Les persones contractades estaven inscrites a l’atur des de feia més de 6 mesos i no cobraven la prestació d’atur o estaven a punt d’exhaurir-la.

TROFEU SÈNIOR

INAUGURACIÓ D’AMBIENTS

imecres passat el Club de Golf Costa Daurada va celebrar el Trofeu Sènior de Març. La modalitat de Parelles Scramble a 18 forats va congregar una trentena de jugadors. El primer lloc va ser per als equips formats per Coral Vázquez i Vicente Battini i José Miguel Ramos i Josep Manuel Domenech, a causa d’un empat de 6 sota parell. El handicap de joc més baix de la parella Vázquez-Battini va ser determinant per aconseguir la primera plaça.

l passat divendres dia 11 de febrer es va inaugurar a Tarragona un nou espai per al disseny d’interiors: Ambients by sítc. La inauguració va ser un èxit gràcies a la gran assistència de persones relacionades amb el món de la decoració i l’arquitectura. El nou espai situat al número 5 del carrer Pau Claris ofereix un servei acurat i personalitzat a tots els seus clients amb la millor garantia de qualitat.

D

SETMANA DE LA IGUALTAT: DONES I ESPORT

J

a han començat les activitats programades pel Consell Esportiu del Tarragonès i el Consell Comarcal del Tarragonès dins de la Setmana de la Igualtat: Dones i Esport. Durant el passat cap de setmana es van realitzar trobades de diferents disciplines esportives com patinatge en línia, futbol sala, curses d’orientació i, a nivell familiar, una gimcana per als més petits i petites.

D’altra banda, el Complex Esportiu de la Pobla de Mafumet ha acollit, també durant el cap de setmana, la diada de portes obertes per poder gaudir de les seves instal·lacions esportives. Al llarg de totes les activitats han participat al voltant de 80 persones.

El següent esdeveniment programat dins de la Setmana de la Igualtat és el bateig femení de golf, que es celebrarà avui dimecres al Lumine Golf Club de Port Aventura. La jornada és dividirà en dos torns per tal d’agilitzar l’activitat, que començarà a les 10 hores.

La darrera activitat de la Setmana de la Igualtat és la regata femenina de vela, que se celebrarà durant el matí del 4 de juny al Club Nàutic de Salou.

E

32 |

| 16 de març de 2011

CULTURA ‘Matilda’ viatja Jesús Monllaó rodarà al Metropol ‘Fill de Caín’ a Tarragona

L

T

a data és el proper 26 de març al Teatre Metropol, dins de la temporada d’hivern de l’escenari tarragoní. El compositor Raül Fernández, més conegut com a Refree, desgranarà les cançons del seu darrer treball, que duu per nom Matilda, al teatre tarragoní. La seva actuació és un dels plats forts de la temporada.

arragona avança posicions per esdevenir un plató de cinema. La ciutat serà l’escenari escollit pel director tarragoní Jesús Monllaó, que ha optat per jugar a casa i escollir-la per al rodatge del seu primer llargmetratge, que es titularà ‘Fill de Caín’ amb què es podria presentar al Festival de Cannes. El film se centrarà a adaptar la novel·la ‘Querido Caín’, d’Ignacio García Valiño, un thriller psicològic que explora les arrels del mal i la seva influència sobre les persones.

El director tarragoní Jesús Monllaó rodarà a Tarragona els exteriors del seu primer llargmetratge, amb què confia presentar-se a festivals internacionals com Cannes, i el rodatge de la qual és previst que es dugui a terme el proper mes de setembre. Aquest fet confirma, per una banda, la consagració d’un dels artistes locals amb més projecció i, de l’altra, la consolidació de la ciutat com a espai de rodatge. La pellícula que Monllaó rodarà properament a la ciutat és un llargmetratge de ficció basat en la novel·la d’èxit Querido Caín, escrita per Ignacio García Valiño, editada per Plaza & Janés el 2007. La presentació del pla de rodatge del film es va dur a terme aquest dilluns a l’Antiga Audiència de Tarragona, lloc on el director tarragoní va avançar que el seu objectiu és presentar la pel·lícula a festivals internacionals com el de Cannes. Des de l’Ajuntament de Tarragona es va assenyalar la importància que té el fet que la ciutat aculli un esdeveniment d’aquest tipus. Aquest treball, la productora de la qual és Life & Pictures, s’ha dut a terme amb el suport de moltes institucions, entre les quals destaquen especialment l’Ajuntament de Tarragona i la Diputació.

Raül Fernandez, Refree, és un dels noms propis del panorama musical català, que ha produït treballs de diversos autors, ha elaborat bandes sonores i ha col·laborat amb tot tipus de formacions musicals. En paral·lel a totes aquestes activitats, no ha descuidat en cap moment els seus projectes més personals i la prova és aquest Matilda, on es presenta amb un grup renovat i unes orquestracions per a cada tema que accentuen encara més l’inequívoc segell d’identitat que porta el nom escrit en cada nota. Els que ho vulguin experimentar en directe només han de venir al Metropol.

Fragment de la portada del llibre ‘Querido Caín’, en el qual es basarà la primera pel·lícula de Monllaó.

Pop per als més petits

P

rop de dues-centes persones van assistir aquest dissabte al concert que la formació musical Insipira va oferir a un públic ben especial, format per pares i mares i els seus fills, que van omplir l’aforament de la sala musical El Cau de Tarragona. En aquesta ocasió, Inspira van fer arribar les seves composicions fresques i oníriques als més petits, que van seguir-los amb els seus propis instruments. L’Associació Tecletes, responsables d’aquest esdeveniment, promet que més endavant repetiran l’experiència amb nous grups musicals i dins de la porgramació del cicle de concerts estables Minipop.

Tot i que la pluja del dissabte a la tarda no convidava a l’opimisme, van ser moltes les persones que van optar per gaudir de les lletres refrescants del grup Insipira, encapçalat pel baixista habitual de les actuacions de Maria Coma. La formació va adaptar el seu repertori per tal d’atraure al públic exigent format pels més petits i va regalar-los versions d’algunes cançons populars. Els encarregats d’organitzar aquest esdeveniment, l’associació Tecletes, volen donar continuïtat a l’acte i ja preparen propers concerts, que també aniran dirigits a petits i grans.

L’acte va tenir una molt bona acollida. /Cedida

Raül Fernandez, Refree. /Cedida

El termini d’admissió del IV Concurs de Cartells del Vendrell acaba el 26 d’abril L’Ajuntament del Vendrell tancarà el termini d’admissió dels originals que es presentin al IV Concurs de Cartells per la Festa Major el proper 26 d’abril. Tothom que tingui més de divuit anys pot participar en el concurs, que exigeix la presentació d’originals mida DIN A3 en posició vertical. Amb el cartell original caldrà presentar una còpia de l’original en un suport informàtic, preferiblement en format TIFF (300 ppp), PSD, FH o AI. El cartell es pot elaborar utilitzant qualsevol procediment artístic i sense límit en l’ús del color, ja que es repoduirà en quadricomia. La temàtica dels originals que es presentin a concurs és lliure i l’única condició és que els participants en el concurs facin constar en els seus treballs el text “Festa Major 2011 El Vendrell. 25, 26, 27 i 28 de juliol”, junt amb la imatge corporativa de la regidoria de Festes de l’Ajuntament del Vendrell, que es pot trobar a la pàgina web del consistori municipal. El premi serà de 400 euros i la reproducció del cartell en diferents foamrts per difondre la Festa Major.

| 33

| 16 de març de 2011

AGENDA Destaquem: Cuchillo dijous 17 a Tarragona

DIVENDRES 18

El Bosc Sagrat dissabte 18 a Tarragona Sopa de Pedres diumenge 20 a Cambrils

ACTES PERMANENTS DIMECRES 16

Tarragona Teatre. El Bosc Sagrat El Bosc Sagrat és una reflexió àcida sobre el consumisme i la vida quotidiana de tantes i tantes ciutats de la nostra societat urbana. Una farsa contemporània que beu del passat per endinsar-se en poètiques pròpies, on el teatre popular està latent, i on les noves formes cerquen altres maneres d’explicar els temes eterns.

Hora: 21:30 h Lloc: Teatre Metropol

Tarragona “La tabernera del puerto” És una sarsuela en 3 actes estrenada a Barcelona l’any 1936. La història transcorre al port de la ciutat imaginària de Cantabreda, al nord d’Espanya. Al suburbi de pescadors hi trobem la bella Marola, que serveix a la taverna de Juan de Eguía, qui tothom creu que és el seu marit. Leandro és un mariner enamorat de la bella Marola, la qual correspon al seu amor, però les dones del poble, geloses de la noia, s’hi oposen. Juan de Eguía, que en realitat és el pare de Marola, proposa a Leandro anar a buscar un paquet de drogues. El mariner enamorat accepta l’encàrrec i Marola l’acompanya i li explica la veritat de la seva vida.

Hora: 17:00 h Lloc: Palau Firal i de Congresos Preu: 18€

Tarragona Ecologistes de Tarragona: Sortides GATA, Grup d’Amics de Toni Achón El nou calendari d’activitats del primer quadrimestre del 2011 d’aquest grup està format per tretze sortides i quatre activitats on la descoberta de muntanyes i activitats és molt variada.

Dies: de l’1 de gener al 30 d’abril Tarragona Programa Professional per l’Ocupació Juvenil Va adreçat a joves de 18 a 25 anys en situació d’atur i que no hagin finalitzat l’ESO. L’objectiu d’aquest Programa és dotar de capacitat a aquests joves per tal que estiguin en condicions de tenir un lloc de treball amb qualificació professional, i si ho desitgen, poder seguir estudiant.

Dies: A partir de febrer fins l’abril

DIJOUS 17 Tarragona Concert. Cuzo El seus integrants Jaime L.Pantaleón, Fermín Machado i Josep Carabante aposten pels estils de la música del 70: psicodèlia, progressiu, hard-rock, krautrock... Per aquesta raó són la banda que acompanya Damo Suzuki en les seves gires espanyoles i actuaran amb ells al Primavera Sound 2011.

Hora: 22:00 h Lloc: El Cau Preu: 3€

Tarragona Concert. Cuchillo Aquest duo format per Israel Marco i Daniel Domínguez barregen el folk experimental, la psicodèlia progressiva i el rock infinit. La seva música es basa en la percussió, les superposicions de guitarres i les harmonies vocals.

Lloc: Sala Zero Hora: 22.30 h Preu: 6€

Tarragona Àfrica. L’objecte com a valor de canvi Exposició que mostra una col·lecció de 170 monedes africanes tradicionals i de diferents etapes històriques que ens il·lustren la història del diner a l’Àfrica així com els sistemes monetaris i parts de la cultura i diverses tradicions.

Lloc: Sala d’exposicions de la Fundació Caixa Tarragona Dies: fins al 15 de maig Horari: tots els dies de 10h a 14h i de 17h a 21h

DIUMENGE 20 Cambrils Teatre. Sopa de Pedres Tres personatges viuen amicalment en un diminut espai. Acostumats a compartir-ho tot, el dia que la seva amable convivència es trenqui, hauran de buscar noves maneres de relacionar-se entre ells i afrontar la crisi.

Hora: 18:00 h Lloc: Teatre del Casal Parroquial Preu: 3€

Tarragona ‘Viu Tarraco?’

El MNAT presenta aquesta exposició amb motiu del X Aniversari de la Declaració de Patrimoni Mundial de la ciutat romana de Tàrraco.

Lloc: Museu Nacional Arqueològic Dies: fins al 29 de maig

Tarragona “Display” IV Mostra d’art al carrer L’Associació Cultural Laboratori Visual presenta la quarta edició 2011 de la mostra d’art al carrer. Amb la continuació del projecte Display es pretén ubicar Tarragona, i els artistes de la província, en l’interessant mapa nacional de l’art contemporani vinculat a pràctiques assentades en l’espai públic. La mostra, que durarà tot l’any presenta 7 propostes. Ara s’exposa “Vade Retro” de Lluc Queralt Dies: del 7 de febrer al 27 de març

34 |

| 16 de març de 2011

MOTOR KIA Pro_cee’d, multiplica les emocions

E

l KIA pro_cee’d és un vehicle d’aspecte innovador, deportiu i sofisticat. Està disponible en cinc versions diferents i es ven a partir de 10.400€

Equipament El KIA pro_cee’d es pot trobar en diferents variants: tres portes, cinc o familiar. La versió tres portes ofereix aquest any una nova imatge. L’exterior frontal d’aquesta nova edició presenta nous fars, graella i paraxocs. A més de l’aspecte esportiu del vehicle, els ocupants d’aquest poden gaudir d’un ampli espai i comoditat.

El KIA pro_cee’d està disponible en cinc nivells diferents: Basic, Concept, Drive, Active i Emotion. Tots ells tenen sis coixins de seguretat, ordinador de viatge, seient del condctor amb ajustament d’alçada, retrovisors exteriors elèctrics i tèrmics, ràdio amb lectro de CD i MP3 entre d’altres. La versió Active ofereix elements com el control d’estabilitat, el climatitzador automàtic, el programador de velocitat, l’alerta de cinturó en cas que aquest no esti-

gui cordat, els fars antiboira, l’engegada automàtica dels fars i el carregador de sis CD. Finalment el model Emotion hi incorpora retrovisors exteriors plegables elèctricament, ajuda a l’estacionament i llandes d’aliatge de 17 polzades.

El maleter té una capacitat de 340 litres fins a 1.130.

Motor El KIA pro_cee’d està disponbile amb dos motors de benzina i tres dièsel. Les opcions de benzina són de 90 i 126 cavalls, mentre que els dièsel són de 90, 115 i 128 cavalls.

Seguretat Disposa d’un equipament de seguretat que inclou elements com: coixins de seguretat frontals i laterals per al conductor i el passatger, tant davanters com posteriors; antibloquejament de frens ABS; assistent de frenada d’emergència; tancament automàtic de les portes amb sensor de velocitat i, cinturons de seguretat posteriors de tres punts, davanters amb pretensors i limitadors de càrrega.

KIA PRO_CEE’D PREU des de 10.400€ www.kia.es

RUTA Escales a la roca per pujar al cel

L

’itinerari comença a l’aparcament d’Scala Dei. Se segueixen les marques del GR 171 i, a dalt, es continua a l’esquerra, a Cabacés. Es puja una pista i un sender que condueix a les ruïnes de l’ermita de la Pietat. Des de la pista s’arriba al collet dels Horts, on s’agafa un sender a la dreta que condueix a l’Escletxa.

Superat el grau es continua a l’esquerra, vorejant els cingles, fins arribar a un pal de senyalització que indica la punta del Boter. Es cresteja passant per la Cogulla i s’arriba a un coll on creua el PR 14 que condueix a la Morera. Es baixa fins al penya-segat del racó de Missa.

El sender voreja l’abisme per entrar al grau de Salfores i baixar fins les vinyes de la Planeta. Es creua la Morera i, al costat de la carretera, es troben les marques del GR 171 per tornar a Scala Dei. A Peu. Arola Editors.

DESNIVELL: 620 m TEMPS: 5 h DISTÀNCIA: 14 km

Grau de Salfores / Kepa Castro.

notíciestgn Cada setmana al Tarragonès i al Baix Penedès

I ara també a

www.noticiestgn.cat

RECOMANACIONS: El grandiós escenari de la Cova Roja es mereix una parada. Es tracta d’una excursió d’un dia sencer que val la pena gaudir pausadament. És bona idea arribar a la Morera per dinar i, després, tornar tranquillament a Scala Dei. Imprescindible disposar d’un mapa excursionista i tenir mínimes nocions d’orientació en muntanya. Els passos són una mica aeris.

| 35

| 16 de març de 2011

GASTRONOMIA Lumine, la millor oferta gastronòmica d’autor amb vistes a la Mediterrània Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

L

úmine és un restaurant d’alta cuina mediterrània de mercat i creativa que es troba en l’exclusiu Lumine Beach Club de Mediterrània Beach & Golf Community i és el restaurant més exclusiu i sofisticat del Resort. Lumine ofereix als seus clients la possibilitat de gaudir dels sabors, textures i aromes de l’exquisida cuina mediterrània, en un entorn inigualable a la vora del mar, amb agradables vistes a la Mediterrània i envoltat de naturalesa. Un restaurant ideal per gaudir d’inoblidables vetllades en parella o celebrar una ocasió especial amb la família o empresa.

Va obrir les seves portes l’estiu del 2006 i avui dia complementa l’oferta lúdica i gastronòmica de Lumine Mediterrània Beach & Golf Community. La primera comunitat per gaudir de tranquil·litat i intimitat amb la família, en un entorn amb un autèntic caràcter mediterrani. Disposa de camps de golf, Beach Club exclusiu, platges, àmplia oferta gastronòmica i serveis d’alta qualitat per viure el temps lliure o dedicar-se als negocis amb totes les comoditats que es pugui imaginar.

El Restaurant Lumine roman obert de dimarts a diumenge per a tots els públics. Durant els mesos d’estiu obre tots els dies exclusivament per a sopars. Tanca per vacances els mesos de gener i febrer La situació i la decoració avantguardista i minimalista aporten al conjunt exclusivitat i un ambient molt mediterrani. Tot el restaurant està pensat perquè des de qualsevol punt es pugui gaudir de les magnífiques vistes al mar, mentre es degusten les diferents opcions gastronòmiques de l’acreditat xef Edu Cuesta.

També la seva oferta culinària és mediterrània i molt àmplia i hi prevalen els productes frescos i de temporada, de màxima qualitat; per adaptar-se a ells la carta varia cada 4 mesos. La carta consta d’una selecció d’entrants, arrossos i sopes típicament mediterrànies, peixos i carns.

Per finalitzar, una acurada selecció de postres.

Entre les especialitats podem citar patates al munt amb porcellet cruixent i ou fregit de corral 14.80€; encenalls de foie amb melmelada de figues i sal de tinta 17.60€; cloïsses a la nage de verdurites i cava 12.95€; raviolis farcits d’ànec amb foie, pomes al vi 14.80€; mandonguilles de cua de toro amb calamars planxa 15.75€; bacallà en 2 textures sobre crema d’eriçons 17.60€; llamàntol en caldereta a la brutesca 19.45€; tournedo de rap oriental amb crema de carabassa i foie 17.60€; crema catalana Lumine, 6.00€; torrija de xoco-coco amb gelat cremós d’arròs amb llet 5.50€; i quallada màgica de llet fresca d’ovella amb mel i melmelades 5.00€; entre uns altres.

També ofereix un menú executiu entre setmana, 32.40€ un menú gastronòmic allegro 44.4€ i un menú degustació de set plats, 60.20€.

El celler compta amb més de 150 referències de les D.O. mes rellevants a nivell nacional, inclosa una selecció de vins internacionals.

Deixi’s aconsellar pel director de sala, Jordi Dieguez, per gaudir de la cuina mediterrània amb tocs d’autor, donant importància destacada als productes de temporada, que ofereix Lumine. El menjador té una capacitat per fins a 150 comensals.

Com a complement a l’oferta gastronòmica Lumine organitza jornades especials com Luminanos, activitat dirigida als més nens. Inici els seus passos el 2008, i avui dia s’ha consolidat com un producte estel·lar per als seus clients. És un taller de cuina per a nens, que es realitza tots els dissabtes al migdia, des de març a novembre (excepte juny, juliol i agost). En aquest taller; el xef, el seu divertit ajudant francès Gastón, el maître i els monitors ensenyen als nens els bons costums del menjar sa, comportament en la taula i iniciació al món del cuinar. Tot això mentre els pares gaudeixen relaxadament d’un menjar gastronòmic d’alt nivell. Revetlles Gastronòmiques de Sant Joan i Sant Pere, Jornades Gastronòmiques temàtiques i Nits Temàtiques: Llunes de Jazz i Nits Blanques en el Beach Club, complementen les nits d’estiu. Tastos de Vins, Sopars Maridatge. Exclusiva Blind Dinner, per descobrir les textures, l’olor i els sabors sense usar els ulls, endinsant-te en un món de sensacions úniques. Menús Especials de Nadal. I Beach Club, exclusiva zona de relax, al costat del mar Mediterrani, amb 7 piscines i àmplia oferta gastronòmica, a partir del mes de maig. El disseny Infinity converteix els límits de la piscina en un horitzó que es fon amb el del mar.

Per conèixer les ofertes i les promocions vigents és interessant mirar la web que s’actualitza molt sovint. Avui per avui Lumine és tota una referència gastronòmica a la Costa Daurada.

LUMINE Av. Pla de Maset s/n (accés Beach Club & Golf Resort) · 43840 · Salou

RESTAURANTS RECOMANATS BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 · 43001 Tarragona 977 242 896 www.eltiberi.com

Tel. 902 40 11 33 Horari: de 13 a 15.30 i de 20 a 23 hores

Més de 25 anys d’experiència al seu servei.

Especialistes en distribució a hosteleria i restauració

eracions

BAR TÒFUL Plaça del Fòrum, s/n Part Alta · Tarragona 977 21 42 16 www.toful.cat RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOF Av. Santa Oliva, 2 · 43700 El Vendrell · 977 66 26 51 reservas@esmolidecaltof.com www.elmolidecaltof.com RESTAURANT JOILA Av. Generalitat, 34 · 43880 Comarruga (Tarragona) 977 68 08 27 / 977 68 00 18 jolia@joila.com · www.jolia.com

BUFFET CATALÀ

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses.

Laborals 10,50€ Nits i festius 11,25€ Tf 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns) C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

36 |

| 16 de març de 2011

CIÈNCIA L’Atlàntida ja no és la ciutat perduda F

a uns 2.600 anys el filòsof grec Plató va descriure l’Atlantida com “una illa situada al davant de l’estret conegut com les Columnes d’Hèrcules”, l’actual estret de Gibraltar. Utilitzant aquestes dades, fa molts anys que investigadors de tot el món busquen la ciutat perduda entre l’Atlàntic i el mar Mediterrani.

Finalment, un equip d’investigació internacional, liderat per un científic nord-americà, creuen haver trobat la localització correcta de la ciutat i les causes de la seva desaparició.

L’equip d’investigació de la universitat alemana de Wuppertal, creuen haver trobat, no només la localització, sinó també la causa de la desaparició de la legendària civilització. L’Atlàntida estaria submergida a les marismes d’Hinojos, situada a una zona del parc de Doñana, entre les províncies de Huelva i Sevilla. Segons l’equip d’investigació de la universitat de Hartford, a Connecticut, fou destruïda per un tsunami fa milers d’anys i va quedar coberta per bancs de fang al sud d’Espanya. Richard Freud, cap de la investigació d’aquesta universitat, assegura que “el poder dels tsunamis és difícil de comprendre i poden arribar a més de 90 quilòmetres terra endins”.

Per poder descobrir el misteri de la situació de l’Atlàntida, l’equip d’investigació va utilitzar una foto de satèllit d’una suposada ciutat submergida per trobar el lloc al nord de Cadis. Al llarg dels anys 2009 i 2010, l’equip d’arqueòlegs i geòlegs va utilitzar una combinació de radar de profunditat de sòl, cartografia digital i tecnologia submarina per inspeccionar la zona.

Segons Freund, a l’interior d’Espanya s’hi situaven una sèrie de “ciutats monument”, construïdes a imatge de l’At-

làntida per refugiats després de la probable destrucció de la ciutat pel tsunami. Els antics residents supervivents de la ciutat perduda van fugir terres endins i van construir aquestes noves ciutats.

Rainer Kuehne, investigador de la universitat de Wuppertal, explica que la paraula “illa” utilitzada per Plató a les seves escriptures podria referirse en realitat en una secció de costa submergida per la gran inundació. Entre les fotos preses de la marisma hi destaquen dues estructures rectangulars i les restes de diferents anells concèntrics que

les haurien envoltat, tal com va indicar el filòsof grec, fent referència a “una illa de 925 metres de diàmetre rodejada per estructures circulars concèntriques de terra i aigua”.

Kuehne també comenta que les estructures rectangulars podrien relacionar-se amb les ruïnes d’un temple de plata dedicat a Poseidó i un d’or dedicat a Poseidó i Cleito que apareixen als diàlegs de Plató.

Aquesta no és la primera vegada que se situa l’Atlàntida a Espanya, ja que l’especialista Werner Wickboldt fou el primer a descobrir aquestes estructures l’any 2007.

L’Índic, gran absorbidor de nitrogen S

egons els científics de l’expedició Malaspina, liderada pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’ocèa Índic absorbeix tres cops més quantitat de nitrogen de l’atmosfera que l’Atlàntic.

Aquest nutrient és essencial per al creixement del fitoplàcton, per a la seva fotosíntesi i la captació de diòxid de carboni (CO2). A més, els seus microorganismes retenen quasi tant CO2 com les plantes, cosa que fa al fitoplàcton imprescindible per a la regulació del clima.

A la investigació, liderada per Carlos Duarte, hi participen més de 400 científics de tot el món. L’equip ha observat altes concentracions de silicat a les mostres recollides a l’Índic, des de la superfície d’aquest fins a 4.000 metres de profunditat. L’existència de més silicat és imprescindible en aquesta investigació, ja que aquest és un element essencial per al creixement de les microalgues diatomeas, que fixen el nitrogen, i per tant, són un factor clau de la investigació.

Aquesta expedició realitzada per Malaspina, ha durat més de quatre setmanes des de Ciutat del Cap fins a Perth (Austàlia). Durant aquesta s’han realitzat prospeccions de l’ecosistema de l’oceà de més de 4.000 metres de profunditat amb reixes, ampolles de mostreig, sondes i altres instruments en 24 punts diferents de l’oceà.

Una investigació que ha servit per a analitzar i estudiar la concentració de CO2 en l’aigua i analitzar el vapor d’aigua atmosfèric.

| 37

| 16 de març de 2011

ESPURNES

d’en Mossèn Aragonès

Bernabé

Pobra lluna!

Una nit, tot passejant, Nasreddín mirà al fons d’un pou i hi veié reflectida la lluna.

-Pobra lluna! - exclamà.

Dicidit, agafà una corda amb un ganxo i la tirà al pou per treure-la.

El garfi quedà agafat en una pedra, però amb una estrebada forta se’n desprengué, cosa que féu caure Nasreddín d’esquena a terra. En aquella posició, veié la lluna al cel, i tot cofoi digué: - No em pensava tenir tanta força.

• • • • •

Quantes vegades la nostra vanitat ens fa veure les coses distorsionades!

Faríem un gran negoci comprant l’home pel que val i venent-lo pel que creu que val (Napoleó Bonaparte).

La vanitat és un captaire que demana amb tanta insistència com la necessitat, però és molt més insaciable.

La vanitat és l’escuma de l’orgull.

“L’home savi calla fins que arriba el moment oportú, però el fanfarró i l’estúpid no l’encerten mai” (Sir 20,7).

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers de la Generalitat 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil Tarragona 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Albinyana Ajuntament 977 68 78 18 Consultori Mèdic 977 68 70 75 Consultori Mèdic 977 68 76 98 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Altafulla Ajuntament 977 65 00 08 Consultori Mèdic 977 65 60 07 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Arboç Ajuntament 977 67 00 83 CAP Arboç 977 67 15 88 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Banyeres del Penedès Ajuntament 977 67 13 50 Consultori mèdic 977 67 17 12 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88 Bellvei Ajuntament 977 16 81 85 Consultori Mèdic 977 16 88 41 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bisbal del Penedès Ajuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38 Consultori Mèdic 977 68 87 24 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bonastre Ajuntament 977 65 70 19 Consultori Mèdic 977 65 72 27 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Calafell Ajuntament 977 69 90 09 Policia Local 977 69 90 07 Cap Calafell 977 69 14 18 Segur de Calafell Consultori Segur 977 16 44 08 Constantí Ajuntament 977 52 05 21 Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01 Creixell Ajuntament 977 80 02 02 Consultori mèdic 977 80 03 36 Cap Torredembarra 977 64 48 01

Cunit Ajuntament 977 67 40 80 Policia Local 977 67 50 48 CAP Cunit 977 67 63 32 CAP Cubelles 902 111 444 El Catllar Ajuntament 977 65 31 01 Consultori Mèdic 977 65 36 75 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Cap de Torredembarra 977 64 38 01 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 El Morell Ajuntament 977 84 06 17 Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15 El Vendrell Ajuntament 977 16 64 00 CAP el Vendrell 977 66 77 03 Comarruga Ajuntament 977 16 64 00 Consultori mèdic 977 68 35 86 Els Pallaresos Ajuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27 Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19 La Canonja Ajuntament 977 54 34 89 Cap La Canonja 977 55 66 78 La Nou de Gaià Ajuntament 977 65 52 57 Consultori Mèdic 977 65 57 10 La Pobla de Mafumet Ajuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52 Cap del Morell 977 84 00 15 La Pobla de Montornès Ajuntament 977 64 80 12 Consultori Mèdic 977 64 85 31 La Riera de Gaià Ajuntament 977 65 50 00 Consultori Mèdic 977 65 55 55 Llorenç del Penedès Ajuntament 977 67 71 06 Consultori Mèdic 977 67 75 14 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

Montmell Ajuntament 977 68 84 29 Consultori Mèdic 977 68 92 10 Cap Vila-Rodona 977 63 90 19 Perafort Ajuntament 977 62 50 06 Cap del Morell 977 84 00 15 Roda de Barà Ajuntament 977 65 70 09 Consultori Mèdic 977 65 75 14 Creu Roja 977217154 Salomó Ajuntament 977 62 90 30 Consultori Mèdic 977 62 90 11 Salou Ajuntament 977 30 92 00 Cap- Urgències 977 38 31 04 St. Jaume dels Domenys Ajuntament 977 67 71 13 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Santa Oliva Ajuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Tarragona Ajuntament 977 29 61 00 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 Torredembarra Ajuntament 977 64 00 25 Cap Toredembarra 977 64 38 09 Vespella de Gaià Ajuntament 977 65 52 88 Consultori Mèdic 977 64 90 69 Vilallonga del Camp Ajuntament 977 84 01 01 Consultori Mèdic 977 84 23 28 Vila-seca Ajuntament 977 30 93 00 Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25 Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36 Cap Vila-seca 977 39 40 27

LA PROTECTORA ET NECESSITA “Cocker mascle d’uns cinc o sis anys. És un gos tranquil i dòcil.

Molt bo amb les persones, una mica rondinaire amb altres mascles. És un gosset que ho ha passat força malament i després d’haver viscut en família es va veure abandonat i solet fins arribar a la Protectora. Ideal per gent tranquil·la o gran que vulguin un gos de mida mitjana i afectuós que els faci companyia. Com ell, no perdem l’esperança de que així sigui. T’estem esperant.”

C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu Clar Horari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 17 a 19 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14 hores. apadrinaments@gmail.com - www.laprotectora.org

Emissores de Ràdio

Sudoku Fàcil

Difícil Solucions setmana anterior

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3 MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA TORREDEMBARRA / 107.4 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

38 |

| 16 de març de 2011

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

HABITATGES Venda TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda. Sup. aprox. 76m2, 3hab, cuina, galeria, menjador, bany, aire condicionat, calefacció, parquet, assolellat, tot reformat, edif.rehabilitat. Preu: 220.000€.

PREU REBAIXAT. Tel. 977243406 SEGUR DE CALAFELL. Piso piloto de 1 dormitorio, baño con ducha hidromasaje, zona comunitaria con piscina, plaza de parking y trastero. Último precio: 138.000€. Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. Edificio Pertinaz, venta de pisos de OBRA NUEVA, en Tarragona centro. 1 y 2 habitaciones con amplios patios y parkings disponibles. Excelentes acabados. En c/Hernández Sanahuja, paralela a la Av. Catalunya. Aproveche nuestras ofertas llame al 977 22 66 52 SALOU. VILAFORTUNY. URB. ELS TALLATS II. Venta chalet pareado esquinero, 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, salón-estar, cocina y lavadero, garaje 1 coche + 1 exterior. Zona comunitaria ajardinada y piscina. 395.000€. Tel 629232588 LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp de Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, cocina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salóncomedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 129m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment reformat per a estrenar. Acabats de primera qualitat. Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. 500.000€. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Precioso piso duplex de 4 dormitorios, zona residencial, 2 amplias terrazas, detalles de calidad, vistas despejadas, semi nuevo, escalera de madera, suelos de parket natural, zona comunitaria y piscina.

Parking y trastero incluido en el precio.

Tel. 977224544 TARRAGONA. CALA ROMANA. URB MAS LA COTA. 175m2. Exterior. Zona comunitària amb piscina, parquet, calefacció, 4 habitacions, gran-sala menjador, cuina equipada, 2 banys, aparcament. Preu: 645.000€. Tel. 608 53 95 91 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso reformado de 3 dormitorios con un baño completo, a metros del Corte Inglés, muy luminoso, ascensor. Precio: 175.000€.

Tel. 695450372 CONSTANTÍ. 3dorm. 77m2, baño, gas natural. Seminuevo. Cocina equipada.

100.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. 100mts2, 3dorm + 2baños, salón muy amplio, cocina-office, parking+trastero, zona común con piscina. 259.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. C/ J.BTA. PLANA. A prop d’ El Corte Inglés. 3 dormitoris, 2 banys, cuina i galeria, saló-menjador amb terrassa. Exterior. Plaça d’aparcament.

220.500€. Tel. 977250250 SEGUR DE CALAFELL PLATJA. Superf.

50m2, 2 habitacions (2dobles), 1 bany, cuina, safareig, menjador, terrassa, jardí, mobles, porta blindada, porter automàtic, exterior. Preu: 140.000 (23.294.040. pts). REF: 03249. Tel. 977 69 50 54 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis de 3 habitacions, calefacció i a/c, terra parquet, edifici amb ascensor, zona poliesportiu. Preu: 168.000€. Tel: 659428240 / 637372899

TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de dos habitaciones. Todo nuevo.

Amueblado. Tel. 660 133 933 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda, 63m2, 1habitació, cuina-menjador, bany, en perfecte estat, 6 d’antiguitat, bigues vistes, bomba calor/fred, finestres climalit, gran armari empotrat a mida. Edifici reformat integrament. Preu: 168.000. Tel. 9772243406 EL VENDRELL. EL TANCAT. Piso de obra nueva 3 habitaciones con 2 baños, calefacción, cocina independiente, suelo de mármol, situado en una de las mejores zonas del pueblo y muy cercano al centro. INFORMESE. 200.000€. Tel. 977 663 562 EL VENDRELL. Magnífico piso de 3 dormitorios, 2 baños completos (1 en suite), amplio salón con acceso a terraza, cocina con lavadero, calefacción, ascensor, parking. Venga a verlo sin compromiso.

REF: 32591. Tel. 977 66 40 35

SALOU. Conjunt Aqquaria.

(Primera rotonda des de Plaça Europa a Port Aventura). Habitatges de 2 dormitoris de 68m2 útils, més 2 amplies terrasses. Amb la millor zona comunitària de Salou, ideal per viure tot l’any o disfrutar de l’estiu, per tan sols 192.000€, claus en mà. Informació al mateix conjunt i al telèfon 977380388

TARRAGONA. SP y SP. Piso duplex, 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina independiente equipada, parking doble en la misma finca. Todo exterior. Gran oportunidad. 250.000€. Tel. 977224544 TARRAGONA. VILAFORTUNY. OBRA NUEVA. Casas de 4 i 5 dormitorios en zona residencial de Vilafortuny. Acabados de primera calidad, zona común con piscina y jardines. Posibilidad de alquiler, venta o alquiler con opción a compra.

Tel. 977 23 60 29 / 977 38 06 91 TARRAGONA. MOZART. 110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero.

Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

CALAFELL. ZONA HOTEL RA. Superf.

67m2, 3 habitacions (1suite, 1 doble, 1individual), 2 banys, cuina, menjador, terrassa, calefacció, exterior, vistes al mar. Preu: 150.000€ (24.957.900 pts).

Tel. 977 69 50 54

TARRAGONA. PLAZA DE TOROS. Gran oportunidad. Piso de 4 dormitorios, muy luminoso, cocina independiente con office, balcon, terraza, climalit, gas natural, ascensor. Oportunidad!. 234.000€. Tel. 977224544

TARRAGONA. ZONA EROSKI. Piso de 3 dormitorios y 2 baños semi nuevo, con orientaciión sur. Perfecto estado, cocina independiente. Parking y trastero. Precio: 280.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. C/ RAMÓN Y CAJAL. Piso en venta de 3 habitaciones, 1 baño, cocina, salón-comedor, balcón de origen piso alto, mucha luz, buenas vistas.

180.000€. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581

RODA DE BARA. Casa adosada de 2º mano del 1998. Superf. 110m2, 3 hab (2dobles/1individual), 2 baños, cocina (equipada), comedor, terraza, garaje.

Precio 162.600€. Tel. 977645634 ALBINYANA. BONATERRA. Casa pareada nueva de 3 dormitorios, salón comedor, 2 baños y 1 aseo, cocina amplia. 150m2 de vivienda. REF. 51789. Preu: 159.000€.

Tel. 977664035 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda, sup. aprox. 50m2, 2hab., cuina-mejador, bany, reformat, tot exterior i assolellat, façana rehabilitada, a prop del passeig de St. Antoni. Preu: 159.000€. Tel. 977243406 VILA-SECA. EL CASTELL. Nova construcció de duplexs de 4 dormitoris, sala menjador amb terrassa, cuina office amb vitro i galeria, 2 banys i lavabo, calefacció, parquet, acabats de primera qualitat, pàrquings i trasters opcional, zona comunitaria amb jardí i piscina.

198.000€. Tel. 977229096/630482419 TARRAGONA. JOAN XXIII. Por traslado vendemos piso. Esquinero. Seminuevo.

Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios.

2baños. Parking y trastero en la misma finca. Magnificas vistas despejadas.

259.000€. Tel. 695 450 372 EL VENDRELL. SANT SALVADOR. Es ven apartament de 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, 2 terrasses, mobles, tot exterior, preu sobre 140.000€. Tel. 606106716 REUS. VELÒDROM. Obra nova de pisos de 1 i 2 dorms., sala menjadors amb terrassa, cuina office amb vitro., bons acabats, pàrquings i trasters, zona comun, amb piscina, bones vistes, pis pilot en la mateix obra. 977229096 / 630482419 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Obra nueva, 2 habitaciones y 2 baños, cocina independiente, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor. Armarios empotrados. 174.276€ Tel. 977 24 44 66

TARRAGONA. SANTA JOAQUINA DE VEDRUNA. Pis de 150m2, 4 habitacions, 2 banys, cuina amb galeria, calefacció a gas, exterior, ascensor. Preu: 210.000€.

Tel. 977251616

CUNIT. Torre unifamiliar, 105m2, 2 plantas, 4 habitaciones, 2 baños completos, garaje, barbacoa, árboles frutales, pozo de agua, jardín de 200m2. Precio alquiler: 800€. Precio venta: 280.000€. Tel. 977674379 / 609344623 TARRAGONA. ÁTICO RAMBLA NOVA. Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar. 120 metros más 60 metros de terraza. Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches.

Tel. 977 24 21 60 CALAFELL. 2 últimos áticos con solarium privado vistas a mar, 2 dormitorios, ascensor a estrenar, desde 155.000€.

Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso seminuvo. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado. Precio: 198.000€ negociables. Tel. 977226652 TARRAGONA. SERRALLO. 80m2, 3 dormitorios. Baño, gas natural, sol, reformado. 100.000€. Tel. 654092540

TARRAGONA. PAÍSOS CATALANS. Se vende piso, 3 dormitorios y 2 baños con COCHERA DOBLE Y TRASTERO. Piscina y ampla zona comunitaria. Ideal parejas y familias, el mejor precio de la zona. Tel. 977214713 TARRAGONA. PLAÇA DE L’OLI. Pis de 85m2, 2 habitacions, 1 bany, cuina amb galeria, exterior, assolellat, parquet, aire condicionat. En perfecte estat.

231.000€. Telf.: 977 25 16 16 TARRAGONA. ROVIRA VIRGILI 46. Seminuevo, 3 habitaciones (1 suite) con 2 baños. Buen precio, urge vender. Tel. 628670993 TARRAGONA. PERE MARTELL. 3/4 dormitoris, 100m2, esquinero, orientado al mar. Acabados especiales con carpintería lacada en blanco, armarios empotrados con un total de 10 puertas. Baño en dos ámbitos. Cocina Wengue y elect. acero inox. Terraza/ balcón. Por traslado puede venderse amueblado y decorado. Trato directo.

Tel. 609020545 TARRAGONA. C/ BON SOL. URB. LEVANTINA. Chalet de 4 habitacions, 3 banys, a/a conductos. Cocina de diseño, suelos de cerámica y parquet, ventanas de aluminio. 660m2 de parcela. A estrenar. Tel. 629 232 588 / 649 486 412 TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dorm+2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. CENTRO. Se vende piso de ocasión en PL. CASTELLS (Av. Catalunya). 4 habitaciones y 2 baños. Piso cuidado, en buen estado. Oportunidad, precio por debajo de tasación, 20% DESCUENTO. Tel. 977214713

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 3 dormitorios, en PRIMERA LINIA DE MAR. Totalmente reformado. Cocina equipada, baño con ducha, terraza de 70m2 aprox., parking comunitario. REF: 32711.

Precio. 141.000€. Tel. 977664035 TARRAGONA. C/J. BTA. PLANA. Proper a El Corte Inglés. 3 dormitoris, 2 banys, cuina i galeria, saló-menjador amb terrassa. Exterior. Preu: Plaça d’aparcament, 199.500€. Tel.: 977 250 250 TARRAGONA. SANT ANTONI MARIA I CLARET. Pis de 50m, 2 dormitoris, 1 bany, cuina americana equipada, aire condicionat, exterior, assolellat.

100.000€. Tel. 977251616 TARRAGONA. VIA AGUSTA 69. Habitatge de 3 dormitoris de 98m2. Tot exterior. Acabats de qualitat. En un edifici de només 3 habitatges. TOT UN LUXE al seu abast i a bon preu. Tel. 609 020 545 / 620 026 588 TARRAGONA. PERE MARTELL. 2dorm, 65mt, planta alta, solarium de 50mt, exterior, plaza de parking grande, finca seminueva. 170.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. VIOLANT D’HONGRIA 39.

Se vende piso casi nuevo. 3 habitaciones y 2 baños. Zona comunitaria y parking incluido. Consulta nuestros pisos de ocasión. Tel. 977226652 EL VENDRELL. CENTRO. Piso completamente reformado de 50m2 de 2 dormitorios, 1 baño. Cocina equipada. Sin ascensor. REF. 21147. Tel. 81.000€. Tel. 977664035 TARRAGONA. CASC ANTIC. Planta baja.

65m. Cocina, baño, 2 dormitorios, trastero. 95.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. C/PERE MARTELL. Obra nueva, Duplex de 125m2, 3habitaciones, 2 baños, 1 aseo, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor, armarios empotrados. 219.000€ Tel. 977 24 44 66

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina.

126.000€. Tel. 977940014 / 61504466 TARRAGONA. FRAY ANTONI CARDONA. Dúplex de 85m2, 2 habitacions, 1 bany, aire condicionat fred i calent, balcó, ascensor, exterior, assolellat, plaça d’aparcament i traster. 250.000€. Tel. 977251616

HABITATGES Lloguer

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren Tarragona. Gran Oportunidad!. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. EL CATLLAR. Gran oportunidad. Piso semi nuevo en pueblo. 4 dormitorios, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina. Todo exterior. 190.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. PL. CASTELLERS (AV. CATALUNYA). 4 habitaciones, 2 baños, muy buen estado. Precio atractivo. Tel. 977214713

TARRAGONA. JOAN XXIII Nova construcció habitatges de 2 i 3 dormitoris, acabats de qualitat i molt ben situats (al costat del nou edifici de “La Caixa”). Tel.: 609 020 545.

TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Se vende piso. Seminuevo, 3 dormitorios (uno de ellos suite) y 2 baños. Cocina, salón y terraza amplios. Precio rebajado más de 50.000€. Urge venta. Llame al 628670993

L’ARGILA. Casa rústica sense mobles.

4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. TORRES ROMA. Moblat.

Perfecte estat, 2 dormitoris, bany. Exterior, piscina i garatge. Preu: 650€/ mes (impost. i Com. inclòs). Tel.: 977 250 250

SALOU. C/ BARBASTRE. 1dormitori, saló amb terrassa i cuina americana, bany complet. Moblat. Garatge al mateix edifici. Piscina. Ascensor. Preu: 102.200.

Tel. 977250250

TARRAGONA. CALLE MISERICORDIA. 2 habitaciones, cocia, comedor, baño, lavadero. Precio 475€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017

POBLA DE MAFUMET. Vendo chalet con amplio jardín (Sorteamos un coche).

236.000€. Tel. 977842821

TARRAGONA. PERE MARTELL. Sin muebles, 3 dormitorios, baño, aseo, plaza parking. 550€. Tel. 654092540

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Pis dúplex en el centre del poble. Parking inclòs. Excel·lents acabats. A estrenar.

280.000€. Tel. 629 232 588 / 649 486 412

SALOU. Piso de 140m2, 1ª planta sin ascensor, sin muebles, 1 hab doble, 2 hab sencillas, cocina, comedor, 2 terrazas, 1 baño completo. 475€. Tel. 977218730

SALOU. C/BARBESTRE. 1 dormitori, saló amb terrassa i cuina americana, bany complet. Moblat. Garatge al mateix edifici. Piscina. Ascensor. 102.200€.

Tel.: 977 250 250 TARRAGONA. RENAU. Gran casa de poble, reformada, 170 metres, 5 habitacions, dobles, 2 banys, 1 lavabo, llar de foc, calefacció, terrat, gran traster.

215.000€. Tel. 649486065 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Semi nuevo, 2 dormitorios con armarios, cocina americana equipada, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking amplio incluido en el precio. 210.000. Tel. 676664298 TARRAGONA. TORREFORTA. Pis en venda, 3 habitacions, cuina, menjador i bany. IMMOBLE ADJUDICAT BANCARI. FINANCIACIÓ PREFERENT. Preu: 62.000€.

PREU REBAIXAT. Tel. 977243406 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Se vende piso seminuevo en buena zona. 3 habitaciones, 2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado.

Oportunidad 189.000€. Con parking incluido. Tel. 977226652 TARRAGONA. MARIA CRISTINA. Duplex de 80m2. 3 habitacions, dos banys, cuina independent, parquet, ascensor, exterior, assolellat, plaça d’aparcament.

288.000€. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. VIDAL I BARRAQUER. ZONA EROSKY. GRAN OPORTUNIDAD. Piso de 4 dormitorios, 2 baños completos, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, armarios empotrados, semi nuevo, ascensor. Tel. 661617101

TARRAGONA. CASC ANTIC. Piso con muebles, 1 habitación, 1 baño, cocina, balcon. 400€. Tel. 977940014 / 615044664 TARRAGONA. L’ARRABASSADA. 1hab doble, cocina, salon comedor, baño. 430€.

Zona comunitaria. Tel. 977218730 TARRAGONA. C/AUGUST. Amb mobles.

Estudi, cuina independent, 3ºpis sense ascensor. 330€. Tel. 977252052 TARRAGONA. GRAL CONTRERAS. Piso de 1 habi doble y 2 sencillas, 70m2 amueblado, salon comedor, cocina, 1 baño completo, 2 balcones, ascensor.

550€. Tel. 977218730 CALAFELL. Piso de 3 dormitorios, baño completo, amueblado con terraza grande, ascensor salida a mar. 500€/mes.

Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. BONAVISTA C/8, estupendo piso de obra nueva, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, 2 baños, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de párking. 469€ Tel. 977 243 884 CUNIT. Piso zona pueblo, 65m2, ascensor, con 3 habitaciones, 1 baño completo, lavadero, parking y trastero. Amueblado. Precio: 550€/mes. Tel. 977674379 / 609344623 TARRAGONA. EIVISSA / ARMANYÀ. Pisos de 50m2, amb mobles, 1 dormitori, 1 bany, cuina americana equipada, ascensor, exteriors, assolellats, balcó. 500€/ mes. Tel: 977 25 16 16 TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. 3 hab, cocina, comedor, baño, ascensor, sin muebles. 550€. Tel. 977 218 730

| 39

| 16 de març de 2011

CLASSIFICATS Via Augusta, 69 Garantia: PROMOCIONS IMMOBILIARIES

Rambla Nova, 123 baixos - TARRAGONA

TARRAGONA. SAN ANTONIO Mª CLARET. 2do planta sin ascensor, 2hab., cocina, comedor, baño. Con o sin muebles. 450€.

Tel. 977 218 730 TARRAGONA. JOAN MIRÓ / SANTA JOAQUINA DE VEDRUNA. Pisos de 2 i 3 habitacions, 2 banys, amb mobles, calefacció, balcó, exterior, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament. 675€/mes. Tel. 977251616

CUNIT. Piso en 1ª linea de mar, 75m2, ascensor, con 3 hab, baño+aseo, lavadero, calefacción, carp.aluminio, parking y trastero. Amueblado. Precio 625€/mes.

Tel. 977674379 / 609344623 REUS. ST. MAGÍ ALEGRE. Pis s/nou de 1dorm., s-menjador, amb balcó, cuina americana, 1 bany complert, assolellat, ascensor i com. inclosa. 450€/mes.

977229096 / 630482419

TARRAGONA. BONAVISTA C/3. Estupendo piso de obra nueva, 2 dormitorios, cocina amueblada, comedor, baño compelto, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de parking. 500€ Tel. 661 617 101

TARRAGONA. C/LLEIDA. Amb mobles, estudi, semi-nou. 360€. Tel. 977252052 CALAFELL, SEGUR Y CUNIT. Apartamentos a estrenar desde 400€/mes. Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€. Tel. 607945958 TARRAGONA. C/ AUGUST. Àtic. Fantàstica terrassa de 25 m2. Moblat. 2 dormitoris petits, bany, cuina americana i saló-menjador. Ascensor. 550€/mes. Tel. 977250250

CAMBRILS (pueblo). PARKING EN VENDA. C/Verge del camí. 9.000€ Tel. 609 88 77 77

TARRAGONA. AUGUST. Pisos nous a estrenar de disseny, 1 i 2 habitacions, 1 bany, completament moblats i decorats, cuina equipada amb rentadora-secadora, rentavaixelles, microones, aire condicionat fred i calent, parquet, ascensor, wi-fi, exteriors, assolellats. Des de 550€. Tel: 977 25 16 16

TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. Local de 100m2 más altillo 80m2. 2.300€.

Tel. 977 211 760

TARRAGONA. TORRES ROMA. Moblat.

Perfecte estat. 2 dormitoris, bany. Exterior. Piscina i garatge. 650€/mes. Tel. 977250250 LA POBLA DE MAFUMET. Piso de 2 dormitorios, baño, ascensor. Obra nueva.

Tel. 977 23 18 60

TARRAGONA. JOAN XXIII. Piso con muebles, 2 habitaciones, 1 baño, exterior, balcon, aabb, piscina comunitaria.

Con parking. 650€. Tel. 977940017 / 615044664 TARRAGONA. ZONA RENFE. 2 dormitorios, 65m2, ascensor, semi-nuevo, equipado. 500€. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. RAMBLA VELLA / PLAÇA SEDASSOS / PLAÇA SANT MIQUEL / ESTANISLAU FIGUERES / RAMBLA NOVA / SANT DOMÈNECH / APODACA. Pisos de disseny d’1 i 2 habitacions, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadoraassecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 500€. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. C/MAR. Semi -nou. Moblat, 1 dormitori, bany. Exterior, piscina i garatge. Calefacció. Parking inclòs. Preu: 500€/mes (imptos. i Com. inclòs). Tel.: 977 250 250 EL VENDRELL. ZONA CENTRO. Piso de 3 habitaciones, baño y aseo, amueblado, ascensor, finca con pocos años. INFORMESE. 500€/mes. Tel. 977 663 562 TARRAGONA. GRAL CONTRERAS. Piso amueblado de 80m2 con ascensor, cocina independiente, salon comedor, baño, aseo, 1 hab doble, 2 hab sencillas, galería, terraza. 600€. Tel. 977218730 TARRAGONA. BONAVISTA C/28, estupendo piso de obra nueva, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, 2 baños, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de parking. 496€. Tel 977 243 884 CUNIT. Piso zona pueblo, 60m2, ascensor, con 3 habitaciones, 1 baño completo, parking. Amueblado, vistas al mar. Precio: 550€. Tel. 977674379 / 609344623

TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso 3 habitaciones, 1 baño, salón comedor con balcón, cocina con galería, sin muebles.

2º piso con ascensor. 500€ Tel. 977 253 543 / 658 787 581 TARRAGONA. C/ TORRES JORDI. Piso de 3 habitaciones, 2 baños, exterior, salón comedor amueblado, cocina con galería, 650€. Tel. 977 253 543 / 658 787 581 TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Piso sin muebles, 3 habitaciones, baño y aseo, calefacción, exterior, balcón, con parking.

700€. Tel. 977940014 / 615044664 TARRAGONA. C/ REAL. Amb mobles, 3hab, menjador, cuina i bany, terrasa.

550€. Tel. 977252052

w w w. f i n q u e s b o r o n a t . c a t C / A u g u s t 2 1 B x s. TG NA

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. TAQUIGRAF MARTI. Amb mobles, 1hab, menjador-cuina. 420€.

Tel. 977252052 TARRAGONA. C/MALLORCA. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, salóncomedor, cocina equipada, muy soleado, amueblado, con ascensor. 600€. Tel. 977253543 / 658787581 VILA-SECA. ZONA CASTELL. Edifici exclusiou de pisos d’1 dorm. d’alt standing, gran sala menjador, cuina amb vitro, bany complet, pàrquing i traster opc., ben moblat, comunitat inclosa. 425€/ mes. Tel. 977229096 / 630482419

LOCALS Lloguer/Venda

TARRAGONA. CASC ANTIC. LLOGUER. Local de sup. aprox. 75m2, diàfan, sortida de fums, entrada d’aigua, desguàs, pedra vista, sostres alts, possibilitat d’altell, bé situat al costat de la Plaça Fòrum. Preu: 700€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLOGUER. Local de 100m2. Sala diáfana.

800€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. Local de 625m2. 6.000€. Tel. 977 211 760 RIERA DE GAIA. Por jubilación se traspada taller mecánico y ferreteria con 33 años de antiguedad. Tel. 977655284.

Sr. Soto.

TARRAGONA CENTRE. C/ HIGINI ANGLES, 6. VENTA. Parking per a cotxe mitja.

22.000€. Tel. 977212389 / 676474607 TARRAGONA. VENTA. C/ IBIZA. Parking coche pequeño. 12.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Plaza de parking doble. Cabe un coche delante de otro. Precio. 45.000€.

Tel. 676664298 CONSTANTÍ. Local, antes bar restaurante.

Sin traspaso. 130m2. VENTA. 190.000€.

ALQUILER. 700€. Tel. 654092540 TARRAGONA. VENTA. Trastero-almacen 25m. Muebles. Herramientas. Bicicletas.

19.800€. Tel. 654 09 25 40 CAMBRILS. ALQUILER/VENTA. Local de 80m2 en 1a linis de mar. 900€. Tel. 609887777 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. LLOGUER. Local despacho en centro Rambla Nova.

Amueblado. A/C. Sólo 450€. Tel. 977 211 760

ón/hidráulico. 15.000€ (IVA incl) Tel. 977680002

TARRAGONA. C/ UNIÓN. Local de 180m2.

6.000€ negociables. Tel. 977 211 760

SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002

TARRAGONA. VENTA. Rambla Oficina 50m. Exterior. Varias salas 124.000€. Tel. 654 09 25 40

RIO 630 Cabin fish, año 1990, eslora 6,14, Motor Volvo diésel, 130hp de potencia, Nombre de la barca “Creixell tres”, 18.000 € Tel. 977680002

TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. VENTA. Trastero pequeño, estanterías, libros, ropa. 3.500€. Tel. 654092540 SALOU. C/ROGER DE LLÚRIA S/N. OPORTUNIDAD! Local en alquiler.

240m2+350m2 de terraza. 700€. Opción de venta. Tel. 609 88 77 77

BARCOS NUEVOS/OCASIÓN. Valoración.

Taller Náutico. Ivernaje. Transporte. Tel. 661768040 (Dany)

MOTOR Motos

MOTOR Nàutica

RINKER 230 FESTIVA, año 1991, eslora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nombre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002 NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM 5mt. Motor Honda 50 hp (titulín) Injecci-

FORMACIÓ Cursos

Curso manipulador de Alimentos en Tarragona. 35€. Tel. 931813354 / 622201423. www.martomalimentaria. com / info@martomalimentaria.com

VARIS Altres ofertes

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. LLOGUER. Parking de fácil aparcamiento. Precio 90€. Tel. 977218730 / 610500017

MERCEDES 300. Diesel-Clasic. Año 92. Color blanco. Asientos de piel, enganche remolque. 180.000kms. Precio 10.500€. Particular. Tel. 616728550

Busco finca para trabajar de cuidador, experiencia en el mundo agrario. Llamar al 686117403

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

SALOU. Dos locals de 72m2 cadascun (cèntrics), c/Major, en lloguer o venda.

Tracte directe. Tel.: 609 020 545

MOTOR Cotxes

¡ATENCIÓN! INGRESOS EXTRAS! www.TrabajarDesdeCasa.com Tel. 93 100 01 10

Vendo Suzuki-550 GSX-EF. Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms.

Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado piton, funda deposito, maletas laterales Krauser. Precio: 1.800€ negociables. Tel. 630359977 / 977217132

Compro oro. No importa estado, precios fijos sin competerencia. Oro 24K: 29,50€/ gramo. Oro 18K 19,6€/gramo. Mejoramos cualquier oferta. C/Franscisco Bastos, 7.

Tarragona Tel. 977224332 Dinero al instante, no importa deudas, embargos, hipoteca, Raid, Asnef. LO COMPRAMOS TODO. Aportamos capital a ideas o negocio. Tel. 607845084

TREBALL Professionals

Por cambio de residencia vendo cuadros originales a buen precio: Ceferino Olivé, Queralt, Serrat, Català, Malvehí... Tel. 681348476

Reformas en General: baños, cocinas, suelos, terrazas, puertas, parquets, pintura, pladur, instalaciones, agua, luz, antenas comunitarias, comunidades, fachadas, impermeabilizaciones, etc... Economico y máxima seriedad. Tel. 617834320 Rafa

ANUNCIS CLASSIFICATS Envia un e-mail classificats@noticiestgn.cat 977259911 616728550

40 | Contraportada

16 de març de 2011 |

la contraportada de la seTmana

JUAN CARLOS OLIVA ENTRENADOR DEL gimnàstic de tarragona

“El Nàstic està a la posició de la taula que es mereix. Hem de treballar més” redacció, Tarragona

Com s’aconsegueix canviar la dinàmica d’un equip que s’havia acostumat a perdre?

L’únic important és que els jugadors se centrin en el dia a dia, en allò més immediat. L’únic que té valor és el diumenge següent. Fins i tot quan les dinàmiques són positives és així. És una forma d’aïllar-se, viure el present i lluitar de manera constant per un objectiu.

Creu que el Nàstic ocupa en l’actualitat la posició a la taula que es mereix pel seu joc?

Per suposat. Ens passem la vida lamentant-nos i oblidem que tenim el que ens mereixem. Si estem aquí és perquè no mereixem estar més a munt i encara

hem de lluitar molt. Enlloc de lamentar-nos hem de treballar per merèixer més.

Què ha de fer l’equip si no vol patir a final de temporada per mantenir la categoria?

Serà molt difícil no patir, tot està molt igualat. Per això és important saber conviure amb aquesta situació, i a la vegada això ens pot donar cert avantatge. Seria fantàstic no patir, però no crec que passi. L’única manera de sortir d’aquí definitivament és encadenar victòries, en vam aconseguir dues i ara hem de tornar a començar.

Ho farem.

Durant l’hivern s’han fet algunes incorporacions i s’han donat algunes baixes. Ara té un equip millor que fa un pa-

rell de mesos?

Sí, sens dubte. Però és perquè ara ens coneixem millor, perquè la confiança en el missatge creix amb el pas dels partits i amb els resultats positius que arriben, i això ens fa més forts com a grup. A més, s’ha de reconèixer que tots els jugadors que s’han fitxat estan sumant i encara ho faran més.

Un club com el Nàstic ha d’apostar més per la pedrera a llarg termini?

Sens dubte, Però tan important és aquesta aposta com el fet d’encertar amb els jugadors veterans, que han de donar estabilitat al projecte. He estat en molts vestidors i crec molt en el paper d’aquests jugadors que porten el pes del grup i aporten la dosi necessària de tranquil· litat.

Polígon Industrial Alba Parcela 16 - 43480 Vila-seca 977 393 878 - ornella@apartmueble.com

Portes pagados en un radio de 50km. Producto solo para hostelería. Financiación sujeta a aprobación por parte de la entidad financiera. IVA no incluido. Oferta válida hasta 31 de agosto de 2011 o hasta final de existencias.